El 'diari' de Sant Cugat

DljllHS 'L·tmMótt'úúO EIS 4 CANTONS •Iwr VII

2 2 5 ptes.

Destaquem

Echevarria i j Angerri activaran

r la Societat de la Informació

Pàdtm iu

La senyera no onejarà sola l'Onze

de Setembre

L'assemblea de la UE Sant Cugat

desperta poc interès pàgina 2t>

• •

El Grup d'Estudis Locals publica

el 'Gausac' núm. 16 Pàtina .ïfl

Garrefour col·laborarà amb

la UAB Pàtina 3$

Els 'okupes' es mantenen a Torre Blanca

Eh *okupes9 protesten despullats i després de deu hores d'intervenció policial entren novament a la masia de Torre Blanca P^J4.UFOTOX.L

La Unió Santcugatenca suspèn les activitats de Fila Zero

Per algmp de teatre Factitud dt'la Junta Directiva és injustificada m u

Fes$bscriptor

QS 4 CANTONS ei •OOiV <W Sani Cugat

et surt a compte Entrades per al cinema i molts espectacles...

i tot per

n ú m MBMMn.

10.800 Dtèl TEL 93 589 62 82

GAUSAC num.76 Jutíol20W

Re*. r.l Ct lga l •

- Les darreres restauracions del Monestir de Sant Cugat de! Valies. Aifred Pastor i Mongrell. Arquitecte

-Le* pintures murals ipella de la Pi< campanar de l'església del Monestir de Sant Cugat del

Vallès. Albert Sierra i Roquera. Historiador de l'Art. - Joan Auladell, In mernoriam

- La desapareguda església de Sant Pere d'Ocíavià. Joan Auladell i Serrabogunya. Historiador

fies /jaWuafe setòora de: Documents, Ressmyes, Didàctica i Meribai Opinió i Noticies.

Podeu trobaria revista a les obreries: AkKandría.BíauC^.CayniBOip, DatnachJoidiA López, Paideia, BQuiosc ialRacódetPaper

VACANCES, FESTES, VIATGES ...

ÉS HORA DE GAUDIR-NE

Prestigi, Seguretat

i Servei

AV. LLUÏS C O M P A N Y S . 50

(ABANS ALFONS SALA)

ajfiHjE .KB"^ '

fíu. de Cerdanyola, 43 Granja Baiard SfífíT CUGfíT

Cada setmana regalem 1 tiquet per a 2 persones

yelmn santcugat

i

• Qualsevol sala

• Dies feiners

9 sales SANT CUGAT CENTRE COMERCIAL *><

Ctra Rubí-Sant Cugat, km. 4

(Pàrquing gratuït) 4*.

E X C E P T E :

• d imecres

• vigílies de festius

W A T E N C I Ó A L S U B S C R I P T O R 9 3 5 8 9 6 2 8 2 • dedladv,de9al4hidel6a20h

EIS 4 CANTONS

Política Dijous, JÍ ' de juliol del Jí >i 'i' 3

C o n s i s t o r i

Una delegació de l'Ajuntament visita sis ecoparcs de Suïssa i Àustria El viatge pretenia conèixer experiències europees de gestió de residus

KMII.I BF.I.LA

- Sant Cugat -

l na delegació de l'Ajuntament de Sant Cugat va viatjar la setma­na passada a Suïssa i Àustria per vi­sitar diverses plantes de compos­ta tge i ecoparcs. En concret hi van anar l'alcalde de la ciutat, Lluís Recoder; la tinent d'alcalde de Serveis Urbans, Berta Rodríguez; el regidor de Medi Ambient, Jor­di Ferrés -per part de l'equip de govern-, i els portaveus dels par­tits polítics de l'oposició munici­pal. L'estada estava organitzada per l'Entitat Metropolitana de Re­sidus amb l'objectiu de conèixer diverses experiències de gestió de residus per poder importar a Ca­talunya les tècniques més nove-doses i segures.

En aquest sentit, al nostre país s'ha de construir una planta d'e-coparc a la Zona Franca de Bar­celona -que ja està en marxa-, i un altre equipament al Vallès Occi­dental: a l'actual pedrera Berta. Aquest darrer destí de les deixa­lles està ubicat majoritàriament al terme municipal del Papiol, men-

A la zona de la eantera Berta

tre que només una part de la fu­tura construcció afectaria l'àmbit de Sant Cugat.

La delegació santeugatenca va visitar en tres dies un total de 6 plantes, 3 d'elles a Suïssa i 3 més a Àustria. "Del que he vist em quedo amb els ecoparcs", va dir

es volen construir equipaments d'emmagatzematge de residus l·'O'TO.X.L.

Recoder en declaracions a Ràdio Sant Cugat. "És una planta molt complerta. Hem de sumar la dei-xalleria que ja tenim, més una planta de compostatge, més una depuradora d'aigües residuals i una planta d'incineració", afirma Recoder. Un dels avantatges d'a­

quest tipus d'equipaments és que les escombraries es poden reuti-litzar en forma de gas o d'electrici­tat. L'alcalde va trobar la solució més completa al problema dels residus als ecoparcs d'Àustria, "un procés molt avançat" que contem­pla el Pla metropolità de residus.

Per la seva banda, Berta Rodrí­guez ha explicat que "a Europa ens porten un avantatge de 20 anys. Pagues pel que embrutes". La popular va destacar que a Suïs­sa van veure una planta al mig d'un nucli urbà que "no produïa cap tipus de pudor". La regidora del Partit dels Socialistes, Maria Sansa, ha apuntat també que cal prendre les mesures necessàries perquè no s'afecti el subsòl, ni tampoc les aigües subterrànies, amb cap mena de filtració.

El regidor portaveu d'Iniciativa per Catalunya-Verds, Francesc Ciodàs, creu que "és important te­nir un coneixement del tema per­què pot aixecar bastanta oposició, ja que els residus ningú els vol". Lecosocialista assegura que en aquests dos països es fan tracta­ments més dràstics que els d'aquí perquè inclouen incineradores, "que aquí no estan previstes", diu Ciodàs.

Un altre polític local que va anar a l'Europa central, el regidor re­publicà Eduard Pomar, ha reco­negut que "ha anat bé per conèi­xer plantes de t rac tament de residus, per fer-nos una idea del que es pot aplicar aquí". Això sí, Pomar també ha alertat que cal si­tuar aquests coneixements al con­text del nostre país. A més, espe­ra que en la propera reunió amb l'Entitat Metropolitana de Resi­dus es puguin facilitar més dades sobre les infraestructures que s'­han de construir a Catalunya i, en especial, a Sant Cugat.

D i a d a

L911 de Setembre també onejarà la bandera espanyola al consistori La moció presentada per ERC al ple va ser rebutjada

MAGDA MKNDKZ

- Sant Cugat -

FI proper Onze de Setembre. en el balcó de l 'Ajuntament onejaran tres banderes: la se­nyera.la municipal i l 'espanyo­la. Així es va determinar en el ple municipal passat, amb les votacions sobre una moció pre­sentada per Esquerra Republi­cana de Catalunya (ERC) en què es demanava l'adhesió del consistori local a la campanya ( '// país. una bandera.

El grup municipal d 'ERC va presentar en el ple de dilluns, el darrer del curs polític, una mo­ció demanant l'adhesió dels di­ferents grups consistorials a la

campanya Un país. una bande­ra. Aquesta campanya es va po­sar en marxa fa nou anys i rei­vindica que en la diada nacional de Catalunya i en altres festes assenyalades, onegi només la senyera al balcó de l 'Ajunta­ment dels diferents municipis. Sant Cugat es va afegir a aques­ta campanya en els anys 1997 i 1998.

"En un país normal no caldria ni que es qüestionés aquest as­pecte", recriminava el portaveu municipal d'ERC], Eduard Po­mar. "Ara sembla que haguem de demanar un favor per fer onejar la nostra bandera". Po­mar també va apel·lar als dife­rents grups polítics del consis­

tori perquè es posicionessin res­pec te a aques t tema. "L'any pas sa t vam p r e s e n t a r una instància per tal que tan sols es­tigués la senyera al balcó l'On­ze de Setembre i ningú no va dir res i l 'equip de govern no en va fer cap cas".

En el torn de paraula de cada grup, el portaveu d'Iniciativa per Catalunya-Verds (IC-V), Francesc Godàs, va qualificar d '" incòmode" aquest tipus de mocions ja que "és temptador deixar-nos emportar pel cor més que no pas per la intel·ligència política". Argumentant que des del seu grup "no caurem en el parany, dels simbolismes", es van abstenir en la votació.

/// senyera l'any 1997 FOTO: XI..

Per la seva banda, la portaveu del Partit Popular (PP), Berta Rodríguez, va anunciar el vot en contra del seu grup "no pel que significa, sinó per incom­plir la legalitat vigent". Al seu torn, el portaveu del

Partit Socialista de Catalunya (l'SC). Jordi Mcnéndez, va des­

tacar que tenien "discrepàncies de fons" amb la moció presen­tada per ERC. Des de la sec­ció local del PSC, es considera que "Catalunya és una nació i està dins d'Espanya, que és una nació de nacions. I ens trobem bé en aques t c o n t e x t " . M e -néndez també va explicar que estaven a favor que l 'Onze de S e t e m b r e tan sols onegés la senyera al balcó de l 'Ajunta­ment, però es van abstenir per­què no estaven d'acord amb el text de la campanya Un país, una bandera.

Finalment, va arribar el torn de Convergència i Unió (Cil *), representada en aquest cas per Joan Recasens, que va remar­car que "ningú no pot dubtar de'quina és la bandera que one­ja CiU l 'Onze de Se tembre" . però va afegir que "no ens agra­da la guerra de s ímbols i no hem d'oblidar-nos de la legali­tat".

La moció va ser rebutjada per 2 vots a favor, 4 en contra i 19 abstencions.

Política ElS4CA!VroNS Dijous, JO de julioldel 2000

U r b a n i s m e

Aprovada la moció del PSC contra la liberalització del sòl sense el vot del PP

L'a/ca/de confia que les mesures no afectin la protecció de Torre Negra E M I L I BKI.I.A

- Sant Cugat -

La moció del grup municipal socialista en contra de les me­sures liberalitzadores del sòl, promogudes pel govern de José Maria Aznar, van o b t e n i r el consens de la resta de partits polítics amb representació al c o n s i s t o r i al p l e m u n i c i p a l d'ahir. Tots menys el Partit Po­pular (PP), que va apuntar que aquestes mesures afavoreixen l ' increment dels terrenys ur­banitzables a la ciutat, amb el c o n s e g ü e n t a b a r a t i m e n t del preu de l 'habitatge.

El P a r t i t d e l s S o c i a l i s t e s (PSC) demanava que es modi­fiqués el decret que vol aprovar el govern central perquè con­sideren que "buida les com­p e t è n c i e s m u n i c i p a l s " . Per aquest motiu volen que es pre­senti un recurs d ' inconst i tu-cionalitat en defensa de l'auto­nomia local. I g u a l m e n t , els socialistes es tan convençu t s que aquest decret pot perjudi­car el procés de protecció inte­gral de l'àmbit de la Torre Ne­gra.

En aquest sentit, l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Rccoder, va destacar que la iniciativa del govern de Madrid és posterior a l'inici del projecte de protec­ció d'aquest espai natural a la serra de Collserola, fet que no l'afectaria. Tot i així, l'alcalde demanarà l 'assessorament de

Cil' i F.RCpemen que les mesures no

l 'equip redactor del document de protecció integral de l'espai, format per l'arquitecte Sebastià J o r n e t i pe r l ' advoca t Jordi Miró.

Els socialistes denuncien que la liberalització del sòl atemp­ta contra les competències dels ajuntaments, l 'na opinió com-

rehfiixartiu el preu de Fh/ilntatge F: X.L.

pa r t i da per C o n v e r g è n c i a i Unió (Cilí): Recoder va dir que "es treu a l 'Ajuntament la ca­pacitat molt minvada per deci­dir el nostre creixement", que passaria per la urbanització de l'eix vertebrador, entre d'altres.

Recoder, igual que el regidor d ' I n i c i a t i va per C a t a l u n y a -

Verds (IC-V), Joan Balada, creu que les mesures es volen pren­dre amb un criteri més econò­mic que no pas urbanístic. La liberalització del sòl "estic se­gur que no surt des del minis­teri que ha de gestionar la po­l í t i ca de l s ò l " , va a f i rmar Recoder, mentre afegia que la voluntat del govern del PP a Madr id és una mala notícia, perquè "es reedita un intent de l'anterior legislatura que no va prosperar". El regidor d'IC-V, Joan Balada, va advertir que " també s'haurien de recordar les iniciatives legislatives au­tonòmiques".

Coincidint amb l'alcalde, el portaveu i president d 'Esquer­ra Republicana (ERC) a Sant Cugat, Eduard Pomar, va des­tacar l'error en què es cau de pensar que amb la liberalització del sòl s'abarateix el preu de l 'habitatge, contradient així la portaveu del PP, Berta Rodrí­guez.

Els populars, al seu torn, van justificar el-seu vot negatiu a la moció socialista perquè amb la liberalització del sòl s'afavoreix t ambé la construcció d 'habi­t a t g e s , es f o m e n t a la com­petència i. segons Rodríguez, el cost de la v ivenda 'és més ba ix . Per R o d r í g u e z , a m b aques tes mesures tampoc no s 'atempta contra les adminis­tracions, ni autonòmica ni lo­cal, i a més, s'obliga a classifi­car el sòl amb més exactitud.

El ple no vol que s'ampliïn els horaris comercials

El ple municipal també es va posar d'acord per aprovar la mo­ció del Partit dels Socialistes (PSC) oposant-se a la liberalitza­ció dels horaris comercials del go­vern espanyol. En aquest cas el Partit Popular (PP) es va abstenir perquè considera que cal libera­litzar el mercat tenint en compte les particularitats de cada comu­nitat autònoma "especialment a Catalunya, on el model de comerç esdevé preferent", va subratllar el tinent d'alcalde d'Hisenda i Promoció Econòmica, Martí Gar­cia (PP). Des del PSC, el regidor Ramon Palacio deia que és un fet demostrat que la liberalització dels horaris comercials produeix la destrucció del petit comerç. A més, va defensar que des de l'A­juntament s'està actuant en la lí­nia de defensar aquest tipus d'es­tabliments, amb mesures com la vianantització del centre o l'ex­periència del Sant Cugat Actiu. Aquests van ser els motius que els socialistes van esgrimir per convèncer la resta de forces al con­sistori, sumats al fet que aques­tes mesures també afecten l'àm­bit compe tenc ia l de les comunitats autònomes. Palacio va reconèixer que l'eficàcia de la moció era relativa, però que cal afegir-la a la pressió que estan fent diverses associacions de comer­ciants i cambres de comerç. El re­gidor de Comerç, Jaume Tubau, creu que els horaris comercials ja estan prou liberalitzats-72 hores setmanals d'obertura, amb un mí­nim de 8 dies festius i un màxim del6- . /E.B.(SantCugat)

E d u c a c i ó

Ponsa presenta la part inicial del Pla de Serveis

a la Primera Infància

K. B. - Sant Cugat -

Tal i com es va aprovar amb cl Pla de Se rve i s a la P r imera Infància, la regidora de Serveis Personals, Àngels Ponsa, va do­nar comptes al ple de la feina feta des de la seva àrea pel que fa a aquesta primera part del pla. emmarcat en el Projecte Edu­ca t iu de C i u t a t . En a q u e s t temps, des de l'equip de govern s'ha augmentat el nombre de places a les escoles bressol de la ciutat i s'ha editat la Guia de Serveis a la Infància, entre d'al­tres.

Ponsa va explicar que el pla de serveis no va acompanyat d 'un pressupost, però sí que les di­

verses accions previstes de ma­nera sectorial tenen una parti­da assignada. La resta d'actua­c i o n s , s e g o n s la r eg ido ra , s'aniran contemplant a mesura que s'hagin d'aplicar, ja que es tracta de mesures a mig o llarg termini.

D'altra banda, Ponsa va agrair al regidor del Partit dels Socia­listes (PSC), Salvador Causa. que els "felicités" per la feina feta, i va assegurar que dins el pla es priorit/.a l'augment de les places d'escoles bressol en con­tra de l'opinió dels socialistes al ple. La regidora va-afirmar que aquesta idea està causada per la redistribució de les places d'a­quests centres fa uns anys. Pon­sa va voler tranquil·litzar l'opo-

l'.equip degotem va explicar la primera fase del pla al ple FO'l'O: X.I..

sició dient que al pla "hi ha me­sures concretes per corregir la situació actual". Així, va afegir que l'escola Pla i Farreras "no només vetlla pels infants", sinó que "està en la línia de les es­coles bressol i fins i tot" està do­tada de "més serveis" . Per a Ponsa, cal buscar la qualitat en

el servei tenint en compte, però, cl cost que comporta, que ha de ser, al seu entendre, "adequat". La principal discrepància del PSC va ser la manca d'un pres­supost, mentre que el regidor d'Iniciativa per Catalunya-Verds (IC-V), Joan Balada, també veu la necessitat de fixar-lo.

L'Ajuntament reconeix pòstumament 2 guàrdies civils

El Partit Popular, Convergèn­cia i I n i ó i el Partit dels Socia­listes van aprovar la moció dels populars per condecorar amb una medalla d'or els dos guàr­dies civils que van perdre la vida mentre realitzaven tasques de salvament per rescatar els cossos sense vida dels dos jo­ves d'Esparreguera que van mo­rir en caure del pont de la Na­cional II, a la riera de Magarola. Iniciativa per Catalunya-Verds es va abstenir perquè no són partidaris de ressaltar l'heroisme de dues persones que van mo­rir fent un servei de risc, igual com no es va condecorar els tre­balladors que van morir a una fàbrica de Teià. Esquerra Re­publicana hi va votar negativa­ment./E.B.(Sant Cugat)

E L S i C A P Í T O L S £>/>«.<-, 20 iiejuiwi M 2000

LA G E N E R O S I T A T DE PENSAR EN ELS SEUS

F I N S L 'ÚLTIM M O M E N T

* J"

A M B G E S T I S E P , ASSEGURANÇA I ASSISTÈNCIA

DE SEPELI, AJUDEM A ALLEUJAR ELS MOMENTS MÉS

DIFÍCILS PER A LA SEVA FAMÍLIA I A DISMINUIR LA

PRESSIÓ ECONÒMICA QUE QUEDARIA A LES SEVES MANS.

A M B UNA SOLA TRUCADA AL 902 110 120

ENS FAREM CÀRREC DE TOTS ELS TRÀMITS: TRASLLAT. FÈRETRE. COTXES. CAPELLA. NlNXOL, INHUMACIÓ/INCINERACIÓ.

LÀPIDES. CORONES, REPATRIACIÓ. URGÈNCIES NACIONAL/INTERNACIONAL 24 HORES

RAMBLA DEL CELLER, 25 BAIXOS - 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

JOSEP TARRADELLAS, 33 "EDIF. FIATC" - 08029 BARCELONA

GESTI Gestió i

Assegurança de Sepeli

FIATC. ASSEGURANCES

EIS I CANTONS

Opinió • ^ H — Dijous. .'(> de juliol ilel Ji h \ '

ELS CANTONS Setmanari independent tic Sant (.ng.u del \.illes

* PREMSA LOCAL

( l.ifrri S J I H •\niiMii.4^-44. n S l W Vint Cimur de l V.illè U-l. To SH'J (,_' ,^2 - 1- ix »ÍS ' .74 : n _M

Ad [L'V J ck ' i i rn i iK . i . e U - k - i n t ^ n s ^ M I S J U R U L M I vHii

Consoli d'Administració Ramon (ïr.ui i president)

Director Jnsep Maria Vallès

Redacció Políiica/Entoni: Emili Bella;

OpiíiitVi'omarra: Josep M. Vallès; Societat: Kster Castanyer i Magda Méndez;

Eaportn: Alex López; Cultura: Marga Almagro Kronomia: Nlicol Sabaté

Comercial Carmen Eyaralar

Consell Editorial Ramon (iran (president), Josep Ni. Cabrerizo

Uicepresidenr), Víctor Alexandre. Francesc Carbó, Jordi Casas. Narcís Castanyer. Albert de Pablo,

Xavier Fornells, Rogcli Pedró, Ramon Pros, Lluís Puig. Emili René, Montserrat Rumbau,

Paco Soler. Josep A. Teixidó, Joan Tortosa. Josep M. Sans Travé, Joan Troyano, Núria Zabala.

Manel Pardo i Pepa Martín Subscr ipc ions

Sinda Gómez

Fotografia Xavi Larrosa i Eduard Farinyes

Disseny I maquetacló Susanna Dicenta i Nfàrta Cabrol

Correcc ió Blanca Pi i Núria Batllori

Impress ió Rotimpres Tel. 972 40 05 95

Distribució Mailing Vallès S.L. Tel. 589 23 71

Dipòsit legal: GI-W5-93

I/' 4 (nii/'i.r.x expressa iinicimcnt \à s o u opinió en els editorials. Kls arrií Ics signats expressen l'opinin dels seus itutnrv

i|ue /•-/< 4 ('.minuts. nu l'a seva necessjrunient.

l'nlilicjein adherida u

(« )ACPC C a l a I j n J de I J Premsa

[xe. " ~ ~ — - - - — ' V «*erc« Rodoreda. 8 Local 7

~~~"~ TeLFax5812371

D i s t r i b u c i ó d '£X.S 4 CANTONS Umll^t

a l s s u b s c r i p t o r s \

L 'anunciat desallotjament de la masia de Torre Blanca es va con­vertir dimarts passat en tot un es­

pectacle. Tot i els infructuosos intents de negociació que sembla s'han portat a ter­me per part de l'Ajuntament, els okupes no han volgut acceptar una "legalització" de la seva situació, que per això són oku-~ pes. L'ordre judicial interposada per l'Ad­ministració local fonamentada en un tema d 'evident inseguretat de l 'equipament municipal, va intentar executar-se a pri­mera hora del matí amb un periodista del Diari de Terrassa, T'únic mitjà prèviament informat, com a únic i privilegiat testi­moni. Per cert, els mitjans locals esperem saber qui és la "gargamella profunda" que en l'entorn municipal té millor informats els mitjans de fora de la ciutat que els de casa, però aquestes son figues d'un altre paner.

El fet, prou informat, de la protesta que els inquilins despullats de la masia van fer durant tot el dia, va representar tot un esdeveniment en una ciutat que comença l'ensopiment de la calor estiuenca. El gran nombre de recursos públics esmerçats en l'intent, efectius policials antiavalots, Po­licia Local, Bombers, ambulàncies, pe­riodistes de tots els mitjans, la Brigada Municipal en pes -per cert, treballant sen­se casc i atrafegats tapant forats de portes i finestres-, va esdevenir tot un especta­cle seguit d'aprop pels obrers de la cons­trucció de les obres veïnes i pels vianants, un espectacle en certs moments carregat

E d i t o r i a l

Espectacle de tensió i en d'altres còmic i esperpèn-tic, segons es miri.

La crida dels okupants de la teulada que no baixaven fins que tinguessin la visita de l'alcalde, del constructor Nunez i Navarro o del director del PRYCA va provocar el desconcert de tots els presents.

Finalment després de tota una jornada d'intents de negociació, les portes van tor­nar a quedar lliures per acollir novament els estadants okupants, i així tornar tot al punt inicial.

Els joves han aconseguit el que volien: per un costat no marxar de Torre Blanca,

"Els joves han aconseguit no marxar de Torre Blanca i

ridiculitzar la legalitat i els

"poders" que ells anomenen

opressors"

per l'altre ridiculitzar la legalitat i els "po­ders" que ells anomenen opressors, i en­cara, ser durant tota la jornada notícia i l 'endemà portada als diaris, per convertir l'acció santeugatenca en un triomf del mo­viment. Un episodi que , per sort per als nostres protagonistes, no va tenir una in­tervenció policial contundent com en al­tres ciutats. Els nostres okupes han estat notícia. Però, i ara que? Aquesta és la pre­gunta que queda a l'aire i la preocupació dels polítics locals i dels estaments judi­

cials que van pretendre amb el desallot­jament tancar un episodi.

A tots ens satisfà que els nostres joves ar­ticulin moviments de reivindicació, i, en certa manera, el moviment okupa, pretén ser una protesta per l'oblit que sovint les nostres administracions tenen cap els jo­ves, oblit d'adequar espais de lleure i tro­bada, oblit de no pensar en habitatges ac­cessibles, etc. No ens hem cansat de dir-ho des d'aquesta editorial, però els esdeve­niments de Sant Cugat estan portant el tema a un carreró sense sortida, un tema que exigeix grans dosis de responsabilitat i on sovint sobra demagògia, un tema que al llarg del temps fa olor de florit. És evi­dent que Torre Blanca no reuneix les mí­nimes condicions d'habitabilitat ni de se­gure ta t ; una responsabi l i t a t q u e , no oblidem, fins ara requeia en només una institució i una persona, l'Ajuntament i el seu alcalde, i ara, també en el jutge. És evident que Torre Blanca és un espai de tots els santeugatencs i oblidar-ho no dei­xa tampoc de ser una actitut radical i molt poc democràtica. És evident que durant els setze mesos à'okupació no s'han pogut o no s'han sabut trobar vies de solució; però també és evident que en aquests set­ze mesos el col·lectiu no ha contribuït a re­construir l'equipament ni a dotar-lo de les mínimes condicions per fer que la ciuta­dania és poses del tot al seu costat. Rei­vindicar és molt fàcil, però també, s'ha de fer amb totes les conseqüències. La histò­ria continua.

C a r t e s d e l s l e c t o r s KK textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb

inicials (i pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. KI.S 4 C A N T O N S es reserva el dret de publicar els textos tramesos.

i cl dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

Desallotjament:

Sr. Alcalde: Els sotasignants (pares, mares i

altres ciutadans/nes) que hem se­guit d'aprop el desallotjament del Centre Social Okupat Torre Blan­ca, manifestem el nostre profund desacord amb el desallotjament, atès que, durant els 16 mesos que dura l'ocupació, els joves okupes han demostrat prou capacitat or-ganitzativa i d'autogestió.

Per tot això, veiem que l'Ajun­tament hauria de buscar una fór­mula d'entesa amb aquests joves, ja que creiem que la tasca que duen a terme és positiva per als joves de la nostra ciutat.

No al desallotjament! Sí a la negociació! Retirada de les denúncies!

, líanona Benet i Pugés i 26 signatuies més

Sobre el CSO Torre Blanca

En/mos reyes y nos volvieron es-r/ovos, era mos los hijos del sol y nos consolaron con medallas de lata, éra-tnos poetas y nos pusieron a rentar oraciones pordioseras, éramos felices y nos àvdizamn. ^Quién refrescarà la memòria de la tribu? jQuién revivi-rà nuestros dioses?

I Que la salvaje esperanza siempre sea tuya, querida alma inamansable!

Si ens fan fora de Torre Blanca ens haurem de cuidar de la frus­tració, la dispersió, l'escepticisme. Si ens legalitzem, ens haurem de cuidar el doble i no tomar-nos cen­dra.

Fd/irici

Gràcies Raimon

Perquè ens has alegrat la Festa Major fent pujar el nivell de les actuacions, fent vibrar els plàtans

de la ('reu de Terme i tot un po­ble entregat.

Però llàstima que sempre hi hagi d'haver alguna cosa que ho mig esguerri: uns pares que van con­sentir que els seus fills petits fes­sin la guitza tota l'estona davant de l'escenari, fins al punt que ni en Raimon va poder estar-se de fer el discret comentari, que de tan dis­cret els pares no van voler captar. [ llàstima també que, tot i l'ex­trema puntualitat amb què va co­mençar l'espectacle, a dos quarts d'onze en punt, el senyor alcalde i acompanyants es permetessin d'arribar-hi a tres quarts, no cal dir que passant pel mig i aixafant l'ac­tuació per anar a trobar els seus seients reservats de primera fila.

Possiblement per això, en Rai­mon no va bisar.

De qualsevol manera, gràcies Raimon, de tots els altres.

Margarida Cardona

El S e v e r i e n T i t o

ELS /CANTONS Dijous, JO de julioldel >0O0 Opinió C a r i e s d e l s l e c t o r s

Accident de trànsit

El dijous dia 6 de juliol vaig patir un petit sinistre amb el cotxe al carrer Sant Bonaventura, cantonada Francesc Mora-gas (just davant el restaurant Els Italians). Eren les 18.30 hores, el cotxe de davant meu va frenar de cop i jo també, però el de darrere no, un Opel Corsa blanc, mo­del antic. No ha estat una gran fava però ha afectat la porta gran del darrere del meu cotxe, cosa que fa que no obri ni tanqui bé, possiblement l'he de canviar, així com altres petits elements. FI motiu de la carta és contactar amb testimonis o amb el mateix responsable del sinistre, ja que aquest, molt discretament, i da­vant de moltíssima gent, es va atrevir a marxar quan jo retirava el cotxe cap a la parada de l 'autobús on no molestés el trànsit. No sé el perquè de la fugida, ell no hi perd res, ja que l'assegurança és la que es fa càrrec de les despeses del si­nistre, o potser no en té? El meu agent d'assegurances està fent les indagacions necessàries ja que disposem de part de la matrícula.

Si us plau, si algú en sap alguna cosa més, t ruqueu al telèfon 93 674 47 75. Moltíssimes gràcies.

Neus Artigas

Acomiadament

Després de passar 11 anys de la meva vida al Ferran i Clua, 17 dels quals han es­tat com a conserge, aquest proper 1 de setembre no estaré entre vosaltres per obrir les portes. Els nostres camins se se­paren, i no vull marxar de puntetes i per la porta falsa.

No podia tancar aquesta important eta­pa de la meva vida sense acomiadar-me. M'hauria agradat moft fer-ho personal­ment i un per un, però... sou tants!!! Mi­lers d'alumnes, mares i pares, companys docents i no docents, amics que he anat fent durant tots aquests anys, persones entranyables que recordaré sempre.

Encara que les èpoques i les persones, jo la primera, van canviant, m'he sentit durant molts anys una peça important i es­timada de l'escola.

Em queda un profund sent iment de gratitud per haver tingut el privilegi d'es­tar entre vosaltres i compartit tant el dia a dia com les coses importants.

Com diu el poeta: «..._>• recordando a los ninos que vi (recer, os dina que fueron vein-te afios de sosiegos, viendo córrer serenas las aguas de la vida ».

Ana Malezón

Imatge de Sant Cugat

El dilluns de la setmana passada vaig poder seguir els plans de l'Ajuntament per convertir per a ús de vianants el cen­tre de Sant Cugat, al telenotícies del mig­dia.

Només fa uns deu anys que visc en aquest poble, però ja me l'he fet meu, me l'estimo com si durant tota una vida hi hagués estat plantant llavors d'amistat amb la gent i l'entorn.

He pogut viure com la nostra rambla del Celler s'ha tornat presumida i encisadora als ulls de tot Europa, i del món; el pont meravellós que ha desconges­

tionat el centre de la vila; els espais verds que ens permeten respirar millor i ens donen tanta qualitat de vida...

I els entorns del Monestir.5 Quina obra urbanística tan acurada que ha enlairat les parets històriques del Reial Mones­tir, permetent que s'apreciï tot l'art i ma­jestuositat que emana, des de qualsevol perspectiva...

Més zones verdes, voreres més amples, il·luminació nova, remodelació de l'esta­ció, plans urbanístics molt atractius... un Sant Cugat que no deixa de créixer i es prepara per ser la plataforma urbanística més envejada a nivell mundial.

Però no és aquest Sant Cugat el que vaig veure en la petita pantalla. Milers de persones vam televisar aquell dilluns un centre apagat, una plaça d'un Reial Monestir empolsada, uns edificis que re­clamaven de genolls ser rehabilitats, i fins i tot enderrocats...

Vaig escoltar atentament el nostre al­calde i... vaig apagar el televisor. Em vaig sentir trista perquè allò que reflectien aquelles parets ruïnoses va donar una imatge grisa i apagada de Sant Cugat. Fem la zona per a vianants! Fem nous edificis i vestim els vells amb color per­què tot el poble sigui digne de ser admi­rat!

Gràcies.

Irene Palazón Barriuso

Feixisme a Sant Cugat

Passats uns dics dels fets violents pro­duïts a Sant Cugat durant la Festa Major 2000, l'Assemblea local de Sant Cugat d'Esquerra Unida i Alternativa manifes­ta el seu rebuig a tota classe de violència feixista i se solidaritza amb totes les per­sones agredides i amb el CSO Torre Blan­ca.

El feixisme organitzat (no són fets pun­tuals) és ja una amenaça explícita a la lli­bertat d'expressió amb la qual tothom pot sentir-se coaccionat, perquè aquest perill no.es limita a petites diferències o baralles entre minories ideològiques. Per acabar amb aquesta violència proposem que tothom s'impliqui per solucionar-ho d'una manera o altra, prenent conscièn­cia del que representa i ha representat el feixisme aquí, a Espanya i a Europa al segle XX i reflexionant sobre les causes i les conseqüències de tot plegat. A més a més de l'actuació del poble, demanem a l'equip de govern de Sant Cugat una millor atenció social destinada a la pre­venció d'assumptes com aquests i les me­sures de seguretat ciutadana necessàries per resoldre-ho.

Per acabar, volem felicitar els barra-quistes, la comissió organitzadora i els/les visitants de les Barraques per la bona fei­na que hem fet entre tots i totes per do­nar al poble un espai lúdic, col·lectiu, so­cial i alternatiu.

Joves d'E UiA

Violència feixista

P'eia temps, anys, que Sant Cugat no era escenari d'una violència feixista tan clara com la que ha tingut lloc durant els dies de Festa Major. El lloc on es trobaven ubi­cades les Barraques, un espai on s'ajun­ten la festa, la diversió, la diversitat ben en­tesa, la reivindicació i, en definitiva, les entitats i col·lectius del poble, va veure com un grup de joves d'ideologia feixista-espanyolista es va dedicar a provocar du­rant les quatre nits de Festa Major.

Amb constants agressions i amenaces van aconseguir que el concert d'Obrint Pas, cl segon dia. acabés amb una baralla que podria haver estat important. Per sort, se'ls va poder fer fora al crit de «fora nazis». Ells i elles, però, no contents del tot, van apallisar tres persones que tornaven cap a casa a les 6.30 del matí (una va haver de ser ingressada a l'hospital). El tercer dia de Barraques van tornar molt tard i es van dedicar a agafar begudes de diferents ba­rraques i van pegar a un immigrant. I l'úl­tim, segurament el més fort, van començar la seva festa particular cremant una este­lada davant la nostra barraca i provocant una baralla que va acabar amb la inter­venció de la Policia Local.

Des de l'assemblea local de Maulets vo­lem deixar clar que la violència d'aques­ta gent, lluny de ser gratuïta, respon a una ideologia determinada que busca acabar amb tota aquella gent que no pensi com ells i elles. Es tracta de grups cada cop més organitzats que actuen seguint es­tratègies establertes (recordem la seva ac­tuació el dia que vam fer la concentració a la plaça de l'Ajuntament contra la des­filada militar). Nosaltres vam ser. aquest cop, els que vam patir més de prop la seva violència (juntament amb el CSO Torre Blanca, agredit amb quatre còctels Molo-tov) i una persona de l'assemblea va haver d'anar a urgències l'última nit de Barra­ques. Volem deixar molt clar, però, que tothom pot ser víctima de la violència fei­xista, i és contra això pel.que hem de llui­tar.

Des de Maulets ens solidaritzem amb totes les persones agredides i volem dir ben fort que denunciarem públicament sempre que sigui necessari qualsevol agressió feixista, i que utilitzarem totes les eines que tinguem a l'abast per com­batre aquesta ideologia i la gent que la practica.

No volem acabar, però, sense deixar de felicitar la Comissió de Barraques, un grup de gent que ha aconseguit que la Festa Major del poble tingui, des de fa dos anys, un espai on poder disfrutar lliurement de la festa en tota la seva dimensió, i els ani­mem a continuar en la seva tasca.

El combat maulet continua!! Visca la terra!!

Assemblea de Maulets de Sant Cugat del I al les

Educant per a la tolerància

Donades les agressions succeïdes aques­ta Festa Major a l'espai de Barraques, el grup de monitors i monitores de l'Esplai Esquitx vol donar a conèixer el seu senti­ment de rebuig vers els actes violents que duen a terme diversos grups de joves.

Des de la nostra tasca educativa apos­tem per fomentar valors com cl compan-yerisme, la pluralitat i el respecte mutu, evitant així potenciar les desigualtats, la competitivitat i la intolerància, que poden comportar - i de fet, comporten- frustra­cions que deriven en actituds xenòfobes i violentes.

Alhora, refusem la cultura de la violèn­cia difosa a través dels mass tnedia (TV, vi-deojocs...) i denunciem la passivitat de les institucions davant d'aquesta, així com l'ambient d'inseguretat que es respira al carrer.

Per tant, des de la nostra postura com a educadors en el lleure, demanem que es

, prenguin Ics mesures pertinents al res­pecte. especialment dins de les nostres escoles i instituts.

E/s monitors i monitores de l'Esplai Esquitx

Sant Cugat, solidària amb Montserrat

Cada vegada que llegeixo «actes solida­ris amb Montserrat» perquè torni a ser l'entorn que era, hi ha quelcom dins meu que em fa mal. M'encanta Montserrat per tot el que representa per als catalans i de­sitjo la seva reconstrucció com moltes al­tres persones, però el que em dol és que no només va patir la muntanya i el mo­nestir. sinó també els pobles propers. Per a ells. no som capaços d'aportar el nostre ajut econòmic? Aquesta solidaritat, per­què ho sigui realment, no es podria ampliar i fer que hi entrin tots? Si així fos, crec que emsentiria molt millor.

Els organitzadors dels actes solidaris amb Montserrat, seran capaços de comprendre que aixecar poblets és tant o més impor­tant que només Montserrat?

Maria Eugènia Pérez

F E D ' E R R A D E S

En relació a la notícia publicada al número 434 d'Els 4 Cantons sobre l'ac­cident de trànsit que hi va haver el dia 24 de juny a la ronda Nord, vo­lem aclarir que l'accident es va produir quan un turisme va envair la calçada contrària i va xocar frontalment con­tra un altre vehicle, una furgoneta Ci­troen Berlingo, que circulava pel seu carril, ocasionant la mort del seu con­ductor, un sateugatenc de 43 anys.

us.«%0

BELL& KjATS ,.# /

Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal

Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral

Serveis Jurídics »w\ i ^ -

Plaça Barcelona, 11 • Tel. 93 674 17 84 • Fax 93 590 30 10 • 08190 SANT CUGAT

GESTIÓ DE SANCIONS

MULTES NO PAGUI SI NO HI ESTA CONFORMEM!

vww.gestionsanciones.com

<s Opinió l·lH < \MK»<

Les o I f 0 s

Eh ossos deh monjos, per fi enterrats MONTSKRRAT Rl'MBAU

E n l'últim número d'El.s 4 CAN IONS, va aparèi­

xer la notícia que, per fi, els ossos dels monjos s'ha­vien enterrat. Des que havien estat trets de la seva sepultura han passat 6 anys. déu n'hi do.

Voldria explicar amb detall l'o­rigen d'aquestes restes que han generat en aquest últim temps una innecessària polèmica. Fins a finals del s. XVIII, els abats eren enterrats dins l'església del monestir, els monjos serien en­terrats en el cementiri que hi devia haver a l'exterior de l'es­glésia tocant als absis, com era habitual. Sabem per les actes capitulars que també s'havien enterrat monjos a la sala capitu­lar. L'abat (iayolà va voler reu­nir les restes anteriors de la co­muni ta t monàst ica en un sol lloc, i així, a partir del 1778 o 1 779, la sala capitular es va con­

vertir ún icament en 'pan teó dels monjos", ossera o "capella dels nínxols dels monjos". Totes aquestes restes es van dipositar en el panteó que es va construir a la part central de la sala, i a banda i banda dels murs s'hi van construir nínxols nous que ha­vien de servir pels monjos que serien enterrats a partir d'ales­hores, i tocant a l'absis de la ca­pella les tombes que havien de servir per als abats. Aquesta fun­ció mortuòria la va tenir fins als ú l t ims d ies del Mones t i r , al 1835. La nova sala capitular es va traslladar al refetor. o aigui al menjador dels monjos.

Kl 1836, du ran t la p r imera guerra carlina, les tropes van • ocupar els claustres i els soldats van profanar algunes de les tom­bes. entre les quals la de l'abat Casaus, que havia mort feia 6 anvs. Entorn del 1868. la sala

capitular es va convertir en ca­pella del Santíssim, continuava havent-hi al seu interior el tú-mul central, encara que possi­blement molts dels nínxols la-

"A en Joan Au la de ll li hauria agradat, saber que per fi les restes dels

monjos han estat

enterrades, encara que

li hauria agradat molt més que haguessin estat

enterrades dins

l'església"

terals van desaparèixer. Durant les últimes excavacions que es van fer el 1993-94, es va destruir

l'ossari comú, o sigui, cl túmul central, i també les tombes o os-saris que es van trobar tocant a la paret (es tractava d'alguns dels nínxols construïts el s. XVIII o potser eren tombes anteriors a aquesta època?). Les restes que s'hi van trobar es van guardar en a lgun racó fins q u e van aparèixer amuntegades en unes caixes de plàstic dins d'una to­rre del Monestir. Des d'alesho­res, algunes veus de la ciutat hem demanat insistentment el seu enterrament.

La història de la sala capitular ha estat estudiada d'una mane­ra exhaustiva per en Joan Aula-dell, la seva comunicació va ser presentada a l'Assemblea d'Es­tudiosos que es va fer a Sant Cu­gat i serà recollida, així com to­tes les altres comunicacions, en un llibre que sortirà d'aquí a poc temps. En aquest treball en Joan

Auladell qüestionava l'actuació dels arqueòlegs, i demanava una explicació del perquè s'havia ac­tuat d 'aquesta manera, alhora que també demanava una ex­plicació del procés que havien seguit les restes òssies que ha­vien estat tretes tant de l'ossari com de les tombes , i es pre­guntava també com després de 5 anys aquestes restes encara no reposaven al lloc on els era pro­pi. Li hauria agradat, a en Joan Auladell, saber que per fi les res­tes dels monjos han estat ente­rrades, encara que li hauria agra­dat molt més que haguessin estat enterrades dins l'església. També n'hi ha d'altres que pen­

sem així.

Montserrat Rumbau és historiadora

Ei p o r x o

Recapitulant temes pendents GRISELUA MARTÍ

E l passat dia 11 de juliol la Coordinadora d'APA dels Centres Públics de Sant

(aigat del Vallès es va reunir amb el senyor Jordi Basiana, delegat te­rritorial d'Ensenyament del Vallès-Occidental. Hi van assistir també la regidora d'Ensenyament de l'A­juntament de Sant Cugat, els ins­pectors d'ensenyament primari i secundari (senyors Blai i Vallcorba, respectivament), les dues direc­tores de les escoles afectades per nous projectes (Collserola i Pla Fa-rreres) i de l'escola Catalunya, en representació del col·lectiu d'en-senyants i a la vegada com a im­plicats directament en els temes a tractar, i representants dels pares (membres de la Coordinadora i de les associacions de pares de les es­

coles afectades). El motiu era, bàsicament, trac­

tar els temes més urgents relacio­nats amb els equipaments educa­tius: nova escola (üollserola, futura escola al Pla del Vinyet i els pro­blemes de l'edifici del parvulari del CEIP Catalunya. Altres temes, com ara la previsió de places es­colars públiques d'acord amb el creixement demogràfic de Sant Cugat i la zonificació dels centres sostinguts amb fons públics, se­ran tractats en una altra reunió el proper mes d'octubre, per falta de temps.

Aquesta vegada la Coordinado­ra va aconseguir fer seure a la ma­teixa taula, per parlar dels temes que ens preocupen a tots, la Ge-neralitat, l'Ajuntament, mestres i

pares. El resultat va ser francament positiu perquè es van obtenir els objectius de la reunió en forma de compromisos i dates concrets.

Pel que fa a l'escola Collserola, el pressupost limitarà algunes de les peticions que s'havien fet però s'a­tendran les més urgents com ara l'ampliació de la cuina. La senyora Mercè Alejo, directora de l'escola, es reunirà amb els tècnics de la Delegació i de l'Ajuntament de Sant Cugat per acabar de concre­tar les necessitats.

Pel que fa al projecte de la nova escola del Pla del Vinyet, el dele­gat va notificar que encara s'està a temps d'enviar al·legacions i po­der reformar el projecte original. Hi ha aspectes que serà difícil mo­dificar però n'hi ha d'altres que es

poden incorporar amb relativa fa­cilitat. La Delegació valora posi­tivament la intervenció de l'Asso­ciació de Pares de l'escola Pla Farreres.en el disseny de la nova escola del Pla del Vinyet i creu ne­cessari poder comptar amb la seva col·laboració. Es posaran en con­tacte la nova directora de l'escola, el president de l'APA i els tècnics de la Delegació i l'Ajuntament per posar en marxa aquesta col·labo­ració.

L'altre tema important, les es­querdes de l'edifici del parvulari de l'escola Catalunya, rebrà una -atenció prioritària durant els mesos de juliol i setembre. Malgrat el dictamen favorable a l'edifici del tècnic de l'Ajuntament, l'escola no veu clar que les classes hi pu­

guin començar el mes de setem­bre.. Kl dia 18 de juliol l'arquitec­te de la Delegació revisarà les es­querdes i d'acord amb aquest examen i l'evolució que sofre ixin durant el mes d'agost, es decidirà què es fa. En qualsevol cas la prio­ritat absoluta és la seguretat i da­vant del més petit dubte en aquest sentit si és necessari s'habilitaran barfacons o es buscaran solucions alternatives.

Els altres temes a tractar queden pendents per a una pròxima reu­nió el mes d'octubre i així també es podrà veure com han evolucio­nat els que hem tractat en aques­ta reunió.

Griselda Martí, presidenta Coordinadora APA

CIÜÈ ET 5EMRLA ELS CAHVIS PE CIRCULACIÓ ?ER DINTRE DE SAHT CUGAT r>

BÉEEEEE... HOOOP

C O M , QUE B É P S Í Hi «A CARRERS ?ER OH HO ES ?OT ?ASSAR U L S SOROLLS

QUE FAH ELS COTXES,.,. ÜH EXEMPLE, EL CARRER VALLDOREIX!!

V A L L D O R E E I Ü X , WUÜSSS.J!

Sf , EL TRkHSIT EH A0ÍÍE5T CARRER DEU HAVER MIHVAT !í

— Q ^ ^ V i l . • J

a M ü K K K 3 * ; . í jtófiSïï, -ü :;i3KB«!ï

TU %kn DE aUà PARLES P

I T A M T H ARA ELS COTXES ESTAH MÉS TEMPS PARATS OÜE HO PAS CIRCULAHT

... I HEHTRE HO EM DEMOSTRIS EL COHTRARI, O.UAH UH COTXE ESTA PARAT

HO EH DEIXA PASSAR CA? ALTRE. ... PER TAHT StfH MEH?S ELS ftUE

HI PAS5EH, 0 HO p ...»

ELS /CAlYroOS Dijous, 30 de juliol del _W< ' Opinió La l l o t j a

Per un Barca simpàtic IORDI GARRIGA I P n o

La simpatia no es compra: s'ad­quireix gratuïtament, i no - per cert, podeu creure a qui ha de­

dicat la seva vida a les comunicacions— fruit d'una creativa campanya de publi­citat o relacions públiques.

La premsa barcelonina del 22 d'aquest juny passat, ha donat la notícia de la pre­sentació que Jordi Pujol va fer del pro­grama per vendre Cata­lunya. Per primer cop el president de la Genera­litat ha confessat que les campanyes empreses pel seu govern durant els últims 20 anys, des­tinades a millorar l'opi­nió que tenen de Cata­lunya la resta d'Espanya no havien donat en ab­solut els fruits esperats.

Si Catalunya disposés d 'un adcouncil com el \m.mmmm que des de fa dècades gaudeixen països com els ELA, Japó, Mèxic, el Regne Unit, França, Argentina i altres, s'hauria evitat perdre diners i esforços inútils, ja que és sabut que cap campanya de publicitat.ha pogut canviar actituds ni prejudicis.

La frase del meu pare -el diputat i se­nador Joan Garriga-Massó (1871-1956)-segueix vigent: "Al gallec se li té llàsti­ma, al basc, respecte, i al català, odi".

Si Núftez i els seus dirigits, haguessin tingut una visió global i no miop del que el Barca havia de fer pel seu país, i s'ha-

"Quan dic aconsellar no em refereixo a consellers a

cop. de talonari, sinó

simplement haver sabut

copsar, sense prejudicis, el que premsa, ràdio i

televisió denunciaven "

gués deixat aconsellar per grups d'opinió qualificada, encara que diversa de la seva, el FCB hauria pogut ser una arma es­tratègica de catalanització cívica de les nombroses allaus d'altres catalans que con­formen una gran part de l'actual massa social del club. Quan dic aconsellar no em refereixo a consellers a cop de talonari, sinó simplement haver sabut copsar, sense pre­

judicis, el que prem­sa, ràdio i televisió denunciaven. Quan en els primers anys del reialme rut-riista, aposentat en les d e p e n d è n c i e s del carrer d'Urgell, i no en el local del club, exercint com a peso-na que té el càrrec (pes) de presidir un grup de persones que no t e n e n per q u è pensar com ell, va vo­ler fer callar la meva

ploma, amb què donava la meva opinió sobre la imatge que el Barca havia d'ofe­rir, no tan sols als seus socis i simpatit­zants, sinó també arreu d'Espanya, vaig ser designat persona non grata, i violentament expulsat de la llotja on, en un descans, compartia un refresc amb uns col·legues de la professió, que van quedar astorats de constatar l'estil del moreno que seguia ordres de Gaspart.

Si es reflexiona sobre el fet que un equip que representa tants catalans, visita jor­

nada sí jornada no els nombrosos camps de futbol de les principals capitals espanyo­les, s'ha de reconèixer que s'han perdut grans ocasions de -sense per què perdre els partits- poder ser ambaixadors de sim­patia, cosa que em sembla que serà difí­cil d'assolir amb un macroprojecte d'una exposició itinerant.

El Barca, precisament per ser un dels referents de Catalun­ya, té una gra/i res­ponsabilitat. És qües­tió d 'es t i l , i aques t s'implanta mitjançant un conjunt d'accions que han de donar com a síntesi una resposta de simpatia.

Mai he comprès que l'equip que represen­ta Euskadi, com és el Bilbao, malgrat totes les circumstàncies del seu entorn polític i so­cial, quan surt a tre­pitjar la gespa dels camps de futbol d'ar­reu d'Espanya, acusi menys protestes que el Barca. Solament recordant la frase del meu pare he admès aquesta paradoxa.

Hem de jugar ara els catalans, i concre­tament els socis del Barca - a m b dret a vot- una carta guanyadora de simpatia, per tornar a ser un club senyor, cívic, res­pectuós, que també sapiguem perdre igual que guanyar, que els nostres jugadors prac­tiquin el joc net, i els espectadors ex­pressin la seva joia amb crits catalans però

"Catalunya no pot permetre que una

de les institucions més arrelades a la seva

catalanitat sigui exponent

de poc civisme"

nets de tota vulgaritat? Difícil, per no dir impossible, poder ser

bandera d'aquest nou estil cívic, a qui du­rant tot el temps que ha estat directiu, ha demostrat tot el contrari, i que la seva imatge no és precisament una mostra de simpatia.

Catalunya no pot permetre que una de les institucions més arrelades a la seva ca­

talanitat sigui exponent de poc civisme. Catalunya és "més que un Club", i aquest ha de servir per al bé del civisme del seu poble, que espera dels seus directius, directives de bones maneres, educa­ció, i sobretot, simpa­tia. Saber infondre el fairplay del poema de Kipp l ing , o r e p e t i r aquella estrofa del po­ema que el nostre Jo­sep Maria de Sagarra va

dedicar al Barca en ocasió de la inaugura­ció del nou estadi: "S'obren les portes de l'estadi immens / fet a l'amplada que el teu cor volia, / i el que és fill teu, i el que no ho és, sorprens / amb l'aplom de la teva senyoria".

Alerta barcelonistes, no perdem el seny. El vostre vot és secret, sols vosaltresen se­reu els responsables. Que sigui la matei­xa resposta d'aquella última mocadorada. Per cert, que un dels mocadors era el meu.

La f i n e s t r a

Fila Zero al poble de Sant Cugat

F I L A Z E R O

Fila Zero som un grup heterogeni de dones i homes de diferents edats, professions i maneres de pensar,

units per l'estimació al teatre des de fa molts anys. Som una part viva de la cultura de la nostra ciutat.

Davant l'acord de la Junta Directiva de La Unió de cessar totalment l'activitat de F~ila Zero i d'anul·lar el grup i donar-lo de baixa com a secció de l'entitat, volem fer pública la nostra sorpresa, repulsa i indignació.

Aquesta actuació arbitrària, basada en un se­guit d'injúries i falsedats, és un atemptat més contra la llibertat d'expressió, un abús de poder i un ultratge que reflecteix i respon al tarannà despòtic que el president de La Unió, Josep Puig i Paraire, ha anat implan­tant aquesta darrera etapa a l'entitat.

Sabem que l'art, i particularment el teatre, ha estat sempre considerat subversiu pels poders repressors, però mai no ens podíem imaginar que aquests poders s'estaven covant dins casa nostra, La Unió, una entitat que té com objectiu promoure la pràctica i la difu­sió de la cultura en llibertat. Crèiem que els temps de la censura estaven superat; ma­lauradament hem comprovat que avui tor­na a ser viva a la nostra entitat, per exemple, qualificant d'inmoral i impropi el llenguat­ge emprat en el nostre darrer muntatge te­atral.

Des de fa molts i molts anvs i, concreta­

ment, des de 1988 dins La Unió, hem estat presents amb el nostre treball, participant en la vida col·lectiva de la nostra ciutat, fent teatre i promocionant la cultura.

Ens sentim ferits, menyspreats i tractats com a delinqüents. Se'ns acusa de destros­ses a l'escenari de La Unió i de no ser ren­dibles econòmica ni cultural. Quin absurd pensar que nosaltres faríem malbé allò que estimem i que ens és imprescindible per fer el que realment ens agrada: teatre. La cul­tura no és un element de mercat, i per tant no es pot mesurar amb paràmetres moneta­ris. Qüestionar la rendibilitat cultural, a part de moltes altres consideracions, és una gra­víssima falta de respecte als nombrosos col·la­boradors, patrocinadors i a tot el públic, que sempre ens recolza i encoratja amb la seva presència i caliu en els nostres espectacles.

Reclamem el nostre dret a seguir aquesta tasca, a casa nostra, La Unió, i per això con­voquem a tots els santeugatencs i els de­manem el seu suport a l'acció de protesta que durem a terme el proper dissabte dia 22, a les dotze del migdia, al carrer Santiago Rusinol.

Santcugatenques i santeugatencs, us hi es­perem.

FILA ZERO Teatre estable de L\ UNIÓ

El c e l l e r

ha roca del lladre

FRANCESC CARBÓ

Cada cop que passo per Gerri de la Sal hi observo la monumental roca, recordo aquell cap de ser.J

mana, ara ha fet uns tretze anys que, com sempre amb entusiasme i entrega, va or­ganitzar en Josep Barberà en aquest petit poble del Pallars, ni més ni menys que l'ascensió i la descoberta de la roca del lla­dre.

Es tractava de la muntanya que com­memorava la cloenda de l'operació mun­tanyes catalanes que després, de forma acurada i atenta, va recollir en dos volums.

Va aconseguir, com feia sempre, mobi­litzar els alcaldes de Sant Cugat i Gerri, el president de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, amics seus de tota la vida, la junta i socis del CMSC i com sempre, la seva família, que sem­pre li va fer costat en tots els seus projec­tes, en totes les seves il·lusions. Recordo com ho havia planificat tot: els àpats, l'en-trega de records, les explicacions de la fei­na feta, la visita a diferents llocs i la puja­da a la roca, on vam col·locar una placa commemorativa i la bandera catalana que tant va estimar.

Va ser un cap de setmana inoblidable com moltes de les coses que en Josep va muntar al llarg de la seva engrescadora vida.

Ha sabut engrescar i animar joves i grans,

s'ha rodejat d'amics, i sense que ens n'a­donéssim, ha engrescat molta gent a conèi­xer el país i les seves muntanyes.

El més important, però, és que tot això ho ha vogut deixar escrit i són tants els treballs i els llibres que ha publicat, que els muntanyencs són moltes les coses que li hem d'agrair.

I tot amb una dedicació desinteressada, que tot i perdent diners, no sabíem com s'ho feia per aconseguir-ne aquí i més enllà. Ha trucat a tantes portes i ha sabut vendre positivament la seva feina i els seus projectes', que a la Generalitat, la Di­putació, al Patronat de Collersola, a les fe­deracions i als clubs, convencia per la il·lu­sió i la necessitat que posava perquè tot estigués publicat, i moltes vegades expo­sat. I és que en Barberà ha estat constant i persitent en tot allò que ha volgut fer. I aquest esperit s'encomana i fa escola. Ara té bons amics i amigues que s'encarrega­ran d'acabar la feina que ha deixat co­mençada.

Avui en Josep ja no hi és, petó ha de sa­ber, i la Josefina i els seus ho saben, que molta gent ha après d'ell moltes coses, i el més important és que molta gent conei­xerà les muntanyes i el país gràcies a la seva feina.

Francesc Carbó i Serinana és soci del CMSC

US 4 CANTONS

10 Entorn

Dijous, 20 rfe juliol del 2000

C o m u n i c a c i ó

Prestigi a la societat de la informació Solà, Echevarria, Gaya i Angerri són els presidents de les comissions del pla director

Quatre santcugatencs de prestigi. Així va presentar ahir l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, les qua­tre persones que han dit sí a la proposta de l'equip de govern de presidir les comissions del Pla Director de la Societat de la Informació al nostre municipi. Ells són el president de la Fundació Sant Cugat, Joan Gaya, que estarà al capdavant del grup d'Administració Oberta i Participació; el rector de la Universitat Autò-

KMII.I BKI.I.A -Sant Cugat-

Kl l'la Director de la Societat de la Informació ja te els quatre pre­sidents de les comissions. Ks trac­ta de Jaume Angerri, director ge­neral de ( bmerç de la Generalitat de Catalunya; Joan Gaya, presi­dent de la Fundació Sant Cugat; Carles Solà. rector de la Univer­sitat Autònoma de Barcelona, i Joan Kchevarria, empresari sant-cugatenc, vinculat a Fecsa i a Nis­san Motor Ibérica.

Ahir es van reunir per primera vegada els quatre presidents amb l'alcalde de la ciutat. Lluís Reco­der, i es va decidir de convocar la primera reunió dels diferents grups de treball la primera set­mana de setembre. La intenció és fer reunions periòdiques cada 15 dies de manera que a mitjan mes de novembre es pugui fer una trobada final en què s'expo­saran les conclusions del pla. Així, es compliria amb la temporitza-ció establerta de tres mesos.

Concretament, Carles Solà pre­sidirà la comissió de Formació, Jaume Angerri la de Comerç i Pro­moció Econòmica, Joan Echevar­ria la d'Infraestructures i Xarxes de Comunicació, i la d'Adminis­tració Oberta i Participació la ca­pitanejarà Joan Gaya. L'alcalde, Lluís Recoder, ha explicat que "el prestigi personal" dels quatre escollits contribueix a donar "més rellevància" al pla. "Qui millor que el rector de la Universitat més gran de Catalunya", va dir Reco-

noma de Barcelona, Carles Solà, que s'encarregarà de la comissió de Formació; l'empresari Joan Eche­varria, que serà el president de la comissió d'Infra­estructures i Xarxes de Telecomunicacions i el direc­tor general de Comerç de la General i tat , Jaume Angerri, que portarà les qüestions relacionades amb la promoció econòmica i el comerç. Tot plegat està pre­vist que estigui enllestit el mes de novembre. És per

això que la primera reunió de les comissions es farà la primera setmana del mes de setembre. Tothom qui hi vulgui participar ho pot fer de manera presencial, a les trobades cada quinze dies o a través de la xar­xa a la pàgina del Pla Director de la Societat de la In­formació, dins el w e b de l'Ajuntament. Al mateix temps, s'organitzaran xerrades sobre noves tecnolo­gies i s'estudia fer una enquesta sobre I' ús d'Intemet.

,4 l'esquerra, Echevarria i Angerri, amb l'alcalde i la regidora de Participació. A dalt a la dreta. Solà, i a baix, Gaya FOTO: X.L.

der de Solà, "per estar al capda­vant de la comissió de Formació". D'Angerri va destacar l'important càrrec que ocupa, mentre que de Gaya, que ha impulsat la partici­pació democràtica a Sant Cugat, i d'Echevarria, que és un empre­sari respectat i amb una trajectò­ria molt sòlida. La regidora de Par-t ic ipació , C o m u n i c i a c i ó i

Promoció de la Ciutat, Marta Su-birà, ha anunciat que paral·lela­ment a les reunions de les comis­sions hi ha previstes algunes xerrades monogràfiques sobre te­mes concrets amb la presència d'experts. Subirà ha dit que de moment , a banda de la "molt bona resposta" de la gent el dia de la presentació del pla al claus­

tre del Monestir, a través de la pà­gina web de l'Ajuntament, on hi ha penjada informació sobre el pla, cont inuen rebent correus electrònics amb propostes i sug­ge r imen t s que es t indran en compte. "Estem acabant d'ela­borar les llistes" amb totes aques­tes persones, col·locant-les en les diverses comissions. Les qües-

Lluu Recoder Marta Subirà Joan Echevarria

(Alcalde de Sant Cugat) (Regidora de Comunicació) (Empresari santeugatenc)

"La seva presència "Hi ha molta "Crec que puc aportar

contribueix # prestigiar participació a través de coses a la comissió

d pla" la pàgina web" d'Infraestructures''

tions que s'aniran debatent a les reunions es penjaran a la direcció del Pla, des de la qual "les perso­nes que ho desitgin podran se­guir-lo", diu la regidora. Un dels quatre santcugatencs que han ac­ceptat el càrrec, Jaume Angerri, que fa més de 20 anys que viu a la nostra ciutat, ha comentat que hi va accedir perquè creu que pot "aportar alguna cosa perquè vaig ser director general de Comuni­cacions l'any 1976 i ara estic al capdavant de Menta". Recoder i Angerri estan segurs que a Sant Cugat hi ha moltes persones que es connecten a la xarxa, ja que, segons diuen, és una de les ciutats amb més llicenciats d'Espanya. Per tenir-ne un coneixement més profund s'estudia fer enquestes.

jgffiL T.M.O. Reparació, S.L. 8 & ^ *

MECÀNICA - PLANXA - PINTURA i

REPARACIÓ GENERAL DE L'AUTOMÒBIL "TOTES LES MARQUES" 'i

ESPECIALITAT I BON SERVEI EN BMW

KKxSi! • -<!K!<!i: • HtOvla * «lOtí»

tr:<.xj| TOT PUNT poda xl^^^^^^^^^^^^^WKxií l

Ï X K X Í Í ^ ^ X ^ O U Í : * Í ÍVxía * Í*Í1Í:H:ÍA

m--J,a • '«<<!•> * -r ;i:i * (r<xí<!

m o d a • m o d - « '"> >i<i " ÍÏUXH.S

ÍIKXÍÜ » HKX.1 - * t'> HM * r»' -S*

SaM ABtóOl, 18 • T«t 93 67480 9?

RADIOTAXI .itfB SANT CUGAT

93 589 44 22 « C'. SERVEI DIA I NIT

M " ;::*;: •;.;•• 1$ j | ÏS} - $ ;&) :; ;;.• ; $ j - . % - $ ;&) :; ;;.• ; $ j - . %

I A V L'Illa dels Congelats I

Escola Thau Vial Interpolar, s/n Tel. 93 589 81 08

' $) * : # • "Wé ::L/'B Mn. Pere San. Pda. 125 ; ^ Í ; Tel. 93 589 38 06 " ; ^ f

EP i ESO en règim de concertació amb la Generalitat de Catalunya

::L/'B Mn. Pere San. Pda. 125 ; ^ Í ; Tel. 93 589 38 06 " ; ^ f

escotes esportives • meniador • transüort

ELS /C4IVra>S Dijous, 20 de juliol dtl 2000 Entorn 11

U r b a n i s m e

Llum verda a l'aparcament de la plaça dels Quatre Cantons

PSC, IC- V i ERC demanen que el pàrquing torni a quedar sobre la taula EMILI BELLA

- Sant Cugat -

Després de cinc mesos d'espe­ra, l'equip de govern ha aconse­guit aprovar al ple municipal la construcció de l'aparcament de la plaça dels Quatre Cantons, una peça clau en la vianantització del centre de la ciutat. Amb els vots en contra dels partits de l'oposi­ció. es va decidir convocar un concurs públic d'adjudicació de les obres de construcció i explo­tació del pàrquing, així com tam­bé de noves zones de parquí-metres.

El tinent d'alcalde de Ciutat Sostenible, Joan Carbó, que s'ha­via compromès al febrer a espe­rar les conclusions de l'estudi de la Fundació del RACC sobre mobilitat, va apostar per tirar en­davant aquest projecte per no fer "un mal favor a la ciutadania" deixant-lo sobre la taula, com vo­lien el Partit dels Socialistes, Es­querra Republicana i Iniciativa per Catalunya-Verds. Carbó ar­g u m e n t a v a q u e l ' e s tud i de l RACC conclou que amb la via-

I'. aspecte actual de la plaça dels Quatre Cantons F: AVI l ÏFR LA RROSA

nantització del centre es perden places de zona blava, i hi ha una gran demanda forana d'aparca­ments. Davant d'a'ixò, el tinent d'alcalde veu necessària la cons­trucció d 'aquest equipament , emplaçat en l'eix viari comprès entre la plaça de Lluís Millet i

la d'Octavià. La distribució d'un aparcament a cada punta d'a­quest eix, més el de la plaça dels Quatre Cantons, és vista per Car­bó "cada cop més encertada". A banda, va incidir en el fet que la plaça quedarà remodclada i serà tractada de manera unitària.

L'argument més important en contra de la construcció del pàr­quing que els socialistes van po­sar sobre la taula va ser el fet que no existeix cap pla general d'a­parcaments. El regidor Jordi Me-néndez considera que hi ha una "manca de coherència" de l'e­

quip de govern a l'hora de defi­nir conjuntament les mesures re­lacionades amb els aparcaments. D'altra banda, Menéndez va cri­ticar també el recent constituït Consell de Mobilitat, ja que pen­sa que no s'hi van discutir aques­tes actuacions urbanístiques.

IC-V ha coincidit a dir que no s'ha deba tu t prou el projecte amb la ciutadania i que "no es veu cap pla global", va afirmar el regidor Joan Balada. Es per això que van demanar que l'a­parcament tornés a quedar sobre la taula. A Balada li sembla bé que el RACC faci propostes , però "les decis ions s 'han de prendre a partir dels acords polí­tics, que poden ser coincidents o no amb el RACC".

Pel seu cantó, ERC és partidà­ria de tractar la qüestió dels apar­caments a la comissió i al consell de mobilitat. Quant al nombre d'aparcaments de zona blava, el p o r t a v e u i n d e p e n d e n t i s t a , Eduard Pomar, va afirmar que "ara es parla de 250 places d'a­parcament , cl doble que fins ara". Així, Pomar assegura que l ' informe de la Fundac ió del RACC s'usa "a conveniència" de l'equip de govern municipal.

Al mes de febrer, el pàrquing dels Quatre Cantons -que es va presentar juntament amb el de la plaça de l'estació)- va quedar atu­rat per l'oposició del PSC, IC-V, ERC i el Partit Popular, que ales­hores no formava part de l'equip de govern.

O c /

Aprovat un conveni d'assignació

d'usos del complex d'oci Diversia

Uacord també preveu el cobrament dels impostos a THI

E. B. - Sant Cugat -

L'assignació d'usos del terreny on s'ha de construir el gran com­plex lúdic Diversia. que entrarà en funcionament l'any 2002, va ser duta al plenari de dilluns per l'àrea de Ciutat Sostenible de l'Ajuntament, a través d'un con­veni que regula el cobrament dels impostos i "determina com ens pagarà l'empresa les infra-estructures" d'accés i mobilitat de la zona del complex, va dir el tinent d'alcalde de Ciutat Sos­tenible. Joan Carbó, un dels te­mes que més el preocupa ara. Com que la parcel·la està si­

tuada a la frontera del te rme municipal de Cerdanyola amb el de Sant Cugat, és la Comissió d 'Urbanisme de Barcelona de la Ccneralitat de Catalunya qui ha decidit que abans de l'apro­vació inicial, cal un informe fa­vorable dels ajuntaments afec­tats. L'espai trepitja un 80% el terme de Sant Cugat i un 20% el de Cerdanyola.

L'equipament, amb una inver­sió de 12.000 milions de pesse­tes, comptarà amb un multici-n e m e s - a m b un total de 15 pantalles-, restaurants, bars, una discoteca, un gimnàs, espai per a l'oci familiar i aparcaments, entre d'altres. L'encarregada de

fer-ho realitat és la companyia britànica T H I Leisures , que gaudirà d'una zona de 8.000 me­tres quadrats molt a prop de la fàbrica de material de construc­ció Almar i la clínica Asepeyo.

El regidor d'Iniciativa per Ca-talunya-Verds, Joan Balada, va demanar que s'obri un debat de competències entre consistoris i govern autonòmic i que es tin­guin en compte Ics experièn­cies d'altres parcs d'oci, que "no són del tot positives" en el camp de la seguretat ciutadana, de la contaminació acústica -pe r la proximitat amb els nuclis ur­bans- i de l'urbanisme -per les cues que poden ocasionar-.

Medi a m b i e n t

Acorden les diverses mesures que es prendran el Dia Europeu sense Cotxes

E. B. - Sant Cugat-

L'Ajuntament ja ha aprovat les mesures que es duran a terme a Sant Cugat cl proper 11 de setem­bre, el Dia Europeu sense Cot­xes, adherint-se així a la campanya "A ciutat, sense el meu cotxe". Entre d'altres, destaca el tanca­ment dels carrers del centre histò­ric de la ciutat, habilitant vies de circumval·lació, la potenciació de la participació escolar a la diada, la ubicació de diversos punts d'infor­mació i la realització d'enquestes a la població sobre l'ús del cotxe privat. Tots els partits polítics van estar d'acord amb les decisions al ple municipal de dilluns. Esquer­

ra Republicana (ERC) i Iniciati­va per Catalunya-Verds (IC-V) van al·ludir a la necessitat de dur a terme campanyes de conscien­ciació de la ciutadania respecte a l'ús del vehicle a la ciutat. El por­taveu d'ERC, Eduard Pomar, va demanar que es potenciïn el trans­port públic, la bicicleta i els des­plaçaments a peu. El regidor eco-socialista Joan Balada va demanar que de cara a altres anys la relació d'accions s'hauria de presentar amb més antel·lació. Per al s<xia-lista Jesús Palacio, les jornades bandera són importants però "hem de ser capaços d'oferir mit­jans alternatius al cotxe", i va des­tacar que cl dia 11 s'estarà en la lí­nia d'altres països d'Europa.

CONTRIBUÏM A FER DE SANT CUGAT UNA CIUTAT MÉS ECOLÒGICA

J L/^Oiïfilial/l/L. inWflrinrirMÍa«i¥i nnnnnnnnnnnn n^tf**^^Biiii mm PBMllïïinrifTTni*l¥TTïïrriff*1^ nlT11lMWnwinnB<JF^ ilfflnll^atfr ^XKÍKIIISII0^!IIIRIISIHRSIUR&^^SSBHN&&^NÍBSNB*^IRIIfllllllllSKNto

•'.,• Emprma ' líder en el seu

COMPONENTS ELECTRÒNICS PER A LA MOTGCJCLETA

Av, Graells, 35 Tel, 93 590 68 66 Fax 93 590 86 67 e-rnaii: leoneHi@ieonelli.com web:

wwwieorseüí.com

12 Publicitat ELS<? CANTONS Dijous, 20 de juliol del 2000

*?/\\0 ^ifE^MMOI^^OOOmi AGRUPACIÓ TEATRAL

LA FLORESTA www.atlaf.com

F\j. Floresta 24-26 St.Cugat del Vallès REPARTIMENT:

ROSA; MARIA JESIÍS COSTA MERCÈ. VICTÒRIA LÓPEZ ELENA MARIA ÀNGELS QUADRES NARCfS: FERRAN AGRAMUNT. SALVADOR: XAVIER GERHARD. ERNEST. SAUDRAHMAN

SO:

APUNTADORS:

MARIONAREY RAQUEL PÉREZ.

DIRECTOR:

ÀNGELLÓPEZ

PUBLICITAT:

MARIA ÀNGELS QUADRES. JOAN TORNES.

DISSENY:

RAMON ESCOLANO.

ENRIQUE MARTÍNEZ

IL·LUMINACIÓ;

XAVIER GERHARD.

ESCENOGRAFIA:

JOANMTRAS

VESTUARI I CARACTERITZACIÓ:

MARIA CARMEN RODRÍGUEZ. MARGARITA COSTA

REGIDOR:

MARIBEL MARTÍNEZ.

Jl/

.amb el suport de;_

H0ÍS i » KB0K! P'ASSUMPTA

ÇONZÀLEZ

Per construir la seva casa o fer reformes

&93 589 0Í 51 • C O N S T R U A L R A ^ w u

ecwtoueckw» PI. Doctor Oattét $, }*r - 3a

CQNSTRlÉCOHCiU.1!

Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

ramiiuniuuwuL ifTUCflitMHii MHMUR onnn lOVESTHIIMWTOS OI MCHADAS WL 93 674 9S 00 - 607 221218

ELS 4 CANTONS

TOT SANT CUGAT

ELS'íCAlVroiMS Dijous. >ú de juliol del 2000 Entorn 13

T r a n s p o r t

Més de 2,5 milions de viatgers surten de-l'estació de Sant Cugat 187 combois al dia van passar per la parada Pany 99

K M I I . I B K I . I . A

- Sant Cugat -

L'estació de Sant Cugat dels Ferrocarrils de la Generali tat de Catalunya va registrar l'any passat un total de 2.637.763 de viatgers que agafaven el tren, per damunt de parades com la de Sabadell-Rambla, Terrassa-Rambla, la Universitat Autò­noma i només per sota de Bar-eelona-Plaça Catalunya - a m b més de sis milions i mig de viat­ges - i l'rovença - a m b quatre i mig-.

Per la resta d ' e s t ac ions de l'àmbit de Sant Cugat no van passar, ni de molt, tantes per­sones. La que segueix a la del centre en nombre de viatgers és Valldoreix, amb 703.779 bit­llets validats. La segueix Sant Joan, amb 573.400, les Planes. amb 290.682 -tot i que està ubi­cada a la part barcelonina del barri- i la Floresta, amb 256.501 viatgers. En darrer terme se si­tua M i r a - s o l , q u e va r e b r e 241.602 persones ocasionals i, a la cua, l'estació de l'Hospital

Dos rom/mis es creuen a l'esturió de les Planes X417IA RROSA

General, amb 219.909 viatges registrats. Aquestes dades cor­responen al total de viatges re­alitzats per estacions d'origen, que en conjunt va assolir més de 23 mi l ions de p e r s o n e s . També hi són inclosos els viat­ges amb bitllets gratuïts.

Quant a ingressos, el 1999, la línia de Barcelona al Vallès, co­

neguda com a Metro del Vallès, va rebre més de 3.000 milions de pessetes a partir dels 21.000 viatgers, que van recórrer una suma de 356 milions de quilò­metres. L'any passat, en canvi, l 'empresa ferroviària va ingres­sar una mica més de 2.900 mi­lions de pessetes.

D'altra banda, el Metro del

Vallès oferia un servei a Sant Cugat de quatre minuts de fre­qüènc ia de pas en les hores punta dels dies feiners, sis mi­nuts la resta d'hores dels dies feiners amb menys afluència de públic i de deu minuts els dis­sabtes i els dies festius. Kn ter­mes generals, per l'estació de Sant Cugat van passar 1S4 trens els dies feiners en cada direcció. Si es desglossa aquesta dada. 157 d'aquests combois pertan­yien a la línia SI i S2. cap a Te­rrassa i Sabadel l respect iva­ment. Set/e més eren de la línia S5 - q u e es queda a Sant Cu­gat - , ment re que els 1 1 res­tants, de la S55 -que va fins a la Universitat Autònoma de Bar­celona-. l'el que fa als dies fes­tius i vigílies. 101 van ser els trens que anaven en sentit as­cendent -cap al Vallès- i 98 en direcció a Barcelona. Per anar de l'estació de la plaça de Ca­talunya a Barcelona fins a la nostra ciutat es trigava 24 mi­nuts els feiners i un menys els festius i els dissabtes.

Ferrocarrils de la Generalitat està estudiant la viabilitat de construir una vuitena estació al centre de la ciutat, entre les de Sant Cugat i Sant Joan, a V'ull-palleres, molt a prop de l 'auto­pista A-7. En aquest sentit, l'al­ca lde de San t C u g a t , L l u í s Recoder, ja ha començat a ges­tionar la proposta.

EIS 4 CANTONS "el diari de Sant Cugat"

o u

ro WD

u +J c ro

o •M C ro u

•*f »/)

i — 1

Griful Oü. S.L Servei Estació

'A0dt CENTRE DE DISTRIBUCIÓ PER A EMPRESES I PARTICULARS - Gasolis A, B i C de primera qualitat

- Ports gratuïts a partir de 400 litres

- Descomptes a partir de 500 litres

- Comptador volumètric homologat, exactitud en el subministrament

- Servei personalitzat, fins a 60 m de mànega

- Grans ofertes en funció del consum

- Telèfon D'URGÈNCIES 610 45 55 01

E.S. CENTRE Estacions de S C r V C l al Centre de Sant Cugat (4 Cantons)

(93) 674 06 07

A.B i C E.S. CAN SOLÀ

a la Crtra. de Cerdanyola

(93) 589 45 55 DISTRIBUCIÓ DE GASOLIS A DOMICILI 93 589 45 55

HS4CANTONS

Societat 14 Dï/utii. -V (te juliol del _W(>

O k u p a c í

Els 'okupes' resisteixen al desallotjament La policia estatal no aconsegueix concloure cl procés que es va intentar dimarts

La jornada de dimarts havia de concloure setze me­sos d"okupació' de la masia de Torre Blanca, però va finalitzar amb una nova 'reokupació'. L'acció va realitzar-se arran de la demanda pel desallotja­ment de la masia, interposada fa uns mesos per l'A­juntament. Malgrat tot, la policia estatal no va dur a terme el desallotjament total de l'edifici, i es van retirar, deixant tres 'okupes' dalt de la teulada, i els membres de la brigada d'obres municipal, que continuaven amb les tasques de tancament de

portes i finestres. Representants de l'Ajuntament, la policia i la Generalitat van intentar solucionar la situació d'una manera pacífica i dialogada. Els membres del col·lectiu no van acceptar, ja que vo­lien que el diàleg continués amb ells dins la ma­sia. Finalment, els cossos antiavalots primer, i la policia municipal després, van abandonar la zona, que es va quedar sense vigilància. Els 'okupes' van aprofitar la situació per tornar a entrar a la ma­sia.

Van ser onze hores de tensió i incertesa, que es van quedar en un no-res. Durant la jornada, de­senes de persones van presenciar l'evolució dels fets. Entre el curiosos es van poder veure els obrers de la construcció veïna a la masia, jubi­lats, nens amb bicicletes i joves d'estètica 'skin', que van insultar els 'okupes' de la teulada. Tam­bé es van acostar a la zona membres dels partits polítics de l'oposició municipal, a excepció del Partit dels Socialistes.

K.( :\s IAWKR / M.MK\ni;.z

Sant (lligat va viure dimarts un intent frustrat de desallotjament dels oh/pes de la masia de Torre Blanca. Després d'un primer intent de fer-los fora de la casa, la policia estatal i municipal va abandonaria /ona i els oh/pes van poder tornar a entrar a la masia.

Kls fets van començar a quarts de vuit del matí. quan agents de la po­licia v.ui informar als 10 joves que hi havia dormint a la casa que tenien una hora per al5andonar-la. Tot i que la majoria dels okupes van ser desa­llotjats. tres dels joves van poder es­quivar la policia i es van enfilar a la teulada, on van passar més d'onze hores, la major part de les quals des­pullats. I >n dels moments més ten­sos del desallotjament es va produir quan dos dels okupes van ser detin­guts, acusats de desobediència i re­sistència a la policia, i van ser tras­lladats a la comissaria. Tots dos van ser posats en llibertat una estona després i van haver de declarar ahir

Kls responsables del'ros estatut'de poli/ia :an intentarnegoeu/iambeh /IKC. I I<»K.UUU-IU\ de quebaixeswi de la teulada. KOTO.X.I..

h/de ma/e d'ml ok/i/xi mn·a/iui ,' •" ' '. /• //-/'">• oiilia.a'ot~ I <')!<>'. \.l

davant del Jutjat de Rubí. La ten­sió es va tornar a produir <[uan 4 fur­gonetes de la policia antiavalots van aparcar al costat de la casa. on la bri­gada municipal estava tapiant por­tes i finestres..l'nes hores més tard. després de diverses converses entre els joves i el cap de la policia esta­tal de la ciutat i el regidor de Segu­retat Ciutadana, Jordi l'errés, i des­prés d'haver fet pujar aigua, roba i menjar als tres joves de la teulada. tant els cossos antiavalots com els bombers van abandonar la zona. Davant d'aquesta situació, els oku­pes van decidir tornar a entrar a la casa i una desena d'ells van poder esquivar la vigilància policial i ac­cedir a l'interior de la masia, on es van reunir amb els joves que enca­ra hi havia dalt de la teulada. Ja cap al vespre, la policia municipal tam­bé va abandonar la vigilància de la casa i tots els okupes van tornar a en­trar, tirant a terra les tàpies aixeca­des per la brigada.

Després d'aquest intent de desa­llotjament, els okupes feien una va­loració positiva dels fets: "Hem fet enrere una cosa així, i creiem que encara podem aportar alguna cosa per la via de la participació"'. Kls jo­ves van considerar que l'actuació de la policia havia estat motivada per la "presència de molts pares" i cl suport de la societat i van afegir que seguien disposats a negociar amb l'equip de govern.

Fel que fa a l'Ajuntament, l'alcal­de Lluís Recoder, va comentar que ells no podien donar resposta al que havia passat ja que "era una ordre dictada pel jutjat de Rubí i que ana­va adreçada a la policia estatal, són ells els qui han de donar compli­ment de l'ordre del jutge". Recoder va assegurar que "nosaltres hem fet el que havíem de fer" i que la fun­ció de l'Ajuntament havia estat la de donar suport i vetllar per la segure­tat de les persones i de la casa.

TSS ifC/WmiNS Dijous, 20 de juliol del.>000 Societat 15

La polit ia -va colpejar un jove amb la porra, just abans di ditain lo pti disoh'diència i resistència als agents FO'l'0:.I.M.

Els okupes, acompanyats de niares, es van asseure davant els bombers per impedir que intentessin baixar eh joves de la teulada F: X.L.

F.l'regidor de SeguretatCiutadana..Imdi Fen és. ia cuostai-\e a la uivi pei pirguntai ah oL·ipus \ipeii\aveninai\ai 1-010 \ I

Després que la policia aimndonés la zona, els okupes van entrar a l Masia i van tirar a terra Pobra de la brigada municipal F: X.L.

7 . 3 0 h.

Inici del desallotjament

A primera hora dol mací. agents de la policia estatal van trucar a la porta de la masia de Torre Blanca per informar als joves que tenien una hora per recollir les seves pertinences i abandonar l'edifici. Du­rant el desallotjament, tres joves van burlar la vigilància i van pujar a la teulada de la casa, on es van despullar com a senval de protes­ta, tot demanant la presència de l'alcalde Lluís Recoder. Dos oku­pes més van ser detinguts per no voler ensenyar la documentació als agents. Kls joves van assegurar que un dels policies va utilitzar la violència per fer-los fora de la casa i portar-los a comissaria. Lis nois es van negar a declarar i van comparèixer ahir davant el jutjat de Rubí que porta Ics diligències del cas. La resta dels okiipants de la casa van sortir al carrer on donaven suport als seus companys i alguns també es van despullar per demostrar que el desallotjament era una manera de deixar-los "en pilotes" davant les autoritats.

1 1 . 0 0 h. Resistència a la policia

Després del primer intent d'expulsar els okupes de l'edifici, i veient que els joves de la teulada es resistien a baixar-ne. la policia va de­manar el reforç dels cossos antiav alots, la policia municipal i els bom­bers de la Generalitat. Mentre els membres de la brigada d'obres mu­nicipal començaven la feina de tapiar portes i finestres, la resta del col·lectiu okupa i alguns simpatitzants amb el moviment van blo­quejar l'actuació dels agents. Kntre crits i consignes contra la policia i l'Ajuntament, els joves van seure davant del camió de bombers que s'acostava a l'edifici per col·laborar en la finalització del desa­llotjament. Els tres okupes que resistien a la teulada demanaven cons­tantment la presència de l'alcalde Lluís Recoder. Davant les in­clemències del temps, els okupes van demanar que se'ls pugés aigua, menjar i roba, petició a què van accedir la policia i els bombers.

1 3 . 3 0 h. Intent de negociació

Kl regidor de Seguretat Ciutadana, Jordi Farrés, va acostar-se a la ma­sia i va preguntar als okupes si tenien intenció de marxar de la casa. 1 )a-vant la negativa, va cedir tota la responsabilitat a la policia estatal, que va iniciar un procés de negociació amb els joves, en què va prendre-hi part un dels membres de la comissió per al diàleg amb el moviment oku­pa de la Secretaria Cïeneral de Joventut de la Generalitat. Hn aquest in­tent de diàleg també van intervenir les mares d'alguns okupes demanant que no s'utilitzés la violència. Després d'alguns moments tic tensió i indecisió, a dos quarts de tres del migdia les quatre furgonetes del cos d'antiavalots van abandonar la zona. Tot seguit, els membres del col·lec­tiu okupa que es trobaven al carrer van reunir-se per decidir què feien. A quarts de cinc de la tarda, una desena de joves van aconseguir saltar les tanques de la casa i unir-se als seus companys a la teulada.

18.15 h. 'Reokupació' de la masia

Durant la tarda, els simpatitzants del moviment van començar a orga­nitzar activitats al carrer, mentre alguns veïns de la zona es queixaven iradament pel tancament de la via al trànsit. I In cop la brigada munici­pal (que els okupes van denunciar que treballaven sense casc) van fina­litzaries tasques de tancament de les portes i finestres de la casa. els mem­bres de la policia municipal que quedaven a la zona van marxar, i van deixar la casa sense vigilància. Tan sols pocs minuts després, la resta del col·lectiu okupa que es trobava al carrer van teokupat l'edifici. Després de felicitar els joves que van resistir a la teulada i de tirar a terra les obres fetes per la brigada, es van reunir en assemblea per decidir la seva pos­tura a partir d'aquest intent frustrat de desallotjament. A les vuit del vespre es va fer una petita concentració a la plaça de Barcelona, mentre un gran nombre d'okupes i simpatitzants miraven les notícies a la tele­visió de dins la masia i preparaven un sopar de celebració de la jornada.

16 Societat ¥1S /('AIYTCKNS Dijous, >0 rie juliol tkUM

E n t i t a t s

La Unió Santcugatenca suspèn les activitats de Fila Zero

E/grup teatral considera injustificada la seva expulsió de Ventitat E.C.

La I n ió San tcuga tenca ha suspès les activitats de la secció de teatre estable Fila Zero, acu­sant-lo d'incompliment de la nor­mativa de l'entitat. Des de Fila Zero asseguren que el motiu de la suspensió és el contingut del seu darrer muntatge, Dtogeties i b.pi-a/r i consideren que la junta di­rectiva de la Unió els ha calum­niat acusant-los de coses que no són certes.

Després de 12 anys formant part de La l Inió Santcugatenca, la jun­ta directiva d'aquesta entitat ha decidit suspendre les activitats del grup de teatre Fila Zero. Segons ha explicat el president de La Unió, Josep Puig, els motius d'aquesta decisió han estat motivats per un incompliment reiterat de la nor­mativa de La Unió en temes com la neteja del local o la promoció de l'entitat. "Nosaltres vam pren­dre aquesta determinació perquè dins de La Unió volem convivèn­cia, tenim convivència, però amb

PRESIDENT m LA ÏM6

fettrtft<ptelaedfamt «suau«lira texà, la «artSà» «fe Sua 2Se«> èe ha

Dut. *Dtba&m& t E^pa*

i jMJ&j$G*liMMÍp l ikwl e s s e s

aquesta secció no n'hi havia gai­re", ha assegurat Puig. El presi­dent de La Unió ha volgut re­marcar també que la seva decisió no ha estat motivada pel darrer muntatge del grup teatral, tal com s'afirma des de Fila Zero. Puig ha assegurat que si han expulsat aquesta secció de l'entitat és per "altres motius que ells coneixen

perfectament", tot i que ha reco­negut que "La Unió és un espai cultural i recreatiu" i que "a mi em sembla que això no és cultura".

Des del grup Fila Zero, però, as­seguren que la seva "expulsió" de La Unió ha estat motivada per l'o­bra Diògenes i Epicur i consideren la decisió de la junta de La Unió com "una actuació arbitrària, ba­

sada en un seguit d'injúries i fal­sedats". El grup teatral ha fet un escrit de protesta on denuncien la censura cap a la seva activitat i on recorden que l'agrupació porta 12 anys formant part de La Unió i participant en la vida col·lectiva de l'entitat i de la ciutat. Segons el director del darrer muntatge del grup, Òskar Borràs, "en la notifi­

cació oficial que ens van entregar, una de les causes per les quals ens feien fora era el lèxic i diàleg fet servir en cl nostre últim muntatge, el qüestionaven i ens acusaven de ser una obra poc digna de ser re­presentada en una entitat cultu­ral".

Per denunciar aquesta situació i reclamar l'espai que tenien fins ara dins de La Unió, els membres de Fila Zero han organitzat per dissabte una acció de protesta que començarà a les dotze del migdia al carrer Santiago Rusinol.

D'altra banda, i amb l'objectiu de resoldre aquest conflicte, la re­gidora de Serveis Personals, Àn­gels Ponsa, es va reunir dimarts amb la junta de La Unió i ahir amb els membre s de Fila Zero per pro­posar una nova trobada entre les dues entitats que serveixi per re­soldre les diferències. Així ho ha explicat el president de La Unió, Josep Puig, que ha assegurat no tenir cap problema per fer aques­ta reunió tot i que ha condicionat una possibilitat d'acord al fet que "els membres de Fila Zero es vul­guin adaptar". Puig ha fet també referència a la postura adoptada pel grup local d'IC-V, que va de­manar al ple que l'Ajuntament dei­xés de donar suport a les activitats de La Unió.'Puig ha manifestat la seva sorpresa i ha recordat que La Unió és una entitat apolítica j pri­vada que pot prendre les seves de­cisions.

E d u c a c i ó

L'Ajuntament potenciarà les activitats a les escoles

Les APA es mostren decebudes per Factuació de radministració

E.C.

Kl desenvolupament del Projec­te Educatiu de Ciutat, la dinamit-zació de les activitats a les escoles i el Pla d'Atenció a la Primera Infàn­cia són algunes de les línies d'ac­tuació que s'ha marcat l'equip de govern per al proper curs.

Durant la darrera reunió del Con­sell Escolar Municipal de la tem­porada es va fer un balanç d'aquest curs, que. segons la regidora de Ser­veis Personals, Àngels Ponsa, "ha estat positiu". Entre altres coses, la regidora va destacar un augment del pressupost del Departament d'Ensenyament i l'increment de­

ies subvencions i del personal de les escoles de la ciutat. El balanç de les activitats promogudes per l'Ajuntament a les escoles també va ser positiu. Una de les dades més significatives és que durant aquest curs s'ha intervingut en 20.500 es­tudiants del municipi, que han par­ticipat en els diferents programes del Pla Municipal de Dinamitza-ció Educativa.

Pel que fa a les línies d'actuació marcades per al curs 2000- 2001, Ponsa va destacar que "es conti­nuaran potenciant les activitats tant a primària com a secundària". En­tre altres projectes, hi ha previst una descentralització del Servei d'Informació Juvenil als centres de

secundària, un programa de psico-motricitat per a primària i la conti­nuació del Pla d'Atenció a la Pri­mera Infància. Un altre projecte destacat per al curs vinent és el Pro­jecte Educatiu de Ciutat, que aquest setembre s'hauria de pre­sentar ja a les escoles i que preveu, a finals del curs 2001, poder pre­sentar els resultats dels grups de treball i les línies futures que s'hau­ran de seguir en l'àmbit de l'edu­cació a Sant Cugat.

Des de la Coordinadora de Pares i Mares de Sant Cugat, la presidenta Griselda Martí va destacar la funció del Consell Escolar Municipal ja que "és el fòrum on es debaten els problemes escolars del municipi,

El consell es va reunir el diti 10 /•'. X.I..

tot i que moltes vegades les coses no es poden tractar prou a fons, per­què som molta gent i falta temps". Martí va afegir també: "Reconei­xem la feina que es fa des de l'A­juntament", però va comentar que "darrerament s'ha anat una mica endarrere". En aquest sentit, la pre­

sidenta de la Coordinadora va fer referència a activitats com la plàstica o el servei d'atenció psicològica, que abans s'oferia a les escoles. Pel que fa al Projecte Educatiu de Ciu­tat, Martí va explicar que ho consi­deren molt positiu per al munici­pi", però que els fa "una mica de por que això no suposi dedicar menys esforços als problemes de l'ensenyament públic de Sant Cu­gat".

Des de la Coordinadora d'AMPA de la ciutat es va destacar també l'absència del tema dels accessos a l'Angeleta Ferrer, en l'ordre del dia de la reunió del consell. Un dels membres de la Coordinadora, Àngel de Vicente, va comentar que ja feia temps que s'havia demanat que aquest tema s'afegís a l'ordre del dia i que des de la Coordina­dora "comencem a estar tips que s'oblidin dels temes que dema­nem". P s per això que, segons De Vicente, aqeusta entitat està estu­diant la possibilitat de prendre al­guna mesura relacionada amb la participació de les AMPA dins el Consell Escolar Municipal.

r A m a t Finques Des de 1948

Sant Cugat PI. Can Cadena,2 Valldoreix

1 93 590 68 80 Sant Just Bonavísta 63-65 J 93 480 36 00

ELS /CANTONS Dijous. 20 de juliol M 2000 17

*'j

w Pregunta:

'Hollywood fantasmal'. fl Hollywood els fenòmens paranormals no es limiten a ser tema de nombroses produccions. Quina d'aquestes anècdotes no és certa?

f,Üf

b%

1. Diferents persones afirmen que l'esperit de John Ulayne uaga pel iot que ua ser de la seua propietat. 2. fi la primera casa d'en Groucho IHarx hi han tingut lloc repetits fenòmens del tipus 'poltergeist'. 3. El culte a Eluis Presley barreja, en alguns casos, ritus propis de la Santeria.

+&£• '&^W'.'-?y^.to$J!nttH,j

•*£••"

Premi:

BSO 'THE HURMCfME'

Lot dues pel·lícules Filmax Resposta:

llom i cognoms:

Adreça:

Telèfon:

18 Societat U S /CANTONS Dijous, JO de julioldel 1000

D o c u m e n t s

L'Arxiu Municipal adquireix el fons documental de Joan Auladeü

La família de Fhistoriador ha cedit aquest arxiu a l'Ajuntament

K.C. - Sant Cugat-

Tot el fons d o c u m e n t a l de l 'historiador Joan Auladell ha passat a disposició de l'Arxiu Històric Municipal gràcies al conveni de cessió que van sig­nar la se tmana passada l'A­juntament i la família de l'his­toriador. D ' a q u e s t a maneta , els escri ts , es tudis i t reballs realitzats per Auladell podran ser c o n s u l t a t s per t o t e s les pe r sones que es t iguin in te ­ressades en la història de la nostra c iutat i del Monest ir .

"Ara la seva obra no morirà ami) ell sinó que continuarà", va assegurar el nebot de Joan Auladell, José Luis Villanue­va, que a més va declarar que "una de les coses que podia passar era que tot aquest tre­ball q u e d é s conge la t , i d 'a­questa manera ens assegurem que pugui tenir una continuï­tat".

E n t r e el mater ia l que s'ha cedit a l'arxiu, es t roben tots els estudis, llibres i escrits que va fer Joan Auladell sobre la història de Sant Cugat i sobre la his tòr ia del Mones t i r . El fons conté també molt mate­rial inèdit, com ara alguns es­crits que fins ara no es conei­xien, esborranys d'estudis que no va finalitzar o, fins i tot, al­guna documentació antiga so­

bre la nostra ciutat. "Aquests dies hem descobert fins i tot uns escrits del segle XVIII so­bre edificacions, masies o pro­pietats de Sant Cugat" , va ex­plicar Villanueva. Tots aquests documents s'han traslladat ja a l'Arxiu Històric Municipal, ubicat a l'Arxiu Nacional de Catalunya, on seran catalogats i arxivats per posar-los a dis­posició de tots els santeuga-tencs. Així ho va destacar l'al­calde, Lluís Recoder, per a qui aques t és un arxiu molt im­por tant . ja que " incorporem una part destacada del passat de Sant Cugat a través del tre­ball i la recopilació d 'una per­sona que s'ha dedicat a estu­diar amb passió tot el que ha estat la història i les tradicions de Sant Cugat" . L'alcalde va fer referència també a "la for­ta petjada" deixada per Joan A u l a d e l l en l ' e s t u d i de la història local i va destacar tot el material inèdit que s'ha tro­bat. "A veure si algú s'anima i els acaba, seria bo que hi ha­gués gent jove de Sant Cugat que ho con t inués" , va mani­festar.

La incorporació del fons documental de Joan Auladell

s'afegeix als arxius de la família Rodó i del C lub

Muntanyenc Sant Cugat, que també han estat cedits

darrerament a l'Arxiu

¥.1 conveni de cessió el van signar ralcalde Lluís Recoder. i el nebot anAuladell /•".• X.I..

Fons documental <i:\ulrulcll \ • Notes manuscrites recollides per Auladell durant les seves

recerques, on apareixen nombroses referències a documents, bibliografia o tradicions populars relacionades amb Sant Cugat.

• Recull d'informació relacionada amb els diversos abats del Monestir de Sant Cugat.

• Recopilacions de les diverses obres publicades per Aula­dell.

• Esborranys i revisions de les diverses obres publicades. • Col·leccions de publicacions periòdiques editades a Sant

Cugat, entre les quals la revista Guia, editada a la parròquia de Sant Pere d'Octavià.

• Important col·lecció de bibliografia històrica, local i gene­ral.

• Dos lligalls de documentació patrimonial provinent de les masies de Can Matas i de Ca n'Ametller.

Un dels principals estudisos locals

Joan \uladell i Serralxigunyà va ser un dels historiadors més importants de la història i les tradicions de Sant Cugat. Nas­cut l'any 1919, Auladell va com­paginar la seva professió com a. químic amb la seva passió per l'estudi de la història, una pas­sió que va començar jade jove i que no el va portar a escriure més d'una vintena de publica­cions relacionades amb Sant Cugat i amb les seves tradi­cions. Un bon exemple és el llibre dedicat al ball del Paga-li Joan.

, Auladell va set també una persona molt vinculada al teixit social de la ciutat. I na de les entitats de la qual va formar part va ser La Unió Santcuga-tenca, de la qual va escriure el llibre del centenari. Per tota aquesta tasca i aquesta dedica­ció a la nostra ciutat, l'historia­dor va ser guardonat amb el premi Santcugatenc de l'Any a Tota una Trajectòria de l'any 19%. Joan Auladell va morir el mes de març passat, a l'edat de 80 anys./E.C.(Sant Cugat)

S o l i d a r i t a t

L'Ajuntament dóna

la benvinguda als set

infants sahrauís K.C.

- Sant Ciigat-

Kls set nens i nenes del Sà­hara Occidental que estan pas­sant l'estiu a la nostra ciutat van ser rebuts dijous passat a l'A­jun tament per l'alcalde Lluís Recoder. Els infants, que te­nen entre 8 i 15 anys, van anar acompanya t s de les famílies que els han acollit i amb les quals s'estaran fins a finals del mes d'agost. L'acte va comptar també amb la presència d 'un representant del Front Polisa-rio, Lehliib Brahim, que va des­tacar el paper d 'aquests nens com a ambaixadors del seu país a la nostra ciutat."Aquests nens

venen aquí, la gent els coneix i els acull i d 'aquesta manera la causa sahrauí va t en in t més ressò". Brahim va afegir, però. que és una llàstima que aques­tes criatures no parlin encara el castellà ja que si no, "ells ma­teixos podrien explicar el que \ i u c n allà, el que senten i el que \ olen sense necessitat d'un intermediari". El membre del Front Polisario va fer una ado­ració molt positiva de la inicia­tiva de l'acollida ja que, des que va començar ara fa uns anys. "està t en in t força èx i t " . Per Brahim, amb aquest acolliment. els infants tenen l 'oportunitat de conèixer una realitat dife­rent a la seva i a més, "alleu-

Kls set nens i nenes, d'enttr <¥ /15 anys, passen l'esfit·

gereixen una mica la situació de les seves famílies, que es t roben amb unes condicions molt dures".

Durant l'acte de benvinguda, l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, va voler destacar tam­bé la impor tànc ia d ' aques t a campanya d'acolliment i va ex­

plicar als nens i nenes sahrauís q u e "Sant Cugat. , igual q u e molts altres pobles de Cata­lunya, està treballant per in­tentar ajudar-vos a aconseguir la vostra llibertat". L'alcalde, que va agrair a les famílies acolli­dores i a l'Associació Sant Cu­gat amb el Poble Sahrauí la tas-

• ' ii, 11 ai •I.U·I· //>• / \ / . .

ca que estan fent, va assegurar als infants que a Sant Cugat "ens sent im molt a prop del vostre poble , del poble sah­rauí", i els va mostrar la ban­dera del Sàhara Occidental, que onejava al balcó de l'Ajunta­ment com a mostra de benvin­guda.

U S /CAIVTDNS Dijous, .'t' tkjuiix del Jt >< h > Societat 19

q va e s t a

Com creu que podríem ajudar a resoldre el conflicte del Sàhara?

Una de les coses que destaquen més els enquestats és la informació i la sensibilització ciutada­na. La majoria consideren que cal una major conscienciació perquè la gent col·labori amb aques­ta causa i demani una resolució del conflicte. És per això que molts veuen la iniciativa de l'acolli­ment com una manera d'ajuda al poble sahrauí, ja que els nens actuen com a ambaixadors del seu país. Aquesta sensibilització ha de servir per fer més pressió demanant el referèndum.

MERCÈ SANTOS

MARE ACOLLIDORA

"Jo crec que l'experiència de tenir els nens aquí és molt positiva per a tots, però a més d'això, caldria fer el referèndum d'una vegada. Potser caldria més conscienciació, més in­formació, fer més campanyes i co­ses perquè la gent se n'assabenti".

CARLES FRAILE

MEMBRE SCAPS

"El problema políticament és molt complicat, però tampoc es posen els mitjans que Espanya hauria de posar com a país per intentar resol­dre-ho. S'hauria de pressionar el Marroc , vetllar pels drets humans i donar més opcions als sahrauís".

LEHBIB BRAHIM

MEMBRE FRONT POLISARIO'

"Quan els nens vénen aquí, la gent els veu i així la causa sahrauí té més eco, cal que la gent es conscienciï del problema i que hi col·laborin. També cal un suport polític i social a la causa sahrauí, i cal molta ajuda humanitària".

LLUÍS RECODER

ALCALDE DE SANT CUGAT

"La nostra societat hauria d'exigir al govern espanyol una actitud bel·li­gerant en defensa del referèndum d'autodeterminació previst en el Pla de Pau i bloquejat constantment pel Marroc, com a única solució jus­ta per al poble sahrauí".

ITZIAR TANCO

MONITORA ESPLAI SARAU

"Que els nens estiguin aquí és una bona manera perquè la gent cone­gui el problema del Sàhara. Diuen que els nens són els ambaixadors del poble sahrauí. També caldria una major implicació política per­què es faci el referèndum".

Per molts recursos que es destinin a prevenir el foc al bosc, només tu pots preveure la teva conducta.

Apaguem el

Generalitat de Catalunya

20 Societat US /CA1NTONS Dijous, 20 de juliol rlrl 2000

C o n c e n t r a c i o n s

Sant Cugat demana més protecció contra les agressions de grups feixistes

Unes trenta entitats creen la Coordinadora contra les Agressions i el Feixisme

Sotasigmmu

- AE SsrcngMer cl Gran

-A£ La Flores»

-AVCanMajÓ

• AssocisefóCyiiaifal EtXeaic

-Ateoa

-CA9C

-CMSC&seceíí d'esquí

-Comissió de Festes

» Comissió de B«rfa<nm

-CSOTo«eB1a«a

- Escola d'Excumonfcitne

- EUÍA

- Esptais Saraa. Esquitx í Ptca-Roca

- Esbart Sam Cugat '

-ERC

-FAVdeSantCugac

-GrupdeNatara

•IC-V

// / omcentracióiontia les rigrrsswns i el feixisme es tw tert/i/ou* a lapltiyi de fíiinelnna l'ítltl A'.UV IARROSA

MAGDA MÉNDEZ

Unes 200 persones van participar dijous en la concentració contra les agressions que han perpetrat grups feixistes a la nsotra ciutat en els dar­rers dies. L'organitzadora d'aquesta concentració va ser la Coordinado­ra contra les Agressions i el Feixis­me, que s'ha constituït fa poc més d'una setmana i que aplega una trentena d'entitats santeugatenques.

Aquest col·lectiu ha plantejat bà­sicament tres demandes a l'Ajun­tament, I ,a primera és reforçar l'ac­tuació respecte els grups de caràcter feixista. Kn aquest sentit, la coor­dinadora ha demanat també la

col·laboració de la Generalitat. La segona és treballar en la reinserció social dels joves, oferint el suport social necessari per facilitar la con­vivència. El tercer punt, i més im­mediat, es el reforça­ment de l'actuació policial per tal que "els ciutadans sentin reforçades les seves llibertats", segons va declarar un dels membres de la coor­dinadora, Josep Casa-dellà. "No hauríem de tenir por d'anar pel carrer", afegia.

Per aquests motius, la Coordina­dora ha demanat la creació d'una

junta de seguretat a la ciutat, a més de demanar que es faci un treball en profunditat des de les escoles per evitar aquests problemes. "No podem obviar el fracàs de la LOG-

SE, que alimen­ta un sistema de fracàs escolar que potencia l'am­pliació dels grups feixistes", asse-

La coordinadora demana la creació

d'una junta de seguretat i reforçar nyaiava casa-

ii i •, • i dellà.

/ educació social La concentració de dijous va con­sistir en la lectu­ra d'un manifest

on s'expressaven les demandes de la coordinadora. La creació d'a-

-JERC -Kayie

-SGAPS

questa associació ha sorgit arran dels atacs que es van produir per part de grups feixistes a l'espai de les Barraques de Festa Major. Poste­riorment, la masia de Torre Blanca també ha estat objectiu de les agres­sions d'aquest grup amb el llança­ment de còctels Molotov, pedres i ampolles contra la casa i els seus ocupants. "Cal que no s'intenti mi­nimitzar. La manera de solucionar-ho és actuar, no amagar-ho", recla­mava Casadellà. Fa uns set anys es va portar a terme una acció similar de lluita contra els grups feixistes, davant d'algunes agressions a joves santeugatencs. La coordinadora va presentar el manifest al ple de di­lluns.

r Manifest contra fes agressions i elfeL·isme

Kn els darrers anys s'han succeït agressions en diferents àrabits de la ciutat: amenaces i pallisses ais insti­tuts, crits, insults i agressions a di­verses piaces i carrers de la ciutat, problemes ais districtes, intimidació a persones que enganxen cartells... La gota que ha fet vessar el vas han estat els atacs fehtstes a i'esp» de Bírraquç* de la Festa Mípr d'en-

guts de fora de Sant Cygat. Van ferit diverses persones i vaa-estar intimi-dant tothom durant tota la nit, pro­vant de boicotejar la festa. També hi ha hagut atacs creíxentsal Centre So­cial OJiupat Torre Blanca, la culmi­nació dels quals ha estat el llança-* mers de quatre arapoiies incendiàries eï diumenge Z d* jutioj passat.

Arran d'aq-titc*»' &», s'ha crear la

dhtotestes nits h gent^9<:4Mut*- el Feixisme» qvre agrapa «na trente­na d'eofitaRdeJtectMtatabtí coiTi per-sones a ifcgfk#ri<ÍBai Des de la Cr>

r un esforç

ment. Considerem que el feixisme sempre s'ha alimentat d'aquesttijÉH» de grups marginals, dç h Se?« frus­tració i la seva violència, 14 £*«*€«» gat ja s'han vist indicis d\*rgaj«fa»· ció, tant per ïa presència.d''$*r*s rapats de la comarca cost pçr la presència de persones adaitese».con­tacte amo aquests grups.

Tenint en compte que no hi ha so­lucions fàcils per una problemàtica que és csrructsral, proposem: pre­venció en çis centres edueati as i pro­moció d'asa cultura de la convivèn­cia, assistència social per casos concrets i inhibkàó, segon* ei» prin­cipis de proteceid de b<Éit%k»$a,

d'aquelles persones que atemptin contra les llibertats personals i col·lec­tives.

Demanem que es convoqui la jun­ta rje Seguretat s scr-ht presents. Dc-maoem que que rAjuntament abo-qai més esforços en l'àmbit de r&tincacki social.

DeníHB&sm Jes agressions í el fei-jrisme i convidem tots els ciutadans a actuar en el seu a»bk per tallar d'a-rrej el problema, El j^jasme so és un problema entre joves, eï feixisme és urta malaltia social que afecta atot-hom,

Pim apessions feixises a $attt Cugatï

Les joieries de Sant Cugat se sumen a la vaga d'avui

M.M. -Sant Cugat -

La majoria de joieries santeuga­tenques participen en la vaga ge­neral del sector convocada avui. Aquesta és la primera acció que por­taran a terme per demanar una mi­llora en la seguretat i protecció de les joieries, davant dels reiterats atacs que han patit els establiments en els darrers mesos.

La vaga d'avui farà que les joieries de tot l'Estat tanquin les portes de dotze del migdia a cinc de la tarda. "És un tancament simbòlic, però s'ha de fer alguna cosa al respec­te", assegurava el propietari de la joieria Mireia's, Joan Pérez, una de les que avui s'afegeixen a l'aturada.

Les joieries de tot l'Estat dema­nen més protecció per part del go­vern central i un canvi en la legis­lació vigent per aconseguir solucionar el problema dels roba­toris. "Són màfies estrangeres molt ben organitzades i tenen molta fa­cilitat per sortir al carrer ràpidament si els agafen", afirmava Pérez. En aquest sentit també va assegurar que "la policia fa molt bé la seva feina, el problema és de Ics lleis ac­tuals. És una inseguretat total".

La joieria santeugatenca Mireia's va patir fa dos anys un robatori per part d'una d'aquestes bandes. "Es una agonia, perquè ens estan ob­servant a tots", afirma rotundament Joan Pérez. El propietari de la joie­ria assegura que reben contínua­ment trucades que, amb l'excusa de ser d'alguna empresa de bases de dades, els demanen informació sobre l'establiment. "Ja no ens po­dem refiar de ningú", sentencia.

La vaga és la primera acció del sector de la joieria per reclamar més seguretat. Depenent del seguiment es portaran a terme més actes.

ELS í CANTONS Dijous, 20 dejulioldel Í W Societat 21

F e s t e s

l'u wpai popu/ai tapieiedu fi ball de ml a Mira-sol h !<.!)( \Rl) FARIM'F.S lísheicaiiereswin ser un dels actes amb més públic de la Festa Major de Mira-sol FOTO: EDUARD FARIXí'F.S

La participació, nota destacada a la Festa Major de Mira-sol

Dissabte hi va haver un petit accident de cotxe al ball

MAGDA MÉNDKZ

-Sant Cugat -

La Festa Major de Mira-sol va te­nir el cap de setmana passat el gruix d'activitats, que van registrar un notable èxit de públic. Aquest punt va ser el més destacat per totes les

parts, des de la comissió organitza­dora com des dels grups que van oferir les actuacions.

Les activitats infantils van ser les encarregades d'encetar els actes del cap de setmana. Dissabte a la nit, unes 350 persones van omplir el pati del Casal Cultural del dis­tricte per sopar a la botifarrada po­

pular que precedia el ball de festa. L'orquestra Salsa Rosa va posar el ritme a la nit, que es va veure tren­cada per l'únic incident que es va produir en el cap de setmana.

Un turisme, model Wolkswagen Golf, va topar contra una de les tan­ques que envoltaven l'escenari del carrer Victòria i va fer caure una de

les torres d'il·luminació. El ball de nit es va haver de suspendre mo­mentàniament i la zona es va que­dar sense línia telefònica durant uns instants, però no hi van haver danys personals. El.conductor, un barceloní ha estat localitzat i la po­licia ha obert diligències sobre el cas.

Després d'aquest petit ensurt, la Festa Major va continuar amb tran­quil·litat. Diumenge al matí es va fer el tradicional concurs de dibuix infantil, en què van participar una trentena de nens i nenes.

A la tarda es va fer l'actuació cas-tellera amb els de Sant Cugat i els Vailets de Ripollet. La colla local va descarregar un 3 de 7, un 4 de 7

(al segon intent) i la torre de 6. "Ha estat una bona prova del 2 de 7", explicava un dels caps de colla, Ig­nasi Kscamilla..

Una de les membres de la co­missió de festes de Mira-sol, Agus­tina Molins, va assegurar: "Estem molt contents de la participació, ha anat tot molt bé". Per la seva ban­da, l'alcalde Lluís Recoder va des­tacar que "és bo que els districtes mantinguin una vida pròpia i ma­nifestin la seva personalitat. I un bon moment per fer-ho és la festa major".

La festa va acabar amb unes 400 persones al pati del Casal Cultural per veure la cantada d'havaneres,a càrrec del conegut grup Port Bo.

Tots els membres del club gastronòmic Dom Cugat F: CEDIDA

Lluís Recoder és el Dom d'Honor del 2000 L'associació gastronòmica Dom Cugat va celebrar el dia 12 el tradicional sopar anual a Vil·la Sàbat, l'únic on es

permet participar les dones dels membres del grup. En aquest sopar es va fer entrega del trofeu del Dom d'Honor (el primer que s'atorga) a l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder. A banda d'aquesta entrega, també es va anun­ciar el nom de la guanyadora del proper any, que ha recaigut sobre l'actriu santcugatenca Emma Vilarasau. Un dels punts destacats del sopar és que tots els menjars estan preparats pels membres del grup gastronòmic. Un dels seus projectes és editar un llibre de cuina amb les receptes que han preparat en les seves trobades.

F e s t e s

La Floresta inaugura demà les activitats

de Festa Major E.C.

-Sant Cugat -

Una exhibició de balls de saló a la Unió Esportiva i Recrea­tiva servirà per obrir demà a la nit els actes de la Festa Major de la Floresta. KI tret de sorti­da oficial arribarà, però, dis­sabte amb el tradicional pre­gó,que es farà a la plaça Josep Playà a partir de dos quarts de nou del vespre i que anirà a cà­rrec d ' u n d e l s m e m b r e s de l'Associació de Propietaris i del Col·lectiu de la Gent Gran del districte, Emili Rané. Dues ho­res d e s p r é s , el t e a t r e d e la U R E F acollirà l 'espectacle El

Narcís s'ha tornat boig, de l'A­grupació Teatral la Floresta . Les act ivi tats es r ep rendran d iumenge al matí amb la XITI Cursa Popular, i amb una nova edició del Cafè de les Arts, que començarà a dos quarts de nou del vespre, t ambé a la UREF.

La F'esta Major de la F'iores-ta continuarà el proper cap de setmana, amb el gruix principal d 'activitats. En t re els princi­pals actes des taquen un con­cert de l 'Orquestra Plateria, el Dia Jove o l'arrossada popular. T a m b é el proper d i u m e n g e , dia 30, e sfarà la inuguració ofi­cial de l'orgue de l'església del districte.

?? Societat ELS / (AVIONS / )( ' /», 10 de juliol del 2000

' C à s t i n g ' de Ràdio S a n t C is g

Enima Vilarasau. Actriu

"Els camerinos de la Unió fan olor de florit"

La penúltima convidada al 'Càsting', el passat 12 de juny, va ser la popu­

lar actriu santcugatenca Emma Vilarasau. La televisiva santcugatenca té

ganes de fer altres coses i deixar una mica de banda els escenaris, però

darrerament s'ha involucrat en un projecte cinematogràfic. Vilarasau va co­

mençar a l'Agrupació Maragall, els inicis de Fila Zero, que ha estat suspesa

d'activitats per la junta de La Unió. L'actriu assegura que va copiar per

passar les proves de l'Institut del Teatre, però al nostre 'Càsting' particu­

lar som més estrictes i no la vam deixar escapolir-se. Després de molt in­

sistir, va accedir a passar el 'Càsting', que va superar tot i la por inicial.

FAIII.I BI.I . IA

- Sant Cugat -

Km dic E m m a Vilarasau i Tomàs. Vaig néixer a Sant ( lligat del Vallès el 6 del 4 del 5°-. Sóc casada. Tinc dos fills. - Quins monòlegs ha fet? - I n : I.infanticida, de Víctor Ca­talà. Va ser una vivència fantàs­tica. Ks molt dur, molt cruel. Per a mi era un moment de la meva vida especial: acabava de parir el meu primer fill. Va ser el meu retorn després de parir. Vaig es­tar un anv a l'atur.

- Per què ha assegurat en al­guna oeasió que no sap treba­llar sola? - P e r q u è no t rebal lava sola. Quan dic que no treballo sola és que no em veig capaç de fer una cosa sense l 'ajuda de ningú. Penso que aquesta feina és d'e­quip, com moltes altres.

- S'atreviria a dirigir? - No ho sé. Cada vegada en tinc més ganes, però no, de moment no. M'atreviria a dirigir actors, això sí. Però fer un espectacle és alguna cosa més que posar-lo en escena: tenir una opinió sobre aquell text. voler explicar una sèrie de coses, utilizar aquell text per explicar sota cl teu punt de vista. Li tinc massa respecte al teatre. Algun dia potser sí. però no encara.

- Fa teatre o s'ha trobat fent teatre? - Kvidentment en faig ara, però m'hi he trobat. Vaig plegar del COl í i no sabia ben bé què fer. Feia teatre amateur a Sant Cu­gat i vaig dir: aniré a l 'Institut del Teatre. Vaig passar les pro­ves, vaig fer primer, ho vaig dei­xar perquè vaig pensar que no era per a mi, vaig fer primer de magisteri i, aleshores, vaig tornar a l'Institut. Vaig acabar i de se­guida em van cridar, i ja va ser

un no parar. No és que anés a mil càstings. Va anar molt suau. Ara em trobo que no sé si sabria fer gaires més coses, però ho in­tentaré.

- Les proves de l'Institut del Teatre, però, són força dures. Vostè les va fer per provar... - En el meu temps ho eren, no tant com ara, però ho eren. Jo no ho sabia quan m'hi vaig pre­sentar. Jo era de poble, venia de Sant Cugat , amb una amiga. l 'Encarna Pomareda. Em vaig copiar tot l'examen d'entrada a l'Institut; no en tenia ni idea. Et preguntaven el nom de quatre directors europeus; la noia del costat ho contestava tot i m'ho vaig copiar. Després havies de fer un monòleg, i és on vaig aprovar. Quan vaig veure les llis­tes no m'ho creia. Pensava que m'havia equivocat triant teatre.

- Se n'ha penedit mai de triar aquesta opció? - Fins ara no. No és que me'n penedeixi, m'ho he passat molt bé fent teatre tots aquests anys. Hi ha nits que no les canviaria per res. N'hi ha d'altres que sí. De vegades per quatre nits que

Emma Vilarasau va ser la preísonera t'has trobat a gust, quan es pro­dueix una màgia especial, que sembla que no estiguis repro­duint un text, val la pena. Però ara m'agradaria provar altres co­ses. M'agrada fer altres coses. No sé si és tenir els 40 anys. No sé què és que em comença a pi­car molt la curiositat per encetar altres coses.

— Va començar a fer teatre amateur a l'Agrupació Mara­gall. Què en va aprendre? - Que vaig descobrir que m'a­gradava. Vaig representar només dos muntatges amb ells, assajà­vem sis mesos. Amb dues sorti­des a l'escenari vaig descobrir q u e m ' h o passava bé. Arrel d'això vaig anar a l'Institut. Hi vaig descobrir una colla d'amics,

del'centenari de la Unió l-O/O \ I sortíem a les nit, assajàvem de nit. Tenia 15 anys.

- De què fan olor els cameri­nos de La Unió Santcugatenca? - A florit, almenys, en aquell temps. lín fan molts teatres de Catalunya, després he anat de bolos i me n'he adonat. Perquè estaven tancats molt de temps. hi havia humitats a baix. i sem­pre feia aquella olor a tancat, i de florit. De vegades hem trobat teatres fets un desastre , que sembla mentida el poc respecte per la gent que hi va a treballar. Ara ja no passa tant perquè hi ha hagut moltes reformes de te­atres a tot Catalunya.

'Càsting' tornarà a la ones

radiofòniques u partir del setembre.

Les preguntes de La Veu

-H fet que el contracte de Crirm fos d'exclusivitat li ha fet perdre projectes? Sí, però no tant perquè fos d'ex­clusivitat. sinó perquè era total­ment incompatible lligar les co­ses. Crims agafava nits, agafava moltes hores, i no només perquè el contracte digués que era ex­clusiu, sinó perquè era una feina que no podia compaginar amb cap més. Sí m'ha fet perdre d'al­tres coses, però no me'n pene­deixo -Però eren papers que li inte­

ressava fer-" Sí, si no hagués estat fent Crims m'hauria agradat, però és igual. -Per què? Per què, què? Què li ha passat ara, s'ha enfadat... -Perquè? Per què, què, noi, sigues una mica... -Per què? (cridant) Per què, què?M 'estic posant molt nerviosa, ara. - Per què? Ai, que m'atabalo! Quina calor! Calli!

Les proves

MAGDA MÉNDEZ

- Una de ies peces més celebra­des de Vilarasau ha estat Parau­les encadenades. Vam voler com­provar el seu nivell en aquest joc de manera improvisada. Va gua­nyar sense problemes.

- Donada la seva afició a la jardi­neria i la muntanya, se li va de­manar sobre diversos aspectes d'aquestes disciplines. Sense pensar-s'ho gaire, va saber donar trucs de jardineria i va proposar una sortida per la muntanya.

64Tinc manies diferents a cada obra que faig"

JORDI RAMOS

-Sant Cugat -

- Per començar li diré una sèrie de noms i m'haurà de dir un ad­jectiu: Emma Vilarasau: Aquest que ei di­guin els altres, no sé dir res de mi. Jordi Bosch: La honradesa. Lluís Pasqual: Sabiduira teatral. I na nita Casablanca: l'n inici poc recomanable.

Dolors Vilarasau: Km va ajudar a passar la prova de l'Institut. Joan Bas: l na gran visió comercial. - Vilarasau o Viladesau? - Vilarasau. que ve de Viladesau. suposo. - Ha ballat mai el Paga-li Joan? -Sí , quan era petita. - Sant Cugat és pijo? - Sí, perquè ha vingut molta gent de fora que és pija. - Si tornés a néixer, tornaria a representar el paper de l'Eulàlia? - Sí. - Té alguna mania just abans de sortir a l'escenari? - Tinc manies a cada obra. Sem­pre una de diferent, i depèn de la que agafi, no puc sortir si no la faitc. - Per quan un musical? - Per mai. No cantaré mai a l'esce­nari, ja canto a casa meva. - El teatre per televisió té sortida? - No.

- Quin paper no ha fet i li agra­daria fer? - Lady Macbeth, la Liuba de llhort dels ei rems, i m'agradaria fer un pa­per que és d'home, que és l'Enric IV de Shakespeare. - És feliç? - A estones. - Es realment dolenta? - A estones. - Quan muntarà la seva pàgina web a internet? - Mai. - Quantes vegades li han pregun­tat què hi ha de vostè en els seus personatges? - Totes les vegades que m'han fet una entrevista. (Riu) - Encara hi ha gent que confon re­alitat i ficció? - N o . - Se sent pressionada per haver fet el personatge més popular de Ca­talunya? - N o . - Què creu que li interessa a la gent de la seva vida privada? - Jo no crec que els interessi res, el que passa és que hi ha gent que es pensa que sí.

IJ has de sentir ii irM li

TOTA LA IMMiMACld É>S SANT CÜSAT + LA MillOK UÚSKA * IS#08TS RÀDIO SANI CUGAT

ELS-Í CANTONS Dijous, 20 riejuliol M 2000 23

RESERVES: 93 674 86 61

24 Societat H i v í C A N I D N S Dijous. -V ttr juliol tiri >(W

a m n

FOTO DE FAMÍLIA AMB

UNA ÚNICA BANDERA

F./s set nens i nenes del Sàhara occidental que estan passant Festiu a Sant Cugat van poderfotografia r-se al costat de la seva bandera, sense que l'espanyola l acompanyés, junt amb

l'al a/de. Lluís Recoder, que els va donar així Ja benvinguda.

Pàgina 18 FOTO:XAV!IARROSA

CORRETJA GUANYA A GSTAAD PER SEGONA VEGADA

FA tennista santcugatenc Alex Corretja va aconseguir dilluns inscriure el seu nom per segona vegada a l'historial del Torneig de Gstaad a Suïssa, després de

guanyar-hi l'any 1998. Corretja afronta des de demà i fins diumenge a Santander les semifinals de la Copa Davis de tennis davant els Estats Units.

Pàgina 29 FOTO: XAVI IARROSA

CRIT CONTRA EL FEIXISME

Com la mitològica au Fènix, els ciutadans de Sant Cugat han tornat a renéixer per demanar que hi hagi més control dels grups radica/s. Fn aquesta ocasió, en fornia de Coordinadora contra les

Agressions i el Feixisme, que va fer un primer acte públic amb la lectura d'un manifest a la plaça de Barcelona. L'objectiu: evitar que hi hagi més agressions de grups de caps rapats als santcugatencs.

Pàgina 20 FOTO: XA VI L\RROSA

CONCERT INAUGURAL

FI Claustre va ser l'escenari escollit per realitzar el concert inaugural del XXIX Curs Internacional de Guitarra JoséLuis

Lopategui. L'enca/regat d'oferir el concert va ser el Trio Cardoso.

Pàgina 31 FOTO: EDUARD FARINYES

HS-ÍCAINTONS Di/oiti. SO t/e JuliolrM 1000 Societat 25

n m

SANT CUGAT, TERRA D'HORTALISSES

Un santcugatenc ha estat el responsable de plantar i cultivar una curiosa varietat de tomàquets, lis tracta

d'uns tomàquets "gegants" que, a diferència dels habituals, són me's graus que el palmell de la mà.

FOTO: XA VIIARROSA

'PER DAVANT I PER DARRERE*

Després de la l'esta Major de Sant Cugat és el torn de la de Mira-sol. Un dels actes que es van dur a terme el passat

cap de setmana va ser la representació de l'obra Per davant i per darrere a càrrec de la companyia Mira-Sol

Teatre.

FOTO: EDUARD FARINYFS

L'ALTRA CARA DE Z / O K U P A C I Ó

Els okupes van respondre pacíficament però amb contundència davant l'intent de desallotjament. Davant de la policia, els obrers de la construccó i els

periodistes que es trobaven a la zona des de primera hora del matí, alguns dels joves que havien estat expulsats de la casa van manifestar el seu desacord amb

l'ordre judicial d'una manera molt vistosa.

Pàgina 14-15 FOTO: XA VI LARRÒSA

mo bles

carre mobles

Francesc Moragas, 33 SANT CUGAT DEL VALLÈS

EIS 4 CANTONS

26 Dijous, 20 de juliol del 2000

E n t i t a t s

Només onze socis a V assemblea Lassemblea anual ordinària de la UE Sant Cugat es tanca en només 28 minuts

El president de la Unió Esportiva Sant Cugat, Enric Tomàs, va cloure la temporada dilluns a ASDI amb la celebració d'una assemblea anual ordinària que no va durar ni tan sols 30 mi­nuts; només un total d'onze socis es va interessar pel moment que travessa l'entitat santcugatenca. Enric Tomàs, que la pro­

pera temporada dirigirà el club local per cinquè any consecutiu, va anunciar la incorporació de nous directius a la Junta, amb la qual cosa ja en són dotze. Els socis assistents van aprovar el pressupost de la campanya que ve, que serà d' 11.929.000 pessetes. El mandatari santcugatenc va repassar quina és la

xifra del dèficit actual que arrossega el club; aquest és d't.645.000 pessetes, molt inferior que el dels últims anys. Tomàs va lamentar també que els equips sèniors d'handbol masculí i de bàsquet femení hagin perdut enguany les seves respectives categories.

Al. ix l.oi'i-v. - Sant Cugat -

( )n /c \ a ser cl nomhrc de so­cis que dilluns van assistir a l'assemblea anual ordinària que la Unió Esportiva Sant Cugat va celebrar a la seva seu social d'ASDl a Valldoreix. "És una llàstima", va explicar el presi­dent de l'entitat. Enric Tomàs, que \a detallar que "dissorta­dament quan no hi ha marro la gent no acos tuma a venir". Amb tot, l'any passat l'assem­blea també va comptar amb el mateix nombre exacte de so­cis. Però si al juliol del 19W Knric Tomàs va trigar una hora en tancar la temporada, dilluns va tractar els sis punts de l'or­dre del dia ni més ni menys que en 28 minuts.

Kn l'àmbit econòmic, el man­datari santcugatenc va comu­nicar als socis que la l'K Sant Cugat tanca la temporada sen­se cap problema, així com tam­bé va confirmar el pressupost global del club, que ascendirà als 11.929.000 pessetes; aquest va quedar aprovat. La secció de bàsquet comptarà amb un pressupost de 4.025.000 pes­s e t e s . la d 'handbol amb 4.504.000 pessetes i la de ten­nis de taula amb 1.100.000 pes­setes.

L'assemblea també va deci­dir aprovar l'augment de la quota.

El dèficit, controlat

La UE Sant Cugat té un dè­ficit actual d'1.645.000 pesse­tes. Si el 31 de juliol de l'any 95 el dèficit era de 7.245.387 pes­setes, cinc anys després s'ha vist àmpliament reduït. Enric Tomàs va dir a l'assemblea que d'aquí a un parell d'anys aquest dèficit podria quedar del tot ei­xugat. Però, segons el presi­dent, "el més important és que

s'han tancat definitivament tots els apartats que eren urgents a curt termini i ara cl que queda és fàcilment assequible".

Després que ta poques set­manes la candidatura d'Enric Tomàs tos l'única que es pre­sentava a Ja convocatòria d'e­leccions. aquest dirigirà la l'K Sant Cugat les properes qua­tre temporades. Tomàs ha fet balanç dels darrers quatre anys i ha assegurat que ''el club ha sofert un cansi important en els últims quatre anys. Aques­ta assemblea ha coincidit amb el tancament d'un cicle de qua­tre anys del qual, des de la Jun­ta. fem una \ aloració altament positiva". Tomàs ha explicat que "s'ha passat d'una entitat bastant desestructurada, amb grans dificultats econòmiques i socials, a una entitat compe­titiva, econòmicament estable, socialment en creixement i amb un futur molt interessant i optimista".

Més directius

Enric Tomàs també va fer pú­blica a l'assemblea la incorpo­ració de nous directius a la Jun­ta, així com també va anunciar la marxa d'alguns altres. Ei-nalment, dotze són els mem­bres del cos directiu que diri­giran l'entitat a partir d'ara. En aquesta línia, Tomàs, que diri­girà la UE Sant Cugat per cin­quena campanya consecutiva ha constatat que "Tentrada de nous directius donarà aire fresc al club".

El màxim responsable de l 'ent i tat també va donar constància del bon moment que travessa la Coordinadora d'Entitats Esportives de Sant Cugat, de la qual la UE Sant Cugat és membre. Tomàs va assegurar que s'està treballant molt bé i que continuaran llui­tant per Tesport local.

Manolo Rejarano, Josep Lluís Rius. Liiric Tomàs i Jaume Ambrós en l'assemblea u ASDI l'í/l'O: XAVILARROSA

r Descensos de Vhandbol masculí i el bàsquet femení

Quant a l'apartat esportiu, aquest no ha estat una bona temporada per dos equips sè­niors de l'entitat que han per­dut la categoria. L'equip mas­culí d'handbol ha baixat de Primera Nacional a Primera Ca­talana, i el conjunt femení de bàsquet ha perdut la categoria de Segona (Catalana i la prope­ra campanya militarà a Tercera Catalana. Però el primer equip de tennis de taula ha tornat a donar una satisfacció al soci en sumar enguany un nou ascens consecutiu; s'ha proclamat mi­llor equip de Tercera .Nacional i la campanya 2000/2001 mili­tarà a Segona Nacional.

La temporada vinent la secció de bàsquet comptarà amb un total de nou equips. En fèmi-nes hi haurà un equip infantil, un cadet i un sènior, així desapa­reixerà el júnior femení. En ca­tegoria masculina hi haurà un

infantil dos cadets, un júnior i dos sèniors.

En handbol, integraran la sec­ció vuit equips: dos cadets mas­culins, un de femení, dos juve­nils masculins, un de femení i dos sèniors. Així que les nove­tats seran un nou juvenil masculí i un sènior "Bw, que militarà a Tercera Catalana.

Kinalmcnt, en tennis de taula, hi haurà quatre equips mascu­lins: un infantil i tres sèniors. Ei primer equip militarà a la Se­gona Nacional, la caregoriamés alta en què mai ha jugat.

Knric lomàs es troba del tot convençut que cl que cal és tre­ballar la base, que és l'èxit del futur. El president detalla que "els equips inferiors cada cop pugen amb més força i amb més nivell, amb molta més qualitat. Tard o d'hora recuperarem les categories que aquest any hem perdut".

La secció de bàsquet és ara mateix la que necessita més po­tenciació qu^m als equips de base; Tomàs assegura que "és la secció més endarrerida però crec que ja ha agafat ei bon camí. £1 bàsquet no ha sabut aprofitar els recursos dels Jocs Escolars en el seu moment com sí ho va fcrljiaadbor.

Enguany & UE SartrCugat es preocuparà per una.formació més exhaustiva dels seus tèc-níes, *}uç parriciparanen xerra-tfesioiísea.

tys^pm&i, Enrklòmàs va tnsMi^fàsseïiitbiea que el fet de tenir més equips dificultarà i mok trobar una instal·lació mu­nicipal per entrenar í fer jugar. Sobre això, el (ftestéèm ét fat

. UE Sant Cugat ha assegurat que "les infraestructures actuals no estan al nivell que haurien d'es­tar per fer front a aquesta de­manda". /À.L.

ELS íC-WTONS Dijous. 20 de juliol M 2000 Esports 27

n f / f a f s

Segona reunió consistori-Coordinadora per definir els criteris de subvenció

Ambdós organismes treballen plegats per fer-los públics i transparents

L'Ajuntament de Sant Cugat i la Coordinadora tives que siguin clars i que tots els clubs tinguin que serà la primera edició d'una festa esportiva,

d'Entitats Esportives continuen treballant con­

juntament per poder aplicar la temporada 2001 -

2002 uns criteris de subvenció a entitats espor-

Al.KX LÓl'KZ - Sant Cugat-

. Alfreclo Berena, regidor d'Es­ports de l 'Ajuntament. Jaume Tubau, regidor d'Instal·lacions F.sportives. i Ferran Domínguez, cap de l'àrea d'Esports, es reu­neixen avui a les vuit del vespre al consistori amb la Coordina­dora d 'Enti tats Esportives en una segona reunió on el tema principal a debatre és el criteri de subvencions a entitats esporti­ves de la ciutat.

Y.VL les dues últimes reunions internes de treball de la plata­forma esportiva, que van tenir lloc el dimecres 12 de juliol i di­marts passat a la Penya Blaugra-na Sant Cugat, els membres de la plataforma van acabar de per­filar un primer esbós dels crite­ris, que al seu entendre, han de regir a l'hora que l'Ajuntament concede ix i s u b v e n c i o n s als clubs. Aquest primer esborrany es presentarà aquest vespre als representants de l'Ajuntament.

El president de la Coordina­dora d 'Enti tats Esportives de Sant Cugat, Antoni Pérez, ha constatat que un dels objectius més in teressants d ' a q u e s t e s dues últimes trobades internes ha estat "treure els màxims cri­teris possibles". Pérez ha volgut constatar que aquest no és un afer que es pugui resoldre d'avui a d e m à i q u e a més a m é s , "aquest és un tema que fins ara mai havia estat tractat ni per l'A­juntament ni per les entitats". El president també ha volgut avançar que "avui presentarem una primera proposta que més endavant acabarem d'aprofun­dir. Aquest serà un tema llarg per tractar durant els propers mesos". Val a dir que l'aplicació dels nous criteris que elabora­ran entre el consistori i la plata­forma esportiva no entraran en vigor fins a la temporada 2001-2002. Pérez ha matisat també que està del tot convençut que

presents com i de quina manera s'apliquen. El dis­

sabte 23 de setembre la plataforma esportiva,

amb la col·laboració del consistori, celebrarà el

que encara no té un nom oficial. Amb aquesta ini­

ciativa, la plataforma esportiva pretén continuar

promcJcionant l'esport local.

l.n Cooitlnwdmti f/'l·ii li !///•• o reunit ;d hi <l 2J dr \fteml»t uiiii fi.-tu npoititn al < ui i ei FOTO: XAVI I.ARROSA

A j u n t a m e n t i Coord inadora d'Entitats Esportives arribaran a un "consens".

D'altra banda, el consistori tam­bé donarà a conèixer a la plata­forma esportiva quins són alguns dels criteris per tenir en comp­te.

Festa esportiva

Ferran Domínguez, cap de l'à­rea d'Esports de l'Ajuntament, ha comunicat a la Coordinadora que tenen tot el seu recolzament i suport actiu per organitzar una festa esportiva que tindrà lloc el dissabte 23 de se tembre a la zona del parc de Torre Blanca a l ' av inguda Pla del Vinye t . Aquesta activitat, que comptarà amb la participació de totes les seccions que integren la plata­forma esportiva, estarà adreça­da sobretot als joves esportistes de base i serà del tot oberta a la participació dels santeugatencs. Aquest acte encara no ha rebut un nom oficial, però es podria fer públic aviat.

Pérez: "Que comencin les obres de tot allò que s'hagi de fer"

Antoni Pérez, president de la Coordinadora d'Entitats Es­portives, té molt clar que el tema dels criteris de subven­ció es un afer important, però assegura que no es pot deixar mai de parlar de les instal·la­cions municipals. En aquest sentit, concreta que "les sub­vencions és un afer puntual, però nosaltres volem que co­mencin les obres de tot el que s'hagi de fer, ja sigui una re-modelació, ja sigui una cons­trucció nova. Tot el temps que triguin les obres a començar serà temps que estarem restant qualitat a l'esport sanreuga-tenc". Pérez encara detalla el seu raonament amb més pre­cisió: "La Coordinadora d'En­titats Esportives exigeix que s'inieïn els màxims temes pos­

sibles alhora". El president de la plataforma

esportiva concreta, a més, que "en el moment que l'Ajunta­ment de Sant Cugat comunica que hi ha uns diners per in­ver t i r h e m de pensar q u e aquests diners hi són". Antoni Pérez té molt clar que "com abans inverteixin, abans tin­drem més instal·lacions muni­cipals esportives". A més, ha expressat novament ' la seva preocupació per les poques de­pendències actuals per entre­nar i jugar: "Els equips ja no hi caben. A veure de quina ma­nera ens col·loquem en les mí­nimes instal·lacions que hí ha ara mateix".

Pérez preguntarà avui sobre aquest afer als representants del consistori. /À.L.

O I &

¥\ CV Sant Cugat ja coneix els seus rivals a la Lliga

A.L. - Sant Cugat -

El sènior femení del Club Vo­leibol Sant Cugat, que la propera temporada dirigirà el tècnic bar­celoní (icrard Zato, ja coneix quins seran els seus onze adversaris al campionat de Lliga de la Prime­ra Nacional. Aquests equips són els catalans del CY Santa Colo­ma, el ( X Rubí, el ( X Esplugues i el ( T Camp Escolar de Lleida, els mallorquins del ( X Algaida i el CV Ciutadella, el C\ ' Jamon de Teruel, l'Al) Algar Surmcnor de Múrcia, i finalment els conjunts d'Alacant del (!Y [ hiiversitat d'A­lacant, l'Klx i l'Almoradí.

F t fe o

El Sant Cugat incorpora tres jugadors

- Sant Cugat -

El Sant Cugat Esport 1:C ha tancat cl fitxatge de tres joves jugadors que la propera tempo­rada defensaran la samarreta de l'equip v ermell-i-negre. Aquests tres jugadors són el porter Marc Figuerola i els jugadors David Martínez i Raül Jodar. El por­ter Figuerola ha estat cedit pel Júpiter de Primera Catalana per tina temporada. Martínez és in­terior esquerre i prové del Sin-guerlín de Primera Regional, i Raül Jodar és davanter i ve del Can Vidalet de Regional Prefe­rent. El nou entrenador del pri­mer equip. Àngel Blanco, ha in­corporat també al cos tècnic el preparador físic Eduardo Re­dondo, i pretén fitxar també un lliure i un davanter.

El Sant Cugat ja té pactats tres xocs de pretemporada: el 19 d'a­gost a casa amb cl Santa Knlàlia. el 26 amb el Júpiter a casa i el 3 de setembre a Rubí. /A.L.

GASOIL Ports gratuïts

^5-tt c: ^\ .sr ^\ V ^ \

Contestador les 24 h

Tel, 93 5801162 ESPAI Distribuïdor oficial

28 Esports ELS /CANTONS Dijous, 10 de juliol del 2000

Curses o r i e n t a c i ó

Roger Casal participa amb bona nota al Campionat del Món Júnior

Vorientador del Club Muntanyenc és 35è dels prop de 150 inscrits Al.KX LÓl'HZ - Sant Cugat-

1,'orientador santcugatenc Ro­ger Casal ha participar amb è\it al (Campionat cld Món Júnior, que va disputar-se a Txòquia des del dilluns 10 de juliol fins al diven­dres 14 passat. En la categoria de curta distància, el santcugatenc, de l'*an\s, va aconseguir una ex­cel·lent 35a posició dels prop de 150 participants. En aquesta ca­tegoria, Casal va fer-se amb una placa en la final on per primera \ egada una edició del (lampionat del Món júnior va comptar amb la presència d'un orientador espa­nyol. D'altra banda, en la catego­ria de cursa clàssica, el santcuga­tenc va finalitzar en la posició número 65 dels també quasi 150 inscrits. Cal tenir present i valorar que Roger Casal va ser 85è d'a­questa categoria en la darrera edi­ció d'aquest Campionat del Món.

La propera setmana, l'orienta­dor local participarà en una prova a Suècia, on es troba en aquests moments preparant-se. Després

de prendre part en aquesta cursa d'orientació, Roger Casal s'ins­criurà al (lampionat d'Europa de Parcs d'Orientació, que acollirà Àustria a partir del 31 de juliol. El santcugatenc hi participarà des­prés de guanyar el setembre a Ala­cant el Campionat d'Espanya de Parcs d'Orientació.

I n rurr írulum envejable

Aquesta temporada també està sent exitosa per Roger Casal, que està obtenint resultats importants. A principis d'abril, el santcuga­tenc va endur-se sense gaires di­ficultats el (lampionat de Cata­lunya d'Orientació en la categoria d'elit com a representant de la Universitat de Barcelona (UB). El català va fer-se a Barcelona a principis d'abril. Posteriorment, va celebrar-se el Campionat d'Es­panya d'Orientació Universitari a Albacete a mitjans d'abril.

Roger Casal també ha aconse­guit altres campionats destacats com és la Lliga estatal on també en la categoria d'elit s'ha fet amb

Roger Casal -al mig- amb la medalla d'or el primer lloc. Roger Casal va as­segurar-se el campionat en l'últi­ma prova d'aquesta competició celebrada a Otxandio, al País Basc, a finals de maig. Després de la disputa de quasi vint proves on es puntuava la millor classificació de vuit, el santcugatenc va tornar a demostrar que, sens dubte, és

del català universitari FOTO.-CED/DA

el millor orientador dins la seva

categoria. Finalment, un altre títol de l'o­

rientador local ha estat el Cam­pionat d'Espanya d'Orientació amb bicicleta, que es va fer a Ala­cant a meitat de juny. Natural­ment, Roger Casal en va ser el vencedor.

Futbol sala

La pluja obliga a suspendre el torneig femení de Mas Gener

A.L. - Mas Gener -

I .a pluja va obligar al (!lub Es­portiu Mas (iener a suspendre a la una de la matinada de dissabte la desena edició de les 24 hores de futbol sala femení quan tan sols s'havien disputat molt pocs par­tits. D'aquesta manera, l'organit­zació va decidir ajornar aquesta competició, que podria tornar-se a disputar el setembre \ ment sem­pre que els deu equips participants hi poguessin participar novament.

Aquest fet, però, no impedirà que aquest cap de setmana també a la pista municipal de Mas Ge­ner tingui lloc la segona fase d'a­quest torneig on tan sols hi pre­nen part conjunts de la Segona Divisió. El cap de setmana passat estava reservat per a la participació d'equips de Primera Divisió i tam­bé conjunts de Nacional. El con­junt barceloní del Neska va ser el guanyador d'aquesta segona fase en l'edició de l'any passat.

T e n n i s

Més de 4 0 0 joves tennistes participen al CE Valldoreix

en una prova del Circuit Català

À.L

Més de 400 joves tennistes van participar des del dilluns JO de ju­liol i fins diumenge passat a les instal·lacions del Club Esportiu Valldoreix en una prova més del XVII Circuit Català Juvenil de tennis.

Els guanyadors de les vuit cate­gories diferents d'aquest torneig van ser els següents tennistes: en aleví masculí, Guillem Pujol va imposar-se a Eudaldo Bonet per un doble 6-1; en aleví femení, Mònica Monpart va vèncer Anna Boixader per 6-0 i 6-3; en infantil masculí. Marc Rocafort va superar

Ignasi Iglesias per 6-4 i 6-1; en in­fantil femení, \ lireia Cano va der­rotar Mireia Febrià per 6-1 i 7-6; en cadet masculí, Jordi Joan va desfer-se de David Sanjuan per 6-7,6-2 i 6-3; en cadet femení Ele­na Besovic va guanyar Gemma Ollé per un doble 6-0; en júnior masculí, Francisco Gonzàlez va vèncer David Canudas per 6-4 i 6-3; i finalment en júnior femení Maria Castaneda va derrotar Ele­na Besovic per 7-5 i 6-4.

Noranta parti ts

Uns noranta partits són els que en tan sols set dies s'han dis­putat en jornada completa de

_ El CE Valldoreix i el CN Saní Cugat van ser eh dos clubs participants locals

matí i tarda a les pistes del Club Esportiu Valldoreix.

A partir de divendres es van començar a jugar els primers en­frontaments de la fase final d'a­questa competició. Els quarts de final d'aquesta prova del Cir­cuit Juvenil Català de tennis no ha comptat amb la presència de

cap representant santcugatenc. Dels quatre clubs esportius de tennis de la nostra ciutat, no­més el Club Esportiu Valldoreix i el Club Natació Sant Cugat han estat les entitats locals que han aportat algun tennista a la competició.

El campionat, que s'ha dispu-

FOTO: EDUARD FARIM'ES tat en la superfície de terra ba­tuda, ha tingut un alt nivell pel que fa als participants.

Aquesta prova va finalitzar diu­menge amb el tradicional lliu­rament de trofeus als campions i campiones de totes les cate­gories establertes, que han si­gut un total de vuit.

ELS /CANTONS Dijous. JO de juliol del J000 Esports 29

T e n IÍ i s

El triomf de Corretja a Gstaad li dóna l'onzè títol i el tercer de l'any 2000

El santcugatenc afronta a partir de demà les semifinals de la Copa Davis Àlex Corretja viu el seu millor moment des que l'any 98 va culminar la seva excel·lent temporada aconseguint el Campionat del Món. Dilluns a Gstaad va revalidar el títol ja obtingut l'any 98 assolint d'aquesta manera el tercer títol de la present campanya, després d'imposar-se a Indian Wells i al Campionat d'Espanya absolut. A partir de demà, Corretja té una altra cita del tot important, i és que com a integrant de la selecció estatal, dis­putarà les semifinals de la Copa Davis a Santander davant els Estats Units.

ALKX LÓPKZ

- Gstaad / Sant Cugat-

El tennista santcugatenc Alex Corretja torna a ser el de l'any 98, que va vèncer els tornejos de Du-bai, Cïstaad, Indianàpolis, Lió i també el Campionat del Món. Corretja va inscriure dilluns per segona vegada -ja va guanyar a Gstaad en l'edició del 98— el seu nom al palmarès d'aquest cam­pionat. Amb el triomfal torneig suís. Corretja suma el seu tercer títol d'aquesta temporada des­prés de vèncer a Indian Wells i al Campionat d'Espanya absolut, prova que guanya per segona ve­gada. El títol a Gstaad és l'onzè que aconsegueix el santcugatenc en la seva carrera professional.

En aquest últim torneig, Cor­retja va desfer-se dilluns en la fi­nal a l'argentí Mariano Puerta, 23è del món, per un aclaparador 6-1 i 6-3. D'altra banda, la pluja constant que ha fet endarrerir la competició va provocar també que en tan sols un dia el tennis­ta local hagués d'afrontar els quarts de final i les semifinals d'a­quest campionat. Però tot i així també va superar el xilè Marce-

lo Ríos per 6-7 (6-8), 6-1 i 6-3, i després a l'argentí Gastón Gaudio per un doble 7-5. Corretja havia estat designat cap de sèrie nú­mero u d'aquest torneig.

A la final de la Davis

Alex Corretja afronta a partir de demà i fins diumenge a la Real Sociedad de Tennis de Santan­der en superfície de terra batu­da les semifinals de la Copa Da­vis contra els Estats l nits, però sense P e t e Sampras i Andre Agassi. EI santcugatenc, com a membre de l'equip estatal, bus­carà un triomf que si l'obté, lla­vors el durà a veure's les cares, del 8 al 10 de desembre molt pro­bablement a Barcelona, davant la ja finalista Austràlia en la 45a fi­nal de la Copa Davis de tennis. Austràlia, però, que el cap de set­mana passat ja va desfer-se com a equip local a Brisbane per un rotund 5 punts a 0 de Brasil, és l'actual campió del campionat més prestigiós del món a nivell de seleccions nacionals.

Els jugadors que acompanya­ran el tennista local seran Juan Carlos Ferrero, Albert Costa i

Alex Corretja travessa ara mateix per

Joan Balcells. D'entre els convo­cats, Corretja és amb 26 anys el jugador més veterà i també el més experimentat en aquesta competició. La seva primera par­ticipació a la Copa Davis va ser l'any 1996 i des de llavors ha dis­putat un total de nou eliminatò­ries amb un balanç de nou victò­ries i set derrotes. En individuals

un bon moment deforma FOTO: X.L.

ha guanyat set partits i n'ha per­dut dos, mentre que en la moda­litat de dobles n'ha guanyat dos i n'ha perdut cinc.

Si el capità dels Estats Units, John McEnroe, no fa cap canvi d'última hora, el conjunt dels Es­tats Units estarà format per Spa-dea, Martin, Michaeí-Gambill i Woodruff.

T e n n i s de t a u l a

La III Nit del Tennis de Taula Català ret homenatge amb dos guardons a la UE Sant Cugat

A.L. - Barcelona / Sant Cugat -

El primer equip de la secció de tennis de taula de la Unió Espor­tiva Sant Cugat va ser homenatjat divendres passat en la tercera edi­ció de la Nit del Tennis de Taula Català, que va celebrar-se al res­taurant Cul de Got del Poble Sec de Barcelona. L'entitat santeuga-tenca va rebre dos guardons. El primer va ser per al primer equip de la secció per haver-se proclamat campió de la Lliga Catalana ab­soluta en categoria masculina -vencedor de la Tercera Nacio­nal-. El segon va recaure per al club local. La distinció en concret

•va ser per a l'entitat amb projec­ció de futur més brillant. La UE Sant Cugat va estar representada en aquest lliurament de trofeus per Joan Minguell, responsable de la secció, Josep Anton, juga­dor del primer equip i Alex Lar-rea, jugador del conjunt juvenil. Així, el tennis de taula català re­

coneix una temporada més el gran treball que està fent des de ja fa al­guns anys la UE Sant Cugat.

Tornejos d'estiu

El cap de setmana passat, tres palistes de la UE Sant Cugat van prendre part en la setena edició de l'Open de tennis de taula Me-

La l'E Sant Cugat és en progressió,

morial Enric Minguillón, que es va dur a terme a Sant Andreu. Jo­sep Anton va ser el jugador local que millor paper va fer en finalit­zar la seva participació en aques­ta prova entre els 16 primers a la classificació general dels 128 ins­crits. Miquel Penafiel i Alex Lar-rea van acabar entre els 64 pri-

onstant FOTO: XAYILARROSA

mers. Després de prendre part als tor­

nejos d'estiu de Vilafranca i Sant Andreu, diversos jugadors d'a­questa secció de la UE Sant Cu­gat tenen previst participar el diu­menge 30 de juliol al c inquè Campionat de Festa Major del Vendrell.

Hoquei herba

Romagosa, del Júnior, és la gran estrella a l'Europeu

A.L. - Leipzig / Sant Cugat-

Maria Romagosa, de l'equip ju­venil i del primer equip femení del Júnior, ha estat la gran triom­fadora de la X Copa d'Europa de Seleccions Nacionals sub-21, que va celebrar-se a la ciutat alemanya de Leipzig des del diumenge 9 de juliol fins al dissabte 15. Ro­magosa, que va anotar més de deu gols al campionat, va inte­grar juntament amb la també santeugatenca Júlia Menéndcz la selecció estatal. Finalment, F!s-panya va acabar cinquena de les vuit seleccions participants i d'a­questa manera s'ha classificat per disputar el Mundial a Buenos Ai­res (Argentina) que s'ha de cele­brar el 2002. El combinat que di­rigeix l'holandès Marc Lammcrs va aconseguir el cinquè lloc en derrotar còmodament Rússia per 8 gols a 1. Espanya no ha guanyat mai aquesta competició, però sí que ha estat tercera 4 vegades.

Futbol sala

L'Olimpyc munta la XVII Marató

- Sant Cugat -

L'Olimpyc Floresta Futbol Sala organitza des de demà a la nit fins dissabte a la nit la XVII Marató de futbol sala a Ics pis­tes municipals de Can Llobet. A la competició hi participaran un total de dotze equips, que se­ran distribuïts en tres grups de quatre conjunts. Després d'en­frontar-se tots els equips entre ells a cada grup, es classificaran per a la propera fase els dos pri­mers i també els dos millors ter­cers. Posteriorment es disputa­ran els quar ts de final, les semifinals i al voltant de les onze de la nit de dissabte es jugarà la final, que coronarà el nou cam­pió. Aquest torneig s'inclou dins els actes programats per a la Fes­ta Majot de la Floresta.

L'actual campió d'aquest tor­neig és el Club Deportivo Flo­resta, que en la darrera edició va imposar-se en la final a les Pla­nes per 5 gols a 1. El 98, el Champion va ser l'equip ven­cedor. /A.L.

EIS 4 CANTONS

£ ^\ • Espectacles

Liiltura 30 Dijous, 20 de juliol del 2000

P u b l i c a c i o n s

Nou número de la revista 'Gausac' La revista incorpora un estudi inèdit del desaparegut Joan Auladell

Des de dimecres passat es pot t robar a les l l i ­breries santcugatenques un nou número de la re­vista 'Gausac', elaborada pel Grup d'Estudis Lo­cals de Sant Cugat (GEL). En aquesta nova publicació són nombrosos els te­mes que s'hi t racten. La revista incorpora tres estudis. N'hi ha un sobre les darreres remodela-cions del Monest i r de Sant Cugat a càrrec de l 'arquitecte A l f red Pastor i un al tre, realitzat per l 'historiador de l 'art A lber t Sierra, que tracta les

pintures murals de la capella de la Pietat i el cam­panar de l'església del Monestir. La revista tam­bé incorpora un estudi inèdit sobre la desapare­guda església de Sant Pere d'Octavià, realitzat per l 'historiador Joan Auladel l . Aquest úl t im estudi està introduït per un text que homenatja la f igu­ra del desaparegut histor iador Auladel l . A més d'aquests t res estudis, la revista també incorpora notícies com ara la compra d'un per­gamí del segle XI i de la col· lecció de la revista

'Avenir ' . Aquest ja és el número 16 de la revista d'histò­ria local 'Gausac', que surt publicada dos cops l'any, un per Nadal i un altre pels volts de la Fes­ta Major. Domènech Miquel , president del Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat, destaca la qualitat de la re­vista i l 'esforç que han de realitzar per publicar dos números l'any. Ciutats més grans com ara Sabadell o Terrassa són incapaces de realitzar-los.

Nií». 15 M.ALMAGRO

El Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès (GEL) ha publicat un nou número de la re­vista Gausac. Amb aquest ja són 16 les revistes que el GEL ha pu­blicat tractant estudis i temes re­lacionats amb la ciutat,

La revista Gausac surt al mercat cada sis mesos aproximadament. Es publiquen dos números l'any, un per Nadal i un altre pels volts de la Festa Major. Domènech Mi­quel, president del GEL, destaca que "som uns dels que més re­vistes sobre estudis locals publi­quem a l'any, nosaltres superem ciutats com ara Terrassa i Saba­dell". A més, el nivell de qualitat de la revista Gausac, segons el ma­teix Miquel "és molt bo i en cada número ens intentem superar".

La revista Gausac rep una sub­venció de l'Ajuntament, però Domènech Miquel manifesta que "fa tres anys que l'import que re­bem per part de l'Ajuntament és el mateix i hem de fer molts nú­meros per poder publicar dues re­vistes a l'any". Cal ressaltar que la realització de cada revista suposa un cost material de 2.000 pessetes i la revista es ven a un preu de 1.500 pessetes, el president del GEL afirma que "tothom que es­criu per a la nostra revista ho fa totalment de forma desinteressa-

l-inf

Portada del número anterior de la revista 'Gausac FOTO: CEDIDA

da, si no fos així seria impossible realitzar-la amb els diners de què disposem".

En aquest nou número hi apa­reixen les mateixes seccions que en números anteriors. En la sec­ció Estudis, els temes que es trac­ten són tres, en primer lloc l'ar­quitecte Alfred Pastor parla sobre les restauracions que s'han realit­zat al Monestir de Sant Cugat des de l'any 1992 fins als nostres dies. Pastor tracta les restauracions que ha sofert el Claustre, el períme­

tre del búnquer i les teulades de la tercera i quarta nau de l'esglé­sia.

Un altre dels articles que apa­reixen en aquesta secció és el d'Albert Sierra, historiador de l'arc Aquest parla de les pintures mu­rals que hi ha a la capella de la Pietat i al campanar del Monestir. En aquest nou número de la re­vista Gausac, Albert Sierra en pre­senta un estudi. Aquestes pintu­res presenten característiques romàniques i gòtiques com gaire­

bé tots els elements que formen el Monestir de Sant Cugat.

Com a tercer i últim article dins de la secció Estudis, Gausac pre­senta un homenatge a l'historiador Joan Auladell. L'article incorpora una introducció dedicada a Aula­dell i seguidament presenta un treball inèdit de l'historiador, que tracta sobre la desapareguda es­glésia de Sant Pere d'Octavià.

A més d'aquests tres estudis, el número 16 de la revista Gausac presenta diverses notícies d'ac­tualitat distribuïdes en les dife­rents seccions. Així doncs, a la sec-ció Documents es parla de la compra, per part de l'Ajuntament d'un pergamí del segle XI i de la recent compra de la revista Avenir, per part de l'Arxiu Municipal. D'altra banda, en la secció d'Opi­niócal destacar l'article de Xavier Laborda, el més llarg fins ara en la història de la revista.

Un altre dels temes que tracta la revista i que cal destacar és la presentació de la nova beca Gau­sac. Fins ara, el GEL oferia un premi de 200.000 pessetes per dur a terme un estudi relacionat amb la ciutat de Sant Cugat durant el període d'un any. Però a partir d'a­ra el GEL oferirà una beca bian-nual, dotada de 300.000 pessetes. Qui la guanyi disposarà de més temps per dur a terme l'estudi.

El número 16 de la revista Gau-saces pot trobarà les llibreries des de dimecres passat.

4GaiiBae% 16

recte.

•• l& píittum mgrah de

Hiat6rr#$&r tle-I?*». •

/ # flRf«

* Presentació pergamí <M sogle-XÏ comptat per

aertt.

- Exposicions 4c llibres.

- Conferèack ét Xavier

- Preseiïtacíó beca bkn-aai Gausac.

: fhftòet iàvmd^í, efe la col·lecció de prevista i

• CATALONIA C E R À M I C

EXPOVENDES: FMUH Oro. Sont Cugat, km 3. Cerdanyola del Vallès. U 93 580 15 00

Buenos Aires, 25. Barcelona. Tel. 93 419 08 46

Rocafort, 112. Barcelona. TeJ. 93 426 00 08

OBERT DE DILLUNS A DISSABTE

• Ceràmica • Sanitaris • Aixetes • Mobles de bany • Banyeres d'hidromassatge • Accessoris • Materials per a la construcció

ELS ÍCA'NTONS Pi/ous. .'0 de juliol líelJOOO Cultura 31

M ú s i c a

Inici del XXIX cu r s de gu i t a r ra de J .L . Lopategui

El Trio Cardoso va fer el concert inaugural

M.A.G. - Sant Cugat -

Kl Claustre va ser l 'escenari escollit, divendres passat, per dur a terme el concert inau­gural del XXIX Curs Interna­cional de Guitarra José Luis Lopategui. Kls encarregats de­posar la música van ser el Trio Cardoso, que està format per Alcssandro Giancola, Guido Ottombrino i Massimiliano de Foglio.

Aquests tres guitarristes han t'et, al llarg dels cinc anys que porten tocant plegats, més de 150 concerts arreu d 'Europa . Kn aquesta ocasió els tres mú­sics van delectar el públic as­sistent al Claustre amb peces de Yivaldi, Gragnani, Piazzo-la i Cardoso.

Diumenge passat, i dins dels actes p rogramats pel XXIX Curs Internacional de Guita­rra José Luis Lopategui , es va realitzar un recital de Vihue-la a càrrec de Joc Difrancis,

E x p o s i c i o n s

L? Espai Gorina continua la temporada

a Llançà

Els tres rom erts es realitzen al claustre del Monestir EOTO: E. E \RI.\1 'ES

guitarrista nord-americà que va ser company d 'es tudis de Lopa tegu i . Aques t l 'ajudà a aconseguir una v ihuela ela­bo rada per A n t o n i o L ó p e z Martín, amb la qual va mera­vellar el públ ic a s s i s t en t al concert d'antics a lumnes.

HI pròxim d iumenge 23 de ju l io l t i nd rà lloc al m a t e i x claustre del Monestir de Sant Cugat el concert de cloenda del XXIX Curs Internacional de Guitarra José Luis Lopa­tegui. El concert es realitzarà a les onze de la nit.

M.A.G. - Sant Cugat -

L'Espai Gorina ha tancat per vacances a Sant Cugat, però no per això deixa de preparar ex­posicions.

Des de l'I de'juliol passat, la Sala d'Exposicions les Tines , de Llançà, acull una mostra col·lectiva organitzada per l 'Es­pai Gorina. Aquesta exposició es perllongarà fins al 15 d'agost per deixar pas a un segon grup d'artistes que exposaran del 16 al 50 de setembre. En total, hi exposen dotze artistes de Sant Cugat i set d'altres poblacions.

Francisco Marruecos, propie­tari de l'Espai Gorina. explica que "aquesta és una manera de continuar la temporada. Aquí a Sant Cugat, la gent ja marxa de vacances i en canvi la tempora­da comença a la costa". Amb aquesta exposició Marruecos vol promocionar Sant Cugat i els seus artistes. Francisco Mar­ruecos destaca que vol "utilit­zar Llançà com una plataforma

Sala les Tines E: CEDIDA

cap a França". A més de les e x p o s i c i o n s

col·lectives, la Sala les T ines t a m b é acull l 'exposició mo­nogràfica de l'artista Salvador Castellà. La sala d'exposicions es troba al carrer Dins la vila, número 5, de Llançà.

M a s e «

L'Ajuntament negocia amb diverses entitats el contingut del futur museu

Destaquen tres propostes d'entre totes les presentades

M.A. - Sant Cugat -

L'Ajuntament de Sant Cugat ha mantingut diverses reunions amb entitats locals de la ciutat interessades en temes de patri­moni històric, per tal de definir el contingut del projecte del fu­tur museu.

Aquestes reunions tenen per objectiu establir els criteris bà­sics del projecte. Àngels Ponsa, regidora de Serveis Personals, destaca que "l 'Ajuntament ha establert unes bases a partir de les quals les entitats han pogut presentar les seves propostes". Ponsa manifesta que "l'Ajunta­

ment vol un museu participa­tiu. original i viu".

Iotes les entitats estan d'acord en alguns punts, com ara que el futur museu ha d'anar destinat per una banda als santeugatencs, però també ha de tenir una pro­jecció exterior, ha de ser un re­clam per als turistes.

l 'n altre dels punts en què tots estan d'acord és que el museu ha de ser un equipament mo­dern. obert, original, dinàmic, pedagògic, interactiu i instruc­tiu.

En aquestes reunions també s'han començat a definir quines són les dependències que hau­ria de tenir el museu. Algunes

són: sales museogràfiques, sala de conferències i debats, una sala destinada als investigadors...

Però en el que no s'acaba d'ar­ribar a un consens és en el con­tingut del futur museu. Algu­nes entitats volen que el museu disposi d'una sala permanent en la qual s'exposi o bé la història de Sant Cugat, del Monestir o de l'escriptura, com és el cas de l 'historiador Josep Maria Fi­gueres. Però unes altres enti­tats, com és el cas del G E L , c r e u e n que no és necessar i comptar amb grans col·leccions per exposar, i sí comptar amb espais més petits per a exposi­cions temporals.

11 nin ui ••mi miiiiiiil LIU i fiiiitiii/ititiii lOId \ l

Les tres propostes que han tin­gut més força per acabar sent el futur contingut del museu de Sant Cugat han estat la creació d'un museu que expliqui l'ex­pansió feudal vers l'al-Andalus, fer un museu sobre l'evolució

viable, construir un museu que expliqui la història del Mones­tir de Sant Cugat, tot relacio­nant-la amb la història de Cata­lunya.

Àngels Ponsa afirma que la set­mana vinent ja es tindrà definit

de l'escriptura i per últim i més el contingut del museu.

Musical

M o n t s e r r a t C a 1 d u c h | ;|fg..'a >r t a

Música • Teatre • Dansa

O 1 V3

<N í*

1 2 m SÍ:

^f 1 m "3

m B -a Os SÍS

OO 58 i - . C3 ir> m SI® 3 cr, m •!!:! -C

—< m # U ON .« ; Í ; Í 3

•O i!, C X í l SÍ? 2 t~ cd « "« c V) fc o

Sí 1 "" ail

0 0 > E Z) o E-i i>

32 Publicitat F1S 1CANTCWS Ihjoua. -V de juliol de! >000

Participa en el 3r concurs 100,000 ptes. en premis per a les millors fotografies.

ELS /CANTONS Dimm. JO.Ir juliol del >000 Cultura 33

Ei r e p o r t a t g e

Els criteris que dominen avui en el comerç de l'alimentació són rutinaris i estandarditzats. L'enorme varietat de la nostra agricultura s'ha perdut en gran part. És un patrimoni que es continua perdent, dominat el mercat per l'interès exclusivament econòmic. De milers d'espècies vegetals boníssimes se n'ha perdut la mena.

Bancs de llavors: dispersos i parcials

"Quan caigui Vúltim arbre..." ( indi tapirapé)

MARIÀNGKI.A ROVIRA

-Sant Cugat-

"Quan caigui l'últim arbre i mori l'últim peix, els blancs en-t e n d r e u q u e el d i n e r no es menja", deia aquell indi. Se­guim la conversa sobre pèrdua de la cultura agrícola a l'Institut Botànic amb Francesc Ventu­ra. L'associació sense ànim de lucre "Enti tat d 'ecoparatges" vol impulsar la biodiversitat a t r avés de l p r o g r a m a ABCD10.000EF, que vol dir: Aliment Biologia Cultura Di­versitat, l 'edat de l'agricultura i Escola Família.

- És un programa perquè el jovent de 8 a 14 anys busqui, en el seu entorn familiar i veï­nal, la gent que manté viva la cultura agrícola tradicional. El 40% dels nens ve, en un mes, amb un contacte... Semblaria que el final d'aquella cultura el mantenen les dones a l'hortet, fent aquelles bledes rares que li agraden, o uns tomàquets de penjar diferents. Volem que tot això s'impulsi des de l'escola o l'escoltisme.

Els joves protectors de la di­versitat biològica, recollint el

saber d 'aquells pagesos vells que mantenen, per vocació, un arbre quasi perdut: atzeroler, ginjoler, server, seremenyer o nesprer d'hivern. En uns anys, això podria estar tot perdut.

- Són gent amb una mentali­tat especial, és un tema de cul­tura comuna que desperta con­ve r ses , cal q u e hi hagi una relació sinèrgica, de recuperar i registrar aquella tradició; saber què són races i espècies, que si plantes una varietat feble, en tres anys no farà res. Som ab­solutament dependents de l'a­gricultura, i els transgènics no són res sense la sang bàsica, no es poden inventar l'original.

L'endogàmia com a enemiga del futur... La deixadesa social que hi ha hagut en 50 anys ha deixat extingir el 70% de les varietats cerealístiques i de frui­tes i verdures. Un 70%! La con­servació de la diversitat vegetal s'assegura als bancs de llavors, però no hi ha un banc català de llavors. N 'h i ha algun, privat o públic, a Reus i Lleida, però del 30% conservat, hi ha llavors que són a València i a Madrid.

- El 92 a Rio se'n començà a parlar, es veu que hem deixat

perdre valors essencials per al futur... Ens hem enlluernat per la cultura industrial. Amb el programa volem que els joves, encara que sigui per una es­c le txa ,descobre ix in q u è era aquell món i com conservar-lo, perquè els pagesos no ho han sabut fer, és un gran drama. El trencament de la cultura és com abandonar un vaixell de vela per un iot de plàstic i motor sense agafar les coses bàsiques que tenia el veler.

Mercabarna i grans superfí­cies estandarditzades i amb la rutina del risc mínim i rendibi­litat ràpida. El ciutadà reduït a la condició de consumidor, ge­nerant infinitat de residus.. . L'Entitat d'ecoparatges i l'Ins­titut Botànic volen preservar el patrimoni natural i biològic que encara queda, animant i con­servant les col·leccions de lla­vors. Milers i milers de desa­des a Montjuïc.

- Amb aquesta xarxa que es va creant, els joves es fan he­reus dels vells, protectors d'a­quest patrimoni de diversitat biològica. No només veure com es treballava al camp, també conèixer els valors amb què es

Camps sembrats a Colherola FOTO: MA. ROVIRA

vivia... S'ha destruït el model cultural i els científics no han sabut reubicar-se.

Per pobles diversos, Francesc Ventura ha trobat pagesos que plantaven varietats raríssimes: una col del Pirineu que, ja feta, s'enterra i dura dos o tres me­sos i també les pomes del ciri, llargues com una espelma. Lla­vors que es desh id ra ten per processos senzills (àmb guix o boletes de porexpan, tancades hermèticament) i són enviades al Botànic, on a més de guar­dar-se també es cultiven.

- En 100 anys hem anat a pit­jor, el món s'ha fet petit. Cal salvar els últims testimonis d'a­quella època sense tractors ni r e s idus . En alguna comarca quan una parella es casava plan­taven un noguer com una apos­ta de futur, perquè els seus néts poguessin fer-se els mobles. Ara no ho fa ningú...

In te rne t serveix per aquest programa que es fa amb els jo­ves. Em comenta que no són una O N G combativa, sinó que volen fer coses pràctiques, ac­tuar als agrosistemes i protegir la diversitat biològica. A l'èpo­ca de la fil·loxera, el conreu de

la vinya se salva per una varie­tat borda, no es pot menyspre­ar res perquè tot és valuós.

- Els bancs de llavors s'han fet malament, sense inventaris ni fitxes. Cal recollir exhaustiva­ment el que té interès per al futur. Potser uría poma lletja té un gen que salvarà les pomes. Tot s'ha de guardar, no es pot menysprear res.

El Francesc ha fet treballs a escoles agrícoles al Marroc. Em diu que la TV per satèl·lit ha desmuntat la tradició cultural del Tercer Món, ha canviat les mentalitats. Arriba una pista a l'últim poblet i la furgoneta duu el blat ucraïnès o argentí a 35 pessetes. Ells fan la collita i han de comprar aspirines i benzi­na... S'arruïna la societat agrí­cola, és la fi d'un model cultu­ral. Des de l'origen del blat al Kurdistan, sorgit de les espè­cies Aegy/ops i Triticum fa pot­ser 10.000 anys, transgènic na­tu ra l q u e cada c u l t i v a d o r seleccionava, híbrids i males herbes... Tot ha canviat i molt d'ha perdut. Algunes voluntats recuperen la saviesa de gent que ha viscut mentre la terra girava i girava.

Des de la història Un espai de Pere Vivó i Gili

Presència de Sant Cugat a Poblet Monestir de Poblet , dimarts

11 de juliol, festivitat de Sant Benet : un nombrós grup de san tcuga tencs part icipa a la missa conventua l . Mot iu : la p r o f e s s i ó s o l e m n e , c o m a monjo , d ' u n jove san teuga-tenc: en Lluc Torcal. Una be­lla celebració q u e ens traslla­da , a t r avés de ta m e m ò r i a històrica, al viscut, tantes ve­gades- i ai llarg dels segles, ai n o s t r e M o n e s t i r . A m b d ó s , pertanyent» a diferents tradi­cions monàst iques, però bro-tades d 'un mateix tronc comú: la meravella de saviesa reli­giosa i humana de la regla de Sant Benet.

El motiu principal per afe-gir-m'hi ha estat la professió d 'en Lluc. però la meva esta­da s'ha enr iqui t : compar t in t

duran t qua t re d ies - c o m un monjo m é s - la vida monàst i ­ca, q u e perviu en el vell mo­n e s t i r g e r m à , p o d e n t re fer - a m b imaginació i mat i sos- la v i d a m o n à s t i c a , m é s q u e mi l · l enàr ia , de l nos t re M o ­nestir. I, t ambé , a m b les llar­gues converses man t ingudes a m b d o s m o n j o s s a v i s e n història monacal: Agustí Aiti-sen t i Alexandre Masoliver. La dèria és la dèria i cadascú amb fes seves . . . I, com a fruit i ja de cara a aquesta finestra, cm sembla haver descober t un parell d 'avantatges que la història de Poblet presenta so­bre la història de Sant (Jugat. Són aquests:

L leva t d ' a lgun cas e x c e p ­cional, Poblet va elegir sem­pre els seus abats. No va ha­

ver de sofrir - c o m Sant Cu­g a t - la plaga dels abats co-mandatarís , nomenats des de Roma, molts dels quals mai no van posar els peus al Mo­nestir i amb prou feines si sa­b i e n p e r on q u e i a . . . Ama­t e n t s , a ixò sí, a p e r c e b r e ' n totes les rendes abacials. Ni mai tampoc, Poblet no va ha­ver d 'aguantar Paltra plaga, la dels abats de Patrimoni Reial, els escollits pel rei. Fel ip l l i , ho va intentar i no se'n va sor­tir. P o b l e t hi va jugar fort. Mes tard, ja en temps de Car­les IV - a m b la complicitat de R o m a - ho van aconsegu i r , però, ja érem gairebé ui final de la història. . .

L'altre: tot i que Poblet tenia monjos encarregats dels dife­r e n t s s e c t o r s de Ics s e v e s

grans propietats -fins més ex­tenses que les de Sant C u g a t -no va existir mai una divisió de p rop ie ta t s tan marcada i i n d e p e n d e n t com ho van ser les nostres pabordies, que, per bé que tenien obligacions en­vers la Caixa de l Comú, els pabordes - f ins i tot jurídica­m e n t - actuaven gairebé com a amos i senyors . Pabord ies que van acabar sent de desig­nació i Patrimoni Reial. Na­t u r a l m e n t : t a m b é per raons econòmiques .

Dos avantatges ben impor­tants de cara a salvar la inde­p e n d è n c i a d ' u n M o n e s t i r , q u e , sens dub te , a judaren a Poblet a mantenir-se en una vida m o n à s t i c a - e n e l seu c o n j u n t - m o l t m é s c o h e ­ren t . . .

Fils papers pe rdu t s o p e n ­den t s d 'es tudi sobre ia his tò­ria i vida de molts dels notres monestirs, són encara una in­f i n i t u d . P e r ò . t o t s p l e g a t s - p e r d u t s , estudiats o per es­

tudiar - són incapaços de des­cobrir-nos el més important: la vida silenciosa i entregada d e t a n t s h o m e s i d o n e s creients que , sovint enmig d e fortes dificultats - i n t e r n e s i e x t e r n e s - han buscat i bus ­quen ser fidels - a traves d 'u­na regla monàs t ica - a la seva vocació humana i creient .

T a n t de bo q u e , en L l u c Torcal, avui, un sanreugatenc monjo de Poblet , hagi trobat i encertat el seu camí: un camí més a triar l l iurement , en t re tants al t res . . .

Enhorabona!

34 Cultura FL·S/GWnMNS/j,, 1(1,.'.Vi

u s i c a

El Cor Aulos actua en el Festival Líric de les Dues Catalunyes

El cor també durà a terme un cicle de conerts per ciutats catalanes

I oi d'i l'iicorcl/i. director /•': V..h.

M A

Kl Cor Aulos té un estiu pie d'activitats. Del proper 26 de ju­liol i fins el 3 d'agost el cor durà a terme un cicle de concerts a di­verses poblacions catalanes de la comarca de Ribera d'Ebre.

Posteriorment el Cor Aulos par­ticiparà en el Festival Líric de les Dues Catalunyes, el qual es durà a terme entre els mesos de juliol i agost a França. El cor té previst realitzar la seva actuació el dia 19 d'agost.

Aquest festival es fa a les ciliats franceses de Saint ( icnís des Fontaines, Perpinyà i Argelès sur

l'.lCar Aulos està assajant pera les pròximes actuacions previstes

V. Esteve, les sopranos M. Mori i R. Nabal i els barítons M. Ga­rrido i E. Casamada.

A més de la interpretació per part del Cor Aulos de Sant

Mer. Enguany se celebra la cinque­

na edició del festival i hi parti-pen cors provinents d'arreu d'Eu­ropa, com ara Alemanya, Itàlia o França. Cal desta- Aquesta és lCl primer d Cugat de La vi-car que en aquesta dua alegre, du-edició hi seran pre- Vegada que el rant el Festival sents dos cors cata- # . Lír ic de les

lans, un d'ells sant- Cor Aulos participa Dues Catalun-cugatenc. . yes, es podran

El Cor Aulos in- en el festival escoltar molts terpretarà la peça de Lehar IM vídua ale­gre. Fins ara el cor l'havia cantat en castellà i català, però en aquesta ocasió ho farà en alemany. El cor, dirigit per Jordi Piccorelli, acompanyarà cl tenor

més reci ta ls , com ara Melo­dies de Mendel-

son, Concert de França, Concert Cor d'Operes, Pescadors de Perles... en­tre moltes d'altres interpreta­cions.

F0/D.XA\7IARR0S\

Aquesta és la primera vegada que el Cor Aulos participa en el Festival Líric de les Dues Cata­lunyes, i el seu director, Jordi Pic­corelli, manifesta que "és molt positiu per al cor participar en aquest festival, perquè és una manera més de donar -nos a conèixer fora de les fronteres ca­talanes".

El Cor Aulos va estrenar la peça que cantarà al Festival, La viuda alegre, a Sant Cugat, quan va acompanyar l'Orquestra Simfò­nica de Sant Cugat al Teatre-Au­ditori, al febrer de 1999; llavors va interpretar la peça en català.

El cor també ha participat en la gravació del darrer disc compac­te del músic català Toni Xuclà.

El CPA posa en escena un nova obra de teatre

M\l<(!\ AlAIViKO

- Sant Cugat -

El 22 de juliol \ inent, la seu del Centre Popular Andalu/ es convertirà en un teatre i és que el seu president. Gabriel Ruiz. ha estat l'encarregar d'escriure i dirigir l'obra de teatre Yaya plr-no inIInicipal.

L'obra es posarà en escena al Centre Popular, però aquesta representació no deixa de ser un assaig, ja que la presentació oficial es durà a terme a la lo­calitat sevillana de Montellano, a principis d'octubre.

Aquesta representació a terres andaluses serà un dels actes que es realitzaran en motiu del futur agermanament entre les dues localitats, les gestions del qual s'està portant a terme entre les ajuntaments d'ambdues locali­tats.

Vaya pleno municipal ts una obra representada per vuit ac­tors amateurs, els quals posen en escena un ple municipal molt particular. L'alcalde d'a­quest ple serà Manuel Morales i els vocals seran Bernardo Fer-nàndez, Juan Miguel Quesada, Antero Garcia, Juana Figuerda, Maria Carrasco, Angeles Cruz i Maria del Valle Sevilla. Tots ells membres del Centro Po­pular Andaluz.

L'obra serà representada el proper 22 de juliol, a les onze del vespre, al CPA.

c i n e m a C r í t i c a de

Sap més el diable per vell,.. ISABEL SÀEZ

Pel·lícula: Donde esté el di-nero

Director: Marek Kanievska Actors: Paul Newman, Linda

Fiorentino, Dermot Mulroney Durada: 101 minuts

"Per què es dedica vostè a ro­bar bancs?" "Perquè és on són els diners". Aquesta va ser la resposta contundent d 'un lla­dre llegendari, Willie Sutton, ex r r apo lab le al p e r s o n a t g e Henry .Manning (Paul New­man), a qui només van poder agafar quan es va quedar tan­cat dins d 'una caixa forta des­prés d 'un tall de l'electricitat general. Víctima d 'un atac que l'ha deixat completament pa­ralitzat i incapaç de comuni­car-se amb l'exterior, és tras­lladat a una residència d'avis perquè l'hospital de la presó

pateix <S*overbooking. En la re­sidència treballa la infermera Carol (Linda Fiorentíno), que se sent atreta cada cop més pel septuagenari Harry, que ha vis­cut una vida plena d'emocions.

Donde esté el dinero és una pel·lícula que torna a donar fe de la qualitat d'aquests vete­rans que saben captar l 'aten­ció del públic sense moure ni una cella; els sobra presència i experiència, a part d 'un caris­ma innegable. Els ulls blaus més famosos del món poden estar envellits però segueixen d e s t i l · l a n t a t r a c t i u , t r a n s ­parència i picardia alhora.

A banda de tractar-se del dar­rer treball de Newman davant de les cameres, hi ha alguna altra raó per veure Dondeestéel dinero. Es tracta del tipus de guió clàssic en què importen

més els personatges, els girs en l'acció, el toc d'humor i la intel·ligència per sobre del so­roll i de la violència. Hi ha trets característics que es repetei­xen; Manning podria ser el pro­tagonista d ''Elgolpe o EI color del dinero, vint anys després (o alguns més) . L'evolució del personatge de Carol és inte­ressant, com la del seu marit, Wayne (Mulroney) o les peti­tes intervencions dels com­panys d'Henry a la residència.

Actors,, i t ambé el director Marek Kanievska (Gotpealsue-no americana), extreuen el mà­xim partit del guió, que no per ser conegut deixa d'estar ben construït . La realització en­ganya; una narració fluida que sembla d'allò més fàcil i que és el resultat del domini ex­pert de l'ofici. Recomanable.

S A N T C L i C i A T D E L V A L L È S

VENC PIS CÈNTRIC

AL C/ SANTIAGO RUSINOL

3r PIS SENSE ASCENSOR

DE 70 m2 PER REFORMAR,

3 HABITACIONS

1 BANY.

P R E U : J O . O O O . O O O p i c s .

Mòbi l . . . 6 7 0 2 2 3 1 3 5

Abstenir-se agències

US 4 CANTONS "el diari de Sant Cugat"

ELS /CANTONS Dijous, 20 de juliol del 2000 Publicitat 35

Fes-te soci del RACC. Serem sempre al teu costat. Per donar-te la millor assistència a tu i als teus arreu del món. I a més, coma soci gaudiràs de molts altres avantatges i serveis.

Ara, si et fas soci del RACC a la Delegació de Sant Cugat, et regalem una subscripció de sis mesos al diari EIS4CANTONS de Sant Cugat. Retalla i porta'ns aquesta sol·licitud i cada setmana et farem arribar a casa EXS-1CANT0NS

Nom:

Adreça:

CP: Població

Telèfon . . . .:

KALL r v rCLUB

Delegac ió RACC a Sant Cugat : R a m b l a Ri b a t a Nada , 20 •Te l . 93 495 50 71

36 Cultura ELS /CAIYIUNS lYijnusJO de juliol del >000

P o e s i a

Recital de poesia a la Biblioteca del Centre

Cultural de Sant Cugat

Klpati de In biblioteca es tu omplir de gent per escoltar poesia FOTO: F..F.

M A G . - Sant Cugat -

Kl passat dimecres 12 de ju­liol, el pati de la Biblioteca del Centre Cultural va ser l'escenari en què es va dur a terme un recital de poesia, que va anar a càrrec de Pilar

Carïela, Dolors Miguel i el grup Accidents Polipoètics, aquest últim format per Xa­vier Theros i Rafael Metli-kovez. Cal destacar que Pilar Canela ha estat, durant molts anys, l'organitzadora de les trobades de poetes celebra­des a l'Ateneu santeugatenc.

Cinema

Tots els divendres d'estiu, cinema a l'aire lliure al

Casal de Valldoreix

M. ALMAGRO

- Sant Cofat -

Kl Casal de Valldoreix es transforma cada divendres d'estiu a dos quarts d'onze en un cinema; però no es tracta d'un cinema qualsevol. Vall­doreix disposa, una vegada a la setmana, d'un cinema a L'ai­re lliure, tot un privilegi en els mesos d'estiu.

Cada setmana, el pati del ca­sal es prepara amb unes 640 cadires, que es queden curtes per acollir el miler de perso­nes (pic aprofiten el divendres a la nit per disfrutar d'una pel·lícula cinematogràfica. Núria Stenger, responsable del Casal de Valldoreix, valo­ra molt positivament el cicle de cinema a l'aire lliure. Sten­ger afirrha que "cada any ve­rn és gent i, per tant, cada any ens esforcem més per acon­seguir pel·lícules de millor qualitat i actualitat".

Quasi totes les pel·lícules que formen el cicle d'enguany

són aptes per a tots els pú­blics; això es deu, segons Stenger, al fer cpie "el públic cpie ve al cinema és molt va­riat, però en gran part són nens". Les úniques pel·lícules que no són aptes per a tots els públics són Tor/o sobre mi ma-dtr, recomanada per a majors de IS anys. i Sexto Sentido, no apta per a menors de 13 anys.

Fins ara s'han pogut veure les pel·lícules Todo sobre mi madre y ï'arzàn. Demà serà el torn del film Una teràpia peli-grosa. A partir del 28 de juliol les pel·lícules cpie es podran veure cada divendres al Casal de Cultura de Valldoreix se­ran Las normas de la casa de la sidra, Notfing Hi//, Asterix i Obelix, Sexto Sentido i Stuart I.ittlc, respectivament, cada setmana.

Núria Stenger explica que "per a Valldoreix és més fàcil aconseguir cpie les producto­res ens deixin pel·lícules actu­als, perquè no disposem de ci­nema".

H i s t ò r i a d e l c ò m i c

'El inspector Dan9

IORDI FRONTONS

En la creació d'£/inspector Dan coincideixen les mateixes circumstàncies que van fer del Doctor Ntebla un clàssic dei gènere. El nomenament de Rafael Gonzàlez com a directe* tècnic de publi­cacions de l'Editorial Bruguera, va tenir com a im­mediats resultats un canvi radical en ta política se­guida fins llavors, cohtant-se entre les seves fites la d'aixecar el nivell de qualitat dels còmics, tant a la part gràfica, per una exigència major, com per la serietat dels continguts. D'altra banda, l'expe­riència de Rafael Gonzàlez com a escriptor resul-taria definitiva perquè aconseguissin i'èxít aquells personatges als guions dels quals va participar. Aquest és el cas d'El Inspector Dan de la Patrulla Vblante.

El Inspector Dan va néixer el 1947 a les pàgines de la revista Pulgamto, amb entregues de dues planxes setmanals. Ei Í948 va començar a aparèi­xer també a ElCampeén, aquesta ocasió amb no­més una pàgina setmanal Ja al 1951 la sèrie va do­nar nom al clàssic quadernet, del qual van aparèixer 71 exemplars. Més endavant es crearia la col·lec­ció Dan, seguint ei mateix format, però aquesta vegada per albergar a les seves pàgines les aven­tures d'altres personatges, com per exemple El Justiciera Enmascarado,

El Inspector Dan té paral·lelismes clars d'estruc­tura amb el Doctor NieMa, fonamentalment en ets seus guions, per haver estat creat pel mateix autor i a haver compartit els mateixos guionistes, a part de Rafael Gonzàlez, Francisco Gonzàlez l^edesma (Silver Kane) i Víctor Mora, els quals van donar inequívoques coincidències a la seva base literària. No obstant això, va ser el seu dibuixant, Kugenio Giner, qui li va donar la personalitat i grapa que van portar el personatge al triomf. Giner va ser un gran admirador dels clàssics nord-americans, sobretot d'Alex Ravmond i Phü Davis, les influències dels quals són evidents en el desenvolupament gràfic i compositiu de les pàgines. J-#a tècnica del clar-obscur va ser hàbilment dominada per Giner, arri­bant el seu llenguatge a imposar grans innovacions dintre del panorama de la narrativa dibuixada del moment, malgrat la dificultat que oferien els guions, en tenir potser un excés de diàlegs. 1 .'estructura era la clàssica de les històries que continuaven set­

mana rere setmana; per mantenir l'expectació del lector, Púkima vinyeta solia ser del tipus d'algú assenyalant alguna cosa que no es deia: "Miradr, o els protagonistes de la sèrie immersos en algun dramàtic problema exclamant: "Estem perduts, morirem tots!". Lògicament a la següent entrega es resoldria la situació per crear-se una altra de més complexa, si es pot, tot i que en reconeixement de la seva qualitat no es pot dir que la sèrie fos monòtona o repetitiva.

L'inspector Dan, a diferència del doctor Niebla no és un heroi independent, sinó que és un poli­cia oficial de Scotland Yard, si bé disposa de total llibertat de moviments i acció. Paradoxalment la sè­rie no va pertànyer al gènere policíac com apa­rentment seria lògic, sinó que el món en què es mou el nostre heroi és el del terror. A les aventu­res apareixen contínuament éssers esgarrifosos com a homes-lleopards, homes-pop, homes-ara-nya, erc. La sèrie també va ser innovadora en el trac­tament del personatge femení, Stella, ja que no és en absolut passiu, i arriba fins i tot a salvar la vida del protagonista. Al capítol Morir cuesta tres peniques, els protagonistes es besen al final de l'a­ventura, marcant un tombant en la història de la nar­rativa dibuixada de l'època al nostre país.

El 1953 Eugenio Giner va abandonar la sèrie, quedant en mans d'altres dibuixants, dels quals Jordi Macabich, Julio Vivas i Francisco Darnis van destacar per seguir una gran continuïtat i respec­te a l'enfocament, mentre que al final Fernando Casta, Henares i Pueyo van ser els causants que el personatge perdés tot el seu context. Jàmbé cal afe­gir que els quademets setmanals citats van ser des­envolupats per Pedró Alférez i Francisco Hidalgo, que sense desmerèixer la seva qualitat, van portar a l'inspector Dan a resoldre aventures de temàti­ca misteriosa, abandonant el gènere de terror que va ser, sens dubte, el que va marcar tota la seva autenticitat.

Només falta afegir que igual que en el cas del Doctor Niebla, la sèrie és pràcticament impossible d'aconseguir, sent únicamentEtC/ufideÀmigosde la Historieta, a la seva col·lecció Revial Còmics, la que als anys 80 va recopilar les aventures (V El Ins­pector Dan en sis volums.

[Wjkji IMAGINARI Rius i Taulet, 1} W. 91589 Jí 32

RambUdd Celler, 89 W. 93 «74 SI 07

/

/ història m d e l • m

còmic

ELS /CAIVIUVS Dijous, >0 de juliol del 2000 Cultura 37

E x p o s i c i o n s

L'artista santcugatenc Paco Minuesa

exposarà a Alemanya

l'artista santcugatenc Paco Minuesa FOTO: CEDIDA

M.A.G. - Sant Cugat -

El san tcuga tenc Paco Mi­nuesa exposarà, a partir del pròxim 25 d'agost a la ciutat alemanya de Duremberg, a la Galeria Pinakotek.

Acíuesta n o ^ s ' a primera ni l 'ú l t ima exposic ió cjiie Mi­nuesa ta a Alemanya, ja que l'any passat ja va exposar la seva obra a Hamburg i està preparant una exposició per l ' any v i n e n t a Ber l ín . Mi­nuesa explica que "exposar a Alemanya em serveix per do­nar-me a conèixer internacio­nalment" .

Enguany, Minuesa exposarà a [Duremberg un total de 30 obres recents . El pintor ex­plica que "he t reba l la t ex­haust ivament sobre la quoti-d i an i t a t , s o b r e t o t sobre la gent del carrer, persones nor­mals". L'obra de l'artista sant­cugatenc es pot definir com a una pintura figurativista i ex­pressionista, bastant actual. Però malgrat aquesta catalo­gació cal tenir p re sen t que Minuesa li dóna als seus qua­dres uns paràmetres molt per­sonalitzats.

2 0 anys p in tan t

Però no tot són exposicions; la galeria barce lon ina Tus -

quets ha publicat recentment un llibre dedicat a la trajec­tòria de l'artista. El llibre re­cull 20 anys de treball de l'ar­tista santcugatenc i comença amb unes frases del mateix Minuesa que diuen "...no he trobat una manera més satis­factòria ni apass ionant que aques t ofici per fer diàr ia­ment la meva particular de­claració d'amor per la vida..."

L'obra es un recull d'escrits de Josep Maria Cadena , Ma­ria Lluïsa Borràs i Ana Gar­cia, que acompanyen els qua­dres i les obres q u e ha fet Minuesa al llarg dels últims 20 anys. El llibre recull des de la primera obra de juven-tut de l'artista, Dos amics, fins les seves obres més recents .

El llibre plasma com Paco Minuesa ja des dels seus ini­cis observaba a ten tament el seu entorn i plasmava en les seves obres la tendresa que desprenen els ésser humans . Al llarg de la seva carrera Mi­n u e s a ha s a b u t c o n n e c t a r amb el públic d 'una manera fascinant, potser la seva for­ma atrevida de plasmar el que sent o potser la seva carica-turització d 'un manera molt tendra dels éssers h u m a n s .

El recopilatori de les obres de Paco Minuesa es tà pre­sentat en tres idiomes, català, castellà i anglès.

E x p o s i c i o n s

La Sala Rusinol organitza una exposició benèfica

Els beneficis aniran destinats a VAssociació Promi

M. A L M A G R O

- Sant Cugat -

La Sala Rusinol acull , des del dimarts 18 de juliol pas­sat, una exposició dels treballs rea l i t za t s pe ls a l u m n e s del Grup Tango, que està integrat dins de l 'associació per a la promoció del minusvàlid Pro­mi.

Aquesta associació és una en­t i ta t a n d a l u s a c reada l 'any 1976 amb l'únic objectiu d'in­tegrar en l 'àmbit social i labo­ral les persones discapacita-des . L'associació disposa de diferents grups, entre ells el Grup Tango, consolidat amb dues activitats artístiques, les a r t s p l à s t i q u e s i el t e a t r e . Aquest grup ha realitzat ex­posicions i actuacions en di­verses ciutats espanyoles i eu­ropees i actualment exposa a Sant Cugat, a la Sala Rusinol.

Ignasi Cabanas, propietari de la Sala Rusinol. destaca que " a q u e s t a mena d ' a c t i v i t a t s s 'haurien de fer a nivell d'A-

l·./s beneficis uniran destinats íntegrament a /'Assoti/nio Promi hOTO: X.I..

j u n t a m e n t , però a nosal t res de Promi serà íntegrament per

se ns va presentar I oportuni­tat i no vam voler deixar es­capar l'ocasió d'aportar el nos­tre granet de sorra a causes solidàries".

To t s els d ine r s q u e es re ­capt in de la venda dels t re­balls realitzats pels membres

aquesta associació. Ignasi Ca­b a n a s va v o l e r r e a f i r m a r aquesta qüest ió i va destacar que "en moltes ocasions l'as­sociació només rep un pet i t percen ta tge dels d iners que s 'aconsegueixen i aques t no és el cas".

EIS 4 CANTONS Fer- te . subscriptor

et surt a compte Rebràs rada setmana et "diari" de Sant Cugat a casa

Obtindràs, sencer el caUeccionable "Collserola pels 4 cantons"

el carnet de subscriptor amb molts avantatges

Descompte en la benzina

Entraries per al rinema imotts Tiquets per passejar a cavall, espectacles anar a la perruqueria....

i moltes coses més

i tot només per 900ptes. al mes

TRUCA ï INFORMA-TE'N TEL. 93 589 62 82

*la quota es cobra anualment

Ofertes recomanades

CENTRE DE_L AJMATGE Plaça del Dr. Galtes, 9 - Tet. 93 675 56 74 • Sant Cugat

Santa Maria, 14 Tel. 93 675 57 24

jfüdigital £' teu distribuïdor de cameres pomt' j material digital Kodak a Sant Cugat

tmtot Espi* m

EIS í CANTON

Economia 38 Dijous, 10 dt juliol del 1000

C o m e r ç

UUAB firma un conveni de col·laboració amb Carrefour

"Convenis com aquest apropen la universitat i el món laboral" M.S.

- Sant Cugat /Cerdanyola -

Kl nou grup Carrefour i la Universitat Autònoma de Bar­celona ( l 'AB) han firmat un Conveni Marc de Col·labora­ció. (|iie tindrà una durada mí­nima d 'un any. per al desen­v o l u p a m e n t de p r o d u c t e s alimentaris controlats per les més avançades tecnologies.

La firma del conveni va tenir lloc a la Sala de Juntes del Rec­torat de la Universitat Autò­noma de Barce lona , amb la presència del rector. Or. Car­les Solà, així com diverses per­sonalitats docents i directius del grup Carrefour.

Kl rector va destacar en Tac­te la importància de l'acord en­tre empresa i universitat i va afirmar que "és un repte po­der contribuir a la millora per la qualitat a través de la signa­tura de convenis d'investiga­ció com a q u e s t " . També va destacar el pas endavant que s'està duent a terme en la re­lació entre la universitat i el

món laboral ja que aporta molts benef ic is a a m b d u e s parts i apropa la realitat laboral a tots els a lumnes de l 'Autònoma.

El Centre Especial d 'Inves­tigació (CER) de l'UAB i con­cretament la Planta de Tecno­logia dels Aliments, aporta els seus coneixements i tècniques científiques per al desenvolu­p a m e n t i el s e g u i m e n t dels p rocessos p r o d u c t i u s d 'a l i ­ments, que el grup Carrefour es compromet a comercialitzar als seus establ iments d'arreu del país.

En aquest projecte hi estan implicades, per tant, petites i mitjanes empreses que, un cop se lecc ionades per Carrefour com a proveïdors, són sotme­ses a les anàlisis dels experts del CER.

El primer productor que ha entrat a formar part d 'aquest projecte és l 'empresa tarrago­nina Eormatgeria Marvall. La firma d'aquest conveni supo­sa la producció durant els pro­pers dos anys, de 60.000 qui­los de formatge artesanal de

FI rector de í l'Afí. Carles Solà, en la fmna del conveni F: XAVI l.ARROSA

cabra sota els es tàndards de "Qualitat 'Tradició Carrefour" i la supervisió de l'UAB.

Aquest tipus de conveni su­posa el recolzament del Grup Carrefour a les economies lo­cals i a la qualitat i rigorositat dels productes elaborats per les Pymes, ampliant cada cop

més l'espai en els seus linials dedicat als aliments autòctons i d'una alta qualitat.

D ' a q u e s t a manera , l 'UAB col·labora en un projecte que es materialitza de forma efec­tiva en el d e s e n v o l u p a m e n t dels productes "Qualitat Tra­dició Carrefour", que responen

a les cada cop majors exigèn­cies dels consumidors finals, basats en la qualitat i la traça-bilitat.

P l a n t a de Tecno log ia dels A l i m e n t s de l ' U A B

La Planta de 'Tecnologia dels A l i m e n t s de la Un ive r s i t a t Autònoma de Barcelona és un Cen t r e Especial de Recerca (CP^R) reconegut des de l'any 1989.

En aquesta planta hi treba­llen un total de 25 persones. Hi formen part investigadors adscrits -professors de TUAB qire hi r e a l i t z e n inves t iga ­cions-, personal contractat amb càrrec als projectes i convenis amb empreses, becaris, perso­nal d'administració i serveis i alumnes en pràctiques.

El Cen t r e Especial de Re­cerca Planta de Tecnologia dels Aliments és integrat en el Cen­tre de Referència en Tecnolo­gia d'Aliments de la Generali­tat de Catalunya (Certa), així com també forma part de la Xarxa de Centres d'Innovació Tecnològica (XIT).

La facturació de projectes i convenis de la Planta de Tec­nologia dels Aliments ascen­deix actualment a 50 milions de pessetes anuals, i té per ob­jectiu assolir una facturació de 65 milions de pessetes. A més, compta amb un volum d'infra-estructura de més de 250 mi­lions de pessetes.

E m p r e s a

Uempresa de neteja ISS adquireix

Novonet, líder al mercat Balear

Aquesta és la quarta adquisició d'ISS M.S.

- Saat Cugat -

Kl grup ISS, q u e cen t ra la seva activitat en la prestació de serveis de neteja especialitzada i multiservei, va anunciar la set­mana passada l'adquisició de la companyia balear de gestió de serveis de neteja Novonet, amb un àmbit d'actuació a l'arxipè­lag i amb seu social a Palma de Mallorca.

Novonet, constituïda a la ca­pital balear, ha focalitzat des dels seus inicis la seva activi­tat i creixement exclusivament a les ba l ea r s . Aques t a és la quarta adquisició de grups re­gionals de neteja en tan sols un

any, des que la multinacional danesa va establir-se a la nostra localitat.

Amb Tadquisició d 'aques ta companyia, el Grup ISS passa a liderar un altre mercat regional de neteja, en aquest cas el ba­lear. Cal recordar q u e , mit­jançant el mateix procés de fu­sió a través de l 'absorció de grups de neteja regionals, s'ha posicionat fortament a les co­muni ta ts de Catalunya, Lle­vant, Madrid i Andalusia, Na­varra i Castel la-Lleó després de la compra dels grups Ergio i Neca , i l ' annexió de la filial d'Abilis a Espanya.

D'aquesta manera, ISS, amb

seu central a Sant Cugat, és ja

líder a Espanya de neteja es­pecialitzada i manteniment en el sector hospitalari, químic far­macèutic, alimentació i trans­port. En l'actualitat dóna feina a 4.450 persones.

ISS s'ha configurat a Espanya 5 grans àrees de negoci espe­cialitzades: ISS-Higiene Ali­mentària, ISS-Hospitals, ISS-I n d u s t r i a l & T r a n s p o r t s , ISS-Grans Comptes i ISS-Nc-teja Comercial. El conjunt de les seves activitats va registrar el 1999 una f ac tu rac ió de 10.461 mi l ions de p e s s e t e s (62.87 milions d'euros). i per a l'any 2000 ISS preveu excedit la xifra de 20.000 milions de facturació a Espanya.

E n t i t a t s b a n c à r i e s

Les Targetes Solidàries de la Caixa Terrassa acumulen un

fons de 9,5 milions

M.S. - Sant Cugat -

Les Targetes Solidàries de la Caixa Terrassa han acumulat un fons de gairebé 9.5 milions de pessetes en finalitzar el pri­mer semestre de l'any 2000. Aquesta xifra represen ta un creixement d'un 309í respec­te al mateix període de l'any passat.

Des de la posada en marxa de les 'Targetes Solidàries l 'any 1995, la xifra total acumulada destinada a actuacions solidà­ries se situa en uns 120 milions de pessetes.

Les organitzacions no gover­namentals beneficiàries de les

Targe tes Solidàries amb les quals Caixa Terrassa manté un acord de col·laboració són In-termón, Mans Unides, Justícia i Pau, Càritas i Creu Roja.

Les aportacions de Caixa Ter­rassa van destinades a diverses actuacions solidàries que orga­nitzen i promouen les matei­xes ONG, com ara accions d'as­sistència humanitària, ajut al desenvolupament econòmic, atenció a la infància, realitza­ció de programes d'escolarit­zació, formació d ' adu l t s , fi­nançament de campanyes de sensibilització pública, etc. Ac­tualment, s'està duent a terme una exposició fotogràfica iti­nerant sobre la realitat africana.

ELS /CAIYIÜNS Dijous JO de juliol M Ji kh > Economia 39

Les empreses; Mara Complements Mara Complements és una empresa fabricant i distribuïdora de complements de la més alta qualitat. Marta Artigas, gerent de l'em­presa, va començar dissenyant només cinturons a casa seva i, a poc a poc, va anar ampliant l'oferta gràcies a un treball continu i una dedicació plena al sector visitant fires, passarel·les de moda, e t c , tot per oferir als seus clients un producte "exclusiu" de qualitat. No obstant, Mara Complements, continua treballant per créixer i ampliar la seva oferta adequant-se, a cada moment, a les necessitats del mercat de la moda.

Marta Artigas. Gerent de Mara Complements

"A Mara Complements donem el conjunt de complements integral

M.S. - Sant Cugat-

- Quan i com va néixer l'em­presa Mara Complements?

- Sempre he estat vinculada al món de la moda. La meva mare és modista i ja de sempre m'ha agradat aquest sector. Vaig treballar uns anys en botigues de moda i com a representant, fins que vaig decidir instal·lar-me pel meu compte i vendre els meus propis dissenys.

Mara Complements va néixer a Barcelona l'any 1993 fent no­més cinturons, que en aquell moment estaven molt de moda.

- I quina ha estat l'evolució de l'empresa fins al moment actual?

- L'evolució ha estat molt po­sitiva. Vam començar fabricant cinturons però, a poc a poc, vam anar ampliant el negoci. Vam començar a fabricar bosses de mà. que és el que el client de­manava, a importar articles, etc. A Mara Complements intentem donar el conjunt de comple­ments integral. Actualment els clients ens demanen que dis­senyem sabates i no descarto la possibilitat d'ampliar l 'empre­sa en aquest sentit.

L'abril de l'any passat ens vam instal·lar a Sant Cugat però ara

. Marta A rtigas. gerent de l'empresa

ja estem buscant una nau més àmplia per la zona perquè ne­cessitem més espai.

— Quina és principalment l'o­ferta de la seva empresa?

- Som fabricants de bosses, cinturons..., però també som dis­tribuïdors de complements com mocadors de seda, bufandes, guants, barrets i altres comple­m e n t s q u e p u g u i n e s t a r de moda a cada moment.

Acostumo a visitar les fires im­portants del sector, de països com França, Itàlia i Alemanya, d'on importem aquells articles

Maia Complements, ha estat sempre vinculada al món de la moda FOTO: XI..

ens ha donat una prospecció im-por tan t í s s ima ja q u e ens ha

que ens interessen o, a partir d'idees, creem nosaltres el com­plement personalitzant-lo.

— Quines creu que són les claus del seu èxit?

- Nosaltres treballem amb ma­terials d'una qualitat altíssima. Quan fem una peça, no mirem el preu de la matèria primera sinó (juc preferim fer un dis­seny que ens agradi encara que sigui més car i, de fet. és el que demana cl nostre client.

A part 'de la qualitat, cal des­tacar l'assistència a les fires com un punt clau per a l'èxit. Això

obert moltes portes tant a nivell de clients com de representants. D 'un any a l'altre vam multi­plicar els nostres clients per 4.

— Podria descriure'ns quin és el perfil dels clients de Mara Complements?

- Els nostres clients són bàsi­cament botigues de moda de ni­vell mig-alt, tot i que treballem amb alguna marroquineria i sa­bateria també d'aquest nivell.

La botiga de moda és un es­t ab l imen t que comercial i tza

roba de grans dissenyadors però que, en canvi, pel seu preu ele­vat no poden vendre els seus complements. Són aquestes bo­tigues les que venen el nostre complement.

Kn definitiva, crec que som una empresa que es troba posi-cionada en un nivell mig-alt dins el mercat dels comple ­ments de moda.

— A quines zones arriba l'o­ferta de Mara Complements?

- Sobretot a (Catalunya. A Sant Cugat, per exemple, hi tenim 4 clients, tot i que això no és ha­bitual ja que pretenem posicio-nar-nos com un complement ex-rhisiti i aquest és un concepte que valorem molt, tant nosal­tres com els nostres clients.

D'altra banda, tenim clients al nord i a la zona centre d 'Ks-panya; i a l'estranger hem co-

"A part de la qualitat, /'assistència a fires ha estat un punt clau per

assolir /'èxit"

mençat a treballar amb Àustria, Bèlgica i França, i tenim pre­vist entrar al mercat italià.

— Suposo que els comple­ments deuen estar directament relacionats ami» la moda...

- Efectivament, són dos camps molt relacionats i he de conèixer les tendències per poder dis­senyar uns complements a joc amb la moda i per això visito pràcticament totes les fires de moda de França, Itàlia, etc.

En aquest sentit, voldria co­mentar la nostra presència a la reconeguda fira Gaudí que se celebra aquesta setmana.

• - • >

\. -7 i

P&E Í1I;|ÍÍ11IÍ1IÍH

ïii^Jifed^afiio^p^i^àlil;" Safil <^É^|ftè^;^^ÍM^^ii^Í|ï# ^ i^é^^ ^ | i :|i^.' -:- E^i^|cci^i^^|^^&^iiéact^ con i:

EIS 4 CANTONS

Immobiliària 40 Dijous. 20 de juliol del 2000

A L Q U I L E R • Torre tot. amueblada. C/ Miranda del Vallés (St.

Cugat-Valldoreix). 500 m2, jardin, barbacoa y pisc. ind. , z. vallada/caseta y jard. para animal dom., 4 pi. con ase, 4 suites, desp. con aseo, buh. con aseo, coc.-of. tot. equip, con elect. l a marcas, g. salón-com. c/chim., TV pant. gigante, pk, sala màq./lav. y sec, bdga., sala juegos/mesa ping-pong, calef. a gas/radiad., màrmol (salmón) y parquet, alarma, acab. y mob. alto stand. Ocup. stbre. . . .400.000

• Apto. nuevo. C/ Martorell (Z. Estació). 50 m2, hab. do.b. c/arm. emp., bano comp. con espejó y acc, cocina, sal.-com. 23 m2, focos emp., calef. eléc,

A N trza. 40 m2, balcón, pk, solo 4 verinós . . . .68.500

• Torre adosada. amueb. (Z. Golf). 450 m2, jardin priv. 200 m2 y jard. com./pisrina 1.500 m2, 4 hab. t. suite (1 c/vest), 3 b., 2 a., coc.-off., tot. equip., g. sal.-com. con chim., buh. 70 m2, arm. emp. y tzas./hab. 3 pk, sala màq., calef. gas por rad., s. parquet y màrmol, alarma y mob. alto standi n g . Sum. cont. . 360.000

• Piso C/ Rovellat (Z. Parc Central-El Colomer). 100 m2, 3 hab. dob., 2 b. comp. con accés., g. salón-com./trza. y toldo, coc. con galeria, arm. y focos emp., parquet, calef. a gas, tot. exterior, trastero, pk, pisc. com., sum. cont. Solo 9 vecinos . .135.000

C/EndavaUada. 21 t»x. • Tel, 9 3 5 8 9 4 5 6 6

V E N T A • Monasterío. 80 m2, 3 hab., salón 22 m2, soleado

y totalmente reformado 22 M • Estación. 3 hab., salón 22 m2, cocina + lavadero

y parquet. Perfecto estado 28,5 M • P. Baia. 98 m2 const. + 125 m2 jardin privado,

sol t/día, z. com./pisrina y pàrking 44 M • Valldoreix. Unifam. solar llano 605 m2, 150 m2

const., 3 hab.+estudio, 2 barios, sol t /d ía , piscina, trastero y pi. de pàrking 33 M

• Gran ocasion. 3 casas obra nueva, solar 600 m2, 4 hab., b. + aseo, garaje 26 m2, 2 plantas y

posible piscina 36 M A L Q U I L E R • Sol y Aire. 100 m2, 3 hab., salón 25 m2, sol t/dia

y calefacción. Totalmente exterior 77.000 • Coll Fava. 3 hab., 2 b., balcón, arm. emp., sol

t/dia, calef. y pàrking 110.000 • Villa. Precioso apart, de diseno, 2 hab.+ 2 banos,

alto standing, 5 anos, pàrking 140.000 • Golf. Apart.-dúplex, terraza, calefacción, a.a., z. com.

con piscina y pàrking. Alto stanging 15C.000 • Pla del Vinyet NUEVO A ESTRENAR, 103 m2 + jardin

41 m2 + 49 m2 terraza, sol y piscina . . . .250.000

MUCHISIMOS MAS, aLLAMANOS YAÜ

m;mmmmmmm*;m3M. m.mi .**. mmmmmmmmmmimmmm

P I S O S EN V E N T A • Z. Parc Central. Apartamento dúplex 67 m2, 2 dormitorios, bano, jardin privado 25,5 m2, cocina-americana.

Pràcticamente nuevo a estrenar 25,5 M • Z. Coll Fava. Estado impecable. 60 m2, 2 dormitorios, bano, calefacción a gas, cocina-office, salón-comedor 24 m2,

pàrking + traíte ro 28 M • Z. Parc CentraL Magnifico piso en zona residencial. 114 m2,. 4 dormitorios, 2 banos, calefacción a gas, cocina-

office, salón-comedor 27 m2 con salida a terraza, pàrking, todo exterior y zona comunitària con piscina .38,5 M T O R R E S EN V E N T A • Z. Vinyet. Adosada 210 m2, jardin 20 m2, 4 dormitorios, 2 banos, aseo, salón-comedor 27 m2, cocina-office

exterior, buhardilla 33 m2, amplio garaje y zona comunitària 53,7 M • Z. Res.-Estación. Adosada 133 m2, 3 dormitorios, bano, aseo, jardin privado 33 m2, cocina-office, salón-

comedor 28 m2, varias terrazas, buhardilla, amplio garaje 55 M

F I N A L Q U I L E R • A estrenar, junto FGC. 3 dorm., comedor-salón, coc.-off., bano comp., aseo c/ducha y

calefacción. Mucha luz y sol 123.000 + gastos • A estrenar, junto FGC. 3 dorm., comedor-salón, coc.-off., bano compv aseo c/ducha y calef.

Mucho sol y luz. Perfecto estado 103.000 + gastos • Junto FGC. 4 dorm., comedor-salón, 2 banos comp., amp. trza., z. comunitària c/pisc.

Perfecto estado 100.000 + gastos

V E N T A • Zona Edèn. A estrenar. 3 dorm. c/ arm. emp., amplio sal.-com., coc.-off., 2 b. comp.,

vestidor, lavad. y trast.. Acabados de calidad: parquet, màrmol, z. com. c/piscina .28,35 M • Ctra. Cerdanyola ícerca Monasterio). 3 dorm. (2 dobles), com.-sal., coc, lav., bano comp.

reform., terraza, calef. y aire acond. Mucha luz. Buen estado 23 M • Mira-sol. Torre. 140 m2, terreno 440 m2, 4 dorm., com.-sal., coc, b., aseo. M. sol 37, 75 M

na HosDital. IÓ •'Teli

• V 4 P I Coleg.odo

• Jto. Estación, (a 2 min. FGC). 2 pisos de 75 m2, 3-4 hab., b. comp., soleados, balcón, buen estado, uno de ellos c/ascensor 21,5 M

• Can Cortès. 2 solares de 1.379 y 1.245 m2, en plena Sierra de CoUserola, sol y vistas 17-20 M

• Mira-sol. Solar 500 m2, calif. 20 a 10. Incluye proyecto arquitecte y permiso ayuntamiento .28 M

• Can Montmany. Torre individual 200 m2, 5 hab., saL-com., 2 b. + aseo, garaje 3 pi. y solar 724 m2 .58 M

• Bellaterra. Torre individual 412 m2, 5 hab., 3 b., estudio, garaje 4 pL, sala juegos y solar 1.000 .75 M

tiMtfflgaiABBltB

• Centro. Piso 85 m2, 3 hab., sal.-com., coc. , b.

com.; balcón, luminoso, calef. y ascensor .21,5M » Junto al Pinar. Parcela 975 m2, calificarión 20

a/10. Es edificable en el acto 30 M > Junto al Pinar. Casa indiv. 4 hab., com., coc. y b.

completo. Solar 685 m2. Z. Alta y soleada . . .40 M

> Golf. Piso 140 m2, 4 hab., 2 b.+aseo, trza., z.

com., 2 pi. pk, parquet, calef. y soleado 175.000 > La Floresta , junto Estación. Local 108 m2, dividido

en 2 salas y terraza 50 m2. Céntrico 100.000

F I N 3 A L Q U I L E R E S • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com. Sal. - Coc. - 2 Dorm. Calef. - Ase. - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc.

comunitària 110.000 • Coll Fava: Bajos con terraza. Nuevo a estrenar. 85 m2 - Com. - Sal. - Coc. - 3 Dorm. - Bano.

- As. con ducha - Ase. - Calef. - Jard. y Pisc. comunitària 120.000 • C/ LI. Companys: Apto. amueblado - 45 m2 - Com.-Sal. - Cocam. - 1 Dorm. - Bano . . . .65.000 • C/ Monasterío: 100 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 4 Dorm. - 2 Ban. - Calef. - Ascensor 65.000 • C/ Oríente: 60 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Bano - Trast. - Pk. 1 Coche 65.000 • P. del Hospital: Amueblado - 65 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Bano - Ase. - Calef. . .75.000 • Coll Fava: 85 m2 - Com.-Sal.- Coc. Off. - 3 Dorm. - Bari. - Aseo con ducha - Calef. - Ase. - Pk. 1

Coch. - Jard. y Pisc. comunitària 110.000 • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Calef. - Ase - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc.

comunitària 100.000

^ftft«effiÉïtti:al·jE:ï#,TeU 93:.S«» :5O3;s:0;7,i/ Bii M a c i à . jfeSï·-.iSSyB·XS ZKSm

P I S O S EN V E N T A • Av. Cerd.-Torreblanca. Rehab., acab. calidad, 3

hab., salón 2 niveles, cerr. ai. y PVC, parquet, g. terraza patio 85 m2, calef. iy ase . .27,6 M

• Z. Centro. Dúplex àtico, trza. 50 m2, 3 hab. (dob. y suite), 2 banos, aseo, salón 30m2, alum., doble cristaly espí. vistas 45,7 M

• Rbla. del Celler. Piso 3 hab., bano, aseo, terraza 80 m2, ascensor, actualizar . .26,5 M

• Z. Centro. Àtico dúplex, estudio ON, sal., coc-amer., 1 h. suite, est. 33 m2, trza. sol., t. exterior, fca. modernista. Solo 5 vecinos 31 M

• Can Gatxet. Finca 3 anos, t. exterior, perf. or.,

3 hab. (suite y dob.), 2 b., coc.-off. 13 m2, sal. c/balcón, cerr. dobles, parquet, bomba calor, pk, z. com./pisc y jardin infància 40,5 M

• Cerca Cruz Roja. Obra nueva. Últimos pisos en venta, àticos y planta baja, 3 hab., z. com. con piscina y pk incluido . .Pregunte preciós

C A S A S EN V E N T A • Z. Cruz Roja. Adosada, 3 pl.+ pk, 3 hab.

(suite), sal.-com. 2 niv./chim., 2 b., trast., solàrium, jardin y estudio 40,3 M

• CoL La Farga. Adosada 3 pi. + estudio 35 m2, 4 h. (2 d . ) , b., a., pk 40 m2, j d . , 2 afios.Ocupación inmediata 55 M

Av. :mifMm-.mmMt^m^mi-mmmm.sm^- 7* ?i

L T I • 362 - Monasterío. Piso 90 m2, 4 dormitorios, bano y aseo, cocina-office, lavadero, todo exterior,

balcón 5 m2, todo reformado, alto, con ascensor 20,5 M • Torreblanca. Piso 65 m2, 3 dormitorios, ascensor. A reformar 14,7 M • Vinyet. Planta baja 130 m2, 3 dormitorios, 2 banos, 2 amplias terrazas, pàrking y trastero, zona

comunitària. Todo. reformado e impecable 44,2 M • 361- Coll Fava. Àtico 120 m2, 4 dormitorios, 2 banos, cocina-office, suelos de parquet, terraza

15 m2, 2 plazas de pàrking y trastero, zona comunitària y piscina. A estrenar 38,8 M • 319 - Vinyet. Piso 150 m2, 4 dormitortos, cocina-office, terraza 10 m2, pàrking y trastero, zona

comunitària con piscina, posibilidad de buhardilla 43 M • 367 - Rius i Taulet. Piso 110 m2, 4 dormitorios (3 dobles), 2 banos, salón 25 m2, cocina 15 m2,

terraza 10 m2, suelos de gres y parquet. Para entrar a vivir» 29,4 M • 373 - Estación. Piso 100 m2, 4 dormitorios, bano y aseo, terraza 10 m2, suelos parquet,

calefacción, pàrking 2 vehículos 30 M

Rbla. del Celler. 2 • Tel. 93 5 8 9 OO 6 6

PISOS • Ctra. Cerdanyola. 75 m2, 3 dormitoris i

calefacció a gas 24,5 M • Vallès (junt a Kepro). 80 m2, 4 dormitoris i

reformat 23 M • Ctra. de Roquetes. Baixos, 85 m2 + 80 m2

terrassa i 2 parqujnqs 37 M • Av. Catalunya. Àtic triplex 105 m2 + 50 m2

terrassa, 3 dormitoris i 2 b.anys 44 M • Sant Eduard (Eixample). Àtic dúplex, 175 m2

i pàrquing 60 M • Can Picanyol. 200 m2, 2-4 dormitoris, 3

banys i pàrquing (2 c.) 75 M • Can Gatxet. 1 Í0 m2, 3 dormitor is , aire

condicionat, piscina i garatge 45 M

U N I F A M I L I A R S

• La Floresta. Casa 250 m2, 6 dorm., piscina i barbacoa 38 M

• Valldoreix (Montmany), 200 m2, 5 dormitoris i gas natural 58 M

• Valldoreix (Mas Fuster) 235 m2, 4 dorm. + estudi i garatge 65 M

• Matadepera (alt Nivell). Junt a golf, piscina i garatge 130 M

• Mira-sol (centre) 400 m2 (solar 800 m2, piscina i garatge 6 c.) 130 M

• Mira-sol (Can Rosas) 500 m2, solar 1.400 m2 i garatge (4 c.) 160 M

CV Santiaoo Kusfftol. 3 2 - Tel. 9 3 6 7 5 ÍO ÍO

T E L L V E N T A DE C A S A S

• Casa de pueblo C/ Sabadell, 144 m2, edificables 25 m2 consultar

V E N T A DE T E R R E N O S

• Pere San Para construcción plazas de pàrking

consultar

V E N T A DE P À R K I N G S • Santa Joaquima 2 M • Zona Cruz Roja 1,5 M

V E N T A DE L O C A L E S • Zona J. Maragall

100 n i 2 . . . , 2 1 M

• Nueva promoción Z. 4 Cantons. 125 m2 25 M

C/ Rius I Taulet. 4 - Tel. 93 6 74 12 41 - 93 6 7 4 13 66

V E N T A • Piso c/ Vallès. 77 m2, 4 hab., comedor, cocina, lavadero y bano, totalmente reformado . .22 M • Dúplex en Parc Central. 128 m2, terraza cubierta, salón-comedor, cocina-office, lavadero, 4 hab.

(1 suite) con armarios emp,. 3 barios, mucho sol, solo 8 vecinos, pàrking, trastero y z. com. /piscina 50 M

• Atico en Parc Central. 150 m2 vivienda, 100 m2 de terraza ajardmada, orientación sur, mucho sol excelentes vistas, salón-comedor 40 m2/chimenea, cocina.-office, bodega-despensa, lavadero 4 hab. dobles (1 suite)/armarios emp., 2 banos y pequeno estudio. Ocupa toda la planta alta del edificio. Solo 7 vecinos, 2 pi. pàrking, trastero, sala y piscina comunitària 78 M

A L Q U I L E R

.195.000

.250.000

.140.000

> Local comercial. 85 m2 esquinero, mucha fachada, c/ Xerric ; „ 2 5 0 , - O O 9

> Oficina. 100 m2 en Trav. de Dalt (Barcelona!, parquet, aire acondicionado 150.000

• Piso Parc Central. 3 habitaciones. • Parc Central. Bajos, jardin y 4 hab. . • Amueblado. C/ Girona, 3 hab. y pk

B I L V E N D E S

• Av. Catalunya. Reformat, 70 m2, menjador, cuina, 3 dorm., bany, sortida a l'exterior, sol i vistes . .21 M

• Pg. Sant Magí. Reformat, 100 m2, 4 dorm., bany, aseo, calefacció, terrassa i pàrquing opcional . .31,5 M

• Bxos. amb jardí. Z. Can Magí. 85 m2, jardí 80 m2, 3 dorm. (1 suite), z. com. amb piscina 31,5 M

• Dúplex Can Gatxet 150 m2, 3 dorm. (1 suite), terrassa. 90 m2, calef., 2 pk i z. com./pisrina . . .58 M

• Adosada Colomer. Per entrar a viure, 320 m2, jardí privat 50 m2, 4 dorm., estudi, 2 pi. pàrquing . .86 M

TRASPASSOS • OPORTUNITAT. Pizzeria-Restaurant. En ple rendiment. Molt ben ubicada

• Botiga Z. Centre. 75 m2. Ideal per a qualsevol negoci. Ben conservat.

H E R F I N P I S O S

• Rubí-Ca n'Oriol. Ref. 1527. 84 m2, 3 hab., 2 dobles, bano y cocina imp. galeria, ascensor, calefacción, puertas embero, ventanas aluminio. Muy soleado. Ideal parejas 12 M

• Rubí-Nueva prom. z. Mercado. 90 m2, 3 hab., pàrking cip. y tastero, muy soteados. Acabados l a

calidad. Ultimos pisos desde 17, 52 M • Rubí Norte. Ref. 1452. 138 m2, 3 hab., baho,

aseo y cocina imp., terraza, balcón, ascensor, calef., puertas embero, ventanas aluminio. Impecable 26,5 M

• w n i M f

• Rubí-Can Fatjó. Ref. 1201. 8U m2, 3 hab., bano y cocina impecable . terraza 70 m2, ascensor, calefacción. Impecable 21 M

C A S A S Y T O R R E S • Rubí-Can Mir. Ref. 2752. Torre 134 m2, 4 hab.,

bano, aseo y 2 cocinas bien, parcela 550 m2, terreno llano. Impecable. Para entrar a vivir. .19 M

• Rubí-Nueva promoción Can Roses. Casas unifamiliares 220 m2 + 90 m2 jardín, 4 hab. dobles, 3 banos comp., aseo, ascensor, garaje 2 plazas. Acabados l a calidad. Últimas casas desde 33,5 M

I M D E S A V E N T A S • Valldoreix. Casa 145 m2, 4 hab. (1 de 25 m2). 2 b. , sal.-com., cocina, terraza y solar 630 m2 . .42 M • PI. Augusta. Piso 150 m2 útiles, 4 hab. dobles, 2 bahos, sal.-com. 45 "m2, coc.-office, terraza, 1 pi.

pàrking. Acabados 1" calidad. Perfecto estado 44,5 M • C/ Bergara. Piso 150 m2, 3-4 hab., 3 b„ sal.-com. 40 m2, coc.-off., trza. 20 m2, 2 pi. pk, trast., z. com.

c/ piscina. Comp. reformado, parquet, aire acondicionado en salón-comedor 67 M • Z. Golf. Torre 340 m2, 4 hab. (2 suites), 3 banos, aseo cortesia, sal.-com. 40 m2, sala-estar 30 m2,

terraza, bodega, garaje 2 c. y jardín con piscina. Solar 700 m2 95 M • Bellaterra. Casa singular, 315 m2, vivienda 1 sola planta, 4 hab. (1 suite con vestidor) + hab. Servicio

con baho, 3 banos, sal.-com. 45 m2, coc.-office, terraza, garaje, bodega, jardín con piscina. Magníficas vistas. Solar 1.700 m2 110 M

• Valldoreix. Torre 400 m2., 5 hab., 3 bahos, aseo, sal.-com. 40 + 20 m2, buh. 40 m2, garaje, sala juegos, trastero, jardín muy cuidado c/piscina. Solar 900 m2. Perf. estado. Acabados l a calidad. 125 M

P I S O S • Rius i Taulet - En construcción, dúplex 130 m2 + 26 m2 terraza 39,5 M • 087 - Rbla. Celler. 3 hab. (antes 4), baho, aseo c/ducha, calefacción y terraza 80 m2 25 M • 131 - Z. Monasterio. 75 m2, 3 hab., bano, ascensor y gas natural Solo 15,5 M • 137 - Parc Central. Bajos 117 m2, salón 30 m2, 3 hab., 2 b., jardín 40 m2, pk, soleado. Ant. 2 anos .43 M • Can Gatxet. 100 m2, 3 hab., 2 b., t. ext., parquet, aire acond., 2 pk, trastero y piscina com. .40,750 M

T O R R E S A D O S A D A S • 114 - Z. Estación. Adosada, garaje 2 c, z. lavado, 3 hab., estudio, piscina com. Perf. estado . .48,3 M • 014 - Z. residencial. Adosada a estrenar, diseho exc, garaje 2 c, 3 hab., 2 b., 1 a. l a calidades . .59 M • 138 - Z. Can Picanyol. Adosada, salón 35 m2, 3 hab. 2 b., 1 a., despacho, estudio, a.a. y pisc. com. .69 M

A v . L l u í s C o m o a n v a . 8 * T e t . 9 3 5 8 7 8 9 9 0 - 9 3 5 8 9 2 6 4 3

; < I t l ; < « : H a • í • •] V E N D E S

• Rbla. Celler. Pis 3 hab., bany comp., saló, cuina ref., ase, pk opcional, calefacció. P-3252 21 M • Centre. Pis 3 hab., bany comp., saló-menj., cuina + galeria, terrasssa, bones vistes. P-3223 . . .23,5 M

• Av. Cerdanyola. Àtic 2 hab., b. comp., saló-menj., 2 g. trses. Tot. reformat. P-3185 27,250 M • St Francesc. Pis 3 hab., bany complet, saló-menjador, gas, calefacció. P-3269 23,3 M • Torreblanca. Dúplex cant., 3 h. + est., 2 b., saló-menj., ena.-off., 2 trses., 2 pk. P-3274 46,2 M • Coll Fava. Pis 3 hab., 2 banys, cuina-office, orientació sud i pàrquing. P-3217 40,8 M • Estació. Pis 3 hab., bany, saló-menj., parquet i ascensor. P-3081 28,5 M • Centre. Pis 3 hab., 2 banys, cuina, ascensor. A reformar. P-2972 23,5 M • Centre. Obra nova. 2, 3, 4 hab. i àtics Des de 34,4 M

2 5 . Tel. 93 5 8 9 8 4 OO

L L O G U E R S

• Pis pL Sant Francesc. Nou, 3 habitacions, bany, aseo i calefacció (tot indós). 80.000 • Pis planta baixa. Parc Central, 2 hab., bany, calefacció, tot exterior, 150 m2 jardí privat, pi. pàrquing i

traster (tot indós) 125.000 • Pis a prop Estació. 4 habitacions, bany, aseo, tot exterior i calefacció 90.000

V E N D E S

• Casa a El Colomer. Adossada, 3 hab. grans, bany, aseo, calefacció, pàrquing, jardí particular . . • Pis nou a estrenar. A prop estació, 4 hab., 2 banys, parquet, pàrquing, traster, calef., exterior, llar de foc .

V a l l d o r e i x . €0 • T e l . 9 3 6 7 4 « 7 1 5 - 9 3 5 8 9 3 3 6 8

. 45 M .37M

F I N V E N T A S

• Z. PARC CENTRAL

Magnifico piso. 4 habitaciones, una tipo suite, 2 banos, cocina-office, salón-comedor, terraza, calefacción. Muy soleado, pàrking Y zona comunitària con piscina. Alto standing.

38.500.000

D E N T E

> ZONA COLL FAVA

Fanristico àtico dúplex, 2 hab., salón-comedor, cocina, bano, 2 terrazas y calefacción. Exterior, soleado, pàrking y zona comunitària con piscina.

. 27.000.000

C / C a s t U l e j o s . 3 1 - T e l . 9 3 6 7 5 1 8 4 8

V E N D E S • Pisos. Cèntrics amb 3-4 dormitoris, des de 21 M • Pis z. Estació. 4 dorm., 2 banys, saló-menjador 35 m2, cuina 16 m2. Impecable 32 M • Àtic dúplex Rubí. 3 dorm., 2 banys, lavabo, gran cuina i zona rentat. Impecable 26 M • Àtic triplex. Cèntric, 3 dorm., 2 banys, lavabo, terrassa 60 m2 i vistes. Impecable 43 M • Adossada cèntrica. 3 dorm., 2 banys, mançarda, zona rentat, 2 pi pàrking, terrassa i piscina . . 41,5 M • Adossada C. Alvarez. Costat estació, 4 dorm., 2 banys, lavabo, ascensor, pàrquing i t ras te r . . . . 65 M • Torre al costat de Montserrat. Solar 900 m2, 5 dormitoris, 2 banys, bodega, calefacció i vistes . 30 M • Torre Mira-soL 4 dormitoris, 2 banys, mançarda, jardí, terrassa, 2 pi. pàrquing i zona rentat . . 53,5 M • Despatx. Cèntric z. Creu Roja, 100 m2, amb 5 divisions i molta llum 24 M • PLACES DE PÀRQUING en diverses zones en VENDA o LLOGUER

SÍ.

• Àtico bonitas vistas. Sup. const. 75 m2, 3 dorm., bano, calefacción y terraza 25 m2 25,750 M

• Àtico triplex. Z. Monaterio, sup. const. 95 m2, 3 dorm., bnao, estudio con solàrium 27,5 M

• Piso Z. Colomer. Sup. const. 105 m2, 4 dorm., 2 banos, coc.-off., terraza, z. com. c/piscina . . .38,5 M

• Casa adosada. Sup. const. 200 m2, z. centro, 3 dorm., 2 banos, cocina-office, 2 banos, aseo, terraza 55 m2 y 2 pi. pàrking 59 M

• Casa individual. Cerca FGC Valldoreix, sup. const. 300 m2, jardín 800 m2, 2 pàrking, trastero, lavadero, 2 banos, 4 dorm., estudio, salón, cocina-office, z. com. c/piscina, frontón y columpios 85 M

P l a ç a O c t a v i * . 4 • 9 3 5 8 9 5 4 5 4 • 9 3 6 7 4 8 4 0 3

I M M O B . &

L L O G U E R S

• PL Mas Roig (Valldoreix) 80 m2, 3 habitacions, cuina i bany complet i jardí 62.000

• Av. Cerdanyola 95 m2, 4 habitacions, cuina i banys nous, calefacció a gas nova i pintat de nou 70.000

• C/ Santiago Rusinol 60 m2, 2 habitacions, cuina i bany complets 55.000

• C/ Rosselló Local 80 m2 85.000

A v . L l u í s C o m o a n v s . 2 2 • T a l . 9 3 6 7 4 1 4 9 1 - 9 3 6 7 4 1 4 9 7

S O L A R E S • Valldoreix. 1.000 m2, cerca estación y fa-

chada a 2 dos calles 56 M • Valldoreix. 1.300 m2, fachada a 2 calles .40 M

V E N T A S • Apartamento

Comedor, 1 hab., bano, cocina con electrodométicos, terraza, aire acondicionado, pi. pàrking >. 23 M

• Torre en Valldoreix. 200 m2 edificados, 5 hab., bano, aseo, com.-living con terraza,

perf. estado, garaje y solar 728 m2 . . . .58 M

S O L A R E q u i p a m i e n t o • Valldoreix. Junto ant. Hotel Rusinol, 2.200

m2. Apto residència ger ià t r ica, c l ín ica, colegio, etc.

I n d u s t r i a l • Salida túne l Vallvidrera/Chic, 2.200 m2,

fachada ronda, edificio 3 plantas y 4.500 m2 de techo.

V I U à . 1 - l o c a l 8 ( e n t r a d a pe r Or. M u r i U o . 2 1 ) • T e l . 9 3 6 7 4 8 8 O I

ÍM·mmíii TORRES EN V E N T A

• Mira-soL Solar 672 m2, edificados 250 m2, 7 habitaciones, piscina y garaje 57 M

• Mira-sol. Solar 560 m2, edificados 80 m2, 3 habitaciones y pequena piscina 47 M

• Valldoreix. Semirestaurada 150 m2, parcela 1.100 m2 y calle asfaltada 52 M

• Coll Fava. Piso 3 hab., mejor que nuevo, pi. pk grande, soleado, vista ajardinada con piscina' interior, calef. y aire acondicionado 39,5 M

• Sant Cugat. Casco urbano. Completamente restaurada, 4 hab. + estudio, cocina, 3 banos, pa-

tio interior. Buena zona 65 M • Val ldore ix . Nueva construcción, 287 m2

edificados, solar 600 m2, pàrking 2 coches, 4 hab., 2 banos, aseo y cocina completa . . . .76 M

• Mas Janer. Torre a restaurar, parcela 420 m2, asfalto. Todos los servicios 38 M

• La Floresta. Nueva construcción, solar 661 m2, edificados 118 m2, 4 hab., 2 bahos y acabados de calidad 35 M

Tasaciones gratuitas. Necesitamos torres y terremx para cubrir demanda de nuestros clientes.

R b l a . M s . C i r t t o V e r d a g u e r , 1 9 . V a l l d o r e i x • T e l . 9 3 5 9 0 0 3 7 9

L L O G U E R S

PISOS • C/ Sant Ramon. 3 hab., bany comp., aseo, saló-

menj., cuina moblada i pi. pàrquing . . .90.000 • Rbla. del Celler. Pis en edifici nova construcció,

3 hab., 2 banys complets, saló-menjador, cuina moblada i plaça d'aparcament 125.000

LOCALS • Av. Cerdanyola. 300 m2, subministraments

donats d'alta. Ideal per a negoci.

• Av. Francesc Macià (Coll Fava). 55 m2. Ideal per a negoci.

• Molt cèntric. 32 m2.

PÀRQUINGS • Rbla. del Celler. En venda o lloguer.

V E N D E S

OFICINES • Despatx. A 100 m2 Monestir, 52,25 m2 + 18,07

m2 terrassa 15 M

P a s s a t g e d e l C e l l e r , s/n • 9 3 5 8 9 4 9 4 4

M A V E N D A P I S O S • Ref. 176. Z. Torreblanca. 110 m2, 4 hab. (1 suitte, 2 dobles, 1 indiv.), 3 banys, aseo, pàrquing, z.

comunitària i piscina 39 M • Ref. 159. Z. Centre. Àtic dúplex, 1 hab., estudi, bany, terrassa i solàrim 31 M • Ref. 172. Z. Ribatallada. 4 hab. i 2 banys (m. bon estat), aseo, exterior, pk, traster i terrasa . . .47 M • Ref. 118. 3 hab., 2 banys, saló-menjador, cuina-office, terrasa, pàrquing, jardí com. i piscina , . .40 M V E N D A CASES I T O R R E S • Ref. 177. Z. Can Barata. Casa amb parcela 500 m2, 1 hab. amb vestidor, piscina, jardí, barbacoa,

possibilitat d'ampliació 23,9 M • Ref. 166. Casa adossada 180 m2, 3 hab., 1 suite, 2 banys, 1 aseo i acabats la qualitat 59 M L L O G U E R S • Z. Centre. Pis 4 hab., 2 b.. menjador, safareig, 2 pk. trsa. 100 m2, i. com. i piscina 250.000

- Empresa germano espanola de Servicios Inmobiliarios -

TENEMOS LA VIVIENDA A SU MEDIDA

jQué hacemos? Ofrecemos un Servicio de alquiler y venta de pisos y casas de alto standing. Nuestra selección cuida especialmente el buen estado de cocinas y bafios.

iCómo trabajamos? Nuestra filosofia de servicio se basa en cuatro pilares bàsicos: • Calidad • Rapidez • Eficàcia • Trato y seguimiento personalizado

iDónde operamos? En Barcelona, Pedralbes, Sarrià, Tres Torres, Eixample, Ciudad-Diagonal, Sant Just, SANT CUGAT, Castelldefels, Sitges y en el Maresme.

jNuestros clientes? Multinacionales. Entidades financieras y Consulados. ildiomas? Aleman mg'ej hanre holandès itabano catalan y castellano

HÍMOS ALOJADO A MAS DE 100 FAMIUAS CXTRANJERAS A SANT CUGAT

42 Sahit ELS /CANTONS DIJOUS, JO ,1, juliol del2000

Medicina i Salut GUIA MEDICA

Centre de Rehabilitació Geriatria SUSANA NrCOLETTi Sant Antoni, 74. OBERT A L'AGOST •B 93 674 74 37

Cirurgia D R FERNANDEZ LAYOS Cirurgia general, aparell digestiu. ASC-Previasa-Sanitas. Av. Torre Blanca, 2-8.2n, A1. » 93 589 47 00

Consult. Centre Medi CENTRE MÉDrCSABAT Certifioats de condtST I armes. Medicina interna, especialitats. Santiago Rusiftol, 2, entr, 1a, « 9 3 674 1S 26

Dietètica-Nutrició DRA. M. D O M I N G O GALLART Medicina general, dietètica. Dülluns. dimecres i cfivendres, hores convingudes. PI. Doctor Galtes. 5, 1r 3a. n 93 674 63 29 w 93 589 64 83

CENTRE D'OBESITAT I MEDICINA ESTÈTICA Dra. Anna R. Cerdà • Dra. Rosario Sagarna • Dra. Uum Garcia Consultoris Edifici Torreblanca Av. Torre Blanca, 2-8, 2a planta. desp. 8-9. T 93 589 43 57 o 93 589 43 58

G E R V A L , G E R I A T R I A D E L VALLÈS SL Atenció à persones grans al seu do­micili. Assessorament a llurs familiars. Gestió de residències i altres recur­sos. Infermeria. Formació. C/ Àngel Guimerà, 3. « 9 3 67408 04

INPROSS Atenció i companyia a persones grans, "CANGURS" avis i nens, control de ma­lalts, ajuda a la lar, trastorns especials. Sa­lut i reserves a domicH Av. Torre Blanca, 2-8,3r. desp. 11 i 12. « 9 3 5 8 9 3 9 6 7

TELE ASSIS. INPROSS 24 h Servei d'ajuda a les persones grans, malalts crònics 0 convalescents, a qual­sevol hora del dia o la nit. Sistema sen-2iB. ràpid, segur i de poc cost. Av. Torre Blanca, 2-8, 3r A. « 9 3 589 3 9 6 7

HGC. Urg. 24 h, domicili. « 9 3 589 3 6 2 6 « 6 0 9 3 3 1 0 8 0

Dra MONTSERRAT GARRIGA Metge os capçalera. Visites adomiciti- mútues. Major, 36,2n. « 9 3 6 7 4 0 0 2 5

Homeopatia HOMEOPATIA DE LA I N F À N ­CIA I L'ADOLESCÈNCIA Dra. Margarita Rsbasa Hostench. Col: 15.097 Rbte. Rlbatallada, 20, 1r 3a « 93 674 7 2 1 6

Laboratoris

Fisioteràpia SOFIA ROMA FERRÉ Fisioteràpia. Ass. Sanitària, Fiatc, Asisa. a Villa, 49, « 93 674 48 72

LABORATORI DR. ECHEVARNE Santiago Rusinoi, 17, baixos.

« 9 3 589 6 0 5 5

Metge capçalera m ESQUIROL CAUSSA Geriatria. Av. Torre Blanca, 2-8 Assistència Sanitària,, Agrupació Mú­tua, Santos, M. Fiatc, Previasa., Mútua

el consell de la setmana:

Otorinolaringòleg DR FERRAN FERRAN VBA Winterthur - Previasa - Assistència sa­nitària Madifiac. Francesc Moragas, 48, ent. 2a. « 9 3 675 4 8 53

Odontologia Pediatria

CLÍN ICA DENTAL A U T R A N Odontologia general, ImpiantotogÉa, pròte­sis, odcxitapedtatria, ortodòncia, mútues. Av. Torre Btanca, 2-8-2a pi.-desp. 11. « 9 3 675 0 8 0 3

CLÍNICA DENTAL DR. BRANDT Ortodòncia i odontologia general. Santa Marta, 9,1r2a. « 9 3 589 7 0 4 0

CLÍNICA ORTODÒNCIA I DtSfUN-CIÓ TEMPORO MANDtBULAR Av. Torre Blanca, 2-8,2n A despatx 6. «935800396 « 9 3 6 7 5 2 2 1 2

CLÍNICA DENTAL MAJOR Dr. Rtcardo Pifleira Lemoine PI. Unió, 3, 2n 1a. (U. Companys/Colom) « 9 3 674 7 2 4 0

DRA. M . JAUME SAURA Cthica dental Dl a dv 9-13 n i 16-20 h, Pg. Sant Magí, 22, baixos « 9 3 6 7 4 2 3 3 5

CLÍNICA DENTAL VALLS - BWLDÚ Dra. Marta Buldú Freixa Major, 23-25.1r3a « 93 675 64 77

J.M. COROMINAS CASARAMONA Pediatria, asma infantil. Hores convingudes. Rbla. Ribatallada, 20,1 r 3a. « 93 674 72 16

AINA-PILAR CANOSA ÚBEDA Pediatria - Medicina adolescent. Av. Torre Blanca, 2-8,3r pis. « 93 589 35 48 « 6 4 9 93 59 37

DRA. ANNA PUJIBETIALDES Pediatria. Vitalicio Salud Mapfre. EndavaSada, 21,1r. « 9 3 5 8 9 2 9 95 « 93 674 20 79

Podologia

Oftalmologi CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia. Conveni amb les prin­cipals mútues. Doctor Murillo, 21. « 9 3 589 5 1 0 6

JOSEP M. FREIXEDES Malalties del peu, ortesis, plantilles or­topèdiques, papilomes, cirurgia del peu. Hores convingudes. « 9 3 5 8 9 6 3 1 3 « 6 2 9 18 95 36

Psicologia-Psiquiatria CT. PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopèdia. Plaça Dr. Galtes, 5, 2n 3a. « 9 3 5 8 9 4 0 51

DRA. PALERM Psicologia. Ansietat, depressió, dificul­tats de relació, trastorns a l'adolescèn­cia, psicoteràpia. Hores convingudes.

Francesc Moragas, 25-27, 2n 1a. « 9 3 6 7 4 36 53 « 9 3 4 1 8 48 48

INSTITUT PSICOMÈDIC SANT CUGAT Psicologia clínica, psiquiatria, depres­sions, alcoholisme, toxicomania, tras­torns d'ansietat, estrès, tabaquisme. Av. Torrí Blanca, 2-8,3f A desp. 11112 « 9 3 989 3 7 8 7

M . D. CARRERES BENNASAR Centre Mèdic Sàbat. Santiago Rustrtoi, 2, ent. 1a. « 9 3 6 7 4 1 5 2 6 « 9 3 6 7 4 0 1 4 7

Tocoginecologia-Obstetrícia DR. JESÚS FERNANDEZ BAJZAN Tocogínecoiogla. Hores convingu­des. Av. Catalunya, 21, 2n 1a. « 9 3 589 4 8 0 8 « 93 674 74 09 Particular

DRA. MiLAGROS MARTÍNEZ ME­DINA I J .J . G Ó M E Z CABEZA Francesc Moragas, 125, 1r 2a. « 93 589 13 0 7

Traumatologia JOSEP DOMINGO PECH Traumatologia, ortopèdia. Assistèn­cia Sanitària,Previasa, Medytec. Policlíoic Torreblanca, 2-8. Za-10. « 93 589 18 88

D R FERMÍN ARAMBURO Cirurgia ortopèdica traumatoiògica. Hores convingudes. Girona, 21, 1r3a. « 93 674 4 3 46 « 93 589 0 5 34

Lesions i contusions

LES LESIONS

Es produeixen sobretot practicant una activi­tat esportiva, a conseqüència d'un cop direc­te, d'un estirament excessiu o pel moviment repetitiu d'alguna part del cos. El 80% d'a­questes lesions afecten els teixits tous, com ara els músculs, els lligaments, els tendons i les ar­ticulacions. Com a conseqüència d'això i encara que es produeixi per un altre motiu, algunes lesions han pres el nom d'una pràctica concreta, com el dit del jugador de beisbol o el colze del ten­nista, encara que el pateixi una persona des­prés de pintar el sostre de casa seva. Aquests tipus d'accidents poden provocar l'a­parició d'un bony o hematoma, amb infla­mació, envermelüments, calor o inflament a la zona afectada.

La teràpia El tractament, que s'ha de seguir en aquest or­dre, consisteix a: descansar, posar-hi gel a la zona, embenar-la i mantenir-la elevada du­rant les primeres 48 hores. D'aquesta mane­ra es redueixen els símptomes i la recuperació és més ràpida. Però si en aquest període no

s'atteugereix, caldrà consultar l'especialista perquè determini si s'ha produït alguna frac­tura o altra lesió greu. Un cop desaparegui el dolor i la inflamació i es pugui moure el membre afectat sense molèsties, es podrà seguir un pla de rehabili­tació dirigit per un facultatiu. Et seu programa consistirà a realitzar exercicis per recuperar mobilitat i flexibilitat, exercicis d'enfortiment, de coordinació, i aeròbics per tornar a l'ante­rior estat físic. Existeix una àmplia gamma de tractaments fisioterapèutics per alleugerir el dolor i curar els teixits danyats o inflamats. Un d'ells con­sisteix a realitzar en la primera fase, exercicis de recuperació a l'interior d'una piscina (hí-droteràpia) pels bons resuftats que ofereix, ja que la força de la gravetat de l'aigua redueix la pressió sobre la zona afectada, i amb això el dolor, al temps que afavoreix els moviments. També s'accelera la recuperació del pacient amb determinats massatges, que relaxen els músculs i milloren la circulació sanguínia del teixit afectat, així com amb, el raig làser de baixa intensitat o l'ultrasó, que redueix el do­lor i la inflamacció de la zona, ai temps que afavoreix el procés de cicatrització dels teixits danyats.

LES CONTUSIONS

Es tracta de cops simples que causen enver-melliment i una mica de dolor en els teixits vius Es resolen espontàniament, però es po­den apaivagar aplicant-hi compreses d'aigua freda. Quan el xoc trenca vasos sanguinis petits, es vesarà sang sota la pell, i apareixerà el cone­gut blau (primer grau), o es formarà un bony (segon grau) si els vasos fossin més grans.

La teràpia Per evitar aquests efectes s'han de col·locar en el primer moment compreses fredes a la zona, al temps que s'ha d'evitar de moure gaire la part lesionada per afavorir la coagulació Al dia següent, pel contrari, convé aplicar alguna cosa calenta al damunt del cop perquè l'es­calfor obri els vasos i la sang acumulada es reabsorbeixi. El normal és que el color del blau vagi canviant dei blau al verdós i, finalment, al groguenc; però si la pell envermellís, es po­sés cada cop mes tensa, i ei dolor es tornés més intens, s'hauria produït una infecció, i caldria la intervenció d'un metge, La contusió es considera de tercer grau, si a més de les manifestacions precedents, es dóna una martirització dels teixits tous i de la peli.

CLÍNICA DENTAL V A I I i . B i I ,1 i

Dra. Marta Buldú Freixa

Major, 2 3 - 2 5 , 1er 3a

Tel. 9 3 6 7 5 6 4 7 7

Sant Cugat

Airïa Dra. Pilar Canosa. Col 7.20

Hi col·laboren:

Or. JESÚS CARNICER: Padiatre, Gastroenteròleg_

EVA M'de LA PENA: Logopeda infantil

SlLVIA LlUMÀ: Psicòloga infantojuvenil

Av. Torre Blanca, 2-8, 3a planta, despatx 6

Tel. 93 589 35 48

C E N T R O

E> S A L U D

O C U L A R

D R . J . A R M E N T I A

D R A . A. M A T H E U O F T A L M O L O G I A

C/ D O C T O R M U R I L L O . 21

S A N T C U G A T D E L V A L L È S

T E L . 9 3 5 S 9 S 1 0 6

Medicina Estètica

Dra Anna R. Cercla

Dra. Rosario Sagarna

Dra. U u m Garcia

[ Av. Torre Blanca, 2-8 - 2a pi • desp. 8-9 j

Tel. 93 589 43 57-93 589 43 58 j

Si vol

en aquesta secció,

al telèfon

ELS-!CANTÍMNS Dijous .V tle juliol <M -'i '•'<' Estètica 43

Estètica i Bellesa NOVETAT: EXTENSIONS Melena exlrollorga en unes hores

100% cabells naturals

Tel. 93 589 46 51

centre d'estètica

<:/ Francesc Moragas. 25 • Tel. 93 675 58 55 08190 Sani Cugat del Vallès

l'article: Les extensions de cabells

Per tractar el tema d'avui vam demanar la col·la­boració de Presenza Centre d'Imatge, i va ser la Síl­via qui ens va facilitar la informació necessària amb la seva experiència. Les extensions de cabells es presenten en flocs i po­den ser artificials o 100% naturals, que són les que utilitzen els professionals consultats i a les quals ens referirem en tot moment. Es tracta de cabells que provenen d'una tribu de l'índia, on tes dones tenen el costum de tallar-se els cabells després de contraure matrimoni, com • a mostra d'agraïment per haver estat escollides. Precisament aquest origen determina que siguin uns cabells negres de moita qualitat i brillantor. Ens arriben, però, en 30 colors diferents: rossos, vermells, castanys i negres per poder combinar-los als diferents colors naturals, i que s'obtenen a par­tir de tints naturals per no alterar-ne la composi­ció. També es presenten en tres gruixos diferents: estàndards, fins q extrafins, per imitar la textura on s'hagi d'ímpiantar, i en llargades diferents: 30-45-60 cm, en funció de la imatge que es vulgui ob­tenir. Per quan es tracta d'aportar un toc de color al pentinat, es pot escollir entre els 8 colors de fan­tasia que també s'ofereixen: blau, verd, groc, ver­mell, rosa, taronja, morat i vermell ataronjat. Les extensions s'apliquen a qualsevol tipus de ca­bells i edat, però només solen sol·licitar-lo les do­nes, perquè es necessita una llargada mínima per poder-los subjectar. Per ser cabells totalment naturals aquestes ex­tensions es poden tallar a l'alçada que més con­vingui i també arrissar-se o tenyir-se en la tonali­tat que més convingui. S'ha de tenir en compte que el volum que pro­porcionen les extensions no es localitza a les arrels, sinó a partir d'1,5 cm d'aquestes, que és la distàn­cia que es deixa per a la capa superior, de mane­ra que pugui cobrir posteriorment les unions. A més de totes les possibilitats que ofereixen les extensions de cabells naturals, s'ha d'afegir un al­tre avantatge: el de lluir una cabellera d'aspecte de vegades més acurat i brillant que el que poden proporcionar els propis cabells. Generalment la clienta que ho sol·licita, acostuma a repetir l'experiència.

ELS MOTIUS

• Es fa molt per lluir una cabellera més voluminosa, especialment si es tenen pocs cabells o molt fins.

• També es demana força per allargar la mida dels cabells, ja sigui perquè creixen molt lentament o perquè no es té prou paciència per deixar-los créixer, sobretot si el que es pretén és una ca­bellera llarga, que triga a créixer una mitjana de cinc anys.

• De vegades s'afegeixen flocs per sortir d'una mida de cabells que no permet variar el pentinat ni recollir-los perquè sigui més còmode, mentre es fa temps per aconseguir la mida desitjada amb els autèntics.

• Un altre cas que resolen és el de repartir un vo­lum excessiu que es concentra al rostre, corn passa amb una cabellera curta molt arrissada.

* Serveixen, a mès a més, per donar un toc origi­nal i modern alhora, implantant els flocs de co-: lors més llampants o de tonalitats més discretes .de tons més clars.

Entre els personatges públics o populars les ex­tensions són un recurs molt utilitzat, però els mo-. tius sempre solen girar entorn d'obtenir una imat­ge millor o renovada. Aquest és el cas de Naomi. Campbell, que opta per les extensions per obte­nir diferents iooks, o el d'Isabel Preysler, que les por­ta per guanyar més volum, ja que els seus cabells són força fins.

LA TÈCNICA

• Les extensions les sol implantar un sol profes- \ sional en una sessió que dura de 4 a 6 hores, de­penent del nombre de flocs que s'hagin d'im­plantar.

• Es determina si el canvi que es pretén obtenir és de volum, de llargada o de color.

• S'escull la llargada, el color i el gruix dels flocs en funció de l'objectiu i les característiques del cabells propis.

• S'uneixen als cabells propis a 1,5 cm de l'arrel, perquè la primera capa de dalt cobreixi les unions. A les temples, patides i clatell s'hi posen uns ca­bells de textura més fina per donar un aspecte més natural.

• Cada floc real es fica dintre de l'extensió, es do­blega i es fixa amb una pinça de modulació que estovarà la banda de queratina que incorporen els flocs en un extrem, i finalment, es torcen una mica per acabar d'unir-los als cabells.

• Els flocs es reparteixen proporcionalment per tot el cap fins a uns 150. En casos especials po­den arribar a un màxim de 200, com quan una persona que té molta quantitat de cabells només pretén allargar-los visualment, o al contrari, quan una persona amb pocs cabells vol guanyar volum.

p e r r u q u e r s

PERRUQUERIA ESTÈTICA SOLÀRIUM

Al servei de Sant Cugat des de 1955

93 589 60 88 C/ Francesc Moragas, 23 bis l e r

08190 Sant Cugat del Vallès

uít-Conrro/

Gimnàs especial per modelar la silueta femenina Estètica hores convingudes

C7 Esperanto. 12 int. D. Tel 93 589 23 43

\K • Tractaments corporals • Micropigmentació • Tatuatges

C/ DEL SCH, 22 08190 SANT CUGAT Tfno. 93 590 05 41

Jean Louis David

Plaça Dr. Galtes Tel. 93 675 61 73

• Centre Comercial Kampió

Tel. 93 675 07 50

Massatge biosmòtic

Quiromassatge Aromaterapia Hidroterapia Tractament natural pels peus Tractaments facials Tractament anti-estrès Peelinçj corporal amb productes naturals

Centre SPA

Saíut 'Haturat' am£ (es mans

Sani Cugat del Vallès

Tractament de fangoterapla I algoterèpla per. ciàtica i lumbàlgia

contractures i tendinitis acne

psoriasis artrosis artritis

cel lulitis i aprimament

Cl Les domes, 11 (cant. pi. Pere San) Tel. 656 890 149

SI VOLS

ANUNCIAR-TE,

TRUCAfNS AL TELÈFON

93 589 62 82 el consell: La conservació

• El temps de col·locació recomanat és de 6 mesos, o una mica més sí el creixement natural dels cabells (d'1 cm per mes) és massa lent.

• Permeten realitzar qualsevol tipus d'esport: des de nedar fins a ju­gar a tennis.

• Es renten com si es tractés dels cabells propis, i en cas que es tenyeixin, es pot aplicar alguna màscara revitahtzant.

• Al moment de pentinar-los l'única precaució és fer-ho a partir de les unions, perquè aquestes no caiguin.

• Es recomana passar per la perruqueria de 2 a 4 vegades al mes per netejar els empelts dels cabells naturals que cauen pel seu ci­cle natural i que s'acumulen en aquesta unió. '*'

• No ha d'estranyar si amb les rentades cau aiguna extensió, doncs el problema més greu seria el de recol-tocar-la novament.

44 Gastronomia Ï L S í CANTONS Dijous. .V de juliol del 20ik

La cuina de casa BAR. REST. ARNAU Passeig Francesc Macià, 71, local 4 93 589 03 76 Cafeteria i restaurant

EL CASINET Camí de Can Ganxet 47 93 589 5083 Menú diari i entrepans

LA GRANJA

St. Antoni - plaça Barcelona 93 675 52 46 Cuina casolana

BAR BOKATA Plana Hospital, 35-3 93 58919 72 Cafeteria i entrepans

EL JORDI'S

Sant Jordi, 39 93 67411 18 Amanides i entrepans

LA JUONENCA Major, 29 93 675 25 86

BACCO Manel Farrés, 97 93 674 3069 Menú diari i pizzes

BAR PICCOLO Valldoreix, 29 93 589 11 98 Cafeteria, pizzes i entrepans

CABASSA CASTANO Puigmal, s/n 93 674 02 67 Cuina de mercat

CAN EDO Lleó XIII 93 692 24 24 Carn a la brasa i calçots

CAN BARATA Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200 93 697 06 52 Cargol llauna i arròs negre

CAN CASOLETA Sant Bonaventura, 39, baixos 93 675 10 33 Peix i marisc fresc

EL MESÓN LA JUONENCA Plaça Octavià, 6 93 674 1047 Braseria i cuiria de mercat

Xerric, 30 93 67413 48 Gelats artesans

EL PEROLET LA JUONENCA Pg. Francesc Macià, 67 93 675 53 03 Cafè Restaurant

Villa, 1, cant. Murillo, local 4 93 675 34 02 Gelats artesans i cafeteria

EL PUNT LA MASIA Sabadell, 41 670 59 40 01 Copes i sopars

Av. les Corts Catalanes, s/n 93 589 34 45 Cuina catalana casolana

FRANKFURT LA PALTA LA PASTA BOIXA Rambla Can Mora, 24 93 589 5011 Frankfurts

Alfons Sala, 24 93 67515 03 Pizzeria, creperia

GRANJA AUGUSTA MAS ROIG -Plaça Augusta, 4 93 589 88 90 Cafeteria

Plaça Mas Roig, 4 93 675 0086 Xai, entrecot a la brasa

ITALIANS PAIPA Sant Bonaventura, 6 93 674 64 33 Menú diari

Sant Jordi 93 5894945 Menú diari. Baguets calentes

CABALLU PETIT Sant Jordi, 33 93 58914 56 Cerveseria

LA CANTONADA Plaça Monestir, 1 93 584 23 32 Creps, amanides, menús

TORRADA GRILL Plaça Pere San, 6-8 93 589 72 74 Especialitat en brasa

l a r e c e p t a d e \1. Àngels Quadras Plat i aperitiu de la Festa Major de la Floresta

•vermut

•curaçao

Elaboració:

se serveix amb canyeta i guarnit amb la mefïta.

emm

Elaboració: Poseu oli en una planxatepm&iIsr* ro i isa, i quan estigui ^ ^ ^ l · N t e t peix, el julivert i m pes&énJpL Urt<op les ddfeses obertes, fisto^È^ifgafTf bes t quan estigut fet seseí^wRca* lent. - ' :-

çmmmWMM^à

• gamb&eso llagostins

-juiftert -sal

-SOOgdetàfiïodó -- 50 g de camaiada fornada -1 ceba -1 tQrrt&íuét -1 raget de vi blaflCO conyac -oltd'oBva -sa)

Fiaborad&ErTtatxóFieueiyiíOdóamb tnçs de cansafada, amb f'agulla d'en­tatxonar o fent talls a la carn t ficant-hi

& cansalada a dhtre. Després Igyeu-ho, saleu-ho, posen-ho en ara cassola t rostiu la cara procurant $uees dori per tot aneu. Un copojíta, afegiti-hi w<s|efot d'ai­gua tèbta, el raig de w i te eefea Set tomà­quet a trossos. Tapeu-te i Jéeseo-ho coure 1/2 hora a foc molt fluix, Passat aquest temps, traieu-ho, desügueu-ho, deixeu-ho refredar i taleu-ho (ert caient rto ve bé de fer-ho}. Se serveix ben ca­lent. per això l'heu d'escalfar amb la ma­teixa salsa, que abans haureu colat

un w negre

* Ho dedico a fa Comissió de la festa Mapr, perquè miSort cada any..

eAROESTAUflANT PI, P. San, 6

'•s. (Mercat Veu)

Tel. 93 589 72 71

ESPECIALITAT EN BRASA

Carns i verdures brasa Coques xapata

Cargols a la llauna

IA M A S I A

i 1 1 1 11 iji

Cuina catalana i casolana Menú diari: 1.100 ptes.

Tel. 93 589 34 45

EL CASINET RESTAURANT

Menú diari i entrepans

Camí de Can Ganxet, 47 Tel. 93 589 50 83

Sabadell, 41 Tel. 670 55 40 01

ROSTIDORA LLENYA

OLIVER PLATS PREPARATS PER ENDUR

stsnu&Asia àMtmk

Sant Martí, 9 <a5*mé*iCAriCKEv*ojAi Tel. 93 589 82 75

per carn de la bona

Carrer de fa Torre, 14 Tel. 93 674 12 85

w

Mercat Municipal

Torreblanca Taula 1.6

Tel. 93 675 30 65 •

Mercat Pere San

Parada 1.04

Tel. 93 589 1418

Passeig de Rubí, 108

Tel. 93 674 57 47

RESTAURANT CAN EDO

T»l.93S92 24 24/93 580 66e0B1laterra

V U J j J M M K a

Hetados La Jijonenca

GELATS ARTESANS

C. M*r,29- C. fctïic, 30 ~ V»L 1 & & # $ $ * - 93 «741448 -9367S34»

Com si fos de tota la vida

la xocolata.. . ^f\4f^ • Is entrepans... f f v f f v • I cafè... * K f f v les pastes... - f f v f f v • I suís... ff^ffs.

PI. Barcelona

Tel. 93 67S 52 46

Tasta la nova carta Sopars d'empresa

»JR esort Bar Restaurant

T o t a u n a t r a d i c i ó

PI. O c t a v i à , 6 Tel. 9 3 6 7 4 l O 4 7

AMB EL TEU SUPERMENU D'ESTIU

UN PAQUET DE Vtm-C DE REGAL. EL CARMEL AMB EL MILLOR DE LA FRUITA

Promoció vàlida fins el 30 de setembre

Sant Cugat Centre comercial

US 4 CANTONS

Guia Comercial guia pràctica

ADVOCATS TORTOSA PUIG St. Bonaventura, 13 Q 9 3 67S34 54

GARCIA JUUA Av. Catalunya, 22,1r 2a O 93 674 41 64

EULÀLIA PINYOL Manel Farrés, 15 A -be . D «936744469

LI. GRIERA CABELLO Frsc. Moragas, 5, 3r 3a 0 93 674 44 94

ALUMINIS ALUMINIS GARRIGA Orient, 65, baixos 0 93 67529 02

ARQUITECTURA FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP. La Mina, 17, L B t f 93 675 78 35

JORDI MERCADÉ Creu, 6-8. 2n 3a O 93 589 65 61 0 608 4945 79

DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada, 31 B3 4r1a O 93 67S 18 03

JORDI CUFI BORRELL Av. Val! d'Or, 2 c 93 674 26 07

JORDI FRONTONS Av. Rius iTaulet. 13 o 9358947 47

MARTÍ FINET MIRA De la Creu. 25, 1 r 0 93 589 30 65

M. MAR EJARQUE Santa Maria. 38, 3r 2a ^ 9 3 589 30 65

ASSEGURANCES J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona. 9 B o 93 6753072

AGENÇAT Sant Antoni, 18 o 93675 00 77

ASSESSORIES DIGEST ASSESSORS Manel Farrés. 15 D . O 93 674 44 69

BELL & ASSOCIATS Plaça Barcelona. 11 O 93 674 7784

AUTOMÒBILS DELPHI AUTOMOTI­VE SYSTEMS Ctra Cerdanyola, s/n 0 93 569 20 00

T.M.G. TALLERS Borrell Front, 31-33 o / Fax 93 674 34 75

T.M.G. Exp. i vendes Av. LI. Companys, 36 O 93 675 56 53

BALLS DE SALO PEPE ASENSIO Anselm Clavé, 14 O 93 675 49 37

BARSTOP Rius i Taulet, 56 0 93 589 72 99

CUE SANT CUGAT Bar Musical Sant Martí, 10 P 33 «19 4 7 9 0

CABALLU PETIT Cerveseria 0 . 9 3 5 8 9 7456

BELLES ARTS CABANAS Santiago Rusiftol, 54 0 33 674 0 6 4 9

CUGART Torrent Bomba, 14 O 93 « 7 4 4 3 9 0

BICICLETES CARDONA Valldoreix, 41 O 9 3 6 7 4 f 5 09

SUN BIKE Can Matas, 2 O 93 589 7757

CARNISSERIES TUBAU La Torre, 14 0 93 674 1? «5

TUBAU Mercat Torreblanca Parada 1-6 i 1-7 0 93 675 30 65

TUBAU Mercat Pere San Parada 104 O 93 589 f4 78

TUBAU Passeig Rubí, 108 Valldoreix O 93 674 5747

SAGARRA Endavallada, 22 0 93 674 0160

CONGELATS L'ILLA CONGELATS M. Pere San. Pda. 125 0 93 689 38 06

Tota classe de llibres, tesis, fascicles, etc. O 93674 2624 O 9 3 4 » 7 0 7 5 9

PAPIOL Venda i neteja Cànovas del Castillo, 4 O 93 674 65 00

sa CLÀSSIC Av. Torre Blanca, 2 O 93 874 79 03

EL PUNT Copes i sopars «670 594007

COPISTERIES ARPAU Valldoreix ,45 O 93 674 96 03

COPISTERIA THER Sant Antoni, 24 » 93 583 74 42

COPY-GRAFIC Can Matas, 8 0 93 67536 53

OFINOVA Lluís Companys, 18 O 93 675 23 73

CONSTRUCCIONS BELSCON XXI, S A Ptge. Font de Sant Rafa­el, 18-20, baixos befe-conxx/@nexo.es o 93675326?-

CRISTALLERIES CRISTALLERIA SANT CUGAT Av. Lluís Companys, 29 O 93 674 73 98

ELECTRODOMÈSTICS TOBELLA Santiago Rusinol, 49 0 9 3 5 9 0 6 9 8 0

VILAR ELECTROLLAR Santa Maria. 20

o 93 589 02 77

CENTRE C O M E R C I A L S ENSENYAMENT

BAR PICCOLO Valldoreix. 29 Q 9 3 5897798

PRYCA Rubí-St. Cugat, km 4 O 93 565 49 00

CENTRES PSÍQUICS TALLER JERONI MORAGAS Av. Villadelprat, 79 0 9 3 674 50 48

CERÀMIQUES VICAT 2 Camí Can Calders, 8 A O 93 675 20 07

RODÓ Rius i Taulet, 6 0 9 3 689 8280

CATALONIA CERÀMIC Sant Cugat- Cerdanyo­la. km 3 0 93 580 75 00

FOAP Rius i Taulet, 27 O 93 67405 03 0 9 3 589 3* 27

:LUBS DE MUNTANYA I ESPORT

CLUB MUNTANYENC Plaça Barcelona. 5 0 93 674 53 96

CLUB NATACIÓ DE SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n O 93 674 7453

ESFERA D'ART Arts Plàstiques i Acadèmia. Sant Ramon, 21 O (

PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 O 93 674 72 39

ESCOLA THAU Vial Interpolar 0 93 589 87 06

CARME TALLEDA MÚSICA Martorell. 41 O 93 589 28 33

ENTITATS BANCÀRIES CAIXA DE CATALUNYA Rius i Taulet, 33 O 93 675 79 04

CAIXA DE SABADELL Plaça Barcelona, 8 O 93 589 75 72

CAIXA DE TERRASSA Valldoreix, 32 0 93 675 37 00

CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS Rbla. Ribatallada. 20 0 9 3 589 38 52

i ENQUADERNACIONS M.TERESA GREGORY PLANDOLIT

CAL CRISPIN Santiago Rusiftol, 23 0 93 674 03 08

FERRETERIES EL PONT Girona, 3 0 93 675 01 75

FLORISTERIES FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 0 9 3 674 13 87 0 9 3 675 78 20

FLORISTERIA L'AMAZÒNIA Dr. Murillo, 8 0 9 3 590 60 77

MIRA-SOL-MARI FLE­CA ARTESANA Plaça Joan Borràs. 1 O 93 674 7546

FOTOGRAFIA.VIDEO FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 o 93 674 79 68

ZOOM Centre de la imatge Santa Maria, 14 O 93 675 56 74

FUSTERIES FUSTERIA EBENISTERIA O 93 699 6748 0 93 674 70 68

GALERIES D'ART ESPAI LLUÍS RIBAS Plaça Gorina, 13 0 93 589 57 76

SALA RUSINOL Santiago Rusinol O 93 675 47 57

CANALS GALERIA D'ART De la Creu, 16 0 93 675 49 02

POU D'ART Balmes ,35 0 9 3 590 60 86

UESC Cànovas del Castillo, 9 0 93 675 23 90

HAMBURGUESERIES MC DONALD'S C Comercial St. Cugat 0 93 674 46 54

HERBOLARIS DIETÈTICA GERD DIETÈTICA Plaça Pere San, 9 O 9 3 6 7 4 0 0 6 0

SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1 Obert dissabte tarda 0 93 675 59 53

HIDROCULTIUS HIDROFLOR Av. Joan Borràs, 54 Valldoreix 0 93 674 75 98

JOGUINES NINS Villa, 9 0 9 3 674 73 96

HÍPIQUES HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 O 93674 77 40

SPRINT IDIOMES Francesc Moragas, 8 0 9 3 589 22 64

TRINITY Rbla. Can Mora, 18 0 93 675 22 07

WALL STREET INST. Av. Lluís Companys. 15 0 9 3 589 60 72

IMMOBILIÀRIES

Vegeu pàgines 40-41

INFORMÀTICA APPLE CENTER Plaça Unió, 3 0 9 3 590 80 60

PROGRAM ACCÉS Rbla Can Mora, 18 O 93 675 75 56

VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 0 9 3 590 80 60

INSTAL·LACIONS ADOLF Taller d'art A ZAMORA, S.L. PereMas, 17. Valldoreix Mn.Cinto Verdaguer, 18 O 93 674 60 28 0 9 3 5 8 9 2 6 3 8

GELATS ARTESANS LA JIJONENCA Major, 29 0 9 3 675 25 86

GIMNASOS ESPORTS CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Cami Crist Treballa­dor. s/n 0 93 674 74 53

GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 O 93674 67 72

GIMNÀS ST. CUGAT Anselm Clavé, 20 0 9 3 590 82 79

SANT CUGAT ESPORTS S.L. PI. Quatre Cantons O 93674 3087

SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 0 9 3 674 98 62

MANTSERV.SA Av. Catalunya 18 O 93 674 60 58

INSTITUTS BELLESA ESTÈTICA P. RAMÍREZ Del Carme, 38 O 93 674 85 63

KAILA CENTER Del Sol. 22 O 93 59005 47

SILUET CONTROL Esperanto, 12, interior baixos 0 9 3 589 23 43

JARDINERIES GARDEN ROCAMORA Uaceres, 12 0 93 674 36 94

MIREIA'S Valldoreix, 33 0 93 674 99 40

ANFUS JOIERS Santiago Rusinol, 45 0 9 3 589 50 72

SANBER-5 Anselm Clavé, 20 O 93 674 45 71

ADMINISTRACIÓ NÚM. 1 Valldoreix, 67 A o 93 589 4742

ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 Major, 33 O 93 674 07 74

LLARS D'AVIS MIRA-SOL Victòria, 48 o 93 589 20 78

LA FLORESTA Pearson, 36 o 93 589 78 00

LES PLANES o 93 675 57 05

LLIBRERIES

PAPERERIES LLIBRERIA MYTHOS Plaça Barcelona 9 o 93 58986 77

MARBRES MARMOLES SANT CUGAT Can Fatjó dels Aurons -Campoamor,12 - Nau 3 O 93 67557 08

ATELIER BLAU Av. Torreblanca. 2 O 93 589 79 37

MES MARCS Enric Granados, 15 o 93 589 14 29

MASSATGES ESTET. SALUT NATURAL AMB LES MANS (SPA) Les Domes, 11 O 656 89 07 49

MAT. CONSTRUCCIÓ FOAP Rius i Taulet, 27 O 93 674 05 03

SUMINISTROS VALLDOREIX Mn.C. Verdaguer, 107 O 93 674 74 90

MENJARS

PREPARATS ROSTIDOR A LA LLENYA OLIVER Sant Martí, 9 0 9 3 589 82 75

MERCERIES LA PERLA Major, 3 O 93 674 07 38

MOBLES DECORACIÓ CARRÉ MOBLES Frsc. Moragas, 33 0 9 3 674 09 95 O 93674 7550

CASAJUANA Galeries Sant Jordi Santiago Rusinol, 37 Major. 6 0 9 3 589 22 32

EGA MOBLES Cànovas del CasUta, 2 0 9 3 589 00 74

MAJIK Sant Jordi, 29 0 9 3 589 02 66

MOBLES JARDÍ INDUBRUC Av. Ragull, 9-19 0 9 3 589 00 23

MODA CONFECCIÓ BENETTON Santa Maria. 21 0 93 674 85 02

BLUEMOON Major, 16. 0 9 3 675 02 67 Valldoreix, 43 0 9 3 589 43 55

CAMPMANY Valldoreix, 16 O 93 674 74 82

LA MODISTA Plana de l'Hospital, 3-5 ' local 6 0 9 3 589 86 69

PEPA MARTIN Talles grans Valldoreix. 28 0 9 3 589 72 32

TOT PUNT Sant Antoni, 19 O 93 674 00 97

VORAVIU Sant Antoni, 25-27 0 9 3 589 88 55

MUSICAL ST.CUGAT Rosselló, 13 O 93 675 47 57

VALLÈS NET Sant Ramon, 4 O 93 674 89 78

OBJ. REGAL BOHEMACRYSTALL Valldoreix, 49 O 93589 7202

o 93 675 72 99

LA LIONESA Valldoreix, 79 O 93 674 07 71

PERRUQUERIES CARNÉIBOSCH Francesc Moragas, 29 O 93 589 6088

DISON ESTILISTES Martorell, 12 0 9 3 589 56 57

ESTUSTA P.RAMÍREZ Del Carme, 38 O 93 67485 63

FORMA'S Elies Rogent. 18 A O 93 675 40 06

JUAM Xerric, 28 0 93 674 66 99

JEANLOlHSDAVfO Plaça Dr. Galtes, 5 o 93 675 67 70

PERRUQUERIA VERDI Castiltejos, 11 O 93 589 53 54

TOT CABELL Av. Primavera. 7 - ent. 4a Cerdanyola O 93 692 79 04

PESCA SALADA I

LLEGUMS

SALUMS Sant Antoni. 50 o 93 674 57 52

PISCINES FERRON . Rius i Taulet, 20 o 93 674 68 47

PISCINES SANT CUGAT Enric Granados, 10 o 93 58925 29

POLLERIES POLLERIA SANT CUGAT Mc.Torreblanca.Pda. 1 -5 O 93 675 73 8

REPARTIDORS MAILING VALLÈS. S.L. Mercè Rcdoreda 8 O 9358923 77

OBRES CONSTRUCCIONS™ RESIDÈNCIES CONSTRUALPA Santa Maria 9,1r 1a O 93589 07 57

STANZA Valldoreix, 10 0 93 674 65 98

PROMUSA Av. Torre Blanca 2-8 O 93 589 7732

ÒPTIQUES TEIXIDÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30 0 9 3 589 44 95

PARAMENT DE LA LLAR GENEVIEVELETHU V«à,6 o 93 674 03 76

RESIDÈNCIA 3a EDAT SANT SALVADOR Sant Salvador, 47 o 93 674 42 23

ROBA INFANTIL CUCARRÓ Santiago Rusinol, 30 o 93 674 55 80

ROBA PER ALA LLAR FALGUERA VHIà.1 O 93 675 24 07

SÚPER HOGAR Plaça Octavià, s/n o 93589 8999

0 93 675 32 74

TATER'S Sant Antoni, 62 O 93 675 55 06

SEGURETAT AUX-VYD Av. Uuís Companys, 50 O 93 589 7799

TALLERS MECÀNICS I COMPONENTS

LEONELU, SA. COMPO­NENTS ELECTRÒMCS PER A MOTOCICLETES Av.Graete,35 0 9 3 590 66 66

TALLER ELECTROSOL Sol, 19 O 93 674 36 88

TALLER MECÀNIC CP. CANALS Sant Llorenç, 27 O 93 674 63 62

TALLERS TORNER Plana de l'Hospital, 35 O 93 674 69 50

TALLERESMENA Pg. Torre Blanca, 13 O 93 674 53 07

TELEFONIA AIR TELECOM Telefonia i comunicacions Ctra. de Cerdanyola, 49 O 93 589 87 02

TINTORERIES TINTORERIA ST. CUGAT Sant Antoni, 1 0 93 674 77 82

TINTORERIA ST. CUGAT Santiago Rusinol, 35 O 93674 77 83

TINTORERIA ST.CUGAT Rbla. Ribatallada 34 o 93 675 22 28

TINTORERIA ST.CUGAT Av. Uuís Companys, 2 O 93 674 47 67

TRANSPORTS ASS. RADIO TAXI 93 589 44 22 O 93 675 57 57

VETERINARIS DISPENSARI VETERI­NARI DEL VALLÈS, S.L. Urgències 24 h Sabadell, 23 Obert nit i festius O 93 674 69 45 Tel. urgències O 908 89 87 36 O 93 674 69 45

VETERINOS Rius iTaulet, 31 O 93 589 77 40

AIRTOUR Viatges per "Catalunya amb avioneta Ptge. St. Salvador, 3. La Floresta 0 6 6 6 4287 42

IBERPLAN VIATGES Valldoreix, 59 0 93 589 76 78

USSIATOURS Plana Hospital, 10 0 9 3 589 67 50

JOGUINES • MISSATGERS ^ SABATERIES • XARCUTERIES — PASTISSERIES ^ JOGUINES MARGA

Santa Maria, 44 O 93 674 75 32

MRW Ildefons Cerdà, 4 0 9 3 590 26 80

SÀBAT Santiago Rusind. 46

REPARACIÓ DEL CALCAT SABATA Francesc Moragas, 6

CANSALADERIA JULIANA Francesc Moragas, 26 O 93674 08 77

46 Cultura US /CANTONS ihh >it, /uii" 1/1,1 ,\W

% MX^S^MMX'Í ilWSQMHHB De dilluns a divendres Poe fet. El magazín d'humor Amb Xavi • De 7.00 h a 8.00 h Rodríguez El despertador, amb Salva Yallvé • D e 13.00 h a 14.00 h • DcS.Mlha 10.00 1» Aitint-matx. l'informatiud'espoits Primera Plana, amb Ceni I ,o/ano • De 14.00 h a 15.00 h • De 10.00 ha 13.00 h Càsting (repetició) (uimbimta, el maga/ín. amb (ilara Borrell • De 15.00 h a 17.0<)h • De 15.00 a 15.50 li Mimin, amb David Yillena Sani Cugat. Yviti: /'informatiu. amb Josep • D e 17.00 ha 18.50 h M. Miró 1'.estrena. El programa de cinema. amb Xavi • De 15.50 h a 13.40 h liirras. Jordina Reinon i Toni Garcia Actualitat Esportiva, amb han Pcnas • D e 18.50 ha 19.00 h • De 13.40 ha 14.00 h Radio P/ay. amb Sònia Carmona A/ni' molt di put. I.espai de gastronomia. • D e 19.00 ha 21.00 h amb l'ep Blanes Hueel'assaig, amb ( larles Roca • De 14.00 ha 17.00h • De 21.00 ha 22.00h Vol de tarda, amb Ksteve Llop Entre Iximl/olmes. FI programa de teatre • D e 17.00 ha 19.00 h • A partir de les 11 h Músiea al teu eostat Vol'e/e tarda, ami') Iolanda Casas • De 19.00 h a 20.00 h Diumenge XIlloro, el musical, amb Saba Nallvé • De 8.00 h a 9.00 h • I )e 20.00 h a 20.55 h l,a missa del monestir Eespoitiu. amb Gemma Montero • 1 )e 9.00 h a 9.50 h • De 20.55 ha 21.00 h . Mites i llegendes de Sant Cugat /'.'/ millor del magazín • De 9.50 ha 10.00 h • De 21.00 ha 22.00 h Espoiten marxa Ja edició Sona clàssica (dilluns). Roi/c World (di­ • De 10.00 ha 15.50 li marts). /V/iVí/r^w/Ulimecres). Chi/I (hit .Vostra tlansal Ea sarsuela/ Roda d'amics (dijous). Jazz CIKII (divendres). amb Joan Fàbregas i Pere Pallissa • De 22.00 h a 24.00 h • De 15.50 ha 14.00 h Elque r/neda del dia, amb Joan Yallvé Esport en marxa Ja edició • A partir de les 24 h • De 14.00 h a 16.00 h M/ísiea alteri eostat Tal com éivm, amb J. M. Al vira • D e 7 a 2 4 h , • De 16.00 h a 19.00 h Cada hora informació local als Bulletins Bon rotllo, presentat per Raquel Iniesta Informatius. • De 19.00 h a 21.00 h

Dissabte Wuc d'assaig, amb Carles Roca • De 8.00 h a 10.00 h • De 21.00 ha 22.00 h Es rap de setmana, amb Joan Yallvé Esport en marxa Ja edició, amb Carme Reverte • D e 10.00 h a 13.00 h • A partir de les 11 h Música al teu costat

ha Floresta pren el relleu de les festes majors

Després d'un cap de setmana ple d'activitats amb la Festa Major de. Mira-so I, aquests dies és el tom d'un altre districte, la Floresta, que pren el relleu de les fes­tes grans. En aquestcas, es faran els dies 21,22, 23,28,29 i 30 de juliol, centrades en les pistes poliesportives del barri i la Unió Recreativa i Esportiva de la Flo­resta. Demà s'encetaran els actes amb balls de saló des de dos quarts de 12 deia nit a la UREF. El tret de sortida oficial serà dissabte a dos quarts de nou amb el pregó a càrrec d'Emili Ranéa la plaça Josep Playà. A la nit, l'Agrupació Te­atral de la Floresta interpretarà YA Narcís s'ha tornat boig. Diumenge es farà una cursa popular i el Cafè de les Arts.

Dijous 20 Salavert Santiago Rusifiol, 38 93 674 06 45

Divendres 21 CuMeU Ptge. Diputació. 6 93 674 03 64

Dissabte 22 Riera Rivière Dr MunUc-, 1 93 674 04 30

Diumenge 23 Salavert Santiago Rusiiïol. 38 93 674 06 45

Dilluns 24 Beringues Av Lluís Companys 46 93 674 04 83

Dimarts 25 Fomos M. Farrés. 95. PARC CENTRAL 93 674 05 12

Dimecres 26 Serret Pg. Baixador. 78 MIRA-SOL 93 674 23 72

FAN VACANCES Moral (dia 24) - Fornós (dia 26)

D i i o u s 2 0 W " "

. 8

~ St. Elies, prof , Pau, diac. i Sta. Margarida, vg. mr

,' Divendres 21

^ St. Llorenç de Brindisi, cap dr i Daniel, prof.

ç<ï Dissabte 22

* Sta M. Magdalena, penitent i St. Teòfil, pretor.

Diumenge 23

Dilluns 24

, v Stes Cristina, vg mr. i Sts. Boris i Víctor, mrs.

&À Dimarts 25 H.' y St. Jaume Apòstol, patró d'Espanya

Dimecres 26

St. Joaquim i Sta. Anna, pares de la M de Déu

* St Apol linar, bisbe, mr. i Sta. Brígida, vídua. Dijous 27

Sts. Cugat. mr. i Sta. Juliana, vg. mr.

r

ELS /CANTONS Dijous. 20 dejuliol del hW Cultura 47

AJUNTAMENT

Sani Cugat 93589 22 88

Casa ài Cultura 93 589 13 82

EMD Valldoreix 93674 2719

OMIC 935893188

PROMUSA 93 58917 32

ASSISTÈNCIA SANITÀRIA

CAP 93 5891122

CAP - Urgències 93 58944 55

Centre Soc. San. LF 93 589 7800

Ctre. Alzheimer S i C. 93 6742383

Creu Roja Sant Cugat 936741234

Creu Roja Valldoreix 936742459

Dispensari la Floresta 93674 7615

General de Catalunya 935891212

VaHtfHebron 934272000'

Sant Joan de Deu 932034000

Telèfon de l'Esperança 93414 4848

ASSOCIACIONS

AAPP W Can Majo Vall. 93 674 50 49

AAPP i W Valldoreix 93674 2197

AAPP Montserrat Vall. 93674 2105

AAProp. i V. la Floresta 936742089

AAPPiWMira-soi 93 674 20 18

"MWV.Ca'TOMra-sol 936741003"

AAW StJoan Mira-sol 93 674 71 03

'Consumidors 93 26845 67

AAW Ajguallonna flor. 936745129

CINESA SANT CUGAT

BOMBERS

Beflaterra

Generalitat

Rubí- Sant Cugat

93 692 8080 "

085

936998080

ENTITATS

ASDi

CPA

936753503

93 589 16 74

C.Castellano-Manchegc 93589 7605

Germanor Cavis 93 589 5796

Grup Sup. Immigrants

Sarí Cugat Comerç

93 674 9314

93 674 03 22 "

LLEURE

Arxiu Gavín 93 674 25 70

Arxiu Munteipal 9358907 12

Arxiu Nac. Catalunya 9358977 88

Casal Cultural Mira-sol

Casaïll'ÀvfeSC

Casal Valldoreix

935892018

" » ' a » Í 6 3 8 ~

~ 9 3 W 4 5 9 9

Ctre. CMc la Floresta 935890847

SantCugat 1

Ctre. CÍVIC les Planes 93 675 51 05

Cines Cinesa (reserves) 93 589 09 41

Cines Yelmo (reserves) 902 12 41 34

Club Muntanyenc 93 674 53 96

Coral de la Unió 93 67410 06

Esbart Sant Cugat 93675 26 52

Uar d'Avis Parròquia 93 589 05 98

Piscina Valldoreix

MITJANS COMUNICACIÓ

Els 4 Cantons

Ràdio Sant Cugat

93 675 40 55-

93 589 62 82

93675 59 59

Tot Sant Cugat 93674 8661

ORGANISMES OFICIALS

Hisenda 93 5891155

Jutjat 93674 66 96

PARRÒQUIA

Les Planes

St PereOctavia

Valldoreix

93 204 75 03

93 674 1163

93 674 05 69

POLICIA

Cuerpo Nacional 93 674 78 58

Municipal i Protepció C M I 092

Municipal (Valldoreix) 908 79 51 25

Comissaria St. Cugat 93 674 7612

DNI p a prèvia) 93 589 30 80

Urgències 091

SERVEIS

Aigües la Floresta

Catalana de Gas

93 674 2089

93 72529 44

Correus 93 674 7096

ENHER Rubí 93 6991892

FECSA (atenció client) 900 73 73 73

FECSA (avaries) 90074 74 74

Funerària 93 5895552

Repsol-Butà 93 6741580

SOREA 93 5890021

TRANSPORTS Aeroport

Carre'eres

FGC

Grua

RENFE

Port

Radio Taxi

Taxis Iparada)

Valldoreix (parada)

93 478 5000

93 204 22 47

93 2051515

93 674 3371

93 4900202

93 31887 50

93 58944 22

93 674 0997

93 6741111

Yelmo 3

Yo^ycjrasmo e Irene

Sant Cugat 2

16.45 -19.20 - 22.00 B ultimo escalón

Yelmo 4

Misión: lmpost>te 2 16.15-19.20-22.00 Yo, yo mismo e Irene 17.15-19.45-22.-

Sant Cugat 3 Yelmo 5

Stuart Littte / El Patriota / Misión a Marte (consulteu dies i hores) Algo casi perfecte

Sant Cugat 4

El patriota

Yelmo 6

17.00-20.40 Fantasia 2000/South Park

Yelmo 7

YELMO SANT CUGAT

Yelmo 1

El patriota (dissabte consulteu)

Yelmo 8

Yelmo 2

16.00-19.10-22.20 Menos es mas

Yelmo 9

Misión: Imposíble 2 17.15 - 20.00 - 22.40 Stuart Little

16.00-18.00-20.15-22.35

16.00-18.15-20.30-22.50

16.30-18.30/20.40-22.50

Tigger.../Gladiator (dtesabte consulteu) 16.45 / 19.00-22.30

16.15-18.15-20.20-22.45

16.15-18.25- 20.25-22.45

CASAL DE & CULTURA DE 1111 VALLDOREIX EMD

Valldoreix

Informació I Inscripcions De dimarts a divendres

De9 a 11.30 i de 17.00 a 19.00 h

Sant Albert, 5

Tel. i lax 93 589 82 69

T A L L E R S OBERTES LES INCRIPCIONS - PLACES LIMITADES

Inici de c lasses: 2 d'octubre del 2000

Informació:

Casal de Cultura de Valldoreix

DIBUIX i PINTURA per a joves i adults

dilluns, de 19 a 21 h

* DIBUIX i PINTURA per * nens i Jove*

dt«un$, de 17.30 a 18.30 h

» ORFEBRERIA

dm,d*18a20h;df fn . , < i e l 8 a 2 0 h i d j , d e i 8 a 2 0 h

• IOGA

dimecres, de 20.30 a 22 h

JAZZ infantil I Juvenil

dimecres, de 17.30 a 18.45 fi

• JAZZ AERÒBIC

Juvenil dimecres, de 18.50 a 20.20 h

PUNT Taller de PLÀSTICA

. dtmart$, de 17.30 a 18.45 h

* CYM-AEftÒBlC

dm. t d (, de 9.30 a 10.30 h

Org.: EMD de Valldoreix

Horari d ' inscr ipcions:

de 9 a 13 h

BODY BALANCE dmtdj.de 10 40 a 11.40 h

• BALLS DE SALÓ

i n i c iac ió : dv, de 22.00 a 23.30 h perfecció: dv, de 20 30 a 22 ti

• ESTAMPACIÓ s/ roba,

batik i seda dimecres, de 10.15 a 11.45 h

• JOIERIA

a la cera perduda dimecres, de 16 a 18 rj

VITRALLS DECORATIUS dimecres, de 12 a 13.30 h

• TEATRE

pera nens: dj. de 17.30a 19.00 ti per a Joves: dj, de 18 30 a 20 h

• TAI-TXÍ

dim i dv., de 9.30 a 10.30 h

« ESMALTS

dijous, de 18 a 20 h

• ESC. DE MUSICA Andante

A G E N D A

CICLK l)K CINKMX l)i\«'ii(lr<"«i 2 1 de ju l io l

A I.'AIKK U J l ' K K 1 \ \ 11 /,' 1/7 1 / ' / / II.R'iS 1

d' l l.irulil K m m

Kiilraila l l iure

\ ks:_'. ;o h I)i\i"nilri"«. 2}$ <!<• ju l io l

\ l.i pl.ii^.i del ( .is.il de / n > ' / / , • ! / 1 \ /</ / \ i is i / ) / / t

( ' n lm r j de \ . i l k l o r c i \ \IIW 1

Ors; I A 1 I ) de V i l l i l o j c i \ ilc 1 . . I ^ L - 1 l . i lKirom

f* I a .1 CM CM*. £ 3 V B M B I 1 ^ 1 Eanaí aaanaf a ^ l

SANT CUGAT El cinema de casa teva

3a SETMANA ESTRENA 5a SETMANA 2a SETMANA

Oe los D i r e c t o r a f i ^ i f p f w a con Mary ' ' ÏÈíi^^M-tm ••::»-*.#; «51: í

S A L A 2 . 1 6 . 1 5 - 19 .00 - 2 2 . 0 0

GOLFA: 00.30 13 Anys. SALA 4 17.00- 20.40 GOLFA 00.05 13 Anys

SALA 3 16.00 -18.00- 20.00 - 22.00 Només dilluns a dijous. Apta

SALA1 1 6 : 4 5 - 1 9 : 2 0 - 2 2 : 0 0

G O L F A : 0 0 : 3 0 13 A n y s

^ • • I I T i Baai aaar I I

ghraimmtimrEP&fi- s © ïi s a t'g·BaWB?-W·S·i: VÇHÍÍÍRÍÍSÇff!:; I " ; - W - W M W H · ! R l·íí!W"?WwJ? HmB«ffl-BJi&:

*'WB·BWB-B·Bft

D: Í ^6C Í«5 SIS

do! esyvct^íitíf C3rri?ttí esíudisrfí

universitari gran•$ Ç-5 viys JCVv

§3 Castervw

ELS4CAOTQNS Ihtoií. _V dt /uiW'di'!JtV

48 Setmanari de SANT CUGAT DEL VALLÈS

Emili René. Pregoner de la Festa Major de la Floresta

"A la Floresta, només cal caminar per adonar-se de la seva bellesa"

Al.KN I.OI'I.Z

- Sant Cugat -

FI tlorestà Fmili René serà l'en­carregat dissabte de llegir el pre­gó de la festa grossa de la Flo­resta i d'aquesta manera donar el tret de sortida de la seva festa. René, que va prendre el seu primer contacte amb la Flores­ta l'any ll>29, és una de les per­sones niés involucrades a la vida de la Floresta, ( 'om ell mateix explica, se l'estima com si fos seva. Des de fa vint anys no ha parat de treballar per millorar­ia.

- Quins van ser els seus inicis u la Floresta? - Vaig arribar-hi per primera ve­gada l'any 29. La meva família era molt àmplia. F.l meu pare, per exemple, tenia vuit germans. 'Fenien un terreny on hi havia dues o tres torres més. Jo anava a passar-hi alguns dies, perquè llavors no es feien vacances tan llargues. Llavors, ja vaig co­mençar a estimar la Floresta.

- Com ha anat evolucionant la Floresta? - Aleshores era un poble. Iots eren amics i coneguts . Quan s'havia de fer alguna festa, mal­grat no hi havia gairebé locals. la celebràvem a casa de qui te­nia la finca més gran. Abans hi participava tothom, cosa que ara no passa. La Floresta tenia més sentit de poble, estàvem més units: ens sentíem més pròxims els uns als altres. Ara, desgra­ciadament, això no passa. I per aquest motiu no aconseguim el que no aconseguim.

- Què més els preocupa? - Abans no teníem por de la se­guretat ciutadana. Ara no estem contents. Tenim problemes i no sé com es poden arreglar. A la Floresta la gent està molt es­pantada. - Demà oferirà el pregó de la Festa Major? - Fm fa il·lusió. Km va agafar per sorpresa, no m'ho esperava. Aprofitaré per demanar més par­ticipació dels florestans. He es-

Emili Reiie vn toneixei l,i I lointu I mn 29K)IV:XAYI IARROSA

tat en pobles on la participació és total. I tot ho paguen les pen­yes. Hi ha senyores en aquests pobles que es passen tot l'any brodant. Kl que voldria és tenir dues o tres actuacions de cate­goria, que són les que criden l'a­tenció, que fan vida al poble. El

poble hi hauria 1 * 1 ~ " de p a r t i c i p a r ' A Caüd püS QUe - C o m econòmicament, que és molt d i fi-

cil, perquè no hi f / Q m f a S>0{,SerVa ha sentit de po­ble. Penso q u e és qües t ió d 'a­conseguir algun lloc -on les famí­lies es reuneixin, es tractin i es co­neguin. Això també falta. - Què és el que mé» destacaria de la Festa Major d'enguany? - Aquest any sí que destacaré una cosa: l'orquestra Plateria. Sembla que sigui una cosa im­possible, que vingui a la Flores­ta la Plateria. Això és el que li

un fa per la

una perspectiva diferent"

deia abans: aconseguir actua­cions puntuals importants. Tam­bé cal tenir present un fet im­portant: a la Floresta hi viuen infinitat de bons art istes, de bons intel·lectuals i bons pro­fessionals. On són? No s'enre-corden de la Festa Major de la

Floresta? veu ara

mateix la Flo­resta? - Ara estem en un moment cru­cial a la Flores­ta. Farà una ex­p los ió en construcció. Ara

íf, ja estan venint petites construc­

tores que fan petites urbanitza­cions.

- Diria que hi ha problemes importants a la Floresta? - Sí que n'hi ha, sí. El problema és que han passat moltíssims anys que gairebé no s'ha fet res. Ja vam començar amb la gran

batalla de l'afer del clavegue­ram. Encara hi ha molts metres de carrers que no tenen clave­gueram. A banda de ser una cosa antiestètica, és un problema de sanitat importSntíssim. - La Floresta és bella. - La urbanització a la Floresta és complicadíssima i caríssima, però aquí radica la seva bellesa. A cada pas que fas veus una perspectiva diferent. I això no passa a Valldoreix o a Mira-sol.

- A la Floresta hi ha un movi­ment actiu important de gent gran? - Sí. Cal tenir present que hi ha uns 500 o 600 jubilats. També tenim socis de Sant Cugat, Vall­doreix i de Mira-sol perquè els agrada molt cl que nosaltres fem. Vaig lluitar per aconseguir una sala per poder-hi fer dife­rents activitats. Demanaria que la gent s'adonés que tenen un lloc especial per poder reunir-se i poder-ho passar bé.

- Què té de peculiar i especial la Floresta? - F l més peculiar- de la Flores­ta és el que encareix tota la seva construcció. A la Floresta hi ha 42 quilòmetres de carrers i de camins. Les propietats estan molt separades. No s'ha estu­diat un sistema perquè la cons­trucció no surti tan cara. La Flo­resta no ha tingut mai la força necessària perquè mai no ha tin­gut unitat d'acció ni ha partici­pat no més que un cinc per cent màxim de la població i sempre hem estat els mateixos. Només cal caminar una mica per ado­nar-se de la seva bellesa. Hi ha una quantitat de vistes i de pers­pectives que és impagable.

- Amb tot el que fa, vostè me­reix el premi Santcugatenc de l'Any. - Tot el que he estat fent fins ara no ho he fet petquè em facin santcugatenc de l'any. Juro que totes les activitats que he fet fins ara durant molts anys no ho he fet per buscar res de tot això sinó perquè m'ha agradat, això segu-ríssim.

Edifich IORDI CASAS

Cal reconèixer que en això dels edificis públics no tenim sort. Km refereixo als edificis catalo­gats d'interès arquitectònic que. per compra, permuta urbanística o herència, li ha tocat gestionar als darrers consistoris. Comen­cem per l'edifici d'interès local per antonomàsia: el Monestir. Els seus claustres han estat mo-nopolit/.ats per la grapa compe-tencial de la Generalitat, sembla que només d'aquí a uns mesos l'Ajuntament hi podrà posar la primera pica. Això sí. a canvi de cedir un terreny -barat, no cal dir-ho, com tots els d'aquí— per reubicar-hi l'actual equipament claustral. En això dels terrenys tampoc no tenim gaire sort. no­més cal recordar els milers de metres quadrats -i urbanitzats-que vam haver de cedir, i a can­vi de ben poca cosa, per cons­truir l'Arxiu Nacional de Cata­lunya. Pel que fi LI la Sala Martinell del Celler Cooperatiu, la situació és prou coneguda, cal arreglar importants defectes d'es­tructura abans de fer-hi res. I què es pot dir sobre l'edifici del que va ser la masia Torre Blanca?! Kls okupes van guanyar l'Ajuntament per tres cossos d'avantatge i ara estem en fase de negociació. Cal esperar si tindrem un conveni okupa o un conveni institucional. I, last but noi least, hem arribat allà on volia: l'edifi Aymat. Les presses en van marcar la prime­ra fase: descatalogació amb noc­turnitat i ... (i és un dir), projec­te , d inerons eurounionis tes , enderrocament i primeres obres. Tot (o quasi tot) anunciat urbi et orin. Però, ves per on, ara, diguin el que diguin des de l'equip de govern, no se sap exactament què se'n farà. La prova és que cada cop que se'n parla, el que ho fa s'hi refereix amb paraules di­ferents. Fins i tot l'artista inspi­rador del projecte diu que "fa més d'un any que no en tinc no­tícies". Ks possible que tot ple­gat no sigui tan greu i que tan pessimisme sigui el producte de la meva inveterada propensió a tocar els pebrots als que manen. O, potser, és l'herència necessà­ria que havíem de rebre d'aquest model de ciutat que una perso­na, des d'unes altres pàgines i una altra revista, s'ha entestat a explicar-nos. O, potser, és...