Estrategies Vers La Ciutat de Baixa Densitat de La Contencic3b3 a La Gestio

5/19/2018 Estrategies Vers La Ciutat de Baixa Densitat de La Contencic3b3 a La Gestio - slidepdf....

http:///reader/full/estrategies-vers-la-ciutat-de-baixa-densitat-de-la-contencic3b

Collecci_Estudis

Srie_Territori 9

Estratgiesvers la ciutat de baixadensitat: de la

contenci a la gestiCoordinador: Francesc Muoz



La Diputaci de Barcelona s una instituci de govern local

que treballa conjuntament amb els ajuntaments per

impulsar el progrs i el benestar de la ciutadania.

La collecci Estudisposa a labast del mn local

coneixement teric i empric per promoure la reflexi i

lanlisi en temes dinters per als governs locals.

Aquesta publicaci presenta una srie de contribucions

que destaquen la necessitat de proposar formesinnovadores de gesti de la urbanitzaci dispersa i de baixa

densitat. En aquest sentit, shi suggereixen estratgies, es

presenten instruments i es recullen experincies que

qestionen els llocs comuns que, en no poques ocasions,

han caracteritzat la gesti daquest tipus de territori.

Transformar la mera urbanitzaci en ciutat, aportant nousatributs i explorant la possibilitat de gestionar futures ciutats

de baixa densitat dotades de la intensitat que defineix la

vida urbana, s tot un repte que fornir de nous continguts

i far ms ambicioses les poltiques pbliques sobre el

territori.

rea de Presidncia

Direcci dEstudis i Prospectiva

Observatori Territorial

Rambla de Catalunya, 126, 7. pis

08008 Barcelona

Tel. 934 049 219 Fax 934 049 146

[email protected] www.diba.cat/territori

Consulteu altres publicacions

al web de la Llibreria de la Diputaci

de Barcelona:

www.diba.cat/llibreria



Collecci_Estudis

Srie_Territori, 9

Estratgies

vers la ciutat de baixadensitat: de lacontenci a la gesti

Coordinador: Francesc Muoz



Direcci cientfica i coordinaci

Francesc MuozDirector de lObservatori de la Urbanitzaci de la UniversitatAutnoma de Barcelona (UAB)

Observatori Territorial de la Direcci dEstudis i Prospectivade la Diputaci de Barcelona

Coordinaci tcnica de lediciIsabella Longo

de ledici: Diputaci de Barcelona

Maig del 2011

Producci: Direcci de Comunicaci

de la Diputaci de Barcelona

Composici: Fotoletra, S.A.

ISBN: 978-84-9803-414-1Dipsit legal: S.22261-2011



555

Sumari

Presentaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

Antoni Fogu

1. Introducci

De la urbanitzaci dispersa a la ciutat de baixa densitat: un repte ignorat 11

Francesc Muoz

2. Estratgies de gesti vers la ciutat de baixa densitat

Quatre estratgies dintervenci a la urbanitzaci

de baixa densitat: densificaci selectiva, reformulaci tipolgica, centralitat

suburbana i estratgia integral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66

Francesc Muoz

Reptes i oportunitats de la densificaci dels teixits urbans de baixa

densitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82

Joan Barba. Montserrat Mercadi Kris Scheerlinck

La tipologia edificatria com a element de complexitat urbana tamb

a la ciutat de baixa densitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 105Txema Onzain

El disseny despais de centralitat com a estratgia de complexitat . . . . . . 122

Ferran MirallesiJoaquim Ferriol

La gesti integral de la urbanitzaci de baixa densitat des de les

poltiques urbanes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 134

Francesc Muoz, Oriol Porcel, Anna Puiggrs i Mriam Valdelvira



Sumari 6

Estratgies per a la gesti de la baixa densitat i el consum de sl . . . . . . . 157

Alice Falco

3. Instruments per a la gesti de la ciutat de baixa densitat

Apunts metodolgics per a lestudi de la baixa densitat . . . . . . . . . . . . . . 171

Albert Serratosa Palet

Planejament i aspectes normatius

El Pla Territorial Metropolit de Barcelona, la dispersi urbana i la baixa

densitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 175

Josep Maria Carrera

Les urbanitzacions amb dficits urbanstics: de la utopia a la gesti . . . . . 209

Oriol Nello

Lordenaci urbanstica de la ciutat de baixa densitat . . . . . . . . . . . . . . . . . 241

Albert de Pablo

La gesti de la baixa densitat des de lesfera supramunicipal

Cap a una gesti integrada de les poltiques sectorials al territoride baixa densitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 264

Jordi Bertran Castellv

Poltiques sectorials

El balan fiscal municipal insostenible de la ciutat de baixa densitat . . . . . 319

Sara Mur i Joaquim Clusa

Anlisi i propostes per a la millora de la mobilitat de proximitat en reesresidencials de baixa densitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 343

Vicen Izquierdo

Lactivitat econmica a la ciutat de baixa densitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 354

Maria Buhigas

La crisi del model tradicional de producci de lespai pblic als teixits

residencials de baixa densitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 361

Josep Sol Arqus



Sumari 7

Prevenci i actuaci contra els incendis en el context de la baixa densitat

residencial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 372

Joan Ignasi Castell Vidal

Poltiques de participaci ciutadana: reptes i estratgies per a la ciutat

e baixa densitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 382

Helena Cruz i Gallachi Vctor Garcia Subir

Les altres ciutats de baixa densitat: experincies de gesti

La gesti de la baixa densitat a Espanya des del planejament territorial . . 400

Rafael de Miguel GonzleziJos Mara Ezquiaga Domnguez

La diversitat descenaris en la gesti de la ciutat de baixa densitat:experincies internacionals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 429

Laura Fregolent

Respostes a lexpansi de la baixa densitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 443

Agncia Europea del Medi Ambient

El govern dels territoris en transformaci La citt bella e la citt buona . 461

Francesco Indovina

5. Conclusions

De la urbanitzaci dispersa a la ciutat de baixa densitat: de la contenci

a la gesti . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 478

Francesc Muoz



88

Amb lobjectiu destudiar les principals dinmiques territorials i dexercir de pont

entre els nuclis dexperts i els responsables del disseny i la gesti de les poltiques

pbliques, la Diputaci de Barcelona impulsa una lnia danlisi territorial per a

lmbit local que aporta peridicament nous materials i reflexions dinters. Aix,

en els darrers anys, els llibres de la srie Territori han posat a labast de tcnics

i electes municipals una selecci dobres coordinades per experts de diversos

mbits que aporten bagatge teric i alhora eines dintervenci per realitzar una

millor gesti i un millor govern del territori.

El treball que ara presentem, nou lliurament daquesta srie, dna continutat a una

lnia de recerca entorn dun dels fenmens territorials ms importants a la nostra

provncia en els darrers temps: els processos durbanitzaci de baixa densitat. Un

primer estudi, impulsat per la Diputaci lany 2004, estimava que a la provncia de

Barcelona hi havia unes 192.000 parcelles, amb prop de 93.500 habitatges cons-

truts, que ocupaven 260 km2de territori. Recollint les primeres reflexions daquell

estudi pioner, lany 2007 vam publicar La ciudad de baja densidad, un treball dedi-

cat a reflexionar a fons sobre les caracterstiques i les conseqncies dels models

dispersos docupaci del territori a la provncia i que oferia una primera diagnosi,

tant des del punt de vista descriptiu com de la quantificaci, dels costos derivats

de la urbanitzaci dispersa. Aquest llibre va contribuir de manera decisiva a calibrarla dimensi dun fenomen de gran complexitat, que ha guanyat fora en els darrers

anys en parallel amb lextraordinari creixement del parc dhabitatges, i sobretot a

mesura que molts dels habitatges de les urbanitzacions que inicialment havien es-

tat segones residncies es van anar convertint en primers habitatges. Aquest canvi

ds ha afegit pressi sobre les infraestructures i els serveis municipals, i ha generat

uns espais que, amb els anys, han adquirit una certa fisonomia urbana sense dis-

posar, per, de les caracterstiques bsiques que defineixen prpiament una ciutat.

Presentaci



99Presentaci 9

La ciudad de baja densidadfinalitzava afirmant el carcter irreversible de la baixa

densitat i reivindicant, en conseqncia, la necessitat de trobar eines i poltiques

adreades a assumir la nova realitat que el fenomen havia portat a molts munici-

pis. Calia fer un pas endavant, saltar de lanlisi a lacci, de la descripci a les-tratgia. I s aix el que sha fet amb ESTRATGIESVERSLACIUTATDEBAIXADENSITAT:DE

LACONTENCIALAGESTI, un treball collectiu coordinat per Francesc Muoz, que re-

prn el fil de lobra del 2007 i que endrea i amplia les intervencions ms desta-

cades que es van produir en el curs Estratgies i poltiques per gestionar la bai-

xa densitat, realitzat lany 2008 en el marc dels cursos de tardor del Consorci

Universitat Internacional Menndez Pelayo de Barcelona - Centre Ernest Lluch.

El llibre sestructura en tres grans blocs que donen una idea del carcter eminent-

ment aplicat dels treballs que inclou: el primer identifica possibles estratgies pergestionar la baixa densitat, el segon posa laccent en els instruments existents i

lltim recopila diverses experincies de gesti. Estratgies, eines i experincies

amb la gesti com a denominador com s, per tant, el que ofereix aquest treball,

que sens dubte ajuda a replantejar algunes idees preconcebudes sobre aquests

espais i algunes de les poltiques i de les formes tradicionals dintervenir-hi.

Es tracta, cal dir-ho, duna proposta valenta, que pretn renovar la mirada sobre un fe-

nomen per a lanlisi del qual no disposem encara dinstruments especfics. Aix fa

que massa sovint sacabi important receptes prpies daltres mbits (sovint de la ciu-tat compacta), en lloc dentendre que es tracta de models territorials que requereixen

poltiques i estratgies singulars. En aquest sentit, les pgines que segueixen posen

de manifest la importncia dinnovar, la necessitat de buscar solucions creatives, de

defugir els llocs comuns i de desenvolupar accions coordinades que es tradueixin en

un exercici de governana que, amb el mxim respecte a lautonomia municipal, com-

prometi diverses administracions, la ciutadania i els agents privats en un objectiu com

de cooperaci i concertaci per donar resposta a dinmiques complexes.

Confio, en definitiva, que les reflexions incloses en aquest volum serviran per es-timular i potser tamb per orientar tothom qui t alguna responsabilitat en la ges-

ti del territori, a fi de seguir innovant i treballant amb lobjectiu de fer dels nostres

municipis uns llocs millors per viure-hi. Si som capaos denfrontar-nos a la baixa

densitat amb una nova mirada, si som capaos de gestionar-la de manera activa,

haurem fet un gran pas endavant.

Antoni FoguPresident de la Diputaci de Barcelona


http:///reader/full/estrategies-vers-la-ciutat-de-baixa-densitat-de-la-contencic3b3

1. Introducci



111111

Aquest llibre vol aprofundir en el coneixement dels processos durbanitzaci de

baixa densitat des del reclam a la diagnosi inspiradora destratgies i poltiques

urbanes. En treballs, seminaris i publicacions anteriors, hem cridat suficientment

latenci sobre les caracterstiques singulars de les dinmiques de dispersi de la

urbanitzaci; hem destacat els seus impactes ambientals, urbanstics, econmics

o fins i tot culturals; hem mesurat el seu abast i hem destriat els seus resultats ter-

ritorials. En el moment actual, per, ms que la descripci i lexplicaci del feno-

men suburb, ms que el detall pel que fa als desavantatges i riscos que repre-

senta la urbanitzaci extensiva del territori, ms que la quantificaci de les dades

i lavaluaci dels processos de creixement que la urbanitzaci de baixa densitat

ha representat a Catalunya, interessa pensar, proposar i disposar estratgies degesti duna realitat urbana que no pot ignorar-se i sobre la qual tampoc no sn

vlides les receptes i formes dactuaci que han construt la ciutat contnua, com-

pacta i densa.

La urbanitzaci discontnua, dispersa i de baixa densitat demana, per tant, noves

mirades, i no precisament aquelles vertebrades sobre latenci a la ciutat com-

pacta; exigeix noves respostes perqu ens proposa noves preguntes, ben dife-

rents a les que suggereix la tutela i cura de la ciutat densa.

En altres paraules, hi ha una part del territori urbanitzat que, tot i el trasbals que

han significat els processos de canvi urb des de lltim ter del segle XX, malgrat

les intensssimes i molt profundes transformacions de la base economicomaterial

i sociologicocultural de la ciutat, encara respon a larsenal metodolgic i concep-

tual de lurbanisme de la densitat.1Sn teixits urbans consolidats on la densitat ha

1. Per a una explicaci de la reflexi sobre la densitat urbana que inspir el naixement i consolidaci

de lurbanisme, vegeuMUOZ(2010a).

De la urbanitzaci dispersa a la ciutatde baixa densitat: un repte ignorat

Francesc Muoz

Professor de geografia urbana i director de lObservatori de la Urbanitzaci

de la Universitat Autnoma de Barcelona (UAB)




garantit histricament la complexitat i la diversitat de lestructura urbana i on lexer-

cici continuat de lurbanisme ha fet que la caixa deines del planificador sigui avui

prou estandarditzada perqu a cada instrument li correspongui una funci, i a cada

s, un efecte esperat.

Hi ha, per, una altra part del territori urbanitzat que no respon a aquests princi-

pis. Una part prou rellevant de la urbanitzaci contempornia constitueix una me-

trpolis discontnua, on les poltiques i estratgies urbanes haurien de donar forma

a una ciutat igualment complexa i diversa per construda sobre la baixa densitat.

Com sexplica en les pgines segents, aquest ha estat un repte ignorat que en-

cara avui ens plantegem fent servir el mirall i el miratge de la ciutat compacta.

Transformar la urbanitzaci dispersa en ciutat, en ciutat de baixa densitat, exigeix,

de fet, trencar la dicotomia ciutat compacta / urbanitzaci dispersa.

Aix doncs, ms que contraposar aquestes dues categories com a antagniques,

el que interessa avui s plantejar una reflexi de futur ben diferent.

La urbanitzaci dispersa que ja tenim difcilment ser mai la ciutat compacta que

el cnon de lurbanisme de la densitat ens entrega com a model. Per aix, la seva

gesti no pot descansar nicament sobre estratgies de densificaci, sin que ha

dexplorar les oportunitats que les formes urbanes discontnues ofereixen per re-

pensar les poltiques urbanes (dactivitat econmica, de mobilitat, de provisi deserveis i equipaments, de seguretat i protecci civil, de participaci o de produc-

ci despai pblic) sobre nous valors: aquells que millor representen la gran varie-

tat de situacions urbanes que integren la urbanitzaci de baixa densitat. Una di-

versitat que constitueix, en si mateixa, un primer patrimoni per construir, a partir

del que avui s en molts casos mera urbanitzaci, el nnxol dintensitat de rela-

cions que alimenta i constitueix la matria primera de la ciutat.

El llibre que presentem defensa aquesta cerca doportunitats a partir del plante-

jament de diferents estratgies, instruments i experincies de gesti.

Les estratgies es refereixen a formes alternatives per concebre la gesti del ter-

ritori de la urbanitzaci dispersa tot partint de la premissa que labsncia de den-

sitat no ha dsser obstacle per poder assolir escenaris de ms complexitat i in-

tensitat urbana.

Els instruments de gesti es plantegen des duna doble vessant. En primer lloc,

les possibilitats que existeixen per fixar prctiques innovadores en el tractament




dels teixits residencials de baixa densitat i dispersos des de lexercici de la plani-

ficaci i des de lescenari normatiu que representen fites com la vigent llei durba-

nitzacions2o el recentment aprovat Pla Territorial de lmbit Metropolit. En segon

lloc, una revisi de diferents poltiques sectorials, adaptades a la realitat i carac-terstiques de la urbanitzaci dispersa.

Finalment, les experincies de gesti introdueixen la diversitat descenaris en la

gesti de la baixa densitat, en especial pel que fa a la relaci amb el planejament

urb i territorial i considerant els contextos espanyol i europeu.3

Les pgines segents es dediquen, per tant, a suggerir possibilitats per establir

una agenda destratgies i actuacions hbils per aconseguir aquest rescat del

territori de la urbanitzaci dispersa, lluny en tot cas del copy&pastede les polti-

ques urbanes de ciutat compacta. Una tasca que exigeix, igualment i com a pri-

mer pas, una correcta contextualitzaci i interpretaci del fenomen de la urbanit-

zaci de baixa densitat en el passat recent i en el moment actual.

De la ciutat compacta a la urbanitzaci dispersa:una diagnosi incmoda

El debat sobre el procs durbanitzaci a Catalunya en el moment actual confereixa la dispersi de la ciutat sobre el territori un pes especfic que sembla fora de cap

dubte. En aquest sentit, les progressives construcci i ocupaci despais cada ve-

gada ms allunyats dels paisatges urbans que associem a la imatge cannica de

la ciutat han fet que la qesti suburbanafiguri avui no noms en la discussi aca-

dmica, sin tamb en lagenda poltica, amb una quota de presncia meditica

difcil dimaginar fa pocs anys.

En efecte, la discusi sobre les formes de la urbanitzaci a Catalunya va experi-

mentar una nova combusti quan, a mitjan dcada del 1990, ms i ms veus vananar cridant progressivament latenci sobre la realitat que la dispersi de la ur-

2. Llei 3/2009, de 10 de mar, de regularitzaci i millora durbanitzacions amb dficits urbanstics,

aprovada pel Parlament de Catalunya.

3. En lescala local del context urb catal, les experincies que es presenten refereixen una selecci

de casos concrets que expressen clarament aquesta diversitat de situacions: lAmetlla del Valls, Bi-

gues i Riells, Begur, Cambrils, Corbera de Llobregat, Lli dAmunt, Lli de Vall, Sant Fruits de Ba-

ges, Sant Vicen dels Horts, Santa Eullia de Ronana, el Vendrell, Viladrau i Vilanova del Valls.




banitzaci comenava a representar de forma prou evident en el context de les

ciutats catalanes.4Unes ciutats volgudament definides per lacadmia i la poltica

urbana a partir de les claus morfolgiques i la imatge arquetpica de la densitat i

la compacitat caracterstiques de la urbanitzaci contnua, des del patr recone-gut de lanomenada ciutat histrica mediterrnia, malgrat lexistncia durbanitza-

cions suburbanes construdes ja des de la dcada del 1960 a molts municipis.

Recerques, textos acadmics i declaracions en debats pblics revelaven llavors

la conscincia progressiva del fet que un nou cicle de construcci del territori,

ben diferent del que havia produt larquitectura dels polgons dhabitatge i havia

donat forma a lurbanisme daltes densitats, shavia fet present amb una discre-

ci certament no exempta dubiqitat. De sobte, la familiar i coneguda realitat

de la residncia suburbana de cap de setmana apareixia fornida de nous atributsparadoxalment molt ms propers a la idea cannica delsuburbnord-americ de

la segona meitat del segle XX (consagrat a oferir primeres residncies de preu

ms assequible lluny de la ciutat) que a limaginari burgs de la ciutat jard del

segle XIX.5

4. Si b s veritat que la recerca i el debat sobre el fenomen de la segona residncia es desenvolu-

pen durant les dcades de 1970 i 1980, lmfasi sobre lestructura territorial dispersa i la caracterit-

zaci daquests hbitats a partir de lgiques urbanstiques diferents de les de la ciutat contnua cor-responen en gran mesura a recerques com la liderada per lEscola Tcnica Superior dArquitectura

del Valls durant la dcada del 1990. En particular, els treballs dirigits per Antonio Font, que culminen

amb publicacions en aquells moments certament inspiradores comAnatomia duna metrpolis dis-

contnua(1997), en qu lautor presenta una dissecci de les formes de la urbanitzaci discontnua,

distingint entre el que anomena ambients urbans (els aglomerats, les extensions, els filaments),

paisatges de la baixa densitat (els assentaments desagregats i els dispersos) i escenaris en xar-

xa (els elements arterials i els enclavaments o nodes), o la ben coneguda La construcci del territo-

ri metropolit: Morfognesi de la regi urbana de Barcelona(1999).

5. La idea de la ciutat jard, introduda perEbenezer Howard el 1898 a la seva obra Tomorrow: A peaceful

path to real reform, recoll fidelment la crtica a la ciutat illimitada que caracteritz lurbanisme reformistade final del segle XIX. Durant el perode dentreguerres, la ciutat jard va caracteritzar molts processos de

creixement urb a tot Europa. A les primeres experincies angleses les seguiren realitzacions a Alemanya,

Frana o Itlia. El debat europeu sobre la ciutat jardva tenir, en canvi, una mnima incidncia a Catalunya,

malgrat els esforos de Cebri de Montoliu per introduir tant la cincia cvicade Patrick Geddes com el

projecte concret de Howard ja des del 1912. Els posteriors intents per part de lurbanisme dinspiraci igua-

litarista de ressituar lherncia de Montoliu en el discurs sobre el creixement urb dels anys trenta tampoc

no van resultar exitosos i es van limitar a iniciatives mnimes de creaci de ciutats jard en realitat molt ms

properes a les oportunitats especulatives que apareixien amb el creixement urb fora dels lmits dels ei-

xamples en construcci.




Aix, tot i lexistncia anterior durbanitzacions en moltes rees de la regi metro-

politana, la revoluci morfolgica i funcional que experimentaren molts municipis

a les seves vores i confins des de final dels anys vuitanta i durant la dcada del

1990 va mostrar que, en realitat, les noves promocions de cases allades i ados-sades eren el fruit dun fenomen diferent, amb implicacions (econmiques, ecol-

giques, urbanstiques i culturals) en absolut comparables al tradicional creixement

suburb que expressions com la caseta i lhortet havien tradut, amb pretesa in-

genutat i volguda benevolncia, en termes dacceptaci i desig collectiu.

Ms que una continuaci en la construcci daquests hbitats suburbans de pro-

ximitat, la nova urbanitzaci de baixa densitat representava, aix doncs, la quota

de participaci de la residncia en un procs de dispersi general dels actius ur-

bans al territori. s el que hem anomenat urbanitzaci dispersa. Es tracta, en re-alitat, duna dinmica comuna a tota la regi urbana mediterrnia i que, amb in-

tensitat i calendari diversos, va anar transformant durant les ltimes dues dcades

del segle XX les bases duns processos durbanitzaci tradicionalment inspirats

per les pautes de la concentraci urbana.

Durant molt de temps, per, una esbiaixada percepci del fenomen ha alimentat

una adscripci de la dispersi urbana a la tradici dels processos anteriors de

suburbanitzaci que, des de la dcada del 1930, shavien esdevingut a Catalunya,

sovint simplificats des duna idea certament romntica de la ciutat jard. Estem,per tant, davant dun problema de diagnosi i denfocament, que ha fet de la urba-

nitzaci dispersa un repte ignorat.

No exclusivament, per en gran part per aquesta ra, la veritat s que la urbanit-

zaci dispersa no fou considerada un problema territorial amb prou rang i jerar-

quia fins a final de la dcada del 1990. s aix el que explica no noms la seva

absncia de lagenda territorial de les poltiques urbanes, sin, sobretot, el fet que

fos sovint mal interpretada a partir duna pretesa evoluci natural de lurbanisme

de molts municipis poc urbans i tradicionalment associats als hbitats de baixadensitat; quan no en funci de la voluntat o les preferncies dhabitatge duna

poblaci urbana que, suposadament, cercava en el fet suburb hbitats de me-

nor densitat per compensar els elevats ndexs de concentraci de la ciutat com-

pacta.

Conv aclarir que aquesta visi esbiaixada no s nicament patrimoni del nostre

territori. En realitat, la nova embranzida que la dispersi de la residncia sobre el

territori va representar durant els ltims quinze anys del segle XXa les principals




regions urbanes europees tampoc ha estat considerada i acceptada com a pro-

blemtica cabdal de lagenda territorial fins al moment actual.6

Diguem en aquest punt que, en el context catal, des de laprovaci de la llei estatal

9/1981, de 18 de novembre, sobre protecci de la legalitat urbanstica, que afrontava

la greu situaci de les urbanitzacions illegals, i al marge dels esforos de les autori-

tats locals, que en moments puntuals han intentat de manera individual encarar les

problemtiques territorials de la urbanitzaci dispersa, o de la tasca realitzada des

dels organismes amb vocaci supramunicipal, vinculats a lrea metropolitana o des

de les diputacions, de divulgaci, assessorament i suport puntual econmic i institu-

cional, no s fins al 2009 que es disposa dun instrument normatiu dabast global amb

prou detall sobre mecanismes de gesti de la urbanitzaci dispersa, com la ja esmen-

tada llei durbanitzacions. Una llei que, igualment, parteix de la consideraci priorit-ria i urgent de les problemtiques i els dficits urbanstics de les urbanitzacions dis-

perses de primera generaci construdes des de quasi mig segle abans.

Per qu aquest retard, doncs, per considerar la dispersi de la urbanitzaci com

un problema territorial de primer ordre?

En la meva opini, hi ha una srie de factors que ho expliquen, entre els quals s

obvi que caldria esmentar-ne alguns de prou coneguts, com la manca destructu-

res de govern i planificaci per a lescenari territorial de lrea urbana vasta o lesmolt debatudes dificultats de finanament dels municipis.7

A banda daquestes explicacions, per, considero que existeixen almenys quatre

grans qestions dordre ben diferent que ens ajuden a entendre aquesta diagnosi

esbiaixada de la urbanitzaci dispersa i que exposo a continuaci.

6. Com aclareix i critica a bastament el document de la Comissi Europea editat per lAgncia Euro-

pea del Medi Ambient Urban sprawl in Europe: The ignored challenge(2006), parcialment incorporat

en aquesta publicaci.7. Pel que fa a les dificultats per a la planificaci territorial drea vasta, es fan prou evidents quan es

consideren labolici de la Corporaci Metropolitana de Barcelona el 1987; la incapacitat per aprovar

un Pla Territorial dmbit Metropolit fins a una data tan recent com el 20 dabril del 2010; la no menys

recent aprovaci de la Llei de lrea Metropolitana deBarcelona, el 27 de juliol del 2010, o la inexis-

tncia efectiva de nivells de planificaci territorial corresponents amb lescala supramunicipal fins a

la dcada del 2000, amb els plans territorials parcials aprovats pel Govern de la Generalitat. Pel que

respecta a la problemtica del finanament municipal, es tracta dun element legitimador durant les

dues ltimes dcades del segle XXde la construcci del territori. Aix, molts creixements de baixa

densitat varen ser promoguts o defensats en funci daquesta problemtica de lescala local.




La morfologia de la urbanitzaci de baixa densitati la tradici del fet suburb

En primer lloc, com savanava abans, ja existia la realitat de la segona residnciasuburbana, associada a tradicions darrel antiga com la de la ciutat jard i a una

clara banalitzaci de les ambicions de lurbanisme reformista, que, des de final del

segle XIXi durant les primeres dcades del segle XX, intent donar una resposta als

extrems llindars de densitat urbana que laglomeraci industrial havia provocat.

Aix, havia aparegut una muni durbanitzacions en no pocs casos mancades dels

serveis, dotacions i qualitats associades a lurbanisme de la ciutat compacta, les

quals havien anat consolidant els hbitats de referncia de la residncia de cap

de setmana. Bona part de la dificultat per reconixer les implicacions de la urba-

nitzaci dispersa rau, aix doncs, en el fet que la seva aparena morfolgica no ha

estat pas aliena a la construcci del territori suburb que havia resultat de proces-

sos durbanitzaci anteriors, ben coneguts a molts sectors de la regi metropoli-

tana de Barcelona des de la dcada del 1960.

Al mateix temps, algunes evidncies que revelen els estudis disponibles, com la

davallada en la construcci daquelles primeres urbanitzacions, que anomenar a

partir dara de primera generaci, o la menor significaci territorial del sl residen-

cial comptabilitzat en assentaments dispersos des de final de la dcada del 1970,han convidat igualment a interpretar la urbanitzaci de baixa densitat produda en

el decurs de les dcades segents simplement com un discret i lgic procs de

compleci de les antigues urbanitzacions. Aix, lestudi de Joan Barba i Montser-

rat Mercad (2006) per als municipis de la provncia de Barcelona estableix que

fins al 80% de les urbanitzacions disperses que shi analitzen es van construir en-

tre el 1960 i el 1975, mentre que nicament un 3% es van iniciar desprs del 1986.

Igualment, lestudi dirigit per Antonio Font i Josep Maria Carreras (2005) explica

com entre el 1977 i el 2000 el sl residencial corresponent a assentaments dis-

persos tan sols va crixer en 542 hectrees.

Al meu parer, duna banda, aquests arguments no sn incompatibles amb el re-

forament de les tendncies de dispersi, ni, de laltra, amb el canvi del significat

territorial que experimenta la urbanitzaci de baixa densitat en termes funcionals;

dues dinmiques que expliquen la importncia del perode 1985-2005 en lestruc-

turaci definitiva del model durbanitzaci dispersa de baixa densitat.

Resoldre aquesta aparent contradicci en la diagnosi del fenomen exigeix, per,

uns mnims daprofundiment i explicaci.




En primer lloc, la davallada de les urbanitzacions cap a final de la dcada del 1970

s, fins a cert punt, un fenomen esperable, perqu es va anar perdent progressi-

vament el sentit colonitzador daquells primers assentaments suburbans situats

en mbits que aleshores eren de carcter rural o natural. A partir de la dcadadel 1980, cal parlar ms aviat de processos de densificaci de les urbanitzacions

ja existents i de noves promocions entre les quals, excepte en casos puntuals,

predomina clarament el petit i mitj format en localitzacions fora fragmentades i

disseminades, configurant sectors durbanitzaci duna gran diversitat i heteroge-

netat que no sajusten, per tant, al perfil tipolgic dels antics assentaments sub-

urbans. Aix, el fet que prcticament no shagin construt noves urbanitzacions a

les dcades del 1980 i 1990 no ha representat cap problema perqu es puguin

comptabilitzar grans produccions dhabitatge de baixa densitat, molts dels quals

en situaci clara de dispersi.

En segon lloc, si b les dades disponibles sobre consum de sl metropolit mos-

tren un creixement fora discret del sl residencial en assentaments dispersos des

del 1977, aix tampoc s obstacle perqu, des de la segona meitat de la dcada

del 1980, shagin enregistrat importants produccions de cases unifamiliars tant en

sectors prviament urbanitzats que socupen definitivament com en zones de nova

urbanitzaci.8Aix, les estadstiques sobre habitatge acabat segons la tipologia edi-

ficatria permeten verificar com, a partir daquells moments, la construcci dha-bitatges unifamiliars experimenta augments espectaculars i multiplica la seva pre-

sncia a lespai metropolit, de manera que safegeixen nous nnxols territorials a

les rees suburbanes prviament desenvolupades des de la dcada del 1960.

Es tracta dun fenomen coherent amb algunes dades docupaci urbana que si-

tuen consums de sl urbanitzable de ms de 7.000 hectrees a lmbit metropo-

lit per a la dcada del 1990 com Carlos Marmolejo i Mariana Stallbohm apunten,

quasi una Barcelona sencera. Una superfcie que, en la seva majoria, va ser des-

tinada als usos que configuren i caracteritzen la urbanitzaci dispersa (sectorsdactivitat econmica, infraestructures viries i, s clar, rees residencials discon-

tnues), els quals es van localitzar preferentment a municipis de corones poc me-

8. Com mostren les estadstiques recollides pel Collegi dAparelladors i Arquitectes Tcnics, que di-

ferencien la construcci dhabitatges acabats segons la tipologia edificatria corresponent. Per a

una explicaci metodolgica sobre els avantatges i els desavantatges daquesta font dinformaci,

vegeuMUOZ(2004).

9. VegeuMARMOLEJOi STALLBOHM(2008).




tropolitanes.9En la mateixa lnia, lesmentat treball de Font i Carreras assenyala

igualment com lany 2000 el sl residencial de baixa densitat representava ja el

65% del sl residencial total a la regi metropolitana de Barcelona mentre que el

sl residencial dispers arribava fins al 41,5%.10

Lexplicaci dels importants augments en la construcci de cases unifamiliars rau

sobretot en un procs de diversificaci dels models dhabitatge de baixa densitat

que no noms s tipolgica, sin tamb territorial. Aix, duna banda, es produeix

lexplosi de la casa adossada, una tipologia que es desenvolupar durant les d-

cades del 1980 i 1990 fins a llindars fins llavors no coneguts, i, daltra banda, sam-

plia tant el ventall de localitzacions com tamb el men despais tipolgics on la

urbanitzaci de baixa densitat es fa present.

s a dir, no s noms que aquesta urbanitzaci es desenvolupi al marge de les

localitzacions ms apartades i amb bones qualitats paisatgstiques que acostu-

maven a definir el tipus dhbitat suburb tradicional, sin que, emparada pel

mateix procs docupaci progressiva i general del territori amb usos urbans,

cada vegada seran ms els espais urbanitzats que podran acollir tipologies dha-

bitatge de baixa densitat.

En el cas de lhabitatge adossat, aquesta dinmica s tan clara que fins i tot mar-

ges urbans, polgons industrials de nova planta i perifries o intersticis mnima-ment connectats per les noves i millors infraestructures viries acaben constituint

noves plataformes per al desenvolupament duns creixements de baixa densitat

que ja no donaran lloc a les conegudes urbanitzacions, per s que afegiran noves

promocions dhabitatge en situacions de dispersi, si ms no relativa, en la gran

majoria de casos.

Aprofundint en aquest debat, les aparents contradiccions a lhora dinterpretar el

fenomen de la urbanitzaci de baixa densitat sexpliquen, al meu parer, a partir de

10. El treball distingeix, pel que fa als clculs del consum de sl, entre el que anomena sl amb in-

dicis durbanitzaci i sl consolidat. El primer correspondria al moment inicial de la parcellaci

del sl per a la seva urbanitzaci. El segon es refereix a locupaci del sl prpiament dita amb ledi-

ficaci. Segons els autors, el 62% de les poc ms de 20.000 noves hectrees urbanitzades a la regi

metropolitana entre el 1977 i el 2000 correspondria a sls realment urbanitzats i ocupats en aquest

perode, mentre que fins a un 38% del sl consumit respondria, en realitat, a la consolidaci de sls

que ja comptaven amb indicis durbanitzaci. s a partir daquesta constataci sobre levoluci del

consum de sl que els autors resten importncia als processos de dispersi esdevinguts des de la

dcada del 1980 en endavant.




cinc processos simultanis, els efectes dels quals defineixen un escenari territorial

certament complex, caracteritzat per la presncia de dinmiques diverses, en

molts casos de signe oposat, i que, en canvi, conviuen contemporniament:

1. La intensificaci de la construcci de tipologies dhabitatge de baixa densi-tatque, sense ubicar-se en localitzacions de dispersi tan clares com passavaamb la suburbanitzaci del perode 1960-1975, tampoc no corresponen al model

de la urbanitzaci contnua.

2. El desenvolupament sense precedents de la tipologia de la casa adossada. No nicament perqu permet, bviament, acumular ms unitats construdes per

unitat de superfcie que la casa allada, sin, sobretot, perqu t uns requeriments

de localitzaci i qualitat paisatgstica molt menys rgids que els que caracteritzen

aquella altra tipologia. Aix fa que protagonitzi nous creixements no nicament

densificant les antigues urbanitzacions de segona residncia, sin, sobretot, co-

lonitzant tamb noves rees dexpansi urbana a molts municipis. Es tracta duna

variant de la urbanitzaci dispersa potser ms discreta, per que tampoc no cor-

respon a les tipologies clssiques del creixement continu.

Algunes dades procedents dels estudis realitzats a lObservatori de la Urbanitza-

ci a partir de les estadstiques recollides pels collegis darquitectes i aparelladors

de Catalunya sn fora interessants sobre la qesti.

11

Aix, agregant les dades de producci dhabitatge segons la grandria dels muni-

cipis, els resultats per a la provncia de Barcelona mostren com els habitatges

adossats es concentren als municipis de major poblaci, tot mostrant la seva lo-

calitzaci als llocs on tamb es produeix ms habitatge en bloc. El grup de muni-

cipis que concentra majors volums dhabitatge unifamiliar (aquells amb poblaci

dentre 10.000-50.000 habitants) sorienta igualment vers la tipologia de la casa

adossada, mentre que per sota del llindar dels 10.000 habitants s la casa allada

la que predomina a les produccions dhabitatge de baixa densitat. Aquesta s unasituaci esperable, atesa la grandria poblacional ms reduda daquests munici-

pis, per les dades mostren que les diferncies, en realitat, no sn gaire impor-

tants. Ans al contrari, el que podem constatar s la rellevncia de la construcci

de cases adossades fins i tot als municipis de menor grandria poblacional i di-

nmica urbana. Aix, les cases adossades van representar fins al 47% de la pro-

11. Per a una presentaci sinttica daquestes anlisis, vegeu, per exemple, MUOZ(2005a). Vegeu

tambMUOZ(2010b).




ducci unifamiliar i prcticament el 30% de la producci total dhabitatges als mu-

nicipis per sota dels 10.000 habitants entre el 1987 i el 2005.

Considerant ara les dades agregades segons les corones metropolitanes, els re-

sultats sn igualment ben illustratius.12Aix, lhabitatge adossat t un pes relatiu

ms gran a totes les corones metropolitanes. Aquesta dada contradiu clarament la

idea molt sovint acceptada en el debat sobre la dispersi de la urbanitzaci que

entn la construcci adossada com ms prpia dels mbits urbans ms metropo-

litans, mentre que lhabitatge allat correspondria ms a territoris de menor dinmi-

ca urbana, als nnxols tradicionals de lhabitatge suburb i als processos de com-

pleci de les antigues urbanitzacions de primera generaci. En canvi, tant les xifres

relatives com les absolutes del perode 1987-2005 confirmen que a totes les coro-

nes metropolitanes es construeixen ms habitatges unifamiliars adossats que a-llats. Un resultat ben esperable al contnuum urb i la primera corona metropolita-

na, per sorprenent en el cas de la segona corona (on es construeixen 56.268 cases

adossades per 44.622 cases allades) i, sobretot, a la tercera corona o resta de la

provncia (on es construeixen 15.042 cases adossades per 9.123 cases allades).

3. Leixamplament dels lmits espacials de la suburbanitzaci,que es basa enlallargament continu dels arcs territorials de la mobilitat. Un fenomen que, des de

la dcada del 1980 i sobretot durant la dcada del 1990, es produeix grcies a les

substancials millores en les infraestructures viries. El resultat daquesta urbanit-zaci quasi exurbana13ha estat la consolidaci de sectors suburbans molt ms

12. Tot i les dificultats metodolgiques que les tradicionals anlisis per corones metropolitanes pre-

senten en un moment de metropolitzaci extensiva a escala de tot Catalunya, les inrcies territorials

sn tan fortes que els resultats encara resulten fora aclaridors. En aquest cas, es consideren dife-

rents mbits territorials o corones metropolitanes en funci del diferent grau dintegraci funcional

dels municipis que sagreguen. En el context de la provncia de Barcelona, es diferencia, aix, entre

el contnuum urb barcelon, les ja ben conegudes agregacions que defineixen una primera i segona

corones metropolitanes i una tercera corona que integraria lmbit tradicionalment caracteritzat alsestudis territorials com la resta provncial: un territori on, malgrat la poc intensa dinmica metropo-

litana enregistrada a les dcades anteriors, sarriba a construir fins al 15% de les cases unifamiliars

construdes a la provncia de Barcelona al perode 1987-2005.

13. s sempre important tenir present com a referncia lescala discreta del fet metropolit al territo-

ri catal en comparaci amb altres processos suburbans prou coneguts quan sexplica aquest ei-

xamplament dels arcs de la mobilitat i dels mbits on es manifesta la urbanitzaci dispersa. Aix, per

exemple, per a un commuternord-americ, trobar desplaaments de mobilitat obligada entre resi-

dncies unifamiliars a municipis del Peneds i llocs de treball situats al continuum urb de Barcelona

no seria en realitat gens sorprenent.




allunyats de les trames urbanes compactes i amb un carcter funcional ben dife-

rent del de les antigues urbanitzacions, perqu es tracta en la majoria de casos

dhabitatge principal.

4. La replicaci del model de la suburbanitzaci de proximitat14als territoris din-fluncia de les capitals de comarca i ciutats intermdies, fins i tot a zones tradi-

cionalment menys urbanitzades, com les anomenades comarques centrals o la

Catalunya interior.

s veritat que, des duna aproximaci quantitativa, ni els volums de sl urbanitzat

ni les produccions dhabitatge no sn gens comparables amb els dels anteriors

processos docupaci urbana a municipis metropolitans. Per altra part, es tracta

tamb dassentaments que semblarien morfolgicament menys dispersos, ja que

es localitzen relativament a prop dels nuclis urbans consolidats, pel fet de tractar-

se duna configuraci de la urbanitzaci ben diferent de la dels territoris ms me-

tropolitans.

Des dun punt de vista funcional, per, la diagnosi s, en canvi, ben diversa. En

primer lloc, es tracta en moltes ocasions de sls que estratgicament acaben ori-

entant molt el futur de les rees annexes vers la residncia de baixa densitat o al-

tres usos configuradors de la urbanitzaci dispersa (comercials, industrials o doci).

En segon lloc, es tracta de promocions dhabitatge unifamiliar que, tot i la seva di-mensi reduda, es localitzen a territoris menys urbanitzats, caracteritzats pels usos

agrcoles o la proximitat a rees de carcter natural, per la qual cosa els impactes

paisatgstics, derivats duna urbanitzaci que en absolut ha tingut en compte crite-

ris dintegraci paisatgstica en el seu disseny, sn ben rellevants: trencaments de

visuals, minva de les condicions escenogrfiques i daccessibilitat del paisatge i de-

teriorament de les relacions de composici entre les rees urbanes consolidades i

el paisatge de context, agrcola o natural, dels entorns. Aquest seria un bon resum

dunes afectacions que, com a mnim, poden comparar-se en peu digualtat ambels impactes de la molt ms evident suburbanitzaci del context metropolit.

14. La suburbanitzaci de proximitat correspondria als creixements que havien caracteritzat la cons-

trucci durbanitzacions entre el 1960 i el 1975, majoritriament a les rees ms properes al nucli ma-

dur de la regi metropolitana de Barcelona i en sectors ben definits de les comarques de primera

metropolitzaci, com el Baix Llobregat, el Valls Occidental i el Maresme. Per a una explicaci ms

aprofundida sobre les diferncies entre els territoris de primera i segona metropolitzaci en el cas de

la regi de Barcelona, vegeuMUOZ(2004).




Finalment, i com savanava en el punt anterior, molts daquests enclavaments de

nou habitatge unifamiliar constitueixen, en realitat, importants bosses de primera

residncia per a famlies nouvingudes, procedents de municipis ms grans dels

entorns propers per tamb de municipis metropolitans llunyans. Unes pobla-cions que mantenen el seu lloc de treball i els seus patrons de comportament ter-

ritorial ancorats a municipis de la regi metropolitana o fins i tot a la mateixa ciutat

de Barcelona. Tant s aix que una part important de la baixada general de les au-

tocontencions que senregistrava ja a inici de la dcada del 1990 es pot explicar

a partir de la relaci entre laugment de la dispersi de la urbanitzaci i la intensi-

ficaci de les migracions intrametropolitanes.15Aix, moltes daquestes noves pro-

mocions dhabitatge unifamiliar en situaci de dispersi relativa poden presentar,

en realitat, una funci de residncia llunyana i ben dispersa per a poblacions me-

tropolitanes protagonistes de les migracions residencials intraprovincials que, des

de mitjan dcada del 1980, han anat alimentant el procs de metropolitzaci a una

escala ja definitivament regional.

5. El canvi en lestructura sociolgica dels grups de poblaci que participen i pro-tagonitzen la dispersi.En efecte, el perode 1960-1975 va significar laddici de nousi diferents efectius poblacionals en la composici del fet sociolgic suburb, amb una

presncia progressiva de classes treballadores i mitjanes que mantenien o b la tor-

re, o b la casa allada amb una funci predominant dhabitatge secundari.Des de la dcada del 1980, per, dos grups de poblaci ben diferenciats se su-

men al procs de suburbanitzaci a partir de casustiques ben diverses i accedint

a tipologies dhabitatge unifamiliar igualment diferents, en un procs caracteritzat

pel pes progressiu de ls com a habitatge principal.16

15. Sentn perautocontencila capacitat duna rea per retenir la poblaci ocupada resident, de ma-

nera que una baixa autocontenci revela situacions de dependncia daltres mercats laborals, com

passa a municipis de la primera corona metropolitana, o b situacions de forta suburbanitzaci,com passa a molts dels nous territoris de la urbanitzaci dispersa. Aix, el 1986, les autocontencions

per sota del 50% es concentraven de manera estricta a lrea metropolitana de Barcelona, mentre

que el 1991 ja shavien escampat per la totalitat del territori de la regi (Nello, 1995).

16. Caldria afegir, per, un tercer grup de poblaci que alimenta la suburbanitzaci i que t una

rellevncia ms aviat en termes qualitatius i a partir de la seva orientaci vers lhabitatge secun-

dari en molts casos. Correspon a famlies envellides que cerquen hbitats de qualitat fora de les

aglomeracions urbanes. Es tracta dun segment poblacional en el qual no sha de desestimar

la presncia de poblacions estrangeres integrades per jubilats procedents majoritriament del

nord dEuropa. s una realitat comuna a la resta dels territoris mediterranis, impulsada pels




En primer lloc, les unitats familiars madures (amb cap de famlia de ms de 45

anys) i amb fills, que poden triar noves localitzacions disperses per a la seva resi-

dncia principal grcies a importants estalvis acumulats procedents de la venda

dun habitatge anterior i, en general, en funci de nivells de renda elevats corres-ponents amb la seva categoria socioprofessional. En segon lloc, famlies joves

(amb cap de famlia dentre 30 i 45 anys majoritriament, per tamb, encara que

amb molta menor representaci, dentre 25 i 30 anys) sense fills per amb projec-

te familiar. Es tracta de famlies que, en molts casos, acaben accedint al seu pri-

mer habitatge principal a territoris suburbans cercant reduccions en lesfor eco-

nmic que han de fer per comprar un habitatge i per comparaci amb els elevats

preus de lhabitatge plurifamiliar a les rees urbanes ms compactes i consolida-

des.17Aquestes diferents possibilitats de demanda no han fet ms que animar la

producci de ms habitatge de baixa densitat, en moltes ocasions en situacions

de dispersi.

La coincidncia en el temps daquests cinc processos explica de manera plausi-

ble el fet que, tot i amb una construcci ben testimonial de noves urbanitzacions

guanys globals en laccessibilitat aria europea, les necessitats familiars dinversi i les prefern-

cies culturals daquest especfic grup de compradors dhabitatge, com ha posat repetidament de

manifest el difcil desplegament de la Llei de costes en alguns sectors del litoral espanyol. Aix,per exemple, el 2008 es comptabilitzaven a Espanya fins a 163.000 residents ms grans de 65 anys

vinguts de lEuropa dels Vint-i-Set.

17. Recordem en aquest punt que durant la dcada del 1990 lincrement continu en el preu de lhabi-

tatge fa que lesfor familiar necessari per accedir-hi no deixi daugmentar. Aix, a final de la dcada

sarriba a constatar com la part dels ingressos familiars que sacaba destinant al pagament de la hi-

poteca pot arribar fins a un 54% en el cas de les famlies ms joves als municipis metropolitans. Al

mateix temps, s en aquesta mateixa dcada quan es produeix el mxim diferencial de preus entre

municipis metropolitans poc accessibles en termes de compra dhabitatge nou, com Barcelona, Be-

gues, el Masnou, Sant Cugat del Valls o Sant Just Desvern, i municipis metropolitans ms accessi-

bles, com Castelldefels, Cerdanyola del Valls, Granollers, Mollet del Valls, Sabadell, Sant Boi de Llo-bregat, Terrassa, Viladecans o Vilanova i la Geltr. Es tracta de municipis on els parcs dhabitatge van

sumant durant tota la dcada xifres importants dhabitatges unifamiliars adossats de superfcie dis-

creta (entre els 100 i els 150m2). s a dir, una versi de lhabitatge unifamiliar assequible i fins i tot com-

petitiva en comparaci amb els preus assolits contemporniament per lhabitatge en bloc que sofereix

a les trames urbanes de ciutat compacta. Aix, per exemple, nicament quatre municipis (Mollet del

Valls, Terrassa, Viladecans i Vilanova i la Geltr) van representar fins al 9% de tot lhabitatge adossat

ms assequible construt a la provncia de Barcelona entre el 1987 i el 2005. Per a una explicaci apro-

fundida daquestes qestions socials i econmiques, en particular de la relaci entre dispersi de la

urbanitzaci i accessibilitat familiar a lhabitatge, vegeuOBSERVATORIDELAURBANITZACI(2005).




suburbanes com les de primera generaci, i amb un increment en hectrees del

sl residencial dispers discret en termes quantitatius,18la construcci de tipologi-

es dhabitatge de baixa densitat pugui oferir dades com les que es presenten a la

figura 1, referides al territori dels 311 municipis de la provncia de Barcelona:19

Les cases unifamiliars (allades i adossades) van representar ms de la meitat

de lhabitatge nou construt a 8 de cada 10 municipis de la provncia de Barce-

lona entre el 1987 i el 2001.

En el perode 1987-2005, al 64% dels municipis de la provncia (un total de 198),

ms de la meitat del total dhabitatges nous construts des del 1987 han estat

cases allades o adossades.

Durant el trienni 1987-1989, a 304 dels 311 municipis de la provncia, lhabitat-

ge unifamiliar va representar ms del 45% del total dhabitatges construts.

La xifra de municipis on lhabitatge unifamiliar representa ms del 75% del parc

dhabitatges entre el 1987 i el 1989 s espectacular (174), per durant la dca-

da del 1990 el nombre de municipis que han produt habitatge de baixa densi-

tat per sobre daquest llindar s molt estable i se situa al voltant dels 123 casos

de manera constant des del 1993. s a dir, quasi la meitat dels municipis de la

provncia.

Els municipis intermedis i petits, per sota del llindar dels 50.000 habitants, va-

ren construir ms habitatges (268.744) entre el 1987 i el 2005 que els municipisms grans de 50.000 habitants (251.260), amb una orientaci ben clara vers

les tipologies de baixa densitat, com mostren les taules de la pgina 27.

Entre el 2002 i el 2005 es van construir 40.281 cases unifamiliars a la provncia

de Barcelona. s a dir, ms de 10.000 unitats construdes per any. Una pro-

ducci que, a ms a ms, sha orientat vers les cases adossades, que han su-

18. s obvi, per, que, a banda de les hectrees consumides pel procs durbanitzaci, s molt im-portant distingir quines sn les caracterstiques morfolgiques i funcionals dels sls que socupen.

En aquest sentit, la tendncia des de la dcada del 1980 ha estat la urbanitzaci de sl de forma molt

fragmentada, de manera que la poca significaci quantitativa pot anar de la m dimportants impac-

tes des del punt de vista ambiental (en relaci amb problemtiques de connectivitat ecolgica i am-

biental), paisatgstic i, sobretot, pel que fa a la racionalitat del model de distribuci dusos del sl i

activitats derivat del procs durbanitzaci.

19. Es presenta aqu una selecci dalgunes daquestes evidncies. Per a una quantificaci detallada

de la producci dhabitatge segons la tipologia edificatria i les superfcies construdes al perode

1985-2005, vegeuOBSERVATORIDELAURBANITZACI(2010).




mat volums mitjans de ms de 7.000 unitats anuals, amb una presncia crei-xent als parcs dhabitatge dels municipis ms petits. Aix, fins a un 11% de tot

lhabitatge adossat que es construeix a la provncia de Barcelona entre el 1987

i el 2005 es localitza a municipis entre els 1.000 i els 5.000 habitants, i prop

dun 30%, ho fa a municipis per sota dels 10.000 habitants. Es tracta dun pro-

cs durbanitzaci que, a ms a ms, saccelera en moments ben recents, com

ho mostren les dades que segueixen a continuaci, les quals evidencien pro-

cessos despecialitzaci dels parcs dhabitatge similars als que ja havien ca-

racteritzat levoluci dels municipis ms grans a dcades anteriors:

Ms del 70% de lhabitatge construt s unifamiliar allat

Ms del 50% de lhabitatge construt s unifamiliar adossat

Ms del 30% de lhabitatge construt s unifamiliar allat i,simultniament, ms del 30% s unifamiliar adossat

Figura 1. Especialitzaci dels parcs dhabitatge segons la tipologia edificatria. Municipis de laprovncia de Barcelona, 1987-2005.

Font: Observatori de la Urbanitzaci de la UAB.




Habitatges construts entre el 1987 i el 2005 segons el nombre dhabitantsdels municipis

No

Allats Adossats Unifamiliars Plurifamiliars consta Total

0-1.000 1.683 1.348 3.031 1.044 1 4.076

1.000-5.000 13.140 10.549 23.689 9.961 24 33.674

5.000-10.000 15.716 14.569 30.285 23.979 20 54.284

10.000-50.000 21.506 35.605 57.111 120.292 57 177.460

50.000-100.000 7.869 14.432 22.301 73.674 25 96.000

Ms de100.000 4.733 18.996 23.729 131.479 52 155.260

Total 64.647 95.499 160.146 360.429 179 520.754

Font: Observatori de la Urbanitzaci.

Percentatge dhabitatges construts entre el 1987 i el 2005 segons el nombredhabitants dels municipis

NoAllats Adossats Unifamiliars Plurifamiliars consta Total

0-1.000 41,29 33,07 74,36 25,61 0,03 100

1.000-5.000 39,02 31,33 70,35 29,58 0,07 100

5.000-10.000 28,95 26,84 55,79 44,17 0,04 10010.000-50.000 12,12 20,06 32,18 67,79 0,03 100

50.000-100.000 8,20 15,03 23,23 76,74 0,03 100

Ms de100.000 3,05 12,23 15,28 84,64 0,04 100

Total 12,41 18,34 30,75 69,21 0,04 100

Font: Observatori de la Urbanitzaci.




Els municipis entre 1.000 i 5.000 habitants varen concentrar el 42% de totes

les cases adossades construdes entre el 1987 i el 2005 als ltims quatre anys

del perode, des del 2002.

Els municipis ms petits, per sota dels 1.000 habitants, van construir un totalde 1.348 cases adossades, ms de la meitat de les quals es van edificar tam-

b desprs del 2002.20

Els cinc processos explicats abans (la intensificaci de la construcci de tipologi-

es dhabitatge de baixa densitat, el desenvolupament sense precedents de la ti-

pologia de la casa adossada, leixamplament dels lmits espacials de la suburba-

nitzaci, la replicaci del model de la suburbanitzaci de proximitat i el canvi en

lestructura sociolgica dels grups de poblaci que protagonitzen la dispersi) ex-

pliquen la consolidaci de la urbanitzaci dispersa que les anteriors xifres de cons-trucci dhabitatge de baixa densitat permeten sostenir. En el mateix sentit sex-

pressen les dades de consum de sl recollides al treball de Font i Carreras

esmentat abans, pel que fa a lanlisi tant del sl residencial de baixa densitat com

del sl residencial dispers.

Aix, duna banda, es constata com la majoria del sl dispers que es comptabilit-

za a la regi metropolitana de Barcelona lany 2000 s sl de carcter residencial

i, duna altra banda, es comprova lavan del sl residencial de baixa densitat en

comparaci amb el sl residencial de carcter ms intensiu tant a lrea metropo-litana com, sobretot, a la regi. En efecte, en el cas de lrea, entre el 1977 i el 2000

el sl residencial intensiu va augmentar en 583 hectrees (passant de 7.064 hec-

trees a 7.647 hectrees), mentre que el sl residencial de baixa densitat ho va fer

en 883 hectrees (de 4.989 hectrees a 5.872 hectrees).

s, per, en el cas de la regi metropolitana on les xifres mostren de manera ms

clara el carcter territorial de la urbanitzaci dispersa, ja que el sl residencial de

baixa densitat va augmentar en una proporci ms de tres vegades superior a lin-

crement del sl residencial intensiu al perode esmentat. Aix, entre el 1977 i el 2000el sl residencial intensiu va crixer en 1.408 hectrees a la regi metropolitana (pas-

sant de 12.723 hectrees a 14.131 hectrees), mentre que el sl residencial de baixa

densitat ho va fer en 4.397 hectrees (de 22.468 hectrees a 26.865 hectrees).

20. Per a una visi aprofundida de la urbanitzaci dispersa als municipis intermedis i petits en relaci

amb qestions territorials i socials, vegeuMUOZ(2005b). Per a una aproximaci al fenomende la ur-

banitzaci dispersa des de les poltiques urbanes, vegeuMUOZ(2008c).




Ms enll de la valoraci tant de les xifres de producci dhabitatges unifamiliars

com de consum de sl de baixa densitat i dispers, es pot dir, en conclusi, que, com

savanava a linici, hi ha hagut una important dificultat per reconixer el procs de

consolidaci de la urbanitzaci dispersa com un element essencial del sistema ter-ritorial. Aquesta diagnosi esbiaixada t a veure, duna banda, amb el fet que lapa-

rena morfolgica de la urbanitzaci dispersa no ha estat en absolut aliena a la del

territori suburb que havia resultat danteriors processos durbanitzaci, i, de laltra,

amb la configuraci dimportants mutacions, morfolgiques i funcionals, que, com

aqu sha discutit, han afectat la manera com la construcci del territori dispers de

baixa densitat sha esdevingut des de la dcada del 1980.

Latenci sobre la ciutat histrica durant les dues ltimes dcadesdel segle XX

En segon lloc, un altre element que explica les dificultats per reconixer la realitat

de la urbanitzaci dispersa s lextrema atenci que lurbanisme i la poltica urba-

na posen sobre la reconstrucci i la regeneraci de la ciutat densa i compacta des

dels primers anys de la dcada del 1980 i durant la dcada segent.

s un corrent com en la majoria de contextos urbans a Europa, que posa lm-fasi sobre els importants processos de degradaci i abandonament que molts

centres urbans estaven experimentant des de dcades anteriors. Es tracta duna

posici tcnica i acadmica que salimenta de dues tendncies culturals clara-

ment interrelacionades. Duna banda, la reverberaci historicista de lestructura-

lisme en larquitectura, que havia afirmat ja des de la dcada del 1960 la possi-

bilitat de reconstruir la ciutat europea a partir de la seva morfologia tradicional,

la qual es considerava adaptable a les noves formes de vida i viable tant econ-

micament com social. La defensa vehement de la forma (histrica) urbana per

sobre de les funcions que Aldo Rossi va fer a Larchitettura della citt(1966) o lespropostes de noms com Leon Krier van consolidar aquest corrent de pensament

que influenci gran part dels projectes urbans a la ciutat europea durant lltim

quart del segle XX.21De laltra, la difusi de les idees conservacionistes i protec-

21. Oriol Bohigas va adaptar el discurs dAldo Rossi al context de Barcelona a Reconstrucci de Bar-

celona(1986) i el resultat va ser la proposta de protocols dactuaci tant als barris centrals com a les

perifries degradades. Per a una visi exhaustiva dels fonaments terics daquest urbanisme daten-

ci sobre la ciutat compacta que es desenvolupa a partir de la dcada del 1980, vegeuMUOZ(2008a).




cionistes vinculades amb la cura i apreciaci del patrimoni i amb la ideologia de

lheritage.22

Aquest focus datenci sobre la regeneraci urbana, per, coincideix paradoxal-

ment amb un doble procs de desconcentraci de la poblaci i de dispersi de la

urbanitzaci al territori que, de fet, shavia iniciat ja des del 1975 (Nello, 2004). Aix,

lesfor per recuperar la ciutat compacta i les poltiques urbanes destinades a re-

generar els seus teixits i a qualificar els seus serveis i espais pblics es produen

en parallel a leclosi duna urbanitzaci dispersa que anava colonitzant, amb un

patr residencial ben diferent del que proposaven les poltiques de ciutat densa,

les perifries fora ciutat i entre ciutats. Al mateix temps que es consolidava aix

lurbanisme de la ciutat compacta, prenia igualment forma el territori de la urba-

nitzaci dispersa.

Una simple dada fa evident la coincidncia en el temps daquests dos cicles diver-

gents de transformaci de la ciutat i construcci del territori: el 1987, tot just quan

comena a funcionar lrea de Rehabilitaci Integrada (ARI) a la Ciutat Vella de Bar-

celona, s a dir, quan arrenca definitivament el procs de recuperaci de la ciutat

histrica que ms endavant donar forma a lanomenatmodel Barcelona, s tamb

quan ms intensament sest desenvolupant la urbanitzaci dispersa a les perifri-

es metropolitanes. Lafirmaci no s gratuta si es recorden les dades esmentades

en lapartat anterior, com la construcci intensiva dhabitatges unifamiliars al trienni1987-1989 a una gran majoria de municipis de la provncia de Barcelona.

Es pot afirmar, per tant, que la preocupaci i lesfor per fornir de contingut aquest

urbanisme de ciutat compacta ha tingut la contrapartida de les dificultats per in-

tegrar dins del quadre de diagnosi de les dinmiques urbanes el procs de dis-

persi de la urbanitzaci que aqu ens ocupa.23

22. Sobre la consideraci progressiva de la conservaci dels patrimonis urbans i per a una contex-tualitzaci crtica daquest procs, vegeuCHOAY(2009). Vegeu igualmentLOWENTHAL(1998).

23. Aix no ha estat, per, obstacle perqu, progressivament, les actuacions des de lurbanisme mu-

nicipal hagin pogut redrear en molts casos dinmiques de dispersi de la urbanitzaci, desclassifi-

cant sl i introduint esquemes residencials amb densitats mixtes en molts plans durbanisme dlti-

ma generaci. Tal com posa de manifest lestudi de FONTi CARRERAS(2005) esmentat abans, entre el

1980 i el 2000 es van desclassificar ms de 23.000 hectrees de sl urb i urbanitzable encara no

consolidat, que van passar a ser sl no urbanitzable. s veritat que, en tot cas, es tracta de territoris

que no shavien urbanitzat, perqu aquelles rees ja parcialment urbanitzades o consolidades es van

mantenir com a sl urb o urbanitzable segons els casos.




La mirada crtica contra larquitectura funcionalista

En tercer lloc, una part fonamental de lexplicaci del retard en la incorporaci

de la urbanitzaci dispersa a lagenda territorial de les poltiques urbanes resul-ta de la mateixa natura del fenomen i les seves caracterstiques morfolgiques.

Aix, s probablement cert que, en un moment en qu lurbanisme de les altes

densitats i les grans concentracions dhabitatge massiu en altura constitua el

principal referent de la ciutat no volguda, la tipologia morfolgica i lestructura

territorial de la urbanitzaci dispersa fossin percebudes com un mal menor, si

no de manera clarament positiva. En efecte, les promocions de baixa densitat

comptaven amb un nombre relativament redut dunitats edificades; no genera-

ven cap continutat amb les trames construdes, ans al contrari, amb una distri-

buci dels nous assentaments disseminada en el territori; ocupaven rees en

municipis de grandria intermdia i no en els sectors de carcter ms metropo-

lit amb ms visibilitat en termes de percepci i dimaginari urbans. Qestions

com aquestes convidaven, encara a final de dcada del 1990, a concebre la dis-

persi de la urbanitzaci com, simplement, la continutat del cicle. Per tant, la

incapacitat per reconixer labast real de la dispersi de la urbanitzaci tamb

ha tingut molt a veure amb la mirada crtica que per part de tcnics urbanistes i

acadmics reaccion contra les traduccions de larquitectura funcionalista que

havien construt els polgons dhabitatge i els sectors de desenvolupament ur-banstic ms intensiu.

Lexplicaci culturalista dels mecanismes de la urbanitzacide baixa densitat

Finalment, i en quart lloc, el manteniment fins a dates ben recents duna valoraci

relativament en positiu dels creixements de baixa densitat, en especial daquellsde carcter dispers, no es pot explicar sense atendre la diagnosi, certament erra-

da, sobre els mecanismes productors del fenomen. Es tracta duna qesti im-

portant que mereix una explicaci mnimament aprofundida.

Aix, a inici de la dcada del 2000, quan ja eren fora evidents processos de

conversi de segona residncia en primera a moltes urbanitzacions i, fins i tot,

de construcci de nou habitatge unifamiliar com a primera residncia disper-

sa, la percepci positiva del fet suburb encara es mantenia ferma, fonamen-




tada sobre relectures del que Mario Gaviria anomen el 1971 la ideologia

clorofilla.24

La interpretaci a partir daquests principis de lexpansi de la urbanitzaci de bai-

xa densitat es basava aix en lafirmaci de la voluntat i les preferncies dhabitat-

ge de la poblaci. s a dir, era la predilecci dels habitants urbans de les ciutats

compactes pels hbitats de baixa densitat el que havia impulsat, primerament, el

gran cicle de construcci de les urbanitzacions de segona residncia, des de la

dcada del 1960, i, desprs, lexpansi dels hbitats de baixa densitat en succes-

sives corones metropolitanes des de mitjan dcada del 1980. En altres paraules,

la urbanitzaci dispersa sha ents a partir duna explicaci culturalista: la prefe-

rncia de lhabitant urb per un hbitat menys congestionat, en contacte amb el

camp i ms proper al paisatge natural.

Sense deixar de banda la importncia que les qestions culturals tenen sens dub-

te a lhora dexplicar els processos durbanitzaci,25es tracta duna explicaci

que, al meu parer, amaga, en realitat, una incapacitat per identificar i reconixer

mecanismes de clara arrel econmica, vinculats a la producci del territori resi-

dencial.

No es tracta, per tant, de negar la percepci social positiva dels hbitats de baixa

densitat, associada a valors com la tranquillitat o lestatus social. De fet, lEnques-ta Metropolitana de Barcelona mostrava lany 2000 com la casa unifamiliar allada

24. VegeuGAVIRIA(1971). Lautor identific aix la contribuci duna certa idea buclica del camp i la

natura a la percepci positiva de la vida suburbana que consolid els hbitats de segona residncia

des de la segona meitat del segle XX. Res de nou si pensem en tradicions anteriors, com el pensa-

ment organicista sobre la ciutat o la reacci antiurbana que forn de contingut lurbanisme reformista

a les primeres dcades del segle passat, per especialment rellevant per entendre fenmens molt

ms actuals com la comercialitzaci del paisatge natural i el consum dhabitatge en tant que imatge

cultural associada a un estil de vida.25. No s aquest el lloc per assajar una explicaci aprofundida de com levoluci de les ciutats mos-

tra la gran importncia dels aspectes culturals sobre les transformacions urbanes. La invenci del

turisme urb modern al segle XIX, la gestaci de la cultura de loci urb nocturn a partir de la imple-

mentaci de lenllumenat pblic a les primeres dcades del segle XXo la importncia dels mites cul-

turals que constituiran la gran bastida de lxit social de lautombil als EUA de la segona postguerra

mundial sn tres bons exemples de les relacions intenses entre cultura i procs durbanitzaci. En el

moment actual, quan la cultura ha esdevingut per si mateixa una gran economia i cada vegada ms

grups de poblaci defineixen el seu comportament urb a partir del consum de cultura, la conside-

raci daquests aspectes en lexplicaci dels fenmens urbans s potser ms important que mai.




era el tipus dhabitatge ms desitjat per joves i adults i les respostes durant la d-

cada anterior a la pregunta sobre el tipus dhabitatge ideal recollien com, al costat

de categories tcniques com lhabitatge plurifamiliar, lhabitatge unifamiliar

adossat i lhabitatge unifamiliar allat, apareixia la casa de camp, un concep-te de tipus cultural i, en conseqncia, difcilment definible des de coordenades

estadstiques. Del que es tracta, per, s de si podem explicar a partir daquestes

qestions dordre cultural un procs de les dimensions territorials i amb labast

temporal que ha mostrat la urbanitzaci dispersa a Catalunya.

En diferents treballs realitzats a lObservatori de la Urbanitzaci,26hem pogut de-

mostrar la importncia de qestions econmiques i socials que sobserven clara-

ment quan sanalitzen els parcs dhabitatge municipals en funci del preu i la ti-

pologia edificatria de les noves construccions. El que es fa evident desdaquesta perspectiva s la importncia dels preus de lhabitatge a lhora de dis-

tingir entre diferents tipus dhabitatge, territoris i comportaments dels grups po-

blacionals.

Aix, mentre que lhabitatge unifamiliar allat, sobretot quan presenta una gran su-

perfcie, constituiria un producte immobiliari a labast de poques famlies i nica-

ment associat a determinats espais de gran qualitat paisatgstica, clarament ca-

racteritzats per la baixa densitat, lhabitatge unifamiliar adossat, sobretot amb

superfcies ms redudes, apareix configurant nous parcs dhabitatge a municipisms barats en termes daccessibilitat familiar a lhabitatge i en una multiplicitat de

situacions urbanes (en relativa continutat amb la trama consolidada, al costat

de sectors dactivitat econmica i comercial o en el dispers).

En una gran majoria de casos, les preferncies que les famlies estableixen sobre

lhabitatge serien ms aviat decisions filtrades i, fins i tot, caldria tenir present el

fet que, com savanava en un punt anterior, famlies que en principi no expressen

cap preferncia per la ciutat de baixa densitat acaben en molts casos adquirint

cases unifamiliars a partir del diferencial de preus existent entre les trames com-pactes, on les dinmiques urbanes han encarit laccs a lhabitatge, i una part im-

portant dels nous teixits de baixa densitat, all on es concentra lhabitatge unifa-

miliar adossat ms assequible.

Aix, la suposada preferncia cultural de la poblaci urbana pels hbitats de baixa

densitat nicament s materialitzable per a una part fora discreta de les famlies

26. Vegeu, per exemple,OBSERVATORIDELAURBANITZACI(2005).




que litiguen al mercat de lhabitatge, mentre que una altra part de possibles com-

pradors arribarien a aquests entorns a partir de la participaci en uns mercats re-

sidencials metropolitans dabast clarament supramunicipal. Una realitat que va de

la m amb la importncia de les migracions residencials com un element estruc-turador de les dinmiques metropolitanes. En aquest sentit, la dcada del 1990

del segle XXesdev importantssima per copsar el procs de construcci de la ur-

banitzaci dispersa. Aix, al mateix temps que els indicadors de concentraci de

la poblaci a escala municipal experimenten una minva significativa entre el 1991

i el 2001,27altres variables expressen indirectament el procs de dispersi no no-

ms de la poblaci, sin tamb de la construcci i, en conseqncia, de les de-

cisions de compra dhabitatge. Aix, el nombre de municipis de la provncia de

Barcelona amb ms habitatges principals de propietat pendents de pagament es

va multiplicar quasi per 6 en noms una dcada. En efecte, com mostren els ma-

pes de la figura 2, si el 1991 nicament 27 municipis tenien un de cada quatre ha-

bitatges principals de propietat pendents de pagament, el 2001 ja senregistraven

157 municipis en aquesta situaci.28La dispersi al territori de les hipoteques mos-

tra aix un procs molt clar de deslocalitzaci de laccs a lhabitatge, que pro-

gressivament es va desplaant a municipis de grandria intermdia i fins i tot

petita. Unes decisions familiars que, en molts casos, corresponen a la compra

dhabitatges unifamiliars localitzats en entorns de baixa densitat.

La importncia daquestes migracions residencials ha continuat tenint gran relle-

vncia durant la dcada del 2000. Aix, entre el 2002 i el 2005, un total d1.159.407

persones residents a la regi metropolitana de Barcelona van canviar la seva re-

sidncia i es van traslladar a un altre municipi. Daquests canvis de residncia,

ms de dues terceres parts (2 de cada 3 altes padronals) van tenir com a destina-

ci un altre municipi de la mateixa regi metropolitana (Lpez Redondo, 2007).

Duna altra manera, la nova producci de tipologies dhabitatge de baixa densitat

ha estat absorbida en gran mesura per famlies nouvingudes procedents de mu-nicipis ms grans i que han trobat en aquests nous parcs dhabitatge unifamiliar

millors condicions dhabitabilitat, confort i qualitat de lentorn, en uns casos,

27. Aix passa, en efecte, amb lndex de Gini de concentraci de poblaci per municipis, que passa

de 0,83 a 0,79 entre el 1991 i el 2001. Un procs, daltra banda, com a la resta de regions metropo-

litanes espanyoles, on senregistren casos igualment significatius com el de Madrid, on lndex baixa

dun 0,79 a un 0,74, o Mlaga, on lndex passa dun 0,78 a un 0,75. VegeuNELLO(2004).

28. OBSERVATORIDELAURBANITZACI(2005).




menys del 5 %

del 5 al 15 %

del 15 % al 25 %

ms del 25 %

0 10 20 30 405

km

Figura 2. Habitatges principals de propietat amb pagaments pendents. Municipis de la provncia deBarcelona, 1991 i 2001.

Font: Observatori de la Urbanitzaci de la UAB.

menys del 5 %

del 5 al 15 %

del 15 % al 25 %

ms del 25 %

0 10 20 30 405

km

1991

2001




majors superfcies habitables a un preu similar en relaci amb les trames urbanes

compactes de les ciutats ms grans, en uns altres.

En sntesi, les dificultats per interpretar labast real de la dispersi de la urbanitza-

ci a Catalunya tamb han tingut molt a veure amb lexplicaci culturalista del fe-

nomen suburb, que ha impossibilitat reconixer la capacitat dels hbitats de

baixa densitat per filtrar la poblaci a partir dels preus de lhabitatge en funci

de la tipologia edificatria, la localitzaci i la configuraci i qualitat de lentorn.

En aquest sentit, encara val la pena destacar un ltim aspecte que uneix diagnosi i

estratgia, explicaci i proposta, i que deixa ben clar com ns dimportant establir

bones diagnosis dels fenmens per encarar la formulaci de bones poltiques ter-

ritorials. Si la causa primordial de la dispersi de la urbanitzaci s la preferncia

de la poblaci pels hbitats de baixa densitat, s realment difcil articular una res-

posta en termes de poltica urbana a lhora de corregir o gestionar el fenomen de

la dispersi de la urbanitzaci. Si, en canvi, la principal explicaci rau en una qes-

ti darrel econmica que vincula accessibilitat familiar a lhabitatge i mercat resi-

dencial, la capacitat de les poltiques urbanes per incidir sobre el fenomen s ben

diferent. Encara que noms sigui per aix, qualsevol voluntat de defensa de la po-

ltica, de les poltiques urbanes com a eines de progrs collectiu a la ciutat, hauria

de triar lexplicaci que permet la gesti, la interpretaci que fa possible lestratgia.

Per acabar, per sobre daquests quatre grans temes que shan explicat, cal recor-

dar una ltima consideraci a tall de resum sobre la interpretaci de la urbanitza-

ci de baixa densitat i les dificultats per a la seva incorporaci a lagenda territo-

rial de les poltiques urbanes.

Com s conegut, el creixement important de les urbanitzacions de segona resi-

dncia entre el 1960 i el 1975 va coincidir, de fet, amb el punt lgid del procs de

concentraci urbana que acompany les pautes de metropolitzaci del territori.

Com sha avanat anteriorment, aquest fet explica en p

Estrategies Vers La Ciutat de Baixa Densitat de La Contencic3b3 a La Gestio

Documents

Transcript of Estrategies Vers La Ciutat de Baixa Densitat de La Contencic3b3 a La Gestio