Gramàtica llatina

Llengua llatina I

Gramàtica llatina

Àrea de llengua. Segon de batxillerat

Ramon Boixader

Nom i cognom: Grup:

2

Índex

1. Introducció 3

2. Les paraules 3

3. Els noms 4

1a. declinació 6

2a. declinació 7

3a. declinació 8

4a. declinació 9

5a. declinació 9

4. Els adjectius 10

de 3 terminacions 10

de 2 terminacions 11

d’1 terminació 11

Els graus de l’adjectiu 11

5. Els pronoms 14

ego, tu 14

is, ea, id 14

idem, eadem, idem 15

qui, quae, quod 15

hic, haec, hoc 15

iste, ista, istud 16

ille, illa, illud 16

ipse, ipsa, ipsum 16

quis, quae, quid 17

pronoms numerals 17

6. Els verbs 19

conjugació activa 22

verb sum 23

formes no personals 24

7. Veu passiva 27

8. Les preposicions 29

9. Els adverbis 29

10. Les conjuncions 30

Taules gramaticals 32

Curs 2013-2014

3

Gramàtica llatina 1.Introducció La llengua llatina és la llengua de la civilització romana. És una llengua que ja no es

parla, però que té per a nosaltres una extraordinària importància perquè és la llengua

mare del català. Estudiar llatí suposa estudiar la nostra història.

Moltes persones del llarg de la història han parlat llatí. Nosaltres estudiarem la

gramàtica i la pronunciació del llatí clàssic, el llatí dels grans personatges de la cultura

romana: Cèsar, Ciceró, Virgili, August...

1.1.La pronunciació del llatí clàssic És semblant a la llengua castellana amb aquestes diferències:

la c es pronuncia sempre com una k : Cicero > Kíkero

la u després de q o de g es pronuncia sempre: que > qüe

la g es pronuncia sempre com a gat: gero > guero

la ll es pronuncia sempre com a l·l: bellum > bel·lum

la v s’ha de pronunciar com una u: vivere: uiuere

Quant a l’accentuació només cal que recordeu que en llatí no hi ha paraules agudes:

totes són planes: Caésar, o esdrúixules (Tàrraco)

2.Les paraules

Totes les paraules llatines es divideixen en dos grups: paraules variables i paraules

invariables. Aquesta divisió està feta a partir del concepte d’arrel i de terminacions. Hi

ha paraules, també en català, que tenen aquesta mateixa característica: casa/cases:

l’arrel és cas- i la terminació és –a o –es; aquestes paraules són les paraules variables.

També tenim paraules que no tenen mai cap terminació, com per exemple, avui o

perquè; aquestes són les invariables.

2.1.Paraules variables Noms: rosa,-ae (f): rosa, urbs,-is (f): ciutat, os,-oris (n): boca

Adjectius: altus,-a,-um: alt, omnis,-e: tot, sapiens, -entis : savi

Pronoms: ego, tu,- : jo, tu..., is, ea, id: ell, ella...

Verbs: amo, amavi, amatum (1): estimar, rego, rexi, rectum (3): governar

4

2.2.Paraules invariables Adverbis: nunc: ara, ubi: on

Preposicions: ex: de, cum: amb

Conjuncions: et: i, sed: però

Interjeccions: ecce: vet aquí

En llatí no hi ha articles: això suposarà que tots els noms llatins es poden traduir de tres

maneres diferents: per exemple, el nom rosa es pot traduir per la rosa, una rosa o rosa

3.Els noms Coneixem que un nom és un nom gràcies al diccionari. La manera que té un nom de

presentar-se al diccionari s’anomena enunciat. L’enunciat d’un nom és una com segueix

a continuació:

rosa, rosae (f): rosa

dominus, domini (m): senyor

3.1.L’enunciat d’un nom L’enunciat d’un nom sempre està format per dues paraules (a vegades, per raons

d’espai, la segona va abreujada – rosa,-ae (f), dominus,-i (m) - ): la primera és el seu

nominatiu singular (després explicarem què és això) i la segona és el seu genitiu

singular (id.).

Si apleguéssim tots els noms llatins junts ens n’adonaríem que n’hi ha de cinc classes

diferents: cada classe o grup s’anomenarà declinació. Són les següents:

Noms que tenen el seu enunciat acabat en –a,-ae: primera declinació

puella, puellae (f): noia

regina, reginae (f): reina

Noms que tenen el seu enunciat acabat en –us/-er/um-i: segona declinació

equus, equi (m): cavall

puer, pueri (m): nen

templum, templi (n): temple

Noms que tenen el seu enunciat acabat en Ø,-is: tercera declinació

miles, militis (m): soldat

os, oris (n): boca

urbs, urbis (f): ciutat

5

Noms que tenen el seu enunciat acabat en –us/-u,- us: quarta declinació

fructus, fructus (f): fruita

genu, genus (n): genoll

exercitus, exercitus (m): exèrcit

Noms que tenen el seu enunciat acabat en –es,-ei: cinquena declinació

dies, diei (f): dia

res, rei (f): cosa

facies, faciei (f): cara

3.2.Particularitats dels noms llatins Els noms són mots variables. La seva variació depèn de tres accidents gramaticals,

gènere, nombre i cas.

3.2.1.El gènere

Pot ser masculí, femení o neutre. El diccionari ens n’informa

3.2.2.El nombre

En la majoria de noms pot ser singular i plural. Hi ha, però, uns quants noms llatins que

només tenen plural: s’anomenen pluralia tantum (només plurals) i la seva dificultat es

troba en què el seu enunciat és també plural, de manera que ens trobarem:

Noms acabats en –ae,-arum: primera declinació

Atenae,-arum (f): Atenes

Noms acabats en –i/a,-orum: segona declinació

arma,-orum (n): armes

Noms acabats en –es/a/ia,-um: tercera declinació

aedes, aedium (f): palaus

6

3.2.3.El cas És la novetat principal dels noms llatins respecte els nostres noms. El cas és cadascuna

de les terminacions que un nom agafa per indicar quina funció sintàctica fa aquell nom

en la seva oració. És, per tant, una terminació que ens informa de qüestions sintàctiques.

En llatí hi ha sis casos, que ens indicaran sis funcions i que haurem d’intentar traduir

segons els següent quadre:

Cas Funció Traducció

Nominatiu Subjecte/Atribut la cadira

Vocatiu Vocatiu ei, cadira!

Acusatiu CD v + la cadira

Genitiu CN de la cadira

Datiu CI a/per a la cadira

Ablatiu CC amb/en la cadira

De manera que cada nom llatí tindrà 1 gènere x 2 nombres x 6 casos = 12 variacions. La

suma de totes les variacions d’un nom s’anomena declinació. Intentarem escriure a

continuació la declinació del nom català cadira:

singular plural

Nominatiu la cadira les cadires

Vocatiu ei, cadira ei, cadires

Acusatiu v + la cadira v + les cadires

Genitiu de la cadira de les cadires

Datiu a/per a la cadira a/per a les cadires

Ablatiu amb/en la cadira amb/en les cadires

3.3.Els noms de la primera declinació Són de la primera declinació tots els noms que tinguin el seu enunciat acabat en –a,-ae.

Per trobar l’arrel d’un nom de la primera declinació només cal treure la terminació –ae

de la segona part de l’enunciat: dea, deae (f): deessa; arrel de-

A aquesta arrel li afegirem aquestes dotze terminacions:

singular plural

Nominatiu -a -ae

Vocatiu -a -ae

Acusatiu -am -as

Genitiu -ae -arum

Datiu -ae -is

Ablatiu -a -is

7

3.4.Els noms de la segona declinació Hi ha tres classes de noms de la segona declinació:

Els que acaben en –us,-i, com populus, populi (m) poble

Els que acaben en –er,-i, com magister, magistri (m): mestre

Els que acaben en ,-um,i , com oppidum, oppidi (n): ciutat

Els dos primers tipus (us,-i o –er,-i) sempre són masculins, per tant parlarem de noms de

la segona declinació masculina

Els tercers (-um,-i) sempre són neutres, per tant parlarem de noms de la segona

declinació neutra

Per trobar l’arrel d’un nom de la segona declinació només cal treure la terminació –i de

la segona part de l’enunciat: populus populi (m): poble; arrel popul-

3.4.1.Terminacions dels noms acabats en –us,-i

singular plural

Nominatiu -us -i

Vocatiu -e -i

Acusatiu -um -os

Genitiu -i -orum

Datiu -o -is

Ablatiu -o -is

3.4.2.Terminacions dels noms acabats en –er,-i

singular plural

Nominatiu -er -i

Vocatiu -er -i

Acusatiu -um -os

Genitiu -i -orum

Datiu -o -is

Ablatiu -o -is

3.4.3.Terminacions dels noms acabats en –um,-i

singular plural

Nominatiu -um -a

Vocatiu -um -a

Acusatiu -um -a

Genitiu -i -orum

Datiu -o -is

Ablatiu -o -is

8

3.4.3.1.Llei dels noms neutres

Tots els noms neutres, de totes les declinacions, tenen els tres darrers casos iguals que

els de la declinació masculina o femenina i els tres primers casos iguals entre sí.

3.5.Els noms de la tercera declinació Són de la tercera declinació tots els noms que tinguin el seu enunciat acabat en Ø,-is. El

signe Ø vol indicar aquí, qualsevol lletra. Aquest fet que pugui variar la primera

paraula de l’enunciat dificultarà molt la recerca de la paraula al diccionari.

Per trobar l’arrel d’un nom de la tercera declinació només cal treure la terminació –is de

la segona part de l’enunciat: rex, regis (f): rei; arrel reg-

La tercera declinació té noms masculins, femenins i neutres. Es declinen amb les

següents terminacions:

3.5.1.Noms masculins o femenins

singular plural

Nominatiu Ø -es

Vocatiu Ø -es

Acusatiu -em -es

Genitiu -is -um (ium)

Datiu -i -ibus

Ablatiu -e (-i) -ibus

3.5.2.Noms neutres

singular plural

Nominatiu Ø -a (ia)

Vocatiu Ø -a (ia)

Acusatiu Ø -a (ia)


Datiu -i -ibus


3.5.3.Els noms parisil·làbics

Es consideren noms parisil·làbics tots aquells noms de la tercera declinació que tinguin

el mateix nombre de síl·labes en el nominatiu que en el genitiu. Aquests noms agafen

les terminacions indicades entre parèntesi en la seva declinació

Són noms parisil·làbics: civis, civis (m): ciutadà, mare, maris (n): mar...

9

3.6.Els noms de la quarta declinació Són de la quarta declinació tots els noms que tinguin el seu enunciat acabat en –us,-us

(quarta declinació masculina o femenina) o bé en –u,-us (quarta declinació neutra).

Per trobar l’arrel d’un nom de la quarta declinació només cal treure la terminació –us de

la segona part de l’enunciat genu, genus (n): genoll; arrel genu-

Les terminacions són les següents:

3.6.1.Declinació masculina o femenina

singular plural

Nominatiu -us -us

Vocatiu -us -us

Acusatiu -um -us

Genitiu -us -uum

Datiu -ui -ibus

Ablatiu -u -ibus

3.6.2.Declinació neutra

singular plural

Nominatiu -u -ua

Vocatiu -u -ua

Acusatiu -u -ua

Genitiu -us -uum

Datiu -ui -ibus

Ablatiu -u -ibus

3.7.Els noms de la cinquena declinació Són de la cinquena declinació tots els noms que tinguin el seu enunciat acabat en –es,-

ei, com res, rei (f): cosa o dies, diei (f) dia. Per trobar l’arrel d’un nom de la quarta

declinació només cal treure la terminació –ei de la segona part de l’enunciat res, rei (f):

cosa; arrel r-

Les terminacions són les següents:

singular plural

Nominatiu -es -es

Vocatiu -es -es

Acusatiu -m -es

Genitiu -ei -erum

Datiu -ei -ebus

Ablatiu -e -ebus

10

4. Els adjectius Són mots molt semblants als noms pel què fa als seus accidents gramaticals. També

tenen casos (6), nombres (2) i gèneres (3). La diferència amb el nom és que el nom

només pot tenir un sol gènere, que ve determinat al diccionari, en canvi l’adjectiu

sempre té tots tres gèneres, de manera que la declinació sencera d’un nom és de 12

possibilitats (6x2x1) mentre que en un adjectiu és de 36 possibilitats (6x2x3).

L’enunciat d’un adjectiu sempre inclou tots els seus nominatius singulars (el masculí, el

femení i el neutre)

4.1.La funció d’un adjectiu L’adjectiu sempre té la mateixa funció del nom al qual acompanya: per tant, quan

identifiquem un adjectiu, haurem de buscar el nom de la oració que concordi amb ell en

gènere, nombre i cas. L’única funció que pot tenir un adjectiu per ell mateix és la

d’atribut o la de predicatiu (i encara en aquest cas concorda també amb el subjecte).

En alguns casos també podem trobar l’adjectiu sol quan se sobrentén el nom amb el

qual concorda (per exemple, alti = els alts –s’entén els (homes) alts-)

4.2.Classes d’adjectius

4.2.1.Adjectius de tres terminacions: altus,alta,altum Aquest adjectiu organitza el seu masculí amb la segona declinació masculina, el femení

amb la primera declinació i el neutre amb la segona declinació neutra

Les seves terminacions són les següents:

singular plural

masculí femení neutre masculí femení neutre

Nominatiu -us -a -um -i -ae -a

Vocatiu -e -a -um -i -ae -a

Acusatiu -um -am -um -os -as -a

Genitiu -i -ae -i -orum -arum -orum

Datiu -o -ae -o -is -is -is

Ablatiu -o -a -o -is -is -is

11

4.2.2.Adjectius de dues terminacions: omnis, omne Aquest adjectiu organitza el seu masculí i femení amb la tercera declinació

masculina/femenina i el neutre amb la tercera declinació neutre. Sempre agafa les

terminacions dels noms parisil·làbics.


singular plural

m/f neutre m/f neutre

Nominatiu -is -e -es -ia

Vocatiu -is -e -es -ia

Acusatiu -em -e -es -ia

Genitiu -is -is -ium -ium

Datiu -i -i -ibus -ibus

Ablatiu -e -i -ibus -ibus

4.2.3.Adjectius d’una terminació: sapiens sapientis

Aquest adjectiu organitza el seu masculí i femení amb la tercera declinació

masculina/femenina i el neutre amb la tercera declinació neutre. Sempre agafa les

terminacions dels noms parisil·làbics. Només es diferencia de l’anterior en què el

nominatiu sigular masculí és igual per a tots tres gèneres


singular plural


Nominatiu Ø Ø -es -ia

Vocatiu Ø Ø -es -ia

Acusatiu -em Ø -es -ia




4.3.Els graus de l’adjectiu

L’adjectiu és una classe de paraula que pot intensificar la seva gradació, de manera que

existeixen tres graus.

4.3.1.Grau positiu

És el grau normal de l’adjectiu. Si no diem res s’entén que un adjectiu es troba en grau

positiu.

12

4.3.2.Grau comparatiu

En el grau comparatiu s’estableix una comparació entre dos termes sintàcticament

iguals: normalment són els dos subjectes de l’oració (però pot establir-se una

comparació entre dos elements diferents de l’oració, els complements directes, els

complements indirectes, els atributs...) amb una estructura semblant a la següent:

element A = +/=/- adjectiu nexe element B

en Marc és més/menys/tan alt que/com en Pere

Tenim, doncs, tres classes d’adjectius en grau comparatiu

4.3.2.1.El comparatiu de superioritat

A és més adjectiu que B

en aquest cas s’intensifica l’adjectiu amb un adverbi (magis o plus) i es fa servir el nexe

quam:

Marcus magis altus quam Petrus est – En Marcus és més alt que en Petrus

Els dos noms que es comparen es posen en el mateix cas (en aquest cas nominatiu)

perquè fan la mateixa funció sintàctica (subjecte)

Hi ha, però, una altra manera de fer el comparatiu de superioritat: se substitueix

l’adverbi magis per una terminació que s’afegeix a l’arrel dels adjectius i que passa a

declinar-se per la tercera declinació:

-ior,-ioris (per als adjectius de gènere masculí o femení)

-ius,-ioris (per als adjectius de gènere neutre)

Tot seguit en trobem un exemple: l’adjectiu altus,-a,-um (alt) té el significat de més alt

si el declinem amb aquestes terminacions i quedaria declinat d’aquesta manera:

singular plural


Nominatiu altior altius altiores altiora

Vocatiu altior altius altiores altiora

Acusatiu altiorem altius altiores altiora

Genitiu altioris altioris altiorum altiorum

Datiu altiori altiori altioribus altioribus

Ablatiu altiore altiore altioribus altioribus

D’aquesta manera, la frase anterior

Marcus magis altus quam Petrus est– En Marcus és més alt que en Petrus

també es podria fer de la següent manera:

Marcus altior quam Petrus est– En Marcus és més alt que en Petrus

A més a més també podem treure el nexe quam. Si el treiem aleshores el segon element

de la comparació, que morfològicament ha d’estar en el mateix cas que el primer, ha de

posar-se forçosament en cas ablatiu:

Marcus altior Petro est– En Marcus és més alt que en Petrus

13

4.3.2.2.El comparatiu d’igualtat

A és tan adjectiu com B

Marcus tam altus quam Petrus est – En Marcus és tan alt com en Petrus

4.3.2.3.El comparatiu d’inferioritat

A és menys adjectiu que B

Marcus minus altus quam Petrus est – En Marcus és menys alt que en Petrus

4.3.3.Grau superlatiu El grau superlatiu és el grau més intens d’un adjectiu. Es construeix afegint a l’arrel de

l’adjectiu la terminació –issimus, -issima, -issimum. Aleshores passa a declinar-se com

un adjectiu de tres terminacions. La seva traducció pot ser

-íssim: altíssim

molt+ adjectiu: molt alt

el més + adjectiu: el més alt

altus,a,-um: alt - altissimus,-a,-um: el més alt

Un cas especial el formen els adjectius que tenen el seu enunciat acabat en –er,-a,-um,

com ara pulcher, pulchra, pulchrum (bonic). Aquests adjectius fan el superlatiu no amb

la terminació –issimus,a,um, sinó amb la terminació –errimus,-a,-um

pulcher,-a,-um: bonic > pulcherrimus,-a,-um: el més bonic

El superlatiu pot ser absolut quan no s’indica el grup d’entre els quals s’és el més, per

exemple

Socrates sapientissimus est – Sòcrates és el més savi

o bé pot ser un superlatiu relatiu quan s’indica el grup entre els quals s’és el més, per

exemple

Socrates sapientissimus ex omnibus hominibus est – Sòcrates és el més savi de

tots els homes

Aquest grup, en llatí es pot fer de tres maneres diferents:

ex+ablatiu: ex omnibus hominibus – de tots els homes

inter+acusatiu: inter omnes homines – entre tots els homes

genitiu plural – omnium hominum – de tots els homes

14

5.Els pronoms Els pronoms són paraules variables que tenen variació de gènere, nombre i cas. No

segueixen cap declinació concreta i s’han d’estudiar de memòria. Cal tenir en compte

que molts pronoms són també adjectius (determinants), de manera que quan els trobem

caldrà valorar pel context si funcionen com a pronoms (i per tant van sols fent una

funció segons el seu cas) o si funcionen com a adjectiu i per tant acompanyen un nom.

Per exemple:

ille ad provinciam venit – aquell va venir a la província : exemple de pronom

subjecte

illo tempore Caesar ad provinciam venit – en aquell temps, Cèsar va venir a la

província: exemple d’adjectiu que concorda amb tempore i fa la funció amb ell

de CCtemps

5.1.Pronom personal: ego,tu,-: jo, tu... singular plural

1a pers. 2a pers. 3a pers. 1a pers. 2a pers. 3a pers.

Nominatiu ego tu nos vos

Vocatiu

Acusatiu me te se nos vos se

Genitiu mei tui sui nostrum vestrum sui

Datiu mihi tibi sibi nobis vobis sibi

Ablatiu me,

mecum

te, tecum se,secum nobis,

nobiscum

vobis,

vobiscum

se, secum

5.2.Pronom personal de tercera persona: is, ea, id; ell,

ella...

singular plural

masc. fem. neutre masc. fem. neutre

Nominatiu is ea id ei, ii eae ea

Vocatiu

Acusatiu eum eam id eos eas ea

Genitiu eius eius eius eorum earum eorum

Datiu ei ei ei eis, iis eis, iis eis, iis

Ablatiu eo ea eo eis, iis eis, iis eis, iis

15

5.3.Pronom/adjectiu idem, eadem, idem: el mateix, la

mateixa (es construeix amb el pronom anterior més la partícula –dem al darrera)

singular plural


Nominatiu idem eadem idem eidem,

iidem

eaedem eadem

Vocatiu

Acusatiu eundem eandem eundem eosdem easdem eadem

Genitiu eiusdem eiusdem eiusdem eorundem earundem eorundem

Datiu eidem eidem eidem eisdem,

iisdem

eisdem,

iisdem

eisdem,

iisdem

Ablatiu eodem eadem eodem eisdem,

iisdem

eisdem,

iisdem

eisdem,

iisdem

5.4.Pronom relatiu: qui, quae, quod: que, el qual...

singular plural


Nominatiu qui quae quod qui quae quae

Vocatiu

Acusatiu quem quam quod quos quas quae

Genitiu cuius cuius cuius quorum quarum quorum

Datiu cui cui cui quibus quibus quibus

Ablatiu quo qua quo quibus quibus quibus

5.5.Pronom/adjectiu demostratiu: hic, haec, hoc: aquest,

aquesta...

singular plural


Nominatiu hic haec hoc hi hae haec

Vocatiu

Acusatiu hunc hanc hoc hos has haec

Genitiu huius huius huius horum harum horum

Datiu huic huic huic his his his

Ablatiu hoc hac hoc his his his

16

5.6.Pronom/adjectiu demostratiu: iste, ista, istud: aquest,

aquesta...

singular plural


Nominatiu iste ista istud isti istae ista

Vocatiu

Acusatiu istum istam istud istos istas ista

Genitiu istius istius istius istorum istarum istorum

Datiu isti isti isti istis istis istis

Ablatiu isto ista isto istis istis istis

5.7.Pronom/adjectiu demostratiu: ille, illa, illud: aquell,

aquella...

singular plural


Nominatiu ille illa illud illi illae illa

Vocatiu

Acusatiu illum illam illud illos illas illa

Genitiu illius illius illius illorum illarum illorum

Datiu illi illi illi illis illis illis

Ablatiu illo illa illo illis illis illis

5.8.Pronom/adjectiu ipse,ipsa,ipsum: ell mateix, ella

mateixa...

singular plural


Nominatiu ipse ipsa ipsum ipsi ipsae ipsa

Vocatiu

Acusatiu ipsum ipsam ipsum ipsos ipsas ipsa

Genitiu ipsius ipsius ipsius ipsorum ipsarum ipsorum

Datiu ipsi ipsi ipsi ipsis ipsis ipsis

Ablatiu ipso ipsa ipso ipsis ipsis ipsis

17

5.9. Pronom/adjectiu interrogatiu o indefinit: quis, quae,

quid: qui?, quina?... o un, una... (solen estar sovint en singular només)

singular plural


Nominatiu quis quae quid qui quae quae

Vocatiu

Acusatiu quem quam quid quos quas quae




Hi ha alguns pronoms indefinits que es declinen, amb algun petit canvi, com aquest

pronom anterior amb alguna partícula afegida al darrera o al davant, com per exemple:

quidam, quaedam, quidam: algun, un cert...

quisque, quaeque, quodque: cada

aliquis, aliquis, aliquid: algú

5.10.Pronoms/adjectius numerals cardinals (un, dos,

tres...) Els pronoms o adjectius numerals només es declinen en els tres primers números, tots

els altres són indeclinables (quattuor – quatre, septem – set...)

Els pronoms o adjectius numerals ordinals (primer, segon, tercer...) es declinen com els

adjectius de tres terminacions (primus, -a, -um – primer, secundus, -a, -um –segon...)

5.10.1.Pronom/adjectiu numeral unus, una, unum: u, un, una... (òbviament només en singular)

masculí femení neutre

Nominatiu unus una unum

Vocatiu

Acusatiu unum unam unum

Genitiu unius unius unius

Datiu uni unae uni

Ablatiu uno una uno

18

5.10.2.Pronom/adjectiu numeral duo, duae, duo: dos, dues (òbviament només en plural)


Nominatiu duo duae duo

Vocatiu

Acusatiu duos duas duo

Genitiu duorum duarum duorum

Datiu duobus duabus duobus

Ablatiu duobus duabus duobus

5.10.3.Pronom/adjectiu numeral tres, tria: tres (òbviament només en plural)

masc/fem neutre

Nominatiu tres tria

Vocatiu

Acusatiu tres tria

Genitiu trium trium

Datiu tribus tribus

Ablatiu tribus tribus

19

6.Els verbs

6.1.L’enunciat d’un verb Al diccionari trobarem un verb com un grup de paraules que normalment està format

per tres elements: el primer és la primera persona del singular del present d’indicatiu i

ens mostra l’arrel de present o arrel 1, que servirà per formar els temps simples (traient

la lletra –o); el segon és la primera persona del singular del pretèrit perfet d’indicatiu i

ens mostra l’arrel de passat o arrel 2, que servirà per formar els temps compostos

(traient la lletra –i); la tercera forma és l’anomenat supí, que servirà per formar algunes

formes verbals no personals (traient -um). Al final de l’enunciat trobarem un número

(entre 1 i 4) que ens indicarà la conjugació a la qual pertany el verb.

Vegem-ne alguns exemples:

narro, narravi, narratum (1): explicar

narr- és l’arrel 1

narrav- és l’arrel 2

narrat- és l’arrel 3

fero, tuli, latum (3): portar

fer- és l’arrel 1

tul- és l’arrel 2

lat- és l’arrel 3

En cas que el diccionari només ens doni la primera de les tres paraules, caldrà saber

desenvolupar tot l’enunciat seguint aquest esquena:

Si el verb és de la primera, afegirem a l’arrel 1 –o,-avi,-atum

amo (1) serà: amo, amavi, amatum

Si el verb és de la segona, afegirem a l’arrel 1 –o,-evi,-etum

deleo (2) serà: deleo, delevi, deletum

Si el verb és de la quarta, afegirem a l’arrel 1 –o,-ivi,-itum

audio (4) serà: audio, audivi, auditum

6.2.Accidents gramaticals que afecten el verb

El verb és la classe de paraula amb més variacions de la llengua llatina, perquè està

afectat per sis accidents gramaticals:

a) persona:

1a persona: la que parla: jo o nosaltres

2a persona: la que escolta: tu o vosaltres

3a persona: de qui es parla: ell, ella, ells o elles (o qualsevol grup amb nom o

pronom en nominatiu)

b) nombre

singular

plural

aquests primers dos accidents gramaticals es combinen formant les sis persones de

cada temps verbal

20

c) temps

present

passat (o pretèrit)

futur

d) aspecte

acabat (o perfet)

inacabat (o imperfet)

e) mode

indicatiu: mostra la realitat de manera objectiva

subjuntiu: mostra el desig o la possibilitat

imperatiu: ordena

f) veu

activa: el subjecte realitza l’acció del verb

passiva: el subjecte pateix l’acció del verb

En llatí, a part d’algunes formes aïllades, només hi ha un verb irregular (i encara només

ho és en els seus temps simples), és el verb sum, fui,-: ser, estar o haver-hi (en aquest

darrer cas només es pot traduir si està en tercera persona)

6.3.La conjugació d’un verb Molt semblant al català. Segueix aquest quadre: (aprofitem per recordar la traducció en

3a persona del singular del verb model pintar)

activa passiva indicatiu subjuntiu imperatiu indicatiu subjuntiu

present pinta pinti pinta! és pintat sigui pintat

pret. imperfet pintava pintés era pintat fos pintat

futur imperfet pintarà serà pintat

pret. perfet va pintar/ha pintat hagi pintat va ser pintat/ha estat pintat hagi estat pintat

pretèrit plusq. havia pintat hagués pintat havia estat pintat hagués estat

pintat

futur perfet haurà pintat haurà estat pintat

21

6.4.Les parts d’una forma verbal Qualsevol verb és una paraula que té tres parts bàsiques:

L’arrel (que trobarem gràcies al diccionari) (A)

La característica temporal (que ens informarà de quin temps és) (CT)

La terminació (que ens dirà quina persona està actuant) T

De manera que qualsevol verb tindrà aquesta estructura:

A+CT+T

Per exemple: amavissemus té una arrel (en aquest cas l’arrel 2 amav)+una característica

temporal (en aquest cas –isse- que ens diu que és pretèrit plusquamperfet de subjuntiu) i

una terminació (en aquest cas –mus que ens diu que és primera persona del plural)

6.5.Les terminacions dels verbs Tots els verbs llatins tenen les mateixes terminacions en veu activa. Són les següents

-o/-m

-s

-t

-mus

-tis

-nt

El present d’indicatiu agafa la terminació –o per a la primera persona del singular, tots

els altres temps agafen la terminació –m

Les terminacions especials: el pretèrit perfet d’indicatiu

L’únic temps verbal que no agafa les terminacions anteriors és el pretèrit perfet

d’indicatiu, que té aquestes terminacions:

-i

-isti

-it

-imus

-istis

-erunt

22

6.6.La conjugació verbal llatina Les característiques temporals de tota la conjugació verbal llatina (veu activa) les

trobem en la taula següent:

activa

indicatiu subjuntiu imperatiu

present

A1+ (VT)+T1 A1+A+T

2

A1+-a,-ate (1)

A1+-e-ete (2)

A1+-e,-ite (3)

A1+-i,-ite (4)

pret. imperfet

A1+ABA/EBA+T3

A1+ARE+T (1)

A1+ERE+T (2,3)

A1+IRE+T (4)

futur imperfet A1+BI+T4

(1/2)

A1+E+T5

(3/4)

pret. perfet A2+T6 A2+ERI+T

pretèrit plusq. A2+ERA+T A2+ISSE+T

futur perfet A2+ERI+T7

1. VT vol dir vocal temàtica: és una vocal que es posa només quan és necessari. La vocal temàtica

només és necessària en els verbs de la 1a conjugació (A) i en els verbs de la tercera conjugació

(I) – compte: la tercera persona del plural del present d’indicatiu dels verbs de la tercera

conjugació canvia aquesta –I- per una –U-. També compte amb la tercera persona del plural del

present d’indicatiu dels verbs de la quarta conjugació, perquè afegeixen una –u- entre l’arrel i la

terminació tot i que no la necessitaria.

2. El present de subjuntiu canvia la –A- per una –E- en els verbs de la primera conjugació

3. En el pretèrit imperfet d’indicatiu es fa servir –ABA- per als verbs de la primera conjugació i fa

servir –EBA- per als altres

4. En el futur imperfet d’indicatiu dels verbs de la primera i segona conjugació la primera persona

del singular és acabada en –BO i la tercera persona del plural en –BUNT

5. En el futur imperfet d’indicatiu dels verbs de la tercera i quarta conjugacions es fa servir la –E-

en la primera persona del singular, en lloc de la –A-

6. Recordeu: terminacions especials: -i,-isti,-it,-imus,-istis,-erunt

7. La primera persona del singular és -ERO

23

6.6.1.El verb sum El verb sum és irregular en els temps simples. Cal estudiar la seva conjugació seguint

aquesta taula:

activa

indicatiu subjuntiu imperatiu

present sum

es

est

sumus

estis

sunt

sim

sis

sit

simus

sitis

sint

es

esto

pret. imperfet eram

eras

erat

eramus

eratis

erant

essem

esses

esset

essemus

essetis

essent

futur imperfet ero

eris

erit

erimus

eritis

erunt

24

6.7.Les formes verbals no personals Són el l’infinitiu i el participi.

6.7.1.El participi

6.7.1.1.Definició

És un adjectiu verbal. Per tant té coses relatives als adjectius (es declinarà com un

adjectiu; té cas, gènere i nombre com ells i concertarà amb un nom) i als verbs (es forma

a partir d’un verb i pot tenir complements verbals)

6.7.1.2.Formes

En llatí hi ha quatre participis. Es formen seguint la següent taula:

Actiu Passiu

Present A1+-ANS,-ANTIS (1)

A1+-ENS,-ENTIS (2,3,4)

que estima/que estimava

estimant

Passat A3+-US,-A,-UM

estimat

*havent estimat (si el verb és

deponent)

Futur A3+-URUS,-A,-UM

que estimarà

havent d’estimar

A1+-ANDUS,-A,-UM (1)

A1+-ENDUS,-A,-UM(2,3,4)

que serà estimat

havent de ser estimat

6.7.1.3.Funcions Podem trobar els participis en tres àmbits sintàctics diferents:

6.7.1.3.1.Participi concertat

És el que fa la funció d’un adjectiu: complementa un nom, amb qui concorda en cas,

gènere i nombre i darrera del qual traduirem els participis tal com hem descrit en la

taula de dalt. És, per tant, equivalent a un adjectiu. Atenció, però, als possibles

complements que aquest participi pugui portar.

25

6.7.1.3.2.Participi absolut o Ablatiu absolut

Aquesta construcció no és possible trobar-la amb els participis de futur i la majoria de

vegades la trobarem amb el participi de passat passiu. Es tracta d’una construcció

formada per un participi en cas ablatiu i un nom (o un nom i adjectiu) que també trobem

en el mateix cas. Sovint aquesta construcció està entre comes per manifestar que es

tracta d’una construcció aïllada de la frase a la qual pertany. En aquestes construccions,

el participi fa la funció de verb i el nom fa la funció de subjecte. La seva traducció ha de

ser

“un cop” + el participi+ el nom

6.7.1.3.3.Participi formador de verbs passius compostos

Vegeu la veu passiva composta, més avall. En aquest cas el participi no fa cap funció

sintàctica, simplement és, juntament amb el verb auxiliar sum, el verb principal de la

frase.

6.7.2.L’infinitiu

6.7.2.1.Definició

És un substantiu verbal. Per tant té coses relatives als substantius (pot fer la mateixa

funció sintàctica que un substantiu) i als verbs (es forma a partir d’un verb i pot tenir

complements verbals)

6.7.2.2.Formes

En llatí hi ha sis infinitius. Es formen seguint la següent taula:

Verbs models: amo, amavi, amatum (1): estimar

deleo, delevi, deletum (2): esborrar

rego, rexi, rectum (3): governar

audio, audivi, auditum (4): escoltar Actiu Passiu

Fórmula Forma Traducció Fórmula Forma Traducció

Present

A1+ARE (1a) A1+ERE (2a)

A1+ERE (3a)

A1+IRE (4a)

amare delere

regere

audire

estimar esborrar

governar

escoltar

A1+ARI (1a) A1+ERI (2a)

A1+I (3a)

A1+IRI (4a)

amari deleri

regi

audiri

ser estimat ser esborrat

ser governat

ser escoltat

Passat A2+ISSE

amavisse

delevisse

rexisse audivisse

haver estimat

haver esborrat

haver governat haver escoltat

ppp (en acusatiu singular o plural)

+ ESSE

amatum esse

deletum esse

rectum esse auditum esse

haver estat estimat

haver estat esborrat

haver estat governat haver estat escoltat

Futur

pfa (en

acusatiu

singular o plural) +

ESSE

amaturum esse

deleturum esse

recturum esse auditurum esse

haver d’ estimar

haver d’esborrar

haver de governar

haver d’escoltar

pfp (en acusatiu

singular o plural) + ESSE

amandum esse

delendum esse

regendum esse audiendum esse

haver de ser estimat

haver de ser esborrat

haver de ser governat

haver de ser escoltat

26

6.7.2.3.Funcions

L’infinitiu té dues grans funcions: de nom I de verb

6.7.2.3.1.L’infinitiu-nom: l’infinitiu concertat

Anomenem infinitiu concertat aquell que fa la funció d’un nom. És el més proper a la

sintaxi catalana, de manera que el considerem més “nostre”. En aquest cas es parla

d’infinitiu concertat perquè l’infinitiu i el verb principal de l’oració (l’infinitiu com a

forma verbal no personal no té categoria suficient per fer de verb d’una oració)

comparteixen, concerten en, el mateix subjecte. Aquest infinitiu farà la mateixa funció

que un nom (subjecte, atribut, CD, CI...), tot i que habitualment el trobem com a CD de

la frase. Alerta perquè tot i tenir la funció d’un nom, no deixa de ser un verb i pot portar

complements de verb (CD, CI, Atribut...)

Vegem-ne uns exemples en català

Exemple d’infinitiu CD:

Nosaltres volíem llegir uns llibres – en aquest cas l’infinitiu llegir fa la funció de CD

del verb volíem, però també porta un CD (uns llibres)

Exemple d’infinitiu S

Passar l’estona m’agrada – en aquest cas l’infinitiu passar fa la funció de subjecte i

porta un CD (l’estona)

6.7.2.3.2.L’infinitiu-verb: l’infinitiu no-concertat. L’oració subordinada d’infinitiu

(OSI)

Quan parlem d’infinitiu no-concertat ens trobem davant d’una frase subordinada

completiva que anomenem oració subordinada d’infinitiu (OSI). En aquest cas

l’infinitiu actua com a verb d’aquesta frase i deixa de traduir-se com un infinitiu. En

aquest cas ens trobem amb tres particularitats especials:

- l’infinitiu té un subjecte propi diferent al subjecte del verb principal (per això

és diu no-concertat) que es posa en cas acusatiu. D’aquesta manera tenim

una nova funció anomenada subjecte en acusatiu

- la frase subordinada no té nexe i en la nostra traducció iniciarem aquestes

oracions amb el nexe QUE

- la traducció de l’infinitiu es fa en forma personal (d’acord al subjecte en

acusatiu que tingui), respectant la veu de l’infinitiu i d’acord a la següent

taula:

Infinitiu de present present o pretèrit imperfet

Infinitius de passat pretèrit perfet o plusquamperfet

Infinitiu de futur futur o condicional

Exemples d’infinitius no concertats:

ego uolo te librum legere - jo vull que tu llegeixis un llibre

Cesar milites profecisse dixit - Cèsar va dir que els soldats havien sortit

27

7.La veu passiva Considerarem que una frase és passiva quan tingui un verb passiu. Hi ha, en llatí una

classe de verbs peculiar que tenen aparença passiva però no ho són: són els anomenats

verbs deponents

7.1. Els verbs deponents

Són verbs formalment passius. Fins i tot el seu enunciat està format per formes passives:

hortor, hortatus sum (1): dep: animar

egredior, egressus sum (3): sortir

Aquests verbs no són passius ni formes cap frase passiva, tot i que per analitzar-los cal

tenir en compte la mecànica de formació dels verbs en veu passiva. Són verbs que

semblen passius però es tradueixen per actius

7.2.Conjugació verbal de la veu passiva La conjugació verbal passiva es fa de dues maneres, depenent de si el temps verbal és

simple o compost.

7.2.1.Conjugació verbal dels temps simples en veu passiva Es marca la veu passiva en els temps simples (present d’indicatiu i de subjuntiu, pretèrit

imperfet d’indicatiu i de subjuntiu i futur imperfet d’indicatiu) només canviant les

terminacions verbals per unes de noves. Són les següents

Terminacions actives Terminacions passives

-o/-m -or/r

-s -ris/-re

-t -tur

-mus -mur

-tis -mini

-nt -ntur

Per la resta un verb passiu té les mateixes característiques de temps, mode i aspecte que

la veu activa en els temps simples.

28

7.2.2.Conjugació verbal dels temps compostos en veu passiva La construcció dels temps compostos de la veu passiva (pretèrit perfet d’indicatiu i de

subjuntiu, pretèrit plusquamperfet d’indicatiu i de subjuntiu i futur perfet d’indicatiu) es

fa a partir del següent esquema:

participi de passat passiu en nominatiu + verb sum

per tant estem davant d’un verb compost format per dues paraules, una que és el

participi que ens indica el significat del verb i el gènere del subjecte pacient (una cosa

que els verbs mai no havien indicat) i un verb auxiliar, el verb sum, que ens indica la

persona, el nombre, el temps i el mode. La veu passiva composta es conjuga a partir

d’aquest quadre (verb model amo, amavi, amatum (1): estimar)

Indicatiu Subjuntiu

Pretèrit perfet

amatus,-a,-um sum

amatus,-a,-um es

amatus,-a,-um est

amati,-ae,-a sumus

amati,-ae,-a estis

amati,-ae,-a sunt

amatus,-a,-um sim

amatus,-a,-um sis

amatus,-a,-um sit

amati,-ae,-a simus

amati,-ae,-a sitis

amati,-ae,-a sint

Pretèrit plusquamperfet

amatus,-a,-um eram

amatus,-a,-um eras

amatus,-a,-um erat

amati,-ae,-a eramus

amati,-ae,-a eratis

amati,-ae,-a erant

amatus,-a,-um essem

amatus,-a,-um esses

amatus,-a,-um esset

amati,-ae,-a essemus

amati,-ae,-a essetis

amati,-ae,-a essent

Futur perfet

amatus,-a,-um ero

amatus,-a,-um eris

amatus,-a,-um erit

amati,-ae,-a erimus

amati,-ae,-a eritis

amati,-ae,-a erunt

29

8. Les preposicions

La preposició, com el seu nom indica es col·loca davant d’un nom, per exemple

in Italiam: cap a Itàlia

Aquest nom ha d’estar en un cas determinat que la preposició li exigeix (podrà ser

acusatiu o ablatiu). Quan un nom està precedit per una preposició perd la seva funció

sintàctica i sempre passarà a desenvolupar, juntament amb la preposició mateixa, la

funció de CC

En llatí hi ha dos tipus de preposicions: les d’acusatiu i les d’ablatiu. El diccionari ens

n’informarà

8.1.Principals preposicions

a/ab: prep. d’ablatiu: de, des de (alerta si és veu passiva es traduirà per per – C

Agent)

e/ex: prep. d’ablatiu: de, des de

in: prep d’acusatiu: a, cap a

prep d’ablatiu: a, en

ad: prep d’acusatiu: a, cap a

cum: prep d’ablatiu: amb

inter: prep d’acusatiu: entre

per: prep. d’acusatiu: per, a través de

9.Els adverbis

Els adverbis són mots invariables que sempre desenvolupen la funció de CC. Tot i que

ocasionalment poden acompanyar altres paraules –alguns adjectius- sempre els

analitzarem sols.

Alguns exemples d’adverbis

hodie: avui

bene: bé

breviter: breument

non: no

30

10.Les conjuncions Les conjuncions són mots invariables que uneixen (o separen) diversos elements de la

frase (noms, adjectius, adverbis, pronoms o verbs). La seva funció és de nexe. Són les

paraules que necessitem quan en una oració trobem més d’un verb. En aquest cas

parlarem de nexes coordinants i de nexes subordinants.

10.1.Principals nexes coordinants

et

-que

nec / neque

atque

ac

sed

et... et...

non solum... sed etiam...

non solum... verum etiam...

aut

vel... vel...

10.2. Principals nexes subordinants

10.2.1. Oracions subordinades de relatiu

Una oració subordinada de relatiu sempre té com a nexe introductor un pronom relatiu

(qui, quae, quod) que té un antecedent amb el qual concorda en gènere i nombre. Quan

trobem, per tant, un pronom relatiu procedirem a marcar els límits de l’OSR (Oració

Subordinada de Relatiu) tancant amb un parèntesi el tros comprès entre el pronom

relatiu i el verb. Posteriorment marcarem l’antecedent, que ha de ser un substantiu del

mateix gènere i nombre que el pronom relatiu i que ens indicarà quan hem de traduir

l’OSR. Sempre cal situar la traducció de l’OSR després de l’antecedent.

10.2.2. La conjunció ut

La paraula ut és una de les paraules amb més possibilitats de traducció de tots els nexes

llatins (la seva extraordinària importància en el món dels nexes llatins la veiem encara

en l’expressió catalana “amb tots els ets i uts”). Els seus valors diferents els trobem

situats en el següent quadre:

ut + verb en indicatiu:

- OSTemporal – en aquest cas l’ut es tradueix per quan

- OSModal – en aquest cas l’ut es tradueix per com

31

ut + verb en subjuntiu:

- OSCompletiva – en aquest cas l’ut es tradueix per que

- OSFinal – en aquest cas l’ut es tradueix per per tal que

- OSConsecutiva – en aquest cas l’ut es tradueix per que. Aquestes

oracions solen tenir anteriorment un adverbi (sic, ita, adeo, tam) o un adjectiu

(tantus, a, um)

10.2.3. La conjunció cum

La paraula cum en llatí pot tenir dos grans valors:

- Cum = preposició d’ablatiu. Quan el cum tingui in ablatiu al darrera serà

preposició

- Cum = conjunció. Quan no tingui un ablatiu al darrera. En aquest cas actua

de nexe introductor d’oració subordinada. El valor i la traducció d’aquesta

oració subordinada es fa d’acord al següent quadre:

o cum + verb en indicatiu

OS Temporal – en aquest cas el cum es tradueix per quan

o cum + verb en subjuntiu

OS Temporal-Causal – Cum històric – en aquest cas el cum es

tradueix per en i el verb de l’oració es tradueix per infinitiu

simple (si el verb és simple) o compost (si el verb es compost)

32

I.Taules gramaticals Noms Primera declinació

singular plural

Nominatiu -a -ae

Vocatiu -a -ae

Acusatiu -am -as

Genitiu -ae -arum

Datiu -ae -is

Ablatiu -a -is

Segona declinació

masculina (-us,-i) masculina (-er,-i) neutra

singular plural

Nominatiu -us -i

Vocatiu -e -i

Acusatiu -um -os

Genitiu -i -orum

Datiu -o -is

Ablatiu -o -is

singular plural

Nominatiu -er -i

Vocatiu -er -i

Acusatiu -um -os

Genitiu -i -orum

Datiu -o -is

Ablatiu -o -is

singular plural

Nominatiu -um -a

Vocatiu -um -a

Acusatiu -um -a

Genitiu -i -orum

Datiu -o -is

Ablatiu -o -is

Tercera declinació

masculina o femenina neutra

singular plural

Nominatiu Ø -es

Vocatiu Ø -es

Acusatiu -em -es


Datiu -i -ibus


singular plural

Nominatiu Ø -a (ia)

Vocatiu Ø -a (ia)

Acusatiu Ø -a (ia)


Datiu -i -ibus


Quarta declinació

masculina o femenina neutra

singular plural

Nominatiu -us -us

Vocatiu -us -us

Acusatiu -um -us

Genitiu -us -uum

Datiu -ui -ibus

Ablatiu -u -ibus

singular plural

Nominatiu -u -ua

Vocatiu -u -ua

Acusatiu -u -ua

Genitiu -us -uum

Datiu -ui -ibus

Ablatiu -u -ibus

Cinquena declinació

singular plural

Nominatiu -es -es

Vocatiu -es -es

Acusatiu -m -es

Genitiu -ei -erum

Datiu -ei -ebus

Ablatiu -e -ebus

33

Adjectius

De tres terminacions

singular plural

masculí femení neutre masculí femení neutre

Nominatiu -us -a -um -i -ae -a

Vocatiu -e -a -um -i -ae -a

Acusatiu -um -am -um -os -as -a

Genitiu -i -ae -i -orum -arum -orum

Datiu -o -ae -o -is -is -is

Ablatiu -o -a -o -is -is -is

De dues terminacions

singular plural


Nominatiu -is -e -es -ia

Vocatiu -is -e -es -ia

Acusatiu -em -e -es -ia



Ablatiu -i -i -ibus -ibus

D’una terminació

singular plural


Nominatiu Ø Ø -es -ia

Vocatiu Ø Ø -es -ia

Acusatiu -em Ø -es -ia




34

Pronoms Pronom personal: ego,tu,-: jo, tu...

singular plural

1a pers. 2a pers. 3a pers. 1a pers. 2a pers. 3a pers.

Nominatiu ego tu nos vos

Vocatiu

Acusatiu me te se nos vos se

Genitiu mei tui sui nostrum vestrum sui

Datiu mihi tibi sibi nobis vobis sibi

Ablatiu me, mecum te, tecum se,secum nobis,

nobiscum

vobis,

vobiscum

se, secum

Pronom personal de tercera persona: is, ea, id; ell, ella...

singular plural


Nominatiu is ea id ei, ii eae ea

Vocatiu

Acusatiu eum eam id eos eas ea

Genitiu eius eius eius eorum earum eorum

Datiu ei ei ei eis, iis eis, iis eis, iis

Ablatiu eo ea eo eis, iis eis, iis eis, iis

Pronom/adjectiu idem, eadem, idem: el mateix, la mateixa

singular plural


Nominatiu idem eadem idem eidem, iidem eaedem eadem

Vocatiu

Acusatiu eundem eandem eundem eosdem easdem eadem

Genitiu eiusdem eiusdem eiusdem eorundem earundem eorundem

Datiu eidem eidem eidem eisdem,

iisdem

eisdem,

iisdem

eisdem,

iisdem

Ablatiu eodem eadem eodem eisdem,

iisdem

eisdem,

iisdem

eisdem,

iisdem

Pronom relatiu: qui, quae, quod: que, el qual...

singular plural


Nominatiu qui quae quod qui quae quae

Vocatiu

Acusatiu quem quam quod quos quas quae




Pronom/adjectiu demostratiu: hic, haec, hoc: aquest, aquesta...

singular plural


Nominatiu hic haec hoc hi hae haec

Vocatiu

Acusatiu hunc hanc hoc hos has haec

Genitiu huius huius huius horum harum horum

Datiu huic huic huic his his his

Ablatiu hoc hac hoc his his his

Pronom/adjectiu demostratiu: iste, ista, istud: aquest, aquesta...

singular plural


Nominatiu iste ista istud isti istae ista

Vocatiu

Acusatiu istum istam istud istos istas ista

Genitiu istius istius istius istorum istarum istorum

Datiu isti isti isti istis istis istis

Ablatiu isto ista isto istis istis istis

35

Pronom/adjectiu demostratiu: ille, illa, illud: aquell, aquella...

singular plural


Nominatiu ille illa illud illi illae illa

Vocatiu

Acusatiu illum illam illud illos illas illa

Genitiu illius illius illius illorum illarum illorum

Datiu illi illi illi illis illis illis

Ablatiu illo illa illo illis illis illis

Pronom/adjectiu ipse,ipsa,ipsum: ell mateix, ella mateixa...

singular plural


Nominatiu ipse ipsa ipsum ipsi ipsae ipsa

Vocatiu

Acusatiu ipsum ipsam ipsum ipsos ipsas ipsa

Genitiu ipsius ipsius ipsius ipsorum ipsarum ipsorum

Datiu ipsi ipsi ipsi ipsis ipsis ipsis

Ablatiu ipso ipsa ipso ipsis ipsis ipsis

Pronom/adjectiu interrogatiu o indefinit: quis, quae, quid: qui?, quina?... o un, una...

singular plural


Nominatiu quis quae quid qui quae quae

Vocatiu

Acusatiu quem quam quid quos quas quae




Pronom/adjectiu numeral unus, una, unum: u, un, una...


Nominatiu unus una unum

Vocatiu

Acusatiu unum unam unum

Genitiu unius unius unius

Datiu uni unae uni

Ablatiu uno una uno

Pronom/adjectiu numeral duo, duae, duo: dos, dues


Nominatiu duo duae duo

Vocatiu

Acusatiu duos duas duo

Genitiu duorum duarum duorum

Datiu duobus duabus duobus

Ablatiu duobus duabus duobus

Pronom/adjectiu numeral tres, tria: tres

masc/fem neutre

Nominatiu tres tria

Vocatiu

Acusatiu tres tria

Genitiu trium trium

Datiu tribus tribus

Ablatiu tribus tribus

36

Verbs

Veu activa

verbs models: amo, amavi, amatum (1): estimar



audio, audivi, auditum (4): escoltar

Indicatiu Subjuntiu Imperatiu

Present

A1+(VT)+T

1 2 3 4

amo deleo rego audio

amas deles regis audis

amat delet regit audit

amamus delemus regimus audimus

amatis deletis regitis auditis

amant delent regunt audiunt

A1+A+T (2,3,4)

A1+E+T (1)

1 2 3 4

amem deleam regam audiam

ames deleas regas audias

amet deleat regat audiat

amemus deleamus regamus audiamus

ametis deleatis regatis audiatis

ament deleant regant audiant

A1+-a,-ate (1)

A1+-e,-ete (2)

A1+-e,-ite (3)

A1+-i,-ite (4)

1 2 3 4

ama dele rege audi

amate delete regite audite

Pretèrit

imperfet

A1+ABA+T (1)

A1+EBA+T (2,3,4)

1 2 3 4

amabam delebam regebam audiebam

amabas delebas regebas audiebas

amabat delebat regebat audiebat

amabamus delebamus regebamus audiebamus

amabatis delebatis regebatis audiebatis

amabant delebant regebant audiebant

A1+ARE+T (1)

A1+ERE+T (2,3)

A1+IRE+T (4)

1 2 3 4

amarem delerem regerem audirem

amares deleres regeres audires

amaret deleret regeret audiret

amaremus deleremus regeremus audiremus

amaretis deleretis regeretis audiretis

amarent delerent regerent audirent

Futur imperfet

A1+(VT)+BI+T (1,2)

A1+E+T (3,4)

1 2 3 4

amabo delebo regam audiam

amabis delebis reges audies

amabit delebit reget audiet

amabimus delebimus regemus audiemus

amabitis delebitis regetis audietis

amabunt delebunt regent audient

Pretèrit perfet

A2+T especials

1 2 3 4

amavi delevi rexi audivi

amavisti delevisti rexisti audivisti

amavit delevit rexit audivit

amavimus delevimus reximus audivimus

amavitis delevitis rexitis audivitis

amaverunt deleverunt rexerunt audiverunt

A2+ERI+T

1 2 3 4

amaverim deleverim rexerim audiverim

amaveris deleveris rexeris audiveris

amaverit deleverit rexerit audiverit

amaverimus deleverimus rexerimus audiverimus

amaveritis deleveritis rexeritis audiveritis

amaverint deleverint rexerint audiverint

Pretèrit

plusquamperfet

A2+ERA+T

1 2 3 4

amaveram deleveram rexeram audiveram

amaveras deleveras rexeras audiveras

amaverat deleverat rexerat audiverat

amaveramus deleveramus rexeramus audiveramus

amaveratis deleveratis rexeratis audiveratis

amaverant deleverant rexerant audiverant

A2+ISSE+T

1 2 3 4

amavissem delevissem rexissem audivissem

amavisses delevisses rexisses audivisses

amavisset delevisset rexisset audivisset

amavissemus delevissemus rexissemus audivissemus

amavissetis delevissetis rexissetis audivissetis

amavissent delevissent rexissent audivissent

Futur perfet

A2+ERI+T

1 2 3 4

amavero delevero rexero audivero

amaveris deleveris rexeris audiveris

amaverit deleverit rexerit audiverit

amaverimus deleverimus rexerimus audiverimus

amaveritis deleveritis rexeritis audiveritis

amaverint deleverint rexerint audiverint

37

Verbs

Veu passiva

verbs models: amo, amavi, amatum (1): estimar



audio, audivi, auditum (4): escoltar

Indicatiu Subjuntiu

Present

A1+(VT)+TP

1 2 3 4

amor deleor regor audior

amaris deleris regiris audiris

amatur deletur regitur auditur

amamur delemur regimur audimur

amamini delemini regimini audimini

amantur delentur reguntur audiuntur

A1+A+TP (2,3,4)

A1+E+TP (1)

1 2 3 4

amer delear regar audiar

ameris delearis regaris audaris

ametur deleatur regatur audiatur

amemus deleamur regamur audiamur

ametis deleamini regamini audiamini

ament deleantur regantur audiantur

Pretèrit

imperfet

A1+ABA+TP (1)

A1+EBA+TP (2,3,4)

1 2 3 4

amabar delebar regebar audiebar

amabaris delebaris regebaris audiebaris

amabatur delebatur regebatur audiebatur

amabamur delebamur regebamur audiebamur

amabamini delebamini regebamini audiebamini

amabantur delebantur regebantur audiebantur

A1+ARE+T (1)

A1+ERE+T (2,3)

A1+IRE+T (4)

1 2 3 4

amarer delerer regerer audirer

amareris delereris regereris audireris

amaretur deleretur regeretur audiretur

amaremur deleremur regeremur audiremur

amaremini deleremini regeremini audiremini

amarentur delerentur regerentur audirentur

Futur imperfet

A1+(VT)+BI+T (1,2)

A1+E+T (3,4)

1 2 3 4

amabor delebor regar audiar

amabiris delebiris regeris audieris

amabitur delebitur regetur audietur

amabimur delebimur regemur audiemur

amabimini delebimini regemini audiemini

amabuntur delebuntur regentur audientur

Pretèrit perfet

ppp en nominatiu + present d’indicatiu de sum

1 2 3 4

amatus sum deletus sum rectus sum auditus sum

amatus es deletus es rectus es auditus es

amatus est deletus est rectus est auditus est

amati sumus deleti sumus recti sumus auditi sumus

amati estis deleti estis recti estis auditi estis

amati sunt deleti sunt recti sunt auditi sunt

ppp en nominatiu + present de subjuntiu de sum

1 2 3 4

amatus sim deletus sim rectus sim auditus sim

amatus sis deletus sis rectus sis auditus sis

amatus sit deletus sit rectus sit auditus sit

amati simus deleti simus recti simus auditi simus

amati sitis deleti sitis recti sitis auditi sitis

amati sint deleti sint recti sint auditi sint

Pretèrit

plusquamperfet

ppp en nominatiu + imperfet d’indicatiu de sum

1 2 3 4

amatus eram deletus eram rectus eram auditus eram

amatus eras deletus eras rectus eras auditus eras

amatus erat deletus erat rectus erat auditus erat

amati eramus deleti eramus recti eramus auditi eramus

amati eratis deleti eratis recti eratis auditi eratis

amati erant deleti erant recti erant auditi erant

ppp en nominatiu + imperfet de subjuntiu de sum

1 2 3 4

amatus essem deletus essem rectus essem auditus essem

amatus esses deletus esses rectus esses auditus esses

amatus esset deletus esset rectus esset auditus esset

amati essemus deleti essemus recti essemus auditi essemus

amati eratis deleti eratis recti eratis auditi eratis

amati erant deleti erant recti erant auditi erant

Futur perfet

ppp en nominatiu + futus imperfet de sum

1 2 3 4

amatus ero deletus ero rectus ero auditus ero

amatus eris deletus eris rectus eris auditus eris

amatus erit deletus erit rectus erit auditus erit

amati erimus deleti erimus recti erimus auditi erimus

amati eritis deleti eritis recti eritis auditi eritis

amati erint deleti erint recti erint auditi erint

Gramàtica llatina

Documents

Transcript of Gramàtica llatina