Diari de Sant Cugat 692

Divendres, 7 de desembre del 2007

Santcugatencs a la manifestació pel dret a decidirla Ciutat _PÀG. 42

“El govern té molt en compte la candidatura de l’EIT de Sant Cugat”

Editorial_PÀG. 3 | a Fons_PÀG. 4 | el Poble_PÀG. 8 | Lectors_PÀG. 14 | Opinió_PÀG. 16 | la Ciutat_PÀG. 18 | Economia_PÀG. 24 | Esports_PÀG. 30 | Cultura_PÀG. 42 | Passatemps_PÀG. 54

Economia_PÀG. 24

Godayol: “Deixem de ser una població clàssica per convertir-nos en una ciutat” Opinió _PÀG. 16

anys15

DiarideSantCugatSETMANARI INDEPENDENT DE L’ACTUALITAT SANTCUGATENCA www.diaridesantcugat.cat 1,90 €NÚM. 692 ANY XV

EMPORTA’T DUES ENTRADES PER ANAR AL CINEMA CLUB DEL SUBSCRIPTOR _PÀG. 55 de desembre del 2007

SantCugat

El 70% de la població vincula el seu futur a Sant Cugat

S’obre el termini per presentar candidatures als Premis Ciutat

El Poble _PÀG. 8la Ciutat _PÀG. 20 Sector de Torre Negra . #ARXIU

El TSJC vol que es torni a tramitar el PAU de Núñez i Navarro sobre Torre Negra

Motius La qualitat de vida i la presència de la família són algunes raons per voler-se quedar a la ciutat Inconvenients L’habitatge i la massifi cació, problemes principals a Fons _PÀG. 4-6

L’exjugador del FC Barcelona és el president de les escoles de futbol que porten el seu nom . #LLUÍS LLEBOT

90% dels santcugatencs se senten molt o força satisfets de viure al municipi

JOVES Pràcticament el 40% dels santcugatencs entre 18 i 24 anys marxaria del poble si pogués

Stòitxkov estrena la gespa del camp de Can MagíEsports _PÀG. 30

MERCEDES CABRERA, MINISTRA D’EDUCACIÓ

Diari de Sant Cugat www.diaridesantcugat.cat

� | Publicitat


Diari de Sant Cugatwww.diaridesantcugat.cat

Editorial_ 3 | a Fons | el Poble_ 8 | Lectors_ 14 | Opinió_ 16 | la Ciutat_ 18 | Economia_ 24 | Esports_ 30 | Cultura_ 42 | Passatemps_ 54 | 3

Consell Editorial: Antoni Blanch, Antoni Monerris, Francesc Carbó, Ignasi Salvat, Joan Carles Gassiot, Joan Tortosa, Jordi Casas, Josep A. Teixidó, Josep Daniel, Josep M. Sans Travé, Josep M. Simeón, Lluís Godayol, Montserrat Rumbau, Núria Zabala, Ramon Grau (president), Rogeli Pedró, Valentí Feixas, Víctor Alexandre i Xavier Grau Gerent: Anna Comella Redacció: Mariona Sagalés, Àlex López, Pere Fernández, Sara Bella, Núria Gutiérrez i Carolina Mercader Correcció: Susanna Turon i Elisabet Kamal Departament comercial: Cristina Fernández, Núria Olivé, Sandra Boix i Elisa Palazón Fotografia: Lluís Llebot, Efrén Montoya i David Fernández Col·laboradors: Àlex Barnils, Àngels Solé, Carles Brugarolas, Carme Colomina, Carme Larraburu, Christian Treceño, David Escamilla, Diana Comas, Dolors Vilarasau, Eduard Jener, Eduard Torres, Eloi Jové, Francesc Carbó, Gerald Fannon, Imma Pueyo, Ivanovitx, Jaume Clavell, Joan Ramon Armadàs, Joan Troyano, Jordi Casas, Josep A. Teixidó, Martí Olaya, Montse Sant, Miquel Herrada, Pep Blanes, Pep Tugues, Pere Vivó, Quim Pla, Rogeli Pedró, Tomàs Grau, Trini Escrihuela i Víctor Alexandre Disseny i maquetació: Adrià Gállego, Sergi Felip i Francesc Cabeza Disseny de la maqueta original: eixida.cat Impressió: Rotimprés Tel.: 972 40 05 95 Dipòsit legal: GI-405-93 Empresa distribuïdora: Mailing Vallès (93 589 23 71). Entitats col·laboradores: Associació Empresarial de Sant Cugat, Aules de la Gent Gran, Canals Galeria d’Art, Club de Golf Sant Cugat, Club de Tennis Set Ball, Club Muntanyenc Sant Cugat, Club Voleibol Sant Cugat, Grup XXI, Olímpic La Floresta, Òmnium Cultural Sant Cugat, PIMEC Vallès sud, Radiotaxi Sant Cugat-Valldoreix, Sant Cugat Esport Futbol Club, Teatre Auditori-Centre Cultural, Unió Ciclista Sant Cugat i Unió Esportiva Sant Cugat. EL DIARI DE SANT CUGAT EXPRESSA ÚNICAMENT LA SEVA OPINIÓ EN ELS EDITORIALS. ELS ARTICLES SIGNATS EXPRESSEN L’OPINIÓ DELS SEUS AUTORS, QUE EL DIARI DE SANT CUGAT NO FA SEVA NECESSÀRIAMENT.

President: Ramon Grau Director: Josep Maria Vallès Edita: Premsa Local Sant Cugat, SL. c/ Sant Antoni, 42-44 08172 Sant Cugat del Vallès (BCN) www.diaridesantcugat.cat [email protected]

Quedar-se a Sant Cugat

Tot i els inconvenients que podem manifestar, la con-clusió és que a la gran majo-ria de ciutadans ens agra-da viure a Sant Cugat. Això es desprèn de les dades de l’enquesta sobre els hàbits

de les nostres veïnes i dels nostres veïns, en la segona part que publiquem aquesta set-mana. Ens sentim força satisfets de viu-re aquí, sobretot els que tenen entre 35 i 44 anys, que són els que han escollit la ciutat per arrelar-s’hi i tenir família. Com deia un col·laborador del DIARI, aquesta és la ciu-tat escollida per procrear. La gran quanti-tat de nens i nenes que veiem als nostres carrers i escoles així ho confi rma. Per altra banda, tornen a aparèixer els joves com el segment de la població més crític i insa-tisfet de viure-hi. A mesura que ens allu-nyem del centre, la insatisfacció augmenta. Els que en el seu dia van decidir venir a viu-re quan el preu de l’habitatge compensava un trasllat des de Barcelona i els que valo-raven la tranquil·litat d’un poble proper al lloc de treball, ara també es mostren crítics. Tot i que les condicions de vida a Sant Cugat són vistes clarament com més satisfactò-ries que les d’altres ciutats, el creixement ha canviat aquesta percepció de tranquil-litat, afegit a l’increment del cost de vida i més concretament al dels habitatges res-pecte a Barcelona, a qui ja hem superat. A partir dels 35 anys, quan les condicions de vida s’estabilitzen, és quan els nos-tres ciutadans veuen més clar que el seu futur seguirà lligat a la ciutat. La voluntat però de la gran majoria en totes les franges d’edat seria poder-se quedar a viure a Sant Cugat. Són per tant més grans els motius que ens hi vinculen que els que ens en sepa-ren, i això és bon senyal. •

El ballarí, coreògraf i director de la Compañía Nacional de Danza va presentar en estrena absoluta al Teatre-Auditori de la nostra ciutat la seva última creació, Hevel, una refl exió al voltant de la vida i la mort, la fragilitat humana i el buit existencial. Duato ja ha avançat que el pròxim trimestre tornarà a Sant Cugat amb l’espectacle Romeu i Julieta. •

Sant Cugat acull l’estrena d’una coreografi a de Nacho Duato

AJUNTAMENT DE SANT CUGAT AJUDES A FAMÍLIES NOMBROSES

L’Associació de Famílies Nom-broses de Catalunya ha esco-llit Sant Cugat com la ciu-tat “més amigable” amb les famílies nombroses per ser el consistori que més aju-da aquest tipus de famí-lia. Segons la presidenta de l’associació, Regina Molins, “Sant Cugat és el segon muni-cipi del conjunt de l’Estat on es concentren més famílies nom-broses i l’Ajuntament aplica polítiques que tenen en comp-te les seves necessitats”.

El conseller Nadal ha desau-toritzat la Comissió d’Urba-nisme de Barcelona –òrgan que depèn de la seva con-selleria– per assessorar en el seu dia l’Ajuntament per-què denegués l’aprovació del Pla d’Actuació Urbanís-tica (PAU), que la promoto-ra Núñez i Navarro va dema-nar per construir 2.800 habi-tatges al sector de la Torre Negra. La zona ja va ser declarada com a no urbanit-zable el 2003.

JOAQUIM NADALCONSELLER DE P. TERRITORIAL

caçadors d’imatges

l’ascensor

editorial


per Lluís Llebot [email protected]

K-Gat per Eloi Alegrewww.eloialegre.com

comissió ciutadana

comissió ciutadana50 anys de l'EscolaCatalana de Tapís


4 | Editorial_ 3 | a Fons | el Poble_ 8 | Lectors_ 14 | Opinió_ 16 | la Ciutat_ 18 | Economia_ 24 | Esports_ 30 | Cultura_ 42 | Passatemps_ 54

VOLUNTAT DE NO MARXAR DE LA CIUTAT

Els santcugatencs som feliços de viure a la ciutat. Aquesta afi rmació es desprèn de l’es-tudi sobre hàbits dels sant-cugatencs encarregat pel DIARI DE SANT CUGAT a l’empresa Time Consultants. Preguntats sobre els nivells

de satisfacció amb la ciutat, la gran majo-ria, un 88,2%, afi rma que se sent molt o força satisfeta de residir en aquest municipi. Entre els més satisfets, els que tenen entre 35 i 44 anys i la franja d’edat situada entre els 55 i 64. Per contra, els més descontents de viure a la ciutat són els més joves (un 23,7%).

Però aquesta valoració positiva respecte a la ciu-tat disminueix a mesura que ens anem allunyant del centre. Tot i que la majoria dels habitants de Valldoreix, la Floresta, Mira-sol i les Planes estan satisfets de viure a la població, són els nuclis on més veus crítiques se senten. El 25% dels que resi-deixen a les Planes mostren la seva insatisfac-ció. Prop d’un 30% dels habitants de la Floresta situen en una posició intermèdia la seva satisfac-ció amb la ciutat o manifesten que se senten poc o gens satisfets. Els habitants de Mira-sol i els de Valldoreix els segueixen en percentatges.Un dada que cal assenyalar és que, entre els que estan menys contents, destaquen les persones que van decidir viure a Sant Cugat quan era més

fàcil accedir a l’habitatge o, com a mínim, els preus eren més econòmics que a la Ciutat Com-tal. Més del 40% d’aquest col·lectiu se sent insa-tisfet en l’actualitat. Hi ha un altre grup de ciutadans, els que valora-ven sobretot la tranquil·litat que els oferia la ciu-tat respecte a altres localitats o grans ciutats com Barcelona, que tampoc no estan contents amb la seva vida al municipi. D’aquests, un 33,3% s’hi senten insatisfets.

Per què van venir a Sant Cugat?Precisament la tranquil·litat és un dels motius pels quals els no nascuts a Sant Cugat van deci-dir venir a viure al municipi, tot i que no és la raó

principal. Malgrat que sempre s’ha sentit a dir que la qualitat de vida i la tranquil·litat de la nos-tra ciutat atrau molts nouvinguts, especialment habitants de Barcelona, els principals motius que han portat la gent forània a viure a la ciutat són les relacions familiars i els motius professi-onals o d’estudis. Un 24,4% dels enquestats han al·legat la primera raó i un 23,2% han assenyalat que van venir per la feina o per estudiar.La qualitat de vida i la tranquil·litat són esmen-tades en tercer i quart lloc, en un 14,8 i un 11,3% dels casos, respectivament.La gent que té entre 45 i 54 anys esmenta, per contra, l’accessibilitat de l’habitatge com a motiu principal en prop dels 30% dels casos.

EL PREU DE L’HABITATGE I LA MASSIFICACIÓ SÓN ELS MOTIUS PRINCIPALS EXPOSATS PER MÉS DEL 25% DELS SANTCUGATENCS QUE NO VINCULEN EL SEU FUTUR A LA CIUTAT. TOT I AIXÒ, PROP DEL 90% DELS HABITANTS ESTAN MOLT SATISFETS O FORÇA VIVINT EN AQUESTA POBLACIÓ, SEGONS INDICA UNA ENQUESTA SOBRE HÀBITS DELS CIUTADANS

a Fons Hàbits dels santcugatencs. Enquesta (II)

El preu de l’habitatge i la massificació arran del creixement de la ciutat són algunes de les dificultats declarades per les

quals no es veuen vivint en el futur al municipi. #LL.LL.


#TEXT:

Núria Gutiérrez

Diari de Sant Cugatwww.diaridesantcugat.cat Divendres, 7 de desembre del 2007

Editorial | a Fons | el Poble | Lectors | Opinió | la Ciutat | Economia | Esports | Cultura | Passatemps | �

En aquesta franja d’edat podríem situar els nouvinguts a la ciutat que van arribar quan el preu de l’habitatge a Sant Cugat era més asse-quible que a Barcelona. Si analitzem les dades per districtes, els que resi-deixen a Valldoreix destaquen com a motius prin-cipals que els van atraure a venir a viure al dis-tricte la qualitat ambiental i la proximitat amb Barcelona. Entre els que diuen haver vingut a Sant Cugat per la comoditat, destaquen l’11% dels que viuen a Mira-sol i el 20% dels residents a les Planes.Prop de la meitat de les persones que viuen soles i més de la meitat dels que no han nascut a Catalunya esmenten essencialment motius pro-fessionals o d’estudis.

Percepció de residència en el futurAnalitzats els motius dels nouvinguts per venir a viure Sant Cugat, cal que ens preguntem si els santcugatencs (els que han nascut a la ciutat i els que no) pensen que d’aquí a deu anys segui-ran residint al municipi. La resposta és afirmati-va en prop del 70% dels casos. Els joves de 18 a 25 anys són els únics que consideren majoritàriment que el seu futur està lluny de Sant Cugat: pràcti-cament el 60% creu que no hi viurà d’aquí a deu anys i el 13,2% n’està segur. És a partir dels 25 anys, i de forma més consolidada a partir dels 35, que els ciutadans se senten establerts i només una mino-ria no s’imagina en un futur al municipi.Els que fa menys de cinc anys que hi viuen són els que en més proporció creuen que d’aquí a deu anys no viuran a Sant Cugat i els que hi han vis-cut tota la vida són els que mostren més dubtes que la resta (21,3%).Les raons que justifiquen l’arrelament de la majoria són variades i es refereixen tant a les qualitats del municipi com a la situació perso-nal dels ciutadans. La comoditat, la presència de la família, la qua-litat de vida i el fet de sentir-se establert al muni-cipi són els principals motius que justifiquen la previsió dels que es veuen vivint a Sant Cugat en el futur.

En segon terme s’esmenten aspectes com el caràc-ter agradable de SantCugat, el fet de tenir un habi-tatge propi i el fet de tenir-hi la feina.En menys mesura es fa referència a la tranquil-litat, el contacte amb la natura, el costum o els amics.L’edat determina d’alguna manera els motius argumentals pels quals creuen que seguiran en el futur al municipi. Es pot dir que a cada edat li cor-respon una raó diferencial per quedar-se a viure a Sant Cugat. Els joves d’entre 18 i 25 anys assenya-len la comoditat i la qualitat de vida com a raons principals. Entre els 25 i 34 anys indiquen que ja tenen la vida feta a la ciutat i que se senten a gust vivint al municipi. Entre els 35 i 44 anys responen també que ja estan establerts a la ciutat i la qua-litat de vida. Els habitants amb una edat situada entre els 45 i 54 anys afirmen que el fet d’haver fet una inversió en l’habitatge i la qualitat de vida que tenen a la ciutat són els motius que els arrelen al municipi. Entre els 55 i 64 anys esmenten que el fet de tenir la família aquí i també la vida feta a la ciutat, no els faria canviar de residència. Els jubilats indiquen també que tenen la vida mun-tada aquí i se senten a gust a la ciutat.Entre el 17,6% dels que van declarar a l’enques-ta que no es veuen vivint a la ciutat d’aquí a deu anys esmenten els problemes d’accés a l’habitat-ge com a principal dificultat que han de superar per seguir vivint a la ciutat. En segon terme s’es-menten aspectes com la massificació del municipi arran del creixement de la població o motius labo-rals o de formació. Altres respostes fan referèn-cia al desig de tornar al seu lloc d’origen, al cost elevat de la vida o la pèrdua de tranquil·litat de la ciutat en els darrers anys. Mentre que la mei-tat dels joves esmenten l’elevat cost de la vida i els problemes d’accés a l’habitatge, entre els 45 i 54 anys creuen que no viuran a Sant Cugat per la massificació i la pèrdua de qualitat de vida. Són arguments esmentats per la meitat dels que no es veuen en un futur a la ciutat. La incertesa en el camp laboral i qüestions famili-ars són els principals motius donats pels qui dub-ten del seu futur al municipi.

L’enquesta ha estat realit-zada telefònicament sobre una mostra de 400 entre-vistats majors d’edat entre el 9 i 17 d’octubre del 2007. Té un marge d’error esta-dístic de +/–�% i un nivell de confiança del 9�,�% i ha estat realitzada per l’em-presa Time Consultants.

La comoditat, la presència de la família, la qualitat de vida i el fet de sentir-se establerts són els motius que justifiquen l’arrelament dels habitants a la ciutat


Canviar de ciutatTot i les excepcions comentades anterior-ment, la satisfacció que Sant Cugat ofereix als seus habitants es reflecteix també en el fet que si poguessin, aquests no marxarien del municipi. Si totes les circumstàncies els permetessin marxar de la ciutat, la majoria dels residents a Sant Cugat declara que no ho faria. Concretament un 74,5%. Entre els que sí que canviarien la seva residència des-taquen els més joves i les persones que tenen recursos econòmics baixos. Pràcticament, el 40% dels santcugatencs entre 18 i 24 anys marxarien del poble si poguessin. Una dada que ja es reflectia en l’última enques-ta encarregada pel Diari sobre els neguits i les necessitats dels joves de la ciutat.El 36% de les persones que declaren tenir un nivell econòmic baix o mitjà-baix també decla-ren que canviarien de ciutat si poguessin.Dels habitants situats en la franja d’edat dels 45 i 54 anys, població que va arribar a la ciutat quan l’accés a l’habitatge era més assequible que a Barcelona, més d’un 30% declara que ara mateix, si pogués, canviaria de ciutat. Per a tots aquells que han declarat a l’en-questa que si tinguessin l’oportunitat es mudarien a una altra ciutat, el 24% de la mostra, Barcelona és l’opció més esmenta-da com a ciutat per establir-se, en el 23,5% de les respostes. És a dir, el contrari del que pas-sava fa anys, quan molts barcelonins emigra-ven a Sant Cugat per la qualitat de vida i el preu de l’habitatge. aquesta motivació basa-da en el preu dels pisos ha canviat de tendèn-cia. Les últimes dades assenyalen que el preu d’un pis de segona mà a la Ciutat Comtal és de 5.076 euros de mitjana per metro quadrat.


En canvi, a Sant Cugat aquesta xifra puja fins als 5.283 euros, i se situa com a la terce-ra ciutat on els preus de l’habitatge són més cars, segons indica un informe immobiliari de Comprarcasa. a part d’aquest referent principal, si no vis-quessin a Sant Cugat, més de la meitat dels santcugatencs, el 51%, viuria en algun altre municipi de Catalunya. S’esmenten municipis propers a l’Àrea metropolitana de Barcelona com Cerdanyola, rubí, Sant Quirze del Vallès o Terrassa.D’altra banda, un 21,6% afirma que escolli-ria altres municipis de Catalunya, i alguns d’aquests viurien a prop de la costa, especial-ment a la Costa Brava o a Sitges. a prop d’un 6% dels enquestats els agradaria trobar la tranquil-litat en pobles de muntanya o a poblacions dels Pirineus, però se citen municipis pràcti-cament de tot el país: la Garrotxa, l’Empordà, Tarragona... Un percentatge similar d’entre-vistats, al voltant del 8%, preferirien viure a la resta d’Espanya o a l’estranger.Per segments, es troben algunes diferències sig-nificatives, per exemple, entre els més joves, dels quals més de la meitat (55,3%) viurien en pri-mer lloc a Barcelona. La majoria dels que tenen un estatus social alt o els que tenen la família a la resta de Catalunya, també es decanten per aquesta opció.En canvi, un 12% dels entrevistats que tenen entre 25 i 34 anys afirmen que els agradaria viure en algun lloc del món fora d’Europa. Per districtes, el 25% dels residents de les Planes que marxaria, preferiria algun altre municipi de Catalunya, mentre que els habitants de la Floresta, un 20,8%, optarien per algun poble de la costa cata-lana. Els que tenen família fora de Catalunya decla-ren que viurien a andalusia . •

� | Editorial | a Fons | el Poble | Lectors | Opinió | la Ciutat | Economia | Esports | Cultura | Passatemps


Publicitat | �



L’Associació ProBici i l’Ajuntament treballen per promoure l’ús de la bicicleta entre els escolars

Transport _PÀG. 10

Passarà la setmana que ve:Assemblea Extraordinària del Club Muntanyenc Sant Cugat. 10 de desembre, a les 20 h, a la seu del CMSC

el Poble8 | Editorial_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble | Lectors_ 14 | Opinió_ 16 | la Ciutat_ 18 | Economia_ 24 | Esports_ 30 | Cultura_ 42 | Passatemps_ 54


SANTCUGATENCS. Fins al 8 de febrer, tots els santcugatencs que ho vulguin podran pro-posar candidatures als Pre-mis Ciutat de Sant Cugat, els hereus dels antics Premis Sant-cugatencs de l’Any, que Ràdio Sant Cugat va començar a ator-gar ara fa vint-i-set anys.

En aquesta tercera edició dels premis des que el consisto-ri va decidir institucionalitzar-los, es podran presentar propos-tes o es podrà votar a través de la web de l’Ajuntament, o en diver-ses urnes situades en diferents llocs de la ciutat, com Ràdio Sant Cugat, la Casa de Cultura, el Casal de Joves TorreBlanca o l’Ajuntament. Per presentar una candidatura s’han de reco-llir 25 signatures que li donin suport, juntament amb les raons de la proposta.

La Comissió de Propostes ha fet una primera selecció de

Els Premis Ciutat s’obren a les propostes ciutadanes

Participació. Tots els que vulguin presentar opcions i votar candidatures ho poden fer a través de la pàgina web de l’Ajuntament i a les urnes situades en diferents llocs de la ciutat, fi ns al 8 de febrer

La dansa serà la protagonista de la gala de lliurament de premisUna comissió ja ha seleccionat cinc precandidatures

cinc candidatures –després de les propostes populars, optaran al premi al voltant de quinze can-didatures–. La primera entitat seleccionada és la companyia de

dansa resident al Teatre-Audi-tori Sant Cugat, Nats Nus, que celebra els seus vint anys d’exis-tència; la Comissió ha valorat la seva tasca de difusió de la dansa

a les escoles de la ciutat i, a més, el fet que hagi estrenat, al Teatre Nacional de Catalunya, l’espec-tacle Mies, on barrejava dansa i arquitectura al voltant de la fi gu-

ra de Mies Van der Rohe. Una altra candidata preselec-

cionada és la directora de la com-panyia de teatre del Grup Social Femarec, Glòria Rognoni, per la seva implicació i difusió del fet teatral, més enllà de barreres físiques o psíquiques.

El director de l’Institut Català d’Oncologia, Xavier Bosch, tam-bé ha estat preseleccionat per la seva tasca pionera en la implan-tació de la vacuna contra el virus del papil·loma humà, i per llui-tar d’aquesta manera contra el càncer de coll d’úter.

Joan Casajuana i Lucia-na Calda, els presidents dels comitès d’agermanament de Sant Cugat i d’Alba, també han estat escollits com a precandi-dats, per haver impulsat i cul-minat l’agermanament entre ambdues ciutats.

Finalment, la Comissió ha decidit preseleccionar el nou director del diari Avui, Xavier Bosch i Sancho, per haver aconseguit un espai alterna-tiu en la radiodifusió catalana amb la direcció del programa El Món, a RAC1, i pel seu nou nomenament.

L’Esbart, la Companyia de Dansa Laura Esteve i l’Escola de Dansa Sant Cugat seran les encar-regades d’organitzar l’espectacle de lliurament de premis, que tin-drà lloc el 24 de febrer al Teatre-Auditori. D’altra banda, aquest setmanari és col·laborador en l’or-ganització dels premis. •

Imatge dels organitzadors i patrocinadors a la presentació dels Premis Ciutat de Sant Cugat d’enguany . .

Edif. Trade Center II · Av. Corts Catalanes, 8SANT CUGAT DEL VALLÈS

Tel.: 93 553 11 53 SALA D’ESPERAPER A NENS

1a visita gratuïtahigiene bucal €17,00 reconstruccionscompòsit 29,00 €

Finançamenttractament

sense interessos

Conveni

amb lesmútues

principals

RECONEIXEMENT. El mossèn de la parròquia de la Mare de Déu de la Salut de les Planes, Pere Grau i Andreu, ha estat guardonat amb la Medalla d’Honor de Barcelona, “per la seva tasca social, cultural i assitencial realitzada al bar-ri de les Planes durant qua-ranta anys, al capdavant de la parròquia”.

Grau, que ja havia estat reconegut pels Premis Ciutat de Sant Cugat de l’any passat, ha estat distingit per la ciutat comtal perquè el barri es troba a cavall dels dos municipis.

El mossèn, que va rebre la medalla el 29 de novembre en una cerimònia que va tenir lloc al Saló de Cent de l’Ajun-tament de Barcelona, ha dit que “sempre és un honor que reconeguin la teva fei-na”, però ha apuntat que ha estat una tasca en la qual ha participat molta més gent.

Pere Grau és al capdavant d’aquesta parròquia des del 1967 i ha engegat diverses ini-ciatives socials i humanitàri-es, com un centre d’atenció per a la gent gran, un cen-tre juvenil, una sala de fes-tes per a joves i una escola parroquial, amb guarderia i aules d’ESO.

_N. Gutiérrez Bonet

Distingeixen Pere Grau amb la Medalla de Barcelona

Imatge del mossèn. #ARXIU

Núria Gutiérrez [email protected]

Els guanyadors de l’edició del 2006 van ser el Centre Borja, Consol Torrente, mossèn Pere Grau, Enriqueta Guarch, l’Orquestra Simfònica i el Sant Cugat Esport.

Novetats: Aquest any, l’Ajuntament ha decidit que el guanyador d’un Premi Ciu-tat de Sant Cugat no pot optar a una altra candidatu-ra fi ns després de cinc anys.

En context Guanyadors de l’última edició i novetats

AL TEATRE-AUDITORI

És el dia que tindrà lloc la gala de lliurament dels Premis Ciutat. Tres escoles de dansa santcugatenques s’encarregaran de l’espectacle.

Dates 24 de febrer


Editorial | a Fons | el Poble | Lectors | Opinió | la Ciutat | Economia | Esports | Cultura | Passatemps | 9

De deures, no de drets

Som un poble pací-fi c i conformista, cal que els nostres drets es vegin for-

tament menyspreats per protestar mínimament. Santa paciència, on és la justa indignació per tan-tes ferides com patim? Seny i rauxa? Seny i punt.Quin impuls ens farà prio-ritzar els nostres deures i els drets dels altres? Molts ciutadans saben el llin-dar dels drets i són consci-ents dels deures. Malaura-dament, però, n’hi ha que creuen que tenen drets i cap deure. Són els lles-tos, els espavilats: apar-co aquí, si molesto que es fotin. Empastifo el que vull i l’Ajuntament ja s’ho farà. Accelero amb l’àm-

bar per passar abans no es torni a posar vermell i els vianants, siguin àvies o nens, que s’apressin. Em plau divertir-me anant en bicicleta pels carrers de vianants, fent-los ser-vir de pals com un eslà-lom d’esquí, i si s’espan-ten que es fotin, són, per mi, com uns estaquirots, plantats i badocs. Edifi -co com vull i el veí que n’aprengui, de fer soroll i construir passant de la legalitat impunement, que protestin, si volen. Recollir les kk’s del gos?, i ara, on s’ha vist, això, mireu de no trepitjar-les i, si ho feu, us ho mereixeu. Així fi ns a l’infi nit. Cal-dria que anessin al psiqui-atre i s’ho fessin mirar. Diagnòstic: egocentrisme greu crònic.L’Administració intenta aconseguir, amb normes, que tots complim els nos-tres deures i, així, prote-gir tots els drets. El Síndic us defensarà, però s’ha de tenir sempre present la més important de totes les normes: no facis als altres el que no vols que et facin a tu. •[email protected]

Quin impuls ens farà prioritzar els nostres deures i els drets dels altres?

el síndicel síndicel síndicJAUMECLAVELL

Finalitzen les xerrades sobre els poders fàcticsCONFERÈNCIES. Els cicle de conferències sobre els poders fàctics organitzats pels Amics de la Unesco Valldoreix-Sant CUgat, va fi nalitzar la setmana pas-sada amb una conferència del teòleg i expert en dià-leg interreligiós, Francesc Torredefl ot que va parlar sobre el poder religiòs i va explicar que no es pot apartar la religió de l’esfe-ra pública i va assenyalar la importància del diàleg entre confessions com una oportunitat de créixer com

a societat. Una setmana abans, la pro-fessora d’ètica de la Univer-sitat de Barcelona i i coordi-nadora de la Càtedra d’èti-ca de la Universitat Ramon Llull, Begoña Roman, va donar una altre conferència sota el títol: Els mitjans de comunicació i el quart poder desbocat , on va explica que existeix una doble dependén-cia del polític respecte del periodista i del periodista i els mitjans de comunicació respecte del polític.

_Redacció

TEMA. La ciutat va ser la set-mana passada l’escenari de diversos actes que es van programar amb motiu del Dia Mundial de Lluita contra la Sida, que es commemora l’1 desembre de cada any.

Tallers i taules informati-ves en diferents llocs de la ciu-tat, com instituts, la Casa de Cultura, els CAP, el Casal de Joves, etc., l’Ajuntament va organitzar un seguit d’actes de sensibilització envers aquesta malaltia i les persones que la pateixen amb el lema Evitem la discriminació. Tots junts ho aconseguirem.

Marxa benèfi caEls treballadors de l’empre-sa Roche Diagnostics van organitzar, el 30 de novem-bre, una marxa benèfica a totes les seves delegaci-ons internacionals, entre les quals hi havia la plan-ta de Sant Cugat, que va fer una marxa pel polígon de Can Sant Joan on van par-ticipar més de 250 treballa-dors. Els empleats van acon-

centres de dia de Malawi. D’al-tra banda, la Joventut Socia-lista de Sant Cugat (JSC) va sortir al carrer dissabte pas-sat per repartir preservatius i diverses informacions sobre la sida. Els militants de la for-mació van repartir prop de 600 preservatius i llaços ver-mells per reivindicar el dret dels ciutadans a rebre mitjans i informació per a la preven-ció de malalties i infeccions de transmissió sexual.

Les dadesDes de l’inici de l’epidèmia, el 1981, a Catalunya s’han diag-nosticat un total de 15.762

seguir recaptar prop de 6.000 euros i l’empresa va donar la mateixa quantitat. La majo-ria dels fons recaptats es van destinar a projectes gestio-nats per l’organització col-

laboradora amb Roche, la Coalició Europea de Perso-nes Positives (ECPP), que pro-porciona roba, aliments i edu-cació a uns 3.000 orfes amb la malaltia que assisteixen als

Una imatge de la marxa dels treballadores de Roche Diagnostics . #CEDIDA

casos de sida, dels quals el 80,5% són homes i el 19,5% són dones. Pel que fa al nou sistema de declaració de diag-nòstics d’infecció pel VIH, des que es va posar en marxa el 2001 fi ns al 30 de setembre del 2007, s’han notificat més de 4.200 nous casos, dels quals el 77,2% són homes i el 22,8% són dones. La població més afectada ha estat la compre-sa entre 25 i 39 anys.

Els estudis del Departa-ment de Salut assenyalen que la via de transmissió principal del VIH entre els nous diag-nosticats és la sexual, en prop del 80% dels casos.

El Departament de Salut de la Generalitat també ha detec-tat un augment de la proporció de persones infectades pel VIH a través de relacions homose-xuals, que ha passat de ser un 35% dels nous diagnòstics el 2001 a un 52%, l’any 2006.

Salut també ha mostrat la seva preocupació perquè prop del 40% de les noves infecci-ons s’han detectat de mane-ra tardana i perquè continuen afectant, sobretot, la població joves; també ha destacat l’aug-ment de persones afectades provinents d’altres països.

Dins del Pla Nacional de la Sida del Ministeri de Sanitat i Consum, la Generalitat ha engegat una campanya per combatre l’estigma i la dis-criminació de les persones afectades amb el virus en el món laboral.

Taules informatives i tallers sobre la malaltia als centres escolarsSalut diu que els nous casos es detecten sobretot en joves

Núria Gutié[email protected]

Sant Cugat se suma als actes del Dia Mundial contra la SidaParticipació. Més de 250 treballadors de Roche fan una marxa per recaptar fons per ajudar els orfes amb sida de Malawi i la Joventut Socialista reparteix preservatius pels carrers de la ciutat

12.000 euros. És la quantitat que va recaptar l’empresa Roche de Sant Cugat per als orfes infectats amb sida de Malawi.

600 preservatius.Són els que va repartir la JSC pels carrers de la ciutat, a més d’iformació sobre altres malalties de

En context Activitats amb motiu del Dia Mundial

Diari de Sant Cugat www.diaridesantcugat.catDivendres, 7 de desembre del 2007

10 | Editorial | a Fons | el Poble | Lectors | Opinió | la Ciutat | Economia | Esports | Cultura | Passatemps

Torre de 8 al Monestir

Mirar, visitar, dibuixar, foto-grafi ar, admi-rar el nostre

monument que ens iden-tifi ca com a poble és un dels plaers més quotidi-ans que, sense adonar-nos-en, vivim com a sant-cugatencs. El dia 11, quan milers de boques ober-tes en el marc de la Festa de Tardor contemplàvem el 4 de 8 que els castellers acabaven de carregar, el Monestir ens mirava amb una àmplia rialla de feli-citació. Majestuós i únic, miris d’on el miris, cada indret t’ofereix una visió única i diferent del monu-ment Si baixem pel car-rer Major, ja sia un dia plujós, amb el sol de tar-da o amb els llums nada-lencs, que li donen un

aire tendre, la façana amb la muralla mostra una dimensió que emociona… Si pugem per la part de darrere descobrim el cam-panar o l’absis. Si ens hi acostem pels jardins de la Casa de Cultura tranquil-lament arribem a la llot-geta… No podrem, però. Abans haurem visitat el Claustre, que amb l’entra-da gratuïta que tenim els santcugatencs podem, ara sí i demà també, contem-plar una i altra vegada els capitells, la sala capi-tular o el didàctic museu que explica bé la història i l’art del monument. Veu-re en Pep Blanes amb la pau que inspira fent els seus dibuixos, escoltar música en el marc del fes-tival del juliol, seguir les visites comentades o al pis superior, enmig d’un silenci commovedor, oir els versos de Palau i Fabre et fa feliç i en transpor-ta a una tranquil·la edat medieval, que tant neces-sitem. Són sensacions que només podem viure aquí, a Sant Cugat… •

La visió que tenim del monument des del carrer Major ésmeravellosa

[email protected]

Plaers SantcugatencsPlaers Santcugatencs

FRANCESCCARBÓ

“Els autònoms són les persones amb més salut”Per què va optar per fer de taxista? Treballava en el món comercial, però feia anys que ja tenia el carnet de taxista, per si de cas. La feina no em va anar bé i vaig començar a fer de taxista, però com a assa-lariat. Després ja vaig fer números i vaig veure que era millor comprar-me una llicència.

I ja surten, els números, amb el preu actual del gasoil? Tenim unes targetes de descompte a les gasolineres, però no és gaire. Ara, amb la pujada del gasoil, cada mes ens gastem entre 400 i 500 euros, que és molt, i les tari-fes continuen igual. Et veus obligat a treballar 12, 13 o 14 hores al dia. I com que som autònoms, encara més, no ens podem posar malalts, perquè la Seguretat Social ens dóna molt poc. Els autònoms són les persones amb més salut!

Cada taxista pot tenir uns clients fi xos? No, els socis de l’emissora de Sant Cugat no poden tenir clients fi xos mentre estan treballant. Si ens n’adonem hi ha sanció, perquè per anar a buscar un client se segueix el criteri de qui hi estigui més a prop. A vegades hi ha errors, però en aquests casos no passa res. •

des del taxiCAROLINA MERCADER

Jesús Romero té 48 anys i en fa 8 que treballa de taxista a Sant Cugat. Des de fa molt poc ocupa el càrrec de relacions públiques i tresorer a l’emissora de taxis local. Reivindica que l’Administració hauria d’ajudar més els taxistes a sufragar les despeses en seguretat. #C.M.B.

XERRADES. L’eutanàsia no s’ha de legalitzar, només autoritzar-se en casos deter-minants. Aquesta és la con-clusió a què va arribar el membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i fundador de l’Institut Borja de Bioètica, Francesc Abel, durant una conferència al Teatre la Unió sota el títol El dret a la dignitat.Abel es va adreçar als socis de les Aules d’Extensió Universitària amb un discurs sobre el dret a la vida digna i el concepte de bioètica. Pel doctor, els nous progressos científi cs han cre-at un món nou que exigeix avui dia un diàleg entre cien-tífi cs i humanistes. Segons aquest membre de la Com-panyia de Jesús, és necessa-ri ampliar els coneixements consensuats establint mati-

sos que incloguin aspectes tècnics a més dels científi cs i aspectes religiosos a més dels ètics. Pel que fa al tractament mèdic terminal, Abel conside-ra que ha de ser “equilibrat” i “en la cruïlla plantejada entre pacient i ciutadà”, i tenint en compte l’equilibri entre dolor i dignitat humana.

El biòleg Francesc Lozano ha estat un altre dels ponents de les Aules d’Extensió Uni-versitària per a Gent Gran, amb una xerrada sobre l’ori-gen de l’Univers amb el títol Big Bang, Déu i Buda. Loza-no va cridar l’atenció als assis-tents sobre els corrents d’es-piritualitat actuals a l’hora de buscar teories sobre l’origen de l’Univers i va parlar sobre l’actitud cientista del coneixe-ment humà que no necessita déu, encara que estigui plena d’interrogants per resoldre.

L’entorn històric de la ciu-tat de Petra i els nabateus va ser el tema escollit per Xavier Ballestín per a una altra con-ferència de la universitat de la gent gran. Aquest doctor en història i professor d’his-tòria medieval i paleografi a de la UB va explicar als socis de les Aules la història d’aquesta ciutat declarada Patrimoni de la Humanitat. •

Núria Gutié[email protected]

Francesc Abel. LL.LLEBOT.

Abel parla a les Aules de la legalització de l’eutanàsiaVida. El fundador de l’Institut Borja va opinar sobre el dret a la dignitat en una de les conferències de les AEU

ProBici promourà l’ús de la bicicleta entre els escolars

TRANSPORT. L’associació de promoció de la bicicleta, Probici Sant Cugat, treba-lla amb l’Ajuntament per estendre l’us de la bicicleta a tots els centres d’educació secundària de la ciutat.

Sota la iniciativa Bicia’t, l’associació ha engegat una campanya a escoles i insti-tuts que inclourà unitats didàctiques d’educació vià-ria i de circulació en bicicle-ta en assignatures com edu-cació física i es procurarà garantir un accés segur als centres educatius, ja sigui pacificant els carrers que els envolten o bé comple-tant la xarxa existent de carrils bici.

ProBici assegurarà tam-bé que la futura introducció del Bicing a Sant Cugat en permeti l’ús als joves.

El passat 28 de setem-

bre es va celebrar l’Esmor-zar Bicia’t, a l’IES Angeleta Ferrer, on es va animar 135 alumnes a anar amb bicicle-ta a classe. Segons recomptes efectuats per ProBici, uns 40 continuen fent-ho dos mesos després. Això significa un augment d’un 85% d’alumnes que van a l’institut en bicicle-ta, respecte a les xifres ante-riors a l’activitat.


Bona acollida entre els alumnes de l’Angeleta Ferrer

Bicicletes dels alumnes #CEDIDA

El Portal de les Entitats rep un premi del Ministeri

RECONEIXEMENT. El Portal de les Entitats, la pàgina web que acull les associacions de la ciutat i els ofereix un espai a la xarxa, ha estat premiat pel Ministeri d’Administracions Públiques com la millor ini-ciativa d’una administració local en matèria de societat de la informació.

El regidor de Comunica-ció, Serveis Interns i Innova-ció, Jordi Puigneró, va rebre el reconeixement durant la fi ra Tecnimap que es va celebrar a Gijón (Astúries).

Per Puigneró, aquest guar-dó és un reconeixement a “l’es-forç” que està fent l’Ajunta-ment des de fa anys i els situa com “una de les administra-cions locals punteres de tot l’Estat”.

Tecnimap va rebre 67 can-didatures que participaven en tres categories: administració general de l’Estat, comunitats autònomes i entitats locals. Els premis han valorat els projec-tes destinats a l’afavoriment de la relació entre ciutadans i administració pública.

_Redacció



ERC demana més espais per a les entitats

Una columna per a publicitat.LL.LL.

teixit associatiu del poble”, que ha indicat que són moltes i de molta qualitat, però que les entitats tenen dificultats a l’hora de publicitar-les.

Esquerra comparteix l’opi-nió d’algunes entitats que diuen que la xarxa de colum-nes és insuficient. En aquest

PUbliCitat. El grup munici-pal d’Esquerra Republicana vol que l’Ajuntament obri un espai de diàleg amb les enti-tats del poble per definir una xarxa de plafons i columnes

informatives exclusius per a les entitats, davant la manca d’espais que tenen per anun-ciar les seves activitats.

Segons el regidor Toni Ramon, aquest “és un tema que ve de llarg i és de vital importància per a l’èxit de les activitats que tira endavant el

sentit, Ramon Pros, director de l’Ateneu, ha denunciat que s’ha detectat una actitud sanciona-dora, les últimes setmanes, res-pecte a la col·locació d’alguns cartells. Pros ha dit que “calen més espais per publicitar les activitats de les entitats” per-què moltes vegades la publici-

tat comercial acaba engolint els cartells de les associacions.

Des d’ERC no descarten presentar una moció en aquest sentit, però en primera instàn-cia es respectarà el diàleg que hi pugui haver entre l’Ajunta-ment i els representants de les entitats. •

Redacció[email protected]

Un llibre respon 100 preguntes sobre l’educació dels fills

Paternitat. Professor durant trenta anys, el sant-cugatenc Ramon Casals aca-ba de publicar el seu tercer llibre, 100 preguntes que ens fem els pares, on planteja un recull de situacions que els pares troben en l’educació dels fills i ajuda a buscar les respostes a partir d’un estudi i una anàlisi que parteixen de la seva experiència en l’ense-nyament i com a pare.

Col·laborador de diversos programes radiofònics, el pedagog afirma que aquest llibre pot ajudar a preveure situacions que es trobaran els pares per gestionar-les amb eficàcia quan es produeixin.

L’educació sexual, els estudis, el temps que passen davant la televisió, els càstigs i les drogues són alguns dels temes que s’aborden en el lli-bre, tot i que l’autor assegura

que no hi ha una resposta tanca-da, sinó que dóna eines útils per-què cadascú trobi les seves res-postes, ja que “no són les matei-xes per a tothom”, explica.

Tot i el canvi que s’ha mani-festat a les estructures famili-ars en l’actualitat, Casals opi-na que els nens només neces-siten “un referent, o dos o tres, que l’estimin, l’acceptin i s’im-pliquin amb ell”.


El pedagog Ramon Casals ajuda els pares a trobar respostes

Casals a la llibreria Paideia#N.G.B.

Consell editorial del Diari

reUniÓ. El Consell Editorial del DIARI DE SANT CUGAT es va reunir dimarts al restaurant El Mesón, on es va valorar de manera molt positiva el redisseny del setmanari i es van proposar nous projectes per al futur de la publicació. •#FOTOGRAFIA: LLUÍS LLEBOT



Sant Cugat, ciutat que ajuda més les famílies nombroses

LLIURAMENT. L’Associació de Famílies Nombroses de Catalunya (FANOC) va atorgar diumenge passat un premi a l’Ajuntament de Sant Cugat, com a institu-ció més destacada a l’hora de fer treballs en favor de les famílies nombroses.

L’acte de lliurament dels premis va tenir lloc diu-menge passat a Port Aven-tura, en el marc de la cele-bració del III Congrés de la

Premi. L’Associació de Famílies Nombroses de Catalunya (FANOC) guardona el consistori en el seu III Congrés

FANOC, on l’alcalde, Lluís Recoder, va recollir el guar-dó que reconeix Sant Cugat com “la ciutat catalana més amigable amb les famílies nombroses”. A la cerimònia també es va distingir Cosmo-Caixa i CaixaForum, per la seva iniciativa sociocultural, i MAPFRE, per la seva asse-gurança de salut especial per a famílies nombroses.

L’associació ha denunci-at recentment el xec-nadó de 3.500 euros que el govern espa-nyol va anunciar per a famí-lies nombroses i monoparen-tals com “un frau”, perquè fi nalment el xec només serà per a les famílies que no gua-nyin més d’11.000 euros anu-als, en el cas de les monopa-rentals, o 15.000 euros anuals, en el cas de les nombroses.

A Catalunya hi ha 131.619 famílies amb tres fi lls o més a la llar, segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), una xifra que suposa el 10,83% del total d’unitats famíliars.

L’alcalde, Lluís Recoder, a l’acte de lliurament del premi. #CEDIDA

Guardó com a municipi “més amigable” amb aquestes famílies


PROGRAMACIÓ. Les activi-tats de l’Envelat d’enguany començaran el 22 de desem-bre a les sis de la tarda, al Parc de Ramon Barnils, amb una gran festa d’inau-guració amb l’animació de Marcel Gros i la Tandarika Orkestra. Després, cada dia es faran activitats i especta-cles, excepte el 25 de desem-bre, la tarda del 26 i l’1 de gener. Les sessions matinals tindran lloc a les 12 i la 13 h, i les de tarda a les 18 h.

La programació de l’Enve-lat de Nit per a joves i adults no

començarà fi ns al 25 de desem-bre amb el Quinto de Nadal, que tindrà lloc, també, el 26, 28 i 29 d’aquest mes. Entre altres actu-acions de l’Envelat de Nit, des-taquen l’espectacle poeticomu-sical, amb el poeta Enric Casas-ses i el músic Pascal Comelade. Dins del II Cicle de Jam Sessi-ons de Jazz en Viu a Sant Cugat, actuarà Aníbal Martínez Quar-tet el dia 2 de gener, en un espec-tacle d’entrada gratuïta. Tam-bé destaca un taller de circ per a joves que orgaitza l’Associació Rogelio Rivel, a l’Ateneu.

Les activitats de l’Envelat de Nadal comencen el 22 de desembre

L’Envelat del 2006. #ARXIU _Redacció

Tres joves de la ciutat, al Parlament de Joves Europeu

INSTITUT. L’IES Leonardo da Vinci va participar com a delegació representant de l’Estat espanyol, amb tres alumnes de primer i segon de batxillerat, en la 56a Ses-sió Internacional del Parla-ment Europeu de Joves que es va celebrar a Dublín del 9 al 18 de novembre.

En aquesta edició, inau-gurada per Mary McAleese, presidenta d’Irlanda, hi van participar joves de més de trenta països europeus. En les sessions, els joves van presentar resolucions al Parlament de temes tan variats com el medi ambient i la sostenibilitat, la salut pública i alimentària, la pro-tecció dels consumidors, els drets humans i altres afers econòmics i constitucionals de la Unió Europea.

A més, també van tractar temes d’actualitat política mundial, com les relacions entre el món islàmic i Occi-dent, les llibertats civils o la lluita contra el terrorisme.

Per preparar l’Assemblea General, els participants van assistir a diferents acti-vitats, com discussions en comitès de les resolucions que s’havien de presentar.

Les resolucions presen-tades es poden consultar a la pàgina web www.ies-leonardodavinci.cat.

_Redacció

Alumnes del Servei d’Ocupació Municipal visiten el DIARI

JOVES. El Servei d’Ocu-pació Municipal (SOM), amb seu a la Casa Aymat, ofereix un Programa de Garantia Social dedicat a joves santcugatencs d’en-tre 16 i 17 anys per tal d’inserir-los en el món laboral o bé reorientar-los a cicles formatius. Pre-cisament aquests alum-nes del SOM van fer una visita al DIARI DE SANT CUGAT amb l’objectiu de veure en primera persona com funciona l’engranat-ge d’un diari i endinsar-se en el món dels mitjans de comunicació. •#FOTOGRAFIA: LLUÍS LLEBOT

Fets, no multes

A molts no ens ve de nou la imposi-ció de multes per part de l’Ajunta-

ment per enganxar car-tells fora dels espais des-tinats a aquesta funció, ja fa molts anys que col-lectius del poble denun-ciaven aquest fet i feien propostes de solució fent palesa la mancança d’es-pais específi cs per difon-dre les activitats de les entitats. Ara, però, ha tornat a ser notícia, els ha tocat a les entitats culturals, han passat set anys i l’única interven-ció municipal al respecte ha estat instal·lar mini-deixalleries, més colum-nes (els pirulís) i folrar el poble de banderoles prò-pies, sense oblidar les marquesines inutilitza-

des de les parades d’auto-bús. Accions, totes elles, destinades únicament i exclusiva a aquells que disposen dels recursos necessaris per pagar-ho (empreses i Administra-ció). Sóc dels que pen-sen que cal ser respec-tuós amb l’espai públic, però també amb les per-sones que intenten par-ticipar activament en la vida local. Crec que els suports publicita-ris del municipi no pre-tenen promoure el teixit associatiu, ans el contra-ri, multes com aquestes només es poden justifi -car per dissuadir la par-ticipació; quantes enti-tats organitzaran actes si després no els poden difondre? Cal aprofi tar el nou rebombori per demanar i exigir una solució a aquest greuge, si realment volem tenir un Sant Cugat viu cal fer-ho fàcil per a la gent que hi deixa el temps, no els compliquem més les coses i oferim alternati-ves, no multes. •

Quantes entitats organitzaran actes si després no els poden difondre?

[email protected]

per llogar-hi cadires

QUIMPLA

MASCOTESMercat Solidari i Corralet d’Adopcions Els dies 13, 14, 15 i 16, a la plaça d’Octavià, es farà una edició extraordinària del Corralet d’Adopcions res-ponsable d’animals i un mercat solidari, per tal de recaptar fons i donar una llar als gats i els gossos reco-llits durant aquests mesos. Per primera vegada, la dura-da del corralet serà de qua-tre dies, per tal de donar més oportunitats d’acostar-se a tots els interessats a col-laborar amb les intitucions i les societats que el promo-uen, que són l’Ajuntament, el Cau Amic, DESA al Molí i Progat .

LLIURAMENTL’empresa Boerhin-ger lliura els Premis de Periodisme en MedicinaL’empresa farmacèutica amb seu a Sant Cugat Boeh-ringer Ingelheim va atorgar en una celebració al Museu Thyssen Bornemisza de Madrid, el 29 de novem-bre, el Premi de Periodis-me en Medicina. En la cate-goria escrita els guardonats van ser Carlos Arribas i José Antonio Hernández, pel seu treball publicat a El País.

CONDOL

Cinc minuts de silenci per les vícti-mes d’ETAEn rebuig pel darrer atemp-tat d’ETA, l’Ajuntament va organitzar una concentra-ció de cinc minuts de silen-ci, a la qual van assistir una cinquantena de persones, a la plaça de Barcelona. En acabar, l’alcalde va expres-sar el condol als familiars de les víctimes.

pinyons

ENTITATSASSEMBLEA AL CLUB MUNTANYENC10 DE DESEMBRE, A LES 20 HEl Club Muntanyenc de Sant Cugat convoca els seus socis a una assemblea extraordinària on, a més de l’ordre del dia, es tractarà la proposta de viabilitat eco-nòmica de la fundació.



“Per anar a l’escola havia de caminar tres quilòmetres””

Entrevistem Ousmar Umar, mecànic de bicicletes i casteller

Entre Togo i Costa d’Ivori, una mica més al nord de l’Equador, hi ha Ghana, el país on va néixer l’Ousman. Ell va créixer en una família ramadera de la tribu dels

Wala, a Fiaso, un poble del centre d’aquest país. La vida d’un noi africà d’aquelles lati-tuds s’assembla molt poc a la que nosal-tres estem acostumats a veure.

Com va ser la teva infància a Ghana?És una mica complicat d’explicar. No vaig conèixer la meva mare perquè va morir després que jo nasqués. A la meva tribu, els Wala, hi ha el costum que, si això pas-sa, una de les germanes de la mare s’ha de fer càrrec del nadó, així que la meva tia va passar a ser la meva mare casant-se amb el meu pare. Ell és de la tribu dels Gonja i, tot i que les tribus no s’acostumen a barrejar, entre els Gonja i els Wala hi ha bon rotllo.

La societat ghanesa està distribuïda en tribus?Hi ha quaranta-dues tribus, a Ghana. A les grans ciutats tothom està barrejat, però als pobles hi acostuma a haver gent d’una sola ètnia i hi ha viles on només hi viuen unes poques famílies d’una tribu.

I com era la vida a la teva tribu?Vivíem en un poble molt petit, d’uns cent habitants, de la ramaderia i les plantaci-ons. Jo només vaig anar a l’escola una tem-porada. Havia de caminar tres quilòme-tres per arribar-hi. Però els meus pares no ho podien pagar i vaig haver de deixar d’anar-hi per quedar-me a la granja a aju-dar-los amb les ovelles.

Vas estar molts anys fent de granger?Quan tenia deu anys un oncle meu que vivia a Techiman em va dir que podia

anar-lo a ajudar i fer d’aprenent de soldador a la seva fàbrica. Jo era molt manetes i no em va ser difícil. La vida a la ciutat era molt diferent, no teníem diners ni podíem anar a menjar fruita al bosc com fèiem al poble.

Com es paga la feina a un nen de deu anys?Amb uns dos euros a la setmana. I és clar, no m’arribava per menjar. Però vivia al taller i no havia de pagar cap pis. Vaig anar fent amics i sovint em convidaven a casa seva per dinar o sopar, i així anava tirant. Un d’aquests amics em va oferir d’anar a viure amb ell i així vaig deixar de dormir al taller.

Fins quan va durar la teva vida de solda-dor a Techiman?Només un any, després vaig trobar feina a Kumasi, la segona capital de Ghana, i m’hi vaig quedar fi ns als catorze anys. Un amic em va oferir d’anar a treballar a Líbia i no m’hi vaig negar. Vam anar-hi caminant. Quan que-daven uns tres dies per arribar-hi ens vam quedar sense aigua enmig del desert del Sàha-ra. De Ghana vam sortir quaranta-sis perso-nes i a Líbia només n’hi vam arribar sis.

I els altres quaranta?Alguns es van quedar pel camí i els altres van morir.

No deu ser fàcil passar per una cosa així.Després d’això les coses van anar més bé, a Líbia. També treballava de soldador, però en un vaixell, i em pagaven bastant bé. Allà em va sorgir l’oportunitat de viatjar a Grècia amb el vaixell on treballava i vaig decidir que el que volia era anar a Europa. Totes les andrò-mines que reparava venien de l’home blanc i a mi em feia molta il·lusió veure’l en persona.

Com vas sortir de Líbia?El propietari del vaixell em va portar a un poble prop de Màlaga. Tenia un permís per sortir del port perquè era treballador, però ja no vaig tornar al vaixell. La policia em va aga-far i es pensaven que era un supervivent d’una pastera que havia naufragat aquell matí. No els podia explicar res. No sabien anglès ni jo

castellà. Més tard van saber que era menor i la Creu Roja em va dir que això jugava a favor meu. Em van preguntar on volia anar.

Segur que no vas dir que a Sant Cugat.Vaig dir Barça. Era l’única cosa que conei-xia. Volia anar a Barça i, lògicament, em van portar a Barcelona. La primera nit vaig dormir en una plaça a la Meridiana.

I com has acabat vivint a Valldoreix?Després de la primera nit tenia febre i fred, i vaig preguntar a una dona si sabia on era la Creu Roja. El seu marit parlava anglès, em van ajudar a trobar-ho i em van donar el seu núme-ro perquè els truqués si tenia algun problema.

Vas haver de trucar-los alguna vegada?De tant en tant quedava amb aquesta dona, la Montse, i l’Armando, el seu marit. A poc a poc em van agafar afecte, els agradava com era i em van oferir d’anar a viure amb ells a Valldoreix. Ara m’han adoptat i són els meus nous pares. Sempre els estaré agraït.

Et veig molt ben adaptat. Parles un cata-là molt bo!Viure amb ells i fer vida aquí m’ha ajudat molt. Ja fa tres anys que sóc aquí i treballo a Gràcia de mecànic de bicicletes. També m’he sentit molt a gust amb els Castellers.

Ets casteller?Sóc casteller de Sant Cugat. Quan els vaig veure per primer cop vaig quedar al·lucinat. Em van dir que si volia m’hi podia apuntar, i ara faig de tercer o quart, quan pujo, i si no de crossa, a la pinya.

No es veuen gaire nouvinguts fent de castellers.Doncs no sóc l’únic. Als Castellers de Sant Cugat també hi ha dues japoneses. •

Fer-se adult abans d’hora. L’Ousman Umar només té dinou anys i la seva història donaria material sufi cient per escriure un llibre. La seva infància a Ghana va acabar de manera prematura. Amb deu anys ja treballava en una fàbrica, d’aprenent de soldador, cobrant una misèria. Després d’una llarga travessia pel desert, es va traslladar tot sol a viure a Líbia, quan tenia catorze anys. Des d’allà va aconseguir arribar a les costes d’Algesires i més tard a Barcelona. Ara viu a Valldoreix amb una família que l’ha acollit i l’estima com un fi ll. És mecànic de bicicletes i casteller. Parla un català que ja el voldríem molts de nosaltres. Tot un exemple d’integració.

Ousmar Umar viu a Valldoreix i, a més de treballar de mecànic de bicicletes, és casteller dels camises verdes

de Sant Cugat. #JR.AJoan Ramon Armadà[email protected]

VENIM DEL NORD, VENIM DEL SUD


14 | Editorial_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 8 | Lectors | Opinió_ 16 | la Ciutat_ 18 | Economia_ 24 | Esports_ 30 | Cultura_ 42 | Passatemps_ 54

[email protected]

cartes dels lectors

Les cartes enviades no poden superar les 15 línies mecanografiades o 1.000 caràcters (espais inclosos). El Diari DE Sant Cugat es reserva el dret a retallar en qualsevol cas el text com també a publicar-les en aquesta pàgina.

ACLARIMENT

L’empresària gemma rodó col·laborava amb el Fons Social Sant Cugat-Valldo-reix, fons que no està vin-culat amb Càritas, tal com afirmàvem a la notícia de la pàgina 10 publicada al Diari DE Sant Cugatdel 30 de novembre.Redacció dSc

Sr. Xavier Amador¿Se creen que somos tontos? nuevos sí, tontos, nosotros no lo creemos. Hemos cedi-do en casi todo lo que el con-cejal de deportes, Sr. Xavier amador, ha dicho. Se ha sal-tado a la torera todos los acuerdos a los que se había llegado con el antiguo conce-jal, Xavier Cortés, en referen-cia a las pistas municipales.En dichas pistas hay dos casetas de madera, una para cada club (compartimos pis-

tas con el CP Mira-sol); pri-mer acuerdo roto, ahora las dos casetas son de los clu-bes. Compartir pistas, com-partir casetas, compartir baños, compartir tareas... Los dos clubes le propu-

sieron hacer unos baños, pagándolos nosotros, y usted no quiere. ¿Sabe lo que esto significa para los dos clubes? Esta semana limpias tú. ¿Has vaciado las papele-ras? ¿Has hecho los baños?

todas las semanas lo mis-mo. ¿Quién recoge las hojas? ¿Quién tiene que quitar las hierbas?Hay que hacer una barba-coa y una fuente, está en el presupuesto de obras, noso-tros preferimos los baños fuera de las casetas. Volvió a decir no. Pero la barbacoa y la fuente siguen sin hacerse.Luces fundidas, no se pue-de jugar, se les notifica, pero a fecha de hoy (dos semanas después) continúan fundi-das. ¿Qué pasa, que no exis-timos o pasan de nosotros? Hasta este momento hemos seguido todos los pasos, hemos hablado con ustedes. ¿Qué tenemos que hacer? ¿Llamar su atención hacien-do escritos? Diciendo que no se están cumpliendo las anteriores reuniones con el antiguo concejal, que como no nos quejamos pasan de nosotros? Ya estamos can-sados de que nos tomen el pelo, queremos solucio-nes, no que nos den largas y todo llegará. Ceder no pode-

Ara que la Gemma ens ha deixat, voldríem destacar, entre les seves múltiples virtuts, el seu amor per un dels col·lectius més desvalguts de la nostra societat, els immigrants. La Gemma col·laborava amb el Fons Social Sant Cugat-Valldoreix, que té per objectiu la concessió de microcrèdits, i ho feia de diverses mane-res: econòmicament i com a voluntària fidel, formant part de la presa de decisions que, dia a dia, han anat consolidant l’entitat. La seva generositat i el seu tracte amable anaven sempre acompanyats d’una gran sim-patia, que ens animava en tot moment. Com a compa-nya era molt positiva i mirava cap endavant amb opti-misme, buscant sempre solucions davant de les difi-cultats. Hem perdut una gran companya. Però encara que la plorem, hem d’estar contents, perquè les perso-nes que tenim fe estem convençudes que la Gemma ha entrat al cel per la porta gran. Gràcies, Gemma!M. antònia Gili i tot l’equip de voluntaRiS del FonS Social Sant cuGat-valldoReix

[email protected]

ENVIA’NS ELS TEUS MISSATGES PER CORREU ELECTRÒNIC: [email protected]

PER CORREU TRADICIONAL: Sant antoni, 42-44 08172 Sant Cugat del Vallès (BCn)

Gràcies, Gemma


mos ceder más, somos nue-vos, este año no hemos teni-do subvención ni ningún tipo de ayuda, y para colmo nues-tras mujeres tuvieron que retirarse de la Liga por fal-ta de pistas (al coincidir con el Mira-sol y de esta manera evitar más conflictos de los que ya existen), eso a nues-tro club nos ha repercutido en una multa de 100 euros y un año de sanción a nuestras mujeres.Se queda con usted y el CP Mira-sol un día en las pis-tas municipales a las 21 h, para ver cómo está todo y sobre todo las luces, que no están bien enfocadas. El día nublado. usted, señor con-cejal, nos llama a las 18 h, aproximadamente, para decirnos que no vendrá por-que está lloviendo. ¿Dónde llovía? Porque en Mira-sol no. además hay casetas de madera que hasta 12 perso-nas entran y se pueden res-guardar. Pero ¿se ha pre-guntado dónde se meterían 60 personas un domingo de competición?Y por último, pero no menos importante, ¿la inauguración para cuándo?cp can cabaSSa de MiRa-Sol

La Junta DirECtiVa

Regals responsablesara vénen les festes típiques de les compres compulsives i per això m’agradaria recordar que es fes un exercici impor-tant, el de la reconsideració del tipus de regal. M’explico: em refereixo a allò que s’eno-mena mascotes. Doncs bé, demano que no es comprin animals pensant en la il·lusió del moment, perquè després ve tot un seguit d’obligacions que s’han de complir religio-sament. així que un animal és un regal de molta transcen-dència, no és de posar i treu-re, és convertir-lo en un mem-bre més de la família, s’ha d’estimar, cuidar i mimar. Per tant us demano que feu aquesta adquisició pen-sant profundament en el que esteu a punt de fer. Per aca-bar recordeu, si us plau, que hi ha molts gatets i gossets als refugis que estan espe-rant que els aneu a buscar: no compreu, adopteu.Bones festes i que l’any 2008 es faci realitat el refugi d’ani-mals abandonats al nostre municipi. Ben aviat us comu-nicaré la quantitat de signa-tures recollides sol·licitant el refugi. Mentrestant, us desitjo el millor!olGa MaRín


Publicitat | 15



16 | Editorial_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 8 | Lectors_ 14 | Opinió | la Ciutat_ 18 | Economia_ 24 | Esports_ 30 | Cultura_ 42 | Passatemps_ 54

Els Premis Ciutat són de gent de Sant Cugat per a gent de Sant Cugat”Opinió

Fabricant dinàmiques socials

amb la velocitat a la qual es produeix, ens fan pensar que el que enteníem com a barri, que fi ns avui ha estat molt vinculat a les persones que hi vivien, sigui quelcom més impersonal i anodí. Quelcom que es pot fabricar. I que, de fet, es fabrica en funció de la realitat de la ciutat en la qual es desenvolupa i d’un disseny soci-al de futur que es pretén obtenir amb la seva construcció. Per tot això, les noves ciutats ten-deixen a ser policèntriques i molt autosufi ci-ents en cadascun dels seus barris, perquè han estat dissenyades per ser-ho. La nostra ciutat fa, doncs, un pas important. Deixa de ser una població d’estructura clàssica al voltant del seu monestir per convertir-se en una ciutat. Aquest és el repte que haurem d’as-sumir. Ja sols ens restarà saber si al cap d’uns anys ha variat el sentiment emocional de per-tinença a la ciutat com quelcom nostre. •

Entre els molts canvis que s’estan produint a Sant Cugat en els darrers anys, hi trobem el creixement del nombre d’habitants, que obliga a dotar la població de nous recursos de tots tipus que permetin cobrir

les necessitats de les noves famílies que s’in-tegren en la nostra comunitat.Aquest és un fet que, vist d’aquesta mane-ra, és fi ns i tot normal, ja que es produeix en altres moltes ciutats del nostre entorn, però convé observar-lo també des d’un altre punt de vista. Estem assistint al naixement de nous barris situats en llocs de la ciutat que fa poc temps eren camps. Grans extensions de terreny que en poc temps canvien de fi sonomia i passen a ser zones urbanes, amb tot el que es carac-terístic de la ciutat. On hi havia vegetació ara hi haurà cases, carrers, botigues, serveis i una munió de persones que ho poblaran i li donaran vida. Aquest naixement, i sobretot el ritme de creixement dels nous barris, és diferent del que es produïa en el passat. Ara és molt més ràpid i organitzat, mentre que abans la gestació es produïa de forma lenta i, en la majoria dels casos, era fruit del crei-xement vegetatiu de les poblacions. El model actual no hi ha dubte que té avan-tatges, perquè permet disposar d’unes estruc-tures urbanístiques harmòniques d’acord amb las necessitats del conjunt de la pobla-ció i del seu entorn. Però també val la pena aturar-nos a pensar en el fet que aquests bar-ris són fruit d’un disseny predeterminat, que no permet tenir gaires iniciatives als seus nous habitants. Com aquell qui diu, s’ho tro-ben tot fet. Abans d’acabar-la es coneix gairebé de mane-ra exacta les característiques que tindrà la zona. Se sap el nombre de metres destinats a habitatges, a l’activitat comercial, als recur-sos socials que s’hi han d’establir, les zones verdes i de lleure i, fi ns i tot, els operadors comercials que abastiran la seva població i el lloc on estaran ubicats. Tot això, que bene-fi cia, sens dubte, la qualitat de vida dels nou-vinguts i la mobilitat i l’organització del muni-cipi, fa que en l’actualitat més que un habi-tatge es triï un model de vida que ja ve donat i que serà l’empremta i la personalitat de les diferents zones de la ciutat. En qualsevol cas, hem de ser conscients que aquest nou model de creixement, juntament

MEMBRE DEL CONSELL EDITORIAL DEL DIARI DE SANT [email protected]

JORDI PUIGNERÓREGIDOR DE COMUNICACIÓ, INNOVACIÓ I POJECTES

Lluís Godayol . Creixement

Les noves ciutats tendeixen a ser policèntriques i molt autosufi cients en cadascun dels seus barris

[email protected]

Secció _PÀG. 8


L’ensenyament a Catalunya suspèn i la culpa no és de l’escola. Les males notes ens han arribat una darrere l’al-tra. Som el país amb un dels índexs d’abandonament pre-matur dels estudis més alt

d’Europa. Entre els 18 i els 24 anys un de cada tres joves plega d’estudiar. La secundària acumula massa repetidors i, segons l’informe PISA, tenim resultats pobres en matemàtiques, lectura i cièn-cies. Els titulars són escandalosos i pre-ocupants. En el rànquing de països no estem gaire per sota dels Estats Units, Polònia, Espanya o Noruega. Tot i que la realitat d’aquests països és ben dife-rent pel que fa al percentatge del PIB que dediquen a l’ensenyament, a l’arriba-da de població immigrant o en els hàbits socials que fomenten. A Catalunya falta més fi nançament públic per a l’ensenya-

ment i sobren reformes constants a cada canvi de color governamental. L’educa-ció ha d’estar per sobre de tot. Comença a casa, creix a l’escola i s’hauria d’alimen-tar amb una conciliació real de la vida laboral i familiar perquè ningú dimiteixi de les seves responsabilitats. Mesurar els coneixements de matemàtiques o la com-prensió en la lectura és important, però com es pot avaluar si els alumnes estan preparats per assumir responsabilitats i resoldre problemes, amb quina capaci-tat d’argumentar o discutir, amb quina creativitat o quines són les seves habili-tats? Quina és la seva capacitat d’esforç? Es tracta de preparar els nens i els joves per a la societat que els tocarà viure amb les noves tecnologies, les noves formes de relacionar-se, amb nous reptes soci-als, i per a un mercat de treball cada cop més especialitzat. Es tracta de confi ar en l’escola i en els mestres dels nostres fi lls, d’implicar-nos-hi, de compartir amb ells complicitats i objectius i de dedicar-hi temps. Si l’ensenyament a Catalunya sus-pèn, el fracàs és de tota la societat. •

Un suspens col·lectiu

L’educació comença a casa, creix a l’escola i s’hauria d’alimentar amb una conciliació real de la vida laboral i familiar

CARME [email protected]

dèries


50 anys refl exionant en bicicleta

la nit a Burgos. D’això fa només quinze anys. Ara, quan ens parlen de sostenibilitat, auto-màticament ens ve al cap la bicicleta, aquell vehicle proscrit i gairebé oblidat dels anys cinquanta-seixanta, i que ara és el paladí de l’univers mediàtic. Els que anàvem amb bici, ho continuem fent (i molts més.... per què no?). Ens mirem els uns als altres pensant jo ecolo-gista, alternatiu, antisistema...? I és que en la nostra societat de la informació, o millor dit, de la informació mediàtica, tot ha de tenir un sentit formal, lògic. Faig això per alguna cosa, o allò per aconseguir una altra cosa. Cal tenir objectius en tot i ara toca ser sostenibles, ho repeteixo per si algú encara no ho ha escoltat, llegit o vist el terme, SOSTENIBLES.I resulta que els ciclistes de tota la vida, els que anem amb bicicleta, fi ns i tot els que fa cin-quanta anys formaven part de la Unió Ciclis-ta, no veiem en la bici la solució de res del que ens passa i ens passarà en un futur pròxim. Els ciclistes de sempre, els que només anem amb bici, pensem que la solució implica recla-mar sentit comú i honestedat als polítics, i sinceritat i coherència als ciutadans. Tam-bé als que van amb tot terreny per la rambla del Celler o al cinema, o al col·le amb els nens (ells sí que volen anar amb bici amb els seus amics, i no amb el papà o la mamà en aquell

Fa uns dies vam celebrar la Setmana de la Mobilitat Sostenible. Tots ho sabem, els mitjans no paren de recordar-nos-ho. Que si el canvi climàtic és un fet, que si les possibles soluci-ons impliquen la conscien-

ciació de tothom, que si contaminem mas-sa, molt, etc. No hi ha millor representació per a tot això que la bicicleta. Vehicle ràpid en circuit urbà, fàcil de mantenir, no conta-minant i molt més. Tots ens omplim la boca amb aquests conceptes, pontifi quem sobre això i donem lliçons fi ns als nostres veïns... els pobres! Però la realitat del tema discorre per camins ben diferents. Els millors testimo-nis d’això som precisament els ciclistes, els de tota la vida, fi ns i tot els que fa cinquanta anys van fundar la Unió Ciclista Sant Cugat. Temps enrere no estava de moda ser ciclis-ta, ni molt menys era aquella una activitat ben reconeguda per molts. “El ciclisme és un esport per a obrers...”, vaig sentir en una oca-sió. D’obrer per la duresa de la seva pràctica i perquè representava un sector social que no es podia permetre un cotxe o una motoci-cleta. En una ocasió se’ns va confondre amb indigents en sol·licitar un refugi per passar

UNIÓ CICLISTA SANT CUGAT

A càrrec de Francesc Serra, professor de rela-cions internacionals de la Universitat Autò-noma de Barcelona i del CIDOB, en el marc de l’exposició de la campanya de denúncia sobre el confl icte de Txetxènia.Organitza: Lliga dels Drets del Pobles

XERRADA SOBRE TXETXÈNIA 13 DE DESEMBREA les 19.30 h, al Casal de Joves TorreBlanca

Per crear opinió JOSEP MARIA VALLÈSEDITOR D’OPINIÓ

Telèfon de contacte: 93 674 86 [email protected]

cotxe tan gran que resulta ser un rotllo pel qual tots treballen sense descans). Els ciclis-tes de tota la vida, ara units a l’ecologisme actiu, pensem que l’engany té moltes cares, que no volem ser ecologistes o alternatius. Nosaltres volem ser ciutadans responsables que anem amb bici perquè ens agrada, ens fa feliços tenir amics amb bici com nosaltres i no creiem que per això haguem de formar part de cap alternativa al canvi climàtic. Per-què, la veritat, l’alternativa sostenible només som nosaltres mateixos, els ciutadans. Totes aquelles campanyes tan entranyables només són cortines de fum per a no reconèixer que les solucions reals no ens interessen. Perquè ningú no ens parla de renúncia, de pensament col·lectiu, de futur, de bé comú ni de la natu-ralesa que som. Així que, senyors polítics i pensadors de tot tipus, els de les alternati-ves sostenibles, no ens maregeu més amb les vostres campanyes d’imatge-rentat de cons-ciència i poc més.Nosaltres només volem continuar anant amb bici, com sempre, com els que van crear la Unió Ciclista Sant Cugat ara fa cinquanta anys. Continuar pujant els nostres ports a fi de poder veure amb més bona perspectiva com entre tots fem que aquest planeta, ja insoste-nible, es vagi desfent a poc a poc. •

Rafael Robledo. Esport i sostenibilitat


Tinc un amic santcugatenc –prestigiós i premiat tra-ductor d’anglès i francès al català– que s’adreça en espanyol a tots aquells que no parlen correctament la llengua catalana perquè,

segons ell, “no hi ha res tan desagrada-ble com conversar amb algú que la des-trossa cada cop que obre la boca”. Opi-na, el meu amic, que el qui no s’esfor-ça en el domini de la seva llengua o de la llengua del país on viu no ha de tenir oportunitats d’enverinar-la. Per això, cada cop que es troba amb algú que res-pon a aquest perfi l, li parla en espanyol. Aquest, però, és un comportament que jo no comparteixo. Ja sé que persegueix un revulsiu, el revulsiu de sacsejar la cons-ciència del seu interlocutor i despertar en ell una voluntat de millora, però en aquest cas em sembla pitjor el remei que

la malaltia. Llevat, és clar, que el meu amic no tingui inconvenient a quedar-se més sol que la una. Ho dic perquè no són poques, sinó una immensitat, les perso-nes que parlen català amb sintaxi espa-nyola, que diuen un o dos barbarismes cada deu paraules, que castellanitzen sis-temàticament la pronúncia de les lletres c i g i que redueixen a sis les vuit vocals catalanes. I aquests són defectes que posen les coses molt difícils a algú amb el nivell d’intransigència del meu amic. Bàsicament, perquè, a més de restrin-gir les seves oportunitats de parlar cata-là, també el fan caure en la greu contra-dicció d’obligar-se a parlar molt més en la llengua invasiva que diu combatre que no pas en la llengua que creu defensar. La parla defi cient d’una llengua, certa-ment, no fa mai de bon escoltar, i encara menys quan aquesta llengua és la nostra i som nosaltres mateixos els qui la mal-metem, però em sembla que de tots els mals que podem inferir a la llengua cata-lana no n’hi ha cap de pitjor que el de la seva substitució per una altra. •

Intransigència perillosa

La parla defi cient d’una llengua, certament, no fa mai de bon escoltar, i encara menys quan aquesta llengua és la nostra

l’horitzóVÍCTOR ALEXANDREwww.victoralexandre.cat


El tafaner il·lustrat edita llibre

El dissabte 1 de desembre va tenir lloc la presentació del llibre de Martí Olaya L’Observatori, un recull de 177 articles publicats

en aquest diari amb aquest mateix títol, entre el 24 d’abril del 2003 i el 19 d’abril del 2007. Martí Olaya va estar agombo-lat per amics i familiars que van partici-par en un acte de reconeixement –comen-çant per la presència de l’alcalde– cap a una persona que té una dilatada trajectò-ria en la vida participativa i cultural de les comunitats que l’han acollit, des del seu Sants natal –fou president de l’Orfeó

DOLORS VILARASAU

el faristolde Sants– fi ns a la seva participació acti-va en entitats santcugatenques; serveixi, a tall d’exemple, dir que fou un dels princi-pals impulsors de la delegació d’Òmnium a Sant Cugat, com així ho reconegué, en la presentació del llibre, l’actual president, Joan Franquesa. Jo, ara, us voldria reco-manar la lectura d’aquest llibre, ja sigui en petits tastets –cada article ocupa una sola plana– o tot d’una tirada, com a veritables gurmets. El llibre és una delícia literària. Aquest “observador perspicaç” –Eduard Jener dixit– juga amb el llenguatge, amb el doble sentit de les paraules, fa servir les frases fetes i recorre sovint al diccionari com a instrument indispensable per al seu treball de camp, que és la comunitat. La preocupació d’en Martí pel llenguatge és la mostra fefaent de la seva estima pel país, per Catalunya, que de vegades es mani-festa en petits terrossos: el Sants natal, Sant Cugat, el seu barri de Coll Favà... En Martí, tal com va expressar a la presenta-ció del llibre, no creu que la cultura sigui

cosa d’ajuntaments i generalitats, sinó cosa de ciutadans. Per això, com a ciuta-dà, en els seus articles opina, i ho fa sem-pre amb coneixement de causa i amb un esperit lliure. Com a bon tafaner mos-tra en els seus escrits qualitats d’obser-vació (els seus ullets petits i sorneguers així ho indiquen) i molt d’olfacte (tot i el que pugui semblar pel seu nas petit i xato). Els seus articles parteixen sovint d’un fet puntual (la presentació d’un lli-bre o d’una obra de teatre, una celebra-ció o esdeveniment, l’amic que s’acaba de jubilar…) o d’una anècdota, a partir de la qual l’articulista aprofi ta per fer una refl exió sobre algun aspecte de la nostra societat. El to murri i la bonhomia de la seva veu no amaguen, però, un sentit crí-tic i regeneracionista. Tenim, doncs, en el Martí, el nostre Larra particular. Per molts anys, tafaner il·lustrat!, i que els teus amics i lectors puguem seguir tenint el plaer de la teva conversa i dels teus arti-cles, ara amb format de llibre. •


Els veïns del carrer Villà denuncien incivisme en la utilització dels contenidors i es queixen que n’hi ha massa

Brossa al carrer _PÀG. 20

Passarà els pròxims dies:El dilluns 17 de desembre se celebrarà l’últim ple municipal del 2007

la Ciutat18 | Editorial_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 8 | Lectors_ 14 | Opinió_ 16 | la Ciutat | Economia_ 24 | Esports_ 30 | Cultura_ 42 | Passatemps_ 54


REIVINDICACIÓ. Que a la nostra ciutat els trens acos-tumin a funcionar bé no va frenar l’impuls de molts santcugatencs per mani-festar-se, dissabte passat, pel dret a decidir. I, justa-ment, el tren va ser el mit-jà de transport triat per la majoria de gent que va deci-dir concentrar-se per des-plaçar-se cap a Barcelona, a mostrar el seu desen-cís amb la situació actual de les infraestructures a Catalunya.

Aquests santcugatencs van renunciar a la migdi-ada i van passar la sobre-taula de dissabte embotits en trens que baixaven a la

Santcugatencs emprenyatsCansats. Molts ciutadans van protestar dissabte passat a Barcelona per la gestió de la ministra de Foment, Magdalena Álvarez. Al centre de la capital no es veia tanta gent al carrer des de la manifestació del 12-M

Milers de ciutadans clamen pel dret a decidir de CatalunyaL’alcalde, Lluís Recoder, també va assistir a la manifestació

capital plens com si fos hora punta d’un dilluns. Joves, gent gran i pares amb fills omplien els vagons en una mostra de reacció ciutada-na poc habitual. “He vingut per defensar un nou model català d’infraestructures. Perquè el puguem decidir i gestionar des d’aquí”, deia l’Albert Putges, un dels joves santcugatencs, en posar els peus a Barcelona.

Xifres descompensades Com és habitual en les mani-festacions, el ball de núme-ros no es va fer esperar. Un optimista Toni Albà deia des d’un entarimat del costat de l’Estació de França que allà hi havia 750.000 persones. La Policia, menys eufòrica, va xifrar la participació en 200.000 ciutadans. Segura-ment, ni els uns ni els altres van encertar el nombre de concentrats, però sí que és cert que pels carrers s’hi veia molta gent. La marxa es va desenvolupar de mane-ra pacífi ca i no hi va haver cap incident.

Les veus ofi cialsEl valldoreixenc Jaume Mas-sanés, membre de la delega-

Tota la família, estelades en mà, esperen el tren per anar a la manifestació. #J.R. ARMADÀS

ció de la Plataforma pel Dret a Decidir de Sant Cugat, va valorar molt positivament la resposta ciutadana d’aques-ta jornada reivinidicativa: “L’assistència va ser mas-siva. Vam ser molts més de 200.000 persones.” Per Mas-sanés l’objectiu principal era que la societat empenyés els grups per aconseguir no només la gestió de les infra-estructures, sinó també la publicació de les balances fi scals. Des de la Plataforma van trobar a faltar la partici-pació d’alguns partits i sin-dicats: “Lamentem que el PSC no hi assistís i ens dol que ni UGT ni CCOO dones-sin suport la protesta, ja que els principals perjudicats pel caos de rodalies són, precisa-ment, els treballadors.”

Per la seva banda, l’alcalde, Lluís Recoder, va ser un dels milers de manifestats i també va titllar d’èxit la marxa: “Tot-hom estava d’acord a denunci-ar el funcionament nefast dels serveis públics de transport i la manca d’inversió endèmica per part del govern de l’Estat a Catalunya.” Recoder asse-gura que tant als trens com a Barcelona hi va veure molts santcugatencs. •

Joan Ramon Armadà[email protected]

En imatges La concentració en fotos



Nàusea

Em deia l’altre dia un amic que havia sentit ver-gonya en veu-

re l’actitud fatxenda de la ministra de Foment, la Sra. Álvarez, al Con-grés de Diputats, quan es votava la seva repro-vació. Li vaig contes-tar que encara es queda-va curt, perquè només els principis democrà-tics de respecte i tole-rància em van evitar la nàusea causada per tant despotisme. El cert és, però, que gràcies a per-sonalitzar les queixes en l’individu ens obli-dem del veritable res-ponsable d’aquesta situ-ació. On és la nostra dignitat? Ens l’han pres o ens l’hem deixat pren-dre? Fa temps, ja, que

els catalans no tenim la consideració que els nostres valors de seny, treball i responsabili-tat havien anat forjant en l’ànim general, pot-ser eren tòpics, però hi eren. Avui això ja no existeix, només han cal-gut quatre anys de deci-sions i contradiccions, potser ni tan sols mal intencionades, i un any de sucursalisme intenci-onat, per fer oblidar tot l’anterior. La lliçó més important és que sota un lema o una pancarta diferent, però de mane-ra unitària, tots recla-mem la nostra dignitat com a catalans. Aquesta és l’única manera d’ac-tuar. La unitat de les forces realment cata-lanistes defensant uns trets bàsics, si es vol, però conjuntament. La llàstima és que aquest esperit no serveixi a l’hora de fer pactes, que Catalunya no estigui per sobre de les cadi-res, costa dir-ho, però es així. Tant uns com altres, aquí tothom té la seva responsabilitat. •www.torresadvocats.com

Que Catalunya no estigui per sobre, aquí tothom té responsabilitats

la togaEDUARDTORRES

REPARTIMENT. Tal com ja va avançar el DIARI DE SANT CUGAT, en la seva edició anterior, l’EMD de Valldoreix ha pactat el nou cartipàs des-prés de set mesos de negocia-cions. L’acord permet que per primer cop a l’entitat valldo-reixenca existeixi un govern de concentració a través del pacte que han signat la Can-didatura de Progrés i Cata-lanista (CPC), que integra el PSC, ICV i ERC, i la coalició CiU-Actuem (CiU-A) i elimi-na l’oposició en aquest man-dat. Amb aquest acord, els cinc vocals de CiU-A entren al nou govern juntament amb els vocals del tripartit.

El nou cartipàs preveu que la fi ns ara presidenta de l’EMD, Montserrat Turu, con-

tinuï amb el seu càrrec i assu-mint Infraestructures, Equi-paments i Mobilitat, i es creï la fi gura d’una vicepresidèn-cia que recau en el cap de llis-ta de CiU-A, Josep Puig, que també controla l’Àrea d’Obres i Serveis Urbans i Seguretat. I la portaveu de CiU-A, Àngels Solé, comparteix l’Àrea de Ter-ritori amb Montserrat Turu i assumeix Urbanisme i Plane-jament. Dels altres membres del tàndem CiU-A, Eduard Del-

gado, es queda amb Economia i Finances, Comerç i Promoció Econòmica, Susanna Herrada assumeix Cultura, Joventut, i sobre Àngels Bleda recau la secció d’Esports.

Pel que fa a la resta dels com-ponents del tripartit, Josep Casadellà s’encarregarà de Medi Ambient i Sostenibilitat; Joan Gaya, de Serveis Gene-rals i Hisenda i Participació Ciutadana i Teresa Veciana, d’Educació, Gent Gran, Ser-

Turu i Puig van representar l’acord de pacte a través d’una encaixada de mans després de la signatura del document. #LLUÍS LLEBOT

veis Socials i Salut. Turu i Puig van coincidir

a manifestar que ara és hora d’executar els projectes que ambdós tenen per a Valldo-reix, com fer la plaça de la Vila o augmentar la seguretat.

El preu del nou governEl nou govern costarà a les arques de Valldoreix un total de 221.361 euros anuals, 113.000 euros més que quan no hi havia pacte i gairebé mig milió d’eu-ros un cop fi nalitzada la legis-latura. Un augment econòmic que, segons Turu, és “petit i irrellevant”.

La presidenta percebrà una retribució anual de 60.361 euros, seguida de Josep Puig, que passarà de cobrar 16.000 euros –quan era vocal sense cartera– a 45.000 com a vice-president, i Solé passa a cobrar 20.000 euros. La resta dels com-ponents de l’EMD, Casadellà, Gaya, Veciana, Delgado, Her-rada i Bleda, rebran una quan-tia fi xada en 16.000 euros anu-als cadascun.

L’anècdota de la signatu-ra del pacte la va posar UDC amb la seva absència a l’acte formal.•

Turu també s’encarregarà de l’Àrea d’UrbanismeEl nou cartipàs costarà cada any un total de 241.361 euros

Mariona Sagalé[email protected]

El pacte de Valldoreix costarà anualment 113.000 euros mésAcord. Solé codirigeix l’Àrea de Territori, mentre que els membres del tripartit redueixen cartera, Casadellà, Gaya i Veciana assumeixen Medi Ambient, Serveis Generals i Educació, respectivament

Quins resultats! El resultat de les eleccions del 27 de maig va ser un dia històric, ja que va donar la presidència de l’EMD a la cap de llista del tripartit, Montse Turu, però amb la majoria de vocals per a CiU-Actuem i, per tant, la governabilitat era comple-xa, per no dir impossible.

Solucions. O Turu cedia la seva presidència al cap de llista de CiU-Actuem i negociaven un pacte de govern o Puig, tal com ha passat, acceptava ser vicepresident i aconseguia el màxim de competències per a CiU-Actuem.

Revulsiu Solé. La negocia-ció ha estat massa llarga, i molt complexa. L’entrada d’Àngels Solé els darrers dos mesos de les converses ha estat determinant per arribar a un bon fi nal. Josep M. Vallès

27 de maig - 3 de desembre, quasi un embaràs

L’assemblea d’ERC torna a escollir Freixas president

VOTACIÓ. Andreu Frei-xas repeteix com a presi-dent local d’ERC. Així s’ha decidit per 27 vots a favor i 17 en blanc en la darre-ra assemblea dels repu-blicans. El nou executiu estarà integraran Rosa Martín, Montse Julià, Rosa Vilardell, Teresa Veciana, Eduard Pomar, Ferran Pujol, Josep Maria Simeon i Raul Grangé.

A banda, els republicans han demanat, per mitjà d’una proposta presenta-da a la comissió encarre-gada de modifi car el Regla-ment Orgànic Municipal (ROM), que els mitjans de comunicació retrans-metin en directe els plens municipals.

_Redacció

Iniciativa analitza la llei de la memòria històrica

nar el període franquista, la normativa arriba massa tard i amb massa presses, mentre que Vendrell ha fet una crida a la dreta perquè “s’homologui la llei a la dreta internacional i es condemni el franquisme”.

XERRADA. El catedràtic d’his-tòria contemporània de la UAB Borja de Riquer i el secretari del Departament de Relacions

Institucionals i Participació Ciu-tadana, Josep Vendrell, han par-ticipat en una xerrada entorn de la llei de la memòria histò-rica. En la seva intervenció, De Riquer ha exposat que, tot i els benefi cis de la llei, en condem-


A banda, els ecosocialistes han presentat el programa Idees 2008. Idees clares, justes i valen-tes. Aquest mitjà té per objectiu conèixer les propostes ciutada-nes de tots els territoris on ICV té representació per introduir-les a l’eix programari, per a les eleccions generals, per mitjà del telèfon 900 101 775 i d’una web. A més, i a escala local, Iniciati-va iniciarà una roda d’entrevis-tes amb les entitats per conèixer les seves indicacions. •



denúnCia. Els veïns del car·rer de Villà han reiterat les seves queixes per l’exces·siu nombre de contenidors que hi ha en aquesta via, en la confluència amb el car·rer d’Àngel Guimerà, just davant de la botiga de roba d’Adolfo Domínguez.

En aquest carrer, actual·ment hi ha un total de set recipients d’escombrari·es, entre els contenidors de la recollida selectiva i els de brossa. Els residents denuncien que, a més del

gran nombre de contenidors i de les pudors que despre·nen, han de conviure amb els trastos, les cadires, els matalassos, les finestres i els pots de pintura que deixen alguns incívics.

Per aquest motiu, els veïns del carrer demanen a l’Ajun·tament que es busqui una solució raonable tant per als residents com per als usua·ris, i exposen que “a ningú no li agrada tenir una deixalle·ria davant dels nassos”.

Una imatge de la brossa que s’acumula a fora dels contenidors. #CEDIDA

_Redacció

Els veïns del carrer Villà, molestos amb la brossa

El TSJC vol que es torni a tramitar el PAU de Núñez Contenciosos. L’Ajuntament i la promotora mantenen des de l’any 1998 un llarg enfrontament als jutjats per aquest espai santcugatenc

litigi. “No hi ha cap tribu·nal que tiri enrere el que es va aprovar el 2003, que la Torre Negra esdevingués sòl no urbanitzable”. L’al·calde Lluís Recoder ha llan·çat un missatge de tranquil·litat pel darrer dictamen del Tribunal Superior de Justí·cia de Catalunya (TSJC), que dóna cinc dies per tornar a tramitar el Pla d’Actuació Urbanístic (PAU) presentat per la promotora immobi·liària Núñez i Navarro per construir al sector de la Tor·re Negra i que ja va ser dene·gat, per totes les forces polí·tiques, al mes de setembre.

Recoder s’ha mostrat molt prudent en les seves paraules i ha avançat que el consistori presentarà un recurs perquè aquesta decisió “és confusa i no queda clar què és exacta·ment el que ens demanen”.

Aquesta notícia arriba dies després que el conseller de

Política Territorial, Joaquim Nadal, desautoritzés la Comis·sió d’Urbanisme de Barcelona (CUB) per la improcedència “de la formulació de la con·sulta prèvia a la delimita·ció del sòl urbanitzable”. La decisió de Nadal xoca amb la resolució que va anunciar la

CUB, organisme que depèn de la conselleria de Nadal i que va assessorar l’Ajuntament perquè l’ens local denegués l’aprovació del PAU a Núñez i Navarro. Seguint aquesta especificació, el ple munici·pal va denegar el PAU, que pre·veia construir 2.800 habitatges a Torre Negra. El consistori ha anunciat que presentarà un recurs al TSJC, arran de l’in·forme desfavorable del conse·ller Nadal.

Les 30 causes de Núñez Fins a la data d’avui, i segons dades facilitades pel mateix Ajuntament, Núñez i Navarro, amb algunes de les filials del grup immobiliari, té oberts prop d’una trentena de con·tenciosos administratius pendents contra el consistori local. Les 30 causes estan rela·cionades amb diversos proces·sos urbanístics. •

Recoder assegura que la zona està protegida i no s’hi pot edificar


lluís Recoder i Josep lluís núñez en unes imatges d’arxiu.


Publicitat | 21




La Floresta surt al carrer el Dia de l’Arbre

MEDI AMBIENT. La Floresta ha celebrat el Dia de l’Ar-bre per cinquè any conse-cutiu i ho ha fet com no podia ser d’una altra mane-ra: plantant arbres. Unes cinquanta persones van fer la seva aportació en una diada que s’està convertint en una celebració típica al districte.

L’entitat ecologista El Mussol organitza anu-alment aquesta jornada

Natura. L’entitat ecologista El Mussol escull la zona de la riera de Can Llobet per recuperar-ne la vegetació

per recuperar la vegetació d’una zona concreta. Aquest any el lloc escollit ha estat el Torrent de Can Llobet, situat davant de l’escola de la Floresta. A diferència de l’any passat, aquest any es va decidir plantar arbres de mida gran, en comptes d’arbustos.

Des de feia dies els carrers de la Floresta eren plens de cartells que anunciaven la jornada ecologista amb el lema Vine i planta un arbre. La diada va servir per unir festa i sensibilització ciuta-dana. Per aquest motiu, una cercavila que va sortir del pont del Diari i que va aple-gar els veïns va ser l’encar-regada d’arrencar la jorna-da per iniciar el ritual de la plantació.

L’associació El Mussol és una iniciativa veïnal que va néixer a la Floresta per reivindicar les caraterísti-ques pròpies del barri que el fan diferent de la resta del municipi.

Alguns veïns de la Floresta celebrant el Dia de l’Arbre. #EFRÉN MONTOYA

Unes cinquanta persones van participar en la festa

_C. Mercader

L’APH es reuneix per idear accions i campanyes conjuntes

Membres de l’APH a la reunió. #LL. LL.

a conèixer les seves experièn-cies, iniciat així una sessió per portar a terme noves campa-nyes i accions conjuntes. La tro-bada s’emmarca en les conclu-sions extretes en la reunió de l’APH del mes d’octubre. •

TROBADA. Una cinquante-na de membres de l’Assem-blea Popular per l’Habitatge (APH) de Sabadell, Terrassa,

Barcelona, l’Hospitalet, Poble Nou i Sant Cugat s’han reunit al Casal de Joves TorreBlanca per avaluar el nou Pacte Nacio-nal per l’Habitatge. L’acte tam-bé ha servit per fi xar les bases perquè cada grup de l’APH doni

Redacció[email protected]

Vaig decidir

El proppassat dissabte a la tarda vaig decidir que-dar-me a Sant Cugat. La meva intuïció –de fet, era alguna cosa més– em recomanava no anar a la manifestació. Era evident que, més enllà del legí-

tim cabreig ferroviari, cadascú escombraria cap a casa seva (per exemple: què han fet pels treballadors i les tre-balladores de Catalunya els que davant les seus de CCOO i UGT cridaven botifl ers?). A més, a mi mai no m’ha inte-ressat l’ambigüitat política. Tampoc no vaig veure el derbi català. El futbol no m’entusiasma i el Barça em fa patir. I per partir ja tinc altres opcions. En defi nitiva, vaig decidir anar a la presentació del llibre d’un amic i gran persona, tant físicament com espiritual. L’home, com jo, té el costum d’observar el que passa al seu entorn i posar-ho negre sobre blanc. Però, i això diu molt al seu favor, ho expressa de forma molt diferent. Hi ha una dife-rència fonamental: ell fa literatura, jo escric. Va ser un acte emotiu i familiar. I això darrer no ho dic pel fet que l’homenatjat estigués rodejat pels seus, expressió que sempre ha tingut una connotació consanguínia, sinó per-què un grup d’amics van considerar que no hi podíem faltar. Aquest home és un exemple vivent que el mot nou-vingut no té cap sentit –i qui se’n senti al·ludit, que pren-gui bona nota–. Hom, quan arrela, arrela arreu. Hom és d’allà on veu cares amigues i persones disposades a abra-çar-lo, malgrat que el bagatge personal sigui molt dife-rent i fi ns i tot contradictori. I des d’aquí agraeixo, i per-doneu-me aquest gest egòlatra, l’esment que va fer en Martí de la meva persona (i d’altres que em són molt prò-ximes). Ho vaig interpretar com un gest de complicitat entre els qui mai no han estat nouvinguts i els qui mai no ens hem considerat vellarribats. No sé quan podré llegir el seu llibre, en tinc sis o set esperant (patir d’incontinèn-cia lectora té aquestes servituds), però pensar que he de fer-ho m’esperona a seguir escrivint. Jo, com ell, observo i dic la meva, des de la passió intel·lectual per la política i l’escepticisme envers tot allò que és humà. Em consola, però, saber que hi ha gent que em llegeix i que, sortosa-ment, no em fa cas. Seguirem escrivint, doncs. •

l’EstirabotJORDI [email protected]


Publicitat | 23



Passarà els pròxims anys:El Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya 2008-2012 augmentarà un 81% les subvencions mínimes al Vallès Occidental

Economia24 | Editorial_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 8 | Lectors_ 14 | Opinió_ 16 | la Ciutat_ 18 | Economia | Esports_ 30 | Cultura_ 42 | Passatemps_ 54

la Xifra

4,5milions d’eurosÉs el pressupost de la Cambra de Comerç per al 2008, que suposa un increment del 12% respecte a l’exercici actual.


imPliCaCió. La ministra d’Educació i Ciència, Mer-cedes Cabrera, ha manifes-tat, en una compareixença a la sessió de la cambra baixa, que el govern central té dis-posició per impulsar Sant Cugat com a possible seu de l’Institut Europeu de Tec-nologia (EIT). “Que ningú no tingui cap mena de dub-te que el govern espanyol seguirà els passos succes-sius de tot el procés i que té molt en compte la candida-tura de Sant Cugat.”

Cabrera ha fet aquestes declaracions arran de la pre-

gunta de la diputada de CiU al Congrés dels Diputats, Mercè Piguem, que ha volgut saber quin és i quin serà el posicio-nament del govern espanyol envers la candidatura local per esdevenir seu de l’EIT.

Piguem ha qüestionat la implicació del govern de Zapatero perquè el munici-pi albergui en un futur l’EIT, i ha dit que el president del govern ha de complir la seva paraula, donada al mes de juliol, amb què es va compro-metre a donar suport a l’op-ció santcugatenca per aco-llir l’Institut, dient clarament que “el govern té la màxima disposició per donar suport al Centre Tecnològic Europeu de Sant Cugat”.Igualment, Piguem ha posat de relleu la importància d’accelerar les diligències de l’EIT. “És important formalitzar sen-se demora la candidatura, perquè després dels tràmits administratius s’hauran de fer les gestions polítiques necessàries perquè Espanya doni suport a la candidatura de Sant Cugat davant del pre-sident de la Comissió Euro-

pea. Ara, senyora ministra, el toca a vostès.”

Dins del terminiLa titular espanyola d’Educa-ció i Ciència ha dit que encara no s’ha obert de manera for-mal la presentació de les can-didatures europees per optar a l’EIT i ha tret pes al fet que països com Polònia i Àustria ja hagin formalitzat la seva

voluntat d’acollir l’EIT. “Hi ha dos països que han declarat el seu interès per acollir la seu administrativa de l’EIT. L’in-terès mostrat per aquests dos països no es pot considerar com la presentació d’una can-didatura formal, en la mesu-ra que encara no s’ha obert el procés formal de presentació de candidatures.” •

CiU qüestiona la implicació de l’ens en la candidaturaLa titular treu pes a les candidatures dels països presentats

al juliol, Rodríguez Zapatero va donar suport a l’EiT. #LLUÍS LLEBOT

“El govern té en compte la candidatura de Sant Cugat”

Pregunta. La ministra d’Educació i Ciència, Mercedes Cabrera, respon a una qüestió feta a instàncies de CiU per conèixer el nivell d’implicació de l’executiu envers l’Institut Europeu de Tecnologia (EIT)

SanTCugaTRibuna. Tal com va avançar el DIARI DE SANT CUGAT en la seva edició del 23 de novembre, el president del Grup Plane-ta, José Manuel Lara Bosch, serà ponent del fòrum eco-nòmic Santcugatribuna. En el pròxim tribuna, que se celebrarà el dimecres 6 de febrer, l’empresari cata-là intervindrà en la ponèn-cia en qualitat de president del Cercle d’Economia. Nas-cut a Barcelona el 1946 i fill de l’empresari José Manuel Lara Hernández, actualment Lara Bosch, principal accio-nista del Reial Club Deportiu Espanyol, presideix Antena 3 TV, és membre del Consell Consultiu del Banc Bilbao Vizcaya Argentaria i mem-bre del Consell d’Adminis-tració de Fira de Barcelona. Aquest any, Lara Bosch ha estat reconegut amb la Creu de Sant Jordi.

_Redacció

Lara, nou ponent del fòrum empresarial

una imatge de lara. #CEDIDA

Vol llogar, compraro vendre oficines o locals?Des de 50 fins a 20.000 m2

93 367 11 [email protected]

Gestión Inmobiliaria


“Que ningú no tingui cap mena de dubte que el govern espanyol té molt en compte la candidatura de Sant Cugat”mERCEdES CabRERa ministra D’EDucació i ciència



Balances fi scals

Hi ha tantes coses per dir de les balances fi scals! En primer lloc,

que el mètode de càlcul emprat en el recent estu-di presentat pel BBVA és tendenciós i científi ca-ment execrable. Segons el meu parer desacredi-ta els catedràtics que el subscriuen, així de clar. Haurien pogut, almenys, presentar les dades emprant els dos mèto-des en ús, com a mínim... A banda de l’efecte cri-da que representa la cen-tralitat del poder per a moltes grans empreses, la situació a Madrid de tots els ens públics cen-trals (ministeris, la casa reial, organismes autò-noms...) té efectes multi-plicadors incalculables:

milers d’empreses viuen d’aprovisionar els ens centrals de l’Estat i mili-ons de persones viuen a Madrid del fet de la capi-tal, directament o indi-rectament. Tot plegat, fi nançat amb els recur-sos, això sí, dels ciuta-dans de totes les comu-nitats autònomes. Per tant, és un insult a la intel·ligència la distri-bució que se’ns propo-sa de la despesa realitza-da a Madrid però imputa-da a totes les comunitats autònomes, especial-ment quan aquest “estu-di” té com a conclusió principal que la comu-nitat més solidària és, atenció, Madrid! En fi ... Parlant de solidaritat, la solidaritat implicaria, almenys, el dret d’exer-cir-la, si no estem par-lant d’una altra cosa, no de solidaritat. Per tenir aquest dret haurí-em de tenir un poder que tenim a uns 600 km, més o menys. De què parlem, doncs? Del delme? D’espo-li? Vosaltres mateixos. •

Milions de persones viuen a Madrid del fet de la capital...

[email protected]

econogrescaeconogrescaeconogrescaeconogrescaeconogrescaCARLESBRUGAROLAS“Ens adonem que el

que ens compren els clients és el temps”

Entrevistem Lluís Godayol, gerent de Personal Taylor’s

L’única manera de progressar en el sector tèxtil era arribar al consu-midor directament i vaig muntar l’empresa. No som cars, sé que no som barats, però som competitius,

fem una confecció bona i, sobretot, més barata que la confecció de nivell altíssim.

Com va sorgir la idea de portar els modistes a casa? La idea va venir de veure que la gent que funciona en el sector tèxtil, i que està tre-ballant molt fort i cada vegada més, són les marques que tenen tot el procés, des de la creació del producte fi ns a les boti-

gues. L’altre aspecte que vam tenir en compte va ser pensar un sistema de venda diferent de l’habitual, una reformulació de la nostra activitat, volíem trobar un siste-ma en el qual vestir la gent fos la base d’un servei. Ara, cada vegada més, ens adonem que el que ens compren els clients és el temps, perquè el producte és un servei, i la gent aprecia el servei que els dónes.

Heu pensat oferir un servei per a dones? Sí, la nostra idea és oferir el servei per a dona, però és més complicat, des del punt de vista que no només es tracta d’un ves-tit, ja que la dona demana accessoris que se’n van del que és purament la sastreria.

Quins productes ofereixen, exactament? Tot el que serveix per vestir una persona, és a dir, calçotets, camises, pantalons, ame-ricanes i vestits jaqueta, corbates, en molts


casos a mida, perquè una corbata normal fa 52 centímetres, però una, per exemple, per a un esportista de bàsquet ha de fer 65 cm, perquè si no li quedaria curta. Fins i tot fem camises de dormir per a homes.

Aviat inauguraran una seu a Sant Cugat, per què? Tinc interès d’estar a Sant Cugat, cosa que hem previst per a mitjans del 2008, perquè el municipi, des d’un punt de vis-ta empresarial, és molt valorat a escala logística, i per a nosaltres aquesta estruc-tura ens va bé, des del punt de vista que estem molt a prop del Baix Llobregat, de la punta baixa de l’Anoia, al centre del Vallès i a tocar de Barcelona. Ara tenim despatx a Barcelona, Madrid i Sevilla, i ens interessa anar creant una xarxa de llocs que ens permeti desplaçar-nos amb facilitat fi ns on hi pugui haver clients.

El comerç en general tendirà més a oferir productes a casa, on line, per telèfon o desplaçant-se? Cada vegada s’enfocarà més cap a la compra a distància, perquè a la gent no li agrada ocupar temps amb qüestions que li produeixen un cert estrès. El con-cepte de compra lúdica com a tal anirà desapareixent una altra vegada.

En el món del tèxtil, com es pot tenir un negoci rendible competint amb grans grups que rebenten preus? Vivim amb uns col·lectius tan diferents que és qüestió de trobar el nínxol de mercat correcte per cobrir una necessi-tat. En el nostre cas, la reformulació del concepte de sastreria i camiseria clàssic ha funcionat.

Així que una persona us truca i us diu “vull un vestit”... Es queda amb la persona per anar-la a veu-re a casa seva o a la feina, i portem una gran mostra de teixits. També ens acompa-nyem d’elements per prendre mides i per fer les primeres proves, que són aquelles prendes que serveixen perquè el client vegi com li quedarà la roba un cop acabada. A partir d’aquí l’assessorem, el client tria el teixit i el que vol, i en vint minuts té la fei-na feta. A nosaltres ens queden vint dies per fer el vestit, abans de tenir-lo l’avisem i l’hi lliurem allà on ho necessiti. •

Els ‘televes-tits’. Fa vuit anys que Godayol va crear la seva empresa, espe-cialitzada a fer vestits a mida a dom icili. El destí va voler que l’empresari nas-qués, el 1953, en una família de tradició tèxtil.

És sastre de Sant Cugat, està format a ESADE en ciències empresarials i té tres delegacions de Personal Taylor’s, a Barcelona, Madrid i Sevilla. #ARXIU

Som a Sant Cugat, av. de les Corts Catalanes, 7-9Edifici Trade Center. Tel.: 93 552 85 [email protected]

per a lamicro,petita

i mitjanaempresa



obErtura. La firma de m o t o c i c l e t e s H a r l ey -Davidson ha inaugurat les seves oficines centrals al SC Trade Center III. La nova seu santcugaten-ca, que és al Parc de Can Calders i s’emmarca en el

pla expansiu de l’empresa, centralitzarà la distribució i les vendes de les motoci-cletes Harley-Davidson a tot el mercat espanyol, junta-ment amb tota la gamma de productes relacionats amb la marca.

Després que la companyia nord-americana deixés les oficines de Barcelona, que van quedar petites, el direc-tor general de Harley-David-

son Espanya, Josep Grañó, ha explicat per què l’empre-sa que lidera, que els dar-rers tres anys ha triplicat vendes, ha decidit instal-lar la seu corporativa a la ciutat, fet que ha compor-tat un augment significa-tiu del nombre de treballa-dors. “Fruit del creixement espectacular i de l’accep-tació de la marca Harley-Davidson al mercat espa-nyol, necessitàvem unes noves instal·lacions i hem decidit venir a Sant Cugat per tot el que ofereix la ciu-tat com a centre de nego-cis, és la punta de llança a Catalunya i un dels millors llocs d’Espanya”.

La nova seu, que tam-bé gestiona i distribueix la

Harley-Davidson inaugura les seves oficines havent triplicat vendes en els últims tres anys

una imatge de l’acte. #LL.LL.

“Hem decidit venir a Sant Cugat per tot el que ofereix la ciutat”

marca de motocicletes Buell, s’encarregarà d’oferir “tots els serveis als nostres con-cessionaris per tal de fer rea-litat el somni dels nostres clients, formar part d’aquest mite que és Harley-David-son; des d’aquí es coordina-ran tots aquests punts”.

A l’acte d’inauguració de les noves oficines, que ha consistit en un còctel, hi han assistit, a més de l’al-calde, Lluís Recoder, diver-sos representants del món empresarial local, i treba-lladors i amics de la marca Harley-Davidson.

A banda, i concidint amb el 2008, Harley-Davidson té previst celebrar el seu 105è aniversari.

_M. S.

El subprime modera l’economia

S’aproxima el cap d’any i continu-em pendents de l’impacte sobre

l’economia de la crisi del mercat subprime ame-ricà, així com la crisi en el mercat de crèdit. Un entorn que aporta inesta-bilitat als mercats borsa-ris, pendents de les varia-bles macro i dels resultats empresarials, en particu-lar del sector financer.En l’escenari macroeco-nòmic els EUA aconse-llen prudència. La crisi del mercat immobiliari no dóna mostres d’esta-bilitzar-se, juntament amb altres dades pessi-mistes, com la caiguda dels nivells de confian-ça del consumidor, fent

possible una moderació del consum privat. Una cosa semblant al que pot succeir a la zona euro, on els indicadors avan-çats, juntament amb els riscos que pot compor-tar la fortalesa de l’euro, apunten també a una cer-ta moderació en el crei-xement del 2007. D’altra banda, la incertesa con-tinua instal·lada en l’àm-bit financer i es reflecteix en la tensió del mercat interbancari. Encara que el càstig ha pogut resul-tar excessiu per a mol-tes entitats, i les valoraci-ons són atractives, en un exercici lògic de prudèn-cia sembla recomanable mantenir-se, a molt curt termini, al marge del sec-tor. L’aposta més segura són, per això, els sectors defensius, i com que la major liquiditat hauria d’afavorir el seu compor-tament, apostar per les grans companyies davant de les petites i mitjanes empreses, a l’espera de conèixer el nivell real de desacceleració •[email protected]

en global

Entorn adequat per als sectors defensius i ‘blue chips’

Ramon Tremosa presenta el seu nou llibre a Sant Cugat

ramon tremosa. #ARXIU

cial del tràfic de mercaderies a Catalunya i analitza les pos-sibilitats de les infraestructu-res de transport en el territori català, denunciant la manca d’inversió en aquest sentit.

_Redacció

aCtE. El professor de teo-ria econòmica de la UB i col-laborador d’aquest setma-nari Ramon Tremosa pre-sentarà el seu nou llibre Catalunya serà logística o no serà el dimarts 22 de gener,

a les 19.30 h, al SC Trade Cen-ter, en un acte organitzat pel DIARI DE SANT CUGAT. El text del llibre, que va ser motiu d’una intervenció de Tremo-sa al Santcugatribuna, valo-ra la realitat i el futur poten-

La marca D’Origen obre botiga a Sant Cugat

artESania. La firma D’Ori-gen, dedicada a la comerci-alització de productes ela-borats de manera natural, tradicional i artesanal i que s’elaboren en cooperatives, cellers i obradors, ha inau-gurat un establiment al car-rer de Castellví, 25.

D’Origen es caracteritza per oferir productes amb diverses catalogacions,

com la denominació d’ori-gen, la denominació geo-gràfica, la marca Q de qua-litat alimentària i producció agrària ecològica. A banda, i fins al 21 de desembre, cada divendres, a partir de les set del vespre, D’Origen convi-darà a una sèrie de tastets per degustar els seus pro-ductes, que van des de vins, caves i licors fins a olis, oli-ves, arrossos, pastes, salses, llegums, bolets, melmelades, fruita seca, conserves i pos-tres, entre altres.

_Redacció

L’establiment ofereix productes amb diverses denominacions

La Federació inicia la campanya de Nadal

vEndES. A dues setmanes del Nadal, la Federació de Comer-ciants de Sant Cugat ha ini-ciat la seva campanya per a aquestes festes amb l’objec-tiu de dinamitzar el comerç local. En aquesta línia, del 22 de desembre al 4 de gener la Federació posarà en circula-ció el trenet de Nadal, que com a novetat tindrà dues parades, una a la plaça d’Octavià i l’al-

tra a la plaça de Lluís Millet. A més, el divendres 21, la Fede-ració ha organitzat la tradici-onal cantada de nadales de les corals de les escoles santcuga-tenques i la xocolatada. La can-tada se celebrarà de les 18.30 a les 19.30 h pels diversos carrers de l’eix comercial, i la xocola-tada es farà el mateix dia a les 20 h, a la plaça d’Octavià.

Aquest any els comerços obriran coincidint amb els fes-tius del 6, 8, 16 i 23 de desem-bre, amb la voluntat de facili-tar les compres.

_M. S.

El trenet circularà des del 22 de desembre fins al 4 de gener

novetatHome Personal Ser-vices obrirà una delegació a la ciutatL’empresa especialitzada en serveis per a la gent gran Home Personal Services (HPS) obrirà, aquest mes de desembre, una seu a Sant Cugat. HPS dóna servei a 5,5 milions d’habitants.

votacióLa FtC guanya les eleccions sindicals a l’empresa delphiLa Federació de Treballa-dors/es de Catalunya (FTC) ha guanyat les eleccions a Delphi, que es van celebrar el 23 i el 26 de novembre. FTC ha aconseguit 323 vots i 9 delegats, seguit de CCOO, amb 274 vots i 7 delegats, mentre que UGT i CGT han rebut 209 i 88 vots i 5 i 2 delegats, respectivament. Dels 1.021 treballadors de Delphi, n’han votat 955.

divises

oberturaLa PiMEC vaLLèS oCCidEntaL inaugura SEu El conseller d’Economia i Finances de la Genera-litat, Antoni Castells, ha presidit l’acte d’inaugu-ració de la seu de PIMEC Vallès Occidental, que s’ha emplaçat al carrer Vilarrú-bias de Sabadell.


Publicitat | 27



28 | Publicitat



Publicitat | 29



El CAR de Sant Cugat, que presideix Francesc de Puig, va celebrar dilluns el vintè aniversari del centre

EQUIPAMENTS _PÀG. 31

Números en joc _PÀG. 39

Esports30 | Editorial_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 8 | Lectors_ 14 | Opinió_ 16 | la Ciutat_ 18 | Economia_ 24 | Esports | Cultura_ 42 | Passatemps_ 54

HANDBOL: CH SANT CUGAT 2n al grup 1 de Primera Catalana Masculí


INAUGURACIÓ. “Ja la tenim aquí!”. Així és com Josep Maria Félez, president de la Penya Blaugrana Sant Cugat Escola de Futbol Hris-to Stòitxkov, va adreçar-se als assistents en la inaugura-ció de la nova gespa artifi cial –s’ha substituït el paviment de sauló per aquesta nova superfície– del Camp Muni-cipal de Futbol de Can Magí. Amb aquest, ja són tres els camps municipals de Sant Cugat que disposen de ges-pa artifi cial –Zona Esporti-va Municipal Jaume Tubau, Ciutat Esportiva Municipal i ara Camp Municipal de Fut-bol de Can Magí–. En aquest acte també es van presentar els equips de l’entitat, davant de més de 300 persones.

439.007,93 eurosL’empresa santcugatenca Poligras Iberica SA ha estat la responsable de la col-locació d’aquesta gespa arti-fi cial d’última generació, que rep el nom de Prestige Evo-lution XM, i en els pròxims deu anys també serà l’encar-regada de supervisar el man-teniment de la superfície. El pressupost de les obres ha estat de 439.007,93 euros, que han costejat la Diputació de Barcelona (250.000 euros),

“Ja la tenim aquí!”Reivindicació. Els equips de futbol de la Penya Blaugrana Sant Cugat - Escola de Futbol Hristo Stòitxkov, club usuari d’aquest equipament esportiu municipal, ja tenen el camp de gespa que volien. Dilluns van entrenar-hi

Recoder inaugura la nova gespa del camp de futbol de Can Magí Les obres tenen un cost de 439.007,93 euros

bol de Can Magí i també per a les instal·lacions esportives de Sant Cugat”. Preguntat per quan l’Ajuntament té previst la implantació de gespa artifi -cial al camp de futbol de Mira-sol, Recoder va afirmar que “ho farem quan puguem. Hem posat gespa a Can Magí en el moment que ha estat possible, aprofi tant-nos d’una línia de subvenció de la Generalitat i la Diputació”.

Per la seva banda, Hristo Stòitxkov va assenyalar en els parlaments que “avui és un dia molt important. El camp no és per a mi, és per als nens. I, ara, en podran gaudir”. Stòitxkov, en declaracions als mitjans, va manifestar la seva intenció “de crear nous equips feme-nins” a la PB Sant Cugat - EF Hristo Stòitxkov.

Josep Maria Félez, presi-dent de la PB Sant Cugat - EF Hristo Stòitxkov, va donar les gràcies públicament a Lluís Recoder per haver complert el seu compromís amb aquest club esportiu local. Félez va dir que “l’alcalde és un gran polític i una gran persona. Fa quatre anys i tres mesos es va comprometre a posar gespa a Can Magí. I ha complert la seva paraula”.

Des de dilluns passat, els equips de la PB Sant Cugat EF ja entrenen i competeixen al Camp Municipal de Futbol de Can Magí. •

to Stòitxkov; Joan Franque-sa, directiu del Futbol Club Barcelona; Antoni Tobeña, coordinador de l’àrea d’Es-ports de la Diputació de Barcelona; Jordi Mumbrú, representant territorial a Barcelona de la Secreta-ria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, i Josep Maria Félez, president de la Penya Blaugrana Sant Cugat - Escola de Futbol Hris-to Stòitxkov.

Lluís Recoder, alcalde de Sant Cugat, va afirmar als mitjans de comunicació pre-sents a l’acte que la instal-lació de gespa artificial “és una millora molt important per al Camp Municipal de Fut-

l’Ajuntament de Sant Cugat (121.407,93 euros) i el Consell Català de l’Esport de la Gene-ralitat de Catalunya (67.600).

Durant el mes i mig que han durat les obres, l’Ajun-tament de Sant Cugat també ha fet altres millores en l’equi-pament esportiu municipal, com la instal·lació de plaques solars –nou sistema d’aigua calenta als vestidors–, porteri-es i banquetes noves i un mar-cador electrònic amb coman-dament a distància.

L’acte d’inauguració va comptar amb la presència, entre altres, de Lluís Reco-der, alcalde de Sant Cugat; Hristo Stòitxkov, president de les Escoles de Futbol Hris-

Hristo Stòitxkov va ser una de les moltes personalitats que van inaugurar la nova gespa del Camp Municipal de Futbol de Can Magí . #LLUÍS LLEBOT

Àlex López [email protected]

“L’alcalde es va comprometre a posar gespa a Can Magí i ha complert la seva paraula. És un gran polític”JOSEP MARIA FÉLEZ PRESIDENT PB SANT CUGAT

Frases

Pròximament, la Penya Blau-grana Sant Cugat - Escola de Futbol Hristo Stòitxkov i el Futbol Club Barcelona signa-ran un acord de col·laboració entre ambdues entitats esportives. Així ho va asse-gurar, durant la inaugura-ció de la nova gespa artifi ci-al, el santcugatenc i soci de la PB Sant Cugat Joan Fran-quesa i Cabanas, directiu del Futbol Club Barcelona, res-ponsable de l’àrea econòmi-ca i infraestructures de l’enti-

tat blau-i-grana. El conveni ja està redactat i només falta la signatura dels dos presidents. Franquesa va declarar que “el FC Barcelona estableix acords de col·laboració amb clubs que entenem que fan una bona política en la seva esco-la de futbol, que ens pot ser útil en el seguiment que fem de joves promeses”. Aquest serà el segon acord que el Barcelona signa amb un club esportiu de Sant Cugat. El pri-mer va ser amb el Junior FC.

Sobre el tema Acord entre la PB Sant Cugat i el Barça



El CAR celebra els vint anys amb noves instal·lacions

INSTAL·LACIONS. El Cen-tre d’Alt Rendiment Espor-tiu (CAR) de Sant Cugat va celebrar, dilluns passat, el seu vintè aniversari inau-gurant els treballs d’arran-jament que s’han dut a ter-me a la residència, la cuina i el menjador d’aquest cen-tre per a esportistes d’elit. Aquestes obres formen part del primer pla director del centre, i el segon s’executa-rà entre el 2009 i el 2012. El Consell Superior d’Esports i la Generalitat de Catalunya invertiran, entre els dos plans directors, un total de 36 milions d’euros.

Allau d’autoritatsL’acte va estar presidit, entre altres, per Josep-Lluís Carod-Rovira, vicepresident de la

Generalitat de Catalunya; Jai-me Lissavezky, secretari d’Es-tat per a l’Esport del govern espanyol; Anna Pruna, secre-tària general de l’Esport de la Generalitat de Catalunya; Lluís Recoder, alcalde de Sant Cugat, i Francesc de Puig, director del CAR de Sant Cugat.

En els parlaments, Josep-Lluís Carod-Rovira, vicepre-sident de la Generalitat de Catalunya, va assenyalar que aquests plans directors

“són un exemple de bona col-laboració entre dues adminis-tracions. Ens agradaria que aquesta fos la tònica habitu-al entre el govern català i el de l’Estat espanyol en tots els àmbits i sense excepcions”.

Per la seva banda, Jaime Lissavezky, secretari d’Estat per a l’Esport del govern espa-nyol, va qualificar aquest pri-mer pla director “de primera”. Lissavezky també va afegir que “estem posant les bases

Pla director. El centre d’elit inaugura les reformes que s’han dut a terme a la residència, la cuina i el menjador

sòlides per al futur d’aquest centre. I manifestem, una vegada més, la voluntat i el compromís del govern espa-nyol de continuar treballant estretament perquè l’esport català i l’espanyol aconseguei-xin els millors resultats pos-sibles”. Lissavezky també va explicar que “estem plante-jant un futur encara millor” per al CAR de Sant Cugat.

Lluís Recoder, alcalde de Sant Cugat, va dir que amb aquests plans directors “el CAR de Sant Cugat es converti-rà en un centre de referència en l’àmbit europeu i mundial”.

De Puig, agraïtFinalment, Francesc de Puig, director del Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat, va agrair l’es-forç “de tota la gent que ha treballat en aquesta casa, que ha estat la raó principal dels nostres èxits”. •

Lissavetzky, conversant amb un esportista del CAR. #LLUÍS LLEBOT

Carod-Rovira i Lissavezky presideixen l’acte

Àlex López [email protected]

GRUP ATMAN BCN, S.L.

Lampisteria, electricitati tot tipus de reparacions.Reformes de pisos, oficinesi locals comercials.

www.manobre.com

Tel. 647 973 189

BAR - RESTAURANT

Disposem de dos amplis menjadors

amb una capacitat d’entre 20 i 60 comensals

per celebrar tot tipus de banquets

BATEJOS, COMUNIONS,

CASAMENTS, ANIVERSARIS...

Pl. Octavià, 6, • Tel./fax: 93 674 10 47 • Tel.: 93 589 27 02www.mesonsantcugat.com • [email protected]

Menú diari, de cap de setmana i per a grups!

“Voldríem que aquesta col·laboració entre el govern català i l’espanyol fos la tònica habitual en tots els àmbits”jOSEP-LLuíS CAROd-ROvIRA vicepresiDent De la generalitat

Frases

“Aquest pla director és de primera. Estem plantejant un futur encara millor per al CAR de Sant Cugat”jAImE LISSAvEzky secretari D’estat per a l’esport



El Mira-sol quasi duplica el nombre de jugadors

futbol. En tan sols una tem-porada esportiva, el Club de Futbol Mira-sol Baco Unión ha tingut un creixement especta-cular. L’entitat que presideix Francesc Argemí ha passat de deu a catorze equips de futbol base en tan sols un any, gaire-bé duplicant el nombre de juga-dors de l’entitat, que ara és de prop de dos-cents joves. El CF Mira-sol Baco Unión presen-

ta com a novetat, aquesta tem-porada 2007-2008, un equip pre-benjamí, un d’infantil i dos de juvenils. Així doncs, els catorze conjunts de futbol base d’aquest club de futbol mira-solenc són els següents: 3 prebenjamins, 4 benjamins, 3 alevins, 2 infantils –1 masculí i 1 femení– i 2 juve-nils. El club, a més, té un equip amateur i un altre de veterans. Així doncs, en l’actualitat, el CF Mira-sol Baco Unión ha acon-seguit tenir, com a mínim, un equip en cada categoria, excep-te en cadet.

Una altra de les novetats significatives per a aquesta nova campanya és que el club ha confiat la direcció tècnica

esportiva a Joan Garcia, que substitueix en el càrrec Anto-nio Fernández.

L’entitat treballa amb l’ob-jectiu de buscar nous patroci-nadors per a la temporada 2008-2009 i que tots els entrenadors del club estiguin titulats.

Durant la presentació oficial dels equips del CF Mira-sol Baco

Creixement. Aquest club de futbol ha passat a tenir prop de 200 futbolistes a les seves files. La directiva treballa per presentar més canvis la pròxima temporada

Enguany, el club presenta quatre equips més de futbol base

Àlex López [email protected] Joan Salabert, vicepresident del Cf Mira-sol baco unión, durant els parlaments . #EFRÉN MONTOYA

és transmetre als nostres juga-dors els valors de l’esport”.

I la gespa?La Junta Directiva del CF Mira-sol Baco Unión espera que l’Ajuntament de Sant Cugat col·loqui la gespa artificial al Camp Municipal de Futbol de Mira-sol, tal com va prometre:

“L’Ajuntament es va compro-metre a instal·lar la gespa arti-ficial durant aquest mandat”, va recordar Joan Salabert, vicepresident de l’entitat, que també va dir que “estem molt molestos perquè no ha vingut cap representant de l’Ajunta-ment de Sant Cugat a la nostra presentació”. •

“L’Ajuntament de Sant Cugat es va comprometre a posar-nos gespa artificial durant aquest mandat”Joan SalabErt vicepresiDent Del mira-sol baco

Unión, que es va fer diumenge passat, Francesc Argemí, pre-sident de l’entitat, va assegurar que “hem tingut un creixement molt important, entre tots estem fent un gran club”. Argemí va recordar als més de 200 assis-tents a l’acte que “estem fent una important tasca esportiva, però, sobretot, el que pretenem



HANDBOL. L’Assemblea Gene-ral de Socis del Club Handbol Sant Cugat va aprovar, diven-dres passat, un pressupost de 77.500 euros, poc més del que es va gastar la temporada pas-sada. Josep March, president del club, creu que, tenint en compte que “l’estructura dels equips no ha canviat, mantin-drem el pressupost del 2006”. March va assegurar que cal més suport, tant dels patroci-nadors com del mateix Ajun-tament. Tan sols ingressen 7.500 euros en la partida de publicitat i loteria, i les sub-vencions de l’Ajuntament són un escàs 7% del total del pressupost. Xavier Tortosa, un dels membres de la junta directiva, va ser molt clar: “El projecte esportiu i social és important, però per fer-lo no podem oblidar els diners”.

Josep March també va anunciar algunes de les nove-tats i dels objectius d’aques-ta temporada: consolidar la secció de l’handbol femení (aquest any han incorporat l’equip femení infantil) i dur a terme un projecte social recol-zat en l’augment de la massa social, l’esponsorització i la

relació del club amb la resta d’entitats esportives de la ciu-tat. L’altra novetat ha estat la incorporació de Juanjo Gon-zález com a director tècnic. March també va aclarir que estan treballant per organit-zar una segona edició del Tor-neig Internacional Ciutat de Sant Cugat.•

Pere Ferná[email protected]

La junta del Club Handbol, a l’assemblea de divendres. #LLUÍS LLEBOT

Pas ferm i segur del Club Handbol Sant CugatAssemblea. L’estructura dels equips no ha canviat i s’ha optat per mantenir el pressupost de l’any passat

GOLF. El Par 3 del Club de Golf de Sant Cugat va aco-llir, dissabte, la primera edi-ció del Torneig de Golf Fun-dació Núria Blanc, un tor-neig benèfic per recaptar fons i distribuir-los al barri barceloní del Raval. El tor-neig es va jugar en la moda-litat de stabelford individu-al en un circuit de 18 forats, i els guanyadors finals van ser Ramon Iglesias Pujol i Tra-cey Tillstrand en les catego-ries masculina i femenina per handicap, i José Clos Sal-

dón com a primer classificat scratch. Finalment van ser 68 els participants del torneig, un èxit si tenim en conside-ració que el nombre de places màxim era de 72. El lliurament de premis es va fer al restau-rant Ristol, del Junior FC.

La Fundació Núria Blanc és una entitat integrada per estu-diants que organitzen tornejos i esdeveniments esportius per recaptar diners i aportar-los a les famílies més necessitades del barri del Raval.

Tillstrand, Clos i Iglesias, els tres guanyadors del torneig. #CEDIDA

_P. Fernández

Torneig solidari al Par 3 del Club de Golf

HOQUEI PATINSPrimer empat de la temporada del Patí Hoquei Sant Cugat Els homes de Xavi Gime-no van puntuar al camp del quart classificat de la Pri-mera Nacional Catala-na, l’Ercros Vila-seca, amb un empat a 3 gols. Aquest empat evidencia la millo-ra de l’equip santcugatenc les últimes jornades, que ja porta 10 punts. El prò-xim partit serà dimecres 12 davant el FC Barcelona.

FUTBOLEl CF Mirasol-Baco Unión s’emporta el derbi benjamíEls benjamins del Sant Cugat Esport FC A i el CF Mira-sol-Baco Unión van protagonitzar el derbi sant-cugatenc de la jornada, amb un resultat final de 2-3.

xuts



C/ Rosselló, 13, baixos, Sant Cugat Tel.: 93 674 12 50

ASSOCIATS, S.L.

Des de 1973al seu servei

AssessoramentempresarialFiscalLaboralMercantilComptable

AssessoramentempresarialFiscalLaboralMercantilComptable

Assessorament jurídicDivorcisContractesComunitatsDeutesHerènciesArrendaments

Assessorament jurídicDivorcisContractesComunitatsDeutesHerènciesArrendaments

Història de la gespa del camp de Can Magí

Ara fa un grapat d’anys, tants com 27, a Sant Cugat del Vallès

el futbol va començar a sortir amb molta for-ça. Teníem un camp de futbol i el comparti-en dos clubs, era impos-sible que els dos clubs poguessin entrenar junts i l’Ajuntament va decidir fer un altre camp. I el va fer a Can Magí. Un dels clubs que no era titular de la ciu-tat hi va començar a jugar, fi ns que va des-parèixer, i aleshores va néixer la Penya Blau-grana Sant Cugat. A partir d’aquesta data, i al llarg dels anys, tot un seguit de projectes continuats de remode-lació ha estat la tòni-ca d’aquest camp de futbol,drenatge dels ter-renys de joc, tancat peri-metral del camp, ves-tuaris nous, enllume-nat, murs de contenció de terres, i la construc-ció d’una grada i d’un bar perquè els pares i les mares es poguessin resguardar del fred i la pluja. Així va ser com un diumenge del mes de febrer del 2003, amb la inauguració d’una remodelació més, l’al-calde, Lluís Recoder, va dir: “La gespa artifi ci-al a Can Magí ha de ser una realitat”. I ara, al novembre del 2007, ja la tenim aquí! •

la TribunaJOSEP MARIA FÉLEZPRESIDENT DE LA PENYA BLAUGRANA SANT CUGAT

PRESENTACIÓ. La Fundació Unió Esportiva Sant Cugat va convocar, dissabte passat, a l’Hotel Qgat, els seus patro-cinadors i col·laboradors per presentar-los la pàgina web remodelada, destinada exclusivament a ells, i per presentar en societat el Pro-grama de Discapacitats.

Amb el lema Ell també pot. Tots podem, el Programa de Discapacitats de la Fundació UE Sant Cugat “pretén arribar a tots els col·lectius i mostrar els diferents esports que practi-

quen els discapacitats”, tal com va explicar Isaac Pérez, cap de Comunicació de la Fundació UE Sant Cugat, durant la seva pre-sentació. Entre els objectius del programa, Pérez va assenyalar que “volem plantejar a la ciutat les inquietuds, les problemàti-ques i les difi cultats de l’esport per a discapacitats”.

Actes diversosAmb el suport d’associacions de discapacitats, els patrocina-dors de la Fundació UE Sant Cugat i l’Ajuntament, l’entitat ha preparat diferents activitats per a la Diada de Bàsquet i la Festa Major de Sant Cugat.

La Fundació UE Sant Cugat presenta en societat el Programa de Discapacitats

Jordi Torrens, president de la Fundació UE Sant Cugat. #EFRÉN MONTOYA

S’han programat diferents actes per donar-lo a conèixer

Jordi Torrens va presi-dir el seu primer acte com a president de la Fundació UE Sant Cugat i va assegurar que aquesta entitat “és una esco-la de vida”. Torrens també va avançar que al juliol la Fun-dació UE Sant Cugat organit-zarà, per primera vegada per aquesta època, un campus de tecnifi cació.

Xavier Escura, tinent d’al-calde de Cultura, Esports, Educació i Joventut de l’Ajun-tament de Sant Cugat, va agrair als patrocinadors i els col·laboradors el suport que donen a la Fundació UE Sant Cugat.

L’acte, al qual van assistir un centenar de persones, es va acabar amb el lliurament, per part de Xavier Escura a Valentí Feixas, expresident de la UE Sant Cugat i de la Fun-dació UE Sant Cugat, d’una placa en reconeixement a la tasca feta al capdavant d’amb-dues entitats.

D’altra banda, l’alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, va rebre el 26 de novembre la nova Junta Directiva de la Fundació Unió Esportiva Sant Cugat. A la trobada hi van assistir, entre altres directius, Jordi Torrens, nou president de la Funda-ció UE Sant Cugat, i Xavier Salvat, president de la Unió Esportiva Sant Cugat .

_Àlex López Puig

“Aquest és el meu primer acte com a president de la Fundació Unió Esportiva Sant Cugat, que és una escola de vida”JORDI TORRENS TINENT D’ALCALDE DE JOVENTUT

Frases

“Volem plantejar a la ciutat les inquietuds, les problemàtiques i les difi cultats de l’esport per a discapacitats”ISSAC PÉREZ CAP DE COMUNICACIÓ DE LA FUNDACIÓ


Publicitat | 35




ENTITATS. Francisco Oso-rio va ser nomenat presi-dent de la Penya Madridis-ta de Sant Cugat en una agi-tada assemblea, que va tenir lloc dissabte passat a la seu madridista de la plaça del Coll. El nou dirigent de la penya va demanar unitat: “Ens hem de deixar de pro-blemes interns i estar units. Vull que hi hagi bon ambi-ent i que qualsevol pugui venir aquí i cantar un gol del Reial Madrid sense pro-blemes.” Va recordar que “la penya és de tots” i que, per tant, cada soci hi ha de posar de part seva perquè funcioni.

José Javier Beteta, fins ara president, va presentar la seva dimissió el 26 d’oc-tubre i va convocar elecci-ons. Unes eleccions a les

quals tan sols es va presentar Francisco Osorio, que anteri-orment havia estat membre de la Junta Directiva de l’en-titat. Segons els estatuts de la penya, si només hi ha un candidat, automàticament és president. I així va ser. Abans, però, Beteta va voler acomia-dar-se donant les gràcies “als

socis i a la Junta, pel suport que he tingut com a presi-dent”, i, d’altra banda, donant tot el seu suport al nou presi-dent: “Estic a la seva disposi-ció per a tot el que calgui”.

Osorio convocarà aviat una nova assemblea per pre-sentar la seva Junta a tots els socis.•

Pere Ferná[email protected]

Beteta i Osorio, passat i present de la Penya. #EFRÉN MONTOYA

Osorio ja és president de la Penya MadridistaCanvi. El nou mandatari pren el relleu de José Javier Beteta i demana unitat per fer front a la nova etapa

FUTBOL. La segona edició del Mundialito ja està en mar-xa. Diumenge passat, vuit equips de futbol 7 van ence-tar un nou torneig intercul-tural, que es jugarà fins al 23 de desembre als camps de la Zona Esportiva de la Guinar-

dera. Enguany, la Penya Peri-cos de Sant Cugat col·labora amb l’Associació Multicul-tural de Sant Cugat, organit-zadora del torneig, aportant equipaments esportius del RCD Espanyol a dos equips i facilitant els camps de joc. El

president de la penya, Àngel Casas, va assegurar que l’enti-tat dóna suport a la iniciativa perquè “d’aquesta manera es facilita l’accés a l’esport a tot-hom i es crea un vincle afec-tiu amb l’Espanyol”.

La Penya Pericos de Sant Cugat, amb el Mundialito de Futbol 7

_P. Fernández

Sánchez i Lara, a la 3a Volta a Osona mOTOr. Els santcugatencs Rudy Sánchez i Josep Llu-ís Lara han participat en la 3a Volta a Osona per a Cotxes Clàssics, que tenia 125 inscrits, entre els quals hi havia noms tan coneguts com Salvador Cañellas i Daniel Ferrater. Els santcugatencs, amb MGB, van quedar tren-tens a la general, segons en la seva categoria (cot-xes fins a l’any setanta) i tercers del concurs d’ele-gància. Tot un èxit. A més, van voler lluir el seu cotxe amb el logo del DiA-Ri. Gràcies i endavant! •#FOTOGRAFIA: CEDIDA



C omencem una nova temporada amb molta il·lusió. La tempo-rada passada va ser històrica per al club: vam aconseguir ser campiones de Catalunya en les

categories infantil i juvenil, i vam ser sub-campiones en el cadet, la qual cosa ens va permetre anar als campionats d’Es-panya i jugar contra els millors equips de l’Estat. A les illes Canàries l’equip juve-nil es va classificar, contra tot pronòs-tic, com el tercer millor equip de tot l’Es-tat. Aquest palmarès ens situa, sens dub-te, entre els millors clubs espanyols a nivell de promoció, i a hores d’ara el nos-tre equip sènior també està entre els qua-ranta millors equips d’Espanya en l’àmbit femení. Per tant, podem dir que ja som un equip important.

Aquesta temporada hem volgut incor-porar a la nostra imatge un dels símbols de Catalunya: les quatre barres. Amb això no pretenem fer política, nosaltres fem esport. Però sí que volem manifestar públicament quin és el nostre objectiu: volem ser un club de referència dins del voleibol femení del nos-tre país, que és Catalunya. Sant Cugat ho pot aconseguir. Aquesta imatge també incorpora la del nostre patrocinador principal, Hierros Lubesa, a qui estem molt agraïdes pel suport que ens donen any rere any. És la quarta vegada consecutiva que comptem amb el seu suport com a patrocinadors de l’equip.

Un canvi de mentalitatLes virtuts que s’aconsegueixen amb l’es-port no són patrimoni masculí. L’esforç, l’es-perit de superació, el treball en equip i el sacrifici són pautes amb les quals estem tre-ballant, en un club exclusivament femení i en un esport en què la dona pot aconseguir igualar en espectacularitat i ressò l’esport masculí, que fins ara col·lapsa els mitjans de comunicació.

Des d’aquí us presentem aquest estol que conformen els vuit equips que aquest any hem posat en competició, amb el con-venciment que amb el voleibol, i des del nostre club, contribuïm a formar com a per-sones les nostres jugadores.•

El Club Voleibol vol ser un referent de l’esport català

CV LUBESA SANT CUGAT. LA imAtgE DEL VoLEiboL fEmEní

Després de l’excel·lent temporada passada, els vermell-i-negres aspiren a guanyar prestigi i tenen com a objectiu situar-se, des de la base, entre els equips punters de Catalunya

1

1. Els vuit equips del CV Lubesa Sant Cugat en la presentació oficial. 2. A la imatge es pot veure la incorporació a la samarreta de les quatre barres catala-nes. 3. L’equip sènior del Club Voleibol que juga a la Lliga FEV. #CEDIDES

2

La dona pot igualar en espectacularitat i ressò l’esport masculí, que fins ara col·lapsa els nostres mitjans de comunicació

3


Hoquei Herbadivisió d’honor femeninaCD Terrassa-Junior FC

divisió d’honor B masculinaCHP Benalmádena-Junior FC

VoleibollliGa fev femenina Ciutat de Palma-CV Lubesa Sant Cugat

Hoquei patinS primera nacional catalana masculíDc. 22.00 h PHC Sant Cugat-FC Barcelona B

primera nacional catalana femeníDs. 20.00 h PHC Sant Cugat-CE Arenys de Munt

seGona catalana femeníDs. 18.00 h CH Arenys de Mar-PHC Sant Cugat

junior campionat de catalunyaDs. 20.00 h Cambrils

HC-PHC Sant Cugat

juvenil campionat de catalunyaCH Vilassar-PHC Sant Cugat A (ajornat)Ds. 19.45 h CP Malgrat-PHC Sant Cugat B

infantil campionat de catalunyaPHC Sant Cugat A (descansa)PHC Sant Cugat B (descansa)

aleví campionat de catalunyaDs. 17.15 h PHC Sant Cugat A-CP Congrés B Vilassar H.-PHC Sant Cugat B (ajornat)

Benjamí campionat de catalunyaDs. 15.00 h PHC Sant Cugat A-CP Congrés PHC Sant Cugat B (descansa)Ds. 11.30 h Capellades HC-PHC Sant Cugat C

preBenjamí campio-nat de catalunyaDs. 16.00 h PHC Sant

Cugat A-CP Congrés BDs. 12.30 h Capellades HC-PHC Sant Cugat BDs. 10.30 h CP Sant Josep Badalona-PHC Sant Cugat C

escola d’iniciacióDs. 19.30 h PHC Sant Cugat-CHP Bigues i Riells

rugbiprimera nacionalDs. 16.00 h Ponent RC-CR Sant Cugat

Futbol reGional preferent Dg. 16.30 h Gironella CF-Sant Cugat Esport FC

primera reGional Dg. 12.00 h Junior FC A-CE Sant Celoni

seGona reGional Dg. 11.45 h UE Sabadellenca-CD La Farga

tercera reGional Dg. 12.00 h Sant Cugat Esport FC B-Sant Pere Nord CF

Dg. 12.00 h CF Mira-sol Baco Unión-UD Marina B Ds. 16.00 h Pueblo Nuevo-2002 CF-Junior FC BDg. 12.00 h PB Sant Cugat-Integració Senegalès de Futbol

seGona femení Dg. 16.00 h Sant Cugat Esport FC-Torroella FF B

veterans lliGa vallès-maresme Ds. 00.00 h Junior FC

juvenil primera divisió Dg. 12.30 h CN Terrassa-Sant Cugat Esport FC ADs. 16:00 h PB Sant Cugat-EF Bonaire

juvenil seGona divisió Ds. 18.00 h Junior FC B-Pirinaica FCDg. 12.00 h EF Viladecavalls-Junior FC ADs. 18.00 h Sant Cugat Esport B-CP San Cristóbal B

Ds. 16.00 h PB Sant Cugat A-EF BonaireDg. 12.15 h Can Colapi de Terrassa-CF Mira-sol-Baco Unión ADs. 16.00 h Sant Quirze Vallès FC-CF Mira-sol Baco Unión B

cadet primera divisió Dg. 09.30 h Sabadell Nord CF-Sant Cugat Esport FC BDs. 16.00 h Junior FC A-Maurina Egara CFDj. 08.45 h Natació Terrassa C-PB Sant Cugat ADs. 16.15 h Sant Cugat Esport FC A-Igualada CF B

cadet seGona divisió Ds. 17.45 h PB Sant Cugat B-EF Barberà Andalucia B Ds. 16.00 h Junior FC B-CD Llano de Sabadell Ds. 15.00 h CE Olímpic Can Fatjó B-Junior FC C

cadet femení

Dg. 09.00 h Caldes Montbui CF-Sant Cugat Esport FCinfantil primera divisió Ds. 12.00 h PB Sant Cugat A-Can Rull Rómulo Tronchoni CFU BDs. 11.00 h Junior FC A-UD Can TriasDs. 14.30 h Sant Cugat Esport FC B-AE Josep Maria GenéDs. 16.30 h EF Sabadell B-Sant Cugat Esport FC ADs. 15.00 h EF Sabadell-Junior FC B

infantil seGona divisió Ds. 12.30 h Junior FC C-EF BonaireDs. 16.00 h CF Mira-sol Baco Unión-Can Boada CF Dg. 09.00 h PB Sant Cugat B-CE Olímpic Can Fatjó

infantil aleví femení Dg. 10.00 h Sant Cugat Esport FC-

Casablanca FC Ds. 12.30 h CF Mira-sol-Baco Unión-EF Bonaire B

aleví primera divisió Dg. 10.00 h UFB Jábac i Terrassa B-Sant Cugat Esport FC ADs. 09.30 h Junior FC A-Cerdanyola del Vallès FCSant Cugat Esport FC B (descansa)aleví seGona divisió Dg. 10.00 h Juventud 25 de Septiembre-CF Mira-sol Baco Unión BDs. 10.00 h CE Europa Sports Center-CE Sabadell BDg. 10.30 h PB Sant Cugat C-CD Can Parellada BDg. 09.45 h CE Olímpic Can Fatjó-Sant Cugat Esport FC CDs. 12.00 h UD Can Trias-Junior FC CDs. 09.30 h Junior FC B-Can Boada CF

Ds. 15.00 h Sant Pere Nord CF B-CF Mira-sol Baco Unión ADg. 10.00 h CP San Cristóbal-PB Sant Cugat ADs. 10.30 h CE Manresa C-PB Sant Cugat Baleví futBol 7 Ds. 11.30 h CF Mira-sol-Baco Unión-CE Sant Llorenç Morunys

Benjamí 7 preferent Ds. 16.45 h RCD Espanyol B-Sant Cugat Esport FC ADs. 11.30 h CF Mira-sol Baco Unión A-Sant Andreu UE BDs. 10.30 h Sant Cugat Esport FC B-Europa CE

Benjamí futBol 7 primera divisió Ds. 12.30 h Ripollet CF.Junior FC ADs. 09.30 h Sant Cugat Esport FC C-Fruitosenc FC

Benjamí futBol 7 seGona divisió Ds. 12.30 h CF Mira-

sol Baco Unión D-Maurina Egara CF BDs. 10.15 h Castellar UD B-CF Mira-sol Baco Unión BDs. 12.30 Junior FC B-Europa Sports Center CEDs. 09.00 h Cerdanyola Vallès FC D-PB Sant Cugat BDs. 09.30 h Sant Cugat Esport FC D-Badia del Vallès CD CDs. 10.30 h PB Sant Cugat A-Sant Quirze Vallès FC ADs 10.15 h Mercantil C E-Sant Cugat Esport FC EDs 11.30 h Roureda VDF-Sant Cugat Esport FC FDs. 12.00 h Can Boada CF A-CF Mira-sol Baco Unión C

preBenjamí futBol 7 Ds. 11.15 h Junior FC A-Cerdanyola Vallès FC A Ds. 12.00 h Escuela F. Bonaire B-CF Mira-sol Baco Unión A

Ds. 09.00 h Mercantil C. B-Sant Cugat Esport FC BDs. 11.00 h Can Parellada CD B-Sant Cugat Esport FC A Ds. 13.30 h CF Mira-sol Baco Unión B-Manresa CE A

Futbol Salaprimera nacional B Ds. 18.30 h Winterthur FS Sant Cugat-FS Garcia Marfil Santa Coloma BDs. 17.30 h CFS Casa Alcalá-Olimpyc Floresta FS

preferent catalana Ds. 20.30 h Winterthur FS Sant Cugat B-CN Sabadell BDs. 17.00 h CFS Capellades-Olimpyc Floresta FS B

primera divisió femenina Dg. 11.45 h FS Castelldefels B-MC Sant Cugat

seGona divisió a


38 | Editorial | a Fons | el Poble | Lectors | Opinió | la Ciutat | Economia | esports | Cultura | Passatemps

números en joc

agendaesport federat

Hoquei Herbadivisió d’honor femeninaJunior FC-Club Egara ........................................ 2-2

divisió d’honor B masculinaJunior FC-Vallès Esportiu ...................................1-1

seGona divisió masculinaCastelldefels HC-Junior 1917 ............................ 0-1

seGona divisió femeninaJunior FC ............................................... (descansa)

tercera divisió masculinaJunior 1917-Iluro HC B ...................................... 2-2

juvenil masculí camp. catalunyaCatalonia HC-Junior FC .....................................1-2

juvenil femení camp. catalunyaJunior FC-Club Egara ........................................ 4-2

infantil masculí copa federacióJunior FC-Club Egara ........................................4-0

aleví masculí copa federacióJunior FC-Pedralbes HC .................................... 4-1Catalonia HC-Junior FC .................................. 0-12

aleví femení copa federacióJunior FC-Club Egara ...................................... 0-11Línia 22 HC-Junior FC ....................................... 2-3

Benjamí 6x6 copa federació Junior FC-Pedralbes HC .................................... 4-1

Benjamí femení 6x6 copa federació Junior FC-Atlètic Terrassa HC ............................1-7

Benjamí 4x4 copa catalunya Matadepera 88-HC Sant Cugat ........................ 5-8Club Egara-Junior 1917 ......................................1-7Junior FC ............................................... (descansa)

Hoquei Salainfantil masculíCD Terrassa-Junior FC ....................................... 5-2

VoleibollliGa fev femenina U. P. de València-CV Lubesa Sant Cugat ............1-3

primera catalana femenina Lubesa Valldoreix-CV Prat .................................3-1

juvenil femení primera divisió Camp Escolar-CV Lubesa Sant Cugat ................3-1

juvenil femení seGona divisió CV Lubesa Valldoreix-Voleibol Sant Just...........0-3

cadet femení primera divisió CV Salou-CV Lubesa Sant Cugat ......................0-3

cadet femení seGona divisió CV Lubesa Valldoreix-CV Vall d’Hebrón B ......... 2-3

infantil femení primera divisió CV Lubesa Sant Cugat .......................... (descansa)CV Lubesa Valldoreix-CN Sabadell ....................1-3

bàSquetcopa catalunya masculíCon. Vilassar-UE Sant Cugat 1 ...................... 62-78

seGona catalana femeníSant Fruitós-Qgat Hotel-UE Sant Cugat ...... 77-55

tercera catalana masculíCB Pedagogium-Qgat H.-UE St Cugat 2 .......40-79

territorialBàsquet St Cugat A-CB St Vicenç Montalt ... 62-79Bàsquet St Cugat B-Gasso de Ripollet ......... 38-80AE Casp-CB Mira-sol-UESC ......................(ajornat)

suB-21 masculí nivell a-1AESC-Ramon Llull B-CB Mira-sol-UESC ....... 71-69

júnior masculí preferentAlbert Disseny-Chocolat F. UE St Cugat 1 ..... 77-63

júnior masculí nivell BCB Sitges B-Ch. Factory-UE St Cugat 2.......37-108CB Mira-sol-UESC ................................ (descansa)

júnior femení interterritorialCB Salt-UE Sant Cugat 1 ...............................48-53

júnior femení nivell BBarberà-UE Sant Cugat 2..............................30-33

cadet masculí c. catalunya 1r anyCB Tarragona 2016 B-UE Sant Cugat 3 .........70-29

cadet masculí nivell aUE Sant Cugat 1 .................................... (descansa)

cadet masculí nivell BCE Sant Nicolau-CB Mira-sol-UESC A ..........78-54

cadet masculí nivell cCE Escola del Carme-CE Europa S. C. ............37-51CB Mira-sol-UESC B-UE Sant Cugat 2 ..........36-44

cadet femení nivell aUE St Cugat 1-Albert Disseny S.E.S.E. B ....... 59-52

cadet femení nivell BUE Sant Cugat 2-CBF Cerdanyola B ..............42-56

infantil masculí nivell BCB Mira-sol-UESC-AE Sant Andreu ................ 2-56F. J. Serra-UE St Cugat 1-Sagrada Família .... 58-31

infantil masculí nivell cF. J. Serra-UE St Cugat 2-CA Sabadell 3 ........ 64-14

infantil femení nivell cF. J. Serra UE St Cugat-Bàsquet F. Cornellà ..59-20

preinfantil masculí nivell aBàsquet Llor-F. J. Serra UE Sant Cugat 1 ......60-51

preinfantil masculí nivell BCB Mira-sol-UESC 1-CB Llinars ....................33-69La Salle Comptal-F. J. Serra UE St Cugat 2 ...46-79

preinfantil masculí nivell cCB Mira-sol-UESC 2-Vedruna Gràcia ............28-48St Joan Despí-F. J.Serra UE St Cugat 3 ..........62-64

preinfantil femení nivell cF. J. Serra UE Sant Cugat-Canovelles BC ..... 49-34

Hoquei patinSprimera nacional catalana masculíVila-seca HC-PHC Sant Cugat .......................... 3-3

primera nacional catalana femeníIgualada HC-PHC Sant Cugat ..........................6-0

seGona catalana femeníPHC Sant Cugat-CP Breda ................................ 2-3

junior campionat de catalunyaPHC Sant Cugat .................................... (descansa)

juvenil campionat de catalunyaCP Tordera C-PHC Sant Cugat A .....................4-10PHC Sant Cugat A-CH Palafrugell ...(no presentat)

PHC Sant Cugat B-CT Barcino ..........................8-0

infantil campionat de catalunyaCH Lloret-PHC Sant Cugat A ....................(ajornat)CP Monjos-PHC Sant Cugat B......................... 13-4CP Mollerussa-PHC Sant Cugat B ..................... 2-3

aleví campionat de catalunyaHC Montbui-PHC Sant Cugat A ......................1-13PHC Sant Cugat B-CH Farners .......................... 2-9

Benjamí campionat de catalunyaHC Sentmenat-PHC Sant Cugat A .................. 1-10CP Tordera-PHC Sant Cugat B .......................... 9-1HC Montbui B-PHC Sant Cugat B ..................... 3-7PHC Sant Cugat C-CP Sant Ramon ................... 1-9

preBenjamí campionat de catalunyaHC Sentmenat-PHC Sant Cugat A ....................3-0PHC Sant Cugat B-CP Sant Ramon B ................ 2-3PHC Sant Cugat C-CP Sant Ramon ................... 2-3PHC Sant Cugat-CHP Bigues i Riells ..................3-1

rugbiprimera nacionalToro RC-CR Sant Cugat ................................... 8-13

tercera catalanaQuímics-CR Sant Cugat B .............................10-28

femení campionat de catalunyaCR Sant Cugat-INEFC Lleida ......................... 0-48

juvenil campionat de catalunyaCR Sant Cugat B-UE Santboiana .................... 9-22

Futbol reGional preferent Sant Cugat Esport FC-UE Llagostera ................ 3-2

primera reGional Solsona CF-Junior FC A ......................................1-1

seGona reGional CD La Farga-CE Sabadell FC B ...........................1-1

tercera reGional Matadepera FC-Sant Cugat Esport FC B............3-1St Quirze Vall. B-CF Mira-sol Baco Unión ........ 1-0Junior FC B-EF Bonaire......................................6-0CD Can Parellada B-PB Sant Cugat ...................0-2

seGona femení UE Rubí B-Sant Cugat Esport FC .......................1-2

veterans lliGa vallès-maresme Sant Miquel-Junior FC ...................................... 2-8

juvenil primera divisió Sant Cugat Esport FC A-CE Sabadell FC ........... 2-2

juvenil seGona divisió CE Castellbell i Vilar-Junior FC ..................(ajornat) Junior FC A-Sant Cugat Esport FC B ................. 3-3Sant Pere Nord CF-PB Sant Cugat A ................. 2-5CF Mira-sol-Baco Unión A-UE Castellbisbal ..... 2-3CF Mira-sol Baco Unión B-La Romanica CF ...... 2-6

cadet primera divisió CE Júpiter C-Sant Cugat Esport FC B .................5-1Junior FC A-Maurina Egara CF .......................... 1-0PB Sant Cugat A-Can Vidalet CF ....................... 1-0Sant Cugat Esport FC A-Igualada CF B ............. 1-4

cadet seGona divisió UD Tibidabo Torre Romeu-PB St Cugat B ..........1-1 Sant Quirze Vallès FC B-Junior FC B .................0-4

Junior FC C-Sant Pere Nord CF ......................... 4-1

cadet femení Sant Cugat Esport FC-CE Moià ......................... 3-2

infantil primera divisió UD Can Trias-PB Sant Cugat A ......................... 2-6CE Sabadell FC B-Junior FC A .........................0-10UE Rubí B-Sant Cugat Esport FC B ...................0-4St Cugat Esport FC A-Maurina Egara CF .......... 5-2Junior FC B-CN Terrassa B................................. 4-1

infantil seGona divisió Junior FC C ............................................ (descansa)UD Can Anglada-CF Mira-sol Baco Unión ........0-3EF Montcada C-PB Sant Cugat B ...................... 4-1

infantil aleví femení Sant Cugat Esport FC-Igualada CF ................... 3-2 B. Andalucia B-CF Mira-sol-Baco Unión ......... 0-15

aleví primera divisió St Cugat Esport FC A-Junior FC A .....................0-4Can Rull Rómulo B-St Cugat Esport FC B ........0-16

aleví seGona divisió CF Mira-sol Baco U. B-CE Sabadell FC B ...........5-0PB Sant Cugat C-CE Europa Sports Center ....... 3-2Sant Cugat Esport FC C-UD Can Trias ..............6-0Junior FC C-Cerdanyola del Vallès FC D ............ 3-2Cerdanyola del Vallès FC C-Junior FC B ............0-5CF Mira-sol Baco U. A-PB Ramon Llorens .........4-0CE Olímpic Can Fatjó C-PB St Cugat A ......(ajornat)PB Sant Cugat B-La Salle Manresa CF ..............7-0

aleví futBol 7 CF Mira-sol-Baco Unión-CE Sabadell FC D ....... 8-1

Benjamí 7 preferent St Cugat Esport A-CF Mira-sol Baco U. A ......... 2-3UDA Gramanet Milan-St Cugat Esport B .......... 1-4

Benjamí futBol 7 primera divisió Junior FC A-Matadepera FC .............................13-3Mercantil C-Sant Cugat Esport FC C ................. 4-1

Benjamí futBol 7 seGona divisió CE Arrels B-CF Mira-sol Baco Unión D .............. 5-6CF Mira-sol Baco Unión B-Junior FC B ............. 0-0Europa Sports Center-Cerdanyola Vallès D ...... 5-3CE Olímpic Can Fatjó-PB Sant Cugat B .....(ajornat)Sant Cugat Esport FC D-PB Sant Cugat A ......... 2-3Sant Cugat Esport FC E-UD San Lorenzo C ......7-0UD Marina-Sant Cugat Esport FC F ...................2-1UD Can Anglada B-CF Mira-sol Baco U. C .........3-1

preBenjamí futBol 7 UD Can Anglada B-Junior FC A ...................... 0-12CF Mira-sol Baco U. A-Sant Pere Nord B .......... 4-1UD San Lorenzo B-St Cugat Esport FC B ........0-14Sant Cugat Esport FC A-UD San Lorenzo ......... 6-2CD Can Parellada B-CF Mira-sol Baco U. B ...... 1-4

Futbol Salaprimera nacional B Can Massuet-Winterthur FS Sant Cugat .......... 2-6Olimpyc Floresta FS-CFS Esparreguera ............ 2-2

preferent catalana FS Bonaire-Winterthur FS Sant Cugat B ........... 2-6Olimpyc Floresta FS B-AD Castellnou ............... 5-3

primera divisió femenina MC Sant Cugat-CF Sant Boi .............................. 9-2

seGona divisió a FS Castellar B-FSC Champion La Floresta .........1-7

seGona divisió a femenina CD Sentmenat-Olimpyc Floresta FS .................0-2

juvenil primera divisió CN Caldes-Winterthur FS Sant Cugat ............... 3-3CFS Manent Rambla-Olimpyc Floresta FS ........ 4-2

cadet primera divisió Winterthur FS Sant Cugat-CFS Sagarra B ......... 5-2Olimpyc Floresta FS-CE Sant Julià .................... 1-4

infantil seGona divisió Winterthur FS Sant Cugat ..................... (descansa)

aleví divisió d’honor Olimpyc Floresta FS A-CFS Palau ..................... 4-3

aleví primera divisió Olimpyc Floresta FS B-CE Rubí FS ....................5-0

Benjamí primera divisió J. M. St Andreu Barca-Olímpyc Floresta FS ....... 8-3

Handbolprimera catalana masculíCH Sant Cugat-CH Sant Quirze B ................. 42-22

seGona catalana masculíCE Molins de Rei-CH Valldoreix .....................22-21CH Amposta-CH Sant Cugat B .................(ajornat)

lliGa catalana femeníCH Valldoreix-H. Vilamajor ........................... 18-24

juvenil lliGa catalana GEiEG-CH Sant Cugat A ............................... 29-32

cadet lliGa catalana KH-7 BM Granollers Sp.-CH St Cugat A ........ 34-27

cadet primera catalana CH Sant Cugat B ................................... (descansa) CH Sant Cugat C-La Salle Montcada ............ 38-22

cadet femení lliGa catalana Esport Base del Papiol-CH Sant Cugat ......... 13-24

infantil masculí CH Sant Cugat A-CE Avenç ........................... 37-24CH Sant Cugat B ................................... (descansa)

infantil femení CH Sant Cugat ...................................... (descansa)

petanCacinquena divisió masculinaCP Sant Francesc-CP Vilanova Camí B .............3-13Tossal del Coro B-CP Sant Cugat Atlètic ......... 4-12

cinquena divisió femeninaCP Sant Francesc .................................. (descansa)

sisena divisió masculinaCP Sant Cugat B-Sanfeliuense CP ................... 12-4CP Can Cabassa Mira-sol-St Joan Despí ........... 7-9

sisena divisió femeninaCP Sant Cugat ....................................... (descansa)

CorFbolprimera catalanaKC Sant Cugat-CE Vilanova i la Geltrú ............ 5-15

resultats esport federat

la victòriaSant Cugat esport FC El primer equip d’aques-ta entitat va guanyar per 3 gols a 2 el Llagostera

el Marcador

5VICTÒRIES

el Club de rugby Sant Cugat tanca la primera volta en la segona posició, amb 5 victòries i 2 derrotes

rànquing

l’empatpatí Hoquei Sant Cugat Els homes de Xavier Gime-no arrenquen un empat a 3 gols a la pista del Vila-seca.

el partitJunior FCDiumenge, a les 12 h, a les seves instal·lacions, rep el Sant Celoni.


Ds. 17.00 h FSC Champion La Floresta-Escola Pia Granollers

segona divisió a femenina Ds. 18.15 h Olimpyc Floresta FS-CF Castellgalí

juvenil primera divisió Ds. 17.00 h Winterthur FS Sant Cugat-FS LlinarsDg. 11.20 h FS Santa Coloma Riunord-Olimpyc Floresta FS

cadet primera divisió Ds. 16.00 h Winterthur FS Sant Cugat-AE Sant AndreuDs. 10.30 h AE Bosco Rocafort-Olimpyc Floresta FS

infantil primera divisió Ds. 12.00 h CE Vincit-Olimpyc Floresta FS

infantil segona divisió

Ds. 15.00 h Winterthur FS Sant Cugat-CFS Palau

aleví divisió d’honor Ds. 12.00 h CFS Sagarra-Olimpyc Floresta FS A

aleví primera divisió Ds. 13.00 h Olimpyc Floresta FS B-FS Vall de Tenes

benjamí primera divisió Ds. 12.00 h Olímpyc Floresta FS-APA Lestonnac Mollet

Handbollliga catalana femeníCH Agramunt-CH Valldoreix

juvenil lliga cata-lana Ds. 12.30 h CKH7 BM Granollers Sporting-CH Sant Cugat A

petanCa tercera divisió masculina

Dg. 09.00 h CP Sant Cugat A-CP La Llagosta

quarta divisió femeninaDg. 10.00 h CP Mira-sol-CP Montcada B

cinquena divisió masculinaDg. 09.00 h CP Ronda 85-CP Sant FrancescDg. 09.00 h Las Torres-Rubí-CP Mira-solDg. 09.00 h CP Sant Cugat Atlètic-Barri de Montserrat

cinquena divisió femeninaDg. 09.00 h CP Ronda 85-CP Sant Francesc

sisena divisió mas-culinaDg. 09.00 h CP Sant Cugat B-CP Olesa BDg. 09.00 h CP Can Cabassa de Mira-sol-Sant Joan Despí

sisena divisió femenina

Dg. 09.00 h CP Martorell-CP Sant Cugat

Hoquei Herbadivisió d'honor femenina

Atlètic Terrassa-C. Sardinero (1-1)Club de Campo-RC Jolaseta (3-0)RC Polo-UD Taburiente (7-0)junior fc-Club Egara (2-2)Real Sociedad-CD Terrassa (2-0)

Equip PJ PG PE PP GF GC PClub de Campo 9 7 1 1 25 9 15RC Polo 9 6 1 2 25 10 13junior fc 9 5 3 1 22 13 13Club Egara 9 3 4 3 19 19 10CD Terrassa 9 3 4 2 17 17 10Real Sociedad 9 3 3 3 18 13 9Atlètic Terrassa 9 2 4 3 8 11 8C. Sardinero 9 1 3 5 9 19 5UD Taburiente 9 2 0 7 11 29 4RC Jolaseta 9 0 3 6 6 20 3

Pròxima jornada (6 de DESEMBRE): junior fc-Real Sociedad;RC Polo-Club Egara;Club de Campo-UD Taburiente;Atlètic Terrassa-RC Jolaseta;C. Sardinero-CD Terrassa

divisió d'honor b masculina

Apóstol Orense-C. Sardinero (4-2)CH Pozuelo-Pedralbes HC (1-4)Egara 1935-UD Taburiente (2-0)junior fc-Vallès Esportiu (1-1)RC Jolaseta-CH Benalmádena (2-1)

Equip PJ PG PE PP GF GC PVallès Esportiu 7 5 1 1 16 9 11UD Taburiente 7 4 1 2 11 9 9junior fc 7 2 3 2 13 10 7C. Sardinero 7 3 1 3 15 15 7Egara 1935 7 1 5 1 8 8 7CH Pozuelo 7 2 3 2 8 9 7Pedralbes HC 7 2 2 3 15 14 6RC Jolaseta 7 2 2 3 6 8 6Apóstol Orense 7 2 2 3 12 19 6CH Benlmádena 7 1 2 4 16 19 4

Pròxima jornada (9 de DESEMBRE): RC Jolaseta-C. Sardinero; Pedralbes HC-Apóstol Orense;UD Taburiente-CH Pozuelo;Vallès Esportiu-Egara 1935;CH Benalmádena-junior fc.

Voleibollliga fev

CV Esplugues-Ciutat de Palma (1-3)CVB Bará-Playa de Finestrat (1-3)CV Viladecans-CV Bahía Mazarrón (0-3)Algar Surmenor-Camp E. Lleida (2-3)U. P. València - lubesa sant cugat (1-3)

EQUIP PJ PG PP SF SC PF PC PCamp E. Lleida 7 7 0 21 7 641 517 14CV Bahía Mazarrón 7 6 1 18 8 586 553 13Playa Finestrat 7 5 2 18 11 651 617 12Algar Surmenor 7 4 3 16 14 658 647 11lubesa st cugat 7 4 3 15 14 665 660 11Ciutat de Palma 7 3 4 12 13 558 547 10CV Viladecans 7 3 4 12 15 612 612 10CV Esplugues 7 2 5 12 18 615 680 9CVB Barça 7 1 6 9 20 553 651 8U.P. València 7 0 7 8 21 574 629 7

Pròxima jornada (8 de DESEMBRE): Ciutat de Palma-lubesa st cugat; Camp E. Lleida-U.P. València;CV Bahía Mazarrón-Algar Surmenor;Playa Finestrat-CV Viladecans;CVB Barça-CV Esplugues

bàSquetprimera masculina copa catalunYa GRUP 1

CB Mollet-FD Cassanenc (81-76)CB Ripollet-Grupo Ossorio (66-70)Arenys Bàsquet-CB Rubí (81-78)Natzaret-Bàsquet Alella (61-53)CB Canet-Sant Josep (83-64)CB Blanes-UB Sant Adrià (92-73)CB Santa Coloma-Rehacsa Salt (72-59)Connecta Vilassar-ue sant cugat (62-78)

Equip PJ PG PP PF PC PCB Mollet 11 9 2 857 743 20Natzaret 11 9 2 896 806 20Sant Josep 11 8 3 824 793 19Grupo Ossorio 11 8 3 889 785 19CB Blanes 11 7 4 849 787 18CB Rubí 11 7 4 824 789 18CB Santa Coloma 11 6 5 797 777 17UB Sant Adrià 11 6 5 850 866 17FD Cassanenc 10 6 4 752 752 16ue sant cugat 11 5 6 826 827 16Con. Vilassar 11 4 7 811 861 15CB Ripollet 11 3 8 805 816 14Arenys Bàsquet 11 3 8 802 876 14Rehacsa Salt 10 4 6 702 782 14CB Canet 11 1 10 745 837 12Bàsquet Alella 11 1 10 676 808 12

Pròxima jornada (16 de DESEMBRE): UB Sant Adrià-Con. Vilassar;Sant Josep-CB Blanes;Bàsquet Alella-CB Canet;CB Rubí-Natzaret;Grupo Ossorio-Arenys Bàsquet;FD Cassanenc-CB Ripollet;Rehacsa Salt-CB Mollet;ue sant cugat-CB Santa Coloma

segona catalana femeninaGRUP 3

CB Igualada B-Dots Sant Quirze (62-47)Albert Disseny-A.E.C.S. (41-57)Apada Promueve-AEC Collblanc (52-47)CB Martorell-A.E.S.E. (60-70)UE Sant Gabriel-CN Sabadell B (Ajornat)CE Sant Nicolau-A.T.H.C. (59-60)Hostal Baviera-ue sant cugat (77-55)

Equip PJ PG PP PF PC PHostal Baviera 9 8 1 580 434 17CB Igualada B 10 7 3 532 472 17A.E.S.E. 9 7 2 595 454 16Apada Promueve 10 5 5 520 548 15CN Sabadell B 8 7 1 448 327 15A.T.H.C. 9 6 3 476 444 15A.E.C.S. 10 3 7 535 586 13ue sant cugat 8 5 3 504 474 13Dots Sant Quirze 8 5 3 421 440 13CB Martorell 9 4 5 486 529 13AEC Collblanc 10 3 7 519 561 13Albert Disseny 10 2 8 412 589 12Bàsquet-El Social 9 2 7 401 478 11UE Sant Gabriel 6 3 3 362 330 9CE Sant Nicolau 9 0 9 470 595 9

Pròxima jornada (16 de DESEMBRE): CN Sabadell B-CE Sant Nicolau;A.E.S.E.-UE Sant Gabriel;Bàsquet-El Social-CB Martorell;A.E.C.S.-Apada Promueve;CB Igualada B-Albert Disseny;A.T.H.C.-Hostal Baviera;Dots Sant Quirze-ue sant cugat.

Hoquei patinS1a nacional catalana masc.

CP Bell-lloc-CH Caldes (5-5)Himel Capellades-CE Vendrell (3-6)HC Piera-Mollet HC (3-2)CE Noia-Freixenet-CP Voltregà (1-3)Andorra HC-CP Manlleu (2-5)HC Ripoll-Valles-Calafell (Ajornat)CP Masies Voltregà-CE Arenys Munt (4-4)Ercros Vila-seca-phc sant cugat (3-3)FC Barcelona-CP Congrés (Ajornat)

Equip PJ PG PP PE GF GC PCP Manlleu 12 9 2 1 46 21 29CE Vendrell 12 7 1 4 44 32 22Andorra HC 12 7 1 4 43 43 22Masies Voltregà 12 6 3 3 45 38 21Arenys de Munt 12 6 2 4 49 35 20E. Vila-seca HC 12 6 2 4 51 42 20HC Ripoll 11 6 1 4 35 29 19Valles-Calafell 11 5 3 3 45 42 18CP Bell-lloc 12 5 3 4 36 42 18CH Caldes Recam 11 5 2 4 43 45 17HC Piera 12 5 1 6 37 44 16Himel Capellades 12 4 4 4 31 31 16CP Voltregà 11 4 3 4 30 28 15CP Congrés 11 4 2 5 37 39 124FC Barcelona 11 3 2 6 31 40 11phc sant cugat 12 3 1 8 31 40 10Mollet HC 12 2 2 8 24 47 8Noia-Freixenet 12 0 1 11 20 57 1

Pròxima jornada (9 de DESEMBRE): CP Bell-lloc-H. Capellades;CE Vendrell-HC Piera;Mollet HC-Noia-Freixenet;CP Voltregà-Andorra HC;CP Manlleu-HC Ripoll;Vallès-Calafell-CP Masies Voltregà;CE Arenys de Munt-Ercros Vila-seca;phc sant cugat-FC Barcelona;Caldes Recam-CP Congrés

1a nacional catalana fem.

Igualada HC-phc sant cugat (6-0)CE Arenys Munt-CP Voltregà (1-1)Grupclima Mataró-CHP S. Feliu Codines (2-4)CHP Bigues i Riells-Capellades HC (6-1)Cerdanyola CH-CP Vilanova L.Ull Blau (2-4)Sferic Terrassa-HC Castellar (6-0)CP Vic-CE Noia-Freixenet (1-2)

Equip PJ PG PE PP GF GC PIgualada HC 11 9 1 1 44 14 28CP Volregà 10 8 2 0 38 5 26Vilanova L’Ull B. 11 8 1 2 44 21 25CE Noia Freixenet 11 8 0 3 31 18 24Arenys de Munt 12 6 1 5 25 19 19Cerdanyola CH 9 6 0 3 37 25 18CP Vic 11 6 0 5 31 28 18S. Feliu Codines 10 5 2 3 30 24 17phc sant cugat 12 5 2 5 33 46 17G. Mataró 12 3 2 7 24 25 11Bigues i Riells 12 2 1 9 26 43 7Capellades 11 2 1 8 23 56 7Sferic Terrassa 12 1 1 10 26 60 4HC Castellar 10 1 0 9 8 36 3

Pròxima jornada (9 de DESEMBRE):pch sant cugat-Arenys Munt;CP Voltregà-Grupclima Mataró;S. Feliu Codines-CHP Bigues i Riells;Capellades HC-Cerdanyola CH;Vilanova L’Ull Blau-Sferic Terrassa;HC Castellar-CP Vic;CE Noia Freixenet-Igualada HC

rugbiprimera nacionalGRUP C

UCAM Murcia-RC Hospitalet (19-23)FC Barcelona B-RC Ponent (15-17)UE Santboiana B-València RC (42-20)El Toro RC-cr sant cugat (8-13) EQUIP PJ PG PE PP PF PC B PRC L’Hospitalet 7 6 1 0 211 78 3 29cr sant cugat 7 5 0 2 145 106 2 22RC Ponent 7 4 1 2 166 134 2 20UCAM Murcia 7 3 0 4 131 173 3 15El Toro RC 7 3 0 4 118 193 2 14UE Santboiana B 7 2 0 5 152 157 5 11València RC 7 2 0 5 106 178 2 10FC Barcelona B 7 2 0 5 116 126 3 9

Pròxima jornada (9 de DESEMBRE): UCAM Murcia-El Toro RC;RC Ponent-cr sant cugat;UE Santboiana B-RC Hospitalet;FC Barcelona B-València RC.

teniS de taulaprimera nacionalGRUP 2

Krafft Atlético-CAI Santiago (4-1)

EQUIP PJ PG PP PF PC PCTM Gasteiz 7 7 0 28 9 14Hondarribia Leka 7 5 2 25 17 10Krafft Atlético 5 4 1 16 8 8ue sant cugat 6 3 3 15 17 6Borges G. d’Olis 6 2 4 15 17 4CPP Igualada 6 2 4 14 17 4ETM Burlada 6 2 4 14 18 4Etxadi Super BM 6 2 4 12 20 4CAI Santiago 6 1 6 10 26 2

Pròxima jornada (15 de DESEMBRE): CTM Gasteiz-ETM Burlada,ue sant cugat-Krafft Atlético;Etxadi Super BM-CAI Santiago;CPP Igualada-Krafft Atlético

Futbolregional preferentGRUP PRIMER

Parets CF-Palau Solità i P. (0-0)Olesa Montserrat-Canovelles UE (2-0)Vic UE-Ripollet CF (1-1)Berga CE-Rubí UE (1-1)Bellavista Milan-Granollers EC (0-1)Vilassar Dalt-Amer CF (3-0)Taradell UD-Gironella CF At. (3-0)sant cugat esport-Llagostera (3-2)Lloret CF-L’Escala FC (2-0)

Equip PJ PG PE PP PG PE PP GF GC POlesa Montserrat 12 5 1 0 2 3 1 20 8 25Parets CF 12 5 1 0 3 0 3 21 11 25Vic UE 12 3 2 0 3 1 2 20 9 22Canovelles UE 12 2 1 3 4 0 2 16 13 19Granollers EC 12 2 3 1 3 1 2 18 15 19Ripollet CE 12 3 1 2 2 2 2 15 20 18Llagostera UE 12 3 0 3 2 2 2 23 17 17Palau Solità i P. 12 5 0 1 0 2 4 16 16 17Bellavista Milan 12 2 1 3 3 1 2 11 14 17st cugat esport 12 4 1 1 1 1 4 22 19 17Taradell UD 12 3 1 2 2 0 4 19 17 16Rubí UE 12 2 1 3 2 2 2 17 14 15Lloret CF 12 3 2 1 1 1 4 9 15 15Berga CE 12 2 2 2 1 2 3 19 19 13Gironella CF 12 1 3 2 2 1 3 16 23 13L’Escala FC 12 4 0 2 0 0 6 10 21 12Vilassar Dalt 12 3 1 2 0 1 5 15 24 11Amer CF 12 2 0 4 1 2 3 10 22 11

Pròxima jornada (9 de DESEMBRE): Parets CF-Olesa Montserrat CF;Canovelles UE-Vic

UE;Ripollet CF-Berga;CE-Rubí UE-Bellvista Milan;Granollers EC-Vilassar Dalt;Amer CF-Taradell UD;Gironella CF-st cugat esport;Llagostera UE-Lloret CF;Palau Solità i P.-L’Escala FC.

primera regionalGRUP QUART

Cerdanyola V.-Las Franquesas CD (2-2)Mollet UE-Marganell CE (3-0)Vilanova Vallès-Castellar UD (3-1)Andalucia UD-Pª San Pedro (0-0)Avià UE-S. Feliu Sasserra (2-0)Tona UE-Puigreig CE (1-2)Solsona CF-Junior CF (1-1)Sant Celoni CF-Molletense UD (0-2)Can Rull Romulo-Lliça d’Amunt (0-3)

Equip PJ PG PE PP PG PE PP GF GC PMollet UE 12 5 1 0 3 1 2 28 8 26Cerdanyola V. 12 4 1 1 4 1 1 23 11 26Vilanova Vallès 12 4 1 1 4 0 2 26 16 25Lliça d’Amunt 12 3 2 1 4 1 1 19 10 24S. Feliu Sasserra 12 4 2 0 3 0 3 18 15 23Avià UE 12 2 0 3 5 1 0 18 10 22junior cf 12 2 4 0 3 2 1 19 14 21Molletense UD 12 2 2 2 3 1 2 18 15 18Marganell CE 12 4 1 1 1 2 3 13 15 18Las Franquesas 12 3 2 1 1 2 3 20 15 16 Castellar UD 12 1 0 5 3 2 1 14 18 14Tona UE 12 2 1 3 1 1 3 14 19 14Pª San Pedro 12 2 2 2 0 3 3 9 17 11Sant Celoni CE 12 2 2 2 0 3 3 10 13 11Solsona CF 12 0 3 3 2 1 3 7 23 10Puigreig CE 12 0 0 6 2 2 2 14 23 8Andalucia UD 12 1 3 2 0 2 4 11 22 8Can Rull Romulo 12 0 0 6 0 2 4 6 24 2

Pròxima jornada (9 de DESEMBRE): Cerdanyola V.-Mollet UE;Marganell CE-Vilanova Vallès;Castellar UD-Andalucia UD;Pª San Pedro CF-Avià UE;S. Feliu Sasserra-Tona UE;Puigreig CE-Solsona CF;junior cf-Sant Celoni CE;Molletense UD-Can Rull Romulo;Las Franquesas-Lliça d’Amunt CE

Futbol Salaprimera nacional bGRUP PRIMER

Equip PJ PG PE PP PG PE PP GF GC PPremià de Mar 8 4 1 0 2 0 1 49 32 19Esportiu Rubí 9 5 0 0 1 1 2 45 31 19Grup Peix Ros 9 4 0 0 1 2 2 59 42 17Arenys de Munt 8 3 0 1 2 0 2 32 19 15W. sant cugat 9 4 0 1 1 0 3 32 33 15FS Empuriabrava 8 2 1 0 2 1 2 31 21 14 Lloret FS 9 1 3 0 2 0 3 36 39 12UE L’Erm Manlleu 9 2 1 1 1 2 2 33 36 12Futsal Mataró 8 1 1 2 2 1 1 26 27 11CFS PB Palau 8 2 1 3 1 1 0 22 24 11FS G. Sta Coloma 9 2 1 1 1 1 3 30 35 11Areca Sport 9 2 0 3 1 1 2 31 32 10Premià Esportiu 9 2 1 1 0 2 3 32 43 9AE Montmeló 8 0 2 1 1 2 2 29 34 7S. Can Massuet 7 1 2 0 0 1 3 32 44 6CN Caldes 9 0 1 4 0 0 4 18 45 1

Pròxima jornada (9 de DESEMBRE): UE L’Erm Manlleu-FS Empuriabrava;Areca Sport-S. Can Massuet;W. sant cugat-FS G. Sta Coloma;Futsal Mataró-Lloret FS;PB Palau-AE Montmeló;CE Arenys de Munt-Grup Peix Ros;Esportiu Rubí-Premià Esportiu;CN Caldes-Premià de Mar

primera nacional bGRUP SEGON

Equip PJ PG PE PP GF GC PFS Tàrrega 9 8 0 1 40 30 24Sp. Esplugues 9 7 1 1 32 15 22FS Sant Andreu 9 7 1 1 37 25 22CFS Casa Alcalà 9 6 1 2 36 28 19olimpyc floresta 9 6 0 3 47 27 18FS Esparraguera 9 4 1 4 46 45 13FS Martorell B 9 4 1 4 32 29 13PB Castelldefels 9 4 0 5 37 38 12Garriga Exc. i S. 9 4 0 5 46 50 12Tab. Vila-seca 9 3 3 3 44 39 12PB Solsona. 9 3 2 4 31 43 11CFS Balaguer 9 3 0 6 33 40 9CFS Pallejà 9 3 0 6 36 50 9Club Salou 9 2 1 6 29 34 7Sicoris Loanca 9 2 0 7 29 37 6Kis Rione 9 0 1 8 25 50 1

Pròxima jornada (9 de DESEMBRE): FS Tàrrega-CFS Pallejà;FS Martorell B-Tab. Vila-seca;Sicoris Loanca-Sp. Esplugues;Garriga Exc. i S.-PB Solsona;Club Salou-CFS Balaguer;CFS Casa Alcalà-olimpyc floresta;FS Esparraguera-Kis Rione;FS Sant Andreu-PB Castelldefels

Handbolprimera catalanaGRUP 1

Travesas UE Sarrià-CH Gavà (26-26)CH Sant Esteve-CH Esplais (29-14) BM La Roca-CE Vendrell (22-27)Handbol Cardedeu-Sabadell Handbol (27-25)handbol sant cugat-H. Sant Quirze (42-22)OAR G. Sabadell - CH Esplugues (38-25)

EQUIP PJ PG PE PP GF GC POAR G. Sabadell 11 8 2 1 278 278 18h. sant cugat 11 6 3 2 285 285 15CE Vendrell 11 7 0 4 261 261 14Sabadell Handbol 11 6 2 3 289 289 14Travesas UE Sarrià 11 6 2 3 286 286 14BM La Roca 11 6 0 5 287 287 12CH Sant Esteve 11 5 1 5 301 301 11H. Cardedeu 11 5 1 5 268 268 11CH Gavà 11 4 2 5 282 282 10CH Esplugues 11 3 0 8 323 323 6CH Esplais 10 1 1 8 278 278 3H. Sant Quirze 10 1 0 9 288 288 2

Pròxima jornada (16 de DESEMBRE): OAR Gràcia Sabadell-BM La Roca;CH Sant Estece-CH Esplugues;Travesas UE Sarrià-CH Esplais;handbol sant cugat-CH Gavà;Handbol Cardedeu-H. Sant Quirze;Sabadell Handbol-CE Vendrell

CÒrFbolprimera divisió nacional

CKA Vallparadís-Vacarisses (13-11)Kc sant cugat-CE Vilanova i G. (5-15)SLCA-CK Cerdanyola (10-8)

EQUIP PJ PG PE PP CF CC PCKA Vallparadís 2 2 0 0 24 20 4CE Vilanova i G. 2 1 0 1 24 17 2CK Badalona 1 1 0 0 13 9 2SLCA 1 1 0 1 10 8 2Vacarisses 2 1 0 1 23 22 2CK Cerdanyola 2 0 0 2 17 21 0Kc sant cugat 2 0 0 2 14 28 0

Pròxima jornada (16 de DESEMBRE): CKA Vallparadís-Kc sant cugat;Vacarisses-SLCA;CE Vilanova i G.-CK Badalona


Editorial | a Fons | el Poble | Lectors | Opinió | la Ciutat | Economia | esports | Cultura | Passatemps | 39

Classificacions esport federat


40 | Publicitat


010

D'Octavianum a Sant CugatAny de la Vila

+ activitats a: www.santcugat.cat. Si voleu sortir en aquesta agenda cal que adreceu la informació 15 dies abans a la Casa de Cultura, Jardins del Monestir, s/n. Tel. 93 589 13 82 i fax 93 674 66 55. A/e [email protected]. La responsabilitat dels actes i de la informació publicada en aquesta agenda recau en les entitats organitzadores.

Agenda desembre del 7 al 16

9 Diumenge

12 h Museu de Sant Cugat - Casa AymatVisita guiada. Exposició perma-nentOrganitza: Ajuntament de SantCugat

12 h Museu de Sant Cugat - Casa Aymat Visita guiada. Exposició 'Els maies'. Col·lecció Pérez-Rosales Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

11 Dimarts

20 h Museu de Sant Cugat - Monestir Conferència. 'El Camí de Justícia' A càrrec de Jordi Garsaball, historiadorDins el cicle Pedra i Sang 2008 Organitza: Amics de Pedra i Sang, Ajuntament de Sant Cugat, Institució de les Lletres Catalanes

20 h Terra Dolça Presentació del llibre. 'Terra Lliure. Història d’una organització armada a Catalunya' A càrrec d’Albert Botran, historiador i col·laborador en la realització del llibreOrganitza: Terra Dolça

12 Dimecres

22 h Club Muntanyenc Sant CugatCinema. Dies Irae Del director Carl Theodor Dreyer Dins el cicle sobre Dreyer Organitza: Club Muntanyenc Sant Cugat, Casal Popular la Guitza

21 h Teatre-AuditoriTeatre. 'Carta d’una desconeguda'De Stefan ZweigA càrrec de Marta Marco, Ivana Miño, Carlota Olcina i Emma VilarasauPreu: 21 eurosTambé el dijous 13 i el divendres 14Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

13 Dijous

Cercavila, encesa de llums de Nadal i xocolatada17.30 h Pl. Dr. GaltésSortida cercavila

18 h Pl. d’OctaviàEncesa de llums i xocolatadaA càrrec del grup Xip-Xap Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

19.30 i 22 h Cinesa Cinema d’autor. 'Caterina va in città' Del director Paolo VirziPreu: 3 eurosOrganitza: Cinesa, Ajuntament de Sant Cugat. Patrocina: Grup XXI

19.30 h Casal de Joves TorreBlanca Xerrada. 'Introducció al conflicte de Txetxènia' A càrrec de Francesc Serra, professor de relacions internacionals de la UAB i del CIDOBOrganitza: Lliga dels Drets dels Pobles Patrocina: Agència Catalana Cooperació al Desenvolupament

20 h Museu de Sant Cugat - Monestir Xerrada. 'La pintura rusa del segle XIX. Del realisme al simbolisme i el modernisme' A càrrec de Natalia Novosilzov, profes-sora titular de la facultat de traducció i interpretació de la UAB. Organitza: Firart Col·l.: Ajuntament de Sant Cugat

21.30 h Terra Dolça Sopar musicat A càrrec del grup De Calaix amb el seu darrer treball Escudella de nadales Organitza: Terra Dolça 22.30 h Vinil Concert. Mou-te a ritme santcuga-tenc! Organitza: Ràdio Sant Cugat, Ajuntament de Sant Cugat

14 Divendres

18 h Punt d’accés a la Floresta Hora del conte. 'Contes per Imaginautes' A càrrec de Marta Esmarats Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

19.30 h Pl. Pere San Visita a l’Ateneu i activitat a la secció de cuines del món Inscripcions: del 19 de novembre al 12 de desembre Organitza: Òmnium Cultural

20 h Aula de So Concert de violoncel i piano A càrrec de Fernando Arias, violoncel, i Miguel Angel Ortega, pianoPreu: 8 euros. Infants: 3 euros. Socis JM: gratuït Organitza: Joventuts Musicals de Sant Cugat Patrocina: Aula de So

21.30 h Casal de Joves TorreBlanca Cinema. 'Yossi i Jagger' D’Eytan Fox Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

22 h Teatre La Unió Concert. 'Jisàs de Netzerit' A càrrec de Pau Riba + de MortimersPreu: 12 euros. Socis: 10 eurosOrganitza: Teatre la Unió

15 Dissabte

10 h Pl. d’Octavià Mercat d’Artesans de Sant Cugat Organitza: Associació d’Artesans de Sant Cugat

10 a 20 h Pl. de l’estació de la Floresta Fira de Santa Llúcia Hi trobareu paradetes d’artesania i tot un munt d’idees per regalar I, a més, espectacles i activitats diverses per a totes les edatsOrganitza: AV de la Floresta

12 h Biblioteca del Mil·lenariHora del conte: 'Contes que mai no s’obliden' A càrrec d’Antònia Molera i Gemma Rossell Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

17.30 h Casal de Joves TorreBlanca Campionat de ping-pong Cal inscripció prèvia Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

Dia solidari amb Colobane 18 h Escola Municipal de Música Victòria dels Àngels Classe de dansa africana Casal de Joves TorreBlanca 21.30 h Espectacle de Dansa i Percussió 23 h Sopar 24 h Projecció documental. 'Una altra manera de curar' Organitza: Associació Karamalá

18.30 h Terra Dolça Projecció del documental 'L’enigma Cervantes' A càrrec de Jordi Bilbeny, historiador, que presentarà el seu treball de recerca sobre la catalanitat de CervantesOrganitza: Terra Dolça

22 h Centre Social i Sanitari la Floresta Sopar solidari Els diners recaptats en aquest acte ani-ran destinats a la Marató de TV3Preu: 10 euros Organitza: Comissió de Festes de la Floresta

16 Diumenge

10 a 14 h Pl. de l’estació de la Floresta Fira de Santa Llúcia Hi trobareu paradetes d’artesania i tot un munt d’idees per regalar. i, a més, espectacles i activitats diverses per a totes les edatsOrganitza: AV de la Floresta 10 h Pl. d’Octavià Mercat d’Artesans de Sant Cugat Organitza: Associació d’Artesans de Sant Cugat

10 h Carrer Santiago Rusiñol Mostra Firart Organitza: Firart

12 h Museu de Sant Cugat - Casa Aymat Visita guiada. Exposició 'Els maies'. Col·lecció Pérez-Rosales Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

12 h Teatre-Auditori


Publicitat | 41


+ activitats a: www.santcugat.org. Si voleu sortir en aquesta agenda cal que adreceu la informació 15 dies abans a l'Oficina de Turisme Pl. Octavià, s/n Torre de l'Homenatge. Tel. 93 675 99 52 i fax 93 675 99 53. A/e [email protected]. La res-ponsabilitat dels actes i de la informació publicada en aquesta agenda recau en les entitats organitzadores.

+ activitats a: www.santcugat.org. Si voleu sortir en aquesta agenda cal que adreceu la informació 15 dies abans a l'Oficina de Turisme Pl. Octavià, s/n Torre de l'Homenatge. Tel. 93 675 99 52 i fax 93 675 99 53. A/e [email protected]. La responsabilitat dels actes i de la informació publicada en aquesta agenda recau en les entitats organitzadores.

Concert de Nadal per a la gent gran. Cançons de la terra A càrrec d’Els Tranquils Amb la col·laboració especial de la coral La Lira Recollida d’invitacions: Casal Cultural de Mira-sol, Centre Cívic i Casal de la Gent Gran de les Planes, Centre Social i Sanitari i Casal de la Gent Gran de la Floresta, Casal de Cultura de Valldoreix, Casa de Cultura de Sant Cugat i Ajuntament Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

Casals de Nadal iEscoles Esportives

Casals de Nadal a Les Planes – La FlorestaJocs, sortides, patinatge sobre gel i molt més Per a nens i nenes de 4 a 12 anysDates: del 24 de desembre al 4 de generInscripcions al Centre Cívic de les Planes i al Centre Cívic de la Floresta

Casals de Nadal a Mira-solJocs, tallers i sortides a l’envelat de Sant CugatDates: 1r torn 24, 27, 28 i 31 de desem-

bre, 2n torn 2, 3, 4 i 7 de generInscripcions al Casal Cultura de Mira-sol, fins al 12 de desembre

Escoles EsportivesPrograma d’activitats lúdiques i esporti-ves per a nens i nenes de 4 a 12 anysDates: del 24 de desembre al 4 de generInscripcions a l’OMET a partir del 3 de desembreOrganitza: Ajuntament de Sant CugatPedra i Sang

Representacions:Dies 25 i 26 de des-embre, a les 20.15 hDies 27 i 28 de des-embre, a les 20 i a les 22 h

Preu: 15 euros (inclou: representació, visita guiada i degustació d'un flaó)Venda anticipada d’entrades:- Oficina de Turisme- Per telèfon al 93 675 99 52 (amb tar-geta de crèdit)- Museu de Sant Cugat (una hora

abans de cada representació)

III Camí de Justícia21 de desembre 18.30 h Sortida de l’Ateneu de Cerdanyola21 h Arribada al Monestir de Sant CugatMarxa nocturna que segueix l’itinerari que la nit de Nadal de 1350 van fer Berenguer de Saltells i altres nobles i servidors fins al monestir de Sant Cugat, on van assassinar l’abat Biure.En finalitzar la marxa els participants gaudiran d’un lleuger sopar medieval i de l’obra Pedra i Sang, que n'escenifica els fets.Inscripcions: a partir del 4 de desembre a l’Oficina de Turisme (places limitades)

Nadal a l'EnvelatDel 22 de desembre al 3 de generParc Ramon Barnils

InauguracióDissabte 22, a partir de les 18 h

Activitats diàriesD’11 a 14 h i de 17 a 20 hRocòdrom, tirolina, inflable, circ, la ludoteca i la Plaça!A les 11.15 i a les 12.30 hTallers A les 12 i a les 13 hEspectacles de petit formatDe 17 a 20 h JocsA les 18.30 hEspectacles familiarsOrganitza: Ajuntament de Sant Cugat


L’escriptor Matthew Tree adverteix de la importància de parlar en català als nouvinguts

Integració lingüística _PÀG. 47

Agenda _PÀG. 52diaridesantcugat.cat/agenda

Cultura42 | Editorial_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 8 | Lectors_ 14 | Opinió_ 16 | la Ciutat_ 18 | Economia_ 24 | Esports_ 30 | Cultura | Passatemps_ 54

‘CARTA D’UNA DESCONEGUDA’ 12, 13 i 14 DE DESEMBRE A les 21 i a les 22 h, al Teatre-Auditori de Sant Cugat


ENQUESTA. El públic del Teatre-Auditori, que principalment és major de cinquanta anys, mos-tra preferències cap als espec-tacles de música i teatre, i acos-tuma a assabentar-se de la pro-gramació a través del TOT Sant Cugat. Aquestes són algunes de les conclusions que s’extreuen d’un estudi de preferències i satisfacció dels assistents al ta! que ha fet l’Observatori Socio-lògic per encarrec de l’ajunta-ment de Sant Cugat.

L’estudi, que s’ha sol·licitat per “escoltar l’espectador i

satisfer-lo en la mesura que ens sigui possible”, segons ha expli-cat el director del Centre Cultu-ral, Pep Tugues, s’ha dut a ter-me a través de dues tècniques diferenciades. D’una banda, mitjançant una enquesta per mostreig, que ha consistit en un total de 400 enquestes telefò-niques, entre els mesos d’abril i maig d’aquest any, a persones majors de disset anys que han assistit un mínim de dues vega-des a l’equipament municipal. De l’altra, amb la recollida d’in-formació a partir d’un qüestiona-ri autoadministrat que s’ha dis-tribuït a les butaques de la sala en nou funcions concretes.

Els espectadors opinenEn una escala de 0 a 10, els usua-ris han valorat la programació del Teatre-Auditori amb un 7,5 de mitjana, han posat un 8 a les instal·lacions i el personal s’ha emportat la nota més alta, amb un 8,5. D’altra banda, una de les conclusions més destacables que s’extreuen d’aquest estudi és, com ja hem dit anteriorment, que el públic més habitual del

teatre municipal té més de cin-quanta anys. Aquest fet es podria explicar tant pel preu de les loca-litats com pel tipus d’espectacles programats, ja que l’estudi tam-bé refl ecteix que el públic jove troba a faltar més espectacles de música moderna. En canvi, el perfi l d’espectador més habi-tual del ta! sent predilecció per l’òpera, la música clàssica, la dansa i el teatre. Això sí, en líni-es generals, el públic es decanta per la música i el teatre, encara que la dansa ha guanyat punts els últims anys.

Pel que fa al mitjà que els sant-cugatencs fan servir per assa-bentar-se de la programació, veiem que el llibret que distri-bueix el mateix teatre és el canal més consultat i, el segon, el TOT Sant Cugat.

L’estudi també analitza les preferències dels usuaris respec-te als horaris. Així doncs, veiem que per als espectacles de diven-dres i dissabte, el públic majori-tari optaria per un inici de sessió a les 21 h, i, diumenge, a les 19 h. A més, el públic jove assistiria al teatre els dijous. •

Els usuaris del Teatre-Auditori posen bona nota al servei rebut

Mitjana d’edat elevada. Les enquestes que es van fer als assistents al teatre municipal posen de manifest que el perfi l dels espectadors és de més de 50 anys i que les preferències del públic són la música i el teatre

Els espectadors donen un 7,5 a la programació i un 8 a les instal·lacionsEl públic jove es mostra a favor de programar espectacles els dijous

Albert Pla va aconseguir reunir un públic majoritàriament jove al ta!. #ARXIU / LLUÍS LLEBOT

Sara Bella Puigdomè[email protected]



Martí Olaya, autor dels articles de ‘L’Observatori’. #LLUÍS LLEBOT

“Hem viscut per salvar-vos els mots”

Sobre una presentació. Llibre L’Observato-ri, recull d’articles al DIARI d’en Martí Olaya. Fragments triats i ajustats al que dóna de si el fi nestral, i que no estalvia de llegir el llibre!

Imitant Quim Monzó a Frankfurt, a tall de conte, que també, els contes, poden ser ben reals. Literàriament. Feia temps que ens fregàvem per l’esquena en pàgines veïnes: ell des de L’observatori, les meves Des del cam-panar: encapçalaments que mai no han deixat d’inten-tar aterrar en la viva realitat. Un dia! Em va semblar que ja n’hi havia prou d’esquenes, només literàries, i hora de veure’ns les cares. Solució: la redacció –sem-pre tan atents– em donarà el telèfon! Però no ho feren de seguida: per sospitós? Antiquat, em vaig dir: deu ser discreció empresarial. Confi dència: en tenir-lo, em sabé greu deixar-me de sentir sospitós: records d’al-tres temps? Tots som, en bona part, el que hem viscut! Amistat en creixença. Parlar amb en Martí m’ha aju-dat a entendre el seu estil: escriu tal com és! Una imat-ge: és com qui, fent camí, descobreix un arbre ple frui-ta madura i s’estira per tastar-ne almenys una i, sor-près, n’hi segueix tot un penjoll, molt més del que

esperava. Les converses. Poden començar pel Mones-tir, passar per Sants –el tros de pàtria més seva– i aca-bar discutint sobre el mite de la poma macada d’Adam i Eva... És ell: un sac de records, sentiments, vivències que li brollen a dojo i lliga fàcilment, però, de vegades, li he de dir, tornem enrere: per culpa meva, incapaç de pair tant, sense que m’hi hagi ben perdut...Home del país. Admirat per molts, per la tasca feta, tant ell com la Núria –l’esposa–, amb un lliurament exemplar. I no sols ara: més encara en els llargs anys d’hivern que ens tocà viure, quan de mil maneres des-carades o solapades se’ns intentà arrasar cultural-ment, anorreant-nos com a poble, com a identitat naci-onal, que és el que som, sense que ens hagin de regalar res! I ells com tants! Cadascú des de les pròpies trinxe-res, totes pacífi ques, però valentes! Ells, presents en les publicacions per a infants i joves, en el teatre, en la música, en les parròquies o en qualsevol escletxa que, amb murrieria, endevinàvem a l’abast per obrir nous camins! I tan llestos i vigilants que es creien. I els pitjors: els botifl ers de casa mateix! I els ensar-ronàvem! Perquè de lliures no ho érem, però, de lles-tos, més que no pas ells! Però, Martí, avui anem per tu, i ho tinc clar: de tu i de tants parla també Salva-dor Espriu quan, sense dir noms, proclama: “hem vis-cut per salvar-vos els mots, per retornar-vos el nom de cada cosa”. Llegiu L’Observatori. Hi trobareu més frui-ta madura del que sembla, amb el ramell que no espe-ràvem. Seguint Espriu, tu també has viscut: “per retor-nar-vos el nom de cosa”. Per mantenir-nos: “fi dels per sempre més al servei d’aquest poble”. I a través teu, també, gràcies a tants, coneguts o desconeguts, pel seu servei a Catalunya! •

de lluny i de propPERE VIVÓ[email protected]

Perquè de lliures no ho érem, però, de llestos, més que no pas ells!

ARTAlexandre Matas exposa a la RusiñolEls paisatges de l’artis-ta de Sant Feliu de Guíxols Alexandre Matas es poden admirar a la Sala Rusiñol fi ns dimecres 12 de desem-bre. L’obra de Matas es caracteritza pel tracta-ment acurat de la llum i les pinzellades atrevides i ben defi nides.

CONCURSEl ‘TOT Sant Cugat’ premia els guanyadors del TOT FotoportadaLa inauguració de l’ex-posició del 10è concurs TOT Fotoportada i el lliu-rament de premis als 22 seleccionats, entre les 400 imatges rebudes, tin-drà lloc el 13 de desembre, a les 19 h, a la Casa de Cul-tura. Hi ha més de 4.000 euros en premis!

ARTBlanca Carnicero, al Club MuntanyencL’artista santcugatenca i membre de Firart Blanca Carnicero exposa tot el mes de novembre a la seu del CMSC. La seva obra s’acos-ta a l’expressionisme abs-tracte, posant un èmfasi especial en la matèria, les textures i els colors.

ARTLa Biennal d’Art es tanca després de dos anys d’exposicionsLa Biennal d’Art Contem-porani Català, organitza-da pel Museu de Sant Cugat i Canals Galeria d’Art, tan-ca el seu cicle d’exposicions amb una mostra al Palau Moja de Barcelona, que es podrà visitar del 9 de gener al 2 de març del 2008.

vitralls

TEATRE‘CARTA D’UNA DESCONEGUDA’12, 13 i 14 de DESEMBRE21 i 22 h, al Teatre-Auditori

Emma Vilarasau, Marta Marco, Ivana Miño i Carlota Olcina protagonitzen Car-ta d’una desconeguda, una adaptació de la novel·la de Stefan Zweig dirigida per Fernando Bernués.

Lluís Recoder, Marta Subirà i Xavier Escura van explicar l’evolució del projecte. #LLUÍS LLEBOT

OBRES. L’ampliació i la millo-ra del Casal de Mira-sol esta-rà enllestida a fi nals d’aquest any. Així ho va assegurar l’al-calde de Sant Cugat, Lluís Recoder, en la visita d’obres que es va fer dimecres 28 de novembre.

La reforma, que s’ha dut a terme, principalment, per oferir nous espais al tei-xit associatiu del districte, modernitzar els serveis que ja hi havia, millorar l’orga-nització i ampliar el ventall d’oferta d’activitats socio-

culturals, ha suposat un cost total de 800.000 euros. I és que l’equipament ha doblat la seva superfície, ja que d’uns 1.200 metres quadrats ha passat a tenir-ne 2.400.D’altra banda, les parets blanques i les nom-broses finestres fan que hi entri molta llum natural.

Aquest increment d’espai és molt important, ja que el Casal és seu de moltes funci-ons, com de l’Ofi cina d’Aten-ció al Ciutadà, Serveis Socials, suport de les entitats, ludote-ca, teatre, aules de tallers, de música i d’expressió, espai jove, sala d’exposicions, bar i diverses sales polivalents.

Més millores per ferTot i que en aquesta primera fase de remodelació el Casal ha patit una transformació con-siderable, a principis del 2008 s’iniciarà la segona fase de les obres. Aquesta etapa està des-tinada a condicionar i millo-rar l’espai interior. Es moder-nitzarà l’escenari del teatre i el balcó del comandament del tècnic d’aquesta mateixa sala, es millorarà l’accés del públic, s’adequarà l’espai a les normes de seguretat que estableix la normativa vigent i es millora-ran els vestidors i el magatzem, entre altres. •


Les obres del Casal de Mira-sol doblen l’espai útil de l’edifi ci social

A punt. La primera fase de la remodelació s’acaba a fi nals d’aquest any; a principis del 2008 s’iniciarà la segona



ACte. Els amics i familiars de Martí Olaya no es van voler per-dre l’acte, a l’Aula Magna del Conservatori, de la presenta-ció del seu llibre L’Observatori, un recull de 177 articles publi-cats al DiAri els darrers qua-tre anys, a la secció del mateix nom, on l’autor parla d’allò que veu des de la seva talaia. Martí Olaya celebrava també el seu vuitantè aniversari i, per tant, va ser tota una festa d’home-natge a la seva persona i a la seva trajectòria. L’acte va ser organitzat per Òmnium Cultu-ral, Amics de Pedra i Sang i la Fundació Folch i Torres, co-edi-tors del llibre, el patronat dels quals l’autor presideix.

Olaya té una llarga trajec-

tòria vinculada a la cultura del nostre país, va dirigir la revis-ta Sants, al barri barceloní on va néixer i on va presidir la seva entitat més emblemàtica, l’Or-feó; va ser un dels impulsors de la revista Cavall Fort i, juntament amb la seva esposa, l’escriptora Núria Tubau, va ser el promotor de les matinals de teatre infantil al romea, que als anys seixanta van marcar diverses generaci-ons de nois i noies. Fa dotze anys que viu a Sant Cugat i ha desta-cat com a persona molt implica-da en el teixit associatiu local. Entre altres, col·labora estreta-ment amb Òmnium Cultural o Amics de Pedra i Sang.

A l’acte hi van intervenir el president de la Fundació Folch

La presentació de ‘L’Observatori’ esdevé un reconeixement a Olaya

Martí Olaya, Núria tubau i Ramon Folch a la presentació. #E. MONTOYA

i Torres, ramon Folch i Cama-rassa; el president d’Òmnium Sant Cugat, Joan Franque-sa; l’editor del DiAri, ramon Grau; la presidenta de l’Associ-ació Amics de Pedra i Sang, M. Dolors Vilarasau, i Lluís reco-der. La presentació del llibre va anar a càrrec del també col-laborador del DiAri i exrec-tor de la parròquia Pere Vivó, que per motius de salut va dele-gar en Núria Tubau la lectura que havia preparat amb refe-rència a les qualitats huma-nes de l’autor.

Tots els participants a l’acte van lloar la trajectòria d’Olaya i la seva voluntat d’integració i participació activa en tot el que fa i en els diversos llocs on ha viscut. Amb aquest ja són quatre els llibres publicats per Martí Olaya.

A l’acte hi van actuar la sopra-no Meritxell Olaya i la pianis-ta Albada Olaya, filles de l’es-criptor. Els actors Joan Berlan-ga, Sònia Guimerà i M. Dolors Vilarasau van fer lectures d’al-guns dels textos publicats.

_Redacció

Recull. La publicació està formada per 177 articles del DiAri DE SANT CugAT

Noves Freqüències premia els guanyadors

Un dels grups. #LL. LLEBOT/ArXiu

van rebre certificats de gra-vació de la primera maqueta. En l’acte, que va tenir lloc dis-sabte passat al Casal de Joves TorreBlanca, hi van partici-par Jessica Sotodosos, cap de Musicals de ràdio Sant Cugat i membre del jurat; Albert Bach, responsable de Noves

MúSiCA. Els guanyadors de la 2a edició del concurs Tria la teva música i Prime-ra maqueta, de Noves Fre-qüències de Joventuts Musi-cals, van rebre, després de

cinc mesos d’espera, els seus premis. Així, el grup 4atre es va emportar 1.000 euros com a primer classificat de Tria la teva música, i Espart, en segon lloc, 500 euros. D’altra banda, els grups Syner G, Sar-vácalé, ratas Kirotímikas, The Guilliams i Pepe Nada

Freqüències; la regidora Susanna Pellicer substituint Esther Salat, i Martí Marín, director de l’escola Aula de So. Marín va reclamar, com a portaveu de la seva entitat, la sala de concerts municipal i va animar els joves músics a continuar tocant. •


BenzineraGriful

Al centrede la ciutat

Estacióservei 24 hde

•Quiosc•Accesoris automòbil

•Alimentació•Pa i pastes calentes

93 674 06 0793 674 06 07· Acabaments · Producció d’estands· Escàner · Impressió de gran formatFusteria · Pintura · Electricitat · Imatge · Àudio · Vídeo · Contractacions

[email protected]

93 590 10 86Sant Antoni, 15 bis

Sant Cugat

escriure és un esport

Resulta que s’atu-ra el projec-te de la Biblio-teca Central de

Mira-sol. El motiu són les obres d’accés del bar-ri del Turó de Can Mates als Túnels de Vallvidrera. Xavier Escura, citant la necessitat d’aquest equi-pament cultural, ha dit també que “la ciutat no pot renunciar als nous accessos als Túnels de Vallvidrera”. D’acord, però com a tinent d’al-calde de Cultura no hau-ria de parlar només de la urgència d’una nova biblioteca que dels accessos als Túnels de Vallvidrera?Em sembla molt encer-tat que Baltasar Porcel optés per no llegir el seu discurs de cloenda de la Fira de Frankfurt durant

la celebració de la III Nit Literària d’Òmni-um Cultural. Porcel va demostrar amb aquest senzill gest que allò no era la cloenda de la Fira del Llibre de Frankfurt, sinó la III Nit Literària d’Òmnium Cultural. Martí Olaya, de qui dis-sabte passat es va pre-sentar el llibre d’articles L’observatori, deia fa poc que “escriure és un esport que em va molt bé practi-car”. Certament Olaya té cara de bona salut, però tinc entès que l’escriptu-ra i l’esport tenen poques coses en comú.L’Associació de Veïns La Serreta-Bosc de Sala-drigues ha organitzat la 4a edició del Bosc Lite-rari. Podria l’Associa-ció de Veïns La Serre-ta-Bosc de Saladrigues detallar si es tracta d’un pícnic de lletraferits o bé d’una excursió lle-gida? Encara tindrà raó el senyor Olaya i hau-rem de començar a con-siderar l’escriptura un esport... •[email protected]

a mitges tintes

ÀLEXBARNILS

es tracta d’un pícnic de lletraferits o d’una excursió llegida?



Geni i figura

Confirmant la seva sintonia amb la direcció del ta!, per setena vegada actua al teatre la Compañía Nacional de Danza, dirigida per Nacho Duato, amb una estrena absoluta, Hevel, coreografia que fins al mes de març

de l’any vinent no es representarà al Teatro de la Zarzuela de Madrid. Abans de començar l’espectacle anuncien un canvi en l’ordre de la programació, passant la nova creació de Duato al final de la sessió, que consta de tres coreografies. Gest signi-ficatiu i lloable d’un artista consagrat, indiscutible, que té la gosadia i el rigor professional de no daurar la píndola al públic, rendit d’antuvi, però que espera amb expectació la novetat per comparar, com és lògic. Hevel (en hebreu i poèticament designava la fragilitat humana) és una coreografia dura, sen-se concessions a la galeria, plena de dificultats físiques, con-tundent i brutal, però plena també de suggeriments i percep-cions, on la visió fosca de la vida, de la inexorable arribada de la mort, es mostra amb la participació d’una estructura de fer-ro i fusta enorme que es desplaça omnipresent, arrossega-da, moguda feixugament pels ballarins i les ballarines en un

intent de donar-li forma, de dominar-la, de fer-la seva sense mai aconseguir-ho. Moviments lents, elaborats i plens d’an-goixant desesperança, fins espasmòdics i definitius abans de morir i ser engolits per la màquina aterridora. Aquest cli-ma i sensacions són el fruit d’una conjunció feliç: l’escenogra-fia de l’iranià Jaffar Chalabi, la música de Pedro Alcalde i Ser-gio Caballero, el disseny de llums de Brad Fields i la riquesa conceptual dels moviments creats per Duato, una destil·lació genuïna, convincent, que ens deixa com a regal l’essència de la creativitat pura.Abans, Wings of Wax (ales de cera), una espectacular visió del mite d’Ícar, on la meravella comença amb l’arbre despu-llat i capgirat, penjat en l’aire, i el focus circular, el sol o, per què, no?, l’ull de Déu, que reuneix tota la bellesa de la fluïde-sa i la riquesa gestual de Kylián, que concerta amb la músi-ca com si ambdues, moviment i música, haguessin estat crea-des simultàniament. Després, Gnawa, coreografia del mateix Duato, una font de llum que havia fet seguint els passos de Mediterrània, una visió alegre, despreocupada, sensibilitat a flor de pell, moviments que reuneixen totes les variants de solos, duos, trios i, sobretot, que converteixen diverses vega-des el conjunt dels ballarins en un sol i polièdric cos que articu-la els passos i les formes com una unitat indivisible, una unitat potent, enlluernadora, de bellesa i simplicitat, generadora de sensacions que ens omplen d’alegria amb els sons magribins i peninsulars revestits de la idònia roba de Devota i Lomba. En resum: bellesa conceptual, rigor artístic, perfecció de la forma, profunditat de pensament. Geni i figura de Nacho Duato. •

crítica de teatreeduard [email protected]

Els ballarins de la Compañía Nacional de Danza. #LLUÍS LLEBOT

COMPAÑÍA NACIONAL DE DANZA DireCtor: Nacho Duato ‘Wings of Wax’: Jiri Kylián, H. Von Biber, J. Cage, P. Glass i J.S. Bach‘gnaWa’: Nacho Duato, H. Hakmoun, A. Rudolfh, J.A. Arteche i J. Paxariño‘Hevel’: Nacho Duato, Pedro Alcalde i Sergio Caballero. lloC: Teatre-Auditori de Sant CugatData: 30 de novembre

‘Hevel’ és una coreografia dura, sense concessions, plena de dificultats físiques, però plena també de suggeriments i percepcions

El Bosc Literari ens recorda els orígens rurals de Sant Cugat

El camp i la vinya. A partir de 14 textos, Tomàs Grau, “un dels últims vinyataires de Sant Cugat”, ens explica com era la nostra ciutat fa 50 anys

CuLTuRA. La quarta edi-ció del Bosc Literari es va inaugurar, diumenge pas-sat, amb la participació de més d’un centenar de per-sones, entre les quals hi havia la regidora de Medi Ambient, Marta Subirà, i el tinent d’alcalde de Cultura, Xavier Escura. La diada va ser amenitzada per en Qui-met de Valldoreix i la músi-ca de la trompa i les trom-petes d’en Carles, en Martí i l’Oriol.

El president de l’Associ-ació de Veïns de la Serreta-Bosc d’en Saladrigues no va poder evitar emocionar-se en veure la bona acollida de l’acte. “Em fa molta il·lusió que el resultat de la feina feta per tots els veïns sigui una trobada com aquesta. I això

només és un capítol de tot un projecte que estem engegant, l’Anella Verda, un itinerari cultural per diverses zones verdes entrellaçades.”

Sant Cugat, vila agrícolaEls textos de Tomàs Grau, membre “de l’última gene-

ració de vinyataires de Sant Cugat”, com ell mateix va apuntar, s’han distribuït per aquest recorregut, que con-figura el Bosc Literari d’en-guany. Es tracta d’una sèrie d’escrits que expliquen, de primera mà, la vida a la nos-tra ciutat fa cinquanta anys,

quan la majoria de santcuga-tencs eren pagesos i només teníem 10.000 habitants.

Després d’una petita pre-sentació es va iniciar l’excur-sió literària, fent un parell de parades on en Quimet va interpretar textos propis i en Tomàs va sorprendre els assistents amb anècdotes centenàries, com la de la tor-re de la masia de Can Trabal, que va fer construir la pubilla per observar el seu enamorat. Una manera familiar, didàc-tica i agradable de passar un matí de diumenge.

On és el Bosc Literari?El Bosc Literari de la Serreta el trobareu pujant pel carrer Villà, una mica més enllà del Col·legi El Pinar. Té un recor-regut d’uns dos quilòmetres, en els quals natura i literatu-ra s’uneixen en una interes-sant composició. •


Tomàs Grau, abans d’iniciar el recorregut pel bosc. #EFRÉN MONTOYA

MúSICA. Tots els grups que van passar pel Trona, el festi-val de música organitzat per Dissidència Sònica per promo-cionar els artistes emergents i reclamar la construcció de la sala de concerts, van acabar la seva actuació agraint una ini-ciativa com aquesta, “que ens dóna l’oportunitat de fer conèi-

xer la nostra música”, com va dir l’Àxel, el cantant d’Espart.

Entre divendres i dissabte passat, el Casalet de Valldo-reix va acollir fins a nou grups de joves músics que intenten tirar endavant el seu art, amb una afluència de públic que ana-va variant. Un dels membres de Dissidència, Eloi Alegre, ha valorat de manera molt positi-va la qualitat de totes les bandes participants, “principalment les de rock i amb molta guitarra distorsionada”, i ha assegurat que totes han col·laborat molt en l’organització del Trona. Tot i això, Alegre lamenta no gau-dir de suport institucional per poder pagar els músics, i haver de programar els concerts de 20 h a 00 h, “perquè és un hora-ri molt dolent”. •

El Trona dóna a conèixer nou grups de música emergents

Els concerts van tenir lloc al Casalet de Valldoreix. #EFRÉN MONTOYA


De tarda. L’organització lamenta l’horari del festival



CiCle. Dimarts passat, dins del cicle de conferències de Pedra i sang, Salvador Car-dús va impartir la xerrada Sis segles després, una soci-etat encara més violenta?, davant d’unes quaranta per-sones. Cardús va contestar la pregunta amb un rotund no, ja que va dir que actualment es parla tant de violència, pre-cisament, per la seva excepci-

onalitat, perquè no forma part de les nostres vides, a diferèn-cia de l’època de l’abat Biure. Després d’una introducció par-lant del llibre del seu avi, Un Nadal tacat de sang, el sociòleg va apuntar com a causes de la violència problemes comunica-tius, la creixent manca de nor-mes i de sentit de pertinença, i els climes afectius negatius.

imatge del sociòleg Salvador Cardús. #LLUÍS LLEBOT

_Redacció

Cardús parla de la violència en l’actualitat

múSiCA. Javier Val & Dal-ton Trio seran els protago-nistes de la vuitena sessió del cicle de tardor musical que organitza Ràdio Sant Cugat Mou-te a ritme sant-cugatenc. Javier Val canta sobre temes quotidians, el dia a dia, la vida. Les seves composicions es fusionen amb la base de jazz que apor-ta Dalton Trio, format per

Javier Val & Dalton Trio actuen al Vinil

RSC. El concert forma part del cicle organitzat per l’emissora local

Quico Samsó, Joan Martí i Dani Rambla. No són ger-mans, ni lladres, ni tampoc Javier Val és Lucky Luke ni vindrà amb el seu cavall Jolly Jumper. Les seves aventures musicals es podran escoltar al Vinil Night Club –avinguda de les Corts Catalanes, 2– el dijous 13 de desembre, a par-tir de les onze de la nit.

_Jessica Sotodosos

dAnSA. La Compañía Naci-onal de Danza, dirigida pel coreògraf i ballarí Nacho Duato, va omplir el Teatre-Auditori en les dues sessions que va oferir al públic sant-cugatenc el cap de setmana passat. L’espectacle estava format per tres obres, Wings of Wax, Gnawa i Hevel, una coreografia de Duato que la CND ha estrenat a la nostra ciutat. Aquesta nova produc-ció és una reflexió del ballarí valencià sobre la fragilitat de l’ésser humà, la mort i el buit existencial, una temàtica que acostuma a aparèixer en les seves creacions. •

L’estrena de Nacho Duato rep una bona acollida del públicRedacció[email protected]

el Teatre-Auditori va acollir l’estrena de ‘Hevel’. #LLUÍS LLEBOT

‘Hevel’. La coreografia reflexiona sobre el buit existencial

la Rioja Alta, vins de prestigi

Continuo escrivint la minsa selecció de vins imprescin-dibles per als que

valorem el millor produc-te d’una zona privilegiada.Bodegas Franco Españolas, de Logronyo, Gran Reser-va Excelso 82; Bodegas Marqués de Murrieeta, de Logronyo, Gran Reserva Castillo Ygay 98 i Reserva Dalmau 01; Bodegas Mon-tecillo, de Fuenmayor, Gran Reserva 130 Aniversario, 94; Bodegas Paternina, de Haro, Reserva Clos Paternina, 97; Gran Reserva Conde de los Andes, 92; Bodegas Vinícola Real, de Albelda de Yregua, criança Liturgia 01; Bodegas y Viñedos de Marqués de Vargas, de Logronyo, Reser-va Hacienda Pradologar 01; Reserva Privada Marqués de Vargas 01; Compañía Viní-cola del N. de España, d’Ha-ro, Real de Asúa; 100% ull de llebre; Finca Allende, de Bri-ones, Aurus 02; Calvario 03; La Rioja Alta, Gran Reser-va 8 90-94; Viña Ardanza 98 Reserva; Marqués de Cáce-res, de Cenicero, Reserva Gaudium 98; Marqués de Cáceres, 95 Gran Reserva; R. López de Heredia, Viña Tondonia, d’Haro, Reser-va Viña Bosconia, 98 Gran Reserva Viña Tondonia, 85. Rioja Baixa: aquesta 3a sub-zona pertany al clima medi-terrani, amb una abundant verdor que fertilitza el ter-reny, ric en ceps, que pro-porciona unes collites ple-tòriques de raïms daurats i madurs on predomina la garnatxa, que produeix uns vins negres francs, aromà-tics, no gaire àcids i amb bas-tant grau. Alguns d’aquests vins són: Bodegas Bagor-di, d’Andosilla (Navarra), Reserva Bagordi, 100% ull de llebre -Reserva Especial, Usoa de Bagordi; Bodegas Luis Gupegui Muga, de San Adrián (Navarra), Gran Reserva Dominio de La Pla-na, 96; Bodegas Ondarre, de Viana (Navarra), Reserva Mayor de Ondarre - Reser-va Ondarre, 99; Bodegas y Viñedos Fdez. de Manzanos, d’Azagra (Navarra), Reser-va V. Fernández de Manza-nos. •

parlem de vipepblaneS

[email protected]



abcd

Visión de futuro, carácter innovador.

La visión de futuro, el carácter innovadory la dedicación a la investigación hanmantenido a Boehringer Ingelheim entrelos líderes mundiales del sectorfarmacéutico.

Nuestras especialidades farmacéuticas yproductos se han ganado la confianza dela comunidad científica y de la sociedad,avalando así una larga trayectoria alservicio de la salud.

La mentalidad emprendedora de todos ycada uno de los que formamos parte deBoehringer Ingelheim hace posible larealización de nuestro objetivo: Aportarvalor mediante la innovación.

Aportar valor mediante la innovación

L’artista de la gúbia

B aixo pel carrer Balmes, que, malgrat que és a prop dels carrers principals del centre, sovint es presenta amb el silenci gratificant dels carre-rons adjacents. A mitja baixada, des de Santia-

go Rusiñol cap a la rambla del Celler, hom pot observar, darrere els vidres d’una porta verda, la figura d’en Paco Salas treballant en una peça de fusta, enformador i gúbia en mà. Freqüentment l’acompanya algun aprenent, que considera més amic que alumne i amb qui fa petar la xer-rada, sense que això sigui obstacle per exigir-li un rigor i una disciplina en el treball. El taller és gran i ple d’obres de talla decoratives, de retaules, de reproduccions d’imat-ges medievals, com també de marcs, suports i altres ele-ments funcionals i pràctics. Arrenglerats i penjats a les parets s’amunteguen tota mena de pintures realitza-des a estones, entremig de peça i peça tallada, fetes amb delectació per suavitzar la tensió que genera la insistència constant en el buidatge de la fusta. En pintura és autodi-dacte i s’inspira en altres autors, o reprodueix obres des-tacables d’artistes del barroc i altres estils, si bé quan dei-xa anar el seu impuls és capaç d’aconseguir, amb la seva pinzellada enèrgica, un resultat excel·lent. Sempre té un projecte en execució i actualment prepara un conjunt de relleus i talles policromades sobre temes històrics i tradi-cions populars de Sant Cugat. El seu treball deriva d’uns punts referencials que extreu de fotografies, gravats, per després inventar-los plàsticament en la fusta. La matei-xa matèria li pot aportar nous suggeriments formals que la intuïció i la rapidesa d’execució concretarà al moment. Paco Salas és el millor especialista en talla de fusta que tenim a la ciutat i és reconegut arreu Catalunya. •

pinzellades d’artIMMA [email protected]

Paco Salas treballant al seu estudi. #LLUÍS LLEBOT

taLLer d’en PaCo SaLaS

ConferènCia. L’escriptor Matthew Tree va oferir una xer-rada, organitzada per Òmnium, a l’espai Terra Dolça el diven-dres 30 de novembre, en la qual va avisar dels problemes que comporta no fer servir el cata-là per dirigir-se als estrangers que vénen a Catalunya.

Davant d’una audièn-cia formada per unes tren-ta persones, Tree va assegu-rar que parlar als estrangers en català és bàsic, tant per no discriminar els que vénen de fora, com per potenciar l’ús de l’idioma. Per tant, la seva utilització té un bene-fici doble. L’escriptor va lamentar que això actual-ment no passi i que l’acti-

tud de la majoria dels cata-lans en veure una persona de fora sigui adreçar-s’hi en castellà, fet que fomenta un sentiment negatiu, d’exclu-sió, dels nouvinguts i, per tant, molts acaben renunci-ant fins i tot a aprendre’l i fan servir només el castellà. De fet, va assegurar que els cata-lans hem fet del nostre idio-ma un passaport: si el parles

ja se’t pot considerar un exes-tranger. Això tindria la seva part positiva, i és que qualse-vol persona pot aprendre un idioma. Per tant, no hem de deixar passar l’oportunitat de fer del català una eina de cohesió, i no pas d’exclusió.

Tree parla des de la pròpia experiència, ja que ell, londi-nenc de naixement, va arri-bar a Catalunya fa 23 anys i per aprendre el nostre idio-ma va anar a viure a un petit poble prop de Vic, on va dema-nar als botiguers i a tots els seus amics que li parlessin exclusivament en català.

La imatge fora d’EspanyaUn altre tema que va tractar és la percepció que es té de Catalunya fora d’Espanya. L’escriptor va criticar que molts corresponsals de mit-jans de tot el món, per par-lar d’Espanya només con-sultin diaris de Madrid, en els quals Catalunya quasi no hi apareix, i si ho fa és perquè fa nosa. Per tant, no es transmet mai una imat-ge positiva de Catalunya a la resta del món, sinó tot el contrari.•

L’escriptor Matthew tree, durant la xerrada a l’espai cultural i gastronòmic terra dolça. #LLUÍS LLEBOT

Carolina [email protected]

Matthew Tree alerta del perill de no parlar català als estrangers

idioma. L’escriptor critica l’actitud d’alguns corresponsals, que només es basen en mitjans madrilenys per parlar de Catalunya als seus països

P e r a q u a l s e v o l c o n s u l t a i c o m a n d e s :Te l . : 9 3 6 7 4 1 2 8 5 - F a x 9 3 6 7 5 1 2 9 4w w w. t u b a u . c o m - t u b a u @ t u b a u . c o m

Karamalà prepara una gran festa per ajudar el Senegal

àfriCa. L’Associació Kara-malà ha organitzat, per al dissabte 15 de desembre, una jornada de solidaritat amb el barri Colobane de la ciutat de Ziguinchor, al sud del Senegal. Un taller de danses africanes a l’Escola de Música, un espec-

tacle a la sala d’actes del Casal de Joves TorreBlanca, un sopar solidari i el passi del documenal Una altra manera de curar for-men el programa d’aquest dia dedicat a cobrir les necessitats més bàsiques de Colobane.

_S. B. P.



Poemes guanyadors dels Jocs Florals infantils Commemoració del centenari dels primers Jocs Florals de Sant Cugat (1907-2007)

CATEGORIA CINQUÈ

Primer premi

El poble

Després de viatjar finsl’altra punta del món,torno al poble.

Arran d’haver passatper camins estrets iamples carreteres,torno al poble

Perquè no hi ha cap poblemillor que el meu,encara que algun diali hauré de dir adéu,no per anar a viure a un altre lloc,sinó que algun dia la mort tindràlloc.

Pau Mateu5è Escola Avenç

Segon premi

La cigonya

La cigonya voladora vola sobre el campanarvola en cercle, quatre voltes porta ja.Els pollets volen menjarmentre que el pare va cap allà.Sempre m’hauria agradat veureels pollets d’una cigonya riallera en el terrarecollir-los i, pujant al campanardeixar-los sense que em caiguin on tindrien que estarseria una bona experiènciai un avanç per la bondat i la ciènciala mare em volaria pel costat dient-me fluixmoltes gràcies amic meuo si no és aixíescoltar la cigonya i a les seves cries d’aquíi em limito a fer-ho aixíjo observo a les cigonyes des d’aquí.

Víctor Simic de Torres5èCEIP Pins del Vallès

Tercer premi

Catalunya, la meva pàtria

Jo vaig néixer en un petit paísCatalunya.Jo visc aquí en un petit paísCatalunyaJo vull morir en un petit paísCatalunya.

Catalunya és la meva pàtriaés un país, un sentiment.Jo em sento catalanai no d’un altre continent.Catalunya creixerà i ungran país serà.Vull Catalunya independent,no que ens mani tanta gent.

Jo vaig néixer en un petit paísCatalunya.Jo visc aquí en un petit paísCatalunya.Jo vull morir aquí en un petit paísCatalunya.

Laura Brasó Sala5èEscola Avenç

CATEGORIA SISÈ

Primer premi

Sant Jordi

Sant Jordi, feliç diadadel passat i l’avenir,alegria i felicitat mostradadel meu cor fas sortir.Oh la bella matinada!Quina joia de colliruna rosa perlejadauna rosa a mig obrir.

Òscar Pueyo Clapés6èCEIP Pins del Vallès

Segon premi

La lluna

Quan la teva fidel amiga,la nit,cau estrelladaper dominar els cels,tu et mostres sense cap recel.

Quan et miro fixamentm’il·lumines la miradaamb fils delicats de plata,i comparteixes el teu amor amb Mart,vestit d’escarlata.

Quan surts plena i resplendentm’ensenyes en la teva pelluna bellesa innata.

Com un espill argentatreflecteixes l’amor dels altres,i sense saber per què ni comfas viure el cor de tots nosaltres.

Noël Guillén Cabús6èCEIP Pins del Vallès

Tercer premi

Mussol

Oh mussol, au sagradade plomatge tot dauratet passeges en nit estrellada,però pel dia, ben amagat.Aquesta soca és casa teva,Aquests ous, el teu futur;els ratolins la teva teca,i el teu vol, un son prematur.El teu viatge emprès fa mesos,lluitant continua vivint,vivint per donar vida,au sagrada de la nit.Tens potes poderosesulls groguencs fets d’acerun bec amb final de punta, tu,mussol de vol etern.Oh mussol, au sagradade plomatge estrellatsuau com un vel de seda,impermeable platejat.

Marta Ribera Carbó6èCEIP Pins del Vallès



Menció especial

No t’ho puc dir

No t’ho puc dir,vergonya em fa,per tu tinc delit,però no t’ho puc dir.Et vaig conèixer passejant,els ulls se’m van obrirestava al cel surant,en el meu món diví.A la infantesa jugàvem,a tocar i a parar,també ens amagàvemi anàvem a nedar.Necessito conèixer-te millor,per anar al cinema, regalar-te una flori recitar-te aquest poema.No t’ho vull dir,vergonya em fa,per tu tinc delit,amb aquest poema t’ho dic.

Roger Sunyer i Ané6è CEIP Gerbert d’Orlhac

Menció especial

Turment

Perdut en un fred adéu,un adéu ple de dolor,un adéu comprimit en una paraula,acompanyat d’una mirada buida.

La teva cara em tortura,i el teu càlid somriurem’escalfa en un fred d’hivern.Ja no puc enganyar més el meu cor, amb quatre cartes teves mal escrites,amb un consol inexistent.

El cor batega ràpid, inexpressiu,com les gotes van caient en un dia plujós.Petits carrerons estrets i foscosocupen part de la meva vidai em defenso del dolor amb un somriure fals.

Ara per mi ja no surt el sol,ara per mi ja no em trobo el cor,ara per mi sóc un infern sense sortida.Em sento estrany, boig, com si em faltés la teva dosi diària de tu,formes part de mi.

Xavi Sallent6èEscola Thau

Menció especial

La lluna

Els bruixots i les bruixes,ballen sota les teves faldilles blanques.

Vius amagada a la foscor,fins que arriba la claror.

Ets l’ull blanc d’un gegant,que aixeca i enfonsa els mars.

Vius amagada a la foscor,fins que arriba la claror.

Alan Fusté6èCEIP Pins del Vallès



Textos guardonats en el II Premi Òmnium Sant Cugat de Narrativa Històrica Breu (i II)

1r Premi Batxillerat i Cicles FormatiusDos homes iguals però enemics, de Carlos Pérez i Padilla

El sol es mostrava radiant aquell dia primaveral de 1639. El mones-tir quedava enlluernat i brillava lleugerament sota la claror i les restes de la recent pluja. El poble, tan sols unes quantes cases que feien recordar la antiga glòria de Sant Cugat, es trobava ple de soldats espanyols que marxaven al front contra el francesos. La guerra s’estava cobrant un preu molt alt i la gent es mostra-va desconfiada davant l’exèrcit de l’imperi. Els poderosos terços marxaven cap a Barcelona i després cap al nord, on combatrien els francesos cos a cos.Un grup d’aquests soldats es dirigien al monestir per resar les seves oracions i demanar a Déu una gran victòria. Els monjos no es refiaven dels soldats però no hi podien fer res. Prop d’aquell imponent monestir es trobava un petit hort on tre-ballava un noi. Aquest noi es deia Marc i va ser acollit pels mon-jos del monestir setze anys enrere quan, la seva mare, deses-perada, havia acudit al monestir embarassada però, malaura-dament, havia mort en el part. En Marc treballava aquell dia a l’hort, aliè al gran revolt que es vivia al poble. Després d’acabar la seva feina es va estirar a l’herba a contemplar la natura que envoltava aquell indret. L’alegre cant dels ocells i la suau fressa dels arbres feien endormiscar el noi, que se sentia dominat per aquell preciós paratge.Minuts després va abandonar l’hort i es va dirigir al monestir per parlar amb l’abat, mossèn Francesc d’Erill. A la porta però, va ensopegar sense voler amb un dels soldats del terç de Granada, el soldat el va apartar sense mirament i li va diri-gir una mirada plena de ràbia. Va semblar que volia colpejar el mar-rec, per haver-lo molestat d’aquella manera però, finalment, va entrar al monestir. En Miquel, un dels monjos més joves va anar a ajudar el Marc i el va fer aixecar de terra. El noi va trigar una esto-na a recuperar-se i, quan va estar més serè, doncs havia quedat tan espantat que tremolava tot ell, van entrar al monestir.Van trobar l’abat a la segona planta del monestir, que passejava tot meditant sobre alguna qüestió important. Tot i així, en veure que s’acostaven, va canviar la seva expressió i els va rebre com si no passés res. Van intercanviar unes quantes paraules i, com ja havia acabat totes les seves feines, en Marc va sortir a jugar pels carrers de Sant Cugat.Molt lluny del monestir de Sant Cugat, un noi corria pels carrers de Saragossa. Acabaven d’arribar uns soldats a la ciutat amb els noms dels soldats caiguts al front i el pare del noi estava comba-tent contra els francesos. Quan va arribar a la plaça, va trobar la seva germana, que el va abraçar ben fort. Llavors ho va saber, el seu pare havia mort. El seu cor es va fer miques doncs s’estimava molt el seu pare, un sergent de l’exèrcit que sempre feia broma i que ho donava tot per la seva família i per el rei i la pàtria. El seu pare va ser un gran patriota però, ara era mort.Quan tornaven cap a casa, el noi va veure una oficina de recluta-ment i, llavors, una idea li va venir al cap, sorgida de la profundi-tat de la seva tristor va néixer la ràbia, l’odi i el desig de venjan-ça i, separant-se de la seva germana es va acostar al reclutador, que pregonava les gestes dels terços a territori flamenc, italià i francès. L’home, alt i barbut el va mirar amb el seu únic ull i li va preguntar pel nom. El noi, sense vacil·lar, va donar el seu nom, José Márquez.Pau Clarís restava assegut al seu seient davant la finestra de casa seva. Podia veure els carrers de la gran ciutat de Barcelona però, en realitat, la seva ment estava en un altre lloc. Les recents disputes l’havien sotmès a un estrès terrible: primer, aquell saqueig feia un any i ara, els francesos atacaven per el nord i Salses, a més a més, l’estaven investigant i temia que el poguessin ficar a la presó.La situació amb el rei empitjorava cada dia que passava i, es temia el pitjor. Molts camperols es queixaven del comportament dels soldats del rei que, com no rebien la paga, abusaven dels campe-rols, tot i que aquests eren principalment pobres.Quan, un any enrere, l’havien escollit president de la Generalitat, ell no podia ni imaginar que les coses, enlloc de millorar, empitjo-rarien d’aquella manera. Semblava que alguna cosa obscura s’acostava i ell, la màxima autoritat de la Generalitat, havia d’estar preparat.Només arribaven rumors, fragments de converses que la gent havia escoltat d’altres persones però, un dia tan radiant i bonic com

qualsevol altre dia de maig les notícies es van confirmar. Un grup de segadors, farts dels abusos dels soldats del rei havien donat mort als soldats que acollien, causant un munt de morts entre els homes del rei. Els que van sobreviure a aquest atac inicial, aga-fats per sorpresa, havien fugit o havien mort més tard en mans dels camperols. Arribava també la cançó d’aquells rebels, s’es-coltava per tot arreu les paraules bon cop de falç. Havia comen-çat la revolta.En Marc, durant els mesos que havien passat de l’arribada dels sol-dats havia observat impotent com aquests abusaven dels campe-rols i, en esclatar la revolta, no va dubtar ni un segon i s’hi va afegir. Estimava la seva terra i la defensaria amb la vida si feia falta. Havia començat. Encara podia sentir la cridòria dels segadors al carrer, els crits llunyans dels funcionaris assassinats i podia veu-re amb els seus propis ulls com intentava fugir el virrei, el comte de Santa Coloma aquell set de juny.Això havia succeït no feia molt. Ell, en un intent de controlar la situació va declarar la República catalana però encara se senti-en crits al carrer. La lluita havia derivat en una carnisseria sense control on els pobres mataven els rics i només hi havia una sor-tida. Fer comte de Barcelona al rei Francés, Lluís XIII, ara Lluís I de Barcelona.Els francesos enviarien material militar sí, però era ben sabut que el rei francès era molt autoritari i no sabia si havia pactat amb el seu salvador o amb el mateix diable.L’entrenament dels darrers mesos havia estat dur i ara, el terç d’Aragó marxava a la batalla, els tambors i els pifres acompanya-ven la marxa ben organitzada d’aquell gloriós i honorable cos d’in-fanteria. Cor de l’exèrcit de l’imperi. Tot i que no portava molt de temps a l’exèrcit ja el menaven a la batalla però, no ana-va mal acompanyat. Havia fet intensa amistat amb dos joves com ell, l’Antonio i en Luís, i un veterà de la guerra contra el flamencs, en Roberto. Aquests tres homes, amb experiència de combat, el van ensenyar i el van preparar per, si arribés l’hora, morir lluitant com un autèntic soldat. Tots els homes portaven un gipó amb els colors del terç vermell i groc, uns calçons, dues camises, dues mitges calces, un parell de sabates i el barret d’ala ampla.En José portava un mosquetó, doncs, gràcies a la seva experiència amb el seu pare, en José posseïa una excel·lent punteria. L’Antonio i en Luís portaven les piques i, a més del gipó, portaven una cota de malla i un casc per protegir-se, doncs, com que havien d’estar al front de la formació havien de portar una millor protecció con-tra els projectils enemics. I, en Roberto portava una ballesta de gran qualitat que, segons ell, podia llençar una fletxa a tanta velo-citat que aquesta podia perforar un roure.Hi havia pocs soldats amb ballestes i, molts amb piques i mosque-tons. I, sobretot, tots portaven espases.El barber, el cirurgià, el apotecari i el capellà marxaven al darrere amb tota la tropa de mossos, comerciants i prostitutes, que acom-panyaven la marxa dels soldats cap a la batalla, sota els colors d’Aragó ondejant a la bandera, a l’inici de la formació.En Roberto era el seu sergent i, en només un any ja seria alferes, ell s’encarregava de l’organització bàsica dels soldats. El sergent major marxava a la capçalera de la formació majestuós, amb la seva armadura completa, refulgent, com si semblés viva sota els raigs del sol.En Marc observava el monestir amb detall, com mai ho havia fet abans. El seu claustre, les precioses columnes, culminades en arcs de mig punt, la rosassa. Tot li semblava meravellós i, estranya-ment llunyà com si, aquell indret que havia estat casa seva ja no signifiqués res. Els castellans s’acostaven. Els espies ja els havi-en informat i ell i els seus companys havien acudit allà per defen-sar el monestir i la terra. Tortosa havia caigut, els soldats del rei l’havien cremada i havien causats grans destrosses amb els seus canons de bronze. Ell no hi tenia família però, sentia que els que havien caigut eren germans seus i el seu cor cremava de ràbia. S’acostava l’hora i els homes preparaven les estructures defensives, les barricades i les estructures del monestir, que els serviria com a fortalesa. L’abat i els monjos havien fugit, així com molts ciutadans però el germà Miquel s’havia quedat per defensar aquell poble i les seves gent i això feia sentir millor en Marc.S’acostaven a la població de Sant Cugat. Quan anaven camí d’aque-lla zona, s’havien topat amb un grup de soldats francesos i s’hi havia enfrontat. Durant el combat, en José va rebre un tall a la mà dreta, però no era greu i el boticari li havia donat un remei fàcil i

l’hi havia posat una bena. En aquell enfrontament havia mort, com a mínim, dos homes doncs, quan disparaves a tanta distància mai no podies estar segur d’ha-ver fet mal. Un d’aquells homes era el que li havia fet allò a la mà. En José l’havia mort d’una estocada al cor.Ara tots els homes festejaven la petita victòria i menjaven el bes-cuit de la tropa, acompanyat de vi, carn i oli.Era primordial per a un soldat de l’imperi poder menjar aquells bescuits tan durs, que els destrossaven les dents.

En José es va acostar a l’arbreda del costat del campament. Es va ajupir i va començar a resar a Déu, perquè el protegís a ell i als seus companys i perquè aquella maleïda guerra acabés per poder tornar a casa per tenir cura de la seva mare i la seva germana.En Marc s’acostà a un banc i s’assegué, resà en silenci una oració per a ell i per als seus companys i demanà a Déu per un final, una sortida d’aquell malson. Tot i la ràbia que sentia, volia en el fons del seu cor, un final per a aquella guerra.Dos homes, enemics l’un de l’altre que desitgen el mateix però que s’han de sotmetre als desigs d’un altre. Atrapats de la matei-xa manera.Havia arribat l’hora. Els soldats castellans van preparar els canons darrer d’una improvisada fortificació de llenya i van començar a bombardejar el poble durant el dia i la nit. Les cases van cau-re esfondrades amb els seus ocupants atrapats entre les runes o morts a l’instant. Els pocs ciutadans que havien decidit que voli-en quedar-se van penedir-se. Quan, després d’aquests bombar-deigs, va sortir el sol, els soldats del rei van parar i es van prepa-rar per marxar.Dins del monestir van sortir els soldats de les milícies i van obrir foc amb mosquetons robats, ballestes i arcs. Aquests dos últims en major mesura que l’altre.Els soldats del terç d’Aragó van formar amb les llances en un angle de seixanta-cinc graus i, amb lleuger moviments van apartar les fletxes, tot i que alguns homes van caure morts o ferits pels pro-jectils dels rebels. La formació del terç, amb els piquers al davant formant un mur i els mosqueters als costats i darrere van avançar. Els mosqueters dels costats van obrir foc i van fer la seva funció de “mànigues” de molestar els rebels, que es van amagar i, un parell d’ells van caure morts a terra. Els mosqueters castellans van avançar. En José va obrir foc i va veure com, en Roberto travessava amb una fletxa de ballesta un dels rebels, provocant-li la mort.Tot d’una, quan els soldats del terç es trobaven enmig del car-rer principal, intercanviant foc amb els rebels, un grup d’aquests armats amb estris del camp i alguns amb espases es van llençar sobre els soldats des de dalt de les cases i entremig dels carre-rons. En un primer moment van causar el desconcert entre els sol-dats però, quan es van recuperar de l’embat, van començar a llui-tar espasa contra espasa i els camperols, amb poca experiència i armes de mala qualitat, van començar a ser superats.En veure que els seus companys estaven patint, els rebels del monestir es van llançar contra les piques dels castellans. Molts van morir en el xoc però, els que van creuar, van causar dures bai-xes als soldats, que es veien envoltats.En José va veure amb horror com un camperol matava l’Antonio amb una aixada, colpejant-li el cap. La seva pica va caure a ter-ra i, en un moment de ràbia incontrolable, en José va disparar el seu mosquetó contra el camperol que, sorprès va caure a terra sense vida.El combat havia degenerat i tot era confusió i un batibull d’es-pases que volaven i es colpejaven, de cossos que queien a terra, de crits d’amenaça o d’angoixa, de pietat o de ràbia. L’olor de la sang ho envoltava tot.Moments després dels combats, els soldats castellans, tot i haver patit moltes baixes, van començar a imposar-se als rebels cata-lans, que començaven a donar-se a la fuga.Va ser llavors que en Marc es va enfrontar en combat amb un sol-dat castellà, un mosqueter que l’atacava amb una espasa de llar-ga fulla. En Marc va interposar la seva espasa però, amb un movi-ment, el soldat el va colpejar amb una ballesta que portava en una altra mà o el va fer caure. Tanmateix, quan el soldat es dis-posava a donar el cop final, en Miquel va aparèixer, armat amb un llarg pal afilat, amb que el va travessar. Va cridar de ràbia, crit que es va mesclar amb el crit de dolor i de mort que va fer el des-afortunat soldat.


En Miquel, però, no va tenir temps de treure el seu pal per continu-ar amb la lluita perquè una espasa li va creuar el cos i el va matar. Llavors en Marc se’n va adonar de que tot allò era absurd i va fugir. Va córrer camí del bosc però, no havia fet ni dos passes fora del poble que el van disparar.Va caure ferit a terra i, pocs segons després, la fulla d’una espasa restava immòbil al seu coll. En José l’havia vist lluitar contra en Robert, havia vist morir aquell veterà i havia vist fugir el maleït rebel. El va seguir i, mentre fugia l’havia disparat i havia encertat. Ara es miraven als ulls, dos combatents, iguals excepte en l’unifor-me. Va veure la por, el remordiment, l’horror al seus ulls. Va veure els mateixos sentiments que ell sentia i va ser incapaç de matar-lo. El rebel es va aixecar sense acabar de creure el que havia pas-sat. Quan va recuperar l’alè només va poder dir una paraula ple-na de significat, on expressava l’amor que tenia per la vida, amor que havia vist a punt d’acabar-se. Només va dir una paraula, grà-cies. Després, en Marc es va endinsar en el bosc i va fugir, terra endins fins que va deixar enrere els sorolls de la batalla, els seus amics morts i aquell soldat, la mirada del qual era el reflex de la seva ànima. En José i en Luís van sobreviure a aquella batalla però, tanmateix van morir a l’atac al castell de Montjuïc el dia vint-i-sis de gener de mil sis-cents quaranta-un. Els francesos van imposar el seu abso-lut domini sobre el poble català i Pau Clarís no hi va poder fer res doncs va morir un mes després de la victòria de Montjuïc. Final-ment, deu anys després, l’exèrcit castellà prenia Barcelona i, amb la Pau de Westfalia i el tractat dels Pirineus va finalitzar la guerra amb la pèrdua de territoris catalans en favor de França, territoris que, en l’actualitat, encara són en poder de França i que van patir una forta repressió, sobretot en l’aspecte lingüístic.

A partir de l’any 1350 el monestir va començar a decaure tot i les contínues modificacions.

Abad del monestir de Sant Cugat del 1618 al 1640. Al segle xvi es va afegir aquest segon pis a l’estructura inicial del monestir. Al 1639 França va envair Catalunya i va provocar la rendició de Sal-ses, que va intensificar la crisi política. El comte de Santa Coloma no va fer cas de les queixes dels campe-rols i va imposar mesures cada vegades més dures. El dia de l’en-trada a Barcelona dels segadors, el governant va provar de fugir per mar però el van capturar i el van matar. Pau Clarís va pactar amb Richelieu i, els francesos van començar a ocupar Catalunya, no com a alliberadors sinó més bé com a con-queridors, empitjorant la seva situació més encara que quan es trobaven dins d’Espanya. Del s. xv al s. xviii els terços espanyols van participar en moltes campanyes militars, demostrant la seva eficàcia, temuda i respec-tada per les gran nacions d’Europa. El soldats novells eren repartits per tots els cossos d’infanteria perquè no posessin en perill les seves vides ni les dels altres sol-dats. L’entrenament era curt i s’entrenaven sobretot amb l’expe-riència en combat. Moltes vegades sorgien entre membres del terç un sentiment de companyonia, que era impulsat pels oficials. Aquest és l’uniforme que subministrava el rei. Tot i així els soldats podien vestir com volguessin mentre ho paguessin ells. Darrer d’un terç sempre marxava un bon grapat de gent. Les pros-titutes, tanmateix, no podien passar la nit amb els soldats i havi-en de marxar del campament. Dins un terç s’ascendia per experiència: de soldat a caporal (5 anys), de caporal a sergent (1 any), de sergent a alferes (2 anys) i d’alferes a capità (3 anys) El rei Pere III va fer moltes reformes militars al monestir, al segle XIV. Els aliments de la tropa consistien en: bescuits, una lliura de carn, mitja lliura de peix, una pinta de vi, oli i vinagre. Tot junt aporta-va de 3300 a 3900 quilocalories diàries. Aquesta és una tècnica que ja feien servir els romans.

Desembre

20% dte.en mobiliari ,

cadires i cortines dolceblue

dolceblue

��

��

��


He estat una setmana feliç entre vosaltres, gent del llibre sempre creador; creador quan s’escriu i creador quan es llegeix. I ho he fet perquè sóc novel-lista i formo part de la literatura catalana, enguany convidada d’honor a la Fira de Frankfurt, convidada a compartir els infinits llibres de Frankfurt. Per això ara, en l’hora de l’adéu, he de donar la benvinguda als pròxims alts convidats, la novel·lista Elif Shafak i la literatura turca.I què som, turcs i catalans, Elif Shafak i jo mateix? Moltes coses i molt constants, ja que tot el que fem no adorm els somnis, sinó que els esti-mula. És la crida de la vida intensa, de la frondosa diversitat, la que esti-ra amb força de nosaltres, en definitiva dos escriptors inscrits en el món dels mons mediterranis, Turquia i Catalunya a cada banda d’aquest mar ple de suggerències.I per significar el que això representa essencial i accidentalment, recorro a un filòsof alemany, Johann Gottfried Herder, per a qui l’origen del conei-xement i la seva expressió rauen en les sensacions de l’ànima i en les ana-logies que estableix l’experiència; o sigui, com deia fa un moment, en la vida inscrita en un espai i en el temps. La qual adquireix entitat artística, i fins i tot transcendència secular, a través del llenguatge, conducte del geni literari. Fruit aquest, al seu torn, de la individualitat de cada poble i persona conjugats, amb els seus muscles, intuïció i sensualitat, amb la seva ment desperta.Perquè, segons entenia un altre pensador alemany, Martin Heidegger, “la llengua és la casa de l’ànima”, i som en el llenguatge. No ens realit-zem substancialment, llavors, per exemple, en la nació, compromís his-tòric, sinó en el vector de l’idioma, de l’ànima. Per tant, del món en el que estem i que interpretem en cada frontissa conjuntural, en tots els seus camins i amb totes les seves criatures. El món d’ahir i el d’avui, com medi-tava un altre escriptor mediterrani, el grec Empèdocles:

Car, el que és jo, ja he estat un noi i una noiaun arbust i un ocell, peix del mar lluent d’escates.

De la mar Mediterrània; Empèdocles en la matèria i en les il·lusions, jo tam-bé he estat com ell i tornaré a ser-ho: la unitat palpitant, i no feta d’unifor-mitat sinó de varietat, la que constituïm els éssers nodrits pels gens i la llum del Mare Nostrum, o, com deien els otomans, de la Mar Blanca.Regió planetària, la nostra, el benigne clima de la qual ha atret, en el curs de milers d’anys, una multiplicitat de pobles i idiomes, els quals gràcies a la reducció espacial mediterrània s’han conegut i entrellaçat; i han ocasi-onat una riquesa d’ideals i de creences, de bellesa, gairebé sense compa-ració amb cap altra regió planetària. Poblacions i signes, temps, que sem-pre s’han intercomunicat, hi ha en aquest mar i univers tantes ribes dife-rents i properes com onades van i venen fusionades entre elles.Així, cada ésser humà mediterrani ha existit amb les seves correspon-dència i visió mesclades amb les de l’altre, dels altres, sigui per abraçar-se o combatre’s. I, què seríem, pedres, si no resultéssim també para-doxals? Les meves novel·les i els meus personatges s’alimenten de les seves contradiccions, som altra cosa que una contradicció eternament assumida, i per això sublimada en energia? És el que acaba formulant, amb Protàgoras, la definició humana més excelsa: “L’home, mesura de totes les coses”. Concepte que es tradueix d’immediat en la implanta-ció democràtica efectuada per Pèricles, i en el naturalisme de l’escultu-ra d’aquell segle V grec.Però, compte: no estic trenant garlandes erudites, sinó referint-me des de les arrels a la nostra actualitat més càlida i urgent: què gaudeixen o desitgen tots els pobles i individus del planeta?; sens dubte la democrà-cia política, l’Estat del benestar, l’entronització dels Drets Humans. O sigui, les conseqüències de la sentència de Protàgores, del sistema de Pèricles, d’aquella homocèntrica figuració escultòrica. El món i l’espe-rança més lliures, llavors, articulen el gran fruit universal i universalis-ta de la Mediterrània. I trobant-nos com ens trobem a Alemanya, d’on

prové aquí la filosofia, des de Kant a Nietzsche, sinó del ferment medi-terrani atenenc?De tot això, en tot això, doncs, es fonamenta i s’estén la nostra creació literària, amb els seus sabors, perfums i colors, quals els de la vinya i el raïm encantats, del blat i el pa desenfornat, de l’oli amb la deessa Ate-nea guaitant amb els seus ullassos glaucs entre les branques de l’olive-ra platejada. I aquests elements, sorgits de la terra feraç, són els nostres déus; a vega-des els veig, eternament joves, ombres de llum entre la lluminositat que verdeja dels pinars al sol, a la meva Mallorca natal. Passen rabents i jo, bolcat en jo mateix, escric el que ells m’han deixat, amb el seu ressò de paraules antigues que es transformen en sang nova.Doncs el Mediterrani que en veritat ho és, no el política i ideològicament compartimentat, és un goig politeista. O ho sóc jo i desitjo que ho sigui el poble al qual pertanyo i, sobretot, els pobles i les literatures a les quals desitjo pertànyer. Amb quina celeritat, aleshores, fujo a les meves novel-les, i crec que hem de fugir, dels monoteismes cap a la pletòrica vida com-plexa que ens crida! De la qual ja ens en va parlar un sensible poeta llatí, Horaci, en el seu “Carpe diem”:

Sigues sàvia: aboca el vi,I tingues una llarga esperança, perquè durem poc.I és que mentre parlemfuig el temps gelós.Gaudeix l’instant: no et refiïsdel demà.

Perquè demà no existirem si no existim avui, com no existiria completa-ment el món sense els nostres llibres, els llibres que passen per Frankfurt, com els joves déus passen pel bosquet de la meva illa. Vivim la globalit-zació, d’acord. Però serà com una Mediterrània a escala universal, una germandat o concurrència de germandats, o ens enfonsarà en una mas-sificada contaminació mental i ambiental, que només serà mecanicista encara que creguem que és científica.Si fins hi ha a Occident qui contempla l’ascensió de la Xina com si única-ment fos la de milions de consumidors als quals explotar! Sense ni ima-ginar que es tracta d’una altra regió planetària semblant a la mediterrà-nia, que ha creat també una cultura frondosa, irisada i infinita: llegeixi’s la poesia Tang, del joiós Li Bai al trist Du Fu; acariciï’s la diamantina por-cellana Song…No crec en els profetes dels persistents apocalipsis; siguin els desnatura-litzats, que ignoren que ciència i naturalesa corren plegades, o els mono-teistes, que imaginen que la mort infon la vida. D’ací la meva fe en la lite-ratura, en la incitació estètica i en l’ànsia passional, en l’estrella polar de l’aventura, i és que cadascú ha de poder, ha d’intentar, traçar el seu propi destí! Ho va endevinar Heràclit, en el seu petit regne convuls, situat a les costes avui de Turquia, com ningú no ho ha fet amb tanta clarividència: “Sempre passa el mateix riu, i sempre les seves aigües són diferents”.Per tant, és possible que a més d’encarnar-nos en arbust, peix i adoles-cent, ho puguem fer en el nostre primer pare, el primer personatge novel-lesc, filosòfic, vital, o sigui, més real, del que som fills: Ulisses, Odisseu, un altre mediterrani. Qui des del mar oriental va guanyar l’occidental, al tre-molós timó de la seva nau negra, vencent els monstres d’un sol ull i esti-mant les deesses més lascives.En fi, benvolguts amics, escric perquè he llegit, lllegeixo perquè visc. I crec, així, en tots nosaltres, dimensió i ardor del cel i de la terra.

ELS LLIBRES, EL CEL I LA TERRA(Discurs de cloenda de la Fira de Frankfurt, dedicat als assistents a la Nit Literària d’Òmnium Sant Cugat)


Baltasar Porcel



Agenda cultural

en l’elaboració del llibre Albert Botran.TERRA DOLÇAENRIC GRANADOS, 8

Dimecres21.00 h. Teatre. El Teatre-Auditori acull l’obra basada en la novel·la de Stefan Zweig Carta d’una desconeguda, dirigida per Fernando Bernués. La santcugatenca Emma Vilarasau és una de les protagonistes de l’obra.TEATRE-AUDITORIPL. DEL CENTRE CULTURAL, S/N

22.00 h. Cinema. Dins del cicle dedicat a Carl Theodor Dreyer, el Club Muntanyenc projecta el film Dies Irae.CLUB MUNTANYENCDOS DE MAIG

Dijous17.30 h. Cercavila. A la plaça Doctor Galtés s’inicia una cercavila fins a la plaça d’Octavià, amb encesa de llums de Nadal i xocolatada. Animació del grup Xip-Xap.PL. DOCTOR GALTÉSPL. D’OCTAVIÀ

19.30 i 22.00 h. Cinema. Dins del Cicle de Cinema d’Autor es projecta Caterina va in città, dirigida pel director italià Paolo Virzi. Preu: 3 euros.TEATRE-AUDITORIPL. DEL CENTRE CULTURAL, S/N

19.30 h. Xerrada. El professor de relacions internacionals de la UAB i del CIDOB Francesc Serra farà la xerrada

Introducció al conflicte de Txetxènia. L’acte està organitzat per la Lliga dels Drets dels Pobles i patrocinat per l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.CASAL DE JOVES TORREBLANCAAV. PLA DEL VINYET, 81-85

20.00 h. Xerrada. Natàlia Novosilzov, professora titular de la facultat de traducció i interpretació de la UAB, parlarà de La pintura russa del segle XIX. Del realisme al simbolisme i al modernisme, en un acte organitzat per l’Associació Firart.MUSEU DE SANT CUGAT-MONESTIRPL. DE L’OM

21.00 h. Teatre. El Teatre-Auditori acull l’obra

basada en la novel·la de Stefan Zweig Carta d’una desconeguda, dirigida per Fernando Bernués. La santcugatenca Emma Vilarasau és una de les protagonistes de l’obra.TEATRE-AUDITORIPL. DEL CENTRE CULTURAL, S/N

21.30 h. Sopar Musicat. El Terra Dolça ofereix un sopar amenitzat amb el grup De Calaix i el seu darrer treball, Escudella de nadales.TERRA DOLÇAENRIC GRANADOS, 8

23.00 h. Concert. Dins del cicle Mou-te a ritme santcugatenc, de Ràdio Sant Cugat, Javier Val & Dalton Trio actuen a la sala del Vinil.SALA VINIL, TRADE CENTREAV. DE LES CORTS CATALANES, 5-7

Propostes per a la setmana

Diumenge12.00 h. Visita guiada. L’exposició permanent del Museu de Sant Cugat es pot visitar de manera guiada.MUSEU DE SANT CUGAT-MONESTIRPL. DE L’OM

12.00 h. Visita guiada. L’exposició Els maies, de la col·lecció Pérez Rosales, es pot conèixer més bé, ja que avui el Museu ofereix l’oportunitat de visitar-la amb un guia.MUSEU DE SANT CUGAT -CASA AYMATC/ VILLÀ , 68

Dilluns20.00 h. Tertúlia-lectura. El crític de les arts escèniques Eduard Jener presenta la tertúlia Els abismes de la passió, per parlar de Carta d’una desconeguda, la novel·la de Stefan Zweig que Fernando Bernués dirigirà a Sant Cugat dimecres, dijous i divendres, amb Emma Vilarasau, Ivana Miño, Marta Marco i Carlota Olcina com a protagonistes.BIBLIOTECA DEL MIL·LENARIPL. CENTRE CULTURAL, S/N

Dimarts20.00 h. Conferència. Dins del cicle a l’entorn de Pedra i sang, l’historiador Jordi Garsaball tractarà el tema de la violència, amb la conferència El camí de la justícia.MUSEU DE SANT CUGATPL. DE L’OM

20.00 h. Presentació. L’espai cultural i gastronòmic Terra Dolça acull la presentació del llibre Terra Lliure. Història d’una organització armada a Catalunya, a càrrec de l’historiador i col·laborador

Per Carolina Mercader [email protected]

Dimecres, dijous i divendres, 21 i 22 h. Teatre. Emma Vilarasau torna a trepitjar l’escenari del Teatre-Auditori amb Carta d’una desconeguda, una adaptació de la novel·la de Stefan Zweig dirigida per Fernando Bernués. Ivana Miño, Marta Marco i Carlota Olcina també formen part del repartiment de l’espectacle. TEATRE-AUDITORI. PL. DEL CENTRE CULTURAL, S/N

Regal amb propina

La Compañía Naci-onal de Danza ens va regalar, el cap de setmana pas-

sat, una estrena abso-luta en un acte de gene-rositat per part de tota la companyia i, especi-alment, del seu direc-tor artístic, Nacho Dua-to. Després de veure l’es-trena podem afi rmar que Hevel és una coreo-grafi a amarga i angoi-xant, com ja va pas-sar amb Herrumbre el 2004, al Liceu. La belle-sa, la vitalitat i l’amabi-litat van estar presents a Gnawa i l’espirituali-tat va impregnar Wings of Wax, de Jiri Kylián. Ara bé, tot l’especta-cle va respirar dansa en

majúscules i vam poder comprovar de primera mà la personalitat crea-tiva de Nacho Duato en la seva màxima expres-sió. Però els regals con-tinuen i ens ha confi r-mat que al maig reestre-narà Romeu i Julieta al nostre teatre, abans no vagi de gira per Itàlia i altres indrets. Serà la tercera vegada que el Teatre-Auditori el pro-grami i de ben segur no ens cansarem de veu-re la història de Shakes-peare narrada en dansa, amb música de Sergei Prokofi ev. Això serà la temporada que ve, que aviat tindreu a les vos-tres mans. Espero que hi trobeu algun especta-cle del vostre gust i tam-bé algun espectacle per regalar a les persones del vostre entorn. •[email protected]

Tot l’espectacle va respirar la personalitat creativa de Duato

didascàliadidascàliaPEPTUGUES



YELMO: 16.00 - 18.00 - 20.00 - 22.30 HSeSSió golfa DiSSabte: 01.00 Htelèfon De reServeS: 902 22 09 22cinEsa: 16.00 - 18.00 - 20.00 Htelèfon reServeS: 902 33 32 31

Hitman. Director: Xavier Gens. amb: Timothy Olyphant, Dougray scott, Olga Kurylenko. Hitman és un assassí d’elit creat amb enginyeria genètica. Un home misteriós, complex i ple de greus contradiccions: ha estat creat a partir dels criminals més mortífers del món, però educat per a una germanor exiliada de l’església. la seva existència sembla un pecat,

però està lluitant per alliberar el món del mal. És brillant, carismàtic i encantador, però no té nom i només se’l coneix per les dues xifres d’un codi de barres que té tatuat a la part posterior del cap.YELMO: 16.15 - 18.30 - 20.40 - 22.40 H - DiSSabte: 16.15 - 22.40 H - DiUmenge: 16.15 - 20.40 - 22.40 HSeSSió golfa DiSSabte: 01.00 Htelèfon De reServeS: 902 22 09 22

HabitaCión Sin Salida. Director: nimród antal. amb: Kate Beckinsale, Luke Wilson, Frank Whaley. Un desviament nocturn es converteix en un malson inimaginable quan el cotxe d’una parella separada s’avaria en una

remota carretera rural, fosca i deserta. Quan es troben atrapats, Davis i la seva futura exdona, amy, es veuen obligats a passar la nit en un motel dirigit per un propietari estrany, encara que aparentment inofensiu.YELMO: 22.50 HSeSSió golfa DiSSabte: 01.00 Htelèfon De reServeS: 902 22 09 22

diario de una niñera. Directors: shari springer Berman, Robert Pulcini. amb: scarlett Johansson, Laura Linney, Paul Giamatti. annie braddock és una

estudiant d’internat de nova Jersey que acaba treballant com a cangur per a una rica família de manhattan. la senyora de la casa obligarà l’annie a fer tot el que li mani.YELMO: 16.15 - 18.30 - 20.40 - 22.50 HSeSSió golfa DiSSabte: 01.00 Htelèfon De reServeS: 902 22 09 22

beowulf. Director: Robert Zemeckis. en un temps d’herois, el poderós guerrer beowulf mata el dimoni grendel, i això provoca la ira de la seva monstruosa mare.YELMO: 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.40 HSeSSió golfa DiSSabte: 01.00 HcinEsa: SeSSió golfa DiSSabte: 00.15 Htelèfon reServeS: 902 33 32 31

enCantada. la HiStoria de GiSelle. Director: Kevin Lima. amb: amy adams, Patrick Dempsey, James Marsden. la pel·lícula fusiona el conte clàssic de fades de Disney amb una comèdia romàntica moderna d’acció real. YELMO: 16.15 - 18.30 - 20.40 H telèfon De reServeS: 902 22 09 22cinEsa: 16.00 - 18.10 Htelèfon reServeS: 902 33 32 31

reC. Director: Jaume Balagueró, Paco Plaza. amb: Manuela Velasco, carlos Lasarte, Vicente Gil. Una reportera i el seu càmera estan fent un reportatge en una estació de bombers amb la intenció de retratar la professió d’aquests homes, la seva forma de vida i les seves situacions de risc. YELMO: 15.50 - 17.30 - 19.15 - 20.50 - 22.50 H SeSSió golfa DiSSabte: 01.00 Htelèfon De reServeS: 902 22 09 22

miCHael Clayton. Director: Tony Gilroy. amb: George clooney, Tom Wilkinson, Tilda swinton. michael Clayton treballa per a un famós bufet de nova York, encara que no exerceix d’advocat. la seva especialitat és arreglar les coses de la manera més neta i ràpida possible. cinEsa: 20.20 - 22.40 HSeSSió golfa DiSSabte: 01.00 Htelèfon reServeS: 902 33 32 31

leoneS por CorderoS. Director: Robert Redford. amb: Tom cruise, Meryl streep, Robert Redford. Història commovedora de diversos individus capturats en diferents llocs en una guerra aterridora.cinEsa: 22.00 H SeSSió golfa DiSSabte: 00.20 Htelèfon De reServeS: 902 33 32 31

Cinema a Sant Cugat

eStrena. mr. brooKS. Director: Bruce a. Evans. aMB: Kevin costner, Demi Moore, William Hurt. earl brooks ho té tot: una dona encantadora i una filla que l’adora, una reputació excel·lent a la comunitat i un negoci propi molt pròsper. Però el senyor brooks té una doble vida que ningú no sospita: també és un famós assassí en sèrie...YELMO: 15.50 - 18.05 - 20.30 - 22.50 HSeSSió golfa DiSSabte: 01.00 Htelèfon De reServeS: 902 22 09 22

eStrena. la brújula dorada. Director: chris Weitz. amb: nicole Kidman, Eva Green, Daniel craig. Una aventura fantàstica que transcorre en un món paral·lel en el qual les ànimes de les persones es manifesten com a animals petits, hi ha óssos que parlen i que fan la guerra i nens que desapareixen misteriosament. al centre de la història tenim una nena de dotze anys, la lyra, que inicia un viatge per trobar i rescatar en roger.YELMO: 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45 H - DiSSabte: 18.15 - 20.30 H - DiUmenge: 18.15 HSeSSió golfa DiSSabte: 01.00 Htelèfon De reServeS: 902 22 09 22cinEsa: 16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45 HSeSSió golfa DiSSabte: 01.00 Htelèfon reServeS: 902 33 32 31

bee movie. Director: simon J. smith, steve Hickner. barry b. benson és una abella molt simpàtica que després de graduar-se a la universitat té una decepció en comprendre que el seu únic futur és fabricar mel al seu rusc. treballar, treballar i treballar fins a la mort. en barry vol provar alguna cosa més i decideix saltar-se les regles i escapar-se a l’exterior per conèixer món, juntament amb l’esquadró de pol·linitzadors.

eStrena. donKey Xote. Director: José Pozo. amb les veus de: José Luis Gil, andreu Buenafuente, Jordi GonzálezYELMO: 16.15 - 18.15 - 20.15 - 22.30 H. SeSSió golfa DiSSabte: 01.00 HcinEsa: 16.15 - 18.15 - 20.15 - 22.15 H. telèfon reServeS: 902 33 32 31

Correcció i poca creativitat

Des del seu naixement a la gran pantalla, la gran Psicosi va donar peu a una mena de subgènere on hotels i motels es convertien en escenari de temi-bles històries que, tot i que bàsicament generen

obres molt mancades de creativitat, continuen configu-rant aquests indrets com una de les principals residències del terror. Una vegada més, la gran obra del mestre del sus-pens torna a ser una font evident d’un producte cinemato-gràfic nord-americà (és més adient que ens hi referim com a producte que com a obra d’art, per la seva correcció i la seva poca originalitat). Habitación sin salida parla de la part fos-ca d’algunes naturaleses humanes, del morbo malaltís que senten algunes persones veient patir els altres. La manca d’originalitat de la cinta se substitueix de mane-ra evident per una fórmula força emprada que pretén, cla-rament i simplement, distreure en tot moment l’especta-dor per tal de mantenir-lo assegut a la butaca durant tot el metratge (fins a conduir-lo a un final edulcorat i dece-bedor): intensitat continuada a petites dosis. La fórmu-la, però, per ella sola, no aconsegueix salvar la pel·lícula de la seva trama previsible. Cal remarcar que, en aquest sen-tit, el tràiler del film, que prioritza la venda del producte, té bona part de la culpa, pel que fa a la falta del factor sorpre-sa, en revelar massa de la història. En definitiva, un producte correcte (sobretot gràcies a les eines apreses de Psicosi), però que no innova en cap aspecte. •

crítica de cinemaDiana [email protected]

una escena de la pel·lícula. #CEDIDA

HabitaCión Sin Salida (eUa, 2007). DireCtor: Nimród Antal. intèrPretS: Luke Wilson, Kate Beckinsale, Frank Whaley, Ethan Embry mÉS info: www.habitacionsinsalida.com

donKey Xote16.15 - 18.15 - 20.15 - 22.15 Hbeowulf: SeSSió golfa DivenDreS i vigílieS De feStiU: 00.15 H

bee movie16.00 - 18.00 - 20.00 HleoneS por CorderoS: 22.00 H. SeSSió golfa Dv. i vigílieS De feStiU: 00.20 H

miCHael Clayton20.20 - 22.40 H. SeSSió golfa DivenDreS i vigílieS De feStiU: 01.00 HenCantada: 16.00 - 18.10 H

la brújula dorada16.00 - 18.15 - 20.30 - 22.45 H. SeSSió golfa DivenDreS i vigílieS De feStiU: 01.00 Htelèfon De reServeS: 902 33 32 31

EL CiNEmA dE CAsA tEvAInformació i venda 24h.

902 33 32 31*

PParking

2 h gratis

CEDimarts dia

de l’espectadorCarnet d’estudiant

universitari

65 CARNETJOVE

Carnet mésgran de 65 anys

Accéssosminusvàlids

carnetjove

VA 1 2

Vendaanticipada

Sessionsnumerades

Pagament ambtargeta crèdit


receptaMARIA ÀNGELSQUADRAS

54 | Editorial_ 3 | a Fons_ 4 | el Poble_ 8 | Lectors_ 14 | Opinió_ 16 | la Ciutat_ 18 | Economia_ 24 | Esports_ 30 | Cultura_ 42 | Passatemps


Passatemps

Serveis

De l’hort lleidatà a la taula, cada dia seiem a la vora del foc per dinar amb la família de la iaia. Solució de la setmana anterior: Sala dels Concerts

si l’encertes...

Àries 21/3 al 20/4Sentireu molt de suport dels amics del vostre entorn. D’altra banda, la vostra tendència a posar els punts sobre la i serà un motiu de diàleg important per solucio-nar uns malentesos. Ho teniu molt bé en qüestió de feina, podeu fer bons canvis.

Taure 21/4 al 20/5Estareu molt enigmàtics i això causarà una sensació estranya a la gent que us coneix, us agradaran coses una mica curioses, però us anirà molt bé per conèixer persones dife-rents. És molt fàcil que la gent que conegueu sigui de sexe masculí, però de bon rotllo.

Bessons 21/5 al 21/6Us sentiu força atrapats amb el tema de parella, ja sigui perquè la que teniu us crea pressions innecessàries, o bé perquè en vo-leu i us costa de trobar-ne. Haureu de tenir molta paciència. Viatjar una mica us farà un favor i a sobre us ho passareu molt bé.

Cranc 22/6 al 22/7El vostre aspecte lluitador us farà estar al cas de tot, no us passarà res per alt del que teniu al voltant. D’altra banda, a casa hi estareu molt bé, i fi ns i tot m’atreviria a dir que us costarà força haver de sortir.

Lleó 23/7 al 23/8Les coses us poden canviar molt d’un mo-ment a l’altre i seria bo que estiguéssiu molt tranquils, per poder assumir aquests canvis sense patir per res. Hauríeu d’anar amb compte amb la vostra circulació i amb el cor, si és que en patiu, ja que la cosa pot estar una mica delicada.

Verge 24/8 al 23/9Estareu molt actius i necessitareu fer coses contínuament, i és que molts plans dels que feu s’estronquen, i això us fa passar molta estona pensant i fent que fl ueixin les idees sense parar. Us agradarà molt fer-vos el regal d’arreglar-vos físicament, feu-ho.

Balança 24/9 al 23/10Són dies per aconseguir el que es vol, així que mans a l’obra i a fer un esforç. En el tema de parella la cosa pinta bé, tot és qüestió de posar-hi una mica de ganes i les coses ja es posen bé soles.

Escorpí 24/10 al 22/11La vostra inspiració serà l’enveja dels companys, fàcilment trobareu sortides a les vostres preguntes i a les dels altres, cosa que farà estar molt tranquil el per-sonal que teniu al voltant. Us donaran un vot de confi ança que potser no us han donat mai i que se us fa estrany.

Sagitari 23/11 al 21/12Heu de continuar alerta amb el que feu i dieu, ja que és molt fàcil que poseu la pota fi ns al capdamunt. Ho teniu bé per viatjar, si és que ho heu de fer o ho voleu.

Capricorn 22/11 al 20/1Us ajudarà molt saber que hi ha persones disposades a fer coses per vosaltres deixant de banda el que pensaven fer. Tindreu molt bon rotllo amb la parella, si en teniu, i si no podeu provar de tirar els trastos a algú.

Aquari 21/1 al 19/2Estareu molt romàntics i se us farà fàcil trobar ambients delicats i suaus. Us aconsellaria estar en companyia, que us anirà molt bé poder parlar. Una mica de calma i una mica de diàleg, i tot arreglat.

Peixos 20/2 al 20/3Aneu amb compte amb la conducció, que esteu molt distrets. Teniu bons as-pectes per divertir-vos i per aprofi tar bé el temps amb coses diferents, sobretot en companyia de bons amics. Ara bé, heu d’estar més pendents de la feina, que la teniu una mica abandonada.

Telèfons bàsics

Farmàcies

signesBRUIXOT REBEL. [email protected]

Peleu les patates, trieu els porros (mirant que siguin tendres); tant les

patates com els porros, feu-los a trossets ben petits. Peleu les cebes, talleu-les i poseu-les a sofregir amb la mantega. Després afe-giu-hi el brou, i que bulli tot junt fi ns que les patates siguin cuites. Passeu-ho pel minipímer o el passapurés; poseu-ho a la nevera fi ns que estigui ben fred. Afe-giu-hi la meitat de la nata i la llet, remeneu-ho i poseu el consomé a las tasses, de porcellana o de vidre. Bateu l’altra meitat de la nata i la llet ben fort i poseu-ne una cullerada a cada bol.

Crema de ‘vichyssoise’

INGREDIENTS: 1 l de brou de pollastre250 g de porros, 250 g de cebetes250 g de patates75 g de mantega 250 g de nata líquida3 cullerades soperes de lletSal

lletres al cove

La lletra ja no entra amb sang, entra jugant. I això ho saben molt bé els de la tevetrès, que després d’un safari del nostre caçador de paraules, amb algunes peces molt ben trobades, ara ens proposa un concurs “per als que tenen la llengua molt llarga”. Amb la maleta carregada de l’èxit que el programa ha tingut al País Basc, Bocamoll ens visitarà cada vespre des del 10 de desembre, per fer-nos passar una estona divertida amb els recursos de la llengua i la cultura catalana. Lletres de la ter-ra i de la ciutat, d’abans i d’ara, d’aquí i d’allà... El sac és gran, i mentre acumula calerons per als concursants, omple el cove dels teleespectadors. El meu ja s’hi espera.

Bocamoll

per la cara

Amb tants cabells no ens ho posa fàcil, però els cabells parlen de força i té el rostre tònic d’energia. Això està combinat amb un marc una mica oval i força regular, que ens diu que és una persona sensi-ble i de caràcter equilibrat. Finalment direm que dis-posa d’una intel·ligència àgil i inquisitiva, però que és refl exiu abans d’expo-sar les seves idees, que pot exposar amb certa facilitat.#Joan C. Lozano

Ferran PontónLlibreter

fa 15 anys...Es va construir l’edifi -ci central de la seu actu-al de l’Arxiu Nacional de Catalunya, on es van instal·lar el dipòsit de documents i les sales de consulta i exposicions.

ADF. S. CONTRA INCENDIS: 93 589 80 80

AMBULÀNCIES: 93 588 57 70

BOMBERS GENERALITAT: 112

BOMBERS RUBÍ: 93 697 60 80

CAP SANT CUGAT: 93 589 11 22(DIA I HORA): 93 589 76 98

(URGÈNCIES): 93 589 44 55

CAP VALLDOREIX93 583 74 00

HOSPITAL GENERAL CATALUNYA: 93 565 60 0093 565 60 20

MOSSOS D’ESQUADRA: 088 / 93 583 50 00

POLICIA MUNICIPAL: 092 / 93 589 13 28

POLICIA NACIONAL:(DNI): 93 674 78 58(URGÈNCIES):091

SANITAT RESPON902 111 444

SÍNDIC DE GREUGES93 565 70 10

URGÈNCIES I EMERGÈNCIES SANITÀRIES 061

DÍAZ-PUERTOPg. Sant Magí, 50Tel. 93 674 33 53. 24 hores tot l’any. Obert a les nits i diumenges. No tanca per vacances

LLORENSSanta Maria, 27Tel. 93 674 15 31. De 9 a 22 h, de dilluns a dissabte. No tanca per vacances

CULLELLPtge. Diputació, 6Tel. 93 674 03 64. Laborables, de 9 a 13.30 h i de 16.30 a 21 h. Dissabtes, de 9 a 13.30 h

RIERA-RIVIEREDr. Murillo 1 / Sant JordiTel. 93 674 04 30. Laborables, de 8 a 14 h i de 16.30 a 21 h. Dissabtes, de 9 a 14 h

SALAVERTSantiago Rusiñol, 38Tel. 93 674 06 45. Laborables, de 9 a 13.30 h i de 16.30 a 20.30 h. Dissabtes, de 9.30 a 14 h

ORENGARbla. del Celler, 97Tel. 93 674 77 49. Laborables, de 8.30 a 21.30 h. Dissabtes, de 9 a 14 h

BERINGUESAv. Lluís Companys, 46Tel. 93 674 04 83. De 8.30 a 21.30 h, de dilluns a dissabte. No tanca per vacances.www.farmaciaberingues.com

MORALSanta Teresa, 40Tel. 93 675 33 44. Laborables, de 8 a 22 h. Dissabtes, de 9 a 14 h

PARC CENTRALManel Farrés, 95Tel. 93 674 05 12. Laborables, de 9 a 21.30 h. Dissabtes, de 9 a 14 h. Diumenges i festius, de 10 a 14 h

SERRET (MIRA-SOL)Pg. Baixador, 78Tel. 93 674 23 72. De dilluns a dissabte, de 9 a 14 h i de 16 a 21 h

ISERN (LA FLORESTA)Pg. La Floresta, 9 (Estació FGC)Tel. 93 674 18 63. Laborables, de 9 a 14 h i de 16.30 a 20.30 h. Dissabtes i diumenges, de 9 a 14 h. No tanca per vacances

PINTO (VALLDOREIX)Església, 3Tel. 93 674 28 71. De 9

a 22 h, tot l’any. Obert diumenges. No tanca per vacances

SERRES (LES PLANES)Pg. Torrent, 1Tel. 93 674 92 51. Laborables, de 8 a 13.30 h i de 16 a 20 h. Dissabtes, de 9.30 a 13.30 h. No tanca per vacances

RUIZ DE BUSTILLOAv. Cerdanyola, 23Tel. 93 590 10 35. Laborables, de 8.30 a 21.30 h. Dissabtes, de 9 a 14 h. No tanca per vacances

QUIRANTEPg. Olabarria, 50Tel. 93 675 33 11. Laborables, de 8 a 21.30 h. Dissabtes, de 9 a 14 h

per J.M. Vallès

per Susanna [email protected] lligamots

C Z E D T X I E S U

I S A D A R P O A R

N W Z H U D U A S A

L I E A G R M I A T

U M N P O I M F C R

F A I U S F E L E Z

A R T A O O X U A D

A T R B R M A R C H

T O A E I R A A X S

O S M A O T O I X AAquesta setmana toca fer esport. Trobeu el cognom de 7 presidents esportius, tant de clubs com de penyes.

7

6

5

4

3

2

1 A T U R A D A

R O A V U I

U C R E A R

T R E S T E

L A C G O L

U O S E A

C A T A L E G

1 2 3 4 5 6 7

SOLUCIÓ DE LA SETMANA PASSADA:


Publicitat | 55

Club del Subscriptor Fes-te’n subscriptor ara per només 85 € l’any. Rebràs cada setmana el DIARI a casa i gaudiràs de totes aquestes ofertes!*

Atenció al subscriptor: 93 589 62 82 / www.diaridesantcugat.cat

DiarideSantCugat Per veure totes les ofertes o fer-te subscriptor, visita la nostra web: www.diaridesantcugat.cat

www.diaridesantcugat.cat/subscriptors

Infantil

Un llençol d’estels Pep López

Diumenge 16 de desembre, a les 18 h,al Teatre-Auditori Pl. Centre Cultural, s/n

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 589 62 82)

Teatre

Conte de NadalInfantil musical

Diumenge 16 de desembre, a les 12 h, al Teatre la UnióAv. Anselm Clavé, 17


Restaurant

Menú per a 2 persones,dissabte al migdia

Rambla del Celler, 125


Cinema

Entrades gratuïtes

De dilluns a dijousVia Augusta, 2-14

Fins que se n’exhaureixin les existències

Teatre

Pedra i sangInterpretat cada Nadal a Sant Cugat

Del 22 al 28 de desembre a la Sala Capitular del Monestir



Benzina

Benzinera Griful Descompte de 0,01 €/litre de benzina

Av. de Rius i Taulet

PRESENTANT EL CARNET DEL CLUB

Moda

Trajes i camises a mida al seu domicili o despatx. Amb la compra del primer traje li regalem una camisa feta a mida

Tel. d’atenció als clients: 93 488 00 81 [email protected]

PER ALS SUBSCRIPTORS

Restaurant

Sopar per a 2 persones,de dilluns a dijous

Pl. d’Octavià, 6


Restaurant

Menú La Flautaper a 2 personesde dilluns a divendres

Elies Rogent, 50-60


Restaurant

Sopar per a 2 persones,de dilluns a dijous

Av. de Torreblanca, 2-8, Local 10


Relax

Forfet Relax MàgicMascareta facial antiestrès + massatge facial i capil·lar + massatge corporal amb essències marines i aromateràpia

Sant Bartomeu, 1A (Pl. d’Octavià)


Mans lliures BluetoothJabra BT 110

Pl. Doctor Galtès, 9


Tecnologia

Gestoria

Assessoria fiscal i laboral

Comptabilitat

Impost de societats

GESTIÓ I CONFIANÇA Carrer Sant Medir, 35 - Tel. 93 589 22 [email protected]

Comptes anuals

Constitució i administració de finques

Lloguer i vendes

Serveis jurídics

“Les cartes sempre són una advertència, no una sentència”El DIARI publica des del 27 d’abril una petita sec-ció anomenada Per la cara, que analitza els trets faci-als de diferents persones per explicar-ne la personali-tat. L’Escola Mariló Casals, de Barcelona, és l’encar-regada de dur-ho a terme. Per descobrir què es fa en aquesta escola i saber una mica més d’aquests temes, que sovint sorprenen, hem parlat amb la directora del centre.

Quin tipus de formació ofereix l’Escola Mariló Casals? Som una escola d’esote-risme i creixement perso-nal. D’esoterisme, ense-nyem astrologia, a tirar el tarot i a estudiar les runes, per exemple, i de creixe-ment personal oferim cur-sos d’hipnosi, grafologia, reiki... El que no toquem mai és la màgia, els rituals i tot el que hi està relacio-nat, no va amb nosaltres.

Com va sorgir la idea de crear l’Escola?Amb la meva fi lla vam veure que no hi havia un referent en aquests temes.

Així que vam començar a fer classes de tarot i uns quants col·legues s’hi van voler apuntar. Em vaig que-dar parada que volguessin venir tants professors. La gent sap que, encara que tinc molt de sentit de l’hu-mor, sóc molt seriosa i sem-pre m’he dedicat a això.

També fan una col-laboració al DIARI que consisteix a estudiar les faccions. De què es trac-ta, exactament? Això ho fan dos professors de l’escola, la Maria Rosa Vicenç o en Joan Carles Lozano, per mitjà de l’estu-di de la fi sonomia: el nas, la boca, el front, el perfi l... A partir d’aquests elements es pot explicar la persona-litat. Els trets facials ens determinen la manera d’ac-tuar i de ser. En aquesta escola un dia entraré amb burka, perquè t’ho analit-zen tot, la lletra, la fi rma, els gestos, segons com seus, la cara... (riu).

Quin prototip d’alumnes té l’escola? Sobretot tenim un perfi l femení, dones amb una cul-

tura mitjana-alta i amb estu-dis superiors. També tenim professionals que, per exem-ple, estan interessats a fer un curs de grafologia.

Tothom serveix per tirar el tarot?No, de la mateixa mane-ra que no tothom serveix per tocar el piano. Cal una mica d’intuïció. A vegades sí que ens hi hem trobat, amb algun alumne que no serveix, i li hem recoma-nat que es dediqui a una altra cosa, com la grafolo-gia o l’astrologia, que són matemàtiques, són vari-etats que tenen una base palpable, perquè el tarot és intuïció pura.

Però amb el tarot s’ac-cepta un destí que ens pot acabar determinant.No, les cartes només indi-quen, però no marquen, són una advertència, però no una sentència. T’estan avisant de la línia que por-tes i cap a on vas. Si no fos així, l’ésser humà no tin-dria llibertat, i sí que en té. Les cartes només indiquen què et trobaràs, però tu pots decidir què faràs.

Es pot fer el tarot per telè-fon i amb efi càcia? Sí, jo fa molts anys que ho faig i funciona, no em pre-guntis per què, però funci-ona. També es poden inter-pretar les cartes a través d’una foto o un quadre.

Un quadre també?Sí, hi ha una història molt curiosa. Una noia que era historiadora medievalista estava estudiant un quadre del segle XVI i no en trobava el signifi cat. Em va dema-nar ajuda i li vaig tirar les cartes al quadre. Basant-se en el que li vaig dir va inves-tigar més i va acabar com-provant que era cert. La pri-mera sorpresa vaig ser jo.

Quin és el balanç de l’Es-cola des que va començar?Bona, en positiu i creixent. Vam començar fa 7 anys, amb 13 alumnes, i avui pas-sem del centenar. De mica en mica, sense presses, cada any som uns quants més. La gent repeteix cursos, ens envien amics... Hem cre-at escola, tenim gent que ve d’Amposta, Andorra... Ens agrada inculcar una base de no enganyar, un certs valors a més de la formació dels cursos.

Per cert, es considera bruixa? No, bruixa m’ho diu en bro-ma el meu gendre. Una bruixa és la persona que fa rituals i amulets, jo em considero tarotista per-què m’agrada posar el nas per saber què passarà, la futurologia és el que més m’agrada. Jo sóc una afor-tunada que tinc una fei-na que m’agrada, i si a més l’encerto és la pera. •

l’Entrevista MARILÓ CASALS, tarotista #TEXT: Carolina Mercader #FOTOGRAFIA: C.M.B.

DissabteMÀX. 15º MÍN. 10º

DiumengeMÀX. 16º MÍN. 11º

Subscriptors Per la caraJa saps qui és Ferran Pontón? En la nostra cita setmanal amb la psicomorfologia, aquesta vegada et descobrim la personalitat del llibreter del Celler del Llibre.

el TempsMans lliures. Aconsegueix un kit bluetooth de la marca Jabra BT110 amb sistema de marcatge de veu i compatible amb tots els telèfons. Entra en el sorteig trucant al número 93 590 86 00.

Club del Subscriptor_PÀG. 55

07.11.2007

Per casualitatDe petita volia guanyar el Premi Víctor Català amb un llibre de contes, ser actriu o metgessa. D’adulta va treballar de secretària i va obrir un restaurant. Li va regalar un tarot a la seva fi lla, però, per casualitat, va ser ella la que va comen-çar a trobar-hi la gràcia, en això d’interpretar les cartes: pri-mer amb la família i després va arribar a obrir una escola que duu el seu nom. La popularitat li va arribar quan va fer de col·laboradora als programes d’Andreu Buenafuente. Ara està a punt de veure publicat el seu primer llibre de contes. Està contenta perquè ha complert els seus ideals d’infantesa: ha publicat un llibre de contes, al programa d’en Buenafuente feia mig d’actriu i amb els clients fa una mica de psicòloga.

i la setmana que ve... La tornada d’Emma Vilarasau a l’escena local amb Carta d’una desconeguda

Editorial_PÀG. 3 | a Fons_PÀG. 4 | el Poble_PÀG. 8 | Lectors_PÀG. 14 | Opinió_PÀG. 16 | la Ciutat_PÀG. 18 | Economia_PÀG. 24 | Esports_PÀG. 30 | Cultura_PÀG. 42 | Passatemps_PÀG. 54

Diari de Sant Cugat 692

Documents

Transcript of Diari de Sant Cugat 692