El valor dels carrers comercials

DiarideSantCugatDivendres, 11 de gener del 2013 www.diaridesantcugat.cat 2,50 €Núm. 937 ANy XX

Setmanari independent d’informació local

20 anys arrelats a la ciutat

entrevista a ricard Garcia Vilanova, fotoperiodista de guerra

# RE

DAC

CIÓ

PÀG.42 i 43

El lloguer dels establiments comercials va a la baixa però molts botiguers no poden resistir la pressió de les despeses a causa de la caiguda del consum

A fons _4 a 7

Diari de Sant Cugat Divendres, 11 de gener del 20132 Publicitat

MR. SÍ MAD MARKT NUMBER 1 ROMPEPRECIOS MEGAN BYTE

Ofertes vàlides des del 11 fins el 17 de gener de 2013.Tots els preus inclouen IVA i RAEE (Reciclat dels aparells

elèctrics i electrònics). Preus expressats en euros.

www.mediamarkt.esHorari de dilluns a dissabte

10:00 – 22:00

MEdIA MARkT SAnT CugATSant Cugat Centre ComercialAv. Via Augusta 2-1408174 Sant Cugat del VallèsTel: 935 83 52 00Fax: 935 83 52 09

mediamarkt.es

Wifi integrat

200 Hz

FuLL Hd 3d

uE 40 ES 6140TELEVISOR LEd 40"

Slim LED 40", Full HD, 200 Hz, 3D actiu, inclou 2 ulleres, WiFi integrat, Smart TV, entrada per PCMCIA, 3xHDIM, components, euroconnector, dimensions: 927x619x242 mm, ref artícle: 1160521

InCLOu 2

uLLERES

LEd/40"/102cmSMART TV• navega per Internet

• Vídeo i contingut a la carta

• Comparteix continguts en xarxes socials

• Infinitat d'aplicacions

MR. SÍ MAD MARKT NUMBER 1 ROMPEPRECIOS MEGAN BYTE

Diari de Sant Cugat Divendres, 11 de gener del 2013 Sumari 3

Avinguda Rius i Taulet Avinguda Rius i Taulet

Avinguda Torre B

lanca

Avi

ngud

a

Llu

ís

C

ompa

nys

Car

rer

Carrer Major

Carrer Castellví

R

ambl

a Can Mora R a m bla C

an M

ora

Carrer Francesc M

oragas

C. E

ndav

alla

da

C. S

abad

ell

C.

los

Cas

tille

jos

C. A

ymer

ich

C. Sant Domènec

C. Can Mates

Avinguda Catalunya

Carr

er

Mer

cè

Rod

ored

a

Av. A

nsel

m C

lavé

C. St. Ramón

Carrer Carme

C. Teatre

Carrer Balmes

Carrer M

ontserratC

arrer Ferran Romeu

Jaume Sàbat

Carrer Dos de Maig

Carrer Dos de Maig

C. Xerric

Carrer Rosselló

C. Sant Bonaventura

Carrer Safareigs

C. Hospital

C. Plana de l’Hospital

Rambla

delCeller

Rambladel Celler

Rambla Ribatallada

Carrer

SantJordi

Car

rer

Bor

rell

Car

rer

Bor

rell

Avinguda Cerdanyola

Passeig Torre B

lanca

Carrer de la Creu

Carrer Vallès

VallèsCarrer de la Torre

AvingudaPla del Vinyet

Avinguda

Carrer Pous

Carrer

Marto

rell

Car

rer V

illà

Pas

seig

San

t

Mag

í

Carrer Mina

Carrer Mina

C. E

nric

Gra

nado

s

C. Àngel Guimerà

Vall

dore

ix

PasseigFrancesc

Macià

Carrer Sant Antoni

Avinguda de Gràcia

C. Josefina Mascareñas

Pla del Vinyet

Carrer Elies Rogent

Carrer

Carrer Doctor Murillo

Carrer Sant Medir

C. Santiago

Rusiñol

C. Santa M

aria

Carrer Cèsar Martinell

CAPSANT CUGAT

MONESTIR

CASA DE CULTURA

POLICIA NACIONAL

HISENDA

CENTRE CULTURAL TEATRE - AUDITORI

ESADE

POLICIA LOCAL

BUS

TAXI

CORREUS, ARXIU MUNICIPAL

I JUTJAT DE PAU

ESTA

CIÓ

FG

C

BIBLIOTECAMUNICIPAL

CA

SA

L D

E J

OV

ES

TOR

RE

BLA

NC

A

AJUNTAMENT

MUSEUDE SANT CUGAT

ZONA ESPORTIVA MUNICIPAL

MERCATTORREBLANCA

MERCATPERE SAN

JUTJATDE PAU

SÍNDIC DE GREUGES

OTG

PlaçaBarcelona

PlaçaCan

Quitèria

Plaçade la Unió

Plaçadel Rei

PlaçaDoctorGaltés

Pl.Quatre

Cantons

Pl.Magí

Bartralot

PlaçaSant Pere

Plaça

Octavià

Plaça

Augusta

PlaçaPep

Ventura

PlaçaLluís Millet

Plaçadel Coll

Plaça delMil·lenari

Hort de l’Abat-

Jardins del Paga-li Joan

PlaçaCentre

Cultural

PlaçaRafael

Casanova

JardinsRamonBarnils

Plaça de la Vila

Jardins delMonestir

EDitorial

Puja baixa

El prEu DE la marca

la marca Sant Cugat ven i són molts els comerços que s’hi volen apun-tar i en seran més quan posem el cartell de 100.000 habitants, que pot ser d’aquí a 8 o 10 anys. Tot i això, també hi ha cert miratge i no deixem de ser una ciutat peti-ta amb tot el que és bo i el que no

ho és. El que funciona se sap de seguida, de la mateixa manera que se sap el que no funci-ona. La crisi ha portat molts nous emprene-dors a posar negoci, alguns l’encerten, però molts d’altres no, i aquest és un dels motius de la rotació important que tenen els locals comercials; locals situats a la “milla d’or” –l’eix del Monestir a l’estació– que, tot i bai-xar el lloguer entre un 20 i un 30%, formen part d’un espai que és objecte del desig, terri-tori majoritari de cadenes i franquícies. Des dels 40 o 50 euros/m2 en aquesta zona fins als 10 euros/m2 dels carrers secundaris hi ha un bon tros. Tots els centres comercials, i el nos-tre no se n’escapa, són iguals, amb les matei-xes ensenyes, i aquí el comerç tradicional té molt més difícil assumir aquests preus i arri-bar a final de mes; i en una baixada genera-litzada de les vendes només aguanten els millors, els que ofereixen un valor diferenci-al en qualitat, servei i ara, sobretot, en preu. Estem en temps en què cal filar molt prim a l’hora d’instal·lar un negoci, amb la percep-ció no n’hi ha prou, cal estudiar la zona, les necessitats dels possibles clients, la compe-tència, els hàbits del consumidor, en defi-nitiva, cal un estudi de mercat i aquí l’Àrea de Comerç de l’Ajuntament podria fer molt recomanant el que falta i el que sobra. La llei del mercat és cruel i sempre posa les coses al seu lloc. //

Carolina CamañesDedicar tota una vida al món de l’art

Ministeri de FomentPoca inversió per fer el Quart Cinturó

Carolina Camañes és llicenciada i doctora cum laude en Belles

Arts, i porta tota la vida dedicada a la creació i la docència artística. Impli-cada en la vida cultural santcugaten-ca, forma part de Firart, on impulsa nous projectes, és conferenciant a les Aules i col·labora amb revistes d’art. Tota una vida dedicada a “enriquir l’ànima” mitjançant l’art.

Una de les infraestructures més reclamades pel territo-

ri haurà d’esperar encara més per estar enllestida. El Govern espanyol destinarà 3,8 milions d’euros durant el 2012 a aquesta obra, fet que allar-garà el seu acabament uns dos anys. Dels 47 quilòmetres que ha de tenir l’anomenada B-40 només se n’han construït 6.

K-Gat per Eloi alegre

a fons _ 4 a 7El preu dels locals comercials dificulta l’activitat comercial

Economia i empresa _ 22 i 23Les compres de Nadal a mig gas per culpa de la crisi

Ciutat _ 14 i 15Entrevista amb els diputats santcugatencs de Ciutadans

Esports _ 36 i 37Tots els reptes esportius del nou any

Poble _ 8 i 9La ciutat comença el 2013 amb 1.316 habitants més

Cultura _ 28Noves tendències artístiques per adaptar-se a les necessitats socials

opinió _ 16Josep Maria Vallès parla sobre el polític Lluís Recoder

Viure a Sant Cugat _ 42Entrevista a Ricard Garcia, fotoperiodista de guerra

Diari de Sant Cugat Divendres, 11 de gener del 20134 A Fons Actualitat

Avinguda Rius i Taulet Avinguda Rius i Taulet

Avinguda Torre B

lanca

Avi

ngud

a

Llu

ís

C

ompa

nys

Car

rer

Carrer Major

Carrer Castellví

R

ambl

a Can Mora R a m bla C

an M

ora

Carrer Francesc M

oragas

C. E

ndav

alla

da

C. S

abad

ell

C.

los

Cas

tille

jos

C. A

ymer

ich

C. Sant Domènec

C. Can Mates

Avinguda Catalunya

Carr

er

Mer

cè

Rod

ored

a

Av. A

nsel

m C

lavé

C. St. Ramón

Carrer Carme

C. Teatre

Carrer Balmes

Carrer M

ontserratC

arrer Ferran Romeu

Jaume Sàbat

Carrer Dos de Maig

Carrer Dos de Maig

C. Xerric

Carrer Rosselló

C. Sant Bonaventura

Carrer Safareigs

C. Hospital

C. Plana de l’Hospital

Rambla

delCeller

Rambladel Celler

Rambla Ribatallada

Carrer

SantJordi

Car

rer

Bor

rell

Car

rer

Bor

rell

Avinguda Cerdanyola

Passeig Torre B

lanca

Carrer de la Creu

Carrer Vallès

VallèsCarrer de la Torre

AvingudaPla del Vinyet

Avinguda

Carrer Pous

Carrer

Marto

rell

Car

rer V

illà

Pas

seig

San

t

Mag

í

Carrer Mina

Carrer Mina

C. E

nric

Gra

nado

s

C. Àngel Guimerà

Vall

dore

ix

PasseigFrancesc

Macià

Carrer Sant Antoni

Avinguda de Gràcia

C. Josefina Mascareñas

Pla del Vinyet

Carrer Elies Rogent

Carrer

Carrer Doctor Murillo

Carrer Sant Medir

C. Santiago

Rusiñol

C. Santa M

aria

Carrer Cèsar Martinell

CAPSANT CUGAT

MONESTIR

CASA DE CULTURA

POLICIA NACIONAL

HISENDA

CENTRE CULTURAL TEATRE - AUDITORI

ESADE

POLICIA LOCAL

BUS

TAXI

CORREUS, ARXIU MUNICIPAL

I JUTJAT DE PAU

ESTA

CIÓ

FG

C

BIBLIOTECAMUNICIPAL

CA

SA

L D

E J

OV

ES

TOR

RE

BLA

NC

A

AJUNTAMENT

MUSEUDE SANT CUGAT

ZONA ESPORTIVA MUNICIPAL

MERCATTORREBLANCA

MERCATPERE SAN

JUTJATDE PAU

SÍNDIC DE GREUGES

OTG

PlaçaBarcelona

PlaçaCan

Quitèria

Plaçade la Unió

Plaçadel Rei

PlaçaDoctorGaltés

Pl.Quatre

Cantons

Pl.Magí

Bartralot

PlaçaSant Pere

Plaça

Octavià

Plaça

Augusta

PlaçaPep

Ventura

PlaçaLluís Millet

Plaçadel Coll

Plaça delMil·lenari

Hort de l’Abat-

Jardins del Paga-li Joan

PlaçaCentre

Cultural

PlaçaRafael

Casanova

JardinsRamonBarnils

Plaça de la Vila

Jardins delMonestir

Comsum El lloguer i el retrocés del comerç local

El preu dels lloguers frena el comerç localCompetència Les franquícies i grans empreses guanyen pes entre els establiments de Sant Cugat perquè són els únics que es poden permetre pagar els elevats preus que hi ha, sobretot al principal eix comercial de la ciutat

7.000 €Carnisseria250 m2

5.000 €Local en traspàs100 m2

7.000 €Restaurant400 m2

3.600 €Restaurant100 m2

3.000 €Botiga de bijuteria 60 m2

800 €Fruiteria 40 m2

1.700 €Bar80 m2

Diari de Sant Cugat Divendres, 11 de gener del 2013 Actualitat A Fons 5

Avinguda Rius i Taulet Avinguda Rius i Taulet

Avinguda Torre B

lanca

Avi

ngud

a

Llu

ís

C

ompa

nys

Car

rer

Carrer Major

Carrer Castellví

R

ambl

a Can Mora R a m bla C

an M

ora

Carrer Francesc M

oragas

C. E

ndav

alla

da

C. S

abad

ell

C.

los

Cas

tille

jos

C. A

ymer

ich

C. Sant Domènec

C. Can Mates

Avinguda Catalunya

Carr

er

Mer

cè

Rod

ored

a

Av. A

nsel

m C

lavé

C. St. Ramón

Carrer Carme

C. Teatre

Carrer Balmes

Carrer M

ontserratC

arrer Ferran Romeu

Jaume Sàbat

Carrer Dos de Maig

Carrer Dos de Maig

C. Xerric

Carrer Rosselló

C. Sant Bonaventura

Carrer Safareigs

C. Hospital

C. Plana de l’Hospital

Rambla

delCeller

Rambladel Celler

Rambla Ribatallada

Carrer

SantJordi

Car

rer

Bor

rell

Car

rer

Bor

rell

Avinguda Cerdanyola

Passeig Torre B

lanca

Carrer de la Creu

Carrer Vallès

VallèsCarrer de la Torre

AvingudaPla del Vinyet

Avinguda

Carrer Pous

Carrer

Marto

rell

Car

rer V

illà

Pas

seig

San

t

Mag

í

Carrer Mina

Carrer Mina

C. E

nric

Gra

nado

s

C. Àngel Guimerà

Vall

dore

ix

PasseigFrancesc

Macià

Carrer Sant Antoni

Avinguda de Gràcia

C. Josefina Mascareñas

Pla del Vinyet

Carrer Elies Rogent

Carrer

Carrer Doctor Murillo

Carrer Sant Medir

C. Santiago

Rusiñol

C. Santa M

aria

Carrer Cèsar Martinell

CAPSANT CUGAT

MONESTIR

CASA DE CULTURA

POLICIA NACIONAL

HISENDA

CENTRE CULTURAL TEATRE - AUDITORI

ESADE

POLICIA LOCAL

BUS

TAXI

CORREUS, ARXIU MUNICIPAL

I JUTJAT DE PAU

ESTA

CIÓ

FG

C

BIBLIOTECAMUNICIPAL

CA

SA

L D

E J

OV

ES

TOR

RE

BLA

NC

A

AJUNTAMENT

MUSEUDE SANT CUGAT

ZONA ESPORTIVA MUNICIPAL

MERCATTORREBLANCA

MERCATPERE SAN

JUTJATDE PAU

SÍNDIC DE GREUGES

OTG

PlaçaBarcelona

PlaçaCan

Quitèria

Plaçade la Unió

Plaçadel Rei

PlaçaDoctorGaltés

Pl.Quatre

Cantons

Pl.Magí

Bartralot

PlaçaSant Pere

Plaça

Octavià

Plaça

Augusta

PlaçaPep

Ventura

PlaçaLluís Millet

Plaçadel Coll

Plaça delMil·lenari

Hort de l’Abat-

Jardins del Paga-li Joan

PlaçaCentre

Cultural

PlaçaRafael

Casanova

JardinsRamonBarnils

Plaça de la Vila

Jardins delMonestir

Treballem per pagar el lloguer i poca cosa més. Aquesta és la sensació de molts comerciants que veuen que amb la caigu-

da del consum i uns contractes d’ar-rendament signats abans que la crisi arribés, ara no els surten els núme-ros. Durant els darrers dos anys s’han renegociat molts contractes a petició dels botiguers i també han tancat molts establiments que no han resistit la pressió del moment. Alguns propietaris han cedit a les exigències del moment però d’altres mantenen el preu amb la idea que, tard o d’hora, algú acabarà posant-s’hi.

La zona més cara Els llocs més cars per tenir un local són la plaça d’Octavià, el carrer de Santa Maria i de Santiago Rusiñol. Passejant un cap de setmana per Sant Cugat és molt fàcil veure per-què aquests dos llocs són la joia de la corona. L’eix estació-Monestir és el més concorregut i el que més per-sones atrau.

La diferència de preus entre aquests dos carrers i els seus veïns pot arribar a ser de gairebé el tri-ple. Així, la Floristeria Moshi de 80 metres quadrats al carrer Major paga 1.600 euros al mes, mentre que la botiga de roba Jacadi amb les mateixes dimensions a Santia-go Rusiñol paga 4.700 euros estant a menys de 100 metres de distància. Un altre exemple és el nou Bar Res-taurant La Plaça que ha de pagar un lloguer de 7.000 euros al mes a la plaça d’Octavià mentre que el Res-taurant La porta de l’Àngel (tot i ser força més petit) té un lloguer que no arriba als 2.000 euros al carrer Major.

Aquests preus han fet que alguns comerços hagin de tancar o han pro-vocat la mobilitat interna. Locals com la botiga de fotos Zoom o la per-fumeria Elisabeth han canviat el carrer de Santa Maria i el carrer de Valldoreix per altres zones de la ciu-tat amb un preu més assequible.

Esforç constant

“Has de vendre molt per treure benefici d’un local que té un llo-guer de 4.000 euros al mes”, asse-gura la presidenta de Sant Cugat Comerç, Mayte Pérez. Segons ella, en un moment en què la demanada ha baixat però l’oferta es manté hau-ria de baixar el preu dels lloguers per tal que els negocis poguessin seguir subsistint. Un dels principals pro-blemes és que a l’eix comercial hi ha unes poques famílies que tenen fins a 5 locals a la zona més cara de la ciutat. Aquests grans propietaris no tenen pressa per col·locar l’establi-ment i prefereixen esperar (i seguir cobrant els altres lloguers) abans de fer rebaixes en el preu.

Segons el tinent d’alcalde de Territori i Comerç, Josep Romero, quan els propietaris dels locals fan un contracte de lloguer no pensen en el valor de la zona que pot tenir el fet que vingui un operador o un altre i miren molt més al curt termi-ni. Malgrat això, destaca el fet que últimament s’han creat noves zones comercials com la de la cantonada de la rambla del Celler i el carrer de Francesc Moragas. Romero admet que el centre és poc flexible quant a preus però pensa que s’ha d’aprofi-tar que hi ha altres zones on els llo-guers s’adapten més a la necessitat dels comerciants.

D’eix a zona comercial Un dels reptes de la ciutat en matèria de comerç és que la ciutadania vegi que no només hi ha dos carrers on anar a comprar. Tant els botiguers com l’Ajuntament veurien amb molt bons ulls que l’eix comercial anés més enllà del Monestir o que s’ampliés als carrers adjacents a les grans artèries comercials. D’aquesta manera, el valor del metre quadrat no seria diferent segons el carrer i el que ara és un eix comercial esde-vindria una autèntica zona comer-cial comparable a altres municipis de la comarca. //

Artur Ribera @arctur

Joan Ramon Armadàs redaccio@diaridesantcugat.cat @jrarmadas

1.300 €Bar100 m2

900 €Bar50 m2

La zona més cara de la ciutat entre 40 i 50 €/m2

Zona mitja de preus entre 20 i 30 €/m2

Carrers comercials més assequibles entre 10 i 20 €/m2

#RED

ACCI

Ó

Diari de Sant Cugat Divendres, 11 de gener del 20136 A Fons Actualitat

Comsum El lloguer i el retrocés del comerç local

JR Armadàs

Cal Sallent ha estat substituït per una cadena de roba interior #JR ARmADàs

Els preus dels lloguer a Sant Cugat s’han tornat un mur infranquejable per moltes persones amb iniciativa comercial. Cada vegada és més habi-tual veure com una botiga d’aquelles que diem “de tota la vida” ha d’abai-xar la persiana i el seu lloc l’ocupa una franquícia o un gran grup.

Un centre més impersonalAquesta tendència no és un fet aïllat. Moltes ciutats catalanes estan veient com els seus eixos comercials són poc a poc envaïts per marques fent que s’homogeneïtzin els carrers amb botigues de molts municipis. A Sant Cugat els carrers on més terreny han guanyat els grans grups han estat els més cèntrics i transitats. Així, llocs com el carrer de Santa Maria, el de Francesc Moragas i el de Santiago Rusiñol presenten un 50% de comer-ços “genuïns” mentre que l’altre mei-tat corresponen a empreses que tenen altres establiments a altres emplaça-

ments. Un dels casos més extrems és el del carrer de Rius i Taulet on, en gran part degut a la instal·lació d’entitats financeres, el comerç local representa un 40% dels locals oberts.

Per altra banda, també hi ha car-rers comercials on les botigues resis-teixen. La rambla del Celler, el carrer de Valldoreix i l’avinguda de Cerda-nyola en són alguns dels exemples més evidents. En aquestes tres artè-ries santcugatenques els botiguers locals representen el 60% o més dels locals oberts. També ha estat poca la penetració de les marques a les prin-cipals places de la ciutat. Ni la pla-ça d’Octavià, ni la de Barcelona, ni la d’en Coll, per posar tres exemples diferents, destaquen per haver acollit restauració o comerç de grans com-panyies. La tendència, però, no és favorable al comerç local i cada cop són més els agents externs que veuen Sant Cugat com una oportunitat. //

Les marques guanyen terreny al comerç tradicionalLa poca flexibilitat d’alguns propietaris fa que només els grans grups comercials puguin pagar els preus d’ara

del carrer de santiago Rusiñol i de santa maria estan ocupats per grups empresarials o franquícies

dels establiements50% L’opinió DELs comERciAnts

“canviant de local tinc menys facturació però, com que pago un lloguer més baix, tinc més beneficis. A més, l’espai és més gran i puc vendre més coses”

Àlex Anton Responsable de la botiga Racó de paper al carrer de Villà

“La nostra filosofia és estar a la vista i ens estimem més pagar un preu més car. Fa set setmanes que hem obert i de moment la resposta és bona”

Fèlix Corellapropietari de la carnisseria corella al carrer de Valldoreix

“He fet un estudi de mercat i he vist que pago gairebé el doble del que s’està pagant. Vivim per pagar el lloguer i no podem estalviar”

Marc MartíResponsable del bar-restaurant noops a la rambla del celler

“He arribat fa poc a sant cugat i he vist que el preu és més car que altres llocs i crec que és perquè aquí la gent té més poder adquisitiu”

Roger LópezResponsable de l’Ecobotiga al carrer major

DEcLARAcions El perquè dels preus a Sant Cugat

“Alguns botiguers han canviat de lloc dins la ciutat perquè no podien pagar el lloguer de la zona més cèntrica”

“molts comerciants de fora venen atrets per la marca sant cugat però no han fet un bon estudi de mercat i han d’acabar tancant”

“Els propietaris dels locals saben que els llogaran tard o d’hora i els costa baixar preus”

Mayte PérezPresidenta de Sant Cugat Comerç

“A l’eix estació-monestir, els preus han baixat entre un 20 i un 30% respecte al 2007”

“sant cugat ha aguantat millor la crisi que altres municipis”

“El més important és que les persianes estiguin aixecades i no hi hagi locals buits”

“molts comerciants són molt conservadors i no volen ampliar els seus negocis”

Josep RomeroTinent d’alcalde de Territori i Comerç

Diari de Sant Cugat Divendres, 11 de gener del 2013 Actualitat A Fons 7

La crisi ha fet baixar molt els preus dels locals comercials a Sant Cugat? Ferran Villòria (FV): A la zona més cara des de l’any 2007 fins ara el preu ha caigut una mitjana d’un 20 o 25%.Daniel Ruiz (DR): Quant a preus, seguim sent una ciutat de referència.

És més cara que altres ciutats? FV: El centre està en consonància amb l’eix comercial de Granollers, la rambla de Saba-dell i el millor carrer de Terrassa. Malgrat això, a la zona no tan premium ha baixat més el preu en comparació.

Això no anima el comerç? FV: Sí, però el problema és que moltes

grans marques no estan en un moment d’expansió i esperen.

Qui entra al mercat, doncs? FV: Les marques que tenien uns 10 o 15 locals que en el moment més car no podi-en entrar i ara sí que poden. També han entrat empreses que venen a preus més baixos.DR: Proliferen més les empreses que tenen com a target gent que gasta menys.

Això fa mal al comerç tradicional? DR: És totalment complementari i, fins i tot, en surt beneficiat perquè atrau més gent. Un exemple a Sant Cugat aquest Nadal ha estat la botiga de joguines Drim

que ha fet que molta gent s’hagi quedat a comprar a Sant Cugat i no hagi anat al cen-tre comercial o altres ciutats.

Cada cop veig menys comerç local? FV: És una tendència que no és única de Sant Cugat, està passant a tot arreu. Els està costant més aguantar la crisi i és cert que les marques resisteixen millor. Els car-rers comercials de Catalunya cada dia són més semblants. Entre els comerç tradici-onal, només aguanta el millor. A més, els propietaris dels locals volen seguretat i les marques els donen aquesta seguretat.

Cal ampliar l’eix comercial? FV: Seria ideal. Depèn de l’Ajuntament, de les marques i del mateix comprador. S’ha d’entendre que augmentar la zona comer-cial beneficia tothom. DR: Hem d’aprofitar la zona on hi ha hagut la vianantització ja que és per on es despla-ça la gent.

Què pot fer l’Ajuntament? FV: Facilitat al màxim l’establiment de nous comerços intentar que hi hagi locals més grans ja que ara mateix la mitjana d’es-pais és massa petita. Sant Cugat necessita motors i sense locals amb mides grans no hi ha motors.

Preveieu que el preu baixi encara més? FV: Estem ja a la part baixa. Hem tocat fons però el fons esta una mica inclinat. Enca-ra ens queda una petita baixada. Estem notant que moltes empreses que es volen instal·lar a Sant Cugat ho fan perquè surt al mapa.DR: Tenim la gran sort que la gent segueix volent venir aquí. La localització i el nivell adquisitiu són dos fets molt atractius i és un valor que hem d’aprofitar.

Hi ha molta rotació de comerços. Què ha de fer un botiguer per no fracassar a Sant Cugat? FV: La rotació és la mateixa que abans de la crisi. El que sí és cert és que hi ha més can-vis de llocs dins la mateixa ciutat perquè a Sant Cugat no hi ha terme mig. O funcio-na o no funciona i, si va bé, és fàcil que una botiga es passi d’un lloc petit a un de millor. A qui no li funciona se n’adonarà ràpid. La gent no perdona.

Sí que som durs a l’hora de jutjar... FV: Tenim el millor i el pitjor d’una ciutat petita. Les coses se saben de seguida tant per la part bona com per la part dolenta. La veu corre tant per explicar que un negoci està molt bé com per dir que no t’agrada. // JR Armadàs

“Els carrers comercials de Catalunya cada dia són més semblants”

ENTREVISTA Ferran Villòria i Daniel Ruiz, socis d’Àrea Retail

Comerciant La immobiliària especialitzada en comerç Àrea Retail porta molts anys buscant nous operadors perquè instal·lin els seus negocis a les zones comercials de Sant Cugat.

XIFRES

Radiografia dels locals comercials de la ciutat

són els que hi ha a Sant Cugat segons el darrer estudi oficial sobre aquest tema

locals buits 13%

són els que hi ha a l’av. de Cerdanyola, la rbla. del Celler o el carrer de Lluís Companys

de comerços locals60%

és el preu màxim d’un local de lloguer al Mira-sol Centre, gestionat per Promusa

euros per metre quadrat10

és el màxim que han baixat els locals comercials a Sant Cugat des del 2007

de disminució del preu30%

Diari de Sant Cugat Divendres, 11 de gener del 20138 Poble Les dades de padró

Sant Cugat ha engegat el nou any amb 86.344 habitants, 1.316 més que l’1 de gener del 2012, quan en el padró del municipi hi havien donades

d’alta 85.028 persones. Aquest augment es deu a la mitjana entre el número de defuncions, els naixements i l’arriba-da de nous residents. “L’augment ha estat progressiu i controlat en els dar-rers quatre anys, sobretot lligat a l’ex-pansió dels nous barris”, ha indicat pel que fa a l’increment d’habitants Susanna Pellicer, tinenta d’alcalde de Serveis a la Ciutadania. El perfil del santcugatenc el forma un home o

dona de 37 anys, amb estudis de nivell superior, que majoritàriament viuen en un nucli familiar compost per tres membres.

Sant Cugat continua registrant una taxa de natalitat per sobre de la mitja-na catalana. Segons les darrers dades de l’Idescat, les del 2011, mentre que a Catalunya el número de naixements per cada 1.000 persones era del 10,9, a Sant Cugat aquesta xifra va ser del 12,54 de recent nascuts per cada 1.000 habitants. Tot i l’alta taxa de natali-tat local de fa dos anys, hi van haver altres ciutats que la van superar en nombre de naixements com Terras-

sa, amb un índex del 13,56; Viladecans, amb 13,54; Girona, amb 12,99 i Mataró, amb un 12,91. El volum de dones en edat fèrtil de Sant Cugat ha fet que hi hagi l’actual nombre de naixements, ja que les dones de la generació del baby boom, nascudes entre els anys seixan-ta i setanta, estan arribant a la recta final de la seva vida fèrtil, fet pel qual, el nombre de naixements comença-rà a caure en els pròxims anys, sobre-tot si a aquest fenomen se li suma la continuïtat de la crisi. De fet, aquesta tendència s’ha observat en el munici-pi durant els darrers dos anys, ja que mentre que el 2011 van haver-hi 1.037

naixements, el 2012 va tancar amb un total de 912, dels quals, 461 van ser nens i 451 nenes.

Pel que fa al número de defunci-ons, la ciutat es manté entorn els 350 i els 420 morts anuals. Durant el 2012 hi van haver 342 decessos: 192 dones i 150 homes. El 2011, la xifra va ser de 437; el 2010, un total de 392 i el 2009 es van documentar 381 defuncions.

Encara més creixementEl regidor d’Urbanisme, Pere Casajo-ana, ha assegurat que la ciutat “està preparada per assumir encara més població”, ja que serveis bàsics com

Balanç La ciutat no deixa de sumar nous habitants

Sant Cugat estrena any amb 1.316 habitants mésRegistre El perfil tipus del santcugatenc el forma un home o dona de 37 anys i amb estudis de nivell superior Naixements La ciutat continua tenint una taxa de natalitat per sobre de la mitjana catalana

Dades de la població 2012

Sant Cugat és una de les ciutats de l’àrea metropolitana que continua creixent a un ritme de prop de 2.000 nous veïns cada any. L’augment es deu a la mitjana entre el número de defuncions, els naixements i l’arribada de nous residents atrets per les bones comunicacions, el concepte de ciutat familiar i la proximitat amb Barcelona.

ANY 2012El nombre de santcugatencs creix any rere any

HaBitaNtS

86.344En els darrers cinc anys, el gènere masculí ha augmentat en 3.229 homes més

HOMES

42.143El gènere femení és el més nombrós, amb un increment de 3.548 en els darrers cinc anys

DONES

44.201La ciutat té un índex de naixements per sobre la mitjana, de 12,54 per cada 1.000 habitants

NaiXEMENtS

912D’aquest total de decessos, fins a 192 van ser dones i els altres 150, homes

DEFUNCiONS

342#Font: AJUntAMEnt DE SAnt CUGAt

Càritas Sant Cugat, Casa Abacial, plaça de l’Om, 2, 93 674 29 07

CARITAS obre cada dia El Recer per acollir, donar menjar i, sobre-tot, donar suport humà a moltes persones de Sant Cugat que no tenen res

Necessitem800 persones

per ajudar800 famíliesTu en pots seruna, informa’t!

Amb el suport de:

Diari de Sant Cugat Divendres, 11 de gener del 2013 Poble 9

la neteja, els equipaments i els trans-ports podrien donar cobertura a un augment d’habitants. Casajoana ha argumentat que aquest creixement vindrà donat pel desenvolupament a curt i mig termini de barris com Can Mates o Volpelleres, i a llarg termini per la regeneració del teixit urbà, dels quals el sector de Can Mates o el Mer-cantic podrien ser “susceptibles” a acollir nous habitatges. //

NacioNalitats

994

bolivians

664

alemanys

860

francesos

525

anglesos

953

italians

575

marroquins

701

equatorians

399

paraguaians356

colombians298

peruans

La majoria dels nouvinguts provenen de la reagrupació familiar #aRtUR RiBERa

Entre el 2004 i el 2006 Sant Cugat va rebre el major nombre d’immigrants, sobretot de persones de fora de la Unió Europea (UE). Pellicer indica que aquesta tendència s’ha parat en sec arran la crisi. Encara que el munici-pi continua tenint nous residents de fora de la UE, aquests ho fan pel rea-grupament familiar. Per aquesta raó, l’any anterior, la Policia Local va eme-tre 66 informes d’adequació de l’ha-bitatge, un dels requisits necessaris per sol·licitar el reagrupament, que atorga la Generalitat. La dada que ha caigut en comparació al 2008, any en què més reagrupaments es van dema-nar. A més, la xifra de persones que van optar per retornar als seus paï-sos d’origen, segons fonts consisto-rials, no són significatives “tot i que

es hi ha casos, sobretot de retorn de part de la família”.

Vinguts de tot el mónPerò Sant Cugat no només ha rebut immigrants de fora de la UE, sinó també de dins de les fronteres euro-pees. La comunitat italiana és la més nombrosa, seguida de la francesa, l’alemanya, l’anglesa, l’holandesa (235) i la portuguesa (163). A més de la població pakistanesa (282) i la xine-sa (197). A banda, i segons el padró, hi ha un únic resident de països com Uzbekistan, Vietnam, Malàisia, Jor-dània, Iraq, Indonèsia, Aràbia Sau-dita, el Congo, Mauritània, Mauri-ci, Guinea Bissau, Gàmbia Etiòpia, Macedònia, Bòsnia i Hercegovina i Xipre. // M.S.M.

El flux migratori s’atura per la crisi

Mariona Sagalés redaccio@diaridesantcugat.cat @marionasagales

Diari de Sant Cugat Divendres, 11 de gener del 201310 Poble Actualitat

TradicióLa rua de Sant Antoni recorrerà la ciutat el 20 de gener

L’Hípica Sant Cugat La Pelleria serà el banderer de la cavalcada dels Tres Tombs, que aquest any finalitzarà a la plaça de Barcelona.

Sant Cugat es retrobarà amb el seu passat agrícola i vitivinícola el prò-xim diumenge 20 de gener durant la cavalcada de Sant Antoni Abat. La celebració, però, començarà el dijous 17 de gener amb la missa de Sant Antoni, que es farà a les nou del matí a l’església del Monestir. Una vegada finalitzada l’homilia es farà el tradicional esmorzar de pagès al restaurant La Bolera, en el qual par-ticiparan els abanderats d’aquest any Laura Durba, Toni Ramírez i Claret Fernández, de l’Hípica Sant Cugat La Pelleria, a més de repre-sentants polítics i membres de la Comissió de Festes de Sant Anto-ni Abat. Tres dies més tard, el diu-menge 20, arrencarà la rua dels Tres Tombs amb un esmorzar de pagès a les nou del matí al parc de Ramon Barnils. A les 11.00 hores començarà a sortir la cavalcada, que encapçalaran els tres banderers i la figura del sant i que passarà per la majoria dels carrers del centre de la ciutat, repartint caramels. Car-ros, carretes i carruatges tirats per burros, cavalls i muls, alguns d’ins-piració més antiga i d’altres més moderns, es podran veure durant aquesta sortida en què els genets tindran un paper destacat. A més, a les dotze del migdia i darrere del Monestir, a l’avinguda de Francesc Macià, el mossèn de la parroquià de Sant Pere d’Octavià, Blai Blanquer, beneirà tots els èquids de la caval-cada i els altres animals domèstics que els santcugatencs apropin fins aquest punt de la ciutat. Cap a les 13.15 hores, la comitiva arribarà a la plaça de Barcelona en un recor-regut dissenyat per la Comissió de Festes de Sant Antoni Abat i que finalitzarà davant la seu del vell con-sistori. // Redacció

SuccésExplota a Madrid una carta bomba segellada a la ciutat

Una carta amb explosius al seu inte-rior ha fet saltar les alarmes a una ofici-na de Correus de Madrid.

L’artefacte va explotar a les mans d’una treballadora mentre el mani-pulava, sense causar-li danys greus. La carta tenia el segell de Sant Cugat, però el destinatari era un sacerdot d’Alcobendas i com a remitent tenia l’arquebisbat i el carrer de Bailén de Madrid, número 8. Els fets van tenir lloc el dijous 3 de gener cap a un quart de deu, segons han informat fonts de la mateixa Policia de Madrid. L’equip d’agents especialitzats en la desacti-vació d’explosius (Tedax) van analit-zar el paquet, d’uns 30 centímetres de llargada, on hi van trobar restes de pólvora. // Redacció

TancamentLa rambla de Ribatallada sense cotxes per poda

Del 8 al 15 de gener, la rambla de Riba-tallada estarà tallada al trànsit, des de dos quarts de deu del matí i fins a les quatre de la tarda, per esporgar els arbres de la zona.

Durant aquest horari, ni els vianants ni els cotxes podran accedir a aquest important vial santcugatenc. A més, no hi podrà haver vehicles estacionats a cap dels costats del carrer durant tota la setmana. Els treballs s’estan fent dins d’aquest horari per minimitzar l’afec-tació sobre els alumnes que entre set-mana assisteixen a l’escola Santa Isa-bel. Tot i això, si els infants o els veïns han d’accedir a l’espai durant l’esporga aniran acompanyats d’un tècnic de la brigada municipal. A més, s’ha habili-tat un carril per als autobusos públics. En paral·lel, durant el matí del dilluns 7 de gener, es van podar els plàtans de la plaça de Barcelona. // Redacció

El 23 de desembre, la Guàrdia Civil va arrestar a la frontera espanyola amb el Marroc el santcugatenc Miquel Quin-tana per presumpte possessió de dro-ga. L’exmembre del gabinet d’alcal-dia de l’equip de Lluís Recoder va ser aturat a Ceuta per la policia quan tor-nava d’un viatge a Tànger per tenir amagat haixix al dipòsit de benzina del cotxe amb el qual havia fet el viat-ge. Quintana haurà d’estar fins al mes de març al Centre Penitenciari de Ceu-ta, quan se celebri el judici i s’aclareixi si els càrrecs que se li imputen resul-ten provats o no.

Segons va explicar la seva dona, Marta Ponsa, l’excandidat a alcalde pel partit independent Unió d’Inde-pendents per Sant Cugat i i excon-seller nacional de CDC va anar al Marroc el passat dia 17 de desem-bre en un viatge de negocis relacio-nat amb materials de construcció.

L’acompanyaven dos coneguts seus de nacionalitat marroquina amb els quals va començar el viatge anant amb dos cotxes.

Possible enganySegons explica Ponsa, ells l’haurien convençut per anar a Tànger a fer un estudi de mercat amb l’objectiu d’exportar productes per a compa-nyies constructores espanyoles. La seva esposa manté que quan va ser detingut, Quintana no tenia coneixe-ment de l’existència de droga al seu vehicle i assegura que la policia no li va deixar veure les substàncies per les quals se’l priva de llibertat. Per aquest motiu, el matrimoni sospita que els dos acompanyants amb els quals va viatjar podrien tenir algu-na cosa a veure amb l’aparició del haixix al seu cotxe. “Segons ens han explicat els nostres advocats, és una pràctica habitual el fet de col·locar droga en vehicles per passar la fron-tera amb vaixell”. Marta Ponsa ha afegit que actualment les dues perso-nes amb qui va viatjar Miquel Quin-tana es troben en llibertat a Rubí i Sant Cugat, ciutats en les quals resi-deixen. //

Arrest Haixix en el dipòsit

Miquel Quintana, detingut per portar droga

Quintana està al Centre Penitenciari de Ceuta a l’espera del judici. #ARXIU

El santcugatenc va ser aturat a Ceuta per la Guàrdia Civil quan tornava d’un viatge a Tànger

JR. Armadàs

Diari de Sant Cugat Divendres, 11 de gener del 2013 Actualitat Poble 11

JACk ReACheR16.00 - 19.00 - 22.00 h. Dj.: 22.00 hSeSSió golfa DiSSabte: 00.35 h

LoS miSeRAbLeS16.00 - 19.00 - 22.00 h. Dj.: 16.00 - 19.00 h

LA noChe máS oSCuRA16.00 - 19.00 - 22.00 h

eL hobbitDj. (3d): 22.00 h. Dv.-DS. (2d): 16.00 - 19.15 - 22.30 h. Dg.-Dc. (3d): 18.30 - 22.00 h

eL CinemADe CASA tevA

Periodismeterribas i villatoro, ponents en el nou cicle de la uneSCo

L’entitat Amics de la UNESCO inicia l’any tractant la comunicació en quatre ponències de destacats periodistes.

En aquest nou cicle, l’associació des-granarà la importància de la comuni-cació en un món globalitzat. Durant les jornades es revelaran aspectes com què és notícia i què opinió, el falsejat de les notícies i com distingir-les. Les ses-sions, obertes a tothom, ja han comen-çat, a les 19.00 hores, a l’Arxiu Nacio-nal de Catalunya el 9 de gener, amb Joan González. El 16 i 23 de gener serà el torn de Víctor Alexandre i Vicenç Villatoro. Tancarà el cicle Mònica Ter-ribas el 6 de febrer. // Redacció

DecésSant Cugat acomiada Rosa vila i Xercavins

El Monestir va quedar petit el diven-dres 4 de gener per retre l’últim adéu a la santcugatenca Rosa Vila i Xercavins, que va morir el 3 de gener, amb 88 anys.

Nombroses persones d’entitats i associacions van omplir l’església del Monestir per acomiadar Rosa Vila i Xercavins. Una persona que molts van recordar com una dona lluitado-ra i implicada amb Sant Cugat. Vila va ser una de les fundadores dels Bas-toners i va col·laborar en diferents activitats com la Cavalcada dels Reis o amb la Penya Regalèssia, d’on en formava part el seu marit, Josep Pros, mort fa sis anys. // Redacció

CampanyaL’institut oftalmològic tres torres informa de malalties oculars Fins aquest divendres 11 de gener l’Institut Oftalmològic Tres Tor-res (IOTT) ha instal·lat una unitat mòbil a la plaça d’Octavià per infor-mar sobre el glaucoma i la degene-ració macular, dues malalties ocu-lars. Durant aquesta setmana els professionals de la campanya han rebut la visita del regidor de Ser-veis Socials i Sanitat, Raül Grangé.

intimidacióAtracada una parafarmàcia a punta de navalla Cap a les 14.00 hores del dimarts 8 de gener un individu va atracar la parafarmàcia ubicada a la cantona-da del carrer de Villà amb el carrer de Valldoreix, d’on es va emportar els diners de la caixa. Segons fonts dels Mossos d’Esquadra, hauri-en estat dues les persones que van participar en aquest robatori en el qual van amenaçar les dependen-tes i els clients de l’establiment amb una navalla perquè els donessin els diners de la caixa.

120intercanvis és el que es va aconseguir en la primera edició del Mercat d’Intercanvi, de la iniciativa Tots Implicats.

Xifra

la PiUlaDa@IgnasiBeaSegui. (regidor de la CUP)Ara mateix davant de

La Caixa amb la @PAHSantCu-gat i @ArranStCugat Prou des-nonaments! #SantCugat.

XerradaÚltima nit temàtica sobre “europa: quina europa?”18 De gener, a la caSa De cUltUra

A les 20.00 hores arrencarà la darrera taula rodona críti-

ca sobre Europa de la Universitat Internacional de la Pau (Unipau). En aquesta ocasió s’analitzaran els llibres d’Anthony Giddens, Europa en la era global i d’H.M. Enszenber-ger, El gentil monstruo de Bruselas.

FA 20 AnYS 17/01/1993

Sant Cugat perd l’escultor Xavi AgrazLa ciutat perd l’artista del ciment Xavi Agraz. Nascut el 1943 i fill del Matarile, es dedi-cava fer reproduccions d’escultura romànica. Agraz, especialitzat en restauració, va col·laborar amb Pep Codó en les escultures que hi ha davant del Centre Cultural.

Diari de Sant Cugat Divendres, 11 de gener del 201312 Poble La Cavalcada en imatges

Els Reis Mags omplen els carrers de caramels i il·lusions

1

2

3

4

Poble 13SECCIÓ PATROCINADA PER:

Cita multitudinària Com sempre, milers de santcugatencs es van bolcar en aquesta cita màgica. Comitiva Al centre, les tres carrosses dels Reis Mags i la de l’estrella que els guiava van estar acompanyades de 19 carruatges que van participar en el concurs. Premis A banda del primer premi per Pim, Pam, Pum, el segon va ser per a la Creu Roja, el tercer per als Bastoners de Sant Cugat i el quart per a Jardinarium.

20èANIVERSARI

En aquests 20 anys volem

agrair-vos la confiança

demostradaen el nostre equip de professionals.

Sempre estem en evolució per

poder continuar oferint-vos la

professionalitat que ens

caracteritza.

C/ Sant Jordi, 37, Sant Cugat

93 589 43 44

Horari:Dl. a dv., de 8 a 21.30 h

Ds., de 8 a 13.30 h

Centre SanitariCan Mora

a l’esPera de les CartesLa Cavalcada va finalitzar a la plaça de Barce-lona, on els Reis Mags van recollir les cartes dels infants. Com ja marca la tradició, els tres Reis van arribar amb helicòpter al parc de l’Arborètum, on l’alcaldessa, Mercè Conesa, els va donar la benvinguda. AMANDA BERNAL

1. Fins a 14 carrosses a ValldoreixEls Reis Mags van finalitzar amb una xocolatada. A més, es va fer la Cavalcada per a Tothom 2. Màgia a les PlanesA les Planes, els Reis van arribar a cavall enmig d’una una calorosa rebuda veïnal3. arribada amb tren a la FlorestaUnes 600 persones van acompanyar la comitiva reial formada per 18 carrosses 4. la del Centre sanitari Can MoraUna de les carrosses participants 5. Carrossa guanyadoraLa proposta amb què l’entitat Pim, Pam, Pum es va endur el primer premi al concurs de carrosses 6. a Mira-sol, amb helicòpterAcompanyats de 18 carrosses, Ses Majestats van repartir 700 quilos de caramels 7. el vehicle del Medir i el CugatCom sempre, els dos personatges del TOT Sant Cugat van participar en la cavalcada

6

7

5

Amanda Bernal amandabernalperez@gmail.com

Diari de Sant Cugat Divendres, 11 de gener del 201314 Ciutat Actualitat

Entrevista

Què us va motivar a entrar a C’s? José Manuel Villegas (JMV): La sen-sació d’orfandat. Jo provinc d’afili-ació i vot del Partit Socialista i quan van arribar a la Generalitat vaig veure com actuaven de la mateixa manera que els nacionalistes. José Maria Espejo (JME): Jo mai havia estat en un altre partit i vaig sentir que Ciutadans era l’únic par-tit que no representava el naciona-lisme, tenint en compte que les polí-tiques del PP no són aquelles en les que crec.

C’s és d’esquerres o de dretes? JME: Aquesta pregunta ja s’ha con-testat diverses vegades. Venim d’una tradició de liberalisme pro-gressista i socialisme democràtic. En l’eix dreta-esquerra estaríem emmarcats en el centre esquerra.

Què us diferencia del PSC i el PP? JMV: Hi ha una diferència essencial i és que nosaltres pensem que l’ac-tual sistema de partits ha quedat obsolet. Després també ens diferen-cia, sobretot del PSC, la discrepàn-cia amb les polítiques nacionalis-

tes que han aplicat. El PP també ha pactat amb els nacionalistes quan els han fet falta els seus vots.

A què atribuïu l’ascens electoral del vostre partit? JME: El discurs nacionalista no ha fet més que augmentar fins a mani-festar que el que pretenen és sal-tar-se la llei i jo crec que la gent ha vist que s’ha arribat a un punt inac-ceptable.JMV: Davant el nou independentis-me de CiU, nosaltres no tenim ambi-güitats. També ha influït el cansa-ment que dèiem abans dels partits tradicionals. Proposem alternatives diferents.

Malgrat tot el suport al sobiranisme, aquest ha sortit reforçat...JMV: Des del meu punt de vista no ha augmentat. CiU i ERC tenen un diputat menys i la CUP ha substitu-ït Solidaritat. El que sí que ha aug-mentat és la claredat del missat-ge de CiU, cosa que els ha fet perdre diputats. Estem preocupats pel fet que hi hagi nous posicionaments independentistes a Catalunya, però

és lògic que avanci si s’hi dediquen recursos econòmics, es paguen mit-jans de comunicació públics, es compren mitjans privats a través de subvencions o es controla el missat-ge en educació. Amb tots això és sor-prenent que no avanci més.

Els agrada el projecte de reforma edu-cativa del PP espanyol? JME: Nosaltres tenim el nostre propi model d’escola trilingüe. 40% en cata-là, 40% en castellà i 20% en anglès.

Immersió lingüística no, doncs... JME: Tal com està ara, per des-comptat que no. El que volem és que es compleixin les sentències que ja estableixen que el castellà ha de ser una llengua vehicular dins el siste-ma educatiu. En això, el projecte de reforma ens sembla bé, però no de la manera com el ministeri ho està tirant endavant.

Estan ja treballant per fer campanya pel no en una consulta sobiranista? JME: La consulta tal com s’està plantejant no es pot fer. Una consul-ta només pot ser dins el marc de la

En alça. Ciutadans ha experimentat un creixement considerable en les darreres eleccions al Parlament de Catalunya passant de 3 a 9 diputats en 2 anys. Dos d’aquests nous representats de la ciutadania pertanyen a l’agrupació del partit a Sant Cugat, que compta amb més de 40 membres.

“Espanya no ens roba perquè un no es pot robar a si mateix”

“Pels que no volem la independència, la consulta no és cap prioritat”

“Nosaltres tenim el nostre propi model d’escola trilingüe. 40% en català, 40% en castellà i 20% en anglès”

“És lògic que avanci el sobiranisme si s’hi dediquen recursos i es controla el missatge en educació”

José Manuel Villegas i José María EspejoDiputats santcugatencs de Ciutadans

Diari de Sant Cugat Divendres, 11 de gener del 2013 Actualitat Ciutat 15

constitució i avui en dia les Corts no l’aprovarien. No estem preparant res perquè és un projecte fora del marc legal.

I si s’acordés amb Madrid? JMV: Si els dipositaris de la sobira-nia que són les Corts ho aprovessin, s’hauria d’acceptar i hi participa-ríem, però no participarem en cap consulta il·legal. Pels que no volem la independència, la consulta no és cap prioritat.

Quines són les seves prioritats? JMV: Seguir treballant units amb la resta d’espanyols, la regenera-ció política i superar la crisi econò-mica amb receptes diferents que les que hi ha ara. Això vol dir posar les retallades allà on s’han de posar i no només en benestar social.

Espanya ens roba? JME: Espanya no ens roba perquè un no es pot robar a si mateix. Formem part d’Espanya i com a part d’aquest mateix estat que administra els mateixos recursos públics no pot haver-hi robatoris entre nosaltres.

Els sembla just l’actual sistema de finançament de Catalunya? JME: És un sistema pactat entre la Generalitat i l’Estat i, per tant, és legal. Tot sistema s’ha d’ajustar a la realitat de cada situació i ara la crisi pot haver provocat que hi hagi coses que puguin ser tocades.

Però els agrada o no? JMV: No ens agrada per complicat i perquè no es compleix. A finals del 2013 toca revisar-lo i nosaltres ja tenim un sistema pensat més sen-zill i més transparent que inclou la publicació de les balances fiscals.

El seu repte ara és créixer en repre-sentació als municipis? JMV: El nostre repte és créixer. A les darreres municipals els resul-tats no van ser bons i tenim poca presència. Ara hem de portar l’èxit del Parlament als municipis. Tenim dos any per preparar-ho i aspirem a fer un salt important . //

ContinuïtatSubirà, Martorell i Fortuny repeteixen en el Govern

Marta Subirà continua en el càrrec de directora general de Polítiques Ambien-tals, Xavier Martorell canvia la direcció d’Anàlisi i Prospectiva per la d’Instituci-ons Penitenciàries i Carmela Fortuny segueix al capdavant de l’Institut Cata-là d’Assistència i Serveis Socials (ICASS)

Martorell ocupa actualment la pre-sidència local de CDC, càrrec que combinarà amb les noves tasques al Govern. Martorell ha explicat que el conseller de Justícia, Germà Gordó, li va oferir el càrrec, el qual encara amb molta il·lusió i ganes. “És una competència que no m’és aliena”, ha afegit Martorell. Fortuny ha indi-cat que en la repetició del seu càrrec les prioritats són “mantenir serveis socials d’atenció i lluitar contra la pobresa i promoure la Llei catalana de promoció de l’autonomia perso-nal i atenció a la dependència”. De la seva banda, Subirà ha valorat la seva continuïtat al capdavant de Polítiques Ambientals i ha agraït la confiança dipositada pel nou con-seller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vilà. Subirà ha dit que la pas-sada legislatura va ser molt curta i que van quedar projectes a mitges; en aquest sentit, ha dit que hi hau-rà una continuïtat i que les políti-ques ambientals són una prioritat. Els objectius que s’ha marcat Subi-rà, en aquesta nova etapa, són man-tenir el diàleg amb les entitats del tercer sector ambiental, promou-re l’economia verda, lluitar contra el canvi climàtic i treballar per a la integració de l’evolució ambiental en els plans i programes, per exem-ple, en els temes d’urbanisme. Subi-rà, llicenciada en Dret, havia estat sempre al costat de l’exalcalde Lluís Recoder com a regidora de l’Ajunta-ment durant 12 anys, capitanejant l’àrea de Medi Ambient a l’Ajunta-ment. Martorell, també llicenciat en Dret, va ser regidor de Seguretat Ciutadana a Sant Cugat. // À. Guinó i JR. Armadàs

InfraestructuresEl projecte del Quart Cinturó, més aturat que mai

Les obres del Quart Cinturó per unir el Penedès i el Baix Llobregat amb els vallesos han quedat aturades amb la congelació dels pressupostos dedicats a aquesta infraestructura que ha apro-vat el Ministeri de Foment. Només es destinarà una partida de 3,8 milions d’eu-ros al tram entre Olesa i Viladecavalls, aturada el 2010.

Aquesta autovia, que es coneix com la B-40, hauria de tenir 47 quilòmetres de llargada però, amb dos dels seus trams oberts des de fa dos anys i mig, només estan construïts sis quilòmetres que uneixen Abrera amb Olesa i Vilade-cavalls amb Terrassa. La previsió pel tram entre Olesa i Viladecavalls s’ha-via d’enllestir el 2015, però amb els 3,8 milions d’euros que s’hi destinaran aquest any, no acabaran fins al 2017. No passa el mateix amb el tram de Ter-rassa a Granollers, encara pendent d’estudi per unir amb l’AP-7 i la C-60 la Roca del Vallès. La construcció de la ronda del Vallès es va projectar el 1966 per fomentar el creixement eco-nòmic i industrial d’aquestes comar-ques. // Redacció

MocióLa CUP vol declarar Sant Cugat territori català lliure i sobirà

La CUP local portarà al ple municipal, del 21 de gener, una moció per dema-nar que es declari “moralment, Sant Cugat territori català lliure i sobirà”, com va dir Ignasi Bea, regidor de la CUP, en roda de premsa aquest 8 de gener.

Una moció redactada amb ERC i que “no es va presentar al ple del mes de novembre, perquè per la proximitat de les eleccions al Parlament podia semblar una moció electoralista”, segons Bea. La CUP i ERC defensen la moció per “la gravíssima situació econòmica”.// C. Caballé

Joan Ramon Armadàs jr.armadas@premsalocal.com @JRArmadas

Diari de Sant Cugat Divendres, 11 de gener del 201316 Opinió i debat 16 Opinió i debat

Em vaig quedar de pedra quan vaig lle-gir a La Vanguardia la notícia de la seva retirada com a conseller del Govern de Catalunya i, per tant, de la primera línia política. Encara em va sorprendre més el fet que a l’hora de comentar la notícia amb familiars, amics i cone-guts, la majoria em van dir: “Si això

estava cantat!”. Fins i tot, la majoria d’aquests “experts” ja tenien diferents teories que justifica-ven la decisió del polític santcugatenc... Vaig pen-sar que potser sóc jo que, tot i portar més de vint anys a l’ofici periodístic, no tinc cap mena d’ol-facte. Aleshores vaig fer a l’inrevés i vaig inten-tar muntar la meva teoria a partir de l’anunci de la seva semiretirada política. I dic “semi” perquè va néixer polític i morirà polític, per molt lluny que estigui de la primera línia.

M’agradaria pensar que tot plegat està pactat i que Artur Mas i Lluís Recoder han parlat abasta-ment abans de fer pública aquesta decisió, i que l’exacalde i exconseller serà el recanvi del pre-sident quan sigui el moment oportú. Però dub-to molt que existeixi cap pacte d’aquesta magni-tud. També podria ser que tot plegat sigui una estratègia per quedar-se al marge del complex procés públic de transició nacional i de més reta-llades socials, per tornar en el moment més idoni amb l’objectiu de liderar el partit i, potser, el nos-tre país. Encara ho crec menys! Mai ha posat el seu interès polític i personal per davant de res, a diferència d’altres que primen la seva trajectòria política abans de l’interès general del seu partit o del seu país.

Els polítics mai fan públiques les veritables raons que afecten la seva trajectòria. I diuen allò que tot plegat obeeix a “raons o motius personals”. Malament, vol dir que un tercer els barra el pas o bé que ells mateixos se’l barren per altres raons...

Crec que Recoder sí que fa un pas enre-re per motius personals. I estic convençut que li haurà costat molt prendre i madurar la decisió de plegar perquè per a ell ser conse-ller del Govern de Catalunya haurà estat tot un honor. I dos anys dirigint una de les car-teres més potents del Govern (això sí, sen-se massa recursos), li hauran estat poc. M’agradaria pensar que no ha plegat per evitar les presumptes travetes i enveges d’un sector pro-per al president Mas que el veu més com un “ene-mic” que com un actiu important i, per tant, com un gran aliat de present i futur. No descobreixo res si dic que Recoder porta tota una vida dedi-

cada intensament a la vida pública: va ser dipu-tat a Madrid, diputat al Parlament de Catalunya, alcalde de Sant Cugat, vicepresident de la Dipu-tació i conseller aquests darrers dos anys, i tam-bé ha fet un ampli recorregut en el si del seu par-tit. I és un polític vocacional, disciplinat i honest i quan exerceix un càrrec ho fa fins al final i dedi-cant les hores i els dies que faci falta. I, sinó, que ho preguntin a la seva dona i les seves filles!

Li ha passat una mica com al Pep Guardiola, amb la gran diferència que el primer va estar quatre anys al servei del Barça i amb una remuneració milionària i el segon ha estat més de 30 anys al servei de Catalunya amb un sou normal. Recoder també s’ha buidat, i necessita temps per carre-gar bateries. A més, en política hi ha un verb que no es conjuga massa sovint: “regenerar”. I Reco-der l’ha conjugat just en el moment més àlgid de la seva carrera.

En qualsevol cas, Lluís Recoder pot ser el que es proposi en el futur. La seva trajectòria i el seu indubtable compromís amb el servei públic l’avalen. Però tinc la sensació que, de la matei-xa manera que en Guardiola no tornarà a entrenar el vestidor del primer equip del Bar-ça, tampoc tornarem a veure Recoder a pri-meríssima línia política. I espero que em falli de nou el meu olfacte periodístic i, per tant, m’equivoqui. //

#Eli

sabE

t v

allh

on

rat

Josep Maria Vallès. Periodista

lluís recoderPot ser el que es proposi en el futur. La seva trajectòria i el seu indubtable compromís amb el servei públic l’avalen

“M’agradaria pensar que no ha plegat per evitar les presumptes travetes d’un sector proper al president Mas que el veu més com un “enemic” que com un actiu important i com un gran aliat de present i futur”

@josepmvalles

Diari de Sant Cugat Divendres, 11 de gener del 2013 Opinió i debat 17 Opinió i debat 17

Un cop publicat el darrer Infor-me d’Impacte sobre la Violèn-cia contra les Dones, sabem que l’any 2011 es van registrar a Sant Cugat 106 casos de violèn-cia de gènere. I per les dades que hi ha, sembla que l’infor·me del 2012, quan arribi, no

serà gaire diferent. Per altra banda, el perfil de la víctima ens parla d’una dona que oscil·la entre els 24 i els 44 anys d’edat, amb fills al seu càrrec i amb feina remunerada. Hi predo·minen les dones d’altres nacionalitats, tot i que també n’hi ha de catalanes, i, en la majo·ria dels casos, el maltractador és la parella. Allò que l’informe no pot dir, com és lògic, és el nombre de dones que són víctimes de mal·tractaments i que, per raons diverses, però sobretot per por, no gosen denunciar·ho. Però aquestes dones existeixen i són moltíssimes, i això ens hauria d’amoïnar perquè es tracta d’una xacra social extremament greu.

A Sant Cugat ja fa anys que l’Ajuntament, a través de la Regidoria d’Igualtat, dóna un trac·te preferent a aquesta qüestió i té un telè·fon específic d’atenció a la dona (93 565 70 00), a banda dels serveis socials que orienten, donen suport i ofereixen atenció psicològica i assessorament jurídic. De fet, aquests ser·veis són una bona mostra de les tasques que assumeixen els ajuntaments com a adminis·tració més propera al ciutadà. Tanmateix, tot això està en perill per culpa del nou pla del govern espanyol que pretén rebaixar compe·tències i serveis als governs municipals per traspassar·los a les diputacions, cosa que sig·nificaria un cost afegit i una pèrdua del valor de proximitat. El govern espanyol, per ama·gar les gravíssimes conseqüències dels seus pressupostos en obres grotesques i totalment desaprovades per la Unió Europea, com ara

la construcció d’aeroports fantasma i de líni·es de tren d’alta velocitat sense passatgers, ha optat per culpar els ajuntaments i conver·tir·los en el boc expiatori de tot plegat. L’ex·cusa consisteix a dir que només podran tenir competències i serveis si el finançament els ho permet. Però, és clar, com que les retalla·des del govern espanyol escanyen la societat i fan que el nombre de persones necessitades que acudeixen als serveis socials municipals no pari de créixer, també creix la despesa dels consistoris que les han d’atendre.

Una eina molt positiva que l’Ajuntament de Sant Cugat té a l’abast de tothom és la Guia de recursos per lluitar contra la violència de gènere. Es tracta d’un llibret de 23 pàgines dividit en tres apartats: informació sobre vio·lència masclista, com detectar·la i com actu·ar·hi en contra. Exemples de violència psi·cològica serien un control telefònic, gelo·sia, sospites o bromes feridores. I en el cas de la violència física, a més dels cops, també ho serien l’assetjament o el tancament a casa. Pel que fa a la violència sexual, cal incloure·hi les relacions contra la pròpia voluntat o el contagi deliberat d’infeccions o malalties. I per últim, en l’àmbit de la violència social i econòmica, hi trobem la humiliació pública o el control dels recursos familiars.

Com veiem, es tracta d’una guia que, a més d’indicar-nos com detectar que una dona o un infant són víctimes de maltractaments, tam·bé ens informa de com identificar un mal·tractador. Pensem que la violència de gène·re no és cap cosa inevitable. La violència de gènere pot ser eradicada si interioritzem que tota convivència es fonamenta en el respec·te mutu, un respecte mutu que passa per un repartiment igualitari de responsabilitats i per un reconeixement de la llibertat de l’al·tre. //

Cada dilluns es repeteix el mateix ritual. La botiga està a les fosques, però la porta està oberta. Al fons hi ha els llums del taller oberts i allà ens espera la Laura, a punt per a una nova classe. Amb mol·ta paciència i en poques setma·nes ens ha ensenyat a utilitzar la

serra, els llimatons i les alicates. Hem après a soldar, a esmerilar i a donar forma als metalls. Però el millor de tot és que durant dues hores i mitja, cada dilluns, les alumnes que assistim a aquest curs de joieria deixem enrere l’estrès i les preocupacions i ens concentrem única·ment a fer una joia. La nostra joia. Pot semblar que fer unes arracades, o un anell, o un pen·joll no és gran cosa. Però fer una creació amb les teves pròpies mans és immensament grati·ficant. Diria que és, fins i tot, terapèutic. Estàs tan concentrat a donar forma a allò que et sug·gereix la imaginació, que la resta del món desa·pareix. Només estàs tu i aquell tros de metall o de plata que després transformaràs i lluiràs

amb orgull explicant que és obra teva. És igual que no hagi quedat perfecte. És la “teva” joia i això no té preu. Aquest curs de joieria el fem a D Terra Gallery·Workshop, però també s’or·ganitzen tallers a l’Ateneu, a la Casa de Cultu·ra, a l’EMD Valldoreix i al Casal de les Planes. I si no us agrada la joieria, a Sant Cugat també es pot aprendre escultura, pintura, ceràmica o restauració de mobles. Es poden fer tallers de costura i de patchwork. Fins i tot, hi ha classes d’scrapbooking. La qüestió és crear. Fer algu·na cosa amb les mans. Utilitzar la imaginació en un àmbit diferent del laboral i fer·ho sense presses, simplement gaudint del procés. Podrí·eu fer·ho a casa, de manera autodidacta, però compartir amb la resta d’alumnes tot el procés de creació és molt més divertit. Si voleu estar ben informats sobre els diferents tallers que hi ha a la nostra ciutat, us recomano que feu un cop d’ull a www.activitatssantcugat.com. Albert Einstein deia que la imaginació és més important que el coneixement. Tots en tenim. Deixeu·la volar. //

Marta CailàPeriodista

Anells contra l’estrès

@marta_caila

Víctor AlexandreEscriptor

Dones en situació de violència

Sabem que l’any 2011 es van registrar a Sant Cugat 106 casos de violència de gènere

@valex_cat

Diari de Sant Cugat Divendres, 11 de gener del 201318 Opinió i debat

“La lluita de classes existeix i l’estem guanyant”. És una frase de fa dos anys de War-ren Buffet, la quarta fortu-na mundial. Efectivament, els rics i, especialment, els molt rics, estan guanyant la batalla de la crisi. Entre

les quaranta majors fortunes del món, durant el 2012 només una ha perdut patrimoni, totes les altres n’han guanyat, fins assolir-ne un con-junt que quasi dobla el PIB espanyol. Un escàn-dol material i moral, sens dubte.

Aquí, mentre el barri barceloní de Pedralbes el 2008 multiplicava per quatre la renda famili-ar del barri de Can Peguera, el més pobre, el 2011 el multiplicava per vuit, el doble. La majoria dels mortals ens veiem condemnats a la reces-sió econòmica, aquest objectiu que de forma impúdica i insensata persegueix la major part dels dirigents europeus. I què en podem espe-rar els santcugatencs. Francament, poca cosa; malgrat que a molts la crisi encara no els ha fet trontollar la bombolla de cristall en la qual vivim, o ens pensem que vivim, des de fa anys. D’antuvi, haurem d’assumir que dutxar-nos, veure’ns-hi o anar a Barcelona, ens sortirà bas-tant més car. La T-10 es torna a pujar i ningú ja no té pebrots de tornar a parlar de ficar-nos en la zona 1.

Pel que fa a l’aigua, la segona pujada en menys d’un any. Segons em diuen, durant aquest perí-ode haurà pujat un 30%. L’estudi del rebut de l’aigua és una de les coses més fascinants que hom es pot plantejar en aquesta vida. Havia proposat dutxar-me cada dos dies, però he arri-bat a la conclusió que hauria de fer més ren-tadores; per aquesta banda no hi ha solució, doncs. I què podem esperar de la nostra admi-nistració local. Si he de ser franc, a aquestes altures ja no en tinc ni idea. Ens anuncien una

reforma de la llei local espanyola, però se’ns diu que a Catalunya no ens afectarà perquè en farem una de pròpia. El que no sé és què dirà aquesta. Agafarem el toro del minifundisme local català per les banyes i plantejarem una racionalització del nostre entramat institucio-nal, del qual hom ja no sap exactament quants nivells té (i permeteu-me la broma: espero que si això de la independència arriba a ser una realitat, no ens tornin a instaurar els comtats, encara que sigui sense comtes).

Pel que fa a l’EMD de Valldoreix, sembla que no hi haurà novetats; estaria bé, però, que el futur conveni econòmic amb l’Ajuntament aportés un cert aireig intel·lectual. De l’acció concreta de l’Ajuntament quasi n’espero menys que dels Reis Mags i ja és dir, perquè fa anys que no em porten ni carbó. Les inversions sota mínims, per dir-ho de forma generosa. En aquest sen-tit sóc tan modest, que només espero el condici-onament definitiu del Celler Cooperatiu i l’ar-ranjament, si és possible també definitiu i amb cara i ulls, del carrer Major.

Pel que fa al pressupost ordinari, aquell que s’encarrega de mantenir presentable aques-ta ciutat tan cara que hem fet entre tots, em fa tremolar la retallada anunciada a les subven-cions d’entitats i associacions de tot tipus. Ja sé que un grup municipal va plantejar la seva supressió, o quasi, però aquest suport eco-nòmic és imprescindible. Moltes entitats el reverteixen amb escreix a la ciutadania. Si, resultat de tot plegat, la vida social i cultural se’ns va morint, després no repetim allò tan nostrat que Catalunya té una societat civil molt viva. Vull acabar fent meva el que m’ha semblat és una opinió unànime dels grups municipals, que l’Ajuntament s’ha de centrar en les polítiques socials. Que quan Càritas ens presenti l’informe del 2013, aquest no sigui gaire pitjor que el del 2012.//

M’agrada la Cavalcada de Reis. L’emoció de l’es-pera al parc de l’Arborè-tum. L’alegria dels nens quan veuen l’helicòp-ter sobrevolar la multi-tud. Els crits quan, un cop aterrats, els Reis

saluden des de la porta del seu vehicle. Els esfor-ços dels més petits per aconseguir uns moments d’atenció per part del seu mag preferit, donar-li la mà i fer-li entrega de la carta que conté els seus desitjos per la nit que s’acosta. L’espera de les carrosses. La competició amigable per fer-se amb més caramels que ningú. La constatació que els Reis arrosseguen remolcs plens de jogui-nes. El gaudi d’aquelles hores en què els nens es porten millor que tot l’any. Sopar ràpid i a dor-mir, “que si vinguessin els Reis i ens trobessin desperts marxarien sense deixar regals”. La pre-paració il·lusionada del refrigeri pels mags, pat-ges i camells. El son relaxat i feliç, tot esperant el matí més excitant de l’any. M’agrada, a més a

més, assistir a la cavalcada a Sant Cugat. Ho fem cada any. Nens, pares i avis. Sempre ens ha sem-blat que té més caliu. Sempre hi trobem amics i coneguts. Mai ha estat la més gran, ni la més luxosa, ni la més espectacular, però és la cavalca-da de casa nostra. Aquest any, però, m’ha dece-but. M’ha semblat pobra. Massa austera. Massa “retallada”. Gairebé no es van llançar caramels, almenys, al tram inicial, que és on anem cada any. Molt poques carrosses i llum. Molt curta. Amb poc sentiment. Amb poca il·lusió. La Cavalcada de Reis és una festa per als més petits. Per això cal fer un esforç conjunt per oblidar altres desgràci-es i concentrar-nos en l’objectiu principal. La feli-citat dels nens. Normalment modulada per la pro-ximitat dels mags i pel volum de caramels. Res massa car. En la gestió d’empreses, municipis, comunitats i països, és ben comú trobar dirigents que perden fàcilment el focus. Que equivoquen els objectius principals. Que prioritzen de mane-ra equivocada. I en moments com l’actual, d’espe-cial gravetat, és fonamental encertar en la identi-ficació del que és més important. //

Joan AlzinaEmpresari

Cavalcadade Reis

JAlsina@AccesoCP.com

2013: no serà millor

Al 2008, Pedralbes multiplicava per quatre la renda familiar del barri de Can Peguera, al 2011 el multiplicava per vuit, el doble

Jordi CasasHistoriador

jordicasasroca@movistar.es

Diari de Sant Cugat Divendres, 11 de gener del 2013 Opinió i debat 19

Vinyeta Teixi

Fins al 1960, vivia al llindar de Gràcia al 2n, i al 3r, els Espriu. En Josep, met·ge, fundà Assistència Sanitària Col·legial i en Salvador, poeta. Anys de veïns. Introvertit, meticulós, bon·dadós i atent. El meu germà Nar-cís i jo pujàvem al 3r a demanar-li ajut amb els deures de gramàtica,

mètrica i rima. El català, parlat a casa. Pro-hibit. Donava la resposta escrita amb lletra clara i petitíssima. Com lamento no haver-les conservat! Llavors, ni s’intuïa que el 2013 Catalunya celebraria el seu centenari. El pati-ment d’en Salvador Espriu perdura 300 anys. El meu record i agraïment.

‘El meu poble i jo’ (1968) Bevíem a glops/aspres vins de burla/el

meu poble i jo. Se’n burlen, menyspreen, lleis d’abans i d’ara, hem de beure-les glops. Escol-tàvem forts/arguments del sabre/el meu poble i jo. Disposats a la violència, indestriablement contra el meu poble i la societat. Una tal lliçó/hem hagut d’entendre/el meu poble i jo. Hem après, de burles, de la por, de lleis i amenaces unint-nos amb el mateix anhel i esperança. La mateixa sort/ens uní per sempre:/el meu poble i jo. Som el mateix, la societat i el meu poble, units contra tanta insensibilitat i inhu-manitat. Senyor, servidor?/Som indestriables/el meu poble i jo. Qui de nosaltres? el poble? la societat? jo? tu? tots els que hem hagut de beu-re a glops i patim: som indestriables. Tenim la raó/contra bords i lladres/el meu poble i jo. Ens justifiquem i reconfortem amb la bondat de la nostra raó, contra els glops d’aspres vins que ens fan engolir. Salvàvem els mots/de la nostra llengua/el meu poble i jo. Lluitem ple-gats, per salvar la llengua i la cultura. A bai-xar graons/de dol apreníem/el meu poble i jo. Dels injuriats i dels morts aprenem a suportar el dolor. Davallats al pou,/esguardem enlai-re/el meu poble i jo. Fins al límit. Arribats, mirem el cel i veiem la llum. Ens alcem tots dos/en encesa espera/el meu poble i jo I tots dos, el meu poble i jo, alçats plens d’anhel i esperança, esperem el futur. //

Any Salvador Espriu

En els últims mesos ha sorgit un debat inte-ressant arran de la proposta del govern de Mariano Rajoy de liberalitzar hora-

ris comercials, que ja s’ha de desplegar durant aquest mes de gener. Com en qualsevol deci-sió que pren l’executiu central, s’ha topat amb l’oposició de sindicats i Generalitat de Catalu-nya. Els primers afirmen que la nova mesura no crea ocupació i que el model comercial espa-nyol ja és prou flexible, els segons diuen que hi ha invasió competencial. La meva opinió i la del Partit Popular és molt diferent. Els petits comer-ços estan destruint moltíssima ocupació i com sempre una de les raons és la manca de flexibi-litat del sector (horaris d’obertura, períodes de rebaixes, etc.). Els nous horaris crearan ocupació i augmentaran la competitivitat del sector. És lògic que els comerços més grans podrien tenir més facilitat per adaptar-se, però aquesta és una situació que ja es produïa abans. La nostra eco-nomia necessita més flexibilització i el sector comercial no pot ser l’excepció. //

No fa tant de temps que els treballadors de tots els sectors vam lluitar –i encara ho fem- per aconseguir una vida laboral i personal

més equilibrada. En el cas del comerç, la liberalitza-ció dels horaris esdevé un pas enrere, malgrat que se’ns presenti com una via de solució per sortir de la situació actual. Obrir un establiment set dies a la setmana té un cost molt elevat que dificílment pot assumir el petit comerç i, per contra, afavoreix les grans superfícies, que no participen en la vida soci-al i cultural de la ciutat. El 2012 s’ha demostrat que a la comunitat de Madrid, un cop aplicats els nous horaris, les vendes han baixat un 8,7%. A Catalu-nya, on la normativa protegeix el petit comerç, la davallada ha estat d’un 7,2%. Les dades d’atur també confirmen que, amb aquestes mesures, el comerç madrileny ha perdut un 1,3% i a Catalunya un 0,3%. Cada cop més els comerciants santcuga-tencs s’adapten a les noves tecnologies, facilitant compres via web. Els petits comerços són necessa-ris per mantenir aquest caliu de ciutat tan proper als vilatans de Sant Cugat. //

Cara a cara Comerç

Ignacio Fuentes President NNGG PP Sant Cugat

Àngels Tolosa ComerciantLlibreria Alexandria

Liberalització horaris

“La meva opinió és que els petits comerços estan destruint moltíssima ocupació”

“Obrir un establiment set dies a la setmana té un cost molt elevat i difícil d’assumir”

Jaume ClavellSíndic Municipal de Greuges

sindic@santcugat.cat

Diari de Sant Cugat Divendres, 11 de gener del 201320 Opinió i debat

@Yolanmr

Adoració dels Reis a #santcugat

Imatges de #santcugat a Instagram

“Als millors pares i mares”“És fàcil de pensar que on hi ha nens hi ha pares, però no a tot arreu on hi ha pares i mares n’hi ha d’implicats..”

Vídeo: 3a cursa Sant Silvestre a Sant Cugat

Opinió més llegida No et perdis...

Detenen Miquel Quintana a Ceuta per presumpte possessió de drogaL’exmembre del gabinet d’alcaldia de l’Ajuntament de Sant Cugat va ser detin-gut a la frontera per tenir presumpta-ment haixix al dipòsit del cotxe.

Notícia més llegida en l’última setmana

www.totsantcugat.cat

Esther MadronaPublicitària

Piulat a #santcugat

Tabasa, l’empresa pública encar-regada de la gestió i manteni-ment dels Túnels de Vallvidrera, i

que comptava amb la participació de la Generalitat, els ajuntaments de Barce-lona i Sant Cugat, la Diputació de Bar-celona i el Consell Comarcal del Bar-celonès, ha passat a mans d’Abertis, empresa privada propietària de la gran majoria de peatges de Catalunya i de la qual La Caixa n’és accionista majoritari, amb un 31%.Amb la privatització, Tabasa, empresa totalment rendible que entre el 2010 i el 2011 ha obtingut uns beneficis de 19,6 milions d’euros, deixarà de rein-vertir els seus guanys en infraestruc-tures públiques, com feia fins ara, com per exemple la construcció del car-ril bus-VAO a la C-58 o la construcció de l’estació dels FGC de Volpelleres a la nostra ciutat, i passarà a engruixir el lucratiu negoci d’Abertis amb els peat-ges, amb els quals obté una recaptació que ja multiplica, en alguns casos per 100, el cost inicial de construcció del tram d’autopista al qual s’apliquen. Cal denunciar l’aplicació, de nou, del “pan para hoy, hambre para mañana” que suposen de forma clara privatit-zacions com aquesta, cal dir-li a Aber-tis, i al seu propietari majoritari, La Caixa, que ja n’hi ha prou de lucrar-se d’aquesta manera a costa de la majoria de catalans i catalanes, per unes infra-estructures bàsiques i del tot insufi-cients, i cal demanar, almenys, que es retiri a Tabasa el 95% de bonificació de l’Impost sobre Béns Immobles del qual gaudeix, i que Abertis n’assumeixi la totalitat per valor de quasi 130.000 euros anuals. //

País en venda

Marçal PlaCUP

marcalpla@gmail.com

Els lloros del #Quintostc adoctrinant els Quintos d’arreu, avui gavilán i @quimpla a St Feliu! #estàpassant #quenaprenguin

@nicarn_nipeix

Xavi Manyoses. Jove, músic i santcugatenc

Si us plau, l’any que ve elimineu els helicòpters de la #cavalcadastc. Una pijada que fa pena. #santcugat #pena #reisacavall

Gràcies a l’esforç de tots els voluntaris hem guanyat el primer premi al concurs de carrosses de #santcugat. La recompensa d’un gran esforç en equip. Gràcies @totsantcugat per la fotografia

@oarechavala

Oriol Arechavala Roé

@Pimpampum

Entitat solidària de Sant Cugat

El 8 de febrer, tots els protagonistes de la nova programació del Teatre-Auditori al Diari de Sant Cugat

Diari de Sant Cugat Divendres, 11 de gener del 2013 Opinió i debat 21

‘Pedra i sang’El 28 de desembre vam fer l’última representació del Pedra i sang del

2012. Com a integrant del cor del poble i segur que com molts dels que formem part d’aquesta família de Pedra i sang avui sento un buit dins meu. Han estat dies molt intensos d’assajos i representacions vivint estones entranyables... de retroba-ments, coneixences i d’amistat. El públic,

que ha omplert totes les representacions, ha aplaudit en escenes on mai no ho havia fet abans. Si encara no l’heu vist, el Nadal vinent no us ho podeu perdre: aquesta tradició de Sant Cugat que explica un fet històric que tingué lloc al nostre Monestir crea identitat com a poble... tan necessària avui. Música, teatre, tragèdia, comèdia: tot un còctel harmoniós. Espero l’any vinent poder tornar a participar-hi... Ah! I estaria bé iniciar la ruta dels monestirs, fent

arribar Pedra i sang a tot Catalunya. És una idea per a qui pugui fer-hi alguna cosa...Núria Bou

Noticia sobre la nueva vestimenta castellera

Estimado Sr. Vallès, director del Diari Sant Cugat, es con gran indignación

que observo una noticia publicada en su diario sobre la nueva vestimenta castelle-ra. En dicha noticia aparece una foto, tomada durante una actuación de “castells”, en la que aparece una menor en ropa interior y se hace un comentario respecto al color de la misma. Después de leer la noticia por enésima vez, no entiendo esta manera de hacer humor a costa de una persona que ha sido víctima de un desafortunado accidente. Como madre de la menor implicada le pregunto a usted: ¿Con que permiso han contado para publicar dicha foto? ¿Han pensado en algún momento como puede sentirse la persona implicada, el derecho a su intimidad y las repercusiones morales? Creo sinceramente que esto no es el tema de un artículo periodístico que se precie. Si hubiera que destacar algo sería el valor y el autocontrol del que están dotados “la canalla castellera” que a más de 7 metros de altura, aun en condiciones adversas (como la acaecida), son capaces de mante-ner el sentido común y la calma. De su acti-tud puede depender que se corone con éxito un “castell” que es obra de todos y cada uno de sus miembros.Quiero a través de este escrito reivindicar el respeto a los menores en los medios de comunicación, mostrar mi admiración a todos los “castellers” y contribuir a que se les muestre el reconocimiento y el respeto que se merecen por sus logros, no por las nimiedades publicadas.Pilar Garcia

Resposta a Pilar Garcia

Benvolguda senyora, com sap, parlant amb vostè vaig entendre la

seva indignació. Vagin per endavant les meves disculpes. Vam publicar la fotogra-fia que vostè comenta en una doble plana del Diari de Sant Cugat amb altres fotos curioses de l’any 2012. També li vaig comentar que l’autor de la fotografia mai va pensar que es tracta-

va d’una menor; per aquest motiu no va demanar cap autorització per publicar l’es-mentada imatge. Sí que vam tenir la cura de no fer evident el rostre de la castellera.Finalment, com sap, des del Diari de Sant Cugat sempre hem donat suport i promo-cionat la nostra colla castellera com no podria ser d’altra manera, i continuarem publicant les seves noves fites i èxits.Josep Maria VallèsDirector del ‘Diari de Sant Cugat’

Els pessebres casolans

Any rere any, hi ha un fet tan entranyable com discret, sinó hi poses

atenció et pot passar fins i tot desaperce-but, però us ben asseguro que si agafeu el vici, us enganxarà! Es tracta dels pessebres casolans, aquestes petites meravelles que es poden veure en els anomenats “quartos de reixa” o a les finestres baixes de les cases més antigues del nostre poble. A casa, vàrem agafar el costum quan els nens eren petits, d’anar a veure els “pessebres de les cases”, formava part de les activitats nadalenques. Podíem passar una bona estona badant i comentant cada una d’aquestes petites meravelles. Val a dir que encara ho faig, reconec que m’ha enganxat! Aquesta tradició forma part també de l’encant de Sant Cugat, que ha sabut preservar-la, altres municipis que com el nostre han crescut, han perdut aquest patrimoni. Darrere aquests pessebres, hi ha hores de feina, d’enginy, d’innovació, de creativitat... valors molt arrelats al país, voldria aprofitar aquestes línies per felicitar totes les persones que ho fan possible i encoratjar-les a seguir deixant-nos gaudir de les seves creacions.Àngels Ponsa i Roca

ENVIA’NS ELS TEUS MISSATGES:

PER ADREÇA ELECTRÒNICA: lectors@diaridesantcugat.cat

PER CORREU TRADICIONAL: C/de Sant Antoni, 42-44 08172 Sant Cugat del Vallès (BCN)

Les cartes enviades no poden superar les 15 línies mecanografiades o 1.000 caràcters (espais inclosos). El Diari de Sant Cugat es reserva el dret a tallar en qualsevol cas el text com també a publicar-les en aquesta pàgina.

Maria Dolors San Masana, filla de can San

Has marxat en silenci, discretament, serena, sense fer soroll, sense queixar-te, donant-nos fins l’últim moment una nova

ensenyança de vida.Així eres tu: directa, transparent, pràctica, autèntica, generosa, pensant sempre primer en els altres.Has triat el com, el quan i amb qui. I ara ens reconforta compren-dre el perquè:• No has volgut dir-nos adéu, perquè sabies molt bé que no et dei-xaríem marxar.• Ho has fet feliç, satisfeta, amb una vida completa i plena, entre-gada a tots nosaltres.• I, compromesa amb la teva fe, has triat aquests dies de Nadal, que celebràvem tots junts amb tanta il·lusió.• També has volgut escollir amb qui passar els teus darrers moments, a les mans dels doctors i les infermeres que més et mimaven i et coneixien.Avui t’acomiadem tristos, recordant amb emoció tants i tants moments meravellosos compartits junts. Seguirem units amb la fortalesa i valentia que sempre ens has contagiat.Esposa, mare, àvia, amiga... Gràcies per estimar-nos tant.Família Ranera San

President: Ramon Grau Director: Josep Maria Vallès. Subdirector: Àlex López PuigResponsable de Canals Multimèdia: Laura Grau Edita: Premsa Local Sant Cugat, SL. C/ de Sant Antoni, 42-44 08172 Sant Cugat del Vallès (BCN) www.diaridesantcugat.cat redaccio@diaridesantcugat.cat

Consell Editorial: Aina Serra, Antoni Blanch, Antoni Monerris, Davide Bonaccini, Eduard Jener, Eduard Torres, Francesc Carbó, Joan Carles Gassiot (secretari), Joan Tortosa, Joan Troyano, Jordi Casas, Josep A. Teixidó, Josep Daniel, Josep M. Sans Travé, Josep M. Vallès, Lluís Godayol, Maria Xinxó, Mayte Pérez, Pere Esquerda, Quim Pla, Rafa Gómez, Ramon Grau (president), Rogeli Pedró, Sergui Figueres, Valentí Feixas, Verónica Bronstein, Víctor Alexandre i Xavier Grau Gerent: Anna Comella Redacció: Àlex López, Mariona Sagalés, Joan Ramon Armadàs, Pere Fernández, Cinta Caballé i Àgata Guinó, Anna Mira. Correcció: Queralt Simeon. Departament comercial: Cristina Fernández, Michele Orrú, Sandra Boix, Elisa Palazón i Susanna Carmona. Fotografia: Artur Ribera i Amanda Bernal. Col·laboradors: Àngels Solé, Anna Toro, Antonio Priante, Arcadi Oliveres, Christian Treceño, Diana Comas, Dolors Vilarasau, Domènec Miquel, Eduard Jener, Eloi Alegre, Francesc Carbó, Gerald Fannon, Imma Pueyo, Jaume Clavell, Jordi Casas, Jordi Musoy, Jordi Robirosa, Josep A. Teixidó, Josep M. Cabrerizo, Lluís Campins, Maria Xinxó, Marina Romero, Martí Olaya, Montse Sant, Pep Blanes, Pep Tugues, Rafael Gomez, Rafa Usero, Rosa Martín, Quim Pla, Tomàs Grau i Víctor Alexandre Disseny i maquetació: Sergi Felip i Francesc Cabeza Direcció d’Art: Xavier Grau Impressió: Gráficas de Prensa Diaria. Tel.: 93 462 85 00 Dipòsit legal: GI-405-93 Empresa distribuïdora: Mailing Vallès (93 589 23 71). Entitats col·laboradores: Amics Unesco Valldoreix-Sant Cugat, Associació Astronòmica Sant Cugat-Valldoreix, Associació Empresarial de Sant Cugat, Ateneu Santcugatenc, Aules d’Extensió Universitària, Camerata, CAR Sant Cugat, Club de Golf Sant Cugat, Club de Rugby Sant Cugat, Club Esportiu Valldoreix, Club Handbol Sant Cugat, Club Muntanyenc Sant Cugat,Club Tennis Natació Sant Cugat, Cor de Gospel, Endesa, Escola d’Art de Sant Cugat, Griful Oil, Juventuts Musicals de Sant Cugat, Museu Sant Cugat, Òmnium Cultural Sant Cugat, Òpera de Cambra Sant Cugat, Penya Blaugrana Sant Cugat, Junior FC, PIMEC Vallès sud, Radiotaxi Sant Cugat-Valldoreix, Sant Cugat Esport Futbol Club, Teatre Auditori-Centre Cultural, Unió Ciclista Sant Cugat, Unió Esportiva Sant Cugat, Unió Santcugatenca.

EL DIARI DE SANT CUGAT EXPRESSA úNICAMENT LA SEVA OPINIó EN ELS EDITORIALS. ELS ARTICLES SIGNATS EXPRESSEN L’OPINIó DELS SEUS AUTORS, QUE EL DIARI DE SANT CUGAT NO FA SEVA NECESSÀRIAMENT.

Amb la col·laboració de :

DiarideSantCugat

Rosa Vila XercavinsVídua de Josep Pros Carreras.

Reposà en la pau del Senyor el dia 3 de gener als 88 anys d’edat

Sant Cugat, gener del 2013

Diari de Sant Cugat Divendres, 11 de gener del 201322 Economia i empresa

PROTAGONISTES Els comerciants fan balanç de la campanya de Nadal i previsions de cara a les rebaixes

“La Fàbrica dels Somnis” Mayte Pérez, presidenta de Sant Cugat Comerç“La iniciativa que s’ha fet per primera vegada a Sant Cugat ha tingut molt bona acollida i èxit entre els santcugatencs i no descartem repetir-la. Es tractava d’omplir la butlleta que hi havia a diferents establiments adherits a l’associació amb tot allò que es desitjava comprar. De tots els participants es sortejaran 3 premis per un valor de 1.000 euros cada un que es podran gastar a les diferents botigues de l’associació”.

Joguines Afizònia Cristina Asensio, encarregada“Per Nadal va costar que la gent comprés però per Reis sí que es va notar. Hem d’aprofitar aquesta època de l’any perquè en el nostre cas les rebaixes no són una garantia. Acaben de passar les festes i és massa aviat per tornar a comprar joguines. Tot i així, estem fent promocions amb els puzzles i altres productes amb descomptes de fins al 60% per intentar que la gent s’animi a comprar a bon preu”.

Perfumeria ElisabetIsabel Guadall, propietària “No podem tirar coets per les vendes d’aquest Nadal perquè, com ja passa des de fa uns quants anys, no van massa bé. Tenen força sortida les colònies i perfums de gamma alta i les més econòmiques. Esperem que ara, amb les rebaixes, fem una mica més de calaix amb descomptes del 20% o 30% i també amb algunes ofertes, però el marge que tenim és petit i aquest any costarà més remuntar la temporada d’hivern”.

Íntim Dona-HomeRosa Oliveras, propietària“Els mesos de maig, juny i juliol vam tenir una molt bona facturació i semblava que la cosa anava millorant, però aquestes festes ha costat molt vendre el producte i ara tenim els ulls posats en les rebaixes. De moment tenim descomptes del 30% i el 40%, però com que són dos mesos de rebaixes cap al febrer farem una liquidació final tot i que el marge que tenim per no perdre diners és molt petit, cosa que encara complica més la situació”.

Els santcugatencs han gas-tat menys per Nadal i s’es-pera que les rebaixes aju-din a salvar la temporada als comerciants locals. Una

tendència que es va repetint en els últims anys com a conseqüència de la crisi econòmica, però també de la supressió de les tradicionals pagues extres de Nadal, l’atur i les retallades en els salaris. Per això, cada vegada són més els ciutadans que han estat més prudents a l’hora de comprar i només han gastat en allò necessa-ri, a la vegada que molts han espe-rat l’inici de les rebaixes, el dilluns 7 de gener. Aquesta és l’anàlisi que fa l’Associació de Sant Cugat Comerç de la campanya de Nadal i Reis. La seva presidenta, Mayte Pérez, ha explicat que la gent ha gastat més per Reis que per Nadal perquè “és una tradició molt arrelada a Cata-lunya i perquè la gent s’ha esperat a cobrar el mes de desembre i s’han fet moltes compres d’última hora”.

Comerç Les rebaixes poden salvar la temporada

Els santcugatencs són més prudents a l’hora de gastarLa campanya de Nadal i Reis ha quedat a mig gas i ara els comerciants tenen la mirada posada perquè durant els pròxims dies els santcugatencs comprin a les rebaixes que s’allargaran fins al 6 de març

Grans descomptes Els comerciants comencen les rebaixes amb la majoria dels seus productes a meitat de preu #A. RIBERA

Diari de Sant Cugat Divendres, 11 de gener del 2013 Economia i empresa 23

Tria el teuNomés fins al 31 de gener

Solvia Pack Iconos

solvia.es

Solvia Pack Iconos

902 333 131

Solvia Pack Iconos

Oficines del Grup Banc Sabadell

I tu,quant en pagaries?

Més de 1.200 habitatges de segona mà a Catalunya

a preus increïbles.

SV_FA_226x68_2mano_Cataluna_cat_S.indd 1 18/12/12 11:06

Malgrat que en termes interanuals la desocupació ha crescut un 5%, els últims quatre mesos s’està creant fei-na a Sant Cugat.

El 2012 ha acabat amb dades espe-rançadores pel que fa la desocupa-ció. Si bé en el global de l’any s’han perdut més de 200 llocs de treball, la tendència dels últims quatre mesos és a la baixa. Actualment hi ha 4.327 persones inscrites com a demandants de feina a tot el muni-cipi, un 1% menys que fa un mes i un 2,6% menys que fa quatre mesos. En termes absoluts, però, durant el 2012 l’atur ha augmentat un 5%. El desembre del 2011 va tancar amb 4.114 desocupats i ara n’hi ha, com dèiem, 4.361. A més, cal destacar

que mentre el darrer trimestre del 2011 va ser molt negatiu pel que fa a la destrucció de feina a Sant Cugat, el darrer període de l’any ha estat bo a la ciutat.

Durant tot els 2012 el nombre d’inscrits a l’Oficina de Treball de la Generalitat (OTG) de Sant Cugat mai ha baixat de 4.150 persones. El punt més negre va ser a l’agost on es va arribar al rècord històric de 4.417 desocupats i els millors els mesos d’abril i juny amb 4.165. El percen-tatge de desocupats segueix sent d’un 10% de la població activa. Pel que fa a Catalunya, l’any ha tancat amb males xifres globals però la ten-dència en els darrers mesos també ha estat positiva. //

Balanç Expectatives per al 2013

L’any tanca amb dades d’atur esperançadores

La desocupació es manté a Sant Cugat durant l’any 2012 #Arxiu

JR Armadàs

“L’ambició no té límits, hem gastat menys que altres anys i hem aprofitat les rebaixes per comprar roba per als nens ”

Esther Miñarro

“Hem fet la despesa per Nadal i si fa falta alguna cosa ho comprarem a les rebaixes, però no les esperem”

Jordi Grau

“Ja fa temps que ens ho pensem dues vegades abans de comprar i només gastem en allò que ens fa falta”

Carlota Torrens

“Aquest any per Nadal hem gastat el just i necessari i ara mirarem a les rebaixes per comprar allò que falta “

Belén Carmona

DECLArACiONSLes compres de Nadal i les rebaixes

A més, a diferència d’altres anys, Pérez ha explicat que la iniciativa de “La Fàbrica dels Somnis” ha tingut una molt bona acollida i també s’ha observat que enguany s’ha optat per regalar tiquets de compres per canviar per articles durant l’època de descomptes.

Els cartells més esperats Els símbols de % que indiquen els descomptes en els productes són els cartells que compradors i comer-ciants esperen que els resolguin la temporada, salvant les distàn-cies entre els uns i els altres. Amb la campanya de Nadal i Reis a mig gas, són molts els comerços que ara tenen esperances en les rebaixes per remuntar una temporada que en alguns casos ha estat més fluixa que els anys anteriors. L’any passat van ser precisament aquests descomp-tes els que van salvar la tempora-da d’hivern i enguany tenen l’espe-rança que passarà el mateix. Segons Mayte Pérez, la previsió dels comer-ciants és que “les rebaixes aniran millor que la campanya de Nadal perquè no podem oblidar que es tro-ben els mateixos productes però amb preus més rebaixats”. La campanya s’allargarà fins al dia 6 de març i el descomptes arribaran fins al 70%. De fet, en alguns establiments de Sant Cugat ja es poden veure car-tells amb aquests descomptes tot i que la majoria de comerços tenen penjats els descomptes del 30%, el 40% o del 50%. A més, com ja es va fer l’any passat, una vegada fina-litzin les rebaixes es tornarà a cele-brar el Fora Estocs per ajudar a aca-bar de liquidar els estocs acumulats dels comerciants. //

Anna Mira redaccio@diaridesantcugat.cat @annamiraperich

L’Associació Amics de Pedra i sang ha representat, un any més, i ja en van dotze, l’obra Pedra i sang. Un muntatge, amb text de Josep M. Jaumà, música de Joan Alavedra i sota la direcció de Dolors Vilarasau, que s’ha pogut veure a la Sala Capitular del Monestir.

‘Pedra i sang’

Sant Cugat en 3D Diari de Sant Cugat Divendres, 16 de novembre del 2012

Robert Ramos @RoberRamosfoto www.robertramos.cat

FOTOGRAFIA PATROCINADA PER:

Vine amb el ‘Diari’ i et donem les ulleres 3D.Els lectors que comprin el Diari de Sant Cugat al seu quiosc poden passar per la redacció, carrer de Sant Antoni, 42 on els hi lliuraran una ulleres 3D per veure correctament i col·leccionar aquesta secció de Sant Cugat en tres dimensions.

Amb lA Col·lAborACió DE:

CUINA MEDITERRÀNIA

Un clàssic a Sant Cugat

On sabem que quan hi anem dinem bé i amb una bona relació qualitat-preu

I desprésde sopar, et regalemun gintònic!

Menú migdiaMenú infantil: 1€(tota la setmana)Dinars i soparsper a grups i empreses

Plana de l’Hospital, 793 590 05 06

www.restaurantmatilda.com

UllErES PATroCiNADES PEr:

Diari de Sant Cugat Divendres, 11 de gener del 201326 Economia i empresa Actualitat

GuardóPremi a la UAB per un sistema de reconeixement

Investigadors de la Universitat Autò-noma de Barcelona (UAB), la Universi-tat de Barcelona (UB) i del Centre de Visió per Computador (CVC) han estat reco-neguts amb el tercer premi del concurs internacional de demostradors .

El prototip és un demostrador autò-nom amb un nou mètode de reco-neixement corporal de les persones que se situen davant una càmera. Això permet que aquest sistema, que reconeix comportaments humans, sigui més fiable, precís i ràpid. El concurs està considerat com un referent mundial i està organitzat per Microsoft Kinect i Texas Instru-ments. // Redacció

Balanç1.200 empreses de Sant Cugat i Rubí, facturen 2 milions

Enric Gamell, director de l’oficina BBVA, assegura que la sucursal que lidera té un ‘target’ de 1.200 empreses censades amb factures de més de 2 mili-ons a Sant Cugat i Rubí.

A més, el directiu ha augurat un possible creixement per Sant Cugat. “Rubí, pel seu perfil indus-trial, és difícil que pugui créixer a curt termini. Sant Cugat, en can-vi, és la zona on pot haver més crei-xement, sobretot en el sector ser-veis”. A més, Gamell ha afegit que els preus de les oficines “s’estan adequant i les comunicacions són

molt bones. La ubicació és vital i la B-30 i els Túnels de Vallvidrera ajuden”. // JR. Armadàs

AdquisicióBanc Sabadell es duplica a Catalunya amb Caixa Penedès

El Banc Sabadell duplicarà la seva pre-sència a Catalunya gràcies a l’acord d’ad-quisició amb el Grup Mare Nostrum per fer-se amb la xarxa territorial i el nego-ci d’aquesta conglomerat.

Amb aquesta operació, el Banc Saba-dell, amb seu corporativa a Sant Cugat, impulsarà el seu negoci de banca minorista en el seu territo-ri d’origen i se situarà també com a quarta entitat a Catalunya, amb una quota d’oficines pròxima al 12%. L’acord implica ampliar en 462 ofici-nes (443 a Catalunya i 19 a l’Aragó) la presència i així com els 2.000 emple-ats adscrits a aquesta xarxa i als serveis centrals d’aquesta direcció. Aquest negoci inclou inversió cre-ditícia per, aproximadament, 10.600 milions d’euros i dipòsits de clients per 7.900 milions d’euros. Per a Josep Oliu, president de Banc Sabadell, “es tracta d’una operació molt interes-sant per a l’entitat, ja que comporta la incorporació d’una xarxa d’ofici-nes consolidada i ben distribuïda a Catalunya que ens permetrà acce-dir a la pràctica totalitat dels nostres clients o potencials clients en aquest territori”. // Redacció

La companyia podrà continuar la seva activitat però ha hagut de reduir volum de negoci.

El grup Indo ha superat el concurs de creditors que tenia plantejat des del 2010. L’empresa amb seu al parc empresarial de Can Sant Joan ha aconseguit sumar les adhesions que li calien per a la proposta de conveni que va presentar al juliol i ara podrà mantenir la continuïtat del negoci. En un comunicat, la multinacional catalana d’òptica publica que el Jut-jat Mercantil Número 6 de Barcelona ha notificat la sentència que aprova els convenis presentats per l’empre-sa i ha ordenat el cessament de l’ad-ministració concursal. L’acord s’ha pogut tancar gràcies a l’entesa amb

els creditors de l’empresa, entre els quals hi ha el BBVA, el Santander, el Banc Sabadell, Bankia i l’Institut Català de Finances.

La companyia, a més, podrà man-tenir la seva estructura accionari-al. Amb la salvació d’Indo se sal-ven també els 400 llocs de treball del grup tot i que hauran de fer can-vis recents en l’estratègia de nego-ci. El grup ha abandonat la divisió de muntures i s’ha centrat en lents i béns d’equip. Així, el conglomerat amb filials a Portugal i al Marroc ha aconseguit reduir les pèrdues de 6,6 milions del 2011 fins a un saldo nega-tiu d’1,9 milions en el tercer trimes-tre de l’exercici en curs. Indo expor-ta encara a uns 70 països. //

Millora Salva 400 llocs de treball

Indo supera el concurs de creditors

El grup s’ha centrat en la divisió de lents i béns d’equip #ARXIU

Redacció

Diari de Sant Cugat Divendres, 11 de gener del 2013 Publicitat 27

www.tubau.com

ANY NOU, NOUS PROJECTES

A Carnisseries Tubau comencem l’any amb nous projectes per oferir-vos un millor servei.

Us informem que el 12 de gener serà l’últim dia que us atendrem a la parada del Mercat de Pere San. Però ben aviat, al mes de febrer, obrim una nova botiga al Mercat de Mira-sol Centre.

Mentrestant, us continuarem atenent als nostres habituals punts de venda.

Moltes gràcies per la vostra confiança.

Diari de Sant Cugat Divendres, 11 de gener del 201328 Cultura Art

Si una cosa defineix Sant Cugat en termes culturals és l’àmplia varietat d’ex-pressions artístiques que es posen de manifest a la ciu-

tat. Concretant en el món de l’art, els artistes busquen noves maneres de transmetre emoció. Recentment hem pogut veure diferents mostres de llibres d’artista: creacions artís-tiques a partir de versos d’escrip-tors com Pere Calders o Francesc Garriga. També, la Nit de l’Art del

2012 vam descobrir la mostra “Plats d’Artista” organitzada per Firart al Monestir. Una mostra efímera que es va recuperar a la Casa de Cultu-ra coincidint amb l’exposició anu-al de pintura de l’associació sant-cugatenca.

Una nova forma d’expressió que, com explica Carolina Camañes, membre de l’associació, doctora en Belles Arts i artista, respon a la voluntat de crear, perquè “el plat d’artista, o qualsevol altra cosa que

conjumini la imatge i el llenguatge, et permet que l’obra d’art no sigui només una representació de la rea-litat passada per l’emoció de l’artis-ta, sinó que també tingui un contin-gut social, poètic...”. Una evolució que arrenca el 1830, amb l’aparició de la fotografia.

Canvis“L’artista abans copiava la reali-tat, però la fotografia fa que aques-ta funció canviï”, explica Camañes.

“Va ser l’alliberació de l’artista; ja no era necessari estar sotmès a la semblança, sinó que ja podia cre-ar. Però arriba un moment en què, en pintura, ja s’ha fet tot el que es podia fer en el camp matèric, què pots fer més enllà?”, assenyala. Com, amb tot, sempre hi ha alternatives, i aquesta, per als artistes, és “la que, amb objectes quotidians, i fins i tot efímers, veus com poden servir per explicar coses de tot ordre, des de molt poètiques, fins a molt políti-

Expressió Quan la creativitat parla més que les paraules

Com l’art canvia per donar resposta a les necessitatsVincles La creació artística està estretament lligada a la societat en la qual té lloc: és el seu reflex i el seu referent. Tendències L’ésser humà busca la manera de transmetre sensacions mitjançant la creació.

Diari de Sant Cugat Divendres, 11 de gener del 2013 Art Cultura 29

M entre retirem la decora-ció nadalenca del nos-tre petit teatre i des-muntem l’escenari

m’envolta una estranya sensació, bar-reja de melangia, satisfacció i ínfims records de rostres entrevistos a la foscor de la platea. L’olor a encens i canyella, els titelles ara inerts dins les caixes. Els arbres i bombetes desats amb cura, el pessebre embolicat, el nostre petit i antic teatret al magat-zem... El Nadal s’ha acabat. I amb aquest, l’ambient festiu d’hivern –tot i que l’hivern l’hem vist ben poc!–, de dolços i tradicions queda embalat i en repòs fins l’any vinent. Això, a aquells que ens agrada el Nadal, ens sap greu. Però especialment sap greu en els moments que estem vivint. Almenys, durant uns dies a Can Ninot hem tin-gut la sensació d’haver aturat els moments difícils que vivim i d’haver fet pensar a la gent en una altra cosa. Esperem que això hagi servit perquè els nostres espectadors enfrontin el 2013 amb un somriure i amb l’opti-misme necessari per tirar endavant. Esperem que lluny d’acostumar-nos o conformar-nos amb la situació actu-al, la nostra feina hagi servit per cap-girar una mica el negativisme que ens envolta i així donar-li la volta a la trui-ta amb molta feina i esforç, sí –nin-gú ha dit que serà fàcil– però amb empenta i d’una vegada per totes amb un humor pràctic. “Al mal temps bona cara!”, com deia aquell. I qui-na llàstima que aquell que ho deia no ens el trobem avui a cada cantonada recordant-nos que si volem podem! En comptes d’això, ens trobem reta-llades i desànims i informacions cons-tantment negatives als mitjans de comunicació. Fem un esforç aquest 2013, si us plau! Fem-ho tots plegats i tombem la truita d’una vegada! //

Donem-li la volta a la truita!

Christian TreceñoDirector de Can Ninot

info@canninot.cat

CríTiCA CulTurAl

ques o reivindicatives. Et dóna mar-ge per parlar del que vulguis, però amb objectes, no amb un suport de tela”. Sempre tenint en compte, com destaca Camañes, que “un plat d’ar-tista no és un plat pintat; és un plat que amb la descripció plat, tens un espai amb el qual tu pots explicar una cosa. Un plat trencat amb una forquilla doblegada, per exemple, és una representació de la gana. Pots jugar fins a l’infinit amb tot el bagat-ge cultural que tinguis”.

Inquietuds“Les noves formes d’expressió en art són la manera de dir tot allò que vols dir, manifestar les inquietuds d’una societat, sense fer servir ni una sola paraula”. Aquesta és la grandesa de l’art. //

Plats d’artista de Firart Diferents artistes de l’associació han interpretat la realitat mitjançant un pla. #ARTUR RIBERA

Com definiria l’art? Una gran emoció. Tot allò que t’emocio-na té una part importantíssima d’art. Si no emociona, no és art. Això, segur. Si, a més d’emocionar, és art, llavors és fan-tàstic. Ho podríem multiplicar fins a l’in-finit, perquè s’han escrit milers de lli-bres sobre la descripció de l’art. Però des de Plató i Aristòtil que s’està inten-tant definir-lo i no s’ha aconseguit de manera definitiva. Per tant, és més fàcil, per entendre’ns, dir que l’art és emoció. I ja després que cadascú hi posi o hi tre-gui el que vulgui.

Està reconegut? Parlant amb persones diferents de totes les condicions, veus que hi ha una cer-ta pobresa general perquè la gent vibri per l’art; és un camp enorme i molt des-conegut. Històricament, sembla que l’art no dóna diners, i sempre queda com una cosa d’“a més a més”. “Alimen-ta el pa, però l’art no”, et diuen, i és ter-rible! Perquè el pa alimentarà el cos, i el cos és igual que una bestiola. Allò que ens fa diferents de les bestioles és la capacitat d’entendre un altre llenguat-ge, el llenguatge artístic i el llenguat-ge sensible. El pa ens alimentarà el cos, però una pintura, una música... alimen-tarà l’esperit.

Com va arribar al món de l’art i per què s’hi va dedicar? No et menteixo si et dic que l’art em

va trobar a mi; mai a la vida m’he fet aquesta pregunta. Jo no sabia què era l’art; tenia un any, demanava un lla-pis i dibuixava sols, llunes i paraigües, fins que la meva mare va pensar que no era normal i em va portar al metge. Jo de petita ja dibuixava perquè neces-sitava dibuixar. No tinc cap mèrit; a mi em va enganxar l’art. No sabia que volia ser artista, jo volia papers i llapis, i en el moment que vaig veure que podia dibuixar, i m’inventava un món, i el món era com jo volia perquè me’l dibuixava, va ser una troballa extraordinària. Era la meva alegria llavors, i continua sent-ho ara.

Està més atacat que mai el món de l’art? Ha sigut un món molt complex sem-pre. L’art ha tingut uns codis diferents al llarg de la història, i ha estat un món conflictiu perquè, entre d’altres coses, també és una arma. Últimament està en una situació gravíssima, tan greu com la situació de les persones. Diuen que en una època de pau es crea un art pací-fic, i que en una època de conflictes hi ha un art violent, abstracte...

Quin futur li veu? L’art és i serà etern. Durarà mentre duri l’ésser humà, perquè és el que ens dife-rencia dels animals i el que ens permet crear. //

“Dibuixar sempre ha estat la meva alegria”

una vida artística Sempre ha sentit la inquietud de crear. #ARTUR RIBERA

C. Caballé

ENTREVISTA Carolina Camañes, doctora en Belles Arts

Cinta Caballé redaccio@diaridesantcugat.cat @CintaCC

Diari de Sant Cugat Divendres, 11 de gener del 201330 Cultura Actualitat

Avui, els ateneus formen la xarxa d’as-sociacions de proximitat més antiga de Catalunya i la seva activitat abas-ta totes les arts, els esports i la cul-tura popular amb un eix vertebra-dor comú: el capital humà que abraça milers de persones d’edats, orígens i interessos diversos, que comparteixen l’estima per una cultura, una llengua i un país que té la força en la seva gent.

Des de fa més d’un segle els ateneus treballen arreu del país a partir de la cultura associativa de base i a través dels valors que han transmès gene-ració rere generació: el respecte, la igualtat, el civisme, la democràcia i la solidaritat.

Entre el seus principals objectius trobem garantir el manteniment i la difusió de la cultura catalana, la tradi-cional i la contemporània, promoure l’esbarjo recreatiu i educatiu, la forma-ció de les persones, l’activitat esporti-va i de lleure, els espais de convivèn-cia i arrelament, el foment del volun-tariat, del treball comunitari i en xarxa, donar suport a les arts en totes les seves disciplines així com impulsar l’ocupació i la inserció.

A Sant Cugat a més L’Ateneu ha ampliat els darrers anys les seves acti-vitats tant per adaptar-les als nous

temps i necessitats com per ampliar el perfil dels seus usuaris facilitant la integració sociocultural de tots els col-lectius.

L’obertura i col·laboració amb altres institucions és clau per a optimitzar els nostres recursos, evitar duplici-tats i garantir a la ciutadania una pro-gramació de qualitat. Fruït d’aquesta voluntat és l’acord amb Entre Tallers, els tallers municipals d’art, Artefacte i Triangle, que nodreixen d’exposicions i activitats artístiques L’Ateneu.

La nostra programació per a sèni-ors, Joves Jubilats, permet gaudir d’ac-tivitats culturals i de lleure a persones prejubilades o jubilades, fomentant l’envelliment actiu així com la partici-pació en d’altres projectes sociocul-turals de la ciutat, tant com a partici-pants, col·laboradors o voluntaris.

Les activitats relacionades amb l’embràs i la maternitat han donat a peu a una programació pensada per al públic familiar, com la Cuina, el Ioga o el maquillatge artístic en família, que

s’afegeixen a les activitats per a emba-rassades i per a mares i nadons.

També cal destacar els diversos pro-grames d’acció social que han esde-vingut claus per facilitar l’accés a acti-vitats culturals del municipi a col-lectius amb dificultats per la seva integració, com el recent Espai de Lleure per a persones amb trastorn mental sever.

Però els nous temps també ens han portat nous reptes com la lluita contra el canvi climàtic i el desenvolupament sostenible. Per assumir-los va néi-xer L’ECOAteneu i el seu projecte més arrelat, el Mercat de Pagès, que dos cops al mes acosta productes agroe-cològics, de proximitat i de tempora-da als santcugatencs tot promovent el consum responsable. Recentment i amb la voluntat de fomentar la reuti-lització i la reducció de residus s’orga-nitza el Mercat de 2a mà i molt prope-rament el del bebè.

Aquets són alguns exemples del que podeu trobar a casa nostra, no dubteu en venir i descobrir-los tots.

Més informació a www.ateneu.cat o al 936 745 195Ens trobaràs a la plaça de Pep Ventu-ra, 1 de Sant Cugat

Pàgina de L’Ateneu Santcugatenc

Nous objectius, noves idees, vells compromisos

EsPai cEDit

C/ Villà, 68 Casa Aymat ext. 2800 08173 Sant Cugat (Barcelona)Tel.: 93 553 11 90 gerencia@santcugatempresarial.com

A S S . R A D I O

Som a Sant Cugat, av. de les Corts Catalanes, 7-9Edifici Trade Center. Tel.: 93 724 44 43 pimec.vallessud@pimec.es

per a la micro,petita

i mitjana empresa

Quin és el teu racó preferit de Sant Cugat?

Envia’ns la teva foto i podràs guanyar una subscripció al Diari #elmeuracostc

20 anys arrelats a la ciutatDiarideSantCugat

Diari de Sant Cugat Divendres, 11 de gener del 2013 Actualitat Cultura 31

Crít

iCa

ART

L’AmpA i L’EscoLA EuropA Amb ALdEEs infAntiLs sosL’AmpA de l’escola, que enguany ha fet quinze anys, escull un projecte solidari anual. L’any passat, l’AmpA i l’escola van recollir 8.775 € entregats a càritas com a projecte local i 26.395,85 € per a sant Joan de déu com a projecte princi-pal; aquest any volen donar suport a Aldees infantils sos, sense desatendre càritas de sant cugat. un projecte de voluntariat de l’AmpA amb l’escola. Els estudiants, a través del projecte solidari, treballen els valors com: el respecte envers els més pobres, la solidaritat amb els desemparats, la importància de la família, els germans i valorar a casa. s’organitzen una sèrie de xerrades a principis de curs per als estudiants i els delegats per donar a conèixer els pro-jectes, per la participació dels estudiants, els professors i els pares, com la venda de llibres per sant Jordi, mireu: www.ampaeuropa.comAldees infantils sos, fundada l’any 1949 és membre de la unEsco i té un assessor permanent en el consell Econòmic i social de la onu. La primera Aldea infantil sos està situa-da a sant feliu de codines, inaugurada l’any 1972.Aldees treballa per acollir els infants més desfavorits i vul-nerables de la nostra societat, els quals acull a l’Aldea de sant feliu de codines. El seu objectiu és que els nens arri-bin a ser persones autosuficients amb les mateixes opor-tunitats, drets i obligacions que la resta de nens i joves. “Water is life” és el projecte per ajudar l’Aldea sos de sant feliu de codines a construir un pou per recollir les aigües pluvials i regar els horts de l’Aldea. L’obra gràfica titulada El cant de sos, l’acció conjunta de l’AmpA amb l’escola Europa. El dibuix simula un petit bloc de notes amb l’espiral de dalt a baix al marge esquerre. A la part superior, sobre fons blanc, una partitura musical titu-lada sos, que obre el pentagrama; amb les notes: Eu – ro – pa. A la part inferior, sobre fons negre, ressaltats: valors i principis. Ha servit d’inspiració de l’obra presentada avui, i així ho he plasmat, amb tècnica mixta, sobre base d’aglo-merat de 50 x 40, faig donació de l’original, sense ànim de lucre.//

El cant de SOS

Obra titulada: ‘El cant de SOS’ d’en Jaume Guixà

Jaume GuixàPenya Mil·lenni

ConcertsLa Cantata de Nadal i el Festival de Valsos triomfen de nou

‘El viatge a la vida’ ha estat l’estrena absoluta d’aquest any proposada per camerata sant cugat per la tradicional cantata de nadal al teatre-Auditori.

Una cantata que va veure com s’om-plia la platea i gairebé tot l’amfiteatre de la sala, després de registrar afora-ment complet a la Catedral de Solsona i a la Lira de Tremp. Una èxit degut a la peça basada en els versos de Vicenç Llorca amb música d’Ivan Capillas que va convèncer el públic en les tres ocasions que es va representar. Viat-ge a la vida va portar sobre l’escena-ri nou corals infantils, i la participa-ció de l’actriu Marta Angelat recitant els versos entre les peces. Un concert únic per aquestes dates, que va estar precedit, el 27 i 28 de desembre, tam-bé al Teatre-Auditori, pel Concert de Nadal de l’Orquestra Simfònica Sant Cugat, amb aforament complet de la sala. Aquest any, el concert ha comp-tat amb la col·laboració de la ballari-na de claqué Roxane Butterfly i el Cor Infantil i el Cor Jove de l’Escola Coral de l’Orfeó Manresà. // c. caballé

NovetatMarta Cailà pública un llibre de grafologia ‘bona lletra i bona vida’ és l’obra que la periodista santcugatenca ha escrit juntament amb Joaquim Valls, i en el qual explica que la lletra que fem reflec-teix la nostra manera de ser.

Cailà, conductora del programa Via lliure de Rac 1, analitza en el llibre la grafologia de deu personatges famo-sos. L’obra pretén demostrar que la lletra reflecteix la manera de ser de les persones i que l’escriptura amaga les relacions neurològiques de la ment humana. El llibre té una primera part testimonial en què s’analitza la lletra

de deu personalitats públiques com Ferran Adrià, Andreu Buenafuente o el valldoreixenc Pau Garcia-Milà. La segona part de la publicació, més teòri-ca, exposa de manera pràctica les dar-reres investigacions que relacionen la grafologia amb el cervell. // c. caballé

AvançEl que prepara Canals-Galeria d’Art per al 2013

canals-Galeria d’Art ha preparat un seguit d’activitats per al 2013, l’any en què la sala celebra el seu 41è aniversa-ri. El gener ha començat mantenint la biennal d’Art contemporani català a cadaqués, l’exposició de l’obra de Grau-Garriga a Lleida i la mostra d’Àngels ribé a la galeria santcugatenca.

Durant el mes, el dia 10 s’inaugurarà l’exposició itinerant de Neus Colet a la galeria Carme Espinet de Bar-celona, i el dia següent, s’inaugu-rarà la Biennal a Reus. Ja el dia 15 d’aquest mateix mes, Canals-Galeria d’Art acollirà un tast de vins. Tan-carà el mes l’assistència de la gale-ria a la Nit del Galerisme al Macba. Durant l’any, a més, organitzarà una mostra que porta per títol “Sant Cugat i els seus artistes” amb les primeres avantguardes de creadors locals des dels anys seixanta fins a l’actualitat. L’economista Francesc Raventós farà una xerrada sobre com sortir de la crisi tot presentant el seu darrer llibre, i hi haurà un homenatge a l’artista Mer-cè Diogéne, pels seus 90 anys. La gale-ria se suma a la celebració de l’Any Espriu, que commemora el centena-ri del naixement del poeta, fet pel qual al setembre inaugurarà l’exposició de Sergi Barnils, autor de les il·lustracions d’una de les publicacions inèdites que s’editen de Salvador Espriu, i els origi-nals es podran veure a Canals-Galeria d’Art. A més, per Sant Jordi, la galeria acollirà la marató de lectures “Espriu de cor i de memòria”, que es farà a tot Catalunya, i que a Sant Cugat llegiran ciutadans i figures de relleu social de la ciutat. L’1 de juny, en el marc de la sisena edició de la Festa de l’Art 2013, es farà un acte poètic, literari i visual sobre Espriu, entre altres. // redacció

Diari de Sant Cugat Divendres, 11 de gener del 201332 Cultura Actualitat

La visió de futur, el caràcter innovador i la dedicació a la investigació han mantingut a Boehringer Ingelheim entre els líders mundials del sector farmacèutic i li han permès afrontar amb èxit els reptes que plantegen la investigació i desenvolupament per poder posar a disposició dels pacients medicaments innovadors i segurs.

La mentalitat emprenedora de tots i de cada un dels que formem part de Boehringer Ingelheim fa possible la realització del nostre objectiu: Aportar valor a través de la innovació.

www.boehringer-ingelheim.es

www.twitter.com/boehringer

www.youtube.com/user/boehringeringelheim

Investigar, desenvolupar, fabricar i comercialitzar productes farmacèutics per a millorar la salut i la qualitat de vida de les persones

Aportar valor a través de la innovació

abcd

La Casa de Cultura acollirà a partir d’aquest dissabte 12 de gener, els assajos del Ball de Gitanetes. Organitzat per la Comissió Ball de Gitanes, l’assaig està obert a tots els nens i nenes de primària, d’entre 6 i 12 anys, que vulguin ballar el 10 de febrer al migdia en la celebració del Carnaval Infantil. #ARTUR RIBERA

Comencen els assajos de Gitanetes

Carnaval Arrel tradicional

CRíT

ICA

MIX

TA

Per Nadal, a Sant CugatEduard JenerCrític de teatre

‘Pedra i sang’ de Josep M. JaumàArriba a la 12a edició aquesta obra tan arrelada a l’essència pròpia amb un equilibri nou a partir dels canvis substancials en el repartiment produïts l’any passat que, sens dubte, pre-senten nous matisos dels personatges centrals. L’obra manté el seu tremp característic conjugant tragèdia i comèdia amb les novetats anuals d’actualitzacions en el text que li donen sempre un interès afegit. Col·lectiu del cor i poble magnífics.Direcció: Dolors Vilarasau. Intèrprets principals: Xavier Tor, Fran-cesc Ollé, Ricard Mariné i Carles Martínez. Lloc i dia: Sala Capitular del Monestir de Sant Cugat del Vallès. 21 de desembre.

Concert de Nadal. Festival de valsos i danses. Orquestra Simfònica Sant CugatConcert en dues parts molt diferenciades que uneix peces pròpies amb els clàssics vienesos que tothom espera i algu-nes obres especials com Tilosese de Britten o la col·laboració de la ballarina de tap-dance Roxane Butterfly. Música ale-gre amb entreteniments propis que inclouen participació del públic i propines (una a la primera part) per acabar amb la esperada “Marxa Radetzky” per picar de mans.Director: Josep Ferré. Música de Brahms, Britten, Dexter, Sorozábal, Johann Strauss (fill), Txaikovski i Toldrà. Lloc i dia: Teatre-Audi-tori. 27 de desembre

Cantata de NadalEspectacular manifestació coral presentada per Camerata Sant Cugat. Concert amb moltes col·laboracions, la majoria de la ciutat, amb nivell de qualitat notable. L’estrena absolu-ta d’una cantata cada any ens porta aquest una peça excel-lent de Capillas, música molt inspirada i de fàcil percepció però difícil concepció partint d’uns sensibles i creatius ver-sos de Vicenç Llorca que s’arrodoneix amb la intervenció de Marta Angelat.Director: Xavier Baulies. Messiah de Haendel (fragments) Nadales populars. El viatge de la vida, Cantata per a cor infantil, cor mixt i orquestra. Música: Ivan Capillas. Poemes: Vicenç Llorca. Lloc i dia: Teatre-Auditori. 30 de desembre.

Diari de Sant Cugat Divendres, 11 de gener del 2013 Publicitat 33

NOVES OBERTURES:

BÓBOLI, IMOON, YAKEBOLSO

www.SANTCUGATCENTRE.COM

Diari de Sant Cugat Divendres, 11 de gener del 201334 Publicitat

010

+ activitats a: www.santcugat.cat. Si voleu sortir en aquesta agenda cal que adreceu la informació 15 dies abans a la Casa de Cultura, Jardins del Monestir, s/n. Tel. 93 589 13 82 i fax 93 674 66 55. A/e agenda@santcugat.cat. La responsabilitat dels actes i de la informació publicada en aquesta agenda recau en les entitats organitzadores.

11 Divendres

De 15 a 20 h Ajuntament de Sant CugatLliurament de premis de la Cursa Sant SilvestreOrganitza: Club Atlètic Barcelonès

18.30 h Centre Social i Sanitari la FlorestaXerrada-col·loqui sobre l’Assemblea Nacional Catalana i el procés d’independència

“Incerteses i dubtes: La llengua i el futur de les pensions”. Amb la intervenció de Mercè Lorente i Joan ContijochOrg.: Assemblea Nacional Catalana Sant Cugat

19.30 h Sala RusiñolInauguració de l’exposició “Una altra Venècia”De Carles BellostaOrganitza: Sala Rusiñol

12 Dissabte

11 h Biblioteca Mira-sol Marta PessarrodonaLectura de contes del Llibre GegantA càrrec de l’Associació Llibre Gegant de Sant Cugat

D’11 a 13.30 h Església de Sant MedirPortes obertes a l’església de Sant MedirOrganitza: Penya Regalèssia

18 h Can NinotTitelles. “Mil i una nits” De la Cia. Sherezade. Titelles d’Ombres i Colors. Preu 7 €. Més informació i reser-ves: info@canninot.cat i 626 59 89 21També diumenge 13 a les 18 hOrganitza: Can Ninot

19 h Pou d’ArtInauguració d’exposició. Carme AliagaExposició de pintura amb tècnica mixtaOrganitza: Pou d’Art

21 h Teatre-AuditoriConcert. Grans Cors d’òperaA càrrec de l’Orquestra Simfònica i Cor

del Gran Teatre del Liceu. Preu: 30 €Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

13 Diumenge

12 h Cinemes Sant CugatCinema en família. “Pirates!”Preu taquilles: 4,30 €. Preu internet: 3,80 €. Web: www.cinesa.esOrganitza: Ajuntament de Sant Cugat

12h Museu del Tapís Contemporani - Casa AymatVisita comentada a l’ exposició temporal. “Aurèlia Muñoz. Fibres, textures i espai”

Preu de la visita: 2 €. Places limitades. (Inclou l’exposició per-manent)Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

12 h Pl. d’OctaviàBallada de sardanesA càrrec de la cobla Ciutat de TerrassaOrganitza: Entitat Sardanista Sant Cugat

12.30 h Casino de la FlorestaInauguració d’exposició fotogràfi-ca. “El Casino. Cultura i Florestans”Recull fotogràfic a càrrec de M. Àngels Quadresi Joan TornésFins al 10 de febrer de 2013Organitza: M. Àngels Quadres, Ajuntament de Sant Cugat

14 Dilluns

18.30 h Casal Cultural de Mira-solXerrada-col·loqui sobre l’Assemblea Nacional Catalana i el procés d’independència

Incerteses i dubtes: La llengua i el futur de les pensions. Intervindran: Mercè Lorente i Joan Contijoch.Organitza: Assemblea Nacional Catalana Sant Cugat

15 Dimarts

De 17.30 a 18.45 h Arxiu Nacional de Catalunya (Aula 1)Conferència. “Una història de la història: Juana la Loca”A càrrec de Muntsa Lamúa, presidenta d’Afopa i professora d’Història de l’Art (UB)També dijous dia 17Organitza: Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran (AEU)

19.30 h Canals Galeria d’ArtTrobada. Tast de vins entre obres d’artEntrada lliure. Amb l’enòloga Sara Jové. Visita a la mostra de pintures d’Àngels RibéOrganitza: Canals Galeria d’Art

19.30 h Club Muntanyenc Sant CugatConferència. “Les nevades del 62 a Sant Cugat”A càrrec de Domènec Miquel, historia-dor local i col·laborador de la revista “Vallesos”Organitza: Club Muntanyenc Sant Cugat

20 h Casa de CulturaConferència - Presentació “El Cas dels Catalans”

Ponents: Jaume Manel Oronich i Agustí SolerOrganitza: SC x I

16 Dimecres

18 h Biblioteca Mira-sol Marta PessarrodonaL’hora del conte. “Principis i finals”A càrrec de Glòria ArrufatOrganitza: Ajuntament de Sant Cugat

19 h Casa de CulturaPresentació del projecte i associa-ció Parkinson ARA i conferènciaEntrada lliure. Presentació i conferència “Descobrim la malaltia de Parkinson”, a càrrec de Miquel Aguilar i Barberà, cap de Servei de Neurologia del’Hospital Universitari Mútua de Terrassa.Organitza: Parkinson ARA

17 Dijous

19.30 i 22 h Cinemes Sant CugatCinema d’Autor. “Adam Resurrected” (“Adam resucita-do”)

Director Paul Schrader. EUA/Israel, 2008. Idioma: anglès.Preu a taquilles 4,30€ i per internet 4€. Orga.: Cinesa, Ajuntament de Sant Cugat

19.30 h Terra DolçaXerrada. “Cinc episodis històrics que defineixen el sentiment nacional català”, amb Oriol JunquerasAforament limitat a 50 persones. No cal inscripció prèvia. Més tast de pro-ductes de la terraOrganitza: Joves d’Òmnium Sant Cugat

20 h Casa de CulturaConferència “Imperfeccions fructíferes de l’Univers: ruptures de simetria necessàries per a l’existència de la vida”A càrrec de David Jou i Mirabent (UAB).Organitza: Assoc. Astronòmica Valldoreix-Sant Cugat

18 Divendres

18 h Teatre-AuditoriAssaig obert de Kulbik Dance CompanyEntrada gratuïta. Cal recollir la invita-ció a partir d’una hora abansOrganitza: Ajuntament de Sant Cugat

20 h Casa de CulturaNits temàtiques de la Unipau. “Europa: quina Europa?”Reflexió i anàlisi entorn dels llibres “Europa en la era global”, d’Anthony Giddens i “El gentil monstruo de Bruselas” d’Enszenberger, H.M. Org.: Universitat Internacional de la Pau

Agenda gener de l’11 al 20

Diari de Sant Cugat Divendres, 11 de gener del 2013 Publicitat 35

+ activitats a: www.santcugat.org. Si voleu sortir en aquesta agenda cal que adre-ceu la informació 15 dies abans a l'Oficina de Turisme Pl. Octavià, s/n Torre de l'Homenatge. Tel. 93 675 99 52 i fax 93 675 99 53. A/e agenda@santcugat.org. La responsabilitat dels actes i de la informació publicada en aquesta agenda recau en les entitats organitzadores.

21 h Teatre-AuditoriDansa. Kulbik Dance CompanyPreu: 18 €Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

19 Dissabte

De 9 a 13.30 h ZEM Rbla. del Celler, PAV ICampionat local de judoOrganitza: Ajuntament de Sant Cugat

De 10 a 14 h ZEM La Guinardera2a Lliga d’atletisme escolarOrganitza: Ajuntament de Sant Cugat

D’11 a 13.30 h Església de Sant MedirPortes obertes a l’església de Sant MedirOrganitza: Penya Regalèssia

12 h Biblioteca Central Gabriel FerraterL’hora del conte. Contes beduïnsA càrrec de Pau TarruellOrganitza: Ajuntament de Sant Cugat

18 h Can NinotTitelles. “La rateta presumida”

De la Cia. Veus-Veus. Titelles de TaulaPreu 7 €. Més informació i reserves: info@canninot.cat i 626 59 89 21També diumenge 20 a les 18 hOrganitza: Can Ninot

21 h Teatre-AuditoriTeatre. “El tipo de la tumba de al lado”De Katarina Mazetti. Adaptació: Alain Ganas. Direcció: Josep Maria Pou. Preu 24 €.Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

20 Diumenge

De 10 a 14 h Carrer Santiago RusiñolMostra d’art al carrer Santiago RusiñolOrganitza: Firart

12 h C. Estret de MessinaInauguració de la 9a edició del Bosc Literari de la Serreta: JOIES LITERÀRIES JUVENILSOrg.: A. V. La serreta – Bosc d’en Saladrigues

Fins al 13 gener Casa AbacialExposició. “Pessebres i figures”Col·lecció de figures de diferents conti-nents i formes variades de pessebrisme. Entrada gratuïta. Obert els festius de 12 a 14 i de 18 a 21 hores i els dies feiners de 18 a 20 hores.Organitza: Parròquia de Sant Pere d’Octavià

Exposicions asales municipals

Fins al 13 de generBiblioteca Mira-sol Marta PessarrodonaLlibre Gegant i Punts de llibre gegantsOrganitza: Associació del Llibre Gegant

Fins al 13 de gener Casa de Cultura“El color de les fruites”Aquesta exposició pretén mostrar com els artistes de Firart s’han aproximat al tema i l’han representat des d’un punt de vista contemporaniOrganitza: Firart

Fins al 27 de gener - Museu del Tapís

Contemporani - Casa Aymat“Aurèlia Muñoz. Recerques infi-nites. Fibres, textures i espai”Organitza: Ajuntament de Sant Cugat, Diputació de Barcelona

Fins al 3 de febrerBiblioteca Central Gabriel Ferrater“Ampolles d’aigua: un residu innecessari”Organitza: Fundació Catalana de Prevenció de Residus, Ajuntament de Sant Cugat

Fins al 10 de febrer Casino de la FlorestaExposició fotogràfica. “El Casino. Cultura i Florestans”Recull fotogràfic a càrrec de M. Àngels Quadres i Joan TornésOrganitza: M. Àngels Quadres, Ajuntament de Sant Cugat

Diari de Sant Cugat Divendres, 11 de gener del 201336 Esports Objectius i reptes

Hem acomiadat un 2012 his-tòric, amb títols, ascen-sos, ors, plates i bron-zes; amb l’organització de grans campionats,

tornejos i curses. I comença el 2013 com vam deixar el 2012. Amb mol-tes dates assenyalades en vermell i amb la il·lusió que Sant Cugat pot seguir creixent en rellevància en les grans competicions de moltes disci-plines esportives.

Aquesta temporada 2012-2013, fins a set equips lluiten per un ascens, o en el cas de l’equip femení del Juni-or FC, per un títol a la màxima cate-goria estatal. Objectius ambiciosos i, en molts casos, impensables tres o quatre anys enrere. És el cas del Club de Rugby Sant Cugat, un club que després de molts anys instal·lat a Primera Nacional va poder fer, per fi, el salt a la Divisió d’Honor B l’any passat. Aquest any, contra tot pro-nòstic, l’equip es troba a un punt del lideratge i el propi entrenador ja ha deixat clar que l’objectiu ha deixat de ser la permanència: “El sostre el poseu vosaltres, la perma-nència ens queda petita”, va dir Jor-di Justícia en l’últim partit disputat a La Guinardera.

Un altre cas digne d’estudi és el del Patí Hoquei Club Sant Cugat. Amb dos ascensos consecutius, el primer equip no n’ha tingut prou. Aquesta temporada, recuperant alguns dels jugadors que havien format part de la base del club, els santcugatencs s’han instal·lat en les posicions d’ascens a l’OK Lliga, la màxima categoria estatal. Cate-goria que va perdre el conjunt feme-ní però que recuperarà, si no passa res estrany, aquesta temporada. “No renunciem a res”, explica el direc-tiu del Patí Hoquei Club Sant Cugat, Albert Salarich. “Hem de ser ambi-ciosos, però també modestos. Tant

de bo puguem tenir els dos equips a OK Lliga”.

Tot per decidirEl Futbol Sala Sant Cugat i l’Olímpyc Floresta FS, aquesta tem-porada en grups diferents, lluiten també per una posició a Segona Divi-sió B. Els primers tenen més possi-bilitats, ja que des de l’inici del cam-pionat són líders i ocupen l’única

Present i futur Comença el 2013 amb novetats i molts fronts oberts

A pel segon ascens consecutiuEn el seu primer any a la Divisió d’Honor B, el CR Sant Cugat aspira a pujar novament #ARTUR RIBERA

Tot el que pot donar de si aquest nou any esportiuObjectius Els clubs santcugatencs enceten el 2013 amb nous reptes i amb fites esportives molt ambicioses. Referent La ciutat acollirà l’organització de més d’una vintena de grans actes esportius.

COMENTARI Pere Fernández, periodista

Deixem enrere un 2012 carregat d’èxits, alguns, certament, molt difícils de superar. I comencem el 2013 amb il·lusions renovades, la mateixa il·lusió amb la qual enceten l’any els clubs i els esportistes, amb fites col·lectives i reptes personals que fan que el teixit esportiu de la ciutat segueixi molt viu.

Esportivament parlant, Sant Cugat es fa important. Els polítics sovint ens recorden que Sant Cugat es posiciona, aquí i allà, el nom de Sant Cugat és visible. En temps de crisi hem comprovat com els grans pressupostos, en el món de l’esport, han perdut força i lideratge en benefici d’aquells clubs que aposten per un bon treball formatiu a la base, i parlo de treball d’anys. I potser aquest és el millor moment per aquells clubs que històricament han apostat per la base i la qualitat formativa. Ara és el nostre moment, essent com som una ciutat que ha apostat des de sempre per la gent de casa. //

Ara és el moment de l’esport “fet a Sant Cugat”

Diari de Sant Cugat Divendres, 11 de gener del 2013 Objectius i reptes Esports 37

posició d’ascens. Jordi Palau, pre-sident del FS Sant Cugat, assegu-ra que “encara que no s’ha fet res, tenim tota la il·lusió per pujar. Estar on estem ens dóna moltes forces”.

Per la seva banda, el Junior FC d’hoquei sobre herba vol completar una temporada que ha començat de la millor manera possible: amb dos equips a la màxima categoria i ren-dint a un nivell extraordinari. El pri-mer equip masculí, que va pujar a Divisió d’Honor A l’any passat, és cinquè, gairebé el màxim a què pot aspirar, ja que els quatre primers són molt superiors. Nicolás Wein, direc-tor tècnic del Junior FC, explica que l’objectiu és “mantenir-se en aques-ta posició i lluitar per arribar a la final de la Copa del Rei”. El femení, en canvi, és dels millors de la lliga, i té a les seves mans jugar el play-off: “Hem de lluitar pel títol”. Títol que, malgrat haver jugat diverses finals, no ha guanyat mai.

Dos equips més també tenen l’as-cens en l’horitzó. Un és el conjunt de

tennis de taula de la Unió Esporti-va Sant Cugat, que podria pujar a Divisió d’Honor Masculina per pri-mer cop: “L’objectiu de la permanèn-cia ja l’hem assolit. Hem de gaudir i intentar estar entre els 3 primers”, apunta Josep Anton, jugador del primer equip. L’altre és el primer equip femení de bàsquet de la UE Sant Cugat, que amb ple de victòri-es a la lliga, 12 de 12, té tot el dret a somiar en el retorn a Primera.

Sant Cugat s’internacionalitzaEl Torneig Internacional de Volei-bol, o els dos tornejos Futures del Club Tennis Natació Sant Cugat i Club Esportiu Valldoreix són exemples de tornejos internacio-nals consolidats a la ciutat. Aquest any, excepcionalment, Sant Cugat acollirà la Copa Intercontinental de Futbol 7 per a paralítics cerebrals, un esdeveniment de grans dimen-sions que mobilitzarà prop de 1.000 persones, segons l’Ajuntament. //

Camp. Esp. sub-16 d’hoqueiEl Junior FC, seu de l’estatal d’autonomiesDel 7 al 10 De març, al junior fc

Dos tornejos ITF de tennisUn al CE Valldoreix i l’altre al CTN Sant Cugatel primer, al maig, i el segon, a l’octubre

Camp. Esp. infantil de voleiDesprés d’una Superlliga, Sant Cugat acull l’estatalDel 22 al 26 De maig, a la zem rambla Del celler

Festa de la InfànciaLa Penya Blaugrana prepara una de grossa15 De juny

Copa Int. de Futbol 7Un mundial per a paralítics cerebralsDel 27 De jul. al 10 D’ago., a la zem jaume tubau

Torneig Int. de VoleibolSerà un dels actes centrals del 25è aniversari del CVSCsetembre, Data per confirmar

Mitja Marató30è aniversari de la Mitja i campionat de Catalunyaoctubre, Data per confirmar

Cros de Sant CugatEl 15è Cros vol batre novament rècordsnovembre, Data per confirmar

Sant SilvestreTornarem a acomiadar l’any per la porta gran31 De Desembre

25è aniversari del CARS’organitzaran diferents actes de celebracióencara no hi ha Dates concretes

Grans esdeveniments esportius del 2013

La gespa malmesa del camp de futbol-7 se substituirà abans de l’estiu #a.r.

L’Àrea d’Esports de l’Ajuntament de Sant Cugat té entre mans diver-ses actuacions pendents pel que fa a instal·lacions municipals. Ja en marxa l’arranjament del camp de gespa de Can Magí –actuació con-templada en el pressupost del 2013– són prioritàries, segons l’alcaldessa, Mercè Conesa, la substitució de la gespa del camp de futbol 7 de la ZEM Jaume Tubau i l’arranjament de la pista de terratzo. A aquestes dues actuacions, segons el pressupost de què disposi aleshores l’Àrea d’Es-ports, estan en llista d’espera l’ar-ranjament de la sala d’arts marcials, solucionar el problema de goteres del Pavelló 1 de la ZEM Rambla del Celler, construir una zona de llan-çaments a la ZEM La Guinardera o, fins i tot, ampliar els vestidors de la ZEM Jaume Tubau. L’establiment de prioritats, segons l’Ajuntament, es decidirà internament i a través de les aportacions que es facin al Con-sell Sectorial d’Esports. Cal recor-dar que per aquest tipus d’actua-cions l’Ajuntament disposa d’una partida de 560.000 euros.

L’OMET i la gestió d’instal·lacionsUna altra de les assignatures pen-dents d’aquest 2013 és la sortida a concurs públic de la gestió de l’Ofici-na Municipal d’Esport per a Tothom (OMET), actualment en pròrroga i gestionada per Teampartners. Mer-cè Conesa ja ha avançat que el con-curs públic “sortirà durant el 2013”. L’Ajuntament també està estudi-ant diverses possibilitats pel que fa

a la gestió d’instal·lacions. Una de les possibilitats és unificar diversos concursos en un de sol. Una altra solució passa per gestionar directa-ment els tres pavellons de la Zona Esportiva Municipal de la Rambla del Celler, que ara mateix gestiona Eurofitness Sant Cugat.

Conveni amb el CARFinalment, l’Ajuntament de Sant Cugat i la Secretaria General de l’Es-port han de signar aquest 20013 el conveni de renovació amb el CAR, redactat fa més d’un any però pen-dent de rúbrica. // Pere Fernández

les instal·lacions esportives, prioritatencara que no s’han concretat quines actuacions es faran primer, el 2013 serà un any de reformes

Pere Fernández pere.fernandez@premsalocal.com @perefpoveda

“Una de les prioritats de la ciutat en el capítol d’inversions són les instal·lacions esportives”Mercè Conesa alcaldessa de sant cugat

fins a 7 equips tenen opcions de pujar o guanyar un títol. el club de rugby i el patí hoquei poden estar aquest 2013 a la màxima categoria

Diari de Sant Cugat Divendres, 11 de gener del 201338 Esports Actualitat

Què n’espera d’aquesta nova tem-porada 2013?És una temporada de transició i serà difícil perquè començaré a jugar tor-neigs ATP, amb jugadors del més alt nivell i sé que no serà fàcil. El 2012 vaig jugar molts Challengers i el nivell és més baix que els torneigs ATP. Serà difícil, però estic mentalit-zat. La temporada serà molt llarga i no he d’abaixar els braços.

Amb quin objectiu concret es fixa?Aconseguir mantenir-me en el Top-100 jugant torneigs ATP, tot i que sóc conscient que no serà fàcil.

Participarà a l’Open d’Austràlia, el primer Gran Slam de l’any.Estic molt il·lusionat perquè per pri-mera vegada ho faré amb entrada directa. Espero fer-ho bé.

Quin balanç fa de la temporada 2012?Estic molt content. L’objectiu era poder entrar en el Top-100 i estic molt content d’haver-ho aconseguit. Sabia que no era un objectiu fàcil, però amb molt de treball, dedicació i esforç ho he aconseguit. A veure si aquest 2013 puc estar una miqueta més amunt al rànquing de l’ATP...

En aquest salt qualitatiu que ha fet, el paper de l’escola d’elit Barcelona Total Tennis (BTT) ha estat clau.Sí, és clar. Durant aquests vuit anys que porto entrenant a BTT Tennis Academy del Club Esportiu Valldo-reix, sempre m’han fet suport i han cregut en mi. Estic molt content de tenir-los com a entrenadors. No tan sols m’han format com a ten-nista, també ho han fet com a per-sona. Estic content que gestionin la meva carrera esportiva. //

João Sousa va néixer fa 23 anys a Guimaraes (Portugal). Actualment ocupa el 101è lloc al rànquing de l’ATP, tot i que el 22 d’octubre del 2012 va arribar a col·locar-se en la posició 92. El 2012 va guanyar dos Challengers, a Turquia i Finlàn-dia, i va jugar una final i sis semifi-nals. També va disputar els quarts de final de l’ATP d’Estoril i la sego-na ronda del Godó. Va debutar com a número 1, amb Portugal, de la Copa Davis. És professional des del 2005 i aquesta és la seva vuitena tempo-rada a la BTT Tennis Academy del Club Esportiu Valldoreix. Viu a Sant Cugat.

Entrevista João Sousa, tennista professional

“L’objectiu és mantenir-me entre els cent millors”

João Sousa Des de fa 8 temporades que es prepara al CE Valldoreix #À.L.P.

Àlex López Puig

GuardóDidac Salas, millor atleta júnior espanyol

Després d’una bona temporada, amb la consecució de diversos títols i una quarta posició en el Campionat del Món Júnior, a Barcelona, Didac Salas ha estat novament distingit.

El santcugatenc Didac Salas ha estat distingit com a millor atleta espa-nyol de l’any 2012 en la categoria júnior masculí. Ha estat premiat a través d’una votació feta a través del web de la Federació Espanyola d’Atletisme en la qual hi han parti-cipat milers d’aficionats a l’atletis-me. A banda d’aconseguir diferents títols, l’atleta del FC Barcelona tam-bé va ser quart al Mundial Júnior de Barcelona. // À. López Puig

ClubsEls millors equips de la ciutat reprenen el campionat de lliga

Per la seva banda, el Club Voleibol Sant Cugat tornarà el 19 de gener, men-tre que els conjunts del Junior FC mas-culí d’hoquei sobre herba i el Club Hand-bol Sant Cugat ho faran al febrer.

La majoria dels principals equips

de Sant Cugat tornen als seus res-pectius campionats de lliga des-prés de dos caps de setmana conse-cutius sense partits oficials. Dels dotze que tornen, cinc ho fan com a equip local. Són el sènior femení de bàsquet de la UE Sant Cugat, el Patí Hoquei Club Sant Cugat feme-ní, el sènior masculí de bàsquet de la UE Sant Cugat, el Junior FC de futbol, el primer equip femení del Sant Cugat Esport FC. Per contra, lluny de Sant Cugat han de jugar el Club de Rugby Sant Cugat, el Patí Hoquei Club Sant Cugat masculí, el Futbol Sala Sant Cugat, el Juni-or FC femení d’hoquei sobre herba, la UE Sant Cugat de tennis de tau-la, l’Olímpyc Floresta Futbol Sala i el primer equip masculí del Sant Cugat Esport FC. // Redacció

RugbyGómez: “L’ascens ens ha donat una embranzida”

Xavier Gómez, vicepresident espor-tiu del Club de Rugby Sant Cugat, va llo-ar durant l’assemblea general de socis, celebrada el 21 de desembre a la nit, la situació esportiva que travessa l’entitat.

“L’ascens del primer equip a la Divi-sió d’Honor B ha donat una embran-zida al club”. Segons Gómez, ara el club té el seu pes a les federaci-ons catalana i espanyola de rugbi. Gómez va destacar que “el club s’es-tà fent gran, ja no tan sols pels resul-tats que aconseguim sinó per la for-ma de jugar dels seus equips. Juguen a rugbi i es diverteixen”. El futur del primer equip, que està fent una tem-porada espectacular, 2n a un punt del líder, en la seva primera campa-nya a la Divisió d’Honor B, la catego-ria de plata del rugbi espanyol, està assegurat. // Redacció

Diari de Sant Cugat Divendres, 11 de gener del 2013 Actualitat Esports 39

PB de LoscosLa Penya Blaugrana Sant Cugat rep Montserrat Grau

La santcugatenca va assegurar que “estic molt contenta que la penya blau-grana de la meva ciutat m’hagi convidat en un acte com aquest, i més perquè és una penya molt important”.

La Penya Blaugrana Sant Cugat va oferir el dimarts 8 de gener una recepció a la santcugatenca Mont-serrat Grau Poch, presidenta de la Peña Barcelonista de Loscos (Terol), entitat que va ser reconeguda com a nova penya del FC Barcelona el 28 de juny del 2010. Grau fa 36 anys que viu a Sant Cugat i amb anteri-oritat havia estiuejat a Mira-sol. // À. López Puig

L’atleta càntabra Ruth Beitia va visitar el 7 de gener les instal·lacions de la ZEM La Guinardera. L’objectiu, compartir amb futurs atletes de la Secció d’Atletisme del Club Muntanyenc Sant Cugat la seva experiència i motivar-los. #Pere FernánDez

Ruth Beitia, comparteix experiència

Xerrada Millor atleta espanyola del 2012PresentacióEl web renovat del Futbol Sala Sant Cugat, més dinàmic

El dissenyador d’aquest web és Jordi Magrià, pare de dos jugadors del club i col·laborador de l’entitat. Sportwell tam-bé va oferir una xerrada als assistents: directius, entrenadors, jugadors i pares

El Futbol Sala Sant Cugat va presentar el dijous 20 de desembre, a la Sala d’Ac-tes del Pavelló 2, un nou web renovat, més atractiu i dinàmic. El web presen-ta la història del club i els seus objec-tius, així com fotografies de tots els equips i dels seus jugadors. També s’hi poden trobar els enfrontaments i les classificacions dels dotze equips, víde-os de partits i notícies que surten als mitjans locals. // À. López Puig

A l’ajuntamentEs lliuren els premis de la 3a Sant Silvestre

Els lliurarà l’organització, el Club Atlè-tic Barcelonès i l’Ajuntament de Sant Cugat, aquest divendres, 11 de gener, a la primera planta de l’ajuntament de la ciutat.

L’ajuntament serà l’escenari aquest divendres, 11 de gener, de l’entrega de premis de la 14a Garmin Sant Sil-vestre Barcelonesa-Sant Cugat, cur-sa que es va córrer el 31 de desem-bre. L’organització, el Club Atlètic Barcelonès i l’Ajuntament de Sant Cugat, distingiran del 4t al 25è clas-sificat, entre d’altres moltes catego-ries. // À. López Puig

TorneigUns 200 tennistes juguen en el 9è Nadal Babolat

Pol Feuillerat i Claudia Hoste, en cate-goria infantil; David Ayguavives i Ana Giraldi, en aleví, i Max Alcalá i Bruna Casa-sampere, en benjamí, són els campions del novè Torneig de Nadal Babolat.

Aquest campionat, que es va jugar en la modalitat d’individuals i for-ma part del calendari de torneigs de la Federació Catalana de Tennis, es va disputar al Club Esportiu Valldo-reix, del 15 al 30 de desembre. Tots els guanyadors eren caps de sèrie, menys David Ayguavives, que era el cap de sèrie número 5 del torneig en aleví masculí. Hi van participar 200 nens i nenes, en les categories benjamí, aleví i infantil. // Redacció

Diari de Sant Cugat Divendres, 11 de gener del 201340 Esports Actualitat

DecisióLa Unió Ciclista Sant Cugat ajorna l’assemblea al gener

Un error de planificació va obligar la Unió Ciclista Sant Cugat a convocar l’as-semblea general ordinària abans que aca-bés el 2012, atès que totes les entitats esportives han de fer-ne una a l’any per llei.

La data, el 29 de desembre, no era gens propícia i per aquest motiu la junta en funcions, encapçalada pel president Rafa Robledo, va demanar l’ajorna-ment a la tercera setmana de gener. A mà alçada, els assistents van votar que sí. No obstant, l’entitat va aprofi-tar l’ocasió per explicar les qüestions que es tractaran en la pròxima assem-blea i Robledo va dir que l’entitat té 194 socis. // Redacció

Els dos equips federats de natació sincronitzada del Club Natació Sincro Sant Cugat i els quatre conjunts d’oci del complex esportiu van oferir el 22 de desem-bre la tradicional Exhibició de Nadal davant unes 200 persones. #AMANDA BERNAL

La natació sincronitzada s’exhibeix

Demostració Piscina Municipal de Valldoreix RegistreMarc Salvatella, millor marca sub-13 en salt d’alçada

L’atleta del Club Muntanyenc Sant Cugat ha fet un salt d’1 metre i 69 centímetres.

Marc Salvatella, atleta del Club Mun-tanyenc Sant Cugat, va aconseguir un destacat rècord català. El jove va esta-blir la millor marca catalana sub-13 en salt d’alçada durant la segona jornada de control cadet, a la Pista Coberta de Catalunya, a Sabadell. Salvatella, de 13 anys, va fer un salt d’1,69 m en una competició celebrada el 22 de desem-bre. // Redacció

ContinuïtatEl Club Bàsquet Mira-sol no veu una fusió amb la UESC

Quique Aranda, president del Club Bàsquet Mira-sol, va dir el 19 de desem-bre, durant la reunió anual amb els pares

de l’entitat, que el club no té cap inten-ció de fusionar-se amb la Unió Esporti-va Sant Cugat.

“No veiem la fusió”, ha assegurat Aranda. Aquest és el posicionament del CB Mira-sol, contrari al de la UE Sant Cugat, que en els últims mesos ha fet pública la seva voluntat d’unir ambdues entitats. El CB Mira-sol tre-balla amb el suport de l’Ajuntament, en la recerca d’un espai, ara centra-litzat al Club Esportiu i Cultural de Mira-sol. “El 93% de jugadors del nos-tre club viuen al centre de Sant Cugat i busquem un espai cèntric per oferir un millor servei i estar més a prop”. Segons Aranda, l’entitat que presi-deix ha fet arribar aquesta proposta a l’Àrea d’Esports. // Redacció

ReunióEl Patí Hoquei Club farà una assemblea si pugen a l’OK Lliga

El Patí Hoquei Club Sant Cugat va anunciar durant l’assemblea ordinària que l’entitat farà una assemblea extra-ordinària si els primers equips masculí i femení de l’entitat pugen a l’OK Lliga, la categoria més alta de l’hoquei sobre patins espanyol.

L’entitat, presidida per Miquel Soler ja va convocar una assemblea per ana-litzar la viabilitat econòmica de l’as-cens del sènior A masculí a la Prime-ra Divisió estatal. A més, el club bus-ca patrocinadors. // Redacció

Diari de Sant Cugat Divendres, 11 de gener del 2013 Publicitat 41

“A les Planes s’hi viu el present”

Quin és el teu racó preferit de Sant Cugat? Envia’ns la teva foto i podràs guanyar una subscripció al Diari#elmeuracostc

20 anys arrelats a la ciutatDiarideSantCugat

Advocada

M. Àngels Quadres

Diari de Sant Cugat Divendres, 11 de gener del 201342 Viure a Sant Cugat

Què busca quan fa una fotografia? Bàsicament, aportar una infor-mació; explicar una història amb aquella imatge. I, després, inten-tar que aquella foto tingui una composició que, visualment, faci que la gent es quedi amb la imat-ge. Perquè cada dia tothom rep moltes imatges i que la gent en retingui una no és per la història, sinó per la imatge en si mateixa. Si aconsegueixes que la gent retin-gui aquella imatge, aconsegueixes que retingui aquella història.

Amb quinze anys, quants conflictes ha cobert? Primer seria necessari entendre què és “conflicte”... Guerra? Zona inestable? Per a mi hi ha molta diferència, perquè dins d’un con-flicte no és el mateix, per exemple, si parlem de Síria, anar a Lepo que anar a una població de la frontera, perquè si estàs a la fron-tera amb Turquía no passa abso-lutament res, i a Lepo sí que hi ha perill. Dins d’un país on hi ha una guerra, hi ha zones molt deter-minades que responen a un tipus diferent.

Dels conflictes que ha viscut, quin considera el més impactant? El més salvatge que he vist és Síria. Perquè a diferència d’altres conflictes on més o menys es res-pectava la població civil, aquí no; bàsicament el que estan fent és exterminar la població. No vaig estar a Iugoslàvia, però em diuen que podria ser l’equivalent: tam-bé hi havia els franctiradors que es dedicaven a matar nens i a matar dones... i aquest tipus de coses.

Es queda amb alguna imatge? Qualsevol imatge que tingui rela-ció amb nens o població civil són les més impactants. Perquè, al final, són els perjudicats en un conflicte. Els que estan en un bàn-dol o l’altre tenen la llibertat d’es-collir: hi ha qui se’n va i qui es queda a lluitar i a morir. Però les famílies que es queden allà atrapa-des dintre d’un conflicte i que no poden sortir són els realment per-judicats, els que sempre perden. La història són ells.

Com es porta estar en un lloc així? Personalment, tu saps on estàs. I

si vas allà, ja saps el que hi ha. Nin-gú t’obliga. La diferència entre jo i una persona que és d’allà, és que jo puc escollir quan sortir i ells no. És així de fàcil.

Arribat el moment, per què deci-deix marxar? Marxes perquè penses que en aquell moment, en aquella histò-ria o en aquell lloc, ja no pots apor-tar res més.

És fàcil desconnectar del conflicte? De moment sí. Almenys, consci-entment, sí. Jo crec que, al final, és com els metges: són aquest tipus de professions que tens aquest contacte més estret amb la mort... Al final, cadascú té un caràcter: un metge va i fa una operació, doncs tu, més o menys, fas el mateix.

Com ha canviat la manera de treba-llar des que va començar? La tecnologia és totalment dife-rent. La feina millora amb el tema digital perquè el fet de poder veu-re el que estàs fent al moment et dóna la capacitat de saber on pots millorar.

Entrevista

Quan la feina és la teva vidaRicard Garcia no s’imagina fent una altra cosa que no sigui el que fa ara mateix. Viatja a diferents conflictes des de fa 15 anys, com a autònom (per no perdre la llibertat de decisió), perquè considera que hi ha històries que, si no les expliques, ningú no les coneix. La seva obra s’ha publicat a mitjans d’arreu del món, com ‘The New York Times’, ‘The Wall Street Journal’, ‘Le Monde’, ‘Le Figaro’, ‘The Times’, ‘El País’, ‘El mundo’ o ‘La Vanguardia’, per citar alguns exemples d’un llarg etcètera. També ha exposat la seva obra, per exemple, a nova York, Londres, Barcelona o Taiwan, i ha estat reconegut amb diferents premis. No és considera part de la història, però sense cap dubte, n’està escrivint una.

“No hi ha bons ni dolents en una guerra; sempre hi ha zones grises”Imatges Les històries que coneixem, molts cops, són condicionades per allò que en veiem. Conflicte Moltes vegades, la foto ja t’ho diu tot, sense fingir.

Ricard Garcia VilanovaFotoperiodista de guerra

El fotògraf fotografiat Ricard Garcia ha passat el Nadal a Sant Cugat # aRTuR RiBERa

Diari de Sant Cugat Divendres, 11 de gener del 2013 Entrevista 43

I el món laboral en aquest camp, com està? El tema de fotografia és un desas-tre. Perquè ara tothom té accés a les càmeres digitals i tothom pot enviar una fotografia.

Amb la informació, això desvirtua? Depèn. Sempre poso el mateix exemple. Si vas amb cotxe, veus un accident, tens certs coneixements mèdics i no hi ha ningú allà, tu assistiràs la persona; però si arri-ba un metge, t’apartaràs i el deixa-ràs treballar. El que passa és que moltes empreses estan primant el tema de retallada de costos, i trien l’opció barata...

Amb tot, el que voleu transmetre arriba realment aquí? No gaire. I més ara, que la gent té altres problemes i quan arriba diu-menge i obren el suplement del diari, volen veure altres històri-es, no nens com es moren destros-sats per morters. És una sensació, m’agradaria equivocar-me.

Treballa com a autònom. Per què? Sent freelance el que fas és bus-

car-te la vida. Quan hi vas per encàrrec, vas amb uns tios que t’ho determinen tot. Jo el que no vull perdre és la llibertat de deci-dir què vull fer. És la meva opció, i no vull dir que sigui la millor.

És ben rebuda la seva presència? Quan ets freelance has de ser logís-tic, psicòleg, fotògraf... ets tu qui se’ls ha de guanyar. Jo sempre dic el mateix: si vols cobrir una cosa no pots arribar, estar una hora i marxar. Si tu entres en un lloc i estàs corrent els mateixos riscos que ells, i veuen que estàs amb ells, arribarà un punt en què s’oblidaran de tu, i llavors podràs començar a treballar. No pots arri-bar com un turista.

Té un gran component vocacional la seva feina... És totalment vocacional, ningú et pot pagar amb diners que facis un tipus de feina amb la qual et jugues la vida.

Compensa en l’àmbit personal? De moment sí. El dia que no em compensi ho deixaré.

Què és el més gratificant d’aques-ta feina? Intentar fer alguna cosa que pen-ses que en algun moment determi-nat pot servir per intentar comen-çar a canviar alguna cosa. Perquè, de fet, si no ho explica ningú, no existeix. Si tu no estàs allà, o qual-sevol altra persona, fent la foto, o prenent la nota, o escrivint l’arti-cle, qui ho explica?

Amb tot el bagatge que porta, diria que les persones són bones o dolen-tes per naturalesa? O és l’entorn qui ho determina? Jo crec que la guerra treu el millor i el pitjor de l’home. El que és bo, és més bo, i el que és dolent, és més dolent. Però tampoc no hi ha bons ni dolents, sempre hi ha les zones grises. Els únics bons que hi ha en un conflicte són els civils. Sempre. La resta... és igual. Són gent que han decidit lluitar pels seus ideals, que són respectables, i han deci-dit matar-se entre ells. Ells també poden decidir fer una altra cosa. Els únics que no poden decidir són els civils. //

Quants anys fa que es dedica al fotoperiodisme de guerra? Fa quinze anys que vaig anar a Àfrica. Després vaig evolucionar cap als conflictes.

Què el va portar fins allà? El fet de poder explicar una història, documentar històries humanes.

Fotografia bàsicament civils. Què vol transmetre? Que la història sempre són ells.

Ha patit mai per la seva integritat física? Tu ets el transmissor del que està passant. És irrellevant el que tu pateixis. Si penses que no pots estar allà, tu pots decidir marxar.

El defineixen com “l’home tranquil”: està d’acord? En aquests llocs penso que has d’estar tranquil, perquè si perds la calma, la teva presència no serveix de res.

EN CLAU PERSONAL

“Una imatge és molt difícil que tingui un aspecte tendenciós; la imatge no pot mentir”

“És massa complex un conflicte com per intentar entendre els motius i els perquè del que passa”

“No faig fotos amb teleobjectiu: per a mi no és la mateixa sensació i no transmet el mateix”

Cinta Caballé / Artur Ribera

Diari de Sant Cugat Divendres, 11 de gener del 201344 Viure a Sant Cugat Història

Ala nostra ciutat tenim una magnífica edificació d’estil modernista cons-truïda per Cèsar Marti-nell l’any 1921 per donar

suport a l’activitat vitivinícola del Sindicato Vitivinícola y Caja Rural de San Medín, nom oficial del que més tard es coneixeria com a Celler Cooperatiu.La remodelació d’aquest emblemàtic edifici em dóna peu a fer un repàs a la història de l’associacionisme agra-ri a Sant Cugat, les arrels del qual es troben en la problemàtica del camp català en el darrer quart del segle xix, especialment en les zones vitivi-nícoles, entre les quals la del Vallès. A Catalunya, el procés d’especialit-zació agrària, sobretot vinícola, arri-bà al seu màxim a finals del segle xix. A diferència d’Anglaterra, l’especia-lització no va aconseguir integrar-se en un procés de desenvolupament basat en la concentració de la propi-etat agrària i l’emigració dels cam-perols a les indústries de les ciutats. A Catalunya, la indústria era feble i els models contractuals al camp eren suficientment forts i arrelats perquè la pagesia es pogués mantenir lliga-da a la terra.Quan els propietaris, arran de la pla-ga de la fil·loxera, varen veure la pos-sibilitat de liquidar els contractes de Rabassa Morta (lligats a la vida dels ceps), els pagesos, per defensar-se i subsistir, crearen associacions, de les quals les més reeixides foren les coo-peratives. Aquestes primeres socie-tats, anomenades de Treballadors Agrícoles i d’Assegurança Mútua, es consolidaren sota l’aixopluc de la Llei d’associacions del 1887. Per als propietaris, el cooperativisme al camp suavitzava la conflictivitat social i millorava el poder adquisitiu dels pagesos estimulant la indústria i els serveis. El cooperativisme i l’as-sociacionisme agrari intentaren res-pondre a la internacionalització del mercat, a les transformacions tec-

nològiques, a les plagues del camp i al frau en l’elaboració de productes.El fenomen d’especialització agrà-ria català és encara més fort a Sant Cugat ja que es va mantenir aïllada fins la millora de les comunicacions a finals del segle xix. Aquest fet va per-metre satisfer la demanda vinícola de Barcelona i de les ciutats industrials del Vallès, a l’hora que s’introduïen a poc a poc els fenòmens socials del

seu entorn, entre els quals l’associ-acionisme agrari. A Catalunya, l’associacionisme agrari del darrer quart del segle xix es mou bàsicament sobre dos eixos fonamentals. El primer girà al vol-tant de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre (IACSI), successor de la Junta de Comerç de Barcelona i for-mat per grans propietaris residents a Barcelona.

L’altre ho va fer al voltant del republi-canisme federal, que ja a Ia Primera República havia aprovat una llei que declarava redimibles les pensions i les rendes que afectaven la propietat immoble, entre les quals la Rabassa Morta, revocada després del cop d’es-tat del general Pavía. El republicanis-me federal va crear l’any 1882 a Rubí la Lliga de Viticultors Rabassaires de Catalunya i es crearen seccions de tre-balladors del camp que aplegaven els rabassaires, els parcers, els jornalers, els petits propietaris i, fins i tot, els menestrals. Aquest esquema s’apli-ca també a Sant Cugat, on les referèn-cies trobades sobre l’Institut Agrí-cola Català de Sant Isidre i les confe-rències que donà sobre agricultura, fan pensar en un embrió de secció de l’institut o, si més no, en lligams amb d’altres seccions arrelades al Vallès o amb la mateixa ciutat de Barcelona, atès que molts propietaris de terres conreades a Sant Cugat hi residien.En un altre angle, trobaríem un socie-tarisme hereu dels ideals dels sexenni revolucionari (1868-1873) i dels valors republicans federals de la Primera República. Hi ha proves dels lligams entre rabassaires i parcers de Sant Cugat i l’important nucli republi-cà federal existent a Rubí i Sabadell anomenat Lliga de Viticultors Rabas-saires de Catalunya de Rubí i Saba-dell. Al bell mig d’ambdós situarí-em el grup de pagesos no vinculats a cap dels dos moviments i que fluctu-aren entre ambdues bandes segons els seus interessos. //

Món rural Associacionisme agrari contemporani

Les arrels de l’associacionisme agrari contemporani

A finals del segle xix, la vila sortí del seu aïllament i es vinculà als moviments socials del seu entorn

Establiment de contracte de conreu de vinya a Rabassa Morta, a la Heretat i Mas Solà Any 1772. #Arxiu MunicipAL De SAnt cugAt DeL VALLèS

per als propietaris, el cooperativisme al camp suavitzava la conflictivitat social i millorava el poder adquisitiu dels pagesos

Joan Troyano jtroyanocusso@gmail.com

Diari de Sant Cugat Divendres, 11 de gener del 2013 Publicitat 45

Diari de Sant Cugat Divendres, 11 de gener del 201346 Viure a Sant Cugat Joves

La Nina és sensible, de la mateixa manera que ho és la seva pell . La gent que l’envolta l’admira, i aques-tes són les paraules que el seu ger-mà Luca li dedica: “Hi ha quantitat de paraules que definirien com és la meva germana, però el que la fa des-tacar més és la seva força d’ànim i superació, no tan sols enfront la seva malaltia, sinó també enfront aspectes quotidians. Un dels trets que també la caracteritzen és el seu somriure constant. M’agrada la seva manera de ser i l’admiro pel que fa.”

Hem tingut el plaer de poder par-lar amb ella i durant uns instants omplir-nos de la seva sensibilitat.

Què t’agradaria fer? Triomfar, tot i que encara no sé amb què. Pot-ser com a dissenyadora gràfica, o bé per haver dissenyat un produc-te útil, potser com a escriptora o il-lustradora de contes infantils. Tot m’atrau molt.

Com definiries els joves d’avui dia? Penso que la majoria dels joves d’avui en dia són emprenedors, tot i

que encara n’hi ha que els falta una mica d’empenta. És important llui-tar pel que t’agrada.

Per què t’agrada l’art? Perquè m’agrada com s’expressa: el que es pot transmetre amb un quadre, una escultura o un dibuix és espectacu-lar.

Has fet alguna exposició? Sí, vaig exposar alguns dels meus quadres al bar San Marco de Major de Sarrià, el febrer de l’any passat. Ara mateix no tinc pensat fer cap exposició ja

que estic més encaminada cap al sector del disseny. Tot i així, no des-carto que més endavant, quan aca-bi la carrera, em torni a dedicar al dibuix i a la pintura.

Que estàs fent ara? Estic cursant l’últim any de grau en Disseny, a la facultat de Belles Arts de la UB. En aquests moments, estic preparant el meu projecte de fi de grau.

Què en penses de Sant Cugat ? Al poble de Sant Cugat la vida al car-rer és constant i l’ambient és molt agradable. Tot i així, falta adaptar encara molts comerços,i establi-ments públics. Sovint em trobo sen-se poder accedir al lloc on voldria perquè em trobo amb esglaons que m’ho impedeixen. Si voleu saber més sobre la Nina podeu mirar la seva pàgina web, www.nina-roma.com, o el seu bloc, www.worksbyni-na.blogspot.com. //

i la setmana que ve... L’escriptor Tomàs Grau ens parlarà de la festivitat de Sant Antoni Abat tal com era abans

Sílvia Claramunt touchanas@gmail.com @touchanas

Entrevista NiNA RomA, estudiant de Belles Arts

La Nina és una jove de 21 anys Es defineix com una persona constant, emprenedora, amb moltes ganes de conèixer i d’assolir els seus objectius, tot i que també diu que és una mica indecisa. Estudia Belles Arts i li agraden pintors com Salvador Dalí, Frida Khahlo i Ramon Casas. Pateix la malaltia de Pell de Papallona (Epidermòlisi bullosa), però aquest no ha estat cap obstacle per assolir tots aquells objectius que es proposa

“Caic, caic, però amb l’ajuda de la família em torno a aixecar”

Un somni: que es trobi una cura per la meva malaltia.

Un objecte: la cadira. Per mi és un suport imprescindible. És com si formés part de mi . Gràcies a una cadira puc anar quasi bé a tot arreu.

Una frase: ”Si caus set cops, aixeca’t vuit vegades ” Proverbi xinès. Contínuament caic i em torno a aixecar, i si no puc aixecar-me sola, compto amb l’ajuda de la família i els amics.

Un bon record: un dinar amb la família amb vistes a la Val D’Orcia, a la Toscana

Una cançó? “Viva la vida” de Coldplay, i qualsevol cançó interpretada per Música Nuda.

Una pel·lícula: Intocable, Amélie...

Una obra de teatre: Terra baixa amb Joel Joan i Les cunyades de Les Xandrines.

Un llibre: els de Harry Potter i també llibres de poesia.

Una imatge val més que mil paraules: el mar.

EN CLAU PERSONAL

Diari de Sant Cugat Divendres, 11 de gener del 2013 Ofertes Club del Subscriptor 47

Club del Subscriptor Fes-te subscriptor i rebràs cada setmana el Diari a casa i al teu dispositiu mòbil i gaudiràs de totes aquestes ofertes!*

Atenció al subscriptor: T. 93 590 86 00club@diaridesantcugat.cat*Per fer-te subscriptor, visita el nostre web: www.diaridesantcugat.cat/subscripcio. Per veure el Diari al teu dispositiu mòbil, cal

que et descarreguis l’aplicació des de l’App Store d’Apple o Google Play. Més informació al web: www.diaridesantcugat.cat/app

DiarideSantCugat

Consulta totes les ofertes al nostre web: www.diaridesantcugat.cat/club

Benzina

2% de descompte del total de la factura

Av. de Rius i Taulet

Presentant el carnet del Club

Restaurant

Sopar per a dues persones. Prova l’autèntica pizza italiana!

C/de Migdia 27-31(prop Policia Nacional) St. Cugat / Av. d’Egara, 91, Sant Quirze

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Restaurant

Menú ibèric per a 2 persones. L’autèntic sabor de la Dehesa

Pl. d’Augusta, 3

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Fes-te subscriptor per només

Inclou subscripció a l’edicióde paper i tauleta

88€ l’any

Bellesa

Depilació ½ cames, aixelles i engonals

C/ de Sabina Cañameras, 13(Davant UIC) Mira-sol

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Restaurant

Menú per a 2 persones. Vàlid migdies de dilluns a divendres

C/de l’Endavallada, 6(pl. dels Quatre Cantons)

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Bellesa

Una sessió de fotodepilació d’aixelles o engonals (biquini)

C/de Francesc Moragas, 28

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Salut

Targeta Salus PassInclou: analítica de sang i revisió mèdica gratuïtes amb descomptes especials en visites privades

C/d’Amposta,22C/de la Mina, 15

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Vídeo

1 hora d’autoria de vídeo a DVD totalment GRATIS!

C/de Can Mates, 7

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Restaurant

“Menú Burguer” per a 2 persones.No us quedareu amb gana!

C/d’Elies Rogent, 56 (zona mercat Torreblanca/ cinemes)

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Restaurant

Veniu 10 persones al nostre buffet lliure i només pagueu 5!Divendres o dissabte nit.

Torre Blanca, 57(Edifici Creapolis)

Presentant el carnet del Club

Teatre

El tipo de la tumba de al ladode Katarina Mazetti

Dissabte, 19 de gener, a les 21 h al Teatre-Auditori

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

www.diaridesantcugat.cat @diaridesantcugat48 Diari de Sant Cugat Divendres, 11 de gener del 2013

Vols rebre el Diari a casa?Informa’t a: www.diaridesantcugat.cat/subscripcioT. 93 590 86 00

Gaudeix de totes les propostes del Club del SubscriptorVeure totes les ofertes a: www.diaridesantcugat.cat/club

Ara pots llegir el Diari des de la teva tauleta tàctilMés informació: www.diaridesantcugat.cat/app

Viure a Sant Cugat Temps del cap de setmana

màx. 13 °C mín. 5 °C

81

0203

001

4001

00

93

7

“He viatjat molt, però per viure em quedo a Sant Cugat”El 2006, Àlex Corretja va anunciar la seva retirada del ten-nis professional, un món en què ha estat immers des de ben petit. Es va iniciar al Set Ball, però aviat va passar al CT La Salut, club amb el qual va ser campió d’Espanya en totes les categories inferiors. Com a professional va arribar fins al número 2 del rànquing mundial, l’any 1999. Disset títols ATP, un Masters, una medalla als Jocs de Sidney i una Copa Davis. Ni més ni menys. “Si n’he de triar un em quedo amb el Masters. Però tots són importants”. A l’Àlex li falten mans per enumerar tot el que li ha aportat el tennis. “Em

va fer espavilar des de ben petit. M’ha fet conèixer molta gent i molts llocs. Viatjar m’ha donat una perspectiva

molt àmplia de la vida”. Després de penjar la raqueta va ser comentarista a la televisió, i durant tres anys va assessorar l’Andy Murray, el número 3 del món. “Vaig aprendre molt d’ell”. Actualment exerceix de capità de l’equip espanyol de Copa Davis. Pare orgu-llós de dues filles, l’Aroa i la Carla, l’Àlex es con-

sidera una persona molt normal: “Gaudeixo d’es-tar amb la meva parella i els fills. Tinc una vida molt

maca, encara que he treballat molt per aconseguir el que tinc”. Segueix fent esport: “Jugo més a pàdel, el ten-

nis ja no em diverteix tant perquè no progresso, més aviat al contrari”. És propietari del restaurant Alapiedra i soci fundador de l’empresa de representació d’esportistes Dou-ble Match. Li demano, com que ha viatjat tant, que em digui un lloc especial. Em contesta: “Per viure em quedo a Sant Cugat, sens dubte”. //

ReTRaTS SanTCugaTenCS

Pere Fernández #FotograFia: Artur riberA

Extennista professional

ÀlexCorretja

Ja pots llegir el Diari de Sant Cugatdes del teu dispositiu mòbil

Fes-te subscriptor per nomésinclou subscripció a l’edició

de paper i tauleta

88€ l’any

nOVaaPLICaCIÓ

MÒBIL

nOuFORMaT

PaPeR