9 788448 244224

GRAMTICA NORMATIVA VALENCIANA

GRAMTICA NORMATIVA VALENCIANA

GRAMTICA NORMATIVA VALENCIANAValncia, 2006

GRAMTICA NORMATIVA VALENCIANACollecci Textos Normatius, 2 Acadmia Valenciana de la Llengua, 2006

Edita: Publicacions de lAcadmia Valenciana de la LlenguaAvinguda de la Constituci, 28446019 Valnciaavl@gva.es - www.avl.gva.es

Primera edici: setembre del 2006Primera reimpressi: desembre del 2006Segona reimpressi: setembre del 2008

Disseny de la collecci: Pepe Gimeno-Proyecto GrficoGrfiques Vimar, SL, C/ Alqueria de Raga, 11 - 46210 PicanyaISBN: 978-84-482-4422-2Depsit Legal: V-3942-2008

01-SUMARI.indd 4 16/9/08 15:52:11

Sumari

SMBOLS fONTICS 009INTRODuCCI 010

ORTOLOGIA1. La pronunciaci estndard del valenci 020

ORTOGRAfIA2. Lalfabet 0363. Lagrupament dels sons 0384. Les lletres 0405. Els signes diacrtics auxiliars 0476. Les convencions grfiques 0557. Els signes de puntuaci 065

MORfOLOGIA fLExIVA I SINTAxI8. Loraci: conceptes generals 0789. Els substantius i els sintagmes nominals 08810. El gnere dels substantius 09211. El nombre dels substantius 10012. Els adjectius i els sintagmes adjectivals 11013. El gnere dels adjectius 11514. El nombre dels adjectius 12015. Larticle 12316. Els demostratius 13117. Els possessius 13618. Els quantificadors: els numerals 14019. Els quantificadors: els indefinits 14820. Els quantificadors: els quantitatius 15821. Els pronoms personals: els pronoms forts 16322. Els pronoms febles: aspectes formals 16923. Els pronoms febles: aspectes funcionals 17824. Els relatius 18425. Els interrogatius i els exclamatius 19026. Les preposicions 19627. Els adverbis 21628. Els temps verbals 23429. Els verbs regulars 24530. Els verbs irregulars 25531. Les perfrasis verbals 29832. La predicaci verbal i els complements 30233. Les predicacions no verbals: els verbs ser i estar 31234. Les conjuncions 31735. Les interjeccions 328

fORMACI DE PARAuLES36. Introducci a la formaci de paraules 33437. La derivaci 33838. La composici i altres procediments de formaci de paraules 353

ANNExOSAbreviatures, smbols i sigles 364Els gentilicis valencians 376

NDExSndex de taules 392ndex general 397

SMBOLS FONTICS

[a] mar, fcil, vida [b] blat, abdicar, combinat (ienelsparlarsbetacistes:voler, wagneri)[B] (enelsparlarsbetacistes:sab, abric, corbella; cavar, selva) [d] dimoni, advers, compondre [D] cadena, aladre, orde [e] pedra, nt, tendir [E] ferro, dbil [f] fusta, ofrena, baf [g] got, magnat, angle, guerrer [] jugar, alg, agre, aglomerat, orgue [i] illa, ve, ram, pilota [j] remei, ianqui, joia [Z] caixmir [k] casa, taca, groc, quant, karate, llarg [l] local, ala, altura, fil [] llanda, palla, coll[m] mestre, poma, pam, gamba[M] amfibi, tramvia, enfit, enveja [n] nas, llana, conte, gran [N] blanc, enquadrar, sang, llengua[] nyora, enganyar, pany [o] boca, can, forat [O] porta, aix [p] pare, copa, cap, reptar, dubtar, aljub [R] mare, herba, dret, pur [r] riu, enrabiar, arrs, autoretrat [z] zero, onze, trapezi, posar, desdir, trnsit, realitzar [s] cel, caar, dol, sal, ansa, ras, passar [t] tabal, atac, cuit, cantar, adquirir, fred[dZ] jard, rajola, franja, germ, dirigir, pitjor, formatge[ts] potser, tots, adscriure[tS] xiquet, punxa, txec, cltxina, despatx, mig, roig[dz] Atzeneta, dotze [u] ungla, mscul, tat, untar [v] voler, cavar, enviar, afgans, wagneri[w] pou, guant, hui, cauen, web [S] Xtiva, caixa, guix

INTRODUCCI

12

1. PRELIMINARS

Des del segle xviii, la major part de les llenges de cultura occidentals han comptat amb gramtiques prescriptives, sovint amb laval dinstitucions acadmiques creades pel poder reial per a tal finalitat. No ha passat aix en el cas de la nostra llengua, perqu, arran de la Guerra de Successi (1704-1714), quedaren suprimits els usos oficials. La llengua mantenia plena vitalitat en lmbit oral i en la literatura popular; per, sense els usos administratius ni el conreu de la literatura culta, comen a patir una certa interferncia del castell i entr en un procs de dialectalitzaci. La llengua, daltra banda, no dispos de gramtics que la descrigueren amb rigor i que la dotaren dunes normes de carcter ortogrfic, morfolgic i sintctic que tornaren a convertir-la en llengua de cultura.

A principis del segle xx, el pare Llus Fullana public una Gramtica elemental de la llengua valenciana (1915), que, tot i basar-se en el registre colloquial de la llengua, pretenia superar els usos lingstics ms vulgaritzants que caracteritzaren una part de la producci escrita en valenci del segle xix. El 1918, Bernat Ortn don a conixer una ben orientada Gramtica valenciana (nocions elementals per a escoles de primeres lletres), com a resposta a les incipients demandes dintroducci de la llengua en el sistema escolar. El 1930, Llus Revest va publicar La llengua valenciana. Notes per al seu estudi i conreu, opuscle que, amb un remarcable to didctic i rigor cientfic, posa les bases ortogrfiques i gramaticals de les Normes de Castell, de 1932, de les quals va ser un dels artfexs principals. La mateixa preocupaci didctica s la que inspira les successives edicions, a partir de 1933, de les Llions de gramtica de Carles Salvador, que amb el ttol de Grmatica valenciana serviren, des del 1950, de llibre de text per als alumnes dels Cursos de Llengua Valenciana de Lo Rat Penat durant quasi tres dcades. El 1933, Josep Giner va publicar La conjugaci dels verbs en valenci, amb un enfocament descriptiu i alhora prescriptiu. Amb la mateixa orientaci, el 1950, lEditorial Torre public la Gramtica valenciana de Manuel Sanchis Guarner, manual les recomanacions del qual per als usos literaris foren seguides durant quasi trenta anys en totes les publicacions desta editorial i han servit de pauta per als usos literaris valencians fins a lactualitat. Desprs de la llarga etapa del franquisme i del perode de la Transici, les perspectives de recuperaci del valenci com a llengua oficial, materialitzades amb laprovaci de lEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana (1982) i de la Llei ds i Ensenyament del Valenci (1983), han afavorit laparici de nombroses gramtiques i llibres de text que han consolidat la doctrina gramatical dels grans mestres Carles Salvador, Manuel Sanchis Guarner i Enric Valor. Totes estes obres sinspiraven en lesperit de consens i de dignificaci de la llengua, que culmin amb la signatura de les Normes de Castell, i aprofundien, des duna ptica valenciana, en la tasca codificadora iniciada per Pompeu Fabra.

Les Normes de Castell, que eren lexpressi de la voluntat collectiva de regular les desorientacions grfiques de lpoca, van ser rpidament acceptades per la immensa majoria dels usuaris de la llengua escrita. s per aix que el Consell Valenci de Cultura, en el Dictamen sobre la

13

qesti lingstica valenciana, sollicitat per les Corts Valencianes i aprovat lany 1998, que va donar lloc a la creaci de lAcadmia Valenciana de la Llengua, entenia que les citades Normes de Castell havien sigut el punt de partida de la normativitzaci consolidada de la nostra llengua.

En conseqncia, lAcadmia Valenciana de la Llengua, partint del mateix plantejament fixat de manera explcita en el prembul de la Llei de Creaci de lAVL i reconegut prescriptivament en larticle 4 de la mateixa llei, ha abordat com a tasca prioritria de les seues actuacions elaborar una gramtica que servira de pauta per als usos formals de la llengua i orientara sobre els usos poc formals, dins dels seus respectius mbits ds. La diversitat de variants morfolgiques poden conviure de manera harmnica dins dun mateix sistema gramatical, i fins i tot poden ser tils per a expressar els ms diversos matisos de la llengua. Per una gramtica normativa t com a finalitat determinar amb claredat quines sn les formes ms idnies per als diversos mbits ds de la llengua, s a dir, ha de ser prescriptiva i orientativa alhora. A partir destos supsits, lAcadmia Valenciana de la Llengua ha elaborat i aprovat la present Gramtica normativa valenciana (dara en avant GNV).

Cal advertir, tanmateix, que, encara que els aspectes gramaticals abordats sn relativament nombrosos, el fet de concentrar-se en els ms importants ha comportat el silenci sobre altres que, no per menys importants, poden tindre un cert inters, sobretot si no han estat prou estudiats per les nostres gramtiques. Ara b, ats que tota gramtica ha de prestar atenci als fenmens evolutius de la llengua, lAcadmia Valenciana de la Llengua t el propsit danar incorporant a les futures edicions de la GNV totes aquelles anlisis i modificacions que exigisquen les noves necessitats o que suplisquen les actuals mancances.

Dacord amb una llarga tradici en els manuals gramaticals prescriptius, fem precedir la part estrictament gramatical duns captols sobre lortografia i la pronunciaci del valenci i sobre aspectes de carcter ms ana estilstic; desprs presentem conjuntament la morfologia i la sintaxi, i finalment una part dedicada a la formaci de paraules. En el captol sobre la fontica del valenci, soferixen aix mateix unes pautes ortopiques que puguen servir dorientaci als usuaris de la llengua. Per a completar estes informacions, caldr recrrer al Diccionari ortogrfic i de pronunciaci del valenci (DOPV), on sindica la transcripci fontica de totes aquelles vocals i consonants, i fins i tot en alguns casos, per raons prctiques, de paraules senceres, en qu els signes grfics auxiliars resulten insuficients per a indicar la pronunciaci correcta.

Com en altres llenges romniques, la nostra presenta una certa diversitat en la morfologia verbal i en alguns aspectes de la nominal. Encara que sha partit de la descripci dels fets lingstics, hem seguit el criteri de triar aquelles formes ms generals en el valenci, s a dir, shan prioritzat les formes de lanomenat valenci general, ats que es tracta duna gramtica normativa, que pretn abastar el conjunt de lmbit geogrfic valenci. Per, alhora, hem tingut cura dinformar sobre les variants minoritries ms esteses. Aix, per exemple, es dna prioritat a tindre, menge, portara o tinguem, per no per aix es deixa de consignar les variants tenir, menjo, ports o tingam, perqu sn prpies de determinades comarques valencianes, aix com daltres territoris

14

de lmbit lingstic, o perqu tenen un s literari important. Per aix, cal acceptar amb naturalitat un fet ben normal en qualsevol codificaci normativa: la selecci a favor de la forma ms estesa o de ms tradici literria, a fi de garantir millor la cohesi del sistema lingstic i optimitzar les situacions comunicatives. Totes les llenges, sobretot des de laparici de la impremta, han regulat les seues formes i els seus usos sintctics ms o menys variats, sovint amb una certa crrega de convencionalismes. Per aix, junt amb lexposici prescriptiva, soferixen, en diversos casos, informacions i explicacions de carcter histric i diatpic sobre formes i usos que presenten una certa variaci o una certa vacillaci en les seues realitzacions orals.

2. CRITERIS INSPIRADORS DE LA GNV

Els criteris que han inspirat la redacci de la GNV sn, amb carcter general, els que assenyala larticle 4 de la Llei de Creaci de lAcadmia Valenciana de la Llengua i que, en termes ms concrets, sespecifiquen en el Dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominaci i lentitat del valenci, aprovat unnimement en la reuni plenria de lAVL del 9 de febrer del 2005. Estos, fonamentalment, sn:

a) La llengua prpia i histrica dels valencians s tamb la que compartixen les comunitats autnomes de Catalunya i de les Illes Balears i el Principat dAndorra, aix com altres territoris de lantiga Corona dArag (el departament francs dels Pirineus Orientals, la ciutat sarda de lAlguer i la franja oriental dArag) i la comarca murciana del Carxe. Els diferents parlars de tots estos territoris constituxen una mateixa llengua o sistema lingstic.

b) Dins deixe conjunt de parlars, el valenci t la mateixa jerarquia i dignitat que qualsevol altra modalitat territorial de la llengua compartida, i presenta unes caracterstiques prpies que lAVL preservar i potenciar dacord amb la tradici lexicogrfica i literria prpia, la realitat lingstica valenciana i la normativitzaci consolidada a partir de les Normes de Castell.

En conseqncia, en la redacci de la GNV sha intentat harmonitzar dos principis bsics:

1. La recuperaci i la prioritzaci de les solucions valencianes genunes, vives, ben documentades en els clssics i avalades per letimologia i per la tradici literria i gramatical.

2. La convergncia amb les solucions adoptades en els altres territoris que compartixen la nostra llengua, a fi de garantir-ne la cohesi pertinent.

La GNV vol ser una contribuci de lAVL al procs de construcci dun model de llengua convergent amb la resta de modalitats de lidioma com. Un model que dna preferncia a les formes valencianes, per que tamb descriu les variants usades en la resta de lmbit lingstic compartit.

15

3. CRITERIS DELABORACI

3.1. Estructura de lobraAmb el terme gramtica es fa referncia a la descripci de lestructura duna llengua. En sentit estricte, la gramtica socupa de la manera com es combinen les unitats lxiques i els morfemes gramaticals duna llengua per a formar unitats superiors, com sn les paraules, els sintagmes i les oracions. La gramtica, aix, est constituda per la descripci morfolgica (de lestructura interna de la paraula) i la descripci sintctica (de lestructura interna dels sintagmes i de les oracions) duna llengua. El gruix fonamental de la Gramtica normativa valenciana es dedica, per tant, a la morfologia (tant a la flexi com a la formaci de paraules) i a la sintaxi. A causa del seu inters normatiu, tamb sinclouen dos parts una mica ms allunyades de la gramtica estricta, com sn les que fan referncia a lortografia i a la pronunciaci. La primera part de la gramtica se centra en lortologia (captol 1), i fa referncia a la pronncia de vocals i consonants, mentres que la segona part socupa de lortografia (captols 2 al 7), i tracta sobre els aspectes grfics i la presentaci formal dels texts escrits.

La tercera part, la ms extensa (dels captols 8 al 35), fa referncia a la sintaxi i a la flexi. Seguint un model de descripci molt habitual en la tradici gramatical, es partix de les diverses classes de paraules (les parts de loraci de la gramtica tradicional) i, per a cada classe, sanalitzen conjuntament la forma i la funci: aix s, les propietats flexives (si es tracta duna classe variable com el substantiu, el verb, etc.) i les propietats sintctiques.

En la quarta part (dels captols 36 al 38), finalment, sanalitza la formaci de paraules i, ms concretament, els procediments morfolgics de qu disposa la llengua per a crear paraules noves: la derivaci, la composici, el truncament, etc.

3.2. Carcter descriptiu i prescriptiuCom sindica explcitament en el ttol, la GNV s una obra fonamentalment normativa. El seu objectiu s, per tant, orientar lusuari o laprenent de la llengua sobre les formes ms recomanables en els registres formals i, en general, en la llengua estndard. A ms de normativa, la gramtica tamb sha concebut com a descriptiva, en la mesura que la norma sha tractat dintegrar dins duna descripci general de lestructura de la llengua. Certament, la descripci lingstica no ha prets ser exhaustiva, ja que la descripci no es justifica per ella mateixa (com ocorre en les gramtiques descriptives o en les teriques), sin com a element auxiliar per tal dafavorir la presentaci i la comprensi de la norma.

Dacord amb els principis anteriors, sha tractat dusar la terminologia ms tradicional i coneguda per tothom, encara que tamb sha optat per termes ms recents en aquells casos en qu han assolit molta difusi i resulten tericament ms adequats que els tradicionals.

Per a facilitar i orientar la lectura, la informaci continguda en la gramtica es presenta en dos tipus de lletra:

16

a) en cos normal, per a la descripci dels fets lingstics ms importants i sistemtics, i les orientacions normatives bsiques, i

b) en cos ms menut, per a les observacions, que es reserven per a fer remarques teriques de carcter complementari o puntual, per a donar informaci histrica o per a fer referncia a variants geogrfiques secundries o prpies daltres territoris de la llengua compartida.

3.3. Prioritzaci de les formes valencianesEn la GNV es prioritzen sistemticament les formes genunes de la llengua parlada i de ms prestigi literari, partint de les preferncies del valenci general. Aix, sopta per formes com parle, partisca o vinguera en comptes de parlo, partesques o vingus, ja que estes ltimes corresponen a variants valencianes de menor extensi, encara que ben legtimes en els seus mbits geogrfics ds (parlo, vingus), o a usos literaris molt formals o arcaics (partesques). Aix mateix, lexposici es completa, en forma de nota, amb informacions sobre les variants corresponents daltres zones de lmbit lingstic (parteixis, vingussim). En la GNV, a ms, sha fet un esfor per recuperar formes o usos sintctics genuns, de gran extensi i tradici histrica, que havien rebut poca atenci en les nostres gramtiques i estudis lingstics. Es tracta, per exemple, dels usos de la preposici composta com a en oracions del tipus Partiu-vos-ho com a bons germans! (amb el valor de com si freu bons germans).

3.4. Cohesi de les diverses varietats territorialsLa necessitat de cohesi entre les diverses varietats duna mateixa llengua s un fet evident i indiscutible. Si aix s un principi obvi en totes les llenges del mn, ho s encara ms i duna manera imperiosa en el cas de llenges demogrficament minoritries com la nostra. s evident que no podem accentuar les diferncies entre les nostres varietats, sin al contrari: intentar reduir-les al mxim, potenciant la convergncia recproca. s per aix que, al costat de formes com per exemple ads, enjorn o ausades, tan vives en valenci, se nafigen daltres ms usuals en altres varietats de la llengua, com ara aviat, adesiara o gaire, que han assolit un notable s entre els nostres escriptors.

4. CRITERIS I MBITS DS

Com ja sha dit, en la presentaci dels fets lingstics es partix generalment de la descripci daquells fenmens que tenen una gran extensi i alhora una notable tradici literria den de les Normes de Castell, per tamb sanalitzen aquells que tenen un abast geogrfic redut i una vitalitat menor. Tots formen part del patrimoni lingstic valenci per, lgicament, no tots sn adequats per als mateixos mbits ds. Per aix en la GNV hem distingit en certs casos de variaci entre formes i usos de carcter formal (com ara les construccions relatives del tipus una obra lautor de la qual s alacant) i formes i usos de carcter poc formal (com ara les construccions de relatiu del tipus una obra que el seu autor s alacant). Aix mateix, des del punt de vista de lextensi geogrfica, hem diferenciat entre formes i usos valencians dmbit general (com per exemple el quantitatiu molt o la combinaci pronominal li la de li la dnes) i formes i usos dmbit restringit (com per exemple el

17

quantitatiu fora, viu en parlars meridionals, o la combinaci la hi de la hi dnes, viva en parlars septentrionals).

Les formes i els usos de carcter formal i dmbit general valenci sn els ms adequats per als registres administratius (un decret, una citaci judicial, una instncia, etc.) i, en general, per a totes aquelles situacions, orals o escrites, que busquen la mxima eficcia comunicativa dins duns certs parmetres de formalitat (un noticiari, una conferncia, un informe comercial, etc.). Les formes de carcter poc formal o dmbit valenci restringit sn adequades per als usos individuals o collectius de carcter espontani (una carta, una nota, un escrit costumista, un dileg teatral o cinematogrfic, etc.).

La llengua de lAdministraci pblica i de les entitats que en depenen i, en general, la llengua ds pblic formal ha dutilitzar, com s lgic, les formes i els usos sintctics propis dels registres formals i dmbit general. Exclou, per tant, lalternana de registres formals i poc formals, de variants principals i secundries i de variants dmbit general i dmbit restringit.

La llengua de la literatura, de les entitats privades i, en general, la llengua ds personal admet, per contra, un grau de variaci molt ms ampli, que comprn els ms diversos nivells de llenguatge, i pot permetres per tant lalternana de registres i de variants.

ORTOLOGIA

20

1. LA PRONUNCIACI ESTNDARD DEL VALENCI

1.1. IntroduccI

Totes les llenges de cultura possexen un model lingstic de referncia que es considera adequat per als usos administratius i educatius, per als mitjans de comunicaci i, en general, per a tots els mbits que requerixen un mnim de formalitat. Este model es coneix com a llengua estndard, o simplement estndard, i afecta tant els usos orals com els escrits.

La pronunciaci considerada estndard en lpoca actual ha de tindre en compte les tradicions delocuci, tant cultes com populars, especialment les del llenguatge de lespectacle. Daltra banda, la societat actual es caracteritza per un predomini de la comunicaci oral en tots els registres ds de lidioma. En este sentit, laparici dels mitjans de comunicaci audiovisuals s, sens dubte, el factor que ms ha obligat a definir un model de referncia per a lexpressi oral, que, lgicament, en la mesura que ben sovint partix dun text escrit, tendix a harmonitzar lortografia amb la tradici ortopica o la pronunciaci real ms generalitzada duna llengua. La varietat estndard es conforma justament sobre la base duna funcionalitat comunicativa, que tendix a afavorir els fenmens ms estesos i acceptats en una determinada comunitat lingstica, en detriment daquells altres que tenen un abast ms restringit o estan menys prestigiats.

La proposta de pronunciaci estndard del valenci que tot seguit presentem pretn sistematitzar unes pautes ds, generalment acceptades, que afavorisquen una pronunciaci acurada de la nostra llengua.

Si b els destinataris ms interessats en la proposta segurament sn els relacionats amb el mn dels mitjans de comunicaci i de leducaci i, en general, aquells collectius que solen fer un s formal de la llengua parlada, tamb pot interessar al conjunt de ciutadans valencians, tant aquells que la usen habitualment i procuren expressar-se de la millor manera possible com aquells que desitgen aprendre-la. Per eixa ra, sha optat per reduir al mxim la teoritzaci i ls de terminologies no ben conegudes per un gran nombre de possibles usuaris de la proposta i shan tingut en compte els fenmens dinterferncia lingstica que provoca el contacte freqent amb altres llenges, sobretot amb el castell.

Encara que la pronunciaci del valenci s relativament uniforme en tot el territori i sajusta prou b a les convencions ortogrfiques, es donen fenmens de variaci que conv tindre presents a lhora de formular una proposta vlida per al conjunt del valenci, que s lobjectiu desta proposta. No totes les realitzacions fontiques gaudixen duna mateixa extensi, dun mateix prestigi social i duna mateixa genunitat. En conseqncia, conv destacar aquells fenmens que presenten un contrast ms gran entre lortografia i la pronunciaci. Aix, amb afany didctic, hem establit la gradaci segent:

21

a) Es consideren prpies del valenci estndard aquelles realitzacions que, prcticament, sn generals en tot el territori valenci o que tenen un prestigi social mpliament reconegut.

b) Es consideren acceptables algunes realitzacions dmbit general que presenten una alteraci respecte a la grafia o aquelles que sn especfiques dun mbit territorial redut, dins del qual resulten plenament vlides.

c) Es consideren no recomanables en el valenci estndard aquelles realitzacions dun abast territorial molt redut o amb unes connotacions poc prestigiades en el conjunt de la comunitat lingstica.

No obstant aix, val a dir que primar la difusi duns trets lingstics en les comunicacions formals dabast general no hauria dimplicar de cap manera estigmatitzar qualsevol altra realitzaci que no sajuste a uns determinats patrons estndard. Si b hi ha realitzacions que, efectivament, poden resultar vulgars en alguns contexts, tamb s ben cert que unes altres poden resultar afectades, i per tant igualment inadequades, en altres situacions comunicatives. La llengua s un codi de comunicaci molt complex, amb mltiples funcionalitats, que no es pot reduir a un model de referncia uniforme i excloent. Cada fenomen lingstic encaixa perfectament en un mbit i en un registre determinats.

1.2. Les vocaLs

1.2.1. Les vocals tniques

1.2.1.1. estructura del vocalisme tnicEl valenci t set vocals en posici tnica:

[] cap,m [] (e tancada) febra,ms [] (e oberta) mel,rtol [] pi,fsica,runa [] (o tancada) dol,emoci [] (o oberta) cor,bila [] pur,dej,pec

1.2.1.2. criteris generals de pronunciaciLes set vocals tniques es pronuncien en tots els contexts de manera clara i ben diferenciada. Loposici entre les vocals obertes [E] [O] i les vocals tancades [e] [o] s un tret distintiu que permet diferenciar el significat dalgunes paraules: dona [dna] nom referit a persona de sexe femen, enfront de dna [dna] forma del verb donar; set [st] numeral, enfront de set [st] nom referit a ganes de beure; seu [sw] nom referit a domicili principal duna instituci, enfront de seu [sw] possessiu; son [sn] nom referit a ganes de dormir, enfront de sn [sn] forma del verb ser; etc.1.2.1.3. La distribuci de la e i la o obertesEncara que el sistema voclic tnic presenta e oberta [E] i e tancada [e] i o oberta [O] i o tancada [o], noms hi ha un grafema, e i o, per a representar cada una de les dos parelles respectivament, de manera

22

que, si una destes vocals no porta accent grfic, lortografia no permet distingir si es tracta de la vocal oberta o de la tancada. Per este motiu, i perqu lobertura de la e i de la o s una caracterstica general de la nostra llengua, s convenient donar unes orientacions generals que permeten diferenciar quan sn obertes o tancades les vocals e i o tniques.

1.2.1.3.1. Com a norma general, la lletra e es pronuncia oberta [E] en els casos segents:

a) Quan la vocal de la sllaba segent s una i: conveni, dbil, tic, evangeli, mrit, obsequi (per s tancada en algunes paraules com esglsia, spia, Dnia o squia).

b)Quan la vocal de la sllaba segent s una u: cllula, fcula, ingenu, molcula, perpetu.

c) En quasi totes les paraules esdrixoles: ancdota, clebre, gnere, gnesi, prgola, rplica (per s tancada en algunes paraules com llmena, tmpores o trbola).

d) En la major part de cultismes: acfal, clavicmbal, elctrode, espcimen, telgraf (per s tancada en les paraules acabades en -edre, -ense, -teca o -tema: poliedre, castrense, biblioteca o teorema).

e) En paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta i -epte: collecta, afecte, correcte, respecte; recepta, concepte, excepte, precepte (per s tancada en les formes del verb reptar accentuades en el radical).

f) Davant de l o ll: arrel, cel, cruel, empelt, fel; novella, parcella (per s tancada en algunes paraules com belga o selva).

g) Davant de rr: esquerre, ferro, guerra, serra, terra.

h) Davant de r seguida de consonant: cert, comer, ert, hivern, perdre, verd, verge (en canvi, si seguix una labial o una velar, la e sol ser tancada: ferm, herba, serp, terme; cerca, cercle, perca, verga).

i) En noms i adjectius amb el grup -ndr- i en el verb cerndre: cendra, divendres, gendre (per s tancada en els infinitius acabats en -endre, com defendre, entendre, prendre i vendre, i en la seua flexi).

j)En algunes paraules que tenen el diftong eu: preu, deu, europeu, fideu, peu, trofeu, seu (per s tancada en algunes paraules com creu, greu o meu).

k) En alguns noms propis com ara Josep, Vicent, Benimuslem.

OBSERVACI: Per excepci, en les paraules qu,perquiValncia,i en altres casos (poca,srie, etc.) la e es pronuncia tancada.

1.2.1.3.2. Com a norma general, la lletra o es pronuncia oberta [O] en els casos segents:

a) Quan la vocal de la sllaba segent s una i: elogi, lgica, misogin, mrbid, odi, oli, tnic.

b)Quan la vocal de la sllaba segent s una u: cmput, cnjuge, corpus, mdul.

c) En la majoria de paraules esdrixoles: apstata, clera, cmoda, cmplice, nmada, plissa (per s tancada en algunes paraules com frmula, gndola, plvora, tmbola o trtora).

23

d) En la majoria dels cultismes: amorf, demagog, patogen, poliglot (per s tancada en algunes paraules acabades en els sufixos -forme o -oma, com pluriforme o glaucoma).

e) En algunes paraules acabades en -os: arrs, esps, gros, mos, terrs (per s tancada en els adjectius acabats en el sufix -s, com anims, enfads o poregs).

f) En algunes paraules acabades en -osa: cosa, llosa, prosa, rosa (per s tancada en algunes paraules com glucosa, rabosa o sosa).

g) En les paraules que presenten les terminacions segents:

-oc, -oca: albercoc, foc, groc; bajoca, lloca, oca (per s tancada en algunes paraules com boc, boca o moca).

-ofa: carxofa, estrofa, Moncofa.-oig, -oja: boig, goig, roig; boja, roja (per s tancada en la paraula estoig).

-ol, -ola: bunyol, caragol, fesol; castanyola, escola, pistola, redola, revola, tremola (per s tancada en algunes paraules com bola, cola o gola).

-oldre: absoldre, moldre, resoldre.-olt, -olta: desimbolt, solt; mlta, volta (per s tancada en algunes paraules com molt o escolta).

-pondre: compondre, correspondre, respondre.-ort, -orta: esport, fort, sort, tort; horta, porta.-ossa: brossa, carrossa, destrossa (per s tancada en algunes paraules com bossa o gossa).

-ost, -osta: cost, impost, pressupost, rebost; crosta, posta (per s tancada en algunes paraules com agost o angost).

-ot, -ota: clot, devot, got, grandot, xicot; cabota, pilota, quota (per s tancada en algunes paraules com bot, nebot, bota o gota).

h) En la majoria de paraules que tenen el diftong oi: Alcoi, almoina, boira, heroi, troica (per s tancada en algunes paraules acabades en -oix, com coix o moix).

i) En la majoria de paraules que tenen el diftong ou: bou, dijous, moure, nou, ou, ploure, prou, sou (per s tancada en alguna paraula com sou [del verb ser] i en alguna altra presenta alternana en lobertura de la vocal o, com pou [pw] o [pw]).j) En els participis dels verbs cloure i els seus composts: descls, excls, incls, recls (per s tancada en els participis del verb fondre i composts, com fos, confs, difs o infs).

k) En els pronoms demostratius neutres i en els monosllabs i els seus composts acabats en -o: a, aix, all, bo, do, so, to, tro, ress, ultras.

OBSERVACI: Per excepci, la conjunci per presenta tamb, sovint, la pronunciaci amb o tona [pRo].

24

1.2.2. Les vocals tones

1.2.2.1. estructura del vocalisme tonEl sistema voclic ton del valenci es redux a cinc vocals:

[a] amor,volta [e] feli,tindre [i] mirar,oli [o] posar,ferro [u] unflar,mpetu

Les vocals [i] i [u] tenen com a correlat no voclic les semivocals [j] i [w], respectivament, que formen diftong amb la vocal precedent o segent:

[j] hiena,iogurt,feia,rei [w] pasqua,aigua,meua,seu

1.2.2.2. criteris generals de pronunciaciCom a norma general, el valenci mant una correspondncia entre les vocals tones i les grafies que les representen: absolutisme [apsolutzme], agricultor [aRikultR]. No obstant aix, hi ha vocals tones que, a causa del context fnic en qu es troben, presenten una certa inestabilitat, cosa que explica, en alguns casos, el contrast entre lortografia i la seua realitzaci oral. En general es tracta de processos de tancament o dobertura, provocats sobretot per les consonants contiges, o dassimilaci o dissimilaci respecte a la vocal tnica de la mateixa paraula. Segons el seu abast i arrelament, estos fenmens tenen un grau dacceptabilitat variable en lelocuci formal. Per tant, una vegada establida la norma general de pronunciaci de les vocals tones en valenci, conv tindre en compte els criteris particulars que tot seguit sexposen.

1.2.2.3. criteris particulars de pronunciaci

1.2.2.3.1. Sn prpies del valenci estndard les realitzacions fontiques segents:

a) La variaci en la pronunciaci del pronom ho segons el context en qu aparega: [o] (portar-ho), [ew] o [u] (ho porta) i [w] (li ho porta).OBSERVACI: Concretament es pronuncia [o] posposat a un verb acabat en

consonant o semivocal (portar-ho, portant-ho, dus-ho, mireu-ho); [ew] o [u], segons el parlar, anteposat a un verb comenat per consonant (ho porta); [ew] formant sllaba amb un altre pronom redut a una consonant (mho porta), i [w] en contacte amb una vocal (li ho porta, porta-ho, ho admet).

b) La pronunciaci com a [u] de la vocal o dels noms propis Joan [dZun] i Josep [dZuzp].c) La pronunciaci com a [e] o com a [a] de la e inicial de paraules patrimonials comenades per en-, em-, es-: enveja [evdZa] o [avdZa], embrutar [embRutR] o [ambRutR], espenta [espnta] o [aspnta].d) La pronunciaci com a [e] o com a [a] de la e pretnica dalgunes paraules com ara albergina [albeRdZna] o [albaRdZna], clevill [klev] o [klav], lleganya [ea] o [aa], llenol [ensl] o [ansl], lleuger [ewdZR] o [awdZR], sencer [sensR] o [sansR], terrs [ters] o [tars].e) La pronunciaci com a [e] o com a [i] de la vocal pretnica de les paraules acabades en -aixement o -eixement: naixement [najSemnt] o

25

[najSimnt], coneixement [konejSemnt] o [konejSimnt], creixement [kRejSemnt] o [kRejSimnt].1.2.2.3.2. Sn acceptables, en els mbits territorials en qu sn prpies, les realitzacions fontiques segents:

a) La pronunciaci com a [O] de la vocal a en posici final de paraula que es produx per assimilaci a la o oberta tnica de la sllaba anterior: pilota [piltO], vora [vRO].b) La pronunciaci com a [E] de la vocal a en posici final de paraula que es produx per assimilaci a la e oberta tnica de la sllaba anterior: tela [tlE], serra [srE].c) La pronunciaci com a [e] de la vocal a de la tercera persona del singular dalguns temps: ell canta [knte], ell cantava [kantve], ell cantaria [kantaRe].d) Lemmudiment de la i del grup ix: caixa [kSa], conixer [konSeR], dibuixar [dibuSR].e) La pronunciaci com a [u] de la vocal o en paraules que presenten, en general, una i tnica o una consonant labial: collir [kuR], cosir [kuzR], tossir [tusR], cobert [kubRt], obert [ubRt]. 1.2.2.3.3. No sn recomanables en el valenci estndard les realitzacions fontiques segents:

a) La pronunciaci com a [i] de la vocal e que es produx per contacte amb una consonant palatal o una s en paraules com ara deixar [diSR], genoll [dZin], menjar [mindZR] o senyor [siR].b) La pronunciaci com a [o] de la vocal u en paraules com ara juliol [dZolil], fugir [fodZR] o jupet [dZopet].c) Lelisi de la vocal i pretnica en paraules acabades en -incia: conscincia [konsnsia], pacincia [pasnsia].d) Laddici duna a inicial en paraules com ara moto [amto], rdio [arDio], vespa [avspa].e) Les dissimilacions en paraules com ara civil [sevl], vigilar [vedZilR] o visita [vezta].

1.2.3. els grups voclics

1.2.3.1. Sn prpies del valenci estndard les realitzacions fontiques segents:

a) La pronunciaci com a diftong o com a hiat (prpia noms de registres molt formals) dels grups voclics formats per una i o per una u tones seguides de vocal, en paraules com ara histria [istRia] o [istRja], grcia [gRsia] o [gRsja], contnuament [kontnuament] o [kontnwament].OBSERVACI: Aix no obstant, la pronunciaci com a hiat s la forma ms

general, o nica, en altres contexts, com ara en client, suar, manual o runa.

b) La pronunciaci del grup voclic ui formant diftong creixent o decreixent: buit [bwt] o [bjt], descuit [deskwt] o [deskjt].1.2.3.2. No sn recomanables en el valenci estndard les realitzacions fontiques segents:

26

a) La diftongaci en [aw] de la vocal o tona en posici inicial: obrir [awbRR], ofegar [awfeR], olorar [awloRR].b) La reducci del diftong [wa] precedit de [k] a una sola vocal: quaranta [koRnta], quallar [koR].

1.3. Les consonants

1.3.1. estructura del consonantismeLes consonants es poden classificar a partir dels trets relacionats amb el lloc i el mode darticulaci. El lloc darticulaci s el punt del tracte vocal on es produx lobstrucci o la constricci de leixida de laire expirat, i permet classificar les consonants en bilabials, labiodentals, dentals, alveolars, palatals i velars.

OBSERVACI:Les consonants sarticulen per mitj del contacte o lacostament de dos rgans articuladors: els dos llavis (bilabials); el llavi inferior i les dents incisives superiors (labiodentals); lpex de la llengua i la cara interior de les dents incisives superiors (dentals); lpex o la lmina de la llengua i els alvols (alveolars); el predors o la lmina de la llengua i el paladar dur (palatals), i el dors de la llengua i el vel del paladar (velars).

rgans articuladors: llavis (1), dents incisives (2), alvols (3), paladar (4), vel del paladar (5), pex de la llengua (6), lmina de la llengua (7), dors de la llengua (8).

Daltra banda, el mode darticulaci permet classificar les consonants segons el tipus dobstacle que troba laire expirat i segons la manera com laire passa per la glotis:

a) Atenent el tipus dobstacle que troba laire expirat, les consonants es poden classificar en oclusives, fricatives, africades, rtiques (que, al seu torn, poden ser bategants i vibrants), laterals i nasals.

OBSERVACI:Les oclusives sarticulen amb una obstrucci total de laire seguida duna explosi; les fricatives, en canvi, amb una constricci provocada per lacostament de dos rgans articuladors; les africades, combinant un primer

27

moment oclusiu i un segon de fricatiu; les rtiques, per mitj dun contacte (bategants) o diferents contactes (vibrants) de lpex i els alvols; les laterals, per mitj del contacte de la part central de la llengua i la cavitat oral superior, que crea un o dos canals laterals per on pot eixir laire, i les nasals, duna banda, per mitj dun tancament total del conducte oral i, duna altra, dun abaixament del vel del paladar, que provoca que el passatge cap al nas quede obert, de manera que laire pot eixir pel nas, per no per la boca.

b) Atenent la manera com laire passa per la glotis, les consonants poden ser sordes o sonores: les sordes sarticulen sense vibraci de les cordes vocals, i les sonores, amb vibraci.

Aix, la combinaci dels dos trets permet una classificaci global del conjunt de consonants, tal com queden reflectides en la taula segent:

taula 1.1: Classificaci de les consonants

SEGONSELMODEDARTICULACI

SEGONSELLLOCDARTICULACI

bilabials labiodentals dentals alveolars palatals velars

sorda sonora sorda sonora sorda sonora sorda sonora sorda sonora sorda sonora

oclusives p b t d k g

fricatives (B) f v (D) s z S (Z) ()

africades ts dz tS dZ

rtiquesbategant R

vibrant r

laterals l

nasals m (M) n N

En la taula apareixen entre parntesis les consonants que es comporten nicament com a variants contextuals duna altra consonant: les fricatives [B], [D] i [], variants de les oclusives [b], [d] i [g], respectivament, la fricativa [Z], variant sonora de la fricativa sorda [S], i les nasals [M] i [N], variants de la [n] i, en el primer cas, tamb de la [m] (v. lapartat SmbolS fonticS per a la correspondncia entre els sons consonntics i les grafies).

1.3.2. La pronunciaci

1.3.2.1. Les consonants oclusivesSegons el lloc darticulaci, les consonants oclusives poden ser bilabials ([b, p]), dentals ([d, t]) i velars ([g, k]), i segons el mode darticulaci, sordes ([p, t, k]) i sonores ([b, d, g]).1.3.2.1.1. Sn prpies del valenci estndard les realitzacions fontiques segents:

a) La pronunciaci de la d intervoclica en les terminacions -ada i -ador: menjada [mendZDa], vegada [veDa]; mocador [mokaDR], llaurador [awRaDR].OBSERVACI: En estes terminacions, lemmudiment de la d s un fenomen molt

28

generalitzat en el valenci colloquial, fins al punt que algunes paraules prpies dels mbits festiu o gastronmic presenten una tradici escrita sense d intervoclica, com ara masclet [masklet], plant [plant], mocador [mokaoR] o fideu [fiDew].

b) La pronunciaci de la b intervoclica com a [b] o com a [B]: obert [obRt] o [oBRt], rebost [rebst] o [reBst].OBSERVACI:La pronunciaci [b] s la ms tradicional, i es mant en aquells

parlars en qu es diferencia entre b i v; en canvi, la pronunciaci [B] s prpia dels parlars en qu no es mant la distinci (v. 1.3.2.2.1).

c) La pronunciaci o lemmudiment de les consonants b i d dels grups cultes ads-, obs- i subs-, seguits de consonant: adscripci [atskRipsi] o [askRpsi], obscuritat [opskuRitt] o [oskuRitt], subscriure [supskRwRe] o [suskRwRe].d) Lemmudiment de la primera consonant del grup ps inicial, que apareix en paraules de formaci culta: psalm [slm], psiquiatre [sikitRe].OBSERVACI:La pronunciaci de la primera consonant del grup nasal ps- noms

s prpia de registres molt formals: psalm [pslm], psiquiatre [psikitRe].e) Lemmudiment de la primera g del grup gg: suggerir [sudZeRR], suggesti [sudZesti].1.3.2.1.2. s acceptable en els mbits territorials en qu els s propi lemmudiment de les consonants oclusives en les seqncies finals de paraula mp/mb, nt/nd i lt/ld: camp [km], rumb [rm], font [fn], profund [pRofn]; molt [ml], herald [eRl].OBSERVACI:Aix no obstant, se solen emmudir de forma ms general, excepte les

velars, quan van seguides de -s: camps [kms], fonts [fns], profunds [pRofns].

1.3.2.1.3. No sn recomanables en el valenci estndard les realitzacions fontiques segents:

a) Lemmudiment de la d en posici intervoclica en paraules com ara cadira [kaRa], madur [maR], cadena [kana], nadal [nal], roda [ra].b) Lemmudiment de la g davant de la u en paraules com ara agulla [aa], jugar [dZuR].c) Laddici duna t adventcia al final de certes paraules com ara geni [dZnit], nervi [nRvit], premi [pRmit].1.3.2.2. Les consonants fricatives labiodentalsSegons el mode darticulaci, les consonants fricatives labiodentals poden ser sordes ([f]) i sonores ([v]).1.3.2.2.1. s acceptable en els mbits territorials en qu els s prpia la neutralitzaci de loposici b/v: viure [bwRe], cova [kBa], si b s preferible mantindre loposici.

1.3.2.2.2. No s recomanable en el valenci estndard lemmudiment de la v intervoclica de les terminacions de limperfet dindicatiu dels verbs de la primera conjugaci: parlaves [paRles], parlvem [paRlem].1.3.2.3. Les consonants sibilants alveolarsEl terme sibilants saplica a les consonants fricatives i africades que tenen un lloc darticulaci alveolar o palatal. Segons el mode darticulaci, les

29

consonants sibilants alveolars poden ser sordes ([s, ts]) i sonores ([z, dz]).1.3.2.3.1. Sn prpies del valenci estndard les realitzacions fontiques segents:

a) La pronunciaci fricativa del grup tz del sufix -itzar i derivats: analitzar [analizR], localitzaci [lokalizasi], organitzador [oRanizaDR].b) La pronunciaci fricativa del grup ts en posici inicial: tsar [sR], tsarista [saRsta].OBSERVACI:La pronunciaci africada del grup ts en posici inicial noms s

prpia de registres molt formals: tsar [tsR], tsarista [tsaRsta].c) La pronunciaci o lemmudiment de la s de la terminaci -esa en paraules com ara grandesa [gRandza] o [gRanda], riquesa [rikza] o [rika], vellesa [veza] o [vea].OBSERVACI:Algunes destes paraules tamb es poden representar grficament

amb la terminaci -ea: grandea, riquea, vellea.

1.3.2.3.2. No sn recomanables en el valenci estndard les realitzacions fontiques segents:

a) Lensordiment del so [z]: posar [posR], zero [sRo], onze [nse].b) La pronunciaci sorda de la x del grup ex- seguit de vocal en paraules com ara examen [eksmen], exacte [ekskte], extic [ekstik].c) La sonoritzaci del so [s] en paraules com ara comissi [komizi], impressi [impRezi], consell [konz], funci [funzi].d) La pronunciaci palatalitzada del grup ts en posici final: plats [pltS], pots [ptS]; molts [mltS], punts [pntS].e) La pronunciaci palatalitzada del grup tz en paraules com ara dotze [dddZe], tretze [tRddZe], setze [sddZe].1.3.2.4. Les consonants sibilants palatalsSegons el mode darticulaci, les consonants sibilants palatals poden ser sordes ([S, tS]) i sonores ([Z, dZ]).1.3.2.4.1. Sn prpies del valenci estndard les realitzacions fontiques segents:

a) La pronunciaci africada de les grafies g/j i tg/tj: germ [dZeRm], joguet [dZot]; viatge [vidZe], platja [pldZa].b) La pronunciaci com a i semivocal [j] de la grafia j en les paraules ja [j] i jo [j].1.3.2.4.2. s acceptable en els mbits territorials en qu els s prpia la pronunciaci com a [ejS] del grup ex- seguit de vocal en paraules com ara exemple [ejSmple], exrcit [ejSRsit].1.3.2.4.3. No sn recomanables en el valenci estndard les realitzacions fontiques segents:

a) Lensordiment del so [dZ] corresponent a les grafies g/j i tg/tj: gelat [tSelt], jugar [tSuR]; fetge [ftSe], platja [pltSa].b) La pronunciaci com a i semivocal [j] de la grafia j dels grups -jecc- i -ject-: projecci [pRojeksi], objecci [objeksi]; trajecte [tRajkte], subjecte [subjkte].

30

c) Laddici de vocals eufniques davant del so [S]: Xtiva [ajStiva], Xeraco [ajSeRko].d) La pronunciaci com a alveolar del so [S]: abaixar [abjsaR], aparixer [apaRjseR], cartoixa [kaRtjsa], cuixa [kjsa].e) La pronunciaci com a [edZ] del grup ex- seguit de vocal en paraules com ara executar [edZekutR], exercici [edZeRssi].1.3.2.5. Les consonants lateralsSegons el lloc darticulaci, les consonants laterals poden ser alveolars ([l]) i palatals ([]).1.3.2.5.1. Sn prpies del valenci estndard les realitzacions fontiques segents:

a) La pronunciaci no geminada del grup tll: bitllet [bit], ratlla [ra], rotllo [ro].b) La pronunciaci simple del grup ll: illusi [iluzi], novella [novla], tranquillitat [tRakilitt].OBSERVACI:La pronunciaci geminada noms s prpia de registres molt

formals: illusi [illuzi], novella [novlla], tranquillitat [tRakillitt].c) La pronunciaci geminada o simple del grup tl en paraules de carcter patrimonial: ametla [amlla] o [amla], guatla [gwlla] o [gwla], motle [mlle] o [mle], vetla [vlla] o [vla], etc., si b s preferible la pronunciaci geminada.

d) La pronunciaci com a [dl] del grup tl en paraules cultes: atlntic [adlntik], atles [dles], atleta [adlta].1.3.2.5.2. s acceptable en el valenci estndard lemmudiment de la l en les paraules altre [tRe], nosaltres [noztRes] i vosaltres [voztRes].1.3.2.5.3. No sn recomanables en el valenci estndard les realitzacions fontiques segents:

a) La pronunciaci com a i semivocal [j] del grup ll: llop [jp], falla [fja], coll [kj].b) La pronunciaci palatalitzada de la l inicial dalgunes paraules cultes com ara lectura [ektra], lingstica [igwstika], lnia [nia], literatura [iteRatRa], luxria [uksRia].OBSERVACI:Aix no obstant, en alguns casos sadmet la doble soluci grfica

l/ll: liberal/lliberal, legtim/llegtim, lgica/llgica.

1.3.2.6. Les consonants rtiquesSegons el mode darticulaci, les consonants rtiques poden ser bategants ([R]) o vibrants ([r]).1.3.2.6.1. Sn prpies del valenci estndard les realitzacions fontiques segents:

a) Lemmudiment de la r de la primera sllaba de les formes dinfinitiu, futur i condicional del verb prendre i els seus composts: prendre [pndRe], emprendr [empendR], sorprendria [soRpendRa].b) Lemmudiment o la pronunciaci de la r de la primera sllaba de les formes dinfinitiu, futur i condicional del verb perdre: perdre [pRDRe] o

31

[pDRe], perdr [peRDR] o [peDR], perdria [peRDRa] o [peDRa].c) Lemmudiment o la pronunciaci de la r en les paraules arbre [RbRe] o [bRe], marbre [mRbRe] o [mbRe], diners [dinRs] o [dins], socors [sokRs] o [soks] i dimarts [dimRs] o [dimts].1.3.2.6.2. s acceptable en els mbits territorials en qu els s propi lemmudiment de la r en posici final de paraula: cantar [kant], posar [poz], treballar [tReba].1.3.2.6.3. No sn recomanables en el valenci estndard les realitzacions fontiques segents:

a) La mettesi sillbica de la r que es produx en certes paraules com ara cridar [kiDRR], predicar [peDRikR] o comprar [kRompR].b) Lemmudiment de la r de la sllaba inicial de certes paraules com ara problema [poblma] o programa [poRma].c) Laddici duna r final a certes paraules, i especialment als infinitius de la segona conjugaci: compte [kmteR], creure [kRwReR], traure [tRwReR].d) Lemmudiment de la r final de linfinitiu quan precedix un pronom feble: portar-li [poRtli], canviar-lo [kavilo].1.3.2.7. Les consonants nasalsSegons el lloc darticulaci, les consonants nasals poden ser bilabials ([m]), alveolars ([n]) i palatals ([]).1.3.2.7.1. Sn prpies del valenci estndard les realitzacions fontiques segents:

a) La pronunciaci simple del grup tm en paraules de carcter patrimonial: setmana [semna], sotmetre [somtRe].OBSERVACI: La pronunciaci geminada noms s prpia de registres molt

formals: setmana [semmna], sotmetre [sommtRe].b) La pronunciaci com a [dm] del grup tm en paraules cultes: artmia [ardmia], algoritme [aloRdme].c) La pronunciaci geminada o simple del grup tn en paraules de carcter patrimonial com ara cotna [knna] o [kna], si b s preferible la pronunciaci geminada.

d) La pronunciaci com a [dn] del grup tn en paraules cultes: tnia [dnia], vietnamita [viednamta].e) La pronunciaci com a [bm] o com a [mm] dels grups bm i pm: submar [submaR] o [summaR], submergir [submeRdZR] o [summeRdZR], submissi [submisi] o [summisi], capmoix [kabmjS] o [kammjS], Capmany [kabm] o [kamm], etc., si b s preferible la primera opci.

f) Lemmudiment de la primera consonant dels grups consonntics cultes gm, mn i pn: gnom [nm], mnemotcnia [nemotgnia], pneumtic [newmtik].g) Lemmudiment de la primera n del grup nn: connectar [konektR], innocent [inosnt], trienni [tRini].

32

1.3.2.7.2. No sn recomanables en el valenci estndard les realitzacions fontiques segents:

a) La pronunciaci palatalitzada de la n inicial en paraules com ara nervi [Rvi] o nugar [uR].b) Lemmudiment de la n dels grups cultes cons-, ins-, trans-: constituci [kostitusi], instituci [istitusi], transparent [tRaspaRnt].

1.4. FontIca sIntctIca

1.4.1. vocals en contacteSn prpies del valenci estndard les realitzacions fontiques segents:

a) La pronunciaci en una sola sllaba de la vocal final duna paraula i la vocal inicial de la paraula segent en casos com ara no ho s [nw s], no hi ha res [n j rs] o espera un moment [espRawn momnt].b) Lelisi duna de les vocals en contacte en alguns casos com ara mitja hora [mdZRa], quina hora s [knRa s], onze anys [nzs], una escala [naskla] o no es coneixen [ns konjSen].

1.4.2. consonants finals

1.4.2.1. Les consonants oclusives en posici final

1.4.2.1.1. s prpia del valenci estndard la realitzaci sorda de les consonants oclusives en posici final de paraula en els casos segents:

a) Quan es troben davant de pausa: club [klp], grup [gRp]; fred [fRt], avet [avt]; epleg [eplek] o brfec [bRfek].b) Quan es troben davant duna paraula comenada per vocal: club animat [klp animat], grup armat [gRp aRmt], cid arsnic [sit aRsnik], avet alt [avt lt], psicleg infantil [siklek ifantl] o sac ample [sk mple].c) Quan es troben davant duna paraula comenada per consonant sorda: club social [klp sosil], grup tradicional [gRp tRaDisionl], fred polar [fRt polr], clot fondo [klt fndo], catleg complet [katlek komplt] o sac ple [sk pl].1.4.2.1.2. En canvi, les consonants oclusives en posici final de paraula es pronuncien sonores davant duna paraula comenada per consonant sonora: club damics [klb damks], prncep blau [pRnseb blw], fred matut [fRd matut], blat bord [bld bRt], arxipleg balear [aRtSipleg baleR] o sac blanc [sg blNk].1.4.2.1.3. La preposici amb es pronuncia [amb] davant de vocal i [am] o [an] davant de consonant.1.4.2.1.4. No s recomanable en el valenci estndard lelisi de la -t en posici final de certes paraules en contacte amb la vocal inicial de la paraula segent: quant s [kwns], sant Antoni [sanantni] o vint hmens [vnmens].1.4.2.2. Les consonants fricatives i africades en posici final

1.4.2.2.1. s prpia del valenci estndard la realitzaci sorda de les consonants fricatives i africades en posici final de paraula en els casos segents:

33

a) Quan es troben davant de pausa: pes [ps], bra [bRs], peix [pjS], roig [rtS], despatx [desptS] o plats [plts].b) Quan es troben davant duna paraula comenada per consonant sorda: pes ploma [ps plma], bra trencat [bRs tReNkt], peix cru [pjS kR], roig pllid [rtS plit], plats trencats [plts tReNkts] o despatx tancat [desptS taNkt].1.4.2.2.2. En canvi, s prpia la realitzaci sonora destes mateixes consonants en posici final en els casos segents:

a) Quan es troben davant duna paraula comenada per vocal: pes atmic [pz atmik], bra esquerre [bRz eskre], peix al forn [pjZ al fRn], roig encs [rdZ enss] o despatx obert [despdZ obRt].b) Quan es troben davant duna paraula comenada per consonant sonora: pes mosca [pz mska], bra dret [bRz dRt], peix blau [pjZ blw], roig viu [rdZ vw] o despatx nou [despdZ nw].1.4.2.3. Les consonants vibrants en posici finalCom ja ha quedat dit (v. 1.3.2.6.3), no s recomanable en el valenci estndard lelisi de la -r final de linfinitiu quan precedix un pronom feble: portar-li [poRtli] o canviar-lo [kavilo].

1.5. LaccentuacI

En valenci estndard cal tindre en compte les observacions segents:

a) Les formes accentuades en el radical dels verbs acabats en -iar porten laccent en la vocal i: somia [soma], estalvien [estalven], canvia [kaMva], estudies [estuDes], renuncien [renunsen].b) Les formes accentuades en el radical dels verbs acabats en -quar porten laccent en la vocal anterior a la velar q: adequa [aDkwa], liqes [lkwes].c) Les formes accentuades en el radical dels verbs acabats en -cuar porten laccent en la u: descuen [desken], evacua [evaka].d) s esdrixola la paraula aurola; sn planes les paraules medulla, rptil i txtil.

ORTOGRAFIA

36

2. LALFABET

2.1. LLetres simpLes

En valenci, lalfabet consta de vint-i-sis lletres simples:

LLETRA NOM EXEMPLES

min. maj.

a A a aire, carrer, ploma b B be barca, cabre, tub c C ce ceba, decisi, cadira, melic d D de dit, pedra, lquid e E e edat, terra, escriure f F efe (o ef) fer, afg, baf g G ge gola, agre, fang h H hac home, ahir, bah i I i imprs, pica, oli j J jota joc, pluja k K ca karate, folklore, quark l L ele (o el) litre, plat, pilota, poal m M eme (o em) mare, dem, fum n N ene (o en) nas, dona, mn o O o oroneta, roda, porr p P pe padr, recepta, drap q Q cu quadra, enquadernar r R erre (o er) rac, armari, fer s S esse (o es) savi, casa, estora, pasts t T te terra, morter, virtut u U u ulleres, fulla, adu v V ve vent, revelar, avet w W ve doble wagneri, kuwaiti x X ics, xeix excavar, exrcit, xafar, Xtiva, caixa y Y i grega henry, Nova York z Z zeta zoo, pinzell, brunz

OBSERVACI: El nom de les lletres f, l, m, n, r i s era originriament ef, el, em, en, er i es, respectivament, fins que, al llarg del segle xix, es va introduir com a vocal de suport una -e. Esta vocal de suport va ser reemplaada per -a, a principis del segle xx, en certs parlars (efa, ela, ema, ena, erra i essa). En els llocs on no es diferencien fonticament b i v, es pot designar la v com a ve baixa.

37

2.2. Dgrafs i LLetres compostes

2.2.1. A ms de les lletres simples, hi ha una srie de combinacions de dos lletres, anomenades dgrafs, que representen un nic so consonntic:

DGRAF NOM EXEMPLES

gu ge u guitarra, orgue ig i ge lleig, roig ll ele (o el) doble llanda, callar, rovell ny ene (o en) i grega nyora, muntanya, pany qu cu u qumica, aquell rr erre (o er) doble terrat, corredor ss esse (o es) doble passatge, missi tg te ge metge, massatgista tj te jota platja, pitjor tx te ics pitxer, despatx tz te zeta horitz, realitzar

OBSERVACI: La tz t en alguns casos un valor de lletra composta, en paraules com tretze, setze o Atzeneta. Notem, a ms, que ig funciona com a dgraf noms darrere duna vocal tnica que no siga i (vaig, veig, boig, fuig); en el cas duna i (mig, desig) s la g la que es pronuncia com a palatal africada sorda.

2.2.2. No es consideren dgrafs, sin lletres compostes, les combinacions que representen dos consonants o una consonant geminada, amb independncia que es puguen pronunciar com a simples (v. 1.3.2.5.1.a, b i c i 1.3.2.7.1.a i c):

LLETRA NOM EXEMPLES

mm eme eme (o em em) immers, immaculat nn ene ene (o en en) innocent, innecessari tl te ele (o el) guatla, atles tll te ele (o el) doble enrotllar, ratlla tm te eme (o em) setmanari, aritmtica tn te ene (o en) cotna, tnic ll ele (o el) geminada excellent, illegal

2.3. LLetres moDificaDesHi ha, a ms, una srie de lletres que poden ser modificades amb signes diacrtics:

LLETRA NOM EXEMPLES

a accentuada gil, fcil, cant e amb accent greu (o obert) pica, rcord, Novetl e amb accent agut (o tancat) rem, esglsia, ser i accentuada ntim, cnic, cam i amb diresi vena, introdut, trador o amb accent greu (o obert) rgan, filsof, aix o amb accent agut (o tancat) s, crrer, lle u accentuada til, pblic, oport u amb diresi qesti, llengeta, tat ce trencada a, can, dol

38

3. LAGRUPAMENT DE SONS

3.1. La sLLaba

3.1.1. conceptes generalsLes vocals i les consonants sagrupen en sllabes, susceptibles darticular-se en una sola emissi fnica. Tota sllaba est formada necessriament per una vocal, que funciona com a nucli, i opcionalment per una o diverses consonants. Les sllabes poden ser lliures o travades: les lliures acaben en vocal (com les de la paraula a-me-ri-ca-na) i les travades en consonant (com les de la paraula per-ms).

Segons la quantitat de sllabes, les paraules es classifiquen en monosllabes, si noms tenen una sllaba (cas, vent), i polisllabes, si en tenen ms duna. Daltra banda, les paraules polisllabes poden ser bisllabes, si tenen dos sllabes (pin-zell, ro-ba); trisllabes, si en tenen tres (hos-pi-tal, fi-nes-tra); tetrasllabes, si en tenen quatre (ar-qui-tec-te, ve-lo-ci-tat). I encara hi ha paraules de cinc, sis o ms sllabes, si b no sn massa nombroses (a-rit-m-ti-ca, au-to-m-ti-ca-ment, in-jus-ti-fi-ca-ble-ment).

Les paraules monosllabes poden ser tniques o tones: les primeres tenen accent de paraula (fang, prim, ell, cus, lluny); les segones, en canvi, no en tenen i han de recolzar necessriament en una paraula tnica (el, ho, que, per, i). En les paraules polisllabes, hi ha una sllaba que es pronuncia amb ms fora que les altres, que rep el nom de tnica, mentres que les altres sanomenen tones. Aix, en la paraula ca-mi-sa, la sllaba tnica s -mi-, i les tones, ca- i -sa.

Les paraules polisllabes, segons la posici de la sllaba tnica, es classifiquen en agudes, quan la sllaba tnica s lltima (ar-rs, pa-per); planes, quan la sllaba tnica s la penltima (n-gel, ci-re-ra), i esdrixoles, quan la sllaba tnica s lantepenltima (x-ta-si, pr-du-a).

3.1.2. Normes de separaci sillbicaA efectes ortogrfics, la separaci sillbica de les paraules seguix les normes segents:

a) Shan de separar els dgrafs o lletres compostes segents:

rr car-rer tl vet-la ss pas-sar tll rot-llo sc es-ce-na tm rit-me ll vil-la tn cot-na tj jut-jat tz set-ze tg fet-ge mm im-mers tx pit-xer nn in-no-cent

b) No shan de separar mai els dgrafs segents:

gu jo-guet ny pe-nya qu pa-quet ig ba-teig ll pe-lle-ter

39

c) Shan de separar els constituents que integren una paraula composta o una paraula derivada amb prefix o forma prefixada:

ad-herir in-exper ben-estar mil-hmens des-encolar vos-altres

d) No sha de deixar cap lletra sola a final o a comenament de lnia:

da-mor aber-rant la-plicaci hist-ria

3.2. eLs DiftoNgs

3.2.1. conceptes bsicsSanomena diftong lagrupament duna vocal i una semivocal pertanyents a una mateixa sllaba, com en ai-re, io-gurt, cau-re i qua-tre. Es parla de triftong en aquells casos en qu una vocal est precedida i seguida duna semivocal dins duna mateixa sllaba, com en cre-ieu i guai-tar. Per contra, la successi de dos vocals pertanyents a sllabes diferents constitux un hiat, com en lli-bre-ri-a i ma-nu-al.

3.2.2. classificaci dels diftongsSegons la posici que ocupen la i i la u en relaci amb la vocal nuclear, els diftongs es classifiquen en creixents i decreixents.

Sn diftongs creixents quan es produx un augment de lobertura (s a dir, quan la semivocal precedix la vocal):

ua gua-nyar, qua-tre e qes-ti-, un-gent i lin-gs-ti-ca, o-bli-qi-tat uo ai-guo-ta, quo-ta

I sn diftongs decreixents en el cas que es produsca una disminuci de lobertura (s a dir, la vocal precedix la semivocal):

ai ai-re au tau-laei rei-na eu beu-re ii mii-asi iu es-tiuoi boi-ra ou cou-re ui cui-na uu duu

OBSERVACI: El grup ui tamb es realitza com a diftong creixent (v. . 1.2.3.1.b).

Les vocals i i u tamb formen diftong creixent quan es troben entre dos vocals o a comenament de paraula (precedides o no de h) seguides duna vocal: hie-na, hui; bo-ia, cre-ua; iam-be, io-gurt.

OBSERVACI: La combinaci de vocals iu no forma diftong en alguns cultismes terminats en -ius o -ium: Mrius, nnius, Pius; aqurium, harmnium, mdium, mnium.

40

4. LES LLETRES

4.1. La represeNtaci DeLs soNs [g] i [k]El so oclusiu sonor [g] (o la variant fricativa corresponent []) es representa per les grafies g i gu, i el so oclusiu sord [k], per les grafies c, q, qu i, espordicament, g i k.

En inicial de sllaba, els sons [g] i [k]:a) Es representen per g i c, respectivament, davant de les vocals a, o, u, o quan van seguides de les consonants lquides l, r: gat, govern, gust, glop, groc; casa, colom, acurtar, clam, cremar.

b) Es representen per gu i qu, respectivament, davant de les vocals e, i: guerra, seguir; paquet, quimera.

En el cas del so [k], a ms:c) Es representa per q quan precedix un diftong creixent: conseqncia, quota.

d) Sutilitza la grafia k noms en certes paraules procedents de llenges no romniques: kafki, kiser, kantisme, kurd.

En final de sllaba, en posici interior o final de la paraula, loposici entre la consonant sorda i la sonora es neutralitza, en la mesura que deixa de ser distintiva (v. 1.4.2.1.1 i 1.4.2.1.2). Amb independncia de la pronunciaci, que pot ser sorda o sonora segons el context fnic, ls de les grafies c o g sajusta a les normes segents:

e) En interior de paraula, sescriu c davant de c, t, s; en canvi, sescriu g davant de d, m, n: acci, actriu, dacsa; amgdala, fragment, magnitud.

EXCEPCIONS: Sescriu c en algunes paraules de formaci culta o procedents daltres llenges, com ancdota, arcnid, dracma, pcnic, tcnic, etc.

f) En final de paraula aguda, sescriu c darrere de vocal: alifac, batec, pessic, albercoc, caduc i la primera persona del present dindicatiu de certs verbs de la segona conjugaci (bec, dec, dic, trac, etc.).

EXCEPCIONS: Sescriu g en algunes paraules agudes de formaci culta o procedents daltres llenges (buldog, mag, tuareg, demagog).

En canvi, sescriu g o c, segons la grafia que presenten els derivats, en final de paraula aguda darrere duna altra consonant o en final de paraula plana darrere de vocal:

fang fangar llarg llargria prdig prodigar blanc blancor arc arcada prctic practicar

EXCEPCIONS: Sescriu c, a pesar de tindre derivats amb g, en algunes paraules planes, com arbic, brfec, crrec, esprrec, etc.

OBSERVACI: Antigament susava el dgraf ch en posici final, per a representar el so [k], grafia que es conserva encara en alguns llinatges: Domnech, March, Pitarch, Estruch, etc.

41

4.2. La represeNtaci DeL so [s]: Les grafies s, ss, c i

4.2.1. La grafia sEl so alveolar fricatiu sord [s] es representa per s en els casos segents:a) En inicial de paraula: salut, senyor.

b) Entre consonant i vocal o entre vocal i consonant: ansa, aspecte.

c) En final de paraula: gos, excels.

EXCEPCIONS: Sescriuen amb z algunes paraules procedents daltres llenges com hertz, i el nom brunz, procedent del verb brunzir.

d) Desprs de determinats prefixos i formes prefixades: asimetria, antisocial, contrasenya, multisecular, polismia, psicosomtic, dinosaure, etc.

e) En les paraules compostes el segon formant de les quals sescriu amb s inicial: esclata-sang, para-sol.

4.2.2. La grafia ssEl so alveolar fricatiu sord [s] es representa per ss entre vocals: bassa, passar.

OBSERVACI: Tamb pot aparixer la grafia ss precedida de consonant en paraules en qu un prefix acabat en s, com ara trans- o sots-, sadjunta a una arrel comenada per s (transsexual, transsiberi, sotssecretari) i en els plurals de formaci culta qualssevol i qualssevulla.

4.2.3. Les grafies c i Per raons etimolgiques, el so [s] es representa tamb per les grafies c i en determinats casos:

a) Es representa per davant de a, o, u i en final de paraula: confiana, lli, venut, feli.

b) Es representa per c davant de e, i: ceba, bicicleta.

OBSERVACI: En la pronunciaci ms corrent, el grup sc tamb representa el so [s] en paraules com ara piscina o ascensor.

4.3. La represeNtaci DeL so [z]: Les grafies s i zEl so alveolar fricatiu sonor [z] es representa per les grafies z o s, segons les normes segents:

a) Es representa per z en posici inicial de paraula i entre consonant i vocal: zebra, pinzell.

EXCEPCIONS: Sescriuen amb s els derivats i compostos de fons, dins i trans: enfonsar, endinsar, transatlntic, etc.

b) Es representa per s entre vocals: casa, revisi.

EXCEPCIONS: Sescriuen amb z en posici intervoclica alguns prstecs i cultismes: bizant, protozou, nazisme, buldzer, etc.

42

4.4. La grafia tz

La grafia tz representa en certes paraules de carcter patrimonial el grup fnic alveolar africat sonor [dz]: dotze, tretze, setze. Este mateix grup sutilitza tamb, amb el valor fnic de [z], en la representaci grfica dels verbs formats amb el sufix -itzar (i derivats), com caracteritzar, realitzaci, etc.

4.5. La represeNtaci DeL so [dZ]: Les grafies g, j, tg i tjEl so palatal africat sonor [dZ] es representa amb les consonants g i j, segons les normes segents:

a) Es representa per g davant de e, i: ngel, gil.

EXCEPCIONS: Per raons etimolgiques, sescriu j davant de e en certs casos, com jerarquia, jeroglfic, jersei, jesuta, majestat, etc., i davant dels grups -ecc- i -ect-: injecci, objecte, etc.

b) Es representa per j davant de a, o, u: penjar, jove, dejuni.

Les grafies tg i tj, que responen a la pronunciaci geminada practicada en alguns llocs, es presenten noms en posici intervoclica. Parallelament a les corresponents grafies simples, sescriu tg davant de e, i, i tj davant de a, o, u: coratge, paisatgstic; desitjar, pitjor, corretjut.

4.6. La represeNtaci DeL so [tS]: Les grafies x, tx, ig i gEl so palatal africat sord [tS] es representa per les grafies x, tx, ig i g, segons les normes segents:

a) En inicial de paraula sescriu x: xafar, xiquet, xelva, xirivella.

EXCEPCIONS: En posici inicial de paraula, tamb es representa per tx en algunes paraules o noms propis procedents daltres llenges: txad, txaikovski, txec, txetx, etc.

b) Entre vocals es representa sempre per tx: cltxina, pitxer.

c) Darrere de consonant es representa per x: anxova, perxa, ponx, Barx, Elx.

EXCEPCIONS: Tamb es representa per tx entre consonant i vocal en algunes paraules o noms propis procedents daltres llenges: solontxac, Khruixtxov.

d) En final de paraula seguint una vocal, sutilitza la grafia tx si els derivats sescriuen amb tx, i susa la grafia ig (darrere de a, e, o, u) i la grafia g (darrere de i) si els derivats sescriuen amb g/j o tg/tj (v. 1.3.2.4):

despatx despatxar capritx encapritxar cartutx cartutxera bateig batejar roig roja desig desitjar

4.7. La represeNtaci DeL so [S]: La grafia xEl so palatal fricatiu sord [S] es representa sempre per la grafia x: xtiva, xavier, xenfob, coix, dibuix.

43

4.8. La represeNtaci DeL grup fNic [ks]El grup fnic [ks] es representa per la grafia x en les posicions segents:a) Entre vocals: fixar, mxim.

b) Entre vocal i consonant sorda: explosi, extens.

c) En final de paraula darrere de vocal: annex, apndix.

EXCEPCIONS: En final de paraula darrere de consonant, el grup fnic [ks] tamb es representa, en alguns casos, per x: esfinx, larinx i linx.

OBSERVACI: La x no representa el grup sord [ks], sin el sonor [gz], en els grups inicials ex- i inex- seguits de vocal, h o consonant sonora: examen, exagerar, exhortar, exdiputat, inexorable.

4.9. Les grafies b i p

El so bilabial oclusiu sonor [b] (o la variant fricativa corresponent [B]) es representa per la grafia b, i el so bilabial oclusiu sord [p], per la grafia p: baix, roba; poc, llpol, compra.

En final de sllaba, en posici interior o final de la paraula, loposici entre la consonant sorda i la sonora es neutralitza (v. 1.4.2.1). Amb independncia de la pronunciaci, que pot ser sorda o sonora segons el context, ls de les grafies b i p sajusta a les normes segents:

a) En inicial de paraula, sescriuen amb b les sllabes ab-, abs-, ob-, obs-, sub-, subs-: abdicar, abstraure, objecci, obstruir, subvenci, substantiu.

EXCEPCIONS: Per raons etimolgiques, sescriuen amb p algunes paraules com apnea, apte, optar, ptica, ptim, etc.

b) En inicial de paraula, sescriu amb p la sllaba cap-: capal, captiu.

EXCEPCIONS: Sescriuen amb b algunes paraules com cabdal, cabdell, cabdill, etc.

c) En interior de paraula, sescriu p davant de les grafies c, s, n i t: egipci, pside, hipntic, repte.

EXCEPCIONS: Per raons etimolgiques, sescriuen amb b algunes paraules com dissabte, dubte i sobte.

d) En final de paraula aguda, sescriu p darrere de vocal: cep, galop, grup, xop.

EXCEPCIONS: Per raons etimolgiques, sescriuen amb b algunes paraules com adob, aljub, club, esnob, ncub, tub, etc.

En canvi, sescriu b o p, segons la grafia que presenten els derivats, en final de paraula aguda darrere duna altra consonant o en final de paraula plana darrere de vocal:

destorb destorbar corb corbat rab arabesc camp campestre plip polipoide serp serpent

44

4.10. Les grafies b i v

4.10.1. Si b una part dels parlants valencians diferencien el so bilabial oclusiu sonor [b] del labiodental fricatiu sonor [v], per a evitar la confusi en ls de les grafies b i v cal tindre en compte que sescriu b en els casos segents:a) Davant de l i r: bleda, bromera.

b) Darrere de m: embotit, tomba.

c) En aquells casos en qu alterna amb p en paraules de la mateixa famlia: cabut ( cap), saber ( sap).OBSERVACI: En alguns casos, per diferncia de tractament culte o patrimonial,

paraules de la mateixa famlia poden alternar ls de b i v: avortar / abortiu; calb / calvcie, cervell / cerebral.

4.10.2. I sescriu v en els casos segents:a) Darrere de n: canviar, invent.

b) En aquells casos en qu alterna amb u en paraules de la mateixa famlia: blava ( blau), escriviu ( escriure).c) En les desinncies de limperfet dindicatiu de la primera conjugaci -ava, -aves, -vem, -veu, -aven: cantava, cantaves, cantvem, cantveu, cantaven.

4.11. Les grafies d i t

El so dental oclusiu sonor [d] (o la variant fricativa corresponent [D]) es representa per la grafia d, i el seu correlat sord [t], per la grafia t: donar, banda, badar; tallar, contar, gaiato.

En final de sllaba, en posici interior o final de la paraula, loposici entre la consonant sorda i la sonora es neutralitza. Amb independncia de la pronunciaci, que pot ser sorda o sonora segons el context fnic, ls de les grafies d o t sajusta a les normes segents:

a) Sescriu amb d la consonant final de la sllaba ad- seguida de consonant, en posici inicial de paraula: adjudicar, admissi.

EXCEPCIONS: Per raons etimolgiques, sescriuen amb t algunes paraules com atlntic, atles, atleta i atmosfera.

b) En final de paraula aguda, sescriu generalment t darrere de vocal: blat, llet, humit, bruixot, pelut.

EXCEPCIONS: Per raons etimolgiques, sescriuen amb d algunes paraules com almud, fluid, fred, sud; Alfred, Conrad, David, aix com les paraules femenines formades amb les terminacions cultes -etud i -itud: quietud, multitud, etc.

En canvi, sescriu d o t, segons la grafia que presenten els derivats, en final de paraula aguda darrere duna altra consonant o en final de paraula plana darrere de vocal:

verd verds sord ensordir rid aridesa sort sorteig pont pontet crdit creditor

45

4.12. Les grafies m, n, mp, tm i tn

La lletra m representa habitualment el so bilabial nasal [m]: mare, cama, termal, bram, i la n, el so alveolar nasal [n]: nas, manar, urna, gran.La grafia mp sutilitza amb el valor de [m] o de [n], per raons etimolgiques, en sllaba medial, en casos com assumpci, atemptar, compte, prompte, smptoma, etc.

En final de sllaba, en posici interior de paraula, loposici entre les consonants nasals es neutralitza. En esta posici, sutilitzen les grafies m o n, segons les normes segents:

a) Sescriu m davant de b, f, m i p: smbol, amfiteatre, commoure, immigrant, omplir.

EXCEPCIONS: Es mant la grafia n quan pertany a certes formes prefixades o al primer constituent duna paraula composta: enmig, benparlat, entornpeu, etc. Pel que fa a la f, tamb sutilitza la grafia n en les paraules que comencen per con-, in- i en la majoria de les comenades per en-: confessar, confegir; infermer, infinit; enfangar, enfortir, etc.

b) Sescriu n davant de v: convent, recanvi.

EXCEPCIONS: Es mant la grafia m quan pertany a formes prefixades o al primer constituent duna paraula composta: circumvallaci, tramvia, triumvir, etc.

Per raons etimolgiques, certes paraules sescriuen amb les grafies tm o tn: setmana, setmes, logaritme; cotna, tnia.

4.13. La grafia ny

El so palatal nasal [] es representa en totes les posicions per la grafia ny: nyora, pinya, codony.

4.14. Les grafies l, ll i tl

El so alveolar lateral [l] es representa en tots els casos per la consonant l: lquid, colar, pl, blat.

Per raons etimolgiques, certs cultismes sescriuen amb ll: allicient, Avell, Brusselles, collaborar, escarapella, gallicisme, illegal, illgic, illusi, millmetre, sllaba, aquarella, etc.

Algunes paraules de carcter patrimonial que presenten una pronunciaci geminada [ll] en una part del valenci sescriuen amb la grafia tl, com ara ametla, batle, guatla, motle, vetlar, etc. No obstant aix, la grafia tl representa els sons [dl] en cultismes com ara atles, atlntic, etc.

4.15. Les grafies ll i tll

El so palatal lateral [] es representa normalment per la grafia ll, que pot aparixer en qualsevol posici: llebre, pallasso, coll.

Per, en certs casos, es representa tamb per la grafia tll: bitllet, rotllo, ratlla, etc.

46

4.16. Les grafies r i rr

La grafia r susa per a representar el so alveolar bategant [R] i el so alveolar vibrant [r]: mira/mirra. El bategant es representa sempre per la grafia r, mentres que el vibrant es representa per les grafies r o rr, segons les normes segents:

a) Sescriu r en inicial de paraula o darrere duna consonant: rabosa, honrat.

b) Sescriu rr entre vocals: barranc, terra.

EXCEPCIONS: El so [r] tamb es representa per la grafia r en posici intervoclica quan seguix un prefix, una forma prefixada o un formant duna paraula composta acabat en vocal: artmia, contrarestar, vicerector, malva-rosa, etc.

4.17. La grafia h

La grafia h, normalment, s muda; susa, per raons etimolgiques, en una srie de paraules, com ara harmonia, herba, hivern, ahir, etc.

OBSERVACI: En certes interjeccions o en paraules derivades de noms propis estrangers, la grafia h es pronuncia aspirada: ehem, ha, he, hegeli.

4.18. La grafia w

La grafia w susa en certes paraules procedents daltres llenges, per representa dos valors fnics diferents segons que tinguen un origen germnic o anglosax:

a) En paraules dorigen germnic, representa el so bilabial fricatiu sonor [v]: wagneri, wolframi.b) En paraules dorigen anglosax, t un valor fnic equivalent al de la semivocal u [w]: whisky, wlter.

4.19. La grafia y

La grafia y, a ms de servir per a la formaci del dgraf ny, sutilitza tamb autnomament, amb el valor fnic que correspondria a i, en la representaci de certes paraules procedents daltres llenges o formades a partir de noms propis: faraday, gray, jansky, Nova york, etc.

47

5. ELS SIGNES DIACRTICS AUXILIARS

5.1. LacceNtuaci grfica

5.1.1. regles generals daccentuaciLaccent grfic s el signe escrit sobre una lletra vocal, siga majscula o minscula, amb qu sindica la sllaba tnica de la paraula. En valenci hi ha dos classes daccent grfic: lagut o tancat (), que es colloca sobre les vocals tancades: la i (cam), la u (til), la e tancada (esglsia) i la o tancada (crrer), i el greu o obert (`), que es posa sobre les vocals obertes: la a (all), la e oberta (modstia) i la o oberta (histria).

Saccentuen grficament les paraules polisllabes segents:

a) Les agudes acabades en vocal, en vocal + s, en en i en in: germ, tornar, Novetl, all, cant, aix, tab; cabs, noms, pasts, furis, arrs, abs; entn, mantn.

OBSERVACI: No saccentuen, aix no obstant, les paraules agudes que acaben en i o u quan estes lletres representen una semivocal, com ara mireu o comboi.

b) Les planes que no acaben en cap de les terminacions indicades en lapartat anterior: exmens, crvol, telfon, prncep, concrrer, brfec, rstic.

c) Totes les esdrixoles: llgrima, frica, esglsia, nguera, cincia, pennsula, ndia, frmula, colnia, dena, msica, rsula.

OBSERVACI: Fora destes regles, laccent grfic tamb sutilitza excepcionalment per a indicar que la u precedida duna g no forma diftong creixent amb la vocal segent: ga, ingix. Daltra banda, els cognoms castellans del tipus Prez, Gmez, Martnez, Dez, Ruiz, etc., solien adoptar una final en passar al valenci (Pre, Gme, Martne, De, Ro, etc.), per shan naturalitzat o b adoptant -s final (Peres, Gomes, Martines, Dies, Ros, etc.) o b, en alguns casos, canviant tamb en i la e de lltima sllaba (Peris, Gomis, etc.). Laccentuaci shaur dajustar, dacord amb les regles generals, a lopci corresponent.

5.1.2. observacions sobre laccentuaci de les ee

5.1.2.1. Segons la norma enunciada en lapartat anterior, usem laccent agut sobre les ee tancades i el greu sobre les ee obertes, seguint el timbre tancat o obert habitual en la pronunciaci valenciana. Aix, les paraules amb e tancada tnica, si han daccentuar-se, porten accent agut: al, caf, obsc, ser, cinqu, sis, angls, francs, comprs, adms, corts, ills, inters, estrs, esps, aprn, comprn, depn, ofn, amn, edn, mossn; conixer, merixer, parixer, convncer, vncer, atnyer, estrnyer, fiem, fieu, criem, crieu, psol, trbol, terratrmol, sgol, trvol, crcol, grvol; smola, esglsia, Dnia, squia, snia, spia.

Parallelament, les paraules amb e oberta tnica, quan han daccentuar-se, duen accent greu: Novetl; tic, elctric, rgim, cntim, esplndid, polmic, crdit, apndix, fmur, referndum, crdul; xtasi, tica, dficit, filatlia, hrnia, matria, tnia, vnia, neurastnia, potncia, clemncia, pacincia, cincia, hortnsia, comdia, modstia, epidmia, intemprie, espcie, espcimen, rplica, prdua, cdula, perptua.

48

A fi devitar una excessiva discrepncia entre les diferents varietats de la llengua, tamb porten accent greu tot i pronunciar-se habitualment amb e tancada en valenci dos paraules gramaticals ds freqent (el pronom relatiu i interrogatiu tnic qu i la conjunci perqu), alguns cultismes i neologismes esdrixols o plans acabats en consonant (ter, ssam, pliade, bstia, srie i poca) i el topnim Valncia.

5.1.2.2. Dacord amb la pronunciaci daltres parlars, tamb sha introdut entre alguns sectors valencians lhbit dusar laccent greu en paraules com les anteriors, amb lobjectiu de reduir les divergncies amb les grafies generalitzades en la resta del nostre idioma. Encara que es pronuncien amb e tancada, s admissible escriure amb accent greu els casos segents:

a) Les paraules agudes en -es que no dupliquen la s en formar el plural: angls, francs, comprs, adms, corts, ills (en canvi, tot i duplicar la s en la forma de plural, sescriuen amb accent greu inters, estrs i esps).

b) Els numerals ordinals i altres paraules acabades en -e: cinqu, sis; al, caf, obsc, ser (tanmateix, sescriuen sempre amb accent agut cabriol, consom, macram, peron, pur, sufl, ximpanz).

c) Les formes de la tercera persona del singular del present dindicatiu dalguns verbs de la segona conjugaci i altres paraules acabades en -en: aprn, comprn, depn, ofn; amn, edn, mossn (en canvi, sescriuen sempre amb accent agut atn, entn, pretn i encn).

d) Els infinitius acabats en -ixer, -ncer, nyer: conixer, merixer, parixer (amb lexcepci de crixer i de nixer); convncer, vncer; atnyer, estrnyer.

e) La segona i la tercera persones del plural dels imperfets dindicatiu amb accent en el radical: fiem, fieu, criem, crieu.

f) I les paraules planes acabades en -ol: psol, trbol, terratrmol, sgol, trvol, crcol, grvol (en canvi, sescriu sempre amb accent agut crvol).

5.1.3. Laccentuaci diacrticaLaccent tamb permet distingir paraules homgrafes que tenen un significat diferent. Este tipus daccentuaci sanomena accentuaci diacrtica, i pot afectar tant les paraules monosllabes com les polisllabes. Les principals paraules que sescriuen amb accent diacrtic sn les segents:

49

Taula 5.1: Laccentuaci diacrtica

AmbAccentdiAcrtic SenSeAccentdiAcrtic

b (adverbi): Ho ha fet molt b. be (nom, ovella, corder [b]; nom, lletra [b]): Portar al be. Sescriu amb be de bou.

bta, btes (nom, recipient per a vi): Hem domplir la bta.

bota, botes (nom, calcer alt [bta]; formes del verb botar [bta]): Hui plou; posat les botes. No botes damunt del llit.

du, dus (nom, divinitat): Els grecs tenien molts dus.

deu, deus (numeral [dw]; nom, font [dw]; formes del verb deure [dw]): Vine a casa a les deu del mat. Era la deu de la seua inspiraci. Em deu diners.

dna, dnes (formes del verb donar): Dna-li el llibre. dona, dones (nom, persona de sexe femen [dna]): s una dona molt intelligent.

s (forma del verb ser): El meu germ s metge. es (pronom [es]): Estes coses es fan de seguida.fu (forma del passat simple del verb fer): Ell fu estudis de medicina, per no acab la carrera.

feu (forma de present dindicatiu i dimperatiu del verb fer [fw]; nom, domini [fw]): Feu el que vos he dit. Aquella ciutat era un feu dels radicals.

fra (forma del verb ser): Si fra tu, no aniria a la cita. fora (adverbi [fRa]): Test esperant fora.m (nom, extremitat del bra): Agarral ben fort de la m, i no el soltes.

ma (possessiu [ma]): Ma mare ja es troba millor.

ms (adverbi o adjectiu quantitatiu): No en vull ms. Dem collirem ms taronges.

mes (nom, part de lany [ms]; conjunci [mes]): En el mes dagost anirem al poble. Digu que vindria, mes no crec que ho faa.

mlt, mlta, mlts, mltes (formes del verb moldre): He mlt tot el caf.

molt, molta, molts, moltes (quantitatiu [mlt]): Tinc molt de fred.

mn (nom, univers): Ha creat un mn fantstic. mon (possessiu) [mon]: Mon pare s fuster.mra, mres (nom, fruita): Dem anirem a buscar mres.

mora, mores (nom, rab [mRa]): En el poble hi havia unes quantes famlies mores.

nt, nta, nts, ntes (nom, fill del fill): El seu nt sha fet molt gran.

net, neta, nets, netes (adjectiu que no t brutcia [nt]): El meu fill s molt net.

ns (plural majesttic): Ns, el rei dArag. nos (pronom [nos]): Redacteu-nos una carta per al director.

s, ssa, ssos, sses (nom, animal): Han fet un reportatge sobre els ssos negres.

os, ossos (nom, pea de lesquelet [s]); ossa, osses (nom, conjunt dossos [sa]): Em fan mal els ossos de tot el cos. T una ossa ben formada.

pl, pls (nom, filament que creix en la pell): Un animal de pl blanc.

pel, pels (contracci [pel]): Passarem pel pont.

qu (pronom interrogatiu [k]; relatiu precedit de preposici [k]): Qu vols? La casa de qu et vaig parlar est en venda.

que (relatiu sense preposici [ke]; conjunci [ke]): El xiquet que passa pel carrer s amic meu. No vull que tornes a fer aix.

rs (nom, acci de resar): El rs del parenostre. res (pronom [rs]): No vull que li digues res daix que hem comentat.

s (forma del verb saber): No ho s. se (pronom [se]): No se sap res.s, ss (afirmaci): S que en vull un tros. La moci es va aprovar per trenta-quatre ss enfront de sis nos.

si, sis (condicional [si]; nom, part anterior del pit [s]; nom, nota musical [s]; pronom reflexiu [s]; numeral [ss]): Si vols que vaja, dis-mho. Es refugi en el si de la muntanya. Porta els diners al si. Una obra en si menor. Ell sempre parla de si mateix. T sis germans.

50

sc (del verb ser): Jo sc filloga. soc (nom, tros de soca [sk]; nom, calcer [sk]; nom, mercat dels pasos rabs [sk]): Este soc s de fusta de llimera. Shan posat de moda els socs. Va comprar la gellaba en un soc.

sl, sls (nom, pis, terra): Ha comprat una parcella en un sl molt rocs.

sol, sols (nom, astre [sl]; nom, nota musical [sl]; adjectiu sense companyia [sl]): Ja ha eixit el sol. La partitura est en clau de sol. Est sol.

sn (forma del verb ser): Aquells que ens han saludat sn amics meus.

son (possessiu [son]; nom, acte de dormir [sn]; nom, ganes de dormir [sn]): Son pare s msic. T un son molt profund. Tinc molta son.

t (forma del verb tindre): T una empresa molt important.

te (pronom [te]; planta [t]; lletra [t]): La pellcula, no te la vaig contar tota. Els anglesos tenen costum de prendre te. En esta paraula falta una te.

ts (nom, occpit): Va caure de ts. tos (nom, expectoraci [ts]): Tenia una tos molt lletja.

s (nom, acci dusar una cosa): Fes s del teu dret preferent.

us (pronom [us]): Ara us portarem dos caixes de taronges.

vns, vnen (formes del verb vindre): Mhan dit que vnen hui mateix.

vens, venen (formes del verb vendre [vns], [vnen]): Les botigues no venen massa.

vs (pronom personal fort): Beneda sou vs entre totes les dones.

vos (pronom personal feble [vos]): Emporteu-vos les revistes.

OBSERVACI: Les paraules compostes formades amb alguna paraula escrita amb accent diacrtic mantenen tamb este accent: adu, rodamn, besnt, repl; subsl, etc. A lhora de marcar una paraula amb accent diacrtic, se seguixen generalment els criteris segents: a) En una parella de paraules homgrafes en qu una s tnica i laltra tona, es marca amb accent diacrtic la paraula tnica: m / ma, mn / mon, s / se, t / te, vs / vos, etc. b) Si les dos paraules sn tniques, per hi ha diferncies de timbre, se sol marcar amb accent diacrtic la paraula amb vocal tancada: b / be, dna / dona, fra / fora, mra / mora, s / os, sc / soc, etc.; encara que a vegades du accent diacrtic la paraula amb la vocal oberta: ts (occpit) / tos (expectoraci).

5.2. La Diresi

5.2.1. La diresi () s un signe grfic que es colloca exclusivament sobre la i i la u, escrites en majscula o en minscula, amb les funcions segents:

a) Per a indicar que la u dels grups gue, gui, que, qui, no s muda: segent, ambigitat; aqeducte, terraqi.

b) Per a indicar que la i i la u no formen diftong amb la vocal anterior: ram, ramet, vena, venat, xita, oda, gratut; tat, pec, Ral, dirn, nomen.

OBSERVACI: Porten diresi els derivats de formaci culta amb els sufixos -tat, -al, -itzar i similars, encara que en les paraules primitives corresponents hi haja un diftong: europeu, europetat; esferoide, esferodal; arcaic, arcatzar.

c) Per a indicar que la i en posici intervoclica no forma diftong ni amb la vocal anterior ni amb la posterior: agraa, beneen, corroen, traduen.

51

5.2.2. En canvi, no susa la diresi en els casos segents:a) Quan, segons les normes daccentuaci, una paraula ha de dur accent: agraem (per agraen), Llus (per Llusa), pas (per pasos).

b) En les paraules formades amb els sufixos -isme, -ista (o -iste, -ista): arcaisme, ateisme; altruista, ateneiste.

OBSERVACI: Les paraules llusme i prosme s que duen diresi, ja que la terminaci -isme en estos casos no t valor de sufix.

c) En les formes dinfinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs de la tercera conjugaci acabats en vocal + ir: agrair, agraint, agrair, agrairia; beneir, beneint, beneir, beneiria; oir, oint, oir, oiria; lluir, lluint, lluir, lluiria.

d) En les terminacions cultes -um, -us: aqurium, mdium, Mrius, Pius, etc.

e) Desprs dun prefix o del primer constituent duna paraula composta: antiinflamatori, biunvoc, coincidncia, contraindicaci, gastrointestinal, intrauter, microinformtica, reuni, etc.

EXCEPCIONS: La paraula rell i les formes rizotniques dels verbs reeixir i sobreeixir: resc, rex, resca, resques, resquen; sobresc, sobrex, etc