LA RECONQUESTA DELS REGNES CRISTIANS

CONTINGUTSA. IntroduccióB. Els primers regnes cristians

1. Regne astur-leonés Regne de Castella2. Regne d’Aragó3. Comtats Catalans

C. Principals etapes de la reconquestaD. Models de repoblacióE. L’organització socialF. L’organització políticaG. L’economiaH. Cultura I. La crisi baixmedieval dels segles XIV i XV

A. INTRODUCCIÓ• Zona lliure del domini musulmà:

Causes: zona agreste, escasa població, velicositatAparició dels primers regnes cristians:• Zona cantàbrica: regne astur-leonès• Zona pirenaica: regne de Pamplona, comtats aragonesos i

comtats catalansEtapes:• Fins al segle XI: repoblació• Des del segle XI: reconquesta i repoblació

Afavorida per:Creixement demogràfic, estratègia política i cristianisme

B. ELS PRIMERS REGNES CRISTIANS

B. ELS PRIMERS REGNES CRISTIANS1. ZONA CANTÀBRICA: Regne Astur-leonès regne de Castella

Orígens: Don Pelai i la batalla de Covadonga (722). Successors: creen el Regne d’Astúries.

Primers reis:• Alfons I: expansió per Galícia i Vasconia• Alfons II: restauració de la tradició visigòtica i aparició dels restes de l’Apòstol Jaume• Alfons III: trasllat de la capital a Lleó (segle IX) i repoblació de les terres despoblades fins al riu

Duero. Segle X: paralització de les conquestes (Califat de Còrdova) Naixement del comtat de Castella:

• Frontera oriental del regne de Lleó (exposada als atacs musulmans).• Comtes dependents de Lleó• Autonomia amb el compte Ferran González (Segle X): títol de comte hereditari.• Dependència de Navarra (principis del Segle XI)• Ferran I: primer rei de Castella (uneix Castella i Lleó)• El califat de Còrdova es divideix en taifes (1031): això facilita l’expansió cristiana cap al sud. • Les taifes intenten comprar la pau: pagament anual en or (paries) aquests ingressos fan que els

regnes cristians augmentin el seu poder militar.• Alfons VI: conquesta Toledo al 1085• Unió definitiva de Castella i Lleó amb Ferran III (1230) Corona de Castella

Independència de Portugal (Segle XII) amb Alfons Henriques: regne independent

1. ZONA CANTÀBRICA: regne de Castella Els monarques islàmics, davant l’agressivitat dels reis cristians, demanen ajuda a

l’imperi nord-africà dels almoràvits (1086-1109): frenen els cristians. A partir del segle XII, els reis cristians organitzen la repoblació de les ciutats frontereres

de manera col·lectiva (repoblament comunal) i van atorgar privilegis i drets als repobladors.

Els regnes cristians s’han d’enfrontar a un nou exèrcit islàmic, els almohades: els derroten a la Batalla de Las Navas de Tolosa (1212)

Els regnes de Castella i Lleó es van unir i separat diverses vegades al llarg del segle XII. La unió definitiva va ser amb Ferran III al 1230, i així va néixer la Corona de Castella.

Desprès de Las Navas de Tolosa, els castellans continuen avançant cap al sud: Portugal aconsegueix el territori actual amb l’ocupació de Faro (1249) El regne de Castella ocupa Extremadura (1230) i la Vall del Guadalquivir (Ferran III) i Cadis i Múrcia

(Alfons X) Segles XII i XIII: s’ocupen territoris molt poblats, i els musulmans són expulsats cap a Granada o el nord

d’Àfrica


2. ZONA PIRENAICA: comtats aragonesos Sorgeix a principis del Segle IX Segle X: unió matrimonial amb Navarra Principis del Segle XI (1035): Ramir I

– Primer rei aragonès– Es va annexionar els comtats de Sobrarbe i Ribagorza

Finals del Segle XI: nova unió de Navarra i Aragó Segle XII:

– Alfons I el Batallador: gran avanç per la conca de l’Ebre (conquesta de Saragossa, 1118)

– A la mort d’Alfons I (1134), Navarra s’independitza i el seu germà Ramir II és anomenar rei d’Aragó.

– Unió amb Catalunya amb el matrimoni de Peronella (filla del rei Ramir II) i Ramon Berenguer IV


3. ZONA PIRENAICA: Comtats catalans Territori defensiu carolingi (Marca Hispànica). Constitueixen diversos comtats que s’unifiquen amb Guifré el

Pelós (segle IX), qui impulsa la repoblació de diverses zones. Borrell II (finals del Segle X) es declara independent de

França (es fa efectiu amb el Tractat de Corveil al 1258). Segle XI: expansió amb Ramon Berenguer II. Mitjans del Segle XII: unió dinàstica de Catalunya i Aragó

amb Ramon Berenguer IV. Segle XIII: grans conquestes amb Jaume I el Conqueridor

(Mallorca i València).


3.1. La Catalunya musulmana L'any 714, l'exèrcit musulmà va conquerir Saragossa. Des d'allà va iniciar la conquesta de l'actual

Catalunya.

Al nord de Catalunya, al segle IX, els reis francs van ajudar a expulsar els àrabs. La dominació islàmica va ser breu en aquesta zona, que no s'arribà a islamitzar, per la qual cosa rep el nom de Catalunya Vella.

En canvi, la zona sud i oest de Catalunya restà més de tres-cents anys sota control musulmà; es coneix amb el nom de Catalunya Nova. Frontera: rius Llobregat, Anoia i Segre.

Durant el califat de Còrdova, els habitants de la Catalunya Nova es van islamitzar. Van adoptar la llengua àrab i la religió i els costums islàmics. També van introduïr els seus avenços agrícoles (als pobles) i les formes de vida urbanes.

Les ciutats van crèixer i se’n van crear de noves. Algunes de les ciutats musulmanes més destacades van ser Balaguer, Lleida i Tortosa.

Amb la desaparició del califat l'any 1031 es van formar a l'actual Catalunya les taifes de Tortosa i de Lleida.

3.2. Els primers comtats catalans

Els reis francs, per protegir-se dels musulmans, van crear al llarg dels Pirineus una franja fortificada que van anomenar Marca Hispànica. La van dividir en comtats i van nomenar comtes per governar-los.

Amb el pas del temps, aquests comtes es van anar desvinculant dels reis francs. El primer pas el va fer Guifré el Pelós (840-897), comte de Barcelona, Girona, Urgell i Cerdanya, quan va deixar en herència els seus territoris als seus descendents (sense que els reis francs poguèssin nomenar un altre comte).

El segon el va donar Borrell II el 988, quan decidí no renovar el jurament de fidelitat al rei de França, que li havia denegat l'ajuda per defensar Barcelona dels sarraïns: els comtats catalans esdevingueren independents.

Al segle X els comtes van repoblar els seus territoris concedint petites parcel·les de terra (alous) als pagesos. La riquesa dels comtats es basava en l'agricultura i la ramaderia. Era una agricultura de subsistència que practicava una rotació biennal amb guaret.

3.3. Una societat feudal

La societat catalana va iniciar la feudalització a l'inici del segle XI. Per protegir els seus territoris, els nobles van apropiar-se de les terres que governaven. Van autonomenar-se barons i van fer aquest càrrec hereditari. A conseqüència dels atacs, molts pagesos lliures i petits propietaris van demanar-los protecció i es van convertir en serfs.

Ramon Berenguer I (1070), comte de Barcelona, va pactar amb aquests barons, els va fer vassalls seus i va establir el feudalisme a les seves terres, basat en el vassallatge i el codi dels Usatges. El mateix va fer amb els altres comtes catalans. Va quedar establerta així l'hegemonia de la casa comtal de Barcelona.

Amb la caiguda del califat de Còrdova el 1035 els comtes catalans van exigir als musulmans el pagament de tributs (paries) i van anar conquerint Tàrrega (1056), Agramunt (1078), Balaguer (1105) i Tarragona (1117).

3.4. La formació de la Corona d'Aragó L'any 1137 es concertà el matrimoni entre Peronella, filla del rei d'Aragó Ramir II, i

Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona.

Ramon Berenguer IV va conquerir les taifes de Lleida (1149) i de Tortosa. Posteriorment va continuar l'avanç cap al sud i, el 1153, va capitular Siurana, la darrera ciutat sota control islàmic al territori actual de Catalunya.

El fill de Ramon Berenguer IV i Peronella, Alfons II (Alfons I el Cast, a Catalunya), fou el primer en ser comte de Barcelona i rei d'Aragó. Així es va iniciar la dinastia catalanoaragonesa.

Al segle XIII es va dur a terme el repoblament de la Catalunya Nova:Les terres van ser donades als ordes militars i religiosos i als nobles.Els comtes van atorgar a les ciutats cartes de poblament que alliberaven els pagesos de

certes servituds. Això va atreure pobladors i es van crear ciutats noves.

C. PRINCIPALS ETAPES DE LA RECONQUESTA

1. Formació dels nuclis de resistència i avenç repoblador (segles VIII – principis XI)– Sorgeixen nuclis de resistència en torn a la Cordillera

Cantàbrica i als Pirineus– Inferioritat cristiana enfront a Al-Andalus:• Pagament de tributs• Expedicions de saquejos i càstics

– Repoblació astur-leonès de la zona nord fins al riu Duero (zona despoblada)

2. Reconquesta de les valls del Tajo i de l’Ebre (des de mitjans del Segle XI fins a mitjans del Segle XII):– Supremacia cristiana:

• Desintegració del califat• Expansió demogràfica i econòmica cristiana• Superioritat militar cristiana• Cobrament de tributs o pàries• Caràcter de croada

– Castella-Lleó:• Des de Ferran I fins a Alfons VI es reconquisten els territoris entre el Duero i el Sistema

Central• Moment clau: la conquesta de Toledo a l’any 1085• Expansió detinguda pels almoràvits• Repoblació a base de cartes de repoblament

– Aragó i Catalunya:• Es reconquesta la Vall de l’Ebre (les més importants van ser les d’Alfons I el Bataller

amb Saragossa i la de Ramon Berenguer IV amb Tortosa i Lleida).• Repoblació: ciutats frontera amb feus repoblades per mossàrabs portats del sud de la

Península.


3. Reconquesta des de mitjans del Segle XII a principis del Segle XIII:

Castellans i aragonesos es divideixen el territori a reconquistar al Tractat de Cazorla (1179)

Castella pren Conca, La Manxa i Extremadura amb protagonisme de les ordres militars.– Els almohades frenen la reconquesta amb la batalla d’Alarcos

contra Alfons VIII de Castella (1195)– Una croada cristiana venç a la Batalla de las Navas de Tolosa

(1212) Corona d’Aragó: Alfons II d’Aragó (o Alfons I el Cast)

reconquesta les terres de Terol i Albarracín.


4. Reconquesta de la Vall del Guadalquivir, València i Murcia (Segle XIII): Tractat d’Almizra (1244): demarcació de la reconquesta entre Castella i la

Corona d’Aragó Castella-Lleó:

– Ferran III reconquesta Extremadura (Cáceres 1229 i Badajoz 1230), l’Andalusia Bètica (Còrdova 1236 i Sevilla 1243) i Murcia (1243).

– Alfons X el Sabi culmina la reconquesta d’Andalusia, excepte el regne Nassarita de Granada.

– Repoblació per repartiments en funció de la condició social dels conqueridors i repobladors.

Corona d’Aragó:– Jaume I el Conqueridor aconsegueix Mallorca (1229-1230) i València (1238)– Repoblació:

• Zones més despoblades: a mans d’ordres militars• Zones més poblades: repartiments entre repobladors aragonesos i catalans.


5. Expansió per la Mediterrània (segles XIII-XV): Corona d’Aragó

Els successors de Jaume I el Conqueridor, disposaven d’una bona flota marítima i d’un exèrcit de mercenaris: van començar l’expansió militar i comercial per la Mediterrània: Pere el Gran conquerí Sicília (1282), punt estratègic per rutes

comercials Jaume II va iniciar la conquesta de Sardenya (1323) Alfons IV d’Aragó va conquerir el regne de Nàpols (s.XV)


6. Reconquesta del Regne Nassarita de Granada (des de finals del Segle XIII fins a finals del Segle XV):

Mínims avenços castellans per:– Debilitat de la monarquia castellana– Importància del cobrament de les pàries– Situació geogràfica del regne Nassarita

1492: els Reis Catòlics finalitzen la conquesta de Granada.


D. REPOBLACIÓ: Etapes i models

És el repartiment i ocupació pels cristians de les terres conquerides als musulmans.• Es va iniciar amb la reconquesta, però va perdurar fins desprès

de la expulsió dels musulmans.• La necessitat de defensar els territoris conquerits va fer que els

pobladors tinguessin unes llibertats que no existien en l’Europa feudal.

• La repoblació va dependre de:- Els efectes demogràfics- La població musulmana del moment- Altres motius

• Conseqüències: l’estructura de la propietat actual

E. ORGANITZACIÓ SOCIAL

Creixement demogràfic:• Causes:

- Permanència de molts musulmans i jueus- Arribada de pobladors francs- Important creixement vegetatiu dels regnes cristians

• Distribució:- Castella-Lleó: uns 4 millions d’habitatns- Aragó: mig millió aproximadament

F. ORGANITZACIÓ POLÍTICA

Institucions de govern a AragóInstitucióInstitució MembresMembres FuncióFunció SeuSeu

Cort ReialCort ReialD’AragóD’Aragó

Familiars i funcionaris

Ajudants directes del rei

Itinerant: viatjaba als diferents regnes

amb el rei.

Les CortsLes Corts 3 estaments: noblesa, clero i

burgesia

Plantejar problemesAprovar lleis

Fer peticions al reiConcedir nous

impostos/serveis al rei

Limitació del poder reial: el rei depenia dels seus impostos.

La La GeneralitatGeneralitat(Catalunya)(Catalunya)

Delegació permanente de

las Corts.

Recapdar impostosMantenir exèrcit i

flotaVigilar el

cumpliment de les lleis o constitucions

Seu a Barcelona.

G. ECONOMIA Fins al segle XI: Economia agrària d’autoconsum:

• Agricultura: cereals, vid i hortalises• Ramaderia: vacuna, de porc i ovella

A partir del segle XI: base econòmica agrària i creixement urbà: artesania i comerç:• Renaixement urbà: a partir dels segles XII-XIII. Destaquen les ciutats del Camí

de Sant Jaume i les importants ciutats reconquerides.• Activitats artesanals: organització en gremis. Destaquen la tèxtil (Catalunya) i

la dels astillers (Castella)• Comerç: afavorit per la major circulació monetària, la millora de vies de

transport, l’aparició de mercats locals i fèries, així com la millora de les tècniques comercials i els mitjans de pagament.

H. CULTURA Importància de l’Esglèsia:

• Centres de cultura i estudis• Patrocinadors de l’art• Ideologia

Camí de Sant Jaume:• Via de penetració de les influències europees (Cluny i Cister)• Resorgiment urbà i demogràfic• Revitalització de l’economia

Desenvolupament urbà:• Desenvolupament de les llengües romances• Aparició d’universitats i escoles municipals• Instauració d’ordres mendicants• Escola de Traductors de Toledo (segle XIII)

I. LA CRISI BAIXMEDIEVAL (segles XIV i XV)CastellaCastella AragóAragó

Crisi econòmica, social i política Pesta Negra, fam (crisi agrícola) i guerres.

Crisi econòmicaCrisi econòmica Crisi agrícola, menys fort que a Aragó. Recuperació gràcies al creixement oví i la demanda de la llana (comerç exterior)Agricultura d’exportació

1348: arriva la Pesta Negra a Catalunya (mor la meitat de la població). Crisi del comerç català al Mediterrani

Crisi políticaCrisi política Lluita entre la monarquia i la noblesa:1.Guerra civil entre Pedro I i Enrique II de Trastàmara2.Més enfrontaments entre noblesa i monarquia3.Segona guerra civil

1. Problema successori: fi dinastia catalanoaragonesa i canvi a Dinastia Trastàmara (Compromís de Caspe, 1412).

2. Lluita pel poder a Barcelona entre la Biga i la Busca.

3. Guerra Civil catalana (1460-1472): entre la monarquia i la oligarquia.

Crisi socialCrisi social Conflictes antisenyorialsAntisemitisme

Conflictes entre senyors i pagesos: mals usos revolta dels remences que acaba amb la Sentència Arbitral de Guadalupe.

LA RECONQUESTA DELS REGNES CRISTIANS

Documents

Transcript of LA RECONQUESTA DELS REGNES CRISTIANS