Dossier textil 1011

download Dossier textil 1011

of 35

  • date post

    29-May-2015
  • Category

    Education

  • view

    2.002
  • download

    11

Embed Size (px)

description

Dossier complet de l'optativa "El tèxtil" feta a l'Institut Banús de Cerdanyola durant el curs 2010 - 2011.

Transcript of Dossier textil 1011

  • 1. Matria Optativa de segn dESO X g|X Curs 2010/11

2. Institut Bans Curs 2010/11 1. Presentaci...................................................................... 4La indstria txtil 4De la pell al teixit4 2. Les fibres......................................................................... 6Classificaci de les fibres:6Histria de les fibres ms usades 6Classificaci 7Expressions 8 3. La filatura ....................................................................... 9Procs9Prctica10Exercicis:10Expressions 10Mquines de filar prim10 4. El tissatge ...................................................................... 11Telers manuals 11Telers mecnics11Telers moderns 12Procs de tissatge 12Definicions12Elements del teixit de calada13La carta 13Teixits no teixits 14Prctica 1. Construcci dun teler 15Prctica 2. Teixir 16Prctica 3. Clculs16 5. La tintura ...................................................................... 17Tipus de tintura i estampaci 17Els colorants 17Mtodes 18Prctica 4. Tintura 18Exercici18 6. Lestampat .................................................................... 19Prctica 5. Estampaci19 Dossier Textil 1011.doc Pag 2 de 3531/07/2010 3. X g| Exercici 197.Histria. Les colnies industrials................................ 20Activitat. Un viatge a la revoluci industrial 228.La confecci .................................................................. 23Prctica 6. Confecci 239.Patchwork ..................................................................... 24Les Teles 24Material per a elaborar els dissenys i plantilles 2410. El manteniment ............................................................ 25Smbols a les etiquetes 25Prctica 7. Interpretaci detiquetes 2711. Histria. Els vapors ..................................................... 31Del taller a la fbrica 31Lelevat preu del progrs 31Les ciutats txtils 3112. Visita a Terrassa .......................................................... 33Recorregut de la visita3313. Bibliografia ................................................................... 35 31/07/2010Pag 3 de 35Dossier Textil 1011.doc 4. Institut Bans Curs 2010/11 La indstria txtil Es calcula que a una llar mitjana espanyola hi ha uns 300 kg de productes txtils: llenols, mantes, tovalloles, cortines... La nostra vida s plena de fibres txtils. En aquest crdit aprendrem de forma prctica tot el que envolta el mon del txtil i el procs que es segueix des de les matries primeres fins els productes acabats. Seguint el procs productiu, el txtil es divideix en quatre sectors: Producci de fibres (vegetals, animals, minerals o artificials). Filatura i producci de teixit. Confecci. Venda al detall.De la pell al teixit Durant la seva evoluci, lespcie humana ha perdut bona part de la seva capacitat termoreguladora. Per aquest motiu ha interposat progressivament diversos elements barrera entre la seva pell i el medi extern per tal de millorar la seva sensaci de benestar. La primera indumentria de lespcie humana va estar formada per pells danimals. Posteriorment va donar lloc a diferents articles txtils teixits amb diferents matries, inicialment dorigen natural i desprs qumic. La principal funci de les peces de roba per vestir s la protecci del cos hum davant lexterior. Per aquest motiu han de posseir una capacitat reguladora que permeti controlar la quantitat de calor i humitat daquest davant esforos fsics canviants, i aconseguir un microclima proper a la pell que sigui agradable. A ms daquestes funcions, la roba compleix altres funcions de tipus social i cultural. El tacte, laspecte, el color i les formes son factors tamb molt importants.Dossier Textil 1011.docPag 4 de 35 31/07/2010 5. X g| Dh 31/07/2010 Pag 5 de 35 Dossier Textil 1011.doc 6. Institut Bans Curs 2010/11 Sanomena fibra a cadascun dels filaments prims que, disposats en petits feixos constitueixen el fil, el paper, la fusta i moltes altres substncies. Anomenem fibra txtil a la substncia fibrosa amb la qual podem fer fils continus. Al llarg dels anys, lhome ha anat perfeccionant els sistemes dobtenci de fibres, la seva transformaci i posta a punt per ser teixides, trenades o nuades. El coneixement de les propietats i qualitats de les fibres, aix com les seves aplicacions han determinat lus.Classificaci de les fibres:Naturals: Obtingudes de la natura. Hi ha tres grups principals:Animals: Provenen de la llana o el pel que recobreixen els animals. Son de base protenica.Tamb sinclouen els filaments segregats per alguns cucs, aranyes o moluscs.Vegetals: Constitudes per cel lulosa, provenen del fruit, de la llavor, de la tija o de les fullesde certes plantes.Minerals: Dorigen inorgnic, provenen de lamiant, el vidre o els metalls.Produdes per lhome: Aconseguides grcies a la transformaci de productes.Fibres artificials: Obtingudes transformant matries existents a la natura per no teixibles.Fibres sinttiques: Obtingudes combinant substncies per crear daltres noves que noexistien prviament.Histria de les fibres ms usades Lli. Els primers en utilitzar el lli van ser els antics egipcis (probablement la paraula lli es deriva d'un vocable egipci). Ja que els primers teixits de lli en general eren blancs, aquesta matria es va convertir en un smbol de puresa, pel qual els egipcis no solament l'usaven per a la confecci de peces de vestir i articles domstics, sin tamb per a les seves prctiques religioses. A l'antic Egipte tamb es produen txtils amb cot importat de l'ndia. Llana. La Bblia esmenta la gran qualitat de la llana que es venia a la ciutat de Damasc. Els antics pobles del Caucas vestien mantells de llana denominats shal (d'on deriva la paraula xal). Les ovelles es criaven per la seva llana -a ms de per la seva carn i la seva pell- a tota la zona mediterrnia.Sicilia i el sud d'Itlia proporcionaven llana a Roma per a la confecci de peces de vestir; durant els primers segles de l'era cristiana es van posar de moda els teixits de seda importats de la Xina. La millor llana procedia de les ovelles merines criades a Castella (Espanya). Cot. Encara que el cot s la fibra txtil ms comuna en l'actualitat, va ser l'ltima fibra natural en assolir importncia comercial. El segle V a.C. l'historiador grecHerdoto informava que un dels productes valuosos de l'ndia era una planta silvestre el fruit de la qual era el vell; el segle Dossier Textil 1011.doc Pag 6 de 3531/07/2010 7. X g| segent, Alejandro Magno va introduir el cot indi a Grcia. Encara que els antics grecs i romansutilitzaven cot per a tendals, espelmes|veles i peces de vestir, a Europa no es va estendre el seu sfins a diversos segles desprs.Seda. Segons la llegenda xinesa, la seda va comenar a teixir-se el segle XXVII a.C. durant el regnat del'emperador Huang Ti, l'esposa del qual va desenvolupar suposadament la tcnica de cabdellar el fil delcuc de seda per teixir-lo. Encara que durant molts segles es van exportar seda en brut i els teixits deseda als pasos mediterranis, la font de l'esmentada fibra no va ser coneguda pels europeus fins al segleVI d.C., quan uns viatgers que tornaven de la Xina van portar de contraban a Occident ous del cuc deseda; a partir d'ells van comenar a criar-se cucs a Grcia i Itlia. El segle XII, la seda s'usava ja a totaEuropa per a la confecci de teixits sumptuosos.Fibres sinttiques. La bellesa i el preu de la seda van estimular molts dels primers cientfics adesenvolupar una fibra que s'assembls a fil del cuc de seda. El 1664 el cientfic britnic RobertHooke va suggerir la possibilitat de sintetitzar una substncia enganxosa semblant al fluid segregat pelcuc de seda per teixir el seu capoll. Tanmateix van passar ms de 200 anys fins que un cientfic francs(el comte Hilaire de Chardonnet) va iniciar la producci artificial de fibres, conegudes al principi coma seda artificial. El procs de Chardonnet, que seguia el principi suggerit per qumics anteriors,consistia a forar el pas d'un lquid viscs a travs de petites toveres (denominades broquets defilatura) i endurir el fluid per formar fil coagulant-lo en un bany qumic. Aquest procs continua sentel mtode bsic per produir fibres txtils sinttiques. El 1924, el terme 'seda artificial' va ser substitutpel de rayn.En l'hemisferi occidental, els intents de criar cucs de seda van comenar el 1620, quan elrei Jacobo I d'Anglaterra va exhortar als colons a produir seda en comptes de tabac. Els colons deGergia van aconseguir un cert xit, per els esforos posteriors a Connecticut i Nou Jersey vanfracassar a causa de la falta de m d'obra efica i barata, necessria per conrear les moreres de qus'alimenten els cucs i per ocupar-se d'aquests.El nailon es va introduir en la dcada de 1930. Aquesta fibra, ms resistent que la seda, s'utilitza molten la confecci de peces de vestir, calceteria, tela de paracaiguda i cordes. A partir de 1940 moltesaltres fibres sinttiques van assolir importncia en la indstria txtil, com el polister (dacrn devegades denominat), el polivinil, el polietil i l'olefina (veure Plsticos). El 1968 es va introduirun nailon semblant a la seda conegut com|com a qiana. Els teixits fabricats amb qiana no s'arruguen,mantenen els prisats i abancalats i presenten colors ben definits i estables en ser tenyits. ClassificaciOvellaCabraConill Llana i pel AnimalsCamlids (alpaca, llama)CamellCavallFibres naturalsFilament de seda Bmbix moriCot Del fruit o la llavorCoco Vegetals LliCnem De la tijaRosellaGinesta31/07/2010Pag 7 de 35 Dossier Textil 1011.doc 8. Institut Bans Curs 2010/11 Pita De la fullaEspartSisal VidreMinerals Amiant MetallsOr, argent, coure Cel lulosaArtificialssters de cel lulosa Protenes Fibres produides per lhomePoliamides Nil Acrliques OrlSinttiques PolisterTergal ClorofibresRovylExpressions Tenir pelendengues Tenir dificultats, sofrir destorbs i molsties. Pelendengue: Pilotes de llana, fem, fang i orins que estan adherides i penjant del bestiar de llana. Dossier Textil 1011.doc Pag 8 de 3531/07/2010 9. X g|La filatura s el procs final en la transformaci de les fibres e