Divendres, 27 de setembre de 1996 HS4CANT0NS

Setmanari independent de SANT CUGAT DEL VALLÈS

Núm. 160 AtrylV

225 i

Diumenge es fa el XXI Aplec sardanista

Els jardins del Monestir seran escenari un cop més d'una tro­bada sardanista. Per primera vegada en les vint-i-una edi­cions però, és l'Esbart Sant Cugat juntament amb la 'col·laboració que cada any aporta l'Ajuntament el respon­sable d'organitzar l'Aplec. Coincidint amb la jornada de diumenge es farà el primer assaig públic d'una trentena de membres de l'esbart que en un futur no gaire llunyà crearan una secció de sardana dins l'entitat. L'objectiu: incentivar el tradicional ball i apropar-lo als més joves per trencar el tòpic que associa la sardana a la gent gran. La cita és demà pas­sat a partir de les onze del vnàú.Plana 24

Toma de la setmana

El Centre Comercial Sant Cugat obre el 23

Aquest és l'estat actual de l'edifici principal del Centre Comercial Sant Cugat. Pryca té previst inaugurar el 23 d'octubre. Foto: XAVIER LARROSA

per obrir L'arribada del Pryca causarà sens dubte una ampliació de l'oferta comercial a la ciutat i a la comarcai la seva entrada en ser­vei coincideix amb la resolució del Tribunal Suprem que obliga a la Generalitat a concedir el permís de construcció d'una altra gran superfície: Continente-Terrassa. La decisió ja ha provocat les reac­cions en contra de bona part dels petits comerciants terrassencs Planes 3,4,5, enquesta plana 6 i editorial plana 12

•t Cagat-Després d'anys de projectes i mesos d'obres, el Centre Comercial Sant Cugat obrirà les seves portes en menys d'un mes. Si bé no s'i­naugurarà en la seva totalitat, sí que ho faran l'hipermercat Pryca i els 120 establiments de les galeries. La cadena francesa Pryca ha treballat a contra-rellotge pensant en la data del 23 d'octubre, data que apunten totes les previsions com a dia amb més possibilitats

La capacitat de recollida

de brossa es triplicarà

El nou sistema de recollida d'es­combraries té com a novetat més destacada la incorporació de 635 contenidors de gran capacitat que permetran recollir fins a tres vega­

des més del que es fa actualment-També s'adquiriran tres nous camions de càrrega lateral, com el que mostra la fotografia. Per fer-ho l'empresa Grupo Sànchez TMA invertirà uns 200 milions de pesse-res.. Plana 9

L'Hospital General fa

una operació única a

tot VEstat. Planes 15

Localitzada a Sant

Cugat una herba

al.hicinògena Plana 8

L'OBC obre avui la

temporada al Teatre-

auditori. Plana 37

Ja ha sortit el número 8 de la revista

GAUSAC Estudis: - Sant Cugat del Vallès: una opció per a la mobilitat - La historiografia entorn del castrum octavianum - Reflexions entorn de l'art i entrevista amb Josep Grau Garriga - La educació sanitària: una eina bàsica de prevenció a les escoles - Arqueologia i història local

ELS4CANTONS Divendres, 21 de setembre de 1996

Sumari )U

^ e s s f o

Bona acollida dels partits a la proposta de diàleg d'ERC. Ptana7

Indignació entre els ecologistes per l'aprovació de la berarinera. Plana a

Setmana els càrrecs. Plana 7

Entorn 8 La imminent obertura d'un hi­permercat de la cadena Pryca és motiu d'un ampli seguiment en aquesta secció. Planes 3, 4 i 5 i editorial, plana 12

L'enquesta pregunta aquesta set­mana als santcugatencs si la ins­tal·lació del Pryca perjudicarà el petit comerç. Plana 6

Política 7 La secció local del Partit Popu­lar es decanta per l'opció oficia-lista d'Alberto Femàndez Díaz en el congrés que es farà demà a Barcelona. Plana 7

Unió Democràtica de Catalu­nya a Sant Cugat renova avui

L'estramoni, una planta amb propietats al·lucinògenes i amb components altament tòxics, creix a diversos punts del mu­nicipi. Plana 8

El nou sistema de recollida d'es­combraries multiplicarà per tres la seva capacitat. Plana 9

Esquerra Republicana ha de­nunciat que el pont de meca-notub que creua les vies de l'es­tació de les Planes no és segur. Plana 10

Societat 15 L'Hospital General de Catalu­nya ha fet una operació única a

Només un 10% de les proves d'alco-holèmia surten p o s i t i v e s . Plana 18

Sharp rep una distinció per la seva gestió medi-ambiental. Plana 28

L'equip d'handbol delaUESCcau davant el Grano­llers. Plana 32

tot l'Estat consistent a utilit­zar catèters intravenosos. Pla­na 15

El president en funcions del Club Muntanyenc, Ramon Pros, fa un balanç positiu de la seva gestió ara que acaba el mandat. Plana 16

Aquest cap de setmana s'ha ce­lebrat una trobada d'antics es­coltes santcugatencs per recor­dar altres temps . Plana 19

Sopars, aniversaris i celebracions diverses també són protagonis­tes de la vida social d'aquesta setmana. Plana 27

La radiografia recull la història de la coral L'Harmonia de Vall­doreix, que ara celebra quinze anvs. Planes 22 i 23

Diumenge se celebra una nova edició de l'aplec sardanista. Pla­na 24

Economia 2 8 Catalana Occidente ha fet una inversió d'uns mil milions de pessetes per millorar l'atenció al client. Plana 28

L'empresa Pharmacia amplia, dependències i crea un depar­tament mèdic. Plana 29

El director del Gimnàs Olim-po, José Luis Alcàzar, és el pro­tagonista de l'entrevista de Les empreses. Plana 30

Esports J51 La Unió Esportiva Sant Cugat

fa una macropresentació de les seves seccions en l'inici de la nova temporada. Plana 31

Un altre club que s'ha pre­sentat amb cares noves és el Patí Hoquei Sant Cugat. Pla­na 33

Cultura 37 L'Orquestra Simfònica de Bar­celona i Nacional de Catalunya obre aquesta nit la temporada del Teatre-auditori amb un con­cert que tindrà un repertori molt variat. Plana 37

El Cor Infantil i Juvenil de Sant Cugat obrirà una seu social i a més oferirà ajudes als músics més joves que tot just comen­cin a dedicar-se al món del cant. Plana 38

EIS 4 CANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

Subscriu-t'hi i demana

la targeta d EL CLUB d'Els 4 Cantons

i tindràs un descompte de 4 ptes.

per litre de benzina.

A la benzinera Gríful, 4 ^

de la carretera de Cerdanyola.

• pontm BiMttm*

40» t§t* Cal presentar el D.N.I. i realitzar el pagament en metàl·lic

EIS 4 CANTONS

{ 1 El tema de la

hetmana Divendres, 27 de setembre de l'JVó

Comerç

L'hora de la veritat El Centre Comercial Sant Cugat es vol inaugurar el 23 d'octubre amb 48.000 m2 d'alimentació, oci i serveis

Comença el compte enrere. Tot just un any després que s'iniciessin les obres del centre comercial de La Guinarde-ra, batejat amb el nom de Centre Co­mercial Sant Cugat, els responsables assenyalen el dia 23 d'octubre com la

REDACCIÓ

- Sant Cugat -

Els operaris treballen amb una data provisional d'inauguració marcada al calendari: el 23 d'oc­tubre. Dia amunt, dia avall, el cert és que els promotors i res­ponsables de l'hipermercat que instal·larà la cadena Pryca i de les galeries comercials volen re­bre els primers cl ients abans que acabi el mes d'octubre. De moment, l'activitat és frenètica. Ment re les màquines enl les­teixen els accessos al Cent re Comercial des de la carretera, que han fet necessària la cons­trucció d'una rotonda, decora­dors i fusters treballen a l'inte­rior dels aproximadament 120 locals que obriran les portes a les galeries per completar l'o­fer ta de l c e n t r e . Kn t o t a l . 48.000 metres quadrats de co­merç i serveis amb què els pro­motors del c e n t r e p r e t e n e n atraure anualment deu milions de visitants i compradors.

Punt central

data més probable per inaugurar-lo. Aquests dies, tècnics, operaris i mà­quines treballen a ritme frenètic per enllestir l'interior tant de l'hipermer­cat que la cadena Pryca obrirà a l'à­rea com dels aproximadament 120 lo­

cals comercials que oferiran els seus productes a les galeries del voltant. Queden també per acabar d'adequar els vials que permetran accedir al Cen­tre Comercial des de la carretera de RubL L'hivem s'inaugurarà, doncs, amb

una àrea de 48.000 metres quadrats dedicats íntegrament al comerç i els serveis. Una àrea que, a més, va ser el punt de partida de la reactivacio d'un projecte molt més ambiciós: l'Augus­ta Business Park.

Q"., wwwoto»

Cwiro Comercial SUUVT CUGAT

Kl centre neuràlgic de la ma-croàrea serà l 'hipermercat que obrirà la cadena francesa Pryca. Malgrat la dificultat d 'establ ir contacte ±ryCa a m b els s eus res ­p o n s a b l e s , t o t fa

pensar que rh iper - }} QQQ mj/j0„S

merca t , d is t r ibuï t en

ha invertit

renciarà la seva ofer ta de l ' a l t re h ípe r que ja funciona a les Fonts de Terrassa. Dels 13.000 metres quadrats de què dis­posarà l'àrea, només la planta de dalt es destinarà a produc­tes d ' a l i m e n t a c i ó . La resta serà per a un a l t r e t i p u s de productes per a la casa i l'oci. M e n t r e s ' e n l l e s t e i x e n les obres, la direcció de la cadena ha encetat el programa de for­

mació dels t reba l ladors que s'incoporaran al centre, la ma­joria d'ells procedents de Sant

Cugat i la res­ta de la comar­ca del Vallès. L e s i n f r a e s -tructures de l'­hipermercat, en el qual s'­han i n v e r t i t 11.000 milions

^ de pessetes, es

13.ÜUÜ metreS completen / , amb un aparca-

quadrats distribuït en

Màquines i operaris enllesteixen l'interior del complex i els accessos des de In i autina de Ruhi ho/o \ 11 IP.R 1 .\KR(tS\

Cinemes, sí o no?

A les galeries comercials hi

dues plantes, dife- rfg peSSe(eS eU U n

hipermercat de

dues plantes

ment des t ina t als clients amb capacitat per a 2.200 vehicles.

El segon gran pol d 'a t racció del Centre Co­

mercial Sant Cuga t seran les galeries que concentraran, en una superfície superior als 20 mil metres quadrats, uns 120

locals de firmes locals, nacio­nals i estrangeres. Kn total, són una vintena les empreses sant-c u g a t e n q u e s que finalment s'hi ins­ta la r an . d e s p r é s que els promotors

fessin la promesa / j a U r a }?Q loCCi/s q u e e l s c o m e r -

ciants de Sant Cu- COme/VÍals de VUlt gat tindrien priori- ~. i i •

tat a rhora firmes locals i d'instal·lar-se a les galer ies . La resta de l'oferta es com­pleta amb recone-gudes fumes de di- C()m a m SwütcJl versos sectors del c o m e r ç , q u e van / MaSSimO Dutt'l des de la moda fins als accessoris del ^ ^ S i S S - J R ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ B - ^ vestir o el menjar wmim mtmmmm&

ràpid. Entre aquestes firmes, la p r o m o t o r a i m m o b i l i à r i a Larry Smith ha confirmat la p r e s è n c i a de Zara , Swa tch ,

Mass imo D u t t i , Fala Perfu­meries, D u n k i n Donu t s . Mc­Donald's o Conformobel . La

filosofia ma­n i f e s t a de l c o m p l e x és q u e el visi­tant que s'hi acosti pugu i c o m p r a r en un mateix re­c i n t e to t el que necessita i, a més, tin­gui l 'oportu­nitat de pas-s a r - s ' h o b é . Per això, els promotors confien en la

B l l l I | B l i s | l s s i t u a c i ó e s -ÍSSWSSSSSS:; t r a t è g i a d e l

parc de la Guinardera, a on s'hi pot arribar des de l 'autopista A-7 i des dels túnels de Vall-vidrera.

altres de prestigi internacional,

Amb aquesta intenció, Larry Smith va preveure la construcció d'un complex de vuit sales de ci­nema. Així constava en el dossier explicatiu que la promotora va distribuir entre els comerciants per descriure els avantatges d'ins­tal·lar-se al Centre Comercial Sant Cugat. Aquest, però, ha es­tat un punt conflictiu que ha re­querit de negociacions entre els promotors i l'alcalde, Joan Ay­merich. De fet, s'intenta trobar una fórmula que no repercuteixi en el nombre d'espectadors-uns .i()0.(X)0- que passen cada any per les quatre sales del Centre Cul­tural de Torre Blanca, explotades per l 'empresa Cinesa. L'oferta d'oci que suposarien els cinemes aniria acompanyada d'una zona situada a la planta alta del com­plex del Centre Comercial, de­dicada a bars i restaurants.

4 Setmana fLS ÍCANTONS Divendres, >7 de setembre de 1996

Comerç

Incògnites de futur Petites i mitjanes superfícies de Sant Cugat dedicades a ralimentació podrien patir l'impacte del nou centre

El Centre Comercial no s'ha quedat al marge de les protestes que els comerciants protagonitzen contra les grans superfí­cies. L'impacte que tindrà el centre en la ja per si mateixa mal­mesa economia dels comerços del sector de l'alimentació és im­possible de quantificar a priori. Tampoc es pot demostrar -encara que sí endevinar- que la posada en marxa, el mes de desembre passat, del supermercat Kampió a Sant Domènec-El Colomer va ser una de les causes que establiments més petits no tomessin a obrir les portes després de les vacances d'es­tiu. Ara, el peix gran es pot menjar el mitjà.

RK.incciú -Sant Cugat -

Seria ingenu pensar que l'àmbit d'influencia del Centre Comer­cial es limitarà a Sant Cugat. La seva situació respon a una opor­tunitat d'estratègia geogràfica que permet aprofitar els accessos fà­cils per cotxe des dels principals eixos viaris que creuen la comarca. Hls promotors del centre volen atraure deu milions de persones cada any. I na xifra astronòmica que, si s'assolís, superaria l'a­fluència del complex l'Illa de la Diagonal de Barcelona. Per tant, el Centre Comercial està disse­nyat per a clients potencials de Sant Cugat, Rubí i poblacions del voltant i, evidentment, Barcelo­na. Falta conèixer, però, els me­canismes que utilitzaran els pro­motors per aconseguir que els compradors de la Ciutat Comtal es desplacin des d'una ciutat que ja té una oferta multisectorial.

En tot cas, l'impacte del Centre Comercial de la Guinardera va po­sar en peu d'alerta, des d'un prin­cipi, els botiguers de Rubí, que

van constituir una comissió re­presentativa de tot el comerç de la ciutat per exercir una oposició con­junta. Amb la intenció de frenar o, com a mínim, retardar la posada en marxa de l'hipermercat i les gale­ries, els comerciants de Rubí -als quals el centre els queda a un quilòmetre de distància- van in­terposar un recurs contenciós ad­ministratiu contra l'autorització de la comissió d'Equipaments de la Generalitat i la llicència municipal d 'obres concedida pel mateix Ajuntament. Aquest recurs està pendent de resolució per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, com també ho està el contenciós administratiu interpo­sat per l'Ajuntament de Terrassa. I és que l'anunci de la instal·lació d'un hipermercat de la cadena Pryca a Sant Cugat va coincidir pràcticament amb la denegació, per part de la Generalitat, de l'au­torització per construir un hiper­mercat similar de Continente a Terrassa.

Els comerciants de Sant Cugat s'ho van prendre amb més resig­nació. Encara ara, el president de

Les galeries comercials seran un atractiu afegit als més de 6.000 m! que es dedicaran a alimentació. Foto: X.L.

l'agrupació Sant Cugat Comerç, Jaume Roca, assegura que qual­sevol intent d'interposar-hi traves judicials hauria estat "una pèrdua de temps". "No hauríem tret res de positiu enfrontant-nos amb una superfície així, situada fora del po­ble, autoritzada per la Generalitat i amb tots els papers en regla", afirma contundent. A més, asse­gura Roca, des de l'associació es va considerar que l'obertura de les galeries i la promesa de prioritat per als comerciants de Sant Cu­

gat "podia ser una oportunitat per a molts d'ells". I, de fet, assenya­la que "el que ha volgut ha pogut anar-hi". A més, el president de Sant Cugat Comerç destaca que la construcció del Centre Comercial ha generat un moviment econò­mic "brutal" que ha revertit di­rectament en la butxaca dels bo­tiguers de Sant Cugat a través d'encàrrecs. "La pluja ha caigut pera tothom".

Roca reconeix, però, que Pryca i les galeries faran "molt mal" al

sector de l'alimentació. Després de les vacances, algun comerç del ram que ja era tradicional a Sant Cugat no va tomar a obrir portes. Probablement, les anomenades mitjanes superfícies -Kampió, Ca-prabo- van acabar de tocar una si­tuació ja de si mateixa difícil. Fal­ta constatar si els grans no es menjaran ara els petits. I, men­trestant, el supermercat del Ce­ller Cooperatiu es prepara també per obrir les portes.

Un punt de partida

•La construcció del Centre Co­mercial Sant Cugat ha estat l'esquer per atraure les empre­ses que la crisi econòmica va allunyar d'un ambiciós projec­te, l'Augusta Business Park, im­pulsat pel grup immobiüari Dorn SA. Estava pensat com una reproducció dels parcs em­presarials que es van crear als anys cinquanta als Estats l'nits, a la /.ona avui coneguda com Silicon Valley, i que els anys vuitanta es van exportar a Eu­ropa a través del Regne Unit. En el seu moment, es va con­cebre com un centre que com­binaria els edificis d'oficines amb hotels, restaurants, co­merços, centres per a conven­cions i instal·lacions esportives en un entorn de zones verdes i xarxes de comunicacions pri­vilegiades. L'opció que havien pres altres grans e m p r e s e s d'instal·lar-se a Sant Cugat -és

el cas de Catalana Occident, Deutsche Bank, Hewlett Pac­kard o Boehringer- constituïa un punt de suport per al pro­jecte que fa cinc anys presen­taven en societat els germans Knuth. La instal·lació del Cen­tre Comercial va ser l'inici d'un procés de "reactivació" que abans de Festiu es va concre­tar en l'anunci de construcció del primer edifici d'oficines de què disposarà l'Augusta Busi­ness Park.

La gestió d'aquesta nova eta­pa, però, ja no serà responsabi­litat del grup Dom, que ha ce­dit els drets de gestió, promoció i comercialització del parc a la promotora immobiliària Stim Batir, filial del grup Bouygues. Entre altres projectes, Stim Ba­tir -que ja ha anunciat la cons­trucció d'un gran centre d'oci i serveis- promou l 'anomenat Triangle d'Or de Barcelona, for­mat per la plaça Catalunya i els carrers Bergara i Pelai.

01'OllNCÜIWI JWJifeittl tJÈÈÈ ISiNiÉÉlP'

JSy»|ir

FASEl

FASE 3

Fa cinc anys, el grup immobiliari Dorn va dissenyar un ambiciós parc de negocis, ÍAusgusta Business Pari, que imitava el model nord-americà. La crisi va obligar a repensar el projecte i el Centre Comercial Sant Cugat ha estat la punta de

llança d'aquesta reactivació. Foto: ELS 4 CANTONS

ELSÍCANTONS Divendres, 21 'de setembre de 1996 Setmana 5

Comerç

Un precedent atípic La sentència Continente desenterra una discussió que en part va motivar la instal·lació de Pryca a Sant Cugat

La sentència del Tribunal Suprem que conf i rmava aquesta setmana la im­plantació d'un hipermercat de la ca­dena Continente a Terrassa irromp en un panorama complicat. S'ha fet pú­blica just un mes abans de la inaugu­

ració de la gran superfície de Pryca a

Sant Cugat i coincideix amb un perío­

de de crisi que els petits botiguers

arrosseguen des de fa massa temps. La

paraula "saturació" és la que més han

repetit els botiguers de Terrassa, la

mateixa que esgrimia la Generalitat

quan va denegar inicialment la llicèn­

cia a Continente. Resignació ha estat

l'actitud general tant per part d'aquests

comerciants com dels responsables

de la Confederació Empresarial del Co­

merç de Terrassa (CECOT) com de la

Cambra de Comerç de Terrassa (CO-

CIT). A m b els nous Pryca i Continen­

te, són ja set les grans superfícies co­

mercia ls que tindrà la comarca del

Valies Occidental.

REDACCIÓ

- Terrassa/Saat Cagat -

La notícia va caure com una bomba, encara que la majoria de sectors afectats asseguren que era "previsible" i parlen de "resignació". Segons s'ha conegut aquesta

setmana, el Tribunal Suprem ha desestimat els recursos ju­dicials interposats per la Ge­neralitat contra la sentència del Tribunal Superior de Jus­tícia de Catalunya (TSJC), que considerava ajustada a dret la instal·lació d'una su­perfície comercial de la cade­na Continente al barri Mont­serrat de Terrassa. El Tribunal Supremo tancava, doncs, una discussió que s'allargava des de l'any 92, quan Continente va demanar autorització a la Generalitat per construir a Terrassa un hipermercat de 54 mil metres quadrats. La Ge­nerali tat la hi va denegar; C o n t i n e n t e va recórrer al TSJC, que li va donar la raó. L'administració autonòmica va insistir en la seva postura i va tornar a recórrer, aquest cop davant el Suprem. La sentèn­cia dóna llum verda a un equi­pament la història del qual està estretament lligada a la del hipermercat Pryca que es construeix a la Guinardera.

I és que la Generalitat no va ser l'única administració im­plicada en F"afer Continen­te". També ho va ser l'Ajun­tament de Terrassa, però per motius molt diferents. Quasi al mateix temps que la Gene­ralitat denegava l'autorització per al Continente, deia sí a la superfície comercial promo­guda per Pryca. En el primer cas, es va argumentar que la comarca del Vallès Occiden­tal estava massa saturada i que les superfícies comercials existents eren suficients per a la població de la comarca. L'Ajuntament de Terrassa va

,ÈS Ofci^slKM^

recórrer perquè considerava que el mateix argument es po­dia aplicar en el cas del Pryca de Sant Cugat. El cas és que tant la cadena Cont inen te -que ja té una gran centre co­mercial a la comarca- com la cadena Pryca irrompen cadas­cuna en un mercat local amb una problemàtica específica però, al mateix temps, en­greixa una llista ja molt llar­ga de superfícies comercials.

Protestes comerciants

Evidentment, l'anunci que Continente ja pot, si vol, ins­

tal·lar-se a Terrassa, ha re­mogut el sector del petit co­merç de la capital vallesana, en què ja han començat les obres al polígon Santa Mar­garida II, on s'instal·larà un altre gran complex d'oci i serveis. El sector, però, anunciava

mobilitzacions aquesta set­mana per tal de protes tar contra un altre factor que in­flueix de forma determinant en les dificultats que afec­ten el petit botiguer: la pres­sió fiscal. Setze poblacions de la co­

marca del Vallès, agrupades

entorn la Coordinadora per la Defensa del Comerç Tra­dicional, organitzaran mobi­litzacions a partir del mes d 'octubre per pressionar i que es rebaixi l'impost d'ac­tivitats econòmiques.

Pryca lidera el rànquing de facturació

RKDACCIÓ

- Sant Cugat -

La cadena francesa Pry­ca lidera el rànquing de facturació de grans super­fícies corresponent a l'any 95, segons dades de l'em­presa Distribución Actua-lidad. Amb 50 establiments re­

partits per tot l'Estat i més de 14 mil t reballadors, Pryca va aconseguir l'any 95 uns beneficis nets de 21 mil milions de pesse­tes i va destinar-ne a in­versió 32 mil. A Pryca el segueixen, a una conside­rable distància, les cade­nes Continente i Alcam-po, que també t enen presència a la comarca. L'any 95, van facturar res­pectivament 11 mil i 4.600 milions de pessetes. Con­tinente té 42 centres a tot l 'Es ta t i Al campo, 22. Completen aquest ràn­quing les cadenes Hiper-cor i Eroski.

En total, el negoci de les grans superfícies comer­cials, segons les mateixes fonts, va moure l'any 95 a l'Estat un bilió i mig de pessetes i dóna feina a quasi 50 mil treballadors.

^ ^ i S i ^ d ^ , .

RUBÍ MÀRMOLES Y GRAMTOS S.L.

SUMINISTRO Y COLOCACIÓN DE MÀRMOL, GRANITO Y SILESTONE

EXPOSiaÓNY OFICINA TALLER: Ctra. de terrassa, 97 bis 08191 RUBl(BCN) Tel./Fax 699 78 02

C/Polit, 15 - Pol.lnd. La Llana 08191 RUBl(BCN) Tel. 699 94 56

É>*Dt««d&$£llGM

k i f

S I S T E M E S I E Q U I P S D ' A L T A S E G U R E T A T

C O N T R O L S V I A R A D I O PORTES A U T O M À T I Q U E S

S a I S 0 T e I 5 8 9 I 7 V

9 9

4l&$9jr$fe$

S a n t C u g * V ±1] i J U i iimriniihiimiròiïïii

6 Setmana FXS /CANTONS Divendres, 21 de setembre de 1996

L ' e n q u e s t a

La instal·lació del nou Pryca afectarà el petit comerç?

- Saat Cagat -Els grans avenços en la conservació dels aliments i el poc temps de què disposem en la nostra vida diària per dedicar-lo a comprar, a més de l'existència de grans superfícies comercials, han fet variar molt la ma­nera de comprar. Avui dia, poques persones poden comprar cada dia i normalment la compra es fa un dia a la setmana o al mes. Els consu­

midors pensen que els preus són més econòmics i es poden trobar més articles a la venda. Per als petits botiguers, significa la mort len­ta del seu comerç perquè no poden competir en la varietat dels pro­ductes ni en els preus. Des de fa pocs anys, a Sant Cugat o a la roda­lia s'han instal·lat un gran nombre de grans superfícies. / M.S.

CATAUNA JIMÉNEZ

66 ANYS

MKSTRKSSA DE CASA

"Jo crec que no. EI petit comerç té a favor seu el tracte i la sim­patia. A mi m'inspira més con­fiança anar a la botiga de tota la vida. Les botigues d'aquí ja te­nen la seva clientela, no crec que canviïn per una de nova."

MARIA LLOPIS

42 ANYS

PROFESSORA D'IDIOMES

"Sí. Els preus de les grans su­perfícies fan difícil la com­petència. La gran compra set­manal es desvia cap a les grans superfícies, però el nou Pryca té en contra seu que no s'hi pot anar sense cotxe."

JOSEP CASAS

37 ANYS

METGE

"Sí. La implantació d'una gran superfície sempre afecta nega­tivament el petit comerç. Ells no poden competir amb aquests gegants. El nou Pryca afegeix una altra pedra al difícil camí del petit comerç."

MARIA FABRÉ

21 ANYS

ESTUDIANT

"Desgraciadament, la prolife­ració de grans superfícies ja ha fet tot el mal que havia de fer. Una nova superfície més no farà canviar res; els que van a com­prar a la botiga de la cantonada hi continuaran anant."

JOSEP MARIA SORIA

52 ANYS

PERIODISTA

"A mi em sembla perfecte tot el que signifiqui competència. Es­tem en una terra de lliure mer­cat i és lògic que l'oferta es basi en la competència i en la millor oferta."

RAMON XIERÉ

52 ANYS

PROFESSOR

"JO crec que el petit comerç no pot competir mai amb l'oferta de preus i la varietat d'articles que pot oferir una superfície d'aquestes característiques, però també crearan una com­petència entre gegants."

MERCÈ R S T E R

32 ANYS

ECONOMISTA

"Per als comerciants pot ser un problema gros, però per als compradors és un avantatge. Els preus són millor i els usuaris hi sortim guanyant, d'aquesta competència entre botigues."

LOLA CASTELLS

77 ANYS

COMERCIANT JUBILADA

"Mai m'han fet por, aquestes grans botigues; nosaltres oferim un servei diferent i els clients ho saben. La botiga de tota la vida dóna el tracte directe, la confiança. A la petita botiga tro­bes un amic i un bon veí."

CONXITA BLASCO

56 ANYS

MESTRESSA DE CASA

"Em sembla que ja són prou i que un nou gran comerç no fa falta per a res. A mi m'agrada més la botiga petita, tenen un tracte millor i més proper, són els nostres veïns."

ELISEO SARABIA

32 ANYS

HOSTALERIA

"Crec que portarà un altre tipus de públic que vindrà de fora per comprar al Pryca, però per al po­ble serà dolent i més d'una pe­tita botiga haurà de tancar per culpa de les grans superfícies."

ELS4CANTON5

Política Divendres, 21 de setembre de 1996

Tots els partits polítics accepten reunir-se amb ERC per "dialogar

Iniciativa adverteix als republicans que "no esperin arribarà acords"

Esquerra Republicana ja té el consentiment de

tots els partits polítics per poder fer les reu­

nions bilaterals amb les formacions munici­

pals. Malgrat que moltes executives encara no

han tractat la proposta en profunditat, la reac­

ció a primera instància dels dirigents polítics ha

estat d'acceptació de la ronda de trobades.

Partint de la base que tot diàleg és bo, cada par­

tit ha fet una matisació diferent segons la po­

sició que ocupa dins el consistori i també en

funció de la situació política general. Tothom ha

tingut en compte que actualment ERC forma

part de l'equip de govern, i és per això que hi

ha hagut reaccions de tot tipus a causa d'a­

questa circumstància. Fins i tot el mateix se­

cretari executiu de la secció local, David Bajo­

na, adverteix: "Que ningú s'enganyi, això no

suposa un desmarcament del pacte amb CiU."

Amb tot, Bajona justifica les trobades adduint

un "exercici d'higiene política" i afegint que és

bo "que es facin fora de l'àmbit institucional".

JOI'RK L L O U B A R T

- Sant Cugat -

"No tenim la pretensió que de les reunions surtin aeorcls, sinó que només volem saber les opi­nions que tenen els partits polí­tics sobre els problemes de Sant Cugat." Amb aquesta declaració de principis, David Bajona deixa clara la intenció de les reunions i fins on poden arribar.

La resposta dels partits es pot descriure genèricament com l'ac­ceptació de l'oferiment del diàleg bilateral, però amb diferenciacions segons cada formació. La més dura és Iniciativa per Catalunya. El seu coordinador general a Sant Cugat. José Fernando Mota, avi­sa als republicans que "no s'es­perin arribar a acords perquè ells (ERC) han pres una postura de donar suport a les decisions de Ci l ' " . El PSC dóna "la benvin­guda al diàleg", però el primer se­cretari socialista. Jordi Menéndez,

recorda que en el seu cas això "res­pon a una demanda prèvia del nostre partit, i per tant ens ho pre­nem com una resposta afirmativa a la invitació que els havíem fet abans". El portaveu del PP a l'A­juntament, Jaume Tarragó, tot i reconèixer "discrepàncies ideolò­giques molt grans", subratlla que "dels diàlegs sempre es treuen co­ses positives". ERC vol que tots els partits siguin partícips dels dià­legs i és per això que també s'han adreçat a la Unió d'Independents de Sant Cugat (Unis). Ramon Sa-galés, sense entrar amb més de­talls, s'ha limitat a dir que "si fan la reunió, hi anirem". Les respos­tes vc\és fredes han estat les de Cil!, amb què ERC forma part de l'e­quip de govern. Tant C D C com l "DC, en declaracions de Joan Ay­merich i Joan Recasens respecti­vament, accepten la reunió, però apunten que "el diàleg és cons­tant" a causa del pacte de govern que tenen les tres formacions.

Dazia'Bajona i Eduard Pomar, dirigents d'ERC. Foto:XAVIER l'.ARROSA

Unió renova avui els càrrecs locals

- Sant Cugat -

Dins dels treballs precongres-suals d'l nió Democràtica de Ca­talunya, la secció local del partit democristià celebra avui l'as­semblea en què es renovaran els càrrecs, entre altres punts. Al tan­cament d'aquesta edició només s'havia presentat la candidatura de l'actual president, Joan Reca­sens, i per tant tot fa pensar que serà reelegit. De totes maneres, la votació de la presidència es fa de manera indirecta i són els mem­bres de l'executiva (escollits en assemblea) els qui ratifiquen el màxim dirigent.

A banda de la més que probable reelecció de Recasens com a pre­sident local d 'UDC, a l'assem­blea d'avui s'abordaran temes d'àmbit més general del partit. Així, es confirmarà la presència de dos representants a l'execu-tiu comarcal i es proclamarà la candidatura d'un d'ells a la pre­sidència del Vallès, concretament el tinent d'alcalde de Serveis In­terns, Jordi Farrés, que té moltes possibilitats d'accedir al càrrec en l'assemblea del 5 d'octubre a Ma­tadepera. làmbé es proposarà un candidat a conseller nacional, Fer­ran Gavaldà, i s'elegiran els quin­ze compromissaris que represen­taran la secció de Sant Cugat al congrés d ' ITX' . / J.L.

El PP de Sant Cugat votarà demà a

favor de Poficialista Fernàndez Díaz

Les picabaralles amb el vidal-quadrista Julio Ariza marquen la decisió

jpvpfutar JOFRK LLOMBART

- Sant Cugat -

Els compromissaris santeuga-tencs del Parti t Popular que demà assistiran al congrés que ha d'elegir el nom del nou pre­sident del PP a Catalunya, vo­taran a favor de la candidatura de l'oficialista Alberto Fernàn­dez Díaz. De fet, el suport de la militància santeugatenca a Fernàndez Díaz era previsible, ja que una part de les signatures que un candidat necessita per ser-ho van sortir de Sant Cugat.

El pronunciament del PP lo­cal per la llista del candidat pro­posat per la direcció estatal del partit no respon en principi que la secció santeugatenca acati per

sistema les directrius del carrer Gènova, sinó que es tracta d'u­na qüestió més de recels cap a membres de les altres candida­tures.

La presència del diputat sant-cugatenc però militant barcelo­ní Julio Ariza a la llista vidal-quadrista que encapçala Antonio Valero, ha fet decantar els dele­gats santeugatencs cap a l'opció de Fernàndez Díaz. Membres de la junta directiva del PP sant-cugatenc no perdonen el dalta­baix que va provocar Ariza el 1995 en presentar-se com a pos­sible alcaldable de Sant Cugat. Davant de la victòria de Jaume Tarragó, Ariza va abandonar la militància a Sant Cugat i des d'a­leshores les relaciosn s'han tren­

cat per complet. Fins al punt. afirma el regidor popular Eduar-do Castaneda, que "se'm fa im­possible votar una candidatura on hi hagi Ariza, que va ser in­capaç de visitar la seu quan es va cremar".

De Fernàndez Díaz, a més, tots els compromissaris coincideixen a destacar-ne la trajectòria dins el partit. Castaneda recorda "la gran tasca que va fer al capda­vant de les Noves Generacions de la província de Barcelona" quan ell n'era el responsable a Sant Cugat. Pel que fa al tercer candidat, Juan José Aizcorbe, provinent de l 'extrema dreta, Jaume Tarragó diu que "el PP és un partit de centre-dreta i que els extrems s'han de moderar".

Jaume Tarragó i Francesc Uatjós. Foto: El.S 4 CANTONS

. & .

ALUMINI I VIDRE

EXPOSICIÓ I VENDA C/ Valldoreix,53 Tel. 675 29 02 SANT CUGAT Fax 675 28 61

EIS4CANTON5

Entorn 8 Divendres, 27 de setembre de 1996

Medi ambient

Trobada a Sant Cugat una planta amb propietats al·lucinògenes

Lherba, coneguda popularment com a estramoni, és molt tòxica Es diu estramoni però també se la coneix amb el nom d'herba talpera i creix en zones on la ter­ra ha estat remoguda. Per això s'explica que s'hagin trobat exemplars d'aquesta espècie a les zones on s'han fet obres darrerament. La planta no és perillosa si no es manipula. El sim­

ple contacte amb la pell no intoxica, però si es menja, se n'inhala el vapor, se'n beu una infu­sió o se'n fuma la fulla seca, pot tenir efectes secundaris i pot provocar al·lucinacions. L'es­tramoni és considerada, per aquesta raó, una herba amb propietats estupefaents.

Jol·lU'. Ll.OMHART - Sant Cugat -

L'estramoni es fàcilment lo­calitzable en diversos punts del municipi, però en algunes zo­nes en creix en abundància i es tan multes fulles. És molt poc coneguda per la majoria de les persones, però qui hi entén diu que "és molt perillosa se­gons l'ús que se'n faci", com adverteix un responsable del departament de Botànica de la UAB. Uti l i tzada an t igament com a sedant , l 'herba talpera té aquestes propietats perquè conté alcaloides, unes substàn­cies que afecten di rectament el sistema nerviós central. Els alcaloides s 'usen de fet per fa­bricar d iversos t ipus de fàr­macs, de manera que l 'estra-mon i , a m b un ús con t ro l a t , t a m b é és c u r a t i u . El n o m tfherba talpera prové precisa­

ment de la seva utilització en horts per prevenir els talps. Els rosegadors morien en mosse­gar l'arrel de la planta.

Una h e r b a a l tament tòxica

Les característ iques benefi­cioses de la Datura Stramonium es redueixen únicament, però, al correcte tractament i a la do­sificació adequada dels seus derivats. Un dels seus compo­nents, la trupina, té propietats sedants , dilata les pupil · les i pot provocar espasmes genera­litzats a tot el cos si es consu­meix en grans dosis. Malgrat q u e no volen caure en l'alar-misme, fonts de Botànica de la UAB adver te ixen q u e "si es produeix una intoxicació se­riosa, l 'estramoni pot ser mor­tal".

D'altra banda, l 'herba talpe­ra es considera també una plan­

ta al-lucinògena i hipnòtica, i és per això que es fa servir com a estupefaent. Les formes de consumir aquesta droga són va­riades. La més corrent, i que s'emprava com un remei de l'à­via per tranquil·litzar les per­sones, és la de la infusió. Una porció de fulla era suficient per asserenar un atac d'asma o re­laxar els nervis durant un es­tat de xoc.

Com passa en herbes més co­n e g u d e s com la m a r i h u a n a , l 'estramoni es pot fumar. Des­prés d'assecar la fulla, se'n pot fer fàcilment una cigarreta.

És en la utilització com a pro­duc te generador d 'a l · lucina­cions on rau el perill d' intoxi­cació. Es cone ixen casos de persones amb la salut molt mal­mesa a causa de la ingestió con­tinuada de l 'herba talpera. Als riscos ja esmentats d'intoxica­ció per ingest ió massiva, cal

L'estramoni té propietats al·lucinògenes i es localitza fàcilment. Foto: X. IA RROSA

afegir el de cirrosi, perquè al­guns c o m p o n e n t s afecten el fetge.

Horts, descampats i superfí­c ies de t e r ra r e m o g u d a són llocs on es pot trobar l 'estra­moni. A Sant Cugat, les diver­ses obres urbanístiques han fet aflorar-ne diversos matolls en punts tan propers al centre com els que mostra la fotografia. Els experts asseguren que aquest

any s'ha fet molt gra d 'aquest vegeta l i per aques ta raó els matolls tenen unes dimensions q u e poden arribar al me t re i m i g d ' a l ç a d a . S ó n p l a n t e s herbàcies de cicle anual, de fu­lles verdes, ovades i sinuades. A la primavera les flors són ge­neralment de color blanc i els fruits t e n e n una forma sem­blant a una castanya quan en­cara és a l 'arbre.

Benzinera

Els ecologistes, indignats perquè s'ha

aprovat el projecte de la benzinera

Es queixen de la falta de diàleg amb Vadministració RUTH BOLLINGER

"Vam presentar al·legacions al seu dia i ara ens quedem astorats davant l'aprovació provisional del projecte de la benzinera, ja que s'ha procedit sense dir ni ase ni bèstia", assegura Manel Cunill, membre de l'Associació per la Defensa i l 'Estudi de la Natura, i afegeix que "ha estat una política de fets consumats".

Kristian Herbolzheimer, mem­bre del Grup de Natura del Club Muntanyenc de Sant Cugat, afir­ma que els ecologistes van sol·li­citar una reunió prèvia amb l'al­ca lde d e San t C u g a t , Joan Aymerich, i tècnics de l'Ajunta­

ment, per presentar les seves al·legacions i mantenir així un diàleg obert amb l'administra­ció, però aquesta no s'ha cele­brat encara. El projecte provi­sional de la benzinera va ser aprovat durant el darrer ple mu­nicipal de setembre i l'alcalde va anunciar que té previst reu­nir-se amb els ecologistes pro­perament.

Les al·legacions en contra del projecte van ser presentades per entitats veïnals, ecologistes i la propietària dels terrenys on s'ha de fer l'àrea de servei. Els do­cuments demanen que la ben­zinera no s'hauria d 'emplaçar dins de l'espai protegit de la ser­ra de Collserola per evitar el gran

impac te mcd iambien t a l que afectarà aquesta zona. A més, afirmen que els criteris de se­lecció de les alternatives propo­sades han estat incorrectes, i t a m b é han d e t e c t a t i ncon ­gruències en la redacció dels di­ferents informes.

L e s associacions de veïns i grups ecologistes no han estu­diat encara la situació després de l'aprovació del projecte de la benzinera de Can Borrull. Per aquest motiu, no han preparat cap mobilització ni acció de pro­testa. Tot i així, "no ens queda­rem amb els braços plegats" , afirma Quim García, membre del Grup d'Autoprotecció de la Floresta.

Els veïns i ecologistes continuaran lluitant contra el projecte de la benzinera. Foto: ELS 4 CANTONS

HJS/CATVTONS Divendres, 37 de setembre de 1996 Entorn

R e s i d u s

La capacitat de la recollida d'escombraries es triplicarà Acord entre govern i oposició per renovar-ne el sistema

Després dels dos ajornaments que ha tingut l'a­

provació de la modificació del sistema de re­

collida d'escombraries, tot indica que ben aviat,

i en un ple extraordinari, es donarà llum verda

al projecte. El nou sistema de recollida suposarà

un increment de quasi tres vegades la capaci­

tat actual a tot el municipi, la incorporació d e tres

camions nous i una inversió de 2 0 0 milions de

pessetes per part de l'empresa concessionària

(Grupo Sànchez T M A ) a canvi de l'allargament

de la concessió per un període de deu anys.

Precisament aquest punt és el que ha provo­

cat el segon retard, per les insistents demandes

d'informació per part de l'oposició.

J O F R E LI .OMBART

- Sant Cugat -

La c a p a c i t a t d e r e c o l l i d a d 'escombrar ies del municipi augmentarà a partir de l 'any v inen t en un 2,6 r e spec t e a aques t any quan s 'apliqui el nou sistema, que ben aviat s'a­provarà en un ple extraordi­nari. La raó d ' a q u e s t incre­m e n t és la c o m p r a d e 635 contenidors amb una capaci­tat de 3.200 litres (els d'ara en tenen 1.100) que es col·locaran allà on ho permeti l 'amplada del carrer. Així, els carrers del nucli antic o els de les Planes continuaran amb els conteni ­dors de plàstic verd, però a la resta del municipi s'instal·la­ran els grans. En aquest sentit, cal destacar que Valldoreix dis­posarà per primera vegada de

150 contenidors . Per descar­regar-ne la brossa, l 'empresa S à n c h e z a d q u i r i r à t r e s ca­mions de càrrega lateral que també serveixen per als antics. Els nous camions t enen una tecnologia molt avançada que permet que un únic operari es faci càrrec de tot el procés. A banda, un quart camió s'encar­regarà de netejar els conteni ­dors.

Inve r s ió d e 2 0 0 mi l ions

Per dur a terme aquestes in­novacions, el grup Sànchez ha fet una inversió de 200 milions de pessetes . A canvi, l 'Ajun­tament li atorgarà la concessió de la recollida d 'escombraries per deu anys, període que es calcula que trigarà la compa­nyia a amorti tzar la inversió.

El punt l'inclou la llei de con­tractes de l 'Estat perquè les empreses inversores t inguin les espatlles cobertes. L'opo­sició, i més concre tament el p o r t a v e u d ' I C , F r a n c e s c Godàs, va qüestionar en l'ul-tim ple la conveniència d'a­llargar la concess ió per deu anys p e r q u è el c o n s i d e r e n massa llarg. Per al t inent d'al­calde de Serveis Urbans, Joan Recasens , "hi havia tres op­cions damun t de la taula, i la que s'ha pres és la que consi­derem més viable". Les altres d u e s e ren la q u e proposava IC, que consistia a esgotar la concess ió , i la convocatòr ia d 'un concurs públic, una me­sura proposada pel PSC. Els socialistes argumentaven que tractant-se de tantes novetats era necessària la convocatòria.

Aquest és un dels nous camions de càrrega lateral. Foto: ELS 4 CANTONS

S e r v e i s u r b a n s

El carrer Santa Maria no vol brutícia

Els botiguers es queixen pel trànsit de vehicles

MÒNICA BERNABÉ -Sant Casat-

Els botiguers del carrer Santa Maria es queixen. La majoria tenen alguna raó per fer-ho, i és que la que és una de les vies més transitades de Sant Cugat amaga un bon grapat de pro­b lemes . Així, a lguns comer­ciants protesten perquè el ca­mió de les escombraries taca el paviment del carrer, altres afir­men que els vehicles no res­pecten els horaris de càrrega i descàrrega, i també n'hi ha que es que ixen dels e x c r e m e n t s dels gossos o de l ' inc iv isme d'alguns vianants que embru­ten el carrer.

De totes les queixes, només una ha motivat una actuació im­mediata de l'Ajuntament: el ca­mió de les escombraries deixa cada nit una gran taca al pavi­men t del carrer Santa Maria, prop del carrer Xerric, segons han denunciat els botiguers. El vehicle s'atura alguns minuts en aquesta alçada de la via per­què els escombriaires recullin les bosses del carrer Xerric, i

desprèn un líquid del bombo. Rosa Puig, propietària de la

merceria La Fabriqueta, afirma que cada matí ha de rentar el paviment amb lleixiu perquè fa "una pudor insuportable". De la mateixa manera, Asunción Díez, que ven loteria davant d 'aquesta botiga, declara que alguns dies ha de canviar de lloc perquè no pot aguantar la mala olor.

Actuació de l 'Ajuntament

El tinent d'alcalde de Serveis Urbans, Joan Recasens, ha de­clarat que "ja s'han pres mesu­res" perquè el camió d'escom­braries no passi pel carrer Santa Maria. Així mateix, José Maria Sotodosos, encarregat de l'em­presa Grup Sànchez T.M.A, que recull les escombraries al mu­nicipi, ha afirmat que es can­viarà l'itinerari dels vehicles, tot i que ha destacat que els ca­mions de la seva empresa no desprenen cap líquid del bom­bo. Aquesta setmana, però, cada matí el paviment del carrer apa­reixia tacat.

D'altra banda, altres botiguers es queixen que els vehicles de repartiment no respecten l'ho­rari de càrrega i descàrrega i transiten pel carrer quan està ple de vianants. Fins i tot, de vegades, es concentren dos ca­mions al mateix temps i enva­eixen totalment la calçada. Així, Pere Galopa, propietari de la bo­tiga d'articles de regal Orquí-dea, diu que "més d'un cop", els camions han trencat el ten-dal del seu establiment perquè s 'arramben massa a la façana. "Ara no em molesto a arreglar-lo, perquè no val la pena", as­segura Galopa.

Els comerciants han demanat a l'Ajuntament la col·locació de pilons al carrer, però el consistori ho considera inviable perquè la via és massa estreta. Malgrat això, Joan Recasens ha informat als comerciants que s'ha adver­tit la Policia Local perquè faci complir els horaris de càrrega i descàrrega. En canvi, Àngel Pas­tor, inspector en funcions de la policia municipal, afirma que desconeix l'existència d'aquest problema al carrer Santa Maria. Aspecte del carrer el 19 de setembre a les 1335 hores. Foto: ELS 4 CANTONS

io Entoni ELS4CANIDNS Divendres, 37 de setembre de 1996

F e r r o c a r r i l s

ERC troba que el pas

elevat de l'estació de

les Planes "és insegur" També vol que s'hi aturin més trens

Esquerra Republicana de Sant Cugat no està d'acord amb la so­lució que ha pres Ferrocarrils de la Generalitat (FGO per res­pondre les demandes dels veïns de les Planes que no volien creuar les vies per passar a l'ahra banda de l'estació del dis­tricte. La decisió d'instal·lar-hi un pont de mecanotub no satisfà la formació, que a més ha insistit a exigir que el metro del Vallès s'aturi amb més freqüència al seu pas per les Planes.

Joi-RK LlDMBART

ERC considera que el pas ele­vat que actualment travessa les vies de banda a banda de l'estació de les Planes "no és segur i per tant s'ha de canviar", a parer d'E­duard Pomar, president de la sec­ció local. El pont, que és de me­canotub, serveix per comunicar les taquilles amb l'andana central, des d'on es poden agafar els trens tant en direcció Barcelona com en direcció Sant Cugat. La construc­ció no és adequada, segons ERC". perquè consideren que ocasiona problemes a les persones d'edat avançada, i és per això que de­manen que s'arregli "d'alguna ma­nera o altra", és a dir. "o es fa un pas soterrat o es millora l'cle\at que hi ha", assegura Eduard Po­mar.

Ecs queixes sobre el polèmic equipament no es concentren no­més a raons de seguretat, sinó que també es refereixen a qüestions estètiques. "Creiem", afirma Po­mar. "que un pas soterrat no su­posaria un impacte visual tan gran." Pomar subratlla que durant molts anys els veïns del districte

que utilitzen els FGC han espe­rat una solució per no haver de creuar les vies caminant, amb el perill que això comportava, i ara s'ha optat "per una solució que sembla provisional". Aquestes queixes les ha fet públiques ERC arran de les denúncies que els ha fet arribar l'Associació de Veïns de Can Borrull. Des de l'Associació de Veïns de les Planes, però, Car­me Soriano, vocal de l'entitat al consell de districte, explica que el que més preocupa els veïns "no és la bellesa del pont, sinó que es tractava d'una necessitat de pri­mer ordre".

Meny§ 'met ro ' per a les Planes

1 ,es demandes dels veïns tenen un altre ordre de preferència. "Ea qüestió del pont la debatríem quan tinguéssim la situació dels trens solucionada", assegura So­riano en referència que la fre­qüència de pas dels combois a l'es­tació de les Planes continua sent menor a la de la resta de parades del municipi, i amb la particulari­tat que l'estació és al trajecte comú de les línies que van a Sabadell i a Terrassa. De la disaimiíu/nó que

F.lpont de meranotub que travessa les vies

pateix les Planes amb el metro del Vallès també se n'ha fet ressò ERC. Arran de la denúncia de la secció local, dos parlamentaris del partit, el rubinenc Joan Ridao i Jordi Portabella, van formular dues preguntes al Parlament de Cata­lunya el mes de juliol qüestionant quins criteris havien portat la di-

de /'estaria de les Planes hapmvorat les queixes d'ERC. boto: XAVIER I.ARRO\A

Funicular, Baixador de Vallvidre-recció de FGC a prescindir de les Planes en algunes de les seves lí­nies. Concretament, els combois només s'aturen si circulen en la línia SI (Terrassa) i S2 (Sabadell). En canvi, els trens de la S5 (Sant Cugat) i S55 (L'AB), que només circulen en horari laboral, passen de llarg per les parades Peu del

ra i les Planes. Les preguntes, que encara estan pendents de respos­ta, no parlen del pont de meca­notub. Per aquesta raó, els diri­gen t s d ' E R C a Sant Cuga t . Eduard Pomar i David Bajona. te­nen previst reunir-se amb la gerència de FGC properament.

S e r v e i s u r b a n s

Voreres i fanals nous al passeig

del Baixador de Mira-sol

Les obres han començat aquesta setmana M Ò N I C A BERNABK

- Mlra-sol -

L'Ajuntament de Sant Cugat va iniciar d i l luns passat les obres de renovació de les vo­reres del passeig del Baixador, situat al districte de Mira-sol. Els operaris han començat a treballar en el tram comprès entre la plaça Borràs i l'avin­guda Bilbao, i la circulació s'ha hagut de reduir a un sol carril.

D'al t ra banda, el consistori també canviarà l ' en l lumenat del passeig, ja que actualment els fanals són massa alts i que­den per sobre de les branques del arbres, cosa que fa dismi­

nuir la il·luminació de la via. En canvi, ara es col·locaran fa­nals més baixos amb globus de llum de sodi. Segons el t inent d 'alcalde de Serveis Urbans, Joan Recasens, el conjunt de les obres es podria acabar el mes d 'octubre.

El president de l'Associació de Veïns de Mira-sol, Salvador Fenollar, per la seva banda, ha criticat que s'hagin començat aquestes obres, perquè consi­dera que renovar les voreres i l ' en l lumenat del passeig del Ba ixador no era una de les prioritats dins el projecte d'ur­banització del districte. Així, segons Fenollar, és més urgent

asfaltar els carrers de Mira-sol que encara són de terra, com, per exemple , el carrer d'Àvila i la rambla del Jardí. En canvi, Recasens ha declarat que una actuació no suprimeix l'altra i que la in tenció de l 'Ajunta­m e n t és r e spondre to tes les demandes dels veïns.

Fenollar ha destacat que un dels problemes del passeig del Baixador és que s ' apa rquen cotxes a totes dues bandes de la via, sense respectar la prohi­bició de no fer-ho. En aquest sentit, el president de l'asso­ciació de veïns del districte ha denunciat que això impedeix el pas de l 'autobús. Operaris mumnpah tivtwllen en les t otvres del passeig. Foto: X. LARROSA

A LI TAT igiènic 4 rotlles

DOVAY

EIS I CANTONS

12

ELS CANTONS ii.iii ' i.lc|·i:i .K-'«t . i , - S jm Cugat del YJ

^ 1 ^ ue S*nt Cugal. S L

C o n s e l l d ' A d m i n i s t r a c i ó

K.i: t ( . r j i n p r f s i d t r m i

•M-p M C J U L - I I / I ' . \ . i \ . . - i l '- ir-if l ls. I'L-re Ksquerdj

C o o r d i n a d o r Ed i to r ia l I u n u M ( .iib..

C o o r d i n a d o r R e d a c c i ó km.- l . k i n l u n

R e d a c c i ó

\ i i . / h .-• a-:... Mònica l ï cnubc .

(-•li"i .'•. t. \ i : i I i i i. I k'n i < ..iMcllarnau. í i en i l .n / j rn i .

r.: M i i . i - . \ i . : \ I . . i * / . IVrc h e l i . Kd iu rd Jcner

C o o r d i n a d o r a s e r v e i s - c o m e r c i a l

Equ ip c o m e r c i a l i\c, \:\J I»../.. \

Consell Editorial U.fiii'ni f ïruu i president)

\< .-.ep M i !jhreri/i> i \ iceprcsideni)

M'tutsLTrji Kumhau ívieepresidentJl

l-rjrKCM < i j r l id . Jordi Casus, Narcís Castanyer,

• Kvjuerd,i . \ j \ icr l·i>fnells, Kristian Hcrbol/heimer,

i nit-11 l'edró, K.imon Pros, U u i s Puig. Emi l i Rcné.

Jaume Sàbat. ï'aeo Soler. Josep A. Teixidó, Juan 'lortusa, Joan Troyano

Jdtre I . lomlurt i secretari)

Subscripcions I Club del Subscriptor \nna Barncda

Xavier l^arrosa

Responsable de dH—ny I lasgusteclò Kduard Marín, Romà Auge

Rotimprcs (972)40.05.95

Mailirifc Valies S.L. Te l . 58S.23.7I

Dipòsit legal: Gf-405-93

i -KlantoracxpnujúnK-imcnt l i io-vaaiu&encbcdMonii*. Eh •nprcucn l'upiniriíkb « i n iixon, i|uc b»4CaraoM na All

nuo hijnirirrs. -7 tir sil, mhr lii tWi

E d i t o r i a l

El Pryca arriba a Sant Cugat i Voferta comercial augmenta

Fins a cert punt . Ics conseqüències que comportarà la inauguració del Cen­tre Comercial Sant Cugat, més cone­gut com a Pryca. són imprevisibles per a la nostra ciutat. La concentració de grans superfícies a la comarca ja està assolint nivells preocupants . FI des-hloqueig de la implantació d'un Con-tinente a Terrassa no fa més que agreu­jar aquesta situació, que ultrapassa els interessos locals, però és indubtab le que els afecta d'una manera o altra. Fn gran part, el comerç tradicional se 'n ressent. Les infraestructures, en molts casos desfasades, la inaccessibilitat als centres històrics i els hàbits sovint con­traposats als del consumidor aboquen una bona part del sector a fer un gran esforç de reconversió o a desaparèixer. Els q u e opten per la primera opció veuen , això sí, amb un considerable esforç d 'adaptació, com altres possibi­litats de negoci truquen al renovat apa­rador. Malauradament, la segona op­ció no porta més que l'agonia, més o menvs lenta.

Fn molts casos, però, la implantació a la /ona d'un gran centre comercial obre també perspect ives de negoci a pro­fessionals que no volen desaprofitar l'ocasió, crea sinergies i dinamitza nous sectors. Tenim com a exemple la mul­tiplicitat d 'establ iments situats a Bar­celona o Sabadell, a l'aixopluc d'El Cor­re Inglés , que e s d e v e n e n nous pols d'atracció i d'afluència de consumidors d'altres zones, i potencien sectors tan importants com l'oci o Thostaleria. És evident que els hàbits canvien i tota transformació és traumàtica, però de res serveix tapar-se els ulls. El Cent re Comercial Sant Cugat ja el tenim aquí, i el sector comercial de la comarca - e s ­pecialment el de la nostra ciutat- haurà d'aprendre a conviure-hi.

Sant Cugat està canviant perquè el ciutadà té nous hàbits i la jove majoria de la població així ho exigeix. La pro­ximitat amb la gran ciutat i la traslació de la seva manera de viure cada dia es fa més òbvia. Aquesta setmana mateix hem viscut una jornada de gran afluèn­

cia comercial gràcies a la festa major barcelonina. Cada dia més , ens con­formem com una ciutat de serveis on és més important tancar tard que obrir de matinada, on el servei a domicili perfila altres vies i on la solució en "qualsevol moment" i el servei en primer terme són el màxim objectiu del nou comerç. Fs notori l ' important esforç que una bona part de la nostra estructura co­mercial està fent; és també imprescin­dible que aquest esforç compti amb cl suport de les institucions, que no fan les lleis però que sí que poden crear facilitats i atractius per apropar-hi el ciutadà.

També es fa del tot necessari que aquests professionals s'agrupin en col·lectius que defensin els seus inte­ressos davant de tercers, però que, per sobre de tot, els ajudin a integrar-se en un mercat ple de noves tendències , nous hàbits i també noves possibilitats, on el centre tradicional haurà de con­viure amb les macroestructures que te­nim aquí mateix.

El l e c t o r escriu Carta d'Enriqueta a la plan­tilla de Lucas

Em costa molt explicar el que sento, la indignació i la impotèn­cia em corrouen. Després de set anys de treball com a caixera de l'economat de Lucas, se'm des­patxa amb un fred telegrama, sen­se més explicacions. Sempre vaig estar integrada a la plantilla de Lu­cas, defensant-ne els interesos i, per això, crec tenir dret a denun­ciar el comportament comès con­tra meu per la direcció de l'em­presa.Companys i companyes, m'envaeix un sentiment de tris­tesa en contemplar com una i al­tra vegada s'acomiada personal impunement; crec que ja és hora que ens rebel·lem contra tant abús. No vull acabar sense mostrar el meu agraïment a tots els que em donen suport, perquè gràcies a ells/es no m'he sentit tan sola davant del meu injust acomiada­ment./ ENRIQUETA MARTÍ­NEZ. Caixera de l'economat de Lucas (Sant Cugat)

Tecnologia i barbàrie

Després dels camps d'extermini

del nazisme, semblava que aques­ta mena d'horrors no es podrien repetir, però al cap de cinquanta anys el psiquiatra Karadzic inventa la neteja ètnica a l'ex-Iugoslàvia, Rússia redueix Txetxènia a un munt de ruïnes, a l'Àfrica les llui­tes tribals maten amb armes mo-. demés aquells que no han mort de gana i, després de les guerres, les econòmiques mines continuen matant i amputant membres de ciutadans pacífics. Simultàniament a tots aquests

horrors, els avenços tecnològics han estat extraordinaris, i no han restat pas lliures de pecat. Les ar­mes nuclears, que podrien pro­vocar la fi del món, en són testi­moni emblemàtic. Als països avançats, els torturadors tenen as­sessors mèdics per aplicar les tor­tures més refinades i més efica­ces sense deixar cap rastre. Al

tercer món s'utilitzen fàrmacs mo­derns per esterilitzar les dones i, fins i tot, per exterminar pobles aborígens molestos. Els terroris­tes utilitzen l'ordinador per fer les llistes dels que han d'assassinar, i accionen els explosius amb ins­truments sofisticats, i la informà­tica s'aplica a les armes per fer-les més mortíferes.

Em sembla que aquesta síntesi és suficient perquè ens adonem que el nivell d'humanització, de civilització, no ha avançat paral·le­lament al progrés científic i tec­nològic. Amb això n'hi hauria d'­haver prou perquè qüestionéssim a fons tots els elements de la so­cietat moderna, i modifiquéssim el rumb que ens ha portat on som. Però la majoria dels governs con­tinuen impulsant la investigació tecnològica, cosa que seria positi­va si al mateix temps estimulessin

l'estudi de les humanitats, ja que la tecnologia sense ànima pro­dueix monstres. I mentrestant els ciutadans ens hem acostumat a contemplar impassibles la barbà­rie per mitjà de moderns aparells de televisió. No seria pas lògic ni possible tor­

nar a èpoques precientífiques, però allò que hauríem d'aconse­guir és que la tecnologia estigués al servei de tots els homes, i que no fos un nou mitjà de domina­ció. En tot cas, no es poden justi­ficar les elevades despeses d'in­vestigació tecnològica, mentre la major part de la població del món no pot beneficiar-se'n./ SEBAS­TIÀ BENET. Membre de l'Asso­ciació Justícia i Pau (Barcelona)

Informació desinformada

La meva persona ha estat notícia

U t i l i t z e u el diari de casa. F e u - n o s a r r i b a r l e s

v o s t r e s p r o p o s t e s , p r e g u n t e s , q u e i x e s de t o t a l l ò q u e us i n t e r e s s i i a f e c t i

589 62 82

HS4CANTOINS

en aquest diari un parell de vega­des: la primera, fent-me integrant d'una candidatura del sector ano­menat crític a les properes elec­cions per a la junta del CMSC, i la segona, manifestant que jo no era integrant de l'anomenat sector crí­tic, cosa que semblava que jo ha­via expressat, segons l'article. Da­vant d'això, puntualitzo: que no sóc integrant de cap candidatura a la junta del CMSC i que sí que col·laboro i em sento identificada amb l'anomenat sector crític. Es­pero que així quedi aclarit. / EULÀLIA CARRASCO. Sòcia del CMSC i membre del grup de muntanya (Sant Cugat)

Fe d

•El pare Bonàs va oficiar la mis­sa funerària per Pere Franquesa i no mossèn Pere Vivó, tal com sor­tia publicat a la plana 31 de l'an­terior número.

• Esther Villar i Glòria Díez són coautores del llibre El Monestir de Sant Cugat, una eina de treball, per als alumnes del municipi. En la informació de l'últim número, els dos noms no apareixien.

ELS /CANTONS Divendres, Zl de setembre de / 996 Opinió 13

La l l o t j a

Passejar pel claustre IOAN TORTOSA

Per fi podem respirar tran­quils. Han hagut de passar un bon grapat d'anys per­

què a la fi desapareguin els dos grans perills que amenaçaven el claustre de Sant Cugat. De fet, però, un dels dos encara no acaba de ser fora, però sí en vies de ser-ho en un termini relativament curt. Si una de les amenaces havia estat endèmica i progressiva, l'al-tra té una història de quinze anys. Quinze anys són molts des que es va introduir aquest perill addi­cional a un monument catalogat com a "nacional" i mantenir-hi una situació que en una indústria particular s'hauria considerat il·le-gal.

Actualment, sembla que ja que­da poc temps perquè les activi­tats i els materials considerats pe­rillosos del Centre de Restauració de la Generalitat, definitivament es desplacin del claustre fins al soterrani que s'està habilitant a l'exterior. Aquesta és una de les bombes que amenaçaven la part més fràgil -atesa la peculiaritat ar­quitectònica- del monument. L'altra, afortunadament, va quedar desactivada en el moment que fi­nalitzava la restauració del claus­tre. Segons es desprèn de l'infor-me elaborat amb anterioritat pels arquitectes Antonio Castro i Fruc­

tuós Manà de la Universitat Po­litècnica de Catalunya, s'havia arri­bat a un límit de perillositat que feia témer el pitjor. L'informe -el qual no es va fer públic oficial­ment- va alarmar tant els orga­nismes competents que va obligar a fer un viratge en els plans de restauració del monument per centrar-se en el claustre, ja que a q u e s t m a t e i x d o c u ­ment fi­nalitzava amb una frase con­tundent i d e f i ­n i t i v a : "Aquests treballs haurien de ser prioritaris a qualse­vol altra a c t u a ­ció." Pot donar idea de l'estat en què es trobava el claustre aquest paràgraf amb continguts i previ­sions gairebé apocalíptics. Diu: "L'estat del conjunt fa inevitable una intervenció urgent. Encara que pugui mantenir-se uns anys en aquesta situació, per la matei­

xa raó podria caure en qualsevol moment si hi hagués la més mí­nima alteració del seu equilibri per una raó exterior un terratrè­mol, encara que sigui feble, o qualsevol altra vibració, o sim­plement el trencament sobtat i imprevisible d'una de les colum-netes més exhaurides, trenca­ments dels quals existeixen pre­

cedents". En conseqüència, la intervenció

va ser radical i dràstica, per més que no hagi acabat de convèncer per causa de la seva aparença aca­bada i polida en tractar-se d'uns materials d'estrena que contras­ten amb la resta dels originals que

s'hi han conservat intactes, aquests amb una pàtina de vuit segles. Si l'hipotètic perill addicional

arribava amb el Centre de Res­tauració, com s'havia produït l'al-tre? L'esmentat informe diagnos­ticava una malaltia endèmica innata ja des del mateix origen de la construcció el 1190. Al segle

XVI, amb la cons­trucció de la galeria superior, s'hi afegia un nou in-c re ment de perill amb un pes que original­ment no s ' h a v i a p r e v i s t . L'abandó que va seguir la

desamortització de Mendizabal el segle passat, el convertí durant uns anys en el tapaforats fàcil per a uti­litats tan diverses com una caser­na de la Guàrdia Civil i residència dels familiars, magatzem llogat a tercers, col·legi públic, ajuntament, allotjament de tropes... Tot plegat

contribuiria -a banda d'altres le­sions menors, però irreparables—a la desestabilització de l'estructura. Les diferents intervencions que s'hi van efectuar tan sols anaven detenint provisionalment la de­gradació; hi mantenien una situa­ció estacionaria sense que repre­sentessin una solució definitiva. Sempre segons l'informe, l'últim element que hi introdueix un empitjorament té lloc en el mo­ment de l'ampliació i acoblament dels condicionaments propis per al Centre de Restauració.

Els arquitectes que van confec­cionar l'informe hi diagnosticaven "sis tipus de lesions" que se sub­dividien en diversos apartats, en què es parla de fissures, de des­plaçaments, d'esquerdes, ruptu­res, desploms i deformacions ge­nerals. Per tot plegat, si s'hagués sabut el contingut de l'informe, hauria fet una certa basarda pas­sejar-se pel claustre. Però no hi ha res que doni tanta seguretat com ignorar els perills. Ara, a desgrat de les polèmiques d'estètica i les controvèrsies que ha originat la restauració, tal com deia al co­mençament, per fi podrem respi­rar tranquils i passejar confiats sota les quatre galeries, sense por que, ni per una causa ni per l'altra, ens pugui caure al damunt.

El Sever i el Tito

" • * • * • - ^ •"• •***'

Q\)E L'HOSPiTM-

pfcdOJTCS·

Í,4 i * V * *

Les voltes

La retrobada

L'altre dia em comentava un amic que va ser pre­sent a la trobada d'exes-

coltes que va tenir lloc aquest cap de setmana passat a prop de Vall­gorguina, que va gaudir enorme­ment retrobant-se amb companys d'infantesa i de sisena, que era el nom, i suposo que encara continua així, del grup dels més petits que s'aplegaven a la branca catalana dels escoltes. Ell em manifesta­va la seva sorpresa, ja que inicial­ment es disposava a celebrar uns dies amb més contingut romàntic i anecdòtic que altra cosa, i ves per on que el fet de reviure mo­ments plegats es va anar tornant màgic com més avançava la tro­bada. "El més curiós", em deia, "és que m'he trobat amb amics de fa vint o trenta anys i no hem parlat ni un moment de la nostra atrafegada vida actual; és com si de cop, reculéssim i giréssim full en el llibre de les nostres vides passant del capítol quaranta al sis, sense cap mena d'esforç." El mo­ment culminant, però, va arribar, segons l'amic, diumenge al matí en la celebració d'una missa de

ESTEVE RODQ

camp tan senzilla com autèntica, en què el jesuïta que la va celebrar fins un moment abans compartia cançons i jocs de grup, ja que es tractava d'un antic company més tard ordenat sacerdot. Segons els presents, aquell va ser un moment meravellós com feia anys que no vivien; la senzillesa, l'entorn, els companys, el silenci, les cançons, el moment sota una improvisada creu feta amb branques i una se­nyera compartint estendard amb la creu de Sant Jordi símbol del moviment escolta. El record dels que ja no hi eren i la sinceritat van fer d'aquell un moment que de ben segur aquest grapat d'amics recordaran especialment, en les planes de la memòria personal. Amb l'espuma que desprenien

els ulls d'aquest amic que va nar­rar-me aquesta experiència, vaig intuir que allò va ser autèntic, únic. Finalment em va confessar que, a ell, tot allò va fer-li pensar que a tots plegats ens cal redes-cobrir moments on l'autenticitat i la senzillesa siguin viscuts in­tensament, deixant de banda l'as­pecte més material que impregna

les nostres vides i que no ens dei­xa pensar o bé minimitzen aquells moments desaprofitats que tenim a l'abast i als quals no obrim la porta per mandra o bé mala cons­ciència. Amics, permeteu-me filosofar,

després de la conversa amb l'a­mic he pensat que allà al Mont-negre, alguna cosa devia passar. Aquesta és una mostra més de la necessitat de comunicació col·lec­tiva que tenim els humans. En el fons sempre és el mateix: com­partir allibera i el moviment es­colta al nostre país, a banda d'una important tasca en la formació muntanyenca i patriòtica dels nos­tres joves, ha deixat una em­premta més important encara, el foment de valors autèntics on la solidaritat, la justícia o la genero­sitat van deixar llavor arrelada, una llavor que poc o molt sempre flo­reix, i la trobada d'aquest cap de setmana, a banda d'un fet emotiu, va ser un bon moment per podar l'arbre personal.

Amics, busqueu aquests mo­ments, redescobriu-los, i si no, us els inventeu.

14 Opinió H S ÍCÀNIOiNS Divendres, 37 de setembre de 1996

El c a m p a n a r

Per un debat fructífer sobre el museu D O M È N E C M I Q U E L

H i ha fenòmens que es re­peteixen i esdevenen models en els manuals

d'estudi. Un d'ells és la reacció que suscita un canvi irreversible en la manera de ser i fer d'una població. Immediatament, la res­posta usual sol ser el desig de crear un museu que reculli ele­ments materials característics de la situació anterior. Ks un mer problema de crisi d'identitat, un intent de fixar la memòria, no per nostàlgia dels temps passats, sinó per recordar els orígens i l'e­volució. per tenir uns referents ensems que s'avança.

A Sant Cugat les primeres ma­nifestacions del fenomen es van donar ara fa més de trenta anys, quan es va iniciar la febre cons­tructora al nucli i l'agricultura, tocada de mort. cercava sobre­viure mercès a la mecanització. Ara. quan ja s'ha perdut defini­tivament el caràcter rural i hem passat de vila a ciutat, reapareix cl desig amb més força. Però, alhora també, sorgeixen múlti­ples idees que ens mostren una diversitat d'interessos i de sec­tors que pretenen ser-hi repre­sentats, no sempre per la im­portància passada, sinó pel que els pot suposar en l'avenir. No es pot oblidar que museu i mercat

són les dues cares d'una matei­xa moneda.

La primera cosa que hem de te­nir en compte és que la finalitat última d'un museu és transmetre un missatge. Ni és un magatzem d'andròmi- ; •'£','

nes , ni una fira de '?"'''. mosttes ni un gran es­pectacle. La recerca, estudi i documentació de les peces, la seva conservació i presen­tació pública, l'ús d'es­cenografies o de mit­jans interactius estan en funció d 'aquel la idea que es vol donar al visitant. Ks, doncs, un error començar a plantejar unís) mú­sculs) a partir de la ne­cessitat d'ocupar i do­nar un ús sociocultural a uns edificis vacants, on quedarien bé uns -quants objectes. De la mateixa manera que també ho és fer-ho ini­ciant una enumeració de possibles contin­guts sense haver definit abans què es vol explicar.

La museologia té una metodo­logia pròpia que s'ha de respec­tar si volem arribar a un bon re­

sultat. Hi ha dues preguntes prè­vies que, per ara, ningú ha con­testat: per a què un museu? I en­cara, per a qui el museu? Tan sols quan tinguem clares les raons de

Il·lustració: I.M.MA IHEYO la seva necessitat, del missatge que volem transmetre i a qui de­sitgem fer-lo arribar, podrem fer el nou pas de plantejar quin tipus de museu és el més convenient.

Després caldrà tenir en compte les disponibilitats reals per deci­dir on l'emplaçarem, i, en funció d'aquest factor, podrem passar a com en dissenyarem el discurs jHmjjgg per fer-lo atractiu i en-

jf!| |f | | | tenedor. í |g8||!| |§ Qualsevol debat que H ü B l H e s vulgui obrir ha de

I J I Ï començar pel nivell Ï Ü I c o n c e p t u a l . Qu ina lU j j problemàtica tenim H U que ens hagi portat a

pensar en el museu com una solució? De bell antuvi ja n 'hem apuntat una de clàssi­ca: la crisi d'identitat que pateix tota comu­nitat que es transfor-

( H H ma, agreujada, en el j B j cas de Sant Cugat, per

una forta allau immi-fíLïïpl? gratòria que continua

í í l l ? mantenint forts vin-eles a m b la capi ta l massa propera. El mu­seu, únic, policèntric o diversos -que ja es

- r - t-r- veurà-, dotat d'un dis­curs coherent i no una

simple exhibició d'objectes, pot esdevenir un ins t rument pe­dagògic, lúdic, que reforci la identitat col·lectiva i ensems l'e­videnciï als visitants. Aquesta

idea seminal, que ha de ser de­senvolupada i enriquida, i que tampoc és l'única possible, ens està indicant una finalitat últi­ma. Alhora ens suggereix uns pri­mers destinataris, la població de Sant Cugat sencera, tan els es­colars com els adults, sense que això el privi d'actuar com una imatge de la ciutat que s'ofereix a un públic més general i forà i tot serveixi d'esquer per atraure inversions. Cal, doncs, recollir la invitació

de diàleg formulada des de les instàncies polítiques - q u e són les que en definitiva tenen el po­der decisori- i fer evidents les inquietuds, desitjós i necessitats de la ciutadania. Com més in­formació es tingui, més possibi­litat hi haurà que la decisió final sigui encertada. Però, perquè això sigui factible, ens calen dues coses. La primera, disposar d'un marc de política municipal res­pecte al patrimoni cultural, dins el qual haurà d'encaixar el mu-seu-institució, prengui la forma que prengui. En segon terme, s'hauran d'establir uns canals de recollida i sobretot una metodo­logia de treball, a fi que en cada moment tothom pugui saber de què s'està parlant i en quina eta­pa del procés ens trobem.

Coses e n Sot

j . i i . A .

LOCAL «XJUWT PER ALOWOYPLAYA

k

•ran «la •eotawdot-?[ *"•*""•»*•**••*

botigues d> qu·vtorM qu« hi Havia «ban*. *<AMp£dtf

è *

* * ^

Sant Cugat, terra d'artistes... i de superfícies comercials

f i n e s t r a

La Diada se celebrarà el 4 de juliol

Amolta gent de fora de Catalunya no els agrada que celebrem la nostra

Diada. Tenen por. Encara que sigui per commemorar una des­feta i encara que siguem un país petit. Per què deuen tenir por? Però a aquesta mateixa gent els cau la bava quan el primer país del món, els Estats Units, ha entès la seva pròpia Diada arreu del món, a través del poder del seu cinema, i han decretat una data única de celebració, el 4 de juliol. O potser aquests que ens critiquen no se n'han ado­nat? Fins ara VIndependence Day era una festa local que celebra­ven a l'interior del país, encara que de mica en mica, i també a través del cinema, l'anaven pro-mocionant de manera quasi su-bliminal per tot el món. Tot­hom hem vist en infinitat de pel·lícules com els nord-ameri-cans s'emocionaven el 4 de ju­liol encara que l'Oliver Stone li donés un to crític i irònic a Nacido el 4 dejulio.

FONTCÜBERTA

Ara ens ha arribat una pel·lí­cula de gran espectacle , amb grans efectes especials, actor de segona i una campanya promo-cional de nou-ric, amb un títol que ni s'han molestat a traduir perquè segurament pensen que el tenim comple tament assu­mit: Independence Day. Des del punt de vista cinematogràfic, res a dir; és impecable, un gran espectacle per a tota la família. I deo lòg i camen t és una altra cosa molt diferent. L'argument és el típic de les pel·lícules d'in­vasions d'extraterrestres que ja hem vist tant en el cinema com a la televisió, Ultimàtum a la Tte-rra (extraterrestres bons) o V (extraterres-tres dolents) en són dos exemples molt clars. En In­dependence Day els E.T. són do­lents, molt dolents, volen des-t ru i r la h u m a n i t a t i t e n e n tecnologia punta suficient per fer-ho en tres dies. Per solucio­nar-ho, els p roduc to r s de la pel·lícula fan que el mateix pre­sident dels Estats Units (jove i

maco) piloti personalment un caça i dirigeixi la força que s'en­fronta als extraterrestes ajudat sobre to t per pe r sona tges re­p re sen t a t i u s de l pob le pur i simple (un negre, un borratxo i un marginat) i, lògicament, pels supervivents d'altres països del món i que no pinten absoluta­ment res. Ell és el cap absolut. I, naturalment, guanya. Qui re­sisteix un atac encapçalat inper-son per un president dels Es­tats Units ? Aquella és l'ocasió d'or per llançar el missatge de­finidor d e la ideologia de la pel·lícula, i per extensió dels g o v e r n a n t s ac tua ls d ' a q u e l l país: " H e m guanyat els extra­terrestres dolents que volien de s t ru i r la Ter ra . I els h e m guanyat el 4 de juliol. Des d'a­ra, el nostre 4 de juliol serà VIn­dependence Day de tota la hu­m a n i t a t . " A p a r t i r de la pel·lícula, totes les diades del món se celebraran el 4 de ju­liol. Ho ha decretat Hollywo­od. Definitiu.

HS4C\1N10>B

Societat Divendres, 21 de setembre de 1996 15

S a n i t a t

L'Hospital General practica una operació única a PEstat

Es tracta d'una intervenció a rartèria aorta mitjançant catèters La Unitat de Patologia Vascular de l'Hos­pital General de Catalunya ha fet, per pri­mera vegada a Catalunya i a l'Estat es­panyol, una complexa operació quirúrgica amb tècniques endovasculars. Amb aquest sistema, s'introdueix un catèter dins una artèria del pacient i s'intervé allà on cal

amb molta precisió. De fet, aquest proce­diment es fa servir ja habitualment al món. Però la particularitat de la intervenció que s'ha fet a Sant Cugat aquest estiu és la lo­calització de la lesió. Fins ara, només al­guns equips mèdics al món havien fet una operació a l'aorta.

A M Í E L S C A S T L E R A

- Sant Cugat -

L'operació es va fer el mes de j uny a un p a c i e n t de 48 anys que tenia una lesió molt greu a l 'artèria aorta, a l 'alça­da de la novena vèr tebra . El conduc te sanguini tenia una obstrucció de greix que blo­quejava p ràc t i cament la cir­culació de la sang. En aquests casos, la solució més utili tza­da és la de fer un by pass, però a q u e s t a o p e r a c i ó s u p o s a mol t s riscos per al pac i en t .

L e s t è c n i q u e s e n d o v a s c u ­lars ev i ten el t rauma que su­posa obrir el tòrax d ' u n ma­lalt, i amb el ca tè te r no s 'ha d'afectar cap òrgan vital. L'e­quip de patologia vascular de l 'Hospi ta l Gene ra l d e Ca ta ­

lunya, encapçala t pel doctor Manue l Maynar , va fer una punció a l ' ingle del pac ien t per introduir-l i un catèter , i arribar fins a la lesió de l'a­orta. Era la primera vegada a Catalunya i a l 'Estat espanyol que es feia una in te rvenc ió així. Les t ècn iques endovas­culars s ' hav ien u t i l i t za t so­vint en les ar tèr ies perifèri­ques , però mai a l 'aorta. " H e llegit pocs casos a les revis­tes e s p e c i a l i t z a d e s q u e es p u b l i q u e n al món q u e expl i ­quin operac ions com la q u e hem fet a l 'Hospi ta l Genera l de Catalunya", afirma Roman R o s t a g n o , u n d e l s m e t g e s que ha in tervingut en la ope­ració. T a m b é formen part de la u n i t a t e ls doc to r s Aure l i Murioz i Enr ic Oller.

L 'Hospi ta l Genera l de Ca­ta lunya disposa d 'un angiò-graf digital , una gran màqui ­na de raigs X que permet fer d i ag n ò s t i c s i i n t e r v e n c i o n s qu i rúrg iques . La informació que recul len els raigs es pro­cessa en un monitor amb què es p o d e n fer radiograf ies o seguir l 'evolució d 'una ope­ració, per e x e m p l e .

" U n c o p h a v í e m por ta t el ca tè te r allà on ens interessa­va, vam introduir un globus pe t i t e t q u e vam inflar a d ins de l 'aorta just a l 'alçada de la les ió" . Així es va poder ino­cu la r t a m b é una malla m e ­tàl·lica q u e feia les funcions d ' una pròtesi que ajuda l'ar­tèria a romandre dilatada. "El grum va quedar esclafat con­tra la pare t de l 'aorta, i d 'a-

Romdn Rostagno, radiòlegvascular que va intervenira l'operació, amb Tangiògraf digital. Foto: X. I ARRÒSA.

questa manera la sang pot cir­cular amb normal i ta t" , expl i ­ca Rostagno.

El pacient només va neces ­sitar anestèsia local i tan sols va estar hospital i tzat una set­mana. "Aquests són els grans avanta tges davan t la cirurgia convenciona l" . Ara, truca un cop al mes als me tges q u e el

van ope ra r per exp l i ca r - los q u e es troba molt bé , i el mes que ve s'haurà de fer un con­trol a l 'hospi ta l . L 'ún ic risc q u e hi ha ara és q u e la pare t de l 'aorta sobre la qual recau el g rum de la lesió no resis­teixi la pressió, tot i q u e els m e t g e s es mostren molt op ­t imis tes .

Consum

L'Hospital incorpora tres establiments comercials sanitaris

Entren en servei una parafarmada, una òptica i una ortopèdia À N G E L S CASTUERA

- Sant Cugat -

El vestíbul de l 'Hospital Ge­neral de Cata lunya presenta un nou aspecte en els últims dies. La direcció de l 'Hospital ha decidit incorporar nous ser­veis per a tots els usuaris del cent re sanitari. "És una ma­nera d 'ampliar l'oferta per als c l i en t s i els t r eba l l adors de l 'Hospi ta l Genera l de Cata­lunya" , expl ica Josep Llu í s Tàpia, director de recursos hu­mans. Per començar, s'han ins­tal·lat una parafarmàcia, una ortopèdia i una òptica.

L ' H o s p i t a l G e n e r a l no té

llicència per obrir una farmà­cia, tot i que té la intenció de demanar-la al Col·legi de Far­macèutics. "De moment , ve­nem productes d 'h ig iene es-tomatològica, protectors solars i altres articles que no són me­d i c a m e n t s " , a f i rma T à p i a . L'explotació d 'aques t establi­ment és responsabilitat direc­ta de l'hospital. En canvi, l'or­topèdia i l'òptica s'han atorgat a dues empreses que ja tenen altres es tabl iments a Sabadell i Terrassa.

A q u e s t a p e t i t a ga ler ia co­mercial, que completa la per­r u q u e r i a , la f l o r i s t e r i a i el quiosc que ja hi havia al cen­

tre, facilitaran les compres als c l ients i socis de l 'Hospi ta l . "No fem la competència a nin­gú, perquè aquí vénen perso­nes de tot Catalunya. Aques­tes botigues són còmodes per als clients, però no roben com­pradors", assegura el director de recursos humans . La flo­risteria es transformarà en el futur en una petita botiga de regals, per completar l'oferta. L'Hospital General de Cata­lunya és un dels pocs centres sanitaris al país q u e disposa d 'aquest tipus d 'equipaments comercials, que en canvi són indispensables als grans hos­pitals nord-americans.

Frau

Demanen quinze anys per a Pexgerent de l'HGC

El fiscal l'acusa d'estafa À N G E L S CASTUERA

- Sant Cugat -

El ministeri fiscal ha demanat una pena de quinze anys per a l 'exgerent de zona de l 'Hospi­tal General de Catalunya, Jo­sep Alegrí, que està acusat d'un delicte d'apropiació indeguda, falsedat en document oficial i usurpació de l'estat civil. El mi­nisteri sol·licita també per a l'a­cusat una mul ta de 900.000 pesse tes . Segons l 'acusació, Alegrí va desviar 845 milions de pessetes procedents de més de cent obligacionistes de l'­hospital. Els diners els va di­posi taren una suposada socie­t a t , a n o m e n a d a C i s t e r . La presumpta estafa es va fer en­tre els anys 1989 i 1991. L'acu­

sació demana també que Alegrí torni els diners que va estafar, però l'acusat s'ha declarat in­solvent.

Desv iac ió de d i n e r s

Josep Alegrí va reconèixer a la vista oral que era el respon­sable de gerència de Barcelona i la seva àrea metropolitana, i que va acceptar diners de per­sones que compraven obliga­cions per un termini inferior a cinc anys. tot i que la direcció d e l ' h o s p i t a l no a c c e p t a v a

aquestes condicions. L'acusat va desviar els diners a l 'em­presa Cister, que va fer fallida l 'any 1991. El judic i cont ra A leg r í ha q u e d a t v i s t p e r sentència.

16 Societat &S4CANTONS Divendres, >7 de setembre de 1996

E l e c c i o n s al CMSC

Pros tanca legislatura

al Club Muntanyenc

fent gala de bona gestió S'ignora si es presentarà a la reelecció

Temps per fer balanços al Club Muntanyenc. Massa aviat per a alguns, massa tard per a uns altres, el fet és que s'ha tancat un cicle a l'entitat i ara s'ha de repassar la feina feta. El presi­dent en funcions, Ramon Pros, va resumir la tasca d'aquests quasi dos anys mentre continuen els dubtes sobre si presenta una candidatura a la reelecció.

J< >!•'«!•: Ll.OMlURT - Sant Cugat -

\ "na economia sanejada, un in­crement del nombre de socis amb un col·lectiu majoritària­ment jove i sobretot fer la sen­sació que el club funciona i que assumeix el paper que li pertoca com a entitat més important de la ciutat. Aquests són els ítems amb què Ramon Pros presenta el seu balanç de gestió al capda­vant del CMSC després de qua­si dos anys de legislatura. Kn una roda de premsa en què la junta només la representaven ell i el tresorer. Pros va parlar del pas­sat més recent de l'entitat com uns mesos "en què s'ha viscut una crisi de creixement que el club ha notat". Per al president

de l'entitat, aquesta legislatura "'ha de servir per establir les ba­ses del futur del CMSC:". I n fu­tur incert que comença amb el dubte de qui s'acabarà presen­tant finalment a les eleccions i que acaba, de moment, amb el debat sobre el model que ha de prendre l'entitat. És en aquest punt on la Cooperativa Pi d'en Xandri torna a sortir a la pales­tra, perquè dels resultats del 26 d'octubre dependrà una bona part del seu futur. Aquí les finances tenen un pa­

per fonamental i en aquest as­pecte el treball de Pros sembla impecable. Es van presentar uns pressupostos que aquest any arri­ben als 64 milions de pessetes després que s'hagi eixugat un dè­ficit de quasi set milions que hi

Et president en fitiKwns del CMSC, Rnmon l'ros. Foto: XAVIER l.ARROSA

havia a finals de l'any 94. Pel que fa a la tasca social (una de les qüestions que més han preocupat Ramon Pros), el president des­taca l'augment de socis i l'ober­tura del Club tant a d'altres àm­bits com a Sant Cugat i que es resumeix en una dada explicati­va del perquè d'aquests canvis: dels 2.100 socis que té l'entitat, la meitat t enen menys de 25 anys.

Pros també va treure importàn­cia a la situació electoral i va con­cloure que "la millor manera de

demostrar que el club funciona és veure l'ampli ventall d'activitats que s'ofereixen al jovent".

D'altra banda, ahir es va pre­sentar oficialment la candidatu­ra de Narcís (Castanyer, Joan Tro-yano i Xavier Cas t e l l s a les eleccions del 26 d'octubre. Cas­tanyer en serà el presidenciable, Troyano aspirarà a la vicepre-sidència i Castells a la tresoreria. Josep Aymà, Carme Jordi, Joan Daniel Garberi, Marc Dinerés i Belen Salvador acaben de confi­gurar la llista.

D i s t i n c i o n s

Els Santcugatencs de

l'any, el 10 de novembre Ja han començat les votacions

E I . I - \ \ C \ s i i.i.i.\i<\ \i

- Sant Cugat -

I . 'Associació d 'Amics de la Ràdio ja ha convocat, un any més, els premis Santcugatencs de l'.un. I-'.Is guardons dels que [iiulran l'honor de ser Santcu­gatencs del ll'l>5 s'atorgaran el diumenge 1(1 de no \cmbre al ' l ea t rc -aud i to r i del ( ien 1 re ( .nl-

tural, a partir de les vuit del vespre. Aquests premis es van crear a m b la volunta t de re­conèixer la tasca i la trajectòria que han anat seguint les dife­rents entitats, persones i asso­ciacions de Sant Cugat que, dia a dia. fan petites o grans apor­tacions a la vida quotidiana. El president de l'Associació d'A­mics de la Ràdio, Ramon Grau, afirma que els premis han ex­per imenta t a lgunes transfor­macions al llarg del temps, però assegura que "la seva essència encara es conserva". Durant els catorze anys d'existència d'a­questa cerimònia, ha anat aug­men tan t el nombre de guar­dons repartits, fins a arribar a

lliurar-ne deu. El premi con­sisteix en un.i figura dissenya­da pel joier i escultor santeu-ga tenc Josep Maria Sancho, que representa el gall del mo­nestir, un dels símbols de la nostra ciutat. D'altr.i banda, el jurat atorga un premi honorí­fic a la millor trajectòria realit­zada per una persona de la ciu­tat. L'ans passat, aquest guardó se ' l \ a e n d u r l 'ar t is ta Josep Grau-Garriga "per ser l'artista santeugatenc més internacio­nal" , segons el pres ident de l'associació. Alguns dels sant­cugatencs guardonats l'any pas­sat van ser l'investigador Josep Maria Gavín, el Club Munta­nyenc Sant Cugat, l'atleta Is­rael Luque i Mans Unides Sant Cugat, entre d'altres. L'Asso­ciació d'Amics de la Ràdio pro­posarà una quinzena de nous candidats al premi i, a través de Ràdio Sant Cugat i del set­manari Tot Sant Cugat, qualse­vol persona del municipi podrà donar el seu vot particular. A més, es poden proposar candi­dats que no surtin a la llista, si

/• ntif^i di I- premis Siintiugiitem d, l'a>/\' 94. Foto: F.I.S 4 CANTONS

tenen el suport d'un mínim de deu persones del jurat. El jurat i els p r e s e n t a d o r s de la ce ­r imòn ia seran m e m b r e s de l'Associació d'Amics de la Rà­dio i gent vinculada amb el ma­teix món de la ràdio. A més del l l iurament dels premis Sant­eugatenc de l'any 1995. l'or­questra Big Band Cotton Club

i l'escola de dansa Laura Este­ve del municipi oferiran un es­pectacle. Aquestes actuacions s'inclouran en Tacte perquè , s e g o n s a r g u m e n t a R a m o n Grau, "sempre es procura que a la c e r i m ò n i a hi hag i u n a presència artística del munici­pi per tal que la festa sigui molt santeugatenca".

Mor Miquel Tortosa als 9 5 anys

R l T H Boi.I.INtíKR

- Sant Cugat -

El santeugatenc Miquel Tor­tosa. pare de l'historiador Joan Tortosa, va morir el 10 de se­tembre passat als 95 anys d'e­dat. De jovenet. va decidir se­gui r la t r a d i c i ó f ami l i a r i continuar amb el conreu de les vinyes per elaborar vi, primer a casa i després a la Coopera­tiva.

I na de les seves grans pas­sions va ser la geografia i viat­jar. Miquel Tortosa també és recordat pels amics i familiars per la seva gran afició per can­tar. De fet, també va partici­par durant molts anys com a tenor a la coral de la Unió Sant­eugatenca, ent i ta t de la qual t a m b é va ser m e m b r e de la junta directiva.

En la inauguració del Teatre-auditori, Miquel Tortosa va ser homenajat quan va cantar als 92 anys d 'edat una cançó hu­m o r í s t i c a d e l ' o b r a Les es­pardenyes de Cal Roí. d i n s d'Històries de Sant Cugat, de la lletra de la qual només ell es recordava.

Ràdio Sant Cugat té una pàgina a Internet

- Sant Cugat -

L'emissora municipal Ràdio Sant Cugat ja té una pàgina a la xarxa Internet, dins de la que ja disposa l'Ajuntament. El codi és el mateix que el del consis­tori (www.ascv.es) i RSC apa­reix al menú principal. A la KY/> de l'emissora s'hi pot trobar in­formació pròpia de la ràdio (pro­gramació, notícies referides a l 'emissora, telèfons i adreça. així com tarifes de publicitat), però el seu director, Xavier For­nel ls , ha anunc ia t que aviat "s'intentarà que els titulars de la informació local hi apareguin diàriament". Ràdio Sant Cugat és una de les primeres emisso­res locals de tot l'Estat que ofe­reix informació a través d 'In-ternet. Abans ja ho havien fet Catalunya Ràdio i Onda Cero. /J.L.

LOCAL EN ALQUILER Avda Alfonso Sala (Junto Estación), 75 m2, 2 pue-rtas a la calle. 7 mts. de aparador, calefe. y aire acord., bz i agua.

Td. 589 26 43

MOLTES PARELLES A L'HORA DE FER EL PAS PER CONSTRUIR 0 COMPRAR UNA CASA NO SABEN COM FER-HO.COMPRAR BÉ COMPORTA ESTALVIAR

AQUESTS DINERS NECESSARIS PER A LA NOSTRA ECONOMIA, PERÒ EL MÉS INTEL·LIGENT ÉS SABER ESCOLLIR ELS PROFESSIONALS QUE ENS HAN DE DONAR AQUESTA SATISFACCIÓ.

18 Societat ELS íCAJVTONS Divendres. 2 7 de setembre de / 996

T r à n s i t

Un 9 0 % de les proves

(Talcoholèmia fetes a

Festiu surten negatives

Renau demana més responsabilitat

Durant aquest est iu , la pol icia local ha fet a San t Cugat

4 2 0 proves d 'a lcoholèmia . Els resultats de la c a m p a n y a

prevent iva d 'a lcoholèmia i sonometr ia conf i rmen q u e el

municipi registra pocs sorolls i que una gran part dels ciu­

tadans condueix de manera responsable.

Ki.KNA CASIKI.I.ARNAI'

- Sant Cugat -

I)c Ics 420 proves realitzades a Sant (iugat, un '>()% van re­sultar negatives, segons dades facilitades per la Policia Local a partir dels resultats de la cam­panya preventiva d 'alcoholè­mia i sonometria que van rea­litzar durant els mesos de juny, juliol i agost. Si es desglossen aquestes xifres, un total d'onze proves es van fer a conductors que havien tingut un accident. D'aquests, només un 18% con­duïen sota els efectes de l'al­cohol. D'altra banda, es van fer deu controls a conductors que no havien respectat les normes de trànsit: un 80% de les proves realitzades van resultar negati­

ves. La resta dels controls que es van realitzar durant l'estiu, en total 399, es van fer en di­ferents punts de les carreteres del municipi per tal de preve­nir accidents. Entre els sotme­sos a l'alcoholímetre, aturats a l'atzar per la policia, només un 2,25% dels conductors van fer q u e l 'aparel l d o n é s pos i t iu . D'altra banda, la policia local va fer una campanya de sono­metria durant tot el mes d'a­gost per controlar el possible soroll q u e pot fer qualsevol vehicle de dues rodes quan cir­cula per la ciutat. Un 85% de les sonometries realitzades van resultar negatives. Amb relació a aquestes dades, el regidor de Segure ta t C iu t adana de l'A­juntament , Enric Renau, con-

L·i gran majoria de les proves d'alcoholèmia que es fan a Sant Cugat són preventives. Foto: FAS 4 CA A7'0A',v

sidera que "la campanya ha es- pament de les motocicletes a guin empitjorar. Per aquest mo-tat un èxit", perquè "demostra la confiança que mantenim en la Prefactura de Trànsit de Bar­ce lona , q u e e n s p e r m e t fer aquests controls de manera pre­ventiva".

Pel que fa a la campanya de sonometria, Renau opina que "també és positiva ja que acon­segueix pal·liar els sorolls que de vegades fan els tubs d'esca­

la nit". Renau ha assegurat que aquestes sonometries es conti­nuaran fent en algunes zones del municipi, tot i que destaca que "Sant Cuga t no registra gaires sorolls pel fet de ser una ciutat residencial". El regidor de Seguretat Ciutadana ha de­manat prudència i responsabi­litat als ciutadans per evitar que els percenta tges positius pu-

tiu, Renau ha apel·lat al civisme dels ciutadans. Per la seva ban­da, l 'inspector en cap en fun­cions de l'àrea, de Segure ta t Ciutadana, Àngel Pastor, valo­ra de manera "molt positiva" les dades d 'alcoholèmia i so­nometria i evidencia "l 'esperit cívic de Sant Cugat i l'alt grau de col·laboració per part dels seus ciutadans".

Cjfttltyifc ÉOftMfc. IgUMMI #Épíft» A$Q*

Consult. Centre Mèdic

Dietètica-Nutrició

• MARIA RIUS S O L E f i Acupuntura». mitncW.dWKte* Homotx*

Ftunette Moaça*» 25 -27 , t t j * , j $Mt &jgat 1T CT913 0 7

• DRA. m. 0Qmtaa<mxmt M*dfctoa gènesi, ctatàSts». D**» , <*-(n»a»81 dijous. hwet convingudes. £ * . OavaMatta, 2i , tot pit. S*M Cu»»<. qg74 6 3 » / 5 « 9 » 9 S ^

• CENfTREtyOBEaTATÍlttSO»-CINAESTènCA Dtft. Anna í t Cwttò « Of*. íto*W*» S * gama'Ora Uumú*teíe consulto)*» edató nmMmiak *» Hw*-btenca, 2-8,2a ptant», *rap. 8*. 061» S*mCU B i t«8M43S7··<a»4»<Í

Fisioteràpia

• SOFtAROI IAf«W# RskrterWa. AttMèaete mim* B»tc A&ífta ''

c / v i i , y , | | N i O n t £ ^ » | j |

FVNCJOKAt.

«««toitíartÈtóM.

Metge capçalera

#ORA.LOZOSOO

0i«<j?4<iS|a<·iiiiil·i.ii

«JDAA.M. JAUME SMtttA

Mútues

i,3.3»f*Cuoat

Odontologia

l « .WeO«OVI tUktVAADCSA

*çmfàwmxt,iatímúmic : M CiWJWBy·, 2 1 , MS»». San» Cugat

• y i à ^ ¥ i P i t t i S » 0 3 i 3 * < a t * « C A Ï M E í r O t t . A e T H A N 'OdonWtogía SBnsHÍ, ImplwÉaKígia, prò-•WWKi.^jftffuWKtfrwflMlinpfc,~fflTfrflfrfíf?tnj flTftftfWft.

**1M»M8fioa,2·8.2«,11 S**Owat j»«B>»l f f8 .„.. ..,

iOeHTAttlAYOR . ^ en generat. Ortodòncia im-

í»(«(H«iae<*«ndfW,<i»10haWhf*! í*ít*»h.Mt*>r.2a-2S< 1f,3a, Sant Cu-

Oftalmologia

.69etoff**terBra«lt CModímcfs awiu-ï.oenelwiute.O'SBntaMsnBS,

• CENTRE DE ÍSàtUTOCUUW Ofisfmoíagt». Convert aer*> teaptiod-peiarraSíua» <y Santa. Ma«M& sartCygat » 6 » 5 1 < »

Ortodòncia Otorinolaringóleg

Ptavfajwt jtetfiftrtt^t ttniterifc Mftdtfitt& FfwsowsMcmsa», 48, «otr. 2,3e«t Ou-

• 6 7 S 4 « S 3

Pedagogia Logopèdia

• BES08AVtíÍ*ltÇ*KSA Pattegogia, togpp&ïa. P&&(eM*s iwl-guatgaí apMnaoIataj» CAfflB, 5-7, íf 24. SantCuaat»S»12t»

Pediatria

«JQ9g^$QM0NlNASCASA· RAMON*

«Xa. <*aMÍ«Ég.%, Jf 3». San Ctçat

•OrW.E0«feíWraEZ.-<a)OtA PFAFF. Pedasfa. Sant»* C^tSatud, Agrup. MUT MEDtFWT*í Ciíatelya, 2£, 1r1a. SaotC«a»l.« S0»a« 13

•«tAR CANOSA aaa» PedtaWa - Medfcto» aeMMMewA. Afe f<>-(í·btaoc»,2-8.3ft*i.3»(*étí9»t «>«?4S7»·9«9iBS4e

•OAA. AMNAPUJOERTt CAUK8 P*dl»^Wt4teteJ»«Mip6< teteSt, í·fp*.S*nti3u9Bí.

Podologia

•^jaEPti.-raEasEoes WttaM»» dei pou, o r»* , tfummtx-

W 3tí» 417S-M6 • » « » , .

Psicologia

• OSMTftlÈ D£ PSICOLOGIA Ctà«CATfli«»*W8<fapreoerta<9»t<}» lapwta-Neiw, a<J((te«»Msiadute,*fe CMtto9*.2t,3r J*. Sant Cugat *W4!)6n >___

• C A R M E t A C A S T t L t O ftta&gM), pro*femss tJ'apferwittóg», \«à,S-7>*r2ssSawcu!»t, W5W1215 •ciwnffi PsrcoTERÀmaia. VAtiÉS f>»k5olo , peKi aírte, togopWí». Pf»ça Oc Sattét, 5,2n,3a. S«m Cafiat »a$9;40St • « . AWTÒNtA 6D0AR0O CAR­DONA Psteotofta clínica. Fttía. Can Nf0M(ï,S«I*CBS« « ^ « 4 4 ^ ^ 4 3 0 9 6 ^

•0BA.'ï»iaÍR» '"' ''

fsia^.tfaWomsaradí^K^a.p*»-

fagas, 25-27, ísn la, sant Cugat W 674 3653-4184846

Pulmó i cor

• Dr.JCANVAttDCPSWSCC»»-

Pu>wifa)(;Ma)w.38,2n.Saot<5tí9»t W 674» 29

Tocoqinecoloqia-Obstelricio

ZA

9B4t*. FMMAM) M»«gM«, 2Ç«7, í r 9».

^w,—MI IT IMI I I t yirt

fraiw·XtMomsBE, SSS·SÍ, * f ï i .aBí f i te ·

•m^StíSI^BNAHBeEeAl»»! ' Toqpgtnçcoloj a Mcmiaoanïtogud» MCtfskjnyB, 21, -títla. Sort Cusjít

yS»«0».Partk^ |g74 | |74 |W • p f t EMRK5UC CAVUÉSAFONT

manop«u«a.<«M«t(mífcí:»«»8tíMwa-gwí-3,5f2». SawC

GgïwajtogialohstatfíaaÀaj.Wwíl·e Av. Tom9W£maa, B, 3f 8.S*MÍÍJïlEa

Traumatologia

• on, aoAN cASAMd^ &i-ÍXARES

Mw(irt©o . ^ ' , Av. •Rwtísíart», 2 « , 2a-íS. S « * 6 d a » -

*mi*& M .„,', „TZL •« í l_CK5^lretÀ?X2W&8é#» Tmimatotogtó, Colurwwltiqpf» . Av Tomi>i8^2«$Mctt&3MC!tijplp. y g r e S 7 9 S ' ''-•aasjEPooswtòoree» TrWiffiatotogta, Ortopèdia, AMtot»<(!!Ítl.aa-r *à^Pf f iv ta^M»dy»et«s lWWi»^

•ORfERIíWí Clnagía ortopèdica «m»atitiÍ$Bfc3fe*

S««Ct)gaí » « 7 4 4 S 4 8 - S W Í B 34

CENTRE DE REHABILITA­

CIÓ FUNCIONAL

SUSANA NICOLETTI

( 7 Sant Antoni, 74

Tel. 674 74 37

Institut Psicomèdic Sant Cugat

Servei de Psicologia Clínica i Psiquiàtrica

•Servei d'orientació i Tractament de les addiccions

Unitat de Tabaquisme

Edifici TORRE BIANCA Av. lòrre Blanca, 2 - 8, 3r B

08190 Sant Cugat del Vallès

(Barcelona)

Tel. 589 37 87 Fax 589 35 18

ELS4CANTWS Divendres, 21de setembre de 1996 Societat 19

T r o b a d e s

La localitat de Vallgorguina va acollir el cap de setmana passat una acampada d'antics escoltes santcugatencs, d'e­dats compreses entre els 35 i els 57 anys. La trobada va ser­vir per rememorar els anys d'adolescent, però també per re­trobar antics amics i riure d'allò més.

Escoltant el passat Antics 'scouts' de Sant Cugat es retroben

MÒNICA BKRNABÉ

- Vallgorguina / Sant Cugat -

Tenen potes de gall i fa molts anys que no vesteixen camisa, pantalonets curts ni fulard. No obstant, el cap de setmana pas­sat, tots es van sentir escoltes per un dia.

Una vuitantena de santcuga­tencs que van ser escoltes en­tre 1953 i 1975 es van reunir el cap de setmana a Vallgorguina per fer una acampada a la masia de Can Carcasés. Alguns feia més d e vint anys q u e no es veien, però tots recordaven molt bé el temps que van passar ple­gats als agrupaments escoltes de Berenguer el Gran i Mare de Déu del Bosc.

Segons Lourdes Carré, una de les assistents, la trobada va ser "entranyable", però no va servir per reviure aquells anys de for­ma "melancòlica i carca". De

fet, la diversió i la gresca van ca­racteritzar l'acampada. Així, dis­sabte jocs com lligar-sc un glo­bus inflat als peus i córrer per evitar que els in tegrants del grup contrari el fessin esclatar van fer riure de valent els an­tics escoltes. Fins i tot, els fills d 'a lguns d 'aques ts santcuga­tencs es van sorprende de veu­re els seus pares comportar-se com a veritables adolescents, se­gons Gerard Martínez, que de­clara que el seu fill li va confes­sar que no pensava que tingués "un pare així".

Diumenge un esmorzar amb xocolata desfeta, pa amb co­donyat i margarina Tulipàn va fer reviure als exescokes els seus anys a l 'agrupament. Després, una gimcana va servir per posar-los a prova: activitats com mun­tar una tenda de campanya o fer un nus d e tu rc van fer suar molts antics escoltes, que ja no

Foto de família d'alguns dels antics escoltes santcugatencs que van participar en l'acampada. Foto: J. LLAMAS

tenien ni idea de com fer-ho. La trobada també va tenir mo­

ments emotius. Així, es va pro­jectar una pel·lícula amb imat­ges del cau i es va fer una missa de camp, presidida pel jesuïta Josep Baquer, en què es va re­cordar dos companys morts. La cançó L'hora dels adéus va posar punt final a l'acampada. Els an­tics escoltes, però, es van dir "a reveure", perquè l'any vinent tornaran a organitzar una altra trobada.

Valldoreix, seu de l'escoltisme •La masia de Can Cadena de Valldoreix serà, a partir de 1997, la seu central de l'associació Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya, que inclou 150 agrupaments i unes 14.000 persones i és la que engloba més gent de totes les que existeixen a Catalunya. Fins ara, l'associa­ció tenia la seu al carrer Llúria

de Barcelona, però ha decidit traslladar-la per raons d'espai, i perquè Valldoreix està molt ben comunicat. D'altra banda, els antics escoltes santcugatencs que van participar en la trobada de Vallgorguina el cap de set­mana passat organitzaran una exposició amb fotografies du­rant la Festa de Tardor.

SQUASH

$ % & Cafeteria Restaurant

Agraeix l'exit

d'acollida que

ha tingut el

nostre menú

diari de:

950 Pts. Club Sant Cugat C/Sant Jordi Tel. 674 98 62

Com si f o r kyrTota la vida

la xocola ta . . . ^f^ffy.

els entrepans. . . <?fv#9v

e l cafè. . . 4t*ft*-les pastes ••• « f v f f w

el suís... •#*••*

I I "• • • Tel.

Barcelona 675 52 46

BELLATERRA RESTAURANT CAN EDO C/ Lleójdll 692 24 24 580 88 39_ 691 73 55 674 38 03 674 2315

Carn a la brasa i calçots Cuina de mercat Peix i marisc

Dijous tancat excepte festius

CERDANYOLA DEL VALLÈS RESTAURANT CAN OUVÉ REST. ELV1EJ0R0BLE

Av. Flor demaiq. 122

..çyAjtamjra.JÇ _C_/Pas_Es!ag6,15

Cí Guadalajara. 14

692 24 24 580 88 39_ 691 73 55 674 38 03 674 2315

Carn a la brasa i calçots Cuina de mercat Peix i marisc

Dijous tancat excepte festius

CERDANYOLA DEL VALLÈS RESTAURANT CAN OUVÉ REST. ELV1EJ0R0BLE

Av. Flor demaiq. 122

..çyAjtamjra.JÇ _C_/Pas_Es!ag6,15

Cí Guadalajara. 14

692 24 24 580 88 39_ 691 73 55 674 38 03 674 2315

Carn a la brasa i calçots Cuina de mercat Peix i marisc Obert tota la setmana

Tancat dium. nit i dill. no festius LA FLORESTA REST. RANCHO EL PASO

Av. Flor demaiq. 122

..çyAjtamjra.JÇ _C_/Pas_Es!ag6,15

Cí Guadalajara. 14

692 24 24 580 88 39_ 691 73 55 674 38 03 674 2315

Cuina catalana, banquets Cuina variada

Obert tota la setmana Tancat dium. nit i dill. no festius

MIRASOL MASJANER

Av. Flor demaiq. 122

..çyAjtamjra.JÇ _C_/Pas_Es!ag6,15

Cí Guadalajara. 14

692 24 24 580 88 39_ 691 73 55 674 38 03 674 2315

Cuina catalana, banquets Cuina variada Tancat dimecres tarda

LA PONDEROSA C/Victòria. 18-20 589 25 71 Brasería

BAR ENRIC Pa. Baixador. 8 674J0 20 699 11 52 588.5468 586 42 81 . 589_5Ç_1!.._ 674 91 51

674 94_84 . 58918 25 675 52 46

Entrepans i menús Tancat rjjumenqe RUBÍ LA NANSA

EL PORTALET HOSTAL DEL GALL

Ctra. Sabadell. 47 PI. del Dr. Guardiet. 14

674J0 20 699 11 52 588.5468 586 42 81 . 589_5Ç_1!.._ 674 91 51

674 94_84 . 58918 25 675 52 46

Paelles, marisc freoid. Pizzeria. cuina catalana

Tancat dimarts nit i dimecres Tancat diumenqe-dilluns tarda-nit.

RUBÍ LA NANSA EL PORTALET HOSTAL DEL GALL

Ctra. Sabadell. 47 PI. del Dr. Guardiet. 14

674J0 20 699 11 52 588.5468 586 42 81 . 589_5Ç_1!.._ 674 91 51

674 94_84 . 58918 25 675 52 46

Menú. carta i deoustacio Tancat dissabtes excepte reserves

SANT CUGAT DEL VALLÈS LAPALTA Rambla Can Mora. 24

674J0 20 699 11 52 588.5468 586 42 81 . 589_5Ç_1!.._ 674 91 51

674 94_84 . 58918 25 675 52 46

Frankfurts Obert tots els dies CAN AMETLLER CHEZPHILIPPE CANTINA EL MEXICANO LA GRANJA SMPPER'S GRANJA BAR EL MONESTIR

Camí can Ametller, s/n Placa Pep Ventura. 5 C/Endavallada. 10 C/ St. Antoni-placa Barcelona C/ Enric Granados, 7 Placa Auousta. 2

674J0 20 699 11 52 588.5468 586 42 81 . 589_5Ç_1!.._ 674 91 51

674 94_84 . 58918 25 675 52 46

Cuina mercat Cuina Irancesa/menú diari Cuina i música autèntica Cuina casolana

Especialitzat en bacallà Tancat diss. miodia i dium. mexicana. Tancat dilluns

CAN AMETLLER CHEZPHILIPPE CANTINA EL MEXICANO LA GRANJA SMPPER'S GRANJA BAR EL MONESTIR

Camí can Ametller, s/n Placa Pep Ventura. 5 C/Endavallada. 10 C/ St. Antoni-placa Barcelona C/ Enric Granados, 7 Placa Auousta. 2

676 31.41 589_5A92._ 67405 85 589 38 23 _

_.58?_17 40. 697 06 52 67514 51

Brasería Esmorzars/tapes casolana

CAN AMETLLER CHEZPHILIPPE CANTINA EL MEXICANO LA GRANJA SMPPER'S GRANJA BAR EL MONESTIR

Camí can Ametller, s/n Placa Pep Ventura. 5 C/Endavallada. 10 C/ St. Antoni-placa Barcelona C/ Enric Granados, 7 Placa Auousta. 2

676 31.41 589_5A92._ 67405 85 589 38 23 _

_.58?_17 40. 697 06 52 67514 51

Brasería Esmorzars/tapes casolana s Obert de 8 a 10 nit

RESTAURANT CA L'AVIA MESOMENYS

C/Sant Antoni. 13 C/ Elies Rooent. 14

676 31.41 589_5A92._ 67405 85 589 38 23 _

_.58?_17 40. 697 06 52 67514 51

Cuina catalanrlntemac. Servei de bar RESTAURANT CA L'AVIA MESOMENYS

C/Sant Antoni. 13 C/ Elies Rooent. 14

676 31.41 589_5A92._ 67405 85 589 38 23 _

_.58?_17 40. 697 06 52 67514 51

Mexicà-menú català Menú diari i Drod ibèric

Obert al miqdia BAR REST. EL MOU CAN BARATA

Placa Pep Ventura. 3 Qra. Rubí a Sabadell, km 15.200

676 31.41 589_5A92._ 67405 85 589 38 23 _

_.58?_17 40. 697 06 52 67514 51

Mexicà-menú català Menú diari i Drod ibèric BAR REST. EL MOU

CAN BARATA Placa Pep Ventura. 3 Qra. Rubí a Sabadell, km 15.200

676 31.41 589_5A92._ 67405 85 589 38 23 _

_.58?_17 40. 697 06 52 67514 51

Cargol llauna/arròs morè LACARBONERIA LA CANTONADA EL TAST

O Vila. 8 Placa Monestir. 1

676 31.41 589_5A92._ 67405 85 589 38 23 _

_.58?_17 40. 697 06 52 67514 51 Tapes casolanes, torrades LACARBONERIA

LA CANTONADA EL TAST

O Vila. 8 Placa Monestir. 1 584 23 32 Creps. amanides, menús Obert cada dia

LACARBONERIA LA CANTONADA EL TAST a Alfons Sala. 9 58915 02 Marisc, menú, cuina merc. Repartir a partir de les 12 h REST. PANXA CONTENTA PARADA 1 FONDA BRASERIALABOLERA BAR RESTAURANT EL MESON BRASERtA DEL MERCAT VELL LA PASTA BOIXA

Pa. Olabarria. 69 Rbla. Can Mora. s/n a Baixada de l'Alba. 20 Placa Octavià. 5 Placa Pere San. 6 C/Al·lonsSala.24 C/ Indústria, 27

589 06 07 Cuina de mercat Obert tot el dia REST. PANXA CONTENTA PARADA 1 FONDA BRASERIALABOLERA BAR RESTAURANT EL MESON BRASERtA DEL MERCAT VELL LA PASTA BOIXA

Pa. Olabarria. 69 Rbla. Can Mora. s/n a Baixada de l'Alba. 20 Placa Octavià. 5 Placa Pere San. 6 C/Al·lonsSala.24 C/ Indústria, 27

589 26 97 674 16 75 674 10 47 589 52 40 67515 03 67514 02 589 29 71 58961 61 5891496

Cuina catalana La nostra esp. és quaSt Braseria i cuina de merc

Dilluns vespre tancat Tancat diumenges nit

REST. PANXA CONTENTA PARADA 1 FONDA BRASERIALABOLERA BAR RESTAURANT EL MESON BRASERtA DEL MERCAT VELL LA PASTA BOIXA

Pa. Olabarria. 69 Rbla. Can Mora. s/n a Baixada de l'Alba. 20 Placa Octavià. 5 Placa Pere San. 6 C/Al·lonsSala.24 C/ Indústria, 27

589 26 97 674 16 75 674 10 47 589 52 40 67515 03 67514 02 589 29 71 58961 61 5891496

Calçotada Pizzeria, creperia

Obert tot el dia Tancat dilluns

TY-BIHAN

Pa. Olabarria. 69 Rbla. Can Mora. s/n a Baixada de l'Alba. 20 Placa Octavià. 5 Placa Pere San. 6 C/Al·lonsSala.24 C/ Indústria, 27

589 26 97 674 16 75 674 10 47 589 52 40 67515 03 67514 02 589 29 71 58961 61 5891496

Creperia bretona Menú de dilluns a divendres MINIGOLFBARMGSC CAPITÀN COOK SQUASH

C/Santa Enqracja. 15 PI. Lluis Millet. 1 O Sant Jordi. 33-35

589 26 97 674 16 75 674 10 47 589 52 40 67515 03 67514 02 589 29 71 58961 61 5891496

Carn a la brasa, tapes Cuina colonial Cafeteria, pizzes. menú

Obert tots els dies

MINIGOLFBARMGSC CAPITÀN COOK SQUASH

C/Santa Enqracja. 15 PI. Lluis Millet. 1 O Sant Jordi. 33-35

589 26 97 674 16 75 674 10 47 589 52 40 67515 03 67514 02 589 29 71 58961 61 5891496

Carn a la brasa, tapes Cuina colonial Cafeteria, pizzes. menú Pasta fresca

CASINET Camí Can Ganxet. 47 58950 83 58910 26 675 55 66 674 64 33 674 10 27

Menú diari i entrepans Meniars casolans

Obert tota la setmana Diumenqe tancat BARALCAZAR

BISTRO CAFÈ Pqe. Musellas. 3 Rbla. del Celler, 87

58950 83 58910 26 675 55 66 674 64 33 674 10 27

Menú diari i entrepans Meniars casolans

Obert tota la setmana Diumenqe tancat BARALCAZAR

BISTRO CAFÈ Pqe. Musellas. 3 Rbla. del Celler, 87

58950 83 58910 26 675 55 66 674 64 33 674 10 27

Àmplia qama d'entrepans Diumenqe tancat ITALIANS 3 Sant Bonaventura, 6

Pica. Dr. Gal·lès

58950 83 58910 26 675 55 66 674 64 33 674 10 27

Menú diari Tapes variades i convinats

Diumenqe matí tancat Tancat diumenqe ELS DESMAIS

Sant Bonaventura, 6 Pica. Dr. Gal·lès

58950 83 58910 26 675 55 66 674 64 33 674 10 27

Menú diari Tapes variades i convinats

Diumenqe matí tancat Tancat diumenqe

LA MUSCLERA CELLER STA; MARIA TERRA MAR

Sant Bonaventura. 14 675 09 05 675 28 97. 589 77 23

Entrpans variats Tancat diumenqe LA MUSCLERA CELLER STA; MARIA TERRA MAR

Santa Maria. 17 Vic, 28

675 09 05 675 28 97. 589 77 23

Embotits i 320 vins i caves Tancat dimecres

LA MUSCLERA CELLER STA; MARIA TERRA MAR

Santa Maria. 17 Vic, 28

675 09 05 675 28 97. 589 77 23 Meniars econòmics Caps de setmana fins a les tres

VALLDOREIX RESTAURANT VALL D'OR Rambla M. Jacint Verdaauer. 165 674 11 41 Dies festius bufet lliure RESTAURANT MAS ROIG CAFÈ-BAR SOL

Plaça Mas Roio. 4 _675_0Q86. 674 67 21

Xai. entrecot a la brasa Jazzüve

Tancat diumenqe nit Obert tots els dies

RESTAURANT MAS ROIG CAFÈ-BAR SOL Rbla. M. Jacint Verdaguer, 113

_675_0Q86. 674 67 21

Xai. entrecot a la brasa Jazzüve

Tancat diumenqe nit Obert tots els dies

YPARAPA/ FONDAU

Vingui a provar els nostres menús

PRIMER, SEGON PLAT i

POSTRES 950 +CAFÈ 990 PTA

Rambla Can Mora, s/n 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Tel. 589 26 97

UJkíÓtt

w ,ta tfji*

P l . Octavià, 5 T e l . 674 10 4 7 / 5 8 9

SANT CUGAT DEL VALLÈS

%4 «Restaurant

DEL GALL»

CUINA DE MERCAT ESPEC. EN BACALLÀ

C/ Xercavins, 8 Tel. 699 05 60 • 588 42 81

08191 RUBÍ (Barcelona)

20 Societat ELS ICANTOÏNS tt;»wfc. 11 ih setembre de IW6

E n t i t a t s V i d a s o c i a l

I i/ioi/il \msdi Id Miim/initi debutar aiilaustri del' m<mt\tu d,cant unes IWpersones l·o/o \ W'lh. R LMi ROSA

Es clouen les jornades manxegues MÒNICA BKRNABK

Les novenes jornades culturals del Centro Castellano-manche-go van acabar el cap de setama-na passat amb bon gust de boca: la coral de la casa regional, Aires de la Mancha, va debutar dis­sabte a la nit en un concert al claustre del monestir, on també van actuar la Coral Sant Cugat del Club Muntanyenc, la coral Aulos i les corals de la Casa de Cuenca i la de García Lorca de Nou Barris de Barcelona.

Unes 150 persones van presen­ciar l'estrena de la coral manxe­ga, que va cantar dues cançons en castellà, La caria dulce i Elhim-no de la Mancha, i dues havaneres en català, El bon repòs i L'havane­ra del Vallès, amb l'acompanya­ment d'acordió. Els integrants de la coral es van mostrar força crítics amb la seva in te rpre tac ió de l'havanera El bon repòs i, de fet, la directora del grup, Núria Lluc, va reconèixer que no havien afi­nat "prou bé." Malgrat això, Lluc va declarar que l'havanera era di­fícil d'interpretar, perquè es trac­

tava d'un cànon, en què alguns cantaires començaven a cantar abans que els altres. A més, els socis del Centro Castellano-man-chego van afirmar que la coral ha­via millorat molt respecte als seus inicis.

Aires de la Mancha es va crear el mes de novembre passat i la for­men 25 persones, cinc homes i vint dones. Núria Lluc ha anun­ciat que el grup podria tornar a actuar en públic al Nadal amb un repertori reduït, ja que la direc­tora considera que el concert de dissabte va ser "massa llarg".

l.ls veïns del uiner Major fi tan aixoplugar sota les voltes, l'oto. A. IARROSA

Sopar passat per aigua

M.B. - Sant Casat -

Els veïns del carrer Major van fer dissabte passat un sopar per celebrar que aquesta via és de vianants des de fa un any i mig. Cada veí va preparar el seu pro­pi àpat a casa, i després tots es van reunir al carrer per menjar plegats. La pluja, però, va ai­gualir el sopar i els veïns es van haver d'aixoplugar sota les vol­tes . Altres, però, van sopar dins els portals dels edificis, mentre

que alguns no van tenir cap in­c o n v e n i e n t a menjar sota la pluja protegint-se amb parai­gües. En total, més de 200 per­sones van participar en l'àpat, i després van ballar al r i tme d 'una parella de cantants que va ameni tzar la vet l lada. La gresca va acabar a dos quarts de tres de la mat inada , i els veïns van assegurar que repe­tiran el sopar l'any que ve, tot i que el faran al juliol per as­segurar-se que la pluja no els aigualeixi la festa.

Rappel va fer aixecar els braços als assistents per canalitzar l'energia positiva durant el conjurt. Foto: X. IARROSA

Chic celebra deu anys amb Rappel M.B.

La discoteca Chic de Sant Cu­gat va celebrar dissabte el desè aniversari amb una festa en què

per aconseguir que l'establiment continuï prosperant els anys vi­nents. Rappel, que va afirmar que tots els presents al ritual tam­bé podrien fer realitat un desig, va fer un preparat dins una gran

l'astròleg Rappel va fer un conjur olla amb herbes, llorer, alls, sal,

plomes i cintes de diferents colors que representaven l'amor, la fei­na, la sort i els diners. La disco­teca es va emplenar d'adoles­cents, i la festa va acabar amb música, lliurament de premis i un gran pastís d'aniversari.

Vida s o c i a l

Imatged'ar \iu d'una n/ebra/ióa Mira-sol Foto. ELS 4 CWTOS'S

Anys quaranta a Mira-sol M.B.

I ína trentena de veïns de Mira-sol van assistir dissabte al tradi­cional sopar que, des de fa dotze anys, s'organitza per recordar les festes que es feien, als anys qua­ranta i cinquanta, a la pista de ball

de l'antiga plaça Rodona del dis­tricte. Precisament, enguany es compleix el cinquantè aniversari d'aquelles festes, que s'organit­zaven els caps de setmana. Per rememorar aquells anys, dissabte els veïns també van ballar en pa­relles l'anomenat ball del fanalet i del ram. •

Columtntó Hotel * * * *

Passeig del Mar, 100 E-17250 Platja d'Aro (Girona Espafta)

COSTA BRAVA TeL (9-72) 81 71 66 / 82 60 00

FAX: (9-72) 81 75 03

GUITART PLATJA D'ARO

Avda. d'Estrasburg, 10 • E-17250 Pbtja d'Aro COSTA BRAVA (Girona-Espafia)

P. O. BOX 201 TeL (9-72) 81 72 20 FAX: (9-72) 81 61 68

G U I T A R T H O '

la Caixa CAKA D'ESTALVIS I PENSIONS

DE BARCELONA

^ueSf estitt

PLATJA d'AltO TÉ PREM

Aquest estiu Platja

d'Aro està de moda.

1 per cetéérar-ho

tenim mok&fegals

„#-»* •

^ Í ? ^

per d tu.

Vine a la platja i

troba el teu. Si vols

més informació

d'aquesta campanya,

recull les bqses als

ietm i * *

[ors ètifal

me

FOMH-·fT M U N I C I P A L DE TXJRISAAE

CflST€i-PWT]flD'f«0

Barcelona Platja d'Aro Puigcerdà

La millor pell al millor preu

'L· * * * * ^ ( S | l

d'AGARO HOTEL

Platja de Sant Pol 17248 S'Agaró (Girona-Espafia)

COSTA BRAVA TeL (9-72) 32 52 00 FAX. (9-72) 32 45 33

HOTEL BEU. REPÒS

• •

C/ Verge del Carme, 2 Platja d'Aro

COSTA BRAVA TeL (972) 81 71 00

* *

IA MARINA

C/Ciutat de PaloLl 17.250 Platja d'Aro

COSTA BRAVA TeL (9-72) 81 71 82

22 Societat & S íCAIYroN") D,vem/rei, >1 rle setembre de 1996

La r a d i o g r a f i a

CORAL L ' H A R M O N I A DE V A L L D O R E I X

* • * ! & &

UC LHARMONIA Fa pocs dies celebraven el quinzè aniversari amb un concert a Valldoreix al qual van convidar les corals més representatives de Sant Cugat

Després d'un període de transició, la coral ha anat creixent en els darrers anys, i això ha motivat els seus responsables, que estan pensant a federar-se

Entitat: coral L 'Harmonia de Valldoreix Any de fundació: eAVmMSúc

desembre Local: Casal de Cultura de Valldoreix

Socis: 50 Quota: mil pessetes per

trimestre

Quinze anys amb un gran

de cant coral caliu familiar

XAVIKR MlRAl.I.KS

Van començar amb la voluntat de crear una coral per cantar ha­vaneres el setembre de 1979. De seguida, però, van ampliar el re­pertori amb cançons populars eu­ropees, catalanes i castellanes. Més endavant es van atrevir amb l'ò­pera i els clàssics. Al llarg d'aquests quinze anys han anat cantant di­verses peces respectant-ne sem­pre la llengua original. D'aquesta manera han aconseguit disposar d'un repertori internacional i molt variat. La incorporació des del principi de cantaires de naciona­

litat anglesa, alemanya, francesa i holandesa ha ampliat encara més les possibilitats de la coral.

Des de fa uns dos anys la coral ha crescut espectacularment: de la vintena de cantaires han passat a ser més de quaranta. A més, han aconseguit un equilibri entre veus d'homes i dones, cosa poc fre­qüent en la majoria de corals ama­teurs. Això no ha estat gaire difí­cil, ja que quasi la meitat dels membres de la coral son matri­monis.

Com en la majoria de corals, l'Harmonia te cantaires que tam­bé ho són d'altres corals, com la Coral Serra d'Or, a la qual van aju­

dar en un moment en què l'enti­tat de Sant Cugat tenia falta de veus. S'han mogut sobretot pel Vallès

i Barcelona i han fet alguna ac­tuació a l'Rstat, com la que van fer a un poble d'Avila l'any 1992. Aquí, actuen sempre que hi ha ocasió a Valldoreix i a Sant Cugat. Són una de les corals participants en la Trobada de ('orals al mo­nestir que organitza anualment Mans Unides de Sant Cugat.

Des de fa dos anys, cl Diumen­ge de Pasqua la coral es posa la barretina i ofereix una cantada amb cançons populars, talment com si fossin caramelles, a la por­

ta de l'església de l'Assumpció de Valldoreix. Una activitat que s'a­llarga fins dilluns a les residències d'avis que hi ha a Valldoreix. Com és tradicional recullen "la volun­tat", uns diners que serviran per al casal de Joves de la parròquia de Sant Cebrià.

Assagen cada dilluns al vespre al casal de cultura de Valldoreix, tot i que quan han de preparar un concert fan una jornada intensiva de dissabte. Tenen des de fa molts anys el suport de l'Entitat Muni­cipal Descentralitzada de Valldo­reix, un suport que ve d'antic i que els membres de la coral sem­pre han agraït.

ELS /CANTONS Divendres, 21 de setembre de 1996

La r a d i o g r a f i a

CORAL L ' H A R M O N I A DE V A L L D O R E I X

Societat 23

W,

Sortida de <..<r; de setmana a Banyoles f-s. Foto; ARXIU C. L HARMONIA

La par t ic ipac ió en actes popu la rs ha estat una cons tan t al l larg de la v ida de l 'en t i ta t

La voluntat d'un grup de veïns i amics ha aconseguit mantenir viva una coral que actualment gaudeix de molt bona salut

Una coral que ha sabut evolucionar a l 'entorn de Valldoreix

XAVIER M I R A L L E S

- VaHdoralx -

L'any 1981 el mestre anglès Miquel Herbage es feia càrrec de la direcció d'una coral que primer seria la coral de l'Asso­ciació de Veïns de Can Majó. I és que tot va començar en una sardinada popular de la festa major de Valldoreix, l'any 1979. Una sardinada que es continua celebrant actualment.

Des de l'any 1988, ja amb el nom de coral L 'Harmonia de Valldoreix, l 'entitat es consoli­

da i el nombre de cantaires va augmentant progressivament. Però l 'Harmonia també ha vis­cut moments difícils, com re­corden Gabi Eckart i Joana Vi­laplana, quan la coral va quedar reduïda a cinc membres que as­sajaven en cases particulars per "no perdre el caliu i mantenir el contacte".

Cada any organi tzaven una sortida de cap de setmana a Ba­nyoles per estudiar de manera intensiva, tot i que també hi havia moments per a l'esbarjo, amb sortides culturals i altres

activitats. Una sortida que aple­gava les diferents famílies i que, com diu Guillem Borràs, actual director de la coral, estan pen­sant a recuperar. EI que sí que segueixen mantenint és el so­par anual de l 'entitat que cele­bren normalment durant el mes de febrer.

Nadal, la calçotada de febrer, juny i la festa major eren en un principi les quatre cites anuals de la coral a Valldoreix. Els dar­rers anys també els han convi­dat a cantar a l'ermita romàni­ca de la Salut, el dissabte abans

de 1*11 de se t embre , concert que repeteixen el 12 d'octubre amb motiu de l'Aplec de la Sa­lut.

Enguany han volgut celebrar que fa quinze anys del seu pri­mer concert, el 5 de desembre de 1981, al casal de cultura de Valldoreix. Per això dissabte passat, 21 de setembre, va tenir lloc a l'església de l'Assumpció de Valldoreix una trobada de corals santcugatenques: la Co­ral Sant Cugat, el cor Aulos, la coral Unió Santcugatenca , la coral Serra d ' O r i la cora l

L'Harmonia. Els actes de celebració de la

coral no acaben aquí, ja que per Nadal, concretament el 21 de desembre vinent, volen fer un concert molt especial amb totes aquelles persones que han for­mat part de la coral en algun m o m e n t de la seva his tòr ia . L ' a c t e t a m b é serà un h o ­m e n a t g e al m e s t r e M i q u e l Herbage, antic director i fun­dador de la coral. En aquesta ocas ió la coral L ' H a r m o n i a tindrà l 'acompanyament d 'un conjunt musical.

24 Societat ELS /CAIVTONS Divendres, 11 de setembre eie 1996

T r a d i c i o n s

El XXI Aplec omplirà

de sardanes Sant Cugat

aquest diumenge

U Esbart coorganitza Vacte per primer cop

Fer tots els possibles per mantenir la tradició de la sardana.

Aquest és el motiu que ha mogut l'Esbart a prendre el timó en

l'organització de l'Aplec de la Sardana, que enguany arriba a

la 21a edició. Diumenge els jardins del monestir s'ompliran

d'aficionats a la sardana disposats a passar el dia tot ballant.

G K M LOZANO

- Sant Cugat -

En la trobada de sardanistes hi participaran aques t any la participació de les cobles Ciutat de Girona. Jovenívola de Saba­dell. Principal del Llobregat i la cobla Sant Jordi, que oferi­ran un repertori de trenta sar­danes, distribuïdes entre les ho­res del matí i les de la tarda. Aquest programa inclou peces tan conegudes com Colla dan­sa eterna, de Francesc Mas Ros, que oferirà la covla gironina, La Cot/uetsa, de Josep Maria Tarri-das, que serà a càrrec de la Prin­cipal del Llobregat o L'avi Rau, que la tocaran les quatre cobles conjuntament.

Com cada any, l 'Ajuntament

de Sant Cugat segueix col·la­borant tant en l'aportació del material com dels diners ne­cessaris per muntar la tradicio­nal trobada. I és que, de fet, la principal novetat d'aquesta 21a edició és que la coordinació de Pacte és a càrrec de l 'Esbart, que d'aquesta manera pren el relleu a l'Aplec Sardanista de Sant Cugat . El p res iden t de l'Esbart, Joan Rovira, ha expli­cat que l 'aplec de d iumenge serà molt semblant al d'anys an­teriors, perquè "encara no hem tingut temps d ' implantar no­vetats", i que l'objeetiu serà el de sempre, és a dir, "reunir un munt de gent que s'estima la sardana". Pot i això, Rovira ja pensa en les futures edicions i ha avançat algunes propostes,

Un mamen/ eie l'aplec de sardanes de l'any passat. Foto: ELS 4 CANTONS

de les quals destaca la idea de fer de l'Aplec "la cloenda d'u­na setmana dedicada a la sar­dana", en què s'organitzarien actes com ara "la presentació de la història i l'evolució d'a­ques t ball tradicional català i l'organització d'una taula rodo­na o una exposició".

La trobada servirà també per­què uns trenta representants de

l'Esbart facin el primer assaig públic de la futura secció de sar­dana que l 'enti tat està disse­nyant per a aquesta temporada. Per a Rovira, organitzar aques­ta colla ajudarà a despertar l'in­t e r è s de l s m é s j o v e s pe r la sardana, una condic ió indis ­pensable perquè mori el tòpic que associa aquest ball amb la gent gran.

S A N T C U G A T E N C S DE L'ANY 95

Q u i n és e l t e u Sa n t e u g a t e n c d e l ' a n y ? Fes a r r i b a r l a t e v a p r o p o s t a a R à d i o S a n t C u g a t , c/ S a n t J o r d i n ú m . 5, o a l TOT SANT CUGAT, c/ Sant A n t o n i n ú m . 4 2 . O bé pe r f a x a l 6 7 4 2 0 2 4 o a t r a v é s de l ' A p a r t a t d e c o r r e u s 2 2 4 .

O m p l e a q u e s t a b u t l l e t a a m b l e s d a d e s d ' u n a p e r s o n a o e n t i t a t q u e s ' h a g i d e s t a c a t d u r a n t l ' a n y 1 9 9 5 i q u e m e r e i x i s e r r e c o n e g u d a a m b e l g u a r d ó .

Nom

El meu candidat és lo seg jer i persona o ent i tot .

Pels següents motius

Podem localitzar el candidat oi telèfon

Presentació de propostes fins al 28 d'octubre O r g a n i t z o : C o I . i o b o r o

tÍMUMCMM ELSECANIONS ^ ^ W * "

Asdi prepara el sopar de l'entitat

ÀNGELS CASTUERA

L'Associació per a Disminuïts de Sant Cugat (Asdi) ja està or­ganitzant el sopar anual per re­captat diners que serveixin per tirar endavant els projectes de l 'entitat. Enguany, el sopares farà a l ' ho te l de l Parc T e c ­nològic del Vallès el dia 9 de n o v e m b r e . El p r eu de l s t i ­quets, que ja es poden reser­var, és de 6.500 pessetes. La r e c a p t a c i ó q u e e s farà e n aquest sopar servirà per cons­truir la nova seu d'Asdi, que es va començar al febrer a Vall­do re ix . Ara ja s ' han fet les obres d 'explanació i prepara­ció prèvia del terreny. També s'han col·locat els fonaments de l 'edifici, i en aques t mo­m e n t s 'està fent el forjat de l'estructura. La construcció que s'aixecarà serà el nou cent re d 'act ivi tats de l leure, on els nens i nenes que formen part d'Asdi podran continuar les ac­tivitats setmanals i l'esplai de d i s sab te . De m o m e n t , Asdi està fent les activitats en unes dependències que els ha cedit la Creu Roja.

El CPA munta demà un 6patio andaluz'

MÒNICA BKRNABÉ

- Sant Cugat -

L'àrea de joventut del Centre Popular Andalús organitzarà demà un patia anda/itz a dos quarts de deu del vespre a la seu de l'entitat. Aquest és el tercer any que el centre andalús fa aquest acte amb l'objeetiu de di-namit/.ar la cultua mitjançant el cant, el ball i la poesia. Segons ha declarat el president de l'en­titat, Gabriel Ruiz, es tracta d'u­na trobada molt participativa. perquè "s ' improvisa sobre la marxa" i "tothom balla i canta." Així, demà els socis del Centre Popular Andalús ballaran sevi­llanes, rumbes i buleríds. A més. alguns recitaran poesies, i tam­bé hi haurà cante jondo. El pati» andaluz que es farà demà s'ha­via de celebrar, en un principi. el cap de setmana passat, però es va ajornar perquè així ho va sol·licitar l'àrea de juventut de l'entitat, que ho organitza. Se­gons Gabriel Ruiz, els joves vo­lien tenir més temps per prepa­rar-lo. "Això demostra que s'ho prenen amb serietat perquè vo­len que sigui un èxit", ha afir­mat el president del CPA. que ha convidat tothom a assistir-hi.

Adiva estrena un local a Terrassa

À N G E L S CASTUERA

Els diabètics de Sant Cugat te­nen un nou local per trobat-se i rebre informació sobre la seva ma­laltia a Terrassa. L'Associació de Diabètics del Vallès (Adiva) ha estrenat aquesta setmana unes dependències a Terrassa, que es van presentar dissabte en un acte públic. En aquesta seu d'Adiva a Terrassa, els diabètics de la co­marca tenen un punt de reunió on informar-se sobre el tractament de la seva afecció. Adiva ja té un altre local a Sabadell des de fa més d'un any. Un dels objectius de l'associació és aconseguir un local per poder instal·lar-se també a Sant Cugat, però de moment, no han trobat l'espai adequat.

Els dos últims anys, l'Associació de Diabètics del Vallès ha fet un programa de xerrades, impartides per professionals de diferents es­pecialitats, que ajudaven el malalt a conèixer la seva patologia, a combatre-la i, en definitiva, a viu­re amb la malaltia sense que això condicioni d'una forma exagera­da l'estil de vida. Una dieta con­trolada i exercici amb moderació són els dos eixos que han de con­siderar els malalts per afrontar la diabetis.

t'ajudem a aprovar

US 4 CANTONS

26 Classificats

Divendres, 21 de setembre de 1996

guia pràctica

• MENJARS PREPARATS TASTA'M 5392929 -53935 35

• SUPERMERCAT

VILARÓ 539 35 32

• DISPENSARI VETE­RINARI DEL VALLÈS. SL.

Urgències 24 h. O Sabadell, 23. Sant Cugat 674 6945 Tel. urgències 906898136 • LA FAUNA. Rambla del Celler, 35-37.

674 13 05

•ANTENEX

C/ Àngel Guimerà, 2

•COPY-GRAFK O Can Matas, 8. 6753653 •COPISTERIATHER C/ Sant Antoni, 24.

56S7442

•JORDI MERCADÉ C/Creu, 6-8,2n3a

•BONAVENTURA ARAN CORBELLA Rbla RibataHada 6-5 5 8 9 4 S I 2

•DANIEL CA LAT A-YUD Rbla Ribatallada 31 B3 4r1a 675 ÍB 03

•SANTIAGO CASANOVA NAVARRO Pg. Habana, 41 Mirasol 675 3297

• MARTI FINET MIRA

Rbla. del Celler, 89 3r3a 58930.65

•GALERIA ARQUI­TECTURA Rbla. del Celler. 87 58944 I I

• JOSEP M. CASAS MEDINA Av. Torreblanca, 2-8 despatx 1F 6ZS1161 .JORDI FRONTONS Av RiusiTaulet, 13 5894147

JORDI CUFÍ BO­RRELL Av. Val d'or 2

6742601—

•MEDIF1ACT Rambla del Ceter, 25

•D.G.DASSEG RANCES

Rambla del Celer, 95. 675 4203 •DOMÈNEC AYALA

a Carme, 31 674 7142

•J.G. ASSOCIATS PI Barcelona, 9 -baixos

675 30 12 _

•ASESORIA JURÍDI­CA GÓMEZ

a Montserrat, 37

5898366

Servei

S A N T C U G A T

(irsno. S.A. d'assessorament

administrat iu.

Assegurances

generals i

administració

de finques.

ío< 585 2/ 74

•CELLER CAL CABALLU Nova ubicació: O Plana Hospital, 3-5 £74 0163 • VINS NOÉ, S.A. Baixada Sant Sever. 4

mm • INSTAL·LACIONS TETE Ptge. Torreblanca, 9 5890079 • J.P. PARRA C/ Ennc Granados. 15 - local 7

5890642

AUTOESCOLA MO­NESTIR C/Vallès 17 1r. 2a. St. Cugat 674 9120 AUTOESCOLA CAS­

TELLVÍ C/Sta Maria, 38 1r 1a Sant Cugat azàmm •AUTOESCOLA CA­SAS O Martorell, 47

674 14 37

•FILACAR Ctra. Cerdanyola, 8 589093! _ •LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/h 5632000 • MOTO RALLY PEU­GEOT Ctra. Cerdanyola, 67-71

785 SÜ 00

A L U M I N I I VIDRE

EXPOSICIÓ I VENDA:

VALLDOREIX, 53

TALLER: ORIENT, 68

TEL. 675 29 02

FAX675 2861

Sant Cugat del Vallès

•PÀRQUtNG TORREBLANCA Av. Torreblanca, 2-8 - local garatge

•BAR GRANJA CAN D M O La Mina, 19_ _ •GRANJA LA SORT C/delaSort3

•MERMELADA EXPRÉS C/VaMoreix, 56

sas- i ias-

•CABANAS CSankagoRuaftd.54 fi741K4fl .

•CUGART C/ Torrent de la Bom­ba, 14

674 4390..

•CICLES CARDONA O Valldoreix, 41

SAGARRA O Endavallada. 22 fí74D1fíO

•TUBAU C/Latorre. 14 6 7 4 1 2 6 5 -

Mercat Torreblanca, pdes. 1.6-1.7 6753065

Mercat Torreblanca, pda.104

saaxtia

•POLLERIA SANT CUGAT Mercat Torreblanca, pda. 1-5

•ARMAN'S Plaça Augusta, 2

•PAPIOL Venda i neteja C/Càncvasdel Castillo. 4

674 6500

• TALLER GERONI MORAGAS Av. Viladelprat. 79

• C L DENTAL SANARES C/Francesc Moragas, 8 - 2n «74 1» 77 ..

•CUINES JAUME DÍAZ Rbla. del Celler, 17

674-7143

• SUBMINISTRA­MENTS PER ALA CONSTRUCCIÓ Del Rio d 1 núm. 61 Can Barata

•FOAPS.A. BANYS O Rius i Taulet, 27

6Z4OS03 £755854 __

• NOVA ELÈCTRICA SANT CUGAT Rbla. del Celler, 91

67525 02

•TIEN21 C/Valldoreix. 44 E7A21BÍ •TOBELLA C/ Santiago Rusinol, 49 67AQÍ5Z • VILAR ELECTRO-LLAR.S.A. C/ Santa Maria. 20

589 02 71

•COAP O Villa, 22 56921 15

ÀGORA

• FLECA MARÍ

Plaça Borràs 1

Mira-sol

• LA LIONESA

C/ Valldoreix. 79

67407 71

i.u f>M :-i HI,

.1,1.jm ,k-TA_,

• L ACADÈMIA a Balmes, 39 675 44 53 • MÚSICA. Classes de guitarra (elèctrica i clàssica), pano i teclats electrò­nics. Harmonia i com­posició. 6752181 — •PATUFET C/ Sant Jordi, 22 674 1239

• MÚSICA I DANSA FUSIÓ C/ Canovas del Castillo, 20 5692613 •WAY-IN C/ Rius i Taulet 2, pral Sant Cugat 6748215--• NOVAULA C/Valldoreix 22 Sant Cugat 6740381

• SPRINT IDIOMES C/Francesc Moragas.8 M » » M FRANCÈS PER A NENS (Jocs i cançons) Con­versació per adults. 675J293 •TMNTTY Rbla Can Mora 18

6Z5220I

•CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Q Camí Crist Treballador, s/n 674 14.53

• ESPORTS TERRANEU C/Sant Antoni, 15 674 6202

•SQUASH SANT CUGAT C/ Sant Jordi. 33-35 674 9862 • GIMNÀS SANT CUGAT C/ Anselm Clavè, 20 Baixos 6 7 Ü H Ü -•UESC C/Canovas del Castillo. 9 6752390 -

GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT C/Elisenda, 11 67461 72 .. _. .

SANT CUGAT ESPORTS S.L Pça. Cua» Cantons SN

Tat 6743061 _

•CAL CRISPIN O' Santiago Rusinol, 23 fí74 mtw

• ESTANC MONESm Plaça Octavià, 3

•EUROPA O Alfons Sala, 24 6755260 •EL PONT a Girona, 3

•FLORS RIERA Ptge Sant Antoni, 13 674 1381-6751820 •FLORISTERIA SANT JORDI C/ Sant Jordi, 39 6Z4.Ifl.53 • ROSA M. SEGURA Cl Santa Maria, 8

•FLECA LA GARRIGA. Obert tot rany Rambla del Cel ler,15 674 7661

• FOTO VÍDEO F.R.

Rambla del Celler, 93 67479 66

• J. LLAMAS

O Valldoreix, 14 674 0393

• ZOOM.

Centre de la imatge

C/ Santa Maria, 14

BZÍ5674

•FUSTERIA

EBENISTERIA. 6996748^674-70 68

•FUSTERIA

EBENISTERIA LS

Cl Camí de la Creu,

14-baixos 1a

•ANTONI CAMPOS

C/Francesc

Moragas, 21 6Z4J662

• J . MIRET

Mercat de ToneWan-

ca, parada 1 -42

KTXfnKl _ _

•GERD

Plaça Pere San. 9 K7à01f*)

•SUPER-NATURAL

C/AnsernCtMil. Obert

tarTtódssabtetaiCB.

6755953

•HIDROFLOR

Av. Joan Borràs, 54.

Valldoreix

ezATsaa

•HÍPICA CAN CALDES

Masia Can Caldes, s/n 5690045

• HtPtCA SANT CUGAT

Av. Corts Catalanes -

Finca La Pelleria

• HÍPICA SEVERINO

Pg.Calado, 12

£74 I I4H

•FMQUESBACHS

C/Hospital, 41

•FINQUES

GIRONELLA

Rarad9Hcq**10 6BZ254- -• FINQUES SAKA

C/Valldoreix, 60 «74 «7 11VKXIIK

• RIVER IMMOBILIÀ­

RIA» SERVICE

PI. Octavià

5805454 -

•FINQUES SANT

CUGAT

C/Dr. Murillo, 14 H74nfj97

• FINQUES SERIN

Plaça Augusta,

4-baixos

674 1204 Fa» 674 118!

•ÒRGAN

Plaça Octavià, 7

674 3206

•ARENASAN

Especialitats en llo­

guers.

Endavallada 21 bxs.

IÉL 5894566

BU11D1NG SANT CUGAT. S.L

Asesoria inmobiliaria

Administración de fincas

COMUNITATS DE

PROPIETARIS

C/St. Antoni, 10 (Plaça Barcelona)

Tel. 675 17 01

F I R O M E

• APPLE C ENTER Plaça Unió, 3 • iM.nnn

•PROGRAM ACCÉS Cl Santiago Rusinol, 14 6751556 •VALLÈSTEC-NOLÒGIC Plaça Unió, 3

5693300

•TALLEDARICOMA C/Balmes. 11

•GARDEN ROCAMORA C/Uaceres, 12

6743694

•EURASIATOYS Plaça Coll, 9 «74 471)4

• JOGUINES MARGA C/ Santa Maria, 44

•ADMINISTRACIÓ NÚM. 1 C/Valldoreix, 67 A

•ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 C/Major, 33 (Junt Monestir)

niki

Tel. 699 38 98 Fgx 588 24 53

Ctra. de Terrassq, 97 08191 RUBÍ

• MÀRMOLESI GRANTTOSGUIMAR C/Stravinski, 8. Pol. Can Jardí. Rubí saausfli-.-• MÀRMOLES SANT CUGAT C/ Can Fatjó dels Au-rons - Cl Campoamor, 12-Nau 3

•ATEUERBLAU Av. Torreblanca, 2 569J23Í •MARCS VALLÈS C/ Vallès, 23

•SOLSONA C/Rosselló, 2

• MATERIALS DE LA CONSTRUCCIÓ, FO-AP Cl Rius i Taulet, 27

•SUMINISTROS VALLDOREIX Cl Mossèn Jacint Ver­daguer, 107

674 1490

•RENAULT-ACERSA Ctra. Cerdanyola, 55 56926 49

•T.M.G. Tallers C Borrell 6 Tel i Fax 674 34 75 •T.M.G. Exposició i vendes Alfons Sala 36

Ta 67* 56 5.1

1CEB •RANGO10 C/Pous, 13-focal 1 6755755

•VALLÈS NET a Sant Ramon, 4

674 89 13

i finiu • MA VI objectes de re­gal i bijuteria C/Alfons Sala, 12 Boti-ga3 6Z5Ü454 •FIOTTO a Sant Jordi, 32

•THECARTOON CENTER C/Marlorel, 1-cantC/ Santa Maria <gW7na«

•LA FESTA C Santiago RusfW, 8

fiZSJlflí

•CONSTRUALPA C/Santa Maria 9-1r1a M ni •;< •CONSTRUCOONES Reformes torres noves B7AB30B i

•D4 CONSTRUC­CIONS C/Valdoreix, 10 fi74fXQR

•MARCOVE C/Sant Esteve. 29 6740507 _. •PROMUSA Av. Torreblanca, 2-8

•SERRALLEHA TE­RRA I COMAS C.B. C/Mozart,9. Barcelona

21819S6_

•CASAJUANA. Galeries Sant Jordi. C/ Santiago Rusinol, 37 - a Major, 6

•EGA MOBLES C/ Canovas del Casti­llo, 2 - local 2 5 6 3 0 0 1 4 . . .

•CARRÉ MOBLES C/Francesc Moragas, 33

«74rM«-674 15.'in

•ANNA FUSET JOIES C/Santiago Rusir1ol,45 a » « » . « l » l u

• JOIERIA AUGUET C/Santiago Rusinol,40 «74 -a m

•JOIERIA MIREIA'S O Valldoreix, 33 STAaaja . __ • JOIERIA SPADA C/Balmes, 39-1rdta.

• SANBER-5 C/ Anselm Clavé, 20

•INDUBRUC Av. Ragull,9-19

58900.23- - - - -

• RESIDÈNQA SANT SALVADOR 3a Edat C/ Sant Salvador, 47-torre

•ARWENBOUTIQUE C/ Elies Rogent, 52 VKKIKÍ

•BLUEMOON C/Major, 16. Horari: 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h 675U267 •CAMPMANY O Valldoreix, 16 C/MartoreH, 15 674 1 4 J 2 _.

•ESTELA a Santa Maria, 18 675S3ÍH _ .. •PAPARA2ZI PI Dr. Gates, 2 675 0652 •TOT PUNT O Sant Antoni, 19 674 0057 •VORAVIU Sant Antoni, 25-27

5696655

• PELUQUERIA LOURDES Cl Monestir 33, entresol 4 674 4026 • VIRGINA PAÍS St. Jordi 19

5893362

•TEIXIDÓ ÒPTICA O Sant Jordi. 30

•AQUIUNO De9a19h. NOcerra-mos por vacaciones. StJorcS,18 VM'iniu _ •FORMAS PERRU­QUERIA C/Efes Rogent, 18 A(a tocar mercat Torreblan­ca) 6254006 •TABOADA. PERRUQUERIA MAS-CUUNA Rbla Can Mora, 10 569_57J5 •PERRUQUERIA CARNÉIBOSCH Cl Francesc Moragas, 29

•TALLERS TORNER Plana de l'Hospital. 35 674 6950

•TALLERESMENA Passeig Torreblanca. 13

674 530 !

•COPERSE O Sant Esteve. 11

67462 39-908 99 6381

ilMIí •FERRON Jardins i Piscries Cl Rius i Taulet 20

•PNEUMÀTICS SANT CUGAT a Anselm Clavé, 16-18

•MSTALACtONESA. ZAMORA, SJ-a Mossèn amor Ver­daguer, 18. VaWoretx ssaaias •MANTSERV.&A. Av Catalunya. 18

•MAIUNG VALLÈS, S L C/Sant Domènec, 10-baaos

• a a ^ T i

•LABRASERU PI. Pere San, 6

•CUCARRÓ O Santiago Rusinol, 30

DONATETOTPER LA LLAR OMARTORELL49 6740023-• PERYBEN O Valldoreix, 45-47

674 53 3S._624-5104_

•REPARACIONS DE CALÇATIcòpte·de

•CASTELLVÍ HONDA a Rosselló, 15 5393211

•PERRUQUERIA DURDAN Cl Santiago Rusinol, 2 -entj.2 67523-53 •PERRUQUERIA PRESENZA C/Martorel,20 5 6 9 4 6 5 1 -

•PERRUQUERIA PA­TRÍCIA MAMN Cl Sia. Joaquima, 18 6740656

•PERRUQUERIA AN­NA C/Major, 14

•PERRUQUERIA NUEVAMAGENANA YENCARNA Decoraciones, Limpie-za, aromoterapia St Llorenç, 7 674G2S8—

• PELUQUERIA ANA Camí de la Creu 14 Baixos. H. convenidas 5A9 358H

C/Sol, Marcat dB Tonoblanca S7AOUÀ •SABATERIA BOLOMA C/SantJorrJ,24 sm&st •TATERS OSantArtrjnJ,62 « M W • REPARACIÓ DEL CALÇATSABATA C/Francesc Moragas, 6 B7S&2I •REPARACIONS DE CALÇAT

icòpl··d·clauB

a soi, is

•AUX-VYD aAHonsSala,50

• TALLER ELECTRO-SOL C/Sd,19 67A3BJB •TALLER MECÀNIC P. CANALS O Sant Llorenç, 27 S 7 4 Í 3 6 2 -

• AIR TELECOM Telefonia i comunicacions Carretera de Cerdanyola, 49 5898702 • LÍNEA DIRECTA C/ Enrique Granados. 15-bcal8

•TINTORERIA SANT CUGAT Cl Sant Antoni, 1 674 1162

•TMTORER1ASANT CUGAT G'SartagoFU5rol,35

•TMTORER1ASANT CUGAT Rambla Rbataüada, 34 fi7*;flpafl

•TMTORERIASANT CUGAT O Alfons Sala, 2

67441«7

•ASSOCIACIÓ RA­DIO TAXI

•VIATJES EUROCLOT Mercat Torreblanca •WQin^ï

•USSIATOURS C/Plana de r Hospital, 10

5696150 Fa r5695965

CANSALADERIA JULIANA C/Francesc Moragas, 26

674 0661

• ORNALLAR Cl Martorell, 59 - cant. a Alfons Sala

ÀTICS • ÀTIC DUPLEX NOU Z. St Domench Su­peri, consti 58,5m2 4 hab. 2 banys saló 30m2 Preinstal lació aire cond. Parquet ar­maris de paret terras­sa etc. Piscina comuni­tària 27.000.000 pta 674 08 97 Fincas StCuga

•ÀTIC DUPLEX DE LUXEZC/Mvarez 190 m2 consta de 4 hab dobles més estudi en el duptex de 70 m2, 2 banys i un aseo Jar-díirjtsciracomunitàna 49.000.000 pta. S74 CB 97 Flnam SI Cuga

•ÀTIC DUPLEX Zona

120m2t20m2te-rrassa, 4 hab., saJó menjador amb xeme­neia, cuina •"Office-, 1 bany, 1 lavabo, cale­facció, marbre, par­quet PVC i dmal t pàiquing i trasler op­cional preciós. 22.000.000

(KSA Gestió Immobi­liària). • P K ÀTIC. C/Alfons Sala, 4 hab., 1 bany, 1 lavabo amb dutxa, 40 m2 de te­rrassa, 1 plaça de pàr-quing. 22.000.000 674 7776

ELS/CANTONS Divendres, 27 de setembre de 1996 Classificats 27 (Inmarba, S.A.) • PROP MONESTIR. 2 hab., menjador saló, cuina, bany, dues te­rrasses. Possibilitat de pàrquing. 11.000.000 6747254 (Fincas Gironella) ÀTICS NOUS •ÀTKDÚPLEXNOU. Zona C/ Solsona. Su­peri, const. 158,50 m2, 3 hab., 2 banys, saló 30 m2. preinstal.lació aire condicionat, par­quet, armaris de paret, terrassa, etc. Piscina comunitària. 31.000.000 674» 87 (fincas Saní Cugat) •ÀTIC DÚPLEX NOU. Zona Parc Central. Su­peri, const 215 m2,3 hab., estudi 100 m2,2 banys, saló ampli, lu­xe. Preinstal.lació aire condicionat, parquet, PVC, armaris de paret, terrassa. Sol. Piscines comunitàries. 31.000.000 6740697 ._ (Fincas Sant Cugat) • ZONA PARC CEN­TRAL Nou, 4 hab, amb ar­maris de paret, cuina ..office», ampli menja­dor saló, 2 banys, lava­bo, terrassa, dues pla­ces de pàrquing, pis amb excel·lents aca­bats, tot exterior, so) tot el dia. Zona comunità­ria. 46.000.000 fi?4_Z2,54 ÀTICS OCASIÓ

i piscina comunitaris. 49.000.000 674 0837 (Fincas Sant Cugat)

• ZONA CENTRE. Àtic de 4 hab., menja­dor saló, cuina, bany, lavabo, terrassa de 30 m2.23.000 000 fí7d 7? .54 . .

(Fincas Gironella) • ÀTIC Z. ALTA, 150 m2 +18 m2 te­rrassa, 4 hab., 2 banys, calefac, llar de foc, 1 pi. pàrquing, molt bon estat. 29.000.000 K74 67 f*

(Finques Saka)

ALA VORA PLACA MONESTIR. Àtic de 2 hab., menja­dor saló, cuina bany nou i terrassa. 11.000.000 fí74 7? H4

(fincas Gironela) • ÀTIC DÚPLEX de luxe. Zona C/Àlvarez, 190 m2, consta de 4 hab., hab. planxa, saló men­jador amb xemeneia, 40 m2. Estudi en dú-piex de 60 m2, terras­sa. Barbacoa, tres pla­ces de pàrquing. Jardí

•CASA ADOSSADA Z St Domènech. 3 hab. més estudi, traster.

Jardí privat. Només 30,000.000 pta. Fraues SI CWBl 674 0$ 97

•CASA EN VENDA ZCan Cortés, 100 m2 + pàrquing, molt bon estat, terreny 500 m2. 10.000.000 674 67 l'ï

(Finques Saka) •FIROME Venta pisos T isTsnm • CASAALA FLO­RESTA. 90 m2,4 hab. +1 hab. separada, jardí particu­lar 200 m2,17.000.000 624-6215 ._

(Finques Saka) •FIROME Comunitats de propie­taris tSTSjzm • CONJUNT RESI­DENCIAL Set-VaH VaMoreix. A cinc mi­nuts estació. Torre 235 m2,4-5 Dormitoris, Menjador-Estar 38 m2, Cuiía-Orfice equipada, 3 Banys. Estudi 30 m2, Garatge, Calefacció, Jardí privat 600 m2, Acabats i ofetribució al seugust.42500.000 Pies. VCOMÇA-FIROME.

Comunitats de propie­taris EfiZSJZOÍ- -• FIROME COMPREM SOLARS

r.675 1701.

•CASAALA FLO­RESTA Pje, Fumet. De 2 hab.. més annex de 2 hab. més, saló amb xema-neia, terrassa, 800m2 de jardí Pou Només 21 té anys. 15.000.000pta 674 0697 Fincas St. Cugat

•CASA ADOSSADA 240 m2, a prop esta­ció, 2 pàrquing. tot en perfecte estat. 43.000.000 6754324

f finques Roca) •SANT CUGAT. Casa 3 hab., 16.000.000 ptas., totalmente reformada, financiable, sin entra­da. iAprovéchala! Tra-to directo. 5698701 •TORRE unrfamiliar

90m218 mill. def 0012 Building St. Cugat 6742523 ... .

•TORRE adosada

200012 28 mill. del 0040 Building St. Cugat

Cugat, fàcil accés, cà­rrega i descànega. 674 0839 (Srta. Maribei)

• PLACES DE PÀR­KING C/ Abad d'Avin­yó rflA (Z. Monestir), C/Domenech n°3 y C/Abella n541. A partir de 7.500 ptas.

ZONA TORRE­BLANCA Places de garatge des de 1.700.000 674 77 76 InmalbaSA-

• LOCAL Carrer Gi-rona-Dos de Maig 132m2 32.000.00pta Frac Sant Cup* 674 os 97

•LOCAL 170 m2, Cl Camí Colomer, 2 portes al carrer, en venda o lloguer. 25.000.000 o 160.000 ptes./mes. 625J32à (Finques Roca) •ES VEN LOCAL de 500 m2. SZ0J255 •EMPRESA NECESSITA LLO­GAR MAGATZEM, de 200 a 500 m2. Zo­na entrades a Sant

26.800.000. 675 4324

(Finques Roca) • PISOS NOUS PER ESTRENAR. En diverses zones de St. Cugat. Pisos de 2 a 5 hab., 2 banys com­plets, menjador saló, cuina ..office», terras­sa, calefacció... 674 7? .54

(Fincas Gironella) •SANT CUGAT pis de 3 hab., banys, cui­na, saló menjador, bal­có, ascensor, exterior i assolellat. 12.700.000

(FobFIsoGeidanyqB) 675 1701

•PARC CENTRAL. Només 2 pisos de 90 m2 3 hab. saló de 23m2,2 banys. Jardí i piscina comunitària. 22.000.000 pta. 6740697 (fincas SanfCijgaf) •SANT DOMÈNECH 7 pisos nous, baixos amb jardí i àtics du-plex, amb jardí comu­nitari i piscina, des de 22.000.000pta 67H06S2 (Fincas Sant Cugat)' PIS 80 m2, nou a es­trenar, 3 hab., 2 banys, tot exterior, pàrquing opcional.14.500.000 6764324 . . (Finques Floca) • PIS DE NOVA CONSTRUCCIÓ. 60 m2, acabats de 1a qualitat, 2 dormitoris. 13.500.000 K7í1?nd-fi74 UM

(Serin) • PIS PER ESTRE­NAR de 3 hab., cuina equipada, menjador saló, bany, lavabo, jar­dí particular de 150 m2. Pàrking' Iraster. Tot exterior. Acabats de quallat. 29.000.000 624JZM

(Fincas Gironella) •PIS RESIDENCIAL planta baixa 100 m2 80 m2 jardí, 3 dorm., 2 banys, 2 pàrkings i traster. Nou a estre­nar.

(FobfísoCatíBnyda) •SANT CUGAT pis maco de 90 m2 i 3 hab., 2 banys com­plets, saló menjador, cuina ..office», 2 bal­cons, ascen. calefac­ció, tot exterior, pàr­quing op. assolellat. 14.800.000 miKKQ-Vln<lHS4

(FobPtvCaderyoü) • SANT CUGAT pre­ciós pis al c/ Alfons Sa­la, amb 3 hab., 110 m2, bany complet re­format, lavabo, saló menjador de 35 m2, cuina equipada, terras­sa de 25 m2, ascen­sor, calefacció, exte­rior, finestres d'alumini i portes o"em-ber.19.0O0.000 'Mrjflfifiq-.'MngB.'ïj

(FobP&Ca&nycti) • SANT CUGAT pre­ciós pis de 120 rrí i 4 hab. A l'av. Alfons Sa­la, 2 banys, saló men­jador, cuina equipada, ascensor, calefacció, pàrquing, assolellat, fi­nestres d'alumini. 26.500.000

(FobPIsoCsKtoycb) •SANT CUGAT P. Cànovas, pis de 4 hab. (3 dobles), 120 rrí, 2 banys, cuina «of­fice», balcó, entreso-

ció, exterior, pàrquing, assolellat. 21.500.000

• PARTICULAR, plan­ta baixa tot exterior, 70m2, zona Sant Francesc, cuina i bany reformats, 3 habita­cions, saló menjador, pati exterior, 2 trasters. Per entregar el 6/97. 12.300.000 (de14a1530h) TBL6745170 •A PROP C/ Cànovas del Casti­llo. Té 160 rrf, consta de 4 hab., saló menja­dor de 45 nf, cuina «office», 2 banys com­plets, tenassa. Pàr­quing. 32.000.000 S3Ü8S7: (Fincas Sant Cugat) •A PROP DE P. DE LACREU. Pis de 150 nf, com­post de 4 hab. dobles, cuina «office», dos banys i un lavabo, saló menjador de 45 rrï. Jardí de 120 rrf. 37.000.000 6740657 (Fincas Sant Cugat) •FIROME Comunitats de propie­taris 7.675 1701

•FIROME Venta pisos T.67512H1

•PIS085m2 9,5 mill. def 0020 Building St. Cugat S.L.

674,2521

•PISO 210m2 70 mill. def 0022 Building St. Cugat S.L 674 XXI

•C/.Mariné130m2. Menjador-Estar 35m2 3 Dormitoris (2 suite), 2 Banys complerts, Cuina equipada, Safa­reig, Terrassa, 2 Pla­ces r/aparcament (1 doble), Traster, Arma­ris encastats, Calefac­ció, Fusteria exterior d'alumini, Jardí comu­nitari amb piscina. 33.000.000 Res. VI-COMÇA-FIROME

• pnOME COMPREM SOLAPS 6751701

• Cl DOCTOR MURI­LLO 130 m2,4 hab., 2 banys, saló menjador, 35 rrf, cuina «office», 2 places de pàrquing. Zona comunitària amb jardí i piscina. Extenor. 28.500.000 >i74';7rvi.(!7S4.irg

(Imdesa) •C/RIUSITAULET 160rrr\4hab.,2 banys, saló-menjador. cuina «office", terrassa, plaça de pàrquing. 27.500.000 K7iS7rx.K7m.iro

(Imdesa) •C / SANTIAGO RU-SINOL110rrf,4hab., 1 bany, 1 lavabo, saló-menjador, cuina «offi­ce» nova, terrassa, plaça de pàrquing. 24.150.000 674 S7iMi6ZS4afl2

(Imdesa) • C/ VILLA. Oportunitat. Apartament estudi estil americà, bany complet i terrassa. 6.500.000 674 Q5 32 (Fincas Sant Cugat) •OPORTUNITAT. Tracte directe. Pis 4 hab., assdelat, en ca­sa amb jardí. 5SS74J0

•PIS 110 rrí, 4 hab, 2 banys, parquet, arma­ris, pàrquing, alt, exte­rior, cèntric, finca nova: 3 anys. 25.000.000 6754324

(finques floca; • PIS DE 120 n i , 4 dor­mitoris, 2 banys, molt bona vista, pàrquing. 22.000.000 674 13m- / t 74» /»

(Serin) • PISOS OCASIÓ. Zona Monestir, 75 rrf, menjador 20 rrf, cuina, 3 hab., 1 bany, safa­reig, terrassa 4 rrf, as­censor, set, tantes, vis­tes a Montserrat, per­fecte estat 11.600.000 C T C ^ M • •»!!¥! 43

(KSMGesftffrrrnbfe-ria)

•PLANTA BAIXA amb jardí a zona residencial, 4 dormitoris, 2 banys, cuha, totalment reno­vat, piscina, pàrquing. 38.000.000 674 1?rH-f i74T)«l

(Serin) • RUBÍ. Av. L'Estatut, 75 rrf. 3 hab., molt de sol. 7250.000 693£S.4a. . (Incusa) • RUBÍ. Av. L'Estatut ed'if. nou, 85 m2, 3 hab., bany i lavabo. Calefacció. Bec. Entra­da 3.000.000. Resta hi­poteca. <Wi4tt17.SfíflS4qQ

(finques Valhonrat) • RUBÍ. C/ Casp. Per estrenar. Duptex de 118i 135rrf. D e 4 a 5 hab.,2i3banys, 2te-rrasses. Calefacció, gas, pocs veïns. Aca­bats de qualitat. Pàr­quing opcional. RFA. Nous 14.200.000 5664017-5865439 (Finques Vaíhonrat) • RUBÍ. C/ Duran i Bas, 90 nf, 4 hab., cambra bany completa, sd de matins, menjador 24 m!, places de pàrquing opcionals. 10.500.000

(Incusa) • PB Z ESTACIÓ, 80 m2,3 hab, 1 bany, tot exterior. 11.500.000. 6746715 . (finques Saka) • PIS Z. CORREUS, 87 rrf, 3 hab., 1 bany, calefac, exterior, 2 pi. pàrquing. 18.000.000. 62à£7J5 (finques Saka) • PIS Z. CORREUS, 90 rrf, 3 hab., 1 bany, calefac., pk opcional. 14500.000. 67ÍE2J5 (finques Saka) • [OCASIONI Directo

6.000.000 ptas. Pteo 3 hafc. Fnarraaaon: 45.000 ptasjnres.sh entrada. A14 min. de Barcelona. vmiufín

•SANT CUGAT. Piso, part. a part, cerca esta-òón. jOportunidad! Dh versas posibilidades de finandación, muy inte-resantes. Uamar al 53974 jn •SANTCUGAT. Sin gtos. de contrato, piso 4 hab., babón, exterior y soteado. jOcortunioad! Uamar al 582Z4J0 •SANT CUGAT. Por 90.000 ptas. Piso 3 hab., trato directo. iOcastón! sssszoi «OFEREIX VIVENDA, nova.ttarnentequpada, per a compartir entre dues persones, a Caste­llar del Valèsía 7 km de Sabadel i a 27 km de Barcelona). Trucar ales nits 530 3010

•BUSCO apartament de loguer aSt Cugat Mà-xrn45.000Ptes 5866102-^906949954

ARENASAN

TORRE UMFAMUAR ADOSADA. Zgolt.

Sup. constr. 450 m2, jar-dín priv. 200rrr y com. oon pisdna 1 SOOm2 4 hab. tpo suie (1 con vestidor), 2 aseos, eco off, gran sakxim con chim. bunard 70rn2, arm. emp. y tza en to-das hab. garage 3 c.+ trastero, calef. gas, alar­ma, surrinstr. contr. Al-quier330.000ptas. Anrmsan 569 45 66

• PBO Zona quatre can­tons, Sup: 65 rrC 2 hab. dobles, bano completo, cooha-amet, sataorn, terraza muy soteada, Al-quter. 75.000-

PÇA DE PÀRKING C/Abad d'Avinyó, 14 Z. MonastJr C/Domenech, 3 C/Avella, 41 A partir de 7500ptes.

•COLL FAVA CASA UNIFAMIUAR 160m2, assolellada, calet, jardí 120m2, 3 hab. dobles, calef., es­tudi. celler, porxo, te­rrassa...mobles o no. Particular Lloguer 125 000-I973ÍJ43366..

PISO NUEVO A ES­TRENAR. Z. Coll Fava. Sup. 75 m2, 2 hab. (1 con vestidor), bano compl. cocina con lavad. sal-com. terraza y jardín priv. 50m2. Suelo parquet, calef. gas, trastero pàrking videoportero, zona comunit. con piscina, acabados alta calidad. Alquiler 90.000 pta

SANT CUGAT Te nim tota mena de pi­sos i torres de lloguer Fincas SL Cugat624 08 97

•ALQUILO DESPA-CHO110m 2

Junto estación. Valor muebles 67543S2 Nortias 416Q6 81

Terreno 1.409 m 2 Vall­doreix 28 mil def 0033 Building St. Cugat S.L. 67Í2S2S «ST.CUGATZGc#B Pinar C/Enrique Lanfran-co Superfície 600m2 19.000.000pta 67408 97 RncasSt Cua»

•VALLDOREIX C/Es­parver 1.000m2 13.500.00 pta. 674 0697Fincas St Cugat

Estudiant s'ofererx per a donar classes d'EGB i cangurs fi7smirt

•VENC MOTO ka-wasaki KLX 650cc Matricula B-PK 11 OOO km

• VENC YAMAHA Jet-Ski 6 5 0 . Ramon fill

U S 4CANTON3 CLUB DEL SUBSCRIPTOR

Subscriu-t'hi i demana

la targeta d'EL CLUB d'Els 4 Cantons

i tindràs un descompte de 4 ptes.

per litre de benzina.

A la benzinera Gríful,

de la carretera de Cerdanyola.

MIM

EIS 4 CANTONS

Economia 28 Divendres, J7 fit setembre de 1°96

Medi a m b i e n t

L'empresa Sharp rep

un certificat per la

çestió ambiental

La companyia és pionera a Catalunya

La mutinacional Sharp Electrònica Espanya, la seu de la qual es troba a Sant Cugat, ha rebut el certificat conegut amb el nom de Gestió Ambiental, que atorga la companyia espanyola Aenor a aquelles empreses que no degraden l'en­torn natural en l'exercici de la seva activitat.

seva g<

( iKM LOZANO

- Sant Cugat -

Kn concret. Sharp ha rebut el certificat de Gestió Ambiental CGM-%/005, que dóna dret a la marca de la casa Aenor o, el que és el mateix: aquest títol indica que ni les activitats de l'empresa ni tampoc cap dels productes que fabrica són perjudicials per a la natura. La multinacional del sec­tor de l'electrònica es converteix així en la primera empresa que rep aquest reconeixement de tot Catalunya i en la primera de tot l'Estat en la seva especialitat.

Per al director de Qualitat i Ges­tió Mediambicntal de Sharp, Joan Riba, aquest certificat és una "gran satisfacció", perquè justifi­ca tot l'esforç de la companyia en aquesta matèria i molt més, com explica Riba, "si es té present el

fet que la multinacional ha de­manat voluntàriament aquesta marca", contràriament a algunes empreses, com ara Ics del sector petroquímic, que estan obligades a complir certs requisi ts me-diambientals.

Segons Joan Riba, "el respecte cap a l'entorn és un dels pilars bà­sics de la filosofia de l'empresa" i, per això, rebre el reconeixement de "factoria ecològica" ha estat una fita perseguida des de fa temps.

Una 'Fàbrica neta '

Per aconseguir aquest objectiu, Sharp de Sant Cugat ha invertit un total de vint milions de pes­setes en la confecció d'un manual de gestió mediambiental i en una ambiciosa campanya pronatura que, sota el lema de Fàbrica neta,

Dues treballadores de Sharp durant la inauguració de I'ampliació de l'empresa, l'any 1994. Foto: F.LS 4 CAX'J'OXS

té l'objectiu de "millorar la gestió mediambiental de l'empresa, tant a escala interna com de produc­ció". Aquesta campanya es fona­menta en tres eixos bàsics: d'una banda, en la "fabricació i comer­cialització de nul impacte me­diambiental"; d'altra banda, en "el reforç de la política de pre­venció", i, a l'últim, en l'intent d ' "una millora continuada en aquesta matèria". La iniciativa ecològica inclou accions com el control de les emissions atmosfè­riques i de les aigües residuals de

la companyia, la vigilància del con­sum d'energia, la recollida selec­tiva de les deixalles i, fins i tot, la fabricació d'un televisor ecològic. Un dels projectes més destaca-bles d'aquesta campanya, però, és l'estudi de l'impacte mediam­biental en cas que s'incendiés l'e­difici, juntament amb l'elabora­ció d'un pla d'emergència. Segons ha assegurat Joan Riba, les con­seqüències tant per a Sant Cugat com per a Rubí, "serien mínimes, ja que Sharp no utilitza en cap cas productes tòxics".

L'empresa Sharp de Sant Cu­gat és la seu estatal de la multi­nacional del mateix nom, d'ori­gen japonès. Durant aquest any 1996, l 'empresa té previst fa­bricar un total de 700.000 tele­visors i 200.000 aparells de fax. D'aquesta producció, un 75% es destina a l'exportació princi­palment cap al mercat europeu, i el 2 5 % r e s t a n t al m e r c a t domèstic de l'Estat. El volum de facturació de la multinacional està a l'ordre dels 25.000 milions de pessetes anuals.

Empreses

Catalana Occidente inverteix mil

milions per millorar el servei al client La companyia iniciarà un projecte de qualitat integral

Gi-:\i L O Z A N O

- Sani Cugat -

L'empresa Catalana Occiden­te, si tuada a Sant Cugat , in-\ ertirà mil milions de pessetes en un nou projecte que preveu redissenyar-ne l'actual sistema de gestió. Sota el nom de Pro­jec te de Q u a l i t a t I n t e g r a l , l 'empresa d 'assegurances vol potenciar la funció comercial de les sucursals i les oficines de la companyia per, d 'aques­ta manera, oferir un servei de major qual i ta t i més àgil als seus 725.000 clients.

Per assolir aquesta fita, l 'em­presa p r e v e u g e n e r a l i t z a r l'aplicació i l'ús de la microin­formàtica i de Ics telecomuni­

cacions, amb l 'ampliació del parc informàtic. D'aquesta ma­nera, cadascun dels 1.200 tre­bal ladors de Ca ta lana Occi­dente disposarà d'un ordinador portàtil amb l'objectiu de mi­llorar la tramitació de les pò­lisses individual i tzades , que fins ara eren llargues i sovint confuses. Amb la implantació d 'aquestes reformes, a les pò­lisses només hi apareixeran re­flectides les garanties i clàusu­les aplicables en cl cas concret de cada assegurat, de manera q u e s ' ev i t a rà l 'ús de docu ­ments pre-impres'os amb tex­tos feixucs que moltes vega­des són de defícil interpretació.

El projecte de renovació per­metrà t ambé augmen ta r l 'e­

ficàcia d'altres gestions, com, per exemple, les reclamacions per sinistre o els tràmits que es poden solucionar per telè­fon. Així mateix, les modifica­cions serviran per millorar la competitivitat dels productes asseguradors de la companyia i es flexibilitzaran les modalitats de pagament.

Catalana Occidente projecta també l 'es tabl iment de nous c e n t r e s e spec i a l i t z a t s en la subscripció de riscos, la trami­tació de sinistres, l 'atenció te­lefònica i l 'administració.

La tasca d'aquests centres de servei serà de suport a les 97 sucursals i 115 oficines d'agèn­cies de què disposa actualment la companyia.

.rrrrtíití-

i úmnnw [

J .<

Catalana Occidente es mnotlela per millorar el servei. Foto. FI.S 4 CAS'l'OXS

ELS4CATVTONS Divendres, 27 de setembre de 1996 Economia 29

Expansió

Pharmacia & Upjohn

inaugura un nou

departament mèdic

Hi treballaran 26 investigadors L'empresa Pharmacia & Upjohn de Sant Cugat va inaugu­rar oficialment ahir el departament de medicina i investi­gació clínica, una secció nova que farà de pont entre el la­boratori i el client. Amb aquesta iniciativa, l'empresa farmacèutica donarà feina a 26 investigadors.

CÍKNI LOZANO

- Sant Cugat -

Aquest departament suposa un esglaó més en la descentralitza­ció de l'empresa, ja que l'activi­tat investigadora que realitzava fins ara es desenvolupava a la seu de Madrid. La nova confi­guració d'aquesta secció, que di­rigirà el doctor Jordi Sànchez, su­posa un augment considerable en la inversió de la multinacional en el terreny de la investigació clínica. L'any que ve, la xifra d'inversió en aquesta matèria se situarà en un total de 2.000 mi­lions de pessetes, cosa que su­posarà un augment del 35% res­pecte a l'exercici actual.

A Tacte inaugural hi van assis­tir l'alcalde de Sant Cugat, Joan

Aymerich, que es va encarregar de cloure Tacte, el director ge­neral de Salut Pública del de­partament de Sanitat i Segure­tat Social de la Generalitat, el doctor Lluís Salleras, el vice-president corporatiu d'investi­gació clínica de Tempresa, Mikc Tansey, el president de la mul­tinacional a l'Estat espanyol, Bo Ahlstrand, el director mèdic de Pharmacia & Upjohn, Jordi Sàn­chez i, finalment, el director de comunicacions a escala europea, Carles Lareau.

Aquest últim va explicar que la funció dels 26 metges investi­gadors del nou departament mè­dic serà "coordinar i mantenir un nexe amb la comunitat investi­gadora espanyola" que treballa en la creació de nous productes

Lempresa farmacèutica ha inaugurat un nou departament de medicina i investigació. Foto: KLS 4 CANTOSS

farmacèutics. Per fer-ho més grà­fic, Lareau va parlar d'una "ac­tivitat pont entre la feina de la­boratori i la sortida a la venda d'una medecina".

Aquest projecte s'inscriu dins les diverses remodelacions que ha sofert Tempresa sueca Phar­macia des de la seva fusió amb la nord-amer icana Up john . La companyia farmacèutica i bio-tecnològica resultant, Pharma­cia & Upjohn, disposa de 30.000 treballadors, 5.000 dels quals són científics investigadors, repartits

entre les sucursals que Tempre­sa té als Estats Units, Suècia, Ità­lia, Madrid i Sant Cugat. La seu de l'empresa a Catalunya, situa­da a la nostra ciutat, dóna feina a 250 persones i ja s'ha consoli­dat com el centre neuràlgic més important de les activitats de Tempresa a tot l'Estat.

En el nou departament de me­dicina i investigació clínica hi treballen dotze investigadors més que en la situació anterior a la fusió, i mantindrà una estreta relació amb la comunitat inves­

tigadora catalana i espanyola en més de 180 projectes, dividits en diverses fases.

Pharmacia & Upjohn és espe­cialista en la producció de me­dicaments de sis àrees clíniques diferents: la dedicada al tracta­ment de les malalties del càncer i la sida. la que investiga les afeccions del sistema nerviós central, la destinada a la lluita contra els trastorns del meta­bolisme i, finalment, la que es­tudia remeis contra la desnu­trició.

Formació

Quinze santeugatencs en atur fan un curs d'electrònica

Les classes les impulsa el consistori

ANOKI .S C A S T I ' K R A

- Sant Cugat -

Quinze joves santeugatencs que no t e n e n feina segue i ­xen un curs de formació ocu-pacional subvencionat per la G e n e r a l i t a t i i m p u l s a t per TAjuntament de Sant Cugat . Els joves, que reben formació sobre eletròniea i electricitat. han estat seleccionats a tra­vés de l S e r v e i C a t a l à d e Col·locació i de l'oficina de l ' Inem de Sant Cuga t . L'A­juntament , a més, a través de l'àrea de Serveis In terns , va proposar a a l t res joves q u e s 'adequaven a les condicions per seguir el curs que acce­dissin a les proves de selec­ció.

Unes 35 persones han seguit du ran t el mes de s e t e m b r e les proves de selecció, i els últims dies s 'han seleccionat els joves ijue podran seguir el curs. La iniciativa d'orga­nitzar aquests cursos va sorgir del consis tor i , segons el t i­nent d 'alcalde de Serveis In­

terns , Jordi Farrés . "En els úl t ims mesos, hem estat en contacte amb nombroses em­preses importants del nostre entorn" , segons Farrés, "que han co inc id i t q u e fa l taven persones joves preparades en el camp de l 'electricitat i l 'e­lectrònica". A partir d 'aques­ta observació, l 'A jun tament va creure oportú preparar un curs de formació ocupacional que facilités als joves sant­eugatencs en atur la possibi­litat de trobar feina. L'Ajun­tament ja havia contr ibuï t a formar joves s a n t e u g a t e n c s quan el Pryca q u e s 'obrirà a l 'oc tubre a Sant Cuga t bus­cava treballadors. Els emple ­ats seleccionats han començat a fer pràc t iques al cen t re .

Per al t i n e n t d ' a l c a l d e de Serveis In terns , Jordi Farrés, és important l'esforç que està fen t l ' A j u n t a m e n t pe r po ­tenciar la preparació dels jo­ves santeugatencs. "Com més formació t i ngu in , més fàcil els resultarà accedir al món laboral", diu Farrés.

PORTES OBERTES

Coneixes el teu patrimoni cultural?

Vine a conèixer-lo. , 2 8 d e S e t e m b r e (de 10h a 13.30h i de 16h a 18.30h)

Diumenge, 29 de setembre (de ioh a 13 30h)

Telèfon obert: (93) 315 13 13 Informació cultural: (93) 318 44 11

T'informarem de tot.

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura

30 Economia ELS4CASTONS Divendres, 27 de setembre de 1996

ANÍÍKI .S C A S T U E R A

- Sant Cugat -

- A m b uns p r e c e d e n t s com els que cu tens, era difícil que ec dediquessis a una alcra cosa. - "Kl meu pare va muntar el

gimnàs com una activitat més de les que tenia com a profes­sor d ' e d u c a c i ó física. Havia preparat els jocs escolars i ha­via organitzat maratons, era un gran impulsor de la vida es­port iva. Jo he viscut aques t ambient des que era molc pe­tit i no l 'he pogut deixar."

- K n 2l) anys, les coses han canviat molt.

-"Ara practicar esport és molc més normal, cochom, grans o pecics, en fa: hi ha molces més opcions que anys enrere. Com més s'ha desenvolupac la nos-cra societat, més s'ha adaptat el cos tum de fer esporc. Ara els nens cenen l 'agenda ata­peïda: des que tenen cinc o sis anys estan absorbits pels es­tudis, el gimnàs, l 'anglès i la música. L'esport és un com­plement molt positiu per a la canalla. A banda de desenvo­lupar la psicomotricitat , i po­tenciar el nivell físic i psíquic, afavoreix les relacions socials d 'a lumnes i professors. La dis­ciplina que adopten ajuda els nens a ser responsables dels seus actes."

- E t veig interessat i prepa­rat. - " U n a de les coses que a mi

sempre m 'ha inqu ie ta t és el rec ic la tge . La majoria de la genc fa cursos, concinua estu-

L e s e m p r e s e s . Gimnàs Olimpo

El gimnàs Olimpo es va obrir fa 29 anys a Sant Cugat, quan ni al municipi, ni a la comarca ni tan sols a Catalunya era habitual que l'home del carrer practiqués esport pel simple fet de millorar l'estat físic. Córrer, nedar o aixecar peses quedaven per a uns quants que s'hi dedicaven pro­fessionalment. José Luis Alcézar ha heretat del seu pare, fundador del gimnàs, la vocació d'ensenyar a grans i petits les excel·lències de prac­ticar esport, i continua amb aquesta línia pedagògica ara que és ell qui es fa càrrec de les instal·lacions. Alcézar defensa aferrissadament la dita de mens sana in corpore sano.

JOSÉ LUIS ALCÀZAR. Director del gimnàs Olimpo

"Elis agrada que ens vinguin generacions de santeugatencs"

José Luis À/varez emula els atletes grecs en una de les sales del gimnàs Olimpo. Foto XAVIER LARROSA

diant per actualitzar el que ha après . Si t e n s i nqu i e tuds , la veritat és que progresses, i les classes sur ten millor. Potser no tens grans competidors en­tre els a lumnes , però només el fet que la gent en surti con­tenta ja és una satisfacció. Els pares veuen que els seus Fills surten ben desenvolupats fí­s icament i ps íquicament . Per

aquí ha passat molta gent del poble, que ha portat els seus fills, i al mateix temps, els seus fills han portat els nens . Es­tem orgullosos de tenir gene­racions de s a n t e u g a t e n c s al gimnàs."

- C o m es pot menta l i tzar la gent perquè en tengui que fer esport és important per al cos i la ment , i que no és només

una pràctica de moda? - " E l concepte de culte al cos

és una idea que no compar­teixo de cap manera. No és el q u e n o s a l t r e s p r e t e n e m al gimnàs Olimpo. Pots estar sa­tisfet amb el cos que tens sen­se ser un model, i t reure 'n el màxim profit: estar més àgil. l 'na cosa que s'ha de tenir cla­ra és, però, que la pràctica de l'esport, com més variada, més completa és. I és molt impor­tant també que t 'ho passis bé fent esport, que no pateixis . El cos és un motor q u e ne ­ces s i t a una posada a p u n t . Aquest gimnàs, per exemple , és tant un cent re social com esportiu. Fer esport no és una obligació, és una necessitat ."

- E l s santeugatencs són gaire esportistes? - " A q u e s t a és una zona que

s'està urbanitzant molt i, per tant, ve gent nova per practi­ca r l ' e s p o r t . P e r ò , é s c lar , aques ta és una altra genera ­ció, que busca una altra forma de vida. Hi ha gent que fa es­por t per n o r m a . E n a q u e s t gimnàs ve gent de tota la vida i gent nova, i la veritat és que hi trobes de tot ."

-Mai no és tard per incorpo­rar-se a l 'esport? - " F i n s i tot les persones que

no n'han fet mai, d'esport, tro­ben sempre alguna modali tat en qua l sevo l m o m e n t d e la vida que els convé per trobar-se millor. L'adagi de mens sana in corpore sano és molt t ípic, però és ve r i t a t . L ' e s p o r t és molt recomanable ."

L'esport més cavaller ós

• José Luis Alcàzar és un bon coneixedor de les arts mar­cials, i les defensa com "l'es­port entre cavallers". El judo, per exemple, té molts rituals de cortesia, s empre es co­mença saludant el rival. "Les arcs marcials no són per anar matant la gent, tot al contra­ri. Aquesta és una imatge que han v e n u t les p e l · l í c u l e s cemàciques per fer-les més comercials", assegura Alcà­zar. Està demostrat que qual­sevol de les arts marcials és menys conflictiva que altres esports, i originen menys le­sions que d'altres. Un dels principis de les arts marcials, segons José Luis, és el res­pecte absolut per la persona que tens davant. "Les arts marcials, i l'esport en gene­ral, són activitats que ajuden l'individu a superar-se." Eri­ça Castaneda és una jove es­portista que "omple d'orgull" els preparadors de l 'Olimpo. Practica el taekwondo, i la seva tenacitat li ha permès ser la tercera a Catalunya en la seva categoria i l'ha por­tada als Campionats d'Espa­nya. "Ella lluita, li agrada molt el taekwondo i es mar­ca les seves fites." Un exem­ple de la filosofia del gimnàs Olimpo. /À.C.

GRIFUL Ara, el pa i la bolleria que compris al "súper1

de la benzinera GRIFUL té descompte de

50 ptes. Retalla la butlleta!

Compra Mi[XTÍora SI X)pu>

US 4 CANTONS

Divendres, 21de setembre de 1996 31 P o l i e s p o r t i u

La UE Sant Cugat reprèn el camí El club presenta els equips i fa públics els objectius de la temporada

Les línies de treball de la nova directi­va de la UE Sant Cugat - formada el mes de juny passat- són les mateixes que les de la junta gestora que va por­tar els destins del club la temporada passada després de la dimissió de Jau-

RAI ; A M O R K N O

- Sant Cugat -

Kls responsab les de la l E Sant Cugat creuen que el més important és consolidar l 'es­t r u c t u r a d ' e s p o r t b a s e de l club, però no oculten els ob­jectius dels equips sènior. Pel que fa al bàsquet, els directius confien plenament en l 'entre­nador, Lluís Folch, a qui han encarregat rees t ruc turar l 'e­quip sènior per aconseguir tor­nar a la segona divisió aquest any. L'objectiu de l 'equip sè­nior d'handbol és tornar a arri­bar a les fases de sector, però, segons els d i rec t ius , "si l 'e­quip no puja a primera divisió nacional , no serà cap t ragè­dia". De fet, segons Tomàs , "el c lub no ha t ingut mai una temporada d'èxits igualable a la passada en tots els equips de totes les seccions, amb l'ex­cepció del sènior de bàsquet". P r e c i s a m e n t el c o n j u n t d e Folch - q u e va dirigir dissab­te passat el segon entrenador, Oscar Izquierdo— va oferir una pobra impressió en perdre el primer partit de la temporada davant el Laietà per 50 a 52.

La derrota de l 'equip de bàs­q u e t es va donar unes hores després que la UE Sant Cu­gat presentés els equips d'a­questa temporada. El club mai havia celebrat un acte tan mul­titudinari com el de dissabte passat. La celebració va que­dar una mica deslluïda perquè no hi havia tots els equips -a l ­guns estaven en compet ic ió- i la majoria de conjunts no es­taven complets. Tot i això, En­ric Tomàs va dir que " l ' im­p o r t a n t és c o m e n ç a r una tradició".

Els c o m p t e s , c lars

La UE Sant Cugat va acon­s e g u i r a m o r t i r l ' any pas sa t prop de tres milions de pes­se tes del d e u t e q u e tenia a principis de temporada - m é s de sis mil ions- . La loteria de Nadal, l'organització de les fa­ses de sector d 'handbol , l'a-

me Espina. Els objectius principals són tres: millorar la situació econòmica, consolidar l'estructura esportiva i re­clutar col·laboradors que vulguin p a r ticipar en les tasques organitzatives de l'entitat. Enric Tomàs, president del

club, considera que "serà un èxit si la junta només dura un any". Tomàs vol aconseguir "un grup de persones prou nombrós per renovar o ampliar el fun­cionament de la junta". La UE Sant Cu­gat va presentar els equips de totes

les seccions dissabte passat. A més, l'alcalde de Sant Cugat, Joan Ayme­rich, va regalar un televisor al club en reconeixement de la tasca de cons­trucció d'una estructura esportiva sò­lida i duradora a la ciutat.

Eh equips fe la IK Sant Cattt, el tia fe la preseatacié. A seta, l'alcalde Ce Surt Cnaat, J M M Aymerich, amb cl president M clak, Enric tanàs, tarant la reccpclé tue el cantistari va eferir a la UE Sant Cugat absahte passat Fetc: XAVIER LARMSA

portació pública a la festa del desè aniversari i la política de con tenc ió de la despesa han fet que , el 21 de se tembre , el club hagi de fer front a un dè­ficit molt menor: tres milions de pessetes a curt termini i un milió i mitjà a llarg te rmini . Els directius del club tenen la necessitat d'eixugar el deu te a curt aquest any. Segons Emi­

li Peral ta , v icepres iden t del c l u b , la i n t enc ió és , a m é s , " a n a r r e b a i x a n t el d e u t e a llarg", del qual una part molt impor tan t correspon a paga­ments penden t s de fer a en­t r enadors . Els d i rec t ius han preparat per a aquesta tempo­rada un pressupost restrictiu:

•catorze mil ions de pe s se t e s - l ' any passat els comptes del

club van ser de setze milions i l'anterior de 2 1 - . La distribu­ció dels diners ent re les sec­cions, a falta de l'aprovació de­finitiva en assemblea el 30 de setembre vinent, és de cinc mi­lions per al bàsquet, tres per a l 'handbol, dos per a la gimnàs­tica rítmica i mig milió per al tennis taula. Les despeses d'in-fraestructura suposaran un altre

Un homenatge més que merescut • L'Ajuntament de Sant Cu­gat, representat per l'alcalde Joan Aymerich, va rebre dis­sabte passat al migdia la di­rectiva i els equips campions de la UE Sant Cuga t de la temporada passada. L'acte es va dur a terme a la sala de ses­sions de l 'Ajuntament. L'al­calde va elogiar el llarg histo­rial del club santeugatenc, així com la seva capacitat d'ima­ginació a l'hora de solucionar els p r o b l e m e s e c o n ò m i c s .

L'alcalde va destacar que "a aquests tipus d'actes sempre e l s d o n o la m à x i m a im­por tància q u e t e n e n " , i va afegir que "són rebuts per les autoritats locals a'graint tots els esforços esportius tant als jugadors com a la junta direc­tiva". Tant Aymerich com En­ric Tomàs, president de la UE Sant Cugat , van coincidir a l 'hora d e d e s t a c a r el c lub santeugatenc com una entitat esportiva molt important per

a la ciutat de Sant Cugat. Els equips homenajats van ser el cadet de bàsquet -campió de lliga-, l 'equip benjamí i in­fantil de gimnàstica rítmica -campió de Copa i campió de Catalunya respectivament-, i l ' e q u i p s èn io r d ' h a n d b o l -campió de Catalunya-. Enric Tomàs creu que " l 'Ajunta­ment ha d'estar content i re­tre homenatge als santeuga-tencs que donem a conèixer Sant Cugat arreu". / A.L.

mil ió i mig. L e s fonts d ' i n ­gressos de la UE Sant Cugat seran, a banda de les quo tes dels socis, l'emissió de bitllets de loteria, les t anques publi­citàries del pavelló, els bars de festa major i, segons el presi­d e n t E n r i c T o m à s , " p e t i t s col·laboradors via fundació". Els responsables del club són conscients que les aportacions de l 'Ajuntament i de la direc­ció general de l 'Esport dismi­nuiran o es quedaran igual. Una de les mesures restricti­

ves més importants és que , a partir d 'aquest any, el club no haurà de pagar el lloguer de la casa del carrer C à n o v a s del Cast i l lo . L 'ent i ta t d isposarà d 'un espai cedit pel nou arren­datari, que serà l 'empresa que gestiona el bar del club, dirigi­da per Enric Espina . A més , els directius del club han re­fermat la seva intenció de ser rigorosos amb el cobrament de quotes als socis. "Si un jugador no paga la quota, no jugarà", ha sentenciat Enric Tomàs.

32 Esports ELS/CANTONS Divendres, 21de setembre de 1996

H a n d b o l

No hi va haver sorpreses. L'equip d'handbol de la ÜE Sant Cugat va sortir a la pista amb ganes i il·lusió, però el Granollers no va tenir cap dificultat per dominar en el marcador des del primer minut de joc. El pavelló de Bar­berà del Vallès es va omplir de seguidors santcugatencs, que van animar els seus colors i van gaudir d'un espectacle d'handbol de qualitat, amb el campió de la lliga EHF. Malgrat la derrota tan pronunciada, tot eren somriures de satisfacció abans i després del partit. Dimarts passat el menys important era el resultat final.

Dos a un El BM Granollers venç el Sant Cugat pel doble de gols, 36-18

RAFA MORF.NO

/San

L'entrenador del BM Granollers, Manuel Montoya, es mostrava sorprès del "bon ritme de joc" dels santcugatencs, així com de la "il·lusió" que havien posat a la pista. De fet, Montoya va re­conèixer que els seus jugadors es­taven "cansats, sobretot ara que l'equip passa un mal moment a la lliga Asobal". El Granollers no ha guanyat cap dels tres partits que ha jugat fins ara a la màxima competició estatal. Kl tècnic gra-nollerí va aprofitar l'ocasió per as­sajar tàctiques de joc i alternar els jugadors. L'entrenador santeuga-tenc, Joan Sancho, es va adonar des del primer moment que el ri­val havia sortit a la pista a assajar un joc col·lectiu. Segons Sancho, si el Granollers hagués fet el joc de sempre -jugades ràpides i in­dividuals, amb llançaments forts des de lluny-, l'equip santeuga-tenc "hauria encaixat més gols". Tot i això, Sancho creu que el re­sultat final -36 a 18- és massa pro­nunciat. Per a ell, "el Granollers ha tingut temps de posar-se en forma després d'una pretempo-rada llarga i tres partits de lliga". Al tècnic santeugatenc li agrada­ria "veure's les cares amb cl Gra­nollers al mes de febrer, amb els seus jugadors en plena forma fí-

E»Jup*R

sica i tècnica". Sancho va aclarir que no pensava que en una altra situació poguessin guanyar el Gra­nollers, però sí que "la diferència de gols hauria estat menor"\ D'altra banda, Sancho vol donar per acabada la pretemporada i va insistir en què "el que realment importa ara és la lliga". La UE Sant Cugat rep aquest diumen­ge el Salle Montcada, i Sancho vol que els seus jugadors oblidin el somni d'haver-se enfrontat al Granollers i es concentrin en su­perar cada cap de setmana els es­glaons que els han de portar a les

Mi MOV S) WHt CMbl M M K X W R U M M

fases d'ascens a primera divisió nacional.

La federació s'explica

El president de la Federació Ca­talana d'Handbol, Jaume Cone-jero, va aprofitar el desdcans del partit per respondre els comen­taris de santcugatencs i palautor-derencs, descontents amb el fet que la federació no havia comp­tat amb ells a l'hora de dissenyar l'horari i el lloc dels partits de les semifinals de la lliga catalana. Co-nejero va dir que "és necessari

que els equips de categories in­feriors entenguin que els com­promisos que el Barca i el Gra­nollers tenen a Europa i la lliga Asobal són prioritaris a l'hora d'e­laborar horaris de partits". D'altra banda, el president de la federa­ció va aclarir que "les semifinals de la lliga catalana es juguen a un sol partit des de fa molts anys". Conejero va afegir que "ningú ha demanat a l'assemblea un canvi d'aquesta norma". A més, el lloc on se celebra la semifinal "ha de ser una localitat on calgui pro-mocionar l'handbol".

Kàrting

Xavier Illa, segon al Kartòdrom Catalunya

ALEX LÓPEZ

- Sant Cugat -

El pilot santeugatenc Xavier Illa es va classificar en la se­gona posició de la sisena pro­va en categoria júnior del Campionat Kórmula Catalu­nya de Karts. La cursa es va disputar diumenge passat al Kartòdrom Catalunya de Lliçà de Vall i el vencedor va ser Al­bert Salas, de Sant Adrià. Sa­las va dominar clarament la prova i es consolida encara més al primer lloc de la ge­neral, amb 117 punts. A la pri­mera mànega de la cursa, tres pilots van col·lidir de forma espectacular, tot i que final­ment cap d'ells no es va fer cap lesió física. Xavier Illa. que va córrer una gran prova, és segon a la classificació ge­neral, amb setanta punts , mentre que el santeugatenc Jordi Montserrat és desè a la general, amb deu punts. D'al­tra banda, en categoria de 125 ce, la santeugatenca Sandra Bel és divui tena amb tres punts.

La propera cursa del cam­pionat se celebrarà el mes d'octubre vinent al Kàrting Móra d'Ebre de Tarragona. La prova tindrà l'al·licient que la puntuació serà un cinquanta per cent superior a la normal. L'última cursa es tornarà a

celebrar a Lliçà de Vall.

Gimnàstica r í t m i c a

La direcció general retira les beques a les entrenadores La institució els continuarà donant suport econòmic

ALEX LÓPEZ

La secció de gimnàstica rítmi­ca de la Unió Esportiva Sant Cu­gat no podrà gaudir aquesta nova temporada de les beques que la direcció general de l'Esport fa­cilitava fins ara, "malgrat que aquesta institució pública ha mostrat la voluntat de continuar ajudant econòmicament el club santeugatenc. La coordinadora de la gimnàstica rítmica del club, Paqui Leplat, ha afirmat que "malgrat tot, continuarem gau­dint dels mateixos ajuts que te­nen la resta de clubs". De fet, fa dos dimarts es van reunir al CAR de Sant Cugat el senyor Mas Riera, en representació de

la direcció general de l'Esport, Maria Rosa Guillamet, presi­denta de la Federació Catalana de Gimnàstica Rítmica, i Ferran Domínguez, cap de serveis d'Esports de l'Ajuntament de Sant Cugat, per tal de solucionar favorablement aquests proble­mes econòmics que últimanent pateix aquesta secció del club santeugatenc. La coordinadora de gimnàsti­

ca rítmica de la Unió Esportiva Sant Cugat, Paqui Leplat, va reunir fa dos dimecres els pares de les gimnastes que integren els equips per tal de comunicar-los el fet que definitivament es retiraven les beques a les tècni­ques santeugatenques. Aquest fet ha provocat que s'hagi con­

vocat una reunió amb els pares per a principis d'octubre, en què, entre altres coses, s'haurà d'a­provar un nou pressupost. Pa­qui Leplat ha volgut deixar ben clar que "tenim molta il·lusió i provarem de continuar enda­vant" .

D'altra banda, l'escola de gim­nàstica rítmica de la UE Sant Cugat començarà a funcionar di­marts, 1 d'octubre. L'escola ja ha tancat un grup de dinou gim­nastes que s'entrenaran els di­marts i dijous de tres quarts de sis a tres quarts de set de la tar-da.Totes aquelles noies que tin­guin més de sis anys i que vul­guin practicar la gimnàstica rítmica poden inscriure's a la seu de la Unió Espotiva Sant Cugat.

Tennis

Corretja i Carbonell faciliten l'ascens al Grup Mundial Alex estrenava parella als dobles

ALEX LÓPEZ

/

La parella de dobles integra­da pel santeugatenc Alex Cor­retja i Tomàs Carbonell van aconseguir dissabte passat el tercer punt que facilitava a l'e­quip espanol l'ascens al grup mundial, la màxima categoria de la Copa Davis creada l'any 1981. El doble espanyol, que jugaven junts per primer cop, va vèncer el doble danès, for­mat per Kenneth Carlsen i Frederik Fetterlein, per 6-4, 7-5, 4-6, 5-7 i 6-3, en quasi tres hores i mitja de joc. D'aques­ta manera, el tennis espanyol retorna a la primera divisió perduda l'any passat a Mèxic, després d'haver-se mantingut en l'elite del tennis mundial

des de 1984. L'equip espanyol va disputar una semifinal de Copa Davis l'any 1987 i va aconseguir tres places de quartfinalista els anys 1989, 1991 i 1994. Aquesta elimi­natòria es va disputar des de divendres passat fins diumen­ge al CT Tarragona sobre terra batuda. En el total de l'elimi­natòria, Espanya va derrotar Dinamarca per 4 punts a 1. Els tennistes que van jugar els in­dividuals van ser Albert Cos­ta, de 21 anys, i Carles Moya de 20 anys. Manolo Santana, capità de l'equip espanyol, va confiar en aquests quatre ten­nistes per resoldre aquesta eli­minatòria.

El 8 d'octubre vinent se ce­lebrarà a Londres el sorteig del Grup Mundial de 1997.

ELS /CANTONS Divendres, 21 de setembre de 1996 Esports 33

Hoquei s o b r e p a t i n s

Renovar per consolidar El PH Sant Cugat presenta la nova junta i els equips de la temporada

El PH Sant Cugat va celebrar diu­menge passat, per primer cop, la diada del club. A més de la pre­sentació dels onze equips que for­maran el club aquesta temporada, la jornada va servir perquè el cos tècnic definís les línies de treball. El

RAI \ MORKNO

- Sant Cugat -

Kls on/x equips del PH Sant Cugat van desfilar un per un pel parquet del pavelló muni­cipal al ritme de la música, des­prés de sentir la veu dolça d'u­na senyoreta que els anunciava. I n cop situats al seu lloc da­munt la pista, la mateixa veu proclamava els noms dels juga­dors. Aquesta temporada el PH Sant Cugat tindrà un equip pre-benjamí, dos de benjamins, dos d'alevins, un d'infantil, dos de juvenils, dos de júniors i un de sènior. Quan tots els conjunts decoraven la pista, van comen­çar els parlaments. El president de la junta, Antoni Pérez, va de­sitjar èxit als jugadors, i va anun­ciar que la seva actuació estarà dirigida a potenciar l'aspecte formatiu de l'esport i fomentar l'esperit esportiu i la disciplina en els entrenaments i els par­tits. Li va prendre la paraula el coordinador del cos tècnic, Toni Sariol, que va estar d'acord amb el president que "el més im­portant en la fase inicial no són els resultats, sinó l'aprenentat­ge". "La filosofia del club ha de ser educar esportivament", va afegir Sariol, que, a més, va encoratjar els jugadors perquè es diverteixin amb l'hoquei, i els pares perquè motivin els seus fills i els exigeixin disci­plina. Però Sariol, a més de co­ordinador tècnic de tots els equips del club, és entrenador del sènior. Segons ell, "l'objec-tiu de l'equip sènior és, aques­ta temporada, pujar de catego-

coordinador tècnic, Toni Sariol, va dir que, pel que fa a l'etapa inicial de l'esportista, "el menys important són els resultats". Per a ell, "cal po­tenciar el vessant formatiu en els entrenaments i els partits". El nou president del club, Antoni Pérez,

va estar d'acord amb Sariol, i va in­sistir que "la disciplina i l'esperit esportiu són els aspectes a fomen­tar entre els jugadors". D'altra ban­da, el mateix dia es va celebrar una assemblea extraordinària en què el president va posar cara als noms

dels membres de la nova junta. A més, Pérez va voler que els socis coneguessin el cos tècnic del club, que aquest any inclou un entrenador específic per a porters, Santi Roca, i un preparador físic, Antoni Tor­tosa.

HIDRA s#»r CUSAT oa VAUÍS

•w ah Jiiwiii i a> HtM l« MtHtriw

ria". Sariol es va mostrar con­fiat que els jugadors ho acon­seguiran. La diada del PH Sant Cugat va tenir dos parlamenta­ris que tot just s'acaben d'in­corporar al club: Santi Roca, en­trenador de porters, i Antoni Tortosa, preparador físic. El pri­mer va anunciar que faria tots els possibles per solucionar la falta de porters que té el club, i va demanar que no es desmo-tivi els que ja ho són. Tortosa, per la seva banda, va dir que treballarà per proporcionar als jugadors força í coordinació, i que servirà d'orientador per als jugadors de l'equip sènior que entrenen conjunts base. Toni Sariol va tenir paraules d'elogi

del MSaat Cagat,

per a Tortosa. "No només és un professional, sinó que té una qualitat humana excepcional", va dir.

Assemblea extraordinària

Després de la presentació dels equips, es va celebrar una as­semblea extraordinària, en què el club va aprovar el pressupost per a aquesta temporada -s is milions de pessetes-. A més, els socis van llegir i aprovar el reglament intern del club, que regula els drets i les obligacions de jugadors, entrenadors i so­cis del club. L'assemblea va ser­vir també perquè els membres del club coneguessin els noms

la toaa·r·ai. Fet* XJMEIUUHM»

i les funcions dels nous mem­bres de la junta directiva. An­toni Pérez va recalcar el desig de promocionar l'esport de l'hoquei a la ciutat, tasca per a la qual el president ha creat l'à­rea de comunicació externa, que ocupa la vocal de la junta Yolanda Mongay.

Albert Jul, soci d'honor

L'expresident del PH Sant Cu­gat Albert Jul va rebre del club una placa en reconeixement de la seva tasca en favor de l'entitat. El club va nomenar Jul soci d'honor, i l'encarregat de lliurar-li l'obsequi va ser el seu fill, Sam Jul, jugador de l'equip sènior.

Un home engrescador

• Antoni Pérez té 45 anys. És sevillà, viu des dels 11 anys a Sant Cugat i actualment és propietari d'una empresa de disseny i producció de mo­bles, Punto y Coma. Pérez ha convertit l'afició del seu fill, jugador del juvenil, en la seva activitat més gratificant. Pé­rez és un home actiu i en­grescador. Des del seu nome­nament com a president, ha tingut molt clar que calia do­nar un aire nou al club. Re­novar per consolidar. / R.M.

r ^

Voldria fer-me Subscriptor d-ELS £3 CANTONS i rebre gratuïtament el carnet dEL CLUB DEL SUBSCRIPTOR. Nom Adreça Tel. Ciutat Data de naixement Professió Banc/Caixa Cte. corrent

Fes-nos arribar la butlleta per correu al C/Xerric, 5 lr. o al fax 589 20 91

Informació 589 62 82

ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

nrannms

Cinema de franc. Amb la targeta del Club podeu trucar per de­manar una de les entrades de què disposem per a les sessions golfes que es fan a la Sala 3 dels Cines Sant Cugat. Aquesta setmana podeu demanar les entrades per anar a veure la pel·lícula wild bill que es projecta en ver­sió original el dissabte 2N de setembre, a un quart de dues de la nit.

Hípica Severino

Sortides a cavall cada dissabte i diumenge on podrà gaudir del paisatge de Collserola a cavall. Demani el seu val gratuït al telè­fon del subscriptor

SQUASH

% % %

Club Sant Cugat

Posa't a punt

Amb la targeta del Club podeu assistir du­rant aquest mes a classes d'aeròbic, taekwon-do esquaix, hidromassatge Sauna i Piscina. Al Squash Sant Cugat (c/ Sant Jordi. 33-35), ade franc. L'horari per als subscriptors és els migdies de dilluns a divendres de 2/4 de 4 a 2/4 de 5. les tardes de dilluns a dijous de 17 a 22 li i els dissabtes al matí de 10 a 12 h. Per obtenir els vals cal trucar al telèfon del subscriptor.

USI IDIOMES TRADUCCIONS

CURSOS WAY-IN

Amb la targeta del Club podeu assistir du­rant aquest mes a classes d'anglès, francès, alemany a l'acadèmia WAY-IN, al carrer Rius i Taulet, 2 Pral. la. Totalment de franc. Per obtenir els vals, cal trucar al telèfon del subscriptor: 589 62 82

\ZO<^^^ PELUQUEROS

Amb la targeta del club del subscriptor podràs gaudir de ses­sions de sauna, solàrium i manicura. Totalment de franc. Per obtenir els vals cal trucar al Tel. del subscriptor matins de 9 a 1 h. 589 62 82. Preguntar per Srta. Anna.

La**

La Muntanya Màgica

Vols passar un dia fantàstic? Doncs; Vine a la Muntanya Màgica de franc. Cada subscriptor, té dret a 1 entrada mensual per anar gratuïtament al Tibidabo. Només cal Trucar al 589 62 82 i demanar-la.

gpgTf

ELS-/CANTONS Divendres, 21 de setembre de 1996 Esports 35

Pol i e s p o r t i u

El CAR rep 162 nous atletes de dotze modalitats

Les dues federacions confien en les instal·lacions A L E X L Ó P E Z

- Sant Cugat -

L'entrada dels nous esportis­tes al CAR (Centre d'Alt Ren­diment) de Sant Cugat s'ha fet gradualment al llarg d 'aquest mes de setembre i finalitzarà d 'aquí a pocs dies. Segons la llista oficial del centre, el CAR acull en aquests moments 168 esportistes que es reparteixen en dotze modalitats diferents, tot i que aquesta xifra encara es podria incrementa r amb uns deu esportistes més. D'aques­ta manera, s'obre la temporada al Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat per a espor t is tes d'elite. Dels 168, 45 són espor­tistes becats per les diferents federacions catalanes, mentre que 123 són becats per les fe­d e r a c i o n s e s p a n y o l e s . D ' a ­quests 168, 88 són interns, és a dir, viuen al CAR, i vuitanta són

mixtos, que surten de les de­pendències. Els esports en què abunda un volum més impor­tant de gent són l'atletisme, el taekwondo i la natació respec­tivament. Pel que fa a l'atletis­me, dels 59 esportistes, 33 són becats per la federació catalana i 26 per la federació espanyola. Entre els atletes més destacats figuren Javier García Chico i Valentí Massana. García Chico va ser medalla de bronze en salt de perxa a Barcelona 92 i tam­bé va participar en els Jocs d'At-lanta. Valentí Massana va ser t a m b é meda l l a de b ronze a Atlanta en els 50 Km marxa. Al CAR també s'hi estan molts at letes que van participar en els Jocs d'Atlanta. D'altra ban­da, el golfes l'esport que ha ai­xecat més expectació aques t any. Si la temporada passada, q u e va ser la p r imera e x p e ­riència al centre pel que fa a la

»#^fs^j

| | ^ ; ; ^ | i | ^ | | : : s ï ; i | '

'':?™^ÍÍimQ%úí£r?fp&tt "w ^ífel'1

incorporació d 'aquest esport, hi van haver tres golfistes pre­parant-se al CAR, aquest any n'hi ha un total d'onze, cinc be­cats per la federació catalana i sis per l'espanyola. La golfista santcugatenca Paula Martí tam­bé s'entrena al CAR. Aquests dotze esports que es practiquen al C A R són l ' a t l e t i s m e , la g imnàst ica art íst ica, el golf, l'halterofília, la lluita, la natació, el taekwondo, el tennis, el ten­nis taula, l 'automobilisme, el motociclisme i curses d'orien­tació.

El CAR de Sant Cugat ocupa una superfície de divuit hectà­rees, on hi ha 2.000 metres qua­drats edificats. El centre té 23 instal·lacions esportives de di­ferents esports i està dividit en quatre àrees de funcionament: la unitat tècnica, la unitat de recerca, l 'acadèmica i l 'admi-nistrativa.

Jí·:s.»iS^.·*íÉ:S„^ffi|^^^'Ü^Si

; f i S l l ' ' ' -'^'J'

m^mm Vnta fe I n bltfíl lacitiu fel CAR. Foto: ELS 4 CAHTBNS

Futbol sala

L'AMM cau en semifinals a la UAB'96

Àl.EX LÓPEZ

- Sant Cugat -

L'empresa Valldor Sala va orga­nitzar dissabte un torneig gratuït, el Torneig Promocional UAB'96. En aquest campionat, l'empresa organitzadora va fixar el seu ob­jectiu a donar-se a conèixer a la zona de Sabadell. Es van organit­zar dos tomejos, un de futbol sala i un de futbol 7. De futbol sala hi havia 21 equips, mentre que de futbol 7 se n'hi van inscriure di­

vuit. En futbol 7, el conjunt sant-cugatenc més ben classificat va ser l'AMM, que va caure en se­mifinals davant l'Acròpolis per 8 gols a 1. L'Hundercheran, que va caure en quarts de final, també va participar en aquest torneig. En futbol sala, tant el Gràficas PP com el Bar Mira-sol, tots dos de Sant Cugat, no van passar de la primera ronda i van ser eliminats. Un cop acabat el campionat, l'or­ganització va repartir obsequis per a tots els equips participants.

Futbol

La PB Sant Cugat deixa

el liderat

- Sant Cugat -

La PB Sant Cugat va perdre el cap de setmana passat con­tra el Can Rull per 2 gols a 4. Aquesta derrota cl va fer aban­donar el liderat a la classifica­ció, que ha t ingut durant les dues primeres jornades de lli­ga. Aquest d iumenge l 'equip blaugrana visita la pista del Marina UD. / R.M.

V o l e i b o l

El CV Sant Cugat s'estrena a la pista

de l'Oskarbi ALEX L Ó P E Z

- Sant Cugat -

El Club Voleibol Sant Cugat debuta dissabte a les sis de la tarda a la pista de l'Oskarbi de Vitòria en la primera jornada de la lliga Acebol. L'equip santcu-gatenc, que aquesta és la seva segona temporada consecutiva a la divisió d'honor, buscarà la primera victòria del campionat. Sens dubte, la gran novetat del club santcugatenc per a aques­ta nova temporada és l'absència de Víctor Hugo Rupil a la ban­queta del CV Sant Cugat, una baixa que cobrirà l 'entrenedor búlgar Kiril Metodiev, que ha estat director tècnic d'equips de Tenerife, Barcelona i Lleida des

del 1986. La jugadora búlgara Ekaterina Atanasova ha retornat a Sant Cugat per continuar de­fensant els «olors de l ' equ ip santcugatenc. Amb ella, ha viat­jat també una altra búlgara, en aquest cas, Irena Liobomirova. A banda de les dues estrange­res, el club presidit per Carles Castro ha renovat el planter i ha fitxat a sis noves jugadores. Ara, el planter el formen onze juga­dores: Laura Castanyé, Maria del Mar Salto, Esther Marquès (juvenil CV Sant Cugat), Maria Queralt (CV Terrassa), Beatriz Ateba (SESE), Irene Moncunill (selecció estatal júnior), Isabel Benítez, Maria Teràn, Cristina Boadas (Residència Blume) i les dues jugadores búlgares.

Poliesportiu

S'inicien els entrenaments de l'Esport Escolar

Al.EX LÓPEZ

- Sant Cugat -

L'Esport Escolar, que abans es­tava format per dos blocs dife­rents, que eren els Jocs Espor­t ius Escolars i les Esco le s Esportives, s'iniciarà la setmana vinent amb la pràctica d'alguns esports. Totes les escoles públi­ques i els instituts de Sant Cu­gat, és a dir, l'Arnau Cadell, el Joan Maragall, el Pla Farreras, el Catalunya, el Ferran Clua, el Collserola, La Floresta, el Pins Vallès, l'Angeleta Ferrer i el Le-onajdo da Vinci, podran disposar d 'un programa d'activitats es­portives. L'Esport Escolares un programa adreçat a tots els nois i noies de Sant Cugat que vulguin aprendre i practicar un esport de competició. Aquest programa es­portiu és convocat per la direc­ció general de l'Esport de la Ge­

neralitat. i l 'OMET és l'encarre­gada d'organit/.ar totes aquestes activitats esportives a Sant Cu­gat amb la col·laboració dels cen­tres d'ensenyament, clubs i en­titats esportives. L 'OMET també disposa d'un programa esportiu dissenyat i pensat especialment per als alumnes que estudien l'E-SO. A l'Esport Escolar s'hi po­den practicar en diferents cate­gories els e spor t s s e g ü e n t s : bàsquet, handbol, futbol sala, na­tació, atletisme, escacs, tennis taula, voleibol, aeròbic. D'altra banda, aquest any es continuarà oferint el programa dels Centres Oberts. Aquests són grups d'en­trenament de diferents esports, en horaris de tardes, en instal·la­cions municipals i competició dels JEE els dissabtes al matí. Les activitats físiques per a la gent gran i pels adults també es repetiran aquest any.

ELS4CANTONS

HORARI D'ATENCIÓ AL PÚBLIC

dilluns a divendres d e 9 h a 1 4 h

i*í-^V^1 > * o > - i i ";

36 Esports ELS/CANTONS Divendres, 21 de setembre de 1996

Futbol s a l a

El planter de l'equip Vallès Pa, que la temperada 94-95 es va proclamar campió a primera divisió B a la lliga Vall-Parc. Fato: ELS 4 CANTONS

Compaginar feina i esport ALKX Lói'Kz

- Sant Cuejat -

L'equip de futbol sala de Vallès Pa, in­tegrat completament per treballadors de la mateixa empresa, compaginen per­

fectament la seva tasca diària amb la pràc­tica d'aquest esport. Han participat en diferents tornejos i competicions, i des­taca el títol aconseguit la temporada 94-95 de campions de primera divisió B a la lliga Vall-Parc. En aquest campionat,

el Vallès Pa també va guanyar amb els trofeus de màxim golejador, que va ser J. Antonio Bravo, i mínim golejat, que va ser el porter Oscar Cantero. Els compo­nents del planter són Oscar Cantero, Mo-rad Boufous, J. Antonio Bravo, Pedró Val­

verde, Goyo Moyano, Paco Rodero i Joan R. Jaime. L'equip fa més de tres anys que es va constituir i els objectius del conjunt santcugatenc són els de disputar partits amistosos a més de participar en tornejos d'àmbit local.

CLASSIFICACIONS

FUTBOL

Regional preferent

G R U P 1

Farne r s -S inguer l ín 1-2 Roda T e r - B l a n e s 2-0 Ripollet-St Ju l ià 0-0 Abadassenc-St Cristòbal . . l -2 St Celoni-Sils 4-1 St Quirze-Roses 1-0 Lloret-St Cugat 0-1 Arbúcies-Torel ló 2-0 Canovel les-Cassà 0-1

Equip PJ PC PE PP

Si ( J U I I / C l ' II II

St. C e l o n i .1 : 1 (1

S t . C u g u t 3 2 1 (1

Roses l - (1 1

C a n o v e l l e s t - (1 1

Roda Ict t -' II 1

St . Ju l i . i 1 1 -' u

Ripol le t S 1 1 (l

Cassà ., 1 1 1

l o t c l l o .1 1 (l

S i n g u c i l m s 1 II 1

Si Crislòb.i l i 1 II J

Arhuvics 1 II 1

F a r n e r s i 1 II .'

Lloret 3 1 II '

HUncs 0 > 1

Mi.i.l.issciu l 0 1 _'

Sils i 1) 0 S

La propera (29 setembre): Sin-guerlín-Canovelles, Blanes-I'ar-ners. St Julià-Roda Ter, St (Iristò-bal-Ripollet, Sils-Abadassenc, Roses-St Celoni, St Cugat-St (Juir/e. Torelló-Lloret. Cassà-Ar-búcies.

Segona Regional

G R U P 8

D. Batlló -Veterans C 2-0 Mira-sol - Borde ta 1-1 Sar r ià - Montbau 2-1 La Florida - Trini tat 1-2 Hospitalenc - St Ignasi 2-1 Poble Sec - Pajari l 4-2 Can Serra - Cracks 1-0 Polvoritenc - Meridiana. .2-1 Mediterrani Descansa

Equip PJ PG PE pp

P n l v o r i t c n v s .' 1 n

Sarrià i : i i i

M i r u - s o l 3 2 1 II

l.a Florida .i : ii 1

St liznasi •i Z D 1

Poble Sec 3 > M 1

Hospi la lcn i i 0

1) l lat l ló 3 i i 1

Trinirar 3 i i 1

Mcr id iana _' i d 1

Pajaril ' i ii -Can Serra ' i ii : B n t i l c u i " - i

Cracks J ii i i

Mcd i rc r ran i > ii i i

Montbau 3 ii i .' Veterans (] 3 ii ii ;

L a propera (29 setembre): Ve­terans C-Mediterrani. Bordeca-D. Batlló, Montbau-Mira-sol. T V i -nidad-Sarrià, St Ignasi-La Florida, Pajaril-Hospitalcnse, Cracks-Poble Sec, Meridiana-Can Serra, Bruc-Polvoritense.

Terce ra Regional

G R U P 13

Matadep-25 setembre 1-4 Júnior - Can Boada 0-5 Viladecav-Matadep.. . .ajornat Les Fonts -Can Tries 2-2 Montserrat-Juan XXIII . . .2-2 Adesa-UIlastrell 1-2 C a n Clos-St Pere 2-2 Cazadores -Pob le Nou 2-4 St Cuga t -Can Colapi 4-1

GF GC Punts Equip PJ PG PE

Can Boada i I)

Can Clos 3 - 1

St Pere v : 1

I.cs Fonts 3 - 1

\ iladceav 1 i <l

J.s setembre 3 - 0

St C u g a t 3 i 2

l 'ohle Nt iu 3 i 1

[ l lastrell 3 i 1

Matadcp 3 i II

Matadepera 1 d : Can Tries ii : Montsc i i . i t i -CanCi . lap i i

Joan XXI11 i " A d e s u 3 n

J ú n i o r 3 n

Ca/adores , l i ii

Terce ra Regional

G R U P 14

Espronceda-Mar ina 1-1 PB St Cugat -Can Rull 2-4 C.Creu-Campoamor 0-4 Castel lar-Pir ineo 1-2 Pu iggene r -UE Salut 0-0 Barbe rà -Roureda 3-6 Romànica-Casablanca 6-0 C e r d a n y o l - L a P l anada . . 2 -1 Olímpic Can Fatjó.. .descansa

L'AGENDA

FUTBOL

REGIONAL PREFERENT

11.45 Sant Cugat - Sant Quirze (Diu.)

SEGONA REGIONAL

12.00 Montbau - Sp. Mira-sol (Diu.)

TERCERA REGIONAL

1130 Can Boada - Sant Cugat (Diu.)

1130 Mannà - PB Sant Cugat (Diu.)

Juvt vENIL

12,00 Ferran Martorell·Sant Cugat (Diu >

18.00 Júnior - PB Ramon Llorenç (Dis.)

18.00 Adesa - Can Boada (Diu.)

18.00 Sant Cugat - Olímpic Can Fatjó (Dis.)

11.00 lorressana - PB Sant Cugat (Diu.)

9.30 Rubí - Sporting Mira-sol (Diu) Equip PJ

Romànica 3

PG

3

PE

0

PP

0

GF

1 1

GC Pum*

') CADET

18.00 Adcsa - Jov. 25 setembre (Dis.) PuiKircncr s - ' 16.15 Sant Cugat - Júnior (Dis.)

l ' B St C u S u t 3 2 1) 1 15 H 6 16.45 St Cugat-P. Nou Icrrassa (Dis.)

Roureda 3 2 II 1 s 4 (l

Can Fatjó >

z

II

1

1

.s

s

H

1(1

1)

n

4

BÀSQUET

Ccrd.mvul 3

1 1) Salm 3

l ' i t ineo

z

II

1

1

.s

s

H

1(1

1)

n

4 SÈNIOR

11.00 Valls - H E Sant Cugat (Diu.)

Marina > 1 4 4 HANDBOL

Canipoamnr 3

Fspro iucda v

1

1

4 4 4

4

XntcattuUma

SÈNIOR

12.45 I K St. Cugat-S. Montcada ( l ) iu . l

Can Rul l l z h •) 3

II)

1 1

VOLEIBOL

<' 5 D

II)

1 1 •i

tNir iSM itrflMMrMHT

< : ( rei. Z <' 5 D

II)

1 1 •i SÈNIOR FEMENÍ I,.. l ' Ianada Z 11 " 1 l i 1 18.00 Oskatbi - Sant Cugat (Dis.)

Castellar .i

C.i- ihl. inea 3 (( (1 ; -13

II

1) PCTANCA

La propera (29 setembre): Can Rull-Càerdanyolense, Marina-PB Sant Cugat. Casablancas-Kspron-ceda, Roureda-Romanica, Salud-Barberà, Pirineo-PuigKener, Ma-carenos-Castellar, C>ampoamor-Can Fatjó, La Planada-(à.(àreu.

9.00 Túnel Rovira - At. St. Cugat (Diu.)

9.00 Mira-sol - Mas Guinardó (Diu.)

9.00 St l-Vanccse • Ixs Torres (Diu.)

9.00 Ai. St. Cugat - St. Francesc (Diu. I

OS4CANTON5

4^ f m m Espectacles

Lultuiu Divendres, 27 de setembre de 1996 37

M ú s i c a

UOrquestra Simfònica

obre avui la temporada f Interpretarà cançons populars catalanes L'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Cata­lunya i la coral Càrmina obren avui a les deu del vespre la nova temporada del Teatre-auditori. Dirigides per Edmon Colomer, interpretaran la Pastoral de Beethoven i sis cançons populars catalanes del compositor Robert Gerhard per con-memorar el centenari del seu naixement.

E L E N A CASTELLARNAU

- Sant Cugat -

L ' O r q u e s t r a S imfònica de Barcelona i Nacional de Cata­lunya ofereix avui el pr imer dels onze espectacles que el Teatre-auditori ha programat

fins al desembre . El director de l 'orquestra, Edmon Colo­mer, vindrà acompanyat per la coral Càrmina. dirigida per Al­fred C a n a m e r o . C o n j u n t a ­ment , interpretaran la simfo­nia número sis de la Pastoral de Beethoven i, tot seguit , sis cançons populars catalanes del composi tor Rober t Gerhard . Amb aquest repertori, Edmon Colomer vol commemorar el centenari del na ixement d'a­quest compositor i, així, retre-li un h o m e n a t g e . D u r a n t el concert, la soprano Anna Cors i el tenor Francesc Garrigosa e n t o n a r a n El petit vailet, La calàndria, Elcotiló, L'enemic de les dones. Els ballaires dins d'un

sac i La mort i la donzella. Des­prés de fer aquest recorregut per la tradició catalana, l'or­questra interpretarà, també en honor al compositor, la sarda­na número 1 de Gerhard.

El director del Teatre-audi­to r i . T o m à s Se ix , d e f i n e i x l 'Orquestra Simfònica de Bar­celona com "la més important de Catalunya tenint en comp­te la seva continuïtat , ja que és l 'ant iga Orques t r a C iu t a t de Barcelona, avui Nacional de Cata lunya" .

A més de la seva rellevància com a formació musical, Seix des taca l ' es t re ta relació que l 'OBC manté a m b el Tea t re -auditori , ja que la majoria de discos compactes que ha edi­tat l 'orquestra han estat gra­vats al mateix C en t r e Cul tu ­ral. Així mateix, l 'Orques t ra Simfònica de Barcelona s'ha anat consolidant arran de les nombroses gires que ha fet per A l e m a n y a , Àus t r i a , Su ï s sa ,

VOrquestra Simfònica de Barcelona torna a Sant Cugat. Foto:

França, Txèqu ia , Eslovàquia, Corea i el Japó.

Per la seva banda , la coral Càrmina té el nomenament de co l · laborador de l ' O B C , fet que li permet participar regu­larment en els cicles d 'aques­ta agrupació simfònica. Davant aquesta trajectòria artística, el

d i r e c t o r de l t e a t r e , T o m à s Seix, ha insistit a recomanar aquest concert, ja que , segons ell, "no és una ocasió qua l se ­vol, sinó que es tracta de l 'ac­tuació d 'una gran orquest ra" .

La nova temporada del Tea­tre-auditori, que comença amb el concert d 'aquesta nit, ofe-

ELS 4CANTONS rirà d u r a n t to t el t r i m e s t r e onze espectacles de música, dansa, òpera i teatre . Les ac­tuacions es donaran per aca­bades el dia 28 de desembre amb el tradicional concert de Nadal , que interpretarà, com sempre , l 'Orquestra Simfòni­ca del Vallès.

E s p e c t a c l e s V

Èxit de venda d'abonaments al Teatre-auditori

Queden entrades per a tots els espectacles ELENA CASTELLARNAU

Des que el Teatre-auditori va posar a la venda el 12 de setembre els abonaments per poder assistir als espectacles que s'ofereixen aquesta temporada, les oficines del Centre Cultural han vist pas­sar per taquilla molta gent tant de Sant Cugat com de fora del mu­nicipi. Fins ara, ja s'han venut uns 300 abonaments, xifra que es veu duplicada respecte a trimestres anteriors. Ja s'han venut una bona part de les entrades per a l'actua­ció de la Companía Nacional de Danza, dirigida pel ballarí Nacho Duato, i per poder veure l'obra de teatre Pel davant i pel darrere. També estan tenint molt èxit de

taquilla el concert de Nadal i el recital de la cantant Maria del Mar Bonet. No obstant, encara hi ha entrades a la venda de tots els es­pectacles.

Aquesta temporada el Teatre-auditori ha ofert, per 20.000 pes­setes, uns abonaments per poder assistir als onze espectacles que s'ofereixen durant el trimestre. A més, al Centre Cultural també es poden comprar anticipadament i a un preu reduït uns abonaments per veure cinc espectacles dife­rents. De moment, aquests són els que estan tenint més èxit, ja que, segons opina Aurèlia Sebas­tià, encarregada de vendre entra­des al Centre Cultural, "és més fàcil que la gent pugui anar a cinc espectacles que a onze, ja que

t 'han d'anar bé els horaris i les dates". El sistema de l'abona­ment, que diferencia el Teatre Auditori d'altres teatres de Cata­lunya, s'ha establert arran de l'è­xit de públic que es va registrar en ofertes anteriors. Segons el di­rector del Teatre-auditori, Tomàs Seix, Tatractiu de la programació d'aquesta temporada ha fet créi­xer la venda". Seix considera que "tot i que aquest sistema de ven­da d'entrades no és l'habitual en altres teatres, és el més lògic per poder oferir al públic espectacles variats a un bon preu i per conèi­xer, així, els seus gustos". Les en­trades es poden comprar amb an­telació a les oficines del Centre Cultural, al carrer Francesc Mo-ragas 30. La venda d'abonaments creix. Foto: ELS 4 CANTONS

38 Cultura ELS /CANTONS Dhendns, 27 de setembre de 1996

Música

El cor infantil oferirà ajudes als joves músics

El conjunt tindrà una seu social

Obrir portes als joves interessats per la música. Aquesta és

la gran aposta del cor infantil i juvenil de Sant Cugat per a

la temporada vinent. Per aconseguir-ho, el cor no estalviarà

esforços: crearà un banc d'instrumento i un arxiu de partitures,

concedirà beques a joves pianistes i formarà cors escolars.

La temporada, però, s'obre amb un convidat de gala. Un dels

cinc millors cors infantils del món, el cor Tapiola de Finlàn­

dia, visita Sant Cugat a principis de novembre.

M Ò N I C A B I · I < \ VIU-.

- Sant Cugat -

Kl conservatori municipal Victò­ria dels Àngels acollirà entre els dies 1 i .i de novembre un curs adreçat a directors de cors. orga­nitzat pel secretariat tic Corals Infantils de Catalunya amb mo­tiu del seu trentè aniversari. Kl curs tindrà la participació d'un ilels millors grups de cant coral infantil del món. Ks tracta del cor Fapiola de Kinlàndia, que oferirà un concert el 2 de no­vembre al Teatre-auditori.

Kl Cor Infantil i Juveni l de Sant Cugat s'encarregarà de fer d'amfitrió i, d'aquesta manera, començarà una nova tempora­

da en què oferirà oportunitats als joves que es volen dedicar professionalment a la música. Així, un dels projectes més am­biciosos del cor és crear un banc d'instruments que estigui a dis­posició de joves que no tenen recursos econòmics per comprar-ne cap. Kn aquest sentit. Martín Marín, director del Cor Infantil i Juvenil de Sant Cugat, ha fet una crida als santeugatencs que tinguin instruments perquè "els donin al banc o els cedeixin temporalment."

Cors a les escoles

D'altra banda, el Cor Infantil i Juvenil de Sant Cugat vol cre-

F.l Cor Infantil't Juvenil dt Stint Cugat inicia una temporada carregada de projectes ambiciosos. Foto: 1:1. S •/ CAX'I'O \ S

ar un arxiu de partitures per a cors de veus blanques (veus de nens), a més de concedir be­ques de 100.000 pessetes a jo­ves pianistes per acompanyar el cor en les seves actuacions. Així mateix, Martín Marín ha declarat que enguany es po­d r i e n c rear cors esco la r s al

col·legi de Joaquima Pla Ear-reres i al de Santa Isabel. De fet, l'any passat el cor santeu-gatenc ja va voler tirar endavant aquest projecte, però, al final, es va quedar en no-res perquè no hi havia prou nens interes­sats a inscriure-s'hi.

I na altra de les novetats d'a­

questa temporada és que el Cor Infantil i Juvenil de Sant Cu­gat tindrà un local que utilitzarà com a oficina i seu social. Se­gons Marín, ja tenen un esta­bliment "mig lligat" al carrer Orient, però el cor continuarà assajant a la Casa de Cultura perquè hi té més espai.

Música

La coral L'Harmonia ce lebra quinze anys de vida

K/g/vp va fer dissabte un concert de luxe M O M C A B K K N A U K

- Valldoreix -

La coral L'Harmonia de Vall­doreix va celebrar dissabte el qu in /è aniversari amb un con­cert a l'església de l 'Assump­ció, en què també van partici­par altres corals de luxe. l ' nes 200 persones van assistir a Tac­te, que és el primer dels pro­gramats per la coral per com­memorar els seus quinze anys de vida. Així, al desembre , la coral L'Harmonia farà un altre concert sonat, ja que hi canta­ran antics integrants del grup.

Al concert del cap de setmana passat hi va assistir la flor i nata del cant coral de Sant Cugat, ja que la coral L'Harmonia va r e u n i r a l ' e sg l é s i a d e l 'As­s u m p c i ó de Val ldore ix una bona part de les corals que par­ticipen en el concert que es fa cada any per recaptar fons per a Mans Unides . Així, hi van participar la Coral Sant Cugat del Club Muntanyenc , el cor Aulos, la coral de la Unió Sant-cugatenca, i la coral Serra d'Or.

La gran absent va ser la coral Karga, que no hi va poder as­sistir per raons de calendari.

L'aete va començar amb un parlament emotiu de Montse Domingo, una de les fundado­res de la coral L'Harmonia. Do­mingo va fer un repàs a la histò­ria de la coral valldoreixenca i va destacar que el grup havia ajudat a crear caliu de poble en una localitat on abans la majo­ria dels veïns eren estiuejants.

Repertori variat

La coral L'Harmonia va ofe­rir un repertori molt variat, ja que va interpretar peces tan di­ferents com una cançó popular mallorquina, una balada galle­ga i clàssics del repertori uni­versal com Mon coeur se recom-mande à vous i Caligaverunt ocult me't. Al final del concert, totes les corals van cantar plegades l 'obra de Hànde l Canticorum Jubilo i la cançó popular cata­lana EI rossinyol. Segons el di­rector de la coral L'Harmonia. Guillem Borràs, aquesta inter-

L., „..// l'Hamioniava oferir un repertori molt variat al concert de dissabte. Foto:XAVIER IARROSA

venció va ser " to ta lment im­provisada", ja que les corals no havien assajat abans del con­cert.

L'aete va acabar amb un pis­colabis i el lliurament d 'un re­cordatori als integrants de to­

tes les corals. La celebració del quinzè aniversari de la coral de Valldoreix continuarà, però, a finals d'any, ja que el grup ofe-rirà un concer t el 21 d e d e ­sembre en el qual cantaran an­tics membres de la coral.

Exit de Daniel Alfonso a la Mercè

À.c. - Sant Cugat -

El tenor santeugatenc Daniel Alfonso va actuar amb èxit en la representació de l'òpera I.et Bohime, de Giaccomo Pucci-ni, que es va fer els dies 20 i 22 de se tembre a Barcelona. El muntatge era una iniciati­va de l 'empresari català Josep Simorra, que es va decidir a escenificar l'obra de Puccini amb la condició que els can­tants fossin valors novells de la lírica. Així, i després d'al­gunes proves de selecció, Da­niel Alfonso va aconseguir el paper de Rodolfo. Simorra co­ne ix el món de la lírica de prop perquè havia estat can­tant. Alfonso va interpretar el seu

paper amb ganes , i el mun­tatge ha rebut, en general, bo­nes crí t iques. Alfonso va ac­tuar amb la resta de cantants al C a s i n o de l 'A l i ança del Poblenou. Els músics de TOr-questra Simfònica van acom­panyar els in tè rpre t s a l 'ac­t u a c i ó . A l f o n s o m a n t é la il·lusió d 'actuar algun dia al Teatre-auditori .

E L S 4 C A N T O N S Divendres, 27 de setembre de 1996 Cultura 39

Aula C u l t u r a l

u u ^ tounu,r ^ Cugat

Casas, Rumbau, Vilarasau i Canals van participar en la taula rodona. Foto: XAVIER LARR OSA

La cultura de Sant Cugat, a debat al CMSC

LAula Cultural tornarà cada dimarts

Rll 'H BüLLINGER - Sant Cugat -

El Club Muntanyenc Sant Cu­gat va inaugurar dimarts el nou curs amb una taula rodona titu­lada L'àmbit cultural de Sant Cugat, dins del cicle Aula Cultural. Cinc ponents van ser els encarregats de presentar les diferents in­quietuds culturals, des del seu punt de vista i de l'entitat que representaven.

"Aquesta xerrada ha servit per conscienciar-nos per participar tots activament. Les entitats i l'administració han de donar in­formació a tothom perquè això sigui possible i els nouvinguts

s'integrin al municipi", explica Ramon Pros, president del Club Muntanyenc, com a conclusió de les reflexions exposades durant la taula rodona.

El debat entre els ponents va demostrar que la cultura és un tema que continua preocupant. El president del Grup d'Estudis Locals, Jordi Casas, va proposar que l'administració donés suport econòmic i equipaments a les entitats, generosament i sense crear contrapartides, per fomen­tar les seves activitats culturals.

El galerista Josep Canals va ex­posar la difícil situació del món artístic a Sant Cugat i Montserrat Rumbau, presidenta d'Amics de

la UNESCO, va demanar una mi­llor estructuració de la societat ci­vil per facilitar la integració de tot­hom als moviments culturals. Per part del món teatral, Dolors Vila­rasau, fundadora de Tetrateatre, va destacar la falta de reivindica­cions a les obres representades.

Els papers de Salamanca

Josep Maria Figueres, profes­sor de Ciències de la Comuni­cació de la Universitat Autònoma de Barcelona, tractarà el tema dels papers de Salamanca a l'Au­la Cultural dimarts que ve a les vuit del vespre a la seu del Club Muntanyenc.

E x p o s i c i o n s

'Marea baixa', títol d'una de les obres. Foto: FLS 4 CANTONS

Dibuixar amb aigua .\'om de l'artista: J Sanuyntín I Joc: Síí/a Rttsifiol Dates: fins a /7 d'nciubn Obres: Aqiiíiirl·lc*

PKRK PICH

La tècnica condiciona, en alguns casos, el resultat final de l'obra artística. Les pintures de J. Sana-gustín són un bon exemple de les possibilitats expressives de l'aquarel·la, tècnica que fa servir l'aigua com a diluent del pigment.

En l'aquarel·la els colors són molt transparents i envaeixen el paper d'una manera fluida. En aquesta tècnica la blancor de la pasta de paper surt com a primer color.

En les obres de J. Sanagustín aquests condicionants són deter­

minants i els utilitza per dibuixar paisatges amb una clara influèn­cia romàntica. En les seves obres la natura pren la iniciativa i do­mina la totalitat del paper. Els elements més eteris, com ara el vent, o els més físics, com els rius i els arbres, estan representats en el seu estat més poderós. El pin­tor persegueix una natura sense domesticar i situa l'home en un segon terme.

Els pobles o construccions hu­manes apareixen com a acom­panyants d 'un tot més gran i complex. Cal destacar la paleta de colors amb tonalitats nòrdi­ques, que filtren la llum, en al­guns casos, excessivament.

L'exposició es pot visitar fins a l'I d'octubre.

Exposicions

Mejan exposa quadres de motius

santeugatencs a la Canals

El pintor ha triat prop de quaranta olis per a la mostra A M Í K L S C.-VSTl'KRA

- Sant Cugat -

Josep Maria Mejan exposa a partir de dimarts unes quaran­ta teles inspirades en paisat­ges santeugatencs, per conti­nuar la temporada de la galeria Canals. Mejan és un pintor i dibuixant que consagra la seva activitat a l 'estudi del paisat­ge. Excepte una marina, tots els quadres que presentarà fins al dia 27 d 'octubre a la galeria Canals són paisatges de Sant Cugat , on treballa el pintor. Tot i que ha de compaginar les dues act ivi ta ts , Josep Maria Mejan reconeix que "la pintu­ra és també un ofici", al qual

dedica una bona part del seu temps.

Aquesta és la primera vegada que Mejan exposa a la galeria Canals, tot i que ja havia pre­sentat la seva obra a Sant Cugat fa alguns anys, a la galeria d'art Quòrum. El pintor ha fet 36 ex­posicions individuals a Grano­llers, Barcelona, Girona i Jaca. També va exposar la seva obra a dues galeries de Dallas, a l'es­tat nord-americà de Texas. Me­jan ha fet també exposicions individuals a Granollers i An­dorra. El pintor ha creat una escultura per a Salou, i vitralls per a Castellcir i Gavà.

"Mejan és pintor de l'aire i de la l lum", per a Carme Rie­

ra, que ha fet la presentació del catàleg de la mostra, que s'inaugurarà dimarts a la Ca­nals. L'escriptora destaca en el seu text la capacitat poètica de Josep Maria Mejan, que con­corda p e r f e c t a m e n t a m b el gran motiu que inspira els seus quadres: el paisatge. "Paisat­ges verges, gairebé sense cap figura ni cap vestigi de civilit­zació, i, malgrat això, civilitza-dament pulcres i propers", se­gons Riera. En les obres que presentarà a la galeria Canals fins al 27 d'octubre vinent, Jo­sep Maria Mejan farà servir la tècnica de l'oli, amb la qual as­soleix una transparència prò­pia de l'aquarel·la.

J. SANAGUSTÍN del 19 de setembre a I'l d'octubre

Socis fons d'Art Servei de taxació obres d'art

Sal& usítïol Santiago Ruaròi, 52-Sart Cugat del W l è s

Horar i : matins de 9 a 2 Tardes de 5 a 9

Tel. 675 47 51

40 Cultura ELS /CANTONS Divendres, 27 de setembre de 1996

RÀDIO SAN T O G A T

De dMunsa i

•De 24:00 a 7:00 h.AIúsica al teu costat. Música non-stop tota la nit. •De 7:00 a 10:00 h.. El Call del Monestir. Revista d'ac­tualitat. Aquest programa repassa les principals notí­cies d'àmbit general i totes les notícies d'àmbit local de la ciutat. El programa el di­rigeix i presenta Xavier For­nells.

•De 10:00 a 12:45 h.. Dies de Ràdio. El maga/.ine. En­trevistes. reportatges, cine­ma, teatre...i cl concurs l ina de Tres, dirigit i presentat per Maribcl Cayuelas. •De 12:45 a 13:(K)h„ Amb molt de gust. ' lots els se­crets gastronòmics de la ma d'en l'ep Blancs. . •De 13:00 a l.v30h, Sant Cugat avui, l'informatiu. Espai dels serveis informa­tius per a conèixer tota l'ac­tualitat del dia. •De I.WOa l4:(K)h.,Enti­tats. Xavier Miralles diri­geix i presenta aquest es­pai per a les entitats de Sant Cugat.

•De 14:00 a 17:00h., Entre tu i jo. Música d'actualitat amb les novetats interna­cionals i els grans èxits de sempre, amb Sandra Bar-neda.

•De 17:00 a 18:00 h.. Hem d'anar més lluny. Programa dedicat a la música i als grups catalans, presentat per Joan VaUvé. •De 18:00a20:00h„ Al llo­ro. Espai musical amb to­tes les novetats, concerts i grups, presentat per Salva Vallvé.

•De 20:00 a 2():3(>h., L'Es-portiu. Carme Reverte di­rigeix i presenta aquest es­pai que recull l'informació esportiva local i comarcal. • D e 20:30 a 23:00h., No m'agrada la tele. La bona música, pels que no tenen ganes de veure la televisió, amb Josep M. Noguera. • D e 23:00 a 24:00h.,pro-grames de nit: dilluns, Ti­tan ita nit; dimarts, L'estre­na; dimecres. Arrels; dijous, Cafè de les temptacions; d ivendres , Vallès sense fronteres.

• D e dilluns a divendres, a les hores en punt, infor­mació de Catalunya i el món en connexió amb Ca­talunya Informació. La in­formació local i comarcal a càrrec dels Serveis In­formatius de Ràdio Sant Cugat.

del dissabte. Programa que ofereix música i la partici­pació dels oients. Amb Pere Pallissa. •De 11:00 a 12:00h., Nostra Dansa. Sardanes, amb Joan Fàbregas i Pere Pahissa. •De 12:00 a 13:(X)h., El Ma­gatzem. Informació desti­nada a la gent jove, espe­cialment als universitaris. •De 13:00 a 14:00h., Avant-matx. Previsions esportives del cap de setmana amb Carme Reverte. •De 14:00 a l 5:00h., Vallès sense fronteres. Repetició del programa emès el di­vendres a la nit. • D e 15:00 a 16:00 h., Aquells meravellosos anys. Josep M. Alvira presenta els grups i estrelles que han esdevingut clàssics. • D e 16:00 a 19:00 h.. Sú­per DJ. Tota la música dan-cc del moment, amb la par­ticipació dels oients. •De 19:00 a 20:00 h.,Book d'assaig. Rock de casa amb grups santeugatencs, a cà­rrec de Carles Roca. •De 20:00 a 21:00 h., Bo­nes Vibracions. Musica suau per als vespres, amb David Milena. •De 21:00 a 22:00 h.. Eti­queta Negra. La millor mú­sica del moment amb Salva Vallvé.

•De 22:00 a 8:00., Música al teu costat. La millor músi­ca per escoltar tota la nit.

•De 8:00 a 9:00 h., El Dia del Senyor. Emissió de la missa del dissabte celebra­da al Monestir de Sant Cu­gat, i informació religiosa de l 'esglèsia evangèlica Eben Ezer de Sant Cugat. •De 9:00 a 9:30 h., Esport en marxa, Tedició. Prime­res informacions locals i co­marcals de la jornada es­portiva del diumenge, amb

Carme Reverte. • De 9:30 a 10:00 h. ,El Racó de la poesia. Poesia catalana recitada amb Joana Francesca Garcia. • D e 10:00 a 11:00 h., Arrels. Recordant les nos­tres tradicions, amb Roge-li Pedró.

• De 11:00 a 12:00 h., Nos­tra Dansa. Sardanes amb Joan Fàbregas i Pere Pahis­sa. • D e 12:00 a 13:00 h., La Sarsuela, un programa obert a la participació dels oients, amb Joan Fàbregas i Pere Pahissa.

• De 13:00 a 14:30 h., Es­ports en marxa, 2a edició. Actualitat esportiva local i comarcal, amb els resultats de la jornada. • D e 15:00 a 16:00 h.. Aquells meravellosos anys. Els grups i estrelles que han esdevingut clàssics. •Del6:00a 19:00 h., Súper DJ. La música danec més actual i la llista dels princi­pals èxits.

• D e 19:00 a 20:00 h.,A la descoberta del més nou i millor de la comarca en ma­tèria de rock, amb Carles Roca.

•De 20:00 a 21:00h., Bones Vibracions. Música suau amb David Villena. •De 21:00 a 22:00 h., Eti­queta negra. La millor mú­sica negra del moment , amb Salva Vallvé. •De 22:00 a 7:00 h., Músi­ca al teu costat. Música non-stop per gaudir tota la nit.

• Els caps de setmana, a les hores en punt connexions amb Catalunya Informació i butlletins amb informació local i comarcal, a càrrec del Serveis Informatius de Rà­dio Sant Cugat.

La p r o p o s t a

• X X I A p l e c d e l a S a r d a n a . Aquest diumenge, 29 de setembre, se ce­

lebrarà als jardins del monestir el tradicional aplec sardanista, que enguany

arriba a la 21a edició. A la trobada, que tindrà lloc a les onze del matí i a les

quatre de la tarda, hi participaran les mateixes cobles de l'any passat: la Ciu­

tat de Girona, la Jovenívola de Sabadell, la Principal del Llobregat i la Sant

Jordi. Tradicionalment, centenars de persones participen en aquesta convo­

catòria ballant la dansa més típica de Catalunya. L'acte està organitzat per

l'Ajuntament i l'Esbart Sant Cugat.

SANTS

DIveMlrem 27

• Vicenç de Paül Dissabte 28 • Wenceslau Diumenge 2» • Miquel, Gabriel i Rafel DNIMHS30

• Jeroni i

27

1 Teresa de l'Infant Jesús

• Berenguer Difons 3

• Gerard, Francesc Borja Divendres 4 • Francesc d'Assís Dissabte 5 • Froilà, Flora Dissabte 6 • Bru, Fe

DlVKNDRES

Música •A les 22.00 h. Al Teatre-auditori del Centre Cul­tural, concert amb l'Or­questra Simfònica de Bar­c e l o n a i N a c i o n a l de Catalunya, amb la parti­cipació de la coral Càrmi-na. Venda de localitats: de dimarts a divendres de 12 a 14 i de 18.30 a 20.30 h. Dissabtes de 12 a 14 h a les oficines provisionals del C e n t r e Cul tura l , al carrer Francesc Moragas, 30. També a taquilla dues hores abans de la funció. Informació: 589 12 68.

29 DHMKNGK

XXI Aplec de la Sar­dana •A les 11 del matí i a les 4 de la tarda, als jardins del monestir, amb les cobles Ciutat de Girona, Jovení­vola de Sabadell, Princi­pal del Llobregat i Sant Jordi. Organitza l'Ajunta­ment i l'Esbart Sant Cu­gat.

DIMARTS

Conferència •A les 20.00 h. Dins del cicle Aula Cultura! orga­nitzat pel Club Munta-

HORARI AUTOBUSOS

•De 24:00 a8:00h., Música al teu costat, tota la nit. •De 8:00 a l 1:00 h.. Amics

• LINíA 1. SANT CÜGAT-MIRA·SOL-MAS^«4jE8

Sortides 4 N de HSS tinter* -Dies feiners. la sortida: O6.Q0H-O7.00h-08.00h i a les hores en pua fins a tes 22.CX*. L'últim servei flnaStea et seu recorregut a restado de F.G.C. de Sant Cugat -Dissabtes i festius, 1 a sortida: Q7.Q0h-08.00MS.00 i a tes hores en punt fins a tes 22.00h. L'úMni servei finalitza ei seu recorregut 6 festaci6 de F.G.C. de Sant Cugat

Sortides dss de fAvtngufeAHens Sals. -Dies feiner*. 1aSotSoa.-06.40h-O7.40h i als 40 minuts de cada hora fins a fes 21.40h. L'últim servei finalitza ei seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat -Dissabtes I festius. 1a sortida: 07.40h-08.40h i ais 40 minuts de cada hora fins a les 21,40h. L'últim SBweWnaJtaa e» seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat

Aecorrenut MasJ&m, Estada Mira-sol, Fteca Can Cadena, Estació St. Cugat, Mercat Tom/blanca, CAP, Alfons Sala, Can Cadena, Emcíó Mira-sol Mas Janer.

• UNÍA 2. NUÇU mmmmm mm Sortides des d* Sant Domènec. -Dies feiners. 1a sortida: 06.l6h-06.46h i ais I6l46mtmasde cada hora fms a (es 22.160. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.l6h-09.46h i als 1«146 minuts de cada hora fins ales 22.16H.

Sortides de* de Sant Francesc. -Wesfstaers>1asortida:0fi.23h-06.53hials23i53rn^^ -Dissabte» i festius. 1a sortida: 09.23h-09.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a Ies22.23h.

Sortides des de PEstaeM R i C -Oies feiners, la sortida: Ofi.0iih-06.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora (ma a les 22.33». -Dissabtes i festius. 1a sortida: O9.05h-09.35h i als 05135 minuts de cada hora fins a les 22.35h. Recorregut Sant Domènec, CAP, Sant Francesc, Plaça Cou, Mercat Torreblanca, Monestir, Estació FGC, Colomer. Sant Qcmenec.

• UXIA 3. SANT <aJSÀHA FLOftESTA-LES PLANÉS

-Oies fatrters. 1a sorfldaus^sr. det matí i cada tota irròtjafinsaias 22.15»; - t t s s a l ^ i festius. 1a sortida: 07.i5h del mam Seradssdssd·rettact». -Dies feiners. ta sortida: 06.35h det rnàtíicad9tioraím^afifisates2t.35h. -Dissabtes i festius. Ja sortida: 08.05ttdel matficada nora Jffittfcgnsa les 21.35h.

flecorrsffot P. Colom, la floresta, Plaça Cmttm, MercattCAP,A^xmSaÍítE^^6rPlaç8 Centre, La Ftowsta, F. Colom.

m*.*******™**»,^-.*,^ -«e»feinei*.la$ortKia:(».4Qh-06.25hiate2Sn«^ -Dissabtes l festius. 1a sortida: 06.25J! i fiïs 25 minats de cada hora Snsa les 22J25h. -Sortides sddietanais a Terrassa: 06.55h,07.55hi 11 .gabinets}

jfiT?irTi,im,íl,Mg;,,iiiiivü:i

•Dies feiners, 1a sortida: 05.15-05.40 i ais 40(**nuïs deeaoatofa fins ales 22.1 Oft. -Dissabtes, la sortida: 05.15-05.40106.1 Oh i sís fOnwSuts de cada hora fins a les 22.10h. -Diumenges i festius. 1a sorSda: 07.1 Oh rals 10 «surts de cada hora finàa les 22.1 Oh. -Sortides addicionais a Cerdanyola: 22-4* i 23.00h (femers). 23.0Qh (dissabtes i festius).

-Efes feiners. 1 a sortida: 05.45 í als 15 í 45 minuts de cada hora Hns a Ies21.45h. -«ssabtea.1asofto:05.45ials45nwTutçd9iSao^horBfinsates21.45h. -Diumenges i festius, la sortida: 06.45f» i afs 4$ minuts de cada hora fins a tes 21.45h. -Sortides addicionat* a Cerdanyotr. 22.1 Sh (feiners).

ELS4GUYroNS Divendres, 21 de setembre de 1996 Cultura 41 > : üi?^

nyenc Sant Cugat , xer­rada de Josep M. Figue­res sobre Els papers de Salamanca, a la sala d'ac­t e s de l C l u b M u n t a -nvenc.

D I V E N D R E S

Teatre •A les 22.00 hores, al Te-atre-auditori del Cent re Cul tura l , representació de Macbeth, de William S h a k e s p e a r e . Direcc ió de Tamzin T o w n s e n d . Preu: 2.000 pessetes.

5 DISSABTE

1r Concurs Caní de Valldoreix • A les 11.00 hores, a la plaça del casal de cultu­ra de Valldoreix, primer concurs caní, organitzat per la Masia els Animals.

Fira d 'Ar tesan ia i d'Art de Valldoreix • D e 10 del matí a set de la tarda, a la plaça del ca­sal de cultura.

Festa Infantil •A partir de les cinc de la tarda, a la Plaça del Ca­sal de Cu l tu ra de Vall­doreix, festa infantil amb xocolatada i jocs.

ALTRES ACTIVITATS

Cor In fon» I Juwanl

TELÈFONS D'INTERES

SERVEIS 3082&98

•PerlTnens i nenes a par­tir de 4 anys, les activi­tats del cor inclouen con­certs, sortides de cap de setmana i tallers comple­men ta r i s . In formació i inscripcions a la Casa de Cultura. Telèfon: 589 13 82.

b o a l Jove

• C u r s o s ï ta l lers d ' E x ­pressió, Música moderna, Fotografia i Còmic per a nois i noies de 13 a 25 anys . E ls cu r sos s ' in i ­ciaran el 7 d'octubre i fi­nal i tzaran el 20 de d e ­s e m b r e . I n f o r m a c i ó i i n s c r i p c i o n s a l ' E s p a i Jove, de la Casa de Cul­tura,de dimarts a dissab­te, de 18 a 22 hores. Telè­fon: 589 13 82. Fins el 5 d'octubre.

Casa de Cintura

AB*utatofiftï Pianos 8«5105

Bombers Betetena $$26096

B<x«*fsSewa!rM 08$

Bombers M i 6998080

CAP 589H22

CAP urgències 5894455

Casa de Cultura 5891382

Casal Valktofew 9744598

CaaianadeG» 725 29*4

Centre Cfvr* U Floresta 5890847

Centre Cívic Les Ftoies 67551 «5

G3ntr«CuíturalMtfa-sof 5892018

Cinemes St. Cugat (Resar.) 589 09 41

Correus É747096

Creu Roja Sant Cugat 6741234

Creu Roja Valktoretx 674!»59

Dispensari La Floresta 6747615

Em. Municipal descentrat. 6742719

ENHER Rubí 6991892

FECSA (atenc» al «Sent)

FECSA (avaries)

9003(3131

900232323

FFCC 6741934

Funerària 67405 25

G. Civit (kfea-sof) 6742379

Hisenda 5691155

Jutrat 6746S96

Oficina htorscipai La Floresta 5890847

Parròquia St Pere Octavià 874 f i $8

Purrüqufe les Planes 2047503

Parròquia YafcJoreét $740569

Pisana MwidBt MaSttoreix 6754055

CuerpoNacforaírjePoBc* 6747858

Urgències 061

F^Mur&pat iPts tCrd 092

FttMut^(VafrJ(j»ix) 906795125

ComisSartídePolk» 6747812

Taxis (carai»} 6740997

RàfJíoTSXi 5864422

FlepsOi-Bu» Í741580

Sant Cugat Comerç «740322

SAÜfítAlgaes} 5890021

1 SERVEIS ! Vfítom&wó&) mnn

Gn» 8743371

•Taller de Plàstica per a n e n s i n e n e s de 6 a 15 anys. Telèfon: 589 13 82. •Cursos de Català per a adults. Informació al telè­fon 010. •Curs de formació bàsic de voluntaris socials, del 8 al 11 d 'octubre. Infor­mació al telèfon 5895798 de 18 a 20 hores.

ColltieS CÍVlCS

•Tallers de ceràmica, cos­tura, manualitats, teatre, música i altres activitats als Centres cívics de La Floresta, Les Planes i al Casal Cultural de Mira-

AígOesljFiOftísta «742089

AAPPiWttra-sri 6/420i»

MW\te9»C*rfr»Mir*"S0l «741003

AÀWSwa&eniWíHat 6747103

AAWlWVafldoretx mnw M P P Í W C . Montserrat Vafc «M2t<»

AÀPPWCar)M#JVaS, 6745049

A A ^ i v a r * La Batea» 6742089

AAWAigttaflongataftor • «74 5129

Ass-Censurmiors 2684667

DNI (Cita p*«a) 5893080

Greenpeaoe # t ) 543 4704

H. Geneta! de Catalunya $891212

RVattíHebron 4272000

H. Sant Joan de Déu 283 40 00

UnSat Coronària 2481040

Tel. de f Esperança 414 4048

Iníormactó Carreteres 2042247

IntwmaaóAerQprjfl 4785000

Inftrmactót^NFE 4900*02

IntarmaoòPgrt. 318 87 60

OMIC 5893188

PotciioteTomotafiea £9918.86

pfmm «891732

FARMÀCIES DE TORS

Oíyerx&wír

ASOt 6753503

Arxiu Savirt «74 2$ 70

Casal d'Avis SC 8891636

Uafd*Aw8P*TÒq«fa 389 OS»

CM> Mu&#tyer& 6745396

Coral deia Unió $741686

Esbart Sant Cugat 6752852

El Tot S M Cugat 6748881

&vpSsp.lriwígrarrti « 7 4 8 3 »

FlàdtoSarS Cugat «755959

Tetevistó Sant Cagat 5885366

Els 4 Cantons 5886282

sol. Informació als telè­fons: 589 08 47 (La Flo­resta), 675 51 05 (Les Pla­nes) i 589 20 18 (Mi-rasol). la Unto Sancuataiica • Tallers de formació t e a t r a l p e r a t o t e s les edats . Informació i ins­cripcions als telèfons: 675 20 57 i 909409573.

S686ÇtMK

AtíomSsta,46

«7404*3

Dís»tjto28

imiti

Santa Teresa, 40

6753344

*~ t)iofr»r>ge89

Fomós

Manel Farrés, 95

674 05 12

DiunsdG

Domènech

Pg, Sant Magí, 50

6743363 r

Oímartsi Uaens

Santa Maria, 27

6741531

Dimecres 2

O M '- l

p^t^asm,^

«*«» ^ . . . • ' & .

0$»»$ ; ' * ftwa Doctor Murito, 1

87*0430 .„„> „< -. '-"

Üwe«*es4 ' ^ ,

Tem r

ft»«ïla3elCelleï,97

6747749

ICI mes de setembre Li farmàcia que

estarà oberta als districtes i a Valldoreix

diumenges i festius de 9 del marí a 9

de la nit és la A. Isern (La Floresta), i

a l'octubre la B.A.Pinto (Valldoreix).

• Cursos i tallers de di­buix, pintura i escriptura a partir del mes d'Octu­bre a l 'Ateneu Santcuga-tenc. Informació als telè­fons 674 60 28.

Ca»al de C M B I —

• T a l l e r s d ' e x p r e s s i ó , balls de saló, teatre, es-tampació , ioga, dibuix, pintura, còmic i artesania al Casal de Cu l tu ra de Valldoreix, per als mesos d 'Oc tubre , Novembre i Desembre . Informació i inscripcions al Casal, d ' l 1 a 13 i de 17 a 19 h.

TEATRE-AUDITORI

• D i v e n d r e s 18 d 'Octu­bre, a les 10 del vespre: Recital de Maria del Mar Bonet, que oferirà un re­cull de temes populars de

Catalunya, València, Les Illes Balears, Itàlia, Grè­cia i altres indrets medi­terranis. Preu: 2.000 pes­setes. •Divendres 25 d'octubre, a les 10 del vespre: Teatre amb l'obra Pel da­vant i pel darrera, de Mi-chael Frayn, amb versió de Paco Mir. Intèrprets: Mercè Comes, Joan Cro-sas, Abel Folk i Maria La-nau... Direcció d'Alexan-der Herold. Preu: 2.500 pessetes.

•Divendres 8 de novem­bre, a les 10 del vespre: Entremeses de Miguel de Cervantes, amb la Com­panyia Teatro de la Aba­dia . D i r i g i d a pe r J o s é L u í s G ó m e z i Rosa r io Ruiz i in te rpre tada per Pere Martí, Inma Nieto, Lydia Otón. Preu: 2.000 pessetes. • D i v e n d r e s 15 d e no ­vembre, a les 10 del ves­pre: Concert de la Cobla Me­diterrània i Albert Gui -novart, sota la direcció, de J e s ú s V e n t u r a . P r e u : 2.000 pessetes. • Dissabte 23 de novem­bre, a les 10 del vespre: òpera, Le nozze di Figaró, de Wolfgang A m a d e u s Mozart, dirigida per Al­bert Argudo i interpreta­da per Ismael Pons, Rosa M a t e u , À n g e l O d e n a , Maria José Martos i Su-sana Santiago, entre d'al­tes. Preu: 6.000 pessetes. • Dissabte 30 de novem­bre, a les 10 del vespre: Teatre amb l'obra Casa de Nines, de Henr ik Ibsen, dirigida per Juny Dahr i in terpretada per Mercè Managuerra, Josep Min­guell i Albert Pérez. Preu: 2.000 pessetes. • D i v e n d r e s 13 de d e ­sembre, a les 10 del ves­pre: T e a t r e a m b el vodev i l Fora de Servei, d e Ray Cooney, dirigida per Paco Mir i amb l 'actuació de Pep Ferrer, Mont Plans, i X a v i e r R u a n o . P r e u : 2.000 pessetes.

EXPOSICIONS

•Exposició a la Galeria Canals Artistes per a un nou segle, 5, fins el 30 de setembre. •Monogràfic "La Guerra Civil 60 anys desp ré s i mai m é s " al M u s e u de Valldoreix, els diumenges 22 i 29 de setembre i els 6, 13, 20 i 27 d 'Oc tubre

de 10 a 13 hores. • X Most ra d 'Ar t C o n ­temporani Català ala sala BBV de Barcelona. Orga­nitza la Galeria Canals . •Estudi Ferran Martí, ex­posició permanent. • Espai d'Art Lluís Ribas, exposició permanent . •Mercantic. Fira perma­nent d'antiquaris i d'art. Obert tot el cap de set­mana.

•Sala Rusinyol: Exposi­ció Grup de Pintors Tem­porada 1994-1995. Del 5 al 22 d'octubre, al carrer Santiago Rusinol, 52. Ho­rari de dilluns a dissabte de 9 a 14" i de 17 a 2 1 . Diumenges i festius d ' l 1 a 15 hores. •Firart: Mostra d'Artistes a la Plaça Octavià. Tots els primers diumenges de cada mes de 10 del matí a 2 de la tarda. •Olis i aquarel·les de Joan Ivern a la Casa de Cultu­ra, de l'I al 14 d 'octubre.

BIBLIOTEQUES

•Unive r s i t à r i a . O b e r t a tots els dies de nou a dos quarts de dues i de quatre a vuit. Telèfon: 674 11 50.

• Centre cultural. Oberta tots els matins de dimarts a divendres d'onze a dues i les tardes de dilluns a di­vendres de quatre a dos quarts de nou. Dissabtes de deu a dues del matí. Telèfon 589 27 49.

•A la seu del Club Mun­tanyenc Sant Cugat, a la Plaça Barcelona. Oberta de cinc a nou del vespre. Telèfon: 674 53 96.

•A l'Arxiu Nacional de Catalunya. Telèfon: 674 69 93. BMetecade l'Ateomi • A la seu de l 'Ateneu, a la Plaça P e p V e n t u r a . Oberta els dijous, diven­dres i dissabtes de quatre de la tarda a vuit del ves­pre. Biblioteca de l'JUL R P I V.V

de La Flojesta

• Plaça d'Aiguallonga, 1. Obe r t a de di l luns a di­vendres de deu del matí a una del migdia. Telè­fon: 674 20 89.

EIS4CANTONS Si vol anunciar-se a Els 4 CANTONS, truqui'ns

5 8 9 6 2 8 2

42 Cultura Q S /CAlVroiNS Divendres, 27 r/e setembre de 1996

S A N T C U G A T

Sani Cugat 1 Beleza Robada 4,35,7.30,10.30

S A B A D E L L

Sant Cugat 2 Ttempo de matar 4.15.7.15,1015

Sant Cugat 3 Tunombrnenvenenatròsíiefios 4.30,7.30,1030

Sant Cugat 4 tmtependence Oay 4.15.7 1S, 10.15

S e s s i o n s g o l f e s d e

Sant Cugat 1 WitóbitótV.O.stíMutada)

d i s s a b t e

01.15

Sani Cugat2 Ttempodematar 01.15

Sant Cugat 3 Tu nombre «wwwf» «fe srafò» 01.00

Sant Cugat 4 independent* Bay 01.00

R U B Í

8ut>fPai»cet Swara 4.45,6-45, a46,10.30

FiubiPalaceS todependence Day 4.15,7.15* HMJO

8ubíPatace3 Tomwnta bteaea 4^,7-30,1005

ffeitóP«tece4 Twistef ' 4 « Í W » i f t » H W i

ftubí Patace 5 Tiempo de matef - *.% 7,00, 9M S e s s i o n s g o l f e s «1 e

RubíPafecel Bwana

d i s s a b t e

0O30

ïtabfPateeeS todependenceDay * 1 OÓJO .

RubíPateoeS TomwtoWanta 0&30

8uWPaiBce4 Twblef - 0O38

RubíPalaeeS TTempodetmÉs '":" 0030

S A B A D E L L

Cmeat BdazaRotada 4.00,6.00. S.ÍS, 10.38

TvaomtoàwwieMmistaÉMf 5vP4?i45vtftaD

» - — u i — , 4j) ,&0O,8.ÍS,m3S Tfarospxwtftè . , 4j) ,&0O,8.ÍS,m3S

Twster „• - . m,ftixKs.i$

LunasamuSal ,4flB,MM.IS;m3Q

Oneart-tree tnftnoy personal ÀmjmtMwx Euterpe Tiempo de matar 5 m 7.45.10.30

Principal Tormenta blanca 4m, K2&&&10.50

Rambla Mependeftceday 5,0D.8'00,10,50

TraKttpotting

La Boca

TitrfHftf

todependence tfay

TomwntaWaflca

Tferfipo de matar

tSeítaza robada

Swana

Jovenesybnias -

e C R S A N Y O L A

Ktífsaai Twfel&r 43$. &4&*$5* 11-10

Uf l«% - 3^7.35,10,30

leop&de matar 4^0,7.20,10^0

toà&mtom&f 4.«ft,*«&lW&

Bfl$K&ft{0tXKÍ8 4,35.6.35,830,11.05

TtÉMpsaíng * ' 5.00,7m%00,11«l

. * * i fiswws 4M,$JXfiMílHM

l imfeStanca 4.4% m«M? '""

M»^{W$SRBt 4.00,6.15,8.30.10.45

41%M0,M8»»i»

4Sw»»$ffcrajas 4.50.6.50, &S0,10J6

PÉWÇ8t

T E R R A S S A

H ( ^ » «en» detestar

" : :3^||»ïj«Batar

Rambla .iNrtçstiíng Mc»aïiSBeftS8^Bi!Í8W

TfflïBBfteStenca

jndepeaterice day

I )ircctor: Joel Schumacher. Intèrprets: Sandra Bullock. Matthew Mc( ionaughey. Sales: Sant Cugat. Knrsaal.

matar dos racistes que van violar la seva filla.

Director: Pilar Miró. Rubí Palacc, Kurcrpe, Kix Intèrprets: CarmeloGómc/, Macià, Principal (Terrassa). Kmma Suaré/.. I !n himic negre de classe Sales: Sant Cugat, Cineart. humil és acusat i jutjat de Kl catedràtic Àngel Barcicla

i l'inspector de policia Fran-cisco Valduque es retroben a l'enterrament de l'enginyer Buendía. Allà esperen veu­re la filla del finat, implicada en un crim.

Director: Bernardo Berto

lueei. Intèrprets: Liv 'Iyler, Jeremy Irons, Jean Marais. Sales: Sant Cugat, Eix Ma­cià, Cineart, Kursaal.

I na jove nord-americana es refugia a la regió italiana de Toscana, a casa d 'uns amics de la seva marc, des­

prés que aquesta s'hagi suï- neta. cidat.

Director: Jon Avnet. Intèrprets: Robert Redford, Michelle Pfeiffer. Sales: Kursaal, Principal (Terrassa), Cineart-tres.

La dona del temps d'un pe­tit poble aconsegueix pre­sentar l'informatiu de més audiència als KlTA.

Director: Andrevv Bergman. Intèrprets: Demi Moore, Burt Reynolds, Armand As-sante. Sales: Kursaal.

I Jna exfuncionària de l'FBI es veu obligada a treballar com a ballarina en un local d'actuacions top-less.

Director Roland Emmerich. Intèrprets: Will Smith, Jeflf Goldblum, Bill Pullman. Sales: Sant Cugat, Rubí Pa-lace, Kursaal, Eix Macià, Rambla Sabadell i Rambla Terrassa.

El 4 de juliol el planeta Ter­ra és envaït per un exèrcit extraterrestre, amb l'objec-tiu d'aniqui!ar-ne els habi­tants. l 'n grup de gent uni­da per l 'at/ar és l 'última esperança per salvar el pla-

Dircuor: l'en Densham. Intèrprets: Robin Wright, Morgan Freeman. Sales: Kursaal. Moll Flanders, nascuda en la misèria, es refugia en un prostíbul creient que en aquell lloc aconseguirà ser feliç.

Director: Ridley Scoot. Intèrprets: Jeff Bridges, Ca-roline Cioodall, John Sava-

Sales: Rubí Palace, Kursaal. Principal (Sabadell), Ram­bla (Terrassa), Kix Macià. Diverses adolescents s'en­rolen al bareo escola Alba­tros per visitar els llocs més exòtics del Carib i aprendre a enfrontar-se a les seves pors més profundes.

Director: Danny Boyle. Intèrprets: Ewan McGregor, Jonny Lee Miller. Sales: Kursaal, Eix Macià, Rambla(Terrassa), Cineart. Les desventures d'un gmp d'heroïnòmans escocesos són la base argumenta! d'a­questa pel·lícula, que s'ha convertit en un fenomen so­ciològic.

R Torreblanca Josep Puig i Cadafalch, s/n . T. 589 24 81

2 S ( ) p t c v \ I , / \ NI I I

ÍSHI ÇIII S/fNT CUGAT Tots els dissabtes

SESSIONS «GOLFES» ESTRENA ESTRENA 2a SETMANA 3a SETMANA

4.15 - 7.15 - 10.15 DISSABTE «GOLFA >: 1.15 (18ANYS)

4 . 3 0 - 7 . 3 0 - 1 0 . 3 0 18 ANYS

4 . 3 5 - 7 . 3 0 - 1 0 . 3 0 DISSABTE «GOLFA»: 1.00 (13 ANYS)

4 . 1 5 - 7 . 1 5 - 1 0 . 1 5 DISSABTE «G0LFA< 1.15 (7 ANYS)

Dissabte dia 28 a la 1.00 h «golfa»: Wild Bill en V.O. / Dissabte dia S «golfa»: Geòrgia en V.O.

©CINESR Al l i r v t i d l l l i p i c t l d o r

Q Pàrking

2 k. gratis Carnet d'estudiant

universitari Accessos

minvsvàlids

1 tssmm&m Venda

anticipada m Reserva per telèfon Stft941

OS4CANTON5

Divendres. 27 de setembre de 1996 la Novel·L· Al cap d'uns deu minuts hi havia

policia per donar i per vendre, per­què va arribar primer la munici­

pal i, pocs segons després, la nacional, que es va fer càrrec dels agressors amb pinta de heavies, enmig d'una munió de gent que volia linxar-los. -Només falten els mossos i elspicoletos

-va comentar la Núria divertida, mentre Odó se la mirava aclaparat, ja que estava convençut que el cos amb el cap escapçat pertanyia a l'amo de la Torre Negra. -Potser seria millor que fotéssim el camp

zpape/ar una. mica -va dir un dels nois del grup de rock-. Anem al frankfurt? A tothom li va semblar una idea genial,

i Odó va pensar que era l'ocasió d'esca­polir-se amb la intenció d'esbrinar quel­com amb relació a les sospitoses despu­lles, abans que arribessin el metge forense i el jutge per aixecar el cadàver. -Ens deixes tan aviat? -li va dir l'Es-

ther. -Són les tres passades... ja comença a

ser hora de retirar-se. -L'edat no perdona, eh, tiet? —Però el

seu somriure no era el mateix que quan es van trobar després de l'òpera-. Com t'ho faràs per anar a casa? T'hi acompa­nyo. -No cal, visc al Parc Central, cinc mi­

nuts i sóc a casa. -Ni parlar-ne -va afegir maliciosa, però

còmplice alhora-. Fins que no et deixi a caseta no estaré tranquil·la... Així doncs, es va trobar a la porta del

seu apartament, fent la patota que se n'a­nava a dormir i dient-se que era un idio­ta del gènere absolut quan li deia adéu, tot obrint la porta, per tomar a sortir de se­guida que el cotxe de la dona desaparei­xia carrer enllà, cercant les sensacions en­cara joves de la nit, i ell sortia, caminant arrambat a les parets com un culpable de no sabia què, per confirmar la seva hipò­tesi macabra. Va trobar la casa on havien descobert el cos perquè els llums fluc­tuants de dos cotxes de la policia i una ambulància denunciaven el lloc de ma­nera ineludible, i va fer-se, a cops de col­ze, un lloc fins on dos policies feien de centinelles.

-Què ha passat? Els dos policies se'l van mirar com aquell

que troba un cuc a l'amanida. Un tipus ru-bicund, alt i gros, va contestar, evident­ment content de poder parlar de la qües­tió. -Han trobat un paio amb el cap tallat a

l'hort de la casa. Jo l'he vist -va fer amb l'alegria que li traspuaven els ulls com si es tractés d'unapelli i aquell individu no fos real-. Era un tio enorme, així com jo,

Cap XXII

EDUARDJKNKR

On la nit, prenyada de novetats i fluctuacions

passionals, porta Odó a una situació certament

peculiar, amb incursions en el món dels 'media'

i estava de panxa enlaire amb les mans encreuades sobre el pit... -A mesura que parlava, els que havien anat arribant li feien rotllana i ell exercia de protagonis­ta amb satisfacció creixent- ...Però, sabeu el més sorprenent? -Va fer una pausa te­atral, i fins i tot els policies van estirar el cap en direcció al narrador-. Estava en pilota picada i li havien tallat els collons!

"Hòsties!", va ser l'expressió general verbalment i visualment circumdant. Una noia bruna, amb tres blens de color verd gespa, va dir amb veu trencada: -I on eren els collons? -No hi eren. -Es notava que el corpu­

lent rubicund s'hi trobava cada cop més a gust i es va mirar la noia, que feia molt goig, amb un interès creixent-. I saps què hi havia en el lloc de... - I les celles li ana­ven amunt i avall insinuants-. ...Doncs el cap d'un pollastre!

-Hòsties! -La noia tampoc tenia un vo­cabulari gaire ric, però era obvi que tota aquella història l'interessava força. Ales­hores va ser quan es va notar un movi­ment a la porta de la finca i els policies co­mençaren a fer lloc per deixar passar diverses persones que van ocupar un dels cotxes, sense cap signe extern, i a conti­nuació dos membres de la Creu Roja van sortir amb una llitera ocupada per un cos que feia un considerable embalum, su­posadament de l'assassinat Saltells. Ales­hores els policies van començar a dir allò tan conegut de "no hagan grupos i dispér-sense" i, a poc a poc, tothom va començar a desfilar, la majoria cap a la zona de la dis­coteca Chic i el bar Belgrado, així com a tots els locals que hi havia a l'entorn, un veritable eixam de gent i cotxes. Odó va buscar el jove rubicund que havia donat la informació uns minuts abans i que,

43

quan cl forense i el jutge amb els seus acompanyants sortien de la casa, sem­blava que hagués desaparegut. Final­ment, en la semipenombra del carrer, va poder localitzar-lo. Caminava al costat de la joveneta bruna i conversaven molt ani­mats. S'hi va atansar. —Escolta...! -El tipus es va parar mirant-

lo una mica sorprès-. Perdona, però et volia preguntar un parell de coses... si no et sap greu. -Ets de la bòfta, tu? -No, no, i ara! Tinc curiositat per saber

com has pogut trobar el mort i com és que ningú t'ho ha impedit. -Ah, sí? -El mirava circumspecte valo­

rant les seves paraules amb el seu aspec­te extern- No ets pas un periodista o un de la tele? -De la tele? -La noia havia obert uns

ulls com taronges en sentir la paraula tò­tem de la societat moderna. -Doncs... -Odó va pensar que tenia una

clau fàcil per obrir les confidències de l'individu emprant l'atractiu de l'omni­present mitjà i s'hi va llançar a fons-. ...Sí, efectivament, sóc d'Antena 3. -Ah! -va exclamar la bruna extasiada-.

Deu ser per a la Nieves Herrero. -Exacte. Veig que estàs al corrent... -Jo vaig veure sortir els tios de la casa

amb la destral. Acabava de despertar-me després d'estirar-me una estona al cotxe per recuperar-me d'un subidón amb una mica de mala llet. Mentre un d'ells deia a crits que el mataria, suposo que refe­rint-se al porter del Chic, l'altre només feia que repetir: "Què farem amb el cadà­ver, tios, què farem?", i assenyalava cap a la casa -els ulls li començaven a bri­llar-, de manera que vaig entrar, ja que havien deixat la porta oberta, i després de fer una volta pel jardí, en arribar a l'­hort que hi ha darrera de la casa, em vaig fotre de trompis amb el cos del cap es­capçat.

-No hi havia res al seu voltant, alguna peça de vestir, documentació, rellotge, anell...? -Res de res. Ja ho he dit abans, tio, el

paio estava en pilotes i tenia el cap d'un pollastre allà on abans tenia els pebrots. -Jo m'hauria desmaiat -confessava la

noia bruna, mirant-se'l admirada, i Odó va entendre que començava a sobrar. -Digue'm un telèfon on et pugui trobar. Odó es va retirar a casa també amb el

número de la jove bruna, però no es feia il·lusions: ella només aspirava als cinc mi­nuts de glòria que va pronosticar Andy Warhol que tothom volia arribarà gaudir una vegada a la vida.

(Continuarà)

(Tots els personatges que apareixen en aquesta novel·la són ficticis)

ELS4CANTONS Divendres, J 7 de setembre de 1996

44 S e t m a n a r i de Sant Cugat del Vallès

R A M O N MILLET. Escultor

Ai KA COSTA

- Sant Cugat -

Pinzells, eines, llibres i l'ordre caòtic dels tallers amb vida prò­pia doten el seu estudi d 'aque­lla màgia que els artistes ne­cessiten per crear. L'espurna de creativitat d 'aquest amant de Ics pedres, però. ja es desco­breix en la mirada d 'un verd profund d ' a q u e s t home que guarda el seu art en caixes que troba pel carrer.

-Vostè treballa la pedra des de fa uns qua ran t a anys; s 'ho pren com un a r t , una ciència, una obligació? -"Treballar la pedra és un art;

ara bé, depèn de l'ús que se'n faci. Amb la pedra es poden fer pisos, escultures, rajoles... Si se li dóna forma és art, però quan se'n fan llambordes Fart l'aca­para el treballador, no el resul­tat final."

- I vostè , de totes les possibi­litats que li ofereix la pedra , quina prefereix?

- " L a creativa. La matèria en si és repetitiva, sempre és cartró, paper, fusta, pedra o ferro, però no és creativa per si mateixa. La innovació en l'art rau en la cre­ativitat, no en el material." -Artista, un hi neix o se 'n fa? - "Més que néixer artista, hi ha

persones que neixen amb sen­sibilitat i aquesta és la que con­verteix la persona en artista de qualsevol matèria o cosa. L'im­portant de Ics persones és que no siguin fredes, que tinguin quelcom a dins i que aprenguin a treure-ho a fora, a mostrar-ho en allò que saben fer.

-Vos tè ho t r e u a fora j un t aml> Josep Maria Subirachs , and) qui treballa des de fa onze anys. Què ha après d'ell? - "Com a persona l'admiro per­

què és molt, molt humà. Com a artista, que és un gran creador, que sap el que es fa."

- P e r ò hi ha p e r s o n e s q u e creuen que l'estil de Subirachs no lliga gens amb el d 'Antoni (*audí...

"El claustre és una imposició a Sant Cugat *>*>

A l'estudi de Ramon Mi llet s'hi apilen prop de mil llibres i les SO.000 peces de lu seva col·lecció de motius de Montserrat. Foto: XAVIER I.ARROSA

- "Doncs és una equivocació. Jo crec que, a banda d'ell, a Es­panya només l'escultor Oteiza podria fer la façana de la passió de la Sagrada Família. El que passa és q u e aquest artista ja té noranta anys. Pel que fa a Ics con-

cordanecs d estil posar-hi atuells musetstics no

"Rehabilitar una casa per

ent re Candi i els seus successors, no hi ha cap conflicte ja que l'arquitecte va dir en el seu t e s t amen t que li agradaria que la continuïtat de la seva obra es­tigués d'acord amb l'època en què es fes. En una obra d 'a­questa índole, que pot durar 200 o 300 anys, el que no es pot fer és ornamentar les façanes amb angelets del segle passat. S'ha

em sembla gens interessant

d'anar actualitzant." —Com el monestir de Sant Cu­

gat, on recen tment s 'han fet obres de restauració?

- " N o , aquest és un cas molt diferent. El claus­tre del monestir és una imposició al poble de Sant Cu­gat. perquè els ar­qu i tec tes no han t i n g u t mai en compte els senti­ments ni la sensi­bilitat del poble . S'ha arrancat la ve­getació amb l'ex­

cusa que feia malbé la cons­trucció, s'ha tapat una paret del segle XIII, s'ha aixecat un pis, s'ha fet un forat a l'església cir­cular només per descobrir tres pedretes més. Més que una res­tauració, la impressió que em

J)

mereix a mi l'actual monestir és que sembla la torre d'un se­cretari d 'ajuntament amb pis­cina. N'estic molt descontent."

- D ' a l t r a banda , s 'ha p ropo­sa t q u e la m a s i a d e T o r r e B l a n c a acu l l i el m u s e u e t ­nològic de Sant Cugat. Què li sembla?

- " F a quaranta anys tenia cer­ta lògica guardar eines del camp en un museu, però avui en dia el concepte de museu ha can­viat. Rehabilitar una casa per posar-hi atuells museístics no em sembla gens interessant. Si es vol revaloritzar Sant Cugat, més valdria que s'invertís en la cultura de la ciutat, a crear un arxiu, a recollir les vivències del poble... Això és molt més inte­ressant."

- P e r ò si des del gove rn es presenta aquesta proposta , és p e r q u è es vol inver t i r en la cul tura .

- " F a uns dies vaig llegir que l'Ajuntament volia convocar tots els partits polítics i les entitats de Sant Cugat per debatre la proposta del museu. Jo el que crec és que els polítics ja te­nen prou feina a fer política, que els costa molt i encara la fan prou malament. Si de veri­tat hi ha tanta democràcia, que els polítics tinguin més humil-tat, s'impliquin en projectes de política i deixin els museus per als que hi entenen."

-S i les pedres parlessin, qui­nes anècdotes de vostè ens ex­plicarien? - " D o n c s la d 'una vegada que

mentre estava esculpint a la Sa­grada Família, un home se'm va acostar i em va dir «Gaudí, quan acabaràs la Sagrada Família?»" Cal que passin molts anys per­què s'enllesteixi el temple."

A ell, però, l'interessa més po­der continuar convertint en art cada idea que el sorprèn, per poder tancar-la després-en cap-setes de colors, o amuntegar-la enmig de la pols i l'art que s'a­r ro s sega pe l seu e s t u d i d e bohèmia.

Reipublicà I O R D I CASAS

G al reconèixer que aquest és un país curiós. Les jo­ventuts d'un dels dos par­

tits de la coalició que dóna su­port al govern central poden reivindicar una Catalunya esta­tal; el secretari del mateix partit pot recordar que el seu objectiu és l 'autodeterminació (versió pragmàtica de l'anterior), i el pre­sident de l'altre partit pot dema­nar un tribunal constitucional ca­talà per a certes qüestions. Tot això pot succeir, de fet ha suc­ceït, i no passa res. Ara bé, si el se­cretari d'un partit de reconeguda afecció no monàrquica recorda el seu republicanisme, s'organitza un sidral. Totes les sensibilitats politicoconstitucionals s'exciten. Sembla que l'horitzó d'un mapa plurinacional autodeterminat fa menys fàstics que un possible Es­tat republicà. En definitiva, sem­bla haver-se capgirat l'afirmació calvosoteliana de "mejor una Es­paia roja (republicana en aquest cas) que rota". Crec tenir motius per afirmar que el nostre muni­cipi va a contra corrent en aquest afer. Vegem-ho. L'equip de go­vern se sosté gràcies al vot d'un partir explícitament republicà. La restitució de l'estàtua del rei a la plaça homònima, malgrat els esforços d'un exregidor, s'ha anat posposant sense que s'albiri un final monàrquic. I, a més, i aquest em sembla un argument defini­tiu, estem vivint la perllongació d'una via pública dedicada al pri­mer president republicà de Ca­talunya, l'avi Macià. I que no s'a­portin arguments urbanístics pel que fa al cas, ja que és evident que aquest vial, si no se'n garan­teix la immediata connexió amb la zona Torre Blanca, l'únic que farà serà facilitar l'entrada de cot­xes al centre, i obtenir justament el contrari del que es proposa, la congestió. Aquesta inclinació cla­rament republicana ha quedat apaivagada per la recent visita reial, la qual ha anat acompanya­da d'elogis envers la nostra ciutat que han fet caure més d'una llà­grima. Així, doncs, ens cal trobar una solució a aquesta situació es­quizofrènica. Proposo que el nos­tre municipi , fent honor a la capacitat de síntesi que va de­mostrar fa uns anys quan es va oferir per fer de capital vallesa-na, es declari reipublicà.

El gofl del Monestir deZOOhalO.OOh de dilluns a divendres

St. Cugat avui. L'i de13!o0ha13.30h de dilluns a divendres

La informació de casa, abans que ningú

Ràdio Sant Cuqat la petita gran radio

Butlletins horaris de 7.00h a 24.00h

Cada dia

de13.30hal4.00h de dilluns a divendres