El cluster català del suro

01 LES DIAGNOSIS DE L’OBSERVATORI DE PROSPECTIVA INDUSTRIAL

El clúster català del suro

Tomàs MegíaDamià Martín

9 788439 379553

01

LES

DIA

GN

OSI

SD

EL’O

BSER

VATO

RID

EPR

OSP

ECTI

VAIN

DU

STRI

AL

Elcl

úste

rcat

alà

dels

uro

Tomàs Megía (Blanes, 1969)

Cap de l’Àrea de Diagnosi i Prospectiva de l’Observatori de Prospectiva Industrial del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de laGeneralitat de Catalunya. Llicenciat en Enginyeria en Telecomunicacions per la Universitat Politècnica de Catalunya i Màster en Direcció d’Empresesper la Universitat Politècnica de Madrid, s’ha especialitzat en anàlisi competitiu sectorial i regional i en gestió de sistemes d’informació. Ha treballaten empreses de consultoria com Cap Gemini i T-Systems.

Al llarg dels darrers anys ha participat en més d’una vintena d’iniciatives de millora competitiva de clústers a Catalunya coordinant els informesd’anàlisi competitiva en diferents àmbits industrials i/o geogrà�cs on destaquen Motlles i Matrius a l’àrea metropolitana de Barcelona (2005), Adoberiade pell petita a Osona (2005), Fabricació d’aixetes sanitàries al Baix Llobregat (2005), Metall-mecànic al Ripollès (2006), Motocicletes i ciclomotorsa Catalunya (2006), Moble domèstic a Catalunya (2006), Teixits Estrets a Catalunya (2006), El suro a les comarques gironines (2007), Òptica i fotònica aCatalunya (2007) i Nàutica esportiva i d’esbarjo a Catalunya (2008).

Damià Martín (Barcelona, 1980)

Tècnic de Diagnosi i Prospectiva de l’Observatori de Prospectiva Industrial del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat deCatalunya. Llicenciat en Economia per la Universitat de Barcelona, s’ha especialitzat en anàlisi sectorial estratègica i competitiva i ha col·laborat endiversos informes d’anàlisi de competitivitat per a la millora de clústers industrials com El sector de fabricants del moble del Vallès Oriental (2006), Elclúster de llums i aparells d’il·luminació a l’AMB (2007), Els transformadors de suro a Catalunya (2007), El sector de maquinària d’alimentació i begudes alVallès Occidental (2007) i Els reptes i oportunitats de la indústria fotovoltaica a Catalunya (2008).

Edició:Generalitat de CatalunyaDepartament d’Innovació, Universitats i EmpresaSecretaria d’Indústria i EmpresaObservatori de Prospectiva IndustrialCol·lecció:Les diagnosis de l’observatori de prospectiva industrial

Consell de redacció:Tomàs MegíaDamià Martín

Primera edició: Barcelona, febrer del 2009Tiratge: 700 exemplars

http://www.gencat.cat/diue/ambits/empresa/opi

Disseny, maquetació i impressió:www.cege.es

ISBN: 978-84-393-7955-3

BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP

Megía, Tomàs

El Clúster català del suro. – (Les Diagnosis de l’Observatori de ProspectivaIndustrial ; 1)ISBN 9788439379553I. Martín, Damià II. Catalunya. Departament d’Innovació, Universitats iEmpresa III. Observatori de Prospectiva Industrial IV. Títol V.Col·lecció: Les Diagnosis de l’Observatori de Prospectiva Industrial ; 11. Indústria surera – Catalunya 2. Taps de suro – Indústria i comerç –Catalunya674.83(467.1)

D. Leg.: B-8359-2009

Resum executiu

Presentació

CEG

E

Índex

Presentació 7

Introducció 11

Resum executiu 15

1. El suro a Catalunya 17

1.1 Una llarga història de reptes i superacions 18

1.2 Un clúster paradigmàtic 19

1.3 Algunes dades sobre el sector 20

2. Els negocis al tapament de suro 23

2.1 Taps tècnics vs. taps naturals 24

2.2 Comparativa dels negocis 26

2.3 Forces competitives 29

2.4 Principals tendències del negoci 30

3. Augment de la competència 33

3.1 Amorim 35

3.2 Oeneo 35

4. Progrés dels taps alternatius 37

4.1 El TCA 39

4.2 Taps tècnics de nova generació 40

4.3 Tapaments sintètics 41

4.4 Taps de rosca d’alumini 42

4.5 Evolució futura 43

5. Un client globalitzat 45

5.1 El vi tranquil 46

5.2 El vi escumós 48

5.3 Augment de la concentració 49

5.4 Prospectives de producció 50

6. Un consum multilocalitzat 53

6.1 Més sofisticació en el consum del vi 54

6.2 Prospectives de consum 55

7. Qualitat del clúster català 57

7.1 Febleses i fortaleses 58

7.2 Posicionament de les empreses del clúster 60

8. Conclusions 61

8.1 Escenaris de futur 62

8.2 Opcions estratègiques 63

8.3 Reptes i oportunitats 65

8.4 Àrees de millora i línies d’actuació 65

Referències 67

5ÍNDEX

Presentació

9PRESENTACIÓ

Els canvis que s’estan produint en l’economia mundial, els quals es manifesten bàsicament en el que s’ha anomenat globalització i en el canvi tecnològic, faciliten el sorgiment d’un nou model industrial d’àmbit internacional caracterit-zat, sintèticament, per importants canvis en la naturalesa i la dinàmica dels mercats i en les estratègies de les empre-ses; per la internacionalització dels processos de producció i la seva repercussió sobre l’organització de les empreses; i per la importància creixent dels processos d’innovació a les economies industrials.

Aquest entorn de ràpida transformació fa que disposar d’informació econòmica i estratègica de qualitat sigui fona-mental per als empresaris i gestors de la política industrial per tal de poder prendre ràpidament les mesures necessà-ries per adaptar-se als canvis i millorar, així, la competitivitat empresarial.

L’instrument de la Secretaria d’Indústria i Empresa que permet disposar d’aquesta informació és l’Observatori de Prospectiva Industrial, creat el 2005 a ran de l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana.

L’Observatori de Prospectiva Industrial, entre d’altres coses, elabora diagnosis sobre la competitivitat dels clústers i sectors industrials de Catalunya, en les quals informa sobre els punts forts i febles de l’activitat, els seus riscos i oportunitats, les fases obsoletes i competitives dels seus processos o les tendències internacionals que l’afecten.

Aquestes diagnosis constitueixen la primera fase del que s’anomena política de clústers, la qual continua, en un se-gon estadi, amb l’aplicació de les recomanacions establertes per part de les empreses interessades, amb el suport d’ACC1Ó, l’agència d’innovació i internacionalització de Catalunya, i d’altres organismes.

Amb aquesta publicació que teniu a les mans, dedicada a la indústria del suro, comença la col·lecció Diagnosis de l’Observatori de Prospectiva Industrial, la qual té per objectiu fer arribar la informació d’aquestes diagnosis al major nombre possible de persones, empreses i entitats interessades en millorar la competitivitat del teixit industrial de Catalunya.

S’ha triat el sector del suro per començar la col·lecció atès que es tracta d’un clúster que ha esdevingut líder mundial en la seva especialitat però que en l’actualitat viu una època de pressions competitives extraordinàries derivades, sobretot, de l’aparició de productes substitutius.

Desitgem que les aportacions d’aquest document, i dels que formaran la col·lecció, siguin realment útils, tant per als empresaris a l’hora de prendre decisions estratègiques, com per als gestors de la política industrial a l’hora d’establir mesures de suport a la competitivitat i a l’adaptació als canvis de l’entorn.

Antoni Soy i CasalsSecretari d’Indústria i Empresa

Introducció


La producció de suro i la seva transformació a Catalunya han estat activitats tradicionals artesanals, i com a tal van viure un procés de forta industrialització a finals del segle xix amb l’arribada de la primera maquinària pesada i amb la concentració de l’activitat industrial en grans colònies en detriment dels petits obradors de l’època. Catalunya, i més concretament la regió que engloba l’alta Selva i el Baix Empordà, esdevé al llarg del primer quart del segle xx una referència mundial en la producció de suro i en la seva manufactura amb la presència de la multinacional Manufac-tures del Suro Armstrong SA. Poc a poc, els nivells d’exportació de matèria primera i de manufactures augmenten i es va consolidant un clúster industrial gràcies a la generació d’una indústria auxiliar molt atomitzada i d’una indústria pròpia de maquinària per a la producció. No és fins a la Segona Guerra Mundial quan es pateix una crisi en els mercats exteriors que condueix a un progressiu abandonament de l’explotació surera i, per tant, del negoci de la matèria pri-mera. Tot i això, el segment transformador del suro aconsegueix al llarg de les dècades següents assolir una posició capdavantera en la producció i comercialització a través de l’especialització en taps i de l’adquisició d’empreses de preparació a Extremadura i Andalusia per assegurar la provisió de la matèria primera. Aquesta situació es perllonga l’últim quart del segle xx fins que a principis del xxi es comencen a donar processos de concentració interns i externs. En l’actualitat comptem a Catalunya amb un sector líder a nivell mundial en producció i comercialització de taps tècnics per a vins escumosos i amb un posicionament alt en taps naturals per a vins tranquils. Tot i això, el sector està immers en una etapa de canvis en el funcionament dels negocis del tapament on la globalització dels mercats del vi, el creixement de la competència portuguesa i, sobretot, la penetració dels taps alternatius no basats en suro modifi-quen substancialment l’equilibri de forces.

Per això, el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya va posar en marxa l’any 2007 una iniciativa per tal de reforçar la competitivitat d’aquest sector industrial.

El projecte es realitzà mitjançant una metodologia que combina l’anàlisi i el procés; la teoria i la pràctica. Així, la diag-nosi que aquí es presenta, que estudia el nivell competitiu del sector, les tendències de futur del negoci i els reptes i oportunitats que se’n deriven, va ser seguida per un pla d’actuacions impulsat per ACC1Ó i coordinat amb l’Institut Català del Suro.

Per realitzar aquesta diagnosi es va recollir informació explícita sobre el sector de fonts primàries i secundàries, es va obtenir informació estratègica directament dels diferents agents implicats i, finalment, es va processar tot aquest co-neixement amb el suport d’eines d’anàlisi amplament testades com són el DAFO i el Diamant i les 5 forces de Michael Porter, entre d’altres.

En concret, s’ha realitzat un total de 40 entrevistes repartides entre els diferents industrials del sector, una mostra significativa de les diferents bodegues i caves catalanes, enòlegs, sommeliers i distribuïdors especialitzats. Així ma-teix, s’ha de destacar el continu suport donat per part dels responsables de l’AECORK i de l’Institut Català del Suro. De

13INTRODUCCIÓ

la mateixa manera s’ha pogut disposar d’estudis de referència internacional respecte al tap de suro, als tapaments alternatius i al negoci del vi que són referenciats al final d’aquesta publicació.

Posat que, principalment, el producte del clúster del suro a Catalunya és un component més dins de la complexa indústria del vi, ha estat imprescindible analitzar amb profunditat les tendències mundials de futur en el negoci del vi per tal de poder estimar uns escenaris sobre l’evolució de les comandes de taps de suro. Per realitzar aquesta pros-pectiva en el sector del vi hem tingut la sort de poder disposar d’un seguit d’estudis que han coincidit en el temps amb el projecte del suro.

Per a nosaltres resulta tan interessant el coneixement generat com el camí recorregut per arribar-hi. Per aquesta raó hem volgut estructurar aquesta publicació seguint la història lògica i seqüencial del procés de reflexió viscut, començant pels precedents i les primeres hipòtesis de treball, continuant per les diferents reflexions que ens han calgut per entendre el problema i, finalment, resolent el problema amb una sèrie de conclusions. Aquesta forma d’estructurar el contingut ens permet sintetitzar aquest coneixement centrant-nos en aquells aspectes més determi-nants que ens condueixen directament a les conclusions. Tot i això, presentem una sèrie de quadres específics sobre aquells continguts complementaris que, no essent estructurals en el sentit abans definit, pensem que sí que aporten un valor extra a la visió de la situació del negoci del suro.

Òbviament i per raons de confidencialitat, les dades i la informació presents en aquesta publicació es concreten com a màxim a un nivell agregat per segments de negoci, mai a nivell d’empresa individual, excepte quan aquesta informació es trobi a disposició pública.

Resum executiu


El sector del suro a Catalunya es concentra en un 98% (facturació) en la producció de taps de suro per a l’embotella-ment d’ampolles de vi tranquil i vi escumós. Factura prop de 230 milions d’euros amb un nivell d’exportació al voltant del 50% i ocupa més de 1.200 treballadors. El 55,62% de la facturació dels fabricants es concentra en les 5 empreses de més grandària.

L’anàlisi de les dades financeres dels dos segments de negoci, taps per a vi tranquil i taps per a vi escumós, evidencia que la situació competitiva d’aquests dos negocis està passant per un cicle baix, especialment accentuat en el seg-ment de taps per a escumós.

El sector està vivint un canvi de paradigma determinat per l’augment de la competència, tant de les actives empreses dels suro portugueses com de la corresponent als tapaments alternatius, i per la globalització del sector del vi que està dibuixant uns escenaris de mercats molt interrelacionats i altament dinàmics, on els paràmetres canvien de ma-nera contínua i on cada cop és fa més difícil tenir capacitat d’influència. L’anàlisi de la informació recollida convida a pensar que ens trobem en una etapa d’altes pressions competitives i d’entorn que estan motivant canvis importants al negoci del suro i, en concret, al sector català a curt i mitjà termini i que incideixen directament en la quota de mercat i en els marges d’explotació.

En un escenari a 5-10 anys vista, tot apunta a que el més probable és que continuï havent-hi una concurrència dels diferents tipus de tapaments per a vi tranquil amb una quota més alta per part de la rosca screw-cap i una consolida-ció d’uns taps sintètics cada cop més millorats tècnicament. El tap de suro natural continuarà desplaçant-se cap a les gammes més altes i els taps tècnics poden perdre quota respecte als alternatius i a les noves generacions de taps de suro si no es fan evolucions tècniques per satisfer la demanda.

La moda, el packaging, la facilitat d’ús, la uniformitat, la parametrització i el menor preu, d’una banda, recolzaran la dinàmica positiva dels tapaments alternatius; mentre que la tradició, la confiança i els beneficis ecològics defensaran la posició del tap de suro natural.

Pel que fa als taps per a vi escumós, el més probable és que sorgeixin noves modalitats de taps tècnics que puguin guanyar una quota significativa als actuals existents al mercat. En canvi, no s’espera cap incidència rellevant per part dels taps sintètics per a vi escumós.

El negoci de suro encara, doncs, una època excepcional de grans reptes. El clúster català del suro disposa dels recursos i de la qualitat per liderar el canvi tecnològic, d’innovació, de mercats i de defensa i promoció dels valors funcionals, ecològics i socioeconòmics del suro per estrènyer les relacions de col·laboració amb tots els agents de la cadena de valor del vi per tal d’enrobustir el seu posicionament de lideratge.

El suro a Catalunya

1


1.1 Una llarga història de reptes i superacions

Les primeres referències de l’activitat surera a Catalunya es remunten a la segona meitat del segle xviii i es com-posa inicialment de petits tallers artesanals i uns primers comercialitzadors focalitzats primordialment al mercat francès del vi i el xampany. Ja en aquests inicis, l’activitat es localitza a les comarques de la Selva i de l’Empordà.

La mecanització del procés productiu, a la segona meitat del segle xix, és el primer canvi important viscut pel clús-ter català. A aquest fet també hi hem de sumar la gran contribució que va suposar el ferrocarril per tal de donar sortida als taps de suro catalans que ja aleshores compten amb un mercat exterior considerable.

Ja a finals del segle xix i al llarg del primer quart del segle xx, la indústria surera catalana assoleix tot el seu esplen-dor coincidint també amb l’esclat de la indústria local del cava, que actua com a gran arrossegador del sector. El gran volum de producció de taps permet assolir alts nivells de mecanització i posicions altament competitives.

Al llarg de la Segona Guerra Mundial, el sector viu un deteriorament molt important en la seva demanda interna-cional. Arran d’aquest constrenyiment als mercats més propers i aprofitant el despertar de nous països productors de vi, el sector català amplia les seves fronteres comercials a nivell intercontinental.

Cap als anys setanta i vuitanta és quan comença a deixar-se notar la gran competència dels taps portuguesos i extremenys, i és a partir d’aleshores quan les empreses catalanes fan grans esforços en integrar processos de la cadena de valor mitjançant l’establiment de plantes de preparació del suro a Andalusia i a Extremadura i en po-tenciar les seves xarxes de distribució i filials als mercats internacionals.

El 1991 es crea l’Institut Català del Suro (ICS) amb la finalitat de promoure i desenvolupar el sector surer en tot el cicle productiu mitjançant l’estudi, la investigació, l’assessorament i l’assistència a les empreses, les persones i els organismes relacionats amb el sector. Any rere any, l’ICS s’anirà consolidant com un dels factors més determinants de competitivitat del clúster català del suro.

El sector català del suro ha assolit actualment un posicionament de lideratge en el negoci dels taps destinats a vins escumosos i una quota molt significativa en la producció i/o comercialització de taps per a vins tranquils. En aquestes darreres dècades, el sector ha focalitzat els seus esforços tant en l’augment de la productivitat com en la millora dels seus sistemes de qualitat.

La història més moderna d’aquest negoci parla de grans canvis en el sector del vi, tant a nivell de consum, com de distribució, com de producció, de tapaments alternatius no basats en suro que estan assolint grans quotes de penetració, de moviments de concentració que estan donant com a resultat una reestructuració del negoci a tots

19EL SURO A CATALUNYA

els nivells, amb la consolidació de grans players que controlen tota la cadena de valor i la matèria primera i de grans canvis tecnològics pel que fa al producte i al procés productiu.

El gran repte de la indústria del suro a Catalunya passa per fer front a totes aquestes amenaces i oportunitats, que estan coincidint en el temps com mai havia passat, a partir de les seves febleses i fortaleses per tal d’esdevenir una indústria més forta i més competitiva.

1.2 Un clúster paradigmàtic

L’activitat del suro a Catalunya congrega tots els agents de la cadena de valor, tant fabricants de producte final com preparadors i fabricants de producte intermedi, com gestors de la producció i comercialitzadors de producte final. També inclou proveïdors de maquinària i de programari específics. Compta també amb l’associació AECORK i amb l’Institut Català del Suro (ICS), una iniciativa en consorci promoguda per la pròpia associació, el Consorci Forestal de Catalunya; les diferents cambres de comerç de la zona, així com dels seus ajuntaments; la Universitat de Girona i el mateix govern de la Generalitat de Catalunya mitjançant diferents departaments implicats en el suro i en l’activitat surera.

Mapa d’agents de l’activitat surera a Catalunya

AECORKUNIVERSITATS

i CENTRES TECHINSTITUT CATALÀ

DEL SURO FIRES

ENÒLEGS SOMMELIERS

PREMSAESPECIALITZADA

PROVEÏDORS:

DISCOS DE SURO

MÀNECS

GRANULAT

COLES

PLANXES

MAQUINÀRIA

FABRICANTS DE TAPS PER A VI ESCUMÓS

EMBOTELLADORS DISTRIBUCIÓ VI

CONSUMIDOR FINAL

HORECA

AGENTS COMERCIALS I

INTERMEDIARIS

BOTIGUES

FABRICANTS DE TAPS PER A VI TRANQUIL

MANUFACTURES

1 2

3

4

5

Font: Elaboració pròpia a partir d’entrevistes.

L’activitat surera catalana està concentrada en un àrea geogràfica molt reduïda. L’extracció del suro s’estén a les comarques de la Selva i el Baix Empordà, mentre que l’activitat més industrial, la transformadora del suro, està acotada, amb alguna excepció, als termes municipals de Cassà de la Selva, Sant Feliu de Guíxols, Caldes de Mala-vella, Palamós i Palafrugell.

L’activitat de la transformació del suro a Catalunya està altament especialitzada: prop del 98% de la facturació prové dels taps de suro per a l’embotellament d’ampolles. Catalunya deté el 10% de la quota mundial dintre de l’especialitat per a taps tranquils i més del 60% de la de vins escumosos, essent minoritàries altres activitats com la fabricació de panells, la de parquets i la d’altres manufactures més marginals.


Ens trobem, doncs, davant d’un clúster per definició que explica en gran mesura la longevitat de l’activitat en un territori tan acotat, i aquest posicionament de lideratge. El clúster és la fortalesa del sector i és també l’eina amb què compta el sector per superar els reptes de futur.

1.3 Algunes dades sobre el sector

La producció de suro a nivell mundial es concentra a la Península Ibèrica on s’obté el suro de millor qualitat, que és el que s’utilitza en l’elaboració dels taps. Altres productors d’aquesta matèria primera són els països del Magreb (Marroc, Algèria i Tunísia) i Brasil, essent aquest últim un fabricant emergent de taps, això sí, en l’actualitat de baixa gamma i exclusivament per als mercats llatins.

Pel que fa a la Península Ibèrica:

• Portugal és el productor principal, tant en matèria primera com en productes manufacturats. Portugal combina les activitats d’extracció, preparació i transformació del suro. La seva producció de suro se situa al voltant de les 185.000 tones anuals, el 54% mundial, i compta amb unes 900 empreses i 12.500 treballadors en la seva indús-tria transformadora. Exporta prop de 600 milions d’euros només en taps de suro, i és el líder en la producció i comercialització de taps per a vins tranquils. Aquesta indústria es concentra en les regions d’Aveiro i de Setúbal on es troben moltes de les principals empreses mundials, amb Amorim al capdavant.

• Extremadura és un gran productor de suro des d’on es nodreixen gran part de les empreses catalanes. La seva producció és de 25.000 tones anuals i la seva indústria està especialitzada en les primeres fases de la cadena de valor, la preparació del suro. El sector ocupa prop de 1.000 treballadors i factura més de 120 milions d’euros. La principal concentració la trobem al clúster de San Vicente de Alcántara amb 65 empreses que s’han constituït en Agrupació d’Empreses Innovadores (AEI) el 2008. Destaca l’empresa Corchos de Mérida, propietat d’Oeneo, on s’estan fabricant els taps tècnics de nova generació DIAM que més endavant tractarem amb més detall.

• Andalusia, a l’igual d’Extremadura, es dedica principalment a l’extracció i a la preparació del suro, amb prop de 36.000 tones anuals i amb una massa crítica d’una cinquantena d’empreses que facturen al voltant dels 110 milions d’euros. Cal destacar l’empresa SAMEC que forma part del grup italià Colombin, un dels grans del sector.

• A Catalunya trobem totes les activitats de la cadena de valor, tot i que aquests darrers anys les empreses s’han concentrat en la fabricació del tap de suro a partir de productes més o menys elaborats i en la comer-cialització del producte acabat. L’activitat d’extracció es troba en uns nivells residuals de producció de suro d’unes 7.600 tones anuals. El sector compta amb prop de 80 empreses que l’any 2007 van facturar 228 mili-ons d’euros, ocupen més de 1.200 treballadors i produeixen i comercialitzen uns 2.700 milions de taps.

21EL SURO A CATALUNYA

El negoci del suro a la Península Ibèrica

185.000 tones/any12.500 ocupats960 milions d’euros de facturació




Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’INE portuguès, Asecor i registre mercantil (darreres dades disponibles).

Aquest sector ha estat i continua sent intensament exportador. La configuració dispersa del seu principal client, la in-dústria del vi, ha portat la indústria del tap de suro a tots els racons del món. En el cas concret de Catalunya, es manté un grau d’exportació del 50% gràcies al gran posicionament exterior en el segment de taps per a vins escumosos, on les principals empreses de producte acabat exporten una mitjana del 75% de la seva producció. Els principals destins dels taps de suro catalans han estat tradicionalment França, Argentina, Itàlia, Alemanya, Estats Units, Suïssa i Xile, tot i que estem assistint al creixement de la quota d’altres mercats dintre del nou món del vi (a més dels ja esmentats Ar-gentina, Xile i Estats Units, també Sud-àfrica, Austràlia, Brasil, Mèxic, Nova Zelanda i Uruguai), així com de productors emergents del vi com, per exemple, Rússia, Xina, Ucraïna i Romania, alguns d’aquests amb molta potencialitat que hauran de ser considerats en les estratègies de mercats del sector català del suro.

Els negocis al tapament de suro

2


La pròpia segmentació en la indústria i en el negoci del vi (d’una banda vins tranquils: blancs, rosats i negres i d’altra vins escumosos: caves, xampanys, lambruscos, proseks, etc.) ha conformat una segmentació anàloga en la indústria i en el negoci del tap de suro a Catalunya: productors i comercialitzadors del tap per a vi tranquil, d’una banda, i productors i comercialitzadors del tap per a vi escumós, de l’altra.

Per ordre d’importància, al clúster català hi trobem també un tercer negoci relacionat amb la producció de compo-nents i productes intermedis com ara discos de suro natural, mànecs aglomerats de suro granulat i taps semiacabats que són proveïts als productors i comercialitzadors de taps, ja siguin locals o exteriors.

Així mateix, hem identificat altres negocis més minoritaris com són la producció de granulat de suro, la intermediació en la comercialització dels taps, la mateixa distribució dels taps, la construcció de maquinària de producció i la provi-sió de serveis auxiliars als fabricants, a més d’alguns negocis puntuals relacionats amb la preparació del suro.

En aquesta publicació ens centrem en l’anàlisi de la competitivitat dels principals segments de negoci que con-formen el nucli del suro a Catalunya, que representen la seva fortalesa i que donen sentit als altres negocis més minoritaris de la cadena de valor. Tot i això, el clúster català del suro no es pot comprendre correctament si no es fa des d’un enfocament global amb tots els negocis presents.

Abans de continuar cal apuntar que seguint la tendència global de terciarització de la indústria catalana en general, en el sentit que cada cop més els fabricants de producte dediquen més esforços a les operacions de dis-seny, màrqueting i comercialització en detriment de la producció en sí mateixa, la indústria del suro ha desinte-grat les fases més primàries de la cadena de valor i ha multiplicat esforços comercials per abastar el cada cop més complex mercat internacional. Així, dintre del cabàs d’empreses productores de taps de suro, ens trobem amb les que realitzen totes les fases de la cadena, les que parteixen de l’assemblatge de components, les que només fan els acabaments i fins i tot les que, si bé fa uns anys realitzaven alguna de les fases productives, en l’actualitat han abandonat la producció i s’han focalitzat en la comercialització de taps fabricats per altres.

2.1 Taps tècnics vs. taps naturals

Històricament, i tal com ha quedat palès anteriorment, els productors catalans se segmenten segons el segment de la indústria del vi a la qual es dirigeixen: o bé taps per a vi tranquil o bé taps per a vi escumós, tot i que darrerament, per motius de diversificació que tot seguit descriurem i fruit també de fusions empresarials, cada cop són més les empreses que poden produir i comercialitzar els dos tipus de taps.

25ELS NEGOCIS AL TAPAMENT DE SURO

Els processos productius han estat històricament diferents: mentre que el tap per a vi escumós ja fa molts anys que es fabrica a partir d’un granulat de suro i la incorporació d’1 o 2 discos de suro natural, el tap per a vi tranquil es fabrica segons l’encuny de bandes de suro natural prèviament preparades i seleccionades.

D’altra banda, a Catalunya trobem un conjunt de proveïdors de producte intermedi que s’utilitza en la fabricació del tap. Aquests fabricants s’especialitzen principalment en la generació de suro granulat, en la fabricació dels discos de suro homogeni, en la fabricació de mànecs per a taps tècnics i en la generació de taps naturals semiacabats. El conjunt d’aquestes empreses representa prop del 20% de la facturació total de la indústria catalana del suro.

Els taps de suro, al seu torn, es classifiquen tradicionalment en naturals, amb el 100% de component suro homogeni, i tècnics, amb un percentatge variant entre un suro més o menys granulat i compactat a base de coles especials i uns discos de suro homogeni que s’acoblen al granulat i que mantenen el contacte amb el vi. El reglament europeu acor-dat per la confederació europea CELIÈGE estipula que el tap de suro ha de contenir un mínim del 51% de suro.

El pes de la MMPP

Collita Repòs Bullit Perforació Marcatge Tractaments Embalatge

La matèria primera és clau en el procés de transformació del tap. El pes del suro en l’escandall de costos del tap se situa en el 70%. Aquests darrers anys el preu del suro es manté estable tot i que el seu preu de referència duplica i gairebé triplica al de principis dels anys noranta. Per tant, el seu màxim aprofitament i l’eficiència més acurada en la seva transformació són bàsiques per als comptes d’explotació de les empreses transformadores de suro.

Cal distingir entre els taps naturals i els taps tècnics. Si els naturals presenten pràcticament un 100% de suro en la seva composició, els taps tècnics presenten un percentatge lleugerament inferior ja que s’utilitzen coles per a la compactació del granulat. El cas extrem el representen els taps tècnics de nova generació, on trobem de paradigma el tap DIAM d’Oeneo on el component suro escassament supera el 50%.

La majoria dels fabricants integren les fases productives avançades en la cadena de valor. En el segment de fabricants de tap de suro natural es donen alguns casos de control integral de la cadena. La indústria fabricant de taps és vertical en processos de manera que són poques les empreses que hagin externalitzat part del seu procés de producció.

Històricament, les empreses de taps per a vi tranquil es podien equiparar a les empreses que produïen taps de suro natural, i de la mateixa manera les empreses de taps per a vi escumós amb els taps tècnics. Tot i això, a partir de l’apa-rició i del gran èxit del tap anomenat 1+1, tap tècnic econòmic destinat al mercat de vins tranquils i amb un procés productiu molt similar al del tap per a vi escumós, tots els productors de taps per a vi escumós han aprofitat la seva tecnologia de producció per entrar també en el negoci dels taps per a vins tranquils de la mà d’aquest 1+1. Aquest subsegment de negoci representa una mitjana del 10% de la producció per a aquestes empreses. De la mateixa ma-nera, els productors de taps naturals també han incorporat aquest tap tècnic 1+1 a la seva oferta de producte, ja sigui via producció pròpia o bé via comercialització de producte acabat.


És per aquesta raó que trobem més exacta la segmentació per tècnics vs. naturals tot i que en molts capítols i en bene-fici de la comprensió es parlarà de taps per a vi escumós i de taps per a vi tranquil. Atesa la dificultat per conèixer el pes exacte de cada tipus de tap per a cada empresa, a l’hora de comparar segments de negoci ho farem partint d’aquesta segmentació. En tot cas, aquesta singularitat serà sempre informada.

2.2 Comparativa dels negocis

Els fabricants de taps per a vi escumós facturen prop de 92 milions d’euros i ocupen 470 treballadors. Catalunya concentra al voltant del 60% de la producció mundial i té com a principals referents Trefinos, Francesc Oller, Tesa, Subertap i Mundial Cork. Els fabricants de taps per a vi tranquil sumen una facturació agregada de 86 milions d’euros i 360 treballadors, amb referents com J Vigas, Corcho del País, Parramon Exportap, Rich Xiberta, Manel Serra, Narciso Mercader, que representa el 10% mundial en aquest tipus de taps. Un 55% de la facturació dels fabricants de taps de suro es concentra en les 5 empreses de més grandària.

Com es pot comprovar a les gràfiques comparatives del període 2000-2007, el segment del tap per a vi tranquil pre-senta una major estabilitat. En concret, la facturació ha crescut un 50% mentre que al segment del tap per a vi escumós es produeixen grans oscil·lacions amb un decreixement net del 8,4%. Les dades d’ocupació tenen un comportament molt similar a les de facturació: gran creixement (82%) en els fabricants de taps per a vi tranquil i lleugera caiguda (12%) per als fabricants de taps per a vi escumós.

L’anàlisi de la rendibilitat de la inversió (ROI) ens aporta més informació sobre aquests dos negocis diferents: per taps per a vi tranquil se situa en el 5,3% aproximadament, havent perdut el 17% des de l’any 2000. Unes xifres que es po-den considerar acceptables dins la dinàmica general de la indústria catalana. En canvi, el ROI del segment de taps per a vi escumós es trobava al 2,5% el 2007, gairebé la tercera part del que presentava l’any 2000.

Tot i aquesta diferència favorable per al segment de taps per a vi tranquil, cal subratllar el fet preocupant que el ROI general està baixant al mateix temps que augmenta la facturació i l’ocupació. Aquesta dada evidencia la major pressió en preus per part dels embotelladors del vi que està provocant la reducció del seu resultat d’explotació, però també l’augment de la inversió en actius materials.

En termes de balança exterior, el sector català exporta més de la meitat de la seva producció de taps de suro: el 75% del total exportat es destina a mercats tradicionals i el 25% als nous productors de vi.

En el segment de taps per a escumosos, Catalunya gaudeix d’una posició de lideratge ja que les seves exportacions suposen aproximadament el 60% del total mundial. Això no obstant, les vendes a l’exterior presenten una tendència a la baixa fruit del reforçament de la competència.

El principal client de taps per a escumosos catalans és França, gran productor de la beguda escumosa per excel·lència, el xampany. Amb unes exportacions de 29 milions d’euros el 2007, França representa el 50% del total d’exportacions catalanes de taps per a escumosos. La segueixen a distància Itàlia, Alemanya i EUA. Cal destacar Argentina, que ocupa la 5a posició en el rànquing d’exportacions i presenta un creixement espectacular en els darrers 6 anys fins als 3 milions importats el 2007.


Evolució de la facturació dels fabricants de taps de suro

Taps per a tranquils

Taps per a escumosos

50

60

70

80

90

100

110

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Evolució del nombre de treballadors dels fabricants de taps de suro



180

230

280

330

380

430

480

530

580

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Evolució de la rendibilitat econòmica dels fabricants de taps de suro

0

1

2

3

4

5

6

7



2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Font: Elaboració pròpia amb dades del registre mercantil.


Evolució del sector exterior de taps per a escumosos

0

10

20

30

40

50

60

70

80

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

Taxa de cobertura (escala dreta)2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Exportacions

Importacions

Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’Estacom. Dades en milions d’euros.

Evolució del sector exterior de taps per a vi tranquil

Taxa de cobertura (escala dreta)0

5

10

15

20

25

30

35

40

0

20

40

60

80

100

120

140

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Exportacions

Importacions

Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’Estacom. Dades en milions d’euros.

En el mercat de taps per a vi tranquil, Catalunya amb 34,8 i 29,6 milions d’euros representa el 48% de les exportacions i el 44% de les importacions espanyoles respectivament. A l’inrevés del sector espanyol, el sector català ha eixamplat el seu sector exterior. La seva dependència interna és menor i aprofita el dinamisme dels nous països productors de vins.

Tot i la seva evolució positiva, la balança comercial dels fabricants de taps per a tranquil és molt inferior a la dels fabri-cants de taps per a escumós.

Per mercats, els destins dels fabricants de taps per a vi tranquil són França amb un 32,35%, Argentina amb un 18,04%, EUA amb un 10,7%, Itàlia amb un 9,6%, Suïssa amb un 6,25% i Xile amb un 5,5%.


2.3 Forces competitives

La competència s’ha intensificat a causa de l’augment de la penetració dels fabricants portuguesos, alguns dels quals han esdevingut grans corporacions amb alta capacitat de producció i de control de la matèria primera.

L’aspecte més determinant, però, en la competitivitat del negoci del tap de suro són els esmentats taps alternatius. Tant els taps sintètics com les rosques basades en alumini han organitzat potents lobbies de recolzament i han assolit alts graus de penetració.

Mercat de tapaments mundial

Tipus de tapamentUnitats estimades

(Evolució 2003-2006)Tendència

Taps de suro 15.960 milions–6%

Taps sintètics2.480 milions+40%

Rosca1.240 milions+400%

Font: Skalli&Rein.

El tap de suro ha viscut la darrera dècada immers en la controvèrsia originada, d’una banda, per certs taps de suro poc fiables que han alimentat la desconfiança en el producte en el sentit del TCA (tricloroanisol, compost associat al conegut “gust a suro”, que es tractarà més endavant) i, de l’altra, per l’interès de certs grups de pressió i de productors de taps artificials en desprestigiar el producte suro natural mitjançant estudis tècnics i sensorials. El resultat d’aquest debat és una indústria exemplar en control de qualitat però també un repartiment del negoci del tapament del vi, on els sintètics i les rosques d’alumini tenen una quota molt consolidada i amb bones perspectives de creixement, especialment dins el conjunt de països productors de vi del nou món del vi.

Les alternatives al tap de suro són actualment molt rellevants ja que s’han consolidat al mercat, continuen investigant i augmenten la seva acció de lobby. Aquest fet obliga el sector surer a enfortir la seva estratègia fent un enfocament cap als clients, prescriptors i, sobretot, cap al client final, els seus patrons de consum, els seus criteris de decisió i els nous mercats emergents.

La producció de matèria primera està controlada per pocs i grans competidors portuguesos. És una producció poc elàstica que ha facilitat en cert grau la penetració dels taps alternatius al no poder donar resposta a la demanda en el lloc i en el moment adequats. L’extracció autòctona és actualment tan minsa que ha deixat de significar un factor competitiu a Catalunya. El negoci del tap de suro és altament sensible al preu de la matèria primera, ja que representa prop del 70% del cost total del producte.

La globalització en el món del vi està dotant la gran distribució d’una capacitat de decisió sobre el tipus de tapament mai abans viscuda. Així mateix, el sector del vi es va concentrant i augmenta, per tant, la capacitat de negociació dels grans productors, que són els més proclius a les noves alternatives en tapament, mentre que el petit celler demostra la seva fidelitat amb el producte. En aquest sentit, la presència a Catalunya de sectors tan forts com el del cava i el del vi han permès al sector surer desenvolupar-se tal com ho ha fet. En efecte, el sector del suro està íntimament lligat


amb la salut del sector del cava i del vi. Tot i això, si bé la contribució d’aquesta indústria client autòctona ha estat crucial per al desenvolupament de la indústria del suro, també és cert que, per exemple, la “guerra del cava” viscuda a principis de dècada ha contribuït de manera negativa en els marges al subsector del tap per a escumosos.

Pel que fa a aquest punt, cal considerar també que els mercats del vi són més globals i que els productors de vi locals, considerablement exportadors, es veuen obligats a tapar segons els requeriments dels mercats de destí.

El tap de suro actual és madur, difícil de diferenciar, desigual per la pròpia natura del material, i potser ha arribat al seu punt de tecnificació més alt. Les evolucions tècniques en el tap han anat sempre en la línia de reducció del compo-nent suro homogeni. De fet, estan sorgint els darrers anys nous productes basats en microgranulat de suro que, amb major o menor impacte, evidencien que la pressió en el sector està generant innovacions diferenciadores.

En l’aspecte comercial, el negoci del suro precisa de proximitat amb el client. Mentre les fases de preparació del tap se-miacabat es poden realitzar en diferit, les fases de marcatge i els acabaments finals estan més restringides pel termini de lliurament i, per tant, les distancies són més determinants. Si bé el món més tradicional del vi està ben cobert, el territori corresponent al nou món del vi està insuficientment abastit. En el cas del tap per a vi tranquil, la situació s’agreuja perquè les empreses tenen menys dimensió i, per tant, menys capacitat d’establir plantes de marcatge i acabaments finals a l’exterior.

En conclusió, el sector es troba immers en una conjuntura competitiva convulsa dins uns escenaris de mercat molt globalitzats i altament dinàmics, on els paràmetres canvien de manera contínua i sobre els quals cada cop és més difícil tenir capacitat d’influència. Aquesta anàlisi i les evidències recollides conviden a pensar que ens trobem en una etapa d’altes pressions competitives i d’entorn que estan motivant canvis importants al negoci del suro i, en concret, al sector català a curt i mitjà termini.

2.4 Principals tendències del negoci

El negoci del tapament, en general, està vivint fenòmens importants que poden tenir més o menys impacte però que, en qualsevol cas, cal tenir en contínua monitorització:

• Penetració dels tapaments alternatius i substitutius, basats en silicones, polímers, aluminis o, fins i tot, noves generacions de taps basats en pols de suro i amb tractaments específics, que estan obrint-se espai al mercat. Aquesta penetració és irreversible en tant que el grau d’acceptació d’aquests taps alternatius s’ha consolidat al llarg dels darrers anys.

• Aparició de nous sistemes d’envasat com els bag in box, els plàstics, les llaunes, els tetra-brik, que poden desplaçar el vidre en vins d’alta rotació amb la consegüent pèrdua de mercat que això pot significar per al tap de suro.

• Els productors de vi s’estan concentrant en grans grups més globals i amb major poder de negociació. La decisió sobre el tapament a utilitzar està cada cop més determinada pel mercat destí. Busquen taps més neu-tres, uniformes i parametritzables que puguin garantir l’evolució del seus vins en la línia desitjada.

• La gran distribució comença a jugar un paper determinant en l’elecció del tipus de tapament, sia directament mitjançant les seves marques blanques, sia a través de restriccions sobre els seus proveïdors.

• El consumidor final és cada cop més divers i també la seva segmentació. A grans trets, es presenta una pola-rització entre consumidor tradicional vs. consumidor innovador, on els valors de romanticisme i tradició del suro deixen pas a d’altres com el convenience i la moda.


El complex negoci del vi

VITICULTORS

Institucions:

à

-

CELLERS

COOPERATIVES

IMPO

RTAD

OR

DIST

RIBU

IDOR

CONS

UMID

OR

à

INDÚSTRIA SURERA

El negoci del suro està supeditat al complex mapa d’agents del negoci del vi. Si bé el seu client directe és el celler o més concretament l’em-botellador, l’industrial del suro ha de conèixer quines són les preferències i les tendències en el negoci, tant pel que respecta als cellers com als distribuïdors del vi com, i és el més important, al consumidor final.

L’emergència de nous països consumidors i productors de vi amb escassa tradició del suro obliga els industrials del suro a intensificar els seus esforços en el coneixement dels aspectes estratègics d’aquest negoci que puguin afectar de manera directa i indirecta el tap de suro.

Font: Cluster Development.

Augment de la competència

3


L’activitat de fabricació de taps de suro presenta unes barreres d’entrada altes. El know-how, la maquinària, les xarxes comercials i de distribució, la confiança de les bodegues, són factors que dificulten l’entrada de nous productors.

Tot i així, quan parlem dels principals segments de negoci, taps per a vi tranquil i taps per a vi escumós, ens trobem que les barreres d’entrada entre aquests segments de negoci són relativament baixes. En efecte, el productor dels taps de vi tran-quil que hagi desenvolupat el tap 1+1 ha hagut d’incorporar una tecnologia i uns processos molt propers al negoci dels taps per a vi escumós i, per tant, pot estar preparat tècnicament per a entrar en aquest negoci. No podem dir el mateix dels productors de taps per a vi escumós, que ho tenen més complicat per entrar al segment del taps per a vi tranquil per-què els processos són molt diferents i la selecció i la preparació de la matèria primera són operacions cabdals en el negoci.

La competència del sector català prové majoritàriament de Portugal. Molts productors portuguesos han vist en el negoci dels taps per a vi escumós un complement al seu negoci tradicional de taps per a vi tranquil i una sortida a la pressió en preus als quals els sotmeten les bodegues.

Cal afegir que en el cas dels productors portuguesos, aquests compten amb un major control de la matèria primera de manera que, en alguns casos molt significatius, els competidors són alhora els proveïdors dels productors catalans.

A banda dels portuguesos, liderats pel grup Amorim, trobem els francesos Oeneo i el grup italià Colombin, propietària de la sevillana SAMEC.

Facturació dels principals fabricants de taps de suro (milions d’euros)

Amorim Oeneo Trefinos+ Agglotap

Piedade Colombin Corcho delPaís+Subertap

0

50

100

150

200

250

Font: Dades del registre mercantil i planes web corporatives.

35AUGMENT DE LA COMPETÈNCIA

3.1 Amorim

Amorim és l’empresa més gran del món en el sector del suro. L’any 2007 va facturar 453,77 milions d’euros amb un EBITDA de 58 milions. El primer semestre del 2008 ha incrementat les seves vendes de taps de suro un 5,3% respecte al mateix període de l’any 2007.

Amorim treballa tots els vessants del suro: elaboració, tapaments, aïllants, aglomerants, parquets i cobertures. La di-visió de tapaments és la més gran amb una facturació de 250 milions d’euros, corresponents a 3.000 milions de taps, i un EBITDA de 28,4 milions d’euros. Aquesta àrea de negoci li representa el 54% del seu volum de negoci. Segueixen els parquets i cobriments per a parets amb un 27% del total i el suro granulat amb 9%.

L’any 2007 destaca per l’ increment d’un 9% en els taps per a escumosos i del 27% en el seu tap tècnic Neutrocork.

La distribució de les seves vendes és la següent: Europa 59%, EUA 15%, Àsia-pacífic 6%, Portugal 5%, Amèrica 8% i Àfrica 2%.

Pel que fa a innovació, Amorim va desenvolupar un sistema de neteja per al granulat de suro anomenat ROSA que li permet reduir la incidència del tricloroanisol (TCA), en un 80%.

Actualment, Amorim està liderant la rèplica del sector als taps alternatius a més de portar a terme projectes molt interessants i de gran inversió en R+D.

3.2 Oeneo

Oeneo és el referent en taps tècnics de “nova generació”. El seu producte estrella és el DIAM, tap que ha estat realitzat en col·laboració amb el Comissariat à l’Énergie Atomique francès i que se sintetitza a partir de pols de suro tractat amb el seu procés exclusiu DIAMANT (patent pròpia) que eradica el TCA amb l’aplicació de materials basats en CO

2

supercrític i altes pressions.

L’any 2007 va facturar 54,5 milions d’euros a la seva divisió de tapament amb un resultat operatiu de 4,4 milions d’euros, 4 vegades més que el 2006. El resultat operatiu de la divisió de tapaments millora un 39% respecte al primer semestre de 2007.

En termes d’innovació, Oeneo ha fet grans esforços fins trobar un tap homogeni, minimitzant el TCA i altres gustos. En concret, el seu procés DIAMANT rebaixa la seva presència per sota els 2 mil·ligrams (per sota de la perceptibilitat humana). L’any 2007 van vendre 165 milions d’unitats.

El més interessant és que l’empresa treballa amb un marge proper al 8,1% que demostra l’alta rendibilitat d’aquests tapaments tècnics. De fet, l’empresa ha abandonat la producció de taps naturals, fet que ha suposat una reducció en la seva facturació però una gran millora en els seus marges.

Progrés dels taps alternatius

4


Com a taps alternatius es consideren tots aquells sistemes de tapaments d’ampolles de vi no basats en el suro. Així, trobem des dels sistemes amb més èxit com els taps basats en algun tipus de material artificial i les rosques d’alumini fins a sistemes més minoritaris basats en vidre com el Vino-Seal. En definitiva, tot un ventall de possibilitats que donen resposta a un gran rang d’enòlegs de cellers de tot el món.

Evitant el debat suro vs. plàstic, que tants arguments exposa, el que sí que és evident és que cadascun d’aquests pro-ductes alternatius presenta una corba d’acceptació per part del consumidor final del vi que creix amb força als inicis i que s’estabilitza amb el temps.

Segons l’enquesta realitzada per la Wine Business Intelligence entre consumidors al Regne Unit, l’acceptació dels taps sintètics s’està mantenint entorn al 85-90% mentre que la rosca, per la seva banda, ha experimentat un augment significatiu al llarg dels darrers anys.

És evident que als mercats tradicionals els índexs són molt més reduïts, però cal interpretar aquestes dades en el sentit que els mercats en augment ja no són els tradicionals, ans al contrari, i que el Regne Unit és un mercat de referència en el consum del vi on es desenvolupen moltes de les tendències en distribució i en consum. En tot cas, es constata que aquests dos principals tapaments alternatius estan aconseguint quallar entre els consumidors i és aquesta la raó per la qual cal considerar-los una amenaça per al tapament basat en suro.

Evolució de l’acceptació dels diferents tipus de tapaments En percentatge

Tap sintètic

Tap de suro

Rosca

2003 2004 2005 2006

80

90

100

70

60

50

40

30

41%

64%

69% 70%

85%86%

90%

88%

99% 97%95% 95%

Font: Wine Business Intelligence.

39PROGRÉS DELS TAPS ALTERNATIUS

4.1 El TCA

“TCA was the worst and best thing for the cork industry,” he said. “TCA was, is, and has always been a problem. And for a long time we talked about it a lot, but there were no solutions. Cork producers were sleeping, because they never had to sell their product. Now they have to sell.” He said those solutions may be coming effective. “In 2003 cork taint was found in 4 percent of all wines sold with a cork, but by 2006, only .02 percent of the wines sealed with a cork were reported to have TCA.”

Pascal Chatonnet, 2007

El tricloroanisol (TCA), compost associat històricament a la presència de certes floridures al suro causants de contaminants olfactius i sensitius en els vins, el “gust a suro”, ha estat el principal problema amb què ha hagut de lluitar el sector del suro aquesta darrera dècada. El descobriment de l’associació TCA amb el suro va fer trontollar la històrica confiança que els cellers tenien en el tap de suro i en els seus productors. Ràpidament es va generar una desconfiança, estimulada en part per la indústria de tapament sintètic que en va veure l’escletxa per castigar la fiabilitat del suro.

El sector del suro va haver de fer un esforç en recerca i en tecnologia com mai abans havia hagut de fer per estudiar, isolar i eliminar el TCA dels seus taps.

Quina és la veritable importància del TCA? (escala 0-5)

0

0.5

1

1.5

2.5

2

3.5

3

4

Spain Italy France USA Austra-NZ South America

Font: Skalli&Rein.

En l’actualitat encara trobem la controvèrsia i multitud de debats sobre la temàtica, però quina és la veritable importància del TCA? L’any 2007, la consultora Skalli&Rein va publicar una enquesta realitzada en 55 països i més d’un miler de cellers de vi sobre la importància donada al TCA (en escala 0-5), on es podia constatar com al món tradicional del vi s’està començant a superar la síndrome del TCA mentre que als països del nou món del vi encara és un aspecte temut.


En tot cas, interpretacions a banda, a partir d’aquestes dades i de les entrevistes realitzades a cellers i caves locals es poden constatar els punts següents:

1. Després de les millores en els sistemes de processament del suro, el TCA es pot reduir per sota dels llindars de sensibilitat humana i s’ha reduït pràcticament un ordre de magnitud el percentatge d’ampolles contaminades. El sector del suro ha fet els deures i ha aconseguit controlar aquest contaminant.

2. Els productors del nou món del vi són molt més sensibles al problema de gust de suro que els productors tradi-cionals. Per la seva banda, els grans productors són molt més sensibles que els petits productors.

3. El 43% dels periodistes especialitzats de la mostra de l’estudi de Skalli&Rein manifesten que el tema TCA és un tema molt “calent”.

4. El resultat d’aquesta controvèrsia ha afavorit el ràpid creixement dels substitutius als països nous productors de vins.

4.2 Taps tècnics de nova generació

Com a taps tècnics de nova generació s’entenen aquells taps que, motivats per la minimització del TCA i d’altres contaminants organolèptics, han estat desenvolupats basant-se en diferents processos d’eliminació d’aquests con-taminants mitjançant altes temperatures o bé altes pressions, principalment.

El sector fa anys que treballa en aquestes solucions, tot i que no és fins als anys recents que han començat a as-sentar-se en el mercat productes amb moltes altes prestacions de qualitat i fiabilitat i que s’estan fent un espai en l’univers del tapament. Aquests productes estan protegits per les patents dels processos de “neteja” dissenyats; parlem d’exemples com el tap Revtech i DIAM d’Oeneo, el procés ROSA d’Amorim, el tap XL de Pietec, etc.

Per la sofisticació de les tecnologies emprades, la utilització de materials no basats en suro i les prestacions assoli-des quant a qualitat, neutralitat i parametritzabilitat per a la funció de tapament, aquests taps representen el gran avanç tecnològic després del tap 1+1.

El producte que més representa aquesta nova generació és el DIAM, de l’empresa Oeneo. Aquesta empresa va apostar per un tap de suro tecnològic i després d’alguna experiència prèvia negativa i amb la col·laboració de la comissió francesa de l’energia atòmica, va néixer el DIAM, del qual s’han venut més de 165 milions d’unitats el 2007 segons les dades de la memòria econòmica de la mateixa empresa. Oeneo també ha desenvolupat una versió per al vi escumós, el DIAM MYTIK, del qual a data d’avui no podem donar dades sobre la seva consolidació al mercat dels taps per a vi escumós.

L’èxit d’aquests tipus de tap és que redueixen la presència de TCA a uns nivells molt per sota de la perceptibilitat hu-mana i no presenten despreniment de pols. I això es fa a partir de la matèria primera suro que es redueix a micropols, de tal manera que ja no resulta tan determinant la qualitat del bloc de suro com la qualitat d’aquesta pols. D’altra manera, per a la fabricació d’aquest tap es pot treballar amb un suro que seria classificat baix per a altres tipus de taps, per no presentar la suficient homogeneïtat al llarg del tap, del granulat o del disc de suro. La homogeneïtat superfi-cial i en termes de densitat del suro passa a ser un aspecte secundari a diferència del tap tradicional. Així, el fabricant d’aquests taps pot calcular amb exactitud i amb antelació quin serà el seu producte resultant i el seu cost a partir de la matèria primera entrant.

Augmentdelacompetència

3

48LESDIAGNOSISDEL’OBSERVATORIDEPROSPECTIVAINDUSTRIAL

5.2Elviescumós

Elsclientsambméspesdelsegmentdelstapsdesuroperaviescumóssónelsproductorsdexampany,decavaidelsspumanteitalians.Elsxampanysestanposicionatsenelssegmentsmésalts,mentrequeelscaveslluitenenlazonaintermèdiaentreaquestsielsméseconòmics,spumanteitalians.

L’estructuraenqualsevoldelstipusd’escumóséspràcticamentlamateixa:existeixunconjuntextensdepetitspro-ductorsfamiliarsiindependentsambunposicionamentmoltaltdintredelseusegment,unconjuntintermedidecavesmésomenysfamiliarsdecaràcterregionalambmarquesdegranprestigiiambprojeccióinternacionaliunseguitdegransgrupsdecaràctermultinacionalambunventallmoltamplideproducte.

Segmentaciódelsproductorsdelesprincipalscategoriesdeviescumós

+

+–

–

PVPAmpolla

Volum

4€CAVA

18€XAMPANYA

LVMH

LANSONINTLPERNOD

RICARDVRANKEN

PETITESC

AV

ESIN

DEPEN

DEN

TSIFA

MILIA

RS

CA

VES

REGIO

NA

LS

GRU

PSM

ULTIN

AC

ION

ALS

BOLLINGER

2,5€SPUMANTE

FREIXENETCODORNIU

JiC PIMECAVA

CHIARLI

SANTACROCE

COOPERATIVES

RUINART

Font:Elaboraciópròpia.

Lesamenacesmésrealsperaltapdesuroperaviescumósnosón,araperara,elstapamentsalternatiusartifi-cialssinómésaviat:

•Tapsportuguesos.Elsproductorsportuguesos,tradicionalmentfocalitzatseneltapnaturalperavitranquil,estandiversificantelseunegocipertaldeferfrontalespressionsdelmercat.Així,aprofitantl’experiènciaentaptècnicqueelshaproporcionateltap1+1estanpenetrantsobretotenelssegmentsmésbaixosdelmercatdeltaptècnicperaviescumós.

Unclientglobalitzat

5


En tot cas, interpretacions a banda, a partir d’aquestes dades i de les entrevistes realitzades a cellers i caves locals espoden constatar els punts següents:

1. Després de les millores en els sistemes de processament del suro, el TCA es pot reduir per sota dels llindars desensibilitat humana i s’ha reduït pràcticament un ordre de magnitud el percentatge d’ampolles contaminades.El sector del suro ha fet els deures i ha aconseguit controlar aquest contaminant.

2. Els productors del nou món del vi són molt més sensibles al problema de gust de suro que els productors tradi-cionals. Per la seva banda, els grans productors són molt més sensibles que els petits productors.

3. El 43% dels periodistes especialitzats de la mostra de l’estudi de Skalli&Rein manifesten que el tema TCA és untema molt “calent”.

4. El resultat d’aquesta controvèrsia ha afavorit el ràpid creixement dels substitutius als països nous productorsde vins.

4.2 Taps tècnics de nova generació

Com a taps tècnics de nova generació s’entenen aquells taps que, motivats per la minimització del TCA i d’altrescontaminants organolèptics, han estat desenvolupats basant-se en diferents processos d’eliminació d’aquests con-taminants mitjançant altes temperatures o bé altes pressions, principalment.

El sector fa anys que treballa en aquestes solucions, tot i que no és fins als anys recents que han començat a as-sentar-se en el mercat productes amb moltes altes prestacions de qualitat i fiabilitat i que s’estan fent un espai enl’univers del tapament. Aquests productes estan protegits per les patents dels processos de “neteja” dissenyats;parlem d’exemples com el tap Revtech i DIAM d’Oeneo, el procés ROSA d’Amorim, el tap XL de Pietec, etc.

Per la sofisticació de les tecnologies emprades, la utilització de materials no basats en suro i les prestacions assoli-des quant a qualitat, neutralitat i parametritzabilitat per a la funció de tapament, aquests taps representen el granavanç tecnològic després del tap 1+1.

El producte que més representa aquesta nova generació és el DIAM, de l’empresa Oeneo. Aquesta empresa vaapostar per un tap de suro tecnològic i després d’alguna experiència prèvia negativa i amb la col·laboració dela comissió francesa de l’energia atòmica, va néixer el DIAM, del qual s’han venut més de 165 milions d’unitatsel 2007 segons les dades de la memòria econòmica de la mateixa empresa. Oeneo també ha desenvolupat unaversió per al vi escumós, el DIAM MYTIK, del qual a data d’avui no podem donar dades sobre la seva consolidacióal mercat dels taps per a vi escumós.

L’èxit d’aquests tipus de tap és que redueixen la presència de TCA a uns nivells molt per sota de la perceptibilitat hu-mana i no presenten despreniment de pols. I això es fa a partir de la matèria primera suro que es redueix a micropols,de tal manera que ja no resulta tan determinant la qualitat del bloc de suro com la qualitat d’aquesta pols. D’altramanera, per a la fabricació d’aquest tap es pot treballar amb un suro que seria classificat baix per a altres tipus de taps,per no presentar la suficient homogeneïtat al llarg del tap, del granulat o del disc de suro. La homogeneïtat superfi-cial i en termes de densitat del suro passa a ser un aspecte secundari a diferència del tap tradicional. Així, el fabricantd’aquests taps pot calcular amb exactitud i amb antelació quin serà el seu producte resultant i el seu cost a partir dela matèria primera entrant.


Altres claus d’èxit del tap tècnic de nova generació són la homogeneïtat en la composició del producte, la ho-mogeneïtat de les sèries i la menor dependència de la matèria primera pel fet esmentat anteriorment i perquè elpercentatge del suro en la seva composició és molt més reduïda que la dels tapaments més tradicionals.

En el seu detriment, però, s’apunta entre els clients que és un tap amb un cost alt, que pot resultar massa reductori que resulta més difícil d’extreure de l’ampolla.

El que resulta realment interessant d’aquest cas no és tan sols el volum de penetració d’aquests nous productes,sinó que la penetració s’està produint en segments mitjans i alts del tapament. Per posar un exemple, el tap XL dePietec, del Grup Piedade, que amb moltes similituds al DIAM MYTIK ha estat dissenyat per tenir un cost menor ipoder així atacar altres els segments mitjans en el negoci dels taps per a vi escumós.

4.3 Tapaments sintètics

Pel que fa als taps sintètics, els primers en trencar la barrera psicològica del tapament no basat en suro, val a dir quela seva trajectòria es remunta a dues dècades al llarg de les quals han consolidat una bona porció del mercat ambprop de 2.500 milions d’unitats el 2007, pràcticament al segment de taps per a vi tranquil. Aquesta llarga trajectòriaha estat acompanyada en alguns casos de grans inversions en la millora del producte per assolir millors prestacionsquant a les característiques mecàniques del destapament, quant a característiques organolèptiques i quant al controldel l’oxigenació/reducció per tal d’abastar segments de mercats cada cop més alts. Així, si als inicis només es podientrobar uns taps sintètics molt rudimentaris només en vins blancs de gamma baixa, en l’actualitat es poden trobar tapssintètics molt sofisticats en vins de més qualitat, molts vins negres entre ells.

Segmentació dels vins en funció del seu preu i la seva qualitat

20%

1,34%

23%

9,76%

3 a 5 €

5 a 7 €

Vins fins a 5 anys de guarda

43%

>3 €

Reserva i Gran Reserva

Preu

+

+

–

–

Quali

tat

7 a 14 €

+150 €

Vins d’alta rotació

2,9%14 a 150 €

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de International Wine Challenge.


sofisticats vagin guanyant presència en les gammes mitjanes i altes. A tall d’exemple de com han progres-sat els taps alternatius al llarg d’aquests darrers anys, l’estudi del 2007 Closure Survey de la Wine BusinessMonthly realitzada als EUA sobre més de 230 cellers locals ha identificat que les rosques han augmentat alperíode 2004-2007 la seva presència en tot el rang de vins per sota de 25 dòlars. En aquest període es cons-tata també que els sintètics no han avançat, sinó que fins i tot es pot calcular un lleuger decreixement. Perúltim, es constata com els taps naturals perden presència especialment als segments mitjans entre 10 dòlarsi 25 dòlars, on han augmentat els taps tècnics.

2007 Closure SurveyEn percentatge

Natural Tècnic Sintètic Rosca





<

>

Font: Wine Business Monthly.


La clau de l’èxit del tap sintètic és primordialment el preu. Si inicialment l’absència del TCA era un dels arguments de venda, actualment, amb la millora del tractament del TCA per part dels productors de taps de suro de qualitat, aquest factor ja no és tan diferenciador.

Per contra, els punts febles del tap sintètic han estat tradicionalment el rebuig del consumidor, l’excessiu efecte reduc-tor i la dificultat en el destapament. Els darrers anys, però, s’estan produint grans avenços tècnics que estan millorant les seves característiques funcionals.

Tenint en compte aquestes millores de prestacions i el fet que la més gran de les barreres és l’associació del tap sintè-tic a vins de baix cost, podem estimar el mercat potencial del tap sintètic en una forquilla entre el 66% de les ampolles de vi que es produeixen en l’actualitat i que estan per sota dels 5 euros amb una rotació menor dels 3 anys i el 86% dels vins per sota dels 7 euros amb una rotació inferior als 5 anys.

Cas d’èxit de Nomacorc

Baixes barreres d’entrada

El 1999 va néixer Nomacorc, actual líder mundial de tapament sintètic. El seu fundador, després de diverses ampolles arruïnades pel TCA i 5 anys d’R+D, va entrar decididament al negoci de tapament d’ampolles de vi. Tan espectacular ha estat el creixement de la companyia que el primer any de la seva creació va vendre 20.000 taps i per a l’any 2007 va aproximar-se als 2.000 milions d’unitats.

Amb dues plantes, Bèlgica i EUA, el novembre de 2007 han obert una tercera planta a la Xina per cobrir el mercat local.

La qualitat del producte (producte 100% homogeni i parametritzable) i la seva semblança al tap de suro han fet d’aquest producte un èxit rotund.

4.4 Taps de rosca d’alumini

La rosca d’alumini és una alternativa de tapament molt jove. Aprofita el debat provocat pel TCA i el seu lligam al suro i s’introdueix al començament de la present dècada. El malbaratament aleshores de fins al 3% de les ampolles de vi portà a les bodegues menys tradicionalistes i als agents més innovadors a buscar alternatives de tapament al suro i és en aquest context on la rosca comença a guanyar adeptes entre bodegues i distribuïdors. Els seus inicis són especialment remarcables als mercats de Nova Zelanda i Austràlia on l’acceptació per part del consumidor final és molt alta.

Així, el 2001 va néixer The New Zealand Screwcap Wine Seal Initiative que ha jugat un paper cabdal com a lobbis-ta del seu producte. No és casualitat que la iniciativa prengui el nom del país on es va fundar ja que, juntament amb Austràlia, han estat els pioners en la introducció de la rosca als vins. L’èxit comercial que han tingut les begudes espirituoses d’aquella zona han impulsat la rosca en altres latituds, sobretot al mercat anglosaxó, molt obert al vi procedent dels mercats “exòtics”.

La rosca és l’alternativa al tap de suro que més creixement ha tingut en els darrers anys. Al voltant de 2.000 mi-lions d’ampolles han estat tapades el 2007 amb rosca i cada cop s’aproxima més a la quota de mercat del seu tapament alternatiu competidor, el tap sintètic. No són poques les veus reputades de l’enologia que assenyalen


el tap de rosca com el veritable competidor de futur del tap de suro, per davant del tap sintètic, que consideren una solució transitòria.

La seva acceptació per part del consumidor final ha crescut de forma important en els darrers anys a mesura que s’introduïa més i més al mercat. Una enquesta realitzada per la Wine Business Intelligence al mercat britànic mostra una acceptació del 70% el 2006 enfront del 41% del 2003. El gran creixement d’acceptació de la rosca no ha reduït el del suro o el plàstic, que es mantenen al mateix període. De qualsevol manera, les bodegues del vell món del vi, cada cop més globals, embotellen segons les preferències de cada mercat.

La rosca no només té una acceptació creixent per part dels consumidors finals i de les bodegues. Grans distri-buïdors com Tesco (més de 200 milions d’ampolles l’any) venen la meitat dels seus vins amb tapament de rosca. Un dels grans factors de futur de la rosca és que els mercats amb més creixement esperat en consum de vi són mercats on el suro no té el valor que té al món tradicional del vi.

A la rosca se li atribueixen un gran nombre de virtuts: preu, convenience (facilitat d’obertura i de guarda), millor preservació dels olors i gust del vi i control de l’oxigenació. En la seva contra: reducció excessiva, possibles conse-qüències per a la salut, reciclatge costós i rebuig per part del consumidor tradicionalista. Amb el suro guanyant la batalla del TCA, la comparació entre tots dos productes entra en una nova fase de competició.

4.5 Evolució futura

Per estimar l’evolució futura de la penetració dels taps alternatius caldrà tenir en compte els factors principals que la determinen:

• El TCA. Durant el darrer decenni els fabricants de tapaments alternatius l’han utilitzat com a arma llancívola contra els fabricants de tap de suro. Aquests han minimitzat el TCA detectable en pocs anys i de forma molt considerable (del 3-4% de les ampolles al 0,5%). Tal i com denoten diferents enquestes i opinions, aquest serà cada cop més un element menys significatiu en la lluita entre el tap de suro i el tap alternatiu.

• El medi ambient. La influència creixent del respecte al medi ambient i la lluita contra el canvi climàtic pot fer virar el consumidor cap a un aspecte on el suro supera àmpliament els seus rivals atès que presenta una reciclabilitat total i és el tap que menys CO

2 produeix al llarg de la seva fabricació. L’Institut Català del Suro,

conjuntament amb Adena/WWF, està realitzant grans esforços per mostrar a la societat els beneficis medi-ambientals inferits per l’explotació de les suredes.

• Els nous consumidors. Els nous consumidors de vi, tant joves que s’incorporen, com consumidors de nous mercats, són menys fidels al tap de suro. El factor emocional de la tradició del tap de suro es restringeix al vell món del vi i als segments més alts de consum.

• Tendències enològiques. El vi blanc i el rosat és molt més susceptible d’ésser tapat amb tap alternatiu que no pas el vi negre, atès que són vins amb més alta rotació que no aspiren a evolucionar el vi en l’ampolla com sí és el cas dels vins de guarda. Tot i això, no és només la rotació del vi que determina el tipus de tap, sinó que és el que el celler vulgui experimentar amb el seu vi que determinarà quin tapament li farà un millor ús.

• El preu del vi. A mesura que el preu del vi és més alt ens trobem una presència menor de taps alternatius. En el vi de taula i de preus de gamma baixa assistim a una batalla cruenta entre el taps naturals i els seus alternatius. El domini del suro en vi de gamma alta és rotund. Tot i així, s’espera que la rosca i els sintètics més


sofisticats vagin guanyant presència en les gammes mitjanes i altes. A tall d’exemple de com han progres-sat els taps alternatius al llarg d’aquests darrers anys, l’estudi del 2007 Closure Survey de la Wine Business Monthly realitzada als EUA sobre més de 230 cellers locals ha identificat que les rosques han augmentat al període 2004-2007 la seva presència en tot el rang de vins per sota de 25 dòlars. En aquest període es cons-tata també que els sintètics no han avançat, sinó que fins i tot es pot calcular un lleuger decreixement. Per últim, es constata com els taps naturals perden presència especialment als segments mitjans entre 10 dòlars i 25 dòlars, on han augmentat els taps tècnics.

2007 Closure SurveyEn percentatge






<

>

Font: Wine Business Monthly.

Un client globalitzat

5


El client de la indústria del tap de suro és, evidentment, l’embotellador del vi. El que no és tan evident és el perfil d’aquest client ja que estaríem parlant unes vegades de petits cellers amb un catàleg limitat de vins de guarda i d’altres, per exemple, dels grans embotelladors de caves per marca blanca de la gran distribució. Enmig, tot un univers de cellers i caves amb més o menys catàleg amb el qual la indústria del tap de suro ha de negociar contí-nuament.

El sector del vi ha viscut aquestes darreres dècades un procés globalitzador molt important. Actualment ja no hi ha cap frontera als lineals de la distribució per poder disposar de qualsevol vi de qualsevol part del món. Aquest efecte s’ha fet evident en forma de grans concentracions i de grans processos d’internacionalització comercial. Cellers tradicionals de caire nacional han ampliat els seus mercats, petits cellers amb un producte d’alta qualitat estan venent a l’altra part del món i les grans multinacionals del sector continuen engrandint-se.

Aquest efecte ha suscitat un augment continu del mercat del vi i, per tant, del negoci del tapament. Els empresaris del tap no tan sols proveeixen taps per a vi per als mercats locals, sinó que els seus clients els demanen taps de suro per arreu del món. Per la mateixa raó, aquests clients, cada cop més globalitzats, estan sotmesos als seus mercats i als seus criteris i és una pràctica habitual que el tapament d’un mateix vi es determini segons el mercat de destí. Així, la globalització del sector del vi ha obert més oportunitats als tapaments alternatius, que si bé no són fàcilment accep-tats als mercats locals sí que ho són als mercats més incipients així com als mercats més sofisticats, com és el cas del Regne Unit, autèntic inspirador de tendències en consum.

L’aspecte més rellevant d’aquest efecte de globalització del sector del vi és el gran desequilibri existent entre una indústria, la del suro, formada per unes poques mitjanes i petites empreses, i una altra indústria, la del vi, amb milers i milers de cellers i caves i amb grans grups de caràcter multinacional. Les funcions de màrqueting, comer-cialització, acabaments i distribució a la indústria del tap de suro es veuen doncs directament condicionades per un requeriment d’internacionalització més exigent que mai.

En aquest capítol fem un recorregut per aquelles característiques del negoci del sector del vi que més pes tenen en l’anàlisi de les forces competitives del negoci del suro per la banda de la demanda.

5.1 El vi tranquil

El tap per a vi tranquil acapara més del 50% del negoci del tap de suro a Catalunya si atenem les diferents modalitats de tap natural, els taps tècnics 1+1 i els diferents tipus de taps aglomerats.

47UN CLIENT GLOBALITZAT

El segment del vi tranquil està conformat per:

• Petits cellers locals. Un gran univers de petits cellers de caràcter molt local. Les denominacions d’origen espanyo-les així com les franceses (AOC), per posar els exemples més propers, protegeixen de manera molt eficaç la noció d’origen del vi i de la mateixa forma permeten la supervivència dels productors de vi petits.

• Cellers mitjans. Un conjunt molt important de productors de vins mitjans focalitzen el seu èxit en alguna denomi-nació d’origen i es poden considerar regionals en el seu concepte encara que tenen un abast comercial nacional i en molts dels casos marques de gran prestigi internacional.

• Grans grups. Un grup d’empreses de caire nacional que han superat el concepte de la denominació d’origen i que s’han conformat basant-se en l’adquisició de cellers més regionals i locals, de manera que el conjunt s’arreplega sota el paraigües d’una marca de grup.

• Megagrups. Uns grans conglomerats multinacionals que arrepleguen diferents marques de vi i que normalment van més enllà del propi negoci del vi, estenent-se també cap als licors i les cerveses.

El caràcter tradicional dels cellers està molt relacionat amb la seva dimensió. Els cellers més petits són més conserva-dors ja que, d’una banda, en la gran majoria dels casos és la seva raó de ser i, d’altra, no tenen la capacitat d’innovació que tenen els grans cellers. A més, el seu producte té un abast majorment local. Aquestes característiques fan que aquest segment sigui el menys procliu al plantejament de tapaments alternatius ja que, com a màxim, són seguidors de les tendències que puguin crear els cellers més grans.

Per contra, a mida que augmenta la dimensió del celler, augmenta també la seva capacitat d’innovació i es diversifiquen també els requeriments dels seus vins i, per tant, del seu tapament, a causa d’una major diversificació dels seus mercats.

Pel que fa als grans productors de vi, estan obligats a ser més innovadors, per capacitat, per la seva extremada di-versificació de mercats i pel fet que el seu producte ha de competir en un mercat més global. En aquest negoci, els requeriments de fiabilitat del tapament i el seu preu són els factors més determinants de la competitivitat del tap de suro front als taps de suro dels competidors i als taps alternatius.

Segmentació dels productors de vi tranquil

MEGAGRUPS(Multinacionals)

GRANS GRUPS(Nacionals)

(Local)

CONSTELLATIONBERINGER BLASSDIAGEOFOSTER’S & SOUTHCORP

TORRESBROWN FORMANVIÑA CONCHA Y TOROCODORNIUJ. GARCIA CARRION

McGUIGAN SIMEONCHALLONE WINE GROUPMICHEL LAROCHEVEGA SICILIA

CELLERS INNOVADORS

CELLERS TRADICIONALS

PETITS I LOCALS CELLERS

CELLERS MITJANS(Regional)

Font: A partir de John Cullen “To be a wining business”.


5.2 El vi escumós

Els clients amb més pes del segment dels taps de suro per a vi escumós són els productors de xampany, de cava i dels spumante italians. Els xampanys estan posicionats en els segments més alts, mentre que els caves lluiten en la zona intermèdia entre aquests i els més econòmics, spumante italians.

L’estructura en qualsevol dels tipus d’escumós és pràcticament la mateixa: existeix un conjunt extens de petits pro-ductors familiars i independents amb un posicionament molt alt dintre del seu segment, un conjunt intermedi de caves més o menys familiars de caràcter regional amb marques de gran prestigi i amb projecció internacional i un seguit de grans grups de caràcter multinacional amb un ventall molt ampli de producte.

Segmentació dels productors de les principals categories de vi escumós

+

+–

–

PVP A

mpo

lla

Volum

4 € CAVA

18 € XAMPANYA

LVMH

LANSON INTL PERNOD

RICARDVRANKEN

PETI

TES

CA

VES

IND

EPEN

DEN

TS I

FAM

ILIA

RS

CA

VES

REG

ION

ALS

GRU

PS M

ULT

INA

CIO

NA

LS

BOLLINGER

2,5 € SPUMANTE

FREIXENETCODORNIU

JiCPIMECAVA

CHIARLI

SANTA CROCE

COOPERATIVES

RUINART

Font: Elaboració pròpia.

Les amenaces més reals per al tap de suro per a vi escumós no són, ara per ara, els tapaments alternatius artifi-cials sinó més aviat:

• Taps portuguesos. Els productors portuguesos, tradicionalment focalitzats en el tap natural per a vi tranquil, estan diversificant el seu negoci per tal de fer front a les pressions del mercat. Així, aprofitant l’experiència en tap tècnic que els ha proporcionat el tap 1+1 estan penetrant sobretot en els segments més baixos del mercat del tap tècnic per a vi escumós.


• Taps tècnics de nova generació. Per exemple, tapaments tipus DIAM MITYK d’Oeneo que estan començant a penetrar en segments alts del xampany. Un altre exemple està en el tap XL de Pietec que s’està utilitzant en caves catalans de preu mitjà-alt. Aquests taps, d’alt cost de producció, proposen un alt control del TCA i també un valor diferencial quant a sofisticació i innovació.

5.3 Augment de la concentració

El sector del vi viu en una constant dinàmica de concentració empresarial. Mentre que els cellers petits i mitjans de-mostren una destacable capacitat de pervivència, els grups més grans estan contínuament adquirint cellers i, fins i tot, altres grups del sector o relacionats amb el consegüent augment de la seva capacitat de decisió. Aquest efecte també es troba al sector del vi i el cava a Catalunya amb tres grans grups multinacionals: Freixenet, Codorniu i Torres.

En definitiva, els fabricants de taps de suro han d’operar, d’una banda, amb tot un firmament de petits cellers àmplia-ment disseminats pels cinc continents, i d’altra, amb un conjunt de grans grups nacionals i multinacionals que estan un o dos ordres de magnitud, en termes de facturació, per sobre de les empreses més grans del suro a Catalunya. La funció comercial és molt complexa i absolutament desequilibrada.

S’afegeix a aquest efecte de concentració empresarial el fet que, en general, en el sector del vi, els productors, els grans per descomptat però també els més petits, coneixen amb exactitud l’estructura de costos en el negoci del suro amb el consegüent avantatge en la negociació que això representa.

Estimació d'ingresos dels principals grups mundials del vi (en milers de milions)

US$ milers de millions

Southcorp PernodRicard

AlliedDomecq

Diageo Vincor KendallJackson

GalloConstellation Foster’sFoster’s and

Southcorp

0

0.5

1.0

1.5

2.0

2.5

0.40.40.5

0.60.7

0.8

1.0

1.2

1.4

2.0

Font: Foster’s Group, Euromonitor.


5.4 Prospectives de producció

Tot el que sigui creixement del sector del vi a nivell mundial és una gran notícia per al sector del suro. En efecte, l’aug-ment de producció del vi es tradueix directament en l’augment de l’embotellament i, per tant, de les unitats de taps requerides per aquesta indústria.

Les estimacions de Vinexpo preveuen un creixement sostingut de la producció de vi des del 2004 fins al 2009. Aquest augment es preveu més pronunciat en el cas del vi espumós que en el cas del vi tranquil. Pel que respecta al volum de vendes, les previsions auguren un augment molt superior al de la producció.

Prospectiva del consum mundial del vi per al 2009

Vi espumós

Vi tranquil

Volum (vendes) – Milers de USD 2004(1)

0

40.000

20.000

60.000

80.000

100.000

120.000

2009

97.993

16.202

2004

87.856

15.136

1999

77.722

15.096

92.818

102.992

114.195

+0,3%

+13%

+11%

+7%

+11,5%

+10,9%

Volum global – Milers d’hectolitres 2004

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

2009

222.711

17.202

2004

210.003

15.621

1999

201.119

16.743217.862 225.624

239.913

–6,7%

+4,4%

+3,6%

+10,1%

+6%

+6,3%

(1) Inclou impostos.Font: Vinexpo.

Tenint en compte aquestes previsions i a partir de les fonts consultades, la previsió és que en global els productors de vi augmentaran el valor afegit del seu producte: els creixements més importants els trobarem (sempre segons les dades de previsió de Vinexpo) en el segment alt i mitjà, mentre que els vins de menor preu es trobaran més estancats en preu.


Quant a la història més recent del sector del vi, s’observa una clara tendència per part dels cellers a posicionar-se en segments de més valor. En el sector català, per exemple, i segons dades d’Estacom, l’exportació del vi amb denomina-ció d’origen catalana ha augmentat un 36,6% en el període 2001-2006 enfront de només un 6% el vi de taula.

Evolució del comerç de vi tranquil per segments de preus

Menys de 5 dòlars

De 5 a 10 dòlars

Milers d’hectolitres

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

Més de 10 dòlars

2004

161.072

37.801

11.130210.003

2009 (prev.)

166.495

43.227

12.989222.711

+16,7%

+14,3%

+3,3%

5,8%

19,4%5,3%

18%

74,7%

23,3%

76,7%

23,3%

+6%

Font: Vinexpo.

Semblaria doncs que una major qualitat en els vins demandarà una major qualitat en el tapament atesa l’íntima relació entre el vi de guarda i el tap de suro de qualitat. Però l’anàlisi ha d’anar més enllà perquè la utilització del tap de suro no està tan sols associada a la qualitat del vi, sinó que també està lligada de manera molt determinant a la regió on s’elabora i s’embotella aquest vi i a on s’ha de consumir.

Una anàlisi preliminar de l’evolució del volum de producció mundial de vi entre els anys 2000 i 2005 evidencia dos comportaments ben diferenciats: una tendència de producció negativa al món més tradicional del vi enfront d’una tendència molt alcista en la producció al nou món del vi. I és en aquestes zones del nou món del vi on els produc-tors presenten una menor fidelitat al tapament basat en suro. Segons les tendències de consum i les previsions que podrem veure al capítol següent, sembla clar que la tendència en aquest curt i llarg termini serà continuista a la d’aquesta darrera dècada. Així, doncs, el que semblava una bona notícia per al tap de suro s’ha d’interpretar com una gran oportunitat de negoci sempre que es facin grans esforços per guanyar terreny als alternatius.


Evolució de la producció mundial de vi, període 2000-2005

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Wine Institute of California.

El paper de la gran distribució

La gran distribució està vivint un procés continu de concentració de tal manera que augmenta el seu poder de negociació respec-te a les vogues i augmenta el seu pes específic respecte al canal HORECA. Així, el seu pes és molt rellevant a països com França, amb el 85%, Alemanya amb el 80%, Itàlia i Espanya amb el 64%.

Cada cop és més habitual que la gran distribució condicioni el tipus de tapament del vi i no tan sols per l’efecte de la marca blanca (fins a un 70% al vi escumós al Regne Unit!). En efecte, aquestes multinacionals han d’adaptar-se als gustos i costums de molts mercats diferents i, així, moltes vegades requereixen a les bodegues un tipus específic de tapament.

En les seves mans està, doncs, la decisió sobre el tipus de tapament de milions d’ampolles de vi. Dos exemples contraposats:

1. Eroski, va engegar una campanya prosuro al començament del 2006.

2. Tesco, al Regne Unit, va apuntar-se a la moda de la rosca tot exigint aquest tipus de tapament en part de les seves compres.

Un consum multilocalitzat

6


El consumidor del vi es mira el tap i fins i tot l’estudia i l’olora. Això que pot semblar una simple anècdota és extrema-dament important per a la indústria catalana del suro.

En efecte, el tap de suro està associat a uns valors emocionals i funcionals inqüestionables: correcta transpiració, producte 100% natural, funcionalitat contrastada al llarg de tres segles, ritual del destapament, etc. El consumidor del vi és qui finalment acceptarà o no l’alternativa en el tapament i els embotelladors simplement respondran als seus requeriments.

El gran repte per al sector del suro radica en conèixer els gustos d’un consumidor que pot respondre de manera molt diferent no tan sols per la seva nacionalitat o regionalitat, sinó també per altres valors transversals com poden ser l’entusiasme, la voluntat de diferenciar-se, la comoditat, l’orientació al canvi, etc. i d’inculcar-li els valors diferencials del tap basat en suro.

6.1 Més sofisticació en el consum del vi

El consumidor de vi és cada dia més sofisticat i en conseqüència la seva segmentació es fa cada dia més comple-xa. Si bé fa 20 anys era inconcebible la utilització d’un tap no basat en suro, avui dia no tan sols s’accepten ober-tament sinó que en alguns mercats es prefereixen a la versió tradicional basada en suro. Els valors emocionals i tècnics del tap de suro competeixen contra la facilitat d’ús i la neutralitat dels alternatius.

Segons els resultats de l’estudi de 2008 sobre els diferents perfils i segments de consumidor de vi realitzat per la consultora The Nielsen Company per encàrrec de Constellation Brands, hi ha un 47% de consumidors de vi altament inclinats a innovar amb el vi, que representen prop del 69% de les compres totals, enfront d’un 30% de consumidors més refractaris al canvi, que representen tan sols el 20% de les compres.

Aquest segment de consumidors “innovadors” que lideren la quota de vendes del mercat enfront dels tradicio-nalistes creua edats, estatus, educació i altres aspectes socioeconòmics i, per tant, és molt dinàmic. Aquest con-junt de consumidors és més reactiu a la publicitat, al packaging, a la moda, al màrqueting de la gran distribució, etc. i està menys ancorat en valors més relacionats amb la cultura i la tradició del vi. És per tant un consumidor més procliu al canvi i, per tant, a l’acceptació de tapaments alternatius amb l’amenaça afegida que el seu consum se centra en els vins de més categoria.

55UN CONSUM MULTILOCALITZAT

Els perfils dels consumidors de vi

% consumidors % beneficis

12%

20%

15%

16%

14%

23%

29%

25%

15%

13%

7%11%

Savvy shoppers

Image seekers

Enthusiasts

Satisfied sippers

Traditionalists

Overwhelmed

47%

30%

69%

20%

Font: Constellation Brands – The Nielsen Company.

6.2 Prospectives de consum

El consum del vi augmenta més als territoris menys fidels al suro. El nou món del vi i el món més incipient en consum de vi han viscut les quotes de creixement més altes aquest inici de segle enfront del món tradicional del vi, on el con-sum està realment estancat.

Evolució del consum mundial del vi per països, període 2000-2005

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Wine Institute of California.


Països amb un gran potencial de nous consumidors com Rússia, Ucraïna i Xina presenten els increments més alts en consum en el període 2000-2005, juntament amb altres països més “clàssics” del nou món del vi com Austràlia, Xile, Canadà i els EUA. El Regne Unit també ha presentat un creixement considerable i s’ha consolidat al llarg d’aquests anys com el mercat marcador de tendències en el consum del vi.

Novament, aquestes regions són les més allunyades del món tradicional del vi i tenen una cultura del vi molt in-cipient, que de ben segur implica un espai d’alta competència entre els valors del suro i els valors dels tapaments alternatius.

Si estudiem les previsions de consum de Vinexpo per als propers anys, es confirmen les tendències evolutives d’aquests darrers anys. És molt determinant la previsió d’estancament i retrocés d’uns mercats tan rellevants per al suro com són França i Itàlia.

Perspectives de consum de vi per països, període 2005-2010

2005Volum total

2010Volum total

Taxa creix. (%)05-10

França 27.692 25.218 –8,93

Itàlia 26.635 26.831 0,74

EUA 23.160 28.347 22,40

Alemanya 22.051 23.447 6,33

Regne Unit 12.169 13.855 13,85

Espanya 10.612 11.063 4,25

Argentina 9.452 9.598 1,54

Romania 5.241 5.341 1,91

Rússia 4.088 4.446 8,76

Xina 4.052 5.615 38,57

Austràlia 3.995 4.348 8,84

Portugal 3.894 3.864 –0,77

Països Baixos 3.589 4.028 12,23

Sud-àfrica 3.083 2.904 –5,81

Xile 3.036 3.289 8,33

Àustria 2.994 3.192 6,61

Brasil 2.884 3.201 10,99

Canadà 2.829 3.290 16,30

Hongria 2.440 2.464 0,98

Japó 2.164 2.204 1,85

Font: Vinexpo.

Qualitat del clúster català

7


Les tendències i canvis en els principals negocis del suro es multipliquen i coincideixen en un espai molt reduït en el temps com mai abans havia succeït. Són molts els reptes que s’han d’assolir i les dificultats que s’han de superar per perviure en aquest negoci i continuar sent competitius en un escenari de futur. Tot seguit s’analitzen els recursos individuals i col·lectius amb què compta la indústria del suro catalana per afrontar aquests reptes.

7.1 Febleses i fortaleses

Manca de matèria primera autòctona Les especials condicions climàtiques a Catalunya i el tipus de sureda local determinen un dels suros de més qualitat per a la fabricació de taps. Tot i això, la seva extracció necessita d’un cicle més llarg, al voltant dels 13-14 anys enfront dels 9-10 d’altres regions més al sud, i aquest fet combinat amb la pèrdua de la tradició a les finques implica un cost d’extracció més elevat. Així, l’explotació del suro autòcton català, que va minvar considerablement als anys quaranta del segle passat, no ha recuperat el seu nivell tot i tenir un potencial d’extracció equivalent al d’Andalusia i Extrema-dura. Aquest és un dels punts més febles del clúster català.

La matèria primera autòctona

1%

4%

6%

5%

29%

51%

46%

32%

13%

9%

4%

Itàlia

Espanya

Portugal Marroc

Algèria

França

Tunísia

Catalunya

Extremadura

Andalusia

Resta d’Espanya

Producció mundial de suro (tones)

Producció espanyola de suro (tones)

Catalunya produeix menys del 2% del suro mundial però, en canvi, transforma prop del 10% dels taps per a vi tranquil i prop del 60% en taps per a vi escumós.

Font: ASECOR, ISOCOR, APCOR, AECORK, Portal Forestal.

59QUALITAT DEL CLÚSTER CATALÀ

Un dels principals factors històrics de desenvolupament del clúster català ha estat la disponibilitat d’aquest suro autòc-ton. Avui dia, el suro extremeny, andalús o portuguès poden ser tan assequibles com ho era l’autòcton, però la diferència consisteix en el fet que aquest suro “importat” és en mans d’altres agents, habitualment competidors directes. Amb l’abandonament de l’explotació de les finques sureres, el clúster català ha anat aparcant les fases primeres de la cade-na de valor de manera que la indústria d’extracció i preparació s’ha concentrat al costat de les regions productores de suro.

Pèrdua d’ofici Altres sectors amb gran capacitat d’ocupació local com el turisme i la construcció han competit les darreres dècades pels recursos humans de la zona i han restat atractiu a l’ofici d’“expert surer”, de tal manera que no s’ha donat una renovació d’aquests perfils. A aquest fet cal sumar els avenços tecnològics en la producció que han relegat perfils d’experts treballadors a operaris de maquinària relativament senzilla. D’altra banda, com que no hi ha una aposta intensa per a la innovació no es generen nous perfils laborals de valor afegit.

Poca massa crítica en la indústria auxiliarLes fases més avançades de la cadena de valor, les més crítiques del procés, estan integrades en les operatives dels fabri-cants. Les fases més primàries fa temps que van ser localitzades a Extremadura i Andalusia. D’aquesta manera, la indústria auxiliar resulta molt reduïda i insuficient per generar les economies d’escala col·lectives que els clústers poden suscitar.

Gran demanda localEn canvi, el clúster compta amb una forta indústria autòctona de vins i caves i una molt propera indústria del xampany que esdevenen factors clau del desenvolupament del clúster català del suro. Tot i així, hi ha molt més potencial de col-laboració amb la indústria del vi i del cava del que s’ha explotat fins al moment. La relació entre ambdues indústries és necessàriament millorable.

D’altra banda, el consumidor final local és molt fidel al suro i molt rebec a les noves fórmules de tapament. Dit això, els criteris de decisió estan canviant de manera molt dinàmica, sobretot en les generacions més joves.

Des de l’embotellador fins al client final, passant per la distribució, s’estan experimentant canvis propiciats per la moda, la cerca de la rendibilitat màxima, l’accés a l’oferta mundial, l’entrada de noves generacions de consumidors, l’excel·lència en el control alimentari, etc.

Posicionament del cava

Sector Exterior 2000 2003 2006 Variació 00-06

Preu mitjà unitat de cava exportada 3,21 2,78 2,99 –9,7%

Preu mitjà unitat de xampany importada 18,73 19,6 21,52 +14,9%

La “batalla del cava” lliurada aquests darrers anys ha significat una reducció del preu mitjà i del seu posicionament als mercats exteriors. Aquest fet l’ha allunyat del xampany, el qual s’ha introduït amb molta força als mercats català i espanyol tot incrementat-ne el preu mitjà, i l’ha apropat al lambrusco italià.

Aquest fet és especialment remarcable perquè el cava és el principal motor de la indústria del suro: una reducció en els seus marges reper-cuteix negativament en els marges del suro i a l’inrevès, l’èxit del cava és també l’èxit del suro català.

Font: ESTACOM.


7.2 Posicionament de les empreses del clúster

Les empreses del suro catalanes es posicionen en general en les gammes mitjanes i altes de producte. En concret, al segment del tap per a vi escumós les empreses catalanes són líders de negoci amb un 60% de la quota mundial. Això implica que es realitza el millor producte i que també es controlen les xarxes de comercialització i de distribució dels mercats tradicionals i en gran mesura dels mercats més nous. La seva clientela abasta tot l’espectre, des dels grans grups globals fins a les caves més petites.

Pel que fa al segment del tap per a vi tranquil, les empreses catalanes, sense ser líders en el segment, sí que es concentren en els productes de major valor afegit. Dintre de tot l’espectre de petits i grans embotelladors, els productors catalans de tap per a vi tranquil concentren grans esforços comercials en les petites bodegues espanyoles i franceses majoritàri-ament, on es poden defensar millor els marges comercials.

El negoci del suro és un negoci basat en la fiabilitat i en la confiança. El tap de suro, tot i no tenir un gran pes en els cos-tos del vi, és un element crític en la seva evolució. En aquest sentit, les empreses catalanes es troben ben posicionades en l’aspecte de confiança en el producte. La pròpia existència de l’Institut Català del Suro és un factor determinant per consolidar aquesta confiança industrial.

Tot i aquest bon posicionament sectorial, en general les empreses catalanes manquen de dimensió empresarial suficient per encetar individualment projectes determinants d’R+D i d’innovació en producte, de vigilància de mercats i/o de comercialització en països productors emergents.

Aquesta manca de dimensió s’ha il·lustrat de forma molt visible en dos moviments molt diferenciats a finals de 2007. D’una banda Francesc Oller, una de les empreses més representatives del clúster català, s’ha integrat amb el líder mundial Amorim, que va reforçar d’aquesta manera el seu posicionament en el mercat de taps per a vi escumós. D’altra banda, el fabricant de taps per a vi tranquil Corcho del País va adquirir el fabricant de taps per a vi escumós Subertap. Aquest nou jugador es posici-ona amb força entre els grans productors de taps de suro i es diversifica tenint un pes important en les dues especialitats.

Institut Català del Suro

L’any 1991, segons la proposta d’Aecork i davant els reptes que es plantejaven aleshores, la Generalitat va crear l’ Institut Català del Suro amb la fi-nalitat de promoure i desenvolupar el sector surer mitjançant la divulgació tècnica, contribuint a la investigació, presentant propostes d’actuació als organismes competents entre d’altres. Les seves activitats principals són:

• Foment i control de la qualitat• Potenciació de l’R+D• Formació• Promoció del sector surer

L’ institut compta amb el Cork Center, laboratori on es realitzen tot tipus de proves sobre qualitat alimentària i les possibilitats que ofereix la matèria primera en si mateixa.

Actualment, l’institut aprofita corrents d’actualitat com són l’ecologia, la sostenibilitat i el medi ambient, per fer promoció de les qualitats del tap de suro molt relacionades amb aquests tres camps.

Tanmateix, continua desenvolupant projectes molt significatius en col·laboració amb les empreses del sector i també amb els diferents agents del món del vi.

L’Institut Català del Suro ha assolit un alt reconeixement internacional i constitueix de ben segur el gran èxit col·lectiu en la història moderna del clúster català i, per tant, la seva fortalesa principal. www.icsuro.com

8

Conclusions


Una vegada redreçada la problemàtica del TCA, que ha centralitzat gran part de les estratègies del sector al llarg d’aquests darrers anys, la hegemonia del suro es troba seriosament amenaçada per la consolidació dels tapaments alternatius.

La batalla en el negoci del tapament se centra en els segments de vi d’alta rotació que representen el gran gruix del negoci on el sector del suro ha de lluitar amb diferents productes, principalment el tap 1+1, enfront de taps basats en materials sintètics o bé taps tècnics basats en suro de nova generació, tots ells productes cada cop més rigorosos tècnicament i funcionalment. Tot i així, aquesta lluita s’està desplaçant cap a segments de vi de menor rotació, és a dir, pressionant cada cop més el negoci de tap de suro natural en les seves diferents modalitats i categories. Pel que fa al negoci del tap per a vi escumós, està més protegit enfront dels alternatius sintètics encara que els taps tècnics de nova generació han obert una escletxa que cal tenir en compte en un futur. Ambdós negocis presenten, així mateix, una competència creixent per part de la potent indústria portuguesa.

D’altra banda, el negoci del tapament del suro està supeditat al complex i altament globalitzat món del vi. Així, la vi-gilància dels factors de consum i de mercats que puguin decantar l’opció de tapament cap a un tipus o un altre cobra major importància en les estratègies individuals i conjuntes al sector del suro. En la mateixa línia, la gran diversitat, dispersió i dinamisme de la indústria del vi requereix de grans i costosos esforços comercials per part de la indústria del suro. En clau positiva, els nous mercats del vi comporten tot un món de noves oportunitats més enllà dels mercats més tradicionals.

Es plantegen, doncs, nous reptes de futur per al clúster català del suro que corre el risc de perdre el lideratge en el negoci del tapament. La desigualtat dels fabricants catalans de taps de suro respecte a molts dels seus proveïdors, competidors i clients susciten accions a nivell de clúster, amb el màxim aprofitament de recursos propis com ara l’Ins-titut Català del Suro, peça clau en l’accionament d’un canvi estratègic conjunt.

8.1 Escenaris de futur

A partir de les diferents prospectives obtingudes de Vinexpo sobre el mercat del vi mundial per als propers anys es poden esperar diferents trets evolutius als diferents segments del vi en els propers 5 anys:

1. Un increment d’un 10% fins a 22.000 milions d’ampolles produïdes.2. Una reducció de la participació dels vins de menys de 5 euros de 6 punts fins al 60% del total.3. Un increment de la gamma de 5 a 7 euros de 2,5 punts fins que representi el 22,5% del total.4. Un increment de 2 punts en la gamma de 7 a 14 euros fins a l’11,76% del total.5. Un increment d’1,2 punts en la gamma de 14 a 150 euros fins al 4,1% del total del mercat.6. Un increment de 0,3 punts en el segment més exclusivista de vins de més de 150 euros fins a l’1,64% del total.

63CONCLUSIONS

A partir d’aquesta perspectiva i segons tres supòsits diferents sobre l’evolució de la penetració dels tapaments alter-natius en el negoci del tapament, es poden dibuixar tres escenaris de futur:

L’ESCENARI PESSIMISTA preveu una forta penetració dels substitutius, tant plàstics com rosques, amb un retrocés del 50% en el nombre de taps de suro que existeixen a l’actualitat fins als 8.100 milions.

Suposem un manteniment de la quota de mercat dels fabricants catalans sostinguda pels fabricants més competitius que agafarien la part de mercat dels que desapareixerien. Aquest escenari significaria una reducció de la producció del clúster fins a la meitat de la grandària actual.

L’ESCENARI CONTINUISTA preveu un fort increment de la rosca tal i com presagien les tendències que hem apuntat i un creixement moderat dels taps de plàstic. Els taps de suro patirien una reducció d’aproximadament el 25% fins als 11.537 milions de taps.

Això suposaria una gran pèrdua d’ocupació i vendes per al clúster de fabricants de taps de suro.

L’ESCENARI OPTIMISTA planteja una reducció en les preferències pels substitutius, tot i que encara augmentarien el seu percentatge dins la indústria dels embotelladors. El taps de suro arribarien a uns 14.500 milions, xifra molt sem-blant a l’actual i que només faria tancar els fabricants menys competitius que són els que més patiran les conseqüèn-cies de la competència portuguesa. Aquest escenari planteja xifres molt semblants a les que tenim en l’actualitat.

Tot fa pensar que el més probable és que a mitjà-llarg termini continuï havent una coexistència dels diferents tipus de tapaments amb una quota més alta per als tapaments alternatius en forma de rosques i una consolidació d’uns sintètics cada cop més millorats tècnicament. El tap de suro natural continuarà desplaçant-se cap a les gammes més altes i els taps tècnics 1+1 actuals perdran quota respecte als alternatius i a noves generacions de taps tècnics de suro. La moda, el packaging, la facilitat d’ús, la uniformitat, la parametrització i el preu, d’una banda, recolzaran la dinàmica alcista dels tapaments alternatius mentre que la tradició i la confiança defensaran la posició del tap natural. Quant als taps per a vi escumós, el més probable és que apareguin noves modalitats de tap tècnic que desplaçaran una bona part dels taps més tradicionals.

8.2 Opcions estratègiques

Al negoci de taps per a vi tranquil, l’opció més interessant per als productors locals es troba a la franja dels cellers petits i dels mitjans més tradicionalistes, amb un producte més localista i de baixa rotació i a on es valora molt la fiabilitat del tap de suro. En aquests segments de mercat, la fidelitat al suro i la competència controlada dels taps portuguesos i dels taps tècnics de nova generació permeten una major defensa dels marges comercials sobre els productes de més valor afegit.

En canvi, als segments dels cellers més grans i més globalitzats, el tapament alternatiu augmenta i en molts casos és una restricció de certs mercats. En aquests segments de mercat, la producció és molt més industrial i el preu és un criteri fonamental de decisió juntament amb d’altres criteris com la uniformitat i la parametrització del tap. La compe-tència és molt alta i la fidelitat del client baixa.

D’altra banda, els cellers més grans exigeixen un tap més uniforme i més parametritzable que els permeti una evo-lució més controlada del seu vi. D’aquesta manera, el tap tècnic i part dels taps naturals han de millorar en aquests aspectes per tal de mantenir la seva competitivitat en aquest segment de mercat.


Opcions estratègiques al negoci de taps per vi tranquil

MEGAGRUPS(Multinacionals)

GRANS GRUPS(Nacionals)

PETITS I LOCALS CELLERS(Local)

CELLERS INNOVADORS

CELLERS TRADICIONALS

Competència

Fidelitat

Marges

Fidelitat

Marges

CELLERS MITJANS

Competència

Opcions estratègiques al negoci de taps per vi escumós

+

+–

–

PVP A

MPO

LLA

Volum

BAIX CAVA

ALTA XAMPANYA

Competència

Diferenciació

Marges

Seguretat

BAIX LAMBRUSCO

Taps portuguesos

ALT CAVA

BAIXA XAMPANYA

ALT LAMBRUSCO

Tècnics de nova generació

Competència

Diferenciació

Marges

Seguretat

Competència

Diferenciació

Marges

Seguretat

Competència

Diferenciació

Marges

Seguretat

65CONCLUSIONS

Quant al negoci de taps per a vi escumòs, els segments de mercat més interessants per al sector català es troben en el conjunt de caves amb un producte de major valor de mercat, on es poden defensar millor els valors tècnics i quali-tatius del seu tap i on la seguretat del tapament és un dels principals requeriments. En aquests segments, la compe-tència portuguesa està molt més controlada i els taps tècnics de nova generació tenen una presència molt reduïda i limitada a l’alta gamma.

Per defensar la seva posició en el segment de mercat dels cellers més grans i innovadors, el tap català per a vi escumós ha d’evolucionar tècnicament en la línia d’aconseguir major uniformitat en la sèrie i una major homogeneïtat en el producte amb un cost de producció controlat tot preservant la seva neutralitat vers el vi.

8.3 Reptes i oportunitats

El clúster català del suro es troba en una etapa de grans canvis en el negoci i d’altes pressions competitives on les ame-naces sobre el negoci més tradicional es conjuguen amb noves oportunitats de negoci induïdes per nous mercats de producció i de consum de vi. La complexitat i diversificació d’aquesta indústria client i de l’immens món del vi en general, obliga a un esforç considerable per millorar el coneixement sobre els criteris i factors que determinen la utilització del tap de suro. Així mateix, la creixent competència exigeix creixents esforços comercials i de control de la distribució.

De ben segur, aquesta és una de les etapes més exigents en la història d’aquest negoci. El clúster català del suro afron-ta actualment grans i variats reptes de futur a curt, mitjà i llarg termini:

• Contrarestar el progrés dels tapaments alternatius en els seus dos vessants: penetració en la indústria del vi i acceptació per part del consumidor final.

• Defensar el posicionament en mercats tradicionals. • Explotar oportunitats en mercats emergents.• Explotar els valors de qualitat i fiabilitat del producte.• Fidelitzar els cellers.• Assolir una dimensió empresarial competitiva.• Evolucionar tècnicament el seu producte.• Optimitzar la matèria primera i aconseguir una major predictibilitat.• Aplicar tècniques d’intel·ligència de mercats per conèixer els mercats productors de vi i els consumidors, així

com les tendències de futur.• Enfortir els punts febles del clúster i treure major rendiment dels seus recursos.

8.4 Àrees de millora i línies d’actuació

Segons aquests diferents reptes de futur i les oportunitats que es plantegen per al sector català del suro, s’apunten una sèrie de suggeriments de línies d’actuació per tal d’incrementar la competitivitat de les empreses tant individualment com col·lectivament:

1. Quantificar i monitoritzar amb precisió la penetració dels tapaments alternatius i la seva acceptació segons regions productores de vi, perfils de consumidors i segments de negoci. Identificar els criteris clau de decisió del tapament i d’acceptació per part del consumidor final i establir un sistema de vigilància.


2. Ampliar el coneixement dels mercats i avaluar la competència real per part dels diferents taps alternatius segons els diferents segments de negoci i segons els diversos mercats. Extrapolar segons les tendències.

3. Fidelitzar l’actual base de clients, mesurant la seva satisfacció, preveient les possibles caigudes en vendes i realitzant accions de fidelització conjuntes de manera periòdica.

4. Defensar els valors ecològics, mediambientals, socials i emocionals del tap de suro, a nivell internacional, incidint intensament en els països més influents en el futur: UK + USA + Austràlia + Rússia + Xina + Països Baixos + Brasil + Canadà + etc. Dirigit a tots els agents de la cadena del vi.

5. Divulgar els avenços realitzats en matèria d’investigació i reducció del “gust de suro”. Continuar els esforços d’inves-tigació per acabar definitivament amb el problema del TCA.

6. Identificar els prescriptors clau del tap de suro i construir una estratègia de comunicació per incidir positivament en la imatge del suro.

7. Revisar les accions de lobby dels productors de taps sintètics i dels productors de tap de rosca.8. Vigilància sectorial, tecnològica, competitiva, de mercats, de consum.9. Invertir en R+D+i:

• Evolució dels taps tècnics • Parametrització del producte• Selecció prèvia de la matèria primera• Tria, selecció i categorització automàtica• Caracterització molecular del suro• Combinació amb nous materials• Incorporació de microtecnologia i nanotecnologia• Modernització de la maquinària• Investigació genètica per obtenir un major rendiment del suro• Augmentar les dotacions d’investigadors• Col·laboracions estretes amb bodegues

10. Integrar o controlar les fases més primàries de la cadena de valor, controlant al màxim la matèria primera. Investi-gar les possibilitats que ofereixen els països productors del Magreb.

11. Establir un grup de compres per augmentar el poder de negociació sobre el preu de la matèria primera.12. Organitzar una comissió específica per treballar en la traçabilitat del suro, des de la finca surera fins al consumidor

final.13. Avaluar aliances i/o adquisicions per guanyar dimensió i/o capacitat comercial, d’operació i d’inversió amb un

enfocament global per penetrar en mercats del nou món del vi.14. Aixecar projectes de col·laboració amb cellers i caves per tal d’aconseguir una evolució controlada del vi embotellat.15. Aixecar projectes de col·laboració amb d’altres proveïdors de la cadena per assolir sinergies: packaging, càpsules,

vidre, seguretat, traçabilitat, etc. 16. Col·laborar amb grups de recerca per evolucionar els taps actuals, per millorar el tractament superficial, per pre-

veure i eludir les imperfeccions i irregularitats del suro, per millorar la tria aplicant algorismes de nova generació i intel·ligència artificial, etc.

17. Redefinir les estratègies empresarials en funció dels models de negoci actuals i redefinir l’estratègia de clúster.18. Reflexió estratègica per reconvertir el clúster industrial de fabricants de taps de suro en el clúster de coneixement

del tapament de vi.19. Estudiar la viabilitat d’integrar fases de l’embotellament.

Referències

69REFERÈNCIES

Fonts de Coneixement

Institucions i empreses entrevistades

AECORK, Associació d’Empresaris Surers de CatalunyaINSTITUT CATALÀ DEL SUROPIMECAVAINCAVI, Institut Català del ViUVIPE, Unió Vinícola del Penedès

TREFINOS SLRICH XIBERTA S.A.FRANCISCO OLLER SAMUNDIAL CORK SASUBERTAP SATESACORCHO DEL PAÍSAGGLOTAP, S.A.J. VIGAS SAPARRAMON EXPORTAP SLFRANCISCO SAGRERA SLINDUSTRIAS GEYRU SANARCISO MERCADER SLBONTAP SLLLUIS RODA SLFRAILE CASADEVALL, SLINDUSTRIAS DERIVADAS DEL CORCHO SANJAUME S.L. CORK SLOENEO BOUCHAGEDISCOSAGA, SL

BODEGAS TORRESCODORNíU JUVÉ i CAMPSCAVA NADALALBET i NOYABODEGAS ROQUETAGRAMONACELLER DE GELIDA


Altres institucions

• CELIEGE, European Cork Confederation• ISOCOR, Asociación de Industriales del Corcho del Suroeste de Andalucía• ASECOR, Agrupación Sanvicenteña de Empresarios del Corcho• APCOR, Associação Portuguesa de Cortiça

Principals Webs consultades

• Museu del Suro de Palafrugell, www. museudelsuro.cat• Institut del Cava, www.institutdelcava.com• Grupo Amorim, www.amorim.com• Oeneo, www.oeneo.com• Nomacorc, www.nomcorc.com• Supremecorq, www.supremecorq.com• Alcan Packaging Capsules, www.stelvin.com • Wine Business Monthly, www.winebusiness.com• Vinexpo, www.vinexpo.com• Wine Anorak, www.wineanorak.com

Bases de dades

• SABI• IDESCAT• ESTACOM• KOMPASS

Articles, estudis i publicacions

• Challenges and opportunities for Synthetic Wine closure Manufacturers in the global wine market and the current consumer&market trends Skalli&Rein

• Closures now into the future, AC Nielsen• Mercat del vi, Desembre-Gener 2006, AC Nielsen• Clousures: market acceptance, AC Nielsen• Closures, Harpers Suplement• Posicionament dels vins catalans en els consumidors, restauradors i detallistes, Incavi 2005• Are UK consumers ready to move beyond tried and trusted packaging and closures?, Wine intelligence• 2007Closures survey report, Wine Business• Vins i caves: tendències i comparativa internacional, Observatori de Mercats Exteriors (OME)• El mercado de la madera y el corcho en Argelia, ICEX 2006• International Code of Cork Stoppers Manufacturing Practices, CELIEGE 2006• Challenges and Opportunities for Synthetic Wine Closure Manufacturers in the Global Wine Market and the current

Consumer & Market Trends, John Cullen 2005• Projecte de reflexió estratègica i dinamització dels clústers del vi i el cava a Catalunya, COPCA• Informe anual sobre la indústria a Catalunya, Observatori de prospectiva industrial

71REFERÈNCIES

• Mapa dels sistemes productius locals industrials a Catalunya, Observatori de prospectiva industrial• Berry’s future of Wine Report, Berry, Bross & Rudd’s 2008• Bottle Closures in the Wine Industry, Berenice Barker, Cape Wine Academy 2006• Are UK consumers ready to move beyond tried and trusted packaging and closures traditional?, Wine Intelligence

2006• El Mercado del Vino Tranquilo en el Reino Unido, ICEX 2005

Altres fonts d’informació

• Recull de premsa: El Punt, Diari de Girona, Dossier Econòmic, Expansión, Cinco Días, La Vanguardia, El Periódico de Catalunya

• The Economist• International Wine Challenge• WineSpectator• Portal Forestal• Wine Institute of California• Onivins• Australian Wine Research Institute (AWRI)• Survino• Organización Internacional de la Viña y el Vino (OIV)

Altres empreses industrials del sector del suro català

BESTAP SELVA 4, SLMANUEL SERRA SAHERMANOS BERNA S.L.E. TRACHSLER SAGIVECORKJUAN RUTLLANT, S.A.MAGLOCORK S.L.BONTAP SLCOMERCIAL CORCHERA CATALANA SLIMPERIAL CORK SLMAURI CORK S.L.JOAQUIN ESTEVA S.L.JUAN COSTA QUER SAARTICOR SLCORK SELECTION SLQUALITAP SLBLACKBRUC SLAGLO-CATALANA DEL SURO S.L.BERTRAN CORK S.L.NATURTAP SUCCESSORS DE FALGAS S.L.CONTINENTAL SUBER SLCURQUEJO TORRENT S.L.

PERE CULLELL ARDERIU SLTAPSURO BOSCH SLCASSA CORK SLPAVIA CORK SLEMILI CASTELLANO SLMANUFACTURAS REGINCOS S.L.PARQUET DE SURO RODA S.L.SUC ANTONIO GONZALEZ SAPRODUCTOS CORCHO AGLOMERADO, S.A.AGUSTÍ SALVADOR RAMONCORK 2000 SLESCOFET CORK SLGISPERT LLOVERAS, S.L.JAIME LLENAS MERCADERJOSEP SUBIRANA RIERAMANUFACTURAS DEL CORCHO DE CASSÀ AMORIM FORESTAL-CATALUNYA SL ANTONIO DE MARIA SA AUGUSTA CORK S.L. BUSCARONS SA EMILIO MATO SA FABRILCO-TAPONES DE CORCHO SL

GEYRU PENEDES S.L. INDUSTRIA AUXILIAR CORCHERA SL JOAN PARRAMON SALVI, S.L. JOVANET SL PERE ROCA SA PROSUBER 2.000 S.L. SIBA TAPONES S.L. PRODUCTOS Y MAQUINARIA DEL CORCHO S.A. ENGINYERIA INFORMÀTICA OLOT SA TALLERS MECÀNICS COLOMER J. TOURON SUROS RXG PERE XIFRE SL RICARD GISPERT VERDAGUER S.L. COSTA BAUTISTA SL GEYRU DISC S.L. ESTEVA Y COMPANIA S.L. UNION PRODUCTORES DEL CORCHO S.A. PLANTILLAS LEFER TAPS S.XXI SL TECNICORK SUÑER SL

CONRADO VILAR S.L.




9 788439 379553

01

LES

DIA

GN

OSI

SD

EL’O

BSER

VATO

RID

EPR

OSP

ECTI

VAIN

DU

STRI

AL

Elcl

úste

rcat

alà

dels

uro

Tomàs Megía (Blanes, 1969)

Cap de l’Àrea de Diagnosi i Prospectiva de l’Observatori de Prospectiva Industrial del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de laGeneralitat de Catalunya. Llicenciat en Enginyeria en Telecomunicacions per la Universitat Politècnica de Catalunya i Màster en Direcció d’Empresesper la Universitat Politècnica de Madrid, s’ha especialitzat en anàlisi competitiu sectorial i regional i en gestió de sistemes d’informació. Ha treballaten empreses de consultoria com Cap Gemini i T-Systems.

Al llarg dels darrers anys ha participat en més d’una vintena d’iniciatives de millora competitiva de clústers a Catalunya coordinant els informesd’anàlisi competitiva en diferents àmbits industrials i/o geogrà�cs on destaquen Motlles i Matrius a l’àrea metropolitana de Barcelona (2005), Adoberiade pell petita a Osona (2005), Fabricació d’aixetes sanitàries al Baix Llobregat (2005), Metall-mecànic al Ripollès (2006), Motocicletes i ciclomotorsa Catalunya (2006), Moble domèstic a Catalunya (2006), Teixits Estrets a Catalunya (2006), El suro a les comarques gironines (2007), Òptica i fotònica aCatalunya (2007) i Nàutica esportiva i d’esbarjo a Catalunya (2008).

Damià Martín (Barcelona, 1980)

Tècnic de Diagnosi i Prospectiva de l’Observatori de Prospectiva Industrial del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat deCatalunya. Llicenciat en Economia per la Universitat de Barcelona, s’ha especialitzat en anàlisi sectorial estratègica i competitiva i ha col·laborat endiversos informes d’anàlisi de competitivitat per a la millora de clústers industrials com El sector de fabricants del moble del Vallès Oriental (2006), Elclúster de llums i aparells d’il·luminació a l’AMB (2007), Els transformadors de suro a Catalunya (2007), El sector de maquinària d’alimentació i begudes alVallès Occidental (2007) i Els reptes i oportunitats de la indústria fotovoltaica a Catalunya (2008).

El cluster català del suro

Documents

Transcript of El cluster català del suro