Introducció: Trets i manifestacions creatives

Les primeres manifestacions són de caràcter oral

> carmina > texts amb ritme.

En prosa i vers tenim diferents mostres:

Cançons funeràries, procedents de l’èpica, narren les

aventures d’un mort.

Cants laudatoris, que enalteixen les glòries d’un

avantpassat.

Cants religiosos, que invoquen l’ajut o protecció a un déu,

antecedents de la lírica.

Diàlegs improvisats, satírics i llicenciosos, anticipen la farsa

amb personatges fixes com el golafre, el vellard enamorat …

Introducció: Trets i manifestacions creatives

Mostra dependència de la literatura grega, tant en elsgèneres com en la mitologia, com a font d’inspiració.

Té una tendència al didactisme més que a l’estètic, pelcaràcter pràctic de l’època. Per això, sorgeixen escritsd’Història, Oratòria o Ciència, juntament als textos literaris.

És una producció dilatada en el temps: abraça tot el període de l’imperi romà (III a.C.-s.V d.C) i les obres escrites en llatí durant l’Edat Mitjana.

Les manifestacions de la literatura en llatí sorgeixendesprés de la conquesta de la Magna Grècia, en el s. IIIonentre els romans en contacte el món grec i la seva cultura.

EL TEATRE LLATÍ

EL TEATRE LLATÍ

Les primeres manifestacions de teatre popular,

oral, no escrit, estan lligades a la collita i a les

festes camperoles.

Consistien en diàlegs en vers dels que

comediògrafs posteriors pren tipus i

personatges: el bufa, el pedant, el vell ridícul, el

ximple, etc.

A partir del s. III a. C. Comença a Roma la

demanda de representacions que, en un principi,

varen esser traduccions o adaptacions de

tragèdies gregues.

Els gèneres i la representació

teatral

TRAGÈDIA: té com a

protagonistes els déus

o herois, el seu to és

solemne i el llenguatge

culte.

COMÈDIA: se centra

en les preocupacions

de la vida quotidiana,

tot fent ús de’ún

llenguatge informal, de

col·loquial a vulgar.

Els gèneres i la representació

teatral

Totes les obres s’expressen en ver, amb gran varietat de metres. Es tracta de teatre musical, ja que alternen el teatre, la música i la dansa

Representació teatral.

ElementsLloc de representació: Un tros de terreny acotat amb els espectadorsasseguts a terra. Més endavant es construeixen els escenaris de fusta i cap al 55 a.C. es construex el primer teatre de pedra.

Forma dels teatres: són de planta semicircular, amb grades per alsespectadors (cavea), l’escenari (scaena) darrere del qual hi havia un murdecorat. En el centre, l’orchestra.

Temps de la representació: l’horabaixa. Entrada gratuïta-

Actors: Amb convencions: vells amb perruca gris o blanca; joves rossos o morens, esclaus pèl-roig… tots amb roba de color vi i gairebé no duen màcares com els grecs.

Estructura de l’obra: Pròleg (fets passats)- escenes sensemés pausa que els intervals musicals que permetien la caracterització dels personatges.

LA COMÈDIA

Sorgeixen a Roma en les cerimònies religioses en honor a Ceres, deessa de l’agricultura.

Com a gènere no va superar l’estat d’imitacióde la comèdia grega. La seva originalitat rau en l’aportació d’elementspsicològics i lingüísticspopulars.

Els principals autors sónPLAUTE (ampliar amb el llibre de text, pàgs. 45-48) i TERENCI.

LA TRAGÈDIA

Època arcaica (s. VI-I a. C): adaptació de

tragèdies gregues, sobretot d’Eurípides: Aquiles,

Àyax, Medea desterrada… amb una expressió

digna i elevada.

Època imperial (s. I a.C.- V d.C.) apareixen 9

tragèdies de Sèneca (IV d. C.- 65 d. C.) escrites

més per a la lectura que per a la representació.

Hi destaquen els tons macabres, escenes

patètiques i sovintegen les reflexions

filosòfiques. El seu valor és la influència que va

exercir en el teatre anglès, el francès de Racine

o en dramaturgs moderns. Alguns exemples:

Fedra, Les troianes, Hèrcules furiós, Medea, tec.

POESIA ÈPICA. Períodes

El primer poema que apareix no és original. Es tracta de la

Odussia, traducció de l’Odissea, feta per Livius

Andronicus, un grec presoner que feia servir l’obra

d’Homer per ensenyar la seva llengua a Roma.

L’èpica en llatí té 3 períodes:

Imitació: Bellum Poenicum, on el poeta Nevi narra

l’odi entre les cartaginesos i romans en la 1ª guerra

púnica

Auge (Època clàssica): L’Eneida de Publi Virgili Maró,

epopeia nacional de Roma.

Decadència: Farsalia, obra del cordovès Lucà, que

narra la guerra civil entre César i Pompeu

L’ENEIDA

L’ENEIDA

És l’epopeia de la

civilització romana.

Conta l’origen mític de

Roma que Virgili atribueix

a Enees, un heroi troià

que arriba a les colines

de Laci quan fugia de la

destrucció de Troia.

Font d’inspiració:

l’Odissea i l’Ilíada.

L’Eneida. EstructuraObra dividida en 12 llibres i conté 12.000 versos hexàmetres.

L’argument, que no té una línia cronològica, té una doble

estructura interna, d’acord amb els protagonistes que

apareixen o dels fets que es desenvolupen.

Enees té 3 blocs de protagonisme:

Llibres I-IV (bloc inicial): Dido com a protagonista.

Llibres V-VIII (Bloc central): protagonisme total d’Enees.

Llibres IX-XII (bloc final): destaca la figgura de Turn, enfrontat a

Enees.

Els esdevenivents divideixen l’obra en 2 parts:

El VIATGE d’Enees i les seves peripècies fins arribar a Itàlia.

(Odissea)

La CONQUESTA: canta les guerres d’Enees a terres itàliques

(Ilíada).

POESIA LÍRICA I DIDÀCTICA LLATINES

Les composicions líriques que s’agrupen sota el nom de

carmine, (odes)tracta temes amorosos, patriòtics, bucòlics.

Aquestes obres són fruit de la influència que literats,

poetes i filòsofs de l’època hel·lenística grega exerceixen

sobre poetes joves llatins, poetae novi: Virgili Horaci i

Catul.

El vers més habitual és l’hexàmetre, de ritme greu i

solemne.

VIRGILI

VIRGILI. Obres

Virgili, famós per la creació de l’ Eneida, va ser també poeta líric. Hi destaquen:

Les Bucòliques, deu composicions de tema pastoril molt imitades per la literatura posterior.

Les Geòrgiques, es un gran poema que preténadoctrinar sobre el cultiu dels camps i infondrel’amor cap a la natura. Està dividit en 4 parts:

• El cultiu dels cereals

• El manteniment dels arbres i de la vinya.

• La cria del bestiar i

• L’apicultura

CATUL (87-54)

El més destacat representantde la Poesia lírica llatina, inspirada per Clòdia, la sevamusa.

La seva obra abraça 116 poemes que poden dividir-se en 3 grups:

Nugae (bagatel·les), que tracten temes de la vida quotidiana, amb sentimenti inspiració.

Poemes doctes on hi destaquen temes mitològics.

Epigrames, dedicats a la vida diària i a temes quotidians de Roma.

HORACI (65-8 a.C.)

Quint Horaci Flac, comparteixamb Virgili, la condició de “clàssic” de la poesia llatina.

Característiques de la sevapoesia: equilibri formal i concordança entre pensament i expressió.

Sempre cerca la perfeccióestètica (“labor limae”):

Épodes: 17 peces que constitueixen una amabllesàtira sobre els vicis i costums del moment; l’elogide l’amistat i la vida de camp (Beatus ille)…

Epístoles: escrit en forma de carta dirigida a una persona coneguda.

Odes: 4 llibres amb 104 composicions que poden agrupar-se en amoroses(carpe diem), filosòfiques(aures mediocritas) i romanes .

Ovidi (43-17 d. C.)Els seus poemes estan marcats per l’etapa

de desterrament (8 anys a Tomis,

Romania):

Època de joventut:

Els amors. 3 llibres adreçats a

Corina.

Les Heroides: 17 cartes d’amor

d’heoïnes mitoloògiques

L’art d’estimar (Ars amandis),

un tractat didàctic de tècniques

amatòries.

o Època de desterrament:

Tristeses: obra de versos

sincers de profunda amargura i

dolor.

o Època de maduresa:

Metamorfosis: un tractat

didàctic de mitologia d’enorme

influència en la cultura

occidental, ja que ha estat una

font contínua d’inspiració per a

escriptors, pintors i músics.