Butlletí Gent del Masnou 3a època núm. 264, abril del 2009

GENT DEL MASNOU

PATENTS, MARQUES, DISSENYSMarcel·lí Curell i SuñolAgent de la Propietat industrial

Al Masnou: Sant Felip, 31

A Barcelona:Passeig de Gràcia, 65 bis

T. 93 487 51 66 · Fax 93 488 03 21mail@curellsunol.es

I per agrair la fidelitat del poble delMasnou en tots aquests anys oferim

descomptes del 25, 30 i 50%

C/ Barcelona, 9 Tel. 93 555 07 76

R E L L O T G E R I A - J O I E R I A

Exposició i venda:Àngel Guimerà, 14.

Taller: Puerto Rico, 28 93 540 31 57 el Masnou Tallers Masnou. 85 anys al seu servei

TALLERS MASNOU1923-2008

85ANYS

1964 · 45 anys · 2009

Camil Fabra, 58 · Apartat de correus, 2Tel 93 497 70 00 · Fax 93 497 70 10

Butlletí mensual de Gent del Masnou, associa-ció cívico-cultural, recreativa i esportiva inscritaamb el número 7.669 al registre d'associacionsde la Generalitat de Catalunya.

Equip de Redacció:Joan Casals - Joan Muray - Esteve Pujol

Portada: Litografia de Sant Jordi, de l’artistaindi Siavash Rafi.

Disseny i muntatge: Taller de publicitat

Correcció: Esteve Pujol i Pons

Publicitat: 93 555 80 06

Imprimeix: Jobagraf

Tiratge: 3.500 exemplars

Paper ecològic de 90 g

Edita: Gent del MasnouDipòsit legal B. 29.758-87

GENT DEL MASNOUDr. Agell, 908320 El Masnou93 540 39 29gentmas@suport.catwww.gentdelmasnou.cat

L'entitat Gent del Masnou no es fa responsable,necessàriament, del contingut dels articles signatspels seus col·laboradors.

SumariEDITORIAL........................................................................................... 3SANT JORDI......................................................................................... 5BÚSTIA OBERTA................................................................................. 7EL TEATRE DEL CANVI (5) per Joan Camps.......................................9VIOLA PERÒ NO MATIS per Joan Maresma Duran ..........................10TROBADORS, JOGLARS I LLENGÜES VIPERINES per J. Condeminas ..... 11LA PUNTA DE LA LLENGUA (1) per Esteve Pujol ............................... 12RASCA I PICA per Ramon Serra .......................................................... 11HISTÒRIES DE LA VILA per Joan Muray.............................................. 14TEATRE CAPITAL per Rosa M.Isart i M.Josep R. Lucas........................ 16ARRAN DE SÒL per Pledebuit........................................................... 16CRÒNIQUES

Jaume I i Sant Jordi per Joan Muray ........................................ 18UNA JORNADA ENTRANYABLE per Josep Condeminas .................. 19LA CUINA DE L’ANTÒNIA ................................................................ 20GENT DEL MASNOU INFORMA........................................................ 21PETIT DICCIONARI de Joan Comellas............................................. 22

Amb aquest títol es coneix una cançó musicada per Francesc Vila, amb text originalde Salvador Espriu, que la nostra Coral Xabec canta gustosament en ocasions espe-cials. Bellesa musical i sentiment patriòtic, a l’uníson, fan un conjunt harmoniós ini-gualable, que agermana els cantaires i oients en un únic cor.Els darrers fragments de la cançó fan aquesta invocació al Sant Patró: ...ajuda’ns amerèixer la pau i salva la parla de la gent catalana. Amén.Aquest mes d’abril del 2009, malgrat tots els avenços que lentament es van aconse-guint –que n’hi ha–, segueix sent plenament vigent i necessària la invocació a santJordi i l’autoinvocació a tots i cadascun de nosaltres, individualment i com a comuni-tat, per a la tan necessària pau, a casa i arreu del món, i per a la no menys necessà-ria salut de la parla de la gent catalana, do preuat, que hem heretat dels nostresavantpassats.Tots sabem que s’ha guanyat molt en l’ensenyament del català des de les escoles–benvinguda política de normalització–, però no és menys cert el retrocés de l’ús quo-tidià al carrer, en les comunicacions, en les relacions comercials i laborals, en els jocs,en l’esport i en tot allò que fa que una llengua sigui realment viva i no una peça demuseu, que cal conservar entre boles de naftalina.Regirant en el temps, en l’editorial del Butlletí del mes d’abril de l’any 1987..., i d’aixòja ha plogut força!, bo i fent esment del II Congrés Internacional de la LlenguaCatalana celebrat l’any anterior, a part de refermar la voluntat de la nostra JuntaDirectiva en la fidelitat als propòsits del Congrés, exhortàvem els socis i amics deGent del Masnou d’aquesta manera: “…que a nivell particular també hi poseu el vostre gra de sorra en la tascad’enfortiment de la nostra parla. Hi ha petites coses i petits testimonis que són al’abast de tothom: catalanitzar el nom del carnet d’identitat, llegir diaris en català, fervaler els nostres drets en les converses, en els llocs públics i estaments oficials, etc.etc.”I per acabar dèiem: “En fi, hi ha molta feina per fer i l’hem de fer amb convicció i fermesa. Que tots sigu-em una mica “Sants Jordis” en aquesta comesa”.Després de tants anys, la lletra i la música segueixen sent la mateixa: convicció i fer-mesa. Cal que les institucions públiques i de govern facin el seu fet i marquin les pau-tes d’una política lingüística clara i decidida; però, alhora, cal que la gent de la socie-tat civil responguem sense complexos i sense mandra, exercint els nostres drets allàon sigui que siguem, reclamant, si fa el cas, que es compleixin les moltes lleis i dic-tats que queden per estrenar al calaix dels records i, sobretot, procurant que la nos-tra tebiesa no ens faci còmplices passius de la mort lenta del nostre principal signed’identitat.Entre tots “Ajudem a merèixer la pau i salvem la parla de la gent catalana”.

I si el nostre Sant Patró hi pot fer alguna cosa, serà molt ben rebuda.El President

GENTDEL MASNOU

Editorial SENYOR SANT JORDI

PrimeríssimESTEM DE DOLAl moment de tancar la presentedició del Butlletí ens ha commo-gut la notícia de la defunció delnostre bon amic, soci icol·laborador Joan Bosch iMonegal (e.p.d.); va ser membrede l’equip de redacció i autorincansable de les deliciosesFoteses.Des d’aquest breu primeríssimfem expressiu el nostre sentit con-dol a tota la seva família, bo i ajor-nant la publicació d’un in memo-riam per al Butlletí del proper mesde maig.

La Redacció------------------------------------------

Assemblea GeneralOrdinària. Diumenge

26 d’abril del 2009Informació pàg. 21

3

Restaurant

DURAN

Àngel Guimerà, 18 · Alella · 93 555 10 45

laBotigadel

DURANMenjar per emportar · Restaurant

Àngel Guimerà, 20 · Alella · 93 540 70 93

pledellibresParlem del llibresRegala misteri, aventura, somni, amor, fantasia…

Barcelona, 40 (al costat del mercat vell) 93 555 48 13 el Masnou

Escopinyes de les ries gallegues, calamarsets amb oli, navalles de les ries gallegues,perles de carxofa, xatca, banderetes d’anxova, paté d’olives, paté d’anxoves, anxovaartesanal, seitó amb vinagre, minifavetes, salmó fumat, bombons de foie, alls amb olid’oliva, caviar iranià, selecció de vins, cava, xampany, vermut casolà, vermut negre iblanc, vi ranci, patates fregides, cloïssa blanca de les ries gallegues, llom de bonítol,espàrrecs de Navarra, sardineta amb oli, olives d’Aragó, musclos en escabetx, pebrotsfarcits, olives farcides, banderetes d’anxova. Escopinyes de les ries gallegues, cala-marsets amb oli, navalles de les ries gallegues, perles de carxofa, xatca, banderetesd’anxova, paté d’olives, paté d’anxoves, anxova artesanal, seitó amb vinagre, mini-favetes, salmó fumat, bombons de foie, alls amb oli d’oliva, caviar iranià, selecciódevins, cava, xampany, vermut casolà, vermut negre i blanc, vi ranci, patates fregides,cloïssa blanca de les ries gallegues, llom de bonítol, espàrrecs de Navarra, sardineta

Elaboració artesanal d’anxoves i aperitius selectes.Selecció de productes per a grans paladars.

Carrer Barcelona, 50 (Camí Ral) al davant del port del Masnou 93 555 48 22 - 659 351 350

Novetats en decoració, productes nacionals i d’importació, cuines, banys,

sanitaris, parquets i complements.

Magatzem de material per a la contruccióJoan XXIII, Camí d’Alella (sobre l’autopista)93 555 81 56 el Masnou

Magatzem i oficines a AlellaRiera Principal, 48-5093 555 97 53 Alella

Exposició de material de decoracióEscultor Llimona, 993 540 37 69 Alella

NOVA EXPOSICIÓUS HI ESPEREM!

GENTDEL MASNOU

SANT JORDITemps era temps i ho serà sempresi som nosaltres fent el temps.Canviarem la nostra casaperò serem la nostra gent.

Volem que els pares siguin avisperò que deixin a llurs nétslliure el camí per a refer la Pàtria,neta la llengua d’enyorants retrets.

Conservarem les sàvies dèries,no ens deixarem pas rebregar.Però viurem de cara als somnisperquè l’ahir sigui demà.

Viurem de cara als Pobres de la Terraperquè no es digui mai que els vam matar.I escoltarem totes les llengüesperquè s’entengui el català.

Serem lleials al seny i a la guspira.Abrandarem la fe i colgarem la por.Som i serem encara i sempre novala dolça Catalunya aspra que Déu ens do!

Pere Casaldàliga

5

Abril 2009Dies en què les farmàcies del Masnou estan de guàrdia

FARM

ACÈU

TICS

DEL

MAS

NOU 24 hores al seu servei

Els serveis de guàrdia són de 9 del matí a 9 del matí El dissabte a la tarda està oberta només la farmàcia de guàrdia

AYMAR (Maricel)

DOMINGUEZFÀBREGAS OCATARIERA VIAYNA (M.J.Cardona)

Almeria, 14

Enamorats 2, (Enfront Estació del Masnou)

Navarra, 68

St. Domènec, 1

J.Llimona, 22 (Enfront C.Nàutic)

Prat de la Riba, 23

93 555 03 81

93 555 59 36

93 555 19 79

93 555 33 08

93 555 08 55

93 555 04 03

1r de MaigFesta del Treball

Viayna CAymar

AymarOcataOcataFàbregasViayna CDominguezAymarOcataRieraRieraViayna CDominguezAymarOcataRieraFàbregasFàbregasDominguezAymar

dimecresdijous

divendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimarts

2930

123456789

10111213141516171819

Maig 09

St. Jordi

dimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimarts

AymarViayna CDominguezOcataOcataDominguezViayna COcataFàbregasFàbregasFàbregasFàbregasRieraOcataDominguezRieraViayna CAymarAymarOcataRieraFàbregasDominguezViayna CDominguezDominguezRieraFàbregas

123456789

10111213141516171819202122232425262728

REBAIXI’NS ELSIMPOSTS, SR. ALCALDE.

Per fer-nos viure en un barridegradat, brut, ple desorolls, baralles, amb roba-toris, amb por, perills, etc.Sí, em refereixo al sectordel Torrent Umbert ientorns, ple de gent almarge de la llei, en tots elssentits, i vostè ho sap ohauria de saber-ho.S’atreveixen, en ple dia, afer el que els dóna la gana,com:- connectar o arranjar laconnexió a la xarxa elèctri-ca, robada és clar, enfilatsen una escala, amb ajudant(?) i tot, en ple migdia i pas-sant gent, amb total impuni-tat;- pintar (?) consignes (?) enuna finestra de la seva (?)casa, o fer pintar grafits auns marrecs contractats(vés a saber amb quinpagament) en una portad’un taller que també ocu-pen;- tenir hores, tantes com elsdóna la gana, música (?) alvolum que els ve de gust;- entrar a la casa del veí, aple dia i amb aquest a casa,i passejar-s’hi a veure quètroben d’interessant, amb elconsegüent esglai d’aquest;- robar als comerços delmateix veïnat i, si el propie-tari ho denuncia, encara lidóna més feina, ja que had’anar a cursar la denúnciai, si arriba a judici, perdreun matí, sense cap com-

pensació, ni del robat ni deltemps perdut.Si vostè es digna, si no ésgaire demanar, a fer untomb pel sector, veurà comestà de degradat, brut, etc.I si no té temps, em semblaque té personal civil o mili-taritzat (que, com el sou devostè, cobra del contribu-ent) per fer-ho comprovar.Sap que hi ha indrets quees cotitzen diferent, depe-nent del lloc on estan ubi-cats, dels serveis que tenena prop, etc., i també hauriade saber que, amb la degra-dació que pateix aquestveïnat, les propietats ensurten devaluades; per tant,la degradació que patim ésen perjudici nostre i de tots,ja que amb aquesta plaga,permesa, cada cop hi hauràmés gent de malviure quehi vindrà. Serà com allò dela terra de xauxa, on tothomcap i on tot està permès.En realitat, no demano unrebaix als imposts, sinó quetorni la dignitat a un veïnat,a un poble, que, pel que esveu, l’ha perduda per desí-dia, o potser per interes-sos?Volem viure tranquils,sense molestar ni sermolestats. És tant demanaraixò? Però, si no pot (?),doncs rebaixi’ns elsimposts i amb els dinersestalviats poder contractarserveis de seguretat i/oadvocats per portar a judicia qui calgui.Ja he fet la catarsi del mes,

perquè, d’esperar, no espe-ro res del recto proceder devuestra señoría (com esdeia abans).Cordialment,

Joan-----------------------------------------------

COLLA DE DIABLES DEL MASNOU.

Sr. President,M‘adreço a vostè per tal defer servir l’espai de bústiaoberta de la revista del’entitat que presideix.

El dia 19 de febrer de 2009Esquerra Republicana deCatalunya i Iniciativa perCatalunya Verds varen pre-sentar una moció al ple del’Ajuntament per tald’adherir-se al Manifest perla defensa dels grups decultura popular i tradicionalcatalana que utilitzen mate-rial pirotècnic en les sevesactuacions. És per això quevull manifestar la mevasatisfacció com a membred’un d’aquests grups desde fa molts anys.M’agradaria, però, puntua-litzar alguns aspectesd’aquesta moció. En primerlloc, es fa un redactat moltgeneral quan es parla delscompromisos que el nostreAjuntament està disposat aassumir pel que fa alsespectacles de foc; es limitaa donar suport a les mani-festacions culturals catala-nes com es feia fins ara.Em sorprèn que, una vega-da que es fa una moció queparla de la cultura del foc,no s’hagin posat en contac-te amb la Colla de Diables–que fa gairebé trenta anysque organitza correfocs alnostre poble– per tald’escoltar-ne la opinió,saber les dificultats en quèes troben en aquestsmoments i poder així recol-

zar d’una forma realaquests grups.L’experiència d’organitzarany rere any aquestes acti-vitats fa que sapiguem comens pot ajudar realmentl’Ajuntament i quins com-promisos hauria de pren-dre.És cert que en espectacleson el foc és un dels ele-ments principals, cal pren-dre les mesures de precau-ció necessàries per evitarriscos i accidents. Enaquest aspecte, la Colla deDiables del Masnou ha presi continua prenent moltesmesures per augmentar laseguretat. Però també éscert que, per tal que espuguin organitzar actesd’aquesta mena, s’ha defacilitar la feina d’aquestsgrups –que treballen demanera altruista– en comp-tes de posar pals a lesrodes. Els grups de focs’han de sentir recolzats iajudats per l’Ajuntament ino pot ser que aquest noassumeixi totes les respon-sabilitats que li pertoquen iles delegui al grup organit-zador com darrerament hapassat.Amb aquesta postura aca-baran aconseguint quecada vegada siguin menysles persones que vulguindedicar el seu temps i elseu esforç a organitzaraquests actes, que són pro-pis de la nostra cultura i quetan arrelats estan actual-ment a les nostres festespopulars.

Joan Bertran Diable Major de la Colla de Diables del Masnou

-------------------------------------

BUTANODes que va començar l’hi-vern, els veïns d’Ocataestem molt mal servits perl’empresa de BUTANO, ja

7

Totes les cartes adreçades a la Bústia Oberta encara que es publi-quin amb pseudònim o inicials- cal que portin les dades personalsdels seus autors: nom, cognoms, adreça, núm. del D.N.I. i signatura.L'extensió no excedirà de vint ratlles mecanografiades a doble espai;en cas contrari, la Redacció podrà abreujar-les.Gent del Masnou no es fa responsable del contingut de les cartes;seleccionarà les que siguin d'interès general i no mantindrà corres-pondència amb els seus autors.

Continua a la pàg. 97

gran acolliment i és quan el CD Masnou va ressorgir.Recordaran els masnovis l'equip que ens va donar moltasatisfacció i glòria; els seus jugadors foren: • Porter: Almansa• Defensa: Ribas i Bayo• Mitjans: Lansanque, Vendrell i Molina • Davantera màgica: Fortµny, Moreno, Grau, Suane i VentoIrá Anys després, cap al 1950, Ballester va acceptar ser presi-dent del CD Masnou. Una vegada deixada la presidència del CD Masnou, es vadedicar de pIe a El Casinet; va ser uns deIs impulsors detenir el local actual d'aquesta societat; sempre volia elmillor. En aquesta època és quan ell va començar a treba-llar com a representant de cava i vi; com a costum el primerque feia abans d'anar cap a la feina era passar pel seuCasinet a fer el primer cafetó, això ho feia fins que es vajubilar; l’empresa li tenia molta estima com a venedor i per-sona com cal; com a acomiadament van voler fer-li un bonichomenatge. En Jaume era present en tot el que fos pel seu poble; va sermolts anys, fins que ens ha deixat, de la junta consultiva dela Casa Benèfica. Pels voltants deIs anys 1960, en l’èpocadel Sr. Salazar, entra de conseller a l'Ajuntament i té elDepartament d'Obres; més tard, amb l'Alcalde Sr.Humet,és Tinent d'Alcalde d'Esports; va fer tot el possible perconstruir un poliesportiu. Ell volia que estigués ubicat onera l'escorxador, on avui dia hi ha el mercat municipal, finsi tot va presentar-ne el plànol; tindria una pista poliesporti-va i una piscina, però no es va aprovar; anys després es vaconstruir en un altre lloc. Va ser delegat del cementiri, deIsdisminuïts psíquics i també escollit per tots els botiguers delMasnou com a delegat seu. Per ell hem tingut las primeresfestes Majors populars, va donar tot el recolzament perconstruir el primer casal del poble, Can Malet.

En Ballester ens ha deixat, però al seu poble, el Masnou,que ell tant estimava, ha quedat tot el bo i millor que ell vadesitjar de pensament. Els seus fills, néts, família i tots elsqui l'han conegut, ens sentim orgullosos i satisfets d’havertingut una persona com ell.

que passa els dies que vol i jano sabem ni quan treure lesbombones buides al carrer.Pels volts de Nadal, em vaigdirigir al Servei del Con-sumidor de l’Ajuntament

per veure si podia fer-hi al-guna cosa. Em donavenhora per a quinze dies des-prés, però m’era impossiblede quedar-hi. Així que al final em van pro-

posar que jo mateixa emdediqués a recollir signaturesja que jo, com a persona sola,no tindria cap força, fins i tot,encara que pogués demos-trar la negligència del’empresa BUTANO.I jo em pregunto, per quèhem de mantenir unes ofici-nes municipals que encara

no sé per a què serveixensi la feina l’he de fer jo?S’ha de tenir en compte queBUTANO escalfa personesque no podem gaudir de lacalefacció. Moltes vegadessón avis i estan delicats desalut.

VALLDEPERAS

El passat 12 de febrerens va deixar JaumeBallester Cortarelo; elsmasnovins i no masno-vins que l'hem conegutpodem dir molt orgullo-sos que ha sigut unagran persona. Va néixer el 28 d'agostdel 1912, fill de Jaume iPatrocini. Els seus pri-mers estudis van seramb el mestre Sr.Fuentes i, com tota lacanalla d'aquells temps, els jocs amb els seus amics elsfeien al carrer; el que més li agradava era el futbol. Molt aviat va començar a ajudar els seus pares a la botigade queviures Ballester, situada al carrer Barcelona 20(actual 34); el seu tracte amb les persones era de granafecte. Molt aviat es va fer soci d’El Casinet SOCNUM i vacomençar a portar idees i ajudes pel bé d'aquesta societatfins als seus últims dies. Per a ell El Casinet ho era tot; atotes les festes era present; era un gran ballador i les jove-netes es glatien per ell; més d’una vegada se n’anava aballar a La Calàndria, i això li va valdre que El Casinet li cri-dés l'atenció; aleshores moltes noies, que eren de LaCalàndria, es van fer sòcies d’El Casinet per tal de poderballar amb el Ballester; una de las noies va ser Margaridadel Valle, que anys més tard seria la seva muller. Durant la guerra del 1936, i una vegada acabada,col·laborà en tot el que podia fer pel bé del poble; va ajudarmoltes persones necessitades, va entrar a la Creu Roja,quan n’era president el Sr. Nogués (farmacèutic), i vaseguir molt temps en aquesta entitat. Com a soci del CD Masnou, molt aviat es va fer sentir ambel seu coratge i, no cal dir-ho, amb ajuda monetària; sobreaixò sempre s'ha comentat que, sense aquesta ajuda, elCD Masnou avui dia ja no existiria. El temps en què va ser-ne president Francisco Pagès (Ceset) junt amb Ballestervan fer una gran campanya per tot el poble i van tenir un

Recordant un masnovíPer Pau Roig i RosaPagès

9

10

Zapatero no té credibilitat, el discursparlamentari és una baralla de delin-qüents mafiosos per mantenir el controldels districtes Comanxe; i l’oposició,segons COPE, seguirà emmerdada finsal coll si no canonitza la beataEsperanza Aguirre, que és l’esperançaredundant cridada a exterminar elsàngels rebels: Rajoy i Gallardón.Mentrestant a casa nostra estemposant cataplasmes per salvar el Salóde l’Automòbil, la Seat i la Nissan; ara,quan el cotxe segueix la trajectòria caò-tica dels pisos. Si la indústria del’automòbil fa balanç de l’estoc de cot-xes arraconats a les factories i distribu-ïdores europees, asiàtiques i america-nes, veurà que pot atendre la demandadels propers deu anys; i que vagin encompte perquè a Cuba, on fa més dequaranta anys viuen atrapats pel blo-queig econòmic semblant al que ens ve,allà, la vida mitjana d’un cotxe és de migsegle. En un càlcul d’economia precàriasanejada, tenim cotxes emmagatze-mats per a més de dos-cents anys. Exagerat, oi? Doncs sí, però és que emsento prepotent en rellegir el que usescrivia l’octubre del 2008, quan elspolítics prometien l’oro i el moro. Tot justara ens ho comencen a dir; però, si ushi fixeu, en no poder amagar-nos quel’ou s’ha podrit, quant més alt és el càr-rec polític de qui ho gosa admetre, méspetita posa la boca a l’hora de dir-ho. Han malbaratat la meitat del que teníemestalviat ajudant la banca abocada a unescàndol financer sense precedents.Què poden fer bancs i caixes d’estalviamb les luxoses superestructures ques’han muntat en els últims vint anys,impossibles de mantenir? Diuen queesperen que Zapatero, en fer sempre elcontrari del que promet, els rebaixil’acomiadament lliure a preu de saldo.Si no fos tan devastadora l’onada deltsunami econòmic, el que fa l’Executiunomés seria de rebuda en un teatrecabaret, ja que s’ha d’estar ebri davantla poca gràcia dels acudits de mal gustque interpreten. Només cal fer un repàs

ha de decidircom i qui s’ha d’estrènyer elcinturó. No s’ha de ser un geni, és unaequació de primer grau: ja que si sumenel Producte Interior Brut de tot Espanyai el divideixen pel nombre totald’habitants, obtindran el valor de repar-timent que correspon per persona; vulldir que aquest és el salari mínim irre-nunciable per habitant ja que l’hem pro-duït entre tots. En números rodons a labaixa, aquest valor correspondria ambdades de l’any 2008, a 30.000 eurosnets, pagats impostos, per persona iany o, per entendre-ho millor, seria unsalari mensual de 2.500 eurosnets. Doncs en aquesta equació radicala solució pel Capitalisme, si volem evi-tar que no peti com el Comunisme. Què ens deien aquests nois i noies a lacampanya electoral?: Augmentarem elsserveis socials i baixarem els impostos.Com podem aguantar tantes incongru-ències i bajanades?, no siguem gama-russos: l’única manera de dignificar elCapitalisme consisteix a augmentar elsimpostos a tots aquells qui, del Pro-ducte Interior Brut, s’han beneficiat envalor superior als citats 30.000 eurosnets per any i persona. La forma de cal-cular el repartiment és una mica méscomplicada, però per al senyor PedroSolbes Mira seria una operació de cal-culadora de butxaca mentre va amb elcotxe oficial de casa al despatx. Ull viu!,no dic que als qui tenen ingressos infe-riors a 2.500 euros mensuals se’ls hagi

Per Joan Camps i Ortiz

EL TEATRE DEL CANVI (V):La bombolla del cotxe: fins que peti.

d’alguns:Hem d’eliminar els paradisos fiscals: Siés la banca d’aquí la que està sota sos-pita de ser paradís fiscal: què esperenels governs progressistes a interveniraquest monopoli d’extorsió, que ha cor-romput les seves pròpies regles del joc?És la demagògia dels qui governen:aquí tenim gent sense sostre i sense unplat a taula i ells parlen de salvar lamisèria del món mundial. Cal abaratir l’acomiadament: Quanl’empresa econòmicament sanejadahauria de tenir un fons de reserva perfer front a l’acomiadament de qualsevoldels seus treballadors. Quina mena debalanços i comptes d’explotació s’hanfiscalitzat a les empreses pròsperesdels últims vint anys? Què esperen elssindicats a exigir que els quaranta-cincdies per any treballat, valor que estàregulat com a indemnització d’acomia-dament, sigui un fons d’amortitzacióobligat, com un cost més d’explo-tació? El mètode és molt senzill, lameva àvia hauria fet el següent: a cadaany treballat hauria posat quaranta-cincdies de sou en un sobre; així, arribat eldia de partir peres amb el treballador, elsobre indemnitzaria l’acomiadament.Contràriament, mentre les vaques erengrasses, sindicats i govern han toleratque aquest deute latent que l’empresaanava contraent envers els treballadorsl’hagin considerat benefici que, si no hainvertit en l’empresa: el Capital, s’hohan repartit alts directius i accionistes. No rebaixarem salaris: Vet aquí el dis-curs sindical de cloenda en l’últimamanifestació pancartera. Consell demetge covard, que no s’atreveix a dir-lial malalt que es troba en fase terminal:Faci vida normal –li diu–, no s’ha depreocupar, i el malalt es troba que nopot aixecar-se del llit, es fa les caques asobre, li han de péixer el menjar a culle-rades i, finalment, a l’hospital li posen elgota a gota i l’apressen perquè es mori.La realitat és la que és: són molts llocsde treball que estan en fase terminal. Siel govern vol afrontar aquesta realitat,

de subvencionar la diferència, no!Aquests han d’aspirar a una feina millorpagada, però mentrestant han de tenirl’opció que els fills i familiars depenentspuguin tenir prioritat en l’assistènciasocial pública d’habitatge, escolaritat isanitat que una bona repartidora faria

disponibles en escreix. El Comunisme,cafè per a tothom, és com una cadira derodes que impedeix que els mandrososes decideixin a caminar. El Capitalismepermet que una minoria acumuli rique-sa a costa del treball dels febles, quesom més. Ser feble exigeix que ens tra-

guem la son de les orelles per deixar deser-ho; vol dir implicar-nos en els pro-blemes de la societat i treballar, fentfeina, per donar i donar-nos solucions.Si els febles som molts més que elspoderosos, no sembla tan complicat, oi?

11

Durant tot el mes de març van sortir aldiari i a la televisió diferents notíciessobre un fet que va commoure Brasil ien el qual –malauradament en lameva opinió– el protagonista eral’arquebisbe d’Olinda i Recife, DomJosé Cardoso Sobrinho, que va exco-municar uns metges que van fer unavortament a una nena de nou anys aRecife, al nord-est de Brasil.Sembla ser que la nena vivia amb laseva mare i el seu padrastre i queaquest últim era el pare dels bessonsque esperava aquesta nena i quehavia abusat sexualment diversesvegades d’aquest infant. Aquesta notí-cia, la vaig llegir també al diari El país. Segurament l’Església Catòlica té lesseves raons i el seu Codi Canònic. Nohi entro pas i entenc que la religió ésun assumpte ben personal i delicat.No obstant, la decisió de seguir al peude la lletra una norma de l’EsglésiaCatòlica –cada avortament mereixuna excomunió– sense pensar en lescircumstàncies que –hem de recor-dar– permeten un avortament legal:que la mare hagi estat violada i quel’embaràs posi en risc la salut de ladona –a Brasil són aquests dos requi-sits els que són legals– em fa pensaren una manca de sensibilitat, que –emfa l’efecte– no acaba de lligar amb unavida cristiana. És cert també que mol-tes vegades no coincideix el que éslegal amb el que és moral. En aquestcas, no obstant, em sembla que sí.Déu em lliuri de fer cap judici (no jut-geu i no sereu jutjats, no condem-neu...) i sé perfectament allò deDoctores tiene la Iglesia… Simple-

ment exposo uns fetsque –personalment i segons el que hellegit a la premsa i el poc que he vist ala televisió– no m’han agradat gens.Penso que la repercussió –fins i totinternacional– política i culturaldemostra que l’actitud del cap del’Església Catòlica a Recife el distan-cia –i molt– del sentiment generalitzatde la població brasilera. El gens pietósprelat –sembla ser– haurà –potser jaho ha fet– d’enviar a Roma un informeen el qual ha d’aparèixer el nom decadascun dels qui van participar enl’avortament: les infermeres, els met-ges, el director de l’hospital, tal vega-da el conductor de l’ambulància…però en aquest informe no apareixeràel nom del padrastre violador, que noés excomunicat per l’Església, tot ique l’arquebisbe va dir que el padras-tre havia comès un pecat gravíssim.Tanmateix, el dicccionari de la RealAcademia defineix excomulgar com:apartar de la comunión de los fieles ydel uso de los sacramentos.L’arquebisbe va afirmar també que“treure la vida a un innocent és pitjorque el fet de violar”. Em sembla que

aquesta frase totalment desafortuna-da mostra una gran insensibilitat i benpoca pietat: quina fe cristiana ésaquesta que posa la barbàrie de laviolació i els drets de la nena –quenecessita pau i protecció– en segonpla?El cap de l’equip mèdic, no obstant, esconsidera catòlic practicant i va decla-rar que li agradaria que l’Església fosuna “Església de perdó, amor i frater-nitat”.Seria estimulant per als catòlics que ladecisió radical i sense cap humanitatd’excomunicar el personal sanitari queva fer l’avortament fos reconsideradaper Dom José Cardoso. No ho crecpas, o potser després de dos-centsanys l’Església reconeixerà que esta-va equivocada. Segurament, lesdeclaracions de l’arquebisbe són unexemple clar del perquè l´EsglésiaCatòlica va perdent fidels i espaidavant d’altres cultes que sorgeixencada dia. Massa allunyament de lavida real, massa conservadurisme,massa lefebvrisme, massa poc amor.

Kyrie, eleison.

VIOLA PERÒ NO MATISPer Joan Maresma Duran

12

Potser que la imatge del trobador hagiarribat als nostres dies equivocadamentassociada a persones de caire bohemi,rodamons que anaven de poble enpoble i de ciutat en ciutat cantant poe-mes i cançons populars, activitat quecorresponia més aviat als joglars, declasse social més humil i, encara quede trobadors també n’hi havia de lamateixa condició, la majoria d’ells erenaristòcrates com reis, grans senyors,bisbes, canonges, militars i burgesos,fins i tot un papa, Clement IV. En tot cas,primer es consideraven poetes, peròamb una obra destinada a ser difosamitjançant el cant i la música, encaraque molts d’ells componien però nointerpretaven les seves obres, alesho-res se servien dels joglars, denomina-ció que també incloïa pallassos, funàm-buls, acròbates, etc. Caldria distingirentre el joglar de gestes i el líric. El pri-mer és més de cara al “populatxo” isupleix la falta d’informació o veracitatimprovisant; en canvi el líric havia de serfidel al text i a la melodia. Un exempleseria el cantant de Lieder o d’òpera i,en una versió més lliure, els cantautorscatalans com Serrat, Llach i d’altres. De l’art de compondre versos i la sevamelodia se’n deia “trobar”, paraula queesdevé del verb provençal “trobar”,alhora del verb llatí “tropare”. Els trestrobadors catalans més importants delsegle XII foren: Guillem de Cabestany,Guillem de Berguedà i Guerau deCabrera; tots tres componien en llenguaoccitana, és a dir, el provençal, is’inspiraven en tres elements bàsics:

l’amor, la guerra i la moral. També hihavia la cançó de croada, destinada aaixecar els ànims dels expedicionarisque es dirigien cap a l’Espanya musul-mana o ultramar. Sovint s‘identifica eltrobador i la cançó provençal coml’expressió més sublim i apassionadade l‘amor, encara que també idealista,platònic i, llevat d’algunes excepcions,sense propòsits libidinosos. Altra cosaseria, encara que m’aparti una mica deltema, de la influència d’Espanya en lacançó popular anglosaxona, tendènciaque es remunta a l’Alta Edat Mitjana ique, malgrat la secular rivalitat entreAnglaterra i Espanya, fes que aquestaúltima es veiés com un país exòtic i llu-nyà i inspirés nombroses balades. Molts trobadors van prendre part en lescroades, si bé la majoria com a pele-grins, fet que va servir perquè és rela-cionessin amb els troubadours france-sos i minnesänger alemanys. El troba-

dor també defensava el seu senyor enles seves lluites feudals utilitzant els sir-ventesos, una composició poètica en laqual s‘insultava i ridiculitzava l’enemic.El més punyent i viperí va ser Guillemde Berguedà, que va compondre sir-ventesos que denigraven i ridiculitzavenamb gran força expressiva adversarispolitics com Arnau de Preixens, bisbed’Urgell, i Ponç de Mataplana. Curio-sament, en ser Guillem de Berguedà unsenyor feudal important, la seva vida vaser reflectida en un cançoner del segleXIII, que és conserva a la BibliotecaVaticana. Tampoc Guilhem de Figueirano es va quedar curt en un famós sir-ventès contra l’església catòlica des-prés de la terrible matança de càtars ino càtars a la ciutat de Besiers, propi-ciada pel papa Innocenci III i FelipAugust, rei de França, on la consigna vaser: Mateu-los a tots; Déu ja reconeixe-rà els seus.

Trobadors, joglars i llengües viperines Per Josep Condeminas

La punta de la llengua (1)

Per Esteve Pujol i Pons

En català no cal dir CADA DILLUNS ni ELS DILLUNS ni TOTS ELS DILLUNS; dient EL DILLUNS ja en tenim prou.Si diem DILLUNS –sense article– ens referim al vinent o al passat. I així per a qualsevol dia de la setmana: EL DISSABTE vol dir CADA DISSABTE; EL DIUMENGE vol dir CADA DIUMENGE…Per exemple: EL METGE TÉ CONSULTA EL DIMECRES; PERÒ DIMECRES NO VISITAVA.EL DIJOUS L’OFICINA TANCA; PERÒ DIJOUS TINDREM OBERT.EM TROBO AMB ELS AMICS EL DIUMENGE A LES SET; PERÒ DIUMENGE NO, PERQUÈ SEREM FORA.

Els dillunsCada dilluns

EL DILLUNS

Tots els dilluns

13

Tantes classes de filosofia per entendre un món incompren-sible, una mena de raresa que se’ns escola dels ditssigil·losament i ens deixa amb un pam de nas escoltant lesbajanades pronunciades per gent teòricament culta i prepa-rada, que ens glacen el cor cada vegada que volen defen-sar el seu petit món mesquí, hermètic, endogàmic i farisaic,la seva minúscula parcel·la de poder on es belluguen llefis-cosament, arrossegant-se per terres fètides, massa trepit-jades per animals indignes de rebre consideració, jugadorsd’avantatge, xantatgistes professionals, mentiders convulsi-us en la recerca d’un grial inexistent, que seria la seva metapersonal. Tot plegat, deu ratlles en un llibre buit.Ja fa temps que belluguen, diria que hi han estat sempre.Fa anys i panys deien “tot per al poble, però sense el poble”o potser no fa tant de temps; en el diari d’ahir mateix es lle-gien paraules semblants: Solidaritat, unió, som una nació,ajuda’m ara que estic fotut, tots junts vencerem, qui esmogui no sortirà a la foto.Mots que en boca de segons qui semblen la mentida final,la cleca sonora que envermelleix la galta del ciutadà anò-nim que, cansat de xerrameca dubtosa, desitja un bàlsamd’honestedat, un petó carinyós en el llavis delerososd’afecte.Estabornits pel poderós control del gran germà (no patiu,l’estat es farà càrrec de tot) hem deixat de preocupar-nosd’assumptes que serien tasca d’una societat civil adormida(per comoditat) que no té per què ser l’elit de res, sinó lagent que amb necessitats comunes i amb els seus mitjans(per minsos que siguin ) tirin endavant projectes petits ogrossos, tant li fa, i sentir-se part de la jugada i no un núme-ro de DNI.Hi ha una sanitat, un ensenyament, unes pensions de jubi-lació i atenció a la gent desvalguda perquè hi ha una granpart d’aquest país que paga els seus impostos i es de jus-tícia que se’ls retornin amb els serveis esmentats i ambd’altres segons les circumstancies. N’hi ha de tan conven-çuts que volen fer creure que després d’ells ens caurà asobre un nou diluvi i que, si no cau, serà perquè tenen unparaigua descomunalment gran i gràcies a la seva previsióens salvarem de tot mal. Amén.El que fa envermellir de vergonya i també d’ira és que totala colla a dalt esmentada no lluiti fins a les darreres conse-qüències per la gent a qui teòricament està representant, iperdi tota la força i tota l’empenta que seria necessària, enun combat estèril per ser el dominant de la colla, el quimana i té TOT el poder. I això per què ? No ho sé. Abanstenia respostes (les havia escoltades dins el vent) però vantitllar-me d’innocent, ingenu, somiatruites i van dir-me queaquest joc era per a ments més complexes que la meva,que tot aquell joc dels disbarats eren, de fet, alta políticacuinada per experts amb una tirallonga interminable detítols de vés a saber què; però he vist que a vegades alguns

d’aquests superherois de les galàxies nostrades, tambéacabaven a la “cangrí” com els “manguis” més analfabets.Temps era temps que tenia il·lusions de sentir-me benrepresentat, i ara com ara sóc un desertor de les filesdemocràtiques per pur cansament, o potser perquè m’hefet vell i ja no tinc la fe d’altres temps. Sigui per activa o béper passiva cal trobar la gent jove que pugui dirigir un nouprojecte de país amb la fe que altres ja no tenim, i fotre foratot aquest muntatge actual (amb personal inclòs) i liderarun nou projecte, més amb el cor que amb el cap, i aconse-guir d’una vegada per totes que els nostres líders siguinrespectats pels seus representats. Sona utòpic, oi que sí?,però què seria de nosaltres sense una il·lusió impossible,una Ítaca en la llunyania que ens donés esperances, tot ique no hi arribéssim mai. De fet és el contrari d’aquestasocietat consumista del “ vull i tinc”, però per aquest camíanem directes a l’abisme. El moment actual és un avís pera navegants, una explicitació en forma de patacada, quediu que no tot s’hi val. Un canvi de rumb, que el timoner hade llegir i entendre, i portar la nau amb coratge per tald’evitar el naufragi.

PD. No puc acabar sense tenir unes paraules pel meu“amic” Benet XVI, que, tot i la clarividència que se li supo-sa, ha tornat a ficar els peus a la galleda i, el que és pitjor,ha mentit. Si aquest Sant Pare ha llegit bé el seu catecis-me, deu saber que hi ha un apartat on diu “no aixecaràs fal-sos testimonis ni mentiràs”. Doncs bé, “amic” meu, vostè hamentit dient que el condó no és cap ajuda contra la sida; iha dit més, que pot augmentar el contagi. Mentida doble.Sap que, si no es confessa del que ha dit, anirà a l’infern?Qui avisa no és traïdor.

RASCA I PICAPer Ramon Serra

13

Aquest fet no seria destacable si no fosper certes connotacions que anirem des-granant.Comencem per la situació. És la mateixaque actualment té l’altar de la Mare deDéu de Montserrat, a l’esquerra de l’altarmajor, entre aquest i el Santíssim.L’actual és fet després de la guerracivil(?) 1936-39, ja que l’anterior fou des-truït junt a la resta de l’església.El primer va ocupar el mateix espai, peròno al fons com ara, al cambril, que ales-hores era ocupat per la sagristia; era unaltar que estava adossat a la paret quetancava la sagristia pel costat sud.Aquest altar, abans de ser dedicat a la“Moreneta”, ho era a dos sants, santElm, patró de la marineria, i a la Mare deDéu de l’Alegria, la mare de Déu a laqual està dedicada la cartoixa deMontalegre, al terme de Tiana.Sant Elm, també dit Telm, Erm i Erasme(1), fou un bisbe i màrtir del segle IV dC.la festa del qual se celebra el 2 de juny iés des de temps remots patró dels mari-ners i també advocat contra les epidè-mies. Se’l sol representar amb un vaixella la mà o algun instrument de navegació.És venerat actualment a Lloret de Mar;abans ho era a la majoria de poblacionsmarineres del nostre país. I se’n conser-va una pintura al Museu de Perpinyà i ungravat al Museu Fita d’Arenys de Mar. Ala nostra vila, hi tenia una magnífica tallade fusta policromada, segurament cre-mada junt amb la parròquia durant laguerra, però de la qual, dins la desgràcia,es conserva una fotografia (2) detallada iprecisa.El patronatge de Sant Elm sobre elsmariners va decaure a causa de la, di-guem-ne, imposició del patronatge de laMare de Déu del Carme, propiciada perl’estat centralista al tombant del segle XIX

al XX, com també ho fou el de la pagesia,que ancestralment havia estat santGalderic, que va haver de deixar pas asant Isidre, un sant més d’acord amb eltarannà d’altres terres.Tot i amb això, la substitució de sant Elmper la Mare de Déu de Montserrat, al

DESPULLAR UN SANT PER VESTIR-NE UN ALTREParròquia de Sant Pere. 1929 L’altar de sant Elm passa a la Mare de Déu de Montserrat.

Per Joan Muray

Històries de la vila

Estampa de la inauguració

14

Masnou, no fou pejorativa, ja que aques-ta darrera és la patrona del Principat imolt estimada per tots el catalans, siguinde la ideologia que siguin.Com ja hem dit, l’altar de la Mare de Déude Montserrat fou construït l’any 1929,però deixem que ho expliqui primerl’estampa commemorativa de l’acte, del27 d’abril d’aquell any, que diu així:- En recordança de la inauguració del’altar de NOSTRA DONA DE MONT-SERRAT costejat per la Sra. MariaBallester de Ros.

“Mare amant, dolça Regina,Sol que el cor il·luminai que d’amor l’ha abrandat.Del bell Masnou que us adorasigueu-ne Vos guardadoraoh, Verge de Montserrat!Rebeu el nostre homenatgeen senyal de vassallatged’un poble digne i fidel,que al servir-vos amb gaubançaens anima l’esperançade cantar-vos dalt del Cel.

J. Pujadas TruchSant Pere de Masnou XXVII d’abril de l’AnyMCMXXIX.

Com hem vist, l’altar fou costejat per laSra. Maria Ballester (4) de Ros (5) i elpoema és del poeta masnoví per

excel·lència, Josep Pujadas Truch.La descripció, però, deixarem que siguila que va aparèixer al llibret “CalendariParroquial de 1933”, que l’explica fil perranda. Diu així:“A la patrona de Catalunya, constituïdaper la devoció popular i aprovada perLleó XIII, cada dia se li dediquen nousaltars.Al nostre temple, ocupat ja per altresdevocions, no era fàcil trobar un llocdigne de la Moreneta.

Portada del calendari de 1933

Ocupava llocs ben humils, fins que escedí la capella on era venerat Sant Elm idesprés la Mare de Déu de l’Alegria, i s’hipogué bastir un cambril riquíssim i lamesa de l’altar de marbre de Carrara, degran cost, sota la direcció de l’arquitectemunicipal Sr. Bassegoda.Faltava completar el retaule i la famíliaGraïts (6), ja benefactora de l’altar, donàuna prova més de sa devoció a la V.Bruna. L’any 1929 Dona Maria Ballester, avui(1933), Vda. Ros, costejà l’obra fetatambé en marbre, i d’una serietat colpi-dora; i llavors fou traslladada la pujada alcambril que es feia per la capella delSantíssim i ara s’hi puja pels costats del’altar. A l’any següent (1930) la mateixaSra. feu donació d’una corona de llum, is’arranjaren els salomons (7).L’administració celebra dues festes cadaany: l’antiga el 8 de setembre, i la litúrgi-ca el 27 d’abril; ambdues en formasolemníssima. Cada dissabte es fa visitaespiritual concorreguda i devota”.La descripció ens aclareix la dificultat dela Parròquia per fer un altar digne a laPatrona de Catalunya, que ja en tenia unde discret, tot i que per aquest motiuhagueren de treure el dedicat a sant Elmi la Mare de Déu de l’Alegria.Sant Elm aleshores ja deuria tenir pocsdevots entre la marineria i el poble, quees deuria haver passat al nou patronat-ge, tot i que imposat.Malauradament no tenim cap imatged’aquest altar desaparegut durant laguerra, però sí que els qui el recorden

expliquen que realment era molt ric.Igualment no se’n té ni imatge del retau-le que l’acompanyava, en aquest cas niel record. Així com de la restad’ornaments que el componien.De qui se’n sap un xic més és de lasenyora benefactora i de la família delmarit. Maria Ballester i Camps era natu-ral de Barcelona, tot i que amb ascen-dents de Calaf i de Lleida. S’havia casatamb el masnoví Joan Ros i Casals,comerciant, però de família de capitansde la nostra marina, que vivia al carrerd’Adra, 21 (d’aleshores). El casament s’havia celebrat a la basíli-ca de la Mercè de la capital catalana, fouel 27 de juny del 1891 i en foren elspadrins els masnovins Gerard Alsina iMaristany i Adolf Carbó. El matrimonipassà a viure al Masnou, on anys méstard també viuria i moriria el seu germà,el patriota i gran activista cultural i social,

Vicenç A. Ballester i Camps (1872-1938).Fins aquí tot el que s’ha pogut esbrinarreferit a la construcció d’un magnífic altarde la nostra parròquia i de com va des-aparèixer el culte a un sant de llarga tra-dició, arraconat per mals vents deponent, tal com diu la dita.

NOTES1- El que en vulgui saber més, ho pot fer al llibre“Diccionari dels Sants”, de Ramon Sargatal,d’Edicions 62. Barcelona 1996.2- Fotografia que es conserva a l’Arxiu Mas, al’Institut Ametller, de Barcelona, que fou feta al’exposició que es va celebrar al Masnou el 1934,organitzada per l’Associació Catalanista delMasnou, descrita amb pèls i senyals en unes antigu-es “Històries...” d’aquest butlletí. 3- Aquest sant encara és patró de la pagesia alscomtats del nord de Catalunya. També és conegutcom a sant Galdric. És un sant del segle IX, que té lacelebració pel 16 d’octubre.4- Aquesta senyora era germana del masnovíd’adopció Vicenç A. Ballester i Camps, un patriotainsigne, creador de la bandera catalana estelada iimpulsor de tants i tants projectes patriòtics i socials.5- Aquest cognom Ros era d’una família masnovinade capitans i armadors, propietaris de la pollacra“Pronta” i del “Soberano III”, vaixells amb els quals vanavegar Vicenç A. Ballester fins que va haver de dei-xar la marina per raons de salut.6- La família Graïts, de la qual no comenta res més;sembla ser que Graïts (o Greïts) és el motiu o mal-nom amb què era coneguda una família de capitansde cognom Maristany.7- Salomons són uns canelobres sense peu i demúltiples braços, que van penjats del sostre i conte-nen tants llums com braços.

FONS CONSULTATS- Calendari Parroquial 1933. Sant Pere de Masnou.- Jutjat de Pau del Masnou- Sra. Teresa Arisa i Palau- Sr. Joan Maresma i Pujadas- Articles “La nostra marina”, de Palemó Anglès, albutlletí de Gent del Masnou.- Arxiu Mas, de l’Institut Amatller, Barcelona.- Arxiu-Biblioteca Muray. El Masnou.- “La Il·lustració Catalana”, de setembre de 1934.

15

Sant Elm, talla policromada de fusta.Fotografia de l’Arxiu Mas, Barcelona.

Mare de Déu de Montserrat, vestida, tal comhavia estat fins aleshores.

.Vista general interior de la nau principal de la Parròquia de Sant Pere, de la mateixa època.

16

Ja signaríem!… per poder anunciar, cada dos mesos, ques’(re)obre un teatre nou a la Ciutat Comtal. Trompetes i timba-lers! El proper 6 d’abril, l’Almeria Teatre (c/ Sant Lluís, 64, propde la Plaça Joanic) comença una nova etapa teatral () sota labatuta del director, actor i dramaturg –nascut el 1972– VíctorÁlvaro (www.gataro.com). L’espectacle inicial, Cinc noies i unvestit, d’Alan Ball, ens per-metrà recuperar l’antic teatrede la Casa Almería fundada albarri de Gràcia el 1960 i queals anys setanta es convertíen bingo. Benvingudes,doncs, les noves 183 locali-tats que té la sala. Del 16 al 26 d’abril la SalaTallers del TNC acull La nitmés freda (veus a l’exili) a partir de textos de Joan Oliver,Carles Riba, Mercè Rodoreda Antoni Rovira i Virgili –entred’altres– amb direcció de Teresa Vilardell i una nòmina actoralconformada per Roger Casamajor, Ricard Contreras (músic),Elena Garcia, Pep Miràs, Jordi Rico i Fina Rius.Dissets, dissets! El 17 d’abril, el dia en què teòricament acabenles representacions de La infanticida, on intervé l’EmmaVilarasau, i de Germana Pau, que interpreta l’ÀngelsGonyalons, al Teatre Romea, enceten les funcions alTantarantana Teatre de l’obra De música i d’homes de la dra-maturga catalana Helena Tornero (Figueres, 1973), amb direc-ció de Julio Álvarez i interpretació d’Anna Briansó: una horetai escaig per parlar de l’amor i de les segones oportunitats.Convenient, no?Repesca. El mateix divendres 17 d’abril a Mataró es represen-tarà al Teatre Monumental (La Riera, 169) a les 9 del vespre–constitueix un darrer canvi de programació, que substitueix laprevista Antílops– l’obra Mort de dama, que ens permetrà,doncs, recuperar l’obra de Llorenç Villalonga on intervenen (lesgrans dames) Mercè Arànega, Àurea Màrquez i MargaridaMinguillon, entre d’altres.I també el dia 17 comença a l’Espai Brossa(www.espaibrossa.com) –fins al 3 de maig– Anem a fer unamusa,... o sigui un viatge des del segle XII al XVII de la mà de lapoesia catalana, que proposa la companyia Q-Ars Teatre(qarsteatre.blogspot.com), amb les actrius Mercè Anglès iAnna Güell.L’Espai Lliure (Teatre Lliure) acull els dies 2, 3 16, 17 i 24 d’abril–i el 23 de maig– A taula!!! de Xavier Bobés (cia. Playground,www.playgroundvisual.com), un espectacle de teatre visual, quecentra la mirada en la recerca de la memòria dels objectes quo-tidians que ens envolten en l’espai casolà. Objectes amarats derecords, de moviments essencials de qui els ha manipulats i, pertant, testimonis únics de l’evolució existencial de l’home. Tot plegat, cites amb bingo: imprescindibles.

Bingo!

Teatre capital(La cartellera barcelonina)Per Rosa M. Isart (rmisart@hotmail.com) i M. Josep R. Lucas (gràfics)

Temps i temps he clamat al cel (llegeixi’s manaires) que hihagués més arbres al nostre Camí Ral, ja que on se n’hatret algun, per mort o per obres, ja mai més no se n’hi hatornat a posar un altre. També he clamat al mig del desert(llegeixi’s el mateix) pels pobres arbres malalts, que anyrere any aguanten com poden les podes indiscriminades, elpoc, per no dir gens, de cura que en tenen i, és clar, per lamanca total de reg. Pobrets si no fos per la pluja, que enfaria d’anys que s’haurien convertit en compost.Ara, però, he descobert que hi ha molts més pals quearbres, siguin per a cables elèctrics o (la majoria) de seny-als de trànsit, vilatans o generals. Refonoll si n’hi ha! Undia, bo i matant el temps (sense escopeta), vaig comptarels que hi havia en un centenar de metres, vaig tornar-ho afer en un altre tros i, si fa no fa, hi havia els mateixos.Ah que no ho endevineu pas? N’hi ha uns 10 (de mitjana)en cada cent metres. Ara compteu la llargada del municipii quedareu esmaperduts i esglaiats dels que hi deu haver.Potser més de TRES-CENTS (300). Tot això sense comp-tar els dels carrers interiors. Em sembla que cauré enbasca del mareig que produeix la ingent quantitat de palsde senyals que hi ha. Si se’n fes un recompte (als manai-res, els agrada dir-ne estudis, i per a això crear comis-sions), potser passarien del miler i encara dec quedar curt(de gambals no).De tot això, només en trec una conclusió bona (per a mi iels meus congèneres de quatre potes), que tenim un muntde pals per recolzar la pota quan l’alcem per pixar. Això sino tenen alguna connexió elèctrica, que aleshores potserquedaríem enrampats. I la negativa, que hi és, és l’alt, altís-sim cost que val tot aquest ingent bosc de pals de senyals.Penseu que només cada placa (segons consulta) val demitjana entre 40 i 50 euros i, a això, s’hi ha d’afegir el pal,cargols, mà d’obra, etc.; un fotimer de pasta!I si això servís per fer que es respectessin els senyals i aixípoder tenir, com es diu ara, una millor qualitat de vida (lle-geixi’s anar tranquil pel carrer, etc.), doncs encara hauriaservit per a alguna cosa la despesa; però és que només calparar esment una estona (ho podeu fer asseguts en algunbanc o recolzats en una paret) i veureu com la majoria espassa tots aquests senyals pel folre... (ja m’enteneu). Això d’observar ho he fet i, creieu-me, no us ho recomano,acabes amb una malla... que has de prendre un analgèsici anar-te’n a jeure una estona.La més xocant de les infraccions és la relacionada amb lesbicicletes. Hi ha senyals prohibint-ne la circulació, i no solsho fan i no els diuen res, sinó que encara (els “bicicleros”)et miren malament, això quan no et toquen el timbre ot’escridassen perquè t’apartis.

Bé, ja m’he descarregat un xic. Apa, bup, bup.

Arran de sòlPer Pledebuit

17

pastisseria bomboneria

Fem l’autèntica coca de Llavaneres

Navarra, 100 · Tel. 93 555 34 75 · El Masnou

PASTISSERIA · CONFITERIA

Itàlia, 31 · Tel. 93 555 35 64 · El MasnouPere Grau, 59 · Tel. 93 555 06 61 · El Masnou

Mestres Villà 87-89 93 555 20 89 el Masnou

Tasteu el nostre pa de Sant JordiUn pa amb gust de Diada

El Masnou: Prat de la Riba, 4 · T. 93 555 04 60

12 d’abril Mones de Pasqua23 d’abril Pastís de Sant Jordi12 d’abril Mones de Pasqua

23 d’abril Pastís de Sant Jordi

18

Del 23 de gener al 8 de febrer d’enguany,a la Sala d’Art del CMC La Unió de Teià,s’hi va poder veure l’exposició a daltesmentada, commemorant els vuitsegles del naixement del comte-reiJaume I, el “pare” dels Països Catalans.Aquesta exposició, que el passat 2008es va poder veure també a la Sala d’Artde Gent del Masnou, als inicis de l’anydedicat a ell, ara, a Teià en fou com lacloenda, ja que Jaume I havia nascut l’1de febrer del 1208 i, per tant, s’esqueiadurant ella aquest aniversari.Fou presentada pel regidor de Cultura,Sr. Josep Botey, i per l’alcalde, Sr.Andreu Bosch, i va cloure l’acte quisubscriu aquesta crònica, com a comis-sari de la mostra.A l’exposició s’hi podia veure des del dit“Rotlle de Poblet”, l’arbre genealògic delCasal de Barcelona, fins a peces del’època de Jaume I, com monedes, unpergamí, etc., així com llibres relacionatsamb el personatge i la història d’aquelltemps.El gruix, però, podríem dir-ne més didàc-tic, era representat per imatges de la vidadel comte-rei, tals com: naixement iinfantesa, lleis, conquesta de Mallorca ide València, heràldica, sigil·lografia inumismàtica, iconografia, testament i

panteó reial, i finalment l’expansió territo-rial que ell va deixar endegada i que con-tinuaren els seus descendents.Aquesta mostra no ha estat pas la prime-ra que s’ha pogut veure tant al Masnoucom a Teià, ja que el passat 2007 pelsetembre s’hi va exposar la titulada “100ANYS DE PREMSA PERIÒDICA... enCATALÀ –del 1841 al 1939-”. I esperempoder seguir col·laborant en aquestanoble tasca de la difusió de la cultura i lahistòria del nostre país.Només em resta d’agrair a l’Ajuntamentde Teià i a totes les persones que hi hancol·laborat que s’hagi pogut dur a termeaquesta exposició i l’anterior.

l’exposició ICONO-GRAFIA JORDIANACRÒNICA avançadaper Joan MurayVocal de Cultura

De l’11 d’abril al 8 de maigInauguració oficial: dissabte, 18 d’abril, a les 6 de la tardaUs hi esperem!Aquesta primera exposició institucionald’enguany serà dedicada a la iconografiajordiana, un tema extensíssim, tant quese’n podrien fer diverses exposicionssense exhaurir el tema; però nosaltresen farem un tast.A l’exposició, hi podreu veure:vexil·lologia, medallística, numismàti-ca, costumari, filatèlia, jocs, art...entorn de la figura de sant Jordi, Patró deCatalunya i d’innombrables països i ciu-

CròniquesL’exposició a TEIÀ800 ANIVERSARI DELNAIXEMENT DELCOMTE-REI JAUME I,el ConqueridorPer Joan MurayVocal de Cultura

tats d’arreu del món, com veureu. Països on exerceix el seu patronatge:Catalunya, Aragó, Anglaterra, Rússia,Grècia, Portugal, Lituània, Sèrbia,Bòsnia, Suècia, Etiòpia, Geòrgia,Armènia, etc.Ciutats d’on és patró: París, Llemotges,Colònia, Magúncia, Bamberg, Dantzing,Londres, Canterbury, Milà, Venècia,Verona, Gènova, Mòdena, Ferrara,Ravena, Roma, Nàpols, l’Alguer,Constantinoble, Licia, Nicomèdia, Vilna,Livàdia, Atenes, Rodes, Creta, Xipre,Beirut, Jaffa, Antioquia, Jericó, Lidda,Jerusalem, Moscou, etc.Entre països i ciutats que veneren santJordi, hi trobareu pràcticament tot el móndit cristià, menys indrets de parla caste-llana.Ara, però, vegem els orígens de la lle-genda jordiana, que, com podreu copsar,té les arrels molt, però molt profundes,tant que es perden a la nit dels temps.La llegenda del cavaller, la princesa, eldrac, etc. té precedents històrics, tal comhe dit, des de pobles i cultures ben recu-lades en el temps. Cada cultura se l’haadaptat a les seves necessitats. En unaparaula, l’ha fet seu i ha agafat així, i diten termes de mercat, la seva clientela. Comencem als primers temps històrics.- Fa uns cinc mil anys, era ja un temafamiliar en la mitologia dels sumeris.Aleshores l’heroi es deia Enki, la deessao princesa Erenshkigal i el drac Kur.- En una segona epopeia, el “sant” rep elnom de Ninurta.- A la tercera, és ni menys ni més que

Cròniques

Sala d’Art del CMC La Unió de Teià

humorísticament, destacàvem una cullera ben visible a labutxaca de la camisa (coses de joventut). La trobada es vacelebrar en un restaurant de Pineda i, dins d’un ambientalegre i distès, van sortir a lluir les velles fotografies i anèc-dotes d’aquell temps i, encara que tots fèiem gala decabells blancs, arrugues i amb una jubilació ja assumida,haig de constatar quedurant aquelles horestots vam tornar a tenird’una manera real i tan-gible els vint-i-un anysde la joventut. Unes foto-grafies de grup i unad’especial amb el meuantic company a imitaciód’aquella llunyana prime-ra, així com el compromísde repetir la trobada, vafinalitzar una jornada veri-tablement entranyable.

19

grar diverses tradicions al seu imaginari.Per a ells aquesta mitologia estava iden-tificada amb Hèrcules. La seva festa prin-cipal era el primer de gener is’escenificava per mitjà del cònsol, quepujava al Capitoli muntant un cavall blancper celebrar el triomf de Júpiter, déu dela llum sobre els esperits de les tene-bres.- La mitologia cèltica també té el seuheroi lluitant contra la bèstia. Les epope-ies del rei Artús fan del drac un signe dereialesa, com es pot veure encara a labandera de Gal·les.- Als països nòrdics és Thor, déu del Tro,fill d’Odin i Frígia, protector diví contramonstres i gegants, que mata llançant-los la seva cèlebre maça.

- A les llegendes germàniques també hiapareix com a Sígfrid, el déu de l’Europacentral, mite que es féu més cèlebre permitjà de la música de Wagner, com en elCant dels Nibelungs.- De tots aquests exemples, com d’unamena de còctel, en va sorgir l’epopeiajordiana, adaptada, això sí, als diversoscostums, cultures, etc.- Entre els exemples tenim lad’Anglaterra, on va donar fins i tot nom aun orde de noblesa, el famosíssim Ordede la Garrotera.- I a Catalunya, on potser es conservaamb més dinamisme, és la festivitat perexcel·lència de l’amor i la cultura. De larosa i el llibre. El dia dels enamorats i elslletraferits.

Gilgames i supera les anteriors epopeiesi es converteix en el fet mitològic mésimportant de l’Orient. Això passava al ter-cer mil·lenni abans de Crist. Fou l’heroide: hitites, assiris, babilonis, cananeus,fenicis, etc.- Després vindria Egipte. Aquí és Horus,fill d’Isis i Osiris, que va vèncer Set-Tifó,el cocodril-drac.- Per als grecs antics fou Apol·lo, fill deZeus i Leto, que va combatre contra laserp Pitó, la pell de la qual va oferir a lasacerdotessa de Delfos. D’aquí prové elnom de “pitonisses”. També l’identifica-ren amb Perseu, semidéu fill de Zeus iDànae, i fou el més enamoradís delsmatadors de dracs. - Roma no podia quedar enrere i va inte-

Per a molts possiblement sigui poc important parlar o ferreferència al servei militar, la popular “mili”; per a alguns foufins i tot una incomoditat gairebé ineludible, una espècie dexarampió, que els nois havíem de passar, però que, comquasi totes les coses de la vida, també tenia la seva partpositiva i potser la més entranyable era que generava amis-tats, algunes per a tota la vida. Personalment recordoaquell període on el nivell de companyonia i d’altruisme eraaltíssim entre els xicots que ens vèiem en l’obligació deconviure junts durant setze mesos en un lloc llunyà i inhòs-pit com el Sàhara. Tampoc no és cap novetat que moltespromocions s’hagin trobat al llarg dels anys per rememoraraquells dies; però el que potser no sigui tan comú és que,propiciat per l’amic Joan Casals, un petit grup d’antics com-panys ens reuníssim després de... quaranta-sis anys!Concretament, el dia dotze de març ens vam trobar aPineda, d’on eren alguns d’ells, altres de Sabadell,d’Arenys de Munt i en Casals i jo, del Masnou. Vaig tenirl’alegria de retrobar-me amb un company de Pineda quevaig conèixer durant el període d’instrucció; després li vaigperdre la pista. Guardava una fotografia de tots dos on,

UNA JORNADA ENTRANYABLEPer Josep Condeminas

A dalt: Joan Casals i Agustí sobre un camell.A sota: Josep Condeminas amb un soldat saharauí.

20

Ens complau dirigir-nos a vosaltres per informar-vos que

posem les nostres escoles infantils a la vostra disposició

i perquè us volem fer saber que el nostre desig és ajudar

a cuidar i educar els vostres fills.

A la vegada també, si ens ho permeteu, us comuniquem

que és millor no esperar gaire a començar l’etapa dels

aprenentatges infantils, ja que el període de formació

d’un infant comença en el moment que neix. L’actuació de

l’adult envers ell serà decisiva perquè construeixi de

forma rica i plena els fonaments de la seva personalitat.

El Petit VailetVentura i Gassol, 29 el Masnou

93 555 57 11

Vailets Av. dels Cedres.10 Urb. Mar i Muntanya,Alella

(darrere el camp de futbol del Masnou)

93 555 09 00

CENTRES D’ENSENYAMENT INFANTILA partir de 4 mesos

V ia letsi

La Mona de PasquaLa cuina de l’Antònia

Sant Felip, 45 · 93 540 97 41 · El Masnouelcullerot@hotmail.com

De tot per a la cuina

INGREDIENTS

Per al pa de pessic: 1 iogurt, 3 mides de iogurt defarina amb llevat, 2 mides de iogurt de sucre,

1 mida de iogurt d’oli, 3 ous i llimona.Per a la Xocolata: Xocolata i Llet.

ELABORACIÓ

Aquest cop serà la mainada qui ens faci la mona durant lesvacances de Setmana Santa, com en el nostre taller. És benfàcil i sols necessiten una mica d’ajuda i molta imaginació…Apa, doncs, posem-nos a la feina, nois!En un bol batem els ous i el sucre fins obtenir una massa benesponjosa.Hi afegim el iogurt, l’oli i la raspadura de llimona. Ho mes-clem de nou i hi afegim la farina amb el tamís; si no en tenim,ho farem amb un colador ben fi. Ep!, no us deixeu el pessicde sal! Quan la massa sigui ben fina i sense grumolls, laposem dins el motlle i al forn! El forn ja hauria d’estarcalent a uns 170º.Hem d’anar-ho controlant fins que sigui daurat.La xocolata, la desfarem al bany maria. És a dir, posemaigua en un cassó i el posem a escalfar. Dins hi posem un bolamb la xocolata dintre. Quan bulli l’aigua, la xocolata esdesfarà; si és molt espessa, hi podem afegir un raig de llet.Però… compte!, no hi pot caure aigua dins de la xocolata.Apa! Ja ho tenim tot a punt. Només cal cobrir el pa de pes-sic amb la xocolata calenta i guarnir-lo amb tot allò que ensagradi, gominoles, ous de xocolata, fideus de colors…

Col·leccionisme

21

ExposicionsFins al 10/4Cèlia Herce. Pintures

De l’11/4 al 8/5ICONOGRAFIA JORDIANA. Sant Jordi en l’art, numismà-tica, medallística, costumari popular, etc.

TROBADA MENSUAL D’INTERCANVI DE PLAQUES DECAVA, PUNTS DE LLIBRE, SEGELLS, MONEDES,POSAGOTS, GOIGS, ETC.Cada segon dimecres de mes, de 7 a 9 del vespre, al localsocial de Gent del Masnou.PROPERES TROBADES: Dimecres 8 d’abril, Dimecres 13 de maig

Conferències

I n f o r m aCICLE DE CONFERÈNCIES SOBRE EL PATRIMONI DE LA UNESCODIMECRES 22 D’ABRIL A LES 19.30:

“UNA VOLTA AL MÓN A PARTIR DEL PATRIMONI MUN-DIAL DE LA UNESCO”DIMECRES 29D’ABRIL A LES 19.30:

“EL PATRIMONI ORAL I IMMATERIAL DE LA HUMANI-TAT. UNESCO”Amdues conferències seran a càrrec d’Àngel Morillas, his-toriador i coordinador d’un projecte de la Unesco sobrePatrimoni Mundial.Organitza: Associació UNESCO el Masnou, amb lacol·laboració de Gent del Masnou.

Diumenge 26 d’abril, de 9 del matí a 2 de la tarda

8a VOLADA D’ESTELS A LA PLATJA DEL MASNOU

Davant del baixador d’Ocata Hi trobareu:Taller de construcció d’estels • Enlairada general• Globus estàtic • Xocolatada per a tots els participants

No cal inscripció. Activitat oberta a tothom.

AMICS I ANTICS ESCOLTES DEL MASNOU

GENT DEL MASNOU

L’ENDEVINALLA per V.D.R.Camino potes enlaire,tinc l’espinada als peus,el meu tresor, a la panxa,i visc amb el ventre obert.

Resposta: El vaixell

CONVOCATÒRIA ASSEMBLEES GENERALS ORDINÀRIA I EXTRAORDINÀRIA DE L’ANY 2009

D’acord amb el que disposen els estatuts de Gent del Masnou, a través de la present es convoquen les Assemblees Generals ORDINÀRIA i EXTRAORDINÀRIA per al diumenge,

dia 26 d’abril del 2009, a les 12 del migdia, al local social, carrer Doctor Agell, 9

ASSEMBLEA ORDINÀRIA

Ordre del dia:

1/ Lectura i aprovació, si escau, de l’acta de l’Assemblea Ordinària de l’any 2008.2/ Presentació i aprovació, si escau, de l’estat de comptes de l’exercici 2008 (*)

3/ Presentació i aprovació, si escau, del pressupost per al 2009 (*)4/ Presentació de la memòria de l’any 2008 i projectes per al 2009.

5/ Suggeriments i preguntes.

(*) L’estat de comptes del 2008 i el pressupost del 2009 seran, a partir del dia 19 de febrer, a disposició de tots els socis al local social per a la consulta i estudi previs.

D’acord amb els estatuts, es poden presentar, amb el suport mínim de 10 socis, al·legacions i mocions a la propostade l’ordre del dia de l’Assemblea Ordinària i incloure-hi nous punts

fins a 30 dies abans (19 de març, data final) del dia de celebració de l’Assemblea, mitjançant escrit adreçat a la Secretaria de l’Associació.

ASSEMBLEA EXTRAORDINÀRIAOrdre del dia: 1/Punt únic:Renovació dels càrrecs de President, Secretari,

Vocal de Cultura i Vocal de l’Esportiva (*)

Cordialment, Joan Casals i Agustí President de Gent del Masnou

Joan Comellas i Maristany. (El Masnou, Maresme 1913-2000)

Músic, pintor i ceramista

QUIRIOLOGIA • QUIRÒFAN - QUIROGNÒMIA • QUIROMÀNCIA Quirognòmia. Estudi de la mà d’un individu per alconeixement del caràcter d’aquest.

Mirar que no et faci un estudi quirognòmic una gitanaqualsevol, cal escollir-Ia, almenys que sigui bella i distingi-da.

Quiriologia. Pintura de les idees per mitjà de les imat-ges dels objectes visibles.

Tobey i Tàpies quiriològics.

22

Quiròfan. Sala d’operacions quirúrgiques.

Més val no entrar-hi, que de vegades no en pots sortir.

Quiromància. Endevinació de la inspecció de la mà,especialment de les seves ratlles.

Si és seriosa, pot passar.

S e r v e i s i m m o b i l i a r i s e n g e n e r a l

Administració i venda de pisos, cases i rústiques.

Propietat horitzontal Assessoria jurídica

FF PP

FFFinques PPPuig S L

Mossèn Jacint Verdaguer, 14 · El Masnou Tel. 93 555 10 60 / 17 61 • info@finquespuig.net

T/ 93.555.69.03

iCeigrupImmobiliarias

FINQUES MESLLOCLLIGOÑA CAYETANO

Sant Miquel, 23 - 08320 el Masnou - www.meslloc.com

E S P E C I A L I S T E S E N D I A M A N T S

Ens hem traslladat al carrer Pere Grau 14, al costat de Mobles Vilalta

Pere Grau, 14 · El Masnou · 93 555 64 51 23 d

’abri

l S

ant

Jord

i

SALAAUTOMOCIÓ• MECÀNICA I ELECTRICITAT DE

L’AUTOMÒBIL• PNEUMÀTICS• ALINEACIONS • AIRE CONDICIONAT

C/. Xile, 1. Tel 93 540 42 04 • El Masnou

Flors i plantesJOANNavarra, 100 el Masnou 93 555 79 34 info@florsjoan.com

23 d’abril Sant Jordi3 de maig Dia de la Mare

www.florsjoan.comLa teva floristeria a internet

Av. Joan XXIII, 66 el Masnou 93 555 01 35

A qualsevol hora i des dequalsevol lloc

www.flors-isabel.comLi fem arribar la seva comanda on vostè vulgui.