2 número quinze

E D I T O R I A LS U M A R I

EDITORIAL

AMFITEATRE

4 Entrevista a Muriel Casals.8 L’auca de l’escola catalana.10 Francesc Flos i Calcat.12 Viure la immersió.14 La teva escola era en català.

VITRALL

16 La biblioteca a tercer.18 Aprenem a conviure.20 Danses de tardor.

CALAIX DE SASTRE

22 Racons de l’escola:l’Arborètum.

24 On anem?26 Un joc.

PLANA OBERTA

27 Amenaces a l’escola catalana.

Revista escolarNúmero QUINZE – desembre 2010Disseny, maquetació i impressió: ImpremtaGuinart, S.L.Dipòsit Legal: B-20252-04Edició de 1.100 exemplars

2

3

16

22

27

escolaBarcelona

La meva escola era una escola petita i només hi havia nenes a l’escola. En aquella època, fa més de 40 anys, noestaven permeses les escoles mixtes.

Totes les matèrieses feien en llengua castellana,que era la llengua vehicular. Aningú se li acudia parlar encatalà. No es podia. Fins al puntque entre companyes que parlà-vem català a casa ja no se’nsacudia fer-ho ni quan sortíemde l’escola.

Sortosament, elsmeus pares em van subscriure alCavall Fort i entre les aventuresdel Jan i el Trencapins i la patru-lla dels Castors, entre d’altres,vaig aprendre a llegir i a escriu-re en català. Malauradament,les noies que pertanyien a famí-lies castellanoparlants no vantenir l’oportunitat d’aprendre lanostra llengua.

Ara, sortosament,el sistema educatiu permet que tots els alumnes, nois i noies, puguin aprendre amb el mateix rigor tant el català com el cas-tellà.

Els nostres resultats acadèmics i d’avaluacions externes corroboren que els nostres alumnes tenen una bona capa-citat de comunicació i comprensió en les dues llengües. És un valor que hem d’aconseguir preservar.

La meva escola

Consell de redacció: Anna Belart, Anna Brengaret, Anna de Casacuberta, Josep M Comas, Marta Fontclara, Pep Marguí,Salvador Morros, Agustí Olivares, Maria Ribelles, Glòria Serrano i Toni Rubió.

www.iccic.edurevista@thaubcn.iccic.edu

3número quinze

Alumnes de 2n i 3r de Primària

1. Q u èés Òmnium Cultural?Quins són els principalsvalors que defensaaquesta entitat? Iquins van ser els seusinicis?

Òmnium és una entitat cultural que defensa la llen-gua, la cultura i el país. Nosaltres, a més, hi afegim l’e-ducació i la cohesió social. Per nosaltres cohesió socialés sinònim de cohesió nacional, pensem sobretot en les

4 número quinze

A M F I T E A T R E

tasques que fem per ajudar que els nouvinguts s’in-corporin plenament com a ciutadans catalans.

Òmnium ara ha fet 50 anys, es va crearel 1961 en un moment políticament molt dur. La dic-tadura havia prohibit l’ús públic del català. Òmniumneix amb la missió de fer classes de català als ciuta-dans del carrer i als mestres.

2. El senyor Triadú va estar vinculat aÒmnium Cultural durant molts anys. Ens podria expli-car quin era el seu paper dins d’aquesta entitat?

Joan Triadú va jugar un paper importan-tíssim en la formació de mestres en català. Es van ferno només les classes sinó uns exàmens, unes proves,uns títols. Òmnium cultural neix fent la suplència del’administració catalana que no teníem.

Joan Triadú va tenir una mica el paper defer funcionar la maquinaria d’Òmnium en els seus ini-cis. Va donar-li la intenció no només d’ensenyar a par-lar bé el català, sinó que a més a més calia formarmestres capaços d’exercir en català, amb molt de rigor.Va establir tot un programa de formació de mestres.

3. Com entén vostè aquestes sentènciesque ha dictat el tribunal espanyol que qüestionen elpaper del català com a llengua vehicular de l’ensenya-ment i que atempta contra un model educatiu que hatingut èxit durant els últims 30 anys?

Intentem reaccionar contra aquestes sen-tències. Però hi ha diversos nivells de discussió i d’ob-servació: en primer lloc els pares que reclamen – quesón una minoria-, que reben una mena de pressió polí-tica d’algú que els empeny. No s’adonen que és una

uriel Casals és pro-fessora d’Economiade la UAB, presi-denta d’ÒmniumCultural des de2010 i, com diu enel seu perfil, gau-deix de la docèn-cia.

m

ENTREVISTA A MURIEL CASALS.Presidenta d'Òmnium Cultural.

L ’ e s c o l a c a t a l a n a

5número quinze

Jaume Baixas i Daniel Casasampera. 4t ESO.

6 número quinze

A M F I T E A T R E

situació violenta per als nois i noies. Ningú no volestar en contra de la seva escola i ser assenyalat. Peròel més greu és que hi hagi institucions serioses (el sis-tema judicial espanyol) que els facin cas. Aquí és ontenim el problema.

Per als alumnes catalans ser educats en laseva pròpia llengua és una qüestió de justícia.

Per altra banda, tenint en compte que hiha tanta immigració, hi ha nens i nenes que si no és al’escola, no tenen l’oportunitat de viure en català per-què amb les seves famílies parlen altres llengües.

Hem de defensar que hi hagi una llenguacomuna a tots: el català. A casa nostra cadascú parlaamb els pares la llengua que sigui, però en comútenim una llengua que és el català. Com a mecanismed’immersió lingüística, l’escola permet la igualtat d’o-portunitats, fa que aquests nens i nenes puguin sortiral mercat de treball amb les mateixes possibilitats queels nens i nenes que provenen de famílies catalanes.

4. Creu que l’actual model lingüístic hacontribuït de manera decisiva a pal·liar el greu des-equilibri del català respecte del castellà?

El model lingüístic hi ha ajudat molt.Segons les enquestes, el 99 per cent de la població, per

sota d’una certa edat, és apta per al català: l’ entén,l’escriu i el llegeix. De totes maneres hem fallat en l’ússocial del català. És un tema d’actitud nostra, perquèsovint tendim a canviar al castellà. Els immigrants ensho diuen sovint. “És que no em doneu l’oportunitat deparlar en català”. A més, els mitjans de comunicació,els cinemes... no hi ajuden gaire.

5. Amb quin objectiu neix la plataformasomescola.cat?

La plataforma somescola.cat neix el de-sembre de 2010 com a reacció d’urgència per respon-dre a les sentències del tribunal espanyol. La platafor-ma somescola és una plataforma formada per unatrentena d’entitats de tots els àmbits, perquè l’ense-nyament ens toca a tots.

6. Les sentències del Tribunal Supremespanyol que amenacen aquest model d’escola i desocietat, són un motiu més per pensar en la indepen-dència de Catalunya?

Sí, jo crec que el que busquen els instiga-dors d’aquestes sentències és trencar la nostra cohe-sió.

Des del catalanisme tradicional, s’espera-va fer una Espanya rica, oberta, desenvolupada, per-què així seria plural. Però ara veiem que no volen serplurals. Per això la millor relació amb els espanyolsseria la de veïnatge: siguem bons veïns; reivindiquemun poder fort de la Generalitat de Catalunya.

Ferran Dalmau, Núria Ortiz i Albert Raurell.Alumnes de 4t ESO

L ’ e s c o l a c a t a l a n a

7número quinze

Alumnes de P5

8 número quinze

A M F I T E A T R E L ’ e s c o l a c a t a l a n a

9número quinze

Alumnes de 2n i 3r de Primària

a cent cinquanta-cinc anysva néixer en Francesc Flos iCalcat, figura poc coneguda ireconeguda de l’ensenya-ment català.

La seva obra vaser tan intensa com sovintsolitària. Va fundar i creardues escoles, així com

l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana. Vacrear gran quantitat de jocs i materials pedagògics per al’escola, va escriure llibres tant de reflexió pedagògicaper als professors, com llibres de text, per nodrir l’escolade tot allò que pogués ser necessari per a la seva bona

10 número quinze

A M F I T E A T R E

marxa, per promoure i facilitar l’aprenentatge de lesdiferents matèries.

El 1898 obre el col·legi Sant Jordi, al carrerSant Honorat de Barcelona, considerat de fet la primeraescola catalana.

Pel que fa a laseva acció pedagògica, enFlos i Calcat planteja que elsnens i nenes han d’aprendrejugant, partint d’allò proper ique saben fer, cal posar-losen el centre de la tasca edu-cativa. Estem parlant pertant d’un aprenentatgeconstructiu i significatiu.Una revolució per a l’època.

En Flos i Calcatdetalla en un dels seus lli-

bres, Ensenyança al aire lliure, tot un ventall d’activitatsper a fora de les aules: astronomia, matemàtiques, geo-grafia o agricultura, entre altres. En aquest llibre, criticaels centres escolars que, tot i tenir els elements necessa-ris per fer aquest tipus d’ensenyament, encara segueixensense preocupar-se de “trencar motllos vells y rutinaris,venint a constituir llurs grans edificis, colossals cassernesó quartels ab una rigidés y ordenancisme casi militar. Resd’això vol la pedagogia moderna; ben al contrari”.

De tot plegat fa 155 anys, els transcorre-guts des del seu naixement. Mirat amb perspectiva, avuien dia s’ha avançat molt, però encara sembla que hàgimde justificar alguns dels principis tan senzills que impreg-naven la seva obra.

Àlex Carulla. Barcelona, novembre 2011

FRANCESC FLOS I CALCAT:una vida per a l’escolacatalana

f

L ’ e s c o l a c a t a l a n a

11número quinze

Andrea Bravo. 1r ESO

12 número quinze

A M F I T E A T R E

VIURE LA IMMERSIÓ

Com vas aprendre el català? Encara que sembli una bestiesa vaig apren-

dre el català mirant dibuixos animats del Club Súper 3com el “Doraemon” i el “Shin Chan”. [Riu] Tot i que alprincipi no els entenia massa, de mica en mica vaig anaraprenent alguna que altra paraula.

El meu pare va aprendre anglès escoltantmúsica!

Quan vas arribar a l’escola Thau, et va cos-tar adaptar-te?

Abans vaig anar a l’escola americanaBenjamin Franklin on només havia fet català a 3r, una

hora setmanaloptativa. Emvaig canviard’escola a 4td’EP.

Déu n’hi do! Llavors l’idioma era un obstacle?Jo diria que aprendre català va facilitar la

meva integració amb els companys. Un cop el comença-va a parlar fluidament ja no vaig tenir cap problema.

Quin idioma parles a casa?Parlo castellà amb els meus pares. Amb la

meva germana, que va néixer aquí, de tant en tant par-lem en català per influència de l’escola i dels amics.

Et sents completament segura amb el teucatalà? O creus que et defenses millor en castellà?

Crec que els domino molt bé els dos ja queels utilitzo diàriament.

Creus que és una bona política, la de laimmersió?

Oh, i tant que sí. Perquè som nosaltres elsque hem de defensar el català. Si no ho fem nosaltres,qui ho farà? La llengua es mor i és molt important quela mantinguem. Si es parla a les escoles, les noves gene-racions aprendran per tal que perduri.

Jaume Baixas, Maria Morros i Isabel Walton. 4t d’ESO

Nascuda a Caracas, l’a-lumna de 4t d’ESO,Samanta Rojas, immi-gra a Catalunya als dosanys d’edat quan el seupare rep una oferta detreball a Barcelona,sense haver sentit maila llengua que avuiparla sense entrebancs.

nL ’ e s c o l a c a t a l a n a

13número quinze

Alumnes de P5

14 número quinze

A M F I T E A T R E

LA TEVA ESCOLAERA EN CATALA?

Esther Seguí. Cap d’acollida de les escoles Thau

De petita vaig anar a l’EscolaFrancesa Ferdinand de Lesseps. Allàfèiem les classes en francès i algunaassignatura en castellà. Va ser quanvaig iniciar els estudis de BUP que vaaparèixer el català com a matèria.

Maria Pau Lucas.Secretària d’EducacióInfantil

Vaig estudiar en una escola privada itot es feia en castellà. A BUP hihavia una assignatura en català.Posteriorment vaig fer cursos deperfeccionament de llengua catala-na per assolir el nivell C.

Santi Gris. Director d’Aula Oberta

Vaig anar a una escola religiosa itotes les classes eren en castellà.Només ens van ensenyar una cançóen català. A la Universitat la tercerapart de les assignatures eren encatalà. Més endavant vaig fer cursosde perfeccionament de llenguacatalana.

David Garriga. Monitor de migdia

Vaig estudiar en una escola de laGarriga i totes les assignatures, tretde les de llengua estrangera, lesfèiem en català. A la Universitat hiha hagut moltes assignatures encastellà. En el darrer curs, alguneshan estat en anglès.

L ’ e s c o l a c a t a l a n a

15número quinze

Alumnes de 2n i 3r de Primària

16 número tretze

V I T R A L L

17número quinze

Clara Torner i Elisenda Alaball. 3r ESO

18 número quinze

V I T R A L L

Aprenem a conviure

Com cada setembre, els nens omplen l’escola

de colors.

Colors de veus a les escales, a les classes,

al passadís.

Colors de corredisses, de jocs que s’enfilen

cap als camps, colors de rialles.

Els infants han tornat plens de vida i

noves experiències per compartir.

Els més menuts del Parvulari hauran d’a-

frontar un canvi important en el seu dia

a dia.

El seu entorn més proper és la família, i

el contacte amb l’escola és un primer pas

cap a la sociabilització. Escola i família

hauran de posar tots els mitjans per tal

que l’infant faci una bona adaptació.

Caldrà respectar cada nen i el seu procés, i

acollir l’infant perquè trobi l’espai on

aprendre a conviure.

19número quinze

Alumnes de P5

20 número quinze

V I T R A L L

LES DANSES DE TARDOR

21número quinze

Alumnes de 2n i 3r de Primària

22 número quinze

C A L A I X D E S A S T R E

23número quinze

Sílvia, Gemma i Mariví. 2n ESO

24 número quinze

C A L A I X D E S A S T R E

Solució del número anterior: Festes de Santa Tecla (Tarragona)

ON ANEM DE FESTA?l nom del municipicatalà que enaquest número dela revista us pro-posem d’endevi-nar, té un orígenmolt poètic:

“Riu de pollancre”

És conegut pel seu monestir,fundat l’any 880 pel comte Guifré elPilós. D’estil romànic, amb planta basi-lical amb transsepte i portalada, cam-panar i claustre romànics.

eDurant l’any s’hi celebren

festes i diades com ara La Fira de lesQuaranta Hores, la Ripiganga, l’eleccióde la Pubilla i l’Hereu, la Fira Teràlia i laMercadal del comte Guifré.

Si hi aneu el proper 4 de de-sembre hi trobareu la tradicional Firade Nadal.

25número quinze

Alumnes de P5

26 número quinze

C A L A I X D E S A S T R E

JocMots encreuats

Horitzontals

1- Li’n sobra al bocafluix

2- Ull sense l – Ull sense ll

3- Lletra grega perenne – Minoria selecta

4- Abans del migdia –Fuita de gas– Electró

5- Diari o adverbi – Segona lletra

6- Abans de Crist – Trosset solt

7- Pot implicar un matís – Instrument de vent

Verticals

1- L’aixeca - Crida

2- Fibra del qui fa màgia

3- Dubta – Reluctància – 2 PI r

4- Qualitat d’anar sense roba – p capgirada

5- Després de efa – Abans de ema – Aval lliurat al portador

6- Ena capgirada – No és grega – Nota musical que no hi és

7- B menys 1 – Ni fred ni calent

1 2 3 4 5 6 7

1

2

3

4

5

6

7

Solució a l’Scrabble: rapsode

27número quinze

P L A N A O B E R T A

Amenaces a l’escola en catalàMarc Lizana. 4t ESO. Barcelona.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya dóna un ultimàtum a la Generalitat perquè intro-dueixi el castellà com a llengua vehicular a les escoles acabant així amb el model d'immersió lingüísticaactual. Penso que això és una agressió a la nostra llengua, que durant anys ha estat la vehicular i ha supo-sat un model d’èxit.

És cert que els catalanoparlants no tenim la fluïdesa que tenen a altres llocs d’Espanya per par-lar el castellà. De tant en tant, parlant-lo, molts no trobem la paraula per descriure quelcom o se’ns esca-pa algun barbarisme. El castellà es parla a Espanya i a molts altres indrets del món, i és bo per a nosaltressaber-lo parlar correctament.

Però per altra banda, crec que hem de defensar la nostra llengua. A les escoles catalanes, entre persones que no tenen lamateixa llengua materna, opino que la llengua vehicular ha de ser el català. Ens volen sotmetre a parlar el castellà més hores, ja siguifent més classes de Llengua o de Literatura Castellana, o bé introduint-lo en altres assignatures. Es basen en el fet que les dues llen-gües han de conviure amb la normalitat que ho fan al carrer. La realitat és que al carrer tothom sap parlar el castellà, però no tothomsap parlar el català.

El futur de la llengua catalana depèn dels seus parlants, i només ens té a nosaltres. Per nosaltres no només és una llengua,és un sentiment que compartim. Si no es potencia s’acabarà perdent com ha passat amb tantes altres llengües i cultures desapare-gudes.

Les col·laboracions han d'incloure nom i cognoms i una adreça electrònica o

telèfon de contacte. Podeu enviar les col·laboracions:

• Per carta a: Consell de redacció de la revista de l'escola Thau. Ja sigui per correu

ordinari o lliurada personalment a Secretaria.

• Per correu electrònic a: revista@thaubcn.iccic.edu

escola

Barcelona