Tema 4. Els regnes cristians peninsulars.

45
TEMA 4 ELS REGNES CRISTIANS PENINSULARS Salvador Vila Esteve Geografia i Història 2n d’ESO

Transcript of Tema 4. Els regnes cristians peninsulars.

Page 1: Tema 4. Els regnes cristians peninsulars.

TEMA 4ELS REGNES CRISTIANS

PENINSULARS

Salvador Vila EsteveGeografia i Història

2n d’ESO

Page 2: Tema 4. Els regnes cristians peninsulars.

TEMA 4.- ELS REGNES CRISTIANS PENINSULARS.

1. Els orígens (segles VIII-X).2. La consolidació dels regnes cristians (segles XI-

XIII).3. Conquesta cristiana i repoblament.4. Les corones de Castella i Aragó (segles XIII-XV)

Page 3: Tema 4. Els regnes cristians peninsulars.

1.- ELS ORÍGENS (segles VIII-X).

Els regnes cristians naixen al nord peninsular, als territoris no ocupats pels musulmans

Page 4: Tema 4. Els regnes cristians peninsulars.

1.- ELS ORÍGENS (segles VIII-X).El regne d’Astúries naix a partir dels nobles visigots allí refugiats, que resisteixen l’avanç musulmà (batalla de Covadonga) i ocupa Galícia

Crónica cristiana de Albelda (881)

Crónica musulmana de Al-Maqqari (principios s. XVII)

Page 5: Tema 4. Els regnes cristians peninsulars.

1.- ELS ORÍGENS (segles VIII-X).El regne de Lleó naix quan els asturians ocupen la zona (segona meitat del segle

IX) i traslladen a Lleó la capital, expandint el seu territori fins el riu Duero

Artehistoria. El camino

de Santiago.

Page 6: Tema 4. Els regnes cristians peninsulars.

1.- ELS ORÍGENS (segles VIII-X).El comtat de Castella rep el nom dels castells que construeixen al segle X per defensar-se, que faran d’aquest comtat un territori fronterer poderós entre Lleó i Navarra que es convertirà en regne independent al segle XI

Comte Fernán GonzálezRei Fernando I

Page 7: Tema 4. Els regnes cristians peninsulars.

1.- ELS ORÍGENS (segles VIII-X).La zona dels Pirineus va ser ocupada per Carlemany, que l’anomenà Marca Hispànica i la dividir en nombrosos comtats i marquesats, els

quals es van anar independitzant a partir de la mort de Carlemany

Page 8: Tema 4. Els regnes cristians peninsulars.

1.- ELS ORÍGENS (segles VIII-X).El regne de Pamplona o Navarra es va independitzar dels francs a principis del segle X, arribant a la seua màxima expansió al segle XI (fins a l’Ebre)

En l’era 943 (905), va sorgir a Pamplona un rei de nom Sanç Garcés. Lluitant contra els islamites, va causar molts estralls entre els sarraïns. També va prendre baix la seua tutel·la tots els castells situats entre Cantàbria i la ciutat de Nájera. Certament va posseir la terra de Deio, amb totes les seues fortaleses. A més, posà baix la seua autoritat l’Arba pamplonesa. També va prendre tota la terra aragonesa amb els seus castells. Finalment, expulsats tots els malvats, en l’any XX del seu regnat abandonà el món.

Genealogia del Còdex de Roda (990)

Page 9: Tema 4. Els regnes cristians peninsulars.

1.- ELS ORÍGENS (segles VIII-X).El regne d’Aragó naix al segle XI, quan Ramir I uneix els comtats aragonesos i s’independitza de Pamplona

Ramir I i el seu fill Sanç Ramírez

Page 10: Tema 4. Els regnes cristians peninsulars.

1.- ELS ORÍGENS (segles VIII-X).

Els comtats catalans també s’independitzen dels francs (segle X) i el comte de Barcelona s’imposa a la resta de comtats i s’expandeix cap al sud fins l’Ebre (segle XI)

Page 11: Tema 4. Els regnes cristians peninsulars.

Activitats punt 1.- ELS ORÍGENS (segles VIII-X).1.- A partir dels mapes de baix i els teus coneixements, respon:a) Quin caràcter tenen els dos mapes? De quin tipus és cadascun? Quin territori representen entre els dos?b) Quin és el tema dels dos mapes?c) On es situa el regne d’Astúries? Quina és la seua capital? Quines ciutats va ocupar i en quins anys? Quins territoris ocupa? En quin regne es transformarà i per què?d) Com sorgeix Castella? Quina és la seua capital? Per què es diu Castella? Quan serà independent?e) Quines ciutats són saquejades per Al-Mansur? Qui era Al-Mansur?f) Quins territoris de la Marca Hispànica es van independitzar dels francs? Cap a on s’expandiran?g) Quan es va formar el regne de Pamplona? Quina ciutat musulmana ataquen?h) Quins comtats formaran el regne d’Aragó? Qui els unirà? Quines ciutats musulmanes ataquen?i) Quins eren els comtats catalans? Com aniran unint-se? Quines ciutats musulmanes ataquen?

Page 12: Tema 4. Els regnes cristians peninsulars.

2.- LA CONSOLIDACIÓ DELS REGNES CRISTIANS (s. XI-XIII).

Els regnes de Castella i Lleó acabaran unint-se per aliances matrimonials al segle XIII amb Ferran III, després de diversos intents, configurant el major dels regnes peninsulars: Castella

Page 13: Tema 4. Els regnes cristians peninsulars.

2.- LA CONSOLIDACIÓ DELS REGNES CRISTIANS (s. XI-XIII).

El regne de Portugal naix en 1128, independitzant-se de Lleó i expandint-se cap al sud

Alfonso Enríquez (primer rei de Portugal)

Page 14: Tema 4. Els regnes cristians peninsulars.

2.- LA CONSOLIDACIÓ DELS REGNES CRISTIANS (s. XI-XIII).

El regne de Pamplona canvia el seu nom per Navarra (segle XII), queda encaixonat entre Castella i Aragó i serà governat per dinasties franceses entre els segles XIII i XV

Page 15: Tema 4. Els regnes cristians peninsulars.

2.- LA CONSOLIDACIÓ DELS REGNES CRISTIANS (s. XI-XIII).Els comtats catalans i el regne d’Aragó s’uneixen amb el matrimoni de Peronella

d’Aragó i Ramon Berenguer IV, donant lloc a una Corona d’Aragó (1137) que s’expandirà pel nord (sud de França) fins ser derrotada pels francesos a Muret i,

posteriorment, s’expandirà cap al sud (València) i pel Mediterrani (Balears, Sardenya i sud d’Itàlia)

Page 16: Tema 4. Els regnes cristians peninsulars.

Activitats punt 2.- LA CONSOLIDACIÓ DELS REGNES CRISTIANS (segles XI-XIII)..

1.- Per quin mecanisme es van formar la Corona de Castella (Castella i Lleó) i la Corona d’Aragó (Aragó i els comtats catalans)? Explica com es va formar cadascuna i cap a on es van expandir.

2.- Què va passar amb Portugal i Navarra?

Page 17: Tema 4. Els regnes cristians peninsulars.

3.- CONQUESTA CRISTIANA I REPOBLAMENT.

3.1. Segles IX-XI.3.2. Segle XII.3.3. Segle XIII.

Page 18: Tema 4. Els regnes cristians peninsulars.

3.1.- Segles IX-XI: la conquesta.

Els regnes de Lleó i de Castella s’expandeixen fins a la vall del Duero

Pamplona, Aragó i els comtats catalans ocupen territoris cap al sud , apropant-se a l’Ebre

Page 19: Tema 4. Els regnes cristians peninsulars.

3.1.- Segles IX-XI: el repoblament.

Als segles IX i X són repoblacions lliures de camperols que les terres (pressures) i es reuneixen en concejos en què prenen les decisions col·lectives

A partir del segle XI els nobles s’apoderen d’aquestes comunitats, que quedaran baix la seua jurisdicció

A tots nosaltres plau, sense que ningú ens force, sinó per pròpia voluntat, fer-vos carta de donació a vos, comte Ramon, i en virtut d’ella us donem els nostres alous en el lloc de Pallars i la vila de Bahent, terres, vinyes, cases, hortes, arbres, molins, aigües, canals (...).Us donem, per tant, tot el que es troba dins d’aquests termes (...) a fi que sigueu el nostre bon senyor i defensor contra tots els homes de vostre comtat.

Carta de donació (921).

Page 20: Tema 4. Els regnes cristians peninsulars.

3.2.- Segle XII: la conquesta.

Portugal s’independitza i avança fins al Tajo (Lisboa)

El regne de Castella, amb Alfons VI, ocupa Toledo (capital) i la vall del Tajo

Page 21: Tema 4. Els regnes cristians peninsulars.

3.2.- Segle XII: la conquesta.

Al regne d’Aragó Alfons I el Bataller conquereix Saragossa i la vall de l’Ebre i continua cap al sud, conquerint Terol Alfons II

Page 22: Tema 4. Els regnes cristians peninsulars.

3.2.- Segle XII: la conquesta.Als comtats catalans Ramon Berenguer IV ocupa Lleida, Tortosa i la vall de l’Ebre

A finals del segle XI El Cid ocupa València, però la mantindrà poc de temps

El Cid toma Valencia

Page 23: Tema 4. Els regnes cristians peninsulars.

3.2.- Segle XII: el repoblament.A les valls del Tajo i l’Ebre es fan repoblaments concejils controlats pels

reis i senyors que atorguen privilegis i drets (cartes de poblament) als habitants que es traslladen a les noves i perilloses terres de frontera

Es manté la població jueva i part de la musulmana (mudèjars), convivint amb els cristians

Tots els pobladors que vinguen a Calatayud queden absolts i lliures de tots els deutes que tinguen, dels danys que pesaren sobre ells, vinguin del rei o de qualsevol altre home; i onsevullga que tinguessin heretats o havers, els tindran tots a resguard i sense traves, lliure i franc per a vendre-lo, donar-lo i gravar-lo a qui ells vullguen.Trie el concejo el jutge que vullguen i estiga en el seu càrrec un any; després faça el concejo el que li plaga.Cap veí de Calatayud pague peatges en terra del rei, i a aquells que els els arranque per la força pague mil meravedissos, en tres parts.

Fur concedit per Alfons I (1131)

Page 24: Tema 4. Els regnes cristians peninsulars.

3.3.- Segle XIII: la conquesta.Els reis de Castella, Navarra i Aragó s’uneixen i derroten als

musulmans en la definitiva batalla de Las Navas de Tolosa (1212)

Page 25: Tema 4. Els regnes cristians peninsulars.

3.3.- Segle XIII: la conquesta.

Portugal ocupa tot el territori fins al sud del país

Castella ocupa Extremadura i la vall del Guadalquivir

Page 26: Tema 4. Els regnes cristians peninsulars.

3.3.- Segle XIII: la conquesta.Jaume I d’Aragó ocupa València (1238), creant el regne de València, al qual atorga uns furs o

lleis pròpies; a més de les Balears (crea el regne de Mallorca) i Múrcia (que la cedeix a Castella)

Page 27: Tema 4. Els regnes cristians peninsulars.

3.3.- Segle XIII: la conquesta.

L’expansió de la Corona d’Aragó continuarà fins al segle XV pel Mediterrani, amb un comerç important: Sardenya, Nàpols i Sicília i Neopàtria

Page 28: Tema 4. Els regnes cristians peninsulars.

3.3.- Segle XIII: la conquesta.

Sols queda com a musulmà el regne de Granada, que serà independent fins a la conquesta castellana del 1492, però pagant pàries als reis castellans

Aquest rei don Alfons, a l’inici del seu regnat, va signar per un temps els acords que el rei don Ferran, son pare, havia fet amb el rei de Granada, per a que li donaren les pàries tan complidament com li les donava al rei Ferran.Aquestes pàries li les donava el rei de Granada per a que el deixara viure en pau, però també a manera de reconeixement, ja que aquest rei don Ferran donava ajuda de gents a aquest rei de Granada contra un llinatge de moros que eren els seus contraris i molt poderosos.

P. LÓPEZ DE AYALA. Crònica dels reis de Castella

(segle XIV)

Page 29: Tema 4. Els regnes cristians peninsulars.

3.3.- Segle XIII: el repoblament.

A Castella gran part dels musulmans fugen o són expulsats i els reis donen la terra a la gran noblesa i l’església, en forma de grans propietats (latifundis)

A Balears i València gran part de la població musulmana es queda (mudèjars) i la resta es repobla amb aragonesos (interior de València) i catalans (costa valenciana i Balears)

En el nom del Senyor. Comencen les donacions de València i del seu terme fetes per don Jaume, rei d’Aragó (...)A Artal de Lluna, l’alqueria de Paterna i la de Manises.A B., abat de Lagrasse, l’església de sant Vicent i trenta jovades de terra en el terme de València.A G., P. i Mateu, que són germans del capellà del senyor rei, huit jovades junt a la porta de Boatella i tres cases dins d’aquesta porta.A fra Lope Martín, comendador d’Alcañiz, els castells i viles o alqueries de Bétera i de Bufilla.

JAUME I. Llibre del Repartiment (1237)

Page 30: Tema 4. Els regnes cristians peninsulars.

Activitats punt 3.- CONQUESTA CRISTIANA I REPOBLAMENT.1.- A partir dels mapes i dels teus coneixements, respon:a) Quin tipus de mapa són tots ells? Quin caràcter tenen? Quin territori representen?b) Quin tema en comú tenen tots els mapes?c) Al mapa de l’any 1054, digues quins regnes cristians hi ha i quins territoris ocupa cadascun d’ells?d) A quina època de la conquesta correspon eixe primer mapa? Com van repoblar en eixa etapa els territoris ocupats?e) Al mapa de l’any 1200, digues quins regnes cristians hi ha i quins territoris ha ocupat cadascun d’ells des del mapa anterior.f) A quina època de la conquesta correspon aquest segon mapa? Com es van repoblar els territoris ocupats en aquesta etapa?g) Quins territoris ha ocupat cada regne en el mapa de l’any 1304 respecte a l’anterior? Quin territori musulmà queda a la península i per què? Quins altres territoris que no apareixen al mapa ocupa també la Corona d’Aragó?h) Explica com es va fer el repoblament en aquesta última etapa.

1054 1200 1304

Page 31: Tema 4. Els regnes cristians peninsulars.

4.- LES CORONES DE CASTELLA I ARAGÓ (segles XIV-XV).

4.1. Economia.4.2. Societat.4.3. Política.4.4. Crisi baixmedieval (segles XIV-XV).

Page 32: Tema 4. Els regnes cristians peninsulars.

4.1.- Economia: Castella.

Les activitats principals són l’agricultura (cereals, vinya i olivera) i la ramaderia ovina de transhumància, controlada per la Mesta

També és important el comerç d’exportació de llana a Europa

Page 33: Tema 4. Els regnes cristians peninsulars.

4.1.- Economia: Corona d’Aragó.És més diversificada: es basa en l’agricultura (hortes valencianes) i ramaderia ovina, però

destaquen també l’artesania (tèxtils, metal·lúrgia) i, sobretot, el comerç marítim per tot el MediterraniEl comerç impulsa les conquestes

de Sicília, Sardenya i Nàpols

Barcelona al segle XIV i València al segle XV estaran entre les principals ciutats europees gràcies al comerç

Page 34: Tema 4. Els regnes cristians peninsulars.

4.2.- Societat: Castella.

Destaca l’enorme poder de la noblesa, amb moltíssimes terres, que impedeix el desenvolupament de la burgesia

Page 35: Tema 4. Els regnes cristians peninsulars.

4.2.- Societat: Corona d’Aragó.

La noblesa i el clergat continuen sent els privilegiats, però, amb el comerç i l’artesania, creix una burgesia molt important que s’aliarà amb el rei per fomentar el comerç i conquerir territoris (mercats)

CALIXT III (primer papa Borja)

Page 36: Tema 4. Els regnes cristians peninsulars.

4.3.- Política: Castella.

El rei tenia més poder que a la Corona d’Aragó

Les Corts estamentals sols eren consultives i era el rei qui feia les lleis

Els “concejos” dels pobles van acabar sent dominats per la noblesa

Page 37: Tema 4. Els regnes cristians peninsulars.

4.3.- Política: Corona d’Aragó.

Cada regne o territori és independent dels altres i té les seues pròpies lleis i institucions, encara que comparteixen rei

El rei té menys poder i ha de pactar les lleis i impostos amb les Corts (pactisme)

Les Corts estamentals aproven els impostos, pacten les lleis amb el rei i vigilen que es complisquen

A les grans ciutats com Barcelona i València l’alta burgesia controla el govern dels consells municipals

Page 38: Tema 4. Els regnes cristians peninsulars.

4.4.- Crisi baixmedieval: Castella.

Castella pateix la crisi i la pesta, però menys que a la Corona d’Aragó, i en el segle XV es recuperarà amb el creixement del comerç

Els reis castellans intenten controlar a la noblesa aliant-se amb la burgesia, però la noblesa es revoltarà contínuament

contra ells (guerres civils) i no els deixa imposar-se

Batalla de Montiel (1369): Enric de Trastámara derrota a Pere I.

Page 39: Tema 4. Els regnes cristians peninsulars.

4.4.- Crisi baixmedieval: Corona d’Aragó.

La crisi és especialment greu a la Corona d’Aragó, sobretot a Catalunya (especialment a Barcelona)

Page 40: Tema 4. Els regnes cristians peninsulars.

4.4.- Crisi baixmedieval: Corona d’Aragó.

A la mort del rei Martí l’Humà sense fills, els representants de Catalunya, Aragó i València trien com a nou rei al castellà Ferran d’Antequera (Compromís de Casp, 1412)

MARTÍ L’HUMÀ

Intervenció de Vicent Ferrer al Compromís de Casp

FERRAN I D’ANTEQUERA

Page 41: Tema 4. Els regnes cristians peninsulars.

4.4.- Crisi baixmedieval: Corona d’Aragó.

A mitjan segle XV es produeix una guerra civil a Catalunya que enfronta a camperols, xicotets artesans i el rei en un bàndol i noblesa i alta burgesia

en altre, imposant-se els primers però quedant Catalunya arruïnada

Page 42: Tema 4. Els regnes cristians peninsulars.

4.4.- Crisi baixmedieval: Corona d’Aragó.Mentrestant València es recupera de la crisi i, en el segle XV,

es converteix en la ciutat més important del Mediterrani

VIU. Recorrido por la Valencia del siglo de oro.

Page 43: Tema 4. Els regnes cristians peninsulars.

Exercicis punt 4.- LES CORONES DE CASTELLA I ARAGÓ (segles XIV i XV).

1.- A partir dels mapes i els teus coneixements, respon:a) Quin tipus de mapa és el primer? Quin caràcter té? Quin territori representa?b) Quin tipus de mapa és el segon? Quin caràcter té? Quin territori representa?c) Quin és el tema del primer mapa? I del segon?d) Per on es desenvolupa principalment el comerç castellà? I el de la Corona d’Aragó?e) Des de quins dos ports comercia Castella? Amb quines ciutats? Quin és el seu principal producte?f) Cap a on es va expandir Castella? Quines batalles i en quins anys va guanyar?g) Quins territoris formaven la Corona d’Aragó?h) On hi ha consolats de mar? Què eren?i) Explica l’economia i la societat de Castella i la Corona d’Aragó als segles XIV i XV.

Page 44: Tema 4. Els regnes cristians peninsulars.

Exercicis punt 4.- LES CORONES DE CASTELLA I ARAGÓ (segles XIV i XV).

2.- On tenia més poder el rei: a Castella o a la Corona d’Aragó? Per què?

3.- A partir de la taula de baix:a) Elabora una gràfica (lineal múltiple o de barres) amb les dades de la taula i posa-li títol.b) Quin caràcter tenen la gràfica que acabes de fer i la taula en què t’has basat?c) Segons la gràfica (i taula), quins territori perd població i és el més afectat per la crisi? Per què és així?d) Quins territoris es queden igual? Quins guanyen població?e) Què passa en València al segle XV? f) Com va afectar a Castella la crisi baixmedieval?g) Què va ser el Compromís de Casp? Quan es va fer?

Page 45: Tema 4. Els regnes cristians peninsulars.

ACTIVITATS DE SÍNTESI.

1.- Defineix els conceptes següents (vocabulari): - Conquesta cristiana:

- Repoblament:

- Marca Hispànica:

- Pàries:

- Carta de poblament:

- Furs de València:

- Mudèjar:

- Mesta:

- Transhumància:

- Consolat: