ELS Divendres, 9 de juny de 1995

CANTONS SETMANARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL I DEMOCRÀTIC Núm. 97 • Any III « US pessetes

I Punt i seguit Els dos centres públics de secundària de la ciutat presenten 159 alumnes a la selectivitat. Plana 5

Els veïns del carrer Torrent de la Bomba i la plaça del Doctor Galtes es queixen de la pudor del clave­gueram. Plana 6

I Economia CCOO, UGT i USO convoquen tots els treballadors de la comarca afectats pels contractes temporals a una ma­nifestació conjunta que sortirà el dia 22 de Sabadell. Plana 12.

La benzinera Gríful de la carretera de Cerdanyola ven combustible 1 pes­seta més barat en un assortidor d'au­toservei. Plana 12

Un veí de Sant Cugat ha estat con­demnat a 7 anys de presó per estafa i a indemnitzar amb 1.872 milions de pessetes els perjudicats. Plana 13

I Cultura i espectacles La extrana pareja arriba avui al Centre Cultural amb les entrades exhaurides des de fa tres mesos. Plana 15

Els guanyadors del concurs Enrocka't diuen que «el poble viu aïllat de la música jove». Plana 16

Sangtraït presenta a Ràdio Sant Cugat el seu nou disc. Eclipsi. Plana 17

L'Espai Jove de la Casa de Cultura programa tres actuacions del circuit Connexió VO. Plana 17

Es constitueix l'Associació per a la Preservació del Patrimoni Cultural de Sant Cugat. Plana 18

I Esports El tennista santeugatenc Àlex Corret­ja cau eliminat als vuitens de final del Roland Garros, aconseguint així el millor resultat de la seva carrera en aquest torneig. Plana 23

I Punt divers La Universitat de la Pau presenta un programa per a la 12a edició cen­trat en el concepte de mediació en el conflicte. Plana 25

El concili català celebrat al Centre Borja es clou amb una cerimònia a Tarragona en què el nunci adverteix del perill del nacionalisme. Plana 26

I Apunts Les entitats culturals i esportives de la ciutat són un dels principals motors de la festa major, que començarà el 28 de juny. Plana 27

Més de 500 persones han participat en les sisenes jornades de l'Esbart Sant Cugat. Plana 28

La Unió Recreativa i d'Esports de la Floresta inaugura una sala per a actuacions en directe. Plana 29

Presència

la revista Presència

Les activitats d'estiu ofereixen aquest any més de mil places

I Les possibilitats inclouen des de casals de • Organitzades per l'Ajuntament i algunes natura fins a estades esportives i colònies entitats, s'adrecen sobretot a nens i joves

• Sant Cugat.— L'oferta per participar en activitats d'estiu, adreçades tant a nens com a joves i adults, supera aquest any les mil cent places. El període d'inscripció per a la majoria d'activitats —que orga­

nitzen l'Ajuntament, casals culturals i enti­tats del municipi— és obert i, en alguns casos, les places ja es van esgotar el primer dia. Les possibilitats són molt àmplies: des de passar quinze dies a la muntanya fent

esport d'aventura fins a dedicar unes hores dels mesos d'estiu a aprendre ceràmica o ioga. Els preus són també molt variats, sempre d'acord amb ia durada i els serveis disponibles. Plana 30.

PATRIMONI ARQUITECTÒNIC

La instal·lació de la barana s'ha fet, segons l'Ajuntament, per motius de seguretat. Foto: J.A. MULA.

Una barana de seguretat «camufla» el pont medieval de Can Vernet • Sant Cugat.— L'àrea d'Urbanisme va iniciar fa uns dies la instal·lació d'una ba­rana metàl·lica al pont de Can Vernet, situat sobre la riera de Can Vullpalleres. Les obres es fan a instància dels pares

i la direcció de l'escola pública Pins del Vallès, que van advertir del risc d'accidents al pont per manca de seguretat. A causa de la importància històrica de l'aqüeducte, construït al segle XIV i catalogat com a

monument d'interès per al municipi, el Grup d'Estudis Locals ha adreçat una ins­tància a l'alcalde en funcions, Joan Ay­merich, en què demana un tractament curós del monument i del seu entorn. Plana 14.

£1 Sant Cugat Esport baixa de categoria en perdre l'últim partit • Sant Cugat.— El Sant Cugat Es­port de futbol no ha pogut evitar el descens directe de primera ca­talana a regional preferent. La de­rrota per 1 a 2 contra l'Olot en l'últim partit de lliga va provocar diumenge el canvi de categoria. Jo­sep AJonso, l'entrenador que havia arribat a l'equip després de la di­missió de Carles Munuera, ha as­sumit el descens i se'n sent «el màxim culpable». El tècnic no ha pogut salvar la categoria, tot i que tres victòries consecutives havien fet pensar que era el revulsiu que ne­cessitava el conjunt santeugatenc. Ara, AJonso negociarà amb el pre­sident del club, Francesc Ruiz, la seva continuïtat com a director de la banqueta vermell-i-negre. Planes 22 i 23. El Sant Cugat jugarà a preferent la temporada vinent, després

d'haver perdut l'últim partit de lliga. Foto: MANÉ ESPINOSA.

La prudència marca les primeres reunions post-electorals • Sant Cugat.— L'alcalde electe de Sant Cugat, Joan Aymerich, es reuneix aquest matí amb el cap de llista d'ERC, Jaume Bus­quets, per establir un primer con­tacte entre les dues formacions de cara a establir pactes puntuals per al nou mandat. Les possi­bilitats, però, continuen encara molt obertes: el cap de llista del PSC, Àngel Casas, també s'ha reu­nit aquesta setmana amb Busquets i el cap de llista d'IC, Francesc Godàs, per intentar dibuixar una estratègia d'oposició. Mentretant, els partits han triat ja els vocals que els representaran a la Junta de Veïns de l'EMD: Carmen Pé­rez, del PSC, continuarà a l'o­posició, tot i la seva derrota elec­toral. Planes 3 i 4.

Si ets subscriptor d Els 4 Cantons Demana avui mateix

la teva targeta del Club del Subscriptor

Hi sortiràs guanyant /

Ompliu aquesta butlleta i feu-la arribar a les oficines d'Els 4 Cantons, a Sant Cu»at. carrer Xerric, 5.

„ Ç » I j t t í

Butlleta dc petició dc la targeta del Club del SulrsíTiptí)r d FJs 4 Cantons

Nom i cognoms

Adreça

Població

Telèfon

Data naixement

! C.P.

D N I .

Professió

La targeta es pot anar a recollir a Els 4 Cantons, c/ Xerric, 5. Sant Cugat

Feiners; de 9 a 2 i de 4 a 7

PROVES DE SELECTIVITAT 3 » Divendres, 9 de juny de 1995 FERUMS AL TORRENT

159 estudiants de COU santcugatencs s'enfrontaran els dies 20 i 22 de juny a la temuda selectivitat. L'any passat, el 98% dels alumnes va superar les proves d'accés a la universitat. Plana 5

Els veïns del Torrent de la Bomba, cobert fa uns anys, i de la plaça doctor Galtes suporten pudors i inundacions tant si plou com si no. Dues connexions de les clavegueres estan mal fetes. Plana 6

I LES CONSEQÜÈNCIES DEL 28-MI

LA COMPOSICIÓ DE LA JUNTA DE VEÏNS DE L'EMD DE VALLDOREIX i -"'ís:r

Sanmartí ArgeSch President electe

EMO(CRJ)

45 anys

Gràfic: EL PUNT

La candidata pel PSC a la presidència de l'EMD el 28-M, Carmen Pérez, ha acceptat continuar quatre anys més com a vocal socialista de l'oposició. Després de la sopresa que va provocar la victòria

—amb diferència— del candidat de CiU, Jaume Sanmartí, no estava massa clar si Pérez, que durant els últims dos anys havia format part de l'equip de govern de Miquel Masanés, voldria continuar des

de l'oposició. La vocal socialista era una de les incògnites que quedaven per com­pletar la composició de la junta de veïns. L'altre era el segon vocal de CiU, que serà Miquel Paraira, militant d'UDC.

Carmen Pérez continuarà a la junta de veïns de l'EMD com a vocal de l'oposició

Atribueix el triomf de Sanmartí al fet que part de l'electorat «vota només unes sigles»

Miquel Paraira, d'UDC, serà el segon vocal de la coalició CiU

C.C/À.C.

• Valldoreix.— Carmen Pérez, candidata socialista a la presidèn­cia de l'EMD de Valldoreix en les passades eleccions municipals, serà la vocal del partit a l'oposició de la junta de veïns. La decisió s'ha pres aquesta setmana amb el vist-i-plau de l'executiva del par­tit i de la pròpia Pérez. Tot i que el més habitual és que el vocal que correspon a cada partit coincideixi amb el seu candidat, en el cas dels socialistes no estava tan definit: podia ser que Pérez preferís no continuar treballant des de l'oposició, i més tenint en compte que durant els dos últims anys havia format part de l'equip de govern de Miquel Masanés.

La vocal socialista electe as­segura que la seva oposició serà «pura i dura», però constructiva,

«Jaume Sanmartí —president electe de l'EMD— no tindrà les mans lliures. Faré un seguiment incisiu de la seva acció de govern: les coses que faci bé les recolzaré

i les que no faci bé, les criticaré, però sempre constructivament.» I afegeix: «el meu estil no és el d'oposar-me per sistema, però està clar que lluitaré per defensar

El tercer home c.c.

• El quadre de vocals de la junta de veïns de l'EMD de Valldoreix s'ha acabat de dibuixar aquesta setmana. Quedaven dos llocs buits: el del PSC, que l'ocuparà Carmen Pérez, i el segon de CiU, que és per a Miquel Paraira, mi­litant d'Unió Democràtica de Ca­talunya. Aquesta decisió és fruit dels acords a què van arribar els dos socis de la coalició naciona­lista a l'hora de concretar els pac­

tes preelectorals. El candidat a la presidència i guanyador de les eleccions —Jaume Sanmartí— és de CDC i, com mínim, un dels vocals que aconseguís la coalició havia de ser d'UDC.

D'aquesta manera, a més del president, la junta de veïns, que es consituirà fomalment el 17 de juny, estarà composada per Mercè Calafell i Miquel Paraira de CiU, Carmen Pérez del PSC i Pan-taleón de Miguel del PP.

els interessos d'una part dels veïns de Valldoreix que va dipositar en mi la seva confiança». Al respecte, diu que el programa de Jaume Sanmartí no és precisament el que més lluitarà per aquests interessos i atribueix el suport que el pre­sident electe de l'EMD va rebre el 28-M a que «una bona part dels vots de CiU prové de la gent nouvinguda a Valldoreix i que vota unes sigles». Pérez reconeix que un agrupament de les forces d'esquerra hauria donat un millor resultat i augura que les relacions entre l'Entitat Municipal Descen­tralitzada i l'Ajuntament de Sant Cugat canviaran. «Estic conven­çuda que el dia 18 de juny es pagaran tots els endarreriments i l'alcalde de Sant Cugat es pen­jarà una medalla i dirà que les coses ja són diferents».

Aymerich i Busquets inicien avui les converses per al pacte

ce. • Sant Cugat.— L'alcalde electe de Sant Cugat, Joan Aymerich, i el cap de llista i regidor d'Es­querra Republicana de Catalunya, Jaume Busquets, es reuniran aquest matí per establir un primer contacte i delimitar la postura de cada força de cara a arribar a pactes de govern per als propers quatre anys. «El plantejament d'ERC és no estar tancats a cap possibilitat en aquests moments, i per descomptat també estem dis­posats a dialogar amb altres forces polítiques», assegurava Busquets a l'hora de tancar aquesta edició. «Pel que fa a la possibilitat d'un pacte amb CiU, el nostre partit té un compromís amb els electors que van votar el nostre progra­ma», afegeix. ERC no té la in­tenció de partir d'«una posició de duresa en les negociacions», però considera que «hi ha una sèrie de punts que són fonamen­tals per al partit, com el medi ambient, el rellançament de l'e­conomia local, el tema de l'ha­bitatge, especialment el destinat als joves, i el reequilibri territorial, es a dir, una major descentra­lització».

Per la seva banda, Aymerich ja va anunciar que possiblement la seva oferta a ERC partirà de negociar pactes puntuals per a tot el mandat que assegurin un govern d'estabilitat. Els punts concrets d'aquesta oferta no es coneixen; el d'avui serà un primer contacte que s'anirà ampliant els propers dies. Aymerich tampoc no des­carta la possibilitat de temptejar altres grups polítics i ha convocat tots els caps de llista a una reunió la setmana vinent.

M139TO062

Portes

Blindades

SEGURETAT

Pwl nwa Sant Cugat del Vallès. w 5 8 9 1 7 99

poptot

venda, neteja i restauració

de catifes • Servei de guarda i

conservació.

• RecóBida i lliurament

gratuïts.

Exposició i venda: Canovas del Castillo, 4 TM. 674 8S 00 • 589 22 21

Tallers: Av. Can Caldes, 16 TM. 589 46 56 • 589 47 16. Fauc 589 22 21

06190 Sant Cugat del Vallès

CLÍNICA DENTAL ADEVILL

« * % *

• Odontologia en general • Ortodòncia infantil i adults • Pròtesis dentals (Laboratori propi) • Implantologia • Cirurgia maxil.lo-facial • Assistència a col·lectius i entitats asseguradores

^ y - FRANCESC MORAGAS, 23 - TEL. 674 01 46 - SANT CUGAT DEL VALLÈS

**)**_

la Campanya de prevenció buco-dental Clínica Adevill • Visita de revisió i diagnòstic • Neteja ifluoració (en finalitzar el tractament)

Presentar-ho a recepció

4 PUNT I SEGUIT ELS 4 CANTONS / Divendres, 9 de juny de 1995

LES CONSEQÜÈNCIES DEL 28-MI

Pactes sense presses c.c.

Q present

ue ningú no tregui les co­ses de mare. CiU ha perdut la majoria absoluta, però encara te una àmplia re-

"itacio al consistori, que li permet, si vol. governar en mi­noria. Haurà de buscar el vot que li manca per arribar a onze i apro­var així els punts de l'ordre del dia dels plens en què no hi hagi el consens previ amb algun dels quatre partits de l'oposició. Haurà de buscar el vot o bé l'abstenció. El pacte per obtenir aquest vot o aquesta abstenció haurà de ser en majúscules o minúscules. En el primer cas. estaríem parlant de formar coalició de govern i que alguna de les forces polítiques de l'oposició —el PSC'.el PP. IC i ERC— deixessin de ser-ho i in­tegressin els seus regidors en l'e­quip governamental. Aquest pacte amb majúscules es veu difícil. D'u­na banda, O U no ho necessita i, de l'altra, el partit que s'hi in­clogués podria quedar diluít dins el govern municipal. Tot i que no podem descartar la possibilitat anterior, sembla que el més rao­nable és el pacte en minúscules, o sigui, allò que s'anomenen pac­tes puntuals. Aquí hi ha una gam­ma molt àmplia, tant pel contingut que s'hauria de discutir com per la durada de l'acord puntual. De moment, coneixem una part de la negociació: Aymerich i el seu equip, üuina pot ser l'altra'.' El primer candidat es ERC. Té el regidor que fa falta a CiU. és un partit nacionalista i força punts

Després de la marea de la setmana posterior a les eleccions, arriba l'hora de començar a discutir

tranquil·lament qui es casarà amb qui —si és que algú ho fa— a l'hora dels pactes.

del seu programa són compatibles amb CiU. Aquest mateix setma­nari publicava la setmana passada que amb qui primer vol parlar Joan Aymerich és amb Jaume Busquets. El regidor electe d'ERC, per la seva banda, re­cordava que un dels punts clau del seu programa és la defensa integral de la Torre Negra i ro­dalia. Serà aquest el tema d'in­tercanvi? Interessarà ERC" entrar al govern municipal' Haurà de seguir les directrius del tàndem Colom-Rahola? Preferirà un pac­te a terminis? Encara és aviat per conèixer la resposta a aquests in­terrogants. De moment, comen­cen les converses i, abans d'arribar a un pacte, si és que s'hi arriba, s'ha d'establir un clima de con­fiança necessari. Potser el símil no és gaire afortunat, però posats a comparar —tot i que les com­paracions sempre són odioses— ens podem trobar que. a Sant Cu­gat, Aymerich hagués de fer el paper de Felipe i Busquets, el de Pujol. Per sort per als polítics santeugatencs. ells no han d'arros­segar certes rèmores.

Però tornem al tema. Si no hi ha acord entre CiU i ERC, cap on girarà els ulls Aymerich'.' El panorama es complica. Sembla di­

fícil un acostament cap al PSC o cap a IC. No tant per la qüestió programàtica —més que diferèn­cies, hi ha matisos— com pel que representen les dues formacions a Sant Cugat. Queda el PP. Ja es va fer al 1987. però la situació és molt diferent de la del 1987. La posició del PP a escala estatal i la radicalització de les actituds anticatalanes dins la formació d'Aznar, farien quasi invendible aquest pacte a l'electorat de CiU.

Però aquests dies es produeixen altres moviments en l'ambient po­lític local. Àngel Casas ha de­manat iniciar converses amb IC i ERC. Ja que no té el govern d'unitat que havia predicat durant la campanya, buscaria, ara. la de l'oposició d'esquerres. Tot i que Casas també vol parlar amb el PP, a primera vista s'ha de des­cartar que Ics converses puguin anar més enllà. Almenys de mo­ment. Perquè en vista del fun­cionament dels partits a la resta de l'Estat (el pacte a la grega d'Astúries, per exemple), tot és possible. Ara com ara. però, si­tuem-nos en la hipòtesi de la uni­tat d'esquerres. Una unitat, que podria servir, de moment, per fun­cionar en bloc davant CiU. Da­rrera d'aquesta estratègia, què hi

pot haver? Especulem (que és molt sàl).

Primer: un intent de capitalitzar l'oposició i per tant, indirectament o directament, disminuir el pes d'IC i ERC. Sobre aquesta qüestió també tenim antecedents. La nit del 28-M mateix, Àngel Casas de­clarava que estava content dels resultats, perquè el PSC havia fet perdre la majoria absoluta a CiU. És obvi que el PSC va treure un resultat acceptable, però, en realitat, si algú es pot atribuir aquesta pèrdua de la majoria, són tota la resta de formacions po­lítiques, que són les que han in­crementat el seu percentatge.

Segon: aquesta unitat podria abocar Aymerich a pactar amb el PP, amb el deteriorament que per a CiU comportaria aquest fet.

Tercer: boicotejar aquest pos­sible pacte puntual per assolir la governabilitat entre ERC i CiU. Un pacte que no faria tant mal a ERC si els republicans són ca­paços de capitalitzar la contra­partida. I si aquesta és la Torre Negra, encara més. Així, la unitat de les forces d'oposició d'esquerra potser té trampes ocultes.

De moment, tot això són pures especulacions. L'única cosa certa és que no hi ha cap pressa per pactar. CiU necessita el pacte, si­gui quin sigui, fonamentalment per aprovar els pressupostos. I fins aleshores encara pot ploure molt. (De passada, i pel bé dels nostres boscos, esperem que la metàfora es faci realitat.)

Àngel Casas inicia converses amb Iniciativa per Catalunya

ÀNÜHL.S CASTl'hRA • Sant Cugat.— El regidor electe Àngel Casas, portaveu del PSC, ha iniciat aquesta setmana con­verses amb els diferents portaveus de les altres formacions polítiques que són minoria a la oposició. La primera xerrada de Casas ha estat amb el regidor electe d'I­niciativa per Catalunya Francesc Godàs. Ange! Casas s'ha entre­vistat també amb Jaume Busquets d'ERC.

El regidor electe socialista ha explicat que amb aquestes tro­bades pretén «millorar l'oposi­ció». «Som minoria i hem de mirar de fer tanta força com ens sigui possible», explica Casas, que pen­sa que hi ha molts punts pro­gramàtics de confluència entre les diferents formacions, i que de to­tes es pot extreure el millor al servei del poble. Àngel Casas s'en­trevistarà la setmana vinent amb el regidor electe del PP, Jaume Tarragó.

«Jo parlo amb tothom, encara que alguns no entenen per què han rebutjat el meu oferiment». referint-se a Convergència i Unió. Casas no va concretar els punts en què es podria arribar a una entesa, i va dir que quedaven pen­dents altres reunions.

Per la seva banda, Francesc Go­dàs va assegurar que les decisions queden pendents del possible pac­te de Convergència i Unió amb Esquerra Republicana, i va dir que s'ha d'evitar un pacte entre CiU i el PP.

El 28-M a Sant Cugat: quatre reflexions i una conclusió

A busant de la confiança dels amics d'Els 4 Cantons, aprofito per fer-vos arribar les meves reflexions pos-

te lectora Is. Primera reflexió: cal canviar la

manera de fer les campanyes elec­torals. Totes les forces polítiques reconeixen en privat que l'esforç mediàtie que es fa durant la cam­panya no serveix per a gaire res, però —segons les possibilitats de cadascú— s'hi inverteixen milions i milions. Ningú no es pot creure les xifres donades a un mitjà de comunicació local: els partits de­claraven una despesa global de poc més de vuit milions de pes­setes. Considero, i no és cap dis­barat, que cal multiplicar aquesta \itru com a mínim per ires. S han de trobar mecanismes, i això re­quereix un pacte previ entre les diferents forces polítiques, per fer arribar als ciutadans els continguts dels programes. Què es una cam­panya electoral si no una con­frontació entre programes? Aquí, sense negar l'esforç que s'ha fet. han de tenir un paper fonamental els mitjans de comunicació.

Segona reflexió: els canvis elec­torals. pel que fa a vots i per­centatges. han estat menys im­portants que la seva repercussió pel que fa a la representació mu­nicipal. Una primera aproximació. sense entrar en la sempre difícil detecció dels transvasaments de vots, ens diu que el principal mo­viment ha anat de CiU en direcció al PP i ERC. La seva lectura. que probablement en gran part cal entendre en clau nacional, sug­gereix que el PP ha deixat de «prestar» vots a CiU i ha retingut bona part del seu electorat de les generals i europees, i que ERC

JORDI CASAS

L'historiador i aviat ex-regidor de l 'Ajuntament de Sant Cugat per Iniciativa per Catalunya proposa que les forces d'esquerra s'uneixin i arribin a un acord

institucional amb CiU després de pactar els temes programàtics més importants.

ha recollit una part del vot na­cionalista descontent de la política de pactes de CiU (i gràcies també, probablement, a la bona presència mediàtica a què ens ha acostumat en els darrers anys). Una altra lectura ens diu que el canvi de la eorrelació de forces entre cen­tre-dreta (CiU i PP) i e s q u e r r a ( P S C . IC-Els Verds i ERC) ha estat només de tres punts a favor de la segona: s'ha passat d'un 55,97%/38.15% a un 54,34ró/41,19%. No entro en on cal­dria situar el vot d'U-NIS, ja que el millor que podria fer aques­ta candidatura, des­prés de tres intents frustrats, és deixar-ho córrer.

Tercera reflexió: cal valorar el mèrit del lleuger augment percentual de l'esque­rra. tenint en compte el creixement social dels darrers anys i cl model de ciutat que s'ha anat consolidant estat qualificat de socialment ex­cloent. No cal aportar gaires dades respecte d'això, algunes són prou contundents: som la tercera ciutat catalana pel que fa al preu de l'habitatge (després de Barcelona i Sant Just Desvern), la qual cosa no és aliena al fet que durant

els darrers quatre anys n'hagin marxat 3.133 persones; el 1991 ocupàvem el segon lloc (només superats per Matadepera) en la classificació vallesana de rendi­ments mitjans declarats per con­tribuent, i, finalment, el 1992 dis­posàvem d'un automòbil per 1,7

habitants. Malgrat No cal oblidar que això, que indica que

governar amb altres forces requereix una

cultura de govern que fins ara no ha existit. Jo aposto

per un acord institucional entre CiU i la resta de forces polítiques que inclogui els

grans temes i faciliti l'aprovació dels pressupostos»

cl qual ha

els vents electorals al nostre municipi hau­rien de bufar a favor del cen t r e -d re t a . aquest ha perdut tres punts percentuals i el seu principal ba­luard. CiU, s'ha que­dat sense la majoria absoluta.

Quarta reflexió: mes enllà dels per­centatges electorals. el fet que CiU hagi perdut la majoria ab­soluta és el més sig­nificatiu d'aquestes eleccions. Malgrat això. ningú no pot discutir que el futur equip de govern gi­rarà entorn aquesta

força, ja que es la més votada i no és possible, per raons òbvies. un acord de totes les forces res­tants. S'ha dit que hi ha tres pos­sibilitats: govern en solitari, pactes puntuals (que és aproximadament el mateix que l'anterior) i majoria estable amb la inclusió d'alguna altra força (aquí, el costum de

Joan Aymerich de veure els altres sempre a l'oposició, li fa cometre un lapsus linguae quan parla de no descartar l'«entrada d'un re­gidor de l'oposició a l'equip de govern», quan encara formalment no existeix ni govern ni oposició). Sembla que Joan Aymerich es de­canta per la segona, encara que no fa escarafalls de la tercera i, en aquest sentit, apunta vers ERC i al mateix temps lamenta l'in­crement de vots del PP. Així, doncs, Joan Aymerich i CiU no es veuen atrets, aspecte amb el qual coincideixo i a la vegada agraeixo, per la idea d'una «ma­joria natural» CiU-PP. És a partir d'aquestes hipòtesis de treball que construeixo la meva CONCLU­SIÓ:

Es bo, i ho he defensat sempre. la incorporació de l'oposició a l'ac­ció municipal. Més que l'aplicació del corró de la majoria de govern. sigui la que sigui, prefereixo la síntesi democràtica. Ara és un bon moment per intentar-ho. No crec que una hipotètica incorporació d'ERC a l'equip de govern, sense deixar evidentment de ser legí­tima, interessi aquesta força, ni el conjunt de forces potencialment d'oposició, ni —això és el més important— Sant Cugat. Si ERC entrés a l'equip de govern —si no és que existeix una afinitat programàtica tan evident, que no sé veure en aquests moments, que faci innecessària qualsevol altra reflexió—. per la petitesa de la

seva representació i (sense que això pretengui ser una desqua-lificaició) el desconeixement de la maquinària municipal, aquest partit pot ser en la pràctica engolit pel grup municipal de CiU. No cal oblidar que governar amb al­tres forces requereix una deter­minada cultura de govern que fins ara no ha existit. Jo aposto per una quarta via fins ara no enun­ciada: un acord institucional (tinc una especial predilecció per aquest mot) entre CiU i la resta de forces polítiques que inclogui els grans temes i faciliti l'apro­vació dels pressupostos munici­pals, que són, en definitiva, el gran escull d'un govern sense ma­joria absoluta. Els grans temes que caldrà consensuar, sense en­trar ara en disquisicions per man­ca d'espai, podrien ser: contenció urbanística, la Torre Negra, po­lítica d'habitatge, pla de viabilitat econòmica, desconcentració ad­ministrativa, pacificació del trànsit del centre urbà, foment de la crea­ció d'ocupació, política cultural i paper de les comissions infor­matives. Crec que les forces d'es­querra tenen una gran respon­sabilitat en aquest sentit: seria la manera d'incorporar part de les seves propostes —la gestió mu­nicipal no espera— a la tasca de govern. No cal oblidar que su­mades representen el 41,19f;f dels electors, un punt més que CiU.

Altres opcions? Que CiU pidoli els vots sobre la marxa, amb les dificultats que això comporta, o que amb el temps sigui temptada a llençar-se als braços del PP, amb el que això comporta. CiU té la clau, però el que giri cap a la dreta o cap a l'esquerra depèn en gran part dels altres.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 9 de juny de 1995 PUNT I SEGUIT 5

ENSENYAMENT

Els centres públics de secundària presentaran 159 alumnes a la selectivitat

Les proves es faran els dies 20 i 22 d'aquest mes a la Universitat Autònoma RAMON LUQUE

• Sant Cugat.— L'IB Arnau Cadell i TIES Sant Cugat presentaran aquest any quatre alumnes més que el curs passat a l'examen de selectivitat. En total, faran les proves d'accés

El 20 de juny es donarà el tret de sortida a milers d'estudiants de COU de tot Catalunya, que afrontaran el darrer obstacle abans d'iniciar els estudis univer­sitaris. Entre aquests, hi haurà un bon grapat d'alumnes de COU de Sant Cugat, que decidiran en poc més de dotze hores el seu futur. El primer dia de proves faran un comentari de text i els exàmens corresponents a les qua­tre matèries comunes per a totes les opcions de COU: llengua ca­talana, llengua espanyola, llengua estrangera i filosofia. El 22 de juny, 48 hores després de la pri­mera jornada, faran els exàmens corresponents a les assignatures obligatòries i optatives.

El resultat obtingut pels alum­nes del centres públics de la ciutat el juny de l'any passat és prou esperançador per als 159 estu­diants d'aquests instituts, que afrontaran les PAAU d'aquí a uns dies. Ara fa un any van aprovar el 98 per cent dels que s'hi van presentar. La nota mitjana ob­tinguda per aquests va ser de 5,8. El percentatge d'aprovats de l'any passat va superar de gairebé sis punts l'obtingut el curs anterior. Per tant, una vegada més quedava demostrat que aprovar les PAAU no és difícil si s'ha fet un bon COU. La cosa important, però, no és tan sols aprovar, sinó treure una bona nota que permeti a l'a-lumne estudiar aquella carrera que vol. Cada curs són molts els alumnes que han d'estudiar una carrera universitària que han po­sat en el full de pre-inscripció en cinquena o sisena opció. Aquest fet comporta que l'alumne estigui absolutament desmotivat a l'hora de cursar els estudis uni-

a la universitat (PAAU) 120 alumnes de l'Ar­nau Cadell i 39 de 1TES Sant Cugat. El nombre de matriculats que han quedat fora de la convocatòria de juny per no haver aprovat el COU és de 100 a l'Arnau Cadell —dos

no faran les PAAU tot i haver aprovat— i de 65 a l'IES Sant Cugat. Pel que fa als centres privats, només han facilitat dades El Pinar, que hi enviarà 58 alumnes de 75, i La Farga, que en presentarà 47 de 62.

Trenta-nou alumnes de l'IES Sant Cugat preparen aquest dies la selectivitat. Foto: XAVIER LARROSA.

versitaris. De tota manera, la nota de la selectivitat no és l'única que determina quina mitjana tindrà cada estudiants per accedir a la universitat. La qualificació de les PAAU val la meitat de la nota global que dóna accés a les di­ferents facultats. L'altra meitat co­rrespon a l'expedient acadèmic de BUP i COU de cada alumne.

Núria Cortès és una de les 120 alumnes de l'institut de batxillerat Arnau Cadell que afrontarà d'aquí a pocs dies la selectivitat. Segons ella, el problema principal és que

«hi ha molta matèria i poc temps per estudiar-la». Tot i que Núria Cortès té una bona nota mitjana de BUP i COU i només necessita un quatre a la selectivitat per en­trar a estudiar químiques, no ama­ga la seva por: «Estic una mica espantada», comentava. Segons aquesta estudianta, «és necessari un filtre que controli l'accés a la universitat perquè per a algunes carreres hi ha poques places i mol­ta gent». Tot i això, considera que seria millor «que se selec­cionés la gent d'acord amb la nota

mitjana de BUP i COU i que només fessin la selectivitat els alumnes que han estat poc sol­vents».

Els resultats de les PAAU es faran públics el 4 de juliol. El dia 17 del mateix mes, el Servei d'Informació Juvenil de l'Ajun­tament posarà en funcionament la consulta del resultat del procés d'adscripció universitària, de ma­nera que tots els alumnes que hagin superat la selectivitat po­dran veure a quina facultat han estat admesos.

El Taller Jeroni de Moragues lloga vaixelles reutilitzables • Sant Cugat— EI Taller Jeroni de Moragues d'ocupació per a dis­minuïts s'ha adherit a la campanya del Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA) per reduir la producció de residus i ha inau­gurat un servei de lloguer de 100 coberts reutilitzables per a àpats col·lectius. Segons dades del CEPA —l'equip que gestiona el projecte Residu Mínim a Sant Cu­gat— la ciutat genera 62.000 qui­los d'escombreries diàriament. Gran part d'aquesta brossa són envasos, embolcalls i productes d'un sol ús, com plats, gots o tovallons de paper o de plàstic. El telèfon per sol·licitar el servei de lloguer de coberts amb rentat posterior inclòs, és el 674 50 48, del Taller Jeroni de Moragues.

/S.B.

La UAB substituirà les llaunes de beguda per ampolles retornables H Bellaterra.— Les màquines de llaunes de begudes instal·lades als bars i facultats de la Universitat Autònoma de Barcelona desapa­reixeran aviat i s'aniran substituint progressivament per dispensadors d'ampolles de vidre retornables. Aquesta mesura forma part de l'acord a què es va arribar durant la darrera reunió de la Junta rec-tora de la Universitat. Aquest serà un dels primers passos per co­mençar a aplicar el programa de recollida selectiva d'escombraries Residu Mínim, el mateix que ja gestiona a Sant Cugat el Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA). Aviat s'instal·laran al campus contenidors especials per a paper, cartró i vidre. L'objectiu del programa és disminuir la pro­ducció de residus a la UAB. /c.c.

4$m *

'J l fWI*

[<r Servei + Gratuït a

Domicili Mercat Pere San, 120 58914 48

Mercat Torreblanca, Parada 1-5 6751389

P A R C S I J A R D I N S

Fumigació al Monestir.— La brigada de jardins de l'Ajuntament ha començat una campanya de fumigació dels arbres de diferents zones de Sant Cugat. Una de les zones afectades és la dels jardins del Monestir, on tècnics de l'Ajuntament van co­mençar a netejar la vegetació dilluns passat. Aquesta actuació es fa un cop cada any i l'objectiu és eliminar

el pugó que ataca els arbres. Precisament, aquest any se n'ha detectat força, al municipi. Normalment el tractament es realitza a la nit o a primeres hores del matí per evitar molèsties als vianants. L'actuació s'ha plantejat en fases, ja que el producte que es fa servir causa la mort d'altres insectes, i un ús massiu pot ser perjudicial per a l'ecosistema. / X.C.

Setmana Cultural de la Floresta

Concert de Música

Barroca Obres de:

Bach, Haendel,

Leclair, Purcell i

Soler

Madrona Elías, clavecí Philippe Vailet, oboè Olga Serra, soprano

ORQUESTRA DE CAMBRA SANT CUGAT

Patrocinada per:

„ . , .,_ . . ^CATALANA Dissabte 17 de juny MOCCIDENT

de 1995 — — — -a les 10 del vespre Direcció: J o s e p F e r r é

Entrada lliure ESGLÉSIA DE NTRA. SRA. DE MONTSERRAT DE LA FLORESTA

Organitzen: ASSOCIACIÓ DE PROPIETARIS I VEÏNS DE LA FLORESTA I AIGÜES DE LA FLORESTA, S.C.C.L

6 PUNT I SEGUIT ELS 4 CANTONS - Divendres. " de juny de 1995

SERVEIS

Veïns de la zona del Torrent de la Bomba denuncien la pudor del clavegueram

L'Ajuntament reconeix que hi ha un parell de connexions d'aigües negres mal fetes RAMON LUQUE

M Sant Cugat.— l£ls veïns de la plaça Doctor Galtes i del carrer Torrent de la Bomba s'han queixat de la forta pudor que desprèn el cla­vegueram en el tros que va des del carrer

«Ara fa temps que no plou i se sent molt més la pudor», co­menta David Casas, veí de la plaça Doctor Galtes. Per Casas, la qües­tió és «saber si la canalització és l'adequada o no». Els veïns estan força amoïnats perquè molts d'ells han de tancar les finestres per no sentir la pudor: «He hagut de tancar-la ara mateix perquè no ho podia aguantar, i això que estic a un quart pis. Si hem de passar tot l'estiu amb les finestres tancades, ens morirem de calor». explica Isabel Sanchez. Per aques­ta veïna, «és lamentable que passi això al centre històric, en un lloc on passeja molta gent i que, ara que ve el bon temps, s'omple de gent que vol seure i gaudir d'a­quest espai públic». Segons Julià Pere/, «s'hauria de netejar més sovint amb algun producte que dissipes la mala olor». I'ls pro­blemes. però. no s'acaban aquí, ja que la plaça Doctor Galtes és un dels llocs mes afectats per les inundacions quan plou amb certa insistència. Molt comerços de la zona estan acostumats a treure l'aigua cada cop que plou.

Segons va explicar a aquest set­manari el tinent d'alcalde en fun­cions de l'àrea de MOSMA (Man-

Bonaventura fins a la plaça esmentada. Pre­cisament per sota del carrer Torrent de la Bomba passa la riera de Sant Cugat, que va ser tapada i canalitzada ara fa uns anys. Segons l'Ajuntament, la riera no és el motiu

de la pudor, sinó unes canalitzacions mal fetes. Un problema afegit que també pateixen els veïns de la plaça són les continuades inun­dacions que es produeixen cada cop que plou amb força.

l·l problema són algunes connexions que passen per les clavegueres. Foto: XAVIRR I.ARROSA.

teniment. Obres. Serveis i Medi Ambient). Joan Recasens, «el pro­blema son un parell de connexions que estan mal fetes». «Són con­

nexions d'aigües negres que van a parar a la riera. De moment. estem intentant localitzar-lcs per posar-les en condicions», explica

Recasens. El tinent alcalde en fun­cions va assegurar que «el pro­blema té solució» i que «no es trigarà gaire a posar-hi remei».

Quasi tot el personal de l'Hospital de la Mútua de Terrassa va fer vaga ahir

SÍLVIA BARROSO I Terrassa.— Pràcticament tot el personal sanitari de l'Hospital de la Mútua de Terrassa es va adherir ahir a la vaga que va afectar 31 centres concertats i un de públic —el de la Vall d'Hebron de Bar­celona— de tot Catalunya. Inclòs a la Xarxa Hospitalària d'Utilit­zació Pública (XHUP). l'Hospital de la Mútua de Terrassa és el centre on s'atenen pràcticament tots els pacients de Sant Cugat que són tractats per la Seguretat Social i necessiten tractaments o intervencions que depassen les atribucions del Centre d'Atenció Primària (CAP). Amb tot, la par­ticipació dels metges de la mútua terrassenca en aquest dia d'atu­rada —per primera vegada des que van començar les mobilitza­cions de personal sanitari de les últimes setmanes— ha estat «to­talment individualitzada», segons ha informat Magda Guerrero. membre del comitè d'empresa. Guerrero ha insistit que «la vaga ni tan sols es va proposar ni votar en assemblea. Simplement, el co­mitè va informar de la situació general a Catalunya i. a partir d'aquí, el personal ha triat la seva opció». Els treballadors de la Mú­tua de Terrassa tenen un conveni laboral propi amb l'empresa i. se­gons Guerrero, no els afecten «les reclamacions salarials que es fan en altres centres». En el mateix sentit. Magda Guerrero ha espe­cificat que «tot i no plantejar cap demanda, el personal de la mútua s'identifica més que res amb la petició d'una millor organització de l'estructura sanitària i la pro­testa per les retallades pressupos­tàries».

SALA CUE, EL «BILLIARS-BAR» DE SANT CUGAT

EL CUE-BAR Però cem ja hem comentat la Sala Cue no és només un lloc on disfrutar del billar en unes condicions que no trobareu en cap altre lloc de Sant Cugat. La Sala Cue és també un bar musical de qualitat. La seva decoració de disseny, la seva perfecta il·lu­minació, els seus magnífics preus -més barats e^tre setmana- i la bona música, fan d'aquest local un lloc ideal per passar una bona esfona con­versant amb els companys i amics. La Sala Cue té una àmplia gamma de

còctels i de cerveses d'importació. Els caps de setmana incorpora un disc-jockey professional que selecciona la millor música I a més, amb la vostra copa disposareu d'una alguna coseta per picar, que sempre és d'agrair. En definitiva, el local ideal per disfrutar de l'amistat i per dur-hi nous amics amb els quals també podreu practicar esports d'aventura i fer excursions que organitza la mateixa Sala. Si la coneixeu ja sabeu tot el que us hem explicat, i si no la coneixeu, no desaprofiteu l'oportunitat de comprovar-ho. La Sala Cue és el carrer Sant Martí, 12, en el mateix centre de Sant Cugat.

«B« 'illiars-bar». aquest mot anglosaxó és l'ideal per definir Sala Cue, l'únic local de les seves característiques que trobareu a la ciutat. Situat al carrer Sant Martí, al centre històric de Sant Cugat , ofereix la possibilitat de practicar el billar d'una forma seriosa i de prendre una copa, conversar o escoltar música en un dels millors ambients. Una perfecta decoració, una bona selecció musical, uns preus assequibles i unes taules de billar professional fan possible l'harmonia entre l'esport i l'oci. Recentment ha estat inaugurada una nova part dintre del local. Es tracta d'una sala amb calefacció equipada amb dos «1/2 Maten» de la marca SAM -la millor del mercat per poder practicar el billar de caramboles en unes condicions insuperables-. Aquesta zona està diferenciada de la part del billar americà, equipada amb tres taules professionals, també de la marca SAM. Tot això per gaudir del billar com del que és: un esport. La Sala

Cue organi tza campionats, ràn-quings, exhibi­cions amb grans mestres i, dintre de molt poc, cursets amb professors professionals. A més, si ho desitgeu podreu formar part del Club Cue, que funciona des de fa un any sen­se socis, i jugar de forma federada

en diferents lligues. Fins i tot, si teniu material propi, allà us el repararan, cuidaran i guardaran en perfectes condicions. Tot això no significa que per gaudir del billar a la Sala Cue hagueu de ser uns professionals. Si només voleu prendre una copa i jugar unes partides amb els amics, també ho podreu fer.

NOVA COL·LECCIÓ

DE SABATES I MONEDERS

PRIMAVERA/ESTIU

I LES GRANS NOVETATS EN

MOCADORS, «FOULARDS» I

«PAREOS»

Sant Jordi, 24 Tel. 589 29 54

08190 Sant Cugat del Vallès

SALIHAS P E L U Q U E R O

Dona Home Nens

Estètica Obert dissabtes

tarda

C/ Sant Jordi, 2 3 Tel. 6 7 4 8 9 1 5

Sant Cugat

C/ Santalò, 2 4 Tel. 2 0 0 33 8 4

0 8 0 2 1 Barcelona

ÓNJX C/ Sant Jordi, 35

Tel. 675 17 99

ARTICLES D'ARTESANIA BIJUTERIA EN PLATA

I MINERAL

MINERALS FÒSSILS

CORALS

LES MILLORS BOIIGUES • LES MILLORS BOIIGUES • LES MILLORS BOIIGUE!

C/Doctor Murillo

Versalitat d'estils i colors

MINAS P E L U Q U E R O

PERRUQUERIA DONA -HOME - NEN • Tractaments capil·lars. • Tiquet jove. • Preus especials en els treballs

fets per l'equip júnior.

CABINA D O N A D ESTÈTICA " Sant Jordl\25. 081Í0 - Sèit Cugat. Tel. 674 89 , * • Tractaments per aprimar.

• Quiromassatgista.

SOLÀRIUM • Santaló, 24.

Santaló, 24.|)8021 -Barcelona. Tel. 200 33 j

OBERT DISSABTES A LA TARDA Horari: de I0a20h.

C O L · L A B O R A C I Ó M È D I C A E N T O T S ELS T R A C T A M E N T S

CARME f*

• Bosses • Cinturons • Paraigües • Articles de

viatge i regal

Especialitzats en complements

de pell, i amés disposem d'un ampli assortiment

d'articles de oiatge i regals. Vingui

a conèixer les novetats de

primavera i estiu.

Dr. Murillo, 2 Tel. 675 5216

AQUÍ LI NO ESTILISTA INTERNACIONAL

C/ Sant Jordi, 18 Local Tel. 589 50 84

i *

f; •

Muntures de moda

Vidres de qualitat

Lents de contacte

Li graduem la visió

*m

Ü2

8 PUNT DE VISTA ELS 4 CANTONS / Divendres, 9 de juny de 1995

ELS FI CANTONS Si'Snianjn independent , català, comarcal i democracu

^ Premsa Local de Sant Cugat SL

r.iircr \ r r r k A lr OSlsX> Sani Ci^a i ik'l V;I

. f -y

Di rec to r

l . ·^pKüTJlKni!

Redactora en cap

I ,'lu I '.-niaibs

Redacció i i .•- i. \ .'.-I i .-.-.nu -,-.. Niin.i ,tt- Ma-. • Pum i M-ÍUH;. Cali Morell

i n - , , | ••(,;!,. \!-·,i:a. VÍ ' . I .T li.rr.i-. Jofi.ii R-riles, Pere Pich. Etiuant

r •( nit .r., : ; s ; v j . i . -•-<. Motit-f Mul l Reportatges), Carme Reverte

<prtM. MISM Kir.rs.. Ramon 1 UL·if IPIL·II diversi, Josep Mana Valle-s.

Le^- O r V . S.UÜ.I (ienotu-i I •\p.Jil-!. Nat ho Oruvio (Comarcal, M.uie

n.»s.i Ji>vp '\'>.toni Mui.i 'l-otograíiji

C a p c o m e r c i a l

Gemma Bosch

Equip c o m e r c i a l

R>ISJ Mana Carrasco. Nuna Olivé i Eva Planas

Impressió Rotimprcs / ' 1 ^ : 1 4 0 05 95

D i s t r i b u c i ó

Mailing Valies SI.

Diptisit legal: GI-W5-93

íüs 4 Cantons expressa únicament ta scvi opinió oi ek erütonafc Hs article, firmats

exposen l'tiomio dek srus aiíore, que Els 4 Cartons no fi sevi necessàriament

I;Í conservació del patrimoni

M olts no els tenen presents perquè no formen part del seu entorn quotidià o perquè no es van integrar en el seu

paisatge particular quan eren petits. Però, deixant de banda el Monestir. conegut i reconegut com a monument d'interès nacional, hi ha algunes edi­ficacions de Sant Cugat que —mes pel seu valor històric que artístic necessiten una preservació per evitat que es deteriorin. Són el forn ibèric o l'ermita de Sant Adjutori, per no parlar de la de Sant Medir. () el pont de Can Vernet, construït al segle XIV i que fins a principi d'aquest encara proveïa d'aigua la font de la plaça Octavià.

N'hi ha que no han vist de gaire bon ull la instal·lació al monument d'una barana metàl·lica que, tot i no afectar-lo arquitectònicament, sí que en canvia substancialment l'as­pecte. Són, principalment, aquells per als quals el pont desperta nostàlgies i aquells que es preocupen del pa­trimoni històric duent a terme ini­ciatives civils. I alguns que no s'han queixat fins a última hora. però que havien tingut l'oportunitat de revisar el projecte abans que s'executés.

El creixement dels anys seixanta i setanta ja es va endur per endavant la masia de can Ganxet de la riera o les Llorençanes. entre d'altres. Ara. proliferen associacions preocupades

perquè l'expansió es faci paralel a la conservació del passat. Amb aquest objectiu, han treballat durant anys la Penya Regalèssia i més recentment el Grup d'Estudis Locals i Amics de la Unesco, els uns per mitjà de la restauració i els altres de la di­vulgació. L'espectre s'ha ampliat amb l'Associació per a la Preservació del Patrimoni Cultural de Sant Cugat. que es proposa fer estudis detallats sobre l'estat de conservació d'alguns espais i, posteriorment, si cal, res­taurar-los. Entitats així mai no sobren —si estan ben organitzades— perquè ningú no pot adjudicar-se el monopoli de la defensa d'aquest patrimoni, que. de fet, és de tots.

Un descens previsible

A la tercera no falla. El Sant Cugat Esports Club de Futbol s'havia salvat de miracle dels descensos les dues últimes

temporades, gràcies a la victòria que havia aconseguit en l'últim partit de lliga. Però la sort no ha acompanyat l'equip aquesta vegada i un gol ino­portú de l'Olot farà que els sant-cugatencs hagin de jugar, a partir de la temporada vinent, a regional

preferent. De fet, ja es veia a venir. El club arrossega greus dificultats

econòmiques des de fa tres anys, quan el president José Vicente Díaz de Quijano va abandonar-lo. Els deutes han anat minant la moral de l'equip: sense recursos suficients, els succes­sors de Díaz de Quijano —Musella primer i ara Paquitón— han tingut les mans lligades per fer fitxatges de qualitat que fessin del Sant Cugat

un equip més espectacular. Tampoc no s'ha tingut clar si la política de fitxatges s'hauria d'orientar més a aprofitar el planter del club. La mo­ral, però, la dóna també l'afició. Els espectacles de can Barca treuen pú­blic als partits de diumenge al matí al camp municipal d'esports i els socis no van ni a recollir els carnets. Així, es fa difícil remuntar situacions ad­verses.

E L L E C T O B E S C R I U^

Còmplices del genocidi?

• Quantes morts, ferits, despla­çats, violats, refugiats i torturats caldran perquè els governs i ins­titucions internacionals prenguin un compromís real i decisiu res­pecte de l'atac serbi a Bòsnia i Hereegovina?

Desgraciadament, hi ha bojos nazis, feixistes, txetniks, amb set de poder i gana de sang. Però malgrat el comportament de qui du a terme aquest genocidi i dels qui accepten que caiguin cultures, valors i esperances davant dels seus ulls. m'agrada pensar que encara queda gent amb la ment desperta i els ulls oberts. Es a tots aquests que voldria animar perquè, a més d'indignar-se, ho denunciïn.

Els governs, que constitueix or­ganismes com l'OTAN. l'ONU i la UE, són i fan allò que els de­manem, allò que els permetem. És per això que ara els hem d'exi­gir un canvi de comportament i demostrar que no estem d'acord amb la seva hipocresia ni amb una actitud cjue ofega la toleràn­cia, la diversitat i la multicultu-ralitat. A tots vosaltres: infor-meu-vos, escolteu, preocupeu-vos i denuncieu-ho. És més greu del que llegim als diaris. Als ulls dels ciutadans de Bòsnia, els europeus som còmplices del brutal genocidi. A Bòsnia (com a Kuwait) s'ha envaït un territori reconegut in­ternacionalment. per ordres ex­presses d'algú que, després de tres anys, tots coneixem massa be. A Bòsnia no hi ha només cascos blaus. Ells hi són perquè milers de persones han mort i moltes altres procuren escapar del ge­nocidi i la barbàrie dels txetniks davant la passivitat internacional.

Crec que m'he de remetre a les paraules de Mendiluee: «La guerra a Bòsnia acabarà quan una persona valgui el mateix que un barril de petroli.» Per això de­mano a tots els que siguin cons­cients del problema que lluitin pel que som: persones. MARIA l 'IKMANVHR. inciiibrc d'Universitari-pci lin-n.i i >lc S.mi ( ug.i! A|uda Hósnia.

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible

que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar ets textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

Benaventurats • Si aquell home anomenat Je-sucrist visqués a la nostra època, estic ben segur que donaria els següents missatges a la comunitat catalana:

—Benaventurats aquells que han vist les carreteres més noves i maques del Principat, però no les podran estrenar mai perquè no tenen cotxe, ja que estan a l'atur, perquè d'ells serà el regne del cel.

—Benaventurats aquells que són explotats pels empresaris, els quals s'aprofiten de la crisi, men­tre molt gent és al carrer morta

de gana, perquè tard o d'hora el govern s'adonarà que ha donat massa llibertat a l'empresari.

—Benaventurats aquells joves que passen sis mesos en una em­presa cobrant el mínim i sis mesos en una altra. Aquests hauran d'es­perar arribar al cel per tenir casa pròpia, cotxe i família.

—Benaventurats els que saben que existeix Port Aventura però no en podran gaudir mai, perquè el Senyor els ha preparat moltes atraccions allà, a dalt dels núvols.

—Fills meus, espavileu-vos com pugueu i no cal que reseu el pa­renostre que ja feu penitència cada dia. /RAMONHOMS.

LA P U N X A D ' E N J A P

Els polítics pàmfíls

H Tothom sap que la política lo­cal acostuma a ser el lloc on que­den aparcats els elements menys brillants de la fauna política d'una nació, una mena d'incineradora de combustió lenta on es gratinen aquells que es troben incapacitats per fer vols de més altura. Com que això no ha de ser una opinió excessivament despietada, vull dir també que els —diem-ne— es­pècimens més alts de la piràmide trafica política tampoc no acos­tumen a destacar gaire. I que en tota regla hi ha una excepció, i en tot regne dels cecs, el seu (o

^Mr

seus) borni. Malgrat tot, dintre de l'ordre natural de les coses, sempre hi ha d'haver un límit me­surable, una mínima espuma d'en­giny que faci recordar que aquests senyors són, en el fons, semblants a la resta dels homes. De tota manera, sembla que alguns d'a­quests personatges públics inten­ten demostrar que fins i tot això no és veritat. Són aprenents de parladors populars amb una ca­pacitat de dicció nul·la, pidolaires passius de vots a cop de talonari, patètics paladins de la insolida-ritat i la injustícia, pamfletaris pro­vocadors amb veritats a mitges i mentides absolutes, puristes de poder totalitzador i centralitzat, grup de pantalons paralítics de­fensors d'una moral pansida i es­treta i d'un déu que (encara no ho saben) ja és mort. Són els pol í t ics pàmfï ls . /ARMAND MAS Sant Cugat del Vallès.

La mort i/oelmercat laboral

H L'absència de guerra no sig­nifica exactament pau; tampoc l'absència de mort no implica vida. Aquesta mena de trencaclosques lèxic és per definir la macabra situació del mercat laboral en aquesta nostra societat del ma­lestar social.

Actualment, malgrat la cosmè­tica televisiva i les declaracions dels responsables polítics, la de­gradant situació del constitucional dret al treball ha esdevingut un dels més punyents malsons per a molts éssers humans d'aquest país. Així, la roda de la vida per a la major part de la població es podria descriure de la següent manera: feina fixa i digna a-tur / precarietat laboral / atur ,' ex­clusió social / mort (física, mental o material).

Aquest procés, que no és gens natural, és la via directa per la qual s'encamina la majoria del nostre poble. Amb aquest sistema s'hauran solucionat els problemes de les pensions, .•josl·l·* M. íost i Sant Cugat

ELS 4 CANTONS / Divendres, 9 de juny de 1995 PUNT DE VISTA 9

L A T R I B U N A

Assignatura pendent M. CARME VIDAL i XIPRE

E 1 dia 28 de maig es l

van elegir els homes i les dones que con- ' duiran els nostres po- C * J bles i ciutats a les por- ^ " " tes de l'any 2000. Sen­

se voler entrar en cap altra qüestió i tenint clara la possible vàlua de tots els regidors i de les poques regidores, voldria fer unes consideracions sobre la poca representativitat del mapa municipal en funció del sexe.

Tots tenim clar que la so­cietat la formen homes i doncs i. en general, de paraula, tot­hom proclama aquesta neces­sària igualtat. Tots ens adonem de l'extraordinari paper que ha fet, fa i ha de fer la dona en '*

totes les tasques que desenvo­lupa, tant en l'organització i '.i cura de la llar i dels fills com en qualsevol altra feina pro­fessional i/o social. Aquest discurs, que sol ser més llarg i molt utilitzat pels polítics, contrasta amb els fets.

L'organització i el funcionament dels partits polítics demostren reiterada­ment les dificultats tant perquè es pro­posi a les dones d'anar a les llistes de forma natural com perquè aquestes s'hi puguin incorporar, sense deixar de banda la vida personal i familiar, a la qual cosa ningú, els homes tampoc, no hauríem de renunciar. I si darre­rament s'ha aconseguit que hi hagi més candidates, els resultats evidencien que moltes ocupen llocs amb poques o sense possibilitats de sortir.

Fem una primera anàlisi a partir dels resultats a les quatre capitals catalanes: El nou consistori barceloní l'integren 32 homes (78%) i 9 dones (22%). A Girona, han estat escollits 22 regidors (88%) i 3 regidores (12%). A Lleida, són 20 (14%) i 7 (26%), i a Tarragona, 22 (81%) i 5 (19%).

Podem fer l'anàlisi per partits, i la hipòtesi continua complint-se: a més quota de poder menys dones. Pel PSC, a les quatre capitals catalanes han estat escollits 38 homes (76%) i 12 dones (24%). CiU hi té 33 regidors (86%) i 5 regidores (14%); el PP, 16 (80%)

JOSEP DUIXANS

i 4 (20%); IC-EV, 5 (71%) i 2 (29%), i ERC, 4 (80%) i 1 (20%).

Cal afegir alguna cosa? Les dones s'ho han de guanyar!, se

m'ha dit. Voldria ser positiva, però so­vint penso que no tots ni totes entenem el mateix d'aquesta paraula.

Guanyar vol dir participar en les llui­tes del poder pel poder? Guanyar vol dir anar deixant persones pel camí com si es tractés d'un camp de batalla? Gua­nyar vol dir haver d'actuar sota pressió o pressionar per fer o aconseguir alguna cosa? Guanyar vol dir no tenir en comp­te el procés per aconseguir uns ob­jectius? Senyores, que s'ho facin.

Guanyar vol dir des del respecte a cadascú participar en un projecte comú que lidera qui té més autoritat moral? Guanyar vol dir fruir de relacions per­sonals, familiars i socials positives i aportar a la societat dins d'un horari correcte el que cadascú pot? Guanyar vol dir compaginar la pròpia vida amb la participació en un projecte de societat engrescador on els que el lideren tenen en compte que hi ha persones que no segueixen? Vol dir salvaguardar la igualtat d'oportunitats en funció de les capacitats i els valors propis? Siguem-hi.

Les dones no ens ho hem pas de

guanyar pressionant. Per sort, cada vegada hi ha més homes i dones que sense lluites ni es­tridències cerquen les persones per la seva vàlua i han entès que en les diferències indivi­duals hi ha el repte i l'extraor­dinari valor de cada ésser humà i saben aprofitar-les.

Es diu sovint que cal femi-nitzar la societat. Segur que sí. Quan hom en parla jo penso sempre en la necessitat que tots i totes valorem i participem en les tasques de la llar, la cura del fills, la cura de la gent gran, la cura dels malalts... i que tots i totes puguem desenvolupar una tasca social i/o professio­nal. L'itinerari ha de dependre de cadascú però hi ha d'haver la possibilitat d'escollir.

És curiós també com la di­nàmica que s'estableix a la so­

cietat no és pas gaire diferent de la que hom viu personalment. Els tics, els esquemes de funcionament, els actes de prepotència, la manca d'humanitat, les pressions... són gairebé sempre ex­pressió de la inseguretat que es porta a dins. La relació entre sexes és im­portant per superar-la. Quan les dones puguem desenvolupar el nostre vertader poder, la societat serà molt més feliç. Per això jo retorno sempre a la im­portància de les relacions unipersonals.

L'eslògan de l'any internacional de la família diu que aquesta és la de­mocràcia més petita al cor de la societat. Podríem arribar a la parella. Cal trencar la closca de la qual ens hem anat en­voltant per protegir-nos de la duresa que hi ha arreu. No s'augmenta la sen­sibilitat sense dolor, però els homes no milloraran pas la societat sense una plena i activa participació de les dones i sense donar prioritat a totes aquelles coses que nosaltres hem sabut conservar i que fan humana l'existència. Però no ens equivoquem i adoptem actituds masclistes per tirar endavant. Seria molt trist l'espectacle.

M. Carme Vidal és diputada al Parlament de Catalunya per Convergència i Unió

L A G A L E R I A

El cap de la rata

RAMON SARGATAL •

J a ha passat el 28-M i sembla que tothom torna a respirar. Uns, perquè després d'estar en suspens han sortit reelegits i no han caigut (buf!); uns altres, perquè

finalment han arribat a pujar (uau!); i, encara, uns altres, perquè anaven en cai­guda lliure des de feia temps i almenys ara ja han arribat a enfonsar-se (glups). Només hi ha un gènere d'humans, sub­gènere immortals, que no ha sentit l'ofec de la campanya. Són els que jo envejo. Van, per prestigi professional, al final de les llistes i no forçosament han de saber gaire de política, de dret o d'economia. Són gent que treballa en un escenari, en una universitat o en algun altre lloc d'a­quests que encara impressionen els del ba­rri. Ningú no es fixa si ho fan bé o malament, i quan arriben eleccions municipals, sempre hi ha qui els proposa d'anar no al final,

sinó en els darrers

«Mmmm, ek 'darrers Bocs'! Com m'agradaria d'anar-hi, en les pròximes eleccions! No hauria de fer campanya, ni pelar debats, ni anar casa per casa. Jo, tranquil. Fent de suport intel·lectual»

llocs. Mmmm, els da­

rrers llocs] Com m'a­gradaria d'anar-hi, en les pròximes elec­cions a l'Ajuntament del meu poble! Des d'allà, a sota de la llista, sense fer res, també em sentiria el basament de la co­lumna, el peu que aguanta no només la pilastra sinó tot el fris. No hauria de fer campanya, ni pelar

debats, ni anar casa per casa. Jo, tranquil. Fent de suport intel·lectual. Amb els dies, la pilastra i tot em semblaria que sóc. Fins que arribaria un moment que ja seria cariàtide i la gent no admiraria el temple sinó la meva sola presència. Em passejaria pel poble, fent-me el displicent i rient-me del frontó i de les cornises. I el dia de l'escrutini, si s'ensorrava el muntatge, diria que jo només els donava suport per una antiga amistat amb el capitell. Ara, que si guanyàvem... ui, si guanyàvem! Llavors em sentiria base, fust i entaulament. Jo sol seria el marbre que s'admira i que no mira. Jo, l'esperit que parla i que no escolta. Només Mateu seria capaç d'amoï­nar-me: Què dius, que els darrers arribaran a ser els primers? Au va, no fotis!

E L T R P T I C

A resultes de l'últim conflicte pesquer es­panyol, aquest amb el Marroc, s'ha co­mentat la coincidència amb una re­vifalla de la immigració clandestina.

Sembla que la rèplica del règim marroquí a qualsevol contrarietat en les relacions amb el veí del nord és obrir l'aixeta dels sòrdids conductes que descarreguen en la península una maltractada càrrega humana. Perquè talli o canalitzi ordenadament l'emigració, calen concessions. Per aquests països, el creixement demogràfic —del control del qual no volen sentir parlar— és un factor estratègic. Una manera ben efectiva de fer pressió és amenaçar

( G A A N M.OSSOL.

No vénen sinó que els porten

MANUEL CASTANO

amb una lenta i pacífica infiltració de població, per contenir la qual els països receptors es veuen forçats a fer inversions a fons perdut, tan perdut que, malgrat la proclamada vocació de promoure el creixement econòmic i el be­nestar, l'evidència és que la casta que governa el corrupte règim es limita a enriquir-se mentre

E L T E X Ó >5 • S

SOCOCfeÜ ÇU toOMJ MOSSO

VWy (*OBT!(

l_I_ o

dò

continua la misèria general. Pel que fa al Marroc, en les últimes dècades el xantatge a l'Estat Espanyol ha estat constant i prou d'admirar tractant-se d'una ex-colònia —re­cordem l'anomenada marxa verda, que va aca­bar amb el lliurament gratuït d'un territori en contra de la voluntat dels seus habitants, i ara mateix les bombes demogràfiques amb comandament a distància en què s'estan con­vertint Ceuta i Melilla—. No és un tràfic d'esclaus —tot i que el concepte de llibertat és més relatiu com més cap al sud—, però poc se'n falta. No hi ha moviments de població casuals ni gaire voluntaris.

E L V E S P E R

Tatanos PACO SOLER

S ant Cugat ha tingut sempre una tradició en l'exercici de l'hípica esportiva, tradició que

ha estat sempre negligida pels dis­tints consistoris. El col·lectiu que practica aquest esport és format per més d'un centenar de federats, que competeixen regularment en les diferents modalitats de salt, domadura, complet, ralli i curses de trotadors i obtenen resultats en l'àmbit estatal. S'han organitzat stages o master classes amb en­trenadors reconeguts mundial­ment, concursos a escala nacional. Disposem d'una desena d'hípi­ques dedicades a les distintes es­pecialitats, i també d'un profes­sorat per a totes les modalitats i nivells. El parc de cavalls d'es­port, juntament amb el de Cer­danyola, és un dels més elevats del país, i posseeix una de les millors clíniques veterinàries es­pecialitzades en èquids. Tot ple­gat, al costat d'uns paratges ade­quats i sabent que és un dels es­ports més formatius per al jovent i dels més practicats a Europa. Què esperem? Senyor regidor, aprofiti el nou mandat per posar fil a l'agulla; nosaltres estem a la seva disposició. Es poden fer coses d'interès per a la vila!

10 PUNT PE VISTA ELS 4 CANTONS / Divendres, 9 de juny de 1995

L A T R I B U N A

Ara toca a Can Vernet JOSEP MARIA CABRERIZO

A l'estiu, quan jo era pe-tit, amb els meus amics de carrer, anà­vem a collir fruita als

horts que hi havia prop de la riera de can Gurpalleres. Teníem amb prou feines vuit o deu anys, uns mocosos. En aquell temps, amb el pa i la presa de xocolata a la mà. o jugaves a pilota, o bé anaves a culturitzur-te pels camps i horts del voltant. Recordo que quan més aplicats en la «feina» estàvem «ca-goooondéuuu...!!!» havíem de córrer, cames ajudeu-nos, per posar-nos a aixopluc d'un cop de roc del pagès que veia com li pispàvem els préssecs. Algunes vegades encertava i cap a casa anàvem plorant. Per la riera, en aquell temps. sempre hi baixava aigua i em­paitàvem granotes i caps grossos. Resseguíem els caus dels conills i algun llangardaix que enxampàvem prenent cl sol. Era una distracció com una altra, com avui men­jar un gofre a can Roura o un gelat a can Pros i acabar patinant al Centre Cultural. La riera de can Gurpalleres, en aquell temps, era el nostre Centre Cultural; allà vam aprendre a estimar la fauna i la natura. I a apreciar sobretot les vitamines de la fruita.

En aquells anys, can Vullpalleres era coneguda com la casa de can Gurpa­lleres. doncs la normalització lingüística encara no havia començat. Ni la nor­malització de la llengua ni el PRO-CiRl.S, aquest que tant ha transformat la nostra població en els darrers trenta anys. Estàvem, com aquell qui diu, atu­rats en el regim i en el temps, i la masia, casa pairal de les més boniques de Sant Cugat, regnava sobre aquells paratges. Estava envoltada de camps de conreu i un petit bosc que encara avui es pot reconèixer, una mica, en el col·legi Pins del Vallès. Per anar fins a la casa. calia passar primer per davant de l'entrada de la mina d'aigua que per un petit túnel arribava fins al Monestir. Alguns dels meus amics

JOSET IH.'IXANS

n'havien fet un bon tros i explicaven que l'aigua els arribava fins als genolls. Quasi sempre sortien eagats de por. A tocar de la mina. uns grans arbres, drets i ferms com una formació de sol­dats, t'assenyalaven el camí per arribar fins a la porta de la casa. Moltes vegades hi anàvem a buscar regalèssia, cargolins per fer a la vinagreta o bovés per acom­panyar un rostit de conill. Era tota una excursió apropar-se fins a can Gur­palleres, sobre tot quan plovia, tot i que els pagesos enfortien el camí amb la resta de rajoles que una empresa de ceràmica, que hi havia a tocar de la riera, llenyava de tant en tant. So­bretot quan arribava l'època de la ve­rema i els carros havien de traginar les portadores carregades de raïms fins el Celler Cooperatiu.

A can Gurpalleres s'hi anava també cada any a menjar i enterrar la sardina per Setmana Santa o a cercar espàrrecs per fer una truita. No era costum ni moda menjar-se'ls a la brasa com ara. D'aquells anys de la meva infantesa en guardo molts records que. avui. es donen bufetades amb el que alguns consideren progrés o nou estil de ciutat;

jo en dic transformació del poble en una ciutat que mas­sa vegades no s'atura amb res. Fets com el d'ara ma­teix, en el pont de Can Ver­net, són la continuació de la salvatjada que va comen­çar amb la construcció del centre de rehabilitació; una ruïna, mig salvada vint anys després per al Centre d'Alt Rendiment. Una altra es­tació de Renfe... «vaya, vaya, aquí sí que no hay plava». Ni collons d'exigir respon­sabilitats. Una perla del que es pot arribar a fer amb diners públics... i no va pas­sar res. El progrés calia jus­tificar-lo i una escola pú­blica es va fer: «escuela Al-mirante Carreró Blanco». avui sortosament Pins del Vallès. El bosquet que que­da a l'escola deu ser l'únic record de la masia. Per cert,

en algunes publicacions locals figura com a data de desaparició de la masia l'any 1931. No és cert. La masia de can Vullpalleres va ser enderrocada als anys seixanta. Era l'inici de l'era del canvi i el punt i final del can Gurpalleres que jo vaig conèixer de petit per donar pas al can Vullpalleres d'avui, o al que en queda, si és que en queda quelcom. No hi queden ja els pagesos, quasi ni Ics granotes, ni la regalèssia, ni el raïm sulfatat amb «cagamucho», ni els ci­rerers. Tampoc la casa pairal. Ni el

camí de carro, ni la mina d'aigua, ni a-viat ni reconeixeré el pont de can Ver­net. monument fins avui oblidat per tols i ara pres de la sobèrbia arqui­tectònica dels nostres dies. Ja sé que no hi entenc en arquitectura, però en­cara entenc menys el que fan els que hi entenen... o dissimulen, o és cert que d'on no n'hi ha. no en raja. El pont de Can Vernet data del segle XIV i és un dels aqüeductes d'aigua que millor es conserven de Catalunya. Ara li ha tocat la rifa. Es clar que, en el fons, tant és ja un nyap més o menys, a aquestes alçades... doncs, ben mirat, què en queda de can Gurpalleres?

L A G A L E R I A

El Concili Provincial, a casa

m JOSEP MARIA JAUMÀ

E l primer concili català, després de més de 20(1 anys, ens l'han fet al costat de casa, i no sé si hi hem correspost fent-li gaire cas. He pogut

comprovar que amics catòlics practicants de la resta de la península no n'havien ni sentit parlar. Però, i nosaltres?

Els diaris, com és el seu costum, han tendit a subratllar-ne les desavinences. A mi m'agradaria fer el contrari: el sol fet de reunir-se i parlar (i discutir) gent tan diversa i amb un propòsit tan seriós i com­promès —aggiornar l'Església— ja em sem­bla un triomf.

Quan no se l'acusa de fer olor de resclosit (o de coses pitjors), l'Església tendeix a quedar relegada a lloc de refugi per quan vénen les maltempsades: morts, crisis per­sonals o col·lectives, soledat; o. a l'altrc extrem, els rituals més folklòrics: bateigs,

comunions , casa-r-i r • li • ments i festes tradi-

«Elforn bullino cwnals

admet candideses de Però , ev ident -capmena. Que una t

men'' el PaPe r ^uc ' "• te encomanat es un

gent de bona fe ho altre: ajudar-nos a hagi intentat, i tan a canviar de manera de

pensar i de viure. En la vora, sembla que Hoc de poder, servei; hauria d'haver fet en 1,oc d c la l l e i < r h o -

, , me; en lloc del «jo» tremolar les nostres ; <<ds meuS)>i respec_ cases» I c pels altres, com­

passió i amor; en lloc de resignació i de submissió («el món

és així, no hi podem fer res»), llibertat, esperança i gosadia per transformar-lo: en lloc del que aconsegueixen fer-nos creure. la veritat.

Gens fàcil, en un món com el nostre. certament. El forn bull i no admet filigranes ni candideses de cap mena. Per això. que una gent de bona fe que ho hagin intentat. i tant a la vora, sembla que hauria d'haver fet tremolar les nostres cases amb una sacsejada més forta que no ho feu el sisme 4,7 de l'escala Richter de fa uns dies.

Ho ha fet? M'ho pregunto. Als respon­sables de l'aventura els calia una cosa ben simple (o, potser, no tan simple): no tenir por. A nosaltres, senzillament mantenir obertes les finestres del cap i del cor. , J.M. Jaumà és professor de la UAB.

U L A N E S T R A

Rodes de Premsa post-electorals

10 matí 12 matí 13.30 14.30 16 tarda 17 tarda

CiU PSC PP IC ERC UNÍS

IT«»'

La fi de la feina? J E SALES

L^ any passat, una novella escrita per mitjà d'un programa informàtic no va ser considerada pels crítics com a pitjor que les altres novelles pu­

blicades aquell mateix any: podria significar això la fi de la feina de l'escriptor? Al començament de la revolució industrial, els treballadors de les empreses tèxtils angleses van destrossar els telers i les màquines fi­ladores perquè amenaçaven les seva sub­sistència.

Marx també va predir que la inversió en maquinària nova portaria un atur massiu en el món industrial.

Des de sempre, la por a la introducció de nova tecnologia ha estat una constant en el món industrial. Segons Ics prediccions més pessimistes que s'han fet, Ics economies més avançades aviat no necessitaran tre­balladors.

Esta justificada aquesta por'.' En part si. ja que des tic fa 2110 anvs tota innovació tecnològica ha significat la destrucció dc milió is dc llocs dc li cball

Tanmateix, durant aquest mateix període el nombre dc llocs dc treball ha anat creixent contínuament i l.imbe han crescut els in­gressos dels liehalladorv

Aquest ccixcnicnt i enriquiment s'ha es­devingut a causa dc les noves tecnologies i no malgí il aqucM'·s. perquè creen nies demanda. \.\ si.i augmentant la productivitat

i, per tant, els ingressos, ja sia creant nous productes.

Aquesta tendència, amb tot, és a llarg termini, la qual cosa suposa que. en l'interval dc temps existent entre la pèrdua de llocs de treball i la creació de noves places d'o­cupació, la xifra de l'atur pot ser consi­derablement alta.

Un llibre recent —The end of work (El final de la feina)— que analitza la relació entre tecnologia i desocupació, mostra la cara més pessimista respecte al futur de l'ocupació en el món industrial. El text argumenta que, en temps passats, quan les noves tecnologies reemplaçaven la feina dels treballadors, sempre acabava emergint un nou sector que absorvia la mà d'obra des­plaçada.

La mà d'obra agrícola, en mecanitzar-se el camp, va ser absorvida per les fàbriques. i aquestes, un cop automatitzades, van ser la causa que es creés el sector dc serveis. Durant més de cinquanta anvs. gairebé lots els llocs de treball nous els ha original aquest sector.

Però ara. aquest sector també s'està au­tomatitzant i no es veu encara quina nova arca absorvirà els nous desocupats.

Amb tot, malgrat aquestes prediccions pessimistes. Ics estadístiques de la OECD encara mostren una alta correlació entre el canvi tecnològic i la creació d'ocupacio.

4pb pfjl4Hfclpiwwit-

Dirigit pel Sr. Manich

Exposició i vendes: AHons Sala, 36 Telèfon 675 56 53

Tallers: Camí Can Caldes, 1 - Nau 1 Ap. Correus 21 Telèfon 674 34 75 Fax 674 34 75

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

TALLERS

ROMAN AGÈNCIA OFICIAL

mm NISSAN

Taller: C/Vic, 18

Tel. 674 00 86

Exposició i vendes: C/ Martorell, 41 Tel. 675 45 79

SANT CUGAT DEL VALLÈS

TALLERES MONTSERRAT

REPARACIÓ GENERAL

DE L'AUTOMÒBIL

C/ Montserrat, 26 Tel. 675 31 01

08190 SANT CUGAT

CONDEMNA DE 7 ANYS DE PRESÓ 12 • Divendres, 9 de juny de 1995 CAMPANYA DE PROMOCIÓ

L'Audiència Nacional de Barcelona ha condemnat l'empresari de Sant Cugat Luis Martín Murciano a set anys de presó, a causa d'una estafa de més de 1.300 milions de pessetes. Plana 13.

Els membres de l'Associació Rubinenca de Comerciants (ARC) han iniciat una campanya de promoció que preveu portar 300 clients a Port Aventura de manera gratuïta. Plana 13.

LABORAL

l l is s ind ica t s ma jo r i t a r i s al Va l l è s O c ­c i d e n t a l - l a U G T , C C O O i la U S O C — h a n o r g a n i t z a t u n a mani fes ­tac ió de t r e b a l l a d o r s p e r al 22 de j u n y p e r c r i d a r l ' a t enc ió de ls t r e b a l l a d o r s

i els e m p r e s a r i s sob re «la injustícia q u e p r o v o q u e n els c o n t r a c t e s de ls t r e ­b a l l a d o r s d ' e m p r e s e s d e t reba l l t e m ­p o r a l ( E T T ) » . Segons els s indica ts , Ll is ta t inver te ix c a d a anv mi lers de

mi l ions d e pe s se t e s en f o r m a c i ó , p e r ò això n o es t r adue ix e n bene f i c i s p e r a les e m p r e s e s , ja q u e la c o n t r a c t a c i ó t e m p o r a l n o p e r m e t o b t e n i r t r eba l l a ­d o r s p r e p a r a t s pe r a c a p p laça c o n c r e t a .

La UGT, CCOO i la USOC convoquen mobilitzacions conjuntes a la comarca

Segons els sindicats, el 43% del contractes al Vallès Occidental són precaris

La manifestació de treballadors sortirà el dia 22 de la rambla de Sabadell

(Al l MOkl·l I • Sant Cugat / Sabadell . • - l i s sindicats majoritaris del Vallés Occidental la l'Ci I . C C O O i la USOC han anunciat una ma­nifestació de treballadors per al dia 22. que sortiia dels locals de C C O O i la l ' O I a Sabadell. Lis sindicats van anunciat la intenció de mohilit/ai-se en l'assemblea que es va celebrar a Sabadell amb els representants dels comitès de treballadors de mes de 41) em­preses de la comarca, dimarts pas­sat. A mes. ahir al vespre es van reunit a Sabadell els representants dels sindicats amb els treballadors de les empreses de treball tem­poral (I T l ' ) . Actualment, segons van explicar els representants sin­dicals, -un 4 3 ' ; de la contractació de la comarca es ta de manera precària i s'agreuja a causa dels problemes econòmics de les cni-prescs". L'Is sindicats cteuen que el mal us de les L.'IT es la principal causa de l'actual situació de pre-carietat de contractació. Segons va explicar cl secretari general de la L'GT a la comarca. Àngel Ji­ménez. d'objectiu es conscicnciar els treballadors de la situació que es viu i fer entendre a les empreses que es humiliant per a un tre­ballador no saber si el nies que ve se li renovarà el contracte o no». Jiménez va voler destacar que «per aquest camí es difícil obtenir empreses competitives, ja que els treballadors no poden arri­bar a estar ben formats». Segons Jiménez, el problema es que la base de que es parteix es «una llei temporal mal regulada».

LI secretari general de C C O O al Vallès Occidental, Juan Guií, va afirmar que - to thom parla de recuperació econòmica, tothom afirma que els excedents empre­sarials del IW4 van superar els

La maniteslaeió sortirà de la seu de hi L( i l i de CCOO a la rambla du Sabadell. I oin: KLS 4 CANTONS.

del 1W3 i ara continuen creixent, però, en canvi, es comprova que­ia reforma laboral que va aprovar el govern amb el suport de la dreta és nefasta». De fet, segons Guií, «el 50 per cent dels tre­balladors actuals són temporals» i això «té una important reper­cussió en la recuperació econò­mica». Segons Guií. no serveix de res que l'Estat Espanyol es gasti milers de milions en formació i que això no es tradueixi en be­neficis per a les empreses. L'exem­ple que Guií va posar va ser el

de l'empresa santeugatenea Gru-po Sànchez. SA. on. segons ell, «ha esclatat el conflicte a causa de la pressió a què estan sotmesos els treballadors».

El responsable de la USOC a la comarca, Manuel Navarrete. va voler deixar clar que «la conflic-tivitat no la imposen els sindicats», ja que. segons ell. «si s'hagués legislat un límit, ara els treba­lladors del Vallès Occidental no viurien una situació tan anàrquica com l'actual». Navarrete creu que el «treballador temporal no s'ha

de convertir en una manera de suplir el treballador fix» i que per això s'ha d'intentar «reduir l'ús i abús d'aquesta modalitat de con­tractació». Segons Navarrete, la formació professional té una raó de ser i «els contractes en pràc­tiques no s'han de convertir en una moneda de canvi». Tots tres sindicats van coincidir a afirmar que «és necessari buscar una fór­mula per plantar cara al frau en la contractació, que afecta el 43 per cent dels contractes de la comarca».

P e r a ixò, els r e p r e s e n t a n t s s indicals van a f i rmar q u e s 'ha d e b u s c a r u n a al t ra m a n e r a d e r e d u i r c o s t o s a les e m p r e s e s , j a q u e «per a q u e s t c a m í n o s 'acon­segu i r an ma i e m p r e s e s compe t i t i ves» .

Moltes empreses de treball temporal no poden complir els requisits de la llei

CM • Es calcula que en l'àmbit estatal hi ha unes 250 empreses de treball temporal, que el 1092 van facturar més de 30.01)0 milions de pessetes i van mobilitzar 150.000 treballa­dors. La llei sobre les ETT, inclosa dins les mesures de reforma del mercat de treball, ha imposat una reestructuració del sector i ha obligat moltes societats a agru­par-se per sobreviure i competir amb les multinacionals.

La contractació de treballadors per cedir-los a altres empreses ha eslat tradicionalment prohibida en els ordenaments laborals es­panyols i considerada per l'Estatut de Treballadors com a tràfic de­mà d'obra. La legalització de les ETT va ser anunciada pel govern estatal dins les mesures de re­forma laboral com una eina per fomentar l 'ocupació i contribuir a tlexibilitzar el mercat de treball. Els sindicats ja van remarcar el perill d 'augmentar la precarietat del treballador i. en conseqüència, la seva escassa qualificació pro­fessional.

Ara continuen avisant i remar­quen la indefensiò total dels tre­balladors d 'aquestes empreses . Segons les forces sindicals, els tre­balladors de les L I T no poden fer cap tipus de pressió si no volen perdre la feina. El problema, se­gons els sindicats «s'aeeentua a l'Estat Espanyol a causa de la mala regulació de la llei». Segons la UGT, C C O O i la L'SOC, la situació d'Alemanya permet que els t rebal ladors d'aquest tipus d 'empreses tinguin la seguretat d'un sou. que paga l 'ETT i no l 'empresa que fa ús del treba­llador. En el cas de l'Estat Fran­cès, la situació és diferent, però els treballadors de les ETT sempre cobren el sou que els convenis han pactat per al sector en el qual treballen. En canvi, l'Estat Espanyol afavoreix un sistema de total indefensiò per part dels con­tractats.

CONSUM

La benzinera Gríful ven gasolina a més bon preu en un assortidor d'autoservei

( A l l MORHI.I. I Sant Cugat.— La gasolinera Gríful de la carretera de Cer­danyola s'ha apuntat a la libe­ralització del preu de les benzines i, des de fa uns dies, disposa d'un assortidor on la gasolina es ven una pesseta més barata que a la resta d'assortidors de Sant Cugat. Segons el propietari de la ben­zinera. Isidre Gríful. «la gasolina és més barata perquè l'assortidor és automàtic i això implica que el client ha de fer una feina que en un assortidor normal II fa el treballador tic la benzinera». De fet. aquesta és una de les carac­terístiques que destaquen alguns

usuaris. Es tracta d'una màquina alemanya que permet cobrar la benzina amb targeta de crèdit o amb bitllets de 1.000 pessetes i que funciona de manera semblant a un caixer automàtic. Gràcies a aquest assortidor, l'estació de ser­vei pot atendre els clients les 24 hores del dia.

Canvis substancials

Isidre Gríful ha explic.it que el model cap al qual s'hauria d'a­nar «és l'americà, que permet po­sar diferents preus a la benzina en un sol dia». Segons Gríful, als E U A la benzina «és més cara a les hores punta i més barata

a les altres hores». Aquesta és una tendència que fa que es ra­cionalitzi la feina dels treballadors de les estacions de servei. Gríful assegura que els treballadors de­ies gasolineres pateixen les hores punta i «després poden passar ho­res i hores sense haver d'atendre cap client». Per això, segons el propietari de l'estació de servei de la carretera de Cerdanyola, «canviant el preu algunes hores del dia, el client racionalitza les visites». Gríful també ha creat una targeta per als clients habituals gràcies a la qual es redueix el nombre de visites dels consumi­dors i es pot pagar cada 15 dies».

Ien el ajWDORAÜTOMÀTH

Es el tercer assortidor d'aquest tipus que s'instal·la a Catalunya. Foto: X. LARROSA

ELS 4 CANTONS / Divendres, 9 de juny de 1995 ECONOMIA 13

EMPRESES

Un veí de Sant Cugat passarà 7 anys a la presó per

haver estafat 380 inversors L'encausat haurà de pagar 1.872 milions

CATÍ MORELL • Sant Cugat.— El veí de Sant Cugat Luís Martín Murciano ha estat condemnat a 7 anys de presó i a pagar 1.872 milions de pessetes als 380 inversors víctimes de l'es­tafa que va planejar mitjançant l'empresa Inmuebles e Instalacio-nes Pujol SA que Murciano va adquirir per 50.000 pessetes el 1989. L'empresa tenia 16 treba­lladors contractats que no sabien res del que el processat havia tra­mat. Murciano va estafar un total de 1.300 milions de pessetes mit­jançant aquesta petita empresa que s'anunciava a la premsa com una societat d'inversió en borsa, administració de patrimonis, com­pra de lletres del Tresor i com-pravenda d'immobles. Murciano prometia una rendibilitat de fins al 30 per cent en totes les in­versions. De fet, alguns inversors van arribar a perdre fins a 60 milions de pessetes.

Una llarga fugida

El 1992, Luís Martín Murciano va tancar els locals de l'empresa, que tenia el domicili social a Vi­lassar de Mar, va anul·lar tots els comptes corrents personals, va deixar l'empresa amb només 50.000 pessetes i va marxar a viure a Sudamèrica durant una llarga temporada.

L'encausat va tornar a Cata­lunya el 1993 i va ser detingut

el 17 d'octubre del mateix any a Roses (Girona), on residia amb dos passaports falsos. L'Audiència de Barcelona ha decidit condem­nar Murciano a 7 anys de presó, 3 anys menys dels que demanava el fiscal. Els advocats de l'em­presari van acceptar les acusa­cions d'estafa i falsificació del do­cument d'identitat i van afrontar una pena d'entre 6 i 12 anys de presó, apel·lant la benevolència del tribunal. El fet que Murciano no tingués antecedents penals, se­gons els criteris de la jurispru­dència, ha provocat que el tribunal el condemnés a només 7 anys de presó i a pagar un total de 1.872 milions de pessetes als 380 in­versors víctimes de l'estafa.

La secció novena de l'Audièn­cia de Barcelona va imposar-li, el passat dia 22 de maig, la pena per estafa en el seu grau mínim després que el processat admetés la seva responsabilitat en tots els càrrecs en una declaració de 3 minuts. Actualment Luís Martín Murciano consta com a membre de diverses empreses. L'encausat és administrador de l'empresa Pu­jol Muebles de Selección SA, ad­ministrador de Delegacions Pujol SA, administrador únic del Ga­binet Tècnic de Gestió i Servei SA i president de Inversión y pa-trimonios Inpasa SA, empreses to­tes relacionades amb el sector im­mobiliari i d'inversió.

COMERÇ

El rodatge cftin espot a la plaça Pere San provoca queixes dels botiguers

Creuen que no hi ha respecte per al sector CATI MORELL

• Sant Cugat.— Els comerciants del carrer Major, l'Endevallada i els voltants de la plaça Pere San han mostrat la seva indignació pel rodatge d'un espot publicitari que es va fer a Sant Cugat els passats dies 30 i 31 de maig. Els botiguers han adreçat una carta a l'alcalde electe, Joan Aymerich, on expliquen la seva sorpresa «que es permetin activitats com aquesta dins els horaris comercials».

Els comerciants de les rodalies de la plaça Pere San han adreçat les seves queixes al consistori sant-cugatenc pels inconvenients que va provocar el rodatge de l'espot publicitari que es va enregistrar els dies 30 i 31 de maig al carrer Major i carrer de l'Endevallada. Els comerciants de la plaça Pere San, el carrer Major, carrer En-devallada i carrer Sallés han ex­plicat a Joan Aymerich que «una vegada més hi ha decepció en el sector pel poc respecte que mereix per al consistori l'activitat comercial». Els comerciants creuen que la situació actual a Sant Cugat no afavoreix els bo­tiguers, ja que treballen en una ciutat amb manca «d'infraestruc-tures d'aparcament i amb dete­riorament de voreres i calçades» i això, segons ells, afecta la re-díbilitat dels comerços de forma destacadament negativa.

Els comerciants han fet pública la seva queixa perquè durant els dos dies que va durar el rodatge de l'anunci creuen que han estat «agredits» d'una manera que «de­mostra el poc seny de la persona

que va autoritzar aquesta activi­tat». Els comerciants creuen que els seus clients no podien arribar a la plaça o, per fer-ho, havien de passar una sèrie d'entrebancs important.

Massa entrebancs

En la carta que els botiguers han adreçat al consistori —sig­nada per 36 comerciants de la zona— afirmen que el mercat de Pere San «intenta potenciar les seves vendes els dimarts a la tarda i resulta molt difícil amb tots els problemes afegits». Els comer­ciants diuen que tenen «la certesa que la persona responsable d'a­quest afer no reemborsarà els di­ners perduts ni ajudarà els bo­tiguers a pagar les despeses dels comerços». A més, segons els bo­tiguers, ara «ja no es pot reparar el mal que està fet». Per això, al final de la carta només demanen que el consistori prengui les me­sures necessàries perquè no es torni a produir una situació similar a aquesta i la persona que se n'hagi de responsabilitzar «no es torni a equivocar».

El comerç de Rubí inicia la campanya de Port Aventura

B Rubí.— Els comerciants de Rubí han engegat ja la primera campanya de l'any 95 i que re­partirà entre els clients dels co­merços adherits a l'Associació Ru-binenca de Comerç (ARC) 300 invitacions per passar un dia a Port Aventura. A més, l'associació de comerciants ha posat a dis­posició dels rubinencs la possi­bilitat de viatjar fins al parc te­màtic per un preu baix. Els co­merciants han organitzat un viatge a Port Aventura per al proper dia 30 per 3.500 pessetes que in­clou l'entrada al parc i el viatge en autobús. Segons va explicar el responsable de les campanyes de l'ARC, Josep Torres, «es pre­veu que més de 1.000 persones es desplaçaran fins al parc de Vi-laseca-Salou amb l'associació». El president de l'associació de bo­tiguers, Manel Martori, va afirmar que l'èxit de la campanya depèn del que s'ofereixi però també «de l'interès que el botiguer tingui per potenciar la difusió de la cam­panya».

A més d'aquesta campanya, l'ARC té previstes dues campa­nyes més que es faran a principis de setembre i per Nadal i que s'inclouen en la dinàmica d'in-centivar el comerç. / c.M.

Extintors

Sant Cugat del Vallès, «r 589 17 99

BANQUEXS

masia ÀMEÏLLER Restduiant

Camí Can Ametller, s/n

Tel (Í74 91 51 - 5X9 22 72

Fax fil4 5S

EL VALLÈS

I

* !• ^^P^

Un marc de prestigi per a la seva celebració

••• Vingui i consulti els nostres menús especials

••• Tenim el que vostè necessita

••• Salons fins a 170 comensals

••• Vela exterior per a aperitius i banquets

••• Espai d'esbarjo

••• Terrassa

• : • £ Excel·lents comunicacions

•> No oblidi el nostre servei de carta diari

HUMOR AMB M ORAN I PERA 14 • Divendres, 9 de juny de 1995 PRESERVAR EL PATRIMONI

La extrana pareja fa un parèntesi en la cartellera barcelonina per actuar aquesta nit a l'Auditori. Paco Moran i Joan Pera fa 14 mesos que interpreten Oscar i Fèlix als escenaris catalans. Plana 15.

La ciutat té a partir d'aquesta setmana una nova associació dedicada a la preservació i restauració del patrimoni cultural santcugatenc. amb el suport de l'Ajuntament. Plana 18.

PATRIMONI ARQUITECTÒNIC

L'aspecte del pont de Can Vernet, aqüe­ducte del segle XIV catalogat com a mo­nument històric d'interès local, ha canviat substancialment després de les obres d'a­dequació que s'hi van comentar a fer

fa uns dies, emmarcades en el projecte d'enjardinament del pla d'urbanització de Coll Fava. A causa de les peticions de l'escola Pins del Vallès, l'àrea d'Urba­nisme hi ha fet instal·lar una barana de

ferro per evitar possibles accidents. El Grup d'Estudis Locals (GEL) va presentar ahir una instància adreçada a l'alcalde electe, Joan Aymerich, en què expressa la «preocupació» pel futur del monument.

Una barana de seguretat canvia la fesomia del pont de Can Vernet

Les obres es fan a petició de l'EP Pins I Construït al segle XIV, l'aqüeducte està del Vallès per evitar possibles accidents | catalogat com a monument d'interès local

(1-1 l \ ( I RNADAS I Sant Cugat.— Desaparegut de la memòria de molts, i especial­ment dels que han arribat a Sani Cugat els últims anvs, el pont de Can Vernet es un dels monuments histories de la ciutat que es con­serven en mes bones condicions. I .es obres que ha iniciat els darrers dics l'àrea d'Urbanisme, però, n'han lel canviar espectacular­ment la fesomia. A instàncies dels parcs i la direcció de l'escola l'ms del Valies. l'Ajuntament ha de­cidit fer-hi construir una barana de ferro que es completarà pos­teriorment amb una passarel·la—. per evitar ai\i que els nens. que l'utilit/cn per jugar al sortir de classe, puguin caure daltabaix.

l'I tractament i adequació del pont de Can Vernet, que uneix les dues bandes de la riera de Can Vullpalleres. s'inclou en el projecte d'enjardinament del barri de Coll Fava. aprovat per una­nimitat pel ple municipal al 1992. A mes de la barana, és prevista la urbanització de tot l'entorn de la riera, amb l'habilitació de jar-dinets i camins d'accés, per con­vertir-lo en una zona de passeig i esbarjo. Tampoc no es va pre­sentar cap al·legació contra el pro­jecte durant cl temps que va estar a exposició publica, lot i això. les obres han provocat com a mí­nim sorpresa entre historiadors i veïns.

L'Ajuntament recorda que les obres d'adequació del pont de Can Vernet no n'alteren la configuració. Foto: JA. Ml! IA.

«Si algú no està d'acord amb la manera com s'estan fent les obres, només pot argumentar raons d'estètica, perquè cl pro­jecte preserva totalment la con­figuració arquitectònica del mo­nument». adverteix el tinent d'al­calde d'Urbanisme en funcions,

Joan Franquesa. Per una ordre ministerial de l'any 1974, el pont, construït al segle XIV i utilitzat com a aqüeducte fins a principis d'aquest, va ser declarat monu­ment històrico-artístie de caràcter local. Posteriorment, es va inclou­re en el catàleg municipal de cons­

truccions històriques considerades d'interès. En casos com aquest, l'Ajuntament és lliure de decidir si s'hi fan obres, «sempre que, com passa ara, serveixin per in­crementar la seguretat de les per­sones que l'utilitzen i no s'alteri el monument», explica Franquesa.

El GEL no s'hi oposa, però reclama un tractament més adient per al conjunt

ce M Després d'una primera reacció contrària a les obres de construc­ció de la barana del pont de Can Vernet, el Grup d'Estudis Locals va adreçar ahir al matí una ins­tància a l'alcalde electe. Joan Ay­merich, en què, en un to molt més suau, expressa la seva «preo­cupació» pel futur del monument i reclama que l'administració tin­gui molta cura tant en la seva rehabilitació com en la de l'entorn de la riera de Can Vullpalleres.

«No ens oposem d'antuvi a l'a­dequació del patrimoni immoble a la realitat social i les necessitats actuals», es diu en l'escrit, sempre que se'n conservin, però. «els va­lors més evidents». El GEL. en boca del seu president, l'historia­dor Jordi Casas, reconeix també que la proximitat entre el pont i l'escola Pins del Valies -.preo­cupa molts pares pel que fa a la seguretat dels seus fills». Tenint en compte aquests factors, cl grup recorda que algunes parts del mo­nument estan malmeses i que hi ha forats a causa del despreniment d'algunes pedres. Per això, de­mana a l'Ajuntament que. apro­fitant la construcció de la pas­sarel·la i la barana metàl·liques, s'aprofiti per reparar la resta del pont i «fer un tractament adient del tros de riera de Vullpalleres que el travessa». El Grup d'Es­tudis Locals assegura en l'escrit adreçat a Aymerich que farà «un seguiment de l'evolució de les obres i de l'adequació de l'entorn de l'aqüeducte».

Malgrat aquestes advertències. el grup prefereix no «entrar a discutir la idoneïtat de l'obra i si hi havia altres solucions, ja que el projecte va ser aprovat fa temps i no va rebre cap al·legació en aquest sentit».

ESPECTACLES INFANTILS

Rialles es consolida.— El grup Rialles de Sant Cugat manté les bones expectatives de la nova etapa desprès de l'èxit de públic del segon espectacle presentat al Teatre-au-ditori del Centre Cultural. Unes 600 per­sones. entre adults i nens. van assistir a

la representació de Colors bells, un musica infantil de la companyia Va de Bòlit creat per Ricard Reguant i dirigit per Àngels Gonyalons. Entre el públic, hi havia l'actriu santcugatenca Glòria Rognoni que, com altres Daxes que havien portat els seus fills

a la sala. va qualificar la iniciativa de Rialles de «molt interessant» i «.imprescindible» per a la formació dels hàbits culturals dels més petits, tot i considerar que el muntatge presentat era «una mica irregular», de la mateixa manera que passa amb «la majoria

d'espectacles infantils». Per la seva banda, Jordi Alsina, membre de Rialles, va avançar que, després de l'acollida dels dos primers espectacles, és pràcticament segur que el grup programarà «una temporada estable a .partir de l'octubre», S.B.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 9 de juny de 1995 CULTURA-ESPECTACLES 15

"5 PERA

Uèxit genuí de Lucia de Sabadell I «LUCIA DE LAMMERMMOR» Òpera en tres actes amb música de Gaetano Donizetti i llibret de Salvatore Cammarano basat en la novel·la de sir Walter Scott. Direcció musical: Javier Pérez Batista. Direcció del cor. Josep Ferré. Direcció d'escena: Jaume Martorell. Escenografia i vestuari: Pere Francesch. Intèrprets: Milagros Poblador, José Medina, Àngel Odena, Joan P. Garcia Marquès, Jaume Aragall, jr., Àngels Sarroca i Jaume Olives. Cor dels Amics de l'Òpera de Sabadell i Orquestra Simfònica del Vallès. Lloc: Teatre-auditori. Dia: 3 de juny.

EDUARD JENER

A mb Lucia de Lammermoor, l'òpera romàntica italiana assoleix un dels cims del gran repertori de la segona

meitat del segle XIX com a apo­teosi del belcantismo, una con­tínua mostra d'àries, duos i ca-balettas on allò que importa és, per sobre de tot, la demostració —diria l'exhibició impúdica— de virtuosisme vocal, gairebé al mar­ge de la història que s'explica. Per Donizetti, es tractava de di­vertir el públic amb els números musicalment més arrodonits sense tenir la intenció prioritària d'a­conseguir l'adequació del clima dramàtic al musical, fruit d'una època i d'un estil. Per aquest mo­tiu és remarcable dir que la re­presentació de la producció dels Amics de l'Òpera de Sabadell que es va veure divendres és una lec­tura equilibrada, actualitzada, que

La soprano lleugera Milagros Poblador, en un moment de la seva actuació. Foto: J.A. MULA.

no perd absolutament res dels seus orígens. En definitiva, un magnífic treball de Jaume Mar­torell i Javier Pérez Batista.

En el paper de Lucia, la jove soprano Milagros Poblador va ob­tenir un èxit memorable en l'es­

perada escena de la bogeria amb l'obbligato de flauta, un dels mo­ments de silenci total a la sala en què es pot produir l'èxit o el fracàs d'una representació. En aquest cas, va ser una extraor­dinària mostra de simbiosi inter­

pretativa, musical i dramàtica on la veu esclatava en els aguts i sobreaguts amb flexibilitat mentre feia arribar el drama intern de la desgraciada heroïna amb una presència física adient. En l'última escena del tercer acte, José Me­

dina, com a sir Edgardo, demos­trava unes excel·lents qualitats de tenor líric amb un domini clar i segur del fraseig, dosificant amb elegància una veu potent i de bell timbre. En el paper de lord Enrico, Àngel Odena va fer una demos­tració de la seva important veu de baríton, plena de gran bellesa i amb una sonoritat rica en har­mònics. En el persontage de Rai-mondo, el baix Garcia Marqués va mostrar les bones qualitats de la seva veu sòlida i d'un agradable timbre, sobretot en Yairoso Dalle stanze ove Lucia. Com a lord Ar-turo, Jaume Aragall fill va fer una interpretació suficient, va dir molt bé, però amb una veu petita, tot i que tècnicament correcta. Àngels Sarroca va ser una Alisa important, vocal i dramàticament parlant. Jaume Olives, en l'an­tipàtic paper de Normanno, va complir, però en algun dels con-certants la seva veu no hi arribava.

El cor va tenir una presència escènica i una actuació musical que només puc qualificar d'im­millorable. La convicció dramà­tica, els moviments dels grups, la conjunció sonora, el nivell general de les veus mostren una categoria que comença a tenir un pes es­pecífic i ens permet felicitar al director, Josep Ferré. Cal afegir-hi congratulacions també a Pere Francesch pel vestuari, d'una be­llesa i elegància considerables.

L'orquestra va estar correcta, i en va destacar l'arpa i la flauta, amb moments d'excessiva sono­ritat (sobretot al primer acte) que tapaven els cantants. El públic, que omplia el Teatre-auditori de gom a gom, va aplaudir llargament mostrant la seva satisfacció.

TEATRE

Exhaurides les localitats per veure «La extrana pareja», avui, al Centre Cultural

EMMA ANSOLA • Sant Cugat.— Paco Moràn i Joan Pera són els populars actors que interpreten La extrana pareja, obra que ens parla d'Òscar i Fèlix, dos companys ben diferents que decideixen conviure sota el mateix sostre després del fracàs dels seus matrimonis. El caràcter oposat d'aquests dos personatges, però, donarà peu a continus entrebancs en la convivència. Oscar havia vis­cut sempre de manera harmònica dins del seu desordre, però l'a­rribada de Fèlix, un home me­ticulós, farà la vida impossible a tots els qui l'envolten.

La bona acollida que ha tingut

aquest espectacle en les cartelle-res barcelonines va provocar que les entrades per veure l'obra aquesta nit al Teatre-auditori s'ex­haurissin fa tres mesos. La po­pularitat de Paco Moràn i Joan Pera aporten a l'obra interessants elements còmics de caràcter per­sonal, que sovint fan oblidar la parella d'actors que van popu­laritzar La extrana pareja del ci­nema —Walter Matthau i Jack Lemon. Toni Badia, Joaquin Gó­mez, Jaume Castells, José Luis Sanjuan, Isabel de la Torre i Rat Fernàndez formen el repartiment d'actors d'aquest espectacle, sota la direcció d'Àngel Alonso.

Des de l'any 1969, Paco Moràn viu a Barcelona, on va fundar la seva pròpia companyia, amb la qual ha interpretat més de divuit obres, com ara Vwlinesy trompetas i Muerte accidental de un anar­quista.

D'altra banda, l'actor Joan Pera és conegut per les seves inter­vencions televisives, entre les quals destaquen El doctor Capa­rrós, amb Joan Capri; El 'show' de la família Pera, i Quart segona, amb Àngels Gonyalons. Darrera­ment, se l'havia pogut veure en l'obra de teatre No et vesteixis per sopar, que també s'ha representat al Teatre-auditori.

MUSICA

La Jove Orquestra edita el seu primer disc compacte,

enregistrat al Teatre-auditori E.A.

H Sant Cugat.— Fundada la pri­mavera del 1991, la Jove Orques­tra Sant Cugat acaba d'editar el seu primer disc compacte, que va ser enregistrat en directe el dia de Sant Jordi del 1994 al Tea­tre-auditori de Sant Cugat.

Josep Ferré dirigeix l'orquestra, que interpreta la peça que dóna títol al treball, el Concert núm. 3per a dues mandolines i orquestra, de Vivaldi, a més de l'obertura d7/ Maestro di Cappella, de Ci-marosa; la Simfonia op. 14 núm 2 en Mi bemoll major, de Carl

Friedrich Abel; Pizzicato polka, de Johann Strauss; Sardana Sant Cu­gat, d'Agustí Cohí Grau, i Ragtime dance, de Scott Joplin. L'orques­tra és formada per 12 violins, 4 violes, 4 violoncels, 2 flautes, 2 oboès, 2 clarinets, contrabaix, trombó, piano i percussió. San­tiago Burgos i Joan Figueres to­quen les mandolines.

El CD, del qual s'han fet mil exemplars, es pot adquirir al local de l'Associació Orquestra (al pas­satge St. Antoni, núm. 19), al preu de 800 pessetes per als socis i de 1200 per als que no ho són.

Seguretat

Electrònica

Sant Cugat del Vallès, i r 5 8 9 1 7 9 9

CREACIÓ I DISSENY

/£/£ OCTAV» SARDA

JOIERS- TALLERS PROPIS

IBREITUNG J&amüton

PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS

RELLOTGES D'ACTUALITAT DE LES MILLORS MARQUES

KRONQS MEGA

«JUNGHANS Cloofke loaolx

Santiago Rusinol, 40 Tel. 674 58 54 Sant Cugat

p a d a

Disseny de Joies i Joieria de dilluns a divendres (tardes de 5 o 8)

(matins hores convingudes)

C/ Balmes, 39, l r dreta - tel. 589 55 49 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

— RfUOTGES _

Cnr is t ian U i o r

f<>tp*ll>0*WM

Pg. Fatxa i Puig, 293 Tel. 420 66 09

C/ Pintor Alsamora. 76 BARCELONA Al sou servei a:

C/Barttna.17

Tel. 588 44 06 '"' 08191 RUBÍ

J J U * W I ™

CINTRE D'ESTUDIS MUSICALS I HUMANS

TALLEDA RICOMÀ Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue,

f lauta travessera, violoncel, gui tarra , etc.

VENDA D'INSTRUMENTS MUSICALS

C/ Balmes, 11 • Tel. 674 58 62 - Sant Cugat

^m +i

' * W i >

l<r Servei

'• Gratuït a Domicili

Mercat Pere Son, 120 5891448

Mercat Torreblanca, Parada 1-5 Ü 7 5 1 3 W

16 CULTURA-ESPECTACLES ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 9 de juny de 1995

MUSICA!

Mireia Casanovas. Jordi Paredes, Marc Serra, Ferran Urgell i Jordi García, es­tudiants de BUP i COU dels instituts Angeleta Ferrer i Arnau Cadell, mostren la seva satisfacció per haver guanyat el

premi de creació en música i lletra de grup consolidats al concurs Enrocka't. que s'ha organitzat a Sant Cugat. Creuen que falten circuits comercials per divulgar la música del jovent. Amb obres pròpies

o adaptacions de cantants com Bob Mar-ley, The Police o els Rollings, han trobat després de dos anys un local estable per assajar. Amb el premi pensen que podran consolidar-se una mica mes.

«

J O Q U E S E . Grup guanyador del primer concurs local de rock en català

El poble viu aïllat de la música jove »

l·RANCI·'SCCARBC) • Sant Cugat.— Com us vau ani­mar a participar en l'Fnrocka't'?

«Fa lletra i la música de l'o­bra guanyadora. ï'uncat en el teu mon, ja l'havíem creat feia dos anys. en els inicis del grup. Amb la maqueta ja feta només va caldre revisar-la i presentar-la.»

- - O u è voleu expressar i dir amb aquesta cançó'.'

— Vol ser una crítica contra les pressions que el jovent rebem constantment de l'exterior. Fn vis­ta del pessimisme i de les opcions de futur difícils, cal trobar valor en les paraules, en les idees i en les persones.-

-Sempre heu treballat música rock'.'

• (Juan vam comentar , ara ta dos anvs, temem més influències del rock català. Ara. les sis obres de musica pròpia també inclouen estil irt^ite i fiiiikv. a la \egada que el repertori que fem te adap­tacions de Bad Religions. Bob Marley. The l'olice. Lis l'ets. Bru-ce Springstreen. Nirvana i els Ro-llinns. entre d 'al tres.-

C om va néixer cl grup'.' -F I Marc que toca el

baix . cl Ferran el bateria— i el Jordi l 'aredes \ocalista i guitarrista ja ens coneixíem de petits i teníem aficions musicals. Vam parlar de comentar a tocar i. dia a dia. ens vam anar animant. Posteriorment, s'hi \a afegir la Mireia, que toca cK teclats i. da­rrerament. el Jordi ( iareia. que domina la ginlai ra.-

1 ins aui i . on lleu actuat? -A part dels instituts on es­

tudiem. hem estat en una festa majoi prop de la l'anadella i als locals de ( oireus. on hi ha l'entitat ( as.i Nostra i Vostra.-

reuní dificultat pci irohai actuacions'.'

•• Moltes l'eiisem que a Sant

Mireia Casano\as. Jordi García. Marc Serra i Ferran lrgcll, als jardins de la casa on assagen. 1-nto: J.A MULA.

Cugat i, en general, a moltes po­blacions no hi ha circuits creats per actuar. Es difícil obrir-te camí i les administracions s'haurien de comprometre mes. l'I poble viu aïllat de la música jove. Uuant a Sant Cugat, hi ha infinitat de grups que creen i es troben.»

C o m valoreu la creació de l'Fspai Jove a la Casa de Cultura'.'

— ••Fs una bona iniciativa, però esperem que no només hagi estat electoral. Fa proposta de fer cur­sos i oferir un local pei ass.nar es interessant.»

On us trobeu per assajar.'

-«Després de voltar per Te­rrassa assajant en una fabrica, i per altres indrets de Valldoreix on estàvem en un estat precari, per fi lieni trobat un lloc estable on podem teiiii tots els instru­ments i trobar-nos ben bé un cop setmanalment, excepte quan te­nim exàmens.-

Teniu relació amb al tres grups de Sant Cugat'.'

--•'Curiosament, coneixem els que han guanva- en les altres ca­tegories i els que han quedat se­gons o tercer. F\ tracta dels grups Nihil o el 'JSats-

-—Què ha significat per a vo­saltres guanyar el concurs?

—«Una sorpresa i una satis­facció. Poder actuar a la festa ma­jor durant tres quarts d'hora és un repte i esperem fer-ho be da­vant de coneguts nostres.-

-Que fareu amb les 25.(1011 pessetes del premi'.'

- -Mira , aquest instruments que veus valen molts diners i ens ha costat hores de treball tenir-los. I I que hem guanyat ho invertirem en la compra d'algun instrument que ajudi cl grup a poder assajar i actuat en mes bones condicions.»

a i M e

/Renova les teves cèl·lules

S Elimina la cel·lulitis

S Referma el teu cos

S Dóna color a la pell

POM, et teu CM e* foum aqueút eúUcc.

%mltm t'ajudaríem, ütfowta't!...

C/ Francesc Moragas, 25 Telèfon 675 58 55 - Sant Cugat del Vallès

Cursos per a totes les edats

Word Perfect Comptabilitat

Lotus 1-2-3 Programació

Windows

rAci'l-Word

Horari d'informació:

tardes 4.30 a 8.30

IURACIO

• Matrícula gratuïta

.Regal d'l capsa de disquets

,Amb lcurs:25rí gratis

de qualsevol

altre a escollir

"1

Program Accés ^ ESCOLA D'INFORMÀTICA

c. Santiago Rusirïol. 14 Tel. 675 15 56

Més de 2.500 persones han visitat el «Museu dels horrors» H Sant Cugat.— Des del 26 de maig i fins a final de juny es pot veure a Mercantic el Museu dels horrors, una col·lecció de l'a-natomista Francesc Roca creada al 1900 amb l'ajut de la Creu Roja com a campanya de pre­venció de les malalties venèries. les drogues, l'alcoholisme i l'a­vortament. Aquesta mostra va ser instal·lada al centre del barri xino de Barcelona, i ara. després de 95 anys, torna a ser exposada sen­se timidesa per despertar la cu­riositat de l 'espectador i sorpren­dre'l . L'exposició, que ja ha estat visitada per unes 2.500 persones. es manté en la cartellera de les activitats que Mercantic proposa aquesta temporada dins la Fira de Primavera. HI Museu dels ho­rrors és considerada una de Ics millors col·leccions del món de figures de cera i guix amb estudis anatomies i patològics, i presenta també nombrosos aparells d'in­terès mèdic i farmacèutic. Es po­drà visitar al carrer Rius i Taulet. núm. 20. fins a final de juny. data que sortirà de Catalunya, I-.A

Concert de música coral religiosa, al Monestir H Sant Cugat.— Ln el mare dels actes commemorat ius del cinquè aniversari del antics escolans. aquest diumege, dia 11. s'oferira. a dos quarts de deu del vespre. un concert de música coral re­ligiosa al Monestir. Ln la seuona part de l'acte hi participarà l'L-vangelische Kantorei Haidhausen. de la ciutat alemanya de Munic, que oferirà obres de compositors dels segles XV al XVII i con­temporanis. Abans, la Coral dels An t i c s Lisccilans i n t e r p r e t a r à obres tradicionals catalanes i de cant gregorià.

l i s membres del grup van vi­sitar el cap de setmana passat Gomhreny per participar en la festa d 'homenatge a la gent gran. i el santuari de Montgrom. on van celebrar un concert, l i

Audició musical a càrrec dels alumnes del Conservatori H Sant Cugat.— Els alumnes del Conservatori Superior de Música Clàssica de Barcelona faran una audició, demà dissabte, a les sis de la tarda, a la Casa de Cultura. Sergi Poch, al piano, interpretarà el preludi i la fuga núm. 17 d'/.V ciave heu temperat, de Bach. i Ma-zurca op. 41, mim. 2. de Chopin Fabricio Rodríguez (flauta traves­sera) ha escollit YAndanie en Do major per a flauta i orquestra, de Mozart. Sergi Mestres i Dolors Gil, tots dos al piano, oferiran VAllegro de concert de Granados. i el Preludi op. 28 de Chopin i La Maja y el ruisehor. de Gra­nados, VEstudi op. 10 mim. 12 i el Preludi op. 28 núm. 16 de Chopin, respectivament. Final­ment, la santeugatenca Cristina López (flauta de bec) interpretarà Ricercata quarta de Bassano i la peça contemporànea Meditution. de Hirose. t .A.

Extintors

Sant Cugat del Vallès, -o- 589 17 99

ELS 4 CANTONS / Divendres, 9 de juny de 1995 CULTURA-ESPECTACLES 17

ROCK

Sangtraït inclou una pista per a CD-Rom dins el seu nou àlbum

El grup de la Jonquera va presentar «Eclipsi» a Ràdio Sant Cugat SALVA VALLVÉ

• Sant Cugat.— El grup de la Jonquera Sangtraït acaba d'editar un nou disc després de dos anys de silenci discogràfic. Es titula Eclipsi i presenta com a novetat una pista per ser reproduïda en un lector de CD-Rom que inclou lletres dels sis

Un cop més, Sangtraït va trobar un forat en la seva agenda per presentar el seu nou treball a Rà­dio Sant Cugat. El bateria, Martín Domínguez, i una de les guitarres del grup, Lupe Villar, van ser al programa Al lloro. Eclipsi és el títol del sisè disc de la formació de la Jonquera, que completen el cantant i baixista Quim Man-dado, el guitarrista Josep Maria Corominas i el saxofonista i har­mònica Papa Juls. Una de les prin­cipals novetats incloses en aquest àlbum és la primera pista del disc compacte, preparada tecnològica­ment per ser reproduïda en un lector de CD-Rom d'un ordinador compatible, ja sigui en un PC o un Macintosh.

Aquesta és la primera vegada que un grup de l'Estat Espanyol inclou en un dels seus discos un programa d'aquestes característi­ques, en què, com expliquen Mar­tín Domínguez i Lupe Villar, «es pot trobar gairebé de tot sobre el grup, des de les dades personals de cadascun dels components fins a un fragment d'una actuació en directe, passant per fotos, lletres de les cançons i informació sobre els sis discos publicats pel grup». És per això que, a l'hora d'escoltar el disc en un reproductor de CD normal, s'ha de començar direc­tament pel tall 2, ja que al primer només s'hi pot accedir mitjançant el CD-Rom.

Evolució en el so

Eclipsi conté un total de 12 cançons, que confirmen l'evolució del grup cap a un estil més agres­siu —tant en la música com en la manera de cantar de Quim Mandado—, a més de mostrar una producció polida amb un so final més que acceptable. Segons Do­mínguez, el canvi ha estat possible «perquè és molt diferent haver de fer un disc cada any, cosa que no permet una preparació ela­borada, que tenir el temps ne­cessari per poder treballar bé totes

àlbums editats per la formació, un fragment d'una actuació en directe i dades personals sobre els mem­bres del grup. La guitarrista Lupe Villar i el bateria, Martín Domínguez, van ser a Ràdio Sant Cugat per presentar el treball i explicar l'evolució del so, ara més elaborat i compacte.

-33OTTOW

CENTRE D'ESTUDIS MUSICALS I HUMANS

TALLEDA RICOMÀ Ensenyament, solfeig, piano, violi, orgue,

flauta travessera, violoncel, guitarra, etc.

VENDA D'INSTRUMENTS MUSICALS

C/ Balmes, 11 - Tel. 674 58 62 - Sant Cugat

RAMON VILA fins al 20 de juny

Eclipsi és el nou disc de Sangtraït, després de dos anys de silenci discogràfic.

usílïal Santiago Rusmol, 52 - Sant Cugat del Valès

SOCIS FONS D'ART Servei taxació obres d'art

Horari: matí de 9 a 2 tarda de 5 a 9

Tel. 675 47 51

les cançons i el so del disc a l'es­tudi, ja que d'aquesta manera tot queda més net i més compacte».

En l'apartat de les lletres, Eclip­si abandona el món de ficció en què Sangtraït es movia en els dis­cos anteriors per tractar els pro­blemes de la societat d'una ma­nera més directa. «Abans, el que fèiem era posar una mena de dis­fressa a les coses que ens preo­cupaven —explica Lupe Villar—, però en aquest disc ho hem volgut expressar tot amb un llenguatge més directe.»

Tot i així, hi ha un parell de cançons que trenquen aquesta lí­nia marcadament pessimista de l'àlbum. És el cas de Qüestió de

nassos, un tema que parla d'un home amb un nas de grans di­mensions, que Domínguez defi­neix com «molt divertida, rítmica i irònica». L'altra cançó que trenca la línia seriosa del disc és Ombres en la foscor, una història de terror convertida en cinc minuts de mú­sica i ritme.

Els components de Sangtraït han produït el disc, i per fer-ho han tingut la col·laboració del gui­tarrista Jordi Armengol. El re­sultat de gairebé dos anys de tre­ball és un recull de bones cançons que, amb un so molt ben acon­seguit i el segell personal del grup, aviat podria ser considerat el mi­llor disc de Sangtraït.

MÚSICA

L'Espai Jove programa tres dels concerts oferts pel circuit de música Connexió VO

Grups santcugatencs actuaran de teloners a la Casa de Cultura EMMA ANSOLA

• Sant Cugat.— Helly, Vision Coyote i Blues Factory seran els tres grups musicals que actuaran properament dins les activitats que programa l'Espai Jove de la Casa de Cultura, que s'ha estrenat fa poc. Aquests concerts s'in­clouen dins Connexió VO, el cir­cuit de música jove del Vallès Occidental, que arriba aquest any a la segona edició. Aquestes ac­tuacions ofereixen la possibilitat de veure grups locals, com Xavi Bazan Trio, Paquita's Nipples i Black Coffee. La propera actuació tindrà lloc el 16 de juny, a dos quarts d'onze de la nit, a la sala d'actes de la Casa de Cultura, i serà a càrrec del grup de Sant Cugat Xavi Bazan Trio i de Helly. Aquest darrer ha estat qualificat com el grup revelació de la tem­

porada i és format per Floïsv-landsdott (acústica i veu), Martí Lizandra (guitarrista), Juanjo Fer-nàndez (baixista) i Eric Ferrer (violoncel·lista).

El grup de blues Smiling Ser­vices és l'únic conjunt santcuga-tenc que es troba dins del circuit Connexió VO. Els representats d'aquesta formació són Martí Duch (guitarra i veu), Joan Mun-tané (baix), David Fernàndez (veu i guitarra), Marc Comte (saxó), Txus Llamas (trompeta) i Dani Martí (bateria), que ja van actuar el mes de maig passat a Tenassa i a Montcada i Reixac. La propera actuació d'aquest grup es farà a Santa Perpètua de Mogoda, a la Granja Soldevila, el 7 de juliol, a les 10 del vespre.

Connexió VO engloba aproxi­madament unes 200 formacions

que arrosseguen una llarga tra­dició, en què es barreja la cultura urbana amb la clàssica de tot tipus. Les activitats de Connexió VO van començar el 12 de maig passat i acabaran el 22 de setembre, i durant aquest període s'oferiran més de 48 concerts en 12 ciutats del Vallès Occidental. En total, són onze grups, la majoria de Sa­badell i Terrassa, els que han estat escollits dins dels circuit de música jove del Vallès, que vol ser una base estable i una plataforma per donar a conèixer els grups actuals. A més, ofereix l'oportunitat a grups de la comarca d'actuar en altres poblacions i promocionar-se a través d'altres circuits musicals. Fins ara, un dels problemes més greus que tenien aquests grups de música novells era la manca d'espais per actuar.

ÀGORA

C/ Ferrer i Guàrdia, s/n Tel. 589 00 0 1 - 0 6 -

Fax 674 24 86 08190 Sant Cugat

(Barcelona) (davant de TVE-2)

• Primària, EGB, BUP i COU

• Català, castellà i anglès.

• Club esportiu.

• Taller de teatre.

• Cursos d'estiu mes juliol: escola esportiva, vela, golf i hípica.

• Anglès intensiu.

• Repàs assignatures

• Colònies.

Llar d'infants 4a. \ Patufet

0) s» Centre de desenvolupament

infantil

• Escola infantil de 0 a 6 anys.

• Vint-i-tres anys al ser­vei dels nens i nenes de Sant Cugat.

• Centre de desenvolpa-ment infantil «Ajudar a créixer és ajudar a viure»

C/ Sant Jordi, 22 • Tel. 674 12 39 08190 SANT CUGAT

18 CULTURA-ESPECTACLES ELS 4 C A N T O N S Divendres. s» de juny de 1945

PATRIMONI

Neix l'Associació per a la Preservació del Patrimoni Cultural de Sant Cugat

Una de les primeres accions de l'APAC és protegir l'ermita de Sant Adjutori 1 MMA \NS( II \

I Sant Cugat Sani Cugat es una de les pol·laciun-. catalanes amb un alt nombre d'es­pais que per característiques històriques, ar­tístiques o mcdiambienlals son de gran intcies

• Pioposai i rcalil/ar projectes per a la preservació del patnmoni . conscicnciar eK diferents sectors socials, coordinar les activitats amb altres grups interessats, tro­bar els suports economies i socials perquè els projectes arribin a bon terme i aconseguir la implicació de les institucions del país» son alguns dels principals objectius de l'Associació per a la Preservació ilel Patrimoni Cultural ( A P A O que aquesta setmana acaba de constituir-se a Sant Cugat. F.ls seus fundadors, que seran pro­posats a l'assemblea Lieneral com a membres tic la junta directiva son: Tomàs Grau, Joan Buscalla. Vicenç l rovano. Josep Barberà, Jordi ( i i t ia. I luis Pere / . Joan Ma-nich. Joan I rovano i Gabriel Mo-icras.

I . 'APAC ja ha realit/at les pri­meres accions dirigides a la pre­servació de l'ermita de San Ad­jutori amb subvencions del Rotary Club. - I na primera i mínima ac­tuació va explicar 1 rovano va dirigida a ptcscrvai la cúpula de l'ermita, sempre sola la supervisió i direcció de l'arquitecte muni­cipal. i dcspies |a deixarem en mans de la direcció de Patrimoni de la Generalitat la resta d'.tc-

cultural tant per a la societat local com per a la nacional. Amb l'ànim de preservar tot aquest patrimoni acaba de néixer l'Associació pci a la Pieservació del Patrimoni Cultural de Sant C ugat que ja te en ptojecte Padc |u icio

de l'ermita de Sant Adjutori com a primer pas de la singladura, LI seu objectiu prioritari es la proposta i realització d'estudis detallats sobre l'estat de determinats espais i, poste­riorment. si convé, l'actuació professional.

D'esquerra a dreta: Tonia-. < ir.iu. Lluís Pere/. Josep Barberà, Joan Trovano. Vicenç Troyano i .I(«in Biisc<illà.l-iito: JA MUI/X

tuaeions». l.a importància que el vist-i-plau de l'Ajunt; mereix la salvaguarda d'aquest pa­trimoni ha fet decidir l 'APAC a demanar a la Generalitat que el monument sigui declarat patrimo­ni nacional, cosa que ha rebut

tal que els treballs sessorats per persones des ja que ^encara no s; ment què ens trobaicm sòl del terreny-, expl

tinent, per Posteriorment l 'APAC vol realit-liguin as- y.ar. «com a peça clau dels pro-qualifica- jecles». la revisió i l'actualització

ibeni real- de l'inventari del patrimoni ntii-en el sub- nicipal i impulsar la creació del ica Grau. museu de Sant Cugat.

L'Ateneu sateugatenc convoca el primer certamen literari

MONTS!-. SAN t M Sant Cugat.— Des de l'època de les corts d'Aquitània i Pro-vença. l 'escriptura, la poesia i els certàmens literaris han restat vius en el Principat de Catalunya. Du­rant la Renaixença i el Noucen­tisme molts il·lustres escriptors i poetes, entre els quals es troben noms com Apel·les Mestres. San­tiago Rusinol. Fugeni d 'Ors o J A . Foix. van participar en certàmens literaris.

Dintre del marc de renovació i noves activitats que ha engegat l 'Ateneu Santcugatenc. aquesta entitat convoca el primer certa­men literari de narrativa i conte curt amb la idea d'oferir una nova oportunitat als amants d'escriure i recuperar una activitat cultural que es va perdre al nostre poble. Aquest certamen vol seguir la línia dels premis literaris que se ce­lebren en molts pobles de Ca­talunya. La convocatòr ia esta oberta a tothom i és de tema lliure. Les úniques limitacions -on l'extensió de les creacions, que no pot depassar els cine fulls es­crits a doble espai, i el numero d'obres que es d'un màxim tic dues per per autor.

La composició del jurat seia secreta fins al dia que es faci pú­blic l'escrit guardonat, però el con­formaran tres persones relacio­nades molt directament amb el món de l'edició i l 'escriptura. Lis participants que vulguin presentar la seva obra sota pseudònim l'hau­ran d 'acompanyar d'una plica tan­cada amb les dades personals.

L'Ateneu intentarà que el pri­mer premi estigui dotat d'una pe­tita quantitat en metàl·lic.

ART

Obra titulada Vic Rlak Time I-'oto: L·LS 4 CAN IONS

Privació de color o absència de claror I ROM Y CASTRO (.alcria: Canals Galeria d'Art. Dates: fins al 22 de juny. Obres: Pintura sobre paper.

l ' IKt l'K H

E l negre, color que utilitza el jutge, el capellà o l'ar-bitre de futbol, ha estat un dels més utilitzats pels ar­

tistes contemporanis. Fn molts ca­sos ha estat una resposta, en to de crítica, a la pintura tradicional. Pintar amb negre és voler arribar directament al centre del laberint, és abordar l'essència sense passar pels estrets traçats del decorati-visme i el formalisme. Però és

a la vegada una missió d'objectius difícils i de resultats complicats. La pintora portuguesa Romy Cas­tro proposa, en la seva exposició de quadres pintats amb una mica de blanc i molt de negre, mostrar que la pintura té una funció in­tel·lectual, per allunyar-se de l'art que està més a prop de l'objecte d'obsequi. La escassetat de mit­jans utilitzats per la pintora ens porta a apreciar com amb pocs recursos també es poden acon­seguir resultats interesants. LI co­lor negre és treballat per l'artista amb la mateixa varietat de to­nalitats que un pintor tradicional dóna amb tot l'espectre de colors de la paleta. El negre de fum,

el negre de vinyes, la terra negra. el negre grafitat o el negre ave-llutat es descobreixen com una bona recepta per mostrar una pin­tura sense concessions. Romy Castro ens diu que les seves obres estan tetes amb components del mon vegetal, animal i mineral. Ires estats de la creació units pel primer del colors, el de l'ab­sència de claror, el color negre de l'Univers. Un altre element important en la seva pintura són els suports. Castro pinta sobre pa­per fet per ella mateixa. La textura calenta de la fibra contrasta amb la fredor del quadre. Però son un tàndem, la pintura aporta l'in­tel·lecte i el paper la sensibilitat.

\ ísia d'una de les dues sales de la seu de l'associació de propietaris i veïns de Valldoreix Foto: EI.S 4 CANTONS.

Es consolida un nou espai d'exposicions a l'associació de

propietaris i veïns de Valldoreix PERE PICH

I Sant Cugat.— Valldoreix dis­posa d'un nou espai consolidat per fer exposicions de pintura, es­cultura i gravat. Situat en els locals de l'associació de propietaris i veïns de Valldoreix, s'ha convertit en els últims mesos en un punt de referència per als artistes lo­cals. La idea de consolidar una oferta cultural en aquest local neix amb la nova junta, escollida fa tres anys. Un dels objectius d'a­questa era optimitzar els espais

i aconseguir recursos per invertir en més activitats culturals. Per a Rafael Pérez, tresorer de la junta i responsable de les exposicions. calia un espai on els artistes po­guessin mostrar les seves obres. Els resposables de la sala tenen un programa d'exposicions fins a fina! d'any. A partir dels propers anys, pretenen fer una selecció dels artistes que vulguin exposar. La propera exposició s'inaugurarà el 16 de junv i es titularà: segle XXI.

m

Generalitat de Catalunya

Fa 15 anys

que, Entre tots,

construïm

Catalunya. Des de sempre els catalans hem tre- més infrastructures de tot ordre i mag- per a la llengua i la cultura catalanes ballat per fer anar Catalunya endavant; nitud per millorar la qualitat de vida de en l'espai natural que els correspon. des de fa quinze anys ho fem en un tots els catalans. I podem estar satisfets d'haver assolit marc institucional propi, un parlament Però el més important és que, entre tot això en un clima de convivència i un govern escollits democràticament tots, hem impulsat el teixit social que exemplar entre els sis milions de per tots els catalans. al llarg dels segles ha fet possible la catalans. Durant aquests quinze anys s'han cons- vertebració del nostre país i el seu Fa quinze anys que, entre tots, estem cons­truït hospitals, escoles, biblioteques, equilibri territorial. truint Catalunya Ara, podem millorar. universitats, carreteres, depuradores, Un país que, en aquests quinze anys, -^ ports, museus, llars d'avis i moltes ha iniciat el procés de recuperació lLlltrC t()tS* HHllOT»

CLASSIFICATS

i

• S U P E R M E R C A T V I ­

L A R Ó

TT 589 35 8 2

• D I S P E N S A R I ^ F T I

N A R I L·L M I

l l g 1

I II t

Tr 6 7 4 6 9 4 5

H S - Í I H H M H I

• L A F A U N A H I

I I - ! '

-T 6 7 4 13 0 5

• C O P I S T E R I A T H E I

Sa I A

TT 589 74 42

• C O P Y G R À F I C

M •; H

TT 675 36 53

• D G D A S S E G U R A

C E S * I I

TT 675 42 03

• D O M È N E C A Y A L A

Ja t r 31

v'ailes t r 6 7 4 71 4 2

m sococ1

S A N Í ( I K i A T

C I M IÓ. SA

Servei

d'assessorament

administratiu.

Assegurances

generals i

administració

de finques.

(:' Sartiogo RJS'IOVOI. 32

tei 6 / V I 7 C ? - Í ' 4 Ó I > ; 9

fcx b39 ?? ,'4

• J . G . A S S O C I A T S P!

Ba rce lona . 9 ba ixos

TT 6 7 5 30 12

• C A S T E L L V Í S e r v e i s

A d m t s Rius I Tautet , 4

« 6 7 4 12 41

FW 'J500C'

• A U T O - E S C O L A C A ­

S A S Mar to re l l . 47

9 6 7 4 14 97

Rol 1*7000*

A l ! ; M I ! \ I i VJDRl

EXPOSICIÓ I VENDA

VALLDOREIX "»!

TALLER: ORIENT, hi)

TEl.h"" J'HJ

F A U " J8M

Vip'i. uyt del Valies

• D O L C E T S A l l o n s Sa la .

20

t r 6 7 4 4 2 8 2

• V I L A E L E C T R O L L A R

S A a n Ma a 40

t r 589 02 71

• N O V A E L È C T R I C A

S A N T C U G A T r rb d

• F U S T E R I A E B E N I S T E ­

R I A fe r e s per e n o i r e c

II 699 67 48 ,' 674 70 68 F K • » ; • _

• F U S T E R I A E B E N I S T E ­

R I A L S : ' : i r - i d e la

C r e L , • '- " i i " - 1a S i

• A N T O N I

f- a r

TT 6 7 4 0b o

• M A R M O L E S S A N T CU

G A T C a n F a t j ó d e ' s - i .

r ons . C a m p o a r n o r znau .i

Sant C u g a l de l Val ies

TT 6 7 5 51 0 8

- i 140002

• B A R - C A F E T E R I E S i

[ i v , H . i s w l · o . '

TT 6 7 4 36 36

• B A R G R A N J A C A N

D I M . r; ^ a - n - a 19 S a n i

..fj.it :1el v a i l e t

• B A R M U S I C A L K a r a o

k- La B o n e n ' i a , av C a t a -

. i r v a K

TT 675 24 03

• C E Y L A N '.~ Cast i l le ios

TT 589 64 55

Í . Í *

HIP A A N C A L D E S

y i n r 45

H I P I L A b E V E R I N O Pg

..• • . TT 674 11 4 0

i • C U G A T C A F È e d l i c i

l o r r e & l a n c a c a v a n t m e r ­

cat

TT 589 10 98

Rel '40X4

* M E R M E L A D A E X P R É S

C1 Va l ldore ix 56

TI 589 11 85

• C U G A R T Cr ' o r r enT d e

!a B o m n a 14

TI 674 43 90 M :ioooct

• G R U P V I B E L L E S

A R T S M o n l s e n a t 31

TI 675 20 01 * H n T O f

• M Ú S I C A I D A N S A FU­

S I Ó Q' C a - o . o :l i · l Casr i

!lo. 20

TI 589 2 8 19

R» 10006

• S P R I N T I D I O M E S „ ,

F rancesc M c a g a s , fl

T I 589 22 6 4

=v ??''X>:i

• W A Y - I N

C/ G i r o n a , 16

w 6 7 4 0 6 93 R i d s i Taulat

Rel 1300*

• H O L ' S F M A C H I N E ng

. . i , . l i · l Cas t i l l o , 34

c t : ,.,;,.- ce l Val lés

TT b 75 06 09 • lax

• V A L L E S T E C N O L O G I C

S A P laça J n . o 3

T I 589 33 0 0

• T A L L E D A R I C O M A C/

Bal 1 San t Cuga t .

TI D74 58 62

• C I C L E S C A R D O N A

v 'a ldo re i x 41

TT 6 7 4 15 09

mmm • V I N S N O E S A B a i x a d a

1 San t Sever , 4

TI 589 19 8 3

Se! 500X1

• B L O C K C/ Hosse l lo 1 7

Sant Cuga t

TT 589 53 4 8

Rel 10002

• E S P O R T S T E R R A N E U

C/ Sant An ton i , 15 C819C

San t C u g a t

Tr 6 7 4 6 2 0 2

*(* IXX~

• G I M N À S O L I M P O A>

AI<ons Sa la , 29 B

TT 6 7 5 37 07

Rer 53O0C-

• S O U A S H S A N T C U ­

G A T

San t Jo rd i , 33 -35

TT 6 7 4 9 8 62

=* 1SS0CE'

• J O C U I N E S M A R G A

H i 44

-? 6^4 15 32

• N I S S A N R O M A N Mar

lore l l , 41 TT 675 45 79

Rel HC0CC1

• P A R O U I N G T O R R E ­

B L A N C A A v To r reb lanca .

2 -8 , local ga ra tge

n 589 2 4 81

<w 110001

• R E N A U L T - A C E R S A

Ct ra . C e r d a n y o l a , 55

TT 589 26 4 9

M 1290001

• I N S T A L · L A C I O N S T E -TE p a s s a t g e t -o r teb lanca

9 Tr 589 0 0 79

Rel '2800C2

• J . P . P A R R A c/ E n r i c

G t a n a d o s , 15, local 7

TT 589 06 42 Rel 1«K£

• P A P I O L - V E N D A I N E ­

T E J A C à n o v a s de l C a s t i ­

l lo 4

TT 6 7 4 6 5 0 0

Rel 5I0X',

• E S T A N C M O N E S T I R

P l a c a Oc tav i a . 3

T í 6 7 4 01 7 4

Rel 151O0OI

• C E N T R E D E S T È T I C A

Q U I R O S T cl Va l ido eix ,'e

B

TI 569 07 06 Rel 231000-

• I N S T I T U T D E B E L L E ­

S A R V B

Cl F r a n c e s c M o r a g a s , 25

Sant C u g a t

TT 675 58 55

Rel 110003

• A D M I N I S T R A C I Ó N U M

2 Ma |0 33 ( jun n C

TI 674 01 74

Rel 32000

• A D M I N I S T R A C I C

N U M 1 / a l l do e .

TT 589 47 42

R* 8cfl>

• R E S I D È N C I A S A N T

S A L V A D O R

S a n í

S a n i ug

TT 674 42 23

• A R W E N B O U T i Q U E . C l

Elies Rogen t 52

TI 5 8 9 61 6 3

* M 0 3 _ _

• C A M P M A N Y Va l ldore ix

1h

TI 674 14 82

• E L R O D E T A n s e ni

- f. Sa C u g a l del

• C A S T E L L V Í H O N D A

H e l o 1

TI 589 32 11

• A U T O S E R V I C I O R U ­

B I O , S C . Cl Vi l la . 1 . local

5 San t C u g a l de l Va l l ès .

t r 6 7 4 6 2 9 9

Rel 10008

• G R A N J A S A N T D O ­

M I N G O c í R e u s , 2 5 ,

0 8 1 9 0 San t Cuga t .

t r 6 7 4 13 25

Ret I040O01

• M E N J A R S P R E P A ­

R A T S T A S T A ' M

TT 589 29 29 / 589 35 35 Rel 5S000I

• C L . D E N T A L B A N A -

R E S F r a n c e s c M o r a g a s

8. 2n

TT 6 7 4 18 7 7

R* 1S0O001

• M E L O D Y . Q r a . C e r d a n ­

yo la . 24

TT 589 35 5 3

Rel 230002

• R O S A M . S E G U R A cl

San ta M a n a . 8

T I 589 6 4 75

M 'taxa

• A N N A F U S E T J O I E S C/

S : r i : a ç o Rus ino l 45 . Sant

C c g . i i

T I 589 50 72 i 589 50 12

• J O I E R I A M n e i a s cl

Val d !!.•«. 33 TT 674 99 40 fl-l -j..:i.':i

• J O I E R I A A U G E T c/

Sa i a g o R u s n o i , n ú m ,

40

TT 6 7 4 58 54 Sant C u g a l ,

^ Bt-ÜW'

• J O I E R I A S P A D A cí Ba l -

r r e s , 39, 1r d re ta

T I 589 55 4 9 Sant C u g a l .

n?l W/XC

• J O I E R I A T O U S R b l a

R ba ta i l ada 2-1 C

TI 675 52 52

• S A N B E R - 5 A n s e l m C la-

vè, 2 0 W 6 7 4 4 5 71

Rel H2M01

• H N O S . M A R T I N D E L

V A L L É S S t rav lnsk i , 8. Po-

l igon C a n Jardí R u b i

TT 5 8 8 0 5 01

Rel 220001

CZZEIH • F L E C A M A R Í o l a ç a

Bor ràs . 1 M i raso i

Rel 250005

• A I F A C l r a C e r d a c v o i a

18.

TT 6 7 4 43 0 4

• M A T E R I A L S D E L A

C O N S T R U C C I Ó F O A P .

c/ Rius i Tau le t . 2 7 .

TT 6 7 4 05 03 Sant C u g a l

Rel 5000001

Rel 1440031

_ S U M I N I S T R O S V A L L - —

D O R E I K M o s s è n J a c i n t , • F O T O V Í D E O F . R .

Ve rdague r 107 i R a m b l a dei Cel ler , 93

TT 6 7 4 14 90 I TT 6 7 4 79 68

& 390X1 R* «TÜOC*

mmmi

YGl íANr rOS NATURAIES

Tei. 699 38 9 8 ; Fax 588 24 53 ;

Clra. de Te-rassq, 97 0B"91 RU31

• A T E L I E R B L A U

reb lan TT sa-i 1R

e- I0X

• M A R C S V A L L È S

*ales 2^ TI 675 49 43 ie X

• M É S M A R C

G a i

TI 589 14 29

Ret 260X'

• S O L S O N A H

T I 589 32 89

íà; t - Ú

• E G A M O B L E S V T a

. . i s del Cast i l lo , 2, local 2

TI 589 0 0 14

Set 230001

CASAJUANA GALERÍAS

SANT JORDI

Mobiliari i Decoració.

Matalasseria

Articles per a nens petits.

^Sonlíago Rusifol, 37

! Td. 589 22 32

f Carrer Major, 6

SortCugrjrddValès

••£%

• Tapisseria

• Papers pintats

• Pintures

• Parquets

• Moquetes

• Cortines

• Coordinats

Francesc Moragas. 4 IQualre Cartons)

Tel 674 38 92

E3 FALGUERA

- Tapisseria - Decoració

<i Villa, 1 UK-al 2

Tel. 675 24 01 08190 Sant Cugat

dt-1 Vallès

• P A M O B E S L '

t r 589 35 23

• V A L L È S N E T ;

- 674 89 1B

• FIOTTO ar r g

TT 569 06 05

• L O N S T R U C C I O N E S

F t s T o - r e s • No -

• P R O M U S A Av T o r r e

t -i n 8.

TT 539 17 3 2

• S F R R A L L E R I A T I E -

R P A l C O M A S . C B. M o -

', z a i , 9

j Ba rce lona

| W 2 1 8 1 9 9 6

Í Rf* atoooj

• CENTRE ÒPTIC SAL-D O N CÍ F r a n c e s c M o r a ­

gas 4

TT 675 07 54

-e 25600C1

• T E X t D O Ò P T I C A c,

S a n t J o r d i , 3 0 S a n t C J -

gat .

TT 589 44 95 Ftel?5600Q2

• A S S U M P C I Ó M o i e s t

33 .

•a 674 36 51

fle*. '4*0001

• F O R M A S El ías R o g e n t .

18-A.

t r 675 40 06 19 1*30001

• M A I L I N G V A L L È S , S L

S a m D o m è n e c , * 0 ba i ­

xos TT 589 23 71

He ÍMOCt

• REPARACIÓ DE CALÇAT SABATA F r f!s.c M c m o a s . F

•a 675 32 74

• R E P A R A C I O N S D E

C A L Ç A T r r p fi, le-

Idü C dí'i>r.l, 16 TT 674 90 97

• R E P A R A C I O N S D E

C A L Ç A T i ' . - . - ip i , - . l ! f i

a S d - M e t c a t U.-u--

i a TT 674 00 14

• T A T E R S i

i- -a 675 55 06

• D A N v I L M O T O S S L

Jtt.l. 32 B

T T 6 7 5 16 06

• T A L L E R E L E C T R Ó

S O L r -

j -r 674 36 &8 i i i )

• T A L L E R M E C À N I C P

C A N A L S r - i ^

u t r 6 7 4 63 62

• T A L L E R E S M E N A Pas

• ' q * ' r r r i a r r a 13

Tr 674 53 01

• À T I C D U P L E X Z o n a

M e r c a t N o u , 120 n r + 2 0

rr- t e r r a s s a , 4 h a b - , s a l o

m e n j a d o r a m b x e m e n e i a

c u i r a - o f f i c e » , 1 b a n y . 1

l avaoo . ca le facc ió , marb re .

p a r q u e t . P V C i c l t m a l i t .

p a - q u i n g i i ras te r opc iona l

;5 r ecos .

22 000 .000 . -

•a 6 7 5 33 55 / 589 26 43

•'.•'• '.J-?Et rj lnT33,.iiria. Ret KSA

• P R O P C R E U R O J A ,

* tK; dLiplex d ' uns 100 m f .

iii*"L) 3 t e r r a s s e s , 3 h a b . .

lot exter ior assole l la t , molt

t r ancu i l · l a l .sense v e ï n s a

s o b r e i .

• & 0 O 0 O O 0 -

1T ; 9 3 ) 6 7 4 67 15

••""icj-ïSaca ^ FS 1CI20006

• S A N T C U G A T àt ic dL

D P < de luxe z e n a a À lva -

•c:z ' 9 0 ni C o n s t a de 4

' i i ü : l a h p i a n x a , s a l o

nt-· n d o - a m b x e r n e n e a

]•• 4C •-• Es tuc i en oup lex

*- r a sa Ba rba -

T s pi^1 ^ ' · de p à - -

j d s r l a c c -

1 Tr 674 08 97 ir jca FV ^ 3040C28

• S O B R E A T I C en v e n d a .

Dos do rmuons , amp l i m e n -

Lïdor-sa ló , Cdina, c a m b r a

1 f t a n y à m p l i p s t e r ' a s

= • -, Mo l * sc l b ^ r o n ^ n ' a "

1 c 100 000

TT 674 72 54

- FM 1 * 0

• U R B A N I T Z A C I Ó S a n :

F ' 3 - ï c e s c c a n t o n e r a , s e -

r r i i - K ' 3 al davan" hi té un

|ardi p L t h c 3 h-at - es tud i

2 i r às ers Pa qu ing molt

e s p a i o s |a di pr ivat a ' uns

^ 1 T I c a i e f a c n o

• S O L • N E T P. T o r r e ­

b lanca , 52.

V 674 41 49 Re! ••30001

• T I N T O R E R I A S A N T

C U G A T San i An ton i 1

; TT 6 7 4 11 8 2

-*• i4~:;-X'

| • T I N T O R E R I A S A N T

C U G A T San t i ago Rus ' no l .

35 TT 6 7 4 11 8 3

--ir -iíooe-

• T I N T O R E R I A S A N T

C U G A T R a m b l a R iba ta l la -

da , 34 TT 675 22 2 8

FV '640001

• T I N T O R E R I A S A N T

C U G A T Al fons Sa la 21

TT 6 7 4 41 6 7

=*C 159COC'

• C A S A A D O S S A D A 2 4 0

m : a p rop es tac ió 2 par-

qu ings tot en p e i e c t e es -

lat .

4 3 . 0 0 0 . 0 0 0 -

TT 675 43 24 FíxtbesBocai W ^- 1M60C14

• L O C A L 170 n r . c / C a m i

C o i o m e r . 2 p o r t e s a i c a -

r ' e r e n v e n d a o l l o g u e r

P r e ü 2 5 . 0 0 0 . 0 0 0 P t a o

160 .000 R a / m e s

TT 675 43 24

Fnjues floca; flel FR'0060008

• USS1A T O U R S p lana de

l 'Hospi ta l 10.

t r 34 -3 -589 61 5 0 Fax 34-

3-589 59 65. ^ e-KK

PERRUQUERIA I MAQUILLATGE PER A NÚVIES

— Sílvia —

Tel. 589 12 66

• P E R R U Q U E R I A A . S A ­

L I N A S

: Q Sant Jo rd i , 25 .

í TT 6 7 4 8 9 15

i 5? 279001

• P R E S E N Z A M a r t o r e l l .

2C

[ t r 589 46 51

• Rifi "550001

• I N S T A L A C I O N E S Z A ­

M O R A M o s s è n C in io Ver­

daguer 18

Va l ldore ix .

TT 589 26 38

Ret 56COO-

• M A N T S E R V , S A A v

C a t a l u n y a , 18.

t r 6 7 4 6 0 5 8

"•.€- 600001

• Z O N A T O R R E B L A N C A

p laces d e ga ra tge des de

1 7 0 0 . 0 0 0 -

TT 6 7 4 77 76

liriarja, SAj.FW.160010

• P I S D E N O V A C O N S ­

T R U C C I Ó 6 0 m , a c a b a t ?

de 1a qua l i t a t , 7 d o ' m t o -

ns.

1 3 5 0 0 0 0 0 -

« 6 7 4 12 0 4 / 6 7 4 11 81

ISOT_R_*?_5IX0OO01

• P I S R E S I D E N C I A L

p lan ta b a i x a 1 0 0 T I + 80

n r jardí , 3 do rm . , 2 b a r y s

2 p à r q u m g s i tre.ster N o u

a es t renar

26 .B00 .0O0-

TT 675 43 24

iFraues Fixa! Ret FR tt0»x0i:!

• S A N T C U G A T p r e c i ó s

pis al C/ A l tons Sala , a m o

3 hab. , H O m bany com­

plet re fo rmat , l a v a b o , salc

m e n j a d o r de 35 m- cu tna

e q u i p a d a t e r a s s a c e 25

r r , a s c e n s o r , c a l e f a c c i ó ,

exter ior , f ines t res d a l u m n

por tes c ' e m b e r

19 .000.000. -

TT 5 8 0 86 69 / 5 8 0 98 54

FotoPisoCtjfOaryoia ~-e ~PC J9C-X-1

• S A N T C U G A T p - e c i o s

o is de 120 m- i 4 h a b . a

' A v Albons SalíL, 2 b a n y s .

salc m e n j a d o r , cu ina e q j -

p a c a . a s c e n s o r , c a l e f a r -

a o pa rqu ing , asso ie l la : fi

nes l res d 'a lbmim

26 500.000-t r 5 8 0 86 6 9 / 5 8 0 9 8 54

{Fra^iscCerdamotei He< ' ' C WXs.

• S A N T C U G A T Psg Ca

novas , p is de 4 hab (3 c o ­

b l e s ) . 1 2 0 nr ' , 2 b a n y s ,

c u i n a - o f l i c e · · , ba lec e n -

t r e s o i a t s . a s c e n s o r , ca le -

t a c c o . ex te r i o r pà-QL-mg.

assole l la t .

21 500 .000 . -

TT 5 8 0 8 6 6 9 ,' 5 8 0 98 5 4

i f i * PBO •*>tiarrtw Re* "Pi" ^ V i ^

• C. D O C T O R M U R I L L O

1 3 0 m , 4 h a b . 2 b a n y s

salo m e n | a d o ' , 35 n r , cu i ­

na - o f ' i c e » 2 p l a c e s c e

p à r q u m q Z o n a c o m u n i t à ­

ria a m b jardí i p isc ina . Ex­

terior

28 5 0 0 . 0 0 0 -

TT 6 7 4 57 0 4 i 6 7 5 4 3 0 2

(imiesa) Rel 110070X5

• C/ R I U S I T A U L E T 160

m- 4 nab , 2 banys , sa ló-

n e n i a d o r , c u i n a « o f l i c e »

t e r r a s s a p l a ç a d e p à r -

qumg 27.500.000.-TT 674 57 04 / 675 43 02 'Inoesai.Rei 1X70004

• P R O P E S T A C I Ó S A N T

C U G A T 4 hab 2 b a r y s ,

c a l e ' a c c i ó , p laca p a r q j ' n g ,

asso le l la t , ex :enor

28 0 0 0 . 0 0 0 -

TT ;93) 674 67 15 F-^esSacai Re' -S '"HKCOJ

• P R O P H O S P I T A L G E ­

N E R A L de C a t a l u n y a P s

p e l * 3 hab rr>o't i r a n o j ' l

a s s n l e l a t , ciar

6 3 0 0 00C -

Tr (93,i 674 67 15 F-MT.es Sac^i Re-1 FS V.'ÍXCj

• P R O P M E R C A T N O U

(Pg T o r r e b l a n c a ; Va les l.

s e m i n c L 3 h a n , ' : i n n v .

p laça p à r q m n g " . ' e - n j '

13 6 5 0 0 0 0 -

T T ( 9 3 i 674 67 15

•-B M i . ?.*:.==, P-I FS^'JT'X'

• R U B I Av E s - a u t E d

noL 85 r- 3 hab b a r y

lav£DO C a l e ' a c i :i ^-e-:

E n - r a a a Ti 30 , " \~.ir- p - n

Resta h pe teca

TT 588 40 17 . 588 54 99

;rri«jes'.'àW"~jT"Ai -?' -"'.'—'T

• R U B Í A v L L s - i l i , * 71-

m- 3 bab . mo't et-, s.i

7 .250 0 0 0 -

Tt 699 65 48

• R U B I CÍ C a s p

t r e n a r . D u p l e x

135 nr' De 4 a 5

b a n y s 2 te ras? . -

f a c c i ó G a s P c i

A c a b a t s o e a u a '

q u i n g c p c c n a . F F í

Nous

14 2 0 0 0 0 0 -

T T 5 8 8 4 0 1 7 ; 588 54 99

iFno.ís '•i "iiyira"! R- r " 7X0'':

• C A N S A L A D E R I A J U ­

L I A N A F r a n c e s c M o r a g a s ,

26 TT 6 7 4 0 8 81

Set 49000'

• A P A R T A M E N T S N O U S

a es t renar d'1 -2 dormi to r i s ,

m e n j a d o r - s a k i a m b c u i n a

a m e r i c a n a , c a m b r a d e

b a n y c o m p l e t i t e r r a s s a .

P r e u v e n d a : a p a r t i r d e

8 .400 .000 P ta

TT 6 7 4 7 2 54

•Frcas G i ' c * * i Re* F3 10060006

• P IS 80 n r , nou a est re­

nar . 3 h a o . . 2 b a n y s , l o t

e x t e r . o r , p a r q u i n g o p c i o ­

nal ,

14 5 0 0 0 0 0 -

•B 6 7 5 4 3 2 4

IFrwues Roca;. Ret. ^10060012

• C / S A N T I A G O R U -

S I N O L 1 1 0 m : , 4 h a b 1

bany , 1 l avabo s a l ó - m e n -

jador, cu ina - o t t i c e - n o v a ,

t e r r a s s a , p l a g a d e p a r ­

qu ing .

24 150 0 0 0 -tr 674 57 04 / 675 43 02 •Meu) BeimpO70O06_

• M O L T A P R O P es tac ió

San t Cuga t , 3 hab . , terras­

sa d e 12 m \ g a i r e b é t o t

exter ior , asso le l la !

15 .000 .000 . -

T T ( 9 3 ) 6 7 4 6 7 1 5

(FJnquwSacal M FS1D1200Q5

• M O L T A P R O P E S T A ­

C I Ó San t Cuga t , 5è pts, 4

hab . . v i s ta mol t m a c a , ba l ­

c ó amp l i , 1 bany + 1 lava­

bo. Sot de ta rda

15 .000 .000 . -

TT ( 9 3 ) 6 7 4 6 7 15

(RnquwSK-il FW FS 1012000* _

• P I S 1 1 0 n r , 4 h a b . . 2

b a n y s , p a r q u e t , a r m a r i s ,

p a r q u i n g , alt, exter ior , c è n ­

tric, finca n o v a 3 anys .

25 .000 .000 . -

s 6 7 5 4 3 2 4

Tn jua f txs iFW FR10080011

• P I S D E 3 d o r m i t o r i s

a m b a r m a r i s d e p a r e t ,

m e n j a d o r - s a l ó , c u i n a , s a ­

f a r e i g . c a m b r a d e b a n y

comp le t Ex teno r P laça d e

p a r q u i n g i n c l o s a . J u n t

à r e a cu l tu ra l .

1 3 . 6 5 0 . 0 0 0 -

« 6 7 4 7 2 5 4

ir-reafi&rmelíi Roí.^10080006

• S A N T C U G A T pis d e 3

h a b b a n y s c u i n a , s a l ó

m e n j a d o r , b a l c ó , a s c e n ­

sor, ex ter ior i asso le l la t .

• 2 . 7 0 0 0 0 0 -

TT 5 8 0 8 6 6 9 / 5 8 0 9 6 5 4

i-oto Prso '^carM-riï. W . FPC 990002

VENDES

• L A B R A S E R I A P l a ç a

Pere San . 6.

t r 589 52 4 0

| si- f.iXXÜ

• P IS À T I C CÍ" A l fons Sa ­

la. -i hab . 1 bany . 1 lava­

bo a m b c u i x a , 40 m ; d e te­

r r a s s a . ' p l a ç a d e p à r -

r j u n g . 22 .000 .000 . -

TT 6 7 4 77 76

i*-T,iOa SA i Rei &O0C2

• S A N T C U G A T pis m a c o

a ca r re te ra de C e r d a n y o l a ,

a m b 85 nr", 4 h a b . , b a n y ,

saló, m e n j a d o r cu ina , ba l ­

có i ascensor .

11 .800.000. -

TT 580 86 69 / 5 8 0 9 8 54

FMCF-eoCcrdanyctal Rai FPC990001

• P I S D E 120 m 3 , 4 d o r m i ­

t o r i s , 2 b a n y s , m o l t b o n a

v is ta , pa rqu ing .

2 2 . 0 0 0 . 0 0 0 -

« 6 7 4 12 0 4 / 6 7 4 1 1 8 1

(Sam, FM S1Q0OO0Q2

• P I S E N V E N D A 4

do rm . , m e n | a d o r sa ló , c u i ­

n a , b a n y c o m p l e t , l a v a b o ,

c a l e f a c c i ó . M o l t d e s o l ,

a m b v is tes a Cot teero la .

2 0 . 0 0 0 . 0 0 0 - W 6 7 4 72 5 4

iFrraSfonetej Rr FG tOOBOO11

Par-

• Bas. 9C

3D-D. c a -

2 te r -as-

• R U B I ei DL. ia-

•v £ har_i c a ^

c o m p l e t a sn l i i f

m e n j a d o - 24 m , |

pa rqu ing opc iona l

10 5 0 0 0 0 0 -

TT 6 9 9 65 48

i -ojsa ~f &í0ïj

• R U B I c h s tc i

sep S e r à , 55 --—

d o b i e s i bany i ia

l e f a c a o , ex te r i o ' .

ses , pa rqu ing .

14 8 0 0 0 0 0 -

TT 6 9 9 65 48

;hasa| Ref 150004

• R U B I c, L U I S R i b a s í

hab m é s e n f e s o l a : A T I D

pàrqu^ng A c a b a t s de q j a -

11 ta t . P o c s v e ï r s . L lar de

foc .

19 5 0 0 . 0 0 0 -

w 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 54 9 9

l rwijeí .a'honra-i FW F 300C :

• R U B I c/ M o n - u n c : , 3

hab . 8 9 m- R e f o r m a t + J S -

t e n a e m b e r P o n a b l i nda ­

da , E x l a l u m n 1 M l l o ' q j e

n o u .

8 .500 .000 . -

« 5 8 8 40 1 7 / 5 8 8 54 99

'frqu-K VaShCT'a-l Ret F\'*43S

• R U B Í cí Pau C lans A la

v o r a A jun tamen t , 30 T T . 3

hab . ben conserva : , ex te ­

r ior.

8 0 0 0 0 0 0 -

TT 6 9 9 65 48

tlncusa. Fte- 5O0C3

• R U B l c/ Sabade l l impe­

c a b l e . 4 h a b , (3 d o b l e s )

cu tna e q u i p a d a < r e f e rma ­

d a ( c u i n a i n t e g r a d a f o r r

e t c ) , so l d e mat ins

9 .000 .000

TT 699 65 48 •mcuMi. Ref 5000)

• R U B Í c/ V e r g e ce l Pilar,

A la v o r a d e C o r r e u s . 6 5

m : . 3 h a b . . c a m b r a o e

bany

6 4 5 0 0 0 0 TT 699 6 5 4 8

;ircusa| M 150005

• R U B l q ' Zaf i ro 70 T T . 3

h a b . , c a m b r a b a n y e x t e ­

nor i asso le l l ada

6 . 4 0 0 . 0 0 0 -

Tf 6 9 9 6 5 4 8

ilrxxisai Re*. 150008

• R U B Í Dúp lex per es t re ­

na r d e q u a l i t a t s u p r e m a

P o c s v e i n s

19 000 0 0 0 -« 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 54 9 9

(FK-UM Vt·wrot l Rel Fv 200011

• P I S E N V E N D A 4

d o r m . , m e n j a d o r sa ló a m b

x e m e n e i a , c u i n a « o f f i c e » ,

3 b a n y s c o m p l e t s , z o n a

sa fa re ig , ca le facc ió , ga ra t ­

g e 2 c o t x e s , t ras te r . Ja rd í

par t . 2 0 0 m*. Z o n a c o m u ­

ni tàr ia a m b jardí i p i sc ina .

4 5 0 0 0 0 0 0 - TT 6 7 4 7 2 5 4

(Finca Gf-jneUa) FW FG10060012

• S A N T C U G A T pis m a c o

de 90 nr' i 3 h a b , 2 b a n y s

c o m p l e t s , sa ló m e n j a d o r ,

c u i n a - o f f i c e » , 2 b a l c o n s ,

a s c e n s o r , c a l e f a c c i ó , t o t

e x t e r i o r , p a r q u i n g o p e o -

nal , assole l la t .

14.80C.C0C •

TT 580 86 69 , 5 8 0 98 54

iFrjttPHoCaiàr,^, Bel FPCHC0C3

• P I S O S O C A S I Ó Z o n a

Monest i r , 75 m1 , men jado r

2 0 m 1 , c u i n a , 3 h a b . . 1

b a n y , s a f a r e i g , t e r r a s s a 4

m \ a s c e n s o r , s o l t a r d e s ,

v i s t e s a M o n t s e r r a t , pe r ­

fec te estat .

11 .600 .000 . -

v 675 3 3 5 5 / 5 8 9 2 6 4 3

(KSA 6«sbó Immcbiïni). Raf. KSA

10060012

• P L A N T A B A I X A a m b

jardí a z o n a r e s i d e n o a l , 4

dormi to r i s , 2 banys , c u i n a ,

t o t a lmen t renova t , p i sc ina ,

pa rqu ing

38 0 0 0 . 0 0 0 -

TT 6 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 1 1 81

• SOT.» Reí.SIMQOOOS

• R U B l Edif ic i M e r c u n , 75

n r , 3 hab . . cu ina i c a m b r a

bany re fo rmats , pa rqu ing .

1 0 . 5 0 0 . 0 0 0 . - t r 6 9 9 6 5 4 8

jHrcuM|Ref 150009

• R U B Í loca l a Les T o r r e s ,

4 0 rrr\ bany , pat i .

3 800.000 - tr 699 65 48 llncusai. Rw : 50010

• R U B l p is cí M a r g a r i d a

X i r g u , 4 h a b . . m e n j a d o r .

cu ina , gas , re fo rmat , fuste­

ria e m b e r i a lumin i Ext.

9 .500 0 0 0 -

TT 588 40 17 / 588 54 99

(FiraiuwVatfCTfarj.Hel FVJC1S

• R U B l p is n o u d e 61 m \

a Av . Esta tu t . 132 A m b 2

h a b . , b a n y , c u i n a e q u ' D .

N o m é s d o s ve íns . A m b Te­

r rassa . Super í . 61 n r .

1 1 . 0 0 0 . 0 0 0 -

Tr 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 54 99

(finques Va«honra)_Ref FV 20000S

• R U B l p is nou d e 74 rr-'

E n A v . E s l a t L i t , 1 3 2 , 2

h a b . . b a n y . c u i n a e q j i p

N o m é s d o s v e i n s .

1 2 . 0 0 0 . 0 0 0 -

TT 588 40 17 / 588 54 99 ;Fmques \'aStaoS.' Be' n«'2CC0úci

ELS 4 CANTONS/ Divendres, 9 de juny de 1995 CLASSIFICATS 21

Í4 CASAS

JOSEP M. CASAS EROLES P1SOS-TORRES-LOCALS-TERRENYS L L O O U I R S

' RNCA de lloguer, 7 hab., 3 banys, menjador, sala d'estar

amb llar de loc, piscina, taló i molt de jardí. Uoguer:

350.000 ptesVmes.

' TORRE. 7 hab., 2 banys, menjador, sala d'estar, cuina,

jardi. Uoguer 250.000 ptesjmes. AfcakJe Ramon Escayola

(Valldoreix).

• LOCAL DAVANT CAP SANT CUGAT. c/ MÏNA.19, 80 nf.

Renda 80.000 ptes.

' PLACES aparcament a garatge d Vntes, per a 4 motos..

Uoguer mensual per placa: 4.000 ptes.

• PLAÇA DE PARQUING.ç/Vinolas. 15.000 ptesjmes.

V I N M S

• LOCAL EN VENDA d Martorel, 26, 70 m1 17.000.000

ptes.

• LOCAL EN VENDA d Martorel, 26, 70 m ; 17.000.000

ptes.

• FINCA EN VENDA, d Alps, 79. 90.000.000 ptes.

• TORRE EN VENDA Ctra. de la Floresta. Amb jardi.

20.000.000 ptes.

• PLAÇA DE PÀRQUING en venda. 2.5O0.000 ptes.

GESTIÓ FISCAL-COMPTABLE ASSESSORAMENT LABORAL

GABINET JURÍDIC AGENTS D'ASSEGURANCES

A V . A L F O N S S A L A , 2 2 , b a i x o s 2 A P A R T A T D E C O R R E U S n ú m . 1 2

S A N T C U G A T D E L V A L L È S

6 7 4 1 5 6 6 - 6 7 4 1 0 5 4

• RUBl Plaça Progrés. 100 m", 3 hab. (2 dobles). calefacció, pis exterior. 8.900.000.-« 699 65 48 <hcusa| Rel 150002

• R U B l z o n a la Josa . to­

cant mercat. 3 hab. , bany i

l a v a b o . Ex t . i p e r s i a n e s

d'alumini. Calelacciò. Gas .

cuina nova.

10 .500 .000 . -

« 5 8 8 4 0 1 7

TT 5 8 8 5 4 9 9

(finques Vaitmal) Re* FV4S95

• Z O N A M E R C A T N O U

9 0 irr\ saló 32 m' amb xe­

mene ia . 3 hab. . cu ina re­

formada. 1 bany. 1 lavabo

amb dutxa, sol i vistes.

14 .500 .000 . -

TT 675 33 55

« 5 8 9 2 6 4 3

(KSA Geslio Immobiliària) Rel. KSA

IOOSOOOS

• SANT CUGAT zona c/ Cànovas del Castillo. Té 160 nV. Consta de 4 hab., saló menjador de 45 m*. cuina «office», dos banys complets, terrassa. Pàr-quing. 32.000.000-« 6 7 4 08 97 (Frea sin o«jn FM Fsc ianoo27

• SANT CUGAT zona Golf, 70 m!, 2 hab., saló menjador de 27 m1, cuina equipada, bany i lavabo. 23.000.000-•1674 08 97 (Fticas Sani Cugal) Rei FSC 100*3035

• ZONA MONESTIR, 90 m r , menjador, cuina, bany

reformat, 4 hab. , tot exte­

rior. perfecte estat.

12 .500 .000 . -

0 6 7 5 3 3 5 5 / 5 8 9 2 6 4 3

(KSA Gest*) Immobiliària) Ral. KSA

10050003

• R U B l Z o n a Les T o n e s ,

prop F F G G . Pisos des d e

7 . 5 0 0 . 0 0 0 Pta. 3 hab . C a ­

lefacció, gas , cuina, bany.

« 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 5 4 9 9

iFmx» V l m m ) FM Fv 200006

• Z O N A P E A T O N A L 7 0

m ! , m e n j a d o r , c u i n a , 3

hab . , 2 banys , calefacció,

sol i vistes. 1 4 . 0 0 0 . 0 0 0 -

« 6 7 5 3 3 5 5 / 5 8 9 2 6 4 3

IKSA Gestió Immobiliària). Rel. KSA

10050004

• Z O N A R E S I D E N C I A L

1 0 0 m 1 , s a l ó a m b x e m e ­

n e i a . c u i n a « o f f i c e » , 3

hab. , 2 banys, 1 pàrqutng,

traster, calefacció, jardí in­

fant i l , n o m é s 6 v e ï n s , tot

exterior. 2 6 . 0 0 0 . 0 0 0 . -

« 6 7 5 3 3 5 5 / 5 8 9 2 6 4 3

(KSA Gestió hnmobAaria) Ret KSA

10050007

• Z O N A T R A N Q U I L · L A

100 m" • 1 6 0 m* jardi pri­

vat . sa ló-menjador 3 0 m",

4 hab . , 2 b a n y s , ca le fac­

c i ó , a i r e c o n d i c i o n a t , 1

pàrquing + traster.

2 6 . 0 0 0 . 0 0 0 . -

« 6 7 5 3 3 5 5 / 5 8 8 2 6 4 3

IKSA Gestió Immobdiaria) Ret. KSA

10050006

• L A F L O R E S T A S a n t

C u g a t , v e n d a d e s o l a r s .

S u p e r f í c i e d e 4 0 3 m ' :

5 . 0 0 0 . 0 0 0 ptes. Superfície

de 7 8 9 m>: 9 . 0 0 0 . 0 0 0 ptes.

« 6 7 4 0 8 9 7

^gaSMCiajea.Hel.FSC1uttaM3i

• M f f i A - S O L 2 solars 6 0 5

i 6 5 0 m 1 . P g . C a m è l i e s .

Magnif ica vista.

« 6 7 4 5 7 0 4 / 6 7 5 4 3 0 2

ixiem ÍM Mooron

• SANT CUGAT zona c/ Sant Eulàlia. 524 m». 20 .000.000-«8740897 (Fraa Sani Cupanm FSC I0MTO1

• SANT CUGAT zona go» i estació de Valldoreix. Su-perficie: 600 m1. 23 .000.000-«6740897 (FrraSartCugaq MFSCICMlOa

• SANT CUGAT zona plaça Sant Jaume (esladó Valldoreix). 557 rrr*. 18 000 0 0 0 - « 6 7 4 08 97 iFTCaSjl&JOHl BelFSCIOMUCO

• SOLAR residencial. 650 m*. Zona escola arquitec­tura. Edificació immediata. 29.000.000-« 6 7 5 43 24 ,Fmw Itaj IW ffl 10000006

• ZONA MONESTIR torre adossada 140 m1, 5 hab., 2 banys, garatge i jardí 60 nf. 33.000.000 - « 674 77 76 Ihnlffio, SA) Rei 160036

• C/ GRANOLLERS adossada amb ascensor 220 m1, jardí privat. 5 dorm. (2 «suites»), 3 banys, 1 lavabo, saló men­jador 40 m*. garatge tras­ter.

48.000.000-« 6 7 4 77 76 (rreaba. SA| na I6COJÍ

• M R A S O L torre 350 nf. solar 600 m', 6 hab., 2 banys, saló menjador, 60 m*. cuina «office», sala 60 m1, garatge 2 cotxes. 65.000.000.-« 6 7 4 57 04 « 6 7 5 43 02 Mesa) FMIIOO700<K

• NOVA PROMOCIÓ 10 torres adossades amb jar­dí I piscina comunitària, 240 m*. 6 m façana, garat­ge 4 cotxes, 4 hab., estudi, 2 banys, 1 lavabo, par­quet, marbre. 38.700.000.-« 6 7 5 33 55 /589 26 43 (KSA GetM Immobierial Rel KSA 1006000)

• S A N T CUGAT av Pla del vinyet. Adossada de 5 hab., estudi. Jardi privat i comunitari amb piscina. Només 45.000.000.-« 6 7 4 0 ( 9 7 (B«aiSMOe^.Rll,roirm00i4

• SANT CUGAT zona pg. Valldoretx-Gon. Torre indi­vidual que consta de 5 hab., més una anra habita-dó-estudi, saló menjador, cuina «office», 3 banys orjrnplets. lavabo amb dut­xa. Garatge per a 2 cot­xes. Dos trasters. Una cambra frigorífica. El solar és de 500 m". 65.000.000.-« 6 7 4 08 97 (Fans Sw Cugat). Rtl. Ftt lawtg

• ST. CUGAT c/Sia Te­resa, adossada 320 m', 4 hab., 2 banys, lavabo, sa­lo- menjador, 35 m', cuina «office», gotfes, sala d'es­tar, terrassa, hab. màqui­nes, garatge 3 ootxes, jar­dí privat 100 m' i piscina comunitària. 57.500.000-« 674 57 04 / 675 43 02 frnossa) FW 110070303

• T O R R E A B E L L A T E -R R A 250 m'. 900 m' de jardi, una antiguetat de 4 anys , 4 dormitoris, 2 banys, 1 lavabo, garatge, estudi gotes. 60.000.000-« 6 7 4 1 2 04 /6741181 (Serai| RelSIOOOOOW

• TORRE A BELLATE-RRA unifamiliar 180 m1, 4 hab., 2 banys, saló menja­dor 35 m', cuina 20 m*. parcel·la 400 m*. 39.000.000-« 6 7 4 77 76 (tasta. SA|. M l 63006

• TORRE ADOSSADA C/ Bergara, 2 «suites», 2 dorm. dobles, 3 banys, 1 lavabo, saló menjador 35 m*. 2 places de garatge i traster gran. 47.000.000-« 6 7 4 7 7 76

SA).«el.lBDO07

• SANT CUGAT zona Vinyet, c/ Sant Josep. Consta, a la planta, de sa­ló menjador, cuina •office· I un lavabo. A la planta su­perior hi ha 4 hab. (una • sulte») i 2 banys com­plets. A l'estudi, com que és gran, té 1 hab.. saló i un bany. A més, al sote­rrani hi ha un gran celler. una hab. de planxa, safa­reig i garatge per a 3 cot­xes. 63.000.000- « 6 7 4 0 8 9 7 (Rea»SaHOjgalj Rel FSCI00IO0Z3

• TORRE ADOSSADA A RUBl per estrenar. 223 m* • 104 de jardi. 4 hab.. 2 banys, 3 places de garat­ge, fusteria interior de rou­re i exterior de PVC amb vidre doble. 26.000.000 - « 674 77 76 (a»ratte.SA).Rell60004

• TORRE ADOSSADA CANTONERA molt cèntri­ca, amb piscina comunità­ria, 3 dorm., 2 banys, bo-hardtla, sala de màquines i hab. planxa. 2 places de garatge, A.A. 32.000.000- « 674 77 76 |a»»tbe.S*l Rel I8OX0

• TORRES Zona tranquil·la, adossada can-tonera, 150 m', garatge 2 cotxes, zona rentat, tras­ter, saló estar en dos ni­vells, cuina «office», 1 bany, 1 lavabo, 3 hab. (1 «sulte»), estudi, jardi pri­vat 40 nr\ calefacció. 28.500.000-

« 675 33 55 / 589 26 43 (KSA Oosbò Immobiliària} Rel KSA 1(050013

• VALLDOREIX Torre So­la. parcel·la 600 m ;, cons­truïts 220 m1, 4 dorm., 2 banys, 1 lavabo, menjador saló 35 nr\ sala de billar. xemeneia llar, barbacoa, garatge.

46.500.000-« 674 77 76 (*™t4.SA) FW I500O!

• PISOS, apartaments, to­rres, locals i places de pàr­quing de lloguer. « 6 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 1 1 8 1 (SaatH Rel, s irjrxorjos

• RAMBLA DEL CELLER 15. àtic dúplex + comuni­tat. Renda: 100.000 Pta. 3 hab., 1 bany. 1 saló, 1 cui­na, ptaça garatge. « 6 7 4 1 5 66 (Camí Rel. C10130004

• LOCAL DAVANT C A P SANT Cugat, c/ Mina, 19-80 m: 80 000/mes.-« 674 15 66 ICasts) Rei C10130007

• LOCAL EN VENDA 0 lloguer 112 m1. Preu ven­da. 10 milions. Lloguer: 60.000 Pta/mes. « 675 43 24 IFriajesRocal Rel FR10060015

• A 7 MINUTS a peu de l'estació de Valldoreix. 4 hab. exterior, assolellat, amb pati privat d'uns 40 m?, tranquil, aigua i llum ja d'alta. 85.000/mes.-« (93) 674 67 15 IFrffies Saca). Rel FS 10120010

• A P A R T A M E N T en llo­guer. Molt cèntric i tran­quil. Pàrquing opcional 55.000/mes.-« 675 43 24 (Frques Reca). Ref. FR 1OOS0O16

• APARTAMENT en llo­guer c/ Montserrat, 1 hab., bany, cuina arrancaria. 50.000/mes.-« 675 43 24 iFrqu«sRcca) M mOOSXOS

• AV. ALFONS SALA, 22. 3r (a la vora estació). Renda: 80.000 Pta. 3 hab., 1 bany. 1 saló, 1 cuina, 1 traster.«67415 66 (Casas) Rei C10130003

• C ALFONS SALA 110 m;, 4 hab., 2 banys, saló menjador 20 m1, cuina i te­rrassa. Moblat. 90.000/mes.-« 6 7 4 57 04/675 43 02 (Vndesa:. Ref 110070307

• C/POZOS, 10, 3r 2a (a ia vora estació). Renda: 50.000 Pta + oomunttat, 3 hab.. 1 bany, 1 saló, 1 cui­na. « 6 7 4 15 66 (Casas) Rei C101 SOU!

• CASA A D O S S A D A 0/ La Plana. 140 nf, 3 hab., 2 banys, lavabo, saló-menjador, 30 m', cuina «office». golfes, traster, te­rrassa 10 trf, jardi privat. 18 m* i plaça de pàrquing. 170.000/mes.-« 674 57 04 / 675 43 02 'kTúesa; Rel 110070009

• P. DE LA CRUZ 35, 3r 2a, 4 hab., 1 menjador-sa-la, 1 bany, 1 lavabo, 1 plaça pàrquing. Renda: 85.000 Pta. « 674 15 66 |C«M.)FWC 10130005

• PtS de 2 dorm., menja­dor, cuina, bany complet, terrassa. Pis moblat a Mh rasol. 55.000/mes-« 674 72 54 (Frmair»4t) FW.TO 10OS3CC3

• PIS de 3 dormitoris, menjador-saló, cambra de bany complet, cuina. Pis reformat, com nou. En el centre de Sant Cugat. Llo­guer al mes: 65.000 Pta « 6 7 4 72 54 IFrnal^oretai FM FG10300002

• PIS de 3 dormitoris. menjador-saló, cuina, sa­fareig. cambra de bany complet. Exterior en finca de 4 anys. Com nou. Ptaça de pàrquing inclosa. Junt nou mercat i àrea cul­tural. 80.000/rnes..-« 6 7 4 7254 i rrxaiaima^.nel·FGIOOIOOW

• PLA DEL VINET 130 m1, 4 hab. (1 «suite»), 2 banys, saló menjador, 35 nf, cuina «offtce», galeria, terrassa 30 m*. 2 places de pàrquing. Zona comu­nitària amb piscina. 175.000/mes.-« 6 7 4 57 04/675 43 02 [Imdesal FM 110070X6

• RBLA. RIBATALLADA 160 m*. 2 terrasses, 4 hab., 2 banys, 1 plaça pàr­quing. calefacció, assole­llat, exterior jardí + piscina comunitaris. 150.000/mes.-« ( 9 3 ) 6 7 4 6715 (Rrojes Saca) Rel FS 10120008

• SANT CUGAT zona c/ Alfons Sala. Consta de 4 hab., saló menjador, cui­na. bany complet, lavabo, safareig, una petita terras-seta o balcó. 80.000/mes.-« 674 08 97 (Tros Sani Cagaa Rei FSC 10010033

• SANT CUGAT zona La Floresta. És un pis als bai­xos d'una torre individual. Consta de rebedor, 3 hab. dobles, menjador, cuina «office», bany complet. Petit jardi. El bany i la cui­na estan reformats. 65.000/mes -« 674 08 97 (FraSartCugat; Rel FSC 10010032

• SANT CUGAT tenim to­ta mena de torres de llo­guer i pisos a diferents preus. « 674 08 97 (BncasSarlCagal) Rel FSCIOCHOOM

• TORRE C/ TOPACIO 17 (Mira-sol). Renda: 70.000 Pta. 3 hab., 1 saló, 1 bany, 1 cuina, jardi. « 6 7 4 1 5 66 (Casas) Ret C10130006

• TORRE DE LLOGUER amb mobles. 3 dormitoris, menjador-sala, cuina, bany. Solar de 500 m*. A Mirasol. Zona molt tran­quil·la. 90.000/mes.-« 674 72 54 fuets Gronela). Bel. FG 1(030005

• ALFA 33 16V, negre, B-LK. 600 .000-« 5 8 8 55 35 (AJooantal) Ret. A10100010

• ALFA Romeo 33, B-IT. 475.000.-« 5 8 9 0 9 91

(Ftacaisl.l Rel FI0O20002

• A L F A R o m e o 7 5 , 2 . 0

Twin Sparx. B-IU.

n 6 7 5 3 2 5 7

(AmoEsleban) Ref AE 10030002

• A U D I 100, B-IG

« 6 7 4 6 8 5 0

lAulo Comarca del Vallès) Ref ACV

10090002

• C I T R O E N A X , G T (ex­

tres). B-JU

« 6 7 5 32 5 7

íAuCEsUtar Rei AE 10030033

• C I T R O E N A X 1 1 , T R E ,

B-IM.

3 5 0 . 0 0 0 -

« 5 8 9 0 9 91

(Fat», ü ) . Rel F10020005

• FIAT Tipo. 16v. A/A, B-LC. « 674 15 03 (T*«J-act lloa Ral») Rel PUR 120007

• FIAT Uno 455, B-16O0-HU, platejat « 6 7 4 0910 (SiinM Rel S IOI 10003

• R A T Uno turbo, IE. B-IK. 475.000.-« 5 8 9 09 91 (FSCT.ai FMFIO320O0Í

• FORD Escort XR3. B KV. « 6 7 4 1 5 03 (PenectUaiRaa)) Bat FUR 120005

• FORD Fiesta 1 1 , gris met. B-JT. 300.000.-« 5 8 8 55 35

WA10103003

• GOLF 1.8. GL.B-JP. « 6 7 4 68 50 (Amo Comarca bel ï a l e i ) Rel ACV

• LADA Nlva, B-NL 550.000-« 5 8 9 0991 Pocg.niRemooaroo

• LANCIA Delta. HF, tur­bo, B-KY 790.000.-« 5 8 9 09 91 Pecar.Si) Rel FIQC2O0O7

• LANCIA Prisma. TDS, 0-AK. 750.000.-« 5 8 9 0 9 9 1 (Fto.ii i Fwriorfreii

• LANCIA Y-10.B-HD 325 000.-« 5 8 9 09 91 (Hacar. U l .Re l .F 10020006

• OPEL Corsa. B-IS 475.000.-« 5 8 9 09 91 (TtosJIM.FIlIgroi

• OPEL Corsa GSI. B-LK. « 6 7 4 68 50 (Amo Comarca oel VaMs) Rei ACV

1111)90005

• OPEL Kadett. 1.3. 5 p, B-HY. 450.000 - « 5 8 9 09 91 (Fear, si; Rei FlOOacrjl

• OPEL Kadett. 1.8 GT. blanc. B-JZ. 600 .000-«588 55 35 lAigcertal) Rel.» 10103036

• OPEL Vectra 1.6 I A.A. B-MN « 6 7 5 32 57 (^aiESrteil FW.AE 10030305

• PASSAT Variant 1.8, A A B-MG. « 6 7 4 68 50 (Auto Comarca M Vanes). Ral. ACV

10000006

• PEUGEOT 205 GTI, A/A. B-JT. « 674 15 03 (F-j eorJoax Rtfr) Ref. FW120003

• P E U G E O T 205 XL. B-HW. « 6 7 4 1 5 03 (Peiig»<tlirlo/FMy).riaf.PMR 120001

• PEUGEOT 309 GT, A/A, B-HX. « 6 7 4 1 5 0 3 ifttgeot Mou Rtr,) FM FW 120002

• R E N A U L T 11 GTL, B-GL « 6 7 4 1 5 0 3 | P e ^ kV» Ral^ FM PUR 120006

• RENAULT 19 TSE, blanc, B-LX. 850.000.-« 5 8 8 55 35 jAuocerejag IM A10100305

• RENAULT 21 2.0, A.A. B-U. « 6 7 4 8 8 SO (Amo Comarca bel VaMs). Rel ACV

• RENAULT 21 TXE, btau.B-JJ. 650.000-« 5 8 6 5 5 35 lAumU) (MA 10100001

• RENAULT 5 GT turbo. negre, B-HT. 250.000-« 5 8 6 55 35

m . » ions»

• RENAULT Oio. RN-1.4. B-OD « 6 7 5 32 57 ^VjBFjeber) FM «10330007

• RENAULT CSo 1.2. 3 p., vermell. B-OM. 975.000.-« 5 8 8 5 5 35 lAuocer»»; FM»101000Ci;

• SEAT Iblza. 1.5 i. 3 p. rl-OB. « 6 7 5 32 57 tV)DFaeter) FM AE 1033000»

• SEAT Ibiza 1.2, negre, B-JX. 4 0 0 0 0 0 -« 5 8 8 55 35 (Aurxg»» . M A 101001)07

• SEAT Iblza 1 5, 5 p, B-KP. « 675 32 57 (AiÉ)fjlBean).BBl.AEI(

• SEAT Terra, blanc. B-KT. 350.000.-« 5 8 8 55 35

Rel A1010X09

• S U Z U K I Swill G T I . B-1872-IP, blanc. « 6 7 4 0910 (SucJbl IWS10110002

• VOLKSWAGEN Golf 16 V. B-LM. « 6 7 5 32 57 (AiaEsletard Rel AE 10030010

• FORD Escort diesel. B-HW. « 6 7 4 1 5 03 (1»BI08ttycttFla*r). Ret. FW 120004

• NISSAN Patrol 6 dl. die­sel. curt. B-JV. « 6 7 5 32 57 (Aia»iaet«i)IM.»t 10030001

• NISSAN Vanette pràctic diesel. B-MS. « 675 32 57 (AKJESW»!) R« K10030035

• RENAULT Exprés, die­sel, B-JZ 650.000.-« 5 8 9 09 91 fUcai.sJI FM F1CKOCT

^^UQUEü A R A M A T EMfc

El joc de la nació català na

C I C L I S M E F E M E N Í 2 2 . Divendres, 9 de juny de 1995 C O R R E T J A , AL R O L A N D G A R R O S

Diumenge es disputarà a Can Sant Joan el campionat de Catalunya de ciclisme femení, organitzat pel CC La Floresta Fermin Torres Gil. La cursa començarà a les 11 del matí. Plana 22.

El tennista de Sant Cugat ha aconseguit la seva millor classificació en un torneig del Gran Slam en arribar als vuitens de final del Roland Garros. Kafelnikov ha estat el seu botxí. Plana 23.

J o s e p A l o n s o va a r r i b a r a S a n t C u g a t pe r cob r i r la ma rxa de C a r l e s M u n u e r a . El n o u e n t r e n a d o r a r r i b a v a al c lub san t -c u g a t e n c a m b un p r o p ò s i t c lar : l lu i tar pe r m a n t e n i r la c a t e g o r i a . I el ce r t és

FUTBOL

que els primers partits amb Alonso a la banqueta feien pensar, a l'afició local, en la possibilitat que l'equip se salvés del descens. Però després d'uns quants bons resultats, la truita es va girar i la

sort va donar l'esquena a un equip que ha lluitat fins l'últim partit del campionat. En els pròxims dies Josep Alonso ne­gociarà amb el president del club la seva possible continuïtat la temporada que ve.

J O S E P A L O N S O . Entrenador del Sant Cugat Esport

«Jo en sóc el màxim culpable» l \KMI Kl VI kl I

I Sani Cugat Personalment. esta decebut perquè no ha assolit la permanència de l'equip'.'

- "(Juant a l'objectin espoi tui estic decebut: quant al resultat final de l'equip, lambe. pcio so­bretot. estic decebut amb la meva persona per h.tvci pcidul l.i ca­tegoria. No puc csiar decebut del tracte que he rebu1 pel part de la directiva ni \\ i ia teina que han l'et els jugudois Nosaltres sa­bíem les nosties limitacions i u nint en compte ai\o hem intentat ler el millor possible. •

Josep Alous,) ha pogut tiv-ballar amb el plantejament que es va fer en arribar al Sant < ugal'.'

-»Els plantejaments que es van fer quan JO vaig agafar el Sant Cugat eren clanssims. Ls va apostar per una petita renovació dins l'equip. Tots érem conscients de les limitacions econòmiques que tenia el club i llavors es va voler intentar amb gent molt jove, però tot i que en un principi sem­blava que la cosa havia canviat i anava una miqueta més bé, des­prés es va torçar. Però estic con­tent de la feina feta. L'únic que ha sortit malament ha estat no conservar la categoria.»

-Aix í doncs que ha fallat en el Sant Cugat?

—«.lo no puc parlar del que ha fallat en tota la temporada. Jo puc parlar del que ha fallat en aquests últims partits en què he dirigit l 'equip. Vaig arribar a Sant Cugat quan es portaven 21 jornades de lliga i l 'equip tenia 13 punts. S'ha acabat el campionat i el Sant Cugat n'ha fet 26. Hem fet els mateixos punts en 17 partits que en 23. Però no vull que això serveixi d'excusa. El Sant Cugat tenia les seves limitacions i ha acabat tenit les mateixes. De tota manera, jo diferenciaria tres fases molt concretes. En la primera, on tot va anar força bé, es van gua­nyar equips com el Tremp, el Bar­celoneta i el Vilassar. En la segona ens jugàvem la nostra lliga, i va ser una mica decebedor perquè ens vam enfrontar a equips que també lluitaven per evitar el des­cens, i no la vam saber guanyar, però a més, amb tota la desgràcia del món. I la tercera part, en l'úl­tim tram de la lliga, on l 'equip s'ha ressentit de les baixes per lesió de Cartiel, Bayo, Monjonell i Gómez.»

—Psicològicament l'equip esta­va preparat per assumir el repte

de salvar la categoria'.' •—«Jo et diria que si. Això, clar.

es veu en el dia a dia. en els entrenaments i vivint dins els ves­tidors. Ea gent en tenia moltes ganes i estava convençuda que es podia fer. Es preparaven les coses i es feia amb molta, il·lusió, però torno a repetir que les coses se'ns han girat i gaiiebe sempre hem tingut el resulta! en contra, hem hagut d'arriseai mes del normal i al final els resultats ens han dut al descens de categoria I sj algú vol buscar culpables, jo en soc cl màxim culpable a ín : a res­ponsable de la part espoihva del club.-.

—Per les seves individualitats. el Sant Cugat que vostè ha tingut podria ser t ranqui l · lament un equip de primera catalana'.1

—«Sí. és clar. però cal fer-ho amb temps, això requereix un aco­blament i no treballar sobre la marxa, com s'ha fet. Jo estic con­vençut que cl Sant Cugat actual si comencés ara la lliga, seria un equip que no hauria de tenir problemes.»

—L'afició local no ha donat cl suport necessari a l'equip?

—«Això ni se m'ha passat pel cap. Jo crec que en els partits que hem jugat a casa la gent ha vibrat amb l'equip. No se què en pensaran ells. Jo he vist un públic que ha animat els jugadors, re­cordo per exemple el dia que van guanyar el Tremp i el dia que van aixecar el partit contra el Pa­lafrugell. També he vist la gent sortir decebuda després del partit que vam perdre amb el Vilafranca. Però malgrat això. crec que el públic ha estat al costat de l'e­quip.»

—El seu futur passa per Sant Cugat o té algun altre compromís?

—«Josep Alonso no té cap com­promís amb ningú. El president del club va dir que acabes com acabés la temporada volia que continués a Sant Cugat i Alonso li va dir que preferia deixar-ho per quan finalitzes l'últim partit de lliga. Jo puc assegurar que tres clubs s'han dirigit a mi, però ho he ajornat tot fins que no acabi el curset nacional d 'entrenadors. I, passi el que passi, el primer club que tindrà converses amb Jo­sep Alonso serà el Sant Cugat mitjançant Francesc Ruiz, que és l 'home per qui realment sento ha­ver perdut la categoria perquè m'ha demostrat ser una persona. cosa que avui en el futbol és molt difícil de trobar.»

Alonso va arribar a Sani Cugat disposat a treballar per la continuïtat de l'equip a primera catalana. Foia: MANK ESPINOSA.

Crònica d'un descens C.R.

M Josep Alonso no te cap pro­blema per reconèixer la seva part de responsabilitat en el descens del Sant Cugat. Alonso va subs­tituir a la banqueta el santeuga-tenc Carles Munuera . que va deixar l'equip per les crítiques d'un sector de l'afició. El seu de­but es va produir contra el Sant Cristòfol a Ca N'Anglada, on el conjunt santeugatenc va perdre per 4 a 0. Però els triomfs van arribar dos partits més tard. L'e­quip va aconseguir tres victòries consecutives contra la Seu, cl Tremp i el Barceloneta. que li premetien somiar amb la remun­tada. Però primer la mala sort

i després les lesions, van deixar K..O. un equip que cada cop tenia més complicada la permanència en la primera divisió catalana. I ha estat en els partits realment decisius, contra els equips que també han lluitat per salvar la categoria, on el conjunt ha fallat i s'ha deixat escapar la categoria. El que no es pot negar és la constància en el treball d'aquest equip dirigit per un home que ha tornat la confiança i la il·lusió als jugadors. Tant ell com la di­rectiva ho han provat tot, però els resultats no han estat els de­sitjats. El descens a preferent s'ha consumat i com diu Alonso «cal assumir-ho».

Campionat de Catalunya de ciclisme femení a Sant Cugat • Sant Cugat.— El parc de Can Sant Joan serà un dia més el marc d'una prova ciclista, aquest cop el campionat de Catalunya feme­ní, organitzat pel CC Ea Floresta Fermin Torres Gil. En la prova prendran part corredores de les categories cadet, juvenil i ama­teur. Les primeres hauran de re­córrer 31) quilòmetres, les juvenils 60 i les amateurs 90. Les par­t i c ipan t s s ' h a u r a n d ' i n sc r iu re abans de la cursa, que començarà a les 11 del mati.

Una de les corredores que co­neix prou bé el circuit on es de­senvoluparà la prova d'aquest cap de setmana és l'ex-eielista del club floresta Estela Peris. Peris va com­provar la duresa del reconegut el passat 27 de maig. quan es va disputa,! el campionat del Va­llès juvenil. Estela Peris va dis­putar la cursa fora de competició i va completar els mes de 10(1 quilòmetres com la resta de co­rredors. La ciclista del Montornès va aprofitar la prova de juvenils del campionat del Vallès per pre­parar el campionat de Calalunva femení. , C R .

El Júnior debuta avui en la copa del Rei contra PAldeasa H Sant Cugat.— Avui comença una nova edició de la copa del Rei d'hoquei sobre herba, on par­ticipen els 8 primers classificats del campionat de divisió d'honor. El Júnior debuta aquesta tarda a partir de les set contra l'Alcasa Valdeluz de Madrid. El guanyador d'aquest partit s'enfrontarà al ven­cedor del matx entre l 'Egara i l'Atlètic de Terrassa, l'actual cam­pió de copa. L'objectiu del conjunt santeugatenc és superar el primer compromís i optar al tercer lloc de la classificació. La resta d'en­frontaments que completen els quarts de final són: RC Polo-De-portiu Terrassa i Jolaseta-Club de Campo. I^a competició es dispu­tarà fins diumenge, a les instal·la­cions de l'Atlètic de Terrassa a Can Salas. ' c.R.

Campionat de Catalunya de karate M Sant Cugat.— El pavelló mu­nicipal de Sant Cugat serà diu­menge l'escenari del campionat de Catalunya de karate, associació Shito-Ryu. El campionat, que co­mençarà a partir de les 10 del matí i acabarà al migdia, tindrà la participació d'uns 100 karatekes d 'arreu de Catalunya, J4 dels quals són santeugatencs. El cam­pionat s'ha establert en quatre ni­vells: el primer per a cinturons negres i marrons, el segon per a noies i els dos restants per als altres cinturons. L'entrega de pre­mis serà presidida pel Mestre Hi-rota, president de l'Associació Shito-Ryu. /c.R.

MOTOR RALLY Ctra. Cerdanyola, 69 Tel. (93) 674 15 03 (Ventas) • Tel. (93) 675 18 53 (Taller) 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

su agente PEUGEOT PEUGEOT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 9 de juny de 1995 ESPORTS 23

TENNIS

Àlex Corretja cau eliminat a París en els vuitens de final de Roland Garros El rus Kafelnikov n'ha estat el botxí

CARME REVERTE I Sant Cugat.— Després d'un inici de temporada fluix com a con­seqüència d'una lesió al colze, Àlex Corretja ha tornat a demostrar que es troba en plenes condicions. Arribar als vuitens de final de Roland Garros, el torneig sobre terra batuda per excel·lència, certifica la recuperació del tennista santcugatenc, que amb aquesta actuació ha establert la seva millor classificació en un torneig del Gran Slam.

Un cop recuperat de la lesió al colze, el tennista santcugatenc Àlex Corretja ha tornat a demos­trar que és un dels tennistes es­panyols amb més projecció. En la seva tercera participació en el Roland Garros, ha arribat als vui­tens de final, en què ha estat eliminat pel rus Kafelnikov. Co­rretja va ser superat pel cap de sèrie número 9 del torneig en tres sets (6/3, 6/2 i 6/2). El tennista local ha reconegut que no va jugar bé contra el tennista rus, i que la clau va ser «no saber aprofitar les oportunitats». «Per això vaig perdre tan fàcilment», explica. Les possibilitats d'arribar a la final eren realment difícils per al sant­

cugatenc, que en els quarts de final hauria hagut d'enfrontar-se a Agassi, l'actual número 10 de l'ATP. «Per tant, qui ho tenia pitjor en el quadre era jo», as­segura Corretja.

Per arribar als vuitens de final de Roland Garros, Corretja va eliminar els francesos Jerome Goldmar i Guy Forget i el sud-a-fricà Wein Ferrerira, el seu botxí aquest principi de temporada.

Corretja està satisfet de la seva actuació a París. «Quan jugo un torneig, mai no em plantejo arri­bar als quarts o als vuitens, pre­fereixo anar partit a partit perquè, si no, segur que perdo en el primer partit», assegura.

VOLEIBOL

£1 CV Sant Cugat derrota l'Hispano-francès i passa a la

final de la lliga catalana L'Esplugues és l'altre finalista

De totes maneres, el Sant Cugat va saber mantenir un nivell re­gular durant tot el partit, i no va cometre excessives errades no forçades.

Sandra Sànchez, molt efectiva en atac, va ser una de les jugadores més destacades del matx, junta­ment amb la juvenil Raquel Trè­mols, que va sortir al tercer set i va fer el seu millor partit des que juga a l'equip sènior.

O Hispano-francès: Aguilar, Vidal, Becerril, Mateos, Borràs, López

—equip inicial—, Mayoral, Borràs II, Aroca i Rodríguez.

3 CV Sant Cugat: Rubio, Bartra, Mampel, Vila, Sànchez, Castarié

—equip inicial—, Trèmols, Castro i Salto. Parcials: 7-15, 7-15, 4-15. Arbitres: León i Nieto. Bé. Públic: Uns 20 espectadors.

O.V./C.R. H Barcelona.— El Club Voleibol Sant Cugat i l'Esplugues dispu­taran aquest cap de setmana la final de la lliga catalana, després d'haver eliminat l'Hispano-fran-cès i el Barcelona, respectivament.

El conjunt santcugatenc, que es va enfrontar a l'Hispano-fran-cès en semifinals a un únic partit, no va tenir cap problema per im­posar-se a domicili per 0 sets a 3. El partit va ser avorrit i es va jugar a un ritme força lent.

Esplugues, l'altre finalista

L'altra semifinal la va guanyar l'Esplugues en derrotar el Win­terthur Barcelona per 2 sets a 3 en un partit força igualat. Les del Baix Llobregat, que s'havien imposat ja en el partit d'anada per 3 sets a 0, acompanyaran el CV Sant Cugat a la final de la lliga catalana que es disputarà a Pallejà. Les jugadores de Rupil buscaran la victòria per aconse­guir el doblet aquesta temporada.

Àlex Corretja ja ha participat tres cops en el torneig francès, però l'última ha estat la seva millor actuació. Foto: J.A. MULA.

FUTBOL

El Sant Cugat Esport confirma el seu descens directe en

perdre contra l'Olot La temporada que ve jugarà a preferent

per tal d'abandonar la zona de descens directe. Els jugadors lo­cals es van mostrar apàtics i im­potents durant tot el matx, tot i dur el pes del partit. A més a més, es van mostrar excessi­vament nerviosos, la qual cosa els va impedir concretar les moltes oportunitats de gol. En canvi, l'O­lot va ser més pràctic i efectiu, i les poques ocasions de què va disposar van acabar en gol. El primer arribava als 18 minuts de partit i el segon, just abans del descans. Amb el 0 a 2, el pa­norama havia de canviar molt per­què el Sant Cugat remuntés el partit. Però al segon temps res no va variar. Tot i així, els de Josep Alonso van marcar l'I a 2 en temps afegit. Amb aquesta derrota s'ha consumat el descens directe del Sant Cugat, que, jun­tament amb el Roses i la Seu d'Urgell, jugarà la temporada que ve a preferent.

I Sant Cugat: Àngel (4), Miguel Àngel (3), Goyo (2), Aznar (3),

Hervàs (3), Asensio (3), Ramos (3), Roger (3), Joan Antoni (3), Granero (2) (Óscar 32'), Aguilera (2) (Javi 58').

2 Olot Bartrina, Escandell, Ramo-net, Puigvert, Dames (Boada 65'),

Font, Sergi, Villaplana, Forcadell, Da­vid, Falguera (Planagumà 79'). Gols: 0-1 Falguera (18'), 0-2 Forcadell (48'), 1-2 Joan Antoni (92'). Àrbitre: Soto Garcia. Correcte. Tar­getes grogues a Goyo, del Sant Cugat, i a Ramonet, de l'Olot. Públic: Uns 75 espectadors. Incidències: El partit es va disputar al camp de l'Ibèrica en compliment del partit de sanció, que ha obligat a tancar el Municipal.

CARME REVERTE • Sant Cugat— El Sant Cugat Esport es va acomiadar de la pri­mera divisió catalana amb una derrota contra l'Olot. Els sant-cugatencs van notar la respon­sabilitat que significava guanyar

L'Olimpyc tanca la temporada amb una derrota a l'Hospitalet • L'Hospitalet.— L'Olimpyc de la Floresta ha tancat la temporada amb una derrota davant l'Hos­pitalet per 6 gols a 4. El partit va ser més igualat del que s'es­perava. Tècnics i jugadors han coincidit a destacar que l'equip florestà va mostrar un joc superior al dels locals. De fet, no va ser fins al final de la segona part que l'Hospitalet es va avançar al marcador. Amb aquesta derrota, l'equip florestà ha quedat avant-penúltim de la taula classificatòria i amb greus problemes per el·ludir el descens de categoria. Segons ha anunciat la federació, aquesta temporada baixaran a la estatal B, una categoria menys després de fer una temporada irregular. Els florestans van fer una primera volta molt bona per ser un equip jove i sense experiència en la ca­tegoria. En canvi, en la segona volta, l'equip que entrena Àngel Ruiz està patint i les coses no han sortit tan bé com en els pri­mers partits. Així està la situació, l'equip de la Floresta ha acabat a la zona baixa de la taula amb una única possibilitat d'el·ludir el descens si la restructuració de grups l'afecta. /c.M.

El Míra-sol goleja el Marina en l'últim partit de lliga

4 Mira-sol: Antonio, Juanjo, José Carlos, Minguella, Sergio, Joan,

Manu, Pepe, Carlos, Jaime i Tini.

0 Marina: Jiménez, Gallardo, Ca­macho, Montero, Laguarda, Ri-

bulleda, Hernàndez (Martín 59'), Ba-gen, Rodríguez, Robles, Moreno i Martín. Gols: 1-0 Sergi (25'), 2-0 Tini (48'), 3-0 Pepe (60'), 4-0 Tini (80'). Àrbitre: Galindo. Regular. Targetes grogues a Joan, Rodríguez i Tini.

B Mira-sol.— Els mirasolencs van fer valer la seva superioritat per imposar-se sense dificultats al Marina en l'últim compromís del campionat de lliga. Els locals van dominar a pler un partit de tràmit ja que cap dels dos equips s'hi jugava res. El Mira-sol va inaugurar el marcador a la pri­mera part gràcies al gol de Sergio, però no va sentenciar el matx fins al segon període. / C.R.

AUX VYD S A .

SEGURETAT

Extintors

Sant Cugat del Vallès, -a 58917 99

SET BALL UN CLUB DINÀMIC - Restaurant obert al públic - Escola de tennis per a nens i adults

Ctra. de Cerdanyola a Sant Cugat km 4,6 Apartat de Correus 49. Tel. 674 28 00

Sant Cugat del Vallès"

Magnífiques instal·lacions enclavades dins un entorn verd, a tan sols 20 minuttde Barcelona, on vostè i la seva família podran gaudir de 13 pistes de tennis (terra batuda), 2 frontons, piscina voltada d© gespa, raig uva, saló social, restaurant, i d'un ambient sa i divertit on els seus fills podran saltar i córrer, i aprendre aJMgar a tennis

a les classes de l'escola de tennis mentre vostè juga uns sets amb uns amics que ja estan desitjant conèixer-lo. El convidem a conèixer SET BALL TENNIS.

conjuntament amb la UNIVERSITAT DE GAL·LES obre període de sol·licitud d'inscripcions per a la

CARRERA DE CIÈNCIES EMPRESARIALS BRITÀNICA

Bachelor of Science in Business Administration Titulació oficial britànica emesa per l'esmentada universitat.

Carrera universitària de 3 anys acadèmics.

• Proporciona una base de cultura empresarial facilitadora d'una bona projecció professional futura.

• Prepara per a tres importants àrees d'activitat empresarial:

- Àrea Administrativa i Financera - Àrea de Màrqueting i Vendes - Àrea de Comerç Exterior i Màrqueting Internacional

• Té un nombre reduït d'alumnes per curs que permet una relació molt directa i viva entre professor i alumne.

• Té la garantia d'un professorat de destacat nivell curricular i vinculat al món de l'empresa.

• S'aconsegueix un domini ampli de l'idioma anglès.

• Es desenvolupa en un entorn acadèmic confortable, que facilita les relacions entre els alumnes i la motivació en l'aprenentatge.

• Entrena l'alumne a manejar bases de dades informatitzades com a recurs introductori a la formació permanent i al nou entorn virtual en el qual haurà d'actuar professionalment els propers anys.

• Gaudeix d'una titulació universitària britànica sense necessitat de desplaçar-se allà a cursar aquests estudis.

• Està becada parcialment per la Caixa de Terrassa, que alhora ofereix còmodes possibilitats de finançament.

• Té borsa de treball i bones sortides al mercat laboral.

EXIGÈNCIES O REQUERIMENTS:

• COU, BATXILLERAT o FP2 i prova d'accés.

• La selectivitat no és necessària, però els alumnes que l'hagin superada amb una puntuació superior al 6 tindran convalidada la prova d'accés.

ENTERRAR ELS ANIMALS 25 . Divendres, 9 de juny de 1995 CLOENDA DEL CONCILI

La manca d'un marc legal que reguli la recollida d'animals morts comporta dificultats per als amos. A Sant Cugat, l'empresa que recull les escombreries ofereix el servei per 8.000 pessetes. Plana 26.

El concili tarraconense, que ha fet les sessions de treball a Sant Cugat, va acabar diumenge amb una cerimònia en què el nunci del Papa va advertir l'Església catalana del perill del nacionalisme. Plana 26.

La 12a edició de la Universitat Inter­nacional de la Pau, que se celebra cada any a Sant Cugat, ja té data i programa: es farà del 16 al 22 de juliol al Centre Borja i el tema que centrarà, com a re-

PACIFISME

refons, els 4 seminaris programats, serà el concepte de mediació en el conflicte, un nou punt de vista del pacifisme que entén la intervenció externa en les guerres com a «assessorament per tal que les

dues parts enfrontades dialoguin i trobin una la solució des de dins». Així ha definit la idea el director de la universitat i pre­sident de l'Institut de Teoria i Tècniques de la Mediació, Frederic Roda.

La idea de mediació en el conflicte centrarà la 12a edició de la Universitat de la Pau

El concepte implica assessorar les parts perquè resolguin l'enfrontament des de dins

Les jornades d'estiu d'aquest any es faran del 16 al 22 de juliol al Centre Borja

SÍLVIA BARROSO • Sant Cugat.— La maduració del concepte de mediació en el conflicte al llarg de les diferents edicions de la Universitat Inter­nacional de la Pau va donar pas a la creació de l'Institut de Teoria i Tècniques de la Mediació fa uns mesos i ha fet que les jornades d'estiu d'aquest any se centrin en aquesta idea. El concepte neix, segons el director de la universitat i president de l'institut, Frederic Roda, «com una nova manera de col·laboració externa per a la re­solució d'un conflicte en què no hi cap l'intervencionisme: es tracta de vetllar pel diàleg entre les dues parts, que han de trobar la sortida des de dins».

Aquesta idea serà el rerefons dels quatre seminaris de la 12a edició de la Universitat de la Pau, que es farà novament al Centre Borja, del 16 al 22 de juliol. Un cicle de ponències agrupades sota el títcAEducar per la pau en el conflicte en l'àmbit escolar i en el lleure» ocuparà les sessions dels tres primers dies i abordarà l'a­nàlisi de la mediació i les pos­sibilitats d'implantació del con­cepte a l'escola. La relació entre intolerància, religió i pau serà el tema del segon seminari. Arsland Mazouini, representant del Front de Forces Socialistes d'Alger i re­fugiat polític a Catalunya, inter­vindrà en aquestes sessions amb una conferència-debat sobre la por al fonamentalisme analitzada des de la perspectiva de l'Islam. Però el debat presidirà realment la Universitat de la Pau a partir de la quarta jornada. Dos semi­naris plantejats com a preguntes obertes reuniran diversos ponents per discutir, el 20 de juliol, L'hu­manitarisme com a renúncia al pa­cifisme?, i el 21 i 22, Viure o patir

Arcadi Oliveras, vice-president de Justícia i Pau i ponent de la universitat, i Frederic Roda. Foto: MANÉ ESPINOSA.

la democràcia?. Segons Frederic Roda, «els dos temes s'han d'e­nunciar amb un interrogant per­què són idees que cal discutir, dubtes que sorgeixen». La trans­formació del pacifisme en un hu­manitarisme que «es dedica fo­namentalment a la provisió d'a­liments i medicines dels pobles en guerra» és per a Roda un fe­nomen actual que s'ha d'analitzar. I el mateix passa amb tendències de les democràcies actuals en què, segons el director de la universitat, «el sistema judicial pren un pro-tagonisme que podria ser exces­

siu». La frontera entre els poders dels sistemes democràtics —el le­gislatiu, l'executiu i el judicial— es discutirà a partir de les po­nències La independència dels po­ders?, del jutge i ex-diputat so­cialista Ventura Pérez Marino, i La reforma del sistema?, del ca­tedràtic de Dret Constitucional a la Universitat Autònoma de Bar­celona Francesc de Carreras.

Inauguració amb Pe Gispert

La consellera de Justícia de la Generalitat, Núria de Gispert, pronunciarà la conferència inau­

gural de la 12a edició de la Uni­versitat Internacional de la Pau en una cerimònia que presidirà l'alcalde de Sant Cugat, Joan Ay­merich. Per Frederic Roda, la pre­sència de la consellera és «una de les més destacades de les jor­nades d'aquest any», juntament amb la de Pérez Marino, la del santcugatenc Francesc de Carre­ras i, «especialment», la del ge­neral d'artilleria Alberto Piris, «que no ha fallat a cap edició i que, com a militar, aporta una visió del conflicte autocrítica i gens demagògica».

DISMINUCIONS

Una nova agència de Sant Cugat vol organitzar viatges en grup per a minusvàlids

S.B. • Sant Cugat.— L'agència Ussía Tours, inaugurada a Sant Cugat fa unes setmanes, ha escollit com a especialització els viatges per a minusvàlids. Amb seu al carrer Plana de l'Hospital i dirigida pel florestà Josep Ramon Ussía, l'a­gència és la primera de Catalunya en tenir l'oficina totalment adap­tada per a ús de persones amb discapacitats físiques. «Hem pre­parat fins i tot el bany —explica Ussía— perquè, quan l'empresa es consolidi, volem tenir també treballadors amb minusvalues».

La idea d'orientar l'agència en

aquest sentit va sorgir, segons el director, per la seva experència personal, com a parent d'un te-traplègic i com a treballador del sector turístic. Ussía era director comercial d'una agència majorista i havia comprovat «amb deses­peració» que era impossible or­ganitzar viatges en grup per a mi­nusvàlids «perquè ningú no té una base de dades on constin empreses de transports, hotels i guies es­pecialitzats». Segons Ussía, «els hotels catalans estan adaptats no­més a les condicions mínimes exi­gides per la llei: una rampa d'accés i una o dues habitacions. De ma­

nera que els viatges en grup que­den descartats». Les condicions són encara pitjors a la resta de l'Estat. Només al centre i el nord d'Europa, especialment a Holan­da, Alemanya i Suècia, hi ha les condicions necessàries per fer aquest tipus de servei, «i fins i tot guies especialitzats», explica Ussía.

L'objectiu de l'agència és con­feccionar una base de dades prò­pia per poder programar rutes tu­rístiques per a grups de minus­vàlids. Aquest interès per orga­nitzar viatges per a col·lectius de discapacitats físics no és «gratuït»,

assegura Ussía: «Hem de pensar que viatjar amb companys que no tenen cap problema de mobilitat els crea tensió, perquè veuen que ells entorpeixen el ritme de la sortida.» Però l'objectiu de la nova agència és «encara un projecte», recorda el director. «De moment —explica— tenim una llista d'es­pera d'unes 20 persones de tot Catalunya que ens han sol·licitat aquest tipus de servei, però el problema és nostre per trobar ho­tels amb les condicions necessà­ries o autocars grans —no mi­crobusos^— adaptats per portar ca­dires de rodes».

El grup del 0,7% presenta el projecte que finançarà • Sant Cugat.— La plataforma del 0,7% de Sant Cugat ha or­ganitzat una tertúlia amb pisco­labis per presentar el projecte de construcció d'un centre de reha­bilitació per a cecs a l'índia que el col·lectiu vol ajudar finançar. L'aportació del grup santcugatenc serà d'un milió i mig de pessetes, la quantitat cedida del pressupost municipal de 1994 per a coope­ració. La xifra de Sant Cugat ser­virà per completar l'aportació del Fons Català de Cooperació per a la construció del centre. Per explicar els motius de la tria, avui a les nou del vespre al Club Mun­tanyenc, assistirà a la xerrada Nú­ria Escala, membre del fons català i responsable d'aquest projecte a l'índia. A la tertúlia també s'ha convidat Shyam Sunder, un indi invident que, segons la portaveu del grup del 0,7% Alícia Barbero, «podrà explicar el context social del país on s'han destinat els di­ners des del punt de vista d'un cec». Sunder és de Nova Delhi i viu a Barcelona, on treballa com a professor de música, des de fa uns anys. Tot i que el projecte que es presenta avui encara no ha estat aprovat oficialment per l'Ajuntament, els membres del col·lectiu del 0,7% esperen, se­gons Barbero, que l'alcalde, Joan Aymerich, «no hi posarà cap en­trebanc». El grup va presentar la proposta a Aymerich a principi de maig, però ja aleshores es va acordar que la reunió per con­firmar-ne l'aprovació es faria des­prés de les eleccions. En aquesta reunió és previst també que es decideixi la composició de la co­missió de seguiment per escolin-els projectes que es finançaran amb el pressupost municipal a partir de l'any vinent. / s.B.

Un membre de l'oficina de la Unesco a Sarajevo, a Ràdio Sant Cugat • Sant Cugat.— El programa Viure a la Terra de Ràdio Sant Cugat emet dilluns a les 11 de la nit una entrevista amb Raül Romeva, un jove investigador per la pau de la Unesco i professor de Relacions internacionals a la Universitat Autònoma de Barce­lona. Amb 24 anys i llicenciat en Ciències Econòmiques, Romeva ha estat el segon membre de la Unesco en incorporar-se, la set­mana passada, a l'oficina que la institució internacional té a Sa­rajevo. Viure la Terra acaba així la sèrie de tres programes dedicats al conflicte dels Balcans, que ha estat analitzat, des de diferents punts de vista, per José Maria Mendiluce, en el monogràfic que li van dedicar el mes passat, i per la refugiada bosniana a Cas­tellbisbal Jasmine Jelic, entrevis­tada el novembre passat. / s.B.

Detinguts per amenaces amb destrals al porter d'una discoteca • Sant Cugat.— La Policia Na­cional a Sant Cugat va detenir diumenge quatre joves per haver amenaçat el porter d'una disco­teca de la ciutat amb dues destrals que van trobar en un hort proper. L'incident va començar quan el personal del local va voler fer fora els joves per haver-se negat a pagar les copes que havien pres i ells s'hi van negar. / s.B.

26 PUNT DIVERS ELS 4 CANTONS / Divendres, 9 de juny de 1995

SALUT PUBLICA

El trànsit de la societat agrícola a la societat urbana ha propiciat un canvi en la relació entre els homes i els animals domèstics. Alguns animals gairebé han desaparegut, mentre altres han incrementat la seva presència i s'han convertit en companys dels seus propietaris. Però les lleis no han evolucionat al mateix ritme que la societat, cosa que comporta problemes de tota mena. Un d'aquests seria què fer amb els animals quan són morts, un terreny sobre el qual no hi ha legislació.

Quan un amic se'n va... Tenir un animal mort a casa pot ser un problema car i difícil de resoldre

XAVl CAVA/MONTSE: SANT

H Sant Cugat.— Un gos pot viure entre 10 i 15 anvs. segons el ta-many i la raça. mentre que els gats acostumen a viure una mica més. Més tard o més d'hora, l'a­nimal es morirà, i el seu amo haurà d'afrontar el problema. I.a majoria de persones no disposen d'un terreny propi on enterrar el que ha estat el seu company du­rant uns anys, fins i tot en una població amb un passat rural com Sant Cugat. Tot i que a Catalunya no existeix una normativa espe­cífica sobre els animals de com­panyia morts, esta expressament prohibit enterrar qualsevol animal en un terreny de propietat pública. Això suposa que el seu amo ha de buscar un lloc on es pugui portar el cos.

Serveis municipals

I'ls ajuntaments son els enca­rregats de desenvolupar ordenan­ces municipals que regulin la re­collida d'animals, l·ii molts llocs aquesta normativa no existeix. com és el cas de Sant Cugat, on l'Ajuntament reconei\ que no hi ha cap ordenança municipal que tracti el tema i. de fet. la recollida la realitza l'empresa habitual de recollida d'escombraries. Per 8.000 pessetes, aquesla empresa s'encarrega de passar per casa. retirar l'animal mort i portar-lo fins a l'abocador municipal de Va­carisses. I.a situació de Cerdanyo­la és molt semblant, ja que no disposa de servei municipal de recollida a domicili, i el mateix ajuntament recomana adreçar-se a veterinaris o empreses particu­lars. En la resta de poblacions dels voltants s'acostumen a oferir serveis gratuïts municipals, com és el cas de Sabadell, on igualment els animals acaben a l'abocador d'escombraries. L'Ajuntament de Rubí també disposa d'un servei municipal gratuït de recollida do­miciliària, Iot i que el propietari.

A Sant ('iiiMt. l 'cmpre tamlie i ^cull els animals mortvl 'otn: J.A. ML" LA.

si ho desitja, pot portar perso­nalment el cos a la gossera mu­nicipal. Els animals són enterrats en terrenys municipals. A Terras­sa, la mateixa empresa que la la recollida d'escombraries, mobles vells i altres voluminosos, també pot emportar-se l'animal per in­cinerar-lo, això sí. en aquest cas pagant una taxa de 4.000 pessetes.

Si el propietari vol un tracte més digne per al seu animal, pot adreçar-se a diferents empreses i serveis, o als veterinaris que. pel comú. tenen contractats els serveis d'aquestes empreses. El més senzill és el de la 1 acultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona, que ofe­reix la possibilitat d'incinerar el cos per 3.750 pessetes, tot i que

ha de ser el mateix amo qui el porti fins a Bcllaterra. Una oferta molt més complerta és la de la residència d'animals can Canet, prop de Granollers. Can Canet ofereix tota mena de serveis per animals, com ensinistraments o re­cuperacions. però també la ini-cineraeio. individual o col·lectiva. la inhumació de les cendres, i la recollida a domicili les 24 hores del dia. Bona part dels veterinaris de Sant Cugat tenen contractat aquest servei.

Cementiri d'animals

A Torroelles de Llobregat es troba l'únic cementiri d'animals de Catalunya en el sentit més tra­dicional del terme. Al cementiri es pot llogar un nínxol o bé una

tomba a terra, per un any. El preu. però. puja fins a les 23.000 pessetes, al que es pot afegir el del servei de recollida domicilià­ria. que costa 3.000 pessetes. Aquest servei només es presta al Barcelonès i al Vallès Occidental. Desemborsant una quantitat extra de 10.000 pessetes anuals, la tom­ba es manté en propietat, i s'hi poden enterrar altres animals, mentre les restes dels anteriors van a parar a l'ossari que hi ha a la institució. El cementiri dis­posa del seu propi enterramorts, i d'un entorn ben cuidat amb jar­dins. Aquesta opció, de qualsevol manera, es reserva a un grup bas­tant reduït de propietaris que es poden permetre despeses d'aques­ta envergadura.

El CASC exigeix la llibertat de l'insubmís català Pere Comellas

S.B. • Sant Cugat.— El Col·lectiu An­t imil i tar is ta de Sant Cugat (CASC) ha fet un comunicat pú­blic en què exigeix «l'alliberament de Pere Comellas i de tots els insubmisos presos de l'Estat». Amb una condemna de 2 anys, 4 mesos i un dia, Pere Comellas és a la presó Model en règim de tercer grau. Actualment, és l'ú­nic català empresonat per ha­ver-se negat a l'acompliment del servei militar o la prestació social substitutòria (PSS). Comellas era objector amb plaça per fer la PSS a l'organització no governamental Intermon, i és per això que el comunicat del CASC inclou una crítica a les ONG i altres entitats que, «amb una actitud hipòcrita. d'una banda prediquen la soli­daritat i, de l'altra, es converteixen en còmplices de l'empresonament d'objectors». El text assegura tam­bé que aquestes entitats són. en algunes ocasions, «denunciants di­rectes, com és el cas d'intermon amb Pere Comellas». L'ONG ha «oblidat», segons el CASC. «que la insubmissió també és solidaritat i no delicte», ja que «els que trien aquesta via —continua el mani­fest— s'arrisquen a penes de presó per lluitar contra la injustícia que implica l'existència d'un servei mi­litar i una PSS obligatoris». A més de difondre aquest comuni­cat, el col·lectiu s'ha adherit a la marxa en bicicleta que es farà dissabte a Barcelona per protestar per la condemna de Pere Come­llas. Sortirà a les 11 del matí de­ia seu d'Intermon (al carrer Roger de Llúria. número 15) i anirà fins al Govern Militar.

Xerrada sobre alimentació per a disminuïts • Sant Cugat.— L'associació pro-disminuïts de Sant Cugat Asdi ha organitzat per avui una xerrada sobre tècniques d'alimentació per a persones amb discapacitats greus. La fisioterapeuta Núria Pasteller, del centre d'Educació Especial Can Rigol, pronunciarà aquesta conferència, adreçada a monitors i cuidadors de dismi­nuïts, a la Casa de Cultura a dos quarts nou del vespre, S.B.

EL CONCILI CATALÀ

EI nunci del Papa adverteix del perill dels nacionalismes

en la cloenda del concili Els bisbes assumeixen Jes propostes aprovades

Precisament havia estat la mo­deració imposada per la presidèn­cia, sobretot pel que fa a les pro­postes sobre la nova ordenació jurídica de l'Església catalana, el que havia provocat tensions entre diferents sectors dels convocats durant les sessions plenàries a Sant Cugat. Tot i així, l'actitud dels prelats d'aprovar amb el seu vot deliberatiu totes les propostes votades a l'aula va aconseguir el consens general durant la cloenda a la catedral de Tarragona. Un dels punts assumits pels bisbes és el compromís de crear una co­missió d'experts per estudiar la fórmula més adequada per "a-vançar decididament» cap al re­coneixement d'una personalitat jurídica pròpia per a l'Església catalana. Així es decidirà si es crea una conferència episcopal pròpia o es tria la província o la regió eclesiàstica. Segons Pere

su \ i \HAKKONO H Tarragona/Sant Cugat.— El nunci del Papa a la Conferència Episcopal Espanyola, Mario Ta-gliaferri. va advertir sobre els pe­rills «dels particularismes i els na­cionalismes exacerbats» en un dis­curs pronunciat diumenge en la cloenda del concili tarraconense. Les paraules del nunci. que han estat qualificades d'«inoportunes i innecessàries» pel rector de Sant Cugat, mossèn Pere Vivó, arri­baven després de la comunicació dels bisbes, que assumeixen les 174 propostes aprovades per vot consultiu durant les sessions de treball al Centre Borja.

«Tenint en compte el seny i la moderació que ha demostrat el concili —afirma mossèn Pere— no calia ni hi pintava res el discurs alliçonador de Tagliaferri. N'hi hauria hagut prou amb la lectura de la carta del Papa que portava».

I 1 ruiiiu Mai ui tagliaferri, i el hishc de Girona. Jaume Camprodon . Foto: ELS 4 CANTONS.

Vivó, «després que els bisbes han demostrat la seva capacitat d'es­coltar, cal confiar en el seu cri­teri». El reconeixement de la plu­ralitat en la societat i dins l'Es­

glésia i de la necessitat d'acos­tar-se més als marginats són dos dels punts que s'han destacat més de les conclusions oficials. I, afe­gits al missatge final que defineix

l'Església com «una assemblea al servei de la cultura i la nació ca­talanes», marquen el «nou to gens autoritari» que Vivó veu actual­ment en les actuacions dels bisbes.

JOftNADES DE L'ESBART 27 « Divendres, 9 de juny de 1995 OFEKTA H I A L'ESTIU Les VI Jornades de l'Esbart han acabat amb l'actuació dels balladors més joves. Joan Rovira ha destacat la participació d'altres entitats i ha dit que, per al 20è aniversari, es faran més activitats. Plana 28.

Casals, estades de natura, estades esportives, colònies i tallers formen l'oferta de les entitats santcugatenques per als nens aquest estiu. Hi ha 1183 places disponibles per aprofitar les vacances. Plana 30.

FESTA MAJOR

Les entitats esportives i culturals participaran activament en la festa major Hi aportaran una oferta àmplia i complementària, diversificada pel que fa a llocs i horaris

FRANCESC CARBÓ H Sant Cugat.— Quan la Comissió de Festes va començar a projectar el programa de la festa major, va demanar a totes les entitats del municipi que hi col·laboressin preparant actes i aportant

No serà fins al dia 23 que els diferents mitjans de co­municació i la Comissió de Festes donaran a conèixer el programa de la festa ma­jor, que se celebrarà del 28 de juny al 2 de juliol. Aquest any, amb un pressupost una mica superior al de l'edició passada, la comissió ha ha­gut de fer veritables esforços per atendre correctament les demandes de les entitats, cobrir les peticions d'in-fraestructura i seguretat, tre­ballar plegats amb els co­merciants i oferir força actes per a totes les edats repartits pels diferents racons del mu­nicipi. A hores d'ara ja es coneix que el cartell anun­ciador de la festa major, una composició de motius del costumari, és d'Anna Baseu, que es va endur les 100.000 pessetes del premi. També s'ha adjudicat per mitjà d'un concurs públic la concessió dels bars a la Unió Esportiva Sant Cugat, que recollirà d'aquesta manera diners per finançar l'entitat.

Per la seva banda, els bo­tiguers s'han animat amb la proposta de la Botiga al Ca­rrer i el dia 30 convertiran molts carrers i places en un focus d'animació constant.

La tradició no es perdrà, ja que es continuaran fent un seguit d'actes que es re­munten anys enrere. El ball del Paga-li Joan, que la gent interessada ja han començat a assajar, es farà el dia de Sant Pere al matí. El castell de focs al principi de la festa és una altra tradició, que es completarà el darrer dia de la festa amb un correfoc en què participarà el renovat

propostes i idees. La resposta ha estat molt positiva i, a part del actes ja tradicionals —el Paga-li Joan, els balls, els espectacles infantils o altres propostes que prepara la comissió—, les entitats hi participaran amb concerts, tornejos

de futbol o escacs, idees gastronòmiques o l'a­gosarat muntatge del CPA a la seva caseta. Segurament es trobaran a faltar grans orquestres o grans concerts, però la comissió assegura que l'animació al carrer serà constant.

Les activitats dinamitzaran durant més de quatre dies la vida al carrer. Foto: ELS 4 CANTONS.

grup de Diables Sant Cugat. També es duran a terme molts concerts, a càrrec, en­tre d'altres, de la Jove Or-questa Sant Cugat, l'escola Fusió, la Coral Sant Cugat del CMSC o la Societat Co­ral la Unió. Tampoc no fal­tarà la trobada gegantera, que organitzaran el gegan-ters i trabucaires; les cer­

caviles, i molts actes infan­tils, acompanyats de la festa de cloenda de les Escoles Esportives en el marc de la Festa de l'Esport per a Tot­hom.

La Penya Regalèssia —amb la tradicional pae­lla— i el Centro Castella-no-manxego seran els enca­rregats de posar en pràctica

les propostes gastronòmi­ques. Fila Zero oferirà les tradicionals obres de teatre a la Unió, mentre que Vallès sense Fronteres participarà per primer cop en la festa. Capítol a part mereix l'ac­tivitat del CPA, que oferirà múltiples actes infantils, balls i concerts d'agrupa­cions de poblacions veïnes

a la seva caseta. Aquesta oferta la comple­

mentaran les entitats cultu­rals amb activitats esportives com campionats d'escacs, de futbol o de petanca. Aquests actes es desenvoluparan de la carretera de Cerdanyola al carrer Valldoreix, del Pla de Vinyet al parc Central, passant per la plaça Octavià.

Una alumna del col·legi Joan Maragall guanya un premi provincial de redacció en castellà

FRANCESC CARBÓ H Sant Cugat.— Laura Los-cos Domingo, alumna de vuitè d'ensenyament primari del col·legi públic Joan Ma­ragall de Sant Cugat, va re­bre el dia 1 de juny el primer premi provincial en el con­curs de redacció en llengua castellana organitzat per l'empresa Coca-cola. Los-cos, conjuntament amb al­tres companys del curs, va ser escollida per representar el centre en el concurs previ d'alumnes del Vallès, que es va fer a Sabadell. Altres

companys ho van fer en l'a­partat de català. El tema de la redacció va ser Aprendre de tot, aprendre de tothom, i la dotació del premi va ser un trofeu, un diploma acreditatiu i una màquina d'escriure elèctrica. A més a a més, Laura Loscos va guanyar el premi Parker de presentació i ortografia del treball. Ara, la seva redacció aspirarà, amb la resta dels primers premis provincials, a la fase estatal. Més de 16.000 alumnes de tot l'Estat s'han presentat a les dife­

rents fases provincials. «Ca­da any hi participem. Pro­curo que els alumnes que hi vagin no només tinguin un bon domini de l'ortogra­fia i la sintaxi, sinó que siguin creatius i imaginatius per elaborar veritables textos lliures», explica Josep Perea, professor de castellà del Joan Maragall.

Ara, ell, Laura Loscos i tots el companys i profes­sorat del nivell esperen amb expectació el veredite del ju­rat sobre les obres que han accedit a la final estatal. Laura Loscos, a dalt, al mig, amb companys. Foto: X. LARROSA.

S'han presentat 12 sol·licituds per instal·lar barraques de petards

RAMON LUQUE • Sant Cagat.— El Govern Civil de Barcelona ha rebut 12 sol·licituds per instal·lar, durant les festes que s'acos­ten, barraques de venda de petards a Sant Cugat. El Go­vern Civil és qui té com­petències per atorgar els permisos i l'Ajuntament és qui els ha de revalidar. En principi, segons fonts mu­nicipals, l'Ajuntament ac­cepta tots els permisos do­nats «sempre que concordin amb les mesures de segu­retat establertes». Aquestes mesures de seguretat són re­gulades per una circular del Govern Civil del 2 de maig del 1991. En aquest docu­ment s'especifiquen les «condicions imposades a l'autorització governativa de venda de productes pirotèc­nics en barraques». EI punt quinzè i últim té caràcter municipal i explica que «l'autorització no tindrà va­lidesa mentre no hagi estat expedida la llicència muni­cipal». La circular també es­tableix, entre altres normes, els materials amb què han de ser construïdes les barra­ques, les mesures que han de tenir, quins són els pro­ductes de venda autoritzada, les prohibicions fixades se­gons l'edat del comprador i les precaucions que cal prendre, com disposar de dos extintors o prohibir fu­mar dins el recinte. L'ordre del 5 de desembre de 1991 sobre catalogació de produc­tes pirotècnics del Ministeri d'Indústria, Comerç i Turis­me és la que estableix les característiques que han de tenir els diferents tipus de petards. L'àrea de Comerç de l'Ajuntament ha volgut fer una crida per mitjà d'a­quest setmanari «a la pru­dència, sobretot de les per­sones grans que tenen res­ponsabilitats sobre els més menuts». Aquesta àrea mu­nicipal i la Policia Local s'encarregaran d'inspeccio­nar les diferents barraques i vetllaran perquè no hi hagi cap accident.

Comença la Setmana Cultural a la Floresta

• La Floresta.— La Setma­na Cultural, organitzada per l'associació de propietaris i veïns de la Floresta, comen­ça avui amb una cantada d'havaneres del grup Els Pescadors de l'Escala al pati de l'entitat. L'actuació co­mençarà a les 10 de la nit i hi haurà cremat per a tot­hom. Diumenge, els actes programats cont inuaran amb una exhibició castelle-ra, en què participaran 6 co­lles. Començarà a les 6 de la tarda a la pista coberta del districte i hi actuarà la cobla La Pr inc ipa l de Terrassa. / s.B.

28 APUNTS fcLS 4 CAN I O N S Divendres. 9 de juny de 1995

LA VIDA SOCIAL

I I espectadors van seduir .nuh l o n a inicies l'evolució dels inicL'MIÜS de l ' Iscola de Dansa de l'esbart. loin XAVII-R l.ARROSA.

Finalitzen les VI Jornades de l'Esbart Més de 500 persones han participat en els diferents actes que s'han dut a terme durant tot un mes

I K-\M t s( < AKliO

• Sani Cugat.- I es jor­nades han estat un èxit.-A m b a q u e s t e s p a r a u l e s . Joan Rovira, president de l'esbart, expressava la satis­facció per la feina feta du­rant nies d'un nies. La sisena edició de les jornades s'ha consolidat com una oferta no només cultural, sinó tam­bé esportiva i lúdica. Des del 29 d'abril fins al 4 de

juny més de 500 persones. \ i ne ulades a les diverses sec­cions de l'esbart, han par­ticipat en ballades, cercavi­les, concursos, tornejos es­portius i exposicions, que han tingut un ampli ressò participatiu al municipi.

El primer acte celebrat, la inauguració de les obres del local social. \ a ser acom­panyat de la signatura de la creació de la Fundació

Eugeni Canas, organisme que servirà per acabar de buscar els deu milions que es necessiten per condicio­nar la seu social. «Esperem poder oferir un local acabat l'any vinent amb motiu de­ia celebració dels vint anys». ha explicat Joan Rovira. El bastoners van ser protago­nistes de la trobada nacional que es va fer a Sant Bar­tomeu del Grau, mentre que

la petanca i un partit de futbol, amb victòria de l'es­bart, van ser les activitats esportives que es van fer. l i la Zero va oferir l'obra Historia del zoo, que ja havia estrenat mesos enrera.

L'n capítol a part ha estat l'organització) del Concurs Ciermans Claret, amb una amplia participació de mú­sics del país i d'arreu de L l i s t a t . «Al c o n c e r t de

cloenda segurament hi va faltar gent. a causa de la improvisació i de la manca de publicitat que li vam do­nar. La idea cal que es pre­vegi des del principi», ha comentat Rovira. Com a ac­tes més propis de dansa, la ballada del soci i la festa de fi de curs de l'escola han permès descobrir els aven­ços que menuts , joves i adults fan amb el pas del

temps. El cap de setmana passat la plaça de Barcelona va ser l'escenari on alumnes de sis nivells van interpretar danses d'arreu de Catalu­nya. La incorporació del més menuts de tres anys va fer omplir d'emotivitat el mig­dia de diumenge, mentre que la qualitat dels més gran va fer que es veiessin obres de qualitat dissabte a la nit i diumenge al vespre.

CLÍNICA D E N T A L — Or. Carlos R. Rosetti -

PRÒTESIS FIJA Y REMOVIBLE CIRUGÍA - ESTÈTICA BLANQUEAMIENTO

M U T U A L 1 D A D E S

Rbla. Ribatalbdo, 20 lr 3a Tel. 674 72 16 San» Cugat

' :^".(jwTumo por los tardes

uia ^\èdica 9911 ^ _ _ _

MÏRA-SOL Lents de contacte

Ci Rndt 'va l lada, 1 i

Tel. t 'H! (>74 SH 4f>

SANT C U G A T DFI . VALLÈS

0 8 1 1 0 Barce lona

Cirurgia Odontologia

G I M N À S BLOCK

[y Rosselló, 17 • ENTRADA PfR SI ANTONI, 7B

Tel 589 53 48

Centre ginecològic Dr. Cayuela i Font

Especialitzat

I en tractaments I

| de menopausa |

i d'esterilitat

F. Moragas, 1-3, 3r2a Sant Cugat Tel. 674 66 11

• DR. FERNANDEZ LAYOS Cirurgia general, aparell digestiu ASC-Previasa-Sanitas Av Torreblanca, 2-B, 2n, At Sant Ci.gal •a 589 47 00

Consult. (entre Mèdic

• CENTRE MÈDIC SÀBAT Certificats de conduir i armes Medicina interna, 'aserte'ap.a Santiago Rus.noi. 2 ^'"/Ò 1;; Sarï Cu­gat -a 674 15 26

Dietètica-Nutrició

• MARIA RIUS SOLER Acupuntura nutrició, dietètica. Hores convingudes Francesc Moragas. 25-27, 1r 2a. Sant Cugat, tr 674 15 26

Fisioteràpia

• SOFIA ROMA FERRÉ Fiscte-ara As^-str--''-ia samtara Fiatc Ai sa Ci Villa 49 Sani Cjga: rs 674 48 72

Metge capçalera

• J.R. ESQUIROL CAUSSA Capçalera, genalna ASC AGRUP, MLT. MFIACT etc. Av Torreblanca 2-8, 3r 10a. Sant Cugat •a 589 39 26 •a 487 13 31 Urgent 24 h, busca 2.402

• Dr. MONTSERRAT GARRIGA Metge de capçalera Visites a domicili-mutues Maicr 36 2n Sant Cugat TT 674 00 25

• CENTRE DENTAL I QUIRÚR­GIC Av- Catalunya. 21, baixos, SantCuga: •a 589 00 00 Fax589 03 13

• DR. CARLOS ROSSETTI Oaonto'og a nens i adults Hbla Ribatallada, 20, 1r 3a Sani Cugat l i 674 72 16

• DRA. LUZONDO Cínica denta! infantil, Exclusiu n(jns i or todcncia Francesc Moragas, 5, entresol Sani Cu­gat 1T 674 05 06

• DRA. M.JAUME SAURA Clínica dental. Dl a dv, 9-13 h • 16-20 h Pg. Sant Magí, 22, baixos, San! Cugat •B 674 23 35

• DRA. EUGÈNIA FDEZ.-GOULA PFAFF. Pediatria, Sanitas Caja Salud. Agrup MUT MEDIFIAT Av Catalunya. 22, 1r 1a Sant Cugat tr 589 31 13

• PILAR CANOSA ÚBEDA Pediatria - Medicina adolescent Av Torreblanca, 2 - 8. 3r pis Sant Cugat •a 674 57 98 - 589 35 48

Oftalmologia

• CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia Conveni amb les principals mútues C/ Santa Maria. 10 Sant Cugat •B 589 51 06

Pedagogia-Logopèdia

• BEGONA VINALLONGA Pedagogia, logopèdia. Problemes llen­guatge i aprenentatge C Villa 5-7, 1r 2a. Sant Cugat tr 589 12 15

Pediatria

• JOSEP M. COROMINAS CASA-RAMONA i v j .itnu ,isma infantil. Hores convingu­des Rb-a '•> •!.•'•• 'a:ta, 20, 1r 3a. Sant Cugat 15-674 72 16

Psicologia

• CENTRE DE PSICOLOGIA CLÍNICA Trastorns d'aprenentatge i de la parla Nens, adolescents i adults Av. Catalunya 21 3r 1a Sant Cugat tr 674 36 73

• CARMELA CASTILLO Psicologia, problemes d aprenentatge Villa. 5-7, 1r 2a Sant Cugat •B 5891215

• CENTRE PSICOTERÀPIA DEL VALLÉS Psicologia, psiquiatra, logopèdia C/ Can Mates, 2-4. 1r 2a Sant Cugat tr 589 40 51

• M. ANTÒNIA EDUARDO CAR­DONA Psicologia cl nica Rbla Can Mora 1 Sant Cugat •a 589 43 44 - 430 96 25

Pulmó i cor

• Dr. J O A N V A L L D E P E R A S COMBAS P.jlmo :.or Ma|or 3f ?n Sant Cugat -B 674 00 25

• DR. JESÚS FERNANDEZ BAI-ZAN Tuco-gr-»! o >;q:a Hart-s r.o-vang jdes Av Catalunya. 2". ir 'a Sant Cugat •B 589 48 08 Pa- f.-jlar 674 74 09

• DR. ENRIQUE CAYUELA FONT Ginecòleg, obstetricia-ecografia, esterili­tat, menopausa, revisions Francesc Moragas 1-3, 3r 2a Sant Cugat •B 674 66 11 Fax589 11 45

• DR. ANTONI PESARRODONA Ginecologia i obstetrícia ASC. Meditec Av Torreblanca. 8, 3r 8 Sant Cugat t r 589 19 66

• JUAN JOSÉ GÓMEZ CABEZA Obstetrícia i ginecologia. Hores convin­gudes Francesc Moragas 25-27, 1r 2a. Sant Cugat. tr 589 13 07

• MILÀ MARTÍNEZ MEDINA Obstetrícia t ginecologia. Hores convin­gudes. Francesc Moragas, 25-27, lr 2a. Sant Cugat. •B 589 13 07

Traumatologia

• DR. JOAN CASANOVA SALLA-RES T'aunatologia, ortopèdia ASC, Previa-sa Medytec Av Torreblanca 2-8, 2a-10. Sant Cugat •B 589 18 88

• ML. GOZZI DE LA TOUR ROYO Traumatologia. Columna i esquena Av Torreblanca, 2-. Palicltnic, Sant Cu­gat re 675 57 56

• JOSEP DOMINGO PECH Traumatologia, ortopèdia Assistència sanitària Previasa, Medytec Policlinic Torreblanca, 2-8 2a-10 Sant Cugat •B 589 18 88

CENTRE DE REHABILITACIÓ FUNCIONAL

SUSANA NIC0LETTI

C/ Sant An ton i , 74

Tel . 6 7 4 7 4 i7

R E S I D È N C I A S A N T SALVADOR

3a edat I

Torre amb jardí I

• Ascensor

• Cuina pròpia

• Bugaderia

• Metge

• Infermera

• Fisioterapeuta

• Personal qualificat

• Capacitat 24 places

• Perruquera

Sant Salvador, 47 Tel. 674 42 23 S A N T C U G A T

ELS 4 CANTONS / Divendres, 9 de juny de 1995 APUNTS 29

LA VIDA SOCIAL

La Unió Recreativa i d'Esports remodela el seu local social La Floresta disposarà d'un nou equipament

FRANCESC CARBÓ • La Floresta.— Aquest dissabte la Unió Recrativa i d'Esports la Floresta inaugurarà un nou equipament al seu local social. Es tracta d'una àmplia sala coberta per fer-hi diversitat d'activitats lúdiques i culturals. D'aquesta manera l'entitat vol reemprendre, amb un aire nou i renovat, la dinàmica participativa al districte.

Va iniciar la seva activitat el 1979. L'entitat la van fun­dar 130 persones que van sortir del Casal de La Flo­resta per instal·lar-se al local actual del passeig de la Flo­resta 24-26. Bàsicament la UREF era una entitat es­portiva que feia futbol de sala, tir, BMX i infinitat d'o­fertes musicals i del món del teatre. El 1985 un grup d'associats joves marxaven per crear el Club Olympic que s'ha dedicat a la pro­moció del futbol de sala. El tir amb el temps ha perdut

afíció mentre que el món de la bicicleta i sobretot el BMX ha guanyat força i, actualment, s'organitzen di­versitat de curses en el cir­cuit que manté l'UREF. Du­rant tots aquests anys con­certs de música clàssica, o de rock, actuacions de can­tants com Josep Guardiola i diversitat d'obres de teatre han donat vida a una entitat que ha aglutinat la vida so­cial, esportiva i cultural del districte. Ara, la junta actual de l'entitat —de 70 socis— vol donar un nou enfoca-

L'antiga pista esportiva s'ha convertit en una sala coberta. Foto: ARXIU UREF.

ment a l'UREF creant noves activitats com balls de saló o exposicions, a l'hora que potenciarà el grup de teatre Feeling, i altres iniciatives que sorgeixin amb el temps.

Amb aquesta idea, aquest dissabte inauguren una nova sala coberta amb perfectes condicions per fer-hi moltes activitats culturals i lúdi­ques. A les 18 hores actuarà

un grup infantil i a les 20 hi haurà l'acte inaugural amb un recital de guitarra a càrrec de Carlos Delgado. La festa acabarà a les 11 amb un ball de música disco.

Exposició commemorativa de la cinquena edició del Llibre Gegant I Sant Cugat.— A partir del divendres 16 de juny i fins al diumenge 9 de juliol es podran veure i llegir gai­rebé dos-cents contes que nens del municipi i il·lus­tradors de l'Escola Munici­pal d'Art i de fora van es­criure i dibuixar conjunta­ment en el marc de la cin­quena edició de la Festa del Llibre Gegant. L'impressor santcugatenc Lluís Roque ha estat l'encarregat de re­lligar de forma totalment ar-tesanal el llibre que, jun­tament amb els d'altres anys, s'exposarà durant tres set­manes a la Casa de Cultura. L'exposició, que inclou tam­bé dibuixos, vídeos d'edi­cions passades i fotografies, està organitzada per l'Ajun­tament i la comissió del Lli­bre Gegant i es podrà visitar els dies laborables de 5 a 8 de la tarda i els dissabtes i festius de 10 del matí a dues de la tarda. /F.C.

R E S T A U R A N T

La Nansa

| Fregidoria-Mcírisquefia

Crta Sabadell, 47 - 08191 Rubí Telèfons 691152

\r$

MEX-CAT Especialitat

Mexicà - Català

Al costat dels cinemes Tel. 589 38 23

RESTAURANT

CAN ^ BARATA

Ora. de Rubf a Sabodel km 15,200 Tel. 697 06 52

«nmw»

Baixada de l'Alba. 20 Tel 674 16 75 08190 St. Cugat del Vallès

BELLATERRA

CERDANYOLA

LA FLORESTA MIRASOL

RUBÍ

DEL VALLÈS

RESTMJMMTCANEDO

XBMAVMS RESTAURANT CAN OLIVÉ REST. EL VEJO DOBLE REST. RANCHO EL PASO MA&MMER

LAPONDEROSA LA NANSA

c/Ueó,XHI

ctr& Cerdanyola, 9. Sant «v. Flor de maig, 122 ctNanin.» C/Pas Estació, 15 c/Guadalajara, 14 Q VIctorta, 1B-20 dra. Sabatot, 47

Cugat.

692 2424

580 3129 580 SB 39 6917355 6743803 674 2315 589 2571 6991152

Carn ala brau i calçots

Btoseria, raett. banquet Cuina ds marcat Peix I marisc

Cuina ralalana, banquets Cuina variada Braeeria

Paale», mariac, tregid.

Wtou» tancat excepte testkis

Obert Iota la «etnana Tancat dant. nit i d» no festius Tancat dbnecres tarda

Tancat dmam nu i rjmecres C/GuatJa, 20-Els Avets

ELPORTALET pl.delDr.Quardiet,14 6995558 Menú, degustació Tancat diumenge

SANT CUGAT LA PALTA rambla Can Mora, 24 5885468 Plzzeria, cuina catalana Tancat Jumenge-iMuns tarda-n». 5895011 FranWurts Obert tots ais dtos

CAN AMETLLER CHEZPHUPPE

CREP REST./CANTMA EL MEXKANO LA ORANM SMFPER-S BOKATAS QRANJA BAR EL MONESTR

RESTAURANT CA L'AVIA MESOHENYS BAR REST. EL MOÜ CAN BARATA LACARBONERU LA CANTONADA EL TAST REST. PANXA CONTENTA PARADA I FONDA BRASERIALABOLERA BAR RESTAURANT EL HESÒN BRASERIA DEL MERCAT VELL BAR REST. CASABLANCA CERVESERIA L StCUANO

c/Cami can Ametller, s/n placa Pep Ventura, 5 c/VaHoreix.68 c/Endavaíaoa, 10 o/ St Antoni-piaca Barcelona

d Enric Granados, 7 plaça Hospital, 35-37 placa Augusta, 2 0/ Sant Antoni, 13 c/Eles Rogent, 14 placa Pep Ventura, 3 ara. Rubí a Sabedea, km 15.200 tfVHà.8 plaça Monestir, 1 o/ Alfons Sala, 9 pg.0tabarria.69 rota. Can Mora, s/n

c/Baixada de l'As», 20 ptacaOctavü,5 placa Pere San, 6 c/SabadeM7 plana Hospital, 6

6749151 6749484 675 28 26 5891825 675 5246 6753141 58919 72 5895492 6740585 589 3823 5891740 6970652 6751451 5842332 5891502 56906 07 5892697 67416 75 6741047 589 5240 6745307 67528 52

Cuina marcat Cuina (ranoasa/menú diari Creps, entapans Cuina i música autèntica Cuina casolana Braseria

Entrepans especials

EspedaMzat en becats Tancat dtss. rrigrja i dum.

Diumenge i tast. obert s partir 18h Esmorzars/tapes casolanes Obert de 8 a 10 nit Cuina csosan/lntemac. Mexlce-menú català Menudavflprod.feeric Cargol launa/arros negre Tapes casolanes, torrades Creps, amanides, menús Marisc, menú, cuina merc. Cuina de marcat Cuina catalana La nostra esp. es quait Braseria i cuha de merc Calçotada Braseria Cervesa dlmportado i

Servei de bar Obert al trigda

Obert cada dta Repartir a par* de tos 12 h

Obert tot el da Diürn vespre tancat

Tancat dunenges n*

Obert tot el rta

menjar basc

VR4RADA/ FONDA»

Vme^apNwebnoabxsj

PRIMER, SEGON P U T i POSTRES «1+CAFÈ 990 PTA

Rambla Can Mora, s/n 08190 SANT CUGAT D a VALLÈS

„,^^T«I. 5*9 26 97

KÍ Jtttsón Iota una tradició

PI. OcMs, 5. Tal. 6741147)6» 27K SrWCUGATDa VALLÈS

l

LA 5DAÓERIA DEL MERCAT VELL

PI. Pere San, 6 • Tel. 589 52 40 08190 SANT CUGAT

«__^„Horari de 7 a 24 h swraoaa»

RESTAURANT PIZZERIA

PANXACONTENTA Passeig Olabania, 69 • Sant Cugat

T e l . 5 8 9 0 6 0 7

VINGUI A CONÈIXER ELS NOSTRES SUGGERIMENTS CADA SETMANA

Mercat Pere San Parada 306

Sant Cugat del Vallès

^2ot>

CASA FUNDADA L'ANY 1964

CUINA CATALANA i SALÓ PER A BANQUETS ï

teEsNdi,IS-TtU74»03 MIM U FUKSM (Sart Cajtf U Vafc)

30 APUNTS ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 9 de juny de 1995

LA VIDA SOCIAL

1.168 nens gaudiran de les ofertes per a l'estiu de les entitats de Sant Cugat Colònies, casals, esports i tallers són les propostes habituals

• Sant Cugat 1.168 nois i podran gaudir aquest anv de les entitats sanicugatenqucs a aquest estiu. 1 es opcions so

1 li ha opcions per a tols els gustos, i cl cert es que poques propostes queden buides. 1 es colomes. eN ca sals, les activitats esportives i els tallers son |a clàssics. en l 'olerta -ni i lcunatcnca per a l'estiu. I es activitats i's poden div idir en dos grans grups: les sortides toia de Sant ( ugat. ou s'inclouen Ics colònies, els casals i eK es pons a la natura: i les que es fan a Ics instal·lacions cul turals i esportives del mu­nicipi.

I c s propostes es poden elassilicir també per distric­tes: Valldoreix. Mna-sol. i les Planes tenen un munt d'ofertes pei a petits i adults. I I centre cívic de la Floresta encara ha de detallar les ac­tivitats que te previstes per a aquest estiu.

Activitats al juliol

I es colònies i estades a la natura es concentren al juliol, quan els nens tenen vacances però encara no po­den compar t i r i es amb els seus parcs, que majoritària­ment deixen de treballar a l'agost, l'et això, la demanda de colònies es concentra al juliol. í 1 grup el Cigne, de Valldoreix, ha preparat tam­bé unes colònies per a la segona qu in /e n;i d 'agost. "l-.s una experiència que no hem provat mai. i ampliem les sol·licituds als 17 anys. \ o hi ha tradició de muntar colònies a l'agost, però vo­ltem saber fins a quin punt hi ha demanda», explica un dels responsables del col·lec­tiu lúdic. 1.1 Cigne aprofitarà el refugi que el Club Mun­tanyenc té al Cap de Rec, a la Cerdanya , per fer les seves colònies.

hi Club Muntanyenc, en canvi, es desplaçarà a la Vall d 'Aran. 28 nois d'entre 13 i 17 anys gaudiran de l'en­torn de Vila Maladeta. a Sa-lardú.El Mas de can Batllori, a Cornellà de Terri, és un altre dels indrets que han

A M II I.SC'ASIt I R A l'entre 6 i 17 anys

les activitats que han preparat per

n diverses: esports.

contacte amb la natura, colònies a uns quants quilometres de Sant Cugat o tallers a prop de casa. Per a alguns, serà la primera vegada que passin uns dies lluny de la família, i els pot significar un tràngol. D'altres ja són veterans

Colònies , Elagne 10-24 JJI O ' 2 1 28 agost; Refugi de! Cap del Rec (Cerdaryai

d 'Ktk l i Els disbarats ; 25-28 juny

' Sarau I 16-23 juliol . j ,.,.!.

Rca-Roca j 13-23 juliol

Casals de A M. Faristol | 2-9 juliol natura CMSC ; 3-14 jutó

Esports a • CMSC ] 10-20 juliol

lanatura j Esplai l'Esclop | 2-9 juliol _ _ _

Estades i \ OMET ! 3-28JUHOI/4 i setembre Poliespoitu

KC0les : UESC I 3-28 juliol CAR (gimnàstica rítmica! esportives — — • '

! 3-28 juliol Pavelló i piscina municipal de

Gualba (Vallès Ocddental)

La Canova (Garrotxa)

Cubelles (Garraf)

Cornellà del Terri (Pla de l'Es:aryi

Club Muntanyenc

Vila Maladeta- Salardú (Val d'A/an

Cornellà del Terri {Pla de l'Es dry)

_ _ J ™ 24000

10.000:

23.000)

27.000 |

22500

r ooo

35500

28500

6500 _

14900 '

8 0 0 0 ;

, '65

30;

60;

40;

59

i5;

28':

22;

72;

50

60!

3-28 juliol

Valldoreix (esports)

Patronat Flor de Maig 25.000 50:

VALLDOREIX

Cursets j d'estiuO

Esplai ' infantil j

(1 ioga guitarra clarinet, flauta (ttfa, taller artesanji. ütxix astrologia, castellà per a estranger*.

Casal Cultural ; juliol, agost o setembre* j Casal Cultural De 4.000 a 6.000 \

Casai Cultura: i Juliol agost o setembre*! Casal Cultural

MIRASOL

Taller de ; Casal Cultural i 3-21 juliol teatre i i

Taller de ; Casa! Cutural ' 3-2" lutioi costura i

Taller de j Casal Cultural j 3-2i juto ceràmica i

Casal Cultura!

Casal Cultural

i Casal Cultura!

._ i. Cursets | Casal Cultural | Entre el 3 i ei 28 de jutiot* í Casal Cultural d'estiu I i !

LES PLANES

Casals ! Centre Cívic ; 3-21 j d'estiu ! |

Centre Cívic

' Informació ampliada al text aojunf

triat els monitors santeuga-tenes per portar 81 nens de n a 12 anvs. Altres nens pas­saran uns dies de vacances a la Garrotxa i el garraf, al Vallès Occidental.

i per a d'altres no caldrà Per als nens que tinguin anar tan lluny. L'esplai els ganes de practicar esport, les Disbarats fa una sortida de opcions són clares. Poden cap de setmana a Gualba, anar amb el CMSC la Vall

en marxar de colònies. I.a resposta dels pares i nens santeugatencs ha estat molt positiva, i hores d'ara ja hi ha cobert un 8 0 ^ de l'oferta ijiie s'inclou dins cl programa Viu l'estiu, que coordina l 'Ajuntament de Sant Cugat.

Cugat. Les estades esporti­ves de la O M L T . tot un clàs­sic en el gènere, continuen estant en el número 1 del tatiquing de demandes.Kl pavelló poliesportiu serà es­cenari de la major part d'a­questes activitats, el primer torn de les quals ja està pràc­t icament complet , només queden algunes places per a nen·- nascuts el 1981 o l l '82. I I segons torn. en can­

vi. encara té un 20% de les places per cobrir. Els que no hagin pogut accedir a aquestes dues primeres tan­des poden fer les escoles es­portives al setembre, del 4 al 14.

La Unió Esportiva Sant Cugat també ha organitzat aquest estiu trobades espor­tives. Les instal·lacions de Valldoreix i el Centre d'Alt Rend imen t acoll iran 120 nens entre els 14 i els 16 anys. Per als més petits, hi ha unes estades al patronat Llor de maig. al cor de Coll-serola. on, a banda d'intro­duir-se en alguns esports. podran retorçar els estudis que hauran fet durant el l'anv.

Oferta als districtes

Els casals i els cursets cen­tren les propostes dels dis­trictes. LI casal cultural de Valldoreix ha preparat cur­sos per a totes les edats. Només el de dibuix va adre­çat específicament a nens d'entre 7 i 12 anys. La resta són, en general, per a adults. Una de les propostes més originals és la del curset d'astrologia.

El casal cultural de Mi-ra-sol dóna una atenció es­pecial al casal d'estiu. Les possibilitats i preus varien segons el número de set­manes i el torn que es triï. El casal accepta 65 nens per setmana, que poden pas­sar-hi només el matí o que-dar-s'hi tot el dia,amb dinar inclòs.

84|

De 6.000 a 10.000

7.000 (joves)/15.000 (acuits)

3.000 (nens)/4.00C (adultsi

e.oao

Entre 1 1 . 0 0 0 ' i v ^ v '

6.000

40 places per tom

24

20

24

480

30

ClrJfiL-: l-iLl'UNT

d'Aran, o quedar-se a Sant

L'OMET ofereix cursos de golf i «mountain bike» B Sant Cugat .— Les acti­vitats físiques per a adults que organitza l'Oficina Mu­nicipal d 'Esports per a Tot­hom ( O M E T ) per al temps de lleure inclouen aquest any dos cursos intensius es­pecífics dedicats al golf i a la bicicleta de muntanya. Els cursos duraran dues setma­nes del mes de juliol i es faran de dilluns a divendres. Les pràctiques amb bicicleta de muntanya es faran a C'oll-serola. i per al curset de golf s'utilitzaran les instal·la­cions del camp de golf de ( an Sant Joan.

Els cursos intensius que es lar.in el nies de juliol du­rant lot el cita seran com­binacions de gimtu't-tica. bàdtmnton. preparació tisica i natació. Aquestes activitats físiques van adreçades a per­sones de 14 a 60 anv-,. \ i

Xerrada col·loqui de Comerç sense Fronteres • Sant Cugat.— El Club Muntanyenc Sant Cugat ha organitzat per a aquest ves­pre una xerrada a càrrec de membres de l'associació Co­merç sense Fronteres. El col·loqui. Dues històrics ve­rídiques d'una tassa de cafè. començarà a les vuit del ves­pre a la seu del club. Comerç sense Fronteres és una en­titat que va néixer a Terrassa amb l'objectiu de comercia­litzar a un preu més just els productes principal­ment d'artesania— que es produeixen a països d'Aíri-ca, Àsia i Sud-amèrica. L'as­sociació impor ta aques ts productes i el marge de be­nefici que s'obté de la seva venda es destina a projectes a països subdesenvolupats. L'associació va obrir fa un any una botiga a Sant Cugat amb el nom d'Alternativa 3. :C.c.

El CPA celebra el 18è aniversari de la seva fundació I Sant Cugat.— El Centro Popular Andaluz celebrarà el dia 17 el 18è aniversari de la fundació de l'entitat amb una festa andalusa amb diverses actuacions, que co­mençaran a dos quarts d'una del migdia. Després del ball i la música, hi haurà un vino de honor i un dinar de ger­manor amb potaje andalús per a tots els convidats. / c.c. / S.B.

Unes 60 parelles ja s'han inscrit als assajos del Paga-li Joan

• Sant C u g a t — Unes 3(1 parelles de la categoria d'a­dults i entre 25 i 30 de joves ja s'han inscrit als assajos per a la ballada del Paga-li Joan de la festa major. Se­gons el coordinador de la iniciativa, Asensi Jiménez, s'espera que «en els pròxims dies s'hi afegeixin encara unes 31) parelles més per grup». Aquests inscrits d'úl­tima hora serien «socis de l'esbart i els més experimen­tats». Els assajos per a la ballada, que es farà el dia 29. es duen a terme a l'escola Joan Maragall dilluns i di­vendres, a les 7 J e la tarda per als joves i a Ics 21.30 per als adults, s u. Lln dels assajos del Pag,

Trobada d'ex-futbolistes infantils

• Sant Cugat.— Els juga­dors que formaven el primer equip infantil de futbol que va tenir la ciutat es van tro­bar dissabte passat per fer un partit i un esmorzar. Aquests ex-jugadors van fer els seus primer cops de pi­lota la temporada 1967/68 a l'antic camp de futbol, si­tuat darrera del Monestir. Molts d'ells no s'havien tor­nar a trobar en un terreny de joc des d'aleshores. El matx jugat al camp muni­cipal va ser xiulat per l'ar-bitre santeugatenc de sego­na divisió Eduardo Pérez Sànchez. Els guanyadors van ser els jugadors de l'anv 1967 per 3 gols a 2. R i. Alineació del primer Sant Cugat infantil. Foto: M. RAMS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 9 de juny de 1995 APUNTS 31

LA VIDA SOCIAL

EL PERSONATGE

El pare Jaume Pujol, a Sant Cebrià Foto MONTSE SANT.

Jaume Pujol i Prats Aquest capellà caputxí ha treballat més de trenta anys a l'Amazònia i en fa quatre que viu i exerceix de vicari a Valldoreix

MONTSE SANT • Sant Cugat.— Nascut a les Garrigues i educat en l'orde dels frares caputxins, el pare Jaume Pujol porta una barba abundosa i blanca i té un aire de missioner innegable, cosa que no és res més que la veritat, ja que durant 31 anys, fins l'any 1990, aquest caputxí va viure i treballar a les selves de Colòmbia i es va dedicar molt especialment als nens indis, fent de mestre, de metge, d'amic, de tutor i —si quedava temps— de capellà.

—«Al 1959, després d'ha­ver fet el noviciat a Arenys, d'haver estudiat filosofia 3 anys a Olot i d'haver-ne estat 4 als caputxins de Sarrià es­tudiant teologia, em van en­viar com a missioner a una de les tres regions de Co­lòmbia que administra­ven els missioners ca-

missa cada matí, però la nos­tra feina era treballar amb el govern portant un inter­nat, allò que abans s'havia criticat tant i que ara es tor­na a fer a molts llocs. Re-collíem la canalla i la teníem allà tota la setmana mirant que no els faltés de res: des de menjar fins a roba, pas­sant per medicines i tot el que feia falta. I com dic sem­pre, si després quedava temps, llavors feia de ca­pellà. Quan podia, anava a pescar. Es pesquen peixos molt gustosos i grossos, i són un bon reforç de la dieta de caça i verdures, perquè aquella gent no es mengen els animals que crien. Cacen sobretot ocells i micos, que són molt gustosos. Sempre dic que, com que per Pasqua no podia menjar mona,

putxins catalans. Havia v v

de sortir cap allà amb « S O C U l l D a g C S ÚQ SCC2L'.

la feina no m'espanta» vaixell el 30 d'abril, però no vam poder fer-ho fins l'I de maig. Em van enviar al de­partament de l'Amazò­nia, al sud del país. És una regió enorme i poc poblada: té una exten­sió de 6 milions de km2, més de 12.000 vegades Sant Cugat. En tot aquest territori, però, no hi viuen ni trenta mil persones i la meitat s'estan a Leticia, la ca­pital de la regió.»

—A vostè el van des­tinar a la selva. Com era la seva vida allà?

—«Els primers anys encara tens allò de dir

—Nom: Jaume Pujol i Prats. —Lloc de naixement: Fulleda (Ga­

rrigues). —Data de naixement: 9 de febrer del

1935. —Professió: capellà caputxí. —Aficions: «Llegir i col·leccionar se­

gells, especialment de peixos.» —Un llibre: «El viejo que leía novelas

de amor, de Luis Sepúlveda.» —Una pel·lícula: «Sobretot les de di­

buixos de Walt Disney.» —Una música: «La música popular

d'arreu del món, la clàssica i les cançons melòdiques.»

—Màxima aspiració: «Poder treballar, ajudar els altres i fer el bé fins a l'últim moment de la meva vida.»

menjava mico. Durant tot el curs escolar, que a Co­lòmbia comença al febrer i acaba al novembre, treba­llàvem fort. Per anar a la capital, tenia transport cada vuit dies. L'any 1961 vam tenir una epidèmia de verola i es va trigar 15 dies a trobar el metge i les medicines. Van morir sis persones i es va omplir la casa de gent ma­lalta. Vam donar-los els me­dicaments que teníem a casa com vam poder per esperar el metge. Sortosament, jo sóc un pagès de terra de secà i no m'espanta la feina. Feia tant d'educador com d'ATS o de pagès.»

—Què pensa de la con­taminació cultural?

—«La seva identitat èt­nica ja la tenien perduda de feia molt anys. L'any

1932, per un conflicte amb el Perú, van en­trar-hi soldats, metges, vaixells, avions. Per tant, els indis coneixen prou bé tot això. Els queden encara molts costums i ritus tribals, com les cerimònies d'i­niciació i l'idioma, que és el que més conser­ven.»

—La imatge del mis­sioner batejant salvat­ges és falsa?

—«Sí. Recordo que hi havia un cap que mai no faltava a missa i que hi enviava tota la seva gent, però mai no va voler batejar-se mentre hi vaig ser. En el fons, són tan cristians con no­saltres o més, encara que no coneguin Crist.»

ELS ENTRETENIMENTS

Hi van setze quadres negres.

Horitzontals: 1 . - Rull de ca­bells llarg i en espiral. Urani. 2 . - Sentiment profund de mal-volença. Onada, al revés. Ca. 3 . - Escamparia i allisaría l'ar­rebossat d'una paret. 4 . - Trac­tant de bestiar. Repetida arreu. 5 . - Ho diem dels qui la saben molt llarga. Cobalt. Sigla de l'est. 6 . - Cinc-cents romans. Luteci. Peça del joc d'escacs. 7 . - Argó. Nota musical. A-questa a l 'inrevés. 8 . - Drama musical amb text cantat i acompanyament orquestral. Pronominal. Sigla del nord. 9 . - Persona que compra en una botiga de la qual no és parro-quiana. 10. - Indoeuropeu. Di­ficultat, inconvenient. Capell militar que hom va usar a l'Es­tat Espanyol des de mitjan del segle XIX fins al primer terç del segle XX.

Vert icals : 1 . - Torrer, guaita destinat a una torre de senyals. Aliment. 2 . - Patró de perfec­ció o de bellesa. Navalla, usada de baix a dalt. 3 . - Cosmètic per a les pestanyes que les espesse-eix i les fa semblar més llar­gues. Nom de lletra grega. 4 . -

ENCREUATS GIRALT

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

Preposició. No agudes. 5 . -Danses. Boig. 6 . - Ajuntava. Fixa per mitjà d 'un o més claus. 7 . - De la naturalesa d'un ió (femení). Les trobareu al mig de la sopa. 8 . - Deu ro­mans. Truja destinada a la cria (al revés). 9 . - Gegant dels con­tes de fades que menja carn hu­mana. Avivar el flam d 'un llum traient la part cremada del ble. 10 . - Nàusea. Article defi-

SIS DIFERÈNCIES

nit masculí plural. Negació. 1 1 . - Emprar. Que no van de pressa.

, soa • dBX IIPV -"01 'Iu«|OAessEd --6 N·n·eKxiQB -·8'3sre*IoS» J V-' i ' I I E A "0» n T»a- ·9Ba «°D H SWH -'S "S • aiiB|qureg -•} BUBU -nourajj -•£ -SOQ • ouy • SO -T'fi • oxmqejix --j :s|«|uoz)jjoq opn|<>s

R. SOLER

SOPA DE LLETRES GIRALT

En aquesta sopa hi podreu trobar el nom de vuit joguines.

L

E

A

T

E

R

1

F

J

Z

Q

M

S

N

G

S

T

Z

L

D

U

1

A

T

C

Y

R

B

O

X

E

J

B

A

E

V

A

C

C

M

C

L

C

F

L

L

M

T

R

B

D

S

P

N

D

L

A

U

E

V

E

K

P

U

o Ç

T

S

C

T

E

F

F

R

O

L

L

1

K

O

J

A

E

N

L

X

A

H

B

A

H

Y

H

A

P

Q

S

R

Q

S

IUBUrej|BS

*S3K)S3 'B|[liq *|ODJ30 *]3tS9 'BrjJlU *Biailj *ej t ip |Bg tOp i^OÇ

ESCACS J. ESCUDER

Blanques guanyen jugant de forma agressiva. Klucevitx-Kanesvski. Iugoslàvia, 1984.

ausÏVMD/.a t'VZH +i*a t'mn +o/.a~i'(+d*a t>!+VSV C'atO +aU^L*H) l*d +<P1· I ïopnjos

JEROGLÍFIC GIRALT

MASSÍS DE LA SERRALADA DE MARINA El Tibidabo, amb 512 m, és el seu cim culminant.

•(«) V flora) YS3 (s) S (II03) VTOO VTOHHSTICD :çpn|os

SOLUCIÓ DIFERENCIES

32 APUNTS ELS 4 C A N T O N S / Divendres. 9 de juny de 1995

ELS SERVEIS

*£ Cupó de l'Once Sorteig de dimecres, 7-6-95

97375 Número

97375

7375

375

75

5

Sorteig

Dimarts

Dilluns,

Tri

6 6-95

3-6-95

0

Premis

2 500 000

50 000

5 000

500

100

Núm. premiat

58371

58380

Sorteig de dimecres, 7-6-95

070 Sorteig

Dimarts, 6-6-95

Dilluns, 5-6-95

Num. premiat

350

247

Súper 10 Sorteig de dimecres, 7-6-95

1 - 2 - 4 - 6 - 9 1 2 - 2 1 - 2 2 - 3 0 - 3 6 3 8 - 4 2 - 4 3 - 4 4 - 4 6 50 - 53 - 55 - 58 - 63

Loteria primitiva Sorteig de dissabte, 3-6-95

3 - 8 • 9 • 10 - 14 - 22 C-31 R-1.

Encertants

1 de 6

9 de 5 + C

427 de 5

22.480 de 4

373.001 de 3

Sorteig de c

2 - 1 3 - 1 4 - 1 5

Encertants

1 de 6

12 de 5+C

498 de 5

28.323 de 4

484.134 de 3

ijo

33

Pessetes

439.964.359

5.290.950

223.038

6002

766

JS, 1-6-95

36. C-11 R-3

Pessetes

277.468.552

4.783.941

230.551

5.743

711

Loto 6/49 Sorteig de dimecres, 7-6-95

9 - 1 3 -39 -42

15 -46

Complementari

26 Encertants

0 de 6

0 de 5 + C

10 de 5

422 <)e 4

7.840 de 3

Pessetes

113 010 291

384 017

32 001

2 123

416

Bonoloto Sorteig de dimecres, 7-6-95

1 5 - 1 8 - 2 9 31 - 3 8 - 4 1

Complementari Reintegrament

34 8 Sorteig de dimarts,

11 - 20 26 34

Encertants

0 d e 6

1 de5 + C

43 de 5

2 377 de 4

47.646 de 3

37 39

Sorteig de dil luns,

5 - 1 1 - 1 2 - 2 5

Encertants

0 d e 6

3 de 5 + C

76 de 5

3.863 de 4

67.294 de 3

30 49

6-6-95

C-42 FVO.

Pessetes

40.351.551

17.867.149

166.206

4.761

400

5-6-95

C-3 R-7.

Pessetes

17.124.257

4.390.835

69.329

2.160

400

Sorteig de divendres, 2-6-95

7 - 8 - 1 5 - 2 6

Encertants

1 de 6

1 de 5+C

64 de 5

4.199 de 4

83.368 de 3

43 46 C-1 FtB.

Pessetes

23.549.294

18.114.842

113.218

2.732

400

w rrr VELES, HIVERNATGE PISCINES, PÈRGOLES (venda i lloguer)

Telèfons 17 03 29 i 17 00 90 - Fax 17 09 37 • 17840 SARRIA DE TER

comaíti

, », ALT EMPORDÀ ' „ , ; : ; / ^ X R.P0LLES r - ^ ~ ± x £ ^ , 'l'I'l'l t

'l'/'l'i 'j± / \ t ^

£2 &<

SC-

W j ï M ' S

&

peti**

scmau

«—1 +-»

« w

=33g

wHOC

ec#w

vf wr MoofrM:

tUflPlAMA

IUAA0MS&UM

UMtfJOl

MAREGASSA

MAHÜROSSA

Ambient inestable Núvols, clarianes, ruixats i davallada de les temperatures

UEMMA DORCA • Els Països Catalans es troben sota el domini de les baixes pressions. L'ambient serà insegur i variable. Les precipitacions seran irregu­lars i afectaran qualsevol in­dret. Els vents, moderats i de direcció variable. Els va­lors tcrmomètr ics experi­mentaran una davallada.

A les comarques gironi­nes la situació meteorolò­gica estarà dominada per les baixes pressions. Hi haurà algunes clarianes però en conjunt el dia serà tapat i inestable. La probabilitat de ruixats i tempestes serà ele­vada. A l 'Empordà bufarà la tramuntana. Les tempe­ratures minvaran.

Al Maresme i al Barce­lonès s'alternaran els núvols i les clarianes. El risc de ruixats serà elevat. Els vents seran moderats. Sovinteja­ran les boirines matinals. La visibilitat no serà bona.

Al Vallès Occidental el dia serà ennuvolat. A la tar­da sovintejaran els fenò­mens t e m p e s t u o s o s . Les

temperatures diürnes seran suaus i les nocturnes, fres­ques.

Al País Valencià l'am­

bient serà insegur i poc de­finit. No es descarta que a la tarda caiguin algunes pre­cipitacions aïllades i poc im­

portants. Els vents seran va­riables. Les temperatures es mantindran suaus. La visi­bilitat no serà bona. A les illes Balears sovintejaran els núvols de tipus alt. A la Ca­talunya Nord quedaran res­tes d'inestabilitat. Sobre els relleus freqüentaran els nú­vols de retenció orogràfica i es produiran tempestes. La t r a m u n t a n a es re fo rça rà progressivament i les tem­pera tu res exper imenta ran una davallada. Els vents se­ran de direcció variable, si bé en alguns indrets seran del nord. A la mar hi haurà marejol i àrees de maror fora de la costa.

Demà, restes d ' inestabil i tat

L'ambient experimentarà una progressiva estabilitza­ció. A les comarques del nord i especialment al Pi-rineu quedaran restes d'i­nestabilitat i es produiran tempestes aïllades. Els va­lors tcrmomètrics es man­t ind ran es t ac iona r i s . Els vents del nord minvaran progressivament de força.

C Surt 04,17fsofarJ 06,17{ofcia(|

Eapon 1 9 , 2 3 (solar)

Surt 15,12fsoterJ

1 7 , 1 2 (oficial)

Es pon 01,27

21,23 (oficial) 03,27 (oficial)

Temperatures d'ahir Països Catalans

Alacant

Badalona

Barcelona

La Bisbal

Blanes

Cadaqués

Castelló de la Plana

Eivissa

L'Esta rtit

Figueres

Fontcoberta

Girona

Lleida

Mataró

Palma de Mallorca

Perpinyà

El Port de la Selva

Puigcerdà

Ripoll

Roses

Sant Adrià de Besòs

Sant Cugat del Vallès

St. Feliu de Guíxols

Màx.

26

25

25

27

25

28

28

26

25

29

29

28

27

25

29

28

24

22.5

24,5

28

25

24

23

Min.

17

15

16

14

15

17

15

17

16

17

14

13

13

16

13

13,4

18

8

12,5

17

15

16

17

St, Genis de Palafolls

St. Pau de Seguries

St. Privat d'en Bas

24 23 26

Sta. Coloma de Farners 26

Sta. Coloma de G. 25

14

_ 9

JO J5 15

Tarragona

Valencià 26 25

15

17

Estat Espanyol

Bilbao

Màx. Min.

23 11

La Corunya

Granada

Madrid

Múrcia

Santander

Saragossa

Sevilla

Terol

Toledo

Valladolid

Món

Amsterdam

Atenes

Berlín

Bonn

Bratislava

Brussel·les

Buenos Aires

Ginebra

Lisboa

Londres

Mèxic

Miami

26

28

28

21

26

32

26

30

27

Màx.

16

35

19

18

18

19

15

20

30

20

28

31

14

15

15

16

13

15

19

9

17

10

Min.

11

17

10

7

10

12

5

11

18

12

13

23

Montevideo

Moscou

Nova York

Paris

Rabat

Rio de Janeiro

Roma

Santo Domingo

Tòquio

Varsòvia

Washington

16

20

29

20

26

29

24

31

22

26

33

8

5

11

12

18

12

16

22

15

10

21

• Àries. 21 niLirç-2(i abril A easa hi haurà tot un seguit de canvis prou satisfactoris. Això permetrà un estat de bona harmonia.

• Taure. 21 abril-20 maig —Aprofita tots els moments, fins i tot

d'aquells més monòtons en pots treure algun profit.

• Bessons. 21 maig-21 juny —Encara que et sentis emocionalment

independent, hauràs d'esperar un temps per iniciar nous projectes.

• franc. 22 junv-22 juliol --l.es teves relacions amb els amics po­

den estimular tot el teu món. Com­parteix i n'aprendràs.

• Lleó. 23 juliol-22 agost —El resisteixes a veure la vida des d'al­

tres punts de vista que no siguin el teu. Prova-ho i et sorprendràs.

• Verge. 23 agost-21 setembre —Pot ser que topis amb algú que et

podria ajudar molt en el camp pro­fessional. Estigues a l'aguait.

• Balança. 22 set. 22 octubre —Tindràs petites discussions amb una

persona molt estimada, però tindran fàcil solució si cedeixes una mica.

• Escorpí. 23 oci,-2 I novembre —Aconseguiràs evadir-te amb prou fa­

cilitat de les preocupacions que et crea el teu treball.

• Sagitari. 22 nov.-2ü desembre —Serà un bon dia per iniciar viatges

llargs, però això pot fer ajornar pro­jectes relacionats amb la teva feina.

•Capricorn. 21 des.-ls1 gener —Tarribaran diners o un altre obsequi

per mitjà d'un familiar. A la feina. tot seran avantatges.

•Aquari . 20 gener-18 febrer —Dia d'especial atenció a la mainada.

També sorgiran problemes en la re­lació de parella. Sigueu sincers.

• Peixos. 19 febrer-20 març —Avui la teva feina t'ocuparà més hores

de les que voldries, però la teva in­tervenció podrà ser decisiva.

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 9 de juny de 1995 APUNTS 33

ELS CINEMES

«Los asesinatos de mamà» Director John Wàters. Intèrprets: Kathleen Turher, Sam Waterston i Ricki Lake. Recomanada: R/18. Sales: Rubí Palace 4, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• Els Sutphin són una família de classe mitjana formada per Eugene i Beverly i els seus dos fills, Misty i Chip. Beverly Sutp­hin és una ciutadana exemplar que sempre compleix les nor­mes de conducta i de societat i que cuida la seva família amb devoció. Sense immutar-se, Be­verly elimina qualsevol persona que molesti la seva família.

«El balneari de Battle Creek» Director: Alan Parker. Intèrprets: Anthony Hopkins, Bridget Fonda, Matthew Broderick i John Cusack. Recomanada: R/13. Sales: Sant Cugat 4, de Sant Cugat; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• Tardor de 1907. A l'estat de Michigan hi ha el famós bal­neari de Battle Creek, dirigit pel doctor John Harvey Kellog, cirurgià, inventor, autor i de­fensor de la vida. El doctor tam­bé té temps per fer conferències i explicar les seves teories sobre els perills de menjar carn, beure alcohol, fumar i mantenir re­lacions sexuals.

«Caballero del diablo» Director Ernest Dickerson. Intèrprets: Billy Zane, William Sadler, Jada Pinkett i Dick Miller. Recomanada: R/18. Sala: Kursaal, de Cerdanyola.

• El missatger de les forces del mal, Collector, ha de caçar Brayker i agafar-li el talismà que guarda. Aquesta llegendà­ria clau ha anat passant de ge­neració en generació i és molt desitjada pels seguidors del dia­ble. Si la clau arribés al poder de Collector, això significaria la fi de la humanitat i el renéixer de les tenebres i les forces del mal.

T SAN CUGAT

Sant Cugat 1 T # p é t t p p w 4 "K'í'' /IftïMit-J51MÍ^ÉÍJ& mt^^^^.gííwS^^L· "t'>,

S**Cuoet3 Robrtofif?

SantCug*4 Presa «tetasecta

Cada (fe$abtea les 12^»«ff ló gola V.O.

• RUBÍ

Rubí Palace 1 Criattr«Dates«ates

mmcermm.. Rubí Palace 3 Fo«Í Í jpnp

Rubí Palace 4 LosasMÉatasdemaroà

Rubi Palace 5 El sabor de Is munta

.. «m.. <-««***•*' 7**.i*imm. mwmm.. .QBataaaitodsBaiipwk

. ' í #

T SABADELL

CJneartSsates El BatoeariOtJe Batlle Creek Presa de la secta LDsasestnatósdemOTí Ujbosurfcersltarios Tepuedepasaratí

Dwew>es,útSra sessió: 10.45 ffl»abtes,úlllnas8ssió: 11.00

CJnearMres Tema espera 4.00,8.00,8.15,10.30 Divendres, última sessió: 10.45 Dissabtes, última sessió: 11.00

5.80,7.30,10-»

4.00,8.00, i ï S , 10.30 4^6.00,8.18» W » 4.00,6.00,8.15,10^0 4.00,6.00,8.15,10^0

«Criaturas celestiales» Director Peter Jackson. Intèrprets: Melanie Lynskey, Kate Winslet i Sarah Peirse. Sala: Rubí Palace 1, de Rubí.

• Dues noies de catorze anys, Juliet i Pauline, estableixen una sòlida relació d'amistat gràcies a la fascinació que compar­teixen per l'escriptura fantàs­tica. La seva imaginació des­bordada les porta a representar les seves amagades fantasies fins al límit.

«Historias del Kronen» Director Montxo Armendàriz. Intèrprets: Juan Diego Botto, Jordi Molla i Núria Prims. Recomanada: R/18. Sala: Kursaal, de Cerdanyola.

B Carlos, un estudiant de 21 anys, es reuneix amb els seus amics al bar Kronen. Estan de vacances i viuen de nit, sense admetre cap límit ni barrera. Les aventures es desencadenen les unes rere les altres, fins que un esdeveniment col·locarà Car­los i els seus amics davant una

| realitat que intenten ignorar.

«Lobos universitarios» Director David S. Ward. Intèrprets: James Caan, Craig Sheffer, Kristy Swanson i Halle Berry. Recomanada: apta. Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell; Montecarlo, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • Sam Winters és un entre­nador de rugbi que imposa una disciplina molt severa als seus jugadors. Un dels seus espor­tistes favorits és Joe Kane, una de les estrelles de l'equip uni­versitari. Atleta model, Kane és un exemple a seguir pels seus companys d'equip, però el que ningú no sap és que el pes de la popularitat està afectant aní­micament el noi, que a vegades desitja abandonar-ho tot.

«Presa de la secta» Director J.F. Lawton. Intèrprets: Christopher Lambert i Joan Chen. Recomanada: R/18. Sales: Sant Cugat 4, de Sant Cugat, i Cineart 5 sales, de Sabadell.

Y SABADELL

Divendres, da>na sessió: 10.45 Dtssatites,

LaboSurtversftarios

Príndpai BaÉgdelamuerte

Rambla

400.6120,^25,1050

4.00,6.20,8.30,10.50

• CERDANYOLA

Kursaal Magnapa*; Niàgara

Maonapax: 4.05

",5.00,7.45,10.30 4.Í5.6JZS, 8.45,11.00 4.45, ft45,845,10.45 420,8.35,8.50,11.05 450.6.50,9.00,10JK

«4.10,6.20,8.40,1050 435 8.15,8.40,11.00 *ÉMJ» t8·2a,maQ 41%&3Q,8.5Q,11.00 430,630,8.30,10.40 4.50,750,10.30

• Història d'acció, romanticis­me i suspens en el marc d'una exòtica ciutat del Japó.

«Rob Roy» Director Michael Caton-Jones. Intèrprets: Liam Neeson, Jessica Lange i John Hurt. Recomanada: R/13. Sales: Sant Cugat 3, de Sant Cugat; Euterpe, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • Any 1707. Robert Roy Mac-Gregor és un típic highlander, un escocès de fortes arrels i tradicions que intenta seguir el seu estil de vida, malgrat els grans canvis socials.

«El sabor de la muerte» Director Barbet Schroeder. Intèrprets: David Caruso i Nicolas Cage. Recomanada: R/18. Sales: Rubí Palace 5, de Rubí; Principal, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. I Jimmy Kilmartin és un ex-presidiari que torna a la pre­só per negocis il·legals i per haver ferit l'agent de policia Calvin. Tres anys després acon­

segueix que es revisi la seva sentència a canvi de col·laborar en l'obtenció de proves que ser­veixen per detenir el criminal Little Júnior.

«Solo ellas... los chicos a un lado» Director Herbert Ross. Intèrprets: Whoopi Goldberg i Mary Louise Parker. Recomanada: R/13. Sala: Rubí Palace 2, de Rubí. I Jané i Robin inicien un viatge a la Costa Oest i se'ls afegeix Holly, que els amaga que està embarassada i que és una fu­

gitiva de la justícia. A mesura que passa el temps, les tres noies es despullen de l'armadura que s'han construït al voltant de les decepcions dels seus respectius passats. Juntes arribaran a for­mar el que sempre han estat buscant, una família.

«Te puede pasar a ti» Director Andrew Bergman. Intèrprets: Nicolas Cage, Bridget Fonda i Rosie Pérez. Sales: Sant Cugat 1, de Sant Cugat; Cineart 5 sales, de Sabadell i Kursaal, de Cerdanyola.

• Charlie és un policia poc am­biciós que està casat amb una estilista a la qual agraden molt els diners. Un dia Charlie entra a la cafeteria d'Yvonne, que està molt deprimida perquè vo­len embargar-li el negoci, i per animar-la li ensenya un bitllet de loteria i li diu que si li toca el premi anirà a buscar-la i se'l repartiran al 50 per cent. EI bitllet surt premiat amb 4 mi­lions de dòlars.

«Tensa espera» Director Robert Allan Ackerman. Intèrprets: Susan Sarandon, Sam Shepard i Nick Stahl. Sales: Sant Cugat 2, de Sant Cugat; Cineart-tres, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• Després de vint-i-cinc anys de matrimoni i de set fills, Mag Singer creu que ha arribat el moment d'iniciar una nova vida. Però quan decideix que ha arri­bat el moment rep la notícia que el seu fill Percival, un ma-rine destinat a l'Orient Mitjà, podria ser una de les víctimes d'un atac sorpresa.

R Torreblanca Josep Puig i Cadafalch, s/n . T. 589 24 81

2 M ) p l e - , I C ) I / \ I A NI I I

©HI ai SANT CUGAT ESTRENA ESTRENA

4 . 1 0 - 6 .15 - 8 .20 - 10 .25 1 3 A n y s

3 .50 - 6 .00 - 8 .10 - 10 .25 18 A n y s

©CINESR Al i t rv t i de i'eiptctidor PartiMg

2 k. gratis

Ü3 Carnet d'estudiant

universitari

CENTRE CULTURAL SANT CUGAT Pla del Vinyet, s/n - Sant Cugat del Vallès

2a SETMANA 3a SETMANA

4.05 6 . 1 0 - 8 . 1 5 Apta

10.30 4 . 3 0 - 7 .15 --IO.OO l

13 Anys

Canta Jove

Viuda anticipada

Reserva perieMfon BopSuack

34 APUNTS E L S 4 C A N T O N S / D i v e n d r e s , 9 d e j u n y d e 1995

L'AGENDA

• Ràdio Sant Cugat De di l luns a divendres —De 7 a *}.3(> h. El Gall del

Monestir, tota la informació local i comarcal amb Xavier Fornells i els Serveis Infor­matius de Ràdio Sant Cugat.

- D e 4.3(1 a 10 h. Sani Cugat dia a dia, conduït per Xavier Casanovas.

—De 10a 12.30 h. Una habitació amb vistes, amb Marta Arnal.

De 12.30 a 13.30 h. Res a veure, amb Maribel Cayuelas i Mike Ribalta (inclou l'espai dedieal al concurs fil Savi).

—De 13.3(1 a 14 h. Sant Cugat dia a dia (repetició).

—De 14 a 17 h. Vol de tarda. presentat per Albert Martín. De 17 a 18 h. Aquesta tarda parlem de.. . Dilluns Vallès sense fronteres, un programa del G r u p de suport als im­migrants. Dimarts Viure a la temi. el programa de solida­ritat amb Xavier Casanovas. Dimecres entrem a El ma­gatzem. el programa dels jo­ves conduït per Màxim Cas­tillo. Dijous Eora d'hores. amb Hduard Garcia, Rosa Mana Jané i Xavier Vidal. Divendres Ignasi Abad con­dueix el programa L'estrena. De IX a 1%. Res a veure (repetició).

De 1') a 21 h. .-(/ lloro. Ics novetats musicals amb Salva Vallvé. A les 21.111 h. /. esportiu, amb Carme Revcrte i l 'equip d'es­ports.

-•De 21.1(1 a 2í h. .Sfjfi.s ; estels. amb Pere Pallissa. De 23 a 24 li., repeticions. Dilluns:! iure a hi terra, di­marts: /-/ magatzem: dime­cres: Eora d'hores: dijous: I.'entrena, i divendres: l'ulles sense fronteres. De (II) a 7 h. Música al teu i osttit. Música non-stop.

• Dissabtes De X a w h. Eora d'hores (repetició).

- D e 4 a 10 h. El Gall del Mo­nestir (edició dissabte). De 10 a II li. Viure a la l'erra (repetició). De 11 a 12 li. /•.'/ magatzem (repetició). De 12 a 15 h. L'estrena (repetició).

- D e 13 a 14 h. Avantmau. la in formació espor t iva amb Carme Reverte i i'cuiiip d'es-porls. De 14 ;, 15 li. l'aliés sense ironteres | repetició). De 15 a 16 li. Magtcal Mvstcn lour. amb Josep Maria A l -\ ira. De l(i a 14 h. Súper />/., cl pmgrama de musica conduí! per \ a \ i e r Montero. De 14 a 2(1 li. RiffRaff. amb Marc l'icanvol. De 2(1 a 22 h. liones vtbra-i ions. amb David Villena. De 22 a S h. .Musica al teu i osuti. Musica non-stop.

• Diumenges De N a 4 h. El dia del Senyor. (miss ió de la missa celebrada dissabte i informació de l'es­glésia evangèlica l iben l:/er. De 4 a 4.30 h. Esport en marxa, la edició. De 4.30 a \A h. Rotla d'amics. ( \ indui t per Pere Pahissa. Poesia amb J.F. Garcia, sar­danes i sarsuela amb J. Fà­bregas.

-De 14 a 15 h. Esports en marxa. 2a edició. De 15 a 1b h. Màgica! Mvsten-lour. De lUa 21) h. Súper DJ. De 20 a 21 h. Bones vibra-L ions. De 21 a 22 h. Esports en marxa, .ui edieió>.

- D e 22 a 7 h. Musica al teu costal. Música non-stop.

—I cada dia a cada hora... Con­nexió amb la informació ge­neral de Catalunya Informa­ció i butlletins de notícies de Sant Cugat i el Vallès Oc­cidental. Serveis Informatius de Ràdio Sant Cugat.

9 D I V E N D R E S

• Sants —Felicià. Efrem i Prim.

• La Floresta-Pearson —A les 10 de la nit, al pati de

l'associació, cantada d'havane­res, a càrrec del grup Pescadors de l'Escala. Tots els assistents podran gaudir del tradicional cremat.

XERRADA

•Club Muntanyenc —A les K del vespre als locals

del club, xerrada col·loqui del grup de Natura Jove: Dues his-limes ívrülüflie.s d'ana tassa de cafè, a càrrec de membres de Comerç Sense Fronteres.

• C e n t r e Cultural —A les 10 de la nit, al Tea-

tre-auditon del Centre Cultu­ral: La enraria [Kinja, de Neil Simón. Amb Paco Moràn i Joan Pera. Direcció: Àngel Alonso. Preu: 2.000 ptes. In­formació i venda d'entrades al telèfon 584 22 88.

L A P R O P O S T A

•Cafè de IkJgrado —A les 11.3(1 de la nit, countrs'

en directe amb ('ountry Joe and llis Perl'cct Show. Hntrada lliure.

10 D I S S A B T E

• Sants —Maurici. Restituí i Oliva

•Tea t r e - A les 10.30 de la nit. Nit de

nuvis de tres, a càrrec del grup de leatre Espiral.

•Cafè de Belgrado —A les 11.30 de la nit. musica

de ball en directe. Filtrada lliure.

Aquest cap de setmana hi haurà sardanes i havaneres.

Setmana Cultural a la Floresta

L a F l o r e s t a - P e a r s o n c e l e b r a r à la S e t m a n a C u l t u r a l a m b d i v e r s e s ac t iv i t a t s p e r a to t s

e ls g u s t o s . A v u i , a les 10 d e la ni t , al pa t i d e l ' a s soc i ac ió hi h a u r à u n a c a n t a d a d ' h a v a n e r e s a c à r r e c d e l s P e s c a d o r s d e l ' E s c a l a i e s r e p a r t i r à c r e m a t a t o t s e l s a s s i s t en t s . E l s a m a n t s d e la n o s t r a d a n s a t a m b é p o d r a n g a u d i r d ' u n a j o r n a d a d ' e x h i b i c i ó d e co l l e s s a r d a n i s t e s , d iu ­m e n g e . a les 6 d e la t a r d a . s.G.

11 D I U M E N G E

• S a n t s —Dia de la Santíssima Trinitat

i sant Bernabé.

• I J I Floresta-Pearson A les 6 de la tarda, a la pista coberta de la Floresta, exhibició de sis colles sardanistes de di­ferents llocs de Catalunya, amb la cobla La Principal de Te­rrassa. A les 12 del migdia, a la Unió Recreativa i d'Esports de la Floresta, reunió informativa per als grups d'autoprotecció de la Floresta.

• Monestir A 2 4 de 10 de la nit, concert de música coral religiosa. Cin­què aniversari del cor d'antics escolans del monestir de Sant Cugat. Director: Joan Auladell. Cant gregorià i cançons tra­dicionals catalanes. També hi actuarà l'Evangelische Kantorei Haidhausen de Munic. Direc­tor: Helmut Bohme. Obres de compositors dels segles XV. XVI, XVII i contemporanis.

HORARI AUT

12 D I L L U N S

• S a n t s —Onofre.

13 D I M A R T S

• Sants —Antoni de Pàdua.

• C a s a de Cultura —A les 8 del vespre, xerrada con-

lerència: Les instal·lacions ar-tLstií/ues, a càrrec de Pere Pich. artista, pedagog i crític d'art. A les 10 de la nit, dias el cicle de conferències i àudio-vi-suals Viatgem amb en Gaxvr. Els parcs naturals dels EUA (la part), amb Josep Maria Gavín.

14 D I M E C R E S

• S a n t s —Fliseu.

El grup de teatre Espiral representarà l 'obra.

«Nit de nuvis de tres»

D e s p r é s d ' u n l la rg c ic le d ' ac t iv i t a t s d e m ú s i c a . t e a t r e , c i n e m a i c o n f e r è n c i e s , les J o r n a d e s

C u l t u r a l s V a l l d o r e i x 95 e s t a n a r r i b a n t al seu final . A q u e s t c a p d e s e t m a n a es c l o u r à el cicle d e t e a t r e , i e ls q u i h o d e s i t g i n p o d r a n assis t i r a la r e p r e s e n t a c i ó d e l ' o b r a Nit de nuvis de tres, q u e s e r à p o r t a d a a l ' e s c e n a r i pe l g r u p d e t e a t r e E s p i r a l , d e m à , d i s s a b t e , a d o s q u a r t s d ' o n z e d e la ni t . / s .G.

15 D I J O U S

• Sants —Guiu, Maria Miquela i Bernat

de Menthon.

t v•mq&%t»m&,

• C a s a de Cultura - \ Ics ^ del vespre dins el curs

d informació per a diabètics i familiars: Estiu Vacances. Con­sells pràctics.

•Cafè de Belgrado - A les 11.30 de la nit. Nues

i nthm aiut blues en directe. Entrada lliure.

,JJ •Cor infantil i juvenil —Nois i noies a partir de 4 anys.

Informació i inscripcions a la ( avi de Cultura. Les activitats del cor inclouen concerts, sor­tides de cap de setmana i tallers complementaris. Telèfon d'in­formació: 675 32 23.

• C e n t r e Cívic de la Floresta —Ceràmica, ludoteca, piano, gui­

tarra, solfeig, dansa, manuali-tats i altres activitats. Informa­ció i inscripcions de 5 de la tarda a 4 del vespre. Telèfon d'informació: 584 08 47.

• C e n t r e Cívic de les Planes —Tallers de música, de costura.

manualitats, casal per a joves i adults i altres activitats. In­formació i inscripcions de 5 de la tarda a 4 del vespre. Telèfon d'informació: 675 51 05.

• C a s a l Cultural de Mira-sol —Taller de teatre per a nens

i adults, plàstica, manualitats. boixets. esplai diari, casal d'avis i altres activitats. Taller de Na­tura Descobrint el nostre entorn, per a neas i nenes de 7 a 12 anys. Dissabtes de 10 del matí a 1 del migdia. Informació i inscripcions de 5 de la tarda a 9 del vespre. Telèfon d'in­formació: 589 20 78.

— El dimecres 21 de juny a les 5 de la tarda, festa final dels tallers de Mira-sol.

—El divendres 23 de juny a les 11 de la nit, revetlla de Sant Joan.

•Ateneu Santcugatenc —2n Curset Taller de Manua­

litats: centres florals, policro­mia, porcellana russa, cuina i altres. Fias al mes de junv. Telèfon d'informació: 675 43 88 (M. Antònia Navarro).

—2n Curset Taller de Dibuix i Pintura, a càrrec del professor Adolf, els divendres feiners a la tarda, del mes de marc al juliol. Informació i inscripcions a la secretaria del centre, dijous i divendres feiners de 6 a 4 del vespre. Telèfon d'informa­ció: 674 15 66.

—Grup Literari. Dijous feiners de 6 a 8 del vespre a l'Ateneu Santcugatenc.

• U N I A 1 . S M T CUOAT-MRA-SOL-MAS JANER

Sortides de» d» Mas Janer. -Dies feiners. 1a sortida: 06.10h-O7.10h i als 10 minuts dècada hora fins a les 22.20h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a f estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes I festius. 1a sortida: 07.l0h-08.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 221 Oh. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

Sortides des de l'Avinguda Alfons Sala. -Dies feiners. 1a sortida: 06.50h-07.50h i als 50 minuts de cada hora fins a les 21 50h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes I festius. 1a sortida: 07.50h-08.50h i als 50 minuts de cada hora fins a les 21.50h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

Recorregut Mas Janer, Estació Mira-sol, Plaça Can Cadena, Estació St. Cugat, Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Sala, Can Cadena, Estació Mira-sol, Mas Janer.

• Ü H I A 3 . SAMT CUGATAAFt.ORESTA.LES PLANES

Sortides des de F. Colom. -Dies feinera. 1 a sortida: 06.30h del mati i cada hora i mitja fins a les 21.30h. -Dissabtes I festius. 1 a sortida: OB.OOh del mati i cada hora i mitja fins a les 21.30h.

Sortides des de l'Estació. -Dies feiners. 1 a sortida: 07.20h del mati i cada hora i mitja fins a les 22.20h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 08.50h del mall I cada hora i mitja fins a tes 22.20h.

Recorregut F. Colom, la Floresta, Plaça Centre, Mercat, CAP, Alfons Sala, Estació, Flaca Centre, La Floresta, F. Colom.

rrn mmrmm WTWÍ

Y Ü N W 2. N U C U URBÀ DE SANT CUGAT

Sortides des de Sant Domènec. -Dies feiners. 1a sortida: 06.16h-06.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h. -Dissabtes I festius. 1a sortida: 09.16h-09.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22 16h

Sortides de* de Sant Francesc. -Dies feiners. 1a sortida: 06.23h-06.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h. -Dissabtes I festius. 1a sortida: 09.23h-09.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a tes 22.23h.

Sortides des de FEstadó FOC. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.05h-06.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.05h-09.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h,

Recorregut Sant Domènec, CAP, Sant Francesc, Plaça Coll, Mercat Torreblanca, Monestir, Estació FQC, Colomer, Sant Domènec.

-Dies feiners. 1 a sortida 05.40h-06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Dissabtes I festius. 1 a sortida: 06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Sortides addicionals a Terrassa: 06.55h, 07.55h i 11.55h.(feiners)

• A3.SANTCUGAT-BARCELONA

-Dies feiners. 1 a sortida: 05.15-05.401 als 40 minuts de cada hora fins a les 22.1 Oh. -Dissabtes. 1a sortida: 05.15-05.40 i 06.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -Diumenges I festius. 1 a sortida: 07.l0h i aJs 10 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.40h 123.00h (femers). 23.00h (dissabtes i festius).

• A 3 . ftANCE LONA-SANT CUGAT

-Dies feiners. 1 a sortida: 05.45 i als 15 i 45 minuts de cada hora fins a les 21.45h. -Dissabtes. 1a sortida: 05.45 i als 45 minuts de cada hora fins a tes 21,45h. -Diumenges i festius. 1 a sortida: 06.45h i als 45 minuts de cada hora fins a les 21.45h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (feiners).

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 9 de juny de 1995 APUNTS 35

L'AGENDA

AU·RESAOTflfAtS

• E P Pla Farreras —Casal d'estiu i setembre. Per

a tots els nens i nenes a partir de 3 anys. Primer torn: del 26 al 30 de juny. Informació i inscripcions als telèfons 674 02 28 i 589 24 90.

•Cur s d'esperanto —L'organitza el Grup d'Espe­

ranto Jozefo Anglès. Telèfon d'informació: 674 61 80.

•Casa de Cultura —Taller de manualitats i cuina.

Informació i inscripcions al telèfon 589 13 82. Organit­zació: escola d'adults.

•Club Muntanyenc —Grup de muntanya per a nois

i noies de 11 a 14 anys. Te­lèfon d'informació: 674 53 96.

—Grup Xàfec. Activitats infan­tils al club, cada dimarts, de les 6.30 de la tarda a les 7.30 del vespre.

—Classes d'anglès (conversa­ció). Telèfon d'informació: 674 53 96.

—Classes d'atletisme per a nens i nenes de 8 a 12 anys. Te­lèfon d'informació: 674 53 96.

•Balls de saló —Iniciació i perfeccionament.

Professora: Marta Planas, ti­tulada per la Royal Academy de Londres. Informació i ma­triculació a la Casa de Cul­tura (589 13 82).

• Seminari de trompeta —Seminari de trompeta per a

alumnes de tots els nivells, a càrrec d'Isidre Delgado. In­formació al telèfon 675 11 94. Escola d'Estudis Musicals Montserrat Calduch.

• Seminar i de piano —Seminari de piano per a

adults de qualsevol nivell. Es­cola d 'Es tudis Musicals Montserrat Calduch. Dirigit per Ludovica Mosca. Infor­mació al telèfon 675 11 94.

•Interpretació pianística —VII Seminari de Tècnica i

Interpretació Pianística. Di­rigit per Antoni Besses, pia­nista compositor. Del 20 al 26 d'agost a la Casa de Cul­tura. Informació i matricu­lació al telèfon 675 11 94. Org.: EEM Montserrat Cal­duch.

EXCURSK

•Centre —El diumenge 18 de juny, sor­

tida de l'Aula de Munta-nya-Aula de Natura del Club Muntanyenc: passejada en bi­cicleta pels jardins de Sant Cugat. Hora i lloc de trobada: a les 9, al CMSC. Servei de lloguer de bicicletes. Inscrip­cions: fins al dia 15 al CMSC (plaça Barcelona, 10).

ESTIU

•Colònies Musicals —IX Colònies Musicals de la

coral Bella Harmonia de Sant Cugat. Del 2 al 15 de juliol. Per a infants de 5 a 14 anys. Lloc: residència Cor de Maria de Sant Cugat. Activitats de música, teatre i dansa cata­lana, Torns: de 5 a 9 anys i de 10 a 14 anys. Informació i Inscripcions a l'Escola d'Es­tudis Musicals Montserrat Calduch i coral Bella Har­monia. Telèfon d'informació: 675 11 94. Pre-inscripció: 20.000 pessetes. Inscripció: 26.500 pessetes.

SETMANA (MMiML

• L a Floresta —El dissabte 17 de juny a les

10 de la nit, a l'església Nostra Senyora de Montserrat, concert de l'Orquestra de Cambra de Sant Cugat Direcció: Josep Fa­rré. Madrona Füas, clave; oboè, PMippe Vailet, i Olga Serra, soprano.

—El diumenge 18 de juny a les

FARMÀCIES DE TORN

Dia /Pob le Farmàcia (adreça)

TELÈFONS

SERVEIS

! San» Cugat

K Cerdanyola

ï Rubí

? Montcada

j Papiol

• SantCuga!

i Cerdanyola

' Rubí

í Montcada

í Papiol

| Sant Cugat

l* Cerdanyola

Ü Rubi

: Montcada

\ Papiol

• Sant Cugat

f Cerdanyola

= Rubi

'- Montcada

i Papa • Sant Cugat

i Cerdanyola

s Rubi

ï Montcada

I Papiol

1 SantCugat

i Cerdanyola

ï Rubi

- Montcada

i Papiol

• SantCugat

\ Cerdanyol

i Rubí

ï Montcada

1 Pl*** i SantCugat

ü Cerdanyola 7i Rubí

3 Montcada

l Papiol

l i Beringues (Afons Sala, 46)

Atarez (Galeries LMoantro)

Via((k)njuntRubl-2000)

Puig Ferragut (Hoc Orquídia, 8)

A.VTà(Av.GerwaÉat35)

M.Mora)(Sf&T8resa,40) Bach (Passeig de les Cordeles, 67)

Roca (Awda. Barcelona, 55)

J. Relat (Major, 89)

AV1là(Av. Genera*», 35)

M. Domènech (P. Sant Magí, 50)

Vab(Avda Catalunya, 17)

Oriol (Zafiro, 28)

J. Relat (Major, 89)

A. Via (Av. Genera»*, 36)

C. Llorens (Sta. Maria, 27)

Rtara (Sant Ramon, 182}

GAert (Torres CtU, 4)

Duran tj*te. Montcada, 37)

AVtó(Av.Gerieratet35)

P.CuM(P. Diputació, 8)

Hidalgo {Rbta. de Cerdanyola, 1)

BaHoriOU i Fontanals, 1)

Via (Jaume 1,20)

AVBà(Av.Generaft«,35)

Rfera(Dr.Murlo,1)

Torrerte (Diagonal, 34)

FV«(MapRamentol,7)

Pardo (Can Sant Joan. Masia, 2)

A.Vtò(Av.GeneraÉat,35)

R. Salavert (Santiago Rusifol, 38)

Pereiro (Av. Catalunya, 51)

Garda (Segòvia, 1)

Guix (Major, 25)

AV%(Av. Generat* 35)

C.Texidó(RbladelCeier,97)

Uuls(Altímlr8,18)

Cabina (Ntra. Sra de Lourdes, 35)

E. Relat (Av. Catalunya, 65)

A.Vi6(Av.Generaltat,35)

6740483

6926721

6991301

6683967

6753344

6922367

6990953

5841481

6683967

6743353

6921130

6994398

5841461

6683967

6741531

6920676

vmrQQtn

5751543

6683967

6740364

6922368

6990388

5645904

668.39.67

6740430

5803904

6973456

5642139

6683967

6740645

5809700

5641845

6683967

6747749

6924708

6992099

0683967

(1) D'1/4 de 10 del mati d'avui a 1/4 de 10 del matí de demà. (2) D'1/4 de 10 del mati d'avui a les 10 de la nit. (3) De les 10 de I a nit a 1/4 de 10 del matí de demà.

6 de la tarda, al local social de l'associació, festival infantil d'inici de vacances: pallassos, il·lusionisme, titelles, etc i la participació del cos de ball in­fantil de l'Esbart.

mspMmm •Casa de Cultura —El divendres 16 de juny a les

10.30 de la nit, concert del circuit VO. Hi actuarà el grup Helty i, com a teloners, els santcugatencs Xavi Bazan Trio.

—El dijous 22 de juny a les 10 de la nit, projecció de Thdma i Louise, de Ridley Scott.

PAGA-UJOAN

• C P Joan MaragaU —Vols ballar el Paga-li Joan a

la festa major? Per a infants, joves i adults. Inici dels assaigs el 2 de juny, els dilluns, di­mecres i divendres a partir de les 7 del vespre. Informació al telèfon 674 53 96.

CONVOCATÒRIES

•Premi Literari —I Certamen Literari de l'Ateneu

Santcugatenc. Es guardonarà una obra literària, en prosa, de tema lliure, però dins la modalitat de narrativa o conte curt. Pot ser escrita en català o castellà, independentment de la nacionalitat i Dec de resi­dència de l'autor. Els treballs hauran de ser presentats en doble exemplar i amb una ex­tensió màxima de 5 fulls DIN-A4 mecanografiats a do­ble espai dins un sobre tancat,

en què ha de constar nom, cognoms, adreça i telèfon del participant. Podran presen­tar-se dues obres per autor abans del 23 de juny al local de l'Ateneu. A cada participant se li lliurarà un diploma, el diumenge 2 de juliol, a 2/4 de 7 de la tarda, en el transcurs de la Festa Artístico-literària que se celebrarà a la sala d'ac­tes. Les bases es poden recollir als locals de l'Ateneu, a la re­dacció d'Els 4 Cantons i a la Casa de Cultura.

•Marató de fotografia —I Marató Fotogràfica de l'A­

teneu Santcugatenc. La parti­cipació és lliure, sense límit d'e­dat i amb uns drets d'inscripció de 500 pessetes per participant —200 els socis. Hi haurà dos temes secrets i cada participant coneixerà el que li correspon en el moment de la sortida, quan rebrà un sobre tancat i un rodet de 12 fotos segellat per FAteneu. La sortida serà a les 11 del matí del dijous 29 de juny i es concedirà un període de tres hores, fins a les 2 del migdia, per fer les fotografies. Les inscripcions es poden efectuar els dijous i di­vendres de 6 a 9 de la tarda, fins al 23 de juny. El jurat s'encarregarà de revelar i se­leccionar les millors fotos, que s'exposaran al local de l'Ate­neu. Es concediran tres premis, un per al guanyador de cada tema i un altre per a la foto més original. El lliurament de premis, obsequis i la recollida de fotos es portarà a terme el diumenge 2 de juliol a 2/4 de 7 de la tarda, durant la Festa Artístico-literària. S'in­tentarà fer una exposició amb Iotes les fotografies.

Ajuntament

Ambulatori Les Planes

Bombers Bettaterra

Bombers GeneraHat

Bombers Rubí

CAP

CAP urgències

Casa de Cultura

Casal VaUoreix

Catalana de Gas

Centre Cívic La Floresta

Centre Cfvic Les Planes

Centre Cultural Mira-sol

Cinemes St Cugat (Reser.)

Correus

Creu Roja Sant Cugat

Creu Roja Valldoreix

Dispensari URoresta

ErtKuntdpaloescentratit.

ENHER Rubi

FECSA (atenció al efent)

FECSA (avaries)

FFCC

Funerària

G. Civil (Mra-so!)

Hisenda

Jutjat

Cfloina Municipal La Floresta

Parròquia Si. Pere Octavià

Parròquia Las Planes

Parròquia VaUoreix

Piscina Municipal Valldoreix

Cuerpo Nacional de Policia

Urgències

Policia dftjnidoaJ t Prot Civil

Pd.Muracipal(VaNorerx)

Comissaria de Pofcj»

Taxis (parada)

Ràdio Taxi

Repsol-Butà

Sant Cugat Comerç

SAUR (Aigües)

5892288

6755105

6928080

085

6998080

5891122

5894455

5891382

6744199

725944

5890147

6755105

56926»

5893941

6747096

674 t a *

6742459

6747B15

6W2JÏ9

e»me 90031Íffl

900232513

6741934

6740525

6742379

5891155

6748896

5690847

67*1163

2047503

6740669

6754055

6747858

0(1

«2

908 79 512S

6747612

6740997

5894422

6741580

6740322

5690321

SERVEIS

•Concurs de cartells —Concurs de Cartells Festa Ma­

jor de Mira-sol 1995. Informa­ció i bases al Casal Mira-sol (tel.: 589 20 18).

•Concurs de Pintura —VIII Concurs de Pintura Rà­

pida Francesc Cabanas Alibau. Se celebrarà el dia 2 de juliol. Més informació al telèfon 589 13 82.

VALLDOREIX 95

•Musica —El divendres 16 de juny, a les

9.30 del vespre, recital de cant i violoncel: Joana Vilaplana, so­prano; Carles V. Xirinachs, pia­nista, i Pere Cardoner, violon­cel·lista. A l'església de Sant Cebrià de Valldoreix.

:$&&WMSX •Club Muntanyenc —FJ diumenge 18 de juny a les

730 del vespre, sessió de dia­positives: L'Iran II, un món ple de mesquites, per Josep Maria Gavín.

• C a s a de Cultura —El dimarts 12 de setembre a

les 10 de la nit, dins el cicle de conferències i àudio-visuals Viatgem amb en Gavín: El Japó, amb Josep Maria Gavín.

—El dimarts 10 d'octubre a les 10 de la nit, dins el cicle de conferències i àudio-visuals Viatgem amb en Gavín: Les Açores, amb Josep Maria Ga­vín.

—El dimarts 14 de novembre a les 10 de la nit, dins el cicle de conferències i àudio-visuals Viatgem amb en Gavín: L'Iran

Valldoreix (parada)

Grua

Atotos La Floresta

AAPPiWMhwol

AAW Verge Carme Mira-sol

AAWSantJoenlBnuol

A A P P Í W V W O B *

AAPPiWC.Montar«tVal.

AAPPWCanMafrJVaH.

M Prop, r\Mns URoresta

AAWAicjuallongíURor.

Ass. Consumidors

DNI (Cita prèvia)

6741111

6743371

6742089

8742018

6741003

6747103

6742197

6742105

6745049

6742089

8745129

2684567

5893080

Greenpeace (91)5434704

H. General de Catalunya

H. Val d'Hebrea

H. Sant Joan de Déu

Unitat feronarto

Tei.derEspsranc·

Informació Carreteres

Informació Aeroport

Informació RENFE

Informació Pon

OMIC

PoMnc Torreblanca

PROMUSA

| ENTITATS ASOI

Arxiu Gavin

Casal d'Avis SC

Llar d'Avis Parròquia

Club Muntanyenc

Coral de la Unió

Esbart Sant Cugat

El Tot Sant Cugat

GnipSup. Imrmgrmtí

Ràdio SantCugat

Televisió Sant Cugat

Els 4 Cantons

5891212

4272000

2034000

2481040

4144848

2042247

4785000

4900202

31887 50

5893188

5891732

5891732

6753503

6742570

5891638

5890598

6745396

6741006

8752652

6748661

6749314

6755959

5695366

5896282

monumental (la part), amb Jo­sep Maria Gavín.

-El dimarts 12 de desembre a les 10 de la nit, dins el cicle de conferències i àudio-visuals Viatgem amb en Gavín: Kenya i els massais, amb Josep Maria Gavín.

ÉpaSíOONS

•Sales Municipals —Fins al 18 de juny a la sala

1 de la Casa de Cultura, ex­posició de treballs dels alumnes de l'Escola Municipal d'Arts Plàstiques i Disseny.

—El mes de juliol a la sala 1 de la Casa de Cultura, expo­sició de les obres guanyadores i concursants del VIU Concurs de pintura ràpida Francesc Ca­banas Aubau.

—Del 5 a l'I 1 de juny a la Casa de Cultura: Paralímpics. CJub Minusvàlids Horitzó-OMET.

—Fins al 10 de juny a la sala 2 de la Casa de Cultura, ex­posició del Taller d'Art l'O­brador.

—Del 16 de juny al 9 de juliol a la sala 2 de la Casa de Cul­tura, exposició 0_0

—Del 22 de juny a l'I de juliol, exposició de Bonsais, a càrrec de Lurdes Vila.

•Sales Privades —Fins al 20 de juny, a la Sala

RusinoL exposició d'olis de Ra­mon Vila. Cada dia de 9 a 2 i de 5 a 9. Diumenges i festius d*ll a 3. Tet: 675 47 51.

—Fins al 18 de juny a Canals Galeria d'Art, pintures de Romy Castro. Del 22 de juny al 23 de juliol. Artistes per a un nou segle II. Telèfon: 675 49 02 Horari: Cada dia de 5

a 8. Dissabtes d'li a 2 i de 5 a 8. Festius d'H a 2. Dilluns tancat. Telèfon d'informació: 675 49 02

—Fins al 20 de juny a la Sala Associació d'Idees: Àngels te­rrenals, pintures de Melanie Keeling. Al costat de la plaça Pep Ventura. Tel.: 674 24 50. Del 21 de juny al 7 de juliol, pintures de Jana Hurter.

—Fins al 30 de juny a Febo Ga­leria d'Art, pintures de Carmen Grimalt. Dia 7 de juny a les 8 del vespre, vernissatge obert a tothom. De dimarts a dissabte de 10 a 1 i de 5 a 8. Diumenges de 12 a 1. Telèfon d'informació: 674 19 55.

—Del 16 de juny al 2 de juliol a la sala d'APV Valldoreix: Se-gle XXI, exposició d'oüs del Grup Segle XXI. Inauguració el dia 16 a tes 830 del vespre. Horaris: feiners de 10 a 12 i de 6 a 8 del vespre. Diu­menges de 12 a 2 del migdia.

—Obert tot el cap de setmana: Mercantic. Fira permanent d'art i antiquaris. Telèfon d'in­formació: 674 49 50.

—Firart Mostra d'art original. Primer i tercer diumenges de cada mes de 9 del matí a 2 del migdia a la plaça del Mo­nestir.

BALLS DE SALÓ

•Casa de Cultura —El dia 17 de juny a les 10

de la nit, balls de saló amb Quintet Lisboa.

INFANTIL

•Monestir —El dia 17 de juny a les 6 de

la tarda als jardins del Mo­nestir, esclat i festa final dels Espectacles Infantils de Butxa­ca. Els Farsants presenten Far­sa de Farsants.

TEATRE

•Centre Cultural —FJ dissabte 24 de juny a les

10 de la nit, Todio, amor meu, contes de Dorothy Parker amb música de Cole Porter, a càrrec de Dagoll Dagom. Direcció: Joan Lluís Bozzo. Preu: 2500 ptes.

DANSA

• C e n t r e Cultural —El dissabte 17 de juny a les

10 de la nit, Castanyola viva, de José de Udaeta, a càrrec d'Arsis, ballet de cambra. Di­recció Berta Vallribera. Preu: 2000 ptes.

liÜJOTEGUES

•Biblioteca Centre Borja —Universitària. De 9 del matí

a 1.30 del migdia i de 4 de la tarda a 8 del vespre. Telèfon d'informació: 674 11 50.

• L a Floresta —Biblioteca de l'Associació de

Propietaris i Veïns de la Flo-resta-Pearson. Plaça d'Aigua-llonga, 1. La Floresta. De di­lluns a divendres de 10 a 1. Informació: 674 20 89.

•Biblioteca del Mil·lenari —Centre Cultural. Biblioteca pú­

blica. De dilluns a divendres de 4 de la tarda a 830 del vespre. Dimarts d'li del matí a 2 del migdia. Dissabtes de 10 del mati a 2 del migdia. Informació: 589 27 49.

•Bibnoteca Club Muntanyenc —Plaça Barcelona. Cada dia de

5 de la tarda a 9 del vespre. •Arxiu Municipal —Rambla Can Mora, s/n, 2n. Ma­

tins. Telèfon d'informació: 674 69 93.

•Biblioteca de FAteneu —Plaça Pep Ventura. Dijous, di­

vendres i dissabtes de 4 de la tarda a 8 del vespre.

•Servei dTnfbrmacio Jovenfl —Casa de Cultura. Telèfon d'in-

fonaadó: 589 13 82.

36 ELS CANTONS Sant Cugat del Vallès .Sani CUJÍHI tW Vailet ('. Xcrm. * S -S'* '>_' .'

Divendres. '< de juny de 1W5

L ' E N T R E V I S T A

P A C O M O R À N i J O A N P E R A . Actors

« La comèdia ja és un fenomen sociològic» La més d'un any que festegen

damunt els escenaris, però són

una parella ben estranya. I

malgrat tot alio que veurem

aquest vespre al Teatre-auditori

en l.n extrunu pureju. tenen la

intenció de continuar treballant

junts la temporada l W 5 - % en

l'obra I AI jtiitia </<• la locas,

alhora que continuaran

representant la comèdia de Neil

Simón. La intenció d'aquests

actors es repartir somriures

j 11 n i s .

I'l !' I l ( . 1 l -S

fl Sant (u i : a t . / </ i xlrana pare-iii es l'inici d'una llarga amistat'.'

.loan l'era: • l la rga i magní-lic.i amistat.

Paco Muraii: ( iran i maca anii-tat. \ mes a més. hem acon­seguit t.in bona compene t rac ió que no m'mipoi tai i.t treballar la tes ta de la meva ca r r e r a a m b loan l 'era.-

I amistat es també un tema cabdal i molt important en l'obra de Neil Simón'.'

,11': -I.ti i:\lniiui pincin es un cant a l'amistat i tot el que suc­ceeix en l'escenari es perquè real­ment els dos p e r s o n a t g e s son amics, l a convivència es diticil. pern l'amistat queda . -

—Fèlix, ordenat i metòdic, es interpreta! per Joan l'era, mentre que l 'aco Moran es Oscar , un home moll deixat. Dues persona­litats contraposades dins i també fora de l'escenari que fan que sal­ti la w.s/ií/ humorístic;!.

PM: «A dalt de l 'escenari. segur, i a tora. malgrat que tenim uns caràc ters d i ferents , si que som molt amanís tic les nostres famílies, encara que jo no la tinc aquí. Com a actors lambe som molt diferents, però hem conge­nia! perfectament i ens divertim i admirem mútuament.»

.11': «Oscar i Fèlix son una estranya parella que per una cir­c u m s t à n c i a d e c i d e i x e n v i u r e junts, però no ho aconsegueixen p e i q u e son massa d i fe ren ts . I aquestes diferències fan que salti. no una. sinó contínues .w.v/icx».

D e s p r è s d ' u n any i d o s mesos al Tea t r e Borràs deveu tenir ir.il i una anècdotes.

«Som dos tutors molt creatius i no sortim a fer la

mateixa comèdia, sinó la comèdia. Busquem al·licients per no caure en la monotonia»

—JP: «Ens en passen cada dia. La senyora, per exemple, que ens crida des de la primera fila: 'Per favor. prou. pum. que em fan mal les mandíbules i uo puc més...', o el senvot que crida quan em (reu fora de ca-a: 'Si. que se'n vagi d'una \ cgada.'••

I'M: «1 aíxo és que el públic ho viu amb nosaltres. I aquest és l 'èxit de la c o m è d i a : la g ran comunicació amb la platea.»

—I fer el mateix duran t 14 mesos, no es fa monòton?

—PM: «No. perquè introduïm afegitons i actes que surten dels

m a t e i x o s p e r s o n a t g e s , i p r o ­dueixen riures.»

—JP: «La mateixa vivència dels personatges no és sempre igual. Som dos actors molt creatius i no sortim a fer la mateixa comèdia, sinó la comèdia.»

— PM: «Busquem al · l ic ients per viure el personatge novament i no caure en la monotonia.»

—S'estant atansant a la ratlla dels 200.000 espectadors...

— P M : «La comèd ia ja s 'ha convertit en un fenomen sociolò­gic perquè ha corregut de boca en boca. i hi ha molta gent jove entre el públic.»

—Vostès dos són actors total­ment polifacètics?

—JP: «A casa frego i rento els plats... Hem fet cinema i doblatge i. si et refereixes a fer papers dra­màtics. et diré que sí. Ara, però, el públic ens coneix en un deter­minat paper.>•

PM: «Totalment d'acord. He cantat i ballat, he fet revista, a mes de planxar i treure la pols.»

—Veurem la vostra estranya parella per televisió?

—PM: «Hi havia una proposta. però va quedar en un projecte per manca de pressupost. 1 es una llàstima perquè, després de l'èxit amb aquesta obra, continuaríem l'èxit a la televisió.»

—JP: «Amb tanta gent interes­sada. estúpids són els productors de te lev is ió que no ap ro f i t en aquesta història.»

— P e r J o a n P e r a . hi ha un abans i un després de La cxtraiia pareja'!

—«Sí. perquè m'han vist una sèrie de gent que no em coneixien i que potser repetiran en el pro­per muntatge. També he agafat un públic més ampli.»

—Vostè deixa la veu a Woody Alien i a Michacl C'rawford. El doblatge és una actuació sense gest?

— J P : « Q u a n p o s o la v e u , necessito gesticular i prendre la mateixa actitud que té el perso­natge de la pantalla, tot i que nin­gú no la vegi.»

— A l g u n a m a n i a a b a n s d e comentar la funció?

—PM: «Malgrat que sóc anda­lús. no tinc cap superstició.»

—JP: «Jo sóc català, i tampoc.» Doncs, que comencí la funció.

i a somriure!

L A C O L U M N A

Rànquing mèdic JOSIP M. I ONAU.HRAS

•

L es enquestes , les estadísti­ques. tot això, es pot agafar com es vulgui, i tot depèn de qui formula la pregunta

i dels termes en què es formula. El penúltim exemple espectacular d'aquesta mena de cerimònia lai­ca que cada tant ens visita és una estadística publicada als Estats Units gràcies a la qual sabem que, després d 'una determinada mesu­ra de coacció), les defuncions de pacients intervinguts per malal­ties càrdio-vasculars han dismi­nuït un 40 per cent. La xifra es extraordinàr ia , vista així, sense perspectives, i encara ho és més quan sabem que l'esiadistica es conseqüència dels estudis que va p r o v o c a r p r e c i s a m e n t a q u e s l a mesura de coacció que dèiem. Ix;s autoritats sanitàries de l'estat de Nova York van considerar que últimament hi havia massa cadà­vers i que tants de malalts morts no era només conseqüència lògi­ca de la nostra patètica condició de mortals sinó que les negligèn­cies dels metges també hi tenien coses a dir. A pesar de les pro­testes normals dels doctors, l'es­t a t de Nova Y o r k va d e c i d i r publicar un fullet d'infoimacio a l 'usuari amb un rànqu ing dels malalts que havia mala! cada met­ge. Fm aquest rànquing s'especi­fica — q u e q u e d i c la r si el malalt en qüestió era o no ter­minal i si el metge va fer els pos­sibles per salvar-lo. en una lluita cos a cos amb l'ineluetable destí de tots plegats. Però també es parla dels metges que van mirar de treure les arrugues de la cara d 'una senyora presumida i que van obl idar —hem de suposar que es tractava d'una mena d'em­pelt— l'agulla de cosir i el fil a la panxa de l 'esmentada senyora.

A la fi, però, els metges —els bons i els dolents— surten a la mateixa llista. Hi ha una columna que diu els pacients tractats i una a l t r a q u e p a r l a de l s p a c i e n t s morts. I els números si'in freds. a la fi.

Tenir una referència així deu anar bé . pe rquè et pe rme t de curar-te en salut, però també és perillós perquè accentua la pres­sió) i crea un cert estat de pànic. No hauríem d'oblidar mai que en a q u e s t pa r t i t de t e n n i s on e! públic xiula les errades, el resultat ja està cantat de fa temps. Des que el món és món. Amén.

Amb una sola trucada, tota la informació

del municipi sense cap recàrrec adicional Horari: de dilluns a divendres, de 9 a 19.30h.

i els dissabtes de 9 a 14h. rW] Ajuntament de

Sant Cugat del Vallès