El 'diari' de Sant Cugat

l>IIYIt/!'l3 EIS4CANTONS mm m Any V/í

225 ptes.

Destaquem

EI Sant Cugat Esport FC baixa

a la regional preferent

Pàgina 2$

Demà, inauguració dels jardins del

Monestir Pàgina Sa 6

UDC: Sí a buscar un bon pacte

per a Sant Cugat Pàgina H

Unes 5.000 famílies ja separen la brossa

orgànica Pàgina 15

La Primavera Fotogràfica arriba

a Sant Cugat Pàtina Í.Í

Sant Cugat tindrà 18 sales de cinema més

•

:

"iF*

El complex d'oci Diversia ocuparà 25.000 m2 de sostre edificable i es construirà entre Asepeyo, la fàbrica Alman VA-7 i FGC m#

Un grup de caps rapats apallissa un nen de 12 anys a Can Roquetes

El nen ja havia estat objecte d'insults dies abans de l'atac pàg. M

EIS 4 CANTONS el "diari" de Sant Cugat

et surt a compte

Entrades per al cinema i molts

espectacles...

i tot per TRUCA I

1"F0RMA-TE'N (l'any)

1ÍL800 fies. TEL 93 589 62 82

AUTOMATISMES

PER A PORTES

I PERSIANES...

Prestigi, Seguretat

i Servei

AV. LLUlS COMPANYS, 50 ABANS ALFONS SALA)

GARRIGA

Taller, fabricació pròpia

£>: i tfenrfa C. X\

(P I . A j u n t a m e n t ) Teï / Fa* 93 673 29 02

:tKtO

Cria. Certíanyüln 3 78

0 8 1 9 0 S a n t Ci isA* de ! V a l l e *

EIS 4 CANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

Tricicle • Vania • Gay Mercader produeixen

CLUB C A P Í T O L

RAMBLA, 138 • BARCELONA

93 412 20 38

19 i 26 d'abr i l

3 i 10 de maig

•

a les 22.30 h

original de

Paco Mir

dirigida per

Josep M. Mestres

Jumping QUAD Sant Cugat

Cada

Bfc^iiiii ̂ ^ H H » . ' , -f J^^Hng^^H^^^K^^^^^^^^^^^P^^^P ^ | setmana

BF**̂ -̂ ;J^Lj-!5^3rW JS regalem

EHBEB 1 tiquet

pera

2 persones Excursió d e 2 h G R A T U I T A

1 tiquet

pera

2 persones

• Per /o muntanya • Per /er omò efa amic s o • £n grt/p i amo gw fa la família • Caps de setmana i festius • Només cal carnet B- 1 o Al

Ctra. de Cerdanyola, 43. Granja Balard. Sant Cugat

ENTRADES de franc per a la SESSIÓ GOLFA

ENTRADES de franc (per a dies feiners)

CARNET amb punts per gua­nyar tiquets gratis cada cop que adquiriu una entrada

Els diumenges podeu gaudir d'un

passeig ra cavafl per Collserola

per a 2 persones

g ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR 93 589 62 82 . dediadv,de9ai4hidei6a20h|

EIS I CANTONS

^ ^ ^ * M El tema de la

hetmana Divendres, 14 d'abril del Ji k >i' 3

J a r d i n s d e l Mon& i r

Els jardins s'obren a la ciutat Els jardins remodelats del Monestir s'inauguraran demà amb una gran festa popular

Després de més d'un any d'obres de remodelació, els jardins del Monestir tomaran a obrir-se demà amb una festa que començarà a dos quarts de set de la tarda. Un dels objectius d'aquesta remodelació ha estat el d'obrir aquest espai a la ciutat i convertir-lo en un nucli i en un centre de conne­xió entre diverses zones de Sant Cugat. Aquesta remodelació ha estat un pas més del projecte global de recuperació del Monestir, previst per l'Ajuntament.

Recoder: "Volemfer d'aquest monument un nucli de la ciutat i un

centre d'atracció turística pera la gent del país

i també de fora"

ESTER CASTANYER

- Sant Cugat -

Els jardins del Monestir, re­centment remodelats, s'obriran demà als santcugatencs amb una festa i una xocolatada popular. D'aquesta manera, tots els ciu­tadans podran tornar a gaudir d'a­quest emblemàtic espai de 8.626 metres quadrats, i que ara incor­pora diverses novetats com l'am­pliació fins al passeig Francesc Macià, nous re­correguts, una nova vegetació i un incremet de l mobi l iar i urbà.

" H e m de pensa r que aquest no és un jardí qualsevol, q u e envol ta una part del

que és el principal monument de la nostra ciutat, el Monestir. I per tant, tampoc podia ser una obra qualsevol sinó que havia d'estar en consonància amb l'entorn i amb el monument". Així es va expressar l'alcalde de Sant Cu­gat. Lluís Recoder, durant la roda de premsa de presentació dels nous jardins. En aquest sentit, l'alcalde va destacar que aques­tes obres d'enjardinament for­men part d'un projecte global de recuperació integral del Mones­tir, que va començar ja amb la re­habilitació del claustre i que con­tinuarà en un futur amb l'objectiu de "fer d'aquest monument un nucli de la ciutat i un centre d'a­tracció turística per a la gent del país i també de fora". D'altra ban­da, Recoder va comentar també que la remodelació dels jardins s'ha fet buscant una sostenibili-tat tant econòmica com ambien­tal. "Volem que aquests jardins,

i tots els jardins de Sant Cugat representin el mínim cost possi­ble per als ciutadans, però que a la vegada siguin espais verds dins la nostra ciutat que permetin que la gent pugui disfrutar de la na­tura urbana i fer activitats a l'ai­re lliure", va explicar

El projecte de remodelació, que ha costat 65 milions de pessetes, tenia com a objectiu convertir aquest recinte en un espai obert als ciutadans. Pel tinent d'alcal­

de de Ciutat Sos­tenible, Joan Car­bó, "aquest és un espai molt cèntric dins la nostra ciu­tat, i per tant ha d 'es tar ober t als ciutadans i ha de resoldre el tema de la mobil i tat" . És per això que els nous ja rd ins del

Monestir compten amb tres iti­neraris diferents que connecten la plaça del Monestir amb l'en-tron de la plaça d 'En Coll, per un banda, i amb el barri de Coll Fava, per l'altra. Una de les prin­cipals novetats és la incorporació d'un itinerari de passeig que se­gueix l'antiga muralla del recin­te, en què s'hi han fet algunes modificacions.

Els jardins remodelats del Mo­nestir s'inauguraran demà amb un acte que començarà a dos quarts de set de la tarda i que comptarà amb l'actuació dels bas tone r s de l 'Esba r t i de ls grups d'animació La Sinforosa i Amadeu i Cia. La festa acabarà amb una xocolatada popular oberta a tots els santcugatencs. Per tal de minimitzar la gene­ració de residus, des de l'Ajun­tament s'anima a tots els parti­cipants perquè es duguin la seva tassa de casa. Els nous jardins combinen th espaia de descans amb dtte/sos itineraris per passejar FOTO: XAVJ LARROSA

Setmana ELS/CAlVraVS Divendres, 14d'abrildel -Ví¥

Els e l e m e n t

Un projecte d'enjardinament respectuós amb l'entorn

Des de rAjuntament s'ha volgut aconseguir una sostenibilitat ambiental

I ss u/ires de remodelació han incorporat ah jardins una nina vegetació i un nou mobiliari ui l>a i» o/fifí en fum ió de ta \rz a adeijuaiui amb l't ntom i amb 11 monument /• .V /,

K.C. - Sant Cugat -

El component arquitectònic i el respecte per l'entorn són dos dels principals criteris que ha seguit l 'Ajuntament a l'hora de definir el projecte d'enjardina­ment de l'entorn del Monestir.

Amb l'objectiu d'aconseguir la màxima sostenibilitat ambien­tal i econòmica, la jardineria d'a­ques t espai ha mant ingu t en gran part la vegetació que ja hi havia anteriorment però ha in­corporat també noves espècies vegetals de baix manteniment. Entre altres plantes, els nous

jardins disposen ara d'espècies com el marfull o l'heura i arbres com ara castanyers, pins, oms, til·lers o lledoners. D'altra ban­da, i respectant el projecte ini­cial fet per l'anterior equip de govern, la zona de darrere del Monestir comptarà també amb una superfície de gespa. "Hem pensat que uns jardins com els del Monestir havien de tenir una part de gespa", comentava el tinent d'alcalde de Ciutat Sos­tenible, Joan Carbó, que va afe­gir, però, que han procurat bus­car un tipus de gespa de baix consum i que, per tant, no re­quereixi molta aigua.

Fot aquest projecte de jardi­neria s'ha fonamentat també en un tractament arquitectònic de la vegetació. "Hem entès que la jardineria també té un com­ponent arquitectònic i per això, hem jugat amb les alçades dels espais i de les vegetació", ex­plicava Carbó. Seguint aquest criteri, els jardins s'han dividit en tres espais diferenciats als quals s'han destinat unes plan­tes determinades. La zona més alta, que segueix el perímetre de la muralla, ha estat enjardi-nada amb marfull, a l'espai més proper al claustre s'hi ha plan­tat sobretot heura, ja que és una

espècie que ja es podia trobar antigament dins aquest espai. Per acabar, la gespa s'ha col·lo­cat a la zona més plana d 'a­quests jardins, que es corres­pon amb la part de darrere del Monestir.

Les obres de remodelació dels jardins del Monestir han com­portat també la incorporació de nou mobiliari urbà com ara fa­nals, bancs i papereres. En total, s'hi han afegit 24 punts de llum, 10 papere res i 8 bancs . Tots aquests elements han estat es­collits amb l'objectiu que el seu disseny contribuís a potenciar el monument.

l]Ajuntament pmén integrareL·jardwdel \l(meütr i la pla^a d*(kttitm a la futuia tll·i deiumanH del <entre hnton de la uutat Plan I \J1 \l\\fl \ IDh S 4 \ 7 f ( 6 4 7

La història també està present en els nous jardins

K.C. - Sant Cugat -

Les obres de remodelac ió dels jardins del Monestir han dura t ga i r ebé un nnv i han costar 65 milions de pessetes. finançats a partir d 'un conve­ni entre l 'Ajuntament i l 'em­presa promotora Yérrix. El resultat és un pare de 8.628 metres quadrats de superfície en què s ' inc louen àrees de descans, espai enjardinat i els diversos itineraris que reco­rren l'espai amb diferents fi­nalitats. En aquest sentit , la principal novetat és un camí de sauló pensat per recórrer i gaudir del recinte seguint el perímetre de l'antiga muralla. D'altra banda, els nous jardins del Monestir compten també amb dos itineraris més, fets a base de paviment de pedra. Aquests camins tenen la fun­ció de c o n n e c t a r d i f e r en t s punts de la ciutat, però han es ta t planteja ts t ambé amb l 'objectiu de recuperar part de la memòria històrica del re­cinte. És per això que l 'itine­rari pr incipal , q u e une ix la plaça Octavià amb l'entorn de la plaça del Col i , r ecupe ra l 'antic camí que feien servir els monjos per anar fins a les seves habitacions, ubicades al lateral del Monestir. Així ho explicava el t inent d'alcalde de C i u t a t S o s t e n i b l e , Joan Carbó , que comentava que "amb el camí principal hem volgut recuperar un antic camí que anava a les pabordies" . Carbó va mostrar-se molt sa­tisfet del resultat d 'aques ta proposta ja que, segons va dir, "aques t és un i t inerari que està molt bé. Jo crec que quan

' el fas t 'hi trobes molt bé, per­què la imatge del Monestir et va canviant i a més, també el notes, sents el Monestir".

També amb la voluntat de recuperar la memòria històri­ca del Monestir, les obres de remodelació dels jardins van posar al descobert unes restes arqueològiques del que havia estat la volta de l'antic hipo-geu on es guardava el menjar. El projecte de recerca arque­ològica ha anat a càrrec de la General i ta t i ha costat apro­ximadament 1.500.000 pesse­tes. De moment , però, enca­ra no s 'ha d e t e r m i n a t qu in t i p u s de t r a c t a m e n t r eb rà aquest jaciment ni si s 'habi­litarà per a donar-lo a conèi­xer als ciutadans.

USÍ CANTONS Divendres. 14d'abril'del• 2000 Setmana

E n t r e v i s t a

Joan Carbó. Tinent d'alcalde de Ciutat Sostenible

"El recinte del Monestir és i ha de ser un espai obert"

E.C. -SantCugat-

El projecte de remodelació dels jar­dins del Monestir s'ha basat en cri­teris com ara la sostenibilitat o la voluntat d'obrir aquest espai a la ciutat. Pel tinent d'alcalde de Ciu­tat Sostenible, Joan Carbó, aquest és un espai cèntric que hauria de re­soldre temes de connectivitat entre diferents parts de la ciutat.

- Com s'ha plantejat aquesta re­modelació? - Nosaltres entenem que el re­cinte de) Monestir és i ha de ser un espai obert a la ciutat, és un ele­ment més de ciutat i que per tant, ens ha de solucionar el tema de centralitat, d'accessos i de passos per la ciutat. - Com s'ha desenvolupat, això? - Hi ha uns itineraris més imme­diats que comuniquen la part de darrere del Monestir-plaça d'En Coll- amb la plaça Octavià i l'eix de vianants, i que passen tocant al claustre. Però també hi ha uns iti­neraris de passejada que són els que segueixen el perímetre de la

muralla. - I quins criteris heu seguit per a l'enjardinament? - Hem canviat una mica el plante­jament inicial. Estava previst tot de gespa i nosaltres hem canviat la jardineria. Hem entès que la jardi­neria també té un component ar­quitectònic i hem jugat amb les alçades: de l'entorn i.de la vegeta-

Carbó:

"Es un projecte que al

final agradarà a la

gent de Sant Cugat"

- En què s'ha variat el projecte plantejat per l'equip de govern anterior? - Nosaltres vam trobar un projec­te molt orientat a solucionar un tema de ciutat, d'imatge de ciutat, i hem introduït com a equip de go­vern la reflexió històrica, aquesta recuperació del perímetre de la mu­

ralla, i també hem entès que en aquest espai a més de passar-s'hi. també s'hi ha d'estar. Hem intro­duït aquesta reflexió pel que fa a iti­neraris i a qualitat arquitectònica.

- Aquest tipus de projecte, no ha suposat un encariment? - A nosaltres, un dels temes que ens ha preocupat és la qualitat ar­quitectònica, sabem que suposa més cost d'obra però si mirem els diners que ens gastem de més, es­taran ben gastats, perquè no és el mateix fer un camí de pedra, que té una durada de molts més anys, que fer un camí de fusta que té una du­rada inferior.

- Quina creieu que serà l'acolli­da de la remodelació? - Sabem que és un projecte que a la gent li pot agradar o no, tots els projectes de restauració d'un mo­nument són polèmics. Nosaltres hem fet la reflexió, que era ne­cessària, i hem intentat respectar el que és el monument tal com nos­altres vam trobar fet al projecte. De moment hem rebut respostes de tot tipus, ja sabem que tots els pro­jectes arquitectònics agraden més

Per Carbó, és important rehabilitar tant el Monestir com el seu entoni F: X.L.

o agraden menys. I jo crec que aquest projecte al final agradarà. - Un dels sectors contraris era

el Patronat del Monestir. Com està aquesta qüestió? - El Patronat del Monestir havia de servir per parlar d'aquestes co­ses, per arribar a solucions de con­sens amb tot el que es faci i afecti el Monestir. Però com que el pa­tronat no es reunia les parts impli­cades a vegades no aportaven Ics reflexions necessàries i no funcio­nava. La crítica que se'ns ha fet és que el projecte no va ser consensuat pel Patronat. Ara volem intentar que el Patronat faci la seva feina, i creiem que això ho hem de fer des de l'Ajuntament, que ha de ser la

institució que ha d'aglutinar i tirar endavant el Patronat. - Hi ha nous projectes de remo­delació per al Monestir? - Per nosaltres, l'operació que hem fet al Monestir s'emmarca dins un projecte global que vol donar cen­tralitat al casc antic, i després, més endavant, també donarem centra­litat als barris. I aquesta és una de les operacions que a nosaltres ens serveix per donar centralitat al nu­cli antic.

- Hi teniu previstes noves actua­cions en aquest monument? - Estem treballant per al Monestir i ja tenim una diagnosi prèvia, del que en serà el pla director. Per ara, ja hem encarregat aquest estudi.

Grifui Oil, s. L. Servei Estació

nÀSOT J rATüÍFAmn CENTRE DE DISTRIBUCIÓ PER A EMPRESES I PARTICULARS - Gasolis A, B i C de primera qualitat

- Ports gratuïts a partir de 400 litres

- Descomptes a partir de 500 litres

- Comptador volumètric homologat, exactitud en el subministrament

- Servei personalitzat, fins a 60 m de mànega

- Grans ofertes en funció del consum

- Telèfon D'URGÈNCIES 610 45 55 01

E.S. CENTRE E s t a C Í O n S d e S e r v e i al Centre de Sant Cugat (4 Cantons)

(93) 674 06 07

E.S. CAN SOLÀ a la Crtra. de Cerdanyola

(93) 589 45 55 DISTRIBUCIÓ DE GASOLIS A DOMICILI 93 589 45 55

Setmana E1SÍ CANTONS bwrn/trrs. 14 d'abril del2000

E n q u e s t a

Què pensa de les obres

de r e m o d e l a c i ó que

s'han fet als jardins del

Monestir?

Després de molts mesos, la remodelacid dels jardins del Monestir s'inaugurarà tats de la ciutat, tot i que la majoria en critica l'ús de gespa o la voluntat de fer una

demà. Aquestes obres, que en diversos moments han estat motiu de polèmica, es- obra molt estètica que n'encarirà el manteniment. Tot i això, tothom coincideix a dir

tan forca ben acceptades per la majoria dels partits polítics i representants d'enti- que es tractava d'una obra necessària per dignificar l'entorn del Monestir.

RAMON BONASTRK

43 \NY.S

1>KI·.SII>I·:VI C D C

J<>\\ R K vsi \ s 39 ANÍS

PRESIDIAI ( 1)C

MARIA SANSA

56 ANYS

PRIMKRA SKCRKTÀKIA L 'SC

FRANCK.SC LI.AT.IOS

76 ANY'S PRKKIDKNT PP

XAVIKR BOIX

32 ANYS PRKSIDKNT 1C-Y

"(Irec que és un primer pas cap a una remodelació integral de tot l'entorn del Monestir, i per tant és positiu. Però reitero que és només un primer pas i que no s'ha d'atu­rar aquí".

"Crec que el que s'ha fet està bé, calia recuperar aquest espai i deixar l'entorn del Monestir al nivell que es mereix. Crec que s'ha recupe­rat un espai per als ciutadans sant-cugatencs. i en podrem gaudir tots".

"La remodelació ha sigut molt llar­ga i crec que no correspon a les ne­cessitats de remodelació reals que hi havia. S'han fet obres molt fortes i no m'agradaria que això col·lap­sés l'entorn del Monestir".

"So em sembla malament, però crec que serà una despesa impor­tant de conservació i això s'ha de te­nir en compte. Crec que hauríem d'estalviar per totes bandes i que l'Ajuntament hi hauria de pensar".

"Un tema que no m'agrada és el de la gespa, no és mediterrània i costarà de mantenir. Crec que es podria haver fet més d'acord amb el monument. També hauria estat bé la participació de la gent".

KDI'YRD POMAR

36 ANYS

PRKSIDKNT K R C

JOSK FKRNANDO M O I \

31 ANYS COORDINADOR K n A

D O M l'AM Muji i-.i.

52 \NYS M K M . PAIKONAÏ MONKSTIR

X.-WIKR LAUORDA 44 ANY'S

PRKSIDKNT FAY

JOAN SÀNGHKZ

45 ANYS

CONSKRGK CKAISTRK

"F.ncara no ho hem vist in situ, (KTÒ és dar que calia fer una millora dels jardins i suposo que millor que el que hi havia ja ho deu ser, però no ho sé. Fn el que no estic d'a­cord és en l'ús de gespa".

"Ha sigut una remodelació lenta i encara no sé gaire com ha quedat, però penso que era una cosa pen­dent tot i que s'ha volgut fer molt bonic i amb el temps ja veurem què passarà amb el manteniment".

"Ja feia 30 an\ s < |iie s'havia tret el cementiri i finalment hem acon­seguit arreglar aquest espai, això és positiu. Fn el procés s'hi han fet diverses aportacions, algunes s'han acceptat i d'altres, no".

"Trobo que el conjunt es veu bé però al detall, les voreres del carrer (Castellví estan sense treballar i és un oblit important. Fstà bé que es facin coses, però trobo que caldria fer-ho en tot el Monestir".

"Crec que algunes coses com les avingudes que han fet estan molt bé. Ara el que cal és que la gent ho respecti. Però crec que és posi­tiu, tot i que abans ja estava força bé, calia fer-hi algunes millores".

Ofertes recomanades

CENTRE Ql_LA IMATGE Plaça del Dr. Galtes, 9 - Tet. 93 675 56 74 • Sant Cagat

Santa Maria, 14 Tel. 93 675 57 24 |digital H teu distribuïdor de cameres P«,nt' / material digital Kodak a Sant Cugat faltii Espio 4H

39.900 ptn. {i» indis; PttntW Espt» 738

22300 (KM. (*W fKtfc)

d9 abril Dia Mundial del Llibre \ o te n'oblidis

A Catalunya ^^^ el 3.3 d'abril significa, a més de la celebració de Sani Jordi, patró del nostre país, el dia de les roses i els llibres. Aquesta tradició catalana de regalar roses i llibres a les persones que s'estimen s'ha convertit en una festa que atrau molta gent pels valors que aporta. Des de l'any 199*5, en què la i \ i x o va declarar el dia 3 3 d'abril Dia Mundial del Llibre i dels Drets d'Autor, diversos països ja han adoptat aquesta vella tradició catalana com una festivitat més dins del seu calendari. Els catalans ens sentim orgullosos que aquesta festa s'hagi estès arreu i s'hagi convertit en una expressió dels valors de l'amistat, de la

s convivència i de la cultura.

\ Enguany ha començat la seva activitat la Fundació Dia i Mundial del Llibre de Catalunya, iniciativa del Govern de la o

I Generalitat i del sector professional del llibre de Catalunya. I n | organisme que vetlla per fomentar l'hàbit de la lectura i alhora Q

* promoure arreu la celebració del Dia Mundial del Llibre i dels "(0

l Drets d'Autor.

33 i % Fundació Dia Mundial del Llibre • • i Catalunya

ELS 4 CANTONS

Política 8 Dnrm/n-s. 14 tl'abiiitM JtW

E R C

Ridao veu inacceptable el pressupost de la Generalitat per a Sant Cugat

L'etiquetatge en català i la pensió de viudetat, al ple de dilluns

El diputat republicà del Vallès, Joan Ridao, va criticar dilluns a Sant Cugat la reducció de la partida que la Generalitat de Catalunya vol des­tinar per a Sant Cugat, que passa dels 270 milions de pessetes l'any 1999 als 75 d'enguany. La secció local d'Esquerra Republicana de Catalunya CERC) va explicar les esmenes presentades al Parlament, que inclouen una part del pressupost destinada a qüestions de sani­tat, d'ensenyament i de cultura. L'acte també va servir per fer públi­ques les mocions que el partit presentarà al proper ple municipal.

K M I I . I B K I . I . A

- Sant Cugat -

La proposta d'inversions de la ( i enc ra l i t a t de Ca ta lunya al Vallès Occidental per l'any 2000 p r e v e u una pa r t ida p res su ­postària per a Sant ( -ugat de 204 milions menys que l'any passat. Aquesta davallada, d'un 43%, és la que el diputat republicà del Vallès Occidental al Parlament, Joan Ridao, va denunciar dilluns a la ciutat, j un tamen t amb el portaveu local del partit, Eduard Pomar.

Ridao va qualificar el greuge comparatiu d'inacceptable, dient que "no hi ha cap raó de ree-

quilibri territorial que obligui a pagar aquest peatge" a Sant Cu­gat. Per intentar pal·liar aques­ta involució, el grup municipal ha presentat diverses esmenes al Parlament perquè s'incloguin en el pressupost final. KRC de­mana que es destini una partida "totalment necessària i inqües­tionable" per la construcció del segon C e n t r e d 'Ass i s t ènc ia Primària (CAP), però també per­què es faci un CAP a Valldoreix i un altre a Mira-sol. Kn matèria d'educació, el partit vol una al­tra escola bressol, ja que fa quin­ze anys que hi ha les mateixes i s'ha produït un gran creixement demogràfic. Quant a equipa­ments culturals, demanen una

El diputat d'E.RC del Vallès. Joan Ridao E: X.I..

nova biblioteca per a la ciutat perquè l'actual té uns "insufi­cients fons bibliogràfic i espai de lectura", assegura Pomar. Per això demanen una biblioteca universitària i científica.

D'altra banda, Pomar va pre­sentar les dues mocions que el seu grup presentarà al ple del

mes d'abril: una per augmentar la pensió de viudetat del 45% actual al 100%, i l'altra per fo­mentar l'ús de la llengua cata­lana a les e t ique tes dels pro­d u c t e s , c o m e n ç a n t p e r q u è l'Ajuntament i les entitats que en depenen consumeixin pro­ductes d'aquest tipus.

G o v e r n a b i l i t a t

Uassemblea d'UDC dóna llum

verda al partit per buscar el pacte

Recasens: "Hem d'arribar als millors acords possibles"

E. B. - Sant Cugat -

Tal com ja va fer la secció local de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), els seus socis de coal ic ió , Unió D e ­mocràtica de ('.atalunya ( l 'DC) . van dipositar la seva total con­fiança als dirigents del partit per­iple faci les gestions pertinents per arribar a un acord amb al­guna altra força del consistori amb l'objectiu d'establir un go­vern amb majoria.

Així es va expressar dimarts passat a l'assemblea d 'UDC, on es va parlar de la governabilitat

de la ciutat i del pacte amb el Partit Popular (PP) que anun­ciava el Diari de Tetrassa. El pre­sident local d 'UDC, Joan Reca­s e n s , c o n t i n u a d e s m e n t i n t " rotundament" aquesta infor­mació, que considera que "par­teix d'una premissa errònia: que ja hi havia un pacte". Recasens va explicar que les converses per arribar a una acord "requerei­xen el mínim soroll", i va afegir que quan hi hagi un pacte en ferm ja es farà públic, mentre confirmava que és cert que es mantenen converses amb el PP.

Per Recasens , els dir igents d 'Unió han de buscar "els mi­llors acords" que beneficiïn la

ciutat, en primer lloc; que siguin positius per a la coalició, en se­gon; i que afavoreixin el partit, en darrer terme. En aquest sen­tit, el president del grup muni­cipal no s'ha volgut aventurar sobre la proximitat del pacte. Per Recasens, "és curiós que quan es diu que hi ha conver­ses serioses hi hagi oferiments de bona voluntat" per part dels partits d'esquerres. Aquest és el motiu que fa que, segons el pre­sident democristià, es desconfiï de l'oferiment de pacte tripartit fet fa uns dies pel PSC-PSOE, IC-V i ERC.

D'altra banda, segons publica el rotatiu egarenc, o bé el tinent

Joan Rerasenx, d'l'DC E.X.L.

d'alcalde de Serveis Interns i Seguretat Ciutadana, Jordi Far­rés, o bé el mateix tinent d'al­calde de Descentralització i Ser­veis Urbans, Joan Recasens, es veurien forçats a abandonar la cartera que ostenten actualment a l'alcaldia.

Les Planes se centrarà en la reurbanització dels carrers

E. B. - Les Planes -

"El que més preocupa la gent de les Planes és l'aprovació del PERI". Amb aquestes paraules, el tinent d'alcalde de Descen­tralització. Joan Recasens, va vo­ler destacar la importància d'ha­ver solucionat una problemàtica històrica i recorrent al consell de districte. A partir de l'aprovació del text refós per part de la co­missió d'Urbanisme de Barcelo­na, tant consistori com veïns ja comencen a pensar en la reur­banització del barri. Per aquest motiu el tinent d'alcalde de Ciu­tat Sostenible, Joan Carbó, era present al consell de les Planes de dilluns.

Recasens es va referir a una al­tra de les reivindicacions histò­riques del districte, que també ha quedat arranjada: l'asfalta-ment de la corba del Gurugú. Per Recasens, a banda d'aques­tes dues qüestions hi ha una sè­rie de petites actuacions urba­n í s t i q u e s p e n d e n t s , m e n y s importants, que es tractaran en una reunió de la comissió d'Ur­banisme convocada per al cap de deu dies.

Grups de treball, enllumenat

i pressupostos

En aquest sentit, va supeditar que els grups de treball no es reuneixin més sovint al fet que no és necessari. "Hi ha qui vol que es reuneixin els grups de treball d'una manera regular. Són maneres de treballar", va pun­tualitzar Recasens.

D'altra banda, l'Ajuntament ha valorat el que costarà col·locar l 'enllumenat a la zona de Can Borrull, tal com els veïns els van demanar - u n total de deu mi­lions de pessetes- . Tant veïns com oposició s'han congratulat per la instal·lació de fanals al pas­satge del Desert, al camí de Can Flor i al passeig de Verònica.

Un altre dels temes que preo­cupen el veïnat són els pressu­postos. Volen reunir la comissió que tracta aquest tema per saber exactament quin és el romanent dels anys anteriors per aplicar-lo en aquest exercici i per obtenir informació sobre el grau de com­pliment dels projectes acordats.

ELS /CA!Yn)NS Dkau/res. 14tr«brilM>000 Política

E M D de ¥ a i f d o r e i x

Miquel Paraira. President de la Junta de Veïns de FEM D

<•<• M'agradaria treure el vial de cornisa de Valldoreix" KMIIJ BKI.I.A

-Sant Cugat-

En un parell de mesos, Miquel Paraira complirà el primer any de mandat com a president de l'Entitat Municipal Descentra­litzada (EMD) de Valldoreix, on resideix des de fa 25 anys. Mili­tant d ' fn ió Democràtica de Ca­talunya ( l 'DC) i jubilat, Paraira ja havia estat vocal durant el mandat anterior. Ara és el primer president d'Unió que ha tingut l'Entitat.

— Sense embuts, actualment en­cara té sentit mantenir l'EMD quan ja està a tocar de Sant Cugat? - Sí. Encara que no deixem de ser un districte de Sant Cugat, l 'EMD és un exemple de proxi­mitat amb els c iu tadans . Els veïns de Valldoreix estan més a prop de les decisions municipals d'aquí que, per exemple, els de la Floresta o les Planes, que de­penen de Sant Cugat. Aquí, el tracte és molt més directe i les qüestions es poden solucionar,

potser, més ràpidament. - Els problemes de finançament de l'Ajuntament també estan afectant el funcionament de TEM D? - L 'EMD té subscrit un pacte de finançament amb l'Ajunta­ment i, de moment, no falla. El pacte es compleix amb rigor cada mes. 1 cada tres mesos ens reu­nim per ajustar l'estat financer. Ara per ara, aquest mecanisme funciona molt bé i molt correc­tament.

- Quin perfil té l'actual resi­dent de Valldoreix? - Valldoreix sempre ha tingut fama de tenir un veïnat amb un nivell cultural alt. Hi ha direc­tors d'empreses, metges, advo­cats, arquitectes, etc. - Els nous veïns són més exi­gents? - Abans la gent exigia menys perquè només venia els caps de setmana. Ara, en canvi, exigeix més perquè hi resideix tot l'any. Ein aquests quatre anys, el 90% de Valldoreix estarà ja urbanit­zat i amb tots els serveis neces­

saris: clavegueram, llum, aigua i gas. Valldoreix és una zona resi­dencial amb veïns d'un poder adquisitiu mitjà-alt i les nostres actuacions han de respondre a les seves demandes.

- Més nivell d'exigència, més necessitats pressupostàries. - És clar, cada any quan fem el pacte amb Sant Cugat revisem el nombre de residents. Lògica­ment, si tenim més veïns, volem un pressupost més gran.

- A quin capítol l'EMD destina més depeses? - Actualment la despesa més gran és la urbanització dels car­rers. Paguem fins a un 26% de les obres. Hi ha comptats ajun­taments que assumeixin un per­centatge tan elevat, cl més ha­bitual arreu és d'un 10%. Si l'any passat vam fer 12,5 quilòmetres de carrer, amb una participació del 10% n'hauríem fet 30.

- Què vindrà després de la ur­banització dels carrers? - La urbanització completa de Valldoreix no es farà en aquest mandat. Però és cert que el pas

Vir/iitl Peti/nuí (s militant tl f IX <l, •, de fn nou an\« / XA..

següent serà la construcció d'e­quipaments. - Quin tema us agradaria re­soldre definitivament en aquest mandat? - A banda de la urbanització, m'agradaria eliminar el vial de cornisa. El traçat previst al Pla General Metropolità l'any 76 afecta les propietats de molts veïns de Valldoreix i parteix per la meitat el nostre nucli urbà. Però el més significatiu és que, actualment, aquesta carretera ha deixat de tenir sentit. La meva obsessió és treure aquest vial.

- Es divisa alguna solució a curt termini per les línies d'alta ten­sió que travessen el recinte del

Casal de Cultura? - He parlat diverses vegades amb Fecsa, que m'ha manifes­tat la seva intenció de treure-les, però la solució sembla que es preveu a llarg termini. De tota manera, la meva intenció és treu­re l'escola bressol - que està ple­na amb 57 infants- del recinte de Casal de Cultura i fer-ne una de nova.

- Encara hi ha molt sòl edifi­cable? - En queda poc, pràcticament el 80% d'aquest sòl ja està ocupat, El cert és que els preus dels te­rrenys cada vegada puja més. A banda dels nous habitatges, tam­bé hi ha moltes rehabilitacions.

EIS4CANTW6

10 UllO Divendres, 14 d'abril del J0O0

H 5 C/UYTONS .Setmanari i ndependen t de Sant Cuga t del Vallès

^ Premsa Local dm Sant Cugat SL .

Cj r rc r Sjnr Anton I .4.M4. OKtW S j n i CURJC del VjHès Tel. 43 SW hi X> - [ i\ 4.S h74 :0 24

Hdició clci.rmmt.j- hrt|>.V/v tbivi-b tom/^anrtugjr AJrcvJ c l c a n i n i u ct\4c.inri)ns<^irnsjnn.'ugat.c(im

Consel l d'Administració Ramon (íratt (president)

Josep M. Cabrcrizo. Pere Ksqucrda i Xavier Fornells (editor delegat)

Director Josep Maria Vallès

Redacció TVma <ie In «#-lma»a: Kster Castanyer;

Política: Kmili Bella i Joan Soriano; <>|>iníó: Josep M. Vallès; SorH*tat: Kstcr Castanvcr i Magda Méndez ;

Entorn: I. nul i Bella; Kroiioniia: Joiu Moiucncgro i Juan Soriano;

(ullarà: Tuni Montenegrn; K,**|Mirts: Alex López;

Comercial ( ' . j imcn Kvaralar

Consell Editorial Ramon (iran (president), Josep M. (labreri/.o

(v u epres ident íA ít ror Alexandre. F ram esc ( 'arbó. Jordi Casas. \arei** í lastanver, Albert de Pablo,

Xavier Fornells, Rngeli Pedró. Ramon Pros, Lluís PUÍEJ. Lmili René. Montserrat Rumbau.

Paí o Soler. Josep Y Teixidó. Joan Tortosa, Josep M. Sans Travé. Joan Troyano, Núria Zabala,

Manel Pardo i Pepa Martín

Subscripcions Sinda Gómez

Fotografia Xavi Larrosa i Lduard Farinves

Disseny i maquetacló Joan Fuer tes i Marta (labrol

Correcció Blanca Pi

Impressió Rotimpres Tel. 472 40 (IS <í.S

Distribució Mailing Vallès S.L. Tel. .S8(í IS 71

Dipòsit legal; (JMOS-'M

/•./< -ff.ftii/'j/n ciiprcisJ niiK.iim.-iH U sc\ J nptmn en et> editorials. K K ^ f t K l c i i pu ts c \p fo \< i \ l'opinió dcl\ •.cm autors.

i pic l·./·. 4 (•iiifu'i·; nu í;i soa necessàriament. l 'ul · l ic inú jdhcnd j j :

(í)ACPC •Vsv.iciaciú C ui J I an J Jc I d Prcmv) r i o i u r c j )

E d i t o r i a l

Ciutat de pel·lícula

Si l'empresa anglesa THI aconse­gueix superar tots els obstacles ur­banístics i polítics, construirà un

megacomplex d'oci amb un munt de ci­nemes, restaurants, discoteca, gimnàs i pista de bitlles a Sant Cugat, a prop a la clínica Asepeyo (vegeu la ubicació dels te­rrenys a la portada d'aquest diari). Kl pro­jecte preveu fer 18 sales de cinema que sumades a les 13 actuals dóna un resul­tat de 31. Potser no tindrem temps de veure tant cinema o potser ens converti­rem en la filmoteca nacional i la gent vindrà d'arreu a veure cinema a Sant Cu­gat. El més curiós de tot plegat és que aquest megacomplex, que ocuparà uns 25.000 m- construïts s'emplaçarà a l'a­

nomenat Eix Vertebrador (llegeixi's espai o sector que llinda amb Catalana Occi­dent i l'Hospital General de Catalunya). Justament aquest sector, el darrer per on pot créixer Sant Cugat del Vallès, és ob­jecte de debat per part de l'equip de go­vern municipal. Des de la constitució del nou Ajuntament, el 3 de juliol passat, tant l'equip de govern com la resta de partits de l'oposició coincideixen a afirmar que cal una àmplia reflexió abans no s'e­xecuti cap pla parcial en aquest sector, abans no s'urbanitzi res perquè cal saber quines són les necessitats del Sant Cugat actual i futur. Una reflexió per saber fins on ha d'arribar el sostre numèric de la població i, paral·lelament, definir quins

són els serveis (sanitaris, ensenyament, administratius, comercials...) que seran necessaris perquè la població no hagi de buscar els serveis al centre històric i ens hi trobem els 80.000 o 90.000 santeuga-tencs davant el Monestir, potser anant en bicicleta, per prendre un gelat.

I, segons es desprèn de la filtració d'a­quest projecte dies enrere al rotatiu bal-celoní La Vanguardia, el primer servei que necessita el Sant Cugat dels pròxims anys és molt més cinema. Kl que no deia l'esmentat diari és que aquestes sales les compartirem amb Cerdanyola ja que l'emplaçament d'aquest complex d'oci està entre Sant Cugat i el barri de Bella-terra. Tot plegat, una d'efectes especials.

Jardins reials

( /MtRiUn*i l .Ual7 U.FnStt871

tal(a|tf Distribució d'ELS 4 CANTONS als subscriptors

Aquest cap de setmana l'Ajunta­ment inaugura el nou entorn del Monestir de Sant Cugat, el nou

enjardinament del monument mil·lena­ri per excel·lència de la nostra vila. Si és bonic o lleig, ni ho comentarem perquè, com diuen, sobre gustos encara no hi ha res escrit. El que sí que podem dir és que el projecte dignifica el Monestir i convida a caminar-hi a prop. Es més obert que abans; hi ha bancs per seure-

hi i petar la xerrada; hi ha arbres (de po­llancres, ni un); hi ha enllumenat mo­dern (d'un model diferent del de Coll Fava i la rambla del Celler) que contrasta amb el monument; hi ha caminets (per passejar-hi, no per fer-hi el borinot amb moto); hi ha pau (esperem que duri).

Per damunt de tot, el que entre tots plegats hem d'aconseguir és mantenir aquest entorn, que no s'embruti ni es malmeti. L'execució del projecte, que

ha estat finançat per la promotora nú­mero 1 en construccions els darrers anys a Sant Cugat, concretament a Coll Fava, ha superat la seixantena de milions. I aquests diners, encara que no hagin sor­tit de la butxaca del ciutadà, no es poden llençar. Joves i adults hem de demostrar, doncs, civisme i hem de ser respectuosos amb allò que en definitiva és de tots, com si es tractés de casa nostra.

C a r t e s d e l s l e c t o r s

No al desallotjament del Casal Social Okupat de Torre Blanca

Un cop acabat el llarg període electoral, l'Ajuntament de Sant Cugat, amb el senyor Recoder al capdavant, ha decidit netejar el poble de pensament crític. Va co­mençar reprimint el dret d'ex­pressió al carrer, prohibint en­ganxar cartells a les associacions i partits fora dels espais destinats a això, el problema és que en manquen, i ara, després de pac­tar amb la senyora Berta Rodrí­guez Callao (PP), ha decidit de­sallotjar el Casal Social Okupat de Torre Blanca. Aquest fet representa la poca im­portància que dóna aquest equip de govern als joves del poble i ens mostra que l'únic important per a ells és l'especulació immo­biliària i fer de Sant Cugat un ba­rri tranquil per als qui s'ho po­den permetre.

EI CSO de Torre Blanca és un lloc de pensament crític, on to­tes les persones i entitats hi tenen

cabuda, és un espai d'ús social en un poble on manquen espais per al poble (lema de la Festa de la Tardor passada), centre de de­bat, informació, activitats on la tolerància és la tònica dominant. LesJERC recolzem totalmenta l'assemblea de la casa i creiem que ara és el moment perquè to­tes les persones i entitats que hi hagin treballat, hi hagin participat o hi mostrin simpatia, donin el suport i solidaritat al projecte i així donin a entendre a l'equip de govern de CiU i PP que han començat un procés d'enfronta­ment amb el jovent de Sant Cu­gat. Així, les JERC participaran acti­vament en la defensa de l'auto­gestió total del CSO de Torre Blanca, denunciant la fórmula conservadora de política juvenil, que creiem que és una fórmula paternalista i poc útil. Diguem no al desallotjament, apostem per l'autogestió i llui­tem per Torre Blanca.

JERC Sant Cugat

Els CSO de Torre Blamca. Els nous valors

En un món cada cop més do­minat pel pensament únic, on els valors que manen són els econòmics; on la gent cada cop pensa menys en els problemes comuns; on hi ha una tendèn­cia general a l'individualisme; on els valors de grup, de soli­daritat i de cooperació, es veuen cada cop més suplantats pels valors individualistes; on els diners, l'acumulació, el luxe i el clacissisme són la tònica ge­neral, sorgeix a Sant Cugat un lloc de reflexió; un lloc on es qüestionen tots els valors do­minants de la societat de la in­formació; un lloc on els valors humans resorgeixen, estic par­lant del CSO de Torre Blanca.

Ara, l'Ajuntament ha decidit desallotjar aquest santuari del pensament crític pels interes­sos immobiliaris, pels pactes polítics amb la dreta espanyo­lista i per la poca voluntat po­lítica vers els joves.

Voldria donar una petita ex­plicació de les possibles cau­ses de ['ocupació de Torre Blan­ca.

Ens trobem en un poble on la renda per càpita és de les més altes de Catalunya i que està experimentant un creixe­ment urbanístic espectacular amb poc control. Els serveis so­cials bàsics, com l'educació, la sanitat, l'habitatge promocio-nat pels joves, els espais lúdics sense ànim de lucre i un llarg etcètera manquen. No s'hi ha invertit prou.

Així, els joves de Sant Cugat ens hem vist oblidats per unes autoritats que han mostrat una preocupació única: el creixe­ment i l'especulació urbanísti­ca, ara sí!, fent un poble ma­queta, ben maco i amb una arquitectura de façana: el millor exemple d'això és la bibliote­ca del poble, que té més espai d'aparador que no pas de lli­bres.

Així, amb un ajuntament sen­se dedicació als joves del po­

ble, neix el CSO de Torre Blanca, com a acte de rebel·lia, com a antítesi a la realitat; lloc on els somnis poden esdeve­nir realitat; lloc de debat; lloc de reivindicació; lloc de refle­xió i, en definitiva, lloc on els joves poden vincular-se a la so­cietat, tot reflexionant sobre ella çn un moment on la de-sestructuració social és un pe­rill real.

Així, seyor Recoder, humil­ment, li demanaria que recon-siderés la seva postura i retirés la demanda presentada, bus­cant noves fórmules de relació amb els joves de Sant Cugat, i li recomanaria una fórmula que es diu CESSIÓ del local i AU­TOGESTIÓ d'aquest per part del col·lectiu Les Masoveres i el Misifú.

La repressió no és la solució, contra el neolliberalisme sal­vatge: esperit crític, contra el desallotjament: acció. Auto­gestió com a solució.

Jordi Guimerà i Sans

ELS /CANTONS Divendres. 14 d'abril del 2000 Opinió

C a r t e s d e l s l e c t o r s

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i es imprescindible que hi figurin el domicili, el

telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CAN TONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i cl dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

11

Manifest de suport del CASC al nou in submís santeugatenc

Malgrat que el final del ser­vei militar obligatori és molt a prop, nosaltres, com a anti­militaristes, continuarem la nostra lluita fins arribar a una societat sense exèrcits, sense obediència cega, sense mas­clisme, una societat on pu­guem viure en pau. Tot i que hem aconseguit acabar amb la mili, encara hi ha companys insubmisos empresonats a l'Estat espanyol; són aquells antimilitaristes que han optat per l'estratègia de la insub-missió a les casernes que han estat condemnats per tribu­nals mititars.

Com a an t imi l i t a r i s t es , creiem que cap exèrcit defen­sa la pau ni de lleva ni profes­sional, fet pel qual estem en contra del nou exèrcit profes­sional de mercenaris que està creant el govern, així com del militarisme quotidià que re­presenten les diverses formes de policia amb les que ens obliguen a conviure dia rere dia.

El nostre company Jordi Ló­pez es declara insubmís a la PSS. La PSS significa un càs­tig per a aquelles persones que es neguen a anar a la mili. No ens enganyem creient que obligant les persones a fer tas­ques socials estem sent més democràtics. Creiem que les persones que es vulguin im­plicar en tasques socials ho fa­ran per la seva pròpia iniciati­va i no per obligació, els insubmisos demostren un grau molt elevat de compromís en­vers la societat, lluitant per un futur sense militarisme i arris­cant-se a anar a la presó per­què les properes generacions no hagin de patir aquest trau­ma que suposa l'exèrcit. Per tots aquests motius, recolzem plenament el nostre company, Jordi López, així com exigim a l'Ajuntament que deixi d'u­tilitzar la PSS com a manera d'estalviar-se calés no con­tractant gent que estigui veri­tablement formada per a les tasques que han de realutzar la gent que fa la PSS.

Salut i antimilitarisme!!!

CASC

Paradís i Desert

Cada dia al matí surto de casa amb el cotxe, a Coll Fava, per anar a deixar la meva filla al col·legi, el Pla i Farreras, i des­prés a l'estació dels FGC per anar cap a la feina a Barcelona.

*Okupaeió' i propietat

És clar que l'okupació de cases té una tradició (els esquàters holandesos...) que va més enllà del cas concret de la Torre Blanca. I també és clar que pro­dueix una "alarma social" en algunes persones que va més enllà d'ocupacions com aquesta. Jo penso que aquestes persones alarmades senten aquest fet com una agressió personal i com ei principi d'una ocu­pació general de tots els seus béns. En el fons han fet una sacralització de la propietat i una relació qua­si substancial amb les persones i amb els països.

Fa uns anys, Alfred Molina, llavors president del Foment del Treball, i ara retirat al nostre municipi, aprofitant l'avinentesa d'unes eleccions, va donar un cop de mà a la dreta -com ara ha fet Cuevas- amb una sèrie d'anuncis als diaris, dels quals em va que­dar gravada una frase: "Catalunya és un país de pro­pietaris; no un país de funcionaris".

Aquesta mania de donar a Catalunya unes carac­terístiques essencialistes, em recorda a Torres i Ba­ges ("Catalunya serà catòlica o no serà"), i evident­ment no contribueix gaire a la integració dels immigrants, que normalment no vénen com pro­pietaris, i que ara ja no vénen ni com a catòlics.

Més se sentiran identificats amb aquell cant d'A-tahualpa Yupanqui: "Preguntan de dónde soy / y no sé qué responder. / De tanto no tener nada / no tengo de dónde ser".

I és que aquí juguem amb un equívoc: per uns -la gran majoria de la població- propietat és la del seu pis i la del seu cotxe. Pel Sr. Molina i Co., propietat és la propietat d'empreses. Igual com les associa­cions de propietaris no es referien a la propietat ho­ritzontal sinó a la propietat d'uns terrenys especu-lables.

I es que la clàssica distinció d'aquell barbut ale­many enterrat a Londres entre la propietat dels "béns de consum* i la dels "mitjans de producció" crec que és una de les parts del seu pensament que continuen plenament vigents.

Per això l'esquerra social -fins i tot la més radical quan diu allò de "la propietat es un robatori"- no

vol posar en dubte el dret a fer servir el nostre re­llotge. deixar-lo a la tauleta de nit o llençar-lo a les escombraries, sinó el dret a deixar les terres sense cultivar, les fàbriques sense control social, o les ca­scs desocupades.

Per això també l'esquerra política i social de Sant Cugat ha recolzat aquests dics els joves ocupants de Torre Blanca. Es dirà que aquesta és una pro­pietat pública. Però alguns opinem que allò públic no ha de ser gestionat exclusivament pels repre­sentants polítics... Quan Fraga va dir allò de "la ca-lle es mía", no estava considerant el carrer com un espai propietat de l'administració? Segurament a la seva època de ministre <f Informació, si hagués po­gut, hauria expulsat el famèlic Carpanta de sota el seu pont, propietat publica.

Cal veure en els ohipefh seva racionalitat i la seva coherència: no ocupen ni segones residències (que de vegades són terceres o quartes). S'ofereixen a fer de masovers. Posen els seus migrats coneixe­ments pràctics al servei de la casa. Organitzen xer­rades debats públics. Obren espais de propietat més enllà dels funcionaris municipals i dels administra­dors de finques. I com a joves, plantegen una ne­cessitat cultural: la de tenir uns espais propis (l'i­nesperat èxit de les barraques - tan properes físicament i també moralment a la Torre Blanca-durant la Festa Major del nostre poble, ja és un in­dici d'aquesta necessitat).

I fins i tot si veiem el vessant social, no deixa de ser convenient que algú posi de manifest les injus­tícies d'una forma directa. O és que algú creu que els problemes deixaran de ser-ho simplement amb un funcionament lliure del mercat, o amb cites re­gulars de la Rerum Novarum sobre la funció social de la propietat?

Jaume Rodríguez

En el trajecte del col·legi a l'estació passo pel darrer tram de l'avinguda Francesc Macià i, tot lliurant la carena del ca­rrer de la Torre, obtinc una es­pectacular perspectiva de la rambla del Celler. I cada dia em pregunto, com pot ser que deixi enrere el Desert de Coll Fava i entri al Paradís de la rambla del Celler quan tot és la mateixa població i ambdós barris són de nova creació?

La resposta rau en el reg au­tomàtic. Us heu fixat en la di­ferència que hi ha entre les gespes i els pollancres de Coll Fava, tots secs i sense fulles, respecte a la verdor resplen­dent dels parcs de la rambla del Celler? Doncs efectiva­ment, Coll Fava no està pro-vist de sistemes de reg au­tomàtic. Els promotors s'ho van poder estalviar gràcies a la permissivitat de tot el nos­tre consistori en ple. En can­vi, per alguna raódesconegu-da, la rambla del Cel ler gaudeix d'un reg programat i perfectament dissenyat que li aporta la humitat necessària per erigir-se en el Paradís de Sant Cugat.

Jo vaig triar viure a Coll Fava esperant gaudir d'un Paradís

que em van vendre, promotors i Ajuntament, i en canvi cada dia m'he de lamentar viure en un Desert on els arbres em mi­ren assedegats.

Narcís Parés i Burgués

Els partits d'esquerra i els 'okupes' a Sant Cu­gat

Històricament, en el Dret es­panyol, l 'ocupació pacífica d'immobles desocupats no ha­via estat mai delicte amb una excepció puntual: la dictadu­ra de Primo de Rivera. L'any 1928 aquesta conducta va de­clarar-se delictiva per comba­tre les ocupacions de finques per part dels agricul tors . Aquest delicte fou suprimit per la Segona República i el franquisme no va tornar-lo a introduir.

Fins fa pocs anys les ocupa­cions d'immobles que no fos­sin violentes es resolien amb un desallotjament per la via civil, la qual cosa no compor­tava cap sanció penal per als ocupants.

El 1995, però, torna a aparèi­xer al Codi Penal el delicte

d'ocupació pacífica d'immo­bles (actual article 245.2), ara castigat amb una multa i pri­vació de llibertat en cas d'im-pagament . Com és sabut , aquest Codi prové d'un pro­jecte impulsat pel govern so­cialista i aprovat amb els vots favorables, entre d'altres, del Partit Socialista, Convergèn­cia i Unió, Izquierda Unida-Iniciativa per Catalunya i Es­querra Republicana.

El 1998 Iniciativa per Cata­lunya va penedir-se del seu vot i proposà que el delicte de­saparegués. Massa tard: el PP i el PSOE van unir-se al Con­grés per evitar-ho. El nou ar­ticle ja ha estat aplicat: per po­sar un exemple, l'Audiència Provincial de Màlaga va con­demnar fa dos anys uns joves que s'havien instal·lat en un habitatge de propietat muni­cipal que estava desocupada.

Per a un observador desa­passionat, algunes escenes vis­cudes la darrera setmana a Sant Cugat semblen realment surrealistes. Es surrealista veu­re com s'afegeixen a una ma­nifestació del moviment okupa representants d'alguns dels partits polítics que, no fa ni sis anys, van convertir en delicte

les accions d 'aquest movi­ment. I, sens dubte, també és molt surrealista veure com els mateixos okupes accepten que al seu acte reivindicatiu hi desfilin membres d'aquells partits que el 1995 van deci­dir convertir-los en del in­qüents que podien (i poden) acabar a la presó.

Aquest surrealisme es trans­forma, però, en indignació quan, sobre tot, s'observa la incoherència i l'oportunisme polític dels socialistes, la força política que en els darrers anys ha mostrat amb les seves ac­tuacions al Congrés més bel·li­gerància enfront del moviment okupa.

Ramon Ragués i Vallès Professor de Dret Penal

Universitat Pompeu Fabra

Desallotjament de Torre Blanca

Des de l'Assemblea d 'Es­querra Unida i Alternativa de Sant Cugat volem denunciar l'intent de desallotjament de la masia okupada de Torre Blanca per part de l'Ajunta­ment, trencant d'aquesta ma­nera qualsevol tipus de diàleg i impedint l'autogestió i ús so­cial que s'ha fet d 'aquesta casa. L'Ajuntament ha de­mandat per via civil tres per­sones, a més, reclamant un mi­lió de pessetes per danys i desperfectes . Cre iem que aquesta no és una manera de fer gens democràtica, i més quan la demanda ha vingut precedida, curiosament, des­prés del pacte polític amb el PP, a la nostra localitat.

Torre Blanca ha estat fun­cionant durant un any fent tot tipus d'activitats, com teatre, xerrades, conferències, con­certs, jornades solidàries, jor­nades amb esplais i caus, i un llarg etcètera. L'Ajuntament ha decidit tallar d'arrel aquest projecte d'autogestió assem-bleària, dominat per aquesta febre especulativa que carac­teritza el nostre municipi, on preval l'estètica per sobre de l'ús social de la propietat. Des d'EUiA hem denunciat i de­nunciarem l'especulació del sòl i la falta d'habitatge asse­quible per a la joventut de Sant Cugat. Per tot això, de­manem la immediata retirada de la demanda i l 'obertura d'un diàleg amb l'assemblea per tal que Torre Blanca pu­gui continuar sent un casal so­cial okupat

Assemblea local d'Esquerra Unida i Alternativa

12 Opinió ELS/CAIVIONS Divendres, i 4 d'abril del 2000

Insubmissió

M'adreço a vosaltres per fer pú­blica la meva insubmissió, tant a la mili com a la PSS.

Jo no vull participar en el ser­vei militar, perquè és una eina de dominació de diferents estats a la resta de pobles i persones, no tan sols de l'Estat espanyol, sinó de tot el món; així doncs, em nego a participar en el consum armamentístic i militarista dels estats capitalistes.

D'altra banda, em nego a fer la prestació social substi tutòria, perquè no crec que aquest servei tingui cap dels drets elementals dels treballadors i les treballa­dores, i no només això, fa per­dre llocs de treball a gent quali­ficada, cobrint-los amb jovent, que som mà d'obra més barata, així de passada ens roben el temps de juventut perquè no el puguem aprofitar per fer un fu­tur millor, més just, més digne i sense militarismes imperialistes (com l'Estat espanyol) que re­geixin les nostres vides.

Per això jo dic N O a l'exèrcit espanyol, que a més, són forces d'ocupació, i sobretot dic no a la PSS, que és una mala alternati­va, ja que entre d'altres coses su­posa un mal repartiment del tre­ball.

Jordi López Solera (Sou insubmís santeugatenc)

Sobro el llibre 'Sant Cu­gat 100 anys'

Montserrat Rumbau, em sap greu haver de puntualitzar al­guns aspectes del llibre, quan en canvi les cartes haurien de ser primer per agrair-te l'esforç, i després totes les virtuts de l'in­teressant recull. Sobretot quan les presses et deuen haver com­plicat molt la redacció i l'edició dels textos.

Però ja se sap que tots tendim a donar les parts ben fetes com a normals, mentre que les errà­tics es veuen molt. He deixat passar algun temps per comen-tar-les, i a més em referiré no­més a algunes d'especials que potser convé fer-les en públic.

Per més simpatia que li tin­guéssim a Eugeni Canas, no és cert que El memorial sigui el pri­mer llibre imprès en català a la postguerra, ni de lluny. A cada un de l s anys pos te r io r s van aparèixer llibres —tots amb les seves aventures particulars—, si bé no n'estic segur del 46 i del 47. Si en aquest any no n'hi ha­gué, potser d'aquí podria venir la confusió, ja que al 48 els devia semblar una represa important.

La poca informació al recull so­bre els anys 40 semblava tenir una lògica, fins que veig que, a l'any 43, destaques que presos polítics són posats en llibertat. Em sembla greu que destaqui-saixò sense al·ludir per res a tots els milers que no ho van ser (com aquells esclavitzats al Valle de los Caidos), tots els presos afu­sellats pel règim franquista (no­més en dius un), i el quasi milió de morts a la Guerra Civil, de tots costats. A què ve aquest es­trany silenci sobre el tema més cabdal del segle? En un llibre cronològic no té sentit. A més, hi va haver santeugatencs en to­tes aquelles categories.

Un problema menor, però que em posava els pèls de punta, és veure que a l'any 58 dius que els «rètols de terme», amb els emblemes falangistes, portaven el nom de Sant Cugat. Així, en català. Sí, tots ja sabem que allí el nom anava sense la t, però pot­ser era el lloc més adient per su­bratllar-ho molt. Altrament tam­bé t'hauries pogut referir al «jou i les fletxes», amb aquesta apa­rent fredor i pseudoneutralitat.

Però pitjor són els buits dels anys 73 al 80. Al 73 en especial sembla com si no hagués succeït res. En canvi van ser uns anys que bona part de la vila bullia d'activitats, i espero que el fet que haguessin de ser clandesti­nes i no oficials, no sigui la cau­sa perquè les hagis meinstingut. Ja em sembla bé que es men­cionin totes les nevades, les riua­des i pedregades. Ics fites i els monuments. Però és la història de les persones el més impor­tant a la vida de les poblacions.

I l'enfocament erroni culmina en una pedra de toc, que preci­sament em sembla ben estrany

que tu hagis valorat tant a l'in­revés. Dius que l 'Ajuntament s'adherí al II Congrés de Cultu­ra Catalana. Mare de Déu, Sen­yor! Hauries d'haver suposat que calgué arrancar a l'Ajuntament, amb penes i treballs, una posició no en contra del Congrés . El qual lògicament era aquí portat i fomentat per una colla de ciu­tadans que, a contracorrent de la vida oficial, intentàvem nor­malitzar una cosa que ja hauria d'haver sigut normal però que al principi estava ben prohibida.

Valgui aquest punt com a sím­bol que cm sembla que , per aquesta dècada, has consultat només informació institucional —mai com llavors menys fiable per a un historiador—, en lloc de saber la verdadera moguda d'aquell Sant Cugat que inten­tava fer la seva pròpia transició.

Miquel Montserrat

Sobre el contenciós Alcaldia-Masia Torre Blan­ca

Senyor batlle, els avis de la ma­joria dels joves que la ocupen van formar en els Pomells de Jo­ventut de Folch i Torres. Ara els commemorem, però també fo­ren prohibits al seu moment. I als seus pares els va tocar lluitar per diferents causes justes i de­mocràtiques, entre elles Cata­lunya. És correcte que els néts siguin inconformistes. Mala­ment, si no. Segur que aquest argument el podeu en tendre , igual que la tinent Ponsa, mal­grat que ja sé que n'hi ha d'altres al voltant que no poden. Doncs no porten al cor les anteriors llui­tes alliberadores pel país, sinó altres interessos menys altruis­tes, no cal precisar més.

És cert que els mo\ i ments cs-quàters han prefereit adoptar for­mes esquerpes i molt crítiques, però a Sant Cugat no solament no han estat per cap to violent. sinó que han sigut solidaris, or­ganitzadors, treballadors i gene­rosos. Tothom que els ha volgut mirar amb ulls imparcials ho ha pogut veure. Si alguns partits els han recolzat ara, és perquè han

vist que la majoria de la joventut santeugatenca que no es tanca a casa els ha acceptat. La part so­cial que col·labora, la que no pas­sa. No és bo utilitzar després la mala excusa de la presència dels partis de l'oposició per desenfo­car un tema que va per altres via­ranys. Concretament els d'allò de la societat civil, de la partici­pació comunitària.

Aquests nois, amb un estil ben diferent, lluiten per les matei­xes coses i del mateix cantó que allò que molts regidors defensa­ven a les campanyes pel vot. I tenen dret a discrepar d'un únic estil possible de com participar socialment. Mireu-ho amb pers­pectiva.

Esteu a temps de no equivo-car-vos d'enemic.

Un votant qualsevol

A Jordi Casas

En E L S 4 CANTONS de fa dues

setmanes en Jordi Casas fa unes consideracions sobre el llibret que va sortir per Sant Medir, Sant Cugat 100 anys, i m'ha fet gràcia llegir-ho i veure com ara ja ha recobrat la memòria perquè quan li vaig preguntar personal­ment, abans que el llibret sortís editat, si sabia quina actes s'ha­vien fet en les dependències del Crist Treballador, acutalment es­cola Avenç, no va saber contes-tar-m'ho, com tampoc va saber parlar-me de la manifestació que es va fer el primer de maig del 71 al sortir del Centre Borja on s'­havien reunit centenars de per­sones, ni l'acte que es va fer, en el mateix centre l'any 74, de­manant l'indult d'en Puig An-tich. Celebro, doncs, aquesta rà­pida recuperació memorística, encara que sigui una mica tar­dana. També celebro que aquest petit llibret li desperti les ganes de continuar fent futures críti­ques, tenint en compte que l'úl-t im ll ibre que vaig publ icar Grandeses i misèries de la Cata­lunya dels. XIV no en va desper­tar cap interès i fins i tot no es va arribar a publicar un article que contenia una crítica d'aquest lli­bre a la revista Gausach, revista

editada pel grup G E L , del qual en Jordi Casas n'és juntament el director; el llibre en qüestió conté un capítol dedicat a Sant Cugat, i al llarg del llibre hi ha di­verses al·lusions a la nostra ciu­tat. En to, però, resto ben agraï­da per les puntiialitzacions que fa i que es veuran de segur re­flectides si mai hi ha una nova edició.

Montserrat Rumbau

Desallotjament de Torre Blanca

Des de l'Assemblea d'Esquerra Unida i Alternativa de Sant Cu­gat volem denunciar l'intent de desallotjament de la masia ocu­pada de Torre Blanca per part de l'Ajuntament, trencant d'aques­ta manera qualsevol tipus de dià­leg i impedint l'autogestió i ús social que s'ha fet d'aquesta casa. L'Ajuntament ha demandat per via civil tres persones, a més, re­clamant un milió de pessetes per danys i desperfectes. Creiem que aquesta no és una manera de fer gens democràtica, i més quan la demanda ha vingut precedida, curiosament, després del pacte polític amb el PP, a la nostra lo­calitat.

Torre Blanca ha estat funcio­nant durant un any fent tot tipus d'activitats, com teatre, xerrades, conferències, concerts, jornades solidàries, jornades amb esplais i caus, i un llarg etcètera. L'Ajun­tament ha decidit tallar d'arrel aquest projecte d'autogestió as-sembleària, dominat per aques­ta febre especulativa que carac­teritza el nostre municipi, on preval l'estètica per sobre de l'ús social de la p r o p i e t a t . D e s d ' E l ' i A hem denunc ia t i de­nunciarem l'especulació del sòl i la falta d'habitatge assequible per a la joventut de Sant Cugat. Per tot això, demanem la imme­diata retirada de la demanda i l'obertura d'un diàleg amb l'as­semblea per tal que Torre Blan­ca pugui continuar sent un casal social okupat.

Assemblea local d'Esquerra Unida i Alternativa

ESTIC DESANIMAT H

No T'HO AGAFIS TAN * PIT PER QUE NOSALTRES HO HÀGIM

SORTIT EH ELLLI&REDE "SANT CUGAT 1 0 0 ANYS"...

HO ÉS PER AIXÒ ... tANT SENTI* A PARLAR PE LES MIREU I LA HISTÒRIA SANTCUGATENCA...

...I EH AQUEST LLIBRE ÉS MÉS IMPORTANT LA DATA DE LA INAUGURACIÓ DE

L ESCOLA JAPONESA QÜE NO PAS LA PEL NEIKEMENT D' "ELS 4 CANTONS"

... DEL SETMANARI NO DIU RES DE RES !!

\ h\Xb ÉS EL CAIRE \ D'INTERNACIONALITAT QÜE ESTA

AGAFANT LA CIUTAT, «OMEEE II

\

m..Tiooo H A VEURE Si ARA DIRÀS TAMBÉ QUE EN ELS TERRENYS MUNICIPALS D U CAMP

D' ESPORTS ÉS MÉS NECESSARI CONSTRUIR UN HOTEL PER A TURISTES, A UN ?ER A

ENTITATS DEL MUNICIP U

... AQUEST PAS, LA "ÏDRRE NEGRA PEL NUHEZ, I L' HOTEL EL PODRX

COMPRAR EL GAZPAR, NO?

ELS/CANTONS Divendres, 14 d'abril del 2000 Opinió 13

Eí s o t e r r a n i

No n'hi ha prou a viatjar... MONTSKRKAT RlMBAU

Sempre s'acostuma a dir que viatjar és enriquidor, entres en contacte amb

altres cultures, amb altres rea­litats diferents a la teva i, per poc que estiguis alerta, sembla evident que puguis aprendre de les noves experiències vis­cudes. La veritat, però, és que a nivell personal mai no he tin­gut gaire clar si aquest tòpic és del tot cert. Per conèixer bé un altre país, no has de tenir pres­sa, necessites temps i això és el que ens manca a la majoria de nosaltres. El turisme que fem molts de nosaltres és viatjar a un altre país dins d 'un temps força limitat, és cert que n'hi ha que viatgen d'una altra manera, sense presses, aquests serien els viatgers, els altres, la gran majo­ria, els turistes. Quan viatges, doncs, com a turista, fins a quin punt t 'adones de la realitat del país que estàs visitant? Fa molt poc que he tornat d'un viatge a

Gua tema la , amb un grup de persones, moltes de Sant Cu­gat i hem visiat les restes més importants de la cultura maia d'aquest país. Un país preciós, amb una vegetació exhuberant, amb uns arbres immensos, flors de tots colors i ocells de tota mena. El primer que et crida l'atenció quan arribes a Guate­mala és la seva pobresa i també la gran quant i ta t d ' indígenes que hi ha, més del 50% de la població, i et trobes amb més de 23 ètnies, que parlen llen­gües diferents i es distingeixen pels seus trets físics. Els seus mercats, plens de flors i teixits vairats són una explosió de co­lors i de vida. Crida també l'a­tenció l'amalgama entre creen­ces a n t i g u e s i c r e e n c e s crist ianes, així e t t robes q u e mentre un capellà catòlic cele­bra missa un diumenge al matí, fora, a les escales d'entrada de l'església els xamans fan les se­

ves oracions i es purifiquen amb encens, perquè aquelles esca­les són sagrades per ells, ja que justament allà, abans de l'arri­bada dels espanyols, hi havia hagut un altar, i l 'encens dels xamans entra dins de l'església, perquè les portes estan obertes, fonent-se amb cl que escampa cont ínuament el capellà, i les seves pregàries acaben també confonent-se, i mentrestant, fa­mílies senceres, l'home, la dona i la canalla entren, es col·loquen davant de l'altar, prescindint del capellà i del que aquest fa, i fan les seves pregàries personals tot gesticulant amb una espelma a les mans. Quan han acabat, la col·loquen a terra i se'n van amb el mateix silenci i discreció amb què havien entrat. Hi ha un res­pecte total envers tothom, nin­gú es fica amb el que fan els al­tres, hi ha molta música, molts cants i molt de ritme i sents pa­raules compromeses amb els

més pobres i en la recerca de la llibertat, paraules pròximes a la tan sospitosa, des d'alguns am­bients de l'església, teologia de l'alliberament. I et trobes sem­pre rodejat de canalla amb uns ulls preciosos, uns cabells molt negres i una pell fosca i brillant que et demanen contínuament que els compris alguna cosa, i no van a Ics escoles perquè són indígenes i la majoria estan sen­se escolaritzar, la majoria tam­poc reben les vacunes perquè aquestes no són obligatòries i t'adones que només saben dues paraules de castellà, i voldries saber més coses d 'aquest país tan diferent del nostre, i sents comentaris aïllats, com que en les úl t imes eleccions tan sols han votat el 23% de la pobla­ció, que els indígenes no tenen cap dret, que cap de les seves llengües és reconeguda, i t 'a­dones que tots ells viuen en les terres més pobres i que les més

r iques es tan a m a n s d ' u n e s quantes famílies blanques, i et sents un privilegiat viatjant com a turista en aquest país on hi ha tanta misèria i tanta pobresa, i quan veus les impressionants restes de l'antiga i enigmàtica cultura maia, et preguntes per què va desaparèixer aquella cul­tura que havia aconseguit un ni­vell tan elevat en tants camps i pe rquè els d e s c e n d e n t s d 'a­quells maies es troben ara tan marginats en el seu propi país. I no pares de fer-te preguntes, però et trobes amb ben poques respostes perquè ets un simple turista i al cap de 12 dies tornes a agafar l'avió i t'allunyes ja d'a­quella realitat tan plena de con­trastos i que tan sols has arribat a intuir però que no has tingut ni temps ni oportunitat d'arribar a conèixer.

Montserrat Rumbau és historiadora

Des del Turó de Can M a t a s

El museu, on?

ÀNGEL CASAS

Ara hi ha dues preocu­pac ions m u n i c i p a l s , que, diferents entre si,

poden resoldre's en un mateix lloc. Una és el projecte de con­dicionament i millora de l 'en­torn del Monestir, que ja s'està acabant, i l'altre és la voluntat de disposar d 'un museu.

Respecte a l 'enjardinament ja fet de la cara nord-es t del Monestir, cal dir que des d'a­quell costat millora molt la vis­ta del conjunt monumental, en ressalta encara més la bellesa arquitectònica, excepte quan es mira des del carrer Castell­ví o de la Casa de Cultura, per­què es veu en tota la seva es­plendor el que al seu dia va ser popula rment anomena t bún-quer d'entrada al magatzem de

productes perillosos del Centre de Restauració.

Haver t ransformat quas i la m e i t a t d e l c l a u s t r e i d e ­pendències laterals en una in­dústria, ni que sigui artística, ha estat un error que caldria corregir. Ja a començament de l 'anterior legislatura munici­pal, la pr imera proposta que vaig portar al ple fou la de fa­cilitar un altre lloc per al Cen­tre de Restauració, quan s'es­tava a punt d'invertir més de no ran ta m i l i ons e n la cons ­trucció del desgraciat búnquer. La mentalitat conservadora de l 'equip de govern es va impo­sar i la proposta fou rebutjada.

Ara el Cent re de Restauració ja s'ha enquistat dintre del re­cinte i els espais que ocupa s'­

han convertit en un tumor que impedeix el desenvolupament d'altres funcions més adients al nostre Monestir. Malgrat que els treballs artístics no reque­reixen fer-se forçosament en un lloc artístic, aquí es va con­fondre la necessitat de restau­rar el monument , cosa que en els anys 80 era necessari i ur­gent, amb la restauració de pe­ces art íst iques, que continua sent una necessitat però no cal resoldre-la al Monestir i conti­nuar impedin t el gaudi com­p le t de l nos t r e gran m o n u ­ment .

Que Sant Cugat necessita i mereix un museu és evident, però tot el que no sigui un mu­seu que estigui vinculat i con-juntat amb el Monestir i les se­

ves peces, hi resultarà postís. Pot haver-hi altres peces, però aque l l e s i n d u b t a b l e m e n t hi hauran de ser. I el lloc adient és on avui s'hi fan restauracions artístiques que poden fer-se en altres llocs. Un museu impres­cindible avui a Sant Cugat, ne­cessita d 'aquest lloc i del seu espai.

Ara es preveu la construcció d'un hotel dintre de la nostra ciutat, i crec que entre els ar­guments que el justifiquen hi ha el d'afavorir la vinguda de visitants, principalment al nos­tre Monest i r . La in tenció és bona, però no serà frustrant, com ja ho és ara per a molts vi­sitants, que lamenten no po­der visitar gran part del claus­tre i d e p e n d è n c i e s annexes ,

així com la manca d'exposició de peces del m a t e i x m o n u ­ment avui dia arraconades, i no poder veure un bon audiovi-sual en què es mostri la histò­ria del monument i dels seus components? Per descomptat que dintre d'aquests ja no hau­ria d'haver-hi el búnquer ni el que el justifica.

La possible utilització de la casa Abacial per ubicar-hi el museu i la sala de documenta­ció, no justifica l 'enquistament del Centre de Restauració, per­què és en l 'àmbit del claustre on cal disposar de tot això.

Àngel Casas és ex regidor del PSC

EIS4CANT03NS "al diari da Sant Cugat"

els4cantons@totsantcugat.com

»"*e««o

3 BELL & $stó<ÍATS

ÉF 9 CL / fMjpl*' . * '

Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal

Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral

Serveis Jurídics Plaça Barcelona, 11 • Tel. 93 67417 84' Fax 93 590 30 10 • 08190 SANT CUGAT

AI&TOUR "Catalunya des de l'aire"

Excursions en avioneta, només per 7.500 ptes.

Informació: 666.42.81.42 http://airtour.pvirt.com

e-mail: airtour6airtel.net

HS4CSNT0NS

14 Entorn

Divendres. 1-1 d'tilnïl del 2000

S o s t e n i b i l i t a t

L'Ajuntament de Sant Cugat rep un premi per l'estalvi d'energia

L'alcalde recull el guardó concedit per VInstitut Català d'Energia

L'Ajuntament de Sant Cugat va rebre dijous de la setmana passada un

premi per la seva tasca en el "desenvolupament i la planificació de pro­

jectes i actuacions en la línia de la sostenibilitat energètica de les

ciutats". El guardó el concedeix l'Institut Català d'Energia per com­

memorar la publicació del número 150 de la seva revista 'Eficiència

Energètica', que es dedica a la difusió d'informació relacionada amb

l'estalvi d'energies renovables. El consistori santcugatenc realitzarà

diversos projectes encaminats a fomentar-ne el consum.

KMH.I BKLI.A

- Sant Cugat -

L'alcalde de Sant (aigat. I ,luís Recoder, va rebre de mans del president de la Generalitat. Jor­di Pujol, el «uardó que atorga l'Institut Català d'Energia deu­en) per la rasca de l'Ajuntament en la potenciació de projectes relacionats amb la sostenibilitat energètica a les ciutats. Kl que ha rebut el consistori santcu­gatenc és un dels premis que donava l ' ICE amb motiu de la publicació del 150è número de la revista Eficiència Energètica. D'aquesta manera queda reco­neguda la feina de l 'Ajunta­ment a l'hora d'engegar políti­

ques per sensibilitzar la ciuta­dania mitjançant "la utilització eficient dels recursos energè­tics", tal com reconeix el guar­dó.

l 'n exemple de la preocupa­ció per la sostenibilitat per part del govern municipal és la par­ticipació a la Conferència Eu-ropea de Ciutats i Pobles per la Sos t en ib i l i t a t ( H a n n o v e r 2000). D'altra banda, s'han ini­ciat una sèrie d 'estudis sobre l'estalvi energètic i el consum de l'aigua a les instal·lacions m u n i c i p a l s , q u e ja s 'ha co­mençat a aplicar en els centres d 'educació infantil i primària de la ciutat amb la finalitat de reduir el consum d'energia dels

Jordi Pujol fa en t rega del premi n Lluís Recoder F: INTRA-ACN

centres i millorar-ne la qualitat dels serveis. Una altra iniciati­va municipal destinada a estal­viar energies convencionals no renovables és l'entrega als pro­pietaris de pisos de l 'empresa municipal de construcció d'ha­b i t a t g e s P R O M U S A d ' e l e ­ments economitzadors del con­

sum d'aigua, una qüestió que també es va tractar el mes d'oc­tubre passat a la Mostra d 'E ­nergies Renovables, destinada, principalment, a les escoles.

En un futur es vol engegar una segona fase dedicada a la promoció i l'ús de les energies renovables (o netes).

I n f r a e s t r u c t u t e

Recoder defensa la potenciació de

Pestació del TGV al Vallès

Lalcalde es reuneix amb diversos municipis de la comarca E M I L I B E L L A

I/:

L'alcalde de Sant Cugat es va reunir dimarts a Matadepera amb representants de diversos munic ip is de la comarca del Vallès Occidental per defensar, ja no la ubicació de l 'estació del T r e n de Gran Veloci ta t (TGV) al municipi, sinó la im­portància que la parada supo­sarà per a tota la comarca.

Recoder va explicar que la reunió , que va comptar amb membres dels consistoris veïns de Rubí, Sant Quirze i Terras­sa, però no amb la presència de l'alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, tenia com a únic ob­

ject iu decidir qu in planteja­ment es vol dur a terme per a la defensa de l'estació a la co­marca, fugint de la polèmica encetada per diversos munici­pis del Vallès, entre els quals Sabadell, que demanen la pa­rada en uns terrenys situats en­tre Cerdanyola i Barberà del Vallès.

L'alcalde santcugatenc va sen­tenciar que l 'emplaçament de l'estació "ja està garantit, i no ho mouen unes declaracions de l'alcalde de Sabadell" . Reco­der no vol con t inua r a m b el "deba t es tè r i l " que provoca una "pèrdua de forces" per fer de la parada vallesana un cen­tre "potent" .

Precisament aquest punt és el que ja defensaven els sig­nants del comunicat emès fa unes s e t m a n e s pels a junta­ments de Sant Cugat, Rubí i Terrassa, que apun tava "els efectes beneficiosos que com­portarà per a tota la zona" que el tren hi pari.

Els alcaldes van parlar sobre la defensa d'un projecte comú que permeti cl desenvolupa­ment econòmic i ciutadà mit­jançant la futura instal·lació fer­roviària. "Discutint perdrem el t ren", va afirmar Recoder, re­s u m i n t la p rob l emà t i ca . E n aquest sentit, va advocar per la unió de forces de tots els mu­nicipis, perquè "des del Vallès

no e s t em sabent defensar el que ens interessa". Així mate-tix, va mosttar el compromís ferm de treballar per la para­da: "Si cal, tornarem a Madrid p e r d e f e n s a r l ' e s t a c i ó d e l Vallès", va assegurar Recoder.

La nova infraestructura do­narà servei als prop de 800.000 ciutadans del Vallès, però tam­bé a habitants de comarques veïnes com el Baix Llobregat, el Vallès Oriental, el Bages i, tal com subratllava l 'alcalde, "la de Sant Cugat serà l'estació d 'una part de Barcelona", re­ferint-se a la gent que es mou per Collserola i els barris de la part alta de la capital.

Els quatre alcaldes van valo­rar q u e el millor i n d r e t pe r construir l'estació és el terreny e n t r e S a n t C u g a t i R u b í a l'alçada de l'actual estació dels Eerrocarrils de la Generalitat a l 'Hospi ta l Gene ra l d e Ca ta ­lunya, justificant aquesta op­ció per la seva posició cèntrica a la comarca i la seva accessi­bilitat amb cotxe i amb tren.

L'ETSAV fomentarà la recerca municipal

K. B. - Sant Cugat -

L'Escola Tècnica Super ior d'Arquitectura del Vallès ( E T -SAV) ha s ignat un acord de col·laboració amb l'Associació Catalana de Municipis que ser­virà per treballar en projectes de recerca i estudis sobre l'àm­bit municipal. D'aquesta ma­nera, les dues institucions obren una via per a la realització de futurs convenis específics per a activitats de formació, inves­tigació científica i transferència de tecnologia desenvolupada a la Universitat Politècnica de Ca­talunya (UPC) -a la qual per­tany l 'ETSAV-.

Amb aquest acord, l'escola té la intenció d'implicar-se en el debat arquitectònic i territorial del país a través de col·labora­cions amb les administracions, centres universitaris, enti tats culturals i empreses que treba­llen en l'àmbit municipal. En aquest sentit, l 'ETSAV va sig­nar un acord de col·laboració amb la Federació de Municipis de Catalunya.

La col·laboració es traduirà en la incorporació d e qües t ions d'interès municipal en la docèn­cia que imparteix el centre de Sant Cugat, fet que millorarà el coneixement de la ciutat i el seu terme municipal per part dels alumnes, i també el de les administracions locals, que re­bran noves i dee s i sugger i ­ments. Una altra iniciativa que promouran les dues associacions a partir de l'acord és l'organit­zació de tallers per constituir, més endavan t , cà tedres -em-presa o centres de recerca per desenvolupar anàlisis específi­ques sobre la realitat municipal en temes d'urbanisme i arqui­tectura.

Igualment, l'acord, signat el dia 5 d 'abril pel rector de la UPC i per la presidenta de l'As­sociació Catalana de Municipis, preveu la potenciació de l'as­sessorament tècnic a les admi­nistracions locals, facilitar que els estudiants puguin fer pràc­tiques professionals i la creació d ' u n viver d ' e m p r e s e s per a professionals joves per desen­volupar temes d'àmbit munici­pal específics.

HLS-/CA1YION5 Diven/tres, 14 d'abril del 2000 Entoni 15

S o s t e n l b i l i t a t

Unes 5 . 0 0 0 famílies s'afegeixen a la separació de la brossa orgànica

Culmina la segona fase de l'experiència Residu Mínim

EMILI BF.U.A

• Sant Cugat -

La culminació de la segona fase del projecte Residu Mínim, coordinat per l'Ajuntament i pel Centre d'Estudis i Projectes Al­ternatius (CEPA), passa per la separació de la matèria orgànica en un nou sector de la ciutat. Es tracta de l'avinguda de Cerda­nyola, la plaça de Pere San, la de l'alcalde Magí Bartralot, l'a­vinguda de Torre Blanca i part de l'eixample sud; una zona on, des de la setmana passada, ja s'han començat a fer reunions informatives per ensenyar als veïns com han de realitzar la se­paració de la brossa orgànica a casa. En total són 5.000 les fa­míl ies q u e s 'a fegeixen a les 2.200 dels barris de Coll Fava, Sant Francesc i Can Magí, que van començar la separació el dia 20 de març passat.

Dos representants del CEPA i un del consistori són els encar­regats d'informar el veïnat a les reunions, en què es dóna un cu­

bell marró i bosses d'escombra­ries compostables a cada família. Després de les reunions al barri, la campanya informativa conti­nua amb la visita casa per casa a les persones que no hagin acu­dit a les reunions, per fer-los arri­bar també els estris que hauran de fer servir al domicili.

l ' n cop s 'han dividit les es­combraries recuperables de les inorgàniques, s'han de llençar en uns contenidors especials - també de color marró- que l'A­juntament situarà al costat dels actuals.

Concretament, els carrers del centre que s'acaben d'afegir a l'experiència gaudiran de con­tenidors ecològics abans del dia 10 de juliol, m o m e n t en què serà operat iu el salt (o nova fase). Dels contenidors, la bros­sa es recollirà per ser traslladada a la r e c e n t m e n t i naugu rada Planta de Compostatge de Sant Cugat, de Can Calopa.

Per la seva banda, el t inent d 'alcalde de Serveis Urbans , Joan Recasens, ha afirmat que

lu han laminin! li. 'itt'i.i • • /«/w/w,

"estem fent el salt més impor­tant, i més llarg, a nivell de fa­mí l i e s . Pe r t an t , la feina és dura". Al llarg de la nova fase es preveu realitzar un total de 20 reunions informatives, sis de les q u a l s ja s ' han fet e n t r e aquesta setmana i la passada.

L'experiència Residu Mínim

///./•» K)l<) \ II11 R LARROSA

havia de durar un any, però des del CEPA, un dels seus mem­bres, German Llerena, ha asse­gurat que encara tardaran tres mesos més del que es calculava en acabar les sis fases de què es compon el projecte, que acaba­ran cobrint el centre de la ciutat i també tots els districtes.

U r b a n i s m e

La pilona col · locada a la llotgeta del Monestir

impedirà que s'hi aparqui

E. B. - Sant Cugat -

L'accés a la llotgeta del Mo­nestir de Sant Cugat ha quedat restringit aquesta setmana grà­cies a la instal·lació d 'un cilin­dre hidràulic que mant indrà tancat aques t indret, excepte en casos especials. D'aquesta manera queda solucionat el pro­blema de l'aparcament dins del recinte, que tant ha reivindicat el rector de la parròquia de Sant Pere d'Octavià, Blai Blanquer.

El tancament automàtic s'ac­cionarà a través d 'un mecanis­me de control gestionat per la mateixa parròquia. L'Ajunta­

ment disposarà d 'un altre cen­tre de control remot per casos d'emergència.

Blanquer ha explicat que la seva idea és que els cotxes fu­neraris podran accedir al recin­te en cas d 'enterrament i que també s'obri la llotgeta per ne­cessitats de subminis t rament de la parròquia.

En canvi, en el cas dels casa­ments , el t inent d 'alcalde de Serveis Urbans, Joan Recasens, igual que el mossèn, es decan­ta perquè els nuvis facin "un agradab le pas se ig" fins a la plaça d'Octavià, on els esperi el vehicle nupcial. En la ma­teixa línia, Blanquer va posar

Els vehicles ja no podran aparcaren

com a e x e m p l e l ' abad ia de Montserrat, on el cotxe dels nu­vis no arriba fins a l'entrada de l'església. Un altre dels avan­tatges que hi veu Blanquer és que es preservarà la seguretat de l'arquitectura del portal gò­tic, ja que s'evitarà que els vehi­cles facin maniobres al davant.

el recinte FOTO \A\IER LARROSA

Per tot plegat, Blanquer creu que "és la millor solució".

Per la seva banda, el portaveu local d'Iniciativa per Catalunya-Verds, F rancesc Godàs , s 'ha mostrat satisfet per l'acció, rei­vindicada pel seu grup des de fa tres mesos: "No sé per què ha trigat tant; era un escàndol" .

Recoder titlla d'error la liberalització del sòl de Rato

E. B.

Les reformes liberalitzadores del sòl que pretén reprendre el vicepresident econòmic del Go­vern, Rodrigo Rato, són el punt de mira de les crítiques de l'al­calde de Sant Cugat, Lluís Re­coder , ja que cons idera "un error atribuir l 'encariment de l'habitatge a les rigideses en la posada de sòl urbanitzat en el mercat". Rato va expressar la necessitat de reprendre aquest procés de reformes que no va poder dur a terme en l'anterior legislatura a causa de la pressió de Convergència i Unió (CiU).

Per la seva part, Recoder ha volgut deixar clar que "el pro­blema és molt més complex" de com el planteja el vicepresi­dent popular i ha criticat que es vulgui resoldre la qüestió con­vertint en urbanitzable el sòl que "no es mereix una especial protecció" pels seus valors me-diambientals o culturals. L'al­calde també ha afegit que "la pretesa liberalització pot gene­rar més problemes que no pas beneficis".

Construeixen la vorera d'Augusta Parc

E. B. -SantCugat -

p]l tram que enllaça l'estació de l'Hospital General dels Fer­rocarrils amb l ' IES Lconardo da Vinci s'acondicionarà per a vianants aquesta setmana, se­gons ha informat l'Ajuntament. Com ja avançava aquest diari fa dues setmanes, les obres con­sistiran a construir una vorera d 'uns dos metres d'amplada al llarg de l'avinguda de Fonta­nals fins a la rotonda d'accés al centre comercial. També s'ins­tal·larà una tanca de protecció al costat de la via i panot -la ra­jola característica de les vore­r e s - fins al centre de jardineria. L'actuació vol evitar que els vehicles puguin envair fàcil­ment el pas de vianants.

CONTRIBUÏM A FER DE SAN? CUGAf l l t e MÉS ECOLÒGICA

COIVIPOMEIMTS ELECTRÒNICS PER A LA MOTOCICLETA

i :lB*fcre*a 1

'ÍSgérei ei seu sector

Av. Grael·ls, 35 Tel. 93 590 66 66 Fax 93 590 66 67 e-maíí: ieonelli@leonelli.com web:

wwwleoneili.com

EIS4C4NT0N5

Societat 16 Divendres. 14 d'abril del >000

E d u c a c i ó

El Centre Obert pretén prevenir la inadaptació social dels joves

Ualcalde va inaugurar aquest centre social del municipi dilluns

Sant Cugat compta des de dilluns amb un Centre Obert que té com a principal objectiu prevenir els casos d'exclusió o manca d'adaptació social dels Joves d'entre 10 i 15 anys. En aquest servei hi treballaran un educador social i dos mo­nitors, a més de rebre el suport de diversos treballadors socials de l'Ajuntament. En aquesta posada en funciona­ment, el centre acollirà 25 joves, malgrat que encara s'està estudiant la derivació de més casos. L'atenció personalit­zada serà una de les bases del seu treball.

K.C. - Sant Cugat -

L'alcalde tic Sant Cugat, Lluís Rccoder, va inaugurar oficial­ment el Centre Obert per a in­fants i a d o l e s c e n t s d i l l u n s . Aquest espai està ubicat al carrer Francesc Macià, en els locals que antigament havien acollit l'àrea de Serveis Socials de l'A­juntament. i te com a objectiu complementar l'ajuda familiar i escolar per evitar l'exclusió so­cial dels jov es

I .acte d'inauguració va comp­tar amb la presència de l'ins­pector del Departament d 'En-s e n v a m e n t del Vallès , H la i (iasol, membres de l'equip de

govern local, representants dels grups de l'oposició del consis­tori i d'entitats santeugatenques. "Aquest centre és una aposta ciutadana clara i decidida per evitar l'exclusió social de la jo­ventut", va declarar Rccoder en el seu parlament inaugural.

L'espai estarà gest ionat per l'empresa Iniciatives i Progra­mes, després d'haver guanyat el concurs públic per tirar enda­vant aquest projecte. "I na molt bona experiència els avala", as­segurava l'alcalde, a més de des­tacar el fet q u e han b u sca t col·laboradors santeugatencs.

En el seu discurs. I Juís Rcco­der, també va desitjar que "el resultat de l'experiència sigui el millor exemple que la mostra

Reroderzavisitar hinsta! lanmisdeiCentreOliert l·'rXAYIlARROSA

ha valgut la pena per evitar (pic els joves es quedin fora de la so­cietat", alhora que, lògicament, també espera que els treballa­dors del centre "no tinguin gai­re feina, perquè això voldrà dir que no hi ha tants casos per trac­tar".

a nens i nenes d'entre 10 i 15 anys amb problemes d'inadap­tació, i realitzarà els seus serveis fora de l'horari escolar. La coor­dinadora del Centre Obert, Ca-rol Fernàndez, va explicar que "es farà una atenció especialit­zada i personalitzada, dividint

Aquest nou centre va adreçat els nois que vinguin per grups

d'edat". Els membres del Cen­tre Ober t estaran permanent­ment en contacte amb les famí­lies dels joves per tal de fer-ne un s e g u i m e n t més global a l'evolució que facin.

Per intentar treure el màxim rendiment a les seves possibili­tats, l 'equip de treball del cen­tre s'ha marcat diverses àrees de treball : la socialització, l len­guatge, dinàmica i plàstica. Con­cretament els objectius i aspec­tes que intentarà potenciar entre els joves que requereixin el seu servei. El desenvolupament de les habilitats socials, les actituds d'interès i respecte als altres i el seu entorn social i natural n'és una de les línies bàsiques. A més, també es pretén potenciar l 'aprenentatge i instrumentals bàsics, les seves competències comunica t ives , les habil i tats d'autonomia personal, expres­sió corporal i creativitat, i les ca­pacitats i actituds d'interès per l'expressió artística com a mitjà de comunicació i construcció personal en el seu temps lliure.

La seu del Centre Obert per a infants i adolescents està for­mada pels locals que es troben a la plaça del Rei. que fa uns anys havien acollit l'àrea de Ser­veis Socials. Després d'una re­habilitació exhaustiva, a càrrec de la brigada municipal, s'han adaptat a les noves necessitats del servei. Aquest centre està finançat per l'Ajuntament, amb el suport de la Generalitat.

A g r e s s i o n s

Joves d'estètica 'skin' apallissen un nen de 12 anys a Can Roquetes K/s membres de/ grup ja havien insultat el nen anteriorment

M.VÍÍDA MI-MII- : /

- Sant Cugat -

l 'n grup de joves d'estètica skin va apallissar un nen de 12 anys dimarts de la setmana passada al carrer Torrent de Ferrussons del barri de (Jan Roquetes. L'agres­sió es va produir en baixar del vehicle quan tornava de l'I ES Ar­nau Cadell. El nen ja havia patit diversos atacs verbals en dies an­teriors.

Segons va explicar la mare de l'agredit, Mercè Altarriba, els fets van ocórrer a dos quarts de set de la tarda a la parada d'autobús del nou barri santeugatenc. El noi ha­via patit en reiterades ocasions

agressions verbals de tres com­panys que pujaven en el mateix autobús. "Al principi sí que m'ho explicava, però pensava que era inofensiu, senzillament que algú li havia agafat mania", explicava Altarriba. Finalment, el noi va plantar cara als joves en una oca­sió.

Dimarts dia 4 d'abril, en baixar a la seva parada, un grup de dot­ze caps rapats, d 'entre 10 i 16 anys, el va encerclar i, després d'insultar-lo. van començar a do­nar-li patades a les cames. "El noi va arribar a casa molt espantat i va ser quan vaig trucar a la policia, però no em van deixar presentat denúncia sense un certificat del metge", explicava la mare. Alta­

rriba, que pateix una minusvali-desa, va voler sortir per trobar el grup de joves, però el seu fill la va dissuadir explicant-li que eren caps rapats.

Altarriba va descobrir la identi­tat dels joves agressors, alumnes dels IES Arnau Cadell i Leonar-do da Vinci i, alguns d'ells, veïns del mateix barri. Va intentar par­lar amb la família d'un dels jo­ves. "Va resultar que la gent que ocupava aquella casa era pitjor que els nanos", afirmava la dona, que assegura que la van insultar i fer fora de la casa. Atesa la si­tuació, va decidir presentar la de­núncia als joves.

Segons la mare, les amenaces al nen s'han repetit, un cop els

FI grup de raps. rapats va agredir el'jove de 12 anys en baixar del bus F: X.I..

joves del grup han rebut l'avís de la policia. "Es horrorós per a mi, com a mare, perquè cada vegada que el meu fill surt i es retarda una mica ja pateixo", confessa­va.

Pet la seva banda, la policia es­tatal ha confirmat que s'han de­nunciat els fets. Malgrat tot, fonts

del cos de seguretat han assegu­rat que no hi poden fer res perquè els agressors són menors d'edat.

La policia, però, assegura que no hi ha bandes organitzades de caps rapats a Sant Cugat, i que aquest cas s'ha de considerar com un fet aïllat, que no és probable que s'acabi generalitzant.

ELS4CANÏONS Divendres, 14 d'abril del 2000 Societat 17

C o l · l a b o r a c i o n s

La Caixa fa una aportació econòmica al Centre Sant Medir i al Jeroni de Moragas

La Fundació La Caixa els ha concedit una subvenció per a les seves activitats

ESTER CASTANYER

El "Taller Jeroni de Moragas i el Centre Sant Medir de Sant Cugat han rebut al llarg d'aquest any una subvenció de La Fundació La Cai­xa amb l'objectiu de col·laborar en la seva tasca educativa i assistencial. En el primer cas, l'aportació ha es­tat de 500.000 pessetes per a finali­tats socioassistencials, mentre que el Centre Sant Medir ha rebut una subvenció de 4 milions per condi­cionar i millorar el local.

Des de ja fa anys, La Fundació La Caixa col·labora econòmicament amb diverses entitats de caràcter social. Des de fa un parell d'anys, i coincidint amb l'expansió de La Fundació per tot l'Estat espanyol, aquestes col·laboracions s'atorguen a partir d'un concurs públic pensat perquè totes les entitats que ho vul­guin presentin els seus projectes.

L'any passat, el Centre Sant Me­dir, una residència per a persones amb discapacitats psíquiques pro­fundes, va presentar-se a aquest con­curs amb un projecte de rehabilita­ció i millora de la residència que va ser seleccionat pel jurat i pel qual se'ls va atorgar una subvenció de 4 milions de pessetes. "De moment només se'ls ha fet el primer ingrés", explica la responsable de Col·labo­racions Institucionals de La Fun­dació La Caixa, Fina Llugany, "ara hem de començar a fer l'avaluació del projecte juntament amb la ma­teixa entitat". En aquest sentit, Llu-

La Fundació L/i Caixa col·labora econòmicament amb algunes de les tasques del Taller Jeroni de Moragas i del Centre Sant Medir F XI

gany ha afegit també que des de La Fundació aniran a veure el centre i s'avaluarà si les obres que tenien previstes s'estan duent a terme i poden fer-se amb la subvenció.

D'altra banda, l'oficina local de

Caballé: "El Taller Jeroni de

Moragas és una La Caixa, ubica- entitat molt integrada el gerent comercial da als Quatre . . , , de la zona de Sant

Cantons, ha sig. a la ciutat Cugat, Lluís Caba-

- i • ^ * ; llé: "Cada any, una

s'inscriu dins una iniciativa de des­centralització de La Caixa a partir de la qual les oficines d'aquesta entitat

poden gestionar de manera directa una part del pressupost destinat a finalitats socioassistencials. Així ho ha explicat

nat un conveni . >^v , ; de col·laboració econòmica amb el Taller Jeroni de Moragas pel qual La fundació La Caixa es compromet a fer una apor­tació econòmica per valor de 500.000 pessetes. Aquest conveni

petita part del pres­supost de La Fundació es destina a les oficines de cada localitat perquè des d'allà gestionin aquests diners d'una manera directa", comenta. Enguany, el projecte escollit a Sant

Cugat va ser el del Taller Jeroni de Moragas ja que, segons Caballé, "ja hi hem col·laborat altres vegades i ens va semblar que és una entitat molt integrada a la ciutat, que tot­hom coneix la seva tasca". En aquest cas, els diners s'han desti­nat a comprar material relacionat amb la feina d'ajustament pesonal i social que desenvolupa el centre. Així ho ha explicat el director del ta-ller, Salvador Strino, que ha co­mentat que "aquests diners han servit per comprar petits equipa­ments com vídeos, cameres o una mica de material esportiu, entre altres coses. Tot fa referència a aquest programa d'ajustament personal i social".

Els 'okupes' de Torre Blanca es reuniran amb l'alcalde

MAGDA M É N D E Z

- Sant Cugat -

L'assemblea ú'o/tupes de la masia de Torre Blanca es reu­niran, finalment, dilluns al mig­dia amb l'alcalde de Sant Cu­gat, Lluís Recoder. Aquesta serà la primera reunió amb el cap del consistori després de la presentació de la demanda pel desallotjament de l'edifi­ci.

"Ens ha costat molt aconse­guir aquesta entrevista: hi anà­vem al darrere des del dia que ens va arribar l'avís de la de­manda, però no hi havia ma­nera de contactar amb ell", va explicar un representant del col·lectiu santeugatenc. "De fet, només assistint a l'acte d'i­nauguració del Centre Obert vam poder parlar-hi i encarri­lar aquesta trobada", va pun­tualitzar. La reunió es farà a la una del migdia, i l 'assemblea okupa ha obert la convocatòria "a tot el poble, perquè Torre Blanca és de tots".

Els okupes santeugatencs van respondre a Recoder respecte a les raons que el van portar a interposar la demanda. "Hi ha altres iniciatives per solucionar les responsabilitats civils que comporta Vokupació", explica­ven. A més, van reiterar la seva voluntat al diàleg: "Sempre hem estat oberts, i els hem anat al darrere per parlar-ne".

Campanya

Sis centres educatius de Sant Cugat se

sumen a les escoles objectores

Els centres no acceptaran actes de promoció de les forces armades

E.C.

Sis centres d'ensenyament de Sant Cugat s'han declarat objectors amb la finalitat d'evitar que es faci cap acte de promoció de les forces ar­mades a les seves instal·lacions. Els instituts Arnau Cadell, Angeleta

Ferrer i Leonardo da Vinci, i les es­coles de primària Ferran i Clua, La Floresta i Catalunya han decidit d'a­questa manera oposar-se a la cam­panya de promoció engegada pel ministeri de Defensa amb l'objectiu d'aconseguir incrementar el nom­bre de joves que s'allisten a l'exèr­cit. "Nosaltres ja fa temps que co­

neixíem aquesta iniciativa, però vo­líem que fos una cosa que sortís dels mateixos alumnes, que ho decidis­sin ells i que es generés un diàleg i una discussió sobre el tema", expli­ca Jordi Beltran, director de l'Arnau Cadell, que afegeix: "El més im­portant d'això, però, no és el rebuig cap a l'exèrcit sinó l'afirmació posi­

tiva, l'afirmació que creiem en el diàleg, en la gestió no violenta dels conflictes bèl·lics, en la tolerància, en el criteri que als centres es pugui parlar d'això està molt bé".

La campanya per les escoles ob­jectores està promoguda a la nostra ciutat per la Coordinadora per la Pau de Sant Cugat, que fa uns mesos va enviar una carta a tots els centres educatius, públics i privats, dema­nant que s'adherissin al col·lectiu d'escoles objectores. El primer cen­tre a adherir-s'hi va ser l'IES Arnau Cadell, i els altres dos centres pú­blics de secundària ja estan trami­tant la documentació. D'altra banda, tot i que inicialment la campanya estava adreçada als instituts, també

hi ha tres escoles de primària que han decidit recolzar la campanya i declarar-se objectores. Aquesta res­posta ha estat molt ben rebuda per la Coordinadora per la Pau, sobretot per l'interès demostrat pels centres. Així ho explicava una de les res­ponsables de la Coordinadora, Mò­nica Bernabé que comentava que "els centres que s'hi han adherit ha estat més per iniciativa seva, i això és d'agrair". Bernabé comentava també que de moment no han rebut cap resposta per part dels centres d'ensenyament privats de la ciutat, i que per això "ara el que farem és trucar als centres que no s'han ad­herit i a veure si n'obtenim alguna resposta".

• CATALONIA C E R À M I C

EXPOVENDES: p-rou Ora. Sant Cugat, km 3. Cerdanyola del Vallés. Tel. 93 580 15 00

Buenos Aires, 25. Barcelona. Tel. 93 419 08 46

Rocafort, 112. Barcelona. Tel. 93 426 00 08

CONEIXEU-NOS, ESTEM AL VOSTRE SERVEI

OBERT DE DILLUNS A DISSABTE

• Ceràmica • Sanitaris • Aixetes • Mobles de bany • Banyeres d'hidromassatge • Accessoris • Materials per a la construcció

18 Societat ELS íCANTONS Divendres, Nli'abrildel-\W

S o I * r i t a f

Una subhasta d'obres d'art completa la campanya d'ajuda a Veneçuela La subhasta és aquest divendres a la Unió Santcugatenca

La Unió Santcugatenca aceCra avui una subhasta sofidària pels dam­nificats de Veneçuela. Aquesta subhasta, en què han participat diversos artistes locals i veneçolans, servirà per tancar la cam­panya d'ajuda iniciada al febrer, després de les fortes pluges que van destrossar aquest país sud-americà. Fins ara, amb el quinto so­lidari organitzat per l'Esbart i la recollida de diners promoguda pels tres instituts de la ciutat, s'han recol·lectat prop de 150.000 pessetes que es destinaran a algun projecte de reconstrucció.

F.C. - Sant Cugat -

L'Ajuntament de Sant (aigat tan­carà aquest divendres la eampanya d'ajuda a Veneçuela amb una sub­hasta d'obres d'art que tindrà lloc a La l nio Santcugatenca.

Després de les fortes pluges que van afectar a principis d'any \ e -neçuela. l'Ajuntament de Sant (ai­gat. el (Consolat veneçolà i la Creu Roja van sumar-se a una proposta feta per un particular i van iniciar una campanya per recollir diners i material per als damnificats. Aques­ta iniciativa finalitzarà avui amb la subhasta de més de 60 obres d'art cedides per diversos artistes locals com \ lanolo Belzunce, Mercè Diogènc o Paco \linuesa, entre d'altres: i per artistes veneçolans com Alfonso Dàbila, Marisabela Ermini o Aníbal Rierol. "La veritat és que la resposta ha estat molt bona. Valorem molt positivament la generositat i la implicació de tots aquests artistes", comentava la ti­nent d'alcalde de serveis personals, Àngels Ponsa. Iotes aquestes obres

se subhastaran avui al teatre de La Unió, amb uns preus de sortida que oscil·len entre les 15.ÍXX) i les .ÍO.(XK) pessetes. Des de l'Oficina Sant (lli­gat Solidari, Maria Franquesa ha explicat que "esperem una bona resposta dels santeugatencs, per­què es tracta d'un projecte solida­ri i això acostuma a moure molta gent". Franquesa ha afegit també que tots aquests diners es destina­ran a través de la Creu Roja a un projecte concret i que es podrà ter un seguiment de com s'està des­envolupant la reconstrucció. La campanya d'ajuda a Veneçuela ha comptat també amb el recolzament de diverses entitats, entre les quals destaquen l'Ksbart Sant ( àigat, que va organitzar un quinto solidari, ocis tres instituts de la ciutat, que han fet una recollida de diners i de mate­rial. Segons Àngels l'onsa. "aques­ta ha estat una campanya molt par­ticipativa en què s'hi han implicat diverses institucions, entitats i per­sones de la ciutat". FI resultat d'a­questa participació són quasi 150.000 pessetes que s'afegiran al que es recapti amb la subhasta.

Iss obres ,i siibha·.tti i \tnn i \/>(i</i/lt \ d i e/í In mm \etmanu // l/i I rnó /• Y /

A/risfes ItMiils i' vnieriilam s'han unitperpii/tuipiii <n in/in ilti ttimptmyn /• \ l

A s s o c i a c i o n s

L'Associació de Veïns del Parc Central reivindica

més seguretat ciutadana

K.C.

L'Associació de Veïns del parc Central ha iniciat una recollida de signatures per demanar que s'aug­menti la vigilància policia! al barri durant els caps de setmana. Davant l'augment d'actes vandàlics que es produeixen a la zona alta del barri, durant la darrera assemblea de l'as­sociació es va acordar recollir sig­natures i demanar, si cal, una reunió amb el tinent d'alcalde de segure­tat ciutadana, Jordi Ferrés."EI que demanem és que ens reforcin la do­tació policial, no donem la culpa a la policia, perquè crec que no donen abast, el que demanem és que po­

sin algú més en aquesta zona", ex­plicava el president de l'associació, Joan Segura. L'assemblea va servir també per plantejar altres qüestions relacionades amb el barri del Parc Central. Entre altres temes es va aprovar la incorporació de 6 mem­bres nous a la junta de l'associació, es va crear una comissió encarrega­da d'estudiar i preparar unes jorna­des sobre urbanisme per tal d'estar informats sobre el nou projecte de l'Eix Vertebrador i com afectarà el barri. L'assamblea també va reiterar la necessitat de demanar a l'Ajun­tament uns bancs nous amb ras-patller per a la zona del parc infan­til o més gronxadors per a la zona infantil del carrer Salvador Dalí.

E x p o $ t c # o n s

L' Espai Jove acull fins dimecres l'exposició itinerant

wL'art de la xuleta'

MAGDA MÉNDKZ

L'arf de la xuletti és el títol de l'exposició itinerant que ha arri­bat aquesta setmana a la nostra ciutat. L'Espai Jove de la Casa de Cultura és el lloc que acull aquesta peculiar mostra que dóna a conèixer les diverses tècniques que han fet servir els estudiants al llarg dels anys per aprovar els exàmens sense haver d'estudiar.

Des de la tradicional fotocòpia reduïda a extrems inimaginables fins a cuidadosos rotlles de pa­per ficats en un rellotge de tal manera que movent la rodeta, apareix en pantalla les dades que es demanen a l'examen. Podem

descobrir les tècniques que han utilitzat els alumnes, algunes de més enginyoses i elaborades que d'altres, per superar els exàmens amb el mínim esforç en aquesta peculiar exposició. L'objectiu és mostrar la xuleta com una mane­ra d'expressar-se de la gent jove, considerant-la com una forma d'art.

La mostra, que es va inaugurar el dia 11 passat, es podrà visitar fins dimecres de la setmana vi­nent i està promoguda per l'As­sociació Bloc de Manresa. A Sant Cugat està organitzada pel ma­teix Espai Jove amb la col·labo­ració de la Diputació de Barce­lona. L'horari de visita és de 17 a 20 h, de dilluns a divendres.

L'Associació de la Premsa Gratuïta, amb base de dades sobre morosos

MA(;DA\1KNDKZ

- Sant Cugat -

L'Associació Catalana de la Premsa Gratuïta (ACPG) comp­ta des d 'aquest mes amb una base de dades per al control de la morositat. D'aquesta manera es pretén evitar la inserció de pu­blicitat en les publicacions gra­tuïtes de les empreses que han estat declarades moroses.

La posada en marxa d'aquest servei es va determinar en l'as­semblea que va reunir els edi­tors de les 40 capçaleres adscri­tes a l'ACPG I'l d'abril passat a Girona. I ,a creació de la base de dades compta amb cl vistiplau del Tribunal Superior de Com­petència. L'ACPG va començar els tràmits legals per incloure aquest servei ara fa un any, des­prés de registrar nombrosos casos d'inserció d'anuncis per part de morosos professionals per quan­titats considerables.

Pel president de l'entitat, Ra­mon Grau, aquesta iniciativa és de doble utilitat: "D'una banda, servirà com a element de pre­venció dels associats i, de l'altra, d'instrument intimidatori, ja que quan el deute sigui exigible s'in­formarà al morós que hi figura en el banc de dades".

La informació que in tegr i aquesta nova base de dades es­tarà tan sols a l'abast de les per­sones assignades pels editors as­sociats a l 'AGPC, d'acord amb la legislació sobre la intimitat de les persones. A més, també s'ha assegurat que el contingut de la base de dades sobre morosos tindrà un caràcter marcadament confidencial.

D'altra banda, a la mateixa as­semblea de l'ACPG de l'I d'abril es va aprovar un codi deontolò-gic que afecta tots els sectors que i n t e r v e n e n en el món de la premsa gratuïta: editors, perio­distes i agents comercials. Aquest text introdueix algunes mesures per eradicar pràctiques poc acon­sellables d'aquests tres col·lec­tius dins la premsa gratuïta. El nou codi deontològic es presen­tarà properament.

ELÍHCAIYIO>S Divendres, 14 d'abril del 2000 19

Per Sant Jordi, diumenge 23 d'abril,

les llibreries de Sant Cugat

serem a la plaça del Monestir

Del 17 al ?9 d'abril gaudeix del 10% de descompte

Í -vi»;

*í| «^ j *$

i s*a

f^ / ' |vi "f* fe/r//

LLIBRERIA o/éüaieóetiiíJ. -XUex/ind ex/tnari/L

l l i b r e s

LSÏÍÍSÍWGÍWRÍ Llibre infantil I juvenil Jocs didàctics

20 Societat ELS /CAIVIUNS Divendres. 14 d'abril del 2000

C o n v e n i

L'ANC signa un conveni amb els centres catalans a Pestranger Larxiu de Sant Cugat conservarà els arxius a"aquests centres

L'Arxiu Nacional de Catalunya serà l'encar­regat de reunir i conservar els documents generats per catalans establerts a l'es­tranger. Així s'estableix en el conveni que van signar la setmana passada el director de l'arxiu, Josep Maria Sans i Travé, i el Consell de Comunitats Catalanes. Entre altres qüestions, aquest acord de­termina que els centres i casals catalans

a l'estranger cediran, en dipòsit o amb una reproducció, els seus arxius docu­mentals a l'ANC i col·laboraran en la fei­na de localitzar documents d'interès rela­cionats amb Catalunya i amb els catalans. L'ANC, per la seva banda, es compromet a posar els mitjans en les tasques de re­cuperació i de difusió d'aquests docu­ments.

KSTKR CAST.WYKR

- Sant Cugat -

L'Arxiu Naciona l de Cata­lunya i el Consell de Ics Co­munitats Catalanes han signat un conveni pel qual els dife­rents centres i casals catalans a l ' es t ranger cediran el seus arxius documentals a la seu de l'arxiu, a Sant Cugat . Aquest conveni, que el van signar di­jous passat el director de l'ar­xiu, Josep Maria Sans i Travé i 10 membres del Consell de les comuni ta t s cata lanes . La s ignatura d ' a q u e s t c o n v e n i , emmarcada en la Segona Tro­bada de Casals Catalans que es va fer la setmana passada a Barcelona, i va comptar amb la presència del director de re­lacions Exteriors de la G e n e ­ralitat, Joaquim Llimona, i de diversos represntants d'algu­nes de les comuni ta ts catala­nes creades a l 'estranger.

La finalitat d 'aquesta col·la­boració és aconseguir recupe­

rar i conservar tot el patrimo­ni documen ta l creat per ho­mes i dones de Catalunya que per diferents motius van esta­blir-se a l 'estranger i van cre­ar c e n t r e s i casals ca ta lans . Així ho va explicar el director de l 'ANC, Josep Maria Sans i Travé, a les diferents perso­nes reunides amb motiu de la s ignatura d ' a q u e s t conven i . Sans i Travé va destacar la im­portància de treballar per con­servar la memòria històrica del país i de ls cata lans: " E s t e m fent una cosa molt important . Vosaltres, catalans que es teu a fora, esteu escrivint la vostra història, una història que for­ma part del país que us ha aco­llit però que també forma part de vosaltres, i vosaltres teniu un v i n c l e a m b C a t a l u n y a . L'Arxiu Nacional és la intitu-c ió q u e ha d e r e c o l l i r la memòria històrica i escrita d'a­ques t país i dels catalans"

Amb la s igna tura d ' a q u e s t conveni, els diferents centres i casals a l 'estranger es com­

prometen a cedir, en qualitat de dipòsit o tan sols com a re­p r o d u c c i ó , e ls s e u s a r x i u s històrics. D 'aques ta manera, en el cas que el centre vulgui conservar els seus documents o cedir-los a una altra institu­ció, es compromet a permetre que la General i tat en faci una reproducció que es conservarà a l 'ANC. També en el cas que un d 'aquests casals es dissol­gui, el seu arxiu serà dest inat a la Genera l i t a t pe rquè se 'n faci càrrec de la conservació i la difusió.

Per la seva banda, el Depar­t a m e n t de C u l t u r a es c o m ­p r o m e t a co l · l aborar en els programes de recuperació dels fons documentats acordats per les d u e s pa r t s . L ' A N C serà l 'encarregat d'assumir la coor­dinació d 'aquests treballs, po­sant a disposició els recursos materials i humans que siguin necessaris en cada cas. D'al­tra banda, tota la documenta­ció que es conservi a l 'arxiu serà de lliure accés per als in-

I.'A.XC podrà dL·posardeL· arxius documentals dels casals catalans a l'estranger F: X.I..

vestigadors i només se 'n res- és molt important la col·labo-tringirà l 'ús en funció de les peticions formulades pel cen­tre que faci la cessió.

"Aquest és un acte de con­f iança m ú t u a " , c o m e n t a v a Sans i Travé, "vosaltres voleu que la vostra memòria histò­rica, sigui com a grup, en t i ta t o persones, no es perdi , i que per això es pugui conservar en aques t cen t re . Nosal t res vo­lem que ens faciliteu que es p u g u i r e c u p e r a r a q u e s t a memòria , ja sigui d ipos i tan t aquí el que ja no necess i teu, ja sigui deixant que ho repro­du ïm i us ho to rnem" . El di­rector de l'Arxiu Nacional de Catalunya va afegir també que

ració de tots aques ts casals i de les pe r sones que en for­men part per tal de localitzar i recuperar els fons documen­tals p r o d u ï t s i c o n s e r v a t s a l 'estranger per persones i en­t i tats pr ivades que facin re­ferència a Catalunya. Segons J o s e p M a r i a S a n s i T r a v é , "vosaltres també ens heu d'a­judar a recuperar memòria de p e r s o n e s . C o n e i x e u m o l t a gent, catalans que han desen­v o l u p a t u n a a c t i v i t a t en aquests països on viviu, us de­manaríem que ens informés­siu d ' a q u e l l a g e n t d e q u i c re ieu q u e s 'haur ia de con­servar la memòria" .

X e r r a d e s

La importància de F autoestima centra una nova xerrada d'Atena

MAGDA MKNDKZ

- Sant Cagat -

"L'autoestima és una necessitat bàsica de les persones que s'ha de tenir molt en c o m p t e " . Amb aquesta premissa, formulada per la psicòloga santeugatenca, Eulàlia Soteras, es va fer un co1-kx|iii sobre la importància de l'autoestima a l'Ateneu Santcugatenc, davant de XX persones. La xerrada es va ce­lebrar dimecres i estava organitza­da per Atena, Dones de Sant Cu­gat.

Segons la psicòloga, aquest sen­timent s'ha d'aprendre a la infan­tesa, i qui no ho fa, es troba que li

és necessari quan arriba a tocar fons. "La manca d'autoestima pro­voca importants desequilibris emo­cionals", segons assegura Soteras.

Actualment, el tema de l'autoes­tima torna a estar vigent, "el pro­blema és que molta gent no sap exactament què és. Cal ser molt conscients que és un sentiment to­talment intern i personal, no s'a­consegueix tenir més autoestima pel que et digui la resta de la gent", explicava la psicòloga. "Moltes ve­gades quan es tenen problemes és com a conseqüència d'una mala interpretació interna", afegia.

L'autoestima és un valor molt apreciat en la societat actual, do­nada sobretot per la competitivi­

tat. "És cert que l'autoestima és a la base dels guanyadors", explica­va la psicòloga. Ser conscient de les necessitats i mancances perso­nals és la base per aconseguir tenir una bona autoestima. I Tn cop estan localitzades i reconegudes, s'han de marcar petits objectius per tal que, de mica en mica, es vagi rea­firmant com a persona.

Eulàlia Soteras també va destacar el fet que s'organitzin conferèn­cies d'aquest tipus i que "caldria utilitzar-ne més sovint". Segons Soteras, els col·loquis ajuden a acla­rir alguns dels conceptes que es tracten, "malgrat que no doni una solució concreta, però el més im­portant és conèixer-ho".

Exit de participació en la tercera edició de

la Caminada a Montserrat

E.C. -S·MTCMMT-

Prop de 300 persones van parti­cipar diumenge en la tercera edi­ció de la Caminada a Montserrat que organitza el Club Munta­nyenc. Tot i que els pronòstics de mal temps van fer que un bon nombre de persones es retiressin al darrer moment, el nombre de participants d'aquest any ha es­tat gairebé el doble que el de l'any passat. Aquesta participació ha es­tat molt ben valorada pels orga­nitzadors, que consideren un èxit la resposta dels santeugatencs. D'altra banda, segons ha explicat una de les responsables de la ini­ciativa, Gemma Garcia, "la cami­nada va anar perfectament i no es

van produir incidents.Com que algunes persones van abandonar a causa del temps, els que hi vam anar ja estàvem ben disposats". Garcia va destacar també que tant el funcionament dels controls com l'avituallament van ser un èxit i que tant els participants com els organitzadors van quedar molt sa­tisfets.

La caminada va començar a dos quarts de sis del matí i els excur­sionistes, entre els quals l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, van trigar una mitjana de nou hores i mitja a fer els 40 quilòmetres que els separaven de Montserrat. Un cop allà, els caminadors van voler fer emotiu un acte d'homenatge al recentment desaparegut soci de l'entitat. Bernat Vaqué.

ELS /C4NTOFS Divendres. 14tTabrildel >000 Societat 21

s s e m b i e a

Rumbau recupera

la presidència d'Amics de la UNESCO

MAGDA MÉNDEZ

L'assemblea de l'Associació dels Amics de la UNESCO Valldoreix-Sant Cugat, va aprovar per unani­mitat el canvi de junta al capda­vant de l'entitat. Montserrat Rumbau és la nova presidenta de l'Associació en substitució d'Anna Domènech, que deixa el càrrec després de tres anys d'ocupar-lo. La resta de membres de la junta són nous en el seu càrrec.

Sense cap vot en contra ni cap abstenció, va sortir escollida l'úni­ca candidatura que es va presentar per ocupar la junta d'Amics de la UNESCO. En aquesta nova eta­pa acompanyaran Rumbau Roser Nadal, Montserrat Barba, M. Te­resa Pèlfort, Antoinette Bernard, Fèlix Mestres i Francesc Santjust. "No hi ha cap trencament amb aquest relleu de junta, sinó una continuïtat", explicava la nova pre­sidenta, que va restar importància al fet de tornar a estar al capda­

vant de l'entitat: "La idea és que els càrrecs no tinguin importàn­cia. El que volem és formar un equip sòlid, de gent que s'entén; treballar tots alhora en una matei­xa línia".

Per la seva banda, la fins ara pre­sidenta de l'entitat, Anna Domè­nech, va valorar molt positivament la tasca de l'entitat a la ciutat, ja que "és de les poques associacions culturals que segueixen sistemà­ticament un programa de con­ferències sobre temes variats dins l'àmbit cultural i solidari". Res­pecte al relleu en la gestió de l'en­titat, considera que "aquest canvi és bo, una junta que seguirà el rit­me que s'ha fet fins ara". En l'as­semblea de divendres, Domènech va rebre el títol honorífic de con­sellera de direcció d'Amics de la UNESCO.

Dins aquesta continuïtat, la nova junta pretén dividir els esforços en dues línies bàsiques de treball: les activitats de caràcter cultural, i les de tipus solidari. "Dividirem la junta en aquests dos sectors",

Montserrat Rumbau tonia n ser la presidenta de I'associació F: E. FARINYFS

va explicar Rumbau. Així doncs, els cicles de con­

ferències, les excursions culturals i la campanya per la construcció d'un orfenat a la ciutat de Roman (Romania) continuaran centrant les activitats d'Amics de la UNES­CO.

A banda de l'elecció de la nova junta, l'assemblea de divendres també va servir per aprovar els pressupostos per aquest 2000, que no varien gaire respecte als dos anys anteriors. Les entrades con­tinuen centrades en les quotes dels socis i les subvencions de l'Ajun­tament, mentre que gran part de les despeses són de l'organització dels cicles de conferències, pre­

sentacions de llibres i altres actes. Pel que fa a les activitats més

properes organitzades per l'Asso­ciació d'Amics de la UNESCO, es preveu que al maig es realitzi un nou cicle de conferències a l'es­pai que els acull des de fa anys: la sala d'actes de l'Arxiu Nacional de Catalunya. En aquesta ocasió, es tracta de xerrades sobre el Patri­moni de la Humanitat. Malgrat que els ponents estan encara per determinar, es vol tractar aquest tema des de diferents sectors. Així, el patrimoni catalogat per la UNESCO, el de l'església, el que es pot trobar a Catalunya i el que tenim a la nostra ciutat centraran aquestes conferències.

Concurs

Obert el concurs per escollir el cartell de la

Festa Major de Valldoreix

M. M.

Ja s'han fet públiques les bases per al concurs de cartells que anunciïn la Festa Major de Vall­doreix d'aquest any 2000. Els tre­balls es podran entregar fins al 4 de juliol al Casal de Cultura del districte, de dilluns a divendres d'l 1 a 1 del migdia i de 5 a 7 de la tarda. El premi per al cartell guanyador serà de 50.000 pesse­tes i de 25.000 per al finalista.

El certamen està obert a tot­hom, i només es podrà presentar una proposta per participant. Malgrat que la temàtica és lliure, dins la representació de la festa,

les bases del concurs determinen que no s'acceptarà cap cartell on quedin reflectits focs artificials. D'altra banda, cal que a cada obra apareguin dos elements bàsics: "Festa Major de Valldoreix de 2000" i "Del 15 al 17 de setem­bre", a més de l'escut de l'Enti­tat Municipal Descentralitzada (EMD) de Valldoreix.

Tots els cartells participants en el concurs quedaran exposats al Casal de Cultura del districte du­rant la Festa Major, i es podran recollir després de la mostra, du­rant tot el mes. La data i forma del lliurament dels premis que­darà determinada en el programa de la festa gran del districte.

La Ludoteca funciona des de fa un any al Centre Crvic F: X.L.

Un any de la Ludoteca de la Floresta

La ludoteca que hi ha al Centre Cívic de la Floresta va celebrar divendres passat el seu primer aniversari preparant una sèrie d'ac­tivitats per als més menuts. Unes 180 persones van participar a la

festa que va començar amb una petita gimcana, on es feia pintar i completar puzles gegants. Un be­renar amb pastís i l'animació d'un grup infantil van completar la ce­lebració./ M.M. (LA FLORESTA)

Activitats culturals

a l'Ateneu durant

el mes d'abril

M. M. -S*MT Cuear-

Els llibres i els escriptors són els grans protagonistes de les pro­postes culturals que han plante­jat les diverses entitats que te­nen la seu a l'Ateneu Santcugatenc. A més, també tin­dran la seva important presència durant aquest mes les exposi­cions i xerrades.

La diada de Sant Jordi ha po­tenciat notablement la progra­mació d'actes i activitats relacio­nades amb el món literari. Dimarts l'escriptor Josep M. Es-pinàs va presentar el seu darrer treball titulat A peu pel País Basc. El dia 27 d'aquest mes es farà un homenatge a l'escriptor Joan Fus­ter a partir de les nou del vespre, en la qual prendrà part el rector de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i president de l'Associació d'Amics de Joan Fus­ter, Carles Solà. A més, cada pri­mer dimecres de mes s'ha posat en marxa la Llibrexarxa, que per­met l'intercanvi i el préstec de llibres. A banda d'això, també s'ha organitzat un taller de lec­tura que s'allargarà fins al mes de juny i que permetrà aprofundir en algunes obres literàries.

D'altra banda, del 26 d'abril al 12 de maig l'Ateneu acollirà una exposició sobre els 5 anys de Maulets a Sant Cugat En aques­ta mostra es podran veure des de cartells a sessions de diapositi­ves i audiovisuals.

L'Ateneu també ha organitzat cursos de samba de cara a pre­parar les festes d'estiu.

L'escola Viaró

celebra el 5è

Concurs de

Pintura

E.C. -SANT Cwar-

La Sala d'Actes del Col·legi Viaró va acollir la setmana pas­sada l'acte de lliurament de pre­mis del 5è Concurs de Pintura dels alumnes del centre. L'en-trega de premis va estar presidi­da per l'alcalde Lluís Recoder.

r A m a t Finques Des de 1948

Sant Cugat PI. Can Cadena,2 Valldoreix

D 93 590 68 80 Sant Just Bonavista 63-65 3 93 480 36 00

22 Societat U S í CANTONS Divendres. 14 d\dml del 2000

C a m p a n y a

ADÉU Deute Extern presentarà una moció al ple municipal

["objectiu és el suport institucionala la campanya

M \( ; i ) . \ M i:\DKZ

- Sant Cugat -

I ,a xarxa ciutadana per l'abolició del deute extreu vol presentar una moció al ple municipal d'aquest mes per demanar l'adhesió dels grups municipals a les preguntes de la consulta social. Aquesta és una de Ics primeres accions de la plataforma, un cup s'han conegut els resultats del referèndum a nivell estatal.

I ,a primera assemblea de la xar­xa després de la celebració de la consulta es va fer divendres al Ca­sal Social ()kupat de Torre Blanca. l-'.n aquesta es va explicar que s'­havia fet una demanda a l'Ajunta­ment per presentar una moció po­pular en el ple del 17 d'abril, en què es demana el suport de tots els grups als plantejaments de la plataforma. Per tal d'intentar asso­lir la unanimitat en les votacions de la moció, alguns dels membres de la xarxa s'entrevistaran abans amb els partits polítics amb repre-

C&mpanya

Sant Cugat Centre

Comercial recupera

el 'sobre sorpresa'

Després de l'assembleu, es ia fer una festa per celebrar /VA// de la consulta F-.F..F

sentació. "Si aconseguim ([tic apro­vin la moció, demanarem que la portin a una institució més gran", explicava un representant de la xar­xa, Dani Gómez.

D'altra banda, els santeugatencs també participaran a la tercera tro­bada estatal per l'abolició del deu­

te, que se celebrarà els dies 29 i 30 d'abril a Barcelona. També es pre­veu que donin suport a les mani­festacions per l'eliminació d'aquest préstec que es faran a Washington aquest cap de setmana, coincidint amb la reunió del banc mundial a la capital dels Kstats l'nits.

K.C. - Sant Cugat-

Els clients del Sant (-ugat ('entre Comercial tenen aquests dies la possibilitat de guanyar premis di­versos amb una nova campanya del sobre sorpresa.

Des del dia 11 passat i fins al 11 d'abril, els compradors d'aquest centre poden canviar els seus ti­quets de compra per sobres so/pre­sa que amaguen tot tipus de regals, entre els quals destaquen televi­sors. equips DVD o reproductors de CD portàtils entre altres coses. 1,'objectiu d'aquesta iniciativa és fidelitzar els clients de la gran su­perfície a partir d'una proposta fà­cil i divertida. D'altra banda, el Sant Cugat Centre Comercial també ha volgut recuperar una tradició que existia ja fa anys i que tenia molt èxit. "Nosaltres vam voler recupe­rar aquesta campanya, perquè és un tipus de promoció directa, el comprador té la possibilitat d'a­conseguir premis d'una manera fà­cil i directa", comenta la gerent ad­

junta del centre, Susana Penya. La campanya del sobre sorpresa va

posar-se en marxa aquest dimarts i segons Penya, "de moment està tenint una acollida molt bona entre els clients del centre comercial. Nosaltres creiem que es tracta d'u­na proposta que pot agradar a tot­hom".

Per Sant Jordi, reg a le m m ú s i c a

^ ^ . . « ^ U T O . ™ ^

*°<l 'o*t>

SC® Sant Cugat

òant Jordi 2000 \ Recull de clàssics núm. 2 \,

%

SGAE DIPÒSIT LEGAL: B-16423-2000

SCC002

m í&rirç,,^

S · m p r t » p r o p t • u

Del 17 al 23 d'abril Els establiments de Sant Cugat Comerç

us regalem per les vostres compres el CD Recull de Clàssics, núm. 2

Campanya vigent fins que s'esgolin les existències

ELS-/CAIVroï>S Divendres, 14 a"abrildel 2000 23

# ;

& • » 4

Pregunta d'actualitat:

Quina actriu, que feia de Batgirl a la darrera pel·lícula de 'Batman', actua a Trabajos de amor perdidos?

* < ! *

Opció a dos premis.

Lot TOV STORV 2. Una bossa-motailla, un rellotge/io-io infantil, una tassa, un pin i un pòster gegant d'aquesta pel·lícula.

Una motxilla, una bossa per CD. un 'single' de (a BSO de 'La leuenda del pianista en el océano' per Ennio [ïlorricone, i un pòster gegant de 'Cl sexto sentido'.

.,tte4Cffl*on?:,alçaiTCrSaiif fíntofj.

Resposta: nom i cognoms: Adreça: Telèfon:

•••ffli···.tf.,

/ • *

24 Societat ELS ÍC-MVIÏNVS Dknir/irs. 14 <r,ih,il d, I.',',

' C à s t i n g ' rf e R à d i o S a n t C u g a t

Mònica van Campen. Actriu i model

"A vegades no recordava que treballava a la televisió

Mònica van Campen tenia certa experiència en càstings quan es va

presentar al de Ràdio Sant Cugat, el 24 de gener passat. De fet, se li

ha de reconèixer el seu esperit de voluntat i decisió; des que es va pre­

sentar a l'agència de models Francina, ha treballat en publicitat, ci­

nema, televisió i ara mateix, en teatre, amb l'espectacle 'Tot esperant

Godot' de la companyia Circ Crac (que, per cert, podrem veure al Te­

atre Auditori el dia 16 de juny). Encara que ser famós tampoc no dóna

més possibilitats a passar aquest 'Càsting'. Van Campen es va mos­

trar, en un principi, reticent; més tard, es va prendre massa llibertats.

99

JORDI RAMOS

-Sant Cugat-

Km dic Mònica van Campen i Obiols. Vaig néixer el Ió de no­vembre de 1474 a Terrassa, per què a Sant ('ugat no hi ha hospi­tals. S(')c soltera i no tinc fills. - Es famosa? -Jo? Una mica. - Mai s'ha sentit aclaparada per la seva popularitat? - No, les vegades que m'han dit alguna cosa pel carrer han estat amb respecte. I a vegades et fa il·lusió trobar-te gent que et diu: "Ostres, m'encanta aquest pro­grama!". Te n'alegres.

- Quin va ser el primer anunci publicitari en què va participar? - Va ser un del Libretón BBV. Vam estar catorze hores rodant, a mi em feia moltíssima il·lusió i al final no se'm veia.

- Però un dels anuncis que més l'han donat a conèixer es el de la colònia Jaek's. - Aquest el vam rodar de nit. Vam fer moltes proves de vestuari per­què el vestit era fet a mida i era molt arrapat. - Quines conseqüències va tenir en T àmbit professional? - Diners. Home, sí que et fitxen una mica de tia bona. Quan fas de model tens molta competència però... cal que les models siguin molt primes i sense gaire pit i jo no n'he tingut. 1 si t 'ho mires així, doncs tinc molta sort, no? - Qu** en pensa del mon dels es­pots televisius a Espanya? - A mi abans m'agradaven molt perquè seguien el nivell del país. Ara penso que s'intenta imitar un nivell, l'europeu, que no tenim, i a vegades aquí fallem. Hi ha avenços tècnics que estan bé, però a mi m'agraden els espots senzills, que tenen molta idea i pocs di­ners.

- Aljíuna vegada ha assegurat que li agrada la camera de ví­deo. Per què? - J o és que fent passarel·la o fo­tografia no m'hi veig. I -a camera de vídeo té molta màgia, m'entu­siasma, perquè és més moviment: no et fixes tant si la model té la boca torta o si té una arruga al front. Pots jugar molt més.

— 'Spot TV' va ser una bona ma­nera de tenir una imatge serio­sa? - I tant! Per mi ha estat molt po­sitiu. A més, vaig tenir molta sort: jo treballava els dilluns i els altres dies em podia dedicar a l'Institut del Teatre. A vegades pensaves: "Si estic fent un programa!" A ve­gades estaves treballant en una altra història i et confonia.

— Per què la van substituir per l'Asha Miró? - Em van oferir una altra cosa, vaig parlar amb el productor i em va recomanar que no desaprofités aquesta oportunitat. Llavors li vaig dir amb antelació, i van buscar una altra noia, que és l'Asha.

— Quin és el record més impor­tant que té del seu pas per Fila

Ytni Campeu porta 6 uny.< a l'Institut del 'Ventre de 'terrassa F: X.I..

Zero? - Bé, jo recordo la primera obra que vaig fer, que era Pati, poti. Però la que més em va quedar va ser Falomé, perquè vern fer bolos. M'ho vaig passar molt bé.

— Què ha suposat per a vostè tre­ballar en el Circ Crac? - Un somni fet realitat. Aquest any estava neguitosa perquè feia televisió i cinema, però realment jo el que volia era fer teatre. I ales­hores em van proposar això, un Beckett... i molt bé.

— De quina de les feines que ha fet fins ara en cinema està més satisfeta? -Vaig ser molt feliç a la del Trici­cle (Palace) perquè era com un conte. Però també em va fer mol­

ta il·lusió l 'última que he fet, (Faust) perquè era un paper pro­tagonista i amb actors de fora, en anglès. Sempre el que són reptes et fan il·lusió, perquè has estat allà donant tot el que podies. Ha es­tat una experiència molt bèstia.

- Se'n va anar a viure a Barce­lona només perquè li agrada viu­re entre la multitud? - No, tot i que m'agrada molt Des que tenia setze anys que m'ena­mora Barcelona, m'enamora Grà­cia i visc a Gràcia. I m'estic allà.

'Càsting s'emet els dilluns de 23 a 24 h a RSC (91.5 FM). Repetició de

l'entrevista <i Ramon Faura, aquest dissabte 15, a les 14h.

Les preguntes de La Veu

•Crea que si no hagués estat popular el seu professor Fre­deric Roda l'hauria triat per fer el seu paper al Circ Crac? Potser no. El meu paper me'l va donar perquè ja l'havia fet amb ell. Havia fet un taller a tercer amb dues companyes. Segurament, és un reclam. • N o és iaia nuca contradic­tori fer m Beekett m m a car­pa de circ? No, gens, l'espai quedava molt àrid i era una història mokxuia de veure.

•És veritat que s 'ha fet un augment de pits? No, és del tot mentida. •Expliqui'ns quin és l'objec-te destacat de la seva vida. Un nas de pallasso. L'he triat perquè estic en una època no gaire arrelada enlloc i estar amb pallassos és l'últim que m'ha passat. És molt important per a mi. També perquè és un sím­bol de voluntat de ser senzill, estimar i intentar que la teva vida serveixi per alguna cosa més que per a tu sol.

Les proves

EMILI BELLA

- Van Campen va haver de fer el paper de locutor d'un but­lletí informatiu radiofònic. Quan va saber la notícia va ex­clamar "Que txtmge que ets!" - La segona prova del 'Càsting" va obligar la candidata a mos­trar la seva versatilitat per anun­ciar productes com una jogui­na violenta per a nenes, un jersei absorbidor de pols o un paquet de mocadors de paper de segona mà.

"Porto amb alegria despuHar-me per diners"

MA(;I), \MKNI)KZ

- Sant Cugat -

- Per <·<>iiH'ii(·:u· li diré una sèrie <lc noms i m'llaurà de dir un adjec­tiu: Ràdio Sant Cugat: Bona nit... Ah, ad­jectiu? Bon rotllo. Tortell Poltrona: Collons... Pallasso. As/ia Miní: Simpatia. Lluís Rfíodn: No el conec prou. Tenassa: familiar. Mikimoto: Accelerat. Spot TV: Inici.

Fishennansfiiruds: Refrescant. Fila Zerv: Joventut. FJ Triar/e: C.ohrs. CitrCrac:(Riu) Més colors! Toni Soler: N'apiut.

- Es considera intel·ligent? - Una de tantes. - Per què està tan bona? - Perquè els meus parcs ho van fer molt bé (Riu). - Quants anys tenia quan va fer el primer petó? -14. - Pel davant o pel darrere? - (Toma a riure) Pel davant. - Rossos o morenos? - Morenos. - S'ha despullat mai per diners? -Sí. -1 com ho porta? - Amb alegria. - De quina obra és la frase "He mort el llop!"? - Sí, home, del Manelic... De Tetra Baixa. - Quin perfum utilitza normatmet? - Mousk de Lisa Ashley - Per ser model s'ha de ser estre­ta? - (Riu, de nou) Nooo. - Va ser vostè qui feia playback en els concerts d'una coral? -Sí. - Trií un pecat capital. - La cobdícia. - Ja ha trobat en Jak's? -No. -1 en Godot? -Tampoc. - Literatura i bellesa estan renyits? -Noo, per què? - Digui'm una cosa que sigui fh-pant? - Flipant, la vida. - Com es va preparar el paper de nimfòmana de la seva darrera pel·lícula? -No era nimfòmana. Era dolenta. matava quan follava, perquè no feia l'amor. Era molt freda.

EIS 4 CANTONS

Comarca Divendres, 14 d'abril del 2000 25

C i u t a t s

Retirada V acusació a un dels implicats

per presumpta estafa La fiscal ha retirat els càrrecs contra un empresari a qui ini­cialment acusava d'un presumpte delicte d'estafa a un cen­tenar d'inversors en borsa, entre els quals hi havia diver­sos ciutadans de poblacions del Vallès Occidental. Els altres dos acusats van ser jutjats i condemnats dies enrere a vuit anys de presó. L'individu que finalment ha quedat lliure de qualsevol pena s'enfrontava a una petició de vuit anys de presó.

C i u t a t s

La fiscal ha retirat els càrrecs contra Jorge Emilio C A . , un empresar i a qui in ic i a lmen t acusava d'estafar un centenar d'inversors en borsa, entre els quals hi havia veïns de Terras­sa. Sabadell , Cerdanyola del Vallès i M o n t c a d a i Re ixac (Vallès Occidental). Els altres dos acusats van ser jutjats i con­demnats recentment a vuit anys de presó.

La fiscal ha explicat que el processat, que ha comparegut davant el Tribunal de la secció tercera, no tenia res a veure amb l'afer i va ser utilitzat pels altres acusats com a home de palla en els seus negocis, raó per la qual li ha retirat l'acusa­ció.

El tribunal va valorar precisa­m e n t , a l 'hora d ' i m p o s a r la pena, el fet que els dos con­demnats van voler implicar ter­ceres persones com a homes de palla per fer-los caure tota la responsabilitat criminal en cas de ser descoberts. També va ser determinant el fet que l'estafa fa afectar gran quantitat de gent i va ser de molts diners, prop de 300 milions de pessetes.

Jorge Emilio G.A., que va es­tar pres durant tres mesos per aquesta causa, s'enfrontava a una petició de 8 anys de presó, però no va poder ser jutjat per l'Audiència juntament amb els altres acusats perquè es troba­va malalt el dia del judici, se­gons fonts judicials.

Segons assenyalava l'escrit d'acusació provisional, el pro­cessat va posar-se al front de l'empresa Inverac, de negoci de borsa, el 10 de març de 1993 després que li ho demanessin els altres acusats, amb qui te­nia amistat. El processat, doncs, va aparèixer davant els clients com a responsable de la socie­tat, i va ser utilitzat pels veri­tables estafadors, que li van fer, sense tenir-ne ell coneixement,

abonar interessos a clients amb xecs i pagarés que no tenien fons.

El Tribunal de la secció ter­cera va condemnar Alberto Cos­ta Canals, de 47 anys, i Jordi Costas Salgado, de 44 anys, com a veritables responsables de la societat Inverac, que van ad­quirir al seu propietari el 1991, i que es dedicava a la captació d'inversions de particulars que es destinaven a comprar valors en borsa de renda variable.

La societat, en ser adquirida, tenia molts deutes i molt poc patrimoni, i els processats, que tenien des d'un principi una in­tenció delictiva, van fer cons­tar com a comprador un jove que acabaven de contractar com a secretari de direcció del nego­ci.

Els processats, d'acord amb el seu pla, van començar a atrau­re petits inversors a qui oferien operacions a curt termini i d'e­levada rendibilitat, i si bé en un principi tornaven els diners i beneficis, a mesura que els in­versors anaven confiant en el negoci, van deixar de pagar els interessos.

Entre les persones estafades hi ha un tres veïns de Terrassa perjudicades en 6 .375 .000 , 2.733.400, i 2 milions de pes­setes respectivament; un veí de Montcada i Reixac estafat en 10,9 milions de pessetes; dos veïns de Sabadell estafats en 400.000 i 5 milions de pesse­tes; i un veí de Cerdanyola del Vallès que va sofrir un perjudi­ci d'l milió de pessetes.

Finalment, quan es va desco­brir la manca de liquidesa de l'empresa, i el fet que mai no es va invertir en borsa, Alberto Costa i Jordi Costas van posar-se en contacte amb Emilio G. A., a qui van convèncer per comprar l'empresa amb la idea de donar aparença que es volia reflotar./Intra-ACN

/*.'/ segon per l'esquerra is Josep . Mayornl, de la Diputació de Barcelona Foto.Iiirra/AC.X

La Diputació presenta

la 'Guia d'activitats turístiques' L'Agència de Promoció Turís­

tica de la Diputació de Barcelona ha presentat aquesta setmana al Circuit de Catalunya la Guia d'ac­tivitats turístiques de la temporada prímtrcera-estiu JiW durant la ce­lebració del tercer simposi sobre turisme organitzat per l'agència. Al llarg de la jornada, membres de l'agència han informat sobre les actuacions fetes pels onze pro­grames turístics territorials que la Diputació ha posat en marxa a

diferents comarques de la de­marcació de Barcelona.

La Guia d'activitats turístiques de la temporada primavera-estiu 2i X \ 1 presenta 300 ofertes relacionades amb el sector turístic que es po­den fer a diferents zones del ter­ritori de la demarcació de Barce­lona. En to ta l , l 'Agència de Promoció Turística ha ed i ta t 300.000 exemplars de la Guia, que es distribuiran entre els ope­radors turístics per tal que puguin

oferir als seus clients els produc­tes inclosos al catàleg. El diputat de Turisme de la Diputació de Barcelona, Josep Mayoral, ha ex­plicat avui que la Guia "presen­ta diferents productes que han sorgit dels agents públics i pri­vats implantats al territori de la demarcació, els quals s'han in­ventat una sèrie d'ofertes turís­t i q u e s q u e nosa l t res d e s de l'agència intentem promocio-nar"./Intra-ACN

C e r d a n y o l a

Demanen 5 anys per atracar

un repartidor

El fiscal ha demanat cinc anys de presó per a una veïna de Cerdanyola a qui acusa d'haver atracat un repartidor de pizzes de la localitat intimidant-lo amb una xeringa.

Segons el fiscal, la dona va abordar la nit del 17 de de­sembre de 1993 un jove que sortia de repartir una pizza en un domicili del carrer Tort de Cerdanyola.

L'atracament es va produir tan bon punt el jove sortia de l'as­censor, i segons ha relatat la víc­tima, l'agressora era una dona, amb els cabells vermells i un jersei que la tapava fins al nas, tot i que la va reconèixer per­què freqüentava el barri./Intra-ACN

S a b a d e l l

El conseller Macias defensa el pla de Bros

El conseller de Política Territo­rial, Pere Macias, defensa la lega­litat del Pla de Descontaminació Gradual de la Junta de Saneja­ment, de quan ell n'era president, que es va aplicar a l'empresa Bros de Sabadell. Macias va declarar dies enrere com a imputat en el TSJC, que és el tribunal que ins­trueix la querella presentada con­tra ell per prevaricació mediam-biental.

Segons fonts judicials, Macias, així com el gerent actual de la Jun­ta de Sanejament, Blai Solé i Maflé i l'industrial Pere Bros, veí de Sabadell, van declarar en rela­ció amb l'aprovació del Pla de Descontaminació Gradual aplicat a l'empresa l'any 1996 pels seus abocaments al riu Ripoll.

Tant Macias com Solé han as­senyalat que la Generalitat de Ca­

talunya té plenes competències per aplicar els PDG, que són uns mecanismes a partir dels quals les empreses poden fer abocaments tòxics amb nivells superiors als permesos sempre que tinguin pendent l'adequació de les ins­tal·lacions a la normativa.

El fiscal de Medi Ambient acu­sa Macias i Solé d'un delicte de prevaricació ambiental en relació amb la pròrroga d'un pla de des­contaminació gradual que inicial­ment s'havia aprovat el 1994. Tot i que l'empresari es va compro­metre presumptament a instal·lar sistemes de depuració adequats en el termini de dos anys, quan la Junta va observar el 1998 que continuaven sense fer-se els can­vis promesos, va prorrogar 20 me­sos més el termini, segons la que-rella./Intra-ACN

26 Soc ie ta t

I a m

ELS4 CANTONS Divendres., 14 d'abril del 2000

n

DE SANT CUGAT A ESTOCOLM

Biel Majoral va actuar dissabte a la Casa de Cultura dintre del cicle La nit dels Cantautors que programa regularment l'espai santcugatenc. El músic popular mallorquí va interpretar composicions de Cançons Algairines, cl seu últim treball, una setmana abans

de tocar a diversos espais de Suècia.

FOTO: EDUARD EARINYES

EL PRIMER CONCURS DE MÚSICA,

CAP A MANRESA

El Primer Concurs de Música de Cambra de Valldoreix marxa cap a navarcles i Manresa. Aquestes són les ciutats de procedència del Duet Domo II de clarinet i piano, que va aconseguir el primer premi del certamen, en l'audició

final celebrada diumenge passat a resglésia de Sant Cebrià. El quartet de saxos Afrodisiax, de Barcelona, i el quartet

de corda Tàlia, de Granollers, van obtenir el segon i tercer premis respectivament.

FOTO: EDUARD EARINYES

QUINS OUS!

L'Ateneu Santcugatenc ha ofert durant les darreres setmanes un interessant curs de cuina que ha permès a

molts dels alumnes descobrir la passió pels fogons. L objectiu del curs era ensenyar alguns plats de cuina casolana, com per exemple, uns bons ous farcits, que

van provocar més d'una broma.

FOTO: XAVI I.ARROSA

(ÍGUAPA!" Exclamacions com aquesta van poder-se sentir al Teatre-Auditori durant el concert de Martirio. La

cantant va emocionar el públic amb els temes del seu nou disc Flor de Piel. Martirio va interpretar també

temes d'altres autors, com ara Gardel, que van fer saltar les llàgrimes d'alguns espectadors.

Pàgina 3 7 FOTO: XA VILARROSA

ELS4 CANTONS Divendres. 14 d'abril del >0Ú0 Societat 27

n m

LA LLOTGETA QUEDA ENCLAUSTRADA

La llotgeta del Monestir quedarà permanentment tancada gràcies a la instal·lació d'una pilona automàtica que impedirà que els cotxes hi aparquin. Ni tan sols pels casaments s'obrirà el recinte, on només hi podran accedir els vehicles funeraris. El

mecanisme de control remot s'activarà des de la parròquia. El mossèn Blai Blanquer n 'està molt content.

Pàgina 15 FOTO: XAVI LARROSA

AGAFANT FORCES

Una peculiar imatge de V alcalde, Lluís Recoder, agafant forces per poder arribar a Montserrat. Com la resta dels agosarats excursionistes que van recórrer els 40 quilòmetres que separen Sant Cugat de Montserrat, es va fer tot el possible per

resistir les pujades, alhora que es gaudia d'un entorn excepcional. Per sort, el mal temps no va evitar que la tercera caminada popular a Montserrat fos tot un èxit i

doblés la participació d'altres anys. Pàgina 20 FOTO: CEDIDA

-^

*. V - M

*.

w V. \ ._ . V

Pf*K - V

EL CLAUSTRE VIATJA A L'ÍNDIA

La Primavera Fotogràfica 2000 va arribar divendres al claustre del Monestir de Sant Cugat en forma de mostra d'imatges del fotògraf de La Vanguardia Kim Manresa.

Manresa va conviure unes setmanes amb els voluntaris que fan possible el treball a l'índia de l'orde de la

mare Teresa de Calcuta.

Pàgina 35 FOTO: XA VI LARROSA

Wt^ïièiïí

'ASjffLels mobles

corre mobles

Francesc Moragas, 33 SANT CUGAT DEL VALLÈS

ns JGwroiNS

28

Futbol

El Sant Cugat baixa a preferent L'equip, que seguirà dirigint Hans Schònhofer, perdia categoria quan falten sis jornades

Ja es podia preveure des de finals de la pri­

mera volta. Finalment s'ha consumat Després

de tres temporades consecutives a Primera

Catalana, el Sant Cugat Esport FC ha des­

cendit ja matemàticament a la regional pre­

ferent quan falten sis jornades perquè acabi

la Lliga, o el que és el mateix, quan falten 18

punts en joc. Últim classificat en gran part

del campionat i en zona de descens directe,

l'equip vermell-i-negre ha perdut la categoria

"per mèrits propis", tal cqm reconeix Hans

Schònhofer. que també concreta que "al fi­

nal de 38 jornades de Lliga un equip és on li

toca ser". Ha estat confirmat, també, que l'en­

trenador santcugatenc continuarà la tempo­

rada vinent dirigint l'equip, però que no actuarà

com a jugador. Cos directiu i tècnic del club

ja han assegurat que més del 50% del plan­

ter actual no continuarà. El club pensa incor­

porar un mínim de vuit jugadors.

Marid i Sthonhoferja han anunciat que hi haurà una renovació important del planter FOTO: EDUARD FARl.XYhS El president Alarid ha assegurat que la fita serà tornar apujar FOTO: X.l

Àl.KX Lól'KZ

El Sant Cugat Esport FC ja és, quan falten sis jornades perquè encara finalitzi el campionat de Lliga de Primera Catalana, equip matemàticament de regional pre­ferent. La desfeta diumenge al camp del Sant Andreu, que d'a­questa manera assoleix l'ascens també de forma matemàtica a la tercera divisió, ha suposat el des­cens directe dels vermell-i-negres tot i que encara resten un total de divuit punts en joc. Els de Hans Schònhofer ocupen la vintena i última posició a la taula amb tan sols 16 punts, a 19 punts de la zona que no és immersa en el descens directe de categoria. El conjunt santcugatenc va perdre per 4 gols a 0, malgrat el primer gol del xoc no va arribar fins divuit minuts abans que acabés l'enfrontament. En aquest partit va debutar l'últim fitxatge del primer equip del club, Cristo, que va jugar bona part de la segona meitat. Així doncs, el

Sant Cugat Esport és un dels com a mínim tres equips que la pro­pera temporada militaran a regio­nal preferent. Diumenge, els lo­cals reben l'Igualada.

L'última temporada que el Sant Cugat Esport va baixar de Primera Catalana a regional preferent va ser la campanya 1994/1995 amb Josep Alonso com a entrenador del conjunt santcugatenc. Els ver­mell-i-negres van perdre la cate­goria el 4 de juny de 1995, des­prés d'ensopegar en la darrera jornada de Lliga al camp munici­pal d'Esports davant l'Olot per 1 gol a 2. Aleshores el Roses i la Seu d'Urgell van acompanyar als d'A­lonso al descens.

Temporada nefasta

"Ha estat una temporada nefas­ta". Així ha qualificat el jugador-entrenador del Sant Cugat Esport la temporada que ha realitzat el primer equip de l'entitat. Segons Schònhofer, han estat "diversos factors" els que han propiciat que

el seu conjunt perdés la catego­ria. En primer lloc, la marxa de dos jugadors importants com Cris-tian i també Àngel Gómez, que "van baixar el nivell de l'equip". El tècnic tarnbé ha reconegut l'er­rada que vap, cometre en les in­corporacions dels únics tres fit­xatges que es van fer a principis de

El president Alacid: "Ei'principal'objectiu de

cara a la propera temporada serà pujarà

Primera Catalana"

temporada, "que no van ser en­certats". Aquests són el porter Juanjo Arévalo i els jugadors Alex Martínez i Pedró Nacarino. El fet és que ara mateix cap dels tres ju­gadors continua lligat a l'entitat. I finalment, les lesions d'homes experimentats com Xavi Jansà, Marc Llonch i Lluc Vidal "enca­

ra han fet baixar més el nivell de l'equip". Però l'entrenador ha de­tallat que "hem merescut baixar" i ho han fet "per mèrits propis". Schònhofer ha detallat que "al fi­nal de 38 jornades de Lliga un equip és on li toca ser".

L'objeetiu serà l'ascens

"El principal objectiu de cara a la propera temporada no serà un altre que l'ascens". Així ho ha ma­tisat el president del Sant Cugat Esport, José Ramon Alacid:"Hem de fer un equip fort per pujar". Alacid, però, és molt conscient que d'això dependrà en gran part al fet que el club trobi un patro­cinador. En aquest sentit, el mà­xim responsable del club ha apun­tat que "trobar un patrocinador és primordial. Si no el trobem, l'ob­jeetiu es complicarà".

José Ramon Alacid i Hans Schònhofer ja han anunciat que han arribat a un acord i d'aquesta manera el tècnic dirigirà per ter­cera temporada consecutiva el pri­

mer equip, però no desenvolu­parà tasques de jugador, tan sols se centrarà en la direcció tècnica de l'equip. D'altra banda, Jordi Da­vid seguirà sent el segon entre­nador del conjunt local.

Tant president com primer en­trenador han avançat que "es pro­duirà una renovació important del planter, tot i que no faran públic fins després de Setmana Santa quins són els jugadors amb què el club no compta per a la prope­ra campanya. Schònhofer ja ha ad­vertit que "hi haurà un mínim de vuit incorporacions que suposarà donar la baixa a més del 50% dels jugadors actuals". Amb tot, Ala­cid sí que ha volgut constatar que pensa continuar comptant amb jugadors de casa i ha dit que amb els primers jugadors que es par­larà serà justament amb ells i que "el club vol que es quedin un 90%". També hi haurà jugadors del juvenil que pujaran al primer equip. El club treballa ja des de fa tres setmanes en el fitxatge de ju­gadors per a la temporada que ve.

Q5 / ( X X I D N S lÏH-nittm. l4d·,ibn{,le!lAV Esports 29

H a n d b o l

La UE Sant Cugat afronta l'última jornada amb la permanència en joc Els de Sancho han de guanyar i esperar Fensopegada de dos equips

Ai .KX 1 J(')i'F./,

- Sant Cugat -

Kn les últimes jornades del cam­pionat de Lliga del grup "C" de Primera Nacional, l'equip d'hand­bol de la Unió Esportiva Sant (lli­gat ha aconseguit els objectius que s'havia marcat. El cos tècnic del primer equip havia marcat una lí­nia d'actuació molt clara: guanyar els dos últims enfrontaments d'a­questa competició al pavelló mu­nicipal. 1 així ho han aconseguit, tot i que també eren molt cons­cients que els mancaria sumar un mínim de dos punts fora de casa per intentar assegurar-se la per­manència. L'entrenador Joan San­cho ja havia pronosticat que su­mant un total de 19 punts en finalitzar la Lliga podria valdré la salvació. I podria ser així, sempre que la l 'E Sant Cugat guanyi aquest diumenge a la complica­da i sorollosa pista del Bordils (que si guanya encara pot pujar un lloc a la taula classificatòria) i un dels dos equips dels tres grups restants de Primera Nacional que hi estan

involucrats també en el descens de categoria perdi el seu partit.

El conjunt vermell-i-negre va disputar el seu últim partit de Lli­ga d'aquesta temporada al pavelló municipal amb una victòria en­front el GEiEG de Girona per 31 gols a 27. Amb aquest triomf, la l ' E Sant Cugat va evitar el que hauria suposat segur la pèrdua de forma matemàtica de categoria.

Només un punt fora

L'equip local ha de jugar diu­menge a dos quarts d'una del mig­dia a la pista del Bordils, desè amb 21 punts, l'últim partit d'aques­ta c a m p a n y a , a m b la per ­manència en joc. L'estadística no està gens del costat dels ver-mell-i-negres, que dels dotze enfrontaments que ha disputat aquesta temporada a domicili només ha sumat un punt. Va ser a la pista del Gavà on els de Joan Sancho van assolir un empat . L'equip santeugatenc espera se­guir en la línia de les últimes tres jornades on la UE Sant Cu-

IM UE Si/iit Cug.it i ti >///>, /,// ffiumengalpiií r//o rl Gl·.il·.G FOTO. /•../•.'

gat ha sumat dues victòries da- en les últimes sis jornades l'e-vant el Sant Quirze i el GEiEG. Joan Sancho té molt clar, ana­litzades les últimes jornades, que "no hi ha cap equip que doni un partit per perdut tot i que no s'hi jugui res" i que "la de Bordils és una pista on el pú­blic pressiona molt". Tot i que

quip s'ha situat en zona de des­cens a Primera Catalana, el tèc­nic confia en la motivació de cadascun dels jugadors del pri­mer equip per guanyar el xoc. Després de complir un partit de sanció, Sancho podrà dirigir el seu conjunt des de la banqueta.

T e n n i s

Àlex Corretja jugarà amb l'equip espanyol les

semifinals del Grup Mundial de la Copa Davis Els de Javier Duarte superen Rússia per 4punts alt ara rebran els Estats Units

Al.KX LÓI'KZ

• Màlaga / Sant Cugat -

Àlex Corretja jugarà, si així ho creu oportú el quadre tècnic de l'equip espanyol, les semifinals del Grup Mundial de Copa Davis. El santeugatenc, com un dels qua­tre membres de l'equip espanyol, va aconseguir el passi per dispu­tar les semifinals que hauran de ju­gar davant els Estats Units, que també en quarts de final va eli­minar la República Txeca per 3 punts a 2. Espanya, però, va ser més contundent i va desfer-se de Rússia per 4 punts a 1. L'altra se­mifinal de la Copa Davis la juga­ran Brasil i Austràlia.

Va ser Àlex Corretja qui va obrir l'eliminatòria. I ho va fer amb victòria davant el número dos rus, Marat Safin, per 6-4,6-3,5-7 i 6-1. El número u espanyol havia obert el camí de la victòria. Però en la segona jornada d'aquesta competició, que va tenir lloc al Club Deportivo Calderón de Mà­laga des de divendres fins diu­menge passat, Corretja fent pare­lla de dobles amb Joan Balcells no va poder aconseguir el que haurà significat el tercer punt per a Espanya que li hauria propor­cionat l'eliminatòria. El doble es­panyol va perdre davant els russos Evgeni Kafelnikov i Marat Safin, per 6-4, 6-3, 5-7 i 6-1. Però, mal­

grat aquesta desfeta. Espanya en­cara anava 2 punts a 1 al seu favor. En la tercera i última jornada d'a­quests quarts de final de la Copa Davis, Albert Costa va substituir Àlex Corretja. Costa va aconse­guir el punt decisiu davant Ka­felnikov per 6-0, 6-3 i 6-0. Amb l'eliminatòria ja decidida, Juan Carlos Ferrero va acabar de mos­trar la superioritat de l'equip es­panyol de la Copa Davis en su­perar Safin per 6-0 i 6-3.

Els tennistes que aquesta vega­da han participat en els quarts de final han estat Àlex Corretja, Juan Carlos Ferrero, Albert Costa i Joan Balcells. Una vegada més, els qua­tre capitans de l'equip espanyol

aquesta vegada capitenajat pel tècnic d'Àlex Corretja, Javier Dudu Duarte, han encertat a l'hora de fer la convocatòria.

Objectiu: el títol

La principal fita que s'ha pro­posat l'equip espanyol de la Copa Davis és aconseguir el títol, eli­minatòria que es jugarà en una seu del territori espanyol encara per decidir del 21 al 23 de juliol. Si aconseguissin el triomf final, Espanya aconseguiria per prime­ra vegada aquest títol.

Corretja no ha participat en cap torneig aquesta setmana després de fer-ho a la Copa Davis.

Ta e k w o n é o

Castaneda és medalla de plata a l'estatal universitari

AL. - València / Sant Cugat -

En la seva primera participació al Campionat d 'Espanya Uni­versitari, la taekvvondista santeu-gatenca Eriça Castaneda va acon­seguir medal la de plata. Castaneda no va poder superar en la final Maria del Mar Come-sana, representant de la Univer­sitat de Vigo. La final es va deci­dir per decisió arbitral, després que el combat acabés amb un 3 a 3. Castaneda, com a representant de la Universitat de Barcelona (UB), va fer un molt bon paper en superar els tres combats que van precedir la final.

En aquesta competició que va tenir lloc el cap de setmana pas­sat a València, la taekwondista lo­cal hi va prendre part en catego­ria sènior femení i en pes lleuger d'un total de dotze participants.

Fins ara, aquesta temporada, Castaneda s'ha proclamat també medalla d'or al Campionat de Ca­talunya universitària i medalla de plata al Campionatde Catalunya absolut.

K à r t i n g

Campos i Cebriàn, líders del Fórmula

- lUçà de Val / Sant Casat -

Els pilots santeugatencs Oliver Campos, en categoria júnior, i Marc Cebriàn, en cadet, lideren el Campionat Fórmula Catalunya de karts després d'imposar-se diu­menge al circuit Kartòdrom Ca­talunya de Lliçà de Vall en la se­gona prova d'aquesta competició. D'altra banda, els també locals Daniel Campos, en cadet, i David Cebriàn, en aleví, van finalitzar segon i tercer respectivament. A la classificació general són ara se­gon i tercer. La propera prova serà el 21 de maig. /À.L.

GASOIIi Rorts gratuïts

Tel, 93 580 77 62 ^A <Z? ̂ \ :S ^A \S ^ \

Contestador les 24 h E S P A | Distribuïdor oficial

30 Esports ELS/GWYKKVS Dkrndm. 14 fi'abril del 2000

H o q u e r h

El Júnior es complica la permanència en perdre davant un adversari directe La Universitat de Sevilla les deixa a tres punts de jugar la promoció

Queden sis jo rnades , de les quals e n

quatre l'equip femení d'hoquei herba del

Júnior s'ha d'enfrontar contra els quatre

primers classificats a la Divisió d'Honor

femenina. I, mentrestant , dissabte l'e-

Al.KX LoI'KX -Sant Cugat -

Amh la derrota de dissabte al Júnior, l'equip remení d'hoquei herba que dirigeix Núria Olivé té molt difícil mantenir la cate­goria. Si tenim en compte que de les sis jornades que resten per disputar-se, tres han de jugar con­tra els quatre primers classificats, les blau-i-negres haurien de fer saltar més d'una sorpresa per as­segurar-se jugar la propera cam­panya a la Divisió d'Honor fe­m e n i n a . HI mate ix segon entrenador del Júnior femení, Oriol Bagunyà, ha declarat que "és cert que cada cop el marge de salvar-nos és més petit". Kl conjunt santcugatenc va perdre a casa amb la l niv ersitat de Se­villa, un adversari del tot direc­te, per 1 gol a 2. 1 ho va fer tot i avançar-se en el marcador gràcies a un gol de stmlr de la jugadora internacional del Júnior I.uci Ló­pez. Bagunyà ha reconegut que no s'esperava aquesta desfeta "tal com havien anat les coses en les últ imes se tmanes" . Kl tècnic també ha assegurat que en aquest retorn a la competició de lliga no s'esperava aquest resultar sinó ha admès que s'esperava "un resul-

quip santcugatenc va ensopegar en el retorn al campionat de Lliga davant la Universitat d e Sevilla, per 1 gol a 2 . D'a­questa manera, les jugadores que dirigeix Núria Olivé van fer un pas endarrere im-

/• /1 unim himm fa <JIHIM mt^mn ijm m,

tat positiu". Ara les santeugatenques són

desenes i últimes amb tan sols 4 punts, els aconseguits als terrenys de joc de la l'niversitat de Sevi­lla i el Club Kgara. Les de Núria Olivé són a tres punts de la pro­moció de descens i a quatre d'as­segurar-se la categoria. Segons

íiiiiim/i unpattitfle} lu/i }<)}<> I- I-

Bagunyà, el que l'equip necessi­ta són diverses coses: "guanyar un partit, ser més positiu i treu­re's la pressió del damunt".

Dissabte a dos quarts de cinc de la tarda, el Júnior femení visi­ta el camp del segon a la taula, el San Pablo Valdeluz de Madrid, que sumen quatre punts menys

portant de cara a mantenir-se a la cate­goria. L'equip local, amb només 4 punts, és en zona de descens directe. Dissab­te a la tarda visiten el camp del segon, e l San Pablo Valdeluz de Madr id .

que el líder en solitari de la Lli­ga, el Club Deportin Terrassa. Les blau-i-negres provaran d'e­vitar l'onzena derrota a la lliga i la desena consecutiva.

Després d'aquest xoc, les locals hauran de rebre el C D Terrassa i el RC Polo de Barcelona, mentre que visitaran la Reial Societat, el Sardinero i l'Atlètic de Terrassa. Oriol Bagunyà ha valorat aquest calendari de la manera següent: "Kxcepte el (ID Terrassa, tots els altres equips els podem guanyar",

, ha afirmat. Kl Júnior no aconse­gueix guanyar a la Lliga des del 24 d'octubre passat, quan va im-

>*j posar-se curiosament al camp de la l'niversitat de Sevilla, ara fa

ti quasi mig any.

Organi tzarà la Copa

Tot i que el Júnior finalment perdés la categoria, organitzaria la fase final de la Copa de la Reina, així com també hi participaria. Del 2 al 4 de juny, les instal·lacions lo­cals serien l'escenari d'aquestra competició on l'equip santcuga­tenc va obtenir en la darrera edi­ció la tercera plaça final. Les de Núria Olivé van derrotar en el par­tit per al tercer i quart lloc el San Pablo Valdeluz per 4 gols a 2.

B à s q u e t

La UE Sant Cugat, fora de zona de promoció d'ascens,

afronta una jornada clau

L'equip sènior "A" masculí de la l'K Sant Cugat ja no depèn de si mateix per assolir una de les pla­ces de promoció d'ascens en per­dre diumenge passat a la pista del cinquè classificat per la cua, el CB Ripollet, per 69 punts a 67. Kls de David Barbens cont inuen quarts a la taula del grup segon, malgrat que al cinquè, l'Sferic Te­rrassa, encara li queda un partit menys que quan el jugui farà que avanci els vermell-i-negres a la classificació. La quarta plaça és la darrera que dóna accés a disputar el phiy-off d'ascens. Kn aquests moments, el Sant Pere La Sirena pujaria directament de categoria i

promocionniien cl (Ai (Jrup Bar-na, el Bàsquet ( ilub Andorra i l'S­feric Terrassa.

Quan falten tres jornades per­què acabi la fase regular, aquest cap de setmana podria ser una jor­nada clau de cara a la classificació final al campionat. Així. mentre la l'K Sant Cugat rebrà el Club Natació Terrassa, sisè però amb escasses opcions de classificar-se, el líder, el Sant Pere La Sirena rebrà el tercer, el BC Andorra, i rSferic Terrassa esperarà el segon el CB Grup Barna.

D'aquí que acabi la lliga, la l'K Sant Cugat ha de jugar dos par­tits seguits a casa, CN Terrassa i CEB Sant Jordi, i ha de visitar el Sedis-Mausa. /A.L.

H O es p a t i n s

El sènior continua lluitant per l'ascens, mentre el júnior

cau en segona ronda del Català

I S «% $ *

- Sant Cugat -

Kl sènior masculí del Patí Ho­quei Club Sant Cugat continua en la persecució del seu objectiu que no és altre que el de lluitar per assolir la segona plaça, que dóna lloc a l'ascens a Primera Na­cional Catalana. Kl conjunt sant­cugatenc va imposar-se dissabte amb autoritat a la pista del C H Mollerussa per 1 gol a 8 i es con­solida amb 36 punts a la tercera posició, a només dos punts del CP Monjos, segon a la taula. Quan falten cinc jornades perquè acabi la Lliga, el sènior masculí rep aquest cap de setmana el Geniol Kl Pla, equip que ocupa un dels darrers llocs a la taula, mentre que

el ( V Monjos rep Y Aiscondel Vila­seca. que és a mitja taula.

LI sènior femení que dirigeix Santi Roca va imposar-se a la pis­ta del (IN Igualada per 0 gols a 2 i continua en zona de promoció d'ascens.

Ijequip júnior del Patí í íoquei ha caigut eliminat en segona ron­da del Campionat de Catalunya pel Llista Blava de Lleida. A l'a­nada, els de Lluís Sànchez van perdre per 7 gols a 2 i a la torna­da, partit jugat al pavelló munici­pal, van tornar a caure per 1 a 2.

Kl benjamí "A" entrenat per Da­vid Olmo, que també participa al Català, va superar l'anada de la segona ronda en vèncer a casa el Mataró per 7 a 4. /À.L.

El Winterthur goleja el cuer i passa a ocupar la quarta plaça

A.L.

Sant Cugat -

Tot i el pèssim arbitratge dels àr­bitres del col·legi de Barcelona. Àlamo i Ciabaldón, que en cap moment van aturar el joc violent d'alguns jugadors del FS Sant Andreu de la Barca, el Winterthur Sant Cugat va resoldre sense pro­blemes aquest compromís per un contundent 10 gols a 4. Després de tres derrotes consecutives al grup sisè de Primera Nacional "A", els homes de Jaume Estra­da han avançat dos llocs a la clas­sificació i ara passen a ser quarts amb 40 punts, però distanciats dels tres primers classificats: La Unión, Vilassar de Mar i Manacor.

Kn aquest enfrontament davant el cuer de la categoria, el primer equip de l'entitat va recuperar el joc i els resultats exhibits abans de caure en les darreres tres jor­nades de competició.

Kls santeugatencs no tornaran a jugar fins al dissabte 29, quan vi­sitarà la pista del FS L'Ksclop-Kscola Pia de Sabadell. Aquesta setmana, al Winterthur li toca jor­nada de descans, però sí que hi ha jornada de Lliga.

F u t h o í sala

L'Olimpyc fa quatre mesos que no venç fora

-Sant Cugat -

L'Olimpyc La Floresta fa ni més ni menys quatre mesos que no aconsegueix guanyar un par­tit fora del pavelló municipal de Sant Cugat. Dissabte, els d'Angel Ruiz van caure per la mínima a la pista del La Murga, per 3 gols a 2, tot i avançar-se en el lluminós. Però tot i la derrota, els florestans són cinquens a la taula amb 38 punts, molt lluny dels tres pri­mers classificats.

Dissabte a partir d'un quart de sis de la tarda, POlimpyc La Flo­resta rep el Club Natació Saba­dell amb la fita d'aconseguir una victòria ja que els de la Floresta s'han proposat cloure la lliga en la quarta plaça. Quan falten sis jor­nades perquè acabi la lliga, en­cara han de rebre els tres primers classificats. /À.L.

ELS /GVNTON3 Divendres, 14 d'abril del 2000 Esports 31

A e r o m o d e l i s m e ï r & ú i o c o n t r o l

Paco Valenzuela és nomenat president del club ARC Sant Cugat

El mandatari s'ha fixat com afita immediata Fampliació de Can Graells AI.KX LÓPEZ

- Sant Cugat -

Paco Valenzuela és, en substitu­ció de Miquel Baldi, cl nou pre­sident del Club d'Aeromodelis­me i Radiocontrol Sant Cugat. HI l.i de febrer passat va ser escollit en assemblea nou màxim res­ponsable de l'entitat santeuga-tenca fins al 2004. De fet, Valen­zuela porta estretament lligat al Club ARC Sant Cugat ni més ni menys que divuit anys, sent vice-president del club del 1991 al 1995, quan el president era Fran­cesc Mora. L'actual junta directi­va està formada pel president Paco Valenzuela, pel vicepresident Ela-dio Lozano, pel secretari Víctor Torres, pel tresorer Rafael Calvo, i pels vocals Ferran Martín i Lluís Sells. El cos directiu treballa pels 68 socis de l'entitat.

El principal objectiu que s'ha marcat a curt termini el nou pre­sident de l'entitat és dur a la pràc­tica un projecte que veurà la llum abans de l'estiu. Es tracta de l'am­pliació de la pista de vol de Can

Pdio \aleiizuela i //IJoiLs la pista de tul de Can Graells FOTO: F.F

Graells i la millora del seu entorn que ja ha estat aprobat per l'Inca-sol i l'Ajuntament de Sant Cugat. La pista serà ampliada fins a 115 metres de llargada. Valenzuela centrarà tots els esforços en aques­ta ampliació i ha explicat que "em centraré en el projecte". El presi­

dent del Club ARC ha avançat que la seva filosofia no serà una altra que "la de posar l'esforç que calgui per millorar constantment", mentre espera aconseguir que l'entitat sigui "un parc d'oci". El màxim responsable de l'entitat també ha afegit que "bufen bons

vents i a més, favorables", i que l'entitat pretén ser "un club es­portiu i d'amics".

En Ics darreres setmanes, Paco Valenzuela va reunir-se a ('.an (>ra-ells amb Jaume Tubau, regidor d'Esports de l'Ajuntament, i tam­bé amb Ferran Domínguez, cap tècnic de l'àrea d'Esports. Segons Valenzuela, "els va encantar el pro­jecte que els vam mostrar i ens van dir que ens donarien suport".

Exhibició per la Festa Major

Quan acabin Ics obres, el Club AR( l Sant Cugat pensa inaugurar la nova ampliació de Can Graells amb una exhibició dins la Festa Major de Sant Cugat amb la par­ticipació de les principals figures del panorama català.

Ara el club espera la resposta dels santeugatencs que s'apropin al camp de vol de Can Graells, molt a prop del camp de golf públic de Sant Joan, per provar aquesta dis­ciplina. El club disposa d'experi­mentats tècnics que els assesso­raran.

V o / e I h o t

El CV Sant Cugat posa un peu i núg a primera

À.L.

El sènior masculí del Club Vo­leibol Sant Cugat va aconseguir dissabte passat a la pista del Llars Mundet un triomf del tot clau que pràcticament li assegura la permanència a Primera Catala­na. Els jugadors que dirigeix Zo-ran Nikolovski van vèncer per un clar 1 set a 3 amb parcials de 23-25.21-25,25-14 i 19-25. Amb aquest triomfi quan falten qua­tre jornades perquè acabi la pro­moció d'ascens a Primera Cata­lana, el CV Sant Cugat és líder en solitari amb 4 punts.

L'equip santeugatenc no tor­narà a jugar fins al 7 de maig, que rebrà al pavelló de voleibol de Sant Cugat a Valldoreix el CV Badia, tercer. Els santeugatencs han de jugar tres dels quatre par­tits que els manca com a equip lo­cal. Ara mateix, el sènior mascu­lí és en una de les dues primeres places que valen la permanèn­cia. Els altres dos, baixaran.

[Ràdio Sant Cugat i Autocugat

Premis Esport en Marxa 2000 HOQUEI PATINS

PH SANT CUGAT (masc.) Pol Carulla 42 Ruben Munoz 41 Gonzalo Munoz 21

PH SANT CUGAT (fem.) Caria Sariol 26 Maria Rosa Tamburini 18 Marta Garcia 17

HOQUEI HERBA

JÚNIOR (fem.) Júlia Menéndez 19 Gina Abelló 16 Helena Maragall 11 Luci López 11

JÚNIOR (masc.) Fèlix Sent 16 Joan Vidal 13 Pablo Negre 13

Ricki Ruiz 11 Borja Campos 11 Charli Patllc 11

FUTBOL SALA

WINTERTHUR SANT CUGA Javi Ramírez 16 Xaloc Rion 15 Josep Gonzàlez 15 Javi López 14

OLIMPYC FLORESTA Dani Martí 22 Joan Reixach 19 Rafa López 13

M A S J A N E R ( f e m ) Elisabet Escrivà 32 Cristina Garcia 30 Maite Gómez 20

HANDBOL l'E SANT CUGAT Armand Mora 25 Albert Rovira 24 Juunjo Gonzàlez 22

BÀSQUET

UE SANT CUGAT (masc.) Gerard Moreno 33 Toni Ballart 30 Pau Riera 28 Abraham Carreras 28

UF S A N T CUGAT (fem.) Marta Puig 38 Mabel Méndez 19 Elisabet Baldrich 12 Núria Puigneró 12 Júlia Villar 12

FUTBOL SANT CUGAT Francesc Bavo 38 Nando Zamora 29 Joan Colell 18

PB SANT CUGAT (fem.) Laura Gallego 37 Laura Martín 30 Mònica Martínez 27

VOLEIBOL

C V S A N T CUGAT (fem.) Samanta Santamaría 38 Bàrbara Puigcalí 33 Montse Carvajal 26 Maria Tortosa 26

CV S A N T CUGAT (masc.) Lluís Moreno 27 Sergio Martín 25 Jordi Piques 20

32 Esports ELS /( 'A1YTONS l)k;w/m, 14 d'ubiU <i,l 2000

r& ^ ; <% mmmmmwmmmmmmmm.

fr\ V> «

FiPTB&t Olimpyc Floresta-Esparreguera

l a Catalana 12.00 S.iniCugat-Igualadaídgi

2a Regional 12.00 La Farga-Sabadcllldg»

3a Regional 17.00 Dcpuradorcs-Júnior (dsl 16.00 Matadepcrcnc-Mira-sol (dsl

Preferent Juvenil 18.00 Sant (lligar- Terrassa ids)

2a Div. Juvenil PB Sant Cugat-Can Rull Sant Cugat-( :.in Hoada Joan \ \ I I I - Júni ( i r

1a Div. Cadet l l .OOJúnior-Can Rullldgl 17.45 l'li Sant ( iugat-Sabadcll (dsl 13.45 CEl 'S t . Üugat-Rubí(ds)

2a Div. Cadet 0 9 . 1 5 Sant (iugat-Terrassa klsl 12 .30 Industrial-Sant ( iugat (dsl 16 .00 ( :an Rull-PB St. ( iugat (dsl 12 .00 Tibidabo-Mira-sol (ds)

Preferent Infantil 12 .15 Collblanch-Sant ( iugat (dg)

1a Div. Infantil 10 .00 lïbidabo-PB St. (aigat (dsl

2a Div. Infantil 1 6 . 0 0 PB St. Cugat -Rubí(ds) 0 9 . 3 0 Ripollct-Sant Cugat (dsl 10 .00 Mira-sol-Sabadell(ds) Jabac-Júniot

la Div. Aleví 0 9 . 3 0 Sant (iugat-Sabadcll (dg) 11 .15 PB St. < aigat-C ierdanvola (ds) 11 .40 K. Cerdanvola-Sant Cugat Ids)

2a Div. Aleví

10.00 Fontctcs-PB Sant (iugat uis> 10.30 Sabadell-Júnior (dsl

2a Div. Femení 12.CK) PB St. Cugat-Molms de Re, idg) BÀSQUET

19.00 l i : SantCugat-GrannllersA:. ids) B e n j a m í

FUTBOL SALA

l a Nacional «A» 17 .15 Olimpyc-CN Sabadell(ds) Winterthur Sant Cugat (descansa i

1a Divisió 1 2 . 0 0 La Marina-Chess (dg)

1a Divisió femení 0 9 . 0 0 Mas Janer-Castelldctels (dg)

2a Divisió «A» Olimpyc Floresta-Can Serra Big'lbny's Llinars-Champíon l·lorcsta

2a Divisió fem. «B» 1 7 . 3 0 Les Planes-W. Sant C aigat (dsl 1 6 . 0 0 Martorelles-Mas Janer (dsl

Femení base 1 3 . 3 0 Varillana-VV. Sant Cugat (ds)

2a Div. Juvenil 11.45 Olimpyc-CN Sabadell (dg) Winterthur Sant Cugat (descansa)

3a Divisió 11.30 Salesians G.-Mas Janer (dg)

Cadet Olimpyc Floresta-CN Sabadell (ds) Winterthur Sant Cugat (descansa)

Infantil 12.00 Olimpyc Floresta-Martorell (ds) 10.15 W. Sant Cugat-Sant Julià (dg)

Aleví

1a Catalana 19 .00 l'K SantCugat-CN Terrassa (dsl

2a Catalana femení 12 .00 Construccions-UK. Sant (Aigat (dg)

3a Catalana «B» 17 .30 lmma-SantCugat »B» (ds) 17 .30 U E S t . Cugat «B-St . \ ledi r (ds) 19 .30 St. Ramon N.-St. (iugat «A.>(ds)

Júnior masculí 16.00 HE St. Cugat-Salle Condal (ds)

Júnior femení 2 0 . 4 5 l"E SantCugat-CF.se (ds)

Infantil 0 9 . 0 0 Vilanova-UE St. C iugat (ds)

Cadet masculí 12.00 HE St. Cugat -.V-( ierdanvola (dg) 17.30 HE St. Cugat«B-Horta (ds)

Cadet femení 10.30 HE St. Cugat-Sant Joan (dg)

HANDBOL

1a Divisió Nacional 12.30 Bordils-HE Sant Cugat (dg)

l a Cat. Juv. masculí 12.15 Granollers At. -UF. St. Cugat (dg)

2a Cat. Juv. femení 20 .30 Fieueres^UE Sant Cugat (ds)

2a Cat. Cadet l'K Sant (iugat (descansa'l

HOQUEI HEBBA

Div. d'Honor femení

16.30 San Pablo Valdeln/.-Júnior (ds.)

HOQUEI PATINS

1a Catalana 12.30 PH St. Cugat-Geniol el Pla (dg)

Fèmines 11 .00PH SantCugat-Navarcles(dg)

Júnior 15.30 PH St. Cugat «H-Manl l eu (ds)

Juvenil 09 .45 Bonanova-PH St Cugat «F» (dg)

Infantil 18.00 St. Ramon-PH St. Cugat «A. (ds) 14.00 PH Sant Cugat «B-Barcino (ds)

Aleví PH Sant Cugat (descansa)

Benjamí 14.00 PH Sant Cugat «B-Tona (ds)

Benjamí CCamp. Catalunya) 20.15 Mataró-PH Sant Cugat «A. (ds)

17 .00PH Sant Cugat ..B-'l 'ona (dsl

Prebenjamí I 1.00 Sitges-PH Sant Cugat • ,\- idsi PI I Sant (iugat «B» (descansai PH Sant Cugat ••('.- (descansa)

ESQUAIX

1a Categoria Via Sport- Sant Cugat •• A»

N. Sabadell-Sant Cugat «A»

2a Categoria Mediterrània-Sant Cugat «A»

3a Categoria Sant Cugat «B·-Vic·

Veterans Badalona-Sant Cugat <A •

TENNIS OE TAULA

Preferent (Copa) Esparreguera-UE Sant Cugat

2a Provincial (Copa) HE Sant Cugat (descansa)

3a Provincial (Copa) Olesa-HE Sant Cugat

Infantil (Copa) HE SantCugat-Ripollet

R E S U

FUTBOL

1a Catalana Sant Andreu-Sant (iugat 4-0

2a Regional I ,a Romànica-l ,a Farga s-3

3a Regional Júniur-Rubi O-l

Mira-sol-Sant Pedró 4-0

2a Div. Juvenil Andalucía-Júnior 2-0

1a Div. Cadet Júnior-PB St. Cugat suspès

2a Div. Cadet Mira-sol-At. Madrid 5-3

2a Div. Infantil Júnïor-Lepanto 3-4

2a Div. Aleví Can Fatjó-Júnior 1-9

FUTBOL SALA

1a Nacional «A» W. Sant Cugat-Sant Andreu KM

La Murga-Olimpyc Floresta 3-,2

1a Divisió Chess-SCPE 92 5-5

1a Divisió femení Palau Inesana-Mas Janer 7-4

2a Divisió fem. «B» Olesa-W. Sant Cugat 4-3

L'Ametlla-Les Planes (>-3

Mas Janer-Pony's I -4

2a Div. Juvenil W. St. Cugat-Rubí 6-2

3a Divisió Castellnou-Mas Janer 9-0

Infantil Pallejà-W. Sant Cugat 4-2

BÀSQUET

1a Catalana Ripollet-UE Sant Cugat 69-67

2a Catalana femení l K Sant Cugat-Josep Tous 49-68

3a Catalana «B» Sant Cugat «B»-Pompeia 58-76

Casp-UE Sant Cugat «B- 79-57

Sant Cugat «A»-Coll 54-66

Infantil l IE St. Cugat descansa

HANDBOL

1a Divisió nacional HE Sant Cugat-GF.iEG 31-27

l a Cat. Juv. masculí HE St. Cugat <.B»-Adrianenc . . . .21-33

1a Cat. Juv. femení La Roca-UE Sant Cugat 24-22

1a Cat. Cadet l 'E Sant Cugat-V'allag 31-20

2a Cat. Cadet Parets-l'E Sant Cugat 21-18

UOLEIBOL

1 a Cat . masc. (Fase ascens) Llars Mundet-CV Sant Cugat 1-3

HOQUEI HERBA

Div. d'Honor femení Júnior-Univ. Sevilla 1-2

HOQUEI PATINS

1a Catalana

Mollerussa-PH St. Cugat -A» 1-8

Fèmines PH Sant Cugat «B»-Igualada 2-0

Júnior {Campionat Catalunya) Lleida-PH Sant Cugat 7-2

PH Sant Cugat-Lleida I-2

Juvenil (Copa F e d e r a c i ó )

PH Sant Cugat-Premià 12-0

Infantil (Copa Federació) PH Sant Cugat «A»-Roda .^-1

PH Sant Cugat «B.-Mollct 2-13

Aleví ( C o p a F e d e r a c i ó )

PH Sant Cugat-Sf. Terrassa 13-2

Benjamí (Copa F e d e r a c i ó )

PH Sant Cugat «B» descansa

Benjamí ( C a m p . Ca t a lunya ) PH Sant Cugat «A»-Mataro 7-4

Prebenjamí (Cop. Federació) PH Sant Cugat «A-Corbera 4-0

Vic-PH Sant Cugat «B» 3-0 Mataró-PH Sant Cugat ••(.» 4-5

EIS 4 CANTONS "el diari de Sant Cugat"

e1s4cantons@totsanteugat.com

ELS/CANTONS Divendres, 14 d'abril del 1000 Esporls 33

Primera Catalana

Peralada-Castelldefels 3-3

Gramenet-P. Mafumet 1-0

Andorra-Granollers 5-0

Sant Andreu-Sant Cugat . . .4-0

Igualada-Palafrugell 0-6

Manresa-Valls 2-2

Santboià-Júpiter 1-0

Cerdanyola M.-Prat 4-1

Ripollet-Vilassar 2-1

Vilafranca-Masnou 0-2

Equip PJ PG PE PP

Sant Andreu .12 22

Júpiter .12 I»

Vilassar .12 17

l'üütruKcll .11 IS

fÍMIllL-IICt

Rípilllct

l'eralada

Savithoià

V ilal'rjnea

.12 15

.12 lli

.11 14 S

.12 I I lli

.12 15 4

Cerdansola .12 15 .1 14

l 'Mafumet .12 1.1 5 14

Masnou .12 12 6 14

Manresa .12 12 6 14

l'rjt .11 I I K 12

Castelldefels .12 H 1.1 I I

41

41

M

50

Andorra .11 1(1

Crannllerï .12 9

Valls .12 9

iRualada .12 9

5 16

7 16

5 IH

5 IK

Sant C u p * 3 2 4 4 2 4

4.1

4.1

Kl

27

17 (i«

.IX 57

.11 51

4X 51

42 51

45 51)

.14 49

4(1 4')

4 1 4X

56 44

19 42

41 42

W 41

4X .17

55 .15

6 1 .14

64 .12

59 .12

72 16

La propera (16 d'abril): Masnou-Peralada;Castelldefels-Gramenet; Pobla Mafumet-Andona; Granollers-Sant Andreu; Sant Cugat-Igualada; Palafru|;ell-Manresa; Valls-Santbioa; Júpiter-Cerdanyo-la M.; Prat-Ripollet; Vílassar-Vilafranca.

Segona Regional

G R U P 5

Lumen-Mil· lenari 3-3

La Romànica-La Farga . . . .3-3

Sabadell-Ripollet 0-1

Barberà-Tibidabo 1-2

Badia-Joventut 25 0-3

Caldes-La Planada 2-1

Can Rull-Llanó 1-1

Castellar-E. Cerdanyola . . .2-1

Maurina-Joan XXIII 2-2

Equip PJ PC PE PP

Josentnt 25 27 17 .1 7

Cerdanyola 2X 16 4 X

' l i b ida l» 2K 1.5 6 7

llàrlierà 2X 16 1 11

Vlaurina 2X 1.1 7 X

l . j l 'L in jd j 27 14 4 9

La Farga 28 12 6 10

2X I I 7 1(1

2X 11 5 12

2K 1(1 7 I I

2« 1(1 7 11

2X 10 5 1.1

27 9 7 11

C-inRnll

Caldes

Sabadell

Badia

I -lan.l

JoanXNII I

1 .unien

Ripollet

Castellar 2X X

I-i Koniànica 27 X

Mil·lenari 2X 6

27

.1 14

5 1.1

4 16

4 15

.1 19

7(1

94

59

55

7;»

4')

.17

54

62

46

46

.l1)

.1.1

5.1

ce 4.1

44

47

4<J

4.5

5!

71

61

52

4.1

74

74

74

54

52

.51

49

46

46

42

411

.IX

.17

.17

.15

La propera (16 d'abril): Joan XXIll-Lumcn; Mil·lenari-La Romàni-ca;.Ui Fançi-Sabadell; Ripollet-Barberà;Ti-bidabo-Badia; 25 Sctembre-Caldes; La Pla-nadu-Can Rull-Ll. Sabadcll-Castcllar; K. ( irdanyola-Maurina Egara.

Tercera Regional

G R U P 14

Júnior-Rubí 0-1

Montserrat-R. Llorens 4-0

Camí Vell-Can Boada 1-2

Sant Andreu-P. Nuevo . . . .5-1

Sant Quirze-San Lorenzo . .1-7

Mira-sol Adesa-San Pedró . .4-0

Can Fatjó-Depuradores . . . .2-0

Castellbisbal-Les Fonts anul·lat

PB St. Cugat-Matadepera anul·lat

PJ PC PE PP

Si. -Vndreu 24 I')

( j n l ' a l j ó 25 IX

Kubí 26 IX

Min-mlA. 25 18

Júnior 25 16

San l'edrn 25 15

San l^ifen/n 27 1.5

Montserrat 24 14

Csan lloada 25 1.1

Depuradorei. 25 UI

I-es l'oms 26 9

R. Llorens 25 6

Camí Vell 24 4

.1 12

5 12

2 17

.1 17

PB Si. CDJM 3 0 * 0 26

Sant Quirze 24 I 2 21

GF OC Punts

9.1 ,1<J 5X

X5 .12 5X

9K 41 57

94 3 0 54

9 9 .16 52

.IK 49

54 4X

47 45

.5.1 41

7(1 .1.1

6K .12

.16 112 2(1

44 1111 15

28 U I 12

.14 121 9

2.1 112 2

70

102

69

6.1

77

59

La propera (16 d'abril): Depuradores-Júnior; Rubí-Montserrat; Ra­mon Llorens-Camí Vell; Can Boada-Sant Andreu; Pueblo Nuevo-Sanc Quirze; San Lorenzo-Castellbisbal; Les Fonts-PB Sant Cugat; Matadeperenc-Mira-sol Adesa; San Pedro-Can Fatjó.

Primera Cata lana

G R U P 2

Sant Jordi-N. Terrassa

Ripol le t -UE St. Cugat .

U . Cerdanyola-Sedís M.

Grup Barna-Rubí

Caldes-Sferic Terrassa

N . Sabadell-Lleida

Andorra-Les Corts . . .

Sant Medir-Sant Pere .

.74-63

.69-67

57-79

.94-81

.62-80

.92-64

.74-69

.79-88

Equip PJ PG

Santl'ere 27 21

Harna 27 19

Andorra 27 19

l 'ESt. Cupil 27 17

SI', lerrassa 26 17

\ . lerrassa 26

Sedís Mansa 27

Rubí 27

1 . Cerdanvola 27

1-esOiriN

Caldes

Ripollet

N. Sabadell

Sant N ledir

Lleida

Sant Jordi

27

27

27

27

26

27

6 2096

X 2001

X 19X7

10 2074

9 I X4(l

11 1661

1.1 I96X

14 200.5

15 1794

1.5 1X69

16 16.5K

16 1945

16 1902

16 1777

IX 1X.10

2.1 1.16»

PC Pus* .

IrNWXCmip

I «06 46

1X07 46

1934 44

I M i l 4.1

16.14 41

190X 41

21)26 4(1

1925 .19

IXX7 ,19

1791 IX

2025 .IK

IK.59 .IX

190» .16

1X27 .16

1XK4 29

La propera (16 d'abril): Sant Perc-Andorra; Les Corts-N. Saba­dell; Lleida-Caldcs; Sf. Tcrrassa-Grup Barna; Rubí-l'. Cerdanyola; Sedís Mau-sa-Ripollet: l'F. Sant diRat-N. Terrassa; Sant Medir-Sant Jordi.

Segona Cata lana

G R U P 1 F e m e n í

Viladecans «B»-01esa 65-75

Santpedor-Sant Gervasi . . .56-40

Bellsport-L'Hospitalet . . . .29-32

Vilanova-Martorell 63-64

U E S t C u g a t - J o s e p T o u s .49-68

S t Nicolau-Construccions 85-67

Sant Martí-Viladecans «A»56-49

C E S B - A P B 47-44

P PC PP PF PC

Hospitalet 26 11 4 1607 12.1.1

Olesa 26 21 5 1677 1422

Josepl i ius 26 IX X 1444 1.154

Santpedor 26 16 10 1217 K m

Ciinstrneeions 25 15 10 15.19 |.v>2

Vilanova 26 14 12 1.199 1.192

Viladecans-A- 26 1.1 1,1 1.172 1.161

CKSH 26 1.1 1.1 12K9 1261

Itcllsixirr. 25 1.1 12 1166 1167

Viladecans . B - 26 12 14 1.5(11 1.5.16

AI 'H 26 12 14 11 SO 1269

SantMartí 26 11 15 1275 IM.17.Sant

Nicolau 26 I I 15 147X 150.1 17

Martorell 26 K !K l . W 14KX .14

l F.Sl. (ai jo. i26 ï 23 1175 1569 2 9

Sant Gervas i 24 4 21) 971 1279 2K

La propera (16 d'abril): APB-Sant Nicolau; Construccions-UE Sant Cguaq Josep Tous-Vilanova; Martorell-Bells-port; L'Hospitalet-Santpedor; Sant Gerva-si-Viladecans «B»; Otesa-Sant Martí; Vila­decans «A--CESB.

40

.19

.19

.IX

IX

.IX

Primera Nac iona l

G R U P C

Cardedeu-Sant Esteve . . . .26-27

Gavà-Tres de Mayo 27-28

Laminados-Les Corts . . . .23-27

La Roca-Bordils 35-30

U E S t Cugat-GEiEG . . . .31-27

Casteüó-Sarrià de Ter 28-29

Sant Quirze-València 26-31

Equip PJ PC

l-ar.iK.-a 25 17

I.es Curts 25 15

Sarrià de Ter 25 15

l.aminados 25 14

Casrelló 25 12

Ires Mavn

Sant Kstc ic

València

(JKÍKÍ;

l lordils

C a v à

H E S i . Cimal 2 3 8

Sanr Quirze 25 6

(:ardeden 25 ,1

25 12

2.5 12

25 II

2.5 1(1

25 X

25 X

71.1

066

665

712

61.1

652

642

59.1

675

5X6

612

6 5 8

572

610

GC

60(1

612

62»

640

66.1

611

697

612

615

723

676

67.5

La propera (16 d'abril): València-C'-ardedeu; Sant Fsteve-Gavà; Tres de Mayo-Laminados; Ciudad F^ncantada-La Roca; Bordils-UF- Sant Cugat GEiF.G-Casrelló; Sarrià de Ter-Sant Quirze.

FUTBOL S A U

Primera Nacional A

G R U P 5

Pol. Andorra-Corbera 2-2

La Murga-Olimpyc F 3-2

C N Sabadell-Indústries G. . .5-4

Èpic Casino-La AJmunia 4-0

Sícoris-AJfa 5 2-2

Tallers-Rubí 3-1

Montserrat-Hospitalet 6-3

Manresa descansa

Equip PJ PG PE PP GF GC Punts

Alta 5 24 19 .1 2 156 6X 60

Sieoris 2.1 16 4 .1 110 61 52

Kpie Casino 2.1 16 4 .1 1 15 69 52

l .aAlmi in ia 24 12 ,1 9 92 X.l .19

Oliíiipyr F. 23 12 2 9 8 4 8 2 38

l .aMur is i 2.1 9 5 9 I I I ) 112 ,12

Corbera 2.1 9 4 II) XI 76 ,11

l>ol. Andorra 24 K 7 9 x.l X7 .11

20

Tallers 24 9 2 1.1 70 94

Manresa 2.1 X .1 12 65 7X

Ind. Careta 2.1 X .1 12 91 U I

Montserrat 24 6 6 12 79 120

N. Sabadell 2 Í 6 2 15 74 1112

Hiwpnalet 2.1 S .1 15 91 10X IX

Rubí 2.1 4 5 14 64 114 17

La propera (15 d'abril): Alfa 5-Manresa; La AJmunia-Sícoris; In-dustries-Èpic Casino; Olimpyc F'ioresta-N. Sabadell; Corbera-La Murga; Hospi-talet-P. Andorra; Rubí-Momscrrat.

Primera Nacional A

G R U P 6

LaUnión-Cahrià 2-6

Maxon-Manacor 7-7

Elec. Ciem-Gràcia 8-1

Llopart 3-VUassar .2-6

Montsant-Babar Català 5-4

W . S t C u g a t - S t Andreu . . .10-4

L'Esclop-N. Caldes 5-3

Barcelona descansa

Equip PJ PG PE PP GF GC Punts

I j l 'món 24 IX 1 5 91 64 55

Mlassar 24 17 .1 4 122 75 54

Manacor 2.1 16 .1 4 115 6X 51

W. Sa.il «A-n . 2 4 13 1 Kl 132 12 4 UI

llareelona

Hlee. í aem

Baliat Català

(lab u

l.'Kselop

Montsant

N. ( i i l i k *

Citàeia

l. lopaft. l

Mavon

Sant Andfen

2-1 12 2 9 115 'XI IX

2-1 12 2 9 1(4 «5 .IX

24 11 5 X V.l 91 .IX

2.1 9 4 III 1117 109 ,11

24 III 1 1,1 104 114 .11

22 K .1 11 XX 91) 27

2-1 7 4 12 l(l') 122 2.5

2.1 X 1 14 105 145 25

2.1 7 1 IS K'l 101 22

il 4 .5 1.1 Xíi 1.14 17

2.1 .1 IX XI I2X I I

La propera (15 d'abril): Babar Català-Barcelona; Vilassar-Mont-sant; Gràcia-Llopart 3; Manacor-Klcct. Ciem; Calvià-Maxon; Caldes-La l'nió; Sant Andreu-L'Esclop; \V. Sant Cugat (descansa).

HÏKKIEIWíTJMS

Primera Catalana

G R U P A

Ina St. Just-Vendrell 2-1

Vilafranca-Cornellà 6-0

Calafell-L'Espluga 5-4

Hospitalet-Vilanova 0-0

Vi la-seca-Reus D e p 0-0

Juneda-CP Monjos 1-5

Geniol el Pla-Martinenc . .3-4

Mol lerussa-PH St. Cugat .1-8

Equip PJ PG

Rens D e p . 24 21

C l ' M o n j o s 25 IX

l 'H St. Cuitin 2 5 16

Vilalranea 25 16

Juneda

Mollerussa

\ila-seta

InaSt. Just

Hospitalet

Martinene

Cornellà

Vendrell

l. 'Ksplii iï,

Cíeniolel l ' la

Calafell

V Hanoi a

25 17

25 1.1

24 12

25 I I

140

1.16

129

115

109

102

GC I

6.1

76

91

72

7K

X7

79

7.5

97

114

10.1

102

I2X

102

12.1

167

La propera (16 d'abril): Cornellà-Vendrell; L'Espluga-Vilafranca; Vilanova-Calafell; Reus Dep.-Hospitalet; CP Monjos-Vila-seca; Martïnenc-Juneda; PH Sant Cugat-Geniol el Pla; Mollerussa-lna Sant Just.

HOOUEJHE88A

Divisió d'Honor

Femení

Júnior-Univ. Sevilla 1-2

R. Sociedad-Qub Campo . . .2-0

Polo-Club Egara 0-3

Sardinero-At Terrassa . . . . 3 - 0

T e r r a s s a - S P V 51 3-1

Equip

C l ) lerrassa 12 I I 1 II 51 11 2.1

S I ' V í l 12 9 1 2 ,1.1 X 19

R. Smiedad 12 X 7 2 26 14 IX

Sardillero 12 6 .1 .1 17 9 15

ClnliCani| i ' i 12 4 2 6 12 1.5 III

1 nn.Seiilla 12 1 ,1 li 14 IX 9

l'olo 12 -1 i 7 16 ,11 X

At. 'lerrassa 12 -' 1 X 7 .1.1 7

Club Kpra 12 ,1 1 X 16 12 7

Júilíor 12 2 0 10 9 30 1

La propera (lód'abril): SPV 51 -Júnior; Univ. Sevilla-R. -Sociedad; Club de Cumpo-Polo; Club F-gara-Sardi-nero; At. Tcrrassa-CI) Terrassa.

mEtajt

Primera Catalana

F A S E D ' A S C E N S

Llars Mundet-CV St. Cugat .1-3

Badia-Olot «B» 3-0

Equip PJ PG PP SC SP Punts.

<:v SMUI CIUBU a *L <A <> 1 4

Llars Mundet 2 1 1 4 .1 .1

Badia 2 1 1 .1 .1 .1

O l n t - B - 2 0 2 II 6 2

La propera (7 de maig): Olot «B»Llars Mundet; CV Sant Cusat-Badia.

34 Esports Q S i CATVTONS Divendres, 14 d'abril del 1000

BÀSQUET

Infantil masculí 10 .15 Col. Cin^le-Centre Obert (ds) 10 .15 Sant Jordi-Auora I ds) Avene (descansaI

Infantil femení 10 .15 Col. Tecnos-Àjjora (ds) 12.45 UK Sant Cugat-E*. Pia kls) 11 . 30 Avenc-Id Setembre (ds)

Aleví masculí 12 .00 Pins Yallès-Sant Jordi •• V- ids) 10 .00 Ferran Clua-Avenv (ds) 11.00 Santa lsahel-Kcgina Carmeli (ds) 0 9 . 0 0 Sant Jordi - B - J . Maragall (ds) 11.00 Centre ()bert-Pla l'arreras (ds) 10.00 Pureza de María-Catalnnya (ds)

Aleví femení 11.30 (ailtura Prat rica-Avene ds)

Benjamí 10.00 Pins del Vallès-Verdaguer (ds) 12 .00 Pins del VallèvM. Rubí (dsl 11.00 Sant Jordi .•A-Ferran Clua (ds)

1 3 . 0 0 Pla Farreras-Avcne(ds) 12 .00 La Floresta-.Santa Isabel (ds) 1 1 . 0 0 Collserola-Sant Jordi «B» (ds) 1 2 . 0 0 Regina Carmel-J. Maragall (ds) 1 3 . 0 0 Àgora-Catalunya «A» (ds)

FUTBOL A~7

Femení 09 .00 Col. FlCim-Júnior(ds) 12.00 Àgora-Blanxarttds)

Aleví 09 .00 Sagrat Cor-EE Foiró «B» (ds) 10.00 EF. Foiró «A-Maurina Kgara (dsl 09 .00 Esc. Ribas-La Farga (dsl 09 .00 Avenç-Castcllbishal (ds)

Prebenjamí 13.00 Sant Cugat «A-Rubí (ds) 13.00St.Cugat .B-Rubí-B» idsi 11.30 Bisbat d'Egara-Júnior (ds) 10.30 Clan Tries-Àgora «B» (ds) 10.00 Col. Vedama-Àgora «C- (ds)

FUTBOL A-11

Masculí 10.30 Col. Sant l'rancesc-EE Foiró (ds)

FUTBOL SALA

Cadet 1 2 . 0 0 L. daVinci-Èpic Casino (ds) 1 0 . 0 0 EE Foiró-Col. el Cim (ds)

Juvenil 1 0 . 0 0 IES A. Ferrer-Bullidor (ds)

Aleví 12.00 J. Maragall-Rubí Norte «A» (ds) 13.00 Ferran Clua-Momserrat (ds) 12.00 Santa Isabel-Col. Europa (ds) 10.00 Liceo Politècnic-Les Planes (dsl 09 .00 Balmes-Pau Casals (dsl 11.00 Rubí Norte «B-J. Maragall (ds)

HANDBOL VOLEIBOL

Infantil 10.00 Col. Carme «A-Arnau Cadell (ds) 11.00 IES Blanxart-Avenç (ds) 10.00 Leonardo da Vinci-Rubí «A» (ds) 11 .00 (:entre Oben fm-Viaró (ds)

Benjamí 09 .00 J. Maragall-Santa Isabel «B» (ds) 11.00 Catalunya «A-J. Maragall «A» (ds) 13.00 Avenç-Ferran Clua «A» (ds) 10.00 Torre Llebre-Santa Isabel «A» (ds) 12.00 Ferran Clua -B-Catalunva «B» (ds)

Aleví 13.00 Ferran Clua «A—Catalunva (ds) 11.00 Avenç «B-Avenç « C (ds) 12.00 Ferran Clua «B-Pau Casals «A- (ds) 10.00 Avenç »A-Verdaguer «A- (ds) 11.00 Montsessori-Joan Maragall (ds) 09 .00 Collserola-Verdaguer «B» (ds) 11.00 Pau Casals «B- \ ïa ró (ds) 12.00 Fa Floresta-'Forre Llebre (ds)

Infantil femení 0 9 . 0 0 Rubí «A»-EI Pinar ds) 09 .00 Nicolau Copèrnie-A. Ferrer (ds) 09 .00 Avenç-Col. Martí (ds) 10.00 Àgora-N. Sabadell <B>. (ds) 09 .00 N. Sabadell «A»-Les Planes (ds)

Aleví 0 9 . 0 0 J. Maragall -A»-Pla Farreras (ds) 10.00 Ferran Clua «A»-J. Maragall «A- (ds) 11.00 FI Pinar-La Floresta (ds) 12.00 Ferran Clua «B-J. Maragall «B» Idsl

R E S «

BÀSQUET

Infantil masculí Centre Obert-Avenç 37-ÍK Agor.i-( '.oi. ( j r m e +4-47

{nfantil femení Àgora-N. Terrassa J9-25 I.iieo Egara-1 F. Sant Cugat 2-0 IFSHI.invart-Avene 2-0

Aleví masculí A\cnç-Sant Jordi -\- J1-42 Pins Vallcs-Rcgina (iarmeli .S()-.i.s Ferran < Iln.i-S.mt.i Isabel .Í0-4.S Pla larreras-Joan Maragall 5-.W Sant Jordi •• B•-( iatalimva l.s-50 Ct. ()hert-l'ure/.a de Maria 6K-10

Benjamí Pins del \allès-Caralun\.i -B- .. Al-lh Pins del \.illès-\ènlagiier V4-.V> Pl.il arrcras-M. Rubí 42-17 Venç-1 ei ran ( iliia 4.S-.Ï0

1 ,.i 1 lurest.i-( ientre ()l>ert 0-2 Collserola-Saiua Isabel B-.vs Alcora Sant Jordi •·B· ijornat

Catalunya «A—J. Maragall 2341

FUTBOL A-7

Femení Júnior-Agora 7-2

Aleví Castellbisbal-EE^ Foiró «A» ,v,\ I,a Farjçi-Viladecavalls 2 4 ClubCimal-Avenç S-0 EE Foiró »B» descansa Mira-sol descansa

Benjamí 25 Setembre-C.ol. Europa 2-0 'l'hau «B-SanCristobal 0-2 N. Terrassa-Avenç «C•• 2-0 Mira-sol -B—St. Pere Lumen 0-2 Joan XXIII - B - L a Farga «B- 2-0 Mira-sol «A—Matadepera 0-2 M. Auxiliadora «A—Júnior 0-2 Avenç -B—San Loren/.o -A" 2-0 La Farga -A—FF. Foiró 0-2 l'hau .A.-C. Jofresa -A» 2-0

Prebenjamí Sagrat Cor-Àgora «D» 2-0 San Cristóbal «D»-St. Cugat «A» 0-2 Júnior-Can Tries 0-2

FUTBOL A l l

Masculí (:iub Raeo-Àgora 0-13

FUTBOL SALA

Cadet F'scola Pia-EE Foiró 2-0

Juvenil I FS A. Ferrer-AV Pinar 1-3

Aleví Montserrat-Rubí Norte <• A» -̂i> Joan MaragalTCol. Europa 2-S Ferran Clua-Santa Isabel 2-5 Pau Casal-Lcs Planes V»

Lieeo Politèenic-J. Maragall 0-13 Balmes-Rubí Norte «B» ajornat

HAmOBOL

Infantil Arnau Cadell-IES Blanxart 30-30 Avenç-Col. Carme «A» 23-31 Ramon i Cajal fm-Viaró 13-30 (lentre Obert fm-Rubí 31-3 I /eonardo da Vinei-Stiria 50-26

Benjamí Ferran Clua «C—Sta. Isabel «B» 3-5 ('atalunya «A—Avenç 5-5 Ferran Clua «A—Joan Maragall -A» . .K-ll 'lorre de la Llebre-lerran Clua - B - . 2-d (latalunya «B—Santa Isabel «A» . .ajornat

Aleví Ferran Clua «A-Avenç «B» n-2 Ferran Clua -B—Avenç «A» 2-0 Pau ( jsals - B - L a Floresta h-Z

Torre de la Llebre-Viaró 0-K Montesori-Collserola 6-2 Verdaguer «li—J. Maragall 6-2 Catalunya-Avenç <•('••> ajornat

VOLEIBOL

Juvenil femení Angeleta Ferrer-Santa Eulàlia 2-0

Cadet femení CV St. Cugat-Viladecavalls 2-0 Àgora descansa

Infantil femení El Pinar-Sagrat Cor 1-2 Angeleta Ferrer-Rubí -\- 2-0 Rubí «B-Avenç 2-0 I .es Planes-( àil. (:armc 2-0

Aleví Les Planes-El Pinar 1-2 Les Planes-l'erran Clua «B» 2-0 J. Maragall «B-Pla Farreras 2-0 La Floresta-J. Maragall «A» 0-2

COMERCIALES

• Carnet de conducir • Vehiculo propio

• ltuoí purai. ión mmedidta • Alta Seguntldd Social • Sueldofijo - comisumes • Superables las 300 000

Tel. 93 674 BS 38

Qimtmitio* pKitfunt

la qualitat en forma

Anselm Clavé, 20 93 590 82 79

Perruqueria

V E R O I

Castillejos, 11

SANT CUGAT

9 3 5 8 9 5 3 5 4

F0RMAS E L A t H E ! E D A

: ASSESSORAMENT

D'IMATGE PERSONAL

EXCELLENT RELACIÓ

QUALITAT PREU

NO TANQUEM A l MIGDIA

c/Elies Rogent, 18 A • SANT CUGAT

Tel. 93 675 40 06

Mans Unides

DONATIUS: "Caixa de Cata lunya" c te . n° 090200046502 o per i n te rne t : www. l aca i xa .es Rambla de Catalunya 32,1er 1a. 08007 Barcelona. Tel. (93) 487 78 78. Internet: www.seker.es/munidas

Directe al Tercer Món

HS4CANTONS

£ ^\ H Espectacles

Lailtura Divendres, 14 d'abril del JÍ »Í '.' 35

E x p o s i c i o n s

Kini Manresa i Pep Pujol obren la Primavera Fotogràfica a Sant Cugat

Els artistes inauguren en sales municipals exposicions sobre Píndia i la identitat

Un total de 34 poblacions catalanes han des­

tinat el mes d'abril a la fotografia. Es tracta

de la desena edició de la Primavera Fotogrà­

fica, un conjunt d'actes i de mostres organit­

zats pel Departament de Cultura de la Gene­

ralitat de Catalunya i en què participen prop

de 400 fotògrafs d'arreu del món a través de

172 exposicions. Sant Cugat, que no n'és l'ex­

cepció, va inaugurar divendres dues d'a­

questes exposicions que recullen la producció

de dos dels fotògrafs catalans de primera línia:

Kim Manresa i Pep Pujol. 'L'orde de la mare

Teresa de Calcuta' és el nom de l'exposició que

va presentar Manresa, fotoperiodista de 'La

Vanguardia', en què recull testimonis de la

vida dels més humils entre els humils. Pujol re­

trata a 'Identitats' el caràcter de les persones

"que configuren Sant Cugat".

Manresa prepara ara un repurttitgf «>bre prostitució infantil al Brasil F: X. L. Allò que agrària mesa Pep Pujol e's "retrataria pers F0T0:X.L.

T O M MONTRNEGRO

- Sant Cugat -

Dos anys després de la mort de la mare Teresa de Calcuta, Kim Manresa va voler fer "una mirada" per la tasca que va ini­ciar i desenvolupar la religiosa a l ' índia. Durant unes quantes s e tmanes , Manresa va posar imatge a les experiències vitals de les castes més baixes i dels malalts, però també dels nens i dels voluntaris que posen "una mica d'esperança" a aquella ter­rible situació.

Les quaranta fotografies que es poden veure al Claustre des de divendres passat són el re­sultat d'aquest treball fotogràfic, en què el periodista de La Van­guardia ha pogut comprovar la valuosa tasca que realitza l'orde de Ja mare Teresa a través de quatre dels seus centres. Man­resa, que en un primer moment va trobar dificultats per realitzar les fotografies, va comptar amb l'ajuda de diversos voluntaris, mitja dotzena dels quals són pre­

cisament de Sant Cugat. Per Manresa, la tasca de l'orde

sobre els nens sense sostre, els discapacitats per la lepra o els desnonats és "molt important", i els voluntaris - d e tot el món- li donen "molt de vigor". El foto­per iodis ta cons ide ra q u e en aquest tipus de temes "la impli­cació és ne

a les seves fotografies cameres de segona mà, que són "més fà­cils de substituir" que un equip car. Amb tot, aquesta és la pri­mera exposició en què el fotò­graf adopta el color.

Entre les imatges més colpi­dores, per Manresa hi ha la que centra la seva atenció en un vell

_„ .._ malalt que, a te -cessària", ja que Lü CÒmem de SegOltü rra, agafa forta-

m e n t el braç

mà de Manresa ha volgut retratar

ajuda a l'apro­pament als sub­j e c t e s de les imatges.

Aquest és el cas r,fj-d'algunes de les ' 7 índia delS pOOreS' seves sèries an­teriors, com les "^^^^^^^M^È^^^Si que va dedicar a l'ablació del clítoris de la nena africana Kadi, o a les dones de Bangladesh amb la cara desfi­gurada per l'àcid llançat pels seus marits i familiars.

És així com Manresa adopta el seu característic estil, proper a l'espectador i sincer, reforçat per la seva tècnica poc acurada. De fet, el fotògraf català utilitza per

d 'un voluntari. Es tracta del mo­ment de la mort del vell - e n es­tat terminal i re­collit del carrer-

l l l l | l l l l f | ! | I que va voler pas­sar el seu últim

moment acompanyat. Aquesta, com la resta de les imatges, han passat per sales de Madrid i de València, i van estar editades al seu moment pel Magazine de La Vanguardia. El fotoperiodista ha finalitzat recentment una sèrie molt crua sobre prostitució in­fantil al Brasil.

La Primavera Fotogràfica 2000

va arribar a la primera sala de la Casa de Cultura el mateix dia de la inauguració de l'exposició de Kim Manresa, amb una indivi­dual de Pep Pujol. Identitats 2 és, segons el fotògraf, "un gran co­llaret de perles" en què cada fo­tografia, una perla, ocupa un es­pai espec ia l . Es t racta d ' u n conjunt de setanta fotografies que in ten ten conformar una imatge de "la condició humana" que es rebel·la darrere dels ros­tres de persones de Sant Cugat. L'exposició mostra el resultat d'un projecte molt precís de Pu­jol en què cada personatge apa­reix en "un ordre exacte" en re­lació amb el conjunt. Tot plegat forma, amb paraules del fotògraf, una simfonia, que consta de qua­tre cicles, "quatre moviments". Un primer moviment moltó alle-gro en forma de passeig per la ciutat, anàleg al moviment final, dóna pas al segon moviment, a l'estudi del fotògraf, i ple de ca­res joves, i al tercer, en què apa­reixen diversos personatges po­pulars.

L'ANC treu a la llum el millor del seu fons fotogràfic

T. M. S. - Sant Cugat -

L'Arxiu Nacional de Catalu­nya (ANC) fa aquests dies la seva particular aportació a la Primavera Fotogràfica catalana del 2000 amb una mostra molt heterogènia d'instantànies en què es barregen personatges de la història catalana de l'últim segle amb la qualitat artística de prop d'un centenar de fotò­grafs. Galeria de retrats, exposi­ció que romandrà oberta al pú­blic fins al 28 de maig vinent, presenta una selecció de més de noranta fotografies rescata­des dels fons dels arxius de l 'entitat a través de les quals s'aconsegueix, amb paraules de la comissaria de la mostra, Mer-che Fernàndez, un retrat "no només de diferents personat­ges dels contextos polítics" de l 'última part de la història de Catalunya, "sinó també un re­trat de les diferents etapes de la societat".

Qualitat dels fons

La mostra va ser inaugurada la setmana passada pel direc­tor de l'Arxiu Nacional, Josep Maria Sans i Travé, que va des­tacar la "qualitat dels treballs" que es troben dipositats en els fons de TANC. Merche Fer ­nàndez, per la seva banda, va insistir en el fet que "els retrats exhibits són l 'exponent de la riquesa dels fons dipositats", especialment pel que fa a les aportacions dels fons personals i familiars. Segons Fernàndez, en la selecció de les obres que s'exposen aquests dies "no s'ha prioritzat tant la importància del sub jec te re t ra ta t com la qualitat estètica del retrat i el seu estat de conservació".

36 Cultura ELS4CANT0I>B Divendres, 14 d'abril del 2000

E x p o s i c i o n s

La metafísica de l'ànima, objecte de la 6 campanya italiana' de Sergi Barrils L'artista santcugatenc inaugurarà properament 7 exposicions europees

Per Sergi Barnils, l'art ha d'aspirar a la trans­

cendència. És per això que l'artista ha dedicat

l'última dècada de treball pictòric a la recer­

ca d'aquells símbols i elements visuals que

connecten directament la pintura amb l' in­

conscient col·lectiu i que poden posar llum

sobre algunes de les preguntes fonamentals

T n \ [ Moviï·.N.i·.dKo

- Sant Cugat -

de l'ésser humà. És tot aquest treball el que

l'artista santcugatenc reuneix ara en mitja dot­

zena d'exposicions que portaran algunes de les

seves composicions per espais d'art d'Itàlia,

Àustria i Bèlgica, per tornar, finalment, a Sant

Cugat, on participarà en la Biennal Mostra

d'Art Contemporani organitzada pel galerista

Josep Canals. Aquest conjunt d'activitats, que

es perllongaran durant un mes, oferiran als

amants de l'art la possibilitat de contemplar

des de sèries recents de l'artista en tècnica

mixta o en paper fins a vitralls, i tancaran un

cicle d'exposicions que el pintor de Sant Cu­

gat defineix com "d'absolut excés de treball".

\ u era la primera inauguració d'una exposició de la seva obra tora de l'Estat a la qual assistia. però no per això li \a semblar menys especial. L'artista santcu­gatenc Sergi Barnils \ a inaugurar el 25 d'octubre passat a la gale­ria San (iregorio de Venècia una individual en què mostra dos dels seus últims cicles: Deies lliu­rades de la substància material i Dels jardins oblidats, en què el pintor continua "innovant en la recerca de símbols", treball que continua "enriquint la recerca indagada el 1992", any en què va començar a interessar-se pel símbol com a mitjà de coneixe­ment i d'alliberament de l'àni­ma. Barnils. que, com ell mateix diu, te en la Bíblia "una font d'inspiració extraordinària", però que utilitza moltes vegades re­ferències al món medieval, és un convençut de l'art com a mètode de "reflexió metafísica", a través de tot aquell "material que con-

i i

i ' *

'./> . *

S-n

ÍHl^

v ^ ' 1

'9A MOfS

mm ~w ?**<-.' **.

Barnih presenta dtn dch seus sis cu k\

necta amb l'inconscient col·lec­tiu". Amb aquesta mostra italia­na, d'un total de vint obres, l'ar­t i s ta e n c e t a tot un segu i t d'exposicions que continuen a Milà , on par t i c iparà en una col·lectiva de diversos artistes europeus - en t r e ells, Shafik i Gue rzon i - i on presentarà, el

l)t le\ mut odes de la substància material' i 'Dels /ardins oblidats' FOTO. X I.

maig, els vitralls que ha disse­nyat per al Temple de la Pau de Florència, finalitzant amb la seva participació a la Fira d'Art Con­temporani que organitza la ciutat italiana. Sergi Barnils finalitzarà aquesta campanya italiana amb una altra col·lectiva a Roma d'o­bres sobre paper. Viena i Brus­

sel·les tancaran, amb dues indi­viduals, el seu periple europeu. Segons l'artista, aquesta con­centració d'exposicions l'ha por­tat a "un excés de treball" que té el perill de perjudicar la qualitat de la seva obra, però que està in­ternacionalitzant d'allò més la seva pintura.

M ú s i c a

Bach, Montsalvatge i Xostakòvitx al Teatre-Auditori amb l'OBC

Josep Pons dirigeix aquesta nit un concert intens i heterogeni T. M. S.

- Sant Cugat •

L'Orquestra Simfònica de Bar­celona i Nacional de Catalun­ya (OBC), sota la direcció de Josep Pons, actua aquesta nit al Teatre-Auditori, amb el reper­tori que, fa uns dies, va rebre una intensa acollida entre el pú­blic de l'Auditori de Barcelona. Bach, Montsalvatge i Xostakò­vitx són els tres autors que om­pliran una vetllada en què els solistes tindran una importàn­cia especial.

Segons el director, el concert d'aquesta nit "no ha estat cre­at en funció d'un fil conductor", que "posats a trobar-lo, podria

estar en l 'extraordinari paper que fan els instruments solis­tes". David Ballesteros al violí, Vicent Oliver a la t rompeta i Salvador i Dolors Chiralt a la flauta i l'oboè, i la clavicemba-lista suïssa Ursula Dütschler són els solistes que intervindran en un concert en què les tres peces que s'executaran són plats forts.

El Concert de Brandemburg nú­mero 1 de Johan Sebastian Bach obrirà el programa. En l 'any Bach, l 'OBC ha volgut rescatar "la sonoritat del clavicèmbal barroc" a través d 'un conjunt simfònic complet, segons Josep Pons. Pel músic català, "la so­noritat" de l 'orquestra canvia "radicalment" amb l'execució

de la peça que tanca la prime­ra part del programa: Concierto de Albaicín. La composició de Xa­vier Montsalvatge, presentada el 1977, beu de l'obra del Falla més neoclassicista, capaç, en­tre altres coses, de revisar amb proximitat -quan t a tradició i contemporaneïtat- el paper de molts dels instruments de l'or­questra. Es així com el públic es retrobarà, segons Pons, amb una sonoritat que es troba a mig camí "entre Falla i Stravinski". L 'heterogeneï ta t de registres sonors és, de fet, un dels atrac­tius del concert, especialment pel que fa a la "capacitat sono­ra en volum i en amplitud de termes simfònics" que assoleix

l'orquestra, amb paraules de Jo­sep Pons.

I n dels aspectes de màxim interès del concert, i que ocu­parà la segona part del progra­ma de l 'OBC, és l'obra que, se­gons Pons, "constitueix el punt àlgid" de la trajectòria musical de Dimitri Xostakòvitx. Es trac­ta de la Simfonia número 10, opus 93, del compositor rus, una peça de "qualitat excepcional", tot i que "no gaire freqüent­ment interpretada", en opinió de Pons.

Tot i que amb certs passatges de profund dramatisme, la de­sena de les quinze simfonies compostes per Xostakòvitx es va fer en un moment dolç en la vida del compositor, poc des­prés de la mort de Stalin i de Prokòfiev, el seu gran rival, que l'ofegava musicalment. La Sim­fonia número 10 posarà a prova amb una orquestració molt com­plexa el primer conjunt simfò­nic català, en un Teatre-Audi­tori que, segons Pons, "té una extraordinària sonoritat".

Es presenten les bases del Premi Ferrater d'enguany

T M . S. - Sant Cugat -

El proper dotze de maig fina­litza el termini de presentació d'originals per a l'edició d'en­guany del Premi Literari Gabriel Ferrater, l'acte de lliurament del qual tindrà lloc cl proper dia 26 de maig. Les bases d'aquesta terce­ra edició del premi, destinat a do­nar a conèixer la vida i obra del poeta, van ser presentades la set­mana passada per la Comissió Ciutadanoinstitucional Gabriel Ferrater, l'entitat que convoca el premi, i no presenten grans no­vetats respecte a les edicions an­teriors.

Són molt poques encara les obres que s 'han p resen ta t a aquesta edició del premi juvenil, al qual poden accedir els alumnes de secundària dels centres d'en­senyament del municipi. Els par­ticipants han de presentar una obra literària de poesia en català i amb extensió i tema lliures, que haurà de seguir les directrius li­teràries utilitzades per Ferrater.

El jurat de la tercera edició del Ferrater el presidirà l'alcalde Lluís Recoder, i estarà compost per Àngels Ponsa, tinent d'alcal­de de Serveis Personals, per Paco Soler, representant de la comissió, i per professors i escriptors del municipi que encara han de ser designats. Segons Àngels Ponsa, enguany la novetat més destaca­da és "el retardament" de l'en-trega del premi, que consisteix en un val de 25.000 pessetes des­tinat a la compra de llibres i dis­cos, i que tindrà lloc pocs dies després de Sant Jordi, per "evitar que coincideixi amb les moltes activitats" que duen a terme els alumnes durant la diada.

Canvis importants

Àngels Ponsa ha assegurat que, "ara que es troba ja consolidat", "s'està treballant" per convertir el premi en un certamen d'abast "més ampli", fent del Ferrater un premi nacional de poesia "obert a todiom", uns canvis que podran estar llestos "en un pa­rell d'anys".

El Premi Literari Gabriel Fer­rater es va convocar per primera vegada l'any 1997, coincidint amb el vint-i-cinquè aniversari de la mort del poeta, que va viu­re els últims anys de la seva vida a Sant Cugat. Molts dels inte­grants de la comissió organitza­dora del premi són amics o dei­xebles del poeta.

Els treballs guanyadors es pu­blicaran a E L S 4 CANTONS, que

oferirà, a més, una subscripció gratuïta vàlida per un any.

ELS4GWTON5 Divendres, 14 d'abril del 2000 Cultura 37

M ú s i c a

L'intimisme del nou treball de Martirio va emocionar el públic del Teatre-Auditori La cantant va iniciar a Sant Cugat la gira per Catalunya

ESTKR CASTANYER

El Teatre -Auditori va ser di­vendres l'escenari escollit per la cantant Martirio per iniciar la gira per Catalunya. Amb aquesta ac­tuació, Martirio va presentar el seu darrer treball, Flordepiel, un àlbum en què el flamenc es com­bina amb ritmes diversos com el jazz, el tango o el bolero. El pú­blic, gairebé 500 persones, va re­bre amb entusiasme i emoció la simpatia de la cantant, que en tot moment va mostrar una bona sin­tonia amb els espectadors.

Acompanyada de les seves ha­bituals ulleres fosques, Martirio va oferir un concert intimista i menys estrident del que la carac­teritzava en els seus inicis. Tot i això, la cantant prefereix definir aquest darrer treball en termes d'intensitat més que d'intimis-me. Per Martirio, "es tracta de re­colliment, expressionisme. Abans era més impressionista, ho expli­cava tot a través de la roba, de les lletres quotidianes. Ara ho expli­

co per dins". Martirio va afegir que aquesta nova línia no ha per­dut res de la seva provocació ja que, segons va dir, "la màxima provocació és aquesta nuesa". En relació amb aquest nou disc, la cantant va comentar també que es tracta d'un treball molt especial ja que compta amb la producció del seu fill, Raül Rodríguez, que també l'acompanya amb la gui­tarra flamenca durant els concerts. Martirio va definir aquesta col·la­boració com "una emoció insu­perable". El darrer treball de Mar­tirio, i amb temes d'altres cantants com ara Marta Valdés, Morales o Gardel, Martiro va ficar-se ràpi­dament el públic a la butxaca. En diverses ocasions, el crits de "gua-pa!" van poder-se sentir per so­bre de la veu de la cantant, que després va reconèixer que el pú­blic de Sant Cugat havia estat el més càlid de les seves darreres actuacions.

Després d'actuar a la nostra ciu­tat, Martirio oferirà un nou con­cert a Nou Barris, a Barcelona, el dia 21 d'abril vinent.

Martirio va presentat a Sant (ii'j/tt el wi darrer àlbum 'Flor de Piel' F.: X.Í..

Obres de Reverte a l'estació de Rubí

T. M. S. - Sant Cugat -

La pintora santcugatenca Mer­cedes Reverte exposa des del dia 5 passat i fins al proper vint-i-tres d'abril a l'antiga estació de Rubí una mostra de les seves darreres composicions, sota el nom diFJ bostezo, introducció?! al sueiio.

A través d'una vintena de di­buixos, Reverte diu adreçar-se "als elements que defineixen l'ésser humà", que ha d'aspirar a tenir la "total responsabilitat" de la seva vida. Per aconseguir-ho, l'home s'ha de valdré de l'art, ja que , segons l'artista, allò que "vertaderament sent i és" l'és­ser humà surt a la llum mit­jançant la combinació harmòni­ca dels elements dels dibuixos. Reverte segueix les directrius de la tradició oriental del fengshui, que no escatima referències a ['"energia vital", l'equilibri i a la reencarnació, per aconseguir composicions que al·ludeixen a aspectes de l'inconscient de l'es­pectador, per aconseguir-ne una redempció.

t i

Música "MARTIRIO

E N C O N C E R T " Guitarra espanyola: Raúl Rodríguez Guitarra- espanyola: Paco de Amparo Compàs i ball: Pe pe Torres Compàs: Luis Torres Lloc i dia: Teatre-Auditori. 7 d'abril

D'aquella manera categòrica ha­bitual en les seves glosses, Eu­geni d'Ors (cito de memòria), diu que en tota mena d'art, el que no és tradició és plagi. Pro­bablement un espectacle com el de Maribcl Quinones, Martirio, li donaria la raó ai mestre Xènius a m b una pet i ta variació a ia sentència culturalista: No hi ha evolució positiva sense unes go­tes d'humilitat, un raig de sen­sibilitat i un toc de genialitat in-

t i c m *# e t e a Sense fronteres

EDUARD IENER

tuïtiva. Això és justament el que té el nou disc de l'antiga tonadi-tkra rockera postmoderna titu­lat Flor de piek una incursió en diferents estils de la música lla­tina des del tango, passant pel bolero per tornar a la tonadilla i reposar-se en la seva essència fla­menca de la infància, les arrels vitals i musicals, difícils de des­triar, de Morón de la Frontera. Martirio domina l'escenari amb una presència natural, lluny del divisme, però que dóna la sen­sació de plenitud i seguretat, so­bretot de gaudir d'allò que fa i que fàcilment transmet a l'es­pectador (en aquest cas entre-gats des del pr incipi i molts menys del que calia esperar per a l'ocasió). Però aquesta figura té el recolzament de Raúl Ro­dríguez, el seu fill, a la guitarra flamencosoul i autor de les adap­tacions, i de Paco de Amparo,

í r e

una guitarra flamenca potent i els germans Torres al compàs i breus incursions en cl ball de Pepe (genial en la recreació per solcares del tango Volver). Música de Discèpolo, Bola de Nieve, Marta Valdés, Vinicius de Mora-es, Beny Morè, Vicente Garrido i d'altres que omplen un esce­nari magníficament il·luminat! Perquè d'això es tracta, recrear a partir de principis bàsics, sense tenir por de la tradició, per fran^ quejar una nova formulació de hi cançó, on trobem tot allò que tenia de profitós amb un aire nou, fresc, especial, que confir­ma amb escreix el que tota la gent de bona voluntat sap: Les persones i els pobles estem més a prop i tenim més punts de con­tacte que diferències. El públic va demostrar que ho havia entès amb llargs aplaudiments que vart obligar a dos bisos.

F.espertade ia utilitzar diversos gèneres per apropar-se alpoeta andalús F.: /•',. F.

Servan, passejant amb Lorca La Unió Santcugatenca va re­

tre homenatge diumenge passat a la figura del poeta Federico García Lorca amb un espectacle interpretat per l'actriu Sílvia Ser­van, acompanyada del guitarrista

Guillem Bernabé. Un paseo por el a/ma de Federico, el nom de l'es­pectacle, va oferir al públic una selecció de poesia, teatre i cant sobre els mateixos poemes de l'autor. / T. M. S. (SANT CCGAT)

>V

M o n t s e r r a t M (• I (i d c I r f n «.• u

Çal du eh p le lg :'É 'í *• É

IT Música • Teatre • Dansa

ïïsïcal c •c

o

ï ca -

tde ON -'

OO ' S n M

ITí £ : <S) 3 (Tí , ' .C > U ON ï 3

X * , -a x<

OS ca C/3 tu. o

8 •-1

ail

B oo r1» B o H u

38 Cultura ELS4 CANTONS Divendres. 14 d'abril del 2000

Des de la història L n e s p a í d e P e r e V i v ó i G i l i

Una presa de possessió com a senyor de la vila i te rme

E n t r o b e m un t e s t i ­moni en ei Llibre de la Cúria Eclesiàstica

i Civil. "Pren la possessió, en nom de l ' aba t , el p a b o r d e major. Som a 11 de febrer del 1764".

"Tomo posesión corporal o casi de ia referida vilia y ter­mino de su jurisdicción civil y criminal, mero y mixto im-perio, diezmos, censos y de-màs derecbos per tenecientes a su sefïoría." L'acompanyen: notari, batlle, regidors, testi­monis í poble. Lloc: la plaça Major, "en donde por seme-j a n t e s ac tos se acostumbra convocar" . "La Universitat (ajuntament) por medio dei bayle, dijo que toda estaba pronta a darle posesión". Et paborde retira la vara al bat­lle i "sin nota de infàmia le revoco el nombramiento y le depuso de dicho oficio". Li fan jurament de fidelitat, as­segut "en medio de la plaza

Mayor, prometieron ser bue-nos fteles y leales vasallos de su sefiorío y corresponder b i e o y f i e l m e n t c los d i e z -1»©$^. que su senoría debe percibir de la villa y termino, COffiO 3 seftor de aqucllos y en serial de ello". L'cxbatllc "entregó al paborde diferen-tes espècies de grano y dine-ro, los que aceptó su senoría y para mafttener la quietud y justícia e l igió y nombró en bayle a Adjutori Trabal que aceptó. Acontinuación. el pa­borde, se puso y quitó un par de guantes en serial de la ju­risdicción civil y criminal. Se-guidameiite constituídos en tin pasaje eminente, por ins-pecetón d e ojos, tomo pose­sión de todas la tierras, ho­nores y personas de dicha v t lb y termino y en senal de ío esa í tornà un pufiado de &fnt j f j^erf*sy las esparció ^ ^ - ^ t i t r f t p u n t o s d e i víeÉ*^^&Hjs^íí y regidores

e n alw voz dijeron: Que por muchos anos poseyera su se­noría como a seríor natural suyo. Ptotestando el pabor­de q u e no solo en la cosa, sinó también en el animo y cuerpoentendía poseer."

Remarques (prescindint de la problemàtica de fons): ri­quesa dels símbols feudals: li pren 1a vara i la lliura de noU; f í ep el jurament de fi-deïítaj, besant-se, enllaçades les màns. Es posa i treu uns guants, s ímbol de ta doble autòmat, (L'abat de Poblet, no ho feia tan fi: brandava una espasa, fent-la voleiar so­bre els caps). Des d'un lloc elevat pren possessió de tot a m b Is mirada i l lança als quatre vents -grapats de terra i t&bes-,

í jbc: la plaça Major, davant r«ég$é$j& de $ant Pere. És: deIíc*E;^anviar els noms, no e s pot :ïer a la lleugera ni a tmiè «Irventades políriqnès,

però les raons històriques i tradicionals haurien de pesar sempre més. . . Cada lloc és cada lloc. I, aquest, és un lloc clau en la història de Sant Cugatl Quan, doncs, li serà retornat un nom més escaient -amb tot el respecte pel qui ara f ostenta? Quan es tornarà a dir: plaça Major, de la Vila o de Sant Pere? En qualse­vol d'aquests hi retrobaria les arrels: Major, perquè ja era el seu, almenys avançat el se­gle XVIII. De la Vila, perquè durant segles va ser la seva única plaça. D e Sant Pere, perquè, gairebé durant mil anys s'hi va aixecar l'església del poble, i la gent de la vila quan hi anaven - fo s a dtns fos a fora- en deien simple­ment anar a Sant Pere. Re­tornar-li el de "plaça de la Constitució" seria quedar-se a mig camí, només a 1812 í amb remor, encara, de molta polseguera política...

IJI narradora Sílvia Llorente va omplir d històries la fíibl'mteai FOTO: X. L.

El 'Decameró' a Contes per a Adults Escrita per Giovanni Boccac-

cio, el Deia mero és la millor obra de la novel·lística medie­val. Es tracta d 'un recull d 'un centenar de contes que fan un repàs per diferents situacions a m o r o s e s i s a t í r i ques i q u e construeixen un particular cul­te a la intel·ligència humana.

La narradora Sílvia Llorente va explicar dijous de la setma­na passada a la Biblioteca del Centre Cultural la seva versió oral de la famosa obra italiana, en un espectacle que s'englo­ba dintre del cicle Contes per a Adults. Durant poc més d'u­

na hora, Llorente va explicar mitja dotzena de contes del De-cameró.

L'obra comença amb la fugi­da de Florència d 'un grup de joves nobles, set dames i tres galants, que volen allunyar-se de l 'epidèmia de pesta decla­rada a la ciutat el 1348. Al llars de dues s e t m a n e s , i en una magnífica vil·la de la Toscana, els nob le s s ' e x p l i q u e n tota mena d 'his tòrics . Els contes del Diramiró de Sílvia Lloren­te han estat traduïts i adaptats per la mateixa narradora. / T. M. S. ( S A N T CUGAT)

La nova edició del Cafè de les Arts va estar organitzada per la l'REF F.: F.. F.

'Dues tasses' del Cafè de les Arts Un total de 35 edicions, i el

Cafè de les Arts que organitza puntualment cada dos mesos la U R E F c o n t i n u a a m b molta empenta, i, sobretot, amb l'es­perit fresc i espontani de sem­pre. Diumenge passat va tenir lloc la darrera d'aquestes edi­cions - la primera del 2000- , amb espectacles musicals i re­citals, així com amb la inaugu­ració d'una exposició pictòrica. Per la Unió Recreativa i d'es­ports de la Floresta van passar Eduard Araujo, que va inter­pretar poemes de Pere Quart i un monòleg en record de l'hu­

morista Joan Capri, Joan Re-verte, amb poemes de Lorca i Miguel Hernàndez , així com també una intèrpret de piano i la imprescindible Faustina Pé­rez. que ha portat a totes les edicions del Cafè algunes de Ics seves millors poesies.

La favorable acollida que està tenint la iniciativa no només entre el públic, sinó també en­tre els participants ha dut els organitzadors a tornar, a partir del setembre vinent, el peculiar e s p e c t a c l e a la pe r iod i c i t a t mensual oriaginal. / T. M. S. ( L A FLORESTA)

7 dies culturals a l'Escola Municipal de Música

T M. S. - Sant Cugat -

L'Escola Municipal de Músi­ca Victòria dels Àngels va con­cloure ahir la Setmana Cultu­ral, un conjunt d'actes destinats a difondre l'interès dels alumnes pels temes relacionats amb la música a través prec isament d'activitats que inclouen el llen­guatge musical, i que pretenen també ser una oportunitat per al centre d'obrir-se a l'exterior.

De dilluns a dijous, el progra­ma de l'edició d'enguany de la Setmana Cultural de l'escola de música va comptar amb dos con­certs, una mostra de composi­ció i una conferència, que va es­devenir un dels actes centrals de la setmana.

Realitzada dimarts dia 11, la conferència Música en el teu Cervell , va suscitar especial­ment l'interès del nombrós pú­blic que va assistir a l'Aula Mag­na de l'escola. Durant poc més d ' una hora, la doctora Mara Dierssen va dissertar sobre les darreres aportacions que ha fet la ciència sobre el paper de la música en el cervell humà.

Música i aprenentatge

Dierssen, doctora en medicina i cirurgia, i especialitzada en la investigació de les neurones, va explicar com influeix l 'apre­nentatge musical, molt relacio­nat amb la ciència matemàtica, en el cervell humà.

Un dia abans, dilluns dia 10, l'Escola Municipal de Música va ser també l'espai que va reu­nir els grups de sis i set anys, de tercer i quart elemental i de pri­mer i segon de grau mitjà de l'escola en un amè i heterogeni concert de cant coral. Dimecres el concert de la jornada va anar a càrrec dels alumnes de piano de l'Escola de Música Artmu-sic de Barcelona. Finalment, l'e­dició d'enguany de la Setmana Cultural de l'Escola Municipal de Música va arribar a la seva fi ahir dijous, dia 13, amb un con­cert en què els alumnes van in­terpretar peces compostes per ells mateixos.

HSíCANTONS Dwendns, 14 tTabrildel 2000 Cultura 39

'&^^^^g^:^MMM^KVWWi

iQEQlEí

El Capitàn Trueno és probablement el per­sonatge més conegut de la nostra història del còmic. Va ser creat el juny del 1956 per Víctor Mora, sota el pseudònim de Víctor Alcàzar, i va ser el responsable de la part grà­fica Miguel Ambrosio, Amorós. L'increment en la producció d'aventures va portar a l'E­ditorial Bruguera a la necessitat de la for­mació d'un equip, que al principi es limita­va a passar a tinta els dibíxos iyAmbrós, però més tard, si bé mantenint els trets de les ca­res dels protagonistes i l'estil gràfic general de la sèrie, hi va haver un canvi de dibui­xants, i van ser Àngel Pardo i Francisco Fuentes Man ets principals continuadors de l'obra. Altres col·laboradors esporàdics van ser Beaumont, Buylla» Marco, Martínez Ose> te, José Grau, etc.

La sèrie va arribar als 618 lïumeros, que van ser reedítats en diverses ocasions a causa de l'èxit que van obtenir. Entre 1960 i 1968 es van publicar 427 exemplars d'Ei Capitàn Trueno, amb aventures inèdites del jpeíso-natge, que va aparèixer a més, en tthes 250 entregues de Puigartito. El Capiré» Tfmnp ya «parèixer dotze mys després q « e Bf<!èerrera del Antïfifa. E n aquest espai de temps la societat espanyola havia evolucionat cap a una suavització del radicalisme ideològic, i «'obria h p0*sib|itftt, sense excedir certs criteris de príàcipis, de generar una renovació dels tebeos d'aven­tures, fet que va convertir El Capitàn True­no en un corrent d*aire fresc dintre de l'an-quilosament en què estava sumida t'edició de còmic en aquells moments. El Capitàn Trueno suposa realment el primer distancia­ment d'un tebeo de la ideologia oficial i es podria dir que hi va haver un abans i un des­prés de la seva publicació en l'aparició de nous personatges de Sa història del còmic es­panyol.

El Capitàn Trueno apareix com un heroi ca­paç de tenir habilitats humanes, en què la noblesa del seu caràcter i la lluita per les lli­bertats oprimides és constant. La història es desenvolupa en època de Ricard Cor de Lleó i Saladino, participant en contínues lluites en les quals el denominador comú era la de­fensa dels dèbils. Si bé les aventures ú"El Capitàn Trueno s'i­nicien en el marc de les croades, els avatars de la història el porten a recórrer mig món, la Xina, Egipte, l'Amèrica precolombina, països nòrdics, on troba la seva amada Sigfrid, filla del rei de Thule Í adoptada per un pi­rata vïking i que es va convertir també en la ruptura amb l'enfocament fins aquest mo­ment del tema de l'amor en les historietes es­panyoles de l'època, ja que s'acaba amb la idea d'amor platònic obligat fins llavors a causa de la gran censura existent. Una altra innovació de la sèrie va ser la in­troducció d'clements humorístics, bàsica­ment a través dels companys inseparables del Capità Trueno, Crispin i Goliat, que es prenien quasi tot en broma. La ciènçia-fic-ció ya ser també" un tema que es va intro­d u ï r e n els guions, fet que va donar gran amenitat a les aventures. En el número 13, el Capità Trueno va çonèixsr ei Mag Mor-gano, que, amb una llicència històrica, ha­via inventar ja ei globus aerostàtic. Afegim que el 1987 l'Editorial Planeta, a tra­vés de Còmics Fòrum, va intentar ressusci­tat El Capitàn Trueno publicant noves aven­tures, arribant a editar-se'n deu exemplars amb el guionista de sempre, Víctor Mora, i dibuixos de Luis Bermejo. L'últim intent el va protagonitzar Ediciones B, hereva de Bru­guera, adquirida pel Grupo Z, que va publi­car el 199Í i 1993 dos àlbums, d'acurada edi­ció, amb Víctor Mora i el dibuixant anglès John M. Bums.

|W*EÍM(HlÍNflRÍ /

Bus i Taulat. 13 RanMa dd Ccl·lcr, M M. «SIMM 12 M. *3«KMtt

£

història * del m

còmic

E x p o s i c i o n s

Rusinol proposa la

recerca del "color pur" amb Pobra de Casaus

Aquesta és la primera individual de Casaus a Sant Cugat FOTO: CEDIDA

T. M. S. - Sant Cugat •

Pocs artistes poden fer gala d'una trajectòria com la de Jesús Casaus, que, després de prop de cinquanta anys inaugurant exposicions per diverses ciutats europees i americanes, va pre­sentar la setmana passada a la Sala Rusinol de Sant Cugat una mostra de la seva producció més actual. Una quarantena d'a­questes serveixen a Casaus per tractar els diversos temes que més l'identifiquen: la figura, les imatges de les Rambles, els bo-degons, els paisatges, i, en aquesta ocasió, especialment,

els temes portuaris. Segons el pintor, un dels interessos cen­trals de la seva pintura és "el color", aspecte del qual Casaus busca "la puresa". És per això que els quadres de Casaus fu­gen de la llum solar directa, que, segons l'artista, "enganya el co­lor" i s'endinsen en la riquesa expressiva del color essencial. Aquesta és la raó tant del con­trast cromàtic que presenten al­guns dels seus quadres com de la intensitat de la paleta que hi utilitza, que és capaç de treure el màxim partit als grisos.

Amb Pasqua 2000, el nom de l'exposició, Casaus romandrà a Rusinol fins al 9 de maig.

CASAUS " P A S Q U A 2.000"

fins el 9 de maig

>.«•. * " * ** ' :

imt^^y ' ^^00^^^^^

3? -. •»*<%*„.**'..*

sfiíol

« G U K - S U U » O h sobre icla. 7 i x 92 cm

Santiago Rusinol, 52 - Sant Cugat

Horari ininterromput de dilluns a diumenge

Tel. 93 675 47 51

40 Cultura ELS /CANTONS Divendres, 14 d'abril del 1000

El r e p o r t a t g e

Estem envoltats de rieres per on baixa poca aigua. De fonts on es pugui beure n'hi ha poques, moltes per­

dudes per l'abandó i el temps. Diuen que l'aigua serà el motiu de les guerres que vindran. Cada vegada

més escassa, caldria racionalitzar-ne l'ús i evitar-ne les pèrdues. Les fonts abans eren el centre d'activi­

tats socials.

Rieres i fonts: a la recerca de l'aigua "Desecrets d'aigües v/ves"... (J. Vinyoli)

M.\ki . \ \ ( , i . i . \ ROVIRA

- Sant Cugat -

l 'n tros de la història local res­ta impregnat a les pedres del mur del castell de Canals, alçat dalt un turó, amagat dels via­nants que passen pel carrer del Faisà. És a prop del Mas Roig de Valldoreix, aquesta barriada que abans es deia ( 'anals Ro­ges. El puig Madrona atalaia tota la contrada. Si hi

vas, potser t 'agrada, potser hi tornes, passeges pels voltants i t ' imagines com era això quan l'Adelaida del castell fou auto­ritzada a impartir justícia. Al 1160 el seu pare Bertran havia jurat fidelitat al comte de Bar­celona en comptes del seu sen­yor. Estratègies del feudalisme, que durà tants segles.

La riera corre per la part bai­xa, envoltant una mica el turó. Aquí hi havia molins on els pa­gesos anaven a moldre el gra de la collita. Kn 11 à de l'esplanada hi ha un gran roure abans del grup de plàtans altíssims. Indi­quen que hi ha humitat. Pot­ser una font perduda? De ma­sia sembla que no n 'hi havia

cap, on han fet una casa nova. -Calen tres clements perquè

hi pugui haver una font, un lloc amb aigua, que la vall faci un tàlveg, i grans arbres . Hi ha a q u e s t s p là tans que són els únics per aquí... Sí, tot és favo­rable, hi deu haver una font, que segurament s'ha tapat.

Miquel Tormos coneix bé les fonts de Collserola, perquè n'ha redescobert sis o set i recuperat unes quinze, com explicàvem a Els 4 Cantons del 23 de ju­liol proppassat. També s'ha de­dicat a localitzar galeries sub­terrànies que conduïen l'aigua, com la del Casino de la Rabas-sada.

-Ho vaig deixant per fer al­tres coses, com l'observació d'o­cells i papallones. Sí, estic de­sanimat, perquè vas a una font que hem refet i l'han destros­sada... I els del Patronat no fan la conservació que haurien de fer. A més, mira, quan van inau­gurar la de Sant Pau, van dir que l'havia trobat un vell de Cerdanyola, quan a mi m'havia costat un esforç de mesos, jo sol. Ho sabien prou bé. No és pas el més important , però...

-Quel, mira, potser es pot pas­

sar per aquí. En Vicenç indica un espai en­

tre els esbarzers, però no por­tem l 'equip adequat per grim­par. Si de cas, caldria tornar-hi per trobar una font que potser va ser-hi i s'ha perdut del tot, com passa quan no hi ha un muret o dipòsit d'obra que es pugui localitzar sota el fang o la terra.

Parlem de les aigües subalvi-nes, d'afloraments i bosses d'ai­gua que es fan quan es Filtra la pluja cap a dins de la muntan­ya. D'aqüífers i vetes a la roca. També de l'arxiu de Nou Ba­rris on fan una tasca, modèlica, de recuperació de tota mena de dades; fins al punt que l'Ajun­tament envia la gent allà, per­què, d'alguns temes, en tenen més informació que ells.

-Això és inextricable com el paratge on buscava la font de la Tórtora, al vessant de Cer­danyola; des de l'any 1988 i no l'he trobada. La dels Forestals treia un cabal d'aigua enorme, anava a la riera. Hi vam posar un broc, però s'ha tornat a tapar.

Al costat de can Xercavins, a la banda de Cerdanyola, hi ha­via la del Porc. El pagès explicà

Humitati frondositat. FOTO CEDIDA

que el treball d 'uns tractors la va destrossar, perduda a la rie­ra. Aquestes rieres sempre ten­deixen a tirar cap a l'est, bus­cant el mar.

Les dar re res p luges , final­ment, han humitejat una mica els rierols. L'any passat fou el més sec de la dècada i un dels més eixuts des de 1947. I ,es zo­nes humides són les més des­truïdes i amenaçades... Una cin­q u e n a pa r t de la p o b l a c i ó mundial no té aigua potable, i un de cada set europeus, tam­poc. Han aparegut malalt ies medievals i el panorama no és pas optimista.

Marxem del castell de Canals, mirem les restes de murs ente­rrats intentant endevinar la for­ma de la caserna. Si es fa una excavació, millor que fos hu­mil, a nivell local, que no pas­si com a Sant Pere de Casse­r r e s , on m o l t s e n y o r e n l'autenticitat d'abans; ara fusta nova, marbres i pegots de ci­ment amb plantació de gespa

s 'afegeixen a horaris rígids i prepotència.

Tornem cap al poble pensant en les arrels mes antigues. El castell dorm oblidat, d 'al tres restes ni en sabem gairebé res. Moltes consten a una llista però no són a l'abast, perquè no hi ha interès a recuperar-les. Vés a saber què hi ha amagat a sota terra. Coses humils, potser, ex­plicarien com vivien abans.

Això no és Mari, allà a Meso-p o t à m i a on han d e s c o b e r t 200.000 peces de fang d 'un to­tal de 20 milions. Van fer la to­rre de Babel de 90 metres, tota de fang. Els sumeris amb ma­terials humils crearen els fona­ments de la civilització. Gent important, com els ibers d'aquí que coïen gerros i olles allà al forn, amb argila i aigua de la riera. Herbes i palla als sostres de les cabanes del poblat, ca­rrers allisats, potser amb pedres potser no, per anar fent el dia a dia, l'avui millor que l'ahir, sota el vent i els núvols del captard.

C r í t i c a de cinema

istòria animada

Pel·lícula: La princesa Mono-noke

Director. Hayao Miyazaki Dibuixos animats Durada: 135 minuts

LM princesa Mononoke és una producció de gran èxit d'Hayao Miyazaki, tota una institució al Japó, autor de Porto Rosso entre moltes altres obres.

No es tracta d'una pel·lícula in­fantil. En aquest cas la durada, dues hores i quart, és un me* tratge que es fa insuportable per als més petits de 10 anys. A més a més, la complexitat i les subti­leses de l'argument no resulten gaire comprensibles per a la mai­nada. Les imatges violentes de les batalles, cruels i sagnants, són la primera lectura; ei missatge queda en segon pla.

Dos vessants per considerar

|$ABEL SÀEZ

pel que fa al nivell tècnic l'ani­mació japonesa treballa molt per sota dels estàndards als quals ens té acostumats la factoria Disney í l'animació occidental per ex­tensió. Paisatges fixos, fons de moviments mínims o nuls, ca-minars rígids, rostres amb di­ferències lleugeres i gestualitat pobra. Ben al contrari, la història es realment interessant, una fan­tasia èpica d'aventures, amb ele­ments llegendaris i mitològics.

La quantitat de trames i sub-trames és considerable. El prín­cep Ashitaka, membre d'un po­ble que es creu extingit, resuka ferit per un mal esperit Per gua­rir-se viatja cap a l'oest, a la re­cerca de Shishi-Gami. En el seu camí troba a Mononoke, que ha estat criada per la deessa del clan dels llops, que s'enfronten als humans en defensa de la natura.

La lluita se centra a te Ciutat del Ferro, seu de Lady Eboshi, en­cara que ella no és el perill més gran; aquest prové d'un sacer­dot corrupte i el seu grup, a part dels atacs devastadors de l'exèr­cit dels samurais. Tampoc hi ha acord entre les criatures del bosc que es divideixen segons els seus clans respectius. La clàssica lí­nia de separació entre cl mal i el bé no crea dos pols oposats sinó que queda difuminada, sobretot en el personatge de I ,ady Ebos­hi, el més contrastat de tots.

La princesa. Mononoke reflecteix tota mena de problemes, tant so­bre la relació entre l'ésser humà i la natura com a nivells inter-grupal i intragrupal.

Amb un guió d'aquesta enver­gadura només li falta la cuidada tècnica d'animació occidental per assolir el grau d'obra mestra.

El 12 de maig Sant Cugat es MOSTRArà

al món.

Col·labora:

FA 'diari' de Sant Cugat

OS 4 CANTONS

ELS /CANTONS Divendres, 14 d'abrildel>000 Cultura 41

L l i b r e s

Josep Maria Espinàs presenta 'A peu pel País Basc' a PAteneu

Lescriptor ofereix una vetllada distesa i cordial TONI MONTENEGRO

- Sant Cugat -

Poc després d'arribar a Elorrio, el primer poble que visitaria Josep Maria Espinàs per a la posterior confecció d 71 peu pel País Basc, l'escriptor i periodista va saber que aquella toponímia es traduïa al ca­talà precisament com espinàs. Aquesta és una de les moltes anècdotes que van omplir la pre­sentació a Sant Cugat de l'últim llibre de la sèrie de viatges a peu d' Espinàs, A peu pel País Basc, que va tenir lloc dimarts passat a la seu de l'Ateneu. L'escriptor, que es va declarar "encantat" d'haver es­tat rebut per "un públic tan cor­dial", que omplia completament l'espai de l'entitat, es va posar rà­pidament a les seves mans dispo­sat a respondre a tota mena de preguntes. És així com el públic va conèixer diverses anècdotes del periple basc d'Espinàs.

Segons l'escriptor, el seu viatge es va iniciar amb la convicció que "hi havia alguna cosa diferent dar­rere de la imatge que ofereixen

Aquesta és la dotzena entrega dels viatges a peu de Josep Maria Espinàs K: X. I..

del País Basc" els mitjans de co­municació, marcada per "la violèn­cia". Espinàs s'enfronta a aques­ta imatge amb una crònica literària fruit de la seva personal immer­sió en un paisatge i en unes formes de vida que "contrasten profun­dament" amb les que coneixem

"des de fora" i que desmunten molts tòpics del País Basc.

Alguns dels episodis centrals del viatge de l'autor són la seva tro­bada casual, als boscos d'Ermua, amb el capellà que va batejar el regidor assassinat per ETA, el seu pas perMarkina, la Universitat de

la Pilota, o la xerrada que va man­tenir amb alguns dels supervivents del bombardeig de Gernika.

Es tracta de narracions de fets personals marcats per un viatge en què, segons afirma Espinàs en citar una de les seves màximes, "passi el que passi, això és el mi­llor que pot passar". L'escriptor, que -segons afirma- té cada ve­gada "més dificultats a trobar allot­jament", diu triar els itineraris en funció de tres aspectes: que es tracti d'"un lloc relativament poc conegut" , en què visqui gent "arrelada al país" i amb un tipus de vida comú que hagi definit un caràcter propi, i amb "un paisatge amb caràcter". És per això, segons Esp inàs , q u e Ca ta lunya "se m'està quedant petita", ja que el turisme ha perjudicat el mante­niment de les antigues infraes-tructures. .Amb tot, l'escriptor re­coneix, però , que "la pe t i t a presència humana" li fa "més in­teressant" un paisatge.

Durant la presentació, Espinàs va reivindicar la literatura de viat­ges, "molt conreada per la tradició anglosaxona", però que aquí rep un cert "menyspreu", quan T'im­portant és com escrius i no el gè­nere que utilitzes". Per a l'es­criptor, aquest gènere li dóna "la llibertat de fer el que vull", i pos­siblement és per això que el seu cicle li ha fet viure "molt bones experiències" durant uns vitages a peu iniciats el 1956 a la Vall d'A­ran amb Camilo José Cela.

Vuit propostes de catorze fotògrafs omplen les parets de l/, j F.:F..F.

Pou d'Art, també amb la fotografia La Primavera Fotogràfica ha arri­

bat també a la galeria Pou d'Art, amb la inauguració dissabte passat d'una mostra del treball de cator­ze artistes catalans, entre els quals es troba la majoria del col·lectiu L'Ou d'Au, que ocupa el tercer dels tres espais de la galeria. Una Holga presideix el centre de la sala ocupada per les fotografies de set d e ï s c romponenr .s del coj-lectitl , tO~

tes realitzades a través d'una Hol­ga, una càmera-joguina xinesa, els defectes de construcció de la qual provoquen estranys efectes en les instantànies. L'espai anterior l'o­cupen els treballs de fotògrafs i ar­

tistes locals, amb obres que van des de la transferència d'imatge a Polaroid, que serveix a Maria Fa-bre per treballar la qualitat de les textures i a Adolf per reflexionar sobre els gèneres visuals, a les pin-tures-fotografies d'Enric Fabre i als Trossos de cossos humans d'Al­fonso Fatjó. A la primera sala ex­posen, finalment, Marià Martín, amb uns bodegons que esdeven retrats per absència dels propieta­ris, Gunilla Hàll, que fa recerca en tècniques antigues de la fotografia i Francesc Farran, que reelabora imatges d'aus africanes. /T . M. S. (SANT CUGAT)

Fi'concertde l'Escola Fusió tenia caràcter-benèfic FOTO: EDUARD FAR/MES

Compte enrere per Noruega a Fusió Poc més de sis setmanes és l'es­

pai de temps que resta perquè el Cor Jove Fusió marxi cap a Trond-heim (Noruega), per participar en el Sisè Festival de Joves Músics Europeus. Divendres passat va te­nir lloc a l'Aula Magna de l'Esco­la Municipal de Música un con­cert organitzat per l'Escola Fusió, destinat a recaptar fons per finançar el viatge. El concert, que va agru­par un centenar de persones a l'es­pai cedit per l 'Ajuntament, va constar de dues parts, protagonit­zades per sengles formacions de l'escola de música. A la primera part, el cor jove Fusió va interpre­

tar un repertori molt heterogeni, que va incloure cançons israelia­nes, espirituals negres i tradicio­nals catalanes. La Jove Orquestra Fusió, per la seva banda, va desti­nar la segona part a La serenata d'Elgar. Segons Gemma Navarro, responsable de l'Escola Fusió, te­nia la doble intencionalitat de di­fondre la participació del cor al fes­tival i d'ajudar a "recaptar part dels dos milions" que suposa el viatge, i dels quals l'escola n'ha aconse­guit fins ara una part testimonial de col·laboradors com Caja Madrid o els antiquaris Boixader Coromina. / T . M . S . (SANT CUGAT)

Les Filipines, al costat de l'Alexandria

T. M. S. - Sant Cugat-

Trio para violin, clarinetey libro, un concert-espectacle a càrrec de l'actriu Glòria Rognoni, va donar pas divendres passat a la llibreria Alexandria a l'acte de presenta­ció de Bajo tempestades, el llibre que ha publicat recentment el dra­maturg i guionista santeugatenc Guillermo Ayesa. Inspirat en unes Filipines idealitzades, entre l'a­ventura, la història i la fabulació, la primera incursió d'Ayesa en la novel·la retrata els avatars de dos personatges amb una intensa tra­jectòria vital, que apropen el lec­tor a paradisos exòtics de llocs com Macao o Hong Kong.

Jaume Colell, periodista i res­ponsable de la secció "El Burla-dero" de La Vanguardia, va ser l'encarregat de presentar l'escrip­tor santeugatenc, per a qui el pro­cés de creació de la novel·la ha es­tat "una possibilitat de fugir dels paràmetres del teatre". Ayesa ha escollit Sant Cugat com la prime­ra ciutat on es durà a terme la pre­sentació del llibre, acte que a Bar-ce lona comptarà amb la col·laboració de El Tricicle.

El VII Gausac de recerca, declarat desert

T. M. S. -Sant Cugat -

El jurat del Premi Gausac de Re­cerca ha declarat desert el certa.-men d'enguany en considerar que "cap de les tres obres presentades compleix els requisits que defi­ne ixen el p remi" , segons es desprèn de l'acta de la reunió del jurat. Segons Alba Rodríguez, res­ponsable del premi, els treballs (El Vallès, La Tek agressiva i Les rajoles bufonades de Sant Francesc d'Assis de Terrassa) no s'ajusten a les bases del premi, que persegueixen "es­timular la recerca i "les aportacions noves sobre Sant Cugat". Tot i que aquesta és la segona ocasió que el Gausac s'ha declarat desert, cal, segons Rodríguez "començar a plantejar-se l'orientació" del premi del Grup d'Estudis Locals.

EISJ CANTONS

42 Economia

Divendres, 14 d'abril del 200t>

I n v e r s i o n s

L'anglesa THI construirà Diversia, un megacomplex d'oci a Sant Cugat

Amb una inversió de 12.000 milions, l'equipament s'inaugurarà el 2002

Entre els mesos de gener i març del 2002, un nou gran com­plex lúdic pot fer variar molts dels hàbits d'oci dels santcuga-tencs. Es tracta de Diversia, un conjunt de cinemes, bars i res­taurants, entre molts altres equipaments de serveis, que, amb 8.000 m2 i situat entre els termes municipals de Sant Cugat i Cerdanyola, als voltants de la fàbrica de material de cons­trucció Almar i la clínica Asepeyo, concentrarà una important oferta d'oci i restauració "per a tota la família''.

T O M MONTKNKORO

El complex comptarà amb uns multicincmes d'entre 14 i 18 pan­talles, un nombre similar de res­taurants, 8 bars, una discoteca, un gimnàs d'alt nivell, així com un important espai d'entreteniment familiar, que inclourà una pista de bitlles. Diversia, el nom del com­plex lúdic que preveu instal·lar la companyia britànica FHI Leisu-res a la ciutat, compta amb una in­versió de 12.000 milions de pes­setes i, segons ha pogut saber El-S 4 CANTONS, estarà situat en els

termes municipals de Sant Cugat i Cerdanyola, concretament en els terrenys situats entre la fàbrica Al­mar i la clínica Asepeyo, limitant

per tant amb la via dels Ferrocarrils de la Generalitat i amb l'autopis­ta A-7. És precisament aquesta "immillorable ubicació", segons la defineixen fonts de la compa­nyia, la que ha motivat l 'em­plaçament final del complex.

En declaracions a E L S 4 CAN­

TONS, el director general de FHI

Espanya, Eric van Daalen, afirma que les obres de construcció del centre començaran a "principis de juliol", i es perllongaran durant di­vuit mesos, i amb això el complex podria inaugurar-se durant el pri­mer trimestre del 2002. Amb tot, Van Daalen confia que no hi hagi "complicacions" en la resolució dels tràmits urbanístics que estan a mans de la Generalitat. L'Ajun­tament, per la seva banda, es tro-

F Is terrenys del futur complex es troben al rostat de la clínica Asepeyo F: X. L.

ba a l'espera de rebre un estudi de mobilitat del govern català que eviti futures complicacions en el trànsit de la zona. Representants del consistori, que porten uns me­sos treballant l'aterratge de T H I a Catalunya, han visitat ja alguns dels complexos que té la com­panyia a Anglaterra. Per l'alcalde

Lluís Recoder, el nou complex d'oci, dedicat als serveis de lleure i de restauració, no establirà una competència directa amb el co­merç local, i, en tot cas, el consis­tori ha demanat que "els opera­dors locals dedica ts al l leure tinguin preferència" a l'hora d'op­tar a un espai dintre del complex.

Recoder considera que l'àrea d'o­ci té la "virtut" de situar-se fora del poble, amb la qual cosa "l'oci nocturn dels joves no repercutirà" sobre els espais habitats del mu­nicipi.

Segons el director de la com­panyia a Espanya , T H I , que compta amb una vintena de cen­tres a diversos punts del Regne Unit, Aiemaya, Itàlia i Grècia, "l'Estat espanyol és un dels països de referència" per a la companyia. L'empresa, amb un projecte pa­ral·lel al de Sant Cugat a Vitòria, té prevista l'obertura a finals d'any del seu primer centre a Espanya, en les proximitats d'Alcobendas.

El complex lúdic vallesà estarà si­tuat en un espai de 8.000 m-, tot i que contindrà uns 25.000 m1 de sostre edificat. D'aquests, l'apar­cament, que tindrà espai per a un total de 1.500 vehicles, ocuparà la major part de l'espai pertanyent a Sant Cugat, mentre que a Cer­danyola hi haurà els diferents es­tabliments comercials.

Es preveu que el complex tin­gui capacitat per a unes 8.000 per­sones, que, segons Van Daalen, provindran tant de la comarca com del Barcelonès, ja que considera que "Barcelona és una ciutat sa­turada" tant pel que fa a mobilitat com a l'oferta de serveis. Diver­sia donarà feina a més de set-cen-tes persones, i la promotora brità­nica T H I realitzarà tasques de seguretat i manteniment, així com tots els serveis que requereixin els operadors que s'hi instal·lin.

N o m e n a m e n t s

El nom del nou dinamitzador comercial de Sant Cugat Comerç se sabrà el maig

T. M. S.

Tot i que Sant Cugat Comerç ja ha decidit qui serà la persona que es responsabilitzarà del Pla de Dinamització Comercial, el nom del nou dinamitzador no es farà públic fins al proper mes de maig. En tancar la present edi­ció, fonts de l'entitat comercial asseguraven que encara no s'ha­vien posat en contacte amb la per­sona triada, el nom de la qual va decidir-se dijous de la setmana passada, poc després de l'arriba­da a un acord per a la pròrroga del Pla.

El nou dinamitzador del petit i mitjà comerç del municipi haurà

d'enfrontar-se en els propers me­sos a projectes de la màxima im­portància comercial. Entre ells destaca la senyalització de les bo­tigues que estan adherides a l'en­titat, senyalització que ja ha es­tat aprovada pels botiguers, però sobretot l'arribada a acords amb les futures concessionàries dels pàrquings que es preveu cons­truir en diversos punts de la ciu­tat. El nou dinamitzador haurà de supervisar també l'inici del procés de vianantització del cen­tre històric de la ciutat. Segons la presidenta de Sant Cugat Co­merç, Maria Eulàlia Egea, "ara per ara" la figura del dinamitzador comercial és "imprescindible" per al comerç de Sant Cugat.

R e c o n e i x e m e n t

Nins Joguines, de Sant Cugat, Premi Especialització de la

Cambra de Terrassa

T. M. S.

Un establiment santeugatenc es troba entre els comerços que han estat premiats per la Cambra de Terrassa en el marc de la 19a Set­mana del Comerç Comarcal. Es tracta de Nins Joguines, que ha rebut el guardó a la millor espe­cialització dels seus productes. Tot i que aquest és un dels primers reconeixements de què és objec­te l'establiment, l'especialització no és un concepte nou per a Nins, que porta trenta anys dedicat al món de la joguina en general i de l'eslot (scalextric) en particular. Amb aquest premi, el jurat dels premis, format per personalitats

del comerç i de l'administració de la comarca, reconeix la iniciativa d'un comerç especialitzat en el món de l'eslot, que compta amb 8.000 productes en estoc (alguns dels quals són exclusives a nivell mundial) i amb clients, no només a diferents punts de l'Estat, sinó també a llocs com els EUA o Sud-Africa. Nins, que pertany a Ju-gueters Agrupats de Catalunya (JAC), compta, a més, amb una molt visitada pàgina web que con­tinua la tasca de venda per correu iniciada el 1988. Fonts de l'esta­bliment consideren que aquest premi contribueix a "augmentar encara més la il·lusió" en un pro­jecte "obsessionat per donar la màxima qualitat i servei".

Inversió de Busmet en la renovació de la seva flota

T M. S.

L'associació de transport Bus­met invertirà durant els propers mesos uns 2.000 milions de pes­setes en la renovació de les seves flotes, tal com van fer públic ahir els responsables de l'entitat. Les companyies realitzaran, a més, ac­tuacions sobre els seus serveis per valor de 7.121 milions de pessetes, destinades a fer funcionar noves lí­nies i a l'adequació del sistema ta-rifari. Busmet està integrada per 22 companyies privades de trans­port públic de viatgers per carre­tera, que operen a l'àrea metro­politana de Barcelona. Busmet va constituir-se en associació fa poc més d'un any i mou 30 milions de passatgers cada any.

ELS/CANTONS Divendres, 14 d'abril del 2000 Economia 43

tes empreses.» LA GALERIA D'ARQUITECTURA

De parcs temàtics a càmpings, passant per habitatges unrfamiliars i naus industrials, Rafael Tramullas (Barcelona, 1956) s'atreveix amb tot. El director de La Galeria d'Arquitectura és el cap visible d'un equip d'una vintena de professionals capdavanters en el disseny i la realització d'es­pais arquitectònics al Principat. Tramullas defineix la seva activitat com "un servei de comunicació", ja que, com ell mateix diu, "el que la gent necessita són espais agradables de relació".

Rafael Tramullas. Arquitecte

"Modificar l'entorn és també un acte de comunicació"

TON! MONTENEGRO

- A què es dedica La Galeria d'Arquitectura?

- La Galeria d'Arquitectura és un equip multidisciplinari que es dedica a l'arquitectura, l'enginye­ria, la decoració, la senyalització i la comunicació. Es tracta de la unió de molts professionals per donar un servei complet en el món del disseny arquitectònic. Realit­zem des de la concepció del ne­goci fins a l'últim element que és necessari perquè aquest projecte es posi en marxa: targetes perso­nals, vestuari, pictogrames...

- Per exemple? - Un dels nostres camps d'ac­

tuació més típics són els parcs temàtics. Un parc temàtic neces­sita un projecte inicial clar, és a dir, saber, per exemple, quin és el disseny més adequat, com es pot portar a terme, quina rendibilitat tindrà, quina senyalització reque­rirà o quina comunicació corpora­tiva es durà a terme. Tot aquest conjunt d'elements el vam dur a terme, per exemple, fa dos anys a Lloret de Mar, al Gnomopark, un parc temàtic dedicat als gnoms. Altres exemples molt habituals de la nostra feina són la senyalització d'un càmping, o el disseny del lo­gotip d'una empresa i l'aplicació

La Galeria, a Sant Cugat des del 1992, conjuga l'arquitectura amb una multituddt \nxeis afegits F: XAV/ LARROSA

en tots els seus elements de co­municació corporativa.

- On radica la importància d'u­nir en un sol espai diferents pro­fessionals?

- El nostre concepte és fer pos­sible que el client tingui un sol in­terlocutor. La Galeria. La persona que s'acosta a nosaltres no ha de contractar cadascun dels serveis per separat.

- Quins avantatges hi troba? - Dos de claríssims: el temps de

realització -no hi ha temps mort entre el contracte dels diferents

professionals que intervenen en el projecte-, i el fet d'estalviar-se els problemes que poden aparèi­xer entre aquests professionals, problemes que es resolen a casa. Un altre aspecte molt important és el cost. És més econòmic con­tractar una empresa que t'ho fa tot amb una estreta col·laboració entre tothom que parcel·lar el pro­jecte. A més, la feina d'un pro­fessional s'aprofita per fer més fà­cil la feina de l'altre, en un procés d'economia d'escala.

- A quin tipus de client us adre-

- Tenim des de promotors im­mobiliaris fins a ajuntaments i fir­mes interessades a posar en mar­xa negocis com parcs temàtics, restaurants o càmpings, sectors amb clients que són potser atípics però que ens estan donant molt bon resultat. A tots ells els oferim, a banda del projecte arquitectò­nic, una sèrie de serveis afegits -incloent-hi els dossiers de ven­da-, que l'ajuden a vendre el seu-producte. Evidentment, qualse­vol particular t ambé se 'ns pot

U na vegada més, l'ac-tualitat empresarial de la quinzena ve

marcada per l'activitat dels sectors immobiliari i restau­rador, tot i que el darrer mes ha donat exemples d'un pto-

\ cés que pot estar gestant-se en el teixit empresarial de la ciutat i que, en tot cas, pot fer-ne parlar molt en un futur no gaire llunyà: la constitu­ció de societats dedicades al desenvolupament de pro­ductes basats en ïes-noves tecnologies, Aquest és el cas de Intel·li­

gent Software Components (carretera de Ruòt, $8), urta companyia constituïda a prin­cipis d'abril i dedicada a la investigació i la recerca en el camp de les tecnologies de la informació. Amb us modest

capital social (6.U9A75 pes­setes), fet conté ert les pïmes de Panomenada Hova Eco­nomia <els actius de tes quals són les perspectives de futur de Perapresa més que els béfls -immobles o el seu compte d'explotació), la com­panyia presidida per Xavier Martín es constitueix al ma­te» temps que feonïcs {Adrià Gual, 3)y sota Padrninistarció d'Eusebi Daviu Domingo, que dsdtcafà la seva activitat a donar serveis de consultaria en tecnologies de la infor­mació, En el terreny publicitari han

aparegut ert eï panorama em­presarial de Sant Cugat due$ societats. D'aquestes, ía més sorprenent és rsens dubte, S3«» Aules SL '{ham dt Goü Faaè\ que, administrada per

la mateixa model saateuga-tença, %ue vam podet veure recentment en una desfilada organitzada per un centre co­mercial local, es dedica a di­ferents serveis de publicitat. L'explotado" í administració de drets d*ïmatge i publici­taris és també l'objeete de Tsurtaan Management (ca-rmerade V^tlMdrera, J39\ ad­ministrada per Adoració Rer-nàndeü. Entre les noves imma&iHà-

rics, s'ha constituït regent» ment Promociottea Terox {carretera de Rubí a Sant Cu­gat, 1Ü£), administraïila per Rarnona Mulinart i Jo; amb u» capital social de de $6 milions de pessetes. loan Lft», popularment &£» n«gut f#t *ttr ef coproptet» amb e!:-se« germà, de la te;

rassglli» Cirsa, «»*,*#«• Íe$ pritiMWm, empreses catala­nes en ^ É p de facturació, detenta vWi&é la titularitat d« la compartfílde distribu» cíoSfetallista de; jïeces d'art ArJ^p^que precisament té la m^Bí a Ía carretem de Rubí de %íf| Cugat. La societat

i(Barretff.é)h* estat instituïda? amb la fí-

promocípfcar béns is i sota ÏMdminis-: David Paliaj&s,

espais eoçaèïcials |'a la restaurada i que

les portes «í^siu-dos bars situats tidoreixïl&mty

un restiétrant que completa l'oferta ^ Vavtnguda L·luh C9mpanf$'% dues empreses

i«

adreçar. Un dels nostres productes més importants és l'habitatge uni-familiar. Tenim un sistema in­formàtic d'última generació a tra­vés del qual el client pot veure el seu futur habitatge en tres di­mensions, entrar-hi, veure'n pers­pectives..., i , sobretot entendre el que li estem construint.

— Quin és el projecte més es­trany que us han demanat?

- Hem fet coses bastant rares. Jo diria que el més sobtant ho hem fet a restaurants. A Lisboa vam crear un restaurant que recreava perfectament unes coves, amb ci­ment artificial. El resultat final és molt curiós, perquè es troba al cen­tre de la ciutat i hi ha un gran con­trast. A Sant Cugat hem fet tam­bé un restaurant molt estrany. Es tracta d'un d'italià que es va fer amb un pressupost molt limitat i en el qual pràcticament es va uti­litzar el 90% del pressupost en la pintura, que, amb la distribució de l'espai, n'és la gràcia. Amb un cost molt baix vam aconseguir un resultat molt espectacular.

— Quin vincle heu establert amb Sant Cugat?

- Som a Sant Cugat des de l'any 1992. Som part de la divisió d'un equip d'arquitectes que tenia la seu a Barcelona i que es dedica­va a les activitats d'oci. Com altres molts grans equips d'arquitectes, l'any olímpic ens vam separar.

— Quin és el paper que juga en la vostra feina la comunicació?

- El que fem és sobretot comu­nicació. D'alguna manera, des . que es comença un projecte àt- .̂ quitectònic, sigui quin sigui; rKV que s'està fent és comunicar," eï que passa és que la nostra feina ens permet comunicar amb una sèrie d'elements amb els quals, * s'ha de conviure: l'arquitectufa!% Modificar l'entorn també és co­municar.

re* Xep. i i tfrtçrçüs Toben

pis s*ha comufti fitsénèique té

a tkuJatTía societat Le €«rflÇ<|ue es situarà al 134 dtójr"$*nt Cugat Ce» Comercial, dedicada a la v da de roba infantil, i JttMfc^ XXI (Santa Maria, 12), d e & / cada a la prestació de serveis'" de recanvi de motocicletes Ç^_ ciclomotors, i administrada per Olga CSarcía. Una darrera empresa de re­

cent constitució es la que na pres «1 nom canós d'El ÏW|,'** EeològSe SUmm&rade "*" dany&ia, 75), r$oe es d

. 4!a*a$*i fcadavant al o d**»^í t i ts i 4«fívau

*1 v >

EIS 4 CANTONS

Immobiliària 44 Dii, II/IIK. IV rítil/ril lli I JiW

A L Q U I L E R

PISOS

C/ Estapé (cerca Colegio Joan Maragall) Superfície: 70 m2, 2 hab. dobles, 1 hab. ind., bano completo, cocina con galeria, comedor, balcón, tot. exterior y orientado al sol, calef. gas natural y suministros contratados 70.000

Z. Monasteno Superfície: 80 m2, 2 hab. dobles, bano completo, amplio y luminoso salón-comedor, cocina equipada, lavadero, totalmente exterior, calefacción a gas natural, suministros contratados y plaza de pàrking. .75.000

ÉndavaUada. 21 bx - Te l . 9 3 5 6 9 « 5 ^ 6

A L Q U I L E R

• Casa. 2 habitaciones, terraza 20 m2, reformada y pintada, con vistas. Todo exterior 70.000 • Mira-sol. Unifamiliar 180 m2 const. con jardín 400 m2, sol, piscina y garaje 200.000

V E N T A

• Centro. 113 m2, 5° con ascensor, vistas, sol todo el dia y calefacción 20 M • FGC. Obra nueva de pisos y àticos dúplex de 2, 3 y 4 hab., pàrking incluido desde 32,630 M • Unifamiliares. En construcción, solar 600 m2 y 2 plantas 36 M • Kampió. 115 m2, 3 habitaciones, 2 banos, terraza 15 m2, vistas, sol y perfecto estado (1 arïo) . .42 M • Can Cortès. Unifamiliar, solar 1080 m2, 285 m2, construídos, piscina, vistas, sol y garaje 78 M

Y MUCHÍSIMOS MAS, ;;LLÀMAN0S YAÜ

Valldoreix. 58 • Tel. 93 589 73 74 - 93 5»9 61 6*

P I S O S EN V E N T A

• Z. Pollancreda. Apto. 60 m2, 1 dorm., sal.com. 25 m2, coc. amer., z. ajardinada c/z. i n fan t i l . . . .21 M • Z. Centro. 70 m2, 2 dorm., bano, calefac. a gas, sal.-com. 17 m2. Bien cuidado 24,5 M • Coll Fava. 80 m2, 2 dorm., b., calef. a gas, com.-saL 18 m2, trza., z. com./amplios jard. y piscina . .25 M

T O R R E S EN V E N T A

• El Colomer. Adosada, 160 m2, 3 dorm., b., aseo, calef. a gas, com.-sal. 26 m2, jard. privado 30 m2, terraza 12 m2, estudio 20 m2 *8 M

• Res. Estación. Adosada, 153 m2 + terrazas 30 m2 + jardín 47 m2, 4 dorm., 2 b., aseo, z. residencial.

Bien cuidada 5 0 M

Li'gHil.HaSB

A L Q U I L E R • A estrenar, junto FGC. 3 dorm., comedor-salón, coc.-off., bano comp., aseo c/ducha y

calefacción. Mucha luz y sol 123.000 + gastos • A estrenar, junto FGC. 3 dorm., comedor-salón, coc.-off., bano comp., aseo c/ducha y calef.

Mucho sol y luz. Perfecto estado 103.000 + gastos • Junto FGC. 4 dorm., comedor-salón, 2 banos comp., amp. trza., z. comunitària c/pisc.

Perfecto estado 100 .000 + gastos

V E N T A • Zona Edèn. A estrenar. 3 dorm. c/ arm. emp., amplio sal.-com., coc.-off., 2 b. comp.,

vestidor, lavad. y trast.. Acabados de calidad: parquet, màrmol, z. com. c/piscina .28,35 M • Ctra. Cerdanyola (cerca Monasterio). 3 dorm. (2 dobles), com.-saL, coc, lav., bano comp.

reform., terraza, calef. y aire acond. Mucha luz. Buen estado 23 M • Mira-sol. Torre. 140 m2, terreno 440 m2, 4 dorm., com.-saL, coc, b., aseo. M. sol 3-7, 75 M

• La Floresta. Torre individual, dos viviendas independienr.es de 3-4 hab. repectivamente, comedor, bano completo y cocina reformados, terraza y jardín. Solar 400 m2 45 M

• Junto Mercado. Local nuevo a estrenar, 30 m2 útiles, con tres escaparates y aseo. Céntrico 20 M • Centro. Piso 85 m2, 3 hab., sal.-com., cocina, b. com., balcón, luminoso, calefacción y ascensor .21,5M • Mira-sol. Torre individual 100 m2, 4 hab., saL-com., coc. reform., bano completo reform. y aseo, garaje

cubierto. Solar 340 m2 3 2 M

• Junto al Pinar. Parcela 975 m2. Calificación 20 a/10. Es edificable en el acto 30 M • Junto al Pinar. Casa indiv. 4 hab., com., coc. y b. completo. Solar 685 m2. Z. Alta y soleada 40 M • La Floresta, (a 10 min. estación). Torre 3 hab., comedor, cocina y bano completo y terraza 65.000 • Junto estación. (c Sant Domènec). Plaza pàrking para vehículo grande. Fàcil aparcamiento 12.900 • Sant Domènech. Atico dúplex seminuevo, 132 m2, 3 hab., + estudio, sal.-com., coc.-office, bano completo,

trza., sol y vistas, piscina, parket, calef., pàrking 125.000 • La Floresta . junto Estación. Local 108 m2, dividido en dos salas i terraza 50 m2. Céntrico . . 100.000

y « • • » r ^ M ÏWÍ1

A L Q U I L E R E S • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com. Sal. - Coc - 2 Dorm. Calef. - Ase - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc

comunitària 110.000 • Coll Fava: Bajos con terraza. Nuevo a estrenar. 85 m2 - Com. - Sal. - Coc. - 3 Dorm. - Bano.

- As. con ducha - Ase. - Calef. - Jard. y Pisc. comunitària 120.000 • C/ LI. Companys: Apto. amueblado - 45 m2 - Com.-Sal. - Cocam. - 1 Dorm. - Bano . . . .65.000 • C/ Monasterio: 100 m2 - Com.-Sal. - Coc - 4 Dorm. - 2 Ban. - Calef. - Ascensor 65.000 • C/ Oriente: 60 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Bano - Trast. - Pk. 1 Coche 65.000 • P. del Hospital: Amueblado - 65 m2 - Com.-Sal. - Coc - 2 Dorm. - Bano - Ase - Calef. . .75.000 • Coll Fava: 85 m2 - Com.-Sal.- Coc Off. - 3 Dorm. - Ban. - Aseo con ducha - Calef. - Ase - Pk. 1

Coch. - Jard. y Pisc. comunitària 110.000 • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com.-Sal. - Coc - 2 Dorm. - Calef. - Ase - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc.

comunitària 100.000

F. MaHJt 6 9 • 9 3 6 7 4 2

V E N T A S • Z. Monasterio. Espléndido piso totalmente exterior, perfecta orientaoón, 4 hab. (dobles), salón 32 m2, 2

banos, cocina-office 20 m2, balcón, parket y plaza de pàrking 45,5 M • PI. Rafael de Casanovas. Amplio piso 5 hab. (dobles y suite), dos banos y aseo, salón-comedor con

chimenea, cocina-office 22 m2, cerram. aluminio, doble acristal., tot. exterior y 2 pi. pàrking 59 M • Pla del Vinyet. Gran piso 4 hab., 2 banos, aseo, coc.-of., tot. exterior, pi. pàrking y trastero . . .46,99 M • Ctra. Cerdanyola. 90 m2, 3 hab., b. y coc, alto, b. orientado, com. muy amplio y ascensor 21,5 M • Rbla. del Celler. 3 hab., bano y aseo, trza., 80 m2, calef. Falta artualizar, muy tranquilo 26,5 M • Z. Mira-sol. Impresionante casa 350 m2 + golfas, 5 hab. (3 suites), garaje, cocina, espectacular. 40 m2.

Buenos acabados ' ' " • Z. Centro. Triplex seminuevo, 3 hab., trza., mucho sol, mejor que nuevo, 3 habitaciones 43,95 M • Cerca estación. Centro. 3 hab., bano reformado, cocina actualizada, 3° altura sin ascensor, da delante

y detràs 1 6 ' * M

IÚI • 362 - Monasterio. Piso 90 m2, 4 dormitorios, bano y aseo, cocina-office, lavadero, todo exterior,

balcón 5 m2, todo reformado, alto, con ascensor 20,5 M • Torreblanca. Piso 65 m2, 3 dormitorios, ascensor. A reformar 14,7 M • Vinyet. Planta baja 130 m2, 3 dormitorios, 2 banos, 2 amplias terrazas, pàrking y trastero, zona

comunitària. Todo reformado e impecable 44,2 M • 361- Coll Fava. Atico 120 m2, 4 dormitorios, 2 banos, cocina-office, suelos de parquet, terraza

15 m2, 2 plazas de pàrking y trastero, zona comunitària y piscina. A estrenar 38,8 M • 319 - Vinyet. Piso 150 m2, 4 dormitorios, cocina-office, terraza 10 m2, pàrking y trastero, zona

comunitària con piscina, posibilidad de buhardilla 43 M • 367 - Rius i Taulet. Piso 110 m2, 4 dormitorios (3 dobles), 2 banos, salón 25 m2, cocina 15 m2,

terraza 10 m2, suelos de gres y parquet. Para entrar a vivir 29,4 M • 373 Estación Piso 100 m2, 4 dormitorios, bano y aseo, terraza 10 m2, suelos parquet,

ílnfaccion pàrking 2 /ehículos 30 M

P I S 0 S 1fiM • Ctra. Cerdanyola. 75 m2, 3 dormitoris i ascensor • * ° « • Pla del Vinyet. 84 m2, 2 dormitoris, pàrquing (2 c ) i piscina , , í l • ctra. Roquetes. Baixos. 85 m2 + 80 m2 terrassa i pàrguinq (2 c.) 37M • Av. Catalunya. Àtic triplex, 105 m2 + 50 m2 terrassa. 3 dormitoris i 2 banys 44 M • C/ Sant Eduard (Eixample). Àtic dúplex, 175 m2 i pàrquing 60 M • Can Picanyol. 200 m2, 2-4 dormitoris, 3 banys i pàrquing (2 c.) 75 M U N I F A M I L I A R S • La Floresta. Solar 1.200 m2 i casa 90 m2 35 M • Valldoreix (Montmany). 227 m2 i 3 dormitoris dobles 55 M • Valldoreix (Mas Fuster). 235 m2, 4 dormitoris + estudi + garatge 65 M • Valldoreix (Montmany). Solar 750 m2, casa 255 m2 + terrasses 89,25 M • Mira-sol (Can Rosas). 500 m2, solar 1.400 m2 i garatge (4 c ) 160 M

V E N T A DE TORRES • Z. Estación. 240 m2 solar, 50 m2 edificados 37 M • Z. Privilegiada. Adosada 190 m2, zona com., piscina 44.2 M • Z. Col. Maragall. Adosada esquinera, 170 m2, 93 m2 jardín 46 M • Mira-sol. Finca seriorial, 280 m2, 800 m2 solar 78 M

V E N T A DE P I S O S • Rubí. Casco antiguo. 56 m2 + trza. pk 16.8 M

A L Q U I L E R E S • Ctra. Cerdanyola. 70 m2, 3 hab. Reformado 65.000 • Z. St. Francesc. Reformado, 4 hab 80.000 • Estación. 90 m2, 3 hab. Reformado 90.000 • Colomer. Adosada alto standing con ascensor, 4 h + estudio + pk 5 pi., jardín 300.000

'* '.l^.MMst'..

V E N T A • Nueva promoción "Les casetes de Can Ravella"

Casas adosadas, de 270 m2 a 300 m2, en tres plantas desde 59 M Planta sótano: pàrking 2 coches, trastero y sala 30 m2. Planta baja: salón-comedoi 50 rn2, cocina-office, habitación y bano. Jardín y terraza de 70 a 200 m2. Planta V: 4 hab. dobles y 2 banos.

• Dúplex en Parc Central 128 m2, terraza cubierta, salón-comedor, cocina-office, lavadero, 4 hab. (1 suite) con armanos empotrados, 3 banos, mucho sol, solo 8 vecinos, pi. pàrking, trastero y z. com. conpiscina .50 M

• Parcela en Urb. Mas Mestres, Olivella 950 m2, totalmente urbanizada ' *< 5 M

A L Q U I L E R • Local comercial

100 m2, esquinero, mucha fachada, c/ Xerric 250.000

Pisos de alto standing en Parc Central i Coll Fava

V E N D E S

• Z. Estació. A 1 min. estació, 70 m2, menjador, cuina, safareig, 3 dormitoris i bany 21 M

• Z. Rbla. del Celler. 75 m2, menjador-estar, 3 dorm., bany, aseo i terrassa 40 m2 30,5 M

• Z. Estació. Nou a estrenar, 100 m2, 4 dorm. (1 suite), 2 banys, pàrquing i traster 37,5 M

• Rbla. del Celler. 120 m2, 3 dorm. dobles (1 suite), 2 b., 2 pk, traster i z. com. amb piscina 42 M

• Coll Fava. Dúplex 130 m2,4 dorm. (2 suites), 3 banys, terrassa, pk , traster i z. com. amb piscina .49 M

• Centre. Dúplex 220 m2, nou a estrenar, 5 dorm., 3 b„ terrassa 75 m2, 2 terrasses 12 m2 i pk . . .90 M

• Adossada Cerdanyola. 210 m2, jardí privat, 5 dorm., 2 banys, estudi, 2 pk i piscina 41,5 M

-s ui •».» ui i"jgtiHinTK!¥JFfln

H E R F I N Q U E S PISOS • Rubí-Ca n'Oriol. Ref. 1527. 84 m2, 3 hab., 2 dobles, bano y cocina imp. galeria, ascensor,

calefacción, puertas embero, ventanas aiuminio. Muy soleado. Ideal parejas 12 M • Rubí-Nueva promodón z. Mercado. 90 m2, 3 hab., pàrking opcional y tastero, muy soleados. Acabados

l a calidad. Últimos pisos a la venta desde 17, 52 M • Rubí Norte. Ref. 1452. 138 m2, 3 hab., bano, aseo y cocina imp., terraza, balcón, ascensor, calef.,

puertas embero, ventanas aiuminio. Impecable 26,5 M • Rubi-Can Fatjó. Ref. 1201. 80 m2, 3 hab., bario y cocina impecable , terraza 70 m2, ascensor,

calefacción. Impecable 21 M C A S A S Y T O R R E S • Rubi-Can Mir. Ref. 2752. Torre 134 m2, 4 hab., bano, aseo y 2 cocinas bien, parcela 550 m2, terreno llano.

impecable. Para entrar a vivir 19 M • Rubí-Nueva promodón Can Roses. Casas unifamiliares 220 m2 + 90 m2 jardín, 4 hab. dobles, 3 banos-

comp., aseo, ascensor, garaje 2 plazas. Acabados V calidad. Últimas casas desde 33,5 M

Cerva«t«s. 5 3 . H»M • Tet, 93 6 9 7 45 62

I M D E S A VENTAS • Valldoreix. Casa 145 m2, 4 hab. (1 de 25 m2), 2 b., sal.-com., cocina, terraza y solar 630 m2 . .42 M • PL Augusta. Piso 150 m2 útiles, 4 hab. dobles, 2 banos, sal.-com. 45 m2, coc.-office, terraza, 1 pi.

pàrking. Acabados l a calidad. Perfecto estado 44,5 M • C/ Bergara. Piso 150 m2, 3-4 hab., 3 b., sal.-com. 40 m2, coc.-off., trza. 20 m2, 2 pi. pk, trast, z. com.

c/ piscina. Comp. reformado, parquet, aire acondicionado en salón-comedor 67 M • Z. Golf. Torre 340 m2, 4 hab. (2 suites), 3 baiios, aseo cortesia, sal.-com. 40 m2, sala-estar 30 m2,

terraza, bodega, garaje 2 c. y jardín con piscina. Solar 700 m2 95 M • Bellaterra. Casa singular, 315 m2, vivienda 1 sola planta, 4 hab. (1 suite con vestidor) + hab. servicio

con bano, 3 banos, saL-com. 45 m2, coc.-office, terraza, garaje, bodega, jardín con piscina. Magníficas vistas. Solar 1.700 m2 110 M

• Valldoreix. Torre 400 m2., 5 hab., 3 banos, aseo, sal.-com. 40 + 20 m2, buh. 40 m2, garaje, sala juegos, trastero, jardín muy cuidado c/piscina. Solar 900 m2. Perf. estado. Acabados 1* calidad. 125 M

PUça Octavià. 8 - Tel. 93 6 7 5 43 0 2 - 9 3 674 57 0 4

PISOS • 079 - Ctra. Cerdanyola. Reformado, 4 hab., bano, aseo, calefacción y ascensor. Pàrking opcional .20 M • Rius i Taulet - En construcción, piso y dúplex con terraza. INFÓRMESE. • 087 - Rbla. Celler. 3 hab. (antes 4), bano, aseo c/ducha, calefacción y terraza 80 m2 25 M • 107 - Parc Central. Bajos 135 m2, 3 hab., 2 b., jardín priv., pk, trastero, a. acond. y pisc. com. . .50 M

TORRES ADOSADAS • 114 - Z. Estación. Garaje, 3 hab., estudio, bano, aseo y piscina comunitària 48,3 M • 016 - Esquinera. 240 m2, 4 hab., estudio, 2 baiios, aseo y jardín privado 170 m2 c/piscina 67 M • 014 - A estrenar. Z. residencial, diseno exclusivo, 3 hab., 2 banos, aseo, estudio, l a càlidades . .59 M

Av. Lluís Companys. 8 * Te l . 9 3 5 8 7 8 9 9 0 - 9 3 &89 26_j4_3

F I N D iX i ] VENDES

• Can Gatxet. Planta baixa, 3 hab., 2 b., saló-menj., cuina-office, jardí 55 m2 i pk. P-3079 43 M • Estado. Pis 3 hab-, bany, saló-menj., parquet i ascensor. P-3081 28,5 M

• Rius i Taulet Pis 5 hab., 2 banys + aseo, saló-menj., cuina-office, pk i 2 terrasses. P-3082 . . .46,5 M • Parc Central. Pis 3 hab., 2 banys + aseo, saló-menj., cuina-office, pk i piscina comun. P-3124 . . .43 M

• Centre. Pis 3 hab., 2 banys, cuina, ascensor. A reformar. P-2972 21 M • Creu Roja. Pis 3 hab., bany + aseo, saló-menjador, terrassa i pàrquing. P-3010 26,5 M • Centre. Obra nova. 2, 3, 4 hab. i àtics Des de 34,4 M

• Valldoreix. Casa amb solar 432 m2, 2 hab., saló, trsa., pk i piscina privada. C-970 45 M

• Pinar. Unrfam. en construcció, jardí 600 m2, 5 hab. + estudi, saló, cuina i pk 2 pi. C-943 60 M

Dos de Maiq. 2 5 . T e l . 9 3 5 8 9 8 4 OO

LLOGUERS

• Pis pi. Sant Francesc. Nou, 3 habitacions, bany, aseo i calefacdó (tot indós). 80.000 • Pis planta baixa. Parc Central, 2 hab., bany, calefacció, tot exterior, 150 m2 jardí privat, pi. pàrquing i

traster (tot indós) 125.000 • Pis a prop Estado. 4 habitadons, bany, aseo, tot exterior i calefacció 90.000

VENDES

• Casa a El Colomer. Adossada, 3 hab. grans, bany, aseo, calefacció, pàrquing, jardi particular 45 M • Pis nou a estrenar. A prop estació, 4 hab., 2 banys, parquet, pàrquing, traster, calef., exterior, llar de foc . . . 37 M

Valldoreix, 6 0 • Tel, 9 3 6 7 4 67 15 - 93 589 33 68

N M A VENDES

• Pis z. Golf. 4 dorm., 2 banys, saló 30 m2, terrassa, 2 pi. pàrquing, traster i vistes 49 M • Àtic triplex. Cèntric 3 dorm., 2 banys, lavabo, terrassa 60 m2 i vistes, Impecable 43 M • Adossada cèntrica. 3 dorm., bany, lavabo, Mançarda, z. rentat, pàrquing, traster i terrassa . . . 41,5 M • Adossada c/ Alvarez. Costat estado, 4 dorm., 2 banys, lavabo, ascensor, pàrquing i t ras ter . . . . 65 M • Torre d a t Montserrat Solar 900 m2, 5 dorm., 2 banys, celler, calefacdó i vistes 31,5 M • Torre Valldoreix z. Estado. Solar 1000 m2, 7 dorm., 3 banys i calefacdó a gas. Bon estat 68 M • Torre alt standing. Solar 950 m2, casa 575 m2, 7 dorm. (3 suites), 4 b, lavabo i pisdna 155 M • Despatx cèntric z. Creu Roja. 100 m2 amb 5 divisions i molta llum 24 M • Local c/ Vallès. 250 m2, dúplex i lavabo. Bon estat 25 M • PUCES DE PÀRQUING en diverses zones en VENDA o LLOGUER

F I N I D E N T E

NUEVA PROMOCION

• Junto FGC

• Pisos y àt icos

• 2 y 3 hab. + es tud io

• Acabados de l a ca l idad

DESDE 2 0 . 7 2 0 . 0 0 0 ptas.

C / CastUlelos, 3 1 - Te l , 9 3 6 7 5 18 4 8

I M M O B . & • Casa adosada. Esquinera seminueva. Sup. const. 170 m2 jardín, 100 m2, 2 pk, salón, coc.-office, aseo,

lavad., 3 dormit., 2 banos, estudio, terraza 46 M • Casa adosada. Esquinera junto FGC Sup. const. 250 m2, jardín 110 m2, salón, coc.-office, lavadero,

aseo, 4 dorm., 2 baiios, 3 pàrking, trastero 56 M • Casa adosada. Zona Colomer. Sup. const. 250 m2, jardín 35 m2, salón 35 m2 c/chimenea, aseo, coc.-

office, 2 pk, trast., lavad., 4 dorm., 3 banos, estudio, terraza, z. comunitària c/pisdna 57,8 M • Casa individual. Cerca FGC Valldoreix. Sup. const. 300 m2, jardín 800 m2, 2 pàrking, trast, lavad., 2

banos, 4 dorm., estudio, salón, coc-offke, z, com. c/piscina, frontón, columpios 72 M • Piso frente Kampió. Sup. const 110 m2, trza. 10 m2, salón, coc.-off., 4 dorm., 2 b 28,5 M • Piso Rius i Taulet. Sup. const. 150 m2, trza. 15 m2, salón, coc.-office, lavad., 4 dorm., bano, aseo,

reformado, parquet, pàrking 40,95 M • Àtico triplex. Zona estadón. Sup. const 280 m2, 4 terrazas, salón c/chimenea, comedor, coc.-office,

lavad., 5 dorm., 3 banos, aseo, estudio, 2 pàrkings, trast, z. comunitària c/pisdna 84,9 M

üHüüaiüiüib..4..* m.MmmmMM:M:.M3mwk.Mk.<atm.

LLOGUERS

• PL Mas Roig (Valldoreix). 80 m2, 3 habitacions, cuina i bany complets i jardí 62.000

• Pg. Mimosa (La Floresta). Unifam. 110 m2, jardí 200 m2, 3 hab., cuina i 2 banys Perf. cond. . 160.0000

• C/ Gorina. 60 m2, 3 habitadons, cuina i bany complet 60.000

• C/ Carme. 70 m2, 3 habitadons, cuina i bany complet 54.000

• Ctra. Cerdanyola. 95 m2, 4 hàbit, cuina i banys nous, calef. a gas nova i pintat de nou 85.000

• Local. C/ Adrià Gual (Roquetes-Can Magí). 76 m2 60.000

• Local. C/ Enric Granados. 145 m2 155.000

T O R R E S EN V E N T A

• Sant Cugat Casco urbano. Completamente restaurada, 4 habitadones + estudio, gran codna, 3 baiios, patio interior. Buena zona 65 M

• Valldoreix. 227 m2 const., salón 41 m2, 4 habitadones, 2 banos, coc.-office, calefacdón, perfecto estado, garaje. Parcela 690 m2 52 M

• Valldoreix. Nueva construcdón, 287 m2 edif., solar 600 m2. pk 2 coches, 4 habitadones, 2 baiios, aseo y codna completa 76 M

• Valldoreix. 2 torres nueva construcdón, 1000 m2 parcela cada una, 276 m2 edifïcados, pk 3/4 coches, gran salón, 4 habitadones, 3 banos, calefacdón y buenos acabados 76 M

Tasadones gratuitas. Necesitamos torres y terrenos para cubrir demanda de nuestros clientes.

T I L VENTA • Z. Centro-Estarión. 120 m2, ext , soleado, total, reformado, impecable, 4 hab dob., bano + aseo,

salón-comedor, cocina + freg., trza, calefac. Para entrar a vivir 25 M • Z. Centro-Estadón. Av. Enlace. A reformar. Exterior. Bajos 76 m2, 3 hab., salón-comedor, bano,

cocina + fregadero. Apto vivienda o despacho 14 M ALQUILER • C/ Solsona-Graells. A estrenar 93.000 ptas. Pk. opdonal (+12.000 ptas) ESTABLECIMIENTOS • Bar-Restaurante en traspaso. Ocasión. Z. centro Sant Cugat, con todas las instalaciones, gran

terraza, aire acond 240.000 alquiler.(Traspaso a convenir) SOLAR INDUSTRIAL EN VENTA • Sup. 1.900 m2. Fachada Ronda, jto.túnel Vallvidrera/Chic. Edif. 3 plantas, 3.702 m2 de techo. PÀRKINGS EN VENTA Y ALQUILER

V I U à , 1 - local 8 (entradj per Dr. Murillo, í l ) • Te l . 93 6 7 4 8 8 O I

LLOGUERS

• Ocasió! Pisos nous per estrenar a Coll Fava. 3 hab., 2 b. comp., saló-menjador, cuina moblada, safareig, terrassa, pi. d'aparcament amb traster, pisdna i jardí comunitari Des de 87.000

VENDES • Solar a Bellaterra. 1000 m2, a 2 min. estado,

amb vivenda de nova construcció de 100 m2 amb acabats de la qualitat i garatge. Possibilitat d'ampliar la vivenda fins a 400 m2. Jardí 900 m2 completament acabat 69 M

• Despatx. A 100 m2 Monestir, 52,25 m2 + 18,07 m2 terrassa 15 M

LOCALS • Av. Francesc Madà (Coll Fava). 55 m2, ideal

per a negod. • Molt cèntric. 32 m2. • Sant Tomàs, 104 m2 útils. Subministraments

donats d'alta 70.000

PÀRQUINGS • Rbla. del Celler. En venda o lloguer.

e del Celler, s /n • 9 3 5 8 9 4 9 4 4

VENDA PISOS • Ref. 176. Z. Torreblanca. 110 m2, 4 hab. (1 suitte, 2 dobles, 1 indiv.), 3 banys, aseo, pàrquing, z.

comunitària i piscina 39 M • Ref. 159. Z. Centre. Àtic dúplex, 1 hab., estudi, bany, terrassa i solàrim 31 M • Ref. 172. Z. Ribatallada. 4 hab. i 2 banys (m. bon estat), aseo, exterior, pk, traster i terrasa . . .47 M • Ref. 118. 3 hab.. 2 banys, saló-menjador, cuina-office, terrasa, pàrquing, jardí com. i piscina , . .40 M VENDA CASES I TORRES • Ref. 177. Z. Can Barata. Casa amb parcela 500 m2, 1 hab. amb vestidor, pisdna, jardi, barbacoa,

possibilitat d'ampliadó 23,9 M • Ref. 166. Casa adossada 180 m2, 3 hab., 1 suite, 2 banys, 1 aseo i acabats la qualitat 59 M L L O G U E R S • Z. Centre. Pis 4 hab., 2 b., menjador, safareig, 2 pk, trsa. 100 m2, z. com. i pisdna 250.000

Dr. Mur i l lo . 6 . Sant Cugat - Te l . 9 3 6 7 5 6 2 75

- Empresa germano espanola de Servidos Inmobiliaríos -

TENEMOS LA VMENDA A SU MEDIOA

iQué hacemos? Ofrecemos un servido de alquiler y venta de pisos y casas de alto standing. Nuestra selección cuida esperialmente el buen estado de codnas y banos.

iCómo trabajamos? Nuestra filosofia de servido se basa en cuatro pilares bàsicos: • Calidad • Rapidez • Eficada • Trato y seguimiento personalizado

tDónde operamos? En Barcelona, Pedralbes, Sarrià, Tres Torres, Eixample, Ciudad-Diagonat, Sant Just, SANT CUGAT, Castelldefels, Sitges y en el Maresme.

^Nuestros clientes? Multinadonales, Entidades finanrieras y Consutados. ildíomas? Alemàn, inglés, francès, holandès, italiano, catalàn y castetlano.

HEMOS ALOJADO A MAS OC 100 FAMÍUAS EXTRANJERAS A SANT CUGAT

iíBfcí&rainfJ. R 6 z ^ ^

46 Estètica ELS I CANTONS Divendres iV d'abril del .'000

Estètica i Bellesa l'article: Radiants a la primavera

Aprofiteu el canvi de temporada per lluir una imat­ge més actual i lleugera, tal com feu amb els vestits. Aquesta primavera els colors que regnen són el rosa, lavanda i maduixa, als quals s'uneixen uns reflexos de tons més freds per afegir-hi la brillantor i frescor que tant afavoreix. Com els matisos roses de la cara, que aporten un aire més saludable, com si s'acabés de passar un dia al camp.

BASES Els maquillatges de base actuals corregeixen, unifi­quen i il·luminen el rostre gràcies als seus agents hidratants, allisadors, refermadors i protectors. Tam­bé estan formulats per nodrir les pells seques i con­trolar el sèu en les grasses per evitar les alteracions del color o la formació de taques. A més, poden restar inalterables durant hores. S'apliquen sobre el producte hidratant que acostu­mem a fer servir, amb els dits si són fluids o amb l'es­ponja si són en crema. No us descuideu estendre'l sobre les parpelles i la boca. Per acabar, es matisa la superfície amb pólvores translúcides i s'eltmina el possible excés amb una borla de pèl llarg.

COLOR ET Harmonitza el conjunt alhora que aporta volum i llum allà on se'n necessita. Els colors d'aquest mo­ment proporcionen un acabament envellutat i lleu­ger, fugint dels contrastos. Es porten des del coral al pruna, passant per una àm­plia gamma de roses. Si és en pols, serà ultrafi, molt micronitzat i si és en crema, es fon amb la pell i es converteix en pols en posar-s'hi en contacte. Apliqueu-lo a la zona més prominent del pòmul, 3 la punta del nas, a la barbeta i al front. Amb la bor­la quan sigui en pols i amb els dits si és cremós.

LLAVIS Són de total actualitat els roses, que han deixat de banda el marrons. Les boques es porten menys per­filades i més brillants, i dominen els colors xiclet, com el fúcsia a to amb el coloret. El resultat és una boca fresca, carnosa i sucosa. Al moment d'escollir el pintallavis demaneu que hí-dratin però que alhora n'assegurin la permanència. Els millors són els que no pesen, proporcionen gran intensitat de color, no s'esborren, no resulten qj io sos i proporcionen brillantor. Els nous productes incorporen ceres que en garan­teixen la permanència, polímers que n'intensifiquen el color, agents suavitzants i actius hidratants. Comenceu empolsant els llavis, després delimiteu-los amb el mateix color del pintallavis, ompliu-los amb el llapis que us agradi més, i hi afegiu un toc de brillantor al centre.

ULLS Aquest any els ulls reflecteixen el color i la llum que porta aquesta estació. El moment del dia (dia o nit) i el vostre caràcter mar­caran més o menys la intensitat del maquillatge. L'atenció se centra en aquests quatre punts: • Les ombres, esteses sobre tota la parpella. • Les celles ben definides. • Les pestanyes, sense carregar-les de tinta. • Un traç delineant l'ull, però difuminat. La novetat la porta el kholen tons pàl·lids. També es poden veure petites fantasies com ara iri-sats i vidres adhesius. Al moment d'escollir el producte opteu pels llapis que contenen agents filmògens que són més adherents. De màscares de pestanyes, les millors són les que corv

tenen principis actius que nodreixen-i contraresten la suor. Les ombres haurien de sèries més afins a la pell i hidròfugues, que en garanteixen la per­manència. Les de crema, que es converteixen en pols, proporcionen un efecte més natural.

Rosa pàl·lid. Crea una mirada atrevida si s'aplica so­bre la parpella superior, marcant els extrems en for­ma ascendent i també a la inferior. S'afegirà llum a l'expressió estenent ombra blanca en el lacrimal i sota la cella; en aquest cas l'ull no es perfila en llapis fosc.

Rosa intens. Resulta molt trencador i es recomana per a ocasions molt especials. S'aplica per tota la parpella mòbil, vorejant també ta inferior i el lacri­mal. Les parpelles no es perfilen.

Blau intens. Proporciona un magnetisme a la mi­rada com cap altre.' S'ombregen les parpelles en una gamma que va des del blau transparent al més intens, difuminant sota la cella i reforçant en la part mòbil. Es perfila tot el contorn de l'ull amb un blau nit en tot el contorn i es pot esbiaixar en els extrems amb traços marins. La màscara s'intensifica.

Taronja. Dóna vivesa al rostre i es pot aplicar sen­se complexos, a sobre i a sota la parpella. Els ulls no es perfilen i les pestanyes s'espesseixen amb màs­cara marró durant el dia i negra a la nit. Podeu il·lu­minar el resultat amb petits tocs de tons crema, salmó o daurat.

Tons naturals. També es porta la discreció que formen colors com el beix, sorra, marró i ocre, que encara que no ho sembli, realcen la pell. Amb les parpelles guanyen relleu i creen una imatge natu­ral, per això s'elirninael perfilat i les pestanyes es ma­quillen en tons marrons.

Daurat. Si en els materials l'or és un dels colors predominants, no en podia restar al marge la be­llesa. Tant respon a un look discret com a un d'a­gosarat..

Platejat. Aplicat en petites dosis és molt combi­nable i definitiu quan el maquillatge és de nit. Escolliu l'eye-liner perquè afavoreix més que l'om­bra.

CWfciRurf^ %

p e r r u ü ' j e r s " * "

% PERRUQUERIA C-" ESTÈTICA

SOLÀRIUM

Al servei de Sant Cugat

des de 1 9 5 5

93 589 60 88 C/ Francesc Moragas , 23 bis l e r

0 8 1 9 0 Sant Cugat del Valle ;s

ToT CAbEll tot pel teu cabell

lot pel teu cos Tot per maquillatge Tot en perfumeria

TOT PERA TU ALS MILLOR PREUS

C/ Valldoreix, 61 - Tel. 9 3 6 7 5 0 6 0 3 SANT CUGAT DEL VALLÈS

• Tractaments corporals • Micropigmentació • Tatuatges

C/ DEL SOI, 22 08190 SANT CUGAT Tfno. 93 590 05 41

centre d estètica

Cl Francesc Moragas. 2S • Tel. 93 (^^ *>H SS 08190 Sant Cvigat del Valies

Massatge biosmòtic

Quiromassatge Aromateràpia Hidroteràpia

Tractament natural pels peus

Tractaments facials

Tractament anti-estrès Peeling corporal amb

productes naturals

Centre SPA

Salut 'Jiaturaí' amb íes mans

Sani Cugat del Vallès

Tractament de fangoteràpia I algoteràpia per.

ciàtica i lumbàlgia

contractures i tendinitis acne

psoríasis

artrosis

artritis

cel lulitis i aprimament

Cl Les domes, 11 (cant. pi. Pere San) Tel. 656 890 149

Uf t -Lon t ro /

Gimnàs especial per modelar la silueta femenina Estètica hores convingudes

C/ Esperanto, 12 int. D. Tel 93 589 23 43

si vols anunciar-te, truca'ns al telèfon

93 589 62 82

el consell: Efectes especials

• Perquè el maquillatge noesfissuri, abans d'aplicar el cosmètic, pol­voritzeu aigua termal a la pell de la cara i deixeu-la assecar.

• Il·luminareu la cara aplicant-hi pólvores irisades amb els dits sobre el front, les galtes i la barbeta.

• L'harmonia del rostre augmentarà repartint estratègicament uns petits tocs de coloret just a sobre de les galtes, sota les celles i sota la brillantor dels llavis.

• Hi ha una manera de ressaltar els llavis alhora que es rejoveneixen i es fan més duradors. Es tracta de crear reflexos transparents apli­cant-hi petits tocs de pintallavis brillant sobre una base nacrada.

ELS'Í CANTONS Dwnidm, 14 d'abril del 2000 Satut 47

Medicina i Salut GUIA MEDICA

Centre de Rehabilitació Fisioteràpia SUSANA NrCOLETTI Sant Antoni, 74. •O 93 674 74 37

SOFIA ROMA FERRÉ Fisioteràpia. Ass. Sanitària, Fíatc, Astsa. C/ Vilfà, 49. •B 93 674 48 72

Cirurgia Geriatria DR. FERMÀNDEZ LAYOS Orurgia general, aparell digestiu. ASC-Previasa-Sanüas, Av. Torre Blanca. 2-6,2n, A1. t r 93 589 47 00

Consult. Centre Mèdic CENTRE MÈDIC SÀBAT Certificats de conduir i armes. Mediana interna, especialitats. Santiago Rusinol, 2, entr. 1a. •a 93 6 7 4 1 5 2 6

Dietètica-Nutrició DRA. M . DOMINGO GALLART Medicina general, dietètica. Dflfluns, dimecres i divendres, hores convingudes. Plaça Doctor Galtes, 5,1r 3a. 993674 63 29 « 9 3 5 8 9 6 4 8 3

CENTRE D'OBESITAT I MEDICINA ESTÈTICA Dra. Anna R. Cerdà • Dra. Rosario Sagama • Ora. Llum Garcia Consultoris Edifici Torreblanca. Av. Torre Banca, 2-8,2a planta, desp. 8-9. « 9 3 5 8 » 43 57 » 93 589 43 56

D E L G E R V A L , G E R I A T R I A VALLÈS SL Atenció a persones grans en ei seu domicili. Assessorament a llurs fami­liars. Gestió de residències i altres re­cursos Infermeria. Formació: C/ Àngel Guimerà, 3. Ï Í 938740804

INPROSS Atenció I companyia a persones grans, "CANGURS" avis i nens, control de ma­lalts, ajuda a la llar, trastorns especials. Sa­lut i reserves a domicili. Av. Torre Blanca, 2-8,3r, desp. 11 i 12. « 9 3 5 8 9 3 9 6 7

TELE ASSIS. INPROSS 24 h Servei d'ajuda a les persones grans, malalts crònics o convalescents, a qual­sevol hora del dia o la nit. Sistema sen­zill, ràpid, segur i de poc cost. Av. Torre Blanca, 2-8.3r A. « 9 3 589 3 9 6 7

Metge capçalera J.R. ESQUIROL CAUSSA Geriatria. Av. Torre Blanca. 2-8 Assistència Sanitària, Agrupació Mú­tua, Sanitas, M. Ratc, Previasa., Mútua HGC. Urg, 24 h, domicili,

« 9 3 5 8 9 3 9 2 6 « 6 0 9 3 3 1 0 8 0

Dra MONTSERRAT GARRIGA Metge de capçalera. Visites a dorrtióli-mútues. Major, 36,2n. « 9 3 6 7 4 0 0 2 5

Oftalmologia CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia. Conveni amb les prin­cipals mútues. Doctor Munllo, 21. « 93 589 51 06

Otorinolaringòleg DR. FERRAN FERRAN VILA Winterthur - Previasa - Assistència sa­nitària Madrfiac. ~ Francesc Moragas. 48, ert 2a. « 9 3 6 7 5 4 8 6 3

Pediatria

Homeopatia HOMEOPATIA DE LA I N F À N ­CIA I L'ADOLESCÈNCIA Ora. Margarita Rabasa Hosteneh. Col'. 15.09? Rbla. Ríbatallada, 20,1r3a « 93 674 72 16

Ecomedicina Laborator AYUR PI. Ajuntament Naturopatla y masaje terapéutico « 93 675 63 39

LABORATORI DR. ECHEVARNE

Santiago Rusinol, 17. baixos

v 9 3 589 6 0 55

Odontologia CLÍNICA DENTAL AUTRAN Odontologia general, imptantotogia, prò­tesis, odontopedlatria, ortodòncia, mú­tues. Av. Torre Blanca, 2-8,2a, 11. » 93 675 08 03

CLÍNICA DENTAL DR. BRANDT Ortodòncia i odontologia general. Santa Maria, 9,1 r 2a. « 9 3 5 8 9 7 0 40

CLÍNICA ORTODÒNCIA I DtSFUN-CIÓ TEMPORO MANDIBULAR Av. Torre Banca. 2-8,2n A, despatx 6. «5890396 « 6752212

CLÍNICA DENTAL MAJOR PI. Unió, 3, 2n 1a. (U. Companys/Colom) « 9 3 674 7 2 4 0

DRA. M. JAUME SAURA Clínica dental. OI a dv 9-13 h i 16-20 h. Pg. Sant Magí. 22, baixos « 93 674 23 35

CLÍNICA DENTAL VALLS - BULDÚ Major, 23 - 25. 1r 3a « 9 3 675 6477

J.M. COROMINAS CASARAMON A Pediatria, asma infantil. Hores convingudes. Rbia. Ríbatallada, 20,1r 3a « 9 3 674 7 2 1 6

AINA-PILAR CANOSA ÚBEDA Pediatria - Medicina adolescent. Av. Torre Blanca. 2-8,3r pis. » 9 3 589 35 48 « 649 93 59 37

DRA. ANNA PUJIBETIALDES Pediatria. Vitalicio Salud Maptre. Endavallada. 21 ir « 93 589 29 95 » 93 674 20 79

Podologia JOSEP M. FREIXEDES Malalties def peu, ortesis, plantilles or-topècftques, papilomes, cirurgia del peu. Hores convingudes. « 9 3 589 63 13 W 6 2 9 1 6 95 36

Psicologia-Psiquiatria CT. PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopèdia. Plaça Dr. Galtes, 5, 2n 3a. » 93 589 40 51

DRA. PALERM Psicologia. Ansietat, depressió, dificul­tats de relació, trastorns a l'adolescèn­cia, psicoteràpia. Hores convingudes, Francesc Moragas, 25-27, 2n 1a. » 93 674 36 53 « 9 3 418 4 8 4 8

INSTITUT PSICOMÉDIC SANT CUGAT Psicologia clínica, psiquiatria.'depres-sionfi, alcoholisme, toxicomania, tras­torns d'ansietat. estrès, tabaquisme, Av.Tou» Blanca. 2-8. 3r A. desp 11 i 12 * 93 989 37 87

M. O. CARRERES BENNASAR Centre Mèdic Sàbat Santiagofiusinol. 2. ent. 1a, « 9 3 6 7 4 1 5 26 » 9 3 « 7 4 01 47

Tocoginecologia-Obstetrícia DR. JESÚS FERNÀNDEZ BAIZAN rocogfnecologia. Hores convingu­des. Av. Catalunya, 21. 4t 1a. « 93 589 4 8 0 8 « 93 674 74 09 Particular

DRA. MILA0ROS MARTÍNEZ ME­DINA I J .J . GÓMEZ CABEZA Francesc Moragas, 125.1r 2a. « 9 3 5 8 9 1 3 0 ?

Traumatologia JOSEPOOMJNGO PECH Traumatatogia, ortopèdia. Assistèn­cia Sanitària,Previasa, Medytec. Polícliníc Torreblanca. 2-8, 2a-10. « 93 589 1888

DR FERMÍN ARAMBURO Cirurgia ortopèdica traumatológica. Hora» convingudes. Girona, 21, V 3 a . « 93 674 43 46 « 93 5 8 9 0 5 34

9 » · * « « « % « * « « * * * « A & * & « * & * s

el consell de la setmana: Diarrea crònica en els nens

En els lactants, la diarrea crònica es dóna quan la diarrea comprèn una durada superior a dues setmanes. Ens nens més grans es considera que la durada de la diarrea superior a quatre setmanes és una definició de cronicitat acceptable. Les causes de diarrea crònica o perllongada en el nen són molt nombroses. Però a la pràctica," un petit grup de causes de diarrea tenen una freqüència relativa molt més gran i són respon­sables d'un elevat percentatge de casos. La causa més comuna de diarrea crònica en l'e­dat preescolar és la descomposició crònica ines-pecífica, benigna i transitòria, que no s'acom­panya de trastorn de la digestió ni de l'absorció i que no repercuteix en l'estat general ni en ei desenvolupament del nen. Aquest tipus de diar­rea, que sol generar preocupació i angúnia als pares, no obliga, no obstant, a efectuar proves complicades per al seu diagnòstic, ni dietes o medioons especials.

Una altra causa habitual de diarrea persistent és !a síndrome postgastroenteritis o diarrea, que es perllonga després d'una gastroenteritis en ha­ver-se produït una agressió o lesió de la mucosa

intestinal, cursant generalment una mala absor­ció o intolerància transitòria a la lactosa. Altres possibilitats són la parasitació per Giardía lamblia (freqüent en nens d'edat preescolar que assisteixen a guarderies) i l'al·lèrgia o intoleràn­cia a les proteïnes de la llet o altres aliments. Són trastorns que es resolen sobretot amb trac­taments adequats i mesures dietètiques i que poden diagnosticar-se amb proves senzilles i poc agressives, ben tolerades pel nen, com l'e­xamen dels pòsits i el test d'hidrogen espirat. Però no ha d'oblidar-se que junt a aquests tras­torns existeixen altres defectes de caràcter per­manent. Alguns d'aquests defectes, com la mu-coviscidosi i la malaltia celíaca (intolerància per­manent al gluten que contenen algunes fari­nes), no són gaire freqüents i obliguen a un acurat estudi d'alguns pacients per confirmar el diagnòstic i poder efectuar el tractament més adequat a cada cas.

Dr. Jesús Carnicer Centre d'Atenció Integral al

Nen i Adolescent (AINA)

Hi col-Uboren:

PfclESÚS CARNICER: Pediatre, Gastroenteròleg

EWM* de LA PENA: Logopeda infantil

SllVlA LLU MA: Psicòloga infantojuvenil

Av. Torre Blanca, 2-8, 3a planta, despatx 6

Tel. 93 589 35 48

CLÍNICA DENTAL V * 1 I •> 6 u I <i i

Major, 2 3 - 2 5 , 1er 3a

Tel. 9 3 6 7 5 6 4 7 7

Sant Cugat

PRODUCTOS NATURALES PARA LA BELLEZA Y EL BIENESTAR

I NATUROPATÍA

MASAJE TERAPÉUTICO

REFLEXOLOGÍA

KINESIOLOGÍA I

C E N T R O D S A L U D O C U L A R

D R . J . A R M E N T I A D R A . A. M A T H E U

O F T A L M O L O G I A

C/ D O C T O R M U R I L L O , 2 1

S A N T C U G A T D E L V A L L È S

TEL. 9 3 S 8 9 5 1 0 6

Sï vol ANUNCIAR-SE en aquesta secció, TRUQUI'NS al telèfon

48 Gastronomia l·li> /CANTONS Divendres, 14d'/dirildel'.\W

La cuina de casa BAR. REST. ARNAU EL CASINET LA JIJONENCA

Passeig Francesc Macià, 71, local 4 Cami de Can Ganxet, 47 Major, 29 93 589 03 76 93 589 5083 93 675 25 86 Cafeteria i restaurant Menú diari i entrepans Gelats artesans i cafeteria

BAR BOKATA EL JORDI'S LA JIJONENCA

Plana Hospital, 35-3 Sant Jordi, 39 Xerric, 30 93 58919 72 93 674 11 18 93 674 13 48 Cafeteria i entrepans Amanides i entrepans Gelats artesans

BACCO EL MESÓN LA JIJONENCA

Manel Farrés, 97 Plaça Octavià, 6 Villa, 1, cant. Murillo, local 4 93 674 30 69 93 6741047 93 675 3402 Menú diari i pizzes Braseria i cuina de mercat Gelats artesans i cafeteria

BAR MELMELADA EL PEROLET LA MASIA

Valldoreix, 56 Pg. Francesc Macià, 67 Av. les Corts Catalanes, s/n 93 589 11 85 93 675 53 03 93 589 3445 Cafeteria i menjars casolans Cafè Restaurant

EL PUNT

Cuina catalana casolana

BAR PICCOLO

Cafè Restaurant

EL PUNT LA PASTA BOIXA

Valldoreix, 29 Sabadell, 41 Av. Lluis Companys, 24 93 5891198 670 594001 93 675 15 03 Cafeteria, pizzes i entrepans Copes i sopars Pizzeria, creperia

CABASSA CASTANO FRANKFURT LA PALTA MAS ROIG

Puigmal, s/n Rambla Can Mora, 24 Plaça Mas Roig, 4 93 674 02 67 93 589 50 11 93 675 0086 Cuina de mercat Frankfurts

GRANJA AUGUSTA

Xai, entrecot a la brasa

CAN EDO

Frankfurts

GRANJA AUGUSTA PAIPA

Lleó XIII Plaça Augusta, 4 Sant Jordi 93 692 24 24 93 589 88 90 93 5894945 Carn a la brasa i calçots Cafeteria Menú diari. Baguets calentes

CAN BARATA ITALIANS TORRADA GRILL

Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200 Sant Bonaventura, 6 Plaça Pere San, 6-8 93 697 06 52 93 674 64 33 93 589 72 74 Cargol llauna i arròs negre Menú diari Especialitat en brasa

CAN CASOLETA LA CANTONADA

Sant Bonaventura, 39, baixos Plac,a Monestir, 1 93 675 10 33 93 584 23 32 Peix i marisc fresc Creps, amanides, menús

CABALLU PETIT LA GRANJA

Sant Jordi, 33 St. Antoni - plaça Barcelona 93 589 14 56 93 675 52 46 Cerveseria Cuina casolana

la r e c e p t a ( l e M. Anhels Qiutdrus Per Setmana Santa: Bunyols de l'Empordà

MENU

Ingredients: - 400 g de farina usual - 50 g de mantega - 3 ous -15 g de llevat de París - 25 g de coriandre - 50 g de sucre de llustre - 50 g de sucre usual - 1/2 I d'oli d'oliva - 1 copeta de licor rasoli - t llimona - !/2 cullerada de llet -sal - 1/2 copeta d'anís

Elaboració: Deixateu ei llevat amb la llet, afegiu-hi 100 g de farina, barregeu-ho bé i poseu-ho a escalfar tot en el mateix cassó de la barreja, en una planxa o di­fusor, perquè no toqui directament el foc, fins que hagi pujat i doblat ei volum. Bulliu el coriandre amb 1/2 cullerada d'aigua fins que

el líquid s'hagi reduït i en quedin solament 2 cullera­des, que colareu Barregeu 250 g de farina, els ous (dafa. rovell), el ra­soli, el sucre riormat, un pessic de sal, tes raspadures de la pell de 1/2 llimona, el Jfqytd de bullir el corian­dre i 1 cullerada d'anís. Quan estigui a punt, barregeu aquesta pasta, el lle­vat i la mantega flonja i ho deixeu reposar 10 h. Poseu oli en una paella gran a foc regular. Espol­seu farina sobre el marbre, aboqueu-hi la pasta feta de manera que quedi allargada i passeu-la per una capa fina de farina falleu :ires d'un dit de gruix i formeu després boletes amb la mà greixa­da ambolí. Les fregifeu sense ciue es toquin, en oli calent, però no massa. Gireu-les -J mesura que es­tiguin rosses del primer costat i deixeu-les dins d'una escorredora. Espolseu-hi sucre de llustre i serviu els bunyols in­distintament freds o calents sobre una safata re­coberta amb ur\ tapet.

I'l. IVif San. 6 BAR RESTAURANT

<4 i.-l. <M .Mi'l T> 7 I T f W *

ESPECIALITAT EN BRASA

< ai li» i \ r ri u n s l irasa

< <x i l . s > l l l ata

( ai jíoU a la 1 amin

I A M A S I A

s i n t t i i « t

Cuina catalana i casolana Menú diari: 1.100 ptes.

Tel. 93 589 34 45

EL CASINET RESTAURANT

Menú diari i entrepans

Camí de Can Ganxet, 47 Tel. 93 589 50 83

Sabadell, 41 Tel. 670 55 40 01

ROSTIDOR A LLENYA

OLIVER PLATS PREPARATS PER ENDUR

t^àumfttfgà» Sant Marti, 9 i*5*mtocAriciiEuaojA>

Tel. 93 5S9 82 75

per carn de la bona

Carrer de la Torre, 14

Tel. 93 674 12 85

Mercat Municipal

Torreblanca Taub 1.6

Tel. 93 675 30 65

Mercat Pere San

Parada 1.04

Tel. 93 589 14 18

Passeig de Rubí, 108

Tel. 93 674 57 47

Pi F^ST ! ? ^ T B | LA«O

S A rj .oyifM ff, 4V<M,

r «^<"'í i u<l

W n 414 X0 49

\n™ OI fO "w-* - « v * " »•*#**

RESTAURANT CAN EDO Tel. 93 692 24 24 / 93 580 66 60 Bellaterra

Com si fos de tota la vida

la xocolata... <f?v*K •Is entrepans... fp%4fy. • I cafè... f f v f f v les pastes... f f v f f v el suís... * *v* fv

Si encara no ens coneixes,

La granja mereix una visita

PI. Barcelona 93 675 52 46

Tasta la nova carta Sopars d 'empresa

Üilt esurt Bar Restaurant Tota u n a t r a d i c i ó

PI. O c t a v i à , 6 Tel. 9 3 6 Z 4 Í O A7

EISIGUNTOra

Guia Comercial guia pràctica

ADVOCATS TORTOSA PUIG St. Bonaventura, 13 P 93 B7S 34 54

GARCIA JULIÀ Av. Catalunya. 22,1r2a P 93 B74 41 B4

EULÀLIA PINYOL Manel Farrés, 15 A - loc. D •S 93 67444 69

LI. GRIERA CABELLO Frsc. Moragas. 5. 3r 3a P 93 674 44 94

ALUMINIS ALUMINIS GARRIGA Orient, 65, baixos P 93 675 29 02

Bar Musical Sant Martí. 10 P 93 589 47 90

CABALLU PETIT Cerveseria t f 93 589 14 56

BELLES ARTS CABANAS Santiago Rusinol, 54 0 93 6 7 4 0 6 4 9

CUGART Torrent Bomba, 14 P 93 674 43 90

BICICLETES CARDONA Valldoreix. 41 P 93 674 1509

SUN BIKE Can Matas, 2 « 935891757

M. Pere San. Pda. 125

P 93 589 38 06 . .

ARQUITECTURA • CARNISSERIES FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP. La Mina, 17, L B P 93 675 1835

JORDI MERCADÉ Creu, 6-8, 2n 3a « 9 3 5 8 9 65 61 « 6 0 8 4 9 4 5 1 9

DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada, 31 B3 4 r1a g 9 3 6 7 5 ? 8 Q 3

JORDI CUFf BORRELL Av. Vall d'Or, 2 « 93 674 26 Oi

JORDI FRONTONS Av. RiusiTaulet, 13 « 9 3 S 8 9 4 1 4 7

MARTÍ FINET MIRA De la Creu, 25,1r p 93 saa 30 65

M. MAR EJARQUE Santa Maria, 38, 3r 2a P J

ASSEGURANCES J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9 B P 93 675 3012

ASSESSORIES DIGEST ASSESSORS Manel Farrés, 15 D P 93 674 44 69

BELL & ASSOCIATS Plaça Barcelona, 11 " 93 674 1784

AUTOMÒBILS LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n P j

T.M.G. TALLERS Borrell, 6 P , Far 93 674 34 75

T.M.G. Exp. i vendes Av. U. Companys, 36 P 93 675 56 53

TUBAU La Torre, 14 P 93 674 12 «S

TUBAU Mercat Torreblanca Parada 1-6 i 1-7 P 93 675 30 65

TUBAU Mercat Pere San Parada 104 p 93 saa 14 ts

TUBAU Passeig Rubí, 108 Valldoreix P .93 674 57 47

SAGARRA Endavallada, 22 P 93 674 0160

PAPIOL Venda i neteja Cànovas dé Castüo, 4 P 93 674 65 00

CENTRE COMERCIAL i PRYCA Rubí-St. Cugat, km 4 P 93 565 49 00

CENTRES PSÍQUICS TALLER JERONI MORAGAS Av. Viladelprat, 79 P 93 674 50 48

CERÀMIQUES VICAT2 Camí Can Calders, 8 A P 93 675 20 01

RODÓ Rius i Taulet, 6 P 9 3 689 8 2 8 0

CATALONIA CERÀMIC Sant Cugat- Cerdanyo­la, km 3 P 93 580 1500

FOAP Rius i Taulet, 27 P 93 6 7 4 0 5 0 3 P 9 3 5 8 9 3 1 2 1

BALLS DE SALO M CLUBS DE WUNTftNYA

1 ESPORT PEPE ASENSIO Anselm Clavé, 14 P 9 3 6 7 5 4 9 3 7

BAR PÍCCOLO Valldoreix, 29 P 9 3 5 8 9 1 1 9 8

BAR STOP Rius i Taulet, 56 p 93 589 72 99

CUE SANT CUGAT

li CLÀSSIC Av. Torre Blanca. 2 P 93 674 19 03

EL PUNT Copes i sopars « 670.59 40 01

COPISTERIES ARPALI Valldoreix ,45 P 93 S74 96 02

COPISTERIATHER Sa.it Antoni, 24 P 93 589 74 42

COPY-GRÀFIC Can Matas, 8 0 93 675 36 53

OFINOVA Lluís Companys, 18 P 93 675 23 73

CONSTRUCCIONS BELSCONXXI.S-A. Ptge. Font de Sant Rafa­el, 18-20, baixos beb-coruoa@nexo.es « 33 675 32 67

ENQUADERNACIONSi M.TERESA GREGORY PLANDOLIT Tota classe de llibres, tesis, fascicles, etc. P 93 674 2624 P 934170759

CAL CRISPIN Santiago Rusinol, 23 P 93 674 03 08

SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 P 93 674 98 62

UESC Cànovas del Castillo, 9 P 93 675 23 90

HAMBURGUESERIES MC DONALD'S C Comercial St. Cugat P 93 674 46 54

JOGUINES NINS Villa, 9 P 93 674 13 96

FERRETERIES « H E R B O L A R I S DIETÈTIC EL PONT Girona, 3 P 93 675 01 75

FLORISTERIES FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 P 93 674 13 81 P 93 675 18 20

FLORISTERIA L'AMAZÒNIA Dr. Murillo, 8 P 9 3 590 60 71

GERD DIETÈTICA Plaça Pere San. 9 P 93674 00 60

SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1 Obert dissabte tarda P 93 675 59 53

HIDROCULTIUS HIDROFLOR Av. Joan Borràs, 54 Valldoreix P 93 674 75 98

MIRA-SOL-MARI FLE­CA ARTESANA Plaça Joan Borràs, 1 P 93674 1546

HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 P 93 674 11 40

CRISTALLERIES • FOTOGRAFIA.VIDEO

CLUB MUNTANYENC Plaça Barcelona, 5 P 93 674 53 96

CLUB NATACIÓ DE SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n P 93 674 14 53

CONGELATS L'ILLA CONGELATS

CRISTALLERIA SANT CUGAT Av. Uuís Companys, 29 « 93674 f3 96

ELECTRODOMÈSTICS PASQUAL GARCIA GUILLÉN Valldoreix, 44-46 P 93 674 71 64

MILAR TOBELLA Santiago Rusinol, 49

VILAR ELECTROLLAR Santa Maria, 20 P 93 589 02 71

ENSENYAMENT ESFERA D'ART Arts Plàstiques i Acadèmia. Sant Ramon, 21 P 93 675 9144

PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 P 93 674 12 39

ESCOLA THAU Vial Interpolar P 93 589 81 06

CARME TALLEDA MÚSICA Martorell, 41 P 93 589 28 33

ENTITATS BANCÀRIES CAIXA DE CATALUNYA Rius i Taulet, 33 P 93 675 19 04

CAUCA DE SABADELL Plaça Barcelona, B P 93 589 75 12

CAIXA DE TERRASSA Valldoreix, 32 P 93 675 31 00

CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS Rbla. Ribatallada, 20 P 93 589 38 52

FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 P 93 674 79 68

ZOOM Centre de la imatge Santa Maria, 14 P 93 675 56 74

FUSTERIES FUSTERIA EBENISTERIA P 93 699 67 48 P 93 674 70 68

GALERIES D'ART ESPAI LLUÍS RIBAS Plaça Gorina, 13 P 93 58957 76

SALA RUSINOL Santiago Rusinol P 9 3 6 7 5 4 7 5 1

CANALS GALERIA D'ART De la Creu, 16 « 9 3 6 7 5 4 9 0 2

POU D'ART Balmes ,35 P 9359060 86

ADOLF Taller d'art Pere Mas, 17. Valldoreix P 9 3 6 7 4 6 0 2 8

SPRINT IDIOMES Francesc Moragas, 8 P 93 589 22 64

TRINITY Rbla. Can Mora, 18 P 93 675 22 01

WALL STREET INST. Av. Lluis Companys, 15 P 93 589 60 72

IMMOBILIÀRIES

Vegeu pàgines 44-45

INFORMÀTICA APPLE CENTER Plaça Unió, 3 P 93 590 80 60

PROGRAM ACCÉS Rbla. Can Mora, 18 P 93 675 1556

VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 P 93 590 80 60

INSTAL·LACIONS A. ZAMORA, SJ_ MaOnto Verdaguer, 18 P 9358926 38

MANTSERV.SA Av. Catalunya, 18 P 93 6746058

GELATS ARTESANS • I N S T I T U T S BELLESA LAJIJONENCA Major, 29 P 93 675 25 86

GIMNASOS ESPORTS CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Camí Crist Treballa­dor, s/n P 93 674 14 53

GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 P 9367461 72

GIMNÀS ST. CUGAT Anselm Clavé, 20 P 93 590 82 79

SANT CUGAT ESPORTS S.L· PI. Quatre Cantons P 93 674 30 81

ESTÈTICA P. RAMÍREZ Del Carme, 38 P 93 67485 63

KAILA CENTER Del Sol, 22 P 9 3 590 05 41

SILUET CONTROL Esperanto, 12, interior baixos 1*93 589 23 43

JARDINERIES GARDEN ROCAMORA Uaceres, 12 P 9 3 6 7 4 3 6 94

[fi] MIREIA'S Valldoreix, 33 P 9367499 40

ANFUS JOIERS Santiago Rusinol, 45 g 9 3 58950 72

SANBER-5 Anselm Clavé, 20 P 93 674 45 71

ADMINISTRACIÓ NÚM. 1 Valldoreix. 67 A P 935894742

ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 Major, 33 P 93 674 01 74

LUDOTEOUES SCOOTY LÚDIC Xerric, 8 P 93590 6189

LLARS D'AVIS MIRA-SOL Vkrtória, 48 P 93 589 20 18

LA FLORESTA Pearson, 36 P 93 589 78 00

LES PLANES P 93 6755105

LLIBRERIES

PAPERERIES

UJBRERIAMYTHOS Plaça Barcelona, 9 P 9 3 589 8 6 1 7

MARBRES MÀRMOLES SANT CUGAT Can Fatjó dels Aurons -Campoamor,12 - Nau 3 P 93 675 51 08

MISSATGERS MRW Ildefons Cerdà, 4 P 93 590 26 80

MOBLES DECORACIÓ CARRÉ MOBLES Frsc. Moragas, 33 P 93 674 09 95 P 93 674 1550

CASAJUANA Galeries Sant Jordi Santiago Rusinol, 37 Major, 6 P 9 3 5892232

EGA MOBLES Cànovas del Casolo, 2 P 93 589 00 14

MAJIK Sant Jordi, 29 P 93 589 0266

MOBLES JARDÍ INDUBRUC Av. Ragull, 9-19 "B 935890023

MODA CONFECCIÓ BENETTON Santa Maria, 21 « 9 3 6 7 4 8 5 0 2

BLUEMOON Major, 16. Horari: 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h « 93 675 02 67

CAMPMANY VaMoreix, 16

' « 93674 14 82

LA MODISTA Plana de l'Hospital, 3-5 local 6 « 9 3 5 8 9 8 6 69

PEPA MARTIN Talles grans VaJdoreix, 28 P 93 589 72 32

TOT PUNT Sant Antoni, 19 P 93 674 00 97

VORAVIU Sant Antoni, 25-27 P 9 3 5 8 9 8 8 5 5

MUSICAL ST.CUGAT Rossa», 13 « 9 8 6 7 5 47 57

ATEUER BLAU Av. Torreblanca, 2 P 93 589 19 31

MES MARCS Enric Granados, 15 P 93 589 14 29

MASSATGES ESTET, SALUT NATURAL AMB LES MANS (SPA) _ ^ _ . LesDomes,11 BOMBIACRYSTALL P 6 5 6 8 9 0 1 49 Valldoreix, 49

P 935997202

VALLÈS NET Sant Ramon, 4 « 93 674 89 18

OBJ. REGAL

PASTISSERIES SÀBAT Santiago Rusinol, 46 P 93 675 1299

LA LIONESA Valldoreix, 79 P 93 674 07 71

PERRUQUERIES CARME I BOSCH Francesc Moragas. 29 P 9 3 589 60 88

DISON ESTILISTES Martorell, 12 P 93 589 5657

ESTILISTA P. RAMÍREZ Del Carme, 38 P 93 674 85 63

FORMA'S Elies Rogent, 18 A P 93 675 40 06

JUANI Xemc.28 P 93 674 66 99

JEANLOUIS DAVID PlaçaDr.Gattés,5 P 93 675 61 70

PERRUQUERIA VERDI Castülejos, 11 P 93 589 53 54

TOT CABEU. Av. Primavera, 7 - ent. 4a Cerdanyola P 93 692 79 04

PESCA SALADA I

LLEGUMS SALUMS Sant Antoni, 50 P 93 674 5752

PISCINES FERRON Rius i Taulet, 20 P 93 674 68 47

PISCINES SANT CUGAT Enric Granados, 10 P 93 589 25 29

SABATERIES REPARACIÓ DEL CALCAT SABATA Francesc Moragas, 6 P 93 67532 74

TATER'S Sant Antoni, 62 P 93 675 55 06

POLLERIES POLLERIA SANT CUGAT Mc.Torreblanca.Pda. 1 -5 P 93675 138

REPARTIDORS MAILING VALLÈS, S.L. MerceFtódoreda.8 P 93 589 23 71

FOAP Rius i Taulet 27 P 93 674 05 03

SUMINtSTROS VALLDOREIX MaC. Verdaguer, 107 P 93 674 14 90

VENJAR; SEPARATS

RO8TOORALA LLENYA OLIVER Sant Martí, 9 P 93 589 82 75

n5RE$ C 0 \ $ · R U C C I 0 N S M RESIDÈNCIES

SEGURETAT AUX-VYD Av. Uuís Companys, 50 P 93 589 1799

TALLERS MECÀNICS I COMPONENTS

LEONELU, S A COMPO­NENTS ELECTRÒNICS PER A MOTOCICLETES Av. Graeüs, 35 P 93 590 66 66

TALLER ELECTROSOL SoL19 P 93 674 36 88

TALLER MECÀNIC C P. CANALS Sant Llorenç, 27 P 93 674 63 62

TALLERS TORNER Plana de l'Hospital, 35 P 93 674 69 50

TALLERESMENA Pg. Torre Blanca.13 P 9 3 6 7 4 5 3 0 1

TELEFONIA MR TELECOM Telefonia i comunicacions Ctra de Cerdanyola, 49 « 9 3 58987 02

TINTORERIES TMTOREfVA ST. CUGAT SantAntoni,1 P 93 674 11 82

TWTORERIA ST. CUGAT Santiago Rusinol, 35 P 93674 11 83

TWTORERIA ST.CUGAT RHaRbatalada,34 P 93 675 22 28

TNTOREWA ST.CUGAT Av. Uuís Companys, 2 P 9 3 6 7 4 4 1 67

TRANSPORTS ASS. RÀDIO TAXI 9358944 22 P 93 675 5 1 5 1

VETERINARIS DISPENSARI VETERI­NARI DEL VALLÈS, S.L. Urgències 24 h Sabadell, 23 Obert nit i festius P 93 674 69 45 Tel. urgències P 9 0 8 8 9 8 1 36 P 93 674 69 45

VETERINOS Rius i Taulet, 31 P 93 589 7140

CONSTRUAUPA Santa Maria, 9,1r 1a « 8 3 6 8 9 0 1 5 1

STANZA VaUoieK,10 « 9 3 6 7 4 6598

PROMUSA Av. Toro Banca, 2-8 « 9 3 5 8 8 1 7 3 2

ÒPTIQUES TEIXIDÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30 « 93 58944 95

MERCERIES • PARAMENT DE LA LLAR JOGUINES MARGA Santa Maria, 44 « 93 674 15 32

LA PERLA Major, 3 P 9 3 674 0138

GENEVIEVELETHU V«à,6 P 93 674 03 16

RESIDÈNCIA 3a EDAT SANT SALVADOR Sant Salvador, 47 « 9 3 6 7 4 4 2 2 3

ROBA INFANTIL CUCARRÓ Santiago Rusinol, 30 « 9 3 6 7 4 5 5 8 0

ROBA PER ALA LLAR FALGUERA VOa.1 « 9 3 675 24 01

SÚPER HOQAR Plaça Octavia, s/h « 9 9 5 8 9 8 9 9 9

ARTOUR Viatges per Catalunya amb avioneta Ptge. St. Salvador, 3. La Floresta « 6 6 6 4 2 8 1 4 2

BERPLAN VIATGES VaMoreix, 59 « 9 3 5 8 9 1 6 78

USSIATOURS Plana Hospital, 10 « 9 3 5 8 9 6 1 5 0

XARCUTERIES CANSALADERIA JULIANA Francesc Moragas, 26 « 9 3 6 7 4 0 8 »

50 Cultura FJLS (AXIXÍNS Du,»,!,,.. !4,i„hniM.

De dilluns a divendres • De 7.00 h a S.00 h El'despertador, amb Salva Vallvé • De 8.00 ha 10.00 h Primera Plana, amb Geni Lo/.ano •DcH).(K)ha 15.00 h Gambimta. cl magazín. amb (llara Borrell • De 1100 a 13.30 h Sant Cugat Avui: l'i»•formatiu, amb Josep M. Miró • D e 13.30 h a 13.50 h l'.entrtiista (repetició), amb (ieni I ,ozano • D e 13.50 h a H.(K) h Amb moll de gust. l'espai de gastronomia. amb l'ep Blanes • D e 14.00 h a 17.(H)h Vol de tarda, amb Ksceve Llop • D e l 7 . ( X ) h a 19.00 h l'andana, elmagazín amb Iolanda Casas • D e 19.00 h a 20.00 h All/o/v. el musical, amb Salva Vallvé • De 20.00 h a 20.35 h Eesportiu, amb Gemma Montero • De 20.35 ha 21.00 h El millor del magazín • D e 21.00 ha 22.00 h Sona elàssiea (dilluns). Ro/l World (di­marts), Dancr 1 sgeud (dimecres), CJiillOut (dijous). Jazz (Urea (divendres). • De 22.00 h a 24.00 li El que queda del dia, amb Joan Vallvé • A partir de les 24 h Música al teu costat • De 7 a 24 h, Cada hora informació local als Bulletins Informatius.

Poc fet. El magazín d'humor. Amb Jesús Torné i Xavi Rodríguez • D e 13.00 ha 14.00 h Avant-mars. l'in formatiu d'esports • D e 14.00 ha 15.00 h Càsting (repetició) • D e 15.00 h a 17.00 h Àlbum, amb David Villena • De 17.00 h a 18.30 h L'estrena. El programa de cinema. Amb Xavi Ibrras, Jordina Reinon i Toni Garcia • De 18.50 h a 19.00 h Ràdio Play, amb Sònia Carmona • D e 19.ÍÍ0 ha 21.00 h Puc d'assaig, amb (larles Roca • D e 21.00 ha 22.00 h Entre bambolines. Programa de teatre • A partir de les 11 li Música al teu costat

• De 8.00 h a 10.00 h Es cap de setmana, amb Joan Vallvé • D e 10.00 h a 13.00 h

• De 8.00 h a 9.00 h L·i missa del monestir • De 9.00 h a 9.30 h Mites i llegendes de Sant Cugat • D e 9.30 h a 10.00 h Esport en marxa Ja edició •De 10.00 h a 13.30 h Nostra dansa/ La sarsuela/ Roda d'amics amb J. Fàbregas i P. Pahissa • De 13.30 h a 14.00 h Emporten marxa Ja edició • D e 14.00 h a 16.00 h Tal com érem, amb J. M. Alvira • D e 16.00 h a 19.00 h Bon rotllo, presentat per Raquel Iniesta • D e 19.00 h a 21.00 h B//c d assaig, amb Carles Roca • D e 21.00 h a 22.00 h Esport en marxa 3a edició • A partir de les 11 h Música al teu costat

Festa popular per inaugurar els jardins del Monestir

La remodelació dels jardins del Monestir serà inaugurada demà amb una gran festa popular a què han estat convidats tots els santeugatencs que ho desitgin. per celebrar-ho, diverses entitats de la ciutat faran les seves actuacions, com els bastoners de l'Esbart o els Castellers de Sant Cugat, a més de comptar tam­bé amb els grups d'animació La Sinforosa / Amadeu i Cia. La festa aca­barà amb una xocolatada per a tothom, pera la qual s'ha demanat a tots els que en vulguin que portin una tassa de casa seva per minimitzar la genera­ció de residus. D'aquesta manera es podrà visitar i passejar per uns jardins del Monestir on la vegetació torna a predominar.

Divendres 14 Bermgues Av. Uufe Companys, 46

Dissabte 15 Texídó Rbla. del CeBer, 97

Diumenge 16 Moral Santa Teresa, 40

93 67404 83

93674 77 49

9367533 44

Dilluns 17 Fornós Manel Farrés, 95. P. Central 93674 0512

Dimarts 18 Salaven Santiago Rusifiol, 38 93 674 06 45

Dimecres 19 Beringues Av. Lluís Companys, 46 93 674 04 83

Dijous 20 Isern Pg. la Floresta, 9. La Floresta 93 67418 63

Stes. Anastàsia i Basilissa, mrs. i Sts. tutiqui, Maró i ürescent, mrs.

Diumenge 16 ^ ^ Diumenge de Rams. bts. Benet Josep Labré, St. Telm i Sta. fcngràcla, vg mr

Dilluns 17 ^ _ _ _ , ^ Hobert, ab.; tlies, prev.; Isidor i Pau, mjos. i Bta. Maria Anna de Jesús, vg.

' Dimarts 18 ^^_^__ _ _ _ ^ Sts. Apol·lonl, sen. mr.; fcleuteri, b. mr.; Perfecte, prev. mr. i Sta. Antia, mr

Dimecres 19 „ _ _ _ Sts. Lleó XI, p.; Vicenç, Hermògenes, Sòcrates, Hut, Timó i Gàlatas, mrs.

Dijous 20 Dijous Sant. St. Sulpici mrs., leótim, t>. i Sta. Inés de Monte Hulciano, vg

Divendres 21 Divendres Sant Sts Anselm de üanterbury, b dr, Isaci i Silvi, mrs

SALES MUNICIPALS (Casa de Cultura)

• Pep Blanes: 10 anys dibuixant amb grafit. Retrospectiva. Fins al 19 d'abril. Al claustre del Monestir. • L'increïble art de la "xuleta". Fins al 19 d'abril. • Meggi Putols. Objectes recu­perats i reciclats per ella. Fins al 28 d'abril. A l'Esc. Mun. d'Art. • Lectures robades, fotografies sobre l'experiència de llegir. Fins •al 30 d'abril. Al Centre Cultural. • Graffiti... grafits. 6.000 anys de llen­guatge marginal. Fins al 7 de maig. • 10a PRIMAVERA F O T O ­GRÀFICA 2000: Pep Pujol: Iden­titats i Kim Manresa: Vordre de la mare Teresa de Calcuta. Fins al 7 de maig. A la Casa de Cultura i al claustre del Monestir.

SALES PRIVADES • Exposició per subhastar obres d'artistes veneçolans i locals per als damnificats de Veneçuela. Fins al 14 d'abril. A La Unió. • Felipe Santamans: Exposició de pastels, pintura. Fins al 16 d'abril. A l'Espai Lluís Ribas. • Perico Pastor, pintura. Fins al 30 d'abril. A La Galeria. •Mejan, pintura. Fins al 30 d'abril. A Canals Galeria d'Art. • Casaus: Pasqua 2000. Fins al 9

f de maig. A la Sala Rusifiol. • Col·lectiva de primavera, pin­tura. Fins al 31 de maig. A l'Es­pai Lluís Ribas. • Ferran Martí. Fins al 30 de juny. A l'Estudi Ferran Martí.

Ml SI CA

OBC (Orquestra Simfònica de Bar­celona i Nacional de Oatalunva) 14 d'abril, a les 11 h,

E L S / C 4 J V I W S Dketifires, 14<f<ibrilM >000 Cultura 51

v "i"

i^;**-"^

AJUNTAMENT

Sant Cugat 93 589 22 88

Casa de Cultura 935891382

EMD Valldoreix 93674 27 19

OMIC 93 589 31 88

PROMUSA 93 58917 32

ASSISTÈNCIA SANITÀRIA

CAP 93 5891122

CAP - Urgències 93 58944 55

Centre Soc. San. LF 9358978 00

Ctre. Alzheimer St. C. 93674 23 83

Creu Roja Sant Cugat 9367412 34

Creu Roja Valldoreix 93674 24 59

Dispensari la Floresta 93674 7615

Gere'al de Catalunya 935891212

ValldHebron 93427 20 00

Sant Joan de Deu 93203 4000

Telèfon de l'Esperança 93414 48 48

ASSOCIACIONS

AAPP W Can Map Vall 93 674 50 49

AAPP i W Valldoreix 93674 2197

AAPP Montserrat Va» 93674 2105

AA Prop. i V la Floresta 93 674 20 89

AAW Aiguallonga Flor 93674 5129

CINESA SANT CUGAT

Sant Cugat 1

AAPPiWMira-sol 936742018

AAW V. Carme Mira-lS 93 674 10 03

AAW Si. Joan Mir3-sol 93 674 7Í03

Consumidors 932684567

BOMBERS

BeUaterra

Generalitat

93692 80 80

085

Rubí- Sant Cugat

ENTITATS

ASffl

936998080

93675 3503

CPA 935891674

C.Castellano-Manchego 93 589 76 05

Germanor Cavis 93 589 57 98

Grup Sup Immigrants 93 674 93 14

Sant Cugat Comerç 93 674 03 22

LLEURE

Arxiu Gavm 93674 25 70

Arxiu Municipal 93 5890712

Arxiu Nac Catalunya 93 589 77 88

Casal Cultural Mira-sol 93 589 2018

Casaid'AvtsSC 935891638

Casat Valldoreix 936744599

Ctre CÍVIC la Floresta 93 589 08 47

American Beauty

Sant Cugat 2

Ctre. Cívic les Planes 93675 5105

Cines Cinesa (reserves) 93 589 09 41

Cines Yelmo (reserves) 90212 4134

Club Muntanyenc 93674 5396

Coral deia Unió 93 6741006

Esbart Sant Cugat

Llar d'Avis Parròquia

93 675 2652

93 589 0598

Piscina Valldoreix 93675 4055

MITJANS COMUNICACIÓ

Els 4 Cantons 93 589 62 82

Bàdio Sant Cugat 936755959

Tot Sant Cugat 93674 8661

ORGANISMES OFICIALS

Hisenda 93 589 11 55

Jutiat " ' ,'93674 6696"

PARRÒQUIA

Les Planes

St Pere Octava

Valldoreix

POUCIA

Cuerpo Nacional

93204 7503

936741163

93 674 0569

93674 7858

Municipal i Protecció Civü 092

*$",!* ïï*&/<

ScreaiíiS

Municipal (Valldoreix) 90879 5125

Comissaria St. Cugat 93 674 7612

DNI (Cita prèvia) 93 589 30 80

Urgències 091

SERVEIS

A:gües la Floresta 93 674 20 89

Catalana de Gas 93 72529 44

Cor'eus 93674 70 96

ENHER Rubí 93 6991892

FECSA (atenció client) 900 73 73 73

FECSA (avaries) 90074 74 74

Funerària 93 569 « 5 2

Repsol-Butà 936741580

SCFEA 935890021

•n^spcflfs" —' Aeroport 934785000

Carreteres 932042247

FGC 932051515

Grua 936743371

RENFE 934900202 •;.

Port 9331887 50

Ràdio Taxi 9358944 22

Taxis (parada) 93674 0997

Valldoreix iparada) 936741111

15.50-18.05-20.30-22.50

Yelmo 3

16.30-19.15-22.00 Jugandoatope 17.00-19.45-22.40

Yelmo 4

ErinBrockovich 17.15-20.00-22.40 Erm Brockovich 16.15-19.00-21.50 V W m o 5

Sant Cugat 3 Historia de to nuetttre 16.00-18.30-20.40-22.50

Scream3 16.50-19.30-22.15 Yelmo 6

Sant Cugat 4

Pokemon

I..../ 16.45 -19.30 ^22.50

YELMO SANT CUGAT Yelmo 8

Yelmo 1 Las normas de la Casa de la Sidra

Pokemon 16.15-18.15-20.15-22.40 Y e l m o 9

Yelmo 2 Héroasfuera de òrbita

~ ™ _ « _ - » _ _ ToySotry2/Dobietraición 16.00/18.15-20.30-22.45

16.00-18.10-20.20-22.30 Yelmo 7 <í

17.15-19.45-22.40

16.00-18.30-20.40*22.45

EMD Valldoreix m, CASAL DE m CULTURA DE ^ VALLDOREIX

Informació i inscripcions De dimarts a divendres

De9a11.30ide 16.30a 19h

Plaça $ r l Casal, s/n.

Tel. ifaxjS3 589 82 69

JAZZ infantil

(de 5-7 anys)

Dimecres de 1 7.30 a 18 45 h •

JOIERIA a la cera perduda

Dimecres de 16 a 18 h •

DIBUIX I PINTURA Dilluns de 19 a 21 h

• ORFEBRERIA

Nivell 1. Dj. de 17.30 a 19.30 h

Nivei'2 Dm de 17.45 a 19.45 h

• I O G A

Dimecres de 20.30 a 22 h

• PUNT Taller de plàstica

Dimarts de 17.30 a 16.45 h

TAI-TXI

Divendres de ) 3 0 a 10.30 h

* GYM-AERÒBIC

Dimarts i d ious de 9.30

a 1C 30 h

• TEATRI Infantil

Dipusde 17 30 a 19.00 h

ESTAIllPACIÓ

(/roba-batik i seda

Dimecres de 1 i . 15 a 11.45 h

VITRALLS DECORATIUS

Dimecres de ' 2 a 13.30 h

PATCHWORK

Dimarts de 10.30 a 12 h

Dissabte 15 d'abril VI ANIVERSARI DELS MARXOSOS DEL VALLÈS Teatre, xou i Coral Esclat de Germanor

A les 17 h al Casal de Cultura de Valldoreix

Org. Casal d'Avis de Valldoreix. Col. EMD de Valldoreix.

Dimecres 26 d 'abr i l

CONFERÈNCIA: LA GRAFOLOGIA, HUELLA DE LA IDBNTI-

DAD, a càrrec de Matilde Priante.

A les 19.30 h al Convent de les Missioneres, dels Sagrats

Cors de Jesús i Maria de Valldoreix.

Org. Valldaurex (Centre d'Estudis de Valldoteix).

Col·labora l'EMD de Valldoreix, l'Arxiu Gavin, l'Institut d'Estu­

dis Medievals i el Convent dels Sagrats Cors de Jesús i Maria.

Informació: Tel. 93 674 41 42. Inscripcions: divendres, de

18 a 20 h, preu: 500 ptes., socis: 300 ptes.

Divendres 28 d 'abr i l

RITUAL GOSPEL SONGS A les 21 h a l'Església Protestant de Valldoruix

(cl Brollador). Preu: 400 ptes. Venda anticipüda: Casal de

Cultura de Valldoreix. Org. EMD de Valldoreix.

CINESR SANT CUGAT

El cinema de casa teva

ESTRENA 2a SETMANA 2a- SETMANA 11? SETMANA

^ »...*">&.

1 fcrockovich

SALA4: 16.00 -18.10 - 20.20 - 22.30 GOLFA 00.4Q: COLGADAS

SALA 3: 16.50-19.30-22.15 GOLFA: 00.40 18 ANYS

SALA 2: 16.15-19.00-21.50 GOLFA: 00.30 APTA

SALA 1: 16.30 -10.15 - 22.4M .. GOLFA 00.30: & « te de moS5

•5

>*"*•*! — ' i — n ^ • J P J P IIHWIIIWIOB "TSOBWl·WWí WMMWW4HÜK ""aMMHMMK ^ W n N R B M B T·BBSIB·JI * M M R i l f

(yhfWKMMf/UmEPSAL Partint 2 ti graiB

Oïtmvtf dia delespscWor untve.-aon

Cïrrifft més grans f>5 s:iys

Accessos minusvlliís

Zisntt Venia •niitipada

Sano» flunwtdu

ELS4CAOT0NS Divendres, 14 d'abril del 1000

52 Setmanari de SANT CUGAT DEL VALLÈS

Joan Alegret. Pastisser

"Els dos protagonistes de la mona són la canalla i la xocolata"

Al.KX I.OPI'./ - Sant Cugat -

Joan Alegret és pastisser i pro­pietari d'una botiga centenària. Kls inicis de l'activitat comer­cial de la família Alegret els tro­bem en una botiga de queviu­res cap als volts del 1894 i que més tard es convertiria en una clara especialització cap a la pas­tisseria. La pastisseria Alegret. que serveix als santcugatencs des dels anys 30, és la botiga i pastisseria més antiga de Sant Cugat.

- Qua t r e generac ions t reba­llant per la pastisseria vol dir al­p i n a cosa. no éreu? - Es, com a mínim, una dada sig­nificativa. De cara al comerç, sig­nifica que hi ha hagut una se­riositat en el treball . Sempre hem intentat fer les coses al mi­llor possible. - Com van ser els inicis de l'ac­tivitat comercial de la família Alegret? - Vam començar amb una boti­ga de queviures i una ferreteria fins que el meu avi va introduir la pas t i sser ia , q u e va anar a aprendre a Sabadell en una pas­tisseria que aleshores tenia molt de prestigi. Des de llavors, hem anat introduint alguns canvis amb la intenció d'estar sempre al dia i a base del t r eba l l i la constància hem arribat fins avui.

- I fa uns dos anys q u e van apostar per cont inuar oferint un millor servei. - Sí. Vam pensar a servir també begudes i cafès i va ser una de­cisió molt encertada. La gent n'ha sortit molt beneficiada i ha tingut més acceptació del que en un principi m'esperava. I d'a­quí uns anys ja en parlarem, però si s'ha de fer alguna altra reno­vació, es farà. El nostre objectiu final és oferir un bon servei. - La gent té molt ben conside­rada la seva pastisseria... - Som gent seriosa i treballado­ra. De mica en mica hem anat treballant i evolucionant per ofe-

Joan Alegre! és el propietari de la pastisseria Alegret FOTO: XAV1 fARRÒSA

rir el millor servei als nostres clients. — Com explicaria vostè què és la mona? - Es una tradició de fa molts anys, que gràcies a Déu encara es va mantenint. Es una diada molt bonica que la canalla ho agraeix. I tam-

veure vertaderes obres d'art amb xocolata. — Cada any hi ha alguna nove­tat en el disseny de les mones. Quina és la sorpresa que ens oferirà enguany? - Sempre es presenten els di­buixos de moda i aquest any ha

tocat als P o k è -

"V.ÚniC Secret que móns. Però sem-

// la pastisseria és treballar bé i

bé, la gent gran, q u e si regala una mona ho fa amb molta il·lu­sió. És un cop a

r a n y q u e e i s amb productes de dos grans prota- p r i m e m qualitat" gonistes són la xocolata i la ca­nal la . Es una ;'";" ::S celebració que cada vegada va a més. Quant a la mona en si. ha evolucionat com ha passat en tot. De les mones que antigament es feien amb pa i els ous durs, després es va pas­sar a la mona de brioix, de cro-cant i de sucre fins arribar avui en dia a la xocolata. He arribat a

pre es mantenen els d ibu ixos de Walt Disney, que ja ens en tus ias ­maven quan nos­altres érem petits. - Q u i n a é s la

. m o n a de qua l i -^ 3 ? : •/•'•"' t a t ?

- Si es treballa bé, com s'hauria de fer, totes les mo­nes haurien de tenir qualitat. Si fas servir un bon material i un bon gènere, la mona tindrà qua­litat segur. - Fins a quin punt ha evolu­cionat el món de la pastisse­ria?

- L'únic secret que té la pastis­seria és treballar bé. D'aquí en sortirà la qualitat. Amb el trans­curs dels anys la pastisseria ha anat evolucionant. Abans, quan arribava una festa o era diumen­ge, que era quan la gent solia anar a comprar les postres, i com­prava el pastís, el tortell o el braç de gitano i poca cosa més. Ara, en canvi, hi ha moltíssima varie­tat.

- No creu que la pastisseria és cara? - Jo no crec que sigui cara. Què hi ha avui en dia que sigui ba­rat? En la pastisseria hi ha coses que poden ser més cares que d'altres però no estic d'acord en el fet que la pastisseria en gene­ral sigui cara.

- La maquinària s'ha moder­nitzat i lia ajudat també a mi­llorar en qualitat? - Ara hi ha màquines que pràc­t icament t 'ho fan tot. Però jo també faig servir màquines de fa molts anys, que ni de lluny estan renyides amb la qualitat. Però no oblidem que aquest és un ofici artesà i que hi ha moltes coses que tampoc no poden fer-se amb les màquines actuals, que s'han de fer manualment.

- Fins a quin punt és necessà­ria la pastisseria? - Quan ve una festa assenyalada, el primer amb què la relacionem és a anar a comprar un pastís o una caixeta de bombons per anar a felicitar algú. - Per què no es compren pas­tissos, per exemple, en t re set­mana i no únicament per una celebració o els diumenges? - Aquesta tradició s'està perdent. No dic que cada dia s'hagi de comprar un pastís, però sí que la gent no tingui la pastisseria com un luxe sinó com una cosa asse­quible, que cada dia hi puguem anar a esmorzar o a berenar. - Sant Cugat és una ciutat pas­tissera. - I tant. És una de les ciutats de la comarca i també de la provín­cia de Barcelona en què hi ha molt bona pastisseria.

El pacte IORDI CASAS

l n diari comarcal, tot aportant pèls i senyals, diu que la cosa està feta. Els afectats ho neguen i. a més. per boca de l'alcalde diuen que si hi ha alguna cosa ja se sabrà quan toqui. És a dir, quan algú decideixi que ja és hora d'a­provar el pressupost d'enguany. D'antuvi no em decanto en cap sentit, però, i per tal d'aportar al­gun nou element, apel·lo a les parets d'un conegut restaurant local per tal que ens diguin, si és que això és possible, què han sentit darrerament. Potser sorti­ríem de dubtes. Mentrestant, no ens queda altre remei que espe­cular. El moviment anunciat, i desmentit, si es concreta, repre­sentarà una sacsejada important al si de l'actual equip de govern. La mania, que jo no entenc ni les finances municipals recoma­nen, de donar carteres (és un dir) a tots els regidors de la majoria de govern, farà que siguin desplaçats a àrees menors dos històrics i pe­sos pesants dels darrers dotze anys. Paral·lelament, veurem cre­ar-se noves àrees absolutament fantasmagòriques. Repeteixo, si el que s'ha publicat s'adiu amb el suposadament pactat. En tot cas. la nova estrella fulgurant del fir­mament polític santeugatenc, que ha passat en menys d'un any d'anar en bicicleta a acumular re-gidoria i escó parlamentari, ja ens ha fet avinent que té el per­mís del seu president. Thatih, Fernàndezü Per una altra part. malgrat configurar-se com la peça clau d'una probable futura governabilitat, expressa una con­tenció pel que fa al poder mu­nicipal que cal agrair. Dir que no voldria el lloc de l'alcalde ni regalat, no és poca cosa. Encara que ben mirat , és millor co­mençar per una tinença d'alcal­dia. Amb paciència, tot és pos­sible. I n d e p e n d e n t m e n t del desenllaç, a ningú no pot es­tranyar aquest noviatge i no ho dic per l'atracció física que hi pugui haver entre alcalde i di­putada, sinó pel rerefons polític que es respira arreu (llegeixi's mitjans de comunicació). Els pa­pers de la governabilitat s'han capgirat. Els que ahir passaven angúnies, avui la poden garan­tir aquí i al Parc de la Ciutadella.

12-Mflï.v//.

ARQlJÏTr'C

ATSC

LA GALERI/ i DE ARQUITECTURA X-:-! XP IÚ\ U X , A U Z A U Ó N - W I T Ï R I O I Í Ï S M Í Í JATïï)I\TElUA-PARQUES- CAM11V.S r>KXA!.!/At Hi\ (À>W:SH A(" ÏOX

AI»K ( +ií ! \<.IV; 1SOTANIA T 'ABT-CO

R í i i i i l i ï a ticl C c l l f i r 8 7 O f t l O O S a n t Cufial < t r ! V a l i e s . T e l . ií.i 5 H ' ) •! 1 1 J - f 'n y fí.'i !~>8«t f> 5 O!