La Campana Digital N12

ERC-Gràcia presenta

Responsable d’edició i maquetació: Àstrid Alemany i Responsable de continguts: Àlex López

LA CAMPANA DIGITAL 5 d’octubre de 2009

ACTUALITAT

Ridao sobre el cas Millet

“Nosaltres no som d’eixe món”

Llegeix la notícia awww.esquerra.cat

ERC ofereix consens per la Plaça de les Dones del 36

EL PROJECTE DEFINITIU NO PREVEIA LES DUES REIXES INSTAL·LADES A LA PLAÇA. DISTRICTE I URBANISME NOMÉS ESMENTAVEN EL 2005 UNA TANCA METÀL·LICA AL RACÓ DELS BLOCS DE BADIA, QUE NO ES VA FER

SUMARI

ERC, CONTINUEM FENT PROPOSTES PER GRÀCIA

Pots llegir-ho a la pàg. 2

PORTABELLA DEMANA QUE S’ATURI EL NOU HOTEL AL COSTAT DEL PALAU DE LA MÚSICA


RETRATS DE FESTA MAJOR

Pots llegir-lo a la pàg. 4 i 5

L’ENTREVISTA A RICARD ESTRUCH

Pots llegir-ho a la pàg. 6 i 7

OPINIÓ “SI FOS VERITAT, SI FOS L’INICI...”


Número 12 http://erc-gracia.blogspot.com

V O L E M C O N È I X E R L E S

N E C E S S I T A T S D E L A T E V A

A S S O C I A C I ÓT E L È F O N606.059.985

[email protected]

C O M U N I C A ’ T A M B N O S A L T R E S !

El president del districte,

Ricard Martínez (ERC), va

assegurar, al diari!Avui que

"oferirà diàleg al regidor,

Guillem Espriu (PSC), per

trobar una via de consens en

la polèmica pel tancament de

la Plaça de les Dones del

36”, després que el diari

fes públic que l'aprovació del projecte no preveia les dues reixes que s'han

acabat ininstal·lant.

“El Debat de Festa Major va tenir molta importància. La FM estava tocada, amb el futur negre”, Ricard Estruch, President de la Festa Major enceta la nova secció de “L’Entrevista” de la Campana

mailto:[email protected]

http://www.esquerra.cat

http://www.esquerra.cat

http://erc-gracia.blogspot.com










LA CAMPANA DIGITAL! PÀGINA 2

ERC-Gràcia, Carrer Sant Salvador, 109-111 | 606.059.985 | http://erc-gracia.blogspot.com/

El proper 7 d’octubre tindrà lloc una sessió

plenària del Consell del Districte de Gràcia. En

la mateixa, Esquerra plantejarà els següents

aspectes dins la part d’impuls i control:

Es presenta una proposta d’acord, per tal que

sigui acceptada per la resta de grups, on es

demana que la Riera de Sant Miquel sigui

peatonalitzada i s’iniciï la reurbanització de

la Plaça Gal!la Placídia considerant la marxa,

esperem que en breu, del mercat provisional de

la Llibertat, un cop les obres dels voltants

d’aquest, tot i el retard, acabin.

Considerem que aquest és un tema important

per a la mobilitat i la pacificació d’aquella zona

i la finalització d’un procés de creació de

camins escolars treballat des del mandat

anterior.

Així mateix, es presenta un prec per tal que es

realitzi un seguiment amb paràmetres i dades

de la situació del comerç a Gràcia que

consideri diversos aspectes, com ara l’obertura i

el tancament de nous locals comercials, els llocs

de treball destruïts, i que a la vegada tingui en

compte també la repercussió en l’espai públic.

Aquest prec forma part de la preocupació per

la incidència de la crisi en el teixit comercial

gracienc. Creiem oportú que aquestes dades

siguin presentades en un Consell Extraordinari

de Comerç.

A la vegada, preguntarem a l’equip de govern

sobre quina és la seva opinió respecte les

notícies aparegudes quant a la creació d’un

peatge al Parc Güell

Creiem que aquest és un assumpte important, no

només per a Gràcia i Horta-Guinardó, on també

es presenta la mateixa pregunta, sinó per a tota

la ciutat de Barcelona.

Finalment, presentem una seguiment de la

proposició presentada per ERC-Gràcia per tal

que s’iniciessin les obres de la urbanització de

la Plaça Laguna Lanao tot just acabessin les

obres de l’aparcament. Deu mesos després,

encara no han començat les obres.

Així doncs, Esquerra Gràcia presenta propostes

i preocupacions sobre dos dels temes més

importants que té l’agenda política gracienca

com són la crisi i la gestió de l’espai públic, que

inclou tant aspectes de civisme com de mobilitat

i convivència.

Esquerra Republicana, continuem fent propostes per Gràcia

L’equip de Govern vol posar un peatge per accedir al Parc Güell?




ERC-Gràcia, Carrer Sant Salvador, 109-111 | 606.059.985 | www.esquerra.cat/gracia

Portabella demana que s’aturi el nou

Hotel al costat del Palau de la MúsicaEl president del grup municipal d'Esquerra a l'Ajuntament de Barcelona, Jordi Por tabella, presentarà prec al proper plenari municipal i una proposició al districte de Ciutat Vella per d e m a n a r q u e ' e s c o n g e l i n l'adjudicació i l'inici de les obres de l'hotel del Palau de la Música'.

Portabella ha remarcat que 'des del primer moment vam veure dubtós' que aquest equipament passés de ser 'cultural i educatiu' a hoteler. L'alcalde de la ciutat, Jordi Hereu, ha dit que es farà si és voluntat de la nova direcció del Palau de la Música sorgida arran de les irregularitats detectades.

En declaracions a l'Ajuntament, Portabella creu que 'el millor que es pot fer en relació a l'hotel impulsat al Palau és que quedi congelat fins que s'aclareixin totes les coses'. Portabella creu que la situació actual del Palau, afectada pel 'cas Millet', 'recomana molta prudència' i esperar com es desenvolupa el cas, tot i que també ha afegit que aquesta postura no vol ser 'un judici de valors precipitat'. Portabella, a més, creu que els 'centenars' de places hoteleres que hi ha a

l'entorn de la zona fa que aquest projecte no sigui 'urgent'.

LA BATALLA ENTRE

CATALUNYA I ESPANYA ES

JUGA A BARCELONA

El president del grup municipal d’ERC a l’Ajuntament, Jordi P o r t a b e l l a , h a d e f e n s a t aferrissadament el paper de Barcelona com a capital de Catalunya. “Barcelona no és res sense Catalunya, i Catalunya no és res sense Barcelona”. Segons el republicà “el cap i casal és la punta de l lança de l ’a l l iberament nacional” del país. Jordi Portabella ha carregat contra la política cultural del govern del PSC i ICV que “menysté la cultura catalana” a favor d’un “cosmopolitisme mal entès”.

Segons el líder d’Esquerra a l’Ajuntament, el govern municipal està menystenint la cultura c a t a l a n a p e r q u è “ e s t a n acomplexats, pensen que la nostra cultura no és prou potent per a projectar-la al món”. “Barcelona, en el fons, molesta perquè és la c a p i t a l d e C a t a l u n y a ” . I l’Ajuntament de Barcelona no està fent res, segons Portabella, “no hi ha regidoria de cultura”.

En aquest sentit, Portabella ha criticat a aquells que volen que Barcelona sigui la cocapital d’Espanya, “perquè no té sentit, i perquè Madrid no vol compartir el que ja és, la capital de la cultura espanyola”.

El republicà ha assegurat que amb aquestes actituds, només es demostra que “no creuen en les nostres possibilitats i en la nostra força, i això és una actitud

provinciana”. I ha afegit, “perquè el cosmopolitisme no va lligat a una cultura o una llengua – fent referència a l’anglès, l’espanyol o el francès – sinó a una actitud”. “I està clar que són mals moments pel federalisme, perquè cada vegada hi ha menys arguments per defensar-lo, perquè Espanya no en vol saber res”.

D’altra banda, també ha volgut recordar la importància de la capital del país en el procés d’alliberament nacional. “No hi haurà independència si Barcelona no l’encapçala, com ha encapçalat tots els processos històrics del nostre país”. “Que quedi clar”, ha reblat, “la batalla entre Catalunya i Espanya es juga a Barcelona”.

Entrant en el debat nacional, Portabella està convençut que si ens toquen l’Estatut, haurem arribat als límit de l’Estat. I fent r e f e r è n c i a a l a c o n s u l t a independentista d’Arenys de Munt, “ens ha donat una lliçó de democràcia en estat pur”. Tot seguit ha assegurat que “si hi ha un gruix important d’entitats que volen fer el mateix a Barelona, Esquer ra haurà de donar-hi suport i ens hi comprometrem”.

http://www.esquerra.cat/gracia




Retrats d’Esquerra per Festa Major

Els Regidors Ester Capella, Ricard Martínez, amb Jordi Isàbal i Àlex López

Els Consellers de Gràcia, Sandra Vélez i Àlex López

Parlament de Ricard Martínez durant el lliurament de premis als guarnits de Festa Major

Jordi Portabella i Mar Gil, presidenta de la Comissió de Festa Major de Mozart

Sandra Vélez i el Regidor Xavier Florensa, el matí de l’ofrena a Sant Roc





Retrats d’Esquerra per Festa Major

Escoltant el concert de Nova Cançó, patrocinat per ERC-Gràcia

Al Tast de productes de la Terra de la gent del Cargol Graciós

Diversos companys i companyes d’EsquerraAmb membres de la Comissió de Joan

Blanques de Dalt

Sopant amb els amics i amigues del Carrer Llibertat






Ricard Estruch: “El Debat de Festa Major va tenir molta importància.

La Festa Major estava tocada, amb el futur negre, gens esperançador”

Ricard Estruch, de 60 anys, un gracienc que

té la sort de viure a la casa on va néixer. Es

dedica al disseny i fa 18 anys que fa Festa

Major. Després de molts anys al seu carrer,

Joan Blanques de Dalt, el Desembre farà tres

anys que és president de la Festa Major, on

ha viscut la transició de Federació a

Fundació. Gran seguidor del Barça i persona

sensible, li agrada amb passió la cançó en

català de totes les èpoques, un dels segells de

la programació que proposa.

La Campana: Bon dia Ricard.

Comencem preguntant-te quina

valoració fas de la Festa Major de la

Vila de Gràcia d’enguany

Ricard Estruch: Bon dia. La valoració

que en faig és que ha estat una festa

excel·lent, tot i que, com sempre, hi ha

aspectes a millorar, com ara determinats

punts calents, els del sud (com ara el carrer

Tordera o Ll iber ta t ) que pate ixen

desperfectes en el guarnit i una massificació

difícil de controlar a l’hora del tancament de

la Festa.. Possiblement ens haurem de

plantejar una vigilància privada com a

element de persuasió i punt d’enllaç. Sempre

hi hauran coses que no seran del nostre grat.

El que és bo es que tinguem una referència

clara d’aquestes imperfeccions per posar-hi

remei.

LC:I els principals punts positius que

destacaries?

RE: Home, doncs seria la programació de

matí i tarda que ha funcionat molt bé, amb

un 70% de l’activitat en les franges horàries

de matí i tarda per un 30% de nocturna.

Creiem que aquest model està finalment

consolidat però encara seria bo que féssim

tots plegats un esforç per rebaixar l’impacte

nocturn en algunes programacions molt

concretes. Però això dependrà, i molt, del

grau de sensibilitat dels programadors envers

els seu veïns. Com en moltes coses, la Festa

Major és com una orquestra on cada entitat

toca un instrument diferent però sempre cal

afinar quelcom per tal que a l’hora del

concert tot soni harmònicament i en els

temps precisos. Ara em toca el paper de

director d’orquestra i vull que siguem una

bona orquestra.

LC: Amb la

perspectiva

que dóna el temps, qui paper creus

que va tenir el Debat de Festa Major

que es va fer en el mandat anterior,

ara fa uns cinc anys?

RE: Ara crec que va tenir molta

importància. La Festa Major estava tocada,

amb el futur negre, gens esperançador. !

D’aquella anàlisi en vam treure els

elements pels quals vetllar, com ara els

guarnits i la relació amb els veïns i veïnes

entre altres. A la vegada, ens va servir per

explicar-nos millor i fins i tot argumentar

amb major transparència les finalitats de la

Festa Major. Ara, diverses comissions

comparteixen locals i hi ha una major

relació, i això és un avenç important. La

comunicació millora la bona relació.

Aquella fou una època de llargues i eternes

reunions però ara la Festa Major es percep

millor.

Ricard Estruch, president de la Federació Festa Major de Gràcia





LC: Quantitat de carrers o qualitat?

RE: Qualitat, evidentment. Hem de fer una

festa sostenible, i no sé si amb vora 30

carrers ho seria. Pensa que la Festa Major no

és només aquella setmana, i hi ha molta

feina a gestionar durant els dotze mesos de

l’any. També hi hauria menys recursos per

als carrers. No volem tornar a models amb

discomòbils, o a veure els carrers deserts

durant el matí. No podem donar ni un pas

enrere.

LC: La constitució de la Fundació

entesa com a eina, què us ha de

permetre?

RE: La Fundació te un Comitè de Direcció,

que ens ha de permetre ser més àgils per fer

la feina del dia a dia. Evidentment caldrà

informar i informarem de tot allò que fem o

vulguem fer si la seva rellevància ho mereix

Crec que l a fe s t a ha fe t avenços

importantíssims que cal consolidar.

L C : P e l q u e f a a l c a r à c t e r

assembleari de la Festa, com queda

configurada?

RE: L’assemblea és la que accepta esdevenir

una Fundació, i no trobaria lògic que ara

poséssim en qüestió quelcom que en el seu

moment vam decidir per unanimitat i

sempre els temes importants, com he dit

abans, seran debatuts pels patrons. Cada

carrer té un patró, i quan aquesta persona ho

deixi, si segueix fent festa, triarà una altra

persona per mantenir la presència. La

persona sempre es la representació del

carrer o plaça.

L C : I p e l q u e f a a l a

professionalització?

RE: Era un repte pendent. Tenim una

persona assalariada

fixa i l’objectiu és

t e n i r u n a a l t r e

persona treballant

tot l’any, perquè ara

som pocs per a molt

esforç. A la vegada

ens permetrà una

visió diferent del que

funciona i el que no.

Aquí queda molta

feina per fer.

LC: Quin ha estat per tu el millor

m o m e n t d e l a F e s t a M a j o r

d’enguany?

RE: Difícil de triar. Recordo molt el pregó,

el matí del 15 d’agost, el lliurament de

premis, els resultats que no sempre

compartim, els matins que et lleves i et diuen

que la nit ha anat bé. I també recordo l’últim

dia fora de la Festa Major, la Jornada

Castellera, on tot i que pateixo molt pels

castells, va ser un moment força especial un

cop acabada la festa. Em vaig permetre

poder gaudir d’un acte amb un relaxament

que desconeixia. I també he gaudit de les

Tardes Clàssiques, i les Nits del Claustre a

Sant Felip Neri, i ressaltar i congratular-me

del fet que cada any els nivell dels guarnits

per part de tothom és millor.

LC: Finalment, Ricard, què votaries

t u e n u n r e f e r è n d u m

d’independència de Catalunya?

RE: Independència, sense violència i sense

fractura. Uns continuarien sent el que

sempre han estat, espanyols, i nosaltres

seríem, per fi, el que sempre hem volgut ser

catalans i prou.. Però hem d’estar

convençuts i ser convincents, cada vegada hi

viu més gent amb nosaltres que, o bé, és

insensible a la problemàtica o no li importa

gens.

LC: Doncs moltes gràcies, Ricard

Ricard Martínez i Ricard Estruch, en un moment de la Festa Major de Gràcia d’enguany




ERC-Gràcia, Carrer Sant Salvador, 109-111 | 606.059.985 | http://erc-gracia.blogspot.com/

I si fos veritat que Arenys fos l’inici d’un procés de canvi que ens dugués finalment a la independència? Qui ho sap. La història recent de diverses nacions sobretot

de la vella Europa està farcida de casos que es van iniciar de la manera menys esperada segons els politòlegs que els estudiaven. S’ha recordat abastament aquests dies els casos de la caiguda del mur de Berlin, d’aquella forma impensada, l’enfonsament de la República Democràtica Alemanya! i de tot el bloc de l’Europa de l’Est com un dòmino caigut!o en una altre sentit! els minsos percentatges de suport a la independència poc temps abans dels seus respectius referèndums guanyadors allà! on s’ha fet en l’Europa central i de l’Est.

Aquests pensaments vénen a! tomb! per la demanda feta sovint per alguns i amb raó, no ho nego , de la necessitat de traçar un full de ruta clar cap a la independència. Sovint s’ha dit que aquest pla no estava prou pensat, gaire definit i entre els partidaris abrandats de la proclamació unilateral i els d’un referèndum al conjunt del poble de Catalunya hi ha tot de c a m i n s d e s b r o s s a t s possibles.

La realitat però sembla ser, també a Catalunya?, més imaginativa que la teoria polí-tica o els plans estratègics de ments pensants i el cas de les consultes d’abast municipal obre sens dubte unes perspectives noves que no haur-em de malaguanyar.

Penso que està més en les nostres mans que no pas en les de qui s’hi oposarà des de l’Estat Espanyol i d’aquí- mateix estant.

Depèn de nosaltres mateixos. De fet sempre ha estat així-, a les nostres pròpies màns saber administar la força de la ciutadania i el tempo amb l’habilitat que cal.

Els oponents són els de sempre, en les seves diverses faccions, de la falangista tronada a la sofisticada cosmopolita. De la renúncia!socialista a la caverna mediàtica. Les diverses cares de l’Estat faran tots els papers de l’auca.En aquesta primera fase el protagonisme correspon a la societat civil que a cada municipi organitzi les consultes i per tant seria bo que els partits polítics que hi donen suport no les monopolitzessin. Cal una gran generositat per part de tothom per saber administrar l’onada que progressivament es pot aconseguir sumant municipis disposats a fer-la. Poc a poc, pas a pas i amb seguretat.

Sense presses després de 300 anys d’ocupació i sense pauses allà on hi hagi espai aporfitant totes les escletxes. Si la tongada de municipis al llarg dels propers mesos és considerable ben segur que n’hi haurà! d’altres que s’hi afegiran i l’objectiu serà!més abastable.

Posteriorment els partits hauran de dir-hi alguna cosa en seu parlamentària, però entenc que ha de ser després, com he dit, en primer lloc perquè ara és el moment de les! associacions locals que a cada lloc ho organitzin i que s’han de sentir protagonistes, acompanyades pels partits polítics amb representació municipal però protagonistes elles, sumant adhesions transversals i unitàries més enllà de les diverses sigles.

Després, imagineu per un moment que arribéssim a haver fet consultes en municipis que sumessin el 51%! de la població

de Catalunya, ja es podria dir que el tema interessa a la gent (aquella cançoneta pesada dels que no en volen parlar) i a partir d’aquell moment es podria perfectament començar a prendre decisions d’abast nacional, que poden ser moltes i variades, des del suport del Parlament a les consultes fetes o la proposta de fer-ne llavors una! per a tot el país, o bé altres de prèvies com eleccions anticipades que es polaritzarien sens dubte en aquesta qüestió i que si donessin una majoria sobiranista haurien d’implicar la convocatòria d’una consulta nacional i qui sap si fins i tot , dependent de la força obtinguda, la proclamació unilateral des del Parlament…

Fixeu-vos però que en aquest darrer paràgraf he deixat córrer la imaginació,!he esbossat el que podria ser un full de ruta, com demanen alguns, però retorno a l’inici de l’article, potser la realitat pren un altre camí i el que llavors calgui fer és tota una altra cosa.

Per tant insisteixo en afirmar que l’escletxa oberta a Arenys té unes potencialitats enormes, que està a les nostres màns fer-ho bé, no fer el ridí-cul, realitzar-les amb tota la seriositat necessària com el poble del Maresme va fer i anar avançar pas a pas de forma segura, sumant municipi a municipi, ciutadà a ciutadà.

Al discurs nacional hi afegiria amb contundència el de la democràcia, qui té por de preguntar és que no vol saber la resposta, i enllaçaria així- ampliant-lo i perfeccionant-lo el discurs nacional amb el de la llibertat, que plegats poden sumar una majoria de canvi que resulti històrica.

Si fos veritat que la consulta d’Arenys!pot ser l’inici no ens perdonaríem mai haver espatllat l’oportunitat pels nostres errors, per les nostres pròpies febleses.

Si fos veritat, si fos l’inici...Miquel Pagès,

President d’ERC-Gràcia



La Campana Digital N12

Documents

Transcript of La Campana Digital N12