Diari de Sant Cugat 947

Divendres, 22 de març del 2013 www.diaridesantcugat.cat 2,50 €Núm. 947 ANy XX

Setmanari independent d’informació local

20 anys arrelats a la ciutat

m. arànega: “reivindico el meu dret a la recerca i a equivocar-me”

Collserola, el gran pulmó viu8.000 ha de parc natural al costat de casa amb un sotabosc malmès fruit

de les ventades del 2009 i amb una població creixent, els senglarsA fons _4 a 9

# RE

DAC

CIÓ

MÉS INFORMACIÓ PÀG.42-43

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de març del 20132 Publicitat

mediamarkt.es

www.mediamarkt.esHorari de dilluns a dissabte

10:00 – 22:00

Media Markt Sant CugatSant Cugat Centre ComercialAv. Via Augusta 2-1408174 Sant Cugat del VallèsTel: 935 83 52 00Fax: 935 83 52 09

Ofertes vàlides des del 22 fins el 28 de Març de 2013. tots els preus inclouen iVa i raee (reciclat dels aparells

elèctrics i electrònics). Preus expressats en euros.

JX 500CÀMera digitaL

14 Megapíxels, zoom òptic 5x (26-130 mm), pantalla LCD de 2.7", ISO 100-3200, Vídeo HD, Funció Panoràmica, Inclou SD 4Gb i funda, núm. artícle: 1160972-73-74-75-76-77

14 Megapíxels

Zoom òptic 5x

Foto panoràmica

fins a anysper només 15.-Protegeix-lo

*3

*Subjecte a les condicions establertes per Banco Cetelem SA

disponible diferents colors

diSPOniBLe en MÉS COLOrS!

MR. SÍ MAD MARKT NUMBER 1 ROMPEPRECIOS MEGAN BYTE

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de març del 2013 Sumari 3

EDitorial

Puja baixa

CollserolA sempre en perill

Una de les grans sorts que tenim és la de viure al costat d’aquest pulmó natural de 8.000 hectàre-es com és el Parc Natural. i la seva sort és que els incendis, excep-te els anys 1991 i 1994, l’han respectat.

El gener del 2009 van caure més de 60.000 arbres a Sant Cugat i Collserola fruit de la ventada i posterior nevada. Això significa que des del 2009 ens ha tocat la loteria perquè amb un sota-bosc deixat i impracticable no hem patit, afortu-dament, cap incendi. Els estius humits han estat del nostre costat. Però si torna un estiu sec el parc de Collserola serà un polvorí immens. Sembla que les administracions implicades no siguin prou conscients d’aquest fet. A més, la massa forestal de Collserola ha crescut un 20% les últimes deca-des. En aquests anys s’han fet algunes actuacions i s’han netejat bàsicament les pistes grans, però avui encara hi ha molts camins secundaris i tros-sos de bosc per on és impossible passar-hi a peu. Hi ha molta feina de neteja del bosc per fer i que es podria adjudicar a població que està en situa-ció d’atur. La ramaderia també podria donar un bon cop de mà.

Collserola té un segon problema de difícil solu-ció, la superpoblació de senglars. Augmenten de forma desmesurada, 300 exemplars cada any, i la caça controlada no és efectiva. Uns porcs senglars que, cada vegada més, arriben fins a les zones urba-nitzades: els nostres parcs, carrers i rotondes.

El parc té una gran pressio humana, al seu entorn s’hi congreguen mes de 4 milions d’habitants. Tin-guem cura de Collserola com si es tractés d’una única floreta. //

trona’13Festival de música de grups locals organitzat per Dissidència Sònica

Entitats financeresaugmenten els conflictes de consum amb els bancs

Dissabte, 16 de març, la plaça del

Rei de Sant Cugat va acollir la quarta edició del Festival Trona, orga·nitzat per Dissidèn·cia Sònica amb la col·laboració de La Guitza. Un èxit de convocatòria tot i les interrupcions provocades per la plu·ja, amb sis grups locals i un públic que es va mantenir fidel.

L’Oficina Municipal d’Atenció al Con·

sumidor ha detectat un augment del 200% de les atencions i reclamacions relacionades amb enti·tats bancàries. La polè·mica sorgida al voltant de les accions preferents ha disparat els conflictes amb els bancs tot i que les companyies de tele·fonia continuen encap·çalant el rànquing.

K-Gat per eloi Alegre

a fons _ 4 a 9La situació del parc de Collserola i els porcs senglars

Economia i empresa _ 26Els subministraments de servei centra les atencions de l’OMIC

Ciutat _ 12Els nous trens dels Ferrocarrils arribaran a la primavera

Esports _ 40-41Entrevista a Dani Mosteiro, tècnic del Futbol Sala Sant Cugat

Poble _ 10Una bona salut mental dels infants és cabdal

Cultura _ 28 i 29El Trona reivindica un espai musical per als grups locals

opinió _ 17Quim Pla analitza la satisfacció dels sanctugatencs vers la ciutat

Viure a Sant Cugat _ 42 i 43Víctor Alexandre entrevista l’actiu Mercè Arànega

Diari de Sant Cugat Divendres, 15 de març del 20134 A Fons Collserola

L’estat de Collserola Radiografia dels boscos del Parc Natural

S egons una enquesta publi-cada recentment, el 89,5% de la població de Sant Cugat es manifesta bastant o total-ment satisfeta de viure a la

ciutat. De ben segur que un dels ele-ments que tenen en compte els ciuta-dans és la natura, i és que Sant Cugat té al seu costat més de 8.000 hectàrees de verd amb el Parc Natural de Collse-rola. Una serralada on predominen els espais forestals i que abraça fins a nou municipis catalans més. El res-ponsable de Medi Natural del Parc de Collserola, Lluís Cabañeros, destaca que “Collserola és un valor important, sobretot per la seva ubicació, al cos-

tat de grans ciutats”. Pel doctor en Ciències Biològiques i investigador al Centre de Recerca Ecològia i Aplica-cions Forestals Josep Maria Espelta, “Collserola no és simplement un parc metropolità, sinó que té altres valors naturals que cal preservar”. Però, què en sabem realment de Collserola, dels seus boscos, de la seva diversitat i dels seus habitants?

DiversitatA la serra de Collserola hi ha catalo-gades una trentena de comunitats vegetals i cadascuna agrupa un con-junt característic de plantes, ocells, amfibis... I és que un gran valor de la

serra és l’enorme varietat d’ambients entre els quals trobem boscos, màqui-es, matollars, prats, zones aquàtiques i conreus. “La diversitat de flora i fau-na a Collserola és important i, fins i tot, trobem alguns exemplars rars”, destaca Josep Maria Espelta, doctor en Ciències Biològiques i investiga-dor al Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals. Per la seva ban-da, Lluís Cabañeros apunta que “la gràcia de Collserola és precisament aquesta gran diversitat paisatgística que hi ha actualment”.

Excés de vegetacióTot i aquesta diversitat de paisatges,

És la superfície del Parc Natural de Collserola

És el què ha crescut la massa forestal de Collserola les últimes dècades

hectàrees

de creixement

8.000

20%

XIFRES

Collserola, un entorn que cal preservarDiversitat El Parc Natural, envoltat de més de dos milions de persones, compta amb gran varietat d’ambients i espècies Incendis El foc és un perill real en uns boscos amb excés de vegetació

Diari de Sant Cugat Divendres, 15 de març del 2013 A Fons 5

les darreres dècades, Collserola ha viscut un augment molt important de la massa forestal tant pel que fa la densitat de vegetació com els espais ocupats. Els boscos han anat gua-nyant terreny i avui dia són majo-ria, ocupant-ne prop de dues tercers parts. Zones per on abans es podia pas-sar sense problemes, ara són impos-sibles d’accedir-hi pel gran creixe-ment de la vegetació. “Entre l’any 56 i l’actualitat, la superfície forestal ha augmentat un 20%”, explica Espel-ta, que n’apunta els motius: “Quan es van abandonar les zones de con-reu durant el segle xx, el pi blanc va ser de les espècies millor preparades

per créixer i ara la visió de Collserola ens deixa dos estrats diferents: a les parts altes veiem pins enormes i per les parts baixes predominen les alzi-nes i els roures”. El resultat són bos-cos joves i amb un fort creixement, però que encara no han assolit una estructura de maduresa amb arbres més separats i menys densitat. “El problema és que han assolit una mida que són sensibles a caure per neva-des, ventades…”, apunta el doctor en Ciències Biològiques. Un dels princi-pals inconvenients d’aquesta estruc-tura de bosc, amb excés de vegetació i, per tant, de combustible, és la seva especial sensibilitat als incendis.//

1 Les alzines són un dels arbres amb més presència a la serralada de Collserola 2 El mussol banyut és un dels ocell típics de l’entorn, tot i que difícil de veure

però senzill d’escoltar 3 L’àguila comuna se la veu planejar sovint pels cels de Collserola 4 El toixó és un dels mamífers més comuns.

En imatgEs

4

3

1

2

La flora i la fauna de Collserola en imatges

#aRtUR RiBERa/ CEDiDa

En ContExt

Arbres. alzines, roure, pi pinyer, pi blanc

Plantes.arç blanc, lianes, falgueres

Mamífers. senglars, geneta, mostela, toixó, guilla, esquirol, musaranya, ratolí de bosc Ocells. gamarús, xot, astor, merla, picot verd, gaig

Espècies de flora i fauna destacades

En ContExt

El govern de la generalitat va aprovar l’any 2010 la declaració de Collserola com a Parc natural, després d’anys de reclamacions. Però, què implica?Va significar la convicció que Collserola és un espai natural d’importància amb elements naturals que cal preservar. Un espai de reserva és un territori amb un nivell de protecció legal davant l’acció de l’home. L’objectiu és trobar l’equilibri entre les activitats humanes i la protecció del medi. El fet de tenir l’status de Parc natural també va permetre delimitar exactament els límits de Collserola, dintre dels quals s’aplicaria la protecció dels Parcs naturals, enfocada principalment a evitar un excés d’urbanització. altres aspectes que comporta la declaració de Parc natural són la protecció penal davant de conductes il·lícites i d’infraccions. més control per garantir una millor conservació de l’entorn natural.

Collserola, Parc Natural des del 2010

Bernat Bella [email protected] @bernatbella


L’11 d’agost de 1994 Collserola va patir un dels incendis més grans que s’han viscut mai a la zona amb més de 135 hectàrees cremades. La tra-gèdia també va tenir conseqüènci-es per a les persones i és que la Flo-resta i les Planes van ser les zones més afectades amb diversos habi-tatges socarrimats pel foc. El pai-satge després del pas de les flames era desolador, amb bona part de l’en-torn natural de Sant Cugat cremat i traient fum. Des de llavors no s’ha repetit cap episodi d’aquesta mag-nitud. Moisés Galán, sotsinspector del Cos de Bombers i responsable d’Unitat Territorial (Regió d’Emer-gències Metropolitana Nord, que inclou Collserola); explica que el fet de no viure situacions d’incendis com aquestes provoca una baixada de la percepció del risc: “Els incendis són un problema real i que només coneixen els que l’han viscut”. De fet, anualment a Collserola es pro-dueixen una mitjana de cinquanta incendis des del 1990 i que cremen de mitjana 0,45 hectàrees.

Estar preparatPerò, quin és el nivell de risc d’incen-dis de Collserola? Està preparada per actuar davant dels incendi? En els últims anys, el bosc i la vegeta-ció han crescut molt a tot Collsero-la i, per tant, l’acumulació de com-bustible ha anat augmentat any rere any. “Una acumulació de vegeta-ció molt important vol dir un règim d’incendi d’alta intensitat en el cas que es donin les condicions meteo-rològiques per un incendi”, expli-ca el sotsinspector de Bombers, que recorda que aquestes són altes tem-peratures, baixa humitat i vent sec. És per això que apunta que cal fer una gestió forestal que contempli aquest risc: “L’incendi forestal és una pertorbació principal de la nos-

tra zona i no podem viure d’esque-nes a aquest problema”. En aquest sentit, Josep Maria Espelta consi-dera que “un dels grans riscos de Collserola són els incendis i aques-tes estructures de bosc amb tanta continuïtat horitzontal són més sen-sibles al foc”. “Hem d’estar preparats per quan arribi el foc, la història ens ha

demostrat que pot passar. I la mane-ra de preparar els boscos és tenir una reducció de combustible en algunes zones concretes del parc”, destaca Moisés Galán, que creu que des de Collserola s’han aplicat una políti-ques de gestió fins ara que no con-templaven la possibilitat d’un incen-di. “Una reducció de combustible no evita que es cremi la zona, però

Els incendis, un risc real a CollserolaTot i que des del 1994 no es produeix cap gran incendi a Collserola, les condicions i l’estat del parc obliga a no girar l’esquena a aquestes situacions

Les Planes va ser una de les zones afectades per l’incendi del 1994 Mané Espinosa

és la mitjana d’incendis a Collserola 1990-2010

incendis anuals50XiFREs

“Els incendis són un problema real que només coneixen els que l’han viscut”Moisés Galán, sotsinspector Bombers

XiFREs

125

100

75

50

25

0

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

Evolució dels incendis i hectàrees cremades a Collserola entre el 1990 i el 2011

Incendis Hectàrees cremades les flames, en lloc de ser de 40 o 50 metres potser serien de 2 o 3, i els podríem fer front”, explica. “S’hau-rien pogut fer més coses per mini-mitzar el risc d’incendis”, senten-cia, alhora que lamenta que “hi ha un problema de consciència del risc: podem estar molt preparats per llui-tar contra els incendis, però també hi ha mesures preventives que no s’estan aplicant”.

CausesMoisés Galán creu que la mira-da de la societat en la qüestió dels incendis se centra en les causes d’un foc i que s’exerceix una gran pressió sobre els ciutadans per-què no siguin els detonants d’un foc. Segons ells, aquesta visió no és l’única: “El veritable problema és la manca de gestió forestal, que provoca molta més vegetació i, per tant, una propagació de l’incendi molt més ràpida. Aquí és on hem d’invertir, a la causa de la propa-gació”. Pel que fa als incendis, des del parc asseguren que més del 90% dels focs són iniciats per un factor humà, mentre que la resta es deu-rien a llamps o d’altres fenòmens. //

254


El 24 de gener del 2009 van caure més de 60.000 arbres a Sant Cugat i Collse-rola arran de la gran ventada i l’any següent en van més per la nevada. Les imatges de boscos completament arrasats, cases amb les teulades per-forades pels pins caiguts, arbres per tot arreu i zones de vegetació imprac-ticables es van mantenir vives i actu-als durant molts mesos. Per aquest motiu, un grup de veïns de Collserola, en concret de la Rieradada, van enge-gar la campanya “Salvem Collserola del foc” amb l’objectiu de recollir sig-natures per promoure una neteja dels arbres caiguts. Quatre anys i vint mil signatures després, la seva lluita con-tinua viva i és que encara avui que-den molts arbres per terra i molts d’al-tres a l’espera d’una gran ventada per acabar de caure. En parlem amb el seu impulsor, Carles Bassas, que ens acompanya per algunes zones de la serralada que encara no han estat netejades.

D’on sorgeix la iniciativa de “Sal-vem Collserola del foc”? Mig any després de la ventada del gener del 2009, vaig veure un senyor que demanava auxili enmig del bosc i vam tardar quatre hores per arri-bar a socorre’l perquè el bosc esta-va impracticable, no es podia passar. Llavors vaig veure que havíem de fer alguna cosa perquè no podia estar el bosc d’aquesta manera.

En quina situació estava?Hi havia centenars d’arbres caiguts que tapaven molts dels petits camins del bosc. No es podia passar per pràc-ticament enlloc. A més, també hi va haver molts arbres que van quedar molt danyats. Alguns d’aquets van caure amb la nevada de l’any següent però encara avui se’n veuen molts que són a punt de caure.

Què s’ha fet des de llavors?S’han fet algunes actuacions i s’han netejat bàsicament les pistes grans. Però encara hi ha molts camins secun-daris i trossos de bosc pels quals és impossible passar-hi ni a peu.

Quins perills creu que comporta l’estat d’algunes zones?Si tenim un estiu molt sec i sense plu-ges, amb una humitat baixa, amb vent i amb temperatures superant els 30 graus, això pot ser un polvorí i seria molt difícil d’aturar un incendi.

Vostè fa 30 anys que viu a Collse-rola. En quina situació està?Mai havia vist el bosc tan malament com està ara. Al principi de viure aquí encara es feien actuacions i es talla-ven arbres per treure llenya, però en els últims anys la política dels tècnics de Medi Ambient ha estat no tallar cap arbre i el bosc ha crescut desme-suradament. Els boscos s’han d’aclarir perquè, si no, es fan malbé. La política de deixar créixer un bosc descontrola-dament és equivocada.

Què creu que s’hauria de fer?S’ha de fer alguna cosa amb aquests boscos abandonats que abans es feien servir per llenya i que ara ja no es poden fer servir per res. Jo crec que s’hauria de netejar finca per finca, car-rer per carrer. S’hauria d’aprofitar tota la llenya per fer biomassa i es podria potenciar la ramaderia, que perme-tria mantenir en millor estat els sota-bosc. //

Hi ha moltes zones de Collserola amb un excés de vegetació. #artur ribera

En les darreres dècades, la massa forestal a Collserola ha augmen-tat un 20%. Com ens comentava el sotsinpector dels Bombers, aques-ta situació converteix el territori en més sensible als incendis. És per això que la gestió forestal és una eina bàsica per “assegurar la pervivència de la massa forestal i treure’n un pro-fit tant econòmic com mediambien-tal”, tal com ens explica Josep Maria Espelta, doctor en Ciències Biològi-ques. I quina ha estat la gestió del Parc de Collserola? “Fins ara, l’única gestió del parc eren les pertorbacions i quan la natura intervé és molt bès-tia. Millor fer actuacions programa-des per tirar els arbres que sobrin”, explica el responsable de Medi Natu-ral de Collserola, Lluís Cabañeros: “Si s’han de tirar arbres perquè en sobrevisquin d’altres, es fa”. Així doncs, fins al moment la gestió fores-tal de Collserola ha estat escassa, fet que ha propiciat aquest augment de la massa forestal i la vegetació.Un dels motius que ha impossibi-litat aquesta gestió és el fet que els boscos de titularitat pública (que signifiquen el 45% del total) esta-ven sota control de diferents admi-nistracions públiques que formen el

consorci del Parc de Collserola (enti-tat que gestiona el parc). Cabañeros destaca que ja estan fent l’inventa-ri de tots aquests terrenys arbrats públics, que passaran a ser gestio-nats íntegrament pel consorci els propers mesos i d’aquesta manera es podrà fer una gestió global. Tot i això, el responsable de Medi Natu-ral també lamenta que l’estat de les zones privades tampoc és bo: “Els propietaris no estan obligats a res, ni a fer manteniment”. Per Espel-ta, “ la gestió ha de ser ordenada i conscient ja que no totes les zones necessiten el mateix”. “No cal arri-bar a l’extrem de pelar-ho tot, però s’ha de ser conscients del risc dels incendis”, apunta.

Activitats econòmiquesL’aprofitament econòmic dels bos-cos de Collserola també és una assig-natura en què es pot millorar. Per Cabañeros, “és important que la ges-tió del parc no costi diners públics, i per aconseguir-ho es poden poten-ciar activitats econòmiques”, com seria l’extracció de biomassa. Espel-ta també destaca que l’extracció de biomassa és un aspecte que està mobilitzant el sector forestal i es mostra optimista amb el futur de Collserola: “L’estat és prometedor, hi ha unes bones masses forestals. Però cal ordenar-les i gestionar-les perquè serà la manera com millor es conservaran i donaran més ren-diment econòmic”. //

una bona gestió forestal redueix el risc d’incendis i garanteix la pervivència de la natura

La gestió dels boscos, per fer

eNtreViSta Carles Bassas, impulsor de la campanya “Salvem Collserola del foc”

“Mai havia vist el bosc tan malament”

Carles Bassas #artur ribera


Una de les peculiaritats de Collse-rola és el fet de conviure amb cen-tenars de veïns en el seu interior i que en un radi de 20 quilòmetres hi ha uns 2,5 milions de persones. “És un espai molt fràgil degut a la sobre-població”, explica el responsable de Medi Natural del Parc, Lluís Cabañe-ros, que afegeix que “sense una regu-lació d’usos posaríem en perill l’en-torn natural: hem de limitar els usos del p arc per mantenir la natura”. En aquest sentit, Cabañeros expli-ca que no volen que Colllserola sigui “un espai de lleure més, sinó un espai natural que cal preservar”. “Cal més conscienciació, la gent vol utilitzar el parc d’una manera individual i costa molt de fer entendre el que és Collserola”, afegeix. L’excés de per-sones i de població va en detriment de la flora i fauna de la zona. Posa l’exemple de La Marxa: “3.000 per-sones per Collserola és una barbari-tat que va en detriment de l’entorn”.A banda dels visitants del parc, tam-bé hi ha molta gent que viu en el seu interior (com el cas de Sol i Aire) o als límits (com els veïns de la Floresta o les Planes). Passejant per Collserola les urbanitzacions i cases van apa-

reixent com a bolets entre arbres: “Collserola és un espai preservat sobretot per la seva holografia irre-gular. Tot el que no tenia desnivell està urbanitzat i hi ha coses difícils d’entendre”, apunta Lluís Cabañe-ros.Pel tinent d’alcalde de Media Ambi-ent, Joan Puigdomènech, els veïns que viuen per Collserola fan una tas-

ca important i és que explica com molts d’aquests cuiden el bosc que tenen al seu voltant com si fos un jar-dí. Segons Puigdomènech, aquestes persones fan unes tasques impor-tants quan fan unes franges de pro-tecció per incendis així com de man-tenir un bosc més net.El sotsinspector del Bombers, Moisès Galàn, explica què han de fer aquests veïns en cas d’incendi: “Les evacu-acions s’ha demostrat que si no es fan a temps no són segures. Es reco-mana confinar-se a casa i tancar-ho tot, amb tovalloles mullades sotes les portes. S’haurà d’aguantar uns 10 minuts, que passin les flames per la casa”. //

Collserola: la muntanya habitada

Les cases enmig de bosc, una peculiaritat de Collserola #artur ribera

uns dos milions de persones visiten anualment el Parc Natural de Collserola

COMeNtari

els veïns de Sol i aire hem d’estar mentalitzats d’on vivim. La gent que ve no es pot esperar tenir els privilegis de la ciutat. Quan

vénen a preguntar sobre la vida aquí, em diuen ‘Què teniu?’; i jo els responc: ‘botiga, no; transport públic, no… aquí tenim la riquesa de viure a la natura, respirar un aire immillorable i no tenir l’angoixa de ser enmig d’una ciutat’. S’ha d’estar preparat per si qualsevol fenomen meteorològic ens deixa sense llum i per això el 70% de les cases tenen un generador. també recomanem tenir

un congelador amb queviures per si ens quedem incomunicats durant uns dies. a més, també marquem unes pautes que han de seguir tots els veïns. Per exemple, de març a setembre, ni una barbacoa; i durant la resta d’any ha de ser controlada i amb avís previ; a banda de la prohibició sagrada dels petards. també hem d’estar pendents de la gent que passa passejant i insistim en què no es fumi i no es deixin deixalles. estem orgullosos d’on vivim, sabem on estem i el que volem és que tothom que vingui aquí no vagi per lliure i segueixi unes pautes per estimar la natura. No ens immuta veure deu senglars a la nit, conills… estem dins d’aquesta natura. //

Viure a Collserola

estem orgullosos d’on vivim, sabem on estem; tothom que vingui ha de seguir unes pautes per estimar la natura

Manel Soler assoaciació Veïns Sol i aire

eN CONtext

L’agost del 1994, Collserola va viure un dels incendis més grans amb 135 hectàrees de bosc cremades . els veïns de Sol i aire, quan van veure que el foc s’acostava cada vegada més a zones habitades, van voler ajudar els bombers: “ens vam arriscar molt perquè no sabíem què fèiem, però volíem ser útils”, recorda Manel Soler, responsable del Grup d’autoprotecció.Veïns de la urbanització van passar

aquella nit d’estiu del 94 fent tasques d’avituallament dels bombers donant aigua, entrepans… “Després vam reflexionar i vam veure que no estàvem preparats i havíem estat uns inconscients”, explica. a partir d’aquell moment es van posar en contacte amb l’ajuntament, que els va proporcionar material de tot tipus: mànegues, motobombes i estris suficients per poder tenir més garanties i seguretat.

a més, els veïns van anar fent cada dos anys formació. “La nostra missió és doble: vetllar per prevenir el foc i sempre estem alerta en aquest sentit; i ajudar i socórrer qualsevol veí, especialment els grans, en cas d’emergència”. el grup té un protocol per casos en què es detecta un incendi: tres veïns van a comprovar la ubicació del foc i Manel Soler és l’encarregat d’avisar immediatament la Policia,

els bombers o l’aDF. “Nosaltres tenim molt clar que no som els bombers, ens posem a les seves ordres. Només els acompanyem perquè tenim molt coneixement sobre el terreny i ens el coneixem a la perfecció”, ressalta. en un espai aïllat, aquest Grup d’autoprotecció que vetlla pels veïns i la natura esdevé imprescindible i ja ha salvat el bosc de més d’un ensurt relacionat amb el foc. //

El Grup d’Autoprotecció de Sol i Aire

“Cal més conscienciació, la gent vol utilitzar el Parc d’una manera individual”Lluís Cabañeros Medi Natural Collserola


En els últims anys hem assistit a un creixement desproporcionat del porc senglar a la Serra de Collserola. Es calcula que cada any neixen, aproxi-madament, uns 300 senglars al Parc –n’hi ha aproximadament 900–, sen-se que hi hagi cap depredador que reguli i controli aquest creixement. L’augment de la població del senglar ha provocat que alguns s’hagin des-plaçat a prop de zones urbanitzades, causant destrosses en camps, horts, jardins i piscines i provocant acci-dents de trànsit. A això s’afegeix que l’animal troba amb facilitat aliment a les zones urbanitzades, o bé per-què hi troba brossa, o perquè algú els dóna menjar.

Davant aquesta problemàtica, tant el Departament de Medi Natural de la Generalitat de Catalunya com l’Ajun-

tament de Sant Cugat han impulsat mesures per controlar-ne el seu crei-xement. Des de l’octubre fins al pas-sat mes de febrer, al parc s’han fet cinc batudes en zones controlades de caça autoritzades per la Genera-litat. Així mateix, durant els mesos de gener i febrer, de dilluns a dijous, s’han dut a terme accions de caça selectiva mitjançant aguaits noc-turns, una tècnica, segons el regidor de Medi Ambient i Polítiques Ambi-entals, Joan Puigdomènech, “més

segura pel ciutadà, menys violenta, més eficaç i més raonable pel que fa al seu cost”.

ResultatsSegons Jesús Lluís Escarrà, membre de la Societat de Caçadors La Codor-niz, que ha estat qui ha dut a terme les batudes i els aguaits a Sant Cugat, s’han matat 69 senglars. D’aquests, 40 han estat capturats mitjançant les batudes i 19 mitjançant els aguaits. La xifra triplica el nombre de porcs senglars morts l’any passat, però és una xifra baixa si es considera que per controlar-ne la població se n’han de matar 300. Cal tenir en compte, però, que aquests 69 són porcs caçats a Sant Cugat, no són el total d’exem-plars caçats a Collserola. “La xifra d’exemplars caçats amb els aguaits és baixa”, reconeix Puigdomènech. “Haurem de veure si el mètode és el correcte”. Segons Escarrà “les batudes són molt més eficaces, però l’Ajuntament no vol fer-ne”. L’Ajun-tament estaria estudiant ampliar el temps de cacera, malgrat que ja hem entrat en època de cria. //

La superpoblació de senglars, problema de difícil solucióEl porc senglar creix a Collserola de manera desmesurada i la seva caça controlada no és prou efectiva

Pere Fernández

Fins a cinc batudes s’han dut a terme a principis d’any al terme municipal de Sant Cugat #artur ribEra

La població de senglars augmenta sense que cap depredador controli la població

D’aquests, 19 han estat capturats mitjançant els aguaits nocturns

senglars a l’any

senglars morts a Sant Cugat

300

69

XiFrES

aGuaitS NOCturNS

Què són? Els aguaits nocturns són quinze punts de captura ubicats a diferents parts del terme municipal de Sant Cugat en la zona que es coneix com a zona de seguretat. Els punts estan marcats amb GPS i estan supervisats per la Policia Municipal.

Procediment. La tècnica consisteix a deixar menjar en aquest punt i esperar que s’apropin els senglars per capturar-los i matar-los.

On es troben? Principalment a Can trabal, Can Flo, Can Casas, Can borrull, Can busquets i Can Llobet. La majoria es troben a prop de masies i camps de conreu.

Tipus de senglar. Generalment, acostumen a ser porcs senglars mascles. És una caça més selectiva.

Seguretat. a diferència de les batudes, aquí no cal perseguir l’animal, sinó que se l’espera en un punt. Des del punt de vista de la seguretat, és més adient que fer una batuda.

Resultat. Calen moltes més hores i es capturen molts menys. En dos mesos, a Sant Cugat s’han caçat 19 senglars.

Una tècnica més segura i més selectiva

batuDES

Què són? És el mètode més habitual de caçar porcs senglars. En aquest cas, els caçadors surten amb gossos ensinistrats, que persegueixen els porcs. Normalment es fan de dia.

Procediment. Existeixen unes línies de parada on es col·loquen els caçadors. Per sota d’aquestes línies només poden passar els gossos. Els caçadors han de portar una armilla de color llampant perquè se’ls pugui distingir des de lluny.

On es caça? En zones delimitades com a zona controlada de caça. a Sant Cugat s’han fet principalment a Can bell, Can Gordi, Font de l’Ermetà i Can borrell.

Tipus de senglar. N’hi ha de tots tipus, no es fa distinció.

Seguretat. És més insegura, tant per la gent que camina per la muntanya –han arribat a sortir de la zona delimitada– com pels caçadors i els gossos.

Resultats. Són molt més positius. a Sant Cugat, en cinc dies de batudes, s’han matat 40 senglars.

Entre la controvèrsia i l’eficàcia

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de març del 201310 Poble Sanitat

Que un nen estigui a l’es-cola sense comunicar-se durant les hores lecti-ves amb ningú encara que tregui bons resul-

tats a les avaluacions o que tingui mals de cap presistents, problemes amb l’alimentació o que li costi rela-cionar-se amb els amics o no pugui concentrar-se són alguns dels símp-tomes indicadors que alguna cosa falla a la vida emocional d’aquests infants. Moltes vegades, es dóna poca importància a aquests males-tars dels nens i adolescents i es cau en l’error de creure que es tracta d’un comportament temporal que amb el temps desapareixerà. La psi-còloga i directora de l’Institut de la Infància, Verónica Bronstein, expli-ca que “ aquestes situacions que ini-cialment es poden interpretar que formen part de la vida poden en molts casos formar part d’un tras-torn més complex”. La salut mental infantil és molt àmplia i inclou des de trastorns alimentaris, d’actituds, mutisme, autisme, depressió, tras-torns de conducta, ansietat, dèficit d’atenció, hiperactivitat, violència, dificultats en la sociabilitat, fòbies, dislèxia, o l’enuresi (el trastorn que provoca l’orina de manera involun-tària), entre d’altres. És un fenòmen molt present a la societat actual que sempre ha existit però que segons els experts, recentment amb els can-vis socials i també amb la situació de crisi que viuen moltes famílies, augmenta. Bronstein ho exemplifi-ca amb fets quotidians com ara que els nens es passen 8 o més hores a l’escola i comencen la lectoescriptu-

Sensibilitzar Els centres educatius tenen un paper clau en el diagnosi

Amb la salut mental infantil no s’hi pot jugar

Tractar la salut mental infantil El diagnosi a temps i un bon tractament són clau #ARTUR RIBERA

Diagnosticar a temps una malaltia o trastorn de salut mental a un infant és molt important per donar atenció psicoterapèutica i d’acompanyament i evitar que la situació s’agreugi i pugui complicar-se en el futur

Anna Mira [email protected] @annamiraperich

COMENTARI

Un nen o una nena amb un bon diagnòstic i un tractament pautat epecialment per ell, per a la familia i per l’escola,

acostuma a tenir molt bon futur. Per això, en aquests casos tant els mestres com la familia hauriem de confiar en els terapeutes i els experts i fer un treball en xarxa per tal d’aconseguir uns bons resultats amb els infants. Ells son els coneixedors i els avaluadors del procés de l’infant. Ah! Però per això els cal temps per atendre’ls en condicions i temps per la comunicació amb les escoles i el treball amb la familia. Per la salut de tota la societat crec que és molt important disposar de bons equips de salut mental en la sanitat pública amb dedicació completa a atendre aquestes necessitats dels nens i nenes de la nostra societat. //

Anna M. Fitó Directora Gerbert d’Orlhac

ra als 4 anys, quan en moltes ocasi-ons no estan preparats. Canvis que es veuen agreujats amb la crisi eco-nòmica de moltes famílies, que “ine-vitablement repercuteixen al com-portament dels infants”. Un seguit de condicions que sumades a la falta de recursos de personal qualificat, genera perill en l’educació i la salut mental dels nens i nenes.

Aconseguir un diagnòstic precoç La detecció a temps d’aquesta mena de trastorns és clau a l’hora de seguir un tractament concret i evitar que pugui desenvocar en un trastorn de

més gravetat. Per això, té especial importància la tasca del personal docent, que passa moltes hores amb els alumnes i els coneix. La directo-ra del CEIP Gerbert d’Orlhac, Anna M. Fitó, explica que els mestres han d’informar la família de qualsevol indicador que vegi anormal en l’in-fant i de la seva evolució. Fitó admet que aquesta tasca “a vegades es fa difícil perquè allò que expliques a la família els costa de reconèixer”, però fa especial èmfasi que per als docents és molt important conèi-xer la situació que es viu a casa per saber quins són els possibles motius de les actituds dels alumnes. No obs-tant això, el diagnòstic i el seu trac-

tament amb pautes a seguir tant a l’escola com a casa les han de fer els psicòlegs i professionals correspo-nents, un col·lectiu cada vegada més minoritari per la falta de recursos ja que la sanitat pública està saturada i en moltes ocasions només es pot fer càrrec dels casos més greus. En aquest sentit Bronstein afirma que “els adults acostumen a preocupar-se més pels nens que es mouen molt, els que peguen o els que són més impul-sius encara que el nivell de malestar psíquic pot ser tant o més preocupant en els nens que presenten inhibicions

o que no manifesten el seu malestar cap a l’exteriror”. Per això, a banda de tenir diagnosis de la situació cal un treball regular i constant que aju-di el nen o nena a conèixer el seu pro-blema, a acceptar-lo i a buscar les eines necessàries per millorar la seva qualitat de vida. De fet, són nombro-sos els estudis que adverteixen que si no es segueix un tractament, les conseqüències de depressió posteri-ors poden ser més greus als infants i adolescents. Per això, recomanen un seguiment d’atenció psicològica en els casos més lleus i concreten que cal fer ús de la medicina quan sigui necessari, però sempre amb un acom-panyament psicoterapèutic.//

“Un bon tractament psicoterapèutic o d’acompanyament evitaria molts trastorns”Verónica Bronstein Institut Infància

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de març del 2013 Actualitat Poble 11

SolidaritatEl sopar benèfic del càncer mobilitza 300 persones

Un any més la Junta Local de Sant Cugat ha celebrat el sopar solidari en benefici a l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) al Qgat Restaurant, Events & Hotel, el 16 de març.

Més de 300 persones van assistir al sopar, que va coincidir amb el 60è ani-versari de la fundació de l’associació. L’acte benefic, el 26è que se celebra, va estar amenitzat per un humorista i per tres mariatxis, a més no hi va faltar la tómbola i els premis per als assistents, que van aportar més de 10.000 euros. La presidenta de l’AECC, Marta Mar-tí, va agrair l’assistència de les autori-tats al sopar, la generositat i solidaritat de comerços, empreses, institucions locals i de tots els particulars impli-cats. Entre les autoritats l’alcaldessa, Mercè Conesa, la presidenta del Parla-ment de Catalunya, Núria de Gispert, l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, l’exconseller i exalcalde, Llu-ís Recoder, entre d’altres. // Redacció

Necessita un assessor �nancer per negociar amb bancs, obtenir liquiditat i trobar SOLUCIONS?FINANPOSIBLE el teu assessor �nancer d’alt standing.

Contacti i concertarem una cita en un ambient agradable i transparent.Av. Barcelona, 6, 1r pis - 08191 Rubí · T. 669011355 - www.finanposible.com

Jesús Rubio, assessor �nancer, diplomat en Ciències Empresarials.Expert en aportar solucions per salvar el seu patrimoni. Amb 8 anys d'experiència.

Hipoteques | Embargaments | Falta de liquiditat | Reestructuració de deutes i pools bancaris | Diners per a pagar impostos d’herencies | Hipoteca inversa

Finançament a empreses

Xifra

46santcugatencs van donar sang dissabte, 16 de març, a la recolli-da organitzada pel Banc de Sang i Teixits a la Casa de Cultura.

‘Butron’Roben material per valor de 15.000 euros a HobokenLa Sala Hoboken ha estat objectiu d’un robatori de matinada, a tra-vés del mètode del butron. Els lla-dres es van endur material de so i d’il·luminació per valor de 15.000 euros. Els lladres van accedir al local a través d’un forat que van fer al sostre de la sala, que ha ocasionat danys materials. Les càmeres de seguretat van gravar un individu encaputxat a l’interior de la sala.

First Lego LeagueL’equip Viaró busca patrocini per anar a la final L’equip Viaró, que diumenge 17 de març es va proclamar campió absolut a la final estatal de robò-tica de la First Lego League, ha iniciat un pla de recollida de fons per participar a la final mundial, que se celebrarà als EUA. El grup d’estudiants de 1r de Batxillerat del Viaró, que competia amb 400 equips més, van guanyar pel seu projecte de robot.

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de març del 201312 Ciutat Mobilitat

Aquest estiu ja estaran en circulació els nous trens dels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC). Així ho ha confirmat a

aquest Diari el departament de Ter-ritori i Sostenibilitat del govern cata-là assegurant que serà durant la pri-mavera que es presentaran els nous combois que entraran en circulació de manera gradual per substituir els actuals. El model de la sèrie 113 aca-barà comportant l’eliminació de la sèrie 111 que ja porta 30 anys en cir-culació. El canvi implicarà una inver-sió de la Generalitat de 156 milions d’euros segons es va anunciar fa un any i mig en la presentació d’aques-tes novetats. Els trens de la sèrie 112, la majoria dels que hi ha, ara segui-ran circulant ja que segons la Gene-ralitat encara estan en bon estat i se’ls pot amortitzar.

Més passatgers i amplitudEl principal avantatge dels nous trens és que la xarxa de Ferrocar-rils podrà absorbir més passatges per viatge. Així, si ara cada tren porta un màxim de 700 persones, quan circu-lin les noves màquines hi cabran 80 passatgers més. Això ajudarà a des-congestionar les hores punta de matí i tarda, en les quals els Ferrocarrils van molt plens. L’ampliació de capa-citat serà possible perquè els trens de la sèrie 113 no tenen separació entre vagons i gràcies a una millor gestió de l’espai amb uns seients que no ocuparan tant d’espai.

També es guanyarà en lluminosi-tat, amplitud i accessibilitat. A més les noves tecnologies també irrom-pran al metro del Vallès amb unes pantalles de 17 polsades que avisa-ran els usuaris sobre les principals incidències del servei i informaran dels horaris i estat del recorregut.

Cal recordar que l’entrada en fun-

Trensport El futur del Metro del Vallès

Els nous trens arribaran aquesta primavera Novetat La Generalitat gastarà 156 milions en l’adquisició de 24 combois sense separació entre vagons que seran més lluminosos i accessibles i incorporaran pantalles per informar d’incidències en el servei

seran incorporats a la flota dels Ferrocarrils abans de l’estiu

nous trens24

XIFRES

conformaran l’allargament dels FGC entre les estacions de Terrassa i Sabadell

quilòmetres de via9

hi cabran als nous trens, 80 més que als actuals combois

passatgers780

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de març del 2013 Actualitat Ciutat 13

InfraestructuresEl carril Bus-VAO obert als cotxes amb dos ocupants

El carril Bus-VAO de la C-58 ja és utilit-zable per a vehicles amb dos ocupants. La mesura va entrar en marxa el matí del dilluns, 18 de març.

El canvi s’ha fet quinze dies abans del que havia anunciat durant el febrer, el conseller de Territori i sostenibili-tat Santi Vila, en una compareixen-ça al Parlament de Catalunya, on va explicar que la infraestructura, inau-gurada a l’octubre del 2012 no havia donat els resultats esperats. Si ini-cialment s’havia previst que circu-lessin pel nou carril reversible prop de 7.500 vehicles, en la franja horària del matí, els resultats indiquen que poc més de 1.000 vehicles fan servir aquesta ampliació. Això no és gaire tenint en compte que cada dia pas-sen 150.000 cotxes, motos, autobusos i camions per aquesta via. Cal recordar que la infraestructura es va comen-çar a construir l’any 2008 amb un pres-supost de 81 milions d’euros que en part va finançar la Unió Europea. Hi podran circular vehicles lleugers a partir de dos ocupants de dilluns a dijous des de les 06.00 hores fins a les 22.00 hores sense interrupció en sentit Barcelona. El primer dia en què han entat en vigor aquest canvis, 2.384 vehicles han entrar a Barcelona pel carril Bus-VAO, una xifra que repre-senta un increment del 106,7% del seu ús respecte a la mitjana del mes de febrer . // Redacció

Medi AmbientL’Ajuntament, premiat per la gestió dels residus

L’Ajuntament ha rebut un accèssit dels premis Alfons Ortuño que atorga l’Esco-la d’Administració Pública de Catalunya per reconèixer actuacions innovadores i bones pràctiques en matèria de gestió pública.

El reconeixement s’ha concedit per la gestió innovadora en el servei municipal de neteja viària, recolli-da i transport de residus al municipi. Concretament pel sistema de millo-ra contínua en la concessió d’aquest servei, que el consistori ha implantat amb la intenció d’avaluar-ne la cor-recta prestació així com l’estat de la neteja a la via pública. La categoria en què s’ha premiat el consistori ha estat la de “Polítiques sectorials i ser-veis finalistes”. L’alcaldessa, Mer-cè Conesa, ha destacat que “aquest reconeixement posa en valor la gestió pública d’aquest Ajuntament com a administració innovadora. Hem fet de la governança i el bon govern un full de ruta i aquest reconeixement ens esperona a seguir endavant, ja que el nostre objectiu es gestionar millor per servir de manera eficient el ciutadà”. // Redacció

MobilitatLa ciutat aposta per fomentar l’ús del vehicle elèctric

Sant Cugat aposta des de 2009 per bonificar els propietaris de vehicles menys contaminants en l’impost de circulació. El 2012, 35 vehicles es van beneficiar de la reducció en el seu impost per formar part d’aquest tipus de cotxes.

Aquestes mesures corresponen a “l’aposta de Sant Cugat per la mobi-litat sostenible i pel cotxe menys contaminant i també als compro-misos que la ciutat ha adquirit en el Pacte d’Alcaldes Contra el Canvi Cli-màtic”, així ho explica el tinent d’al-calde de Mobilitat, Jordi Puigneró. Un dels principals acords d’aquest pacte és reduir un 20% les emissi-ons de gasos que provoquen l’efecte hivernacle dels municipis signants. D’aquesta manera, els vehicles 100% elèctrics tenen una bonificació del 75% en la quota de l’impost de circu-lació i els híbrids d’un 50%. A més, els cotxes de benzina que emetin 120 grams de CO2/km i els de gasoil, sem-pre que emeten menys de 108 grams de CO2/km tindran un descompte del 25%. // Àgata Guinó

cionament dels nous trens no impli-carà cap canvi en la freqüència del transport públic ferroviari.

A més, per molt que els combois funcionaran a Catalunya en breu, abans que els usuaris els puguin fer servir caldrà fer proves que es duran a terme durant uns 3 mesos en horari nocturn per comprovar que s’adap-ten bé al servei.

Obres pendents

Les noves màquines suposaran una petita revolució a la línia del Vallès dels FGC però la veritable revolu-ció seran les noves estacions que hi haurà a Terrassa i Sabadell que ja acumulen anys de retards. A Ter-rassa es construiran 3 noves esta-cions que allargaran el recorregut més enllà de la Rambla i es crearà un intercanviador amb l’estació de Rodalies. Segons el Departament de Territori de la Generalitat, les esta-cions entraran en funcionament al llarg del 2014 sense que s’hagi con-cretat cap data concreta.

A Sabadell, en canvi, les noves estacions no estaran llestes fins l’any 2016. El resultat serà de 4 quilòmetres nous de via i 4 para-des més, fet que deixarà la cocapi-

tal del Vallès amb 6 estacions.En total la inversió per perllongar

els Ferrocarrils de la Generalitat al Vallès és de gairebé 900 milions d’euros. El resultat serà la inaugu-ració de 7 noves estacions i 9 qui-lòmetres més de via a la comarca.

Menys gent però més dinersEls Ferrocarrils van patir un des-cens de viatgers de quasi el 7% l’any 2012. Aquest és un percen-tatge superior al que han registrat Transports Metropolitans de Bar-celona o Rodalies. El president de FGC Enric Ticó ho ha atribuït al tancament de la línia del Tibidabo i a les jornades de vaga.

En la presentació dels resultat de l’empresa pública també s’ha fet públic que l’Índex de Satisfac-ció del Client és del 71% i l’Índex de Puntualitat del 99,5%. Pel que fa als números la companyia va redu-ir la despesa dels 94,4 milions del 2011 a 92,9 milions, i va incremen-tar els ingressos dels 80,5 milions del 2011 als 83 milions. Com pot ser que hi hagi més ingressos si s’han perdut viatgers? La resposta és la pujada de preus que va haver-hi l’any passat i que va significar que títols com la T-10 de 2 zones costés fins a dos euros més que l’any 2011 o l’encariment d’un 40% dels bit-llets senzills. //

Joan Ramon Armadàs [email protected] @JRArmadas

Retard en les obresLes 3 estacions noves de Terrassa estaran llestes l’any 2014 i les 4 de Sabadell durant el 2016

en conTexT

Modernització. els accessos als Ferrocarrils de la Generalitat passaran a estar en mans privades. Segons ha publicat la cadena SeR la conselleria de Territori licitarà abans de l’estiu el contracte per implantar i gestionar el nou sistema de pagament sense contacte. Aquest sistema permetrà que només apropant la targeta a les màquines el viatger pugui accedir al tren

amb el bitllet validat. La conselleria estima que crear les noves targetes, substituir les màquines actuals i actualitzar el servei pot costar al voltant d’uns 50 milions d’euros. entre els avantatges de la targeta sense contacte hi ha la personalització del servei. És a dir, cada ciutadà en podrà tenir una d’equipada amb un xip que permetrà entre altres coses fer descomptes i identificar quin tipus d’usuari és. També es millorarà el control del frau i donarà una radiografia exacta a l’Administració sobre els desplaçaments que es fan en un territori concret. La conselleria de Territori no considera aquest fet una privatització malgrat que la idea inicial era que la nova tecnologia fos gestionada directament per l’empresa pública.

Les targetes sense contacte, el futur accés als trens

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de març del 201314 Ciutat Ple Municipal

Per molt paradoxal que sem-bli, al ple de l’Ajuntament de Sant Cugat qualsevol espec-tador (que no són precisa-ment pocs) podria tenir la

sensació que la crisi ha uniformit-zat criteris entre els partits polítics. En aquest sentit, és sorprenent veu-re com la junta de portaveus (llevat del PP) dóna suport a un manifest amb motiu del Dia Internacional de la Dona que conté expressions com “unes ciutats i un món lliure de patri-arcat i de sexisme”, un llenguatge que fins ara era propi i exclusiu de determinats sectors de l’esquerra. També és sorprenent que el PP voti a favor d’una moció que aposta pel dret a l’autodeterminació del Sàha-

ra Occidental, al més pur estil de l’es-querra espanyola, que tradicional-ment només ha donat suport a la lli-bertat dels pobles que li queden lluny i als presos polítics que no estan sota la tutela del superjutge Garzón. De fet, aquesta i la moció per acordar la suspensió cautelar de les liquidaci-ons de plusvàlues derivades de daci-ons en pagament han estat les úni-ques mocions institucionals. Si fem cas dels vots favorables a les mocions presentades, sembla que totes serien institucionals si no fos pel Partit Popu-lar, que sol mantenir-se’n al marge.

I avui, quina bandera toca?Les mocions aprovades en aquest ple, doncs, han comptat amb un suport

ampli en qüestions com la incorpora-ció dels ens locals al fons social de l’ha-bitatge, la cessió d’edificis municipals en desús a les entitats de la ciutat o una llei pel mínim vital. Potser hauríem d’esmentar el xou protagonitzat pels regidors del PSC amb la seva moció perquè es pengin banderes diverses quan es commemorin coses de tota mena, la qual és corresposta amb la reprovació de tota la resta de grups.

Per ser gairebé perfectes, no esta-ria malament que les intervencions dels ciutadans a l’audiència públi-ca constessin en acta. Els santcuga-tencs que cada mes tenen la pacièn-cia d’aguantar bona part d’aquestes sessions maratonianes mereixen alguna cosa més. //

El Ple de les mocions semiinstitucionalsQuasi unanimitat. Les esmenes s’aproven amb el vot de tots els grups llevat del PP

Pere Soler PSC

“Ignasi, jo també posaria la bandera roja”. Dirigint-se al regidor de la CUP Ignasi Bea”

Joan Calderón ICV

“Sempre que el Govern espanyol par-la de racionalitzar ata-ca els ajuntaments, però no els ministeris sense competències com el de Cultura o el d’Educació”

LA FOTO CURIOSA

La cadira del secretari buida durant l’audiència públicaFOTO: MARIA VILA

Mocions desatacades

Moció per acordar la suspensió cautelar de les liquidacions de plusvàlues derivades de dacions en pagament i determinats contractes de compravenda.

Moció en suport als presos polítics

sahrauís i per la resolució del conflicte al Sàhara Occidental

Moció per la cessió d’edificis municipals en desús per les entitats de la ciutat.

Moció per sol·licitar l’aprovació d’una llei pel mínim vital de les persones.

durada del ple

3 h 51 minMocions presentades

8 mocions7 aprovades i 1 rebutjada

piulades@PPSantCugat se opone al Manifest del dia de

les dones aprobado en el #plestc por estar nuevamente impregnado de ide-ología de género.

@joanabarbanyavui les cadires de la sala

de plens al #plestc estan plenes de joves. segur que són estudiants... deuen flipar (i no dic més)

tarGeta Verda per a...Ferran Villaseñor (PSC)A proposta del PSC, l’Ajun-tament de Sant Cugat és el

primer a donar suport al manifest en contra de la pujada de l’IVA a la cultura

tarGeta VerMella per a...Pere Soler (PSC). Després de presentar la moció de les banderes, ha reconegut que

tot plegat només buscava que l’alcaldes-sa digués que “Tot es pot parlar”

Plens i embalats Maria Vila @mvilaredon

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de març del 2013 Publicitat 15

Amb les nostres oportunitats és

Apro� ta el moment i presumeix de preu.

impossible no comprar

Els millors habitatges s’exhaureixen ben aviat.Fins al 100% de � nançament.**

Més de 12.000 immobles d’obra nova i segona mà.Amb la garantia de Banc Sabadell.

Només fi ns al 30 d’abril.

*Descompte del 15% si el � nançament concedit és superior al 80%, 25% si el � nançament concedit és � ns al 80% i 40% si el � nançament concedit és � ns al 50% en els actius immobiliaris indicats amb la icona del 40% al web de solvia.es. Descompte del 10% si el � nançament concedit és superior al 80%, 20% si el � nançament concedit és � ns al 80% i 25% si el � nançament concedit és � ns al 50% en els actius immobiliaris indicats amb la icona del 25% al web a solvia.es. Oferta vàlida � ns al 30 d’abril de 2013 exclusivament en els actius publicats i no venuts o reservats a solvia.es. No acumulable amb altres ofertes. Es poden consultar les bases completes a solvia.es. **Finançament subjecte a la concessió per part de Banco de Sabadell, S.A., basant-se en la valoració que faci de la solvència i capacitat de devolució i per� l del sol·licitant i de la tipologia del producte adquirit d’acord amb els seus criteris interns per valorar els riscos crediticis, i addicionalment subjecte als percentatges màxims de � nançament establerts pel Banc d’Espanya i la resta de regulació vigent en funció del tipus d’actiu.

O� cines del grupBanc Sabadell96 691 50 50solvia.es

40%Fins a un

sobre els preusja rebaixats*

SV_PG_226x296,3_StCugat_marzo_cat.indd 1 13/03/13 15:26

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de març del 201316 Opinió i debat

Voldria afegir una breu selec-ció de notes de diferents docu-ments del meu arxiu a la refe-rència que l’amic i erudit Domè-nec Miquel fa en el diari de l’1 de març, quan cita que en el segle XVII la Societé des Bollandis-tes demostrà que Sant Medir

no havia existit mai. Doncs sí, i no. Físicament mai va existir a Sant Cugat, però sí a Calahor-ra, allà com a sant Emeterio on encara s’hi con-serven (?) les seves relíquies a la catedral amb la coincidència que la celebració de la seva fes-tivitat s’escau el 3 de març. En diversos docu-ments d’aquí, sant Medir hi consta com a Eme-terio que s’anà transformat en Emeteri, Erme-dí per acabar en Madí, la penúltima forma del mot. A La Rioja i comarques properes, el lla-tí Emeterium, es va transformar en Emete-rio, Mederio, Medero, Meder, Medel, Mede-ri o Medín. Dóna fe de l’existència d’un soldat romà de nom Emeterium, martiritzat a Cala-horra pels volts del 303, un himne de Prudenci, poeta cristià, un segle més tard dels fets.

Es diu que decapitaren a Emeterio i al seu com-pany Celedonio i que tiraren els caps al riu Cida-cos. A partir d’aquí és on comencen les con-tradiccions d’on anaren a parar les seves relí-quies ja que, segons la documentació, patiren un llarg pelegrinatge, canviant constantment de lloc, també empeses per l’avanç dels àrabs i que al final anaren a parar a Cellers, mones-tir fundat el 1038, on consta que s’hi guardaven les relíquies dels dos sants: Celdoni i Ermenter (s’hi especifica que aquest últim es pot anome-nar Medir).

Això durà fins el 1399 quan anaren a parar a Cardona, en una suposada apropiació que en feu Ramon Folc, per tal de donar més solemnitat a la consagració de l’església. Reclamant justícia al Papa els de Cellers, el seu comissionat, l’abat Francesc de Besora, absolgué als qui forma-ren part del que qualificà de “pio hurto”. Una notícia documental del 986, diu que els cos-sos varen ser traslladats al monestir de Leyre, però la documentació de la conquesta de Cala-horra pels reis D. Garcia i Da. Estefania el 1045, diu que els cossos dels dos sants mai s’havien mogut de la ciutat.

La fama dels dos sants i la seva devoció es va estendre arreu, especialment la forma Emete-rio adaptant el nom original a la parla singular de cada lloc. No és d’estranyar que per la proxi-

mitat de Cellers -monjos benedictins com els de Sant Cugat- arribés aquí la fama o una relíquia del sant. El 1047, ja l’abat Guitard fa l’establi-ment d’una terra situada al “domun S. Eme-terii” i a partir d’aquí el nom apareix en dife-rents documents. Fra Antoni Vicenç Domènec (1553-1606) diu que “...Sant Emeteri ...dit Sant Madí...” i encara afegeix: “És cert que el pro-pi vocable és Emeteri y que los altres son voca-bles corrompurs...” Segons el prevere Josep Mas, en la seva publicació del 1908: “Les relíqui-es del monestir de Sant Cugat”, diu que, segons un inventari del 1805 hi havia una arqueta amb “...lo cos del gloriós màrtir Sant Medir, pagès del terme” cosa que no és cap garantia d’auten-ticitat, tenint en compte la quantitat de relíqui-es inversemblants que figuren en l’inventari.

El nom d’Emeteri encara va haver de supor-tar més canvis. En el moment del primer fran-quisme, amb l’arrasador delit de castellanit-zar-ho tot, s’entestaren a substituir el vigent “Madí” per Emeteri, cosa que no aconseguiren. Un cop passada la foguerada, el “Madí” s’aca-bà de catalanitzar en canviar la “a” per la “e” i s’hi incorporà l’afegitó de la “r” com arrodoni-ment final. //

# el

isen

Da

mal

lol

Joan Tortosa artista i escriptor

medir, l’il·lustre foraster

Sant Medir, físicament mai va existir a Sant Cugat, però sí a Calahorra

“No és d’estranyar que per la proximitat de Cellers -monjos benedictins com els de Sant Cugat- arribés aquí la fama o una relíquia del sant”

[email protected]

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de març del 2013 Opinió i debat 17

És sabut que les notes defineixen les capacitats o qualitats de l’estudiant, n’hi ha que tenen més facilitat per les “mates”, d’altres són més de lletres i alguns, els que segurament defini-rem com a mals estudiants, els agra-da més l’educació física o les arts plàstiques. Aquestes notes ens ani-

ran marcant al llarg del nostre recorregut aca-dèmic i definint com a persones en un futur, el nostre camí dependrà de l’encarrilament dels propers i dels seus judicis sobre les nostres notes.

En alguns casos pares i mestres sabran inter-pretar degudament les notes i escoltar les neces-sitats i capacitats de l’estudiant, en d’altres aquests mateixos “guies” forçaran el canvi si no és del seu gust o no li veuen un bon futur, futur que curiosament el marca el present en què viuen. A Sant Cugat també li han posat nota, un estudi encarregat per l’Ajuntament ens detalla i puntua diferents aspectes de la ciu-tat. Com en les notes de l’estudiant hi pot haver moltes lectures. Hi haurà notes que ens poden sorprendre per quedar-nos llunyanes, per exemple, a mi em costa d’entendre que un 84% dels ciutadans facin una bona valoració de la web municipal quan personalment l’evito sem-pre que puc per poc entenedora i confusa.

En general la valoració de la ciutat és de notable, esclar que aquest notable ve donat per altes puntuacions en serveis com la nete-ja, la seguretat i el telèfon d’informació muni-cipal. Per contra hi ha altres notes que diríem que no són tan bones, l’estat dels carrers tenen un aprovat justet i l’aparcament o la mobilitat un suspens tot i que a prop de l’aprovat. Crec que les dades, més enllà de puntuar el munici-pi, ens donen un perfil del santcugatenc estàn-dard, content amb la tranquil·litat de la ciutat i el color verd predominant.

Segurament per això les zones on es valo-ra més positivament la ciutat són les zones resi-dencials i els nous barris (Mira-sol, Valldoreix, Coll Favà, Parc Central i Torreblanca). Sembla que els del centre no estan tan contents de la ciutat on viuen. Per tant l’estudi demostra que allò que hem anomenat nouvingut està satisfet amb la ciutat que ha triat, doncs precisament per això va venir, suposo.

Ara bé, tal com li passa a l’estudiant les notes definiran quin és el seu tarannà, en el nostre cas, el poc coneixement dels consells de participa-ció i la implicació en els mateixos es pot enten-dre com un suspens menor, entengui’s educa-ció física, o bé un d’aquells que condicionaran el futur i per tant serà on caldrà posar-hi més esforços.

Sembla que les valoracions més baixes es donen precisament a aquestes “assignatures” menys rellevants. Ara ja tenim les notes, toca llegir-les amb deteniment i saber, com pas-sa amb l’estudiant, quins són els canvis que cal fer.

Ens esforcem amb les assignatures “impor-tants” (seguretat, neteja, tranquil·litat), ens llaurem un camí cap a la universitat i un futur prometedor a la cua de l’atur? o bé canviem de rumb i ens dediquem a cultivar allò on puguem aportar algun valor a la societat (participa-ció, cultura, oci)? Jo, que no li posaria tan bona nota al municipi, crec que cal esforçar-se en les assignatures que aportin quelcom més que una ciutat per passejar. I sinó, doncs res, millorem l’aparcament que el tenim suspès per poder bai-xar al centre, fer un tomb i tornar al barri tran-quil i verd que això sempre dóna més punts.

Com dirien les notes de l’estudiant “progres-sa adequadament”. Ara, cap a on? Què és ade-quat? Això sí, de moment seguim sent con-vergents tot i que d’esquerres i independen-tistes.//

A Convergència Democràtica de Catalunya a Sant Cugat ha d’esco-llir un nou president de l’executiu local. Per aquest motiu s’ha con-vocat un procés obert per tal que els militants que tinguin ganes i il·lusió per implicar-se en aquest projecte, presentin les seves can-

didatures. En el moment polític que estem vivint a Catalunya, en què els ciutadans demanen als polítics gestos per petits que siguin que vagin a favor de la regeneració democràtica, crec aques-tes primàries a CDC-Sant Cugat són un bon exemple i un petit pas endavant per demostrar als ciutadans que hi ha voluntat de canvi en un moment en què el descrèdit de la política i dels polítics és tan gran. Demanar regeneració vol dir està a favor de la transparència i la participa-ció, amb una clara aposta pels mèrits i capaci-tats dels nostres candidats, siguin del partit que siguin. Després de tot el que ha passat els últims mesos, amb raó o sense, els ciutadans han per-dut la paciència, i si volem evitar més confusió,

no podem fer com si res hagués passat, tot i que estic força convençuda que la presumpció d’in-nocència ha desaparegut del decàleg de valors democràtics. Sóc de les que penso que els polí-tics majoritàriament són honestos, per bé que els que no ho son fan molt soroll. I la gent sovint ho posa tot al mateix sac. Cal canviar la Llei elec-toral, certament, però mentrestant, són moltes les actituds i les estratègies que es poden canvi-ar per millorar. El dret de les persones i dels ciu-tadans a decidir no només l’hem d’exigir per decidir el futur de Catalunya dins l’Estat sinó que també en relació amb altres institucions o entitats que es regeixen pels valors més essen-cials de la democràcia. La llibertat d’expressió és un dret que existeix en la mesura que el fem possible. D’aquí a uns dies, els militants de CDC expressaran la seva opinió a través del seu vot. I els candidats tindran l’oportunitat de ser escol-tats, de presentar una proposta de dinamització de l’executiu adreçada a la militància i els seus simpatitzants. Felicitats a CDC Sant Cugat per aquest exemple.//

Àngels SoléHistoriadora

Primàries a CDC-Sant Cugat

[email protected]

Quim PlaPromotor cultural

Bones notes

L’estudi demostra que allò que hem anomenat ‘nouvin-gut’ està satisfet amb la ciutat que ha triat, doncs precisa-ment per això va venir, suposo

@quimpla


Fa poc hem conegut el resultat de l’Ob-servatori sociològic del proppassat desembre, ja en vaig fer una referèn-cia la setmana passada. No cal dir que és un niu d’informació, del qual em proposo dir-ne algunes coses; que-da descartat, doncs, fer-ne una refe-rència exhaustiva. El primer que es

constata, com ja vaig comentar, és que els sant-cugatencs estem encantats de viure aquí: un 89,5% diu estar bastant o totalment satisfet de fer-ho. Satisfacció que manté una tendèn-cia alcista des del 2006. Els més satisfets, a part dels valldoreixencs, són els habitants de les noves zones de creixement. El percentatge més baix, a part de la Floresta i les Planes, sempre queixosos d’una certa deixadesa municipal, és al nucli de la ciutat. Com cal interpretar-ho? Els seus habitants entenen que el centre ha perdut pistonada a favor del nou creixement? Entenen que això ja no és el que era i n’estan una mica decebuts? O, senzillament, és que els habitants de les noves zones estan més satis-fets que els del centre d’acompanyar-los en la feixuga tasca de l’exercici ciutadà? Sobre el sentiment de pertinença la cosa encara és més curiosa.

Un 81% diu sentir-se bastant o totalment de Sant Cugat. Per tant, no cal preocupar-se per quelcom que ha estat un neguit per als caps pensants locals: com sedimentar una ciutat que s’ha format a corra-cuita, recordem que la seva població s’ha doblat en poc més de vint anys. Torna a ser un altre cop la Floresta i les Planes –la qual cosa és bastant lògica, quasi estan més a prop de Barcelona que de l’Ajunta-ment– i el nucli històric, encara que aquest cop per molt poc, on aquest sentiment assoleix un percentatge més baix. No percebo que s’hi hagi produït un canvi sociològic que pugui expli-car-ho, si no és que el pes de la immigració, i

faig una lectura que potser algú podrà impug-nar, hagi estat prou significatiu en la mostra per poder donar un cert gir a la baixa; encara que la diferència és tan petita que pot deure’s a qüestions tècniques.

En tot cas, les dades diuen que santcugatencs de soca-arrel i santcugatencs de nova forma-da pràcticament comparteixen el mateix senti-ment de pertinença.

Pel que fa a sentiment, l’observatori també ha preguntat sobre l’opinió dels santcugatencs respecte a les relacions Catalunya-Espanya, un tema, com tothom sap, fonamentalment perquè l’Ajuntament tingui informació vàli-da per desenvolupar les seves polítiques públi-ques. Sigui com sigui, resulta que els santcuga-tenques estem per sota de la mitjana catalana pel que fa als nostres desitjos independentis-tes, més de tres punts de diferència. Sóc cons-cient del sentiment de frustració que això poc ocasionar.

Alguns es deuen preguntar, per a què ens han servit tants anys de govern municipal de CiU? No cal defallir, però, ja se sap que la gent és molt desagraïda. Les respostes a les preguntes que fan referència a la crisi no es diferencien gai-re de la resta dels catalans: un 79,5% pensa que la situació econòmica és pitjor que fa un any i un 29,5% diu que algun familiar seu ha per-dut la feina durant els darrers sis mesos, per tant, seguim caient, la cosa encara pot anar a pitjor. Vull acabar amb un aspecte propi d’una smart city com la nostra. L’observatori socio-lògic dedica vuit indicadors, ni més ni menys que un 31%, a informar-se sobre les relacions dels santcugatencs amb les noves tecnologies, inclosos el coneixement i l’ús dels mitjans d’in-formació municipals.

Jo m’inclinaria per donar més pes a altres indi-cadors, però és el que té ser una ciutat intel-ligent. Algú en dubta, potser?//

En l’actualitat la nostra societat s’en-fronta a molts reptes, donada l’ac-tual conjuntura econòmica, i això implica un cert compromís per part de tots el agents econòmics i socials, i no només ens referim als poders polítics, dels quals malaurada-ment sentim a parlar tan negativa-

ment en els últims temps, sinó de la mateixa ciutadania.

Fa uns dies llegia un article sobre la progres-siva desaparició a Sant Cugat dels comerços tra-dicionals de tota la vida, donat que els comerci-ants no podem fer front als lloguers tan elevats que s’ imposen a l’ artèria comercial principal de la localitat, al carrer Santa Maria, Santiago Rusiñol i la Plaça d’Octavià. A aquesta circum-stància es suma que els propietaris d’aquests locals, conscients que hi ha demanda per part de grans cadenes comercials i franquícies per ocupar els seus locals, no estan disposats a rebaixar els preus.

Davant aquesta actitud ens preguntem si són

també responsables aquests propietaris de la situació econòmica actual, donat que no volen sacrificar part del seu benefici econòmic per tal de millorar i impulsar el comerç local. Tots tenim l’obligació social i moral de contribuir a la millora de la societat i ho hem de fer dintre de les nostres possibilitats, però és evident que aquesta fita només s’ aconsegueix si hi ha cohe-sió entre la ciutadania i l’Estat, i aquesta cohe-sió s’ ha de promoure des d’ambdues bandes.

Potser si, i ens referim a la problemàtica dels lloguers, des del poder legislatiu es potenciessin mesures per a la contractació i proliferació de negocis explotats per petits i mitjans comer-ciants, mitjançant incentius fiscals, potser si els processos judicials, especialment de desno-nament, fossin més àgils i el cost econòmic d’ aquests més raonable –fet que preocupa i molt els propietaris a l’ hora de llogar, ja que els per-judicis econòmics que pateixen són molt impor-tants, i acaben buscant per damunt de tot la seguretat en el seu negoci–, potser si tots col-laborem, de mica en mica s’omplirà la pica.//

Silvia MonjeSecretària ADEVALLES

De mica en mica s’omple la pica

@silviamonje2

Jordi CasasHistoriador

Observatori sociològic

Resulta que els santcugatencs estem per sota de la mitjana catalana pel que fa als nostres desitjos independentistes, més de tres punts de diferència

[email protected]


Amb aquest títol potser creieu que us parlaré d’un empresari d’èxit, d’un excel·lent executiu o d’una persona propera als 40 que ha rebut un herència milionària. Doncs no.El Paco viu en una de les zones més exclusives de Sant Cugat, envoltat de cases unifami-

liars i molt a prop del Golf. No porta un Mercedes AMG, no es perfuma amb Dolce Gabanna i no té una tribuna al Camp Nou. El Paco és un sense sostre. Sí nois, un “vagabundo”.

No acostumo a parlar de la meva feina, però avui faré una excepció. Dimecres a l’estació dels Ferrocarrils de Sant Cugat se’m va apropar el Paco carregat amb unes bosses i em va demanar sisplau si el podia portar a Can Trabal. Em va dir que no em preocupés, que portava alguna mone-da. Eren les 20 h, plovia força, estava molt i molt debilitat pel seu refredat i no es veia amb prou forces d’arribar a “casa” seva. Aquest hivern se li està fent molt llarg.

Ell no sabia que el favor me l’estava fent ell a mi, ja que el veia sovint per Sant Cugat i tenia moltes ganes de tenir una conversa amb ell, però mai trobava el moment. Van ser els 15 minuts més profitosos en molts anys. He tingut l’opor-tunitat de parlar amb grans advocats, ponents, empresaris, metges, emprenedors, polítics... Però cap conversa m’ha marcat tant com la que he tin-gut amb el Paco de Can Trabal. Evidentment no li vaig cobrar res, i a més el vaig ajudar perquè pogués menjar bé l’endemà. El Paco va mal ves-tit, sense afaitar, amb la mirada perduda, fa mala olor i sempre va carregat.

Però el Paco és molt bona persona. Si el veieu no l’eviteu. No és fàcil que es deixi ajudar però necessita saber que viu envoltat de persones humanes i no de màquines de treballar. El Paco no sortirà a cap mitjà si no és (Déu no ho vulgui) a l’apartat de successos, el Paco no té ni Twiter ni Facebook i tampoc porta un smartphone. Però el Paco existeix i li agrada saber que no és invisi-ble. Perquè, no oblideu, que la majoria de nosal-tres estem més a prop d’acabar com el Paco que de tenir un iot. //

Jordi MusoyTaxista

El Paco de Can Trabal

@jordimusoyTenim una ciutat amb uns habitatges molt cars. Fa temps que el jovent santcugatenc no es pot emancipar i ara amb l’esclat de la

crisis moltes famílies no hi poden seguir vivint. S’ha construït un Sant Cugat que expulsa, lite-ralment, els que menys tenim de la ciutat. Per exemple: una família de 4 membres ingressant 426€/mes no pot pagar 400 o 500€/mes del llo-guer de protecció oficial, una solució habitacio-nal real i inclusiva passa per no superar els 120€/mes, ja que els pisos per a emergència social són tan insuficients que no es poden donar a famíli-es en aquesta situació. És una qüestió de priori-tats polítiques i de priorització del pressupost. Per exemple Sant Cugat gasta, més de 2.100.000 en zones verdes; rebaixar un lloguer de Promu-sa de 500€/mes a 120€/mes són menys de 5.000 euros l’any. No volem haver de marxar a Cerda-nyola o Rubí. Com deia el regidor a la taula d’habi-tatge, “els pisos de Rubí són igual de dignes”, però no conec cap regidor que opti per anar a viure a Rubí. Som una ciutat només per a rics?

Un 9% de la població santcugatenca viu en un habitatge públic, fruit d’una apos-ta decidida d’aquest equip de govern per

facilitar l’accés a l’habitatge. Des de Promusa, fa temps que vam fer una aposta prioritària per habitatge de lloguer, especialment per a la gent gran o els joves. Ara bé, ens estem trobant amb dos enormes obstacles que ens impedeixen cons-truir tant habitatge com voldríem: la reducció a zero de les subvencions de l’Estat espanyol per aquesta tipologia d’habitatges i el tancament de l’aixeta del finançament. Tot i així cerquem fór-mules novedoses: al juny vam atorgar 85 habitat-ges de lloguer mitjançant un conveni amb la pro-motora Altamira i estudiem cedir terreny a privats per construir habitatge de lloguer protegit. L’ha-bitatge és un dels quatre pilars de l’estat del ben-estar. Justament, aquesta setmana hem posat en marxa una nova Oficina Local d’Habitatge perquè tothom qui tingui problemes, dubtes, qüestions i necessitats relacionades amb l’habitatge tingui una finestreta única on poder-se adreçar.

Cara a cara Política

Julià Mestieri Membre de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca

Raül Grangé Regidor de Serveis Socials, Sanitat, Joventut i Habitatge

Hi ha prou habitatge social?

“Gasta 2M en zones verdes; rebaixar un lloguer de Promusa són menys de 5.000 euros l’any”

“Fa temps que vam fer una aposta per habitatge de lloguer per a gent gran o els joves”

Teixi per Josep A. Teixidó[email protected]


@Monicaladonuts : “Animalista empedreïda. Amant de la simplicitat #santcugat#monestir#sky #cel #nuvols #cielo #clouds #catalonia #catlovers #travel #igers #iigersantcugat

Imatges de #santcugat

“Ah! Però tu vius a Sant Cugat?”

La periodista que viu a Sant Cugat, però que és garrotxina, s’exaspera en veure que molta gent no coneix la ciutat on viu quan fa l’enquesta al carrer.

Vídeo: Joan Villadelprat (premi)

Opinió més llegida No et perdis...

Els ferrocarrils adoptaran les targetes sense contacteLa Generalitat privatitzarà l’accés als trens amb un nou sistema més personalitzat i ràpid. S’estima que aquest procés costarà al voltant d’uns 50 milions d’euros.

Notícia més llegida

www.totsantcugat.cat

Àgata Guinó

Piulat a #plestc

L’últim ple al consistori es va presentar una moció per part del grup municipal socialista

en la qual s’instava l’Ajuntament a aplicar unes mesures en l’àmbit local amb la finalitat de promoure el treball per a joves. Malgrat que no dubto de la bona intenció de la proposta, m’agradaria deixar constància del meu desacord. Per moltes mesures que pugui adoptar l’Ajuntament respecte a aquesta problemàtica, no té prous competències ni els recursos necessaris per poder adoptar una política en concret. Hi ha una frase de la moció que diu “l’Ajuntament de Sant Cugat no pot quedar-se paralitzat, ni deixar actuacions només en mans de l’emprenedoria privada”. Aquesta concepció intervencionista dels poders públics és, precisament, el principal problema del nostre país a l’hora de crear ocupació. Per fer-nos una idea, l’Estat espanyol està situat al número 150 del rànquing mundial a facilitar la constitució d’empreses. A més, la despesa mínima per constituir una societat ascendeix fins als 4.500 € - 5.000 €, sense comptar l’assessorament legal. Respecte de la tributació, no té cap sentit que una pime estigui subjecta a l’impost de societats, ja que els seus socis ja tributen personalment dels beneficis que n’extreuen. S’ha de canviar la legislació mercantil actual per tal d’agilitzar i abaratir el cost de constitució d’una empresa, així com reduir substancialment la càrrega tributària a què estan sotmeses. Aquestes mesures ajudarien a crear ocupació i a promoure l’emprenedoria. //

Atur Juvenil

Jordi DomingoJNC

@jordomingo

Ahir el #plestc va aprovar suspendre les plusvàlues per dacions en pagament en qualsevol de les seves formes: Una gran victòria de @LA_PAH !

@PAHsantcugat Plataforma d’Afectats per les Hipoteques de St Cugat

Omplir-se la boca de tot el que han fet per als locals de les entitats em sembla senzillament lamentable i enganyós. Tenim memòria #plestc

@QuimPla Faig un xic de tot. Obert sempre a noves propostes.

Sant Cugat, el primer ajuntament que s’afegeix al manifest contra la pujada de l’IVA cultural #plestc @TeatreAuditori @CulturaLV

@PremsaSantCugat

Actualitat de l’Ajuntament

El @PPSantCugat vota en contra del manifest amb motiu del 8 de març, Dia Internacional de les Dones. Que lluny que estan del món real #plestc

@MireiaIngla Presidenta d’ERC Sant Cugat

M.Conesa,alcaldesa Sant Cugat, sigue obsesionada con reubicar una bandera NO OFICIAL como es la Estelada. que no representa a Cataluña #plestc

@IFuentesAlbesa Presidente de NNGG del PP local. Miembro Directiva PP Cataluña


Sabadell

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de març del 201322 Publicitat Març, 2013

Premsa Comarcal

La proximitat entre professor i alumne, el treball en grups reduïts, les instal·lacions, i les pràctiques en empreses són els avantatges d’estudiar en una universitat situada en una ciutat i un entorn privilegiats.

La UVic et dóna tota mena de recursos perquè puguis tenir un currículum internacional i et prepara per assolir un bon futur professional. Així mateix et facilita l’aprenentatge i pràctica dels esports i et permet participar en activitats culturals i lúdiques.

A la URV formem professionals sota els plantejaments d’harmonització europea, aspecte clau per obrir portes en un món laboral sense fronteres. Tot això ho fem a través d’una oferta de prop de 50 ensenyaments d’àmbits del coneixement molt diferents, que actualment aprofiten més de 12.000 estudiants.

Les dades confirmen la URV com a universitat de referència a Catalunya i en l’espai europeu per la qualitat de la docèn-cia, l’aposta per la formació continuada i l’excel·lència en la recerca, el desenvolupament i la innovació.

27 GRAUS

11 MÀSTERS

5 PROGRAMESDE DOCTORAT

12.000 ESTUDIANTSREPARTITS

EN 50ENSENYAMENTS

Primera sessió: 9:30 horesSegona sessió: 12:00 hores

Primera sessió: 9:30 horesSegona sessió: 12:00 hores

20/03

06/03

www.urv.cat | 902 337 878

Vine a lesJornades de Portes Obertes

Campus d’ExCEl·lènCia intErnaCional Catalunya sud

Les Jornades de Portes Obertes són la millor manera de conèixer com és la URV. En la convocatòria del 2012 ho van entendre així gairebé 2.000 futurs estudiants.

Campus Catalunyaav. Catalunya, 35 Tarragona

Campus Sesceladesav. Països Catalans, 26Tarragona

Campus Bellissensav. de la Universitat, 1Reus

Facultat de Medicina i Ciències de la SalutSant Llorenç, 21 Reus

Campus Vila-secaJoanot Martorell, 15 Vila-seca

Campus Terres de l’Ebreav. Remolins, 13-15 Tortosa

Seu Baix Penedèsav. Palfuriana, 104 Coma-ruga (El Vendrell)

Universitat de Vic

Universitat Rovira i Virgili

La Universitat de Vic ofereix 27 graus, 11 màsters i 5 programes de doctorat en els àmbits de l’educa-ció, les ciències de la salut, l’em-presa, la comunicació, l’enginyeria, les biociències, i la traducció i la interpretació.

La URV va ser creada el 1991 pel Parlament de Catalunya, a partir de centres universitaris ja existents. Es recuperava així la Universitat de Tarragona del segle XVI.


Renovació de comptadors

De manera anònima m’ha arribat una informació àmplia, escrita, la

qual sintetitzada us trasllado:Les companyies Endesa i Iberdrola reno-ven els comptadors analògics de la llum, per uns de digitals els quals no caldrà fer-ne la lectura de manera física, doncs la companyia en tindrà coneixement per mitjà de “telegestió”, que vol dir més ones electromagnètiques en circulació i una lectura més alta puix la “rodeta” va a un ritme més ràpid i això es tradueix en més import de la factura.Aquest sistema ha provocat al Canadà i als EUA un grau molt elevat de: càncer, depressió, hiperactivitat, brots psicòtics...En l’escrit s’aconsella que els ajuntaments ho poden frenar mitjançant una Orde-nança municipal i els ciutadans negar-se a la instal·lació. Jo no afirmo el contingut,

però no em costa de creure-m’ho, doncs avui dia amb l’excusa de l’avenç se’ns mal-met la salut però no les butxaques de les companyies.Així doncs, l’Ajuntament i la regidoria del Medi Ambient, que “...esmolin ben bé les eines”.Gràcies.Jordi Suz

Resposta a Jordi Suz

M’agradaria explicar i aclarir algunes de les inquietuds que el lector Jordi

Suz ha exposat a la seva carta respecte als suposats efectes sobre la salut dels nous comptadors intel·ligents que Endesa -i la resta de companyies elèctriques- està instal·lant al país en compliment de la normativa vigent. Vull fer-li saber que Endesa realitza el can-vi de comptadors a causa d’una obliga-ció legal, que alhora estableix els requi-

sits que han de complir aquests aparells i que inclouen l’existència d’un marcatge CE i d’un marcatge addicional de metrolo-gia, perfectament acreditat. Aquest mar-catge de conformitat inclou la compta-bilitat electromagnètica dels equips a instal·lar, d’acord amb les normes corres-ponents i que no supera, en cap cas, els nivells màxims d’emissions establerts. Els nous comptadors disposen, a més, d’un certificat, expedit per l’Institut Tecnolò-gic de l’Energia, que avala que complei-xen amb la compatibilitat electromagnè-tica exigida.Respecte als possibles efectes sobre la salut, la ICNIRP (International Comissi-on on Non Ionizing Radiation Protecti-on), que és l’organisme reconegut inter-nacionalment que fixa guies per a la protecció davant efectes adversos en la salut causats per radiacions no ioni-zants, ha publicat en el seu últim infor-me els límits d’exposició i indica que no existeixen evidències que relacionin l’ex-posició a camps de RF de baixa intensitat amb les malalties que el lector enumera. En aquest sentit, l’OMS coincideix exac-tament amb aquests arguments i con-clusions.Espero que aquestes ratlles dissipin els dubtes que es plantejaven. Atentament,Joan JubanyDirector d’Accés a Clients i Mesura d’Endesa a Catalunya

Es dirà Francesc

Del 10 de febrer al 13 de març, els catòlics hem tingut motius per

reflexionar i pregar. Ens hi ha empès la fe i també l’allau de comentaris sobre l’Església, el Vaticà i el Papa que hem escoltat. Se n’han dit de tots colors: tertulians que han extrapolat al món religiós els crite-ris d’altres àmbits. I comentaris ben infor-mats sobre els greus reptes de l’Església en el món d’avui.

Com a contrapunt d’aquestes preocupa-cions he rellegit El Papa ha desaparegut una novel·la de G. Bessière escrita quan despuntava la inquietud postconciliar. El protagonista és presentat així: “Pels seus viatges a Amèrica Llatina i a l’Àfrica, per-què sabia escoltar... perquè el seu paper discret i eficaç havia unit Bisbes de tots els països, per les seves intervencions en favor del desarmament, per la mane-ra que parlava de Jesús amb un somriure profund, el varen fer Papa”. El Papa de la novel·la per salvar l’Església de Jesús, s’escapa del Vaticà i viu la fe d’in-cògnit entre la gent per descobrir-hi Jesús i tornar-la a l’Església... (“On és el que el ha sabut treure la força de tanta pobre-sa?” Rilke). Segurament mogut per aquest desas-sossec, se’m va acudir, com per instint: el Papa que ara estan elegint a Roma s’hau-ria de dir Francesc. I vés per on!Avui Roma ja té Bisbe i es diu Francesc, i totes les comunitats catòliques el tenim per confirmar-nos la fe. Ara ens correspon donar gràcies al Senyor de les sorpreses. Prendre bona nota del que ens vol indi-car en aquest moment precís de la histò-ria i posar-nos en camí cap a on empeny el seu Alè. Mn. BlaiRector de la parròquia d’Octavià

ENVIA’NS ELS TEUS MISSATGES:

PER ADREÇA ELECTRÒNICA: [email protected]

PER CORREU TRADICIONAL: C/ de Sant Antoni, 42-44 08172 - Sant Cugat del Vallès (BCN)

Les cartes enviades no poden superar les 15 línies mecanografiades o 1.000 caràcters (espais inclosos). El Diari De Sant Cugat es reserva el dret a tallar en qualsevol cas el text com també a publicar-les en aquesta pàgina.

Actuación de la Policía LocalSirva esta carta para demostrar el buen servicio dado por los agentes de la Policía Local de Sant Cugat. Paso a relatar los

hechos: estando mi hija cambiándose de piso y estando subiendo cosas del trastero con dos de sus hijos de 9 y 7 años se dio cuenta de que por un error las llaves se habían quedado dentro y la puerta cerrada. Me llamó y gracias a Dios a mi se me ocurrió llamar a la Policía Local, después de exponerles el problema me dijeron que harían todo lo posible y a los diez minutos llegaron. Se pusieron a trabajar los dos en intentar abrirla (no digo cómo para no dar pistas) mientras mis nietos sentados en la escalera miraban, y la niña que es autista y no habla, de vez en cuando te cogía una mano y la pasaba por sus mejillas para que notaras los lagrimones que le caían. Con este panorama ya me dirán cuando consiguieron abrirla no nos faltó más que abrazarles. Evidente-mente no había un segundo juego de llaves. Después de ver como trabajaron, que no desfallecieron y lo educados que fueron escribo estas líneas para felicitarles públicamente.Paloma M. Mac-Donald

President: Ramon Grau Director: Josep Maria Vallès. Subdirector: Àlex López PuigResponsable de Canals Multimèdia: Laura Grau Edita: Premsa Local Sant Cugat, SL. C/ de Sant Antoni, 42-44 08172 Sant Cugat del Vallès (BCN) www.diaridesantcugat.cat [email protected]

Consell Editorial: Aina Serra, Antoni Blanch, Antoni Monerris, Davide Bonaccini, Eduard Jener, Eduard Torres, Francesc Carbó, Joan Carles Gassiot (secretari), Joan Tortosa, Joan Troyano, Jordi Casas, Josep A. Teixidó, Josep Daniel, Josep M. Sans Travé, Josep M. Vallès, Lluís Godayol, Maria Xinxó, Mayte Pérez, Pere Esquerda, Quim Pla, Rafa Gómez, Ramon Grau (president), Rogeli Pedró, Sergi Figueres, Valentí Feixas, Verónica Bronstein, Víctor Alexandre i Xavier Grau Gerent: Anna Comella Redacció: Àlex López, Mariona Sagalés, Joan Ramon Armadàs, Pere Fernández, Cinta Caballé, Àgata Guinó i Anna Mira. Correcció: Queralt Simeon. Departament comercial: Cristina Fernández, Michele Orrú, Sandra Boix, Elisa Palazón i Susanna Carmona. Fotografia: Artur Ribera i Amanda Bernal. Col·laboradors: Àngels Solé, Anna Toro, Antonio Priante, Arcadi Oliveres, Christian Treceño, Diana Comas, Dolors Vilarasau, Domènec Miquel, Eduard Jener, Eloi Alegre, Francesc Carbó, Gerald Fannon, Imma Pueyo, Jaume Clavell, Jordi Casas, Jordi Musoy, Jordi Robirosa, Josep A. Teixidó, Josep M. Cabrerizo, Lluís Campins, Maria Xinxó, Marina Romero, Martí Olaya, Montse Sant, Pep Blanes, Pep Tugues, Rafael Gomez, Rafa Usero, Rosa Martín, Quim Pla, Tomàs Grau i Víctor Alexandre Disseny i maquetació: Sergi Felip i Francesc Cabeza Direcció d’Art: Xavier Grau Impressió: Gráficas de Prensa Diaria. Tel.: 93 462 85 00 Dipòsit legal: GI-405-93 Empresa distribuïdora: Mailing Vallès (93 589 23 71). Entitats col·laboradores: Amics Unesco Valldoreix-Sant Cugat, Associació Astronòmica Sant Cugat-Valldoreix, Associació Empresarial de Sant Cugat, Ateneu Santcugatenc, Aules d’Extensió Universitària, Camerata, CAR Sant Cugat, Club de Golf Sant Cugat, Club de Rugby Sant Cugat, Club Esportiu Valldoreix, Club Handbol Sant Cugat, Club Muntanyenc Sant Cugat,Club Tennis Natació Sant Cugat, Cor de Gospel, Endesa, Escola d’Art de Sant Cugat, Griful Oil, Juventuts Musicals de Sant Cugat, Museu Sant Cugat, Òmnium Cultural Sant Cugat, Òpera de Cambra Sant Cugat, Penya Blaugrana Sant Cugat, Junior FC, PIMEC Vallès sud, Radiotaxi Sant Cugat-Valldoreix, Sant Cugat Esport Futbol Club, Teatre Auditori-Centre Cultural, Unió Ciclista Sant Cugat, Unió Esportiva Sant Cugat, Unió Santcugatenca.

EL DIARI DE SANT CUGAT EXPRESSA úNICAMENT LA SEVA OPINIó EN ELS EDITORIALS. ELS ARTICLES SIGNATS EXPRESSEN L’OPINIó DELS SEUS AUTORS, QUE EL DIARI DE SANT CUGAT NO FA SEVA NECESSÀRIAMENT.

Amb la col·laboració de :

DiarideSantCugat

REGALEM 50€ CADA 15 DIES

SANT CUGAT CENTRE COMERCIAL I OCI, REGALA 50€ CADA 15 DIES. AQUEST MARÇ SORTEGEM UNA TARJA REGAL DE BÓBOLI. WWW.FACEBOOK.COM/SANTCUGATCENTRECOMERCIAL

50x15 PROMOCIÓ FACEBOOKFES CLIC

A M’AGRADAI PARTICIPA 50€

BÓBOLI

Les obres, en principi, estan enllestides. Unes obres que van començar el maig del 2001 i que, per tant, han durat uns dotze anys... L’edifici modernista es convertirà en una nova subseu del Museu de Sant Cugat i rebrà el nom de Celler Modernista.

L’antic Celler Cooperatiu

Sant Cugat en 3D Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de març del 2013 Robert Ramos [email protected] www.robertramos.cat @RobertRamosfoto

FOTOGRAFIA PATROCINADA PER:

Vine amb el ‘Diari’ i et donem les ulleres 3D.Els lectors que comprin el Diari de Sant Cugat al seu quiosc poden passar per la redacció, carrer de Sant Antoni, 42 on els hi lliuraran una ulleres 3D per veure correctament i col·leccionar aquesta secció de Sant Cugat en tres dimensions.

Amb lA Col·lAborACió DE:

Bufet lliure d’amanides, verdures, pizzes, carns i postres

Menú: 9,95€

Nits i festius: 12,95€

Nens fins als 6 anys GRATIS (Un nen per adult)

Dels 6 als 12 anys: 6,95€

AV. Torreblanca, 57 (Creapolis)93 544 25 99

www.restaurantgilda.com

UllErES PATroCiNADES PEr:

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de març del 201326 Economia i empresa Consum

Els problemes amb els bancs han estat la gran novetat de les reclamacions i con·sultes a l’Oficina d’In·formació al Consumidor

(OMIC)durant el 2012. Per bé que els conflictes relacionats amb les com·panyies de telefonia mòbil represen·ten gairebé la meitat dels conflic·tes que atén aquesta oficina muni·cipal, les consultes i reclamacions sobre afers bancaris s’han incre·mentat un 200%.

Això és així, en gran part, perquè Catalunya Caixa ha signat un acord amb el Govern català de tractar cas per cas cadascun dels afectats per la polèmica de les accions prefe·rents, fet que ha provocat un incre·ment de casos també a Sant Cugat. De fet, segons ha explicat la direc·tora de l’OMIC, Mercè Álvarez, “el 10% dels casos que s’han tramitat sobre preferents a Catalunya pro·cedents de les diferents OMIC són santcugatencs”.

També remarca que gran part dels consumidors afectats són per·sones grans que intenten recupe·rar els estalvis de tota una vida. Concretament, de les 223 atenci·ons sobre Catalunya Caixa s’han tramitat 61 sol·licituds d’arbitrat·ge a Sant Cugat.

El problema de la telefoniaLa novetat són els bancs, però el gran gruix de reclamacions i aten·cions el capitalitzen tres empreses: Movistar Vodafone i Orange. Entre les tres sumen el 41% del total d’in·cidències que atén l’OMIC. Malgrat això, amb un percentatge de gaire·bé el 100%, aquests expedients aca·ben rebent una resposta per part de les companyies i en un 65% aca·ben tenint una estimació de la sol·licitud presentada pel consumidor. Agrupant els conflictes per temà·

tica, s’arriba a la conclusió que el 50% de les consultes que es reben tenen a veure amb els subminis·traments bàsics (aigua, llum, gas, Internet...) i un 27% tenen a veure amb els serveis.

L’alcaldessa de Sant Cugat, Mer·cè Conesa, ha volgut destacar l’efi·càcia d’aquesta oficina municipal que compte amb 2 tècniques per fer tramitar les 4.133 consultes que s’han rebut l’any 2012. //

Drets Les queixes dels santcugatencs

Els bancs generen un 200% més de conflictes de consumServeis L’Ajuntament fa públiques les dades de l’Oficina Municipal d’Atenció al Consumidor que revelen que telefonia i serveis bàsics continuen capitalitzant els problemes dels consumidors

Joan Ramon Armadàs [email protected] @JRArmadas

són les que ha rebut l’Oficina d’Atenció al Consumidor durant el 2012

consultes4.133

XIFRES

són referents a telefonia mòbil en relació amb Movistar, Vodafone i Orange

de les incidències 41%

2011 2012 2011 2012

Comerç 106 201 64 78

Alienes 27 70 0 1

Alimentació 17 12 6 8

Normativa 6 3 1 1

Habitatge 258 172 16 18

Reparacions 111 155 54 49

Serveis 450 729 148 215

Subministraments 1.433 1.373 604 547

Total 2.408 2.715 893 917

Consultes Reclamacions

XIFRES Balanç de l’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor (OMIC)

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de març del 2013 Actualitat Economia i empresa 27

TecnologiaNeix Tigatrapp, l’aplicació per trobar mosquits tigre

El primer cas d’existència de mosquit tigre es va detectar a Sant Cugat, l’any 2004. Des d’aleshores, aquest insecte s’ha estès per Catalunya.

No obstant això, encara són poques les dades que es tenen de la presèn-cia del mosquit tigre a les poblaci-ons catalanes i la seva expansió. Per aquest motiu, el Centre d’Estu-dis Avançats de Blanes ha creat una aplicació de caràcter didàctic per a mòbils que té per objectiu “detectar la seva presència i conèixer els seus desplaçaments pel territori”, ha dit el científic i responsable del projec-te, Frederic Bartumeus. L’expert ha apuntat que l’aplicació s’ha posat en marxa en els tallers de 200 escoles de Girona. No obstant això, els seus cre-adors no descarten que el 2014 l’apli-cació arribi a tothom gratuïtament. // Anna Mira

AcordLa Jove Cambra potenciarà la ciutat entre els empresaris

Sant Cugat Empresarial i la Jove Cam·bra d’Empresaris de Barcelona s’han unit

per desenvolupar accions conjuntes per potenciar la ciutat “com a pol d’atracció per a les empreses i com a centre d’excel·lència en coneixement i innovació”.

En virtut d’aquest conveni, la Jove Cambra reconeix Sant Cugat Empre-sarial com a interlocutor per tractar assumptes d’interès empresarial al municipi i compartir dades. També es preveu promoure l’intercanvi d’in-formació i la resolució de problemes per al desenvolupament econòmic de les empreses ubicades a Sant Cugat. Mentre que Sant Cugat Empresari-al es compromet a intervenir mitjan-çant el diàleg i la col·laboració amb totes les institucions públiques i pri-vades en el desenvolupament i pro-grés de la Jove Cambra d’Empresaris i donar suport a les seves accions de dinamització empresarial i de conei-xement. El conveni va ser subscrit el 7 de març entre Frederic Boix, pre-sident de Sant Cugat Empresarial, i Ruben Isern Cabestany, president de la Jove Cambra d’Empresaris de Barcelona. // Redacció

ComerçAdjudicats 13 dels 19 locals disponibles al Mira-sol Centre Des que va obrir les seves portes, el passat setembre, el complex comercial de Mira·sol acull diferents negocis i boti·gues entre els que destaquen una pei·xateria, una carnisseria, llegums, un gim·nàs i el Mercadona.

El tinent d’alcalde de Comerç, Josep Romero, ha avançat que el 70% dels locals estan adjudicats i “el complex va creixent malgrat les dificultats de finançament dels empresaris”. Durant els pròxims mesos obriran portes una fruiteria, una polleria, una xarcuteria i una farmàcia. // Anna Mira

O� cines del grupBanc Sabadell96 691 50 50solvia.es

Només fi ns al 30 d’abril.Amb les nostres oportunitats és

impossible no comprar

Apro� ta el moment i presumeix de preu. 40%Fins a un

sobre els preusja rebaixats*

*Descompte del 15% si el � nançament concedit és superior al 80%, 25% si el � nançament concedit és � ns al 80% i 40% si el � nançament concedit és � ns al 50% en els actius immobiliaris indicats amb la icona del 40% al web de solvia.es. Descompte del 10% si el � nançament concedit és superior al 80%, 20% si el � nançament concedit és � ns al 80% i 25% si el � nançament concedit és � ns al 50% en els actius immobiliaris indicats amb la icona del 25% al web a solvia.es. Oferta vàlida � ns al 30 de d’abril de 2013 exclusivament en els actius publicats i no venuts o reservats a solvia.es. No acumulable amb altres ofertes. Es poden consultar les bases completes a solvia.es. **Finançament subjecte a la concessió per part de Banco de Sabadell, S.A., basant-se en la valoració que faci de la solvència i capacitat de devolució i per� l del sol·licitant i de la tipologia del producte adquirit d’acord amb els seus criteris interns per valorar els riscos crediticis, i addicionalment subjecte als percentatges màxims de � nançament establerts pel Banc d’Espanya i la resta de regulació vigent en funció del tipus d’actiu.

Els millors habitatges s’exhaureixen ben aviat.Fins al 100% de � nançament.**

Més de 12.000 habitatges d’obra nova i segona mà.Amb la garantia de Banc Sabadell.

SV_FA_226x68_DStCugat_marzo_cat.indd 1 25/02/13 13:29

Pozo és el propietari del Bar Johnny que ara regenta la seva família. #A. RibeRA

Johnny Pozo ha trobat en el joc per Internet una manera de guanyar-se la vida. Malgrat que la xarxa és una cosa global, ha hagut d’anar a viure a Portugal per trobar més rivals amb qui enfrontar-se. “Vaig marxar a Por-tugal perquè el passat estiu va canvi-ar la legislació del joc a Espanya. Els torneigs en què normalment juga-va amb gent de tot el món van passar a ser només entre espanyols”. Pozo va començar a jugar a pòquer als 18

anys amb els amics i quan va veure que se’n sortia prou bé, va començar a jugar en línia. Ara assegura tenir uns bons ingressos i poder viure del que va començar sent una afició. “Va canviant segons el mes, però guanyo una mitjana de 3.000 euros al mes”.

Pozo és conscient que aquesta no és una “feina” gaire comuna, però manté que el fet d’haver fet del pòquer un modus vivendi no és quelcom que es plantegi deixar ara per ara. “No és una cosa que em desgasti. L’únic que m’afecta és la vista, però no és una cosa que hagi de deixar de fer perquè em faig vell. M’hi veig fent-ho tota la vida”. El seu secret és ser cons-tant i no tornar-se boig jugant. A la seva millor partida ha guanyat més de 4.000 dòlars i el fracàs més gran de moment és de 400 euros . // JR Armadàs

Jugar al pòquer com a ‘modus vivendi’el santcugatenc Johnny Pozo assegura que guanya uns 3.000 euros al mes a través del web PokerStars

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de març del 201328 Cultura Música

La quarta edició del festival Trona, organitzat per Dis·sidència Sònica amb la col·laboració del Casal Popular La Guitza, ha posat de relleu

que res pot aturar la voluntat dels grups santcugatencs de fer bona música i d’oferir·la a la ciutat. “Enca·ra és molt aviat per fer una valora·ció 100% acurada, però la sensació general que tenim és d’èxit rotund, tot i les adversitats climàtiques i ins·titucionals”, apunten des de Dissi·dència Sònica. I és que el permís per celebrar el festival a la plaça del Rei el dissabte 16 de març no va arribar fins al dimarts 12 del mateix mes i, a més, la pluja que va caure de mane·ra continuada va fer aturar, en nom·broses ocasions, els concerts organit·zats en el marc del festival de músi·ca Trona’13.

Tot i la pluja, el més del centenar de persones que es van aplegar a la plaça del Rei van aguantar les inter·rupcions, un fet que, des de Dissidèn·cia Sònica valoren com a“indicador que la gent té ganes de música en viu, i que no tot l’oci passa per dis·coteques”.

Al costat de l’escenari, un cartell recordava la disconformitat dels organitzadors amb el que ha passat amb la Sala Hoboken, i feia evident que, a més de per reivindicar la bona música en directe, l’acte també ser·via per reivindicar una sala de con·certs on poder assajar i fer concerts. “Dissidència va néixer amb aquesta demanda, la d’un espai musical de gestió ciutadana. El tema de la ges·tió ciutadana fa temps que hauria d’estar sobre la taula, i el Trona és una mostra que és possible fer·ho”, apunta el sindicat de músics. I afe·geix, “amb el Trona també demos·trem que hi ha grups i públic, i que ambdós es beneficiarien d’aquest espai musical que demanem fa

anys. La pluja, tot i aturar el festi·val durant una bona estona, va aju·dar a posar en relleu, un cop més, la falta d’aquest equipament”. Tots els grups del cartell van coincidir a l’ho·ra d’afirmar que Sant Cugat necessi·ta un espai musical públic amb bucs d’assaig dignes i una escola taller.

Aquesta quarta edició era la pri·mera del festival de celebrar·se al centre de la ciutat, ja que en les pas·sades edicions s’havia celebrat a la Nau de Cultura de Valldoreix. Una experiència que els organitzadors han valorat com a “molt positiva, tot i els intents de boicot per part de

Festival Sis formacions santcugatenques a la plaça del Rei

El Trona reivindica un espai musical per als grups localsPluja Els problemes meteorològics no van aconseguir que ni músics, ni públic marxessin del festival, que va poder seguir endavant. Futur No es descarta fer una propera edició del Trona aquest mateix any

EN coNTExT

Consolidació. El Festival Trona va néixer l’any 2006. En aquella primera edició van participar-hi nou grups, i es va celebrar a la Nau de cultura de Valldoreix. L’any 2007 arribava la segona edició del festival, celebrant-se al mateix lloc. En aquella ocasió, mantenint el format de dos dies de festival de música a la tarda, van actuar-hi nou grups de l’entorn de collserola, dos d’ells santcugatencs: corcho i Espart.

Reivindicació. La tercera edició es va celebrar el 2009, encara a Valldoreix, però ja sols durant un dia. El missatge principal en aquella tercera edició ja era la reivindicació d’una sala de concerts, on poder tocar música en directe, tenir espai per assajos i de gestió pública. celebrat a principis de febrer, el Trona’09 va aplegar l’actuació de cinc grups locals: Amani, Amenaça col·lectiva, Wazowsky, NekroBukkake i carolina chicken.

Com ha evolucionat el Festival Trona?

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de març del 2013 Cultura 29

l’Ajuntament: el permís va arribar a només 4 dies del festival i amb l’exi·gència d’instal·lar un limitador acús·tic, el lloguer del qual hauríem d’as·sumir nosaltres”. Igualment, han volgut remarcar la col·laboració de La Guitza en l’organització del fes·tival: “Sense la seva col·laboració no hauria estat possible; els estem molt agraïts”.

El festivalA partir de les 19 hores la plaça del Rei es va anar omplint de santcuga·tencs per escoltar sis grups locals, Perwerther’s Original, Jungle Bas·tards, Pepe Nada y la Bonobo Blu·es Band, Equi, Pulmón Beatbox i Corcho, en el marc de la quarta edi·ció d’aquest festival de música a Sant Cugat. Cap a les 21 hores, des·prés de les dues primeres actuaci·ons, la pluja va fer aturar el festi·val que més tard es va reprendre, quan els organitzadors van instal·lar una carpa sobre de l’escenari per cobrir cantants i instruments. “Els grups es van implicar des del primer moment i van col·laborar desinteres·sadament”, destaquen des de Dissi·dència Sònica. Pel que fa al públic, el sindicat en destaca que “tot i la plu·ja, es va quedar”. Conclusió, “va ser un èxit; si no hagués plogut, hauria estat un èxit encara més gran”.

I en el futur...Després de veure l’èxit de convoca·tòria del Festival Trona, tot apunta que la consolidació d’aquest serà una realitat. Des de Dissidència Sònica destaquen que “estem molt engres·cats, i és possible que aquest mateix any en fem una altra edició!”. //

En directe Pepe Nada i la Bonobo Blues Band va ser una de les actuacions de la nit abans de la pluja #AMANDA BERNAL

Sebas Kosonen Jungle Bastards “És necessari el Trona perquè es fan poques coses a Sant Cugat, i Hoboken ratlla, perquè han fet una sala que a

penes s’omple, i si fos pública, estaria molt millor. Les reivindicacions són necessàries. Si tinguéssim una sala, amb bucs d’assaig, seria més fàcil fer música en directe. A Rubí, per exemple, hi ha més llocs on fer concerts, a Sant Cugat, tan sols La Bohemia i el Cafè Belgrado.”

Pepe Nada Pepe Nada y Bonobo Blues Band “És el primer cop que toquem al Trona, i la iniciativa està molt bé ja que potencia la música

en directe, i a això sempre donarem suport. Nosaltres vam veure la proposta a través del Facebook, i ens hi vam apuntar molt ràpid, per les raons del Trona, ja que estem d’acord amb la part que hi ha al darrera: la música en directe, i en contra de l’enganyifa de l’Hoboken”

Pol Barbé i Miquel López Perwerther’s Original “Reivindiquem un espai musical; és un equipament que qualsevol ciutat com

Sant Cugat hauria de tenir. Aquest any el Trona està dedicat sobretot a la protesta contra Hoboken perquè és una mentida que ens van intentar colar; però la lluita és anterior, tenim més història nosaltres que ells. El Trona és l’excusa per reunir aquí els grups locals per a que toquin en directe i de manera gratuïta per a tothom”

Manel Grau Corcho“Reivindiquem una sala, no sé si pública o no, però on puguem tocar la gent, ja no només els d’aquí, sinó que sigui

del poble. Et prometen l’oro i el moro, i després acaben venent-ho tot al millor postor, i nosaltres sempre estem aquí, intentant tocar encara que sigui sota d’un pont, perquè la gent vol tocar. I ens agrada tocar aquí amb la gent d’aquí! Un local en condicions estaria molt bé.”

Pulmón Pulmón Beatbox “Quan em van dir què era el Trona em va molar el rotllo. I amb la reivindicació de Dissidència, de si

tinguéssim una sala, això no passaria (sobre la pluja), ho penso profundament. Crec que hauríem de fer moltíssimes raves davant de l’Ajuntament, del rotllo 10.000 watts, i posar hard-techno, i rebentar els vidres. Dissidència mola molt, i hi hauria d’estar posat...”

Xavi Perales Equi“Tota aquesta iniciativa, a part que el Trona és un festival que ja s’ha fet unes quantes edicions, i que ara feia temps que

no es feia, sempre ha estat una manera de reivindicar la música santcugatenca, i una manera de reivindicar un espai públic on es puguin fer concerts. Una zona musical per les diferents bandes del poble, que ara mateix és inexistent. Si tinguéssim una sala, podríem fer els concerts allà, tot i la pluja”

PROTAGONISTESEl Trona vist pels protagonistes

Cinta Caballé Anna Mira [email protected]

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de març del 201330 Cultura Actualitat

La visió de futur, el caràcter innovador i la dedicació a la investigació han mantingut a Boehringer Ingelheim entre els líders mundials del sector farmacèutic i li han permès afrontar amb èxit els reptes que plantegen la investigació i desenvolupament per poder posar a disposició dels pacients medicaments innovadors i segurs.

La mentalitat emprenedora de tots i de cada un dels que formem part de Boehringer Ingelheim fa possible la realització del nostre objectiu: Aportar valor a través de la innovació.

www.boehringer-ingelheim.es

www.twitter.com/boehringer

www.youtube.com/user/boehringeringelheim

Investigar, desenvolupar, fabricar i comercialitzar productes farmacèutics per a millorar la salut i la qualitat de vida de les persones

Aportar valor a través de la innovació

abcd

L a PAM mostra durant tot el mes de març una exposició de pintures en què participen diversos artistes de l’associ-

ació Firart. Les obres s’han centrat en un tema proposat “Muntanya” que fa amb les activitats que realitza el club. Tradicionalment, la represen-tació artística de la natura, camps, arbres, muntanyes entre altres ele-ments del paisatge, es realitza en un suport horitzontal. D’aquesta mane-ra es pot abastar més superfície de la terra i aconseguir un camp de pro-jecció més ampli. El format vertical de 80 x 40 cm amb el qual es presen-ten les obres ha fet revisar els esque-mes preestablerts en la pintura de gènere i buscar solucions imaginati-ves per aquestes mides. D’aquí que trobem obres des de diferents punts de vista, tant figuratives com con-ceptuals, obres en les quals la munta-nya es presenta com a fons d’un pai-satge camperol o més urbà, en què és la protagonista en la seva totali-tat o en què es mostra un petit indret d’aquesta. Els quadres han estat rea-litzats amb una gran varietat de tèc-niques com l’oli o la pintura acrílica fins al collage o la ceràmica. Les esta-cions de l’any també es veuen reflec-tides en les diferents obres, donant lloc a un conjunt amb una gran vari-etat de colors i interpretacions, on tothom pot trobar-hi la “seva” mun-tanya. Esperem que gaudiu d’aques-ta exposició en la qual participen: Miquel Paez, Xavier Costa, Meggi Pujols, Beatriz Cardoner, Margari-da Olivé, M C Lopez-Higueras, Encar-na Domènech, Núria Alsina, Mercè Graño, Cristina Segura, Elena Piera, Carmen Signes, J. M. Casteleiro, Pepi-ta Ferré, Carme Castellsagués, Imma Pueyo i Clàudia Salamonesco.//

“Muntanya” a la PAM

CrítiCA CuLturAL

El cor de noies Exaudio, dirigit per Júlia Sesé, va protagonitza el tercer concert del Cicle de Música Sacra Coral al Monestir. Organitzat per Camerata Sant Cugat i en col·laboració de la Parròquia de Sant Pere Octavià, els beneficis van anar a parar a Càritas. ‘A la Verge’ és un recorregut de compositors dels segles xx i xxi. # Albert Pi

Música sacra a la Verge

Música Concert benèfic idiomareconeixement als voluntaris per la llengua

En el desè aniversari del programa Voluntariat per la llengua, Sant Cugat ha volgut reconèixer la tasca de les per-sones i entitats que n’han format part.

El programa Voluntariat per la llen-gua, promogut per la Secretaria de Política Lingüística, celebra aquest any el desè aniversari. Per això, la Casa de Cultura ha estat l’escenari de l’homenatge que la ciutat ha vol-gut retre als voluntaris i voluntàri-es locals que, durant aquests anys, han participat en les parelles lingü-ístiques. Uns grups en què voluntari i aprenent de català parlen, una hora per setmana, amb l’objectiu que esde-vingui una activitat quotidiana. Tam-bé s’ha reconegut la tasca d’entitats i comerços que col·laboren en el pro-grama. // C. Caballé

ActivitatsArriba la segona edició del Festival terra Nova

La UREF de la Floresta acull dissabte, 23 de març, una jornada d’activitats per a totes les edats a partir de les 12.00 hores i fins la una de la matinada

La UREF i J. Guillermo D. organitzen aquest dissabte 23 de març, el Festi-val Terra Nova. Una jornada d’acti-vitats gratuïta i per a totes les edats que se celebraran a la UREF a par-tir de les 12.00 hores i que s’allargarà fins a la una de la matinada. Durant el dia hi haurà concerts, contes per a adults i per a nens i nenes, tallers, teatre, pallassos i màgia, i diferents exposicions. Pel que fa a música, es podran veure les actuacions de Fusió (swing), G de Gato (fusió), Rumba Fla-menca (rumba i festa), i els DJ Man-tras i Lluys, a més del músic convidat Steve de Swardt, entre obres i d’altres actuacions. // Cinta Caballé

Cristina SeguraCMSC

[email protected]


nemomarlinL’escola bressol Nemomarlin disposa d’un projecte educatiu implementat per l’equip pedagògic del centre, amb personal de suport bilingüe i sempre adaptant-se a les necessitats dels pares

Carme Aznarez, Ana Marin i Celia Lafuente. #artur ribera

Empresa NemomarlinCarrer de Santa Maria, 21Telèfon628 865 808Webescuelanemomarlin.com

Publireportatge. infantil

Els centres Nemomarlin compten amb una trajectòria de més de deu anys que ja està a disposi-ció dels santcugatencs i santcu-gatenques. Una escola infantil

en què pensen en el teu fill, amb més de 200 metres quadrats amb àmplies aules i modernes zones de joc, i cuina pròpia amb nutricionista perquè els teus fills s’alimen-tin com a casa. A més, també pensen en tu, garantint la seguretat dels teus fills, posant a la teva disposició càmeres web perquè puguis seguir l’activitat del teu fill, i adap-tant-se al teu horari. Tot el que t’ofereixen al seu cenetre de Sant Cugat t’ho explica la seva directora, Carme Aznarez.

Com definiu Nemomarlin?És una escola bressol pionera a Espanya que pretén respondre a les diferents neces-sitats de les famílies i al mateix temps sigui un lloc acollidor, lúdic i d’aprenentatge per als més petits.

Quan i amb quin objectiu neix l’escola?La primera escola bressol va ser fundada fa deu anys per una jove catalana resident a Madrid que, moguda per la seva forma-ció i vocació, va fer realitat el seu somni d’idear un concepte d’escola bressol fona-mentada per tres pilars bàsics: transmetre total confiança i transparència a les famí-lies; donar la màxima cura, afecte i atenció

als nens i nenes, i oferir una gran varietat de serveis que permetin cobrir les exigèn-cies dels pares.

Parla de transmetre total confiança. A què fa referència?Comptem amb unes instal·lacions equipa-des amb un sistema de càmeres web a tra-vés de les quals els pares poden veure en tot moment com es troba el seu fill i seguir així la seva evolució. A més, tot el nostre mobiliari compta amb la màxima segure-tat i està homologat pel Departament d’En-senyament.

Unes instal·lacions adaptades als més petits...Les nostres instal·lacions superen àmpli-ament els mes alts estàndards de màxima seguretat exigida per la normativa vigent. A més les nostres aules compten amb por-tes de seguretat, endolls en alçada, mobilia-ri de la casa Hermex sense cantoneres, can-tonades i columnes amb protectors, terra de cautxú als jardins, terres i parets reves-tits amb material ignífug, aire condicionat, banys visibles des de les aules, aules visi-bles entre si i il·luminació i ventilació natu-ral... Busquem la màxima seguretat i con-fort per als infants.

Tot plegat, amb un equip professional pedagògic que implementa el projec-

te educatiu. En què es basa?El nostre projecte educatiu destaca per donar als nostres alumnes les eines neces-sàries per al desenvolupament cognitiu, socioafectiu, físic i lingüístic, a través de l’experiència i el joc, considerant sempre el seu procés evolutiu com un ésser únic i individual.

Què ofereix Nemomarlin a Sant Cugat?La possibilitat de gaudir d’un ampli horari de 7.00 hores a 21.00 hores, obert tot l’any, per a tots aquells pares que tinguin comple-xitat a l’hora de compaginar la vida laboral amb la familiar.

A més, fomenteu la immersió lingüísti-ca, tant des de l’escola bressol com des de la ludoteca. En què es fonamenta?Sí, som una escola plurilingüe i multicul-tural, i per això comptem amb un projecte propi en anglès, amb activitats d’immersió lingüística impartides per personal docent bilingüe en horari de matí per als nens de 4 a 36 mesos i en horari de tarda per a nens de 3 a 6 anys.

I és que a banda d’escola, també oferiu diferents serveis de ludoteca...Sí. A més de les diferents activitats en anglès, també oferim tallers de teatre, plàstica i cele-bracions d’aniversari en cap de setmana, esco-la d’estiu per a diferents franges d’edat, etc.

Els ho poseu fàcil als pares, per què?Ens adaptem a les necessitats de cada famí-lia fent pressupostos personalitzats. A més oferim un servei de pàrquing gratuït per facilitar l’accés a la nostra escola.

Oferint també servei de menjador. Com s’organitza l’escola en aquest horari?Comptem amb un servei de cuina al cen-tre, guiat per la nutricionista Celia Lafuen-te, amb l’objectiu que els nens s’alimentin de forma saludable, com a casa.

Actualment esteu treballant per millo-rar el centre...L’escola actualment està en obres que tenim previst finalitzin al mes de maig, per poder obrir les portes al mes de juny i fer l’escola d’estiu els mesos de juliol i agost amb total normalitat. Mentrestant, els pares que ho desitgin poden veure les instal·lacions del centre de Turó Park a Barcelona, jo matei-xa estaré encantada d’acompanyar-los en la visita!

On es pot trobar més informació?Podeu consultar més informació a la pàgi-na web dels centres (www.escuelanemo-marlin.com), enviant un correu electrònic a [email protected], o seguint l’escola al Facebook (www.facebook.com/EscuelaInfantilNemomarlin) i al Twit-ter (@escuelasNM). // redacció

Interior de les instal·lacions. #CeDiDa

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de març del 201332 Cultura Actualitat

Proposta‘Inner’ amb Marc Parrot, complicitat a flor de pell

Música, diàleg, màgia, silencis, humor i bon humor. Aquests van ser els ingre-dients protagonistes de la proposta d’’In-ner’ de l’associació Artraca, del diven-dres 15 de març.

La Casa de Cultura va ser l’escena-ri on el músic Marc Parrot, acompa-nyat del Mag Edgard, van fer passar una estona molt agradable a la cin-quantena d’assistents. I és que el for-mat inner busca la complicitat entre el públic i l’artista. Sobre la tarima, Parrot i Edgard van explicar anèc-dotes, van cantar cançons repas-sant la trajectòria del músic i van fer trucs de màgia que deixaven el públic fascinat. Un públic que, asse-gut a pocs metres de manera infor-mal amb taules i cadires i una copa de cava, els escoltava atentament. // Anna Mira

TreballJoan Ridao presenta el seu llibre sobre la independència

L’exdirigent d’ERC i professor de dret constitucional, Joan Ridao, va presentar el seu últim llibre ‘Podem ser independents?’, a L’Ateneu, divendres 15 de març.

Una trentena de persones van escol-tar del mateix Ridao les claus que planteja el seu llibre, que només amb la portada, ja indica la seva temàti-ca: explicar el procés cap a la inde-pendència de Catalunya. Comparar Catalunya amb Escòcia i el Quebec per veure quin procés han seguit i explicar quin ha de ser el que ha de seguir Catalunya per esdevenir un estat propi. Segons Ridao, el llibre “és una eina didàctica en què s’expli-ca el full de ruta que s’ha de seguir per aconseguir la independència de Catalunya”. // Anna Mira

TeatreNova oportunitat per gaudir de ‘Bellesa’La Unió acull aquest cap de set-mana, i després de l’èxit de l’estre-na, la representació de l’obra tea-tral Bellesa. Creada i dirigida per Guillermo Ayesa, el grup de tea-tre amateur Fila Zero, la compa-nyia estable de La Unió, portarà de nou a l’escenari el muntatge el divendres 22 de març i el dissabte 23, a les 22 hores, i el diumenge 24 de març, a les 18.30 hores.

70.000documents són els fons de la Biblioteca Central Gabriel Fer-rater, vint anys després de la seva obertura de portes.

la Xifra

la PiUlaDa@gausacs. Avui hem fet actuació conjunta amb @Bastonersstc.

Brutals les picades d’aques-ta gent!! #santcugat @tradici-onalsc

Teatre‘Big Berberecho’ arriba amb Jordi Oriol i Oriol Vila 22 De març, al TeaTre-aUDiTori

Sota la direcció, creació i interpretació de Oriol i Vila,

Big Berberecho (La gran esco-pinya) arriba a la sala local per portar el públic a fer un singular viatge a la recerca d’una llegen-da marina. Un espectacle sorpre-nent per la concepció escènica.

ConcertDavid Bustamante porta a la ciutat el ‘Police Tour’El cantant David Bustamante tor-na als escenaris amb el seu setè treball discogràfic, Mío. El cànta-bre protagonitzarà el concert del Teatre-Auditori el dis-sabte 23 a partir de les 21.00 hores. Les bala-des, centren el dar-rer treball personal del santanderí, que va sortir d’Opera-ción Triunfo.

CríT

iCa

ART

El vuit de març es va celebrar el Dia Internacional de les Dones, que commemora la lluita per la seva participació, en igualtat amb l’home, en el camp del treball i en la societat en general. El fet té un

rerefons reivindicatiu i el seu manteniment en el calenda-ri anual significa que encara hi ha moltes coses a fer per aconseguir l’equilibri entre homes i dones. A hores d’ara “el talent i l’accent femení” que reivindicava el president Mas en el seu discurs a l’acte institucional del Dia Inter-nacional de les Dones està lluny de mostrar-se en àmbits artístics. La realitat demostra que la presència femeni-na en museus, galeries, exposicions, gestió o coordina-ció, encara és insuficient. A Sant Cugat, per exemple, i a manera de tast, són homes els que gestionen espais artís-tics com és el museu i quatre de les cinc galeries actives que hi ha en aquests moments. Una exposició significativa com Sant Cugat i els seus artistes a la galeria Canals mos-trava la desigualtat de la participació: 16 homes enfront de 3 dones, fet que representa un 15% del total. I què es pot dir dels premis d’Art Autocugat de pintura de petit for-mat que s’han atorgat fins ara? En totes les sis edicions realitzades ha estat premiada l’obra d’un home. Si repas-sem la mostra, també significativa per la visió de conjunt, realitzada per celebrar el 25è aniversari de la Sala Rusiñol el 2011 veurem que presentava 50 artistes i entre ells 11 dones, un 22% del total. A Pou d’Art, on es potencia i on generalment hi ha més presència d’obra de dones artistes, hi ha superioritat femenina quan l’exposició que s’orga-nitza és col·lectiva i en les dues últimes temporades hi ha equivalència de gènere en la periodicitat de les individu-als. Pel que fa a les exposicions institucionals a la Casa de Cultura es pot observar com hi ha, més o menys, una igual-tat en les proporcions. De moment celebrem el Dia Univer-sal de la Dona i Artista fins que arribi la realitat de l’equili-bri i no calgui rememorar els seus orígens reivindicatius.//

Imatge: iP. Planta i alçat. aquarel·la sobre paper #CeDiDa

la dona en l’art, és una realitat?

Imma PueyoCrítica

[email protected]

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de març del 2013 Actualitat Cultura 33

FA 20 ANYS 18/03/1993

Trini Escrihuela canta per a ella mateixa La directora del Grup Espiral, Trini Escrihuela, presenta el seu mònole Avui canto per a mi, a la Casa de Cultura, en un acte que s’emmarca en el Dia de la Dona i que organitza l’Escola d’Adults de Sant Cugat. #JORDI BORDES

CRít

ICa

DE D

’ÒPE

RA

Primer triomf del compositor de Roncole per la qualitat de la seva música, superant la inconsis-tència del llibret, i associada a l’èxit del cor del ter-cer acte Va pensiero, sull’ali dorate..., utilitzada

pels patriotes d’una Itàlia inexistent dins el marc del Risor-gimento que va consagrar al músic com artista i icona polí-tica. “¡Viva Verdi!”, cridaven sense por a represàlies quan, de veritat, volien dir: Vittorio Emmanuele Re di Itàlia. Ara jo utilitzo el mateix sistema per dir “Visca Vibrant Eugè-nia Reina Divina Insuperable!”, perquè la representació va demostrar que tenim una gran veu, una magnífica i potent soprano, Eugènia Montenegro, capaç de convertir la seva Abigaille en record memorable, una realitat esplèndida, dúctil, capaç d’emocionar en Io t’amava o Su me... morent, esanime, que jo vaig conèixer com a guanyadora del dar-rer Concurs Internacional de Cant organitzat per Camera-ta Sant Cugat, i que cal seguir projectant com mereix. Tot seguit parlem del cor, en una obra on es protagonista, i no només pel famós fragment esmentat, i que va demostrar un nivell encoratjador que té molt a veure amb la feina de Daniel Gil. Expressiu, timbre i potència correctes Venses-lav Anastasov, com Nabucco, perfecte en Deh perdona. Molt bones les actuacions del tenor Josep Fadó, Ismaele, i de Laura Vila, Fenena. El baix Iván García, com Zaccaria, va oscil·lar entre un excés de contenció i les baixades força-des de la seva tessitura. Marc Pujol i Núria Vilà, correctes. Esplèndida l’orquestra equilibrant Rubén García els dife-rents plans sonors amb fermesa.

NABUCCO de Giuseppe Verdi.Text de Solera. Director orquestra: Rubén Gimeno. Director cor: Daniel Gil. Director escènic: Carles Ortiz. Escenografia: Jordi Galo-bart. Il·luminador: Nani Valls. Intèrprets: Ventseslav Anastasov, Eugènia Montenegro, Iván García, Josep Fadó, Laura Vila, Marc Pujol, Carles Ortiz i Núria Vilà. Cor Amics de l’Òpera de Sabadell. Orquestra Simfònica del Vallès. Lloc i dia: Teatre-Auditori. 15 de març.

Visca Verdi!

Eduard JenerCrític

[email protected]

JACk El CAzA gigANTESDIgItal

ANNA kARENiNADIgItal

ThE hoSTDIgItal

ElS CRooDSCatalà DIgItal

El CiNEmADE CASA TEvA

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de març del 201334 Cultura

El treball ben fet, l’esforç, la dedicació i la professionalitat donen finalment els seus fruits.Les dues funcions de La bella Helena de J. Offenbach, dirigides per Daniel Garcia i Jordi Purtí i representades els proppassats dies 22 i 24 de febrer, van ser tot un èxit en tots els sentits, omplint en cada funció tot l’afora-ment. El públic en va sortir entusias-mat, tant a Mira-sol com a Sarrià. Estem molt contents i satisfets d’aquests resultats i pels que encara no l’heu vist esperem repetir-la aviat!

Repartiment:Mariona Benet, Helena esposa de Menelau. Jordi Casanova, Paris, fill del rei Príam.Sergi Bellver , Menelau, rei d’Esparta.Joan Sebastià Colomer, Agamenó, rei de Micenes. Xavier Fernández, Calcas, augur de Júpiter. Joan Martín, Ores-tes, fill d’Agamenó. Lluís Rodríguez, Aquil·les, rei de Tiótia. Martina Ribal-ta i Coloma Barceló, Àiax I i II, reis de Salamina i de Locria. Marga Sòria, Baquis, doncella d’Helena.Dolors Gómez i Ester Castells, mere-trius.

Poble:

Cor Dyapason (director Teodor Rou-ra) i Cor de l’Òpera de Cambra.Podeu veure totes les imatges al nos-tre web www.operadecambra.net

Offenbach i ‘La bella Helena’La bella Helena (1864) basada en la història d’Helena de Troia i paròdia evident del mite grec, és una potent sàtira de Napoleó III i del relaxament dels bons costums de l’alta burge-sia francesa. El joc absurd de l’ende-vinalla que guanya Paris a l’acte I, és una crítica declarada a l’emperador i l’emperadriu per la seva notòria incli-nació als jocs de societat. L’excursió reial a la platja demostra la predilec-ció de Napoleó per les vacances, con-siderades com una manca de sensi-bilitat davant la tensió creixent entre França i Prússia. Així mateix, l’últim acte de l’òpera, on hi veiem com el rei compte amb la intervenció d’un ter-cer per posar ordre en el gran embo-lic que ell mateix ha creat amb la seva estupidesa, està considerat com una crítica particularment virulenta de l’Eemperador, un expert en l’art de carregar els fracassos polítics sobre les espatlles d’algú altre. //

Pàgina de l’Òpera de Cambra Sant Cugat

‘La bella Helena’: tot un èxit!!

Tzing-la-la, tzing-la-la ! #CeDiDa

VERSIÓ ORIGINAL I SUBTITULADA

ELS DIJOUS A LES 19.30 I A LES 22 HCINEMES SANT CUGAT

Ken LoachThe Angels’ Share(La parte de los ángeles)

Regne Unit, França, Bèlgica, Itàlia, 2012 (101’)

4 d’abril

11 d’abrilEl capital 18 d’abril

Et si on vivait tous ensemble?(¿Y si vivimos todos juntos?)

esPai CeDit

C/ Villà, 68 Casa Aymat ext. 2800 08173 Sant Cugat (Barcelona)Tel.: 93 553 11 90 [email protected]

A S S . R A D I O

Som a Sant Cugat, av. de les Corts Catalanes, 7-9Edifici Trade Center. Tel.: 93 724 44 43 [email protected]

per a la micro,petita

i mitjana empresa

Paris i Helena #CeDiDa


Pl. de la Creu de Coll Favà, 5B, local 4 - Tel.: 93 165 88 44C/ Valldoreix, 4-6 - Tel.: 93 165 85 60

L’art de fer un bon sandvitx

Plat del dia+ beguda7,50 €

De dilluns a divendres

Sandvitxos, pastissos casolans, amanides, snacks, aperitius...Carns de primera qualitat

Excel·lent relació qualitat-preuWi-fi - Futbol

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de març del 201336 Cultura

Jaime Serra, el millor infògraf dels dar-rers 20 anys, i Jordi Grangel, creador de personatges per a films d’animació de primera línia, ens complauen amb dues conferències adreçades als alum-nes dels cicles d’Il·lustració, Animació, Gràfica i Multimèdia que de ben segur, els engrescaran i els faran reflexionar sobre la professió, l’art i la comunicació en la societat contemporània.

Aquest dimarts 19 de març a la sala annexa del Casal deJoves TorreBlan-ca, Jaime Serra ens ha apropat a la seva experimentació amb els límits de la informació gràfica en els mitjans de comunicació de masses. És periodis-ta, columnista i artista multidiscipli-nar, i redactor en cap adjunt a la direc-ció de La Vanguardia, en aquest mit-jà publica una inclassificable columna d’opinió sense precedents ni referents en altres mitjans, amb uns articles més propers a l’art que no pas al periodis-me tradicional on demostra cada set-mana que una nova forma de fer opi-nió és possible.

En el seu treball artístic empra mèto-des i el llenguatge científic de la info-grafia per tractar temàtiques relatives

al subjecte, en oposició al món extern. Reconegut per la Society for News Desing com l’ infografista més influ-ent del món en el període 1992-2012, el seu treball ha estat reconegut amb més d’un centenar de guardons inter-nacionals i ha dirigit o assessorat les àrees gràfiques de, entre molts d’al-tres, The Independent, National Geo-graphic Magazine, Il Corriere Della Sera,

La Stampa, El Periódico de Catalunya, Clarín i La Nación. Dimarts passat vam tenir l’oportunitat de presentar el qui és considerat un autèntic guru del peri-odisme visual.

Després de la Setmana Santa i con-cretament dijous 4 d’abril, Jordi Gran-gel un dels creadors de personatges d’animació més internacional ens ofe-rirà una master class a l’Aula 1 de l’es-

cola adreçada als alumnes del cicle d’Animació Audiovisual i d’Il·lustració. Grangel Studio és una empresa de Barcelona especialitzada en la crea-ció i el desenvolupament d’estils i per-sonatges per al cinema d’animació. És considerada per la seva trajectòria i pel seu alt grau d’originalitat, inno-vació i qualitat, una de les més pres-tigioses del sector a escala internaci-onal. De l’estudi Grangel han nascut els personatges de La nòvia cadàver, Hotel Transilvània, Cómo entrenar a tu dragón, Kung Fu Panda, Bee Movie, Ratopolis, Madagascar, Espantatibu-rones, Sinbad, Spirit, El príncep d’Egip-te i molts d’altres. Jordi i Carles Gran-gel, juntament amb Carles Burgés són el motor d’un estudi que ha treballat amb directors com Steven Spielberg i Tim Burton per a la Warner Bros, Dre-amworks, Sony Pintures, Colombia Pictures i d’altres, i, amb ells, han estat corresponsables de quatre nomina-cions als Òscar. Destaquem la invo-lucració en els projectes, la immer-sió en cada tema i l’esperit de recerca constant d’aquests professionals, que, esperem ens encomanin. //

Pàgina de l’Escola d’Art de SantCugat

Convidats d’excepció: Jaime Serra i Jordi Grangel

Aquest abril, la 'B30' evoluciona cap a VIAempresa, un diari digital empresarial d’àmbit nacional

El diari empresarial de Catalunya | Abril del 2013

Envia’ns el teu correu electrònic i rebràs tota la informació sobre el nou projecte: [email protected]

o informa’t de totes les novetats via Twitter: @VIAempresa

www.viaempresa.cat


Golf Edition BlueMotion Technology 1.6 TDI 105 CV/ 77 kW: consum mitjà (l/100 km): 3,8. Emissió de CO2 (g/km): 99.

*PVP recomanat a la Península i les Balears: 16.900 € per a un Golf Edition BlueMotion Technology 1.6 TDI 105 CV/77 kW 3 portes (inclou IVA, transport, impost de matriculació, descompte de marca i concessionari i Pla PIVE) per a totes les operacions amb lliurament a canvi de cotxe de més de 10 anys i clients particulars que financin un crèdit mínim de 10.000 € a través de la campanya de manteniment de Volkswagen Finance S.A. EFC (segons les condicions contractuals). ** Inclou gratis el paquet de manteniment plus Volkswagen durant 60.000 km o 4 anys. Oferta vàlida fins al 30/04/2013 i limitada a 1.000 unitats en estoc. Model visualitzat: Golf Sport amb opcionals.

Sense adonar-nos-en, adaptem constantment la nostra velocitat a la dels altres vehicles. Al nou Golf,

el control de creuer adaptatiu (ACC) amb Front Assist localitza els vehicles que circulen davant seu i adapta

la velocitat a la distància preseleccionada, i fins i tot para el cotxe si cal. Així pots conduir més relaxat,

sense deixar-te portar per la resta d'automòbils. Gairebé com si estiguessis en una carretera deserta.

Hi ha tecnologies increïbles per a les persones, i el nou Golf les posa a l'abast de tothom.

Tens un Golf TDI 105 BlueMotion Technology totalment equipat per 16.900 €* amb: llantes d'aliatge, llums antiboira davanters, aire condicionat, ràdio CD amb mp3, 8 altaveus i pantalla tàctil,

fre de mà elèctric, 7 coixins de seguretat, ESP, ABS, EDS i ASR, sistema anticol·lisions múltiples, Start & Stop

i un arbre de sèrie (www.thinkblue.es).

Perquè coneixem les persones. Nou Golf. Amb control de creuer adaptatiu (ACC), Front Assist i moltes coses més.

VELOCITAT SI ESTAN ENVOLTADES D’AUTOMÒBILS MÉS RÀPIDS.

LES PERSONES CONDUEIXEN A MÉS

4anys de manteniment inclosos**

Pla PIVE inclòs.

Auco VallèsMercè Rodorea, 16-32 - Tel. 936 747 171 - 08172 Sant Cugat del Vallès

11946 AUCO 226x296 GOLF VELO ca 1 14/03/13 10:37

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de març del 201338 Publicitat

010

+ activitats a: www.santcugat.cat. Si voleu sortir en aquesta agenda cal que adreceu la informació 15 dies abans a la Casa de Cultura, Jardins del Monestir, s/n. Tel. 93 589 13 82 i fax 93 674 66 55. A/e [email protected]. La responsabilitat dels actes i de la informació publicada en aquesta agenda recau en les entitats organitzadores.

De 9 a 14 h Pl. de Sant PereMercat de PagèsVenda directa de productes ecològics, artesans, frescos i de temporada. Tast de formatges de Mas el GaretOrganitza: Ateneu Santcugatenc

De 9.30 a 10.30 h i de 13 a 14 h Pavelló de ValldoreixTrobada comarcal dansa esportivaOrganitza: Ajuntament de Sant Cugat

D’11 a 12.30 h Pavelló de Valldoreix4a Jornada de Rítmica en edat escolarOrganitza: Ajuntament de Sant Cugat

D’11 a 13.30 h Església de Sant MedirPortes obertes a l’església de Sant MedirOrganitza: Penya Regalèssia

18 h Can NinotTitelles. “Hansel i Gretel”

A càrrec de la Cia. Trac-Trac. Preu 7 €. Més informació i reserves: [email protected] i 626 59 89 21Organitza: Can Ninot

22 Divendres

20.30 h Casal de Joves TorreBlancaCinema. “La jungla de cristal”

Cicle de cinema d’accióOrg.: Front Freak

21 h Teatre-AuditoriTeatre. “Big Berberecho” (“La gran escopinya”)

De Jordi Oriol i Oriol Vila. Preu: 20 €.Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

22 h Teatre La UnióTeatre. “Bellesa”Preu: 12€, 8€ socis. De Guillermo Ayesa. A càrrec de la companyia Fila Zero. Venda i reserva d’entrades: [email protected] i tel. 93 675 20 57Organitza: La Unió Santcugatenca

23 Dissabte

De 9 a 14.30 h ZEM Rbla. del Celler, PAV IIITorneig de Karate Ciutat de Sant CugatOrganitza: Club Karate Sant Cugat

21 h Teatre-AuditoriConcert. David BustamantePreu: 38 €. Preu VIP: 120 € (entrades limi-tades). Presenta el seu setè treball disco-gràfic, anomenat “Mío”.Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

22.45 h Sala El Siglo MercanticConcert. Susana Sheiman & Ignasi Terraza QuartetPreu: 15 €. Amb l’actuació de la cantant Susana Sheiman i el pianista Ignasi Terraza amb el seu conjuntOrganitza: Club de Jazz Sant Cugat

22 h Teatre La UnióTeatre. “Bellesa”

Preu: 12€, 8€ socis. De Guillermo Ayesa. A càrrec de la companyia Fila Zero. Venda i reserva d’entrades: [email protected] i tel. 93 675 20 57Organitza: La Unió Santcugatenca

24 Diumenge

9 h Sortida des del Club Muntanyenc Sant CugatPassejada. Descobreix El Coll de la Vinassa, Valls de Sant Medir i de Can GordiGuia, Joan Lluís PizanoOrg: Club Muntanyenc Sant Cugat, Ajuntament de Sant Cugat

12 h Can NinotTitelles. “Hansel i Gretel”A càrrec de la Cia. Trac-Trac. Preu 7 €. Més informació i reserves: [email protected] i 626 59 89 21Organitza: Can Ninot

18.30 h Teatre La UnióTeatre. “Bellesa”Preu: 12€, 8€ socis. De Guillermo Ayesa. A càrrec de la companyia Fila Zero. Venda i reserva d’entrades: [email protected] i tel. 93 675 20 57Organitza: La Unió Santcugatenca

25 Dilluns

17 h AbacusFes un ou de Pasqua amb Magic DoughActivitat gratuïtaOrganitza: Abacus

30 Dissabte

D’11 a 13.30 h Església de Sant MedirPortes obertes a l’església de

Sant MedirOrganitza: Penya Regalèssia

31 Diumenge

9.30 h Carrers de Sant Cugat

Cantada de Caramelles de PasquaA càrrec de la Societat Coral La Lira i la Societat Coral La Unió Santcuga-tenca. Recorregut pel centre de Sant Cugat.

Agenda març del 22 al 31


+ activitats a: www.santcugat.org. Si voleu sortir en aquesta agenda cal que adreceu la informació 15 dies abans a l'Oficina de Turisme Pl. Octavià, s/n Torre de l'Homenatge. Tel. 93 675 99 52 i fax 93 675 99 53. A/e [email protected]. La responsabilitat dels actes i de la informa-ció publicada en aquesta agenda recau en les entitats organitzadores.

Organitza: Societat Coral La Lira, Societat Coral La Unió Santcugatenca

18.30 h Teatre La UnióBall dels diumengesPreu: parella general 15 €, parella de socis:10 €. Entrades individuals meitat de preu. Berenar inclòs. Amb l’actuació de Terra Mar.Organitza: La Unió Santcugatenca

Exposicions asales municipals

Fins al 22 de marçEscola d’Art i Disseny de Sant CugatExposició de cartells del 8 de març

Selecció de cartells presentats al concurs de cartells del 8 de març

Org.: Escola d’Art i Disseny de Sant Cugat del Vallès, Ajuntament de Sant Cugat

Fins al 22 de marçEscola d’Art i Disseny de Sant Cugat“Obra estesa del Taller de gravat”Org.: Escola d’Art i Disseny de Sant Cugat del Vallès, Ajuntament de Sant Cugat

Fins al 24 de marçBiblioteca Central Gabriel FerraterExposició. “Tinc un llop a la taule-ta de nit”Organitza: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Sant Cugat

Fins al 7 d’abrilMuseu del Monestir“La dona, pas a pas”

Organitza: Associació Dones de l’Art, Ajuntament de Sant Cugat

Fins al 7 d’abrilCasa de Cultura“Emoció vs. Racionalitat” de Patrizia LohanPatrizia Lohan juga amb formes apa-rentment bàsiques que es complemen-ten de forma complexa amb la llum. Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

Fins al 10 d’abrilCasal Mira-sol“Tan clar com l’aigua?”L’exposició, de caràcter itinerant, vol facilitar un conjunt d’informació ambiental, de salut i econòmica per reflexionar sobre el consum de l’aigua, ja sigui envasada o corrent.Organitza: Ajuntament de Sant Cugat, Fundació Catalana de Prevenció de Residus

Fins el 26 d’abrilCasal de Joves TorreBlancaRetratem la dona

Fotografies de dones que s’endinsen en les seves realitats fetes per joves dels Espais Joves de Mira-sol i de les Planes.

Amb la col·laboració d’Artur Ribera.Org.: Ajuntament de Sant Cugat

Fins al 28 de marçAteneu Santcugatenc“Persones i coses del meu entorn”Montse Caro presenta una dotzena de pintures entre figures i bodegons. Amb el suport de l’Ajuntament.Organitza: Ateneu Santcugatenc

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de març del 201340 Esports Futbol sala

Entrevista

Després de la victòria del FS Sant Cugat i del triomf del FS Pineda de Mar a la pista del CN Sabadell, el seu equip té 10 punts més que el segon classificat... És un coixí de punts important, però encara queden onze jornades de lliga. Tant de bo m’equivoqui, però nosaltres perdrem punts com també ho faran els nostres persegui·dors, el FS Pineda de Mar, el Club Natació Sabadell, el Rialmo Bosco Rocafort i el Sagarra CFS. Aquest coixí ens pot donar una mica més de tranquil·litat.

Queden 11 jornades de lliga al grup 1 de la 3a Nacional de futbol sala, però encara han de jugar contra els nou primers classificats a la lliga... Lluny de Sant Cugat hem de jugar contra el FS Bonaire Aquanet, 7è; el Rialmo Bosco Rocafort, 4t; el Sagar·ra CFS, 5è; el FS Ripollet, 8è; el Club Natació Sabadell, 3r, i el CE Rubí FS, 12è. A casa, hem de rebre el Palau Solità i Plegamans, 14è i antepenúl·tim; el Vall de Tenes CFS, 9è; el FS Pineda de Mar, 2n; el Premià de Dalt CFS, 15è i penúltim, i el FS Mont·sant, 6è.

Dels quatre equips que els perseguei-xen a la classificació, quins creu que seran el rivals més directes? No tindrem només un rival direc·te, en tindrem diversos. Però els que veig més forts són el Sagarra CFS, el FS Pineda de Mar i el Club Natació Sabadell. A la part alta de la classi·ficació, aquesta lliga està sent molt igualada. A mesura que vagin pas·sant les jornades s’aniran despen·jant equips. En qualsevol cas, crec que el nostre pitjor rival som nos·altres mateixos. L’únic equip que depèn de si mateix és el nostre.

Quina creu que pot ser la clau per aconseguir l’ascens a la categoria de bronze en aquestes onze jornades de lliga que queden per jugar-se? Anar partit a partit i, a casa, hem de ser molt forts. El Pavelló 3 ha de ser un fortí. A casa només se’ns han escapat tres punts.

Quants punts creu que l’equip neces-sita per ser campió de lliga i assolir l’ascens ? Crec que amb 70 punts ens assegu·raríem l’ascens. En portem 48 i això

vol dir que n’hauríem de guanyar set més i falten 11 partits. No serà fàcil.

Vostè és molt prudent, però podem dir que l’equip vol pujar a Segona B? L’equip vol pujar, això està clar. No podem enganyar ningú. Queden 11 jornades de lliga i portem deu punts d’avantatge respecte a tres equips, que són el FS Pineda de Mar, el Club Natació Sabadell i el Rialmo Bos·co Rocafort. I ja que estem al més amunt de la classificació, tenim il·lusió de fer·ho. Però que tot això no ens faci oblidar quin és el nos·tre pròxim objectiu, que és el partit de dissabte a la pista del FS Bonai·re Aquanet, a Terrassa. Hem d’anar partit a partit.

Els adversaris, ocupin la posició que ocupin, volen guanyar el líder. Quan els equips juguen contra nos·altres ho fan amb un plus de moti·vació, el d’enfrontar·se al líder de la lliga. Ara, a més, ens comencem a trobar en una situació a la lliga en què tothom vol o necessita puntuar, sobretot els equips que lluiten per ocupar els primers llocs a la classi·

Volen l’ascens de categoria. El Futbol Sala Sant Cugat afronta les últimes onze jornades de lliga a la 3a Nacional amb l’objectiu de lluitar pel títol i l’ascens. Deu són els punts que ara mateix té de més l’equip vermell-i-negre respecte al FS Pineda de Mar, el Club Natació Sabadell i el Rialmo Bosco Rocafort, tots amb els mateixos punts.

“El Futbol Sala Sant Cugat vol pujar de categoria i té il·lusió per fer-ho”

“Tenim deu punts més que el segon i és un coixí important, però encara queden 11 jornades de lliga”

“La pista del FS Bonaire Aquanet és una pista difícil. És on comença el nostre Tourmalet”

“No tindrem un rival directe, sinó diversos. El nostre pitjor rival som nosaltres mateixos”

Dani MosteiroEntrenador del Futbol Sala Sant Cugat

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de març del 2013 Actualitat Esports 41

ConvocatòriaUns 600 jugadors competiran al BTT de tennis

Uns 600 jugadors i jugadores s’han inscrit al sisè Torneig Internacional BTT de tennis, campionat que forma part del circuit Nike Junior Tour.

Aquesta competició es jugarà al Club Esportiu Valldoreix, del 22 al 31 de març, i està organitzada per l’entitat esportiva Barcelona Total Tennis (BTT), l’empresa responsa-ble de la gestió esportiva del club. Les categories del torneig són aleví i infantil (masculí i femení). El direc-tor del campionat és Roger Badia i la jutge-àrbitre, Sònia Delgado. Des-prés d’aquesta competició, el CE Valldoreix organitzarà una prova del Circuit Català de Pàdel, en la categoria de Grand Slam. // Redacció

PartitEl Club de Rugby Sant Cugat se la juga amb l’Oviedo

El Club de Rugby Sant Cugat torna a ocupar la segona posició del grup 1 de Divisió d’Honor B que permetria als sant-cugatencs jugar la promoció d’ascens a la màxima categoria del rugbi espanyol.

Després d’apallissar el Durango RT l’últim cap de setmana (81-14), el Club de Rugby Sant Cugat afronta el partit més decisiu de tots els que ha jugat aquesta temporada. Quan falten dues jornades per finalitzar el campionat, els de Jordi Justícia, que són segons, empaten a 54 punts amb l’Oviedo Tradehi RT, tercers. Aquest diumenge el conjunt sant-

cugatenc juga precisament al camp de l’Oviedo, amb la necessitat de guanyar per assegurar-se la sego-na posició i jugar la promoció d’as-cens a la màxima categoria del rugbi espanyol. “És el partit més transcen-dental” assegura Justícia. “Hi arri-bem amb moltes ganes, ens trobem en una situació que no esperàvem a principi de temporada. A Oviedo ens trobarem un camp enfangat, on ells estan molt més acostumats a jugar”, explica l’entrenador. “Tam-bé tenen una davantera molt més pesada que la nostra”. En qualse-vol cas, per obtenir la classificació el Club de Rugby Sant Cugat hau-ria de guanyar a Oviedo sumant el punt de bonus. Si guanyés sense el punt de bonus estaria obligat a gua-nyar o empatar en l’últim partit amb el Bera Bera.

Jordi Justícia, que perd per lesió a Albert Cassorran, va reservar jugadors davant el Durango RT per afrontar amb garanties aques-ta primera “final”. // Redacció

CompeticióEl Circuit Català de Pàdel es juga a Sant Cugat

Un total de 137 parelles participen des del dilluns 18 fins al diumenge 24 de març, a les vuit pistes del Junior FC, en el torneig Sant Cugat is Open.

Aquest campionat és una prova del Circuit Català de Pàdel, de categoria Or, la segona més important del cir-cuit després del Grand Slam. Banc Sabadell n’és el patrocinador. En aquesta prova de la Federació Cata-lana de Pàdel hi ha les categories de 1a, 2a i 3a masculina i 1a i 2a feme-nina i l’organització repartirà 2.500 euros en premis en metàl·lic. Les finals d’aquest torneig de pàdel Sant Cugat Is Open es jugaran aquest diumenge 24 de març, al matí. Els mitjans de comunicació TOT Sant Cugat i Diari De Sant Cugat són col-laboradors. Aquesta és la segona vegada que el Junior FC organitza un torneig del Circuit Català en la categoria Or. // Redacció

ficació o els que volen evitar el des-cens de categoria. Per tots els equips implicats en la part alta o baixa de la classificació, cada cop el poder de reacció és menor.

El pròxim dissabte 23 de març, juguen, a les 19 hores, a la pista del FS Bonaire Aquanet, equip que a la pri-mera volta va arribar a ser líder del campionat. Va ser l’equip revelació de la pri-mera volta a la lliga. S’estrenava a la categoria i ho va fer molt bé, tot i que ara s’hagi desinflat. Potser no és un equip de tanta qualitat com d’altres a la lliga, però és un equip que està molt ben treballat. A la pri-mera volta, a casa, ens ho van posar molt difícil. Els vam guanyar per 2 gols a 1. La del FS Bonaire Aquanet és una pista difícil i és on comença el nostra Tourmalet particular. Ells ja han aconseguit l’objectiu de la per-manència a la categoria, però vol-dran guanyar el líder. Per ser líders hem de ser capaços de superar aquest tipus de situació que ens tro-barem jornada rere jornada. Nos-altres, en les jornades que no érem

líders també teníem aquest plus de voler guanyar el líder.

Té una molt bona plantilla. Jugui qui jugui, tots poden ser titulars. Així és. Tenim una plantilla molt equilibrada i completíssima. Tinc una plantilla rodona.

En les últimes jornades ha tingut les baixes de Xavi Oliveras i Tino, però durant la temporada, a cada jornada ha tingut baixes. I, això, a l’equip no l’ha afectat. Vam confeccionar una plantilla llar-ga justament per això. Durant la temporada esportiva sempre pas-sen coses. No som un equip profes-sional i hi ha jugadors que han de treballar alguns caps de setmana i no poden venir a jugar, com ens ha passat amb els dos porters, el Jordi Palau i el Carlos Suay. Mai he hagut de fer una convocatòria perquè sem-pre he tingut baixes, per un motiu o un altre. //

Àlex López Puig [email protected] @alexlopezpuig

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de març del 201342 Viure a Sant Cugat Entrevista

Va néixer a l’Argentina, oi?Sí, va ser per una qüestió familiar arran de la guerra. Els meus pares, com que no podien treballar, van marxar primer a França i després a l’Argentina. Quan jo vaig néi-xer, l’any 1957, la meva mare tenia 45 anys. És a dir, que vaig tenir una mare que era com una àvia. Per això conec tota la República de pri-mera mà. Sempre dic que la gent de la meva edat té pares molt repri-mits, perquè són de la postguer-ra, mentre que jo vaig tenir la sort de tenir una mare d’abans de la guerra.

Ella ja tenia altres fills?No, es va casar el 1936 i al cap de cinc mesos el seu marit se’n va anar a la guerra i el van matar a l’Ebre. Llavors, el 1947 o 1948, es va casar amb el meu pare i el 1955 va néixer el meu germà, el seu primer fill. Abans, durant la República, la meva mare havia avortat. A Cata-lunya s’avortava en aquella època. Per això sempre dic que tenia una mare que era molt més liberal del que em corresponia per edat. El pri-mer casament el va fer pel civil i el

segon, com que pel civil ja no era possible, el va fer per l’Església.

Quan es van conèixer els seus pares?Es van conèixer el 1945, quan ell va tornar de la Segona Guerra Mun-dial. Havia marxat de Catalunya escapant-se i havia estat a la pre-só un any o un any i mig. Em sem-bla que el van enviar a Jaca i d’allà va passar a França, on tenia amics. A França, ell i la mare hi van viure un any. Però com que tenien amics catalans exiliats a l’Argentina, se n’hi van anar l’abril de 1952. .

I quan tornen a Catalunya?El 1967. Tornen amb mi, que vinc per primer cop a Catalunya a l’edat de deu anys. Però això ja va ser més dolorós, perquè només va tornar la meva mare. El pare es va quedar allà. Fins que no vaig venir, l’únic contacte amb el país eren uns tor-rons enviats per un amic de la meva àvia que treballava en un vaixell. I era divertit perquè ens duia els tor-rons quan allà era l’estiu.

El Premi Nacional de Teatre que va rebre té incidència en la vida d’un

intèrpret?Penso que és una cosa que arriba, que l’agraeixes, que et pot motivar per continuar amb la teva feina, però que no ha d’anar més enllà. No és bo que els premis i els no-premis interfereixin en les decisions o en els objectius d’una persona. No ho tinc gaire clar, però sospito que no és bo, saps? Són dues línies que han d’anar separades. És a dir, que a tu no t’agradi el que jo faig no ha d’in-terferir en la meva decisió de conti-nuar-ho fent. I el fet que a tu t’agra-di molt, a mi em farà il·lusió però no m’ha d’impedir continuar lluitant pel que lluito.

Diguem que et pot reafirmar.Sí, és clar. Però el perill d’aquestes coses és que, com deia Lord Byron, no puc menjar rosbif perquè demà no en tindré i aleshores em sembla-rà que menjo malament. Vull dir que la gent que es pren molt a pit els premis, els reconeixements o les bones crítiques acaba patint quan vénen mal dades. Pel que fa al que em preguntaves sobre la incidèn-cia externa, és possible que un pre-mi influeixi però no n’estic segura

Entrevista

Actriu reconegudaMercè Arànega resideix des de fa anys a la Floresta. Natural de Barcelona, té una àmplia trajectòria en el món de la televisió, el cinema i el teatre. De les seves darreres interpretacions, l’imaginari col·lectiu recorda el paper de la Paquita a la sèrie El cor de la ciutat de TV3, o la Glòria d’Estació d’enllaç. La seva trajectòria ha estat reconeguda amb diferents guardons, com el Premi Nacional de Cinematografia el 994 per la seva interpretació a Rosita, please, o el Premi Butaca a la millor actriu per Mort de dama el 2009 i el Premi Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya per la seva interpretació de Dona Obdúlia de Montcada a Mort de dama, el 2010.

“Hem d’evitar que se’ns mori de gana la gent innovadora”Implicació Mercè Arànega ha estat l’encarregada de fer la lectura de poemes de Salvador Espriu a la Biblioteca Marta Pessarrodona el dimarts 19 de març

Mercè ArànegaActriu

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de març del 2013 Viure a Sant Cugat 43

perquè aquí ens coneixem tots i difí-cilment em donaran un paper que no m’escaigui només perquè m’han concedit el Premi Nacional.

No troba a faltar obres teatrals que facin un retrat descarnat de la Catalunya actual?És que això no hi és en la socie-tat. Em sembla que vivim una èpo-ca ben pusil·lànime. Ara em fas pensar coses... Abans de fer Mort de dama vaig llegir força sobre l’aristocràcia mallorquina. Era una aristocràcia molt pagesa i molt poc culta, no ens enganyem. Tot prové de les famílies catala-nes que hi va posar Jaume I provi-nents del Principat amb la conces-sió d’un títol. Però després, quan allò es va acabar, en va quedar una cosa molt rància. Era una illa, és clar... Ara es pot córrer molt més, però llavors la vida allà era molt més endogàmica. Aquí, en canvi, va ressorgir una burgesia indus-trial, culta i llegida que mirava cap a París. A Mallorca, com que no hi havia una base de pensament, van passar de matar aquesta aris-tocràcia a convertir-se en diner i

més diner. I ara mateix, en què tot està tan massificat, ja no sé qui-nes són les diferències. Cada dia ens assemblem més tots plegats en pitjor.

Creu que la missió del teatre o del cinema és tenir una funció social?No. No crec que aquest sigui l’ob-jectiu primari de l’art en general. Ara bé, si una activitat humana, sigui la que sigui, empeny el pensa-ment i la reflexió molt millor. Però no estic d’acord que se’ns obligui a fer que la gent reflexioni sobre diverses coses. Una cosa és la cul-tura i una altra és l’art. La cultu-ra sí que té aquesta obligació, l’art no sempre. Passa, però, que si tot allò que es fa implica més coneixe-ment, més reflexió, més denúncia doncs millor. Tanmateix, no és la seva funció principal. Jo mateixa, per exemple, m’emociono veient una escultura de Chillida, i amb això n’hi ha prou. No cal que tin-gui, a més a més, un component de reflexió i de judici del món. I amb el cinema igual. Puc veure una obra que em faci petar de riure, i si a més a més té un element que em fa refle-

xionar serà meravellós, però no cal afegir-hi una càrrega addicional. Si hi demanem més coses estem uti-litzant l’art com a eina política i aleshores caiem en allò que ha fet sempre tot govern, tant de dretes com d’esquerres: els artistes afec-tes al règim.

Com veu Catalunya, en l’àmbit cultural?Ja sé que mai no serà el que jo vol-dria, que és que es donés suport a la innovació. Això és impossi-ble, perquè amb els anys s’adqui-reixen obligacions amb instituci-ons o directors o actors determi-nats i ja se sap. Però el que fa que un país avanci culturalment no és el que ja està demostrat que funciona. Cal ajudar allò que trenca amb el que ja s’ha fet. Així ha evolucionat el teatre, la pintura, l’escriptura... Tots els que han fet això sempre s’han mort de gana i ho hem d’evi-tar. Hem d’evitar que se’ns mori de gana la gent innovadora que trenca coses per crear-ne de noves.

Cal estimular l’inconformisme i la recerca, ajudar la gent que arrisca.

I tant! Com deia Brecht, l’ex-pressió “no ho sé” és de les més maques que hi ha, perquè “no ho sé” vol dir cercar, vol dir equivo-car-se. Cada cop que sentis que algú diu “ja ho sé”, vigila, perquè al darrere hi pot anar un feixisme o un totalitarisme. Qui diu “ja ho sé” està dient que no està disposat a cercar res més per por de perdre el que tenia. Això ho diu Brecht amb altres paraules i ho trobo pre-ciós. És la diferència entre el “jo sé” i el “jo no sé”. El primer és l’es-tatisme, el segon és el moviment. I a mi és aquest últim el que m’ha acompanyat tota la vida: la recer-ca. I la reivindico amb la meva petita feina, que és la feina d’ac-triu. Reivindico el meu dret a la recerca i a equivocar-me. Sem-pre dic: Deixeu-me anar a passe-jar per llocs equivocats. Quan tor-ni, tornaré. I segurament us por-taré alguna cosa trobada pel camí que mai no ens haguéssim imagi-nat que hi pogués ser. //

L’actriu aquest dimarts a la Biblioteca Marta Pessarrodona de Mira-sol # ARTUR RIBERA

“No és bo que els premis i els no-premis interfereixin en les decisions d’una persona”

“El que fa que un país avanci culturalment no és el que ja està demostrat que funciona”

“Reivindico el meu dret a la recerca i a equivocar-me”

Víctor Alexandre @valex_cat

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de març del 201344 Viure a Sant Cugat Història

La vila de Sant Cugat neix fa uns nou-cents anys. El primer esment conegut data de 1120, quan el papa Calixt II confir-ma les propietats del Monestir

de Sant Cugat, entre les quals incloïa “la vila del cenobi”. Sabem encara poc dels primers moments de la vila: tenim poques referències documen-tals, i l’arqueologia no n’ha aportat de moment res. En tot cas, la forma-ció de la vila de Sant Cugat s’ha d’em-marcar en el procés de recuperació de la vida urbana que viu l’Europa dels segles XI i XII. Després de temps d’hà-bitat dispers i economia de subsistèn-cia, el creixement agrícola i demogrà-fic a partir de l’any 1000 fa possible el desenvolupament del comerç junta-ment amb la reactivació de les ciutats i la creació de noves viles.

Al servei del MonestirA inicis del segle XII el Monestir de Sant Cugat ja s’havia erigit en una important institució senyorial, amb propietats disperses al Vallès i a la frontera, i amb un enclavament territorial propi, el terme de Sant Cugat. Aquest terme estava consti-tuït pels terrenys concedits pel comte Sunyer al lloc d’Octavià més les ter-res adquirides al seu entorn imme-diat. El monestir procurava pel seu

rendiment econòmic a través dels masos, i hi exercia jurisdicció sobre els seus habitants, desenvolupant tasques defensives, judicials i fiscals. Dins aquest terme, al costat mateix del cenobi, es va crear la vila.

La vila va sorgir com a mínim amb l’acceptació i sota el control monàstic, i molt probablement per iniciativa seva. Ha estat assenyala-da la necessitat d’emplaçar els tre-balladors al servei del Monestir, i dels pagesos que conreaven les ter-res sota la gestió directa dels mon-jos. L’entorn de la parròquia de Sant Pere d’Octavià, ara desapareguda però situada al lloc del mercat de Pere San, era l’emplaçament idoni.

La importància del comerçUn altre factor clau fou l’activitat

comercial. Amb la reactivació econò-mica i del comerç en aquest període es creen fires i mercats, espais d’in-tercanvi molt vinculats a la concen-tració de poblament, ja sigui perquè neixen a tocar d’una vila, o perquè la seva fundació genera una nova vila. Es forma així una xarxa de viles–mercat al món rural. Els senyors feudals estaven especialment inte-ressats a fomentar fires i mercats als seus territoris, ja que portaven pros-peritat econòmica i suposaven una nova font d’ingressos basada en la percepció de taxes sobre el comerç.

En el cas de Sant Cugat es constata aquesta activitat comercial almenys des de mitjans del segle XII. Es cele-brava aleshores una fira anual per la festivitat de Sant Cugat, al mes de juliol. Aquesta fira pertanyia al Monestir, que el 1163 va cedir-la als Montcada pressionat segurament per les hostilitats de Guillem de Montcada i els seus cavallers con-tra les seves propietats i la mateixa abadia. La fira va ser traslladada a Montcada, però el Monestir va rete-nir una participació en els beneficis. Aviat va aconseguir compensar la pèrdua. El 1173 el rei Alfons li con-cedia el dret a celebrar mercat set-manal a la vila o a prop seu, i a per-cebre la lleuda, la taxa que gravava les mercaderies.

Una vila petitaTenim doncs al segle XII una nova realitat al terme de Sant Cugat, una petita vila que contrasta amb el poblament dispers dels masos. La parròquia de Sant Pere d’Octavià en serà el principal referent, i comptava també amb l’hospital de pobres del Monestir i la capella de Sant Sever. La vila estaria formada inicialment pel carrer sorgit arran la construc-ció de cases a peu del camí entre el Monestir i Sant Pere (carrer Major, plaça de Sant Pere), potser també pel “carrer de baix” (Santiago Rusiñol) i tindria com a primer eixample la “vilanova” (carrer Hospital). Res a veure encara amb el gran Sant Cugat d’avui. //

Sant Cugat medieval El centre històric

La vila de Sant Cugat, a l’origen de la nostra ciutat

El primer esment a la vila és el 1120, quan el papa Calixt II confirma al Monestir de Sant Cugat “la vila del cenobi”

El carrer Major, amb el seu traçat lleugerament sinuós, continua oferint la imatge del Monestir al fons com al segle XII. #artur rIbEra

El Monestir, la parròquia, la fira i el mercat expliquen la formació de la vila

Alba Rodríguez [email protected]

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de març del 201346 Viure a Sant Cugat Presentem una entitat

El proper mes de juny aquesta associació celebrarà el seu segon aniversari des que un grup de joves santcugatencs van decidir emprendre una

aventura de voluntariat amb les per-sones discapacitades de la ciutat. Infinits Somriures és una associa-ció sense ànim de lucre que té per objectiu ser una eina d’acompanya-ment i suport a les persones amb dife-rents graus de discapacitats psíqui-ques i físiques, en les seves estones de lleure.

Els tres joves voluntaris que tiren endavant aquesta entitat, les germa-nes Clàudia i Carlota Arús i l’Emilio Escartín, ho fan de manera altruis-ta i amb un únic objectiu: donar les facilitats necessàries als discapaci-tats per fer activitats que els inte-grin en el si de la societat. Tots tres ja tenien experiència en el volunta-riat social però trobaven a faltar un espai on els discapacitats trenques-sin amb la rutina habitual i pogues-sin fer tot allò que fa habitualment la resta de santcugatencs. Per això, intenten que aquestes persones tam-bé puguin gaudir d’anar a passar el dia fora, d’anar al cinema i a sopar o a passar-ho bé en un concert de Festa Major per sentir-se incloses a la societat. Actualment, l’entitat compta amb una trentena de disca-pacitats d’edats ben diferenciades

que de manera regular participen en les diferents activitats i sortides que Infinits Somriures organitzen peri-òdicament. De fet, la disponibilitat i la flexibilitat dels voluntaris carac-teritzen aquesta associació local que no posen ni límits d’edat ni de peri-odicitat a l’hora d’assistir a les acti-vitats que organitzen, sinó al con-trari, busquen la manera d’adequar el calendari en funció de les edats i les demandes dels discapacitats. La majoria d’ells són joves d’entre 17 i 25 anys, per aquest motiu es fan mol-tes sortides per sopar, anar al cine-ma o qualsevol altra proposta que els mateixos discapacitats els facin.

Les propostes de lleure Infinits Somriures parteix d’un calendari establert però té especial interès que siguin els propis discapa-citats i les seves famílies els que els facin propostes d’activitats que cre-guin adequades. Com a mínim, una vegada al mes organitzen una sorti-da de cap de setmana a un l’alberg de Vallvidrera regentat també per per-sones amb discapacitat i una activi-tat esporàdica com anar al teatre, al cinema, o a passar el dia a la piscina, entre d’altres. A més, compten amb l’equip de Boccia, un esport paralím-pic semblant a la petanca que pos-sibilita la participació de persones amb un alt grau de discapacitat físi-

ca entre els quals es troben dos espor-tistes paralímpics que van partici-par en els jocs de Londres, el 2012. I també amb els casals o les sortides de llarga durada durant els períodes de vacances, generalment, a l’estiu.

Els valors i els vincles Totes les activitats que realitza l’as-sociació estan enfocades perquè els discapacitats s’hi impliquin, treba-llin amb equip i col·laborin entre ells. Precisament, fomentar l’autonomia dels discapacitats és vital per Infi-nits Somriures i ho fan de manera que els donen l’oportunitat d’opi-

nar, valorar i decidir sobre les activi-tats de l’entitat. Es tracta d’aplicar el lleure integrador, és a dir, de donar-los les eines necessàries per fer-los partícips de tot allò que els envol-ta i que es tradueix en una millora de la qualitat de vida perquè tren-quen amb la rutina a la qual estan habituats. La sensibilització amb aquest col·lectiu i el treball en xar-xa són vitals per Infinits Somriures, una associació que ja col·labora amb altres entitats i associacions locals però que posa tota la seva predispo-sició per crear sinergies perquè tots els santcugatencs, indiferentment de les seves condicions psíquiques o físiques, puguin compartir espais i esdeveniments. //

Integració L’associació treballa amb discapacitats

Infinits Somriures treballa pel lleure integrador dels discapacitats

El seu objectiu és facilitar-los les eines per fomentar la inclusió social, l’autonomia i la capacitat de decisió per millorar la seva qualitat de vida

Implicació Tots els 30 discapacitats amb què compta l’entitat fan activitats ben diverses per normalitzar el seu dia a dia. #CEDIDa pEr l’EntItat

a Infinits Somriures els discapacitats tenen l’oportunitat d’opinar, valorar i decidir sobre les activitats que fa l’associació

i la setmana que ve... El santcugatenc Tomàs Grau explica com se celebrava la Setmana Santa als anys 40 a Sant Cugat

Anna Mira [email protected] @annamiraperich

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de març del 2013 Ofertes Club del Subscriptor 47

Club del Subscriptor Fes-te subscriptor i rebràs cada setmana el Diari a casa i al teu dispositiu mòbil i gaudiràs de totes aquestes ofertes!*

Atenció al subscriptor: T. 93 590 86 [email protected]*Per fer-te subscriptor, visita el nostre web: www.diaridesantcugat.cat/subscripcio. Per veure el Diari al teu dispositiu mòbil, cal

que et descarreguis l’aplicació des de l’App Store d’Apple o Google Play. Més informació al web: www.diaridesantcugat.cat/app

DiarideSantCugat

Consulta totes les ofertes al nostre web: www.diaridesantcugat.cat/club

Fes-te subscriptor per només

Inclou subscripció a l’edicióde paper i tauleta

88€ l’any

Benzina

2% de descompte del total de la factura

Av. de Rius i Taulet

Presentant el carnet del Club

Teatre

Oleannade David Mamet

Divendres, 5 d’abril, a les 21 h al Teatre-Auditori

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Restaurant

Sopar per a dues persones. Prova l’autèntica pizza italiana!

C/de Migdia 27-31(prop Policia Nacional) St. Cugat / Av. d’Egara, 91, Sant Quirze


Més informació al web:www.diaridesantcugat.cat/app

Si ets subscriptor pots consultar el Diari des del teu dispositiu mòbil

Cinema

Entrades per a una pel·lícula de la cartellera

De dilluns a divendres Av. del Pla del Vinyet, s/n

FINS A ExhAuRIR-NE LES ExISTèNCIES

Esport

1 mes gratuït!Perquè provis tots els serveis que ofereix el nou centre Corner 4

Av. de Torre Blanca, 57(Davant Esade)


Bellesa

Una sessió de cavitació (la liposucció sense cirurgia)

C/ de Sabina Cañameras, 13(Davant uIC) Mira-sol


Restaurant

Menú migdia per a 2 persones, de dilluns a divendres

Av. Corts Catalanes, 7


Restaurant

Menú ibèric per a 2 persones. L’autèntic sabor de la Dehesa

Pl. d’Augusta, 3


Restaurant

“Menú Burguer” per a 2 persones.No us quedareu amb gana!

C/d’Elies Rogent, 56 (zona mercat Torreblanca/ cinemes)


Descarrega’t l’aplicaciódes de l’App Store d’Apple o Google Playi accedeix amb el teu número de subscripció Opció gratuïta només per a subscriptors.

www.diaridesantcugat.cat @diarisantcugat48 Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de març del 2013

Vols rebre el Diari a casa?Informa’t a: www.diaridesantcugat.cat/subscripcioT. 93 590 86 00

Gaudeix de totes les propostes del Club del SubscriptorVeure totes les ofertes a: www.diaridesantcugat.cat/club

Ara pots llegir el Diari des de la teva tauleta tàctilMés informació: www.diaridesantcugat.cat/app

Viure a Sant Cugat Temps del cap de setmana

màx. 16 °C mín. 11 °C

81

0203

001

4001

00

94

7

Ja pots llegir el Diari de Sant Cugatdes del teu dispositiu mòbil

Fes-te subscriptor per nomésInclou subscripció a l’edició

de paper i tauleta

88€ l’any

NOVAAPLICACIÓ

MÒBIL

NOUFORMAT

PAPER

La primera dona al capdavant del govern de la ciutat

Alcaldessa des del desembre del 2010, després d’haver estat tinenta d’alcalde d’Igualtat i de Polítiques Socials i, posteriorment, tinenta d’alcalde de Territori. Llicenciada en Dret (UAB), va ser, abans que política, professora de Dret Administratiu a l’Autònoma durant cinc anys. Al mateix temps va ser responsable de coordinació de la Direcció General d’Administració Local de la Generalitat de Catalunya. “Jo no pensava ser política. Era una bona tècnica i, fins i tot, una bona assessora, m’agradava el paper de donar suport a determinats lideratges i així ho vaig fer durant molt temps”. Qui la va convèncer per entrar-hi va ser Josep Rull. Va passar per les JNC i, posteriorment, va fer l’ingrés a Convergència Democràtica. El 1999, Lluís Recoder li va demanar formar part del seu equip de govern: “Era un tren que havia d’agafar”. Em diu que la reconforta trobar-se amb la gent pel carrer, “parlar i escoltar la gent és el que més m’agrada de ser alcaldessa”. Per a Conesa, els principals reptes de la ciutat són la creació d’empresa i ocupació i la consolidació de Sant Cugat com a ciutat universitària. “Un altre repte molt important és que ningú es quedi enrere, i això significa prioritzar polítiques socials, educatives i de família”. Nascuda a Terrassa, va arribar a Sant Cugat l’any 1994, quan es va casar amb el seu marit Joan. “Aleshores la ciutat creixia molt i els serveis anaven molt estressats. Ha millorat molt en aquest aspecte”. Em confessa que no li és fàcil compaginar vida política i vida familiar, però m’assegura que tampoc ella és una excepció: “La gran majoria de dones s’han d’organitzar de la mateixa manera que jo”. Li agrada molt llegir –darrerament llegeix Martha Nussbaum–, passejar per Torre Negra amb el seu gos i el cinema. Després d’alcaldessa, Mercè Conesa vol tornar a ser advocada: “El que vull i aspiro és tenir més temps, exercir la meva professió o tornar a ser professora”. //

Mercè ConesaAlcaldessa de Sant Cugat

RetRats santcugatencs

Pere Fernández

Diari de Sant Cugat 947

Documents

Transcript of Diari de Sant Cugat 947