PAC 03 RETÓRICA LatínClásico - Web E. Rubioerubio.org/latin/files/res/downloads/book.pdf ·...

27
LatínClásico 03 PAC 2012-2013 Esteban Rubio http://www.erubio.org RETÓRICA Y ORATORIA EN CICERÓN 1

Transcript of PAC 03 RETÓRICA LatínClásico - Web E. Rubioerubio.org/latin/files/res/downloads/book.pdf ·...

Page 1: PAC 03 RETÓRICA LatínClásico - Web E. Rubioerubio.org/latin/files/res/downloads/book.pdf · Llegeix l’apartat 9.3. del mòdul de gramàtica llatina i, després d’haver-ne assimilat

LatínClásico03PA C

2 0 1 2 - 2 0 1 3E s t e b a n R u b i oh t t p : / / w w w . e r u b i o . o r g

R E T Ó R I C A

Y

O R AT O R I A

E N

C I C E R Ó N

1

Page 2: PAC 03 RETÓRICA LatínClásico - Web E. Rubioerubio.org/latin/files/res/downloads/book.pdf · Llegeix l’apartat 9.3. del mòdul de gramàtica llatina i, després d’haver-ne assimilat

LatínClásico03PA C

2 0 1 2 - 2 0 1 3E s t e b a n R u b i oh t t p : / / w w w . e r u b i o . o r g

R E T Ó R I C A

Y

O R AT O R I A

E N

C I C E R Ó N

2

Índice

Portada .......................................................... 1

Índice .............................................................. 2

Contenidos...................................................... 3

ejercicio 1 A..................................................... 4

ejercicio 1 B..................................................... 5

ejercicio 2 A.................................................... 6

ejercicio 2 B..................................................... 7

Traducción 3................................................... 8

Traducción 4................................................... 9

Traducción 5................................................... 10

Literatura 1...................................................... 11

Apuleyo............................................ 12

Traducción texto............................. 14

Trabajo Apuleyo.............................. 17

Trabajo cultura y literatura ........................... 19

Retórica Ciceroniana..................... 20

Introducción................................... 21

Principios de la oratoria................ 21

Obras............................................... 22

Sobre Cicerón................................. 22

Cicerón en las Catilinarias............ 22

Las Catilinarias............................... 23

Opinión Personal............................ 25

Bibliografía...................................................... 27

Notas

Esteban Rubio Cobo UOC - Humanidades 2012-13 Latín clásico PAC 3http://www.erubio.org/latin

Todos los enlaces son interactivos, incluyen-do el índice y la gestión bibliográfica, por lo que llevan a los documentos originales, ex-ceptuando los libros con ISBN por motivos de copyright ©.

La versión online e interactiva de este trabajo se encuentra en:http://www.erubio.org/latin

Y la versión en WORD está para su descarga aquí.

Page 3: PAC 03 RETÓRICA LatínClásico - Web E. Rubioerubio.org/latin/files/res/downloads/book.pdf · Llegeix l’apartat 9.3. del mòdul de gramàtica llatina i, després d’haver-ne assimilat

LatínClásico03PA C

2 0 1 2 - 2 0 1 3E s t e b a n R u b i oh t t p : / / w w w . e r u b i o . o r g

R E T Ó R I C A

Y

O R AT O R I A

E N

C I C E R Ó N

3

Page 4: PAC 03 RETÓRICA LatínClásico - Web E. Rubioerubio.org/latin/files/res/downloads/book.pdf · Llegeix l’apartat 9.3. del mòdul de gramàtica llatina i, després d’haver-ne assimilat

LatínClásico03PA C

2 0 1 2 - 2 0 1 3E s t e b a n R u b i oh t t p : / / w w w . e r u b i o . o r g

R E T Ó R I C A

Y

O R AT O R I A

E N

C I C E R Ó N

4

GRAMÀTICA [60%]

1. Llegeix l’apartat 9.3. del mòdul de gramàtica llatina i, després d’haver-ne assimilat els contin-guts exposats, fes les activitats A i B que trobaràs a continuació [15%].

A) Anàlisi sintàctica i traducció de les oracions següents [10%]:

a) Atheniensibus Pythia respondit ut moenibus ligneis se munirent. Atheniensibus (Dat) Pythia (N) respondit (V) ut (Conj. Subordinada function CD de respondit) moenibus (Abl) ligneis (Abl califica moenibus) se (pron. Reflexive CD) munirent (V) A los atenienses la Pitia respondió que se fortificaran con murallas de madera

b) Themistoclis consilium et uirtus impedit ne Graeci a Persis uincantur. Thermistoclis (G) consilium (N) et (conj) uirtus (N) impedit (V) ne (conj. Subordina- da function CD de impedit) Graeci (N) a (Prep.) Persis (Abl) uincantur (V Pres. Sub- juntivo) La opinion y el coraje de Termistocles impide que los Griegos sean vencidos por los Persas.

c) Adde huc quod e carcere effugit. Adde (V) huc (Adv) quod (conj.) e (prep. Abl) carcere (Abl) effugit (V) Añade a esto que huyó de la cárcel

d) Aetas non impediebat quominus Cicero litterarum studia pergeret. Aetas (N) non (adv) impediebat (V) quominus (conj. Subordinada función CD de im- pediebat) Cicero (N) litterarum (G) studia (Ac) pergeret (V) La edad no impedía que Cicerón prosiguiese el estudio de la literatura

e) Haud dubium est quin Spartani Graecorum fortissimi fuerint. Haud (adv) dubium (N) est (V) quin (conj subordinada) Spartani (N) Graecorum (G) fortissimi (N) fuerint (V) No dudo de que los espartanos hayan sido más fuertes que los griegos

Page 5: PAC 03 RETÓRICA LatínClásico - Web E. Rubioerubio.org/latin/files/res/downloads/book.pdf · Llegeix l’apartat 9.3. del mòdul de gramàtica llatina i, després d’haver-ne assimilat

LatínClásico03PA C

2 0 1 2 - 2 0 1 3E s t e b a n R u b i oh t t p : / / w w w . e r u b i o . o r g

R E T Ó R I C A

Y

O R AT O R I A

E N

C I C E R Ó N

5

B) Traducció de les oracions següents [5%]:

a) Miltiadi, qui Athenas totamque Graeciam liberauerat, hic honor tributus est, ut in por- ticu Poecile eius imago esset. A Milciades, que había liberado Atenas y toda Grecia, este honor le fue rendido: que una imagen suya estuviera en el pórtico Poecile.

b) Marius timebat ne milites sui Cimbrorum aspectu perturbarentur. Mario temía que sus soldados fueran perturbados por la mirada de los Cimbros

c) Opportune euenit quod absoluti sunt qui iniuste accusati erant. Favorablemente result que fueron absueltos los que habían sido acusados injustamente

d) Quid obstat quominus sapiens sit beatus? ¿Qué impide que el sabio sea feliz?

e) Quis dubitet quin in uirtute diuitiae sint? ¿Quién duda de que en el valor se encuentren las riquezas?

Page 6: PAC 03 RETÓRICA LatínClásico - Web E. Rubioerubio.org/latin/files/res/downloads/book.pdf · Llegeix l’apartat 9.3. del mòdul de gramàtica llatina i, després d’haver-ne assimilat

LatínClásico03PA C

2 0 1 2 - 2 0 1 3E s t e b a n R u b i oh t t p : / / w w w . e r u b i o . o r g

R E T Ó R I C A

Y

O R AT O R I A

E N

C I C E R Ó N

6

2. Llegeix l’apartat 10.3. del mòdul de gramàtica llatina i, després d’haver-ne assimilat els con-tinguts exposats, fes les activitats A i B que trobaràs a continuació [15%].

A) Anàlisi sintàctica i traducció de les oracions següents [10%]:

a) Cum otiosus est, poetas legit. Cum (conj.oración adv. Temporal subordinada) otiosus (N) est (V), poetas (Ac) legit (V) Cuando está ocioso, lee a los poetas.

b) Cum frumenta secta essent, magni imbres de caelo deciderunt. Cum (conj. Oración adv. Temporal subordinada) frumenta (N) secta (N) essent (V), magni (N) imbres (N) de (prep. Abl) caelo (Abl) deciderunt (V) Estando hecho el aprovisionamiento de trigo, grandes lluvias cayeron del cielo.

c) Hannibal anno tertio, postquam domo profugerat, in Africam uenit. Hannibal (N) anno (Abl) tertio (Abl), postquam (conj. Oración adv. Temporal subor- dinada) domo (Abl) profugerat (V), in (prep) Africam (Ac) venit (V) Aníbal en tres años, después de que había huido de casa, llegó a África.

d) Fortuna tibi tam est benigna quam mihi fuit iniqua. Fortuna (N) tibi (Dat) tam (adv comp.) est (V) benigna (N) quam (conj comp.) mihi (D) fuit (V) iniqua (N) La fortuna es para tí tan generosa como desigual lo fue para mi.

e) Belli exitus non ita fuit ut Galli optauerant. Belli (G) exitus (N) non (adv) ita (adv modo) fuit (V) ut (conj oración adv. Modal su- bordinada) Galli (N) optauerant (V) El éxito de la guerra no fue tal y como los galos habían preferido.

Page 7: PAC 03 RETÓRICA LatínClásico - Web E. Rubioerubio.org/latin/files/res/downloads/book.pdf · Llegeix l’apartat 9.3. del mòdul de gramàtica llatina i, després d’haver-ne assimilat

LatínClásico03PA C

2 0 1 2 - 2 0 1 3E s t e b a n R u b i oh t t p : / / w w w . e r u b i o . o r g

R E T Ó R I C A

Y

O R AT O R I A

E N

C I C E R Ó N

7

B) Traducció de les oracions següents [5%]:

a) Hoc feci, dum licuit. Lo hice, mientras pude.

b) Cum Athenas uenissem et aedificia ornamentaque urbis uidissem, multum delectatus sum. Yo estoy bastante contento, habiendo ido a Atenas y habiendo visto los edificios y mo- numentos de la ciudad.

c) Vbi id Verres audiuit, Diodorum ad se uocauit. Cuando Verres lo oyó, convocó a Diodoro junto a él.

d) Tragoedi quotidie, antequam pronuntient, uocem sensim excitant. Los actors trágicos a menudo, antes de recitar, ejercitan la voz poco a poco.

e) Caesar discedit ab hibernis in Italiam, ut quotannis facere solebat. César se va de sus campamentos de invierno hacia Italia, como solía hacer cada año.

Page 8: PAC 03 RETÓRICA LatínClásico - Web E. Rubioerubio.org/latin/files/res/downloads/book.pdf · Llegeix l’apartat 9.3. del mòdul de gramàtica llatina i, després d’haver-ne assimilat

LatínClásico03PA C

2 0 1 2 - 2 0 1 3E s t e b a n R u b i oh t t p : / / w w w . e r u b i o . o r g

R E T Ó R I C A

Y

O R AT O R I A

E N

C I C E R Ó N

8

3. Tradueix el text següent [10%].

Un somni profètic

Olim cuidam militi in somnio apparuit ouum ingens quod de lecto pendebat. Postridie mane mi-les uolebat sensum huius somnii cognoscere; itaque exposuit Theseo, interpreti praeclaro, id quod uiderat. Theseus statim ei respondit thesaurum sub lecto defossum esse. Tum ille domum nulla mora regressus est et, eo loco terra effossa, ibi multum aurum inuenit argento circumdatum. Vt interpreti gratias ageret, dedit ei partem argenti; hic tamen tali praemio non contentus erat, ergo militi dixit: “Cur non mihi uitelli quoque partem misisti?”.

En otro tiempo a cierto militar se le apareció en sueños un enorme huevo que le colgaba enci-ma de la cama. Al siguiente día por la mañana, el militar deseaba conocer el significado de este sueño; Así que expuso a Teseo, famoso intérprete, lo que había visto. Teseo le respondió con firmeza que un tesoro había sido enterrado debajo de la cama. Entonces regresó sin demora a aquella casa y, extrayendo la tierra del lugar, encontró allí mucho oro rodeado de dinero. Tal como hubo dado las gracias al intérprete, le dio parte del dinero; sin embargo, no estaba con-tento con tal premio, así que dijo al militar: “¿Por qué motivo no me enviaste también parte de la yema de huevo?”

Page 9: PAC 03 RETÓRICA LatínClásico - Web E. Rubioerubio.org/latin/files/res/downloads/book.pdf · Llegeix l’apartat 9.3. del mòdul de gramàtica llatina i, després d’haver-ne assimilat

LatínClásico03PA C

2 0 1 2 - 2 0 1 3E s t e b a n R u b i oh t t p : / / w w w . e r u b i o . o r g

R E T Ó R I C A

Y

O R AT O R I A

E N

C I C E R Ó N

9

4. Tradueix el text següent [10%].

Un mul aprèn la lliçó: les riqueses no sempre ens salven

Duo muli iter faciebant. Vnus multam pecuniam portabat atque superbus erat quod dominus ei pecuniam dederat; itaque caput altum tenebat. Alter, frumentum ferens, caput demittebat et tar-de ambulabat. “Cupio pecuniam portare, non frumentum”, dixit. “Cur dominus pecuniam mihi non dedit? Miser sum”. Vbi muli ad flumen ueniebant, latrones qui sub ponte latebant ad eos cucurrerunt. Primum mulum gladio necauerunt pecuniamque ceperunt, sed secundum mulum saluum atque incolumem dimiserunt. Tunc inquit secundus mulus: “Iam laetus sum. Paupertas est tutior quam opes!”.

Dos mulas hacían un viaje. Una transportaba muco dinero y estaba orgullosa ya que el amo le había confiado su dinero; por lo tanto tenía la cabeza alta. La otra, cargada de trigo, agachaba la cabeza y caminaba lentamente. “Pido llevar el dinero, no el trigo”, dijo. “¿Por qué el amo no me confió el dinero? Soy infeliz”. Cuando las mulas se acercaban al río, los ladrones que se escondían bajo el puente corrieron hacia ellas. A la primera mula la mataron con la espada y cogieron el dinero, pero a la segunda mula la dejaron sana y salva. Entonces dijo la segunda mula: “¡Ahora estoy contenta! ¡La pobreza es más segura que la riqueza!”.

Page 10: PAC 03 RETÓRICA LatínClásico - Web E. Rubioerubio.org/latin/files/res/downloads/book.pdf · Llegeix l’apartat 9.3. del mòdul de gramàtica llatina i, després d’haver-ne assimilat

LatínClásico03PA C

2 0 1 2 - 2 0 1 3E s t e b a n R u b i oh t t p : / / w w w . e r u b i o . o r g

R E T Ó R I C A

Y

O R AT O R I A

E N

C I C E R Ó N

10

5. Tradueix el text següent [10%].

Qui diu sempre mentides acaba perdent el crèdit

Puer mendax, cum oues pasceret, saepe alios ludificari solebat. Quadam die per iocum ingentem clamorem sustulit: “Ferte auxilium, lupus adest”. Statim rustici accurrunt, sed a puero imme-rito deridentur. Postero die clamauit similiter rursusque rusticos decepit. Sed paulo post lupus uere adest atque in gregem irrumpit. Tum demum puer clamauit tertium: “Ferte auxilium, lupus adest” sed nemo ei auxilio uenit, nam rustici putabant se rursus a puero decipi. Ita lupus, cum in gregem irrupisset, magnam ouium stragem edidit.

Un niño mentiroso, pastoreando las ovejas, solía mofarse de los demás frecuentemente. Un día, en broma, gritó con mucho alboroto: “Socorredme, el lobo está aquí”. Al momento acuden los campesinos, pero son ridiculizados injustamente por el niño. Al siguiente día gritó de forma similar, y una vez más engañó a los campesinos. Pero poco después el lobo aparece realmente y se lanza sobre el rebaño. Entonces, el niño finalmente gritó por tercera vez: “Socorredme, el lobo está aquí” pero nadie acudió en su auxilio, ya que los campesinos pensaban que una vez más eran engañados por el niño. Así que el lobo, precipitándose sobre el rebaño, causó un gran estrago en las ovejas.

Page 11: PAC 03 RETÓRICA LatínClásico - Web E. Rubioerubio.org/latin/files/res/downloads/book.pdf · Llegeix l’apartat 9.3. del mòdul de gramàtica llatina i, després d’haver-ne assimilat

LatínClásico03PA C

2 0 1 2 - 2 0 1 3E s t e b a n R u b i oh t t p : / / w w w . e r u b i o . o r g

R E T Ó R I C A

Y

O R AT O R I A

E N

C I C E R Ó N

11

LITERATURA [40%]

1. Tria un dels llibres de la llista següent i, després d’haver-lo llegit i d’haver consultat també els apartats corresponents del mòdul de literatura, fes-ne una ressenya crítica i personal en una extensió aproximada de dues cares de full (4.200 caràcters amb espais inclosos) [10%].

a) Ciceró, Discursos contra Catilina (llibre I)b) Ciceró, Accions contra Verres (llibre I)c) Ciceró, En defensa de Marceld) Ciceró, Filípiques (segona Filípica)e) Petroni, El satiricó (episodi del sopar de Trimalció: capítols XXVI-LXXVIII)f) Apuleu, Les metamorfosis o L’ase d’or (episodi d’Eros i Psique: llibres IV, V i VI)

Page 12: PAC 03 RETÓRICA LatínClásico - Web E. Rubioerubio.org/latin/files/res/downloads/book.pdf · Llegeix l’apartat 9.3. del mòdul de gramàtica llatina i, després d’haver-ne assimilat

LatínClásico03PA C

2 0 1 2 - 2 0 1 3E s t e b a n R u b i oh t t p : / / w w w . e r u b i o . o r g

R E T Ó R I C A

Y

O R AT O R I A

E N

C I C E R Ó N

12

2. Tria un dels textos següents i, després d’haver-lo analitzat curosament i d’haver consultat també els apartats corresponents del mòdul de literatura, fes-ne un comentari en una extensió aproximada de dues cares de full (4.200 caràcters amb espais inclosos) [10%].

c) Apuleu, L’ase d’or 10, 29-34

Síntesi: El protagonista de l’obra, Luci, convertit en ase, arriba a Corint. Un cop allí, una dona molt rica se n’enamora i el lloga per poder fruir-ne sexualment. L’amo, però, vol explotar la in-creïble situació que s’ha produït. Per això recupera l’ase i prepara una exhibició d’aquest tipus de sexe al teatre. Precisament l’escena que es representa mentre s’espera el “plat principal del dia” és una escenificació mímica del Judici de Paris. Finalment, el pobre Luci aconsegueix fugir aprofitant els preparatius de l’acte.

Text llatí:[29] [...] Dies ecce numeri destinatus aderat. Ad conseptum caueae prosequente populo pompati-co fauore deducor. Ad dum ludicris scaenicorum choreis primitiae spectaculi dedicantur, tantis-per ante portam constitutus pabulum laetissimi graminis, quod in ipso germinabat aditu, libens adfectabam, subinde curiosos oculos patente porta spectaculi prospectu gratissimo reficiens. Nam puelli puellaeque uirenti florentes aetatula, forma conspicui ueste nitidi, incessu gestuosi, Grae-canicam saltaturi pyrricam dispositis ordinationibus decoros ambitus inerrabant nunc in orbem rotatum flexuosi, nunc in obliquam seriem conexi et in quadratum patorem cuneati et in cateruae discidium separati. Ad ubi discursus reciproci multinodas ambages tubae terminalis cantus expli-cuit, aulaeo subductu et complicitis siparis scaena disponitur.

[30] Erat mons ligneus, ad instar incliti montis illius, quem uates Homerus Idaeum cecinit, su-blimi instructus fabrica, consitus uirectis et uiuis arboribus, summo cacumine, de manibus fabri fonti manante, fluuialis aquas eliquans. Capellae pauculae tondebant herbulas et in modum Pa-ridis, Phrygii pastoris, barbaricis amiculis umeris defluentibus, pulchre indusiatus simulabat ma-gisterium. Adest luculentus puer nudus, nisi quod ephebica chlamida sinistrum tegebat umerum, flauis crinibus usquequaque conspicuus, et inter conas eius aureae pinnulae colligatione simili sociatae prominebant; quem [caduceum] et uirgula Mercurium indicabat, Is saltatorie procu-rrens malumque bracteis inauratum dextra gerens (adulescentis), qui Paris uidebatur, porrigit, qui mandaret Iuppiter nutu significans, et protinus gradum scitule referens et conspectu facessit.

Insequitur puella uultu honesta in deae Iunonis speciem similis: nam et caput stringebat diadema candida, ferebat et sceptrum. Inrupit alia, quam putares Mineruam, caput contecta fulgenti galea — et oleaginea corona tegebatur ipsa galea — clypeum attollens et hastam quatiens et qualis illa, cum pugnat.

[31] Super has introcessit alia, uisendo decore praepollens, gratia coloris ambrosei designans Ve-nerem, qualis fuit Venus, cum fuit uirgo, nudo et intecto corpore perfectam formositatem professa, nisi quod tenui pallio bombycino inumbrabat spectabilem pubem. Quam quidem laciniam curio-sulus uentus satis amanter nunc lasciuiens reflabat, ut dimota pateret flos aetatulae, nunc luxu-rians aspirabat, ut adhaerens pressule membrorum uoluptatem graphice liniaret. Ipse autem color deae diuersus in speciem, corpus candidum, quod caleo demeat, amictus caerulus, quod mari remeat. Iam singulas uirgines, quae deae putabantur, (sui tutabantur) comites, Iunonem quidem Castor et Pollux, quorum capita cassides ouatae stellarum apicibus insignes contegebant, sed et

Page 13: PAC 03 RETÓRICA LatínClásico - Web E. Rubioerubio.org/latin/files/res/downloads/book.pdf · Llegeix l’apartat 9.3. del mòdul de gramàtica llatina i, després d’haver-ne assimilat

LatínClásico03PA C

2 0 1 2 - 2 0 1 3E s t e b a n R u b i oh t t p : / / w w w . e r u b i o . o r g

R E T Ó R I C A

Y

O R AT O R I A

E N

C I C E R Ó N

13

isti Castores erant scaenici pueri. Haec puella uarios modulos Iastia concinente tibia procedens quieta et inadfectata gesticulatione nutibus honesti pastori pollicetur, si sibi praemium decoris addixisset, sese regnum totius Asiae tributuram. At illam quam cultus armorum Mineruam fe-cerat duo pueri muniebant, proeliaris deae comites armigeri, Terror et Metus, nudis insultantes gladiis. At pone tergum tibice Dorium canebat bellicosum et permiscens bombis grauibus tinnitus acutos in modum tubae saltationis agilis uigorem suscitabat. Haec inquieto capite et oculis in aspectum minacibus citato et intorto genere gesticulationis alacer demonstrabat Paridi, si sibi formae uictoriam tradidisset, fortem tropaeisque bellorum inclitum suis adminiculis futurum.

[32] Venus ecce cum magno fauore caueae in ipso meditullio scaenae, circumfuso populo lae-tissimorum, dulce subridens constitit amoene: illos teretes et lacteos puellos diceres tu Cupidi-nes ueros de caelo uel mari commodum inuolasse; nam et pinnulis et sagittulis et habitu cetero formae praeclare congruebant et uelut nuptialis apulas obiturae dominae coruscis praelucebant facibus. Et influunt innuptarum puellarum decorae subole, hinc Gratiae gratissimae, inde Horae pulcherrimae, quae iaculis foris serti et soluti deam suam propitiantes scitissimum construxerant chorum, dominae uoluptatum ueris coma blandientes. Iam tibiae multiforabiles cantus Lydios dulciter consonant. Quibus spectatorum pectora suae mulcentibus, longe suauior Venus placide commoueri cunctantique lente uestigio et leniter fluctuante spinula et sensim adnutante capite coepit incedere mollique tibiarum sono delicatis respondere gestibus et nunc mite coniuentibus nunc acre comminantibus gestire pupulis et nonnumquam saltare solis oculis. haec ut primum ante iudicis conspectum facta est, nisu brachiorum polliceri uidebatur, si fuisset deabus ceteris antelata, daturam se nuptam Paridi forma praecipuam suique consimilem. Tunc animo uolenti Phrygius iuuenis malum, quod tenebat, aureum uelut uictoriae calculum puellae tradidit.

[33] Quid ergo miramini, uilissima capita, immo forensia pecora, immo uero togati uulturii, si totis nunc iudices sententias suas pretio nundinantur, cum rerum exordio inter deos et homines agitatum indicium corruperit gratia et originalem sententiam magni Iouis consiliis electus iudex rusticanus et opilio lucro libidinis uendiderit cum totis etiam suae stirpis exitio? Sic hercules et aliud sequensque iudicium inter inclito Achiuorum duces celebratum, [uel] eum falsis insimu-lationibus eruditione doctrinaque praepollens Palamedes proditionis damnatur, uirtute Martia praepotenti praefertur Vlixes modicus Aiaci maximo. Quale autem et illud iudicium apud legife-ros Athenienses catos illos et omnis scientiae magistros? Nonne diuinae prudentiae senex, quem sapientia praetulit cunctis mortalibus deus Delphicus, fraude et inuidia nequissimae factionis cir-cumuentus uelut corruptor adulescentiae, quam frenis cohercebat, herbae pestilentis suco noxio peremptus est relinquens ciuibus ignominiae perpetuae maculam, cum nunc etiam egregii philo-sophi sectam eius sanctissimam praeoptent et summo beatitudinis studio iurent in ipsius nomen? Sed nequis indignationis meae reprehendat impetum secum sic reputans: “Ecce nunc patiemur philosophantem nobis asinum?”, rursus, unde decessi, reuertar ad fabulam.

[34] Postquam finitum est illud Paridis iudicium, Iuno quidem cum Minerua tristes et iratis si-miles e scaena redeunt, indignationem repulsae gestibus professae, Venus uero gaudens et hilaris laetitiam suam saltando toto cum choro professa est. Tunc de summo montis cacumine per quan-dam latentem fistulam in excelsum prorumpit uino crocus diluta sparsique deflens pascentis circa capellas odoro perpluit imbre, donec in meliorem maculatae speciem canitiem propriam luteo colore mutarent. Iamque tota suae fraglante cauea montem illum ligneum terrae uorago decepit.

Page 14: PAC 03 RETÓRICA LatínClásico - Web E. Rubioerubio.org/latin/files/res/downloads/book.pdf · Llegeix l’apartat 9.3. del mòdul de gramàtica llatina i, després d’haver-ne assimilat

LatínClásico03PA C

2 0 1 2 - 2 0 1 3E s t e b a n R u b i oh t t p : / / w w w . e r u b i o . o r g

R E T Ó R I C A

Y

O R AT O R I A

E N

C I C E R Ó N

14

Traducció:

[29] [...] Havia arribat el dia fixat per a l’espectacle. Vaig ser conduït al recinte del teatre acom-panyat en processó per una gran multitud que m’aclamava. I, mentre s’oferien els primers nú-meros de l’espectacle amb unes danses humorístiques a càrrec d’actors professionals, jo, de moment, m’estava prop de la porta i m’aplicava amb gran plaer a pasturar l’herba gemada que creixia davant mateix de l’entrada; de tant en tant, recreava els meus ulls curiosos contemplant a través de la porta oberta aquell espectacle realment divertit.

En efecte, nois i noies en la flor de la tendra joventut, remarcables per la seva bellesa, vestits esplèndidament, graciosos en els moviments, estaven a punt de ballar una dansa pírrica, prò-pia dels grecs. Disposats en rengles, es movien fent artístiques evolucions, ara giravoltant en cercle i fent la roda, ara unint-se obliquament per formar una cadena, ara fent angle amb un ample quadre, ara dissolent-se en colles separades. Però, quan el so de la trompa assenyalà el final de les trenades giravoltes dels moviments recíprocs, retiraren el teló, plegaren les cortines i l’escenari quedà a punt.

[30] Hi havia una muntanya de fusta, construïda amb una bastida molt alta per simular la fa-mosa muntanya de l’Ida cantada pel poeta Homer, plantada de vegetació i d’arbres vius; del cim de tot, per mà de l’arquitecte, brollava una font que escampava les aigües en forma de rius. Unes quantes cabres arranaven les herbes, i un jove, a semblança de Paris, el pastor frigi, bellament vestit amb un mantell oriental que li penjava de les espatlles i cofant-se el cap amb una tiara d’or, figurava que feia de pastor. Llavors aparegué un jove radiant de bellesa, tot nu, llevat l’espatlla esquerra, que era coberta per un mantell d’efebus. La seva cabellera rossa atreia les mirades de tothom, i entre els flocs de cabells sobresortien dues petites ales d’or lligades simètricament; la vara, a més, l’identificava com a Mercuri. Aquest, corrent a saltirons i portant amb la dreta una poma d’or coberta de fulles, l’allargà a qui figurava Paris, tot indicant-li amb moviments del cap quines eren les ordres de Júpiter; tot seguit reculà graciosament i desaparegué de l’escena. A continuació aparegué una noia que per la bellesa del rostre s’assemblava a la deessa Juno: duia el cap cenyit amb una diadema resplendent i portava un ceptre. N’entrà una altra que hauries dit que era Minerva, amb el cap cobert d’un casc brillant —i el casc era cobert d’una corona d’olivera—, alçant l’escut i brandant la llança, tal com va la deessa quan entra en combat.

[31] Després d’aquestes, n’entrà una altra que les superava totes per la seva bellesa admirable i, per la gràcia del seu color d’ambrosia, representava Venus, tal com fou Venus mentre encara era verge, mostrant la perfecció de formes del seu cos nu i descobert, només que un finíssim vel de seda li ombrejava els encants secrets, que es podien entreveure. I un ventet una mica indiscret, molt amorosament, ara alenava juganer i apartava la roba perquè es pogués veure la flor de la tendra edat, ara bufava ufanós perquè el vel se li arrapés i dibuixés els contorns del seu cos vo-luptuós. Però el color de la deessa oferia dos aspectes diferents: el cos era blanc, com a davallada del cel, i el vel era blau, com a emergida del mar.

I cadascuna de les tres noies, que figuraven deesses, anava acompanyada del seu seguici. Juno era escortada per Càstor i Pòl•lux, que es cobrien el cap amb un casc ovalat, ornat d’estels en la part més alta; però aquests Càstors també eren uns nois que feien d’actors. Al so harmoniós de la flauta jònica de diversos tons, la noia avança tranquil•la, amb aire natural, i amb un noble moviment de cap promet al pastor que, si li atorga el premi a la bellesa, el farà rei de tot Àsia.

Page 15: PAC 03 RETÓRICA LatínClásico - Web E. Rubioerubio.org/latin/files/res/downloads/book.pdf · Llegeix l’apartat 9.3. del mòdul de gramàtica llatina i, després d’haver-ne assimilat

LatínClásico03PA C

2 0 1 2 - 2 0 1 3E s t e b a n R u b i oh t t p : / / w w w . e r u b i o . o r g

R E T Ó R I C A

Y

O R AT O R I A

E N

C I C E R Ó N

15

La noia a qui l’equipament d’armes ha convertit en Minerva, la protegeixen dos nois, companys escuders de la deessa guerrera, el Terror i la Por, que amenacen amb les espases desembeina-des. Darrere seu, un flautista tocava una tonada guerrera dòrica, i, barrejant timbres aguts amb brunzits greus, com ho fa una trompa, estimulava l’energia dels àgils balladors. Ella, movent el cap i amb mirades amenaçadores, amb la manera de gesticular ràpida i brusca mostrava viva-ment a Paris que, si donava la victòria a la seva bellesa, amb el seu ajut el faria valent i famós pels seus trofeus de guerra.

[32] Vet aquí Venus, que es posa gentilment al bell mig de l’escena amb grans aplaudiments de la graderia, somrient graciosament, envoltada d’un estol de noiets tot contents. Aquells nens rodonets i blancs com la llet, hauries dit que eren Cupidos de veritat, que acabaven de venir volant del cel o del mar. Amb les seves aletes i les petites fletxes, i amb tota la resta del seu abi-llament, s’adaptaven perfectament al seu paper, i amb torxes resplendents feien llum a la seva mestressa com si anés a un banquet de noces. A més, hi aflueixen dos bells estols de noietes verges: a una banda les graciosíssimes Gràcies, a l’altra, les bellíssimes Hores, que honoraven la seva deessa llançant-li flors trenades o soltes; formaven un elegant cor de dansaires que afala-gaven la deessa dels plaers amb els rínxols florits de la Primavera. Les flautes de molts forats ja feien sonar les dolces melodies de Lídia, i, mentre entendrien suaument els cors dels especta-dors, Venus es movia a poc a poc, més suaument encara; començà a caminar amb passos lents i compassats, bellugant sinuosament l’espinada i movent a penes el cap, i a respondre amb gests voluptuosos al so lasciu de les flautes, i a insinuar-se amb els ulls, ara aclucant-los tendrament, ara alçant-los amenaçadors, i de vegades semblava que ballés només amb els ulls. Així que esti-gué en presència del jutge, amb el moviment dels braços semblava prometre que, si la preferia a les altres deesses, donaria a Paris una esposa d’extraordinària bellesa i semblant a ella. Llavors el jove frigi donà de molt bon grat a la noia la poma d’or que tenia a la mà, com a vot que li atorgava la victòria.

[33] De què us estranyeu, doncs, animals abjectes, o més ben dit, bestiar dels tribunals, o encara més clar, voltors vestits amb la toga, si avui tots els jutges venen les seves sentències per diners, quan, al començament del món, el suborn corrompé un judici suscitat entre els déus i els ho-mes, i un camperol, un cabrer, escollit com a jutge per indicació del gran Júpiter, vengué la pri-mera sentència en profit del plaer i causà alhora la ruïna de tota la seva nissaga? Així fou també, per Hèrcules!, un altre judici celebrat entre els caps il•lustres dels aqueus, quan Palamedes, un home superior pels seus coneixements i la seva saviesa, fou condemnat com a traïdor sota acusacions falses; o bé després, quan el mediocre Ulisses fou preferit al gran Àiax, que supera-va tothom en el coratge de Mart. I, quina mena de judici fou també aquell altre dels atenesos, aquells hàbils legisladors i mestres de tot saber? No és cert que un ancià de seny sobrenatural, a qui el déu de Delfos declarà el més savi de tots els homes, fou víctima de la perfídia i l’enveja d’una facció d’allò més vil? Acusat de corruptor de la joventut, quan en realitat ell la posava a ratlla amb els seus frens, fou mort amb el suc destructor d’una planta verinosa. Així deixaren per sempre una taca d’ignomínia per als seus conciutadans, ja que encara avui dia els millors filòsofs segueixen la seva escola com la més sagrada, i, en el desig suprem de la felicitat, juren pel seu nom.

Però em fa por que algú no blasmi l’impuls de la meva indignació i pensi dintre seu: “I ara haurem de suportar un ase que ens fa filosofia?” Tornaré, doncs, al fil de la història, allà on me n’he apartat.

Page 16: PAC 03 RETÓRICA LatínClásico - Web E. Rubioerubio.org/latin/files/res/downloads/book.pdf · Llegeix l’apartat 9.3. del mòdul de gramàtica llatina i, després d’haver-ne assimilat

LatínClásico03PA C

2 0 1 2 - 2 0 1 3E s t e b a n R u b i oh t t p : / / w w w . e r u b i o . o r g

R E T Ó R I C A

Y

O R AT O R I A

E N

C I C E R Ó N

16

[34] Quan aquell judici de Paris hagué acabat, Juno i Minerva, tristes i com si estiguessin irades, sortiren de l’escena, proclamant amb gesticulacions la indignació per haver estat desqualifica-des; Venus, en canvi, joiosa i riallera, manifestava la seva alegria ballant amb tot el cor de dan-saires. Llavors, del cim més alt de la muntanya, per una canya que no es veia, brollà cap enlaire un raig de perfum de safrà dissolt en vi, i, caient en forma de ruixim, banyà amb una pluja olorosa les cabres que hi havia al voltant, fins que les taques els donaren un aspecte més bonic i canviaren la blancor natural per un color grogós. I quan tot el teatre exhalava una flaire suau, la terra s’obrí i engolí la muntanya de fusta.

Page 17: PAC 03 RETÓRICA LatínClásico - Web E. Rubioerubio.org/latin/files/res/downloads/book.pdf · Llegeix l’apartat 9.3. del mòdul de gramàtica llatina i, després d’haver-ne assimilat

LatínClásico03PA C

2 0 1 2 - 2 0 1 3E s t e b a n R u b i oh t t p : / / w w w . e r u b i o . o r g

R E T Ó R I C A

Y

O R AT O R I A

E N

C I C E R Ó N

17

El autor

Apuleyo fue un escritor romano del s. II, heredero de gran fortuna, dedicado a la escritura, primero en Cartago y luego en Atenas, al tiempo que estudiaba filosofía platónica. Escribió su obra “Metamorfosis”, novela alegórica y picaresca que recibe el título de “El asno de oro”. Hay quien afirma que la obra es una secuela de la obra “Lucio o El asno”, del griego Luciano de Sa-mosata, por sus semejanzas en algunos pasajes.

Apuleyo fue un auténtico humanista, tocó temas como la filosofía, la religión, la ciencia y la retórica entre otros.

Su obra

Autor de obras como “De deo Socratis”, “De Platone et eius dogmate”, “De mundo”, “De magia pro se liber” o “Florida”.

Su obra “Metamorfosis” es imaginativa, divertida y hasta descarada, y tiene el honor de ser la primera novela del mundo latina que nos ha llegado hasta nuestros días completa. El resto de sus obras muestran una amplia difusión de la filosofía platónica, la retórica y los cultos mis-téricos.

Argumento

El texto recoge el momento previo en el que Lucio, metamorfoseado en asno, se encuentra pas-tando hierba de la entrada en el teatro donde sería expuesto, al tiempo que ve la obra previa, basada en una representación del juicio de Paris, hecho que aprovecha el asno para sacar di-sertaciones filosóficas de los estamentos sociales, políticos y religiosos de la sociedad romana de la época, todo ello aderezado con sutiles notas de picaresca.

Lenguaje

Tal y como remarca Pedro López Barja de la Universidad de Santiago de Compostela en su escrito “Apuleyo. Violencia servil en la metamorfosis” (Véase aquí), en esta obra de Apuleyo, “nada es lo que parece”, y para ello, el autor acierta de lleno al utilizar el juicio de Paris como referencia, pues la diosa Eris siembra la discordia, al igual que Apuleyo la siembra entre la sociedad y los estamentos de su tiempo.

Hay quien afirma que la obra pertenece a la novela cómica y picaresca, de hecho la mayoría de autores, pero en mi opinión se acerca más a la novela crítica y filosófica, pues las alusiones a esta crítica son constantes.

Cabe citar la mención que de ello se hace en el párrafo 10,33 del texto, aquella crítica al nómos que pone de relieve Pedro López Barja, y que yo remarco como la crítica al sistema de justicia ”cum rerum exordio inter deos et homines agtatum indicium corruperit gratia et originalem sen-

Page 18: PAC 03 RETÓRICA LatínClásico - Web E. Rubioerubio.org/latin/files/res/downloads/book.pdf · Llegeix l’apartat 9.3. del mòdul de gramàtica llatina i, després d’haver-ne assimilat

LatínClásico03PA C

2 0 1 2 - 2 0 1 3E s t e b a n R u b i oh t t p : / / w w w . e r u b i o . o r g

R E T Ó R I C A

Y

O R AT O R I A

E N

C I C E R Ó N

18

tentiam magni louis consiliis electus iudex rusticanus…”, e incluso de los mismos jueces, pues al escoger a Paris, cabrero y campesino como juez seleccionado por el mismo Júpiter no deja de ser un símil de la metamorfosis de Lucio en asno, al decir “Ecce nunc patiemur philosophantem nobis asinum?”.

De hecho los párrafos expuestos, son puestos de modo distributivo en la obra, a modo de entrantes para la crítica del párrafo 33, pequeño clímax de una obra que utiliza el ingenio y el humor para adentrarse en temas más profundos, temas filosóficos y metafísicos, como la de búsqueda de la felicidad en palabra de los mejores filósofos que siguen a su escuela a ciegas, pero aquí podríamos criticar al mismo Apuleyo al preguntarle si acaso él mismo no seguía la escuela platónica con el mismo fervor y ceguera.

Y para cerrar este apartado, como siempre me gusta remarcar una frase del texto extrapolada a nuestros días, una frase que realza el ingenio del autor, y en este caso del asno de oro sin duda sería “si totis nunc iudices sententias suas pretio nundinantur”, no es de extrañar que el ser hu-mano arrastre el mismo problema a largo de generaciones, pues si los atenienses eran hábiles legisladores y maestros de todo saber según Apuleyo, y se equivocaron en el juicio de Paris, ¡Qué no hará el hombre común, incluso en nuestros días!

Opinión Personal

Poco queda que expresar a nivel personal de esta obra después de lo planteado en el punto anterior, pero la obra es comparada a menudo con “El lazarillo de Tormes”, e incluso con “La lozana andaluza” o “El Quijote”, y todas estas obras, de tanto prestigio como la de Apuleyo, se alejan por el aspecto filosófico de “La Metamorfosis”, si bien también critican a la sociedad de su tiempo, les falta el símil profundo a que es revisionada la obra de Apuleyo, salvando las dis-tancias y respetando una bibliografía tan egregia o ilustre.

Page 19: PAC 03 RETÓRICA LatínClásico - Web E. Rubioerubio.org/latin/files/res/downloads/book.pdf · Llegeix l’apartat 9.3. del mòdul de gramàtica llatina i, després d’haver-ne assimilat

LatínClásico03PA C

2 0 1 2 - 2 0 1 3E s t e b a n R u b i oh t t p : / / w w w . e r u b i o . o r g

R E T Ó R I C A

Y

O R AT O R I A

E N

C I C E R Ó N

19

3. Lliureu el treball de cultura i literatura que heu anat elaborant al llarg del curs. Recordeu que l’extensió no pot anar més enllà de les 6 pàgines de 2.100 caràcters cada una (amb espais inclosos) i que es tracta que feu un treball acadèmic personal i crític, amb tot el que això implica [20%].

Page 20: PAC 03 RETÓRICA LatínClásico - Web E. Rubioerubio.org/latin/files/res/downloads/book.pdf · Llegeix l’apartat 9.3. del mòdul de gramàtica llatina i, després d’haver-ne assimilat

LatínClásico03PA C

2 0 1 2 - 2 0 1 3E s t e b a n R u b i oh t t p : / / w w w . e r u b i o . o r g

R E T Ó R I C A

Y

O R AT O R I A

E N

C I C E R Ó N

20

La retórica CiceronianaUn alarde de oratoria

Por: Esteban RUBIO COBOLatín. UOC 2012-13

(Marco Tulio Cicerón)

“El que sabe pensar pero no sabe expresar lo que piensa, está en el mismo nivel del que no sabe pensar”

Pericles (450 aC)

Page 21: PAC 03 RETÓRICA LatínClásico - Web E. Rubioerubio.org/latin/files/res/downloads/book.pdf · Llegeix l’apartat 9.3. del mòdul de gramàtica llatina i, després d’haver-ne assimilat

LatínClásico03PA C

2 0 1 2 - 2 0 1 3E s t e b a n R u b i oh t t p : / / w w w . e r u b i o . o r g

R E T Ó R I C A

Y

O R AT O R I A

E N

C I C E R Ó N

21

Introducción

Haciendo una previa, debería de diferenciar entre elocuencia, retórica y oratoria. La elocuen-cia es la forma de expresión, cuyo objetivo es deleitar o persuadir; la retórica es la teoría de la elocuencia, dado como arte que recoge las reglas, preceptos y principios para el discurso; y la oratoria es la parte de la retórica que pretende perfeccionar y exponer los temas con elocuencia, persiguiendo la belleza como fin, no como medio, de forma práctica y útil.

Según la RAE la oratoria es “el arte de hablar con elocuencia; de deleitar, persuadir y conmover por medio de la palabra”. Retórica viene del griego “Rhétor” (orador) y en definitiva, se define como “arte del bien decir, de embellecer la expresión de los conceptos, de dar al lenguaje escrito o hablado la eficacia adecuada para deleitar, persuadir o conmover”.

Este trabajo pretende exponer la retórica de Cicerón, y para ello lo hace a través de una de sus obras maestras en cuando a retórica, en especial “Las Catilinarias”, dicha obra la he usado como hilo argumentativo a lo largo de esta pequeña tesis, de hecho ha sido la estudiada en latín y castellano.

Principios de la oratoria

Históricamente, Aristóteles en el s. IV aC distinguió 3 tipos de retórica:

1. La Retórica forense (Hecho de juzgar mediante tribunal una acción del pasado)2. La Retórica deliberativa (Si se juzga la acción que sucederá mediante Asamblea políti-ca)3. La Retórica demostrativa (Cuando los oyentes son meros espectadores y no parte acti-va en las decisiones)

Ya en la Atenas del s. de oro (s. V aC) se planteaba la retórica técnica, aquella que tenía unos preceptos y consejos definidos, es la que plantearon los sofistas en un inicio y que luego evo-lucionó hacia la retórica sofística, donde Gorgias o Isócrates son sus máximos representantes. Esta es una retórica que cuida la imagen del orador, influenciando en el público. Es en esta épo-ca que aparece la retórica filosófica, como la que encontramos en Platón, Sócrates y Aristóteles, una retórica preocupada por afianzar el mensaje y que estudia sus efectos sobre el receptor.

Resaltaré sin embargo, la curiosidad de que se considere a Demóstenes como “el padre de la oratoria” y no a Cicerón, únicamente por el hecho de ser el primero en escribir de la elocuencia aunque no sería de extrañar si estudiásemos su obra más en profundidad, pues solo tenemos que ver lo que dicen sobre él Cicerón y Quintiliano:

“perfeccionó al máximo el tono del discurso idealista, pasional, abundante, preparado, rápido”. Longino“el orador perfecto” Cicerón “la norma de la oratoria” (A lo que todos deberían llegar) y también ”Él esta sólo (aparte) entre el resto de oradores” Quintiliano.

Page 22: PAC 03 RETÓRICA LatínClásico - Web E. Rubioerubio.org/latin/files/res/downloads/book.pdf · Llegeix l’apartat 9.3. del mòdul de gramàtica llatina i, després d’haver-ne assimilat

LatínClásico03PA C

2 0 1 2 - 2 0 1 3E s t e b a n R u b i oh t t p : / / w w w . e r u b i o . o r g

R E T Ó R I C A

Y

O R AT O R I A

E N

C I C E R Ó N

22

Obras

Las obras más importantes y representativas de la retórica son:“Ars rhetorica” (Aristóteles)“De oratore” (Cicerón)“Institutio oratoria” (Quintiliano)

Obviamente hay muchas más, y no podría más que hacer una pequeña mención a estos tres autores por lo que representan, pero es en Cicerón y en su obra donde pretendo analizar la oratoria, a través de su obra, analizando su retórica y su elocuencia.

Si he seleccionado “Las Catilinarias” como hilo o base argumentativa de la máxima expresión de la oratoria ha sido por considerarla un alarde ciceroniano, imperecedero, pues su oratoria y retórica es aplicable indiscutiblemente hasta en nuestros días a través de conferencias, discur-sos, conversación, entrevista, asambleas, debates, foros, etc.

Cicerón utiliza la retórica y la oratoria en unos momentos de identidad nacional que deben reforzar la República como señas de identidad de los receptores en su tiempo.

Sobre Cicerón

Cicerón (106 aC) siguió las enseñanzas en Roma de dos grandes oradores, Marco Antonio y Lucio Craso, ambos fueron más tarde elogiados por el mismo Cicerón al ponerlos como pro-tagonistas de su posterior trabajo “De oratore”. También tuvo influencias de su relación con los poetas Arquías y Accio.

Su primer tratado sobre retórica “De inventione” lo escribió con solo 20 años. Se retiró de joven a Grecia (Atenas y Rodas) donde fue discípulo de Molón, esta estancia le permitió a su regreso a Roma escribir contra C. Verres, cónsul de Grecia, que había actuado explotando y humillan-do a los sicilianos. La victoria que obtuvo Cicerón en el juicio contra Verres le dio el impulso necesario como orador, aunque su mayor fama la consiguió al poner de manifiesto y conseguir abortar la conjuración de Catilina, aunque también le valió enemigos, lo que acabó provocando su exilio, pero pudiendo retornar a Roma en parte gracias a la ayuda de Milón, tribuno de la plebe. Más tarde mediaría entre César y Pompeyo, que estaban en guerra civil, defendiendo a Pompeyo, por lo que a su derrota contra César, lo acabó retirando de la política, lo que le permitió dedicarse a su obra filosófica y retórica, hasta la muerte de César, momento donde Cicerón intentó restablecer la República, lo que le acabó enfrentando con M. Antonio, a quien criticó en sus Filípicas, hecho éste que le acabaría costando la vida.

Entre “Las Catilinarias” (63 aC) y “Las Filípicas” (43 aC) mediaron 20 años.

Cicerón en las Catilinarias

Entablamos contacto con un Cicerón seguro de sí mismo, preocupado por el procedimiento y por sus convicciones. Las Catilinarias son 4 escritos, pronunciados entre el 8 de noviembre y el

Page 23: PAC 03 RETÓRICA LatínClásico - Web E. Rubioerubio.org/latin/files/res/downloads/book.pdf · Llegeix l’apartat 9.3. del mòdul de gramàtica llatina i, després d’haver-ne assimilat

LatínClásico03PA C

2 0 1 2 - 2 0 1 3E s t e b a n R u b i oh t t p : / / w w w . e r u b i o . o r g

R E T Ó R I C A

Y

O R AT O R I A

E N

C I C E R Ó N

23

5 de diciembre del año 63 aC, donde Cicerón ya era cónsul de Roma, y habiendo descubierto el intento de Revolución de Lucio Sergio Catilina, que pretendía la subversión total del Esta-do Romano a nivel estructural, conjuntamente con el asesinato de los ciudadanos del partido aristocrático.

Catilina supuestamente contaba con el apoyo de César y Craso, pero una mala coordinación provocó el aborto de sus conjuraciones. Cicerón se entera de los planes de Catilina por las con-fidencias de Fulvia, amante de uno de los conjurados.

La primera Catilinaria no tiene la finalidad de descubrir la conspiración, pues ya se sabía. Su finalidad es la de que Catilina se viese obligado a salir de Roma, lo que acabaría logrando Cice-rón a pesar de su falta de pruebas incriminatorias.

En la segunda Catilinaria, Cicerón ya dispone de pruebas, pues tiene las cartas que poseían unos legados detenidos y que comprometían a Catilina.

Su tercera Catilinaria expresa lo ocurrido ante el Senado, y es en la cuarta Catilinaria donde Cicerón interviene con la petición de pena para los implicados en la conjura, donde finalmente se les imputa el veredicto de condena a muerte.

Las Catilinarias

Cuando Cicerón denuncia públicamente la trama de conspiración en la primera Catilinaria (63 aC), dispone de medios no declarados, pero e fuentes bien informadas, pues conoce perfecta-mente las intrigas de los conjurados, así que se propone un objetivo, el que Catilina abandone Roma, lo que acaba consiguiendo.

Empieza su retórica dictando sentencia contra Catilina, al decirle “Habemus enim huiusce modi senatus consultum, verum inclusum in tabulis tamquam in vagina reconditum, quo ex senatus consulto confestim te interfectum ese, Catilina, convenit. Vivis, et vivis non ad deponendam, sed ad confirmandam audaciam” (4.II)1, el orador sienta las bases de su discurso, pero deja cons-tancia del veredicto antes de exponer sus culpas, para condenarse también a sí mismo por inacción y falta de energía. Lo que hace Cicerón de una forma sutil, es usar la elocuencia, por-que afirma la gravedad de lo que va a acontecer, así que a partir de ahora, que no deja de ser el inicio, todos atentos para escuchar sus argumentos, ya que la condena que afirma, es de muerte contra Catilina.

Seguidamente, como buen orador, y como buen juez, pues también asume ese rol en dichos discursos, plantea la defensa del acusado, pero otra vez vuelve su sutilidad aclarando que el acusado ha cometido tan graves actos que nadie le querrá defender en su opinión, por ello le indica “Quamdiu quisquam erit, qui te defenderé audeat, vives, et vives ita, ut [nunc] vivis” (6.I)2, así que situa al individuo (Catilina), sus actos gravísimos (Acusación) y el estado de aquellos 1 Tenemos también un decreto del Senado, pero archivado, como espada metida en la vaina. Según ese decreto tendrías que haber muerto al instante, Catilina. Vives, y no vives para renunciar a tus audaces intentos, sino para insistir en ellos. (pág. 15)2 Mientras quede alguien que se atreva a defenderte, vivirás; pero vivirás como ahora vives…(pág. 16)

Page 24: PAC 03 RETÓRICA LatínClásico - Web E. Rubioerubio.org/latin/files/res/downloads/book.pdf · Llegeix l’apartat 9.3. del mòdul de gramàtica llatina i, després d’haver-ne assimilat

LatínClásico03PA C

2 0 1 2 - 2 0 1 3E s t e b a n R u b i oh t t p : / / w w w . e r u b i o . o r g

R E T Ó R I C A

Y

O R AT O R I A

E N

C I C E R Ó N

24

que están a su lado o en su defensa (Soledad), y no es solamente soledad lo que le achaca, sino que le transmite la duda de que pueda hacer cualquier cosa sin que la República le observe, vi-gile y juzgue, y para ello utiliza recursos lingüísticos como el epíteto reiterativo “ojos que miren” y “oídos que escuchen”, al decir “Multorum te etiam oculi et aures non sentientem, sicut adhuc fecerunt speculabuntur atque custodient” (6.I)3, avisado queda no solamente Catilina, sino cual-quiera que se ponga de su lado. No solamente es sutil por parte de Cicerón, sino que es subli-me en la oratoria empleada, no solamente conmueve con sus palabras, sino que ya comienza situando al oyente del lado de la República, antes de saberse los daños causados por Catilina.

Bien, no es para menos, pues no solamente estaba en juego el sistema político donde hasta hace poco había aterrizado el locuaz Cicerón, sino que también es evidente que estaba con anterioridad a los hechos, amenazado por el acusado “cum tu discessu ceterorum nostra tamen, qui remansissemus, caede te contentum esse dicebas?” (7.I)4, la vida del orador a cambio de la República es un buen acuerdo al que el acusado no pretendía optar, así que una vez más, un poco de oratoria para acabar diciendo lo bueno que es el orador que ofrece su vida a cambio de la República y qué malo que es el acusado que no lo aceptaría en ningún caso, es cruel y ambi-cioso debían de pensar los senadores al escuchar al propio Cicerón.

Ahora bien, conviene hacer constar que la amenaza es real, y para ello una persona (Catilina) versus la República no sería amenaza creíble, así que ahora sale una nueva carta en el juego, la que acusa a algunos del Senado romano que apoyaban a Catilina, “Video enim ese hic in senatu quosdam, qui tecum una fuerunt” (8.IV)5, ahora la acusación ya es de complot, lo que incre-menta el riesgo para la República, que no es otra que la víctima.

Si Cicerón, hasta aquí está sutil y sublime, es a partir de este punto de inflexión que comienza a denigrar, siempre con retórica ejemplar, al acusado, aquél que no tiene honor y al que ni las mismas palabras le hacen daño, pues es hombre sin honor y sin palabra, ¿Se podía ser más bajo en la época tratada?, si contextualizamos, debía de ser una acusación tremenda la que llevaba a Cicerón a decirle al encausado “eos nondum voce volnero!” (9.I)6.

Aún debía de ir más allá en sus acusaciones Cicerón, y para ello ¿Qué había más sagrado que la propia institución política?, la respuesta es lógica al tener como referente la civilización ro-mana, no es otra que la religión, así que si ya de por sí el acusado era dañino para la sociedad y todo lo que ello representaba, incluyendo la polis, ahora atentaba incluso a los mismos dioses “Nunc iam aperte rem publicam universam petis, templa deorum inmortalium, tecta urbis, vitam ómnium civium, Italiam [denique] totam ad exitium et vastitatem vocas” (12.I)7, con tales acusa-ciones, difícilmente se podía librar Catilina de la pena, y todo ello con una maestría que además resulta elegante, recordemos que Cicerón no disponía de ningún elemento que reforzase estas acusaciones, así que incluso se podría decir que eran gratuitas hasta ese momento, lo cual ya nos indica la potencia de su retórica como fuente de convicción, no hace alarde únicamente de una retórica forense aristotélica, sino que mezcla las tres retóricas de Aristóteles, la forense, deliberativa y demostrativa, y no sitúa al oyente, sino que lo hace partícipe al situarse de lado

3 …muchos ojos que miren cuanto hagas y muchos oídos que escuchen cuanto digas. (pág. 16)4 …con matarme a mí, que había quedado, te dabas por satisfecho? (pág. 17)5 Aquí en el Senado estoy viendo algunos de los que contigo estuvieron. (pág. 17)6 Ni aún con las palabras se les ofende. (pág. 17)7 Pero ya atacas a toda la república, ya pides la muerte para todos los ciudadanos, y la ruina y devastación para los templos de los dioses inmortales, para las casas de la ciudad, para Italia entera. (pág. 18)

Page 25: PAC 03 RETÓRICA LatínClásico - Web E. Rubioerubio.org/latin/files/res/downloads/book.pdf · Llegeix l’apartat 9.3. del mòdul de gramàtica llatina i, després d’haver-ne assimilat

LatínClásico03PA C

2 0 1 2 - 2 0 1 3E s t e b a n R u b i oh t t p : / / w w w . e r u b i o . o r g

R E T Ó R I C A

Y

O R AT O R I A

E N

C I C E R Ó N

25

de los dioses. Simplemente magistral.

Ahora, es Cicerón quien arroja la posible sentencia, “destierro”, pero lo hace de modo que sea el propio Catilina quien opte por ello, dejando al Senado para otros menesteres, que no son otros que reforzar la República, que al parecer estaba siendo descuidada por confiada, “Interrogas me, num in exilium; non iubeo, sed, si me consulis, suadeo” (13.I)8, si Cicerón en calidad de Cónsul podía decretar su muerte, no podía mandarlo al destierro, es por ello que “aconseja” a Catilina.

Si hasta ahora Catilina ya es despreciable, acaba de rematar el tema cuando Cicerón en nombre de la patria afirma que “tu non solum ad neglegendas leges et quaestiones, verum etiam ad ever-tendas perfringendasque valuisti” (18.I)9, poco le queda ya a Cicerón para sentenciar a Catilina, la única duda que podía quedar era ¿Qué obtenía Catilina con sus actos malvados?, la respuesta es obvia, el poder, aunque para Cicerón, era un enriquecimiento, un acabar con la patria para enriquecerse a costa de robar y matar a los ciudadanos “latrocinium potius quam bellum nomi-naretur” (27.I)10.

Ya tenía el orador todas sus cartas sobre la mesa, ahora debía decidir si jugaba o daba por ce-rrada la partida de la conjuración, ¿merecía la pena? Para ello afirma “qui non videat coniura-tionem ese factam neminem tam improbum, qui non fateatur. Hoc autem uno interfecto intellego hanc rei publicae pestem paulisper reprimi, non in perpetuum comprimi posse” (30.I)11, el proble-ma con Catilina no estaba zanjado, iba más allá de Catilina, ya había sentenciado al acusado al destierro, ahora era el momento de despertar al Senado, y Cicerón no únicamente lo despierta, sino que lo refuerza, todo ello en una segunda Catilinaria, de donde podemos extraer el colofón a este trabajo sobre la retórica de las Catilinarias:

“Cum luxuria nobis, cum amentia, cum scelere certandum est” (11.I Catilinaria II)12

Opinión Personal

No es prosopopeya dichas Catilinarias, sino retórica y oratoria en esencia, fijémonos en lo que consigue Cicerón ante el Senado y el pueblo de Roma, consigue desterrar a Catilina sin tener pruebas demostrables, simplemente con el poder de la palabra, no habla de teoría ni de elo-cuencia, sino que la pone en práctica, para acusar y sentenciar, lo que nos indica la importancia de la retórica, que desde el mundo Griego ya era asignatura política, lo que me lleva a plantear-me que debiera seguir siéndolo, pues para ser un buen orador hay que ser un buen humanista, no solo se debe saber de lo que se habla, sino que las palabras para expresarlo han de ser selec-cionadas, entendibles, a la altura del oyente, deben reforzar los argumentos, y su objetivo es el de inculcar o conseguir que el receptor las entienda y las haga suyas, tal vez por ello ensalcemos las locuciones, tantas veces mal empleadas.

En definitiva, Cicerón era un maestro de la retórica, un preceptor de la palabra, que con maes-

8 Pregúntame: ¿Para ir al destierro? No lo mando; pero si me consultas, te lo aconsejo. (pág. 18)9 Tú, no sólo has despreciado las leyes y los tribunales, sino los hollaste y violaste (pág. 21)10 [tu alzamiento contra la patria], más que guerra se llame latrocinio. (pág. 24)11 [No habrá ninguna tan necio] que no vea la conjuración, ni tan perverso que no la confiese, Creo que con ma-tar a éste disminuiríamos el mal que amenaza a la república, pero no lo atajaríamos para siempre” (pág. 26)12 Contra el vicio, la demencia y la maldad, hemos de combatir (pág. 32)

Page 26: PAC 03 RETÓRICA LatínClásico - Web E. Rubioerubio.org/latin/files/res/downloads/book.pdf · Llegeix l’apartat 9.3. del mòdul de gramàtica llatina i, després d’haver-ne assimilat

LatínClásico03PA C

2 0 1 2 - 2 0 1 3E s t e b a n R u b i oh t t p : / / w w w . e r u b i o . o r g

R E T Ó R I C A

Y

O R AT O R I A

E N

C I C E R Ó N

26

tría convencía, dejando la retórica aristotélica, sin desmerecer, en simple teoría. No he podido expresar la fuerza de su retórica a lo largo de las IV Catilinarias por falta de espacio y tiempo, pero desde los primeros fragmentos ya se aprecia la fuerza de su palabra.

Esteban Rubio CoboLatín. 2012-13

Page 27: PAC 03 RETÓRICA LatínClásico - Web E. Rubioerubio.org/latin/files/res/downloads/book.pdf · Llegeix l’apartat 9.3. del mòdul de gramàtica llatina i, després d’haver-ne assimilat

LatínClásico03PA C

2 0 1 2 - 2 0 1 3E s t e b a n R u b i oh t t p : / / w w w . e r u b i o . o r g

R E T Ó R I C A

Y

O R AT O R I A

E N

C I C E R Ó N

27

Bibliografía

FUHRMANN, Manfred, “Cicerón y la retórica”. Alemania (Aquí)

CICERÓN, Marco Tulio. “Catilinarias”. Ed. Digital (Aquí)

ARISTÓTELES, “Retórica”. Ed. Digital (Aquí)

SÁNCHEZ VENDRAMINI, “Tácitus. Dialogus de oratoribus”. Revista de Lingüística y Filolo-gía clásica. Conicet. 2009 (Aquí)

VILLASEÑOR CUSPINEDA, Patricia. “Los símiles en la Institutio oratoria de Quintiliano”. UNAM México. (Aquí)