L escriptura extensiva

download L escriptura extensiva

of 29

  • date post

    31-May-2018
  • Category

    Documents

  • view

    221
  • download

    0

Embed Size (px)

Transcript of L escriptura extensiva

  • 8/14/2019 L escriptura extensiva

    1/29

    Lescriptura extensiva.Daniel Cassany 1

    L'escriptura extensiva1Com desenvolupar hbits de redacci

    Daniel CassanyFacultat de Traducci i InterpretaciUniversitat Pompeu Fabra

    NDEX

    1. Introducci2. Activitats intensives i extensives

    3. Lescriptura a lescola4. Precedents5. Cap a un enfocament extensiu

    5.1. Objectius actitudinals5.2. Grau d'autodirecci5.3. Extensi dels escrits

    6. Tasques descriptura7. AvaluaciBibliografia

    1. INTRODUCCI

    Lensenyament de lexpressi escrita a lescola rarament es planteja objectius dordre actitudinal.

    Pocs professors es proposen aconseguir, per exemple, que els seus aprenents desenvolupin lhbit

    descriure cada dia, que aprenguin a passar-sho b escrivint, que usin autnomament lescriptura en

    totes les seves funcions (expressiva, comunicativa, epistmica) o que sacostumin a tractar tota mena

    de temes per escrit (personals, acadmics, cvics). En la majoria dels casos, lobjectiu central

    densenyament s el producte escrit i els diversos recursos lingstics (ortogrfics, gramaticals,discursius, etc.) que el conformen. Fins i tot en les escoles ms espavilades en les quals ja ha arribat

    la recent revoluci didctica dels processos de composici i, doncs, es proposen ensenyar el procs

    descriure, a ms del producte, les actituds relacionades amb ls de lescrit no mereixen un

    1 Publicat com CASSANY, D. Lescriptura extensiva. Com desenvolupar hbits de redacci, ponncia extensa,XIIIJornades de Redacci i Escola. Departament de Didctica de la Llengua i la Literatura. Universitat de Barcelona,17/18-11-95. Publicada a: PUJALS, Gemma; SANAHUJA, Eduard. (comp.) Saber de lletra V. Recursos i materials de

    suport per a la Reforma a lrea de Llenguatge. Departament de Didctica de la Llengua i la Literatura,Universitat de Barcelona. 1997. 21-45. ISBN: 84-920023-1-8.

  • 8/14/2019 L escriptura extensiva

    2/29

    Lescriptura extensiva.Daniel Cassany 2

    ensenyament explcit i, en el millor dels casos, queden relegades al currculum ocult del centre.

    En la seqncia didctica ms corrent dexpressi escrita, el professor dirigeix el treball de

    l'aprenent, especificant el producte que s'ha d'elaborar (tipus, tema, to, destinatari, extensi) i

    corregint-lo personalment al final. L'aprenent segueix, de manera mecnica, les indicacions donades i

    poques vegades pot assumir la responsabilitat i la llibertat que pertoquen legtimament a un autntic

    autor d'escrits: s a dir, decidir qu vol escriure, com, a qui, de quina manera; implicar-se en la tasca

    dautocorregir-se i de reformular lescrit per adaptar-lo a les necessitats comunicatives, etc.

    L'absncia de propostes de redacci ms obertes, en les quals l'aprenent assumeixi ms autoritat i

    tingui oportunitats de treballar continuadament, pot ser en la meva opini una de les causes de la

    sensible desvirtuaci que pateix lensenyament de lexpressi escrita. En definitiva, lescola davui no

    noms no sempre motiva els aprenents a escriure, sin que en alguns casos els en pot alienar.

    Val la pena notar que aquesta situaci no es repeteix en daltres rees educatives afins. Aix,

    lensenyament de la lectura distingeix entre activitats intensives de comprensi lectora i activitats

    extensives de foment de la lectura. Les primeres tenen l'objectiu de desenvolupar procediments (les

    microhabilitats de la comprensi: anticipaci, skimming, scanning, inferncia d'implcits, inducci del

    significat de mots desconeguts, etc.) i consisteixen en la lectura i el comentari a classe de textos

    breus, amb mediaci del professor. Les segones, en canvi, es proposen desenvolupar objectius

    actitudinals parallels als que he mencionat per a la producci (generar motivaci, formar hbits

    lectors, construir psit cultural, aprendre a llegir tota mena de textos, etc.) i consisteixen en la lectura

    autnoma i diferida al llarg del curs de llibres de diversa mena (literatura infantil i juvenil, assaig, etc.).

    La suma d'aquestes activitats constitueix un ventall variat i complementari d'experincies de lectura,

    les quals al meu entendre permeten que l'aprenent pugui formar-se ms o menys slidament com a

    futur lector.

    Fent un parallelisme amb la lectura, aquest article presenta un enfocament extensiu de l'expressi

    escrita, que posa mfasi en lensenyament de les actituds i que cal considerar complementari amb la

    resta dactivitats ms intensives. Els apartats segents defineixen els conceptes d'activitat intensiva i

    extensiva, analitzen amb ms detalls els usos escrits a lescola, comenten les caracterstiques

    didctiques de lescriptura extensiva (organitzaci, tipus de text, rol de laprenent, avaluaci) i

  • 8/14/2019 L escriptura extensiva

    3/29

    Lescriptura extensiva.Daniel Cassany 3

    presenten algunes activitats exemplificadores. He preferit denominar aquesta proposta escriptura

    extensiva i no expressi escrita extensiva o composici extensiva perqu el mot escriptura t

    el sentit addient dacci imperfectiva, de la mateixa manera que parlem danimacia la lectura ode lectura extensiva i no pas de comprensi lectora extensiva.

    2. ACTIVITATS INTENSIVES I EXTENSIVES

    La distinci entre lectura intensiva i extensiva s fora coneguda en l'ensenyament de segones

    llenges sobretot en angls. S'hi refereixen, entre d'altres, Munby (1969), White (1983) i Rib i

    Dejuan (1984). A partir d'aquests autors i tamb de Cassany, Sanz i Luna (1993), es poden fer les

    distincions segents, necessriament orientatives i genriques:

    ACTIVITATS INTENSIVES

    Tenen objectius d'ordre conceptual oprocedimental.

    Solen ser heterodirigides; el professor lesdissenya, gestiona i avalua.

    Tenen carcter ms extrnsec. L'aprenentrespon instruccions externes.

    Treballen amb textos breus (fragments,pargrafs, una plana, un conte breu, etc.).

    Tenen duraci curta (minuts, una hora, unasessi).

    Solen ser disciplinries de l'rea dellengua.

    Es relacionen amb el llibre de text.

    ACTIVITATS EXTENSIVES

    Tenen objectius d'ordre actitudinal.

    Sn ms autodirigides; l'aprenent assumeixms autonomia.

    Tenen carcter ms intrnsec. L'aprenentrespon a un impuls interior i personal.

    Treballen amb textos ms extensos, senselmits (llibres, diaris personals, etc.).

    Tenen duraci llarga (un mes, untrimestre, fins i tot un curs).

    Poden ser interdisciplinries.

    No s'hi solen relacionar.

    Les activitats intensives es plantegen objectius d'ordre conceptual (aprendre un determinat tem

    lingstic: un recull lxic, una estructura sintctica o discursiva, etc.) o procedimental (practicar alguna

    destresa especfica: anticipaci d'informaci, inferncia de dades, etc.) a partir del treball amb textos

  • 8/14/2019 L escriptura extensiva

    4/29

    Lescriptura extensiva.Daniel Cassany 4

    breus a laula durant un perode breu i predeterminat de temps, amb la mediaci directa del

    professorat. Solen ser activitats exclusivament lingstiques, que no incorporen continguts provinents

    d'altres rees i, en molts casos, que provenen del llibre de text (o que el professorat prepara enrelaci a la programaci que estableix aquest).

    En canvi, les activitats intensives es plantegen objectius d'ordre actitudinal (fomentar hbits, canviar

    actituds, desenvolupar motivaci, etc) a partir del treball de textos extensos durant un llarg perode

    de temps, dins i fora del centre escolar. Solen ser activitats que deixen ms protagonisme a

    l'aprenent, encara que sigui el professor qui les hagi organitzat inicialment. Tamb poden integrar

    continguts d'altres matries no lingstiques, esdevenint activitats transcurriculars o transversals, i sn

    ms independents de la programaci que segueix el llibre de text. (Caracteritzar ms detalladament

    els punts de lesquema anterior en lapartat 5.)

    Una revisi rpida de les activitats de lectura que es realitzen habitualment en una classe de llengua

    permet distingir fcilment els dos grups. D'una banda, sn intensives les oralitzacions descrits, les

    lectures comprensives guiades amb preguntes prvies o finals, el comentari literari o retric de textos

    (estructura, recursos expressius, etc.), un cloze (text amb buits lxics per omplir), o una sopa de

    fragments desordenats que cal classificar i ordenar. De l'altra, poden considerar-se extensives les

    tasques encaminades a fomentar la lectura extraescolar de llibres, siguin exercicis explcits (lectures

    de curs novelles, assajos, articles, etc., consultes a la biblioteca) o activitats diverses (visites a

    fires de llibres, xerrades amb autors, intercanvi d'opinions, comentari i debat de lectures a classe,

    etc.). Gosaria dir que el professorat de tots els nivells educatius tenim molt clar que lensenyament de

    la lectura ha de combinar ambdues menes de tasques, de manera que, en major o menor, solen ser

    presents en tots els cursos de llengua.

    3. LESCRIPTURA A LESCOLA

    Una anlisi semblant de les activitats d'expressi escrita descobreix una realitat ben diferent i fora

    alarmant! Vegem-ho en detall. En primer lloc, mencionar dues recerques realitzades a lestranger i a

    continuaci em referir a la situaci a casa nostra a Catalunya i tamb a Espanya fent-ne una

    anlisi necessriament sinttica i especulativa.

  • 8/14/2019 L escriptura extensiva

    5/29

    Lescriptura extensiva.Daniel Cassany 5

    Lequip de James Britton (1975) va estudiar els tipus descrits que produen a lescola els joves

    britnics d11 a 18 anys i va concloure que hi havia una absncia molt rellevant del que ell

    anomenava escriptura expressiva (escriure els