Introducció a la llengua llatina

Quart d’ESO – Escola Súnion Oriol Nogueras

Despatx D59

onogueras@sunion.net

www.onogueras.com

Distribució dels continguts del curs

Gramàtica 20 sessions (aprox)

2-3 seminaris

2 proves (29 Abril i 29 Maig)

Continguts:

• Categories gramaticals• Concepte declinació• Primera declinació• Verb sum• Mots invariables• Segona declinació

• Verbs regulars: present indicatiu

• Verbs regulars: Imperfet indicatiu

• Tercera declinació• Verbs regulars: Perfet i

Plusquamperfet• Traducció de frases

Distribució dels continguts del curs

CulturaTeoria (2 sessions):

Noms romans

Dates i calendaris

Cuina

Urbanisme: planta hipodàmica i la domus

Treballs (9 sessions):La fotonovel·la mitològica

The wall machine

Distribució dels continguts del curs

AvaluacióProves = 40 %

Seminaris = 10%

Treballs cultura = 30%

Altres exercicis, deures, etc… = 10 %

Actitud = 10%

Material imprescindibleIDENTITAS PRIVATVM DOCVMENTUM

Dossier gramàtica

Dossier cultura

Dossier exercicis

Dossier traducció de frases

Taules gramaticals

Paraules invariables

Diccionari VOX llatí - català

Moodle

Per què llatí?

?

Per què llatí?

Des d’un punt de vista lingüístic:Mare de la nostra llengua i d’altres: ens en facilitarà l’aprenentatge.Desenvolupament de la lògica lingüística.Coneixement d’estructures lingüístiques diferents: Casos.Etimologia.

Estudis científico-tècnicsNeologismes

Per què llatí?Des d’un punt de vista cultural:

Acostament a una cultura mil·lenària.Llengua morta molt viva!Treball arqueològic!Pedanteria!!!!

Frases cèlebres:• “Errare humanum

est”• “Lex dura, sed

lex”• “Cogito, ergo

sum”• “Divide et vinces”

• “Carpe diem”• “Veni, vidi, vinci”• “Non scholae, sed

vitae discere”

Per què llatí?

Des d’un punt de vista… :Lúdic????

Joc de pistesPassió per la història

http://www.youtube.com/watch?v=cNDyMpoUQ7A

Per què llatí?“César nunca imaginó lo popular que seria su método en el circo romano de las redes sociales”

IDENTITAS PRIVATVM DOCVMENTUM

Els noms en llatí:Masculins – 3 parts:

Praenomen = nom: No n’hi havia gaire més de 20: Caius, Titus, Marcus, Publius, Tiberius, Quintus.

Nomen = Cognom (indicava la gens, famílies amb avant-passat comú: Cornèlia, Júlia, etc..

Cognomen = família (branca concreta dins d’una gens, inicialment al·ludià a una peculiaritat física, ex: cicero = cigró, scipio=bastó)

En les adopcions s’afegia el sufix –nus al cognomen. Ex: Caius Iulius Casear Octavianus.

Ex: Publi Corneli Escipió, Cai Juli Cèsar, etc…

IDENTITAS PRIVATVM DOCVMENTUM

Els noms en llatí:Femenins:

Acostumaven a rebre el nom de la gens (les germanes es podien dir totes iguals:

Cornèlia, Lívia, Júlia, etc…

Se les distingia amb numerals (prima, ssecunda…), o amb maior, minor, o sufixos diminutius (-ila)

IDENTITAS PRIVATVM DOCVMENTUM

Calendari:Inicialment un calendari lunar de 10 mesos

Posteriorment calendari 10 mesos 30/31 dies

Calendari 12 mesos:

• Martium (31)• April (30)• Maium (31)• Junium (30)• Quintil (30)• Sextil (30)

• September (31)• October (30)• Novémber (31)• Decémber (30)• Januarium (31)• Februarium (30) (31 any de

traspàs)153 a.C es canvia l’inici d’any al Gener.

Juli Cèsar implanta el calendari definitiu 365/366 més anys de traspàs.

IDENTITAS PRIVATVM DOCVMENTUM

Dates: (any de naixement)

K= Kalendas (dia 1 de cada mes)

I= Idus (idus març 44 a.C)Dia 15 de març, maig, juliol i octubre

Dia 13 resta de mesos

N = Nonas (9è dia abans dels idus)http://recursos.cnice.mec.es/latingriego/Palladium/cclasica/esc413ap01.htm

PronunciacióV = U

Ex: vivere = /uiuere/ (viure), Iulius = /Julius/

C = sempre /K/, encara que després porti –e, -i.

Ex: Cicero = /kikero/, Scipio = /Skipio/ (bastó)

-GUE-, -GUI-, -QUE-, -QUI- = /ü/Ex: que = /qüe/

G = /g/, com got o gran, encara que després –e, -i.

Ex: Gero = /guero/, Gerunda = /guerunda/

LL = L·LEx: ofella = /ofel·la/ (bocí de carn), bellum = /bel·lum/

Vocals podien ser llargues o breus, i en alguns textos s’indica amb diacrítics.

No paraules agudes, només planes i esdrúixolesNo farem neutres les vocals àtones (= castellà)

Pronunciació

“Tandem Iuppiter, Cereris precibus fatigatus, fratri

Plutoni iussit ut Proserpinam ex Inferos dimitteret. Risit

Inferorum rex, at Iovis mandatis paruit. Statim

Proserpinam ad se vocavit ac sic hortatus est: "i,

Proserpina, ad matrem. Noli maerere. Tibi inter

inmortales bonus vir ero. Ego Iovis frater sum. Huc cum

rursus veneris, omnibus imperabis.

Pag 1. dossier activitats