Himmler i la transició sense ruptura
13
ELS HEREUS DE FRANCO SEGUEIXEN AQUÍ DIMARTS 23 D’OCTUBRE DE 2012 'Esperando al señor Himmler' Aquest post està dedicat als indecents que acusen els nacionalistes i els sobiranistes catalans de nazis.
description
El nacionalisme imperial espanyol acusa els catalanistes de nazis, una manera de negar l'evidència, perquè la història és la que és i prou.
Transcript of Himmler i la transició sense ruptura
ELS HEREUS DE FRANCO SEGUEIXEN AQUÍ
DIMARTS 23 D’OCTUBRE DE 2012
'Esperando al señor Himmler'
Aquest post està dedicat als indecents que acusen els nacionalistes i els sobiranistes catalans de nazis.
Molts d'aquests calumniadors són fills i néts de funcionaris, policies i militars del règim i de
falangistes que es van passar quaranta anys vivint a costa d'una dictadura que es va imposar, precisament, gràcies a l'ajut dels
nazis. Quaranta anys d'antisemitisme,
d'anticatalanisme i de persecució dels drets i les llibertats democràtiques.
Hem titulat aquest post 'Esperando al señor Himmler' tot citant un paràgraf de la portada del Noticiero Universal d'ara fa 72 anys, el 23
d'octubre de 1940, que reproduïm a l'inici
d'aquest article. Aquell dia va arribar a Barcelona aquest assassí. Els servidors del règim havien deshonrat la nostra capital
sembrant-la d'esvàstiques unides a banderes espanyoles.
Evidentment, no hi havia cap senyera perquè la bandera catalana estava prohibida i la seva tinença i exhibició perseguida i severament castigada.
Així el saludaven els qui afusellaven nacionalistes catalans i cantaven allò de
"Catalán judío y renegado". Era l'època en què els pares dels qui ara ens
acusen d'imposar la nostra llengua ens comminaven a hablar cristiano.
Quan Himmler va arribar a Barcelona no es va
reunir amb cap nacionalista català; molts havien estat afusellats o eren a la presó; molts d'altres s'havien exiliat o eren a camps
de concentració nazis. La resta vivien atemorits.
Himmler es va reunir amb els nacionalistes espanyols que acabaven de guanyar una guerra després d'un cop d'estat.
Els peixos grossos ja els havia visitat dies enrere a Madrid.
Aquí, amb Franco i Serrano Suñer, els
mateixos que van decidir que els espanyols deportats a camps de concentració nazis fossin considerats apàtrides, decisió per la
qual molts d'ells, i molts catalanistes, van ser assassinats pels nazis. Franco i el falangista Serrano Suñer també van ser els principals
responsables del criminal "silenci administratiu" que va dur a les cambres de gas a desenes de milers de jueus sefardites.
Himmler a Madrid també va tenir temps lliure per dedicar-lo al lleure, com ara assistir a la "fiesta nacional" (espanyola).
L'assassí va condecorar un dels toreros però no va poder fruir de la màxima expressió de la
cultura espanyola perquè "la Fiesta" va haver de ser suspesa a mitja corrida per un aiguat i es va perdre algunes execucions.
A Barcelona les autoritats va dur-lo a visitar
una txeca. Segons les cròniques, diuen que Himmler va quedar impressionat de la crueltat dels rojos. Pel que sembla ignorava que en
aquest món cruel hi hagués gent que es
dedica a torturar.
A Catalunya encara li esperaven dues sorpreses desagradables. La primera va ser el resultat d'una visita planificada al monestir de
Montserrat que el va enutjar profundament. Tenia la intenció de sondejar els jerarques de l'abadia sobre el Grial i es va trobar que ni l'abat Marcet ni el seu coadjutor, Aureli Maria
Escarré, no es van dignar a rebre'l.
Així tenim que tan insigne assassí va ser atès
per un humil monjo, el jove Andreu Ripoll, designat pel fet de ser l'únic que sabia parlar perfectament l'alemany. Per si això fos poc
humiliant, el monjo li va discutir dues teories sacrosantes: que el Grial fos a Montserrat i que Jesús fos de raça ària. Sostingué Ripoll que Jesús era jueu i punt. Himmler va marxar
de l'abadia sense dissimular la seva irritació. (Segurament ara s'enfadarien amb Ripoll els que afirmen que Jesús era palestí).
La segona sorpresa
desagradable va ser que van robar-li la seva cartera de mà a la suite de l'Hotel Ritz de
Barcelona. Encara ara no se sap si van ser uns delinqüents o algun servei secret i, per tant, ignorem què hi contenia. El cas és que va ser
tot un escàndol i una vergonya per al règim que algú la robés i que malgrat les detencions i els interrogatoris no es descobrís el
responsable. A més, això passava el mateix dia que Hitler i Franco es trobaven a Hendaia per parlar de
les seves coses i fer plans.
Precisament el dia que Franco havia de quedar bé per agrair-li que l'hagués ajudat amb
diners, tropes i avions a guanyar la guerra.
Potser va aprofitar coneixe'l personalment per desfer-se en elogis dels heroics aviadors alemanys que havien bombardejat amb tanta
punteria la població civil de la zona republicana. O potser va agrair-li un favor recent... la detenció a França del President de
Catalunya, Lluís Companys, lliurat per la Gestapo a la policia espanyola. Un nacionalista català, un president elegit
democràticament, assassinat pel nacionalisme espanyol gràcies a la col·laboració nazi.
Quan Himmler va arribar a Barcelona feia vuit dies que el President Companys havia estat afusellat al Castell de Montjuïc.
Ens alegra que la curta estada de Himmler a Barcelona li resultés tan desagradable.
Malauradament encara va viure prou per
sembrar Europa de mort i de terror. Mai no li va faltar el suport de tota mena d'assassins.
Només va fer una cosa encertada a la seva vida. Tard, massa tard.
Fa uns dies, en un programa d'una cadena espanyola de televisió un alt militar va permetre's amenaçar el nostre actual
President dient que recordi què li va passar "al valiente Companys". Segur que el President ho recorda perfectament, com ho recordem
tots els catalans. Per sort l'Espanya més sinistra ja no pot comptar amb l'ajut de Hitler.
Relació dels nacionalistes espanyols amb els nazis
