Diari de Sant Cugat 063

ELS4 CANTONS Divendres, 14 d'octubre de 1994 SETMANARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL I DEMOCRÀTIC Núm. 63 • Any II« 200 Pessetes

I Punt i seguit Sílvia Flury, tinent d'alcalde de Sanitat i Serveis Socials, afirma que hi ha molta gent al municipi que necessita atenció. Plana 4

El Consell de Districte de Mira-sol lliura a l'Ajuntament el llistat d'actuacions prioritàries. Plana 4

Xavier Trias, conseller de Sanitat, demana un esforç per eliminar la burocràcia al sector sanitari. Plana 5

L'Ajuntament aprova la construcció d'un nou bloc de 160 nínxols al cementiri municipal. Plana 6

I Economia La multinacional Pharmacia destinarà 7.500 milions per crear un laboratori amb el CSIC. Plana 10

Correus es compromet a presentar un pla de millora dels serveis abans de 20 dies. Plana 10

La Generalitat investiga una immobiliària de Sant Cugat per un possible engany als consumidors. Plana 11

I Cultura L'Esbart, els germans Claret i la Jove Orquestra representen Sant Cugat a Expocultura'94. Plana 12

L'associació Amics de la Unesco critica la manca de coordinació en les obres del carrer Major. Plana 13

«Havies de ser tu» estrena l'apartat teatral de la nova temporada del Tea-tre-auditori. Plana 14

I Esports El CAR col·labora en l'escola de pi-lotatge de motocicletes de l'ex-campió del món Kenny Roberts. Plana 25

Un gol anul·lat evita que el Sant Cugat posi fi a la imbatibilitat del Tremp a casa. Plana 25

La UESC de bàsquet encaixa una altra àmplia derrota a la pista del Pineda de Mar. Plana 26

El Sant Cugat de futbol de sala s'estrena a la divisió de plata amb una victòria in extremis. Plana 26

I Punt divers Un veí de Rubí presenta una denúncia perquè va trobar insectes en un producte vitamínic. Plana 29

Avelino Maestre, comissari de la Policia Nacional, afirma que Sant Cugat és una ciutat importadora de delinqüència. Plana 30

I Apunts Més de 3.000 dibuixos de nens i nenes sobres la Marxa Infantil a la plaça de Barcelona. Plana 31

Els veïns de Valldoreix atorguen el premi llimona a Miquel Masanés i el taronja, a Miquel Cors. Plana 33

Presència Amb aquesta ediciómàot/atm \m aeffipiar de k revista PreséiKia

Coll Fava es convertirà en un nou centre neuràlgic de Sant Cugat

• Es «l'operació residencial privada més gran de Catalunya», segons els promotors

S'hi faran més de 1.000 habitatges i el 70% serà de zones verdes i equipaments

• Sant Cugat.— La immobiliària Vèrtix i la Caixa de Catalunya, promotors del complex urbanístic de Coll Fava, van presentar ahir el projecte al públic i van qualificar aquesta iniciativa com «l'operació residen

cial privada més gran que ara mateix es fa a Catalunya». Aquest nou complex urbanístic tindrà més de 1.000 habitatges, amb un 70 per cent de l'espai destinat a zones verdes i equipaments, i es convertirà en

un nou centre neuràlgic de Sant Cugat. L'Ajuntament també preveu construir-hi gairebé un centenar d'habitatges. Els primers moviments de terres ja van començar fa mesos. Plana 3.

AIGUATS

Uns policies ajuden a empènyer un cotxe que va quedar encallat per la força de l'aigua. Foto: M. ESPINOSA.

Els aiguats fan poc mal a Sant Cugat • Sant Cugat.— Les últimes pluges que han caigut a Sant Cugat han provocat problemes de trànsit i inundacions menors en diferents punts i han comportat que es mantingués la situació d'alerta L, a diferència d'altres po

blacions de Catalunya, on els efectes de l'aigua han estat molt més devastadors i fins i tot han causat la mort de quatre persones i la desaparició de quatre més. D'aquestes víctimes mortals, dues són de la comarca. Plana 29.

£1 conveni sobre les competències de Valldoreix, més a prop que mai • Sant Cugat.— El ple de l'Ajuntament i la Junta de Veïns de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix podrien aprovar abans de dues setmanes el nou conveni per a la delegació de les competències que a partir d'ara podrà exercir Valldoreix, gràcies als resultats positius de les últimes converses entre l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, i el president de l'EMD, Miquel Masanés, i de la junta de portaveus municipals que es va fer dilluns passat. El procés d'entesa sembla irreversible i aviat poden quedar enrera molts anys de desacord. Plana 5.

Èxit de la fecundació «in vitro» a l'Hospital General • Sant Cugat— L'Hospital General de Catalunya és el primer centre hospitalari del Vallès Occidental on les parelles poden sotmetre's a la fecundació in vitro, gràcies a un conveni d'aquest centre amb el Clínic de Barcelona. Aquesta tècnica de reproducció assistida ja ha donat els primers fruits a l'Hospital General: la primera dona a qui li ha estat implantat un embrió fecundat en una proveta ha quedat embarassada. Plana 28.

Aymerich podria no presentar-se a la

reelecció • Sant Cugat.— L'alcalde, Joan Aymerich, s'està plantejant no presentar-se a la reelecció, però encara no ha pres una decisió definitiva. De tota manera, sí que ha confirmat que ha plantejat la possibilitat de no figurar a llista de les municipals tant als seus companys de l'equip de govern com al partit, tant en l'àmbit local com en el nacional. Si no es presentés, en el pròxim consistori hi podria haver una renovació total dels caps dels diferents grups municipals. Plana 2.

Joan Aymerich

...l'alta qualitat tecnològica.

Aquesta vegada, a més a més, fofes fenen regal,

CAMERA+ULLERES Av. Catalunya, 72 Tel. i fax: 580 19 53 CERDANYOLA

Santa Maria, 14 Tel. i fax: 675 57 24 SANT CUGAT

Conjuntament amb qualsevol model de

SAMSUNG, s'entrega unes magnifiques uttleres de sol,

equipades amb vidres minerals de qualitat òptica homologada,

amb estoig de disseny a joc, valorades en més de 5.000 Pta.

UN NOU CENTRE NEURÀLGIC

Ahir es va presentar al públic el

projecte de Coll Fava, que ja s'ha

començat a executar i que preveu

la construcció de més de 1.000

habitatges, amb un 70 per cent de

zona verda i equipaments. Plana 3.

2 . Divendres, 14 d'octubre de 1994 EN LA RECTA FINAL

El conflicte sobre les competències

que pot desenvolupar l'Entitat

Municipal Descentralitzada de

Valldoreix ha entrat en la recta

final, després del principi d'acord

entre les dues parts. Plana 5.

POLÍTICA

L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, ha plantejat a l'executiva local de ('IX' i als seus companys de l'equip de govern la possibilitat de no tornar-se a presentar en les properes eleccions

municipals. També ha mantingut contactes amb dirigents del partit a escala nacional en aquest mateix sentit, però assegura que encara no te presa la decisió final. Avmerich no ha volgut

especificar els motius pels quals podria decidir no presentar-se a la reelecció. però manté que, segons manifestava en una entrevista publicada en aquest setmanari, per continuar «es necessita

una il·lusió i una motivació molt fortes que jo en aquest moment no tinc». Si no es presenta, en el pròxim consistori hi podria haver una renovació gairebé total dels caps de llista.

Aymerich es planteja no tornar-se a presentar Ha anunciat aquesta possibilitat a

l'executiva local de CDC i als companys de l'equip de govern

També ha mantingut contactes amb dirigents del partit, però assegura que no té res decidit

Si no es presenta, en el nou consistori hi podria haver una

renovació total dels caps de llista josr:r RI^RA

• Sant Cugat. Joan Aymerich ha obert un torn de consultes tant en l'àmbit local —amb els companys d'equip de govern al consistori i amb l'executiva local de C o n v é rgè n c i a D e m o c r à t i c a (CDC)— com en el nacional, ja que ha mantingut contactes amb dirigents del partit sobre la possibilitat que no es presenti en la llista de C i l ' a les eleccions municipals de l'anv vinent. Des que va enviai una carta als companys de partit i de consistori manifestant els seus dubtes sobre aquesta qüestió, s'ha escampat el rumor que no es presentaria i fins i tot s'ha començat a especular sobre possibles candidats a substituir-lo, entre els quals hi ha companys de consislon i empresaris locals. De toia maneta. Avmerich ha assegurat que no es pot afirmar que no es presentarà ja que no ha pres cap decisió.

I 'alcalde no ha volgut precisar cap moliu eoiieiet pel qual pugui cieeidií no tiuurai a la llista convenient en les piuperes municipals Av nu i ich inatile els mateixos plantejaments que assenvalava en una entrev isia publicada fa un mes en aquest setmanari, en la qual assegurava: .lo sempre m'he sentit sol; segurament és una cosa de eataetei . Però els dubtes que em planteio no tenen res a veure amb la meva relació amb Convergència o amb els seus líders». 1 també afirmava que els motius del seu cansament com a alcalde de Sant Cugat es devien al fet que en els gairebé vuit anys que fa que exerceix aquest càrrec

que htm estat molt durs», assegurava— ha tingut temps per «enyorar moltes coses, sobretot la tamília». No obstant això. segons fonts properes a l'Ajuntament, els contactes que ha iniciat

Joan Avmerich, lotogi.iliat al seu despatx de l'alcaldia. Foto: MANI-: 1-SI'lNOSA

amb els dirigents del partit seran primordials en la decisió linal de Joan Aymerich.

Renovació

En el cas que .Aymerich decidís no presentar-se a la reelecció, hi podria haver unti renovació pràcticament total dels caps visibles dels diferents grups municipals

—CiU, PSC, \C i PP— i també dels partits que en aquests moments no tenen representació municipal — E R C i CNIS—. En el PSC encara es manté la incògnita de si Maria Sansa tornarà a encapçalar la candidatura, i s'especula amb un possible retorn de l'ex-alcalde Àngel Casas. Tant el cap de llista del PP. Francesc Llat-

jós, com el d'IC, Jordi Casas, ja han manifestat la seva intenció de no tornar-se a presentar, però les seves respectives formacions encara no han decidit el futur cap de llista. En el cas del PP, el nom que sona més per encapçalar-la és el de Jaume Tarragó, i en el d 'IC. el de Francesc Godàs.

Esquerra Republicana tampoc no té decidit encara cap candidat per ser cap de llista en les municipals i manté converses sobretot amb alguns professionals per ocupar aquest lloc. L'única formació que en aquests moments ja té clar qui encapçalarà la seva llista és UNÍS, que presentarà l'advocat Josep Maria Llauradó.

msmm Avui amb Els 4 Cantons

JUAN MARÍ ARZAK A CAVALL Entrevista amb el cuiner basc

de reconegut prestigi mun

dial, que defensa la necessitat

d'un cert nivell cultural per

aconseguir també un bon ni

vell culinari. «No hi ha cap

pais inculte que tingui una

bona cuina», assegura.

També adverteix que els se

crets culinaris no existeixen.

Reportatge sobre la pacient tècnica

del domatge de cavalls, des dels que

es destinen a l'equitació fins als que

participen en espectacles d'exhibi

ció. En tots els casos l'ensinistra

ment comença quan l'animal té dos

anys i es basa en dos elements essen

cials: la paciència del preparador i la

repetició sistemàtica de les instruc

cions.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 14 d'octubre de 1994 PUNT I SEGUIT 3

Els primers blocs d'aquest complex urbanístic ja estan construïts. Foto: MANÉ ESPINOSA.

El Parc de Coll Fava serà en el futur un nou centre neuràlgic de Sant Cugat

Tindrà més de 1.000 habitatges però el 70% de l'espai serà de zona verda i equipaments ÀNGELS CASTUERA

• Sant Cugat.— Els primers moviments de terres per construir el complex urbanístic de Coll Fava van començar ja fa mesos i ahir es va presentar al públic el projecte. La im

mobiliària Vèrtix i la Caixa de Catalunya, responsables de la iniciativa, l'han definida com «l'operació residencial privada més gran que ara mateix es fa a Catalunya». El nou eixample de Sant Cugat, Coll Fava Parc, tindrà

més de 1.000 habitatges de promoció privada i el 70% de l'espai es destinarà a zona verda i equipaments, i serà en el futur un nou centre neuràlgic de la ciutat. L'Ajuntament preveu construir-hi gairebé cent cases.













La companyia Vèrtix-Immobi-liària i Caixa de Catalunya han iniciat a Sant Cugat un projecte «ambiciós i acurat amb l'entorn urbanístic de tota la ciutat». Les dues empreses, associades en la promotora Colí Fava Parc SL, de la qual comparteixen el 50% de l'accionariat, construiran més de 1.000 habitatges en una superfície de gairebé 570.000 metres quadrats, situats a l'espai que en el futur serà un altre dels nous centres de la ciutat.

L'àrea urbanística de Coll Fava ocupa un gran triangle delimitat per la ronda nord de la ciutat, els barris de Sant Francesc i Sant Domènec i el mateix centre antic de la ciutat. Un dels vèrtexs d'aquest triangle es situa a pocs metres del Monestir. L'objectiu principal d'aquest projecte, en el qual s'han invertit 15.000 milions de pessetes en la construcció d'habitatges, és el d'ordenar una de les quatre grans bosses de terres de conreu que entraven al centre urbà. Per això s'ha ideat un model que s'adequa a les característiques urbanístiques de la resta de nous projectes del municipi. A Coll Fava Parc la proporció es situa en l'ordre del 70% de zona verda i equipaments i un 30% d'urbanització. L'extensió del projecte de jardineria té una importància cabdal en el resultat final de tot el complex. La gespa ocuparà, per

exemple, quasi 232.000 metres quadrats, i s'hi plantaran 2.443 arbres.

La superfície verda no és l'únic element que determina les especials condicions d'aquest complex, en el qual s'ha buscat l'optimització de tots els processos de gestió urbanística tècnica i financera. En aquest procés han col·laborat directament les dues empreses promotores i l'Ajuntament de

À.c. H Aquesta és la primera vegada que Caixa de Catalunya s'implica en l'organització i execució d'un projecte urbanístic més enllà de l'aportació econòmica, segons va explicar Josep Serra Ramoneda, president de l'entitat bancària, durant Tacte de presentació de Coll Fava Parc que es va fer ahir al migdia a peu d'obra. Aquesta circumstància ha permès que Caixa de Catalunya pugui «estar a sobre i donar el nostre punt de vista, i procurar que sigui una urbanització que tant per la seva estètica com per la seva qualitat serveixi de model per a altres projectes a Catalunya», va explicar Serra Ramoneda.

En la presentació d'aquest gran complex urbanístic van ser-hi també cl president de l'empresa im-

Sant Cugat. El Pla General Metropolità preveia per a aquesta àrea la construcció de 2.500 habitatges. Però d'acord amb els interessos del municipi, segons fonts municipals, aquesta xifra s'ha reduït de mil cases.

Els primers 173 habitatges que ja s'han començat a construir tenen entre els 70 i els 168 metres quadrats de superfície. A cada casa hi ha com a mínim dues

mobiliària Vèrtix, Felip Massot, i l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich. El responsable de la promotora immobiliària va destacar l'estreta col·laboració en què estan treballant les tres parts per obtenir un resultat acurat. Massot va explicar també com s'ha aconseguit un preu mitjà per metre quadrat de l'habitatge sensiblement inferior al que hi ha al mercat de tota l'àrea metropolitana. «Treballem a l'engròs, tant pel que fa a la quantitat de terreny com al volum d'obra. Això, evidentment, suposa molts avantatges en els costos finals». L'alcalde, de la seva part, va mostrar la seva satisfacció per «un projecte que contribuirà a que Sant Cugat no esdevingui una ciutat dormitori», una idea que l'actual equip de govern rebutja de ple.

habitacions, fins a un màxim de quatre. Cada bloc de pisos, que no pot aixecar-se més de quatre plantes, té una zona enjardinada privada amb piscina comunitària. Les condicions de vida dels nous veïns d'aquest parc urbanístic corresponen a la imatge elitista que en els últims anys s'ha guanyat Sant Cugat. Però una de les intencions de Coll Fava Parc SL és precisament la de trencar amb aquesta concepció.

Preus assequibles

El preu de venda dels pisos o de les cases unifamiliars està a prop de les 170.000 pessetes per metre quadrat, segons va informar la companyia promotora. Aquesta quantitat és substancialment inferior a les 210.000 que assenyalava un estudi que ha publicat fa poc la Direcció General d'Arquitectura i Habitatge de la Generalitat.

L'empresa municipal Promusa és propietària de gairebé 7.600 metres quadrats a la zona, on edificarà 99 habitatges que ara mateix es troben en fase d'adjudicació. D'aquesta promoció del 94, 25 cases són de règim especial i 74 s'inclouen dins el general. El Parc de Coll Fava serà una nova entrada a la ciutat, vertebrada per una gran avinguda, la de Francesc Macià, que connectarà les dues rondes que l'envolten.

El santeugatenc Ferran Gavaldà, nou president d'Unió al VaUès Occidental

c.c. I Sant Cugat.— Després de la renovació de l'executiva local d'Unió Democràtica de Catalunya, el partit va escollir dissabte passat a Matadepera els nous membres que integraran l'assemblea comarcal del Vallès Occidental. El santeugatenc Ferran Gavaldà va sortir escollit com a president de l'òrgan que coordina l'estratègia d'Unió als vint-i-tres municipis que integren la comarca.

Gavaldà, que ocuparà aquest càrrec durant els propers dos anys, és a més membre de l'executiva de Sant Cugat i candidat a formar part també de l'assemblea inter-comarcal, que se celebra demà al Parc Tecnològic del Vallès, a Cerdanyola, amb l'assistència del president del comitè de govern d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida.

El nou president comarcal del partit democratacristià reconeix que, malgrat que «el partit té una forta implantació al Vallès, s'ha de treballar força a poblacions més industrials com poden ser Rubí, Cerdanyola o Sabadell». La seva principal tasca a partir d'ara serà coordinar les negociacions amb els socis de Convergència Democràtica de Catalunya per elaborar les llistes amb vista a la cita primordial de l'any vinent: les eleccions municipals.

Ferran Gavaldà, als seus trenta anys, no és l'únic santeugatenc que ha ocupat la presidència de l'assemblea comarcal: fa quatre anys ho fa fer Joan Recasens, president de la delegació local. Gavaldà ha substituït en el càrrec Víctor Peiró, regidor de l'Ajuntament de Terrassa, que, tot i així, continuarà a l'executiva.

UNÍS es prepara per a les municipals renovant la seva junta directiva

CÈLIA CERNADAS • Sant Cugat— La Unió d'Independents de Sant Cugat, UNÍS, es reunirà en congrés extraordinari dilluns que ve per escollir els membres de la nova junta directiva que haurà de conduir el partit cap a les properes eleccions municipals, que s'han de celebrar el 28 de maig de 1995.

Els noms que es proposaran per a la nova junta són Ramon Sagalés, com a president honorífic; Francesc Tortosa Casajuana (president), Josep Maria Llauradó Olivella (secretari general) i Jaume Castané, Simón Colacios, Fèlix Camprubí, F. Swert i R. Castillo com a vocals.

A més, el congrés extraordinari de dilluns vinent servirà per escollir el candidat d'UNIS a l'alcaldia de Sant Cugat en la cita electoral del 95: serà el mateix Josep Maria Llauradó, advocat santeugatenc de 39 anys. Llauradó és conegut perquè va portar els casos de les presumptes irregularitats en les zones blaves d'aparcament i de les denúncies contra la llicència d'obres del supermercat de la cadena Kampió.

Actualment, UNÍS, creat l'any 1982, no té representació al consistori santeugatenc, malgrat que en les darreres eleccions va arribar quasi a la quota del cinc per cent dels vots necessària per obtenir un regidor. Sí que governa a l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix, després que a les darreres eleccions municipals, de fa tres anys i mig, Miquel Masanés va decidir presentar-se sota les sigles d'aquest partit, en lloc de les de CiU, tal com havia fet fins llavors.

Una urbanització molt acurada

4 PUNT I SEGUIT LLS 4 CANTONS ; Divendres, 14 d'octubre de 1W4

Sílvia l·lury porta al capdavant de la re-gidoria de Sanitat i Serveis Socials des del 1987, quan Joan Aymerich va formar el seu equip de govern. Des d'aleshores. aquesta dona. que es defineix a ella ma-

ENTREV1STA AMB SÍLVIA FLURY

teixa com «una corredora de ions», no ha deixat de treballar per la millora deia qualitat de vida de tots els santeu-gatencs. Ara està molt engrescada amb la feina que s'està fent per donar nous

estímuls a la gent gran. especialment als districtes. L'atenció i prevenció a la infància. el jovent, els menvs afavorits i la sanitat assistencial són altres dels molts àmbits en els quals treballa la regidoria.

«

SÍLVIA FLURY i LIECHTI. Tinent d'alcalde de Sanitat i Serveis Socials

Sant Cugat també necessita serveis» ANCI-'l S,( ASI'ULRA

M Sant Cugat l a imatge de Sant Cugat es la d'una ciutat pròspera. on, a priori, no hi ha lloc per als problemes de caire social. Quin és el sentit de la seva regidoria?

—«Moltes vegades he hagut de sentir valoracions d'aquest tipus. No tinc estadístiques, però la imatge de la ciutat es deu a 50 o 60 persones que tenen una renda per càpita molt elevada, i empenyen la mitjana de la resta de ciutadans. Jo haig de defensar que la majoria de la població té un nivell econòmic normal, com a Santa Coloma. l'Hospitalet o Manresa, per això insisteixo que Sant Cugat tingui els serveis i els equipaments que mereix i que necessita. Al cap i a la fi. tots paguem els mateixos impostos».

—Respecte a les infrastructures per millorar els serveis socials. quins són els canvis que ha experimentat Sant Cugat?

— «Tenim el Centre d'Assistència Primària, amb el qual la nostra àrea té una relació immillorable. La planificació familiar, l'estudi de salut de la població de Sant Cugat, el seguiment de la salut escolar, revisions mèdiques i vacunacions dels nens i programes de prevenció de l'obesitat i sanitat bucal són algunes de les activitats que fem conjuntament. El Centre de Dia, amb la residència i la Llar d'Avis, i el centre polivalent de la Floresta constitueixen les altres dues fites que s'havia marcat aquesta regidoria».

—Precisament la gent gran és una de les grans preocupacions de la seva àrea.

—«El Centre de Dia ha suposat molt per als més grans de Sant Cugat. Ara hi ha trenta persones al Centre, i la Llar d'Avis té 3.000 socis. Els avis de Mira-Sol disposen d'un espai al Centre Cívic per fer les seves activitats des de fa un any. Hem tingut la sort de trobar gent que tira del carro amb il·lusió. Jo els vaig explicar què es podia fer en aquella sala, i els mateixos avis l'han decorada. Al principi només hi havia quatre diaris i unes quantes cadires, i ja parlen de fer teatre i una coral. Aplicarem l'experiència al centre polivalent de la Floresta».

Sílvia Klury exigeix per a Sant Cugat tots els equipaments i els serveis socials, perquè no accepta la imatge de riquesa que té la ciutat. Foto; J.A. MULA.

—I què hi ha de les Planes? —«Ja tenim una persona pen

sant quina és la millor forma d'integrar els avis d'aquest districte. Però en aquest cas vam considerar que el millor era crear un pla d'ocupació, perquè les assistents socials de la regidoria no es podien ocupar amb prou dedicació a això. Durant sis mesos, una persona farà aquesta tasca. Les despeses es sufraguen a mitges entre l'A

juntament i ITNEM». —Quan ha explicat les activitats

compartides amb el CAP. n'ha esmentat moltes que es refereixen a l'atenció als més petits. Quines altres actuacions hi ha previstes?

—«La nostra intenció és la de convertir els esplais diaris de l'àrea de Cultura i Joventut que funcionen als Centres Cívics dels districtes en un centre de dia obert per a nens. Aquesta experiència

ja l'havíem provat fa temps, a la Creu Roja, però ho vam haver de deixar perquè la Generalitat no va acceptar els següents programes. Ara, en col·laboració amb la regidoria de Cultura i Joventut, ho estem negociant amb la Generalitat. L'objectiu d'aquests centres és el de donar cobertura a la infància amb risc, que també n'hi ha a Sant Cugat. Jo tinc una autèntica dèria pels nens i els joves. Hem de fer un esforç perquè creixin i puguin ser persones, i és a nosaltres que ens toca assegurar el millor futur per als que vénen».

—Com utilitzen els santuega-tencs el centre de planificació familiar?

—«El centre ja funcionava en altres regidories, i després es va ampliar amb nous programes. Una conseqüència directa va ser la creació de Tarda Jove, una consulta especialment adreçada als joves que es fa al CAP un dia a la setmana. Aquest servei funciona tan bé que s'ampliarà l'horari i hi treballaran més professionals. Això ja ho anunciaran els mateixos responsables del Centre, però es posarà a disposició dels usuaris fins i tot un telèfon per atendre les consultes. El programa de la sexualitat a les escoles també ha estat un èxit».

—Quines actuacions de la seva regidoria poden aconseguir posar fi als prejudicis que es tenen de Sant Cugat com una ciutat massa afavorida?

—«Per exemple, un altre pla d'ocupació que estem preparant per aconseguir la màxima rendibilitat d'unes ajudes econòmiques que atorga la Generalitat a persones que no tenen ingressos o que els cobren per sota de la renda mínima, a canvi de determinades contraprestacions. Aquests programes econòmics assistencials es diuen PIRMI. Ara mateix estem atenent entre 25 i 30 casos de persones que necessiten aquests ajuts. Una persona els buscarà una activitat, remunerada o no, que no quedi limitada a l'Escola d'Adults i als cursos de l'INEM, que proporcionàvem fins ara. L'objectiu és. a més, educatiu. Volem donar a la gent una canya de pescar perquè ells aprenguin a pescar».

URBANISME

El Consell de Districte de Mira-sol lliura a rAjuntament el llistat d'actuacions prioritàries

t ' l · l ' l ATAl.A • Mira-sol Representants del Consell de Districte de Mira-sol han fet arribar la llista de prioritats respecte de les obres i actuacions de manteniment que s'han de fer al barri, tal com va demanar Joan Recasens, tinent d'alcalde de Manteniment, Obres i Serveis i Medi Ambient (MOS-MA). LI llistat comprèn nou grans punts que inclouen diverses actuacions.

Les prioritats que han destacat els vocals són la urbanització dels carrers que tenen flux natural de comunicació i la millora dels de continuïtat de les zones ja urba

nitzades i dcN ctiTc-rs ,mib ftírt pendent. La seguiet.it viària —el control de la velocitat al vial perifèric i impedir c! |v.s aL camions de gran tonatge que passen per Mas Janer i la policia de barri també son preocupacions posades de manifest pels veïns, a més de les diferents tasques de manteniment del barri.

D'altres punts inclosos al llistat de reivindicacions són el control dels abocaments incontrolats, la millora dels accessos a Mira-sol. el cobriment i la canalització de la riera i la poda i la neteja dels residus urbans amb l'arribada de la tardor.

Dilluns passat. Joan Franquesa. tinent d'alcalde d'L'rbanisme de Sant Cugat, va donar resposta a les diverses reivindicacions presentades pels veïns de Mira-sol. durant la reunió de la comissió sectorial d'urbanisme i manteniment d'aquest barri.

Lis diferents vocals han remarcat que tot el referent al manteniment dels arbres, llums i neteja viària estava solucionat o en vies d'arreglar-se.

Quan a les reclamacions d'urbanitzar els carrers, el tinent d'alcalde va informar-los que es tractaria més concretament en la propera reunió que han de mantenir

amb el tinent d'alcalde de Finances. Enric Renau, per parlar dels pressupostos de 1495. en què es delimitarien les prioritats i quines seran les actuacions que es faran l'any vinent.

«El tema de la policia de barri és una qüestió que s'haurà de tractar al ple municipal i no al Consell de Districte. Això ens van dir», va puntualitzar Josep Pérez, vocal per l'Associació de Veïns de Mas Janer, que havia presentat un llistat de greuges del seu sector. Les diferents associacions van aprofitar aquesta reunió sectorial per presentar les seves reivindicacions.

Desafectats els carrers de Burgos i de Saragossa de Mira-sol

l 'H'CATALÀ • Mira-sol.-— Joan Franquesa, tinent d'alcalde d'Urbanisme de l'Ajuntament, ha informat els vocals del Consell de Districte que van assistir a la reunió de la sectorial d'urbanisme, obres i serveis. de la desafectació dels carrers de Burgos i Saragossa, situats al districte de Mira-sol.

Amb aquesta decisió del Departament de Política Territorial de la Generalitat, que dóna solució a diverses reivindicacions urbanístiques al barri, els veïns poden edificar a les seves parcel·les sense preocupar-se pels metres que havien de cedir segons les previsions del Pla General.

Jordi Bachs. vocal del Consell de Districte de Mira-sol per l'Associació de Veïns de Sant Joan, assegura que és una «bona notícia», però que al barri hi ha gairebé «catorze carrers en aquestes mateixes condicions d'afectació, que representen el cinquanta per cent de les parcel·les del barri». «Si hi afegim aquelles que no guarden les distàncies mínimes, arribaríem comptabilitzant el noranta per cent de les parcel·les de Mira-sol». ha puntualitzat Bachs.

El vocal també ha recordat que ja fa quatre anys que l'associació a la qual pertany va fer una proposta per resoldre el problema globalment i que va ser rebutjada pels anteriors regidors. Malgrat tot, Bachs assegura que amb Joan Franquesa hi ha hagut «millor sintonia» per donar solució al problema de «la immobilització urbanística de Mira-sol».

La reunió de la comissió de segregació de Valldoreix, sense data B Valldoreix.— L'anunci fet per Carme Pérez, representant socialista a la junta que governa l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix (EMD), d'una propera reunió de la comissió per a la segregació de Valldoreix encara no té data fixada, segons han informat des de la mateixa EMD. La proposta de Carme Pérez era fer una trobada en aquest mes d'octubre per decidir sobre la continuïtat de la comissió, després de la recent resolució de la Conselleria de Governació de la Generalitat sobre les competències de Valldoreix.

Fonts de l'EMD han informat que, amb tota probabilitat, la data es fixarà la setmana que ve, ja que aquesta no ha pogut ser a causa de la festa del 12 d'octubre. P.c.

Els voltants de la font de Can Ganxet seran municipals I Mira-sol.— Els veïns de Mira-sol han rebut amb satisfacció la notícia que la font de Can Ganxet i el bosc que l'envolta passaran a ser de propietat municipal, ja que s'ha aprovat l'inici de la negociació per a la seva cessió a l'Ajuntament. Fa quaranta anys, segons els veïns, allà mateix hi havia un llac. però es va fer un carrer per sobre i es va assecar, després de passar tots els terrenys a mans privades. Actualment tant la font com els voltants són en procés de ser cedits al municipi. La nova situació s'ha posat en coneixement dels veïns perquè hi diguin la seva sobre un futur aprofitament del lloc. Alguns d'ells han proposat de netejar el bosc primerament i acon-dicionar-lo per gaudir-ne i fer-hi diverses activitats., P.c.

seguiet.it

ELS 4 CANTONS / Divendres, 14 d'octubre de 1994 PUNT I SEGUIT 5

LA DEFINICIÓ DE LES COMPETÈNCIES DE VALLDOREIX

£1 conflicte competencial entre Sant Cugat i Valldoreix entra ja en la recta final

Aymerich i Masanés inicien les converses i estableixen un calendari de treball CÈLIA CERNADAS

• Sant Cugat.— Només és necessari que es mantingui la bona voluntat que tots els líders polítics han demostrat en els últims dies perquè passin a la història anys de desacords entre

Existeixen ja dates concretes per a les reunions; un esborrany del conveni per a la cessió de competències a Valldoreix, bona voluntat i un clima cordial entre totes les parts. Els ingredients necessaris perquè, si tot va com està previst, es trobi finalment la recepta que serveixi perquè desaparegui el conflicte entre Sant Cugat i Valldoreix.

Aymerich i el president de l'EMD, Miquel Masanés, ja han fet les primeres passes per arribar a aquesta solució. Divendres passat es van reunir per primera vegada des que el mes de setembre passat la consellera de Governació, Maria Eugènia Cuenca, va fer pública la seva resolució sobre les competències que pot exercir Valldoreix. Tots dos són optimistes. «He detectat una bona disposició per part de Miquel Masanés», afirma l'alcalde, mentre que el president de l'EMD assegura que si tot continua com fins ara «des de Valldoreix descartem la possibilitat de presentar recurs contra la resolució de la consellera Cuenca».

En aquestes negociacions a dues bandes hi ha un calendari de treball previst, consensuat també amb els portaveus municipals, amb els quals Aymerich es va reunir dilluns a la nit. Des d'avui i fins la setmana que ve, l'alcalde i Masanés intensificaran els seus contactes per consensuar el conveni definitiu per a la delegació de competències a Valldoreix. La intenció de tots els grups municipals és que en el ple de dimarts vinent es pugui aprovar aquest conveni. «Així ratificaríem institucionalment la resolució de la consellera Cuenca», puntualitza

Sant Cugat i Valldoreix. Després de les últimes converses entre l'alcalde, Joan Aymerich, i el president de l'EMD, Miquel Masanés, i de la junta de portaveus de dilluns passat tot indica que tant el ple de l'Ajuntament

Joan Aymcncn, a i esquerra, i Miquel Masanés. Fotos: ARXIU

Aymerich. Posteriorment, per tancar el procés, el mateix document s'aprovaria a la Junta de Veïns de l'EMD.

Drets i deures a l'hora de delegar

Si es complissin aquestes previsions, l'Ajuntament de Sant Cugat ja podria començar a cedir competències a partir del mateix dimarts: serien totes les que permet la llei, excloent les que corresponen exlcusivament a l'Ajuntament (seguretat ciutadana, transport urbà i part de les d'urbanisme). Aquest procés suposa un canvi qualitatiu important: des del moment que l'administració local decideix delegar unes com

petències, és responsable de l'ús que se'n faci des de Valldoreix. «L'EMD ens haurà de mantenir constantment informats dels expedients d'obres que hi hagi en curs i cada mes ens hauran de donar una relació de totes les llicències que hagin atorgat, perquè des de l'Ajuntament es pugui portar un control tècnic», especifica l'alcalde. «Sense voler que les meves paraules es malinterpretin, perquè el clima és molt bo —a-fegeix—, que quedi clar que delegar una competència no significa transferir-la».

A partir de l'aplicació del conveni, a més, els dos vigilants locals de Valldoreix dependran direc-

com la Junta de Veïns aprovaran en menys de dues setmanes el conveni per a la delegació de les competències que a partir d'ara podrà exercir Valldoreix, d'acord amb la resolució de la Conselleria de Governació.

tament del cap intendent de la policia municipal de Sant Cugat, tal com es va acordar a la comissió mixta paritària desapareguda a principis de l'any passat.

Mèrit relatiu

Aymerich insisteix que la intervenció de la consellera, arran de la petició que en aquest sentit li va fer el consistori santeugatenc, no ha estat en realitat tan definitiva: «La resolució de la consellera ha servit per demostrar-li a Valldoreix que és ella qui mana, i ells han decidit fer més cas a la consellera que a nosaltres, que portem predicant el mateix fa un munt de temps». L'alcalde creu que la Generalitat podria haver-se afanyat més a l'hora de dictaminar la seva resolució i així el problema s'hauria solucionat molt abans. «Per tant, gràcies no li'n puc pas donar», conclou.

Per la seva part, Masanés, molt més escuet, reafirma que «la meva intenció és tancar el tema abans de les eleccions del mes de maig», però matisa que no pot ser més categòric fins que no hagin acabat les converses amb l'alcalde de Sant Cugat.

Un cop superat l'escull de la negociació de les competències, quedarà pendent el nou conveni econòmic entre les dues administracions que permetrà aparcar el de l'any 82, totalment desfasat. Mitjançant aquest conveni, que «tècnicament està molt avançat», segons Aymerich, es regularan les transferències que anualment haurà de fer Sant Cugat a Valldoreix. El mes de novembre seria la data màxima per tenir-lo enllestit i incloure'l així als pressupostos del 1995.

TABASA signa un crèdit de 10.000 milions de pessetes H Sant Cugat.— La societat TABASA, que gestiona els Túnels de Vallvidrera, ha aconseguit un crèdit de 10.000 milions de pessetes que tindrà com a objectiu el refinançament de les obres dels túnels. El crèdit ha estat signat amb un sindicat bancari format per catorze institucions financeres, i consisteix en un préstec a 8 anys. L'operació ha estat dirigida per Sabadell Multibanca i el Bankers Trust, i ha estat assegurada per aquests mateixos bancs i per la Caixa de Catalunya, el Midland Bank i Banca Catalana. /x.c.

Creix el servei de recollida de voluminosos B Sant Cugat.— El servei destinat a la recollida de voluminosos, és a dir, de deixalles de gran ta-many com electrodomèstics o mobles, cada vegada és més utilitzat, i entre els mesos de juliol i agost s'ha passat de recollir 38.220 kg a 45.450. La recollida es fa a domicili, i només cal trucar al 589 28 17, i es recorda que si els voluminosos són de gran tamany i es poden desmuntar, es recomana que es faci abans que siguin emportats per facilitar-ne el transport. També es recomana que es deixin a la vista tots els cargols i peces, ja que, si estan en bon estat, els voluminosos es poden comercialitzar. / x.c.

Servei municipal de recollida de piles usades H Sant Cugat.— Residu Mínim recorda als santeugatencs que tenen a la seva disposició un servei de recollida de piles usades als establiments on habitualment es compren. Els comerciants que tinguin el seu contenidor ple han de trucar al telèfon 589 28 17, deixant en el contestador automàtic les dades del comerç: nom, adreça, telèfon i horari, per tal que es puguin recollir. CEPA vol recordar que les piles, tot i el seu petit volum, representen un potencia l contaminant molt gran. / X.c.

SANITAT

Xavier Trias demana un esforç de descentralització en el Servei Català de la Salut

El conseller visita la seu regional del SCS XAVI CAVA

• Sant Cugat.— El conseller de Sanitat de la Generalitat, Xavier Trias, va visitar dimarts passat la nova seu de la Regió Sanitària Centre del Servei Català de la Salut a Sant Cugat del Vallès, que recentment ha estat traslladada del seu antic emplaçament a l'Hospital de Terrassa. En el seu parlament de presentació, el conseller Trias va defensar el nou model de sanitat que s'aplica des de la seva conselleria, basat en la contractació a segones empreses dels serveis en lloc de oferir-los directament. Trias va afirmar que «és una nova filosofia que intentem introduir dintre el sistema, una filosofia que vol dir ajudar que els altres puguin fer coses més que no pas fer-ne moltes nosaltres. La nostra obligació com a servei públic és ser els finançadors i els planificadors, perquè uns altres donin els serveis».

El conseller de Sanitat també

va demanar un esforç de descentralització i d'eliminació de la burocràcia en la gestió sanitària pública. En aquesta línia s'inscriu la inauguració de la nova seu regional de Sant Cugat. Aquesta seu, que fa 550 metres quadrats i té 35 treballadors, gestiona els serveis de la Regió Sanitària Centre, que inclou les comarques del Vallès Occidental i l'Oriental, el Bages, el Berguedà i Osona, és a dir, un total de 1.200.000 persones.

En paraules del gerent del centre, Francesc Moreu Orobitg, «el Servei Català de la Salut a la regió centre es pot considerar com una mútua d'assegurances, que rep les 83.000 pessetes que cada ciutadà paga anualment per la sanitat pública i contracta amb elles els serveis d'altres empreses com l'Institut Català de la Salut».

En un breu encontre amb els mitjans de comunicació, el conseller Trias es va referir al fra-

El conseller va ser dimarts a les instal·lacions del SCS a Sant Cugat. Foto: MANÉ ESPINOSA.

cassat intent de fusió entre l'Hospital General de Catalunya i l'Aliança. Trias va dir que la manera que s'havia suggerit de portar a terme la fusió no era prou bona, i que s'havien de buscar altres solucions. També va demanar se

renitat a la hora de parlar de possibles solucions per a l'Hospital General de Catalunya.

Trias també va fer referència al Centre d'Assistència Primària de Sant Cugat, on des de fa dos anys es porta a terme una ex

periència pionera de gestió empresarial: «Aquests sistemes de gestió fan que la sanitat funcioni millor. Segons les enquestes, el grau de satisfacció dels usuaris és elevat». El conseller va mostrar la seva satisfacció per aquest fet.

6 PUNT I SEGUIT ELS 4 CANTONS / Divendres, 14 d'octubre de 1994

SOCIETAT

S'aprova la construcció d'un nou bloc de 160 nínxols al cementiri municipal

Els preus dels nínxols varien entre les 100.000 i les 140.000 pessetes

que faran • Sant Cu^at. La construcció properament d'un nou bloc de nínxols al mentiri cobrirà Ics necessitats del municipi j plantejat de construir-hi tombes ni panteons els pròxims dos anvs. Les obres d 'aquests cent j si no hi ha una demanda prèvia, perquè aquests

La construcció d'aquest bloc de cent seixanta nínxols va ser aprovada per la comissió de govern el passat 26 de setembre. També s'han aprovat els diferents preus d e b ninxob. que oscil·len entre les 10(1.IKK) i les 150.000 pessetes. Cada bloc tic nínxols te quatre fileres, i els preus varien en funció de l'alçada de la filera. LI preu més car correspon a la segona filera, i el cost va decreixent segons es tracti de la primera, la tercera o la quarta, la més econòmica de totes.

Pel que fa a tombes i panteons. els preus aprovats son respectivament dcWO.OOOi 1.900.000 pessetes, aproximadament. S'ha de tenir en compte que les tombes tenen espai per a dos ocupants, i els panteons per a tins a sis. Tot i això, el seu preu relatiu en comparació amb els nínxols és encara força elevat. Però a l'hora d'escollir la que seia ultima morada no només es tan consideracions econòmiques. Algunes religions, com la islàmica o la jueva. imposen la necessitat d 'enterrar el cos a terra, per la qual cosa no pol·len ler servir nínxols. Ln qualsevol cas. no es té prevista la construcció de cap tomba o panteó fins que cap usuari no faci una demanda en aquest sentit, a causa de l'elevat cost de les obres.

Joan Recasens, regidor d 'Obres Públiques i Serveis, calcula que amb el bloc que es vol construir es podran satisfer les demandes del pròxim any i mig. Aquest és aproximadament el ritme d'ocupació dels últims anys. El fort creixement de població que està experimentant Sant Cugat no s'ha vist reflectit, de moment, en un

seixanta nínxols nous començaran a principi j monuments tenen un cost molt elevat. Jordi de novembre i es preveu que quedin enllestides ; barrés, tècnic de l 'Ajuntament, calcula que a principi del 1995. De moment no s'han amb l'actual ritme d'ocupació el cementiri

pot oferir encara prou espai als santeugatencs per als pròxims trenta anys.

Mausoleu familiar construït per Roman Sanahuja Bosch. 1 m t JA. Ml'LA.

augment apreciable de les demandes de nínxols. La relativa joventut de la major part dels nouvinguts, i el fet que de vegades es fan servir altres cementiris, expliquen en part aquesta situació. Per tant, i si es manté aquest ritme de demandes, des de l 'Ajuntament es calcula que el cementiri encara té espai per oferir per als pròxims trenta anys. A més. hi ha encara reservada una altra zona, fora del recinte actual, que asseguraria la continuïtat del servei per seixanta anvs més.

La possibilitat de construir una incineradora a Sant Cugat és, de moment, molt llunyana, segons Joan Recasens. El consistori es va plantejar aquesta opció, però la va descartar quan es va prendre en consideració l'escàs ús que se'n feia a altres municipis que ja disposaven d'aquest servei, com Cerdanyola. Per Recasens, «és un problema de costum, més que econòmic. Però aquest no només és un problema d'aquí, passa a tot Europa. Tot el que fa referència amb la mort encara desperta mol

tes susceptibilitats». El cementiri municipal de Sant

Cugat del Vallès disposa, en aquests moments , d 'uns 3.500 nín.xols. repart i ts en vint-i-dos blocs. També conté una dotzena de panteons i tombes, i una capella finançada pel constructor Roman Sanahuja a canvi del permís per construir un mausoleu. El cementiri està emplaçat al paratge de Can Sant Joan i va ser construït entre els anys 1967 i 1968 per substituir l'antic cementiri situat darrera cl monestir.

De les bigues amb aluminosi al marbre de Carrara

\ AVI CAVA I El visitant ocasional que faci un passeig pel cementiri municipal t robarà, a mes dels habituals nínxols i tombes, un curiós edifici situat en el racó més oriental del recinte. La construcció, de marbre blanc i planta rectangular, està tancada per una porta de vidre amb pany. i a la seva paret frontal hi ha gravat en grans lletres ••l·'a-miliíi Sanahuja i Pons». Es el mausoleu del constructor santeuga-tenc Roman Sanahuja i Bosch.

Tot i que el mausoleu es troba força apartat , és un edifici que crida l'atenció per la seva singularitat en un cementiri on només hi ha una dotzena de tombes i vint-i-dos monòtons blocs de nínxols. 1 és que. de mausoleus. en teoria no se'n poden fer. si no és que hi ha una bona rao que ho permeti . Aquesta raó pot ser, per exemple, la generositat.

La generositat del senyor Roman Sanahuja va permetre que es construís la capella del cementiri, com reflecteix una inscripció en la qual es pot llegir: •'Cap/lla donada por D. Ronuin Sana/iaia Bosch siendo alcalde de la cutdad el Ilmo. Sr. D. Franciscà de P. Llatjós Garcia. Abril /V7s>». I es a causa de la generositat del mateix alcalde Francesc Llatjós que el senyor Sanahuja es va poder construir un mausoleu valorat en l'actualitat en uns 90 milions de pessetes.

Però l'afany constructor del senyor Sanahuja no s'ha limitat a exuberants mostres de necrolatria. Entre les seves obres s'inclouen un refugi antinuelcar a la seva casa de Valldoreix, i un grup d'edificis al Turó de la Peira de Barcelona que el 1990 es va descobrir que estaven afectats d'aluminosi. Segons els informes tècnics, els edificis patien defectes en els materials i els procediments que es van fer servir per construir-los. entre els anys 1954 i 1955. Des de llavors, sembla que la fortuna del senyor Sanahuja ha crescut prou per construir-se un mausoleu familiar de marbre de Carrara. Això sí, sense aluminosi.

SOCIETAT

Cerdanyola acollirà a partir de dilluns el Primer Congrés

d'Entitats Locals El congrés vol impulsar la vida associativa

XAVlBOÏBLLA • C e r d a n y o l a . — L 'assoc iac ió Cerdanyola Debat organitza a partir del proper dilluns 17 d'octubre el Primer Congrés d'Entitats L·icals. El congrés, que s'esten-derà fins dissabte, pretén ser un espai de reflexió i debat entre totes les persones vinculades al món associatiu de la localitat. En el marc d'aquest debat es vol afavorir l'intercanvi d'opinions i idees sobre la situació associativa del municipi i la realitat en què es troben les entitats locals.

Cerdanyola Debat es proposa impulsar un esdeveniment important en la creació d'un espai per a la reflexió i l'anàlisi sobre la situació de l'associacionisme local i les seves expectatives de futur. Aquesta entitat considera que el moviment associatiu s'ha d 'adaptar a una realitat social canviant, i ha de trobar el seu paper a fi d'assumir el protagonisme que li correspon. Per Cerdanyola Debat, el moviment associatiu ha es

tat sempre un motor que ha im-primit dinamisme a la societat civil, actitud crítica davant el poder establert i aportació a la cultura democràtica.

El congrés s'obrirà amb una conferència a càrrec d'Ignasi Riera. diputat al Parlament de Catalunya, amb el títol El moment de l'associacionisme avui. Entre els diversos debats que es duran a terme, destaquen sengles conferencies entorn el lleure de la gent gran i l'educació infantil i juvenil en el temps lliure, que es desenvoluparan el dimarts 18 d'octubre. La problemàtica del lleure dels joves continuarà dijous amb la taula rodona Els joves en una ciutat jove. L'associacionisme juvenil a Cerdanyola, moderada per Francesc Rodríguez. El congrés es clourà dissabte amb una xerrada conjunta on es posaran en comú les conclusions dels diferents debats. Tots els actes tindran lloc a l 'Ateneu de Cerdanyola i l'entrada és lliure.

TRÀNSIT

L'entrada per R i u s i T a u l e t , t a l l a d a . — Des de fa una setmana, els cotxes que entren a Sant Cugat per l'avinguda Rius i Taulet han de desviar-se forçosament cap al carrer Pere Serra, que travessa el Parc Central. El motiu d'aquesta alteració en el trànsit són els treballs de sedimentació de la calçada que du a terme l'àrea de Manteniment,

Obres i Serveis de l 'Ajuntament de Sant Cugat. Les últimes pluges han debilitat el terreny i es tem que el pes dels cotxes i camions podria provocar un nou esfondrament de la calçada, tal com va succeir parcialment divendres passat. La circulació per Rius i Taulet es restablirà quan acabin les obres de refermament. ; c.C. Foia: M E .

ELS 4 CANTONS / Divendres, 14 d'octubre de 1994 NJNTtiÉ VlSfÀ *

ELS ïïi CANTONS Setmanari independent, català, comarcal i democràtic

% : t Premsa Local d« Sant Cugat SL

Carrer Xerric, 5, lr - 08190 Sani Cugat del Vallès £> 589 62 8 2 - F M 589 20 91

Ramon Gnu i Soldevila

Dtr*ctor Josep Riera i Font

Maite Guisido (Opinió), Cèlia Cemaòas (Ajuntament i Política), Xavi Cava

(Medi Ambient, Urbanisme, Sanitat), Núria de Mas (Ensenyament), Pep Català

(Districtes i Rubí), Xavier Botella (Municipis), Francesc Carbó (Entitats), Can

Morell (Economia), Emma Ansola. Àngels Castuera, Jordi Bordes, Pere Pich,

Pep Tugues i Xavi Borràs (Cultura i Espectacles), Montse Sant (Reportatges),

Carme Reverte, Ramon Luque i Gemma Compte (Esports), Sílvia Barroso i

Mireia Sala (Punt Divers), Josep Maria Vallès, Carme Perdices i Sònia

Genober (Apunts), Nacho Orovio (Comarca), Mané Espinosa i Josep Antoni

Mula (Fotografia).

Capcomfclal Gemma Bosch

Rosa Maria Carrasco, Núria Olivé i Eva Planas

ImprMsIó Roarnpres ® (972) 40 05 95

Dtatrfcoctó

Mailing-Vallès SL

Dipòsit legal: G1405-93

Els 4 Cantons expressa únicament la seva opinió en els ediüriakBs articles finoate

exposen l'opinió dels seus autors, que Els 4 Cantons no fa seva necessàriameot.

Més prevenció amortirà més els desastres

E s natural que després dels aiguats d'aquests dies hi hagi qui reclami solucions, perquè els efectes de les tempestes han

estat espectaculars i, per a algunes persones i béns comuns, extraordinàriament perjudicials. Abans que res, però, cal tenir en compte que es tracta d'un fenomen meteorològic que, malgrat ser més o menys predible per mitjà dels avenços tècnics, no deixa cap altre recurs que esperar-lo amb tota la prevenció de què siguem capaços. Això significa que difícilment s'haurien pogut evitar alguns dels danys que s'han patit si tenim en compte que en algunes poblacions del país ha caigut en poques hores

la mateixa quantitat d'aigua que hi sol caure en tot un any. Ara bé, ja que l'únic mitjà de què disposem per aquestes situacions és la prevenció, en vista de com han anat els esdevenimets és perfectament oportú preguntar-nos si s'ha fet tot el que es podia per amortir aquests efectes. Els desbordaments haurien estat igualment tràgics si rius, rieres i rie-rals haguessin estat nets? Ensurts, accidents i alguna mort s'haurien pogut evitar si a les carreteres hi hagués hagut indicadors de perill o de la circulació interrompuda? S'haurien evitat danys si les administracions haguessin procurat compensar amb equipaments els perjudicis ocasionats

per obres i construccions en indrets d'expansió natural de les aigües? S'hauria pogut impedir alguna pèrdua humana si les ràdios —sobretot les públiques— haguessin disposat de serveis en cadena que, a més d'informar de la situació concreta de cada indret del seu àmbit, haguessin donat també consells sobre el comportament a seguir en cada situació? Les respostes són positives en cada cas. Per tant, és clar que les administracions públiques tenen encara molta feina a fer per millorar la prevenció d'aquestes situacions i també ho és que cal exigir-los que la facin sense contemplacions. Ens hi va molt, com s'ha pogut veure.

La bona disposició dóna fruits

D esprés d'un breu període de reflexió sobre el dictamen de la Conselleria de Governació respecte de les competències

de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix, les dues parts principals —encapçalades per l'alcalde, Joan Aymerich, i el president de l'EMD, Miquel Masanés— i la resta de grups municipals han decidit seguir la via de la negociació amb

la voluntat de voler-se entendre. Per al benefici de tot el municipi s'han adonat que la postura més raonable és buscar una sortida negociada i posar fil a l'agulla per tenir tan aviat com sigui possible el conveni per a la delegació de les competències que podrà exercir Valldoreix. Finalment s'ha entrat en un camí que només pot ser d'anada.

La bona disposició dels represen

tants municipals i dels de l'EMD contrasta, malauradament, amb l'actitud de l'Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix, que aquesta setmana ha castigat Masanés amb el premi llimona de l'entitat i que en el seu butlletí es mostra reticent a acatar la resolució de la Generalitat. No calen actituds de resistència quan el que es discuteix afecta els interessos de tot el municipi.

E L L E C T O R E S C R I U

Els presos independentistes I Núria Cadenas ha estat alliberada i els i les membres del JIR (Joves Independentistes Revolucionaris), com a joves del MDT (Moviment de Defensa de la Terra) i de l'àmbit de l'Assemblea d'Unitat Popular, volem, doncs, felicitar-la, a ella i a la seva organització, Maulets, germana nostra quant a continguts polítics. Maulets és qui ha dut el pes de la campanya de solidaritat amb Núria Cadenas, i ha oblidat a vegades que hi havia altres presos. Ara que ella ja ha estat alliberada, nosaltres els demanem continuar la lluita unitària per la llibertat de tots els presos independentistes catalans que encara resten en mans de les forces d'ocupació espanyoles.

En aquest sentit, volem denunciar l'augment de les peticions fiscals que contra algun d'ells demanen: 10 anys més de presó per a Marcel Dalmau, per a Ferran Ruiz i per a Pep Musté. Es tracta del mateix aparell repressiu de l'estat espanyol que va autoritzar l'empresonament i les tortures de més d'una quarantena de catalans durant els Jocs Olímpics per tal de no tacar-ne la imatge d'es-panyolitat. I que ara, a més a més, disposa de la complicitat de la Generalitat de Catalunya, perquè és ella qui té les competències sobre assumptes penitenciaris i és ella, doncs, la que manté entre barrots ciutadans pel sol delicte d'haver pretès l'alliberament nacional i social dels Països Catalans.

Des de sempre, del que s'ha tractat —de la forma més barroera— ha estat fer claudicar els qui lluitaven per la independència, la reunificació dels Països Catalans i el socialisme. Ara, com abans, el fiscal rpetén aconseguir espantar-nos amb un brutal augment de peticions per tal d'aconseguir rendicions i, per tant, reinsercions. Han torturat, empresonat sense raó i mantingut durant més de dos anys sense judici els nostres

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible

que hi figurin domicili, telèfon i número de DNI o passaport de l'autor. Els Quatre Cantons es reserven el dret de publicar les comunicacions trameses, i el dret de resumir-íes quan ho consideri oportú.

presos, els quals, però, continuen ferms, lluitant des de les presons.

De res no valen aquestes amenaces legals que només busquen justificar tortures i torturadors. / JOVES INDEPENDENTISTES REVOLUCIONARIS. Barcelona

A la UAB els catalans no són espanyols?

• El dia 21 de setembre vaig requerir els serveis de la facultat de Medicina de la UAB per tramitar l'expedició d'un títol. Un dels formularis que em van donar

per omplir em demanava la nacionalitat (en català); així que jo hi vaig fer constar «catalana». La sorpresa va ser que en donar-lo al funcionari em va convidar a canviar la meva opció per la d'«es-panyola». Jo, inicialment, m'hi vaig negar, a la qual cosa ell em va respondre amb la negativa de tramitar-me els papers.

El resultat final va ser que, tot i que jo havia acomplert totes les meves obligacions acadèmiques i econòmiques per a l'obtenció d'aquell títol (hi tenia dret), vaig haver de canviar la formulació davant un empleat que tenia el deure de tramitar-lo i, apro-

L A P U N X A D ' E N J A P

fitant-se del càrrec i la situació, em va fer passar per l'adreçador davant una colla de persones que, escandalitzades per la meva actitud, s'apinyaven a la finestreta per la mateixa raó que jo.

Em va ferir tant l'actitud del funcionari com la de sentir-me en ínfima minoria a l'hora d'aquestes opcions, tot i que sé que l'Estatut i la Constitució palren de Catalunya com a «nacionalitat» i em consta que fins i tot aquell funcionari sabia que els catalans, avui dia, també som ciutadans de l'estat espanyol. Realment trobo trist que per un funcionari aplicat (que parlava perfectament en ca

talà) i una gran majoria d'indiferents en aquestes qüestions, siguem reduïts, fins i tot, per aquestes petiteses, i DANIEL ALÇANTARI-LLA I ROURA. Girona.

Foc, brases i cendra

H Prepotència, impotència i tristesa. Això és el que ens ha deparat el destí, en una era materialista, personalista, egoista i deficitària d'harmonia social. Una societat que venera el triomf, la riquesa i el poder, i que menysprea l'entorn i que persisteix a nedar contracorrent, tard o d'hora ha de començar a pagar els vicis i costums d'una dècada de corrupció generalitzada.

La guerra del Pèrsic, l'URSS, els Balcans, Rwanda... fets imperdonables, que haurien d'avergonyir tots els governants del planeta. Gasten milions de dòlars, marcs, francs, lliures, pessetes i... ecus!, en material per matar-nos els uns als altres i acte seguit ens escandalitzem de les conseqüències, com aquell qui tira la pedra i amaga la mà.

I evidentment, hem de patir les conseqüències de la falta d'honestedat i seny dels nostres governants, quin futur per als nostres fills i néts; droga, sida, malària, equitomastosi, lesmaniosi, elefan-tiasi, tuberculosi... lepra?

Si en lloc de malversar els diners públics amb propagandes institucionals, càrrecs de confiança, assessors d'imatge, fires i festetes, dinars i fartaneres, butlletins amb paper satinat, autoglorificadors d'uns poders fàctics amb la síndrome de la ceba, ho dediquessin entre altres necessitats primàries a preservar l 'entorn, rius platges, aigua potable, parcs, jardins, boscos, etc. sens dubte que milloraria la qualitat de vida i la convivència. La brasa del foc no els posaria en evidència, fins al punt que no és la cendra allò que els fa plorar, si més no... la ceba, dels seus interessos particulars! / MIQUEL TUR. Calella.

8 PI NT DE VISTA I S 4 ( A N I O N S : Divendres. 14 d'octubre de I W4

L A T R I B U N A L A G A L E R I A

Bllil \N \ l'I D I M O N I I-

El Centre Cultural fa Sant Cugat

Veus autoritzades han qües-liiMi.it da i rc tamcnt l'aposta que un dia teu cl consistori de Sant Ciliat de hastir cl complex del l'la del Vinyet, el coi del qual es sens dubte

el ( e n t r e Cultural: auditori, conservatori. biblioteca i cinemes, Entenc que el projecle. costos sense cap mena de clubte. pugui donar peu a un debat polític sobre pnoi i ta t s de serveis en iclaeio amb eU múltiples dclicits que te el municipi de Sant Cugat en permanent expansió

l'illenc que pugui provocar recels o temors a l'hora d especular sobre la seva rendibilitat econòmica o financera a cuit o a mitja termini. No em veig en cor ni tinc autoritat per intervenir-hi des d'aquests dos vessants de la polèmica.

I anmalcix. voldria trencar una llança a lavor del ( ent te i remarcar-ne una dimensió impoitantissinia que ha de telin mes enllà o paral·lelament a la de sei un locus d'irradiació i d'oferta cultural I ni refereixo a la funció sociològica: la funció de vertebrar la ciutat no tan sols culturalment, sinó també sociològicament.

I I cens de Sant Cimal és ara mateix

J O S I i1 \i \ K I \ H M ( l i i s

• d'unes 43.00(1 persones. Segons les dades publicades a les pàgines il'hls 4 Cantons, la població creix uns 1.000 habitants l'any. I n vint anys. hem doblat gairebé els residents al nostre municipi.

La pregunta que ens hem de fer es si per a aquests milers de ciutadans la pertanvença a Sant Cugat rau només a figurar al padró o també se senten afectivament sanlcugatencs. Perquè unti ciutat tingut una identitat pròpia, ha de disposar de signes visibles de la seva pròpia fesomia amb els quals els ciutadans s'hi sentin sensiblement vinculats i enorgullit*. I s sens dubte una responsabilitat dels polítics i alhora un repte: ser quelcom més que simples administradors de la ciutat. Ser dina-mit /adors i aglutinadors de la societat civil, donar fesomia a la ciutat, equilibrar-la harmònicament a mesura que va creixent, preveure recursos i mitjans per assimilar eK nouvinguts i alhora facilitar-los la piesa de consciència i d'identitat santcugalenca.

Fs en aquesta línia que jo valoro molt positivament el Centre Cultural. Com a imatge de projecció pròpia cap enfora, ens ha donat ja uns resultats. Jo estic oigullos d'haver pogut disposat de l 'Audiloii per fer cl lliurament dels

premis Sant Jordi de Cinematografia de Radio Nacional d'Espanya, que va donar ocasió de venir a la ministressa cic Cultura, ( 'armen Alborch, a Sant Ciig.il. Però es també de cara endins que va esdevenint un punt de referència cavi,; cop mes qualificat, que permet als convilatans d'aplegar-se. de retro-'">ar-se. de reconèixer-se com a sant-cugatencs nies enllà de la diàspora laboral de cadascú.

Si la seva oferta permet als habitants de Sant Cugat poder assistir al mateix concert, escoltar el mateix recital, presenciar la mateixa obra de teatre o gaudir vici mateix espectacle, comentar desprès el que s'ha vist i sentit... això fa i tara de forma creixent que la gent, a mes d'espectadors, a mes de consumidors d'un producte cultural, se sentin també conciutadans, veins d'una mateixa ciutat, de la qual. precisament. perquè els dona aquestes oportunitats, se'n sentiran més satislcts i orgullosos. Com ho fa el fet de trobar-se un dia si i un altre també a !a mateixa parada vici mercat, al mateix quiosc, a la mateixa estació, a la mateixa missa dominical o a la metxia farmàcia... el Centre servirà també pei /!•>• .S<//ií C'IIKUÍ.

I. M. H.IU'IISVMIÍRY '. KMÍ ;U'Lil;lllinv;i

Guia per a crèduls dels nostres museus

I Al UI HI. s u r i IS •

E ls turistes, estudiosos o curiosos interessats en la cultura i en la historia i el present de Sant Cugat es poden trobar en l'enutjosa situació d'haver

vi escollir entre /</ diversa ojcriu imiseistiea i/c íjiii' disposa la i iitlut. l'er orientar els possibles interessats, oferim una sinopsi d'alguns ilels museus mes importants.

Museu de la vida rural: l'acliv itat agrícola ha estat la més important la majot part vle la historia de la vila. Instal·lat a l'antic Celler Cooperatiu, oleieix una mostra vle la vida rural. S'hi exposen maquinaria agrícola i estris de diverses èpoques, sobretot ivlavionats amb la producció vinícola premses, carros, portadores.. . procedents de donacions vle particulars, l'ambc disposa vle múltiple peces, diorames i programes multimedia que informen sobre aspectes etnografies. Indispensable per al coneixe

ment dels orígens 1

'Cul destacar la

diversitat i la

concepció moderna

dels museus de Sani

Cutfüt, i l'esforç i la

col·laboració per

sobre dels interessos

partidistes que han

realitat la .xarxa

museística local.»

et

la identitat vle la ciutat.

Museu vle Collsc-rola: si algun municipi vallesà s'ha de sentir involucrat en el coneixement i la protecció de Collsc-r o l a . a q u e s t sens dubte es Sant Cugat. perquè s'assenta, en gran part. sobre la serra i perquè gaudeix d ' uns dels indre ts amb mes valor ecològic i paisatgístic

d'aquest espai natural. Instal·lat en una masia del s.XV'II propera al parc. conte informació relativa als aspectes naturals. arqueologies i humans de la serra i es centre d'estudis i d'investigació.

Museu del Monestir: ocupa dependències del Monestir. Informàticament, s'hi mostra l'evolució arquitectònica del temple i del conjunt monàstic en tres dimensions. i conté un fons documental .

Hi ha altres museus interessants, com correspon al patrimoni i a la categoria de la ciutat, dels quals parlarem un altre dia. Però acabem destacant la diversitat i la concepció moderna d'aquests museus i. especialment, l'esforç i col·laboració que. per sobre d'interessos partidistes, han fet possible la xarxa museística local.

A C U D L A N E S T R A

Carta oberta a la Carme Alborch t RANcitSí ( R I : A N Y I : S

B envolguda Carme, tu no em coneixes. però que t'escrigui no vol pas dir que sigui un de tants que opinen que el teu ministeri no hauria d'exis

tit. Posats a fer. quan arribi un altre juny. ni ministeri, ni conselleria, ni regidors... I I meu cap és prou negat per a la planificació d'organigrames i poc se m'acudiria d'aturar-me a pensar quines obres són dignes de ministeri. Saps, això de «ministeri» em sona a cúria a aters sacerdotals, i potser només per això entenc la teva oficial funció de repartir misses de museu en museu. de teatre en teatre. Estimada Carme, tu sempre rius, fins i tot en la gran conce-lebració que feu cada divendres a la cripta vle la Moncloa. Hm costa d'imaginar com t'encaixen els senyors del front arrugat, mitja barba i ulleres de pasta quan hi arribes amb la teva alleonada cabellera i faldilles més de maig 68 que Saló Gaudí o Cibeles. Suposo que el dia del teu nomenament devien mirar el jefe amb la mateixa cara que els afeccionats miraven en Cruyff quan feia escalfar Julio Salinas. Massa dèria capil·lar. massa perruqueria perquè dessota hi pugui haver una closca digna de veure les jugades del partit. Però vas saltar al terreny de joc amb sabates de taló sense perdre l'equilibri. Tampoc no vas pensar si la tria obeïa al repatànic 25rí que us atorguen a les que en néixer us van vestir

de rosa. 1 malgrat que molts pensin que estàs ben dotada per a la mossegada, segur que t 'agrada més moure els llavis per fer-la petar amb aquest valencià que prescindeix de les gramàtiques d'en Lizondo. I. tornem-hi, sempre amb aquell somriure rera el qual s'endevina la revolta. Els del teatre et demanen més calés, els del cinema protecció, volen que treguis la humitat dels museus i que aturis el mal de pedra de Burgos i que no et deixis entabanar per les llàgrimes de foc del Liceu. Però tu somrius perquè saps que l'actor també neix als Pastorets, que el cinema no és sols qüestió de pressupostos, que la pedra de Burgos és de més bon guarir que una pedra al ronyó i que la burgesia catalana no és la pitjor burgesia del món. Rius perquè potser ets tu mateixa la primera que no acabes d 'entendre per què has acceptat un despatx quan pel maig francès es tractava d'eliminar taules de fusta noble i els ca-dirams de cuir, i saps que amb la simpatia a la cara es pot arribar més al fons que amb les mans a les butxaques. Especialment si per a la cultura les butxaques són buides.

Quin remei, ministressa! Et van dir que per asseure't en aquella taula llargaruda hauries de fer un posat més seriós, ni que fos per dissimular. I tu que sempre rius saps que si no t 'ho perdonen és només de pura enveja pura.

liiMi.it

Ciig.il

ELS 4 CANTONS / Divendres, 14 d'octubre de 1994 PUNT DE VISTA 9

L A T R I B U N A

Fatiga d'alcalde JOAN BARRIL

Els enginyers aeronàutics, de tant en tant, agafen algun avió dels que es passegen per la pista i me'l tanquen per mirar-li la

salut d'algunes peces. Pel que es veu, també els avions es cansen de volar i és allò que tècnicament es diu en castellà fatiga de vuelo, un risc que cap companyia aèria no pot assumir.

Aquest cansament dels materials és perfectament traslla-dable a altres maquinàries humanes que fa temps van emprendre el vol impulsades pel vent de l'ètica i que ara. quan ja fa temps que són a mitja altura, es troben amb la inquietant evidència que demanen pista per aterrar i que ningú no els fa cas. Parlo, òbviament. dels alcaldes. Des de les primeres eleccions democràtiques municipals han passat 14 anys. Però la majoria dels alcaldes de ciutats mitjanes i de viles grans de Catalunya fa una mitjana de deu anys que sostenen la vara. L'alcalde també té fatiga de vol. A vegades, al matí, quan es mira al mirall, l'alcalde hi descobreix el jove que era i l'home en què s'ha tornat. Van accedir al poder local amb la il·lusió de la trentena i ara, de sobte, es troben davant la dolorosa cruïlla de la pre-jubilació o de recuperar el temps perdut.

Quan es parla tant que tots els polítics són iguals i quan s'enfanga de forma interessada l'activitat política, s'hauria de pensar més en aquests polítics encarregats de les coses que tenim més a prop. Mai no oblidaré la confidència amical que em va fer en Lluís Bars, aleshores alcalde de Sant Feliu de Pallerols, quan va decidir dimitir de l'alcaldia. «Vols que t'ho digui, Joan? N'estava fart que, en acabar la festa major, l'únic que es quedava a recollir les cadires de la plaça era l'alcalde.» En Lluís tenia fatiga de vol, però ell només re-

ÍOSEP DUIXANS

cordava l'anècdota feixuga i significativa de la recollida de cadires.

Els alcaldes s'han convertit en peces intransferibles. Els secretaris d'organització dels uns o dels altres no se la volen jugar donant pas a cares noves i sempre acaben fent a l'alcalde cansat l'escena del sofà del Don Juan Tenorio. A alguns els prometen, a canvi de romandre al capdavant del consistori, escons al Parlament, subvencions de les diputacions, visites del president i tot el confetti que adorna la funció administrativa. Gairebé sempre la marxa de l'alcalde cansat acaba sent dolorosa, com si els partits no tinguessin esma de formar nous dirigents —que, per cert, no la tenen- i consideressin que el cansament de l'alcalde és poc menys que una traïció.

Però no és així. Imaginem dos joves de trenta i pocs anys, amb la mateixa carrera econòmica o tècnica. L'un s'integra dins el sistema productiu i acaba consolidant-se com un bon professional. L'altre. per la inquietud política, opta per presentar-se candidat i guanya. Deu anys més tard, el primer disposarà d'un sou indiscutible, podrà passejar els caps de setmana amb la família i e! Mercedes i la seva activitat privada serà anònima i lliure. Contràriament, el segon se sentirà escridassat per poc que intenti adequar la seva remuneració als preus del mercat; els caps de setmana haurà de dedicar-los a bregar amb associacions de veïns o a actes oficials: mai no podrà anar amb Mercedes ni que l'hagi pagat dels seus estalvis; i la seva vida privada haurà de ser monacal, si no vol que li pengin l'etiqueta de tronera. Tot això a més a més d'haver de recollir les cadires o els fruits d'una pentinada fiscal o d'unes expropiacions mal valorades.

La fatiga de vol dels alcaldes exigeix un replantejament des de baix de la funció pública.

Calen relleus que tornin a prestigiar la política. Però el blocatge d'aquests darrers anys i l'embrutiment que s'ha fet de tot allò relacionat amb la política han portat a una obsolescència prematura dels quadres. Els recanvis ja són vells abans d'estrenar-se. Els hereus dels primers i il·lusionats alcaldes han estat massa temps segons i, avui, semblen més tributaris de la seva bona conducta vers el partit que no pas vers els ciutadans que els han vist massa anys com a comparses dels primers.

Que s'ho pensin, els manifassers dels partits polítics abans de donar el relleu a segons qui. Però, sobretot, que algú doni pista lliure a tants alcaldes que, al voltant de la quarantena, volen experimentar finalment la petita felicitat de ser homes comuns sobre la terra.

L A G A L E R I A

Tirant llarg, som un 2 per cent

m

RAMON SARGATAL •

N o és veritat (ni de bon tros) que la salut mental de la població catalana es degradi com diuen les estadístiques. A veure: quina és la

primera manifestació de l'estrès, de la depressió o de la neurosi? L'insomni, no? Doncs bé, si en patíssim tant com diuen els informes, u: la demografia no aniria tan a la baixa («dorms»? «jo no, i tu?», o dos: el consum de llibres creixeria sense parar, («dorms»? «Au va, no, eh? Agafa el Capote...»), o tres (concloent): tots, tots, tindríem a casa Pump'N Seal, un producte sense el qual es fa difícil encertar com ha pogut subsistir l'economia domèstica preconsumista. Per exemple: de cop t'estimbes de la primera cresta del son i el director de la feina se't posa a jugar a tennis amb les neurones. No saps com treure-te'l de la pista. Què pots fer? Des

cartes «u» i «dos».

«Vostès creuen que si la població patís insomni aniria els matins amb aquella cara ensopida? Ca... Almenys un terç aniria passat de voltes com jo, amb el ulls desorbitats»

Et queda el 3 (o el 33). Zap! Som-hi... «ei, però què es això? L'esqueixada florida... Oh, Déu meu, i l'estofat també, i l'allioli! Tot, tot llençat a les escombraries. Quants diners! Però què ha passat? Jo us ho diré què ha passat, l'aire, ha passat, que és el culpable que el menjar es faci malbé...» Ostres, tu, et diu que has es

tat llençant fortunes per no tenir aquesta manxa de fireta que envasa al buit i conserva tot el sabor de les coses. Al cap de mitja hora davant d'un equilibrat que manxa i destapa pots sense parar ja frises. On es compra, on? «Truqui ara mateix al...») Un llapis, necessites un llapis... (apa, home, el xarop de la tos vessat per terra!).

I com la manxa desinfladora, la salut del Firm-Flex (es pot viure sense?), o el pal amb baieta Easy-Mop, que s'ho beu tot a morro, o... Vostès creuen que si la població patís insomni aniria els matins amb aquella cara ensopida? Ca... Almenys un terç aniria passat de voltes com jo, amb el ulls desorbitats i agafant el personal per les solapes («ajuda'm, no tens pas un Pum'N Seal que et sobri?»).

E L T R Í P T I C

L a televisió del futur es diferencia de la del present, que és la del passat, en una incomparable diversitat de l'oferta i en la interacció de l'espectador.

La televisió avui dia és un ranxo de caserna i l'única opció, arribada fa ben poc, és treure el nas a sis o set casernes i picar alguna cosa de cada ranxo. En canvi, si el progrés ens llança un cable, hi haurà tantes cadenes com restaurants i a cada un una àmplia carta per escollir. Estan les nostres televisions en condicions de competir en aquest mercat global de la comunicació? De cap de les maneres. Quan el client pot escollir, sempre escull el

Programes de supervivència

MANUEL CASTANO

millor. L'última esperança d'aquests dinosaures de les antenes, i la seva primera tàctica, és que quan arribi el moment de la multiplicació de les pantalles el gust del públic estigui tan malejat que prefereixi continuar empassant-se la gasòfia de cada dia. Per això la tendència és potenciar l'autocomplaença

E N S Í S I F

en l'abjecció de producció pròpia o aliena: les informacions seran cada cop més escandaloses, les opinions dels tertulians cada cop més miserables, els espectacles cada cop més envilits, els entreteniments cada cop més sinistres. i els serials cada cop més sud-ame-ricans. 1 com que el que és atordidor i nociu per a l'esperit crea més hàbit que el que és relaxant i alliberador, els amos de les velles antenes esperen mantenir així una clientela suficient. No esperéssim doncs que l'amenaça de la competència elevi el nivell d'ambició d'aquestes emissores, el seu recurs és més quantitat de la qualitat més baixa.

•Sííu'e A F Í U W ceSAX**

E L V E S P E R

Desertització PACO SOLER

E nguany ja fa en fa vint-i-sis de l'enclavament de la Universitat Autònoma de Bar

celona a Bellaterra, una situació excel·lent, envoltada de les ciutats industrials més dinàmiques, i al bell mig de l'àrea metropolitana més important i més ben comunicada del país. Durant aquest espai de temps s'han aconseguit objectius acadèmics, com són, per exemple, el fet d'assolir un ensenyament de qualitat i cada cop més vinculat a la recerca.

No obstant això, hi ha aspectes deficitaris preocupants. Per una part, malgrat la seva situació privilegiada, no ha sabut interrela-cionar-se amb les institucions i entitats de les ciutats que l'envolten i esdevenir el motor cultural d'aquest entorn. L'altre aspecte a destacar és la manca de capacitat dins la mateixa Universitat i deJ seu campus per produir manifestacions artístiques, concerts representacions teatrals, debats, exposicions, etc. i, en definitiva, participar i absorbir els corrents artístics i d'avantguarda. Dos elements que són imprescindibles per a una Universitat que tingui vocació de proveir-se d'una educació generalista.

C A B E Z I J E L O I LA U G T 1 0 . Divendres, 14 d'octubre de 1994 P O S S I B L E E N G A N Y

El president de la secció sindical de la UGT a l'Ajuntament de Sant Cugat, Fernando Cabezuelo, ha estat elegit secretari general de la federació de Serveis Públics de la UGT al Vallès Occidental. Plana 11.

La Generalitat investiga les activitats d'una immobiliària de Sant Cugat per un possible engany als consumidors. Segons ÍOMIC, hi ha indicis clars d'irregularitats en la seva actuació. Plana 11.

La multinacional Pharmacia destinarà 1.050 milions de pessetes anualment durant 7 anys per al finançament d'un nou departament d'investigació bàsica sobre immunologia i oncologia al Centro Na-

EMPRESES

cional de Biotecnología de Madrid. A més, el 1995 s'invertirà un paquet addicional de 450 milions de pessetes per a les obres de construcció i equipament del nou departament, que començarà a

funcionar a partir del 1996. La construcció del nou departament es durà a terme segons el conveni que ha signat la multinacional amb el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).

Pharmacia destinarà 7.500 milions a crear un laboratori amb el CSIC

El nou departament, sobre immunologia I La multinacional té 900 treballadors i i oncologia, començarà a funcionar el 1996 | factura 25.000 milions a l'Estat Espanyol

( \ l ' l MORI I I B Sant Cugat. I.a niullinacio-nal farmacèutica Pharmacia mvei-tira 7.5011 milions de pessetes en la construcció d'un laboratori amb el Consell Superior d'Invc-tiga-c i ous Científiques i ( Sl< i a! Centro Nacional de Bioiccnologia de Madrid. I I Liboi aloí i i \ destinarà • i tascjilcs d 'm\c-! ' i :acio bàsica d'immunoloe,ia i oncologia, clucs de Ics b lanques que i.i multinacional tracta amb me- mleiisital i que ocupen una paí t important del capital que l 'haimacia destina .i la leceica i el desc n\ olupanicnt.

I I conveni -miial pel- president- d 'ambdues entitats preveu la creació d'un departament d'im-numologiu i oiicoloi^ia a la quarta plania del ( \ ntio Nacional de Hiotecnotu^ia. que litis ara lla es-lat dc-i icapad.i. I ' m >u laboratori cl d i n;n a I i m n a n o l c ü ( ui los Mai ' MK•/ \i< »u-i i. >aie actualment e- pi; ile-si it : ;rv e-l leacio del ( M( .

Segon- el ditecior genera] de Política Cicntilioa del Ministeri d 'I 'ducaeio. Roberto l e rna iu l e / de Calcva. aquest e- l'acord nies important de la historia científica cle l'Estat espanvol en el torrem de la biomedicina". De fel, el president dol CSIC. José Maria Mato, va explicar que el conveni representa una fila històrica on la dinàmica de col · laboració entre l 'empresa privada i l'àmbit científic públic per impulsar la ciència bàsica a l'Estat Espanvol. Segons ell. «el nou depar tament permetrà crear un focus de competència científica de primer ordre on dos camps on ja existeix un nombre molt important do cientítics espanyols».

l·l president do Pharmacia a l'Estat espanyol, Jean Nordstrom, va afirmar que l'acord s 'emmarca

l'n dcpurlaiiK:!! vC !c- instal·lacions que Phainu

en una estratègia internacional descentralitzada de la seva companyia en recerca i desenvolupament, que consisteix a e-tablir acords científics amb centres acadèmics d'importància reconeguda on los seves àrees terapèutiques. «Col·laboracions d'aquest tipus garanteixen el vincle entre la recerca i el descobriment que correspon a la ciència bàsica i la seva aplicació a la lluita contra la malaltia mitjançant els medicaments. representada per una companyia amb un fort compromís d'investigació com és Phar

macia», va dir Nordstrom. Ara , segons l 'acord s ignat .

Pharmacia destinarà anualment 1.050 milions do pessetes al finançament dol nou departament durant els 7 anys de vigència del conveni. L'any 1995 s'invertiran 450 milions de pessetes addicionals que es destinaran a les obres do construcció i equipament del departament.

Els descobriments científics que es facin en aquest centre seran de titularitat compartida. Pharmacia tindrà els drets d'explotació comercial dels productes f'arma-

M \Nt 1 Sl>IN()S\

ceutics que os desenvolupin com a resultat de les investigacions del laboratori i el CSIC obtindrà uns beneficis que es negociaran de manera individual en cada cas.

Amb un volum de facturació de 460.(KM) milions de pessetes, 20.000 treballadors i operacions directes a 35 països, Pharmacia so situa entre les 20 primeres companyies mundials del seu sector. A l'Estat Espanyol Pharmacia té 900 treballadors, plantes de producció a Madrid i Argentona i la seva facturació l'any 1993 va ser de 25.000 milions de pessetes.

SERVEIS

Correus es compromet a presentar un pla de millora dels serveis abans de 20 dies

CM. H T e r r a s s a . - - Correus do Catalunya es va comprometre dimarts passat a presentar en un termini de 20 dies un pla de construcció i millora de los infraestructuros i el servei que ofereix en aquests moments a Sant Cugat i Terrassa. I .'anunci de les intencions do Correus es va fer a la Confederació Empresarial i de Comerç de Terrassa (CECOT) i després a la C a m b r a de C o m e r ç egarenca (COCIT) , sense que les dues entitats tinguessin coneixement de les respectives reunions. El director territorial de Catalunya de Co

rreus. Antonio Cardona-, juntament amb el cap de serveis perifèrics. José Maria Segòvia, el gestor comercial de Correus al Valies. Juan Bario. i el director local. Ricard Torres, os van reunir a primera hora del matí amb representants de la C E C O T i al migdia amb els representants de la Cambra de Comerç egarenca.

Després de la reunió a la Cambra de Comerç, José Antonio Car-denas va explicar que les reunions amb les dues entitats s'havien celebrat de manera independent perquè hi havia hagut «un problema de coordinació». Però, se

gons ell. el pròxim encontre ja es l'ara de manera conjunta.

Segons Càrdenas. -Correus i Telègrafs ha canviat la seva política comercial d'ençà que és una agència autònoma i os necessita una millora en el repartiment i. sobretot, atendre de manera més a d e q u a d a els pol ígons industrials».

El director territorial de Catalunya va afirmar que les millores pendents d'execució a Sant Cugat i Terrassa són prioritàrios. Per això Càrdenas es va comprometre a presentar el pla d'inversions de les dues ciutats abans de vint dies.

En la presentació pública, segons oli. s'aclarirà el projecte amb tots els seus detalls i s'explicaran altres propostes do millora.

Ea set anys Correus ja es va comprometre a fer viable un pla d'aquest tipus a l 'Ajuntament de Terrassa. En aquella ocasió, el grup cle representants, amb el director provincial de Correus, Josep Maria Espaha, al capdavant, van afirmar que «posarem el nostre gra perquè el servei de Correus millori». Dimarts. Càrdenas va reconèixer els errors del passat però va afirmar que «ara s'ha de treballar per recobrar la credibilitat».

Les negociacions de Sharp amb els treballadors van camí de l'acord

CM. • Sant Cugat .— Els treballadors de la m u l t i n a c i o n a l j a p o n e s a Sharp es reuneixen avui amb els representants de l 'empresa per continuar les negociacions que es van iniciar el mes passat. Els treballadors han anunciat que després de la reunió de la setmana passada s'ha arribat al consens sobre la necessitat que alguns acords es signin, sense necessitat de revisió. Tant l 'empresa com el comitè de treballadors han acordat signar una sèrie de punts amb aquest caràcter , sobretot aquells que fan referència als aspectes socials, com podria ser una ajuda per als treballadors amb fills en edat escolar.

Ea directiva i els treballador-mantenen reunions de manera, pe riòdica des del 14 de setembre passat, però encara no han signat cap tipus d'acord, perquè els treballadors volen aprovar una plataforma reivindicativa on la qual es recullen gairebé 40 punts que s'han do discutir individualment. Malgrat tot. el comitè de treballadors creu que l 'apropament que s'ha produït d'ençà l'anienaca de vaga del mes passat «e- molt important i la directiva s'ha mostrat disposada a escoltar-nos, cosa que no havia fet on molts anv-- .

Segons el comitè. Ics rondo-negociadores estan a punt d'arribar a la seva fi. ja que d'aqu' a pocs dies l 'empresa i el- treballadors han de començar les ne -gociaeions sobre el calendari laboral. Per tant. en pocs dies es podrà parlar ja de la plataforma aprovada pels treballadors i la directiva de la multinacional japonesa.

Konixbert s'afegeix a la missió comercial que organitza la COCIT M Sant Cugat.— L'empresa sant-cugatenca Konixbert Hi-Treeh SA, que es dedica a la fabricació de cromatògrafs de gasos i líquids, detectors i accessoris, s'ha afegit a les 40 empreses que prenen part en la iniciativa de ia Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa (COCIT) .

A partir de demà i fins el pròxim dia 29 d'octubre tindrà lloc una missió comercial mul-tisectorial a Tailàndia. Malàisia i Indonèsia. A partir del 19 de novembre i fins el 3 de desembre es durà a terme la segona part d 'aquesta iniciativa, que consistirà en una missió comercial a l'Argentina, l 'Uruguai i Xile.

L'objectiu d'aquestes missions és que les empreses participants obrin nous mercats per a l'exportació dels seus productes als països visitats. En aquest projecto. el cap del Depar tament de Comerç Exterior de la Cambra de Comerç de Terrassa, Arcadi Eran-citorra, farà d'acompanyant dols representants do les empreses que es desplaçaran en aquestes missions comercials.

La iniciativa té prevista la participació d'un total de 40 empreses del Vallès Occidental. La Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa s'ha vist obligada a crear un programa individual de contactes i visites per a cada empresa. a causa de la limitació de places amb què ha topat. CM

ELS 4 CANTONS / Divendres, 14 d'octubre de 1994 ECONOMIA 11

El president de la secció sindical de la U G T de l 'Ajuntament de Sant Cugat, Fernando Cabezuelo, va ser elegit secretari general de la federació de Serveis Públics (FSP) del sindicat al Vallès Oc-

SINDICATS

cidental. L'equip que va presentar Cabezuelo va aconseguir l'aprovació del 86 per cent dels assistents al IV congrés ordinari que l'organització va celebrar a Cerdanyola. La nova executiva ha plan

tejat un equip basat amb les capacitats dels delegats i no en la representació per zones. «D'aquesta manera creiem que podrem rendibilitzar millor la feina», afirma el nou gecretari general.

F E R N A N D O C A B E Z U E L O . Secretari general de la federació de Serveis Públics de la U G T al Vallès Occidental

«Hem de reordenar les competències »

lical de la int Cugat, elegit se-de Serveis Vallès Oc-

SINDICATS

cidental. L'equip que va presentar Cabezuelo va aconseguir l'aprovació del 86 per cent dels assistents al IV congrés ordinari que l'organització va celebrar a Cerdanyola. La nova executiva ha plan

tejat un ec dels deleg; per zones. < podrem rer ma el nou g

Z U E L O . Secretari general de la federació de Serveis Públics de la

i reordenar les compe

El nou secretari general de la FSP de la UGT, Fernando Cabezuelo. la seu del sindicat. Foto: J.A. MULA.

CATÍ MORELL • Sant Cugat.— Per què es va presentar a secretari general de la FSP?

—«Perquè estic al sindicat, a l'Ajuntament de Sant Cugat com a president de la secció sindical d'UGT i sóc membre del comitè. La meva situació m'ha facilitat el contacte amb la comarca i les seves mancances. Vaig pensar que podia aportar programes de treball que aquí no es tenien i engegar iniciatives positives.»

•—Quins són els problemes més immediats del Vallès?

—«A mi em sembla que el Vallès Occidental és una de les zones més privilegiades pel que fa al sector de la FSP. De fet, hi ha un nombre important de treballadors i funcionaris... El Vallès va ser una de les comarques pioneres a la FSP i capdavantera del sector durant molts anys. Ara, en canvi, topem amb els índexs més baixos d'afiliació. Un dels nostres objectius és eradicar aquesta petita crisi, per realitzar més innovacions.»

—Com es treballarà des de la FSP per aconseguir aquest objectiu?

—«Per començar pensem treballar bé la informació, un dels principals problemes que teníem. Fins ara, la informació no arribava i, quan arribava, era desfasada. A més, intentarem fer un reor-denament dels delegats, segons les condicions i les qualitats de cada un. S'ha de fer un seguiment des de les executives comarcals per comprovar que els representants estan ben triats.»

—És preocupant el fet de comprovar que s'han perdut adeptes?

—«Home, és menys preocupant del que sembla. S'han acumulat moltes circumstàncies que, finalment, han definit aquest resultat:

ÀNGELS CASTUERA H Sant Cugat.— La Direcció General de Consum i Disciplina de Mercat investiga l'empresa immobiliària Aymerich 10, instal·lada a Sant Cugat, per presumptes irregularitats en el seu funcionament. Aquesta direcció general, que depèn de la Conselleria de Comerç, Consum i Turisme, inspecciona diferents documents que li han tramès ciutadans de Sant Cugat en els quals expressen la seva queixa formal per l'actuació d'aquesta empresa. Tot i que el departament de Comerç no va voler-se pronunciar sobre aquest fet, perquè el considera «informació confidencial», la Oficina Municipal d'Informació al Consumidor (OMIC) va confirmar que la Generalitat ha obert investigacions a aquesta empresa per determinar si comet cap il·legalitat.

«La Generalitat no pot fer públiques les investigacions sobre empreses i molt menys anunciar quines són les que han estat san-

per començar, la situació laboral que es viu fa que els treballadors de l'Administració no contemplin necessària l'afiliació a un sindicat... En aquest moment, a Es-

cionades per actuacions il·legals», va declarar la cap de premsa del Departament de Comerç, Consum i Turisme. No és possible accedir tampoc als documents que els han proporcionat els veïns de Sant Cugat que han recorregut als serveis de l'empresa Aymerich 10 per trobar un pis.

L'empresa Aymerich 10 va publicar diferents anuncis a mitjans de comunicació on oferia cases a preus molt assequibles. Segons algunes persones que es van interessar per aquestes ofertes, aquest reclam servia per cridar l'atenció dels possibles llogaters. Un cop a la immobiliària, se'ls comunicava que l'oferta que els havia portat fins allà ja s'havia cobert, però que la cartera de possibilitats era molt nombrosa, i es podria trobar una nova casa adient a les seves necessitats. Els preus d'aquests habitatges eren, en canvi, molt més elevats.

L'empresa actua només com a intermediària entre els llogaters

panya els afiliats sumen un 10 o un 12 per cent, mentre que a Alemanya trobes una afiliació del 60 per cent. L'afiliació va molt en funció de les condicions que

i els propietaris, posant-los en contacte. Per obtenir aquesta informació, els clients estan obligats a signar un contracte que l'empresa anomena de subscripció, que costa 20.000 pessetes i que és vàlid per sis mesos. Durant aquest període, Aymerich 10 proporciona un llistat de pisos, torres i masies amb les condicions que expliquen els amos. Cap empleat visita els habitatges. L'empresa, que disposa d'un fons de 5.428 fitxes d'edificis a les dues comarques del Vallès, al Berguedà i al Bages, no assumeix cap responsabilitat.

L'Ajuntament va tenir constància de les activitats d'aquesta com-payia immobiliària aquest estiu, després de rebre un considerable nombre de trucades de ciutadans que demanaven informació sobre l'empresa. «Vam rebre deu o dotze trucades en dues setmanes de gent que ens explicava com funciona aquesta immobiliària, perquè no ho veia gens clar, i no-

viu el país i la veritat és que Espanya no ha estat mai pionera en aquest sentit.»

—Potser l'opinió pública endevina un cert amiguisme entre els sindicats i el poder?

—«Potser ara la gent pensa que pel fet que les negociacions entre sindicats i govern es fan de manera directa, la intervenció dels treballadors no és necessària... però jo no crec que hi hagi ni una lluita aferrissada, ni allò que se'n diu amiguisme: cadascú fa la feina tan bé com pot.»

—El seu equip va aconseguir l'aprovació del 86 per cent dels delegats, aquest èxit va venir donat per les circumstàncies que va patir l'anterior executiva?

—«No... l'anterior executiva va tenir molts problemes, però els vam solucionar desfent l'equip i creant una gestora, que ha dirigit la secció fins ara. Jo crec que vam aconseguir el suport de tanta gent perquè vam muntar una executiva on no es coartaven les nostres possibilitats. I vam muntar l'equip d'acord amb uns programes de treball i les capacitats de cadascú.»

—Aquesta decisió li ha causat problemes?

—«Home... vam topar amb gent que volia anar als comitès nacionals i als comitès de la Unió i això no podia ser... Però, tot i això, vam aconseguir un 86 per cent dels vots i aquest resultat és molt representatiu de l'acceptació que hem tingut.»

—Quins són els objectius que s'ha plantejat a més curt termini?

—«El més important ara és el procés d'eleccions, on hem entrat fa molt poc temps. A més, enguany, és un procés diferent dels altres perquè ha canviat el sistema electoral i això encara comporta més feina.»

saltres vam fer un informe que després vam remetre a la Generalitat», ha explicat Marian Palau, responsable de la Oficina d'Informació al Consumidor de l'Ajuntament de Sant Cugat. «Com a oficina municipal, no tenim competències per actuar davant un cas com aquest, per això vam remetre tots els ciutadans a Serveis Territorials del Departament de Comerç, perquè obrissin una investigació», afegeix.

Els veïns no han presentat cap denúncia ni penal ni administrativa, però el Departament de Comerç s'ho va prendre com una reclamació formal i va obrir un expedient. Segons l'OMIC, hi ha almenys tres clàusules al contracte que han de signar els clients que són irregulars. Una d'aquestes clàusules, segons Palau, indica que l'empresa «no es compromet a res, i declina qualsevol responsabilitat en el contracte que signin l'usuari i el propietari. Això, evidentment, és il·legal».

La COCIT participa en un programa de normalització lingüística

CM. • Terrassa.— La Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa (COCIT) i el Centre de Normalització Lingüística han arribat a un acord de col·laboració per a la distribució de material didàctic, amb la intenció d'augmentar el coneixement i l'ús de la llengua catalana a les empreses de la demarcació de Terrassa.

Un dels compromisos generals que han adquirit la Cambra de Comerç i el Centre de Normalització Lingüística és difondre el material que edita el Centre de Normalització, entre col·lectius empresarials. D'aquesta manera es vol difondre i donar a conèixer el lèxic de determinats sectors d'activitat.

Per tal d'accelerar la difusió, la COCIT ha tramès el lèxic referent al material d'oficina i els termes bàsics del sistema informàtic, editats pel Consorci de Normalització, entre els col·lectius relacionats amb aquests sectors.

Les dues entitats, a més, han organitzat un curs de llenguatge comercial adreçat especialment al sector del comerç i serveis que té com a objectiu aconseguir que els participants aprenguin a elaborar amb correcció i adequació els textos més usuals en la comunicació comercial.

El curs començarà el 18 d'octubre i acabarà el 15 de juny del 1995. S'hi inclou un temari referit a diferents aspectes del lèxic comercial, la informació de vendes, la correspondència, la publicitat i la documentació sobre pressupostos, comandes, factures, certificats o solicituds, entre altres.

Sant Cugat té dues empreses a la fira d'informàtica Simó TCI, a Madrid

CM. • Sant Cugat.— NRG Comuni-caciones SA i David Ballobar SL són les dues empreses que representen Sant Cugat a la fira internacional d'informàtica, mul-timèdia i comunicacions Simó TCI, que se celebrarà a Madrid entre els dies 8 i 13 de novembre.

Amb un total de vint mil metres quadrats, la fira acollirà més de 400 empreses en aquesta edició. Les empreses que prenen part a la fira Simó TCI provenen de branques molt diversificades. De fet, en el llistat de participants es poden trobar des de grans multinacionals del sector fins a petites i mitjanes empreses que es beneficien del compromís de col·laboració que van signar el Ministeri d'Indústria i Simó TCI.

Aquest acord, a més de facilitar la participació de les empreses més petites a la fira, també fa possible la creació d'una important zona d'stands petits, d'empreses que han desenvolupat programes de software.

Els grans sectors que tindran representació al saló de Madrid seran tots aquells referits al món informàtic. Així doncs, es trobarà la informàtica, els suports lògics (software), el tractament documental, el sector de multimèdia, les comunicacions i els serveis.

El certamen, que correspon a la 34 edició d'una de les fires més importants en l'àmbit estatal, és només de caire professional tot i que els dies 12 i 13 obrirà les seves portes al públic.

La fira, instal·lada al recinte firal de Madrid obrirà les seves portes, cada dia, a les 10 del matí i les mantindrà obertes fins les 7 del vespre.

CONSUM

La Generalitat investiga una immobiliària de Sant Cugat per un possible engany als consumidors

Segons l'Oficina d'Informació al Consumidor, hi ha indicis clars d'irregularitats

PATRIMONI EN PERILL

L'associació Amics de la l'nesco ha enviat una carta a l'Ajuntament en què critica la manca de coordinació dels departaments de Cultura i d'Urbanisme en les obres que es tan al carrer Major. Plana 13.

1 2 . Divendres. 14 d'octubre de W 4 HAVIES DE SER TU>

L'obra Havies c/e .ser tu, interpretada per Imma Colomer i Pep Sais, estrena l'apartat teatral de la temporada actual del Teatre-auditori aquest dissabte i diumenge. Plana 13.

EXPOCULTURA'94

Fil marc d'Lxpocultura'94 va acollir aquests darrers dies diverses actuacions d'entitats santeugatenques relacionades amb el mon de la cultura. Alguns

que va presentar la mostra van anar a càrrec de l'Esbart i de la Jove Orquestra. Gerard Claret va actuar com a violí concertino alhora que dirigia

dels apartats de dansa i música catalana j l 'Orquestra Nacional de Cambra d'An

dorra, mentre que el seu germà Lluís ho feia amb l 'Orquestra Nacional del Conservatori de Tolosa de Llenguadoc i l'Escola de Música de Barcelona. Totes quatre actuacions van obtenir força

èxit. tal com va demostrar la gran afluència de públic que va omplir els diferents escenaris de la mostra. Alguns d'aquests treballs seran presentats properament al Teatre Auditori.

A-X rr

\ l\-quen.i. derard Claret amb l'Orquestra Nacional de ( anihra d'Andorra. A la dreta, a dall. r.ulii.1.111 de l.laeli i ;'l sb.ul i. a baix, l'Orquestra Jove. Fotos: M. ESPINOSA/J.A. MULA.

Sant Cugat destaca a Expocultura LI santeugatenc Vicenç Otero va

actuar amb la Jove Orquestra com a solista del Cor d'Òpera

Lluís Llach va manifestar la seva «bona sort» per haver actuat al costat de l'Esbart Sant Cugat

L'Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra oferirà un concert al

Centre Cultural l ' l i de novembre

l-.MMA ANSOI.A • Barcelona.— Després d'un parèntesi de deu anys. Expocultu-ra'lM ha tornat a revitalitzar la cultura catalana a través de la mostra que acull totes aquelles institucions que realitzen activitats culturals relacionades amb el món de la dansa, la música, el teatre, el cant, la gastronomia i l'artesania. Dins d'aquest marc cultural, quatre entitats santeugatenques van participar amb els seus treballs en els actes que han estat organitzats pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana del Departament de Cultura de la Generalitat.

l.a primera entitat que va actuar va ser l'Esbart Sant Cugat, amb D'aire va a la primera part, mentre que la segona va compartir

escenari amb el canlautor empordanès Lluís Llach en l'espectacle Ballem «Un punt de mar blava". L'actuació de l'Esbart va ser força aplaudida per les 15.(100 persones que omplien el recinte adequat per a la mostra, l'n cop acabada la representació. Joan Rovira. president de l'Esbart, va mostrar-se molt satisfet de com havia anat l'espectacle: ••L'actuació de l'Esbart --va declarar ha estat com un examen amb la qualiti-cacio d'excel·lent i es ara quan em sento realment nerviós desprès de veure i sentir la resposta del públic». Aquest mateix espectacle es representarà el proper 1 I de desembre al Centre Cultural de Terrassa i ben aviat començaran les gestions perquè es porti a Sant Cugat, ja que, tal com Rovira explica. ••l'espectacle requereix unes

dimensions que no tenen tots els teatres de Catalunya; això. és clar, ens delimita una mica la representació encara que després de l'èxit d'aquesta nit intentarem fer-ho on sigui». Joan Serra, director artístic de l'Esbart, es va mostrar més moderat en les seves afirmacions i complagut per la reacció que havia demostrat el públic en acabar la representació. Tot i que estava segur que •més de la meitat del públic ha vingut a veure LI ach. el més important es que 15 mil persones han vist una proposta de dansa catalana entre la primera i la segona part. amb el contrast que els hem proposat i que ha agradat. Es per això que tots hem gaudit d'aqucM encontre». Ena de les reaccions més esperades va ser la de Lluís Llach. que va destacar l'cstorç

•«fantàstic» de l'Esbart. Per Llach, »és bo també que es faci el mestissatge del temps i que tota aquesta tècnica que conforma el ball tradicional pugui servir també per ballar coses d'avui dia amb dignitat i modernor. Crec que el dia que Joan Serra va venir a enredar-me. vaig tenir molta sort».

D'altra banda, la Jove Orquestra Sant Cugat va actuar dimarts passat al mateix indret, conjuntament amb el Cor d'Amics de l'Opera de Sabadell. En la primera part. l'orquestra va interpretar un repertori dels compositors HoKt i Vivaldi, mentre que la segona va estar dedicada a petites peces d'òperes com La Tra-\iaiu i \abueco amb el tenor del Cor d'Òpera Vicenç Otero. Josep Lerré, director de la Jove Orquestra, va qualificar el resultat

de molt positiu: «Tots estem molt animats de l'èxit obtingut ja que ens obre noves possibilitats d'introduir un repertori d'orquestra simfònica que no tenim encara». La Jove Orquestra, formada per gairebé 40 músics, es troba actualment treballant pel concert que oferirà la nit de Nadal. Degut al gran nombre de músics que conforma l'orquestra, aquesta veu reduïdes, últimament, les seves possibiliats d'actuar en espais petits, tot i que no li manquen nous projectes.

Finalment. l'Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra, dirigida per Gerard Claret, va oferir obres de J.B. Pergolesi i Eduard Toldrà. A la segona part es va interpretar la Missa en Sol Major de Schuhert. Claret va actuar també com a violí concertino.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 14 d'octubre de 1994 CULTURA-ESPECTACLES 13

PATRIMONI

Amics de la Unesco crítica la manca de coordinació en les obres del carrer Major

Les obres poden haver provocat una pèrdua important del patrimoni de Sant Cugat KMMAANSOLA juntament per les recents obres que es realitzen a l'associació en el moment d'identifica f-JMMAANSOLA

• Sant Cugat.— Desconcert, sorpresa i ensurt han estat els factors que l'associació Amics de la Unesco ha manifestat en la instància enviada al departament de Cultura de l'A-

L'Associació Amics de la Unesco de Sant Cugat va fer arribar a l'Ajuntament un document on certifica la manca de coordinació dels departaments d'Urbanisme i de Cultura de l'Ajuntament a l'hora de realitzar els treballs que es porten a terme al carrer Major i a la plaça Pere San.

Un dels actes que l'associació ha volgut dur a terme, amb motiu de la celebració del Mil·lenari de la parròquia de Sant Pere, ha estat l'aixecament de la llosa que es troba en una de les voravies de la plaça Pere San per poder constatar si realment es tracta de l'ara de l'altar de l'antiga parròquia, l'església de la qual estava ubicada a la mateixa plaça, anomenada abans «de Dalt» o «Sant Pere». Aquest treball, però, ha estat infructuós ja que, segons se'ls va comunicar, no es podia aixecar la llosa sense el previ treball arqueològic que garantís la protecció d'altres béns que podien trobar-se sota el terreny.

Els treballs que es realitzen actualment per convertir el carrer Major i la plaça Pere San en un pas exclusivament de vianants han provocat la sorpresa de l'associació per la manca de contemplació que hi ha hagut en vista als possibles jaciments que es poden trobar en un indret com aquest, i que, a més, no compten amb la supervisió del departament de Patrimoni Cultural de la Generalitat. Les rases que s'han obert —algunes molt a prop de la llosa— per soterrar les línies elèctriques han estat aprovades pels serveis tècnics municipals i, segons l'associació, poden haver malmès o, si més no provocat, una pèrdua important de béns. Una de les lleis sobre patrimoni, aprovades per la Generalitat i pel govern estatal, concedeix l'I per cent del pressupost d'obres públiques a actuacions arqueològiques destinades a indrets on probablement resten vestigis d'història. La carta

juntament per les recents obres que es realitzen al carrer Major i a la plaça Pere San. Les rases per soterrar les línies elèctriques no han estat supervisades per anteriors treballs arqueològics, tot i que aquests li van ser exigits

a l'associació en el moment d'identificar la llosa com a possible ara de l'antiga parròquia de San Pere. Segons l'associació, això es deu a una manca de coordinació entre els serveis tècnics municipals i el departament de Cultura.

Estat en què es troben les obres al lloc on hi ha la llosa. Foto: MANÉ ESPINOSA.

Es publiquen els diaris d'adolescència de Salvador Dalí

XAVIER BORRÀS H Sant Cugat.— El Centre d'Estudis Dalinians (entitat dedicada a l'estudi i la recerca al voltant de la figura de Salvador Dalí) publicarà —en una data encara per especificar, però probablement pels voltants de novembre— els diaris personals que Dalí va escriure entre els anys 1919 i 1920, quan l'artista tenia entre quinze i setze anys d'edat. Aquest diaris estan escrits en cinc llibretes que es van trobar entre els papers que va deixar a la seva casa de Port-lligat, a més una que posseeix el col·leccionista americà Reynold Morse.

Aquestes llibretes han estat recollides i preparades per a la seva edició en llibre per l'escriptor Fèlix Fanès, director del Centre d'Estudis Dalinians i gran estudiós de la figura de Dalí. Fanés considera que ja s'hi poden apreciar indicis del talent literari en què després va excel·lir (a banda de la seva més famosa obra plàstica, Dalí ha deixat una obra literària de certa importància). Els diaris parlen de la vida quotidiana, l'escola, els companys i molts comentaris sobre l'actualitat política de l'època.

Fèlix Fanès és veí de Sant Cugat, i a més de director del Centre d'Estudis Dalinians està vinculat a l'Institut d'Humanitat i exerceix com a professor de cinema i història de l'art a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Ha estat crític de cinema a periòdics com Tele/exprés. Com a expert en la figura de Salvador Dalí considera que la seva obra escrita té fins i tot més interès que la seva activitat com a pintor.

posa de manifest aquest fet i torna a demanar l'extracció de la llosa ja que fins llavors no es podrà saber si és una de les ares de la parròquia de Sant Pere, tot i que la tradició popular i les dimensions exteriors de la llosa així ho admeten. Els actes de celebració del Mil·lenari de la parròquia acabaran el proper 4 de novembre, després d'un any de diferents actuacions commemoratives, i s'espera que, abans d'aquesta data, s'hagin enllestit els treballs per certificar la llosa que, si mostra les inscripcions i el rebaixat central destinat a contenir les relíquies dels màrtirs, confirmaria que es tracta d'una de les

ares, i seria traslladada al Monestir. El desconcert de l'associació d'Amics de la Unesco ha arribat al regidor de Cultura de l'ajuntament de Sant Cugat, Jordi Franquesa, que no va voler fer declaracions fins a tenir un «més alt coneixement del tema».

La parròquia de Sant Pere, tal com reconeixen els historiadors, no va ser tan sols una instància religiosa sinó també un aglutinant de la comunitat rural i vilatana. Aquestes són les activitats que l'associació d'Amics de la Unesco ha volgut destacar al marge dels actes de caire religiós que s'han anat celebrant des del rectorat del Monestir.

1 5 Torreblanca Josep Puig i Cadafalch, s/n . T. 589 24 81

2 5 0 p t e s T O T A l s\ NI I T

\u< >\ \i s

ESPECTACLES

La nova temporada de la Sala Res destaca en l'apartat musical

Albert Pla hi estrenarà disc i hi tornen Stupendams i Pau Riba EMMAANSOLA

• Sant Cugat.— La Sala Res, situada al carrer San Domènec, acaba de presentar la nova programació pels mesos d'octubre i novembre amb l'actuació de veus conegudes que ja havien passat anteriorment per l'escenari de la sala.

La programació s'obrirà el proper dia 20 d'octubre amb l'actuació de la cantant de jazz Melva Houston, que està fent una gira per Europa. Houston estarà acompanyada del guitarrista Pere Soto, conegut per molts santeu-gatecs per les seves actuacions a la ciutat i els seus anys dedicats a l'ensenyament de la música.

Una setmana després, concretament el dijous dia 27, tindrà lloc l'estrena de l'últim disc del

peculiar Albert Pla, sota el títol Pla supone Fonollosa, aquest cop cantant en castellà i amb un estil molt diferent del que fins ara ens tenia acostumats. Sense la seva característica butaca i amb una guitarra elèctrica, Pla cantarà poemes de l'escriptor Fonollosa a partir de la seva interpretació de l'obra del poeta.

L'apartat de teatre tindrà un lloc destacat durant els dos primers dimecres i dijous del mes de novembre amb la comèdia Tracti'm de vós, de la companyia de teatre La Mòmia.

La programació continuarà el 17 del mateix mes amb el grup Función Provada, que presentarà el seu disc Bajo el sol africano. Una de les veus conegudes que també serà present a la Sala Res

és la del cantant Pau Riba, que interpretarà algunes de les velles cançons que el van fer famós i altres temes que pertanyen al seu últim treball. Pau Riba ja havia actuat a la darrera programació de la Sala Res, on va obtenir un gran èxit del seu incondicional públic.

La collita d'èxits que ha recollit el grup vocal Stupendams ha permès que molts espectadors puguin tornar a gaudir del so melòdic d'aquestes sis dones el 30 de novembre i l'I de desembre a la Sala Res. Stupendams ha actuat a teatres, festivals, auditoris i sales de tot Catalunya i de gran part de l'Estat Espanyol. Una de les seves últimes actuacions va ser al Teatre-auditori del Centre Cultural el mes de maig passat.

deCZO cC'octuSre ai 8 de novembre

Horari: motí de 9 a 2 tarda de 5 o 9

Santiago RusiüoJ, 52 - Sant Cugat del Vallés Tet. 675 47 51

14 CULTURA-ESPECTACLES ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 14 d'octubre de 1994

TEATRE

«Havies de ser tu» és la primera peça teatral de la temporada al Teatre-auditorí

Els protagonistes són Imma Colomer i Pep Sais i es representa dissabte i diumenge

r i H Sant Cugat. - Havies de ser tu, una comèdia en dos actes de Renée Taylor i Joseph Bologna, és la primera peça teatral de la present temporada que es representarà aquest cap de

«Al principi de l'obra ja saps com acaba, el que passa és que no et creus que pugui arribar a passar el que ella diu», reconeix Imma Colomer, que interpreta Theda Blau. Aquesta dona troba l 'home de la seva vida i l'èxit en la seva carrera en un sol dia. «Però mentre passa l'obra estem superdistanciats», reconeix Pep Sais. que és Vito Pignoli.

Theda Blau. per l 'Imma. «és ingènua, tendra, intuïtiva, lluitadora i no gens convencional. No té res premeditat ni maquinat i s 'adapta, sempre de manera positiva, a la primera situació que troba». Per Pep Sais. Vito Pignoli «es un Mtppic. productor de publicitat. que ho té tot molt organitzat i no vol problemes. Tenia vel·leïtats artístiques d'escriptor. però com que pensa que no triomfarà. entra en una empresa com a executiu. Allà guanya diners i manté relacions esporàdiques. I l 'entenc molt be, perquè els compromisos personals a mi també em costen». Però contactar amb Theda li ta trontollar tots els seus esquemes.

I.'obra, que es va estrenar el juliol passat i es va representar durant tot el mes al Teatre Goya, dins la programació del Grec'94, transcorre, sobretot, a l 'apartament de la Theda Blau. «Tot passa el mateix dia, en unes 17 hores, reduïdes a una hora i quaranta minuts de funció. En aquest període, la Theda aconsegueix allò que havia somiat tota la vida», diu Imma Colomer.

Havies de ser tu es podria resumir perfectament amb la frase: «Una fita pendent per aconseguir alguna cosa». Vito és un escriptor fustrat. Ella vol escriure una obra

setmana —dissabte a les 10 de la nit i diumenge a les 7 de la tarda— al Teatre-Auditori del Centre Cultural. Els coneguts actors Imma Colomer i Pep Sais són els protagonistes, que, dirigits per Lurdes Barba i damunt una

escenografia signada per Enric Majó, explicaran la trobada d'una actriu madura en atur amb un productor publicitari, dos personatges que comencen molt allunyats i acaben molt a prop.

Imma Colomer i Pep Sais, protagonistes d'Havies ilc ver tu. al Centre Cultural. Foto: MANÉ hSPINOSA.

i interpretar-la, i troba Vito perquè l'ajudi. En la primera part t robem les estratègies de Theda per caçar Vito. «Les situacions són bastant insòlites, però estan portades de manera tan natural que no són gens forçades. Tot entra amb vaselina. És divertida i tendra, que és el més maco en teatre: que faci riure i que emocioni», explica Imma Colomer. Pep Sais continua: «I no es posa en cap moment transcendent».

Anter iorment a aquest muntatge, ambdós actors van interpretar

un monòleg. Un viatge a Nova York de Pep Sais en recerca d'un text teatral, i després de tornar amb tretze o catorze obres sota el braç, va tenir per recompensa Havies de ser tu.

Ells dos. juntament amb Focus i el Centre Cultural Sant Cugat, han produït l'espectacle, del qual també tenen els drets en castellà, perquè «primer el volem fer per tot Catalunya, i després continuar per fora». Per a Pep Sais fer de productors «és una gran experiència, però és dur. Això t'obliga a

trucar moltes portes i a deixar a punt l'espectacle, cosa que no fas quan et contracten». Però Colomer hi afegeix: «Sí, sí, però pensa que fa un any que treballem en això, i no hem guanyat ni un duro. Ara, satisfacció la que vulguis, perquè dormim molt satisfets, però arruïnats. Però és una experiència fantàstica, i per això hi tornarem, perquè ja pensem en la propera», sempre que «sigui bona, ens agradi i puguem defensar-la amb la mateixa força que defensem Havies de ser tu».

DANSA

Complicitats, amistats i recerques • COMPANYIA MhTROS

Kspertaclv: «Mentides de detm». Autors: Ramon Oller i Marina Rossell. Lloc: Teatre-auditori del Centre Cultural de Sant Cugat. Dia: 7 d'octubre.

FDl'ARDJENER

E n la representació de l'espectacle de dansa i música de divendres passat al Centre Cul

tural ens diuen que «neix de la complicitat de dues arts: la dansa i la música, de dos artistes — R a m o n Oller i Marina Rossell— i d'una amistat». Es obvi que ni) hi ha dansa sense música, per molt primitiva que sigui, i pot haver-hi art sense amistat? o, si ho voleu, sense sentiments amistosos, en definitiva. sense amor?

En qualsevol cas, en aquesta unió temporal de temperaments hi ha una proposta seriosa, arriscada i. encara, no reeixida. Fer un espectacle de dansa amb un únic fil argumental de gairebé una hora de durada és un exercici de

Els tres ballarins, en un moment de la representació. Fotu: MANI ESPINOSA.

professionalitat i una demostració d'un esforç molt considerable qtie té, en aquest cas, un desenvolupament irregular amb moments d 'una qualitat estètica bellíssima. com és l'efecte del talc bufat per una ballarina que envolta Ramon

Oller i altres d'una profunditat volguda per l'artista com el ball estàtic del Dorm ninó. que pensem que no acaba d'arribar al públic per l'immobilisme excessiu.

La coreografia de Ramon Oller, feta des de la recerca i la serietat,

amb uns moviments senzills però suggerents, és un continu anar i tornar dels personatges en si mateixos, en parella o en trio, en alternatius esclats de passió, amor malenconia i tristesa. Creiem que abusa del moviment agenollat que, si bé en alguns moments resulta distancia-dor i ple d'ironia desmiti-ficadora, a cops està fora de lloc. Els tres ballarins, Ramon Oller, Keith Morino i Marta Carrasco, viuen intensament i amb un bon nivell tècnic els reus rols.

L'actuació de Marina Rossell va ser un veritable recital calidoscòpic; personalment, el descobriment d 'una cantant de boleros extraordinària. En alguns moments la seva veu peculiar es menja l'escenari, tot i que la conjunció funciona força bé. U n dels temes creats especial

ment per a l 'espectacle, Toca'm, va esdevenir particularment estre-midor. Cal una menció a la correcta actuació de Maurici Villa-vecchia a la guitarra i l 'acordió.

Va ser, en definitiva, una bona inauguració de temporada.

ART

Mirar darrera per anar endavant

I Lloc: Canals Galeria d'Art. Autor: Miquel Conde. Dates: Del 4 al 3(1 d'octubre.

PERE PICH

LT exposició que presenta la galeria Canals és d 'aquella mena mostres que permeten captar nous entu

siastes pel món de l'art contemporani. És un recull de quadres, dibuixos i gravats que tenen, a cop d'ull, un missatge entenedor i ordenat de continguts; la pintura de Miquel Conde (Pennsylvania. EUA, 1939) arriba a l 'espectador amb suficients claus perquè els voyeurs de l'art puguin fer seu el món de l'artista.

L'obra de Miquel Conde mira darrera per anar endavant, els seus personatges pintats estan extrets de les pinacoteques més prestigioses, la seva manera d'organitzar la tela enllaça amb la pintura del passat. Com ell mateix diu en una entrevista realitzada a París pel crític Michael Peppiat, «la meva pintura sempre té un aire italià, barroc, una mena d'òpera amb grans espais que s'han convertit en històric. Sí. la meva obra té molt de Caravaggio».

Miquel Conde sap recollir després d'una profunda observació la tradició dels clàssics i presenta amb forma de quadre una pintura extremadament moderna i contemporània; l 'ombra que projecten els seus singulars personatges són l'acumulació de l'experiència del renaixement i el barroc italià. Conde és un artista internacional que barreja en la seva obra el món renaixentista com a contrapunt a l'actual, reinventa i reu-tilitza tots els seus coneixements.

Però la saviesa de l'artista no es troba a fer servir bones fons d'inspiració, sinó en la de prendre la mínima sapiència del reliquiari on es guarden les millors essències de la pintura, per construir pos-terioment una nova i indiscutible obra personal.

A l 'aparador de la galeria Canals hi ha un aiguafort que ens presenta el món singular que trobarem dins de la sala. L'obra gràfica, treballada sobre planxa de coure, mostra una dona: una dama empeixada d'una milana que cobreix parc ia lment el seu cos. Aquest gravat és el primer contacte amb el món de Miquel Conde i els seus personatges extrets d'un realisme màgic.

A dins de la sala es succeeixen senyores amb arbres al cap, peixos que no viuen a l'aigua, pelegrins sense camí, màscares amb la pròpia pell i tubs i cables que uneixen impossibles. Les pintures se'ns presenten amb els colors de la pintura al fresc i el volum el construeix amb un tramat extret de les tècniques del gravat. El seus dibuixos són realitzats amb tinta xinesa i aquarel·les.

L'obra de Miquel Conde demostra tenir una excel·lent tècnica, tant en la pintura com en el gravat i el dibuix. De prop és astoradora; i de lluny els seus fragments s'integren en la visió. El color es distribueix sobre les seves formes en pesos significatius, els ecos de les quals ressonen mentre recorrem l'espai complet del paper o de la tela.

Amb aquesta exposició la galeria Canals ens proposa una faceta personal d'un artista contemporani que s'expressa a través de les tècniques artístiques, amb més de dues-centes exposicions individuals i col·lectives celebrades en les principals ciutats del món.

VOLEM SER MOLT A PROP DE VOSTÈ

En el nostre esforç per millorar dia a dia el servei als nostres assegurats, tenim noves

oficines d'Assistència Sanitària Col·legial a Sant Cugat.

A partir d'ara, som ben a la vora.

On vostè ens necessita.

Assistència Sanitària Col·legial Jaume Sàbat, 10

(davant del Pavelló Municipal d'Esports) Sant Cugat del Vallès

Tel. 589 49 88 - 589 50 48

16 CULTURA-ESPECTACLES ELS 4 C A N T O N S / Divendres. 14 d'octubre de 1W4

LLETRES I

Els llibres que vam estimar tant | . IIISIORIA 1)1 1 A

II II RAI l RA IM \NI II I II A l Ml ( A I Al ANÀ-Autora: (atenua \ alim Kriitorial l'irenc. l'afines: 25^.

L \ H 1 N(, I' V(it s H IKKA

a literatura juvenil i la literatura d'adulta se saluden però no c-- Iraeten. l a pri

mera pensa: Si. els niés laniosa. surts mes als mit-|ans de e<nminieaeio i et tan eritK]ues saberudes . pern et llegeixen quatre gals.-. l a segona, en canvi. es pregunta: «i.Ouin mèrit te repetir sempre les mateixes rondalles'.' I seriaré ai\i es moll sen/ill, i si sens llibres es perquè a l'escola son obligatoris». Mes enllà dels tòpics, es ceri que. si mes no en català. la protessionalitAicio de l'escriptor ha arrelat nies profundament en el lenenv ombrívol i discret de la literatura juvenil que sota els toeus i les polèmiques que aixeca la literatura per a adults.

( ' a tenua Valriu i Llinàs (Inca. Díill) ha escrit el llibre que l'eia l'alta: Historia de la literatura uifiinlil 1 juvenil 1 iittihma. I I lector te accés a un resum, apassionat 1 estructural, de la historia d'una paït de la literatura generalment reservada a una gran minoria de la soeietat: autors especialitzats, educadors, pares i fills. L'autora del llibre, professora a la Universitat de les illes Balears, repassa les vicissituds dels llibres llcsiits per joves i nens (tant si l'autor pensava en ells com si no). des de Na Kenart. del l.lilvv Í/C le\ bèsties. fins al cavall Jollv .lum-per. de l.uekv l.uckc. I lo fa. d'altra banda, amb un positiu esforç, de contexlualit/acio, tenint en compte lanl l'evolució de la literatura juvenil al mon occidental com les ciicumstaneies polítiques que han influït directament en la producció de literatura en català. Si a això In afegim un estil obert i cslimulaiit. obtenim un llibre perfectament recomanable, i no no-

Bl B l l O T E j # l f © E N T l t J'M* Folch iToiTca

Una vwaetcami

JOAQUIM CARBÓ

Els dos móns d'en Sergi

Uns dels llibres Je l-olett i Torres, de principis de segle. A la dreta, Lis </m mims d'en Sergi, d'ara fa uns mesos.

mes perquè cada lector hi trobarà els primers llibres que va estimar.

Cater ina Valriu repassa les grans etapes de la literatura juvenil. Ln primer lloc. la prehistòria: llargs segles de narracions orals, indistintament dirigides a petits i grans. Lis infants van haver d'esperar fins a finals del segle XVIII per veure textos específicament pensats per a ells. conseqüència de l 'augment de l'escolarització. Però encaia van haver d'esperar niés d'un segle perquè els continguts comencessin a desempal legar-se de consignes morals i didàctiques. A partir dels anvs setanta, perit, el pèndol va canviar ric sentit: els llibres juvenils es van omplir de l 'anomenat «realisme crític.• i els nens van descobrir amb detall la crueltat del món.

Història de hi literatura infantil

i juvenil catalana ens recorda una paradoxa. Lis primers grans clàssics d'aquesta literatura {Robinson C'rasoe. Els viatges de (ïulliver. Ivanhoe) no van ser escrits per a nens, sinó que van ser els nens els que se'ls van apropiar, per dir-ho així. Mes lard ha sorgit una segona apropiació, no menys paradoxal: la que han protagonitzat intel·lectuals heterodoxos d'obres dirigides al públic juvenil. en particular Ics novel·les de (iui-llem Brovvn i cL proscrits escrits per Richmal Crompton, una respectable professora d'història.

L'evolució de la literatura juvenil catalana corre (potser seria millor escriure camina) paral·lela a l'evolucio de la cultura en català. Després del salt qualitatiu que significa la creació de l'Associació Protectora de l'Liiscnyanca Catalana, i de la instiunientalització

que va comportar la guerra (amb títols com I.'auca del noi català, antifeixista i humà. de J o s e p Obiols), arriba la foscor de la postguerra i la penombra del tardo-franquisme. El llibre recull fets que ara ens poden semblar estrictament llegendaris, com ara que abans de la guerra les obres infantils de Josep Maria Folch i Torres es van representar durant quinze temporades seguides amb dues sessions a la setmana, o que la revista Patufet tirava 60.000 exemplars setmanals.

Ja he dit que l'estudi de Caterina Valriu és apassionat. Voldria afegir ara que es manté dins els límits del distanciament més rigorós fins a les darreres línies, en què s'arrisca a conjugar el sub-jectivíssim verb caldre. Només li puc fer dos retrets. El primer, que, en un excés d'academicisme,

reprodueixi en castellà textos que els especialistes catalans van escriure per a revistes com Cuadcmos de literatura infantil \ juvenil. LI segon, que en cap moment certifiqui el ràpid i decisiu envelliment que han exper imenta t les t raduccions realitzades abans de la guerra per escriptors com Josep Carner o Carles Riba. Ln cert moment s'hi refereix com a "bellíssimes traduccions».; sens dubte. tenen un valor estètic, però avui dia ningú es creurà lingüísticament un conte en què tots els animals tracten de vós l 'aneguet lleig, com ocorre a la traducció de Josep Carner.

Amb aquesta observació no pretenc més que assenyalar algunes limitacions de la tradició noucentista. Malauradament , tant Ics limitacions com els encerts de la literatura infantil i juvenil d 'abans de la guerra semblen haver caigut en l'oblit més absolut. Com a exemple podem recordar el que ha succeït amb la recent superproducció cinematogràfica Heaittv and ihe Reasí i tot el merchandising consegüent . Ln castel là . l 'absurda traducció del títol ha estat, un cop més. La

bella y la bèstia. Ln català, ningú no sembla recordar que el 1TU Marià Manent va optar amb naturalitat per Bonica i el monstre. En el seu text. els dos sexes dels protagonistes queden reflectits en els articles, i la concordança no comporta cap problema. Així. Manent va poder escriure: «Però on és el meu pobre monstre? Jo no vull ningú sinó ell —sanglotà Bonica». Al llarg del conte, qualsevol intent de substituir «monstre», per «la bèstia» s'estavella contra l'exigència de concordança del pronom. El problema esdevé insoluble en una altra frase de Bonica: «Has de viure per ser meu. el meu marit». Només ens queda un consol, més aviat esquifit: segons les darreres recomanacions de l'aldea global, l 'amor sàfic entre la bella i la bèstia és políticament correcte.

Una novel·la provinciana

• I \ NOM I A Dl I'l I'l ANSIRI / . \utor: (inn/alo Torrente Ballester. I ditoiial l'tancia.

l'ONC, Tl KiDTVAU.

U n dels principals eixos temàtics al voltant del qual gira bona part de la narrativa de Torrente Balles

ter ( l l H0) és la indagació sobre el procés creatiu de l'obra i les diferents alternatives formals que s'ofereixen a l'escriptor en la recerca del model idoni per fixar el relat. La saga!fuga de J.B. (P)72), per exemple, és una mena de monument a la capacitat de combinació i de selecció que qualsevol escriptor posseeix sobre la matèria narrativa. I L'ragmentos de Apocaltj>sis (ll>77) és una exigent novella on el protagonista és un escriptor que tracta d'escriure un llibre i que va anotant en cl seu quadern de treball els diversos camins i opcions que li planteja la imaginació. LI llibre mes recent de Torrente Ballester. fa no\cla de Pcpe Ansúrez es podria inscriure de ple dins d'un

vessant complementari d'aquest interès metaliterari. quina recepció té el producte literari: la vida monòtona d'una petita ciutat provinciana es veu sacsejada pel ressò que es produeix en saber-se que el poeta local per excel·lència s'ha passat a la prosa i està preparant una novel·la. Però el que hauria pogut ser una suggeridora reflexió sobre la valoració i la interpretació que fa del fet literari una societat formada bàsicament per individus no lectors o simples lectors ocasionals queda, malauradament , tan sols embastada. El que hi predomina. desdibuixant la qüestió principal, és el típic retrat més o menys humorístic dels personatges habituals a qualsevol quadre de costums: la vida d 'enrao-nies al casino, la satiriasi del superior de Pcpe Ansúrez i de la pràctica totalitat dels personatges masculins, la resignació i alhora l'habilitat de manipulació de les doncs. La novel·la es un seguit de tòpics, enfilats amb l'excusa d'esbrinar quins arguments, quines vides del poble escollirà cl poeta .Ansúrez per compondre la

novel·la en marxa. Hi ha també una dissonància entre el ritme provincià que s'hi vol descriure i la localització de l'època on s'esdevé el relat. I això és més greu, perquè no es tracta ja de la lícita elecció entre una sèrie possible de tradicions on inserir-se. sinó que afectà clements intrínsecs a la narració i que l'a que es pugui qüestionar l'ofici de l'escriptor, un dubte que hauria de ser del tot inacceptable en un escriptor de

l'experiència i el valor de Ballester. L'acció es mou en una franja

boirosa, i no s'arriba a saber si ens trobem en un decorat de cartró dels anvs cinquanta o en una ambientac ió h iper rea l i s ta dels anys noranta. 1 cl mateix passa amb els personatges, nàufrags entre una ridícula moral carrinclona i una procac contemporeneïtat . Potser l'autor vol indicar que la vida provinciana no evoluciona, però, en aquest cas, hauria d'haver

Retrat de Lugn-l'ne. d'H. Vuillard. del Memorial Ari Gallery de la Universitat de Rochester. que apareix a la portada del llibre.

precisat més l'objectiu. Corre el risc que fins el lector més benèvol hi suposi una simple deixadesa. Aquesta indefinició s'estén també a l'estructura del llibre. El que pren més força en l'ànim del lector és la sensació d'enfrontar-se als apunts i a les notes i als esquemes d'una possible novel·la. Al costat d'uns capítols detalladament narrats, n'hi ha que són només el parlament d'un personatge. Els iguala el fet que tant els uns com els altres estan sotmesos a una pobresa expressiva inhabitual

en la narrativa anterior de l'autor. Contràriament al que succeeix en els contes de l'últim Borges, per exemple, on el despullament d'artificis i l 'aparent transparència són símptomes inequívocs d'un enriquiment narratiu, la simplicitat que traspua cada pàgina d'aquesta novel·la fa que l'opinió del lector s'hagi d'inclinar cap a consideracions sobre l'esgotament i la buidor que ensenva aqui Torrente Ballester.


I LLETRES I

La violinista anglesa Mavis Bacca Dowden ha estat aquesta setmana a Barcelona per presentar la traducció catalana de la seva obra autobiogràfica Acusada d'espia a la Barcelona franquista 1939-1943.

Bacca, de 86 anys, explica en el llibre com va prendre consciència del vertader rostre del règim de Franco i com, gairebé sense adonar-se'n, es va integrar en una xarxa d'ajuda als refugiats aliats que fu

gien del nazisme, organitzada des del consolat britànic. Detinguda al 1941, va conèixer la sordidesa dels calabossos de la comissaria de la Via Laietana i de l'antiga presó de dones de les Corts.

M A V I S B A C C A D O W D E N . Autora del llibre de memòries «Acusada d'espia a la Barcelona franquista 1939-1943»

« Hitler manipulava els franquistes» EDUARD LÓPEZ

H Barcelona.— Què ha sentit en tornar a Barcelona després de 51 anys d'haver-la abandonat?

—«Uf!, tinc una sèrie d'emocions absolutament barrejades. Vaig deixar la ciutat en unes circumstàncies no massa agradables i, és clar, el que m'he trobat ara no té res a veure amb el que havia conegut. El país és tot un altre.»

—En el llibre explica que abans d'arribar a Catalunya tenia una visió força esbiaixada de la significació del règim franquista.

—«És natural. Venia d'Itàlia, on, en estret contacte amb unes monges, havia abraçat el catolicisme i sols havia seguit els esdeveniments de la Guerra Civil a través de la premsa feixista, l'única que s'hi publicava. El meu entorn més immediat presentava el franquisme com un moviment profundament idealista de defensa del catolicisme contra l'agressió comunista i anticlerical. .Sols em vaig adonar que això era fals quan vaig tenir ocasió de contrastar aquestes versions amb la crua realitat de la Barcelona de l'època.»

•—Què li va fer obrir els ulls? —«Un munt de coses. Una de

les que em va colpir més va ser que, un diumenge, des del convent on m'hostatjava, vaig sentir el ra-ta-ta-tà dels fusells. Vaig demanar a una monja que m'expliqués el que succeïa i em va dir que no m'amoïnés, que només era un afusellament de rojos. A mi, em va sortir de l'ànima exclamar 'de persones?', però ella va replicar, sense donar-li importància, 'sí, de persones, però són rojos i són malignes'. On eren la caritat i el perdó cristians?»

—Quin clima social es respirava a Barcelona?

—«Hi havia por, molta por. A poc a poc em vaig anar relacionant, als cafès, amb metges, estudiants, músics, artistes i gent diversa que, de mica en mica i amb cautela, em van explicar coses importants. Vaig començar a entendre que la Guerra Civil no havia estat un enfrontament dels catòlics contra l'anticrist i que, en realitat, el que en deien rojos eren en bona part liberals que volien desenvolupar i modernitzar el país, no pas comunistes. Això em va trastocar tots els esquemes. Avui veig amb total clarividència que Hitler manipulava els franquistes segons la seva conveniència.»

—Quin tracte li van donar a la comissaria de la Via Laietana?

—«Vaig rebre pressions psíquiques esgotadores, però no van go-

Mavis Bacca Dowden ha estat aquesta setmana a Barcelona per promocionar la traducció catalana del seu llibre autobiogràfic. Foto: ANNA CARRERAS

sar tocar-me físicament. Moralment em vaig sentir molt malament perquè em trobava molt sola, tremendament aïllada de l'exterior i sense cap tipus de privadesa. Van ser nou dies duríssims.»

—Recorda alguna situació especialment desagradable?

—«Tot ho va ser prou, de desagradable. Una nit, però, la segona o tercera de ser allí, un guàrdia va entrar a la meva cel·la i es va començar a desvestir amb intenció de quedar-s'hi a dormir. Estava borratxo, tot i que de bon humor. Em vaig espantar, però no vaig perdre la sang freda. Vaig mirar de portar l'assumpte

«Quan vaig acceptar formar part de la xarxa d'ajuda als fugitius aliats que

travessaven els Pirineus, ja vaig ser advertida que en cas

de ser arrestada ningú no podria intercedir

per mi a nivell oficial»

cap a la banda intel·lectual tot donant-li conversa. Era sevillà, tenia un gran talent pel flamenc

i quan va saber que jo era violinista va voler de totes totes fer-me'n una demostració. Va començar a cantar de viva veu. De no massa lluny se sentien els crits dels detinguts que eren torturats. Tot plegat creava un contrast grotesc.»

—Es conscient que el fet de tenir passaport britànic

- 'sffli probablement li va estalviar haver de patir un tracte en

cara més fort? —«No ho sé pas. De fet, mal

grat que tinc constància que el

cònsol va ser informat de la meva detenció, jo era una peça molt petita, sense massa importància operativa, en l'engranatge que la policia franquista pretenia desmuntar. A més, quan vaig acceptar formar part de la xarxa d'ajuda als fugitius aliats que travessaven els Pirineus, ja vaig ser advertida que en cas de ser arrestada ningú no podria intercedir per mi a nivell oficial. Era una mesura de seguretat elemental, tan senzilla com la que permetia que no conegués ni l'adreça ni la identitat real de la majoria dels meus contactes i col·laboradors.»

—Com se li va acudir escriure un llibre sobre les seves experiències?

—«Va ser gràcies al doctor Josep Trueta, al qual vaig conèixer en tornar a Anglaterra, que em va animar a deixar constància del que havia viscut abans que els records no se'm fessin borrosos. Li vaig fer cas malgrat que no en tenia gaires ganes i he de reconèixer que cm va servir una mica de teràpia per superar el mal tràngol dels llargs mesos de presó. Quan vaig acabar el text, cl vaig guardar en un calaix fins fa tres anys, quan una veïna meva que treballava a la BBC el va llegir i em va dir que calia publicar-lo. El vaig dur a una editorial i, tot i que els va interessar, cm van demanar que hi afegís un parell de capítols de caire pornogràfic. M'hi vaig negar i vaig decidir editar el llibre pel meu compte. Ha valgut la pena, però ha estat un negoci ruïnós!»

—Amb tot el que li ha tocat viure, quina opinió li mereix l'ascens de les opcions neofeixistes en diversos estats d'Europa?

—«El feixisme enganya la gent, sobretot els joves, oferint-li un fals idealisme que és incapaç de respondre a les gran qüestions de l'existència més enllà del moment immediat. El coneixement directe d'un règim d'aquestes característiques com era el franquisme em proporciona, almenys, la certesa que mai a la vida no podré contemplar res de pitjor que tot allò.»

—El record és una arma perquè els pobles puguin evitar la repetició de l'horror?

—«No ho sé, al llarg de la història s'han comès un munt de bestieses. Pel que fa al meu cas, sé que hi ha una multitud d'homes i dones de la meva mateixa generació que van viure episodis força més dramàtics que el meu. En el fons, la meva experiència no té res d'especial, el que passa que l'he plasmada en un llibre i això ha fet que se'n parli.»

La història d'una violinista amb força E.L.

I L'obra autobiogràfica de Mavis Bacca Dowden evoca uns temps que per a molts són pura prehistòria. El desengany de la jove violinista anglesa, catòlica fervent encara avui, respecte a un règim que vist de prop no podia pas dissimular la seva faç repressiva i totalitària no va ser fruit únicament de la contemplació de la misèria i la por que regnava en la Barcelona de l'època. També hi va intervenir el fet d'adonar-se que la propaganda franquista s'a

lineava decididament al costat dels interessos de l'Alemanya nazi als inicis de la II Guerra Mundial i que l'anglofòbia que regnava en els cercles oficials constituïa el millor exponent que l'Espanya de Franco no anava en el mateix carro que les democràcies occidentals i els valors del liberalisme. Per a una noia britànica, romàntica i idealista, passar a formar part, en un paisatge com el descrit, d'una xarxa que ajudava a arribar a Portugal membres de les forces aliades que fugien de la França

de Vichy era, gairebé, un gest natural de coherència amb les conviccions pròpies.

La detenció, al 1941, i el pas per la tristament cèlebre Jefatura de Via Laietana i la presó de dones de Les Corts han quedat enregistrades per sempre més en la memòria de Mavis Bacca Dowden, cosa que es fa ben palesa en llegir els capítols del seu llibre dedicats a aquests episodis. Les pressions entre bastidors de la diplomàcia britànica van aconseguir que la fessin sortir de la presó

abans d'hora i que, el 1943, després d'un any en llibertat vigilada, fos expulsada de l'Estat Espanyol i pogués retornar a Anglaterra. Ara, 51 anys després, l'interès per la seva història sembla ressorgir. La publicació del llibre ha estat només el primer pas. La BBC està preparant un reportatge sobre les seves experiències a la Barcelona franquista i, segons s'ha anunciat, els mateixos productors de Hollywood tenen ganes de realitzar-ne una adaptació cinematogràfica.

NOVETATS

«Memòries de presó (1988-1992)» Autora: Núria Cadenas. Editorial. 3 i 4. Pàgines: 273.

• Quatre anys enrere, editorial 3 i 4 va publicar les Cartes de la presó, que Núria Cadenas va enviar a la seva àvia i en què ja parlava de les condicions penoses i inhumanes de les presons espanyoles de dones. Ara, a partir de la seva experiència personal, aquestes Memòries de presó de Núria Cadenas es presenten com una denúncia encara més decidida del sistema penitenciari.

«La larga noche de los pollos blancos» Autor: Francisco Goldman. Editorial: Anagrama. Pàgines: 529.

B Francisco Goldman, que ha cobert com a periodista diverses guerres a l'Amèrica Central, va créixer entre Boston i Guatemala, de manera semblant al protagonista d'aquesta seva primera novel·la. Producte de dues cultures, el narrador i protagonista de La larga noche de los pollos blancos és fill d'una dona que pertany a l'aristocràcia de Guatemala i d'un nord-americà jueu i liberal. La recerca d'un amor adolescent farà que retorni a la terrible Guatemala dels anys vuitanta, dominada per la dictadura militar.

«Sophie» Autor: Guy Burt. Editorial: Alba. Pàgines: 222. Preu: 1.400.

B Guy Burt només té 22 anys i als 18 va escriure la seva primera novel·la, El experimento —també publicada per Alba Literària—. No té, doncs, massa lluny el món de la infància i l'adolescència, en què la innocència pot esdevenir una màscara que amaga la crueltat. Burt indaga darrere la màscara a través de la relació asfixiant i de dependència entre dos germans que creen un món a part.

«Todas las películas de Gary Cooper» Autor Homer Dickins. Editorial: Odin Ediciones. Pàgines: 278.

B Cadascuna de les pel·lícules amb la fitxa tècnica i la sinopsi corresponents i unes notes complementàries, que tant recullen la recepció del fum a l'època com la transcendència que té en la carrera de l'actor. A més, les fotografies són abundants i excel·lents —com és també la seva reproducció—. És la línia de col·lecció Sesión continua, editada en castellà per Odin i dedicada als actors més rellevants del cinema nord-americà, com és el cas de Gary Cooper.

«Història de la televisió a Catalunya» Autor Josep M. Baget i Herms. Editorial: Generalitat de Catalunya. Pàgtaes: 150.

B El crític de La Vanguardia i professor de Teoria i Anàlisi de la Televisió a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat AxAÍH\oma de Barcelona, Josep M. Baget i Herms, és l'autor d'aquesta història de la televisió a Catalunya. Baget, excel·lent coneixedor del mitjà, aporta una història precisa de com es va crear i com s'ha anat desenvolupant la televisió a Catalunya. Des dels difícils inicis de les emissions des de Miramar fins a la plena consolidació de TV3.

18 CULTURA-ESPECTACLES l·l.S 4 C A N T O N S , Divendres. 14 d'octubre de 1W4

MUSICA I

Fa C o m p a n y i a I elèctrica D h a r m a ha volgut recol l i r en disc

el conce r t del seu v in tè an iversar i . F J I c o m p a c t e i en casset ,

les mes de d u c s h o r e s de música d ' a q u e l l a nit al Pa lau Sant

Jo rd i cab ien en un d o b l e . Kn e l apé , n o m é s es p o d i e n encab i r

en un t r ip le . 20 tinvs tic Cnin/hinviti Elèctrica Dluimni és el

p r i m e r c l a p c t r ip le q u e es publ ica d ' u n g r u p ca t a l à .

£1 primer elapé triple en català El nou treball discogràfic de la Companyia Elèctrica Dharma és el primer àlbum triple que es publica d'un grup català

M A I I'l AN AS

B 1 1 format de referència en la indústria lonogràfica es ara el compacte, però els liclels al vinil es resisteixen a entrar en l'eia digital i obliguen encara molies companyies a continuar publicant la versió en clapc Oc les seves noves edicions. l a nov a producció de la Companyia Elèctrica Dliarma. pei exemple, no podia sortir al incteal només en compacte i casset. Encara In ha molls seguidors del tirup de fa molls a m s i de fa poc que escolten musica només per mitja del giradiscos.

1 I document sonor que llega .i la historia les gauebe dues hores i mitja de musica que es van poder escoltar el 23 d'abril en el memorable concert del Palau Sant Jordi de Barcelona ha pres cos en tres formats —mes endavant segurament lambe es comercialitzarà en vídeo—: compacte doble. elape triple i casset doble.

A diferencia del que ha succeït en els casos del casset i del compacte. en que s'ha pogut aplegar tot el material en un doble, en la versió d'elapé ha calgut treure tres unitats per encabir-lo.

Fins ara. hi havia hagut cantants i grups catalans que havien publicat un elapè doble. Raimon també havia tingut la iniciativa d'enregistrar de nou les seves cançons i comereialitzar-les en un àlbum de deu discos. Però fins ara

mai no havia sortit un elape triple amb composicions inèdites — existeixen recopilatoris triples, sense material nou. de Joan Manuel Serial. I.a Trinca, etcètera— d'un grup o un cantant catalans. 2tt ams de ( ompanyia Elcclru a Dharma es el primer. HI primer elapé triple de la discografia catalana.

Del concert del Palau Sant Jordi. pràcticament només s'han suprimit a 20 ams de Companyia Elèctrica Dharma fragments d'aplaudiments del públic, una part de la llarga presentació de Juan Manuel Serrat a la seva cançó Ara que tenim vint anys i els passatges de Titu-tiru-ritu que no van quedar mínimament ben enregistrats. perquè de fet no s'havia previst incloure aquesta peça en el disc, ja que els membres de la Companyia [ilèctriea Dharma no la van tocar des de l'escenari. amb les condicions tècniques òptimes, sinó en una cercavila damunt una mena de carrossa que es movia per la pista del recinte.

20 anys de Companyia Elèctrica Dharma és dedicat a una de les personalitats més destacades de la música laietana, F.steve Fortuny, la importància del qual no ha estat prou valorada en les evocacions que s'han fet d'aquest fenomen musical. Esteve Fortuny. que va morir al 1986. era el guitarra i músic més complet de la Companyia Elèctrica Dharma.

D'esquerra a dreta: Pep Fortuny. M in i I ortuny. Joan Fortuny. Carles Vidal i Lluís Fortuny, els cinc components de la Companyia Flectrica Dharma.

Setze convidats d'excepció —que últimament ha actuat amb la Dharma i Grallers de l'Acord. i ho tornarà a fer el dissabte que ve a Girona—. el cantautor Joan Manuel Serrat i el duo la & Ba-tiste son els Ui cantants, músics i grups convidats que participen. cantant o tocant temes de la Dharma —menys Serrat, que adapta un tema propi—, a 20 anys de la Companyia Elèctrica Dharma. Fa companyia teatral Comediants també va actuar a Pacte del Palau Sant Jordi, però no apareix en el disc, perquè la seva col·laboració no va ser musical, sinó escènica.

X.I>.

• Fa formació de musica tradicional Grallers de l'Acord, el guitarra Max Sunyer, el guitarra Joan Vinyals, el teelista Jordi Soley. el grup senegalès de percussió i dansa Cae Ma Deila. el multiins-t rument is ta nord-català Pascal Comelade —amb l'ajut del poeta Enric Casassas al triangle i el tornavís—, la cantant Maria del Mar Bonet, el guitarra Toti Soler, la cantaora de flamenc Ginesa Ortega, el violinista Toni Oró. la banda de rock Sangtraït, cl conjunt de pop Els Pets. el grup de pop Sau, la Cobla Mediterrània

Un llibre i una casset recullen 23 cançons de bressol catalanes B Lluïsa Passola. professora de piano del Conservatori Municipal de Barcelona, ha publicat 1 ull dormir, un llibret que aplega 23 cançons de bressol originaries de diferents indrets dels Països Catalans. F.l volum, il·lustrat per Fina Rifà i prologat per Josep Crivillé. ha estat editat per Clivis Publicacions, i conte la lletra i la música de cada una de les 23 peces. Complementa el llibre una casset en què interpreten les cançons la mezzo-soprano Cori Casanovas, el baríton Xavier Comorera i el pianista Bernat Vivaneos.

F 'autora de l'ull dormir explica que aquest treball es només una primera mostra de les nombroses cançons de bressol que ha recopilat des que fa vint anys va decidir recollir-ne, en comprovar que a les llars d'infants catalanes es tendia a cantar cançons que no eren en la llengua pròpia del país. Lluïsa Passola confia que l'ull dormir sigui útil als pares que volen fer adormir els fills cantant-los cançons en la llengua autòctona, x.r

Un volum aplega la lletra i la música de 93 ballables d'èxit en català I Vols ballar? és el títol d'un nou llibre d'Edicions de La Magrana que recull la lletra i la música de 93 cançons i temes ballables de gran èxit en llengua catalana. Entre les peces adaptades al català que es poden trobar al llibre n'hi ha de tan populars com Parolc, parolc, Only you, Strangers in the night. Mona Lisa. Les feuilles mortes. Memory, Old man river, Smn-mertime i lmagine.

La cantant Núria Feliu i el poeta Josep Maria Andreu, que han tingut cura de l'edició, confien que Vols ballar? sigui interessant per als cantants i les orquestres que volen oferir en les seves actuacions un repertori de cançons populars d'arreu del món en català. La Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya distribueix gratuïtament Vols ballar? als interessats a tenir-ne un exemplar, x.p.

DISCOS

HAlTELS^

«2 minuts» MI-TH'LS Editora: Discmedi. Formats: CD i K.7. Gènere: Pop-rock.

B En més d'un aspecte, sembla que Mi-te'ls jugui a ser el germà petit d'Els Pets. Escoltant les peces d'aquest grup de Tarragona, es detecta ben aviat, però. que en realitat no és capaç, per molt que intenti assemblar-se a la banda de Fluís Gavaldà, de compondre cançons ben travades com ho son algunes de les del conjunt de Constantí. En aquest seu segon compacte, en què la majoria dels temes no arriben als tres minuts

aquesta circumstància justifica el títol escollit per al disc—, Mi-te'ls no convenç en cap moment. XI'.

MILLADOIRO jjuiiii ('ihuihi (-iih/la

IACOBUS MAGNUS

«Iacobus Magnus» MILLADOIRO Editora: Discmedi. Formats: CD i K7. Gènere: Folk.

B Iacohus Magnus recull set composicions que formen una suite orquestral en que Milladoiro s'aproxima mes que mai a la música clàssica. The English Chamber Orchestra i. en el tema final, l'Orq u e s t r a Sinfonica de Gal íc ia col·laboren en aquest treball, en què el grup gallec dona un tractament simfònic a alguns passatges de la suite, sense fugir de la sobrietat que caracteritza el conjunt de la seva obra. Aquest no és. segurament, el disc més accessible de tota la seva trajectòria, però sí té una qualitat comparable a la de tots els altres, x.i'.

«Grammy s greatest moments 2» DIVERSOS Editora: At'.antie-DRO. Formats: Doble CD. LP i K7. Gènere: Compilatori heterogeni.

B La ja anunciada segona part d 'aquesta selecció de grans moments de les cerimònies de lliurament dels premis Grammy manté la mateixa línia de la primera i. de fet. reflecteix l'orientació habitual d'aquests guardons. Són 24 temes enregistrats en directe, amb una tendència general als sons estandarditzats. Predominen els solistes, tant masculins —Chris-t o p h e r Cross . J a m e s Ingram, Sting, etc.— com femenins —A-retha Franklin. Dionne Warvvick. Sheena Easton, Suzanne Vega i altres primeres dames—. i el nivell mitjà és més que acceptable. x.c.

«Bluff» HI. 1NQU1LINO COMUNISTA Editora: Radiation Records. Formats: CD. LP i K7. Gènere: Pop.

B Wild /í/e. el tema que obre Bluff, s'aproxima bastant al concepte impossible de la cançó pop perfecta. Però no acaben aquí les virtuts de Bluff, el segon àlbum d'aquesta banda de Getxo, que encapçala per mèrits propis la nova escena pop estatal. El Inquilino Comunista, com tothom en aquesta vida. te deutes amb il·lustres predecessors: el tractament de les guitarres i els ponts instrumentals remeten a Sonic Youth; l'energia, a Hüsker Dü. i en més d'un moment se't representa el fantasma d'un Lou Reed adolescent: l.ucy. Un disc enorme, x.c.

«Deconstruction» KYLIE MINOGUE Editora: BMG-Ariola. Formats: CD, LP i K7. Gènere: Pop.

B Alliberada de la dictadura de Stock, Aitken i Waterman i la seva tendència als ritmes saltimbanquis, Kylie Minogue toma a donar senyals de vida amb una nova imatge —actitud i mirada transcendent, darrera d'unes ulleres no graduades— i un sorprenent canvi en la seva concepció musical. Envoltada de col·laboradors de primera —M People o Pet Shop Boys. que signen Ea-lling—, Kylie ha apostat per un so que, de vegades, recorda les últimes produccions de Madonna i, en general, és molt menys festiu dej que e m previsible.^xx.1


L'edició del compilatori mod Mi generación ha propiciat que sis dels onze grups que hi són representats portin a terme aquest dissabte, a la sala Apolo, de Barcelona, un concert que és força nostàlgic, però que també representa una ocasió única de veure en directe cinc bandes que ja no existeixen —Brighton 64, Negativos, Kamembert, Los Canguros i Scooters— i que s'han reunit, en principi, només per a aquesta convocatòria. Los Flechazos, encara en actiu, els acompanyaran.

Una generació, una forma de vida Cinc bandes «mods» es tornen a reunir per un dia amb motiu de l'edició de «Mi generación»

XAVIER CAST1LLÓN • «Alguns dels grups que participen en aquest concert ja ho van fer ara fa uns mesos en un homenatge a Steve Marriott, el cantant dels Small Faces. Aquell concert també va tenir lloc a l'A-polo i l'èxit va ser sorprenent, ja que unes 500 persones es van haver de quedar al carrer. A partir d'aquí, vam veure que hi havia una demanda d'aquella música i vam decidir recollir en un disc algunes cançons de l'època.» Ho explica Albert Gil, que amb el seu germà Ricard va formar l'any 1980 Brighton 64 —el seu primer disc, Barcelona blues, data del 1981—, grup seminal de l'escena mod catalana, possiblement la més destacada de l'Estat. Els germans Gil, actualment sota la denominació Matamala, participen també en Al·leluia, la companyia que ha editat Mi generación.

En el concert d'aquest dissabte es reunirà la més coneguda de les diverses formacions que va tenir Brighton 64, amb l'única excepció del teclista, que actualment és a Escòcia. També s'han reunit per a l'ocasió els components originals de Los Canguros —aquí el que falta és el bateria, substituït pel de Los Brioles—, un grup que va funcionar a la segona meitat dels 80 i que va decidir abandonar pocs dies abans de signar un contracte amb una multinacional. La causa? «El desgast en les relacions entre nosaltres», segons Joan, el baixista. Altres grups que es reuniran per un dia a l'Apolo són Negativos, Kamembert i Scooters.

Un cas diferent és el de Los Flechazos. A part de ser l'únic grup que es manté en actiu —ha editat cinc àlbums d'ençà del 1987 i en prepara un altre pel principi de l'any vinent—, és posterior en el temps a la resta. «Grups com Negativos o Brighton 64 són, de fet, els que ens agradaven abans de muntar el grup», afirma Ale-jandro, un dels seus components. En tot cas, tots els consultats coincideixen en una cosa: amb aquest concert no intenten fer el revival del revival, sinó reunir una colla d'amics que van compartir una forma de vida. La cita és a les 8 del vespre i cada grup actuarà durant una mitja hora. Tot plegat, per 1.200 pessetes, a la venda anticipada, o 1.500, a la taquilla.

A les imatges superiors, els germans Gil a

l'època de Brighton 64

—esquerra— i com a Matamala

—dreta—. A baix, Jimmy, el protagonista de Quadrophenia,

el film emblema dels mods. Fotos:

EL PUNT.

En Vespa i reunits x.c.

H Los Flechazos s'esforça a mantenir viu l'esperit mod, mitjançant una intensa activitat que inclou l'edició d'un fanzine o l'organització d'una concentració anual a Lleó, el Purple Weekend, que ja ha arribat a la vuitena edició. A Lleida té lloc una altra concentració d'aquest tipus, el Walrus Weekend. Són més que reunions d'aficionats a les vespes i les lam-brettes, el pop dels 60 o les amfetes: els mods sempre han destacat respecte a altres moviments juvenils per les seves inquietuds culturals,

relacionades, per exemple, amb c\pop-art.

«En l'últim Purple Weekend —diu Alejandro—, només hi havia cinc persones que tinguessin més o menys la meva edat, mentre que la resta eren tots molt joves.» Alejandro reconeix que Los Flechazos és la principal via d'accés al moviment que hi ha actualmemt a l'Estat Espanyol. Però no és una tasca fàcil. «Hi ha molta gent que es troba amb una escena mod diferent de la que esperava, i això de vegades pot provocar un cert desencís», afirma.

No era Brighton, però gairebé x.c.

I «Jo crec que té sentit fer reviure una època que va ser daurada per a la música a Catalunya». Ho diu Joan, de Los Canguros, un dels grups que integren la majoria catalana a Mi generación. És cert que l'escena sorgida a Barcelona i els seus voltants en la primera meitat dels 80, com a rèplica a la movida madrilenya, tenia un alt component mod —i rocker; però no, no hi havia batalles campals com les que tenien lloc a la platja de Brighton—. Fanzines gestats aquí com Reacciones van

servir per difondre arreu de l'Estat la realitat mod catalana, de la qual van sorgir grups amb un considerable èxit comercial com ara Brighton 64 i sobretot Los Sen-cillos.

«Tinc molt bons records de la música i l'ambient d'aquella època. Va ser un moment molt especial: es va produir un boom al qual ara no trobo res que es pugui comparar, sobretot després de la davallada del rock català», afirma Albert Gil, un dels pocs músics que va viure en primera línia aquesta transició.

La banda de la casa de la bomba: cròniques de l'era postpop

X.C.

• «Encara tenim contactes entre nosaltres, amb alguns més que amb altres. El fet d'haver estat tots mods va ser com formar part d'una espècie de club, per fidelitat a una idea», diu Albert Gil. Ell considera que la seva actual banda, Matamala, és encara bastant fidel a aquella idea, «més musicalment que no pas estèticament». «Hi ha gent a la qual li és difícil relacionar l'etapa de Brighton 64 amb la de Matamala, sobretot pel canvi d'idioma, i és una cosa que no puc entendre», diu amb un cert ressentiment.

Joan opina que el seu grup, Los Canguros, no va estar mai integrat del tot en l'escena mod. «El nostre era un grup una mica especial. Alguns de nosaltres érem mods, però el grup com a tal no s'hi va integrar mai de ple, en aquella història. Sí, tocàvem en concentracions mods, però sempre se'ns havia criticat una mica. En tot cas, sí és cert que, sense aquell moviment, tampoc no hauria existit Los Canguros, perquè bona part del nostre públic era mod», diu Joan, que poc abans de l'entrevista estava escoltant una de les dues maquetes que va enregistrar el grup —«se'n van vendre milers de còpies, sense cap tipus de distribució, només per correu»— per intentar recordar una cançó que feia temps que no escoltava i que serà una de les vuit que interpretaran en el concert.

Per Alejandro, la de Los Flechazos és «una de les moltes maneres d'entendre l'esperit mod». En qualsevol cas, s'hi han dedicat en cos i ànima, fins i tot quan els temps no eren tan propicis per a la seva proposta. «Quan vam editar el primer disc, Viviendo^ en la era pop, l'escena estava dominada pel rock de garatge i nosaltres ens vam guanyar una mica la fama de bavosos. El temps, però, ha demostrat que el que fem té sentit, però en aquell moment se'ns va confondre, probablement perquè no érem de Madrid o de Barcelona», diu Alejandro. Ell recorda que, quan va decidir entrar en la confraria mod, a Lleó ho eren ell i un altre, i era pràcticament impossible trobar-hi un disc de Brighton 64. Ara hi ha una trentena de mods a la ciutat, segurament gràcies a la tasca evangelitzadora de Los Flechazos. Pel que sembla, la banda de la casa de la bomba va reunint adeptes arreu, encara que l'era pop sigui a hores d'ara només un bon record de temps pretèrits. El grunge no perdona.

CENTRE D'ESTUDIS MUSICALS I H U M A N S

TALLEDA RIC0MÀ Ensenyament, solfeig, piano, violi, orgue

V E N D A D ' I N T R U M E N T S M U S I C A L S

oi<xvooii5C/ B a l m e s , 11. - Tel. 674 58 62 - Sant Cugat

CREAC1Ó1DISSENY PRESSUPOSTOS

SENSE COMPROMÍS O C V M O RELLOTGES DACTUAUTAT

SARDA EN LES MILLORS MARQUES

_ Sfe ® MEGA _ A gBReiTUNo Hamilton KRONQS «JUNGHANS I****};****

Santiago Rusinol, 40 Tel. 674 58 54 Sant Cugat

JOIERS- TALLERS PROPIS

TOUS J0AP «joieria

Rambla Ribatallada, 24 C Tel. 58') I'I? 29

Sant Cugat dv\ Vallès

Barcelona • Manresa • Lleida Sant Cugat • Madrid

UHM1JUUH

«UNA PROPOSTA PER DEFENSAR ELS

BOSCOS» a càrrec de

JOAN ROMA i CUNILL Diputat al Parlament de Catalunya

Dijous dia 20 d'octubre, a les 8.15 del vespre, a la sala d'actes del PSC. Avinguda Rius i Taulet, 6 , 1 r 2a

Cicle: ASSABENTEM-NOS I DIGUEM-HI LA NOSTRA

Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE)

BON DESCANS

Més de 15 anys de professionalitat fai d'en Francesc Roca tot un especialista < l'hora de valorar,, aconsellar i encertar ei el seu ideal.

Només un BON DESCANS fa possible una bona salut. Només una excel·lent salut fa possibl una bona i llarga vida.

Francesc Roca

A BON DESCANS, ENS PREOCUPEM PER LA SEVA SALU M. i r t on - l l . 7»

1,4 I , i \ r»»') 17 71,

SANT C U G A T DEL VALLÈS

•Sabateria infantil i juvenil

•Gran assortiment en tot tipus de sabates

S.inl H I I · I . I \ i ' i l i . i . , 4 ' i

i u; I MO SANT C U G A T DLL VALLÈS

B a n i·lnn.i l e l . <>74 47 ,n

• Consulta veterinària • Visita domiciliària • Perruqueria • Servei domicili de pinso • Criança de cadells

Kbl.i. M I I ( niló Vi·id.muer. T baixos l i · l . " iH ' íü " 71

i;7 >i VALLDOREIX

/ VP» \

©ÉSHOí **•+«-

f O ^ ^ ^ N H

• EGB, BUP, C O U SELECTIVITAT

> FORMACIÓ PROFESSIONAL

MATRÍCULA OBERTA

INTORMI-SL 'N SENSE C O M P R O M Í S

r i i í i c >M í > 7 5 4 4 SH

I . I \ " > » ' ! i > ••<"

( •' Ba lmi 's i ' l

SANT C U G A T

VICOMCA ÜtPI

TORRES - TERRENYS - PISOS - LOCALS

l'I ( , IM ( ad i · i ia . 7 í V a l l d o r e i v

I ,•! 1,74 " f i r>0 - (>74 'H <>1

I a \ 7(í<l 0 ! T Í

i i M ' i n SANT C U G A T DEL VALLÈS

li.in l'Ionai

l MS

a n i v e r s a r i

C I u h M u n i a a \i c ii i S a n i Cu e ;í .'

A C ^

PROHIBIT ENCENDRE FOC LLOC DE DINAR: Recomanem als pares anar-hi a peu pel camí tradicional de Sant Medir.

NOTA IMPORTANT: Accés a Sant Medir per l 'Arrabassada. Els pares que hi vagin amb cotxe cal < tinguin en compte que el sentit de circulació serà únic per baixada i pujada. guiu les normes de la Policia Municipal.

Estacioneu en lloes on no molesteu ningú i no deixeu cap camí tallat.

Per tal de no interferir en el bon funcionament de la marxa cordem que ELS PARES NO PODEN SEGUIR EL MATEIX ITHN RARI. És necessari que els pares vagin al dinar de la marxí Sant Medir pel camí tradicional Sant Cugat-Can Borrell-Sant Medir, i que tornin pel mateix lloc.

<xmtia< íy • Wlafi ewiti-

rf-/. 67'/ .to.-;//

. A r'uj i ^^au/i'/, J

rf>/. 674 0.Í 6?

ornaüar <!3§> JOTUL

• LLARS DE FOC • BARBACOE' • ESTUFES • RECUPERADORS

DE CALOR TAPA-RADIADORS

- TUBS I ACCESSORIS

Josep Ma. Gomar i Cortès

c/ Martorell, 59 - Tel 675 44 96 - Fax 675 44 96 • 08190 Sant Cugat del Vallès

1 6 D ' O C f l l B K E

36a Marxa infantil Serra de Coüserola

PISTA CAMÍ CORRKX DIRECCIÓ MARXA BOSC FONT PUJADA CASA-MASIA ERMITA PONT . UNIA ELÈCTRICA RIERA - TORRENT CONTROL

PARADA 30 minuts 10 minuts 10 minuts

120 minuts 10 minuts 10 minuts

DURANT EL RECORREGUT

SEGUIU LES MARQUES DE COLOR

coma 2-A

v*V . iou«

CENTRE D'ESTUDIS MUSICALS I H U M A N S

TALLEDA RIC0MÀ E n s e n y a m e n t , s o l f e i g , p i a n o , v i o l i , o r g

VENDA D'INSTRUMENTS MU C/ Balmes, 11. - Tel. 674 58 62 - Sant Cugat

ESBART SANTCÜQÍ

Escola de

Dansa

Catalana

c/Migdia,!!» Tel. 675 W-M\ SANTCUdlín

Sentiiàs Com Nou

c/Roselló,! 7 Tef.-Fa* 5 Í p ^ 3 -entrada pel <J St. '•MpMKpA ' 08190 SANT C "

corre mobles ÚÀJÈ --̂ BiJBpi

Vestim la casa de cap a peus

Francesc Moragas, 33 SANT CUGAT DEL VALLÈS

Tel. 674 15 50 hOlstarSS s t u d i o

ÍÏÏ1MILAR ELLA

Santiago Rusinol, 49 - 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS Tel. 674 06 57 - 674 79 09

Gèneres de punt Confecció

Valldoreix, 1 f>

50% dte. en peces de roba infantil

TL·I. (>~4 14H2

SWT CUGAT DEL VALLÈS

nr\g;tKj, MOBILIARI

INFANTIL - JUVENIL

ARMARIS A MIDA

SERVEI 24 HORES

)wy.<:

rü 'Mrarnpi·

imi SANT CUGAT DaVAUES C/SontJonJi,29

tel. (93)58902 66

• A N I M A L S P E R R U Q U E

RIA i i . i ( . . 33,

TT 589 13 29

• LA F A U N A F^mDIa dei

C-Me-, Wl·. 1 / TT 6 7 4 13 05

• V E T S A N T C U G A T

Vi r .yo ies. 1C Tt 6 7 5 0 5 12

^l·ltfJ^jlWÍfM><4ÍMÍMIMl

• C O P I I M A T G E R a m D I a

del Cel ler , 95

TT 589 23 68 FW -: ' joct

• C O P Y - G R A F I C C a n

Ma tas 8 TT 675 36 53

Ret 620031

\

T

te A L U M I N I I V I D R E

EXPOSICIÓ I VENDA:

VALLDOREIX, 33

TALLER: ORIENT, Í.8

TEL. b75 29 02

FAX 675 28 61

Sant Cugat dtt Vallès

ASSESSORIA CONSULTORIA

RAMÍREZ

LAMBEA

Plora Hospital, i , kxol tsq

Tel. 589 3715-08190

SANT CUGAT D&VAUÈS

• C L A H A M U N T I N S T

Y O G A M I M . . ; " 5 D a i x o s

TT 674 21 03

• G I M N À S O L I M P O Av

Mi't •; y . i . ."•> R

TT 675 3 7 07

• S Q U A S H S A N T C U

G A T S.ïr - . i l l ^ 35

TT 674 98 62

• R O S I T A Pg R j b i , 110

Val ldo-e i» TT 6 7 4 31 4 7

• A U T O E S C O L A C A

S A S Mar ture l l 4 -

TT 6 7 4 14 9 7

• A U T O R E C A M B I O S

V A L L È S C a m í c e la C r e j

24 T T 6 7 5 19 51

Re' -tTOai!

• N I S S A N R O M A N Wa i

lore l l . 41 TT 675 45 79

Rel '«GOCt

• R E N A U L T A C E R S A

O r a Cerc lanvo ia 55

TT 589 26 49

FW isocr-• V I L A R A S A U C I T R O E N

F r a n c e s c M o r a g a s 11

TT 6 7 4 13 21

R* I26CO0'

CENTRE

AUTORITZAT

% MÈTODE . a l KENEU st SEGARRA

ce a.

T3 í Cano\asdel

• R U B t O Vtl là, 1 local 5

Tt 6 7 4 62 9 9

FW 1630001

• B O K A T A S P lana Hosp i -

• ta l , 3 5 - 3 7

j w 589 19 72

• B E L L E S A R T S C A B A -

N A S San t i agu R J S r o l , 54

TT 6 7 4 06 49

^ wae • C U G A R T G T o r r e n t de

la B o m b a , 14

tt 674 43 90 «« .-ecoc-

• G R U P V I B E L L E S

A R T S Montser ra t , 31

tt 675 20 01

R« '370001

• D G D A S S E G U R A N

C E S R a m b l a d e ! c e l l e r ,

9 5

TT 675 42 03 FM •ftOOC·

• J . G . A S S O C I A T S PI

B a r c e ' o r a 9 ba i xos

t t 675 30 12

Ret 120001

• M A P F R E P g Tor reb lan

ca TT 589 19 95

Re* '300001

• N O G U E R A F R A N C I N O

F r a n c e s c M o r a g a s . 1-3

ent l 1a

Tt 675 26 04 RH 159000'.

1^'iiW*» • C A S T E L L V Í S e r v e i s i

Admts R ius I Tautet , 4

TT 6 7 4 12 41

% 13S0001

SANT C U G A T

GESTIÓ, S.A.

d'Asft·saoram·nt Administratiu A s t · g u r a n c · ·

y n e r o l s i administració

\ de finques

C/SMÜMI bsüol 32. Tekè/51703 kUHIA.

Fa 5W 27 74

• C I C L E S

Va l ldo re ix 41

Tt 6 7 4 15 09

=¥ "9CO0·

• V I N S N O E S A B a i x a d a

San t Sever , 4

t t 589 19 83

R* 500001

• P A P I O L - V E N D A I N E

T E J A C à n o v a s de l Cas t i

l lo. 4 . TT 6 7 4 65 0 0

Rar 510001

ES H • C L . D E N T A L B A N A -

R E S F r a n c e s c M o r a g a s .

8 , 2n tt 6 7 4 18 7 7

FW 1600X1

wwioum

• G . C . I . C O N S U L T I N G

S a n t B o n a v e n t u r a . 8. Entt.

3a 7 675 4105 FW48X01

• S U M I N I S T R O S V A L L

D O R E I X M o s s è n J a c m l

V e r d a g u e r . 107

TT 6 7 4 1 4 9 0

FW aaoooi

• O O L C E T S A ü o n s Sa la ,

2 0 TT « 7 4 4 2 « 2

HIS7O301

• W L A R T O B E L L A S a n

tago Rus lno l . 4 9

» 6 7 4 0 8 57

WC00O1

OTS-GÏWSS

TtLtfMlW

Instal·lacions

Reparacions

fí auEfíAC

CALEFACCIÓ

AIGUA

ELECTRICITAT

REGS AUTOMÀTICS

PERA JARDINS

Av. (rjstellol, 73

Tel. 589 6125

Tel. mob 908 94 44 97

• H Í P I C A S E V E R I N O Pg

Ca lado , 12

TT 6 7 4 11 4 0

=4 e i x c

• O R D I N A S O F T Pfc a

Can Mera 9

T T 6 7 5 32 03

Re' ai30C*

• V A L L E S T E C N O L O G I C

S A P laça ü i c 3

TT 589 33 00 3et IDÍJOUC'

• W A Y - I N I D I O M E S C í

G i rona . 16 C/ Riusr tau le lz

pral 1a

TT 6 7 4 06 93 / 6 7 4 82 15

FW 10003

• A I F A O t r a C e r d a n y o l a .

18 TT 6 7 4 4 3 0 4

Bar I440OQ1

• F O T O V Í D E O F R.

R a m b l a de l Cel ler 93

•a «74 79 68 tw 47000-

• J O G U I N E S M A R G A

San la Mar ia , 44

TT 6 7 4 15 32

M M&XHI

• J O I E R I A T O U S H a l a

RiData l lada, 24 C

TT 675 52 52

Re< 540CO

• S A N B E R - 5 A n s e l m i

vé , 20 TT 6 7 4 4 5 71

=W 1420X'

: ia-

• A D M I N I S T R A C I Ó N Ú M

2 Major , 33 ( junt mor-est i r ]

TT 6 7 4 01 7 4

Rel '52X01

• A D M I N I S T R A C I Ó

N Ú M . 1 Va l ldore ix . 67-A

TT 589 4 7 4 2

Rd 86OD01

• A T E L I E R B L A U Av To

r reb lanca 2 TT 589 19 31

FW 1210CCI

• M A R C S V A L L È S C l

Va l ies 23 Sac t C j g a l

TT 675 49 43

~H i'ixo.n

• E S T A N C M O N E S T I R

P laça O c l a v i à . 3

t f 6 7 4 01 74

FW 15*0001

Tel. 699 38 98 |

Fax 588 24 53|

Clrci. de Terrassq, 97 08191 RUBÍ

CASAJUANA

GAL.L;RIAS

S A N T JORDI

.iVlobies i Ctecoracic

Mobles de cuino 2 mi

Matalassos i Sorrier

Sant'ago Rusifioi, 37

I Tel 589 22 32

I Carrer Major, 6

1 Tel. 674 1 ó 0 0

Sant Cugat del Vallès

• D E C M O D E C O R A C I Ó

F rancesc M o r a g a s . 4

TT 6 7 4 3 8 92

Rel '230)01

• S O L S O N A R o s s e t o . 2.

TT 589 3 2 81)

FW 490X1

• V I L A E L E C T R O L L A R

S A S a n t a M a n a . 4 0

TT 589 0 2 71

FW IM0X1

• B L O C K Q Rosaeaó . 17

S a n t C u g a L « 5 M 5 3 4 8

FW M »

tKsefhats Mercat Pere San

Parada 123

1 SERVEI GRATUÏT 1 A DOMICILI

Tel. 589 44 81

• A N T O N I C A M P O S

Francesc M o ' a g a s , 21

TT 6 7 4 06 82

Rar 1560001

• J . M I R E T Merca t Torre

b lanca . pa rada 1-42

TT 675 53 53 <WS30001

«Hus-nt • G E R D - S A N T I V E R I

P laça Pere S a n . 9.

TT 6 7 4 0 0 6 0

FW 740001

• H I D R O F L O R A v J o a n

Bo r ràs , 5 4 . V a i O o r e a .

TT « 7 4 75 9 8

FW 1W001

Q FALGUERA

- Tapisseria - Decoració

c/ Vil la, 1 Local 2

Tel 675 24 01 08190 Sant Cugat

del Vallés

• C A M P M A N Y Va l ldore ix .

16 TT 6 7 4 14 82

R*r 1530001

• C A S T E L L V Í H O N D A

Rosse l ló . 15

TT 589 32 11

Re1 1260X1

• M O T O T R À F I C A l i e n s

Sa la . 2

TT 6 7 4 0 7 73

FW '240001

• P A M O B E S L S o n 3 2 ,

1 r 1 a TT 5 8 9 3 5 2 3

FW 1450001

• V A L L È S N E T San t Ra

rnon. 4 . TT 6 7 4 89 18

FW 1640001

• F O R M A S Elías Rogen t

e s TT 675 40 0 6

• P E R R U Q U E R I A C A R -

W E N C E B A D O C,' S i r l

i ' • ' -:* Sa ' i l Cu i j a l

TT 675 33 01

• P R E S E N Z A M a H o r e l l

2C TT 569 46 51

• C O P E R S E

TT 6 7 4 62 39

• B O R R À S P i d H l f

• I N S T A L A C I O N E S Z A

M O R A Mossèn C m t o Ver

daguer ' e Val ldore ix

TT 589 26 36 FV *30C'

• M A N T S E R V . S A A v

C a ï a l u n y a . 18

TT 6 7 4 6 0 56

FW SXfjO-

Iaw*J*JJPV<w* ,**w*»1

mmM • C O N S T R U C C I O N E S

R e f o r m e s - T o r r e s - N o

ves TT 6 7 4 6 3 0 6

fW 57000̂

REF0RMAS INTEGRAliS

OELAVIYIENDA

BANO

COCINAS

PARQUETS

I MOQUETAS ^

CERÀMICA |

Presupuestos sin compromiso

Tel. 674 05 0 7

Sr. Ferran

• P R O M U S A A v

M a n c a . 2-8.

TT 589 17 32

FW 370001

• A S S U M P C I Ó Mones t i r ,

3 3

V 674 36 51 FW 1410X1

• C A S A D E L E S C O R T I

N E S V í c t o r B a l a g u e r . 2 6 .

Rub í .

« M 7 2 0 71

FW.90OO1

Especialista» • n l · i i ts

d'alta dafinlci*

Francesc Moragas, 4 Tel. 675 07 54

08190 Sant Cugat

Línies M.T. i B.T. Transformadors Enllumenat públic

Te>. " 0 S10

WSMSOlinwl)

Fm 6:55058 ««WJSmC'JEat de! Valies

Tota una tradició

PI. Octavü 5 W. 6741047/S692702

Soní Cugat del Voiès

• T A L L E R E S M E N A Pas

seig T o r r e b l a n c a , 13

TT 6 7 4 53 01

Re* '200001

• L I N E A D I R E C T A Epr>

Q.JH G r a n a d o s 15 o c a

8 TT 589 0 3 74

• T A T E R S S a n t A n t o n i .

6 2

n 675 55 06 FW 1330001

• M E N J A R S P R E P A

R A T S T A S T A ' M

TT 589 2 9 2 9 / 589 3 5 35

FW 500001

M/ZWA WOitLDmriOt coumtR

ENVlMiNTS URBANS, NACIONALS I INTERNACIONALS

Paquetería

urgent

a tot

Espanya

675 10 11 9 0 0 3 0 0 4 0 0

• S O L - N E T P T o r r e

b lanca 52 .

?r 6 7 4 4 1 4 9

Rel "80001

• T I N T O R E R I A S A N T

C U G A T San t A n t o n . 1

t r 6 7 4 11 82

^ 147000'


C U G A T San t i ago Rusi r ïo l ,

35 TT 6 7 4 11 83

fíeí "480001


C U G A T R a m b l a Riba la l la -

d a 3 4 t i 6 7 5 22 28

«al IMO00'


C U G A T A l tons S a l a 21

TT 674 41 67 W '690001

• C A N S A L A D E R I A J U

L I A N A F ' a n c e s c M o r a g a s .

26 TT 6 7 4 08 81

Re* 4800C'

• D R . M U R I L L O . 11 a r c

dup iex 2 0 0 n - 70 rr !e-

' r a s s a , 5 rjorn- 2 b a n y s *

lavabo, saló ' nen aclor, cu i

na e q ^ i p a c a r r r r a r i s ca -

' e f a c c r o . pa tqL . ng z o r a

c o n j n tar a Discina

45.00C 0OC -

t r 6 7 4 5 7 16

% - M r

• P R O P C R E U R O J A ,

à : •: CL-D-í-' c L.'-S 100 m ,

;-.-ïib 3 : e r - a s s e s 3 haD ,

•o: e x t e n c , asso le l la t ^ o l !

V a n q u i l ia ( s e r s e v e i n s a

sobre |

18 000 0O0 -

Tr {93i 674 67 15 ^queíSacs! Rel FS1CI?X«

• R A M B L A D E L C E

L L E R , àt ic 160 m*. 3 hab.

Cobles. 2 b a r y s sala d 'es

tar, men jado r , cu ina , tota l -

n e n t e x t e n o ^ . a m b p l a ç a

de p à r q j ' n q v ^ t e s al T b i -

daDo

35 0 0 0 'DO0 -

TT 6 7 4 78 45 i 675 5 0 53

.'ttï'r;t-:«."-; Ret VC 30Ü01

• S O B R E À T I C en v e n d a

Dos d o m i tons , amp l i m e n -

| a d o ' - s a i ó . c j i n a . c a m b r a

c e b a n y , à m p l i e s t e r r a s

ses Molt sol b e n o n e n l a t

15 000 .000 . -

W 6 7 4 72 54

FrxasGironelBi Re* FG 10Q600C-7

• P I S D E N O V A C O N S

T R U C C I Ó 6 0 rr- a c a b a t s

d e 1a qua l i ta t 2 d o r m i t o

ns.

13 500 0 0 0 -

t r 674 12 0 4 , ' 6 7 4 11 81

líenn Set S'COCOÍ*

• P I S R E S I D E N C I A L

p lan ta b a i * a 10C m- - 8 0

nV ja rd i , 3 d o r m 2 Danys,

• S A N T C U G A T . Z o n a

C o l o m e r , a d o s s a d a , d e

3 0 0 n y , 3 h a b . t r i p les , un

e s t u d i d e 5 0 m \ s a l ó de

30 rrr j men jado r de 1 7 r r r

a dos n ive l ls , hab . de ser

v e i . T e r r a s s a , ga ra tge per

a 3 co txes . Jardí {100 rr-") i

p isc ina pr iva ts .

53 0 0 0 . 0 0 0 -

t r 6 7 4 0 8 9 7

l-ixassariCugatt FWFSC'0040006

• S A N T C U G A T , z o n a

G o l ! , c/ V e r g a r a . I n d i v i

d u a l . c a t a l o g a d a , d e 7 0 0

T V d e t e r r e n y i 2 0 0 nV

cons t ru ï t s , 6 hab . , ga ra tge

per u r parel l de co txes .

55 .000 .000 . -

TT 674 08 97 f ixas Sar: Cugarj FW FSC 10040001

• S A N T C U G A T Z o n a

V i n y e t , a d o s s a d a , d e 2 7 0

nV const r , m é s jardí pr ivat

i comun i ta r i a m b p isc ina , 4

hab . (2 s ó n - s u i t e s » ) , es

t u d i . 3 b a n y s , sa ló d e 4 0

nv, x e m e n e i a etc. H a b d e

s e r v e i i g a r a t g e p e r a 2

co txes .

50 .000 0 0 0 -

TT 6 7 4 0 8 9 7

l̂ incas Sant Cugai) Bel FSC 10040004

• U R B A N I T Z A C I Ó S a n t

F r a n c e s c , c a n t o n e r a , s e -

m inova ; al davan t hi té un

jard i públ ic , 3 hab. + es tud i

+ 2 I ras ters . Pà rqu ing mol t

e s p a i ó s . j a rd i pr ivat d ' uns

70 m1 , ca le facc ió .

3 4 0 0 0 0 0 0 -

TT ( 9 3 ) 6 7 4 6 7 1 5

IFnques San). « * FS 1Q120006

• A 2 M t N U T S e s l a b ó de

V a l l d o r e i x , 6 0 nv , 2 hab . ,

c a l e f a c c i ó , s o r l i d a j a r d í ,

p o c s v e i n s T r a n q u i l i as

solel lat

1 0 5 0 0 . 0 0 0 . -

W (93) 674 67 15 IFiiauftiSacai Fte' FS-j'jQúOi

• C/ B O R R E L L p isos 1/2

h a b b a n y c o m p l e t , a m p l i

sa ló men jador , a rmar i s de

pa re t , cu ina e q u p a d a tot

exter ior . Des d e

8 410 .000 . -

T T 6 7 4 41 12

tW 1CO0O3

• C / C A N O V A S C A S T I

L L O , 2 . O p o r t u n i t a t 1 3 0

m*. 4 d o r m . , 2 b a n y s , sa ló

m e n j a d o r , c u i n a , c a l e f a c

c ió . p à r q u i n g , p intat .

21 000 000 -•tr 6 7 4 5 7 1 8 / Fax 6 7 4 5 7

54

•[Inojar;. FW INO 20002

• C / C A N O V A S C A S T I

L L O , 2 o p o r t u n i t a t . 1 3 0

m% 4 d o r m . , 2 b a n y s , sa ló

m e n j a d o r , c u i n a , c a l e f a c

c ió , p à r q u i n g , p intat .

2 1 . 0 0 0 . 0 0 0 -

TT 6 7 4 57 16

Ret 100014

• C / D E L A C R E U 2 h a b ,

bany c o m p l e t , sa ló m e n j a

d o r , à m p l i a c u i n a , t o t a l

men t e q u i p a d a , a rmar i s d e

pare t , ca le facc ió . D e s d e

14 .000 .000 . -

I T B 7 4 41 12

FW 100002

• C/ D O C T O R M U R I L L O

1 3 0 m ' , 4 h a b . , 2 b a n y s ,

sa ló m e n j a d o r , 3 5 nV, cu i

n a « o r f i c e » , 2 p l a c e s d e

p à r q u i n g . Z o n a c o m u n i t à

ria a m b jardí i p i sc ina . Ex

ter ior.

2 8 . 5 0 0 . 0 0 0 -

TT 6 7 4 57 0 4 / 6 7 5 4 3 0 2

iknoesa) Ftri M0Ü7000S

• D A V A N T E S T A C I Ó 7 5

m r^en jaoor , cu ina i b a r y

' e *o r "na t . 3 nab c a i e f a c -

i i 1 i l a n a s e n s » ascen-

[ r - r , " c p --stat

1 h n n u

75 6""5 33 55 569 26 43

• M O L T A P R O P e s t a o c

TT 93 674 67 15 h I VÇÓ

, • M O L T A P R O P E S T A -

• C I Ó San t C j g a t , 5e pis. A

l a b , v is ta molt mac= ba l

có ampl i ' b a r y * 1 lava

bo So l de t a ' d a

15 00C.0O0 -

, TT 1 9 3 ) 6 7 4 67 15

I l-trj jej Sjca: -°t r S - C ï ' ï ' J

• P A R K C E N T R A L 3 ( 4

hab . 2 b a n y s , l a v a b o , xe

m e n e i a , c a l e f a c c i ó 2 pla

ces parQüing. t raster , jardí

i p i sc ina c o m u n i t a r i s , aca-

oats g ran qL,alitat Des d e

3 1 . 0 0 0 . 0 0 0 -

TT 6 7 4 41 12

Re- -COOC-

• P IS 100 Tt-, rbla. Ribata-

Nada. alt asso le l la t : ex te

rior Pà rqu ing i t raster g ran

i nc losos .

2 3 0 0 0 . 0 0 0 -

TT 6 7 5 4 3 24

iFíKiras Rocai R^ FR 10060CC1

• P I S 1 1 0 rr-', 4 n a b . 2

b a n y s , p a r q u e t , a m a r i s .

pà rqu ing , alt, ex ter ior cen -

tnc, f inca n o v a : 3 anys .

2 5 0 0 0 0 0 0 -

t r 6 7 5 4 3 2 4

iRnoues Roc^ W ^JOOBOC^

• P I S D E 120 rn-". 4 do rm i

t o r i s . 2 b a n y s , m o l t b o n a

v is ta , pà rqu ing .

22 000 0 0 0 -tr 674 12 0 4 / 6 7 4 11 81 iSeriP) FW SiQOOOOCE _

• P L A N T A B A I X A a m b

ja rd i a z o n a res idenc ia l , 4

dormi to r i s , 2 banys , cu ina ,

t o ta lmen t renova t , p isc ina ,

pà rqu ing

38 .000 .000 . -

TT 6 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 1 1 81

•;Senn| Ret S 10000003

• P R O P E S T A C I Ó S A N T

C U G A T 4 h a b . , 2 b a n y s ,

ca le facc ió , p iaça pà rqu ing ,

asso le l la t , exter ior

2 8 0 0 0 . 0 0 0 .

tt (93) 674 67 15 iFrquesSaa) FW FS101J0ÜOS

• R U B Í c/ M a r e s m e . 120

rn ; . 4 hab . , men jado r , cu i

n a , r e b o s t , 2 b a n y s , g o l

fes , pab , ga ra tge (1 co txe)

2 2 . 0 0 0 . 0 0 0 -

TT 6 9 6 6 5 4 8

(kxuuj FW 110010008

• R U B Í c / T e r u e l . 2 2 0 m*.

4 h a b , men jado r - sa l ó , c u i

n a «o f f i ce» , 2 banys , pat i ,

g a r a t g e (2 c o t x e s ) , 2 t e

r rasses , ca le facc ió

2 6 . 2 5 0 . 0 0 0 -

TT 6 9 9 65 4 8

(Incun) FW 110010007

• C / F R A N C E S C M O R A

G A S , 4 6 . O p o r t u n i t a t . 8 5

m ; , 4 d o r m . , b a n y , lavabo ,

saló men jado r , cu ina , refr i

ge rac ió . ca le facc ió , te r ras

sa , pà rqu ing .

17 .500 .000 . -

t r 6 7 4 5 7 1 6 / F a x 6 7 4 5 7

5 4

i rapar. Ret HO 20003

• C/ F R A N C I S C O M O R A

G A S , 4 8 o p o r t u n i t a t . 8 5

m ' , 4 d o m i . , b a n y , l a v a b o ,

sa ló men jado r , c u i n a , re tn -

ge rac tó - ca l e fBcc ió , t e r r a s

sa , pà rqu ing .

17 .500 .000 . -

tt 6 7 4 5 7 1 6

FW 100015

• C / M I G D I A pi» v e n d a 3

h a b , b a n y i l a v a b o , s a l ó

men jado r , c u i n a , s a f a r e i g ,

to t ex te r io r , c a l e f a c c i ó , ar

mar i s d e pare t

1 2 . 5 0 0 . 0 0 0 -

« 6 7 4 4 1 12

FM 100004

• P R O P H O S P I T A L G E

N E R A L de C a t a l u n y a Pis

pet i t , 3 hab . . mort t ranqu i l .

asso le l la t , clar.

6 3 0 0 . 0 0 0 -

« ( 9 3 ) 6 7 4 6 7 15

iFnouesSaeai FW FSlCiZKc;

• S U P E R M E R C A T V I

L A R Ó

T r 5 8 9 3 5 82

FW 1360001

• D A N V I L M O T O S , S L

Sabade i l , 32 B.

tt 675 16 0 6

M.1M0001

• À T I C d ú p l e x e n v e n d a .

3 do rm i to r i s , m e n j a d o r - s a

ló, cu ina , sa fa re ig , l avabo .

c a m b r a d e b a n y , g a l e r i a i

àmp l i a t e r r assa Mort so l

1 B . 0 0 0 . 0 0 0 -

tt 6 7 4 72 5 4

Irncu G n m b j FW. FG 10060009

• R U B Í Z o n a Els Ave ts , 4

h a b . , m e n j a d o r , c u i n a , 1

c a m b r a de b a n y i l a v a b o ,

go l fes , g a r a t g e (2 co txes ) ,

te r reny . 2 0 . 0 0 0 . 0 0 0 -

tt 6 9 9 6 5 4 8

;inaaa) FW 110010010

• À T I C d ú p l e x e n v e n d a

1 5 0 m 1 m é s 30 m ' d e t e

r rasses . 5 d o r m i t o r i s a m b

a r m a r i s d e p a r e t , 2 c a m

b r e s d e b a n y , 1 l a v a b o ,

c u i n a , sa fa re ig , pa rque t en

m e n j a d o r . Mo l t s o l . V i s tes

pa rc cen t ra l P à r q u i n g op

c iona l .

2 6 . 2 5 0 . 0 0 0 -

tt 6 7 4 72 5 4

{FiraGiorwl») FW FG 10080010

• C / D R . M U R I L L O , 1 1 .

À t i c d ú p l e x . 2 0 0 m ' + 7 0

m ' t e r r a s s a , 5 d o r m . , 2

b a n y s + l avabo , sa ló m e n

j ado r , c u i n a e q u i p a d a , ar

m a r i s . c a l e f a c c i ó , p à r

q u i n g , z o n a c o m u n h à h a ,

p*scma

4 5 . 0 0 0 . 0 0 0 -

s 674 57 16/Fax 674 57 54 ^ogg)fW.WO 20001

• L O C A L 1 7 0 m 3 . c/ C a m i

C o l o m e r , 2 p o r t e s a l c a

r re r , e n v e n d a o l l o g u e r

P r e u : 2 5 . 0 0 0 . 0 0 0 P t a o

1 6 0 . 0 0 0 P t a / m e s .

tt 6 7 5 4 3 2 4

(EinquMFtaa) FWFB100B0006

• A P A R T A M E N T S N O U S

a es t renar d '1-2 rJonr i i tons,

m e n j a d o r - s a l ó a m b c u i n a

a m e r i c a n a , c a m b r a d e

b a n y c o m p l e t i t e r r a s s a .

P r e u v e n d a : a p a r t i r d e

8 . 4 0 0 . 0 0 0 P i a .

« 6 7 4 7 3 5 4

iTitt»<jwn^.FW.rei01»0006

• C / O R I E N T a e s t r e n a r ,

p i s o s 2 / 4 h a b . , d ú p l e x , 2

b a n y s , sa tó m e n j a d o r , cu i

n a , s a f a r e i g , t e r r a s s a 4 0

m ' , p o s . p l a ç a p à r q u i n g .

D e s d e

1 9 . 0 0 0 . 0 0 0 -

v 6 7 4 4 1 12

FW 100006

• P R O P M E R C A T N O U

{Pg T o r r e b l a n c a / Va l lès)

s e m i n o u , 3 hab 1 b a n y .

p laça pà rqu ing , ex teno r

13.650.000-tt (93) 674 67 15 IFtwuesSacaj.FW FS 10120007


L L E R , 1 1 0 m ; , 2 h a b .

b a n y , sa l a d ' e s t a r m e n j a

d o r , c u i n a , e x t e r i o r a cl

Va l l ès , a m b p à r q u i n g .

2 2 . 0 0 0 . 0 0 0 -

tt 8 7 4 78 45 / 6 7 5 5 0 5 3

|VianteCa.voj Ral VC 30003


L L E R , 1 4 5 m ? . 3 h a b . (2

d o b l e s i 1 i n d i v i d u a l ) ,

bany , l avabo sa la d 'estar .

men jado r , cu ina , t o ta lmen t

ex tenor , v is tes al monest i r .

a m b p laça d e p à r q u i n g

2 6 . 0 0 0 0 0 0 -

tt 6 7 4 7 8 4 5 / 6 7 5 50 53

(VtanwClvc.i FWVC 30002

• C / R U S I T A U L E T 1 6 0

rrr\ 4 hab . , 2 b a n y s , sa ló -

m e n j a d o r , c u i n a - o f f r c e · ,

t e r r a s s a , p l a ç a d e p à r

q u i n g .

2 7 . 5 0 0 . 0 0 0 . -

tt 6 7 4 5 7 0 4 / 6 7 5 4 3 0 2

(tmdwj Rfl. 11007000*

• C / S A N T T O M À S . 9 4

m*, 3 d o r m . , 2 b a n y s , sa ló

m e n j a d o r , c u i n a e q u i p a d a ,

c a l e f a c c i ó , a r m a r i s , p à r

qu ing o p c i o n a l , t a r d o r - 9 5 .

15 .200 .000 . -

tt 6 7 4 5 7 16 /

F a x 6 7 4 5 7 5 4

( ^ • 1 FW NO 20004

• P I S D E 3 d o r m i t o r i s

a m b a r m a r i s d e p a r e t .

m e n j a d o r - s a l ó , c u i n a , s a

f a r e i g , c a m b r a d e b a n y

comp le t . Exter ior . P l a c a d e

p à r q u i n g I n c l o s a . J u n t

à rea cuf tura i .

1 3 . 6 5 0 . 0 0 0 . « 6 7 4 7 3 M

.TinCBGnmlk) FM FG lOOSOOOJ

• C A M P F U T B O L p a 180

m ' à t i c , 5 h a b . , 2 b a n y s .

c u i n a , sa tó m e n j a d o r , par

q u e t , ca le facc ió , gas na tu

r a l , l o t e x t e r i o r , 2 p l a c e s

p à r q u i n g . 2 5 . 2 0 0 . 0 0 0 -

tt 6 7 4 4 1 12

FW. 100006

• C A N B E R N C T , 15 n o v a

p r o m o c i ó , 4 8 - 1 0 8 r r f , 2 -4

rJorm., 2 b a n y s , sa ló m e n

j a d o r , c u i n a , c a t e f a c . , t e

r r a s s a . p à r q u i n g , t r a s t e r

o p c i o n a l , z o n a cofrx jnr tar ía

p i sc i na . D e s e m b r e 9 4 . De

1 8 . 0 0 0 . 0 0 0 a 2 3 5 0 0 0 0 0

Pta .

tt 674 57 16 FM 100012


L L E R , a p a r t a m e n t 3 a

p lan ta , 4 5 m 1 , 1 hab . d o b l e

a m b a rmar i de pare t , sa la

d 'es tar , men jado r , c u i n a

8 .500 .000 . -

tt 6 7 4 7 8 4 5 / 6 7 5 5 0 53

(Vicen* Caho| Bat VC 30004

• R U B Í , àt ic p tge . Bul l idor

4 h a b . , c u i n a e q u i p a d a ,

c a l e f a c c i ó , a i r e c o n d i c i o

nat , f i l mus i ca l , f o c a ter ra ,

m e n j a d o r , c a m b r a d e

bany , 3 t e r rasses .

16 0 0 0 . 0 0 0 - tt 6 9 9 6 5 4 8

[ t o n ] FM 110O100O1

• R U B Í A v E s t a t u t , 3

h a b . , p i s a s s o l e l l a t i e n

b o n e s t a t , m e n j a d o r , c u i

n a , c a m b r a d e bany .

7 7 5 0 0 0 0 - t t 6 9 9 6 5 48

(knm). FW. 11001000*

• R U B Í c/ P a u C l a r i s , 3

h a b . , c u i n a n o v a , c a m b r a

d e bany , p is exter ior .

8 . 5 0 0 . 0 0 0 -

« 6 9 9 6 5 4 8

( t o n ) . FM 110010003

• R U B Í d V i r g e n de l Pi lar ,

3 h a b . , m e n j a d o r , c u i n a ,

c a m b r a d e bany

6 . 9 6 0 . 0 0 0 -

«699 65 48 frïitn) FM 110010005

• RUBÍ d Zafiro. 3 hab., menjador, cuina, cambra de bany, pis exterior. 6.900.000-« 6 9 9 66 48 ffncun, FM 110010002

1B.000.000-

ELS 4 CANTONS/ Divendres, 14 d'octubre de 1994 CLASSIFICATS 23

VICOMCAl M p \

674 91 Gl TORRES ( N VENDA

Sort Cugot-Mdoreix, alcostntde l'estodó FfCC, terreny 500 m2,

tom 100 tn2, menj. sab d'eslac 30 m2, cuina, 4 tab., 2 bonys,

lor de fot, orientació i vistes extef.lents.

Sort ügfrWowtix. Zono Passeig tobi torre 110 n i , terrenys

300 m2, rnenjoiloi, solo d'estar, cuinoonke, 3 Jonritoris, 1 banys,

estudi, coietocaó, IMPtUBii.

Sont CugoMtaUoteix. zono tes Roig, ( M I M . Terreny 1Í25

m2, torre 90 m2 (ampliables), menjador, soh d'estaf, cuina, 3

to>, bony, tolekrjo, trast», pedra amb desutodora.

Sont Cugat, zono (/' Granollers, torre odossaoo ranrrxiera, 240 m2,

rnenjorjor-aiw 30 m2, salo d'esta 50 m2,4 dormitoris (1 suite),

2 bonys, I servei, catefacdó, hob. planxa, traster, jardí jmot amb

piscina.

Sant CiJO^Wàoteix, iot» Rombki Ibcoguei, temm 1133 m2,

torre 230 m2, menjodoi solo d'esto 40m2, tuiro-offite equipada,

3 dormitaré dobles, estudi 35 m2,2 banys, servei, toíefocàó, Ini

de foc.

Sant (ugol-Mas Janer, terreny 900 m2, torre 90 m2, menjador salo

d'estat, oioo equipada, 3 hec, bany i tasto

Sont Cugot-Zona el Colomer, torre odossodo 300 m2, menjodor sola

d'esto, cunrjflffice, 5 tab., (1 suite), sota d'esto, 3 bonys, servei,

estudi orno sotònum, armaris encastots amb interiors, garatge 3

cotxes, safareig, tasto, sistema de teie-seguretot i caixa torta

Sant Cugot-Zora c/ Orquídia, caso de disseny, terreny 600 m2.

fone 300 m2, menjador solo d'estar 50 m2,5 domtte (1 suite),

cuwKiffict, 2 bonys, seivei, atóocrió, cprotoe 3 cotxes i sataeij.

Sant Cugat-vbUofeix, zona l Cscayola, terreny 1405 m2, torre

295 m2 en una sola pbrna, meninlor 16 m2 i sab d'esto 50 ml,

ciiiMfhce 15 m2,4 dormitoris dobles, 2 banys, dos trostefs, cete

rebost, golfes, edefocció, porauet, garatge 32 m2, piscina amb

PISOS EN VENDA

Zono Mercat W l o n c o , 84 m2, menjodor, salo d'estar amb

parquet, oire condicionat, 2 dormitoris, cuixKfiice, bony complet,

armaris encastots, pàrquing, 14.500.000.

Zono Mercat farebtonco, 123 m2, menjador sala d'estar 30 m2,

v e conjunt , 3 bob. (una suite), rAJ íwfe , 2 banys, calefacció

a gos, armaris encastots, pàrquing. 23 M

APARTAMENTS EN VENDA

VAUVIORERA. 135 tn2. Anenador-sala d'esto 58 m2, amo

amencona 9 m2,2 bat. dobles, estudi, bany, colekóó,

prcl·lnstri.laaollordefoc.

SANT W U HOKSft. 100 m2 de jonS, menjador solo d'esto,

cuino, 2 dormitoris, bany, lor de foc. 7 M.

TERRENYS EN VENDA

SANT « Z O N A LA B0NANOVA. Solar 600 m2, exr.el.tat

orienloaó

SANT CUGARA FLORESTA. Solar 750 m2, orientació sud, vista e pyrpj Lnf O

SANTQJGAI. Solar Ú29 m2 a 1.000 m sortida 4. Túnels de |

Votvidrera FACIUTAJS Df RI&y^NT. §

• SANTO TOMÀS Nova promoció, de 48 a 94 m1, 1-3 dorm., saJó menjador, 1-2 banys, cuina equipada, calefacció, armaris, pàrquing opcional, tardor-95. De 8.600.000 a 15.200.000 Pta. tr 674 57 16 FW 100013

• Z O N A C R E U R O J A , 3 dorm. , saló menjador, cuina, bany. ben cuidat. 1 1 . 5 0 0 . 0 0 0 . - 9 6 7 4 3 2 Oe

W10002D

• ZONA ESTACIÓ 3 dorm., saló menjador, cuina «office-, 1 bany. terrassa, fusteria alumini, reformat, molt a la vora de l'estació. 18.400.000-V 674 32 OS M 100024

• ZONA ESTACIÓ 4 dorm., gran saló menjador, 2 banys, cuina «ofrice», piscina comunitària, pista poNesporttva, a ta vora estació FFCC, nou a estrenar, tranquil. 21.500.000.-« 6 7 4 32 06 Ref. 100027

• Z O N A E S T A C I Ó apar

t a m e n t , sa ló men jador , 1

d o r m . , 1 bany , x e m e n e i a

llar, traster, panoràmic.

9 . 300 .000 . -

t r 6 7 4 3 2 0 6

Ref. 100019

• ZONA MERCAT NOU 4 dorm. dobies, saló menjador, 1 bany, 1 lavabo amb dutxa, bona orientació. 12.500.000-t r 674 32 06 M. 100021

• ZONA MONASTERI 3 dorm., saló menjador, cuina tot equipat, 1 bany, 1 lavabo, reformat, cèntric. 12.600.000.-«674 32 06 M 100022

• ZONA MONASTERI 3 dorm., saló menjador, cuina equipada, 1 bany, panoràmic. vistes ai Tibidabo. 12.650.000 - t r 6743206 Rel 100023

• ZONA MONASTERI 80 m1, 3 dorm., saló menjador, cuina reformada, 1 bany, safareig, exterior, 16.000.000.-«674 32 06 Ret 100025

• ZONA MONASTERI 86 nV, 3 dorm., saló menjador, cuina «office» equipada, 1 bany, impecable, reformat, mittor que nou. 16.000.000.- « 674 32 06 M. 10008

• ZONA TRANQUIL·LA 95 m1, sató-menjador, cuina. 4 hab., 1 bany, 1 lavabo amb dutxa, terrassa 12 m2, calefacció, tot exterior. 1 pàrquing. 18.500.000.-« 675 33 55 / 569 26 43 ttCSA Gettw immoMuria) H*. KSA 10050001

• Z O N A P E A T O N A L 7 0

m', menjador, cuina, 3 hab., 2 banys, calefacció, sol i vistes. 14.000.000.-« 6 7 6 33 55/ 589 26 43 {KSA Gestió tamMirta). Ret. KSA 10050004

ff MIRA-SOL 2 solars 605 i 650 m ! . Pg. Camèl ies . Magnífica vista. « 6 7 4 57 04/675 43 02 (Imaesaj.Rel 110070010

• ZONA PG. SANT MAGÍ, 3 dorm., saló menjador, cuina tota equipada, 1 bany, pis reformat, pocs veïns. 14.750.000.- « 6 7 4 32 08 ReM00026

• ZONA RESIDENCIAL 100 m1, saló amb xemeneia, cuina •off ice· , 3 hab., 2 banys. 1 pàrquing. traster, calefacció, jardí infantil, només 6 veíns, tot exterior. 27.000.000.-« 675 33 55 / 589 26 43 (KSA GntxJ itMnobtbkhi) M. KSA

• ZONA TRANQUIL·LA 100 nf + 160 nr1 jardí privat, saló-menjador 30 nf, 4 hab-, 2 banys, calefacció, aire condicionat, 1 pàrquing -*- traster. 26.000.000.-« 6 7 5 33 55/569 26 43 (KSA GMM htincWitra] Ref. KSA

• BELLATERRA Torre individual d'estil colonial espanyol, de 1.900 m1 de solar, 5 hab.. saló-menjador de 60 rrr, piscina i vestuaris, etc. 80.000.000.-« 674 08 97 (Freas Srt Cug*)- Ref- FSC10040002

• C/ LAS PALMAS, 4 (a la vora arxiu), 226 m* habitatge. 5 0 0 nV solar. 4 dorm., bany, saló, cuina, pàrquing, jardi, per restaurar, zona urbanitzada. 29.000.000- « 674 57 16 fW 100017

• MJRASOL torre 350 m*. solar 6 0 0 m', 6 hab. , 2 banys, saló menjador, 60 m*. cuina «offioe», sala 60 m*. garatge 2 cotxes. 65.000.000-« 674 57 04 / 675 43 02 (Imdesa) Ref. 110070002

• NOVA PROMOCIÓ 10 torres adossades amb jardí i piscina comunitària, 240 nf, 6 m façana, garatge 4 cotxes, 4 hab., estudi, 2 banys, 1 lavabo, parquet, marbre. 38.700.000.-« « 7 5 3 3 55 /589 26 43 (KSA Gestió Immobiliària). Ref KSA 100500»

• S A N T C U G A T - V A L L -DOREIX torre indiv. nova a estrenar, de 600 m* de solar i 385 m ! constr., 5 hab., estudi, 2 banys complets i un lavabo, saló-menjador de 47 nf, 18 m* de cuina. Garatge per a 2 cotxes mes celler, hab. de jocs, traster. Piscina. 70.000.000.-« 674 06 97 (FirxttSaitCupQ Ref FSC 10040003

• C / O C É A N O A T L À N T I -C O , 5 3 . (Final 9 5 ) . 6 0 0 n f solar 2 9 4 m* habitatge. Zona Golf. 5 dorm. , 4 banys, 1 l avabo , sa ló m e n j a d o r , c u i n a e q u i p a d a , e s t u d i . Pàrquing. Jardi . 6 0 . 0 0 0 . 0 0 0 . -« 6 7 4 5716 / Fax 674 57 54 Onoaarj.flef.INO 20005

• C / O C E A N O A T L A N T 1 -

C O , 5 3 (final 9 5 ) , 6 0 0 n f

s o l a r , 2 9 4 m* h a b i t a t g e .

Z o n a G o l f . 5 d o r m . , 4

banys. 1 lavabo, saló men

jador. cuina equipada, es

tudi, pàrquing, jardí.

60.000.000- « 674 57 16 Ref 100016

• C/ SANTA ENGRÀCIA, 6 baixos, oportunitat, 65 mr + pati, 3 dorm., bany, saló menjador, raina equipada, calefacció. 16000.000- « 674 57 16 W. 100018

• CANTONERA AMB VISTES a Central Park, 240 m', garatge, saló-menjador a dos nivells amb xemeneia, cuina «Office», 4 hab., estudi, 2 banys, 1 lavabo, calefacció, jardí privat, 120 m* que permet piscina privada. 45.000.000.-« 6 7 5 33 55 /589 26 43 (KSA Gestió tNM>bÍli*ria). Bel. KSA

10060010

• TORRE ADOSSADA Zona eixamplo sud, Turó Gott, consta de 3 hab. dobles i un estudi d'uns 24 m9 amb la seva terrassa solàrium. Saló menjador de 31 nf. Cuina «otfice» de 13 m*. En total tó 2 banys i un lavabo. Garatge per a 2 cotxes. Traster. Jardí d'uns 40 m1

40.000.000.-« 6 7 4 0 8 97 ffros SOT C^.RilfSC 1004001*

• TORRE INDIVIDUAL BeHaterra. consta de saló menjador a dos nivells, cuina «office» i un bany, tot això a planta. A l'entre-planta dues hab. dobles amb armaris de paret, a la planta superior o entre-planta dues hab., una és «suite» i I" altra es fa servir d'estudi. A la planta baixa hi ha l'hab. de màquines, rentador i una altra que és de planxar, etc. A més tó una hab. que es pot fer servir per al servei. 70.000.000.-« 674 08 97 (FreesSantCujatj.Reí.FSC 10040012

• TORRE INDIVIDUAL BeJlaterra, consta de saló menjador d'uns 24 nf, cuina «office», 4 hab., una sala petit estudi, 3 banys complets. Garatge per a 6 cotxes, celler. Annex d'alumini lacat en blanc i vidre que fa a vegades de menjador. De solar té 620 m*. 72.000.000-« 6 7 4 0 8 97 |F«e«SMtCupfl. Ref. FSC 10040013

CASAS JOSEP M . CASAS EROLES

PISOS-TORRES-LOCALS-TERRENYS

Admintstraao de finques

l loguers i Comunitats de Veïns

Gabinet Jurídic

Agents d'Assegurances

C & F CASAS FERREKAS, S.L

GABINET ADMINISTRATIU

GESTIÓ FISCAL COMPTABLE

Estimació objectivo

Mòduls I.V.A

I mp. Societats

Imo. Renda i Patrimoni

ASSESSORAMENT LABORAL

Seguretat Social i Nòmines

Autònoms

Pensions: -Jubilaóom

Viduïtat

-I.LT.

Magistratura: -Conotacions

-Acomodaments

GABINET JURÍDIC

AGENTS D'ASSEGURANCES

Av. Alfons Salo, 22, boixos 2

Apartat de correus 12

Sant Cugat del Vallès

674 15 66 -674 10 54

• PIS DE LLOGUER des de 65.000 Pta al mes davant Estació. També torres de totes classes, encara que també més cares « 6 7 4 0 8 97 (FttcwSMQjQel). Ref FSC 10040011

A R U K

PBOS I DÚPLEXS EN VENDA «NOVETAT» •AMB PISCINA COMUNITÀRIA*

• PISOS, apartaments, torres, locals i places de pàrquing de lloguer. « 6 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 1 1 8 1 (SOT) Ref, S10000006 _____

• RAMBLA DEL CELLER 15, àtic dúpiex + comunitat Renda: 100.000 Pta. 3 hab., 1 bany, 1 salo, 1 cuina, plaça garatge.

67415 66 iCfflts) Rel C10130004

• C A S A A D O S S A D A LLOGUER zona cinemes, 3 hab., bany i lavabo, cui na, safareig, saló menjador, armaris de paret, calefacció, jardi 30 m ; , 1 plaça pàrquing. 105.000/mes-« 674 41 12 Ref. 100008

De 3 hab., amb estudi més terrasses.

Amb 2 i 3 banys, segons pis, calefacció,

cuina equipada, portes blindades, grans

menjadors, balcons. TOT EXTERIOR

«GRAN QUALITAT». Pocs veïns.

SUPERFÍCIES de 103 m2 i fins a 257 m2

construïts. GARATGE OPCIONAL.

INFORMACIÓ: FINCAS VALLHONRAT

vjJK Passeig Francesc Macià, 80 Tel. 588 54 99 (laborables i festius) - RUBÍ

• A P A R T A M E N T e n lloguer c/ Montserrat, 1 hab. , bany, cuina amer icana. 50 .000 /mes . - « 6 7 5 4 3 2 4

(Fiques Roca) Ref. FRI

• AV. ALFONS SALA, 22, 3r (a la vora estació). Renda: 80.000 Pta. 3 hab., 1 bany, 1 saló. 1 cuina, 1 traster. « 6 7 4 1 5 66 fCasasl Ref. C 10130003

jüiai • LOCAL EN VENDA o lloguer 112 nf. Preu venda: 10 milions. Lloguer 60.000 Pta/mes. « 6 7 5 43 24 (FinquesRoca). Rel FRI0060015

• A P A R T . L L O G U E R C /

Borrell a estrenar 1/2 hab. ,

b a n y comple t , armaris d e

paret , cuina equipada, tot

exterior. D e s de

55 .000 /mes . -

« 674 41 12 M100DDB

• APARTAMENT en lloguer. Molt cèntric i tranquil. Pàrquing opcional. 55.000/mes-« 6 7 5 4 3 24 f f tn j jw faa t . Rel FR ^0060016

• APARTAMENT en lloguer 50 mf, nou a estrenar. 70.000/mes-« 6 7 4 7 8 45/675 SO 53 (VtaHUCMwk Ref. VC 30007

• C / A B A T M A R C E T , 3 0 ,

1-2. R e n d a . 7 0 . 0 0 0 P ta + comunitat. 3 hab., 1 bany, 1 saló, 1 cuina. « 674 15 6 6

(Casas) Rel C 10130001

• C / A L F O N S S A L A 1 1 0 m!, 4 hab , 2 banys, sal t f menjador 2 0 m", cuina i te rrassa. Mobiat.

90 OOO/mes.-

« 674 57 04 / 675 43 02 tfendeuj. Re*.' T0070007

• CASA ADOSSADA c/ La Plana, 140 m!, 3 hab., 2 banys, lavabo, saló-menjador, 30 m!, cuina «office-, golfes, traster, terrassa 10 m*, jardí privat, 18 m? i plaça de pàrquing. 170.000/mes-« 674 57 04 / 675 43 02 (Imdesa) Ref. 110070008

• P. DE LA CRUZ 35. 3r 2a. 4 hab., 1 menjador-sa-la, 1 bany, 1 lavabo, 1 plaça pàrquing. Renda: 85.000 Pta. « 6 7 4 1 5 66 (Casasl. Ref. C10130005

• PIS LLOGUER zona Monaster), moblat, 3 hab., bany complet, saló menjador, cuina equipada, safareig. 65.000/mes-« 6 7 4 41 12 Rel 100007

• PIS de 3 dormitoris, menjador-saló. cambra de bany cuina, safareig i terrassa. Junt plaça del mercat Molt cèntric. 55.000/mes-» 674 72 54 {Freas Gnmh). M FG10060003

* 1 l # 9 # * H <*lOmOCÍOn9i 1 !lnCUSQrl>"ynoct,yw|

Av. Barcelona, 7 0 - Tel. 6 9 9 65 4 8

RUBÍ

• DÚPLEX c/ Ferran Romeu (Junta Au

ditori), 158 m2, 2 habitacions indivi

duals + 2 golfes, menjodor, cuina e-

quipada, bony, terrasses, calefacció,

traster i pàrquing inclòs.

140.000 Pla/mes.

• CENTRE DEL POBLE. 100 m2, 3 habi

tacions (1 suite], 1 bany, calefacció,

boteó, armaris de paret.

80.000 Pla/mes.

• A LA VORA ESTACIÓ, pis 112 m2, 4

habitacions, bany i lavabo, exterior,

moblat. 90.0CX) Pta/mes.

• RUBÍ. Passeig Les Torres. Edifici d'ofi

cines. Planta baixa 100 m2, planta

pis 184 m1, dividits en despatxos.

SUPBtOFERTES

CH^TRE CIUTAT. ACABATS DEPpmAR,

TOTALMENT EQUIPATS

PRÀCT1CAMOT A ESTRENAR.

• Pis c/Martorell , 80 m3, 2 hab., 1

bany i lavabo, calefacció, moblat,

centre ciutat, acabat de pintar, total

ment equipat, pràcticament a estre

nar.

• PIS de 3 dormitoris, menjador-saló, cuina, sa-lareig, cambra de bany complet. Exterior en finca de 4 anys. Com nou. Plaça de pàrquing inclosa. Junt nou mercat i àrea cultural. 80 OOO/mes..-« 674 72 54 IRncK Grorcta; Ref FG 1OO0ODW

• PIS LLOGUER Estació, àtic amb ascensor, totalment reformat. 3 hab., bany complet, cuina, parquet, xemeneia. 2 grans terrasses. 80.000/mes.-« 6 7 4 41 12 Ref 100010

• PLA DEL VINET 130 nf, 4 hab. {1 -suite»}, 2 banys, saló menjador, 35 nf, cuina «otlice», galeria. terrassa 30 m ! 2 places de pàrquing Zona comunitària amb piscina. 175,000/mes -» 674 57 04 / 675 43 02 ( M e n j Rel 110070008

• TORRE C/ TOPACIO 17 (Mtra-sol) Renda. 70.000 Pta, 3 hab., 1 saió, 1 bany, 1 cuina, jardí. « 674 15 66 ( C M H Ref. C10130006

VENDES

• TORRE DE LLOGUER amb mobles 3 dormitoris, menjador-sala. cuina, bany. Solar de 500 m!. A Mlrasol. Zona molt tranquil·la. 90.000/mes .-V «74 72 54 ftai&Dn*i! W FG1X6TO5

• DE PARTICULAR a part-cular compraria o canviaria podi apartament a Sant Cugat per planta baixa a reformar VHanova i fa Geltrú, de 3 hab., menjador i cuina, pai. Truqueu als vespres al

straosi» M. aturi

• ALFA 33 16V. negre. B-LK. 600.000.-n$88SS3S

rw.A IOIOOOIO

• ALFA Romeo 33. B-IT. 475000-13 589 09 91 |Fte»,ll|.WF10tg»0g

• ALFA Romeo 33, 1.5 Tl. GE-Z. n 675 32 57 OjBÜMan) ««>£'001X01

• ALFA Romeo 75. 2 0 TwinSpark. B-IU. « 6 7 5 32 57 { M r t r j a t m W *E I0O3MO2

• AUOHOO, B-IG « 6 7 4 6*50 (AunCotiirc· M Vi*») Ral ACV loonxc • AUSTIN Metro 1 3, Mana B-HZ. 225.000.- tr 588 55 35 <«MMoar»nfl. R«f. * 101000C1

• CITROEN AX, GT (extret). B-JU. « 675 32 57 moFj»t«nlfl«« 10030003

• CITROEN AX 11, TRE, B-IM. 350.000.- tr 589 09 91

• FIAT Uno 455, B-160O-HU, platejat. v 674 M 1 0 ISaiMFW.S 10110003

HNQUES (3RONELLA A.P.I.

Plana de l'Hospital, 1 0

6 7 4 7 2 5 4 6 7 4 7 4 6 6

VENDA I LLOGUER DE:

TORRES, LOCALS, TERRENYS, PISOS I APARTAMENTS

(amb mobles i sense)

ADMINISTRACIÓ DE LLOGUERS:

De totes les característiques

Extensa cartera amb molt bones ofertes!

• F I A T Uno turbo. IE , B-

IK.

475.000.-« 5 8 9 0991 (Ftor.slïfwnTOOrjM

• FORD Fiesta 1 1 . met B-JT. 300.000-« 5 6 8 55 35 lAJocanrarj FW.A 1010O0O3

gns

• G O L F 1 8 GL. B-JP. « 6 7 4 68 50 (Auto Conra tel VMei). M ACV I00H»

• GOLF GTI, 16 V. A.A. B-JV « 6 7 4 6 6 50 |AuK> Comvct tel Vil·les) ft*. ACV 10090001

• LADA Niva, B-NL 550.000.-» 569 09 91 F « » ü i FW FltmiOi

• LANCIA Delta. HF, turbo, B-KY 790 000.-« 5 8 9 09 91 iFtcr s ; Fwl F ITOBX-

• LANCIA Prisma, TDS, 0-AK. 750.000.-« 589 09 91 (FiMr.^l BBIF I002D010

• LANCIA Y-10.B-HD 325.000- « 589 09 91 IBaMt.U.) FWFHQMOOI

• RENAULT 21 blau, B-JJ 680.000.-« 5 6 8 S 5 35 iMcanrUW AIOIOMM

• RENAULT 5 GT turbo, negre, B-HT. 250.000-« 5 8 6 55 35 lAatocMni. rw.A im moos

• RENAULT Olio. RN-1 4 B-OO. « 6 7 5 3 2 57 (AUBEartan). W AE10030007

• RENAULT Clra 1.2, 3 p, vermell, B-OM. 975.000.-« 5 8 8 55 35 imnamn FM < leitiorx;

• S E A T Iblza. 1 5 1 . 3 p .

B -OB.

« 6 7 5 32 57 (A*FJSB»»I FW «1003OJ00

• SEAT Ibiza 1.2, negre. B-JX. 400.000 - « 586 55 35 (AiKCBrtnn W 4. IQ1000Q7

• SEAT Ibiza 1.5. 5 p KP « 675 32 57

• OPEL Corsa. B-IS 475.000.- « 589 09 91 ^tor li) Fld Fiaoaooi

• OPEL Corea GSI, B-LK. « 674 68 50 (Amo Corurca Ml vam Rel ACV I00UO3S

• OPEL KadetL 1.3. 5 p., B-HY. 450.000- « 5 8 9 09 91 (Rkrjr. LI | M F 1002000*

• OPEL Kadetl, 1.8 GT. blanc. B-JZ 600.000- « 588 55 35 (Autoc»«É).fl0f.A 10100006

• O P E L V e o r a 1 6 1 A A .

B-MN « 6 7 5 32S7 «u> Esx») w . AE «mm

• PASSAT Variant 1.8. AAB-MG. « 6 7 4 68 50 (Auto Comra tel VOMI M. ACV lormns

• RENAULT 19 TSE. blanc, B-LX. 650.000.- « 5 * 6 55 35 Ifctowst FW AW1J0006

• RENAULT 21 2 0, A A B-U. «67468 50 (Auto Comirte Mt Vdto). FM. ACV

• S E A T Ibiza 1 5, B-4896-

LK. N e g r e .

« 6 7 4 0 9 1 0 iSuaMm sioiiixai

• SEAT Terra, blanc. B-KT. 350.000 -« 5 8 8 55 35 |A<nMr«jl).M.A 10100038

• SUZUKI Swift GTI. B-1872-IP, blanc. « 6 7 4 0910 (Suni9).wsi(nioorx

• VOLKSWAGEN Gorl 16 V, B-LM « 6 7 5 32 57 UtOttWW) F» AE 10030010

• NISSAN Patrol 6 dl. dié-Ml.oun. B-JV. « 6 7 5 32 57 |Ai»E*Mi| FW AEICTOOrjW

• NISSAN Vanette pràctic dièset. B-MS « 6 7 5 32 57 (Al» rjMal). Ra*. AE 10030005

• R E N A U L T Exprés, d ié-s e l . B - J Z

650 000-« 5 6 9 09 91 [Fiarjc. 1.L) Ral F10020008

6 7 4 5 8 9

«&7 3 3

1 S 6 8

P I S O S EM VEH0.R

1 , Z 0 M E S U C l 6 : 1 l 9 m', 5 hab., 2 bmys. parquet,

calefacció, exterior terrassa 10 m'. 18.000.000 Pta.

i . mSSBG TOHtfBUWCA: 75 nf. 3 hab., 1 bany. parquet,

calefacció, exterior 1 pi. de pàrquing. 13.650.000 Pta.

] . ZONA MONESTIR: sobre àtic. 70 m', 2 hab., 1 bany,

menjador molt rjran, catetacciú, cuini nova, terrasses de 32 i

22 ITÍ. 15.000.000 Pla.

4. C I M . C B H M W O U : 70 m!, 4 hab., 1 bany, assolellat,

10.600.000 Pla.

5. PROP ESTACIÓ: 130 nf, 4 hab. dobles, menjador 38 rrr, 2

banys, calefacció, molt bon estat, 1 pi. pàrquing. Zona

comunitària amb piscina i jardi.

i P M P ESTACIÓ: 95 nf, 3 hab,, menjador sala d'estar, 2

banys, calefacció, 1 pi. pàrquing opcional. 17.000.000 Pta.

7. V L u t 83 nf, 4 hab., 1 bany, 1 lavabo, terrassa, calefacció,

14.000.000 Pta.

I . PROP MONESTIR: 96 m \ 4 tub ,2 banys complets.

parquet, caHacaó, armaris de paret, pi. pàrquing opcional.

Pis en molt bon estat

S. ZONA ESTACIÓ: 82 nf, 3 hab., 1 bany, calefacció terrassa.

15.000.000 Pta.

10. VAILD0RBX: pis de 2 hab., 1 bany, parquet, calefacció,

sortida al jardí comuniari. 10.500.000 Pta.

TURÓ DE CAN ROSES RUBÍ

Torres individuals, bones vistes

# Parcel·la de 430 m2, amb tanca

» A 15' de Barcelona

I A 2 km de Sant Cugat

# Tocant camp de golf Rubí-Sant Cugat

€ 4 hab., 2 banys, 1 lavabo, cuina equipada

; Calefacció, gas, garatge 2 cotxes, celler

vjJlE Passeig Francesc Macià, 80

J Tel. 588 40 17-588 54 99 (laborables i festius) - RUBÍ

•TERRANOVA - PISOS* NOVETAT

ARUBÍ

Pisos de 2 i 3 hab., amb jardí i terrasses. Preus des de: 9.700.000 i 10.200.000 Pta. Fins a 70 m* útils amb 2 banys. «ATENCIÓ», PÀRQUING INCLÒS EN EL PREU.

EDIFICI DE DUES PUNTES AMB ASCENSOR, gas, calefacció, cuina equipada, tel. i TV, etc. Entrada: 1.000.000 Pta, la resta a convenir fins a l'entrega de claus.

INFORMACIÓ: FINCAS VALLHONRAT Passeig Francesc Macià. 80

Tel. 588 54 99 (laborables i festius) - RUBÍ

exr.el.tat

\ y\ l-.I JOC 1)11 I", si .' 589 62 82 11 JOC D'EL PI "NT c 589 62 82 1 l . i r l · l l i'l s r t 58^ ' . \ i [ , 1^ i ) \ \

s °-Lo- ° Ò2 82 [-•[. Ji it" D'l·l I'l NI t 589 62 82 l·l.juc D'EL Pl'NT r 589 6 2 82 l·l Joc l i l 1 PUNT

"\

m in

&

&

© «El savi» té la resposta

m

Q

o

3

UJ N

M

10

00

El Punt ha posat al mercat «el savi», un joc de taula de

preguntes i respostes sobre la nació catalana.

N'hi ha una edició promocional, que inclou publicitat, al

preu de 2.800 pessetes per els subscriptors.

També se'n farà una altra edició, sense publicitat, que

costarà 6.995 pessetes. El joc -el savi» només es podrà

obtenir per comanda telefònica.

en <o »

8

a M <0

Reserveu el vostre Joc trucant al (D 589 62 82.

iw EL JOC D'EL PUNT t- 589 62 82 EL JOC D'EL PUNT T 589 62 62 EL JOC DHL PUNT ! 589 62 62 EL .'OC D'EL PUNT f' 589 62 82 EL JOC D'EL PUNT Z 589 62 82 EL JOC D'EL PL'NT « 589 62 82 EL JOC D'EL PUNT Z<

M OP

0) s

CRONOESCALADA A LA FLORESTA 25 • Divendres, 14 d'octubre de 1994 DISSABTE, LA CURSA AJORNADA

La corredora tarragonina del Saunier Duval Núria Florencio es va imposar dimecres passat en la cronoescalada que es va disputar a la Floresta. La florestana Karen Thompson va ser tercera. Plana 26.

Demà dissabte es disputarà la prova del Campionat dels Països Catalans que s'havia d'haver fet fa algunes setmanes però que es va haver d'ajornar perquè no hi havia la Guàrdia Civil. Plana 26.

El Centre d'Alt Rendiment Esportiu, juntament amb el Circuit de Catalunya i Doma , col·laborarà en el projecte que l'ex-campió del món de motociclisme Kenny Roberts pretén posar en marxa

MOTOCICLISME

a Catalunya. Aquesta nova iniciativa és una escola de pilotatge que servirà tant a pilots consagrats com a aquells que s'inicïen en aquesta especialitat esportiva. El CAR, que compta amb els últims aven

ços tecnològics, s'encarregarà del seguiment físic i psíquic dels pilots que prendran part en aquest programa. Aquest pot ser el primer cas de presència al CAR d'un esport no olímpic.

£1 CAR col·labora en l'escola de pilotatge de l'ex-campió del món Kenny Roberts

El Kenny Roberts Training Camp pretén promocionar el futur del motociclisme

L'eficàcia dels mètodes de treball, utilitzats a Califòrnia, n'asseguren l'èxit

CARME REVERTE • Sant Cugat.— Després de quatre anys de recerca el KRTC ha trobat el lloc ideal per instal·lar-se a Catalunya, un lloc que reuneix la millor combinació d'infraes-tructures i necessitats. Aquest espai màgic el formen el Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat i el Circuit de Catalunya a Montmeló, que, juntament amb l'empresa de promocions esportives Dorna, col·laboraran en l'escola de p i l o t a t g e que d i r igue ix l'ex-campió del món Kenny Roberts. L'escola de motociclisme que, en breu, posarà en marxa Roberts servirà tant per a pilots que ja estan competint com per als qui comencen en aquesta activitat. Tal com va dir el secretari general d'Esports de la Generalitat, Josep Lluís Vilaseca, que va presidir l'acte de presentació d'aquesta iniciativa, «l'èxit de l'escola està assegurat, ja que els seus mètodes de treball ja han demostrat la seva eficàcia a Califòrnia».

La intenció del KRTC és desenvolupar ens els seus pilots un coneixement complet del comportament d'una motocicleta en condicions de cursa i del que han de fer per aprofitar al màxim el seu potencial. Kenny Roberts pensa que pel desenvolupament del motociclisme «en el futur caldran pilots joves i millor preparats». Amb la participació del Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat i del Circuit de Catalunya el sistema d'entrenaments del KRTC podrà incloure entrenaments de velocitat, millora tècnica, força física i mental dels pilots. «El que fa el KRTC és oferir els mitjans necessaris als pilots perquè millorin —va explicar Roberts en la presentació—, ja que ser campió no és només el que es fa

Kenny Roberts arriba amb el KRTC a Catalunya. Foto: J.A. MULA.

en dos dies o dos o tres anys; el que volem ensenyar és la importància del dia a dia».

Els cursets comprenen una part teòrica que es farà tant al CAR com al Circuit de Catalunya, després la teoria es posarà en pràctica i es desenvoluparà en ovals de dirt-track. La preparació i el seguiment psíquic i físic dels pilots tindrà lloc en el CAR, centre que disposa dels últims avenços tecnològics. El programa del KRTC compta amb monitors integrats al sistema; tots ells han estat pilots amb èxits importants en les seves

respectives especialitats. Randy Mamola, Wayne Rainey i el mateix Kenny Roberts participaran directament com a monitors de l'escola.

Kenny Roberts va aprofitar, durant la presentació de la seva nova iniciativa, per demanar l'ajut de les diferents federacions i de tothom que estigui disposat perquè «una escola d'aquestes característiques necessita molts diners, i hi calen en forma de beques i de patrocini». L'ex-pilot nord-ameri-cà va deixar molt clar que aquest programa és obert a tothom i que

les grans firmes poden patrocinar alhora que treuen profit d'aquesta oportunitat.

Kenny Roberts, més conegut en l'àmbit motociclista pel Marcià, és l'únic pilot de la història que ha guanyat el gran nacional dels EUA, dos cops, però si per alguna raó s'ha fet popular és per les tres vegades que ha conquerit el campionat del món de velocitat. Des que va deixar la competició l'any 1983, s'ha dedicat a formar equips guanyadors per als campionats del món en les cilindrades de 250 i 500 centímetres cúbics.

FUTBOL

Un gol anul·lat evita que el Sant Cugat posi fi a la imbatibilitat del Tremp a casa

1Tremp: Diego, Latorre, Maza (Palacín 50'), Tolo, Roca, Chus, Miquel (Espasa 63'), Xavi, Hi

lari, Mariani, Sergi.

O Sant Cugat: Comellas (4), Martínez (3), Miguel Àngel (3), Ri-cardo (3), Ernesto (3), Oriol

(3), Àngel (3) (Jaume 79'), Pagarolas (3), Bayo (3), Casado (3), Edgar (3) (Aznar 46'). Gols: 1-0 Latorre 76'. Àrbitre: Gil Bonell. Malament. Es va empassar un gol favorable al Sant Cugat per considerar falta. Targetes grogues a Diego, Gandia i Chus, del Tremp, i a Martínez, Ricardo i dues grogues a Entesto, del Sant Cugat. Públic: Uns 250 espectadors.

CARME REVERTE • Tremp.— El Sant Cugat no va poder trencar la imbatibilitat del Tremp a casa, que després de vèncer els vermell-i-negres ha pres el liderat a la classificació de primera catalana al Sant Cristòfol. Els santeugatencs van tornar decebuts pel resultat però no pel joc de l'equip, ja que els homes de Munuera van fer un plantejament molt seriós del matx. Es van defensar amb ordre i en més d'una ocasió van posar en perill la porteria dels locals. Un partit que hagués pogut acabar amb empat a un gol va finalitzar amb

la victòria dels de casa gràcies a un potent xut de Delatorre, des de fora de l'àrea, que va salvar el conjunt lleidatà. Al descans es va arribar amb el marcador inicial tot i que hi va haver un gol, el que l'àrbitre va anul·lar al Sant Cugat després del servei d'un còrner que el porter local no va controlar. El col·legiat va interpretar que en la jugada es va produir falta al porter i el gol no va pujar al marcador. Aquesta circumstància que hagués canviat l'evolució del partit es va palesar en el resultat final. Els homes de Carles Munuera van merèixer molt més

que aquesta derrota per la mínima. Un empat hauria fet justícia en vistes del que van lluitar uns i altres en aquest matx marcat per la presència de la pluja. Aquest resultat li ha suposat al Tremp aconseguir el liderat, mentre que el Sant Cugat manté la setzena plaça a la classificació general. Pel compromís d'aquest cap de setmana els santeugatencs es tornen a desplaçar. El Sant Cugat visita el camp del Barceloneta, un equip força irregular a casa ja que en tres partits ha aconseguit tots els resultats possibles. El partit començarà a les 12.00h.

EI cadet i l'aleví del St. Cugat Esport recuperen un partit ajornat I Sant Cugat.— Els equips cadet i aleví del Sant Cugat van aprofitar la festivitat de dimecres passat per disputar el partit que cadascun d'ells tenia pendent. El cadet va vèncer per 7 gols a 1 el Juventut 25 de setembre en un partit marcat per la violència. Dos jugadors visitants i un santeugatenc van ser expulsats amb targeta vermella, no per utilitzar la duresa, sinó per confondre el futbol amb la boxe. La baralla va tenir lloc al segon temps, quan el Sant Cugat ja tenia resolt el partit. Per la seva part, l'aleví va empatar a dos gols a Terrassa davant el Can Palet.

El primer d'aquests partits es va ajornar, en el seu moment, per l'absència de l'àrbitre; i el segon no es va disputar pel mal estat del terreny de joc. / C.R.

Les juvenils del CV Sant Cugat continuen imbatudes a la lliga H Sant Cugat.— Les noies de l'equip juvenil del volei Sant Cugat continuen sense conèixer la derrota. En el partit corresponent a la segona jornada de la lliga, disputat dimecres, les santeuga-tenques van guanyar el Roca Ca-talonia per 3 sets a 1. A la primera jornada van vèncer l'Olot a domicili per 0 sets a 3. Aquest és un dels conjunts del club que ja ha debutat en el campionat de lliga, la resta ho faran aviat. Abans, però, el Club Voleibol Sant Cugat presentarà, oficialment, tots els seus equips, molt possiblement la setmana que ve, segons ha informat el club./C.R.

El CP S t Cugat empata davant el Martorelles, en jornada avançada • Sant Cugat.— L'equip A del Club Petanca Sant Cugat va aconseguir dimecres empatar a vuit davant el Martorelles, resultat que s'afegeix a la victòria de la primera jornada de lliga davant els Amics de Gràcia. L'equip B, que jugava a casa, es va imposar per 9 a 7 a l'Atlètic Ribera. L'únic conjunt que no va poder complir el seu compromís de lliga va ser el segon equip del Club Petanca Sant Francesc ja que el seu adversari, l'equip de la Mina, no es va presentar. /C.R.

La Copa d'Europa d'hoquei herba es disputarà a Terrassa • Terrassa.— L'Atlètic de Terrassa serà l'encarregat d'organitzar la pròxima edició de la Copa d'Europa, prevista per a principis del mes de juny. Aquesta setmana s'ha conegut, definitivament, la configuració dels dos grups, en què s'inclouen els equips que aspiraren a conquerir el títol. En el grup A, amb l'equip amfitrió, hi són l'Uhlenhorst, guanyador de la lliga alemanya, et Royal Bau-douin belga i els polonesos del Grunwlad. En el grup B s'enfrontaran l'Amsterdam, el Havant anglès, el SKA Samara rus i el Cer-nusco italià. El partit que disputaran els alemanys i el conjunt terrassenc servirà per calibrar les possibilitats dels dos favorits d'aquesta nova edició de la copa que es jugarà a Can Salas. / C.R.

26 ESPORTS ELS 4 CANTONS / Divendres, 14 d'octubre de 1994

CICLISME

La tarragonina Núria Florencio s'imposa en la cronoescalada de la Floresta

La florestana Karen Thompson va ocupar el tercer lloc al podi CARME Rivi Rl'i- j el segon memorial Fermin Torres Gil. Fio- j hi Floresta Karen Thompson es va classificat

H La Floresta.— La tarragonina de l'equip rencio. que a mes lidera la Copa Catalana. en tercer lloc. La parella formada per Oscar Saunier Duval Núria Florencio es va proclamar va tardar tres minuts, dos segons i quaran- i Jaime Barncs. de l'equip Braille de l'ONCE, guanyadora de la cronoescalada disputada a ta-cinc centèsimes per completar un recorregut es va imposat en la modalitat de tàndems, la Floresta dimecres passat, coincidint amb de poc més d'un quilòmetre. La ciclista de en la qual van prendre part quatre parelles.

CICLISME

mina Núria Florencio s'imposa Tonoescalada de la Floresta ^tana Karen Thompson va ocupar el tercer lloc al podi

I: Rl-VI·Rl·l· de l'equip i proclamar lisputada a cidint amb

el segon memorial Fermin Torres Gil. Florencio. que a mes lidera la Copa Catalana. va tardar tres minuts, dos segons i quaran-ta-cinc centèsimes per completar un recorregut de poc més d'un quilòmetre. La ciclista de

la Floresta Karen Thompson es va classificat en tercer lloc. La parella formada per Oscar i Jaime Barncs. de l'equip Braille de l'ONCE, es va imposat en la modalitat de tàndems, en la qual van prendre part quatre parelles.

(jnj du les participants en la rampa mes dura. Foio: JA. MULA.

Alguns núvols grisos cobrien el cel i les corredores escalfaven en els seus rodets abans d'iniciar-se la prova. L'organització enllestia els últims detalls per començar una cronoescalada curta però intensa. Els entesos feien els seus pronòstics; tots apuntaven cl nom de Núria Florencio. la líder de la copa catalana. La corredora de Mont-roig va fer bons els pronòstics en imposar-se amb un cro-no de 3 minuts. 2 segons i 45 centèsimes. HI segon millor temps el va marcar la ciclista de la Unió Ciclista de l'Hospitalet Encarni Gonzale/, que va fer un temps de .i minuts. 19 segons i i 27 centèsimes. La sorpresa la va donar la corredora de l'equip flo-restà Karen Thompson, que va fer el tercer millor temps i va pujar al podí. La component del Fermin Torres Gil de la Floresta va tardar 3 minuts, 20 segons i 36 centèsimes per cobrir el recorregut d'un quilòmetre i cent metres. Milagros Rodríguez, de la Penya Ciclista Baix Ebre, es va imposar en la categoria juvenil i Vanesa Quesada, del Polinyà, en cadets. L'atracció es va centrar en la modalitat de tàndems, que va comptar amb la participació de quatre parelles de l'equip Braille de l'ONCE, una d'elles mixta.

Núria Florencio és subcampio-na estatal en la modalitat de con-trarellotge i ha estat quarta, en aquesta mateixa especialitat, en els mundials amb la selecció es

' l f i " } (>SM Hoteles Pineda de M."& Mar Azcón (7), Cassola (6), Verges (11). Colomé (11), Cerezo (17), Monsalve (3), Llorens (10), Teruel (13), Aparicio (14), Alsina (10).

UESC A: Sevillano (4), García (12), Solano (8). Moreno (2),

Gómez (2), Fontanals (15). Badosa (6), Asensio (18). Parcials: 13-11, 29-15, 42-19, 53-29; 64-39, 70-41, 85-52, 102-67. Àrbitres: Avilés i Rodríguez. Regular. Públic: Unes 100 persones.

CATÍ MORELL • Pineda de Mar.— L'equip sènior A de la UESC va caure derrotat en el seu desplaçament a Pineda de Mar, en el partit corresponent a la 3a jornada de la 2a divisió estatal. Després del bon paper que va fer l'equip santeu-gatenc en el seu desplaçament a Mataró, tot i la derrota, l'eufòria s'havia fet notar a la plantilla de Marcel·lí Massafred. Però la il·lusió d'alguns jugadors no es va veure traduïda en efectivitat i el Pineda va donar una lliçó de bàsquet als de Sant Cugat.

A la primera part. els de Massafred van saber mantenir el marcador igaulat, però només durant els primers cinc minuts del matx (13-11). Amb l'entrada del veterà

tatal. La guanyadora de dimecres a la Floresta es va entregar a fons, tot i que pel seu gust el recorregut va ser un xic curt, perquè, segons va precisar. <sóc corredora de distàncies més llargues, però m'ha agradat molt; l'organització ha estat perfecta perquè

els carrers estaven ben senyalitzats i res no ens ha destorbat». Només falten dues proves puntuables per a la copa catalana i Florencio confia que si tot va bé podrà mantenir el maillot fins l'últim dia.

La màxima responsable de l'organització, la florestana Montse

rrat Torres, estava decebuda per la poca afluència de participants, «segurament espantades per la pluja». Tanmateix, Montserrat Torres espera que les corredores responguin positivament a la cita de demà amb el campionat dels Països Catalans.

Camerana, que s'acostava amb més perill a la porteria defensada per Nino. Cap a la meitat del primer temps, una millora dels jugadors de Carles Navarro va propiciar un equilibrí pel que fa a ocasions creades. Tot i les oportunitats que tenien tots dos equips, es va arribar al descans amb l'empat a zero inicial.

A la segona part, els santeu-gatencs van sortir disposats a aconseguir el primer gol del partit, però van ser els visitants els que van inaugurar el marcador just quan millor jugava el Sant Cugat. Aquest gol en contra no va desmoralitzar els locals, que van empatar dos minuts després amb un gol de Mauri. Tampoc els va afectar el fet que l'equip de Logronyo fes el segon gol poc després, i el tercer a cinc minuts del final. Els visitants, amb 2 gols d'avantatge al seu favor, van refíar-se, i els santeugatencs ho van aprofitar per remuntar el partit i apuntar-se la victòria en el primer partit del campionat de la divisió de plata.

Aquest vespre, els santeugatencs marxen cap a Gijón, on demà a partir de dos quarts de cinc de la tarda jugaran contra el Gijón La Nuechi.

El Campionat dels Països Catalans es farà definitivament dissabte

C ARYü RIAI-RTE B La Floresta.— Lis organitzadors esperen que aquesta vegada sí que es pugui celebrar el campionat dels Països Catalans de ciclisme femení, punttiable per a la copa catalana. Per començar. aquesta vegada, els responsables de la cursa han confirmat, després de disposar dels permisos pertinents, la celebració de la prova a la Guàrdia Civil de Trànsit. Aquest mateix critèrium no es va poder disputar, tal com era previst, el passat 18 de setembre per l'absència de la Guàrdia Civil. màxim responsable del control de pas d'una cursa quan transcorre per diferents poblacions.

Les participants de la prova, corredores de les federacions catalana, valenciana, balear i andorrana, entre altres participants que s'espera que arribin d'altres punts de l'Estat, hauran de completar un recorregut que passarà per Valldoreix. Sant Cugat. Vall-vidrera, Molins de Rei i Rubí. La sortida i l'arribada tindran lloc a la Floresta.

La florestana Montserrat Torres, màxim responsable de l'organització, ha volgut aprofitar l'escalada a Montjuïc de diumenge per assegurar-se un bon nivell de participació. No obstant això. Torres creu que «moltes corredores es reservaran exclusivament per a l'escalada a Montjuïc», on és prevista la participació de totes les ciclites que dimecres van fer la cronoescalada de la Floresta. Sobre la possibilitat que la corredora del Fermin Torres Gil Karen Thompson pugui atrapar Núria Florencio, actual líder de la copa catalana, Montserrat Torres pensa que serà difícil «perquè la tarragonina travessa un bon moment de forma». Tanmateix això s'haurà de comprovar sobre el terreny, dissabte a la Floresta, a partir de les deu del matí. i diumenge a Montjuïc.

El COI, Solidaritat Olímpica i el CAR signen un conveni de cooperació

CARME REVERTE • Sant Cugat.— El Centre d'Alt Rendiment Esportiu de Sant Cugat continua treballant en nous projectes, sempre en favor del desenvolupament de l'esport i els esportistes. Però no només ho fa en l'àmbit nacional o estatal, també participa en iniciatives a nivell internacional com la que dijous, a l'hora de tancar aquesta edició, era previst que quedés oficialment segellada.

La signatura d'aquest conveni de cooperació a tres bandes, COI, Solidaritat Olímpica i CAR, es traduirà en beques concedides als esportistes d'alt nivell de diferents països perquè puguin dur a terme la seva preparació amb vista als Jocs Olímpics d'Atlanta. Aquests atletes faran la seva preparació en el Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat.

En l'acte oficial de la signatura era previst que Joan Antoni Sa-maranch i Anselmo López signessin per part del Comitè Olímpic Internacional, i Rafael Cortés Elvira i Josep Lluís Vilaseca en representació del Centre d'Alt Rendiment Esportiu.

D'altra banda, i segons el programa previst, el president del COI, Joan Antoni Samaranch, havia de visitar el departament de biomecànica i les noves instal·lacions del CAR, abans de signar el conveni i trobar-se amb els esportistes que són al Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat.

BÀSQUET FUTBOL DE SALA

La UESC encaixa una altra derrota en el seu desplaçament

a Pineda de Mar El Pineda va donar una lliçó de bàsquet

El Sant Cugat s'estrena a la divisió de plata amb una

victòria in extremis Els locals remunten un 1-3 al Pacharàn

QUET

aixa una altra ÏU desplaçament a de Mar una lliçó de bàsquet

Colomé a la pista, la igualtat es va veure ràpidament reduïda i els locals van mostrar la seva superioritat. Colomé i Aparicio van demostrar als de Massafred que el bàsquet també es juga amb el cap. Als 10 minuts de joc l'avantatge ja era considerable pels d'Aliguer i Serrano (29-15). I en poc temps els pinedencs es van fer el partit seu. Als 20 minuts de joc, l'equip local marcava una diferència de 24 punts (53-29), que es va fer insuperable.

La segona part no va ser millor per als santeugatencs. Tot i que els de Pineda es van relaxar als primers minuts del segon temps, els visitants van patir novament la contundència i l'efectivitat del joc interior i exterior dels homes d'Aliguer i Serrano. Llorens i Teruel van condemnar el joc de la UESC amb les seves assistències i llançaments a cistella. De fet. el marcador ja ho diu tot (102-h7). 35 punts de diferència que donen la tercera derrota consecutiva de la temporada a l'equip que entrena Massafred. Aquesta situació complica les coses als de Sant Cugat si volen fer un millor paper davant, el Gramenet, que visita Sant Cugat aquest cap de setmana.

FUTBOL D

El Sant Cugat divisió de pla

victòria in Els locals remunten

4 Sant Cugat: Nino, Pla. David. Xa-vi, Rafa —cinc inicial—, Carles,

Mauri, Juanita, Jaume, Sergi. José Luis.

3 Pacharàn la Camerana: Pablo, Mano, Eduardo, Roberto, Raúl

—cinc inicial—, Vallejo. Mocha. Andrés, Laza, Penalba, Raúl. Gols: 0-1 Penalba~r77ri-TMauríl9\ 1-2 Roberto 32', 1-3 Roberto 35', 2-3 Sergi 37', 3-3 Mauri 39', 4-3 Xavi 39'. Arbitres: Pena i Navarro (Castelló). Van amonestar a Pla i Sergi, per part del Sant Cugat, i als visitants Eduardo i Penalba, que va veure dues targetes grogues. Pista: Pavelló municipal, uns 150 espectadors.

GEMMA COMPTE • Sant Cugat.— El Futbol Sala Sant Cugat s'ha endut els dos primers punts en joc després que dissabte derrotés el Pacaharàn la Camerana de Logronyo per 4 gols a 3 en un partit en el qual a la segona part els jugadors santeugatencs van anar per darrera en el marcador fins l'últim minut.

El partit va començar amb uns minuts de tempteig en els quals tots dos conjunts buscaven la seva posició a la pista. Tot i aquesta igualtat en el joc, les millors ocasions les creava el Pacharàn la

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 14 d'octubre de 1994 E S P O R T S 27

POLIESPORTIU

FUTBOL

PB St Cugat, 2-C. Clos, 3 Penya Blau-grana:Jesús (Edu 45'), Cobos, Luis, Tato, Vila, Juanjo, Carre, Isaac, Campos, Quintana (Javi 46'), Carrillo (Sergio 37'). Can Clos: Gómez, Marín (Gpnzàlez 22'), Valentín, Raúl, Collado, Àlvarez, Pérez Romero, Gómez (Óscar 85'), Tradio (Pavón 87'), Jiménez (López 50'). Gols: 1-0 Campos (13'), 1-1 Raúl (20'), 1-2 Alvarez (51') penal, 2-2 Juanjo (80') penal, 2-3 López (93'). Àrbitre: Prados. Bé. Comentari: La Penya va perdonar i al final ho va pagar. La primera part va ser igualada i amb molt de cen-trecampisme i la segona meitat també va seguir la mateixa tònica. L'única diferència va ser que els visitants van saber aprofitar les errades dels locals./C.R.

Júnior, 2 - Viladecavalls, 2 Júnior Aulesa, X. Tomàs, Ferrer-Dal-mau, Puigvendrellós, Permanyer, Garrido, Prats (Olivé 70'), Casulleras, Agustí (Quicu 45') Micky, Alonso (Soriano 75'). Viladecavalls: Lozano, Ferrer, Puig, Agramunt, Estadella, Martín, Flacón, Valls, Fondevila, Olivella, Plans (Mur 58'). Gols: 1-0 Casulleras (10'), 1-1 Fondevila (20'), 1-2 Olivella (40') penal, 2-2 Permanyer (85') penal. Àrbitre: Puig Mas. Regular. Comentari: Segon empat del Júnior a casa davant el Viladecavalls, un dels candidats a ser entre els primers al final del campionat. Els santcugatencs es van avançar en el marcador però després de deu minuts de domini altern va arribar l'empat. Abans d'arribar al descans els visitants van disposar d'un penal per marxar amb avantatge als vestidors. La segona meitat va servir perquè Permanyer aconseguís el gol de l'empat definitiu. / C.R.

Mira-sol, 0 - Macarenos, 0 Mira-sol: Antonio, Juan Carlos, Tin, Jordi, Naranjo, Julio (Dani 46'), Jaime (Manolín 46'), Quique (Juan, (Manu

85'), Luis, Minguella, Tini. Macarenos: Cobos, Jesús, Chema, Rodríguez, Dani, Toni, Nebot (Afri 56'), José, Fèlix, Cristóbal (Prat 68'), Jesús. Àrbitre: Mesa. Correcte. Comentari: L'equip visitant va ser l'encarregat de dur la iniciativa durant el primer període. El panorama, però, va canviar al segon temps amb l'entrada de jugadors que van reforçar el conjunt de Mira-sol. Els locals van assetjar el seu adversari, però sense fortuna. Ni tan sols van tenir la possibilitat de llançar un penal que l'àr-bitre no va xiular. / C.R.

Montserrat, 4-C. Cortés, 3 Montserrat' Femàndez, Nicolàs, Borrego, Torres (García 70), Villalobos, Bugos, Asensio, Romero, Pachón, Gonzàlez, (Penarver 80'), Sanchez. Can Cortés: Téliez, Francisco Javier, Benjamín, Dioni, López (David 68'), Cristóbal (Xavier 55'), José Mana, Morilla, Carlos, Óscar, Gàlvez. Gols: 1-0 Pachón (3'), 1-1 Dioni (7'), 2-1 Pachón (12'), 2-2 Dioni (15'), 3-2 Asensio (30'), 4-2 Romero (43'), 4-3 López (55'). Àrbitre: Marín Martín. Molt malament. Comentari: El Can Cortés va perdre per la mínima en el partit més fluix disputat fins ara. Els atacs van dominar les defenses; tot i així, no va ser un matx vistós. Poc abans de l'acabament del matx ['àrbitre no va xiular un clar penal, per mans dins l'àrea, favorable al Can Cortés. / C.R.

BÀSQUET UESC, 55 Club Bim, 93 UESC: Quinto (2), Crespi (-), Soler (9), Carazo (14), Paz (7), Garcia (2), Garcia (3), Romero (2), Sanz (9), Ju-nyent (-), Argento (5), Moreno (2). Club Bim: Dachs (12), Valero (7), Ventura (11), Pascual (2), Morago (16), Kellerman (2), Cuadrat (23), Tontova (1), Canas (12), Roca (6). Àrbitres: Roset i Sanchez. Comentari: L'equip B de la UESC va encaixar la tercera derrota en tres jornades de lliga. El pitjor de tot,

però, no és la desfeta sinó la imatge oferida pels santcugatencs, un joc molt per sota del nivell que es vol aconseguir. Els visitants van fer servir el contracop com a principal arma, i ho van fer a la perfecció. El desencert i la desesperació va tornar a ser la c o n s t a n t en l ' equ ip s a n t c u g a -tenc. / l.M. / C.R.

CB Mira-sol, 62 Pallejà, 47 CB Mira-sol: Javi (2), José (9), Óscar (11), Miguel (-), Edu (18), Maruis (5), Manolo (5), Osúl (3), Rafa (5), David (4). Pallejà: Badia (12), Aguayo (2), Cha-ves (2), Puigventós (8), Jiménez (4), Carpio (-), Cogul (7), Plaza (-),Ro-dríguez (1), Guillem (9). Àrbitre: Gonzàlez. Bé. Comentari: Una jornada més els seguidors del Mira-sol van omplir el pavelló de l'escola Catalunya per presenciar la tercera victòria de l'equip. Ja a la primera part els locals van saber mantenir una distància prudent. A la represa els visitants van sortir més motivats i als dos minuts superaven els locals d'un punt, però l'alegria va durar poc perquè els mi-rasolencs van recuperar aviat el terreny perdut. Màrius, en una excel·lent tasca defensiva, va contribuir notablement al triomf de l'equip. / C.R.

FUTBOL DE SALA R. Xocolates,6 - Olimpyc, 1 R. Xocolates: Andrés, Novas, Tachin-ha (2), Montes, Vargas, Gómez (2), Cambón (1), Planellas (1), Gumbau, Serrano. Olimpyc: Araiz, Dani, Octavi, David, Jordi Reixach, Joan Reixach (1). Revilla, Mur. Evolució marcador 1-0, 2-0, 3-0, 4-0, 5-0,5-1,6-1. Àrbitre: Arteaga i Forroy. Regular. Comentari: Els florestans, que van debutar a la primera divisió estatal A, ho van fet amb derrota davant els gironins del Roca Xocolates. Tot i que l'Olimpyc es va saber defensar al principi, només un jugador, el brasiler Tachinha, va ser l'encarregat de

marcar la diferència entre un equip i Paltre. L'equip d'Àngel Ruiz perdia massa ràpidament la pilota en atac i les poques ocasions que van suposar perill les va salvar el porter local. L'Olimpyc va fer el seu únic gol de penal i quan el partit ja estava totalment decidit. / C.R.

HOOUEI-HERBA Júnior, 2 - Gavà, 1 Júnior Laura, Vicki, Flor, Núria, Natàlia, Eva, Carol (1), Júlia, Ainoa, Vicki Gonzàlez (1), Freia, Anna, Elisabet, Marta. G»và: Pili, Iolanda, Bello, Carmen, Ester, Ara (1), Glòria, Carmen, Marina, Imma, Pili, Mansa, Eva, Mònica. Evolució marcador 1-0, 1-1, 2-1. Arbitres: Pons i Sanjuan. Bé. Comentari: L'equip femení del Júnior no pot anar millor en el campionat de Catalunya d'hoquei sobre herba. Les jugadores de Diumenjó han sumat la segona victòria del campionat en dues jornades, aquesta última més meritòria per tractar-se del Gavà. Les noies del Júnior es van imposar a l'actual campió de Catalunya en un matx que si bé no va ser vistós si va ser pràctic. / F.B. / C.R.

HÜUEI-PATINS PH St Cugat, 6-C. Palet, 2 PH S t Cugat: Torres, Cervantes, Montserrat (1), Jul (1), Villalonga, Del Olmo (4), Rius, Costa, Zaplana. C. Palet Castellat, Segura, Gàlvez (1), Rueda (1), Argemí, Serrano, Moya, Antón, García, José Maria Moya. Evolució marcador 0-1, 1-1, 2-1, 3-1, 3-2,4-2,5-2, 6-2. Àrbitre: Gómez. Bé. Comentari: El Patí Hoquei Sant Cugat ha entrat amb bon peu a la lliga. En un compromís que es preveia molt més igualat, els homes de Toni Pa-redes van saber treure profit de l'experiència d'un home com David del Olmo, que s'ha incorporat aquesta temporada a l'equip. / I.S. / C.R.

Bigues, 3-CH St. Cugat, 6 Bigues i Riells: Femàndez, Lledó,

Franco, Heredero, (2), Cladellas, Antón (1), Ricardo, López, Grande. CH St. Cugat: Oriol, Bernat (1), Roger (1), Marc, Burnat (1), David (1), Anglès (1), Oscar (1), Alex. Evolució marcador 0-1, 1-1, 1-2, 1-3, 1-4,1-5,1-6,2-6, 3-6. Àrbitre: García. Bé. Comentari: Tot i l'ampli marcador, el conjunt santeugatenc no estava satisfet amb el joc exhibit en el primer partit de lliga. El matx no va començar bé pels de Sant Cugat, que ràpidament es van posar les piles per imposar-se en el partit, que al final va controlar còmodament. / I.S. / C.R.

HANDBOL

Arrahona, 34 UESC, 25 Arrahona: López, Camps (5), Garriga (3), Andreu (4), Vàzquez (2), Francisco (3), Jaume (1), Civil (2), Guardia (5), Femàndez (9). UESC: Bell, Fisas (2), Tomàs (6), Martí (-), Estévez (2), Tortosa (1), Armand (6), Casaubón (-), Ayo (4), Romero (4), Cornet. Comentari: Una mala actuació dels santcugatencs va costar al conjunt de Josep Ibànez la primera derrota en la lliga. El resultat del descans (19-9) posa en evidència l'actuació de la UESC en aquest matx disputat a Sabadell. Deu minuts fatídics en aquesta primera part van marcar la diferència que al final mostrava el marcador. Al segon període els santcugatencs van intentar acostar-se en el marcacor, però sense fortuna. Els locals, però, encara van millorar; des del començament van conduir el partit i no van cedir en cap moment la iniciativa als santcugatencs, que van tenir un mal dia. Aquest cap de setmana els jugadors de Josep Ibànez hauran de demostrar que la desfeta del passat cap de setmana va ser un lapsus en la lluita que hauran de mantenir en el camí cap a l'ascens. Demà la UESC rep al Pavelló el Rubí en la tercera jornada del campionat de lliga de primera catalana. / P.M. / C.R.

FUTBOL

1a catalana Hora Partit 12.00 Barceloneta-Sant Cugat (Dium.)

3a regional Hora Partit 10.00 Can Carles-Matadepera (Dium.) 10.15 Rubinenc-PB Sant Cugat (Dium.I 12.00 Juv. 25 Setembre-Júnior (Dium.) 12.00 Serragalliners-Mirasol (Dium.) 17.00 Alella-Adesa (Dium.)

Juvenil Hora Partit 18.00 PBSantCugat-Barberà|Diss.|. 11.30 St. Llorenç-St- Cugat (Dium.l 15.30 Júnior-Joan XIII (Diss.)

Cadet Hora Partit 16.00 PB St. Cugat-St. Cugat (Diss.) 9.45 O. Can Fat)6-Júnior (Dium.) 10.00 Adasa-Castellar (Diss.)

I I Infantil Hora Partit 16.30 St. Llorenç-Adesa (Diss.) 15.30 J. 25 Setembre-PB St. Cugat (Diss.)

BÀSQUET

2a divisió estatal SÈNIOR

Hora Partit 11.00 UESC A-Gramenet (Dium.)

SUB-23

Hora Partit 12.30 UESC A-Gramenet (Dium.)

JÚNIOR Hora Partit 17.30 Manresa-UESC A (Diss.)

• 3a preferent SÈNIOR

Hora Partit 19.00 Flix-UESC B (Diss.)

SUB-23 Hora Partit 17.30 Flix-UESC B (Diss.)

JÚNIOR i ' . / • '

AGENDA Hora Partit 17.00 CB Artes-UESC B (Diss.)

• 3a categoria 0 SÈNIOR

Hora Partit 12.00 Roquetes-Mirasol B (Dium.)

SUB-23

Hora Partit 10.30 Roquetes-Mirasol B (Dium.)

VOLEIBOL

Campionat de Catalunya SÈNIOR MASCULÍ

Hora Partit 17.30 CV St. Cugat-CV Prat (Diss.)

JUVENIL FEMENÍ

Hora Partit 19.30 CV St. Cugat-Calella (Diss.)

CADET FEMENÍ

Hora Partit 19.30 CV St. Cugat-Sta. Isabel (Diss.)

HOOUEi-PATINS

M Campionat de Catalunya 2a CATALANA

Hora Partit 21.15 CH St. Cugat-Ripoll (Diss.)

JUVENIL

Hora Partit 11.45 Virolai-PH St. Cugat A (Diss.) 16.45 PH St. Cugat B-HPTona (Diss.) 11.00 PH St. Cugat C-JRJ (Diss.)

INFANTIL

Hora Partit 17.00 Cornellà-PH St. Cugat A (Diss.) 15.30 PH St. Cugat B-HP Tona (Diss.)

ALEVINS

Hora Partit 16.30 (Diss.

St. Josep B.-PH St. Cugat A

14.30 (Diss.

PH St. Cugat B-Mar. St. Joan

BENJAMINS

Hora Partit 16.30 Sentmenat-PH St. Cugat (Diss.)

PRE-BENJAMINS

Hora Partit .;• , ,<,, ; lüjiii./ i-.

15.30 Sentmenat-PH St. Cugat (Diss.)

HOQUEI-HERB&l

M Cpt. de Catalunya fem. Hora Partit 16.00 Júnior-CD Terrassa (Diss.)

FUTBOL-SAÜ

9 Divisió de plata Hora Partit 17.30 Gijón la Nuechi-FS St. Cugat (Diss.I

• la divisió A Hora Partit 18.00 Olimpyc-Fuentes del Ebro (Diss.).

1a divisió 8 Hora Partit 19.30 Ivansport-PB St. Cugat (Diss.)

Ü Divisió d'honor cat. Hora Partit 19.00 Karcher-Champion (Diss.)

2a divisió B Hora Partit 17.00 Olímpyc-Montmeló (Diss.)

M 3a divisió Hora Partit 17.00 Valldoreix-Navas (Diss.) 16.00 Chess-Hitachi (Diss.) 17.00 Bokatas-La Costa (Diss.)

Juvenil Hora Partit 11.45 Olimpyc-Lladoner (Dium.)

H Cadet Hora Partit 16.00 Castellvi-Olimpyc (Diss.)

Alevins Hora Partit 15.00 Adrianenc-Olimpyc (Diss.)

HAS»

1a catalana Mmà.

Hora Partit 19.00 : ,HES£>Bubl RIDiss.)

Carlos Claramunt

LLISTA D 'ACTIVITATS CURS 1 9 9 4 - 9 5

- Iniciació al Ioga - Pranayama (respiració)

- Kundalini Ioga (ioga de l'energia) - Concentració i Meditació - Cursos de Professors de Ioga (Borsa de treball) - Cursos d'Astrologia (Cartes astrals, consultes i

progressions)

- Cursos de Tarot, Hipnosis, Sanació i Teràpies, per Jesús Pardo - Massatge Holístic, per Crystal

- Acupuntura (revisions gratuïtes al setembre), pel Dr. Chen

- Filosofia oriental, per Carlos Claramunt - Shiatsu, per Jan

-1 ching, Reiki i Colorpuntura, per Dominique Chenard

- Percepció corporal, salut, institució i vida, per Eric Rolf

PRIMERA CLASSE DE PROVA GRATUÏTA

* Deixar de fumar, en Intensius de 5 dies, pel Dr. Chen

Q Riera, 15, baixos • Telèfon 674 21 03 U>' I I . I L Í J V

P R O B l · l M l S l'KR I \ PIT JA

Les pluges J aques ta s e t m a n a han

provocat p r o b l e m e s de trànsit i

inundacions m e n o r s en d i te ren ts

punts de Sant ( 'ugat i han

mant ingut la ciutat en si tuació

d 'a ler ta I.. IM.nu 21)

2 8 . DI\LIHIICV 14 d'ocluhre de 1W4 Dl·ITNQl"FM"IA IMPORTADA

Avelino Maes t r e . comissar i de la Policia Nacional , a t i rma en una entrevista que Sant Cugat es una ciutat impor t adora de de l inqüència . p e r ò que s'ha recui t un Mi per cent els últims anys. Plana 30.

SANITAT

Sense haver supciai encara la suspensiu a un conveni amh el Clínic de Barcelona. de pacamcnis. l'Ilnspital (iencral de Ca- Aquesta tècnica de reproducío assistida tahinva L'S el piimei centre hospitalari ha donat ja els seus primers resultats de la comaica tn\ ics parelles podran a l 'UCC: la primera dona a qui li ha

una proveta ha quedat embarassada. I n èxit sorprenent, tenint en compte que només entre un vint i on trenta per ccni de les parelles que recorren a aquest

sotmetre's a la lecundacio in vün> gràcies i estat implantat un embrió fecundat en mètode aconsegueixen resultats positius.

1-1 doctor (iome/. Bolca niosu.mt un ccogiat amb cl qual es fan Ics proves, t-oto: MANI I-M'INOSA

La fecundació «in vitro» es comença a aplicar amb èxit a l'Hospital General

Les possibilitats d'embaràs amb aquesta tècnica són d'entre un 25 i un 30 per cent

Fins ara, al Vallès només dos consultoris privats aplicaven la fecundació «in vitro»

l'I·l.IAC T.RNADAS • Sant Cugat.— L'Hospital General de Catalunya es cl primer centre hospitalari de la comarca del Vallès Occidental on les parelles que no puguin tenir fills per problemes d'esterilitat poden sotmetre's a la fecundació in vitro. Fins ara. aquest mètode només s'aplicava en dos consultoris privats de Sabadell i Cerdanyola del Vallès.

La situació econòmicament delicada que travessa l'Hospital impedeix fer cap nova inversió, i és per això que el nou programa es fa en col·laboració amb l'Ho-pital Clínic: les parelles es sotmeten a totes les proves i tractaments amb l'equip mèdic del departament de ginecologia de Sant Cugat, però la tecnologia la posen des de Barcelona.

De moment. l'Hospital General ha tractat ja el seu primer cas: el d'una dona de Barcelona que està embarassada ara de set setmanes gràcies a aquesta tècnica de reproducció assistida. El més sorprenent és que va quedar en estat al primer intent, un fet molt «inusual», segons ha assenyalat el coordinador del programa i metge especialitzat en ginecologia. Fernando Gómez Bolea. Segons les estadístiques, només entre un vint

i un trenta per cent de les dones queden embarassades en els set primers intents de fecundació mitjançant aquest sistema. Lis a dir, de cada cinc parelles que se sotmeten a tractament, només una o dues com a màxim aconsegueixen resultats positius. De to

tes maneres, són poques les que es decideixen a intentar-ho tantes vegades, «per l'estrès que els provoca haver de sotmetre's a controls tan estrictes».

L'èxit del primer cas que s'ha tractat des de l'Hospital General demostra, segons Gómez Bolea,

Un procés complex i car OC.

• El procés de la fecundació in vitro, malgrat que està totalment desenvolupat a molts hospitals catalans. és molt complex. Des que la dona comença a prendre la medicació per estimular l'ovulació fins que se saben els resultats finals passen aproximadament qua-ranta-cinc dies. De fet, s'ha de passar per quatre fases: durant un temps, la dona se sotmet a un estricte control clínic, durant el qual s'estimula el procés de producció d'òvuls. Per iniciar aquest procés s'espera que hagin passat vint dies des de l'última menstruació. El següent pas serà una punció, generalment dolorosa, per extreure els gamets femenins. La tercera, la més complicada, consisteix justament en la fecundació artificial en una pro

veta entre els òvuls i els espermatozoides del semen de l'home. Aquesta operació es realitza a l'Hospital Clínic amb el material adequat. Un cop obtingut l'embrió, es transfereix als òrgans reproductors de la mare, on, si l'operació té èxit, es desenvoluparà el fetus.

Parts múltiples

No és estrany que una dona sotmesa a la fecundació in vitro que aconsegueixi quedar en estat tingui bessons o fins i tot trigèmins. Això es deu al fet que els ginecòlegs implanten a la dona entre quatre i cinc embrions «per augmentar les probabi l i ta ts d'èxit», explica el doctor Gómez Bolea. D'aquests, però, només arriben a desenvolupar-se normalment un o dos.

que la tècnica utilitzada «és la correcta»; de fet, el risc principal està en el procés de trasllat dels òvuls des de l'HGC a l'Hospital Clínic.

El coordinador del programa de fecundació in vitro a Sant Cugat preveu que d'aquí a finals d'any seran tractades cinc parelles més que reuneixien tots els requisits. El cost d'una operació d'aquest tipus a l'HGC és d'aproximadament mig milió de pessetes.

L'última opció contra l'esterilitat

Abans d'optar per aquesta tècnica de reproducció assistida, però, les parelles estèrils se sotmeten a altres tractaments amb l'objectiu d'estimular la fertilitat. Només s'opta per aquest mètode quan els resultats han estat infructuosos. Dades del propi hospital demostren que l'esterilitat no és un problema minoritari: un quinze per cent de les parelles en edat fèrtil tenen problemes per tenir fills.

La disfunció més comuna que pateixen les dones que recorren a la fecundació in vitro és una obstrucció a les trompes de Fal·lo-pi; altres vegades, però, l'origen de l'esterilitat és desconegut o es deriva d'irregularitats en el semen de l'home.

La Creu Roja de Sant C ugat-Rubí envia material escolar als nens del Perú

\11KI I \ S \ | \

B Sant ( ujjut.— La Creu Roja de Sant Cugat-Rubí ha rce>illit cinquanta-sis caixes de material escolar en la campanya que ha citil a lerrnc aquests dics amb la finalitat d'obtenir llibres de text i material escolar divers per ah nens del l'cru. D'acord amb Ics primeres estimacions. Sant Cugat es confirma com un dels municipis de Catalunya on s'ha iccaptat mes quantitat de material. LU jo\cs de la Creu Roja óc Sani Cugat-Ruhí han arribat a recollir cinquanta caixes mes de Ics quL- s'es-peraven en un principi.

A mes de llibres de text. Ics caixes contenen material piòpia-ment dit, com ara llibretes, bolígrafs. gomes, llapis i pegues, entre d'altres.

La campanya I'ÍI\SII roportitniítn s'ha dut a terme a molls municipis de! país. entre ells a les localitats vallesanes de Sabadell. Sentmenat i Cerdanyola. Ln el cas de Sant Cugat, aquesta es la primera Negada que la Creu Roja organit/a una campanya de característiques similars, fet que augmenta l'èxit aconseguit. El responsable de la campanya a Sant Cugat. Santi Martínez, ha mostrat molt content dels resultats obtinguts i ha donat les gràcies a tots als santeugatencs per la bona acollida que ha tingut ia campanya a la nostra localitat.

Aquesta iniciativa, que s'ha dut a terme gràcies a un conveni entre la Creu Roja i la Generalitat, s'ha centrat sobretot en centres escolars de primària i secundària, però també hi han participat persones a títol particular, professorat i esplais. El material recollit en tota la geografia catalana sortirà de! port de Barcelona amb destinació a Lima, on el Grup Juvenil i Cultural d'aquesta ciutat cl distribuirà arreu del Perú. Aquest grup du a terme al Perú una tasca d'al-febetització i formació, tant d'adults com d'infants. En la campanya que es va fer l'any passat també per als nens del Perú, la Creu Roja va recollir a tot Catalunya material escolar per valor d'un milió i mig de pessetes.

L'acord definitiu per al desplegament dels Mossos, molt a prop • Barcelona.— L'acord definitiu per al desplegament dels Mossos d'Esquadra s'aprovarà pràcticament amb tota seguretat en la propera reunió de la Junta de Seguretat de Catalunya, prevista per la setmana vinent. La decisió es va saber aquesta setmana després que la secretària d'estat d'Interior, Margarita Robles, es va reunir amb els governadors civils de Catalunya i amb diversos representants de l'administració catalana —entre ells el delegat del govern estatal a Catalunya— per tractar sobre el tema. A la reunió. els assistents van ultimar els detalls del desplegament d'aquest cos, tot i que no es van facilitar més detalls de com es portarà a terme. El ministre de Justícia i Interior, Juan Alberto Belloch, ja havia avançat abans-d'ahir que l'acord era imminent. El ministre va avançar que el nou model preveu el desplegament d'uns deu mil agents en els vuit anys vinents. / ELS 4 CANTONS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 14 d'octubre de 1994 PUNT DIVERS 29

AIGUATS

La pluja que devasta Catalunya només provoca problemes menors a Sant Cugat

Quatre morts i quatre desapareguts és el balanç provisional dels temporals SÍLVIA BARROSO

B Sant Cugat.— Les pluges d'aquesta setmana han provocat problemes de trànsit i inundacions menors en diferents punts de Sant Cugat i han mantingut la ciutat en alerta

L. Amb tot, les conseqüències dels aiguats no han estat greus comparades amb les catàstrofes d'altres llocs de Catalunya, que han causat quatre morts i la desaparició de quatre persones. Dimecres es van identificar els cossos

sense vida de dues dones desaparegudes riera avall a Palau de Plegamans, i a Santa Eulàlia de Ronçana es van localitzar dos cadàvers. Els danys materials són incalculables, especialment a les comarques tarragonines.

AIGUATS

que devasta Catalunya només roblemes menors a Sant Cugat i quatre desapareguts és el balanç provisional dels temporals IA BARROSO sta setmana isit i inun-its de Sant t en alerta

L. Amb tot, les conseqüències dels aiguats no han estat greus comparades amb les catàstrofes d'altres llocs de Catalunya, que han causat quatre morts i la desaparició de quatre persones. Dimecres es van identificar els cossos


IATS

a Catalunya només (tenors a Sant Cugat s el balanç provisional dels temporals eqüències dels aiguats imparades amb les ca-de Catalunya, que han a desaparició de quatre /an identificar els cossos


inundacions i problemes de tiànsil a la ciutat. Foto: MANH ESPINOSA.

Dos morts al Vallès Occidental

Fins a 67 litres d'aigua per metre quadrat s'han recollit aquesta setmana a l'estació meteorològica del Centre Borja. Dilluns va ser el dia que més va ploure a Sant Cugat, però en cap moment no es van superar el 72 litres de l'última setmana de setembre. Tot i que la situació no ha arribat a ser alarmant, les previsions me-tereològiques i les rierades i destrosses de la resta de Catalunya han fet que es mantingués l'alerta L a la ciutat des de dilluns al matí fins les vuit del matí del dimecres. Aquest nivell és el de perillositat mitjana en l'escala Pre-vicat descrita per la Generalitat de Catalunya: es declara alerta L quan les precipitacions registrades i previstes són d'intensitat forta i molt forta però cauen de forma aïllada.

Els problemes de trànsit van ser la conseqüència principal de les pluges a Sant Cugat. Segons l'àrea de Manteniment. Obres i Serveis i Medi Ambient de l'Ajuntament, un dels punts més conflictius va ser la cruïlla de l'avinguda de l'Enllaç amb el Camí de Can Gatxet. sota el pont dels Ferrocarrils de la Generalitat. Aquest tram de carrer es va inundar dilluns al migdia i es va haver de tallar al trànsit perquè s'hi havien encallat dos cotxes que hi circulaven en el moment de caure l'aiguat més intens. A l'entrada de Valldoreix, al carrer Arnau Cadell. a l'altura de Pere Mas. una tapa del registre del clavegueram es va embussar i va provocar una petita inundació.

A Mira-sol, la zona més afectada per la quantitat d'aigua acumulada va ser la plaça Borràs, pel camí de Can Gatxet; i a la Floresta ha continuat tallat el carrer Verdaguer, on la setmana passada va caure un mur, també a causa de la pluja, que encara s'està reparant.

Però a més dels problemes de trànsit dins del municipi, l'acumulació d'aigua que es va registrar a la rotonda d'accés als túnels

CÈLIA CERNADAS

• Sant Cugat.— José Miguel Torres, veí de Rubí, ha presentat una denúncia als jutjats d'aquesta població per l'aparició de petits insectes a les càpsules d'un complex vitamínic que es comercialitza a centres de productes dietètics amb el nom de Bioner. El jutjat ha obert diligències per un presumpte delicte contra la salut públic.

El mes de juliol passat, Torres, que pateix ansietat, va comprar el vitamínic a la botiga El Racó, de Rubí, situada al carrer Ma-gallanes, on es distribueixen productes de la firma Santiveri, entre d'altres. A la botiga li van re-

La pluja va causar algunes

de Vallvidrera, la ronda nord i l'autopista A-7 va afectar també les comunicacions externes de Sant Cugat amb la resta de la comarca i Barcelona.

Al centre de la ciutat, la pluja va fer alguns bassals que van negar l'entrada de comerços. A la cruïlla del carrer del Carme amb la Rambla del Celler, els propietaris del bar Luky es van queixar que la cantonada s'havia inundat, com passa cada cop que plou. L'aigua va arribar gairebé fins l'interior de l'establiment. Amb el mateix problema es van trobar a la plaça del doctor Galtes, on l'aigua que baixava del carrer Martorell va entrar a tres botigues. I des del carrer Major, que està en obres per convertir-lo en zona per a vianants, van arribar grans quan-tiats d'aigua enfangada fins el Monestir i la Rambla del Celler.

comanar especialment com a idoni per combatre problemes nerviosos.

Durant deu dies, el denunciant es va prendre normalment les càpsules abans d'esmorzar, fins que un dia, segons diu, «la meva filla va adonar-se que alguna cosa es movia dins la capsa. Quan m'hi vaig fixar, vaig veure que les pastilles estaven foradades i que en sortien una espècie d'insectes o larves», explica Torres. Automàticament, va deixar de consumir aquest medicament i es va posar en mans de l'advocat Josep Maria Fajula. EI producte es va portar als laboratoris Echevarre per ser analitzat i després es va presentar

S.B. I Dues dones mortes és cl balanç de víctimes de les rierades provocades per les pluges d'aquesta setmana al Vallès Occidental. Elvira Herrando, de 70 anys, i la seva filla Teresa Guillamot, de 46, havien desaparegut dilluns a la zona de la Pineda de Palau de Plegamans, i entre dimarts al vespre i dimecres al matí es van trobar els cadàvers a la desen-bocadura del Besòs i la riera de Caldes. En el mateix accident van resultar ferits Eusebio i el seu fill Francisco Fernàndez, també de Palau de Plegamans, quan intentaven auxiliar les dues dones.

Amb la localització d'aquests dos cadàvers, el balanç de víctimes pels temporals d'aquesta setmana

denúncia davant el jutjat. A més, segons l'advocat, «el complex Bioner es comercialitza sense cap tipus d'autorització». El seu client assegura que el descobriment li ha produït danys psíquics pels quals ha necessitat tractament mèdic.

Laboratoris fantasmes

El més estrany de tota aquesta història és que ha estat totalment impossible localitzar els laboratoris que fabriquen el producte. A la caixa que va comprar Torres, amb data de caducitat del 1995, figurava el nom de Lautcran SL i una adreça de Viladecans. Però les investigacions que els dos úl-

a Catalunya ja és de quatre morts i encara hi ha quatre desapareguts. Els altres morts són el jove de 16 anys Jesús Munoz Cànovas, que va ser arrossegat per l'aigua dilluns a Santa Eulàlia de Ronçana, al Vallès Oriental, i Josep Clapés, trobat mort el mateix dilluns també en aquesta zona.

D'altra banda, les pluges van provocar talls al subministrament elèctric de Rubí i Barberà del Vallès gairebé durant tota la tarda del dilluns. Els danys materials dels temporals són incalculables en alguns pobles del Bages i especialment a les comarques tarragonines, on el ple de l'Ajuntament de Porrera (Priorat) ja ha demanat la declaració de zona catastròfica.

tims mesos han fet tant Fajula com el seu client han donat un resultat sorprenent: al carrer Doctor Reig número 80 d'aquesta població només hi ha una perruqueria per a dones. A més, sembla que aquests laboratoris no existeixen i que en realitat el seu titular actua a través d'una empresa anomenada Nepal. No ha estat possible posar-se en contacte amb ell.

Segons Fajula, Bioner es venia també a la botiga Supernatural de Sant Cugat, situada al carrer Anselm Clavé. Consultat prèviament per aquest setmanari, l'establiment va negar haver venut mai el complex vitamínic.

Els immigrants reclamen rapidesa en les renovacions de permisos

SÍLVIA BARROSO •Sant Cugat.— El grup de suport als immigrants Vallès Sense Fronteres ha denunciat el que considera un endarreriment excessiu en la renovació dels permisos de residència als ciutadans estrangers que viuen al Vallès Occidental. Segons el col·lectiu, la Policia Nacional triga una mitjana de sis mesos a renovar els documents que els immigrants necessiten per poder treballar i que en la majoria dels casos tenen una caducitat anual.

Segons una enquesta elaborada per Vallès Sense Fronteres entre els immigrants que viuen a la comarca, el 72% dels afectats fa més de cinc mesos que esperen la renovació del permís de residència, i el 40% dels integrants d'aquesta llista d'espera ja han superat els set mesos. Per aquesta raó, l'associació ha presentat una protesta davant el Govern Civil de Barcelona i davant el Ministeri de l'Interior on fa constar que el retard sistemàtic en aquest tràmit administratiu provoca «perjudicis laborals i burocràtics greus als immigrants, sobretot perquè els permisos s'han de renovar cada any».

Al document presentat al Govern Civil, Vallès Sense Fronteres reclama que s'utilitzin els recursos humans i informàtics necessaris per agilitzar els tràmits, ja que «és inadmissible que la renovació de les targetes de residència requereixi una mitjana de 25 setmanes, quan qualsevol ciutadà de t'Estat Espanyol pot renovar el seu DNI en et termini d'una setmana». Vallès Sense Fronteres afegeix que la celeritat amb què la Delegació de Treball resol els expedients queda obstruïda després per les dilacions «inexplicables» a les dependències policials que depenen del Govern Civil.

SUCCESSOS

Detingut per robatoris a l'interior de vehicles H La Policia Nacional va posar dilluns a disposició judicial un jove de Sant Cugat de 21 anys acusat de diversos robatoris a l'interior de vehicles. El detingut el va sorprendre una dotació del Grup de Prevenció de la Delinqüència de la comissaria de Sant Cugat quan robava en un cotxe aparcat ai carrer Dos de Maig. El presumpte delinqüent va fugir quan va veure la patrulla i es va iniciar una persecució que va acabar a la plaça de Barcelona, on el van detenir. Segons la policia, el jove va reconèixer immediatament diversos robatoris comesos durant la setmana anterior en un aparcament comunitari del carrer Pau Gar-gallo i en una altra zona d'estacionament del carrer Vidal Gra-né. En total, la Policia Nacional ha imputat al detingut tretze fets delictius. En la detenció es van recuperar diverses bicicletes, aparells de ràdio-cassette per cotxe i comandaments a distància per obrir portes de pàrquings que el presumpte delinqüent hauria robat. /S.B.

Detingut per un robatori amb intimidació I Un dels presumptes autors d'un robatori amb intimidació comès a l'avinguda Alfons Sala ha estat detingut aquesta setmana. Les víctimes del robatori han reconegut el jove, un veí de Sant Cugat de 18 anys, com un dels components de la banda que fa uns dies els va prendre una caçadora després d'amenaçar-los verbalment i causar-los lesions lleus. / S.B.

SANITAT

Un veí de Rubí denuncia l'existència d'insectes en un producte vitamínic

El complex també es distribuïa, segons l'advocat, en una botiga de Sant Cugat

30 PUNT DIVERS ELS 4 C A N T O N S Divendres, 14 d'octubre de 1994

ENTREVISTA AMB EL COMISSARI DE POLICIA I

El van destinar a Terrassa i després d'uns anys a Talavera de la Reina va voler tornar a Catalunya, «perquè la coneixia i m'agradava». Sant Cugat és la primera destinació que te com a comissari i, «en

cara que és una ciutat cara», s'hi voldria jubilar. Tot i que ja coneixia la nostra ciutat des que va estar a Terrassa, assegura que quan hi va arribar, el 1990, hi va trobar més delinqüència de la que s'es

perava, però després de quatre anys «s'ha reduït al 50%». L'objectiu per al futur immediat: mantenir aquest nivell, que situa l'índex de delinqüència de Sant Cugat «per sota de la mitjana de la comarca».

«

A V E L I N O M A E S T R E . Comissari de la Policia Nacional a Sant Cugat

Sant Cugat importa delinqüència» MI.VIA BARROSO

I S a n t Cugat — 1. índex de de-linqÜL'neia LI Sant Cugat ha anat disminuint aquesta ultima dècada. Des del 19l)0. l'anv en què Avelino Maestre es va fer earree de la comissaria, la criminalitat s'ha reduït en d'un cinquanta per cent al nostre municipi.

I a da\ aliada de la delinqüència es diiccl.iincnt proporcional a l 'augment del ni\ell de vida de la ciutat'1

• I s molt possible. Sant C'u-üat es una ciulal amb qualitat de \ida i caia. amb poc espai pel a la maieinauMI. unb poques possibilitats de I K . I I delinqüència. l 'eio estii. con\ encut que en aquesta disminució de la delinqüència també ha aitluit l'augment de la pu si I'A i.i de policia al canv i , que l>a i. importat una millola del l'··ue ixcncnl de la po-b l a c o i mes e ! c n\ ilat en la rc-solm lo de e.isos. u i la ptcvcncio».

1 a qualitat dt \ ala, però. deu ati auie dchl\p.k !'•..".i d'altres Ciutats.

• \ q u . s i t s . pioblemti prin-eipal de S ml í u».il. De delinqüents aul·'cl·. 'i's, en tenim, però en leuiiii pu-, s l i i ; ami . entrem sobietot en els eucuits de roha-tons per la riquesa que troben aqu: De tel. les ciutats de la nostra arca. des de Harcelona a Te-i rassa. passant per Cerdanyola, Sabadell i Kubi MIII exportadores de delinqüència, i. en canvi, a Sani Cugat la mipoitcm. 1 el l'et de lenu una bona xarxa de comunicacions. també hi contribueix: es molt lacil entrar i sortir tic Sant Cugat, peto ho es tant per a un ciutadà com per a qualsevol delinqüent. •>

Malgrat aquesta tranquil·litat que defineix Sant Cugat segons la policia, de tant en tant hi ha onades de robatoris que provoquen l'alarma social. Aquest setembre mateix hi ha hagut més robatoris de cotxes que en cap alti a època de l'anv.

• I I mes de setembre ha estat un mes molt dolent. Nosaltres hem passat a disposició judicial trcnta-lies detinguts, una quantitat que supera àmpliament els divuit o vint de qualsevol altre mes. En canvi, els primers dies d'octubre ja hem tornat a la normalitat. Aquestes onades depenen. bàsicament, de si els delinqüents que actuen en aquesta zona són a la presó o no.»

—Creu que caldria endurir les penes?

—«Com a professionals, a la policia ens sembla que el més convenient és que els delinqüents passin el màxim de temps empresonats, però és la llei la que assenyala els terminis per concedir la llibertat condicional i el tercer grau. Personalment, crec en els casos de reincidència caldria, si més no, fer complir les condemnes

\\elino Miicstre. fotografiat al seu despatx. t-'nio: MANI- ISI'INOSA

completes.» —Un dels objectius fonamen

tals de la policia els darrers anys és l 'acostament al ciutadà. Amb aquesta finalitat es va establir fa dos anys a les comissaries de la Policia Nacional el depar tament d'areneió al ciutadà, una mena de llibre de reclamacions que no acaba de funcionar.

—«Jo no diria tant. En dos anys en aquesta comissaria s'ha utilitzat 5 o 6 vegades per felicitar-nos per casos resolts, sobretot per recuperació d'objectes robats.»

—Però quantes queixes hi ha hagut'.'

- « C a p , . —Això tampoc no es normal.

És en aquest sentit que no funciona.

—«O potser sí que ho és. de normal. Si treballem perquè la gent se senti ben atesa potser ho hem aconseguit. De totes maneres, si hi ha ciutadans que es queixarien però no volen fer constar la reclamació pels motius que sigui, no hi podem fer res. Ara, jo crec que s'equivoquen. Jo tinc molt d'interès que ningú no s'emporti un mal record de la comissaria i si hi hagués reclamacions les investigaria a fons.»

—lis important per al comissari d'una ciutat petita tenir un equip eohesionat?

—«És fonamental.» - -1 vostè no s'ha sentit mai

sol? —«Mai.» —Però ha tingut dissidències

sovint. —«Això només ha passat un

cop. Un agent es va negar a doblar el torn. Jo. en part. també ho entenc, som humans. Però a ells els ha de quedar clar que són al servei del ciutadà i que això ha de passar per damunt de qualsevol interès personal.»

L'Ajuntament organitzarà el segon curs de Policia Judicial

JOShl' M. VALLÈS • Sant Cugat.— El divendres dia 7 d 'octubre va finalitzar el primer Curs de Policia Judicial organitzat per l'arca de Seguretat Ciutadana de l 'Ajuntament de Sant Cugat. El curs. que ha durat cinquanta hores lectivcs. s'ha fet a la sala d'activitats de la nova seu de la Prefectura de la Policia Local. El seminari estava adreçat a tots aquells professionals dels cossos i forces de seguretat que volien aprofundir i especialitzar-se en el camp de la Policia Judicial. Hi han participat un total de 38 alumnes, entre mossos d'esquadra i agents de la policia local de set municipis. El programa del curs de Policia Judicial, que va començar el 5 de setembre, incloïa un programa de deu assignatures com es el cas de les diligències prèvies i l'atestat, medicina legal. criminologia, la detenció i IVII.'/VÍ,^ corpus, la inspecció ocular i la dactiloscopia. entre d'allrcs. Moisès Simón, intendent u i cap de la policia local de Sani Cugat. ha fet un balanç molt positiu d'aquest primer cuiv Segons Simón. «ha tingut una gran acceptació. Els alumnes, desprès del curs. h ;u realit/at una enquesta anònima qualificant el semina'i .unb un notable». L'intendent en cap considera que l'experiència ha estat molt profitosa i que. probablement. l 'Ajuntament o; «janil/ara un segon curs de Policia Judicial l'anv que ve.

El professorat estava, lorm.it per un equip de magistiats i pro-tessionals en actiu que han aporta; la seva experiència. .Així, han impartit les classes el president de l'Audiència Provincial de Ciirona. Miguel Pérez Capella, el fiscal de Tribunal Superior de Justícia de Catalunya Pedró Campov Rebo-Ho, el titular del jutjat d'instrucció número 3 de Rubí i Edmund Grosskoff, criminoleg de la Universitat d'Indiana, entre d'altres.

Set cotxes forçats en la darrera setmana al municipi HSant Cugat.— Set cotxes han estat forçats a Sant Cugat durant l'última setmana per robar-hi a l'interior o com a intent de robatori dels vehicles. A finals de la setmana passada, la policia local va trobar un Opel Kadett. amb matrícula B-9371-HJ. que havia estat forçat i li havien fet el pont. El vehicle no estava registrat com a robat i la policia va deduir que l'intent de robatori havia estat frustrat. El mateix dia es van detectar actes de vandalisme comesos sobre tres cotxes aparcats en diferents carrers i es va denunciar el robatori a l'interior d'un Volks-w a g e n G o l f , m a t r í c u l a AK-AL958, d'un veí de Rubí. Dilluns es va trobar un Ford Sierra, matrícula B-8610-ND, amb un vidre trencat i es va denunciar robatori a l 'interior del vehicle, propietat de l 'empresa de Barcelona Tidland Ibérica. Finalment, diumenge passat es va denunciar el robatori a l'interior d'un Peugeot 309, B-7399-KH, propietat d'un veí de Sant Cugat. S.B.

ORDINADOR 486 DX2 66 MhZ L'instal·lem a la seva oficina sense càrrec

139.900 més IVA

INTEL-IBM INSIDE. HARD DISK 170 MB. 4 MB. RAM SÚPER VGA COLOR DE 1 MB FLOPPY DISK 3 1/2 H.D. MONITOR VGA MONOCROMO

- TECLAT EXPANDIT 102 TECLES RATOLÍ SERIAL 3 BOTONS

(2 ANYS DE GARANTIA) Tel. 731 70 60 Fax 731 77 98

S g ESPECIALISTES ^ V S A N " _ EN CATIFES ORIENTALS I * ^ V < H * ^ 1 V ^ ^ I • Importació • Neteja

t i r s • Venda Decoració

Cano vas del Castillo, 4 • Tel. 674 65 00 - 589 22 21 Fax 589 22 21 • Sant Cugat del Vallès

<$^Mr Servei MV*ij+ Gratuïï Q

/ J 5 ^ Domicili Mercat Pere Son, 120 5 8 9 1 4 4 8

Mercat Torreblanca, Parada 1-5 0 / 5 l ü 07 rxXBRWM

lorm.it

MASANESI CORS 3 1 . Divendres, 14 d'octubre de 1994

El president de l'EMD de Valldoreix, Miquel Masanés, va rebre el premi llimona i l'actor Miquel Cors, el taronja, que atorga l'Associació de Veïns i Propietaris de Valldoreix. Plana 33.

EL TEMPS, CINEMA I AGENDA

Quatre planes de serveis, amb la informació meteorològica, el joc, la programació dels cinemes de Sant Cugat i les poblacions properes i l'agenda d'actes de la setmana. Planes 36 a 39.

LA VIDA SOCIAL

La Marxa Infantil aplega més de 3.000 dibuixos a la plaça de Barcelona Aquest diumenge Collserola s'omplirà de santcugatencs

FRANCESC CARBÓ • Sant Cugat.— El passat dimecres 12 es van donar a conèixer els dibuixos premiats d'entre els més de 3.000 que s'han presentat a la Mostra de Dibuix que ha organitzat el Club Muntanyenc

Els dibuixos de Lenna Huguet, Francesc Mora, Yuki Vehara, Anna Arroyo, Anna Maria Barreda, Júlia Muntané, Maria del Mar Pérez i Bàrbara Sandino han estat els vuit premiats d'entre els més de 3.000 que han participat en la Mostra de Dibuix de la Marxa Infantil. Aquests nens i nenes pertanyen a escoles de Sant Cugat i cursen estudis des de lr de Primària fins a 8è d'EGB. El jurat, format pels delegats de les diferents escoles participants, el president del CMSC, el regidor de Cultura, un representant del Tot Sant Cugat i Esteve Polls, que ha fet el cartell de la Marxa, va valorar la qualitat de molts dibuixos, les diferents tècniques que s'han fet servir i la diversitat de temes que entorn de la Marxa s'han dibuixat. Tots els participants rebran la setmana vinent, a través de l'escola, un obsequi dels patrocinadors de la Mostra (Stan-za i Tot Sant Cugat), a la vegada que als vuit premiats, el dia 13 de novembre, en el marc del repartiment de premis de la Marxa, se'ls en-tregarà un lot sorpresa de l'organització de la Marxa.

Els dibuixos seleccionats es poden veure a la sala de l'entitat munyanyenca, fins a final de mes, mentre que la resta, gairebé la totalitat, només estaran exposats a la plaça de Barcelona, fins dissabte. S'espera que molts nens i nens amb els seus familiars aprofitin la recollida de pitrals i samarretes per veure amb calma l'exposició. «Estaven molt preo-

en col·laboració amb les escoles del municipi, Tot Sant Cugat i Stanza. El vuit dibuixos premiats, dos de cada "curs, s'han escollit dels que prèviament les escoles havien seleccionat. Els premiats es poden veure a la seu del Club i la

resta estaran exposats fins el dia 15 a la plaça de Barcelona. Demà, els més de 2.200 inscrits a la Marxa han de recollir la samarreta i els pitrals, de les 6 a les 9. Diumenge a les 9 del matí es donarà la sortida a la primera parella.

Els dibuixos estaran exposats a la plaça de Barcelona fins cl dia 15. Foto: MANÉ ESPINOSA.

cupats per la pluja, i per aquest motiu hem recobert amb plàstic tots els dibuixos i hem reforçat tota l'estruc-tuta de suport» ha comentat Toni Sabaté, membre de la comissió organitzadora. Es preveu que dissabte a la nit es desmunti l'exposició per deixar la plaça totalment lliure pel dia 16.

Si hi ha problemes amb el temps, no es decidirà fins diumenge si s'ajorna la Marxa. En aquest cas caldrà seguir les informacions través de Ràdio Sant Cugat. Es recomana als pares, mares i acompanyants anar al lloc de dinar, a Sant Medir, a peu pel camí tradicional. No se'ls permetrà seguir el

recorregut dels participants. La sortida de la Marxa Infantil de Sant Cugat s'ha previst a les 9 hores ja que a la Marxa de Catalunya a l'hora de tancar l'edició no s'hi havia apuntat ningú, «degut a les exigències del Comitè de Marxes de la Federació d'Entitats Excursio-nostes de Catalunya, que de

manaven, entre altres coses, que els participants estiguessin federats, fet que nosaltres vam demanar de suprimir i no es va considerar», ha explicat Pepe Pros, membre de l'organització.

A la sortida han confirmat l'assistència l'alcalde, Joan Aymerich, i Fidel Sust, secretari general de l'Esport.

Es preparen els concursos de canaricultura

F.C. • Sant Cugat.— La Unió de canaricultors de Sant Cugat prepara l'organització del 23è concurs de canaricultura del municipi, i el 22è de Catalunya. Si bé les dates previstes són del 9 al 13 de novembre a la Casa de Cultura, dies abans el jurat i els aficionats que hi vulguin participar podran acostar-se a la sala d'exposicions per valorar la bellesa dels canaris i presentar els exemplars. La Unió de Canaricultors té 50 associats, encara que en són set que treballen de valent buscant patrocinadors, revisant les gàbies, contactant amb el jurat i preparant tot el que sigui necessari perquè tots els aficionats a la canaricultura i a les aus en general visitin aquesta exposició-concurs, que és de les de més prestigi a Catalunya. Amb un pressupost aproximat de 250.000 pessetes, que aporten en bona part l'Ajuntament i l'empresa Lucas Diesel, Ramon Llunell, membre de la junta de la Unió, ha comentat «que l'entitat espera superar cl miler de participants que hi va haver en l'edició anterior».

Tots els aficionats que vulguin fer consultes i col·laborar amb la Unió de Canaricultors poden acostar-se a la seu social, (camí de la Creu, 26), els dissabtes a la tarda de dos quarts de 5 a les 8.

ELSANlVIBSARJS

€armen Sevilla. Actriu, cantant i presentadora de Tele 5. Diumenge 16 d'octubre fa 64 anys.

-Miguel Delibes. Escriptor. Dilluns 17 d'octubre fa 74 anys.

-Manolo Escobar. Cantant. Dimecres 19 d'octubre fa 61 anys.

-Julià Gutiérrez Caba. Actriu. Dijous 20 d'octubre fa 63 anys.

L'empresa Lucas de Sant Cugat organitza la seva festa infatil anual

RAMON LUQUE • Sant Cugat.— El comitè de treballadors de l'empresa santeugatenca Lucas, format majoritàriament per membres del sindicat independent Colectivo Obrero Popular (COP), va celebrar dissabte passat la seva festa infantil anual dedicada als fills dels treballadors. El grup de pallassos Ciril i Benet Cia va iniciar les actuacions lúdiques. Posteriorment, el Grup de Bastoners de l'Esbart Sant Cugat i el Grup de Sevillanes dels Centres Populars Andalusos de Sant Cugat i de Mollet van continuar amenitzant la festa.

Un tren on els nens podien passejar, un castell de goma per saltar i un servei de bar gratuït completaven l'oferta d'esbarjo que el comitè de treballadors de Lucas va preparar.

Segons Paulino García, secretari de la comissió cultural i recreativa del COP, actes com el que es va fer dissabte «són possibles gràcies a l'esforç dels treballadors, de la comissió cultural i recreativa, del comitè d'empresa i sobretot gràcies a un grup de suport en el qual estan integrats treballadors i fills de treballadors que col·laboren desinteresa-

dament». A més de festes com la

de dissabte, els treballadors de Lucas també organitzen, al llarg de l'any, viatges, colònies i activitats esportives subvencionades en part per la direcció de l'empresa. En aquest sentit Lucas és una fàbrica atípica. Per Paulino García, «tot això és molt important per mantenir les relacions i la convivència, fora de l'horari de treball, entre els treballadors i les seves famílies».

Paulino García també va declarar el seu desig que el proper conveni laboral «no sigui molt dur». Un moment de la festa infantil de Lucas. Foto: MANÉ ESPINOSA.

Texidoo-ptica Ò P T I C S D I P L O M A T S

Muntures de moda • Lents de contacte

\idres de qualitat • Li graduem la visió |

S a n t J o r d i , 3 0 T e l . 5 8 9 4 4 9 5

ON1 NJX C / S a n t J o r d i , 3 5 T e l . Ó Z 5 1 7 9 9

ARTICLES D'ARTESANIA BIJUTERIA EN PLATA I M I N E R A L

MINERALS FÒSSILS CORALS

Da/raA

Tenim tota (amoda

Tardor • 9íivern

Sant Jordi. 24 Tel. 589 29 54

08190 Sant Cugat del Vallès

s/ims r * L .

Dona Home Nens

Estètica

C/ Sant Jordi, 25 Tel. 674 89 15

LES MILLORS BOTIGUES. LES MILLORS BOTIGUES • LES M

CARNE f<fi

Bosses

Cinturons -

Paraigües

Articles de Viatge

i Regal

Dr. Murillo, 2-tel. 675 5216

%

cz e d o c/ Sant Jordi, 37 • Tel. 674 64 07 • Sant Cugat

l'intura Incultura

Gravats Lamines

Marts

PERFUMERIA MERCERIA

! Í -

lariüo, 4

TRANSPARENT DISSENY EN METACRILAT OBJEQES DE REGAL FABRICACIÓ PRÒPIA

C/ Sant Jordi, 37 Tel. 675 08 76

PEIXATERIA

ESPECIALITAT EN PEIX DE PLATJA

S A N T J O R D I . 2 5 - T E L . 6 7 5 0 0 0 1

ELS 4 CANTONS / Divendres, 14 d'octubre de 1994 APUNTS 33

LA VIDA SOCIAL

Premi llimona o vot de càstig per a Masanés i el premi taronja, per a Cors Els valldoreixencs atorguen els seus guardons

JOSEP M. VALLÈS • Valldoreix.— El butlletí de l'Associació de Propietaris i Veïns animava els socis a anar al sopar del premi taronja (millor) i llimona (pitjor) «ja que aquest any té bons al·licients per fer-ho». Ratlles abans, diu que després de «la setència de la Generalitat, l'associació hauria de portar a terme alguna actuació. Si ens treuen Urbanisme, l'EMD deixarà d'existir». Els vots més àcids van ser per a Masanés.

El president de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix, Miquel Masanés, va aconseguir el premi llimona, segons va decidir per votació l'Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix, organitzadora del certamen. Un premi que arriba just després que Miquel Masanés hagi iniciat converses amb l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, per acordar un conveni per a la cessió de competències a Valldoreix.

El segon candidat a premi llimona va ser Carme Pérez, membre de l'equip de govern de l'EMD. Tercera, la mateixa Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix, i quarta, la consellera de Governació, Maria Eugènia Cuenca, que recentment ha establert les competències que l'EMD pot exercir. Tot i el que aquesta

suma de vots representa, el president de l'Entitat Mun-cipal Descentralitzada, Miquel Masanés, treia ferro al vot de càstig: «El premi llimona ha estat per les bandes sonores. No ha estat per cap altre motiu». El premi taronja, gairebé per unamini-tat, va ser per a l'actor Miquel Cors, que va fer el pregó de la Festa Major de Valldoreix. Recordem que Cors va acabar el seu pregó dient: «Visca la República independent de Valldoreix!».

L'Associació de Propietaris i Veïns va fer pública durant Tacte de lliurament dels premis el resultat d'una enquesta per conèixer l'opinió dels veïns sobre les bandes sonores que hi a la calçada de l'avinguda Mossèn Cinto Verdaguer. D'un total de 327 paperetes, 311 s'hi van manifestar en contra.

L'Aplec de la Salut, suspès J.M.V.

• El tradicional Aplec de la Salut que organitza l'Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix va quedar reduït a la celebració d'una missa a l'ermita de la Salut i a un parell de partides de petanca amistoses. El catorzè torneig de petanca Jaume Duran va quedar ajornat per la poca assistència de tripletes a la Salut. Aquest campionat es

celebrarà el proper diumenge dia 23. Tot i que finalment no va ploure el dimecres 12 d'octubre, tampoc es va fer l'audició de sardanes. Jordi Cofí, president de l'Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix, va dir que «intentarem que la cobla principal de Terrassa vingui el dia de la petanca». L'Aplec tampoc va comptar amb les tradicionals arrossades i costellades. Cofí castiga amb el premi llimona Masanés. A baix, imatge del mal temps a l'ermita de la Salut. Fotos: MANÉ ESPINOSA.

El SIJ prepara activitats i recull propostes per aquest curs 1994-95 El taller de teatre i les classes de guitarra superen les 100 sol·licituds

JOSEP MARIA VALLÈS • Sant Cugat.— El Servei d'Informació Juvenil (SIJ) està recollint les propostes dels santeugatencs perquè l'àrea de Cultura i Joventut de l'Ajuntament de la ciutat programi les activitats per a j o v e s d ' a q u e s t c u r s 1994/95. EI SIJ preveu, en principi, preparar un taller de teatre, un curset de còmic, classes de guitarra elèctrica, baix o, potser, bateria, un curs de fotografia, un taller de malabars, un curs de monitors o directors d'activitats infantils i juvenils en el temps de lleure. Tot depèn de la resposta de la gent. Si es reuneix un grup de persones amb interessos comuns serà més fàcil que l'àrea de Cultura i Joventut organitzi una o altra activitat. Les activitats que finalment s'organitzin començaran durant el mes de novembre. Fins a finals d'a

quest mes el SIJ recollirà totes les sol·licituds i propostes, i a principi del mes que ve la programació dels tallers, classes i activitats quedarà enllestida.

La música, molt sol·licitada

El taller de música i les classes de música són les que estan despertant més acceptació. De moment, unes cinquanta persones ja han sol·licitat anar a classe de guitarra. «Val a dir que les classes de música i teatre ja es vénen fen durant les vacances. El teatre, per exemple, és un taller que s'ha fet tres vegades durant l'estiu. Es sabut que a Sant Cugat, el teatre sempre ha tingut molta acceptació», explica Manel Turon, responsable del SIJ de Sant Cugat. Possiblement, en el cas del taller de teatre serà necessari organitzar-ne dos ja que són moltes les persones in

teressades i cal fer grups segons les edats.

Les activitats que finalment es programin s'impartiran als mateixos locals de la Casa de Cultura ja que, segons Manel Turon, «amb el trasllat de l'Escola Municipal d'Arts Plàstiques i Disseny a l'edifici de l'antiga Casa Mònaco han quedat uns espais lliures. Estem treballant perquè els joves i les entitats disposin d'aquests espais per organitzar les seves activitats. A més, cal habilitar i estudiar la ubicació perfecta de les classes. El que no podem fer és fer un classes per taller de fotografia si no hi ha el material necessari». Els professors, els horaris i els preus de les classes i els tallers depenen de les demandes que es rebin. A partir d'aquí, l'àrea de Cultura i Joventut definirà la programació de les activitats per aquest curs.

Les sevillanes van protagonitzar la matinal flamenca. Foto: J.A. MULA.

El Centro Popular Andaluz convida Sant Cugat a una matinal flamenca

JOSEP MARIA VAI1ÈS • Sant Cugat.— El Centro Popular Andaluz de Sant Cugat va començar la nova temporada amb una matinal flamenca el diumenge 9 d'octubre. Van participar-hi

el grup de ball Luz de Sur de Sabadell, les cantants Rosa Àlvarez, Isabel Romero i Angeles Cruz, i el grup de rumbes Los Amantes del Rodo i el guitarrista Pepín Gersol. Gabriel Ruiz, pre

sident del CPA, va explicar que aquest tipus d'acte «és ja un costum, fem un intercanvi d'entitats germanes per fomentar la nostra cultura andalusa en aquesta gran terra de Catalunya».

34 APUNTS ELS 4 CANTONS / Divendres, 14 d'octubre de 1994

LA VIDA SOCIAL

El senyor Arturo, un conserge mític El nom complet és Arturo Requena, però al col·legi Pla i Farreras tothom l'ha conegut sempre com «el senyor Arturo». Allà és tota una institució i entre l'alumnat té més prestigi que el mateix director

XA VI li R BORRÀS H Sant Cugat.— «Els nens sempre m'han respectat més a mi que no pas als professors» diu el senyor Arturo. sense amagar pas que n'està orgullós. Durant els vint-i-tres anys que ha estat fent de conserge del col·legi Pla i Farreras, ha exercit la seva suau i benèvola autoritat sobre moltes generacions de nens. Per a tots ells. és la personificació mateixa del col·legi. Ell agrada a la canalla, i a ell res no li agrada més que estar entre la canalla. Ara es jubila, i li preparen un homenatge.

—«Ui! ja tremolo de pensar què faran, corren uns rumors...!»

—Com es va fer conserge del col·legi?

—Va ser l'any 1971. Jo abans treballava de fuster, però em vaig quedar sense feina, havia agafat una depressió molt gran i els metges em van recomanar que canviés d'ocupació. Aleshores un senyor que es deia Pros em va dir si volia aquesta feina de conserge. I així vaig començar. Però als tres o quatre mesos ja me'n volia anar.»

—Per què? —«Perquè veia que no

era feina per a mi, era com una feina de gandul, de no fer res. Però quan ho van saber van baixar —aleshores vivíem al soterrani— els mestres a parlar amb mi. Van baixar en Joan Cardona, la Mari Àngels... i també va baixar el director, en José Antonio López, i em va dir: 'Bé, senyor Arturo: vostè vol feina?, no es preocupi, que ja li donarem feina!" I ja ho crec que em van donar feina!, de sobres.! em van posar amb una màquina multicopista. I quan vam obrir el menjador em van dir que si podia fer-ne les taules, i jo hi vaig instal·lar un taller. A l'Ajuntament em donaven tota la fusta que necessitava. I mira. encara hi ha taules d'aquestes que corren per aquí! Bé. doncs així vaig començar i, com que a mi m'agrada molt la

lü senyor Arturo. al seu pont de comandament . Ritu JA. MULA

«La meva afecció? El Barca!» -Nom: Arturo Requena. -Lloc de naixement:Kl carrer Carretes de

Barcelona. -Data de naixement: el 12 d'octubre del

1929 -Professió:Conserge del col·legi Pla i Farreras des de fa 23 anys.

-Estat civihCasat.

—Afeccions: El futbol (el Barca) i fer treballs manuals de qualsevol mena.

—Què li agrada llegir La premsa i llibres sobre Catalunya.

—Una pel·lícula: Ben-Hur. —Un tipus de música: La clàssica, sempre.

—La seva màxima aspiracióEstar amb la família.

canalla, això va ser una cosa molt gran per a mi. Vaig tornar a viure. A més, vaig veure que tots érem com una gran família: els pares. els professors, els nens...»

—Han canviat els nens en aquests anys?

—Han canviat, sí. Bé, amb mi sempre s'han portat molt bé, quan jo els dic alguna cosa em fan cas... però ara hi has d'estar més al

damunt, has d'estar sempre dient-los 'no piquis les parets. no piquis els vidres, no et quedis al passadís'. Abans no passava tant. I això que aquest col·legi no ha estat mai un d'aquells on s'anava a cops de regle... Recordo el cas d'un professor, ja fa molts anys, que li va fer una estirada de patilles a un nen. 1 recordo que el director el va agafar de seguida i li va

dir: 'que sigui la primera i l'última vegada. Si això es repeteix, et faig fora del col·legi'. Malauradament va tornar-hi un altre cop, i sí, el van fer fora. Aquí sempre hi ha hagut llibertat, i ja està bé, però aquesta joventut que puja ara, la veig una mica... no ho sé, una mica desenfrenadeta. Però bé, aquí estem bé. Jo. almenys. estic molt content. I ja et

dic, amb mi els nens sempre s'han portat bé.»

—I ara que es jubila, què farà?

—«Estar pel meu nét, passejar, buscar-me alguna cosa per fer... perquè per a mi quedar-me a casa és com matar-me. Jo, moltes vegades, sóc a casa i em trobo malament, em fa mal el cap, però quan baixo aquí a la meva cabina em passen tots els mals. La meva senyora ja m'ho diu. I és que trobo a faltar aquest ambient. Els nens. per a mi, són la meva vida. Ja aniré venint, però deixar això em costarà. És com casa meva...»

—Així que, si li deixessin, vostè no es jubilaria pas... —«Oh, i tant, i tant!, si fos per mi, em quedaria fins que m'haguessin de treure dins la caixa.»

Un bomber serà el pregoner de la Festa de la Tardor M Sant Cugat.— La comissió organitzadora de la Festa de la Tardor i les entitats participants continuen reunint-se cada dijous a la Casa de Cultura per preparar la convocatòria d'enguany, els propers 12 i 13 de novembre. Dues noves entitats de Sant Cugat es presentaran durant la Festa.

Per una banda, els Amics de l'Orquestra de Cambra de Sant Cugat i, per una altra, el col·lectiu Prou Barreres, que treballarà per eliminar les barreres arquitectòniques que dificulten la vida als disminuïts físics. El pregó d'enguany el farà un bomber de Sant Cugat que treballa a Bellaterra. Recordem que el lema de la Festa d'aquesta edició és «Foc: mai més!». J.M.V.

Un matí sense taxis H Sant Cugat.— Els taxis de Sant Cugat, igual que els de l'àrea metropolitana, van fer dijous 6 d'octubre una aturada informativa, de vuit del matí a dues de la tarda. per donar a conèixer a tots els professionals del sector les gestions que s'estan fent davant l'Institut Metropolità del Taxi per aconseguir millores laborals per als taxistes. Els sindicats del ram convocaran una manifestació si no arriben a un acord abans de final d'aquest mes. ,• J.M.V.

L'agrupament Ramon Berenguer IV inicia el curs B Sant Cugat.— L'agrupament escolta Ramon Berenguer IV de Sant Cugat va celebrar el cap de setmana passat la festa del Pas de la Branca, que marca cada any l'inici del curs de l'entitat. La festa del Pas de la Branca és una cerimònia tradicional en els agrupaments escoltes, en la qual els menuts canvien de grup segons la seva edat. Tots els nens i animadors de l'agrupament escolta Ramon Berenguer IV van sortir a To-rrebonica, on van fer una acampada. Diumenge, van fer una trobada amb els pares. ; J.M.V.

La Braseria, un nou restaurant a la plaça Pere San H Centre.— El passat divendres dia 30 es va inaugurar un nou establiment de restauració a Sant Cugat, La Braseria, que està situada a la plaent Pere Sant, número d. El director del nou establiment. el senyor Olni, diu que la seva intenció és donar una nova oferta de restauració a la ciutat. La Braseria cuina sempre a la brasa i les seves especialitats son els cargols a la llauna i els rovellons. També hi ha tina gran varietat de torrades amb embotits, i per a l'esmorzar. a 2,4 de 9 del matí. serveixen botifarra amb mongetes i costelles amb escalivada. l·l.S 4 CANTONS

Suspenen la modalitat de billar francès del torneig obert a la sala CUE

Aspecte del nou establiment de la placa Pere San. F MANI; I;SPINOSA.

XAVIER BORRÀS • Sant Cugat.— Aquest dissabte dia 15 comencen amb les partides de l'especialitat de billar americà (o de les nou boles) les competicions del torneig obert de billar que organitza la sala CUE. De moment, no hi tindrà lloc la competició de billar francès que hi havia previst de fer al llarg d'aquesta mateixa setmana.

Segons els responsables, aquesta suspensió ha estat necessària perquè no han disposat a temps de taules adequades per practicar-hi

aquesta modalitat de joc que reunissin condicions prou satisfactòries. Tanmateix. diuen, es tracta d'un ajornament, perquè pensen tornar-ho a convocar pel voltant de començament d'any.

Un cop acabat aquest torneig (anomenat de «ràn-quing social»), el mes de novembre es desenvoluparà la lliga interclubs, també a la mateixa sala. És la segona vegada que aquest torneig de billar té lloc a Sant Cugat. La primera va ser convocat l'any passat, amb una nombrosa participació.

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 14 d'octubre de 1994 APUNTS 35

LA VIDA SOCIAL

Una mosca va ser la víctima a l'obra El sabueso de Pamplona. Foto: MANÉ ESPINOSA.

Primer aniversari del Col·lectiu de la Gent Gran de Mira-sol Els projectes de l'entitat són crear una coral i fer teatre

ganitzat amb quatre casals més del municipi. El president del Col·lectiu, José Castillo, va dir que «hem d'aprendre molt de les entitats que tenen més experiència que nosaltres» i va donar les gràcies per la sala que l'Ajuntament els va cedir fa un any.

ELS ENTRETENIMENTS

JOSEP MARIA VALLÈS I Mira-sol.— El Col·lectiu de la Gent Gran del Casal Cultural de Mira-sol va celebrar el primer aniversari de la seva fundació el dissabte 8 d'octubre. L'entitat, que ja té 150 socis, va preparar un espectacle or-

El Casal Cultural es va quedar petit per celebrar el primer any de la fundació del Col·lectiu de la Gent Gran de Mira-sol. Petit, perquè a més dels 150 socis que formen aquesta entitat hi estaven representats el Casal d'Avis de Valldoreix, la Llar d'Avis de la Parròquia, el Club d'Avis Sant Cugat i el Centre Cívic de la Floresta. El Col·lectiu de la Gent Gran de Mira-sol va celebrar el seu aniversari acompanyat d'altres casals del municipi perquè «hem d'aprendre molt d'aquestes entitats que ja fa anys que funcionen i organitzen activitats. Nosaltres només fa un any que fem coses, però tenim moltes ganes de treballar i volem impulsar iniciatives per a la nostra gent gran», explicava Josep Castillo, que a més de fer el

discurs com a president del Col·lectiu va presentar les diferents actuacions, va actuar i va recitar una curta però original poesia. Actualment, la junta directiva del Col·lectiu de la Gent Gran de Mira-sol organitza excursions facultatives i culturals amb autobús, classes de gimnàstica i jocs d'oci com escacs, billar, dòmino i cartes. Els seus projectes més immediats són la creació d'una coral i fer teatre. Aquestes activitats es fan en una sala del Casal Cultural de Mira-sol que l'Ajuntament de Sant Cugat va cedir al Col·lectiu ara fa un any. Castillo va recordar aquest fet en les seves paraules i va agrair la presència a l'acte de la tinent d'alcalde de l'àrea de Serveis Socials de l'Ajuntament, Sílvia Flury, que hi va assistir en nom de l'al

calde, Joan Aymerich. Sílvia Flury ca destacar la importància que el Col·lectiu Gent Gran de Mira-sol augmenti i organitzi activitats: «La tercera joventut no és per estar en una cadira i seure. Sempre s'han de fer coses, i això ho han aconseguit. Recordo un any enrere, quan creien que la gent no participaria. Avui són 150 socis que es reuneixen, van d'excursió i han fet amistats».

Tot un «show»

La celebració va començar amb la comèdia El sabueso de Pamplona a càrrec del Casal d'Avis de Valldoreix. Aquesta entitat i el Centre Cívic de la Floresta van oferir un concert de cant coral. Carmen Galadia va recitar una poesia i Maria Eire va fer un recital de cançons mexicanes.

La Llar d'Avis reprèn el cicle de tertúlies parlant dels boscos Josep Castané, Tomàs Grau i Josep Altet repassen la història local

JOSEP M. VALLÈS • Sant Cugat.— Sota el lema Vivències santcugaten-ques la Llar d'Avis de la Parròquia de Sant Cugat, al carrer Valldoreix número 9, ha iniciat aquesta setmana les tertúlies habituals que organitza per posar en comú la memòria de tots. L'ob-jectiu d'aquest cicle és ajudar a comprendre la situació actual a partir del coneixement de la història del passat. «El coneixement de la nostra història, gran o petita, ens ajuda a comprendre i estimar la nostra comunitat», explica Josep Maria Solà, vocal de cultura de la llar. Les xerrades són obertes a tothom que vulgui participar-hi: «No pretenem pas

presumir de mestres en cap cosa, però sí que pretenem ser útils, comunicant i compartint les nostres vivències amb els més joves i els nous conciutadans», afegeix Solà. Les tertúlies són conduïdes per tres santcugatencs coneixedors de la història de la ciutat, Josep Castané Roque, Tomàs Grau i Garriga i Josep Altet i Forés.

Els boscos

Aquest dilluns 7 d'octubre, Grau, Altet i Castanyer van parlar sobre el bosc: «Anys enrere el bosc era considerat un cultiu més. Els amos en treien profit, tant del sotabosc com de les soques dels arbres, de les pinyes o, fins i tot, de les es

porgades dels pins. Era font de riquesa per a totes les masies dels voltants de Sant Cugat i com a tal s'havia de cuidar. Quan l'agricultura va començar a anar malament els boscos es van deixar de cuidar. Sense els agricultors —asseguren els conferenciants— no hi havia ningú que arreglés els ac-mins i el bosc es va tornar espès i brut. Avui dia, aquesta brutícia natural ofega els pins i altres arbres. Així, amb uns 100 o 150 anys, els boscos poden arribar a ser com els d'abans: alzines i roures». La propera xerrada tractarà sobre els costums i les tradicions i sobre l'Aplec de Sant Domènec, el 8 de novembre.

Horitzontals: 1-Extravagant. 2.- Relatiu al desert del Sàhara. Espai aplanat i ferm on es baten les messes. 3 - Acte sexual. Nom eslau que significa rei o emperador. Símbol químic del fòsfor. 4.- Preposició. Qualitat de bo. bondat. Última part d'una cosa. 5.- Confiaré. Tros de terra sense cultivar. 6.- Empra, al revés. Untet. Onada, al revés. 7 -El punt de l'esfera celeste diametralment oposat al zenit. Un dels profetes menors de l'Antic Testament. 8.- Nota musical. Cagat, poruc. Sigla de l'est. 9 - Repetida arreu. Nansa, al revés. Déu grec de la guerra. 10.-Pronom personal. Qualitat d'aspre.

Verticals: 1 - Conjunt d'aparells que permeten a l'home de romandre submergit amb una certa autonomia. 2.- Avinentesa. Lloc fèrtil i verdejant de vegetació en un desert, de baix a dalt. Cinquanta romans. 3.- Jac-ques,.., violinista occità que el 1905 formà un trio exepcional amb Casals i A. Cortot. Contracció gramatical. 4.- Eructar, al revés. Xeix. 5 - Símbol químic de

ENCREUATS GIRALT

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

1

2 •9

3 í"-4 .,y

4 - '--

5

6

7

8 ^ ,£

9 ',.

10 "*S»

l'argó. Cèl·lula que té per funció principal conduir impulsos nerviosos. 6.- Tradició fabulosa entorn als herois, déus. Nitrogen. Marxes. 7.- Fona, trena de llana, cànem o espart per a tirar pedres. L'última de l'equip. 8.- Sigla de l'oest. Riu de Suïssa. Pregar. 9.- Riu molt gironí. Bassetja, fona. 10.- Símbol de r ir idi . Mandró, bassetja. Símbol químic de l'erbi. 11.- Ho diem de

SIS DIFERÈNCIES

les begudes espirituoses que pugen al cap.

•jaidsy 113 -01 '«"V 'VUS" "X -6 H PJSAOO '°a -'8 'sraof jipBN -i ou« 'lufl 'fisc -'9 '101013 'fiBy -'£ 'ij 'ESaiiog V -> d '«SL TKD -£ E13 •tnreipJS ~T •onoquiBJlsa-'i :snwioziijoitoi:>n(os

R. SOLER

SOPA DE LLETRES GIRALT

En aquesta sopa hi podreu trobar el nom dels vuit vents de la Rosa dels Vents.

M E S T T R M 1 G R

O G S A R X A L O L

L R E L A L P J Ç A

L E M L M A O N G R

L L O H U X N R Ç T

E C E G N Y E O Ç S

B E 1 V T G N J z E

E L L E A V T G A M

1 E L L N N Z 1 N Z

G 1 E B A X T M T z

'x\vx '|B8arS 'wauod nuopïnii 'IUCASR 'eirejunurej j_ lopnps

ESCACS

Les negres juguen i fan mat en dos.

J. ESCUDER

JEROGLÍFIC GIRALT

MUNICIPI DE L'ALT EMPORDÀ Estès a la plana entre els rius Fluvià i Muga.

(«» VJJONOQ (*>J) riHHd "VU-HOd W>r°S

T"*ui9a.I>iI Z'+LU ' I :oion[os

SOLUCIÓ DIFERENCIES

36 APUNTS ELS 4 C A N T O N S , Divendres, 14 d'octubre de 1994

ELS SERVEIS

Cupó de l'Once Sorteig N ur ï l premiat

Dimarts, 1 1-10-94 62640

Dilluns, 10-10-94 56730

Divendres, 7-10-94 79787

Di|ous, 6-10-94 63733

Dimecres 5-10 94 00309

Trio Sorteig de dimecres, 12-10-94

885 Sorteig

Dimarts, 11-10-94

Dilluns, 10 10-94

Diumenge, 9-10-94

Dissabte. 8 10 94

Divendres, 7 10 94

Di|ous, 6-10-94

Núm premiat

905

818

898

739

452

969

Súper 10 Sorteig de dimecres, 12-10-94

3 - 4 - 1 2 - 1 8 - 1 9 2 0 - 2 1 - 2 5 - 3 1 - 3 5 36 - 39 - 48 - 49 - 51 5 3 - 5 5 - 5 8 - 5 9 - 6 4

Sorteig de dimarts, 11-10-94

2 - 4 - 8 - 1 0 - 1 3 1 7 - 2 5 - 3 4 - 3 9 - 4 1 46 - 47 - 49 - 54 - 55 57 - 58 - 60 - 62 - 66

Loteria primitiva Sorteig de dissabte, 8-10-94

1 4 23 :*) 31 32 C-20 R-2.

Encertants

li i l e 6

1,' . l i - 5 + C

2 4 4 <je b

12.15!) de 4

2 79 637 de 3

Pessetes

3826.648

407 758

9 957

1.067

Loto 6/49 Sorteig de dimecres, 12-10-94

6 - 9 - 1 2 1 8 - 2 9 - 4 7

Complementar i

46 Encertants Pessetes

) de 6 282.318.251

:i de 5 t c; 496 524

I d e 5 45 974

iul de 4 1 638

1 1 608 rle 3 363

Sorteig de dissabte, 8-10-94

4 11 23 -24 -28 44. C^8.

Encertants Pessetes

0 de 6 273 074 491

1 de 5+C 652 601

10 de 5 54 383

.'< 5 de 4 ' 9 9 0

14 0/3 de 3 395

Bonoloto Sorteig de dimecres, 12-10-94

1 - 2 - 28 40 -44 -48

Complementari Reintegrament

31

PERRUQUERIA - SALCÍ) D'ESTÈTICA Dilluns tarda obert DESCOMPTES 3a edat í

C0NR£NT

carnet jove homes - dones i nens

ALTA CERDANYA VALLESPIR

BAIXA CERDANYA

•a-*.

T

( , «

ROSSELLÓ

<£§

/Q GARROTXA

^K.

& &*{ BERGUEDÀ

OSONA

-J·'-L V & *x»nts

•i'm c8ü2>

* ç *

&

^ ^ ao*m' eoífw

* — 1 VFHTfil 'JIX

« - H kïAfl UOOfW

—m Vf«I K*<

MAflPLAM*

UMVHtSSAM

a s » •wflexx

^ S •Mflf GASSA

\J^J^I l«fl3fl05SA

BAGES

<?Q ANOIA

ALT PENEDÈS

GARRAF

VALLÈS OCCIDENTAL

L..:-j 3AHCEL0NE:

BADÍ c; fi

T V

Humitat i boires matinals L'estabilitat no serà absoluta però el sol dominarà a la majoria de comarques

Sorteig de dimarts, 11-10-94

4 - 1 6 - 3 1 - 3 6 41 -44. C-8 R-5.

Encertants Pessetes

0 de 6 64.462 283

1 de 5 + C 17.551 196

36 de 5 195.013

? 315 de 4 4 802

47 183 de 3 400

Sorteig de dil luns, 10-10-94

5 - 1 6 - 1 9 - 2 3 40 - 47. C-14 R-8.

Encertants Pessetes

0 de 6 41.645 729

0 de 5 + C

56 de 5 352 963

3 138 de 4 2.850

5 7.857 de 3 4 0 0

( U \ 1 M v [ N I K I ' A

H I.a pressió atmosfèrica serà alta a totes les comarques catalanes però l'estabilitat no serà absoluta, ja que a les capes altes atmosfèriques encara quedarà una certa inestabilitat: per la qual cosa. malgrat que a la majoria de comarques dominarà el sol. no es pot descartar totalment el risc de ruixats aïllats. Les temperatures diürnes es mantindran molt suaus i les nocturnes no experimentaran canvis destacablcs. La humitat ambiental serà elevada i a primeres hores del dia sovintejaran les boires i els bancs de núvols baixos.

A les comarques gironines hi haurà aluuns intervals de núvols però cn general dominarà cl sol. LI risc de ruixats serií poc important. LA'S temperatures es mantindran suaus. La visibilitat \\o serà gaire bona.

Al Barcelonès la nuvolo-sitat serà variable i no es descarta que a la franja litoral puguin caure alguns xà

fecs dèbils i aïllats. La humitat ambiental seia molt elevada i freqüentaran les boires.

Al País Valencià la situació meteorològica estarà dominada pels núvols de tipus baix i Ics boires. Les pre

cipitacions seran poc freqüents i molt dèbils. A les illes Balears els núvols s'alternaran amb les clarianes i podrien caure alguns plugims molt localitzats. La Catalunya Nord estarà sota el domini de l'anticicló europeu i el dia serà en general estable i assolellat.

A tot el litoral català els vents seran fluixos i del sector est. A la mar dominarà el marejol.

Demà, pocs canvis

L'anticicló situat sobre Luropa continuarà enviant una falca d'altes pressions sobre els Països Catalans. Ln conseqüència, l'estabilitat atmosfèrica serà en conjunt bastant ferma. No obstant això, com que la humitat ambiental es mantindrà molt elevada, sovintejaran els núvols de tipus baix i els bancs de boira. Les precipitacions seran molt aïllades. Els valors termomètrics no experimentaran canvis destacablcs. Els vents seran fluixos.

Alfons Sala, 23, baixos Tel. 675 16 51 Sant Cugat

vi..

Surt 0 6 , 0 1 (solar)

0 7 , 0 1 (oficial;

Es pon 1 7 , 1 2 (sotar.) 18,12(o«oa()

Surt 14,35(soterv 15,35 (oficia/;

Es pon 01,02 (sotar; 02,02 (o/fca/;

Temperatures d'ahir Països Catalans Màx. Min.

Alacant 26 18

Badalona 21 18

Barcelona 22 18

La Bisbal 21 17

Blanes 22 17

Cadaqués 20 16

Castelló de la Plana 24 17

Eivissa 25 18

L'Estartit 20 17

Figueres 21 16

Fontcoberta 21 16

Fornells de la Selva 23 16

Girona 22 17

Lleida 21 16

Palma de Mallorca 25 18

Perpinyà 19 16

Puigcerdà 10

Roses 21 18

Sant Adrià de Besòs 23 18

Sant Cugat del Vallès 21 16

St. Pau de Seguries 19 1 2

Sta. Coloma de Farners 23 17

Sia. Coloma de G. 21 19

Tarragona 22 18

València 24 18

Estat Espanyol Màx. Min.

Bilbao 26 15

Burgos 19 9

Cadis 26 17

La Corunya 23 15

Granada 25 10

Logronyo 19 12

Madrid 25 11

Múrcia 27 19

Osca 21 14

Pamplona 21 14

Santander 20 15

Saragossa 21 17

Sevilla 29 16

Terol 22 12

Toledo 25 12

Valladolid 22 10

M ó n Màx

16

M i n

Amsterdam

Màx

16 10

Atenes 27 17

Berlín 15 5

Brussel·les 14

17

6

Buenos Aires

14

17 12

Dublín 17 3

Ginebra 16 8

Hèlsinki 11 5

Lisboa 24 20

Londres 17 10

Los Angeles 33 19

Miami 31 24

Milan 17 5

Moscou 12 2

Munich 13 2

Nova York 16 6

Oslo 8 6

París 21 11

Rio de Janeiro 29 19

Roma 22 9

Tòquio 25 19

Viena 12 3

Zurich 17 10

• Àries. 21 m.nç-2H .ihril — I 'estrès que portes a causa de la feina

et pol provocar eerla inestabilitat psíquica. Procura cuidar-te.

• Taure. -I ahnl-2M maig -hi bon funcionament de la teva tenia

estarà marcada per diverses tensions personals.

• Bessons. 21 maig-2l juny No es el dia ideal per trobar-te amb els amics, ja que tens un risc molt alt de discutir-hi.

• C r a n c . 21. jun\ -22 j.ihul —No prenguis decisions massa preci

pitades. I s possible que es compliquin assumptes relacionats amb la feina.

• Lleó. 1> iuliol-22 agost -Diferents problemes professionals et comportaran una tensió psíquica. I.a llar estarà en calma.

• Verge. 23 agost-21 setembre I 'inici d'un nou projecte et pot repercutir considerablement en la te\a economia. Vigila molt.

• Balanc,a. 22 set.-22 octubre —hi teu humoi està darrerament molt

desequilibrat; pateixes brots d'irritabilitat.

• Escorpí. 2 ; oci -21 novembre —Algunes decisions personals poden ser

mal interpretades pels teus companys de feina hxplica't mes be.

• Sagitari. 22 nm —T'aixecaràs ai"

tjue ta ras ser parella.

tleU-se-nible-

mal peu i el primer discutir amb la teva

•Capricorn. 21 des.-14 gener —Intenta no pendre decisions impor

tants a la feina, ja que aquestes no tindrien bona fi.

•Aquari. 20gener-lí( febrer —No provoquis cap mena de discussió

ja que pot repercutir considerablement en els propers dies.

• Peixos. I'l lebrcr-2(l marc —h's probable que necessitis uns dies

de rela.x. T ' hau ràs ele p lan te ja r si et pots agafar unes vacances.


ELS CINEMES

«Cuando un hombre ama a una mujer» Director Luis Mandoki. Intèrprets: Andy Garcia, Meg Ryan, Ellen Burstyn i Tina Majorino. Recomanada: R/13. Sales: Rubí Palace 4, de Rubí; Rambla, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• Alice i Michael Green viuen una de les històries d'amor més extraordinàries: el seu matrimoni és ple de passió, tendresa i comprensió, i entre tots dos estan educant dues meravelloses nenes. Han format una família perfecta, almenys aparentment, ja que al darrere d'aquesta relació s'amaga un secret dolorós que Alice ha mantingut ocult als éssers estimats i que fins ella mateixa no vol reconèixer. La rutina de la família Green resulta alterada dramàticament el dia que Michael descobreix que la seva esposa és alcohòlica.

«Cuatro bodas y un funeral» Director Mike Newell. Intèrprets: Hugh Grant, Andie MacDowell i Kristin Scott-Thomas. Recomanada: R/13. Sales: Principal, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • Charles i un grup d'amistats i familiars són convidats regularment a les bodes que celebren les seves selectes amistats burgeses. En un d'aquests casaments, Charles coneix Carrie, amb la qual té una aventura sentimental. Mesos després coincideixen en un altre casament. La història continua amb un altre esposori, el de Carrie, un funeral i un altre casament, el de Charles.

«Cumbres borrascosas» Director Peter Kosminsky. Intèrprets: Juliette Binoche, Ralph Fiennes i Jasson Riddington. Recomanada: R/18. Sala: Rubí Palace 1, de Rubí. • Yorkshire, a final del segle passat La pel·lícula se centra en l'amor entre Cathy Earns-haw, una noia d'una família aristocràtica, i el seu germà d'adopció, el gitano Heathcliff.

• SAN CUGAT T SABADELL

Sant Cugat 1 Rojo 16.35,18.35,20.35,^45

Sant Cugat 2 Lobo 16.45,19.30,2255

Sani Cugat 3 LaHuida 16.10, 18.20, 20.30.22.45

Sant Cugat 4 ForrestGump 16.25,19.15,22.15

• RUBÍ

Rabí Palace 1 Cumbres borrascosas 4.40,6.30,850.10.45

fltibiPatece2 Lobo 4,6.15, &30,10.45

RabíPataoe3 Me gustan los tlos 4,6.15,8J0,1O^e

RuttPaJaos4 CuanotounhomtmaiMauna.. 4,6.15,8.30,10.45

Rutí Palace 5 ForrestGump 5,7.45,10.30

• SABADELL

CtmítSaalas Lobo 18.00,18.00,20.15,22.45

UtMftyleluna 18.00,18.00,20.15,22.45

fctatfas amesgadas . 16.00,18.00,20.15,22.45

Una mujer peBgrosa 16.00,18.00,20.15,22.45

Souwr* 16i», 18.00,20.15,22.45

Che·rHws He gustan los Kos 16.00,18.10,2020,22.45

Euterpe ForrestGump 17.15,20.00,22.50

Montecarlo Lobo 16.00,18.10,20.20,22.45

Principal Cuatro bodas y un funeral 16.00,18.20,20.25,22.50

Rambla Cuando un hombre ama a una... 16.10,18.20,20.30,22.50

• CERDANYOLA

Kursaal «Magnapax»: El Gran Cajón

«Magnapax»: tttàgara

ForrestGump

Mentiràs amesgadas

Cuando un hombre ama a una ...

Una mujef pelgrosa

Speed

LaHuida

Los peores alos de mestra wda

Cuatro bodas y un funeral

Me gustan tastos

Lobo

17.00,19.00,21.00

18.00,20.00,22.00

17.00,19.40,23.30

17.10,19.45,22^0

16.00,18.20,20.45,23.15

17.15,19.15,21.15,23.15

16.10,18^5,20.40,22.55

16.00,18.15,20.30,22.50

16:35,18.45,21.05,23.20

16.15,18.30,20.55,23.10

16.05,18.35,20.50,23.05

16.50,1950,2255

«Forrest Gump» Director Robert Zemeckis. Intèrprets: Tom Hanks, Robin Wright i Gary Sinise. Recomanada: R/18. Sales: Sant Cugat 4, de Sant Cugat; Rubí Palace 5, de Rubí; Euterpe, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • Forrest Gump té un baix coeficient intel·lectual i pateix una malaltia que li ha afectat les cames, però aconsegueix convertir-se en heroi de la guerra del Vietnam, en excel·lent membre de l'equip de futbol de la Universitat, en campió de tennis de taula i en propietari d'una empresa de pesca.

«La huida» Director Roger Donaldson. Intèrprets: Alec Baldwin, Kim Basinger i Michael Madsen. Recomanada: R/18. Saks: Sant Cugat 3, de Sant Cugat, i Kursaal, de Cerdanyola. • Don McCoy és un lladre professional que és a la presó. La seva esposa, Carol, ha fet un tracte amb Jack Benyon, el qual, a canvi de treure Don de la presó, obligarà els McCoy a ajudar-lo a cometre un atracament.

«Lobo» Director Mike Nichols. Intèrprets: Jack Nicholson, Michelle Pfeiffer, James Spader i Kate Nelligan. Recomanada: R/18. Sales: Sant Cugat 2, de Sant Cugat; Rubí Palace 2, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell; Montecarlo, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• Un editor pateix un accident de cotxe provocat per un llop negre, que el mossega en un canell. De mica en mica, l'esperit del llop s'apodera d'ell i el converteix en un ésser enigmàtic i ferotge.

«Me gustan los líos» Director Charles Shyer. Intèrprets: Nick Nolte, Julià Robem, Saul Rubinek i James Rebhorn. Recomanada: R/13. Sales: Rubí Palace 3, de Rubí; Cineart-tres, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

• Dos reporters es coneixen quan coincideixen per motius professionals en un descarrilament d'un tren. Pete Brackett, un columnista llegendari, és allà per casualitat, ja que fa anys que no es dedica a les activitats

de carrer. Sabrina Peterson és una novella meticulosa, en el seu segon dia de treball a la gran ciutat, i no té cap problema per treure la notícia abans que Brackett. Aquest fet els convertirà en rivals, tot i que es deixen endur pels sentiments.

«Mentiràs amesgadas» Director James Cameron. Intèrprets: Arnold Schwarzenegger, Jamie Lee Curtis, Tom Arnold i Bill Paxton. Recomanada: R/18. Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • Harry Tasker és un espia de l'agència Omega Sector, que lluita contra el terrorisme nuclear, i s'amaga sota l'aparença d'un venedor d'ordinadors. La seva esposa el considera un home molt avorrit i decideix abandonar-lo per fugir amb un impostor que es fa passar per agent secret.

«Una mujer peligrosa» Director Stephen Gyllenhaal. Intèrprets: Debra Winger, Bàrbara Hershey, Gabriel Byrne i David Strathairn.

Recomanada: R/18. Sala: Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • Des de petita, Martha Hor-gan ha estat diferent, incompresa: una estranya. Sincera i desesperada per aconseguir afecte, enviava senyals que eren difícils de comprendre. Francés, la tia de Martha, ha tingut cura d'ella durant molts anys. La vida no és massa fàcil per a cap de les dues. Jove i atractiva, però cansada de cuidar Martha, Francés se sent atrapada en una vida poc satisfactòria.

«Los peores anos de nuestra vida» Director Emilio Martínez-Lazaro. Intèrprets: Gabino Diego, Ariadna Gil, Jorge Sanz i Agustín Gonzàlez. Recomanada: R/13. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. • Alberto és un noi acomplexat que fracassa a la vida i que és capaç de fer el que sigui per amistat. El seu germà, Ro-berto, és un jove atractiu que té molt èxit entre les dones. Tots dos s'acaben enamorant de la mateixa noia.

«Rojo» Director: Krzysztof Kieslowski. Intèrprets: Irene Jacob, Juliette Binoche i Jean-Louis Trintignant. Sala: Sant Cugat 1, de Sant Cugat. • Valentine és estudianta i model a Ginebra. Un dia atropella una gossa. Quan la porta al seu amo, coneix el jutge, un home retirat que espia els seus veïns. La vida de Valentine i la del jutge estaran unides ben estranyament, a partir d'aquest moment, amb la d'un tercer personatge desconegut per ells, un jove jutge que és veí de Valentine.

«Souvenir» Director Rosa Vergés. Intèrprets: Futoshi Kasagawa, Emma Suàrez, Anna Lizaran i Mercè Pons. Recomanada: R/13. Sala: Cineart 5 sales, de Sabadell.

• Yoshio és un jove japonès que recorre Europa en solitari. Durant un vol s'enamora de l'hostessa i quan arriben a l'aeroport li fa una fotografia. Després de patir un accident de trànsit, el jove japonès queda amnèsic i l'únic que el pot relacionar amb el seu passat és la fotografia de la noia.

«Speed» Director Jan de Bont. Intèrprets: Keanu Reeves, Dennis Hopper, Sandra Bullock i Jeff Daniels. Recomanada: R/13. Sala: Kursaal, de Cerdanyola.

• Jack és un agent especial del SWAT que queda atrapat en un autobús que ha estat programat per explotar si se'n redueix la velocitat a menys de cinquanta milles per hora.

«La teta y la luna» Director Bigas Luna. Intèrprets: Mathilda May, Gerard Darmon i Miguel Poveda. Recomanada: R/18. Sala: Cineart 5 sales, de Sabadell.

• Un nen, un adolescent i un home madur s'enamoren d'una dona fantàstica, enmig d'un ambient de somni irreal i màgic.

No digueu el nom de Ben Hecht en va

I «ME GUSTAN LOS LIOS» Títol original: //ove trouble. E U A 1994. Director: Charles Shyer. Intèrprets: Nick Nolte, Julià Roberts, Saul Rubinek i James Rebhorn.

IMMA MERINO

E n una seqüència de Me gustan los líos, Nick Nolte i Julià Roberts —o els periodis

tes que, des d'una relació a n t a g ò n i c a , p e r ò t a m b é c ò m p l i c e , a c a b e n r e c o neixent el seu amor, tal com es preveu des del primer moment— coincideixen en un bareto que es presenta com el punt de trobada dels nois de la premsa de Chicago. Nolte, que interpreta el periodista experimentat, el savi del lloc, explica a la nou-vinguda Roberts que en un racó hi ha un detall que recorda els vells temps en què Ben Hecht era un habitual. En el dossier de premsa, també s'explica que Nick

Nolte va llegir diversos llibres sobre Ben Hecht —que , certament, abans de convertir-se en un dels grans guionistes de Hollywood, entre la dècada dels t renta i la dels cinquanta, va crear llegenda dins el món de la premsa de Chicago— per tal de compondre el seu personatge —un periodista del The Chicago Chronicle que, reconvertit en columnista i escriptor de novel·les, recupera el gust per investigar, però més aviat per informar de manera sensacionalista, quan apareix una rival d'altura, com és Julià Roberts , que treballa per al Chicago Goble—. L'ombra de Ben Hecht , doncs, planeja, però el problema és que a vegades els avals conviden a comparacions odioses.

Ben Hecht —a més d'esc r i u r e , e n t r e a l t r e s , e ls guions de Scarface, de Ho-ward Hawks, o de pel·lícules d'Hitchcock com ara Recuer-da i Encadenados— va crear, jun tament amb Charles Mac

Arthur, l 'obra teatral The front page —Primera plana—, que ha conegut diverses adaptacions cinematogràfiques i que continua revelant-se com un dels materials més punyents i co

rrosius sobre els procediments de la premsa lligats a una falta d'escrúpols i de compromís ètic. A The front page fins i tot els periodistes que desemmascaren la corrupció policíaca i política

utilitzen mitjans molt discutibles des d'un punt de vista moral. En tot cas, Ben Hecht coneixia prou bé l'ofici per mostrar les seves estratagemes. No va oblidar l 'humor, però tampoc que aquest pot

Julià Roberts i Nick Nolte —de l'enfrontament còmplice a l'amor previsible—, a Me gustan los líos.

esdevenir una intel·ligent arma de crítica social i, en aquest cas, un al·legat contra la pena de mort. Res a veure amb l'actitud complaent vers els jocs de mans periodístics de Roberts i Nolte —correctes, però assumint el paper assignat per la indústria—.

A Me gustan los líos, la implicació d'un petit nucli de la classe política en un negoci brut només es correspon amb la necessitat de compondre una intriga en què els periodistes són els grans protagonistes —una mena de supermans de la premsa—. En el cas de l'obra de Ben Hecht i Mac Arthur, els periodistes formen part de la corrupció social que es vol denunciar. Es més important la crítica que la pura intriga. Però, a més, Ben Hecht escrivia guions clars, intel·ligents, ben construïts i plens de diàlegs aguts. Res a veure amb la liositat enganyosa de Me gustan los líos.

38 APUNTS Hl .S 4 C A N T O N S / D i v e n d r e s . 14 d ' o c t u b r e d e 1W4

L'AGENDA

• Kiidin Sant ( uyat l)c (lilliins ;i (liM'iidrcs

IV 7 a l ' .3n h /./ (ulli ihi Monestir. ];t mlurrii.Kl·' ,imh \ . i \ k i In i [K IN i LIS S^ rwis liilnrmutius tic KS( l ) c '< Í H .1 I I I l i S . K I Í ( Í / C . J Í

.//(/ (/ <iia. ;u i ih \ ( . i·.anux.i ',

De K l . i i : ï ' l li ( nahalmaau

mnh i;:/,:. .mi l i M A r i u l

De IJ :n .; I !.! | | !i l{, s a eíiív. picscnlM pel \ l Rl-

h.ill;i i \1 l . iwichv De I ; HI .i I 1 h S,í>ir ( nou •in: a dia. i Kcpclicini De U .1 T h \oi de i,»-,/,; l'rcscnt.it pet \ M.ii tiri. De I 7 ., i,s h tc/uesia tarda piulem ,/c. : iliMuii". la realil.it i lek inimiuranK a I iillcs sense !i"Hii n e dimarts praetK|iiem la viliilantal a I iure 1/ ,'ij /V/TÍJ, amh \ Casanovas i M Costa. I )nneeies tem 1111 Tessi, a la w/i. amh I . Omni*. 1 ('. ( '0-lomitia Dijous ohiini el eo-t'iL'ii dels altres. l'csiu/du. amh P l .u 1 I'. ( asares. Divendres 1 Abati 1 A Bonet presenten /. 'estrena. De 1,S a 1%. /<V* „ ..,•,„•, 1 repetieio)

De l ' la : i h ii lloro. novetats ninsieals amh S. V allve A les 2 I, In li / 'esportiu. amh C. Keverle. De 21.111 a 23 li. Sons I estels. amh P Pallissa De 27 a 24 li [)illims:l >/in-a iü lernr. dimarts Tessic de / 'JO/J: dimeeres / esutl,'ia. tli-|ous: / estrena i divendres: l aties sense fronteres. De HO a 7 li. Musica al ren i "SÍÍJJ Musiea non-stop

• Dissabtes De X a Hi h. /•./ (,all del Monestir (edieto dissabte). De III a II h l'essic de son (repetició). De I 1 .1 12 h. I.'estrena (repetició). De 12 a 17 h. I.'estafeia (re-petieto).

-De 13 .1 14 h. Avant-MaLx. < . Reverte i l 'equip d'esports. De 14 a 15 h. I alies sense fronteres (repetició). De 15 a 16 h. Musical Mxsten 1 om. amb J.M. Alvira. De 16 a 14 h. Súper l)j. Mú-siea amb X. Montero . De I'l a 2(1 h. riiff-Huff. Musiea lieavy. amb M. Pieanyol. De 20 a 22 h. Track a Tracti. koek. soul i t'unky amh J. Marques. De 22 a S h. Musica al feu costat. Musiea non-stop.

• Diumenges De S a ') h. /•./ dia del Senyor. Ini iss io de la missa de dissabte 1 mtormaeio de l'església evangèlica I ben L/er. De ') a *)..*(> h. Esport en marxa, la cilicio.. De l>.70 a 14 h. Roda d'amics. ( onduit per P. Pahtssa. Poesia amb I ! Garcia, sardanes 1 sarsuela amb J. Fàbregas. 1 /•i·v un pas per l Esbart. De 14 a 15 li Esports en marxa. 2a edició. De 15 a 16 h. Manual Mxsten lour.

De 16 a D) h. Súper l )J De l<) a 2 Ml Track a t'rack. De 21 a 22 li. Esports en mana \i edició De 22 a 7 li. Musica al teu (Oslal. Música non-stop. I cada dia, cada hora... Rut-llcims horaris informatius. Connexió amb Catalunya Inhumació . informació local 1 comarcal amb els Serveis ln-lo imanus de RSC.

14 D I V E N D R E S

• Sants - C 'ül ixt. f'.vai'ist i f u r t i i iK i t ü .

15

L E S P R O P O S T E S

D I S S A B T E

• Sants Teresa de lesiis 1 liru.

• l a

\ Klorvsta les In del mati a les pistes :iotlives la Floresta. Caminal Països Catalans IW4

Ciclisme Femení. Reco-.•gut ele 64 km. Organitza-1: ( luh C iclista la Floresta crinin l o n e s Gil». Patro-1.1 Saiinier Duval. Col·la-• ra: .Anmtament de Sant igal. Generalitat. Federa-1 Catalana de Ciclisme i 'eu Roja.

• Centre Cul tura l —A les 10 de la nit a l 'Auditori

del Centre Cultural, teatre . Havies de ser tu. amh lmma Colomer i Pep Sais. Venda d 'entrades de dimarts a divendres de 12 a 14 i de IS a 20.30 al carrer Francesc Moragas. 30 i dues hores abans de la funció. Preu: 2.000 ptes. Telèfons d'informació: 5S4 22 H8 i "S\i 02 4(1.

16 D I U M E N G E

• Sants —Mare de Déu de la Bonanova,

Eduvigis, Margarida Maria Alacoque, Florentí i Galderie Llaurador.

( olomer 1 Pep Sais. l-.>nv Y1ANI I-SI'INOS V

Teatre al Centre Cultural

E l ( e n t r e C u l t u r a l o fe re ix , a to t s e ls a f i c i o n a t s al t e a t r e , u n a nova p r o p o s t a p e r a a q u e s t

c a p d e s e t m a n a , l m m a C o l o m e r i P e p Sa i s son els e n c a r r e g a t s de p o s a r e n e s c e n a l ' ob ra Havies de ser tu. u n a b o n a a l t e r n a t i v a p e r p a s s a r la nit d e d i s s a b t e o la t a r d a d e d i u m e n g e . I.es r e p r e s e n t a c i o n s es f a ran a l ' A u d i t o r i de l C e n t r e C u l t u r a l d i s s a b t e a les 10 d e la nit i d i u m e n g e a les 7 d e la t a r d a . . s, d i N o m i<

I hia imatge de la Marxa de l'any passat, l-olo: ARXIU.

Marxa Infantil de la Regularitat

L a M a r x a Infant i l tic la R e g u l a r i t a t , q u e c a d a any o r g a n i t z a el C l u b M u n t a n y e n c San t C u

ga t , d i u m e n g e a r r i b a r à a la 36a ed i c ió . Se s o r t i r à a les 9 de l m a t í d e la p l a } a B a r c e l o n a i es r e c o m a n a pu ja r a Sant M c d i r . lloc on es farà el d i n a r , pel c a m í t r a d i c i o n a l . T o l s a q u e l l s qu i e s t i gu in d i s p o s a t s a c a m i n a r q u i n z e q u i l ò m e t r e s i p a s s a r el d i u m e n g e d ' u n a m a n e r a d i f e r e n t ja s a b e n on h a n d ' a n a r , s. n i N O U I R

• Centre 36a Marxa Infantil de la Regularitat Sortida a les 4 del mati de la plaça Barcelona. Organització: Club Muntanyenc Sant Cugat. Telèfon d'informació: 674 53 46

• Centre Borja —A les 1 1 del matí al Centre

Borja, inauguració oficial del 2n Any de la Setmana Internacional d Fsperanto, Cultura i Turisme. Telèfon d'informació: 674 11 50. Organització: G r u p d 'Esperanto Jo / e ío Anglès, de Sant Cugat.

• Centre Cultural A les 7 de la tarda a l 'Auditori del Centre Cultural, teatre, Havies de ser tu, amb lmma Colomer i Pep Sais. Venda d 'entrades de dimarts a divendres de 12 a 14 i de 1K a 20.30 al carrer Francesc Moragas, 30 i dues hores abans de la funció. Preu: 2.IKK) ptes. Telèfons d'infor-

HORARI AUTOBUSOS

macio 40.

5H4 22 SS 1 5,54 02

17 D I L L U N S

• Sants —Ignasi d 'Antioquia, Víctor 1

Rodolf.

Borja, conferencia en esperanto Història de lu Llengua (.íallega. a càrrec de Josep Manuel Conde. Dins el 2n Any de la Setmana Internacional d 'Fsperanto . Cultura i Turisme. Telèfon d'informació: 674 11 50. Organització: G r u p d 'Fsperanto Jo-zefo Anglès, de Sant Cugat.

18 19

D I M A R T S

• Sants -Lluc evangelista. Just nen Trifònia.

t»v,

• Centre Borja —A les 5 de la tarda al Centre

D I M E C R E S

• Sants —Pere d 'Aleàntara. Pau de la

Creu, Joan de Brebeuf i Isaac Iogues.

20 D I J O U S

• Sants Alterni Duc. Irene i Laura.

• Cor infantil i juvenil —Nois i noies a partir de 4

anys. Informació i inscripcions a la Casa de Cultura. Les activitats del cor inclouen concerts, sortides de cap de setmana i tallers complementaris. Organitza: Cor Infantil i Juvenil Sant Cugat.

• Concurs de cartells —Concurs de Cartells per la

Festa de Tardor 1944. Recollir bases i informació a la Casa de Cultura. Els originals es podran presentar fins el 23 d 'octubre. Més informació als telèfons 642 11 13. 674 02 81 i 589 13 82.

• C e n t r e Cívic de la Floresta —Ceràmica , ludoteca, piano.

guitarra, solfeig, dansa i altres activitats. Informació i inscripcions de 17 a 21 hores al telèfon 584 08 47. Organitza: A.E.E.A., l'Esplai i l'A-

V UNIA 1. SANT CUQAT-IMm.gOl· M*t JAWER

SortMMdMd·Ma·Jan·r. -DiM feiners. 1a sortida: 06.10h-07 10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.20h. L'úlfim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.6.C. de Sant Cugat. -Dissabte* i festius. 1a sortida: 07.l0h-08.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 2210h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

Sortides des de l'Avinguda Alfons Sala. -Dies feiners. 1a sortida: 06.50h-07.50h i als 50 minuts de cada hora fins a les 21 50h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes I festius. 1a sortida: 07 50h-08.50h i als 50 minuts de cada hora fins a les 21.50h. L'últim servei tinaBtza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. Recorregut Mas Janer, Estació Mira-sol, Plaça Can Cadena, Estació St Cugat, Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Sala, Can Cadena, Estació Mira-sol, Mas Janer.

• ÜNU2.NUCU •AJMTCUOAT

• ÜHtft % SAUT CUGAT-UL rL0RESTA4.ES PLANES

Sortides des de F. Colom. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.30h del mati i cada hora i mitja fins a les 21 30h. -Dissabtes I festius. 1 a sortida: OS.OOh del matí i cada hora i mitja fins a les 21.30h.

Sortides des de l'Estació. -Dies feiners. 1 a sortida: 07.20h del matí i cada hora i mitja fins a les 22.20h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 08.50h del mati I cada hora i mitja fins a les 22.20h.

Recorregut F. Colom, la Floresta, Plaça Centre, Mercat, CAP, Alfons Sala, Estació, Plaça Centre, La Floresta, F. Colom.

-Dies feiners. 1a sortida: 05.40h-06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Sortides addicionals a Terrassa: 06.55h, 07.55b i 11 55h. (feiners)

Sortides des de Sant Domènec. -Dies feiners. 1a sortida: 06.16h-06.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09 16h-09.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16b.

Sortides des de Sant Francesc. -Dies feiners. 1a sortida: 06.23h-06.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h. -Dissabtes I festius. 1 a sortida: 09.23h-09.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h.

Sortides des de l'Estació FOC. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.05h-06.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. -Dissabtes I festius. 1 a sortida: 09.05h-09.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h fleco/regut. Saní Domènec. CAP, Sant Francesc, Plaça Coll. Mercat Torreblanca, Monestir, Estació FGC. Colomer. Sant Domènec.

T A 1 U N T

-Dies feiners. 1 a sortida: 05.15-05.401 als 40 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -Dissabtes. 1 a sortida: 05.15-05.40106.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.1 Oh. -Diumenges i festius. 1a sortida: 07 10h i als 10 minuts de cada hora fins ales 22.1 Oh. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.40h i 23.00h (feiners). 23.00h (dissabtes i festius).

^ i A .

-Dies feiners. 1 a sortida 05 451 als 15145 minuts de cada hora fins a les 21.45h. -Dissabtes. 1 a sortida: 05.45 i als 45 minuts de cada hora fins a les 21.45h. -Diumenges i festius. 1 a sortida: 06 45h i als 45 minuts de cada hora fins a les 21.45h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22 15h (feiners).

PATRULLA DE LIMPIEZA S.CP ift Tff ^ T E L . 674 95 84-674 9612 / / / - ^ n C A S A S P ARTICULARES-

COMUNIDADES - DESP ACHOS -LOCALES-P ARKINGS ETC...

PERSONAL CUALIFICADO - SERIEDAD - RAPIDEZ - DISCRECIÓN

Ctro Cerdanyola, 50 - Sant Cugat del V allès - fax 674 95 84

H ^ ^ B f l ASS. RADIO SERVI DIAI NIT ^ I ^ I ^ I ^ I ^ I ^ I ^ H T A X I Servei de grua

ia l l l l lV IQa^Ll S A N T Cobrament amb

I T S ^ i l C U G A T Targetes de Crèdit

•il | | B I 1 VALLDOREIX ' leleft]c

í 589 44 22-674 92 12

MIQUEL RAMS • Electricitat - Aigua - Gas

• Aire condicionat - Calefacció • Instal·lacions Industrials

c/ Can Matas, 6 Tel. 674 80 39 / 908 897882 (mòbil)

s Sant Cugat del Vallès

realil.it

07.l0h-08.10h

rL0RESTA4.ES

09.23h-09.53h


L'AGENDA

rea de Cultura de l'Ajuntament.

•Centre Cívic de les Planes —Taller de música de banda,

de costura, de guitarra (e-lèctrica i espanyola), de ma-nualitats, casal de joves (de 13 a 17 anys), escola d'adults, activitats físiques per a adults i altres activitats. Informació i inscripcions de 17 a 21 hores al telèfon 675 51 05. Organitza: A.M. L'ESCLOP i Àrea de Cultura de l'Ajuntament.

•Casal Cultural de Mira-Sol —Taller de teatre per a nens

i per a adults, plàstica, ma-nualitats (dibuix i pintura per a nens), manualitats adults, boixets, costura, esplai diari, casal d'avis i Taller de Nau-ta:Descobrinl el nostre entorn. Per a nens i nenes de 7 a 12 anys. Dissabtes de 10 a 13 hores. Informació i inscripcions de 17 a 21 hores al telèfon 589 20 78. Organitza: A.T. MADEAC i Àrea de Cultura de l'Ajuntament.

• Setmana Internacional d'Esperanto, Cultura i Turisme —Del 16 al 22 d'octubre al Cen

tre Borja (carrer Llaceres, 30), 2n Any de la Setmana Internacional d'Esperanto, Cultura i Turisme. Organització: Grup d'Esperanto Jo-zefo Anglès, de Sant Cugat. Telèfon d'informació: 674 11 50.

• Sales Municipals —Fins el 18 d'octubre, expo

sició d'olis de Maria Isabel Mercado.

—Del 15 al 30 d'octubre, Ex-posició-Subhasta: Pintors actuals. Pro campanya contra el càncer. Subhasta els dies 29 i 30 d'octubre a les 7 de la tarda. Organitza: Associació Espanyola Contra el Càncer.

• Sales Privades —Fins el 30 d'octubre a la Ga

leria Canals, exposició d'obres de Miquel Conde.

—Fins el 18 d'octubre a la Sala Rusinol, exposició Pintors de temporada 1992-1993. Exposició d'olis, tremps, aquarel·les i pastels.

—Fins el 16 d'octubre a la Galeria Febo, exposició de l'obra de Santi Carreras.

—Fins el 22 d'octubre a la Sala Isidre Cahué, exposició d'olis. Horaris: de dilluns a dissabte de 5 de la tarda a 9 del vespre. Organització: Associació d'idees.

—Obert tot el cap de setmana, Mercantic, fira permanent d'art i antiquaris.

—Firart. Mostra d'art. Cada diumenge al matí de 9 a 14 hores a la plaça del monestir.

—Del 12 al 15 d'octubre a la plaça Barcelona, exposició de dibuixos de la Marxa Infantil

FARMÀCIES DE TORN

Dia/Poble 1 Farmàcia (adreça) 1 Telèfon |

S Sant Cugat M. Moral(Sta Teresa, 40) 6753344

* Cerdanyola Hidalgo (Ronda Cerdanyola, 1) 6922368

= Rubí Farel (Sant Jordi, 25) 6990291

! Montcada Capdevila (Conca, 10) -

• Papiol A. Via (Av. Genera**, 35) 6883967

• Sant Cugat M. Domènech (P. Sant Magí, 50) 6743353

í Cerdanyola Torrents (C. Diagonal, 34) 5803904

* Rubí Torras (Pg. Les Fonts s/n) -

í Montcada Duran fito. Montcada, 37) 5751543

í Papiol A.V»(Av. Generalitat, 35) 6883967

| Sant Cugat C. Llorens (Sta. Maria, 27) 6741531

5 Cerdanyola Pereiro (Av. Catalunya, 51) 5809700

ï Ftubí Ruiz fpra. Sabadell, 95) -

z Montcada Duran (Rbla Montcada, 37) 5751543

i Papiol AVte(/fc.GeneraHtat,35) 6683967

• Sant Cugat P.Cutel(P.Diputactó,6) 6740364

p Cerdanyola Uufs(Aümira,17) 6924708

: Rubí VTa(C(jnjuntRubf-2000) 6991301

* Montcada Pardo (Can Sant Joan. Masia, 2) 5842139

J Papiol A.V»v«* . GeneraUa, 35) 6683967

• Sant Cugat Riera tpr. Munto, 1) 6740430

i Cerdanyola Sanchez (Passatge Xops, 2) 6923184

; Rubí Roca (Av. Barcelona, 55) 6990953

~- Montcada Gutt (Major, 25) -

1 Papiol A\fflà(Av.GeneraÍat35) 668.39.67

ISan t Cugat R Saiavert (S.RusHot, 38) 6740645

< Cerdanyola Ordís (Av. Argentina, 17) 5807859

ï Rubí Oriol (Zafro, 28) 6994396

~ Montcada E. Relat (Av. Catalunya, 65) -

iPapio1 A.Vtà(Av.Genera«at,35) 6683967

• Sant Cugat C. Teddó (Rbla. del Ceter, 97) 6747749

j Cerdanyola Selva <C. Torrent, 12) 6918901

; Rubí Gibert (Torres OnoL 4) - '

ï Montcada Via (Jaume 1,20) 5645904

| Papiol A. Vila (Av. Generalitat, 35) 6683967

1 Sant Cugat U. Beringues (Alfons Sala, 46) 6740483

* Cerdanyola Àlvarez (Galeries LWcentro) 6926721

; Rubí BatJlori (Mïà i Fontanals, 1) 6990388

: Montcada J. Relat (Major, 89) 5841481

jj Papiol A.Vilà(Av.Generaítat,35) 6683967

(1) D'1/4 de 10 del mati d'avui a 1/4 de 10 del mati de demà. (2) D'1/4 de 10 del mati d'avui a les 10 de la nit. (3) De les 10 de I a nit a 1/4 de 10 del mati de demà.

de Regularitat. Organitza Club Muntanyenc Sant Cugat.

DANSA

•Centre Cultural —Divendres 18 de novembre

a les 10 del vespre, a l'Auditori, espectacle de dansa en memòria de Joan Miró, El Jardiner de la Cia. Gela-bert-Azzopardi. Venda d'entrades de dimarts a divendres de 12 a 14 i de 18 a 20.30 al carrer Francesc Moragas, 30 i dues hores abans de la funció. Preu: 1.800 ptes. Tel:

589 22 88 i 589 02 90.

•Centre Cultural —Divendres 4 de novembre a

les 10 del vespre a l'Auditori Sabó-Sabó de la Cia. Pep Bou. Venda d'entrades de dimarts a divendres de 12 a 14 i de 18 a 20.30 al carrer Francés Moragas, 30 i dues hores abans de la funció. Preu: 2.000 ptes. Tel: 589 22 88 i 589 02 90.

—Divendres 2 de desembre a les 10 del vespre a l'Auditori, Amparo Moreno és Shirley

TELÈFONS

SERVEIS Ajuntament 589 22 88

Ambulatori Les Planes 6755105

Bombers BeUaterra 6928080

Bombers Generalitat 085

Bombers Rubí 699 80 80

CAP 5891122

CAP urgències 5894455

CasadeCuftura 5891382

Casal VaMoreix 6744599

Catalana de Gas 7252944

Centre Cívic La Floresta 5890847

Centre CMc Les Planes 6755105

Centre Cultural Mira-sol 5892018

Cinemes SL Cugat (Reser.) 5890941

Correus 6747098

CtM Roja Sant Cugat 6741234

Creu Roja Valldoreix 6742459

Dispensari La Floresta 6747615

Em Municipal descentrat. 6742719

ENHER Rubí 6991892

FECSA 5891226

FFCC 6741934

Funerària 6740525

G. Civil (Mira-sol) 6742379

Hisenda 5891155

Jutjat 6746696

Oficina Municipal La Floresta 5890847

Parròquia St. Pere Octavià 6741163

Parròquia Les Planes 2047503

Parròquia VaMoreix 6740569

Piscina Municipal Valldoreix

Cuerpo Nacional de Policia

6754055

6747858

Urgències 091

Policia Municipal i Prot. Civil 092

Pol. Municipal (Valldoreix) 308 795125

Comissaria de Policia 6747612

Taxis (parada) 6740997

Ràdio Taxi 5894422

Repsol-Butà 6741580

Sant Cugat Comerç

SAUR (Aigües)

6740322

5890021

Valldoreix (parada) 6741111

Valentinc de Willy Russell. Direcció: Rosa Maria Sardà. Venda d'entrades de dimarts a divendres de 12 a 14 i de 18 a 20.30 al carrer Francesc Moragas 30 i dues hores abans de la funció. Preu: 2.000 ptes. Tel: 589 22 88 i 589 02 90.

-Dissabte 17 de desembre a les 10 del vespre i diumenge 18 de desembre a les 7 de la tarda, a l'Auditori, gran estrena a Catalunya de la comèdia musical Germans de Sang amb Àngels Gonyalons. Direcció: Ricard Reguant. Venda d'entrades de dimarts a divendres de 12 a 14 i de

Grua 67433 71

Aigües La Floresta 6742089

AAPPiW Mira-sol 6742016

AAW Verge Carme Mira-sol 6741003

AAW Sant Joan Mira-sol 6747103

AAPPiWValkloreb: 6742197

AAPPi W C. Montserrat Val. 6742105

AAPPWCanMajóVa». 6745049

AA Prop, i Veïns La Floresta 6742089

AA W Aiguallonga La Flor. 6745129

Ass. Consumidors 2684567

Alcohòlics Anònims 3177777

DNI (Cita prèvia) 5893080

Greenpeace (91)5434704

H. General de Catalunya 5891212

H.VattfHebron 4272000

H. Sant Joan de Déu 2034000

Untat Coronaria 2481040

Tal de l'Esperança 4144848

Wormacki Carreteres 2042247

Mormadi Aeroport 4785000

Wormacki RENFE 4900202

IrtamadóPort. 3188750

«dC 5893188

PQfctiràc Torreblanca 5891732

PROMUSA 5891732

1 ENTITATS AS0J 6753503

Arxiu Gavri 6742570

Casal d'Avis SC 5891638

Uar d 'A* Parròquia 5890598

Club Muntanyenc 6745396

Coral de la Unió 6741006

Esbart Sant Cugat 675 26 52

B Tot Sant Cugat 6748661

Grup Sup. Immigrants 6749314

Rad» Sant Cugat 6755959

Televisió Sant Cugat 5690438

Els 4 Cantons 5891401

18 a 20.30 al carrer Francesc Moragas, 30 i dues hores abans de la funció. Preu: 3.000 ptes. Tel: 589 22 88 i 589 02 90.

•Centre Cultural —Divendres 21 d'octubre a les

10 del vespre a l'Auditori, Concert d'Instruments Inusuals amb l'Orquestra de Cambra Sant Cugat. Director: Josep Farré. Solistes: Núria Tauler, M. Arnal, Madro-na Elias i Eloi Jové. Venda d'entrades de dimarts a di

vendres de 12 a 14 i de 18 a 20.30 al carrer Francesc Moragas, 30 i dues hores abans de la funció. Preu: 2.000 ptes. Tel: 589 22 88 i 589 02 90.

—Divendres 11 de novembre a les 10 del vespre a l'Auditori, concert a càrrec de l'Orquestra de Cambra Nacional d'Andorra. Obres de Toldrà, Montsalvatge, Brit-ten i Cervelló. Direcció: Gerard Claret. Venda d'entrades de dimarts a divendres de 12 a 14 i de 18 a 20.30 al carrer Francesc Moragas, 30 i dues hores abans de la funció. Preu: 2.000 ptes. Tel: 589 22 88 i 589 02 90.

—Dissabte 26 de novembre a les 10 del vespre a l'Auditori, òpera al Centre Cultural, La Cenerentola (La Ventafocs) de G. Rossini. Orquestra Simfònica del Vallès i Cor dels Amics de l'Opera de Sabadell. Dins el Cicle d'Òpera a Catalunya. Directora Orquestra: Elisabetta Maschio. Director Cor: Josep Farré. Venda d'entrades de dimarts a divendres de 12 a 14 i de 18 a 20.30 al carrer Francesc Moragas, 30 i dues hores abans de la funció. Preu: 5.000 ptes. Tel: 589 22 88 i 589 02 90.

—Dimecres 28 de desembre a les 10 del vespre a l'Auditori, Concert de Nadal amb l'Orquestra Simfònica del Vallès. Festival de valsos i danses amb o b r e s de M o z a r t , Brahms i Strauss. Direcció: Jordi Mora. Venda d'entrades de dimars a divendres de 12 a 14 i de 18 a 20.30 al carrer Francesc Moragas, 30 i dues hores abans de la funció. Preu: 2.500 ptes. Tel: 589 22 88 i 589 02 90

• Biblioteca Centre Borja —Universitària. Horari: de 9 a

13.30 i de 16 a 20h. Tel: 674 1150.

•Biblioteca del Mil·lenari —Pública. Horari: de dimarts

a divendres de 12 a 14 h. i de 16.30 a 20 h. dissabtes de 10 a 14 h. Tel: 589 28 09.

•Biblioteca Club Muntanyenc —Plaça Barcelona. Horari:

cada tarda de 17 a 21 h. •Biblioteca de l'Arxiu Municipal —Rambla Can Mora s/n 2on.

Horari: oberta els matins. Tel: 674 69 93

•Biblioteca de l'Ateneu —Plaça Pep Ventura. Horari:

dijous, divendres i dissabtes de 16 a 20 h.

•Biblioteca del Centre de Salut —Medicina i assistència social.

carrer Mirador s/n. Tel: 674 63 46.

•Servei d'Informació Juvenil —Casa de Cultura. Tel: 589 13

82. Llibres relacionats amb la joventut.

nuxummumm

PERRUQUERIA

F0RMAS HOME-DONA P I L A R H b R c D I A desenfadats per ressaltar fatracti

ESTILISTA

pensem que, per contrarestar aquella tristesa que .jfen finalitzar el període estiuenc i començar la alegria, res millor que donar un estil renovat al

Per É-li: dofia, que prefereix una mida de cabell llarg, fa rnoda tardorenca ens suggereix rissos combinats amb ondes i Sraj^pans. Per als cabells curts, lleugers voluminosos Qkh colors més vius, com els de coure i ets rossos amb l'obje^iu de suayftgar les (accions i donar un aspecte més alegre i dtfïÒn^, Els estils més atrevits ens inviten a provar els tons platí, ajue tornen a resorgir acompanyats de tallades a l'estil Hollywood. La moda masculina ens suggereix cabells solts i

per ressaltar l'atractiu.

Elies Rogent, 18 A (a tocar mercat Torreblanca) - Tel. 675 40 06 - Sant Cugat del Vallès

IMCMMBff BKdtt «SKSat»

ísmuimabromKvmum

aceunr Huaò «Murn-m»

0 nostttt d*&|l : :«tw4 im ék grau de < i r t | r f l ^^n|ÉÍ^ i w« jpnfdbétes 4* liMBÉriW'ipliHHI: l:4H •• fvcotw0ut prestigi d e l M f f t * | •"*"'••

40 ELS 4 CANTONS Sant Cugat del Vallès •*MU ( uy;it d*'l \aUes: t Vn'c. * "S K̂'< .: >.

Divendres, 14 d'octubre de 1444

L ' E N T R E V I S T A

IMMA COLOMER. Actriu i, ara, productora

«Vaig canviar les aules pels escenaris» Imma Colomer era mestra, però va canviar el fet d'interpretar per als alumnes per fer-ho per al públic. Ha estat vinculada als inicis de Comediants i del Teatre Lliure. Desprès d'un any a Nova York estudiant teatre, va participar en diversos muntatges del Centre Dramàtic de la Generalitat, Feliu Lormosa li va escriure un monòleg a mida: .Vr> havies d'haver vingut, títol que no s'ha de confondre amb Havies de ser lu. on és Theda Blau.

l'F.l' IUC.UFS B Sant Cugat.— La comèdia Havies de ser lu e;s l'etapa de fer de productora, de fer de motor del propi projecte?

—"L's un pas mes endavant. Lncara que tot ho faig una mica tard: tenir una filla, parella... Per això sóc tan jove! Cadascú aprèn al seu ritme i jo ho he fet a poc a poc.»

— La temporada passada va ser la de les obres d'autors americans interpretades per parelles: Carme Conesa i Josep Linuesa, Montse Guallar i Lnric Majó. Immma Colomer i Pep Sais.

—«Sí. és cert, va ser l'any de les estranyes parelles. Però això no té cap misteri. Uuina és la producció més barata? Un monòleg. Jo ja ho havia fet. LI següent pas és un diàleg, i a partir d'aquí es va pujant. Es qüestió d'economia. És una casualitat deguda a la conjuntura econòmica.»

—Si va en aquesta progressió, al tombant de segle es faran grans produccions de vint o vint-i-cinc actors.

—«No ho sé. Potser ni monòlegs. Però, amb tot, sempre hi ha gent valenta».

— La present temporada serà la dels musicals. L'Imma Colomer participarà en algun?

—«De moment, no. Això té molt a veure amb l'atzar.»

-Però a vostè li agrada molt de cantar.

— «Normalment, canto fregant els plats, a l'escala, pel carrer...»

— Què tenen en comú el personatge de Theda Blau i Imma Colomer?

«Molt. Podríem ser uerma-

Imma Colomer, al Centre Cultural, on actua aquest cap de setmana amb Pep Sais. Foto: MANÉ ESPINOSA.

«La primera regada que vaig anar al Centre Cultural em vaig quedar garratibada. Només

l'entrada ja fa venir ganes de posar-se a ballar-'

nes. Lluitem per ser actrius, i també he intentat fer el que sigui per triomfar, a vegades penso que amb el mateix èxit. També sóc molt intuïtiva i la meva carrera ha estat molt poc programada. M'adapto sobre la marxa, encara que ara ja menys. Theda Blau és

com era jo fa quinze anys. Ara bé, no ens assemblem en una cosa: ja no sóc tan optimista com aquesta senyora. Però m'ha donat una injecció de pa amb tomàquet i espero que també la doni al públic. Et reconcilia una mica amb el món: el got no està mig

buit, sinó mig ple.» —Conec una actriu que estaria

disposada a empenyorar o vendre' cl seu piano per al seu proper muntatge teatral. Què estaria disposada a vendre vostè?

—«Com no sigui una Vespino! Menys la meva filla, m'ho estic venent tot per la present producció. Tenim crèdits per tot arreu.»

—Perquè alguna cosa es converteixi en realitat, primer s'ha de somiar?

—«Evidentment. Si no, no sé sap apreciar. Feia molts anys que em plantejava fer un producte i aixecar-lo.»

—El teatre és un forma de somiar per a l'espectador?

—«I per l'actor. Hi ha productes que ho permeten més, i altres que t'enfronten més amb la realitat o que fan de mirall. El teatre ha de combinar tots els gèneres».

—Quina opinió li mereix el Teatre-auditori del Centre Cultural Sant Cugat?

—«La primera vegada que hi vaig anar, em vaig quedar garratibada. Només l'entrada ja fa venir ganes de posar-se a ballar. A més, li estem molt agraïts i ens han donat molta empenta. I veus que funciona, que una cosa així podria ser un mausoleu, però no!, té públic, que és l'important. És un luxe que la gent de Sant Cugat ha de saber aprofitar.»

—Si no sigues actr iu, què seria?

—«M'agradaria ser escriptora, però el que seria no ho sé perquè la vida té moltes sorpreses.»

—Què ha canviat en el món teatral des que vostè hi va començar a treballar, un ja llunyà 1973, fins a avui?

—«Moltes coses. Crec que aleshores s'havia tocat fons. L'any 73 érem lluitadors, mentre que en aquests últims anys, crec que hi havia massa actors que volien ser models concrets: 'vull ser Lluís Homar, Josep Maria Flotats...' Però, ara, precisament, aquest 94 ha començat a sorgir una nova generació de l lu i tadors , una avantguarda i això m'anima. Veig gent jove i autors joves que s'arrisquen. Es torna a triar els productes que es volen fer; i la imaginació és la protagonista, perquè hi ha poc diner, i tothom s'ho ha d'enginyar.»

L A C O L U M N A

Paranoia MIOl . ' l •"I.KF.RGA

•

A ls EUA la violència té una q u a l i t a t p a r a n o i c a . Vegem-ne tics manifestacions:

Una. El govern: Es procedeix a la invasió d'Haití amb la consigna de doblegar un miserable tirà i restaurar la democràcia a l'illa. Quan hi són estableixen pactes de cavallers amb els mili-tarots i els soldats americans passegen entre la misèria general sense acabar de saber de quin bàndol estan ni per què són allà.

Dues. L'agent: Carregat d'armament i parafernàlia dissuasiva, l ' agent Brown pa t ru l l a pels carrers d'un barri perifèric. D'una cantonada surt un nen de tretze anys amb una sofisticada pistola de joguet. L'agent sap que això és Amèrica i que un instant pot ésser fatal. No s'ho pensa, doncs. i dispara. El nen cau mort. Al costat del cadàver, la bassa de sang i el joguet de plàstic.

Tres. El ciutadà: És hora punta i al metro de Nova York la gent s'apilona. El jove Wilson té l'estranya sensació que li acaben de robar la cartera. Comprova, desfent-se com pot del contacte del corpulent executiu que té pràcticament al damunt, que li acaben dzxoriçar la cartera. Se'n fa creus que un tipus tan ben vestit, a punt de baixar a Wall Street, es dediqui a aquestes coses. Però sap que això és Amèrica i posant-hi cara de mala llet li engalta: «La cartera, tiu!» L'executiu sua i maniobrant el braç amb penes i treballs li entrega la cartera. Quan el jove Wilson arriba a l'oficina es treu de la butxaca la cartera recuperada. Vol comprovar si aquell xoriço tan ben encorba-tat li ha tornat tot. Sorpresa. La cartera no és la seva i en un carnet hi ha la foto del seu company de metro. En realitat, l'executiu ha confós el jove Wilson per un carterista i li ha entregat resignadament la seva pròpia cartera. El jove Wilson escriu una nota de disculpa al senyor de la corbata i li demana que li digui on vol que li torni el que és seu. Posa la carta al correu i se'n va, desconcertat, a posar denúncia a la policia per la cartera que algú —algú altre, és clar— li ha robat.

Tres postals de la societat que s'ocupa de la llei i l'ordre a la terra. Paranoia pura. Estem en bones mans.

Locals Comercials Edifici Torre-Blanca

• Des de 119 m2 fins a 400 m2

• Fusteria exterior • Sistema de seguretat centralitzada 24 h

• Pre-instal·lació d'aire condicionat

• Al costat del Centre Cultural i dels Cinemes

• Entrega immediata

s; PROMUSA

S.P.M. Promocions Municipals de Sant Cugat del Vallès

Avinguda Torreblanca, 2-8 Tel. 589 17 32

Diari de Sant Cugat 063

Documents

Transcript of Diari de Sant Cugat 063