Index del Index del tematema

Primers textos

Poesia: els trobadors

Ramon Llull, creador del català literari

Prosa historiogràfica: les Quatre Cròniques

Prosa moralitzant

El naixement de la nostra llenguaEl naixement de la nostra llengua

• La fragmentació de l’imperi romà va donar lloc a les diferents llengües romàniques.

• Aquest pas fou lent i gradual.

• Se sap que a partir del segle IX aquestes llengües ja eren considerades pels seus parlants com a diferents del llatí vulgar.

• A principi del segle IX (Concili de Tours -813) es decreta que la predicació es fes en llengües vulgars.

• Comencem a trobar textos sense voluntat literària on es veu aquesta realitat lingüística diferenciada.

• Les primeres obres literàries en llengües romàniques o neollatines sorgeixen al segle XII.

Mapa de les llengües romàniques

Primers textos conservatsPrimers textos conservats

Fragment del Forum Iudicum(llibre de lleis visigot).

són dels segles XII i XIII

Les Homilies d'OrganyàInclou vuit

. sermons que contenen part de

l'Evangeli.

Primers textos conservatsPrimers textos conservats

Fragment del Forum Iudicum(llibre de lleis visigot).

DE CARÀCTER JURÍDIC:

Per la necessitat de regular la vida social i administrativa (Regne de Mallorques, de València) a principisdel s.XIII.

El text més antic és la traducció del Forum Judicum. Altres textos són:

•Els Furs de València, 1266 primer document valencià escrit en llenguaromànica.

•Els Costums de Tortosa

•Els Usatges de Barcelona

Primers textos conservatsPrimers textos conservats DE CARÀCTER RELIGIÓS:

Per la necessitat de l’església de predicar en la llengua del poble, comes recomanava en el concili de Tours de 813. Els bisbes reunits per Carlemany decideixenque, als territoris sota el domini de Carlemany (França, sud de l'actual Alemanya, Catalunya, nord d'Itàlia, etc.), les homilies es pronunciaren, en lloc d'en llatí, en rusticam Romanam linguam aut Theodiscam, quo facilius cuncti possint intellegere quae dicuntur, és a dir, a la "llengua rústica romana i germànica, per tal que tots

puguin entendre amb major facilitat el que es diu".

Les Homilies d’Organyà´, finals del s.XII, són un conjunt de sermons que respon a les necessitats de l’Església.

Altres textos:

Vides de sants rossellonesos, en prosa.

El Cant de la Sibil·la, en vers

Les Homilies d'Organyà. Inclou vuit sermons que contenen part de

l'Evangeli.

Primeres manifestacions literPrimeres manifestacions literààriesries

FINS AL SEGLE XII:

Els nostres avantpassats escrivien:

• en llatí i en provençal al nord

• En àrab al sud

El llatí era la llengua dels cristians, de l’adminstració, la literatura culta,

l’Església, la ciència, etc.

El provençal s’havia imposat com a llengua de la poesia en la meitat sud de França, en la corona d’Aragó i nord d’Itàlia. Va ser la llengua poètica delsnostres avantpassats fins al segle XV.

L’àrab era la llengua parlada en el territori valencià fins la conquesta de Jaume I

Els comtats catalans

La societat feudal

La noblesaEls qui combaten

Els que preguen

Els qui treballen

Són la minoria de la població

Els eclesiàstics3 grans grups

Serfs i camperols

Representen la majoria de la població

SOCIETAT FEUDAL

La literatura trobadorescaLa literatura trobadoresca

• Sorgeix a les corts occitanes al segleXII.

• Gaudí de gran prestigi i s'estengué per tota la Romània.

• Els primers poetes catalans adoptaren la llengua i tradició trobadoresques.

• Tenien gran prestigi : classe social independent.

• Els poemes eren composats per ser cantats

• Es seguien les normes de l’amor cortès.

Trobadors: compositors Joglars: intèrprets.

Origen geogràficdelstrobadors

LL’’amor cortamor cortèèss

• Educació refinament i espiritualitat.

• Sempre presentaven la mateixa situació: una dama poderosa i casada i un enamorat lleial i sotmès a ella seguint els costums de la cort: lleialtat, generositat, educació i refinament.

• La dama (midons) era objecte del vassallatge del trobador (hom) i que al ser casada, havia de mantenir en secret la relació i per això els trobadors es referien a elles amb el senhal i no amb el seu nom real.

• Els espies (lauzengiers) podien alertar el marit (gilós) dels afers entre dama i trobador.

Els gEls gèèneres poneres poèèticstics

• La cançó: gènere per excel·lència i vehicle de la poesia amorosa. Tenia melodia pròpia i de cinc a set coblesamb una tornada on apareixia el senyal amorós.

• El sirventès: vehicle de l'atac, de la ira amb discurs moralitzador. Aprofitaven una melodia existent.

• L'alba: poema amorós que expressava l'enuig dels amants quan s'havien de separar (intervenien la guaita, el gilós i els lauzengiers).

• La pastorel·la: trobada dels enamorats i diàleg entre una pastora i un cavaller.

• Tençó i tornejament: debats entre trobadors sobre temes literaris.

Els trobadorsEls trobadors

• Es coneixen uns 350 trobadors de procedència social molt diversa, des d'alguns dels personatges més importants de la seva època.

• Ramon Vidal de Besalú (1196?-1252?) fou un trobador i joglar que es recorda sobretot per la seva obra Razos de trobar, el primer tractat de poètica que es coneix en una llengua romànica. Nascut a Besalú, sembla que començà professionalment com a joglar i es formà al castell de Mataplana, el qual elogia en alguns versos.

• Guillem de Cabestany (?-1212...) fou un trobador especialment famós per la seva vida, de la qual no es coneixen gaires detalls contrastables. La vida que figura en els Cançoners després de la seva mort va ser al·ludida, repetida o ampliada per Petrarca, Boccaccio, Stendhal, etc.,

• Cerverí de Girona o Guillem de Cervera (...1259-1290?) és un trobador vinculat a la casa reial (Jaume I, Pere el Gran).

• Guillem de Berguedà (1130?-1195/1196) és el trobador del qual ens han arribat més textos. El seu enemic predilecte era Ponç de Mataplana que també era trobador. El primer poema de Guillem de Berguedà ofèn al seu veí. Va escriure un plany per la mort de Ponç de Mataplana. Tenia una gran capacitat creativa.

www.lluisrius.cat

Ramon LLULLRamon LLULL

Biografia: vida cortesana

etapa de formació

Difusió de la seva obra

1968-1980

Ramon Ramon LLULLLLULL: vida cortesana: vida cortesana

• 1229: ocupació i conquesta de Mallorca pel Rei Jaume I.

• 1232: Ramon Llull neix a la ciutat de Mallorca, fills d'una família benestant barcelonina. Formaven part de l'elit del moment.

• 1257: té 25 anys i es casa amb Blanca Picany. Té dos fills i comença la seva etapa cortesana. Rep un càrrec palatí: senescal (majordom) de l'infant Jaume (futur Jaume II). Conrea la poesia trobadoresca. Això ho sabem a través de Vida Coetània.

• Entre els 25 i els 32 anys manté nombrosos amors il·lícits.

Ramon Ramon LLULLLLULL: etapa de formaci: etapa de formacióó

• 1263: Conversió de Llull a la vida religiosa. Ven totes les seves possessions i trenca els vincles familiars (les cinc aparicions de Crist crucificat). Aparegué la llegenda de Santa Eulàlia.

• Es proposa tres objectius:

• 1. Tasca missional (convertir els infidels).• 2. Escriure llibres per lluitar contra els errors dels infidels.• 3. Sol·licitar al papa i als reis cristians crear escoles per formar missioners .

• Aprèn àrab amb un esclau cultivat i estudia llatí. Fa vida contemplativa al puig de Randa. Comença a concebre la seva Art. L’Infant Jaume li proporciona els mitjans necessaris per fundar una escola monacal per formar missioners. 1276 es funda el monestir de Miramar, on s'estudia àrab i l'Art lul·liana.

• Es dedica a fer vida contemplativa: Llibre de Amic e Amat i Llibre de l'orde de cavalleria.

Ramon Ramon LLULLLLULL: difusi: difusióó de la seva obrade la seva obra

• 1283 : Llibre d'Evast e d'Aloma e de Blanquerna son fill.

• 1288 : Primer viatge a París (centre intel·lectual d'Europa) per defensar la seva Art a la universitat. Fracassa estrepitosament davant l'aristotelisme i l'escolàstica. Fèlix o llibre de les meravelles.

• 1293 : Primer viatge al nord d'Àfrica per predicar als infidels.

• 1294−1306: Diversos viatges per tot Europa. Escriu més llibres: Arbre de Ciència, Arbre de filosofia d'amor,

• 1306: Segon viatge al nord d'Àfrica, on és empresonat sis mesos, condemnat a mort i, finalment, expulsat del país.

• 1309: La seva Art és acceptada en cercles universitaris a la facultat d'arts liberals, però no tant a la de Teologia. Dicta Vida coetània.

• 1316: Té 84 anys. Arriba moribund a Mallorca, o potser mor al vaixell de tornada. La llegenda diu que els musulmans el lapidaren a Bugia (no és gaire creïble). Les seves despulles són dipositades a Sant Francesc.

Ramon Ramon LLULLLLULL: obra d: obra d’’interinterèès literaris literari

• Llibre d’Evast e Blanquerna: Primera novel·la escrita en llengua neollatina. Protagonista: Blanquerma viu en els diferents estats de la vida religiosa: ermità, abat, cardenal i papa.

• Llibre de les bèsties: narració amb finalitat didàctica i moral sobre els comportaments humans representats pels animals. És la setena part del Llibre de meravelles o Fèlix. Protagonista: Fèlix recorre el món i observa la vida que duen els ermitans i els filòsofs.

• Llibre d'amic e amat: obra breu que conté una metàfora per a ser lligada cada dia de l’any. Personatges: l’amic (home) l’amat (Déu) i l’amor. És la màxima expressió de la mística lul·liana.

• Vida coetània: biografia de Llull.

La prosa historiogrLa prosa historiogrààfica: les 4 grans cròniquesfica: les 4 grans cròniques

• Escrites entre el S. XIII i el XIV. Entre la primera i la darrera hi van 200 anys.

• Finalitats generals de les cròniques:

Justificar determinats fets o actituds del rei. Explicar al poble accions polítiques del rei. Per això s'escriuen en llengua vulgar.Deixar constància per escrit d'uns fets que per la mentalitat medieval tenen un valor didàctic. El rei era tot un model a seguir pels seus súbdits.Escrites amb un to heroic. Intenciód'exaltar el rei. Intenció patriòtica, de cohesionar el país.

La prosa historiogrLa prosa historiogrààfica: Jaume Ifica: Jaume I

• La més llarga. Escrita en dues etapes pel monarca.

• Narra de manera autobiogràfica la vida i gestes més importants del rei (conquestes de Mallorca i València, fets militars detalls de la seva vida quotidiana).

• Aconsegueix un to verídic gràcies a un llenguatge popular (refranys, dites…) i de la llengua pròpia dels personatges i forasters (castellà, aragonès, francès, àrab.)

La prosa historiogrLa prosa historiogrààfica: Bernat fica: Bernat DesclotDesclot

• Redacta pel tresorer Bernat Escrivà

• Protagonista Pere II el Gran

• Narra el regant del protagonista. Tracta 2 temes: Conquesta de Sicília i invasió de Catalunya pels francesos.

La prosa historiogrLa prosa historiogrààfica: Ramon Muntanerfica: Ramon Muntaner

• La millor i més emocionant de les 4 cròniques

• Abasta des de l’engendrament de Jaume I fins la coronació d`Alfons el Benigne.

• El protagonista és Muntaner.

• Posa èmfasi en les empreses militats dels reis catalans. (patriotisme)

• Estil caracteritzat per l’ús de procediment joglarescos i un llenguatge viu i col·loquial.

La prosa historiogrLa prosa historiogrààfica: Pere IIIfica: Pere III

• Escrita com a justificació del seu regnat.

• Narra la reincorporació del regne de Mallorca a la corona i la guerra contra els nobles rebels a valència i Aragó.

www.lluisrius.cat

La prosa religiosa i moralitzantLa prosa religiosa i moralitzant

• El Cisma d’Occident (1378-1417) marcà la fi de l’Edat Mitjana. Crisi espiritual. hi va haver l’existència de dos o tres papes simultanis (Roma, Avinyó i Pisa). Divisió entre nacions, ordres religiosos i fidels.

• Compromís de Casp: 1412. mort de Martí l’Humà sense successió. El successor seria Ferran d’Antequera, primer rei de la Corona d’Aragó que pertanyia a una dinastia estrangera: els Trastàmara.

Vicent FERRER

autor de nombrosos sermons. Voluntat reformadora de costums

Anselm TURMEDA

exemple de la crisi ideològica per la seva conversió a l’islamisme. Obra:La disputa de l’ase.

Francesc EIXIMENIS

Autor d’una enciclopèdia del cristianisme Lo Crestià, que havia de comprendre 13 llibres