Diari de Sant Cugat 791

Dijous, 24 de desembre del 2009

Sant Cugat i el Papiol es disputen l’ermita de la Salutla Ciutat _Pàg. 24

Quim Solà, autor de la sobrecoberta de Nadal del Diari

DiarideSantCugatSetmanari inDepenDent De l’actualitat Santcugatenca www.diaridesantcugat.cat 1,95 €núm. 791 any XVii

VolS entradeS gratuïteS per anar al Cinema? Club del SubSCriptor _pàg. 63

Sorea ha de tornar 15 milions d’euros a l’Ajuntament

El pròxim DiAri sortirà el 8 de gener, amb les 100 notícies del 2009

Bones festes! a Fons_Pàg. 4 i 5

La ciutat dibuixa el mapa del Pla d’Equipaments vàlid fins al 2018

devolució La subministradora de l’aigua va cobrar per error un cànon de renovació de les instal·lacions al municipi. Ho tornarà en tres anys el Poble i Economia _Pàg. 6 i 42

l’esquiadora amb deficiència visual anna Cohí va rebre el premi a la millor esportista de l’any #LLUÍS LLEBOT

D’altra banda, 3.000 santcugatencs van rebre el 2008 aigua que superava el nivell legal d’un compost potencialment cancerigen

XaVier llaberia (direCtor de l’agènCia de proteCCió de la Salut): “El contacte amb aquesta aigua no suposa cap perill per a la salut”

Deu reconeixements en la quarta Nit de l’Esport Esports _Pàg. 44 i 45

Especial _Pàg. 27-38

En aquesta edició s’encarta un suplement del Museu de Sant Cugat

Diari de Sant Cugat www.diaridesantcugat.cat

� | Publicitat

Ofertes vàlides del 24 al 30 de desembre del 2009. Tots els preus inclouen IVA i RAEE (Reciclat dels

aparells elèctrics i electrònics).Preus expressats en euros.

www.mediamarkt.esHorari de dilluns a dissabte

10:00 – 22:00

MEDIA MARKT SANT CUGATSant Cugat Centre ComercialAv. Via Augusta 2-1408174 Sant Cugat del VallèsTel: 935 83 52 00Fax: 935 83 52 09

Subscriu-te i rebràs les nostres novetats

www.mediamarkt.es

LLUITEM PERQUÈ NO ET PORTIN CARBÓ

*Si no quedes satisfet et canviem el producte. Tens fi ns al 31 de gener del 2010 sempre que l’article no hagi estat usat, tingui un embalatge original i tots els seus accessoris, i presentis el tiquet original de compra.

Fins al 31 de gener

LCD

4,3"

NUVI 250 W EUROPASISTEMA DE NAVEGACIÓ

Navegador portàtil amb pantalla tàctil de 4,3", disseny ultra fi amb antena d'alta sensibilitat, cartografi a Navteq d'Europa, base de radars inclosa, Hot Fix, bateria de liti, inclou més de 10.000 punts d'interès com restaurants, hotels, benzineres, hospitals...sistema Garmin Lock, compatible amb 3 modes d'ús diferents així com automòbil, peató, bicicleta, article ref. 1088949

Base de radars inclosa

Pantalla tàctil

Mapes d'Europa


Diari de Sant Cugatwww.diaridesantcugat.cat

Sumari_ 3 | a Fons | el Poble_ 6 | Lectors_ 16 | Opinió_ 18 | la Ciutat_ 22 | Economia_ 40 | Esports_ 44 | Cultura_ 54 | Passatemps_ 62 | �

El Set Ball Tennis va rebre, el dissabte 19 de desembre, una visita molt especial. El Pare Noel va portar regals als joves de l’escola de tennis del club i també a la resta de nens i nenes de l’entitat de Sant Cugat. En un carro ple de regals i d’il·lusions, el Pare Noel va demanar als petits que es continuïn formant com a persones i que lluitin per un món millor, amb valors com l’esforç i la solidaritat. •

El Pare Noel visita els més petits del Set Ball Tennis

caçadors d’imatges

l’ascensor


per Lluís Llebot www.lluisllebot.cat

K-Gat

El primer equip mascu-lí d’hoquei herba del Junior FC ha tancat la primera volta en la segona posició, en zona d’ascens a la Divisió d’Ho-nor A, la categoria més alta de l’hoquei herba estatal. També cal destacar l’equip de tennis de taula de la Unió Esportiva Sant Cugat, que ha finalitzat la primera volta en la segona plaça, en zona de promoció d’ascens a la Primera Nacional, categoria que pretén recuperar.

juNior FC maSCulíen zona D’ascens

l’oBra SoCial la Caixasubvenció en temps De crisi

Diverses entitats locals han rebut una aportació econòmi-ca de l’Obra Social La Caixa. El programa Teatre Social de Glòria Rognoni, L’Ateneu i els Minyons Escoltes i Guies de Catalunya s’enduran 32.900 euros per poder continuar desenvolupant programes d’ajuda social. L’entitat finan-cera ha fet pública la seva voluntat de mantenir, tot i el daltabaix econòmic, les aju-des per al 2010, que es calcu-len en 500 milions d’euros.

a Fons _pàg. 4 i 5

El Pla d’Equipaments de Sant Cugat

Economia _pàg. 40

Esade acollirà una comunitat del coneixement de l’IEIT

Opinió _pàg. 18

Rafael Gómez: ‘El pessebre a casa’

el Poble _pàg. 11

L’Ajuntament suspèn la festa de Cap d’Any

Esports _pàg. 46

El Junior FC masculí d’hoquei herba, en zona d’ascens

la Ciutat _pàg. 24

El Papiol i Sant Cugat es disputen l’ermita de la Salut

Interior

Suplement especial sobre el Museu de Sant Cugat

l’enquesta dels lectors

57%No

4�%Sí

PrEGuNTa D’aQuESTa SETmaNa:creus que la qualitat de l’aigua de sant cugat és bona?

Vota a: www.diaridesantcugat.cat

Creus que ‘Pedra i sang’ s’hauria de celebrar a l’església del Monestir pel 10è aniversari?

sumari 24/12/2009

per Eloi Alegrewww.eloialegre.com


� | Sumari_ 3 | a Fons | el Poble_ 6 | Lectors_ 16 | Opinió_ 18 | la Ciutat_ 22 | Economia_ 40 | Esports_ 44 | Cultura_ 54 | Passatemps_ 62

45

46

38 40

7

36

38

43

39

34

27

30

33

2935

21

31

3228

26

192324

25

22 2018

13

11

10

15 16

12

5

64

3

2

14

8

17

44

1

CURT TERMINI (2008-2012)

Conservatori de músicaServeis socials, jutjat de pau, registre civil i síndic Centre social plaça Can CollEscola bressol (EB) MontserratAmpliació EB Cavall FortAmpliació EB GargotBiblioteca de Mira-solSala de concerts i bucs d’assaigArranjament de les pistes esportives de les Planes3r CAPSegona residència de gent gran i centre de diaTrasllat i ampliació de l’IES Leonardo da Vinci i el PAV-3Pista d’atletisme i camp de rugbiRehabilitació del Casino de la FlorestaRehabilitació del mercat vellRehabilitació del Celler CooperatiuZona esportiva Mira-solSala de cerimònies del tanatori municipal

MITJÀ TERMINI (2012-2015)

Sala B Teatre-Auditori2a Fase Casa de CulturaMagatzem brigada municipalCugat.catBiblioteca del Mil·lenariDAPSI i centre de la infànciaCobriment i adequació pista de Sant FrancescEscola d’Art i TriangleEB al costat el CEIP CollserolaPista skateboardNova seu Policia LocalPistes esportives a l’aire lliureQuart CAPDotzena escolaEscola d’Educació EspecialCentre Cívic i Esportiu Can Canyameres Nova seu Agència Tributària

LLARG TERMINI (2015-2018)

Centre Social Can RavellaCentre de Cultura Popular i tradicionalPunts verds a Can Mates-VolpelleresAparcament i estació d’autobusosReserva esportiva Can MatesBiblioteca VolpelleresBiblioteca ValldoreixTretzena escolaCatorzena escolaCentre sociosanitariCentre d’oci

1 ·2 ·3 ·4 ·5 ·6 ·7 ·8 ·9 ·

10 ·11 ·12 ·13 ·14 ·15 ·16 ·17 ·18 ·

36 ·37 ·38 ·39 ·40 ·41 ·42 ·43 ·44 ·45 ·46 ·

19 ·20 ·21 ·22 ·23 ·24 ·25 ·26 ·27 ·28 ·29 ·30 ·31 ·32 ·33 ·34 ·35 ·

PLA DIRECTOR D’EQUIPAMENTS LOCALS

el sant cugat del 2018

Escoles, centres d’atenció primària, biblioteques, centres cívics o instal·-lacions esportives. La ciu-tat ha elaborat un full de ruta per establir els ter-renys on s’ubicaran els futurs equipaments de la

ciutat que donin serveis a la nova realitat de la població, així com quines d’aques-tes instal·lacions seran prioritàries a curt termini (fins al 2012), mitjà termini (entre 2012 i 2015) o llarg termini (fins al 2018). El nou mapa que ha dibuixat l’Ajuntament, sota el Pla Director d’Equipaments Local

(PDEL), és fruit d’un procés que s’ha allar-gat durant un any i que ha recollit les pro-postes de ciutadans, entitats, partits polí-tics i l’equip de govern, que s’ha encarregat de reunir totes les aportacions en aquest document. D’aquest pla, que es va aprovar aquest dilluns al ple municipal amb els únics vots dels regi-dors de CiU, es desprenen les propostes d’ús per a alguns equipaments, com l’antic ajun-tament, que encara no en tenien un d’assig-nat. En aquest cas, l’edifici de la plaça de Barcelona acollirà a més del síndic de greu-ges, que ja hi està ubicat, el jutjat de pau, el registre civil i els serveis socials municipals,

que abandonaran la Casa Mònaco abans del 2012, i deixaran aquest edifici de l’avinguda de Gràcia pendent d’assignació d’un ús.Un altre anunci destacat que es desprèn del docu-ment és la reserva de sòl per a la construcció del quart CAP de la ciutat, al mateix centre de la ciu-tat. El futur equipament sanitari, el qual s’estima que podria estar enllestit entre el 2012 i el 2015, s’ubicarà a l’avinguda de Cerdanyola, on ara hi ha els Jardins del Vallès. El canvi d’usos urbanís-tics que es farà per a aquest equipament sanita-ri és similar al que s’ha fet per ubicar la dotzena escola a la rambla del Celler, al Parc de Ramon Barnils, un altre dels equipaments establerts a mitjà termini al pla. “Es modificarà una zona ver-

da i es canviarà a un altre lloc per possibilitar un equipament molt necessari”, ha afirmat la tinen-ta d’alcalde de Territori, Mercè Conesa.En les prop de 600 propostes ciutadanes a tra-vés de butlletes i de la participació en tallers, els santcugatencs han prioritzat els equipa-ments socials i sanitaris, així com els educa-tius. Per aquest motiu, el PDEL inclou a curt termini (abans del 2012) el tercer CAP, que la Generalitat ja ha començat a construir a Can Mates, el trasllat dels serveis socials a la plaça de Barcelona, la construcció de la segona resi-dència d’avis o l’escola de música que s’ubi-carà a Valldoreix. Així mateix, el document recull projectes ja finalitzats, com l’amplia-

Quin SErà L’úS dE L’antic ajuntament, On ES traSLLadarà La comissaria dE POLiCia LOCaL O QuantES escoles tindrà La Ciutat Són PrEguntES QuE EL PLa d’EQuiPamEntS, aPrOvat aQuESta SEtmana aL PLE, vOL rESPOndrE amb reserves de sòl PEr COnfigurar EL maPa d’inStaL·LaCiOnS i SErvEiS nECESSariS PEr aL funCiOnamEnt dE La Ciutat

a Fons Pla d’Equipaments de la ciutat


#fOtOgrafia:

Lluís Llebot Güell#tEXt:

Núria Gutiérrez Bonet

sant cugat

MIRa-sOl

ValldOReIX

la FlOResta


ció de les places de les escoles bressol Cavall Fort i Gargot, el centre de serveis socials de la plaça del Coll, l’adquisició de l’escola bres-sol Montserrat i la construcció del nou IES Leonardo da Vinci a Volpelleres.La Biblioteca Central, el Centre de la Infàn-cia, l’escola bressol L’Olivera, la dotzena escola o el quart CAP són projectes que es plantegen a mitjà termini, com també la pis-ta de skateboard. A partir del 2015 es preveu la construcció de la tretzena i catorzena esco-la, en cas de ser necessàries, les biblioteques de Valldoreix i Volpelleres, així com un cen-tre de cultura popular i tradicional.

Document revisable“Fer una projecció per a tants anys és com-plex, perquè les condicions poden canviar”, va explicar la màxima responsable d’urbanis-me a la ciutat durant la presentació del docu-ment al ple municipal. Per aquest motiu, el PDEL serà un document revisable que podrà incorporar variacions cada any si les condi-cions de la ciutat varien, i per això s’ha cre-at una comissió de seguiment que es reuni-rà anualment per avaluar-ne i coordinar-ne l’acompliment.Conesa també va voler deixar clar al ple que el document estableix les reserves munici-pals de sòl per als futurs equipaments de la ciutat i marca les prioritats de l’equip de govern en aquesta matèria, però no té una

vinculació pressupostària, la qual s’haurà d’adjuntar i coordinar amb el pla d’inversi-ons de l’àrea d’Economia que s’elabora anu-alment. Aquest punt va ser qüestionat i cri-ticat des d’alguns partits de l’oposició, com ara la regidora popular, Berta Rodríguez. I és que, després d’un any de feina en comis-sió de treball, els partits no van aconseguir consens en el ple municipal. De fet, l’aprova-ció del pla només va comptar amb els vots de l’equip de govern. Mentre PP, ERC i el regi-dor no adscrit es van abstenir de la votació per presentar al·legacions, PSC i ICV-EUiA hi van votar en contra.Des del PSC, Salvador Gausa va criticar el document per tenir “importants buits que poden condicionar el futur de la ciutat”, com ara, no haver tingut en compte Valldoreix i no determinar quina serà l’oferta pública d’edu-cació de la ciutat per establir reserves de sòl per a futures escoles. Aquest últim aspecte també va ser abordat des del grup ecosocia-lista, que va anar més enllà i va qualificar la proposta de ser “de l’equip de govern”, mal-grat el procés participatiu d’elaboració. Per al regidor republicà, Toni Ramon, definir un ús per a Can Quitèria, la biblioteca o l’am-pliació de la Casa de Cultura haurien de ser criteris urgents. Tot i això, un acord d’últi-ma hora amb CiU amb la introducció d’unes esmenes va aturar el vot negatiu dels republi-cans, que finalment es van abstenir. •

4

3

2


Sumari | a Fons | el Poble | Lectors | Opinió | la Ciutat | Economia | Esports | Cultura | Passatemps | �

SERVEIS SOCIALS. L’edifici de l’antic ajuntament acollirà finalment els serveis socials municipals, que abandonaran la Casa Mònaco. Així mateix, també hi haurà els jutjats de pau, el registre civil i, com fins ara, l’oficina del síndic de greuges #LLUÍS LLEBOT

TRASLLAT DE LA COMISSARIA. La nova comissaria de la Policia Local es construirà de nova planta al costat de la comissaria dels Mossos d’Esquadra. L’antiga seu, Villa Felisa, encara no té un destí #ARTUR RIBERA

CASA MÒNACO. Fins ara ha acollit els serveis socials municipals, que es traslladen a la plaça Barcelona. L’espai no té definit el nou ús #ARXIU

QUART CAP. Es modificarà la zona verda dels Jar-dins del Vallès, a l’avinguda de Cerdanyola, per reservar el sòl a aquest equipament sanitari #A.R.

EQUIPAMENTS EDUCATIUS. El Parc Ramon Bar-nils continua reservant un terreny per a la cons-trucció de la dotzena escola de la ciutat #LL.LL.

La proposta del Pla d’Equipaments ubica el quart CAP de la ciutat al final de l’avinguda Cerdanyola, a prop del Parc de la Pollancreda

Després d’un any de feina en comissions de treball i de la participació ciutadana, els partits no van aconseguir consens al ple municipal


El tradicional pessebre de la plaça de Barcelona o el Pessebre Vivent dels joves de la parròquia, l’Envelat, el carter reial... el Nadal envaeix la ciutat

Nadal _Pàg. 11 i 12

Passarà a partir d’aquesta setmana:La Federació de Comerciants organitza el cagatió a la plaça de Sant PereDel 24 al 30 de desembre, a les 17 h

el Poble� | Sumari_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble | Lectors_ 16 | Opinió_ 18 | la Ciutat_ 22 | Economia_ 40 | Esports_ 44 | Cultura_ 54 | Passatemps_ 62


Salut. Uns 3.000 santcuga-tencs van rebre el 2008 aigua que superava el nivell legal de trihalometans (THM), un compost potencialment cancerigen format per la combinació de substàncies orgàniques presents a l’ai-gua amb el clor de la desin-fecció. Així ho han confir-mat les dades registrades per l’Agència de Protecció de la Salut (APS). Segons aquestes xifres, Sant Cugat seria el tercer municipi amb més persones afectades de les onze poblacions catala-nes on s’ha detectat aques-ta substància.

Nivell de contaminacióEl nivell de contaminació registrat és de 166 micro-grams de THM per litre, mentre que el límit legal el 2008 se situava en 150, xifra que enguany s’ha rebaixat a només 100 micrograms, segons ha establert la Unió Europea. La lectura es va fer en una de les revisions anuals de l’organisme que controla la qualitat de l’ai-gua, tot i que els controls mensuals de l’empresa ges-

Ensurt per un registre de contaminació de l’aigua

trihalometans. L’Agència de Protecció de la Salut va detectar el 2008 un nivell superior al límit legal de THM, una substància procedent del clor de la desinfecció, en una zona de 3.000 habitants

L’APS tranquil·litza la ciutadania: “No hi ha cap risc per a la salut”La sequera podria haver elevat el nivell d’aquest agent a l’aigua

El nivell registrat és de 1�� micrograms per litre, mentre que el màxim permès enguany és de 100 #ARTUR RIBERA

tora a Sant Cugat, Sorea, no sobrepassaven el límit esta-blert, encara que s’hi acosta-ven molt.

El director de l’APS, Xavier Llaberia, ha volgut tranquil·-litzar la ciutadania afirmant que el contacte amb aquesta aigua “no suposa cap perill per a la salut”, ja que, segons indi-ca, s’hauria de consumir un nivell molt alt d’aigua durant molts anys perquè pogués afectar una persona. “Aques-ta lectura no té cap tipus d’im-portància, una cosa és la nor-mativa legal, que són uns parà-metres de qualitat, i l’altra és la valoració del risc”, ha afirmat el responsable de l’agència.

Causa de la contaminacióL’APS assenyala la sequera de l’any passat com a possible factor que podria haver alte-rat aquest nivell. “L’any 2008 va ser un any hidrològicament complex”, ha assenyalat Llabe-ria, que considera que l’aigua podria haver portat un com-ponent més elevat de matè-ria orgànica que podria haver format més THM com a conse-qüència de la reacció química amb el clor. Una altra causa que s’apunta des de l’organisme de control és el temps en contac-te amb el clor. “Com més temps està l’aigua en contacte amb el clor i menys es renova, a vega-

des el nombre de trihalometans augmenta”, ha dit Llaberia.

La solució perquè no es tor-ni a repetir una lectura similar rau en la gestió de Sorea. Gesti-onar millor els cabals d’aigua dels dipòsits, diluir més el pro-ducte de la cloració o rotar els dipòsits són algunes de les acci-ons que podrien reduir la pre-sència d’aquesta substància.

A l’Agència de Protecció de la Salut li consta que Sorea ja s’ha posat fil a l’agulla, tot i que l’empresa concessionària de l’aigua no ha volgut fer cap tipus de declaració a aquest setmanari sobre les mesu-res que ha emprès o les zones afectades pel THM. •

SEgurEtat. El nombre d’atencions de l’Oficina Municipal d’Informació als Consumidors (OMIC) ha augmentat un 300% en els últims vuit anys. Tot i això, el consistori vol augmentar la difusió d’aquesta eina entre els ciutadans per injectar més seguretat als consumidors i comerciants per estimular la reactivació econòmica.

Per aquest motiu, el Ple municipal va aprovar aquest dilluns, dia 21, una declaració institucional originària d’una moció s o c i a l i s t a , e n l a q u a l s ’acor da enge gar una campanya informativa i de difusió de l’OMIC. Aquesta campanya posarà l’accent en la seva funció d’òrgan mediador dels drets i deures de consumidors i comerciants.

El darrer informe del síndic de greuges de Sant Cugat va posar sobre la taula que una part substancial de les queixes dels ciutadans estaven relacionades amb l’àmbit del consum.

L’OMIC té entre les seves funcions la d’assessorar sobre els drets i deures dels agents impl ica ts e n e l c o n s u m l o c a l . Enguany, l’Ajuntament ha incorporat en aquesta oficina personal tècnic i administratiu per reforçar aquest servei i permetre que les transaccions es d e s e nvo l u p i n a m b l a

_N.G.

Impuls a l’oficina del consumidor per reactivar l’economia

#LLUÍS LLEBOT

Núria Gutiérrez [email protected]

Els trihalometans són com-postos volàtils que poden incorporar-se al cos humà per ingestió, inhalació dels vapors de la dutxa o absor-ció dèrmica. El seu consum durant un període llarg de temps està associat amb possibles càncers, com el de còlon i bufeta. La nova nor-mativa de qualitat de l’aigua estableix els nivells de THM en 100 micrograms per litre, en comptes dels 150 fixats fins ara.

En context Canvi de normativa


Publicitat | �


Diari de Sant Cugat www.diaridesantcugat.catDijous, 24 de desembre del 2009

� | Sumari | a Fons | el Poble | Lectors | Opinió | la Ciutat | Economia | Esports | Cultura | Passatemps

Sant Cugat batega i remou

H i ha pobles que han quedat ancorats en la tradició,

d’altres que només viuen de cara a la novetat i es pensen que per això són molt moderns, i n’hi ha que saben trobar l’equilibri entre la tradició i la modernitat. Aquests últims m’agraden especialment. Els estímuls que ofereixen van del passat cap al futur i del present cap al passat, configurant així un corrent d’idees, valors i nous reptes que no fan altra cosa que acréixer la seva identitat i renovar-la dia a dia. Els pobles, com les nacions, no són eterns ni immutables, es fan i es desfan, a redós de la consciència col·lectiva que els empara i els configura. Sant Cugat, amb una societat civil molt dinàmica, és d’aquells pobles que malda per trobar aquest l’equilibri, sense atacs d’angoixa, però amb perseverança. Fa uns anys van sorgir nous esdeveniments culturals que s’estan convertint en tradició, com per exemple els Castellers. Avui sembla impensable una celebració popular o una festa major sense ells, o l’obra teatral Pedra i sang, que enguany haurà fet quasi una dècada de representacions a la sala capitular del Monestir precisament durant les festes nadalenques. Podríem posar més exemples en l’àmbit esportiu o social i de cooperació. D’altra banda, antigues tradicions s’han transformat, com la festa de Sant Antoni, on els cavalls, actualment, són els veritables protagonistes; i d’altres es van perdre ja fa anys, com les catifes de flors al carrer el dia de Corpus. Tot plegat remou l’ànima d’un poble que, malgrat el seu intens creixement, aposta per una identitat forta i visible. •[email protected]

carrer majorÀngelssolé

Duch no optarà a la reelecció del Club Muntanyenc

ENTITAT. El president del Club Muntanyenc Sant Cugat, Francesc Duch, va comunicar a l’assemblea de socis celebrada el 2 de desem-bre que el primer trimestre del 2010 convocarà eleccions i, en aquest sentit, va avançar que no té previst presentar-se a la reelecció. El 10 de febrer hi haurà la junta ordinària i el 18 de març la convocatò-ria electoral. Francesc Duch va manifestar que la junta actual treballarà per “bus-car una certa continuïtat en el projecte actual”, i va ani-mar els socis a presentar dife-

rents candidatures. Durant l’assemblea també es va expli-car que la junta del Club Mun-tanyenc ha proposat als socis Jordi Roca i Josep Castellví perquè optin als propers Pre-mis Ciutat de Sant Cugat per la seva trajectòria i implica-ció a favor del muntanyisme i la ciutat.

Finalment, el president va justificar l’adhesió del Club a la consulta popular per a la independència de Catalunya que se celebraria al cap d’uns dies. Entre els assistents a l’as-semblea, només l’expresident del Club, Narcís Castanyer, va manifestar sentir-se “incòmo-de” amb aquesta adhesió i, en aquest sentit, va mostrar la “targeta groga” a la junta.

Imatge de l’assemblea celebrada aquest desembre #LLUÍS LLEBOT

_Redacció

“Buscarem una certa continuïtatdel projecte”

Edifici Torreblanca, que acull Promusa i l’Oficina Local d’Habitatge #LLUÍS LLEBOT

HABITATGE. L’Ajuntament tindrà un registre munici-pal de sol·licitants d’ha-bitatge de protecció ofici-al que estarà integrat en el registre de Catalunya, creat per donar compli-ment a la llei d’habitatge i que permetrà agrupar la informació sobre les sol·-licituds de HPO del país en un únic fitxer. L’apro-vació d’aquest fitxer muni-cipal va tenir lloc aquest dilluns en el ple municipal. Aquest nou registre muni-cipal, que podria ser ope-ratiu a partir de l’abril de l’any vinent, estarà gesti-onat per Promusa.

Per accedir a qualsevol tipus d’habitatge amb protecció ofi-cial, de venda o lloguer, o fins i tot de promocions del sector privat, caldrà estar inscrit en aquest registre, que substituirà la inscripció en les actuals llis-tes de sol·licitants de Promusa. Les persones que actualment estan inscrites en aquestes llis-tes rebran pròximament una carta de la promotora munici-pal per informar dels canvis.

Es mantenen els requisitsLa creació del nou registre no modificarà els criteris que l’Ajuntament fins ara ha dema-nat per accedir a un pis de pro-moció municipal. De fet, el man-teniment d’aquests requisits es va aprovar en el mateix punt del ple que en què es va apro-

var la creació del registre, fet que va provocar l’abstenció del PSC, ICV-EUiA i el PP per dis-sentir en aquest últim aspec-te, tot i estar a favor de la crea-ció del registre. Els dos primers van anunciar que presentaran al·legacions en el període d’in-formació pública que s’ha obert perquè volen modificar crite-ris, com ara el requisit d’estar empadronat 10 anys per optar a un pis de Promusa de venda.

Respecte als pisos pendents d’adjudicació, Promusa els oferi-rà als admesos en les llistes defi-nitives del sorteig de juny del 2008, en el cas del règim de ven-da, el de desembre del 2008 en el cas de lloguer per a joves i llo-guer general, i a la llista definiti-va de novembre del 2007 en el cas de lloguer per a gent gran. •

núria gutié[email protected]

La ciutat crearà un registre propi de sol·licitants d’habitatge de proteccióRequisits. Es manté el criteri de demanar 10 anys de padró per optar a un pis de venda de Promusa

teixí per Joan A. Teixidó[email protected]


Publicitat | �



10 | Publicitat


Diari de Sant Cugatwww.diaridesantcugat.cat Dijous, 24 de desembre del 2009

Sumari | a Fons | el Poble | Lectors | Opinió | la Ciutat | Economia | Esports | Cultura | Passatemps | 11

CavalCada. Els Reis Mags de l’Orient visitaran la ciutat el 5 de gener. Com és habitual, Ses Majestats arribaran a Sant Cugat en helicòpter al Parc de l’Arborètum, a les 17.40 h. La Cavalcada recorrerà els car-rers de la ciutat fins a arribar a la rambla del Celler, a les 21.30 h, on l’alcalde els rebrà. En aquest moment, es lliuraran els pre-mis a les millors carrosses de la Cavalcada. Els Reis també visitaran les Planes (sortida a

les 18 h de Can Cases), Mira-sol, on també arribaran en helicòp-ter (arribada a les 17 h, al camp de futbol), i Valldoreix (18 h, a l’esglé-sia de l’Assumpció).

Abans, però, el carter reial recollirà les cartes dels nens: dia 2, a les 17.30 h, a la seu de Creu Roja, i a les 18 h, al Centre Cívic de les Planes; els dies 3 i 4, a la seu de l’APV de Valldoreix (a partir de les 18 h) i el dia 4, a les 17.40 h, a l’Envelat.

la carrossa guanyadora de l’any passat va ser la dels Pericos #ARXIU

_N.G.

El municipi es prepara per rebre els Reis Mags

L’Obra Social La Caixa deixa 32.900 euros a Sant Cugat

SubvenCionS. L’Obra Social La Caixa ja ha seleccionat els projectes socials que finançarà, i els programes de diverses entitats de Sant Cugat han estat escollits i s’enduran, en total, 32.900 euros. L’Obra Social va establir unes convocatòries per a totes les associacions barcelonines que volguessin accedir a subvencions per a la seva tasca social.

L’actriu Glòria Rognoni impulsa el programa Teatre Social, amb el qual posa en evidència que les persones amb discapacitats psíquiques poden ser agents actius en l’àmbit cultural. Rognoni s’endurà 15.000 euros i d’aquesta manera tindrà més recursos per continuar creant i dirigint obres de teatre per a aquest

col·lectiu.Dins de la convocatòria

d’interculturalitat i cohesió social, L’Ateneu s’emportarà 12.000 euros per L’Ateneu Integra, que té la finalitat de prevenir situacions de risc d’exclusió social mitjançant programes de lleure, formació i inserció.

D’altra banda, els Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (Valldoreix) van rebre 5.900 euros pel seu projecte d’oferir un casal d’estiu que esdevingui una plataforma de lleure participatiu, comunitari i educatiu.

Durant el 2009, l’Obra Social La Caixa va invertir 500 milions d’euros en projectes socials i el seu objectiu és mantenir aquests diners per al 2010.

el director d’àrea de negoci, Tomàs Subirà, amb les entitats A.R.

_B. Bella

SuSPenSió. La nova nor-mativa de seguretat dels espais públics de la ciutat ha obligat a suspendre els preparatius de la festa de Cap d’Any. Segons ha expli-cat la regidora de Joventut, Esther Salat, la secretaria de l’Ajuntament va avisar la regidoria que la nova norma prohibeix la celebració d’ac-tes massius d’aquest tipus, com ara concerts o festes, a les instal·lacions esporti-ves. Com a conseqüència, l’Ajuntament ha decidit cancel·lar enguany la cele-bració que estava prevista en un dels pavellons de la rambla del Celler.

Quan tan sols falten dues setmanes per al Cap d’Any, l’àrea de Joventut s’ha vist obligada a paralitzar els pre-paratius de la festa al Pave-lló 2 de la rambla del Celler: “No hem tingut més remei que paralitzar la programa-ció”, ha dit Salat, que afirma que el poc temps disponible

ha impedit buscar una altra ubicació.

Els últims anys, l’Ajunta-ment havia organitzat la fes-ta de Cap d’Any en aquesta instal·lació. Anteriorment, també s’havia arribat a cele-brar a la seu del Club Mun-tanyenc.

L’Ajuntament es veu obligat a cancel·lar la festa de Cap d’AnyLa normativa de seguretat del PAV-2 no ho fa possible

el Pav-2 ja no acollirà la festa de Cap d’any #LL.LL.

_N. Gutiérrez

nadal. El Pessebre Vivent que organitza anualment el grup de joves de la par-ròquia arriba enguany a la 33a edició amb una partici-pació similar a la d’altres

anys. Enguany, un centenar de nens i nenes participaran en aquesta representació nadalenca que es podrà veu-re avui, dia 24, a les 18 i a les 19 h, com ja és habitual, dar-

rere de la plaça del Monestir, als Jardins del Monestir.

L’adjudicació dels papers de l’obra s’han fet com és habitual per l’ordre d’inscrip-ció dels infants. Com a nove-tat, enguany es va organitzar un concurs de dibuixos per elaborar el cartell del pesse-bre. L’ONG Intermón Oxfam tornarà a muntar una parade-ta a la plaça d’Octavià coinci-dint amb el pessebre.

Un centenar de nens representaran avui el pessebre de la parròquia

_N.G.

l’envelat de nadal aixeca el teló

ProPoSTeS. Una gran festa d’inauguració va donar el tret de sortida a les activitats que acollirà l’Envelat durant aquestes festes. Tallers de circ, jocs amb materials reciclats o espectacles de màgia són algunes de les propostes d’aquest espai fins al dia 3. Desta-quen la interpretació de les cançons populars del disc Fem sonar les musiquetes i l’es-pectacle Tina, la bruixa fina, de Tàbata Teatre. •#FOTOGRAFIA: LLUÍS LLEBOT

Sant Cugat, il·luminat

Tenim el poble ple de llum i d’il·lusió. Per Nadal tothom

es mobilitza per portar a terme diferents activitats relacionades amb aquestes dates. Activitats organitzades a títol individual, per les entitats o per l’Administració perquè les famílies puguin escollir i gaudir.No sols va començar amb l’encesa dels llums i els aparadors nadalencs dels comerciants, sinó també amb la festa per a la celebració de la primera consulta per la independència de Catalunya. Una festa que vaig viure directament i que va ser possible gràcies a

l’esforç extraordinari de centenars de persones, a les quals vull agrair el treball fet i donar-los les gràcies per haver-me ofert l’oportunitat de gaudir de la seva confiança. Malgrat alguns comentaris despectius, la consulta ha estat un èxit, i ara el que cal és continuar treballant com hem estat fent i com a exemple que amb la unió es fa la força. Sense baralles ni personalismes.Demanaré als Reis Mags: que el camí iniciat no s’aturi, que la gent del poble tingui la paraula i que els polítics reflexionin sobre el que està passant. També demanaré que aquells que tiren endavant una entitat tinguin el suport que es mereixen, perquè gràcies a ells molts tenen la il·lusió de viure, l’esperança de lluitar i de gaudir de qualitat de vida. I sobretot sentir-nos part d’aquest poble meravellós. •

el 13-d ha estat un èxit gràcies a l’esforç de moltes persones

[email protected]

la rosassaROSA MARTÍN


12 | Sumari | a Fons | el Poble | Lectors | Opinió | la Ciutat | Economia | Esports | Cultura | Passatemps

El tradicional pessebre es protegeix de la pluja

tradiCió. El centre de la plaça Barcelona torna a acollir enguany el tradicio-nal pessebre que organitzen els veïns d’aquesta zona. Les peces del pessebre van inaugurar l’any passat nova cara després d’haver estat restaurades. Com ja és habitual, des que es van patir alguns robatoris de la figura del nen Jesús, aquesta peça es retira cada nit per seguretat. Enguany, la pluja ha obligat a mantenir la representació coberta amb plàstic per protegir-la. •#FOTOGRAFIA: LLUÍS LLEBOT

El nou trimestre de l’Aula de la Gent Gran tindrà accent femení

ConfErènCiES. Més dones conferenciants i més temes sobre dones. És la caracterís-tica del nou trimestre de l’Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran que començarà el gener del 2010. L’actriu Marga-rita Xirgu, l’artista Frida Kah-lo i les actrius del cinema clàs-sic de Hollywood seran alguns dels temes que tractaran les conferències de l’Aula, enca-ra que el programa de xerrades continua incloent temes econò-mics, científics i culturals.

Un dels conferenciants més destacats del programa serà el periodista Lluís Ami-guet, que explicarà, ajudat d’un documental, el procés d’elaboració d’una contrapor-

tada del diari La Vanguardia (11 de febrer, Trade Center).

L’impost de successions serà el tema que inaugurarà el segon trimestre del curs el 12 de gener al Trade Center i anirà a càrrec de Josep M. Coronas, advocat de l’Estat especialitzat en aquesta qüestió. Segons el nou president de l’Aula, Marc Plens, el futur d’aquest impost “és un tema que pot interessar molt els nostres socis”.

El seminari proposat aquest trimestre farà una visita vir-tual per les obres més des-tacades dels quatre museus més importants del món. Així mateix, s’iniciarà un curs de fotografia i es reforçarà la ini-ciativa de les tertúlies, que tractaran temes com la jubi-lació, la immigració, la justí-cia i la dona.

El nou trimestre comença el 12 de gener #ARXIU

_N.G.

El periodista Lluís Amiguet explicarà com es fa ‘La Contra’

CitaEl Quinto de nadal estrena ubicació al CEiP Joan MaragallL’escola Joan Maragall acull per primera vegada, del 25 al 27 de desembre, el tra-dicional Quinto de Nadal. A partir de les set de la tar-da i fins passada la mitjanit, el lloro estarà preparat per cantar els números del joc. A més de participar-hi amb els cartrons, qui s’acosti al quinto també podrà fer de lloro i cantar els números.

aCtiVitatSdiverses propos-tes a Valldoreix per celebrar el nadalL’EMD de Valldoreix propo-sa diversos espectacles en el marc de les vacances de Nadal: un pessebre interac-tiu benèfic per obtenir ali-ments per a Càritas (dia 27, al Casal de Cultura), la pro-jecció de la pel·lícula Up (dia 30, al Casal de Cultura) o el concert de Nadal a càrrec de la Coral Esclat de Germa-nor (dia 2, a la parròquia de Sant Cebrià), entre d’altres. Els esplais de Nadal comen-çaran el dia 23.

SaLUtLes malalties minoritàries, a debat a l’HGCLes malalties minoritàri-es són aquelles que afec-ten un de cada dos mil habi-tants. Normalment tenen un origen de tipus genètic i per aquest motiu existeix una àmplia varietat d’aquest tipus de malalties (més de 6.000). Una taula rodo-na va debatre sobre aquest fet a l’HGC aquest dimarts. Durant l’acte, els assistents van poder fer donatius per a La Marató de TV3.

pinyons

Sant CUGattotES LES notÍCiES dE L’any a L’anUari8 DE GENErEl DIArI DE SANT CUGAT torna als quioscos el dia 8 de gener amb una edició especial que repassarà les notícies més importants que han tingut lloc durant l’any 2009.

Larrazábal és ordenat diaca

rELiGió. El santcugatenc Aaron Larrazábal ha estat ordenat diaca pel bisbe del Vallès, Josep Àngel, a la catedral de Terrassa. Aquest nomenament és l’últim pas previ perquè mossèn Larrazábal sigui capellà i pugui celebrar matrimonis, batejos i funerals, a més d’altres ajuts a la tasca del rector. De moment, mossèn Aaron resta com a diaca a Sabadell. •#FOTOGRAFIA: MONTSE SANT



judiCi. Un judici per una falta d’injúries va asseure el dia 17 a la banqueta dels acu-sats l’exintendent de la Poli-cia Local, Moisés Simon, que al mes de juny va jubilar-se del seu càrrec. La cita judici-al, que va tenir lloc al jutjat de primera instància i instruc-ció núm. 4 de Rubí, va fina-litzar amb la prescripció del cas perquè l’audiència va tri-gar més de sis mesos a eme-tre una resolució sobre l’ex-pedient.

Els fets denunciats van tenir lloc fa dos anys, quan, segons els dos agents que van denunciar l’exintendent, aquest els va acusar d’haver entrat durant el seu torn, que Simon en l’inici del judici per faltes #LLUÍS LLEBOT

transcorria durant la nit, als despatxos dels comandaments per registrar-los.

Després del judici, Simon va explicar a aquest setmanari que les injúries no havien exis-tit mai i no entenia la denúncia. “Jo només vaig prendre la deci-sió de tancar l’oficina adminis-trativa durant la nit, i com a cap de la Policia Local estava legiti-mat per fer-ho”, va afirmar.

Un dels dos agents denun-ciants, Manuel Vera, va asse-gurar que l’exintendent els va calumniar afirmant que havi-en fet registres. “Ens va acusar d’un delicte, registrar un des-patx és com cometre una vio-lació de domicili, però el fet de no haver-nos obert un expedi-ent disciplinari demostra que aquests fets no existien”. Els agents es van mostrar moles-tos per la lentitud del jutjat, que no va permetre tirar enda-vant el judici. Tretze agents es van presentar al judici com a testimonis de l’acusació. •

L’exintendent de la Policia Local és acusat d’injúries per dos agents Prescrit. Els policies van denunciar Simon per acusar-los de registres en despatxos, però la lentitud del jutjat provoca la prescripció del cas

Una quinzena d’agents es van presentar al jutjat núm. 4 de Rubí

Núria [email protected]

Les braves de l’Augusta

Fa un temps, es podia prendre una cervesa i unes braves amb salsa verda a la terrassa del Bar Augusta. Ara aquesta possibilitat (la de les braves de cuina) no és possible, tot i existir-ne

d’altres. Aquest canvi es deu ajustar a una normativa vigent i per tant se suposa que justa, res a dir. Pot existir un debat al voltant de les braves, dels horaris i de les llicències de tota aquella zona.Existeixen demandes dels bars per ampliar horaris. Algú em va comentar el rum rum sobre la discrecionalitat en la concessió d’horaris a la zona del voltant de la plaça d’Octavià. Suposo que no pot ser, ja que el fet que determinats negocis rebessin un tracte de favor segons els seus propietaris no és just. Els rums rums no són fets, tot i les frases fetes al voltant del soroll, l’aigua i el riu.Conciliar el model de lleure entre els “clients” d’una ciutat tranquil·la i familiar i uns “clients” joves no és fàcil. En els darrers anys s’ha notat una congelació del model de bar musical al centre de la ciutat. També el lleure de gran format s’ha consolidat a la carretera de Cerdanyola i en els antics “avions”. Recordar que l’establiment dels “avions” està concretat en sòl municipal (meu i de vostès) i en un lloguer assequible. Calia?En definitiva, estem parlant de model de lleure, equipaments juvenils, sales de concerts, manca d’oferta, centres oci esportiu i d’un Pla de Joventut que avança per la via morta de la no participació. Cal posar el cascavell al gat i establir un debat seriós sobre tot plegat. •

celler vermell

FerraN villaseñ[email protected]



Els fumadors ara ho tenen molt bé si volen continuar amb el seu hàbit de fumar. Si s’han deixat el tabac en algun lloc o se’ls ha acabat el paquet, no

és necessari que hi hagi algun estanc a

prop, només han d’entrar a qualsevol bar i, si no els el serveixen a la barra, t’adre-cen a la màquina automàtica que tenen per a aquest servei.Tenen una llista de marques amb el preu i, només introduint-hi les monedes cor-responents i prement el botó, et salta el paquet que volies. A més, n’he vist alguna que després d’aquesta operació et dóna les gràcies molt amablement.L’hàbit de fumar ens va arribar d’Amè-rica, segons tinc entès. Fins a principis del segle passat era exclusiu dels homes,

El fumar

Històriespuix eren ben poques les dones que teni-en aquest costum; en canvi, era molt habi-tual en els homes. El que passava alesho-res era que s’havien de fer les cigarretes, no perquè no n’hi haguessin de fetes, sinó perquè eren molt més cares i, d’altra ban-da, els fumadors empedreïts preferien confeccionar-se-les ells mateixos perquè els trobaven més bon gust. Qui no recor-da aquella gent ja gran, amb la petaca de tabac tota gastada d’haver-la omplert tan-tes vegades i de portar-la a la butxaca dels pantalons o de l’armilla!Normalment amb el llibret incorporat, aquells vermells de Smoking, els de qua-dres blancs i negres de Jean, els allar-gats de Zig-Zag. Aquell home que aboca-va un xic de tabac al palmell de la mà, amb el paper per embolicar-lo penjat al llavi. Amb tota la parsimònia posava el paper en canal i hi abocava el tabac a dins. I ales-hores havia d’entortolligar el cigarret. Hi havia qui hi tenia molta traça i li sortia perfecte, però, a la majoria, els sortia bote-rut o amb panxa. Quan l’havien cargolat d’una punta, es posaven l’altra a la boca tot satisfets, treien l’encenedor de la but-xaca, aquell famós “peladits” o bé aquell de metxa, amb un bon tros sobrer, entorto-lligat, i a la qual calia bufar perquè pren-gués bé el foc. Quan feien les primeres pipades, eren tan intenses, que, fins i tot, aclucaven els ulls. Per a aquelles perso-nes, era tot un ritual. La majoria portaven a la roba les marques de cendra mal apa-gada, i les dones de la casa ja s’encarrega-ven de recordar-los-ho.Ara, els que fumen treuen la cigarreta del paquet o l’encenen sense gairebé adonar-se’n. Si deixen de pipar, ella sola es consu-meix; però això no és problema, se n’en-cén una altra. El que he observat ara, dife-rent d’abans, és que hi ha una proporció molt més elevada de dones que fumen que no pas d’homes, principalment jovenetes. Al matí les trobes que van a l’escola i veus que gairebé totes van amb la cigarreta a la mà o bé als llavis. És una pena perquè, després d’aquesta foguerada, a moltes els costarà força desfer-se’n. Abans érem els nois els qui, al voltant dels setze o disset anys, ens iniciàvem comprant tres o qua-tre cigarrets de mataquintos i, d’amagat, només fumàvem els diumenges per fer l’home. Però ara aquestes noietes fan de dona cada dia. •

La majoria portaven a la roba les marques de cendra mal apagada, i les dones de la casa ja s’encarregaven de recordar-los-ho

Tomàs [email protected]



Les revistes infantils, líders al ‘Quiosc.cat’tes revistes entre els sant-cugatencs a l’hora de fer les subscripcions, entre una oferta de més de 150 publi-cacions en català.

La revista infantil Cavall For t va ser la més sol · -licitada durant els dies de la mostra.

Al llarg d’una setmana, els visitants han pogut gaudir de diversos descomptes i promo-cions, així com d’espectacles infantils. Així mateix, les per-sones que es van subscriure a una revista van poder par-ticipar en el sorteig d’un lot gastronòmic. •

Dinar amb el síndic

DRETS HUMANS. El síndic de greuges de Sant Cugat, Jaume Clavell, va convidar a dinar Arcadi Oliveres, representants dels grups polítics municipals i dels mit-jans de comunicació locals coincidint amb el 61è aniver-sari de la Declaració dels Drets Humans. •#FOTOGRAFIA: HOTEL SANT CUGAT

SoliDARiTAT. El col·legi Àgora Sant Cugat ha lliurat la dota-ció de material que han apor-tat alumnes i professors a la campanya solidaria de Nadal adreçada als més necessitats. Els paquets amb aliments, joguines i roba es van lliurar al Centre de Pau i Amistat de Mataró, que lidera la religiosa de la Misericòrdia sor Carmen i que distribueix entre famí-lies nouvingudes i necessita-des. La directora general del

grup Nace, al qual pertany Àgo-ra Sant Cugat, María Pilar Gon-zález, va assenyalar que arri-bades aquestes dates és ja un clàssic col·laborar amb sor Car-men, que es dedica a satisfer les necessitats de famílies nou-vingudes. Aquest any la crisi també s’ha notat i s’ha reduït el volum d’aportacions, però el sentit i el valor de la genero-sitat no ha minvat, segons la directora general.

Els alumnes van col·laborar en la recaptació del material #CEDIDA

_Redacció

Campanya solidària a Àgora per Nadal

va acollir la llibreria Abacus la setmana passada a la nos-tra ciutat i que va organit-zar l’Associació de Publica-cions Periòdiques en Català (APPEC).

El percentatge de nens del municipi es va deixar notar en la bona acollida d’aques-

CUlTURA. Les revistes adre-çades al públic més jove han estat les publicacions que han aconseguit més subscrip-cions en la mostra de revis-tes en català, Quiosc.cat, que la mostra va aplegar més de 150 publicacions #LLUÍS LLEBOT

Redacció[email protected]


16 | Sumari_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 6 | Lectors | Opinió_ 18 | la Ciutat_ 22 | Economia_ 40 | Esports_ 44 | Cultura_ 54 | Passatemps_ 62

[email protected]

cartes dels lectors

Les cartes enviades no poden superar les 15 línies mecanografiades o els 1.000 caràcters (espais inclosos). El Diari DE Sant Cugat es reserva el dret a tallar en qualsevol cas el text, així com a publicar-les en aquesta pàgina.

Nadal

Va ser per aquestes dates quan per primera vegada vaig sentir a parlar del dia-ble; a les representacions teatrals fins i tot el veia com un personatge divertit, no em feia pas cap mena de por. “Diferent és ara, després d’haver estat en un país en guerra”, comenta una perso-na que hi cobria informació, “tot podia semblar una pica-baralla de greus conseqüèn-cies, quan em vaig adonar que encara era molt pitjor; el mateix diable enllestint el que de ben segur ell mateix va començar, “algú” que no tenia cap respecte a la vida, d’una mirada esgarrifosa, tot d’un plegat semblava mul-tiplicar-se, es podria dir que ajudava els pobres, però en realitat només utilitzava una colla de desgraciats..., no podem pretendre guanyar-lo, però la seva força només resideix en la nostra por. Crec que val la pena estimar-nos si finalment no volem perdre l’esperança de viure en pau i llibertat”. acaba dient: “ara, com a conseqüència de la disbauxa econòmica, més que mai, es podrien agermanar pobles quant a la plasmació de la seva qualitat moral; la transparència, lluny encara del comú dels mortals, l’hauríem de deixar per als entesos en nanotecnologia”. Postdata: amor, Pau, Prosperitat a tot Sant Cugat.Joan Tornés i roqueT

Felicitació i agraïmentEnhorabona, Josep!no és gens fàcil aixecar un negoci, però menys encara treballar-hi en les condicions que tu ho has fet, en pocs (molt pocs metres quadrats), envoltat de sabates i material que gairebé no et deixen moure, i tu ho has fet durant 25 anys i sense perdre el somriure i les ganes de treballar per fer contents els teus clients.amb el teu esforç de cada dia i la teva implicació per

fer la feina ben feta, has aconseguit arribar al 25è aniversari de La Sabata.a més, l’has ampliada a dues botigues més, al mercat de Pere San, i recentment al mercat de torreblanca.Moltes felicitats i ànims per seguir com fins ara.En nom de La Sabata, gràcies a tota la gent de Sant Cugat que ha fet possible arribar a aquest 25è aniversari.Per molts anys!M. anTonia Moreno

Reciclaje “sostenible”El otro día vi el programa Callejeros Viajeros en Fin-landia, me quedé anonadado ante la forma de reciclar que tenían en aquel país (o por lo menos en su capital). Lejos de disponer de contenedores en la calle, como en España, disponen de unas máquinas en los centros comerciales que pagan al ciudadano por cada envase que se recicla.

De este modo, el reciclaje puede llegar a ser un nego-cio para el ciudadano. ¿Por qué no implementan algo así aquí? Estoy seguro de que la tasa de reciclaje aumentaría y todos ganaríamos.El planeta más limpio. Los ayuntamientos no deberían hacerse cargo de la recogida selectiva. Y el ciudadano recibiría una pequeña cantidad por su esfuerzo.¿a qué estamos esperando?DaviD oTero

Tots som ONG

Quan comencem un nou any, sempre ens fem el propòsit molts de nosaltres de ser millors, ser comprensius, ser tolerants, ser agraïts, ser generosos, tenir menys mal geni, ¿i moltes més coses?també de segur que més d’una persona ha pensat alguna vegada que li agrada-ria ser voluntari d’una Ong. Ha de ser molt enriquidor per a la persona que fa aques-

ta tasca dura i a la vegada humana.Jo crec que tots podem ser Ong, des de les nostres pos-sibilitats, més grans o més petites, tant se val! El que cal és el compromís per fer-ho amb ganes.L’ajut pot ser cap a un familiar, un amic, un veí, fins i tot un desconegut.Ja ho sé, no canviarem el món molts pensareu, oi? Però donar un somriure, una abraçada, i poder dir “si em necessites pots comp-tar amb mi”, això no costa ni diners, ni estrès.Comencem el nou any donant el millor de nosal-tres i recordem-ho, tots som Ong.Bon any nou!e. Piera

La família d’en Bernat Puigneró vol agrair totes les mostres de condol i l’escalf rebut aquests dies arran de la mort d’en Bernat, que ens va deixar el 14 de desembre a l’edat de 6 anys, i després d’un any de lluita contra el càncer. Per sort, les persones que estimem no moren mai. Algunes marxen abans, però ens esperen…

FaMília Puigneró HernánDez

[email protected]

ENVIA’NS ELS TEUS MISSATGES: PER ADREÇA ELECTRÒNICA: [email protected] DE LA WEB: www.diaridesantcugat.cat

PER CORREU TRADICIONAL: Sant antoni, 42-44 08172 Sant Cugat del Vallès (BCn)

agraïment


els cugatitus per Josep Maria [email protected]

SI ELS HE DE SER FRANC, A MI EL DIA QUE MÉS M’AGRADA D’AQUES-

TES FESTES ÉS EL 7 DE GENER!

DE TOTES MANERES ELS DESITJO QUE EL 2010

SIGUI MILLOR PER A TOTS

Ho trobaràs tot a l’hemeroteca del

T’has perdut alguna notícia? Vols consultar algun reportatge?

No recordes què va passar? T’interessa algun article d’opinió?

Recordes com era abans la rambla del Celler o la plaça d’Octavià?...

17 anys d’història de Sant Cugat, amb un clic!


Publicitat | 17



18 | Sumari_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 6 | Lectors_ 16 | Opinió | la Ciutat_ 22 | Economia_ 40 | Esports_ 44 | Cultura_ 54 | Passatemps_ 62

El Museu impulsa la recerca en l’àmbit local i posa a l’abast de tota la ciutadania els principals valors i coneixements vinculats a la nostra història”Opinió

El pessebre a casa

moment. Hi podem trobar tres grups de personat-ges: els pobres, ben representats pels pastors, que són els primers a rebre la notícia; els savis, repre-sentats pels Reis Mags que, a través de la saviesa natural, arriben a la sobrenatural, i el tercer grup humà, que és una variada humanitat indiferent o desconfiada vers l’anunci dels àngels, que està molt ocupada amb les seves feines diàries.

Els personatges del pessebre representen la for-ma com cadascú afronta la presència de Déu a la seva vida. El pessebre és un dels elements amb què commemorem el naixement de Jesús.

Fent el pessebre, gran o petit, més o menys artístic, per alguna de les causes anunciades, o per qualse-vol altra, rebeu el meu sincer desig de Bon Nadal i bon any 2010. •

El pessebre és probablement un dels signes religiosos més presents a les llars del nostre país. Hi ha qui el fa per devoció, qui per pura tradició i qui el fa sense saber ben bé per què. Les mides dels pessebres depe-nen de l’edat dels infants de la

casa, i així poden variar des dels de grans dimen-sions, molt complets amb establia, muntanyes, riu i pont, fins als petits, on hi ha només el naixe-ment. La presència del naixement és una de les poques referències a la simbologia religiosa que perdura en l’actual societat secularitzada.

Fer el pessebre a casa és una bona oportunitat per preparar el Nadal, mentre compartim una feina que ocupa tots els membres de la famí-lia. Pot ser una activitat d’educació en la fe que humanitza, que podem preparar amb uns dies d’antelació pensant què hi volem posar i quin sentit té per a la família. El pessebre popular és una representació del poble, on la gent, amb la seva senzillesa i quotidianitat, acull el misteri de Nadal. Podríem dir que de totes les tradicions nadalenques, és de les poques que no implica la donació de regals.

El pessebre és molt ric en símbols, la mateixa escena del pessebre és la representació més clara de la presència de Déu en el món. Mentre Jesús neix en una establia, l’activitat de la resta del poble no s’atura, el pescador segueix pescant, el pastor cuidant el ramat…, és la imatge de com Déu es fa present entre els humans de forma silenciosa, amb la conquesta i la transformació de la persona des de la interioritat.

El camí dels pessebres sempre ens porta a Jesús. De vegades és un camí complicat, difícil, com el que fem recórrer als Reis. En aquest camí hi tro-bem personatges amb actituds diferents: qui cor-re cap al portal, qui s’ho pensa i qui no en fa ni cas. El camí representa el lloc de trobada amb altres persones al llarg de la vida. El riu ha estat, des de sempre, el símbol del pas del temps. Al pessebre el riu actua moltes vegades com a divisor de l’es-pai. En un costat hi ha el poble amb la seva acti-vitat i cal travessar el riu per anar a trobar Jesús. Si hi ha un riu, normalment hi ha un pont, que és el símbol de la comunicació. El riu i el pont al pessebre poden simbolitzar l’acte de voluntat d’anar a trobar Jesús.

Els rols i els valors dels personatges del pessebre són importants com a expressió de la vivència del

[email protected]

LLUÍS CAMPINSDIRECTOR DEL MUSEU DE SANT CUGAT

Rafa Gómez. Tradició

Podríem dir que de totes les tradicions nadalenques, és de les poques que no implica ladonació de regals

SÒNIA TORRENS

Suplement _pàgines centrals


Ja fa anys que les festes de Nadal són una època associada a dues activitats lúdiques altament enriquidores: el viatge, com a regal de vacances, i la lectura, com a companyia. Per això em sembla oportú parlar del llibre

“Viatge d’hivern”, de Jaume Cabré, ja que conté narracions que són una magnífica metàfora del viatge. Una d’elles diu: “Aleshores va comprendre que no tenia remei, que seria incapaç d’abandonar Viena, que la vida no és el camí, ni tan sols la destinació, sinó el viatge i quan desapareixem sempre és a mig trajecte, tant se val on. La seva dissort era que allò que li havia pertocat era un duríssim viatge d’hivern que li havia deixat l’ànima completament devastada”. Té raó, en Cabré. La vida és el viatge. Aquesta és la raó per la qual, quan desapareixem, sempre ho fem a mig trajecte, perquè el

viatge sempre és interior.Malauradament, la velocitat ha adquirit tanta importància en aquests darrers temps que allò que no es pot fer amb celeritat esdevé obsolet o no interessa. La vida és curta, diem. I és cert. Però justament perquè és curta no s’entén que dediquem tan poc temps a assaborir-la. Es diria que no volem morir sense haver-ho vist tot i, potser per això, procurem concentrar en unes curtes vacances el màxim nombre de ciutats per visitar. No pensem en el garbuix d’imatges superposades que, quan tornem, portarem al cap. Mirem, sí que mirem. Però ho fem amb pressa, amb la sensació que si mirem gaire estona no podrem abastar tot el que ens hem proposat de veure. I és que la velocitat ens porta molt lluny, però el gust de boca que ens deixa no és el d’un viatge, sinó el d’un somni. Deu ser per això que quan el tren de la nostra vida s’atura definitivament, ens sentim estafats. Però no sols perquè no ho hem vist tot, sinó perquè no hem tingut temps de mirar allò que hem vist. •

El viatge

Però justament perquè la vida és curta no s’entén que dediquem tan poc temps a assaborir-la

l’horitzóvíctor alExandrEwww.victoralexandre.cat


Des del portal, sota l’espadanya de Campanyà

va les temperatures, grau a grau.Vam veu-re arribar, camí de l’ermita amunt –abrics i bufandes, barrets de llana i guants– el grup d’amics enriolats que acudien (tradició nove-lla amb regust secular) a peu des de Sant Cugat, pel camí que va a Rubí. Semblava, amb la instal·lació d’un naixement de fang policromat i la presència cerimoniosa d’una nena de pocs anys i dos avis en ple exerci-ci de vellesa, l’alegre rebuda a un hivern necessari per arrodonir el cicle, vital enca-ra, de l’any a pagès.

L’ermita és del segle XI, molt modificada

Des del portal de les f e s t e s n a d a l e n -ques, la Llúcia, que ho veu clar amb els vidres d’augment dels segles i s’adorm damunt la molsa bla-na de les tradicions,

passa comptes de pessebres, misses del gall i fums-fums. Una nota singular s’hi barreja: Política? Sentiment? Molta gent de Sant Cugat aquell dia vam votar sí amb alegria. Les reaccions de partits, politò-legs i doctes en menystenir allò que fan els altres ens és força indiferent. No vam votar contra ells ni contra ningú. Però el cor ens demanava donar un vot de fe de vida. I ho vam fer.

Des del portal, obert de bat a bat, de l’er-mita santcugatenca de Santa Maria de Campanyà, vam veure arribar l’hivern amb la fredor a la cara i un generós caliu al cor. El mateix hivern que fins llavors es feia el ronso disfressat de tardor de calen-dari i que assajava jocs de mans amb esti-uets de Sant Martí fal·laciosos, ara, minut a minut, aixecava ventades gèlides i abaixa-

Escriptorwww.martiolaya.wordpress.com

Permeteu-nos que aquesta setmana, en nom de tots els que fem possible el Diari De Sant Cugat, aprofitem aquest espai per desitjar-vos unes bones festes i un bon 2010!tornem el 8 de gener amb l’anuari del 2009.

L’EQUIP DEL DIARI US DESITJA UNES BONES FESTES

JOSEP MARIA VALLÈSEDitor D’opiNiÓ

telèfon de contacte: 93 674 86 [email protected]

en el transcurs dels segles. No diré noms, que me’n deixaria; però faré menció de la família Muñoz, amfitrions de la trobada, descendents directes dels Castanyer que donen nom a la masia documentada des de l’any 1287. La fredor de l’ermita es va tem-perar amb el so d’un acordió, la pandereta i el cant del poble amb els tradicionals cants de Nadal: cap rabadà rondinava. Una pas-tora i un pastor, talment majorala i majo-ral, recitaren versos de Verdaguer, Caterina Albert, Espriu, Alavedra, Salvat-Papasseit i Sagarra. I un amic basc cantava, a cappe-lla i en èuscar, un villancet davant del pes-sebre i un cant de germanor i de joia en aco-miadar-se dels amics.

Al cap d’unes hores, votàvem al poble amb més pastors i pastores ben segurs dels seus papers i designis. Un sòmines foraster botzi-nava: “¡No es vinculante!”, i alguns de casa se n’han fet ressò i fins i tot, alguns, mofa. Però això de l’amistat i el clam de fidelitat a les nostres coses ens vincula a tanta gent i a tantes coses! En tot cas, que les festes nada-lenques i el ninou verdaguerià propiciïn a tothom felicitat a dojo. I a més, salut i feina per als que tant ho necessiten.•

Des del portal, obert de bat a bat, de l’ermita de Santa Maria de Campanyà, vam veure arribar l’hivern…

Marti Olaya. D’ermitetes i fums-fums


dit i fet JOSEP [email protected]

Va tornar a mirar el telèfon mòbil per enèsima vegada. “Deu tenir feina”, va dir-se amb poc convenciment. Va pensar que, mentrestant, podia optar per una alternativa saludable: es va

estirar amb el telèfon a l’abast de la mà i va intentar dormir una estona. Malgrat el silenci còmplice del pis i el cansament de la nit anterior, no va poder tancar els ulls i no va parar de donar voltes al sofà. Tampoc no va ser capaç d’avançar cap pàgina del llibre que li van regalar per Sant Jordi ni de seguir el capítol de la sèrie que el tenia tan enganxat des

de feia temps. Es donava per vençut: no podia impedir de cap manera tenir els ulls fixats en el mòbil, que continuava en estat letàrgic. Telèfon en mà, es va arrossegar fins al despatx, on va engegar l’ordinador portàtil. No sabia si fer-ne responsable la companyia telefònica o la màquina atrotinada, però va tenir la sensació que l’espera per connectar-se a internet no s’acabava mai. Tic-tac-tic-tac. “Coses de les noves tecnologies”, va rondinar. Va consultar el correu electrònic, el Facebook i el Messenger. Allà també va topar amb el silenci, ara cibernètic. Res de res. “No news, bad news”, va dir mentre apagava de mala gana aquell aparell. Va tornar

a repassar el menú del mòbil de dalt a baix i, testimoni altre cop de la letargia telefònica, va començar a agredir les ungles de forma gairebé delictiva. Va tornar al menjador, on va rumiar si hissar, finalment, la bandera blanca. De cop i volta, una tremolor compassada del telèfon va trencar el mateix silenci que abans havia intentat –sense èxit– ajudar-lo a adormir-se. “Bn dia! sí, torno dma a stcugat a pasr l nadal. Ns veiem, no? T truko qn arrbi ;-) Pto”, va llegir en el missatge mentre se li esbossava un somriure. Ja no tornaria a mirar el mòbil fins a l’endemà. Aquella notícia va ser el primer regal de Nadal. •

PrimeraalegriadeNadal

Després d’anys i panys de compartir l’ermita de la Salut a Can Monmany, ara l’Ajuntament del Papiol diu que

pertany al seu terme municipal i ha iniciat un litigi amb Sant Cugat que la Generalitat en un termini de sis mesos ha de decidir. Fins avui la propietat és compartida, ja que la línia territorial travessa l’església romànica, una decisió salomònica que suposem que es devia prendre quan va ser l’hora per trifulgues simi-lars. Durant molts anys això no ha comportat cap problema i tots dos municipis han gaudit de l’espai per celebrar-hi els aplecs correspo-nents. Tot i que l’Institut Cartogràfic aconsella deixar les coses com estan, cosa que el nostre Ajuntament també desitjaria, el Papiol diu que res, que el seu aplec és més antic i que l’ermi-ta ha de passar al seu terme. Discussions que ens recorden temps llunyans, en què es bus-cava l’enemic al costat de casa, com quan els vailets de Sant Cugat feien baralles de pedres amb els de Rubí. També hi ha desacord de l’EMD de Valldoreix amb l’Ajuntament a l’ho-ra de fixar el seu terme, un parell de carrers són el motiu de disputa. La ciutadania quedem astorats davant de conflictes de curta vola-da com aquests, que no serveixen per solucio-nar cap dels problemes reals que avui ens afec-ten. Sovint aquests suposats conflictes ama-guen gols en pròpia porta. Amb aquest DIARI acomiadem l’any. Tornarem el 8 de gener. Us desitgem un bon Nadal per a tots i un 2010 molt millor que el que deixem.•

Disputes de campanar

editorial


President: Ramon Grau Director: Josep Maria Vallès Edita: Premsa Local Sant Cugat, SL. c/ Sant Antoni, 42-44 08172 Sant Cugat del Vallès (BCN) www.diaridesantcugat.cat [email protected]

Consell Editorial: Antoni Blanch, Antoni Monerris, Francesc Carbó, Ignasi Salvat, Joan Carles Gassiot, Joan Tortosa, Joan Troyano, Joank Busquets, Jordi Casas, Josep A. Teixidó, Josep Daniel, Josep M. Sans Travé, Josep M. Simeón, Lluís Godayol, Montserrat Rumbau, Núria Zabala, Ramon Grau (president), Rogeli Pedró, Valentí Feixas, Víctor Alexandre i Xavier Grau Gerent: Anna Comella Redacció: Mariona Sagalés, Àlex López, Núria Gutiérrez, Carolina Mercader, Bernat Bella i Joan Ramon Armadàs Correcció: Susanna Turon Departament comercial: Cristina Fernández, Michele Orrú, Sandra Boix i Elisa Palazón Fotografia: Lluís Llebot, David Fernández, Artur Ribera i Paula Belil Col·laboradors: Àngels Solé, Arcadi Oliveres, Carles Brugarolas, Carme Colomina, Christian Treceño, Consol Torrente, David Escamilla, Diana Comas, Dolors Vilarasau, Domènec Miquel, Eduard Jener, Eduard Torres, Eloi Jové, Francesc Carbó, Francesc Carol, Gerald Fannon, Guim Pros, Imma Pueyo, Jaume Clavell, Jordi Casas, Jordi Robirosa, Josep Gimeno, Josep A. Teixidó, Josep M. Cabrerizo, Juank Busquets, Martí Olaya, Montse Sant, Pep Blanes, Pep Tugues, Pere Vivó, Rafael Gomez, Rosa Martín, Quim Pla, Tomàs Grau, Trini Escrihuela, Víctor Alexandre i Victòria Camps Disseny i maquetació: Adrià Gállego, Sergi Felip i Francesc Cabeza Disseny de la maqueta original: eixida.cat Impressió: Gráficas de Prensa Diaria. Tel.: 93 462 85 00 Dipòsit legal: GI-405-93 Empresa distribuïdora: Mailing Vallès (93 589 23 71). Entitats col·laboradores: Acquablock, Amics Unesco Valldoreix-Sant Cugat, Associació Empresarial de Sant Cugat, Aules d’Extensió Universitària, Canals Galeria d’Art, CAR Sant Cugat , Centro Popular Andaluz, Club de Golf Sant Cugat, Club de Tennis Set Ball, Club Handbol Sant Cugat, Club Muntanyenc Sant Cugat, Club Voleibol Sant Cugat, Eroski, Escola d’Art de Sant Cugat, Grup XXI, Hipic Centre Cal Caldes, Juventuts Musicals de Sant Cugat, Olímpic La Floresta, Òmnium Cultural Sant Cugat, Penya Blaugrana Sant Cugat i Junior FC, PIMEC Vallès sud, Radiotaxi Sant Cugat-Valldoreix, Sant Cugat Esport Futbol Club, Tapiñas, Teatre Auditori-Centre Cultural, Uito restaurant, Unió Ciclista Sant Cugat, Unió Esportiva Sant Cugat, Unió Santcugatenca.EL DIARI DE SANT CUGAT EXPRESSA úNICAMENT LA SEVA OPINIó EN ELS EDITORIALS. ELS ARTICLES SIGNATS EXPRESSEN L’OPINIó DELS SEUS AUTORS, QUE EL DIARI DE SANT CUGAT NO FA SEVA NECESSÀRIAMENT.


‘Pedra i sang’: quan el gall canta nou cops

Però Pedra i sang és al mateix temps, ho deia abans, un fenomen social. I ho és perquè la cultura, al meu entendre, no té sentit si no implica participació. I aquí, no cal dir-ho, la trobem a bastament: en els actors (alguns d’ells ja traspassats, com Joan Llamas i Adolf Priante), en els cantants del cor, en les per-sones que participen en el vestuari o en la introducció, en el text, de picades d’ullet a la nostra realitat. Pedra i sang va més enllà de la cultura de l’espectador i l’espectacle. Per-què és vivència sorgida de la societat per a la mateixa societat. I aquest n’és el tret més rellevant, més enllà de la concepció elitis-ta i estàtica dels qui sols veuen el teatre i la cultura com el gest de contemplar, passiva-ment, una funció.

Pedra i sang, així doncs, continua el seu camí i ara mateix és un tret d’identitat de la població, un esdeveniment cultural que la caracteritza i un focus de participació i esperonament per a les noves lleves d’ac-tors. Pedra i sang és una obra viva, arrela-da a la ciutat i oberta als canvis. Per molts anys! •

No crec que sigui exa-gerat afirmar que Pedra i sang s’ha convertit en tot un fenomen arrelat a la ciutat. I això s’explica, en primer lloc, pel fet d’haver-

se consolidat entre nosaltres tot comptant amb el teixit cultural de Sant Cugat i, tam-bé, perquè de vegades ens fa la impressió que ens trobem davant d’una proposta gai-rebé centenària i no d’una aventura que començà l’any 2000. Perquè, en efecte, a tots plegats se’ns fa difícil de concebre el Nadal a Sant Cugat sense Pedra i sang i això és un mèrit extraordinari que n’ac-centua el caràcter singular.

Recordo que quan Dolors Vilarasau m’ex-plicà el projecte en un bar del Raval de Barcelona la idea era, tan sols, una hipòte-si plausible. De seguida, però, vaig secun-dar la iniciativa, em vaig submergir en la història i, fruit d’aquella feina, va sorgir el meu text Miserere!, un diàleg poètic entre Berenguer de Saltells i l’abat Biure que es representà el primer any i que intentà aprofundir en el caràcter complex de tots dos personatges.

A partir d’aquell fet he anat seguint l’evo-lució de Pedra i sang i he pogut constatar la seva conversió en un esdeveniment no només teatral sinó social. Teatral perquè l’eficaç text de Josep M. Jaumà ha sabut dotar d’altura tràgica els dos personatges principals, els quals sempre seran proto-tipus de dues maneres confrontades d’ac-tuar i d’entendre el món. Teatral, també, per la seva directora, Dolors Vilarasau, que ha conduït amb saviesa el procés i l’ha dut a la consolidació, exercint amb mà fer-ma el diàleg fructífer entre una tradició gens carrinclona i la modernitat. I teatral, igualment, per tots els actors que hi han intervingut, especialment Joan Berlanga i Jaume Pla, que doten de vida i caràcter els dos personatges sobre els quals se sus-tenta l’obra.

[email protected]

Lluís Calvo. La tragicomèdia musical de Nadal de Sant Cugat

‘Pedra i sang’ és al mateix temps, ho deia abans, un fenomen social. I ho és perquè la cultura, al meu entendre, no té sentit si no implica participació

MOKI


· Acabaments · Producció d’estands· Escàner · Impressió de gran formatFusteria · Pintura · Electricitat · Imatge · Àudio · Vídeo · Contractacions

[email protected]

93 590 10 86Sant Antoni, 15 bis

Sant Cugat

20 | Editorial | a Fons | el Poble | Lectors | Opinió | la Ciutat | Economia | Esports | Cultura | Passatemps


Publicitat | 21



Sant Cugat i el Papiol es disputen la territorialitat de l’ermita de la Salut

Curiositat _Pàg. 24

Passarà:El primer ple del 2010 se celebrarà el dilluns 18 de generMés informació: www.diaridesantcugat.cat

la Ciutat22 | Sumari_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 6 | Lectors_ 16 | Opinió_ 18 | la Ciutat | Economia_ 40 | Esports_ 44 | Cultura_ 54 | Passatemps_ 62


ArrAnjAmentS. Sant Cugat presentarà 23 projectes al Fons Estatal per l’Ocupació i la Sos-tenibilitat Local (FEOSL). Per executar aquests plans el municipi rebrà una injecció de 8.245.780 euros, que corres-ponen a 108 euros per ciutadà. El FEOSL és la segona fase del Fons Estatal d’Inversió Local (FEIL), el pla d’estímul econò-mic impulsat per l’executiu de Rodríguez Zapatero. Equipa-ments, serveis urbans, mobili-tat, medi ambient, infraestruc-tures i innovació tecnològica

La ciutat presenta fins a 23 projectes per al segon pla ZP

Inversió. La segona fase de l’anomenat FEIL suposarà una injecció econòmica per a Sant Cugat de més de 8,2 milions d’euros, que s’haurà de destinar a obres que hauran d’estar enllestides abans que acabi el 2010

Un ramal i la biblioteca de Mira-sol, els que s’enduen més diners L’oposició crítica que no van participar en el procés de decisió

són les àrees que l’Ajuntament presentarà al Ministeri d’Admi-nistracions Públiques perquè l’òrgan atorgui la subvenció.

Un dels projectes més ambicio-sos és l’adequació de la biblioteca de Mira-sol, per a la qual es dema-nen 1,3 milions d’euros. En l’àrea d’equipaments i serveis urbans, està prevista la millora de l’ac-cessibilitat de l’escola d’art per 170.000 euros, la supressió de bar-res arquitectòniques en els equi-paments esportius i en els equi-paments culturals i funeraris, per 52.000 i 48.000 euros, respec-tivament, l’enllumenat d’estalvi energètic a Sant Cugat i Valldo-reix, amb 430.000 euros, la repa-ració de la instal·lació d’aigua del complex esportiu de l’EMD per 120.000 euros i, per 1.174.000 euros, la rehabilitació de jardins i àrees infantils. En mobilitat es destinaran 238.773,70 euros en la construcció de parades de bus, i en medi ambient, la creació d’un nou equipament de lleure a la cruïlla entre els carrers Víctor Català i l’avinguda de Can Grae-lls s’endurà 300.000 euros, la recu-peració de l’antic camí del Tor-

rent de Ferrussons costarà 48.627 euros i la instal·lació d’una placa fotovoltaica al Parc Ramon Bar-nils costarà 351.000 euros i amb 50.000 es faran franges de segu-retat forestal. En infraestructu-res, es construirà un calaix d’ai-gua a Manel Farrés per 744.000 euros i per 1,3 milions es connec-

taran els col·lectors residuals de Sant Joan a l’avinguda Ragull, es repararà la claveguera a Vall-doreix i Mira-sol per 238.000 i es construirà un sistema de sane-jament a Valldoreix per 480.000. Finalment, en innovació tecnolò-gica s’instal·larà la banda ampla a l’EMD per 50.000 euros, la con-

nexió de fibra òptica dels edificis municipals serà de 300.000 euros, 88.933,58 costarà la instal·lació de punts multimèdia d’informació, es destinaran 479.000 euros a la implantació de sistemes de segu-retat, 200.000 euros per a un sis-tema amb tots els canals de l’ad-ministració i 15.000 per fer possi-

La biblioteca de mira-sol serà un dels projectes més cars dels 23 que presentarà l’Ajuntament #LLUÍS LLEBOT

Mariona Sagalé[email protected]

Adequació biblioteca de Mira-sol1.368.445,70 €

Millores dels equipaments i dels serveis urbans1.994.000 €

Mobilitat238.773,70 €

Medi ambient749.627 €

Infraestructures2.762.000 €

Innovació tecnològica1.132.933,6 €

total8.245.780 €

en context Projectes del FeOSL

ble la web de l’Ajuntament des del mòbil.

L’oposició ha carregat contra l’equip de govern per no haver participat en la decisió dels pro-jectes i aquest s’ha defensat dient que la celeritat del FEOSL no permet fer un procés de par-ticipació ciutadana. •



PETICIÓ. La presidenta del Partit Popular de Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, ha demanat al regidor de l’Ajun-tament Fernando Vázquez-Dodero que torni l’acta de regidor al grup popular.

Durant una visita al mer-cat de Torreblanca, i tal com ja ho va fer en el seu moment la portaveu local del PP, Berta Rodríguez, la líder popular va dir que Vázquez-Dodero va optar a les eleccions municipals en representació d’una forma-

ció política i en aquest sen-tit va apuntar que “si algú voluntàriament deixa de representar aquests ideals, ha de deixar l’acta i ha de dei-xar al partit la representació per la qual va ser escollit”.

Sánchez-Camacho també va voler afegir que “la forma més

legítima d’actuar” és a través del retorn de l’acta”. El regidor Vázquez-Dodero va passar el mes de setembre de ser regidor del Partit Popular a ser regidor no adscrit. L’abandonament de l’expopular va deixar Ber-ta Rodríguez com a única del PP al consistori. •

El PP vol que Vázquez-Dodero retorni l’actaSánchez-Camacho li demana que “actuï legítimament”


La popular en la seva visita al mercat nou de Sant Cugat #LLUÍS LLEBOT

Compromís plenari per tenir l’accés de la ciutat en bon estat

Ho va denunciar ERC #A.R.

per millorar-ne l’estat. El docu-ment s’haurà d’acompanyar d’un termini d’execució i una dotació pressupostària. A més, s’haurà de fer una ordenança municipal que reguli l’ús de les tanques publicitàries. •

DECLaRaCIÓ. El Ple ha adqui-rit, a través d’una declaració institucional, el compromís de mantenir les sortides i les

entrades de Sant Cugat en bon estat. Aquest compromís, impul-sat per una denúncia d’ERC, es basarà en la redacció d’un docu-ment. Aquest text haurà de refe-renciar l’actual estat dels acces-sos a la ciutat i buscar fórmules

[email protected]

El Ple mostra el seu condol per la mort de Jordi Solé Tura

SoLEmnITaT. La mort de qui fou diputat al Congrés dels Diputats, al Parlament de Catalunya i ministre de Cul-tura, Jordi Solé Tura, va donar lloc a un minut de silenci en el darrer ple. Amb aquest acte els polítics de la ciutat s’han sumat a les mostres de condo-lença sorgides des de diversos sectors socials i polítics cata-lans i espanyols per qui va ser un dels pares de la Constitu-ció Espanyola i de l’Estatut de Sau. Solé Tura va morir fa dues setmanes als 79 anys, després que fa cinc anys se li diagnostiqués Alzheimer. El catedràtic va protagonitzar el documental Bucarest, la memòria perduda, que narra biogràficament la seva vida política en la clandestinitat.

_Redacció

El després

No sóc, evidentment, tan ingenu com per preten-dre trobar en els mitjans anàlisis equilibrades del que passà el proppassat dia 13, seria tant com pre-tendre trobar una agulla en un paller. M’he de con-

formar, doncs, amb l’emoció expressada pels que han aga-fat la ploma, i és un dir, o el micro per dir-hi la seva. Perquè és, fonamentalment, un tema d’emocions i sentiments, no ens enganyem. Un bon amic ens ho explicava en aquestes pàgines fa una setmana. Efectivament, la forma d’interio-ritzar les nostres vivències identitàries ens fa d’una manera o una altra. Això sí, i afortunadament, no tots fem la matei-xa lectura de les nostres veus ancestrals (col·lectives o no). Pel que he dit fins ara, seria una bogeria intentar aportar algunes idees sobre el succeït aquell diumenge. N’he tingut prou llegint les dues pàgines dedicades a la qüestió en el dar-rer número. Sé, per una columna, que ha estat un èxit sen-se precedents (això darrer és meu i és redundant, no cal dir-ho), que les batusses de l’endemà estan encarrilades, segons diu una altra col·laboració, i que l’editorialista està entusias-mat de com han anat les coses –per cert, proposo des d’aquí, de forma informal, ja ho faré formalment quan es reuneixi el consell editorial, que passi a dir-se “setmanari independen-tista” en lloc de “setmanari independent”–. El que més m’ha emocionat és saber que el 55% dels enquestats han endevi-nat el que ha votat el nostre alcalde. Quina perspicàcia la dels nostres conciutadans! Un cop superada aquesta emoció forta, cal començar a pensar-ne una altra. Afortunadament, els nostres polítics, sempre preocupats per l’estat d’ànim de la ciutadania, ja ens en tenen una de preparada per a la pri-mavera: serà quan sabrem si toros sanguinolents podran seguir passejant-se –i perdó per l’expressió, sé que és del tot desafortunada– per les places de toros (n’hi ha més d’una, no?) de Catalunya. Això sí, mentre, caldrà tornar a la pro-saica realitat. I ja que parlem de la realitat, voldria dir quel-com sobre el nostre vell mercat, i no precisament sobre la seva reforma, ja que no l’he vista en la seva totalitat. El tema és així de fàcil: per què se’n segueix dient Mercat de Pere San (ho diu un cartell nou de trinca) si la plaça ja no se’n diu? Bones festes i bona entrada d’any. •

l’EstirabotJORDI [email protected]



2009

Em deia l’altre dia un amic que, per ell, pràcticament quan arribava

Nadal l’any havia acabat. No deixa de ser cert, sobretot en l’àmbit de les empreses, en què els dies que transcorren entre aquests festius són de baix rendiment, fora que et dediquis al comerç on s’hi han d’aprofitar al máxim, ajudats ara, per la targeta de la Federació de Comerç. Cal destacar aquest any ja decaient uns quants records. El primer ve marcat per la ventada del gener, que ens va magnificar la força de la natura fent caure arbres arreu, sense respectar carrers, tanques i habitatges. Vam viure situacions dantesques pròpies de desastres de gran magnitud, però el cert és que, en aquest cas, l’administració va estar a l’altura de les circumstàncies. Un altre record, encara viu i persistent, és el de la crisi econòmica, que ens ha portat a veure, de forma inaudita a Sant Cugat, infinitat de pisos per vendre, barris sencers deshabitats. Aquest crac comporta tancament d’empreses i negocis, augment de l’atur, situacions extremes impensables fa un temps, com denunciaven a aquest setmanari des de Càritas. També cal fer esment a l’estira-i-arronsa de la Torre Negra, on la lluita judicial entre l’Ajuntament i els propietaris no preveu el que hauria de ser desitjable, és a dir, una solució pactada que mantingués aquest espai preservat per sempre. Per últim, i en política, cal remarcar el recent exercici democràtic en votar els santcugatencs el que pot ser un horitzó sobiranista. I, finalment, cal destacar la possibilitat que el nostre alcalde decideixi prendre responsabilitats polítiques nacionals, compartides o no amb les tasques actuals. Tot s’albirarà el 2010. De moment, Bon Nadal a tots. •www.torresadvocats.com

la togaEDUARDTORRES

ManifeSt. Un grup de perio-distes i estudiants de periodis-me santcugatencs han mos-trat la seva solidaritat amb el diari basc Egunkaria. A tra-vés de la lectura d’un mani-fest, llegit pel periodista Víc-tor Alexandre, els membres d’aquest col·lectiu han dema-nat que s’arxivi el cas per no tenir base legal i han catalo-gat aquest tancament, produ-ït durant el 2003, d’atemptat a la llibertat d’expressió, contra la cultura i la llengua basca. El periodista Ramon Luque ha

apuntat que la decisió de tancar preventivament el diari va ser un fet “insòlit en un país demo-cràtic” i a recordat que l’editori-al d’Egunkaria s’havia posicio-nat contra la violència.

Paral·lelament, el ple muni-cipal ha emès també, amb les votacions favorables de totes les formacions polítiques a excep-ció del PP i del regidor no ads-crit, una moció de solidaritat amb el diari Egunkaria i els seus treballadors i directius. Aquesta petició aposta per la llibertat d’expressió “com a dret fonamental inalienable” i insta l’Estat espanyol a garantir-lo i se suma a les peticions d’arxi-var el cas.

els periodistes locals han donat suport al diari basc #LL. LLEBOT

_Redacció

Sant Cugat es solidaritza amb el diari ‘Egunkaria’

El ple aprova una moció per reclamar llibertat d’expressió

El Papiol i Sant Cugat es disputen en quin terme es troba l’ermita de la SalutSupramunicipalitat. La Generalitat serà ara l’administració encarregada de deliberar com quedarà finalment la delimitació en aquesta zona de Valldoreix

enfrontaMent. El Papiol i Sant Cugat no es posen d’acord en els límits dels ter-mes municipals al seu pas per l’ermita de la Salut, situada als peus de Puig Madrona, a Valldoreix. Les dues admi-nistracions volen que l’edifi-ci estigui dins del seu terme.

Actualment, l’ermita està situ-ada al mig dels dos termes, de manera que la línia territori-al que divideix la capella pas-sa pel mig de l’edificació. La major part de la construcció i de l’absis queda dins de Sant Cugat i la resta en la zona ter-ritorial, del Papiol.

Encara que l’Institut Car-togràfic recomana que es con-tinuï com fins ara, el Papiol reclama que l’ermita estigui íntegrament dins del seu ter-me. Per argumentar aques-ta postura la ciutat del Baix Llobregat al·lega que l’Aplec de la Salut papiolenc és més antic que el valldoreixenc i que la construcció no està inclosa dins del catàleg de patrimoni

local. Sant Cugat estaria dis-posada a seguir compartint l’ermita com fins ara, segons ha explicat la tinenta d’alcal-de de Territori, Mercè Conesa, però no acceptaria cedir-la ínte-grament al Papiol. A més, Vall-doreix i Sant Cugat mantenen oberta una discussió pels límits fronterers. Tot i que l’Ajunta-ment i l’EMD han acordat el 90% dels límits del territori, a l’aire queda un altre 10% que se situa als voltants del carrer Cirerer d’Arboç. Els dos ens xoquen perquè els tècnics de Sant Cugat i Valldoreix no es posen d’acord per delimitar per on passa el xaragall que marca la frontera natural entre l’EMD i Sant Cugat.

La disputa entre les dues poblacions s’ha elevat fins a la Generalitat, que ara, i en un termini de sis mesos, hau-rà de deliberar si l’ermita de la Salut queda dins del terme local o dins del terme de la ciu-tat veïna i en similars termes haurà d’emetre una resolució que identifiqui per on passa la línia divisòria que separa Sant Cugat de Valldoreix.

La del imitació entre els termes de Sant Cugat i Castellbisbal s’ha pactat sen-se cap tipus de problema entre ambdues administracions locals. •

Sant Cugat i Valldoreix portaran al govern la frontera territorialEls límits entre la ciutat i Castellbisbal s’han conclòs correctament

[email protected]

actualment l’ermita està situada justament en el límit de les dues poblacions veïnes #LLUÍS LLEBOT


Publicitat | 25




ValoraCionS. La Plata-forma Santcugatenca per l’Autodeterminació ha fet balanç en clau positiva del 13-D. Aquest moviment ani-ma a aprofitar les dades “per continuar avançant vers l’assoliment d’aquest som-ni col·lectiu que és la inde-pendència de Catalunya”. La Plataforma ha posat de relleu que els 14.002 vots pel sí emesos a Sant Cugat són comparables als que van rebre en el Parlament cata-là el tripartit i superiors als de CiU el 2006. A més, l’en-titat manifesta que la xifra supera el que va aconseguir l’alcalde, Lluís Recoder, que governa amb majoria abso-luta i també supera els vots del sí a la Constitució Euro-pea. La plataforma ha con-clòs “que l’independentisme

no veu reflectit al Parlament de Catalunya el suport que han mostrat els ciutadans de Sant Cugat” i que “des d’una perspectiva local, l’indepen-dentisme té més vots que els que obté un dels més impor-tants alcaldes de Catalunya”. La plataforma ha assenyalat que elements com ser una votació única per aconse-guir un somni, la il·lusió del voluntariat, el desencís cap a la política i el procés esta-tutari, l’ampliació del cens

electoral a partir de 16 anys i a la comunitat immigrada, van afavorir la participació, i el fet de no ser vinculant, el nul suport de les institucions i la campanya de descrèdit van afavorir l’abstenció. Des de la plataforma han explicat que els qui van fer donacions per un import de 100 euros o més i vulguin rebre un document per desgravar-se el 40% han de fer arribar un correu elec-trònic a [email protected]. •


El col·legi electoral de l’ateneu #DAVID FERNÁNDEZ

Lectura positiva del 13-D de la plataforma localBalanç. Els 14.002 vots del sí a Sant Cugat són comparables als vots rebuts pel tripartit en el Parlament català

PolÍTiCa. Lluís Recoder par-la públicament del seu futur, però amb la prudència que sempre el caracteritza, sen-se acabar de desvelar abso-lutament res i deixant totes les portes obertes. Tot i això, cada vegada deixa més clara la seva intenció de saltar a la política nacional.

Diferents periodistes van insistir sobre el tema en el tradicional esmorzar de Nadal celebrat amb la prem-sa el 23 de desembre, fins a treure-li el seu interès per no quedar-se al marge d’on es prenen les decisions. Ell mateix reconeix que quan tingui clara la seva decisió (si és que encara no ho té) no ho

farà públic. No pas abans que toqui. Sí que manifesta el seu desig que Artur Mas sigui el pròxim president de la Gene-ralitat i que faci un govern amb els “millors del país”. En aquest sentit, ell no es consi-dera entre els millors per for-mar-ne part i creu que l’han de jutjar “els altres”. Afegeix no tenir “cap interès especial per ser conseller”.

Recoder considera que ell és “molt reflexiu” i que a hores d’ara no té clar si es presen-tarà a les pròximes eleccions municipals. Per contra, sí que

reconeix que en acabar aquest mandat ja farà molt anys que és alcalde i que si quan va ser l’hora va fer el pas per entrar a la direcció nacional de CDC, “significa que tinc ganes de continuar-hi implicat i vull implicar-me on es prenen les decisions i no quedar-me al marge mirant-ho des de fora, des d’una posició còmoda. Si hi sóc, vaig a totes”. L’alcalde entén que els periodistes tenen interès sobre el seu futur, però per ell no és encara el moment de concretar-ho. Esperarem, doncs. •

Recoder: “Vull ser on es prenen les decisions, i vaig a totes”

Recoder: “Vull un govern format amb els millors del país”

Josep M. Vallè[email protected]

recoder acompanyat de Jordi Puigneró i ramon luque #LLUÍS LLEBOT

_MUSEUEntrEvista a l’alcaldE dE sant cugat, lluís rEcodEr

_P. 38programa dE lEs activitats dEl nadal al musEu

_P. 36-37l’Exposició pErmanEnt dEl monEstir

_P. 29

ESPECIAL

El MUSEU dE Sant CUgat,

a fonS

Un especial de:

DiarideSantCugat

24_12_2009

Diari de Sant Cugat28 _ESPECIAL MUSEU

El Museu de Sant Cugat s’orga-nitza a través de diferents seus per donar a conèixer in situ la història dels diferents edificis. Per aquesta raó, el Monestir, la

Casa Aymat o la capella de Sant Domènec són part del museu, així com també ho seran el Celler Cooperatiu o la vil·la roma-na de Can Cabassa.La seu principal és la del Monestir. La seva missió és explicar com ha evolucionat al llarg de la història, tant des d’un punt de vista arquitectònic com social. I de pas-sada, fa un repàs al feudalisme, com a sis-tema sociopolític del qual participa com a senyor d’innumerables propietats. D’una manera didàctica i participativa, el Museu vol que els seus visitants surtin havent entès els trets més significatius de l’arqui-tectura i la història i el pes del Monestir com a agent feudal. Per dur a terme aquests objectius, el Museu disposa de diferents recursos

La difusió del patrimoniEl Museu de Sant Cugat té l’objectiu de donar a conèixer els fets més rellevants de la història del municipi. El Monestir n’és la seu central, però disposa d’altres centres

narratius, expositius i un gran nombre d’elements visuals (maquetes de mides diverses, profusió d’imatges fotogràfi-ques, esquemes,) i audiovisuals (animaci-ons en 3D, mòduls interactius, sales amb audiovisuals dinàmics, audiovisuals pas-sius, documentals). A banda de la mostra permanent, el Museu té un calendari d’activitats per contribuir a la difusió del patrimoni, com les visites per a escolars, les activitats familiars o els esdeveniments com Patrimoni Viu, entre d’altres. •

L’objECtIU dEL MUSEU

C. merCader boldú[email protected]

La imponent façana del Claustre dóna la benvinguda als visitants

del Museu #LL.LL.

Els àmbits d’acció del Museu de Sant Cugat LLUÍS CAMPINS.

dIRECTOR dEL MUSEU dE SANT [email protected]

la seu principal és la del monestir. la seva missió és explicar com ha evolucionat al llarg de la història, tant des d’un punt de vista arquitectònic com social

El Museu de Sant Cugat neix, el 2003, de la voluntat de dotar la ciutat d’una institució pública que vetlli per la recerca i la difusió de la història i el patrimoni santcugatencs, en una ciu-

tat rica patrimonialment i on les demandes per constituir una institució museística havien estat múltiples. Respon, doncs, a una realitat i a una demanda.

El Museu ha assumit de bon principi les tas-ques pròpies de la seva missió. Ha desenvo-lupat projectes de museïtzació del patrimo-ni material i immaterial santcugatenc, com ara la del mateix Monestir, la de la capella de Sant Domènec o la de la Casa Aymat com a Museu del Tapís Contemporani.

també ha desenvolupat projectes de divul-gació del patrimoni arquitectònic, com la senyalització d’edificis catalogats per evidenci-ar la riquesa patrimonial local. En aquest mateix sentit, participa en els programes municipals de preservació del patrimoni local, en coordi-nació amb l’àrea de Territori, i segueix i supervi-

sa les actuacions arqueològiques desenvolupa-des a la ciutat.

Paral·lelament, organitza anualment Patri-moni Viu, com la festa major del patrimoni santcugatenc, en què, a través de les propostes del museu i de les entitats participants, s’invita els ciutadans santcugatencs a viure intensament el seu patrimoni material i immaterial.

Paral·lelament, el Museu de Sant Cugat impulsa la recerca en l’àmbit local i posa a l’abast de tota la ciutadania els principals valors i coneixements vinculats a la nostra història i rea-litat artística, a través d’activitats socials, de pro-postes educatives, exposicions, activitats famili-ars, cicles de conferències, instal·lacions artísti-ques i publicacions.

Una gran multiplicitat d’àmbits d’acció, amb l’únic objectiu de posar a l’abast de la ciutada-nia la riquesa patrimonial, artística i històrica que li és pròpia. Aquesta és la missió del Museu en el context d’una societat moderna com és la santcugatenca. •

“el museu ha assumit des del principi les tasques pròpies de la seva missió. Ha desenvolupat projectes de museïtzació del patrimoni material i immaterial santcugatenc”

oPINIÓ

Diari de Sant Cugat _ESPECIAL MUSEU 29

Visitar el Museu del Monestir és fer un acostament a la seva evolu-ció , tant pel que fa a l’estructura de l’edifici com al seu poder al llarg dels diferents segles. El Monestir

va marcar la nostra vila des dels seus orígens, i es va convertir en l’epicentre dels esdeveni-ments socials, en una època en què l’Esglé-sia controlava la societat i el poder polític. Per conèixer-ne el pes històric, el Museu té dues fases completades. La primera és la referent a l’arquitectura i la segona, a la seva evolu-ció històrica. Ara cal, però, completar la terce-ra, que permetrà endinsar-se en la seva orga-nització interna i en el seu poder com a insti-tució. L’Ajuntament ja té el projecte enllestit, i preveu instal·lar-la pròximament. De fet, té previst inaugurar aquest mateix gener del 2010 un nou audiovisual: Un Monestir reial. El documental, d’uns vuit minuts, explica com l’abadia de Sant Cugat va esdevenir una de les més influents del monaquisme català fins al segle XIX.

Primera plantaLa informació s’organitza en dos àmbits prin-cipals. A la planta baixa, inaugurada el 2003, és possible aprendre en què consisteix exac-tament un claustre –l’hereu directe d’un atri-um romà, el pati al voltant del qual s’organit-zen les estances d’una casa–, així com l’evo-lució arquitectònica de l’edifici, que va créixer gràcies al progressiu poder econòmic del Monestir al llarg dels segles. Les maquetes, els plafons i un audiovisual expliquen amb tot detall els canvis que s’han desenvolupat fins a arribar a la constitució actual del Monestir.

Planta superiorA la planta superior, enllestida el 2007, es dóna a conèixer la història del Monestir com a institució socioeconòmica i com a agent feu-dal, des de la seva fundació. Un recorregut a través de diferents plafons, audiovisuals, maquetes i reproduccions de diferents peces ens permet endinsar-nos en el context de la seva fundació. En el primer tram descobrim què va signifi-car el monaquisme, un estil de vida retirada de la societat que es dóna en diferents reli-gions. En un mapa amb diferents Mones-tirs cristians veiem que la majoria van néixer a l’Orient cristià, cap al segle IV, quan l’Es-tat admetia la llibertat religiosa. La retira-da religiosa podia ser en solitari, individual o en comunitat. En aquest últim cas era neces-sari definir unes normes o regles que regis-sin aquest estil de vida. Establien un codi de vida referent a la pràctica religiosa, l’alimen-tació, la comunicació amb l’exterior o la disci-

L’exposició permanent del Monestir

La principal seu del Museu explica l’origen del Monestir i de la vila de Sant Cugat; la informació s’organitza en dos àmbits: per una banda, l’evolució arquitectònica del Monestir, i per l’altra, la seva evolució social al llarg de la història

plina, entre d’altres. Així van néixer les regles monàstiques, moltes de les quals són citades en els plafons. La regla de sant Benet va ser la que es va imposar a Sant Cugat. Un mòdul en forma de cub porta inscrits diferents capí-tols de la regla, que va regir la vida monàsti-ca del Monestir des del segle IX fins al 1835. El cub envolta els visitants i representa aques-ta regla, que limitava i alhora protegia aquells que la seguien. És possible, a més, llegir cada capítol gràcies a la pantalla interactiva, que es pot consultar en català, castellà, anglès i l’idi-oma original, el llatí. Un ordinador mostra tots els monestirs fun-dats entre els segles VIII i XIV a Catalunya amb la regla benedictina, així com tots aquells

que encara existeixen actualment.Al costat, dues maquetes permeten veure com eren els terrenys boscosos del voltant del Monestir al segle XI, per una banda, i el territo-ri que tenia en propietat, per l’altra, i que pràc-ticament en un 90% coincideix amb l’actual terme municipal de Sant Cugat. Uns plafons narren el martiri de sant Cugat, extrets de les fotografies de l’arqueta del reli-quiari. La llegenda diu que el màrtir sant Cugat va ser executat a vuit milles de Barcelona, la distància que separa Sant Cugat de la capi-tal. Per això es va escollir aquest emplaçament per instal·lar-hi el Monestir, ja que, a més, hi havia una petita construcció eclesiàstica prè-via. Amb la fundació del Monestir al segle IX es va modernitzar la societat del seu voltant. Es va introduir , per exemple la quantificació en moneda el costum de documentar les transac-cions de compravenda.Al darrer mòdul de la mostra s’hi projecta un vídeo del Telenotícies del 1989, on es mostra com es van extreure les relíquies de la Mare de Déu de Sant Cugat, avui exposades al Museu Diocesà de Terrassa. Aquell any una radiogra-fia de la peça va detectar dos saquets de roba amb relíquies, juntament amb una acta nota-rial de l’època que ho acredita. Per últim, és possible escoltar una partitura del segle XVI localitzada a l’església del Monestir i interpre-tada per un grup actual de cant gregorià, així com uns goigs del segle XIX.El recorregut de la mostra és una manera ràpi-da i entretinguda de conèixer el passat a través de recursos visuals i auditius que conviden a la participació dels visitants. •

Un recorregut a través de diferents plafons, audiovisuals i maquetes permet endinsar-nos en el recorregut de l’evolució del Monestir

ArqUItECtUrA I EVoLUCIó hIStòrICA dE L’AbAdIA

[email protected]

1

2

3

1. 2. Les dues sales de la planta baixa expliquen l’evolució arquitectònica del Monestir 3. La sala de

la planta superior, l’evolució històrica #LL. LLEBOT


La Casa Aymat. L’únic museu del tapís contemporani català

tic en el camp del tapís d’una qualitat i una reper-cussió d’abast internacional, amb la presència d’obres i artistes que es van formar dins les parets de la Casa Aymat en les Biennals Internacionals del Tapís de Lausana (CITAM), fundades per Jean Lurçat, el Picasso del tapís contemporani i pare espiritual de la renovació del tapís contempora-ni. Partint de les seves ensenyances i tècniques, la manufactura les va transformar en una producció pròpia que es bateja amb el nom d’Escola Catala-na de Tapís.

Tres personatges clauDe la manufactura van aparèixer tres personat-ges cabdals per entendre la producció de tapís a Catalunya. Josep Grau-Garriga és un dels artis-tes reconeguts en l’àmbit nacional i internaci-onal que va sorgir de la manufactura, amb una producció pròpia que va evolucionar des del tapís texturat pla sobre paret, fins a la produc-ció tèxtil tridimensional i les intervencions efí-meres en l’espai públic, batejades com a envi-ronaments. D’aquest artista el museu n’expo-sa producció dels anys seixanta, així com obres posteriors. El segon eix principal va ser Josep Royo. El seu reconeixement ve, sobretot, de la relació amb Miró. Royo va ser per Miró en el tapís el que va ser Artigues en la seva ceràmica. S’ha de recordar que els primers contactes entre Miró i Royo es van produir a la mateixa manufactura, així com les primeres experiències directes amb el tèx-til l’any 1960, amb la creació dels seus primers sobreteixims.

La col·lecció permanent d’aquest espai conté obres de destacats artistes de l’art tèxtil de Catalunya

Carles Delclaux, el tercer personatge destacat, va iniciar el seu mestratge a la manufactura, con-tinuant i heretant el terme d’Escola Catalana de Tapís, per aplicar-lo a les seves classes, ja que a meitat dels anys setanta es va traslladar de Sant Cugat a Girona, on viu actualment i continua la seva feina creativa i pedagògica sobre la tècnica del tapís. A banda d’aquests artistes, protagonistes i rela-cionats directament amb la manufactura, tam-bé es va treballar amb artistes que avui tenen un reconeixement de primera línia dins de les avant-guardes catalanes dels anys seixanta, com són Aurelia Muñoz, Ràfols Casamada, Hernández Pijoan, Tàpies, Muxart i artistes de Dau al Set, Assumpció Raventós, entre d’altres. D’aquesta producció n’hi ha una bona mostra a la col·lecció permanent del museu.

Les exposicionsPel que fa a les exposicions temporals, la Casa Aymat n’ha acollit de molts tipus. Cal destacar una de les línies que s’inicia amb l’Any Grau-Garri-ga. La primera va ser amb motiu del 75è aniversa-ri de Josep Grau-Garriga. La següent, una retros-pectiva sobre Tomàs Aymat, una mostra sobre l’Escola Catalana de Tapís, en el seu sentit més ampli, i que continuarà amb mostres sobre l’obra de Carles Delclaux o de Josep Royo en un futur proper. També s’intentarà mostrar allò que s’està fent a escala internacional, i un exemple d’aquí a poc temps és la Triennal de Minitèxtil, organitza-da pel Museu Lurçat de França, que en el recorre-gut itinerant tindrà una parada a Sant Cugat. •

De la manufactura de la Casa Aymat van aparèixer tres personatges cabdals per entendre la producció de tapís a Catalunya: Josep Grau-Garriga, Josep Royo i Carles Delclaux

A Sant Cugat del Vallès podem tro-bar un dels pocs museus dedicats al tapís contemporani de Catalunya i Espanya. De fet, només n’hi ha algunes col·leccions puntuals en

alguns museus i algunes entitats públiques, però no pas dedicats exclusivament a aquest tema. Per tant, és una petita joia museística, reflex del que va ser la producció catalana dedi-cada al tapís contemporani de Catalunya, que es troba, a més, a les mateixes dependènci-es de l’antiga manufactura de catifes i tapissos Aymat. Actualment, la col·lecció que forma part de l’exposició permanent del Museu del Tapís Contemporani es nodreix de la producció que es fa a la mateixa manufactura Aymat entre el 1920 i el 1981, any que va tancar com a empre-sa comercial.

Els inicisA partir dels anys cinquanta, amb el canvi de la direcció, que passa a mans de Miquel Sama-ranch, la manufactura pren una dimensió més internacional i més activa dins l’àmbit artís-tic català i internacional, època de la qual són la majoria de peces exhibides a les parets del museu. Amb l’apassionament i l’embranzi-da de la família Samaranch i la seva relació amb Josep Grau-Garriga i altres artistes importants de les avantguardes, es forma un gruix artís-

REDACCIÓ[email protected]

ALtrES SEUS dEL MUSEU

3

1. Exterior de la Casa Aymat 2. El museu atresora diversos tapissos importants 3. L’edifici té obra

permanent #LLUÍS LLEBOT

1

2


El Celler és un dels edificis moder-nistes més destacats del patrimo-ni arquitectònic de Sant Cugat. Va ser dissenyat per l’arquitecte Cèsar Martinell (1888-1973) l’any

1921 i està declarat Bé Cultural d’Interès Local. L’Ajuntament ja ha presentat el pro-jecte de rehabilitació per adequar-lo en dos vessants diferents. Per una banda, l’edifici serà un nou centre del Museu de Sant Cugat i, per l’altra, un equipament municipal poli-valent que acollirà esdeveniments de diver-sos àmbits. L’Ajuntament va presentar el projecte de rehabilitació –dut a terme per l’estudi d’ar-quitectura Adell Associats– en els pressu-postos generals de l’Estat del 2010 a prin-cipis del mes d’octubre, amb l’objectiu de poder finançar les obres de rehabilitació. Tal com es preveia, el Ministeri d’Habitatge el va acceptar, i li ha reservat una partida de 673.000 euros. L’arquitecte encarregat de dissenyar el pro-jecte és Joan Albert Adell, que, segons expli-

El Celler CooperatiuLa rehabilitació d’aquest edifici modernista servirà per explicar el passat agrícola de Sant Cugat i per acollir diferents esdeveniments culturals i socials

ca, s’ha elaborat respectant el disseny inicial de Cèsar Martinell. De fet, remarca que amb la rehabilitació s’acabarà de completar, ja que alguns elements arquitectònics, com la torre, no es van arribar a construir.Segons va assegurar la tinenta d’alcalde de Territori, Mercè Conesa, molt probablement les obres es licitaran “durant els tres primers mesos de l’any vinent i es preveu que durin uns 12 mesos”. Pel que fa a l’ús del Celler, Xavier Escura va apuntar a una doble funcionalitat. Escura des-taca que “s’hi podran fer concerts, activitats a l’aire lliure, conferències... En definitiva, podrà acollir actes de petit format que, naturalment, respectin el monument”. Però a més, es con-vertirà en “una subseu del Museu de Sant

Cugat, ja que explicarà la història agrícola de Sant Cugat i com funcionava el Celler”. Per fer-ho realitat, les obres del projecte consten de quatre eixos diferents. En primer lloc, la pavimentació i adequació de les restes arqueològiques. Es col·locarà paviment de vidre per deixar a la vista les restes arqueolò-giques. L’objectiu és fer compatible la visua-lització de les restes amb el funcionament del Celler com a equipament. En segon lloc, es crearan dos espais públics habilitats per aco-llir diferents esdeveniments. En tercer lloc, per protegir el Celler es col·locarà una tanca al seu voltant. I per últim, el projecte preveu acabar de construir la torre seguint el model inicial de Martinell. •

La rehabilitació respectarà el projecte inicial de l’arquitecte Cèsar Martinell (1888-1973)

C. [email protected]

El futur del Celler cooperatiu. La infografia mostra com quedarà aquesta joia arquitectònica local

La capella de Sant Domènec, situada a la cruïlla dels antics camins de Terrassa, Rubí i Sant Andreu de la Barca, és un cen-tre més per conèixer part de la

història santcugatenca. L’edifici, l’únic exemple d’arquitectura barroca a l’es-pai urbà, va acabar de ser rehabilitat el febrer del 2008, i des de llavors es pot visitar un cop al mes. La capella de Sant Domènec es va cons-truir als voltants del 1700 per encàr-rec de Domènec Mates (1651-1707), un negociant que es va enriquir amb la ven-da de carn a Barcelona. Amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, la capella de Sant Domènec va ser incendiada el 1936, però el 1940 es va rehabilitar. Tot i això, la construcció havia quedat en un estat ruïnós en els darrers anys. Les obres es

La capella de Sant DomènecL’edifici, un dels centres d’interpretació històrica de Sant Cugat i l’únic exemple d’arquitectura barroca de l’espai urbà, es va rehabilitar el 2008. Ara, el Museu amb la col·laboració de la Penya Regalèssia n’ofereix una visita cada mes

van fer seguint un procés constructiu tra-dicional i recuperant mètodes i els mate-rials propis del segle XVIII. Aquesta reha-bilitació la va dur a terme l’Ajuntament i

en va assumir la museïtzació el Museu de Sant Cugat, que va comptar amb la col·-laboració del Grup d’Estudis Locals.A través de sis plafons explicatius que combinen el text i la imatge, és possi-ble conèixer la història d’aquest edifici, testimoni d’alguns dels esdeveniments històrics més destacats de la ciutat. El Museu ofereix, amb la col·laboració de la Penya Regalèssia, una visita mensual a la capella.•

L’església de Sant Domènec es va construir pels volts del 1700 i es va rehabilitar el 2008


Estat actual. Durant molts anys la capella va estar en estat ruï-nós #LL.LL.


El patrimoni arquitectònic de la nostra ciutat va molt més enllà del Monestir, ja que el mapa de Sant Cugat és ple d’elements que

tenen un interès arquitectònic elevat. Per això mateix, un dels objectius de l’Ajun-tament de la ciutat és protegir i promo-cionar tots aquells elements que desta-quen per la seves característiques. Amb la voluntat d’augmentar el seu compromís amb el patrimoni de Sant Cugat, el con-sistori va elaborar l’any 2006 una revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimo-ni Arquitectònic o Catàleg de Patrimoni per incloUre-hi més espais d’interès. “Els documents han de ser vius i la sensibili-tat per preservar els béns canvia”, desta-ca la tinenta d’alcalde de l’àrea de Terri-tori, Mercè Conesa. Aquest catàleg inclou elements de Sant Cugat relacionats amb l’arquitectura, la indústria, l’obra civil, l’arbrat i l’arqueologia que tinguin una certa importància en el seu àmbit. L’ob-

Una ciutat de catàlegEl patrimoni de Sant Cugat és molt ric i per això disposem d’un àlbum que recull les fitxes de 600 elements arquitectònics, naturals o culturals

jectiu d’aquest pla especial no és única-ment protegir els elements que inclou, sinó potenciar-ne l’ús i assegurar-ne una restauració o rehabilitació en cas que ho necessitin. El catàleg està format per 600 fitxes de béns patrimonials de moltes èpo-ques diferents repartits per tot el territo-ri de Sant Cugat i que ajuden a interpre-tar i entendre com era la vida antigament a la ciutat. Una bona manera de conèixer el patrimoni arquitectònic de Sant Cugat ja no és passejar-se per tots els racons de la ciutat. Ara, ja podem consultar per inter-net quins són els elements del Catàleg de Patrimoni i on es troben. Si visitem la web www.gis.santcugat.cat/catàleg, trobarem un

mapa de la ciutat que ens indicarà on són els elements del Pla Especial de Protec-ció del Patrimoni Arquitectònic i ens dona-rà informació sobre allò inclòs en el catà-leg. A més, la web ens ofereix la possibi-litat de visualitzar en una pantalla fins a quatre rutes per Sant Cugat, que ens mos-tren diferents estils arquitectònics. La ruta modernista, la ruta dels edificis del segle XX, la ruta de les masies i la ruta de la vila són les propostes que ens ofereix la web per conèixer Sant Cugat. El recorregut de les rutes està marcat en un mapa virtual, perquè tothom pugui fer la visita real i des-cobrir de primera mà el nostre patrimoni.•

L’objectiu és potenciar l’ús dels elements, assegurar-ne una restauració i difondre’n les característiques

EL CAtàLEg PAtrIMonIAL dE SAnt CUgAt

bernat [email protected]

La masia de torre negra forma part del catàleg #LLUÍS LLEBOT

durant els mesos d’abril i maig del 2007, l’Ajuntament de Sant Cugat va instal·lar una setantena de plaques informa-tives en edificis que represen-

ten un punt d’interès del municipi.L’objectiu de la iniciativa és difondre el coneixement del patrimoni històric i artístic i posar de relleu els elements pels quals l’edifici senyalitzat és important. Les plaques informen sobre el nom, la cronologia, l’autor i una petita ressenya històrica de cadascun dels edificis; en català, castellà, anglès i en sistema braille. Una altra intenció que tenia el consistori amb la instal·lació de plaques era fomentar la construcció de la identitat col·lectiva santcugatenca i traslladar als ciutadans la sensació de tenir un patrimoni comú entre tots els santcugatencs. D’altra banda, també es va entendre com una eina per a la difusió dels edificis destacats entre els turistes

Per saber-ho tot dels nostres edificisL’any 2007, l’Ajuntament va instal·lar plaques informatives a 70 edificis que representen un punt d’interès al municipi, pel seu valor artístic i històric, amb l’objectiu de difondre el patrimoni de la ciutat

i visitants i d’aquesta manera intentar promoure el nom de Sant Cugat més enllà de les fronteres municipals. Carles Fargas va ser el dissenyador de les plaques, fabricades per l’empresa de Sant Joan de les Abadesses Comunical. La idea va sorgir de la direcció del Museu de Sant Cugat, i és precisament al Museu on es va decidir quins elements tindrien una placa informativa tenint en compte el valor històric i patrimonial. L’entitat té pendent instal·lar més plafons, però encara no hi ha dates per a la col·locació. D’altra banda, des del Museu asseguren que la resposta de la gent ha estat positiva, ja que es percep com una eina de coneixement del patrimoni santcugatenc. •

Les plaques contenen informació sobre l’autor, la cronologia i una petita ressenya històrica de cada element

PLAqUES InforMAtIvES PEr ConèIxEr EL PAtrIMonI


Les plaques informatives estan situades a l’entrada de les construccions #LLUÍS LLEBOT


E ls actors de Mira-sol Teatre ofereixen una visita guiada pel Claustre cada primer dissabte de mes, a partir de les dotze del migdia. Es tracta de l’activitat

Deixeu parlar els capitells... Ells ho saben tot, en què es fa un recorregut ple d’hu-mor, però també molt didàctic i amb con-tingut històric, per explicar els detalls dels capitells que formen el Claustre.

Els capitellsEl Claustre del Monestir és un dels conjunts d’escultura romànica més remarcables de Catalunya, i del romànic en general. Destaquen especialment els 144 capitells, obra d’Arnau Cadell i que es poden dividir en cinc temàtiques diferents: escenes bíbliques –Antic i Nou Testament–, escenes de la vida monàstica, decoració vegetal, decoració geomètrica i decoració mítica. El Claustre té, a més, la peculiaritat d’estar signat pel seu autor, que en llatí

Deixeu parlar els capitells...Mira-sol Teatre ofereix una visita teatralitzada plena d’humor cada primer dissabte de mes, a les dotze del migdia, al Museu del Monestir

Un dels actors de Mira-sol Teatre en una de les representacions #LLUÍS LLEBOT

LES vISITES AL MonESTIr


Turisme Sant Cugat organitza una oferta de vistes guiades que es va iniciar l’any 2004. Des de lla-vors, es programen anualment visites nocturnes i diürnes al

Monestir, així com a la Torre Negra o a les edificacions modernistes més significati-ves. Totes, amb una gran acollida. Com a novetat per al 2010, Turisme vol oferir dues visites noves. Una, amb con-tinguts específics sobre el dia a dia de la comunitat benedictina al Monestir de Sant Cugat durant el segle XIII, i l’al-tra, una visita al palau abacial, per poder descobrir aquest palau gòtic fortificat, com a part integrant de les defenses del Monestir.Així, després de Setmana Santa i fins a finals de novembre, s’oferiran: 14 visites Monestir de nit, 15 visites d’El campanar, l’església i el claustre, 4 visites de Moder-nisme i més, 2 visites a Torre Negra, 2 visites al palau abacial i 2 visites La vida del monjos segons el Costumari de Sant Cugat.

Les visites turístiquesL’Oficina de Turisme, en col·laboració amb el Museu, oferirà el 2010 fins a sis itineraris guiats diferents per conèixer més a fons Sant Cugat


Aquests itineraris van néixer amb l’objectiu d’oferir als ciutadans i visitants de la ciutat una eina per conèixer Sant Cugat i, a la vega-da, viure una experiència única. El seu èxit el demostren les xifres. Si fins al 2007 els par-ticipants anuals rondaven els 200, el 2008 van ser més de 600 i el 2009 es va superar la xifra de 400. •

Els itineraris turístics permeten visitar el Monestir de nit #LLUÍS LLEBOT

El patrimoni santcugatenc, a l’abast de tothom

Sant Cugat és una ciutat mil·lenària. El seu origen, la vila primera, està lligat a l’existència del Monestir, a les edificacions romanes anteriors i a l’evolució que el

Monestir ha tingut al llarg de la història del nostre país.El Monestir va ser un referent molt important de la Catalunya medieval i l’evolució de la vila de Sant Cugat a ciutat de futur no s’entendria sense la seva presència, monumental. Actualment el Monestir de Sant Cugat està catalogat com a Bé Cultural d’Inte-rès Nacional i és el nostre principal conjunt monu-mental.

Però la ciutat amaga racons també especials que s’han anat convertint, amb els anys, en patrimo-ni de la ciutat, pel seu valor artístic i patrimoni-al, però també pel seu valor sentimental. Una ciu-tat nascuda a redós del Monestir, senyorial. Les masies de Sant Cugat (Torre Negra, can Trabal, can Borrell, entre d’altres), els carrers vianantitzats del centre (el carrer Major i les seves voltes, la pla-ça de Sant Pere i el mercat vell, el carrer de Sant Domènec), les cases modernistes dels antics estiue-jants de Barcelona (la casa Armet, la Mir, la Casa Monès, el Generalife...), en són alguns exemples.La divulgació i difusió d’aquest ric patrimoni és una de les tasques principals que duu a terme l’àrea de Turisme de l’Ajuntament, que en aquest cas tre-balla conjuntament amb el Museu de la ciutat per donar a conèixer els tresors que guarda Sant Cugat.

I ho fa amb diferents accions, d’entre les quals destaquen, per l’acceptació popular que han obtingut, les visites culturals que organitza des de ja fa uns anys.Les visites culturals organitzades recorren diferents indrets de la ciutat per explicar-nos la nostra història, la nostra manera de ser i de viure. Des dels orígens de la vila, amb visites al Monestir, a l’església i al palau abacial, a les edificacions més emblemàtiques del Modernisme a la nostra ciutat, com les cases de l’Eixample i el Celler Cooperatiu. Tot de propostes per aprofundir en el coneixement d’aquests racons i fer-ho sota el guiatge de monitors i monitores especialitzats, que ens aporten informació valuosa sobre la història i l’evolució d’aquests indrets.En definitiva, ens ajuden a conèixer-nos, definir-nos com a poble i a sentir-nos-en ben orgullosos. Desitjo que pugueu gaudir d’aquestes visites, i de la ciutat, per molt de temps. •

opinióXaVIer eSCUraTinent d’alcalde de Cultura

hi va esculpir: “Aquesta és la figura de l’escultor Arnau Cadell, que ha construït aquest Claustre per a la perpetuïtat”, juntament amb la representació d’ell mateix elaborant un capitell. •

El Monestir va ser un referent molt important de la Catalunya medieval i l’evolució de la vila de Sant Cugat a ciutat de futur no s’entendria sense la seva presència

La divulgació i difusió d’aquest ric patrimoni és una de les tasques principals que duu a terme l’àrea de Turisme de l’Ajuntament


Un Museu per aprendreal Museu, Jornades Europees de Patrimoni i Patrimoni Viu.

Els escolars, motor del MuseuEl 30% dels visitants del Museu de Sant Cugat són alumnes d’escoles i instituts, principalment de Sant Cugat. Durant el curs 2008-2009, van passar per les instal·-lacions 5.840 nens en edat escolar, i això posa de manifest que un dels objectius del Museu és difondre entre els més petits l’es-sència del Monestir i de tot allò que l’en-volta. Dit d’una altra manera, tota l’oferta escolar del museu gira a l’entorn de la difu-sió del patrimoni històric i cultural sant-cugatenc. En el cas de la seu del Monestir, les característiques de l’evolució artística i històrica del conjunt monàstic. En el cas del Museu-Casa Aymat, se centra en la divulga-ció de la col·lecció permanent de tapís con-temporani i en el coneixement del que va significar l’Escola Catalana de Tapís com a nova concepció de l’art del tèxtil.

Activitats per a adultsEl públic adult demana al Museu un tracta-ment totalment diferent, pel que fa a la for-ma, del que s’ofereix al públic infantil, juve-nil i familiar. En comú amb ells hi ha la seva demanda d’incorporació de coneixements. Aquesta incorporació, òbviament, i d’acord amb els principis didàctics més bàsics, s’ha

L’equipament cultural de Sant Cugat ofereix un Programa de Serveis i Activitats Escolars per a nens de Sant Cugat i un programa d’activitats per a adults i per a un públic més familiar amb l’objectiu de difondre l’essència del Monestir

de vehicular amb propostes que s’adeqüin a les característiques psicopedagògiques d’aquest col·lectiu. En aquest sentit, l’ofer-ta d’activitats per a públic adult es basa en l’establiment d’una graella on es reforcen les visites guiades a les exposicions perma-nents i temporals, cicles de conferències, audicions comentades, lectures públiques.I és que el públic adult constitueix un públic objectiu tan important com el públic escolar o el familiar.

Activitats per a les famíliesUn altre públic objectiu dels museus és el de tipus familiar (aquell que compor-ta la inclusió en el mateix grup de persones d’edats diferents, amb presència de nens i/o joves). En l’activitat familiar, els pro-cediments que busquen el treball en grup i la interacció entre les persones de dife-rents edats (en què els més grans prenen el rol de monitor) tenen tant de valor com els conceptes incorporats per petits i grans, i són especialment adients des del punt de vista de la motivació. Així doncs, el Museu de Sant Cugat pen-sa en tots els públics i programa activitats interessants per a tothom. Ara és feina dels santcugatencs aprofitar aquest servei visi-tant l’equipament i gaudint de les activi-tats. Si hi esteu interessats, trobareu tota la informació a www.museu.santcugat.cat.•

L’oferta del museu està plena de visites, tallers, itineraris pel centre de la vila, visites teatralitzades o jocs per als més petits. És impossible no trobar una activitat que s’adeqüi als nostres interessos

El Museu de Sant Cugat s’implica directament en l’educació dels nens de la ciutat i ho demostra amb el seu Programa de Serveis i Activitats Escolars, que acosta

el valor cultural del Monestir i altres sub-seus als escolars. El Museu disposa d’un equip que es dedica a programar i coordi-nar les activitats pensades per al públic escolar, tenint en compte el curs, les demandes del professorat i el currículum acadèmic dels interessats. Els destinata-ris d’aquest programa són els estudiants fins a batxillerat, però també està pen-sat per a famílies amb fills. D’altra banda, també hi trobem activitats pensades per a adults i per a les famílies.Les activitats pedagògiques que s’hi ofe-reixen són: visites, tallers, itineraris per la vila per descobrir l’entorn quotidià (visita al mercat i a l’ajuntament, vila medieval i contemporània), visites teatralitzades o espectacles educatius, tallers d’expressió plàstica, jocs de pistes i gimcanes, entre moltes altres. A més, hi ha quatre propos-tes establertes que es repeteixen anual-ment i que acosten la cultura del Museu als santcugatencs: Nadal al Museu, Estiu


LES ACtIvItAtS EdUCAtIvES dEL MUSEU dE SAnt CUgAt

Activitats per a tothom. Actualment el Museu ofe-reix diversos actes adreçats a totes les edats

i tots els públics #LL. LLEBOT

Diari de Sant Cugat _ESPECIAL MUSEU PUbLICItAt 35


Per Nadal, al Museu!

EL MUSEU ofErEIx fInS A dEU ACtIvItAtS dIfErEntS

Una nova activitat adre-çada als infants a par-tir de cinc anys. Es tracta d’un taller en què poden fer una postal de Nadal i escriure-hi els desitjos per a l’any nou tal com ho feien els monjos del Monestir durant l’edat

mitjana, és a dir, amb tin-ta, càlam i un pergamí.

Per Nadal... una postal!Taller d’expressió plàstica

Activitats per a nens i nenes a partir de 4 anys. Els participants compro-varan que, si escolten amb atenció un conte, de les paraules en surten uns bonics dibuixos. Una història plena de màgia

que acosta l’essència del Nadal a través d’una rondalla i de les imatges.

Dibuixa’m un con-te de NadalNarració de contes amb il·lustracions simultànies

Activitat nova, adreça-da als infants de més de 5 anys. Una visita guia-da pel meravellós i fas-cinant món dels joglars, els dracs i les sirenes que va esculpir Arnau Cadell, l’autor dels capitells del Claustre del Monestir de

Sant Cugat. Aquestes imatges seran la inspi-ració per construir des-prés un bonic fanalet de Nadal.

Fem un fanalet!Visita al Claustre i taller d’expressió plàstica

Activitat a partir de cinc anys. Per ser un bon oblat i formar part de la comu-nitat del Monestir de Sant Cugat, cal supe-rar les originals proves d’aquesta gimcana des-coberta, que de ben segur farà que es diverteixin

els participants. Només aquells que siguin més pacients i hàbils podran descobrir el tresor secret!

Monjos i oblats al Monestir de Sant CugatGimcana de desco-berta del Monestir de Sant Cugat

Per a nens i nenes a par-tir de 5 anys. L’Anna de la Llana ha tingut cura dels tapissos de la Casa Aymat durant anys i panys, però, misteriosa-ment, un dels tapissos ha desaparegut de la col·-lecció. Escoltant aten-

tament les explicacions del titella, podràs ajudar a trobar-lo...

L’Anna de la Llana i el tapís perdutJoc de pistes

Horari: dimecres 23 de desembre, 11.30 hLloc: Museu del Monestir

Horari: dimecres 23 de desembre, 17 hLloc: Museu del Monestir

Horari: diumenge 27 de desembre, 11.30 hLloc: Museu del Monestir

Horari: dimarts 29 de desembre, 12 hLloc: Museu del Monestir

Horari: dimecres 30 de desembre, 12 hLloc: Casa Aymat

Totes les activitats són gratuïtes, però les places són limitades, així que cal fer-ne la reserva prèvia trucant al 93 589 63 66, de dilluns a divendres, de 9 a 14 h, o enviant un correu electrònic a [email protected]


El meu petit cam-panarTaller de construcció de campanars en mi-niatura amb materials reciclats

Activitat per a majors de cinc anys. Coneixes la funció de les cam-panes del Monestir a l’època medieval? Amb aquest taller podràs aprendre’n el funcio-nament i construir el teu propi campanar en miniatura.

Deixeu parlar els capitells... Ells ho saben tot!Visita teatralitzada, amb Mira-sol Teatre

Activitat per a tota la família. A través d’una visita teatralitzada a càrrec del grup Mira-sol Teatre, els participants coneixeran tota la his-tòria dels capitells, gui-ats pels mateixos pro-tagonistes.

Oració, treball i poderVisita guiada a l’expo-sició permanent

Activitat per a adults. Com cada primer diu-menge de mes, el Museu convida a una visita guiada per les sales de la seva expo-sició permanent. Amb aquest itinerari és pos-sible comprendre millor què significava ser monjo benedictí i com era la vida al Monestir de Sant Cugat.

Un monestir reialEstrena de l’audiovisual

Una nova activitat, adreçada especialment al públic adult. Es trac-ta de l’estrena d’un nou audiovisual, que for-marà part de l’exposició permanent del Museu. A més, hi haurà una visi-ta guiada pels indrets del Monestir que es des-taquen en l’audiovisu-al, que explica el prota-gonisme del Monestir a Catalunya.

La Casa Aymat i l’Escola Catalana de TapísVisita guiada a l’exposició permanent

Aquesta visita guia-da, per a adults, suposa un acostament a la his-tòria de la manufactu-ra de catifes i tapissos, així com al seu funcio-nament i als testimonis d’allò que va represen-tar la innovadora Esco-la Catalana de Tapís.

Horari: dimecres 30 de desembre, 17 hLloc: Museu del Monestir

Horari: dissabte 2 de gener del 2010, 12 hLloc: Museu del Monestir

Horari: diumenge 3 de gener, 12 hLloc: Museu del Monestir

Horari: dissabte 9 de gener, 12 hLloc: Museu del Monestir

Horari: diumenge 10 de gener, 12 hLloc: Casa Aymat

Arnau Cadell i un Claustre per a la perpetuïtat

Fa vora de 800 anys, Arnau Cadell va treballar en la

construcció del Claustre de Sant Cugat. L’escultor de capitells representat al capitell 109 i la inscripció al seu costat han estat interpretats com la seva signatura i autoretrat. Es tracta d’una marca excepcional en el món de l’escultura i l’arquitectura dels primers segles medievals, un món en què l’artista es manté quasi sempre en un absolut anonimat. Avui dia, però, coneixem ja força dades sobre Arnau Cadell. Cadell va treballar també a Manresa, Santpedor i, en especial, al claustre de la catedral de Girona, on aplicà la mateixa síntesi de tradició rossellonesa i de novetats tolosanes que a l’obra de Sant Cugat. Personatge de renom i prestigi, signà com a testimoni en diversos documents del Monestir, i alhora s’hi mostrà molt generós al seu testament, signat el 1221 a Girona, transformant en donatiu el deute que Sant Cugat encara mantenia amb ell. Amb la seva intervenció a Sant Cugat materialitza un importantíssim projecte impulsat pel Monestir. Cadell imprimeix art i harmonia en un espai, el Claustre, que és peça cabdal en l’organització arquitectònica del Monestir, i que esdevé alhora expressió de creences religioses i del poder material de la comunitat monàstica de Sant Cugat. Arnau Cadell n’era conscient, i aposta per la seva perpetuïtat. Una perpetuïtat que de moment dura 800 anys i que, entre tots, hem de fer perdurar. •

opiniól’AlbARodRíguez

[email protected]


“El Museu hauria de ser més conegut. I ho serà”

Quin paper té el Museu pel que fa a la difusió de la història de Sant Cugat? Un paper clau. Ara ja ens hem acostumat a la presència del Museu a la ciutat, però si fem memòria i pensem com era la reali-tat de la difusió històrica a Sant Cugat, jo crec que hi ha un abans i un després molt contundent. El Museu ha estat un dina-mitzador clau de la memòria històrica de la ciutat.

El Museu ja té completades la primera i la segona fase. Quins canvis implicarà l’ampliació de la tercera fase?Bàsicament, significa completar un recor-regut museístic que es va iniciar per ofe-rir una visió global del naixement dels monestirs benedictins i de la domus roma-na, que ens va permetre, a partir d’aquest discurs general, adaptar-nos a l’origen, desenvolupament, creixement i decadèn-cia del Monestir de Sant Cugat com a rea-litat física, i alhora parlar del paper espiri-tual del cenobi i del senyor feudal que era alhora el Monestir, que és el que completa aquest tercer audiovisual.

El Museu oferirà un extens programa d’acti-vitats de Nadal.Són activitats per a tots els públics, des dels més petits fins als adults, passant pel jovent, que combinen el coneixement de la nostra his-tòria, amb una forma d’expressar-ho diver-tida. Una de les orientacions a l’hora de defi-nir-les era que el coneixement històric pot ser divertit. Encara hi ha persones a les quals anar a un Museu els produeix un cert rebuig, perquè tenen la sensació que no és una cosa entretin-guda.

A banda de la seu principal, ubicada al Monestir, té altres centres, com són la Casa Aymat o el Celler Cooperatiu, entre d’altres.Sí, i tots formen part de la nostra història. Quan els esmentem tots es fa evident que s’han recu-perat en els últims anys. Eren a la memòria de tothom i se sabia que pertanyien a Sant Cugat, però també que tenien un estat que no era el desitjable com a part tan important del patri-moni de la nostra ciutat. Intentem recupe-rar totes i cadascuna d’aquestes subseus i fer reviure el nostre passat. La Casa Aymat ens recorda el temps més proper, aquell Sant Cugat que va començar a treballar en una fàbrica de tapissos, un Sant Cugat on el camp era l’ocupa-ció principal i les dones tenien un paper subsidi-ari. Així, moltes dones van començar a treballar

en una indústria fabril que va derivar en un ves-sant més artístic, que va ser el bressol de l’Esco-la Catalana de Tapís, gràcies a les persones que van veure-hi més enllà dels elements utilitaris.

I el Celler Cooperatiu?És el que tenim més endarrerit. Gràcies a la rehabilitació de l’estructura vam poder sal-var l’edifici, però volíem recuperar el museu per acollir-hi activitats i recuperar un discurs muse-ístic. La primera part la vam rehabilitar amb uns diners de la Generalitat, del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Ara, amb la partida que hi destinarà el Ministeri d’Ha-bitatge el convertirem en museu, per donar a conèixer el passat vitivinícola de la ciutat i alho-ra perquè pugui acollir diferents actes. Tindrà una doble funció.

Les visites guiades són una de les activitats amb més èxit de les que organitza el Museu. De fet, del 2007 al 2008 es va passar de les 200 a més de 600 persones l’any. Com ho valora, això, l’Ajuntament?Quant a les visites, són un èxit, però penso que encara tenim molt de recorregut per fer. El valor que té el Monestir de Sant Cugat crec que no es correspon amb la seva presència ni el valor per al país. Així que aquest és un esforç que anem fent d’una manera molt solitària però tossu-da. Comptem amb la col·laboració de la realitat que tenim, que és molt contundent. Hauria de ser més conegut i ho serà.

Al 2008 van visitar el Museu uns 8.000 escolars, aproximadament. El Museu apos-ta per un vessant pedagògic.Sí, és un èxit rotund. És estrany el dia que no hi veus criatures vestides de frare o al taller d’es-criptura o sentint com parlen dels capitells. Són activitats pedagògiques amb caràcter lúdic ori-entades a augmentar el coneixement per als nois i noies més joves del que representa i ha representat aquest monestir en la història del país. S’han organitzat una sèrie d’activitats pedagògiques perquè coneguessin el discurs. N’estem molt satisfets. En el moment que es va concebre el Museu es va fer que fos interessant per als erudits en la matèria, però alhora per a la gent més jove.

El Museu també participa en la gestió del Catàleg de Patrimoni.Aquesta és una dedicació delicada. Hem fet una feina de salvaguarda, però és una feina que sovint topa amb una realitat i és la legisla-ció urbanística, que no ens ha ajudat gaire. El catàleg ja està completat, després de molt de temps. Ha estat una feina molt difícil en què també ha intervingut la Generalitat. L’Ajun-tament va crear fa quatre anys la Comissió de Coordinació de Patrimoni, que ha treballat per fer el catàleg i per interpretar la legislació urba-nística. Hem hagut de compatibilitzar aquesta feina amb una pressió molt gran, provinent del boom de promotors. Però penso que ens n’hem sortit molt bé i que es tracta de, en una prope-ra fase, donar suport a la gent que té béns patri-monials a Sant Cugat, poder ajudar-los en el manteniment i la rehabilitació, per donar llu-entor a aquests edificis, ja que estan mantenint immobles que llueix tota la ciutat.

I ja per acabar, hi ha alguna data fixada per finalitzar el Museu?El Monestir de Sant Cugat i el Museu tenen un projecte per recuperar-lo físicament. Se li va lliurar un projecte a Joan Albert Adell i es va fer un pla director que a poc a poc hem anat aca-bant. A mesura que tenim recursos ho anem executant. El proper pas és l’audiovisual, per donar a conèixer un nou aspecte del Monestir. Quan la ciutat torni a estar en una situació eco-nòmica bona, tornarem a executar un pas més. •

Encara per descobrir. El Museu de Sant Cugat és més que un espai expositiu. A banda de comptar amb diferents centres, s’encarrega de vetllar per la protecció i difusió del patrimoni i de la història de la ciutat a través de diferents àmbits. L’alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, fa en aquesta entrevista un repàs per algunes de les competències del Museu, alhora que explica els objectius i els propers projectes que l’Ajuntament vol dur-hi a terme. Recoder remarca que el Museu i el Monestir haurien de ser més coneguts, tant en l’àmbit local com nacional.

Lluís Recoder destaca que el Museu ofereix activi-tats i un espai expositiu didàctic i lúdic, apte per a

tot tipus de públic ARXIU / LLUÍS LLEBOT


ENTREVISTEM LLUÍS RECODER, alcalde de sant cugat


Publicitat | 39



Ha passat:La Cambra ha organitzat una sessió per difondre les novetats fiscals del 2010Més informació: www.diaridesantcugat.cat

Economia40 | Sumari_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 6 | Lectors_ 16 | Opinió_ 18 | la Ciutat_ 22 | Economia | Esports_ 44 | Cultura_ 54 | Passatemps_ 62

la Xifra

13%és el que es pot incrementar el rebut elèctric per a les pimes el 2010, segons ha denunciar la patronal Cecot.


InnovaCIó. Esade-Creàpolis serà un dels centres en xar-xa que tindrà l’Institut Euro-peu d’Innovació i Tecnologia (IEIT). Aquesta seu, que es gestionarà des del complex que Esade té a Sant Cugat, ha recaigut en la candidatu-ra que va presentar conjun-tament l’escola de negocis i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) per liderar el major projecte en innova-ció sobre energia renovable. El programa acadèmic, que es finançarà a través d’una

injecció econòmica de 450 mili-ons d’euros en els pròxims qua-tre anys i que serà aportada per l’IEIT, es basarà en el projecte InnoEnergy, que s’encarrega-rà de desenvolupar projectes

Esade serà una comunitat del coneixement de l’IEIT

Concurs. L’escola de negocis i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) guanyen el programa acadèmic europeu per treballar en xarxa com a part integrant de l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia (IEIT)

El campus s’ha endut la KIC pel seu pla en energies renovablesEs formaran més de 1.500 estudiants i es crearan 60 patents

en les energies d’aquest segle. Per posar en marxa InnoEner-gy les dues universitats hauran de formar més de 1.500 estu-diants, es crearan 60 noves patents i es llançaran 50 start-

suport de 35 socis més proce-dents d’universitats, empreses i centres d’investigació, s’erigi-rà com una de les KIC (de les seves sigles en anglès Knowled-ge and Innovations Communi-ties) que tindrà l’IEIT.

Les dues universitats es dividiran les tasques de la KIC.

Mentre que Esade s’encarre-garà de transformar la inno-vació creada en InnoEnergy en oportunitats empresarials i organitzar les sinergies dels altres sis centres d’operaci-ons europeus que formaran part de la iniciativa i que esta-ran ubicats a Barcelona, Esto-colm, Karlsruhe, Grenoble, Eindhoven i Krakow, la UPC coordinarà, des del campus

Diagonal Besòs, els progra-mes en investigació d’energi-es renovables.

Mirada de futurEl tinent d’alcalde d’Economia, Jordi Joly, es va referir a aques-ta KIC i va indicar que aquest projecte consisteix a “creure en el fet de compartir el coneixe-ment i el valor afegit”. El titu-lar d’Economia es va mostrar convençut que finalment Sant Cugat atresorarà en un futur l’IEIT Júnior. Aquest projecte, que va ser una de les propostes defensades pel consistori local en la presentació de la candida-tura santcugatenca a Brussel·-les per ser seu de l’IEIT, té com a objectiu detectar el talent de les noves generacions.

L’IEIT és la resposta euro-pea al Massachusetts Insti-tute of Technology (MIT). La comunitat del vell continent vol competir amb l’institut nord-americà per impulsar a escala mundial un centre on es desenvolupin la recer-ca, la innovació, el coneixe-ment i el talent. •

Des d’Esade-Creàpolis s’hauran de crear 60 noves patents #LLUÍS LLEBOT

ups. Amb aquest paquet de mesures Esade i la UPC espe-ren crear i comercialitzar prop de 90 nous productes. El cen-tre català, que en la seva can-didatura ha comptat amb el

Mariona Sagalé[email protected]

BS Pentapensió

1. R

endi

bilit

at a

cum

ulad

a fin

s al

30

/09

/20

09

. Ren

dibi

litat

s pa

ssad

es n

o ga

rant

eixe

n re

ndib

ilita

ts f

utur

es.

BS

Pen

tape

nsió

, PP é

s un

pla

de

pens

ions

ges

tion

at p

er

Ban

Sab

adel

l Pen

sion

es,

E.G

.F.P

., S

.A.

Ent

itat

dip

ositàr

ia:

Ban

co d

e S

abad

ell,

S.A

. 2

. Ti

pus

d’in

terè

s: 5

,91

26

% n

omin

al a

nual

am

b co

bram

ent

al v

enci

men

t (6

% T

AE).

El

clie

nt p

ot c

ontr

acta

r el

dip

òsit fi

ns a

l di

a 3

1 d

e de

sem

bre

de 2

00

9 i

com

a

màx

im p

er a

l mat

eix

impo

rt q

ue h

agi a

port

at i/

o tr

aspa

ssat

des

d’u

na e

ntitat

alie

na

a B

anc

Sab

adel

l i

a fa

vor

de q

uals

evol

pla

de

pens

ions

com

erci

alitza

t pe

r al

guna

de

les

mar

ques

am

b qu

è op

era

Ban

c S

abad

ell

(a e

xcep

ció

del

BS

Pla

de

Pre

visi

ó Ass

egur

at,

PPA

i e

l B

S P

la F

utur

, PPA

). L

a ca

ncel

·laci

ó an

tici

pada

pen

alitza

un

1%

so

bre

el s

aldo

del

dip

òsit e

n el

per

íode

com

près

ent

re l

a da

ta d

e ca

ncel

·laci

ó i

la

de v

enci

men

t i

no p

odrà

exc

edir d

e l’i

mpo

rt d

els

inte

ress

os g

ener

ats

des

de l

’inic

i de

l’o

pera

ció.

Els

ren

dim

ents

gen

erat

s es

tan

subj

ecte

s a

la r

eten

ció

vige

nt e

n ca

da

mom

ent.

Vàl

id n

omés

per

a i

ngre

ssos

que

pro

cede

ixin

d’a

ltre

s en

tita

ts a

liene

s al

gru

p B

anc

Sab

adel

l.S

abad

ellA

tlán

tico

és

una

mar

ca r

egis

trad

a de

Ban

co d

e S

abad

ell,

S.A

.

El valor de la confiança

El Marc ja té el seu pla de pensionsEl Marc ha escollit BS Pentapensió, que acumula una rendibilitat anual del 5,73%1, avantatges fiscals i flexibilitat total.

I ara, traspassi el seu pla des d’una entitat aliena al grup Banc Sabadell sense cap cost i aconsegueixi un dipòsit a 6 mesos al

Import mínim: 600 eurosImport màxim: el mateix import aportat i/o mobilitzat des d’una entitat aliena al grup Banc Sabadell a algun pla de pensions de la nostra oferta

Vàlid només per a ingressos que procedeixin d’altres entitats

REB

E n

úm.: 0

9/6

5280

TAE2

Informi-se’n a qualsevol de les nostres oficines, trucant al 902 32 32 22 o a sabadellatlantico.com

Fal 256x59 StCugat cat.indd 1 15/12/09 13:05:58

450milions d’eurosés el que aportarà l’IEIT a la KIC d’Esade i la UPC per desenvolupar els plans.



Mobilitat

Alguns aspectes crítics de l’economia catalana, com

ara que les universitats ara frisin per cooperar amb les empreses, han millorat molt. Constato també que es comença a remoure tímidament el tema dels costos que té moure diners d’una administració cap a una altra sense cap valor afegit a la societat. Entre altres. Però hi ha un tema que no es mou de moment i és absolutament crític. Les empreses el destaquen com un del seus principals problemes i ataca directament el sector més amenaçat (i dels més estratègics) de l’economia catalana, la indústria. Em refereixo a la mobilitat.Existeix a casa nostra un consens que sembla total entorn a la idea que

s’ha d’ofegar la mobilitat en vehicle privat. Doncs hi insisteixo: ens estem equivocant com a país. I és un error gravíssim. Atur, mercats petits, diferencial d’inflació, encariment del preu del sòl, minva de competitivitat... no puc explicar aquí tots els efectes negatius que té limitar la mobilitat dels recursos.Ara com ara la mobilitat contamina, d’acord. Hem de lluitar contra la contaminació, d’acord. Per què en lloc de fer-ho restringint la mobilitat dels recursos no intentem que la mobilitat deixi de contaminar? Per què, carai!, deixarà de fer-ho aviat, i en la llargària d’aquest ínterim les administracions podem influir-hi molt! Llanço una proposta: peatges gratuïts per a cotxes elèctrics. I paral·lelament, deixem de planificar infraestructures raquítiques i de prohibir l’aparcament. Parlem-ne, sisplau! Certament, aquestes són les menges més preuades. •

Una proposta: peatges gratuïts per a cotxes elèctrics

[email protected]

econogresca

CARLESBRUGAROLAS

Som a Sant Cugat, av. de les Corts Catalanes, 7-9Edifici Trade Center. Tel.: 93 552 85 [email protected]

per a lamicro,petita

i mitjanaempresa

PlE. El pressupost de l’any que ve tira endavant. CiU i ERC han arribat a un con-sens per donar llum verd a les finances municipals del 2010. La resta de l’oposició forma-da pel PSC, ICV-EUiA i el PP no ha donat suport als pres-supostos a excepció del regi-dor no adscrit, Fernando Váz-quez-Dodero, que s’ha posici-onat a favor de la proposta.

En un acte previ al ple, on es van reunir l’alcalde, Llu-ís Recoder, el portaveu repu-blicà, Raül Grangé, i el tinent d’alcalde d’Economia, Jordi Joly, es va formalitzar l’acord que propiciarà el pressupost del 2010. L’alcalde va indicar que l’exercici econòmic de l’any que ve “potenciarà la funció de l’Ajuntament com a garant de cohesió social i com a actor en la reactivació econòmica”.

Debat plenariEn el transcurs del debat polític la resta de l’oposició es va posicionar i va votar en contra dels pressupostos al·legant que aquests podi-en haver estat millorables. El PSC va anunciar que, tal com ja van fer en el pressu-post en curs, presentaran al·legacions als comptes locals. El membre dels soci-alistes Ferran Villaseñor va tornar a demanar una audi-toria que aclareixi els diners

que es van perdre en el perí-ode 1999-2006, quan Impulsis era l’encarregada de recaptar els tributs. Des d’ICV-EUiA, el regidor Xavier Boix va recor-dar que aquest 2009 la seva formació va donar suport al pressupost i va denunciar que alguns dels plans establerts en aquell balanç de despeses no s’han dut a terme durant aquest any. Boix va propo-sar que les partides en polí-tica social s’incrementin fins al 10%, perquè “només repre-senten un 4% del pressupost del 2010”.

Finalment, en termes simi-lars es va expressar la portaveu del PP, Berta Rodríguez, que va qüestionar moltes de les par-tides econòmiques incloses en el pressupost, com un possi-ble agermanament amb Quito, que “s’acompanya d’un infor-me per valor de 49.000 euros”, o la congelació del pressupost de seguretat “quan hi ha més delinqüència per la crisi”.

Novetats 2010Grangé va explicar per què la seva formació va donar suport als pressupostos. En aquest sentit, el representant d’ERC va posar de manifest

Grangé, en primer terme, i Recoder, al mig, van pactar el pressupost #LL.LL.

El text preveu una partida per arranjar la Floresta i l’oci juvenilEls comptes preveuen la inclusió de criteris de la banca ètica

[email protected]

CiU i ERC aproven un pressupost amb la resta de l’oposició en contraFinances municipals. El Ple de desembre tira endavant amb l’equip de govern i el vot republicà els comptes de l’any que ve. Els altres partits critiquen que no hi hagi més inversió en polítiques socials

que els comptes locals adqui-reixen el compromís d’inclou-re els criteris de banca ètica, a través de Triodos Bank, per a la gestió d’una part dels pres-supostos.

A banda d’això, Grangé va assenyalar que, a més d’aju-des socials i a les empreses, el text preveu un paquet de mesures en diversos àmbits, com la millora de l’enllume-nat i l’arranjament de carrers a la Floresta. El pacte porta implícit que es faci un control de l’aplicació de les polítiques pel que fa a la normalització lingüística, que s’introdueixin millores en l’oci juvenil i que es doni un plus de notorietat del sector de la Torre Negra a la ciutadania.

El pressupost ordinari del 2010 disposarà de 93,7 milions d’euros, un 2,4% inferior al de l’any en curs. Mentre, l’esforç inversor serà de 45 milions d’euros. Repetint l’experiència del 2009, es reserva un fons de contingència de 700.000 euros per cobrir possibles necessitats socials arran de la crisi i uns altres 200.000 euros per possi-bles incidències sorgides en les petites i mitjanes empre-ses dins l’àmbit local. •



Encara no hi haurà pujades de tipus

D esprés de la celebració del seu darrer Comitè de Mercat Obert, la Fed va confirmar que l’activi-tat s’està recuperant, i a més va fer una menció positiva respecte a l’evolució del mercat labo-

ral, així com del residencial. Però l’autoritat monetà-ria continua sent molt curosa en el seu llenguatge i de moment segueix sense mostrar intenció de voler pujar els tipus d’interès a mitjà termini. I és que les pressions inflacionistes es mantindran apagades durant un temps, a causa dels elevats nivells de capacitat ociosa i d’unes expectatives d’inflació estables a llarg termini. El que sí que es comença a retirar són les mesures d’expansió quantitativa. La Fed ha anunciat que al llarg de l’1T10 s’acabaran els programes de compra de MBS, deute d’agències i la majoria de les facilitats especials de liquiditat.I el BCE, per la seva part, va fer aquest mes la darrera sub-hasta de liquiditat il·limitada a 12 mesos, subhasta que es va saldar amb un import concedit de 96.900 milions d’eu-ros repartits entre sol·licituds de 224 entitats. La notable millora de les tensions de liquiditat en el mercat interban-cari està ajudant a reduir el grau d’apel·lació a injeccions de liquiditat, i això podria ser el punt de partida de la reti-rada de suports per part dels bancs centrals. En el primer trimestre del 2010 es completa la retirada del pla de sub-hastes extraordinàries, el 30 de març serà la darrera sub-hasta a sis mesos. •

en global

[email protected]

La creació de noves empreses, una prioritat

rEunió. Les 13 cambres de comerç de Catalunya van cele-brar el 21 de desembre una roda de premsa en què es va deba-tre sobre la necessitat de for-mar noves empreses: per cre-ar un milió de llocs de treball es calcula que se n’han de crear 100.000. Sobre aquest assump-te les cambres catalanes van demanar un entorn favora-ble per facilitar el naixement de nous negocis amb la fina-litat de crear ocupació. El pre-sident del Consell de Cambres de Catalunya, Miquel Valls, va afirmar que en èpoques de cri-si aquestes són les empreses que més aporten en la creació d’ocupació. És per això que les cambres van demanar que els nous empresaris siguin con-siderats clients preferents. A més, van reiterar la seva volun-tat d’eliminar un impost de suc-cessions que consideren injust. Finalment, el president de la Cambra de Terrassa, Marià Galí, va destacar el valor soci-al de l’empresa com a “dinamit-zadora i generadora de benes-tar social”.

_C. Illana

rEtorn. L’empresa que dis-tribueix l’aigua a Sant Cugat, Sorea, haurà de tornar 15 mili-ons d’euros a l’Ajuntament. Aquest gruix econòmic es va anar generant per una doble comptabilització de les amor-titzacions, ja que Sorea va inter-pretar malament la concessió, que es va iniciar el 1975 i que finalitzarà el 2019. Des del 1995 Sorea va cobrar erròniament en els rebuts de l’aigua una quantitat destinada a deixar la xarxa de canalització nova una vegada acabi la concessió.

El Ple va autoritzar, a través d’una modificació del conveni que regula la concessió amb Sorea, que la companyia faci la devolució en partides de cinc milions euros cada any fins al 2012. En la sessió plenà-ria, CiU, ERC i el regidor no ads-crit, Fernando Vázquez-Dode-

ro, van donar suport a la modi-ficació, el PP es va abstenir, així com el PSC i ICV-EUiA, que van demanar a l’equip de govern més temps per estudiar més a fons aquesta qüestió. El tinent d’al-calde d’Economia, Jordi Joly, va explicar que l’aprovació d’aques-ta devolució anava lligada a un augment de tarifes d’un 1,76%,

que entrarà en vigor a partir del 2010, ja que el 2009 no va aug-mentar. Els 15 milions d’euros que percebrà l’Ajuntament de Sorea encara no tenen adjudica-da una finalitat en el pressupost municipal del 2010. Ara s’hau-rà d’estudiar en quines parti-des s’inclourà aquesta aporta-ció econòmica. •


El retorn de Sorea es farà en paquets de cinc milions fins al 2012 #LL.LL.

Sorea tornarà 15 milions d’euros a l’AjuntamentPeríodes. L’empresa subministradora d’aigua farà la devolució a raó de cinc milions cada any fins al 2012


Publicitat | 43



El Junior FC masculí de Xavi Galí tanca la primera volta a la Lliga en zona d’ascens a la Divisió d’Honor A

Hoquei herba _PàG. 46

Números en joc _PàG. 51

Esports44 | Sumari_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 6 | Lectors_ 16 | Opinió_ 18 | la Ciutat_ 22 | Economia_ 40 | Esports | Cultura_ 54 | Passatemps_ 62

TENNIS DE TAULA: UE SANT CUGAT 2n al grup 6 de Segona Nacional


Els millors de l’esportReconeixement. El grup multimèdia municipal Cugat.cat entrega els XIII Premis Esport en Marxa als jugadors, equips i activitats esportives més destacats de Sant Cugat durant la temporada 2008-2009

PREMIS. Unes 240 persones van assistir, el dijous 17 de desembre, a la quarta edició de La Nit de l’Esport de Sant Cugat. Durant aquesta cele-bració, el grup de comunica-ció multimèdia municipal Cugat.cat va lliurar els Pre-mis Esport en Marxa, que enguany han convocat la tretzena edició. Aquests pre-mis reconeixen els millors esportistes, equips, clubs i

activitats esportives de la tem-porada 2008-2009.

La quarta Nit de l’Esport de Sant Cugat compta amb el patrocini, un any més, d’Opel Autocugat, i enguany també del DiAri DE SANt CUgAt, col·laborador habitu-al d’aquests guardons. Aquest acte va tenir lloc a l’escenari del teatre-Auditori de Sant Cugat, en el marc d’un sopar-espectacle, amb la presència del mag Selvin. teca Sàbat va servir el càtering.

Els membres del juratEl jurat dels Xiii Premis Esport en Marxa ha estat integrat per sis persones: Josep Maria Negre, gerent d’Opel Auto-

del DiAri DE SANt CUgAt, Mònica Lablanca, directora de Cugat.cat, Albert Mendo-za, cap de relacions externes, i Xavier Amador, regidor d’Es-ports de l’Ajuntament.

Durant els parlaments, Llu-ís recoder, alcalde de Sant Cugat, va assenyalar que els deu guardonats en els Xiii Pre-mis Esport en Marxa “són una representació impressionant del que és l’esport a la nostra ciutat”, i que l’esport local “té una vitalitat excepcional”. res-pecte als premiats, recoder va afirmar que “s’han reconegut persones i entitats que són un símbol”. recoder també va destacar l’aportació de Juan-jo gonzález a l’handbol de la

ciutat: “Ho ha estat tot en el món de l’handbol”. Finalment, també va dir que “la força de l’esport base de Sant Cugat és impressionant”.

Josep Maria Negre, gerent d’Opel Autocugat, va desta-car en el seu discurs que “el jurat ho ha tingut molt difícil a l’hora de decidir els vence-dors. Ha estat una de les edi-cions en què el jurat ho ha tin-gut més complicat”.

Finalment, Mònica Lablan-ca, directora de Cugat.cat, va assegurar sentir-se orgullo-sa que “l’esport sigui un dels valors que ens identifiqui”, i va destacar “el nivell espor-tiu que caracteritza la nos-tra ciutat”. •

cugat, Xavier Amador, regi-dor d’Esports de l’Ajuntament de Sant Cugat, Carme rever-te, organitzadora dels Premis Esport en Marxa, ignasi Bas-só, president de la Coordina-dora d’Entitats Esportives de Sant Cugat, Xavier requeno, responsable de l’Oficina Muni-cipal d’Esports per a tothom (OMEt), Joan garcia, coordi-nador d’Esports de Cugat.cat, i Àlex López, cap d’esports del DiAri DE SANt CUgAt i del tOt Sant Cugat.

La quarta Nit de l’Esport de Sant Cugat va estar presi-dit per Lluís recoder, alcalde de Sant Cugat, Josep Maria Negre, gerent d’Opel Auto-cugat, ramon grau, editor

Aquests són els premiats de la tretzena edició consecutiva dels Premis Esport en Marxa, que organitza el grup de comunicació multimèdia municipal, Cugat.cat #LLUÍS LLEBOT

La quarta Nit de l’Esport a Sant Cugat, amb 240 assistents “Els premiats són

una representació impressionant del que és l’esport a la nostra ciutat”LLUÍS RECODER ALCALDE DE SANT CUGAT

Frases

“Ha estat una de les edicions en què el jurat ho ha tingut més complicat a l’hora de decidir els guanyadors”JOSEP MARIA NEGRE GERENT D’oPEL AUToCUGAT




Premi a tota una trajectòria. Juanjo González #LL.LL.

Premi a la millor projecció social. Programa Special Hockey #LL.LL.

Premi a la millor projecció exterior. Bàrbara i Júlia Pla #LL.LL.

Premi al millor equip sènior. AXA Futbol Sala Sant Cugat #LL.LL.

Premi al millor entrenador/a. Jaume Martínez #LL.LL.

Premi especial del jurat. 25a edició de la Cursa Popular de la Floresta #LL.LL.

Premi al/a la millor esportista de l’any. Anna Cohí #LL.LL.

Premi a la millor promoció de la base. X Cros Ciutat de Sant Cugat #LL.LL.

Premi a la millor direcció esportiva. Club Voleibol Sant Cugat #LL.LL.

Premi al millor equip júnior. Cadet A del Club Voleibol Sant Cugat #LL.LL.

PREMIS. L’exjugador del pri-mer equip del Club Hand-bol Sant Cugat Juanjo Gon-zález va rebre el premi a tota una trajectòria. González ha jugat a handbol 29 tempora-des. També cal destacar que l’altra candidata en aquest guardó era Maria Tortosa, exjugadora del sènior A del Club Voleibol Sant Cugat.

Anna Cohí es va endur el premi a la millor esportista de l’any, davant de les ger-manes Pla, Bàrbara i Júlia. Cohí ha estat tercera en el mundial d’eslàlom i prime-ra en el Campionat d’Euro-pa d’Eslàlom i Superconvi-nada d’esquí alpí per a dis-capacitats visuals.

Júlia i Bàrbara Pla van endur-se el premi a la millor projecció exterior, amb un segon lloc a l’europeu i una setena plaça en el mundi-al de rugbi amb la selecció espanyola. Bàrbara Pla va donar les gràcies pel suport dels mitjans de comunicació locals. “Quan encara no haví-em guanyat res ja ens feien un seguiment. Els agraïm molt el suport, i més quan el rugbi femení és un esport minoritari i té poc ressò”.

El valldoreixenc Aleix Serrahima, que va fer reali-tat el programa Special Hoc-key, adreçat a discapacitats intel·lectuals i que es desen-volupa al Junior FC, va reco-llir el premi a la millor pro-jecció social. “Per nosaltres és un reconeixement molt important”. Aquest pro-grama d’hoquei herba ja té una norantena d’inscrits. A aquest guardó també opta-ven el CTN Sant Cugat, el Sant Cugat Esport FC, el CE Valldoreix, la Coordinado-ra d’Entitats Esportives i el Running Vallès.

El premi a la millor direc-ció esportiva va ser per al CV Sant Cugat. Martín Fernán-dez, director tècnic esportiu del club, va recollir el premi i va assegurar que l’objectiu del club és “fer bones perso-nes i bones jugadores”. L’al-tre candidat va ser Guim Roda.

El guardó al millor equip sènior –en el qual també va competir l’equip de vete-rans del Club Handbol Sant Cugat– va ser per a l’AXA Futbol Sala Sant Cugat, mentre que el seu entre-nador, Jaume Martínez, es va endur el premi al millor entrenador de l’any.

Cal destacar que el jurat va haver d’escollir els cam-pions d’entre una cinquan-tena de candidatures.

Juanjo González, premi a tota una trajectòria esportivaCohí i les germanes Pla, protagonistes també de La Nit de l’Esport

_Redacció



El pressupost de l’àrea d’Esports puja un 14%

EXERCICI. El pressupost glo-bal de l’àrea d’Esports de l’Ajuntament de Sant Cugat ha pujat un 14,11% respec-te a l’exercici del 2009. Per a l’exercici 2010, l’àrea d’Es-ports ha dissenyat un pres-supost de poc més d’un milió d’euros (1.776.790,47 euros).

Pel que fa al capítol de llo-guer i manteniment d’instal·-lacions esportives, suport a entitats esportives i cen-tres educatius, compres de material i despeses diverses, el pressupost per al 2010 és de 225.642,28 euros, cosa que significa un increment del 22,23% envers el 2009.

En l’apartat del pressupost de despeses en concepte d’in-versions, cal destacar que el 2010 l’Ajuntament haurà de pagar un total de 222.282,60 euros en concepte de lísing per a la instal·lació de les ges-pes artificials al Camp Muni-cipal de Futbol de Mira-sol i al camp de futbol-11 de la ZEM Jaume Tubau. L’Ajun-tament ha començat a pagar aquest lísing el novembre del 2008 i l’acabarà de pagar el novembre del 2016.

Finalment, en el punt del pressupost de despeses en concepte d’actius financers, cal destacar els 300.000 euros que l’àrea d’Esports hau-rà de pagar el 2010 per l’Es-port Parc Internacional de Catalunya.

Xavier Amador, regidor d’Esports de l’Ajuntament, va presentar el pressupost de l’àrea d’Esports de l’Ajun-tament per al 2010, en una roda de premsa que es va fer el dimecres 23 de desembre al consistori.

_Redacció

HOQUEI HERBA. El primer equip masculí de la secció d’hoquei herba del Junior FC ha posat punt i final a la primera volta en la segona posició, en zona d’ascens a la Divisió d’Honor A. Amb tot, els blau-i-negres només han guanyat un dels últims qua-tre partits a la Lliga. A més, el seu immediat perseguidor, el Vallès Esportiu, que també té 12 punts, encara té un partit pendent per disputar, a l’esta-di del Caja Cantabria Sardine-ro, desè i últim a la taula, amb només 4 punts.

De les nou jornades juga-des fins ara, el Junior FC ha ocupat fins a set vegades zona d’ascens a la categoria més alta de l’hoquei herba estatal.

Derrota amb el líderEl CHP Benalmádena, que suma tres punts més que el Junior FC i el Vallès Espor-tiu, va derrotar el diumenge

20 de desembre el Junior FC per 3 gols a 0.

L’equip masculí del Junior FC no s’estrenarà en la segona volta de la Divisió d’Honor B fins al 14 de març, quan haurà de visitar el vuitè i antepenúltim classificat a la Lliga, el Caldaria Barrocas. En la primera jorna-da de Lliga, els santcugatencs

van apallissar els malaguenys per un contundent 7 a 0.

D’altra banda, l’equip feme-ní del Junior FC ha acabat la primera volta a la Divisió d’Ho-nor Femenina amb una victò-ria clara (4-0) davant l’RC Polo. Les blau-i-negres són quartes, a quatre punts del líder, el Club de Campo de Madrid. •

Només han guanyat un dels últims quatre partits al campionatEls blau-i-negres van perdre al camp del líder, el Benalmádena

Àlex López [email protected]

El Junior FC és segon, però amb els mateixos punts que el tercer #ARXIU

El Junior FC masculí tanca la primera volta en zona d’ascensTrajectòria. L’equip ha ocupat en set de les nou primeres jornades una de les dues places que permeten pujar

TENNIS DE TAULA. El primer equip de la secció de tennis de taula de la Unió Esportiva Sant Cugat ha finalitzat la primera volta a la Lliga del grup sisè de la Segona Nacional en la sego-na plaça, en zona de promoció d’ascens. L’equip que prepa-ra Enric Bosch és segon a la taula, amb els mateixos punts –12– que el Malgrat, que és ter-cer i que també compta amb un balanç de 6 victòries i 3 der-rotes. El líder és el TT Torelló, amb 14 punts i un balanç de 7 victòries i 2 derrotes.

El diumenge 20 de desem-bre, la UE Sant Cugat va dispu-

tar l’última jornada de la prime-ra volta i va desfer-se del Calella, últim a la taula, per un contun-dent 0 punts a 6.

La primera de les nou finals que ha de jugar la UE Sant Cugat, que lluita per assegu-rar-se una de les dues primeres places que donen la possibilitat de jugar la promoció d’ascens a la Primera Nacional, tindrà lloc el dissabte 9 de gener, a les 18 h, a la sala de tennis de taula del Pavelló 2 de la ZEM Rambla del Celler. El rival serà el CTT Ate-neu 1882, que és vuitè i penúltim a la competició, amb un balanç de 3 victòries i 6 derrotes. En el partit d’anada, corresponent a la primera jornada de Lliga, la UE Sant Cugat es va imposar per 1 punt a 5.

Finalitza la primera volta a la Lliga, amb 6 victòries i 3 derrotes

La UE Sant Cugat està fent una bona temporada #ARXIU

_À. López Puig

La UE Sant Cugat és segona, en zona de promocióObjectiu. El primer equip de tennis de taula vol recuperar la Primera Nacional. Li queden nou finals


Publicitat | 47




El CH Sant Cugat guanya el II Torneig Hanbolicat

CAMPIONAT. L’equip de vete-rans del Club Handbol Sant Cugat s’ha adjudicat la sego-na edició del Torneig Handbo-licat Màsters Nadal Masculí. Els santcugatencs van impo-sar-se en la final a l’Handbol Sant Quirze, per 25 gols a 31. Aquest partit es va jugar el diumenge 20 de desembre al Vendrell. El porter santcuga-tenc Ignasi Solà va ser escollit millor porter de la final.

E n l a p r i m e r a f a s e d’aquesta competició, el CH Sant Cugat va imposar-se, el dissabte 19 de desembre, al Joventut Handbol Mataró, per 5 gols a 17, i a l’Handbol Veterans, de Matadepera, per 16 a 15. El CH Sant Cugat va acabar tercer en l’edició del 2008.

L’equip de veterans del CH Sant Cugat és el líder a la Lli-ga del grup 1 de la Lliga Cata-lana Màsters, competició de la qual és l’actual campió.

El CH Sant Cugat juga-rà, al mes de juny, el Cam-pionat d’Europa de Clubs Veterans.

_À. López Puig

HANDBOL. Tot i un bon ini-ci de Lliga –l’equip va gua-nyar tres partits en les sis pri-meres jornades i va arribar a situar-se quart en el campi-onat–, el Club Handbol Sant Cugat tanca la primera volta a la Lliga Catalana en la dot-zena i antepenúltima posició a la taula, en zona de descens a Primera Catalana. L’equip s’ha situat en zona de des-cens en les últimes quatre jornades –com a mínim per-den la categoria els últims quatre classificats–, mentre que encadena fins a set der-rotes consecutives.

L’equip que aquesta tem-porada entrena Javi Fer-nández va finalitzar la pri-mera volta en el campionat el diumenge 20 de desem-bre, amb una derrota (28-29) al Pavelló 3 davant el KH-7

BM Granollers C, tercer a la taula classificatòria.

L’equip vermell-i-negre tan sols ha estat capaç de sumar 7 dels 26 punts en joc, amb un balanç de 3 victòries, 1 empat i 9 derrotes.

El primer equip del CH Sant Cugat debutarà a la segona volta de la Lliga Catalana el

cap de setmana del 9 i 10 de gener. Ho farà a la pista del catorzè i últim a la Lliga, el GEiEG de Girona, que tan sols ha sumat 2 punts en tretze jor-nades, amb un balanç d’1 vic-tòria i 12 derrotes. En la pri-mera volta, el CH Sant Cugat va imposar-se al GEiEG per 29 gols a 28. •

Àlex López [email protected]

El CH Sant Cugat ocupa plaça de descens des de fa quatre jornades #ARXIU

El CH Sant Cugat finalitza una primera volta irregularBalanç. Els de Javi Fernández són antepenúltims, en zona de descens, i acumulen set derrotes consecutives

HOQUEI HERBA. Dos equips benjamins femenins del Juni-or FC s’han adjudicat la Copa Catalunya d’hoquei herba. El benjamí 3x3 i el benjamí 5x5 femenins han guanyat el primer títol oficial d’aquesta temporada 2009-2010. Ambdu-es competicions s’han jugat entre els mesos d’octubre i desembre.

El benjamí femení 3x3 s’ha coronat campió després d’im-posar-se, amb comoditat, en els sis partits que ha disputat. L’equip que prepara el sant-

cugatenc Xavi Ros ha estat, amb 45 gols a favor, el conjunt que ha anotat més gols en aques-ta competició, mentre que tam-bé ha estat, amb 9 gols en contra, l’equip menys golejat.

Un altre equip campióEl Junior FC també ha gua-nyat la Copa Catalunya benja-mí 5x5 femení en el grup A, amb un balanç de 6 victòries i 2 der-rotes. També amb 12 punts, però en la segona plaça, s’ha classifi-cat el CD Terrassa.

Aquest és l’equip benjamí femení 3x3 del Junior FC #CEDIDA

_À. López Puig

La Copa Catalunya, per a dos equips del Junior FC



Handbol: esport i plaer

L’ equip Mas-ter (veterans) del Club Hand-bol Sant Cugat

torna aquesta tempora-da a apuntar a un èxit esportiu i social que fa vuit anys que es repe-teix. Hem arribat a 8/8 finals de la competició organitzada per la Fede-ració Catalana d’Hand-bol, som 3 cops campi-ons de Catalunya i hem complert un any sense conèixer la derrota. És joiós veure com un grup d’amics units per l’hand-bol, alguns des de fa més de trenta anys, ens con-tinuem veient per prac-ticar l’esport que ens agrada i a més amb un grau d’exigència que ens és cada vegada més difí-cil de trobar en els joves

del nostre àmbit.Aquest cap de setma-na hem participat en un torneig de Nadal on hem jugat tres partits sense canvis possibles per manca d’efectius i hem tirat endavant amb una valuosa victòria a la final davant el dues vegades campió de la Lli-ga regular 06-07 i 07-08, Handbol St. Quirze, amb pràcticament la totalitat dels seus efectius.Això ha estat un exem-ple per a tots nosaltres, la il·lusió, el treball, l’es-forç i la perseverança tenen el seu premi, i ens ha fet sentir orgullosos de formar part d’un grup que mai en té prou, i que, com va dir en Guardiola l’altre dia, la llàstima és pels que no hi podien ser.Aquest esperit ens empeny a participar en l’europeu Masters, que es jugarà aquest mes de juny a Berga, i a seguir gaudint del joc, i dels companys. •[email protected]

la TribunaPERE LLUÍSMARTÍJUGADOR DE L’EQUIP DE VETERANS DEL CLUB HANDBOL SANT CUGAT

Vuit de vuit finals, i tres vegades campions de Catalunya

Tot segueix igual

Futbol sala. Olímpyc Floresta FS 1 - AEJ Riera de Cornellà 1

Sense canvis. L’Olímpyc, que s’hagués pogut col·locar líder, segueix segon a la taula, darrere de l’AEJ Riera de Cornellà, que no afluixa

L’Olímpyc Floresta Futbol Sala no ha pogut tancar el 2009 com a líder a la Lliga del grup 2 de la Primera Nacional B. Els florestans, segons a la taula, van empatar a 1 gol el dis-sabte 19 de desembre amb l’AEJ Riera de Cornellà, líder en el campionat amb un punt més que l’Olímpyc. L’Olímpyc, amb les baixes per lesió de Dani Martí –el van operar el divendres 18 de desembre del taló d’Aquiles–, Fernan-do Echevarría i Sergio García, no va fer un bon partit i, a més, va patir un nou lesio-nat, Rubèn. La primera meitat va ser for-ça ensopida, sense ocasions de gol per part de cap dels dos conjunts. L’Olímpyc no va entrar en joc fins al minut 5 de partit, quan el visitant Serra es va autoexpulsar des-prés de donar un cop a Xaloc. Però a falta d’un minut i 26 segons per arribar al des-cans, l’AEJ Riera de Cornellà va anotar el primer gol del partit. A la represa, però, poc va tardar l’Olímpyc a establir l’empat en el lluminós. Un xut fort de Rubèn des de fora l’àrea va sorprendre el porter visi-tant Guille. A partir d’aleshores les ocasi-ons van sovintejar en una porteria i a l’al-tra. Si en el minut 13 d’aquest segon temps, Rubèn –abans de caure lesionat– xa xutar una pilota al pal esquerre de la porteria de Guille, el visitant David va xutar una pilo-ta a l’escaire a falta de 2 minuts i 11 segons per acabar el xoc.

Quatre partits per acabar Després de Reis, l’Olímpyc Floresta Futbol Sala encararà la recta final de la primera volta, amb quatre partits de Lliga. L’equip que preparen Chema Redondo i Josep Gon-zález s’haurà de desplaçar a les pistes de la PB Solsona i Esparreguera CFS, mentre que a la Floresta rebran el Casa Alcalá CFS i el JIP Prats de Rei. Tots aquests equips ocu-pen la zona mitjana-baixa de la taula. •

L’Olímpyc Floresta FS i l’AEJ Riera de Cornellà van empatar a 1 gol #LLUÍS LLEBOT

Èxit organitzatiu i participatiu del Festival de NadalRÍTMICA I ESTÈTICA. Un any més, la secció de gim-nàstica rítmica i d’estèti-ca de grups del Club Mun-tanyenc Sant Cugat va organitzar el tradicional Festival de Rítmica i Estè-tica de Grups de Nadal. L’exhibició va tenir lloc el diumenge 20 de desem-bre, a la tarda, al Pave-lló 3 de la ZEM Rambla del Celler, amb èxit orga-nitzatiu i participatiu. Al matí, el Club Muntanyenc Sant Cugat va participar a Molins de Rei en una activitat en benefici de La Marató de TV3. •#FOTOGRAFIA: LLUÍS LLEBOT

OLÍMpyC FLORESTA FS: Sandro, Aleix, Gerard, Xaloc i Rubèn –equip inicial–, Martí Casas, Martí Àngel, Diego i Marc Feu. AEJ RIERA dE CORNELLà: Guille, Serra, Pablo, David i Hugo. GOLS: 0-1 Hugo (18), 1-1 Rubèn (24). ÀRBITRES: Noel Forné Valencia i Gonzalo Muñoz González (Col·legi de Mollet). Van ensenyar targeta groga als locals Xaloc, Aleix i Rubèn, i als visitants Hugo i Martí. Van expulssar amb vermella directe al visitant Serra. INSTAL·LACIó: Pavelló municipal de la Floresta. PúBLIC: 100 espectadors. INCIDèNCIES: 11a jornada de Lliga del grup 2 de la Primera Nacional B de futbol sala

“Per al Riera de Cornellà aquest punt és una victòria, per a nosaltres és una derrota. No hem jugat bé”ChEMA REdONdO ENTRENADOR DE L’OLímPyC

Frases

“El dijous 17 de desembre vam entrenar a –2 graus. Són condicions molt dures per entrenar i això afecta l’equip”ChEMA REdONdO ENTRENADOR DE L’OLímPyC

Lluís Recoder: “L’esport és un dels fonaments del futur”

TROBAdA. Lluís Recoder, alcalde de Sant Cugat, va destacar la importància de l’esport en el Sant Cugat del futur durant el tradici-onal esmorzar de Nadal que ofereix als periodistes que regularment segueixen de prop la informació que gene-ra la ciutat. “L’esport és un dels fonaments sobre el qual hem de construir la ciutat del futur”. En aquesta matei-xa línia, l’alcalde va explicar que Sant Cugat “ha de con-tinuar tenint un associacio-nisme esportiu intens i viu, amb escoles d’esport de base importants. I tots hem de coo-perar-hi, clubs i Ajuntament. L’Ajuntament ha de posar les instal·lacions esportives a l’abast dels esportistes”.

El model esportiuRecoder també va assegu-rar que el model esportiu que ell defensa és el mateix “que el del regidor d’Esports, Xavier Amador”. L’alcal-de va subratllar que el seu model esportiu passa per “tenir clubs actius, reforçar les estructures dels clubs i intentar posar el màxim d’equipaments esportius municipals a la ciutat, i pro-moure l’esport de base i la pràctica esportiva a tots els nivells”.

Complex de Mira-solRecoder també va reconèi-xer que en algun moment va dubtar que poguessin començar les obres del com-plex esportiu de Mira-sol, que han començat recentment amb més d’un any de retard. “El dia que van començar les obres me’n vaig endur una gran alegria, perquè, fins i tot, en algun moment havia sospitat que no començari-en”, va reconèixer.

No al conveni amb l’EMDRecoder va assegurar que l’Ajuntament de Sant Cugat no té cap intenció de signar un conveni de col·laboració amb l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Valldoreix, tal com va dema-nar Montserrat Turu, presi-denta de l’EMD. “Nosaltres volem gestionar tots els equi-paments esportius munici-pals de Sant Cugat. No cedi-rem la gestió del pavelló de Valldoreix a l’EMD”.

El tradicional esmorzar de Nadal entre Recoder i els mitjans de comunicació va tenir lloc el dimecres 23 de desembre, al restaurant Cal Sallent.

_À. López Puig



L a família Querol (Eduard, el pare, i Dani, el fill) són els nous campions del Campionat de Nadal Pares-Fills de Tennis, competició que organitza el Set Ball Tennis i que

aquest 2009 celebra la dotzena edició. Els Querol van imposar-se en la final, que es va jugar el dissabte 19 de desembre al Set Ball Tennis, a la família Torres (Carlos, el pare, i Ferran, el fill), amb un resultat de 6-2 i 6-1 . A banda de fer esport i, a més, en família, el principal objectiu d’aquest campionat molt arrelat al Set Ball Tennis és la relació que s’estableix entre els participants. Els Querol, a part d’endur-se un trofeu que els acredita com a campions d’aquesta edició, també es van endur una cistella de Nadal ben completa, amb productes de primera qualitat, i amb pernil inclòs. El Set Ball Tennis també va obsequiar la família Torres amb un lot de Nadal, a banda d’un trofeu com a subcampió del torneig. El XII Campionat de Nadal Pares-Fills de Tennis, que es disputa en format de dobles, s’ha jugat entre els mesos de novembre i desembre, amb un total de setze parelles participants.

Per a la Fundació Vicente FerrerEl Set Ball Tennis, que des de fa molts anys col·labora estretament amb la Fundació Vicente Ferrer, va organitzar, també el dissabte 19 de desembre, un nou acte solidari en favor d’aquesta ONG. Un any més, el club va muntar una tómbola amb diferents regals i els diners recaptats seran, una vegada més, per a la Fundació Vicente Ferrer. El Set Ball Tennis va recaptar 1.255 euros en una jornada lúdica i festiva. Per fer possible aquesta tómbola, un bon nombre de socis del club santcugatenc van aportar molts regals. Cal destacar que aquest 2009 el Set Ball Tennis lliurarà a la Fundació Vicente Ferrer un total de 26.000 euros que serviran per impulsar algun dels molts projectes d’aquesta fundació.

El Pare Noel s’atura al Set BallUn any més, i ja en són molts, el Pare Noel va fer una aturada en el seu llarg viatge per tenir un bon detall amb els nens i nenes de l’escola de tennis del Set Ball i també amb la resta de joves del club. El dissabte 19 de desembre va anar al Set Ball i va repartir regals entre el jovent. Unes 150 persones, entre petits i grans, van voler rebre el Pare Noel, que va saludar atentament els més petits de la família.L’escola de tennis del Set Ball iniciarà el segon trimestre després de Reis, amb l’objectiu de seguir millorant en l’aspecte esportiu i formatiu dels seus integrants. •

La família Querol s’adjudica el XII Pares-Fills de Tennis

pàgina dEL SET BALL TENNIS

El Set Ball Tennis va organitzar, el dissabte 19 de desembre, la final d’aquest campionat social. També va recaptar 1.200 euros per a la Fundació Vicente Ferrer i els més petits del club van rebre la visita del Pare Noel

4

1

1. La família Querol –a l’es-querra de la imatge– i la família Torres –a la dreta–, en el lliurament de premis i trofeus de la dotzena edi-ció del Campionat de nadal pares-Fills de Tennis 2. El pare noel, en la seva arri-bada a les instal·lacions del Set Ball Tennis 3. La tómbo-la va tornar a ser un èxit. El Set Ball Tennis ha recollit, durant aquest 2009, uns 26.000 euros per a la Fun-dació Vicente Ferrer 4. El pare noel va repartir regals per a tots els nens i nenes #LLUÍS LLEBOT i CEDIDES

3

2


Hoquei Herbadivisió d'honor FEMEninaAtlètic Terrassa-Club de Campo (0-1)Junior FC-Princess Real Club Polo (4-0)Real Sociedad San Sebastián-Club Egara (2-1)CD Terrassa-Ciudad Las Palmas GC (2-0)CH Alcalà-S.P.V.-51 (4-1)

Equip pJ pG pE pp GF GC pClub de Campo 9 8 0 1 21 3 16C.Dep. Terrassa 9 7 1 1 20 6 15R.S. San Sebastián 9 6 1 2 16 8 13Junior FC 9 6 0 3 17 8 12Club Egara 9 4 0 5 13 16 8Princess R.C.Polo 9 2 3 4 10 16 7S.P.V. 51 9 3 1 5 12 21 7C.H. Alcalá 9 2 2 5 8 22 6Atlètic Terrassa 9 2 1 6 20 20 5Ciudad Las Palmas 9 0 1 8 6 23 1

Pròxima jornada (7 DE MARÇ): Club Deportivo Terrassa-CH Alcalà; Real Sociedad San Sebastián-Ciudad Las Palmas GC; Junior FC-Club Egara; Atlètic Terrassa-Princess Real Club Polo; Club de Campo-S.P.V.-51.

divisió d'honor B MasCulinaEgara 1935-Natació-Línia 22 (6-2)Pedralbes HC-C.Cantabria Sardinero (6-1)CH Barrocas-Vallés Esportiu (2-3)CH Benalmádena-Junior FC (3-0)Real Sociedad 1927-València HC (3-0)

Equip pJ pG pE pp GF GC pCH Benalmàdena 9 6 3 0 29 13 15Junior FC 9 5 2 2 25 13 12Vallès Esportiu 8 6 0 2 25 15 12Pedralbes HC 9 4 3 2 19 9 11Egara 1935 9 4 1 4 23 22 9València HC 9 2 3 4 15 23 7Real Sociedad 9 3 0 6 14 22 6CH Barrocas 9 2 2 5 12 22 6Natació-Línia 22 9 1 4 4 15 29 6CC Sardinero 8 1 2 5 15 23 4

Pròxima jornada (14 DE MARÇ): CH Benalmádena-Real Sociedad 1927; CH Barrocas-Junior FC; Pedralbes HC-Vallés Esportiu; Egara 1935-C.Cantabria Sardinero; Natació-Línia 22-València HC.

Futbol SalapriMEra naCional aGRuP 5Rubí FS-Martorell FS (4-2)Sícoris Club-Club Fabara FS (2-1)Club Manresa FS-Alto Aragón (2-3)Vilaseca FS-Pinseque AD (2-4)Bajo Aragón FS-Alcañiz FS (2-4)Sala Zaragoza AD-aXa Fs sant Cugat (5-2)Tedreca AC-PB Montserrat (1-0)PB. Palau Solità-AE Centelles (2-5)

Equip pJ pG pE pp GF GC pPinseque AD 14 13 1 0 70 22 40AE Centelles 14 12 1 1 77 32 37Bajo Aragón 14 10 0 4 53 39 30Sícoris Club 14 9 1 4 61 45 28Tedreca ACD 14 8 1 5 68 49 25Martorell FS 14 7 1 6 63 59 22

Alcañiz FS 14 7 1 6 63 63 22PB Montserrat 14 6 2 6 63 60 20aXa sant Cugat 14 6 1 7 47 49 19Zaragoza AD 14 5 3 6 49 61 18Vilaseca FS 14 5 1 8 44 50 16Club Manresa FS 14 5 1 8 61 71 16Rubí FS 14 3 2 9 38 70 11Alto Aragón 14 3 1 10 33 49 10Club Fabara FS 14 2 1 11 34 75 7CP B. Palau Solità 14 1 2 11 34 64 5

Pròxima jornada (9 DE GENER): Martorell FS-Sícoris Club; Club Fabara FS-Club Manresa FS; Alto Aragón-Vilaseca FS; Pinseque AD-Bajo Aragón FS; Alcañiz FS-Sala Zaragoza AD; aXa Fs sant Cugat-Tedreca AC; PB Montserrat-PB. Palau Solità; AE Centelles-Rubí FS.

priMEra naCional B

Equip pJ pG pE pp pG pE pp GF GC pRiera Cornellà 10 4 1 0 4 0 1 40 26 25olímpyc Floresta 10 4 0 1 4 0 1 60 29 24St Vicenç CFS 10 2 0 3 4 1 0 42 37 19Balaguer CFS 9 4 0 0 2 1 2 47 32 19Sant Sadurní FS 10 1 2 2 3 1 1 48 40 15St. Andreu Barca 9 2 1 2 2 1 1 33 31 14FS Sta Coloma 9 2 1 2 2 1 1 37 28 14Salou FS 10 3 1 1 1 1 3 43 48 14JIP Prats de Rei 10 2 1 2 1 2 2 43 45 12Casa Alcalà FS 10 3 0 2 1 0 4 42 38 12C. Tito Vilanova 9 1 1 2 2 1 2 34 36 11Pallejà FS 9 2 1 1 1 1 3 30 40 11PB Solsona 10 2 1 2 1 1 3 30 43 11Esparreguera 10 2 1 2 1 0 4 45 44 10L’Ametlla Merola 9 1 0 4 0 1 3 22 37 4Tàrrega FS 8 0 1 3 0 0 4 21 63 1

Pròxima jornada (10 DE GENER): FS Marfil Santa Coloma-Pallejà FS; Riera de Cornellà-Sant Sadurní FS; P. Barcelonista Solsona-olímpyc Floresta Fs; Casa Alcalà CFS-Balaguer CFS A; Esparraguera CFS-L’Ametlla de Merola; JIP Prats de Rei-Can Tito Vilanova Camí; Tàrrega FS-Sant Vicenç CFS; Sant Andreu Barca CFS-Salou FS.

Hoquei patinSoK lliGa FEMEninaCE Arenys de Munt-CHP Bigues i Riells (2-2)CP Voltregà-phC sant Cugat (9-2)CP Alcorcón-Biesca Gijon HC (3-3)Sferic Terrassa-Cerdanyola HC (3-6)Igualada HC-CP Vilanova (1-3)Sta. Mª del Pilar-CE Noia Freixenent (0-2)

Equip pJ pG pE pp GF GC pCP Voltregà 7 7 0 0 45 6 21Cerdanyola CH 8 7 0 1 53 26 21CP Vilanova 9 7 0 2 38 14 21Biesca Gijón HC 9 6 3 0 26 12 21CE Arenys Munt 9 5 2 2 51 21 17CP Alcorcón 9 5 1 3 36 17 16CHP Bigues i Riells 8 4 1 3 18 15 13Igualada HC 8 4 1 3 21 28 13CE Noia Freixenet 9 3 1 5 20 25 10phC sant Cugat 7 3 0 4 25 30 9CP Mieres 11 1 1 9 38 73 4CP Claret 4 0 1 3 6 27 1Sta. Mª del Pilar 8 0 1 7 6 59 1Sferic Terrassa 10 0 0 10 18 45 0

Pròxima jornada (9 de GENER): CHP Bigues i Riells-Sta. Mª del Pilar; phC sant Cugat-CE Arenys de Munt; CP Mieres-CP Voltregà; Biesca Gijon HC-CP Claret; Cerdanyola HC-CP Alcorcón; CP Vilanova-Sferic Terrassa; CE Noia Freixenet-Igualada HC.

priMEra CaTalanaCE Arenys de Munt-CHP Bigues i Riells (2-6)SHuM Maçanet B-CPH Blanes B (7-3)FC Barcelona B-HC Castellet (4-4)CPH Olot-Girona CH B (3-4)GEiEG-CP Malgrat (6-2)phC sant Cugat-CP Manlleu (4-1)CH Palafrugell-HC Ripoll (7-1)CH Caldes B-CP Vic (6-3)

Equip pJ pG pE pp GF GC pCH Palafrugell 14 11 1 2 76 43 34FC Barcelona 14 10 4 0 58 28 34CHP Bigues i Riells 14 10 0 4 69 52 30CP Vic B 14 9 1 4 69 51 28CH Caldes Recam 12 7 3 2 46 38 24SHuM Maçanet B 12 7 0 5 38 34 21GEiEG C 14 6 2 6 53 55 20CP Manlleu B 14 6 1 7 56 56 19CE Arenys Munt B 13 6 1 6 51 52 19CH Castellet 14 5 2 7 69 66 17phC sant Cugat 14 5 2 7 49 56 17Blanes CHF B 14 5 2 7 66 77 17CH Lloret B 13 4 2 7 61 57 14Girona CH B 14 4 1 9 43 56 13CP Malgrat 13 3 2 8 52 69 11HC Ripoll 12 3 1 8 48 75 10CP Roda de Ter 13 2 3 8 44 63 9CPH Olot 12 2 2 8 43 63 8

Pròxima jornada (9 de GENER): GEiEG-CE Arenys de Munt; HC Ripoll-FC Barcelona B; CP Roda-CH Caldes B; CP Malgrat-Girona CH B; HC Castellet-CH Lloret B; CP Vic- CPH Olot; CPH Blanes B-CH Palafrugell; CHP Bigues i Riells-phC sant Cugat; CP Manlleu-SHuM Maçanet B.

VoleibollliGa FEv FEMEninaCecell Lleida-Voley Ciutat Cide (1-3)Cv sant Cugat-CuV Alcorcón (3-0)CV Sanse-CV Viladecans (0-3)CAEP Soria-CV Vall d’Hebrón (1-3)Algaida Voleibol (descansa)

Equip pJ pG pp sF sC pF pC pVoley Ciutat Cide 10 9 1 28 7 838 633 19Cv sant Cugat 9 8 1 24 5 705 544 17Cecell Lleida 10 7 3 23 9 753 614 17CV Vall Hebrón 10 7 3 21 14 797 742 17CV Viladecans 10 6 4 21 16 814 772 16CAEP Soria 10 3 7 13 23 738 814 13Algaida Voleibol 9 2 7 10 23 601 760 11CV Sanse 10 1 9 9 27 688 833 11CuV Alcorcón 10 1 9 4 29 587 809 11

Pròxima jornada (9 DE GENER): Voley Ciutat Cide-CAEP Soria; CV Vall d’Hebrón-CV Sanse; CV Viladecans-Cv sant Cugat; CuV Alcorcón-Algaida Voleibol; Cecell Lleida (descansa).

rugbipriMEra naCional

GRuP C

Equip pJ pG pE pp GF GC pRC Ponent 8 6 1 1 218 146 29RC Hospitalet 8 5 0 3 143 95 24RC Sitges 8 5 0 3 168 106 23uE Santboiana B 8 4 1 3 199 134 22Cr sant Cugat 8 4 2 2 147 121 21El Toro RC 8 2 0 6 132 246 12València Tecnidex 8 2 0 6 116 193 10CN Poble Nou 8 2 0 6 104 186 8

Pròxima jornada (10 DE GENER): RC Sitges-uE Santboiana; RC Ponent- València Tecnidex; Cr sant Cugat-RC Hospitalet; CN Poble Nou-El Toro RC.

tenniS de taulasEGona naCional MasCulinaGRuP 6CTT Molins de Rei-Èpic Casino Comerç (4-2)TT Torelló-Mediterrànea Malgrat ( 4-3)CTT Ateneu 1882-TT Parets (0-6)Fotoprix Vic-CC Sants-Bernardí (3-4)Termotur Calella-uE sant Cugat (0-6)

Equip pJ pG pp pF pC pTT Torelló 9 7 2 34 23 14uE sant Cugat 9 6 3 35 21 12F. M. Malgrat 9 6 3 35 22 12TT Parets 9 5 4 33 23 10Fotoprix Vic 9 5 4 31 27 10CC Sants-Bernardí 9 4 5 27 32 8Epic Casino Comerç 9 4 5 23 34 8CTT Ateneu 1882 9 3 6 25 32 6CTT Atl. Molins Rei 9 3 6 24 31 6Termotur Calella 9 2 7 17 39 4

Pròxima jornada (9 DE GENER): CTT Molins de Rei-TT Parets; uE sant Cugat-CTT Ateneu 1882; TT Torelló-Èpic Casino Comerç; Fotoprix Vic-Mediterrànea Malgrat; Termotur Calella-CC Sants-Bernardí.

HandbollliGa CaTalana MasCulinaVilamajor CH-Sant Quirze H. (29-30)BM La Roca-Manyanet HC (19-32)Salle Montcada-Poblenou H. (42-40)Valleh. H. Banyoles-St Martiadrianenc B (25-23)Vendrell CE-CH Gavà (31-28)GEiEG A-La Salle Bonanova (28-30)Ch sant Cugat-Granollers C (28-29)

Equip pJ pG pE pp GF GC pCH Gavà 13 11 1 1 422 352 23Vendrell 13 11 0 2 388 329 22Granollers C 13 9 1 3 382 324 19Poblenou H. 13 8 0 5 432 417 16Banyoles Valle. 13 7 2 4 332 317 16Manyanet H. A 13 7 0 6 376 364 14St. Quirze H. 13 7 0 6 366 363 14La Roca B. 13 6 0 7 335 348 12Salle Montcada 13 5 1 7 391 398 11S. Martiadrianenc 13 5 0 8 366 383 10La Salle Bonanova 13 5 0 8 355 381 10Ch sant Cugat 13 3 1 9 365 419 7Vilamajor H. 13 3 0 10 368 399 6GEiEG A 13 1 0 12 318 402 2

Pròxima jornada (10 DE GENER): GEiEG A-Ch sant Cugat; Vendrell CE-La Salle Bonanova; Vallehermoso H. Banyoles-CH Gavà; Salle Montcada-Sant Martiadrianenc B; BM La Roca-Poblenou H.; Vilamajor CH-Manyanet HC; Sant Quirze H.-Granollers C.

FutbolpriMEra rEGionalGRuP 4Berga CE-Puigreig CE (2-4)Lliçà d’Amunt CE-Ol. Garriga CF (4-2)Barberà uF-San Lorenzo uD (1-4)Les Franqueses CF A-Can Boada CF (1-1)Junior FC-Juv. 25 Setembre (0-2)Can Trias uD-Parets CF (4-0)J.M. Gené Ass-sant Cugat Esport FC (1-1)Taradell uD-Castellar uD (0-3)Gironella CF At.-Avià uE (2-2)

Equip pJ pGpE pp pGpE ppGF GC pSan Lorenzo uD 15 6 0 1 4 3 1 32 14 33Avià uE A 15 4 1 2 5 1 2 31 19 29Junior FC 15 4 3 1 4 1 2 30 14 28Gironella CF At. 15 3 3 2 5 1 1 31 18 28Lliçà d’Amunt CE 15 4 2 2 3 2 2 35 24 25Castellar uD 15 4 0 3 3 2 3 27 23 23Can Trias uD 15 3 2 3 4 0 3 24 27 23Puigreig CE 15 3 1 3 3 2 3 27 24 21Taradell uD 15 4 1 3 2 1 4 25 24 20Parets CF 15 5 1 1 1 1 6 23 21 20L. Franqueses CF 15 5 2 1 1 0 6 26 28 20Juv. 25 Setembre 15 2 2 3 3 2 3 27 31 19J.M. Gené Ass. 15 3 2 3 2 1 4 17 25 18sant Cugat 15 3 0 4 2 1 5 24 40 16Berga CE 15 3 1 4 1 2 4 21 33 15Can Boada CF 15 3 1 3 1 1 6 18 29 14Ol. Garriga CF 15 3 3 1 0 2 6 30 36 14Barberà uF 15 3 0 5 1 2 4 19 37 14

Pròxima jornada (10 DE GENER): Gironella CF At.-Puigreig CE; Ol. Garriga CF-Berga CE; San Lorenzo uD-Lliçà d’Amunt CE; Can Boada CF-Barberà uF; Juv. 25 Setembre-Les Franqueses CF A; Parets CF-Junior FC; sant Cugat Esport FC-Can Trias uD; Castellar uD-J.M. Gené Ass; Avià uE-Taradell uD.

bàSquetpriMEra CaTalana MasCulíGRuP 2CB Esparraguera-uE sant Cugat (89-71)uE Lima-Horta-CC Hospitalet A ( 59-51)Climasol-Roser-Automoció Balaguer (77-61)River Andorra B-AE Sant Andreu A (91-77)Sagrada Família-Sferic Terrassa A (78-83)CB Ipsi A-Lluïsos Gràcia A (58-88)Noguera Alpicat-A.E.S.E. A (64-78)JAC Sants A-uE Claret (64-86)

Equip pJ pG pp pF pC pLluïssos d. Gràcia 13 10 3 881 728 23A.E.S.E. A 13 10 3 948 854 23Climasol-Roser A 13 10 3 1031 952 23CB Esparreguera 13 9 4 993 872 22Sferic Terrassa 13 8 5 908 874 21uE Lima Horta 13 7 6 848 808 20J.A.C. Sants 13 7 6 960 932 20Claret Bidobido 13 7 6 915 943 20uE sant Cugat 12 7 5 836 757 19

River Andorra B 13 6 7 928 943 19CC Hospitalet 13 6 7 802 837 19CB Ipsi-Otto 13 6 7 843 929 19Automoció Balaguer 13 4 9 799 903 17AE St. Andreu A 12 4 8 766 854 16Noguera Alpicat 13 2 11 846 952 15Sagrada Família 13 0 13 856 1022 13

Pròxima jornada (9 DE GENER): Lluïsos Gràcia A-Noguera Alpicat; Sferic Terrassa A-CB Ipsi A; AE Sant Andreu A-Sagrada Família; Automoció Balaguer-River Andorra B; CC Hospitalet A-Climasol-Roser; uE sant Cugat-uE Lima-Horta; uE Claret-CB Esparraguera; JAC Sants A-A.E.S.E. A.

sEGona CaTalana FEMEninaGRuP 3Dots St. Quirze CB-Escolapis Igualada (51-34)CE St. Nicolau-CB Lleida (60-44)Maristes M.-CN Terrassa (40-78)JE Terrassa-BC River Andorra (62-63)Remosa Súria-CEB St. Jordi (39-54)Òptics Balaguer-A.T.H.C. (68-63)Òptics Mollerussa-CE Escola Carme (52-44)uE sant Cugat-Cerdanyola B (35-56)

Equip pJ pG pp pF pC pC.E.B. Sant Jordi 12 10 2 771 618 22CBF Cerdanyola B 11 10 1 639 496 21Optics Balaguer 11 8 3 667 537 19CN Terrassa B 10 8 2 657 495 18JE Terrassa B 11 7 4 673 583 18CE Escola Carme 12 6 6 556 566 18CB Lleida B 12 6 6 707 740 18Remosa Súria 12 6 6 552 613 18Optics Mollerussa 12 5 7 654 627 17CE St. Nicolau 12 5 7 612 702 17uE sant Cugat 12 4 8 557 626 16Escolapis Igualada 12 4 8 542 620 16BC River Andorra 12 4 8 583 682 16St. Quirze A 10 4 6 508 487 14A.T.H.C. 10 4 6 588 569 14Maristes M. 11 0 11 423 728 11

Pròxima jornada (9 DE GENER): CE Escola Carme-uE sant Cugat; A.T.H.C.-Òptics Mollerussa; CEB St. Jordi-Òptics Balaguer; BC River Andorra-Remosa Súria; CN Terrassa-JE Terrassa; CB Lleida-Maristes M. Aramark; Dots St. Quirze CB-CE St. Nicolau; Escolapis Igualada-Cerdanyola B.

CorFbolpriMEra divisióCK Castellbisbal-Badalona (10-17)

Equip pJ pG pE pp GF GC pVacarisses 7 6 0 1 122 69 12KA Vallparadís 7 6 0 1 104 72 12CEVG 7 6 0 1 111 84 12Badalona 7 3 1 3 87 84 7Sant Llorenç KC 7 2 1 4 71 98 5KC sant Cugat 7 1 2 4 85 99 4M. Isis Montcada 7 2 0 5 66 90 4CK Castellbisbal 7 0 0 7 72 122 0

Pròxima jornada (27 DE FEBRER): Sant Llorenç KC-Badalona; CEVG-KC sant Cugat; Vacarisses-CK Castellbisbal; M. Isis Montcada-KA Vallparadís.


Sumari | a Fons | el Poble | Lectors | Opinió | la Ciutat | Economia | esports | Cultura | Passatemps | 51

números en joc el Marcador

7JORNADES

són les que ha perdut el primer equip del Club Handbol Sant Cugat a la lliga de forma consecutiva.

Classificacions esport federat


52 | Publicitat



Publicitat | 53



L’actor santcugatenc Carles Martínez interpreta al rei Pere III el Cerimoniós a l’obra ‘Pedra i Sang’

Concepte _Pàg. 56

Agenda _Pàg. 60diaridesantcugat.cat/agenda

Cultura54 | Sumari_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 6 | Lectors_ 16 | Opinió_ 18 | la Ciutat_ 22 | Economia_ 40 | Esports_ 44 | Cultura | Passatemps_ 62

CONCERT dE MúSICa afRICaNa 28 DE DESEmbrEa les 22.30 h, a l’Envelat

dijous, 24 de desembre del 2009

Sant Cugat s’omple de concerts de Nadal

trADICIÓ. Amb l’arribada del Nadal diferents agrupaci-ons musicals de la ciutat ofe-reixen els tradicionals con-certs, amb peces típiques d’aquestes festes. Prova d’ai-xò són les actuacions que ofe-riran l’Orquestra Simfòni-ca, Camerata Sant Cugat o la Coral Esclat de Germanor.

Un dels primers serà el de Camerata sota la direc-

ció de Xavier Baulies, que tindrà lloc al Teatre-Audito-ri diumenge, 27 de desembre. Com cada Nadal, des de fa cinc anys, Camerata Sant Cugat estrena una cantata per a cor infantil, cor mixt i orquestra compostes especialment per a Camerata Sant Cugat per músics contemporanis del nostre país. Enguany es pre-sentarà Nit de plata, obra del compositor i orquestrador Àlex Martínez, sobre poemes de Mercè Blanes.

Martínez és llicenciat sum-ma cum laude en composició i film scoring pel Berklee Colle-ge of Music de Boston i diplo-mat pel Conservatori Supe-rior de Música del Liceu de Barcelona. Ha compost les bandes sonores de nombro-sos llargmetratges i curtme-tratges, i ha col·laborat com a orquestrador en les músi-ques de diverses pel·lícules –Hierro, La pareja perfecta, La vida de nadie, La vida que te espera, entre d’altres.

Com en altres edicions, el concert es completarà amb la interpretació de nadales a cappella del repertori català i d’arreu del món i s’oferirà, a més, una tria d’àries i cors del Messiah de Händel, en com-memoració del 250è aniversa-ri de la mort del compositor.

Pel que fa a l’Orquestra Simfònica de Sant Cugat, interpretarà el tradicional concert de valsos i danses dirigit per Josep Ferré.

El concert incorporarà en el repertori la Rapsòdia de Nadal, del popular composi-tor català Albert Guinovart. L’espectacle consta de dues sessions, els dies 29 i 30 de desembre, també al Teatre-Auditori de Sant Cugat. Rap-sòdia de Nadal inclou algu-nes de les melodies més popu-lars del Nadal: Les dotze van tocant, El desembre conge-lat, El noi de la mare i Fum, fum, fum.

Albert Guinovart és pia-nista de música clàssica i

música. L’Orquestra Simfònica i Camerata Sant Cugat, entre d’altres, ofereixen actuacions amb peces típiques d’aquestes festes

Les actuacions s’allargaran fins a principis de gener

L’Orquestra Simfònica i Camerata actuaran al Teatre Auditori

A dalt, una imatge de l’Orquestra Simfònica. A la segona fotografia, la coral de Camerata #Arxiu

C. Mercader Boldú[email protected]

compositor de musicals d’èxit (Mar i cel, Flor de nit) i bandes sonores per a tele-visió (Nissaga de poder, El cor de la ciutat) i cinema (El llarg hivern, Premi Nacio-nal de Música), de simfonies, música coral, de cambra i de diverses orquestracions.

tuació serà a càrrec de la coral Esclat de Germanor i la coral Rosa d’Abril, el dis-sabte 2 de gener, a la parrò-quia de Sant Cebrià, a les cinc de la tarda. El concert compta amb la col·laboració del Casal d’Avis i l’EMD de Valldoreix. •

La majoria de peces que completen el repertori són obra de la família Strauss, com polques o les tradicio-nals marxes.

A ValldoreixValldoreix també tindrà el seu concert de Nadal. L’ac-



obSequi. Com és tradició, el darrer exemplar del DIARI de l’any obsequia els seus lectors amb l’obra inèdita d’un artis-ta santcugatenc. Enguany, l’autor és el pintor Quim Solà (1955), que per elaborar l’obra s’ha inspirat en un element tradicional de la gastronomia catalana d’aquestes festes: el galet. Solà els ha pintat de ver-mell, un color també relacio-nat amb el Nadal, “per posar-hi un to festiu”. Destaca, però, que el quadre transmet auste-ritat, “per fugir de l’ostentació nadalenca i de la lluentor que es troba a tot arreu”. “He inten-

tat deixar de banda l’ornamenta-ció exagerada, de fet el fons és un blau serè, per recordar el temps actual que estem passant de cer-tes dificultats econòmiques”, afegeix. Per a l’obra ha utilitzat tècnica mixta sobre fusta.

Quim Solà es va formar a l’Es-cola Massana de Barcelona i va treballar a l’Escola Catalana de Tapís fins als anys 80. Va expo-sar per primer cop el 1972 i des de llavors s’ha dedicat a la pin-tura, passant per diferents eta-pes, com el surrealisme o l’hi-perrealisme, fins a l’actual rea-lisme expressionista. Al llarg de la seva trajectòria ha exposat a diferents galeries, com a l’Espai Lluís Ribas, OdóArt o Canals Galeria d’Art. •

L’artista Quim Solà, autor de la portada del DIARI de Nadal

Solà, el 21 de desembre, a les oficines del DiARi, amb l’obra #A. RIBERA


Art. El pintor santcugatenc ha volgut reflectir la tradició de les festes

MoSTRA. L’Espai Lluís Ribas exposa l’obra de Rosa Picó, artista que treballa el vidre de forma artesanal per ela-borar objectes decoratius. Picó s’encarrega de tot el procés, des del bufament, el gravat, fins a l’aplicació de l’esmalt amb exclusius i deli-cats pinzells. Per últim, sot-met cada peça a altes tempe-ratures perquè l’acció de la calor garanteixi la total vitri-ficació de l’objecte.

Picó mostra en aquesta exposició una quinzena de peces bellament decorades, com calzes o decantadors. L’artista barcelonina utilit-za els motius florals, vege-tals i geomètrics que pinta de tons ocres, marrons, verds o roses.

Picó ha exposat la seva obra a Venècia, Frankfurt, Romà, Mèxic o els Estats Units, entre d’altres. La mostra es podrà visitar fins al 31 de gener.

_C.M.B.

L’Espai Lluís Ribas exposa peces artesanals de vidre de Rosa Picó

Algunes de les obres #LL. LLEBOT

Del tot al no-res

Ricard II va accedir al tron quan tenia 10 anys. Tres oncles, el Duc de Lancaster, el Duc de York i el Duc de Gloucester, es van fer càrrec de la regència fins que va complir els vint-i-un anys i va accedir al poder. Sempre

s’havia considerat ungit per Déu i que el seu paper en el món era manar el regne i manar sobre la vida dels seus súbdits. La seva gestió era doncs autoritària, arbitrària i fonamentada en la consolidació i l’augment d’aquest poder i de les seves rique-ses. Per mantenir i aconseguir tot això no valien altres fórmu-les que les que sempre ha utilitzat el poder: matar, controlar, dominar i sotmetre tothom i tenir gent, còmplices, al voltant per poder-ho fer. Però també el poder pot acabar-se per reen-carnar-se en un altre que, seguint els mateixos passos, arri-ba al lloc a base de fer exactament el mateix. Aquesta és la his-tòria de Ricard II i Carme Portaceli la porta a un soterrani, un pàrquing, una zona inferior amagada de la superfície del món, on es teixeixen els fils del poder, ara i aquí, els econòmics, els financers de les borses i les multinacionals, però que es desen-volupen exactament igual que fa 700 anys, perquè represen-

ten sempre el Gran Mecanisme, com ho qualifica Jan Kott, el conegut especialista shakesperià. La qüestió és si, com va pas-sar al Teatre-Auditori, una solució escènica concebuda magis-tralment per Paco Azorín per a un espai com la Nau Ivanow, pot funcionar a qualsevol teatre a la italiana. Doncs no. La sego-na qüestió és si la reducció de quatre hores a gairebé la meitat, ens pot explicar els esdeveniments complicats d’assassinats, conxorxes, desterraments, aliances i revoltes que és produ-eixen durant dos anys tot i l’acció de Dani Nel·lo com a glosa-dor i creador d’espais sonors entre escena i escena. Complicat i insuficient. Aquesta és una obra poc coneguda de Shakespea-re que, com sempre, té uns parlaments extraordinaris, sobretot la figura de Ricard II interpretat per Manel Barceló de mane-ra magistral, marcant l’evolució des del rei absolutista i sen-se escrúpols fins a l’home enfonsat per la baixada del tot al no-res. Els altres intèrprets oscil·len en la difícil tasca d’interpretar diferents papers, en què destaca Albert Pérez en tres personat-ges, sobretot Joan de Gant i una mort memorable. David Bagès fa un veritable tour de force amb quatre que són els que tenen el paper de suport del poder. Actuació excessivament histri-ònica i, a vegades, inintel·ligible. Carme González dibuixa les seves dones amb dolcesa, fermesa i desimboltura, sense fis-sures. Gabriela Flores, que aquí canvia el personatge masculí, el futur Enric IV, per una duquessa de York, domina la figura, el gest, però no arriba en el verb, no domina el llenguatge que ha de rebre l’espectador des de qualsevol lloc del teatre, no projec-ta la veu, el mal del teatre actual. Dani Nel·lo està correcte. La versió de Joan Sellent esplèndida i sonant actual. •

crítica de teatreEDUARD [email protected]

imatge promocional de l’obra #CEDIDA

RiCARD ii, de William Shakespeare. TRaDucció: Joan Sellent. DiRecció i aDapTació: Carme Portaceli. espai escènic i il·luminació: Paco Azorín. música: Dani Nel·lo, Jordi Prats i Jordi Soto. inTèRpReTs: David Bagès, Manel Barceló, Gabriela Flores, Carme González, Albert Pérez i Dani Nel·lo. lloc i Dia: Teatre-Auditori. 18 de desembre

És una obra poc coneguda de shakespeare amb uns parlaments extraordinaris, sobretot Ricard ii interpretat per Barceló de manera magistral

El Grup Farmacèutic Boehringer Ingelheimus desitja un Bon Nadal i un feliç any 2010

Aportar valor a través de la innovación



Imatge del castell de Perpinyà #CEDIDA

Més sobre les Corts al Monestir...

Aclariment. Seguim amb el tema, ens plau! Punts extrets i simplificats del fascicle, que sencer podeu trobar a l’entrada de l’esglé-sia, preu de cost –només el d’impressió– tres

euros, destinats al creixent nombre de conciutadans necessitats que Càritas Parroquial ha d’atendre. Pos-sible, atès que, abans, algú s’ha fet càrrec de la factu-ra. Amb bones fotografies, algunes en color, claus de volta, poc conegudes, i una dedicatòria per a la Isabel Coll: la recordeu? Dona trempada, bona feligresa, mili-tant d’Esquerra Republicana. L’endreça: “En record de Ia Isabel Coll, de profundes conviccions religioses i patriòtiques, que ens enriquí amb la seva alegre espon-taneïtat, generositat i catalanitat...”. Estructura de les sessions. En teoria, dues per setma-na, cada quinze dies, no seguits, a la pràctica, podi-en passar mesos d’una a l’altra. Al final de cada jorna-da, potser alguns clergues restaven al Monestir, però la majoria, cap a casa o cap a Barcelona: ni cenobi ni vila tenien prou espai per hostatjar tants personat-ges solemnes: un senzill hostal i alguna tavernota...?

No crec –com alguns– que la Torre Negra esdevingués lloc general per pernoctar-hi: potser algun amic dels senyors...? Molts eren veïns de Barcelona o hi tenien casa, inclosos bisbes i abats: el Monestir més d’una al carrer Ample! A banda, no s’hi pensaven gaire a fer-se representar per procurador, fins i tot els nostres abats, que les tenien sota sostre.Primeres Corts a Sant Cugat. Convocades per Martí l’Humà per al 30 de setembre del 1405 a Perpinyà: “Pel bé del Principat, honor del nostre regnat i a glòria de Déu”. Pel braç eclesiàstic: els bisbes de Tarragona (pri-mat), Barcelona, Urgell, Girona, Vic, Elna, Lleida i Tortosa; abats i representants dels capítols catedrals (convocada una sola dona, l’abadessa de Vallbona: mai present!). Pel braç militar: comtes, vescomtes, barons i altres nobles i cavallers. Pel braç reial: representants de ciutats, viles... Però el 1406, les Corts passen a Sant Cugat. Raó: hi ha conflictes a València, i cal ser a prop de Barcelona... Altres raons versemblants: precària salut del rei, gros i amb risc de gangrena en una cama i l’estima que sent pel Monestir, sovint hi passa dies de recés: amb més vocació de monjo que de governant? Se’l coneix també per l’Eclesiàstic o el Frare. Atri-buí el guariment a la intercessió de sant Sever, bisbe de Barcelona, de dubtosa existència, les seves relíqui-es –autèntiques o suposades– venerades des de segles a la vila amb capella pròpia: encara podem trepitjar la “Baixada de Sant Sever”! L’abat Rajadell (1398-1408), el 1404 en lliurà algunes al rei, amb el vistiplau de Benet XIII, rebudes solemnement a Barcelona per una gran multitud. I seguirem tafanejant en allò que, en general, ens sembli de més relleu... •

de lluny i de propPere ViVó[email protected]

Ni cenobi ni vila tenien prou espai per hostatjar tants solemnes personatges: un senzill hostal i alguna tavernota...?

Per Nadal torna ‘Pedra i sang’

Carles Martínez #CEDIDA

La sortida és des de la llotgeta del Museu-Monestir una hora abans de cada funció els dies 26, 27 i 28 de desembre. Una de les novetats és que l’actor Carles Martínez interpretarà el rei Pere II el Cerimoniós.

TEATRE. El Claustre del Monestir acollirà el 25 de desembre la primera de les sis representacions que Tetrateatre farà de Pedra i sang. Enguany és la nove-na edició de la representa-ció de la tragicomèdia musi-

cal sobre l’assassinat de l’abat Arnau de Biure al Monestir de Sant Cugat durant la Missa del Gall del 1350. El preu de les localitats és de 15 euros i inclou la visita guiada La ruta de Sal-tells pels llocs on van passar els fets històrics de Pedra i sang. _redacció

Tradició. L’obra arriba enguany a la novena edició



Firat ofereix noves activitats ART. Firart ja ha preparat el calendari d’actes del gener del 2010. La primera activi-tat serà una xerrada sobre La pintura txeca del segle XX, a càrrec de la pintora i intèrpret d’art santcugaten-ca Katerina Alavedra-Duc-hoslav. L’acte tindrà lloc a la Sala del Tapís del Museu del Monestir, el dijous 7 de gener, a les vuit del vespre. D’altra banda, els diumenges 3 i 17 de gener hi haurà la tradici-onal mostra dels artistes de l’associació al carrer Santia-go Rusiñol, de 10 a14 h.

_C. Mercader

Homenatge del FAD a Pla-Narbona

“El disseny gràfic –ha escrit Pla-Narbona– és una disciplina que ens ensenya a mirar amb ulls dife-rents atenta a eliminar tot allò suposadament gratuït, conduint la mirada de l’espectador. És en

definitiva la pragmàtica de l’ull”. La darrera setmana a la seu del Foment de les Arts Decoratives (FAD) es va celebrar un acte de reconeixement a Pla-Narbona (Barcelona, 1928), considerat el pioner del disseny gràfic al nostre país i una figura clau en la història de l’entitat organitzadora. La sessió en revisa la trajec-tòria, incideix en el temps vital, en l’espai i en les persones sig-nificatives que van coincidir en el seu procés innovador, com A. Isern, Felip Cid, Corredor-Mateos. Conduïda de forma impe-cable per Daniel Giralt-Miracle, crític i historiador de l’art cata-là, va ser alguna cosa més que un motiu per acreditar l’obra d’aquest artista gràfic, segons l’anomena Joan Costa, també es va insistir en el valor del personatge que sap impartir saviesa i crear motivació. Justament van ser els membres que van tre-ballar en el seu taller-estudi de disseny cap als anys seixanta els que van protagonitzar el moment més emotiu de l’acte. Juma, R. Queralt, Peret, Trias, F. Torres destaquen els canvis vitals ocasionats per l’experiència laboral, la personalitat creativa de Pla-Narbona, apassionat i rigorós en el treball, i com els va obrir els ulls al sorprenent món del coneixement. L’homenatjat, amb posat tranquil, controlant la satisfacció, escoltava les opini-ons i lloances. Ara li agradaria que la seva pintura s’imposi amb l’energia amb què va realçar el disseny gràfic i ser reconegut. L’estudi a la Floresta acull la seva insistència. •

crítica d’artIMMA [email protected]

Pla-Narbona. ‘Hereva dels déus’ (1965) #CEDIDA

HomeNATge A PlA-NARboNALLOC: FAD bARCeloNAData: 14 de desembre del 2009

REfERènCia: ExpEDiEnt núm.: 82007/07 – x/07/15053

PlA eSPeCiAl D’ASSigNACió D’uSoS De lA FiNCA mAS PiNSpROmOCió: DEpaRtamEnt D’aCCió SOCiaL i CiutaDania DE La GEnERaLitat DE CataLunyaData apROvaCió iniCiaL: 18 DE maiG DE 2009

L’Ajuntament Ple, en sessió ordinària del dia 18 de maig de 2009, va acordar aprovar inicialment el Pla Especial d’assignació d’usos de la finca Mas Pins, de promoció de referència, havent-se complementat el projecte presentat, d’acord amb les determinacions determinades en el punt segon de l’acord plenari, i sotmetre dit expedient a informació pública per termini d’un mes, d’acord amb el que disposa l’article 83.4 del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol.

Durant l’esmentat termini d’un mes, a comptar des del dia següent de la data de l’última publicació del present Edicte en el Butlletí Oficial de la Província, en la premsa escrita, així com en la pàgina web municipal www.santcugat.cat, tota la documentació tècnica i administrativa de l’expedient podrà examinar-se a les dependències de l’Àrea de Territori, Secció de Recursos i Informació, plaça de la Vila, número 1, amb visita prèvia concertada, podent-se presentar al.legacions mitjançant qualsevol dels procediments previstos en l’article 38 de la Llei de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú de 26 de novembre de 1992.

La qual cosa es fa pública per al general coneixement.Sant Cugat del Vallès, 28 d’octubre de 2009L’alcalde, Lluís Recoder i Miralles

eDiCTe

ART. La galeria de la pla-ça d’Octavià OdóArt acull 50 x 50, una mostra col·-lectiva de quadres i escultu-res. El títol de l’exposició fa al·lusió a la mida aproxima-da de gairebé totes les obres. Aquesta és una de les poques característiques en comú, ja que l’exposició destaca per oferir una gran varietat pel que fa a la temàtica, a la tèc-nica i als estils. La majoria dels artistes que exposen a la sala ja ho han fet prè-viament. S’hi poden veu-re obres de Carles Vergés, Cristina Sampere, Gustau Carbó, Imma Pueyo, Ignasi Foj, J. Portilla, Marisa Álva-rez, Nobuko Kihira, García Villegas, Quim Solà, Toni Traves i dels escultors Pep Codó i F. Gómez Cardellà.

La mostra 50 x 50 estarà oberta al públic fins al 17 de gener del 2010.

D’altra banda, l’espai tam-bé acull l’exposició d’objectes a la venda de decoració nada-lenca Naturalment Nadal, elaborats de forma artesanal amb materials naturals pel Grup Paral·lel - Escola d’Art Floral. Es poden veure, a més, diferents col·leccions de joies d’autor.

_C. Mercader

La galeria OdóArt acull la mostra col·lectiva ‘50 x 50’

la mostra ‘ 50 x 50’ #LL.LL.

mÚSiCA. L’Ajuntament i Cugat.cat convoquen la quarta edició del Mou-te, el cicle musi-cal que inclou deu concerts. Es dividirà en Mou-te Primavera, que començarà el 5 de febrer, i Mou-te Tardor. Per participar en el Mou-te cal que els grups o els solistes presentin les seves propostes a les instal·lacions de Cugat.cat (c/ Plana de l’Hospi-tal, 12-14) abans del 13 de gener. Les bases del concurs es poden consultar a les webs www.cigat.cat i de l’Ajuntament.

El 20% de les propostes no seran santcugatenques. El 80% per cent dels concerts seran de grups amb compo-nents santcugatencs per con-servar així la seva aposta per la música local.

A la presentació del Mou-te, la regidora d’Educació i Joven-tut, Esther Salat, va valorar molt positivament l’edició del 2009, afirmant que “ha estat un èxit, amb l’assistència d’unes 3.500 persones, cosa que vol dir que enguany hem duplicat les xifres de l’any anterior”. L’edi-ció del 2009 va tenir fins a 4.500 votacions. Les formacions gua-nyadores van ser Vidal, que va actuar a les Barraques de la Fes-ta Major, i Rembrandt 42, que actuarà al Nadal a l’Envelat.

_Redacció

El concurs musical Mou-te obre una nova convocatòria

Rembrandt 42, els darrers gua-nyadors #CEDIDA



Per Nadal, un bon vi

En un sopar familiar, o amb amics, o en una celebració com ara Nadal, el

vi és quelcom més que un complement, és una beguda que pot donar més festa a un àpat. Crec que res millor que disposar d’una selecció de vins apropiats per a cada ocasió. Vins que no necessàriament han de ser cars. Ací tenim uns vins de qualitat a preus assequibles: GRAN FEUDO: Celler Julián Chivite, DO Navarra, un rosat fresc i agradable al paladar. BLANC SELECCIÓ 2007: Celler Can Feixes, DO Penedès, vi senzill, lleuger, agraït. GRAN COLEGIATA 2003: Celler Fariña, DO Toro, vi potent, equilibrat i afruitat.

GRAN CAUS Rosat: Celler Can Ràfols dels Caus, DO Penedès, amb personalitat i caràcter. VIÑA SASTRE 2005, DO Ribera de Duero, negre amb cos i estructurat. GRAMONA-VI de GEL: Celler Gramona, DO Penedès, un vi exòtic inspirat en els eisweins del Reinghan alemany, un Riesling-Muscat. PAZO SEÑORANS - Albariño 2007, DO Rias Baixas, un vi blanc ple d’intensitat i frescor. CARMELO RODERO: Celler Rodero, DO Ribera de Duero, un negre intens i càlid. VIÑA TONDONIA 1976: Celler R. López de Heredia, DO Rioja, és un blanc gran reserva, un vi excepcional. CIRSION: Celler Roda, DO Rioja, vi negre amb sòlida estructura, equilibri i elegància, d’un paladar vellutat.I per descomptat, per tancar aquesta llista, res millor que recomanar-vos un vi negre, per mi exquisit, el MAJUS i l’INDRET amb DO Priorat.•

parlem de vipepblanes

[email protected]

Concert dels alumnes de l’Estudi Gemma Estapé

Imatge de grup dels alumnes de l’Estudi Gemma Estapé #CEDIDA

ENTITATS. Els alumnes de l’Estudi Gemma Estapé van oferir el concert de Nadal el diumenge 20 de desembre, a la sala d’actes de la Casa de Cultura, a la tarda. El públic, que va omplir de gom a gom la

sala, va poder gaudir d’un repertori de música popular, música clàssica i nadales per a piano. La jove soprano Sara Bañeras va oferir un petit recital per a tots els assistents.

_Redacció

MÚSICA. L’aula magna de l’Escola Municipal de Músi-ca Victòria dels Àngels va ser l’escenari del concert que l’11 de desembre va ofe-rir la Jove Orquestra Naci-onal de Cambra d’Andorra (JONCA), formada per un total de 19 músics.

El públic va tenir l’opor-tunitat d’escoltar el mateix programa que es va estre-nar amb motiu del concert de Meritxell a Andorra. La formació, sota la direcció del santcugatenc Gerard Claret, va interpretar un repertori amb obres de Mendelssohn, Holst i Genzmer.

_Redacció

Concert de la Jove Orquestra de Cambra d’Andorra

Gerard Claret és el director #LL.LL.

ArT. Des del 16 de desembre i fins al 28 de febrer el bar-restaurant El Mesón de Sant Cugat (plaça d’Octavià) expo-sa Sensacions, la nova col·-lecció d’Eleonor. Més d’una trentena de quadres integren aquesta exposició, on la pro-tagonista és la dona, i en què destaca el seu encant, la deli-cadesa i un cert misteri. Sen-sacions deu el seu nom al fet que es tracti “d’una exposició molt sensitiva, que juga amb la tendresa i la sensualitat de la dona”, segons afirma Eleo-nor. Aquest és el segon cop que l’artista exposa a Sant Cugat.

_C. Illana

Inauguració de l’exposició ‘Sensacions’ a El Mesón

Un dels quadres #LL.LL.

res millor que tenir una selecció de vins apropiats per a cada ocasió



Un dia feliç

U n nou espectacle que configura les festes de Nadal amb gospel, aquesta vegada afortuna-dament, amb un grup que amb la seva actu-ació confirma el seu nom perquè, veritable-

ment, carrega amb l’herència de la seva forma d’expressió ancestral. Procedents de l’Estat de Mississippí, aques-ta agrupació formada l’any 1994 està dirigida pel compo-sitor Jerry Calvin Smith, un músic versàtil que va comen-çar en els teclats i que, de tant en tant, se situava davant dels coristes amb un estil dinàmic, precís i ple de l’ener-gia i el ritme habituals o, si convenia, s’adreçava al públic per aconseguir-ne la col·laboració que, òbviament, tot-hom esperava, ja que forma part de la iconografia prò-pia d’aquests concerts i que va donar tota la satisfacció als assistents. Quinze cantants, els homes agrupats tots com tenors, encara que jo vaig sentir alguna veu que ana-va més cap al baríton (potser atenorat), les dones en dos grups de cinc sopranos i cinc contralts que ens van ofe-

rir un concert clàssic. Grups compactes amb cançons d’es-glésia, com Give Me Dad, Amen, duos que anaven cap a la balada i el soul, com The Way From Heaven, quartets d’homes i de dones a cappella, Pray Him, nadales tan clàs-siques com Silent Night (tot i que aquesta és una popular originària d’Alemanya). En dues ocasions s’hi va afegir la soprano Lecresia Mable Campbell, com a solista, no ves-tida com els companys que anaven amb la clàssica casulla policroma, interpretant amb solidesa i un cert manierisme (recordava els primers temps d’Aretha Franklin) una peça sòlida i bella com Draw Me Nearer. Amb una exactitud cronomètrica van arribar al final de la seva actuació por-tant un Oh, Happy Day! Que és al gospel el que La Mar-xa Radetzky al concert de valsos: la possibilitat de picar de mans, tothom dret, alguns a l’escenari compartint amb el cor i després anar sortint al vestíbul per, si vols, poder comprar un disc, que els temps no estan per a bromes. Oh, Happy Day!, quanta raó tenien potser sense saber-ho, per a molts dels presents aquell havia estat un dia feliç tenyit de color blaugrana. Bon Nadal! •

crítica de músicaEDUARD [email protected]

Imatge del grup procedent de l’Estat de Mississippí #CEDIDA

THE SOUND OF GOSPEL, BLACK HERITAGE CHOIR. Director mUsical i teclats: Jerry Calvin Smith. Bateria: Barry Demetrios Bolden. Baix: Cornelius Cantrell Moore. sopranos: Lecresia Mable Campbell, Jacqueline Wells, Antirnita Barnette Hill, Vickie Mechelle Jones, Latoya Monique Knight i Elva Yvonne Whitten. contralts: Jane Graham Crowner, Dorothy Huddleston, Jacqueline King, Alisa Patrick McDonald i Sandra Faye Thomas. tenors: Shirley Raye LaBranche, Dennis Lamar McDonald, Cedric Robinson, Darryle Smith i Harvey Williams Jr. lloc i Dia: Teatre-Auditori. 19 de desembre

Jerry calvin smith de tant en tant se situava davant dels coristes amb un estil dinàmic, precís i ple de l’energia i el ritme habituals

LITERATURA. El Cafè Audito-ri va acollir el dimarts 15 de desembre la presentació del llibre Espectacles per a nois i noies a Catalunya: cinema, dansa, música i teatre, on van assistir unes 40 persones. El crí-tic d’arts escèniques Eduard Jener va començar afirmant que aquest llibre “parla de l’afany de supervivència d’una cultura que ha d’estar viva dia rere dia”. Julio Camaña es va centrar en el cinema: “A poc a poc avancem, però la produc-ció de cinema infantil produït a Catalunya és ínfima”. Ferran Baile va sostenir que Especta-cles per a nois i noies “parla de la tasca de molta gent que no surt en la història oficial i en canvi fa país”, i com a exem-ple va citar Martí Olaya, qui, per la seva part, va posar l’ac-cent en aquelles persones que durant el franquisme van aju-dar els infants a conèixer la cul-tura catalana.

_C. Illana

Presentació d’‘Espectacles per a nois i noies a Catalunya’

Olaya i Jener #A. RIBERA

santcugat.indd 1 21/12/09 18:10:49

Les corals infantils canten nadales al Parc Ramon Barnils

ACTUACIó. Més de 200 nens i nenes de cinc corals santcuga-tenques es van reunir al Parc Ramon Barnils al voltant de les vuit del vespre del dissabte 19 de desembre per fer el cant comú de les nadales, després de recórrer els carrers del centre de la ciutat. Tot i les baixes temperatures, prop de 300 persones van seguir l’actuació. Després de la can-tada, els infants i el públic van poder gaudir d’una xocola-tada, gentilesa de la xocolateria La Pallareseta, que té un local a la plaça de Lluís Millet. •#FOTOGRAFIA: ARTUR RIBERA

L’Entitat Sardanista de Sant Cugat celebra el Nadal

TROBADA. L’Entitat Sardanista de Sant Cugat va oferir una ballada de sardanes el dissabte 20 de desembre al migdia a la plaça d’Octavià. La Cobla Mediterrània va interpretar diferents peces nadalenques, com A Betlem me’n vull anar, El rabadà o La nit de Nadal. Els balladors van lluir la tradicional barretina per felicitar el Nadal als santcugatencs i santcugatenques en la darrera balla-da de l’any. La propera serà el 10 de gener, també a la pla-ça d’Octavià. •#FOTOGRAFIA: LLUÍS LLEBOT



Agenda cultural

Diumenge 27, 19.00 h. Cantata de Nadal. La cantata d’aquest any és Nit de plata i estarà composta per Àlex Martínez. Com en els darrers anys, el concert constarà d’una primera part de nadales a cappella i a continuació s’interpretaran fragments d’àries i cors. Preu: 15 euros. Infants fins a 12 anys, 8 euros. teatre-auDitori PL. Centre CuLturaL, s/n

19.00 h. Cantata de Nadal. La cantata d’aquest any és Nit de plata i està composta per Àlex Martínez. Com en els darrers anys, el concert constarà d’una primera part de nadales a cappella i a continuació s’interpretaran fragments d’àries i cors. Preu: 15 euros. Infants fins a 12 anys, 8 euros. Venda anticipada a la Casa de Cultura.teatre-auDitoriPL. Centre CuLturaL, s/n

22.00 h. Humor. Lo saben aquel que diu... un homenatge a eugenio, amb l’imitador que millor sap parodiar l’essència d’aquest artista. aforament limitat i servei de bar.envelatPLaça D’oCtaVIÀ

Dilluns

17.00 h. Esport. Per segon any consecutiu, els joves tenen el seu espai on podran gaudir d’activitats esportives específiques durant els dies 28, 29, 30 i 31, de les 17 a les 20 h, al CeIP Joan Maragall i a l’skate Park de la Pollancreda. entre les activitats, capoeira, hip-hop, breakdance, skate i bàsquet.ceip joan maragallPasseIg De La Creu, 1

18.00 h. Teatre musical. La companyia Veus Veus representa El llibre de la selva per a majors de 3 anys. Preu: 2 eurosenvelatPLaça D’oCtaVIÀ

22.30 h. Concert i dansa. grup guanyador del concurs Tria la teva música... Africana. Inclourà un taller de músiques africanes.envelatPLaça D’oCtaVIÀ

Dimarts11.00 h. Contes. La Federació d’associacions de Comerciants de sant Cugat organitza Contes màgics.pl. De la vila

12.00 h. Gimcana. Monjos i oblats al monestir de Sant Cugat: gimcana de descoberta del Monestir. activitat per a infants a partir de 5 anys.museu De sant cugatMonestIr

12.00-13.00 h. Literatura. narració del nou llibre de Les tres Bessones a càrrec d’ada Cusidó. es regalarà un llibre a tots els infants assistents de 3 a 6 anys. Cal recollir un passi gratuït a les 12 i a les 13 h.envelatPLaça D’oCtaVIÀ

18.00 h. Teatre. La companyia

tàbata teatre representa Tina, la bruixa fina. espectacle per a infants majors de quatre anys. Preu: 2 euros envelatPLaça D’oCtaVIÀ

21.00 h. Concert. Concert de Nadal, festival de valsos i danses a càrrec de l’orquestra simfònica de sant Cugat. una trobada inoblidable amb les obertures, les marxes i les polques de la família strauss, que combinant la música i el bon humor farà passar una vetllada plena d’alegria i amb moltes sorpreses. també dimecres. Preu: 22 euros teatre-auDitoriPL. Centre CuLturaL, s/n

Dimecres12.00 h. Gimcana. L’Anna de la Llana i el tapís perdut: Joc de pistes que ens acostarà a la història de la Casa aymat i l’escola Catalana de tapís. activitat per a infants a partir de 5 anys.museu De sant cugat, casa aymatVILLÀ, 68

18.00 h. Titelles. La companyia Farrés Brothers porta Ovnis, titelles per als infants majors de 4 anys. Preu: 2 eurosenvelatPLaça D’oCtaVIÀ

22.00 h. Taller i concert. activitat per a tots els públics.taller obert de lindyhop i concert en directe a càrrec del quintet swing Mate. aforament limitat i servei de bar.envelatPLaça D’oCtaVIÀ

Dijous18.00 h. Animació per Cap d’Any. La companyia sapastre anima el Cap d’any en aquest espectacle per a totes les edats. Cal recollir una invitació.envelatPLaça D’oCtaVIÀ

Propostes per a la setmana

Divendres20.00 h. Teatre. Primera de les quatre representacions de Pedra i sang, tragicomèdia musical sobre l’assassinat de l’abat arnau de Biure al Monestir de sant Cugat. L’entrada inclou la visita guiada La ruta del Saltells pels llocs on van passar els fets històrics de Pedra i sang. sortida de la llotgeta del Museu-Monestir una hora abans de cada funció, els dies 26, 27 i 28. Preu: 15 euros, venda anticipada a l’oficina de turisme.sala capitular, museu De sant cugatMonestIr

20.00 h. Quinto de Nadal. La Comissió de Festes de les Planes organitza aquest esdeveniment, on es podrà guanyar premis molt divertits. també dissabte i diumenge. gimnÀs Del ceip joan maragallPasseIg De La Creu, 1

Dissabte19.00 h. Pastorets. agrupació teatral representa Els pastorets a la Floresta. també diumenge. urefPasseIg De La FLoresta, 24

Diumenge11.30 h. Taller. Fem un fanalet! elaboració d’un fanalet de nadal i visita als capitells més emblemàtics del Claustre. Per a infants a partir de 5 anys. Cal fer reserva prèvia (al 93 589 63 66)museu De sant cugatMonestIr

18.00 h. Pallassos. espectacle per a infants de més de 4 anys, amb la companyia teatre Mòbil. Preu: 2 eurosenvelatPLaça D’oCtaVIÀ

Pessebre solidari

Quan Espiral va començar, el 1990, només se’ns feia petit el

“teatre” per Festa Major, i compartir l’espai era senzill. Ara, malgrat tenir la Nau Cultural, sovint tenim problemes per portar a terme la nostra tasca. Esperem que aviat puguem disposar de les instal·lacions que tots ens mereixem, ja que Valldoreix té a vessar la seva agenda cultural de Nadal. Totes les associacions culturals del poble hi són. La coral L’Harmonia de Valldoreix i l’incipient grup Jove, encara sense nom i obert a noves incorporacions, van

oferir sota el guiatge del director, Albert Santiago, el diumenge 20, un excel·lent concert. Espiral representa, de nou, el diumenge 27, a les 12 h, 12.45 h, 17.30 h i 18.30 h: Escenes del pessebre. Eduard Araujo, amb un fragment del Poema de Nadal, Joana Vilaplana dirigint cantaires de les corals del poble, Isabel Castells i Pilar Valle acompanyant al piano i Victorina Peral i Montse Coll a la flauta. És imprescindible la participació de tothom amb les frases que figuren en el programa de mà. Quan pastors i Reis de l’Orient ja han pujat a l’escenari, tot el públic pot portar-hi el seu present, menjar, que Càritas distribuirà des de la Parròquia de Sant Cebrià.•[email protected]

Esperem que aviat puguem disposar de les instal·lacions que ens mereixem

triniescriHuela

espiral

per carlos illana redacció@premsalocal.com

Més activitats a: www.diaridesantcugat.cat/agenda



Ruffalo. Max, un nen molt intel·ligent, incomprès i rebel, s’escapa de casa després d’una forta discussió amb la seva mare. yelmo: Dia 24: 16.00 - 18.15 h. Dia 25: 17.15 h. Dies 26-27-28-29-30: 18.00 h. Dia 31: 18.00 hTelèfon reserves: 902 22 09 22

AvAtAr. Director: James Cameron. Amb: Sam Worthington, Sigourney Weaver, michelle Rodriguez. Jake sully és un exmarine confinat en una cadira de rodes que ha estat reclutat per viatjar a Pandora, on les corporacions estan extraient un mineral rar que és la clau per resoldre els

problemes de la crisi energètica de la Terra. CineSA: 20.30 hsessió golfa DissabTe: 00.00 h3D: 16.00 - 19.00 - 22.10 h. sessió golfa DissabTe : 01.15 hTelèfon reserves: 902 33 32 31yelmo: Dia 24: 17.15 h. Dies 25-26-27-28-29-30: 17.30 - 20.45 h. Dia 31: 17.30 h 3D: Dies 24-31: 16.15 h. Dia 25: 18.30 - 21.50 h. Dies 26-27-28-29-30: 15.50 - 18.50 - 22.00 hTelèfon reserves: 902 22 09 22

Algo pASA en Hollywood. Director: Barry levinson. Amb: Robert De niro, Bruce Willis, Stanley Tucci. es tracta d’una comèdia negra que narra dues setmanes en la vida d’un productor de hollywood.yelmo: Dia 24: 16.05 - 18.20 hTelèfon reserves: 902 22 09 22

el erizo. Director: mona Achache. Amb: Josiane Balasko, Garance le Guillermic, Togo igawa. És la història de la trobada inesperada entre alguns dels habitants d’un immoble d’un carrer de París.yelmo: Dia 24: 18.15 hTelèfon reserves: 902 22 09 22

SpAniSH Movie. Director: Javier Ruiz Caldera. Amb: leslie nielsen, Álex de la iglesia, michelle Jenner. aquesta esbojarrada comèdia utilitza com a model d’inspiració els darrers grans èxits del cinema espanyol.

yelmo: Dia 25: 20.35 - 22.50 h. Dies 26-27-28-29-30: 20.30 - 22.45 hTelèfon reserves: 902 22 09 22

lluviA de AlbóndigAS. Director: Phil lord, Chris miller. flint finalment inventa una cosa que funciona: una màquina que fa caure menjar del cel.yelmo: Dies 24-26-27-28-29-30-31: 16.20 - 18.20 h. Dia 25: 17.00 - 18.45 hTelèfon reserves: 902 22 09 22

doS CAnguroS Muy MAduroS. Director: Walt Becker. Amb: Robin Williams, John Travolta, Seth Green. Dos grans amics veuen com les seves vides es capgiren quan han de fer-se càrrec de la cura de dos germans bessons de 6 anys.yelmo: Dia 24: 16.00 - 18.00 h. Dia 25: 20.45 - 22.45 h. Dies 26-27-28-29-30: 20.15 - 22.30 hTelèfon reserves: 902 22 09 22

plAnet 51. Directors: Jorge Blanco, Javier Abad, marcos martínez. el capità Charles Chuck baker aterra amb la seva nau a Planet 51 pensant que ha estat el primer a arribar. yelmo: Dia 24: 16.30 - 18.30 h. Dia 25: 17.10 - 18.55 h. Dies 26-27-28-29-30: 16.15 - 18.15 h. Dia 31: 16.15 - 18.30 hTelèfon reserves: 902 22 09 22

Cuento de nAvidAd. Director: Robert Zemeckis. ebenezer scrooge comença el nadal escridassant el seu fidel empleat i el seu alegre nebot. yelmo: Dia 24: 16.15 h. Dies 26-27-28-29-30-31: 15.50 hTelèfon reserves: 902 22 09 22

CeldA 211. Director: Daniel monzón. Amb: Alberto Ammann, luis Tosar, Antonio Resines. Un jove funcionari de presons es veu atrapat en un motí el mateix dia en què comença a treballar al seu nou destí.CineSA: sessió golfa DissabTe: 00.30 hTelèfon reserves: 902 33 32 31yelmo: Dia 25: 22.40 h. Dies 26-27-28-29-30: 20.15 - 22.40 hTelèfon reserves: 902 22 09 22

Cinema a Sant Cugat

eStrenA. bienvenidoS A zoMbielAnd. Director: Ruben Fleischer. Amb: Woody Harrelson, Jesse eisenberg, Abigail Breslin. Columbus és un gran covard, però quan es té por de ser menjat per zombies, la por pot mantenir-te amb vida. yelmo: Dia 25: 17.05 - 18.50 - 20.40 - 22.55 h. Dies 26-27-28-29-30: 16.30 - 18.30 - 20.40 - 22.55 h. Dia 31: 16.30 - 18.30 hTelèfon reserves: 902 22 09 22

eStrenA. MuSiCAl Cuento de nAvidAd. Director: Claudio Pascual. representació del clàssic de Dickens, amb l’actuació de Carla hidalgo, leo segarra i lys Pardo. yelmo: Dia 25: 17.15 h. Dies 26-27-28-29-30-31: 16.00 hTelèfon reserves: 902 22 09 22

eStrenA. FAMA. Director: Kevin Tancharoen. Amb: Asher Book, Kristy Flores, Paul iacono. Un grup de ballarins, cantants, actors i artistes de diferents disciplines passen quatre anys a l’escola superior d’arts escèniques de nova York, on se’ls dóna l’oportunitat de viure els seus somnis i de perseguir la fama. yelmo: Dies 24-31: 16.00 - 18.15 h. Dia 25: 17.45 - 20.15 - 22.40 h. Dies 26-27-28-29-30: 16.00 - 18.15 - 20.40 - 22.50 hTelèfon reserves: 902 22 09 22

eStrenA. no eS tAn FáCil. Director: nancy meyers. Amb: meryl Streep, Steve martin,Alec Baldwin. Jane, mare de tres fills grans, té un negoci de fleca-restaurant que funciona francament bé a santa bárbara. CineSA: 17.00 - 20.15 - 22.15 hsessió golfa DissabTe: 00.40 hTelèfon reserves: 902 33 32 31yelmo: Dia 25: 18.00 - 20.15 - 22.50 h. Dies 26-27-28-29-30: 15.55 - 18.15 - 20.35 - 22.50 h. Dia 31: 15.55 - 18.15 hTelèfon reserves: 902 22 09 22

donde viven loS MonStruoS. Director: Spike Jonze. Amb: max Records, Catherine Keener, mark

eStrenA. Alvin y lAS ArdillAS 2CineSA: 20.15 - 22.15 hyelmo: Dia 25: 17.00 - 18.45 - 20.30 - 22.45 h. Dies 26-27-28-29-30: 16.15 - 18.15 - 20.30 - 22.45 h. Dia 31: 16.15 - 18.15 h

en català

plAnet 51

Directors: Jorge Blanco, Javier Abad, marcos martínez. el capità Charles Chuck baker aterra amb la seva nau a Planet 51 pensant que ha estat el primer a arribar. Però, descobreix que el planeta està habitat per uns éssers verds que temen ser envaïts per al·lienígenes...CineSA: 16.30 hTelèfon reserves: 902 33 32 31

viatge a través de la hipnosi visual

la nova i esperada superproducció signada per James Cameron (Titanic, Mentiras arriesgadas, Aliens el regreso) és un espectacle visual meravellós on la realitat digital cobra

vida per proporcionar un viatge estètic exquisit. El prodigiós desplegament tècnic, a través d’uns efectes especials cuidats al detall, un ús magnífic del 3D, un imaginari visual fascinant i un pressupost monstruós aconsegueixen eclipsar durant bona estona la feblesa d’un guió convencional i previsible poblat de personatges simples i poc desenvolupats. Un cop superada la fascinació inicial proporcionada per la pirotècnia, comencem a sentir la pobresa dels diàlegs, dels personatges i de la història en general. La història ens situa a l’any 2154. Un exmarine és reclutat per viatjar a Pandora, lluna posseïdora d’un mineral que podria salvar la Terra de la crisi energètica. Però els habitants de Pandora suposen un obstacle per a l’explotació i és necessari infiltrar un humà dins la seva cultura. Avatar és un producte d’evasió hipnòtica en tota regla que ens transporta a un altre món gràcies a unes possibilitats tècniques increïbles i al seu bon ús, sense capacitat en la trama, i sense aspiracions pel que fa a la creació d’una història innovadora o, almenys, una mica original. •

crítica de cinemaDiAnA [email protected]

#CEDIDA

AvAtAr (eUa-2009). DireCTor: James Cameron. inTèrPreTs: Sam Worthington, Zoë Saldana, Sigourney Weaber, michelle Rodriguez, Giovanni Ribisi, Joel David moore. MÉs info: www.avatarmovie.com

no eS tAn FáCilDillUns a DiJoUs: 17.00 h

AvAtAr20.30 h. 3D: 16.00 19.00 - 22.00 hsessió golfa DissabTe: 00.00 hsessió golfa DissabTe 3D: 01.00 h

doS CAnguroS Muy MAduroS18.30 h

Alvin y lAS ArdillAS 220.15 - 22.15 hDe DillUns a DiJoUs: 16.00 - 18.00ToTs els PÚbliCs

EL CinEma DE Casa TEvaP

Parking2 h gratis

CEDimarts dia

de l’espectadorCarnet d’estudiant

universitari

65 CARNETJOVE

Carnet mésgran de 65 anys

Accéssosminusvàlids

carnetjove

VA 1 2

Vendaanticipada

Sessionsnumerades

Pagament ambtargeta crèdit


62 | Sumari_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 6 | Lectors_ 16 | Opinió_ 18 | la Ciutat_ 22 | Economia_ 40 | Esports_ 44 | Cultura_ 54 | Passatemps

Dijous, 27 de novembre del 2009

receptaMARIA ÀNGELSQUADRAS

Passatemps Un barri dins d’un altre, el centre neuràlgic de Volpelleres, o segons la idea original del seu arquitecte, un petit poble amb carrers i places. Diverses paraules per parlar del mateix.Solució de la setmana anterior: L’estalvi de consum energètic deLs llums de Nadal

si l’encertes...

Àries 21/3 al 20/4No són uns dies genials per anar a lligar, sembla que la cosa no sortirà gaire bé. De totes maneres, això no vol dir que no us ho pugueu passar bé fent altres coses, ja que us serà molt fàcil parlar i us diverti-reu bastant fent trobades amb els amics.

Taure 21/4 al 20/5Estareu molt bé en coses de la feina. Ja ho podeu aprofitar si és que n’heu de buscar. La cosa és que se us notarà se-rietat i seguretat i això us farà més forts i decidits. Per altra banda, el tema dels diners sembla que es posa una mica a to.

Bessons 21/5 al 21/6No són uns bons dies per a jocs d’atzar, ja que serà fàcil que els diners se us escapin de les mans. Potser aniria bé que us féssiu un plantejament del que teniu i del que us podeu gastar segons les vostres necessitats.

Cranc 22/6 al 22/7És fàcil que tingueu alguna discussió aquests dies i és convenient que feu ser-vir la paciència com una de les vostres millors eines. També és possible que hagueu de dir que no a algú que us pot fer una proposta una mica fora de lloc.

Lleó 23/7 al 23/8Sereu molt directes dient les coses i això us donarà un aspecte molt seriós i directe, cosa que només serà amb el posat, perquè a l’hora de la veritat el que tindreu ganes és de divertir-vos i de no fer gaire cas a ningú.

Verge 24/8 al 23/9En el camp de la parella les coses aniran força bé, ja que sembla que totes us ponen i la persona que us fa el pes també està de part vostra. Cal que mireu de gaudir de la posició en què us trobeu i que feu sentir felicitat als que teniu al costat.

Balança 24/9 al 23/10Tindreu sort en moltes coses i serà divertit veure com tothom se us acosta per veure si se’ls enganxa aquesta sort, ja cal que ho aprofiteu. De fet, en el camp on millor ho teniu és en el de la feina i els diners.

Escorpí 24/10 al 22/11La família us farà molt de costat i a vo-saltres us agradarà molt el fet de veure com els de casa estan amb vosaltres. És un bon moment per parlar i arreglar dife-rències entre tots plegats. També estaria bé que anéssiu a caminar una mica.

Sagitari 23/11 al 21/12Estareu molt inspirats en tot el que feu i és com si tinguéssiu un sisè sentit molt desenvolupat que us facilités el camí cap allà on voleu anar. Si podeu, dedi-queu una estona a la mare, que té ganes de connectar més amb vosaltres.

Capricorn 22/11 al 20/1Necessitareu estar centrats en el que feu, ja que les distraccions us poden fer perdre el punt i després us costarà tornar-lo a agafar. També cal que sapigueu que la fei-na serà una de les vostres millors amigues.

Aquari 21/1 al 19/2El fet de somiar truites serà molt típic en vosaltres al llarg d’aquests dies i això farà que aneu més lents que de costum. No us aconsello anar a llocs que us facin patir perquè estareu massa sensibles i emotius.

Peixos 20/2 al 20/3Podeu passar-ho molt bé amb tot, i és que esteu disposats a gaudir de tot el que se us posa al davant. Ara que potser fareu venir mal de cap a algú perquè no callareu ni a sota aigua.

mots encreuats signesBRUIxot REBEL. [email protected]

Obriu la carn de la tonyina i far-ciu-la amb les anxoves netes i

rentades (una cada 3 cm).Netegeu i renteu les verdures. Separeu la part verda de les penques de les bledes. Escaldeu i peleu els tomàquets. Peleu la llimona.Trieu un recipient alt que pugui anar al forn i d’una mida una mica més gran que el tall de tonyina.Poseu-hi un raig d’oli i la part verda d’unes fulles de bleda cobrint-ne el fons amb dues o tres capes i que pugin per les parets. Feu capes de la meitat de les verdures, talla-des petites, en l’ordre següent: ceba, enciam, penques de bleda, tomà-quet, llesques fines de lli-mona. Poseu-hi la tonyi-na, salpebreu-la i per-fumeu-la amb un pessic d’herbes; cobrir-la amb la resta de les verdures en ordre invers. Tanqueu-ho amb més fulles de ble-da, fiqueu-les lateralment entre el recipient i les de la base. Mulleu-ho per sobre amb un raig d’oli.Forn fort 90 minuts. Si la tonyina és més gran, necessitarà més temps.

Tonyina amb verdures

INGREDIENTS: Un tall de 450-500 g de tonyina fresca3 anxoves en salmorra400 g de bledes4 fulles d’enciam2 cebes petites400 g de tomàquet 1 llimonaOliPebre negreFarigolaOrenga

1 2 3 4 5 6 7

Per pau Vidal, AcpG

8 9 10 11 12

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

Problema núm. 6Juguen blanques i guanyen

Solució al problema de la setmana anterior:T xf4 exf4 2. Ah8! i les negres no podem evitar el mat de la dama en g7 (ja que no podem moure el cavall de f7 perquè està clavat)

escacsLLIÇONS D’ESCACSTEMES TÀCTICSLa conducció (II)Un altre tipus de conducció és el “desvia-ment”. Una peça que compleix una fun-ció determinada (protegir una peça, evi-tar una amenaça,..) és obligada a sortir de la seva casella, de tal forma que se n’elimi-na la funció.Perquè la tàctica de desviament sigui efec-tiva s’ha de donar un “cop” forçat con-tra la peça per desviar. Això succeeix quan aquesta peça té més d’una funció (una “pinça”). El desviament es produeix millor amb la sobrecàrrega de la peça que se sacrifica.En aquest diagrama, la torre negra de c8 està sobrecarregada, ja que ha de defensar la seva dama i també la casella e8.1 te2 – e8 +! tc8 x e8 (única per evitar el mat). I aleshores les negres perden la dama. No serviria 1. Dc3xc5? Tc8x c5, ja que l’altra torre negra defensa el mat.

Secció d’Escacs de La Unió Santcugatenca

17 anys d’història de Sant Cugat,

amb un clic!T’has perdut alguna notícia? Vols consultar algun reportatge? No recordes què va passar?

Ho trobaràs tot a l’hemeroteca del

Si estàs interessat en els escacs i vols jugar-hi o vols informació de les diferents activitats que organitzem, pots passar els divendres, de 18 a 20 h, per La Unió.

t8

7

6

5

4

3

2

1

A B c D E F G H

8

7

6

5

4

3

2

1

A B c D E F G H

ltoo

oow

q ppp pkpr

t lr

o oo

pp

b pk

HORITzONTAL: 1. Entre tant de rim i avortament, sobrevé el tedi. Punt de fusió de fluids / 2. Quin milhomes de bacteri! Valora d’allò més una mirada discreta / 3. Anima de mula. És caçadora, però sempre es fot al mig. S’uneixen per fer barroeries i coercions / 4. Xampany a mitges. Mortal com una princesa sobrevinguda / 5. Si sap de què va és perquè ja ha començat. Bracejo dins de l’encenedor / 6. Escapçada amb el truc del tronc. El cor de la ciutat / 7. És un pur diplomat, aquest insecte. Arrencada / 8. Consonant de mena. Són farinetes de llet, però és menja tal com vi / 9. Mai dels mais i encara més. Legalment tolerables / 10. Cap d’estació. Premiat sorollosament. Ara, de l’estació, el cul / 11. És bonica tot l’any, però aquests dies es nota més perquè respira. Mol·lusc contrari al separatisme / 12. Au, pren, que és líquid. Posar el dia al contrari. Emitró silenciós / 13. I aquí, de silenciós re: ben senceret. És als Alps com al pa el pànic.

VERTICALS: 1. Es passi amb els nanos, sobretot amb en Busquets. Com un desdejuni infecte: vil, mesquí / 2. O és valenciana o literària heroïna. Crit del gat avisant que s’enfila / 3. El sí de les dames. Ser magre d’extremitats no li impedeix escalar. Sis sense seguretat social / 4. Que tingui sentit és ben estúpid. Fa de mal tapar, tot i fer-se en un racó de l’escenari / 5. Cor de carlina. Això d’estúpid no n’és, però no serveix per a res. No falten a dinar ni a sopar / 6. Els mateixos sis. El més punxegut del desert. Prefix tan independent que pot anar sol tranquil·lament / 7. Cinc ditets enganxats a la porta. Un vidre per contemplar la celístia / 8. Quan se’n té molta ja no se’n té cap. Repartida entre tres de 500 i una de 5 / 9. Extrems del Notingham. Una manera molt pausada de morir. Fil sense fi / 10. Compost químic altrament dit ‘onclo Esperança’. Si no té feina, faci-ho al gat (quan s’enfili) / 11. Modificat per reintroduir-lo en societat. Límit sense límits / 12. El bastó més innocu de tots. Codis ocults per un afer de Na.

SOLUCIÓ DELS MOTS D’AQUESTA SETMANA

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

1AVORRIMENTG

2BACILADMIRA

3ULDIANAOER

4SEMILETIFER

5INICIATNEDO

6TRUNCADAUT

7DIPLURINICI

8ENATALVINA

9JAMAILICITS

10EAPLAUDITO

11CUCAUNIONID

12TERATADEMI

13EMITROALPIC

Guia bàsica UrgènciesADF. S. CONTRA INCENDIS: 93 589 80 80

AMBULÀNCIES: 93 588 57 70

BOMBERS GENERALITAT: 112

BOMBERS RUBí: 93 697 60 80

CAP SANT CUGAT: 93 589 11 22(DIA I HORA): 93 589 76 98

(URGÈNCIES): 93 589 44 55

CAP VALLDOREIx93 583 74 00

HOSPITAL GENERAL CATALUNyA: 93 565 60 0093 565 60 20

MOSSOS D’ESQUADRA: 088 / 93 583 50 00

POLICIA MUNICIPAL: 092 / 93 589 13 28

POLICIA NACIONAL:(DNI): 93 674 78 58(URGÈNCIES):091

SANITAT RESPON902 111 444

SíNDIC DE GREUGES93 565 70 10

URGÈNCIES I EMERGÈNCIES SANITÀRIES 061

FarmàciesDíAz-PUERTOPg. Sant Magí, 50Tel. 93 674 33 53. 24 hores tot l’any. Obert a les nits i diumenges. No tanca per vacances

MORALESSanta Maria, 27Tel. 93 674 15 31. De 8.30 a 21.30 h, de dilluns a dissabte. No tanca per vacances

CULLELLPtge. Diputació, 6Tel. 93 674 03 64. Laborables, de 9 a 13.30 h i de 16.30 a 21 h. Dissabtes, de 9 a 13.30 h

RIERA-RIVIEREDr. Murillo 1 / Sant JordiTel. 93 674 04 30. Laborables, de 8 a 14 h i de 16.30 a 21 h. Dissabtes, de 9 a 14 h

SALAVERTSantiago Rusiñol, 38Tel. 93 674 06 45. Laborables, de 9 a 13.30 h i de 16.30 a 20.30 h. Dissabtes, de 9.30 a 14 h

SANT CUGAT TORRE BLANCARbla. del Celler, 97Tel. 93 674 77 49. Laborables, de 8.30 a 21.30 h. Dissabtes, de 9 a 14 h

BERINGUESAv. Lluís Companys, 46Tel. 93 674 04 83. De 8.30 a 21.30 h, de dilluns a dissabte. No tanca per vacances.www.farmaciaberingues.com

FERRERESSanta Teresa, 40Tel. 93 675 33 44. Laborables, de 8 a 22 h. Dissabtes, de 9 a 14 h

PARC CENTRALManel Farrés, 95Tel. 93 674 05 12. Laborables, de 9 a 21.30 h. Dissabtes, de 9 a 14 h. Diumenges i festius, de 10 a 14 h

SERRET (MIRA-SOL)Pg. Baixador, 78Tel. 93 674 23 72. De dilluns a dissabte, de 9 a 14 h i de 16 a 21 h

ISERN (LA FLORESTA)Pg. La Floresta, 9 (Estació FGC)Tel. 93 674 18 63. Laborables, de 9 a 14 h i de 16.30 a 20.30 h. Dissabtes i diumenges, de 9 a 14a h. No tanca per vacances

PINTO (VALLDOREIx)Església, 3Tel. 93 674 28 71. De 9 a 22 h, tot l’any. Obert

diumenges. No tanca per vacances

SANTIAGO (LES PLANES)Pg. Torrent, 1Tel. 93 674 92 51. Laborables, de 8.30 a 13.30 h i de 16.20 a 20 h. Dissabtes, de 9.30 a 13.30 h. No tanca per vacances

RUIz DE BUSTILLOAv. Cerdanyola, 23Tel. 93 590 10 35. Laborables, de 8.30 a 21.30 h. Dissabtes, de 9 a 14 h. No tanca per vacances

QUIRANTEPg. Olabarria, 50Tel. 93 675 33 11. Laborables, de 8 a 21.30 h. Dissabtes, de 9 a 14 h

ServeisALCOHòLICS ANòNIMS93 317 77 77ARxIU NACIONAL DE CATALUNyA93 589 77 88ASDI93 675 66 10ASS. CONSUMIDORS93 488 16 16ASS. PROP. ST. CUGAT93 675 19 54CENTRE ALzHEIMER93 674 70 61CENTRE BORjA93 674 11 50CREU ROjA (ST. CUGAT) 93 674 23 83(VALLDOREIx) 93 674 24 59CONSORCI PARC COLLSEROLA

93 280 35 52CINEMES ST. CUGAT 93 589 09 41DISPENSARI (LA FLORESTA)93 674 76 15ENHER900 70 70 70FECSA902 507 750 (AVARIES) 902 53 65 36FGC93 205 15 15FEDERACIÓ COMERÇ93 583 08 12GAS NATURAL93 675 31 10(AVARIES) 900 75 07 50HISENDA93 589 11 55jUTjAT93 674 66 96

MONESTIR (PARRòQUIA)93 674 11 63REPSOL BUTÀ901 100 100RESID. CASAL D’AVIS93 589 16 38RESIDU MíN. (VOLUMINOSOS)902 54 70 10 - 93 597 05 10SOREA(AVARIES) 902 250 370(ATENCIÓ CLIENT) 902 250 070(OFICINES) 93 544 16 10SERVEI DE GRUA93 674 90 01TAxI ADAPTAT609 89 30 37TEL. GERMANOR (CAVIS)93 674 70 61

per c. Illana

ow

nq

p

o

r


Publicitat | 63

Club del Subscriptor Fes-te’n subscriptor ara per només 88 € l’any. Rebràs cada setmana el Diari a casa i gaudiràs de totes aquestes ofertes!*

Atenció al subscriptor: 93 589 62 82 / www.diaridesantcugat.cat

DiarideSantCugat Per veure totes les ofertes o fer-te subscriptor, visita la nostra web: www.diaridesantcugat.cat

www.diaridesantcugat.cat/subscriptors


Més ofertes! Salut Panta Rei Regal d’una càpsula de benestar emocional Rambla Can Mora, 15

Restaurant Tapiñas Dinar per a 2 persones, de dimarts a divendres Av. Lluís Companys, 31-37Benzina Benzinera Griful Descompte de 0,01 €/litre en benzina, presentant el carnet del Club Av. de Rius i Taulet

Consulta’ns les condicions especials de tarifes i enviaments per a empreses i col·lectius. Tel. 93 589 62 82 / www.diaridesantcugat.cat

Salut

1 sessió de cavitació

Rbla. del Celler, 121

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 589 62 82)

Teatre

Pedra i sangTragicomèdia musical sobre l’assassinat del 1350 a Sant Cugat


Del 25 al 28 de desembre al Claustre del Monestir

Dentistes

1a visita gratuïtai, a més, 1 higiene bucal completa sense càrrec

Montserrat, 19

PER ALS SUBSCRIPTORS

Restaurant

Menú per a 2 persones,dissabte al migdia

Rambla del Celler, 125


Salut

Tractament circulatori amb pressoteràpia

Borrell, 10 - local (cantonada c/ Vallès)


Mascotes

Veterclínic Bany hidratant + tractament antiparasitari per a la teva mascota

Av. Torre Blanca, 2-8, local 13


Cinema

Entrades gratuïtes

De dilluns a dijousVia Augusta, 2-14

Fins que se n’exhaureixin les existències

Restaurant

Sopar per a 3 persones, de dimarts a dijous

Indústria, 27


Música

MacedòniaFruites nadalenques

Diumenge 13 de desembre, a les 18 h,al Teatre-Auditori Pl. Centre Cultural, s/n


Música

CD La Porta dels Somnis5 anys


Restaurant

Menú ibèric per a 2 persones Tasta l’autèntic sabor de la Dehesa

Pl. Augusta, 3


Gestoria

Assessoria fiscal i laboral

Comptabilitat

Impost de societats

GESTIÓ I CONFIANÇA Carrer Sant Medir, 35 - Tel. 93 589 22 [email protected]

Comptes anuals

Constitució i administració de finques

Lloguer i vendes

Serveis jurídics

“Si no hagués jugat a handbol, seria una persona diferent”Juanjo González, que va dei-xar de jugar a handbol a finals de la temporada 2007-2008, va rebre el 17 de desem-bre el premi a tota una trajec-tòria, en el decurs de la 4a Nit de l’Esport de Sant Cugat.

Què significa per vostè haver rebut el premi a tota una trajectòria ? Ha estat molt important. La meva trajectòria haurà estat millor o pitjor, però ha estat molt llarga. Sempre ho he fet amb il·lusió i esforçant-me sempre al màxim. I que aquest esforç hagi estat reco-negut, és el més important que et pot passar.

Als 41 anys va deixar de jugar a handbol. Què ho va provocar? Els genolls. Ja feia molts anys que em feien mal. L’úl-tim any va ser terrorífic. Però vaig allargar la retirada perquè volia acabar la carre-ra esportiva amb una tempo-rada bona. Després d’assolir l’ascens a la Lliga Catalana la campanya 2007-2008 vaig prendre la decisió. Havíem recuperat una categoria que havíem perdut l’any anteri-or. Era la nostra obligació.

Quin balanç fa d’aquests trenta anys dedicats a l’handbol? Molt positiu. L’esport, l’hand-bol en el meu cas, si te’l prens seriosament, és una vàlvula d’escapament. Si no hagués jugat a handbol, segur que seria una persona diferent, no sé si millor o pitjor. Proba-blement, pitjor. L’activitat física fa més gran la persona. L’esport també fa que valoris les regles de la vida. En l’es-port, aconsegueixes allò que t’has guanyat. Això és el que t’ensenya.

Quan va plegar i va deixar el sènior, podria haver jugat a l’equip de veterans del club. Per què no ho ha fet? Jugar a la Lliga de veterans és una bona idea. És una manera de fer esport, mante-nir-se en forma i, fins i tot, de retrobar-te amb vells amics. No hauria de ser una Lli-ga competitiva. La gent s’ho hauria d’anar a passar bé. I jo no jugo de broma. A ban-da de passar-m’ho bé jugant a handbol, a mi m’agrada ser molt competitiu. Res-pecto molt els jugadors que hi juguen, però per mi no és una opció.

24 temporades defensant el Club Handbol Sant Cugat i 6 més jugant en altres equips sèniors... És tota una vida dedicada a l’handbol.

Es considera un referent de l’handbol a Sant Cugat? Que ho digui jo està mala-ment, però sí que m’hi sen-to. Dins de la pista m’agrada-va ser el protagonista i que la gent vibrés amb el meu joc. He jugat trenta anys i he estat un dels jugadors més impor-tants de la història del CH Sant Cugat. I si aquest club ha de tenir algun referent hem de ser l’Armand Mora, el Joan Cinta, l’Esteban Rodríguez i jo. Sense mi, la història del club seria una altra, no sé si millor o pitjor.

En l’handbol, ha arribat fins on volia? No, no. Durant un temps vaig sentir-me força decebut, però després vaig adonar-me que la vida et porta per molts camins i que també havia de valorar tot allò que havia fet. Però és cert: m’hagués agradat arri-bar més lluny. El meu esforç ho hagués merescut. Però hi ha tantes coses injustes en

la vida, que això meu és una ximpleria. Malgrat tot, tinc la consciència molt tranquil·la.

Troba a faltar l’handbol? Menys del que m’esperava. Ja he fet el que em tocava i, segu-rament, més i tot.

Què el va fer començar a jugar a handbol als 12 anys? A l’escola, els meus amics hi jugaven. De fet, gairebé no sabia ni què era l’handbol. I em va entusiasmar. Abans que acabés la primera tempo-rada jugant a handbol, tenia claríssim que hi jugaria tota la vida.

Què significa per vostè el Club Handbol Sant Cugat? És una cosa que porto molt a dins meu. Forma part de la meva persona i no puc pres-cindir-ne.

Quins consells donaria a un jugador dels equips de base del Club Handbol Sant Cugat que vulgui seguir la seva trajectòria? No sóc partidari de donar con-sells, però als meus jugadors sempre els dic que posin els cinc sentits en allò que estan fent, sigui el que sigui. I això ha de ser així no perquè s’hi esforcin, sinó perquè ho sen-tin. Un ha de tenir el senti-ment de viure intensament allò que està fent. Allò que fas t’ha d’entusiasmar. Si no és així, arribarà un moment que trobaràs alguna cosa que et distraurà del camí i et dedica-ràs a fer una altra cosa.

Li agradaria entrenar algun dia el primer equip del CH Sant Cugat? Per què no? Hi ha molta gent que m’ho ha dit. Però ara mateix no m’ho plantejo. •

l’Entrevista JUANJO GONZÁLEZ, distingit a La Nit de l’Esport #TEXT: Àlex López Puig #FOTOGRAFIA: Lluís Llebot

Dissabtemàx. 16º mín. 13º

Diumengemàx. 15º mín. 10º

Subscriptorsel TempsEspectacle. El DIARI regala entrades per anar a veure la tragicomèdia musical inspirada en l’assassinat del 1350 al Monestir de Sant Cugat. Truca al número 93 590 86 00.

Club del Subscriptor_PÀG. 63

24.12.2009

Un referent de l’handbolSens dubte, Juanjo González és un dels jugadors més caris-màtics i de referència de la història del Club Handbol Sant Cugat. Amb 41 anys va prendre la decisió de deixar la pràc-tica de l’handbol. Va ser la campanya 2007-2008. Els genolls en van tenir la culpa. Si no, hagués continuat jugant al club de la seva vida. Dels 30 anys com a jugador d’handbol, 24 ho ha fet defensant el CH Sant Cugat (19 al sènior i 5 en equips de base –la primera temporada, a l’infantil del CEIP Ferran i Clua– i 6 més en els primers equips del Palautordera (Divisió d’Ho-nor), al Gáldar canari i a l’OAR Gràcia. González ha estat entre-nador de l’OMET i també de totes les categories de base del CH Sant Cugat. Aquesta temporada dirigeix el juvenil B del CH Sant Cugat. Aquest professor de ciències naturals té 43 anys.

DiarideSantCugat

Sumari_PÀG. 3 | a Fons_PÀG. 4 | el Poble_PÀG. 6 | Lectors_PÀG. 16 | Opinió_PÀG. 18 | la Ciutat_PÀG. 22 | Economia_PÀG. 40 | Esports_PÀG. 44 | Cultura_PÀG. 54 | Passatemps_PÀG. 62

La propostaCantata de nadal. 27 de desembre, a les 19 h. Camerata Sant Cugat oferirà el seu tradicional Concert de Nadal. No t’ho perdis.

Agenda Cultural_PÀG. 60 i 61

Diari de Sant Cugat 791

Documents

Transcript of Diari de Sant Cugat 791