HERBARI

DIGITAL

Escola Los Castellets

DESCRIPCIÓ

Planta semiarbustiva i molt aromàtica

que té tiges endurides a la base i

tiges verdes quadrangulars superiors i que

arriba als 50-80 cm d'alçada.

Les fulles són oposades, estretes,

acabades en punta i finament peludes.

NOM COMÚ: Espígol

NOM CIENTÍFIC: Lavandula Angustifolia.

USOS: MEDICINALS – CULINARIS –

COSMÈTICS

- Per evitar que els insectes s’apropin

a les figues seques.

- És relaxant.

- Per fer fregues quan et torces el

turmell.

- Per perfumar els armaris i la roba.

DITES: Si bona olor vols sentir, espígol has de collir.

CURIOSITATS: Des de molt

antic és utilitzat per les seves

propietats medicinals i per a la

fabricació de perfums. També

tradicionalment se'n feien petites

bossetes que es guardaven als

calaixos i als armaris per

aromatitzar la roba.

[]

HÀBITAT: Viu en zones

assolellades de la terra baixa i

de la muntanya mitjana.

RECOL·LECCIÓ: Floreix durant els

mesos de juliol-agost.

DESCRIPCIÓ

L’espernallac és una planta aromàtica i

perennifòlia que fa entre 20 i 70 cm.

d’alçada.

Les tiges són primes i llargues i les

fulles molt petites de color verd.

Les flors són de color groc.

NOM COMÚ: Espernallac o Botja de Sant Joan

NOM CIENTÍFIC: Santolina Chamaecyparissus

USOS: MEDICINALS – CULINARIS –

COSMÈTICS

-Antigament, s’utilitzava per fer fort el cabell

- També s’utilitzava per tenyir la llana de color

groc.

- És una planta digestiva que alleuja el mal

d’estómac o per si mengem molt.

- Ës una planta desinfectant que cura les ferides

- L’espernallac alleuja i cura les llagues de la

boca.

DITES: Les herbes de Sant Joan tenen virtut tot l’any.

CURIOSITATS:

Antigament,per Sant Joan se

n’anava a buscar per envoltar

la foguera d’espernallac així

quan es cremava feia molt

bona olor. D’aquí el seu nom:

Botja de Sant Joan

[]

HÀBITAT: Si vols trobar

espernallac, busca un lloc sec i ben

assolellat.

RECOL·LECCIÓ: primavera-estiu

DESCRIPCIÓ

És un arbust perenne i aromàtic d’un

metre d’alçada. L'arrel és axonomorfa amb

tiges molt ramificades. Les fulles són

lanceolades, de color verd i petites.

I les flors són de color lila i estan agrupades

en petits conjunts.

NOM COMÚ: Romer o romaní

NOM CIENTÍFIC: Rosmarinus officinalis

USOS: MEDICINALS – CULINARIS –

COSMÈTICS: és molt utilitzat a la cuina

tradicional mediterrània condimentant una

gran varietat d'aliments.

És utilitzat en perfumeria.

La seva fusta serveix com a combustible i

també per a fer peces de llaüts i altres

instruments musicals

Com a us medicinal presenta una activitat

diürètica, és semblant als antiinflamatoris

millora l'activitat circulatòria, i també en

tractaments d'asma

DITES:

Mala és la nafra que el romer no sana.

CURIOSITATS: és molt

característica la seva olor.

És molt coneguda la mel de

romer.

Serveix per fer fregues, curar

les nafres de la boca i fer

infusions

[]

HÀBITAT: Als Països

Catalans té una distribució

general. En trobem des del

nivell del mar fins als 3500

metres d'altitud. És fàcil de

localitzar a les muntanyes,

tant humides com seques.

RECOL·LECCIÓ:podem trobar romer tot

l’any, però floreix de finals de

primavera fins principi d’estiu.

DESCRIPCIÓ

Planta silvestre amb una tija erecta de

color verd-blau, d’una olor agradable i

amb fulles molt fines. Les flors són

petites i grogues I formen umbrel.les.

Un cop assecades es recullen uns

fruits minúsculs. Pot arribar fins

a 2 metres d’alçada.

NOM COMÚ: Fonoll o fenoll

NOM CIENTÍFIC: Foeniculum vulgare

USOS: MEDICINALS – CULINARIS –

COSMÈTICS:

Antigament les fulles verdes i crues es

feien servir com a ingredient d’amanides.

També es pot bullir fent sopes.

Es pot fer infusió que ajuda a recuperar

la sensació de mareig.

També es posa a les olives verdes per a

què li doni un bon aroma..

Fa molt bona olor. Olor d’anís.

DITES: Pel maig, fonoll pel cavall.

Fonoll i ruda, fan sa vista aguda-

Mal de ronyons, cataplasmes de fonoll.

CURIOSITATS:

A la Grècia clàssica, fa 2500

anys, el metge Hipòcrates

receptava a les mares lactants

una tassa d’infusió de fonoll per

afavorir la producción de llet.

[]

HÀBITAT: Es originària de la

Mediterrània , es troba al sud

d’Europa i a l’Orient. És una planta

molt resistent a la secada.

RECOL·LECCIÓ: Floreix cap a l’estiu, entre els

mesos de maig i setembre.

DESCRIPCIÓ:

És un arbust que arriba als 30 o 40 cm d'alçada.

Té la tija llenyosa i les seues fulles són de color

verd apagat per l'anvers i de color blanquinós

pel revers ja que estan plenes de pelets blancs

i, a més, semblen més petites del que en realitat

són perquè estan doblegades cap al revers. Les flors d'esta planta són hermafro-

dites; estan formades per cinc sèpals soldats i cinc pètals que també ho estan i són

de color blanc o rosa.

NOM CIENTÍFIC: Thymus vulgaris (“thymos”, en grec, vol dir perfum).

NOM COMÚ: Timó, farigola...

USOS CULINARIS, MEDICINALS

I COSMÈTICS:

El timó s'utilitza per a fer les típiques sopes, per a donar aroma i sabor als guisats, per condimentar les olives i per ela-borar licor (ratafia).

Té propietats medicinals ja que conté timol. Es fa servir per combatre la tos i tractar la tosferina, per curar les llagues que surten a la boca, per obrir la gana, per millorar la diges-tió...

S'usa també en el món de la cosmètica per elaborar perfums i sabó.

DITES: 1. Per a la gola, farigola! 2. L'aigua de farigola tot ho consola 3. Divendres Sant, recull la farigola del camp.

CURIOSITATS: Els egipcis

l'uti-litzaven per embalsamar. Els grecs el feien servir com a perfum i el cremaven com a encens. Els ro-mans l'utilitzaven per elaborar licors i a l'Edat Mitjana el posaven sota els coixins per conciliar el son.

HÀBITAT: Es troba en

llocs pedregosos i

assolellats.

RECOL·LECCIÓ: Divendres Sant és el dia més indicat per fer-ne la recol·lecció ja que acostuma a estar a prop de la primera lluna plena de primavera, però pot

fer-se de març a juny coincidint amb la floració.

DESCRIPCIÓ

La menta és una planta herbàcia perenne i

aromàtica. La seva olor és intensa i fresca.

Pot viure entre 5 i 6 anys. La vora de les

seves fulles és dentada en major o menor grau

segons la varietat. Les flors són petites, de

color blanc o rosa pàl·lid i estan agrupades en

raïms. Floreix a principis d’estiu. La longitud és, aproximadament, d’uns 60

cm. La seva tija és de secció quadrada i de color violeta.

Les fulles són oposades, és a dir, es disposen dues a cada interval al voltant

de la tija. Creix en sòls ben drenats, amb força aigua i llocs solejats. Es

propaga per

esqueixos o seccions de l’arrel.

NOM COMÚ: MENTA

NOM CIENTÍFIC: MENTHA PIPERITA, MENTHA SATHIVA…

USOS: MEDICINALS – CULINARIS –

COSMÈTICS

MEDICINALS: És digestiva, també calma

el mal de cap. Normalment es fa servir la

fulla seca per a preparar infusions.

CULINÀRIS: Es fa servir com a

condiment a amanides, sopes i carns.

També per a fer xiclets, caramels, gelats..

COSMÈTICS: Els seus olis essencials es

fan servir a pastes dentífriques, elixirs

bucals, cremes de massatge, sabons...

DITES: “La menta de tot mal renta”.

La menta no pot mentir, l’escudella fa pair”.

CURIOSITATS:

El poliol (mentha pulegium) és

una varietat de la menta. El

seu nom prové del llatí pulex

(puça) i fa referència a que

abans es cremava poliol a les

cases per mantenir allunyats

aquests insectes.

HÀBITAT: Europa, nord-oest

d’Àsia i nord d’Àfrica.

RECOL·LECCIÓ: A la primavera, una mica

abans de florir és el millor moment. Les fulles

es poden assecar en un lloc fresc i sec .

DESCRIPCIÓ

Té una alçada entre 60 i 90 cm. Les tijes són

herbàcies i es renoven cada any. Les fulles

són lanceolades, en forma de punta de llança

Són de color verd platejat. Floreix a la primavera. Les flors són de color

blavós amb matisos violacis. És molt

resistent i gairebé tot l’any està verda.

Prefereix la llum i terra alcalina ben drenada.

NOM COMÚ: SÀLVIA

NOM CIENTÍFIC: SALVIA OFFICINALIS

USOS: MEDICINALS – CULINARIS –

COSMÈTICS

En tisana és tònica, digestiva i tranquil·litzant. Serveix per a rentar ferides, ja que és cicatritzant i bactericida, i pels dolors reumàtics. És antiinflamatòria de les vies respiratòries superiors. És antisudorífica. Pot alleugeir

inflamacions de la cavitat bucal.

S’utilitza com a condiment en molts plats i va bé en plats amb molts greixos ja que té propietats digestives. Va molt bé per a preparar salses blanques i cremes de formatge. És bona per a macerar vinagres

i olis.

La infusiò de sàlvia pot combatre la caspa.

DITES: “Qui sàlvia té a l’hort, gran remei té molt a prop”.

“Qui té sàlvia al seu jardí, no deixa morir al veí”.

“S’ha mort?...i tenia sàlvia a l’hort?”.

CURIOSITATS:El romans

l’apreciaven molt. deien que qui

prenia sàlvia es tornaria

immortal. De fet el seu nom vol

dir “salvar” del llatí salvare.

Antigament, s’utilitzaven les

fulles per rentar-se les dents.

La mel de sàlvia és molt

apreciada en molts països. A

l’hort es pot plantar al costat de

les hortalisses perquè espanta

la mosqueta blanca.

HÀBITAT: zona mediterrània.

RECOL·LECCIÓ: És millor recol·lectar-la

abans de florir. S’ha d’assecar

lentament per a que conservi tot el

sabor.