El Video Estrategies i Recursos Didactics

Els audiovisuals a l’aulaEl vídeo. Estratègies i recursos didàctics

Generalitat de CatalunyaDepartament d’Ensenyament

Autors:Xavier CasaponsaAlbert CriadoLlorenç GuaschRoger LlovetJordi RodríguezNicolás TorresAnna VeraRaquel Vidal

Coordinació:Roger LlovetAurora MaquinayAnna Vera

© Generalitat de CatalunyaDepartament d’Ensenyament

Edició: Servei de Difusió i PublicacionsCoordinació de la col·lecció: Programa de Mitjans Audiovisuals. PMAV1a. edició: març 1999Disseny de la coberta: OlisonDisseny i maquetació: SATOC Disseny GràficIl·lustracions: Pau Arregui

Dipòsit legal: B-?.???/98

El vídeo. Estratègies i recursos didàctics

3

Índex

Pròleg

Introducció

Conveniència de la integració del vídeo en el Projecte curricular de centre

Activitats sobre l’aprenentatge del vídeo com a mitjà19 Presa de contacte

• Mirar-se pel monitor i mirar a través del monitor• Com són els aparells• Autogravar-se• Jugar a fer “tele”

28 L’enquadrament• Límits del quadre i profunditat de camp• Relativitat de les dimensions• Angulació i punts de vista• Formes narratives i expressives (plans)

48 Els moviments52 El so56 El muntatge

• Concepte i tipus de muntatge• El temps i el seu ritme

61 Recursos• Els trucs i altres jocs• Els decorats• Els títols i crèdits

Orientacions i passos tècnics per a la producció d’un videograma81 Abans de la producció84 Durant la producció

• Normes bàsiques91 Després de la producció

• Editem• Sonoritzem

95 Edició de vídeo per ordinador i vídeo digital

5

7

11

79

17

Els audiovisuals a l’aula

4

Activitats sobre el vídeo com a mitjà d’expressió101 L’entrevista i l’enquesta105 El debat i la taula rodona108 Un noticiari112 El reportatges116 El documental 1120 El documental 2124 Publicitat

• Analitzar un espot publicitari• Canviar el so d’un anunci gravat de la televisió• Canviar les imatges d’un anunci gravat de la televisió• A partir d’un tema o idea determinada fer el guió i la filmació d’un anunci

133 Videoclip136 Dramatitzacions142 Videocarta145 Videorevista/televisió enllaunada148 Videoanimació

• Visionem una animació• La llibreta animada• La màgia de l’animació• Animació de figures planes• Animació d’objectes• Animació amb persones (pixelació)• Animació amb plastilina

Altres usos didàctics i d’organització del vídeo com a mitjà167 Utilització del vídeo com a font documental. Metodologia del visionat172 Utilització del vídeo com a eina d’observació178 Organització i funcionament d’una videoteca a l’escola186 Reporters i reporteres d’escola. Una proposta de treball i d’organització del vídeo

en els centres educatius

Infraestructura, materials i connexions193 Materials, característiques dels aparells i configuracions200 Esquemes de connexions206 Espais

Annexos211 Plantilles (guions, full de minutatge, etc.)

Fonts d’informació221 Bibliografia223 Videografia

165

99

191

219

209


5

Pròleg

Conscients de la importància dels mitjans audiovisuals a la societat actual, el Departa-ment d’Ensenyament, mitjançant el Programa de Mitjans Audiovisuals, vol facilitar la tascadels ensenyants i posar al seu abast recursos escrits i audiovisuals. Aquests materials mos-tren diversos procediments d’actuació a l’escola perquè els alumnes aprenguin a interpre-tar els missatges audiovisuals i, al mateix temps, perquè construeixin les seves pròpiesimatges.

Els materials escrits, i els vídeos que formen la col·lecció ”Els audiovisuals a l’aula”,tenen com a objectiu contribuir a l’aplicació de l’eix transversal de l’educació audiovisualen totes les etapes educatives.

Al llarg de la col·lecció trobareu activitats i suggeriments relacionats amb tots els aspec-tes de l’educació audiovisual. Desitgem que aquest conjunt de propostes enriqueixi lavostra tasca diària.

Maria dels Àngels González EstremadDirectora general d’Ordenació Educativa


7

Introducció

Tothom sap que els centres educatius han estat, tradicionalment, un espai fonamentalper a la transmissió d’informacions i, alhora, un espai per a la comunicació. Aquesta trans-missió d’informacions es basava, fins fa poc, en la comunicació verbal. Tanmateix, durantles últimes dècades d’aquest segle s’ha produït un canvi tan espectacular com el que vasucceir quan l’escola va substituir el sistema comunicatiu oral per la comunicació escrita.En aquells moments, això va suposar un replantejament dels objectius i les metodologiesa emprar en el sistema educatiu.

Amb l’aparició dels mitjans audiovisuals (MAV) veiem que el context comunicatiu estàmés mediat pel llenguatge no verbal que pel verbal, la qual cosa ens obliga a replantejari adequar els currículums escolars a aquesta nova situació.

És evident que la influència dels mitjans audiovisuals és especialment forta entre elnostre alumnat. Rols que fins no fa gaire depenien, bé o malament, d’una manera fonamen-tal de la família i en menor grau dels centres educatius (ideologia, valors i contravalors,comunicació, companyia, etc.), cada cop són més assumits per la televisió, sobretot, i peraltres mitjans audiovisuals en general. De fet, el medi en què viuen aquestes generacions,s’eduquen, etc. està mediatitzat clarament pels mitjans audiovisuals. Aquests no són no-més un instrument per conèixer la realitat, sinó que –en gran manera– esdevenen aquestamateixa realitat. Tot indueix a pensar, a més, que en un futur molt immediat, amb la “revo-lució multimèdia”, la seva presència serà encara molt més important.

Si els mitjans de comunicació són avui tan poderosos que influeixen sobre la realitati poden fins i tot arribar a modificar-la, és evident que influeixen igualment sobre l’escola,la qual forma part d’aquesta realitat.

Per tant, si acostumem el nostre alumnat a rebre informació mitjançant els estímulsaudiovisuals, assegurem una millor fixació del seu aprenentatge i afavorim, al mateixtemps, el desenvolupament total del seu pensament.

Així doncs, els centres educatius han de potenciar l’educació en la comprensió, l’anàli-si, la producció –l’alfabetització, en definitiva– de la imatge i dels mitjans audiovisuals.

L’anàlisi té sentit, per bé que només fos per ajudar que el nostre alumnat no esdevin-gués del tot un consumidor indefens i acrític enfront del bombardeig massiu, sistemàtic ipoquíssimes vegades objectiu dels mitjans de comunicació. I per potenciar, igualment, laproducció de missatges audiovisuals, tal com es potencia la producció de missatges ver-bals. L’aprenentatge de la lectura i de l’escriptura no es pot reduir, avui, al llenguatgeverbal. Cal aprendre a llegir i a escriure les imatges i els sons, perquè el llenguatge audio-visual està tan arrelat a la realitat dels nostres infants i joves que no és possible prescindir-ne si volem partir dels seus interessos i no girar l’esquena al present.

CaracterístiquesAquesta obra és, sobretot, de tipus pràctic. En cap moment pretenem transmetre només

uns coneixements teòrics sobre el vídeo (en aquest sentit, ja hi ha una nombrosa bibliogra-fia que tracta del tema des de perspectives distintes), sinó arribar a aquests coneixementscentrant-nos en una sèrie de pràctiques i activitats que l’alumnat ha de dur a terme. En tot


8

cas, serà a partir de la seva pròpia experiència que els alumnes (i en més d’un cas també elprofessorat) arribaran a continguts o coneixements més teòrics.

Les diverses propostes d’activitats pretenen ser una programació completa i coherentde l’aprenentatge tant del llenguatge com dels aspectes tècnics del vídeo com a mitjà.En conseqüència, el més correcte o lògic seria dur-les a terme totes i d’una maneraseqüenciada al llarg de diferents cursos. Ara bé, creiem així mateix que les diferents activi-tats que es proposen són prou obertes i independents entre si, de manera que cada mestreo professor podrà fer-ne les seleccions o adaptacions oportunes en funció de les moltesvariables –característiques dels nostres alumnes, temps que podem dedicar al tema, mate-rial i espais de què disposem, etc.– que es donen en els distints centres educatius.

Pel caire obert d’aquestes activitats i perquè ens referim a un alumnat del qual elsautors desconeixem les característiques i el grau de coneixements, ens limitem a donarunes orientacions respecte a l’edat i deixem al bon judici de cada mestre o professor definira quin Cicle de Primària o ESO cal aplicar les activitats que s’exposen.

Des d’aquesta perspectiva “pràctica”, pensem que –en la majoria de casos– al professo-rat que vulgui portar a terme aquestes experiències només li calen uns coneixements moltbàsics del mitjà videogràfic. En moltes de les activitats, professorat i alumnat poden avan-çar conjuntament –cadascú, és clar, exercint-hi el seu propi paper– en el seu aprenentatge.

Hem procurat, també, que sempre que fos possible –i creiem que ho ha estat en lamajoria d’activitats que presentem– l’aprenentatge que es proposa fos el més atractiu, lúdici creatiu per a l’alumnat, sense renunciar al màxim rigor pel que fa a l’aprenentatge detècniques i continguts.

Les diverses activitats que es proposen pretenen incidir, ja d’una manera unívoca, jad’una manera interrelacionada, en tres aspectes educatius:

• Formar en la lectura analítica i crítica de missatges videogràfics.• Formar en l’ús del vídeo, tant des d’una perspectiva tècnica (les característiques i elfuncionament d’eines i aparells ), com en les característiques específiques del llenguat-ge de la imatge.• Facilitar l’aplicació del mitjà videogràfic a altres matèries –curriculars o no– per talde potenciar-ne la finalitat educativa.1

Les activitats s’adrecen sobretot a l’Educació Primària, però, per les seves característi-ques, es poden adequar a altres nivells, especialment l’ESO, o altres tipus de formació:tallers de vídeo, esplais que vulguin treballar aquesta qüestió, etc.

La majoria de propostes de treball que presentem són aplicables a diferents àrees delcurrículum i, en alguns casos, són de tipus interdisciplinari. La majoria, per raons de lescaracterístiques específiques del mitjà videogràfic, també estan pensades per realitzar-se enpetits equips de treball.

Una altra característica d’aquest llibre és que la totalitat de les activitats i experiènciesque es presenten s’han dut a terme –o s’hi estan duent– per part dels mateixos autors queles proposen i expliciten. No es tracta, doncs, de plantejaments teòrics o ideals, sinó que aldarrere hi ha l’experimentació en centres educatius de tipologies ben distintes, tant pel quefa al perfil sociològic del centre, com a l’edat i la psicologia de l’alumnat.2

1. Incidim d’una manera especial en els dos darrers apartats, no pas perquè en menystinguem el primer —ben al contrari—,sinó perquè actualment el mercat bibliogràfic ofereix moltes obres didàctiques per potenciar l’anàlisi fílmica, publicitària,etc., en canvi, hi ha un buit important quant a materials didàctics sobre nens i nenes creadors i productors de vídeos.

2. Algunes d’aquestes experiències estan recollides dins la colecció de vídeos “Els audiovisuals a l’aula”, editada pel PMAVdel Departament d’Ensenyament. Generalitat de Catalunya.


9

Estructura del llibreL’ obra s’organitza en diferents blocs, que, és clar, s’interrelacionen entre si.• Partim d’un document –CONVENIÈNCIA D’INTRODUIR EL MITJÀ VIDEOGRÀFICAL PCC– en què justifiquem aquesta necessitat i fem propostes concretes d’organitza-ció per tal de poder-ho portar a la pràctica.• El bloc següent estructura les activitats a desenvolupar amb l’ alumnat:• ACTIVITATS SOBRE L’APRENENTATGE DEL VÍDEO COM A MITJÀ, que presentauna sèrie d’activitats per familiaritzar-se amb el mitjà, tant respecte al llenguatge, comals aspectes tècnics més bàsics.• El bloc d’ACTIVITATS SOBRE EL VÍDEO COM A MITJÀ D’EXPRESSIÓ presenta unasèrie de propostes d’ús del mitjà que són aplicables a les diverses àrees curriculars.Per facilitar-ne l’aplicació, en alguns casos presentem exemples del desenvolupament

d’algunes experiències concretes.• Un altre bloc temàtic, ALTRES USOS DIDÀCTICS I D’ORGANITZACIÓ DEL MITJÀVIDEOGRÀFIC, està format per una sèrie d’orientacions referents a altres usos didàc-tics del mitjà i propostes d’organització.• Finalment, hi trobareu un bloc d’ORIENTACIONS I RECOMANACIONS referides aaspectes de tipus tècnic, materials bàsics, etc.• Pel que fa a la BIBLIOGRAFIA I VIDEOGRAFIA, ens remetem sempre a la general,ordenada temàticament al final del llibre.Tant al bloc de les ACTIVITATS SOBRE L’APRENENTATGE DEL VÍDEO COM A MIT-

JÀ, com al de les ACTIVITATS SOBRE EL VÍDEO COM A MITJÀ D’EXPRESSIÓ, hi respec-tem quasi bé sempre l’estructura següent:

• TíTOL DE L’ACTIVITAT.• PRESENTACIÓ DE L’ACTIVITAT: explicació breu sobre el contingut de l’activitat quees proposa; en alguns casos s’indiquen objectius o aclariments entorn de l’activitat.• EDAT recomanable a partir de la qual es pot desenvolupar la proposta de treball.• DURADA APROXIMADA.• Manera més apropiada de fer l’(els)AGRUPAMENT(S) DE L’ALUMNAT per dur aterme l’activitat.• MATERIAL necessari; n’indiquem, també, el recomanable o l’opcional.• ESPAI adequat per desenvolupar l’activitat.• DESCRIPCIÓ DETALLADA DE L’ACTIVITAT, on s’explica pas a pas tot el procés aseguir.En alguns casos –en funció de les característiques de l’activitat– ens referim, també, a:

• activitats prèvies d’aprenentatge.• el procés de l’activitat desglossat en un abans, un durant i un després.

En la majoria de casos exposem un o diversos exemples concrets experimentats pelsautors i el seu alumnat.• En algun cas la proposta es complementa amb ALTRES POSSIBILITATS O SUGGERI-MENTS.


11

Conveniència de la integració del vídeoal Projecte curricular de centre


13

L’escola no és un gueto aïllat que funciona independentment de la societat. L’escola had’estar oberta a les innovacions i els canvis tecnològics que la societat va generant, disposa-da a integrar noves tecnologies com ara el vídeo.

El llenguatge de la imatge és un llenguatge que vehicula la nostra cultura, la nostravisió del món, de l’home i de la dona. Proporciona valors que esdevenen referències bàsi-ques de la realitat per als receptors. La joventut receptora no se n’escapa, d’aquesta in-fluència.

El llenguatge audiovisual s’ha de conèixer per ell mateix, és a dir, s’han de conèixer icomprendre els seus codis narratius, perquè és una nova manera d’expressar-nos i decomunicar-nos que pot complementar i reforçar l’aprenentatge d’altres llenguatges.

Una conseqüència del que hem dit abans, igualment important, seria preparar l’alum-nat perquè sigui capaç de reaccionar davant de la quantitat d’estímuls publicitaris i davantde tota la informació que poden arribar a rebre, perquè no hi mantinguin una actitud passi-va, conformista i exclusivament receptiva.

És evident, doncs, la necessitat d’integrar els mitjans audiovisuals al PCC com a eixtransversal, es tracta d’una necessitat prevista des de la mateixa LOGSE; al PCC, hi ha dequedar molt clar:

• Els objectius generals de la matèria• Els continguts

- propis del mitjà- procediments- actituds, valors i normes

• La seqüenciació dels continguts per nivells• L’organització

- horaris- espais- distribució dels recursos

• El responsable dels mitjans audiovisuals i les seves funcions• El pressupost• La metodologia• Els criteris d’avaluacióAmb tot això arribaríem al punt i final d’un procés que, en general, comença quan

algun membre de l’equip docent amb una certa formació i pocs recursos s’anima a iniciaralguna experiència. És convenient presentar al claustre les reflexions i el resultat del treballrealitzat per mostrar la necessitat d’abordar el procés d’ensenyament-aprenentatge delsmitjans audiovisuals i de determinats mitjans audiovisuals: el vídeo, per exemple. El su-port de l’equip pedagògic és molt important per consolidar la introducció i el treball delsmitjans audiovisuals a l’escola.


14

Propostes com ara aquestes:• La utilització freqüent de documents videogràfics didàctics o comercials en les àreescurriculars.• L’ús del vídeo com a testimoni del gran nombre d’esdeveniments que es van produinta l’escola.• El vídeo per gravar alguns projectes de treball.• La creació de tallers de vídeo.• L’organització de reporters escolars de vídeo.• L’organització i creació de la videoteca.• La iniciativa de treballar el vídeo proposada per l’equip de gestió, per alguns departa-ments, per membres del claustre.• La necessitat de disposar d’una televisió escolar.• El fet de recollir en format videogràfic alguns dels treballs realitzats a l’escola que,malgrat l’esforç, tenen una vida massa efímera.• Possibilitar que els alumnes puguin presentar els treballs en suport videogràfic.• La utilització del vídeo com a eina d’observació que ens ajuda a modificar o a reforçarla tasca educativa.• L’ús de la càmera per observar activitats i processos determinats (l’esbarjo, dissecci-ons, etc.).• Més propostes d’aquest tipus poden possibilitar la introducció i el desenvolupamentdel vídeo a l’escola.

Començar una experiència de treball en vídeo, encara que es tingui molt clar, és quel-com que comporta un cert desànim inicial, ja que:

• es pensa que el material és insuficient• sovint no se’n té la formació necessària• els problemes tècnics trenquen massa vegades el ritme i l’aprofitament de les sessionsde treball• cal esmerçar-hi un temps considerable per obtenir resultats poc visibles• alguns companys poden valorar poc el treball fet

L’experiència ens demostra que val la pena dur a terme aquest esforç, perquè:• és important iniciar el treball d’alfabetització de la imatge• els alumnes responen amb una gran motivació i interès• dominen i manipulen ràpidament els aparells• provoca iniciatives per part dels alumnes• s’aconsegueix elaborar treballs molt creatius• es poden abordar els aprenentatges des d’un punt de vista lúdic i, alhora, molt real• es fomenta l’autonomia i la responsabilitat dels alumnes• se superen dificultats expressives i de timidesa• es globalitza l’aprenentatge mitjançant altres matèries• es reforça l’aprenentatge d’altres matèries• es fomenta el treball en grup i l’actitud cooperativa• es fomenta la relació interclasses


15

Quan s’inicia la introducció del vídeo a l’escola, com s’ha dit abans, s’hi ha de fer parti-cipar la resta dels components del claustre que encara no ha descobert les possibilitatsd’aquest mitjà perquè s’impliqui en els nivells que cadascú cregui convenient.

Es tirarà endavant el procés mitjançant la creació d’una Comissió d’Àudiovisuals.La Comissió d’Àudiovisuals estaria formada pels professors interessats en la matèria.

D’aquesta comissió podria escollir-se’n el responsable dels mitjans audiovisuals a l’escola,un responsable que exerciria unes funcions pròpies i unes altres de compartides amb laresta de persones de la comissió.

Funcions del responsable de la Comissió d’Audiovisuals:• Potenciar la introducció dels mitjans audiovisuals al PCC.• Crear la necessitat a la resta de companys de conèixer la cultura audiovisual.• Proposar que els mitjans audiovisuals es treballin dins l’horari lectiu i la seva organit-zació horària corresponent.• Proposar un espai fix per instal·lar-hi alguns mitjans audiovisuals.• Proposar i portar a cap experiències de treball amb els mitjans audiovisuals.• Formar i assessorar els professors del centre mateix.• Impartir les classes o els tallers d’audiovisuals.• Coordinar els treballs amb mitjans audiovisuals que es facin al centre.• Aportar novetats tecnològiques i noves experiències educatives.• Proposar que el centre destini dintre del pressupost una partida per a audiovisuals.• Fer propostes de finançament (concursos, projectes, etc.).• Responsabilitzar-se del manteniment del material:

- inventari,- bateries,- cintes,- netejar aparells,- notificar les reparacions.

• Fer propostes sobre possibles compres de material.• Elaborar la programació d’audiovisuals.• Elaborar els criteris d’avaluació.• Coordinar-se amb altres centres de la zona que també estiguin efectuant experiènciesamb els mitjans audiovisuals.• Promoure l’organització i l’ús de la videoteca: classificar els documents, buscar mèto-des per ampliar la quantitat de documents, tenir cura i conservar els vídeos originals,idear un sistema de préstec de determinats documents, etc.


17

Activitats sobrel’aprenentatge del vídeo com a mitjà


19

Presa de contacte

TÍTOL DE L’ACTIVITAT: Mirar-se pel monitori mirar a través del monitor

Edat:

Cicle Inicial i Cicle Mitjà (però adaptable a nivells superiors).

Durada aproximada:Una sessió per cada una de les activitats.

Agrupament: Grup-classe.

Material:

Càmera, trípode, monitor i cable d’uns 15 metres, bateries,mirall, cablatge.

Espai: L’aula.

Presentació de l’activitatEs muntarà un circuit tancat de televisió, (monitor/tv connectat a una càmera). Aquesta

primera acció permet situar els alumnes davant la càmera simplement perque es vegin enun monitor. L’alumnat podrà observar i experimentar davant d’aquest com si fos un mirall.Així, cada alumne veurà els altres i l’entorn a través d’una pantalla. És una imatge d’ellmateix poc habitual, ja que es veurà des de diferents punts de vista. Això els permet reco-nèixer la seva imatge en aquest mitjà.

Aquesta activitat es recomana que sigui una de les primeres a fer perquè els alumnesnecessiten jugar, experimentar i ser protagonistes a la pantalla abans d’iniciar qualsevolaltra activitat.

Altres activitats que es proposen són: comparar la imatge del mirall amb la imatgereflectida en el monitor i comparar i qüestionar si allò que veiem al monitor és la realitat.

Descripció detallada de l’activitat

Activitat 1: Mirar-nos i mirar a la pantalla d’un televisor1. En la mateixa aula es munta un circuit tancat amb un monitor de televisió i una

càmera connectats entre si. Si pot ser, el cable que uneix la càmera al monitor ha de serllarg. Un cable d’uns 15 metres no es ven a les botigues, però podem comprar els 15 metresde cable i els connectors RCA i fer-los soldar.

2. Posarem el monitor/tv sobre un carro o una taula i la càmera damunt del trípode.Han d’estar molt junts i a l’alçada dels ulls dels alumnes. És preferible que la càmerafuncioni amb bateria per permetre més mobilitat.

3. S’engega el monitor i la càmera. Es posa el zoom en posició de gran angular, és a dir,al màxim d’obert perquè es vegi el màxim espai de l’aula.

4. Deixarem que els alumnes vagin passant i que es vegin pel monitor, senzillament perdivertir-se. Aquest pas es previ a treballar qualsevol altre concepte amb el vídeo, a fi d’evi-tar que més endavant vulguin donar únicament aquesta utilitat de diversió. I perquè neces-siten reconèixer la seva imatge en el televisor a banda de la il·lusió que els fa.


20

La càmera es canvia de posició per veure’s des de punts de vista diversos. No cal tenirla càmera sempre en la seva posició tradicional (frontal). Se’ls ha d’advertir que sempres’han de mirar en el monitor.

1. Després canviarem la càmera de lloc i la col·locarem al darrere del qui es mira. Aixòels permet conèixer-se des d’un punt de vista inesperat i poc conegut de si mateixos: estracta que es puguin veure l’esquena.

2. Posarem la càmera en posició lateral, perquè es vegin de costat.


21

3. Si posem el trípode amb la càmera sobre una taula, es podran veure des de dalt, o, sise’n té la possibilitat, millor penjar-la del sostre. La imatge d’un mateix sempre és sorpre-nent perquè no estem habituats a veure’ns.

4. També podem treure la càmera del trípode i posar-la a terra, per exemple, per veureun pla diferent de l’ habitual: els peus, etc.

5. Instal·larem la càmera en un altre extrem de la classe per poder visionar altres com-panys que es mouen per aquest espai o, simplement, enfocarem objectes quotidians de laclasse.

És important deixar-los que manipulin la càmera damunt del trípode enfocant allà onvulguin perquè reconeguin altres objectes quotidians a través de la pantalla.

Activitat 2: Comparar la imatge de la pantalla del monitor/tv amb un mirallAmb tot el grup-classe demanem o escollim algú que es posa davant la càmera i fem la

reflexió següent: La pantalla ens reflecteix la nostra imatge com la d’un mirall? Experimen-tem-ho: aixequen la mà dreta, ens toquem l’orella esquerra... què passa?... és el mateixmirar-se al monitor que al mirall?... com és la imatge?... ens dóna la imatge invertida?

Si volem completar aquesta activitat, es pot portar un mirall, col·locar-lo al costat delmonitor i anar-hi veient les diferències de les imatges del monitor i les del mirall a partir del’experimentació mateixa (a l’activitat dels trucs se’n torna a parlar més àmpliament).

Activitat 3: Comparar realitat i imatgeEs tracta de reflexionar sobre la relació entre la realitat i la imatge, de fer entendre –als

més petits– que no són una mateixa cosa, que una d’elles és simplement la representació del’altra. La imatge videogràfica no és sinó una sèrie de punts de color en moviment a lapantalla... que s’assemblen força a la realitat.

Podem enfocar una cadira, per exemple, i preguntar: “¿Què veiem a la pantalla?” Nor-malment, tots respondran que una cadira. Llavors podem demanar a algun dels alumnesque agafi la cadira de la pantalla i que s’hi assegui... Què passa? No pot, perquè es una


22

Edat: Tots els Cicles de Primària.

Durada aproximada: Una sessió.


Material:

Càmera, trípode, monitor, cinta, llibre d’instruccions de lacàmera, cablatge, magnetoscopi.

Espai: L’aula.

Presentació de l’activitatAbans d’abordar el treball directe amb els aparells cal presentar cada un dels aparells

que s’utilitzaran al llarg de les activitats que es decideixin fer per a l’aprenentatge del mitjàvideogràfic. Aquesta presentació ha de ser molt breu i general, perquè les diferents funci-ons ja les descobriran a mesura que es treballin les activitats proposades més endavant.Es tracta que els alumnes assoleixin unes nocions bàsiques des del primer moment i puguinser els protagonistes en la manipulació dels aparells.

Descripció detallada de l’activitatEs pot iniciar la sessió partint del que els alumnes saben dels diversos aparells que

hauran de manipular: les càmeres de vídeo, el magnetoscopi i el monitor de televisió (utili-tat, funcionament, etc.).

La càmera:Mitjançant circuit tancat s’anirà experimentant els efectes que produeixen, en la imatge

representació de la cadira, però no és la cadira. I seria bo que, a aquesta darrera reflexió, hiarribessin ells mateixos.

Una altra activitat consisteix a enfocar un objecte o una persona i comparar-ho totdescrivint les diferències entre el que mostra la pantalla i aquell objecte o persona:

• de quin material està fet l´objecte?• quin tacte té?• les mides són les mateixes?• té relleu?• té fondària?• és del mateix color?

TÍTOL DE L’ACTIVITAT: Com són els aparells

Rec

ZoomObjectiu


23

• Pitjar el botó eject i posar una cinta, remarcant-hi la manera correcta de fer-ho.• Mostrar el botó de gravació i de pausa: rec.• Mostrar que pot funcionar mitjançant una bateria i/o electricitat• S’ha d’explicar com carregar les bateries i advertir que sempre cal descarregar-les deltot abans de tornar-les a carregar, perquè les bateries tinguin més temps de vida.• Mostrar la manera més correcta d’agafar i aguantar la càmera sense trípode perquèno els caigui.• ...Prèviament, o després de l’activitat amb el circuit tancat, se’ls facilitarà el vocabulari

dels comandaments més bàsics de la càmera; en fer-ho és convenient donar-los una fotocò-pia de la fitxa que apareix als llibres d’instruccions, on es veu un dibuix de la càmera i elsnoms dels diversos components.

Als alumnes de Cicle Inicial i Mitjà se’ls donaran aquestes instruccions simplificades,deixant-hi només els quatre elements bàsics: objectiu, zoom, autofocus i l’eject i rec.

TrípodePresentarem el trípode al grup-classe i ensenyarem com pot pujar, baixar, girar, tancar-

se, etc.Mostrarem la peça que cal enroscar a la càmera i recordarem que s’ha de tenir cura de

no perdre-la.Col·locarem la càmera en el trípode i mostrarem la manera de fer-ho.A continuació explicarem quines són les funcions del trípode.

Altres comandaments (Autofocus, lum, fade…)

Eject

que es veu pel monitor, els diversos recursos tècnics que exposem a continuació. Els alum-nes –en funció de la seva edat i/o els seus coneixements– faran d’espectadors o també decàmeres:

• Treure i col·locar la tapa a l’objectiu (imatge/foscor).• Fer anar el control del zoom: in/out i la macro (la imatge varia de dimensions).• El focus: manual i l’autofocus (enfocament i desenfocament). Amb els petits nomésl’hem d’emprar en autofocus.• La llum: d’interior/d’exterior i l’automàtic (canvi d’intensitat de llum). Amb els petitssempre el posarem en automàtic. El fade o fosa s’utilitza per iniciar o acabar unagravació.


24

MonitorExplicarem que el monitor quan s’engega no dóna automàticament la imatge de la

càmera que tenim connectada. Ensenyarem en quin canal s’ha de col·locar per veure lesimatges, aquell que haguem sintonitzat, ja sigui en RF o RCA.

S’explica la manera de connectar la càmera al monitor per disposar d’un circuit tancat.

MagnetoscopiEs mostra com s’engega.Es recorda les funcions dels diferents botons i comandaments a partir dels seus conei-

xements, ja que la majoria tenen un radiocasset, un magnetoscopi, etc. Ells mateixos podenexplicar i mostrar el funcionament de les funcions més bàsiques: pause, ff, rw, play, rec ieject., sense endinsar-nos encara en l’audiodub, l’insert, etc.

RCA RF

Material bàsic

RCARF Euroconnector

Euroconnector

Càmera

Cables

Trípode


25

Edat:

Tots els Cicles de Primària. Al Cicle Inicial amb suport del’adult.

Durada aproximada:

Dos o tres minuts per alumne.

Agrupament: Individual.

Material:

Càmera, bateria o adaptador, trípode o suport similar quefaci la mateixa funció, cinta de vídeo, cadira.

Espai:

Un espai buit, sense ningú: sala, el passadís, la biblioteca,el pati, etc.

Presentació de l’activitatEs tracta de fer una autogravació durant un parell de minuts a fi de familiaritzar-se

amb l’experiència de la gravació i assumir el resultat final del seu propi treball. També,amb la finalitat d’analitzar les reaccions que en cadascú provoca l’experiència de trobar-separlant davant d’un “forat negre”, és a dir, amb ningú, si bé enregistra tot allò que es diu oes fa. És interessant que l’adult provi de fer aquesta activitat prèviament.

Descripcio detallada de les activitatsAquesta activitat, per la seva durada i la implicació d’una sola persona, pot fer-se a

estones, mentre es fan altres classes. 1. En el passadís o qualsevol altre lloc que no sigui dins l’aula, hi instal·larem la

càmera damunt el trípode o sobre una taula que faci de suport. Cal assegurar-se que tinguibateria o estigui endollada i hi hagi cinta de vídeo per gravar.

2. Després col·locarem una cadira davant de la càmera.3. Deixarem la càmera enfocada i preparada En la posició de zoom fent un pla mitjà de

qui segui a la cadira; la deixarem en un enquadrament prou ampli perquè capti alumnesalts o baixos sense haver-ne de modificar la posició.

4. Cada alumne anirà cap a la càmera, pitjarà rec i s’asseurà per quedar-hi enquadrat.Es demana que es posin a parlar sempre adreçant-se al “forat negre” de l’objectiu com

si es tractés d’una persona. Es poden suggerir alguns exemples del que podeu dir: presen-tar-se, explicar un acudit, l’argument d’una pel·lícula, narrar una experiència personal...No ha de durar més de 15 o 30 segons.

TÍTOL DE L’ACTIVITAT: Autogravar-se


26



Agrupament: En petit grup.

Material:

Càmera, cable llarg (15 m), monitor, bateria o adaptador.

Espai: Passadís.

Presentació de l’activitatEs tracta de simular un programa o una actuació en directe davant de la càmera, com es

fa a la televisió. Un petit grup actuarà i la resta de companys els veurà des d’un altre espaimitjançant un televisor. Aquesta activitat ajuda a entendre com funciona o com es crea unprograma de televisió.

En una segona activitat un altre grup actuarà seguint unes determinades pautes i laresta de companys els veurà des d’un altre espai mitjançant el televisor. L’activitat té com aobjectiu desmitificar la comunicació televisada perquè els alumnes entenguin que és unacomunicació unidireccional.

Descripció detallada de les activitats

Activitat 1: Fem “tele”Aquesta activitat rau a participar en un joc de simulació: fer “tele”.Prèviament, se’ls demana que preparin una actuació entre uns quants alumnes. Per

evitar que duri molt, es poden seleccionar només algunes actuacions per transmetre-les1. Posarem la càmera connectada en circuit tancat (amb un cable llarg) fora de l’aula, al

passadís; tancarem la porta i els demanarem que vagin sortint en grup davant de la càmerai actuïn... la resta del grup estarà davant del monitor, com si veiessin un canal de televisió.Algú farà de càmera. Si es vol també es pot iniciar aquesta activitat sortint nosaltres a fora ifer la classe des del monitor.

Desprès, en grup, del que significa fer “tele”: una transmissió d’imatges gravades endirecte o pregravades que arriba per cable o per ones al nostre televisor.

Estar davant d’una càmera parlant pot provocar un cert blocatge i neguit a algunespersones i, en canvi, altres vegades pot provocar desinhibicions. Molt sovint, les personesmés tímides aconsegueixen parlar força.

5. Passats els 15 o 30 segons cal avisar perquè l’alumne s’aixequi i pitgi la pausa, do-nant per acabada la seva gravació.

6. Quan tots els alumnes han acabat, guardarem la cinta.7. A continuació, abans de visionar la cinta enregistrada, podem iniciar un diàleg amb

el grup-classe, comentant les diverses reaccions que ha suscitat l’experiència. Que sentien?Es blocaven? Era estrany parlar a una càmera? És més fàcil parlar si tens algú al davant?...3

8. Finalment visionarem la cinta tots junts, o individualment si es volen aprofundiraspectes més personals o d’autoimatge.

TÍTOL DE L’ACTIVITAT: Jugar a fer “tele”

3. Cal exposar les vivències per tal que els alumnes que s’han sentit blocats, incòmodes, etc. puguin manifestar-ho.


27

Activitat 2: La televisió: un sistema de comunicació unidireccional1. Demanarem a un grup d’alumnes que preparin una actuació breu en la qual s’adrecin

a la resta de companys que han quedat a la classe (que diguin els seus noms, que els facinpreguntes, que els donin ordres).

2. La resta del grup-classe rebrà aquests missatges, potser fins i tot els durà a terme...però quan demanem que els espectadors exerceixin el paper d’emissors –i els de la televisióels de receptors– la comunicació esdevindrà impossible.

3. A partir d’aquí podem iniciar un debat –si cal analitzant programes enregistrats deveritat de la televisió: telenotícies amb els més grans, determinats programes infantils, etc.–sobre la unidireccionalitat comunicativa del mitjà i les seves implicacions i conseqüències.


28

L’enquadrament

TÍTOL DE L’ACTIVITAT: Límits del quadre i profunditat de camp


Duració aproximada: Una o dues sessions.

Agrupament:Divers: Gran grup, petit i individual

Material:

Càmera, trípode, monitor, cablatge, cintes, tetrabrics, pòsters,quadres.

Espai: L’aula.

Presentació de l’activitatEn aquesta activitat es descobrirà que la càmera no és igual que l’ull humà, perquè té

un camp visual més limitat i ens permet manipular la profunditat de camp. (Els límits del’espai del camp visual de l’objectiu de la càmera són els costats que formen el rectangle –elmarc– del monitor càmera.) En aquesta activitat és important que els nens juguin a contro-lar la imatge en i amb els límits de la pantalla. Per a ells i elles és difícil materialitzar l’espaidel camp visual que mostra la càmera, per això és important que ho descobreixin mitjan-çant l’experimentació amb el seu propi cos, allunyant-se i apropant-se a la càmera, explo-rant amb les seves mans i el seu cos els límits de l’espai que aquesta capta.

Descripció detallada de l’activitat: Els límits del quadre (1a i 2a dimensions)

Proposta 11. Podem començar comentant quin és l’espai visual que capta l’ull humà. Així, mira-

rem un objecte o subjecte concret i farem que verbalitzin en veu alta si mentre ho mirennomés veuen el que han escollit o veuen més coses. L’ull humà té un camp visual moltampli i si ens fixem en un punt no perdem la possibilitat de veure el que hi passa al voltant.

2. A continuació, passarem a fer l’activitat amb el vídeo. Prepararem un circuit tancat:càmera connectada al monitor/televisió. Farem la mateixa experiència que abans, però aramirant a través del visor de la càmera. L’ull és substituït per l’objectiu de la càmera.

Però succeeix el mateix amb la càmera que amb l’ull humà? Enfocarem l’objecte o lapersona amb l’objectiu i mirant per la pantalla direm si es veuen més coses, és a dir, siveiem més elements dels que hi ha al visor de la càmera o a la pantalla del televisor. Laresposta serà que no, i, en conseqüència, que el camp de visió de la càmera és més limitatque el de l’ull humà.

Amb els alumnes més petits es pot dur a terme aquest treball previ:• S’agafa un tetrabric i es talla per la meitat i pel forat que ja té retallat (el forat per onsortia el líquid) es pot mirar com si fos el visor d’una càmera.També es pot realitzar amb un full amb un rectangle retallat al mig que faci de visor dela càmera.• Es fa mirar a través del forat del tetrabric o del full i es fa mirar sense el tetrabric ofull.


29

• Es fan verbalitzar detalladament les diferències de mirar amb o sense visor: el campvisual de la vista humana abraça moltes més coses que el camp visual del visor de lacàmera. És adient introduir l’expressió “és al quadre o és fora de quadre” quan es miraa través dels forats.

Proposta 21. Muntarem un circuit tancat: càmera damunt el trípode connectat al monitor.2. A la càmera, hi posem la posició del zoom obert al màxim (no es variarà, el deixarem

sempre en el mateix pla).3. Col·locarem la càmera enfocant una paret; a la pantalla del monitor es veurà el fons

de la paret i haurem d’explicar que es tracta “d’un quadre” (amb els més petits cal delimi-tar-lo posant una cinta adhesiva de color com si fos el marc d’un quadre).

4. La pantalla de televisió haurà de ser visible pels alumnes que participin en aquestaactivitat, ja que és el seu punt de referència espacial.

5. Ara es tracta que entrin en el quadre, facin algunes de les accions que suggerim acontinuació i en surtin.

• Entrar dins el quadre (camp visual), primer uns quants, després tots, fins a omplir-lo,però respectant molt bé els límits del quadre (ningú no pot quedar mig tallat a la panta-lla, etc.). Després el buiden i no queda ningú al quadre.• Demanem a un alumne que entri en el quadre i s’hi col·loqui exactament al centre.

4. Amb els alumnes de Cicle Superior cal parlar també d’aquesta activitat com a «entrar» i «sortir de camp».


30

• Una altra activitat pot consistir a crear un “marc d’alumnes” dintre el marc real: uns’estira en el límit inferior, un altre farà amb el seu cos de límit del costat dret, un tercerde límit esquerre, un altre tocarà el límit superior –pot pujar a dalt d’una cadira.• Podem jugar també a ficar pels límits només les mans i a mantenir el cos fora delquadre.• En un moment determinat es pot treure la cinta adhesiva que fa de marc del quadre,de manera que sigui la pantalla l’única informació que tenen dels límits.• Un alumne entra al quadre per un costat i un altre per l’altre, es troben al centre persaludar-se... però quan intenten sortir del quadre xoquen amb els límits laterals i simu-len estar presoners dins del quadre.

• I així podem anar fent diferents exercicis d’entrar i sortir del quadre perquè mitjan-çant la seva pròpia experimentació percebi els límits, l’orientació espacial, etc.• Després d’algunes pràctiques podem tancar el monitor de televisió i que sigui aquellqui estigui mirant pel visor de la càmera qui doni instruccions als altres per moure’sdins de l’espai del quadre.


31

2. Muntarem un circuit tancat: la càmera enquadrarà frontalment el quadre i la paret.Demanarem que expliquin el que veuen en la pantalla del monitor (un quadre arrepenjat enuna paret).

3. Avançarem el quadre una mica endavant i darrere del quadre es col·locarà un alumneque el sostindrà. Sense bellugar la càmera del lloc enfocarem aquesta nova situació. Dema-narem que expliquin què veuen a la pantalla del monitor (és molt possible que el que veginsigui un quadre arrepenjat a la paret).

Descripció detallada de l’activitat: Profunditat (3a dimensió)L’ull humà sempre veu tres dimensions, però no passa el mateix quan mirem imatges,

ja que només en tenen dues. L’objectiu de la càmera dóna una imatge plana, sense profun-didat real. És el moment de jugar perquè això s’entengui mitjançant l’experimentació.

Proposta 11. Posarem un quadre (de pintura, d’un pòster, etc.) de dimensions grans a terra i recol-

zat en una paret.


32

4. Ara ens preguntarem quina és la situació real. El quadre sempre estava separat de laparet? Veurem que només era així a la primera situació, perquè a la segona hi havia unalumne al darrere que l’aguntava.

5. Aquestes observacions ens serviran per reflexionar sobre la capacitat de l’ull humàde captar la tercera dimensió, cosa que la càmera no pot fer.

6. Un altre exemple:Es poden posar en fila. El més gran se situa al davant, de manera que només veiem el

primer de la fila... i així, amb altres exemples, constatem el fet que no veure’s pel monitorno significa que no s’hi sigui.

Proposta 21. Ara ens esforçarem a veure que en lloc d’un quadre tenim una caixa imaginària.2. Ens hi bellugarem buscant-ne els límits, de la mateixa manera que abans hem buscat

els límits del quadre, que era un rectangle.3. Experimentarem avançant cap a la càmera, sense sortir del quadre de la pantalla,

amb el cos sencer.4. Si avancem massa el cos comença a quedar retallat, retrocedim i senyalem a terra la

línia fins on podem arribar5. A partir d’aquesta línia cercarem els límits laterals cap als costats, i veurem que hem

definit un mena de cub.

Proposta 3Amb aquesta activitat es veu com les grans distàncies entre dos personatges deixen

d’existir a la pantalla, perquè aquesta no pot mostrar la tercera dimensió.


33

1. Es col·loquen dues persones: una molt a prop de la càmera sense sortir en quadre iuna altra persona al fons i en camp.

2. La persona més propera a la càmera fa que la seva mà i una part del seu braç entrinal camp de visió, de manera que es faci el simulacre de sostenir amb el palmell de la mà elcompany que hi ha al fons.

3. Amb els alumnes es reflexiona sobre el tema de la profunditat i se’ls demana queproposin altres exemples.

Per fer aquesta activitat es recomanable emprar l’enfocament manual, ja que amb l’au-tomàtic es produiria un desenfocament. Primer acostarem la persona o l’objecte llunyà ambel zoom, l’enfocarem i el tornarem a allunyar, així, quan passem del primer pla al llunyà notindrem problemes.

TÍTOL DE L’ACTIVITAT: Relativitat de les dimensions

Edat: Cicle Inicial i Mitjà.

Durada aproximada:

Una o dues sessions.


Material:

Càmera, trípode, monitor, tubs de cartró i cintes.

Espai: L’aula.

Presentació de l’activitatEs tracta de treballar els canvis d’escala i les dimensions relatives de les coses en funció

de la distància i l’objectiu. Treballarem el zoom i els seus efectes.


Activitat 1: El joc dels visors1. S’agafen tres tubs de cartró amb el mateix diàmetre però de llargària ben diferent (es

poden aprofitar els tubs del paper higiènic o del paper d’alumini).


34

2. Demanarem que enfoquin en una determinada direcció amb els tres cilindres succes-sivament i ordenats de més curt a més llarg.

3. A continuació, hauran d’explicar si l’amplitud de l’espai visionat varia o no en funcióde la longitud del cilindre. Com més longitud, menor quantitat d’espai: aquesta hauria deser la seva conclusió.

4. Es fa un circuit tancat càmera-monitor per observar que el zoom també redueix iamplia el camp visual.

Activitat 21. Se situa un alumne recolzat en una paret de l’aula.2. A la paret oposada s’hi situa la resta d’alumnes.3. Es fa observar un petit detall de l’alumne que està sol. Es demana, per exemple, què

podem fer per veure bé la xapa que porta al jersei4. Contestaran, segurament, que s’han d’apropar a l’alumne o que l’alumne s’ha

d’apropar a ells. Farem això, doncs.5. A continuació es fa un circuit tancat càmera-monitor i es mostra com la càmera pot

acostar-se a les coses sense bellugar-se físicament, només com a resultat de pitjar el botó delzoom.


35

Activitat 31. Muntarem un circuit tancat i enfocarem un element petit i l’engrandirem fent que

ocupi tota la pantalla. Es farà veure que el que és petit pot semblar molt gran.2. I, a l’inrevés, una persona pot semblar més petita que la mà, podem enfocar una nena

i dir-li que ella mateixa encabeixi en les dues mans la seva silueta de la pantalla.

Zoom out

Zoom in


36

Activitat 41. És important que els més petits juguin a prendre mides de l’element real i el compa-

rin amb la imatge de l’element a la pantalla.2. Es reflexionarà sobre com la realitat, en ser representada, es modifica. Llavors, cen-

trant-nos en el tema de les dimensions constatarem que la imatge vista a la pantalla gairebémai no té les dimensions reals.

3. També podem comparar les dimensions de les joguines que apareixen als anuncistelevisius amb les que tenen les joguines reals. Són com es veuen a la televisió?

Activitat 51. Jugarem a gravar imatges d’elements molt grans captades amb el gran angular: un

camió, un edifici, etc.2. Gravar un minut d’aquest tipus d’imatges en una cinta.3. Projectar la gravació al monitor.4. Una persona simula que a la mà sosté el camió de la pantalla.5. Simultàniament, amb la càmera s’enfocarà i es gravarà la pantalla i les mans soste-

nint-lo, però sense mostrar-hi el marc del monitor.6. Tindrem l’efecte màgic que podem aixecar un camió amb les nostres mans. És una

manera de tornar a demostrar l’engany que pot produir-se amb les imatges.7. El joc a l’inrevés consistiria a gravar quelcom de molt petit com una formiga i repetir

l’acció de gravar-ho com si fos una bèstia gegant que ocupa tota la pantalla i que no ens capal palmell de la mà. El joc pot ser més divertit si es disposa d’una taula d’efectes en què esgrava amb dues càmeres i se superposen les imatges.

Activitat 61. Gravarem en una cinta el cap d’un ninot o el cap d’una nina o qualsevol altra joguina

petita, de manera que ocupi tota la pantalla del monitor.2. Visionem la cinta i, mentre, un nen s’apropa al monitor i intenta tocar-lo, ficar-li el

dit al nas...3. Enfocarem i gravarem el monitor i el cap del nen tocant la pantalla, sense que es vegi

el marc del televisor.4. Després es visiona. I semblarà que el cap del ninot és igual de gran que el del nen.5. S’extreuen conclusions sobre com les dimensions de la realitat poden falsejar-se

mitjançant la utilització del zoom.


37

Activitat 7: Joc de ¿qui és qui i què és què?Es tracta d’enregistrar una persona o objecte en etapes distintes.1. Gravarem un detall d’un objecte o persona; després obrirem el zoom i en gravarem

un tros més gran; i, finalment, el gravarem tot sencer.2. Cal jugar a endevinar què és: quan visionem la cinta ens anirem aturant a cada pla

per veure si se sap, ¿què és? o ¿qui és? Per exemple:• S’enfoca la textura dels pantalons de la Marta amb el macro.• Segon pla: es veuen els pantalons• Tercer pla: es veu la Marta de cos sencer.

Els més grans poden gravar imatges perquè després les mirin els petits i endevininquè és.

3. Per exemple: gravarem imatges d’animals:• 1a presa: tanquem el zoom, i gravem la textura de la pell de la fotografia d’un tigre. 3”• 2a presa: obrim el zoom, i gravem la fotografia del tigre sencer. 3”Totes aquestes activitat ens permetran extreure diverses conclusions:1. La persona que manipula la càmera té sempre el poder de decidir com vol mostrar

l’objecte o la persona que enfoca: en la seva totalitat o només en una part.2. L’espectador té la capacitat d’imaginar “el tot” a partir de la “part”. Per tant, allò que

no surt a la imatge no significa que no existeixi. Aquesta és la raó per la qual els alumnesdescobreixen tant ràpidament a qui correspon la part de la persona i/o l’objecte que mos-trem. La nostra capacitat d’associació ens permet deduir el que queda fora de camp sensenecessitat de veure-ho.


38

Edat: En funció de l’activitat.

Durada aproximada:



Material:

Càmera, bateries o adaptador, monitor, fotografies, còmics,pel·lícules, polaroid.

Espai: L’aula.

TÍTOL DE L’ACTIVITAT: Angulació i punts de vista

Presentació de l’activitatEs tracta d’abordar el tema de l’angulació i de com la utilització de diferents punts de

vista determina imatges amb intencionalitats distintes. L’angle (de dalt, de baix...) des delqual s’enregistra la imatge i les decisions sobre la posició de la càmera (frontal, lateral...)impliquen una opinió sobre les coses i, al mateix temps, provoquen certes reaccions en lapersona que mira.

Descripció detallada de l’activitat:

Activitat 1Es pot plantejar l’activitat partint de l’ull humà. Tothom s’asseu fent rotllana, una

persona se situa al mig: els qui la tenen de front descriuen què veuen.


39

Això mateix faran els qui la tenen del costat i els qui la tenen del darrere. Amb aquestareflexió haurem vist com els subjectes els podem veure des de diferents punt de vista. Nosempre hem d’utilitzar la perspectiva frontal, que és la més habitual. El que hem fet haestat girar al voltant del subjecte per trobar-li diversos costats.

També podem jugar amb el cap mirant cap amunt i cap avall: aquests serien altrespunts de vista.

1. Podem demanar a un grup dels nostres alumnes que formin dues fileres, uns davantdels altres.

2. I que es mirin cara a cara.3. A continuació, proposem que una de les fileres s’estiri a terra i miri els qui estan

drets als ulls (mirar a vista de cuc).4. I la filera dels que estan drets miren cap al terra, els ulls dels qui estan estirats mirant

(a vista d’ocell).5. Després demanem que alguns expliquin no pas què veuen de diferent en haver

canviat el punt de vista, sinó quina sensació els provoca la visió que ara tenen del seucompany o companya.

Tot seguit, farem quelcom de semblant però a traves de l’”ull” de la càmera, gravant enuna cinta alguns dels alumnes des dels angles següents:

• Angle normal: la càmera està situada a l’alçada dels ulls de la persona.• Angle alt o picat: la càmera està més alta que la persona enregistrada, i enfoca cap a

Angle picat

Angle normal

Angle contrapicat


40

baix o cap al terra, el subjecte apareix disminuït, deprimit, inferior... en desavantatge.Produeix sensació de feblesa i indefensió.• Angle baix o contrapicat: la càmera està més baixa i mirant cap a dalt. El subjectesembla autoritari, magnificat, superior...• A vista de cuc: la càmera és a ras de terra.• A vista d’ocell: la càmera està situada per sobre del subjecte, quasi perpendicular.Tornarem a demanar als alumnes quines han estat les sensacions que els han produït

les diferències de punt de vista i a continuació, si cal, podem presentar una llista d’estatsd’anim o actituds (renyar, castigar...) i demanar quina seria l’angulació mes adequada perenregistrar-los:

• Em sento desgraciat!, Jo sóc el rei!, Tu i jo som iguals! Sembles un gegant!, Sóc elguanyador! Etc.Per reforçar el tema o com una altra opció, es poden analitzar imatges (anuncis, pel-

lícules), es tracta d’un bon recurs per trobar l’ús expressiu que els professionals fan delpunt de vista i les seves possibilitats expressives.

Als més petits se’ls pot mostrar fotografies i que juguin a simular que ells mateixos sónels fotògrafs, per veure si la foto s’ha fet des de dalt d’una cadira, estirat a terra, a peudret... (no és necessari parlar de picat o contrapicat).

Activitat 2: Què és?Es pot plantejar un joc d’endevinalles. Gravarem objectes quotidians enfocats des de

diversos angles perquè els infants endevinin de quin objecte es tracta.1. Formarem dos grups, cada un dels quals gravarà objectes des d’angles distints.2. Visionarem les gravacions i cada grup intentarà d’endevinar el que l’altre ha en-

registrat.Als més grans, se’ls pot proposar fer una col·lecció de fotografies d’objectes retratats

per ells des de diferents angles, que després poden passar a ser material per als més petits.


41

Activitat 3: Punt de vista objectiu o subjectiuEs tracta de treballar des de quin punt de vista es pot gravar.Objectiu: El que es mostra a la imatge s’ensenya des d’un punt de vista omniscient,

sense que mantigui relació amb cap dels personatges que hi surten.Subjectiu: El que es mostra es veu des de la perspectiva o el punt de vista d’algun dels

personatges de la història.1. Farem dos grups.2. Cada grup farà la gravació de tres frases seguint les indicacions següents:• La càmera grava unes imatges tal com els teus ulls les veurien si tu fessis l’acció.

— faig punta al llapis— miro la pissarra— surto al balcó

3. Repetirem la gravació de les mateixes frases, però ara la càmera gravarà imatges queveiem com si fóssim observadors.

• ell fa punta al llapis.• aquell mira la pissarra.• ells surten al balcó.També es pot fer un circuit tancat i, a través del monitor, veure l’efecte que genera

enfocar des del punt de vista subjectiu o objectiu.

Punt de vista objectiu

Punt de vista subjectiu


42

Presentació de l’activitatEs tracta de fer les primeres passes per aprendre a expressar-se i a narrar amb imatges,

i per entendre que amb imatges es pot manifestar una idea, un contingut. Per fer-ho haurand’emprar diferents tipus de plans –dels quals, segurament, encara no coneixen ni el nom niel significat. Aquesta descoberta –l’ús dels plans– és preferible que la facin ells, sense quenosaltres els avancem aquest coneixement.

De la mateixa manera que un conjunt de lletres formen una paraula, un conjunt deparaules una frase i un conjunt de frases un text; podríem suggerir que un pla seria laparaula, la presa l’equivalent de la frase, un conjunt de preses, una seqüència, i un conjuntde seqüències una pel·lícula.

La presa és el que es grava des que es prem el botó rec en la càmera fins que es torna aprémer per parar de gravar.

Descripció detallada de l’activitat:Aquesta activitat pot treballar-se a partir de quatre opcions en funció de les edats:

Opció 11. Es pot treballar prèviament a partir de fotografies. Podem demanar als alumnes que

portin fotografies retallades de diaris, revistes, etc.2. Que escriguin una frase, a sota, que expressi el que hi veuen.3. S’analitza el que s’ha fet i a partir d’aquí es pot iniciar el treball sobre els plans i la

seva classificació.Tipus de plans. Una classificació molt senzilla és aquella en la qual es considera el cos

humà sencer com a mesura.• PG: pla general. Vista general del decorat amb o sense persones.• PS: pla sencer. El cos humà complet.• PM: pla mitjà. Mig cos humà.• PP: primer pla. Rostre humà.• PD: pla de detall. Un tros del ram de flors.4. A continuació es pot fer una exposició amb les fotografies classificades per plans.5. També es pot donar un dibuix o fotografia de pla general i amb un regle i un retola-

dor marcar els diferents tipus de plans, com en el dibuix de la pàgina següent.

TÍTOL DE L’ACTIVITAT: Formes narratives i expressives (plans)

Edat: Cicle Mitjà i Cicle Superior. Adaptable a ESO.

Durada aproximada: Dues sessions.

Agrupament:

Individual o petit grup o grup-classe (això depèn de lesedats).

Material:

Fotografies, càmera, bateries, cintes, monitor.

Espai: L’aula, el passadís, el pati.


43

Opció 21. Els donarem una sèrie de frases com aquestes, però, és clar, sense indicar el tipus de

pla que marquem entre parèntesis:• Aquest edifici és la nostra escola (PG).• La Mireia porta un barret molt bonic (PP).• En Joan escriu una carta (PM).• Aquests som el grup-classe de 3r (PG).• Aquesta persona té una ferida al genoll (PP).• La Marta porta un xandall (PS).2. En grups de 4 o 5 faran una foto que representi cada frase. Les frases han de ser

diferents per a cada grup, i els components d’un grup no han de conèixer les frases delsaltres grups.

3. Quan tenen les fotos fetes s’intercanvien entre els grups. Cada grup haurà d’intentardescobrir quina frase concreta il·lustra cada foto.

Pla sencer

Pla mitjà

Primer pla

Pla detall

Pla general


44

4. Després donem a cada grup la frase que la foto volia il·lustrar.5. Tot seguit s’analitza per què s’han produït errors i encerts, determinant-ne els motius

i observant que la distància des de la qual s’ha pres la foto en condiciona el resultat.6. Aleshores és quan es parlarà del tipus de plans i el nom que se’ls dóna.7. Després classificaran les fotos i les enganxaran amb el nom del pla a sota.

Opció 31. Es tracta de gravar directament amb la càmera.2. Es dóna a cada grup o alumne tres frases escrites de manera que cada una s’hagi

d’expressar mitjançant una sola presa, i que es pugui enregistrar en un espai accessible alsalumnes.

3. No cal que donem cap indicació prèvia, ni que parlem dels tipus de plans.4. Les frases proposades podrien ser com aquestes:• Estan jugant al pati de l’escola (PG).• Es corda les sabates (PP).• Aquest llapis no té punta (PD).• La Mireia porta xandall (PS).• Aquesta noia escriu amb l’ordinador (PM).• Etc.5. Els diversos grups graven les frases, sense que els altres grups sàpiguen què enregis-

traran.6. Quan tots els grups han acabat, es fa un visionat de les imatges enregistrades.7. Es tracta que els alumnes espectadors intentin endevinar aproximadament el text de

la frase que correspon a les imatges enregistrades.Aquesta activitat d’anàlisi ens permet reflexionar sobre el que ha passat: les imatges es

corresponen realment amb les frases? Hi ha massa informació en la gravació, n’hi manca?, etc.A partir d’aquesta anàlisi cal plantejar com es podrien millorar les gravacions. S’hauria

de reeixir que els alumnes preveiessin i anticipessin la idea de pla.A partir de l’experiència realitzada podem demanar als nostres alumnes que facin la

seva classificació dels tipus de plans que han descobert. Posteriorment, podem analitzar lesdiferències de contingut i d’intencionalitat que hi ha quan s’utilitzen plans distints.

Finalment, els podem presentar una fotocòpia dels diversos tipus de plans presentatscom a final d’aquesta activitat.

Podem presentar i aprofundir el treball dels plans amb exemples cinematogràfics. Espodria tenir una cinta amb una pel·lícula o gravació pròpia.

Tipus de plans: Classificació de plans, del més llunyà al més proper

GPG: Gran pla generalEl punt de vista tan distant permet veure elements grans com muntanyes i platges. Els

personatges són tan petits que gairebé no s’observen. Serveix bàsicament per situar lesaccions en un lloc concret (canvis de ciutat, de paisatge, de temps...).


45

PS: Pla sencerQuan els personatges surten sencers de cap a peus. Aquest allunyament de la càmera

permet aportar detalls i informació de l’entorn on té lloc l’acció.

PG: Pla generalL’enquadrament pot contenir un nombre elevat de personatges i/o elements ambien-

tals. És el pla adequat per descriure els ambients, les situacions de moviment, etc.


46

PA: Pla americàÉs un pla intermedi entre el PM i el PS. Normalment la figura queda tallada a l’alçada

dels genolls. Pot presentar el moviment millor que el PM.

PM: Pla mitjàEnregistra mitja figura, normalment de cintura cap amunt (i de vegades cap avall).

Permet que surti més d’un personatge i és adequat per presentar situacions de diàleg.

PP: Primer plaPresenta un espai una mica més ampli que l’anterior (seria la cara i l’inici de les espat-

lles). També remarca i comunica les expressions dels personatges.


47

PPP: Primeríssim primer plaPresenta un espai equivalent a la mida d’una cara. Normalment s’utilitza per remarcar

expressions i sentiments del rostre (suor, llàgrimes...).

PD: Pla de detallEns mostra un element de molt a la vora: un ull, unes claus sobre una superfície, en què

és important fer-nos fixar per la seva importància o pel seu interès.

Opció 4: Significats dels plansEls plans s’utilitzen en funció de quelcom que volem comunicar i, per tant, exerceixen

una funció expressiva.1. Donarem un text curt. També podem demanar als alumnes que l´escriguin.2. Demanarem que el divideixin en fragments i diguin a quin tipus de plans es pot

associar cada fragment. Es farà una classificació molt simple: plans llargs, mitjans o curts.3. Per ajudar a poder fer la classificació se’ls pot donar una informació molt general del

valor expressiu dels plans.

Tipus de plans Valor expressiu

Plans llargs Són descriptius i ambientals

Plans mitjans Són narratius/expressius

Plans curts Són expressius/dramàtics


48

TÍTOL DE L’ACTIVITAT: Els moviments

Edat: Tots els cicles de Primària i ESO.

Durada aproximada:

Es tracta d’unes activitats d’aprenentatge bàsiques, aixídoncs, resulta important que tots els alumnes puguinrealitzar-les. En funció d’aquest objectiu caldrà planificar eltemps de les sessions.

Agrupament:El grup-classe per a les activitats prèvies. Grups de quatre ocinc alumnes per a les activitats pràctiques.

Material:

Una càmera, cinta, bateria o adaptador, trípode, monitor/televisió.

Espai:

L’aula. El lloc on es desenvolupi l’activitat.

Presentació de l’activitatEs tracta que els alumnes coneguin i sàpiguen aplicar les distintes possibilitats expres-

sives i/o narratives dels moviments que pot fer una càmera de vídeo.

Descripció detallada de l’activitatRecordem que els moviments de la càmera poden ser:PANORÀMICA HORITZONTAL O VERTICAL: quan la càmera gira sobre el seu eix dedreta a esquerra o a l’inrevés; i quan la càmera va de dalt a baix o a l’inrevés.


49

En els dos casos la càmera compleix una funció descriptiva, però –segons què expli-quem– també de tipus dramàtic.EL ZOOM: la càmera fixa enregistra el que passa al seu davant utilitzant-hi la funciózoom per apropar o allunyar (vegeu les activitats referides a l’enquadrament).Un altre tipus de moviment de la càmera és quan aquesta no està quieta en un punt,sinó que es desplaça cap a algun lloc. D’aquest moviment se’n diu TRÀVELING, el qualpot ser:FRONTAL: quan la càmera avança cap al que està enregistrant o se n’allunya.LATERAL: quan la càmera segueix paral·lelament el que està enregistrant, com si“caminés” al seu costat.VERTICAL: quan la càmera es desplaça de dalt a baix o viceversa.CIRCULAR: quan la càmera es desplaça d’una manera circular, girant al voltant del queenregistra.

Activitat 1Amb els alumnes de Cicle Inicial i Mitjà no cal treballar tots els moviments de càmera,

atesa la seva complexitat proposem treballar només les panoràmiques i el zoom.

Proposta:1. Per començar es pot jugar a anar descrivint el que veuen mentre mouen el cap de

dalt a baix i a l’inrevés, i quan el belluguen d’esquerra a dreta i a l’inrevés. Doncs bé, aixòés el que farem a continuació però amb la càmera. Posarem la càmera sobre un trípode imuntarem un circuit tancat. Per torns, els alumnes, aniran demanant al company que portala càmera que faci els mateixos moviments de càmera que ells fan amb el cap.


50

Activitat 2

Cicle Superior i ESO:1. Per descobrir i conèixer els tipus de moviments de la càmera, muntarem un circuit

tancat de televisió i farem una sèrie d’exercicis previs molt senzills.Per exemple:Demanarem que un alumne manipuli la càmera. El professor o un altre alumne li anirà

donant instruccions per tal que faci uns determinats moviments amb la càmera.Per fer panoràmiques: (la càmera amb trípode; no s’hi podrà utilitzar el zoom)“Enfoca en X i mostra’l des del cap fins als peus”; “Enfoca en X de mig cos cap amunt

i presenta’ns la resta del grup-classe”, etc.Per fer un tràveling: (la càmera sense trípode; no s’hi podrà utilitzar el zoom)“Segueix en X fins a la sortida de l’aula.”“Mostra tot el que tenim penjat a les parets de l’aula.”Molt probablement, tindran problemes d’enfocament; de seguiment del personatge;

d’elements o persones que entren en camp “trencant” la panoràmica; etc. Caldrà que facinpropostes i pràctiques a fi de resoldre aquests problemes (que són els que hauran d’afron-tar quan enregistrin “de veritat”).

Activitat 3A continuació, els mostrarem una o unes seqüències de cinema en què la càmera faci

algun moviment senzill, llavors els demanarem on estava situada la càmera en cada cas iquin moviment havia fet. Serà important que no confonguin els moviments d’angulacióamb els desplaçaments de la càmera.

Als alumnes del Cicle Superior i ESO podem fer-los notar o analitzar el fet que panorà-miques i tràvelings es poden realitzar conjuntament; són els anomenats moviments degrua. I, també, que panoràmiques i tràvelings permeten passar d’un tipus de pla a un altre.Per exemple, d’un pla mitjà a un primer pla, una panoràmica iniciada com a pla generalacaba en un pla mitjà, etc.

Activitat 4Ara ja podem proposar una sèrie d’enregistraments que, en certa manera, s’enllacen

amb les propostes de l’apartat dedicat als diversos tipus de plans.• Cal que formin equips de quatre o cinc persones.• Es tracta d’enregistrar alguna o algunes de les frases següents o de les que ells matei-xos poden suggerir. Les imatges soles han d’explicar la situació, per tant, no podràhaver-hi veu que les expliqui.• Cada equip decideix, prèviament, quin o quins dels moviments de càmera treballatsanteriorment aplicarà a cada “frase” a l’hora d’enregistrar-la.

— Nen! vés amb la mare. — Si t’acostes, t’ho diré a l’orella!

— Què hi fas, amagat sota la taula? — Mira: estic embarassada!

— Té el mocador i para de plorar. — Aquest és el meu nas i aquell és el seu.

— Mira! la Maria és dalt de la taula. — Vols parar de seguir-me, càmera estúpida!

— He, he! l’hem tancat al pati. — No espiïs més el que escric!


51

• Cada “història” ha de ser molt curta (uns 20-60 segons).• Un cop enregistrades caldrà passar-les al grup-classe per valorar-les: comprensió dela història; encert o no dels moviments de càmera; suggeriments d’altres possibilitatsper explicar la mateixa història; etc.• Igualment, proposem fer el visionat i l’anàlisi de seqüències de pel·lícules perquè elsalumnes descobreixin i, si escau, analitzin els diferents moviments que pot fer unacàmera “professional”.


52

TÍTOL DE L’ACTIVITAT: El soEdat:Cicle Inicial, Mitjà i adaptable al Superior i ESO.

Durada aproximada:


Agrupament: Petit i gran grup.

Material:Micro, magnetoscopi amb funció audiodub, monitor, trípodei càmera.

Espai: Un espai silenciós.

Presentació de l’activitatEs tracta d’una activitat per treballar la importància del so. En qualsevol gravació

audiovisual el so és tan important com les imatges, fins al punt que, de vegades, una gra-vació sense so o amb el so poc adequat pot generar resultats poc creïbles o amb poca força.Alhora, veurem com un missatge audiovisual pot canviar de significat tan sols canviant-nel’àudio.


Activitat 1: A qui se sent?Les activitats 1 i 2 estan pensades per a alumnes de Cicle Inicial (d’acord amb el nivell,

també es pot fer al Cicle Mitjà).1. Donarem als alumnes un text molt breu. Una frase, per exemple. I els demanarem

que cap altre company en conegui el contingut.2. Després muntarem un circuit tancat de televisió. Els alumnes s’enregistraran llegint

la seva frase.3. Ningú no pot veure aquest enregistrament, per tant haurem de muntar aquest circuit

tancat de televisió en un altre espai que no sigui l’aula . D’aquesta manera, l’activitat esde-vé compatible amb altres que s’estiguin fent a classe i, al mateix temps, evitem que elsalumnes coneguin qui diu cada frase. També ho podem fer a la classe en moments en què elgrup no hi és per alguna raó. En un o altre cas només cal organitzar els torns per fer lagravació.

4. Passarem la cinta al grup-classe però només amb l’àudio, sense que es vegin lesimatges. Entre tothom s’haurà d’endevinar a quin company correspon la veu.

Per comprovar si l´hem encertada, només s’hauran de veure les imatges.

Activitat 2: Què se sent?1. Es prepara una gravació amb les imatges d’objectes quotidians recognoscibles amb

facilitat pel so que fan. La gravació serà d’imatge i so. Per exemple: la cadena del vàter i elsoroll que fa, el pati ple de nens i nenes que juguen, una olla a pressió funcionant, el tecleigd’una màquina d’escriure, cotxes, motos, una pilota que bota, una aixeta oberta que goteja,etc.

2. Passarem només l’àudio de la cinta i es tractarà que endevinin de quin soroll estracta i quin objecte, lloc, situació, etc. el provoca. Podem anar anotant en una llista, perordre, què van sentint.

3. A continuació, visionarem la cinta amb la imatge i el so, i anirem comprovant si s’hasabut encertar de què es tractava només escoltant-ne el so, sense el reforç de la imatge.

(Si cal, per tal d’ajudar els més menuts, els podem donar una fitxa amb el nom o dibuix


53

dels elements gravats, perquè escriguin una creu al costat al moment en què els recone-guin.)

Activitat 3: Veu en offAquesta activitat pretén iniciar els alumnes en la manipulació de la funció audiodub o

insert de so.1. Es tracta de tenir gravades imatges ben diverses, una mena de “banc d’imatges” que

podem enregistrar nosaltres mateixos o bé obtenir de la televisió, de cintes de vídeo, etc.2. A partir del Cicle Mitjà podem demanar que siguin els mateixos alumnes que el

creïn.3. Agruparem els alumnes en petits grups –o individualment– i els demanarem que

triïn alguna de les imatges emmagatzemades que els mostrarem sense veu.Després els demanarem que decideixin el so que volen ficar-hi. Un so que es pot

correspondre o no amb el real. Així, un nen pot imitat el bram d’un lleó per acompanyaraquesta imatge, però també pot fer que ens digui “Bon dia” amablement.

En funció de l’edat i els coneixement que tinguin haurem de decidir si la part tècnicala porten els mateixos alumnes o el professor (vegeu la fitxa en què s’explica el funciona-ment de l’audiodub).

Activitat 4: les imatges poden suscitar moltes històries1. Gravarem, o demanarem als nostres alumnes que ho facin, entre quatre i sis fotogra-

fies (millor si mantenen alguna mena de relació de qualsevol tipus entre elles).2. Farem grups de tres o quatre alumnes i donarem a cada equip una còpia de la cinta

en què hem enregistrat la sèrie de fotografies.


54

3. Demanarem a cada grup que, sense que els altres se n’assabentin, escriguin un textper explicar cada fotografia, de manera que s’hi relati una història, i els direm que aquestahistòria l’hauran de gravar com a veu en off a la cinta.

4. Després gravarem els diversos àudio en cada una de les cintes.5. Visionenarem a classe totes les històries.6. Per acabar. cal fer-los reflexionar sobre com imatges iguals poden suggerir històries

distintes. I, en conseqüència, la importància que té el text que acompanya les imatges... ique fàcil que resulta manipular la informació.

Per demostrar-ho, proposarem als alumnes del Cicle Superior dur a terme l’activitatsegüent:

Activitat 5: manipulació informativa1. Enregistrarem, o demanarem als nostres alumnes que ho facin, distintes notícies en

què la imatge exerceixi un paper important.2. En seleccionarem una (per exemple: l’apallissament d’un ciutadà negre per la policia).3. La copiarem sense àudio en tantes cintes com grups de treball organitzem a classe.4. En donarem una a cada grup i els demanarem que escriguin l’àudio que hi posarien,

però jugant cada grup un rol ideològic diferent:• un grup racista• un grup defensor de la igualtat racial• un grup “neutre” ideològicament parlant• un grup deixarem que hi introdueixi lliurement el seu comentari• etc.5. Si volem, podem introduir l’àudio a les imatges tal com s’explica a l’activitat del

doblatge.


55

Activitat 6

Doblatge 11. Caldrà que gravem de la televisió fragments de sèries, dibuixos, reportatges, pel-

lícules, anuncis, etc. Ara, doncs, podríem parlar d’un “banc de seqüències”.2. Organitzenarem grups de treball a fi de modificar-ne el so original. És a dir, a fi de

preparar un nou àudio.3. És evident que no podem esperar un nivell de doblatge tècnicament gaire satisfacto-

ri, però sí que hem de demanar una visió atenta de les imatges per garantir un cert nivellde correcció en la durada i l’adequació dels sons.

4. Aquesta activitat la podem fer en la nostra llengua, malgrat que, igual que l’anterior,és molt útil com a pràctica per a una segona llengua o una llengua estrangera.

Doblatge 21. Es graven de la televisió tres o quatre maneres de parlar, és a dir, de diferents tons de

veu, per exemple un discurs d’un politic, la locució d’un presentador de concursos, d’unretransmissor d’un esport.

2. Els imitarem.3. Després els doblarem dient el mateix text però canviant els tons de veu o canviant el

text però mantenint-hi el mateix to de veu.L’objectiu és veure com el que fa més efectiu als continguts verbals és el to de veu. Per

tant, en un missatge audiovisual és molt important el to de veu.

Posar músiques1. Hem de tenir gravacions sense so de coses diverses. Una entrevista, una escena de

por, un menjador amb gent.2. Ells han de buscar quina seria la música, els sorolls de fons o els sorolls especials que

els semblen més adequats per a cada gravació.3. Posaran la música a les gravacions (vegeu la fitxa de sonorització).Seria bo tenir un banc o arxiu de sons. Podrien fer una col·lecció de sons en cassets i

classificar-los.


56

TÍTOL DE L’ACTIVITAT: Concepte i tipus de muntatge

Edat: Cicle Superior i ESO.


Agrupament: Grup-classe i petit grup.

Material:

Càmera, trípode, 2 magnetoscopis, fotografies, monitor.

Espai: L’aula, pati, carrer.

Presentació de l’activitatEn aquesta activitat es treballa què és el muntatge; les diverses maneres de muntar una

historia i com els diversos muntatges o editatges poden donar lloc a històries diferents o amatisos diferents.

El significat d’una imatge depèn de les imatges anteriors i posteriors, i del so quel’acompanyi. Mitjançant el muntatge compaginem les imatges gravades perquè es conver-teixin en una història que tingui sentit. El muntatge ve a ser la sintaxi narrativa cinemato-gràfica o videogràfica. L’operació de muntatge comprèn, bàsicament, aquestes fases:

• seleccionar les preses• ordenar-les d’acord amb l’ordre en què volem que apareguin a la cinta• unir les diferents preses seleccionadesAmb els alumnes treballarem dos tipus de muntatge:Muntatge lineal: tota la història es conta a mesura que va passant, l’ordre de l’acció éscronològic, els missatges es transmeten l’un darrere de l’altre.Muntatge paral·lel: dues accions succeeixen simultàniament, la història passa en dosllocs diferents però al mateix temps. S’alternen fins que convergeixen en un punt comú.


Activitat 1: Quan mirem fem muntatgesEl primer que es proposa és fer un exercici mental per demostrar que nosaltres fem

muntatges i seleccionem imatges quan mirem.Podem iniciar el tema del muntatge fent-los prendre consciència del següent: que

expliquin què fan quan estan asseguts en un banc del pati observant o mirant al seu vol-tant. Si ens fixem anem mirant el pati en general fins que ens concentrem en una determi-nada història de les moltes que succeeixen davant de la nostra vista. Primer mirem en plageneral tot el que hi ha al pati, tot seguit seleccionem i ens fixem més en un grup determi-nat, després en els seus rostres, fins a concentrar-nos en el que estan fent i en tot allò queens crida l’atenció d’aquell grup.

5. Parlem indistintament de muntatge i editatge com si fossin sinònims, encarà que en el món del vídeo és més adientparlar d’editatge.

El muntatge


57

Activitat 2: Explicar una història de dues maneresEs formen dos grups i se’ls donen unes indicacions escrites molt senzilles diferents a

cada grup, perquè facin unes gravacions. En comptes de gravar, també es poden fer foto-grafies. Es tracta, per exemple, de gravar la història de dues amigues –l’Anna i la Pia– quehan quedat per anar al cinema.

1. Gravar aquestes preses (és recomanable fer-les seguides sense editar).

Grup A Grup B

1. PG de la Pia sortint de casa seva 1. PG de la Pia sortint de casa seva.

2. PS amb la Pia caminant per un carrer. 2. PG de l’Anna sortint de casa seva.

3. PG de totes dues, la Pia i l’Anna, 3. PS amb la Pia caminant per un carrer.davant la porta del cine saludant-se.

4. PS amb l’Anna corrent pel carrer.

5. PG de les dues arribant a la porta del cinei saludant-se.

11

22

33

4

5


58

Acabades les gravacions, explicarem que organitzar el temps en què passen les accionsés el mateix que succeeix a les novel·les en què els successos s’ordenen de la manera quemés convé a les intencions de l’escriptor (es pot intercalar en la narració un fet ja passat, unaltre que podria ocórrer, etc.). A la narració visual les accions es poden presentar d’unamanera alterada respecte a la realitat, i segons com s’ordeni aquesta acció obtindrem elmuntatge lineal i/o el muntatge en paral·lel.

1. Es visionen ambdues gravacions i es demana a cada grup a quin muntatge correspo-nen les seves gravacions.

2. Es pot proposar que inventin les seves històries i facin diversos muntatges d’unamateixa història.

Activitat 3: Una mateixa gravació poden ser dues o més històriesAmb aquesta activitat es pretén demostrar com unes mateixes preses ordenades de

manera diferent poden donar lloc a dues o més històries.1. Es fan grups reduïts.2. Es proposa fer les gravacions següents:

núm. pla temps posició de la càmera què veig (preses)

1 PS 1 minut angle normal un tros de paret amb una porta ali en el trípode centre

2 PS 1’ ídem un nen es dirigeix a la porta, l’obre,entra i tanca

3 PS 1’ ídem un nena es dirigeix a la porta, l’obre,entra i la tanca

4 PS 1’ ídem la porta s’obre i tots dos surten agafatsi se’n van

3. Com a treball previ es pot demanar que per grups facin un còmic utilitzant aquestespreses com a vinyetes. Poden repetir-les tants cops com vulguin, en l’ordre que vulguini amb el text que vulguin (aquest apartat pot ser opcional).

4. Cada grup ha de fer un guió de muntatge posant les accions anteriors en l’ordre enquè vulgui. També es poden repetir, posar-hi els sons i els sorolls que es vulguin.

5. Després se’n farà l’editatge. Es tracta d’un bon exercici per fer pràctica d’editatgei sonorització (vegeu l’activitat d’editatge).

6. Es compararan les diferents històries que han sortit i es reflexionarà entorn de laimportància que té l’ordre de les preses respecte al significat de la història.

Activitat 4: Causa/efecteUn altre aspecte que es pot treballar és que quan es vol explicar una història no cal

gravar tots els passos d’aquesta. El muntatge ens permet utilitzar diversos recursos i siste-mes per provocar en la ment dels espectadors una vivència de la història sense necessitatde gravar-ne tots els detalls. Es tracta de suggerir la història a partir d’una causa i el seuefecte.

Per exemple:1. Demanarem que componguin un storyboard amb aquestes accions: uns nens juguen a

pilota, trenquen un vidre i se’n van corrents. L’han de saber explicar només amb tres preses.


59

2. Posat cas que no aconsegueixin resoldre-la només amb les tres preses, les hi propo-sem nosaltres.

• Uns nens juguen a pilota (PG)• Es trenquen els vidres d’una finestra (PS)• Els nens fugen corrents (PG)No ens cal veure com la pilota trenca un vidre per entendre l’efecte que ha causat la

pilota, perquè tothom té els coneixements previs suficients per saber que la pilota pottrencar el vidre. Aquest recurs s’anomena el·lipsi.

La causa/efecte també ens permet donar significats diversos a les històries perquè unacausa pot tenir efectes distints. Per tant, podem trobar diferents maneres d’acabar unahistòria.

1. Els mateixos alumnes, o també nosaltres, podem explicar una història sense explicar-ne el final.

2. Demanarem que, per grups, proposin diversos finals.3. Per votació, n’escollirem dos.4. Gravarem, una sola vegada, la història sense el final.5. Gravarem, separadament, els dos finals.6. Farem dos editatges de la mateixa història i en un hi posarem el primer final i en

l’altre el segon.

TÍTOL DE L’ACTIVITAT: El temps i el seu ritme

Edat: Cicle Mitjà i Cicle Superior.



Material: Trípode, càmera, monitor.

Espai: L’aula.

Presentació de l’activitatEs tracta de descobrir la importància del temps. Viure una acció o veure-la no és el

mateix. Sovint advertim els alumnes de no allargar massa estona una mateixa gravació,perquè a l’hora de visionar-la es fa avorrida. Això els costa una mica d’entendre quan sónells mateixos els protagonistes del que estan enregistrant.


Activitat 11. Amb un circuit tancat es grava

durant un minut una persona caminantmolt a poc a poc d’un costat a l’altre delslímits de la pantalla, és a dir, sense quesurti del camp visual.

1 minut


60

2. Es grava un minut en què aquesta persona o persones, corren, salten, s’empaiten,etc., davant de la càmera.

3. A classe es visionen les dues gravacions i es demana quina de les dues gravacions hadurat més estona. Sens dubte, respondran que la de la persona que camina molt a poc apoc.

4. S’informa que les dues gravacions han durat exactament el mateix temps: un minut. Ise n’extreu al màxim de conclusions: no és el mateix qui fa l’acció que qui la mira; no totesles imatges demanen del mateix temps; les imatges han de ser gravades pensant que seranvisionades.

Activitat 21. S’enregistra una persona fent una acció des del principi fins al final. Per exemple,

algú que baixa o puja una escala; algú menjant-se un plat de pasta; etc.2. A continuació, es graven les mateixes accions però parcialment, només l’inici i el final

(evitant, però salts de ràcord).Es visionen les gravacions i s’extreuen conclusions sobre les sensacions que provoquen

les diverses gravacions. El temps i el ritme amb els quals transcorren les imatges són unselements que cal controlar, ja que produeixen efectes en l’espectador, i els poden provocardes de l’avorriment total fins a l’atracció més intensa, els poden provocar sorpresa, por,angoixa, etc.

En aquest sentit és interessant, amb els alumnes més grans, analitzar seqüències depel·lícules on s’utilitzi el recurs de l’el·lipsi narrativa.

1 minut


61

Recursos

TÍTOL DE L’ACTIVITAT: Els trucs i altres jocs

Edat: Cicle Mitjà, Superior i ESO.

Durada aproximada:

Pot ser variable, d’acord amb el nombre d’activitats que esduguin a terme.

Agrupament:

L’activitat es pot realitzar en petit grup, tenint en compteque una part del grup actuarà d’espectador mentre quenomés un alumne, per torns, anirà fent d’actor.

Material:

Càmera, trespeus, monitor de televisió, altres estris, com arauna caixa cartró, corda, got i ampolla d’aigua... vegeu lesnecessitats de material de cada activitat.

Espai: L’aula.

Presentació de l’activitatDe vegades el desconeixement tècnic del mitjà fa que els alumnes es pensin que totes

les imatges que es veuen a la pantalla són o poden ser de veritat . Les activitats que ara espresenten són uns jocs que permeten treballar la discontinuïtat del temps, la relativitat del’enquadrament. Es tracta d’anar incidint, mitjançant la pràctica d’activitats com aquestes,en la desmitificació del mitjà, sense que això comporti cap decepció, sinó, ben al contrari, lapossibilitat d’intervenir tot jugant en la producció “d’efectes màgics”.


Activitat 1: Fer màgia

Joc 1: Aparèixer i desaparèixer1. Instal·larem la càmera sobre el trespeus de manera que quedi fixa. La càmera no s’ha

de bellugar gens del lloc, per evitar-ho es pot fer algun senyal al terra, al punt exacte on hiha els trespeus.

2. Així mateix, farem un senyal al terra que marqui l’espai en què s’haurà de col·locarl’actor.

3. S’inicia la sessió dient que anem a fer màgia, que farem desaparèixer un company.4. Surt un nen a fer d’actor. Es col·loca en l’espai marcat al terra, i se li explica que no

s’ha de moure del lloc marcat.5. Llavors es grava uns segons l’actor en aquesta posició. Després es prem la pausa i es

demana a l’actor que surti de davant la càmera.6. Aleshores es torna a gravar uns segons el mateix espai però ara sense ningú davant

de la càmera.7. Es pot repetir la mateixa acció tantes vegades com alumnes formin part del grup de

manera que tots facin d’actors, per torns.


62

8. Es visiona el que s’ha gravat i descobriran, potser amb gran sorpresa, que els actorsapareixen i desapareixen a la pantalla com si fos per art d’encanteri.

9. Com a conclusió es pot demanar que expliquin què s’ha fet durant la gravació i quès’ha vist després en pantalla. Durant aquesta reflexió cal arribar a parlar que el truc haconsistit únicament a eliminar un temps de gravació, el temps necessari per canviar algunacosa.

10. Es pot repetir l’activitat introduint-hi modificacions. Per exemple, fer aparèixeri desaparèixer un barret que portem al cap, transformar cada alumne en un altre, transfor-mar un objecte en un altre, etc. La màgia hi és i qualsevol cosa és possible.

Joc 2: Quants n’hi caben!Aquesta activitat es basa en el mateix truc que l’anterior.1. La càmera ha de quedar ben fixada al trípode i que no es bellugui .2. Col·loquem una capsa de cartró grossa fixada al terra, perquè és molt important que

no es bellugui del lloc, en tot cas caldria assenyalar-ne al terra, amb un guix, la posicióexacta.

3. Es grava amb la càmera durant uns segons com entra un nen o una nena.4. S’atura la gravació.


63

5. Surt el qui ha entrat dins la capsa.6. Es grava com hi entra un altre nen. I així successivament.7. Es visiona tot seguit. Oh sorpresa! Tots han entrat a la capsa i és impossible que tots

hi càpiguen.8. És aconsellable que algú cronometri el temps que es tarda a gravar tota l’experiència,

perquè després això permetrà fer la reflexió respecte al tema que el temps real no coinci-deix amb el temps de la filmació (vegeu l’activitat “El temps i el seu ritme”).

9. Enlloc d’una caixa també ho podem fer amb un bidó, un armari, entrant molts nensen un vàter, o també podem agafar per exemple una motxilla petita i fer veure que hi po-dem ficar 20 o 30 llibres... una maleta, etc.

Activitat 2: Relativitat de l’enquadrament

Joc 1: Si que puja!1. Es crea un circuit tancat: monitor i càmera connectada si pot ser amb un fil llarg.2. Es fixa la càmera al trípode, se li dóna una posició inclinada.3. S’ha d’enfocar un fons neutre, sense objectes.4. Els nens que es veuen pel monitor representaran que pugen una paret i que es can-

sen. Per fer més versemblant la representació, se’ls pot donar una corda a què tots s’agafen.

5. Després es visiona i es veu com si realment escalessin una paret.6. Es poden treballar altres situacions: baixen de la paret, hi caminen, etc.


64

Joc 2: L’aigua cauAquesta activitat es basa en el mateix que l’anterior. Cal girar totalment la càmera, de

manera que la imatge també queda girada del tot, per tant es tracta de jugar amb els múlti-ples jocs que es poden fer amb l’engany.

1. La càmera damunt una taula, posada a l’inrevés i connectada en circuit tancat a unmonitor, perquè la gràcia rau a veure el truc en directe per poder enquadrar de la maneramés correcta.

2. Dues mans: una que aguanta un got i una altra que té una ampolla d’aigua.3. Es fica una mica d’aigua al got. L’efecte és que l’aigua va cap amunt enlloc de caure

cap avall.

Joc 3: Què és?Aquesta activitat consisteix a tenir un dibuix contingut en altres dibuixos. Enquadra-

rem un primer pla fins a un pla més general de manera que es van donant informacionsenganyoses, perquè el que es veu no és el dibuix complet. A mesura que es va canviant depla es modifica el significat de la imatge. Es tracta de jugar amb el zoom tancat, que aniremobrint fins a tenir la imatge de tot el dibuix.

1. Es fa un dibuix dins d’altres dibuixos. Per exemple:• 1r enquadrament: és una cara.• 2n enquadrament: la cara dins un ull.• 3r enquadrament: l’ull és una piruleta.• 4t enquadrament: la piruleta està dibuixada a la portada d’una llibreta.• 5é enquadrament: la llibreta està decorant una motxilla.• 6è enquadrament: la motxilla és a l’esquena d’una nena.


65

Joc 4: VolarEn aquesta activitat es pot jugar amb decorats i enquadraments poc habituals.1. La càmera s’ha de col·locar en algun lloc que pugui gravar des del més amunt possi-

ble. És difícil poder-la col·locar al sostre per manca de suport, però com a alternativa es potbuscar una taula i, al damunt, clavar-hi el trípode amb la càmera, enfocant cap al terra.

2. Es construeix un decorat en paper d’embalar d’unes dimensions força grans, ha defer més alçada que qualsevol nen de la classe.

3. Es pot dibuixar un cel blau amb ocells i, a la part inferior, uns núvols blancs.4. A sobre del decorat estirat a terra se situa un personatge, el qual interpreta que pas-

seja pels núvols.5. La càmera enfoca en pla general el decorat i grava la passejada pels núvols.6. Altres possibilitats: dibuixar altres decorats: unes teulades, unes escales que pugen a

la lluna, una nena perseguida per un tauró, etc.


66

Joc 5: He perdut el cap1. Es munta un circuit tancat.2. S’enfoca el mig cos d’una persona asseguda des del coll fins a la cintura. No se’n

veuen ni el cap ni les cames.3. Llavors, sota el braç i recolzat en una mà, apareix el cap d’una altra persona que no

veiem perquè queda amagada al darrere del mig cos que enfoquem. Fem veure que xerrem amb el nostre cap, que portem a la mà.

Activitat 3: Jugar amb miralls

Joc 1: Mirall i monitor mirall1. Un alumne es maquilla mirant-se a un mirall.2. Es posa la càmera damunt del trípode en circuit tancat connectada al monitor i pre-

parada per enfocar un primer pla d’aquest alumne davant del monitor.3. Al mateix personatge li demanem que es desmaquilli però ara mirant-se en el moni-

tor.4. Es comprova el que passa: costa molt fer l’acció mirant el monitor perquè no té la

mateixa simetria que el mirall.5. Un altre exemple pot ser fer llegir un cartell davant d’un mirall i davant d’un moni-

tor per comprovar els mateixos efectes.

Joc 2: Circuit amb miralls1. S’han de tenir dos miralls. Col·loquem els alumnes de manera que l’alumne 1 es

reflecteixi en el mirall que aguanta l’alumne 2.2. L’alumne 2 i el seu mirall es reflecteixen en el mirall que sosté l’alumne 3.3. La càmera grava el que es reflecteix en el mirall de l’alumne 3.4. Quan es visiona pel monitor aquesta situació, es veu la cara de l’alumne 1 però si

s’obre el zoom es descobreix que aquesta imatge de l’alumne 1 només és un reflex.5. Si es continua obrint el zoom es veurà tot el muntatge. Se’n comenten els efectes.


67

Joc 3: Simetries1. Es necessita un mirall sense marc que es col·loca en posició vertical fent un angle de

45º respecte a la càmera.2. El mirall ha de tenir al darrere un fons neutre, que pot ser blanc o negre.3. Es munta un circuit tancat: la càmera enquadra el mirall de manera que ocupi la

meitat vertical del monitor i a l’altra meitat hi ha de sortir el fons.4. Del darrere del mirall poden sortir mans, peus, mig cos (si el mirall és prou gran),

algú pot aixecar una cama i semblarà que vola.5. Aquest mateix sistema pot servir per fer decorats (vegeu la fitxa de decorats).6. Es comenten els efectes de simetria que es produeixen.


68

Joc 4: Imatges fragmentades1. Es necessiten quatre miralls petits que

es col·loquen tots junts sobre una superfícieplana.

2. Es munta un circuit tancat: la càmeraenfoca des de dalt, perpendicularment, elsquatre miralls.

3. Un alumne s’hi mira.4. Es comenten els efectes de descompo-

sició i fragmentació de la imatge, sobretotcom es podrien utilitzar per crear efectesd’expressivitat: un personatge que estàsomniant, o que està torrat...

Joc 5: Caminar sobre l’aigua1. Es tracta de fixar un mirall a la

paret.2. Recolzar una taula a la paret,

a sota del mirall.3. Posarem un decorat sobre

la taula. Per exemple un llac.4. L’actor puja sobre aquest

decorat, que també es reflecteixal mirall.

5. Una càmera gravarà enfo-cant part del decorat i part delmirall. Semblarà que l’actorcamina damunt el llac.

Mirall

Mirall


69

Activitat 4: Regravant la pantallaEn aquestes activitats es tracta de gravar directament el monitor, que emet quelcom ja

gravat abans, amb la intenció de produir uns efectes determinats.

Joc 1: El meu braç és dins del monitor!1. Es grava durant un minut un braç movent-se amb un fons neutre al darrere.2. Es posa la cinta en un magnetoscopi i es visionen aquestes imatges.3. La persona que ha prestat el seu braç es posa al costat del monitor i interpreta que té

el seu braç dins del monitor.4. La càmera grava aquesta nova situació .5. Es visionen les imatges i se’n comenten els resultats.

Joc 2: Les meves cames són dins del monitor!Es fa la mateixa situació que en el joc anterior, però, aquesta vegada, simulant-hi que

s’han perdut les cames dins del monitor.

Joc 3: El meu cap és dins del monitor!També és semblant, ara el que es perd és el cap.1. Es grava un minut d’un primer pla de la cara girant la càmera o l’alumne estirat al

terra.2. Es col·loca el monitor a terra i es visiona la cinta.3. L’alumne, estirat a terra, amaga el seu cap darrere del monitor.4. Amb la càmera es grava aquesta nova situació.5. Es visionen les imatges i se’n comenten els resultats.


70

Joc 4: Escapar-se de l’ombra1. Es grava una persona que passa caminant per davant de la càmera.2. Es col·loca sobre la pantalla un paper d’acetat.3. Es passa la gravació i quan la persona està just al mig de la pantalla s’atura la cinta

prement pause.4. Es dibuixa i es pinta la silueta de la persona sobre l’acetat.5. Es torna a prémer pause de manera que es continua visionant la gravació, bé que amb

l’efecte que la persona escapa de la seva pròpia ombra.

Joc 5: Parlar amb el meu doble1. Es grava un minut d’un primer pla del cap d’un alumne girat lleugerament de perfil

que representa que està realitzant una entrevista:• com et dius?• trobo que t’asssembles molt a mi• no creus que puc ser el teu doble virtual?• etc.• potser saps com fer-me desaparèixer?2. Es col·loca una cadira al costat del monitor i el mateix alumne s’asseu a la cadira

mirant el monitor.3. Es prepara la càmera per gravar aquesta situació.4. Es posa la gravació de l’entrevista i després de cada pregunta l’alumne ha de contes-

tar fins que s’arriba a l’última.5. Es treu el monitor, aturant un moment la gravació, i l’altre ha desaparegut. S’enregis-

tra aquesta situació.6. Es visiona la gravació i se’n comenten els efectes.7. Es pensen noves possibilitats semblants a aquesta.


71

Joc 6: Dos monitors parlen1. Es prepara una conversa, l’explicació d’un conte, d’un acudit... entre dues persones.2. S’han d’utilitzar dues cintes, la 1 i la 2.3. A la cinta 1 s’hi grava

el que diu el personatge 1,deixant un temps prudenci-al per a la intervenció delpersonatge 2. La persona 2pot anar parlant en veubaixa perquè el temps esti-gui ben calculat.

4. Es posa la cinta 2 i esfa el mateix amb el perso-natge 2. S’ha d’anar ambcompte, perquè cal gravaruns quants segons al perso-natge 2 fent veure queescolta l’1.

5. Es passen les duescintes, una amb un magne-toscopi i l’altra utilitzant lacàmera com a magnetoscopi.

6. Es miren ambdós monitors veient els dos personatges mantenint la seva conversa demonitor a monitor.

7. Si hi ha la possibilitat de tenir dues càmeres, aquest muntatge es pot fer en directe.

Joc 7: El cadàver exquisit(Aquest joc només es pot fer si disposem de mes d’unmonitor)

1. Enregistrarem en una cinta molts caps, de maneraque el coll quedi tallat just en el límit inferior del quadre.En una altra cinta enregistrarem cossos i en una altra cintales cames i els peus.

2. Col·locarem els dos o tres monitors de què disposeml’un damunt de l’altre.

3. Connectarem els monitors a dos o tres magnetosco-pis.

4. Posarem la cinta dels caps en el monitor que estiguidamunt de tot; la segona cinta amb la gravació dels cossosen el del mig i la cinta amb la gravació de les cames en elde baix.

5. Engegarem tots tres magnetoscopis i observar elresultat d’un cos que va canviant de cap, cos i cames.


72

Activitat 5: Iniciació a l’animació

Joc 1: Objectes escalant el cos humà!Posem un exemple en concret, però pot

servir qualsevol idea que proposin elsalumnes.

1. Es grava un personatge assegut en unacadira, dormint.

2. Jugant amb el rec-pause es van aproxi-mant uns auriculars i uns walkman al perso-natge. A cada pausa es mouen una mica elsauriculars i els walkman, fins que queden al’alçada de les seves orelles.

3. El personatge es desperta de cop ivolta, sobtat per la música que li arribadirectament a les orelles.

Joc 2: Els escacs juguen sols1. És el mateix que el joc anterior, encara

que aquí s’hi utilitza un taulell d’escacs i lespeces juguen soles una partida.

Joc 3: Dibuix màgicAquesta activitat consisteix a veure un

dibuix que es va fent sol amb un llapismàgic.

1. La càmera, damunt el trípode, con-nectada en circuit tancat a un monitor.

2. Un vidre transparent, el d’una fines-tra serveix.

3. S’enganxa un full de paper de 3 x 4 alvidre.

4. S’enfoca un focus de llum directa-ment al full.

5. Amb un retolador gruixut es començaa fer un dibuix.

6. La càmera ho enfoca per l’altra bandai es grava.

7. Després, en visionar-ho, es veu com eldibuix apareix “miracolosament”.

Rec

Pausa

Rec

Pausa

Rec


73

Activitat 6: FiltresEs tracta de crear filtres amb plantilles de cartolina.1. Es dóna a cada alumne un tros de cartolina negra.2. Dibuixaran un quadrat que tingui com a mida dels costat el diàmetre de l’objectiu de

la càmera.3. Hi dibuixaran el que vulguin: una clau, un estel, uns prismàtics, etc.4. Retallaran amb cutter el dibuix.5. Demanarem que pensin una breu historia o una frase en què es necessiti col·locar un

d’aquests filtres que han fet com un efecte especial.6. Per exemple: ella va veure amb els binocles com ell entrava al bar.

El mercat videogràfic ofereix una gamma molt variada de filtres per aconseguir efectesespecials. A l’activitat que presentem es tracta que siguin els mateixos alumnes els qui creïnels seus propis filtres.

1. El treball pot ser individual o en petits equips.2. Caldrà tenir paper de cel·lofana de colors diferents i retallar-ne petites peces, una

mica més grans que l’objectiu de la càmera que s’hagi d’utilitzar.3. Fixarem amb la cinta adhesiva el primer retall de color damunt de l’objectiu, vigilant

de no tocar la lent amb els dits.4. Amb aquest primer filtre farem unes preses i mirarem els efectes.5. A continuació canviarem el filtre i repetirem la mateixa presa, per poder comparar el

canvi expressiu que representen les diferents imatges.6. Podem anar repetint l’experiència fent diverses preses.Una altra possibilitat és crear un filtre de doble color.1. Es tracta de cobrir la meitat de la lent de l’objectiu amb cel·lofana d’un color i l’altra

meitat amb un retall d’un altre color. Cal vigilar molt bé que els dos retalls no s’encaval-quin l’un damunt de l’altre, ni que quedi gens d’espai buit entre tots dos.


74

2. Podem filmar qualsevol tema amb aquest filtre, però el resultat sempre tindrà mésqualitat si la línia de canvi de color coincideix amb algun element de la realitat que tambémarqui una separació (per exemple: el cel i l’horitzó; una paret i el terra, etc.).

Podem dur a terme l’experiència de fer preses nocturnes retratant focus, llums decotxes, fanals, etc. emprant-hi un filtre d’efecte estel.

1. Amb una mica de vaselina untarem un retall de cel·lofana (en aquest cas és preferibleque sigui transparent, per tal que no es “mengi” part de la llum amb què comptarem). Ambel dit o amb una mica de paper (de vàter, mocador, tovalló...) fregarem en diagonal i sem-pre en la mateixa direcció.

2. A continuació, girarem el retall de cel·lofana i l’untarem igualment, però fregant endirecció contrària de com ho hem fet abans, de manera que les dues capes de vaselina escreuïn en “X”.

3. Després fixarem la cel·lofana damunt de l’objectiu, amb molta cura de no tocar lalent, i ja podrem fer les preses.

4. L’experiència en l’ús de filtres especials la podem aplicar als nostres muntatges. Estracta d’interrelacionar l’efecte expressiu dels filtres (misteri, nit, un món diferent, etc.)amb la història que ells narrin.

TÍTOL DE L’ACTIVITAT: Els decorats

Edat: Cicle Mitjà, Superior i ESO.

Durada aproximada:

En funció de l’edat dels alumnes i del tipus de treball que esvulgui realitzar.

Agrupament: Equips de treball.

Material:En funció del tipus de decorat escollit: càmera, cinta, trípode,

magnetoscopi, televisor; rotlle de paper d’embalar i estrisde dibuixar i pintar; retroprojector, làmines i/o rotlle d’acetati retoladors normals o per a acetat; projector de diapositivesi les diapositives mateixes.

Espai: L’aula ordinària i/o la de plàstica.

Presentació de l’activitatEs tracta de presentar propostes senzilles per a la realització de distints tipus de deco-

rats plans.

Descripció detallada de l’activitatNormalment, les nostres produccions videogràfiques –tant si són reportatges com

produccions de ficció– utilitzen un fons real, “de veritat”. Si es tracta d’una producció deficció li podem atribuir el fons real –amb uns poc canvis o sense ni tan sols fer-ne cap– unsignificat diferent de l’autèntic: el jardí o pati del centre pot esdevenir un parc públic; undespatx, la sala de redacció d’un diari; l’aula, un saló de ball; etc.

Ara bé, es pot donar el cas que ens calguin o que decidim construir expressament unsdecorats (potser interactuant amb l’àrea de plàstica).

Abans de passar a les propostes concretes hi ha una observació que hem de tenir pre-sent a l’hora de preparar decorats per enregistrar-los en vídeo i que ens pot estalviar moltafeina: quan enregistrem amb el vídeo nosaltres decidim l’espai que volem enquadrar, quèhi haurà al camp de visió i què quedarà fora de camp, en conseqüència, d’acord amb el


75

tipus de pla que vulguem enregistrar podrem limitar les dimensions i/o la “quantitat” dedecorats necessaris. Dit d’una altra manera: si el guió ho permet, recomanem fer planscurts o tancats per estalviar la feina de crear uns decorats massa complexos.

Proposta 1Seria la més tradicional de totes: pintar –amb els materials que decidim– un decorat

sobre fons de paper d’embalar, com si fos una obra de teatre (amb l’avantatge, com hemdit, que només ens caldrà pintar l’espai que enregistrem), que enganxarem en una paret, elsuro d’un mural, etc.

Explicarem, però, un truc senzill per provocar sensació de moviment: imaginem queexpliquem la història d’uns personatges que viatgen en tren. Podem crear amb cartró unade les parets laterals del tren, amb la finestra retallada; situarem la càmera frontalment aaquest espai i, millor, focalitzant en pla mitjà; per la finestra “passarà” el paisatge, lesestacions, etc. que haurem pintat abans (amb la proporcionalitat adequada de llunyania) enuna seqüència seguida en un rotlle continu de paper d’embalar que uns alumnes ben ama-gats aniran fent rodar o enrotllant sobre si mateix.

Proposta 2Es tracta de fer els dibuixos que ens calguin damunt d’un acetat i projectar-los amb el

retroprojector damunt l’espai que fa de fons de l’acció.Hi hem de tenir presents algunes consideracions:• Si hi ha molta llum damunt del decorat de fons, la projecció amb prou feines es veurà.• La projecció l’hem de fer de manera que els actors i les actrius no interfereixin el


76

focus de llum de la projecció. Així, si es tracta d’un decorat estàtic de fons el podemprojectar des del darrere sobre una tela prou transparent, davant de la qual s’actua.• Si volem que el decorat sigui mòbil, com a l’exemple anterior del viatge en tren, ensserà més útil utilitzar un rotlle d’acetat que farem “córrer” des del retroprojector.

Proposta 3Com l’anterior, però usant un projector de diapositives i les diapositives corresponents.

Té l’inconvenient que l’espai on enregistrem ha de tenir molt poca llum, a fi que siguinvisibles les imatges projectades. Amb tot, per a determinades escenes o situacions no ha deser necessàriament un inconvenient.

A l’igual del retroprojector, podem ampliar molt les imatges, la qual cosa ens permetcrear situacions originals i divertides, per exemple el diàleg d’un personatge amb diferentsdiapositives de diversos primers plans i mitjans d’una formiga que hem aconseguit d’unacol·lecció de Ciències Naturals; etc.

Proposta 4Ja hem vist a l’activitat de Trucs i altres jocs com podíem establir una interrelació amb

les imatges enregistrades de la televisió. Ara es tracta de recordar que en algun cas aques-tes imatges també les podem utilitzar com a decorat de fons, sempre que treballem en plansmolt curts.

Proposta 5Es tracta de fer un decorat molt inusual, com ara volar o caminar sobre l’aigua, em-

prant-hi la tècnica que s’explica en les activitats dels jocs amb mirall.En una paret tenim un mirall i recolzem una taula en aquesta paret. Sobre la taula

col·loquem el decorat dibuixat d’uns núvols i cel. El personatge que vol volar es col·locasobre el decorat. La càmera enfoca el mirall que reflecteix el decorat i una part del decorat,de manera que fa sensació que està volant, i si canviem el decorat del fons per un dibuixdel mar semblarà que el personatge camina sobre l´aigua.


77

TÍTOL DE L’ACTIVITAT: Els títols i crèdits

Edats: Tots els Cicles de Primària i ESO.

Durada aproximada:En funció de l’opció escollida i l’edat dels alumnes.

Agrupament: Per equips.

Material:

Una càmera, trípode, monitor, cinta, i l’específic de cadaproposta.

Espai: L’aula.

Presentació de l’activitatEs tracta de presentar diferents propostes per elaborar els títols o crèdits de les produc-

cions en vídeo.

Descripció detallada de l’activitatS’anomenen crèdits els diferents rètols que poden sortir en un videograma: el títol, els

noms de les persones que hi han participat, etc.Tot seguit us presentem unes quantes propostes per compondre’n. Per a la majoria

d’aquestes propostes haurem de tenir en compte les qüestions següents:• Pensar a controlar que el format o proporció del que escrivim s’adapti al formatd’una pantalla de televisió.• Enregistrar-los amb la càmera damunt del trípode, per evitat tremolors i moviments,que en el cas del crèdits es noten especialment.

Proposta 1És la més fàcil: la podem fer nosaltres o els nostres alumnes. Es tracta d’ escriure el

crèdits sobre una superfície adequada (paper, cartolina, pissarra...), amb una lletra visible(s’ha de preveure que el vídeo no enregistra gaire bé el color vermell).

LA CLASSE

DE 6è

PRESENTA


78

Proposta 2També podem escriure’ls –nosaltres o els alumnes— sobre un acetat transparent que

podrem col·locar damunt de les imatges reals o del monitor de televisió que ens interessi.O escriure’ls en un rotlle d’acetat de paper, etc. que anirem enrotllant davant de la

càmera que ho enregistra, de manera que farà l’efecte visual que apareixen a la pantalla debaix a dalt o a l’inrevés.

Proposta 3També podem provocar un efecte d’animació (vegeu l’apartat “Animació”) si la nostra

càmera pot gravar per intervals, o pitjant el botó d’enregistrar cada dos segons –aproxima-dament, segons la càmera–, de manera que les lletres o els noms sencers vagin apareixent ovagin movent-se cap al seu lloc, etc.

En aquest cas les lletres poden fer-se a partir de tota mena de materials o objectes:plastilina, fusta, cordes i cordills, retalls de papers, capses, llaunes, ninots animats que les“porten”, etc.

Proposta 4Si disposem dels aparells i els connectors apropiats, podem crear-los amb algun progra-

ma d’ordinador i passar-los a vídeo. Per últim, si disposeu d’una tituladora –algunes càmeres la porten incorporada– no-

més cal llegir-ne les instruccions i aplicar-les (val a dir, però, que les tituladores senzillestenen unes possibilitats força limitades...).


79

Orientacions i passos tècnics per a la producció d’unvideograma

Per produir un videograma del tipus que sigui, normalment cal seguir diverses etapes.

Abans de la produció Durant la producció Després de la producció

— què farem? Normes bàsiques: Editem:— quins recursos tenim? — la gravació — per unió— guionització — els moviments — per inserció— planificació del material — la llum— distribució de les tasques — la continuïtat Sonoritzem:— calendari — l’àudio — posar veu en off— pla de gravació — la separació de plans — posar música

— la gravació sense trípode— la gravació d’imatges fixes


80


81

Abans de la producció

Què farem? Hem de decidir el tipus de videograma que volem produir, ja que això condicionarà en

gran manera els recursos tècnics i, sobretot, el tipus de llenguatge que haurem d’emprar.• Enquestes • Entrevistes• Debats o taules rodones • Reportatges• Documentals • Noticiaris• Videorevista • Videocartes• Videoclips • Anuncis publicitaris• Videofilm • Animació

Quins recursos tenim? Saber amb exactitud els recursos de què disposem:• humans (en força casos haurem de formar equips de tres a cinc persones i conèixer-neuna mica les posibilitats de cadascuna d’elles).• tècnics (pressupost; tipus d’aparells i les seves prestacions tècniques; temps de quèdisposem; etc.).• el temps durant el qual disposaren del material, que probablement comparteixendiversos grups.

GuionitzemAbans de res caldrà exposar amb brevetat una sinopsi argumental del que es pre-

tén fer.A continuació, s’ha d’escriure un guió literari i un guió tècnic (tenint-hi en compte que

estem treballant a un nivell no professional, amb manca de temps, etc., possiblement po-drem saltar-nos la fase del guió literari).

El guió literari del vídeo és la narració argumental del que anem a gravar, en el qual esdescriuen les accions, els personatges, els decorats, l’ambientació i el vestuari, i també s’hiincorporen els diàlegs i les veus en off.

El guió tècnic especifica les imatges que cal veure i el que s’ha de sentir, i tots o partdels detalls que apareixen al quadre de la pàgina següent.


82

Distància (entre la càmera i el subjecte) GPGPGPSPM (americà, normal, curt)PPPD

Angle d’enfocament (alçada de la càmera NORMALrespecte al subjecte) PICAT

CONTRAPICTPunt de vista SUBJECTIU

OBJECTIUPla d’enfocament (relació entre la posició FRONTALde la càmera i el subjecte) LATERAL

D’ESQUENAOBLIC O EN DIAGONAL

Moviments de la càmera PANORÀMICA (horit., vertical)TRÀVELING

Continuïtat ACCIÓLLOCTEMPSATREZZO

Il·luminació NATURALARTIFICIAL (difusa o directa)

Text i imatges (escrites o dibuixades)què veiem?, què sentim?

Si dibuixem el guió tècnic obtenim l´storyboard. Consisteix en un seguit de dibuixos,com una fotonovel·la o un còmic, en què cada dibuix representa un pla. Si hi ha algun pla-seqüència que no queda prou clar es pot fer més d’un dibuix d’aquell pla.

Es pot fet un guió tècnic de tipus mixt, en el qual es dibuixa i també s’escriu el tipusd’acció.

Planifiquem la gravació: material, decorats...Un altre punt important és planificar molt bé els materials complementaris que necessita-

rem (de tipus tècnic: trípodes, bateries, etc.; d’atrezzo o decorats, vestuari, etc.).Per exemple, podem omplir una graella com aquesta:

Mat. tècnic Espai(s) Decorats Vestuari Atretzzo

• trípode • el pati • un fanal • roba de • ampolles• càmera • l’entrada • un taulell cambrer • gots• bateries del centre de bar • … • cola• … • … • …

Aquesta planificació pot ser més completa si se’n fa el desglossament en un altre fullper seqüències.


83

Distribuïm les tasquesÉs molt important tenir molt ben definit qui farà en cada moment les diverses tasques

que exigeix un enregistrament.Les tasques poden ser variades i estan en funció del tipus de videograma:Els realitzadors, que coordinen i controlen que es faci el que diu el guió i que no hihagi salts de continuïtat.Els operadors de càmera, que enregistren les imatges i els sons.Els ajudants de càmera, que controlen tot el material tècnic relacionat amb la càmera:bateries, cables elèctrics, filtres de l’objectiu, trípode, micros, etc.Els controladors de fotografia, que tenen cura de la qualitat de la imatge, de si lespreses han estat ben gravades. Han de dur el control de l’ordre les cintes (que han deportar el nom del grup o el tema del vídeo i anar numerades per evitar problemes iconfusions).Els tituladors, que s’ocupen de fer els títols i crèdits, els grafics, etc.Els guionistes, que escriuen els guions i poden ajudar a fer el pla de gravació.Els actors i les actrius, si calen.Els decoradors/maquilladors/il·luminadors, que tenen cura de l’ambientació, els deco-rats, l’aspecte físic (rostre i cabells), la il·luminació i altres detalls.Els tècnics de vestuari i atrezzo, que són responsables de seleccionar, decidir i confec-cionar els diferents vestits i detalls del vestuari.Els controladors de les cintes, que visionen les cintes i les minuten.Els muntadors d’imatges i de l’àudio, que faran l’editatge de so i d’imatges.

Pla de gravacióÉs el projecte diari de treball que cal realitzar durant la gravació. Cal fer-ho per estalvi-

ar temps i esforços.


84

Durant la producció

Normes bàsiques

La gravacióSi ens és còmode podem gravar en el mateix ordre del guió, però normalment mai ho és

i per tal de facilitar la feina i estalviar-ne és preferible seguir el pla de gravació.A mesura que gravem cal tenir cura de no oblidar-nos de res. Com ara:• Si hem de fer editatge pensem sempre a enregistar un “temps mort” en iniciar i enacabar. No hem d’oblidar que quan parem de gravar les càmeres fan un retrocés auto-màtic d’uns segons.• En començar una presa, enregistar una claqueta amb el nombre o “títol” de cadaseqüència, el nombre de presa i –potser– el tipus de pla.

Reportatge El Llobregat

Seqüència Presa núm.Pla

• És convenient que el temps de durada de les seqüències no sigui massa llarg. S’evita,així, que el resultat de la gravació sigui lent i avorrit. És recomanable que els plansgenerals tinguin més durada que els plans mitjans, i aquests que els plans de detall, elsquals al seu torn no han de superar els tres segons.• Per donar ritme i dinamisme a les imatges cal utilitzar plans i contraplans. Per exem-ple: pla d’una persona que mira, el contraplà seria allò que està mirant.• Pensem a enregistrar “plans de recurs” si hem de fer editatge. Quan enregistrem perseqüències és difícil assegurar-nos que en l’edició definitiva les diferents preses s’uni-ran sense “salts visuals”, és a dir, que lligaran perfectament bé entre elles. Així, si tenimimatges que facin de comodí les podrem intercalar per evitar o dissimular imatges queno lliguen prou amb les precedents o les que vénen a continuació.


85

• Cal tenir en compte la composició: com es reparteixen les masses en el quadre. Perexemple si estem enquadrant un personatge no el situarem en un racó de la imatge, enssemblaria que la imatge queda buida. Tampoc no el col·locarem ocupant la meitat delquadre cap avall tot deixant-ne l’altra meitat buida.

Podem enquadrar un personatge, tot i que segons on el situem i com estigui estemcomunicant coses diferents. Si tracem una línia imaginària horitzontal que passi pels ullsdel personatge que enfoquem millor que quedi entre la meitat i els dos terços del quadre. Sitracem una línia vertical que passa pels ulls d’un personatge enfocat de perfil hem dedeixar més espai al costat cap al qual mira. S’ha d’evitar que les composicions siguin exces-sivament simètriques.

No saltar-se els eixos de direccionalitat, és a dir, si un personatge el tenim enfocat deperfil mirant cap a la dreta, al següent pla no el podem tenir mirant cap a l’esquerra: sem-blaria que parla amb ell mateix.

Sortides i entrades de quadre. Si hem acabat un pla amb un personatge sortint per ladreta, al següent pla entrarà per l’esquerra per donar continuació a la seva acció. A més, totallò que es mogui dins un quadre i hagi de sortir i entrar ha de seguir una norma: perexemple, si un personatge ve caminant frontalment cap a la càmera i entra al quadre perl’esquerra, quan hagi de sortir ho ha de fer pel costat dret del quadre.

Sí Sí

No No

Composició


86

No saltar-se els eixos òptics, és a dir, si dues persones parlen l’una davant de l’altra,amb les seves mirades han creat unes línies imaginàries i una direccionalitat, per tant nopodem canviar la càmera de lloc i modificar-ne els eixos òptics.

No saltar-se l’eix d’acció. Imaginem que filmem una cursa, aturem la gravació i traves-sem a l’altra banda del carrer i continuem gravant. Quan ho visionem semblaria que lacursa torna enrere i confondríem l’espectador. La norma diu que no es pot canviar lacàmera a una altra posició en què s’ultrapassi un semicercle de més de 180º. Un possiblerecurs per saltar-se l’eix consisteix a fer una gravació intermèdia en què gravem la cursafrontalment.

1

Incorrecte

2

1

Correcte

2


87

Els movimentsNormalment no començarem a enregistrar amb un moviment de càmera (una panorà-

mica, per exemple); és més correcte fer uns pocs segons —dos o tres— de gravació de laimatge fixa i a partir d’aquí iniciar el moviment, que també mantindrem fix el mateix tempsen acabar la presa. Això ens pot facilitar editatges posteriors.

És important no abusar dels moviments de càmera, especialment si són exageradamentràpids; un moviment de càmera ha de ser seguit, sense moviments bruscs ni ràpids (llevat,és clar, que vulguem crear un efecte determinat).

Hem d’evitar l’abús del zoom apropant i/o allunyant les imatges en una mateixapresa, ja que provoca una sensació “marejadora”.

La llumEl tema de llum es complex i, en conseqüència, només s’ha de considerar que tenim la

llum natural (proporcionada per la llum del dia), la llum artificial (la projecten focus, bom-betes, fluorescents, etc.).

Si es treballa amb llum artificial tipus fluorescents l’efecte que genera és de llum exteri-or, per tant en la càmera es mantindrà la posició de llum exterior si no es treballa ambl’automàtic, per evitar que les imatges siguin blavoses.

Presa 4: incorrecta

Eix d’acció

Presa 1: correcta Presa 2: correcta Presa 3: correcta


88

Procurar no gravar amb la càmera que enquadra una finestra o punt de llum fort, perevitar contrallums.

Si la càmera no el porta incorporat, és recomanable adaptar-li un filtre de polaritzacióde la llum, millora els colors i elimina molts tipus de reflexos.

La continuïtatCal que tinguem en compte que en seguir el pla de gravació les seqüències no es gra-

ven seguint un ordre lògic, de manera que s’ha d’estar molt atent a la continuïtat, que noimplica res més sinó tenir cura que coincideixin uns determinats detalls de les imatgesd’una seqüència amb les de l’anterior o la següent. Cal que no es notin diferències de movi-ments o de situacions.

La continuïtat s’ha de mantenir en: el moviment, la situació, la il·luminació, l’atrezzo:us n’oferim alguns exemples.

Si un personatge va de dreta a esquerra, a la imatge següent s’ha de mantenir la direc-ció, perquè si no fos així semblarà que el personatge torna endarrere.

La posició de la mirada és com la direcció del moviment, cal mantenir la direcció de lesmirades.


89

Si un personatge era al centre del quadre, quan reprenem la gravació no pot estardesplaçat cap a l’esquerra o la dreta.

Els canvis de llum creen problemes de continuïtat. Per exemple, si es grava amb llumsolar, la seqüència següent no pot fer-se amb un cel cobert.

S’han d’evitar errors de detalls referents a vestuari, ambients, decorats... amb relació ales diferents seqüències.

Si una acció quedés tallada per qualsevol incidència, per evitar la gravació de tota laseqüència es podria canviar la posició de la càmera, l’angle de la presa o la distància focal.

No s’interromprà una acció que no està del tot acabada. Per exemple: si un actor deixaun objecte damunt d’una taula hem de veure com el col·loca sobre la taula i en retira la mà.Si es decideix tallar el següent pla ha de tenir la continuïtat exacta amb l’acció interrompuda.

L’àudioSi es vol gravar algun diàleg en directe, el soroll ambiental ha de ser gairebé nul. A les

entrevistes es pot col·locar un micro addicional a la càmera.Els efectes de so i veu en off es faran al moment de muntar l’àudio, no cal gravar-los al

moment de la gravació.

La separació entre plans o seqüènciesHi ha uns signes de puntuació per la separació entre plans o seqüencies que cal tenir en

compte a l’hora de la gravació.Per desenfocament. La imatge es va desenfocant fins a no veure-s’hi bé.La fosa es quan l’imatge es va enfosquint fins a desapareixer. O a l’inrevés.Panoràmica encadenada. La càmera fa una panoràmica molt ràpida.Per tall en sec. Entra la següent seqüència sense res més.N’hi ha moltes altres, ara bé, no totes es poden fer amb equip domèstics.

La gravació d’imatges sense trípodeQuan la càmera es porta a la mà ha de ser el cos que li doni estabilitat. Els peus han

d’estar una mica separats i, el pes del cos, repartit entre les dues cames.Els colzes contra el cos i les espatlles relaxades, per evitar tensions. De vegades es

poden fer servir suports improvisats, com ara el respatller d’una cadira.Per gravar angles alts es pot fer servir una escala.Per gravar angles baixos, estirar-se al terra.Per fer una panoràmica es gira el cos, recolzat en una paret.Quan es grava en terrenys accidentats convé portar la càmera al nivell de la cintura

amb els braços lleugeraments separats del cos perquè actuïn de contrapès.Per fer un tràveling es pot utilitzar una cadira de rodes, un carret de supermercat, etc.

Si algú ens en deixa, és clar.

La gravació d’imatges fixesEn molts tipus de gravació és possible utilitzar imatges gràfiques de llibres o de revis-

tes o dibuixos o bé gravar objectes petits, com ara monedes, fòssils, rellotges... i si el nostrevideograma també en necessita, ara és el moment de gravar-ho.


90

Per fer-ho s’utilitzarà un banc de gravació o el trípode amb la càmera i uns focus delàmpades flexionables.

Per fer-ho cal seguir aquests passos:• Fixar la càmera al trípode o “truca”.• La revista plana o l’objecte es col·loca sobre el taulell o la taula.• S’ha d’il·luminar uniformement, col·locar les làmpades en 45° amb la càmera i, si sónobjectes tridimensionals, experimentar fins que no hi hagi ombres.• Cal apujar o abaixar la càmera fins a obtenir la imatge focada de l’objecte que es vol.• Algunes càmeres (la majoria) tenen una funció de macro que permet veure un objectepetit a dimensions més grans. En algunes càmeres aquesta funció s’aconsegueix girantl’anell de control del zoom mes enllà de la distància focal mes curta, en els models mésrecents aquesta funció es controla automàticament, només ens cal apropar-nos al mà-xim al subjecte.En cas de no tenir ”truca”, col·loquem la imatge plana sobre una taula i utilitzem els

focus o làmpades que tinguem i el trípode, el qual anem girant fins a aconseguir que lacàmera enfoqui la il·lustració. Encara és més fàcil fixar la imatge verticalment —en unaparet, un suro, etc.— i gravar-la frontalment amb trípode.

Truca


91

Després de la producció

Arribem ara a la que segurament pot ser la fase més complicada i interessant a l’horade realitzar un videograma: la postproducció.

Un cop hem gravat, cal saberQuè tenim a cada cinta i en quin lloc. Minutem les cintes: les rebobinem i en posem el

comptador a zero; en un full anotem el minut i la imatge que hi veiem tot valorant si laqualitat de les imatges enregistrades és la correcta i valorant també si cal repetir-ne alguna(vegeu-ne model a l’apartat de plantilles).

Si hem respectat o no el guió tècnic (ja veurem que moltes vegades el que havíemprojectat sobre el paper és difícil de portar a la pràctica).

Si tenim totes les imatges que ens calen (especialment si hem de fer-ne l’editatge) idecidir si podem seguir sense les que ens manquen o ens cal enregistrar-les.

Si no cal fer ni l’editatge ni la sonorització, ja hem enllestit la nostra feina. Però si no ésaixí hem de continuar llegint...

EditemL’editatge és el muntatge cinematogràfic per bé que fet amb vídeo. Es tracta de reorde-

nar les imatges gravades, on s’eliminen les preses que no volem, i els plans queden organit-zats d’una manera diferent (segons el que hem previst en el guió) amb l’objectiu de millo-rar la forma i el contingut del que hem gravat.

Hi ha dos procediments per editar les nostres imatges. Per unió o per insert.

MaterialDos magnetoscopis. Un farà de lector allà on posen la cinta de la qual volem extreure

les imatges per al muntatge. L’altre magnetoscopi farà d’editor, és a dir, hi gravaran lesimatges que seleccionem.

Connectat entre ells (vegeu la fitxa de connexions de les configuracions).Una cinta de qualitat pro (recomanable), que serà el màster on gravarem les imatges i el so.Les cintes on tenim les imatges gravades. Cada una de elles tindrà el seu full de

minutatge.

Procés

Per unióEs tracta d’anar posant les imatges enganxades les unes al darrere de les altres. Passos

que cal seguir:1. Posar una cinta verge (màster) en el magnetoscopi editor i la cinta de les nostres

imatges en el magnetoscopi lector.2. Es grava a la cinta màster un minut de barres de colors o negres.3. Preparem el magnetoscopi editor en funció (REC + PAUSE) després de les barres.


92

4. Busquem en el lector les imatges a copiar (PLAY+REW o FF). Se suposa queprèviament hem minutat les cintes que contenen les imatges que volem.

5. Ens situem amb el lector alguns segons abans del principi de les imatges... pitgem elPLAY en l’editor i quan sigui el moment en què han d’aparèixer les imatges a gravar allibe-rem la PAUSE a l’editor REC.

6. Un cop gravat el fragment situem PAUSE en els dos (sempre es graven uns quadresmés per evitar interferències).

7. Sortim de la funció de gravació en l’editor mitjançant STOP.8. Ens situem a l’editor al principi del fragment copiat (REW).9. Controlem que hagi quedat tal com desitjàvem (PLAY).10. Posem a l’editor la pausa (PAUSE) en el punt just en què volem enganxar el següent

fragment i pitgem REC.11. Tornem a repetir les accions des del tercer pas i així, successivament, ho anem repe-

tint amb tots els fragments.

Passos magnetoscopi lector magnetoscopi editor

1 ficar-hi cinta verge

2 gravar 1 min. de barres de colors

3 posar el REC+PAUSE

4 cinta i buscar l’inici de les imatgesper gravar

5 PLAY alliberem la PAUSE

6 deixem passar el fragment a gravar+3” PAUSE i PAUSE

7 STOP

8 tirem enrere REW a l’inici d’allògravat

9 visionem PLAY per veure comqueda

10 posem PAUSE + REC just on volemenganxar el següent fragment

11 tornem al pas 4...

Per insercióEs tracta d’editar amb més precisió, ja que tenim més control sobre els punts d’entrada

i de sortida de cadascun dels fragments, però per editar per insert cal que la cinta màster enquè editarem estigui pistada (gravada amb barres de color perquè tingui els impulsos desincronisme) o gravada amb imatges, perquè l’editatge per aquest procediment no incorpo-ra els impulsos de sincronisme (correspondència exacta del so i la imatge).

També es fa servir aquest procediment quan volem canviar o reemplaçar imatges i/ofragments de la banda d’àudio en una cinta ja editada.


93

És necessari disposar d’un magnetoscopi que tingui la funció d’insert.1. Programem a l’editor el punt d’inici de gravació de l’insert (INSERT IN) i el final

(INSERT OUT).2. El magnetoscopi quedarà en funció de espera (INSERT+PAUSE).3. Al lector, hi busquem el principi de les imatges a copiar (PLAY+REW o FF).4. Un cop localitzades, alliberem la pausa a l’editor (INSERT). Aquest gravarà durant

l’interval programat. Quan arribi al final passarà automaticament a la funció d’espera(INSERT+PAUSE).

5. Al magnetoscopi lector tornem a seleccionar el següent grup d’imatges i repetim elprocés.

6. De tant en tant és recomanable que es revisi el muntatge, per fer-ho sortim de lafunció insert amb STOP.

7. Busquem les imatges gravades a l’editor (PLAY+REW) i revisem com va quedant.Més endavant veurem com optimar l’edició per insert mitjançant la utilització de taules

d’editatge o ordinador.

Passos magnetoscopi lector magnetoscopi editor

1 inici d’insert INSERT IN + INSERTOUT fi

2 INSERT+ PAUSE

3 buscar l’inici de les imatges per copiar

4 un cop localitzades pitgem PLAY alliberem PAUSE

5 tornem a buscar imatges per copiar alliberem PAUSE

6 un cop localitzades pitgem PLAY alliberem PAUSE

7 ...i així fins a acabar... STOP per sortir d’INSERT

8. Si el magnetoscopi editor disposa de la funció MEMORY, busquem en la cinta màsteron ha d’acabar l’insert i posem el comptador a 0000, fem la gravació i en arribar a 0000 esdesactivarà automàticament.

Sonoritzem

Doblatges de soEn els nostres videogrames, a més de les imatges, hi ha música, diàlegs o comentaris.

Per poder modificar-los o introduir-ne de nous cal realitzar una sèrie de processos similarsa l’edició d’imatges, per bé que ara només treballarem amb la banda d’àudio.

Posar veu en off: (Possibilitat 1: magnetoscopi + micro):El magnetoscopi ha de tenir entrada de micro i la funció d’insert d’àudio (audiodub).1. Preparem el micro connectat al magnetoscopi i comprovem que estigui ON i, si pot

ser, sobre d’un trípode de micro per evitar sorolls.


94

2. Visionem les imatges (PLAY).3. Quan arribem a l’inici de les imatges on volem inserir nou àudio (millor dos segons

abans) pitgem PAUSA+PLAY.4. Preparem la inserció d’àudio (DUBBING+PAUSE).5. Alliberem PAUSE i llegim el text .6. Acabada la lectura aturem la gravació (STOP).7. Rebobinem i comprovem que el so ha entrat correctament.8. I si queda bé podem continuar l’operació.

Introduir-hi música:1. Preparem la connexió per línia del reproductor d’àudio (casset, CD...).2. Visionem les imatges (PLAY).3. Quan arribem a l’inici de les imatges en què volem inserir nou àudio (millor dos

segons abans) pitgem PAUSE+PLAY.4. Preparem la inserció d’àudio (DUBBING+PAUSE)5. Busquem en la cinta o el CD el fragment musical a gravar i al moment adequat allibe-

rem PAUSE en el magnetoscopi (INSERT d’àudio).6. Acabada la gravació aturem la cinta (STOP).7. Rebobinem i comprovem que el so ha entrar correctament.8. I si queda bé podem continuar l’operació.9. Si es tracta de posar musica contínua no podem anar aturant la gravació perquè s’hi

evidenciarien els empalmaments, és preferible seleccionar una peça que duri el mateix queles imatges i copiar-la tota seguida.

Posar veu en off i músicaS’afegeix una taula de so a la configuració.1. Es connecta el micro a l’entrada (IN micro) de la taula i el reproductor àudio a l’entra-

da (line IN) de la taula.2. La taula mescla la informació sonora provinent de les diverses entrades, aquesta

informació sonora surt mesclada per la línia màster (line OUT) i la podem enviar directa-ment al magnetoscopi (audio IN).

El procés d’insert d’àudio es el mateix que quan posem música.

CòpiesUn cop hem editat i sonoritzat ja tenim el màster del videograma.Si volem fer-ne còpies sempre caldrà fer-les a partir d’aquest, per tant, ha de quedar

molt ben arxivat.


95

Edició de vídeo per ordinador i vídeo digital

Consideracions generals per a l’edició de vídeo per ordinador

El problema de la quantitat d’informacióEl principal problema del vídeo sobre ordinador és la immensa quantitat d’informació

que cal memoritzar. Si tenim en compte que un frame de vídeo equival a una imatge d’ordi-nador de 768 x 576 píxels, i que cal més de un mega per emmagatzemar una sola imatge,necessitaríem de 25 a 50 megues per un sol segon de vídeo. Amb un disc d’1 gigabyte entindríem per a vint o trenta segons. A més, s’ha de considerar la velocitat dels processadorsque siguin capaços de fer passar imatges amb molta informació a 1/25 de segon. Per resol-dre aquest problema es fa servir la compressió de la informació aconseguint reduir, mitjan-çant algoritmes, la quantitat d’informació necessària.

Els principals formats de compressió• Video for Windows:Sistema de compressió creat per Microsoft l’any 1992 que només necessita programari.

Crea fitxers amb extensions avi. La resolució acostuma a ser d’una part de pantalla i potfuncionar a diferents imatges per segon. A l’actualitat és dels més estesos si bé sembla queperdrà una part del seu domini.

• QuicktimeSistema de compressió creat per Apple l’any 1991 per a Mac. També hi ha una versió

per a Windows. Crea fitxers anomenats movies amb extensió mov.• MPEG-1 Establert el 1992, MPEG-1 (Moving Picture Expert Group) està pensat com a distribu-

ció de vídeo sobre diferents suports informàtics: CD-ROM, Internet...Té una qualitat semblant al VHS (358 x 255) i una compressió en què a partir d’unes

imatges-índex s’acaben de construir les dels cantons.• MPEG- 2Format superior al MPEG-1 amb una resolució PAL (720 x 485), pensat per a la televisió

digital. És el format amb què emeten les diverses plataformes digitals de satèl·lit i el cable.• M-JPEGFormat pensat per a l’editatge de vídeo. Parteix de la suma d’imatges JPEG, per la qual

cosa necessita una gran capacitat d’emmagatzemament i una velocitat ràpida.

Les targetes de captura de vídeoCal no confondre el que és una targeta de vídeo de l’ordinador, la qual ens permet

veure les diferents informacions de l’ordinador sobre una pantalla (la resolució en píxels,els colors, etc.), del que és una targeta capturadora de vídeo, que comprimeix o descompri-meix el senyal de vídeo analògic i el transforma en fitxers de vídeo digital.

Hi ha diversos formats de compressió de vídeo que no necessiten targeta de descom-pressió (Video for Windows, Quiktime ). En el cas del MPEG, de vegades també és potvisionar sense targeta (MPEG per a soft).


96

Les principals targetes de captura i edició de vídeo funcionen amb el format mjpeg.Són targetes de tipus plug & play, és a dir: sobre W-95, un cop instal·lades, són recone-

gudes pel programa.Així com en alguns casos porten incorporada la targeta de so, en d’altres funcionen

amb la targeta de so de l’ordinador (Soundblaster, etc.).Actualment, al mercat hi ha un gran nombre de targetes si bé les més recomanables són

tres:• miro dc-30, dc-20, dc-10• fast av-master• truevision bravado 1000

El programariUn editor de vídeo no-lineal és un programa que permet crear un clip de vídeo a partir

de fitxers de so, imatge fixa, i vídeo. Mitjançant una targeta de compressió pot capturarseqüències de vídeo, imatge fixa o àudio.El funcionament és semblant al de qualsevolprograma informàtic. En unes carpetes es va emmagatzemant el conjunt de clips, queposteriorment seran tractats sobre una carpeta d’edició.

La carpeta d’edició consta d’un conjunt de línies en què s’organitzen els diversos clips.Les línies poden ser de vídeo, àudio, o transicions de vídeo.Les transicions són, a més de les clàssiques de vídeo (fosses, o cortines), moltes altres

de tipus digital (mosaics, cortines amb efectes, pàgines que s’obren, etc.).Les línies de vídeo poden tractar-se amb un gran nombre d’efectes (variació de la

velocitat, sobreimpressions, filtres, etc.).Les línies d’àudio permeten controlar en tot moment el volum i, si és estèreo, la direc-

ció dels canals.Si bé s’acostuma a fer servir dues línies d’àudio i vídeo, hi ha un gran nombre possible

de línies (fins a 99 en alguns programes) per fer sobreimpressions i altres efectes.Moltes de les targetes porten incorporat un programa per editar vídeo. En general el

programa més estès i utilitzat és l’Adobe Premiere, el qual s’inclou en la compra d’algunestargetes; d’altres fan servir programes propis o bé l’Ulead Media Studio Pro. En moltesrevistes i a Internet, hi podeu trobar versions limitades d’aquests programes.

El maquinariLes prestacions de maquinari que ha de tenir l’ordinador van evolucionant moltíssim, i

contínuament surten noves prestacions. Els requisits mínims i recomanables per a unaedició no-lineal en l’actualitat en entorn PC serien els següents:

Ha de tenir Indispensable Recomanable

PROCESSADOR PENTIUM PENTIUM MMX,PENTIUM II

RAM 32 Mb. 64 Mb

VELOCITAT 166 Mhz. 200 Mhz.

TARGETA VÍDEO 2 Mb 4 Mb

TARGETA ÀUDIO 16 bits 16 bits


97


DISC DUR SISTEMA 1 Gb 2 GbOPERATIU

DISCS DURS

SCSI 2 4 (Ultra Wide)

TARGETA TIPUS SCSI ADAPTEC-2940 ADAPTEC-2940ULTRA-SCSI ULTRA WIDE-SCSI

Recomanacions a l’hora de comprar un ordinador per a estació de vídeo• Cal tenir en compte que actualment només amb el disc dur ide del sistema no n’hi haprou. Per funcionar bé és recomanable disposar d’una targeta scsi que doni majorvelocitat de transferència i un disc extern connectat a la targeta scsi, si és possible deltipus utlrawide.• Quant a la quantitat de temps de vídeo de què podem disposar, això dependrà de lacompressió amb què treballem. Si fem servir una compressió de 1.500 Kbytes/segon,que equival a una bona qualitat VHS, disposarem de 10 a 15 minuts per cada gigabytes.Cal tenir en compte que, si treballem en W-95, només podrem tenir discs de fins a 2, demanera que haurem de fer particions quan comprem discs superiors.Seria preferible disposar d’un ordinador només per fer aquesta feina a fi de no barrejar

configuracions i programes.

El vídeo digitalA l’hora de descriure aquests processos d’editatge de vídeo per ordinador hem partit

sempre d’un senyal de vídeo analògic, que, mitjançant una targeta, és convertit en un fitxerde tipus digital. El vídeo digital comporta un seguit d’avantatges. El primer és que per mésque hi tractem i fem còpies mai no perd qualitat de generació, com succeeix amb el vídeoanalògic.

D’altra banda no cal fer una edició lineal com en l’analògic, sinó que es fa d’una mane-ra no-lineal. Pots començar per on vulguis i anar retallant o enganxant el que vulguis.

Una altra característica és la seva interactivitat amb altres programes. Així, des del’ordinador podem fer un munt de coses: els títols des d’una paleta gràfica, exportar unaimatge del vídeo i fer-hi retocs fotogràfics, fer la locució sobre l’ordinador i donar-li unefecte de reverberància a la veu, etc.

El DV, el DVD i altres formatsA l’actualitat han sortit uns nou formats d’adquisició de vídeo íntegrament digitals.El DV o Digital Vídeo és un format vídeo digital que s’adreça al mercat de consum dels

enregistraments. Ara com ara hi ha poques targetes que funcionin amb el format DV, tan-mateix s’espera que les grans marques vagin component i presentant al mercat estacions detreball d’edició digital per ordinador en format DV.

El DVD és un nou sistema d’emmagatzematge de vídeo, àudio, i informàtica. Pretén serel substitut dels CD-ROM, del CD-AUDIO, i dels VTR de vídeo, tot plegat en un sol aparellamb un potencial multimèdia enorme.

Als nostres dies es parla de moltes possibles novetats sobre suports i formats de vídeodigital: el VHS digital, que podrà ser compatible amb l’antic VHS, un tipus de DVD on no


98

caldrà comprar les pel·lícules sinó llogar-les des de casa mitjançant el cable, càmeres devídeo en format MPEG que poden transferir vídeo directament a l’ordinador, etc.

El vídeo sobre Internet i el cableUn dels aspectes que més ha evolucionat als darrers anys rau en la transmissió de

vídeo digital. La compressió en format MPEG-2 ha permès enviar molts més canals detelevisió per satèl·lit i crear les plataformes digitals amb centenars de canals de televisió.Així mateix, Internet ja comença a emetre senyals de vídeo, i, a banda de transmetre fitxersavi o mov, també és possible veure, amb una qualitat molt minsa, televisió en temps real.Cal esperar que en poc temps, arran de la implantació del cable, es podrà transmetre vídeo.

Els mitjans audiovisuals i el futur digitalTots aquests canvis estan unificant cada cop més els procediments de treball amb els

mitjans audiovisuals. Actualment, amb una sola eina (l’ordinador) podem fer les mateixesfeines que abans fèiem amb un munt d´aparells (casset, taula de so, dos vtr, tituladora,etc.).

És previsible que cada cop puguem interactuar més amb els diferents mitjansaudiovisuals en una sola plataforma multimèdia (fotografia, dibuix, so, imatge... )

Alhora, estarem intercomunicats en totes. Podrem presentar els nostres treballs d’escolaarreu del món tal com son les pàgines web actuals incorporant-hi àudio, vídeo, animacions, etc.

Els mitjans audiovisuals i la informàtica s’han unificat i es tendeix cap a un futur decomunicacions multimèdia en formats digitals.


99

Activitats sobre el vídeo com a mitjà d’expressió


101

TÍTOL DE L’ACTIVITAT: L’entrevista i l’enquesta

Edats:

A partir del Cicle Mitjà i Superior de Primària i ESO.

Durada aproximada:

Realització de l’activitat: 40-60 m.

Agrupament(s) de l’alumnat:Petit grup de dos o tres alumnes.

Material:

Càmera de vídeo.

Cinta.

Bateria o adaptador.

Micro de mà connectable a la càmera (o el mateix de lacàmera si aquesta no disposa de la connexió).

Trípode (opcional).

Auriculars (opcional).

Si cal fer postproducció, amb la infraestructura bàsica entindrem prou.

Espais:- L’aula ordinària i/o la de mitjans audiovisuals.

- Exteriors (carrer, entrada d’un cinema, un camp d’esports,etc.) o interior aliè a l’escola (una botiga, un mercat, elsvestidors d’un camp esportiu, etc.).

- Un interior adaptat –si fa no fa– com a “plató”.

Presentació de l’activitatExplicar els recursos i la metodologia general per elaborar una entrevista i/o enquesta.


Activitats prèviesEl primer pas serà decidir si volem que els nostres alumnes passin a ser productors

d’una enquesta o entrevista en vídeo, o bé, si creiem que cal fer uns passos previs perfamiliaritzar-los amb aquest gènere informatiu, motivar-los l’interès pel tema, etc.

Si partim del segon supòsit, ens caldrà preparar una sèrie d’activitats de coneixementi anàlisi del gènere. Per això proposem que, o bé nosaltres, o bé els nostres alumnes, enre-gistrin de les televisions diferents tipologies d’entrevistes i enquestes, com ara:

• Preguntes breus sobre un determinat tema que es fan d’una manera seriosa a gent delcarrer.

• Això mateix, però quan les preguntes tenen un to humorístic pel seu contingut, etc.• Entrevistes una mica més llargues sobre un determinat tema, en què participen “gent

del carrer” i alguns especialistes sobre el tema.• Entrevistes en un plató de televisió.• Altres.• Haurem de decidir, també, si volem entrar en el contingut temàtic o només en el

formal (recursos i llenguatge propis d’enquestes i entrevistes). Possiblement, la millorsolució és escollir un tema que interessi els alumnes i veure com se’ns pot presentar–emprant-hi el mateix gènere– de maneres ben distintes.

• Amb els materials enregistrats iniciarem l’anàlisi. L’objectiu principal consistirà queels nostres alumnes arribin a descobrir o conèixer les característiques bàsiques del llenguat-ge d’una entrevista o enquesta televisiva.

• Presentem un model de qüestionari que pot orientar sobre el que cal que sàpiguen del’enquesta i l’entrevista:

— Forma part d’un determinat programa? Quin? O bé es tracta d’un material independent?


102

— Durada total de l’enquesta o entrevista / Temps dedicat a cada entrevistat / Si eltemps dedicat als entrevistats és diferent, raonar-ne el perquè.— Característiques de les preguntes: breus i precises? Llargues? Una cada vegadao més d’una?— El locutor: apareix o no a la pantalla? Pot haver-hi alguna raó respecte a una opcióo l’altra?— El tipus de plans: hi predominen els plans curts per alguna causa?— Moviments de la càmera: per quina raó acostuma a haver-hi pocs moviments decàmera?— Altres.

Procés de realització

Abans1. Caldrà decidir un tema i formar un equip de treball (màxim tres alumnes per qüesti-

ons d’operativitat).2. Caldrà decidir el lloc en què es du a terme l’entrevista. Si ens cal un “plató”, caldrà

decidir-ne les característiques i preparar-lo.3. Calcular la durada del videograma. En funció del tipus d’entrevista o enquesta, però

no més enllà d’uns pocs minuts.4. Preparar per escrit les corresponents preguntes i una presentació del tema. Les pre-

guntes han de ser fàcils d’entendre i no moltes, per no carregar el “programa”. També caldecidir si les preguntes són un bloc tancat o el presentador en pot afegir o modificar-les enfunció de les respostes de l’entrevistat.

5. Repartir les tasques (que poden ser rotatòries): presentador, càmera i “ajudantgeneral”.

6. No ens caldrà un guió tècnic, però potser sí que necessitarem unes orientacions detipus general: per exemple, definir els tipus de plans que s’empraran, que en aquest cas—pel que fa els entrevistats— han de ser mitjans i primers.

7. Seleccionar el material i preparar-lo. Abans de sortir al carrer controlar que ho tin-guem tot i en condicions (la cinta, bateria carregada, portar les preguntes, etc.).

Exemple:- A classe de 5è, a l’Àrea de Llengua, s’està treballant el tema de la influència de la televisiósobre la vida diària dels adults i dels nens i nenes de l’escola.- Un grup de tres alumnes ha decidit fer una enquesta-entrevista sobre el tema a alguns via-nants i també a algunes persones que treballen en alguna botiga prop de l’escola.- Per això han preparat per escrit una presentació del tema i una llista, curta, amb les preguntesque els farien. També han decidit que podrien afegir alguna pregunta improvisada segons lesrespostes que els donessin.- Han repartit les tasques: en Jordi faria de presentador i la Berta i en Carles s’anirien alternantla feina de càmera i la d’ajudant (per portar el trípode, vigilar que la gent no passi pel migmentre estem gravant, etc.).- Han parlat sobre com ho enregistrarien i han decidit que la millor manera era que, primer, ellocutor expliqués el problema i després sortissin els entrevistats i entrevistades. Sempre elsenregistraran en pla mitjà o primer pla. Si el lloc ho permet faran servir el trípode.- Han elaborat una llista del material que necessiten (vegeu l’apartat de material) i l’hanpreparat.


103

Durant1. Planificar on farem l’entrevista i decidir si podem o no utilitzar el trípode.2. Situar correctament davant de la càmera el locutor o els enquestats, entrevistats. Si

cal, fer algun assaig amb algun alumne per evitar enquadraments defectuosos, etc. Si lacàmera té sortida d’auriculars, serà bo emprar-los per controlar la qualitat del so.

3. Un cop ho tenim tot preparat, es pot començar a enregistrar l’enquesta o entrevista.- Han sortit al carrer a gravar. Després d’enregistrar la presentació davant de l’aparador d’unabotiga que ven televisors, han anat demanat a alguns vianants si els volien contestar la sevaenquesta i els han enregistrat (tres entrevistes). Després han entrat a tres botigues i han fet aixòmateix.

DesprésVisionar el que hem enregistrat i fer-ne una valoració.Decidir –si no ho hem fet abans– la funció, la utilitat que donem a aquest enregistra-

ment.Quan han tornat a l’escola han visionat juntament amb el mestre el que havien gravat. Han

valorat que les imatges estaven molt bé, però la veu, de vegades, se sentia una mica malamentperquè no havien apropat prou el micro a la gent que els parlava.


104

Altres possibilitats o suggerimentsUna entrevista o enquesta pot ser un material independent o el podem incorporar a una

altra producció: un reportatge, un documental, un telenotícies, etc.En l’exemple que exposàvem, l’enquesta-entrevista es va afegir a la que un altre equip de la

classe va fer sobre el mateix tema a diferents nens i nenes de l’escola. I un cop visionada pel grup-classe és va utilitzar en un debat per reforçar alguns plantejaments teòrics sobre el tema que el gruphavia exposat anteriorment.

De la mateixa manera, podem enriquir l’entrevista o l’enquesta amb imatges inserides(com un petit reportatge que il·lustra el tema de què es parla).

Algunes especificacions pel que fa a l’entrevistaUna altra possibilitat seria la realització d’una entrevista a una determinada persona

sobre un tema concret. Tot el que hem dit abans ens és igualment útil, però ens cal fer-hialgunes especificacions:

En aquest cas els més pràctic és buscar un lloc tranquil i amb bona llum natural (nor-malment interior, però també podem trobar un exterior adequat).

Presentador i entrevistat han d’estar en una postura que els sigui còmoda i propers l’unde l’altre, per provocar una impressió de “conversa” i reduir la sensació freda de pregunta-resposta-pregunta-resposta.

Podem treballar amb el micro de càmera, però el més adequat seria connectar-li und’exterior, per tal de millorar la qualitat del so.

Excepte el pla inicial de presentació i el final, el més adequat per potenciar el fet comu-nicatiu és enregistrar amb plans curts (primers i mitjans).

Exemple:Els alumnes de sisè que han participat en una representació teatral, que, a més, han enregistrat

en vídeo, contacten amb una exalumna de l’escola, actriu professional de teatre i televisió.Es posen d’acord per trobar-se un dia determinat a l’escola per fer-li una entrevista.El grup-classe proposa totes les preguntes que li vol fer. Escullen un petit equip de producció

(quatre persones) que seleccionen i ordenen les preguntes i que, al mateix temps, serà l’encarregat dedur a terme l’entrevista.

Segueixen el procés de preparació que ja hem exposat en aquesta mateixa fitxa.L’entrevista comença per la presentació del personatge; les primeres preguntes fan referència als

seus records com a actriu a l’escola. Això motiva, després del visionat, que una alumna proposaincorporar l’entrevista al final de la gravació de l’obra de teatre que el grup-classe ha representat, afi d’”animar la gent a fer teatre”. La proposta és acceptada.

Altres preguntes fan referència a la sèrie televisiva en què participa. Després del visionat elmateix equip proposa inserir imatges molt curtetes d’alguna de les seves actuacions al serial.

D’una manera una mica inesperada hem anat una mica més enllà del tòpic enregistrament envídeo d’una representació escolar, alhora que inseríem en un determinat context i amb una certaintencionalitat l’entrevista.


105

TÍTOL DE L’ACTIVITAT: El debat i la taula rodona


Micro de mà connectable a la càmera (o el mateix de lacàmera, si aquesta no disposa de la connexió).

Trípode.


Joc de focus (només en cas de necessitat per manca de llumo perquè la il·luminació de l’indret on enregistrem creaombres molestes).

Si treballem amb una sola càmera és recomanable no fer-nela postproducció; però, si calgués, amb la infraestructurabàsica en tindrem prou.

Taula d’efectes, només en cas de gravar amb dues càmeres(opcional).

Espai:El lloc on es desenvolupi l’activitat.

Edats:

A partir del Cicle Superior de Primària i ESO.

Durada aproximada:

El que duri el debat, però recomanem que no superi els 15 o20 minuts.

És recomanable gravar-ho de manera que no se n’hagi defer la postproducció

Agrupament(s) de l’alumnat:

Hi pot participar tot el grup-classe, però caldrà fer equipsde dos-tres alumnes per dur a terme el treball de vídeo.

Material:

Una o dues càmeres. Si és amb 2 també haurem de doblarel material que indiquem a continuació.

Cinta.

Presentació de l’activitatExplicar els recursos i la metodologia per enregistrar un debat o una taula rodona.Aquesta activitat ens permet treballar actituds democràtiques, la tolerància envers

l’opinió dels altres i l’hàbit de respectar els torns de paraules.


Activitats prèviesEns caldrà preparar una sèrie d’activitats de coneixement i anàlisi del gènere. Per això

proposem que o bé nosaltres o bé els nostres alumnes enregistrin de les televisions dife-rents tipologies d’entrevistes i enquestes:

• Haurem de decidir si volem entrar en el contingut temàtic i/o només en el formal(recursos i llenguatge propis dels debats i taules rodones). Possiblement, la millor solucióés escollir un tema que interessi els alumnes i veure com se’ns pot presentar –emprant-hi elmateix gènere– de maneres ben diferents.

• Amb els materials enregistrats iniciarem l’anàlisi. L’objectiu principal serà que elsnostres alumnes arribin a descobrir o conèixer les característiques bàsiques del llenguatgedel debat i la taula rodona televisiva.

• Presentem un model de qüestionari que pot orientar sobre el que cal que sàpiguen:— Forma, el debat, part d’un determinat programa? Quin? O és un material “indepen-dent”?— Durada total del debat / Temps dedicat a cada ponent / Si el temps dedicat alsponent és diferent, raonar-ne el(s) possible(s) motiu(s).— Característiques de les preguntes i de les intervencions: breus i precises? Llargues?Una cada vegada o més d’una?— El locutor: apareix o no a la pantalla? Pot haver-hi alguna raó respecte a una opcióo l’altra?— El tipus de plans: hi predominen els curts per alguna causa?


106

— Moviments de la càmera: per quina raó acostuma a haver-hi pocs moviments decàmera.— Etc.

AbansQuan nosaltres anem a produir un debat o taula rodona amb els nostres alumnes:• Caldrà escollir el tema del debat i decidir si cal fer-ne o no una preparació prèvia

(cercar informació, etc.).• Caldrà decidir si hi participa tothom o només un determinat grup. (Aquesta decisió

pot condicionar el tipus d’enregistrament). I si els participants defensen lliurement lesseves opinions o han d’adoptar una postura determinada.

• Caldrà escollir un moderador o moderadora.• I caldrà escollir un o uns equips de rodatge que hauran d’estar molt ben informats

dels aspectes que acabem d’exposar per poder fer bé la seva feina.• Les decisions que haurà de prendre l’equip de rodatge dependran bàsicament de dos

factors:— Si han d’enregistrar el grup-classe o un petit grup.— Si disposen d’un o de dos equips de gravació.

DurantComençarem per la possibilitat més senzilla:

a) Una càmera i un petit grup de debat.• El més pràctic és col·locar el grup de debat frontalment respecte a la càmera. Aquest

estarà situat, doncs, en mig cercle a una distància perquè, en angulació normal, el grupsencer entri en camp.

• Haurem de tenir cura que la llum no produeixi ombres estranyes en el rostre delsparticipants (si calgués, utilitzarem focus).

• Pel que fa al so, l’ideal seria tenir un micro auxiliar fix (damunt la taula dels partici-pants, etc.), omnidireccional, de prou qualitat per enregistar correctament les veus delsparticipants. Si enregistrem “amb talls” (vegeu el model que hi ha a continuació) els partici-pant es poden anar passant el micro auxiliar, si no és així haurem d’evitar-ho (visualmentés molt molest) i usar el de la càmera.

• Si és possible el càmera usarà auriculars connectats a aquesta per controlar la qualitatdel so.

• Per evitar una única seqüència estàtica en pla general i amb constants moviments dela càmera per anar a buscar qui parla, podrem fer el següent:

Prs. Acció Pla, mov. càmera, etc. Àudio

1 Presentació del grup Fosa. Pla gral. del grup, tancar Músicai del moderador a pla mitjà al moderador presentació

2 El moderador exposa Pla mitjà curt. Tall Textel tema de debat presentació

3 Un alumne exposa Pla mitjà curt. Tall.les seves opinions

4 Ídem, un altre Pla mitjà curt, tanquem Exposicióa primer pla. Tall


107

• És a dir, al llarg del debat anirem fent diferents preses, en plans curts, de les personesque parlen. El moderador és qui indicarà als participants en el debat o taula rodona quanhan de començar a parlar, o bé es pot utilitzar el recurs de passar un micro al que demani laparaula (encara que no estigui connectat a la càmera) .

• Pensem, però, que amb aquesta tècnica d’enregistrament cal fer pauses en el debat iaixò li pot treure espontaneïtat.

• Per tant, el millor és, si el debat és prou llarg, anar-ne alternant les seqüències amb elmoviment de càmera, amb diferents preses estàtiques.

b) Dues càmeres• L’avantatge de treballar amb dues càmeres és que evitem aturar el debat per

enregistar les diverses preses.• L’inconvenient és que hem de disposar d’una taula d’efectes.• Es connecten les dues càmeres a la taula i un magnetoscopi que grava en la sortida.• El realitzador anirà escollint a través de la taula quina càmera entra.


108

Presentació de l’activitatEl noticiari és un dels tipus de programa que s’emet més vegades al dia pels canals

televisius i que l’alumnat de totes les edats ha vist. Es tracta, doncs, d’aprofitar aquestaqüestió per fer una anàlisi del noticiari veient-ne els esquemes bàsics de funcionamenti comprovar com viuen els alumnes aquests programes i què hi entenen, d’un noticiari,amb la finalitat que en coneguin el funcionament perquè s’animin a elaborar-ne un.

Aquesta activitat permet treballar altres aspectes, com ara llenguatge, valors, expressió,socials, i tipus de gèneres com les entrevistes i els reportatges.


1a part (opcional)1. Cada grup de treball gravarà un noticiari d’un canal de televisió diferent.2. Visionat i anàlisi. En funció de les edats amb les quals es treballa ens fixarem en

diversos aspectes, centrant-nos sols en uns pocs o en tots.

Model de qüestionari (no necessàriament ha de ser tancat, després quan es posin en comú lesrespostes, pot generar debats):

tv 7 tv 8 tv 9Quants presentadors hi intervenen?

Són homes o dones? Proporció

Quants blocs informatius hi ha?

Quins blocs informatius són?

En quin ordre apareixen i per què?

Quantes notícies apareixen il·lustrades amb imatges?

Quantes són només llegides o expressades oralment?

Quantes són explicades per gràfics?

Hi ha sobreimpressions?

(segueix)

TÍTOL DE L’ACTIVITAT: Un noticiari

Edats:

A partir del Cicle Inicial, però especialment del Superior dePrimària i ESO.

Durada aproximada: Tres o quatre sessions.


En grup-classe i en grups de cinc o sis alumnes.

Material:

Càmera.

Magnetoscopi lector.

Magnetoscopi editor (amb audiodub i entrada de micro).

Micro.

Reproductor d’àudio (radiocasset, cd).

Cintes de vídeo i de casset.

Fonts musicals (opcional) (cintes de música o cd).

Un monitor per visionar.

Auriculars (per al muntatge).

Espai:L’aula. Sala de muntatge o aula al màxim de silenciosapossible.


109

tv 7 tv 8 tv 9

El llenguatge s’utilitza d’una manera sexista?

Quins tipus de plans s’utilitzen?

Amb els més grans es podria tractar dels continguts dels noticiaris…

2a part1. Retallar fotografies de revistes o diaris i, a partir de les imatges, redactar una notícia

real o fictícia.2. Els components del grup fan la prova de simular ser un presentador llegint en veu

alta les notícies redactades i, posteriorment, es graven fent el mateix. Experimenten que noés gens fàcil parlar a un forat (objectiu de la càmera). Després d’aquesta prova ells escolli-ran el presentador.

3a part1. Fer un noticiari. El tipus de noticiari pot tenir diversos enfocaments, per exemple:• verídic, utilitzant tot allò que és susceptible de ser notícia del centre o del seu entornmés proper (vegeu l’activitat de telenllaunada).• irreal, fet a partir de muntatges amb notícies inventades per elaborar el noticiari“ideal”.• humorístic, amb notícies inventades surrealistes, iròniques, o paròdies, etc.Per tant, el primer pas consistirà que el grup de treball esculli l’estil o enfocament delnoticiari que vol produir.2. Dur a terme el projecte. Per exemple: com fer un noticiari d’escola.• Fer un projecte de noticiari pensant quines coses de l’escola es poden convertir en

notícies i quins blocs poden haver-hi.• Enregistrar d’una manera ordenada i sintètica una selecció de les activitats i els esde-

veniments escolars durant un període de temps: un trimestre, mensualment, etc. (gravatsen cinta) (vegeu l’article dels reporters d’escola).

• El grup elabora un guió per blocs temàtics amb les distintes notícies (vegeu la fitxa deguió).

Temps i plans Vídeo (què es veu) Àudio (què se sent)

PG Text: “Telepassada”, Música de Dario Verte,3 segons un logotip dibuixat. cançó: “El dit”.

PM de perfil Presentadora dreta al costat - Hola, us volem presentar unesquerra del logotip de “Telepassada”. resum del que ha succeït al6 segons centre aquest darrer trimestre.

PM de front Presentadora (asseguda). - Parlarem dels següents blocs:12 segons de les sortides, de les festes, de

qui ens ha visitat, de com tenimel mobiliari, dels últims acordsdels Consells Escolars…,enquestes a l’AMPA.

(segueix)


110

Temps i plans Vídeo (què es veu) Àudio (què se sent)

PS de títol Text: les sortides. Música pròpia: xilofó.

PP Presentadora. Ara veureu imatges del grup de4t que han anat a un abocador…

• No es farà el muntatge directament: per la seva complexitat es proposa seguiraquests passos:

1. Es distribueixen les tasques de cada membre de l’equip (presentador, muntadors,càmeres, tituladors (vegeu l’activitat de com fer títols), tècnics de so, realitzador, decora-dors, etc.).

2. Aquests grups treballaren simultàniament en espais diferents.3. Grups:Grup A, que prepara el lloc i el decorat on se situaran el presentador i grava la part delguió que correspon a la seva actuació.Nota: cal parar atenció que quan els presentadors diguin “Ara veureu les imatges de ...”,s’han de gravar uns 4 o 5 segons més en silenci per quan es faci l’editatge poder engan-xar bé les imatges sense trepitjar la imatge del presentador.Grup B, que prepara i grava en una altra cinta els diversos titulars (cinta amb els títols,logotips, crèdits).Grup C, que minuta (vegeu el full de minutatge) i selecciona les gravacions vàlides i lescintes en què es troben. Les gravacions de les imatges que acompanyaran les notíciesanunciades pels presentadors.Grup D, que selecciona les músiques que acompanyaran cada bloc de notícies. I, si potser, es graven en una cinta de casset totes seguides en l’ordre en què s’han d’introduir.Grup E, que fa l’editatge (vegeu com editar i sonoritzar) del noticiari amb tot el mate-rial gravat, seguint l’ordre del guió.

4ª part1. Cal visionar el resultat amb el grup sencer i fer un debat sobre com ha anat l’activi-

tat.2. Seria bo fer-ne còpies i passar-ho a les altres classes perquè és una manera d’impli-

car-los en el projecte. També se’n poden veure els efectes, les reaccions dels altres i compro-var si les intencions comunicatives i/o expressives han assolit el seu objectiu (vegeu l’acti-vitat de “telenllaunada”).

Suggeriments o altres possibilitats

Amb alumnat de Cicle InicialEs pot fer un noticiari més senzill partint del que volen que sigui notícia.1. Se’ls demana que pensin què explicarien a la resta del grup com una notícia, i que

escriguin i busquin en revistes, contes, dibuixos, la manera com il·lustrarien aquesta notí-cia.

2. Es graven totes les imatges com a imatges fixes (vegeu com gravar imatge fixa) enuna cinta.

3. Es busca el decorat apropiat ( per exemple, una taula grossa i una cadira) on es po-dria actuar com a presentador.


111

4. En una cinta graven cada alumne presentant la seva notícia. Seria bo que ells matei-xos gravessin els seus companys. Això és factible si hi ha un circuit tancat que permeti quees vegi pel monitor el que s’està gravant.

5. Fer l’editatge final dels presentadors més les imatges. El podrien fer alguns alumnesde cicles superiors o el professor.

6. També es podria gravar tot seguit sense haver d’editar posteriorment.

Amb alumnat de Cicle Mitjà1. En petits grups s’organitzen per gravar de les televisions les coses que els agradaria

mostrar com una notícia, no pas més de dues o tres (algun anunci, trossos d’alguns dibui-xos animats nous; l’única cosa que s’ha de fer és donar una pauta respecte al temps que espot gravar, que no ha de ser superior a 30 segons).

2. Després poden escriure com ho explicarien a la resta de companys.3. Es revisa el que cada grup té gravat i se’ls deixa sonoritzar la cinta amb veu en off

amb el que han escrit. És bo que aprenguin a utilitzar l’audiodub. Per realitzar la sonoritza-ció en la seva pròpia aula, només cal monitor, magnetoscopi editor i micro.

4. És possible que es trobin que el seu text és més llarg que les imatges o a l’inrevés,això significa que hauran de refer la feina, i allargar o escurçar el text.

5. Si hi ha temps es poden recollir totes les notícies en una sola cinta, i si no cada gruppresentarà el treball en la seva cinta.

Seria bo fer-ne còpies i passar-ho a les altres classes perquè és una manera d’implicar-los en el projecte. També es poden veure els efectes, les reaccions dels altres i comprovar siles intencions comunicatives i/o expressives han assolit el seu objectiu (vegeu la fitxa de“telenllaunada”).


112

TÍTOL DE L’ACTIVITAT: El reportatge6

Edats:

A partir del Cicle Superior de Primària i ESO.

Durada aproximada:- Realització de l’activitat: en funció del tema escollit; peròés recomanable no esmerçar-hi més d’una o dues sessions.


Petit grup de dos-quatre alumnes.

Material:

- Càmera de vídeo.

- Cinta verge i/o cintes amb material enregistrat sobre eltema del reportatge.

- Bateria o adaptador.

- Trípode (opcional).

- Micro (opcional).

Espai:L’aula ordinària i/o la de mitjans audiovisuals. I, òbviament,l’espai en què es desenvolupa l’acció que volem enregistrar.

Presentació de l’activitatExplicar els recursos i la metodologia per elaborar un reportatge videogràfic.


Activitats prèviesEl primer pas, igual que en activitats exposades anteriorment, serà decidir si volem que

els alumnes passin a ser productors d’un reportatge en vídeo, o si creiem que cal fer unspassos previs per familiaritzar-los amb aquest gènere informatiu, motivar l’interès peltema, etc.

Si partim del segon supòsit, ens caldrà preparar una sèrie d’activitats de coneixementi anàlisi del gènere. Per això proposem que o bé nosaltres o bé el nostre alumnat enregistrinde les televisions diverses tipologies de reportatges.

• Haurem de decidir també si volem endinsar-nos en el contingut temàtic o només enel formal (recursos i llenguatge propis dels reportatges). Possiblement, la millor solució ésescollir un tema que interessi els alumnes i veure com se’ns pots presentar –emprant-hi elmateix gènere– de maneres ben diferents.

• Amb els materials enregistrats iniciarem l’anàlisi. L’objectiu principal serà quel’alumnat arribi a descobrir o conèixer les característiques bàsiques del llenguatge específicd’un reportatge televisiu o cinematogràfic.

• Presentem un model de qüestionari orientatiu sobre el que cal que sàpiguen:— És un reportatge autònom o forma part d’un determinat programa o sèrie?— Durada total del reportatge.— Tracta principalment d’un sol tema? Quin? O bé tracta de més d’un –quins altres–?— Apareixen només imatges sobre el tema o incorpora enquestes, entrevistes a perso-nes afectades o coneixedores del tema? Que hi predomina més, les imatges sobre eltema o la participació de diverses persones?— Creieu que el reportatge informa d’una manera objectiva o defensa una determinadaidea, opinions, etc.?

6. Ens podem preguntar quina és la diferència entre un reportatge i un documental. Encara que en alguns casosaquesta és de matís, entenem que un reportatge és un documental enregistrat en el mateix lloc i moment en quèels esdeveniments es produeixen; normalment la durada i el grau d’aprofundiment solen ser menors.


113

- Elaboreu una relació dels temes més freqüents dels reportatges de la televisió.- Etc.• Creiem important posar en comú els resultats de les distintes enquestes.

Procés de realització

Abans• Caldrà que escullin un tema i formin un equip de treball (màxim tres o quatre alum-

nes per qüestions d’operativitat). El tema i el lloc en què es dugui a terme el reportatgecondicionen d’una manera important tot el treball posterior.

• També caldrà decidir si el reportatge l’enregistren del tot els nostres alumnes o utilitzencompletament o parcialment imatges d’arxiu. És a dir, que copien imatges d’altres videogra-mes que els puguin interessar respecte al treball que han de portar a cap. (En l’apartat dedicatal Documental presentem una experiència realitzada a partir de materials ja existents).

• Si cal, prepararan per escrit un projecte breu i un guió tècnic (més o menys desenvo-lupat en funció de l’edat i l’experiència dels alumnes).

• Aquests hauran de tenir molt present si faran un reportatge en què predominin:— els elements estàtics (per exemple el reportatge que expliquem sobre les obres delcarrer de l’escola),— o els dinàmics (per exemple, un reportatge sobre la celebració del Carnaval a l’escola).• En el primer cas el guió pot ser molt més precís i tancat. En el segon, caldrà quetinguin molt present el dinamisme del càmera per enregistrar situacions no del totprevistes o totalment inesperades.


114

• Pel que fa als possibles guions, malgrat que no hi ha motiu per seguir una estructuradeterminada, assenyalem la proposta següent:

1. Partir d’una panoràmica general que presenti de la manera més general el tema delreportatge.2. Diferents plans generals més curts i sencers amb poc o gens moviment de càmera,enregistrats des de punts de vista diversos, de curta durada, a manera de flaixos.3. Plans curts (mitjans, primers) per fer ressaltar aspectes especialment importants ointeressants, també de curta durada. (Evidentment podem anar combinant aquests i elsanteriors).4. Podem acabar un altre cop mitjançant una panoràmica general que clogui el tema.— Repartir les tasques (que poden ser rotatòries): càmeres, “ajudants”.— Seleccionar el material i preparar-lo. Abans de sortir al carrer controlar que ho tin-guem tot i en condicions (la cinta, la bateria carregada, etc.).

Exemple:— A classe de sisè, en l’Àrea de Ciències Socials, s’ha estat parlant del poder municipal i les

seves competències. Ja fa temps que el carrer de l’escola està afectat per unes inacabables obres deresponsabilitat municipal...

— Els alumnes proposen fer-ne un reportatge de denúncia.— Es forma un equip de quatre alumnes que elaborarà el reportatge que expliqui l’estat d’aques-

tes obres.— El grup ha sortit una estoneta al carrer per planificar una mica què i des d’on enregistrarà.— A continuació, preparen un guió tècnic simplificat. No posen l’àudio perquè han decidit que

el so serà en directe o que, si no quedés bé, el modificarien en una sonorització posterior. Tampoc noindiquen l’acció perquè no saben ben bé què passarà… Presentem la seva proposta de guió tècnic:

Prs. núm. Lloc Plans, mov. càmera, etc.

1 Balcó de l’escola Fos. Panoràmica general, de dreta a esquerra,que ensenya totes les obres

2 A la vorera de l’escola Pla sencer de les reixes que tallen el pas delsvianants per la vorera

3 Al mig del carrer Pla sencer del pas soterrani inacabat i pled’aigua

4 Al mig del carrer Pla sencer de la barca que hi van tirar els veïnscom a protesta

5 Al mig del carrer Pla proper de la barca

6 Des de la barana Zoom de la brutícia que sura a l’aigua

7 A la vorera Pla una mica contrapicat d’un cotxe que passade davant l’escola per la vorera dels vianants per poder canviar

de carrer (l’acostarem a primeríssim pla ambel zoom)

8 A l’altre cantó de la Pla sencer o mitjà dels vells (si hi són) mentrebarana des d’on els vells critiquen l’Ajuntamentmiren les obres

9 Balcó de l’escola Zoom al màxim de tancat que puguem de lesobres, l’anirem obrint. Fos


115

— Després es reparteixen les feines: cadascú anirà enregistrant una presa per torns, mentre elsaltres tindran cura del material, que els vianants no es fiquin pel mig, etc.

— Pensen enregistrar-ho tot en l’ordre del guió i, així, si tenen sort no els caldrà fer editatge.— Elaboren una llista del material que necessiten (vegeu l’apartat corresponent) i el preparen.

Durant• Escolliran els llocs des d’on enregistrar les diverses preses. Sempre que puguin és

millor utilitzar el trípode7 per a les preses estàtiques i carregar la càmera a l’espatlla per“seguir” les situacions d’acció.

— El grup segueix les indicacions acordades en el guió.— Totes les preses les enregistren amb el trípode, menys “Des de la barana”, ja que eltipus d’espai no ho permet.— Tot i respectar el guió tècnic, les preses 3 i 5 s’han hagut d’enregistrar més d’un cop.

Després• Visionaran el que han enregistrat i en faran una valoració, tant respecte als continguts

informatius, com a la qualitat de les imatges enregistrades.• Si cal, es decidirà fer-ne l’editatge i/o la sonorització (vegeu l’apartat corresponent).• Videograma elaborat: en funció del tipus de reportatge, però el resultat final no haurà

d’anar més enllà d’uns minuts.— Visionen a l’escola, juntament amb el mestre o mestra, el material enregistrat. Enaquest cas valoren que està prou bé, però que caldrà fer-ne l’editatge perquè les preses3 i 5 s’han hagut de repetir. La fosa final ha sortit molt malament.— Pel que fa a l’editatge, serà senzill: copiar les preses bones i eliminar-ne les dolentes.— Pel que fa a la sonorització, els alumnes van enregistrar una cinta d’àudio amb elsoroll de les màquines, els cotxes, etc. (ja que a la cinta de vídeo original el so quedavamolt entretallat) i es va fer el doblatge. Una veu en off diu, en iniciar la cinta: “Fa tresanys que l’Ajuntament va començar les obres del pas soterrani” i, en acabar, “I fa mésd’un any que les hauria d’haver acabades!”— Debat a partir del reportatge sobre el tema “Quines són les responsabilitats de laRegidoria d’Urbanisme de l’Ajuntament?”, del qual sortirà la idea de fer unes enques-tes als veïns i veïnes afectats i al regidor d’Urbanisme.

7. Per usar el trípode amb èxit cal tenir-ne alguna experiència en l’ús, llevat que s’hagin d’enregistrar preses estàti-ques, sense moviment.


116

TÍTOL DE L’ACTIVITAT: El documental (1)

Edats:

A partir del Cicle Superior de Primària i ESO (recomanaríemque els alumnes ja tinguessin alguna experiència en el campdel vídeo).

Durada aproximada:

Evidentment en funció de la complexitat del tema escollit;però és recomanable no esmerçar més de dues-quatresessions en la preparació del projecte i l’enregistrament deles imatges, i e l mateix nombre de sessions en lapostproducció.

Agrupament(s) de l’alumnat:Hi pot participar el grup-classe, però caldrà treballar en petitsgrups de dos-quatre alumnes.

Material:

Càmera de vídeo.

Cinta.


Trípode (opcional, però molt recomanable).

El material (serà suficient el més bàsic) per fer-ne l’editatgei la sonorització (vegeu l’apartat corresponent).

Espai:

L’aula ordinària i/o la de mitjans audiovisuals. I, òbviament,el lloc en què es desenvolupa l’acció del documental quevolem enregistrar.

Presentació de l’activitatExplicar els recursos i la metodologia per compondre diversos tipus de documentals

videogràfics.


Activitats prèviesEl primer pas, igual que en activitats exposades anteriorment, serà decidir si volem que

el nostre alumnat passi a ser productor d’un documental en vídeo, o si creiem que cal feruns passos previs per familiaritzar-lo amb aquest gènere informatiu, motivar l’interèsenvers el tema, etc.

Si partim del segon supòsit, ens caldrà preparar una sèrie d’activitats de coneixementi anàlisi del gènere com les que exposem en el tema del Reportatge, a les quals us remetem.

Procés de realització• El procés és el mateix que seguim per fer un reportatge.• Ara bé, el documental, per les seves característiques, ofereix més possibilitats i,

a causa d’això, la seva realització pot ser més complexa.• Així, haurem de tenir mot present les limitacions que preveiem, les quals haurem

d’explicar als nostres alumnes abans de decidir el tipus de treball.— de tipus temàtic, per raons com ara aquestes:- tot i que el contingut temàtic d’un documental és adaptable a la majoriad’edat, aquest aspecte també s’ha de tenir present per evitar quedar “desbordats” arrande la complexitat dels continguts,

- localització(ns): pensem que hi ha llocs d’accés difícil o complicat (llunyania, necessi-tat de demanar permisos, dificultats perquè els alumnes no hi poden anar sols –si fan eltreball fora de l’horari escolar–, etc.),

- temporalització: cal limitar d’entrada el temps que esmerçarem en la producciód’aquest documental (des de l’elaboració del projecte, els enregistraments, finsa l’editatge...) per evitar, també, quedar desbordats per un projecte massa ambiciós,


117

- les limitacions del material de què disposem,- i, a la fi, el grau d’experiència (o inexperiència) dels nostres alumnes en el camp delvídeo,— Recordeu que un documental pot incorporar molts recursos diferents:- enquestes i entrevistes,- imatges fixes: dibuixos, fotografies... (vegeu l’article següent sobre el Documental),- diferents tipus de gràfics,- animacions,- i que podem incorporar materials procedents d’altres documentals, professionals o no(si aconseguim copiar-los...), a la nostra producció.

Abans• Caldrà que els aumnes escullin un tema i formin un equip o equips de treball (màxim

tres o quatre alumnes per qüestions d’operativitat). El tema i el lloc on s’esdevingui eldocumental condicionen d’una manera important tot el treball posterior.

• Caldrà que desenvolupin per escrit el seu projecte i, després d’haver estar supervisatpel professor, elaborar un guió tècnic, encara que només sigui orientatiu i més o menysdesenvolupat en funció de l’edat i l’experiència de l’alumnat.

• Repartir les tasques (que poden ser rotatòries): càmeres, “ajudants”. Caldrà distribuirl’ordre de “qui farà què” al llarg de tota la producció.

• Seleccionar el material i preparar-lo. Abans de sortir al carrer assegurar-se que hotinguem tot preparat i en condicions (la cinta, la bateria carregada, el trípode, etc.).

Al curs de sisè, a l’Àrea de Coneixement del Medi Natural s’ha proposat la realitzaciód’un documental sobre “El delta del riu Besòs” (vegeu el quadre “El delta del riu Besòs”).

Durant• Escolliran els llocs des d’on enregistrar les diverses preses. Sempre que puguin utilit-

zaran el trípode per a les preses estàtiques i carregaran la càmera a l’espatlla per “seguir”les situacions d’acció.

• Si no s’ha fet en el guió tècnic, caldrà indicar als alumnes la necessitat d’enregistrar,sempre que es pugui, les escenes que passen en un mateix lloc totes seguides, per econo-mitzar temps (a més, en un documental és quasi inevitable haver-ne de fer l’editatge).

• Caldrà assegurar la qualitat de les preses, i repetir-les sempre que calgui.

Després• Visionaran el que han enregistrat i en faran una valoració, tant respecte als continguts

informatius, com a la qualitat de les imatges enregistrades.• Es passarà a la fase de postproducció (vegeu l’apartat corresponent).• Quant a l’editatge, caldrà fer grups de treball (màxim tres alumnes).• El més pràctic és que un cop definit –amb guió, si es considera necessari– l’ordre

expositiu del videograma, cada grup es responsabilitzi de l’editatge d’unes determinadesseqüències. És quasi imprescindible la presència del professor per anar guiant aquest tre-ball.

• Pel que fa a la sonorització, caldrà haver escrit els diferents textos, repartit la feina delocutors, seleccionat les músiques que es considerin adequades.

• La durada del videograma elaborat dependrà del tipus de documental, però el resul-tat final no haurà de superar entre els deu i els vint minuts.


118

Títo

l: El

del

ta d

el ri

u Be

sòs

Con

ting

uts

Imat

ges

Pla/

mov

. càm

era

Àud

io

1. In

trod

ucci

óN

otíc

ies

de d

iari

s so

bre

el te

ma

del v

ídeo

.Im

atge

s fix

es.

Veu

en o

ff e

xplic

ant c

om la

deg

rada

-ci

ó de

l med

i ha

arri

bat a

ser

un

feno

men

hab

itual

i qu

otid

ià.

2. T

ítol

Títo

l: el

Bes

òs (e

l títo

l «va

esc

rivi

nt-s

e»;

Imat

ges

anim

ades

Mús

ica

de J.

M. J

arre

(«Re

volu

tions

»).

al fi

nal l

’acc

ent c

au e

n fo

rma

de ll

àgri

ma)

.am

b or

dina

dor.

3. E

l del

ta d

el B

esòs

Zoo

m d

es d

el p

ont d

e St

. Cri

stòf

ol d

e M

oura

Zoo

m (t

rípo

de).

Veu

en o

ff ex

plic

ant o

n es

trob

a si

tuat

fins

a la

des

embo

cadu

ra.

el d

elta

del

Bes

òs.

Imat

ge g

ener

al d

el d

elta

del

Bes

òs (d

es d

el p

ont

Pano

ràm

ica

horit

zont

al (2

70º).

Veu

en o

ff e

xplic

ant l

’ús

que

de S

t. C

rist

òfol

de

Mou

ra).

es

dóna

al s

òl d

el d

elta

.

4. A

spec

tes

Perf

il de

l’en

torn

del

del

ta d

esta

cant

-ne

Pano

ràm

ica

hori

tzon

tal

Veu

en o

ff e

xplic

ant e

l rec

orre

gut d

elge

ogrà

fics

prin

cipa

lsle

s in

dúst

ries

i el

s ac

cide

nts

geog

ràfic

s m

és(t

rípo

de).

riu

(qui

lòm

etre

s, p

rinc

ipal

sim

port

ants

que

s’h

i pod

en d

istin

gir .

Imat

ge fi

xa (t

rípo

de).

aflu

ents

...).

Map

a de

la c

onca

del

Bes

òs.

Mús

ica.

5. E

l cab

al d

el r

iuG

ràfic

s de

plu

ges

i del

cab

al d

el r

iu d

uran

t els

Imat

ges

real

itzad

esVe

u en

off

expl

ican

t les

car

acte

ríst

i-di

fere

nts

mes

os d

e l’a

ny.

amb

ordi

nado

r.qu

es d

el B

esòs

com

a ri

u m

edite

rran

i .

6. R

ecol

lida

deIm

atge

s de

ls a

lum

nes

rec o

llint

mos

tres

Imat

ges

fixes

/mov

. càm

era.

Mús

ica.

mos

tres

d’a

igua

d’ai

gua

en d

iver

sos

punt

s de

l tra

m fi

nal.

Zoo

m a

prop

ant-

se a

un

dels

flas

c ons

ple

Zoo

m (t

rípo

de).

de l’

aigu

a re

c olli

da.

7. A

nàlis

i exp

eri-

P.P.

del

flas

có a

nter

ior i

obe

rtur

a de

l’en

quad

ram

ent

Zoo

m (

tríp

ode)

.V

eu e

n of

f exp

lican

t les

pri

ncip

als

men

tal d

e la

qua

litat

fins

a ve

ure’

s la

cla

sse

on e

ls a

lum

nes

efec

tuen

con

clu

sion

s d

e le

s ex

per

ièn

cies

de le

s ai

gües

dife

rent

s ex

peri

ènc i

es a

mb

les

mos

tres

rec

ollid

es.

que

es f

an p

er a

nal

itza

r la

Imat

ges

de l’

expe

rièn

c ia

de la

filtr

ació

de

l’aig

uaIm

atge

s ll

iure

s.qu

alit

at d

e l’

aigu

a d

el r

iu.

per

c om

prov

ar la

gra

n qu

antit

at d

e pa

rtíc

ules

en s

uspe

nsió

.Im

atge

s de

l’ex

peri

ènci

a am

b bl

au d

e br

omot

imol

Imat

ges

lliu

res.

per

c om

prov

ar e

l bai

x ni

vell

d’ox

igen

de

l’aig

ua.

Imat

ges

de l’

expe

rièn

c ia

de c

ompr

ovac

ióIm

atge

s lli

ures

.M

úsic

a.de

l Ph

de l’

aigu

a.


119

C

onti

ngut

sIm

atge

sPl

a/m

ov. c

àmer

aÀ

udio

8. L

’agl

omer

ació

Map

a de

l riu

am

b l’a

nim

ació

d’u

n co

txe

que

Imat

ges

real

itzad

esVe

u en

off

exp

lican

t els

can

vis

d’ha

bita

nts

segu

eix

el s

eu c

urs

men

tre

va a

pare

ixen

t el

amb

ordi

nado

r.qu

e ha

sup

osat

el p

rocé

s d’

indu

s-i i

ndús

trie

s al

nom

de

les

prin

cipa

ls c

iuta

ts q

ue tr

aves

sa e

l tr

ialit

zaci

ó i l

a cr

eaci

ó de

nuc

lislla

rg d

el s

eu c

urs

riu

i el n

ombr

e d’

habi

tant

s d’

aque

stes

ciu

tats

.ur

bans

.

9. L

a co

ntam

inac

ióIm

atge

s en

què

es

vegi

que

l’ai

gua

és m

olt

Imat

ges

fixes

/ Pa

norà

mic

aM

úsic

a de

J.M

. Jar

re («

Revo

lutio

ns),

i la

degr

adac

iótè

rbol

a i t

é br

omer

a.ho

ritz

onta

l.qu

e va

dis

min

uint

de

volu

m.

del m

edi

Imat

ges

de le

s es

com

brar

ies

que

es tr

oben

Imat

ges

fixes

.en

el d

elta

.Im

atge

s am

b so

dir

ecte

de

la c

onta

min

ació

Pano

ràm

ique

s ho

ritz

onta

lsVe

u en

off

exp

lican

t les

cau

ses

acús

tica

prov

ocad

a pe

l tre

n i l

es c

arre

tere

s(t

rípo

de).

i els

tipu

s de

con

tam

inac

ió q

uequ

e el

trav

esse

n.de

grad

en e

l med

i.Im

atge

s de

les

xem

enei

es d

e la

FEC

SAPa

norà

mic

a ve

rtic

ales

cam

pant

fum

s.(t

rípo

de).

Imat

ges

de le

s ai

gües

bru

tes

que

hi a

boqu

enZ

oom

(trí

pode

).To

rna

la m

úsic

a in

icia

l aug

men

tant

algu

nes

indú

stri

es d

el d

elta

.pr

ogre

ssiv

amen

t de

volu

m.

10. E

fec t

es d

e la

Imat

ges

d’un

a en

trev

ista

am

b un

pes

c ado

rIm

atge

fixa

(trí

pode

).So

dir

ecte

.co

ntam

inac

ió s

obre

a la

pla

tja d

e Sa

nt A

drià

i de

la p

esc a

que

la x

arxa

tròf

ica

port

a a

la b

arc a

.

11. E

fect

es d

e la

Imat

ges

de fo

togr

afie

s an

tigue

s de

l del

taIm

atge

s fix

es (t

rípo

de).

Mús

ica:

esc

enes

d’in

fant

s de

cont

amin

ació

sob

re(a

lgun

es d

’elle

s m

ostr

en e

ls a

vis

dels

alu

mne

sSc

hum

ann.

la v

ida

hum

ana

pesc

ant i

gau

dint

del

tem

ps d

e lle

ure

en e

l del

ta).

12. A

lgun

es m

esur

esIm

atge

s de

l’in

ici d

’una

ent

revi

sta

a un

Imat

ge fi

xa (t

rípo

de).

So d

irec

te.

amb

les

qual

s po

-ed

ucad

or m

edia

mbi

enta

l exp

lican

t alg

unes

dem

con

trib

uir

mes

ures

mitj

ança

nt le

s qu

als

tots

pod

ema

prot

egir

el m

edi

c ol·l

abor

ar a

pro

tegi

r el

s no

stre

s ri

us.

Imat

ges

que

il·lu

stri

n al

gune

s d’

aque

stes

Imat

ges

lliur

es.

mes

ures

(no

aboc

ar r

esid

us s

òlid

s al

svà

ters

, est

alvi

ar a

igua

, etc

.).Im

atge

s de

ls a

lum

nes

mat

eixo

s ju

gant

Imat

ges

lliue

s.M

úsic

a.al

Par

c de

l Bes

òs a

l cos

tat d

e la

pla

tja.

13. C

onc l

usió

fina

lIm

atge

s en

sèr

ie q

ue p

rovo

quin

la im

pres

sió

Imat

ges

fixes

(trí

pode

).Ve

u en

off

exp

lican

t la

nece

ssita

td’

un z

oom

(des

d’u

n m

apa

de C

atal

unya

de c

ol·la

bora

r a

prot

egir

el n

ostr

efi n

s a

l a i m

atge

del

nos

tre

«Pl a

neta

bl a

u»).

plan

eta

i d’e

xigi

r a

gove

rnan

ts i

empr

esar

i s u

n pr

ogré

s re

spec

tuós

amb

el m

edi a

mbi

ent.


120

TÍTOL DE L’ACTIVITAT: El documental (2) (a partir d’imatgesfixes o imatges d’arxiu)

Edats: A partir del Cicle Mitjà de Primària i ESO.

Durada aproximada: Dues o tres sessions.


Es pot fer individualment o en petit grup.

Material:

Una càmera.

Una o diverses cintes.

Un trípode.

Una taula per gravar imatges fixes o una d’alternativa (vegeucom gravar imatge fixa).

Dos magnetoscopis.

Micro.

Espai: Un petit plató o una aula.

Presentació de l’activitatEs vol proposar la possibilitat de presentar un treball de qualsevol matèria o temàtica

en format vídeo, a partir de la gravació d’imatges fixes: fotografies, dibuixos, imatgesd’arxiu que es tenen gravades de programes emesos per les televisions o bé de cintescomercials, videoclubs, etc. És bo fer un exercici d’aquest tipus per adonar-se que mitjan-çant el llenguatge àudiovisual també es poden expressar els mateixos missatges que amb laparaula o l’ escriptura. L’única cosa que varia són els processos mentals que es posen demanifest en pensar en imatges.

Activitats prèviesÉs convenient fer uns passos previs per familiaritzar-los amb aquest gènere informatiu,

motivar el seu interès envers el tema tractat, etc. I animar-los a presentar un treball delstemes que s’estudien en forma de documental.

Ens caldrà preparar una sèrie d’activitats de coneixement i anàlisi del gènere.Per això proposem que, o bé nosaltres o bé l’alumnat, enregistrin de les televisions

tipus distints de documentals.• Només ens endinsarem en el contingut formal (recursos i llenguatge propis dels

documentals). Possiblement, la millor solució consisteix a escollir un tema que interessi elsalumnes per veure com el poden presentar –emprant el mateix gènere–, però de maneresben diverses.

• Amb els materials enregistrats iniciarem l’anàlisi. L’objectiu principal serà que elsalumnes arribin a descobrir o conèixer les característiques bàsiques del llenguatge específicd’un documental televisiu o cinematogràfic.

• Presentem un model de qüestionari que els pot orientar sobre allò que cal que sàpiguen:— És un documental autònom o forma part d’un determinat programa o sèrie?— Durada total del documental.— Tracta principalment d’un sol tema? Quin? O bé de més més d’un: quins altres?— Apareixen només imatges sobre el tema o incorpora, entrevistes a persones afectadeso coneixedores del tema? Què hi predomina més: les imatges sobre el tema o la partici-pació de persones?— Creieu que el documental informa d’una manera objectiva ?— Elaboreu una llista amb els temes més freqüents dels documentals de la televisió.— Etc., etc.• Creiem important posar en comú els resultats de les distintes enquestes.


121

Descripció detallada de l’activitat1. L’alumnat s’agrupa en petits grups.2. Cada grup ha de pensar quin treball farà i com el titularà.3. Es farà un esquema del contingut del treball.

Exemple fet amb imatges fixes.

Exemple. Tema: Els serveis públics del barri (grup de 4t)

EsquemaSanitatEnsenyamentZones esportivesBibliotequesTransports públicsServeis de tipus administratiu: policia

correusAjuntamenttelèfons

4. Es busca i es prepara la informació per a cada un dels apartats de l’esquema respec-tant-hi els blocs següents: què explicarem, què es veurà i on es troba el material.

Així, en l’exemple sobre la sanitat.

Què s’explicarà Què es veurà On es troba el material

En el barri hi ha 4 ambulatoris Un plànol del barri. A la carpeta del grup.i un hospital 4 creus vermelles petites És una fotocòpia reduïda.

i una altra de més gran

L’hospital té una capacitat Una fotografia de la façanade 224 llits. principal de l’hospital.

Això significa que hi ha un Un gràfic fet amb ordina- Al disquet d’ordina-llit per cada 50 habitants. dor que il·lustri aquesta dor que hi posa grup B.

informació.

5. Es preparen, si són necessaris, els títols (vegeu com fer títols) per a cada apartat deltreball: dibuixant-los amb ordinador, component un collage, etc.

6. Es fa la gravació. En aquest tipus de gravacions amb imatges fixes s’hi han de teniren compte les indicacions següents:

— la càmera ha d’estar fixada en un trípode,— s’enganxa el dibuix, la foto, etc., en una paret, a la pissarra o sobre una taula,— s’enfoca bé i es grava. Si la imatge és molt petita, s’utilitzarà la macro,— es graven 10 o 15 segons per imatge,— es graven els títols de cada apartat (vegeu l’apartat de gravació d’imatges fixes).


122

7. Es minuta el que s’ha gravat amb una fitxa de minutatge semblant a aquesta:

Cinta núm. Secció Imatge1 00.00.00 Barres de colors1 00.01.23 Un plànol del barri1 00.01.50 Un plànol dels consultoris1 00.02.07 Un títol: La sanitat

8. Es prepara el material per fer-ne l’editatge. Proposem seguir un esquema semblant alsegüent:

Núm. Temps Què passa Com es veu Què s’hi diu Com se sent1 0,20” Títol: Lletres dibuixades Res Soroll d’una

LA SANITAT o collage fet amb ambulànciatiretes

2 0,20” Un mapa amb Un mapa del barri Aquests són els Una persona ambsenyalitzacions amb creus verme- ambulatoris del veu molt clara

lles pintades nostre barri3 0,20” Foto

9. S’edita el treball en una sola cinta. Es pot fer amb dos magnetoscopis o bé la càmerapot fer de magnetoscopi lector (vegeu l’apartat d’editatge).

10. La part d’àudio es pot deixar per al final, un cop estiguin muntades totes les imat-ges (vegeu l’apartat de sonorització).

Documental a partir d’imatges d’arxiuEl procés és semblant a l’anterior quant a l’organització de treball.Cal fer una síntesi argumental d’allò que es vol explicar. Per exemple (alumnes de 5è):

Breu exemple:Van enregistrar un documental sobre el tipus de vida de les diferents classes socials a l’edatmitjana: la vida al camp, als castells i als monestirs. El vídeo s’estructurava en tres capítols queresponien a aquests títols:

— on vivien (paisatge), — de què vivien (treball), — com vivien (formes de vida).

Per construir el documental van redactar un guió i van utilitzar imatges de filmografiaexistent als videoclubs. “El nom de la rosa”, “La bèstia del regne” i algun film de cavallersgravat de la televisió. Per a les imatges que faltaven van gravar fotografies i dibuixos dellibres.

Van fer-ne l’editatge seguint el guió i, a continuació, van posar veu en off i diferentsmúsiques medievals.


123

TÍTOL DE L’ACTIVITAT: Publicitat

Presentació de l’activitatEs tracta d’aconseguir que els alumnes realitzin anuncis publicitaris experimentant-hi

diferents possibilitats. Es poden portar a la pràctica només alguna de les activitats que esproposen o dur-les a terme totes, d’una manera seqüenciada.

Activitat 1:Analitzar un espot publicitari (anàlisi dels missatges auditius i visuals).

Activitat 2:Canviar el so d’un anunci gravat de la televisió (anàlisi i creació de missatges auditius).

Activitat 3:Canviar les imatges a un anunci gravat de la televisió (anàlisi i creació de missatges

visuals).

Activitat 4:A partir d’un tema, crear un anunci.

La finalitat del treball és múltiple. Per una banda, analitzar críticament la publicitat i en-tendre les intencionalitats dels diversos missatges auditius, visuals, gràfics, textuals, etc.Per una altra, ser capaços d’expressar les sensacions que provoquen els anuncis i, final-ment, poder crear i comunicar sensacions semblants mitjançant el llenguatge audiovisual.

TÍTOL DE L’ACTIVITAT 1: Analitzar un espot publicitari

Edats:

A partir del Cicle Mitjà de Primària i ESO, en funció de lesactivitats que es proposen.

Durada aproximada:

Una o diverses sessions, això depèn de la quantitat d’anuncisque es vulguin treballar.

Agrupament(s) de l’alumnat: Grup-classe

Material:

Magnetoscopi.


Una cinta amb diferents anuncis gravats.

Espai:

L’aula ordinària o sala de visionat.

8. Es pot mirar d’aconseguir les còpies de cintes amb anuncis presentats a festivals o concursos demanant-les aempreses publicitàries o productores del nostre país.

Descripció detallada de l’activitatEls diferents exercicis de producció de missatges publicitaris que es proposen més

endavant poden acompanyar-se d’una activitat prèvia de descoberta dels recursos del mónde la publicitat a partir –d’entre altres possibilitats, evidentment– de l’anàlisi de diversestipologies d’anuncis emesos per les televisions.

1. Es visionen uns anuncis –si és possible poc coneguts per l’alumnat–8 sense so i els


124

demanem que expressin oralment què creuen que poden dir, és a dir, que facin una pro-posta d’àudio (això ens permet detectar si tenen mes o menys clar què és el llenguatgepublicitari).

2. És convenient que se sensibilitzin que realment analitzarem un llenguatge complex.3. Després es visionen els mateixos anuncis amb el so original.4. A continuació l’alumnat forma petis grups, i cadascun d’aquests escull quin anuncis

vol analitzar.5. Cal que mesurin la durada de l’anunci i si està o no estructurat en diverses parts.Es pot donar als alumnes la graella que presentem, o una de semblant, per tal que els

serveixi d’orientació per a l’anàlisi. Es farà més d’un visionat amb les pauses que calguinperquè puguin anar completant la fitxa.

Missatge visual(què es veu)

Missatge escrit(què es llegeix)

Missatge auditiu(què s’escolta)

Quin és el produc-te? Són iguals elde veritat i el queanuncien? Si no ésaixí, què té o què fade diferent?

1. És recomanable, especialment amb els nens i nenes més petits, establir una compara-ció entre el producte real i l’espot (per això és convenient escollir l’anunci d’un productefàcil de tenir a les mans mentre se’n fa l’ anàlisi).

2. Si es treballa aquesta activitat amb alumnes més grans, la graella per analitzarl’anunci pot ser alguna d’aquestes:

Guions per analitzar anuncis televisius9

Plantilla 1:

Què veiem/què escoltem

1. Elements de la imatge:— nombre de plans— tipus de plans que predominen— trucs observats— colors que destaquen— persones i objectes que hi apareixen

2. Text que llegim o escoltem:— lema— paraules que acompanyen les imatges— logotip

3. Sons:— tipus de música (original, versió d’untema conegut)— altres sons

Què interpretem

1. Significats que es desprenen de lalectura de les imatges:— ritme aconseguit— funció dels trucs— funció dels colors— funció dels personatges o situacionsque es presenten

2. Funcions del text:— intenció del lema i característiques— intenció del text informatiu

3. Funcions de la música i dels sons:— evocar, acompanyar, remarcar, etc.

9. Font: Parlem d’anuncis. Aurora Maquinay. Departament d’Ensenyament.Generalitat de Catalunya. Programa deMitjans Audiovisuals. 1992.


125

Plantilla 2

Imatges So Text(què veiem) (què sentim) (què es llegeix)

El producte — tractament que — repeteix el nom — surt escrit el nomli dóna la càmera: — no diuen el nom — joc de paraulesquins plans, des de — músiques amb el nomquins angles originals, temes — ironitzen— surt durant tot coneguts — surt durant totl’espot (present/ l’espotabsent/reapareixent) — repetició del text— no surt, va aparei- moltes vegadesxent i desapareixent

Els personatges— físic, edat, — són animals — parlen veu en onestatus social, — són persones — només se sentensexe — són objectes veus en off— relacions entre animats — no es parlaels personatges — és una cançó— rol que exerceixen

Fons o decorat— colors utilitzats —un o diversos — sorolls o sons amb — algun text respecte— (blanc i negre) decorats o cap relació al decorat al fons o decorat

— estètic, oníric o res a veure amb per situar més el lloco realista el decorat— època actual, — realista o fantasióspassada o futurista— relacions respecteal producte lògica osorprenent

Gènere— animació — imatge fixa — la banda sonora — el text complementa— dramatització — plans curts/llargs evoca, remarca, — contradiu el so— reportatge — imatges ràpides acompanya o la imatge— informatiu o alentides

— encadenatsd’imatges

Què veiem/què escoltem Què interpretem

4. Estructura de l’anunci: les diferentsparts i què s’explica en cadascuna d’elles

5. A quin públic s’adreça l’anunci?

6. Quins valors ens transmet?


126

6. Un cop analitzat l’anunci cal arribar a conclusions. La publicitat no ven només elsproductes que mostra: ven ideologies, futurs envejables, valors, formes de vida. Aquesta ésuna de les conclusions a què s’hauria d’arribar.

Altres possibilitatsSi l’alumnat és massa petit n’hi ha prou de trobar i escriure una paraula-resum de

l’anunci.Anar comparant diversos anuncis per veure-hi els símbols que es repeteixen (moltes

dones boniques segons els models dominants de bellesa) i analitzar-ne els colors, els perso-natges, les coses que poden ser veritat i les que són fictícies (un cotxe volant), la relacióefecte-causa del producte (anar amb el cotxe pressuposa seduir una dona bonica). Al finales pot fer una exposició amb tota la llista en forma de quadre, i repetir aquest exercici alllarg del curs perquè l’alumnat mantingui una actitud crítica davant del televisor quan veupublicitat d’una manera habitual.


127

TÍTOL DE L’ACTIVITAT 2: Canviar el so d’un anunci gravat de la televisió

Edats:

A partir del Cicle Mitjà de Primària i ESO.

Durada aproximada:Una o diverses sessions, en funció de les edats.


En grup-classe i en petits grups

Material:

Magnetoscopi editor (amb audiodub i entrada de micro).

Micro.

Reproductor d’àudio (radiocasset, cd).

Cintes de vídeo.

Diferents fonts musicals (recomanable).


Auriculars (per a la sonorització posterior).

Espai:L’aula ordinària.

Sala de muntatge o aula al màxim de silenciosa possible.

Presentació de l’activitatEs tracta de modificar un anunci publicitari gravat de la televisió mitjançant el canvi

del so original per un altre creat pels alumnes mateixos. Això comportarà una anàlisi prè-via dels elements d’un espot publicitari.

Un cop entès què és la publicitat i què pretén, es tracta de sonoritzar anuncis i manipu-lar la informació segons el que es vol aconseguir.


Abans1. Enregistrar uns anuncis (si és possible poc coneguts) i passar-los sense so.2. Explicació per part de l’alumnat mateix de l’àudio que han imaginat que acompanya

allò que han vist.3. A continuació, se’ls passa l’anunci sencer i es parla de si hi ha hagut molta diferència

entre l’àudio imaginat i el de l’anunci real, per què pot haver-se donat aquesta situació, etc.4. Si cal, es pot efectuar-se un tipus d’anàlisi d’anuncis més detallat, seguint l’exemple

de la primera experiència d’aquest tema.

Durant1. S’explica clarament l’activitat que s’ha de fer: enregistrar uns quants anuncis; esco-

llir-ne un, del qual haurem de mantenir només les imatges; i escriure el text nou que hiafegirem, donant lloc, doncs, a un altre anunci.

2. El grup-classe es divideix en petits grups de tres o quatre alumnes que s’organitzenper enregistrar lliurement, a casa seva, alguns anuncis.

3. Un cop tenim les diferents cintes a classe cal minutar-les:

Cinta núm. Secció Imatges

6 00:00:00 (inici de la cinta) Barres de colors o negres

6 00:00:41 Anunci de medicaments

6 00:01:03 Anunci de detergents

4. Cada grup selecciona un dels anuncis per treballar-lo detingudament.5. Es compta el temps que duren les imatges amb vista a la sonorització posterior.


128

Exemple (alumnes de quart).

Què es veu Quant dura

Un rinoceront caminant cap a nosaltres 3 segons

Del rinoceront s’obren dues portes i en surt una família 4 segons

El rinoceront es converteix en un 4x4 3 segons

Es veu el cotxe per tots els costats 6 segons

Perfil del cotxe amb la marca i el preu 4 segons

6. Pensar i decidir la idea general del nou àudio i si només s’hi vol introduir text otambé música.

7. S’escriu el guió amb les imatges originals i el nou so.

Exemple de guió d’àudio nou realitzat per alumnes de quart seguint l’exemple anterior.

Què es veu Què direm Quant dura

Un rinoceront que camina “No és un safari, 3 segonscap a nosaltres

Del rinoceront s’obren dues portes ni un parc d’atraccions, 4 segonsi en surt una família

El rinoceront es converteix en un 4x4 és l’únic 4x4 del mercat 3 segons

Perfil del cotxe amb la marca i el preu capaç de portar 2.992.500persones de mida anormal.” 4 segons

8. Es prepara el material (magnetoscopi, micro i reproductor d’àudio, si cal) per fer uninsert d’audiodub (vegeu l’activitat que explica com efectuar un insert d’àudio).

DesprésEs fa un visionat dels diferents anuncis “nous”. Com a debat es pot plantejar el tema de

com el so pot ajudar a determinar el significat de la imatge.


129

Presentació de l’activitatEs tracta d’elaborar un anunci publicitari a partir d’un anunci gravat prèviament de la

televisió, del qual substituirem unes imatges per unes altres, mantenint-ne, però, l’àudiooriginal i creant, així, un nou missatge.

Això comportarà una anàlisi prèvia del conjunt d’elements d’un espot publicitari.Un cop entès què és la publicitat i què pretén, es canvien les imatges de l’anunci i es

manipula la informació segons el que es vol aconseguir.


Abans1. S’hauran enregistrat uns anuncis (si és possible poc coneguts) i els passarem

a l’alumnat deixant en negre la pantalla, de manera que només siguin receptors de l’àudio.2. Es demana que, oralment, expliquin quines imatges han imaginat pel que han escol-

tat.3. A continuació, se’ls passa l’anunci sencer i es pot parlar de si hi ha hagut molta

diferència entre les imatges imaginades i les de l’anunci real, del motiu pel qual pot haver-se donat aquesta situació, etc.

4. Si cal, es pot fer un tipus d’anàlisi d’anuncis més detallat, seguint l’exemple de laprimera experiència d’aquest tema.

Durant1. S’explica clarament l’activitat que s’ha de dur a terme: enregistrar uns quants anun-

cis; escollir-ne un, del qual haurem de mantenir només l’àudio (i potser una o dues imat-ges); escollir quines imatges dels altres anuncis són adequades per unir-les a l’àudio esco-llit, donant lloc, així, a un altre anunci.

2. El grup-classe es divideix en petits grups de tres o quatre alumnes que s’organitzenper enregistrar lliurement, a casa seva, alguns anuncis.

3. Un cop tenim les cintes a classe cal minutar-les:

Cinta núm. Secció Imatges

6 00:00:00 (inici de la cinta) barres de colors o negres

6 00:00:41 anunci de medicaments

6 00:01:03 anunci de detergents

TÍTOL DE L’ACTIVITAT 3: Canviar les imatges d’un anunci gravat de latelevisió

Edats:A partir del Cicle Superior de Primària i ESO.

Durada aproximada:

Una o diverses sessions.


En grup-classe i en petits grups.

Material:Magnetoscopi lector.

Magnetoscopi editor.

Cintes de vídeo.


Espai:L’aula ordinària o sala d’editatge.


130

4. Cada grup selecciona un dels anuncis.5. La durada de les imatges s’haurà d’adequar a les característiques i a la durada que

tingui el so. Per això és molt important haver comptat el temps de les imatges de l’anuncioriginal, amb vista a l’editatge posterior amb les noves imatges.

6. Es pensa i es decideix quines imatges dels altres anuncis ens poden ser útils.7. S’escriu el guió amb les imatges noves que volem introduir mantenint-ne el so origi-

nal. Es parteix, per fer aquesta tasca, de l’anàlisi detallada de l’anunci triat. Se substituei-xen, en el guió anterior, les imatges originals per les que es volen utilitzar a fi de compon-dre el nou anunci.

Exemple (alumnes de cinquè)

Durada Missatge visual Missatge escrit Missatge auditiu

Un esquelet/ Músicaestructura d’un cotxe Un cotxe clàssic amb

airbag de seguretat

Un motor amb lletres Text en la imatge Amb un motor injecciósobreimpreses del motor “1.3 seqüen- seqüencial multipunt 1.3de la potència cial multipunt”

El panell de Amb la qualitat d’acabatcomandaments d’un.........

Un detall del fardel darrera

Un noi en un llocpoc definit

El front del noi Ara ja saps què té el......

Un cotxe que surt del Text: parlem-ne:seu davant i circula 900 34 43

Logotip de la marca Has vist el que ... molt de cotxeestà passant?

8. Es passa a editar el nou anunci utilitzant la funció d’insert per enregistrar cadauna de les imatges escollides. És interessant que més d’un grup esculli el mateix àudio perveure com l’hi poden acoblar imatges ben diferents.

DesprésEs fa un visionat dels diferents anuncis “nous”.


131

Presentació de l’activitatEs tracta de realitzar un anunci publicitari seguint tots els passos habituals per produir-lo.Això comportarà una anàlisi prèvia dels elements d’un espot publicitari.Un cop entès què és la publicitat i què pretén serà més fàcil iniciar el procés de produc-

ció d’un anunci.

TÍTOL DE L’ACTIVITAT 4: A partir d’un tema o idea determinada, fer el guiói la filmació d’un anunci

Edats:


Durada aproximada:

Una o diverses sessions.


En grup-classe i en petits grups

Material:Càmera.

Cintes de vídeo.

Trespeus.



Micro.

Reproductor d’àudio.


Espai:

L’aula ordinària o qualsevol altre espai que sigui utilitzablei accessible fàcilment.

Descripció detallada de l’activitat1. Recomanem haver fet alguna de les activitats que us hem presentat anteriorment

o altres de semblants per facilitar el treball que proposarem.2. Farem grups d’uns quatre alumnes.3. Cada grup decideix què vol anunciar. Us presentem una plantilla que pot servir per

orientar el treball de cada grup.


132

Què volem anunciar Accions/productes/ etc.

Quant durarà Recomanem entre 60 i 90 segons

Amb què l’anunciarem — animals— persones— objectes— ...

Quin tractament li donarem — animació— imatges fixes— dramatització

4. Un cop decidit què volem anunciar i quin enfocament li donarem, passarem a fer unasinopsi argumental, i l’storyboard (més adequat en aquest cas pensem, que el guió tècnic).

5. Farem la resta del procés: producció i postproducció.6. A continuació veurem els anuncis amb el grup i en farem una valoració, tant respecte

a la tècnica i el llenguatge, com als continguts.


133

TÍTOL DE L’ACTIVITAT: Videoclip

Edats:


Durada aproximada: Dues sessions per grup.

Agrupament(s) de l’alumnat: Petit grup.

Material:

Càmera.



Trípode.

Reproductor d’àudio.

Micro.

Taula d’efectes (opcional).

Espai:

Aula o sala d’edició i/o altres espais.

Presentació de l’activitatEs tracta de muntar un videograma de curta durada amb una estètica pròpia i un alt

grau d’experimentació visual, efectes i una planificació rapidíssima. És un tipus de produc-ció que, per les seves característiques, resulta fàcil de fer i sol ser molt motivadora. És proucomplet, en la mesura que inclou llenguatge audiovisual, simbòlic, idioma, música, drama-tització, plastica, disseny, etc.

Ajuda a familiaritzar-se amb les funcions d’insert d’àudio o d’imatge i serveix, entrealtres coses, perquè els alumnes es llecin a fer els seus primers gargots amb el llenguatgeaudiovisual. Pot servir, igualment, per treballar d’una manera molt directa aspectes relacio-nats amb l’educació musical i pot ser un recurs molt útil a l’hora de treballar altres matèri-es: les llengües, l’ètica, etc.

Descripció detallada de l’activitat1. Es pot començar visionant videoclips que els alumnes portin gravats perquè es fami-

liaritzin amb un tipus de llenguatge en què domina, sobretot, el moviment.Es pot fer un tipus d’exercici d’anàlisi on s’intenti descobrir què produeix el dinamis-

me:— canvis ràpids de plans, cada 3, 4, 5 segons.— moviments de molts personatges en escena.— canvis dels fons o superposició dels escenaris del darrere dels personatges.— moviments de càmera amb el zoom o amb tràvelings.— canvis de color, desenfocaments, efectes especials com la digitilització.2. S’aprofitarà aquest primer moment per incidir en els aspectes que es cregui que són

interessants: el tipus de música, la lletra de les cançons, etc. Això dependrà del criteri decada docent i de les àrees implicades en l’experiència.

3. Elecció i realització del videoclip. Això està determinat pel material disponible. Espot partir de l’exemple més senzill, que només exigeix dos magnetoscopis, i s’hi podenutilitzar imatges d’arxius d’altres vídeos o gravades de documentals reportatges, films,animacions, imatges generades per taula d’efectes o ordinador, fins al més complex, és adir, quan els alumnes elaboren i enregistren les seves pròpies imatges. L’elecció delvideoclip pot ser lliure, però us en donarem algunes idees i/o possibilitats:

• Una cançó amb imatges d’arxiu. Es tracta de gravar la banda sonora en una cinta(vegeu la fitxa de sonorització) i, tot seguit, inserir-hi imatges d’arxiu amb plans de moltcurta durada, encadenats l’un al darrere de l’altre fins que s’acabi la cançó (vegeu la fitxad’edició per insert).


134

• Una cançó amb imatges pròpies. El grup grava les seves improvisacions davant lacàmera: ballen, salten, es posen d’esquena, s’estiren a terra, etc., és a dir: creen elsmoviments. És un moment de lliure experimentació amb el llenguatge audiovisual. Calrecordar la importància que té la utilització de diversos tipus de plans i angulacionsperquè el resultat no sigui monòton. Després graven la música (vegeu la fitxa de sonorit-zació) i insereixen plans curts de les seves imatges i/o d’imatges que mostrin l’elabora-ció del videoclip fins a finalitzar la cançó (vegeu la fitxa d’edició per insert).• Visualització d’una cançó. Aquí l’acció és més elaborada: el videoclip pot ser mésnarratiu, perquè exigeix buscar imatges que es corresponguin amb el contingut de lacançó, i fer-ne la traducció si es tracta d’una lletra estrangera. Per tal de fer aquesttreball, els alumnes poden optar per buscar imatges d’arxiu, fer les seves pròpiesdramatitzacions, agafar imatges fixes o fer animació (vegeu les fitxes d’animació i detrucs). Les combinacions són diverses. Si s’escull aquest exemple cal compondre unguió curt, en el qual aparegui la lletra de la cançó dividida en parts i les imatges quecorreponen a cada part.• Un videoclip amb una poesia. Es pot recitar i gravar una poesia en la banda sonoradel vídeo i, després, inserir-hi imatges i música. S’ha d’anar amb compte perquè lesimatges que s’escullin no restin protagonisme al so.• Un videoclip missatge. En aquest cas hi ha la intencionalitat de voler abordar deter-minats missatges i presentar-los d’una manera original.

Per exemple:Uns alumnes de 5è curs volien mostrar la importància del reciclatge del paper. Van gravar unpersonatge que comprava un diari en un quiosc, se n’anava a seure a un banc per llegir-lo i, uncop n’acabava de fer la lectura, llançava el diari dins d’un contenidor de paper. El contenidor,com a premi, li retornava 20 folis blancs. Accions gravades en pla mitjà, de curta durada i ambuna música minimalista.• Videoclip d’art (amb pastetes). És una creació plàstica visual i sonora. Full screen.Pot ser un joc d’investigació plàstica que consisteix a cercar coses o elements diversosque, en manipular-los, convertim en quelcom més bell. De fet, es tracta de plasmar enun suport físic un treball creatiu plàstic que no es podria difondre a causa de la impos-sibilitat de quedar enregistrat en un paper, un quadre o altres matèries físiques.Si disposem d’un banc de ”truca” (vegeu la fitxa de material) col·loquem la càmera iobrim la macro per descobrir textures estranyes i a dintre d’una cubeta rectangular,amb aigua, s’hi afegeixen pintures de color, fulles d’arbres, flors, sorra... amb una canyaes bufa per provocar-ne el moviment.Simultàniament, s’hi posa música, o altres sons com ara plors, paraules, frases... Es vagravant a mesura que es va fent. Prèviament, cal dur a terme un assaig amb els materi-als. Investigar quines textures tenen, els colors, possibilitats de formes, tot pot servàlid: ous, farina, xinxetes, peus, mans, etc.És interessant incorporar una taula d’efectes a l’hora d’editar el videoclip. El resultat és

més espectacular i augmenten les possibilitats de tractar les imatges.3. Difusió dels videoclips entre la resta d’alumnes del centre, familiars, amics,

altres escoles, etc.

Altres possibilitatsAmb els més petits també es possible fer un videoclip. Es poden gravar objectes fets per

ells, imatges, els seus dibuixos o fotografies amb la càmera fixada en el trespeus, seguintunes pautes mínimes:


135

— amb la càmera en autofocus només han d’enquadrar (és convenient disposar decircuit tancat),— un cop s’ha premut rec comptar, per exemple, fins a 5 i pause,— després se sonoritza amb les seves cançons o amb música.Una altra possibilitat és sonoritzar una cinta que ja té imatges.


136

TÍTOL DE L’ACTIVITAT: Dramatitzacions

Edats:A partir del Cicle Superior de Primària i ESO (en funció de lacomplexitat del projecte).

Durada aproximada:

En funció del projecte.


Equips de quatre o cinc alumnes.

Material:

Càmera de vídeo.

Cinta.


Trípode.


Vestuari, maquillatges, decorats, atrezzo... en funció del’argument de la dramatització.

Espai:

En funció de l’argument de la dramatització.

Presentació de l’activitatPretenem exposar algunes idees i un exemple del procés a seguir per tal de dur a terme

una dramatització interpretada i enregistrada pels alumnes.L’objectiu principal és que els alumnes aprenguin a “pensar en el llenguatge de la

imatge” i, és clar, com a conseqüència a expressar-s’hi.

Descripció detallada de l’activitatPer les característiques específiques de la producció de videogrames dramàtics, resulta

quasi bé imprescindible que els alumnes tinguin uns certs coneixements del mitjàvideogràfic, tant pel que fa a recursos tècnics com de llenguatge (tipus de plans, movi-ments de la càmera, ràcord, editatge, etc.).

Recomanen que abans de començar una producció es tinguin presents les orientacionssegüents:

— Caldrà clarificar amb els alumnes què anem a fer:- Quan parlem d’una “dramatització en vídeo” no ens referim a enregistrar la represen-tació d’una obra de teatre, sinó a portar a terme una dramatització especialment pensa-da per ser enregistrada en vídeo (si voleu, podrem dir que “anem a fer pel·lícules...”).10

- El fet que es tracti d’una dramatització representa, encara que no sempre, un certtreball actoral per part dels nostres alumnes. Això implica que haurem de tenir cura del’aspecte de “direcció d’actors i actrius” (caracterització dels personatges, assajos, etc.).- Possiblement molts dels nostres alumnes hauran participat en alguna representacióteatral, però el més segur és que molt pocs hauran actuat per a un vídeo o una pel-lícula. Caldrà parlar de la diferència que això implica (interrupció de l’actuació, repeti-cions per a noves preses o per a canvis de pla o punt de vista, etc.).- Com també la diferència en l’ús de llenguatge de la imatge a l’hora enregistrar unaentrevista, un reportatge i una “dramatització”.- En aquest sentit, és important, si no s’ha fet abans, analitzar alguna seqüència depel·lícula que els sigui coneguda, per conèixer com el ritme narratiu ve donat per lacombinatòria de preses i plans diferents, per evitar la tendència a enregistrar en plageneral el que passa davant de la càmera.

10. Ens pot ser d’ajuda mostrar altres produccions realitzades per alumnes de més o menys de la seva edat, produïdesen altres cursos, etc.


137

- Per tant, hauran de saber aplicar tant els seus coneixements dels recursos tècnics delsaparells, com els del llenguatge de la imatge (tipus de plans, moviments de la càmera,ràcord, editatge, etc.) a la producció i a l’editatge.- És important aclarir les limitacions amb què toparem, tant pel que fa als recursostècnics, com humans (tipus d’aparells, temps i espais de què disposem, etc.), per evitard’entrada projectes que potser poden ser molt interessants, però que són impossibles omolt complicats de dur a terme en un centre escolar, esplai, etc.- Haurem d’acordar o definir si anem a fer una producció oberta (els alumnes decideixenl’argument, etc.) o si es tracta d’un projecte determinat, d’una comanda concreta.- A partir d’aquí podrem formar diferents equips de treball.Presentem dos exemples diferents. El primer es tracta d’un treball de lliure creació i el

segon d’una dramatització proposada pel professor amb una determinada finalitat didàc-tica.

Pel que fa a tot el procés de producció d’un video dramàtic, l’exposem i el desenvolu-pem àmpliament a l’exemple 2.

EXEMPLE 1En aquest cas presentem la situació més comuna: quan els alumnes decideixen lliure-

ment (només limitats per les condicions de pressupost, temps, espai, recursos tècnics, etc.)el tipus de dramatització videogràfica que volen realitzar. Ens limitem només a presentarun exemple d’un argument escrit per alumnes de 2n d’ESO i una part o sèrie de seqüènciesdel seu corresponent guió tècnic.

Abans d’escriure l’argument l’equip d’alumnes va arribar a una sèrie d’acords pel quefa al seu videograma:

— Tots hi tindrien un paper com a actors o actrius.— Cadascun d’ells podria enregistrar alguna presa.— El tema seria còmic.— Utilitzarien alguns videotrucs.

Argument

ARGUMENT

TÍTOL: Píndoles per aprimar...?

Una metgessa presenta unes píndoles per aprimar i demana dos voluntaris perquè lesprovin. Es presenten dos nois grassíssims que se les prenen. Triguen molt a fer efecte ials dos nois els surt barba blanca. Quan els comença a fer l’efecte cauen desmaiats aterra. Quan es recuperen s’han aprimat... però s’han transformat en dues noies. Lametgessa diu que s’ha confós de píndoles i els dos exnois se li llencen al damunt ambintencions venjatives.

Duració aprox.: 5' / 7'

Equip format per: Carolina, Joan, Marta, Noèlia, Oriol


138

Guió tècnic

Presa núm. Acció Plans, mov. càmera Àudio1,00 La metgessa presenta la pastilla De PP —de la cara— a PM Musica 1: Off

per aprimar-se. (zoom) de la metgesa. Metge: Hola amics, sóc aquí per demos-trar-vos com us podeu aprimar ambmenys de tres minuts amb les nostrespastilles.

2,00 La metgesa presenta la pastilla PP cara i la mà enlaire Música: Offper aprimar-se. amb la pastilla.

3,00 La metgesa demana dos voluntaris PS metgessa darrere Metge: Ara buscarem dos voluntaris.per provar les pastilles. de la seva taula.

4,00 A cada costat li “apareixen” dos nois PS metgessa i un noi Metge: Ja tinc aquí un parell de voluntarismolt grassos. a cada costat. bastant macos que estan disposats

a fer la nostra prova.5,00 Es veu el noi 1 que fa que sí. PM noi 1. Noi 1: Sí, sí!6,00 Es veu el noi 2 que fa que sí. PM noi 2. Noi 2: Sííííí!7,00 La metgesa dóna la pastilla al noi 1. PS metgessa i noi 1. Metge: Té, una per a tu…8,00 La metgesa dóna la pastilla al noi 2. PM metgesa i noi 2, zoom Metge: i una per a tu.

a mà i pastilla.9,00 La metgesa fica la pastilla dintre d’un PP got 1 i mà de la metgesa Metge: Posem-la dintre d’un got i esperem

got que hi ha damunt la taula. que fica la pastilla. dos minutets aq ue es desfaci.Mús. 2

10,00 El got amb la pastilla efervescent PD got 1. Mús. 2es va desfent.

11,00 L’altre got i la pastilla que es desfà. PD zoom fins que el got Mús. 2es desenfoca.

12-13-14-15 Un rellotge va marcant el pas Fosa, PP del rellotge. La presa Mús. 3 (rara)de les hores. 16 acaba amb fosa.

Exemple 2En aquest cas, com dèiem anteriorment, es tracta d’una producció en què els alumnes

no decideixen d’una manera totalment lliure, ja que la situació de què es parteix està condi-cionada per una finalitat didàctica determinada.

AbansLes mestres d’Educació Infantil presenten la proposa de produir un videograma per

treballar conceptes d’orientació espacial (al costat; davant/darrere; sobre/sota, al voltant;en ordre/en desordre) amb els/les seus alumnes de 3 i 4 anys.

Juntament amb la persona responsable de MAV, elaboren un projecte senzill pel que faa la forma de presentar-los:

Els conceptes s’exposaran seguint sempre l’estructura narrativa següent:1. Es presentarà una situació senzilla que mostri amb imatges el tema que es vol treba-

llar, una veu en off reforçarà les imatges: “En X és davant d’en J.”2. Es presenta la mateixa situació amb imatges diferents; la veu en off deixa un espai de temps

perquè els nens i nenes espectadors puguin donar la resposta: “Les flors són........ davant del gerro.”3. Ara amb noves imatges, l’off pregunta directament als nens i nenes la situació de deter-

minat objecte o persona: “On és la pilota?” i es manté la imatge per donar temps a la resposta.El projecte es presentat als alumnes de sisè i, un cop acceptat, es formen els grups de treball.

Cadascun d’ells enregistrarà un dels conceptes proposats, seguint l’estructura narrativa ja explicada.

DurantCada equip de treball presentarà una sinopsi argumental i de treball, que caldrà deba-


139

tre bé amb el grup-classe, bé amb el mestre responsable de l’experiència. La sinopsi ha dedeixar clar:

— els trets argumentals bàsics,— l’espai/s on es desenvoluparà l’acció,— la durada aproximada del producte un cop enllestit,— la distribució de les tasques dintre de l’equip (pot passar que en aquesta etapa delprocés el grup encara no tingui clar “qui farà què”, caldrà, doncs, ajornar-ho per a lafase que ve a continuació).

En l’exemple que exposem es varen crear 5 equips de treball. Cada grup va escollir elconcepte (al costat; davant/darrere...) que volia produir en vídeo. Alguns d’ells varenproposar desenvolupar l’argument emprant tècniques d’animació (vegeu l’apartat “Ani-mació”). La resta va proposar dramatitzacions amb personatges reals, evidentment, ellsi elles transformats en actors i actrius.

A continuació, van escriure les sinopsis argumentals seguint les recomanacions anteriors.

TEMA: Davant / darrere

ARGUMENT

1. Un nen de parvulari és davant d’una nena / situació contrària.2. Un grup de nens i nenes petits són davant dels nens i nenes més grans/els petitsdarrere els grans.3. La Marta és davant de l’arbre/La Marta és al darrere.

Lloc: El jardí de l’Escola i una aula d’Educació Infantil.

Durada aprox.: Uns tres o quatre minuts.

Donem als diferents equips la plantilla —que ja haurien de conèixer— per elaborar elguió tècnic.

Les dramatitzacions i altres “gèneres” videogràfics són dels que més es presten a fer elguió en forma de storyboard.

La tasca del mestre en aquesta etapa del procés consisteix a seguir les diverses propos-tes, respondre els dubtes i fer, si cal, suggeriments. Cal procurar respectar al màxim i po-tenciar les idees creatives de l’alumnat.

Finalment arribarem a la versió que equip i mestre han donat com a definitiva.

Exemple (guió definitiu)

Presa Acció Pla, mov. càmera, ... Àudionúm.

1 Un nen i una nena de P-4són damunt d’una taula. El nen ésdavant de la nena i la mig tapa.De cop, la nena aparta el nen, i esposa ella al davant, molt fatxenda.

Frontal; sencer, contrapicat.Tall.

Off: “El nen és davant de lanena.”

Off: “La nena és davant delnen!”


140

Presa Acció Pla, mov. càmera, ... Àudionúm.

2

3

4

5

6

7

Al pati de l’escola. Hi ha una collade nens i nenes ben grans. Al seudavant una colla de nens i nenesde parvulari. Tots molt contents.

Ara el grans són davant delspetits per tapar-los; aqueststreuen caps i mans per on podenper poder “vampiritzar” càmera.

La Marta és davant d’un arbre deljardí. Saluda la càmera.

Igual, però la Marta tanca i obreels braços com si volgués volar.

La Marta ha desaparegut, nomésveiem l’arbre.

La Marta és darrere de l’arbre,però només en veiem el braçosque es mouen com abans.

Pla gen. del grup; zoom aprimer pla d’un dels petits;fosa.

Comencem amb fosa;primer pla de la cara delmateix nen petit, que es vaobrint a pla general de totel grup.

Pla sencer.

Pla mitjà o primer.Pla sencer (atenció: ¡nos’ha de moure gens lacàmera en acabar la presa!)

Pla sencer de l’arbre...

El mateix pla. Zoom cap aprimer pla del tronc finsque es vegi desenfocat.

Off: “Els nens petis són…davant dels grans.”

Off: “Ara els nens petits són…darrere dels grans!!”

—

Off: “On és, la Marta?”

—

Off: “On és, la Marta?”

Sempre hi haurà música defons amb molt de ritme.

Cal que l’equip distribueixi tasques i responsabilitats, que poden ser rotatòries:— Càmera.— Script, que, si el guió es prou senzill, pot fer també d’ajudant de càmera.— En funció del guió pot caldre “tècnic” de so i d’il·luminació.— Actor i actrius.Després caldrà fer un pla de rodatge en què s’haurà de planificar molt bé tot el procés

que seguirem per fer els enregistraments: tenir clares i definides les localitzacions on ha depassar l’acció; els materials complementaris que necessitarem (de tipus tècnic: focus, etc.;d’atrezzo o decorats, maquillatge, vestuari, etc.); avisar els possibles afectats que interve-nen a l’obra però que no formen part de l’equip; tenir preparat el material i, un altre cop,repassar qui fa què i si realment tot és a punt.

Caldrà tenir present que no cal enregistar les seqüències en el mateix ordre en quèhauran de ser visionades; això permet agrupar-les per tal d’estalviar temps, desplaça-ments, etc.

En el moment d’anar a enregistrar pot ser bo assajar in situ cada escena.


141

S’haurà de tenir cura d’iniciar la gravació uns pocs segons abans que comenci l’acció, ideixar uns segons quan aquesta hagi acabat. És important, ja que ens facilita molt l’editatgeposterior, especialment si els nostres aparells no són gaire sofisticats.

És important enregistrar de cada escena algun pla de recurs (un primer pla d’un gest,un actor que n’escolta un altre, etc.). Aquestes preses-comodí ens poden facilitar corregir, al’hora de l’editatge, els possibles salts de ràcord.

Mentre gravem, com que és possible que haguem de repetir més d’una presa, és reco-manable usar una claqueta i anotar en un guió de rodatge aquelles que donem com a vàli-des. Ens facilitarà l’editatge posterior.

DesprésUn cop enregistrades les imatges, caldrà visionar-les i triar les que considerem vàlides

per preparar l’editatge. Si hem enregistrat moltes preses o la durada del videograma és unamica llarga, potser ens caldrà anotar la localització de les preses vàlides guiant-nos pelcomptador de la cinta.

En aquest visionat selectiu ja haurem de tenir cura de preveure l’enllaç de les diferentspreses i els possibles salts de raccord. Entenem per editatge (vegeu l’apartat corresponent)el fet de seleccionar les imatges que ens interessen de la cinta original i copiar-les, segonsallò previst al guió, a una altra cinta que anomenem “màster”.

Recordeu que l’editatge el podem fer per addició (altres l’anomenen engalzament) oper inserció (vegeu l’apartat corresponent).

Algunes taules d’edició permeten fer “un previ”, és a dir, veure en la pantalla delmonitor allò que volem editar, abans d’enregistrar-ho a la cinta master, per estar segurs dela seva correcció. Si no disposem d’aquest recurs i ens equivoquem, sempre podem tornar arepetir l’editatge, però no massa vegades, ja que podem acabar per danyar la qualitat de laimatge.

És important donar un ritme dinàmic al videograma: les preses llargues, des del mateixpunt de vista, es fan pesades i alenteixen el videograma. Plans de durada curta i variatsdonen un resultat final força més amè.

Pel que fa a la sonorització (vegeu l’apartat corresponent), recordeu-ne les tres possibi-litats:

— Mantenir el so original (ho haurem d’haver previst en l’enregistrament, per tald’evitar sorolls, etc. molestos).— Mescla, és a dir, mantenir el so original més la nova banda sonora que vulguemafegir-hi.— Sonoritzar totalment de nou la cinta màster. Si cal fer el doblatge d’algun actor oactors, s’ha de tenir present que es tracta d’una tècnica per a la qual cal molta precisió,ja que es fa ben difícil reeixir en la sincronia entre els moviments dels llavis i la novaveu incorporada i que dificílment aconseguirem uns resultats gaire “professionals”.


142

TÍTOL DE L’ACTIVITAT: Videocarta

Edats:


Durada aproximada:Dues o tres sessions per cada grup.

Agrupament(s) de l’alumnat: En petit grup.

Material:

Una càmera.

Un trespeus.

Cintes.

Un equip editor.

Espai:

Una aula o un espai força silenciòs.

Presentació de l’activitatEs tracta d’utilitzar el vídeo per mantenir correspondència. Es contacta amb altres

centres interessats en l’experiència, que es proposa fer als alumnes. Les altres escoles podenser a l’estranger.

Aquesta activitat té diversos objectius:• utilitzar el vídeo com a mitjà d’expressió i comunicació• treballar l’expressió oral en la llengua pròpia i en llengües estrangeres• potenciar l’intercanvi i el coneixement d’altres realitats, de vegades molt allunyadesde les que són habituals per als nostres alumnes• potenciar el treball de grup i l’organització del treball


AbansHi ha moltes possibilitats per dur a terme la videocorrespondència: intercanvis d’esco-

les de la mateixa localitat o estrangeres; intercanvi de projectes de treball; de jocs de llen-gua... Els exemples que s’aniran presentant en el desenvolupament d’aquesta activitat sónd’un intercanvi amb una escola de l’estranger.

1. Es proposa als alumnes fer l’intercanvi videogràfic, presentant-hi el centre i la sevalocalització.

2. S’obre un torn de paraules entre els alumnes perquè expressin les seves idees sobre elque els agradaria fer.

3. Es consideren les diverses propostes i es va perfilant el treball.Per exemple, es decideix fer un intercanvi amb una escola de Manhattan. Els alumnes

decideixen que, a la primera cinta, hi voldrien:• mostrar la seva pròpia escola (espai i activitats)• mostrar la rodalia de l’escola, el barri on és• incloure aspectes de la ciutat de Barcelona (edificis antics, edificis d’arquitectesfamosos, les places, el mar, les instal·lacions olímpiques, etc.)• presentar-se cada un dels alumnes del curs: noms, preferències, afeccions...• elaborar una relació de preguntes sobre l’illa de Manhattan, sobre l’alimentació ame-ricana, sobre les pel·lícules• enviar una proposta de jocs d’endevinalles perquè les resolguin


143

4. Es distribueixen, llavors, els alumnes que portaran a cap cada una de les idees acor-dades.

5. Els diversos subgrups es reuneixen i comencen a concretar el seu treball: què faran,com i amb quin material i qui s’encarregarà de cada una de les feines.

Per exemple, el grup que presenta la ciutat de Barcelona proposa portar postals i fotosde determinats edificis i gravar-los en imatge-fixa. També utilitzaran un vídeo sobre elsJocs Olímpics, inseriran imatges a la cinta que s’enviarà i en doblaran l’àudio, etc.

6. Decidir en quina llengua o llengües es farà l’intercanvi. Proposem que sempre quesigui possible se n’utlitzin dues. En el cas de Manhattan es decideix que la comunicacióserà en castellà i anglès. Es demana la col·laboració de l’especialista d’anglès. Per tant,aquesta activitat permet implicar-hi més d’una persona de l’equip docent.

7. Quan cada grup de treball té la seva tasca ben organitzada i ha triat l’àudio, es distri-bueixen les sessions de gravació.

Durant1. El responsable de la part tècnica de cada grup ha de disposar dels materials prepa-

rats abans de començar l’enregistrament.2. Els diversos grups van fent les seves gravacions. És convenient que cada grup tingui

una cinta per gravar la seva part a fi d’evitar que els grups que gravin posteriorment pu-guin fer malbé algun enregistrament anterior. S’hi han de preveure una o dues sessions pergrup.

3. Es van visionant, a mesura que estan fets, els diversos treballs. La resta de companysde classe poden anar donant les seves opinions a fi de corregir-ne i enriquir-ne el resultatfinal.

4. Es minuta en un full de minutatge el que s’ha realitzat, anotant-hi el que és vàlid i elque no ho és.


144

5. S’edita en una cinta tot el que es considera vàlid. Se’n fa una còpia per al centre i perals alumnes que la demanin, i se’ls envia la cinta.

DesprésEs pot passar la cinta a altres cursos de l’escola, i convidar-los a participar en contactes

posteriors. Es pot anar pensant en la continuïtat del treball i la nova organització, encaraque algunes coses dependran del que es rebi.

Arriba el moment més emocionant: rebre la cinta, visionar i conèixer els videocom-panys. Si l’intercanvi s’ha fet, també, en una llengua estrangera, se’n treballarà el contingut,a més, en les hores dedicades a aquesta llengua.

Altres possibilitats o suggerimentsSi els alumnes treballen el vídeo com a eix transversal en la seva escola, poden incorpo-

rar a les videocartes allò que van aprenent a les classes d’audiovisuals. Si han treballatl’animació, trucs de màgia, invenció d’anuncis, videoclips, etc., ho poden introduir i aprofi-tar per a les videocartes. Una vegada més, aquesta activitat pot implicar més d’una personade l’equip docent.

Aquesta proposta és una proposta globalitzadora de diverses matèries d’aprenentatge:l’Àrea de Llengua, Llengua estrangera i Educació Visual i Plàstica.


145

Edats: A partir del Cicle Mitjà de Primària i ESO.

Durada aproximada: Tot un curs escolar.

Agrupament(s) de l’alumnat: En petit grup.

Material:Una càmera.

Dos magnetoscopis, un editor i un altre lector.

Cintes.

Cables per fer connexions.

Un micròfon.

Un radiocasset.

Un trespeus.

Espai:

Un petit plató.

TÍTOL DE L’ACTIVITAT: Videorevista / televisió enllaunada

Presentació de l’activitatEs tracta de crear un canal de comunicació i de creació audiovisual a l’escola. Com que la

infraestructura necessària per fer televisió en directe en un centre és complicada i lluny, gene-ralment, dels recursos econòmics de les escoles, proposem fer televisió aprofitant les possibili-tats del vídeo. És a dir, enregistrar els programes i les aportacions de cada un dels cursos enuna cinta màster i fer-ne una còpia per a cada classe per facilitar el visionat posterior.

El què i el com dependrà de cada centre i de com i a quin nivell s’hi treballa el vídeo.Una experiència d’aquest tipus implica treballar:• el coneixement del llenguatge audiovisual, la utilitat expressiva d’aquest llenguatge,

els principals coneixements tècnics i la producció• la dimensió creativa del vídeo• la interdisciplinarietat entre diferents matèries:· llengua: anàlisi del fet comunicatiu, expressió oral, expressió oral adient a cada tipusde programa, elaboració de guions, tècniques per redactar notícies, per fer entrevistes,per fer debats, anàlisi dels anuncis publicitaris· ciències socials: aproximació i estudi de l’entorn més proper dels alumnes per tald’interessar-los per la seva pròpia realitat· plàstica: caràtules de programes, crèdits, videoanimació, decorats…· música: cercar i estudiar la música adient per a cada programa• la dimensió individual, grupal i interclasses:· integració en una activitat comuna de tots els components d’un grup-classe· integració en una activitat comuna de diversos cursos· acceptació del treball en grup com a sistema per aconseguir obres complexes· elaboració de guions en grup· respecte envers les aportacions i opinions dels altres· assumpció de les responsabilitats assignades:

· en l’execució de les tasques de què consta una gravació· en l’edició· en la sonorització· en la preparació del material per a la gravació·en l’ordre i la localització de les cintes·en el manteniment del plató· en l’atenció i la cura del material videogràfic, sobretot en el desplaçament del’equip de vídeo fora de l’aula


146

Descripció detallada de l’activitat1. Es pot començar per la creació i l’organització dels reporters de vídeo (vegeu-ne

l’apartat corresponent). Els reporters s’ocupen, entre altres coses, de recollir i consignar elsesdeveniments que tenen lloc al centre. Són parells d’alumnes –poden ser d’una classe– quedurant una setmana i a les hores que convingui surten de l’aula per enregistrar coses delcentre.

2. Cada parell de reporters minuta en un full de minutatge les seves gravacions, ano-tant-hi igualment si són vàlides o si no ho són. Per exemple:

Cinta: 1,2,3, o bé A,B,C...Tema: Reporters escolars

Temps Descripció

0.00.00 Inici de la cinta. Barres de colors.

0.00.50 Taller de contes de la classe de 2n. (Vàlid)

0.10.05 Entrevista a una participant del taller. (No val)

0.17.14 Festa de Carnestoltes. (Vàlid)

0.21.08 Festa de Carnestoltes. (No val)

0.28.21 Festa de carnestoltes. (Vàlid)

0.56.02 Assaig obra teatre 6è. (Vàlid)

3. Cada dues o tres setmanes dos reporters editen, amb l’ajut d’un professor, el noticiaridel centre, fent la presentació i la conducció del programa amb les imatges enregistradesque es considerin vàlides per a aquesta finalitat.

4. Si al centre es treballa el vídeo en altres cursos, es tracta de proposar als alumnes quepensin en com col·laborar en aquesta cinta de televisió. Que elaborin les seves pròpiesproduccions perquè es puguin difondre a tota l’escola i fins i tot fora del centre: a les famí-lies o a altres escoles.

Així, en el centre on s’ha dut a terme aquesta experiència, els alumnes van decidir fer:Quart curs: - un programa de dibuixos animats amb animació

- un conte a partir d’imatge-fixa sonoritzat- uns quants anuncis publicitaris per separar els programes- un programa d’anglès que consistia a trobar-ne els paranys

Cinquè curs: - un programa de receptes de cuina- teleruïna basat en una colla de presentadors malastrucs- uns quants anuncis publicitaris- un programa d’endevinar pel·lícules, presentant-ne fragments d’algunes

Sisè curs: - un programa esportiu- un d’ecològic, recomanacions per no consumir tant- un de fet en llengua anglesa- un karaoke


147

Primer d’ESO: - un colobrot- el noticiari de l’escola- un reportatge sobre com s’elabora el cava

Segon d’ESO: - un programa de coses desaparegudes- videoclips musicals- un programa d’entrevistes- anàlisi dels programes més vistos a l’escola

5. Cada curs va lliurant els seus programes als reporters perquè els incloguin a la cintamàster.

6. Quan aquesta cinta es considera acabada se’n fa una còpia per a cada classe perquèels alumnes puguin visionar els programes.

7. Es pot considerar que els alumnes s’emportin la cinta a casa per poder-la veure ambles famílies. Aquest material audiovisual pot utilitzar-se, així mateix, per il·lustrar aspectesconcrets de les reunions del principi o el final del curs.

Altres possibilitats o suggerimentsD’acord amb el resultat de l’experiència es pot plantejar la possibilitat d’iniciar un

intercanvi de cintes amb altres centres que també estiguin duent a terme iniciatives sem-blants.

El contingut i la forma dels programes que solen proposar els alumnes coincideix,sovint, amb els programes que acostumen a veure amb més freqüència. És interessantanalitzar al mateix temps aquest fet. Vegeu la situació del centre pel que fa als tipus deprogrames més vistos i per acostar-se’n críticament al contingut, comproveu les hores queels alumnes miren la televisió, etc.


148

Edat: A partir del Cicle Mitjà de Primària.



En grup-classe o petit grup.

Material:

Magnetoscopi amb la possibilitat de visionar frame a frame.

Un monitor.

Diverses pel·lícules d’animació, d’èpoques distintes, quemostrin animació de materials ben diferents (vegeu l’apartatde videografia).

Espai: L’aula o sala de visionat.

TÍTOL DE L’ACTIVITAT: Videoanimació

Presentació de l’activitatLes activitats d’animació que presentem us ajudaran a integrar a l’aula diferents estris

i aparells audiovisuals i, alhora, poden esdevenir una font important per motivar la creati-vitat i apropar els alumnes a la construcció del llenguatge d’una manera més planera.

La majoria de les activitats tenen com a fil conductor comú la construcció d’històries.Un procés que cal fer sempre d’una manera pausada, en el qual no hem de perdre mai devista que els alumnes gaudeixin de les seves potencialitats de manipular i modelar “reali-tats” imaginades.

El que considerem més atractiu de l’animació és que aquestes propostes prenen vida, i,mitjançant la càmera i l’editatge senzill, passen a ser una realitat... magnètica.

Anem més enllà del còmic, del conte escrit o il·lustrat, de la filmina, la diapositiva o lafotografia, ja que les animacions seran companyes de viatge icòniques de processos d’apre-nentatge... Però que, a més a més, es “mouran”. És aquí on rau l’atractiu de l’animació persi mateixa, en la capacitat i la possibilitat de crear moviment. De ben segur que entre lespreferències fílmiques dels nostres alumnes les cintes animades ocupen un lloc preeminent.I potser també entre nosaltres. No oblidem que, en certa manera, aquest va ser l’inici delcinema.

Mitjançant les activitats següents intentarem donar-vos els elements necessaris peridear i desenvolupar animacions amb els vostres alumnes. Cada activitat que proposemplanteja un tipus diferent d’animació, d’ús de materials i de dificultat en el domini de latècnica, a un nivell sempre senzill. En cap moment es tracta de fer superproduccions, sinóque us oferim una eina més per poder treballar, dins el món dels audiovisuals, la màgia deles imatges.

Presentació de l’activitatEs tracta d’una avaluació inicial, en què els nens poden expressar les seves idees sobre

les animacions.Amb aquest(s) visionat(s) pretenem que els alumnes s’ho passin bé, que coneguin la

gamma de possibilitats que ofereix una animació, que s’endinsin al món de la màgia de lesimatges i que, de mica en mica, aprenguin a diferenciar realitat i ficció, veritat i mentida.

TÍTOL DE L’ ACTIVITAT 1: Visionem una animació


149

Descripció detallada de l’activitat1. És convenient dur a terme l’activitat amb tot el grup de nens amb què pensem fer

petites animacions. Cal presentar els objectius i sensibilitzar-los sobre la complexitat dedonar moviment a un objecte immòbil.

2. Visionarem alguna pel·lícula d’animació actual (alguns espots publicitaris o algunapel·lícula de la sèrie Pingu o Wallace & Gromit o d’altres tipus, si és possible de tècniquesi estils diversos).

Els preguntarem quines coses o quins materials s’han utilitzat en l’animació, ja quequalsevol objecte és bo per ser animat. Els demanarem de quina manera creuen que espoden bellugar uns objectes que no tenen vida. On és el truc, quina és la part de l’animacióque no veuen ells. Amb els seus comentaris haurem fet una detecció d’idees prèvies i, enfunció d’aquestes, podrem definir millor els passos següents.

3. Visionem un fragment de la mateixa cinta, però ara frame a frame. Els preguntaremquè observem, si hi ha canvis a cada frame, quines són les coses que han canviat. D’aquestamanera es pot explicar en què consisteix l’animació: gravació-manipulació-gravació-mani-pulació.

Després farem una selecció de diverses pel·lícules d’animació per veure amb quinsmaterials es poden construir els personatges i/o objectes de les animacions i descobrirquines diferències hi ha entre animacions planes i animacions en tres dimensions.

Finalment, farem una posada en comú sobre les cintes que s’han visionat i parlaremdels tipus d’animació que han vist, els materials, els trucatges que s’han utilitzat, etc.

(Opcional) Visionar una animació perquè, d’una manera oral, els nens n’expliquin elprincipi, el desenvolupament i el final de la història. Tot seguit, es poden reunir per grupsi cada alumne farà un dibuix: entre tots elaboraran un petit mural on hi haurà l’storyboardde la pel·lícula. A l’hora de compondre els guions, els nens hauran de passar del llenguatgeescrit o oral al llenguatge iconogràfic i això no sempre és fàcil. Tanmateix, és una bonamanera de familiaritzar-los amb el tema que estem treballant.

TÍTOL DE L’ ACTIVITAT 2: La llibreta animada

Edat: A partir del Cicle Mitjà de Primària.

Presentació de l’activitatFins ara hem parlat d’animació, però en cap moment hem plantejat què és una anima-

ció. Si atenem la definició d’un manual llegirem que és crear la il·lusió de moviments mit-jançant una successió d’imatges fixes. Si ho expliquem d’aquesta manera als alumnes éspossible que no entenguin res, tot i que després de realitzar l’activitat que es proposa ésmés possible que comencin a entendre millor el principi físic de les animacions. Avui faranque de la seva llibreta surtin vaixells, cotxes, ninots. Es tracta d’apropar els alumnes alsprincipis de què és l’animació entesa com a successió d’imatges estàtiques que, desfilantdavant la nostra retina a una certa velocitat, per efecte de la persistència retinal, són vistescom una seqüència enllaçada.11

11. Podeu veure el videograma produit pel PMAV sobre aquest tema: La màgia de les imatges en moviment. Trucs ianimació, col. “Els audiovisuals a l’aula”. Departament d’Ensenyament. Generalitat de Catalunya.


150


Abans1. Si amb un dit premem suaument la part superior de les parpelles, observarem que els

objectes estàtics han cobrat un moviment tremolós, com si hi hagués un petit terratrèmol.2. Si podem, mostrarem als alumnes algun fragment de cinta de pel·lícula cinematogrà-

fica, perquè entenguin que els fotogrames, en el cinema, són imatges estàtiques que, enmoure’s a una velocitat determinada davant d’una lent, sembla que agafin moviment.

3. Ho relacionem amb els dibuixos animats que ja han analitzat com a successió d’imat-ges, en les quals, en cada frame, només varia una petita part: un braç, un peu, un desplaça-ment curt.

4. Proposem fer el mateix amb dibuixos creats per nosaltres. Els dibuixos han de sermolts senzills: una pilota, un vaixell de vela, un cotxe, etc.

5. L’activitat es pot fer amb un bloc de notes dels que tenen 300 fulls. També podemtallar un full DIN-A3 en sis parts iguals i construir nosaltres mateixos la llibreta.


151

Durant1. Dividim la classe en grups de dos o tres alumnes que decideixen quin tipus d’anima-

ció –de dibuix– faran.2. Establiran el que s’ha de veure en els fulls de la llibreta. Cal fer-los distingir entre un

paisatge estàtic de fons o objecte i allò que voldrem que es mogui i recorri l’escena.3. Si s’acorda que hi ha un fons estàtic que es repeteix en el decurs de tots els pictogra-

mes dibuixats, caldrà dissenyar-lo i copiar-lo tantes vegades com pàgines tingui la llibretaanimada. L’experiència es pot fer amb uns 25 fulls.

4. Per copiar el fons, es pot fer el dibuix amb retolador negre i, successivament, posarun paper nou a sobre i calcar el dibuix que hi ha a sota. També es poden fer fotocòpies.Evidentment, també poden decidir que no hi haurà cap fons.

5. El dibuix de l’objecte en moviment ha de ser senzill i s’ha d’explicar que la sensació il’efecte d’animació el donarà el seu desplaçament damunt del fons i els petits canvis que hipodem introduir en cada nova pàgina.

6. Per dibuixar els desplaçaments de l’objecte animat ho poden fer de la mateixa mane-ra que han copiat el fons, però a cada canvi de full de paper aniran desplaçant l’objecteanimat. Una altra manera de fer-ho seria fer fotocòpies de l’objecte, retallar-lo i enganxar-losobre el fons aplicant petits canvis en cada full.

7. Un cop acabades totes les pàgines cal grapar-les en l’ordre que hagi decidit cadagrup. Al principi es poden deixar o afegir uns 10 fulls en blanc per facilitar el maneig de lallibreta, ja que sovint les primeres pàgines salten.

8. Agafem la llibreta amb una mà i amb l’altra mà passem els fulls ràpidament.

Després1. Ara es pot explicar que el principi físic de l’animació i el del cinema és el mateix: el

pas de fotogrames a una determinada velocitat genera l’efecte de moviment sempre que hihagi petits canvis en cadascun d’aquests fotogrames.

2. Ara és el moment d’intercanviar llibretes i gaudir i riure de les animacions.3. A posteriori farem una sessió breu de debat en què cadascú podrà valorar la seva

llibreta preferida, la història més enginyosa i preguntar als companys com ho han fet peraconseguir les diverses animacions.


152

Presentació de l’activitatEncara que aquesta activitat no és pròpiament una animació, té com a finalitat intro-

duir els nens en la màgia de la televisió, i, fins i tot, en el tema de què és realitat i quèficció. En qualsevol procés d’animació hi ha una part de realitat i una altra de ficció queentra a formar part de la màgia de les imatges. Com és possible que un objecte inanimatcomenci, de sobte, a bellugar-se per la pantalla del nostre televisor? La realitat és que hi hauna persona que canvia l’objecte de posició en cada fotograma, però això no s’ensenya a l’es-pectador, és com la part oculta d’un truc de màgia. El nen només veu que la seqüenciació delsfotogrames i els canvis de moviment generen una animació. No parlem encara d’anima-ció... sinó de màgia. Un llapis misteriós fa un dibuix en un paper. Com ho ha fet?

Abans1. Un nen es col·locarà darrere d’una porta o finestra de vidre. A l’alçada de la seva cara

enganxarà un paper blanc amb l’ajut del cel·lo.2. A l’altre costat de la porta o de la finestra col·locarem la càmera a uns dos o tres

metres de distància. Posat cas que la sala tingui poca llum, instal·larem un focus per refor-çar la il·luminació i aconseguir una millor qualitat d’imatge.

3. El càmera farà un primer pla del paper amb l’ajut del zoom. En cap moment s’ha deveure el nen que és a l’altre costat de la porta o finestra.

Durant1. El càmera comença a gravar.2. A poc a poc el nen que hi ha darrere de la porta farà un dibuix a sobre del paper i el cà-

mera anirà enregistrant el traç del dibuix sense moure la càmera. Com que només es veu el pa-per blanc sembla que el dibuix es faci sol. El nen que faci el dibuix ha de tenir present tres coses:

1. Tenir molt clar el dibuix que farà, ja que no es pot parar fins a acabar-lo.2. Prémer molt fort el retolador (gruixut i negre) a fi que aquest traspassi el paper i esvegi amb claredat a l’altre costat.3. Que segons quin tipus de dibuix faci, a l’altre costat es veurà a l’inrevés, com en unmirall, i potser no quedarà bé.4. En acabar, el càmera filmarà durant set segons el dibuix completat.

Després1. Visionar els resultats per veure si ens ha quedat bé l’animació d’aquest llapis tan misteriós.2. Sovint, els nens es creuen tot allò que els mostra el televisor. Cal ensenyar-los a llegir

les imatges i adonar-se que molts cops aquestes només mostren una part molt petita de larealitat. Aquesta activitat pot servir per iniciar una reflexió i obrir un debat. En el cas delnostre llapis estem “enganyant” l’espectador, ja que tan sols li ensenyem una part de larealitat: el paper, però en cap moment no mostrem el nen que hi ha al darrere.

Edat: A partir de Cicle Inicial de Primària.


Agrupament(s) de l’alumnat: En petits grups.

Material: Un paper. Un retolador gruixut. Cel·lo.Càmera.

Trípode. Un monitor per visionar (opcional). Una cinta devídeo.

Espai:

Un lloc on hi hagi la possibilitat de situar-se darrere d’unaporta amb vidre o una finestra.

TÍTOL DE L’ ACTIVITAT 3: La màgia de l’animació


153

Edats:


Durada aproximada:

Dues o diverses sessions en funció de la complexitat de laconstrucció del personatge.


Material:

Material necessari per a la construcció del personatge:

— cartró o cartolina, tisores, colors, enquadernadors, etc.

Càmera (molt millor amb l’opció interval rec (vegeu l’annexal final d’aquest bloc temàtic).12

Trípode.


Una cinta de vídeo.

Espai: L’aula.

12. Si no disposem d’aquesta opció haurem de fer algun assaig previ per enregistrar presa a presa amb una pausad’un o dos segons, en funció de les prestacions de la nostra càmera.

TÍTOL DE L’ ACTIVITAT 4: Animació de figures planes

Presentació de l’activitatPerquè una animació sembli “real” podem aplicar qualsevol moviment al nostre perso-

natge? En aquesta activitat esbrinarem quins tipus de moviments són els més adients, enfunció de l’efecte que vulguem aconseguir. Els alumnes jugaran amb en Joaquim, un forçutde cartró que és capaç de fer les coses més increïbles. Presentem dues propostes de treball:

A la primera mouran, no desplaçaran, en Joaquim com ells vulguin.A la segona tractaran de reproduir els moviments lògics i ordenats que faria un forçut

de veritat per aixecar unes peses de mà.Després observaran les dues animacions per veure quina els sembla més real: la prime-

ra o la segona.


154


Abans: Construcció del personatge.Han de construir, per grups, un ninot de cartró o cartolina de mides una mica grans per

facilitar-ne l’articulació i la gravació, com aquells ninots antics que estirant-ne una cordaaixecaven les cames i els braços.

1. Dibuixar en un cartró el tronc, el cap, les extremitats del personatge i unes peses.2. Pintar el personatge amb ceres o pintura. Procureu no fer servir molt el color vermell

ja que és molt llampant i satura la imatge.3. És recomanable repassar amb color negre fi els elements que voleu destacar més. Així

guanyarem una mica més de definició en els contorns.4. Mitjançant uns enquadernadors unirem les articulacions al tronc. Aquestes han de

quedar fortes perquè no es belluguin durant el procés de gravació.

Durant

Procés de gravació:1. El grup es reparteix les tasques de treball.

Suggeriments a l’hora de repartir les tasques de gravació

Activitat Responsabilitat

Càmera Ha d’enregistrar les imatges amb l’interval rec quan senti l’ordre degravació, procurant que la càmera no es mogui del seu lloc.

Realitzador Coordina la feina de tot l’equip i segueix el guió de gravació per nodeixar-se cap seqüència sense filmar.

Manipuladors Són els encarregats d’aplicar els moviments als personatges, procurantque aquests s’avinguin amb els efectes que es volen aconseguir.

Script Mira en el monitor que tot estigui correcte, que no hi hagi cap manipu-lador en el camp visual de la càmera i s’assegura que tots els objectesque surten a l’animació estiguin ben col·locats amb la finalitat que no hihagi salts d’imatge.

2. Els manipuladors cercaran un lloc per col·locar-hi el personatge. Pot ser damuntd’una taula, al terra de la classe o a la paret. Si el fons no els agrada poden col·locar unpaper d’embalar, etc. És molt important que hi hagi espai suficient per poder fer els canvisamb rapidesa i sense destorbar-se mútuament. És importantíssim que els manipuladors noensopeguin amb el trípode que sosté la càmera, ja que hauríem de començar de nou tota laseqüència.

3. Haurem d’assegurar-nos que hi ha prou il·luminació. Si és necessari, es pot col·locarun focus per reforçar la llum. És molt important que el personatge estigui ben il·luminatperquè la imatge sigui de la major qualitat possible.

4. Per dur a terme aquesta activitat és imprescindible treballar amb trípode i assegurar-se que la càmera està ben fixada. Es pot marcar al terra, amb uns gomets, la marca de lespotes del trípode, així, en cas d’accident o desplaçament, podem tenir un punt de referèn-cia i amb una mica de sort no caldrà repetir la seqüència.

5. Els manipuladors col·loquen el personatge en la posició inicial.


155

6. El càmera i el realitzador cercaran el millor enquadrament (un pla general sensedeixar molt aire pels costats), fixaran bé totes les articulacions del trípode i enregistrarandurant cinc segons.

7. Entren els manipuladors i belluguen en Joaquim d’acord amb les indicacions del guióque han escrit o establert prèviament. Recordeu que es tracta que el grup faci els movi-ments que ells vulguin, sense una seqüenciació especialment predeterminada.

8. Un cop realitzats els moviments, el càmera espera les ordres del l’script i enregistrade nou, però aquesta vegada ho farà amb l’opció interval rec20 de la càmera.

9. Un cop s’ha apagat el llum vermell d’enregistrament, el realitzador o el càmeraindicarà als manipuladors que poden bellugar de nou el personatge.

10. Ara es tracta de fer canvis: els manipuladors belluguen un braç o una cama, etc. Nocal que totes les articulacions es belluguin sempre.

11. Es repeteixen els passos 8, 9 i 10, i així successivament fins a acabar l’animació.Recordeu-vos-en: moviments-gravació-moviments-gravació.

12. L’últim moviment s’ha d’enregistrar durant cinc o set segons per acabar l’animació.Si volen posar un títol s’ha de deixar més temps de gravació.

A la segona sessió de gravació seguirem els mateixos passos que a la sessió anterior,però tindrem en compte alguns aspectes importants. Els éssers vius són éssers animats, esmouen d’una manera harmònica i lògica en funció de l’acció que volen desenvolupar.Aplicar els mateixos moviments a ésser inanimats resulta, de vegades, difícil i en moltesanimacions professionals primer s’assagen amb actors els moviments que hauran de fer elspersonatges inanimats amb la intenció de donar-los la mateixa expressió que els éssersvius. Els nens hauran de tenir molt clar quins moviments farà en Joaquim. Si és necessari,un nen o una nena pot imitar els moviments perquè els manipuladors ho vegin bé i sàpi-guen quines articulacions han de bellugar.

Després1. Fer una valoració sobre com ha anat l’activitat, quines dificultats o errades hi ha

hagut en el procés d’enregistrament, etc.2. Visionar les dues animacions per comparar-les i adonar-se de si les dificultats esmen-

tades han repercutit d’alguna manera en la nostra producció final.3. Intentar fer una reflexió sobre com han repercutit els moviments en l’animació.

Quines de les dues animacions fa més impressió de realitat. A la primera, en Joaquim sem-bla tornar-se boig i es produeixen uns grans salts d’imatge, no fa la sensació d’animació. Ala segona experiència en Joaquim va aixecant les seves peses amb naturalitat i sembla queel forçut hagi cobrat vida.

Altres possibilitats o suggerimentsAquesta activitat està pensada per treballar-la en dos grups de quatre a sis alumnes.

Cada mestre pot fer-hi les variacions que vulgui en funció de les seves necessitats. El queresulta difícil és treballar amb molts nens a l’hora. Si es disposa de dues càmeres es potagilitar molt més el treball i cada grup farà la primera o segona pràctica.

Una altra possibilitat seria inventar-se un conte molt senzill. Construir un decorat defons sobre un paper d’embalar, retallar els personatges i fer-los bellugar mitjançant petitsdesplaçaments per sobre del decorat. Podeu deixar volar la imaginació dels vostres alum-nes, si bé cal que aquests tinguin present que l’animació és un treball lent i que no sempredisposem dels mitjans tècnics adequats.


156

TÍTOL DE L’ ACTIVITAT 5: Animació d’objectes

Edats:


Durada aproximada: Dues hores.


Material:Materials necessaris per parar la taula.

Càmera amb l’opció interval rec.

Trípode.



Espai:

L’aula o el menjador.

Presentació de l’activitatSobre una animació no només hi influeix el moviment, també hi ha un altre aspecte

molt important que s’ha de considerar: el ritme. Imaginem per un moment que volemaixecar una mà o fer un pas, aquest moviment el podem fer molt lentament, normalment,ràpidament o molt ràpidament. Segons el ritme escollit l’espectador es pot avorrir per lalentitud de les imatges o pot no veure res. És important que l’animació tingui el ritmepropi de des accions físiques de la vida quotidiana i que cada moviment s’assembli almàxim possible a la realitat. Com poden aprendre a donar un bon ritme a les nostres ani-macions? Només amb la pràctica. Per provocar la sensació que un objecte es mou li hemd’aplicar petits desplaçament en cada presa. Si els desplaçaments són molt grans, laseqüenciació de les imatges produirà un efecte molt ràpid. Per contra, si els desplaçamentssón molt curts, aconseguirem un efecte molt lent. El vídeo domèstic, quan grava amb l’in-terval rec, enregistra de tres a vuit fotogrames per segon, segons el model de càmera; pertant haurem d’esbrinar de mica en mica com haurem de desplaçar els objectes o com hau-rem de fer els moviments.

Amb aquesta activitat es pretén jugar amb els objectes i fer-los entrar en el camp visualde la càmera a diferents velocitats. Primer unes estovalles, desprès un plat, els coberts, elgot, la gerra, etc.


Abans

Preparació del material i el lloc de rodatge.1. Planificar una mica l’animació. Quins objectes han de sortir, en quin ordre, quin

desplaçament faran per la taula i a quina velocitat. Decidir si algun objecte farà un movi-ment especial.

2. Buscar tots els objectes que surtin a l’animació. Mireu que siguin de colors vius i queno siguin del mateix color que les estovalles, ja que podrien confondre’s. Recordeu que elcolor vermell satura la imatge i no és veu bé.

Durant

Procés de gravació1. El grup es reparteix les tasques de treball (consulteu el quadre anterior).2. Els manipuladors cercaran l’espai per col·locar la taula. Recordeu les indicacions que

s’han de seguir a l’hora d’escollir un lloc per desenvolupar l’activitat (vegeu la fitxa d’ani-mació de figures planes).


157

3. Posar el comptador de la càmera a 0 minuts i 0 segons. Enregistrarem la taula encarabuida durant cinc o set segons. Recordeu-vos d’enquadrar un pla general de la part de lataula en què es desenvoluparà l’acció (no cal que entri en camp tota la taula), col·locarem lacàmera fent un picat sobre la taula per aconseguir-ne un bon enquadrament.

4. Per un costat farem entrar les estovalles en diferents interval rec, com hem explicata les activitats anteriors. Farem l’animació de les estovalles amb desplaçaments molt curtsi enregistrarem set segons en total.

5. Després introduirem un segon objecte, per exemple el plat, i amb el mateix procésque l’anterior, els alumnes faran una animació que duri 5 segons. Els desplaçaments seranuna mica més llargs, uns dos cm.

6. Un tercer element, un got, en quatre segons. Desplaçaments de tres cm aproximada-ment.

7. Anirem repetint l’operació fins a fer entrar tots els elements de la taula. Cada cop hand’entrar en un temps més curt. No ho feu, però, en menys d’un segon.

Després1. Valorar com ha anat l’activitat, quines dificultats o errades hi ha hagut en el procés

d’enregistrament i per què s’han produït.2 Visionar l’ animació per adonar-se’n de si les dificultats esmentades han repercutit

d’alguna manera en la nostra producció final.3. Intentar fer una reflexió sobre què ha passat amb les estovalles: el ritme era massa

lent. Quin ha estat l’objecte que ha entrat amb més ritme, en quants segons ho ha fet?Quina sensació produeixen els últim elements que han entrat? Entre tots s’ha de cercar elritme dels desplaçaments per polir millor les properes animacions.

Altres possibilitats o suggerimentsPodeu inventar-vos una altra història i fer córrer diferents objectes per sobre de la

taula. Si és la primera animació que feu, us recomanem que no manipuleu molts objectesa l’hora.

TÍTOL DE L’ ACTIVITAT 6: Animació amb persones (pixelació)

Edat: A partir del Cicle Mitjà de Primària i ESO.

Durada aproximada: Una sessió d’una o dues hores.


Material:Càmera amb l’opció interval rec.

Trípode.



Espai:L’aula de gimnàstica o el pati de l’escola, etc.

Presentació de l’activitatIntroducció a l’animació amb persones o pixelació. Una persona té moviment per si

sola, però quan la filmen en interval rec aconseguim un efecte que s’anomena pixelació.Aquest efecte consisteix en una consecució de moviments espasmòdics, ràpids, que escreen mitjançant la supressió sistemàtica de frames d’una gravació a velocitat normal. No-saltres no gravarem tot el moviment de les persones sinó que l’anirem gravant a intervals.


158

Durant

Procés de gravació1. El grup es reparteix les tasques de treball. Consulteu el quadre explicat abans.2. Els manipuladors poden ser els actors i actrius i ells mateixos desenvoluparan els

moviments i desplaçaments. Tingueu en compte les indicacions que s’han de seguir a l’horad’escollir un lloc per desenvolupar l’activitat.

La pixelació es pot aconseguir de moltes maneres: hi ha taules molts senzilles d’efectesque d’una automàticament aconsegueixen aquest efecte. També hi ha, al mercat, càmeresque automàticament filmen 4-7 fotogrames a intervals de 30 segons, amb aquesta possibili-tat s’aconsegueix filmar en 15 segons una seqüència que ha durat 1h, un exemple molt clarés l’acceleració del pas dels núvols. L’activitat que us proposem consisteix a practicar lapixelació d’una manera manual i aconseguir com una petita pel·lícula de cinema mut.Qualsevol història pot ser bona: podem fer una persecució, baixar unes escales, fer unacursa de cadires, fer de robots, etc.


Abans

Preparació del material i el lloc de rodatge.1. Planificar l’animació, i si cal fer-ne un petit guió. Quins tipus de moviment faran els

nens o nenes que fan d’actors. Els canvis o desplaçaments no poden ser molt grans perquèes notaran molt les modificacions que hi ha entre frame i frame i la imatge provocarà unefecte de salts sense continuïtat. Tampoc no poden ser massa lents, per no allargar l’anima-ció. Igualment, no cal bellugar totes les parts del cos alhora. Els personatges s’han debellugar executant moviments robòtics una mica controlats.

2. Decidir l’espai en què es desenvoluparà l’acció i escollir-ne l’enquadrament adient. Sino és té una certa experiència enregistrarem en pla general per no bellugar la càmera du-rant la seqüència.


159

3. Els actors i les actrius han de tenir molt clar per on realitzaran els desplaçaments i enquin ordre. Han d’intentar conservar sempre una mateixa distància entre ells i, sobretot, nos’han de tapar els uns als altres. És important fer un assaig abans de començar a enregis-trar, ja que un cop començada la gravació no es pot parar l’animació.

4. El càmera i l’script corregiran l’enquadrament. Un cop decidit quina és la millorposició de la càmera, caldrà fixar molt bé el trípode.

5. El procés de gravació és el mateix que en qualsevol animació. Els actors restaranimmòbils durant cinc o set segons, temps en què el càmera haurà d’enregistrar la seqüèn-cia. A continuació, els actors executaran un desplaçament curt i una variació de posturao moviment, el càmera tornarà a gravar però amb l’opció interval rec. Moviment-gravació-moviment-gravació... i així successivament fins a acabar l’animació. Recordeu que l’últimapresa ha de tornar a enregistrar cinc o set segons.

6. Si l’acció és molt llarga es pot cercar un altre enquadrament i fer plans mitjans. En elcanvi d’enquadrament els actors i les actrius no es poden bellugar ni canviar la seva posiciódel cos. Paciència.

Després1. Fer una valoració amb el grup-classe sobre com ha anat l’activitat i quines dificultats

o errades hi ha hagut en el procés d’enregistrament.2. Visionar l’animació per adonar-se de si les dificultats esmentades han repercutit

d’alguna manera en la nostra producció final.3. Si teniu possibilitat de postproducció, podeu inserir-hi imatges amb molt de ritme,

com les que acompanyen el cine mut còmic, i ja haureu fet una petita pel·lícula.

Altres possibilitats o suggerimentsAmb la pixelació es poden aconseguir trucs molt divertits. Per això us n’expliquem uns

quants. Si disposeu d’una càmera amb interval rec automàtic podeu col·locar la càmera en el

racó de la classe i deixar que vagi enregistrant una activitat sencera. També resulta moltespectacular per als vostres vídeos filmar una posta de sol, el desplaçament dels núvols o,durant les colònies, deixar la càmera al costat d’una taula i enregistrar com mengen elsnens. Deixeu volar la vostra imaginació i trobareu molts recursos.


160

Presentació de l’activitatUn dels elements més agradables per fer animacions és la plastilina, atesa la seva ducti-

litat i facilitat d’ús a l’hora de crear els personatges. Però també és cert que les animacionsamb plastilina demanen uns coneixements previs, ja que amb les diferents manipulacions elpersonatge pot deformar-se i cal arreglar els desperfectes constantment, sovint sense bellu-gar-lo del lloc on s’està enregistrant. En general, quan es fa una animació d’aquesta menano es pretén explicar una acció determinada, sinó que els nens intenten explicar una histò-ria molt senzilla amb més d’un personatge, la qual cosa implica un treball previ deguionatge.

No és recomanable fer una animació amb aquest material si abans no s’ha tingut capexperiència en el camp de l’animació amb nens, ja que s’han de controlar diversos aspectes,a més del procés de gravació. En aquest cas, no us proposem fer una activitat concreta,deixeu volar la imaginació dels vostres alumnes, ara bé, per si de cas, en l’apartat de sugge-riments us proposem unes quantes activitats.


Abans

Preparació del material i el lloc de rodatge1. El guió. Abans de començar l’animació cal tenir molt clar com expliquem la història

d’una manera audiovisual, allò que volem no ho hem d’expressar en lletres sinó en imat-ges. Per ajudar el nen a fer aquesta abstracció primer cal que escrigui la història en formaliterària seguint l’estructura clàssica d’inici, desenvolupament i desenllaç. Per tal que elsalumnes no vulguin anar més enllà de les seves possibilitats, s’haurà de delimitar ambprecisió l’extensió de cada apartat de l’estructura. Amb una o dues línies en tindrem prou.

2. Amb els menuts seria interessant escollir uns quants còmics i encerclar o pintar d’uncolor les vinyetes que corresponen al principi de la història, d’un altre color el desenvolu-pament i d’un altre el final. Així comprenen millor l’estructura que segueix el còmic i s’in-trodueix el nen en el treball posterior.

3. Quan cadascú ha explicat la seva història, caldrà escollir entre tots quina serà la quemés ens agrada; també podem unir diferents projectes i decidir com serà la seva animació.Seguint l’estructura del còmic podem passar del missatge escrit a l’icònic.

TÍTOL DE L’ ACTIVITAT 7: Animació amb plastilina

Edat:A partir del Cicle Mitjà-Superior de Primària i ESO.

Durada aproximada:

Un taller d’animació, 2 h -10 h aproximadament. Segons lacomplexitat de la història.


Material:Plastilina de tots els colors.

Materials per fer decorats.

Llums.

Càmera amb l’opció interval rec.

Trípode.



Espai:

L’aula d’Educació Visual i Plàstica o un altre racó en el qualpugueu deixar la vostra maqueta amb tota seguretat. Nopodeu desmuntar la maqueta que farem fins que no enllestiul’animació.


161

4. Així començarem a donar imatges a la nostra idea. En el món del cinema i el vídeoseria fer l’storyboard, on l’ambientació, els decorats i els personatges comencen a prendrevida.

Així doncs, el còmic serà el nostre guió de càmera.

A partir d’aquí poden sorgir alguns problemes tècnics i l’alumne ha d’adonar-se dequines imatges no es poden realitzar per causa de limitacions de tipus tècnic.

5. Del dibuix, els alumnes passen a treballar en tres dimensions: construir els decoratsi els personatges tal com els volen. Qualsevol material és bo per construir els decorats, elsmaterials reciclables donen moltes possibilitats.

En el moment de fer l’ambientació cal que el diorama (fons del decorat) sigui ampli perincloure prou camp de gravació i poder enquadrar la càmera en distintes posicions, i més sihan pensat a fer diferents tipus de plans.

6. En la construcció dels personatges han de tenir molt present l’estabilitat d’aquests.La base ha de ser gran i forta, no és casualitat que sovint els peus són una mica exagerats,d’aquesta manera s’aconsegueix que els desplaçaments siguin més segurs. Les articulacionsque més es belluguen també han d’estar articulades perfectament, de vegades és una micadifícil de dissenyar-ho i es necessita un pèl d’imaginació. Una solució molt pràctica pot serconstruir un esquelet de filferro molt senzill.

Una altra solució és fer servir escuradents en la unió dels braços al tronc, per tal defacilitar-ne l’articulació. Agilitarà la gravació si teniu elements de recanvi, aquests han deser idèntics a l’original, ja que així podeu substituir amb facilitat les peces que es trenquendurant la manipulació, penseu que un braç pot fer de 40 a 100 moviments. Els ulls donenmolta expressivitat al vostre personatge i els podeu fer fàcilment amb dues boletes que


162

podeu bellugar durant la gravació. També podeu utilitzar material reciclable per construirel personatge i utilitzar la plastilina per a aquells elements que s’han d’articular.

7. Penseu en la il·luminació si no us voleu trobar amb una qualitat deficient a l’hora devisionar les imatges.

Durant

Procés de gravació1. Els aspectes a tenir en compte són els mateixos que les activitats anteriors, com

també el procés de l’animació. Així doncs, en cas de dubte les podeu consultar.2. És molt important que els manipuladors puguin accedir amb facilitat a qualsevol

part del decorat per bellugar els personatges. Igualment, és força important fixar bé totsaquells elements del decorat que no es belluguin, d’aquesta manera no cauen.

3. Si durant la gravació, just al moment de prémer el botó interval rec, algun personatgees belluga i cau, podeu fer tres coses:

1. Si no queda cap altre remei, començar de nou la gravació. Paciència i compteu finsa deu abans de cridar.2. Una solució pot ser aprofitar l’ocasió per canviar l’enquadrament de la càmera.3. Tornar a situar el personatge en la seva posició procurant que no hi hagi un saltd’imatge.

Després1. Igual que a les propostes anteriors.2. És important, ara que ja tenen una certa experiència, retornar a la idea de la primera

activitat: en principi, qualsevol material o objecte és “animable”, i caldrà motivar la imagi-nació dels nostres alumnes perquè, en altres produccions, puguin donar vida i movimenta filferros, taques de colors, objectes que es relacionin entre si, sorres i pedres, mobles,llaunes, esquelets d’animals, conquilles, ninots de plastilina o altres materials, figuretes decartró retallades i articulades, papers de cel·lofana de colors, líquids de colors i texturesdiferents, i un llarg etc. A més, també s’ha de tenir present que aquests materials tan dife-rents són, en la seva majoria, interrelacionables entre ells.

3. Si teniu possibilitats de fer postproducció podeu eliminar els frames que han sortitmalament. Per enriquir la vostra producció podeu inserir-hi música o diàlegs. Si us surt béaquesta activitat ja us podeu considerar uns experts en l’animació escolar i podeu endinsar-vos en produccions més complicades.

Altres possibilitats o suggerimentsPlanifiqueu una animació senzilla, no us deixeu portar per l’entusiasme d’idees dels

vostres alumne i, sobretot, tingueu planificada molt bé aquesta activitat. Podeu construir elcap d’un personatge a mida natural que faci de presentador dels vostres vídeos o fer queun personatge camini per la taula.

I si no us voleu complicar la vida creant personatges –recordeu el mite deFrankenstein–, podeu construir l’anagrama del vostre centre amb plastilina i fer una anima-ció senzilla.

L’INTERVAL REC I LA SEVA UTILITZACIÓPerquè la successió d’imatges estàtiques produeixi la sensació òptica d’animació s’ha

d’escurçar al màxim possible la durada de cada presa. L’ideal seria que les preses tingues-


163

sin, quant a la durada, el valor de uns pocs frames. Al moment de redactar aquest article, lescàmeres més avançades en graven quatre.

El dispositiu que ens permet gravar fotograma a fotograma rep noms diferents segonsla marca del fabricant: interval rec, frame rec, etc. És un dispositiu –normalment un botó petiti difícil de trobar– que cada cop que es polsa permet enregistrar un nombre molt petit deframes, entre 4 i 7, d’una manera constant. Així podem aconseguir un efecte d’animaciócada cop que fem una presa diferent i moguem una mica allò que estem enregistrant. Ales-hores no ens hem de preocupar del temps que dura cada presa, la qual cosa sí que hauríemde fer si enregistréssim polsant el botó d’enregistrament normal.

També hi ha algunes càmeres que, a més de tenir la funció d’interval, estan programa-des perquè automàticament cada trenta segons (segons el model) s’activi el dispositiud’interval rec i gravi uns quants frames. Amb aquest dispositiu addicional s’alleugereix moltla feina en les animacions planes, si som capaços de fer moviments ràpids i retirar les mansabans que la càmera ho enregistri... Però si treballem amb plastilina o realitzem movimentscomplicats aquest dispositiu no ens és de cap utilitat a causa de la seva rapidesa.

Per gravar amb frame o interval rec, primer de tot cal fixar molt bé la càmera en unpunt. Llavors s’ha de situar el commutador video-càmera en càmera. Assegurar-se queaquesta funciona, que està encesa i que la videocàmera entrarà en pausa de gravació. Pré-mer el commutador frame o interval rec. La càmera realitzarà un enregistrament d’uns pocsframes. Després que hagi acabat de fer la presa, la videocàmera entrarà en pausa degravació. Aleshores moureu allò que esteu enregistrant i tornareu a prémer el botó d’inter-val o frame rec i així successivament.

ORDINADORS I ANIMACIÓNo podem acabar de parlar d’ANIMACIÓ, FANTASIA EN MOVIMENT, sense recor-

dar-vos, encara que sigui molt de passada, el fet que avui en dia els ordinadors han passata ser una eina indispensable en el camp de l’animació. Hi ha una sèrie de programes, desdels més senzills que ens permeten dibuixar i, amb l’ajuda d’un adaptador connectat a unmagnetoscopi domèstic, anar copiant les sèries de dibuixos en què hem fet alguna variacióa una cinta de vídeo pel “primitiu” sistema de alternar pause i rec, fins a programes quegeneren quasi per si sols el moviment de les imatges o els que ens permeten crear-les entres dimensions. Però aquest és un tema que a l’actualitat, per raons econòmiques i/otècniques, ultrapassa les possibilitats de la majoria de centres i, per tant, no en parlarem enel nostre llibre. Almenys per ara.


165

Altres usos didàctics i d’organització del mitjàviodeogràfic


167

Utilització del vídeo com a font documental.Metodologia del visionat

El nostre objectiu és facilitar unes orientacions bàsiques i pràctiques per a un visionatcorrecte de videogrames.

Descripció del continguts• La necessitat per part de l’educador de visionar prèviament el videograma (per

conèixer continguts / definir nivells adequats / definir la nostra actuació pedagògica /definir objectius).

• En funció dels objectius: Decidir el lloc en què es visionarà. El tipus de agrupamentde l’alumnat. Seleccionar una o algunes de les possibilitats de visionat didàctic que unvideograma pot oferir (videolliçó; videogrames per potenciar l’anàlisi, etc.; vídeomotivador; vídeo d’entreteniment). Delimitar el temps de visionat. Decidir quins recursosde tipus tècnic del magnetoscopi utilitzarem. I el tipus de participació que esperem delsnostres alumnes.

• Presentem també alguns suggeriments d’activitats que es poden dur a terme amb elsalumnes durant i/o després del visionat.

Metodologia per al visionat de videogrames“Los documentos audiovisuales son comunicación mediada. No son “fragmentosde vida”, “ventanas al mundo” o “espejo de la sociedad”. Son constructoscuidadosamente elaborados, sin dejar nada al azar. Por definición no son “reales”,aunque intentan imitar la realidad. El éxito de estos constructos elaborados resideen su aparente naturalidad. Nuestro trabajo, como profesores de audiovisuales,consiste en hacer que los documentos sean “extraños” y problemáticos para losalumnos”.“Conceptos clave de la alfabetización audiovisual”. Tyner, Katheleen. (DinsLa revolución de los medios audiovisuales. Ed. de la Torre. Madrid,1993).

Quan pensem en el visionat d’un videograma, s’ha de desenvolupar una sèrie d’accionstotes interrelacionades entre si. En aquest sentit, haurem de tenir en compte que hi ha unabans del visionat, un durant i un després.

La metodologia que escollim per al visionat dependrà quasi exclusivament de dosfactors del tot interdependents:

• Els objectius que vulguem aconseguir.• El material videogàfic de què disposem.• Quant al segon apartat, ens cal estar al dia, rebre/cercar informació de fonts diferents

(catàlegs de productores i de videoteques, Centres de Recursos Pedagògics, Col·legi deLlicenciats, PMAV, etc.).


168

• Aquests “materials” podrien classificar-se en dos grans blocs:a. Videogrames comercials. Que, per la seva banda, podem subdividir en uns altresdos grans grups:a.1. Produccions específicament didàctiques.a.2. Produccions de les quals la intencionalitat inicial o principal no és de caràcter

didàctic, però que en funció de l’ús i el tractament que els donem arriben a ser-ho(diferents programes enregistrats de les emissions de televisió; pel·lícules en suportvídeo, etc.).

b. Videogrames produïts per nosaltres mateixos i/o els nostres alumnes (o per altrescentres educatius, etc.; és a dir, materials que ara com ara no tenen accés al mercat).

1. Abans del visionat / durant el visionatCom a educadors haurem de realitzar una sèrie d’actuacions abans de visionar un

videograma amb els nostres alumnes per optimar-ne el resultat. Heus-ne aquí algunes:1.1. Els nostres alumnes tenen uns hàbits normalment molt definits i fixats pel que fa al

visionat d’un vídeo o d’un programa de televisió en un entorn familiar, d’amics, etc.: elvídeo o el programa s’acostumen a veure –llevat que mereixi una atenció especial– en unapostura còmoda, menjant potser, d’una manera força vegades interrompuda, parlant ambveu alta, etc.

Així doncs, una de les nostres primeres actuacions hauria de consistir a definir quinshàbits actitudinals volem potenciar en els nostres alumnes. Haurem d’estar atents, –es-pecialment si no és freqüent el visionat de vídeos amb finalitat didàctica al nostre centre–sobre quina és la seva actitud davant del visionat, i corregir de bon començament aquellshàbits que ens semblin incorrectes o poc adequats per potenciar-ne els contraris; per aixòés bàsic que aquests objectius siguin coneguts i, encara millor, que arribin a ser definits iassumits pels mateixos alumnes.

1.2.1. Hem de conèixer el contingut temàtic del videograma i haver-lo visionat. Ni lesexplicacions del contingut ni les orientacions de les guies didàctiques acostumen a sersuficients. Molts videogrames no tenen una temàtica unívoca. Nosaltres podem trobaraltres continguts en una temàtica determinada.Normalment, els productors i realitzadors de videogrames –didàctics o no– els hancreat amb una determinada intencionalitat que ens condueix a un visionat ordenat iseqüenciat prèviament per ells mateixos. Així i tot, no hem d’oblidar que algunsvideogrames permeten diferents tipus de lectures, és a dir, de visionats. Haurem dedecidir què pretenem en cada situació educativa per decidir en cada cas el tipus devisionat que durem a terme.1.2.2. En aquest sentit ens pot ser útil recordar, des d’una perspectiva didàctica, lesprincipals funcions de les imatges que Santiago Mallas exposa:13

• Presentar fets.• Analitzar fenòmens.• Organitzar el coneixement.• Ensenyar habilitats.• Desenvolupar i consolidar actituds.• Estimular la imaginació.

13. Didàctica del vídeo. Mallas, Santiago. Fundació de Serveis de Cultura Popular - Ed. Alta Fulla. Barcelona, 1986.


169

1.2.3. El visionat ens permet decidir personalment –decisió que pot coincidir o no ambles orientacions de la guia didàctica– per a quin nivell és adequat, per a quin tipusd’alumnat pot ser útil (¿com són els nostres alumnes?, ¿què necessiten aprendre? ¿quèels pot interessar?, etc.).1.2.4. Cal conèixer també la qualitat “material” del videograma: contorns borrosos,pèrdues de senyal de sincronia, etc., han de ser-nos conegudes (si és que així i totcreiem necessari passar-lo...) per “prevenir” el nostre alumnat.1.2.5. I, en última instància, el visionat previ ens permet decidir i planificar quin ha deser el nostre paper com a educadors en l’experiència que ja hem començat a dura terme.1.3. Hem de decidir l’objectiu del visionat, i, en funció d’aquest, definir una sèrie

d’actuacions que es desenvoluparan:1.3.1. D’acord amb els objectius, seleccionarem una o algunes de les possibilitats devisionat didàctic que un videograma pot oferir (possibilitats que poden interrelacionar-se o seqüenciar-se). S’ha de tenir present que el contingut i l’”estil” del videograma enscondicionen només fins a cert punt, ja que la nostra imaginació creativa i les possibili-tats tècniques del magnetoscopi juguen a favor nostre. Una tipologia bàsica podria ser:14

• Videolliçó, quan pretenem transmetre uns determinats coneixements, procediments,processos, etc., d’una manera més o menys àmplia o detallada, perquè siguin compresos(en alguns casos també per ser apresos) pels nostres alumnes.• Videogrames per potenciar l’anàlisi, la valoració, el debat, el col·loqui, l’autoanàlisi,etc. (videoprocés, en la terminologia d’en Joan Ferrés) dels nostres alumnes. El seupaper esdevé necessàriament més actiu. Amb les seves aportacions participen i esconverteixen en protagonistes de l’acció educativa.• Vídeo motivador, quan procurem despertar l’interès envers un tema determinat sobreel qual, segurament, pretendrem efectuar un treball posterior o quan pretenem quesiguin els mateixos alumnes els que escullin, a partir del videograma, la temàtica espe-cífica que volen treballar.• Vídeo d’entreteniment. Pot semblar “estrany” que aparegui aquí, però no oblidem que,si el videograma té qualitat, està ben realitzat, etc., compleix també una funcióludicoeducativa.1.3.2. Decidir si és necessari comunicar o no els objectius que ens proposem amb elvisionat d’un determinat videograma; decidir si és necessària o no una explicacióprèvia que situï les imatges que veurem en un context determinat; o algun tipus depreavaluació: KAPSI, xarxes significatives, mapes conceptuals, preguntes obertes...1.3.3. El lloc en què es visionarà (a la mateixa aula; a la sala d’audiovisuals; els alumnesho veuran a la seva pròpia casa; etc.).1.3.4. El tipus d’agrupament l’alumnat (que pot ser des del visionat col·lectiu finsa l’individual).1.3.5. Delimitar el temps de visionat del videograma, en funció de tres variants ques’interrelacionen:• Edat de l’alumnat.• Tipus de visionat (videolliçó, videoprocés, etc.).• Temàtica escollida.

14. Ens basem en la que en Joan Ferrés presenta al llibre Video y educación. Paidós. Barcelona, 1992.


170

Per norma general, es considera que un videograma d’intencionalitat didàctica nohauria d’ultrapassar els 15-25 minuts.15

1.3.6. Quins recursos de tipus tècnic utilitzarem dels que ofereix el magnetoscopi:• Veure el videograma complet, des del principi fins a la fi.• Fer una adequació de caràcter didàctic:- visionar només una part- seleccionar alguns fragments (millor si els hem pogut enregistrar prèviament, d’una

manera continuada, en una altra cinta)- alentir o accelerar el visionat- usar la imatge fixa- eliminar el so (completament o només en algunes seqüències o fragments)- etc.1.3.7. El tipus de participació que esperem dels nostres alumnes: ¿atents i en silencidurant el visionat?, ¿poden interrompre’l per fer preguntes?, ¿han de participar-himitjançant preguntes i aportacions?, ¿donar i intercanviar opinions?, ¿actius, passius o,fins i tot, interactius, respecte al mitjà?

2. Durant i/o després del visionat, suggeriments didàcticsResulta molt difícil parlar en termes abstractes, sense partir d’una experiència concreta

–¿de quin videograma estem parlant?, ¿de quins alumnes?, etc.– del tipus de actuaciópedagògica que puguem desenvolupar durant i/o després del visionat d’un videograma.Les possibilitats són quasi infinites. Ens limitarem, doncs, a presentar una “pluja d’idees”.

Hi ha una sèrie de factors a considerar que condicionen, d’entrada, aquesta actuació:• Evidentment, l’àrea o temàtica de què tracti el videograma i el tipus de combinatòriaque haguem escollit entre els apartats exposats prefixa o condiciona el treball duranti després del visionat.• El tipus de agrupament dels alumnes. No té per què coincidir el que s’ha fet durantel visionat amb el que es dugui a terme després. L’agrupament per nivells pot facilitararribar als objectius que ens haguem proposat.• Comunicar i aclarir els nostres criteris d’avaluació (entesa aquí com a procés d’ apre-nentatge, abans que com a “examen” o “control”) als nostres alumnes.Altres activitats, potser més concretes, a tenir presents poden ser:• Respondre un qüestionari tancat sobre els continguts del videograma. (Pensem queno només podem presentar proves, controls, etc. a partir de textos, sinó també a partird’imatges).

Exemple: Podem passar (per detectar conneixements inicials, o com a avaluaciósumativa) el videograma sobre les tècniques de l’agricultura tradicional sensel’àudio; aturar les imatges i fer les preguntes pertinents: tipus de treball que s’estàfent, noms de les eines, etc.

• Recollir informació (resum; seleccionar les paraules clau per elaborar un mapa con-ceptual; etc.). Analitzar la informació recollida.Aquesta activitat –igual que altres de les que suggerim– permet a l’educador detectar

15. Simplificant-ho molt, podríem dir que a l’Educació Primària els nens i les nenes poden veure i comprendre realmentun vídeo didàctic durant el mateix nombre de minuts que anys tinguin.


171

errors de comprensió, confusions, etc. i, en conseqüència, diagnosticar les dificultatsi proposar solucions.• Val la pena destacar un cas especial d’anàlisi en un vídeo procés (vegeu l’apartat “Elvídeo com a eina d’observació”): quan utilitzem aquest com a mirall del grup o demembres del grup-classe, per analitzar actituds i –per mitjà del debat, valoracions, etc.,del mateix grup– corregir-les.

Exemple: enregistrar i visionar una assemblea de classe; una exposició oral; l’assaigd’una obra de teatre; una sessió de gimnàstica; etc.

• Interrompre la projecció: suggerir hipòtesis de com pot continuar. Comprovar leshipòtesis.• Presentar només les conclusions que exposa un videograma. Interrompre el visionati suggerir hipòtesis de la raó o raons que ha d’haver exposat prèviament el videogramaper arribar a aquesta(es) conclusió(ns).• Presentar i raonar propostes, solucions, etc. diferents de les que exposa i proposa elvideograma sobre un determinat tema.• Ampliar el contingut del videograma amb treballs de camp: sortides per visitardeterminats llocs; enquestes; entrevistes; recerca de bibliografia; etc.• Portar a la pràctica allò que s’ha après del videograma. És a dir, desenvolupar unprojecte (modificar actituds personals o del grup-classe; construir un determinat objec-te; etc.) emprant-hi diverses tècniques i recursos –entre ells, per exemple, la utilitzaciódel camescopi per a la realització d’algun videograma–.• Seqüenciar per escrit un procés de llarga durada en el temps a partir de la informaciófacilitada pel videograma.• Comentar un videograma ja vist o un de contingut similar, a manera de retroalimen-tació o, fins i tot, com una manera d’avaluació sumativa.• No podem oblidar, per últim, la reflexió sobre el mitjà que estem fent servir. Un ús di-dàctic de la imatge –amb la imatge– motiva o hauria de motivar una reflexió i una anà-lisi de la imatge. En conseqüència, podríem utilitzar alguns videogrames per introduiri aprofundir amb els nostres alumnes la lectura, la gramàtica o la sintaxi del llenguatgede la imatge.


172

Utilització del vídeo com a eina d’observació

PresentacióEl vídeo, pel seu grau d’objectivitat i perquè ens permet fer tota mena de visionats, pot

ser un recurs molt útil en l’observació de situacions diverses. Hem classificat aquestessituacions en dos grups:

1. Observació del professorat.2. Observació de l’alumnat i/o d’activitats.A nivell general, sense endinsar-nos en l’especificitat de cada situació, podríem dir que

la finalitat d’utilitzar el vídeo com a eina d’observació consistiria per una banda a analitzarla realitat i l’activitat educativa per aprendre, mantenir i modificar el que calgui, i, per unaaltra, consistiria a utilitzar l’observació com a recurs didàctic.

Orientacions tècniques generals.Amb un mínim de material i tenint en compte algunes recomanacions es poden portar

a cap les experiències que es proposen.

Recomanacions:1. Abans de portar a la pràctica aquestes experiències és convenient que l’alumnattingui l’oportunitat de familiaritzar-se amb la presència de la càmera (s’ha de jugardavant de la càmera).2. Cal repetir tres o quatre cops la situació de tenir la càmera com a eina d’observa-ció abans de dur a terme qualsevol experiència i explicar als alumnes la finalitat dela càmera a l’aula. Això facilitarà que, un cop es grava, es pugui actuar ignoranto oblidant que la càmera està enregistrant.3. La càmera ha de ser manipulada sempre que es pugui pels alumnes, que s’encar-reguen de preparar tècnicament la situació de gravació. Els de classes superiors16

poden estar organitzats en grups i encarregar-se de preparar el material per a qual-sevol docent que ho demani. Han de disposar per escrit d’unes orientacions moltclares per gravar.4. És necessari tenir una fitxa referència d’observació. Es defineix allò que es volobservar i, per tant, allò que s’ha de gravar.5. A l’hora de fer el visionat cal limitar el que volem observar de tota la gravació.Considerem un error visionar el material gravat sencer.

Material i funcions mínimes:1. Una càmera, monitor/tv, trespeus, un micro i cables (un de 10 o 15 m de llargada).2. Funcions de la càmera que faciliten l’observació:- funció date/time en les gravacions per saber quan va ser gravat.

16. Vegeu la proposta dels reporters.


173

- funció zero-mem facilita la relectura immediata i fer acció/observació/retorn a l’acció.- alentir imatge a imatge per observar millor determinats detalls.- la funció de contrallum facilita poder posar la càmera en qualsevol lloc.- exposició automàtica.

Suggeriments per dur a terme les gravacions:• S’assegura la càmera en els trespeus llevat que es tracti d’un enregistrament enquè cal portar la càmera a coll.• Es col·loca en un lloc de l’espai on la seva presencia distregui al mínim possiblel’atenció i que no estigui a contrallum.• Segons el tipus d’observació s’enfoca i es deixa en un pla general, un detall pre-cís, un pla mitjà (es pot gravar el conjunt de l’acció, una actuació individual o de-talls precisos).• Un cop introduïda la cinta cal activar la funció de date-time i zero-mem: la primerafunció deixa marcada el dia i l’hora de la gravació, la segona permet rebobinar justa l’inici d’aquella gravació encara que la cinta contingui altres gravacions.

Observació del professorat Observació de l’alumnat i/o d’activitatsautoescòpia situació general d’aulasituació en grup (reunions...) gravacions d’habilitats i destreses

observació d’hàbitsobservació del temps lliureautoescòpia: preparació d’una provaobservació d’una assembleaobservació d’activitats d’expressió oralassaigs de teatreobservació de l’aula d’educació especialautoescòpia de la personalitatsituacions generades per l’alumnatobservació d’una altra observacióobservació de racons i tallersgravació de sortidesvídeo-apuntsel monitor com a pissarra

Observació del professorat

AutoescòpiaTé com a finalitat l’autobservació de les actuacions del professorat. Visionar unes clas-

ses gravades i fer-ne l’avaluació: ¿com ens expressem, com expliquem , com exposem, someficaços, ens adeqüem al tipus d’alumnes que tenim, donem massa informació, deixemparticipar molt o poc els alumnes, quines conductes adoptem amb els nostres errors, quinsvalors potenciem, etc.? Es poden plantejar aquestes i moltes altres preguntes.


174

L’autobservació pot induir a prendre consciència de determinades actuacions i, al mateixtemps, permet analitzar la tasca didàctica.

(Orientacions tècniques): la fase del visionat del material gravat i la investigació poste-rior de l’actuació podria acompanyar-se d’un qüestionari bastant tancat respecte al que esvol saber per evitar dispersions i aconseguir que l’avaluació sigui més útil. Aquest visionatés aconsellable fer-lo amb algun altre professional, pot o no ser un company, perquè permetextreure més conclusions i valoracions objectives i trobar altres possibilitats didàctiques (lagravació es pot realitzar en PG i la càmera sola gravant).

Situacions de grup (reunions de l’equip pedagògic)Aquest tipus de gravacions és més complexa, perquè no sempre tothom està disposat

a autoanalitzar les seves pròpies actuacions amb relació als adults del centre. Pot enfocar-secara a fer més operatives i eficaces les reunions. O bé, en cas de conflictes, per ser mésobjectiu analitzant la situació a partir d’unes gravacions. Cal tenir en compte que quan lacàmera està gravant, el que es diu i com es diu està més reflexionat.

Observació de l’alumnat i/o d’activitats

Situació general d’aulaÉs una eina per analitzar les coses que passen quan es fa una classe: el grau d’interès; la

participació; l’atenció amb què s’escolta i es treballa; interaccions entre l’alumnat; interrelacionsentre alumnes i professors; actituds; hàbits (posturals, d’escoltar...); interrupcions; conflictes,etc. Sovint es descobreixen coses que passen desapercebudes al professor i mostra d’una mane-ra molt clara i evident aspectes en els quals interessa incidir amb els alumnes.

El posterior visionat de gravacions d’aquest tipus el pot fer individualment el profes-sor; es pot fer amb el grup-classe; amb algun alumne en particular (inhibicions, timidesa,problemes de disciplina...); també es podria visionar la gravació amb altres membres del’equip docent i amb el psicòleg del centre –posat cas que es compti amb aquesta persona.

Gravacions d’habilitats i destreses en determinades classes: música, educació física,anglès...

En aquestes classes la gravació és un testimoni objectiu de les habilitats i destreses peranalitzar-les, modificar-les, ser exemples a seguir, mesurar els progressos realitzats.

Per exemple, visionem la gravació d’una cançó i ens aturem en el moment de l’errada.En una classe d’educació física: en la filmació d’un partit de voleibol ens concentrem en latècnica, la mobilitat dels jugadors. En atletisme, en les diferents etapes del salt. En unatombarella que no surt bé, es passa a poc a poc perquè es vegi que s’està col·locant mala-ment el cap. A classe d’anglès, davant de la dificultat de pronunciar correctament, es potgravar alumnes emetent diferents missatges o vocabulari, i la resta de la classe esforçar-seper desxifrar-ho, i llavors veure els motius pels quals n’hi ha que no se’ls entén. Aquestessón algunes de les possibilitats.

(Orientacions tècniques): gravar el conjunt de l’activitat o detalls molt precisos, sempreque es pugui és millor visionar-la immediatament per fer acció/visionat/tornar a l’acció.Utilitzar el zero-mem, que facilita el retrocés de la cinta d’una manera automàtica a l’inici dela gravació de l’acció.

Observació d’hàbitsSón molts els esforços i el temps que els ensenyants dediquen a l’aprenentatge d’hàbits.

L’enregistrament de situacions que permeten analitzar i observar si hi ha un bon aprenen-tatge o no de determinats hàbits pot ser un recurs més que n’afavoreixi l’adquisició.


175

L’entrada a classe, l‘ordre a l’aula, el reciclatge del paper brut, el malgastament delmaterial, els hàbits posturals, les presentacions de treballs, rentar-se les mans després delpati, tenir cura de mantenir les bates cordades, col·locar jaquetes i anoracs al penjador, elsoroll de fons a classe, parlar en veu massa alta, treballs caiguts al passadís...

En aquest sentit, voldríem assenyalar la utilitat d’enregistrar les hores de menjadorescolar per treballar tot el que es refereix a l’hora de dinar.

Aquests tipus de gravacions de situacions concretes d’un curs o de diversos poden servisionades pels membres de l’equip docent cara a unificar criteris i actuacions.

Observació del temps lliureEl temps de lleure al pati és una estona important en la vida dels alumnes perquè es

posen de manifest moltes coses. Podem observar: el tipus de joc, les activitats que fan, larelació entre els companys, si hi ha discriminacions, els lideratges, les relacions amb elsaltres cursos, amb els altres professors, si es respecta la normativa del centre.

És un moment on sorgeixen conflictes i és habitual esmerçar temps en les hores detutoria a comentar aquestes qüestions. Són estones que poden escapar-se del control directedel tutor. Anar gravant amb la càmera de vídeo estones d’esbarjo per després analitzar-lesa classe dóna molta informació i permet reflexionar amb els alumnes sobre aspectes quetambé són importants per a la seva formació.

Autoescòpia (la preparació d’una prova)L’autoescòpia pot ser útil per preparar una prova oral o escrita. La càmera pot ajudar

l’alumne a expressar-se millor i donar-li més seguretat. La improvisació davant l’ull (objec-tiu) de la càmera crea un estrès semblant al que experimenta l’alumne davant d’una provaoral o escrita i, de vegades, pot provocar un cert blocatge. L’alumne ha d’expressar el queha interioritzat dels continguts que ha estudiat. Grava el seu discurs i posteriorment elvisiona ell mateix, o amb l’ajuda d’un adult si és de nivell inferior; aleshores pot veure quèli manca, què s’ha descuidat d’explicar o què ha explicat erròniament, en què s’excedeix, siqueda blocat...Si una de les gravacions es fa amb el professor o l’hi passen, aquest pot donarorientacions sobre la locució, els gestos, la qualitat expressiva, el nivell de llengua, la sintaxio els paràmetres equivocats. El professor pot gravar la seva valoració en la mateixa cinta, acontinuació del treball de l’alumne, perquè la pugui consultar sempre que li sigui necessari.

(Orientacions tècniques): utilització del pla mitjà, assegut enfront de la càmera, si pot seramb un micro, enfocament manual, gravar els codis de data/hora, utilitzar cinta personal.

Observació d’una assembleaEs poden observar els rols de cadascú i del conjunt del grup-classe davant d’una situació

o tema a parlar. Podrem, doncs, observar si es fan propostes, si es van repetint les opinions, quifa les propostes, com es prenen els acords, si el funcionament és prou democràtic, si s’acceptal’opinió de la majoria encara que no coincideixi amb l’opinió d’una persona en particular, sis’anoten els acords, quin és el grau de participació en els debats, qui té més pes en les discussi-ons, si el moderador és una feina rotativa o no, el paper del professor, si hi ha ordres del diai qui les decideix, si es respecta l’opinió de tothom, si es demana la paraula per parlar i se’nrespecta l’ordre, quins són els tipus de temes que s’aborden en l’assemblea: si són sempreconflictes o problemes o també es fan propostes d’aspectes més positius...

Observacions d’activitats d’expressió oralS’enregistrarien activitats de lectura en veu alta, exposicions de treball, conferències

sobre determinats temes, diàlegs, contes, debats...En el cas de la lectura es poden fer gravacions curtes individuals o col·lectives. Es tracta

de veure com es llegeix en veu alta i si s’evoluciona al llarg d’un curs.


176

Quant a l’exposició de treballs i conferències es pot analitzar tant el contingut com laforma: si el guió és correcte, si manquen aspectes o en sobren, l’adequació a l’auditori, si esllegeix o s’explica la informació, si s’utilitzen mitjans audiovisuals, com es el to de veu, lapostura, si l’experiència ha estat positiva o s’ha patit massa...

El vídeo seria una eina d’observació i al mateix temps d’aprenentatge.

Un assaig de teatreLa gravació d’assaigs de teatre i el visionat posterior serveixen per analitzar tant aspec-

tes generals de l’obra com aspectes en concret i, alhora, pot ajudar a millorar el resultatfinal. Es pot observar l’actuació dels actors i les actrius per veure què fan bé, en què s’equi-voquen; el funcionament global de l’obra; la mobilitat i la distribució en l’espai; pot obser-var-se una escena determinada; un actor en un tros difícil; entonacions, etc. Les gravacionssuccessives permeten analitzar els progressos.

Aula d’educació especial o alumnat d’educació especialAquí l’ús de l’autoescòpia és molt recomanable. Es tracta de gravar als alumnes en

l’acció que volem que modifiquin o aprenguin. Cal ajudar-los amb assaigs perquè facinl’acció al millor possible, després se’ls passa amb una freqüència d’un o dos cops setmanalsperquè la interioritzin i, al cap d’un temps, es grava de nou l’acció de manera que serveixide reforç, veient-ne la millora. Una altra possibilitat consisteix que puguin veure’s encircuit tancat per millorar la seva pròpia imatge, sovint molt deteriorada.

Autoescòpia per millorar aspectes de personalitatAmb determinats alumnes molt tímids o amb inhibicions pot anar bé fer un exercici de

posar-se davant la càmera ells sols i autogravar-se, bé explicant la seva vida, l’argumentd’una pel·lícula, llegir en veu alta, les seves afeccions, la lliçó que han après, o simplementjugant. El mètode de fer-ho pot ser gravant-ho en una cinta i després visionar-ho, observantla imatge d’ells mateixos. Si pot ser cal que aquest exercici el facin amb freqüència. Caldemanar-los que proposin passar al grup-classe algunes de les coses que es graven. És moltimportant que rebin el reforç positiu del grup per donar suport al seus progressos. És unagravació individual i com si es tractés d’un mirall, si es fa amb un circuit tancat.

Situacions generades per l’alumnat del centreLa càmera pot convertir-se en espia per, després, esdevenir testimoni de situacions que

es volen corregir en el centre. Per exemple: els patis i els lavabos del centre estan sempremassa bruts, cal passar imatges gravades mostrant la realitat i poder-les passar en lesdiferents assemblees per nivells perquè els mateixos alumnes cerquin possibles solucionsi agafin al seu càrrec la situació.

Observació d’una altra observacióAquesta modalitat prova d’ampliar criteris i opinions en alumnes de nivells més bai-

xos. Per exemple: en les assemblees en què passem unes imatges amb un conflicte o situa-ció de centre que demana la col·laboració de tots els alumnes, s’hi pot gravar el visionati les intervencions d’una classe respecte al tema i, posteriorment, passar-ho a altres nivellsperquè coneguin les opinions dels companys d’altres cursos; així poden conèixer nouscriteris que per ells mateixos els pot costar de tenir.

Observació de racons o tallersSi es vol veure com es desenvolupa l’activitat dels infants en un racó o taller de la

classe, quin ús fan del material, quins rols s’hi posen de manifest, quina dinàmica de grupes dóna, l’actuació personal de cada alumne, etc. La càmera també pot gravar tots els petits


177

grups que passin per aquell racó o taller, per observar l’actuació personal de cada alumne,o pot gravar racons/tallers diferents per observar-ne el funcionament.

Gravació de sortidesPortar la càmera per gravar una sortida pot ésser molt important si es volen aprofitar

els recursos de la sortida a posteriori. Si es fa una sortida amb els petits, es poden gravaraquells moments de la sortida en els quals interessa incidir, veure com l’han viscuda,quina ha estat l’actuació de cada nen, si han aprofitat la sortida... Amb els més grans potservir de document que permeti recollir i reforçar el treball o la visita realitzada. Per exem-ple, si es va a veure un procés de fabricació en una empresa, es pot enregistrar aquestprocés per treballar-ho millor a classe.

Es poden avaluar, a més a més, aspectes actitudinals i de comportament que es posende manifest en una sortida concreta.

Gravació de classes (apunts en vídeo)Aquesta és una altra de les possibilitats que permet fer l’ús de la càmera. Es grava

l’explicació d’un tema o d’un determinat procés. Els alumnes s’emporten la cinta a casacom si fossin els seus apunts i poden anar repassant el que s’ha treballat a classe. Per exem-ple: s’explica la construcció del triangles a partir d’un punt, d’un segment... la càmeragrava l’explicació a la pissarra o al retroprojector del professor. Els alumnes, més enda-vant, visionen aquesta lliçó les vegades que calgui.

El monitor com a pissarraAquí es proposa utilitzar la càmera com a ajuda per a determinades situacions d’apre-

nentatge. En una classe es vol fer una pràctica de dissecció. Només caldria que un grupreduït d’alumnes o fins i tot el mateix professor duguessin a terme la pràctica. La càmeraenfocaria el que s’està fent. Amb circuit tancat l’operació es veuria en el monitor. El resultatseria una observació col·lectiva amb una certa comoditat i, per què no, amb una certa eficà-cia. Es pot plantejar la possibilitat de gravar la pràctica i tenir un document, una videolliçó,per utilitzar-lo en una altra ocasió.

Altres exemples: càmera amb macro enfocant una fotografia d’un llibre, un gràfic o unapàgina d’un conte; experiències fetes amb petits volums, imatges vistes amb microscopio lupa; observació d’un terrari; observació del creixement d’una planta amb enregistra-ments successius per després visionar el conjunt del procés, etc.

Amb aquestes activitats s’aconsegueix centrar l’atenció de manera que diversos obser-vadors miren la mateixa imatge o un aspecte determinat de la imatge.

(Orientacions tècniques): circuit tancat. Hi ha dues opcions per fer-lo: una càmera i untrespeus i la utilització de la macro. Per veure imatges del microscopi o lupa binocular caldisposar d’un ocular de microscopi. En cas de no tenir-ne, podem afegir a la càmera unalent de 20 diòptries. L’altra possibilitat més recomanable seria tenir un banc d’animació(consisteix en un taulell, una columna o suport amb una guia per al desplaçament verticalde la càmera, suport d’il·luminació mòbil), perquè aquest facilita la immobilitat de lacàmera respecte a la manca de seguretat d’alguns trespeus. A més, facilita la verticalitattotal de la càmera.


178

Organització i funcionament d’una videoteca a l’escola

Presentació de l’activitatEs tracta d’explicitar els passos o el procés a seguir que ens possibilitin arribar a dispo-

sar d’una videoteca àmplia, diversificada, catalogada i informatitzada i, per tant, eficienten el seu funcionament.

Plantejament de l’activitat

Raons per iniciar una videotecaSense voluntat d’entrar en consideracions teòriques, és un fet que la imatge electrònica

és el mitjà comunicatiu que caracteritza aquest acabament de segle, i l’escola no pot desen-tendre’s d’aquesta realitat. Una videoteca no podrà substituir mai una biblioteca, però síque n’és el complement lògic i actualitzat.

• Quan s’inicia la creació d’una videoteca a l’escola es pot fer partint de diferents puntsde vista:

- tenir cintes de vídeo per poder-les passar als alumnes i a l’equip docent,- disposar d’una eina més per obtenir informació,- tenir a l’abast el material necessari per introduir els alumnes en la utilització del

llenguatge de la imatge.

Materials de què ha de disposar la videotecaL’elecció dels materials s’ha de fer seriosament, amb el suport d’un acord previ del

claustre si es vol que la videoteca sigui realment una eina al servei de l’escola. Devideoclubs, n’hi ha en tots els barris i tenen un material amb què l’escola no pot ni ha decompetir-hi. Les gravacions que l’escola ha de fer són aquelles que segons el seu ProjecteEducatiu responguin al currículum que es vol oferir als alumnes. Això no significa excloureel cinema comercial de les cintes que ha de tenir la videoteca escolar, sinó planificar quincinema comercial pot ser interessant i per a què el volem utilitzar.

Criteris de selecció de materialsLa selecció cal fer-la partint del criteri docent que arribi a formular el claustre. Sense

plantejar quina ha de ser la posició de cada escola, es poden fixar diferents camps d’actua-ció i selecció. D’entrada, n’ha de resultar determinant l’edat dels alumnes que hem d’aten-dre: 3-12, 12-16, 16-18 anys, etc.

Selecció partint dels criteris pedagògicsHi pot haver diversos criteris, però possiblement es podrien sintetitzar en aquests tres:• Volem que la videoteca sigui un banc de material lúdic i d’evasió per omplir algunsmoments de l’horari escolar que resulten difícils d’ocupar, com ara estones de patis enun dia de pluja o espais de temps d’altres situacions inesperades.• Desitgem millorar els recursos didàctics de totes o de determinades àrees curriculars


179

mitjançant la incorporació de vídeos que aclareixin, ampliïn o facilitin uns aprenen-tatges.• Ens plantegem obtenir un material de treball perquè els alumnes i els professorstinguin a la seva disposició una nova eina de treball que els ajudi a millorar els seuaprenentatge i la seva acció docent.

Selecció segons les possibilitats reals de l’escola en concretCada escola té unes possibilitats distintes a l’hora de dissenyar la seva videoteca, que

estan determinades pel pressupost que s’hi vulgui destinar i per la dedicació humana quees vulgui o es pugui tenir. Segons la posició que es prengui, l’escola s’haurà de limitar a lacompra de materials videogràfics oferts per les diverses editorials o podrà ampliar el seucamp d’acció als programes emesos per la televisió.

Propostes concretes per posar en pràctica la creació d’una videoteca escolarTenint present que hi ha realitats diferents, diverses aspiracions, distintes possibilitats,

pot anar bé oferir dos models d’implantació de la videoteca a l’escola. Malgrat que l’uni l’altre nivell estiguin tractats com a independents això no significa que no es pugui passarde l’un a l’altre, sinó al contrari: la superació del primer model situa l’escola en disposiciód’aspirar, si ho desitja, a treballar el segon model.

Nivell d’iniciacióQuan s’inicia una experiència, normalment es fa amb prudència, temptejant el terreny

i mesurant amb rigor cada un dels passos que es donen. Però una altra característicad’aquesta etapa inicial és la poca disponibilitat de material adequat per poder donar em-penta a l’experiència. Generalment, es fan passos i alhora es van descobrint noves possibili-tats. Això no significa que no calgui tenir un projecte inicial, sinó que aquest projecte es potveure modificat fàcilment per una realitat no prevista.

Material necessariEl material mínim és evidentment un vídeo i un televisor, però per a una escola amb

alumnes dels cicles de 3-12 o de 12-16 anys, disposar únicament d’aquest material (vegeutambé l’apartat “Material”) significa, quasi indefectiblement, utilitzar la videoteca com unrecurs d’emergència per entretenir els alumnes, i que difícilment pot fer-se servir coma eina de treball. És per això que cal fer més passos i considerar que aquest nivell d’inicia-ció necessitaria com a mínim tres vídeos dotats de comandaments a distància i tres panta-lles de televisió.

Si cada un dels tres equips ha d’instal·lar-se en una sala concreta i són els grupsd’alumnes els que van a les aules, l’equip indicat anteriorment es pot millorar d’una mane-ra notable si disposen d’un amplificador amb els seus altaveus corresponents. Si no éspossible amplificar l’àudio del vídeo, és important que el vídeo i la televisió siguin estereo-fònics per obtenir-ne una qualitat millor i per poder triar l’idioma que volem sentir quan esreprodueix un programa en dues llengües. Aquesta possibilitat pot ser molt interessantquan es tracta de treballar l’Àrea d’Idiomes.

Si són els equips els que s’han de moure per l’edifici escolar, cada un ha d’estar instal·lat enel seu carro metàl·lic corresponent per facilitar-ne el desplaçament. És important que cada carroes mogui únicament per un pis; si el material ha de passar d’un pis a l’altre caldrà desconnec-tar-lo, i a la llarga resulta perjudicial tant per als aparells com, encara més, per als connectors.

I per enllestir aquest apartat comentarem un detall que pot semblar innecessari peròque és important: cal tenir piles de recanvi per als comandaments a distància, i millor sisón alcalines ja que el rendiment és superior.


180

Classificació de les cintesA mesura que vagi passant el temps es pot arribar a tenir un nombre considerable de

vídeos que, perquè puguin ser utilitzats amb facilitat i eficàcia, és indispensable que esti-guin ordenats i arxivats.

Dins d’aquest nivell d’iniciació considerarem que només disposem de cintes compra-des, és a dir, que cada cinta conté una producció. Si és així cada cinta estarà ja etiquetadatant a l’interior com a la caixa exterior. Però no és suficient disposar d’aquesta informació:cada cinta ha de tenir adjudicat un número i ha d’estar inscrit en una o altra àrea curricular.Si es fa així les cintes es poden agrupar als prestatges per àrees i, internament, estar orde-nades numèricament.

En el cas de tenir aquestes nou cintes, aquesta podria ser-ne la col·locació als prestat-ges:

Àrea temàtica Cinta núm. Contingut

ANATOMIA 9 El cuerpo humanoANATOMIA 10 La màquina increibleGEOGRAFIA 8 El Delta de l’EbreHISTÒRIA 1 Companys, procés a CatalunyaHISTÒRIA 3 DespertaferroHISTÒRIA 5 Quo VadisLITERATURA 2 Fortunata y JacintaLITERATURA 4 UnamunoLITERATURA 6 Cuentos de Hadas

Per afavorir la conservació de les cintes és preferible no tenir-les indefinidament en lacaixa de cartró, sinó guardar-les dins d’un estoig de plàstic pensat per a aquesta finalitat.Podem aprofitar les caràtules de la caixa de cartró per confegir les dues caràtules queocuparan els dos costats de l’estoig de plàstic. Al llom, a més a més del títol de la cinta, calque hi figuri el número de la cinta i l’àrea a què pertany.

Per poder controlar l’ús de les cintes hi ha d’haver un registre numèric i un altre detemàtic. Al numèric hi ha d’haver, escrites per ordre de numeració, totes les cintes que hi haa la videoteca. Aquesta relació numèrica ens permet controlar, per poder saber-ho en qual-sevol moment, quines cintes falten a la videoteca.

Al registre temàtic les cintes s’agrupen alfabèticament per àrees i, interiorment, alfabè-ticament per títols.

Possible utilització del material videogràficQuan el material adquirit estigui classificat degudament s’ha de començar a treballar

per incorporar-lo al material escolar que té a la seva disposició cada àrea. Però perquè unvídeo passi de ser un material per ser vist a esdevenir una eina real d’aprenentatge cal queel professor que el vulgui utilitzar pugui observar-lo prèviament (vegeu també l’apartat“Metodologia del visionat”) i pugui preparar un material que condueixi i il·lustri la sevavisualització. Aquest material, conjuntament amb la fitxa de la cinta, s’hauria d’incorporaral dossier de preparació del tema que dugui a terme el professor que faci servir el vídeo.

Per facilitar aquest treball de preparació és important que els vídeos puguin ser pres-tats i, en conseqüència, caldrà preveure com es farà aquest préstec. Una manera factible decontrolar el préstec és que cada professor tingui una fitxa on es pugui anotar el número de


181

la cinta i el dia en què s’ha fet el préstec. D’aquesta manera, en tot moment és possiblesaber qui té cada una de les cintes deixades i quan la va agafar.

Si realment aconseguim que la videoteca funcioni amb ordre, ens haurem de començara plantejar la possibilitat de préstec per a l’alumnat.

Pot ser pràctic que la fitxa, si se’n fa servir ja per prestar llibres, sigui d’un color dife-rent per facilitar la diferenciació de llibres i cintes.

Cal preveure qui controlarà el préstec. Podria fer-ho cada professor anotant a la sevafitxa el número de la cinta que agafa i el dia en què l’ha agafada. També es pot pensar queuna persona esmerci una part del seu temps a fer el préstec als professors que vulguinagafar cintes. Si pensem en la utilització correcta de les cintes i en la seva conservació, lasegona solució és millor, però com que significa esmerçar-hi hores pot resultar difícil derealitzar. Una possibilitat consisteix que un professor iniciï el préstec i que, més endavant,siguin alumnes grans els qui el gestionin.

No tot el material ha de ser didàctic, entre les cintes disponibles hi ha d’haver lloc pera un grup de pel·lícules d’evasió que puguin ser utilitzades lúdicament. Una pel·lícula espot utilitzar dins del treball d’un tema, però una bona pel·lícula té, alhora, una altra dimen-sió que va més enllà d’un tema o un altre, que té a veure amb el gust per veure cinema, queno és el mateix que mirar una pel·lícula.

NomCinta núm. Data del préstec

Nivell d’ampliacióPossiblement, si la creació i la utilització de la videoteca s’ha fet correctament, el nivell

anterior pot resultar insuficient perquè la utilització del material videogràfic és un elementsummament enriquidor per a l’aprenentatge.

Quan l’escola arriba a la conclusió que no es pot limitar a la compra de material editat,es planteja la utilització del material televisiu. Aquest és el moment d’entrar en aquestsegon nivell, el d’ampliació de l’anterior, però que representa en realitat un canvi de criteria l’hora de conceptualitzar la selecció del material videogràfic que es vol utilitzar.

Material necessariMassa sovint, l’escola ha esmerçat més esforç a criticar la programació televisiva que no

a analitzar-ne seriosament la programació per veure quins materials pot interessar utilitzaren el treball de les diferents àrees curriculars i quins poden ser útils per aprendre a mirar latelevisió. El gran problema de la televisió no és tant el què es mira sinó el com es mira:donat per fet que els nens i els adults mirem la televisió, l’escola ha d’ensenyar a veure-lacorrectament, amb tot, aquest no és l’objectiu d’aquest escrit.

És important determinar quins programes poden interessar l’escola. Donar una indica-ció en aquest sentit és difícil, perquè sovint hi ha canvis de programació, cada escola i cadaetapa educativa ha de tenir els seus propis interessos, però malgrat tot hi ha unes frangesde la programació que habitualment es destinen a emetre alguns programes, reportatges,


182

etc., que poden interessar l’escola i de les quals cal anar fent el seguiment. Així doncs,abans de posar-nos a gravar s’ha d’efectuar una tasca de selecció dels programes televisius.Per fer-la és imprescindible utilitzar una publicació que indiqui la programació setmanalde les diverses cadenes. Aquesta selecció es pot fer per departaments o per cicles, i fer-la ésimportant tenir informació de les gravacions anteriors a fi d’evitar reiteracions innecessà-ries.

Si tenim present l’hora en què s’emeten molts dels programes que ens poden interessar,veurem que no es poden gravar directament, cal haver-ne programat anteriorment l’enre-gistrament deixant-hi marge perquè, sovint, els horaris no s’ajusten als previstos. Si ho femd’aquesta manera, a la cinta hi quedaran gravades les imatges previstes, però també hitrobarem imatges anteriors, les interrupcions publicitàries i imatges posteriors. En aquestescondicions els materials no són plenament utilitzables si no es guarden d’una maneracorrecta: net d’interrupcions i sense imatges intermèdies. Per aconseguir això no hi ha unaaltra solució que copiar els programes suprimint-ne les imatges innecessàries (vegeu l’apar-tat “Editatge”).

Classificació de les cintesCom que no es pot utilitzar la cinta que té la gravació original, sinó que cal fer-ne una

còpia per les raons que ja hem explicat, i com que posar cada programa en una cinta dife-rent seria molt car, cal plantejar-se quines cintes utilitzarem i com les farem servir. Lescintes han de tenir unitat temàtica, és a dir, que cada cinta contindrà diferents programesque versin sobre un mateix tema. En el cas de les sèries l’agrupació resulta clara, però quanes tracta de programes independents la seva agrupació s’ha de fer d’acord amb criterisestablerts prèviament: agricultura, alimentació, anatomia, anglès, arquitectura, pintura,geografia, història, ecologia, publicitat, cinema... Com a punt de partida per establir laclassificació temàtica, es pot fer servir la classificació que s’utilitza per classificar els llibresde la biblioteca.

El procés de gravació-classificació s’ha de fer amb rigor i ordre. Cada cinta ha de teniruna fitxa que s’obre quan s’inicia la gravació i que s’anirà emplenant a mesura que s’hivagin afegint nous programes. Aquest podria ser un bon exemple de fitxa:

Cinta núm. Classificació Durada01259 Història 180 minuts

Nom cinta Nom del programa Durada PosicióHistòria Roma a Catalunya 18 minuts 0h 00m

Carrasco i Formiguera: sumaríssim 66 minuts 0h 18mSegle XX: Rússia-3 63 minuts 1h 24mBarcino: una ciutat Romana 32 minuts 2h 27m

Aquesta informació, a més a més d’indicar el contingut, ens pot ser molt útil perquèens informa de la durada i del lloc on es troba cada programa dins de la cinta. La primerainformació ens permet calcular si la podem emprar o no dins d’una classe, la segona ensorienta molt a l’hora de buscar el començament d’un programa. Malgrat que la indicació dePosició pugui tenir un petit error derivat de l’acumulació de segons, es tracta d’una ajudamolt vàlida.

Cada cinta ha de portar en la seva part central una etiqueta en què hi hagi la informa-ció dels programes que conté (vegeu l’apartat “Nom del programa”); al llom hi haurà deconstar el títol de la sèrie (nom de la cinta) o, si són programes independents, la indicació


183

del tema que conté (classificació). També haurà de portar al llom el número que li corres-pongui per ordre correlatiu (cinta núm.).

Com a element de seguretat, que permet resoldre possibles errors, és útil disposar d’uníndex correlatiu de les cintes gravades on consti el número i el nom de cada cinta. Aixòpodria ser un fragment d’un índex:

...... ........1468- Anglès1469- El automóvil1470- Zoologia1471- Nuestro cuerpo1472- Cine

....... .........

Una videoteca com la que es planteja en aquest segon nivell pot arribar a tenir unnombre molt elevat de cintes i cada cinta pot contenir diferents programes d’un mateixtema, i és més convenient tenir guardades les cintes per ordre numèric. Per buscar unprograma no s’han de mirar els estoigs de les cintes, sinó consultar una relació escrita enquè les cintes figurin agrupades per ordre alfabètic segons el tema de classificació, i orde-nades internament també per ordre alfabètic d’acord amb el nom de la cinta.

Nom cinta Nom apartat Núm. cinta DescripcióPsicologia Identitat personal i coeducació 00878 Reportatge pros i contres de

la coeducació // 89 m

Psicologia La inteligencia y el mundo 01325 Introducción / La apariciónde la inteligencia en el niño/ El movimiento inteligente/ ¿Hablan los animales? /Lenguaje en el niño /Misterios de la memoriahumana / ¿Se puedeneducar los sentimientos? /¿Por qué actuamos comoactuamos? // 13 minutscada capítol

Psicologia La inteligencia y el mundo 01326 Ser libres / La felicidadobjetiva // 13 minuts cadacapítol

Psicologia Medicina 00834 Hablar solos // 18 m

Psicologia Temes de psicologia 00724 Los misterios de la mente(56m) / El final de lautopía (30m) / Amistatsespecials: en el nom deDown (30m) / La difícil


184

integración: disminuidospsíquicos (11m) / Visionsde Maria o aparicionsde Maria? (30m) //

Psicologia Vida psíquica i cervell humà 00459 Atenció i activitat / Per-cepció i sensibilitat / Latendresa de la bogeria //58 minuts cada capítol

Dins d’aquest apartat organitzatiu hi ha un altre aspecte que resulta igualment impor-tant: el de les cintes que cal fer servir. Creiem que és preferible utilitzar les de 180 minutsperquè tenen una resistència més alta, però en el cas de les cintes que estiguin destinadesa contenir pel·lícules resulta més pràctic emprar cintes de 240 minuts, perquè s’hi puguinencabir dues pel·lícules juntes.

Molts vídeos permeten gravar a velocitat mitjana. Aquesta funció ens permet convertirles cintes de 4 hores en cintes de 8 hores, però la pèrdua de qualitat és important i no com-pensa l’estalvi.

Hi ha un problema que resulta vital de resoldre: hem vist que no podem guardar elsprogrames com queden gravats en ser programats i hem vist que s’han de muntar en cintestemàtiques, però... qui copia els programes eliminant-ne els anuncis que queden al mig? Quiescriu la fitxa de cada cinta? Qui controla el préstec de cintes a mestres i/o alumnes grans?

Aquestes, entre d’altres, són qüestions importants que cada escola s’ha de plantejar iresoldre en funció del seu projecte i de les possibilitats econòmiques i personals que tingui.Sense voler donar una solució feta, crec que és molt important que una persona centralitziaquesta tasca i que coordini les restants persones que treballin en tot el procés que s’iniciaen la tria de programes a gravar i que finalitza en el control del préstec de les cintes grava-des. Hi poden intervenir, a més a més de mestres, alguns pares que voluntàriament hoacceptin i alguns alumnes grans; a partir del Primer Cicle de l’ESO els alumnes, d’unamanera rotatòria, poden ajudar a copiar les cintes, a catalogar i en el préstec, sempre que hihagi un adult que tutoritzi el treball. Quan una videoteca comença a ser àmplia hi ha moltsprogrames i un error petit pot provocar que un material quedi definitivament perdut per-què no ha estat catalogat amb correcció.

Tota la tasca posterior a la gravació i còpia dels programes a la cinta adient queda moltsimplificada quan s’utilitza la informàtica. Només es necessita un programa de gestió defitxes. N’hi ha molts i hi ha experiències fetes amb programes senzills, com ara FilingAssistant o Dbase, però si l’economia i l’ordinador ho permeten és preferible utilitzar elprograma del PIE Pergam, que permet gestionar fàcilment tant els llibres com els vídeoso altres materials que pugui acollir una biblioteca actualitzada i oberta als multimèdia.

Les produccions pròpiesDe la mateixa manera que ens hem plantejat la utilització didàctica de materials emesos

per les televisions, ens podem plantejar l’ús didàctic de produccions realitzades pel mateixcentre. En aquest sentit caldrà conservar, classificar, etc. aquestes cintes.

Nosaltres proposem emprar el mateix sistema exposat fins ara per classificar altrescintes de vídeo en funció de la temàtica (medi natural, social, etc.) i els usos didàctics,indicant-hi (en el catàleg, la funda, la cinta, etc.) que es tracta d’una producció escolar. Ambtot, s’hauran de crear un o uns apartats temàtics específics de produccions escolars que ensinteressi conservar: dramatitzacions o “pel·lícules” fetes pels alumnes; reportatges de


185

festes, representacions teatrals, colònies, sortides a museus; etc. En aquest sentit, altresapartats d’aquest mateix llibre referents a l’ús del vídeo i els tipus de produccions quepodem fer als centres educatius ens poden ser útils a l’hora d’organitzar el temes per classi-ficar les cintes de producció pròpia.

Possible utilització del material videogràficComprar les cintes editades que ofereix el mercat resulta car i en limita la utilització,

especialment si volem utilitzar-les als cursos inicials de l’Ensenyament Primari. Això nosignifica que no sigui convenient comprar aquelles cintes que realment ens puguin ser útilsen cada cas, però cal tenir present que tenim a la nostra disposició un material televisiu ric,divers i assequible que ens pot permetre trobar els materials que ens puguin anar millor.

En aquest cas el plantejament és invers: no es tracta de veure a quina àrea es pot ferservir un vídeo i com es pot utilitzar sinó que s’ha de preveure quins vídeos necessitemi buscar-los dins de l’oferta del mercat i de la televisió.

Si aprofitem que mitjançant l’enregistrament de la televisió podem obtenir un materialbarat, és possible acumular diversos programes que tot i tractar d’un mateix tema tinguinun caire complementari, donin diferents punts de vista o que parteixin de criteris completa-ment oposats. Aquesta pluralitat de materials enriqueix el treball, amplia el marge d’utilit-zació de la videoteca i obre la porta a una possibilitat ara encara una mica allunyada de lespossibilitats de l’escola actual, si bé segurament acabarà sent el futur d’una videoteca:esdevenir un banc d’imatges per possibilitar el treball creatiu de professors i alumnes.

Malgrat això, fins que no arribi aquest futur, les gravacions de la televisió ens permetenportar una part l’actualitat a les aules, analitzar-la, extreure’n conseqüències, etc.

D’aquesta manera, la imatge passa de ser un vehicle d’informació a convertir-se en unaeina de formació de criteris.


186

Reporters i reporteres d’escola. Una proposta de treballi d’organització del vídeo en els centres educatius

Aquesta activitat consisteix a crear i organitzar un equip de reporters de vídeo.

Treballs que poden fer els reportersHi ha diverses activitats que els reporters poden portar a cap. El que facin dependrà

dels interessos i projectes de cada centre, de cada professor i del nivell d’introducció delvídeo a l’escola.

Poden enregistrar-se quatre tipus d’activitats:1. Festes i altres celebracions escolars.2. Esdeveniments que passen al centre.3. Encàrrecs d’altres professors, o de qualsevol estament de la comunitat educativa

(monitors del menjador, personal de cuina, AMPA, etc.).4. Lliure elecció: el que els reporters decideixin segons el seu propi criteri i iniciativa.

Vegem-ne alguns exemples concrets:1. Del primer grup d’activitats:

• Festa de la castanyada• Nadal• Santa Cecília• Primavera• Fi de curs• Carnestoltes• Dia del llibre• Obres de teatre• Concerts

Objectiu: Document per a l’àlbum d’escola.

2. Del segon grup d’activitats:• Eleccions al Consell Escolar• Simulacres d’incendi• Reparacions• Visites d’alumnes i professors d’altres centres• Exposicions de treballs• Visites de personatges convidats• Revisions mèdiques, vacunacions

Objectiu: Enregistrar imatges d’esdeveniments quotidians, la qual cosa pot donar lloca l’elaboració del noticiari escolar.


187

3. Del tercer grup d’activitats:• Sortides culturals• Excursions• Colònies• Intercanvis i col·laboracions entre cursos• Classes concretes: sessions de lectura, per exemple• Gravació de conferències• Jocs en el pati• Tallers i racons• Normativa per a un funcionament correcte del menjador• Activitats extraescolars

Objectiu: Crònica per al noticiari escolar, eina d’observació i d’aprenentage.

4. Del quart grup d’activitats:• Entrevistes a professors i alumnes• Entrevistes o enquestes a les famílies• Videoclips musicals• Un partit de futbol• El creixement de les plantes del jardí• Un videoclip poètic

Objectiu: Crònica per al noticiari escolar, eina d’observació i d’aprenentatge.

Quan es parla d’àlbum d’escola ens referim al conjunt d’imatges d’activitats cícliquesque es van fent tradicionalment a l’escola i que es poden anar guardant.

Quan es parla de crònica per elaborar un possible noticiari escolar, ens referim queamb unes determinades gravacions es pot muntar una mena de resum en imatges tipusflaix que reculli tota una colla d’activitats que interessa plasmar.

Quan es parla que la gravació té com a objectiu l’aprenentatge ens referim que hi hagravacions que poden convertir-se en una activitat d’aprenentatge. Per exemple: un cursrealitza una sortida a una planta de reciclatge de vidre. Els reporters recullen aquestanotícia i també el treball amb vinyetes que aquest curs ha fet sobre el procés del reciclatgedel vidre en la fabricació d’ampolles. Amb aquestes imatges poden aprendre’s coses: comes fabriquen algunes ampolles de vidre i la importància del reciclatge amb vista a l’estalvide primeres matèries. S’aprenen continguts i actituds.

Quan uns reporters graven unes conferències que estan celebrant uns alumnes d’uncurs, quan aquestes conferències es visionen i se n’analitza el contingut, el guió, l’adequa-ció a l’auditori, el to de veu, el vocabulari, la postura... estem aprenent.

Quan els reporters graven una assemblea de classe i en el visionat posterior s’analitzael paper del moderador, si es demana la paraula per parlar, si s’arriba a acords, els temestractats, qui hi intervé més, amb quina finalitat s’intervé... estem aprenent.

La finalitat del treball dels reporters seria, per tant, múltiple.

Organització del treball dels reporters1. El treball se centrarà en una sola classe.2. Els alumnes s’agrupen per parelles.


188

3. Cada setmana les parelles de reporters es van canviant i rellevant. És imprescindibleque tots els alumnes efectuïn aquesta activitat, no s’escullen els millors.

4. Els reporters han de preparar el material necessari (cinta, bateries carregades, micros,càmera, allargaments, trespeus, etc.).

5. S’encarreguen de realitzar les gravacions en unes cintes destinades a això que hand’estar etiquetades convenientment. Si es grava perquè un professor ho suggereix, es lliurala gravació a la persona corresponent o es porta la cinta a la mediateca del centre. Els repor-ters han de poder gravar quan ells vulguin o al moment en què succeeix aquella activitat.Ha d’haver-hi una certa flexibilitat per poder sortir de l’aula encara que sigui en hores declasse i per poder passejar per tot el centre. La càmera ha d’anar formant part de la vida del’escola sense provocar cap reacció especial.

6. Visionen i minuten el que han enregistrat, la durada i si és una gravació vàlida per al’editatge posterior.

Vegem un exemple d’un full de minutatge:

Cinta: 1,2,3, o bé A,B,C...Tema: Reporters escolars

Temps Descripció

0.00.00 Inici de la cinta. Barres de colors.0.00.50 Taller de contes de la classe de 2n. (Vàlid)0.10.05 Entrevista a una participant del taller. (No val)0.17.14 Festa de Carnestoltes. (Vàlid)0.21.08 Festa de Carnestoltes. (No val)0.28.21 Festa de Carnestoltes. (Vàlid)0.56.02 Assaig obra teatre 6è. (Vàlid)

7. S’encarreguen de guardar les cintes i els fulls de minutatge on correspongui. Ésimportant insistir en l’organització del treball perquè estalvia temps en l’editatge; perquèestalvia disgustos: és fàcil que es perdin cintes i que altres parelles de reporters gravindamunt d’altres gravacions ja fetes; i perquè s’estalvia material.

8. Edició de les imatges escollides. Així podem arribar a tenir una cinta màster demoltes de les coses que passen a l’escola al llarg d’uns mesos o d’un curs.

El professor d’audiovisuals ensenyarà a editar a una parella de reporters. Després, elsalumnes mateixos poden anar ensenyant als seus companys.

9. Visionat de la cinta màster a l’escola i amb les famílies. A l’escola només es tracta debuscar el moment més adequat per visionar la cinta a cada classe. Amb les famílies espoden fer dues coses: o bé s’aprofiten les reunions informatives per veure petits fragmentsdel treball dels reporters; o bé es fa una còpia de la cinta màster per a cada classe i elsmateixos alumnes se la van passant per emportar-se-la a casa.

L’activitat exposada parteix d’unes premisses molt clares. Ara bé, si es comença a apli-car sense aquestes premisses pot arribar i tot a provocar-les. És a dir, tant pot ser un delsdarrers passos del treball amb el vídeo a l’escola com el punt de partida per iniciar-lo.

S’ha de deixar que els alumnes toquin la càmera i que puguin disposar de tot el materi-al necessari. El material no ha d’estar tancat en un armari per a ús exclusiu d’alguns profes-sors. Els alumnes han de tenir llibertat per fer servir el que vulguin. Això comporta unsriscs: el material es deteriora quan s’utilitza o si no es fa servir d’una manera suficientment


189

correcta, es desordena amb freqüència... però suposa, ímplicitament, un aprenentatgeimportant: els alumnes aprenen a preveure el que necessiten (cintes, tipus de cintes, bateri-es, allargaments, micro...), quan utilitzaran tot el material, a guardar-lo un cop realitzadala gravació, etc. En definitiva, aprenen a organitzar-se i a responsabilitzar-se una mica més,a funcionar d’una manera més autònoma.

Algun adult ha d’estar supervisant aquest treball i l’organització. Proposem que siguialgun membre del departament o la comissió d’audiovisuals.

Una de les altres premises que fonamenta la creació dels periodistes o reporters és queel vídeo a l’escola ha de ser un contingut d’aprenentatge, però, a més a més, ha de ser unaltre canal de comunicació. Gravarem per aprendre a utilitzar aquest mitjà, tanmateixtambé ho farem per recordar, per informar, per ensenyar, per reflexionar, en definitiva percomunicar-nos i analitzar com podem comunicar-nos millor.


191

Infraestructura, materials i connexions


193

17. Si no hi ha la possibilitat d’adquirir un magnetoscopi lector la càmera pot realitzar aquestes funcions. Es recoma-na evitar-ho pel desgast de la càmera i la poca maniobrabilitat, és preferible disposar d’un magnetoscopi lector.

Material, característiques dels aparells i configuracions

MaterialDel material que es considera necessari per posar en pràctica les activitats que us pro-

posem, se n’ha fet una llista que respon al que és imprescindible i al que és opcional, encaraque recomanable –perquè pot facilitar la tasca i millorar-ne el resultat final.

Indispensable

• magnetoscopi per al visionat (lector)17

• magnetoscopi per a l’editatge (editor)

• càmera

• trespeus

• monitors/tv per al visionat col·lectiu

• micro unidireccional

• Materials pensats per als petits:

• gravadores i micros

• càmera de cct (no graven)

• auriculars

• reproductor d’àudio (cassets, cd, etc.)

• cables

Recomanable

• monitor per al visionat individuali per a l’editatge

• magnetoscopis dissenyatsespecialment per a la postproduccióque incorporen en un sol aparelllector, editor, efectes, etc.

• taules d’efectes especials

• taula d’editatge (si no són professio-nals, no acostumen a ser prou preci-ses)

• tituladores

• materials per als més petits: càmera dejoguina en b/n

• equip d’il·luminació

• taula de mescles de so

• equip hifi

• altaveus

• aparell de cd

• amplificador

• un projector de vídeo

Aparells i característiquesAmb aquestes fitxes de les característiques del material pretenem donar elements per

orientar-se a l’hora d’adquirir-ne.


194

Magnetoscopi lector


format vhs vhs

pausa estable digital

comptador temps real (h:mn:s) temps real (h:mn:s)

connectors euroconnector o entrades euroconnector + entrada i sortidai sortides de vídeo i àudio de vídeo i àudio

àudio mono estèreo

pas de cinta sp sp-lp

sortida síd’auriculars

velocitat shuttlede lectura

capçals 2 4

Magnetoscopi editor


pausa estable digital

sistema vhs

comptador temps real (h:mn:s) temps real (h:mn:s)

connectors euroconnector o entrades euroconnector + entrada i sortidai sortides de vídeo i àudio de vídeo i àudio

àudio mono (hifi) dual-nicam

pas de cinta sp sp-lp

sortida sí síd’auriculars

velocitat shuttle shuttlede lectura

entrada sí síde micròfon

capçals 2 4

insert d’àudio sí (audiodub) sí

insert de vídeo sí sí

insert d’àudio - síi vídeo

zero-mem sí sí


195

Càmera


format vhs vhs-c

focus manual-automàic manual-automàtic

zoom x6 x8

diafragma (iris) sí

macro sí sí

rosca per a filtres i lents sí sí

para-sol si

distància d’enfocament 1 m—o 0,5—o

sensor ccd: sensibilitat 4 lux 1—2 lux

velocitat de pas de cinta sp sp-lp

connectors rca (sortida de vídeo rca (sortida i entrada de vídeoi àudio) i àudio)

micròfons intern intern i entrada de micro extern

auriculars sortida

hifi sí

visor: blanc i negre b/n o color

visor: informació rec-pause rec-pause

visor: comptador temps real temps real

inserció de dades data-hora

tituladora sí

digitalizadora sí(key de negre)

estabilitzador d’imatge sí

shuttle sí

gravació a intervals de 8 quadre (4 millor) i controlmanual de gravació

insert d’àudio

fosa a negre sí sí

efectes digitals sí (especialment quan es disposade taula d’editatge)

ret (cerca l’ última presa) sí

carregador de bateriafunció de càrregai descàrrega sí sí


196

Televisor o monitor

Característiques Indispensable Recomanable

tipus pantalla - pantalla plana

connector euroconnector entrada de rcai euroconnector

altaveu bo hifi

sortida d’auriculars - sí

comandament sí sí

Trespeus de Vídeo

Característiques Indispensable Recomanable

estabilitat pesant (metall) pesant (metall)

capçal fricció fricció regulable

mànec d’anella extensible

peu de pota goma goma i punta metàl·lica

alçada regulable 1-1,5 m 0,5-1,5 m

rodes possibilitat d’adaptació

nivell sí

placa de fixació es pot extreure es pot extreurea la càmera

inclinació vertical zenital

Cintes de vídeo

Qualitat bàsica Millorant

VHS I VHS-C HS=128 HI-FI=263EHG=260 HD-X PRO=286

8 MM HS=142E-HG=194

S-VHS I S-VHS-C XP=554

HI-8 ME=576

Formats de vídeos analògics i digitalsAbans de parlar dels aparells fem un comentari sobre els formats de vídeo. Per als

vídeos domèstics s’utilitzen els formats de cinta de 8 i HI 8 i les cintes de VHS i súper-VHS. Els que donen més qualitat són els formats HI-8 i súper-VHS, després els 8mm, peròel que domina al mercat són els aparells del VHS, i per tant es poden trobar més fàcilmentals centres magnetoscopis de VHS que no pas de vídeo 8mm. Hem optat per recomanar


197

més aviat el format VHS. Per no perdre generacions es passen cintes d’un format a l’altre obé per no haver d’estar editant amb la càmera. No obstant això, com que tot es tan ràpid almón de les noves tecnologies, això no vol dir que quan llegiu aquet llibre possiblement enel mercat potser ja disposareu dels equips digitals a preus molt assequibles.

Quant als formats, a banda de les incompatibilitats dels 8mm, caldria esmentar elsúper-video (S-VHS, Hi-8) que a l’actualitat està immergit en un procés d’inici de desapari-ció i que serà substituït pels nous formats DV.

Els DV son formats digitals dirigits a suplir els super-vídeo, si bé es parla de formatsdomèstics, ja que s’apropa més al videoaficionat o al petit professional, el seu preu ésd’una gamma alta. Necessita un lector propi del format. Funciona, però, sobre cinta, per laqual cosa si bé el senyal és digital el suport no ho és del tot. Tanmateix, actualment en DVs’edita amb magnetoscopis i taules d’editatge i només es pot fer sobre ordinador en unequip tancat propi de Sony Edit Power Station edició no-lineal de tipus professional.

Disseny d’una taula de “Truca”Es tracta d’una superfície plana, ben immobilitzada (una taula, etc.), damunt de la qual

marquem un espai definit, concret i centrat, per situar-hi els materials que haurem d’enre-gistrar.

Hi fixarem un suport vertical reproductor dels que venen a les cases de fotografia o, sivolem estalviar, el d’una perforadora vertical. El fixarem centrat a un cantó de la taula, perpoder-hi col·locar la camèra, de manera que ens farà de trípode.

Al laterals hi fixarem un o, millor, dos focus per a vídeo. Si no en tenim, dues làmpadesflexores, amb bombetes de 100 W i una inclinació d’uns 45 graus, mirant que no facinreflexos sobre allò que hem d’enregistar.

Consells de manteniment

Conservació de les bandes magnètiquesNo deixeu les cintes sobre camps magnètics, com ara altaveus o un monitor encara que

estigui tancat.Una cinta que fa molt de temps que no ha estat utilitzada és convenient rebobinar-la

amb rapidesa abans de tornar-la a rellegir per reblandir el suport magnetic.Deixeu les cintes rebobinades.No hem d’utilitzar mai els primers 30” de la cinta. S’hi poden gravar barres de color, o

simplement una cartolina negra.

Neteja dels capçals de vídeoEls capçals de video es greixen per la condensació quan l’ambient és humit, llavors les

particules de pols s’hi adhereixen i queden bruts. Cal utilitzar cintes netejadores, senseabusar-ne, perquè són abrasives i un ús excessiu de les cintes netejadores escurçarà ladurada dels capçals, tant del magnetoscopi com de la càmera. No utilitzeu cintes humidifi-cadores disponibles en els comerços.

La bateriaPer fer durar més les bateries cal descarregar-les del tot abans de tornar-les a carregar.

TrespeusCal anar amb compte de no perdre la peça del trípode.


198

Càmera• Manteniu l’objectiu net i fiqueu-hi un filtre per protegir-lo dels infants.• No enfoqueu l’objectiu a un focus de llum directament.

Configuracions segons les funcions:

Funcions Materials

VISIONAR . magnetoscopi/càmera. monitor/tv. cables/cintes

ENREGISTRAR imatges de la televisió: imatges pròpies:. antena . càmera. magnetoscopi sintonitzat . cintes. monitor/tv . trespeus. cables/cintes

COPIAR . 2 magnetoscopis o 1 magnetoscopi i càmera. monitor/tv. cables/cintes

CIRCUIT TANCAT efecte: mirall efecte: fer televisió. càmera . càmera. monitor/tv . monitor/s. cables . cables (1 molt llarg). suport (taula o carro) . trespeus. cables

PROJECTAR . càmera. monitor/tv. truca. cables

PRODUIR editar: sonoritzar:. 2 magnetoscopis . magnetoscopi. 1 o 2 monitors . monitor. cables/cintes . micro. taula d’editatge (opcional) . auricular

. reproductors d’àudio

. cables/cintes

. taula de so (opcional)


199

IN

IN

OUT

OUT

TAULA DE MESCLES DE SO


200

Cablejat. Ràdio freqüència

. RCA - BNC a RCA

. Euroconnector

. Jack (petit i gran)

. BNC

. Cannon

TIPUS DE CABLEJAT

EUROCONNECTOR

BCNRCA

RF

Esquemes de connexions

Els aparells poden portar diferents tipus de connectors, els més comuns dels quals sónaquests:

Adaptadors

- RCA a BNC

- euroconnector a RCA

ADAPTADORS VARIS

RCA BCN

RCA EUROCONNECTOR

EUROCONNECTOR RCA

→

→

→


201

ConfiguracionsQuan es parla d’equip de vídeos poden tenir tantes possibilitats de combinació com apa-

rells hi haurà al mercat, però farem una referència ràpida i senzilla de les possibles maneres deconnectar els diversos aparells d’acord amb les necessitats materials de les activitats que propo-sem. Les distintes connexions i relacions entre ells és el que anomenem configuracions.

televisor + antena · Visionat de televisió Esquema 1

televisor + magnetoscopi + antena . visionat de televisió Esquema 2. gravació de programes de televisió. reproducció de cintes

televisor + càmera . circuit tancat de televisió Esquema 3A. gravació d’imatges pròpies

televisor + magnetoscopi . reproducció de cintes Esquema 3B

televisor + magnetoscopi + càmera . circuit tancat Esquema 4. gravació d’imatges pròpies. reproducció de cintes. editatge

televisor + magnetoscopi lector . reproducció de cintes Esquema 5+ magnetoscopi editor . copiatge de cintes

. editatge de programes propis

televisor + magnetoscopi lector . reproducció de cintes Esquema 6+ magnetoscopi editor . copiatge de cintes+ aparell de música + micro . editatge de programes propis

reproducció de cintes. substitució de la banda musical. doblar veus o diàlegs

ADAPTADORS DE CÀMERES


202

Esquema 1

RF

Esquema 2

RF

RF

IN

INOUT

RF

Opció 1


203

Esquema 2: Opció 2

RF

RF RCA

ÀUDIO VÍDEO

ÀUDIO OUTVÍDEO OUT

V.A.

Esquema 3A

Connexió per RFi adaptador de RCA

Connexió per RCA

ADAPTADOR

RF

RCA - VÍDEO OUT

RCA - ÀUDIO OUT

ÀUDIO OUT

VÍDEO OUT

ÀUDIO IN

VÍDEO IN

RCA - ÀUDIO

RCA - VÍDEO

IN OUT


204

ESQUEMA 3B

Connexió per RCA Connexió per RF Connexió per euroconnectors

VÍDEO OUT

ÀUDIO OUT

RF OUT

VÍDEO IN

ÀUDIO IN

RCA

RCA

EUROCONNECTOR

RF

RF IN

Esquema 4

RCA RCA

RF

RF

EUROCONNECTOR

RCA

RCA

VÍDEO OUT

ÀUDIO OUT

VÍDEO IN

ÀUDIO IN

EUROCONNECTOR

IN

IN

OUT

OUT


205

Esquema 5

LECTOR EDITOR / GRAVADOR

LECTOREDITOR / GRAVADOR

LECTOR EDITOR / GRAVADOR

RF

VÍDEO OUT

ÀUDIO OUT

RCA

ÀUDIO OUTVÍDEO OUT

RCA

EUROCONNECTOR

RCA

EUROCONNECTOR

EUROCONNECTOR

Esquema 6

MAGNETOSCOPI LECTOR MAGNETOSCOPI EDITOR

OUTIN

MICRO

MICROÀUDIO IN

ÀUDIO OUT

RCA

IN VÍDEO

IN ÀUDIO


206

Espais

Hi ha múltiples possibilitats d’organitzar el material i els espais, tot dependrà de laqualitat i la quantitat dels aparells18 de què disposem. Els espais els crearem o els adapta-rem en funció dels recursos específics de cada centre.

Precisament perquè no tots els centres disposen ni dels mateixos materials ni espais,presentem una sèrie de propostes, partint dels nivells mínims fins a les possibilitats méscompletes.

Carro monitor, dos magnetoscopis

Aula de visionat sala àmplia i un mínim de dos monitorsi magnetoscopi

Racó de mitjans audiovisuals a l’aula un racó de l’aula amb magnetoscopi, monitor

Sala dels mitjans audiovisuals o plató magnetoscopis, monitors, càmera

Monitorització del centre cablejar totes les aules amb RF(cable d’antena) per fer cct

Videoteca documents propis i externs, monitor, auricular,magnetoscopi

18. Pel que fa als tipus de material, vegeu-ne l’apartat corresponent.


207

PROPOSTA 1 (Infraestructura mínima en cas de no tenir un espai fix per als mitjansaudiovisuals).

El carro. Aquest seria l’espai més petit i autònom que es pot tenir per donar cabuda almaterial audiovisual. També es pràctic per la comoditat que suposa: es pot traslladar d’unlloc a un altre i ho conté tot, amb l’avantatge que els aparells ja estan connectats.

Material i distribució1r. prestatge: un aparell de televisió, si pot ser que quedi a l’alçada adequada per servisionat per totes les files d’alumes, sense que la primera fila en tapi la resta.2n. prestatge, un magnetoscopi editor. L’ídeal seria dos, el magnetoscopi lector i elmagnetosocopi editor. (Pensem en la possibilitat de deixar una alçada suficient perquèen puguem instal·lar dos, quan en tinguem). 3r. prestatge, hi posarem un reproductor d’àudio (radiocasset, cd o equip hifi). Hauremde pensar en la possibilitat de poder ficar-hi, si en tenim, uns altaveus, la seva col·-locació ideal és a l’alçada de l’oïda de l’alumnat assegut.Un cop col·locats els aparells cal fer-ne les connexions. Per facilitar aquesta tasca seriapreferible que l’estructura per la part del darrere de l’armari fos oberta.El material addicional necessari i que caldria tenir en un armari a part seria: camèra,que farà de magnetoscopi lector en cas de disposar exclusivament d’un magnetoscopi,un trípode, un micro i cables diversos.

PROPOSTA 2 (L’aula mateixa de treball).Es pot tenir adaptat un espai de l’aula ordinària com a racó de treball dels

audiovisuals.

Material que caldria tenir:• un monitor o televisor petit.• un magnetoscopi editor (funció d’audiodub i insert, i, si pot ser, amb shutter)• una càmera de vídeo (farà de magnetoscopi lector)• radiocasset• un micro• un trípode• cablatge divers• auriculars

PROPOSTA 3 (Sala d’audiovisual del centre, sala gran on poden accedir-hi grups-classe).

• És important tenir, en aquesta aula, un armari tancat per al conjunt d’aparells i/o unaporta blindada per raons de seguretat.• L’espai hauria de ser polivalent, en el sentit que permetés dur a terme treball en petitgrup per fer producció, etc., i, alhora, que el pogués utilitzar el gran grup per visionar-hi vídeos, etc.

Material que caldria tenir:• un full amb quadricula d’hores per a reserva de la sala• dos monitors o un televisor gros col·locat segons el dibuix (seria òptim un projector de vídeo)• un magnetoscopi editor (funció d’audiodub i insert, i, si pot ser, amb shutter)• magnetoscopi lector• una càmera de vídeo• un reproductor d’àudio (equip de música o cd o radiocasset)


208

• un micro• trípode• cables diversos• auriculars• l’espai hauria de ser polivalent i permetre dur a terme el treball en petit grup per fer-ne la producció

PROPOSTA 4 (Petit plató).Quan puguem, és recomanable disposar d’una sala pròpia per condicionar-la com a

plató (no cal que sigui gran, pot ser una tutoria poc utilitzada, un espai que es feia servir demagatzem, etc.).

Material que caldria tenir:• un magnetoscopi lector• un magnetoscopi editor• una o dues càmeres• trípodes• radiocasset o aparell de cd• micro corbata• micro gros de mà i cable llarg• cables diversos• adaptadors diversos• dos monitors o televisors petits• una taula de mescles d’imatges• uns focus de 300 o 500 W (els mes econòmics són els halogens de jardí)• si a més disposem de taula de mescles de so, una taula d’editatge, una tituladora,ordinadors... podem millorar-ne el resultats (i segons com complicar la feina nostra idels alumnes)• cablatge i connexions amb una sala de projecció per veure en directe el que s’està fent.

PROPOSTA 5 (Estudi de televisió –monitoritzar el centre–).Es tracta d’afegir en el plató un petit amplificador i connectar totes les aules amb

cablatge d’RF, això permetria fer visionats col·lectius a totes les aules de videos o de pro-grames en directe.

Material• cables d’RF• endolls d’RF a les aules.• monitors/tv per classe.

Recomanacions• És interessant que, a l’inici de curs, envieu una circular a les families invitant-les

a donar al centre tot aquell material audiovisual que tenen a casa i no que no utilitzen encaraque sigui obsolet (per exemple, un monitor en blanc i negre pot servir per als circuits tancats).

• Si és possible, a cada curs s’ha de mantenir en el pressupost del centre, una partidaper als audiovisuals.

• Aprofiteu totes aquelles convocàtories de l’Administració per poder aconseguirmaterial (contacteu amb el PMAV) i altres convocatòries...


209

Annexos


211

Sínt

esi

argu

men

tal

VÍD

EO

: PR

OJE

CT

E I

NIC

IAL

TÍT

OL

:__

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

___

DE

QU

È T

RA

CTA

RÀ

?:

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

_

____

____

____

____

____

____

____

___

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

_

____

____

____

____

____

____

____

___

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

_

____

____

____

____

____

____

____

___

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

___

Du

rad

a ap

roxi

mad

a__

____

____

__E

quip

for

mat

per

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

___

Plantilles


212

GU

IÓ D

E L

A I

DE

A:

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

___

EX

PL

ICA

CIÓ

BR

EU

DE

L Q

UE

ES

VO

L E

XP

LIC

AR

PO

SSIB

LE

S IM

AT

GE

S


213

TÍT

OL

:___

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

___

NÚ

M. F

UL

L:_

____

_

SE

QÜ

ÈN

CIA

:___

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

_

VÍD

EO

ÀU

DIO

Qu

è ve

ig?

Com

ho

veig

?Q

uè

sent

o?C

om h

o se

nto?


214

TÍT

OL

DE

L V

IDE

O:_

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

__ F

UL

L N

úm

.___

____

____

IMA

TG

ES

TE

MP

SB

AN

DA

SO

NO

RA

Seqü

ènci

aP

lans

Des

crip

ció

de

la im

atge

Text

Soro

lls

Mú

sica


215

TÍT

OL

:___

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

SEQ

ÜÈ

NC

IA:_

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

_

VÍD

EO

ÀU

DIO

Com

Qu

èQ

uè

Com


216

FUL

L D

E M

INU

TA

TG

E D

E C

INT

ES

NÚ

M. D

E F

UL

L__

____

____

____

____

_

CIN

TA

NÚ

M.

SE

CC

IÓ (

INIC

I-FI

NA

L)

IMA

TG

ES


217

AN

ÀL

ISI

D’A

NU

NC

I

DU

RA

DA

MIS

SA

TG

E V

ISU

AL

MIS

SA

TG

E E

SC

RIT

MIS

SA

TG

E A

UD

ITIU


218

NÚ

M. D

E C

INTA

:___

____

____

____

____

____

____

_NÚ

M. D

E F

UL

L__

____

____

____

____

_DA

TA__

____

____

____

____

____

____

____

_

AN

ÀL

ISI

DE

LA

PU

BL

ICIT

AT

PR

OD

UC

TE

DE

L’A

NU

NC

I:__

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

Mis

satg

e vi

sual

Mis

satg

e es

crit

Mis

satg

e au

dit

iuQ

uin

és

el p

rod

uct

e? S

ón i

gual

s el

s d

e(q

uè

es v

eu)

(qu

è es

lle

geix

)(q

uè

s’es

colt

a)ve

rita

t q

ue

els

qu

e an

un

cien

? S

i n

o és

aix

í,q

uè

té o

qu

è fa

de

dif

eren

t?


219

Fonts d’informació


221

Bibliografia i videografia

Orientacions i programacions didàctiques; obres que reflexionen sobre el mitjàaudiovisual:

L’Educació àudio-visual (Orientacions per al desplegament del currículum Educació Infantil iPrimària). Maquinay, Aurora. Generalitat de Catalunya, Dept. d’Ensenyament. Barcelona,1994.

L’Educació àudio-visual (Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat). Maquinay, Aurora iRipoll, Xavier. Generalitat de Catalunya, Dept. d’Ensenyament. Barcelona, 1996.

Àrea d’Educació visual i plàstica. Currículum Educació Secundària Obligatòria. Generalitatde Catalunya, Dept. d’Ensenyament. Barcelona, 1993.

La comunicación audiovisual y su integración en el currículum. Coromines, Agustí. Col.MIE. Ed. GRAÓ. Barcelona, 1994.

Vídeo y educación. Ferrés, Joan. Paidós. Barcelona, 1992.La revolución de los medios audiovisuales. Aparici, Roberto. Ediciones de la Torre. Madrid,

1993. (Reflexions d’autors i punts de vista molt diversos sobre el tema).Tecnologías audiovisuales y educación (Una visión desde la práctica). Campuzano, Antonio.

AKAL Ediciones. Madrid, 1992.Didàctica del vídeo. Mallas, Santiago. Fundació de Serveis de Cultura Popular - Ed. Alta

Fulla. Barcelona, 1986.

Obres (de tipus tècnic) sobre vídeo i televisió:Diccionari dels mitjans audiovisals. Pérez Mas, Miquel. Eumo Editorial. Vic, 1995.Manual de producción del vídeo. Millerson, Gerald. Paraninfo. Barcelona, 1991. (2a ed).

(Nivell alt. Molt tècnic; llibre fonamental en la tecnologia audiovisual).La televisión, una metodología para su aprendizaje. Soler, Llorenç. Naucalpan Gustavo Gili.

Barcelona, 1991. (2ª ed). (Útil per a centres educatius).Iniciació al vídeo. Barbey, Pierre. Marcombo. Barcelona, 1988. (Molt tècnic).Teoria i pràctica de la càmera de vídeo. Pareja, E. Manuals de Cinema. Ixia Llibres.

Barcelona, 1993. (Tècnic, però força pedagògic).Per a una didàctica dels mitjans àudio-visuals. Ferrés, Joan i altres. Generalitat de

Catalunya. Dept. d’Ensenyament. Barcelona, 1996. (Ampliació de l’anterior. Nivelldivulgatiu, però molt complet, didàctic i útil).

Metodologia de la producció de vídeo didàctic. Fernández, F., Monguet, J. Mª. Publicacionsàudio-visuals 2. ICE-UPC. Barcelona, 1986. (Explica les diferents fases per les quals passa lacreació d’un videograma. Llibre força didàctic i pràctic).

Obres sobre animació i dibuixos animats:Juegos con la imagen. Agostini, Franco. Ed. Pirámide. Madrid, 1987. (Com a introducció

al tema, una obra original i entretinguda sobre imatges i comunicació).Le desin animé à l’école. Chailley, Maguy i altres. Editions Retz. París, 1987. (Proposa


222

exercicis per a l’anàlisi de dibuixos animats –també a Educació Infantil– i per a la realitza-ció).

Vamos a hacer dibujos animados. Módulos Didácticos 4. Diversos autors. Consejería deEducación y Ciencia, Junta de Andalucía. Sevilla, 1992. (Experiència práctica: el llibre i dosvídeos, un que presenta els vídeos d’animació realitzats pels alumnes de Primària i undocumental que recull el procés. Explica també, d’una manera senzilla, com fer dibuixosanimats amb ordinador).

Cinema d’animació i de dibuixos animats. Artigas, Jordi. Diferents articles a la revistaGUIX , entre el febrer de 1980 i el desembre de 1982. (Molt complet pel que fa a informaciói els recursos).

Cartoons. Le cinéma d’animation,1892-1992. Bendazzi, G. Ed. Liana Levi. París, 1991.(Una història del cinema d’animació).

Le cinéma d’animation. Vimenet, P. et Rondévitch, M. Ed. Corlet-Télérama. Courbevoie,1989. (Una història del cinema d’animació, molt complet).

Guió i muntatge audiovisualEl guión didàctico. Ber, Benjamín. Instituto de Ciencias de la Eduación. Saragossa, 1989.El guió de vídeo didàctic. Borràs, J., Colomer, A. Altafulla. Fundació de Serveis de Cultura

Popular. Barcelona, 1987.El muntatge cinematogràfic. Fonollosa, J. i F. IME, Ajuntament de Barcelona. Barcelona, 1990.

Llibres adreçats especialment a les escoles33 tècniques. Recursos àudio-visuals. Font i Suñé, A. 2-Instruments GUIX. Barcelona, 1985.

(Molt complet i útil quant a suggeriments i recursos).El vídeo a l’escola. Ferrés, Joan. Edicions Raima. Barcelona, 1992. (Exposa algunes expe-

riències amb el mitjà videogràfic en diversos centres educatius).La TV per dintre. Nievas, J. L. IME-TVE. Ajuntament de Barcelona. Barcelona, 1987.

(Cicle Superior i ESO). Com es fa un telenotícies. Alsius, Salvador. Editorial ONDA. Barcelona, 1987.Parlem d’anuncis. Material per a Secundària Obligatòria. Maquinay, Aurora. Generalitat de

Catalunya, Dep. d’Ensenyament. Barcelona, 1992.La influència de la publicitat. Martínez, Quilo. Eumo Editorial. Vic, 1995.Subliminal: Escrito en nuestro cerebro. Garcia Matilla, A. Ed. Bitácora. Madrid, 1990.Las funciones de la imagen en la enseñanza. Rodríguez, J. L. Colección Comunicación

Visual, Ed. Gustavi Gili. Barcelona, 1977.Vídeo brut. Atelier del enfants. ED. C. Georges Pompidou. París, 1985.


223

Videografia

Les eines de l’àudio-visual. Vídeos educatius. Serveis de Cultura Popular. Barcelona, 1995.Expressar-se en vídeo. Vídeos educatius. Serveis de Cultura Popular. Barcelona, 1995.

(Explica d’una manera senzilla, adreçada a alumnes de Cicle Superior i ESO, el procés derealització d’un videograma).

Truc, el turc. (Trucatges de rodatge; Sobreimpressions; Edició i sonorització). Vídeos educa-tius. Serveis de Cultura Popular. Barcelona, 1992.

De la llanterna màgica al cinema. Vídeos educatius. Serveis de Cultura Popular.Barcelona, 1995. (Dels orígens de les imatges en moviment fins al cinema).

Cent anys projectant cinema. Programa de Mitjans Àudio-Visuals. Dept. Ensenyament.Generalitat de Catalunya. Barcelona, 1995. (Dels orígens de les imatges en moviment fins alcinema).

Història del cinema. Època muda. (I, II). Editorial Casals. Barcelona, 1983.Pel que fa a cintes d’animació i de dibuixos animats, als centres de recursos o al PMAV

del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya hi ha una col·lecció molt inte-ressant.

• Cinema d’animació del Quebec. Col·lecció de vídeos didàctics del Programa de Mit-jans Audiovisuals i dels Serveis de Cultura Popular.• Cinema d’animació eslovac. Pat i Mat. Ara va bé!. Col·lecció de vídeos didàctics delPrograma de Mitjans Audiovisuals• Cinema d’animació eslobac. Col·lecció de vídeos didàctics del Programa de MitjansAudiovisuals.• Cinema d’animació txec I. Col·lecció de vídeos didàctics del Programa de MitjansAudiovisuals.• Cinema d’animació txec II. Col·lecció de vídeos didàctics del Programa de MitjansAudiovisuals.• Cinema d’animació txec. Cavall fort-Drac Màgic-Rialles.• La màgia de les imatges en moviment. Trucs i animació. Col. Els audiovisuals al’aula. Col·lecció de vídeos didàctics del Programa de Mitjans Audiovisuals.Col·lecció de vídeos de Wallace & Gromit. BBC. Distribució BMG Video.

El Video Estrategies i Recursos Didactics

Documents

Transcript of El Video Estrategies i Recursos Didactics