La escriptura humanística

• Va ser el liberalisme del segle XIX el que va afirmar que en el Renaixement es va descobrir la naturalesa de l'home, el seu ideal de llibertat de jerarquia i de pensament en reacció contra les teories romàntiques i contra la propaganda, que es feia de l'Edat Mitja.

• Els homes de l'Il·luminisme del segle XVIII van mostrar una gran afinitat amb els homes del Renaixement, als que van considerar irreligiosos (més que això van ser antiescolàstics.

• Però el Renaixement va començar en l'Edat Media quan el pensament filosòfic va presentar la naturalesa com una cosa per si mateix i no com un símbol d'una realitat superior. En el Renaixement es culmina aquest procés quan els eixos del pensament se separa de Déu per ancorar-se en la naturalesa. La unitat que l'Edat mitjana|mitja havia posat en el Creador es transporta al creat.

Introducció

• L'harmonia que hi ha en la Naturalesa pren la seva expressió més fidel en les matemàtiques. Apareix una nova estètica basada en el pitagorisme. El número es converteix en l'element prevalent en les arts i en la cerca de les proporcions perfectes i en l'estudi de tres mitjanes: l'aritmètica, la geomètrica i l'harmònica.

• "Aquells mateixos números pels quals un concert de veus apareix magnífic, són els mateixos que omplen també els ulls i l'ànim de plaure meravellós" va escriure l'humanista Alberti.

• L'art gòtic, segons la seva extrema concepció de l'espai, no va donar ordre ni forma. El Renaixement va tornar ordre numèric en l'espai, va fixar relacions que el gòtic havia abandonat i va desenvolupar la perspectiva (forma subjectiva i forma objectiva).

• Tractem d'una escriptura del Renaixement que és gairebé pura imitació de la carolina de l'Alta Edat Mitja. Se li dóna el nom d'humanística perquè va ser introduïda i difosa pels humanistes del segle XIV i XV i perquè va ser la forma d'expressió gràfica del moviment cultural humanista.

• És també denominada antiqua o antiga per contraposició entre l'antiga carolina i la modernitat que en aquells segles s'atribuïen precisament a les gòtiques. El terme antiqua és una conseqüència de la terminologia gràfica de tots els que practicaven amb normalitat l'art de la moderna escriptura gòtica per ofici i necessitat en els segles XIII i XIV. També ha estat anomenada romana i cursiva. Fonamentalment és un alfabet minúscul i és corrent per això denominar-la minúscula humanística.

• Fins ara el fenomen normal en la Història de l'Escriptura és que es passi de l'escriptura capital clàssica a la nova minúscula i d'aquesta, per exemple a la visigòtica per tendències gràfiques, sense voluntarietat en els seus inicis i per fets culturals coetanis.

• Les tendències gràfiques internes ( tall de la ploma, ductus, angles, suports) espontànies, unes, artificioses d'altres, conscients i subconscients, determinaven el desenvolupament i evolució de les formes de l'alfabet.

• Des de la introducció de l'alfabet romà el segle VII abans de Crist fins al fenomen de l'escriptura humanística en l'ocàs del segle XIV, no hem vist cap tenacitat voluntari de poques persones per retornar a un sistema d'alfabet llatí amb formes de passat.

El fenomen desconcertant

• En la Història de l'Escriptura Llatina hem conegut fets culturals externs al procés d'evolució gràfica. Aquells només impulsaven i ambientaven les tendències de l'escriptura: l'aparició de la literatura llatina en els segles de la República romana i la consolidació en l'Imperi d'August (Capital clàssica romana), l'expansió del Cristianisme el segle III (sistema nou romà amb uncials i semiuncials), les invasions dels bàrbars (el particularisme gràfic de les escriptures dites nacionals) la revisió textual dels texts sagrats en l'època carolíngia (escriptura carolina), l'aparició de noves maneres de lectura a les ciutats i les universitats (les gòtiques).

• L'escriptura humanística té una aparició desconcertant en la Història de l'Escriptura perquè no són les tendències gràfiques sinó els fets culturals els que provoquen el sistema escripturari.

• Es trenca la lògica de l'evolució històrica de l'escriptura: – Es tracta d'un simple retorn voluntari a formes gràfiques abandonades i

substituïdes (l'escriptures de la classe carolina) al marge del grafisme del moment. Els humanistes van fer viatges d'estudi a biblioteques d'antics monestirs a buscar texts clàssics genuïns tal com els usaven els romans i a grecs. Entusiasmats els van copiar literal, figurada i formalment. Però aquests còdexs no eren dels antics romans, sinó escrits per monjos i clergues en minúscula carolina dels segles IX a XII.

Minúscula carolina S. XI

– No va ser una tendència general en el mateix procés gràfic de l'escriptura llatina en les seves formes gòtiques, usuals en llibres i documents. El retorn procedeix només d'una elaboració reflexiva i voluntària a Itàlia, en els segles XIV i XV, per part de dues persones, amb noms i cognoms, entusiasmades per l'escriptura dels còdexs clàssics i antics: Poggio Bracciolini i Coluccio Salutati. Eren persones estranyes al nucli dels que practicaven l'art de l'escriptura en cancelleries, monestirs i stationes universitàries sinó persones de la cultura de les ciutats italianes.

Escriptura humanística rodona o romana de l'any 1471

Epístola de Cicerón a Àtic. Manuscrit de Poggio Bracciolini.

Escriptura de Coluccio Salutati. Segona meitat del S. XIV

• És desconcertant també com aquesta escriptura ha reconstituït a gairebé tot el món civilitzat aquella unitat gràfica romana dels segles IV i V. Les formes humanístiques rodones i cursives (aquestes per ressaltar o subratllar), des del segle XVI fins avui són les dominants.

• La seva penetració arriba a cultures com la japonesa o la xinesa.• Amb la màquina d'escriure, el segle XX, i amb els ordinadors

informàtiques (Estafis new roman, Garamond...), productes occidentals, el predomini de l'escriptura humanística és major i incontestable.

• El segle XIV i a Itàlia la cancelleresca documental (gòtica cursiva formata) va passar dels documents als còdexs o llibres de lectura i estudi.

• Petrarca va maleir aquesta gòtica cursiva llibres com vaga, luxurians o luxuriosa, pròpia de pictores, de traços artificiosos (artificiosis tractibus litteris) i inventada per a qualsevol cosa menys per llegir (ad alium quam ad legendum inventa).

• El gran poeta d'Itàlia va anhelar una lletra cuidada i clara (castigata et clara), que fos bé captada pels ulls (assequi ultro occulis ingerens). Va aplicar a l'escriptura antiga i més vetusta paraules tals com majestat (vetustioris litterae maiestas), sobrietat i decòrum (omnis sobrius...ornatu).

El fenomen italià

• Des de Petrarca la influència de la minúscula carolina va ser cada dia més determinant en el desenvolupament de les escriptures libràries del segon Trecento italià.

• Els humanistes van declarar ostensiblement el seu menyspreu envers les formes anguloses i difícils de la gòtica que notaris, cancellers i burgesos llegien i escrivien. Aquesta representava per als refinats bibliòfils l'expressió del bàrbar pensament medieval.

• Amb l'adopció de l'antic alfabet, rodó i agraciat amb l'estela del món clàssic, van respondre des del llibre manuscrit a les exigències d'un nou gust estètic que es donava ja en totes les altres arts des de l‘arquitectura a la pintura.

• Amb l'entusiasme italià pels còdexs antics, amb l'exigència d'una lectura clara, i amb la consciència de crisi en l'escriptura gòtica, en la qual els valors decoratius, pictòrics i rítmics s'havien imposat als escripturaris, expressius i comunicatius, estaven obertes les portes en els models recuperats, després, per Coluccio Salutati i Poggio Bracciolini (1380-1450) en els quals es distingien totes les lletres i no es fatigava l'ull per identificar-les. Aquests dos italians són els que primer "reprodueixen" de manera pura i planerament l'escriptura carolina. Tant que primera vista, moltes vegades no és fàcil distingir una escriptura carolina d'una humanística rodona.

• Imiten l'escriptura i també reviuen artificiosament l'aspecte, factura, format, ratlles i ornamentació dels còdexs antics.

• Poggio va donar a la imitació pura i simple un estil gràfic propi mitjançant l'arrodoniment de les astes, l'enriquiment de les rematades triangulars i l'arrodoniment de formes com la g. Poggio va ser un renovador de les lletres majúscules romanes. Va estudiar làpides antigues i crec un alfabet estilitzat que es va imitar en les inscripcions de l'època.

• Arriba a la seva perfecció la segona meitat del segle XV.

• L'escriptura humanística rodona reprodueix l'aspecte de la carolina dels segles IX i X, encara que els humanistes introdueixen formes adquirides en el sistema de les gòtiques:– La titlla sobre l'i, que van introduir les gòtiques, s'aplica en

la humanística. Igualment la r en forma de 2 alterna amb la r dreta. Igualment la forma aguda de la O al principi de paraula.

– L'"a" és la uncial i la "d" porta l'asta recta i sense inclinació.

– Els caiguts o astes descendents de la “p" i "q" rematen amb petites traces que igualment s'afegeixen a les astes verticals de f, m, n i s.

– Els diftongs ae i oe abandonen les lleis de Meyer i s'escriuen amb la normalitat de l'escriptura clàssica romana. Formen lligadura els nexes ct, et, i st.

– Les abreviatures són rares.• Les formes gràfiques s'atenen i responen a la idea

geomètrica que Cisarano, comentarista de Vitrubi, buscava en el Duomo de Milà:– Són crides a un ordre rigorós.– Es busquen relacions amb altres formes visibles,

especialment amb l'arquitectura, amb l'harmonia del cos (lletres i rostre, lletres i cos).

– Se insereixen lletres en figures geomètriques ideals (quadrats, cercles...).

– Totes es recondueixen als mateixos principis racionals.– Emprenya l'oripell, l’engegada vel·leïtosa i incontrolada

que no sigui necessària i funcional. – Renúncia als enllaços i lligadures. La carolina era una

model ideal perquè era:• Clara per diferenciar les lletres.• Senzilla de traçat. • Llegible • Mes llegible suprimint les abreviatures. • Podia ésser posada o cursiva.

– El Renaixement humanista a més renúncia a l'expedient accelerador de les abreviatures. Tal sistema:

• Havia arribat a ser molt hostil per al lector. • Estava massa fet per al llatí i la llengua comuna era la romanç. • El padró de llengua dels humanistes va ser Ciceró.

Humanística rodona del segle XV

• Els humanistes recercaven i inquirien en les velles biblioteques monàstiques i catedralícies de l'Alta Edat Mitja els texts clàssics en versions genuïnes de l'Antic Imperi romà. Van creure ingènuament que els havien trobat als còdexs escrits en escriptura carolina dels segles IX a XII. A aquesta escriptura li van dir antiga (antiqua). Les seves formes més cal·ligràfiques van ser reviscudes a les còpies luxoses de còdexs el segle XV.

L'error històric dels humanistes italians

• Tot el que es considerava humanista es presentava en la societat culta com a posseïdor de llibres dissenyats amb una òptima cal·ligrafia en littera antiqua. Florència va ser el focus de projecció de la minúscula humanística.

• Des de Florència la humanística es va difondre per tot Itàlia, inclosos els regnes de Nàpols i Aragó.

La identificació de l'home humanista a través de l'escriptura

• Va ser l'escriptura clara, bella i elegant en la qual es van expressar els majors animadors de l'Humanisme els segles XV i XVI. Les seves formes i disseny gràfic eren concordes amb els gusts estètics del Renaixement: Poca decoració, molta linealitat, molta plasticitat i molta mesurada.– Va ser una escriptura elitista d'homes doctes amb instrucció superior

i perfecte coneixement del llatí clàssic. No era l'escriptura normal de llibres i documents dels seus coetanis teòlegs, mèdics, filòsofs o juristes. S'assentava en llibres de luxe per a bibliòfils exquisits, costosos i cuidats fins i tot en els seus elements més mínims.

• La difusió social va ser limitada a molt pocs per la funció particular dedicada només als còdexs clàssics que no entenien la majoria dels lectors per la falta d'un ensenyament escolar d'ella i malgrat ser usada a tot Itàlia. La difusió social l'assoliria mitjançant el cisallament de les seves formes per a les premses de la impremta, nascuda la segona meitat del segle XV.

• Els còdexs litúrgics seguiran en la gòtica textual i els mercaders, notaris i escrivents de cancelleries continuen usant la gòtica cursiva més o menys formada.

• El segle XV, entre 1412-1440, apareix la mal denominada humanística cursiva, perquè no és un tractament amb ductus cursiu de la humanística rodona. És una escriptura que procedeix de l'elaboració i tractament de la gòtica notarial i cancelleresca italiana. Les seves característiques fonamentals són:– Elegància. – Subtilesa i finor. – Inclinació progressiva o cap a la dreta.

La mal denominada humanística cursiva o escriptura cursiva

– Astes i llargs caiguts.– Lligadures abundants.– Nexe et=&. – L’"a" rodona = a.– L’ " e " oberta en els dos traços.– La “s" en un sol traç.– G oberta per baix.

Cursiva o humanística cursiva.

Aquesta escriptura es va donar a la Secretaria de Breus de la Cancelleria Pontifícia, en la cancelleria dels Sforza-Visconti i en llibres de poc luxe.

• En la cursiva, utilitzada en cartes i documents, i també en llibres ordinaris i no de luxe, està l'origen de l'escriptura manuscrita d'Europa i Amèrica en l'Edat Moderna, a excepció dels països alemanys que es van ancorar en la gòtica. L'escriptura cursiva, transmesa a través de l'escriptura anglesa, és la que aprenem avui en els col·legis i la que emprem en l'escriptura manuscrita d'ús diari en apunts i notes de classe. Els traços de l'i, m, n, i o es redueixen a una successió de traços ondulats en fistó o en arc.

• El gust per la cal·ligrafia s'ha mantingut fins avui en països com Anglaterra i els Estats Units.

Escriptura cursiva (llibre d’infantesa, El Salvador)

• En el Renaixement es donen altres condicions gràfiques en l'escriptura manual i aquesta cerca altres mitjans acceleradors:– Formes prou llegibles gràcies a l'abandonament de les

abreviatures, de les quals es fa des de llavors un ús marginal. L'estenografia o taquigrafia, art d'escriure tan de pressa com es parla per mitjà d'abreviatures i certs signes, supliria en una escriptura especial l'estalvi de temps mitjançant l'abreviatura.

– Formes capaces d'accelerar amb mitjans tècnic gràfics els temps d'escriptura:

• Una mera impostació del sentit giratori de l'escriptura en la qual la lligadura es converteix en un sistema d'acceleració del ritme de la grafia.

• No permetien aixecar la ploma del pergamí o del paper mitjançant trets d'unió.

• Aldo Manuzio va introduir aquesta lletra en la tipografia d'impremta.

• Amb la invenció de la Impremta l'escriptura a mà va deixar de ser el mitjà únic de conservació física i difusió de la cultura. El manuscrit va perdre la seva importància en la composició d'un llibre.

• En els anys 1450-1500 Itàlia va ser la major productora de llibres impresos. La impremta italiana va renunciar als caràcters de textura gòtica de Gutemberg i va adoptar l'elegant i humanista rodona antiqua.

Escriptura i impremta. Els mestres cal·lígrafs

Gòtica textual de llibres incunables

• Es creen per a la Impremta tipus aïllats, lletra per lletra. El seu traçat és més rígid, menys sinuós i amb astes més marcades amb gràcies que els que es donaven als manuscrits humanístics. Encara avui la humanística rodó o antiqua perviu en els caràcters d'impremta de llibres, periòdics, ordinadors, i anuncis de publicitat.

Humanística rodona dita romana en tipus d'impremta

Incunable de Virgili en lletra romana

• En l'Edat Moderna els llibres manuscrits van perdre el protagonisme. Van seguir gairebé exclusius en llibres litúrgics com Missals i Graduals. Les formes gràfiques de la Impremta van absorbir la cal·ligrafia dels llibres. L'escriptura a mà, fins a l'aparició de la màquina d'escriure als finals del segle XIX que és una impremta individual, es va reduir a l'escriptura escolar, a la preparació d'originals d'impremta, als documents notarials i cancellerescs.

• Les grafies individuals prenen un major protagonisme als documents manuscrits i degeneren moltes vegades en la il·legibilitat, perquè es llegeixen més per intuïció que per coneixement de les seves formes.

• Quan Gutemberg va inventar els tipus metàl·lics movibles al voltant de 1450 els escrivents ja no eren necessaris per a fer llibres. Durant un temps van sobreviure escrivint els títols dels llibres impresos i inscrivint lletres inicials en color. Això resultava més econòmic que crear un tipus metàl·lic per imprimir, per exemple, una sola lletra vermella en una pàgina.

• A més van continuar fent llibres manuscrits per a clergues.

• Una vegada la gent aprenia a llegir volia després aprendre a escriure; així que els amanuenses es van convertir en mestres cal·lígrafs.

• S'imprimeixen manuals de cal·ligrafia amb models impresos en fusta gravada, que produeixen quaderns en massa que els mestres empren a les escoles. Els models impresos es caracteritzen per l'individualisme i caprici de cada cal·lígraf. Malgrat tot, les seves fonts d'inspiració està en les escriptures dels humanistes italians del segle XV.

• El sistema d'impressió en buit es va inventar alhora. Es gravava la imatge de cada lletra amb un punxó afilat o burí sobre una placa de coure. Aquesta tècnica proporcionava unes línies i lletres perfectament controlades i definides, amb gran finor tècnica. No tenien res a veure els quaderns de cal·ligrafia gravats amb fusta als gravats en coure.

• La impressió en coure o calcografia no permetia reproduir perfectament l'escriptura feta amb ploma de tall ampli, la ploma que feia gruixuts i fins només amb canviar la direcció de la mateixa i els canvis d'empastaments de tinta, fins i gruixuts, són molt bruscos.

• En canvi, amb les plomes de punta fina i afilada és necessari pressionar la ploma per fer un gruix, i no estrènyer per produir un fi. Les plaques gravades en coure permetien millor aquestes escriptures amb ploma fina.

• La penetració de l'humanisme a l'Europa occidental va ser la causa de l'expansió dels tipus de lletra humanístics, i la resistència va induir a alemanys, russos i turcs a l'aïllacionisme dels alfabets fraktur o gòtic, ciríl·lic i aràbic.

Escriptura i nacionalismes

Gòtica alemanya de Fraktur

• El 1928, Turquia va adoptar oficialment l'alfabet llatí i es va prohibir publicar llibres en caràcters àrabs. Els turcs van tenir una elegant cal·ligrafia àrab i per això es va demorar la introducció de la impremta fins a l'any 1729.

• Més gradual va ser l'eliminació de la gòtica fraktur al món de parla alemanya. La raó original del predomini de la lletra gòtica a Alemanya és la preponderància en els segles XVI i XVII dels escriptors teològics sobre els humanistes.

• La teologia de la Universitat de Colònia i la dels luterans de la Universitat de Witemberg van influir en aquest predomini que arriba fins al segle XIX. Abans de la revolució luterana s'usava la cursiva a Alemanya. Aquesta en els moments crítics de formació d'una cultura pròpia, de l'esforç per identificar una tradició nacional i la consolidació d'una confessió religiosa de la Reforma protestant versus la Contrareforma tridentina, va rebutjar l'escriptura humanista com a romana, com pròpia d'una altra religió i nació.

• Els primers en rebel·lar-se contra el monopoli del gòtic van ser els científics, literats, autors i tècnics alemanys. La ciència, la tècnica i la literatura eren cada vegada més internacionals. No podien posar portes al mar i durant el segle XIX van imprimir tots els seus llibres en l'escriptura romana, l'antiqua, assequible al món occidental.

Gòtica textual en llibre imprès.

• Hi va haver un intent d'implantar un alfabet meitat gòtic i meitat romà.

• La conversió definitiva va ser imposada. Els nazis van sostenir dues teories contradictòries: Primer, la gòtica era l'escriptura nacional i la genuïna expressió de la raça ària i, després, amb la visió pràctica del Nou Ordre d'Europa, Hitler va decretar el 3 de gener de 1941 que "l'anomenat tipus gòtic era un invent jueu i que per tant, d'ara endavant seria el tipus Antiqua l'escriptura normal del poble alemany". S. H. Steimberg diu que va ser l'únic bo que va fer Hitler per la civilització alemanya.

• L'expansió de l'escriptura llatina es va detenir a les fronteres de l'antiga Unió Soviètica. L'alfabet ciríl·lic es va convertir en signes d'identitat en el règim stalinista, malgrat els intents en contra de Lenin.

• El 1957 el Consell d'Estat de la Xina va decidir la supressió de 30.000 caràcters xinesos i substituir-los per les 30 lletres de l'alfabet llatí, adaptades a la fonètica xinesa.

• El 1561, la reina Isabel I d'Anglaterra va ordenar el cisellat de tipus d'impremta en "escriptura insular irlandesa" per a les edicions anglicanes del Nou Testament i del Catecisme. Lluny de convertir-los a la religió anglicana, els irlandesos van convertir la seva lletra en una poderosa arma contra Anglaterra. Amb una escriptura summament decorativa, però poc llegible, aquests caràcters van conservar d'una manera activa i eficaç la literatura nacional irlandesa.

Majúscula anglosaxona

Minúscula anglosaxona

• La supervivència de la llengua catalana en deu molt a que les primeres premses s'instal·lessin a Catalunya on es van imprimir poemes a la Verge (1474) i una traducció de la Bíblia (1478).

Conquesta de València,Llibre dels feyts. Jaume I.Primera edició impresa, 1557