Quan l’escola trià al Dr. Jordi Sabater Picom a personatge de l’any teníem una idea gene-ral sobre el seu treball i la seva vàlua científica. Apoc a poc s’anà establint una relació personal mésestreta amb ell i vàrem descobrir la seva calidesahumana.

Acceptà venir a conèixer l’escola ambmolt de gust però ens indicà que sobretot voliaconèixer directament el treball d’observació quefeien els nens.

Aquest interès està relacionat amb elseu concepte de treball científic, fet directamentsobre el terreny i basat en l’observació sistemàti-ca i el dibuix.

La seva estada entre nosaltres ha estatuna lliçó en molts sentits: com s’ha adreçat a mes-tres i nens en la seva intervenció a l’amfiteatre,l’interès a escoltar l’explicació dels nens sobre elseu treball, la seva amabilitat a deixar-se entrevis-tar pels alumnes grans i l’espontaneïtat en el trac-te amb tothom.

Aquesta sensibilitat la podem trobartambé a les seves memòries quan ens parla de lestribus autòctones que conegué a l’Àfrica, el res-pecte pels seus costums i tradicions i, cosa méssorprenent, quan defensa l’existència d’una cultu-ra pròpia en algunes de les espècies de primats queestudià.

El treball de plàstica fet per tot l’alum-nat, especialment amb el dibuix, al voltant del tre-ball del Dr. Sabater, ha estat extraordinari i ha fetque la diada de Sant Jordi hagi estat aquest anyforça especial.

A tots ens ha quedat un record entra-nyable de la visita de Jordi Sabater i Pi, i el seumestratge serà de ben segur una llavor que fructi-ficarà en el futur.

2 número deu

E D I T O R I A LS U M A R I

EDITORIAL

AMFITEATRE

3 En Joan Tort ens parla deldoctor Jordi Sabater i Pi.

5 Entrevista a Jordi Sabater i Pi.7 L’hort de primer.8 Observem els animals del zoo.9 Observem els ocells.10 El cel de Thau.11 En Jordi Sabater i Pi ens visita.

Què ha cridat més l’atenciód’ell?

12 Dibuix del natural.

VITRALL

14 Treball científic.15 La revista de 2n d’ESO.16 Observar, conèixer, estimar i

protegir.17 Auca de Jordi Sabater Pi. 18 El rei Uli (i 2).

CALAIX DE SASTRE

20 El racó de l’escola: el taronger.21 On anem?22 Un joc: l’aualé.

PLANA OBERTA

23 Em prenc la llibertat de notenir llibertat.

Revista escolarNúmero DEU – juny 2009

Disseny, maquetació i impressió:Impremta Guinart, S.L.Dipòsit Legal: B-20252-04Edició de 1.100 exemplars

Consell de redacció:Mar Arbonés, Ricard Bahí, Anna Belart,Anna Brengaret, Anna de Casacuberta, Josep M Comas, Pep Marguí, SalvadorMorros, Agustí Olivares, Frederic Raurell,Maria Ribelles i Toni Rubió.

www.iccic.edurevista@thaubcn.iccic.edu

2

3

14

20

23

escolaBarcelona

En Joan Tort ha escrit Okorobikó, un llibre fantàstic on s’hitroba recollida amb cura la biografia d’en Jordi Sabater i Pi que ens vaacompanyar en l’acte inaugural de la nostra festa de Sant Jordi.

A la tarda, en Joan Tort va presidir els Jocs Florals i ens vaadreçar aquestes paraules:

Vet aquí, probablement, la paraula clau: aprendre. En el sen-tit inicial, originari, de “captar”, ”copsar”, “sorprendre”, “comprendre”. Unverb que defineix tota una actitud davant la vida: aprenentatge. O sigui,una manera d’entendre el nostre trajecte pel món com una formaciócontinuada, com una incorporació a cada moment de noves idees, novesvisions, noves experiències. I, en la mesura que cada dia de la nostra vida és diferent, des del primer finsa l’últim dia, vet aquí que l’aprenentatge és veritablement una recepta útil per a qualsevol persona iper a qualsevol ocasió. En qualsevol país, en qualsevol cultura del món. “Al llit no te n’aniràs sense unacosa més al cabàs”: el refranyer popular resumeix, amb saviesa, allò que podem considerar que és unade les grans veritats de la vida.

I vet aquí, justament, allò que ha estatfent el nostre estimat personatge, Jordi Sabater Pi,tot al llarg de la seva vida. Res més, i a la vegada,res menys, que aprendre en tot moment. Aprenent,s’ha format; aprenent, ha viscut; i aprenent, haensenyat. Crec que en la successió d’aquestes tresaccions queda resumida la seva vida. És a dir, laseva trajectòria i el testimoni, el fecundíssim testi-moni que llega a la posteritat. I per al qual li hemd’estar profundament agraïts.

Jordi Sabater Pi, ho sabeu prou bé, ésun personatge alhora sorprenent i fascinant.Sorprenent, perquè la seva biografia s’aparta d’allòque podem considerar més convencional, fins i toten un científic amb reconeixement mundial. Es vaformar, essencialment, pel seu compte: és allò que

se’n diu un autodidacte. Un autodidacte, això sí, al qual anaven a buscar, al cor de la selva equatorial,científics eminents de les universitats més prestigioses del món. Sorprenent, perquè, malgrat el quepugui semblar, ningú no li ha posat mai les coses fàcils, a la vida. Sabeu prou bé que la seva gran dèriaera dibuixar; però va haver de lluitar molt per fer valer la seva vocació i anar endavant, i convertir-seal cap i a la fi en un dels científics-dibuixants més reconeguts arreu del món. I sorprenent, també, enmolts altres sentits: com, per exemple, quan, en tornar al seu país, en veure’s obligat a marxar deGuinea, es troba les portes tancades de les universitats (perquè no hi ha lloc per a una persona sàviaperò que no té cap títol); lluny de desanimar-se, aleshores, ja relativament gran, decideix començar elsestudis des del nivell més baix. Una cosa que ben poca gent, en el seu lloc, hauria fet. Però a ell no li fares, perquè sap quin és el seu camí. Aprendre, sempre aprendre.

3número deu

A M F I T E A T R E

EN JOAN TORT ENS PARLA DEL DOCTOR JORDI SABATER I PI

T r e b a l l d e c a m p

4

A M F I T E A T R E

número deu

T r e b a l l d e c a m p

Però, a més de sorprenent, el seu particular trajecte vitalté una altra qualitat, no pas gaire habitual, avui mateix: coincidireuamb mi, em sembla, quan dic que la seva vida és fascinant. I per moltsmotius. Jordi Sabater ha tingut el privilegi de ser un dels últims “des-cobridors” del nostre món: de trepitjar terrenys encara verges, desco-neguts, a la selva equatorial; de reconèixer i descriure científicamentdiverses espècies del món animal i vegetal encara ignorades o pocconegudes; de contribuir a eixamplar de forma extraordinària elconeixement de les conductes culturals dels primats (i de contribuir,doncs, a la formació d’una ciència que avui els especialistes coneixenamb el nom de primatologia). La vida del nostre personatge és fasci-nant, en definitiva, perquè ens posa al davant de l’autèntic descobridor: la persona que, moguda per lacuriositat i per un afany, totalment desinteressat, d’aprendre i de saber noves coses, i amb independèn-cia del lloc on en troba i de les dificultats amb què ensopega, és capaç de fer-nos veure, als altres, “l’al-tra cara de la realitat”: allò que es desconeix o que ens passa desapercebut, o al qual no donem impor-tància; o que, senzillament, no veiem, però que tal vegada és allò més essencial.

¿I quina recepta ens dóna, el nostre amic, a través de la seva llarga i intensa experiència vital,per fer front als interrogants d’un món que sembla, de totes passades, molt diferent del seu? ¿Quinespossibilitats hi ha, avui, de ser un descobridor en un món on ens diuen que tot ja ha estat descobert, ontenim tota la informació a l’abast (d’un “clic”, per exemple) i on, sovint, dóna la sensació que en moltsaspectes hàgim arribat “al cap del carrer”, i que un cert desànim i pessimisme hagi substituït la il·lusiódels descobridors d’altres èpoques?

Un cop més, pensem que la millor recepta que ens pot donar Jordi Sabater i Pi és el seu propitestimoniatge. Si la vida d’una persona pot ser el millor ensenyament, en el present cas tenim, de debò,la possibilitat d’aprendre molt, perquè el testimoniatge és de primera categoria. Aprenguem, per exem-ple, a observar, a fixar-nos en els petits detalls de les coses, de les persones, dels esdeveniments.Aprenguem a plasmar aquestes observacions per escrit; i, també, a través del dibuix: aquest mitjà que elnostre homenatjat mai no s’ha cansat de reclamar com una eina fonamental de l’aprenentatge (tot i anartant a contracorrent de la “cultura virtual” que ens aclapara). No ens cansem d’aprendre, en fi, i de recor-dar, allò que de fet és la gran divisa del nostre personatge: “observar per a dibuixar; dibuixar per a conèi-xer; conèixer, per a estimar”.

Estic segur que, coneixedors com sou de Jordi Sabater i Pi i de la seva tasca, estareu d’acordamb mi que en aquesta divisa màxima de Jordi Sabater i Pi hi ha, de debò, tot un programa de vida. Un

programa ple de present i de futur. I, davant del qual, no hi fa res que el món jano sigui el mateix d’abans, i no hi fa res que, aparentment, ja no hi hagi cosesper descobrir. Perquè, ara sí, hem après que el món cal anar mirant-lo, inven-tant-lo, imaginant-lo cada dia. Que no ens hem de cansar de fer-ho, malgratque sovint no sigui gens fàcil. Perquè, al cap i a la fi, aquest és l’únic camí peranar endavant, a desgrat de tot. Aprendre, sempre aprendre.

Gràcies, amic Jordi, per haver-nos-ho ensenyat!

Joan Tort i DonadaEscola Thau, Sant Jordi 2009.

5número deu

A M F I T E A T R E

ENTREVISTA A JORDI SABATER I PI

T r e b a l l d e c a m p

ls alumnes de Biologia de 4t ESO vam visitar el Parc Tecnològic. Durant lavisita van anar sorgint diverses preguntes sobre la carrera professional delprimatòleg. A continuació us exposem les més destacades:

Quin és el descobriment que el fa sentir més orgullós?

El descobriment del qual em sento més orgullós és el de laindústria elemental dels bastons, descobrir que els ximpanzés són capaços

de fabricar les seves pròpies eines i utilitzar-les en benefici propi.

Com es dibuixa al natural? Quins avantatges té el dibuixsobre la fotografia?

Per dibuixar al natural primer es prenen uns apunts ràpids,però que et donin una idea de tots els detalls. Més tard es pinten ambaquarel·la.

El dibuix pot ser més precís que una fotografia, perquè fixesla teva atenció en els trets més característics del que t’interessa dibuixar.

Quan va trigar a aprendre la llengua fang? Com ho va fer?

Vaig trigar a aprendre la llengua fang un any. Com ho vaigfer? És qüestió de pràctica, parlant dia a dia amb la població fang.

***

El dia de Sant Jordi, l’escola va convidar Jordi Sabater i Pi. A la Biblioteca ens vaexplicar que el més important per a ell havia estat descobrir i donar a conèixer la granotaGoliat, descobrir com els ximpanzés utilitzaven les eines (ens va dibuixar un mapa d’Àfricaamb les zones on vivien els diversos ximpanzés i goril·les), ens va explicar com l’ocell de la melassenyalava el lloc on hi havia mel perquè altres animals trobessin el rusc i ell també poguésbeneficiar-se’n, de com n’era d’important el dibuix que explica les accions i el comportamentdels animals...

I ens va respondre a algunes preguntes que li vam formular:

Ens pot explicar amb paraules entenedores què voldir quan diu: “quan predomina la cultura l’home viu en pau iquan predomina la biologia sorgeixen els conflictes i les guer-res”?

La cultura és sempre present en els humans. Però hiha cultura occidental i cultura no-occidental. Els conflictes apa-reixen quan l’home compara, veuen els europeus rics i poderososi ells es veuen pobres, d’aquest fet sorgeix una comparació queprodueix odi.

e

6 número deu

A M F I T E A T R ET r e b a l l d e c a m p

Creu que el colonialisme es veu diferent per una persona que ha viscut en un paíscolonitzat que per una persona que forma part d’un país colonitzador?

Els colonitzats primer ho veien bé. Després les pel·lícules i la literatura ja no ho veien tan bé.

El colonialisme té dues fases: una fase inicial de sorpresa i curiositat i una segona fase que es transforma en odi.

Quin de tots els animals que va estudiar el va sorprendre més?

Els ximpanzés, perquè són els que tenen una conducta més semblant a la humana

A “Okorobikó” s’explica el seu “descobriment” de l’ús d’eines pels primats. Quinessimilituds hi veu entre ells i els humans?

Les eines descobertes a la muntanya d’Okorobikó són instruments fabricats culturalment.O sigui l’individu va idear tot un procés per fabricar unes escombres petites per poder agafar els tèr-mits del termiter; per tant, és una vertadera indústria que no s’havia trobat en cap altre animal.

Avui en dia s’ha observat que el lloro gris de Guinea de cua vermella és també un ani-mal molt intel·ligent, tan intel·ligent com el ximpanzé. Tot i que hi ha la semblança de copiar cer-tes coses dels humans, de repetir certes cultures dels humans, hi ha una manca de rigor històric; pertant, tenen només una fracció de la conducta humana.

Quan va arribar a l’illa de Fernando Poo, a més de treballar a les plantacions, vacomençar els estudis autodidactes en etologia i primatologia quan tenia “temps lliure”. D’ontreia tanta força de voluntat? Què el va fer interessar-se tant en aquests camps?

Doncs el fet que ningú hi tenia interès, jo vaig ser el primer que hi va tenir interès; araja hi ha molta gent que s’hi dedica.

Vaig descobrir coses bàsiques, com l’estudi dels tatuatges, l’estudi de l’organització de lafamília, el tipus de gradació que té la família... ho vaig iniciar, ningú s’hi havia interessat abans, vaigser el primer, sóc l’introductor de l’etnologia a Guinea.

Com és que no ha volgut tornar a Guinea?

He estat a molts països d’Àfrica, com al Congo, aRuanda, a Kènia, a Moçambic, a Etiòpia, a Gabon, alCamerun... Però a Guinea no hi he volgut tornar més, perquèla Guinea que vaig veure ja no la veuré més i la que veuré araja no m’interessa.

Alumnes de 4t d’ESO

7número deu

L’HORT DE PRIMER

A M F I T E A T R E T r e b a l l d e c a m p

8

OBSERVEM ELS ANIMALS DEL ZOO

A M F I T E A T R E

número deu

T r e b a l l d e c a m p

9número deu

A M F I T E A T R E

ls nens de 3r dePrimària estem fent unprojecte de les aus en elqual treballem diferents

matèries.

El primer treball que vam fer va seruna avaluació inicial per conèixer què sabíemdels ocells.

Després d’un temps, vam anar aldelta del Llobregat i vam fer-hi una fitxa. Laveritat és que també havíem d’anar al Cim de les

Àligues, però no vam poder-hi anar perquè les pre-visions del temps eren de vent molt fort.

Més tard, vam fer un diccionari de lesaus i una comprensió lectora sobre aquest tema.

També hem vist dos vídeos d’aus rapi-nyaires, l’òliba i el trencalòs. Durant uns dies vamllegir un llibre, “Cipi”, que parla d’un pardal. A mésa més, hem fet descripcions d’aus, rodolins, dites ipoesies de sant Jordi.

A medi natural i social vam observardiverses aus, ous i plomes. Els dibuixos del naturalposteriors els vam fer com el Dr. Jordi Sabater i Pi.Abans de Nadal vam fer l’avaluació i va anar bé atothom perquè aquest tema és molt divertit.

Seguirem treballant les aus fins a finalde curs.

Júlia, Montserrat, Alba, Joan Manel,

Marc i Andreu de 3r D

e

T r e b a l l d e c a m p

OBSERVEM ELS OCELLS

10 número deu

A M F I T E A T R E

EL CEL DE THAU

1. Maria Roche diu:abril 15th, 2009 a les 11:56

Nosaltres els nens de 4t estem fent el projecte ” El cel de Thau”. Cada dia sortim a apuntar les tem-peratures, les precipitacions, la velocitat del vent, la direcció, la pressió…I també fem una obser-vació del dia. Acabat el mes fem la gràfica de tot aquell mes. En el mural exposem els treballs quefem en el projecte i alguns textos de les sortides, com el text de RTVE. Un o dos cops a la setma-na (els que podem) anem a fora a dibuixar els núvols al natural. Després alguns d’aquests dibuixosels exposem al mural. A l’ordinador posem l’observació de cada mes.El Dia Internacional de la Meteorologia, com cada dia, vam anar a buscar les dades, però aquelldia les vam repartir per tota l’escola. M’agrada molt aquest projecte!

OBSERVACIONS:

El sol desprèn un color lluminós que ens alegra el dia, hi ha pocs núvols cirrus. El celté un color molt clar, i a la tarda segurament seguirà així.

Mariona i Carlota P.

DATA: 21 D’ABRIL DE 2009

HUMITAT VELOCITAT DIRECCIÓ PRESSIÓ TEMPERATURA ATMOSFÈRICA DEL VENT DEL VENT ATMOSFÈRICA PRECIPITACIONS

14,4ºC 59 % 18 km/h NO 1017,4 hpa 0,0 mm

T r e b a l l d e c a m p

11número deu

A M F I T E A T R E

JORDI SABATER PI ENS VISITA PER SANT JORDI

T r e b a l l d e c a m p

QUÈ T’HA CRIDAT MÉS L’ATENCIÓ DE JORDI SABATER PI?

Pol Bayès Alumne de 1r de Primària

M’ha agradat molt haver-loconegut. He après moltescoses de la granota Goliath.En Jordi Sabater Pi sapdibuixar molt bé i moltesvegades escriu símbols imesures en els seus treballs.A l’amfiteatre ens va dirque havíem de dibuixarmolt.

Adrià Giménez Alumne de 5è de Primària

M’agraden els seus dibuixosd’animals en llibertat, espe-cialment els d’ocells. Jotambé en dibuixo. Aquestany he fet dibuixos demallerengues emplomades.Trobo molt interessant lahistòria de l’au de la mel(cua de lira).

Núria Sansalvador Alumna de 1r d’ESO

Em van agradar molt lesparaules que ens va adre-çar. Ens va transmetre laseva estimació per la natu-ra i ens va recomanar por-tar sempre una llibreta decamp a les sortides. Se’lveia molt interessat pelsnostres treballs.

Èrik Moreno Alumne de P5 -Guineus-

Jordi Sabater Pi ha fetcoses molt interessants. Haestudiat la tribu fang i elsximpanzés. M’agraden lescases dels fang i els dibui-xos que porten al front i ales galtes. Un dia ens vampintar la cara; la Mònicaem va dibuixar una papa-llona al front.

Educació InfantilDibuix del natural, una immilloraabObservació del detall, de la formaa, Llapis de grafit, ceres, pintura... XXiroses, cares tatuades... apropar-nos aobserva coneix, qui coneix estima, q

orable manera d’aprendre.ma, del color, del moviment...Ximpanzés, granotes, mimoses,oss a en Jordi Sabater i Pi: “Quia, qui estima protegeix”

14 número deu

TREBALL CIENTÍFIC

V I T R A L L

Pràctiques de laboratoriUn cop per setmana anem al laboratori a fer una pràctica sobre el tema que estem estu-

diant. Ens donen un dossier on ens expliquen les pautes del mètode científic que hem de seguir:

A vegades en algunes pràctiques hem de respondre unes preguntes que ens fan sobre eltema i també fem l’ampliació, la part on aprofundim en la cerca d’informació.

Alumnes de Cicle Superior de Primària

Objectiu: és allò que volem aconseguir conèixer, comprovar...Material: són les eines i instruments que necessitem per aconseguir l’objectiuMètode: és l’explicació del procés que seguim per assolir el que ens hem proposatConclusió: és on expliquem què hem après amb la pràctica, a partir de les hipòtesis que hem

anat plantejant al llarg del mètode

Els aquaris de 6è de Primària Alumnes de 6è de Primària

Els nois i noies de 6è volem explicar-vos una mica per què tenim un aquari a cada classe.Treballem els ecosistemes i hem aprofundit en el marí, per això tenim 4 aquaris que reprodueixen qua-tre fons marins. Hi tenim sorra viva que vam portar de Badalona, aigua del mar recollida per tots nosal-tres i organismes vius que ens han deixat l’escola del Mar de Badalona i l’Aquàrium de Barcelona.

Nosaltres tenim cura de l’aquari fent l’anàlisi de nitrits i de PH, canviant l’aigua si cal, donantde menjar als organismes, recollint-ne el sobrant...

Tot això ho amanim amb un bloc virtual que podeu consultar en la pàgina inicial de la webde l’escola.

Abans d’acabar el curs farem una conferència sobre un dels organismes de l’aquari ambsuport digital gràcies a les nostres PDI de les classes.

Aquesta és l’adreça del nostre bloc: http://blocs.xtec.cat/aquari/

quest any, els alumnes de 2n de Secundària farem una revista que tractaràsobre el personatge de l’any, en Jordi Sabater Pi, etòleg especialitzat en lavida dels primats.

Els alumnes tre-ballem en grups de quatrepersones triades pels profes-sors o bé per nosaltresmateixos. A l’hora de fer elsgrups s’han tingut en comp-te les preferències i les afini-tats. Els grups treballarem sishores setmanals durant duessetmanes.

Ens organitzemla feina de diverses maneressegons el que domina cadas-cú. Per exemple, uns treba-llen la vida de l’etòleg, unsaltres la informació sobreGuinea i la resta desenvolu-pen diferents aspectes de larevista, començant per lesmatemàtiques (amb l’esta-dística), passant pels aspec-tes socials del país guineà oles ciències de la naturalesa(la fauna i la flora).

Podem pregun-tar als mestres sobre els nos-tres dubtes perquè ens aju-din en l’elaboració del tre-ball. Un cop acabada larevista, l’exposarem al vestí-bul d’ESO. I tots els alumnesla podran consultar.

Luca Reventós iAlbert Virgili

2n d’ESO

15número deu

V I T R A L L

LA REVISTA DE 2n ESO

a

16 número deu

V I T R A L L

OBSERVAR, CONÈIXER, ESTIMAR I PROTEGIR

Divendres 17 d’abril, elsalumnes de Biologia de quart d’ ESO,van visitar la col·lecció de Jordi SabaterPi exposada al Parc Científic iTecnològic de Barcelona.

La col·lecció conté temesvinculats, principalment, amb l’etolo-gia, la primatologia i l’antropologia, amés d’altres documents importants comfotografies, llibres, correspondència,tesis i dibuixos del natural d’animals en

moviment, vegetació o rostres humans, que omplen els seus quaderns de camp.

Durant la visita, els alumnes de quart vam poder comptar amb la presència de Jordi SabaterPi, prominent científic i personatge de l’any a l’escola Thau de Barcelona. En el recorregut per les ins-tal·lacions del Parc ens van mostrar un documental sobre la vida i descobriments de Sabater Pi. A l’au-

la de Biologia vam poder observar un dels pocs exemplars d’esqueletde granota gegant africana, Goliath, acaba d’arribar al Parc.

El primatòleg i etòleg Jordi Sabater Pi, premi de laFundació Catalana pera la Recerca 1991, haprotagonitzat nombro-sos descobriments degran importància per almón científic. Entre ells

cal destacar la granota Goliath, que pot arribar a pesar 5kg, els ocells indicadors de la mel i la indústria dels bastonsdels ximpanzés.

Durant la visita a la seva col·lecció, Sabater Piens va confessar que el descobriment del qual se sent mésorgullós és el de la indústria dels bastons: va trobar els bas-tons construïts pels ximpanzés a les muntanyes d’Okorobikó, on amb els seus ulls va veure com aquestsprimats els utilitzaven per aconseguir aliment.

La semblança entre el genoma humà i el d’un ximpanzé és d’un 98%; això i el fet que tambéploren, riuen i tenen por, va despertar en el nostre personatge de l’any un interès especial per aquestaciència, la primatologia. Ell creu que els primats conserven relíquies de la conducta dels nostres avant-passats, i que, per tant, estudiant-los estudiarem la conducta dels humans de fa milers d’anys.

Un bon primatòleg i etòleg ha de saber observar i dibuixar, qualitats que presenta SabaterPi. Per això volem recordar una de les seves cèlebres frases: ”observar és conèixer, conèixer és estimar,estimar és protegir”. Podem concloure que dibuixar és comprendre i comprendre és estimar.

Laura Eguia, Alba Ortega i Sara Sotorra Alumnes de 4t ESO

17número deu

V I T R A L L

18

V I T R A L L

número deu

EL REI ULIDe com el rei Uli aprèn a menjar i a fer-se amic d’en Mixu

Quan van arribar a casa van improvisar un llit amb una capsa de fusta d’aquelles de cava que et regalenper Nadal.

L’endemà van anar a la farmàcia. Volíem un biberó per a l’Uli.— Uli! Uli! Ja tenim el biberó, ara podràs menjar.Li van escalfar la llet, però l’Uli, només posava el nas dins del plat i no tenia esma de xarrupar. L’olor de

la llet l’esverava, no sabia com fer-s’ho. — Què farem ara? Sense menjar es morirà!Ho van provar de cinquanta mil maneres, però res. L’Uli no en sabia, de menjar.Llavors la Mariona va agafar l’Uli i se’l va posar a la falda. Va sucar un dit de la mà dins la llet i el va atan-

sar al nassarró del gatet i li va fer olorar. Del dit de la Mariona penjava una gota de llet. Quan estava just a puntde caure-li a sobre, va obrir la boca i la va llepar. Tot seguit se la va empassar i va tornar a aixecar el cap buscantuna altra gota que pengés d’aquell dit miraculós.

— Mare! mare! Mira que ha fet l’Uli, ja sap menjar, ja menja. Vine.— Que bé! Però quina paciència si cada dia li hem de donar de menjar així.— És igual mare, jo me n’encarrego, a mi no em fa res.

I així gota a gota l’Uli va començar a menjar, a fer-se grani va deixar de miolar.

— Mare, que li puc ensenyar l’Uli al Mixu?— No! En Mixu no està acostumat a tenir un altre gat a

casa.

En Mixu s’adonava que a casa hi havia alguna cosa dife-rent. En un descuit es va colar per la porta del menjador i, tot ique era un gat gran, de panxa rodona, pacífic i lent, va entraramb inesperada rapidesa. Va fer una ullada a l’habitació i va loca-litzar immediatament la capsa de l’Uli. S’hi va apropar amb curio-sitat, va arrufar el nas, va estirar els bigotis i es va posar a bufaramb força davant la capsa.

— Mixu, què fas? És l’Uli, per què li bufes? No veus queés el teu germà petit. Per què ho fas?

— Mariona, ell això no ho sap. Està enfadat perquè hatrobat un altre gat a casa i ell està acostumat a estar sol.

— El Mixu és dolent!— No, és que no ho entén, no és una persona, si ho fos, li ho podríem explicar. Haurem de tenir paciència

i ja veuràs com amb una mica més de temps acabaranper ser bons amics.

Llavors el vam empènyer cap a fora i el Mixu vasortir amb tota dignitat creient que havia defensat el seuterritori davant de l’intrús.

Havia passat un any, havia arribat l’estiu aTarragona. Dinàvem al menjador.

— Mare, saps quin dia és avui?— Sí, cinc de juliol. Per què?— Ja no te’n recordes? Avui fa un any que vàrem

trobar l’Uli. Demà és el seu aniversari, m’agradaria fer-liun regal.

Clara

Marina

19

V I T R A L L

número deu

Després de discutir-ho amb el seu germà Rogervan triar el regal de l’Uli: unes llaunes de menjar espe-cial com si fossin el seu pastís d’aniversari.

En arribar a casa la Mariona va ser la primera acridar-lo.

— Uli! Uli! Mira que et portem, vine, corre!— Uli, menjar del bo. Nyam, nyam.Va aparèixer immediatament amb la cua dreta

en sentir aquella paraula màgica.

S’ho va menjar en un tres i no res i va començara miolar demanant-ne més, com era costum seu quan esquedava amb gana.

— Donem-n’hi una altra, a veure si calla. Nol’aguanto quan es posa així.

— Espera, espera. Ara te’n donem una altra,però calla, calla!

Es veu que l’olor era tan intensa que s’haviaescampat per la planta baixa de la casa i en Mixuhavia aparegut a la porta de la cuina per esbrinarquè passava; es mirava amb cara d’enveja el menjarde l’Uli. Però davant de l’olor que el menjar feia li vacostar molt mantenir la dignitat perquè després derumiar-s’ho uns instants es va apropar al plat d’onsortia aquella olor tan temptadora. L’Uli se’l va mirarde dalt a baix, es va apartar una mica i li va deixarespai perquè compartís el menjar amb ell. Sensemales cares es varen cruspir tres de les cinc llaunesdel regal d’aniversari.

— Mira Roger, que ho veus? És el primer cop que l’Uli i en Mixu mengen junts i que no es bufen. Que hoveus!

— Ja era hora, fa un any que es coneixen. Són una mica lents. No creus?

Aquell va ser un dia important pera l’Uli perquè des de llavors fou molt mésfàcil la seva relació amb en Mixu; s’adona-va que l’acceptava i que ja no estava obli-gat a dormir a la capsa de fusta, que espodia estirar al sofà al seu costat i deixarque li llepés el cap en senyal d’amistat.

Maria RibellesIl·lustracions: alumnes de 2n de Primària

Ricardo

Helena

Laia

20

C A L A I X D E S A S T R E

número deu

21número deu

C A L A I X D E S A S T R E

ON ANEM DE FESTA?La Festa de l’Escaldarium

se celebra en un municipi situat a lacomarca del Vallès Oriental, provín-cia de Barcelona. Es troba a uns 35km al nord de Barcelona. La sevapoblació supera els 16.000 habitantsi té una extensió de 38 km ².

El nom d’aquesta vila téa veure amb la paraula "càlida" o"calent" i es refereix a les aigües ter-mals, per les quals és coneguda.Destaquen les termes romanes mésben conservades de la Península. Siens endinsem en els seus carrerspodrem descobrir les seves termesromanes i trobar els seus balnearisconstruïts pels romans ara fa ja moltde temps.

L’Escaldarium és unafesta que gira al voltant del foc i del’aigua. A la nit la lluita comença,una veritable lluita entre el foc i l'ai-gua de la qual, simbòlicament, neixl'aigua termal a les termes romanesi als balnearis.

Es gaudeix de balls idanses al voltant del foc i de l'aigua,amb música original d'autors delpoble. Hi ha un correfoc ben farcitd’espurnes dels diables i un correai-gua on tothom balla sota els raigs depotents mànegues a la plaça de laFont del Lleó, situada al centre de lapoblació. Tothom hi és convidat elsegon cap de setmana de juliol.

Mar Prieto i Bernat Renaude 6è. A d’Educació Primària

Besalú és la solució del darrer número.

22 número deu

C A L A I X D E S A S T R E

L’aualé és un joc molt antic iconegut arreu del món. El seu origen és elmón rural i quan hi jugues simbolitza queestàs sembrant. S’hi pot jugar en forats fetsa terra i les peces de joc habitualment sónllavors.

És d’una família de jocs anome-nats jocs de mancala. La majoria d’aquestsjocs tenen unes normes comunes:

• El tauler de jocs té forats (normalment 12)

• Les llavors es reparteixen als forats

• No hi ha llavors d'un o altre jugador

• Al tauler 6 forats són d’un jugador i elsaltres, de l’altre

• Per moure, s'agafen les llavors d'un foratpropi i es van “sembrant” en altres forats,una a una, seguint un ordre acordat

UN JOC AFRICÀ. L’AUALÉ

Si vols saber més coses d’aquest joc i aprendre a jugar-hi pots consultar aquesta web:

http://webfacil.tinet.org/jtc/859

Altres maneres d’anomenaraquest joc:

adi, aji , awari , awalé,awèlé, awere, ayo, ayoayo,dagboprou, dagh, érhérhékale, ichwe, igori , kale, ma,ogori , oura, oure ngon,oware, shayo, urin, walu,wari , warri , wolo, wora,woro

23número deu

P L A N A O B E R T A

EM PRENC LA LLIBERTAT DE NO TENIR LLIBERTAT

Les col·laboracions han d'incloure nom i cognoms i una adreça electrònica o

telèfon de contacte. Podeu enviar les col·laboracions:

• Per carta a: Consell de redacció de la revista de l'escola Thau. Ja sigui per correu

ordinari o lliurada personalment a Secretaria.

• Per correu electrònic a: revista@thaubcn.iccic.edu

M’estan parlant del nostre futur, del que serà, amb qui estarem. Ja s’acaba el col·le, tot s’a-caba, i hem de decidir, tots, per veure quin camí escollim.

No podem decebre, sé que podem, però no volem. Hem de complir les expectatives quetothom ha posat en nosaltres, els professors, els pares, els amics, i nosaltres mateixos. Ja no som qui éremi no sabem què serem, som el que som, i no crec que ho tinguem tan clar. Però ara hem de començar acréixer, a decidir, i és quan realment prenem la responsabilitat dels nostres actes, ja creixem, ja podemutilitzar gairebé al complet la nostra llibertat.

Espanta, ara som nosaltres sols, cadascú amb la seva pròpia llibertat, les seves pròpies deci-sions, les pròpies responsabilitats. Sí, tenim la llibertat de decidir, però el meu pare m’imposa escollir unacarrera, la meva mare espera de mi que formi una gran i estructurada família, que tingui una vida orga-nitzada, que sigui previsora, i acabi vivint en una casa gran i amb jardí, com ella. Els professors esperenque prosperem, que ens dediquem a allò que vulguem i que aprofitem tot el que hem après a l’escola,que utilitzem les experiències per créixer i tirar endavant, i els amics, què esperen els amics de mi?Suposo que esperen que continuï sent com sóc, que no em distanciï d’ells, que sigui feliç, que es com-pleixin tots aquests somnis que junts hem cultivat aquest temps. I jo, jo espero de mi mateixa ser prouvalenta per deixar-ho tot enrere, per tancar la porta als nassos del passat.

I com, amb una sola vida, complir totes aquestes expectatives? Sí, és cert, sóc lliure d’esco-llir el camí que vull, el que més desitgi, però em sento pressionada, tothom espera alguna cosa de mique no podré donar i tothom creu que això que esperen és el millor per a mi, i, inconscientment, inten-ten infondre les seves idees dins meu. Fer realitat totes les expectatives priven la meva llibertat d’elec-ció. Valorant totes les coses, totes les expectatives, no sé amb quina quedar-me, no sé quina em convémés, no sé quina és la bona, i em sento confosa. Han trencat la meva seguretat a base d’opinions.

Però ara sí, el timbre ha sonat per última vegada, la malenconia m’envolta el cos, però tincpor, por de decidir, d’enfrontar-me a la llibertat, al que pugui passar, a decidir un camí i fracassar, i dece-bre la gent del meu voltant.

I la llibertat? No ho sé, no l’he aconseguit del tot, però en gran part sí, he tingut la llibertatde decebre a tothom, he tingut la llibertat de decidir, finalment.

Tània Sànchez4t ESO

escola

Barcelona