Informe Complet Def

SumariPrleg . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .5 Resum . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .7 1. Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .9 2. Lenergia primria a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .19 3. Consum final denergia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .65 4. El sector de la transformaci energtica i la generaci delectricitat . . . . . . .79 5. El cas especfic del petroli . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .105 6. Emissions de gasos amb efecte dhivernacle derivades del consum denergia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .129 7. Exemples dinstruments per a la gesti de la demanda denergia . . . . . . . .147 8. Anlisi integrada multiescala del metabolisme energtic de Catalunya . . .181 9. Conclusions i recomanacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .205 Glossari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .229 Acrnims . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .233 Factors de conversi i unitats rellevants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .234 ndex de figures . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .235 ndex de taules . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .238 Publicacions del CADS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .241

Prleg

Lenergia mou el mn. Aquesta frase, certa en qualsevol moment de la histria, s encara ms adequada, si pot ser, en el moment actual que vivim, ja que en gaireb totes les activitats que fem com a individus i com a societat hi interv dalguna manera lenergia transformada per lhome en forma delectricitat, combustible, o calor. El subministrament denergia s, doncs, un dels factors bsics que cada pas ha de procurar dassegurar-se, tant ara com en el futur, duna manera neta, segura i sostenible, en totes les seves dimensions, tant ambientals com socioeconmiques. Lenergia planteja importants reptes a totes les escales, i Catalunya no s aliena a aquest fet. Lenergia s, doncs, un recurs decisiu per al present i el futur del nostre pas, que sinterrelaciona amb molts daltres aspectes: el model econmic, el desenvolupament industrial, els patrons de consum, els sistemes de mobilitat, els recursos disponibles, els impactes ambientals, etc. Podem afirmar, per tant, que un model energtic sostenible s una de les claus per al desenvolupament sostenible del nostre pas. Davant daquesta perspectiva, s oport linters del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) per donar a conixer la qualitat i el tipus denergia segons origen que sutilitza per fer funcionar leconomia catalana, i quins sn els principals reptes que sens plantegen per endavant ATESA la present situaci. Aix s el que ha fet lestudi AMEEC, Anlisi de Metabolisme Energtic de lEconomia Catalana, que utilitza lanalogia del metabolisme dels ssers vius aplicada al sistema econmic per donar nom a una metodologia danlisi innovadora. Com podreu comprovar amb la lectura daquest document, lanlisi energtica de leconomia catalana ha mostrat ser un tema complex per apassionat per la seva multitud dinterrelacions i per la seva rellevncia. La publicaci que teniu a les mans significa la culminaci dun projecte endegat el 2006, arrel duna sollicitud explcita al Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible del llavors Conseller Primer, Hble. Sr. Josep Bargall. Per a la seva consecuci va ser imprescindible el suport de lInstitut dEstudis Catalans (IEC), que va assumir la tasca de contractaci de lequip de recerca, i la contribuci de lInstitut Catal de lEnergia (ICAEN), que va aportar les dades dels balanos energtics de Catalunya entre 1990 i 2005, dades imprescindibles per a anlisi que es presenta.

Lestudi s el treball conjunt dun equip interdisciplinari, liderat pel Dr. Jess Ramos Martn, economista i doctor en Cincies Ambientals per la UAB. Ms duna desena dinvestigadors del nostre pas hi ha participat, tant experts de reconegut prestigi com joves investigadors que han aportat les seves valuoses noves perspectives i els resultats de tesis doctorals pioneres. El procs delaboraci, que va durar un any, va comptar amb el suport duna comissi de seguiment, formada per representants de lIEC, el Departament de Presidncia i el de la Vicepresidncia a partir de la creaci del departament el gener de 2007, i del CADS. A tots ells vull agrair la seva contribuci a garantir la qualitat del treball i, amb les seves aportacions expertes, a enriquir-ne el contingut. Al CADS estem convenuts que els reptes que ens planteja la transici energtica (dependncia exterior, canvi climtic, xarxes de transport, fonts nuclears, foment de les renovables, etc) requereixen un debat seris i profund, allunyat de sensacionalismes, un debat de pas. En aquest debat necessari, el CADS, com a rgan de participaci, consulta i assessorament del Govern de la Generalitat en lmbit del desenvolupament sostenible, que al mateix temps promou els valors de la cultura de la sostenibilitat entre la societat catalana, hi vol contribuir aportant capacitat danlisi i de reflexi sobre el context internacional, el present, i el futur, alhora que formula propostes concretes dactuaci. Lestudi aporta multitud de dades que serveixen de base per a una anlisi rigorosa de les diferents vessants del funcionament de leconomia i lenergia. Com ja sha comentat anteriorment, s un tema complex i polidric, que no es pot resoldre amb una sola actuaci, ni des dun departament o una administraci en concret, sin que cal implicar-hi empreses, organitzacions, i ciutadans. Aquest estudi s, per tant, una important fita assolida en un cam en el qual caldr continuar treballant-hi. Des del CADS continuarem amb la reflexi i nodrint el debat sobre el procs de transici energtica per orientar les poltiques i lacci del Govern, per tal que la cultura de la sostenibilitat impregni les decisions i les perspectives de futur de Catalunya Gabriel Ferrat i Pascual President del CADS

5

Resum

El Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible va encarregar el 2006 lelaboraci de lestudi Anlisi del Metabolisme Energtic de lEconomia Catalana (AMEEC), que analitza ls de lenergia a Catalunya en el perode 1990-2005, i planteja els principals reptes de leconomia catalana davant dun context internacional de crisi energtica. Els resultats mostren una estreta vinculaci entre creixement econmic i consum denergia en els darrers 15 anys, perode en qu la intensitat energtica ha augmentat. El mix energtic ha canviat lleugerament: part del petroli sha substitut per gas natural. Ambds signifiquen tres quartes parts de lenergia primria utilitzada en el perode, i porten associades importants emissions de CO2 i dependncia exterior. Per la seva banda, ls de lenergia nuclear sha mantingut, per Catalunya sha de preparar per al moment en qu les centrals hagin de tancar. Ls de les energies renovables s encara molt petit a Catalunya, situaci que hauria de revertir-se urgentment per assolir els objectius del Pla de lEnergia de Catalunya. A partir de dades econmiques, demogrfiques i energtiques, lestudi analitza com sutilitza lenergia als diferents sectors econmics i al conjunt de leconomia. Entre daltres aspectes mostra que durant el perode 1990-2005 la productivitat del treball i la quantitat denergia utilitzada per hora de treball shan estancat. En conclusi, la poltica energtica ha destablir mesures per a la moderaci del consum, mitjanant estratgies destalvi i eficincia a tots els nivells tant en ls final com en la transformaci. Cal, a ms, acompanyar aquestes mesures amb poltiques territorials, econmiques i industrials adequades, i aprofitar sinergies amb les actuacions contra el canvi climtic. Els sectors clau on sha dactuar sn el transport, la construcci, la fiscalitat, i la promoci de les energies alternatives, aix com en el foment de la recerca i innovaci tecnolgica, i la millora del marc institucional de lenergia.

7

1. IntroducciJess Ramos Martn, Slvia Caellas Bolt i Mario Giampietro

Jess Ramos Martn, Doctor en Cincies Ambientals per la UAB, s un economista ecolgic amb experincia en el camp del desenvolupament econmic i levoluci dels sistemes econmics des dun punt de vista biofsic, aplicant conceptes de la termodinmica i de la teoria de sistemes complexos. T experincia en lestudi del metabolisme social i lavaluaci ambiental integrada. Actualment s professor lector del Departament dEconomia i dHistria Econmica de la UAB. Ha estat, a ms, investigador i professor a la Universitat de Klagenfurt (ustria), i a lINRAN itali, i professor dEconomia Ecolgica a la FLACSO a la seva seu a Quito. s membre del Comit Organitzador del Congrs Iberoameric de Desenvolupament i Medi Ambient que se celebra cada dos anys, i de lequip editor de la Revista Iberoamericana dEconomia Ecolgica. A/e: [email protected] Slvia Caellas Bolt s llicenciada i mster en Cincies Ambientals per la UAB. Ha participat en projectes de recerca sobre poltiques ambientals i gesti ambiental a la UAB i a la Universitat de Bergen, i ha publicat diferents articles en revistes especialitzades. Ha treballat com a consultora per a diverses administracions, i actualment treballa al Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS). A/e: [email protected] Mario Giampietro s ICREA Research Professor a lInstitut de Cincia i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la UAB. Ha estat professor visitant a les universitats de Cornell, Wageningen; al Centre de Recerca Conjunta (JRC) de la Comissi Europea a Ispra; Wisconsin University Madison; Penn State University, Arizona State University. La seva recerca tracta les qestions tcniques associades amb la Cincia per la Governana, com ara lAnlisi Integrada Multi-escala del Metabolisme Social i dels Ecosistemes. s expert en biomassa i biocombustibles, aix com en la generaci descenaris de sostenibilitat. Va formar lassociaci cientfica Liphe4 per a lanlisi integrada de la sostenibilitat (www.liphe4.org) i amb Sergio Ulgiati organitza bianualment una de les trobades cientfiques ms importants dEuropa quant a energia: Advances in Energy Studies (http://www.chim.unisi.it/portovenere/) A/e: [email protected]

Captol 1. Introducci 1.1. 1.2. 1.3. 1.4. Justificaci Objectius Estructura del llibre Altres experincies al mn per a reduir la dependncia energtica 1.4.1. Estats Units dAmrica (EUA) 1.4.2. Irlanda 1.4.3. Sucia 1.4.4. Nova Zelanda 1.4.5. Posicionament de lestudi AMEEC

9

s de lenergia a Catalunya (Informe AMEEC)

1.1. JustificaciLa situaci energtica actual en lmbit mundial est generant inters i preocupaci a tot el planeta i en sectors molt diversos. Aix es deu al fet que leconomia mundial, i tamb lespanyola i la catalana, tenen una clara dependncia dels combustibles fssils per al seu funcionament habitual, juntament amb el fet que aquests combustibles, particularment el petroli, els darrers anys han presentat una gran volatilitat dels preus i una tendncia marcadament a lala, a les quals safegeix una creixent inestabilitat en la disponibilitat de combustibles fssils. Clarament, la forta demanda actual de petroli s part de lexplicaci, per hi ha qui parla tamb del peak oil, o zenit del petroli, com a factor fonamental. El zenit del petroli fa referncia al fet que sest arribant al mxim de la corba dextracci mundial de petroli. Aix no vol dir un esgotament de tot el petroli de manera immediata, per s que el mn veur un augment progressiu de lescassetat daquest recurs, ja que el volum extret anir disminuint mentre que la demanda mundial seguir augmentant. Per tant, lactual tendncia a lala dels preus del petroli sembla que continuar. La figura 1 cont la corba que va elaborar Hubbert el 1956 per als Estats Units.

petroli en el sistema econmic, com ara lempobriment relatiu de la poblaci que laugment de preus del petroli implica. Ls massiu del petroli com a combustible comporta tamb greus problemtiques ambientals, com sn la contaminaci en les rees dextracci i les emissions de gasos amb efecte dhivernacle derivades de la crema de combustibles fssils. Lescalada de preus i lalta dependncia provocaran tensions en el sistema econmic i de manera especial als pasos ms dependents del petroli, com s el cas de Catalunya. Per afrontar aquesta situaci, per, no nhi ha prou noms a preveure un canvi de fonts energtiques, entre altres qestions perqu molts dels usos actuals del petroli no sn fcils de substituir a curt termini. A fi de preveure els impactes duna possible crisi energtica o de plantejar qu cal fer per afrontar millor aquests canvis en el context energtic internacional, primerament cal comprendre quina, s la relaci entre leconomia i les necessitats energtiques. Aquest s el principal objectiu de lestudi de lanlisi del metabolisme energtic de leconomia catalana (AMEEC) els principals resultats del qual presentem en aquest document. Alguns pasos del nostre entorn desenvolupat han portat a terme estudis i altres iniciatives, com veurem a la secci 1.4, per noms es fixen en el vector del petroli. Per contra, aqu es planteja fer una anlisi global de totes les fonts denergia, que ens permeti veure punts clau i factors limitants, de la relaci entre el sistema econmic i lenergia. Aix ho farem, entre altres eines, amb la metodologia coneguda com Multi-Scale Integrated Analysis of Societal Metabolism (MSIASM) (Giampietro, 2003), que es presenta al captol 8 daquest document.1 Lobjectiu principal de la metodologia s arribar a una caracteritzaci de leconomia que ens permeti entendre millor els lligams entre les diferents variables econmiques i biofsiques (en el nostre cas, el consum denergia). Alhora, lanlisi permet mostrar els possibles factors limitants als quals la societat haur de fer front. El treball que sha portat a terme a AMEEC representa un pont entre lanlisi cientfica i la societat a la qual va dirigida, ja que els resultats de lestudi es poden utilitzar per discutir de manera oberta diferents aspectes del desenvolupament econmic on la societat i els poltics hauran de prendre decisions. En el nostre cas ens centrem en el que es coneix com a metabolisme energtic de les societats. Aix vol dir que estudiarem quanta energia utilitza la societat catalana i com la utilitza per desenvolupar les seves activitats, i fins a quin punt estem davant de situacions de dependncia duna nica font denergia (el petroli) amb una difcil soluci.

Fig. 1. Zenit del petroli als EUA segons Hubbert Font: Hubbert (1956:26)

La pujada del preu del petroli provoca tensions en el sistema econmic arreu del mn. La situaci a la majoria de pasos s de dependncia del petroli tant com a combustible lquid per al transport (difcil de substituir a curt termini), com en la generaci delectricitat, o en ls com a matria primera per a multitud de processos industrials. Daltra banda, el petroli no s lnic combustible que est augmentant de preu i que ser cada cop ms escs, sin que el seu substitut principal, el gas natural, presenta la mateixa tendncia. Aix, la Comissi Europea (2003) preveu que Europa arribi al cim de producci de gas natural el 2010, i Amrica del Nord el 2020, tot i que segons dades de British Petroleum (BP, 2006) amb la taxa de producci actual hi ha reserves per a 65 anys. A aquests problemes de carcter econmic shan dafegir altres de tipus social vinculats tamb a la importncia del

1. Sha de mencionar que lestudi es va lliurar al Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible en la seva versi final el juny de 2007, ra per la qual una part de la informaci que apareix aqu podria haver caducat, la qual cosa no treu que les principals conclusions de lestudi es mantinguin.

10

Introducci

La dependncia envers el petroli de les economies industrialitzades no minva, sin tot el contrari, fent encara ms frgil la posici de leconomia catalana quant a la provisi de primeres matries energtiques de lexterior. Tot aix passa en un moment de canvi estructural no noms del sector energtic, amb laplicaci de noves tecnologies i el desfasament dantigues, sin que sest produint tamb un canvi estructural de tota leconomia per ra del canvi en la composici del PIB catal, i a causa de la nova estructura de poblaci, que tindr uns requeriments dinfraestructures i altres serveis intensius en energia que encara no shan manifestat en la seva totalitat. Aquests canvis implicaran augments en els nivells de consum energtic si no es modifiquen les pautes de consum. Cal, per tant, una planificaci activa referent a quins sn els nivells de consum als quals volem arribar, i amb quines fonts energtiques. Aix implica conixer limpacte relatiu, en termes de consum denergia i de generaci de valor afegit, dels diferents sectors econmics, per promoure els que comparativament generin ms valor afegit amb menys consum denergia, sense que aix provoqui distorsions a la resta de leconomia (sense provocar, per exemple, crisis de m dobra en alguns sectors). Tamb implica identificar els possibles inconvenients que aquestes mesures es poden trobar, i les implicacions a mitj i llarg terminis en termes econmics, tecnolgics i de m dobra. Aquest darrer factor est fortament condicionat per dinmiques demogrfiques internes i per les onades dimmigraci que shan produt darrerament. La complexitat inherent a lanlisi del procs de desenvolupament econmic dun territori requereix laplicaci danlisis de tipus integrat, en qu utilitzem tant variables econmiques per tal de descriure i caracteritzar les societats, com variables biofsiques que ens descriuen limpacte relatiu de lactivitat econmica sobre el medi i que ens permeten parlar de la viabilitat en termes biofsics de les opcions econmiques.

La caracteritzaci de leconomia catalana amb la metodologia MSIASM, que constitueix el captol 8 del llibre, requereix lelaboraci dun conjunt de dades de diferents tipus sobre el sistema econmic, demogrfic i energtic. Aquestes dades es presenten de manera independent a la resta de captols aix com als annexos disponibles al CD adjunt. Aix inclou lanlisi en profunditat dels vectors energtics (com en el cas de lenergia primria al captol 2 o del captol 5 dedicat al petroli) i dels diferents compartiments o sectors econmics, com ara lanlisi de les dades de consum final denergia (captol 3) i demissions de gasos amb efecte dhivernacle (captol 6) a Catalunya per sectors dactivitat. Un cop feta la caracteritzaci de leconomia catalana sobtenen uns coeficients tcnics que poden servir per fer una avaluaci de diferents escenaris de futur, obeint a tendncies en variables clau (com ara demogrfiques, o dintroducci de les energies renovables), a possibles xocs (com ara preus del petroli, tancament de les centrals nuclears), o responent a objectius de creixement econmic o de poltica energtica, com els inclosos al Pla de lenergia de Catalunya (Generalitat de Catalunya, 2006). Lavaluaci dels escenaris (que presentem a part a lannex 3 del CD) permetr veure els trade-off (els elements que no es poden compatibilitzar entre ells) entre les diferents variables per tal dassolir els objectius, aix com veure les possibles limitacions que Catalunya pot haver dafrontar en un futur immediat. Aquesta avaluaci inclour una comparaci amb escenaris que plantegin seguir amb lestat actual (business as usual). Daquesta anlisi sesperen els resultats segents: 1) Una caracteritzaci dels parmetres destacables dels diferents sectors de leconomia catalana, que permeti una comparaci amb altres pasos del nostre entorn (com per exemple els pasos de la OCDE) i alhora poder estudiar la peculiaritat de Catalunya. Per exemple, sutilitzaran coeficients deficincia econmica en ls de lenergia a diversos sectors (euros per joule), o productivitats del treball, o intensitats ds denergia per sectors i activitats (joules per hora). 2) Una anlisi histrica dels canvis daquests valors a Catalunya per estudiar lefecte de determinants indicadors (colls dampolla, canvis estructurals, desfasaments temporals i estancaments tecnolgics, etc.); 3) Un exemple de com es pot utilitzar aquesta metodologia per avaluar hiptesis de desenvolupament futur i veure les interrelacions entre les variables monetries, demogrfiques i energtiques. En un futur, fora del present estudi, es podrien avaluar altres escenaris, i fins i tot usar leina desenvolupada per a la prpia generaci de nous escenaris, mantenint alhora la congruncia entre els objectius econmics i les necessitats energtiques.

1.2. ObjectiusLobjectiu principal de lestudi AMEEC s la implementaci duna metodologia que permeti fer una anlisi del metabolisme energtic de Catalunya, i pugui servir per a una avaluaci descenaris de desenvolupament econmic en termes de consum energtic, amb la finalitat dajudar en la planificaci de la poltica econmica i energtica de futur Aix implica la caracteritzaci dels diferents sectors de leconomia (incloent-hi el domstic) en termes de consum energtic, s del temps, generaci i consum de valor afegit. Aquest objectiu inclou una anlisi de la dependncia de Catalunya vers els fluxos energtics i fluxos de temps (s a dir, m dobra) de lexterior per al manteniment i el creixement de lactivitat econmica, s a dir, per al compliment dels objectius de la poltica econmica.

11


El resultat final de lestudi s, per tant, la posada en prctica duna metodologia danlisi integrada que combina informaci demogrfica, econmica, i biofsica, amb lnim que serveixi com a eina de suport per a la presa de decisions. Aix sobt grcies al tipus dinformaci generada, que vincula els objectius de creixement econmic sectorial amb les necessitats en termes tant denergia com de m dobra. En particular, aquestes necessitats denergia es veuran complementades amb dades sobre la viabilitat dobtenir aquestes fonts energtiques, en funci de les productivitats del treball i de ls de lenergia dels diferents sectors econmics, de manera que es podria fer una prioritzaci en les activitats econmiques que cal promoure des de lAdministraci. La integraci dinformaci econmica i biofsica permet arribar a una major comprensi de la complexitat de les relacions entre leconomia i lenergia, i garanteix una major qualitat en la generaci descenaris de futur i la seva avaluaci. El resultat pot ser comparat amb resultats obtinguts en altres pasos, derivats de diversos estudis de carcter internacional ja portats a terme per part de lequip de recerca i per daltres autors (Falconi, 2001; Gasparatos et al., 2008; Gomiero i Giampietro, 2001; Grnbhel i Schandl, 2005; Pastore et al., 2000; RamosMartin, 2001; Ramos-Martin, 2005; Ramos-Martin i Giampietro, 2005). El coneixement duna srie de coeficients tcnics en termes de productivitat del treball (euros per hora de treball), productivitat de lenergia (euros per MJ denergia), i nivell de capitalitzaci duna economia (MJ per hora de treball en cada sector, que s la base dels increments de productivitat en el futur ja que reflecteix la tecnologia emprada en lactivitat) pels diversos sectors, aix com la inclusi de variables demogrfiques (com la disponibilitat de m dobra), permeten la generaci i lavaluaci descenaris plausibles de desenvolupament econmic, i daquesta manera fer simulacions amb determinats canvis i xocs, per analitzar quins poden ser els efectes sobre les altres variables i sectors econmics. La caracteritzaci de leconomia catalana en termes de metabolisme energtic duta a terme a AMEEC es podria utilitzar posteriorment per a la tasca davaluaci descenaris de futur. Idealment, el procs de generaci descenaris i lanlisi de la seva congruncia sha de fer en el marc dun procs participatiu, on els actors rellevants (com ara els responsables de prendre decisions per tamb els sectors que en serien ms afectats) ajuden lequip cientfic a dissenyar les hiptesis que han de regir els escenaris. Tamb sels presenten els resultats dels escenaris perqu contribueixin a la seva interpretaci. s per aix que la metodologia aqu presentada, que s ms2. Vegeu http://www.exergia.net/mcda/.

aviat danlisi i caracteritzaci, queda complementada per enfocaments de tipus multicriteri, com ara lAnlisi Multi Criterial Social (Munda, 2004), que ja shan aplicat al nostre territori, o els projectes Diafanis i MCDARES2 que estructuraven processos de presa de decisions combinant informaci cientfica amb participaci dels actors rellevants. Com hem dit, lestudi que presentem representa una caracteritzaci del metabolisme energtic de Catalunya. Aix permet ordenar la informaci que altrament es mostraria de forma fragmentada i permet analitzar amb claredat i senzillesa els diferents trade-offs (s a dir, les situacions incompatibles entre elles) entre les variables considerades. Per exemple, hom pot establir la coherncia entre els objectius de poltica econmica i de consum denergia (i per tant, demissions de gasos amb efecte dhivernacle) i anticipar quins canvis estructurals caldran en termes dactivitat productiva, inversions i/o m dobra. A continuaci es presenta de forma breu cadascun dels blocs en qu es va dividir lestudi AMEEC, aix com lestructura daquest llibre.

1.3. Estructura del llibreLestudi AMEEC es va dividir en dotze blocs, els resultats principals dels quals presentem en els nou captols daquesta publicaci i en els annexos que es poden trobar al CD adjunt. En concret els captols sn: Captol 1. Introducci El primer captol presenta la justificaci de lestudi, els objectius principals, aix com lestructura i el context internacional en el qual semmarca la situaci energtica catalana. Captol 2. Energia primria a Catalunya Consisteix en la recopilaci i lanlisi de dades sobre les quantitats, els orgens i els vectors energtics utilitzats per leconomia catalana. La sistematitzaci de la informaci es basa en els balanos energtics elaborats per lICAEN. Aquest captol inclou una anlisi en profunditat dun vector energtic que est rebent molta atenci per part de la Uni Europea i arreu del mn: els biocombustibles i, concretament, el biodisel. Captol 3. Consum denergia final a Catalunya El captol cont una recopilaci i anlisi de les dades sobre consum denergia final a Catalunya en funci dels diferents sectors finals (incloent-hi les famlies), i dels diferents vectors energtics. Saprofundeix en els canvis que shan esdevingut en la composici i el consum denergia final en el perode destudi (1990-2005).

12

Introducci

Captol 4. El sector de transformaci energtica i generaci delectricitat Lobjectiu principal daquest captol s mostrar lestat actual de les infraestructures de transformaci de lenergia i generaci delectricitat, aix com levoluci que previsiblement tindran dacord amb la planificaci indicativa i no indicativa de lAdministraci de lEstat espanyol i la planificaci energtica de la Generalitat de Catalunya. Tamb es tracta el tema de les infraestructures de gas natural. Captol 5. El cas especfic del petroli Ats que una de les raons per engegar aquest projecte s preveure les conseqncies econmiques i socials dun previsible increment futur dels preus internacionals del petroli, aquest captol es dedica especficament als diferents usos del petroli a leconomia catalana, fent especial mfasi en els usos no energtics de la indstria i en ls del petroli al transport. Saprofundeix tamb en la discussi sobre el zenit del petroli. Captol 6. Emissions de gasos amb efecte dhivernacle derivades del consum denergia Desprs de fer lanlisi del sector energtic, el transport i lanlisi del consum final denergia a Catalunya, es fa un seguiment de les emissions de gasos amb efecte dhivernacle lligats al consum denergia al llarg del perode destudi (1990-2005). Captol 7. Exemples dinstruments per a la gesti de la demanda denergia Es fa un recull dexemples dinstruments i mesures de gesti de la demanda denergia. Shi inclouen diferents tipus de mesures com ara incentius econmics en la gesti, eines de planificaci, ls de la fiscalitat i, finalment, lestabliment dunes quotes individuals que lliguen consum denergia i emissions de CO2. Captol 8. Anlisi integrada multiescala del metabolisme energtic de Catalunya Amb el treball fet amb relaci al consum final denergia, el sector energtic, el moviment de la poblaci (activa), i amb les dades de generaci de valor afegit per a Catalunya, en el captol 8 es fa una anlisi del metabolisme energtic dels diferents sectors de leconomia, que permet obtenir uns parmetres davaluaci de la situaci actual i les tendncies de futur. Captol 9. Conclusions El darrer captol posa en com les conclusions principals dels diferents blocs de lestudi, i elabora propostes dactuaci de cara al futur per afrontar les principals problemtiques detectades. A ms a ms, al CD adjunt sinclouen els annexos estadstics i informatius dels diferents captols aix com tres documents de lestudi que no apareixen aqu:

Annex A. Anlisi de levoluci de la poblaci total, activa i ocupada a Catalunya, 1990-2005, i perspectives 2006-2015 Es correspon amb el bloc 6 de lestudi i fa una anlisi de la situaci demogrfica i de la distribuci de poblaci activa actual, i fa una prospectiva del mercat de treball fins al 2015. Aporta dades sobre la distribuci de la poblaci activa en determinades branques dactivitat i la possible evoluci futura, tenint en compte limpacte de la immigraci sobre lestructura de poblaci activa a Catalunya, adaptant la informaci existent a les necessitats de MSIASM. Annex B. Evoluci dels preus de lenergia i prospectiva Es correspon amb el bloc 7 de lestudi i analitza levoluci dels preus dels diferents vectors energtics i les previsions per a un futur immediat segons les institucions internacionals denergia. Es fa un mfasi especial a levoluci dels preus del petroli i del gas natural. Annex C. LAnlisi Integrada Multiescala del Metabolisme Social (MSIASM). Teoria i s Presenta el marc teric on sinscriu MSIASM i una aplicaci de la metodologia danlisi integrada MSIASM per a lavaluaci dhiptesis de futur quant al metabolisme energtic de Catalunya. Annex D. Anlisi de fluxos materials A fi de completar la diagnosi sobre ls de lenergia en els sectors econmics sinclou tamb una anlisi de ls de materials a leconomia catalana. Es correspon amb el bloc 9 de lestudi AMEEC. Annex E. Taules de consum denergia primria Presenta les taules del consum denergia primria utilitzades al captol 2. Annex F. Ls de taules input/output i la descomposici en factors Cont les taules de dades detallades utilitzades al captol 3, aix com una explicaci de les possibilitats i dificultats dutilitzaci de taules input-output a Catalunya. Annex G. Preguntes i respostes sobre loperacionalitzaci de les QECs Exposa amb ms detall el funcionament de les Quotes dEmissions Comercialitzables presentades al captol 7, com a preguntes i respostes. Annex H. Taules de dades i relacions utilitzades a lanlisi MSIASM Cont les taules i relacions utilitzades per a lanlisi que es presenta al captol 8

13


1.4. Altres experincies al mn per reduir la dependncia energticaEl context internacional planteja un horitz caracteritzat per una imminent crisi energtica en lmbit mundial, que es reflectir sobretot en els sectors i les economies que siguin ms dependents del petroli o, en general, dels combustibles lquids. Aix ha fet que des dalguns governs shagin encarregat treballs per estudiar possibles solucions i escenaris de futur. En aquesta secci ens fem ress daquests estudis per afrontar aquesta situaci de crisi energtica. En particular, veurem els casos dels Estats Units, Irlanda, Sucia i Nova Zelanda, iniciatives interessants per que majoritriament se centren noms en el que sanomena la crisi del petroli. En aquest sentit AMEEC significa una passa ms enll ja que no noms tracta el tema del petroli sin que analitza els diferents vectors energtics necessaris per al metabolisme de Catalunya. 1.4.1. Estats Units dAmrica (EUA) Els Estats Units tenen una gran tradici danlisi de leconomia en termes biofsics des del mn acadmic (vegeu Odum 1971, 1983, 1996; Hall et al., 1986)3, fet que no sha reflectit, per, en lmbit poltic. El govern dels EUA no ha plantejat la necessitat destudiar mesures dadaptaci a una possible crisi del petroli i en general a una crisi de subministrament denergia, i mant altres opcions per garantir aquest subministrament denergia. No obstant aix, el Departament dEnergia va encarregar a lanalista energtic Robert L. Hirsch que dirigs un estudi sobre limpacte del zenit del petroli a leconomia americana. Aquest estudi sanomena Peaking of World Oil Production: Impacts, Mitigation, & Risk Management4 (Hirsch et al., 2005), ms conegut com Informe Hirsch. Linforme ha tingut molt de ress internacional bsicament per dos motius. El primer s que es tracta dun document de lAdministraci dels EUA que reconeix lexistncia del zenit del petroli, fet que fins ara shavia considerat una fallcia recurrent dels grups ambientalistes. El segon fet s que tot i estar publicat dintre de la pgina web del departament sembla que no ha tingut cap repercussi en la poltica energtica dels EUA. Linforme posa de manifest que lefecte de les anteriors crisis del petroli de 19731974 i 1979 que havien redut el consum de petroli als EUA shan superat completament i el pas est augmentant el seu consum de manera accelerada, sobretot al transport i a causa de lincrement del parc dautombils. Aix mateix, argumenta que cada

cop que es dobli el preu del petroli aix implicar una prdua dun 1 % del PIB per a leconomia dels EUA. Un cop analitzats els impactes als diferents sectors econmics, i mostrat que en qualsevol cas les mesures dadaptaci requeriran un perode de temps considerable, es mencionen una srie de mesures que es podrien adoptar per mitigar els efectes del zenit del petroli. Aquestes mesures sn: estalvi energtic al transport i introducci de vehicles hbrids, millores a la recuperaci de petroli que allarguin la vida til dels jaciments, explotaci del petroli pesant i del tar sand o sorres enquitranades, potenciar les tecnologies gas a lquid per arribar a gas natural liquat, gasificaci del carb i biomassa, aix com un canvi vers lelectricitat, i lextensi de ls de lhidrogen com a vector energtic. 1.4.2. Irlanda Seguint lexemple dels EUA, el govern dIrlanda va encarregar al Consell Assessor i de Poltica Nacional de Promoci Econmica, Comer, Cincia, Tecnologia i Innovaci del govern (Forfs) un estudi sobre limpacte de lincrement dels preus del petroli sobre leconomia irlandesa. El 3 dabril de 2006 Forfs va fer pblic linforme, A baseline assessment of Irelands oil dependence key policy considerations5 (Forfs, 2006), que tamb compta amb la participaci de Robert L. Hirsch. Linforme, com indica el ttol, se centra sobretot en el petroli, i s fora clar en les seves afirmacions. Irlanda no t petroli, i essent una illa depn del transport martim i aeri de persones i bns per a la seva connectivitat, fet que far que sigui un dels pasos ms afectats pel zenit del petroli i lesperat augment de preus que seguir la resta de vectors energtics i, com a conseqncia, els bns i serveis. Tot i la claredat en lanlisi, linforme s molt conservador en les propostes i ofereix una srie de mesures que difcilment podran resoldre el problema i que en tot cas sn molt controvertides, com ara laugment en ls de lenergia nuclear i laugment de la combusti de carb. En aquest sentit, linforme s massa defensor de lstatus quo i s poc ambicis, per representa un primer pas del govern irlands per entendre les relacions entre lenergia i leconomia. Linforme fa pals que hi ha controvrsia sobre quan arribar aquesta crisi del petroli o dels combustibles lquids, per mostra la certesa que arribar i que tindr importants repercussions econmiques. No obstant aix, es pot observar el mateix error que a altres estudis, ja que shi parla noms dun increment de preus del petroli, quan el ms probable s que laugment del preu del petroli porti a augments dels preus daltres vectors denergia.

3. El seu llibre Energy and Resource Quality s un clssic de com es pot integrar lanlisi biofsica per entendre fenmens econmics i socials. 4. Disponible en lnia a: http://www.netl.doe.gov/publications/others/pdf/Oil_Peaking_NETL.pdf. 5. Disponible en lnia a: http://www.forfas.ie/publications/forfas060404/webopt/forfas060404_irelands_oil_dependence_report.pdf.

14

Introducci

La metodologia que utilitza s similar a la del cas suec que veurem a continuaci. Un grup dexperts, liderat per Robert L. Hirsch, va mantenir una srie de grups de treball amb diferents actors del sector del petroli a Irlanda i a escala mundial, i amb actors de diferents sectors rellevants dIrlanda com ara poltics. A ms, es va crear un comit assessor de lestudi que va incloure determinats representants dels departaments del govern, amb la intenci dintegrar els resultats de linforme a la generaci de poltiques. Desprs danalitzar el zenit del petroli a escala mundial i la situaci dIrlanda (amb un elevat i creixent consum de petroli per cpita, grcies no noms al transport sin tamb a la generaci delectricitat), sanalitza limpacte en termes econmics, s a dir, quant a reducci de lactivitat productiva i de locupaci, augment de la inflaci, i empitjorament de la balana de pagaments, fent referncia a informes del Banc Central Europeu. Amb aquestes dades lestudi presenta un ndex de vulnerabilitat a lincrement del preu del petroli que situa Irlanda com a cinquena economia potencialment ms afectada. LEstat espanyol es troba en la sisena posici

(taula 1). Finalment, linforme recomana la creaci duna estratgia nacional per lluitar contra els impactes del zenit del petroli. Com ja sha mencionat, les mesures proposades no sn, per, gaire ambicioses.

Comentari a la taula 1. Lndex de vulnerabilitat del petroli (columna 4) s un ndex compost de limpacte que tindr un increment del 10 % en el preu real del petroli sobre el PIB (columna 1), del nivell de dependncia externa del petroli que es consumeix al pas (columna 2), i del nivell de dependncia energtica de leconomia respecte el petroli per al total denergia consumida (columna 3). Aix, per exemple, per al cas de lEstat espanyol ens diu que un increment del 10 % en el preu del petroli provocaria una prdua de PIB del 0,6 %, que leconomia espanyola importa el 98 % del petroli que consumeix, i que el petroli representa el 54 % del total denergia consumida al pas. La combinaci daquests factors situa lEstat espanyol en la sisena posici quant a vulnerabilitat.

Sensitivitat del preu del petroli (1) Singapur Israel Hong Kong Grcia Irlanda Espanya Alemanya Itlia Sucia Sussa Jap Islndia Finlndia ustria Frana Nova Zelanda Pasos Baixos Estats Units Xina Taula 1. ndex de vulnerabilitat del petroli Font: Forfs 2006: 19. 1,3 0,8 0,7 0,7 0,6 0,6 0,6 0,5 0,6 0,5 0,4 0,6 0,5 0,5 0,4 0,6 0,1 0,4 0,4

Dependncia de les importacions de petroli (2) 0,98 0,99 1 0,98 1 0,98 0,95 0,94 1 0,99 0,98 1 0,96 0,91 0,96 0,67 0,91 0,54 0,3

Dependncia energtica del petroli (3) 0,97 0,72 0,68 0,62 0,6 0,54 0,4 0,5 0,32 0,42 0,5 0,27 0,36 0,4 0,37 0,32 0,48 0,39 0,25

ndex de vulnerabilitat al petroli (4) 3,25 2,51 2,38 2,3 2,2 2,12 1,95 1,94 1,92 1,91 1,88 1,87 1,82 1,81 1,73 1,59 1,49 1,33 0,95

Notes: (1) Impacte sobre el PIB dun augment dels preus reals del petroli dun 10 % (percentatge de canvi); (2) (consum de petroliproducci estatal de petroli) / consum de petroli; (3) Relaci entre el consum de petroli i el consum total denergia primria; (4) Suma d1 a 3 (el primer en valor absolut).

15


1.4.3. SuciaLoficina del primer ministre de Sucia va posar en marxa el desembre de 2005 una de les experincies ms interessants en aquest camp, en crear la Comissi per la Independncia del Petroli, a la qual va encarregar un estudi per acabar amb la dependncia del petroli lany 2020 i reduir tangiblement ls de productes petroliers. La motivaci daquesta comissi va ser laugment dels preus del petroli (que interfereix amb el creixement econmic i la generaci docupaci), el rol que el petroli t avui dia en qestions de pau i seguretat internacional, el canvi climtic indut per ls hum de combustibles fssils, aix com el potencial dutilitzaci de recursos renovables i nacionals per part de Sucia. Es va decidir que la comissi fos de carcter ampli, i per aix compt amb la participaci dexperts de la indstria, lagricultura, la silvicultura, i cientfics experts en eficincia energtica. Cal destacar lelevat grau de comproms poltic per part del govern suec a dur a terme aquesta iniciativa, la qual cosa es reflecteix en el fet que la comissi va ser dirigida pel mateix primer ministre Gran Persson i compt amb molt de ress als mitjans de comunicaci suecs amb discussions i debats a la televisi. El resultat de la comissi s el document titulat Making Sweden an Oil-Free Society (COI, 2006), que lOficina del Primer Ministre va presentar el 26 de juny de 2006.6 El document final va ser consensuat entre els diferents membres de la comissi, per la qual cosa expressa el denominador com entre les diferents parts consultades. A continuaci resumim breument el contingut del document, que proposa mesures concretes que han de guiar lactuaci del govern. Desprs dexpressar la visi que la comissi t per al futur de Sucia, el document analitza el zenit del petroli aix com la dependncia que en t Sucia, amb la finalitat dintroduir i avaluar una srie de mesures en els mbits residencial i comercial, del transport, i de la indstria. En concret, els objectius que planteja el document sn: Reduir ls del petroli en el transport per carretera en un 40-50 % a travs de millores de leficincia i ls de nous combustibles. Reduir a zero la utilitzaci de petroli per a calefacci tant despais residencials com comercials. Reduir entre un 25-40 % el consum de petroli a la indstria. Un augment de leficincia energtica dun 1,5 % anual fins al 2020.

Aquests objectius shan dassolir en part grcies a ls dels biocombustibles, dels quals es defensa que ajudaran a millorar la competitivitat del pas i a reduir la dependncia externa en termes denergia. Aix implica una aplicaci massiva de recursos per al foment dels biocombustibles, incloent-hi els llenyosos (als quals es preveu dedicar entre 300.000 i 500.000 hectrees). Pel que fa a lelectricitat es proposa millorar en un 40 % leficincia energtica als sectors industrials no intensius en energia, i en un 20 % als sectors residencial i comercial. Saposta per leficincia energtica sobretot en la climatitzaci i la calefacci. Tamb saposta per impulsar la generaci denergia de fonts renovables com ara lelica. Ats que molts analistes apunten al gas natural com a pont entre el petroli i una altra font denergia encara per trobar, la comissi hi dedica unes reflexions. Soposen a lexpansi de xarxes de gas natural, com s la connexi amb Rssia, ja que desplaarien recursos energtics locals com ara la biomassa, i provocaria una situaci de lock-in, o estancament, en termes dinfraestructures, per la qual cosa es recomana que les indstries que vulguin fer la transici de carb o petroli al gas natural utilitzin gas natural liquat (GNL), que permet un major grau de flexibilitat. Per al transport es proposa augmentar el nombre de vehicles disel ja que sn un 25-30 % ms eficients que els de benzina. A ms, es proposa el foment del biodisel i els motors hbrids. Finalment, es pensa potenciar el tren per davant de lavi, i es defensa la inclusi de laviaci al comer demissions de CO2. La situaci de Sucia, per, no s extrapolable a altres pasos ja que per extensi, la dotaci de recursos hdrics i la baixa poblaci (i la densitat de poblaci) resulta ms fcil implementar aquestes mesures i assolir els objectius proposats. 1.4.4. Nova Zelanda Nova Zelanda mostra un altre cas en qu el govern adopta una posici activa en referncia al zenit del petroli i altres temes energtics. Lany 2004 inici un procs danlisi de la realitat del consum denergia al pas amb la idea darribar a una planificaci energtica sostenible. El 2004 el Ministeri de Desenvolupament Econmic va publicar un document de discussi titulat Sustainable Energy: Creating a Sustainable Energy System for New Zealand7 que ha servit de base per a la discussi que sha iniciat el 2006. De fet, aquest document establia ja les lnies marc de la poltica energtica de Nova Zelanda. El

6. http://www.sweden.gov.se/sb/d/6245/a/66649. 7. Disponible en lnia a: http://www.med.govt.nz/templates/MultipageDocumentTOC 10124.aspx.

16

Introducci

juliol de 2006, i com a conseqncia del procs encetat dos anys abans, el govern va publicar les bases per a la futura estratgia energtica de Nova Zelanda (New Zealand Energy Strategy Terms of Reference8), document que va estar obert per a comentaris durant un mes. Segons el document de referncia, la necessitat duna planificaci indicativa per part del govern es fonamenta bsicament en lincrement del preu del petroli, en qestions de seguretat energtica (dependncia externa) i en el canvi climtic, arguments que ja hem vist a la resta diniciatives daltres pasos. A ms, ats que les decisions que es prenguin ara tindran repercussions durant dcades (a causa de la vida til de les infraestructures), shan de tenir molts aspectes en compte a lhora de decidir quin ser el sistema energtic del pas. De lanlisi efectuada el 2004 es desprn que la futura estratgia energtica haur de respondre a preguntes com ara si Nova Zelanda podr superar la dependncia del petroli (o dels combustibles fssils en general) lany 2030, per tamb altres objectius molt ambiciosos com ara la possibilitat que tota lenergia no destinada al transport sigui dorigen renovable, o fins i tot la possibilitat de reduir el consum denergia primria des dara fins lany 2030. Lestudi sha engegat fa poc per sespera arribar a una estratgia que ajudi a dissenyar el futur sistema energtic fins a lany 2050 i que estableixi una srie de prioritats tant per a lactivitat pblica com per a la privada. El procs que est seguint el govern de Nova Zelanda s molt obert i inclou tant la participaci dexperts en grups de treball especfics, com la participaci dels diferents actors socials, amb la idea de generar una visi sobre la Nova Zelanda del futur i de trobar uns escenaris que puguin ser avaluats. En resum, tot i que no ofereix compromisos quantitatius per part del govern com fa Sucia, lelement ms important del cas de Nova Zelanda s com sest duent a terme el procs dinformaci i de consulta amb la poblaci per definir lestratgia energtica per al futur. 1.4.5. Posicionament de lestudi AMEEC Els estudis presentats en aquesta secci, que sn impulsats pels diferents governs, fan referncia fonamentalment a la dependncia de les economies modernes al petroli, i al fenomen conegut com la crisi del petroli (o el zenit del petroli). No sn, per, estudis que facin una anlisi del metabolisme energtic de les societats considerant els diferents vectors energtics. En aquest sentit, AMEEC

significa un pas ms, ja que com hem dit no estudia noms lmbit del petroli sin que analitza leconomia i les seves necessitats energtiques en el seu conjunt. A ms a ms, no se cenyeix noms a lanlisi, sin que se situa dintre de lmbit de la cincia per la governana, en presentar no noms una anlisi de les diferents fonts energtiques primries, sin en generar una srie de valors de referncia per ser utilitzats en la generaci i lavaluaci descenaris de futur econmic i energtic per a Catalunya.

RefernciesBP - BRITISH PETROLEUM (2006). Quantifying energy. BP Statistical Review of World Energy, June 2006. Londres: British Petroleum. COMISSI EUROPEA (2003). World Energy, Technology and Climate Policy Outlook. WETO 2030. European Comission. Directorate-General for Research. COMISSION ON OIL INDEPENDENCE (COI) (2006). Making Sweden an OIL-FREE Society. Swedens Prime Ministers Office. June 2006. FALCONI-BENITEZ, F. (2001). Integrated assessment of the recent economic history of Ecuador, Population and Environment, 22 (3): 257-280. Forfs (2006). A Baseline Assessment of Irelands Oil Dependence key policy considerations. Dublin. GASPARATOS, A.; EL-HARAM, M.; HORNER, M. (2008). Assessing the sustainability of the UK society using thermodynamic concepts: part 1, Renewable and Sustainable Energy Reviews (en premsa). GENERALITAT DE CATALUNYA (2006). Pla de lenergia de Catalunya 2006-2016. Pla Estratgic. Octubre 2006. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Treball i Indstria. GIAMPIETRO M. (2003). Multi-Scale Integrated Analysis of Agro-ecosystems. CRC Press, Boca Raton, 472 p. GOMIERO, T.; GIAMPIETRO, M. (2001). Multiple-scale integrated analysis of farming systems: The Thuong Lo Commune (Vietnamese Uplands) case study. Population and Environment, 22 (3), p. 315-352. GRNBHEL, C.M.; SCHANDL, H. (2005). Using landtime budgets to analyse farming systems and poverty alleviation policies in the Lao PDR, International Journal of Global Environmental Issues, Vol. 5, p. 142-180.

8. Disponible en lnia a: http://www.med.govt.nz/templates/MultipageDocumentTOC 19432.aspx.

17


HALL, C.A.S.; CLEVELAND, C.J.; KAUFMAN, R. (1986). Energy and Resource Quality. Nova York: John Wiley & Sons. HIRSCH, R.L.; BEZDEK, R.H; WENDLING, R.M. (2005). Peaking of World Oil Production: Impacts, Mitigation and Risk Management. Department of Energy, National Energy Technology Laboratory. HUBBERT, M.K. (1956). Nuclear Energy and the Fossil Fuels, (Presented before the Spring Meeting of the Southern District Division of Production, American Petroleum Institute, San Antonio, Texas, March 8, 1956.) Publication No. 95. Houston: Shell Development Company, Exploration and Production Research Division, 1956. MUNDA, G. (2004). Social Multi-Criteria Evaluation: Methodological foundations and operational consequences. European Journal of Operational Research. Vol. 158, p. 662-677. ODUM, H.T. (1971). Environment, Power, and Society. Nova York: John Wiley & Sons. ODUM, H.T. (1983). Systems Ecology. Nova York: John Wiley.

ODUM, H.T. (1996). Environmental Accounting: EMergy and Decision Making. Nova York: John Wiley. PASTORE, G.; GIAMPIETRO, M.; MAYUMI, K. (2000). Societal metabolism and multiple-scale integrated assessment: Empirical validation and examples of application, Population and Environment, 22 (2), p. 211-254. RAMOS-MARTIN, J. (2001). Historical analysis of energy intensity of Spain: From a conventional view to an integrated assessment, Population and Environment 22 (3), p. 281-313. RAMOS-MARTIN, J. (2005). Complex systems and exosomatic energy metabolism of human societies. Bellaterra: Universitat Autnoma de Barcelona. (Tesi doctoral). RAMOS-MARTIN, J.; GIAMPIETRO, M. (2005). Multi-scale integrated analysis of societal metabolism: learning from trajectories of development and building robust scenarios. International Journal of Global Environmental Issues, Vol. 5, n. 3-4, p. 225-263.

18

2. Lenergia primria a CatalunyaJess Ramos Martn, Slvia Caellas Bolt i Daniela Russi

Jess Ramos Martn, doctor en Cincies Ambientals per la UAB, s un economista ecolgic amb experincia en el camp del desenvolupament econmic i levoluci dels sistemes econmics des dun punt de vista biofsic, aplicant conceptes de la termodinmica i de la teoria de sistemes complexos. T experincia en lestudi del metabolisme social i lavaluaci ambiental integrada. Actualment s professor lector del Departament dEconomia i dHistria Econmica de la UAB. Ha estat, a ms, investigador i professor a la Universitat de Klagenfurt (ustria), i a lINRAN itali, i professor dEconomia Ecolgica a la FLACSO a la seva seu a Quito. s membre del Comit Organitzador del Congrs Iberoameric de Desenvolupament i Medi Ambient que se celebra cada dos anys, i de lequip editor de la Revista Iberoamericana dEconomia Ecolgica A/e: [email protected] Slvia Caellas Bolt s llicenciada i mster en Cincies Ambientals per la UAB. Ha participat en projectes de recerca sobre poltiques ambientals i gesti ambiental a la UAB i a la Universitat de Bergen, i ha publicat diferents articles en revistes especialitzades. Ha treballat com a consultora per a diverses administracions, i actualment treballa al Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS). A/e: [email protected] Daniela Russi s doctora en Cincies Ambientals per la Universitat Autnoma de Barcelona (especialitat dEconomia ecolgica) i llicenciada en Economia Ambiental per la Universitat de Siena, Itlia. Russi ha estat professora de Principis dEconomia a la UAB, i ha participat com a profesora a diferents programes de postgrau. Ha publicat diferents articles cientfics i captols de llibres sobre anlisi multi-criteri, anlisi dels fluxos de materials i biocarburants. Actualment treballa per a una consultora ambiental. A/e: [email protected]

Captol 2. Lenergia primria a Catalunya 2.1. Introducci 2.2. Evoluci de la producci i del consum denergia primria a Catalunya 2.2.1. Algunes definicions 2.2.2. Consum denergia primria a Catalunya en el perode 1990-2005 2.2.3. Producci denergia primria a Catalunya en el perode 1990-2005 2.2.4. Saldo dintercanvis internacionals denergia primria a Catalunya 1990-2005 2.2.5. Comentari sobre les dades denergia primria a Catalunya 2.3. Evoluci del consum dels diferents vectors energtics per sectors 2.3.1. El sector de lenergia 2.3.2. Consum denergia per sectors econmics 2.3.3. Comentari sobre el consum denergia per sectors econmics 2.4. Generaci amb fonts renovables 2.4.1. Evoluci de la generaci denergia de fonts renovables (1990-2005) 2.4.2. Previsions de creixement de les fonts renovables a Catalunya 2.4.3. Costos de la generaci amb energies renovables 2.5. Origen de lenergia primria i consideracions de risc 2.5.1. Dependncia general 2.5.2. Els combustibles fssils 2.5.3. Lenergia nuclear 2.5.4. Dificultats i potencialitats de les energies renovables a Catalunya 2.6. El cas particular del biodisel: anlisi dels impactes dels objectius pel biodisel a Catalunya 2.6.1. Introducci 2.6.2. Biocombustibles i biodisel a Catalunya Producci de biodisel a Catalunya i lEstat espanyol 2.6.3. Avaluaci dels impactes de laplicaci dels objectius del biodisel 2.6.4 Conclusions sobre el biodisel 2.7. Conclusions sobre lenergia primria

19


2.1. IntroducciAquest captol se centra a presentar les dades de consum denergia primria a Catalunya, per a les diferents fonts i per a sis sectors econmics, que serviran de base per a lanlisi posterior. El captol tamb tracta de manera particular la generaci amb fonts renovables, aix com factors de risc associats a les diverses fonts energtiques, i acaba amb una anlisi en profunditat de les conseqncies tant positives com negatives dacomplir els objectius que marca el Pla de lenergia de Catalunya pel que fa al biodisel. Les dades presentades, a diferncia del treball de Folch et al. (2005), que sorientava a la generaci descenaris de futur per a Catalunya, pretn caracteritzar el consum passat de lenergia primria a Catalunya en els seus diferents vectors, per tal de servir de base a lanlisi desenvolupada en els captols segents. Aprofitem per agrair a lICAEN, i en particular a Joan Esteve i Albert Casanova, haver-nos fet arribar els balanos denergia de Catalunya per al perode 1990-2005 (amb dades provisionals per al 2004 i 2005). Aquest s un fet que sha de destacar, ja que els balanos, que sn bsics per entendre la realitat biofsica de leconomia catalana i per poder fer planificaci i promoci de poltiques econmiques, ambientals i energtiques, no es publiquen des de comenaments dels anys noranta. Com es comenta ms endavant, entenem lenergia com un factor imprescindible per a la materialitzaci de lactivitat econmica i, per tant, tamb per al seu desenvolupament. Una major activitat normalment requereix una utilitzaci major denergia per a fer funcionar el sistema (tot i que es poden donar millores a leficincia). El sector de lenergia s lencarregat de fer disponible lenergia final a la resta de sectors econmics. En aquest procs de fer disponible energia final a partir de lenergia primria, tamb el sector energtic mateix consumeix energia, com veurem ms endavant. Lenergia primria es defineix com lenergia que existeix de manera natural, i que es troba incorporada als recursos naturals com ara el carb, el petroli, per tamb lenergia solar en les seves variants (trmica, elica, fotovoltaica), i que no ha sofert cap transformaci per part de lhome. La producci denergia primria es refereix a la quantitat denergia que sextreu o es produeix i normalment incorpora les despeses energtiques que shan fet durant el procs dextracci o producci. A les estadstiques internacionals normalment sexpressa en termes de tones equivalents de petroli (tep) o en megajoules (MJ). Aix, la producci denergia primria ms el saldo dintercanvis internacionals ens dna com a resultat lenergia primria disponible, o el consum denergia primria.

Aquest consum denergia primria es divideix al seu torn en usos no energtics de lenergia (com ara la producci de productes qumics com letil), energia usada pel sector de transformaci energtica (que inclou: (i) els consums propis del sector, com ara els dextracci a les mines o jaciments; (ii) les prdues de distribuci i (iii) lenergia usada en la transformaci energtica), i lenergia final que comprn lenergia primria i derivada consumida pels sectors que sn consumidors finals, com ara el sector domstic, o el transport. La resta del captol queda estructurat com mencionem a continuaci: La secci 2.2 presenta les dades de consum denergia primria desglossades per vectors energtics. Tamb es presenten les dades de producci autctona i el saldo dels intercanvis internacionals. La secci 2.3 mostra els consums dels diferents sectors econmics, incloent-hi el sector de lenergia. La resta de sectors sn la indstria, el transport, el sector domstic, els serveis i el sector primari. Per a cadascun es presenten els consums en termes de fonts energtiques. La secci 2.4 descriu el cas particular de la generaci amb fonts renovables, mencionant aspectes econmics i legislatius dinters. La secci 2.5 ens parla de lorigen de lenergia primria que hem presentat a la secci 2.2 i es fan unes consideracions del risc associat. T un particular inters lanlisi que es fa del cas de lurani com a combustible nuclear. La secci 2.6 fa una anlisi en profunditat de les repercussions de lassoliment de lobjectiu marcat al PEC per al biodisel a Catalunya, i planteja els punts forts i febles de diverses alternatives. Finalment, a les conclusions es fa una valoraci sobre el conjunt de les dades presentades amb anterioritat.

2.2. Evoluci de la producci i del consum denergia primria a CatalunyaAquesta secci presenta les dades de producci, intercanvi comercial i consum denergia primria per a Catalunya en el perode 19902005. Les dades que presentem aqu sn molt importants per entendre el vessant biofsic de la realitat econmica catalana, s a dir, com el pas afronta el desenvolupament econmic i com el materialitza. Aquesta informaci no noms s til per saber quin s limpacte de lactivitat produda (en termes demissions de CO2, per exemple), tant a Catalunya com a tercers pasos, sin tamb per entendre el grau de dependncia que leconomia pateix respecte els combustibles fssils i respecte lenergia nuclear, factors que ja ara estan condicionant no noms el model energtic, sin tamb el model propi de pas, per que sespera que en els propers anys condicionin encara ms el nostre futur. A ms a ms, com posem de manifest

20

Lenergia primria a Catalunya

a la secci 4 daquest captol i a lannex B, aquesta dependncia es tradueix i es traduir en riscos geopoltics cada cop ms importants per a Catalunya. 2.2.1. Algunes definicions Lenergia primria s lenergia continguda en les diverses fonts que un sistema utilitza com a inputs. Moltes formes denergia no poden ser consumides en la forma en qu es troben a la natura, i han de passar per un procs de transformaci, com ara el cru que deriva en gasolines, el gasoil i altres productes; o lenergia potencial dun salt daigua que es converteix en electricitat. Altres formes denergia no sn concentrades i sha dinvertir energia en la seva concentraci i transformaci, com s el cas de lenergia solar. s per aix que un sistema econmic necessita un sector energtic que transformi lenergia primria en energia que pugui ser consumida per la resta de leconomia com a energia final. Aquest consum denergia primria correspon a la suma de lenergia generada en el mateix pas i les importacions netes dels diferents vectors energtics. s a dir, el consum denergia primria s igual a la producci denergia primria ms el saldo dintercanvis comercials amb lexterior. Lenergia primria s el total de lenergia que necessita una economia per al seu funcionament, i alhora es divideix en: (i) consum final denergia (el que fan els consumidors finals, com ara la benzina que posem al cotxe o lelectricitat consumida per uns grans magatzems), (ii) consums propis del sector energtic (com ara el consum necessari per lextracci a les mines i jaciments), (iii) usos no energtics (s a dir, vectors energtics que es destinen a la producci de bns no energtics, com per exemple ls de derivats del petroli per a la fabricaci de plstics), (iv) prdues en el transport i la distribuci denergia (electricitat i gas natural) i (v) energia utilitzada en la transformaci denergia (per exemple, les centrals elctriques i les refineries i plantes doleofines). 2.2.2. Consum denergia primria a Catalunya en el perode 1990-2005 Levoluci del consum denergia primria per vectors energtics es pot veure a la figura 21 en milers de tones equivalents de petroli (milers de tep). El primer que sobserva s lelevat pes que tant el petroli com lenergia nuclear tenen en lenergia primria a Catalunya. Levoluci, per, dambdues variables s diferent. La generaci elctrica dorigen nuclear sha man-

tingut en termes absoluts (fins i tot reduint-se el 2005 per les aturades de recrrega de combustible), per a causa del creixement del consum total denergia, que ha passat de 16.702 milers de tep el 1990 a 26.6982 milers de tep el 2005, ha fet que la seva contribuci shagi redut en el temps. Aquest no s el cas del petroli, que sha mantingut en un 50 % del total de lenergia primria a Catalunya com a principal font energtica. Destaquem tamb levoluci creixent del consum de gas natural, que ha passat de representar l11 % el 1990 al 26 % el 2005 (figura 3). Aquest s el resultat tant de lextensi de la xarxa de gas natural per a consum privat com sobretot pel canvi en el model de generaci elctrica que ha patit Catalunya en els darrers anys i que veurem a la propera secci i en el captol 4. En el cas de les renovables, tot i laugment notable dels darrers anys, encara representen noms un 2 % del consum denergia primria el 2005, de manera que queda encara molt cam per recrrer.

Fig. 2. Consum denergia primria a Catalunya entre 1990 i 20053 (milers de tep) Font: elaboraci prpia a partir dICAEN (2006).

Cal destacar que el creixement del consum total ha estat del 3 % anual, un creixement molt alt que respon a causes demogrfiques, econmiques i deficincia, com sanalitzar al captol 8. A la figura 3 veiem que en el perode 1990-2005 la dependncia dels combustibles fssils ha anat creixent, perqu la potncia installada nuclear sha mantingut estable i sespera que ho faci en un futur immediat. De fet, tot i la disminuci de la dependncia respecte del petroli que el PEC enuncia al seu escenari IER i que mostrem a la figura 3, es poden fer dos comentaris importants. El primer s que aquesta reducci relativa s compensada en la seva totalitat per laugment de la dependncia del gas natural, que no s, doncs, una soluci als problemes lligats als combustibles fssils. El segon punt s que la prdua de rellevncia relativa del petroli no nimplica una reducci del consum en absolut, sin al contrari.

1. A lannex E podeu consultar les taules completes de les diferents variables presentades a les seccions 2 i 3. 2. Recordem que les dades de 2004 i 2005 sn provisionals i, per tant, no es pot confirmar encara lestancament en el consum denergia primria que sobserva entre aquests dos anys. 3. Les dades per al 2004 i el 2005 sn provisionals.

21


lextracci de carb a les mines i dels jaciments de petroli, aix com de la generaci nuclear i de les energies renovables i alternatives, que sextreuen i saprofiten en el propi territori. Com veiem a la figura 4, la producci a Catalunya significa gaireb en la seva totalitat generaci dorigen nuclear, amb una petita aportaci del petroli, que es va reduint amb el temps, i del carb, i un lleuger augment de les energies renovables sobretot en el darrer tram del perode. Tot i que la generaci a les centrals nuclears sha incls com a producci autctona, s molt important remarcar que en el cas de Catalunya i de lEstat espanyol tot el combustible nuclear s importat, tal com es detallar ms endavant a la secci 2.5.3, per la qual cosa hi ha una relaci de dependncia envers els pasos exportadors. Tot i aix, per raons tcniques a les estadstiques oficials (catalanes, espanyoles o internacionals) se situa lenergia nuclear com a producci autctona.4 En aquest estudi es mant la divisi oficial, tot i que volem remarcar que Catalunya t tamb dependncia externa quant a lenergia nuclear.

Fig. 3. Consum denergia primria a Catalunya els anys 1990 i 2005, i previsi per al 2015 (escenari IER del PEC) Font: elaboraci prpia a partir dICAEN (2006) i PEC (Generalitat de Catalunya, 2006).

La particular evoluci del gas natural est lligada, com hem dit, al sector de generaci elctrica, mentre que lincrement en el consum de petroli va lligat al cas del transport, com veurem a la propera secci i com sanalitza al captol 5. Un cas particular que volem destacar de les dades anteriors s el de lenergia nuclear, que va significar un 20 % del consum denergia primria el 2005, per darrere del petroli i del gas natural. Com es discuteix al captol 4, el govern espanyol sest plantejant tancar les centrals nuclears al final de la seva vida til de 40 anys. Aix implicar que el primer tancament a Catalunya sigui el de la central dAsc I, lany 2021. Aquest nou escenari, tot i quedar fora de lmbit temporal daquest estudi, planteja la necessitat de preveure com se satisfar la demanda denergia primria que les centrals nuclears deixaran de produir. Si la resposta no ve de les energies renovables, llavors el grau de dependncia dels combustibles fssils augmentar encara ms. Val a dir, per, que la manera de calcular lenergia primria, amb el contingut energtic fsic, fa que lelectricitat dorigen nuclear tingui com a energia primria la calor produda al nucli, de la qual noms un ter es transforma en electricitat (Agncia Internacional de lEnergia, 2005: 137), mentre que la resta es dissipa. Aix vol dir que si es compara amb tecnologies ms eficients, com ara els cicles combinats a gas natural, sobserva que la proporci entre energia primria i energia final generada s molt ms elevada en el cas de lelica. 2.2.3. Producci denergia primria a Catalunya en el perode 1990-2005 Com hem dit abans, el consum denergia primria parteix de la producci prpia denergia primria, s a dir, de

Fig. 4. Producci denergia primria a Catalunya entre 1990 i 2005 (en milers de tep) Font: elaboraci prpia a partir dICAEN (2006).

El que observem en el perode s una reducci dels 6.719 milers de tep que es van produir el 1990 als 6.179 milers de tep que es van produir el 2005. Aquesta caiguda, com hem dit, reflecteix la reducci en la producci de petroli i de carb. Segons la figura 5 la fracci de lenergia nuclear sobre el total va pujar en el perode analitzat, bsicament a causa de la reducci de la producci dels jaciments de petroli i de les mines de carb, que segons lescenari IER el 2015 no aportaran res. Sobserva tamb que les renovables prenen el relleu dels combustibles fssils en la generaci autctona denergia primria, amb unes perspectives molt optimistes per al 2015, per que en termes absoluts sn encara redudes, com hem vist a la secci 2.2.2.

4. Aix s aix perqu, com ja hem dit, es considera que lenergia primria dorigen nuclear s la calor produda al nucli (Agncia Internacional de lEnergia, 2005: 137) i, per tant, el procs dobtenci daquesta energia primria es produeix a la mateixa central.

22


Catalunya. El nivell absolut de les importacions sha doblat amb escreix en el perode analitzat, i ha passat de les 9.982 milers de tep el 1990 a les 20.519 milers de tep el 2005 (figura 6), amb una taxa de creixement anual del 4,6 %, superior al consum total denergia primria que viem a la secci 2.2.2. Aix vol dir, com veurem a la propera secci, que el grau de dependncia exterior ha augmentat amb el temps. Com sobserva a la figura 7, el creixement de les importacions netes s continu a tot el perode. Per vectors energtics destaca lalentiment de les importacions de petroli, que es veuen compensades per lacceleraci de les importacions de gas natural, lligades al nou model energtic. Aix, el petroli ha passat de representar el 77 % de les importacions el 1990 al 63 % el 2005, mentre que el gas natural ha passat del 18 % al 33 % en el mateix perode. Aquestes tendncies sembla que es mantindran en el futur si fem cas de lescenari IER del PEC (figura 7).

Fig. 5. Producci denergia primria a Catalunya el 1990 i 2005, i previsi per al 2015 (escenari IER del PEC) Font: elaboraci prpia a partir dICAEN (2006) i PEC.

2.2.4. Saldo dintercanvis internacionals denergia primria a Catalunya 1990-2005La producci autctona denergia primria (incloent-hi la nuclear, que, com hem dit, depn tamb de les importacions durani) va suposar noms un 29 % del total, per la qual cosa la major part del consum denergia primria consumida a Catalunya sha dimportar i sha dadquirir als mercats internacionals. s per aix que aquesta dependncia t implicacions tamb en termes de riscs geopoltics, ja que una eventualitat com ara una disrupci en el subministrament denergia tindria implicacions molt fortes per a lactivitat econmica, tant la producci com el consum, i paralitzarien lactivitat del pas. La figura 6 presenta el saldo dintercanvis internacionals en termes denergia primria durant el perode analitzat.

Fig. 7. Saldo dintercanvis internacionals denergia primria a Catalunya el 1990 i 2005, i previsi per al 2015 (escenari IER del PEC) Font: elaboraci prpia a partir dICAEN (2006) i PEC.

Un altre aspecte que cal destacar s que si b les importacions delectricitat des de Frana van ser un 3 % de lenergia primria importada a Catalunya, el PEC preveu que Catalunya exporti electricitat el 2015. 2.2.5. Comentari sobre les dades denergia primria a Catalunya Observant les dades de la figura 2 veiem que el desenvolupament econmic de Catalunya va lligat a un augment del consum denergia. Catalunya necessita cada cop ms energia per al manteniment del seu metabolisme i per garantir el seu desenvolupament. Aquest aspecte, originat per variables com la demografia, lestructura productiva, el sector de lenergia i qestions tcniques com leficincia energtica, ser analitzat amb ms detall al captol 8.

Fig. 6. Saldo dintercanvis internacionals denergia primria entre 1990 i 2005 (milers de tep) Font: elaboraci prpia a partir dICAEN (2006).

Com hem vist a la secci anterior, la majoria de la producci autctona s energia elctrica dorigen nuclear, per la qual cosa, i com que la principal font energtica de Catalunya s el petroli i el gas est guanyant importncia, sn aquestes dues fonts energtiques les que importa

23


Aquest increment important del consum denergia primria es produeix especialment en el cas del petroli i del gas natural, que prcticament en la seva totalitat han de ser importats (figura 6). En el cas del gas natural, les importacions estan creixent, la qual cosa reflecteix els canvis en el model de generaci delectricitat que est patint Catalunya i que sexpliquen en el captol 4. En el cas del petroli, tot i la moderaci en el seu creixement, Catalunya va utilitzar i importar ms quantitat de petroli el 2005 que no pas el 1990. Com veurem a la secci 2.3, aquesta evoluci est ntimament lligada a levoluci del sector del transport, que sanalitza amb ms detall al captol 5.

dependncia superiors al 90 %, que fan que la nostra economia sigui molt frgil davant de problemes en el subministrament des dun punt de vista de risc geopoltic.

2.3. Evoluci del consum dels diferents vectors energtics per sectorsUn cop vista lestructura de la producci, lintercanvi i el consum denergia primria a Catalunya per vectors energtics, en aquesta secci analitzem com els diferents sectors econmics utilitzen aquesta energia. Partint dels balanos denergia dICAEN (2006), en primer lloc mostrarem el consum denergia del propi sector energtic, que s lencarregat de fer arribar energia final a la resta de sectors, i posteriorment presentem el consum denergia final dels diferents sectors econmics: primari, indstria, serveis, domstic i transport. En aquest captol no entrarem a discutir sobre els usos no energtics, que sn els consums de recursos energtics destinats a la producci de productes no energtics, com per exemple els derivats del petroli que van a la indstria qumica i subsectors, com ara letil, el propil, la fracci C4 i el concentrat benznic (Generalitat de Catalunya, 2006: 160), i que sanalitzen amb ms profunditat al captol 5, dedicat exclusivament al cas del petroli. El que s que direm s que aquests van passar de 1.825 milers de tep el 1990 a 3.375 milers de tep el 2005 (o de l11 % del consum denergia primria al 12,6 %), i aquest increment reflecteix una ampliaci de les installacions situades al complex petroqumic de Tarragona. s important destacar que la divisi del consum denergia primria per sectors econmics que es fa en aquest captol s la que sutilitzar al captol 8 per a lanlisi integrada, on sanalitzar conjuntament amb la poblaci activa i el temps de treball per a cada sector econmic, aix com el seu valor afegit. 2.3.1. El sector de lenergia Com ja hem introdut a la secci 2.2.1, lenergia primria t uns components de consum energtic que, un cop extret el consum per a usos no energtics, podem aplegar sota letiqueta de sector de lenergia. Aquests sn els consums propis denergia no destinats a la transformaci denergia, les prdues en el transport i distribuci denergia, i lenergia consumida prpiament en la transformaci de lenergia. Com podem observar a la figura 9, tots tres components tenen una tendncia creixent, cosa que reflecteix un increment en la generaci delectricitat a Catalunya. Laugment de les prdues s, per, molt relatiu, ja que passa de representar un 1,7 % del total denergia prim-

Fig. 8. Evoluci de la dependncia de lexterior, dels combustibles fssils i de lenergia nuclear 19902005 Font: elaboraci prpia a partir dICAEN (2006).

El resultat de tot plegat s el que podem veure a la figura 8, que ens mostra levoluci del grau de dependncia de leconomia catalana de lenergia de lexterior, dels combustibles fssils i de lenergia nuclear. Com podem veure, lnica variable que presenta una evoluci positiva s la dependncia de lenergia nuclear, que ha caigut des del 33 % el 1990 al 20 % el 2005. Ara b, com hem indicat abans, aquesta reducci de la importncia relativa es deu noms a laugment del consum total denergia i no pas a una reducci de la generaci elctrica dorigen nuclear, per la qual cosa el problema de com substituir aquesta generaci elctrica el trobarem en un futur immediat. Si mirem levoluci de la dependncia dels combustibles fssils, aquesta augmenta del 64 % el 1990 al 70 % el 2005, amb una tendncia creixent en els darrers anys a causa de levoluci del gas natural. Finalment, pel que fa al grau de dependncia respecte lexterior, la situaci s veritablement preocupant per a Catalunya, que mostra una de les dependncies ms fortes de la Uni Europea. Aix, sense considerar lenergia nuclear, la dependncia es va situar en un 70 % el 2005, per si tenim en compte lenergia nuclear (sabent que el seu combustible tamb s importat) arribem a taxes de

24


ria consumida el 1990 a un 1,8 % el 2005. s a dir, tot i el fort augment de la generaci elctrica i del consum de gas, les prdues shan contingut, i aix significa una millora en leficincia. El mateix succeeix en el cas dels consums propis, que passen de 1.147 milers de tep el 1990 a 1.655 el 2005, amb un augment del consum per lampliaci de les installacions i tamb a un major cost energtic dobtenir energia de les mines i els jaciments. El cas ms important, per, s el del consum en transformaci denergia, que passa de representar un 25,2 % del total denergia primria el 1990 a un 19,8 % el 2005, amb una clara millora de leficincia del sector.

major qualitat intrnseca del gas sobre altres fonts energtiques com ara el carb. 2.3.2. Consum denergia per sectors econmics La figura 11 presenta el consum denergia dels diferents sectors econmics. Els ms importants sn el sector de lenergia, la indstria i el transport; aquest ltim guanya importncia al llarg del temps i se situa en segona posici a la fi del perode analitzat. Tots els sectors augmenten el seu consum denergia, tot i que uns ho fan ms rpidament que altres.

Fig. 9. Consum denergia primria del sector de lenergia per components 1990-2005 (milers de tep) Font: elaboraci prpia a partir dICAEN (2006). Fig. 11. Consum denergia primria per sectors entre 1990 i 2005 (milers de tep) Font: elaboraci prpia a partir dICAEN (2006).

Aquesta dada es pot corroborar quan representem levoluci en el temps del consum agregat del sector de lenergia respecte el consum total denergia primria, com es fa a la figura 10.

Fig. 10. Evoluci de leficincia del sector de lenergia: energia primria usada pel sector de lenergia com a fracci del total Font: elaboraci prpia a partir dICAEN (2006)

Com es pot veure, leficincia global del sector de lenergia est augmentant. Aix permet que el sector energtic de Catalunya necessiti cada cop menys energia primria per proveir la resta de sectors de lenergia final que consumeixen. Aquest resultat, que encara es podria millorar, es deu fonamentalment al major pes que t actualment el gas natural en la generaci elctrica (com sexplica al captol 4), amb noves centrals que es caracteritzen per uns rendiments energtics elevats, que se sumen a la

A la secci 2.2.2 hem vist que entre 1990 i 2005 el consum denergia primria a Catalunya va crixer a una taxa interanual del 3 %. Si calculem les taxes interanuals per als diferents sectors, veurem quins sn els ms responsables de laugment del consum denergia total. Aix, tenim que tot i ser el principal consumidor, el sector de lenergia s el que creix menys (un 1,7 % anual), i sen redueix, per tant, el pes relatiu. El mateix es pot dir de la indstria, que creix a un 2,3 % anual. Per tant, dos dels sectors ms grans estan creixent per sota de la mitjana, amb la qual cosa haurem de cercar altres responsables que tirin de la demanda. El sector primari s lltim sector que tamb creix per sota de la mitjana, a un 2,85 % anual, mentre que la resta de sectors creix per sobre. Per exemple, els serveis, tot i que noms representen una fracci petita del consum total (figura 12), creixen a una taxa del 5,75 %. El mateix passa amb el sector domstic, que creix al 4,4 %, i amb el transport, que creix a un 3,8 %, i que, amb el seu volum, s clarament el sector que tira de la demanda.

25


Fig. 13. Consum energia final a la indstria en el perode 19902005 (milers de tep) Fig. 12. Consum denergia primria per sectors 1990 i 2005, i previsi per a 2015 (escenari IER) Font: elaboraci prpia a partir dICAEN (2006) i PEC. Font: Elaboraci prpia a partir dICAEN (2006).

Observant la figura 12 veiem que el sector de lenergia s i ser el principal consumidor denergia primria a Catalunya, per ara seguit del transport i no pas la indstria com passava el 1990. Altres sectors que creixen sn el domstic i els serveis, i ho fan a taxes molt altes. El que podem dir, per tant, s que sest produint un canvi en el metabolisme de Catalunya, que implica tant un canvi estructural de leconomia (menor pes de la indstria i major pes dels serveis), com un creixement continu del transport. Pel costat de la demanda, laugment del sector domstic no reflecteix noms un augment de la poblaci sin un augment del nivell de vida material dels ciutadans de Catalunya. Aquesta evoluci dels diferents sectors es completa amb lanlisi de levoluci del mix energtic de cadascun daquests sectors, que permet obtenir una imatge completa tant de limpacte relatiu de cada sector, com de les possibilitats de canvi de vector energtic. 2.3.2.1. Consum denergia final de la indstria Pel que fa al consum denergia final a la indstria, el primer que podem observar a la figura 13 s lefecte que va tenir la crisi econmica de principis dels 1990 sobre el consum denergia a la indstria, que es va reduir de manera notable i no va ser fins al 1994 que va comenar a crixer de nou. Tamb es pot observar que el carb prcticament desapareix en aquests darrers anys, i que tant els productes petrolfers com lelectricitat es mantenen ms o menys estables, amb el gas natural com a responsable nic del creixement de la demanda energtica de la indstria.

Sembla que la transici energtica de la indstria sest acabant ms aviat que en altres sectors, i s probable que en el futur veiem encara majors aportacions del gas natural i de les renovables i lelectricitat, per difcilment es reduiran els consums de productes petrolfers. En qualsevol cas es tracta dun sector que est moderant el seu consum en els darrers anys. 2.3.2.2. Consum denergia final del transport La figura 14 posa de manifest que parlar de transport a Catalunya s parlar de productes petrolfers. Sobserva al final del perode una mnima presncia dels biocombustibles, que representen noms un 0,6 % del consum del transport, per en la seva prctica totalitat el sector transport es fonamenta en el consum de derivats del petroli. El consum delectricitat en el transport (per a trens, metros i tramvies), creix una mica els darrers anys, per s noms dun 1,2 %.

Fig. 14. Consum energia final en el transport 19902005 (milers de tep) Font: elaboraci prpia a partir dICAEN (2006)

Sobserva, tamb, que la crisi econmica abans esmentada noms va provocar un alentiment en el ritme de creixement del consum energtic daquest sector, com sembla que va succeir el 2005.

26


Un aspecte important amb vista a les poltiques energtiques relacionades amb el transport s que la dependncia total del transport del petroli fa que les mesures a introduir hagin de ser radicals, per tal de canviar el model de mobilitat. El captol 5 aprofundeix en aquesta qesti. 2.3.2.3. Consum denergia final del sector domstic En el cas del sector domstic (figura 15), podem destacar que es produeix un creixement fora continuat en el temps, amb noms dos anys (1994 i 1995) de reducci en el consum denergia. Destaquem que els productes petrolfers estan disminuint la seva participaci amb el temps, mentre que tant lelectricitat com sobretot el gas natural sestan incrementant fortament, particularment en els darrers anys. A ms, sobserva com les energies renovables comencen a tenir un cert pes a partir de mitjan els anys 1990.

2.3.2.4. Consum denergia final dels serveis El sector dels serveis (figura 16) va consumir encara el 2005 menys energia que el sector domstic. Aix no obstant, el seu fort creixement (el 5,75 % anual com hem vist a la secci 2.3.2) sobretot a partir de 2002 fa pensar que al cap de pocs anys esdevindr el quart sector en importncia a Catalunya per davant del sector domstic. Aquest fet va lligat a la terciaritzaci de leconomia, per tamb a la creixent intensitat energtica del sector, factors que analitzarem al captol 8.

Fig. 16. Consum denergia final del sector serveis en el perode 19902005 (milers de tep) Font: elaboraci prpia a partir dICAEN (2006).

Fig. 15. Consum energia final sector domstic en el perode 19902005 (milers de tep) Font: elaboraci prpia a partir dICAEN (2006).

Aquesta estructura de consum reflecteix molt b les necessitats energtiques de les famlies, que es concentren en electricitat (tamb de les renovables) per fer servir els diferents electrodomstics, i altres fonts energtiques orientades a la calefacci i laigua calenta (com ara els productes petrolfers i el gas natural). Cal esperar que la tendncia al creixement del gas en detriment dels productes petrolfers continuar en un futur proper, ja que sestan fent esforos per a la renovaci de les calderes, tot installant-ne unes de major rendiment. Aquest ser un factor que ha de permetre obtenir millores en leficincia de la utilitzaci de lenergia. En el mateix sentit, lelevat pes de lelectricitat tamb ha de permetre la introducci de mesures de millora de leficincia. Finalment, sha daclarir que laugment observat en el consum denergia es pot deure tant a laugment de la poblaci, a laugment en el nivell de vida material de la poblaci, o molt probablement a una combinaci de tots dos aspectes.

El parallelisme amb el sector domstic no ha damagar les diferncies evidents que hi ha entre tots dos sectors. En aquest cas els productes petrolfers no estan en retrocs, si b s cert que la seva fracci s menor que en el cas del sector domstic. A ms, tot i que sobserva tamb una lleugera introducci de les energies renovables a partir de mitjan els noranta, aquesta s ms reduda que en el sector domstic (on la solar trmica tenia una presncia ms important). Aix sexplica per la poca introducci de lenergia solar trmica als serveis, tot i lelevat potencial. A banda daix, sobserva un fort creixement tant de lelectricitat (que domina sens dubte la provisi energtica del sector) com del gas natural. Aquest sector t potencials destalvi importants en ls de lelectricitat, i en ls de fonts fssils per a calefacci, per a ms a ms t potencial per introduir canvis en les fonts energtiques utilitzades en si mateixes. Per exemple, la substituci del gasoil i fueloil per a la calefacci per gas natural ha de portar millores deficincia energtica notables. A ms, hi ha lenorme possibilitat destendre lenergia solar trmica per a aplicacions tant daigua calenta com de calefacci (per exemple, per terra radiant) que sn adients sobretot per a les oficines, lensenyament, lesport i el mn comercial.

27


2.3.2.5. Consum denergia final del sector primari El sector primari (figura 17) es veu dominat pel consum de productes petrolfers en ms dun 90 %. Tot i ser un sector petit en termes de consum denergia, presenta un potencial enorme de transformaci del seu patr de consum, ja que la major part del consum es deu al transport, i perqu s un sector que pot jugar un paper molt important en el cas dels biocombustibles, ja siguin lquids (com letanol o el biodisel) o gasosos com el biogs.

En resum, i com es pot veure a la figura 18, que no inclou el sector energtic, en termes de consum denergia final Catalunya t una dependncia molt forta dels combustibles fssils (productes petrolfers i gas natural, ja que el carb desapareix), que ha estat creixent de manera contnua durant tot el perode 1990-2005, per ra de lincrement de les necessitats de transport que el desenvolupament econmic comporta, i a causa dels majors nivells de confort que la societat demanda actualment. Lenergia elctrica, per, no creix tant, tot i que ho fa. Daquests resultats s ms evident encara que si b els canvis en el sector de lenergia sn necessaris per reduir el consum de combustibles fssils en la generaci, o augmentar-ne el rendiment, si volem trencar la forta dependncia actual del petroli i el gas natural, shaur dactuar sobre els sectors que estan al darrere daquest fort i creixent consum, bsicament el transport, per tamb els serveis i el sector domstic.

Fig. 17. Consum energia final del sector primari entre 1990 i 2005 (milers de tep) Font: elaboraci prpia a partir dICAEN (2006).

Aquestes oportunitats shauran daprofitar, perqu, tot i que el sector augmenta la demanda energtica per sota de la mitjana, ho fa just per sota, s a dir, que t una marcada tendncia al creixement que shauria dintentar limitar. 2.3.3. Comentari sobre el consum denergia per sectors econmics Aquesta secci ha presentat el consum denergia dels diferents sectors de leconomia, tant del sector energtic, que fa possible que la resta de sectors tinguin energia disponible, com de la resta de sectors econmics, entre els quals destaquen la indstria i el transport. Hem vist que hi ha diferncies notables en els vectors energtics que utilitzen els diferents sectors, com ara que els productes petrolfers dominen el consum denergia final en el transport i en el sector primari, mentre que els sectors domstic i de serveis utilitzen majoritriament lelectricitat. Sn aquestes particularitats les que hem de tenir en compte quan fem recomanacions sobre poltiques al captol 9 i quan analitzem de manera integrada leconomia catalana al captol 8 i interprete

Informe Complet Def

Documents

Transcript of Informe Complet Def