Diari de Sant Cugat 811

La 20a Festa del Llibre Gegant, en imatgesCultura _Pàg. 44-45

EMD i ASDI col·laboren en un projecte de teràpies amb cavallsel Poble _Pàg. 8

DiarideSantCugatSetmanari inDepenDent De l’actualitat Santcugatenca www.diaridesantcugat.cat 1,95 €núm. 811 any XViii

Vols un bany hidratant i un tractament antiparasitari per a la teva mascota? Club del SubSCriPtor _pàg. 55

El millor assessorament legal i tributari per a les empreses

Edifici Octaviàc/ Vallespir, 19, 2a plantaTel.: 93 588 40 08 - Fax: 93 588 36 [email protected]

Nou pas per ubicar a Can Marcet els Laboratoris Esteve i els Echevarne

Economia _Pàg. 34la Ciutat _Pàg. 20 la riera rep aigües brutes #A.R.

Aprovat el pla de millora de Can Borrull que ha de posar fi als abocaments a la riera

Divendres, 21 de maig del 2010

MÉS RELIGIONS Encara que la catòlica és la majoritària, es registra un creixement de les minories religioses

Hi ha 18 centres de culte, entre esglésies catòliques i protestants, un oratori i un saló dels testimonis de Jehovà#FOTOGRAFIA: LLUÍS LLEBOT

a Fons_Pàg. 4-7

Diari de Sant Cugat www.diaridesantcugat.cat

� | Publicitat

JA EN SOM 9 A CATALUNYA

LLUITANT PER TU!

10 mesos amb 0% d'interès a totes les teves compres a partir de 216€

Exemple de fi nançament per 216 euros a 10 mesos. Mensualitat 21.60 euros. Sense comissió de formalització. Import total del crèdit

216 euros. TIN 0% TAE 0% Interessos subvencionats per Media Markt. Oferta subjecta a la prèvia autorització del Banc Cetelem S.A.

posterior a l'estudi de la documentació aportada i la fi rma del contracte. RBE nº 1718/10

* Data límit del fi nançament, fi ns al 3 de juny del 2010.

www.mediamarkt.esHorari de dilluns a dissabte

10:00 – 22:00

MEDIA MARKT SANT CUGATSant Cugat Centre ComercialAv. Via Augusta 2-1408174 Sant Cugat del VallèsTel: 935 83 52 00Fax: 935 83 52 09

Subscriu-te i rebràs les nostres novetats

www.mediamarkt.es

Oferta vàlida del 21 al 27 de maig del 2010. Tots els preus inclouen IVA i RAEE (Reciclat dels aparells elèctrics i electrònics). Preus

expressats en euros.

*

MEMEMEMEMMEMEMEMEMEMEMMEMEDDIDIDIIDIDDDDDD AAAAAAAAAAA MAMAMAMAMAMAMAAMAAMAMARKRKRKRKRKRKRRKRKKRKKRKTTTTTTTTTTTTT SASASASASSSSASASSAAAAANTNTNTNTNTNTNTNTTNTNTTN CCCCCCCCUGUGUUGUGUGGUGUGUGUGGGGATATAATATATATATATATAAT

*

MEMEMEMEMEMEMEMEMEMMEEMEEMEMEMMEEDIDIDIDDIDIDIDDIDIDIDIDIDDDDIAAAAAAAAAAAAAA MAMAMAMAMAMAMMMAMAMAMAMAMMMAMARKRKRKRKRKRKRKRKKRKRKRRKRKRKKTTTTTTTTTTTTTTT SASASASSASASASASSASAASASASASASAANTNTNTNTNTTNTNTNTNTTTNTNTNTNTT CCCCCCCCCCCCCCCCCUGUGUGUGUGUGUGUGUGUGUUGUGGGGATATATATATATATATATATATATATATATATATTTTT

LCD32"

TDT HDTV

Full HD

3 HDMI

Contrast 50.000:1

32 LH 3000TELEVISOR LCD 32"

Pantalla de LCD 32” amb DVBT (no interactiu) TDT HD integrat,format 16:9 , full HD, temps de resposta 5 ms., resolució 1920 x 1080 píxels, contrats 50.000:1 , lluminositat 500cd/m2 , àngle de visió de 178º, sistema estèreo Nicam (SRS Trusurround XT COMPATIBLE Dolby Digital),TELETEXT, Sleep Timer, connexions: 3 HDMI, 2 euroconnectors, Components, Compost, ,entrada PC , sortida d'àudio digital òptica, pressa per auriculars, comandament a distància, mides. : ample 80,5 x alt 53,1 x fons 8 sense peu, article ref. 1094733

t e l e v i s i ó nd i g i t a lt e r r e s t r e

44.90 euros* x 10 mesos sense interessos. TIN 0% TAE 0%.


Diari de Sant Cugatwww.diaridesantcugat.cat

Sumari | a Fons_ 4 | el Poble_ 8 | Lectors_ 16 | Opinió_ 18 | la Ciutat_ 20 | Economia_ 24 | Esports_ 30 | Cultura_ 44 | Passatemps_ 54 | �

L’Associació Esportiva Eduardo Via-Dufresne de Valldoreix acull aquests dies un projecte d’hipoteràpia impulsat per l’EMD de Valldoreix. Els participants, nois d’ASDI, munten els animals i s’hi relacionen en una teràpia que els ajuda a guanyar seguretat i a millorar l’autocontrol, l’equilibri, el to muscular o la relaxació, entre altres aspectes. •

Teràpies amb cavalls

caçadors d’imatges

l’ascensor


K-Gat

L’última incidència ha estat el tall del cable de subministra-ment elèctric d’una torre de mitjana tensió. L’incident va provocar que dimarts passat 4.000 usuaris es quedessin sense llum durant dues hores. L’avaria coincideix amb la petició que ha fet el consisto-ri aquesta setmana de soter-rar una nova línia d’alta ten-sió a la zona forestal de Can Camps, que connecta amb la zona protegida de la serra de Galliners.

ENDESAtalls De llum

GLÒRIA ROGNONIDra. Del grup De teatre social

La santcugatenca Glò-ria Rognoni és la guionista i directora del grup de tea-tre social de Femarec, que interpretarà el muntatge teatral Manual d’instrucci-ons al Teatre-Auditori. Per cinquè cop, l’equipament municipal acull una repre-sentació d’aquesta entitat, que es caracteritza per ofe-rir teatre de qualitat i per fomentar la integració soci-al de les persones amb dis-capacitat psíquica.

a Fons _pàg. 4-7

Creix la presència de les religions minoritàries

Economia _pàg. 24

Pas endavant en l’arribada de Laboratoris Esteve i Echevarne

Opinió _pàg. 19

Arcadi Oliveres: “Ens cal molta pedagogia”

el Poble _pàg. 11

Les Barraques d’enguany enfrontaran verds i taronges

Esports _pàg. 30

Milers d’assistents a les proves de gimnàstica estètica

la Ciutat _pàg. 21

Una taula d’emergència vetllarà per evitar els desnonaments

Cultura _pàg. 46

Sant Cugat homenatja Baltasar Porcel

l’enquesta dels lectors

�8%MAI

15%ALGUNA VEGADA

46%SEMPRE

PREGUNTA D’AQUESTA SETMANA:creus que és competència de l’ajuntament ajudar persones en risc de desnonament?Vota a: www.diaridesantcugat.cat

Utilitzaràs la nova estació dels FGC a Volpelleres?

sumari 21/05/2010

per Eloi Alegrewww.eloialegre.com

per Artur Ribera [email protected]

flickr.com/photos/phototour

� | Sumari_ 3 | a Fons | el Poble_ 8 | Lectors_ 16 | Opinió_ 18 | la Ciutat_ 20 | Economia_ 24 | Esports_ 30 | Cultura_ 44 | Passatemps_ 54

Regits peR la Religió

La sentència que el bisbe Josep Torras i Bages va popularitzar, Catalunya serà cristiana o no serà, ja és història. Catalunya ja no és cristiana i Sant Cugat, tam-poc. El cristianisme catò-lic conviu a la ciutat amb

les altres dues religions monoteistes majori-tàries: la musulmana i la jueva, però també amb la Fe bahà’í, el budisme i amb dues de les branques del cristianisme, l’església pro-testant i els testimonis de Jehovà, i amb cor-rents com l’agnosticisme i l’ateisme. Enca-ra que no hi ha dades oficials de les religions que professen els prop de 81.900 santcuga-tencs que resideixen al municipi, la religió

majoritària és la de l’Església catòlica, tant en nombre de fidels com de centres de culte. Tot i això, Sant Cugat registra un creixement de les minories religioses. El rector de la par-ròquia de Sant Pere d’Octavià, mossèn Blai Blanquer, apunta que dins de totes les religi-ons, “visiblement” els cristians representen prop d’un 50% del total dels habitants. “No hi ha cap entitat a Sant Cugat que convoqui de forma assídua la gent com ho fa l’Església catòlica”. Segons el mossèn, que exerceix al Monestir des del 1997, a les misses dominicals hi assisteixen una mitjana de 2.000 persones, xifra que, sumada als altres llocs de culte cris-tià que hi ha al municipi –es calcula que són deu–, arriben a fregar les 4.000 persones. Enca-ra que a primera vista el nombre de devots

que van a l’església no s’ha reduït, Blanquer indica que de la manera com Sant Cugat ha crescut, el nombre de cristians s’hauria d’ha-ver incrementat notòriament. “No hi haurí-em de caber en la pràctica dominical, a més, hi ha una disminució de batejos i de casaments”.

Munió de creencesReligions que abans havien passat desaper-cebudes a la ciutat comencen a guanyar adep-tes i notorietat. L’increment en les altres reli-gions la constata l’imam de l’únic oratori que hi ha a Sant Cugat, Nacer Daoudi. Dels 500 marroquins, els 80 pakistanesos i la vintena de subsaharians que viuen al terme una setante-na de persones acudeixen a l’oratori. El creixe-ment de la religió musulmana ha anat estre-

tament lligada a l’increment de la immigra-ció nord-africana. Daoudi, que ara fa tot just un any que és l’imam al municipi, explica que aquest fet fa que aquesta religió s’expan-deixi, però també que altres persones se sen-tin identificades amb aquesta pràctica. “Des que sóc imam cinc espanyols s’han conver-tit en musulmans”. El musulmà manté que aquest col·lectiu es caracteritza per ser “tran-quil, igual que ho són els santcugatencs, per-què viuen la realitat”. La comunitat jueva de Sant Cugat és la més nombrosa de Catalunya, després de la de Barcelona. Al municipi hi viuen unes 100 famílies jueves, encara que, com argumenta Jorge Burdman, coordinador del Departament de Pau i Diàleg Interreligi-ós de la Comunitat Israelita de Barcelona, “el

A LA CiutAt, LA rELigió majoritària tAnt En nOmbrE d’ESPAiS dE CuLtE COm dE fELigrESOS ÉS EL CAtOLiCiSmE. tOt i Això, SAnt CugAt EStà rEgiStrAnt un creixement cada cop major dE LES ALtrES reLigioses minoritàries, SObrEtOt PEr LA immigrACió, fEt quE COnfirmA LA divErSitAt rELigiOSA quE COnviu A casa nostra

a Fons L’estat de les pràctiques religioses

La missa dominical és la que aplega més persones dels oficis que setmanalment se celebren

al monestir #LLuÍS LLEbOt

Divendres, 21 de maig del 2010Diari de sant cugat www.diaridesantcugat.cat

#tExt:

Mariona Sagalés#fOtOgrAfiA:

Artur Ribera#fOtOgrAfiA:

Lluís Llebot Güell

judaisme és com una cultura, hi ha gent que practica més religió i gent que segueix menys la pràctica religiosa, però fa pràctica jue-va, per això es parla de la diversitat del poble jueu, perquè pot implicar religió o no”. Burd-man vaticina que la comunitat hebrea local, “que és la més unida”, encara creixerà més en els pròxims anys, ja que moltes parelles joves estan anant a viure al municipi per ser a prop de l’escola Hatikva. Els evangèlics o protestants també han vist incrementat el seu nombre de membres. El pastor de l’Església evangèlica metodista Mis-sió Evangèlica, Albert Puerta, i el de l’Església protestant de Valldoreix, Josep Monells, coin-cideixen a exposar que al municipi hi ha uns 500 actius en la fe protestant o evangèlica, que es va establir a la ciutat abans dels anys 60. La comunitat, que en els darrers anys ha fet un salt quantitatiu important per la immigració provinent de Sud-amèrica, té ja sis esglésies. “A més, a Sant Cugat hi ha tres o quatre sistemes de govern d’església que estan vinculats a diferents grups”, manifesta Monells i Puer-ta diu que aquesta branca cristiana conti-nua creixent.El superintendent del Saló del Regne dels tes-timonis cristians de Jehovà de Sant Cugat, Àlex Castel, recalca que encara que al muni-cipi hi ha 110 testimonis que surten a predicar gairebé cada dia, el nombre de persones que professen aquesta fe és superior. “Unes 50 per-sones es reuneixen amb nosaltres, però com que no surten a predicar no se’ls considera en

ple sentit testimonis perquè no testimonien”. L’ancià exposa que el nombre de testimonis a la ciutat creix, com un reflex del que passa a altres llocs, “entre un 2 i un 3% a l’any”, per la qual cosa ara els testimonis, que a la ciutat daten del 1967, busquen un local més gran i no descarten formar pròximament dues congre-gacions. La Fe bahà’í a Sant Cugat ocupa una vintena de persones, tal com assenyala Anna Maria Barberà, membre d’aquesta comunitat. “L’any passat van marxar tres matrimonis a obrir altres associacions a altres poblets i dues persones més han marxat de Sant Cugat”. Tot i la baixa incidència dels bahà’ís a la ciutat, Barberà afirma que aquesta religió s’està des-envolupant, per ser la fe més estesa del món. La membre de la comunitat bahà’í exposa que la immigració, però, no ha fet incremen-tar el col·lectiu local, que està format com una assemblea des de l’any 1981, per a la qual es necessiten un mínim de nou persones bahà’ís. “Va i ve gent, però no sé el nombre de budis-tes”, afirma el mestre Kadampa Darío Núñez, que imparteix classe de budisme cada setma-na a unes 15 persones al centre Maria de Mer-cè. Núñez, que desconeix si la immigració asi-àtica ha incrementat els budistes a la ciutat, apunta que el budisme bàsicament es basa a “ensinistrar la ment”. La directora d’Afers Religiosos de la Generalitat, Montserrat Coll, apunta que la immigració s’organitza “perquè s’obrin més centres” i prediu una expansió de les minories religioses perquè “es mouran per obrir el seu espai de culte”.

1. Els musul-mans resen de cara a la Meca a l’únic ora-tori que hi ha al muni-cipi i que està ubicat al carrer de Montserrat 2. Un nen prepara el candeler del Hanukkà o la Festa de les Llums que celebra la comunitat jueva #LLUÍS

LLEBOT/CEDIDA

A Sant Cugat conviuen avui en dia el catolicisme, la fe musulmana la jueva, la bahà’í, el budisme i dues de les branques del cristianisme, l’església protestant i els testimonis de Jehovà


Sumari | a Fons | el Poble | Lectors | Opinió | la Ciutat | Economia | Esports | Cultura | Passatemps | �

2

Però potser no tan regitsUn dels principals problemes amb què s’en-fronten algunes religions en l’actualitat són les crisis de fe entre els seus creients, els com-promisos de cada religió i les renúncies que en l’actualitat suposa regir-se per alguna de les fes; tot plegat fa que de vegades algunes reli-gions no acabin de consolidar-se. “Hi ha un nombre creixent de persones que han identifi-cat el nivell intel·lectual amb l’agnosticisme”, recalca el mossèn. Daoudi diu que l’essèn-cia de la religió musulmana és “tenir educa-ció, més llibertat, més pau i estar més junts” i que les interpretacions han d’anar unides a cada lloc, a cada país: “El que no està permès en el meu país, tampoc no ho està aquí”, diu l’imam, que puntualitza que pel fet de no ser “una religió rígida” a la gent li és més prope-ra. Burdman apunta que el judaisme es man-té perquè permet “el lliure albir”, de mane-ra que el jueu “està compromès amb la seva comunitat, però no necessàriament amb la pràctica religiosa”. El pastor Puerta mani-festa que tot i la crisi de fe que detecta, “això és com un pèndol, ens n’anem a un extrem, però tornarà, perquè l’home té necessitat de buscar Déu, som sers espirituals”. Per la seva banda, Castel apunta que quan algú comença a voler ser testimoni “es troba amb un llibre que li marca un model de comportament, un codi ètic”, però afegeix que la càrrega moral que traslladen els pares als fills tam-bé és una renúncia.


1


� | Editorial | a Fons | el Poble | Lectors | Opinió | la Ciutat | Economia | Esports | Cultura | Passatemps

Religions estigmatitzades No tan sols les crisis de fe afecten les religions. Malgrat els milers de seguidors que reuneixen, algunes arrosseguen estigmes per haver estat catalogades com a sectes, per tenir acusaci-ons d’haver protagonitzat escàndols, o perquè l’imaginari col·lectiu les relaciona amb crims o amb conflictes, que les desprestigien. Les acu-sacions de pederàstia de l’Església catòlica han posat en el punt de mira aquesta religió. “Tot el que hagi passat que es denunciï i que el culpa-ble pagui el que hagi de pagar, primer perquè és un crim i segon perquè es contradiu amb els principis de l’Església”, denuncia Blanquer. En similars termes parla l’imam, que evidencia que “qui comet crims no és musulmà” i defen-sa la idea que no es pot jutjat la religió per la gent que la practica”, ja que sobre aquesta reli-gió recau tot el pes dels atacs terroristes islà-mics i afegeix que “islam significa pau”. Burd-man manifesta que s’ha de diferenciar entre israelites i jueus. “No permetem que es barregi un concepte polític entre Israel i Palestina amb nosaltres, perquè som autònoms i no tenim un lligam amb l’Estat d’Israel”. El delegat per a Catalunya dels testimonis, Josep Morell, argu-menta que “tenim l’estigma de secta depenent

de qui ens miri”. Morell, que recorda que la reli-gió que professa està reconeguda com una con-fessió religiosa, conclou que els que ara estan catalogats de sectaris són els grups polítics. “Hi ha hagut èpoques que han dit que érem una secta”, apunta Barberà, i puntualitza ,“però els investigadors de sectes ens han estudiat i s’han adonat que no ho som, i ja ens reconeixen com una religió”. Segons Núñez, el budisme és una de les religions més ben vistes, perquè “a la gent li fa gràcia qualsevol cosa que no sigui l’habi-tual”. Coll exposa que “en general els catalans distingim el que és la utilització de la religió del que és la religió en si”. La responsable d’Afers Religiosos apunta que el model català d’interre-ligiositat s’ha explicat a diversos llocs de l’Estat espanyol i al Comitè de les Religions d’Europa a Brussel·les pel seu bon funcionament, basat “en la lliberta religiosa”.

Dins i fora dels temples de culteL’estat de salut de les religions avui en dia a les diferents congregacions religioses es pot pol-sar a través de les festes i en quins nivells les esglésies les fan. En aquest sentit, l’Església catòlica celebra dins dels seus centres de culte totes les festivitats religioses del seu calendari, com el Nadal, la Pasqua, entre d’altres. A més,

darrerament la comunitat ha fet revifar la cele-bració de Sant Cugat, el 27 de juliol. Al poble, la religió musulmana celebra únicament les dues festes més assenyalades de l’islam: la finalitza-ció del ramadà i el sacrifici de l’anyell, que es fa a la Casa de Cultura. La jueva celebra a les pròpies cases i a la sinagoga de Barcelona el sàbat, el seu Cap d’Any, la festa de les cabanes, el Hanukkà, el Tubishbat, el Pésaj, l’entrega de la Torà o la festa de la natura. Aquesta últi-ma se celebra a Valldoreix. Tot i la poca litúrgia dels protestants, el col·lectiu celebra el Nadal, la Pasqua i en alguns casos el dia de la mare i el dia de la reforma a les seves esglésies. L’úni-ca festa que celebren els testimonis de Jehovà la fan al seu Saló del Regne i es commemora la mort de Jesús a la creu, mentre que els bahà’í celebren els seus dies sagrats, és a dir, el nai-xement, la declaració com a profeta i la mort de Bahá’u’lláh, el cap d’any bahà’í i cada final de mes, que passa cada 19 dies i que se celebra a les cases bahà’í. L’increment de les religions minoritàries confirma la diversitat religiosa, però també el predomini del catolicisme. Enca-ra que el mossèn reivindica que “les arrels del nostre país tenen molt a veure amb la fe cristi-ana, a hores d’ara té clar que “Catalunya serà cristiana, o no serà cristiana”. •

Malgrat els milers de seguidors que reuneixen les religions, algunes arrosseguen estigmes per haver estat catalogades de sectes o per haver protagonitzat escàndols, crims o conflictes, fets que les desprestigien

1. Cada diu-menge els evangèlics de l’església protestant de Valldo-reix celebren un culte 2. Els testimo-nis de Jeho-và predicant les sagrades escriptures al centre 3. Cada 19 dies els mem-bres de la Fe Bahá’í com-memoren un nou mes 4. Els budistes, en un exer-cici de medi-tació #LLUÍS

LLEBOT / ARTUR

RIBERA

1 2

3 4


a Fons_ L’EStat dE LES pràCtiquES rELigioSES


Editorial | a Fons | el Poble | Lectors | Opinió | la Ciutat | Economia | Esports | Cultura | Passatemps | �

Oratori

Oratori musulmàTestimonis de JehovàProtestantsCatòlics

Centres de culte religiós

Judaisme, Fe bahà'íi budisme no tenen temples

Les PlanesLes Planes

Testimonisde Jehovà

Esglésiaevangèlica

Església protestantde Valldoreix

Església cristianaAvivamiento Internacional

Esglésiaev. Fuentede la Vida

Casa de DiosInternacional

EsglésiaEben-Ezer

Monestir

Sant Cebriàde Valldoreix

Sant JoanBaptista

El Carme

Monges dominiques

Esglésiade l’Assumpció

Verge deMontserrat

Esglésiade Sant Pere

La Salut de les Planes

Jesuïtes


a Fons_ L’eStat de LeS pràCtiqueS reLigioSeS


Un nou servei d’administració electrònica permetrà fer tràmits administratius per mitjans telemàtics

e-administració _Pàg. 15

Passarà la setmana vinent:Xerrada sobre el virus del papil·loma humà emmarcada en el cicle Dona i SalutA càrrec del doctor Xavier Bosch, epidemiòleg i oncòleg. Dimarts, 25 de maig, a la Casa de Cultura (19.30 h)

el Poble� | Sumari_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble | Lectors_ 16 | Opinió_ 18 | la Ciutat_ 20 | Economia_ 24 | Esports_ 30 | Cultura_ 44 | Passatemps_ 54


Les sessions tenen lloc els dimarts a l’hípica valldoreixenca #ARTUR RIBERA

iniCiativa. Els cavalls de l’Associació Esportiva Eduardo Via-Dufresne de Valldoreix tenen aquests dies uns genets molt espe-cials. Una catorzena de per-sones amb diferents tipus de discapacitats físiques o cognitives participen des del mes d’abril en un pro-jecte d’equinoteràpia que han posat en marxa des de l’EMD de Valldoreix, con-juntament amb l’associa-ció pro-disminuïts físics i psíquics (ASDI). “És una teràpia fantàstica per als nostres nois”, ha indicat la presidenta d’ASDI, Mercè Martínez. La teràpia està finançada entre l’EMD de Valldoreix, conjunta-ment amb la Diputació de Barcelona.

En total s’han progra-mat vuit sessions d’hipo-teràpia per als membres de la secció esportiva d’ASDI, que inclou persones amb algun tipus de discapacitat física, com espina bífida, així com discapacitats psí-quiques, com paràlisi cere-bral, síndrome de Down o algun tipus d’autisme.

Les sessions, que finalit-zaran a finals de maig, cons-ten d’una part de munta i una altra de vincle afectiu amb l’animal, en què es fan càrrec de la seva cura i l’ali-mentació. La teràpia contri-bueix al benestar dels usua-ris i ofereix molts beneficis, com ara, millorar l’autoes-tima. La directora general d’ASDI, Begoña Viñallonga, assenyala en aquest sentit que “el fet d’estar a sobre de l’animal permet experimen-tar una perspectiva que mai veuen, ja que normalment són ells que estan situats a baix i la resta ens hi adrecem des de dalt; això els dóna més seguretat”.

A banda de l’autoestima, la hipoteràpia millora l’equi-libri, el to muscular, la rela-xació i la coordinació motriu de malalts amb discapaci-tats físiques i psíquiques i augmenta l’autocontrol. Les teràpies amb cavall també permeten millorar aspectes psicomotrius, com ara l’esta-bilització del tronc i el cap, la coordinació i l’agilitat.

Altres beneficis de la terà-pia descrits per terapeutes i professionals són la funció educativa i els beneficis soci-als, ja que es desenvolupen aspectes com l’afectivitat, el respecte i la responsabilitat de la cura d’un animal.

Des de l’EMD s’ha apun-tat que l’experiència està sent molt positiva tant per a l’hípica com per a ASDI. La continuïtat del projecte dependrà de l’acord de tots els agents implicats i de la disponibilitat de fons per poder endegar el projecte un altre any. •

Valldoreix posa en marxa un projecte d’hipoteràpia

iniciativa. L’EMD i ASDI col·laboren en un projecte de teràpia amb cavalls per a persones amb discapacitat amb l’objectiu d’aportar-los beneficis físics, sociològics i psicomotrius

Les sessions inclouen una part de munta i una de vincle afectiuLa teràpia permet millorar l’agilitat i la coordinació

Núria Gutiérrez [email protected]

Servei. L’Oncolliga, enti-tat sense afany de lucre que té com a finalitat l’atenció a la persona amb càncer i la seva família, ha ampliat els seus serveis a Sant Cugat i ha començat a oferir teràpi-es, especialment de tipus psi-cològic, a la plaça d’en Coll. Fins no fa gaire, l’Oncolliga operava amb un servei d’aten-ció i d’acollida ubicat a la Casa de Cultura.

Entre els serveis que ofe-reixen destaquen el suport psicològic al malalt i a la famí-lia, ajuda a domicili, assesso-rament nutricional, assesso-rament jurídic laboral, infor-mació sobre els recursos de la xarxa social i préstec de mate-rial clínic, entre d’altres.

L’entitat compta amb per-sonal especialitzat i amb voluntaris, molts dels quals ja han superat la malaltia, que acompanyen els malalts i els familiars.

La gerent d’Oncolliga, Rosa Maria Pujol, ha destacat el fet que “l’Oncolliga vol dur a ter-me polítiques de proximitat” i això passa per “donar serveis a la persona afectada i al seu entorn”. La tinenta d’alcal-de de Serveis a la Ciutadania, Carmela Fortuny, ha mostrat la seva satisfacció pel fet que les teràpies es duguin a terme a la plaça d’en Coll. “La feina d’Oncolliga és molt important, ja que té personal especialitzat i voluntaris que han superat aquesta malaltia i que ara estan disposats a ajudar-ne d’altres”, ha expressat Fortuny.

_Redacció

Teràpies per a malalts de càncer a la plaça d’en Coll

L’equipament social #A. RIBERA

Diari de Sant Cugatwww.diaridesantcugat.cat Divendres, 21 de maig del 2010

Sumari | a Fons | el Poble | Lectors | Opinió | la Ciutat | Economia | Esports | Cultura | Passatemps | �

L’accés a l’escola La Floresta és insegur, segons l’AMPAPetició. Els pares demanen que s’inclogui el centre en el projecte Camins Escolars Segurs

mobilitat. L’AMPA de l’escola La Floresta ha demanat al consistori que garanteixi la seguretat de la mobilitat que genera el centre escolar en els hora-ris d’entrada i sortida dels nens amb la inclusió de l’es-cola en el projecte Camins Escolars Segurs.

Caos, cul d’ampolla o insegur són algunes de les paraules que la presidenta de l’Associació de Mares i Pares, Susanna García, uti-litza per descriure la situa-ció en aquella zona. El camí de Can Pagan és un carrer sense sortida que finalitza a l’escola i l’única via d’accés per la qual s’hi pot accedir. Aquest fet provoca, segons García, que durant el matí s’hi concentrin un elevat nombre d’autocars, cotxes i vianants. “El problema és que és molt estret i tothom ha de fer maniobres, recular mentre passen nens pel dar-rere, i quan passa l’autobús no hi ha espai per a altres cotxes ni per a vianants”, explica la representant dels pares del centre educatiu. A aquests problemes els pares hi afegeixen la falta d’enllu-

menat i la necessitat d’asfal-tar el camí per la gran polse-guera que s’aixeca.

Des de l’AMPA fa anys que es reclama la millora de l’ac-cés i ho van tornar a posar en coneixement del consis-tori la setmana passada en el consell de districte de la Floresta. La resposta del pre-sident del consell, Xavier Amador, va ser rotunda i sense cap més explicació: no es reasfaltarà ni s’apli-carà cap altra mesura a la zona.

La situació ideal, per la representant dels pares d’alumnes, seria separar la zona de vehicles i la de via-nants, per la qual cosa seria necessària l’expropiació de dos metres endins dels horts que se situen a la dreta del camí. Però, ara per ara, la petició dels pares se centra a demanar la figura d’un agent cívic que reguli el trànsit a l’accés de l’escola.

Per aquest motiu, l’AM-PA ha demanat la inclusió de l’escola La Floresta en el projecte Camins Escolars Segurs, que el ple munici-pal va aprovar el mes passat, però la iniciativa, votada al ple per tots els grups muni-cipals, només inclou les esco-les del centre del municipi. “És sorprenent que una de les escoles que més inseguretat té no pugui estar inclosa en aquest projecte”, es lamenta la presidenta de l’AMPA.

L’Ajuntament ha dit que no farà cap acció a la zonaEls pares descriuen la zona com un “cul d’ampolla”

Els pares volen la figura d’un agent cívic #LLUÍS LLEBOT

_N. G.

E d u C a C i ó . L ’ E s c o l a d’Adults de Sant Cugat va néixer l’any 1979 per ini-ciativa popular, amb l’ob-jectiu d’oferir els recursos necessaris per millorar el futur de persones sen-se estudis. Trenta anys i milers d’alumnes des-prés, el Monestir va aple-gar una bona representa-ció dels alumnes que han passat per aquest centre, ubicat ara a la Casa de Cul-tura. Un acte emotiu cele-brat el dia 15 al Claustre va aplegar centenars de per-sones, que van poder gau-dir de l’actuació del Cor de Gospel Sant Cugat. L’esco-la va retre un homenatge als alumnes de la primera promoció com a represen-tants dels 12.000 alumnes que han passat per les seves aules durant tot aquest temps. Alguns van apren-dre a llegir i escriure, altres es van treure el graduat escolar. Al llarg dels anys l’escola ha anat incorpo-

rant estudis i recursos al seu programa. Idiomes, informà-tica, preparació per a pro-vés d’accés a mòduls d’accés de grau mitjà i superior en són alguns exemples. Per la directora de l’escola, el cen-tre ha suposat una oportuni-

tat per a molta gent i els ha obert moltes portes.

El director dels Serveis Ter-ritorials del Vallès Occidental, Josep Lluís Domeyó, l’alcal-de, Lluís Recoder, i la regidora d’Educació, Esther Salat, van presidir la celebració. •

Redacció[email protected]

Els assistents van gaudir d’una actuació del Cor de Gospel #LL. LLEBOT

Emotiva celebració del 30è aniversari de l’Escola d’Adults al MonestirReconeixement. La primera promoció va rebre un homenatge en un acte multitudinari al Claustre

oPERaCió. La Policia Nacio-nal va detenir aquest dimarts un santcugatenc per la seva presumpta relació amb una xarxa de proxenetes, en el marc d’una operació ende-gada per la unitat central contra les xarxes d’immi-gració i falsedats documen-tals (UCRIF). En aquesta ope-ració es van detenir diverses persones més en altres locali-tats com a presumptes mem-bres d’una banda de proxene-tes que obligava les víctimes a exercir la prostitució.

Els agents del cos polici-al van iniciar dos escorcolls durant el matí en dos domi-cilis situats a la carretera de Vallvidrera, segons ha publicat el diari El Punt. La policia ha confirmat que en aquests escorcolls es va dete-

nir un home cap a les dotze del migdia.

L’operació es manté ober-ta i la policia preveu que hi hagi més detencions els prò-xims dies a Catalunya, zona on actuava la xarxa de pro-xenetes. •

Un detingut en una operació contra el proxenetisme

La Policia Nacional no descarta noves detencions a Catalunya


la unitat contra les xarxes d’immigració va iniciar l’operació #ARXIU

Té límits la llibertat religiosa?

Dissabte passat, passejant pel car-rer Santiago Rus-siñol vaig veure,

per primera vegada a la nostra ciutat, cinc dones amb vel al cap i alguna d’elles amb el vestit tra-dicional, negre i fins als peus. Ràpidament em va venir al cap el debat euro-peu actual amb relació a les manifestacions d’iden-titat religiosa i molt con-cretament amb relació a la prohibició del burca o vel integral en els espais públics. He de confes-sar que els arguments del Consell d’Europa en contra d’aquesta prohi-bició em van deixar atò-nita: “perquè viola la lli-bertat de religió” (dret pro-tegit per la Convenció dels Drets Humans), encara que reconeix “que el vel islàmic és un símbol de submissió de les dones”. El Consell d’Europa es va crear per defensar els drets humans en termes absoluts i, segons el meu parer, aquesta missió està molt per sobre de la defen-sa de la llibertat religio-sa. Si hem de jerarquitzar els nostres valors, quin és més important, el respec-te als drets i a la dignitat de les dones, o el de lliber-tat de religió? I en tot cas, tots sabem que en el cas del burca no estem qües-tionant la llibertat de reli-gió dels musulmans, sinó l’opressió que, en nom de la religió, s’està exercint sobre moltes dones. O és que la llibertat de religió no té límits? És obvi que els governs europeus han d’educar les dones musul-manes sobre els seus drets, però mentrestant, els euro-peus hem de ser valents o, en nom de la llibertat, aca-barem permetent les pit-jors aberracions. Soldats de molts exèrcits del món estan perdent la vida a l’Afganistan mentre mol-tes dones es passegen pels carrers d’Europa amb un dels símbols de l’opressió que allà combatem. •[email protected]

carrer majorÀNGelssolé

Diari de Sant Cugat www.diaridesantcugat.catDivendres, 21 de maig del 2010

10 | Sumari | a Fons | el Poble | Lectors | Opinió | la Ciutat | Economia | Esports | Cultura | Passatemps

Solidaritat. L’Ateneu Sant-cugatenc vol implicar la comu-nitat jove de Sant Cugat en programes de transcendència social i, per fer-ho, ha impul-sat un programa d’estades no inferiors a dos mesos per a joves de la ciutat a l’Ateneo de Santa Marta, situat a la locali-tat homònima de Colòmbia.

La previsió és formar un equip d’entre 3 i 6 joves per als mesos vinents, que des-envoluparà moltes activi-tats socials i culturals per a la població samària (ciu-

tadans de Santa Marta). Les sol·licituds es poden fer a la seu de L’Ateneu, a la plaça de Pep Ventura, moment en què entraran en un procés de selec-ció. Els escollits faran un curs de formació específica sobre la cooperació solidària i els pro-grames de cooperació interna-cional, així com les feines que desenvoluparan a l’Ateneo.

El programa compta amb el suport del Casal de Joves TorreBlanca i de tota l’acció de cooperació internacional dels ateneus de Colòmbia. Així mateix, també hi col·labora l’Associació Juvenil de Soca-rel de Catalunya, vinculada a l’Ateneu Santcugatenc.

Façana de l’edifici de l’ateneo Santa Marta #CEDIDA

_Redacció

L’Ateneu busca joves per cooperar amb ColòmbiaL’entitat vol formar un equip d’entre 3 i 6 nois els mesos vinents

l’institut del Car és el primer centre adherit al programa #ARXIU

digital. Tres centres esco-lars de la ciutat han sol-licitat la inclusió en el pro-grama de digitalització de les aules del Departament d’Educació, Educat 1x1. L’institut del CAR ha estat el primer a endegar la inici-ativa a les seves aules i l’ins-titut Pla i Farreras i l’esco-la Thau ho implantaran el curs vinent.

El projecte de digitalit-zació implica que els alum-nes de primer i segon d’ESO faran el seguiment de les

classes amb els seus propis portàtils, que tenen un preu de 300 euros, la meitat del cost dels quals haurà d’as-sumir la família. La iniciati-va implica que les aules dis-posin d’un projector, una pis-sarra electrònica, dues línies de connexió directa a inter-net amb amplada de banda de 3 Mbps i xarxa Wi-Fi.

P r o p d ’ u n c e n t e n a r d’alumnes de secundària de l’institut del CAR van comen-çar a seguir les classes amb portàtils. Segons explicava el director del centre a l’inici del curs, Joan Arnau, “aquest pla té tot el sentit al nostre

centre, perquè els portàtils ajuden els alumnes a seguir les classes quan tenen com-peticions fora”.

La directora de l’escola Thau, Teresa Triadú, ha explicat que es començarà amb la formació del profes-sorat i, per ara, estan a l’ex-pectativa de les notícies de la Generalitat pel que fa a la implantació dels portà-tils. Tot i la imminent arri-bada dels ordinadors, que utilitzaran una seixantena d’alumnes de segon d’ESO, Triadú explica que aquests “seran una eina més de la classe, el llibre no desapa-reixerà”.

Pel que fa al Pla i Farreras, 210 alumnes de primer i segon d’ESO han treballat aquest curs en el marc del programa Educat en la ver-sió de coexistència. Els resul-tats, segons Oriol Rodón, director del centre, “no han funcionat gaire bé”, perquè no s’ha garantit la connecti-vitat necessària. L’institut espera que amb la modali-tat 1x1 l’amplada de banda es garanteixi.

Un total de 527 centres catalans participen en el programa i en aquest curs ja s’han distribuït més de 60.000 ordinadors. El Departament d’Educació ha obert aquest mes de maig una nova con-vocatòria per sumar-hi més centres de secundària. •

Núria Gutiérrez [email protected]

Els ordinadors portàtils arriben a tres centres educatius de la ciutatEducació. Els instituts Pla i Farreras i del CAR i l’escola Thau participen en el projecte Educat 1x1 de la Generalitat

ValldorEiXinscripcions obertes als cursos i tallers al Casal de CulturaL’EMD de Valldoreix ha obert les inscripcions per apuntar-se als cursos i tallers del Casal de Cultu-ra que començaran el curs vinent. Hip-hop, salsa, sar-danes, escriptura xinesa, manualitats, dibuix, pintu-ra, escriptura, joieria, jardi-nera, horticultura i català, és una mostra de la trente-na d’activitats que oferirà el Casal a partir de l’octubre.

SortidaEl CMSC programa una excursió al turó de MagarolaEl Club Muntanyenc ofe-reix un nou passeig per Collserola. En aquesta oca-sió, el guia Xavier Losan-tos conduirà el grup al turó de Magarola. La sortida és gratuïta, oberta a tothom i sense inscripció prèvia. Cal presentar-se aquest diu-menge, 23 de maig, a les 9 del matí, davant la seu del club excursionista.

SUBVENCioNSobert el període per demanar ajuts als menjadors escolarsL’Ajuntament ha obert el període per sol·licitar ajuts individuals per fer front a les despeses familiars deriva-des de l’assistència a men-jadors escolars, durant el curs 2010-2011. La presen-tació de sol·licituds s’ha de fer entre el 24 i 28 de maig a l’Oficina d’Atenció Ciu-tadana. Pot ser beneficia-ri d’aquests ajuts l’alumnat empadronat a Sant Cugat i matriculat en centres públics d’educació infantil, primària i secundària obli-gatòria.

pinyons

troBadaCol·lECCioNiStES dE PlaqUES dE CaVa22 DE MAig10 h Centre Social i Sanitari de la FlorestaLa Comissió de Festes i l’Olímpyc Floresta celebren la 7a edició de la trobada de col·leccionistes de plaques de cava. L’acte comptarà amb una degustació de cava i un sorteig de lots de regal.

teixí per Josep A. Teixidó[email protected]


Sumari | a Fons | el Poble | Lectors | Opinió | la Ciutat | Economia | Esports | Cultura | Passatemps | 11

Classe magistral sobre gossos pigall als socis de l’Aula

xerrada. Els socis de l’Au-la d’Extensió Universitària han pogut conèixer de prop la relació que té una persona cega amb el seu gos pigall. La psicopedagoga Marta Frau-ca, que es va quedar cega als 40 anys, va oferir la conferèn-cia Drets i obligacions del gos pigall el 13 de maig, a l’Arxiu Nacional de Catalunya, i va explicar que aquests gossos tenen uns drets i unes obli-gacions inherents a la seva específica funció, que fins i tot la nova llei de gossos de la Generalitat empara i regula.

Segons Frauca, el gos pigall és un instrument de mobili-tat personal i una de les carac-terístiques d’aquesta mobi-litat és que la persona cega no té contacte físic amb l’en-torn, s’eliminen les referèn-cies tàctils que es poden obte-nir amb el bastó (com les líni-es de l’edifici o l’enllumenat públic) i s’utilitzen, per con-tra, les referències auditives o canvis de superfície per poder determinar la seva situació a l’entorn.

També es va poder escoltar l’experiència de Lucia Melc-hor, que va parlar de la nova llei del gos d’assistència, que els concedeix permís per entrar a tot arreu expecte als llocs on es manipulen aliments.

L’arxiu Nacional va acollir la xerrada de les aules #ARTUR RIBERA

_Redacció

Frauca: “El gos pigall és un instrument de mobilitat personal”

Crisi i ministeris

J a som a una nova dècada i, tot i això, la crisi con-tinua amb nosal-

tres. Més que crisi, es tracta d’una depressió en tota regla, similar a la dels anys trenta del segle passat. Ha arri-bat, doncs, l’hora de considerar la necessi-tat de fer grans esforços i sacrificis com a única solució per sortir de la depressió. Un d’ells ha estat la reducció dels ingressos, que assa-lariats i autònoms ja fa temps que pateixen i que els funcionaris comencen a notar ara. Cal també plantejar-se moltes de les estructu-res polítiques inneces-sàries que ens envolten. Per exemple, m’agra-

daria que algú m’ex-pliques per què enca-ra tenim un Ministeri de Cultura si aques-ta és una competèn-cia, la de cultura, que ha estat transferida a les comunitats autòno-mes. O per què existeix el Ministeri d’Igual-tat quan les polítiques d’igualtat haurien d’es-tar reflectides en tots els ministeris sense necessitat de ningú que vigili pel seu compli-ment. Cal, doncs, que ens estalviem les despe-ses d’aquests ministe-ris, no tan sols pel que fa als sous de les seves ministres (modelets per a la gala dels Goyas inclosos), sinó de tots els tècnics, assessors i altres càrrecs de confi-ança que en depenen. Aprofitem la inevitable depressió per millorar l’eficiència i l’estalvi de recursos, serà la millor manera d’evitar-ne una altra. •

castrum octavianum

FRANCESCCAROL

[email protected]

Cal plantejar-se moltes de les estructures polítiques

CONFISCaCIÓ. La Guàr-dia Civil ha decomissat més de 3.500 falsificacions de les famoses polseres de l’equili-bri Power Balance i ha des-cobert la comercialització de 5.000 unitats més en diferents botigues de Gavà, Castelldefels i Cornellà i en una empresa santcugatenca que presump-tament les hauria distribuït. El cos policial ha confirmat que ha imputat tres persones de nacionalitat espanyola com a presumptes autors d’un delicte

contra la propietat intel·lectual. El valor total de l’estafa supera-ria els 125.000 euros.

Una denúncia dels represen-tats legals de la marca va alertar la policia fiscal de Gavà sobre la presumpta venda d’aquestes polseres en aquesta localitat així

com a Cornellà i Castelldefels. Després d’uns dies d’investiga-cions, la Guàrdia Civil va des-cobrir que l’empresa santcuga-tenca s’encarregava presumpta-ment d’importar des de la Xina el material i distribuir-lo als comerços. •

Intervenen 3.500 polseres Power Balance falsificades El valor del material supera els 125.000 euros


Material intervingut #CEDIDA

aSSajOS. El ball del Paga-li, Joan és una de les tra-dicions més antigues de la població que es balla cada any en la Diada de Sant Pere (29 de juny). Tots els

que desitgin aprendre’l i ballar-lo la diada del sant ja s’hi poden inscriure des d’aquesta setmana a la Casa de Cultura i al Casal de Joves TorreBlanca. Hi ha un grup

infantil per a nens d’entre i i 14 anys i un altre d’adults.

Els assajos del ball comen-çaran el 2 de juny i tindran lloc dos dies per setmana com és habitual, al passeig Hort de l’Abat-Jardins del Paga-li Joan (antic passeig dels Plàtans).

La festa de l’any passat va comptar amb la partici-pació d’una cinquantena de parelles.

Obertes les inscripcions per ballar el ‘Paga-li, Joan’ el dia de Sant Pere

_Redacció

FeSta. El Gran Combat a Sant Cugat tindrà lloc del 25 al 27 de juny. No es trac-ta de cap combat de boxa ni de guerra entre veïns, sinó del lema de Barraques d’en-guany, que dividirà les 18 entitats participants en dos grups que competiran entre si per la qualitat d’activi-tats que organitzin. L’as-semblea d’entitats de Bar-raques ha ideat una “guer-ra” de colors entre els verds i els taronges. Cada equip programarà una activitat

cada dia i un jurat valora-rà la participació en l’acte, la presentació i la qualitat, entre altres indicadors.

L’objectiu d’aquesta inici-ativa és, segons la portaveu de l’assemblea, Inés Luna, fer les Barraques més parti-cipatives, que sigui un lloc on hi hagi més que música”. En aquest sentit, Luna ha afir-mant que s’ha adaptat el for-mat de la festa dels Blancs i Blaus de Granollers, que es basa en la rivalitat festiva de dues colles que competeixen per veure quina anima més la festa major.

Pel que fa a l’elecció dels colors, Luna explica que en un primer moment es va pen-sar en els colors de la ciutat, el vermell i negre, però el to apagat d’aquest últim color els semblava massa trist per a una celebració. Per aquest motiu, es va fer una enquesta entre les entitats integrants que va acabar de decidir el color de cada equip.

Tot i que encara no es coneixen les activitats que

La rivalitat entre verds i taronges protagonitzarà les Barraques d’enguany

Imatge guanyadora del concurs de cartells de Barraques #ADAM GARCIA

Una part de Barraques defensarà el color verd i l’altra, el taronja

s’hi prog ramaran, ja es coneix el cartell promoci-onal de Barraques. Adam Garcia, de l’estudi Kuntse, ha estat el guanyador del concurs de cartells.

Les Barraques d’enguany, que tindran lloc les nits del 25, 26 i 27 de juny en el marc de la Festa Major del munici-pi, s’instal·laran enguany en uns terrenys situats a prop de la masia de Can Solà. L’es-pai dividirà les Barraques en dues fileres i comptarà amb un escenari gran i una carpa.

Des de l’assemblea consi-deren que el nou espai esco-llit pel consistori té punts positius, com ara el fet que no hi ha veïns a la zona, i punts negatius, com ara que és tracta “d’un espai una mica més tancat” que l’esplanada de Can Mates, on es van instal·lar l’any pas-sat. En aquella edició, més de 8.000 persones van assis-tir als concerts programats per les Barraques cada nit.

_N. Gutiérrez



sense mala intenció

Seients reservats

Si alguna vegada heu entrat en un cotxe dels Ferro-carrils de la Generalitat –i si viviu a Sant Cugat no podreu dir que no–, és possible que hagueu vist, a sobre de determinades finestres, un rètol que diu

“seients reservats”. Si és aquest el cas, us felicito. I és que la gran majoria dels usuaris, en especial els joves, semblen incapaços de detectar l’existència del rètol esmentat. Aques-ta presumpta incapacitat es pot atribuir a causes diverses: miopia avançada, analfabetisme o el fet que no hi hagi cap persona mereixedora d’ocupar un dels seients reservats, és a dir, anciana, embarassada o minusvàlida. Però en moltes

ocasions he comprovat que aquesta última no era la causa. Així que haurà de ser una de les altres dues. També podria ser que la teoria del meu germà Joan fos certa, com a mínim pel que fa a les persones grans. Diu el Joan que les persones grans són invisibles per a les joves; que no és que aquestes les menystinguin o menyspreïn, és que no les veuen. I deu ser així, si més no tenint en compte la meva experiència. En més d’una ocasió, veient una persona gran dempeus i en equili-bri inestable, molt a prop d’uns joves còmodament instal·lats als seients reservats, he demanat que algun d’aquests s’ai-xequés. La reacció ha estat sempre la mateixa: el jove mira amb cara d’incredulitat la persona gran i s’aixeca, mig aver-gonyit mig espantat davant l’aparició. Sí, incapaços de veure els vells, incapaços de veure el propi i indefugible futur. •

ANTONIO PRIANTE [email protected]

Incapaços de veure els vells, incapaços de veure el propi i indefugible futur

OBJECTIUS:Reconèixer i difondre les bonespràctiques en l’àmbit de la integraciódels ciutadans catalans d’origen immigrant

DOTACIÓ:5 premis de 3.000 euros cadascun

Podeu consultar-ne les bases a:www.fundaciolluiscarulla.cat

El termini de presentació s’acaba el 21 de juliol del 2010

Les propostes i la documentació s’han d’adreçar a:Fundació Lluís CarullaAribau 185 3r 08021 BarcelonaTels. 932090948/932005347 Fax [email protected]

Amb el suport de:

VII PREMISFRANCESCCANDEL

2010

Soroll. Algunes de les clas-ses de matemàtiques, cièn-cies o història que s’impar-teixen a l’escola Pi d’en Xan-dri se sentiran millor a partir del curs vinent. L’Associació de Pares i Mares (AMPA) del centre ha arrencat el compro-mís als Serveis Territorials d’Educació de solucionar els problemes d’insonorització que pateix el centre des que es va posar en funcionament el 2003. Les tasques d’aïllament acústic començaran aquest estiu en quatre aules, però la resta de sales, una quinze- Els valors de soroll de les aules superen la recomanació de l’oMS #ARXIU

na, hauran d’esperar entre dos i tres anys, període en què el Departament d’Educació s’ha compromès a insonoritzar-les. Segons l’associació, el cost de l’operació podria sumar 3.000 euros per classe.

Una sonometria elabora-da per tècnics municipals el 2008 va captar valors de soroll de 77 dB amb puntes de 90, a causa de l’efecte de reverbe-ració de l’espai per la falta de guix a les parets. La recoma-nació de l’OMS, per contra, és de 35 dB, ja que per sobre es detecten problemes d’intel-ligibilitat de les paraules i de comunicació, cosa que difi-culta el correcte desenvolu-pament de les classes.

Des del Departament d’Edu-cació s’ha comunicat a l’AM-PA que són conscients del problema i la seva responsa-bilitat, però han demanat la col·laboració de l’AMPA en els treballs d’insonorització. Des de l’associació han informat que col·laboraran en l’aïlla-ment d’algunes aules. “Hem acceptat, no perquè ens per-toqui, sinó perquè estem molt interessats que això es resol-gui al més aviat possible”, ha dit Xavier Baldi, membre de l’AMPA. Baldi ha assegurat així mateix que, des de l’asso-ciació, “estarem molt a sobre aquests anys del compliment del compromís”. •

Educació insonoritzarà les aules del Pi d’en Xandri en un màxim de tres anysreivindicació. L’AMPA havia denunciat problemes de sonoritat des de la posada en funcionament del centre

Les tasques d’aïllament acústic començaran a l’estiu

Núria Gutié[email protected]



equiPamentS. Mira-sol acollirà un geriàtric de 125 places, de promoció priva-da, que es construirà en una parcel·la delimitada pels carrers Sevilla, Salamanca i Pontevedra. Tots els grups polítics, excepte el Partit Popular, que es va abstenir, van aprovar una modifica-ció puntual per reajustar el pla especial aprovat l’any 2002, que permetia la cons-trucció del centre.

Aquesta modificació s’ha dut a terme amb l’objectiu de reordenar volumètrica-ment aquest centre i acon-seguir un format d’edifica-ció més baix i coherent amb l’entorn urbà de la zona. El geriàtric, de promoció privada, tindrà un sostre màxim d’edificació de 6.350 metres quadrats.

La tinenta d’alcalde de Territori, Mercè Conesa, va explicar al Ple que es dema-narà al futur equipament sociosanitari que complei-xi amb els percentatges de reserva que segueixen tots

els geriàtrics de la ciutat. D’aquesta manera, s’esta-blirà un percentatge del 20% de places concertades i, així mateix, el centre oferirà uns preus especials per a l’Ajun-tament. •


tots els partits, amb l’abstenció del PP, van aprovar la mesura #ARXIU

El ple dóna llum verd a la construcció d’un geriàtricubicació. El centre, que s’instal·larà a Mira-sol, serà privat i disposarà d’un percentatge places públiques concertades

tall. Unes obres del carrer Alcalde Barnils van tallar un cable de mitjana tensió i van deixar 4.000 abonats sense llum durant dues hores aquest dimarts al migdia.

L’incident va tenir lloc a quarts de dotze del mig-dia, quan una màquina retroexcavadora de l’obra va tallar el cable i va dei-xar centenars d’habitatges i bona part de l’eix comer-cial del centre de la ciutat sense llum.

Alguns comerciants que

es van veure afectats pel tall van tancar temporalment els seus establiments i en altres casos comerciants i depen-dents van esperar la recupe-ració del subministrament a les portes dels negocis.

El tall també va afectar els carrers adjacents a l’avingu-da Cerdanyola i de la rambla del Celler i fins i tot el mateix ajuntament es va veure afec-tat per la falta de subminis-trament. Endesa va resta-blir el servei a quarts d’una del migdia.

Una avaria elèctrica deixa a les fosques 4.000 abonats del centre

#ARXIU _Redacció

exPanSió. El cinquè estu-di de seguiment anual de la població del mosquit tigre asiàtic del Departament de Medi Ambient ha detectat la presència del mosquit tigre

a 120 municipis catalans de 14 comarques: l’Alt Empordà, l’Alt Penedès, l’Anoia, el Bages, el Baix Empordà, el Baix Llobregat, el Baix Penedès, el Barcelonès, el Garraf, la Sel-

va, el Maresme, el Tarragonès, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental. D’aquests munici-pis, 33 han detectat l’insecte per primera vegada.

El més efectiu per frenar la proliferació és evitar la posta d’ous i el creixement de les lar-ves aquàtiques eliminant els punts d’aigua on poden desen-volupar-se, ja que el cicle vital del mosquit tigre asiàtic es pot completar en només 10 dies.

El mosquit tigre estén la seva picadura a 120 municipis catalans

_Redacció



Es pot dir que l’inici de l’Esbart a Sant Cugat fou al començament dels anys trenta. Segons em van informar els amics Josep Casta-nyer i Josep Benet, ja desapare-

guts, aquests principis s’iniciaren en el que fou l’Institut de Cultura Infantil. Aquest agrupament aglutinava diversos grups, d’es-ports, teatre, escoltes, cant coral, grups de bastoners i dansa de la nostra terra, és a dir, l’esbart.Però, no obstant això, abans d’aquest agru-pament ja hi havia hagut una colla que, esporàdicament, apareixia ballant algu-na de les nostres danses, com el ball de gita-nes del nostre Vallès, el ball del vano i el ram”, o sia, el Paga-li, Joan, com vulgar-ment el coneixem, però sobtadament torna-ven a desaparèixer. Eren una colla que, enca-ra que no eren constants, mantenien el caliu de les nostres danses. Al ball de gitanes anti-gament hi tenien incorporat un personatge que hi feia de diable, que aquí l’anomenaven el diabló. Aquest personatge feia una mica de bufó entremig de les parelles quan dan-saven, cosa que amenitzava un xic més la ballada. Un avantpassat de la Lluïsa Xerca-vins, del carrer Castillejos, feia aquest paper a la colla del poble. Tenia molta destresa a fer petar unes llargues xurriaques per sobre de les parelles mentre dansaven. Va agafar molt de renom per les poblacions del voltant, les quals el sol·licitaven per les ballades i fes-tes majors. D’aquí que aquesta família rebés el sobrenom de cal Diablo.Però anem a l’inici de l’esbart de l’Institut, com normalment el coneixíem. Es trobaven

Les arrels del nostre Esbart

Històries santcugatenques en un edifici a mig fer que havia de ser un con-vent, al carrer Pla del Vinyet, on amb tot l’es-forç buidaren el terreny per fer-hi una piscina, tot i tenir-hi membres molt joves, ja que n’hi havia que no arribaven als vuit anys.El que dirigia l’agrupament era el Sr. Berenguer, que, juntament amb Miquel Bus-callà, Manel Farrés, el Sr. Bozzo i la Josepa Martí, propietària del local on feien teatre a més de les ballades, foren els impulsors del grup. Aquest local era on antigament hi havia la Societat Coral la Unió Santcugatenca, més avall de cal Lluc, al carrer Francesc Moragas.El grup de dansa o l’esbart era a càrrec del malaurat santcugatenc que tant va difon-dre tot el nostre folklore, en Manel Far-rés. Era un home molt competent en l’en-senyança de les nostres danses, que mirà de difondre-la mentre va viure. Juntament amb Francesc Vila van deixar un buit més que remarcable a la nostra localitat, encara que en diferents vessants.El Sr. Berenguer era tècnic electricista amb establiment obert al carrer Santa Maria, on actualment hi havia una barberia. Tenia tres o quatre aprenents, que més tard es distingi-ren a Sant Cugat per la seva bona feina.L’Esbart va fer diverses sortides per mos-trar el ventall de danses que tenia en el seu repertori, com L’hereu Riera, el ball pla, ball de nans, el nostre ball del vano i el ram, etc. Varen fer sortides conjuntes amb els esbarts de Rubí i de Terrassa, dues de les quals foren a Sant Feliu de Guíxols partint amb el vaixell Verge d’Àfrica des de Barcelona. El dia 19 de juliol del 1936, dia de tan mal record, tot l’Es-bart estava vestit per anar a actuar a les Olim-píades Populars a l’Estadi de Montjuïc. La ballada no es va poder executar pels fets que, per desgràcia, tots coneixem. D’aquesta for-ma fou el final de l’Institut.Va ser una llàstima, perquè aquest agrupa-ment va ser l’inici cultural més important que succeí en aquest poble. En sortí gent que més endavant portaria les iniciatives culturals en tots els seus vessants.Un cop acabada la contesa, els recordats Manel Farrés, Eugeni Canas i alguns que duien la dansa molt arrelada, com en Josep Benet i alguns altres, posaren fil a l’agulla i tornaren a ajuntar jovent per dansar els nos-tres balls. Després de moltes lluites i contrari-etats, es formà l’Esbart que tots coneixem.Moltes persones més han estat les que, amb el seu entusiasme i la seva abnegació, han tirat endavant aquesta obra, però poden estar convençuts que els ciutadans estem més que orgullosos de la difusió que fan arreu del món de la nostra cultura, arrels i tradicions. •

Esbart de Sant Cugat #CEDIDATomàs Grau

[email protected]



Servei. Un ordinador, el DNI electrònic i una impressora. Només calen aquests tres ele-ments per poder fer tràmits o gestions amb l’Ajuntament santcugatenc després que aquesta setmana el consisto-ri hagi presentat el nou ser-vei d’administració electrò-nica. Aquest servei permetrà a la ciutadania fer alguns trà-mits administratius a través de la web www.santcugat.cat,

com ara aconseguir un volant d’empadronament, que repre-senta el 20% de les demandes dels ciutadans que s’adrecen a l’Oficina d’Atenció Ciutada-na. Els santcugatencs també podran demanar un control de plagues, la neteja d’un terreny brut, fer els tràmits per casar-se pel civil, notificar incidènci-es a la via pública i cursar quei-xes, suggeriments, reclamaci-ons i agraïments. “No som el primer ajuntament que instal-la aquest sistema, però som els primers que s’han pres serio-sament l’administració elec-trònica”, ha dit l’alcalde, Llu-ís Recoder.

El nou servei s’ha comple-tat amb un quiosc electrònic

d’autoservei ubicat al vestíbul de l’ajuntament, en el qual es podran fer els tràmits esmen-tats amb un DNI electrònic, o la signatura electrònica de l’Idecat. Segons el regidor de Comunicació, Serveis Interns i Innovació, Jordi Puigneró, la presentació del quiosc “és només l’inici d’una nova administració, que ofereix i oferirà, encara més, la pos-sibilitat de fer tràmits d’una manera més ràpida, eficaç, moderna i sostenible”.

L’Ajuntament ha anunciat la voluntat d’estendre el qui-osc a altres equipaments de la ciutat de forma progressi-va, “en la mesura de les nos-tres possibilitats”. •

Tret de sortida per a l’e-administracióTràmits. El nou servei d’administració electrònica permet emetre volants d’empadronament, fer els tràmits per casar-se, demanar un control de plagues o transmetre queixes i suggeriments a través de la xarxa

Puigneró i l’alcalde proven el nou quiosc electrònic situat al vestíbul de l’ajuntament #ARTUR RIBERA

També s’ha instal·lat un quiosc electrònic al vestíbul del consistori


El centre cívic de la plaça de la Creu d’en Blau s’amplia

pietaris i Veïns de les Planes, l’Agrupació Cultural i Musi-cal de les Planes, el Grup de Dones de la Plaça de la Creu d’en Blau, l’Associació de les Arts de les Planes i la Comis-sió de Festes de les Planes.

TraSllaT. L’Ajuntament està enllestint aquests dies l’ampliació del centre cívic de la plaça de la Creu d’en

Blau. L’espai guanyat servi-rà per acollir les entitats i el casal de joves de les Planes, que actualment s’ubiquen al Centre Cívic El Molí de les Planes. En concret, el trasllat afectarà l’Associació de Pro-


SenSibiliTzaCió. Un progra-ma pioner del centre anties-très de gravetat zero Tranki-lament està analitzant els beneficis de la flotació en una desena de malalts de fibro-miàlgia. L’estudi, que finalit-za aquesta setmana després de tres mesos de teràpies psi-cològiques, nutricuinals i al flotàrium del centre, ha mos-trat una evolució positiva i en alguns casos s’ha experimen-tat “menys dolor”, ha explicat Pia Mitler, una de les coordina-dores del programa.

L’estudi s’ha donat a conèi-xer a la taula informativa que la delegació local de l’Associ-ació Catalana d’Afectats de Fibromiàlgia (ACAF) va instal-lar als Quatre Cantons el 12 de maig amb motiu del Dia Inter-nacional de la Fibromiàlgia. Malgrat la pluja, l’entitat va donar a conèixer la malaltia a través de tríptic, ja que conside-ren que la fibromiàlgia és una malaltia “gairebé invisible”. La tinenta d’alcalde de Serveis a la Ciutadania, Carmela For-tuny, va visitar la taula infor-mativa i va destacar la tasca de l’associació per donar a conèi-xer la seva situació i sensibilit-zar la població.

Taula informativa de l’aCaF el Dia Mundial de la Fibromiàlgia #ARIXU

_N.G.

Un estudi valora els beneficis de surar en els fibromiàlgics

Una taula informativa va donar a conèixer la malaltia a la ciutat

El trasllat està motivat per la pròxima adequació de l’es-pai, que acollirà la vuitena escola bressol del munici-pi. El projecte, que preveu 27 places per a nens de 0 a 3 anys, tindrà un pressupost de 100.000 euros i estarà finan-çat a través de la Llei de bar-ris. El consistori preveu que la nova escola bressol públi-ca estigui en funcionament a principis del 2011. •

els mirasolencs reivindiquen la urbanització en la Festa del CasalPeTiCió. Urbanitzar tot el districte de Mira-sol. És la principal reivindica-ció que es va deixar sentir divendres 16 en una nova edició de la Festa del Casal del districte que organit-za anualment l’Associa-ció de Veïns de Sant Joan de Mira-sol i que va aple-gar més d’un centenar de persones. El lema de la fes-ta va ser Prou pols i fang. Tot Mira-sol urbanitzat, però també es van posar de manifest altres man-cances del districte, com la paralització de les obres de la piscina i el pont del passeig Pompeu Fabra. En el transcurs de la jor-nada es va gaudir de l’es-pectacle del circ Catacrok i un taller de malabars. Un dinar popular i un mun-tatge audiovisual sobre les mancances del municipi van tancar la jornada. •#FOTOGRAFIA: CEDIDA

2


16 | Sumari_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 8 | Lectors | Opinió_ 18 | la Ciutat_ 20 | Economia_ 24 | Esports_ 30 | Cultura_ 44 | Passatemps_ 54

[email protected]

cartes dels lectors

Les cartes enviades no poden superar les 15 línies mecanografiades o els 1.000 caràcters (espais inclosos). El Diari DE Sant Cugat es reserva el dret a tallar en qualsevol cas el text, així com a publicar-les en aquesta pàgina.

En record del Domènec Giménez (Mingo)El nostre bon amic Domènecens ha deixat.Has estat un bon pare,senzill, amable i sempreal servei dels altres…Has superat una llarga malaltiai mai t’has queixat.Et trobarem a faltar.Junt amb els àngels del celcantaràs cançons de pre-gàriai els que t’estimem prega-rem per tu.al cel ens trobarem.PePa LLuneLL

El nostre museuEstem orgullosos de poder gaudir del Museu del Monestir i hem d’esforçar-nos tots dia a dia, i natural-ment el nostre ajuntament, com a principal valedor, per-què així sigui.Fa algunes dates, vaig tenir la sort de poder assistir a la inauguració d’uns retau-les de l’artista Paco Salas. aquests retaules al·legòrics a la història de Sant Cugat són dignes d’estar perma-nentment al nostre museu perquè tothom que el visiti pugui tenir un millor conei-xement de la història de Sant Cugat del Vallès.MiqueL Cueto

Els arbres a Mira-solJo també visc al passeig del Baixador de Mira-sol i gau-deixo dels arbres que tenim al carrer. a l’estiu agraeixo l’om-bra i la fresca que donen quan vaig cap a l’estació, i m’agrada despertar-me cada dia amb el cant dels ocells.no oblidem que sense els arbres sentiríem molt més el soroll de l’autopista.Els avantatges de tenir

aquests arbres al carrer superen de llarg els incon-venients: són reguladors de la temperatura, compleixen la funció d’aïllants acústics i són l’hàbitat dels ocells.És cert que els arbres oca-

Dissabte passat, l’Olímpyc va guanyar al camp de l’Escola de Futbol Montcada per 2 a 5, i es va proclamar campió de la Lliga juvenil de futbol sala.Després d’anar primer durant bona part de la temporada, dissabte va acabar la Lliga amb una brillant victòria davant d’un altre equip que també aspirava al títol, però que va haver de cedir davant del millor joc i la millor classe dels juga-dors de l’Olímpyc.A més, ha estat l’equip més golejador, amb 116 gols, i a les seves files té un dels màxims golejadors de la categoria.Ha acabat la Lliga sense haver perdut cap partit a casa.Amb aquesta victòria, l’Olímpyc puja a la Divisió d’Honor juvenil de futbol sala.Felicitats, Olímpycs!

Xavier roMero

[email protected]

ENVIA’NS ELS TEUS MISSATGES: PER ADREÇA ELECTRÒNICA: [email protected] DE LA WEB: www.diaridesantcugat.cat

PER CORREU TRADICIONAL: Sant antoni, 42-44 08172 Sant Cugat del Vallès (BCn)

L’olímpyc guanya la Lliga juvenil de futbol sala i puja a la Divisió d’Honor


els cugatitus per Josep Maria [email protected]

A L’ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA HAN ARRIBAT PAPERS DEIXATS ANAR

PELS DE SALAMANCASÍ, I SENSE FER SOROLL!

sionen molèsties algunes setmanes a l’any, quan dei-xen anar el pol·len o quan cauen les fulles, però això no ens dóna dret a carregar-nos-els per evitar que se’ns embruti el jardí.Per mi és un dels carrers que encara manté l’espe-rit autèntic del Mira-sol de sempre, i que ens diferen-cia de totes les noves zones urbanitzades uniforme-ment.Sisplau, tinguem una mica de seny! enriC Herrera Masabeu

La plaça BarcelonaDe les paraules de la senyo-ra Mercè Conesa, tinen-ta d’alcalde de territori de l’ajuntament de Sant Cugat, podem treure’n la conclu-sió que la remodelació de la plaça de Barcelona va per llarg. trobo admissible (què hi farem) que per manca de

projecte adequat, per man-ca de diners o per tot plegat, l’obra es faci esperar sine die. Però el que no resul-ta admissible de cap mane-ra és l’estat d’abandona-ment en què es troba la, per molts, tan estimada plaça. Senyalització de passos de vianants sense pintar; con-tenidors d’escombraries de tots els models escampats sense cap cura, sovint plens a vessar i rodejats de deixa-lles, papers i caixes de car-tró; excrements de gos cada cop en més quantitat a l’es-pai on els nens juguen; els bars hi posen taules i cadi-res i davant mateix d’on ara hi va la gent a casar-se... tan difícil seria, mentre arri-ba l’esperat moment de la remodelació, posar-hi més mitjans per al digne man-teniment d’un espai tan emblemàtic?MiqueL torregrosa

AIXÒ ÉS QUE NECESSITEN LLOC ALS PRESTATGES PER POSAR-HI L’ARXIU FOTOGRÀFIC DEL CENTELLES!


Publicitat | 17



18 | Sumari_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 8 | Lectors_ 16 | Opinió | la Ciutat_ 20 | Economia_ 24 | Esports_ 30 | Cultura_ 44 | Passatemps_ 54

Rosell és un ‘sant’ i Benedito era un gran venedor de cotxes”Opinió

Creapoètica

el punt diferencial d’Esade és que a més d’ense-nyar la innovació, la practica amb els seus agents propis: empresa i universitat.

Esade-Creàpolis està formada per una majo-ria de Fundació Esade, Avançsa (Generalitat de Catalunya), Ajuntament de Sant Cugat, La Caixa, Caixa Catalunya, Caixa Sabadell, Caixa Manresa i Associació Empresaris de Sant Cugat. Va adreça-da no tan sols a les empreses residents, a tot l’en-torn de la B-30 (Rubí, Cerdanyola, Sant Cugat), a tot Catalunya i a tot el món.

Aquesta escola, Creapoètica, té tot el seu sentit en profunditat si a més dels continguts industrials i acadèmics i l’acceleració de la innovació ens porta també a la recerca d’uns criteris ètics i com aplicar-los, per encaminar-nos a un món millor.•

Avui us volia parlar d’una realitat que tenim a Sant Cugat i que, pel seu volum i per la seva impor-tància, m’adono que és poc coneguda. M’estic referint a Creàpolis. El seu nom literal ve de ‘ciu-

tat de la creativitat’. He aprofundit una mica en el seu plural contingut, juntament amb un bon amic, en Josep Mila, un dels responsables i motor bàsic d’aquest projecte.Per què a Sant Cugat? S’han ajuntat la refle-xió per part d’Esade de tenir un projecte molt vàlid avui –per un costat– amb l’interès de Sant Cugat de ser una ciutat viva; ambdós objectius s’han sumat, tenint en compte que ens acompanya un entorn molt agradable. Sant Cugat ho ha acollit amb molta implica-ció i Esade hi col·labora ajudant a ubicar Sant Cugat en el món.

El conjunt d’Esade-Creàpolis està situat a l’ex-trem nord de Sant Cugat, obert a Collserola, ocupa uns 70.000 metres quadrats, amb una uni-versitat per a la direcció d’empreses amb model Bolonya que va començar el gener del 2009 i va ser inaugurada pels prínceps d’Astúries el setembre del 2009, amb uns 1.500 alumnes; acompanyada de residència d’estudiants, que va ser inaugurada a primers de maig. Aquest conjunt dóna una convivència amb la gent del poble i un intercanvi cultural molt interes-sant, ja que molts d’aquests estudiants van i vénen de l’estació dels FGC caminant. Con-siderats tots els estudis realitzats, en acabar el curs 2008-2009 van passar-hi 1.151 alumnes de 82 països.Formen part del projecte un total de 500 profes-sors, dels quals uns 100 són de plantilla a temps complet, i la resta, a temps parcial. L’actual cri-si sembla que no ha afectat el nombre d’alum-nes previstos, però sí la velocitat de realització del conjunt. Per exemple l’hotel-residència i la zona esportiva estan una mica endarrerits.

Creàpolis, única escola de direcció d’empreses al món que promou un centre d’innovació, és un lloc on empreses –o part d’empreses– despla-cen les seves unitats d’innovació, en un ambi-ent on les persones tenen un espai d’intercanvi (coffee-break), amb el suport de professors, que creen unes activitats comunes. Tot plegat fa que hi hagi un efecte accelerador d’innovació. Hi ha 60 empreses instal·lades, de diferents sec-tors, amb un 60% d’ocupació. Es podria dir que

[email protected]

JAUME GUIXÀPRECandidat a La PRESidènCia dEL FutBoL CLuB BaRCELona

Rafa Gómez. Universitat i empresa

El punt diferencial d’Esade és que a més d’ensenyar la innovació, la practica amb els seus agents propis: empresa i universitat

#LauRa RioS

Esports_pàg. 32


aquests darrers dies, a tra-vés de Raül Grangé, porta-veu de la secció local d’Es-querra, hem sabut d’un cas de discriminació lingüís-tica al col·legi Pureza de María de Sant Cugat. Es

tracta de la denúncia feta per una famí-lia a causa del menyspreu sofert pel seu fill de vuit anys quan va demanar de fer la primera comunió en català. La respos-ta de l’hermana va ser: “En el colegio se hace todo en castellano y quien quie-ra la comunión en catalán que se vaya a otro sitio”. Davant d’això, els pares van reclamar però aleshores el centre els va retreure abrandadament “su nacionalis-mo” i “anteponer la lengua a Jesús”. I és que cal ser molt nacionalista per voler parlar amb Déu en la teva llengua. On s’és vist, això! La llengua de Déu és l’es-panyol i no és bo adreçar-s’hi en català

perquè Déu, a part d’ofendre’s, no l’en-tendria. Arribats aquí, com apunta Gran-gé, és obvi que algú pateix un dèficit de cultura general, atès que la llengua de Jesús era l’arameu, no pas l’espanyol. Això, però, es podria solucionar amb unes petites classes. El que és inadmis-sible és que una escola concertada dis-crimini la llengua pròpia de Catalunya tot titllant de nacionalistes les famílies que no combreguen –mai millor dit– amb la seva ideologia. Per això cal encorat-jar els pares afectats a denunciar els fets a les autoritats educatives i demanar-los que reflexionin sobre aquest punt: per què van matricular el seu fill en un col-legi que “lo hace todo en castellano”? Val a dir també que, arran de la notí-cia, han aparegut diversos comentaris a Cugat.cat defensant la puresa del Pure-za de María, i el més curiós és que tots obvien les declaracions del centre i inten-ten deixar Jordi Moliner, el pare del nen, com un extraterrestre. Talment com si el menyspreu rebut no hagués existit i tot plegat fos pura invenció. •

La llengua de Déu

És obvi que algú pateix un dèficit de cultura general, atès que la llengua de Jesús era l’arameu, no pas l’espanyol

l’horitzóvíctor aLexanDrewww.victoralexandre.cat


Ens cal molta pedagogia

emigrants que en el seu moment vam fer enri-quidores anades a les Amèriques i que poste-riorment ens exiliàrem en allunyar-nos de la intolerable dictadura franquista.

Els signes externs de tipus religiós o tradici-onal no tenen per què representar cap proble-ma. Fa pocs anys probablement alguns dels que ara hi opinen desfavorablement anaven a escoles on les monges duien vel i els capellans sotana i encara a hores d’ara, si anem a Galícia, hi veurem moltes dones pageses tapades amb un mocador al cap. Cal veure la persona en si mateixa i no pas exclusivament en funció dels seus vestits. Curiosament, quan arriba l’emir de Kuwait amb els seus petrodòlars i tota mena de túniques, ningú no en fa escarafalls.

Pensar que el nombre d’immigrants és exces-siu, o en tot cas moderadament elevat, repre-senta un important desconeixement de la nos-tra piràmide d’edat que té una població nota-blement envellida. El Fons per a Activitats de Població de Nacions Unides (FNUAP) ens ho va donar a conèixer en un estudi en què ens feia saber que per emplenar el buit de la piràmide, a l’Estat espanyol, caldria que entre 1999 i 2020 arribessin uns 155.000 immigrants nous per any que donessin estabilitat al grup de pobla-

Diumenge passat, el dia-ri La Vanguardia publi-cava els resultats d’un sondeig sobre l’impac-te de la immigració a Catalunya. L’opinió dels enquestats no pot ser més decebedora: un

52% donen suport a la decisió d’alguns ajun-taments de denunciar els immigrants sense papers empadronats, un 53% prohibiria l’en-trada de les alumnes amb vel a les escoles, men-tre que finalment un 49% troba excessiu el nombre d’immigrants que viuen a Catalunya i un 31%, moderadament elevat.

Vull creure que aquestes opinions no es basen en la mala fe, sinó més aviat en una informació deficient. Anem per parts. L’empadronament no significa altra cosa que un primer pas per a la regularització dels immigrants, que fins i tot és proposat per la més que restrictiva llei d’estrangeria. Dóna dret a serveis fonamen-tals com els d’ensenyament i de salut i facili-ta en part que l’immigrant no s’hagi de veure sempre perseguit pel legítim fet d’haver vin-gut aspirant a una vida, a priori, més digna. Sembla que ens haguem oblidat que els cata-lans hem estat, com pràcticament tothom,

President de La universitat internacionaL de La [email protected]

El conegut escriptor i periodista parlarà de Catalunya, terra d’acollida, a l’Arxiu Nacio-nal de Catalunya. És una nova conferència programada per l’associació d’Amics de la Unesco Valldoreix-Sant Cugat

xErrada amb mathEu trEE 26 de maiga les 19 h, a la sala d’actes de l’arxiu nacional de catalunya

Per crear opinió JOSEP marIa VaLLÈSeditor d’oPiniÓ

telèfon de contacte: 93 674 86 [email protected]

ció de la “segona edat” (la primera són infants i joves, i la tercera, els jubilats), que és l’activa laboralment i a la qual pertany el gruix dels immigrants. Les previsions s’han complert plenament i algunes actualitzacions apunten que les xifres, des d’ara fins al 2025, s’hauran d’incrementar fins a les 240.000 noves arriba-des anuals. Potser la crisi ho distorsioni un xic, però el buit de població no és conjuntural, sinó estructural. Si no ho acceptem així, i amb l’ac-tual sistema de pensions, ens podem arribar a jubilar amb més de setanta anys. Encara cal-dria afegir aquí les estimacions, publicades per la pròpia presidència del govern espanyol, que apunten que els ingressos públics derivats de les cotitzacions i dels impostos pagats pels immigrants superen en uns 5.000 o 6.000 mili-ons d’euros l’import de tots els serveis públics que els oferim.

No es tracta per tant d’una actitud solidària i de generositat, a la qual per altra banda estaríem obligats si entenguéssim que el planeta és de tots i que en bona part la seva vinguda és fruit de l’explotació a què nosaltres els sotmetem. És també una posició raonable i de futur que, a la llarga i a la curta, actua sobretot en favor nos-tre. Ens farà falta, però, molt pedagogia per fer-ho entendre a l’opinió pública. •

arcadi Oliveres. Immigració

divendres, 21 de maig del 2010

Fleet Street JOSEP [email protected]

vivim en una era de sobre-informació, en la qual dia-ris, ràdios, televisions i internet ens fan estar immersos en una abun-dància de notícies i arti-cles d’arreu del món. El

repte del consumidor ja no és anar a bus-car la informació, que és vasta i diversa, sinó destriar les millors fonts per estar informat. El canvi és substancial i posi-tiu: qui llegeix, escolta o mira pot triar entre més oferta, però, al mateix temps, això no garanteix que l’elecció sempre sigui fiable. Precisament, per ajudar a analitzar els continguts i els formats

amb què les informacions són presenta-des, fa menys d’un any va néixer Media.cat, un observatori crític de mitjans dels Països Catalans impulsat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils, el col·lectiu professional batejat amb el nom de l’enyo-rat santcugatenc. Seguint la referència d’observatoris d’altres països, l’objectiu de la iniciativa és diàfana: posar a dispo-sició de tothom –siguin periodistes o no– veus i visions crítiques amb els mitjans. A la seva web, Media.cat renova diàriament continguts i ofereix estudis de la cobertu-ra mediàtica de temes d’actualitat social i política com, per exemple, el Pla de Bolo-nya, les consultes populars sobre la inde-

pendència i el conflicte laboral a Seat. (En aquest sentit, no deixin de donar un cop d’ull a l’informe sobre la cobertura medi-àtica de la mort de Joan Antoni Sama-ranch, durant la qual només 39 dels 123 articles publicats després de la defunció de l’expresident del COI van esmentar el seu passat franquista). En definitiva, l’ob-servatori atorga les eines adients per con-sumir, críticament, els mitjans de comu-nicació. Una web més imprescindible que mai si tenim en compte que el mateix Bar-nils ja va advertir fa uns anys que “la per-suasió, la dissuasió, que fins ara duien a terme els exèrcits del món, ara la duen a terme els mitjans de comunicació”. •

Media.cat

Que Sant Cugat és una ciutat atracti-va per a les empreses no és només una opinió expressada des de dins la ciu-

tat. amb els anys podem comprovar que cada vegada hi ha més negocis que s’instal·len als diferents polígons del municipi, cosa que en els temps que corren és d’agrair. un dels sec-tors que ha apostat tradicionalment per la ciu-tat (i la comarca) ha estat el farmacèutic. L’em-presa pionera a la dècada dels setanta va ser la catalana Ferrer Internacional, que ara ha presen-tat l’ampliació de les instal·lacions a Can Magí. Recentment, però, l’interès d’aquesta indústria juntament amb el de la cosmètica s’ha multipli-cat i a Ferrer, Boheringer, Lubrizol o ISS s’afegei-xen més recentment Roche, Grifols i les confir-macions que els Laboratoris Esteve i Echevar-ne seran aviat empreses amb seu a Sant Cugat. El Ple de l’Ajuntament celebrat dilluns va aprovar una modificació del Pla General Metropolità que permetrà a aquestes empreses construir la seva seu a tocar de l’AP-7. Tot això convertirà la zona de Can Sant Joan en una autèntica capital del sector. No seria just parlar de l’impuls d’aquest pol d’activitat econòmica sense parlar del Clúster Farmacèutic i Cosmètic que molt aviat comen-çarà a funcionar gràcies a l’impuls de les associ-acions empresarials de Sant Cugat i Cerdanyola i sota la presidència de Josep Maria Gil, dels laboratoris Ferrer. Aquesta agrupació d’empre-ses, institucions públiques i universitats, amb la suma d’equipaments estratègics com el sincro-tró, està cridada a revolucionar molt aviat aquest sector clau per al país. Potser sí que podem veure algun dels brots verds. •

‘Brots verds’ farmacèutics

editorial


President: Ramon Grau director: Josep Maria Vallès. Subdirector: Àlex López Puig Edita: Premsa Local Sant Cugat, SL. c/ Sant Antoni, 42-44 08172 Sant Cugat del Vallès (BCN) www.diaridesantcugat.cat [email protected]

Consell Editorial: Antoni Blanch, Antoni Monerris, Francesc Carbó, Ignasi Salvat, Joan Carles Gassiot, Joan Tortosa, Joan Troyano, Joank Busquets, Jordi Casas, Josep A. Teixidó, Josep Daniel, Josep M. Sans Travé, Josep M. Simeón, Lluís Godayol, Montserrat Rumbau, Núria Zabala, Ramon Grau (president), Rogeli Pedró, Valentí Feixas, Víctor Alexandre i Xavier Grau Gerent: Anna Comella redacció: Mariona Sagalés, Àlex López, Núria Gutiérrez, Carolina Mercader, Joan Ramon Armadàs, Bernat Bella, Carles Illana i Pere Fernández. Correcció: Susanna Turon departament comercial: Cristina Fernández, Michele Orrú, Sandra Boix i Elisa Palazón Fotografia: Lluís Llebot, David Fernández i Artur Ribera Col·laboradors: Àngels Solé, Anna Toro, Antonio Priante, Arcadi Oliveres, Carles Brugarolas, Carme Colomina, Christian Treceño, Consol Torrente, David Escamilla, Diana Comas, Dolors Vilarasau, Domènec Miquel, Eduard Jener, Eduard Torres, Eloi Alegre, Ferran Villaseñor, Francesc Carbó, Francesc Carol, Gerald Fannon, Guim Pros, Imma Pueyo, Jaume Clavell, Jordi Casas, Jordi Robirosa, Josep Gimeno, Josep A. Teixidó, Josep M. Cabrerizo, Juank Busquets, Lluís Campins, Martí Olaya, Montse Sant, Pep Blanes, Pep Tugues, Pere Vivó, Rafael Gomez, Rosa Martín, Quim Pla, Tomàs Grau, Trini Escrihuela i Víctor Alexandre disseny i maquetació: Adrià Gállego, Sergi Felip i Francesc Cabeza disseny de la maqueta original: eixida.cat Impressió: Gráficas de Prensa Diaria. Tel.: 93 462 85 00 Dipòsit legal: GI-405-93 Empresa distribuïdora: Mailing Vallès (93 589 23 71). Entitats col·laboradores: Amics Unesco Valldoreix-Sant Cugat, Associació Empresarial de Sant Cugat, Aules d’Extensió Universitària, Camerata, CAR Sant Cugat , Centro Popular Andaluz, Cor de Gospel, Club de Golf Sant Cugat, Club de Tennis Set Ball, Club Esportiu Valldoreix, Club Handbol Sant Cugat, Club Muntanyenc Sant Cugat, Club Voleibol Sant Cugat, Eroski, Escola d’Art de Sant Cugat, Griful Oil, Hipic Centre Cal Caldes, Juventuts Musicals de Sant Cugat, Museu Sant Cugat, Òmnium Cultural Sant Cugat, Penya Blaugrana Sant Cugat, Junior FC, PIMEC Vallès sud, Radiotaxi Sant Cugat-Valldoreix, Sant Cugat Esport Futbol Club, Tapiñas, Teatre Auditori-Centre Cultural, Unió Ciclista Sant Cugat, Unió Esportiva Sant Cugat, Unió Santcugatenca.EL DIARI DE SANT CUGAT EXPRESSA úNICAMENT LA SEVA OPINIó EN ELS EDITORIALS. ELS ARTI-CLES SIGNATS EXPRESSEN L’OPINIó DELS SEUS AUTORS, QUE EL DIARI DE SANT CUGAT NO FA SEVA NECESSÀRIAMENT.


ERC exigeix a l’Ajuntament que arregli el monument a Rafael Casanova i vetlli per limitar els actes vandàlics

Atenció _Pàg. 23

Passarà aquesta setmana:El ple de juny se celebrarà aquest dilluns 21 Més informació: www.diaridesantcugat.cat

la Ciutat20 | Sumari_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 8 | Lectors_ 16 | Opinió_ 18 | la Ciutat | Economia_ 24 | Esports_ 30 | Cultura_ 44 | Passatemps_ 54


RehAbilitACió. L’Ajunta·ment ha aprovat, a través del ple i per unanimitat, el pla de millora urbana de Can Bor·rull. Aquest projecte ha de solucionar les mancances d’aquest barri de les Planes i sobretot ha de posar fi als abocaments irregulars d’ai·gües fecals que alguns resi·dents de la zona fan a la riera de Vallvidrera a través d’una canonada. A l’espera que es construeixi un sistema defi·nitiu que posi fi als aboca·ments, que es basarà en un mecanisme de bombeig que portarà les aigües negres a la depuradora de Vallvidrera –dins del terme de Barcelona i al costat de l’estació de les Planes–, l’Ajuntament ha tor·nat a recordar als veïns que recuperin els pous morts i foses sèptiques o que instal·

Can Borrull, més a prop de la normalització

intervencions. El Ple aprova el pla urbanístic per millorar el barri, que inclou una solució provisional i una de definitiva als abocaments irregulars a la riera de Vallvidrera i l’arranjament de la carretera i de les entrades a les parcel·les

Es construirà un mur de contenció per evitar possibles inundacionsPer ampliar la carretera els propietaris hauran de cedir terreny

Un tub que surt directament a la riera de Vallvidrera porta aigües fecals d’alguns dels habitatges d’aquest barri de les Planes #ARTUR RIBERA

lin depuradores domèstiques. La tinenta d’alcalde de Terri·tori, Mercè Conesa, va indicar que l’Ajuntament no tolerarà, ni consentirà, que es continuïn llençant aigües residuals a la riera. La titular d’Urbanisme va explicar que si els veïns no actuen, l’Ajuntament ho farà de manera subsidiària i des·prés els cobrarà l’actuació.

Durant el ple, Conesa no va poder respondre la pre·gunta llançada per l’ecosoci·alista Xavier Boix, que volia saber si, tal com denuncien els veïns, el 1992 l’Ajuntament va obligar a tancar fosses i pous morts per connectar amb la canonada que dóna a la llera de la riera. Conesa va mani·festar la seva desconeixença d’actuacions anterior al 1999, any que va assumir la tinència d’alcaldia .Tot i això, la respon·sable de Territori va exposar que els abocaments “no eren tan evidents”, ja que ni l’Agèn·cia Catalana de l’Aigua (ACA) ni el Consorci del Parc els van detectar en les seves actuaci·ons en aquest curs d’aigua.

Projecte milionariL’arranjament de la zona té un pressupost global de 3,4 milions d’euros, dels quals més d’1,6 milions els hauran d’aportar els 55 propietaris de les parcel·les que hi ha a la zona, que té un total de 35 habi·

tatges construïts i 27 empa·dronats. Les aportacions dels veïns es programaran a par·tir de quotes urbanístiques, en funció de la participació en metres quadrats de cada pro·pietari.

El cost que hauran de pagar els veïns ha estat criticat per ells mateixos i per l’oposició, que van catalogar el pressu·post de massa elevat. Conesa

va reiterar que amb la legalit·zació de la zona, el 2007, els veïns van adquirir l’obliga·torietat de pagar els costos de la urbanització. Per nor·malitzar el sector es constru·irà una rotonda uns metres abans d’arribar a Can Bor·rull i s’ampliarà la carretera per poder construir·hi vore·res i habilitar accessos a cada parcel·la. Per això els veïns

hauran de cedir tres metres, segons va explicar Conesa, que va dir que tindrà un cost d’un milió d’euros. El pro·jecte preveu també un equi·pament –el Casal del Pi–, un nou sistema de sanejament per valor de 120.000 euros i un mur de contenció per evitar possibles inundacions de les cases, que tindrà un cost de 767.000 euros. •

Mariona Sagalé[email protected]

1,6milions d’euroshauran de pagar els 55 propietaris de Can borrull a través de quotes urbanístiques per arranjar el sector, ubicat a banda i banda de la carretera de Vallvidrera.



Seients

P er raons que no fan al cas, durant les dues darre-res setmanes m’he dedicat a passejar per Collsero-la (sense fer-ne un gra massa, no cal dir-ho). El meu recorregut preferit ha estat atansar-me al Pi d’en

Xandri, seure en un dels bancs que hi ha davant i gaudir de l’exuberància del bosc, si deixem al marge la massa forestal arrossegada per la ventada i la nevada, i comprovar que el pi va fent la seva, que no és poca cosa. No cal dir que aquesta activitat m’ha convertit en un enamorat de l’observació des d’un banc estant, més ben dit, ha reforçat una opció que ja és meva des de fa temps, però que practico de forma absolu-tament insuficient. Potser és per això que m’he tornat molt sensible pel que fa a aquesta qüestió. Quina no ha estat la meva sorpresa quan he vist els nous bancs de la Baixada de l’Alba i el carrer del Migdia (carrer, per cert, que només dis-posa d’una placa indicativa que està completament tapada per dos senyals de trànsit). Efectivament, aprofitant les obres de col·locació de les lloses del segon carrer, s’han instal·lat tres bancs molts propers, dos al primer carrer i un al segon. Però, sorpresa de les sorpreses!, els tres bancs estan situats de cara a la paret. Bé, dos de cara a una paret absolutament exempta de qualsevol interès estètic i l’altre directament de cara a una porta metàl·lica. Entenc que l’Ajuntament pugui tenir motius per castigar alguns ciutadans, però una indirec-ta tan generalitzada no em sembla apropiada. I tan fàcil que hagués estat posar-los de cara al Monestir, el qual, sens dub-te, pot tenir crítics, però en cap cas pot veure’s superat com a objecte d’observació per dues parets absolutament anodi-nes, per dir-ho de forma més que generosa. No sé qui ha estat el funcionari pare de la idea, però en aquest cas la rebai-xa de sou anunciada pel govern central està més que justifi-cada. Tenir criteri no resulta tan difícil. Potser tot plegat té una explicació tècnica que sóc incapaç de copsar per més que m’hi capfico. En tot cas, és evident que una ciutat que acaba de rebre la Bandera d’Europa, i aspira al Premi d’Idem, tot passant per la Placa d’Honor, i que surt al Financial Times (pagant, això sí), no es pot permetre badades com aquesta. Potser les càmeres de videovigilància ens diran si s’hi asseu algú. Ho dubto, francament. Jo no, segur. •

l’EstirabotJORDI [email protected]

PaCtE. L’Ajuntament vet-llarà per detectar de manera precoç les persones que esti-guin en risc de ser desno-nades, a través d’una taula d’emergència. El ple muni-cipal ha signat una moció institucional, proposada per ICV-EUiA i que la set-mana passada es va pre-sentar en roda de premsa, que té com a objectiu pal-liar aquests processos, que a Sant Cugat s’estan deixant sentir com un dels efectes que la crisi financera.

Per preveure aquelles famílies que es podrien quedar al carrer es crearà un mecanisme de coordina-ció interinstitucional en què participaran els jutjats, Pro-musa i els Serveis Socials. A més, la informació i les actu- Es crearà una coordinació interinstitucional per detectar casos #A.R.

acions que s’adoptin es com-partiran amb el Consell Muni-cipal de Polítiques Socials i es donarà compte a una comis-sió informativa.

Acords adoptatsTot i que la moció no com-prèn un suport econòmic directe de l’Ajuntament, quan es comenci a impossibi-litar l’abonament de la hipo-teca o el lloguer, com preveia la moció original dels ecoso-cialistes, la proposta man-té l’existència d’un servei de mediació entre propieta-ris i entitats bancàries per a l’habitatge públic i, en el cas del privat, mecanismes d’as-sessorament i informació. El pla es complementa amb ses-sions d’assessorament per a aquells que hagin de sol-licitar d’urgència prestaci-ons econòmiques especials per fer front al lloguer o a les hipoteques.

A més, i en el cas que sigui necessari, s’acompanyarà les famílies en els serveis socials de l’Ajuntament, perquè es faci una avaluació tècnica i professional del procés de des-nonament i es posin en marxa els recursos existents.

Durant la darrera sessió plenària, el membre ecoso-cialista, Xavier Boix, que va defensar la proposta, va assegurar que “a la nostra ciutat tenim coneixement de diversos casos tant en l’àm-bit de l’habitatge privat com en el de la promoció públi-ca”. Boix també va posar de manifest que la problemà-tica “requereix una solució transversal d’administraci-ons i institucions”. •

Els jutjats i Promusa es mobilitzaran per evitar desnonamentsCompromís. El Ple subscriu una moció institucional per ajudar les persones en risc de perdre els seus habitatges

S’assessorarà els qui sol·licitin prestacions econòmiques


els resultats expressats en un referèndum i en dues cambres. Finalment, la portaveu popu-lar, Berta Rodríguez, va insistir que el tribunal està legitimat per “dictar sentència” sobre l’Estatut i va retreure a les altres formacions polítiques que “han estat aturant segons quines qüestions”.

La petició, a més, insta la resta d’ajuntaments catalans a sumar-se a la resolució aprova-da pel Parlament de Catalunya, que demana la unanimitat dels ajuntaments en la sol·licitud de la renovació del TC. •

aCord. CiU, el PSC, ICV-EUiA i ERC han tirant endavant una moció per demanar que es renovin els membres del Tribunal Constitucional (TC). La petició posa de manifest el compromís de l’Ajuntament amb l’Estatut d’Autonomia i de respecte a la voluntat dels

ciutadans de Catalunya. El PP, que manté un recurs d’incons-titucionalitat contra l’Estatut en aquest òrgan judicial, no ha donat suport a aquesta petició i el regidor no adscrit Fernando Vázquez Dodero, abans mem-bre del PP, tampoc. La moció té per objectiu desencallar la sen-tència sobre l’Estatut, que fa tres anys que s’arrossega.

Suport a l’EstatutDurant l’exposició de la moció, el regidor de CiU, Jordi Puigne-ró va assenyalar que “cal acon-seguir la incompetència del

Constitucional, que és l’òrgan més partidista i instrumenta-litzat d’Europa”. El portaveu socialista, Salvador Gausa, va parlar dels temps “convulsos actuals pel que fa al fet que no s’entén la pluralitat d’Espa-nya”. El també portaveu dels ecosocialistes, Joan Calderon, va assegurar que la renovació del tribunal “és un acte de jus-tícia” i va demanar al PP que retiri el recurs que pesa sobre l’Estatut. Des d’ERC, el seu por-taveu, Raül Grangé, va qües-tionar com és possible que uns jutges puguin modificar

Sant Cugat se suma als municipis que volen la renovació del ConstitucionalCompromís. La petició del Ple mostra el suport al Parlament de Catalunya, que en una resolució demana una resposta unitària dels ajuntaments catalans perquè sol·licitin l’actualització dels membres del tribunal

La petició es va fer durant el darrer ple municipal #ARXIU

CiU, el PSC, ICV-EUiA i ERC hi voten a favor i el PP, en contra

M. Sagalé[email protected]



ACord. La ciutat ha donat llum verd a una moció que reclama que s’investiguin els crims succeïts durant l’època franquista. L’acord preveu una petició perquè el Congrés dels Diputats reformi la llei d’amnistia signada el 1977 i que no dei-xa perseguir els crims per-petrats durant la dictadu-ra. A aquesta demanda s’hi han sumat CiU, el PSC, ICV-

EUiA, que ha promogut la moció, i ERC, que hi ha intro-duït esmenes. El PP i el regi-dor no adscrit hi han votat en contra.

En defensa del jutge Baltasar Garzón, la propos-ta també incloïa el rebuig que qualsevol persona pugui ser jutjada per aplicar la legis-lació internacional contra els crims de la humanitat en l’època franquista. En aquest sentit, la petició recollia, a més, que les víctimes de la dictadura, que van impul-sar l’inici del procediment judicial, poguessin partici-par en el procés judicial que s’ha obert contra el jutge de l’Audiència Nacional.

Poc suport a GarzónEn la seva intervenció, l’al-calde, Lluís Recoder, va demanar que es canviï la llei d’amnistia i va puntua-litzar que “la memòria dels morts no l’han de recuperar els jutges sinó els polítics”. Des d’ERC, el seu portaveu, Raül Grangé, va denegar el seu suport a Garzón perquè el jutge va ser el responsa-ble judicial de la detenció i les tortures de l’exportaveu d’ERC Eduard Pomar.

De la seva banda, el por-taveu d’ICV-EUiA, Joan Cal-deron, va lamentar que la moció no s’aprovés íntegra-ment. •

Que s’investiguin els crims franquistesreivindicació. Sant Cugat va demanar a través del ple que s’estudiïn els assassinats de la dictadura. La petició es va votar disgregadament perquè incloïa un acord en defensa del jutge Baltasar Garzón que va ser rebutjat

El Ple no va donar suport al jutge Baltasar Garzón #CEDIDA

Es demanarà al Congrés que es reformi la llei d’amnistia

M. Sagalé[email protected]

· Acabaments · Producció d’estands· Escàner · Impressió de gran formatFusteria · Pintura · Electricitat · Imatge · Àudio · Vídeo · Contractacions

[email protected]

93 590 10 86Sant Antoni, 15 bis

Sant Cugat

rEClAmACió. L’Ajuntament ha traslladat a la Direcció General d’Energia i Mines una reclamació perquè la companyia Red Eléctrica soterri una nova línia d’al-ta tensió que ha de cons-truir i que ha de passar pel municipi.

Aquesta xarxa, previs-ta en el capítol d’inversions 2008-2016 de l’empresa elèc-trica, naixeria de la subesta-ció de Mas Figueras, a la N-150, i finalitzaria a la subes-tació de Sant Cugat, que es

troba entremig del CAR i de l’autopista AP-7, dins del sec-tor de Can Sant Joan. Segons el projecte i per salvar aques-ta distància, dins del terme de Sant Cugat el tram aeri passa-ria per la zona forestal de Can Camps, que connecta directa-ment amb la zona protegida de la serra de Galliners. Per evi-tar possibles riscos, el consis-tori ha fet saber a l’empresa la necessitat de soterrar la tota-litat de la línia elèctrica i no únicament alguns trams com es preveu ara. A més, la peti-ció municipal vol fixar mesu-res suficients per evitar que la infraestructura tingui impac-te ambiental a la zona.

la línia finalitzaria a la subestació de Sant Cugat #ARXIU

_Redacció

La ciutat vol que se soterri l’alta tensió pendent de fer

El tram aeri passaria per la zona forestal de Can Camps

PErímEtrE. La proposta del Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB) inclou-rà dins del sistema d’espais oberts els torrents de Can Llobet i del Badal, que pas-sen per Valldoreix. La deli-mitació dels dos corredors hídrics dins del PTMB pro-porciona un grau de protec-ció a aquests torrents, en què el Pla General Metro-polità manté una reserva per a la construcció del vial d’enllaç, entre els túnels de Vallvidrera i l’AP-7

Aquesta inclusió es deu a una al·legació presentada per l’EMD i que se sustenta-va en el fet que “el torrent

d’en Llobet garanteix la con-tinuïtat ecopaisatgística i la funció connectora d’aquest curs fluvial i influeix positi-vament en la qualitat del pai-satge dels espais urbans que travessa”. L’al·legació tam-bé posava de manifest que “constitueix una part del cor-redor fluvial que connecta dos

espais de protecció especial, com són la serra de Collsero-la i el riu Llobregat, a través de la riera de Rubí”.

Aquests dos cursos d’ai-gua discorren entre els bar-ris de Ca n’Enric-La Miranda, Mas Fuster, Les Bobines, Can Monmany i Regadiu.

Inclosos al PTMB els torrents de Can Llobet i del BadalEl govern recull la petició que va fer l’EMD de Valldoreix

Els torrents passen per la zona de Valldoreix #ARTUR RIBERA

_Redacció

Canviada la mobilitat a l’entorn de l’estació

CirCulACió. Alguns dels car-rers que hi ha a l’entorn de l’estació que FGC té a Mira-sol han canviat de sentit. L’àrea de Mobilitat de l’Ajun-tament a posat en marxa un seguit d’actuacions en aquell punt del municipi que s’ha basat en la instal·lació d’un semàfor, que s’encarregarà de regular i garantir el pas de vianants en direcció a l’esta-ció i el pas de l’entrada i sor-tida de vehicles de Mira-sol Centre. L’actuació també s’ha basat a fer que el darrer tram del passeig Olucha sigui de sentit únic, de manera que ara té un carril per girar a l’es-querra i passar per sota de l’estació de Mira-sol i un altre per continuar recte o girar a la dreta.

_Redacció



Botiguers

Em deia l’altre dia un amic que havia anat a com-prar, com normalment feia des de feia anys, a la seva botiga de comestibles del barri i que el propietari li havia dit que tancava. Explicava el botiguer que ja

no valia la pena aixecar-se a les quatre del matí per anar al mercat central, apujar la persiana a les vuit perquè aquells que treballaven poguessin fer les primeres compres, ni mantenir un ajudant algunes hores per poder arrossegar les caixes amunt i avall, ni que la seva dona obrís a la tar-da mentre ell feia la becaina refent forces per a la nit, quan invariablement li sonaria el despertador a l’hora que tots dormim encara, ni tampoc que els seus fills anessin dissab-te al matí, únic moment de la setmana en què es feia calaix, per donar un cop de mà i treure així una propina, que en la majoria de casos no els era ni tan sols insinuada, però que així, els deia, milloraven el servei al client, que a la fi és qui paga. Res d’això valia avui i els números no sortien. Havia esgotat ja els seus estalvis invertint en la il·lusió de continu-ar negant l’evidència de la fallida. Feia mesos que donava veus per si hi havia algú interessat en un hipotètic traspàs, però ningú no s’havia atansat ni tan sols a mirar la botiga. Era el final d’anys de sacrifici, de lluita, de facilitar a tots els “parroquians” la vida quotidiana, d’oferir el “bon dia” quan algú passava per davant de l’establiment amb la vela-da esperança que s’aturés a comprar el que fos. S’ha acabat. La crisi ha matat definitivament molts botiguers. Aquells que s’han omplert sempre la boca, en to burleta, criticant aquesta feina de servei, no lluiten, ni pensen en vagues, ni subvencions per al petit comerç, tant se val, els nostres botiguers no compten perquè ja no hi són. •

la togaEDUARD TORRESwww.torresadvocats.com

ReivindiCaCió. ERC ha exi-git a l’equip de govern que arregli i “dignifiqui” l’es-tat en què es troba el monu-ment a Rafael Casanova i als caiguts per Catalunya de cara a la commemoració de la pròxima Diada de l’Onze de Setembre.

La formació ha recordat, mitjançant un comunicat, que durant el setembre de l’any passat es va aprovar una moció, proposada a ins-tàncies dels republicans, en què es demanava una millora i un arranjament del monu-ment i també que s’adoptes-sin mesures suficients per prevenir futurs actes van-dàlics. En aquesta direcció, ERC ha lamentat que vuit mesos després d’aprovar-la l’Ajuntament encara “no ha mogut fitxa”.

Més participacióA més, des d’Esquerra s’ha demanat que es portin a ter-me els altres acords de ple, que es preveien dins la moció, per dignificar el monument i que tenen l’objectiu de donar més visibilitat a la Diada de Catalunya per impulsar la

participació. En aquest sen-tit, l’agrupació municipal ha recordat la necessitat d’incor-porar al programa de la Diada actuacions de cultura popular i tradicional i crear una comis-sió de la Diada, dotada de pres-supost i que sigui capaç de pro-posar actes adreçats a totes les franges d’edats. •


aquest és l’estat actual que presenta el monument #CEDIDA

ERC denuncia el mal estat del monument a CasanovaRecordatori. La formació demana a l’equip de govern que s’ajusti a la moció del 2009 i que el dignifiqui

en ContRa. L’assemblea Endavant ha anunciat que sumarà capacitats i esforços perquè es convoqui una vaga general contra la tisorada que a anunciat el Govern de

Rodríguez Zapatero. L’agrupa-ció local, sumant-se a la petició nacional de la seva formació, a emès un comunicat en el que s’assenyala que les mesures d’austeritat “torna a atacar els

drets dels treballadors i treba-lladores i vol fer pagar la crisi als sectors populars aplicant mesures neoliberals, aprofun-dint en les polítiques que ja hem estat patint els últims 30 anys.”

Endavant assegura que el pla es un nou “intent de sal-var els comptes d’una minoria de privilegiats, i responen a la necessitat de garantir l’estabi-litat financera de l’euro”.

Endavant, a favor d’una vaga general en contra la tisorada de Zapatero

_Redacció

debat. Iniciativa està pre-parant la tercera sessió de Repensem Sant Cugat. Aquest cicle té per objec-tiu ser un procés obert de debat per redactar el que serà el seu programa elec-toral de la formació.

L a p o r t ave u d ’ I C V-EUiA al Parlament, Dolors Camats, serà la protago-nista de la nova sessió dels ecosocialistes que porta-

rà per títol Per una ciutat inclusiva, educació pública i de qualitat. A la diputada, que s’encarrega dels temes d’educació dins el g rup parlamentari i que, entre altres coses, ha fet el segui-ment de la Llei d’educació de Catalunya, l’acompanyarà el regidor d’Educació de Ter-rassa, Josep Pàmies.

El president d’ICV Sant Cugat, Joan Calderon, ha fet balanç de les dues pri-meres sessions i ha assegu-rat que “estem complint amb els objectius que ens haví-em marcat”. Calderon ha recordat que aquestes ses-sions han de servir “per obrir la nostra candidatura a les properes municipals”.

ICV perfila la tercera sessió de Repensem Sant Cugat

dolors Camats #CEDIDA _M.S.

votaCió. Lluís Recoder va ser un dels tres polítics esco-llits per l’assemblea comar-cal de CDC Vallès Occiden-tal sector Sabadell ahir al vespre per poder formar part de les llistes de CiU a les properes eleccions al Parla-ment de Catalunya.

La tria de Recoder es va fer juntament amb la de la cap comarcal de CDC al Vallès Occidental, Olga Oli-vé, i el diputat al Parlament de Catalunya i exalcalde de Castellar, Lluís Maria Coro-

minas. Les tres votacions es van fer per aclamació.

El polític santcugatenc va dir en l’assemblea que la seva presentació per anar a les llis-tes de la federació té una res-posta doble: “La preocupa-ció pel país i la il·lusió que el canvi és possible”. El con-vergent va explicar que “per tornar a ser el país que érem, necessitem un govern i un lideratge forts i això només ho pot assegurar el líder de CiU, Artur Mas”.

La tria de Recoder, olivé i Corominas es va fer per aclamació #CEDIDA

_M.S.M.

Recoder, més a prop de les llistes al Parlament

Serna defensa la contenció per vèncer la crisi

ContaCte. La consellera de Treball, Mar Serna, ha apel-lat a la contenció i l’esforç que ha de fer tot el govern per vèncer l’actual conjun-tura de crisi financera. En una visita a la seu del soci-alista de Sant Cugat, on va oferir un contacte amb la premsa, la titular de la Conselleria de Treball va repassar les mesures d’es-talvi presentades pel con-seller d’Economia, Antoni Castells. Entre les mesures que va recordar hi figura la rebaixa de sous per als càrrecs públics i el funci-onariat, l’augment d’al-guns impostos i la priori-tat del govern de reduir el dèficit fins a l’1,1% del PIB l’any 2013.

En aquesta direcció, Ser-na ha destacat la importàn-cia d’arribar a salvaguardar

unes finances sanejades com a requisit indispensable per tornar a registrar desenvo-lupament econòmic.

Entre les mesures que més perseguirà el govern per aju-dar a pal·liar la tempesta financera, Serna va recor-dar que es faran esforços per detectar possibles fraus fis-cals i per paralitzar l’econo-mia submergida.

_Redacció

La consellera visita la seu socialista de Sant Cugat

La consellera Serna #A.R.


Ha passat:Unnim es converteix en la tercera caixa catalana amb la fusió de Terrassa, Sabadell i Manlleu Més informació: www.diaridesantcugat.cat

Economia24 | Sumari_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 8 | Lectors_ 16 | Opinió_ 18 | la Ciutat_ 20 | Economia | Esports_ 30 | Cultura_ 44 | Passatemps_ 54

la Xifra

1empresa localde nom Betaquímica participa en la missió de Polònia i Eslovàquia de la Cambra de Terrassa.


ConSTruCCió. Sant Cugat ha fet un nou pas perquè el sector de Can Marcet, ubicat dins del parc empresarial de Can Sant Joan, pugui acollir les empreses farmacèutiques Esteve i Echevarne.

El ple va donar via lliu-re a l’aprovació inicial de la modificació puntual del Pla General Metropolità (PGM) i el Pla Parcial Urbanístic a Can Marcet, per autoritzar la construcció de Laborato-ris Esteve. En l’operació el grup ha adquirit la masia

Autoritzada la implantació d’Esteve i Echevarne

Tràmit. El ple comença les aprovacions inicials a Can Marcet i a la zona de Can Bellet, Can Canyameres i la Guinardera II que en un futur han de permetre la construcció de dos laboratoris farmacèutics a Sant Cugat

Els dos grups són a tocar de l’AP-7, a la zona de Sant JoanLa masia de Can Marcet acollirà la farmacèutica Esteve

catalogada de Can Marcet, on Esteve hi instal·larà la seva empresa. El canvi del PGM en aquest sector es va autoritzar per ajustar-se a un requeriment judicial per una sentència del Tribunal Supe-rior de Justícia de Catalunya (TSJC) arran d’una denúncia de la constructora barceloni-na Núñez i Navarro.

El Ple també va tirar enda-vant l’aprovació provisional del Pla Parcial d’Ordenació a la zona de Can Bellet, Can Canyameres i la Guinardera II, on s’ha d’establir el labo-ratori d’anàlisis Echevarne, que a Sant Cugat compta amb un edifici d’anàlisis clíniques al carrer de Martorell. La seu tindrà l’entrada per l’avingu-da de Can Bellet. Els dos grups s’instal·laran en dues parcel-les diferents, a tocar amb l’au-topista AP-7.

Àmplia zona verdaLa tinenta d’alcalde de Terri-tori, Mercè Conesa, va expli-car que la instal·lació de les dues seus en aquella zona de

la ciutat garantirà la massa arbòria que hi ha al sector i es preservarà el torrent que tra-vessa la zona.

La titular d’Urbanisme va assenyalar que en el cas de

Laboratoris Esteve, dels més de 271.000 metres quadrats de superfície que té l’àmbit, el 53% es destinarà a zones verdes i un altre 5%, a equi-paments, “una xifra superi-

or al 45% que marca la llei”. Conesa va indicar, a més, que la zona acumularà una edifica-bilitat de 0,2 metres quadrats de sostre per cada metre qua-drat de sòl. •

Els dos laboratoris farmacèutics s’instal·laran en aquesta parcel·la #ARTUR RIBERA


SabadellAtlánticoEl valor de la confiança

SabadellAtlántico és una marca registrada de Banco de Sabadell, S.A.

BS Hipoteca

Si busca una hipoteca, a SabadellAtlántico sí que tenim la seva.

Perquè amb la BS Hipoteca Bonificada de SabadellAtlántico gaudirà d’un excel·lent tipus d’interès.

I si actualment ja té una hipoteca, porti-la a SabadellAtlántico i estalviarà diners cada mes.

Hipoteques?

Informi-se’n a qualsevol de les nostres oficines, trucant al 902 32 32 22 o a www.sabadellatlantico.com

256x59 Dia i d Sant Cugat.indd 1 1 /0 /10 16:20

Sant Cugat és un punt de referència dins del sector farmacèutic. El nòdul de comunicacions de la ciutat, els centres d’investigació que es desenvolupen a l’en-torn, com el sincrotró Alba i Creàpolis, i les farmacèuti-ques establertes al munici-pi, com el grup Ferrer Inter-nacional, Boehringer Ingel-heim, Lubrizol Advanced Materials, Roche Diagnos-tics i Tifermed, han propiciat aquest interès. A més, Sant Cugat forma part del clús-ter farmacèutic i cosmètic de Catalunya, que impulsen conjuntament els empre-saris de Sant Cugat i de Cerdanyola, i que la setmana passada va ser presentat al conseller d’Innovació, Uni-versitats i Empresa, Josep Huguet.

Sobre el tema Paradís de les farmacèutiques



Eurodancing

I ntento esquema-titzar en aquesta columna les conse-qüències de la cai-

guda del valor de l’euro. La idea bàsica és que abans, amb 100 euros podíem comprar fora de la UE béns o serveis per valor de 140 dòlars. Ara només de 120. Però tam-bé, els de fora, per com-prar-nos quelcom que val 100 euros havien de pagar 130 dòlars, i ara només 115. És a dir, les nostres exportacions fora de la UE eren cares i les nostres importaci-ons, barates. És un tema clau de competitivitat, per tant. Com qualsevol produc-te, el valor d’una divi-sa puja quan creix la seva demanda i baixa en el cas contrari. Si l’eu-ro baixa vol dir que les

empreses i particulars demanden menys euros, cosa que un fa quan vol comprar productes que es fan a la zona euro.Però com en altres mer-cats, existeix un borsa financera enorme que intenta rendibilitzar l’estalvi dels seus diposi-tants invertint en actius amb l’esperança que en pugi el valor. Ara, la perspectiva de zona euro és baixista, i aquests inversors li estan reti-rant la confiança (venen euros). Això fa que el seu valor caigui encara més. Conseqüències: com-prem productes de fora més cars. Els més impor-tants són les fonts ener-gètiques i les matèries primeres, que es nego-cien en dòlars (petroli, urani, acer...). Per con-tra, podem vendre més barat (turisme, cotxes...). Impacte previsible: millores en balança de pagaments, deman-da agregada i ocupa-ció. Empitjora (molt, pel petroli) la inflació. •

Aquest any res d’anar a NY de compres... Sempre ens quedarà París

[email protected]

econogresca

CARLESBRUGAROLAS

AdmiNiStrACioNS. La pro-pera ponència del Santcuga-tribuna, que s’havia de cele-brar el dia 28 de maig a càr-rec de la directora general de l’Institut Europeu d’Admi-nistració Pública, Margha Pröhl, s’ha ajornat fins des-prés de l’estiu.

A més, les jornades de treball entorn als premis europeus del sector públic, que havien de tenir lloc els mateixos dies 27 i 28 al municipi, també s’han ajor-

nat com a conseqüència de la crisi econòmica. L’Insti-tut Europeu d’Administra-ció Pública, que tramitava les inscripcions al semina-ri, va comunicar a l’Ajunta-ment la manca de demanda que tenien les jornades. A banda de la poca participa-ció, el consistori també ha explicat que en temps de cri-si no seria bo realitzar despe-ses d’aquest estil.

Reconeixement europeuEl seminari sobre els pre-mis europeus, que s’ha ajor-nat fins a la tardor, reuneix els millors i més eficients i innovadors actors del sector públic continental, amb l’ob-jectiu de fer que totes aques-tes experiències estiguin dis-

ponibles i siguin utilitzables i transparents. La primera edi-ció dels premis va tenir lloc el 2009, i un projecte de Sant Cugat va ser reconegut en la categoria de lideratge i ges-tió del canvi. Un pacte entre els polítics i els directors del sector públic del municipi va permetre que tinguessin una mateixa visió sobre les políti-ques per desenvolupar.

Un dels motius que porta-rà aquestes jornades a la ciu-tat és el fet que Sant Cugat s’adjudiqués un premi en la darrera edició. El principal objectiu de les jornades és promoure l’intercanvi de les millors pràctiques europe-es en matèria de millora de les administracions públi-ques. •

El Santcugatribuna sobre el sector públic s’ajorna a la tardorSeminari. Les jornades de treball sobre els premis europeus del sector públic també queden aturades

El Santcugatribuna reuneix en cada xerrada uns 300 empresaris #ARXIU

La crisi econòmica i la poca demanda, motius de l’ajornament

Bernat [email protected]

ció per ampliar l’oferta dels plans de qualificació profes-sionals inicials a partir del curs 2011. A més, s’estudia-ran les necessitats de forma-ció al municipi amb agents socials i econòmics de l’en-torn, amb l’objectiu d’ajus-tar-se als nous requeriments del nou model productiu.

En la seva intervenció, el primer secretari del PSC, Ferran Villaseñor, va indicar que “l’Ajuntament és cons-cient d’ampliar l’oferta dels programes de qualificació professional a la ciutat” i va defensar que el consis-tori “considera essencial el desenvolupament de mesu-res per poder assegurar els grups de professionals”.

ACord. La ciutat s ’ha sumat a la proposta de la Generalitat per reactivar l’ocupació juvenil. La par-ticipació de Sant Cugat es va decidir en el darrer ple municipal a través d’una declaració institucional, sorgida a instàncies d’una moció conjunta presentada pel PSC i ICV-EUiA. Entre

els plans del govern català hi figura que els plans d’ocupa-ció locals beneficiïn menors de 30 anys i el projecte SUMA 2010-2011. Aquest progra-ma, adreçat a persones en situació d’atur d’entre 16 i 24 anys, es basa a combinar l’orientació amb la formació i l’experiència professional en empreses que facilitin la inserció laboral.

El pla aprovat també pre-veu que l’Ajuntament sol-liciti al Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) una subven-

Sant Cugat s’implica en el pla d’ocupació juvenil de Catalunya

Els joves seran l’objectiu del pla #A.R.

Es volen ampliar els plans de qualificació professional inicials

_M.S.M.

Sant Cugat es promociona a Madrid davant d’inversors

CoNtACtES. Una delegació santcugatenca formada per càrrecs polítics i empresari-als visita aquest divendres, 21 de maig, Madrid en el marc d’una trobada organitzada per la Federació de Munici-pis de Catalunya (FMC). El viatge, en què participen un total de 42 municipis de tot Catalunya, té com a princi-pal objectiu captar possi-bles inversions empresari-als. La reunió, que se cele-bra al Círculo de Bellas Artes de Madrid, vol situar en el mapa el desenvolupa-ment del sòl industrial dels municipis catalans, mostrar Catalunya com un destí d’in-versió i abordar aspectes com la construcció del nou model econòmic. L’alcalde, Lluís Recoder, el tinent d’alcalde d’Economia, Jordi Joly, l’em-presària de Marcove, Olga Velasco, i el vicepresident de l’Associació d’Empresaris de Sant Cugat, Joan Franquesa, són algunes de les persones que formen part de la comi-tiva local.

_M. Sagalés



El pla aconsegueix guanyar temps

La creació del fons d’estabilitat financera per part de l’Ecofin i l’FMI, per un total de 750.000 milions d’eu-ros, juntament amb la intervenció del BCE comprant deute públic i retirant liquiditat, són mesures que

han aconseguit resoldre els dubtes sobre la liquiditat del deu-te grec en un primer moment. Malgrat això, el mercat ha començat a especular sobre tres riscos addicionals: solvèn-cia, creixement econòmic i estabilitat institucional, a l’espera que els països perifèrics apliquin mesures d’ajustament fiscal eficaces. Per tant, l’escenari que podria derivar-se d’un endu-riment del tema grec seria o bé una reestructuració del deute, o bé el default del país. Però, tenint en compte que en ambdós es guanya un temps preciós per evitar el contagi a altres paï-sos perifèrics (una vegada acabat el problema de la liquiditat a Grècia) per la convergència pressupostària que suposen les mesures d’ajustament, queda el dubte del creixement, que a curt termini podria suposar un llast per a la demanda inter-na. Realment serà així? No de forma obligatòria, almenys a mitjà termini. L’ajustament suposa un descens de la des-pesa no productiva, i a mitjà termini podria derivar en més inversió, menor prima de risc per a les economies (i del cost de finançament del deute) i, en el cas d’Espanya, la retalla-da salarial juntament amb la pujada de l’IVA és una sort de devaluació que augmentarà la competitivitat.En conclusió, Europa ha fet passos que justifiquen no només tenir una moneda i un banc central únics, també un tresor, un pressupost i regles fiscals comunes. •

en [email protected]

ObrES. Comerços del carrer Dr. Murillo estan descontents amb el retard en les obres de vianan-tització de la via i les conseqüèn-cies que comporta. La pols i el fang que produeixen les feines i el fet que la gent que passi pel carrer hagi disminuït molt són els principals problemes dels establiments. Tot i això, con-sideren positius els canvis, ja que el fet de convertir el carrer en zona de vianants els val la pena, tot i que tots coincidei-xen a lamentar-ne el retard. La remodelació del carrer es va ini-ciar al novembre, es va aturar El trànsit està tallat, i els vianants tenen un petit pas # ARTUR RIBERA

durant la campanya de Nadal, i inicialment estava previst que a l’abril ja estigués enllestida. Ara, des de l’Ajuntament no volen donar terminis per acabar les obres i demanen paciència als comerciants. Segons explica la tinenta d’alcalde de Territori, Mercè Conesa, les pluges de les darreres setmanes han provo-cat el retard de les obres i això marcarà el calendari. En aquest sentit, els comerciants lamenten que durant molts dies no hi havia pràcticament ningú treballant-hi, i que després de les pluges es van tardar dos dies a arreglar els forats i el fang produïts al carrer. Alguns comerciants de Dr. Muri-llo han assegurat que el nombre de clients s’ha reduït fins al 80% i mostren la seva preocupació per si les obres s’allarguen molt més. Un parell de botigues ja tenen descomptes per liquidació que arriben al 70%. No obstant això, bona part dels establiments valo-ren positivament les obres, tot i el retard, i creuen que la vianan-tització beneficiarà el comerç de la zona. Conesa creu que les remodelacions convertiran la zona en un “espai més amable” i ha comunicat que es millora-rà el parc infantil. Segons han explicat botiguers a aquest set-manari, l’Ajuntament es va reu-nir amb els comerciants a princi-pis de maig i va assegurar que a principis de juny les obres esta-rien acabades. •

Comerciants del carrer Dr. Murillo, molt afectats per les obres de vianantitzacióCrisi. Algun comerç ha perdut fins a un 80% dels clients, tot i que en general es valora positivament la remodelació

Les pluges han retardat les obres, que ara no tenen calendari

Bernat [email protected]

El 4 de juny, suplement del DIARI DE SANT CUGAT adreçat a la gent gran i als seus familiarsSalut, activitats, residències...

Si estàs interessat a inserir publicitat de la teva empresa, demana informació a: Sant Antoni, 42 Tel. 93 590 86 00 - [email protected]


Publicitat | 27

900 89 80 89

Vingui a veure’l avui i comenci a treballar demà.

Superficíe en m², a la carta:

El Parc Empresarial Arroba Sant Cugat

-

Truqui’ns.

Viu aquí i muntarà la seva empresa

a l’altre costat de la muntanya?

@ Sant Cugat Business ParkAnunci Diari Sant Cugat: 256 x 325 mm (+ 5mm sang)




CriSi. L’associació empresa-rial de Sant Cugat (AESC) ha criticat les mesures que el pre-sident del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapate-ro, ha pres per reduir el dèficit espanyol. Des de l’AESC consi-deren les decisions adoptades com a “socialment excessives” i “insuficients per fomentar l’activitat empresarial”.

Les mesures de ZPLes principals mesures que ha pres el govern socialis-ta són la reducció dels sous dels funcionaris en un 5% de mitjana, la congelació de les pensions l’any 2011 i la retirada del xec nadó de 2.500 euros.

L’associació ha mostrat la seva preocupació per la “descompensació que supo-sa la penalització excessiva

des del punt de vista social per a col·lectius sensibles”. Segons els empresaris, la millor manera de reduir el deute seria incentivar l’eco-nomia realment producti-va, dit d’una altra manera, incentivar les empreses. Tot i que l’AESC admet que tot-hom ha de fer un esforç per frenar el dèficit públic, no comparteix la política del govern.

L’associació ha proposat

algunes idees per beneficiar la creació de riquesa a través de les empreses del país. La flexibilització del mercat de treball i la reducció de la càr-rega fiscal dels emprenedors a l’hora de crear empreses. Una altra petició dels empre-saris és una reducció “real i efectiva” de les administra-cions públiques. L’aposta per la innovació, la recerca i la iniciativa privada és el camí per reduir el deute, segons apunten des de l’AESC.

Justícia per als territorisLa distribució territorial de les despeses també preocu-pa l’associació, i exigeixen una distribució justa i equi-tativa: “Els que menys s’han beneficiat del dèficit públic no han de pagar per damunt del que els correspon”, asse-guren des de l’AESC. Aques-ta declaració neix arran de les paraules de Zapatero assegurant que les autono-mies també havien de contri-buir a reduir el dèficit públic de l’Estat. •

L’empresariat local s’oposa a les mesures anticrisi de Zapatero Preocupació. L’associació empresarial de Sant Cugat veu les propostes “insuficients” per incentivar l’economia

Berna [email protected]

Frederic Boix, president de l’AESC #ARXIU

L’edifici @ Sant Cugat acull una nova empresa

EmPrESA. L’edifici d’oficines @ Sant Cugat té un nou inqui-lí. Audioemotion Media és la primera empresa orientada íntegrament a la comercialit-zació de publicitat especialit-zada en ràdio online. La com-panyia compta amb una audi-ència de 5 milions d’usuaris únics i 17 milions d’àudio al mes. L’objectiu d’Audioemo-tion Media és desenvolupar

l’expansió del projecte a l’en-torn local i cobrir les necessitats de comunicació de les marques que cada cop són més sensibles a aprofitar els avantatges i les cobertures de l’entorn online.

Elisa Escobedo, cofundado-ra i creadora del projecte, ha afirmat que ha escollit @ Sant Cugat pel “seu concepte flexi-ble i escalable, el conjunt de serveis que ofereix adaptats a les petites empreses i a altres en evolució i pel tractament amable i professional del per-sonal del centre”.

_C. Illana

Audioemotion Media s’instal·la al sector de la Guinardera

ACtuACió. Amb relació a les mesures per reduir el dèficit anunciades la setmana pas-sada pel govern espanyol, el regidor de Comunicació, Ser-veis Interns i Innovació, Jordi Puigneró, ha indicat que “de moment, l’Ajuntament de Sant Cugat no prendrà cap decisió que impliqui abaixar els sous dels funcionaris i dels treballadors fins que no tin-gui el decret corresponent que han d’emetre els governs res-pectius”. Puigneró ha volgut deixar també clar que “mentre que hi ha hagut administraci-ons que no mesuraven prou les despeses que feien, nosal-tres hem aplicat una política d’austeritat rigorosa, cosa que ens fa afrontar l’actual con-text de crisi amb perspectives més optimistes”, i ha recor-dat que des del dia 1 de gener d’enguany, els sous dels tre-balladors municipals estan congelats”.

_Redacció

L’Ajuntament, a l’espera de les mesures del pla d’ajust

Jordi Puigneró #ARXIU / LL.LL.

SuPort. L’alcalde, Llu-ís Recoder, ha defensat la inserció publicitària que l’Ajuntament va fer al dia-ri Financial Times i que va costar prop de 20.000 euros. La publicitat acompanyava un article sobre el dinamis-me econòmic de la ciutat.

El polític va indicar, a ins-tàncies d’una pregunta del portaveu d’ICV-EUiA, Joan Calderon, i de la portaveu del PP, Berta Rodríguez, en el ple municipal, que “abans de gastar diners mirem la

rendibilitat”. Recoder tam-bé va dir que “si les coses van malament tenim l’obligació d’agafar la maleta i anar a fora a buscar oportunitats”, i va manifestar que de moment l’article que acompanyava l’anunci ja ha tingut incidèn-cia mercantil, “perquè és el

diari de referència dels CEO mundials de les grans empre-ses que tenim”. L’alcalde va afegir que la inversió aporta-rà més benefici que els tres milions d’euros que va cos-tar promocionar el referèn-dum de la consulta de la Dia-gonal de Barcelona. •

Recoder defensa l’anunci publicat al ‘Financial Times’Apunta que l’article i l’anunci ja han tingut certa incidència

M.S. [email protected]

L’alcalde va defensar els diners que es van gastar en el rotatiu #A. RIBERA

Som a Sant Cugat, av. de les Corts Catalanes, 7-9Edifici Trade Center. Tel.: 93 552 85 [email protected]

per a lamicro,petita

i mitjanaempresa


Publicitat | 29



Bàrbara i Júlia Pla s’adjudiquen, amb la selecció espanyola absoluta, el Campionat d’Europa

Rugbi femení _Pàg. 31

Números en joc _Pàg. 43

Esports30 | Sumari_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 8 | Lectors_ 16 | Opinió_ 18 | la Ciutat_ 20 | Economia_ 24 | Esports | Cultura_ 44 | Passatemps_ 54

FUTBOL SALA: AXA FS SANT CUGAT 9è al grup 5 de Primera Nacional A


GIMNÀSTICA ESTÈTICA. La secció de gimnàstica rítmica i d’estètica de grup del Club Muntanyenc Sant Cugat ha superat amb molt bona nota l’organització de tres proves internacionals de gimnàsti-ca estètica de grup. El cap de setmana del 15 i 16 de maig, el Pavelló 3 de la ZEM Rambla del Celler va acollir la terce-ra fase de la World Cup (Copa del Món) en categoria sènior; la tercera fase de la Challen-ge Cup en categoria júnior, i la quarta fase de l’European University. Durant el cap de setmana, unes 2.000 perso-nes van presenciar en direc-te aquests campionats.

Aquestes tres competici-ons han comptat també amb l’organització de la Federació Internacional de Gimnàstica Estètica de Grup (IFAGG) i amb la col·laboració de l’As-sociació Espanyola de Gim-nàstica Estètica de Grup (AEGEG) i l’Ajuntament de Sant Cugat.

El CM Sant Cugat ha orga-nitzat aquestes tres competi-cions mundials per primera vegada, els campionats més importants que ha convocat. Aquesta secció és molt jove, només fa poc menys de dos anys que es va posar en fun-cionament.

Prova superadaExcel·lent. La secció de gimnàstica estètica de grup del Club Muntanyenc Sant Cugat va aconseguir una molt bona puntuació en les tres competicions internacionals que va organitzar, per primera vegada, a la ciutat

Unes 2.000 persones omplen el Pavelló 3 durant els dos diesL’equip júnior és setè a la tercera fase de la Challenge Cup

de diumenge. Els tres millors conjunts d’aquesta competi-ció han estat l’Ampeerit de Finlàndia, el Madonna Mos-cow de Rússia i l’Oscar Ros-tov-On-Dow, també rus.

En aquests tres campionats hi han participat un total de 35 equips, que han arribat a representar vuit països. Aquests són Canadà, Rússia, Estònia, Finlàndia, Repúbli-ca Txeca, Bulgària, Itàlia i Espanya.

Fins i tot, a finals del 2009, el CM Sant Cugat també va organitzar un curs internaci-onal d’entrenadores de gim-

nàstica estètica de grup. Bona part d’aquestes gimnastes van començar fent gimnàstica rít-mica al CM Sant Cugat, als 5 anys, i des de fa menys de dos anys competeixen també jun-tes en la modalitat de gimnàs-tica estètica de grup.

A l’estatal de rítmicaEl CM Sant Cugat estarà pre-sent en el Campionat d’Espa-nya Individual i per Equips, que se celebrarà a Saragossa del 23 al 27 de juny. Serà possi-ble gràcies als bons resultats que va aconseguir el diumen-ge 16 de maig al Campionat de Catalunya, a Figueres.

D’altra banda, el Club Mun-tanyenc organitzarà un campus d’estiu de gimnàstica rítmica. Tindrà lloc a les instal·lacions del Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat, del 30 de juny al 30 de juliol. •

nia i La Strada de Finlàndia.El júnior del Club Munta-

nyenc Sant Cugat està inte-grat per les següents set gim-nastes, que tenen entre 14 i 16 anys: Carlota González, Núria Guimet, Georgina Catafal, Andrea Vico, Carmen García-Galan, Mireia Ferrer i Laia Peñas. Tania Müller és la coor-dinadora tècnica d’aquesta secció de gimnàstica estètica de grup i també l’entrenadora dels equips júnior i sènior.

Per la seva banda, les sèni-ors del CM Sant Cugat van finalitzar dissabte en el tret-zè lloc de disset equips en la tercera fase de la Copa del Món i, d’aquesta manera, no es van poder classificar per a la final

Marta Batllori, presidenta de la secció de gimnàstica rít-mica i d’estètica de grup del CM Sant Cugat, ha explicat al DIARI DE SANT CUGAT que “organitzar aquestes tres competicions era tot un rep-te i l’hem superat molt bé. Hem superat les expectati-ves”. Batllori també ha afir-mat que la seva principal pre-ocupació –que les gimnastes es trobessin còmodes– també s’ha acomplert.

L’equip júnior del Club Muntanyenc ha assolit una brillant setena posició en la tercera fase de la Challenge Cup. Els tres primers classi-ficats han estat el Victoria de Rússia, el GK Janika d’Estò-

Hi van participar 35 equips de vuit països diferents #LLUÍS LLEBOT

Àlex López [email protected]

Marta Batllori, presiden-ta de la secció de gimnàsti-ca rítmica i gimnàstica estè-tica de grup del Club Mun-tanyenc Sant Cugat, ha avançat al DIARI DE SANT CUGAT que la Federació Internacional de Gimnàsti-ca Estètica de Grup (IFAGG) li ha demanat que l’any 2010 l’entitat esportiva local tor-ni a organitzar alguna com-petició internacional. “Ens ho han demanat. Ara, però, és massa aviat per pren-

dre decisions. Primer hem d’analitzar internament com s’han desenvolupat les tres competicions”, ha detallat Batllori.Aquesta ha estat la primera vegada que aquesta secció del Club Muntanyenc Sant Cugat ha organitzat tres campionats d’escala mun-dial. Amb anterioritat sí que ha organitzat diferents Cam-pionats de Catalunya, però en la disciplina de gimnàsti-ca rítmica.

Sobre el tema La IFAGG vol repetir l’experiència

“Organitzar aquestes tres competicions era tot un repte i l’hem superat molt bé. Hem superat les expectatives”MARTA bATLLoRI PrESiDENTA DE LA SECCió



CAMPIONAT. Les jugadores santcugatenques de rugbi Bàrbara i Júlia Pla s’han adju-dicat el Campionat d’Europa de Rugbi a 15 amb la selecció espanyola absoluta. L’equip estatal, integrat per deu juga-dores catalanes, va superar en la final Itàlia per 31 punts a 13. El Campionat d’Euro-pa es va jugar, del 8 al 15 de maig, a la ciutat francesa d’Estrasburg.

Espanya es va classificar per jugar la final de l’europeu com a campiona del grup B, després de desfer-se d’Ho-landa (26-12), França (22-5) i Bèlgica (66-0). Les germanes Pla han explicat al DIARI DE SANT CUGAT que “l’objec-tiu que ens havíem fixat per a aquest europeu era intentar arribar a la final. Amb aquest títol hem demostrat que

podem estar entre les millors seleccions europees”.

Tant Bàrbara, que juga en la posició de segon centre i té 26 anys, com Júlia Pla, que és ala i té 23 anys, han estat de les jugadores espanyoles que més minuts han disputat a l’euro-peu. Ambdues jugadores són habituals en les convocatòri-

es de les seleccions espanyo-les de rugbi a 15 i a 7. Bàrba-ra juga en el conjunt basc del Getxo RT i Júlia, en el GEiEG de Girona. Tot apunta que les germanes Pla seran convoca-des per afrontar, amb el com-binat espanyol, el Campionat d’Europa de Rugbi a 7, que tin-drà lloc el 10 i 11 de juliol. •


Júlia, a l’esquerra de la imatge, i Bàrbara, tercera per la dreta #CEDIDA

Les germanes Pla guanyen l’europeu de rugbi femeníÈxit. Les santcugatenques Bàrbara i Júlia, de 26 i 23 anys, són jugadores habituals de la selecció espanyola absoluta

CAMPIONAT. Èxit participa-tiu i organitzatiu. Així és com es podria definir la celebra-ció del setè Torneig de Golf La Carpa Sant Cugat-Res-taurant In&Lounge. Més de 380 jugadors i jugadores van participar en aquest campi-onat, que es va jugar al Club de Golf Sant Cugat, del 8 al 10 de maig. L’organització va anar a càrrec de l’empre-sa de gestió d’esdeveniments Master&Open.

Els guanyadors d’aquest t o r n e i g h a n e s t a t e l s

següents: Sebastián Grau (sènior), Òscar Casajuana (júnior), Juan M. Ymbern (scratch), Juan José Angue-ra i Carmen Arias (handicap superior) i Alejandro Padrós i Carla Domingo (handicap oficial). Aquesta competició va comptar amb el suport del DIARI DE SANT CUGAT i del TOT Sant Cugat.

D’altra banda, el VI Torneig de Pàdel La Carpa Sant Cugat es jugarà, del 24 al 30 de maig, al Junior FC.

Aquesta competició es va jugar al CG Sant Cugat #LLUÍS LLEBOT

_Redacció

Prop de 400 golfistes al setè torneig de La Carpa

256x159 Dº Sant Cugat.indd 1 18/05/10 17:03

El Futures del CE Valldoreix finalitza diumenge

TENNIS. La final del quadre d’individuals del quart Futu-res Círculo de Lectores-Tro-feu Internacional Vila de Vall-doreix de tennis, que es juga des del 15 de maig al CE Vall-doreix, tindrà lloc aquest diu-menge, 23 de maig, a les 12 h. Les semifinals d’aquest tor-neig masculí, amb una dota-ció de 10.000 dòlars en premis en metàl·lic, es jugaran alho-ra el dissabte 22 de maig, a les 11.30 h. En el moment de tan-car aquesta edició encara es desconeixien els quatre ten-nistes que participaran en les semifinals, així com les dues parelles que jugaran la final del quadre de dobles. Aquesta final està previst que es jugui avui divendres, 21 de maig, no abans de les 15 h. L’entrada al club per veure aquests partits és gratuïta.

D’altra banda, el CE Vall-doreix ha organitzat per a aquest dissabte, 22 de maig, el Dia de l’Amic del Soci. Diumenge també muntarà un clinic, que començarà a les 11 h.

_À. López Puig



Com es defineix?Seriós. Crec amb el que faig, fins a les últimes conseqüències.Una virtut.La constància.Un defecte.Mai no podré arribar a ser porter del FC Barcelona. Era una de les meves aspiracions.Una mania.El vi amb gasosa.Què és el que més admira d’una persona?L’honradesa.I el que més el molesta?La falsedat.Què no faria mai?Mentir.Quan es va independitzar?Tenia 26 anys.Té hipoteca?Sí, d’un local a Sant Cugat.Quants cotxes té?Cinc cotxes i dues motos.Un sentiment.El Barça.Una il·lusió.Ser president del FC Barcelona.Un repte.Treure més vots que la resta de precandidats.Una passió.Compartir estones amb els meus amics.Una afició.Pintar.Un lema.Un nou estil per al FC Barcelona.Un país.Catalunya.Un viatge.L’Índia. És canviar de planeta.Una pel·lícula.El planeta de los símios i Expreso de Medianoche.Un llibre.Els 48 presidents de la història del Barça.

més personal

“Rosell és un ‘sant’ i Benedito era un gran venedor de cotxes”

Entrevistem Jaume Guixà, precandidat a la presidència del Futbol Club Barcelona

El santcugatenc Jaume Guixà es pre-senta, per segona vegada consecu-tiva, a les eleccions a la presidèn-cia del Futbol Club Barcelona. En aquesta entrevista detalla totes les

situacions que s’estan produint durant el pro-cés electoral. Es presenta com una clara alter-nativa al laportisme.

Per què decideix presentar-se, per segona vegada consecutiva, a les eleccions a la pre-sidència del FC Barcelona? Em presento com una clara alternativa al laportisme. En l’àmbit esportiu, l’actual plan-tilla del primer equip de futbol del Barça és el millor equip de la història del club. És el Bar-ça de les sis copes. Laporta serà recordat com el president de les sis copes, amb el mèrit afe-git de confiar en un entrenador sense cap mena d’experiència. Li hem d’agrair al presi-dent Laporta que prengués la decisió de situ-ar al primer equip un entrenador de la Terce-ra Divisió, amb la figura del Pep Guardiola. El meu és el mateix esperit que ja em va impul-sar l’any 2006 a presentar la meva precandi-

datura. La il·lusió que representava el lapor-tisme l’any 2003, amb l’Elefant Blau al darre-re –un canvi generacional, amb gent jove i que el club tornés a ser del soci i que pogués parti-cipar, opinar i decidir– ha anat gradualment minvant. I jo ja ho vaig copsar el 2006 i per això em vaig atrevir a sortir, tot i que era el mes d’agost, en plenes vacances d’estiu. Ara, con-tinuo tenint la mateixa il·lusió d’aleshores, les mateixes ganes i els mateixos ideals. Volem que el club torni a ser del soci. El Barça és més que un club, precisament per la seva massa social. Treballarem perquè les penyes del FC Barcelona tornin a ser representades i repre-sentatives en la vida social del club. Fins ara han estat marginades. Actualitzarem els esta-tuts perquè tenen mancances. Tenia una assig-natura pendent del 2006 de no poder explicar un projecte, un projecte que pot ser il·lusionant per al soci, engrescador i diferent.

Per què diu que es presenta com una clara alternativa al laportisme? Hi ha tres precandidats que han format part de la junta directiva de Joan Laporta. Jaume Fer-rer n’és directiu des del 2003 i Sandro Rosell i Marc Ingla ja van ser-ho abans de presentar la dimissió. Rosell, de seguida que no es va enten-dre amb Laporta, va marxar i encara ara no ha explicat per què va fer-ho. El Marc Ingla, fruit d’una moció de censura, no va aguan-tar la pressió. Les tres espases que aparent-

ment tenen més consideració mediàtica pel sol fet d’haver estat a la directiva del Barça repre-senten el laportisme. Laporta també passa-rà a la història per ser el president del Barça més inestable. El laportisme ens ha donat mals moments de gestió: setze directius van dimi-tir, quatre vicepresidents investigats amb una auditoria de seguretat, a compte del soci, i grà-cies a Joan Oliver, director general corpora-tiu del FC Barcelona. Són molts els aspectes que el soci ha de saber diferenciar. Una cosa és l’àmbit esportiu, amb grans èxits encapçalats per Pep Guardiola, que és l’entrenador de tots i que és intocable. Parlarem amb ell i li explica-rem quin és el nostre projecte. Hem d’anar tots units. Però, d’altra banda, tot el que és l’àmbit de gestió, de gestió econòmica, de participació, de patrimoni, estatutària, etc., s’ha de canviar i és el motiu perquè nosaltres pensem que som l’alternativa al laportisme. El Barça és més que els resultats esportius, malgrat que n’hi ha molts que pensen que si la pilota entra, tot va bé. S’hauran de prendre moltes decisions i ho farem amb les opinions i les decisions del soci.

I quines són aquestes decisions que cal pren-dre?Nosaltres no estem d’acord a enderrocar el Miniestadi. Tota la zona poliesportiva del Mini-estadi s’haurà de modernitzar. Nosaltres no som un club immobiliari, som un club de fut-bol. Per nosaltres, el Miniestadi és una peça clau que hem de preservar perquè els juga-dors petitets que vinguin de la Ciutat Esporti-va puguin foguejar-se al Miniestadi. En aques-ta línia, estic molt en desacord amb l’actua-ció molt personalista del president del Barça, Joan Laporta, i de l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu. Han intentat dur a terme una requalifi-cació anant de bracet i prescindint de tot el que han anat dient els veïns i els grups municipals. Al soci del Barça, que és el que en patirà les conseqüències, ni tan sols se li ha demanat opi-nió. El Palau Blaugrana no compleix la norma-tiva de l’Eurolliga. Construirem un nou Palau Blaugrana de fins a 17.000 espectadors. Estem en contra del projecte Foster. El projecte Foster ja ens ha costat, de moment, 30 milions d’eu-ros d’un pressupost de 300. Tenim un estadi ja catalogat de cinc estrelles que hem de reha-bilitar, que hi hagi guarderies perquè les sòci-es puguin veure els partits. No cal fer aques-ta obra faraònica, que té un elevat cost tant de construcció com de manteniment.

El 2006 no va passar el tall perquè va acon-seguir 1.694 firmes de les 2.095 necessàri-es. Què li fa pensar que ara sí que el passarà? Perquè hem tingut més temps de parlar amb el soci. Hi ha set precandidatures i, per tant, serà més complicat.

Vostè ja ha afirmat en alguna ocasió que pas-sar el tall no serà gens fàcil. No ho serà. És molt important poder contac-

Guixà visita el DIARI DE SANT CUGAT. El santcugatenc va visitar les instal·lacions del setmanari, que ja coneixia

“Som l’alternativa al laportisme. Volem que el club torni a ser del soci”

“No serà fàcil passar el tall. Hi ha set precandidats i, per tant, serà més complicat”



Un cantant.Lluís Llach.Fuma?No, no ho he fet mai.Què és el que més li agrada del món del futbol?És un espectacle de masses.I el pitjor?El que de vegades passa dins d’un camp de futbol.Un club que no sigui de futbol.L’RC Polo de Barcelona.Un president.Jordi Pujol.Un president del Barça.Joan Gamper.Un futbolista.Johan Cruyff.El millor futbolista de la història.Pelé.

Un esportista que admiri.Antoni Ramallets i Joaquim Blume.Una persona que admiri.Joan Gamper.Un esportista de Sant Cugat.Rubèn Xaus.Seleccions esportives catalanes. Sí o no?Si la llei ho permet, per què no?L’esport s’ha de barrejar amb la política?No.Sant Cugat.Una ciutat que té un poble a dins.Lluís Recoder.El millor alcalde de Sant Cugat de l’era moderna.Josep Maria Félez.Un amic.Què li sembla el DIARI DE SANT CUGAT?És un diari molt plural i molt complet.Un periodista.Joaquim Puyal i Antoni Bassas.Un esport.Buscar bolets.

més personaltar amb el soci i, en dies de partit, haguéssim pogut recollir moltes signatures. Els avals, el nombre de signatures, passar el tall... Estan bloquejant la possibilitat que el soci conegui realment amb més profunditat els projectes.

Com defineix la seva precandidatura? Molt plural i oberta. Comptem amb perso-nes destacades de l’entorn blaugrana, com són Emma Gamper, néta del fundador del FC Barcelona; Jaume Sobrequés, que durant deu anys va ser directiu del Barça, quan Josep Lluís Núñez en va ser president; Mer-cè Morales, l’escriptora que més llibres ha fet al voltant del Barça, i empresaris que vénen de França i Anglaterra que estan convençuts que el Barça pot ser encara més gran.

El seu eslògan és Un nou estil. Què és el que vol transmetre? És un nou estil de transparència, de partici-pació, de com gestionar el club, de com relaci-onar-se amb les penyes i actuar. No entenem que un director general corporatiu cobri qua-si 1 milió d’euros, que el secretari tècnic Txiki Beguiristain cobri més que quan era jugador del Barça. Càrrecs que són més d’amiguis-me que no pas de càrrecs de gestió dinàmica del club. Caldrà corregir-ho. Portarem les per-sones adequades i tindran un sou adequat al mercat.

Vostè ha visitat moltes penyes del Barça. Quin ambient s’hi respira? Han estat totalment deixades de la mà de Déu, que han prescindit, obviat, ignorat i enganyat. No han estat valorades amb la seva justa dimensió, perquè la junta directi-va equipara l’actiu de les penyes pel nombre de socis que representa. I com que les penyes no representen un tant per cent molt impor-tant de socis, per tant, de potencials votants, no compten per a res perquè no tenen vot. I s’equivoquen. És un actiu del club que, sigui qui sigui el president, sempre hi serà. Dema-nem que les facin participar del club.

Quin és el pressupost de la seva campanya? Fins al dia de passar el tall, 200.000 euros. Si passem el tall, ens gastarem 200.000 euros més.

La seva precandidatura no està gens d’acord amb el nomenament de Johan Cruyff com a president d’honor del FC Barcelona. Ningú no posa en dubte la vàlua de Johan Cruyff com a jugador i entrenador. És la manera com ho ha imposat –amb calçador–Joan Laporta dos mesos abans del procés electoral. Ha de ser l’assemblea de compro-missaris qui ho validi. Els estatuts actuals no preveuen que es pugui nomenar cap presi-dent d’honor, sí expresidents d’honor i socis d’honor.

Com defineix la resta dels sis precandidats a les eleccions? Santi Salvat és un llibre que s’ha d’obrir. L’Àlex Plaza té difícil passar el tall per-què l’aval i el tall de signatures és alt. Això fa que projectes que possiblement siguin il·lusionants i que no estiguin viciats sigui difí-cil que puguin prosperar. Cal corregir els esta-tuts, perquè tothom hi pugui participar i això enriquirà els projectes que finalment tirin endavant. Jaume Ferrer és una figura titella que ha estat utilitzada per Laporta, com ho ha estat Alfons Goday. Laporta hauria d’haver estat al marge de les eleccions. Marc Ingla serà considerat com l’home del PowerPoint. San-dro Rosell és un sant... i Agustí Benedito era un gran venedor de cotxes.

Les enquestes i la gent del carrer donen com a clar guanyador Sandro Rosell...

Les enquestes poden enganyar molt.

Pactarà amb algú? No ho faré. No és bo pactar. Cadascú ha de tenir el seu projecte. Nosaltres ens creiem el nostre projecte perquè l’hem estat elaborant des del 2006.

Creu que hi haurà pactes? No m’estranyaria que tota l’òrbita dels con-tinuistes s’acabessin unint. Ens agradaria que els socis que representen el nuñisme ens donessin el seu vot.

Hi ha molts precandidats, com vostè, que es queixen de les traves que els posa la junta en el procés. Ja ens ho imaginàvem. Laporta és tota l’antí-tesi del que promulgava amb l’Elefant Blau. Algun dels precandidats té informacions del club que no hauria de tenir. Nosaltres farem un joc net.

Què és per vostè el Barça? El Barça és més com un club. No com a expres-sió, sinó com a sentiment.

Si acaba sent president del Barça, serà el primer president del club que és president d’una penya barcelonista de l’entitat... Les penyes han de fer un salt qualitatiu cap al segle XXI. La dimensió de les penyes és enten-dre l’esperit amb el qual se les ha de tractar. Han de participar més activament del club i és per això que, si nosaltres dirigim el Barça, el portaveu del Consell Consultiu de Penyes for-marà part de la junta directiva del club. Som l’única candidatura que ha dit que ho farem.

Si vostè no és president, qui li agradaria que ho fos? El que el soci triï.

Si Laporta es pogués tornar a presentar, creu que guanyaria les eleccions? És que no es pot plantejar aquesta opció. Els estatuts no ho permeten.

No em contesta la pregunta que li faig... No responc el que vostè vol que contesti.

Vostè ha demanat per escrit a Laporta la seva dimissió. És l’única carta de les moltes que he enviat que el Barça m’ha contestat. Ho va fer Joan Oliver. El ciutadà Joan Laporta té tot el dret de dedi-car-se a la política. Ara, el president del Barça ha de ser un president institucional, obert, con-ciliador i de tots els socis.

Els números del Barça no estan clars? És que no els donen com els haurien de donar. Quan entreguen els comptes a l’as-semblea de socis compromissaris són poc comprensibles. Cal explicar bé els comp-tes. Jo no me’ls crec perquè crec que el deu-te és més gran que el que diuen, de 489 mili-ons d’euros. Usen tècniques per sanejar el balanç, que l’únic que fan és maquillar les xifres per poder tancar el balanç. Tampoc no s’entén que els terrenys de Viladecans, que teòricament costaven 1,8 milions d’eu-ros, que els acabessin comprant per 18 mili-ons d’euros. Aquí hi ha alguna cosa estranya que no han explicat i que suposo que durant aquest procés electoral sortirà. Són moltes les gestions que han fet i desfet i que no han explicat per què les han fet i les han desfet. I això dóna mala sensació al soci.

Què li sembla que Xavier Amador, regidor d’Esports de l’Ajuntament de Sant Cugat, hagi dit públicament que votarà Sandro Rosell? Crec que hauria de ser més institucional. El desacredita. •

“No pactarem amb ningú. Nosaltres ens creiem el nostre projecte, que hem estat elaborant des del 2006”

“La junta directiva està bloquejant la possibilitat que el soci conegui els projectes amb més profunditat”



Un projecte de Sant Cugat. L’any 1999 va ser un dels cofundadors de la Penya Futbol Club Barcelona Mil·lenni de Sant Cugat, entitat que sempre ha presidit. És arquitecte tècnic i llicenciat en dret i catedràtic del departament d’organització d’empreses de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). És el soci número 72183 del Barça. Mai no ha militat en cap partit polític. Viu a Sant Cugat des del 1978. Té 51 anys, està casat i té dos fills. Va presentar la seva precandidatura el 2 de desembre.



FUTBOL. Per primera vegada en la història de la secció de futbol del Junior FC, aquesta entitat local disposarà d’un equip de futbol base a la Divi-sió d’Honor, la màxima cate-goria del futbol base català. El conjunt blau-i-negre va acon-seguir l’ascens de categoria el diumenge 16 de maig, després de superar, en la 30a i última jornada de Lliga del grup 1 de Preferent, el CE L’Hospitalet, que només necessitava un empat per prendre-li l’ascens al Junior FC. Els locals van guanyar per 2 gols a 0.

Els dos equips que han aconseguit pujar de catego-

ria han estat la Blanca Subur CF de Sitges, amb 53 punts, i el Junior FC, amb 51. El FC Barcelona B ha estat, amb 78 punts, el campió de Lliga, però no podrà pujar perquè ja hi ha un equip del Barça a la Divi-sió d’Honor.

A més, l’equip cadet A del Junior FC acumula el seu segon ascens consecutiu, i pas-sa de Primera Divisió a Divisió d’Honor.

Un èxit sense precedentsJosé Manuel Solivelles, entre-nador del cadet A del Junior FC, ha explicat al DIARI DE SANT CUGAT que aquest ascens és “un fet històric per al club”. “Ha estat una tem-porada perfecta. Tot ha sor-tit rodó. El principal objectiu a principis de temporada era la permanència, perquè era la nostra primera temporada a Preferent. Fins i tot pensàvem

Ascens històric del cadet A del Junior a Divisó d’HonorEspectacular. Fins ara, aquest club esportiu de Sant Cugat mai no havia militat a la màxima categoria del futbol base català

El cadet A va celebrar després del partit l’ascens de categoria #CEDIDA

El cadet A del Junior FC aconsegueix el segon ascens consecutiu


que ens costaria molt mante-nir la categoria. Ha estat una gran sorpresa”, ha confessat el tècnic.

Els protagonistesLa plantilla del cadet A del Junior FC ha estat integrada pels següents divuit futbolis-tes: els porters Jaume Bracons, David García i Manel Guix; els defenses James Enric Jover, Pablo Alonso, Aleix Querol, Ignacio Marsal, Francisco Bar-budo; els mitjos Joaquín Tor-res, Samuel Rueda, Adrián Sánchez, Roger Valdés, Eric Galobart, Marc Maymó i Oriol Tapia, i els davanters Gabriel Santana, Ignacio Moretones i José Correderas. El cos tèc-nic l’han format José Manuel Solivelles (entrenador), Car-los Solivelles (auxiliar) i Julián Alonso (delegat).

Tots aquests jugadors, amb l’excepció d’un futbolista, que segueix sent cadet, faran el salt la temporada 2010-2011 a la categoria de juvenil. Defen-saran el juvenil A, que milita a la categoria de Preferent.

Tot i que la secció ja està treballant en la configuració dels equips i dels entrenadors del Junior FC per a la campa-nya vinent, està previst que el tècnic rubinenc, de 27 anys, José Manuel Solivelles, con-tinuï com a preparador del cadet A. •

ELECCIONS FC BARCELONARosell explicarà el seu programa a La Unió SantcugatencaSandro Rosell, precandi-dat a les eleccions a la pre-sidència del Futbol Club Barcelona, detallarà el seu programa electoral a Sant Cugat. Ho farà divendres vinent, 4 de juny, a La Unió Santcugatenca, a les 20 h.

FUTBOLEl CFU Mira-sol no jugarà la promoció d’ascensEl primer equip del CFU Mira-sol-Baco ha acabat la Lliga al grup 15 de la Ter-cera Regional de futbol en la tercera posició. Els mira-solencs s’han quedat a tres punts del segon, el CD La Llagosta B, que jugarà la promoció d’ascens.

xuts


Publicitat | 35

pec

omunicac

io.com



36 | Publicitat




El cadet A del Sant Cugat, sisè campió de la temporadaAscens. Amb aquest títol aconsegueix fer el salt a la categoria Preferent, i també confirma la progressió dels equips de base del club

futbol. El cadet A del Sant Cugat Esport FC es va adju-dicar, el dissabte 8 de maig, el títol de campió del grup 9 de Primera Divisió, completant així un dels anys més fructí-fers pel que fa a títols dels equips de futbol base. En el cas del cadet, aquest títol ha trigat a arribar per la igualtat que hi ha hagut durant tota la temporada i el pols que han mantingut Sant Cugat Esport FCA, CE Manresa B i Gim-nàstic Manresa A. El Sant-Cu ha finalitzat primer amb 69 punts i el segon i tercer han acabat amb 68. El Sant Cugat, però, va arribar a l’última jor-

nada amb els deures fets, amb quatre punts d’avantatge sobre el CE Manresa B i el Gimnàstic Manresa, gràcies a la victòria obtinguda una setmana abans davant el Vilanova i la Geltrú CF B, per 3 gols a 2. En l’últim partit, intranscendent, el CE Manresa va guanyar-los 2-1.

Algunes xifresEl Sant Cugat ha estat l’equip més sòlid a casa, ha guanyat tretze dels quinze partits dis-putats, n’ha empatat un i n’ha perdut un altre. És també el segon equip que més gols ha fet al grup 9, 118, i el cinquè

que n’ha rebut menys, 50. D’aquesta manera, la catego-ria cadet del futbol santcuga-tenc tindrà ara dos represen-tants a la categoria Preferent, ja que també hi és el Junior FC A. Si coincideixen tots dos al mateix grup, la temporada vinent hi haurà, com a mínim, dos derbis, un de cadet i l’al-tre benjamí.

Pel que fa al Sant Cugat Esport FC, aquest és el sisè títol que aconsegueixen els equips de base. També han guanyat a les seves respec-tives categories l’infantil C, l’aleví A i els prebenjamis A, B i C. Ha estat la temporada amb més títols i serà la vinent la temporada amb més equips en categories superiors. Els benjamins A i B, l’infantil A i el cadet A jugaran a la cate-goria Preferent, en el cas dels tres primers, la màxima cate-goria a què poden aspirar. •

El títol no es va decidir fins la penúltima jornada

Pere Ferná[email protected]

El cadet A jugarà a la categoria Preferent l’any vinent #CEDIDA

Una il·lusió feta realitat

Després de mesos de feina, de tensions, d’il·lusions i somnis, ha arribat el cap de setmana en què tot es posa sobre la taula, en què veiem reflectida la nostra feina, els nostres somnis i, sobretot, el de

les gimnastes i tècniques, les de casa, les que han vingut de molt lluny, totes han fet un llarg camí esportiu per arribar fins aquí i nosaltres no les podem decebre, hem d’estar al seu nivell en la mesura que puguem. Penso que hem acon-seguit un bon cap de setmana de mundial, les gimnastes ens han agraït la feina, per la comoditat amb què han com-petit, la ciutat de Sant Cugat ens ha donat suport d’una

manera excepcional, el pavelló estava ple. Tota la gent de la secció s’ha abocat a col·laborar-hi, les gimnastes petite-tes de la secció han pogut gaudir, col·laborar i han pogut veure una competició d’un nivell que difícilment podrem veure si no la fem a casa. L’Ajuntament, amb el seu equip d’esports, ha estat al nostre costat incansablament donant tot tipus de suport. Les nostres expectatives s’han superat, i això ens fa seguir creixent, oblidar el cansament i seguir lluitant pels valors en què creiem, en els projectes, en els somnis i sobretot en les persones. La nostra il·lusió després d’aquesta experiència és començar un projecte de gimnàs-tica estètica des de petitones, un projecte paral·lel a la gim-nàstica rítmica. Hem començat a fer la casa per la teulada, ara hem de començar a fer els fonaments. •

la tribunamartabatlloripres. secció rítmica i estètica Del clUb mUntanyenc

Hem començat la casa per la teulada, ara hem de començar a fer els fonaments



Junior FC i Club de Campo lluitaran per un lloc a la final

guanyador de l’altra semifinal, que disputen CD Terrassa i Reial Societat. El primer partit del Junior tindrà lloc aquest el diumenge 30 de maig, a les 13 h, a Sant Cugat, i els altres dos es jugaran el dia 5 de juny i, si

hoquEi hErba. Finalment no hi ha hagut sorpreses d’úl-tima hora, i el Junior FC, que ha finalitzat tercer, jugarà

amb l’actual campió, el Club de Campo, per una plaça a la final dels play-off pel títol de Lliga. El finalista es decidirà en una eliminatòria a tres par-tits, el primer que en guanyi dos disputarà la final amb el


cal un tercer partit, el dia 6 de juny, tots dos a Madrid.

Junior i Club de Campo arriben a aquesta elimina-tòria amb trajectòries oposa-des. Les santcugatenques han anat de menys a més, en l’úl-tim mes han guanyat tres par-tits i n’han empatat un, men-tre que les madrilenyes han perdut pistonada, amb una victòria i tres derrotes. Una de les derrotes va ser precisa-ment amb el Junior (1-0). •

FuTboL. El benjamí A de la Penya Blaugrana Sant Cugat Hristo Stoichkov es va assegurar matemàtica-ment el 8 de maig el cam-pionat de Lliga al grup 28 de la Segona Divisió. A fal-ta de tres partits per a la finalització de la tempora-da, l’equip santcugatenc es va adjudicar el títol que li permetrà accedir automà-ticament a la Primera Divi-sió de la categoria benjamí. Va ser en el partit que el va enfrontar amb l’UFB Jabac i Terrassa I, que van gua-nyar els locals per 0 gols a 18.

I és que la temporada ha estat en realitat un passeig triomfal, amb àmplies vic-tòries, com la darrera amb el Sant Cugat Esport FC per 13 gols a 1. L’entrenador, Daniel De Santiago, es fixa ara l’objectiu de guanyar els partits que els resten: “Volem guanyar-los tots”. Fins a la data, els números parlen per si sols: 24 victò-ries de 24 partits, 217 gols a

favor i només 23 gols encai-xats. “Hem fet un bon equip. Tots els jugadors han jugat els mateixos minuts, per-què tots se sentissin impor-tants”.

Els integrants del benja-mí A de la Penya Blaugra-na són Paul Tromeur, Víc-tor Arévalo, Daniel Gome-ra, Ernesto García, Alberto Rosell, Daniel Vallespir, Pedro Castelló, Marc Galo-fré, Arnau Puigmal, Joan Hernández, Oliver Rabat, Mike Reiziger i David Martí. Molts d’ells jugaran la tem-porada vinent a la categoria aleví que, amb la nova rees-tructuració a la mà –si s’aca-ba duent a terme–, es jugarà en la modalitat de futbol 7 i amb quatre parts de quinze minuts cadascuna.

L’equip, a més, participa-rà pròximament en el tren-tè campionat internacional de futbol base de Santander, que organitza l’exfutbolista i també exentrenador del FC Barcelona Laureano Ruiz.

La Pb Sant Cugat, campiona tres jornades abans d’acabar CEDIDA

_Pere Fernández

Un benjamí de rècord puja a Primera Divisió

imbatible. Cap equip ha estat capaç d’esgarrapar-los un sol punt

Esqueles

93 590 86 [email protected]

al



Vine a provar-la!

Passa per caixa

i et regalarem l’ampolla

Màquina expendedora de lletLa Viti ha instal·lat una màquina expendedora de llet fresca pasteuritzada, que es pot consumir tan bon punt surt de la màquina i sense haver de bullir-la. La llet prové d’una empresa que es diu Agrofresc, que té molta experiència en el sector làctic i granja pròpia a Sallent. Al cultivar els farratges per alimentar les seves vaques la llet té molt bon gust. La llet de la màquina es renova cada dia. Servei 24 hores.

La Viti - AgrobotigaPassatge de la Cooperativa, 2

Tel. 93 674 11 52

futbol. El benjamí A del Junior FC suma un nou equip santcugatenc a la categoria Preferent del fut-bol base català, la més alta pel que fa al benjamí. El Junior fa anys que lluita per col·locar un equip benjamí a Preferent, i prova d’això és que en els últims quatre anys, en què ha estat entre-nador Bernat Mosquera, el conjunt local ha quedat quart, tercer, quart i ara, finalment, campió de Pri-mera Divisió.

El Junior ha finalitzat el campionat com a primer classificat del grup 5 de Pri-mera Divisió, amb un balanç de 24 victòries, 2 empats i 3 derrotes, seguit del CFU Can Rull B, que també puja de categoria. La majoria dels

integrants d’aquest equip, però, jugaran la temporada vinent a l’aleví A, que juga a Primera Divisió. “Hem treba-llat molt i això és reflecteix en el joc i els resultats”, assegura Mosquera. L’entrenador, que a més viu a Sant Cugat, tam-bé ha comptat amb el suport

de Jaume Bracons, porter del cadet A, que ha exercit de segon entrenador.

El benjamí és el tercer equip del Junior que juga a Preferent. Ho han fet aquesta temporada el cadet A, que ha estat tercer, i el juvenil A, que ha finalitzat catorzè. •


l’equip benjamí del Junior jugarà a Preferent CEDIDA

El benjamí del Junior FC, campió de Primera

Ascens. El conjunt local puja a Preferent, la divisió més alta del futbol base català en aquesta categoria

VolEIbolEl cadet A del CV Sant Cugat s’estre-na a l’estatalEl conjunt cadet del CV Sant Cugat disputa, del 26 al 30 de maig, el 14è campionat d’Espanya d’aquesta cate-goria a Benidorm, Alacant. Els tres primers rivals de les locals són el CV Haro, Xaco-beo 2010 Ribeira Sacra i CD Cervantes.

PÀDEll’obert de pàdel babolat tour s’inicia el 31 de maigEl CE Valldoreix acolli-rà l’obert de pàdel Babo-lat Tour del 31 de maig al 6 de juny. Les parelles cam-piones seran premiades amb una nit d’hotel i, els subcampions, amb un cir-cuit termal, també a l’Hotel Nàutic Park de Platja d’Aro.

xuts‘Canaletes’ santcugatenca

futbol. Un cop més, la santcugatenca plaça Gabriel Fer-rater va tornar a ser l’escenari de celebració dels títols que aconsegueix el FC Barcelona. Diumenge s’hi van apropar prop de 500 seguidors blaugranes a celebrar la consecució del campionat de Lliga. •#FOTOGRAFIA: ARXIU



Com diu el conegut eslògan, “la feina ben feta no té fronteres”. Així ho corroboren els sis títols de Lliga assolits pels equips del SantCu aquesta tempora-

da. Els equips prebenjamí A, prebenjamí B, prebenjamí C, aleví A, infantil C i cadet A s’han proclamat campions de Lliga de les seves respectives competicions. Títols que, units a les primeres places assolides per altres equips del club, suposen un total de set ascensos de categoria per a la tem-porada vinent. Aleví A, infantil A, infantil B, infantil C, cadet A, cadet B i l’equip sènior femení jugaran la temporada vinent en una categoria superior. La progressió del fut-bol base del Sant Cugat és evident. La tem-porada 2006-2007 el Sant Cugat només va assolir un títol de Lliga, la 2007-2008 en va assolir dos, la 2008-2009 quatre i la darrera, 2009-2010, n’ha assolit fins a sis títols, cinc d’ells en competicions reglades per la Federació Catalana de Futbol.

El millor Sant CugatLa temporada 2010-2011, el Sant Cugat comptarà amb fins a tres equips en la màxi-ma categoria del futbol català, dos en edat benjamina i un en edat infantil. Pel que fa a les edats alevina i cadet, participarà amb tres equips en el segon nivell competitiu possible. Per als dos anys vinents, l’objec-tiu esportiu del club passa per la consolida-ció de les categories ja assolides i per abor-dar els ascensos a les màximes categori-es aleví i juvenil. En cas d’aconseguir-ho, pel que fa al futbol base, el Sant Cugat hau-rà passat en un temps rècord a ser el club de referència en el seu, cada cop més ampli, entorn d’influència. Disposar de categori-es en el futbol base esdevé importantíssim per aportar una bona evolució esportiva als joves jugadors en formació. A més, ara més que mai, els planters són claus per al futur dels primers equips. És per això que l’àrea esportiva del Sant Cugat s’ha marcat, entre d’altres, el clar objectiu de potenciar el seu futbol juvenil durant els pròxims anys.

Futbol femení, fet diferencialPel que fa al futbol femení, a falta de dues jornades per a l’acabament de la compe-tició, l’equip sènior del Sant Cugat està en disposició d’assolir aquesta tempora-da l’ascens a la Primera Divisió, categoria a partir de la qual intentarà abordar un pro-per ascens a la nova categoria Preferent, que es crearà d’aquí dues temporades. El creixement del futbol femení del SantCu ha estat constant des de la seva creació, cosa que confirma el seu compromís amb el projecte.

El Sant Cugat de les sis copes celebra fins a set ascensos

Pàgina dEl Sant Cugat ESPort Futbol Club

Compromès amb la qualitat, el futbol base del Sant Cugat Esport FC ha demostrat que amb esforç, treball en equip, humilitat i respecte, ser entre els millors de Catalunya és possible

1. El prebenjamí b va estar el primer equip del SantCu a proclamar-se campió 2009-2010 2. tommy, andreu i ignasi celebren el títol de campió i l’ascens a categoria Cadet Preferent 3. El Prebenjamí C també ha estat campió de la seva competició no federada 4. El primer equip del Sant Cugat va fer el passadís de cam-pió a l’aleví a en reconeixement al títol de lliga i corresponent ascens a la nova Segona divisió (fins ara, anomenada Preferent) #CEDIDA

3

2

Transmissió de valorsIntrínsec a tots els aspectes competitius fins ara detallats, el compromís social del Sant-Cu és evident i es fa palès en la constant trans-missió de valors que fomenten les seves inici-atives, ja sigui amb jornades formatives, amb l’aplicació del règim intern de conducta o amb els seus projectes solidaris. Recentment, el Sant Cugat Esport FC ha anunciat la creació per a la temporada vinent d’un nou equip en col·laboració amb ASDI (Associació Pro-Dis-minuïts Psíquics i Físics de Sant Cugat) per a la seva integració a l’esport de la ciutat. •

4

1


Publicitat | 41



42 | Publicitat

QUÈ LLEGEIXES? QUÈ ESCOLTES? QUÈ MIRES?

PRESENTACIÓ DEL BARÒMETRE DE LA COMUNICACIÓ I DE LA CULTURA

Col·labora:

El dimecres 2 de juny, a les 19.30 h, a la sala de conferènciesdel Museu de Sant Cugat (Claustre). Acte obert

QUÈ ÉS EL BARÒMETRE?

És l’estudi més gran que es fa a Catalunya de les audiències dels mitjans de comunicació i dels consums culturals als territoris de parla catalana.L'objectiu principal del Baròmetre, impulsat per FUNDACC –Fundació Audiències de la Comuni-cació i la Cultura–, és proporcionar informació valuosa als agents del mercat de la comunicació i la cultura (mitjans i grups de comunicació, agències de mitjans, indústries culturals, empreses i institucions diverses) interessats a definir estratègies comercials i polítiques efectives.

Hi intervindran:- Jordi Puigneró, regidor de Serveis Interns i Innovació i de Comunicació- Ramon Grau, editor del TOT Sant Cugat- Joan Sabaté, director general del Baròmetre- Lluís Tolosa, director tècnic del Baròmetre

Ens agradaria molt que hi poguéssiu assistir.Coneixerem els hàbits culturals i d’utilització dels mitjans de comunicació a Catalunya.




Números en joc

HoquEi HErbaSEGONA DIVISIÓ MASCULINADg. 12.00 h Junior FC-Barceloní StickDs. 16.00 h Catalonia HC-HC Sant Cugat

bENjAMí 5X5 FEMENíDs. 11.00 h CD Terrassa-Junior FC A

bENjAMí 3X3 FEMENíDs. 10.30 h Junior FC A-Atlètic

Futbol SalaprIMErA NACIONAL b Ds. 17.30 h Casa Alcalá CFS A-Olímpyc La Floresta FS

DIVISIÓ HONOr CATALANA FEMENINA Ds. 16.00 h Gimnàs MC Sant Cugat-CN Caldes FS A

prIMErA DIVISIÓ TErrITOrIAL CATALANA Ds. 17.30 h La Pasta Boixa Champion Floresta-Orange CE Papiol A

prEFErENT CATALANA Ds. 18.00 h Vacarisses CE A-Olímpyc La Floresta FS BDs. 18.00 h AXA FS Sant Cugat B-UEFS Manlleu B

jUVENIL prIMErA DIVISIÓ Dg. 11.00 h Ripollet FS A-AXA FS Sant CugatDs. 13.00 h Olímpyc La Floresta FS-Lliçà d’Amunt CFS

CADET prIMErA DIVISIÓ Dg. 10.00 h Rubí CEFS A-Olímpyc La Floresta A FS

CADET SEGONA DIVISIÓ AXA FS Sant Cugat A (descansa)Ds. 16.00 h AXA FS Sant Cugat B-S.S. Sta. Perpetua A

INFANTIL prIMErA DIVISIÓ Ds. 15.00 h AXA FS Sant Cugat A-Palau Solità

Plegamans CFSDg. 08.00 h Manlleu UEFS A-Olímpyc La Floresta FS A

INFANTIL SEGONA DIVISIÓ Ds. 16.00 h AXA FS Sant Cugat B-Esc. F Montcada A

ALEVí prIMErA DIVISIÓ Olímpyc Floresta FS A (descansa)

bENjAMí DIVISIÓ HONOr Dg. 13.15 h Palau Solità Plegamans CFS A-Olímpyc La Floresta FS A

HoquEi patiNSOK LLIGA FEMENINADs. 15.30 h PHC Sant Cugat-CHP Bigues i Riells

prIMErA CATALANA MASCULíDv. 21.45 h PHC Sant Cugat-CHP Bigues i Riells

INFANTIL Ds. 18.00 h CH Caldes-PHC Sant Cugat A

INFANTIL COpA FEDErACIÓDs. 17.00 h PHC Sant Cugat B-CP TorderaDg. 17.30 h CP Tordera-PHC Sant Cugat B

bENjAMí COpA bArCELONADs. 18.15 h PHC Sant Cugat C-CE Molins de ReiDg. 09.00 h CE Molins de Rei-PHC Sant Cugat C

HaNdbolSEGONA CATALANA SÈNIOr MASCULíGEiEG-CH Valldoreix

COpA FEDErACIÓ SÈNIOr MASCULíDs. 18.00 h H Rubí-CH Sant Cugat B

CADET MASCULí COpA CATALANASant Joan Despí-CH Sant Cugat A

CADET MASCULí prIMErA CATALANADg. 10.30 h CH Sant Cugat B-UE Sarrià

SEMIFINALS LLIGA MÀSTErSDg. 12.30 h H. La Roca-CH Sant Cugat

FutbolprIMErA rEGIONAL Ds. 16.30 h Junior FC A-Parets CF ADs. 17.00 h Can Trias UD A-Sant Cugat Esport FC A

VETErANS Dg. 09.00 h Junior FC-Vilamajor

SEGONA DIVISIÓ FEMENINADg. 12.00 h Balconada UE A-Sant Cugat Esport FC

jUVENIL SEGONA DIVISIÓ PB Sant Cugat B (descansa)Ds. 18.30 h Junior FC C-Sant Cugat Esport FC BDs. 17.00 h Matadepera FC A-Junior FC BDs. 17.00 h Ripollet CF A-CFU Mira-sol Baco A

jUVENIL CADET FEMENí Ds. 19.00 h Sant Gabriel CD A-Sant Cugat Esport FC

CADET SEGONA DIVISIÓ Ds. 16.15 h Sant Cugat Esport FC B-Can Colapi Terrassa ADs. 16.30 h Cerdanyola FC C-PB Sant Cugat CDs. 11.15 h Cercle Sabadellès 1856 A-Junior FC CDs. 18.30 h Mira-sol Baco CF A-Sabadell FC CDg. 10.00 h Mira-sol Baco B-San Lorenzo UD BDg. 10.00 h Can Trias UD A-PB Sant Cugat B

INFANTIL SEGONA DIVISIÓ Dg. 10.00 h Maurina Egara CF B-Sant Cugat Esport FC DDg. 09.00 h PB Sant Cugat C-Can Colapi Terrassa ADs. 16.30 h CFU Mira-sol Baco B-Esc. F Bonaire BDs. 09.30 h Junior FC C-Juv. 25 Setembre ADg. 10.30 h PB Sant Cugat B-Castellbisbal UE ADs. 14.30 h Sant Cugat Esport FC C-Juan XXIII CS ADs. 13.30 h Cerdanyola FC D-CFU Mira-sol Baco A

ALEVí SEGONA DIVISIÓ Dg. 12.00 h Junior FC B-PB Sant Cugat BDg. 16.00 h Sant Cugat Esport FC D-PB Sant Cugat DDs. 16.15 h Sant Cugat Esport FC-CFU Mira-sol Baco ADs. 12.30 h Badia Vallès CD B-CFU Mira-sol Baco BDs. 15.30 h San Lorenzo UD B-PB Sant Cugat C

ALEVí 7 prIMErA DIVISIÓ Ds. 09.15 h Corbera CF A-Europa Sports Center CE A

bENjAMí 7 SEGONA DIVISIÓ Ds. 12.00 h Can Rull-Junior FC ADs. 12.00 h Fruitosenc FC C-Sant Cugat Esport FC EDs. 12.30 h Junior FC B-Natació Terrassa CDs. 13.00 h Ol. Can Fatjó CE D-PB Sant Cugat ADs. 09.00 h Sant Cugat Esport FC F-UFB Jabac Terrassa IDs. 11.30 h Can Boada CF A-Europa Sports Center CE ADs. 10.30 h PB Sant Cugat C-Juv. 25 Setembre BDs. 11.15 h Junior FC C-UFB Jabac Terrassa FDs. 09.00 h PB Sant Cugat D-La Romànica CF ADs. 10.15 h Sant Cugat Esport FC-CFU Mira-sol Baco A

prEbENjAMíDs. 09.30 h Junior FC A-GramanetDs. 10.30 h CFU Mira-sol Baco A-EF SabadellDs. 10.30 h CFU Mira-sol Baco B-EF SabadellDs. 09.30 h CFU Mira-sol Baco- Cerdanyola

bàSquEtCADET MASCULí INTErTErrITOrIALDs. 20.30 h Valldemia A-UE Sant Cugat 1

CADET MASCULí NIVELL b-2Ds. 16.00 h Centre Catòlic Hospitalet B-UE Sant Cugat 2

CADET MASCULí NIVELL C-1CB Mira-sol 3 (descansa)

CADET MASCULí NIVELL C-2Ds. 10.00 h CB Nou Badia-CB Mira-sol 1

CADET FEMENí NIVELL b-1UE Sant Cugat 1 (descansa)

CADET FEMENí NIVELL b-2Ds. 17.00 h UE Sant Cugat 2-CB Centelles

INFANTIL MASCULí NIVELL b-1Dg. 10.45 h CB La Garriga-UE Sant Cugat 2

INFANTIL MASCULí NIVELL C-2CB Mira-sol 2 (descansa)Ds. 11.30 h Bàsquet Piera-CB Mira-sol 1

INFANTIL MASCULí NIVELL D-1Ds. 10.30 h Europa Sports Centre-B. Sant Joan Despí C

INFANTIL FEMENí NIVELL b-2Ds. 11.30 h UE Sant Cugat 1-CB Parets

INFANTIL FEMENí NIVELL C-1Ds. 12.45 h UE Sant Cugat 2-Joventut Les Corts

prEINFANTIL MASCULí NIVELL A-1Ds. 12.30 h CB Viladecans A-UE Sant Cugat 1

prEINFANTIL MASCULí NIVELL b-2Ds. 09.30 h CN Sabadell-UE Sant Cugat 2

prEINFANTIL MASCULí NIVELL C-1CB Mira-sol 1 (descansa)Ds. 12.00 h EBCB L’Hospitalet-UE Sant Cugat 3

prEINFANTIL MASCULí NIVELL C-2Ds. 11.00 h CB Mira-sol 2-Maristes Ademar B

prEINFANTIL FEMENí NIVELL A-2Ds. 10.15 h UE Sant Cugat 1-CB Parets

prEINFANTIL FEMENí NIVELL CDs. 09.00 h UE Sant Cugat 2-CEB Sant Jordi B

agenda esport federat

la victòriaJunior FC femení. Les santcugatenques, que jugaran el play-off pel títol, van guanyar en l’última jor-nada de la Lliga regular l’RC Polo per 1 gol a 3.

rànquing

la victòriaolímpyc Floresta FS. L’equip de Chema Redondo i Josep González va superar la PB Solsona (6-3). Són cin-quens, a cinc punts del líder, l’FS Marfil.

El partitpHC Sant Cugat. Els vermell-i-negres, onzens a la taula, reben el CHP Bigues i Riells, tercer. El par-tit es jugarà divendres, a les 21.45 h, al Pavelló 2.

HoquEi HErbaDIVISIÓ D'HONOr FEMENINAClub de Campo-Atlètic Terrassa HC (2-0)Princess Real Club Polo-junior FC (1-3)Club Egara-Real Sociedad San Sebastián (2-0)Ciudad Las Palmas GC-C.D. Terrassa (1-1)S.P.V.-51-CH Alcalà (1-2)

EqUIp pj pG pE pp GF GC pC.Dep. Terrassa 18 12 5 1 37 12 29Club de Campo 18 13 0 5 39 15 26junior FC 18 11 2 5 32 13 24R.S. San Sebastián 18 10 2 6 28 20 22Club Egara 18 9 2 7 30 29 20C.H. Alcalá 18 6 2 10 23 48 14Princess R.C.Polo 18 4 6 8 19 30 14Atlètic Terrassa 18 5 3 10 34 36 13Ciudad Las Palmas 18 3 4 11 18 36 10S.P.V. 51 18 3 2 13 20 41 8

DIVISIÓ D'HONOr b MASCULINAEgara 1935-València HC (2-1)Pedralbes HC-Natació-Línia 22 (5-1)CH Barrocas-C.Cantabria Sardinero (3-1)CH Benalmádena-Vallés Esportiu (1-2)Real Sociedad 1927-junior FC (2-2)

EqUIp pj pG pE pp GF GC pVallès Esportiu 17 14 1 2 49 28 29CHP Benalmádena 17 9 7 1 55 29 25junior FC 17 8 6 3 43 25 22Pedralbes HC 17 6 6 5 40 32 18València CH 17 5 6 6 33 38 16Real Sociedad 17 7 2 8 29 37 16Caldaria-Barrocas 17 5 5 7 28 37 15Egara 1935 17 5 3 9 36 41 13CC Sardinero 17 3 3 11 36 48 9Natació-Línia 22 17 1 5 11 25 59 7

Pròxima jornada (30 DE MAIG): Natació-Línia 22-Egara 1935; C.Cantabria Sardinero-Pedralbes HC; Vallés Esportiu-CH Barrocas; junior FC-CH Benalmádena; València HC-Real Sociedad 1927.

Futbol SalaprIMErA NACIONAL AGRUP 5

EqUIp pj pG pE pp GF GC pAE Centelles 29 24 2 3 156 84 74Pinseque AD 29 23 2 4 143 68 71Sícoris Club 29 20 1 8 144 99 61Tedreca ACD 29 16 5 8 142 107 53Zaragoza AD 29 16 3 10 121 113 51Bajo Aragón 29 16 2 11 106 88 50Alcañiz FS 29 16 1 12 124 120 49Club Manresa FS 29 15 2 12 130 113 47AXA Sant Cugat 29 15 1 13 123 120 46PB Montserrat 29 13 3 13 126 134 42Martorell FS 29 11 3 15 116 124 36Vilaseca FS 29 10 2 17 106 111 32Alto Aragón 29 8 2 19 74 98 26Rubí FS 29 5 2 22 72 142 17Club Fabara FS 29 3 3 23 66 157 12CP B. Palau Solità 29 3 2 24 81 152 8

prIMErA NACIONAL bPallejà FS-FS Marfil Santa Coloma (4-3)Sant Sadurní FS-Riera de Cornellà (3-3)Olímpyc Floresta FS-P. B. Solsona (6-3) Balaguer CFS A-Casa Alcalà CFS (8-4)L’Ametlla Merola-Esparraguera CFS (10-3)Can Tito Vilanova Camí-JIP Prats de Rei (4-3)Sant Vicenç CFS-Tàrrega FS (11-2)Salou FS-Sant Andreu Barca CFS (6-5)

EqUIp pj pG pE pp GF GC pMarfil Sta Coloma 27 17 3 7 134 81 54Can Tito V. 27 17 3 7 116 87 54Sant Vicenç CFS 26 16 2 8 122 98 50AEJ Riera Cornellà 27 15 5 7 82 72 50Olímpyc Floresta 27 14 7 6 138 93 49Salou FS 27 14 4 9 111 101 46Balaguer CFS 27 14 3 10 123 99 45Sant Sadurní FS 27 13 5 9 117 106 44St Andreu Barca 27 11 6 10 112 102 39Pallejà FS 27 10 5 12 95 109 35JIP Prats de Rei 27 9 4 14 107 118 31PB Solsona 27 9 3 15 79 105 30L’Ametlla Merola 27 8 5 14 90 108 29

Esparreguera 27 7 3 17 106 122 24Casa Alcalá CFS 26 7 2 17 92 107 23Tàrrega FS 27 3 2 22 76 192 11

Pròxima jornada (23 DE MAIG): Riera de Cornellà-FS Marfil Santa Coloma; P. Barcelonista Solsona-Sant Sadurní FS; Casa Alcalà CFS-Olímpyc Floresta FS; Esparraguera CFS-Balaguer CFS A; JIP Prats de Rei-L’Ametlla de Merola; Tàrrega FS-Can Tito Vilanova Camí; Sant Andreu Barca CFS-Sant Vicenç CFS; Salou FS-Pallejà FS.

HoquEi patiNSOK LLIGA FEMENINASta. Mª del Pilar-CHP Bigues i Riells (0-10)CE Arenys de Munt-pHC Sant Cugat (9-1)CP Claret-Biesca Gijon HC (3-6)CP Alcorcón-Cerdanyola HC (1-4)Sferic Terrassa-CP Vilanova (2-6)Igualada HC-CE Noia Freixenet (4-3)

Equip pj pG pE pp GF GC pCerdanyola CH 21 17 3 1 130 57 54CE Arenys Munt 21 16 3 2 129 39 51Biesca Gijón HC 20 15 5 0 74 24 50CP Voltregà 19 16 0 3 108 28 48CP Vilanova 22 15 3 4 95 43 48CP Alcorcón 20 9 4 7 83 46 31CHP Bigues i Riells 21 10 1 10 64 58 31pHC Sant Cugat 23 10 0 13 75 90 30Igualada HC 22 8 3 11 69 73 27CE Noia Freixenet 24 8 2 14 71 77 26CP Mieres 23 5 2 16 77 147 17Sferic Terrassa 21 3 1 17 52 93 10CP Claret 20 2 1 17 37 144 7Sta. Mª del Pilar 21 0 2 19 16 161 2

Pròxima jornada (22 DE MAIG): pHC Sant Cugat-CHP Bigues i Riells; CP Mieres-CE Arenys de Munt; Biesca Gijon HC-CP Voltregà; CE Noia Freixenet-Sferic Terrassa; CP Vilanova-CP Alcorcón; Cerdanyola HC-CP Claret; Igualada HC-Sta. Mª del Pilar.

prIMErA CATALANACHP Bigues i Riells-CE Arenys de Munt (3-4)HC Castellet-FC Barcelona B (3-8)CP Malgrat-GEiEG (5-5)CP Roda-CH Lloret B (5-3)Girona CH B-CPH Olot (7-5)

HC Ripoll-CH Palafrugell (3-8)CP Manlleu-pHC Sant Cugat (4-4)SHUM Maçanet B (descansa)

Equip pj pG pE pp GF GC pFC Barcelona 28 22 6 0 128 57 72CH Palafrugell 28 21 4 3 156 94 67CHP Bigues i Riells 29 20 2 7 139 93 62CH Caldes Recam 28 17 5 6 113 92 56CP Vic B 26 15 2 9 109 87 47CH Lloret B 29 13 3 13 130 118 42CH Castellet 30 12 6 12 133 128 42CP Manlleu B 30 12 5 13 119 126 41SHUM Maçanet B 28 12 1 15 82 89 37CP Roda de Ter 28 10 4 14 107 121 34pHC Sant Cugat 29 10 4 15 91 110 34CE Arenys Munt B 29 11 1 17 91 116 34HC Ripoll 29 9 4 16 105 142 31GEiEG C 29 7 5 17 105 131 26Girona CH B 29 7 2 20 95 120 23CP Malgrat 30 5 8 17 118 152 23CPH Olot 28 5 4 19 93 145 19

Pròxima jornada (22 DE MAIG): pHC Sant Cugat-CHP Bigues i Riells; CH Lloret B-HC Castellet; CE Arenys de Munt-GEiEG; Girona CH B-CP Malgrat; SHUM Maçanet B-CP Manlleu; FC Barcelona B-HC Ripoll; CH Caldes B-CP Roda; CPH Olot-CP Vic; CH Palafrugell (descansa).

FutbolprIMErA rEGIONALGRUP 4

Puigreig CE-Berga CE (0-1)Ol. Garriga CF-Lliçà d’Amunt CE (2-1)San Lorenzo UD-Barberà UF (4-1)Can Boada CF-Les Franqueses CF A (0-3)Juv. 25 Setembre-junior FC (2-2)Parets CF-Can Trias UD (1-1)Sant Cugat Esport FC-J.M. Gené Ass (3-3)Castellar UD-Taradell UD (0-2)Avià UE-Gironella CF At. (2-3)

EqUIp pj pG pE pp pGpE ppGF GC pAt. Gironella CF 32 10 4 2 12 2 2 74 37 72UE Avià 32 9 3 4 10 3 3 66 30 63UD San Lorenzo 32 11 3 2 6 6 4 55 28 60Las Franquesas 32 10 3 3 6 1 9 66 60 52junior FC 32 8 6 2 6 3 7 56 36 51CE Puigreig 32 9 1 6 5 4 7 51 49 47

UD Can Trias 32 6 4 6 7 1 8 47 57 44Parets CF 32 9 4 3 3 4 9 51 46 44CE Lliçà d’Amunt 32 6 6 4 5 4 7 53 49 43UD Castellar 32 6 2 8 6 4 6 46 50 42Juv. 25 Sept. 32 4 4 8 7 4 5 49 57 41Sant Cugat 32 7 4 5 4 3 9 47 65 40Can Boada CF 32 7 2 7 5 2 9 43 57 40UD Taradell 32 7 1 8 5 3 8 52 52 40O. La Garriga 32 7 4 5 3 5 8 57 60 39Josep M. Gené 32 6 4 6 3 4 9 45 60 35CE Berga 32 4 4 8 4 3 9 46 72 31Barberà UF 32 4 1 11 1 4 11 32 71 20

Pròxima jornada (23 DE MAIG): Puigreig CE-Gironella CF At.; Berga CE-Ol. Garriga CF; Lliçà d’Amunt CE-San Lorenzo UD; Barberà UF-Can Boada CF; Les Franqueses CF A-Juv. 25 Setembre; junior FC-Parets CF; Can Trias UD-Sant Cugat Esport FC; J.M. Gené Ass-Castellar UD; Taradell UD-Avià UE.

bàSquEtSEGONA CATALANA FEMENINAGRUP 3Escolapis Igualada-CE Escola Carme (44-33)Cerdanyola B-A.T.H.C. (50-36)UE Sant Cugat-CEB St. Jordi (55-61)Òptics Mollerussa-BC River Andorra (55-46)Òptics Balaguer-CN Terrassa B (64-50)Remosa Súria-CB Lleida B (44-43)JE Terrassa B-Dots St. Quirze CB (68-47)Maristes M. Aramark-CE St. Nicolau (56-64)

Equip pj pG pp pF pC pCBF Cerdanyola B 30 25 5 1686 1324 55JE Terrassa B 30 25 5 1875 1447 55CN Terrassa B 30 25 5 1808 1384 55Optics Balaguer 30 22 8 1736 1396 52C.E.B. Sant Jordi 30 22 8 1911 1537 52CB Lleida B 30 15 15 1690 1716 45CE Escola Carme 30 15 15 1403 1423 45CE St. Nicolau 30 14 16 1585 1711 44A.T.H.C. 30 13 17 1622 1621 43UE Sant Cugat 30 11 19 1391 1545 41Optics Mollerussa 30 11 19 1528 1626 41St. Quirze A 30 11 19 1494 1554 41Escolapis Igualada 30 10 20 1345 1567 40BC River Andorra 30 10 20 1398 1607 40Remosa Súria 30 9 21 1290 1561 39Maristes M. 30 2 28 1218 1961 32

Classificacions esport federat

el Marcador

46PUNTS

són els que ha aconseguit l’aXa en la seva primera temporada a primera Nacional a. Ha estat novè.

El partitSant Cugat Esport FC. L’equip vermell-i-negre, fora de la zona de descens directe a Segona Regional, visita dis-sabte, a les 17 h, el setè, la UD Can Trias.


Jordi Tena explica en una entrevista l’obra de Fila Zero que dirigeix, ‘Cabaret’

Teatre _Pàg. 48

Agenda _Pàg. 52diaridesantcugat.cat/agenda

Cultura44 | Sumari_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 8 | Lectors_ 16 | Opinió_ 18 | la Ciutat_ 20 | Economia_ 24 | Esports_ 30 | Cultura | Passatemps_ 54

NiT de l’arT 29 DE mAiga totes les galeries i espais expositius de la ciutat

divendres, 21 de maig del 2010

El Llibre Gegant fa 20 anysTrobada. La festa, que es va celebrar el 16 de maig, va comptar amb un bon nivell de participació. El bon temps i la consolidació d’aquest esdeveniment van contribuir a omplir la plaça de Barcelona al llarg de tot el matí

ESDEVENimENT. Il·lustradors, infants i les seves famílies es van tornar a reunir en una de les activitats adre-çades al públic infantil amb més tradició i participa-ció de Sant Cugat, la Fes-

ta del Llibre Gegant. L’esde-veniment va tenir lloc al seu escenari habitual, la plaça de Barcelona, el diumenge 16 de maig. Enguany, l’edició del vintè aniversari, tot i no ser la que més participants ha rebut, va demostrar que la celebra-ció forma part de l’agenda de molts santcugatencs. En total hi van asssitir més d’un cente-nar de nens i nenes –115 per ser exactes–, una xifra a la qual cal sumar-hi els familiars, que ele-va el nombre d’assistents a la trobada a més del triple.

La mecànica va ser simi-lar a altres anys: els nens i les nenes, la majoria d’entre 3 i

“d’un any a l’altre sempre hi ha participants que repeteixen, es nota que està consolidada. Principalment són santcuga-tencs, però també vénen d’al-tres poblacions ”.

Els il·lustradors van desta-car la creativitat dels infants, “el més divertit és pactar el dibuix quan el nen t’ho expli-ca”, apunta Eva Navarro. Per la seva banda, Martí Urròs, pro-fesor del Taller Triangle, va assenyalar que “és el primer any que hi participo, i tot i que a vegades resulta complicat plas-mar en paper la idea d’un con-te en què passen moltes coses, repetiré l’any que ve”.

Quan els participants lliu-raven els seus contes a l’or-ganització, rebien una bos-sa amb diferents obsequis. El millor regal de la festa, segu-rament, però, és l’estona de creativitat i diversió que any rere any ofereix als seus par-ticipants.

La Festa del Llibre Gegant l’organitza l’Associació del Llibre Gegant amb l’Ajunta-ment de Sant Cugat, amb la col·laboració del ToT Sant Cugat, el DIArI DE SANT CUGAT, l’Escola Munici-pal d’Art, Cugart, Gràfiques Arís, Escola Joso i Pastisse-ria Sàbat. •

10 anys, portaven el seu con-te escrit de casa, o el feien a la festa mateix, i els il·lustradors, n’hi havia una trentena, feien el dibuix al mateix full. Un cop acabats, els contes es duen a relligar per formar el Llibre Gegant, que estarà exposat a la Biblioteca del Mil·lenari a partir de la Festa Major i fins al setembre.

A diferència d’altres anys, el sol va acompanyar la cele-bració, que va començar a dos quarts d’onze del matí i va acabar passades les dues. Segons explica David Amabi-lino, membre de la comissió de la Festa del Llibre Gegant,

il·lustradors i infants pacten quin dibuix acompanyarà el conte que formarà part del Llibre gegant #LLUÍS LLEBOT

Una trentena d’il·lustradors van participar en la festa

Carolina [email protected]

“El més divertit és pactar el dibuix quan el nen t’explica el conte”

EVA NAVArroil·lusTradora

“D’un any a l’altre sempre hi ha participants que repeteixen a la festa”

DAViD AmAbiLiNomembre de l’orgaNiTZaCió



Algunes imatges de la festa

La plaça de Barcelona es va convertir en un espai dedicat a la creativitat #LL.LL. Els il·lustradors destacaven la imaginació dels participants #LL.LL.

Un cop acabats, els contes s’exposaven a la mateixa plaça, abans de portar a relligar #LL.LL.L’organització va facilitar el material per fer els contes #LL.LL.

En ocasions, els infants ajudaven els il·lustradors a fer el dibuix #LL.LL. Els temes dels contes són molt variats. Per això , el Llibre Gegant de cada edició és molt diferent LL.LL.



Sant Cugat homenatja Baltasar Porcel a través del teatre

RECONEIXEMENT. El muntat-ge teatral Retorn a Andratx va omplir de públic el Tea-tre-Auditori el dimecres 19 de maig, al vespre. La representa-ció era l’acte central del progra-ma d’activitats que Sant Cugat ha acollit en homenatge al des-aparegut escriptor Baltasar Porcel (1937-2009).

Retorn a Andratx segu-rament representa la faceta menys coneguda del mallor-quí, la de dramaturg. L’obra ja s’havia pogut veure a l’Espai Escènic Brossa de Barcelona i al Teatre Principal de Palma. Es tracta d’un muntatge diri-git per Hermann Bonnín, inter-

pretat pels mallorquins Aina Frau i Joan Fullan i els catalans Enric Majó i Jaume Pla, veí de Sant Cugat.

L’obra està composta per tres actes –El general, Romanç de cec i El buscador de tresors–, que mostren tres dies a la vila d’Andratx en tres èpoques dife-rents, el 1920, el 1940 i el 1960. Les peces reflecteixen la societat i el paisatge mallorquí i mediterra-ni que Porcel va immortalitzar en les seves obres. La interpre-tació d’alguns relats de Difunts sota els ametllers en flor va ser-vir d’epíleg.

Abans de la representació, però, el conseller de Cultura de la Generalitat, Joan Manuel Tresserras, i l’alcalde, Lluís Reco-der, van elogiar en els seus par-

laments la qualitat literària de l’obra de Porcel. L’acte també va comptar amb la presència de la vídua de l’escriptor, Maria Àngels Roque, que va recollir a l’escenari una placa comme-morativa.

El cos de dansa de l’Esbart Sant Cugat va participar tam-bé en l’esdeveniment ballant la peça Tres moviments per a un record, sota la direcció de Sílvia Pérez.

Aquest, però, no ha estat l’únic acte celebrat en homenatge a l’au-tor. La Biblioteca del Mil·lenari va acollir una xerrada sobre el mallorquí el divendres 14 a càr-rec de tres destacats ponents: els escriptors Toni Sala i Emili Rosa-les i l’expresident de la Genera-litat, Jordi Pujol. Al mateix lloc,

Arts escèniques. L’Auditori es va omplir de públic amb la representació de ‘Retorn a Andratx’ el dimecres 19, l’acte central dedicat a l’escriptor desaparegut


A dalt, els parlaments, amb Roque, Recoder i Tresserras. A baix, un moment de l’obra #LOCALPRES

el dilluns 17, es va fer una lectu-ra de narracions de Difunts sota els ametllers en flors.

Per la seva banda, diferents entitats santcugatenques tam-

bé oferiran el seu reconeixe-ment a Porcel. Per exemple, els Amics de Pedra i Sang preparen un monogràfic de Porcel a les Lectures a la Fresca del mes de

juliol, o el grup de teatre Espi-ral representarà L’inspector, al setembre, a Valldoreix, on el novel·lista va viure la darrera etapa de la seva vida. •



POLÍTICA. El Ministeri de Cultura va autoritzar el dilluns 17 el trasllat i el lliurament al govern català d’una segona remesa dels papers de Salamanca, formada per documents de particulars i entitats i que ja han estat digitalitzats. Es tracta d’un total de 272 caixes amb documents i 462 llibres, molts de la biblioteca d’Antoni Rovira i Virgili. Un cop siguin a l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), els propietaris tindran l’opció de recuperar els originals o deixar-los a l’arxiu en dipòsit.

Tot i això, encara falten per retornar més de 1.600 caixes. Per contribuir a agilitzar el procés, el conseller de Cultura, Tresserras, va reclamar al ministeri l’establiment d’un calendari definitiu per al retorn.

_Redacció

El Ministeri de Cultura autoritza el retorn d’una nova remesa dels ‘papers’ de Salamanca

Seu de l’ANC, a Sant Cugat #ARXIU

Som aquí!

Una vegada més, Albert Puig sorprèn amb un espec-tacle musical inèdit. Reunir 14 cantants tan diver-sos en un escenari és ja una proesa, però fer-ho, a més, amb generacions diferents, com és el cas, una

gosadia que diu molt dels organitzadors, però també dels que hi han participat. Un concert d’aquestes característiques, és a dir, cantar dues cançons per parelles, una pròpia i l’altra del company, és difícil, però encara més difícil és donar el nivell esperat quan l’entrada i la sortida de l’escenari s’estan trepit-jant en el temps. Tots plegats, superant aquests i altres incon-venients, en van sortir airosos donant una visió optimista del món de la cançó catalana en uns moments que sembla que tot estigui en contra de la nostra identitat. La percepció és que hi ha una generació de joves, i no tan joves, que tenen un nivell tècnic i artístic molt alt, i de creativitat i poder escènic, que no només pot equiparar-se amb els clàssics (deixeu-me usar aquesta expressió), sinó que en general la superen des del punt de vista professional, si ho comparem amb uns inicis en què, com va dir la inefable Núria Feliu (68 anyets ben portats),

la majoria va començar amb una sabata i una espardenya.Joan Garriga, de La Troba Kung-Fú, inicia el trajecte amb Sisa, de qui n’és fan declarat. Una versió especial de la popular Cançó del lladre que deixa pas a Marina Rossell i David Carabén, del grup Mishima, una reunió sobre el paper impossible que es fusiona amb Mare de Déu del Món i Un tros de fan. Després Joan Isaac i Jaume Pla, de Mazo-ni, on Isaac fa una impecable versió de Que tramposa és la vida i Cap al mar de Pla que enganxem molt bé. Jaume Arnella i Carles Belda, una parella de les més ajustades prèviament, engalten Noies que en festegeu i Les cobles del Peirot amb coincidència d’aires populars que mai pas-sen. Maria del Mar Bonet enlluerna amb L’àguila negra, tot i l’ensopegada pianística, i arriba l’excel·lència amb Roger Mas i el seu Preludi amb vers de Verdaguer. Després Qui-co Pi de la Serra, blueja amb Passejant per Barcelona, que li canta Carles Sanjosé (de Sanjosex) i segueixen, imponents, amb Baix Ter Montgrí. Núria Feliu és Anirem tots cap al cel amb l’ajut valuós de Sílvia Pérez Cruz, que després ens il·lumina amb Pare meu, una creació insuperable en la línia de les grans cantants i compositores. Per acabar, com podia ser d’una altra manera, Sisa torna a l’escenari amb Qual-sevol nit pot sortir el sol i així és, tots surten a tancar l’es-pectacle amb una cançó emblemàtica que supera els anys. Hi ha una mica de tot, nostàlgia, memòria i realitat actual, contrastada i comprovada. Llarga vida a la cançó! •

crítica de músicaEDUARD [email protected]

Fragment del cartell promocional. #CEDIDA

50+. DE LA NOVA CANÇÓ A LES CANÇONS MÉS NOVES Director artístic: Albert Puig. Direcció mUsical: Raül Fernández Refree. cantants: Jaume Arnella, Carles Belda, Maria del Mar Bonet, David Carabén, Núria Feliu, Joan Garriga, Joan Isaac, Roger Mas, Sílvia Pérez Cruz, Francesc Pi de la Serra, Jaume Pla, Marina Rossell, Carles Sanjosé i Jaume Sisa. músics: Xema Fuertes, guitarra. Miguel Serna, contrabaix. Oriol Roca, bateria. Xavier Lloses, piano.lloc: Teatre-Auditori Data: 14 de maig

reunir 14 cantants tan diversos en un escenari és ja una proesa, però fer-ho amb generacions diferents, una gosadia

ESDEVENIMENT. La plaça d’Octavià es va convertir en un aparador artístic amb la XVI Mostra de Firart del diumenge 16. Una quaran-tena d’artistes van exposar les seves obres a les carpes instal·lades expressament per a l’ocasió. Enguany, un 55% dels participants eren socis de Firart, i el 45%, artistes vinguts expressa-ment d’arreu de Catalunya, segons ha explicat al DIARI la presidenta de l’entitat, Imma Pueyo.

Al llarg de tot el matí i part de la tarda els artistes van mostrar les seves obres,

L’art envaeix la plaça d’Octavià en la XVI Mostra de Firart

La mostra va destacar per la qualitat i varietat de les obres #LL. LLEBOT

C. Mercader Boldú[email protected]

Trobada. Més de quaranta artistes van exposar les seves obres

la majoria pictòriques, en aquesta mostra que es carac-teritza per la varietat d’estils que aplega. Així, es van poder veure bodegons, paisatges –en molts dels quals Sant Cugat

n’era protagonista–, quadres de motius florals o d’estil naïf, entre d’altres.

Els artistes destacaven la possibilitat de donar-se a conèixer que ofereix aquesta

trobada, que sempre compta amb bon èxit de públic, tot i que reconeixien la dificultat per vendre l’obra.

En aquesta edició la parti-cipació ha estat un 20% infe-rior respecte a l’anterior, tot i que, tal com apunta Pueyo, “aquest tipus de mostres han tingut una davallada general a Catalunya, potser pel context econòmic actual, en què l’art no es considera una qüestió prioritària. Tot i això, desta-ca que aquest tipus d’exposici-ons col·lectives “serveixen per millorar la qualitat de l’obra presentada”.

La Mostra de Firat permet a més poder veure de prop part de la producció artística que es fa a Catalunya. •



El patrimoni en la innovació digital

Els mitjans de comunicació informaven, aquests dar-rers dies, d’un projecte europeu que impulsa les noves tecnologies per difondre el patrimoni cultu-ral i també de les primeres jornades de Patrimoni i

Innovació Digital que s’han fet al monestir de Sant Benet. En síntesi, es tracta de reflexionar sobre les últimes tècni-ques digitals aplicades a l’estudi, conservació, restauració, difusió del patrimoni històric europeu i trobar les maneres per fer-lo més assequible per a tothom. El pla és molt avan-tatjós si ens permet la contemplació i visita de les obres recuperades del passat i restaurades, que són, com altres obres d’art, patrimoni de tots, i com a tals han de ser acces-sibles a tota la societat. Actualment es pot trobar informa-ció sobre inventaris i descripcions de moltes obres d’art en museus virtuals. Un dels exemples més espectaculars de l’aplicació de les noves tecnologies són les gigafotos, fotos de molt alta resolució, consultables per internet en temps real, que proporcionen detalls de l’obra que són molt difí-cils de veure en l’observació directa, com pot ser el traç, la pinzellada o les qualitats tàctils. Des del nou portal del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) es pot acce-dir a dues fotografies fetes en aquesta tècnica. Són les pin-tures murals romàniques de Sant Climent de Taüll i el qua-dre La Vicaria de Fortuny. A través del vídeo, els especia-listes expliquen el context que envolta l’obra i el pintor, els aspectes estilístics, temàtics, iconogràfics, socials i altres qüestions tècniques, la forma de treballar o l’estat de con-servació. D’aquesta manera l’obra i l’espectador s’interre-lacionen íntimament. •

crítica d’artIMMA [email protected]

Fragment del pantocràtor de Sant Climent de Taüll #CEDIDA

L’ART EN L’ERA DIGITALLLOC: internet

Joan Ramon Armadà[email protected]

“Expliquem la lluita entre el bé públic i la perdició”

Entrevistem Jordi Tena, director de ‘Cabaret’

Després de l’espectacle Todas quieren ser Jackie Kennedy, la companyia teatral de Sant Cugat Fila Zero canvia de registre i es passa al musical

amb l’adaptació de l’obra Cabaret.

D’on surt la idea de representar Caba-ret? A Fila Zero els projectes de muntatge vénen dels directors, que fem una pro-posta al grup i una assemblea decideix quines fem i quines aparquem. Jo vaig plantejar l’adaptació de Lux in tenebris, una obra menor de Bertold Brecht a la qual tinc molt de carinyo, perquè és una de les obres que vaig estudiar a l’Institut del Teatre. Tot i que li vaig agafar una mica de mania, em venia de gust tornar-m’hi a enfrontar.

Què veurem si anem al teatre a veure Cabaret? Una obra de dues hores amb molta músi-ca. Sense afegidures duraria una hora i poc, però hem inclòs els números de cabaret i les escenes corals, que han fet que s’allargui.

Res a veure amb el Cabaret de Bob Fosse i Liza Minnelli, oi? No, l’adaptació és del text Lux in tene-bris. A l’obra, un bordell s’enfronta amb un exclient que, com a venjança, munta una estructura en benefici de la comuni-tat pública. L’enfrontament entre el bé

públic contra la perdició i la temptació de la prostitució és el tema que serveix de fil conductor de l’obra.

Quants actors hi haurà dalt de l’esce-nari? Entre actors i tècnics serem 23 persones, cosa que ens permet dir que som davant d’un espectacle gran.

Déu n’hi do? Estem molt contents del resultat i la veri-tat és que estem disfrutant com camells amb els números musicals.

És fàcil treballar a La Unió? És molt complicat. Volíem fer sis funcions seguides durant sis dies agafant diven-dres, dissabte i diumenge i part de la set-mana, però no ens van deixar. Amb l’excu-sa de la festa dels socis ens fan desmuntar tot l’espectacle i tornar-lo a muntar al cap d’una setmana. Els de Fila Zero ens sen-tim molts cops com els últims de la fila pel que fa a les seves prioritats.

Veig que no hi ha gaire bon rotllo? No gaire. Un altre dels temes delicats és el del finançament. Nosaltres ens auto-financem, tot i que en teoria hauríem de rebre subvencions de l’Ajuntament. I dic en teoria, perquè no ens arriben i estan canalitzades per La Unió.

Teniu previstos altres bolos fora de Sant Cugat. Ho estem provant. Potser farem una altra representació al teatre de Mira-sol quan l’in-augurin i estem provant d’entrar en algun espai a Sant Andreu o Cerdanyola. A banda d’això, també hem presentat l’obra a algun concurs. A veure si hi ha sort. •

Jordi Tena coneix de primera mà l’obra de Bertold Brecht, que ha adaptat en forma de musical #J.R.

ARMADÀS

De zero a cent. Jordi Tena és un dels tres directors teatrals de la companyia santcugatenca Fila Zero. Parlant amb ell es nota que el teatre és una disciplina que l’accelera i el fa sentir viu. Ell va proposar d’adaptar per a teatre el text de Lux in tenebris, de l’alemany Bertold Brecht, i donar-li un aire musical. Malgrat que han titulat l’obra Cabaret, Jordi Tena assegura que la història no és la que va popularitzar Bob Fosse. Fila Zero representa l’obra els dies 21, 23, 28 i 29 de maig, a La Unió.



sardamaniaJosep Miró i Fornons [email protected]

Amics sardanistes

Aquest diumenge tenim ballada de sardanes a Sant Cugat del Vallès, concretament, a les 19 h, a la plaça d’Octavià, a càrrec de la Cobla Jovenívo-la de Sabadell, que ens oferirà un bell programa

de sardanes.Com a notícies interessants que s’han produït els darrers dies, destacaria les següents:Lliurament de la Creu de Sant Jordi al compositor Tomàs Gil i Membrado per la seva trajectòria com a músic. Als seus noranta-cinc anys, ha compost més de mil dues-cen-tes sardanes, algunes dedicades a Sant Cugat del Vallès.

Organyà, la vila de l’Alt Urgell, serà Ciutat Pubilla de la Sardana l’any 2011. Volem felicitar els sardanistes d’aquelles contrades que cada any ens visiten en el nos-tre Aplec.

També volem informar-vos del resultat final de procla-mació de la Sardana de l’Any 2009 que va tenir lloc dis-sabte passat a Perpinyà. El primer lloc va ser per a la sar-dana d’en Sigfrid Galvany Cap d’Any a Tossa. El primer accèssit, per a la sardana d’en Joaquim Soms Natura, mar i muntanya, i el segon accèssit per a la sardana d’en René Picamal Prada-Ripoll.

A tots ells, moltes felicitats. •

El compositor Tomàs Gil i Membrado ha rebut la Creu de Sant Jordi

ART. La Sala Rusiñol celebra el seu 24è aniversari amb una mostra del pintor barceloní Jesús Casaus (1926-2002). La galeria presenta més d’una vintena de quadres, oli o fus-ta sobre tela, de diferents for-mats, en què destaca la vitalitat del seu color. Les obres repre-senten temes tan variats com figures femenines, paisatges portuaris, camps florits o ciu-tats, sempre, però, plenes de detall i amb uns tons vibrants que atrapen l’espectador que les contempla.

Aquesta exposició esta-rà oberta al públic fins al 9 de juny.

_C. Mercader

La Sala Rusiñol celebra el seu 24è aniversari amb Jesús Casaus

Obra de Casaus #CEDIDA

ARTS ESCèniquES. El grup de teatre social Femarec, sota la direcció de Glòria Rognoni, representarà l’obra Manual d’instruc-cions al Teatre-Auditori el diumenge 23 de maig, a les 18 h.

Manual d’instruccions tracta de l’aprenentatge vital, de tot allò que al llarg dels anys anem integrant al nostre coneixement, com llegir, fer càlculs matemà-tics, ciència, ballar o esti-mar.

Fins a onze intèrprets participen en aquesta obra del grup de teatre social Femarec. L’entitat, nascu-da l’any 1997, està formada per una quarantena de tre-balladors, tots amb una dis-capacitat psíquica i/o un

trastorn mental. L’objectiu és complementar l’ocupa-ció laboral diària d’aques-tes persones i alhora oferir una activitat cultural que en potenciï l’autonomia i l’au-toestima. Al llarg de tots aquests anys ja han repre-sentat fins a tretze especta-

cles diferents i han actuat en diferents països d’Euro-pa (Anglaterra, Portugal, Itàlia).

Manual d’instruccions és la cinquena obra de tea-tre del grup Femarec que es representarà al Teatre-Audi-tori. •

C. [email protected]

Glòria Rognoni, a l’esquerra, a la presentació de l’obra #LOCALPRES

‘Manual d’instruccions’ mostra l’aprenentatge vital

Acte. El grup de teatre social Femarec, dirigit per Glòria Rognoni, representa l’obra a Sant Cugat el 23 de maig



El costumari del Monestir, més a prop (i)

Sí, més a prop, gràcies a l’edició de l’Institut d’Estudis Catalans que, per Sant Jordi, m’he regalat. Ja el tenia, des que la Gemma Foj –durant anys diligent directora de l’Arxiu

Municipal– aconseguí una còpia microfilmada de la tesi doctoral d’Efrem Ernest Compte, exmonjo de Montserrat, defensada a la universitat de Princeton, Estats Units, guardonada amb les màximes qualifica-cions, i que la Gemma tingué la delicadesa de fer-me’n una fotocòpia: descobrint tot un altre Monestir! Immensa feinada duta a terme amb paciència benedic-tina –mai tan ben dit–, valor que Compte es va endur de Montserrat cap a les Amèriques amb capacitació per transcriure aquest important text redactat en lla-tí, en caràcters gòtics d’inicis del XIII, ple d’abrevia-tures amb frases només iniciades: una mena de taqui-grafia del temps –estalviaven, ho feien havien tot a mà!–. L’original, del monjo Pere Ferrer, datable entre el 1221 i el 1223, després, feina per als copistes –mon-jos o laics– usant diversos colors de tinta, filigranes en caplletres i més. Aquella gent, no solament escrivien, dibuixaven!

Compte es limità a transcriure el costumari, no a tra-duir-lo, però tasca ja ingent: si no, preneu l’original i proveu de llegir-ne o traduir-ne una sola ratlla, i per llatí que sapigueu sabreu el pa que s’hi dóna: cal una gran preparació i anys de dedicació! Algun dia el tin-drem tot en català: avui, només alguns fragments. El costumari és un tresor universal, gran ajut per apro-fundir en la cultura religiosa i profana del temps...Content del meu regal, pagant, és clar: però els quartos són curts quan el que reps és llarg... L’edició de l’Insti-tut facilita la lectura, simplificada dels enfarfecs medi-evals i amb la important introducció i notes, en cata-là, a càrrec del també savi exmonjo de montserratí Anscari Mundó. Anem de savi en savi... Bona feina, ambdues, atès que l’anglès, en la gent de la meva generació –fent una mica de gresca– no anava gaire més enllà del “yes”, tiràvem pel “gavatxo” (pel francès), tot i les malifetes històriques que els hem hagut d’aguantar: l’alçada d’un campanar! Com han canviat les truites, avui, si no ets, en un bon tros, lin-güísticament anglòfil, val més que t’ho rumies abans de sortir de casa, si has de superar tan galdós veí...Bé, ja hi tornarem, i no per rescabalar-nos dels trenta-cinc euros –sense el descompte, regal de Sant Jordi–, el motiu: perquè el costumari s’ho mereix i s’aprèn sempre donant-hi voltes. I una altra alegria encara: descobert, exposat en una vitrina del Museu, com una peça més, un exemplar com el meu! Crec que, un dia, el qui el vulgui llegir, tot en català, ho podrà fer, ara, parcialment, i no sols des dels museus. Al cap i a la fi, és en català que va ser pensat i, per més honra, des d’aquesta casa: el Mones-tir de Sant Cugat del Vallès! •

de lluny i de propPere ViVó[email protected]

El costumari és un tresor universal, gran ajut per aprofundir en la cultura religiosa i profana del temps...

‘La ventana’, de Carlos Sorín, al Cinema d’Autor

SEtè Art. El cicle Cinema d’Autor de Sant Cugat tor-na al continent sud-americà per presentar la pel·lícula La ventana, del director argentí Carlos Sorín. El film es podrà veure en dues sessions a les 19 i a les 22 h al cines Cine-

sa Sant Cugat. La ventana, protagonitzada per l’escriptor Antonio Larreta, és la sisena pel·lícula de Carlos Sorín, que va ser estrenada l’any passat per inaugurar el Festival Pan-talla Pinamar 2009.

_J.r. Armadàs

Marc Parrot tanca el I Cicle Cançó d’Autor de ValldoreixMúSICA. El cantautor Marc Parrot va cloure el divendres 14 de maig el I Cicle Cançó d’Autor, organitzat per l’EMD de Valldoreix. L’artis-ta barceloní de 42 anys va pujar a l’escena-ri de la Nau de Cultura davant més d’un cente-nar de persones, que van gaudir amb una actua-ció centrada en els temes més representatius de la Nova Cançó catala-na. Lluís Llach, Ovidi Montllor, Joan Manuel Serrat o Jaume Sisa van ser només alguns dels autors que va homenat-jar Parrot. Des que el 19 de febrer Albert Pla va donar el tret de sor-tida al cicle han passat per l’escenari de la Nau de Cultura Quim Vila, Roger Mas i, per últim, Marc Parrot. •#FOTOGRAFIA: CEDIDA

Els Castellers descarreguen un 5 de 7 i un 4 de 7 amb agulla a la diada de Sant PonçtrADICIÓ. Els Castellers de Sant Cugat van qualificar de rodó el cap de setmana de Sant Ponç pel que fa a les seves actuacions. Els cami-ses verdes van sortir de la plaça d’Octavià signant una magnífica diada castellera després de descarregar el primer 5 de 7 de la tempora-da, un 4 de 7 amb l’agulla i un 3 de 7 aixecat per sota.

Amb la correcta conse-cució d’aquests castells la colla ha assolit la mateixa actuació que la temporada passada al mes de novem-bre, fet que evidencia la pro-gressió en haver descarre-gat les mateixes estructures

Entitats. Els camises verdes han començat la temporada amb un ritme molt bo i ja es plantegen fer un salt definitiu cap als castells de 8

sis mesos abans. A més, però, tot i la prudència, la il·lusió s’apodera dels camises ver-des, ja que les dues tempora-des que han intentat el 4 de 8 havien descarregat aquesta actuació per Sant Ponç.

El dissabte 22 de maig, els Castellers de Sant Cugat organitzen un acte a les 20 h al Claustre del Monestir, on conviden totes aquelles persones que han format part de la colla a assistir-hi per presentar-los els nous projectes de l’entitat. Entre aquests reptes hi ha el de fer el salt definitiu cap als cas-tells de 8.

Actuació rodona a la plaça del Monestir #LLUÍS LLEBOT _J.r. Armadàs



Brecht contra Rusiñol

Aquesta representació és una demostració exemplar del que anomeno “dictadura del director”, en aquest cas directora, ajudada pel coautor de la dramatúrgia. Carme Portaceli i Pablo Ley, respectivament, reben l’en-

càrrec de fer L’auca amb tots els mitjans que té el TNC, que són molts, i organitzen un esquarterament de l’obra original amb la finalitat, diu el mateix Ley, de parlar “d’aquesta Barcelona... sotmesa i humiliada pel franquisme. Una altra manera de retre-li homenatge”, a Rusiñol s’entén. Escoltin, si volem fer un home-natge a Rusiñol, el millor que poden fer és respectar-lo. Si volen fer una obra que parli d’aquesta Barcelona, cosa perfectament lloable, escriguin-la. Respectar-lo no vol dir fer una obra com l’any 1917, quan es va estrenar, sinó recrear a l’escenari el text i la intenció de l’autor, que no era si no carregar-se de dalt a baix la moral petit burgesa amb una manipulació hàbil i intel·ligent dels prototipus corresponents. A una estimada amiga, que no

coneixia l’obra i a qui li va agradar la representació, li vaig dir que malauradament L’auca no l’ha vist encara. Aquí tenim de tot: un discurs de La Pasionaria, una llista de morts per la bogeria de la guerra, unes altres del Congrés Eurcarístic del 1952, unes del dic-tador Franco i la seva dona (tan potents que aconseguien anul-lar la divertida i molt correcta explicació de la processó per part del senyor Pau), però no tenim l’esperit de Rusiñol i el seu tant-menfotisme que ja era demolidor per se. Estem explicant una altra història amb l’excusa de reposar Rusiñol, estem enganyant el personal amb la base del teatre combatiu i polític de Brecht. El text de Pablo Ley és tan llarg com l’original utilitzat amb la des-cortesia que aquest es veu canviat en el seu ordre cronològic. I no som més moderns per fer ballar la sardana satiritzant els per-sonatges, Salvat ja ho havia fet en recrear Espriu ara fa només 45 anys. Al marge d’això, cal dir que tenim a l’escenari un grup d’ac-trius i actors mereixedors de millor tractament. L’avi de Boris Ruiz, espectacular, el senyor Ramon de Manel Barceló, rigorós com sempre, el poliformisme de David Bagés, esplèndid al final amb Llorenç González, Ramonet, i les esplèndides interpreta-cions de Montse Pérez i Carme González. L’escenografia encer-tada i el disseny de llums adequat. Una menció per als músics, molt bons instrumentistes, però que no sé quin xiulet toca-ven en la representació. El dia que moria Franco, 20N75, tam-bé moria el senyor Esteve, probablement amb un significat que la meva ignorància no capta. Una cosa sí que sé: l’any 1975 feia molts anys que no quedaven botiguers com el senyor Esteve. •

crítica de teatreEDUARD [email protected]

Imatge promocional #CEDIDA

L’AUCA DEL SENYOR ESTEVE, de Santiago Rusiñol. Dramatúrgia de Pablo Ley i Carme Portaceli. Direcció: Carme Portaceli. Intèrprets: Boris Ruiz, Manel Barceló, David Bagés, Llorenç González, Gabriela Flores, Montse Pérez, Carme González, Albert Pérez, Cristina Sirvent, Neus Bernaus. MúsIcs: Dani Nel·lo, Jordi Prats, Francisco Suárez, Miquel Àngel Cordero, Antoni Jarl. MúsIcA: Dani Nel·lo. escenogrAfIA: Paco Azorín. VestuArI: Antoni Belart. Il·luMInAcIó: Maria Domènech. lloc: Teatre-Auditori DAtA: 16 de maig

escoltin, si volem fer un homenatge a santiago rusiñol, el millor que poden fer és respectar-lo

MUSICA. L’espai Terra Dolça celebra aniversari i ha deci-dit fer-ho amb la ciutadania amb un munt d’activitats al voltant del seu local, al número 8 del carrer d’En-ric Granados.

El plat fort de la cele-bració arriba el diumenge 23, a les vuit de la nit, amb Feliu Ventura, que oferirà un concert íntim al pis de dalt del local. El cantautor de Xàtiva, que ja havia estat convidat anteriorment pel Terra Dolça, torna per fer una actuació que tindrà un

cost de 10 euros, amb afora-ment limitat.

L’endemà, dilluns 24, Clara Nichols, professora de la uni-versitat de Berkeley, oferirà una xerrada sobre l’agroeco-logia i hi haurà la projecció del documental De la mata a l’olla.

Les celebracions continua-ran el cap de setmana següent amb la festa principal a la pla-ça de Sant Pere, on hi haurà ball de bastons, titelles i poe-sia teatralitzada amb In-fusió Teatre. La festa acabarà amb un sopar a la fresca i un doble concert de rumba amb l’ac-tuació del grups Tabaloco i Rumb al Bar. •

L’espai Terra Dolça celebra el seu 5è aniversari amb Feliu Ventura

Feliu Ventura en una actuació a la plaça de Sant Pere #LL.LL. / ARXIU

Joan Ramon Armadà[email protected]

Festa. Xerrades, activitats i música commemoren l’efemèride

Torna la Nit de l’Art el 29 de maig

#ARXIU

També hi haurà visites comentades a les galeries d’art, música al carrer i tallers artís-tics per a nens. La Nit de l’Art tindrà lloc en carrers i places a partir de les 20 h i s’allargarà fins a la una de la matinada.

JORNADA. Fins a 13 galeri-es d’art santcugatenques participaran el 29 de maig en la desena edició de la Nit de l’Art. Malgrat que és una jornada nocturna, algunes de les activitats comença-ran al matí.

Una de les activitats mati-nals serà la que protagonitza-ran els alumnes i professors de l’Escola d’Art i tothom que ho vulgui amb la realització d’una gran il·lustració sobre una escultura que reprodueix el campanar del Monestir. _Redacció

Participació. 13 galeries prenen part en la iniciativa

Tímida participació ciutadana a la Nit dels Museus

ART. La Nit dels Museus no va atraure gaire públic a les dues seus museístiques de Sant Cugat. Un total de 183 persones van desplaçar-se el 15 de maig, de les 19 a les 24 h, a fer una visita al Museu-Monestir o al Museu-Casa Aymat, on encara es poden veure les obres de la Bien-nal d’Art Contemporani. De fet, la Casa Aymat només va ser visitada per 4 persones, mentre que els 179 restants van anar a la delegació del Monestir. D’aquests dar-rers, 13 van fer una visita guiada. Les dades de parti-cipació contrasten amb les de Barcelona, que va acon-seguir mobilitzar quasi 100.000 persones la nit del dia 15.

_J.R. Armadàs


52 | Publicitat


010

+ activitats a: www.santcugat.cat. Si voleu sortir en aquesta agenda cal que adreceu la informació 15 dies abans a la Casa de Cultura, Jardins del Monestir, s/n. Tel. 93 589 13 82 i fax 93 674 66 55. A/e [email protected]. La responsabilitat dels actes i de la informació publicada en aquesta agenda recau en les entitats organitzadores.

Agenda maig del 21 al 30

Sant Cugat2020

21 Divendres

20 h Casa de CulturaNits Temàtiques. 'Economia'Llibre: Retorno de Keynes A càrrec de Jordi CasasOrg.: Universitat Internacional de la PauPatrocina: Ajuntament de Sant Cugat

22 h Teatre la UnióCabaretDe Bertold Brecht. A càrrec de Fila ZeroPreu: 12 euros. Socis: 10 eurosTambé el diumenge dia 23, a les 18.30 hDivendres 28, a les 22 hDissabte 29, a les 21 hOrg.: La Unió Santcugatenca

22 h Teatre-AuditoriConcert. Love of LesbianAmb l'Orquestra Nacional Clàssica d'Andorra Preu: 24 eurosOrg.: Ajuntament de Sant Cugat

22.30 h Casa de CulturaSimonkis, en concertPreu: 3 euros (inclou una copa de cava) A la venda una hora abans del concert Dins el cicle Jazz en Viu a la Casa de CulturaOrg.: Associació Jazz en Viu, Ajuntament de Sant Cugat

22 Dissabte

10 h Oficina de TurismeVisites guiades. 'El campanar, l'es-glésia i el claustre'Durada: 2 h 30 min. Cal fer reserva prè-via Preu: 8 euros (menors de 7 anys, gratuït) Org.: Ajuntament de Sant Cugat

10 h C. Mar de la Xina, 7Construcció sostenibleVisita guiada a un edifici de Promusa, construït amb materials reciclatsInscripcions a l'Oficina Sostenible (pl. de la Vila, s/n) fins al dia abansOrg.: Ajuntament de Sant Cugat

10 h Centre Social i Sanitari la Floresta7a Trobada de col·leccionistes de plaques de cavaOrg.: Olímpyc la Floresta, Comissió de Festes de la Floresta

12 h Biblioteca del Mil·lenariHora del conte. 'Les històries de la Doctora Potingues'A càrrec de Sílvia RicartOrg.: Ajuntament de Sant Cugat

20 h Casal de Joves TorreBlancaEstrena del curtmetratge '2/4 de 9'Una obra dels participants del Taller de cinema de TorreBlanca 2009-2010Org.: Ajuntament de Sant Cugat

23 Diumenge

9 h Club Muntanyenc Sant CugatPassejades per Collserola. Descobreix el turó de la MagarolaDesplaçament en trenOrg.: Club Muntanyenc Sant Cugat, Ajuntament de Sant Cugat

12 h Pl. d'OctaviàFinal de curs grup infantil i juvenil MediterràniaDins els actes del 15è aniversari Org.: Grup Mediterrània

13 h Sala El Siglo MercanticConcert. Joao Oliveira e GrupoMúsica tradicional de Brasil amb ritmes i cadències flamenquesOrganitza: Associació Cultural El Siglo

18 h Teatre-AuditoriTeatre. 'Manual d'instruccions'

A càrrec de Femarec, Grup de Teatre Social Preu: 8 euros. Socis de La Xarxa, 6 eurosOrg.: La Xarxa,Ajuntament de Sant Cugat

19 h Pl. d'OctaviàBallada de sardanesA càrrec de la cobla Jovenívola de SabadellOrg.: Entitat Sardanista de Sant Cugat20 h Terra DolçaFeliu Ventura en concert

Preu: 10 eurosOrg. Terra Dolça

22.30 h Casa de CulturaGabriel Amargant Quartet, en concertPreu: 3 euros (inclou copa de cava) Dins el cicle de Jazz en Viu a la Casa de CulturaOrganitza: Ajuntament de Sant Cugat

25 Dimarts

19 h Casal Cultural de Mira-solConferència. 'Conviure amb el Parkinson'Organitza: Taula per a Persones amb Malalties Neurològiques i Degeneratives, Ajuntament de Sant Cugat, Associació de Parkinson de Catalunya

19.30 h Casa de CulturaXerrada. 'La vacuna contra el virus del papil·loma humà. Què deci-dir?'A càrrec del doctor Xavier Bosch, epi-demiòleg i oncòleg. Dins el cicle Dona i SalutOrganitza: Ajuntament de Sant Cugat

20 h Casal de Joves TorreBlancaFòrum TorreBlancaParticipa!Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

26 Dimecres

19 h Casa de CulturaTaller de dietètica. 'Menús per racions d'hidrats de carboni'A càrrec de Christian Baizan, diplomat en dietètica i nutrició humanaOrg.: Associació de Diabètics de Catalunya

27 Dijous

19 h Casa de CulturaLliurament del Premi de Treballs de Recerca de Batxillerat Manuel Vázquez Montalbán (5a edició)Lliurament del Premi Joan Auladell al millor treball de temà-tica local Org.: Comissió del Memorial MVM, GEL

19.30 i 22 h Cinemes Sant CugatCinema d'Autor. 'Genova'Del director Michael Winterbottom Preu: 4 eurosOrg.: Cinesa, Ajuntament de Sant Cugat

28 Divendres

12 h Punt d'accés a Mira-sol (Biblioteca del CEIP Catalunya)Hora del conte. 'Viatge a través del contes'A càrrec de Sira Andreu Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

De 17 a 21 h Festa de Cloenda dels Jocs Esportius en Edat EscolarDestinada a tots i totes els que han par-ticipat als Jocs Esportius en Edat Escolar 2009-2010Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

22 h Aula Magna de l'Escola Municipal de Música Victòria dels ÀngelsAudició d'alumnes de cantDirecció Mariona BenetOrganitza: Òpera de Cambra de Sant Cugat

22.30 h Casa de CulturaMine! en concert

Guanyadors dels Sona 9 (2009)Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

23 h ZEM Rambla del CellerFutbol nocturnOrganitza: Ajuntament de Sant Cugat


Publicitat | 53

10a Nit de l’Art

Fem un cafè amb l’artista28 Divendres 19 h Adolf Taller d’ArtVisita comentada i tertúliaReserves: tel. 630 210 622 o [email protected] h Taller de Dolores MayorgaVisita comentada i tertúliaReserves: tel. 639 360 041 ó 03 589 20 0429 DissabteDe 10 a 23.30 h Pl. d’OctaviàMonestir il·lustreActivitat artística de participacióDe 10 a 23.30 h Pl. de la Vila Taller obertD’11 a 13 h Casa de CulturaDóna forma a la teva porTaller artístic per a infants de 5 a 14 anys18 h P. Francesc Macià cantonada c. Salvador EspriuVisita comentada a l’espai escul-tòric

A càrrec de Frederic GómezDe 18 a 23.30 h Pl. Dr. Galtés i pl. Quatre CantonsActivitat de participació20 h Claustre del MonestirActe inaugural Visita a l’exposició del 5è Premi de Pintura de Petit Format Autocugat i 3a Beca d’Estudis Autocugat20.30 h Punt d’Informació Nit de l’ArtVisites comentades a les galeries i Espais d’ArtDe 21 a 23.30 h Carrers i places del cen-treMúsica al carrerDe 00 a 1 Claustre del MonestirSorteig i lliurament de premis del Tiquet ArtVegeu més informació, adreces etc. a www.santcugat.cat

29 Dissabte

9 h Plaça de Pep VenturaMercat de PagèsOrganitza: Ateneu Santcugatenc

9 h Parc de la PollancredaMedijocs 2010 Cursa atlètica d'1 km (infantil) i de 8 km (adults) Preu: 8 euros

Inscripcions a www.medijocs.comb.cat (fins al 27 de maig)Org.: Col·legi Oficial de Metges de Barcelona

11 h Pl. de BarcelonaVisites guiades. 'L'Eixample modernista'Durada: 1 h Preu: 5 euros (menors de 7 anys, gratuït) Cal fer reserva prèviaOrganitza: Ajuntament de Sant Cugat

Pistes poliesportives de Can LlobetLa Floresta Tremola!!!25è Aniversari AE La Floresta16.30 h Jocs i tallers infantils 18 h Xocolatada 20.30 h Sopar popular 22 h Concert joveA càrrec de La Papada de Rocío , Blowfish, CitxileoOrg.: Agrupament Escolta de La Floresta

21.30 h Oficina de TurismeVisites guiades. 'De nit al Monestir'Durada: 2 h Preu: 15 euros. Menors de 7 anys, gratuït Cal fer reserva prèvia

Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

22 h Teatre-AuditoriAmaia Montero en concertPreu: 38 eurosOrganitza: Ajuntament de Sant Cugat

30 Diumenge

D’11 a 21 h Pl. d’OctaviàFesta de la Cooperació 2010Descobreix com cooperar des de Sant Cugat. Implica’t! Org.: Ajuntament de Sant Cugat, Xarxa Solidària Sant Cugat


+ activitats a: www.santcugat.org. Si voleu sortir en aquesta agenda cal que adreceu la informació 15 dies abans a l'Oficina de Turisme Pl. Octavià, s/n Torre de l'Homenatge. Tel. 93 675 99 52 i fax 93 675 99 53. A/e [email protected]. La responsabilitat dels actes i de la informació publicada en aquesta agenda recau en les entitats organitzadores.


54 | Sumari_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 8 | Lectors_ 16 | Opinió_ 18 | la Ciutat_ 20 | Economia_ 24 | Esports_ 30 | Cultura_ 44 | Passatemps


Fòrum_

Notícies_

Agenda_

Cinema_

Tecnologia_

Esports...

www.totsantcugat.cat

receptaMARIA ÀNGELSQUADRAS

Passatemps Enguany se celebra la vintena edició d’aquesta peculiar festa infantil. D’aquesta manera s’incentiva l’interès per la lectura dels més petits de la casa.Solució de la setmana anterior: homenatge a Baltasar Porcel

si l’encertes...

Àries 21/3 al 20/4Aneu amb compte a l’hora de despla-çar-vos, teniu molts números de tenir alguna ensopegada. També us cal parlar amb els germans, si en teniu, és clar. Us pot anar molt bé i us poden donar idees que us ajudaran molt.

Taure 21/4 al 20/5Hi haurà una gran necessitat d’arreglar coses de casa, però potser prioritzareu massa coses que en realitat no és que tin-guin gaire pressa. En el tema de parella, sembla que les coses poden anar molt bé.

Bessons 21/5 al 21/6Dins el vostre cap hi haurà una idea con-creta, viatjar, canviar d’aires i buscar un lloc on tot estigui més tranquil. Es passen temporades i ara a vosaltres us ha donat per aquí. Al llarg d’aquests dies hi haurà moviment a la feina, serà per bé.

Cranc 22/6 al 22/7Ho tindreu molt bé en el camp de la parella i el dels diners, cosa que farà que aquests dies estigueu força contents i animats, ja cal que ho aprofiteu. Per altra banda, us recomano que si heu d’estudiar, hi poseu molta energia.

Lleó 23/7 al 23/8Anireu molt a la vostra i no està mala-ment, però no preguntareu res als altres i els podeu ofendre una mica. Tot s’ha de dir, tindreu un sisè sentit molt ben posat i sabreu dir el que toca en el moment més adequat per aconseguir el que voleu.

Verge 24/8 al 23/9Tot us anirà molt lent i a sobre tot canvi-arà a cada moment, heu d’estar prepa-rats per a qualsevol cosa i no deixar que tot us atabali. Seria de vital importància que dediquéssiu moltes estones a treballar en els vostres projectes.

Balança 24/9 al 23/10L’aspecte que us funcionarà millor és el de la parella, ja que us donarà molt de suport i us ajudarà a prendre decisions. Us anirà molt bé, perquè aquests dies seran molt complicats a l’hora de saber cap on voleu anar.

Escorpí 24/10 al 22/11Són uns dies genials per dedicar-los al vostre tema emocional, ja sigui per de-mostrar el que sentiu per la vostra família o pels vostres amics. Per altra banda, haureu d’estar pendents d’algú d’edat avançada que és a casa i us necessita.

Sagitari 23/11 al 21/12Estareu una mica radicals i això us pot fer patir més del compte, heu de mirar de no ser tan estrictes i deixar que les altres opinions també tinguin cabuda en les vostres idees. Intenteu estar més estona divertint-vos.

Capricorn 22/11 al 20/1Malgrat que tot us faci mandra acaba-reu fent moltes coses i trencant amb la rutina, i és bo que ho feu per sentir-vos més vius i amb ganes de ser diferents. Tindreu sort que els de casa ja us conei-xen i us deixaran fer.

Aquari 21/1 al 19/2Aneu amb molta cura en els jocs d’atzar, perquè hi podeu perdre molt més del que us penseu. A part d’això, seria bo que us dediquéssiu a cultivar una mica més les relacions amb l’altra gent.

Peixos 20/2 al 20/3Ho tindreu una mica malament per anar a lligar, si és la vostra intenció. Cal que us poseu les piles i comenceu a mirar tots els detalls. De totes maneres, estareu capficats pels diners.

mots encreuats signesBRUIxot REBEL. [email protected]

Poseu un ou cru al bol on servirem la sopa. A continua-ció, poseu aigua al

foc amb les ortigues a dins i deixeu-ho bullir aproxima-dament 6 minuts. Talleu la ceba a juliana. Escalfeu una paella amb oli i salteu la ceba i els brots de soja. Afegiu-hi sal. Després, afe-giu la salsa de soja a l’ou cru que hem posat prè-viament al bol. Talleu les fulles d’enciam a la julia-na i afegir-les al saltat de ceba i brots de soja. Afegiu tot el saltat al bol on hi ha l’ou i la salsa de soja. Tra-ieu l’aigua del foc on hem bullit les ortigues i fer ser-vir una batedora elèctri-ca per trencar les fulles de l’ortiga. Passeu la infusió de l’ortiga per un colador i aboqueu-la, neta de fulles, al bol de la sopa.

Sopa d’ortigues

INGREDIENTS (2 PERSoNES): 20 g d’ortigues dessecadesbrots de soja frescos2 cullerades de salsa de soja1 ceba tendrafulles blanques d’enciam1 ou400 ml d’aigua

1 2 3 4 5 6 7

Per Pau Vidal, AcPG

8 9 10 11 12

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

Problema núm. 26Juguen blanques i guanyem

Solució al problema de la setmana anterior:A x e6 A x f8A x f7 (escac doble) i abandonen. (Si negres juguen. R x f7 3. De6 escac i mat; i si juguen Rd8 3. De8+ guanyant la dama)

escacsLLIÇoNS D’ESCACSTEMES TÀCTICScombinacions de mat (VI)En aquesta posició, podem veure una combinació de mat, combinada amb una “clavada”.Dd5 x f7+ Tf8 x f7 (Si les negres no mengen la dama, aleshores seguiria 1... Rg8 – h8 2 . Df7 x f8 escac i mat).Td1 – d8 + Tf7 – f8 (única)Ag2 – d5 + Rg8 – h8 ( no pot cobrir-se amb la torre perquè esta clavada).Td8 x f8 Escac i mat.

Secció d’Escacs de La Unió Santcugatenca

18 anys d’història de Sant Cugat,

amb un clic!T’has perdut alguna notícia? Vols consultar algun reportatge? No recordes què va passar?

Ho trobaràs tot a l’hemeroteca del

Si estàs interessat en els escacs i vols jugar-hi o vols informació de les diferents activitats que organitzem, pots passar els divendres, de 18 a 20 h, per La Unió.

t8

7

6

5

4

3

2

1

A B c D E F G H

t8

7

6

5

4

3

2

1

A B c D E F G H

loo

q h

ppbp

r

l too o o

o

n w q

pppb ppr bh

HoRITzoNTAL: 1.Vacil·lació a l’hora de decidir si és indecent la concisió. Jo quan pari-sejo / 2. Polisacàrid necessari per a l’església anglicana. Ombrívol, però més paorós / 3. Una d’un. Tan fastigosa que faria gitar tota una comitiva. Cap de premsa / 4. Preparada per al pitjor. En Custer l’empaitava i encara feia el ximple / 5. Bona disposició pel liderat. Piga de formació lenta / 6. Camp de concentració de vímet. Enemics de Buscar Amics / 7. En Xavier, quan gironeja, es fa tot grandot. Idioma uralià parent dels finesos / 8. Licor amb sabor de mono. El defensa sempre hi troba el penal / 9. Posen límits a la paternitat. Mutilar el dimoni com es mereix. Admiració que comença bocabadada i acaba muda / 10. Tan aspre i rude que resulta força escruixidor. Prou valenta per anar contracorrent / 11. Al fons del mar. Ha, ha, ha, ha! I al fons del mal / 12. Desprenc (i parlo pel micròfon?). Sovint s’enganxa al cavall sense necessitat de drogar-se / 13. Cor de cabra. Només dóna consells si li paguen.VERTICALS: 1. El signe matemàtic més freqüent a Igualada. És a les xapes com a les portes la porteria / 2. Fronteres del Nepal. Pessebres que no necessiten el súper per fun-cionar. Espina de turbot / 3. Arbre tropical que els bledes consideren preciós, preciós. Tota una carrera sense vocalitzar / 4. Ressonàncies setinades. Condició econòmica molt apreciada per Victor Hugo / 5. Per ell tot l’any és carnaval. Resultat immediat de l’esforç / 6. Sis sense seguretat social. Pastat al seu propi carnet. La flor vermella del nacionalis-me / 7. Protegeix el mossèn de les temptacions de la moda. Planta capaç de fer-li un nus a l’os / 8. Límit sense límits. És una porcada, però només per elles. Sovint en excedència / 9. Defugi l’evidència. Guripes afganesos de l’any de la picor / 10. Altres guripes, però americans, i ben vius. Decideixen el destí dels moldaus / 11. Jo quan no parisejo. Un deu-tor com ja no se’n veuen. Jo quan jugo amb xinesos / 12. Segons com escapin es troba-ran la verdura. Endrapar com un gitano.

SoLUCIÓ DELS MoTS D’AQUESTA SETMANA

123456789101112

1INDECISIOJE

2GLICAOMBROS

3UVOMITIVAP

4AVISADAINDI

5LIDLENTIGEN

6VIMENAREBA

7XEVIOTUGRIC

8ANISINJUST

9PTESCUAROH

10ESCRUADIDRA

11RRIALLADAL

12IRRADIOEUGA

13ABRASSESSOR

Guia bàsica UrgènciesADF. S. CoNTRA INCENDIS: 93 589 80 80

AMBULÀNCIES: 93 588 57 70

BoMBERS GENERALITAT: 112

BoMBERS RUBí: 93 697 60 80

CAP SANT CUGAT: 93 589 11 22(DIA I HoRA): 93 589 76 98

(URGÈNCIES): 93 589 44 55

CAP VALLDoREIx93 583 74 00

HoSPITAL GENERAL CATALUNyA: 93 565 60 0093 565 60 20

MoSSoS D’ESQUADRA: 088 / 93 583 50 00

PoLICIA MUNICIPAL: 092 / 93 589 13 28

PoLICIA NACIoNAL:(DNI): 93 674 78 58(URGÈNCIES):091

SANITAT RESPoN902 111 444

SíNDIC DE GREUGES93 565 70 10

URGÈNCIES I EMERGÈNCIES SANITÀRIES 061

FarmàciesDíAz-PUERToPg. Sant Magí, 50Tel. 93 674 33 53. 24 hores tot l’any. Obert a les nits i diumenges. No tanca per vacances

MoRALESSanta Maria, 27Tel. 93 674 15 31. De 8.30 a 21.30 h, de dilluns a dissabte. No tanca per vacances

CULLELLPtge. Diputació, 6Tel. 93 674 03 64. Laborables, de 9 a 13.30 h i de 16.30 a 21 h. Dissabtes, de 9 a 13.30 h

RIERA-RIVIEREDr. Murillo 1 / Sant JordiTel. 93 674 04 30. Laborables, de 8 a 14 h i de 16.30 a 21 h. Dissabtes, de 9 a 14 h

SALAVERTSantiago Rusiñol, 38Tel. 93 674 06 45. Laborables, de 9 a 13.30 h i de 16.30 a 20.30 h. Dissabtes, de 9.30 a 14 h

SANT CUGAT ToRRE BLANCARbla. del Celler, 97Tel. 93 674 77 49. Laborables, de 8.30 a 21.30 h. Dissabtes, de 9 a 14 h

BERINGUESAv. Lluís Companys, 46Tel. 93 674 04 83. De 8.30 a 21.30 h, de dilluns a dissabte. No tanca per vacances.www.farmaciaberingues.com

FERRERESSanta Teresa, 40Tel. 93 675 33 44. Laborables, de 8 a 22 h. Dissabtes, de 9 a 14 h

PARC CENTRALManel Farrés, 95Tel. 93 674 05 12. Laborables, de 9 a 21.30 h. Dissabtes, de 9 a 14 h. Diumenges i festius, de 10 a 14 h

SERRET (MIRA-SoL)Pg. Baixador, 78Tel. 93 674 23 72. De dilluns a dissabte, de 9 a 14 h i de 16 a 21 h

ISERN (LA FLoRESTA)Pg. La Floresta, 9 (Estació FGC)Tel. 93 674 18 63. Laborables, de 9 a 14 h i de 16.30 a 20.30 h. Dissabtes i diumenges, de 9 a 14a h. No tanca per vacances

PINTo (VALLDoREIx)Església, 3Tel. 93 674 28 71. De 9 a 22 h, tot l’any. Obert

diumenges. No tanca per vacances

SANTIAGo (LES PLANES)Pg. Torrent, 1Tel. 93 674 92 51. Laborables, de 8.30 a 13.30 h i de 17 a 20.30 h. Dissabtes, de 9.30 a 13.30 h. No tanca per vacances

RUIz DE BUSTILLoAv. Cerdanyola, 23Tel. 93 590 10 35. Laborables, de 8.30 a 21.30 h. Dissabtes, de 9 a 14 h. No tanca per vacances

QUIRANTEPg. Olabarria, 50Tel. 93 675 33 11. Laborables, de 8 a 21.30 h. Dissabtes, de 9 a 14 h

ServeisALCoHòLICS ANòNIMS93 317 77 77ARxIU NACIoNAL DE CATALUNyA93 589 77 88ASDI93 675 66 10ASS. CoNSUMIDoRS93 488 16 16ASS. PRoP. ST. CUGAT93 675 19 54CENTRE ALzHEIMER93 674 70 61CENTRE BoRjA93 674 11 50CREU RojA (ST. CUGAT) 93 674 23 83(VALLDoREIx) 93 674 24 59CoNSoRCI PARC CoLLSERoLA

93 280 35 52CINEMES ST. CUGAT 93 589 09 41DISPENSARI (LA FLoRESTA)93 674 76 15ENHER900 70 70 70FECSA902 507 750 (AVARIES) 902 53 65 36FGC93 205 15 15FEDERACIÓ CoMERÇ93 583 08 12GAS NATURAL93 675 31 10(AVARIES) 900 75 07 50HISENDA93 589 11 55jUTjAT93 674 66 96

MoNESTIR (PARRòQUIA)93 674 11 63REPSoL BUTÀ901 100 100RESID. CASAL D’AVIS93 589 16 38RESIDU MíN. (VoLUMINoSoS)902 54 70 10 - 93 597 05 10SoREA(AVARIES) 902 250 370(ATENCIÓ CLIENT) 902 250 070(oFICINES) 93 544 16 10SERVEI DE GRUA93 674 90 01TAxI ADAPTAT609 89 30 37TEL. GERMANoR (CAVIS)93 674 70 61

per c. Illana

o

k

jno

jk r


Publicitat | 55

Club del Subscriptor Fes-te’n subscriptor ara per només 88 € l’any. Rebràs cada setmana el Diari a casa i gaudiràs de totes aquestes ofertes!*

Atenció al subscriptor: 93 589 62 82 / www.diaridesantcugat.cat

DiarideSantCugat Per veure totes les ofertes o fer-te subscriptor, visita la nostra web: www.diaridesantcugat.cat

www.diaridesantcugat.cat/subscriptors


Restaurant

Menú ibèric per a 2 personesTasta l’autèntic sabor de la Dehesa

Pl. Augusta, 3

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 589 62 82)

Cinema

Entrades gratuïtes

De dilluns a dijousVia Augusta, 2-14

Fins que se n’exhaureixin les existències

Benzina

Benzinera Griful Descompte de 0,01 €/litre de benzina

Av. de Rius i Taulet

Presentant el carnet Del Club

Restaurant

Menú per a 2 persones,dissabte al migdia

Rambla del Celler, 125

PartIcIPa en el SORTEIG (93 589 62 82)

Dentistes

1a visita gratuïtai, a més, 1 higiene bucal completa sense càrrec

Montserrat, 19

PER ALS SUBSCRIPTORS

Salut

Tractament circulatori amb pressoteràpia

Borrell, 10 - local (cantonada c/ Vallès)


Mascotes

Veterclínic Bany hidratant + tractament antiparasitari per a la teva mascota

Av. Torre Blanca, 2-8, local 13


Vídeo

1 hora d’autoria de vídeo a DVD totalment GRATIS!

Can Mates, 7

Obsequi per als subscriptors

SaltorsInstrumental

Gratuït per als subscriptors

CD

Fins que se n’exhaureixin les existències

Teatre

Lo Monstre (Teatre de carrer)Efímer

Diumenge 6 de juny,al Teatre-Auditori Pl. Centre Cultural, s/n


Salut

Regal d’una càpsula de benestar emocional

Rambla Can Mora, 15


va. El club és molt dinàmic i compleix un eslògan que ja fa molt de temps que dic. El Sant Cugat és una entitat esportiva amb una profunda vocació social i ciutadana.

Abans de ser president del Sant Cugat va ser directiu del CFU Mira-sol-Baco. Vaig endinsar-me en el món del futbol perquè el meu fill jugava al CFU Mira-sol Baco. I em vaig fer directiu.

Després, el meu fill va mar-xar a jugar al Sant Cugat i jo, amb ell.

Sent directiu d’aquest club de Mira-sol vostè va acon-seguir que l’Ajuntament arreglés el Camp Munici-pal de Futbol de Mira-sol. Era el responsable de les relacions institucionals del club i vaig dedicar tots els meus esforços a fer que l’Ajuntament arreglés el camp. Era un camp que esta-va molt abandonat: els vesti-dors estaven deixats, les por-teries estaven fetes malbé i hi havia problemes d’il-luminació... Era una reivin-dicació històrica de Mira-sol. I ho vam aconseguir.

El Sant Cugat viu el millor moment de la seva histò-ria? Sí, sí. El Sant Cugat havia arribat a tenir el primer equip a la Tercera Divisió, però mai no havia tingut el nivell de futbol base que té ni tampoc la situació social que viu ara mateix. El Sant Cugat és avui en dia un refe-rent esportiu i social de la nostra ciutat. No ens hem posat cap sostre en res. No es marca cap altra fita que no sigui la de millorar con-tínuament. L’autoexigèn-cia és una de les consignes d’aquesta junta.

Quina part de responsa-bilitat tenen els quatre coordinadors en els èxits esportius que està tenint el club? La decisió de la junta d’apos-tar pels quatre coordinadors va ser el nostre primer èxit.

Continuen presentant nous projectes.

Gestoria

Assessoria fiscal i laboral

Comptabilitat

Impost de societats

GESTIÓ I CONFIANÇA Carrer Sant Medir, 35 - Tel. 93 589 22 [email protected]

Comptes anuals

Constitució i administració de finques

Lloguer i vendes

Serveis jurídics

“El Sant Cugat viu el millor moment de la seva història”Llorenç Santasusagna seguirà presidint el Sant Cugat Esport FC. La seva ha estat l’única candidatu-ra que s’ha presentat a les eleccions a la presidència de l’entitat.

Per què creu que no hi ha hagut cap més candidat en aquestes eleccions? El soci ens coneix perfecta-ment i sap quina és la fei-na que estem desenvolu-

pant al Sant Cugat Esport FC. Confia en la nostra fei-na. La nostra és una junta molt bona, molt compacta, que té gent molt qualificada. Per tots ells, el Sant Cugat també és un sentiment. Em fa molta il·lusió ser el presi-dent del Sant Cugat Esport FC perquè m’estimo molt el club, perquè m’agrada molt l’esport i perquè m’agra-da col·laborar amb la meva ciutat.

Quins són els objectius que la junta es planteja per als pròxims sis anys de man-dat? Volem donar continuïtat al treball que estem desple-gant a l’entitat en els últims anys. El principal objectiu que ens fixem és el de contri-buir a fer que els nois i noies del nostre club creixin i es formin com a persones i fut-bolistes en un programa de formació i educació esporti-

l’Entrevista LLORENÇ SANTASUSAGNA, president del Sant Cugat Esport FC #TEXT: Àlex López #FOTOGRAFIA: Artur Ribera

DissabteMàx. 21º Mín. 15º

DiumengeMàx. 23º Mín. 14º

Subscriptorsel TempsGastronomia. Et regalem un menú ibèric per a 2 persones al restaurant Dehesa de Santa Maria. Entra en el sorteig trucant al número 93 590 86 00

Club del Subscriptor_PÀG. 55

21.05.2010Sumari_PÀG. 3 | a Fons_PÀG. 4 | el Poble_PÀG. 8 | Lectors_PÀG. 16 | Opinió_PÀG. 18 | la Ciutat_PÀG. 20 | Economia_PÀG. 24 | Esports_PÀG. 30 | Cultura_PÀG. 44 | Passatemps_PÀG. 54

DiarideSantCugat

Exacte. Durant la Festa Major de Sant Cugat pre-sentarem a la ciutat l’equip de futbol Santcu-ASDI, que és un equip de disminuïts psíquics de l’entitat ASDI que tenen entre 17 i 30 anys. Estem a punt de signar-hi un acord de col·laboració. La idea és que en les pròxi-mes setmanes ja comencin a entrenar. La temporada vinent, 2010-2011, competi-ran en l’ACELL. Entrena-ran a la ZEM Jaume Tubau. L’eslògan és Santcu-ASDI, més que un equip.

És clar que el club aposta pel futbol femení. Fa sis anys que va néixer el futbol femení al club. Tenim tres equips: un aleví-infan-til, un cadet-juvenil i un sènior. El volem potenci-ar i dimensionar. El dissab-te 5 de juny organitzarem un torneig exclusivament femení, en què hi participa-ran el Barça, l’Espanyol i la selecció catalana.

El Sant Cugat també és un club solidari. Col·laborem molt estreta-ment amb l’ONG Esport Solidari Internacional (ESI) i recollim joguines per Nadal en col·laboració amb els Joves de la Parròquia.

Com es veu el club des de fora? La quantitat de jugadors que volen venir a jugar al Sant Cugat Esport FC és enorme. Però el camp està saturat. M’agrada molt veu-re que la gent té il·lusió i ganes de venir a jugar al Sant Cugat. I això és un refe-rent. És un indicador de com es veu el Sant Cugat des de fora. •

President centenariÉs el president del Sant Cugat Esport Fut-bol Club des del setem-bre del 2008, quan Toni Tàrrega va presentar la dimissió. Va entrar a la junta directiva de l’enti-tat el 2006. És el màxim responsable d’un club que té 475 jugadors i 30 equips. És un enamo-rat de l’esport –practi-ca l’esquí i va en bicicle-ta– i li agrada anar a bus-car bolets i llegir. En la seva etapa escolar juga-va a bàsquet, però el seu fill el va fer introduir-se en el món del futbol. Té 52 anys i és directiu de banca. Està casat i té dos fills. Fa quinze anys que viu a Sant Cugat, al barri del Parc Central. Serà el president del centena-ri del Sant Cugat Esport Futbol Club, ja que l’any 2016 celebrarà cent anys de la seva fundació. Ell ho viurà intensament, com tot el que fa.

La propostaTeatre. Lux in tenebris, de Bertold Brecht, a càrrec de Fila Zero. Dues representacions: divendres 21, a les 22 h, i diumenge 23, a les 18.30 h. Al Teatre la Unió.

Agenda Cultural_PÀG. 52

Diari de Sant Cugat 811

Documents

Transcript of Diari de Sant Cugat 811