ELS0CANTO Any II. Núm. 56

PERIÒDIC INDEPENDENT D'OPINIÓ, INFORMACIÓ I SERVEIS Divendres 1 de juliol del 1994 fteu. 1 0 0 Pies.

La participació, protagonista un any més de la Festa Major

"La botiga al carrer", una de les iniciatives més ben rebudes

La Festa Major d'en­guany, malgrat l'aiguat del primer dia, ha estat més animada que mai. Els actes al carrer han aplegat els veïns per a gaudir de la festa gran de Sant Cugat.

Les tradicions, com el Paga-li Joan o el pregó, han tingut un paper pre­dominant. Balls, concerts i focs han animat les nits d 'aquests cinc dies en què els santcugatencs fan de la gresca el seu tre­ball. Joves de totes les edats han omplert car­rers, places i passejos massivament.

Una de les iniciatives més ben rebudes i amb més èxit d'assistència ha estat «La botiga al ca­rrer».

Per regla general els santcugatencs han accep­tat amb bon humor els peti ts incovenients de trànsit que ha suposat aquestes jornades d'es­barjo.

Pàgines 16 a 18

I f

L'esterilització elimina la incineració dels residus hospitalaris Pàgina 8

La Coral Sant Cugat, la Jove Orquestra i l'Esbart commemoren els 50 anys del CMSC pàgina 26

Inaugurat el golf públic de Can Sant Joan

Sant Cugat compta des del passat dimarts amb el primer camp de golf públic de Catalunya a Can Sant Joan compartit entre la nos­tra ciutat i Rubí. Fins ara només s'ha pogut inaugurar el camp de pràctiques mentre que a l'octubre obriran al públic els nou forats que corresponen a Sant Cugat. Els forats que han de construir-se a Rubí encara estan en projecte per la qual cosa el camp de Can Sant Joan trigarà encara a estar del tot acabat.

Pàgina 20

CENTRE DE LA IMATGE «• Fotos en color en 1 hom ~ Diapositives en 1 hora *- Diapositives a paper en 2 hores «r Venda de material fotogràfic nou I usat ;%* (taller propi en la malaia* feetiea) *• Servei públic de * n t Y 4 :

* -1 ara també un neu jÇtijNfe H i les fotos de eeM«NÍMwi i

Santa Maria, 14 tel. 675 56 74 - fax. 675 57 24 Sant Cugat Av. Catalunya, 72 Tel. 58019 53 - Cerdanyola -

ELS 4 CANTONS S E R V E I S DIVENDRES, 1 J U L I O L 1994

POLICUNIC TORREBLANCA S A N T C U G A T

els informa de les

Farmàcies deTorn D e l ' 1 a l 0 8 - 9 4

£ Divendres c Dissabte U 4 *

Diumenge K

| Dilluns

i 4 i Dimarts R _

* 1 E Alfons Sala, 46 S Tel. 674 04 83

t 2 ! 3 | Dilluns

i 4 N •% G % / * 1

E Alfons Sala, 46 S Tel. 674 04 83

{' Pg. Diputació, 1 Tel. 674 03 64

A Dr. Murillo, 1 Tel. 674 04 30

R S.Rusinol,38 T Tel.6740645

E Alfons Sala, 46 S Tel. 674 04 83

c Dimecres Dijous | Divendres Els dissabtes tot el dia i diumenges al

!' £ R

4 7 R I A Dr. Murillo, 1

Tel. 674 04 30

L r% ! matí. també resten obertes:

i 6 R

4 7 R I A Dr. Murillo, 1

Tel. 674 04 30

* 8 i Pintó de Valldoreix, c/ Església, 3 -E W j Pg. Diputació, 1

Tel. 674 03 64

R

4 7 R I A Dr. Murillo, 1

Tel. 674 04 30

E V R S.Rusinol,38 T Tel.6740645

Tel. 674 28 71 - Serret de Mira-sol, Pg. Baixador, 78 - Tel. 674 23 72

SERVEI PERMANENT D'INFERMERIA Injeccions - Control Pressió Arterial - Cures POLICLÍNIC TORREBLANCA - Telèfon 589 18 88

Horari Autobusos _ SANT ( 1 GAT • MIRA-SOL - MAS JANKR

Di-sdcVIASJANKR la somJa i * I - < r ;iih i jK Kl minuts de .atia hrrj fins les 22 2l)h 1. ulliiii scrsei finalitza e 1 seu recorregut a l·.·Mji.·m de I- (i.C. de Sani Cugat. Dissabtes i festius, la. Sortida: 07.11) - 1 » 11*. i als 10 minuts de cada hora fins les 22.1 Oh. L últim sersei tirulit/a el seu recorregut a l'estació de K.G.C. de Sant Cugat. Sortides des de AV. ALFONS SALA. - Feiners excepte dissabtes. la. Sortida: -f> 51) - (17 S0h i als 5(1 mintus dècada hora fins les : i 5t*iDissabtes i festius la Sortida: 117 5(1 - (W.50h. i als 50 mmtus Jc cada hora tin- les I] 51) h..RF.CORRr.Gl T: Mas Jjncr. btacio M'ra-M'l. HI ( an Cadena. Kslacw Si I uçat. Minat fiTre Blanca. CAP. A'Vns Sala. I an Cadena Lslacin Mira MI], Mas Jaiier

L- 2 NICLI l R B \ l)K SANT Cl GAT Des de SANT DOMÈNFX I a sortida (Xi Ir. 1)6 46h. i als 16 i 46 mmtus de cada hora fins els 22 IMi Dissabtes i festius, la. Sortida: (f) 16 • (N 46h. i als 16 i 46 nnnlus de cada hora fins les 22.l6tl. Sortides des de SANT fRANCKSC Feiners excepte dissabtes, la. Sorlida 06.2? - 06 5Mv i als 23 153 mintus de cada hora fins les 22.23h.Dissabtes i festius, la. Sortida: W.2J - f».53h. i als 23 i 53 mintus de cada hora fins les 22.23h Sortides des de L'ESTACIO FGC Femers excepte dissabtes, la. Sortida 06.05 - 06.35h. i als 05135 mintus de cada hora fins les 22 35h Dissabtes i fesitus. la. Sortida: 09.05 - 09.35h. i als 05 i 35 mmtus de caJa hora fins les 22.35h. RECORREGUT: Sant Domènec, CAP. Sani Francesc. Pi Coll, Mercat Torre Blanca. Monestir, Estació KiC, í olomer. Sani [>omeix\

1,-3

SANT Cl GAT - LA FLORESTA - LES PLANES

Des de F. COLOM- Sortides Cada hora i mitia

la sortida: M i r i mati i Dissabtes i festius a lesSOOhi

l'llima sonda l ï .Uih i Dissabtes i (estius a les 21 ?U hi.

Desdel 'F.STAl'lÓ- Sortides Cada hora i mitja

la sorlida 7 20 h mati i Dissabtes i festius a les 850 h)

Cliiina snrtida 22 2l>h iDissahies i fesiius a ies 22.20hi

RF.COKREGCT: F Colom, La Floresta. P Centre. Mercat, CAP,

Alfons Sala, Itstacio. PI. Centre. U Floresta, F. Colom

A-3 SANT I T Í . A T • Rl Bl • TERRASSA

IV dilluns a divendres, la sortida a les 5 4iV6.25h. i als 25 minuts de

,ada hora fins Ies22.25h. Sor.idcs addicionals (només cap a Terrassa)

6,55h " 55h. II 55 h Dissabtes, diumenges i festius la sonida. 6 25

i als 25 minuts de cada hora fins les 22 25h

A-J SANT (T GAT-BARCELONA De slillun-a divendres la. sortida a les 5 '5 54ilh • als 40 minuts de

,. :K).I hora fins l'ultima sumida a Ics 22 '0 SoOides addicionals fins

Cc·danvolaales22 4 0 h i 2 ? h Dissjblcs la vorliiia: 5 15-5 40-

'i l"1- ,il- 10 minuts de cada hora flr. "ull ma sonida a k's 22 T'h

s,,rt:i:.i i,l,li.!..i:!al'üls Ccrdarvvola 2'fi D'iiTicnecs i festius' la. sor

i.,;,i.. ,'s ' lot. ais H'ininutsdc'.aúa hora t r.s 'ull.ma sonda a Ics

22 ll'li. Sonida .Kldkional fins C.-rdaiv.olaa les 2 :h

l)K K \ R l KI.ONAA SANT ( l C A T : IV olluns,, divendres 1.,

so'tiCa 5 ̂ -v ,|̂ | s t 45 mmuts de cada fura fins l'ultima sor.ida a

MS ^ .Si, s, irid,,'uiv (crdanvoia... es 22 15" Dissantcs a son:

i. : 15 ,,,-- ; •iiimits de cada'.or.; Ons I,.llima sortida a ies 21 4 ;

'lillll. - r . 1L>1:US 'a so't via .: Vs 't -*" ,,[s-fs niitlllls ,1.',a(la

li.ua I ••. .'-inia sortida a Ics 2 4 ; f

REFRANYER CATALÀ _ VJ4 del llibre

Joan Amades 23r 4 -& i

Cantar la canya Confessar la veritat a desgrat.

Obligar algú a dir la veritat per força

Té origen en l'antic cos tum d 'assentar deutes i comptes. Per calcular la feina feta. en molts oficis, i els articles venuts a fiar, en establi­ments , es prenia u n a fusta llarga semblant a u n bastó , se la serrava pel mig de llarg i se'n quedava u n bocí cada u n a de les par ts inte­ressades , l 'amo i el treballadors, el venedor i el comprador. Q u a n calia a s sen ta r u n a quan­ti tat es posaven els dos bocins u n al costat de l'altre i a m b u n ganivet es marcava u n tall o u n a osca que agafés per u n igual els dos bocins. Q u a n calia t reure el compte eren encara t s ambdós bocins i calculat el nombre d 'osques o senyals convinguts. Cap de les dues par ts no podia afegir-hi cap senyal a la seva conveniència, car. com que no s 'hauria avingut a m b el de l'altre interessat , s 'hauria descobert l 'engany. Aquest s is tema era popu-laríssfm arreu de Catalunya, i potser encara és en ú s en a lguns petits es tabl iments de muntanya ; també l 'usen bosquerols i carbo­ners per a assen ta r el nombre de carretades de llenya o càrregLies de carbó fetes. El bas tó o la canya utilitzats a aquest efecte reben diferents noms: calca, galga. entalla, talla. canya, etc. Cantar la canya equival, doncs, a haver d'acceptar la veritat dels comptes declarats per la canya, sense poder-los alte­rar a conveniència.

MIQUEL RAMS • ELECTRICITAT • AIGUA • GAS

• AIRE CONDICIONAT • CALEFACCIÓ

• INSTAL·LACIONS INDUSTRIALS

CanvrCan Matas, d -SANTClKiAT-TcK. 6 7 4 8(1 39 11 908 897882

I Tendència per al cap de setmana Sol a dojo. temperatures altíssimes, localment es podran assolir valors de fins a 40 graus a l'interior i de fins a 36 o 37 graus a zones costa­neres. Al Pirineu, nuvolades aïlla­des a les tardes, producte de la forta calor. Als capvespres possibilitat de tronades, sense pluja.

PERRUQUERIA SALÓ D ESTÈTICA

Dilluns tarda obert DESCOMPTES 3 ' Edat i Carnet Jove

Alfons Sala, 23 baixos Tel. 67516 51 Sant Cugat

TELÈFONS D'INTERES SERVEIS

-Ajuntament 5892288 - Ambulatori Les Planes 675 5105 - Bombers Bellaterra 692 8080 - Bombers Generalitat 085 - Bombers Rubí 699 8080 -CAP 5891122 - C.A.P. l'reències 5894455 Casa de Cultura 5891382

- Casal Valldoreix 6744599 -Catalana de Gas 725 2944 - Centre Cívic La Floresta 5890847 - Centre Cívic Les Planes 675 5105 - Centre Cultural Mira-Sol 589 20 18 - Cinemes Sant Cucat I Reserves) 5890941 -Correus 6747096 - Creu Roja Sant Cugat 674 12 34 - Creu Roja Valldoreix 6742459

Dispensan La Floresta 6747615 - Hm. Municipal Descentralitzada 674 2719 -ENHER (Rubí) 6991892 -FECSA 58912 26 -F.F.C.C 67419 34 -Funerària 67405 25 -Grua 6743371 -G. Civil i Mira-sol) 6742379 -Hisenda 5891155 -Jutjat 67466% - Oficina Municipal La Floresta 589 08 47 - Parròquia Sant Pere Octavià 674 11 63 - Parròquia Les Planes 20475 03 - Parròquia Valldoreix 6740569 - Piscina Municipal Valldoreix 675 40 55 • Cuerpo Nacional de Policia 674 78 58 • Urgències __091 • Policia Municipal . 092 - Voluntaris Protecció civil 092 - Policia Municipal (Valldoreix) 908 79 51 25 • Comissaria de Policia 674 7612 -Taxis (parada) 6740997 - Ràdio Taxi 5894422 -Repsol-Butà 6741580 - Sant Cugat Comerç 6740322

- SAUR (Aigües) 589 00 21 -Valldoreix (parada) 6741111

ÚTILS • Aieües La Floresta 674 2089 - AÀPP i VV Mira-sol 67420 18 - AAVV Verge Carme Mira-Sol 674 1003 - AAVV Sant Joan Mira-Sol 674 71 03 - AAPP i VV Valldoreix 674 2197 - AAPP i VV Colònia Montserrat Vall. .674 21 05 - AAPP i VV Can Majó Valldoreix 674 50 49 - AA. Prop. i Veïns La Floresta 674 20 89 - AA.VV Aiguallonga La Floresta 674 51 29 - Ass. Consumidors 268 45 67 - Alcohòlics Anònims 317 77 77 -D.N.I (Cria prèvia) 5893080 -Greenpeace (91) 54347 04 - H. General de Catalunya 5891212 - H.Vall d'Hebron 427 20 00 - H.Sant Joan de Déu 203 40 00 - Unitat Coronària 24810 40 - Tel. de l'Esperança 4144848 - Inf. Carreteres 2042247 - Inf. Aeroport 478 50 00 - Inf. RENFE 490 02 02 -Inf. Pon 318 87 50 -OMIC 589 3188 -Policlínic Torreblanca 589 18 88 - PROMUSA 58917 32

ENTITATS - ASDI 675 35 03 - Arxiu Gavin 67425 70 •Casal d'Avis S.C 58916 38 - Llar d'Avis Parròquia 589 05 98 - Club Muntanyenc 674 53 % - Coral La Unió 67410 06 - Esbart Sant Cugat 675 26 52 - El Tot Sant Cugat 674 86 61 - Grup Sup. Immigrants 674 9314 - Ràdio.Sant Cugat 675 59 59 - Televisió Sant Cugat 589 04 38 - Els 4 Cantons 58914 01

T"À" x ï 589 44 22 SANT 67492 12 C U G A T SERVEI DIA I NIT -servei de Gruo-I VALLDOREIX Cokan^ad>TorgetesdeCrèdHiTeleto(

CONSULTES SOBRE LA UBICACIÓ DE CONTENIDORS AL MUNICIPI

i+ànttiàémíaJHtm

Servei Recollida de Voluminosos 589 28 17

PATRULLA DE LIMPIEZA S.C.P. p̂ 674 95 84 - 674 9612 CASAS PARTICULARES - COMUNIDADES

DESPACHOS - LOCALES - PÀRKINGS - ETC... PERSONAL CUALIFICADO SERIEDAD RAPIPEZ DISCRECCION

Ora. Cerdanyola, 50 -SANT CUGAT- FAX. 674 95 84

DIVENDRES, 1 JULIOL 1994 SANT CUGAT AL DIA ELS 4 CANTONS 3

La manca d'espai dificulta a ASDI la seva futura tasca

ASDI es fa gran i el seu local petit Emma Ansola

Ja fa tretze anys que l'Associació de Disminuïts psíquics i físics (AS­DI) de Sant Cugat realitza les activi­tats educatives i de lleure a un petit local de la carretera Cerdanyola de la nostra ciutat. Durant aquests trezte anys han estat molts els nens i nenes que han passat pels casals, colònies i activitats d'esplai que ASDI ha de­senvolupat amb l'ajut de col·labora­dors, voluntaris i socis. Avui ASDI compta amb més de 80 nens que as­sisteixen freqüentment a les activitats programades al llarg de l'any en un local de 100 metres quadrats. Aquest espai però s'ha quedat molt petit per les necessitats que requereix un ser­vei que des de l'Associació es pretén mantenir i alhora desenvolupar per millorar l'activitat dels disminuïts.

Posats en contacte amb la presi­denta d'ASDI, Enriqueta Guarch, ens explicà com l'associació s'ha vist obligada a obtenir beneficis amb la reestructuració de l'antic local en un edifici d'apartaments de venda al pú­blic per tal de fruir d'alguns ingres­sos que permetin aconseguir un espai més gran per continuar treballant. Aquests beneficis anirien dirigits a la compra d'un terreny i a la posterior construcció de les dependències. Tot i així però, els beneficis que es po­drien obtenir no cobreixen les neces­sitats més urgents i ASDI ha tramès el seu interès a l'Ajuntament de Sant Cugat i al seu màxim responsable, l'alcalde Joan Aymerich, per obtenir algun ajut que els permeti fer front a les dificultats d'aconseguir un te­rreny en els indrets de Sant Cugat.

La informació obtinguda fins ara

El local d'ASDI es fa petit per acollir a tots els que volen participar. Fins i tot, ja són molts els pares que no poden assistir a les festes a causa de la manca d'espai.

des de l'Ajuntament ha estat de mans del departament de Benestar Social i de la seva regidora Sílvia Flury que manifestà i així ens ho confirmà en una posterior conversa telefònica amb Els 4 Cantons que "des de l'Ajuntament no podem regalar te­rrenys a entitats de Sant Cugat per­què implicaria un greuge vers d'al­tres que també ho demanessin". En una posterior reunió amb el departa­ment d'Urbanisme, es va comunicar a ASDI que l'Ajuntament no pot do­nar terrenys d'equipaments perquè aquests han d'anar a concurs públic i que l'única solució era dirigir-se a te­rrenys d'equipaments de particulars.

Per a ASDI, tota aquesta situació agreuja encara més la seva feina pel proper curs de setembre, ja que les necessitats d'obtenir un local provi­

sional mentre s'aconsegueix l'objec-tiu d'una nova edificació es fan cada cop més urgent a causa de la proxi­mitat del mes de setembre. Segons Enriqueta Guarch, "en l'última reu­nió de la junta d'ASDI vam decidir tornar a posar-nos en contacte amb l'Ajuntament de Sant Cugat per po­der arribar a un acord i alhora segui­rem mantenint contactes amb parti­culars de terrenys".

Actualment ASDI prepara els ca­sals d'estiu per a nens entre sis i di­vuit anys durant tot el mes de juliol a Sant Cugat i les colònies a Can Re-mió, una escola natura situada a Hos-talrich per a la primera setmana d'agost i a les quals assistiran uns quaranta-dos nois i noies. •

Alguns veïns del carrer Arnau Cadell contra la promotora de casa seva Redacció

Veïns del carrer Arnau Cadell han penjat de les façanes de casa seva unes pancartes de pro­testa per exigir a la empresa constructora Teli-bor S.A la conclusió de les obres al jardí i pis­cina comunitària que haurien d'haver estat aca­bades al juliol del 92.

Els veïons reclaman que la promotora acabi les obres

En una carta que ens han fet arribar a la re­dacció els veïns manifesten que cansats de tan­tes falses promeses per part de l'empresa cons­tructora no els ha quedat més remei que enllet­gir les seves cases per aconseguir l'acabament de les obres. •

£1 Centre de Rehabilitació Susanna Nicoletti, onze anys dedicats a la cura dels santcugatencs Redacció

Sant Cugat compta des de fa més de onze anys amb un centre mèdic espe­cialment dedicat a la recuperació de les funcions perdudes o limitadades i per on han passat més de la meitat de santcuga­tencs. Aquest és el Centre de Rehabilita­ció Susanna Nicoletti.

De la seva tasca i dedicació al man­teniment de la bona salut dels habitants del nostre municipi en vam parlar amb la directora que no és altra que la pròpia Susanna Nicoletti.

"Tractem pacients traumatologies, amb problemes d'accidents de cotxe o

esportius que queden amb alguna seqüe­la. De vegades no té perquè tenir cap le­sió greu sinó algun esguinç o qualsevol enfermetat que tingui alguna relació amb els lligaments o els músculs. Tam­bé tractem els malalts traumatologies que podríem denominar grans dolors d'esquena, de columna. També atenem enfermetats derivades del sistema cen­tral.

Com es fan aquests tractaments? Tenim l'electroterapia amb els mi­

croones, els corrents; la termoteràpia com els infrarojos. També treballem molt amb el massatge per a relaxar la musculatura contreta, per dolors de ca­

mes per problemes de circulació de la sang i també la gimnàstica amb la qual treballem tots els músculs del cos que ens interessen. En definitiva tractem de corregir els mals hàbits gestuals.

Quins són els problemes més fre­qüents '.'

Són les patologies traumatològiques per accidents de moto i d'esports, per la mala pràctica d'aquests i la columna vertebral. Aquest és un gran problema dels nens. Tenen un mal hàbit d'utilitza­ció de les carteres on hi porten un sobre pes. En aquests casos és molt important la prevenció. •

MARTI ARMENGAU

REFLEXOTERÀPIA I CURACIÓ

ENERGÈTICA

^ 674 36 78

Sant Antoni, 34 - 1er. Sant Cugat

CENTRE D'ESTUDIS \ MUSICALS I HUMANS

TALLEDA-RICOMÀ Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue...

V E N D A D ' I N S T R U M E N T S M U S I C A L S

L C/ Balmes, 11 - Sant Cugat *S 6 7 4 5 8 6 2 J

CREACIÓ I DISSENY

' yÇ/J* OCTAVIO SARDA

IAIITOC TAI m o DDACWO PRESSUPOSTOS SENSE COMPROMÍS

JOIERS - TALLERS PROPIS RELLOTGES D'ACTUALITAT AMB LES MILLORS MARQUES

"W" TU -n l$ MECA J1L BREITLING ^amjlUOn KRONOS *JUNCHANS fTlaurice locroix

1B84

Santiago Rusiftol, 40 Tal. 674 58 54 Sant Cugat del Vallès

4 ELS 4 CANTONS SANT CUGAT AL DIA DIVENDRES. 1 JULIOL 1994

Celebrades les proves de selectivitat a Catalunya Els alumnes de l'IB "Arnau Cadell" i de FIES de la nostra ciutat van examinar-se a la Universitat Autònoma

ERC demana responsabilitats pel dèficit de l'Ajuntament

Núria di' Mas

I'II-N .M)O(M) e s t u d i a n t s d'arreu de Catalunya van ha­ver de passar per aquesta deei-siv a eila en el seu eun iculum aeadeinie. 1 a nota que obtin­guin en les l 'AAl juntament anili la unta de ' 'expedient de B I T i ('( H ' determinarà l'ae-ees als lutui's estudis universi­taris .Aquells que ne superin la seleel i v nat o que desitgin pu |ai noi a i indi an una nov a oportunitat en la pròxima eon vueatoria del nies de setembre.

Lis e x à m e n s , eom eada anv. s'han repartit en dues jor­nades. I-d primer exereiei v a tenir lloe el passat dia 20 i \ a incloure el eomenlari de text i les proves corresponents a les a s s i g n a t u r e s eon iunes de COL: l lengua Catalana. Llen­gua Espanyola , Llengua Es­trangera i f i losofia. EK exà­mens sobre les matèries optati­ves i obligatòries d'acord amb la branca de COL cursada van dut -se a terme el passat dia 20.

i'ns 150 alumnes dels Centres de Secundària públics de la nostra

ciutat van fer la selectivitat

L ' IB "Arnau C a d e l l " ha presentat Xl> dels 200 alumnes de C()t: que aquest curs té ma­t r icula ts . l'er la seva banda. l 'Institut d 'Ensenyament Se­cundari n'ha presentat 64 d'un total de 107.

A la sortida dels exàmens del segon exercici, els alumnes de l ' IB "Arnau C a d e l l " co­mentaven nerviosos les dife­

rents preguntes. La tensió acu­mulada en aquests dies es re­flectia en l'expressió de les se­ves cares, però la majoria es declaraven satisfets de com eU havien anat les proves.

Sobre els exàmens de les ma tè r i e s c o m u n e s , les opi­nions coincidien en assenyalar la d i f icul ta t de la prova de Llengua Lspanvola d 'aques t any. "El temps (una hora) va ser molt just", comentaven un futur advocat i una futura em­presària. LI comentari de text i la prova de català es van entre -gar conjuntament i es va dis­posar de dues hores i mitja de temps. "Això esta molt bé" . deia en Marti, "perquè si et so­bra t emps del comen ta r i el pots ded ica r al ca ta là" . Lis textos de Filosofia a escollir. dels autors Hume i Plató, han estat entenedors, res a veure amb els fragments de dificul­tosa c o m p r e n s i ó de Kant i

Aristòtil de l'any passat. " T ' h o jugues quasi tot el

segon dia", deien dos aspirants a enginyers industrials. "Si et posen un problema molt difícil de Física, per molt que hagis estudiat, no el pots resoldre". Segons van e x p l i c a r - n o s , l 'examen de Física, que l'any passat va registrar un 15r'< de suspesos, aquesta vegada "ha estat una mica niés fàcil".

Les notes de les proves es faran conèixer oficialment el pròxim 5 de juliol. Aprovar la selectivitat, segons les estadís­tiques. és fàcil, tot i que des de fa a lguns anys no garante ix obtenir una plaça per a la ca­rrera universitària desitjada, ja que cal fer encara la mitjana de la qual i f icació obt inguda amb la nota de l'expedient de BL'P i COU. i estar per nota dins del nombre de sol·licituds que cada Facultat pot adme­tre. •

Incendi a Can Ravella Redacció

LI passat divendres 24. diada de Sant Joan, es va produir un incendi a Can Rabella, en una pineda al costat de l'antic camp de moto-cross . on hiha el ce­mentiri de cotxes i un abocador "espontani" on s'acumulen tota mena de residus que fa més de 20 anys que ningú no neteja.

HI foc va fer una gran fume­ra perquè també hi havia deixa­lles dels cotxes (pneumàtics i al­tres) i es va poder sentir alguna explosió). Hn total van cremar 400 metres quadrats de ferralla i escombraries i pnemàtics. però no va afectar cap dependència o indret habitat. HI foc va ser apa­gat per tres cotxes dels bombers de Rubí i dos provinents Cer-danvola i Sabadell. •

[)OI (1 Fi i MINI

Xavi Cava

Esquerra Republ icana de Catalunya considera escandalós que en el pressupost de 1992 de l 'Ajun tament de Sant Cugat s'hagi trobat un "error" de 400 milions en la comptabilitat, fet que ha provocat un empitjora­ment de l ' ac tua l s i tuac ió econòmica municipal . David Bajona. cap de premsa del par­tit a Sant Cugat, va manifestar el seu dubte que el delien del eonsitori. que en els dos darrers anys ha arribat a prop de 1 200 milions de pessetes, es pugui eixugar abans de les properes eleccions. Aquest fet hipote­carà l'acció de govern del partit o partits que surtiran refrendats en aquestes eleccions.

ERC demana dels responsa­bles de finances de l 'Ajunta­ment que . ja que en la seva propaganda voleu construir una ciutat "europea", assumeixin les seves responsabilitats eom es fa a la resta d 'Europa . El portaveu del partit, però. no ha volgut concretar quines eren. per a ell. aquestes responsabili­tats: "Això es una qüestió que han de decidir les persones que es consideri que han tingut res a veure amb aquest error". Per a Bajona. gran part de l'endeu­tament es deu a l'àrea de finan­ces de l'Ajuntament que ha ac­tuat amb una gran manca de previsió en els últims anys. La font principal d'ingressos mu­nicipals és urbanisme, i aquest és un sector on qualsevol crisi es pateix amb especial força, i per tant es devia haver calculat l'efecte que l'actual crisi pro­duiria.

Planta incineradora David Bajona també va par­

lar del crispat ple municipal del passat dia 21. on un nombrós grup de veïns de Ylira-sol van exigir de l'alcalde, Joan Ayme­rich. explicacions sobre la ges­tió de l'esterilitzadora de resi­dus sanitaris recentment cons­truïda a l'Hospital General de Catalunya. La crispació que es va deslligar al salo de plens va ser a causa, segons Bajona, de la manca d'informació i la in­decisió de l'Ajuntament sobre l 'ús de la planta i la quantitat de residus que pot tractar en el futur.

El portaveu d 'ERC va re­butjar les acusacions d 'Ayme­rich que els veïns havien ac­tuat manipulats per interessos partidístics, i va dir que aquest és un tema que afecta la salut i la seguretat dels veïns, i es lò­gic que la inquietud augmenti si no s'ofereix informació. •

Aigües de La Floresta Pearson S. Coop. Catalana Ltda.

Plaça d'Aigüallonga, 1 08190 - LA FLORESTA PEARSON

COMUNICA

A tots els cooperativistes que, a partir del 1 de juliol i a tots els efectes el servei d'aigües de La Floresta pearson, pasarà a dependre directa­ment de SAUR Telèfons 589 00 21 i Averíes 674 12 43. Tal i com va quedar aprovat en l'Assemblea cel.lebrada el dia 5 de març prop-passat. Per tan, el rebut corresponent al segon trimes­tre serà possat al cobrament per aquesta Coo­perativa. Els altres rebuts que quedin pendents de cobra­ment, seran gestionats per SAUR qui, posterior­ment els liquidarà a la Cooperativa. El Consell Rector aprofita l'ocassió per saludar-vos i despedirse afectuosament de tots els coo­perativistes.

DIVENDRES, 1 JULIOL 1994 ELS 4 CANTONS 5

VOLEM SER MOLT A PROP DE VOSTÈ

En el nostre esforç per millorar dia a dia

el servei als nostres assegurats, tenim noves oficines drAssistència Sanitària Col·legial

a Sant Cugat.

A partir d'ara, som ben a la vora.

On vostè ens necessita.

Assistència Sanitària Col·legial Jaume Sàbat, 10

(davant del Pavelló Municipal d'Esports)

Sant Cugat del Vallès Tels. 589 49 88 - 589 50 48

6 ELS 4 CANTONS SANT CUGAT AL DIA DIVENDRES, 1 JULIOL 1994

L'objecció, una alternativa amb moltes objeccions Molts objectors de consciència consideren que la prestació social obligatòria hauria de ser substituïda per un servei voluntari

Anna C'abussu/Xavi Cava

Son Ics eine de la malinada ilel dissabte, i el Raül Martínez pi m a d espantar la son amb una (Kisi de televisió, l-.s la seva pri­mera setmana d'objeetor a l'A-pintamcnt de Sant CiiLiat, un Sant Cugat tnlalmenl abocat a la lesta Major. Pern ell no pnt par-licipar de la gresca te servei nocturn de deu a sis. i cl tornarà a tenir la pi ovim.i nit. Mentre atén les poques trucades d'e-mergeiu i;i. peiis.i en cl permís L|IIC s ha gu.mv.il per aquest ser­vei i els dics que cncaia queden de Pesta M.i|or.

Segons la llei que recula iol · ieccio de cniiseièiieia. els nh|eeiois han de complir una prestació social obligatòria que es desenvolupa en els sectors de protecció civil, conservació de la nauiia. serveis socials, sanita­ris i programes de cooperacin inicinacinnal. [ai qualsevol cas l'nbjectnr esta exclòs de realitzar tasques de responsabilitat, i tam­poc pot ler cap lema que impli­qui la substitució d un lloc de treball.

Flexibilitat horària I .'Ajuntament de Sant Cugat

te signat un conveni amb l'Ofici­na per a hi Prestació Social dels Objectors de Consciència (OP-SOC) mitjançant el qual pot pro­porcionar placa t'ins a vint i cinc nb|ectors en diferents àrees. Per a Jordi Conzalez. cap del depar­tament de Cultura i Joventut. aquestes places tenen per objec­tiu facilitar el treball dels fun­cionaris i en general la gestió a cada arc.i per oferir un millor servei al ciutadà. L'Ajuntament ofereix als objectors una gran flexibilitat horària per fer la prestació, que s'ha de correspon­dre amb una bona predisposició per part de l'objector per realit­zar les seves funcions. I és que la llei ohlica a tenir un control

sobre l'objector en el compli­ment de la prestació.

Un grup d'objectors i voluntaris a l'ex-lugoslàvia. Foto J. A. Mula

Avantatges i desavantatges de l'objecció x.c. / A.C.

L'objecció de consciència presenta evi­dents desaventatges. les més evidents de to­tes són la seva durada, tret/.e mesos en lloc dels nou del servei militar, i la llarga espera fins a començar a fer la prestació social, nor­malment entre dos i tres anys.

Malgrat tot això. aquesta alternativa per­met que els objectors continuin la seva vida habitual en gran mesura, és a dir poden com­binar la prestació social amb els estudis o la feina.

A més. la prestació social té una altra gran aventatge sobre el servei militar i és que pot realitzar-se a la mateixa localitat on resi­deix l'objector.

El què cal saber Els objectors han de saber que la PSS pot

realitzar-se en horari de matí o de tarda, par­tit o especial per tal de poder adaptar-ho als seus horaris de treball. En total s'ha de realit­zar entre 35 a 40 hores setmanals .

Només hi ha un cas en que no és possible combinar la feina amb la prestació social i és el d'aquelles persones que ja treballen per a T'administració.

Els objectors reben al llarg del servei so­cial la mateixa quantitat mensual que els sol­dats que realitzen el servei militar. A més a més, reben un val per un valor al voltant de les setanta mil pessetes per adquirir roba als magatzems concertats . Per altra banda, tot objector ha d'estar cobert per una assegu­rança de vida i d'accident.

Al llarg de l'any gaudeixen de permisos ordinaris per un total de trenta dies i divuit dies de permisos extraordinaris.

L'Ajuntament ofereix places als objectors, a protecció civil,

cultura i serveis socials

L'Oficina per a la Objecció de Consciència de l'Ajuntament. encapçalada per Manel Turón. coordina quatre programes des­tinats a cobrir les places d'obje-tors assignades per l 'OPSOC. Set d'aquestes places estan as­signades a col·laboracions en programes de serveis socials. desenvolupats al Centre Cultu­ral. la Biblioteca del Milenari. tasques d'ajut als minusv alids. assistència a la tercera edat. etc.

LI segon programa engloba altres tasques socials com la di-namització d'entitats, que actual­ment suposa un reforç en l'intent de descentralització als districtes de l'Ajuntament, suport a grups juvenils i promoció de la pràcti­ca esportiva.

Lis dos últims apartats són el de protecció civil, amb vuit pla­ces, i el de coordinació de tots els objectors, que només compta amb una plaça. En el primer, que es el més recent i que en aques ts moments s'està am­pliant, els objectors assumeixen tasques administratives, d'infor­mació al públic i patrulla al ca­rrer. El segon, l'unic objector s'encarrega de portar els tràmits legals i el control horari dels seus companys ja que, segons la llei d'objecció de consciència. per cada vint-i-eine objectors es té dret a una plaça de coordina­dor per facilitar els diversos trà­mits legals que comporta l'ob­jecció.

Creu Roja A Sant Cugat, però. no no­

més l'Ajuntament ofereix als jo-

Estudiant universitari

d'informàtica desenvoluparia aplicacions en C+*, Assembler,

Cobol, SQL, Pas­cal i Clipper en

concepte de pràctiques

Truqueu al telèfon 674 96 25

TODO EN CARPINTERIA DE ALUMINIO Y PVC

Fabricación pròpia

VISITE NUESTRA EXP0SICI0N EN SANT CUGAT

cl. de la Torre, 1 (Plaça del Monestir)

Tel. 67415 02 PRESUPUESTOS SIN COMPROMISO

RKPAKAC'K) I VENDA DK

MAQl'INÀRIA PORTÀTIL

I ARTH'LKS DK FKRRKTKRIA

Taller. Kxposickj i Venda: I Pep Wnïurj Ivjnl úim'r Sxk'M itiK f.74%78 MM^ISantCüEa

M. LOMÍNA ,S.L

W U1ÏSSA SISTEMAS PVC

FABRICA: Pintor Fortuny, 149 Tel. 780 29 24 - Fox. 788 07 19 EXPOSICION: Arquimedes. 150 Tel. 733 14 05 -TERRASSA-

PELUQUERIA

J. G A R C I A

CABALLER0S

1 Reserve hom por telefono 1 1 Tel. 674 00 77 1

("/Martorell, 16 08190 Sant Cugat del Vallès

HNOS MARTIN DEL VALLÈS S.L. MARMOLES GUIMAR

C0NSTRUCCI0NES Y REFORMAS

ESCALERAS - BANOS

COCINA • FACHADAS

Strawinsky, 8 (Pol. Ind. Can jardí) RUBÍ Tel. 588 05 01

ELECTRICITAT • FONTANERIA • CALEFACCIÓ

llar, comunitats i empreses Instal·lació i manteniment

M I N G O s.c.P. INSTVLLUÏONS

demani'ns pressupost Tel. 6 7 4 4 1 4 4

SERVEI TÈCNIC AUTORITZAT

DIVENDRES, 1 JULIOL 1994 SANT CUGAT AL DIA ELS 4 CANTONS 7

MANÉ ESPINOSA

ves objectors la possiblitat de fer la prestació prop de casa seva. La Creu Roja de Sant Cugat també té un conveni amb la OP-SOC per un total de set places, de les quals actualment n'hi ha cinc cobertes. La feina que rea­litzen és administrativa i d'aten­ció a la centraleta telefònica, però aquells que desitgin treba­llar a bord d'una ambulància ho poden fer, realitzant prèviament un curset preparatori de cent cinquanta hores.

Objeccions a l'objecció Però molts objectors no tro­

ben la prestació gaire positiva. Marcos Serra va fer-se objector com a única alternativa al servei militar. Fa poc va acabar la PSS a la Universitat Autònoma; va plantar-se als nou mesos. "És molt injust que els que fan la mili s'estiguin nou mesos i no­saltres dotze", explica Marcos, "per això ara molts objectors el que fan és plantar-se, com a me­sura de pressió". Molts altres objectors pensen com el Marcos, i fan el servei social sense massa convicció. Se'ls comença a ano­menar objectors per convenièn­cia. Però, quina alternativa hi ha si no es vol fer la mili? Són mol­tes les veus que reclamen un exèrcit professional i, és clar, eliminar el servei militar i el ser­vei social com una imposició.

L'estat es troba desbordat per­què hi ha més sol·licituds

d'objectors que places per fer el servei social

El Marcos creu que de mo­ment ja està bé que hi hagi cada cop més objectors "siguin o no per conveniència". "L'estat s'està trobant desbordat perquè hi ha més sol·licituds d'objectors que places", diu el Marcos,"és una forma de pressionar". De totes maneres, no es mostra massa es­perançat en aconseguir algun dia la supressió de l'exèrcit. "És un estament molt arrelat a la histò­ria d'Espanya i serà difícil acon­seguir que l'eliminin", afirma el

Marcos. "El que més m'ha servit dels

mesos que he estat fent la PSS ha estat les estades als camps de refugiats a l'ex-Iugoslàvia", re­corda el Marcos. Fou allà on probablement va fer la tasca de més servei, ja que aquí com molts altres objectors troben va­na la seva feina.No és el cas de Pere Ortiz, estudiant de sociolo­gia que realitza el seu primer mes de servei social al Centre l'Aura de Sant Cugat que acull nens i nenes d'entre 6 i 16 anys amb problemes familiars. "El centre fa una mica de família per als nanos, jo m'encarrego de do­nar-los classes de repàs perquè molts d'ells tenen problemes a l'escola", explica el Pere. Ell no pensa plantar-se als nou mesos. "Potser abans de començar l'ob­jecció hagués acceptat plantar-me, però ara em seria moralment impossible deixar la tasca que estic fent", diu el Pere, "perquè aquí hi ha molta gent que neces­sita ajuda i jo m'hi he implicat totalment". El Pere troba Sant Cugat com una bombolla on tot­hom és feliç i tot és perfecte. "A vegades és bo sortir d'aquesta bombolla i veure que la realitat va per una altra banda", conside­ra el Pere, "hi ha gent que pateix i necessita una ajuda".

El seu cas és diferent al d'al­tres objectors que senzillament s'estan a un despatx o realitzen tasques de manteniment. "Ara ja no em plantejo que estic fent d'objector, em considero un vo­luntari més i penso que és una forma de lluitar contra aquesta suposada obligació que és l'ob­jecció o la mili", explica aquest objector de 23 anys. "Em seria molt difícil trencar la relació que ara he establert amb els nanos, m'hi he implicat molt i ja ho faig com una cosa meva no com una imposició", acaba el Pere.

Lenta burocràcia Sant Cugat comptava, el pas­

sat 22 de juny, amb 265 objec­tors reconeguts i 237 esperant la resolució del seu cas. Aquestes dades, però, no són gaire fiables, ja que el procés és desesperada­ment lent. L'OPSOC cau molt lluny, a Madrid, i els objectors

normalment han d'esperar molt de temps per rebre alguna res­posta.

La llei només reconeix els motius religiosos, ètics, mo­rals, humanitaris o filosòfics

El procés per declarar-se ob­jector comença per tramitar una instància on s'expliquen les ra­ons per les quals es vol lliurar del servei militar obligatori. Ac­tualment la llei només reconeix els motius religiosos, ètics, mo­rals, humanitaris o filosòfics com a causes reconegudes per exonerar del servei a qui ho sol·liciti. Si per part del Consejo Nacional de Objección de Con-ciencia no arriba cap resposta al cap de sis mesos de presentar l'instància corresponent, el sol·licitant obté automàticament la condició legal d'objector. A partir d'aquest moment, poden transcórrer dos o tres anys abans que es pugui incorporar a la seva destinació.

Es molt difícil de predir qui­na serà la situació de l'objecció en el futur. Si considerem no­més els números, és evident que

hi ha un gran desfasament entre la quantitat d'objectors i les pla­ces on poden realitzar la presta­ció. Mentre s'està a l'espera que el govern central digui la seva última paraula, milers d'objec­tors esperen anys la seva desti­nació mentre altres milers de jo­ves es declaren a la seva vegada objectors cada més. A Catalun­ya, el total d'objectors es troba ja molt a prop del cinquanta per cent del total de joves en dispo­sició de fer el servei militar. En­tre els universitaris aquesta tendència es encara molt més acusada, i per exemple a la Unversitat Autònoma s'hi tro­ba al voltant del vuitanta per cent.

Moviment reivindicatiu El moviment d'objecció de

consciència ha estat, per a molts, un dels pocs exemples de mobilització política i so­cial d'un sector de la població, el jove, que usualment es con­sidera poc participatiu. Un exemple, a més, exitós, ja que ha obligat i està obligant als poders públics a respondre a les seves demandes, plantejant la transformació d'un sistema militar que molts consideren obsolet. Es indubtable que el moviment d'objecció és en gran mesura el responsable de l'actual debat entorn a la crea­ció d'un exèrcit professional que substitueixi el de lleva. Però, fins que no es produeixi aquesta transformació, els ob­jectors encara hauran d'esperar força temps.•

DECORACIÓ mobiliari -confecció - tapisseria - teles

AMBIENTACIÓ AMB ESTIL PROPI

DI&SENY I FABRICACIÓ PRÒPIA DE MOBLE EN FERRO FORJAT

PROMOCIONS QUINZENALS \questa seiTu^-ia:

CERÀMIQUES

J\S-Ct 3RES I CENTRES

i també...

ARTICLES DE REGAL 50%dte. ROBA DE CASA 30 % dte. FLOR SECA 20 % dte.

ft& CÜÏ && fr&ideoc !!

XERRIC, 25 Tel. 589 45 36 SANT CUGAT

8 ELS 4 CANTONS SANT CUGAT AL DIA DIVENDRES, 1 JULIOL 1994

L'esterilització elimina la incineració dels residus hospitalaris Fins ara molts residus han estat eliminats per incineració perjudicant el medi ambient o bé colgant-los en abocadors sota terra. En el segon cas sense cap tractament previ i direc­te sobre els residus. Amb l'esterilització s'elimina tota vida microbiòtica i bacteriana possible. .Josep M. C a h r e r i z o

LI passat mes d'abril es va inaugurar a Constantí, en el Tarragonès, la primera planta d'esterilització de residus sanitaris de l'estat espanyol. La planta té una capa­citat de tractament superior a les 3.400 to­nes/any que sumades a la planta que s'està construint a l'HGC. a Mira-sol, fan un to­tal superior a les 6.500 tones possibles de tractar en les ducs plantes.

Actualment l'estat espanyol té uns 200.000 llits hospitalaris que generen dià­riament unes 50 tones de residus biocon-taminants o de risc. La majoria d'aquests residus van a parar a abocadors no sem­pre amb l'adequat tractament previst.

L'empresa Consenur, constructora de la primera planta, ha manifestat que l'ad­ministració no pot exigir el compliment de la normativa atès que no es disposen de plantes necessàries. Els mateixos hos­pitals. la majoria d'ells, no disposen dels mitjans necessaris per eliminar correcta­ment els seus propis residus.

Tot apunta que fins ara el tractament que s'ha donat a l'eliminació d'aquests re­sidus no ha estat el mes adequat, l'nes \e -gades per manca d'intcies per qüestions tècniques o econòmiques i altres per no disposar de les degudes instal·lacions que ho han impossibilitat.

Ksterilització sí, incineració no Lis residus hospitalaris no sempre es

generen en els mateixos hospitals. Exis­teixen altres residus igualment perillosos que poden provenir de consultes privades de metges o clíniques, laboratoris, farmà­cies. residències, infermeries, fins i tot domicilis particulars, que moltes vegades han estat considerats, sempre que no ho

fossin en quantitats grans, com a residus domèstics. Cal assenyalar, però, que con­siderant la creixent problemàtica sobre malalties com l'hepatitis o la Sida l'admi­nistració està fomentant la construcció de plantes idònies per a l'esterilització d'a­quests residus. Lins ara. el que es feia per eliminar-los era mitjançant abocadors so­ta terra, més o menys controlats o incine­rant-los. La incineració ha perjudicat sempre el medi ambient.

L'esterilització es defineix com la to­tal eliminació o destrucció de totes les formes de vida microbiòtiques. incloses les formes més resistents a les espores bacterianes.

El procediment, segons manifesta el gerent de CONSENUR, és el mes net. Treballa únicament amb vapor d'aigua i no utilitza cap compost químic que pugui produir residus tòxics.

El residu que origina és sempre aigua estèril. El seu procediment és fàcilment controlable mitjançant els monitors i re­gistres dels paràmetres físics del sistema d'autoclau. com també l'ús de controls bacteriològics existents al mercat. L'n fet a destacar és que elimina la tr i turació prèvia, j a que amb el sistema que utilit­za C O N S K N I R els envoltoris i els resi­dus són introduits a la cambra esterilit-zadora i tancats hermèticament, i no­més són oberts en el seu interior mit­jançant diversos buits fraccionats, amb la qual cosa eviten qualsavol contacte del residu contaminant amb l 'ambient extern.

Aquests últims dies a la nostra ciutat s'ha parlat molt sobre la planta que està construint l'empresa Cespa a l'HCiC. i so­bretot del ball de xifres a tractar. També pel risc que pot suposar el trànsit de vehi-

Els abocadors incontrolats afavoreixen el perill i contagi de malalties

eles amb aquests residus pels carrers i zones urbanes de Sant Cugat, i concreta­ment de Mira-sol. Altra qüestió de la qual s'ha parlat molt ha estat la proximitat de la planta a vivendes urbanes que ha pro­vocat les protestes dels veïns, que no veuen amb bons ulls aquesta construcció.

És evident que la societat haurà d'a­costumar-se de mica en mica a conviure amb aquests serveis i també amb tota me­na de recipients per a la recollida selecti­va d'escombraries i de deixalles. Fins ara hem vist, en els nostres carrers, reci­pients per a vidre, roba i cartró, a més dels ja "clàssics" per a bosses de deixalles i brossa. Ara caldrà preparar-nos per als de plàstics o tetrabrik. I en els hospitals, farmàcies i centres mèdics o veterinaris per als residus hospitalaris.

A Sant Cugat, que juntament amb al­tres dues poblacions va ser escollida com a ciutat pilot per a la campanya de recolli­da selectiva d'escombraries, té en projecte una planta per a tractar aquests residus, possiblement situada a Can Galopa. Ara es parla d'una altra planta ben diferent i també novadora. una planta d'esterilitza­ció de residus hospitalaris dins el mateix Hospital General de Catalunya.

Aquesta novetat desperta tota mena de preguntes, de \egades per la deficient in­formació i per la novetat que representen aquests serveis. En un futur potser sigui normatiu conviure-hi, com ja és habitual a molts municipis d'altres països més sen­sibilitzats pel problema que pateix el nos­tre entorn. Potser aquest és el camí per acabar d'una vegada amb els abocadors incontrolats on s'hi pot veure de tot i força. •

Les necessàries condicions per a preservar el medi ambient obliguen a controlar cada vegada més els residus de tota matèria. Al cartró, vidre, piles o roba s'estan afegint un altre tipus de reciclatge i destrucció de residus, com ara els olis in­dustrials, aparells radioactius o residus sanitaris. Aquesta exigència, que la societat s'imposa per protegir-se contra la destrucció del seu entorn, obliga cada cop més a construir plantes per tractar convenientment cada un d'ells.

Mira-sol comptarà amb una planta per a l'esterilització de

residus sanitaris de gran abast

Funcionament d'una planta d'esterilització

El cicle d'esterilització es pre­senta en quatre fases, segons sigui la planta. Aquí expliquem la de Constantí

Els residus arriben a la planta sempre en recipients tancats, que són introduïts sense manipulació dins la cambra de buit, on seran esterilitzats mitjançant el procedi­ment següent:

Primera fase. Es procedeix a tres buits fins a una pressió relati­va de -0,85 atm, de tal manera que en finalitzar la tercera injecció de vapor la proporció d'aire a l'inte­rior de la cambra és de 99.20% de vapor i 0,20% d'aire.

Segona fase. La cambra és es­calfada per injecció contínua de vapor fins arribar a una temperatu­ra de 134° C i una pressió de +2,2 atm.

Tercera fase. Esterilització per injecció cont ínua de vapor fins que el procés ho requereixi, sem­pre m a n t e n i n t la t e m p e r a t u r a i pressió necessàries.

Quarta fase. Desvaporització per extracció de vapor fins arribar a un buit de 0.90 atm, que elimina la humitat afegida en el processa­ment.

Tot seguit, un cop arribada a la pressió atmosfèrica, es procedeix a l'obertura de la cambra, descàrrega mecànica dels carros, compactació i transport fins als abocadors co­rresponents.

Fonts d'informació de la revista

«Residuos-Bilbao»

DIVENDRES, 1 JULIOL 1994 ELS 4-CANTONS 9

Compta a Sant Cugat. Cada botiga, un amic

Pla del Vinyeta un comerç modern i actiu

Tintoreria Ràpida

La Qualitat en una Hora

Elies Rogent, 52 b (Al costat Mercat Torre Blanca)

Tel. 675 27 06

PAPERERIA

GflLfl QUIOSC

Mercat TorreBlanca Local 2-15 Telèfon 589 01 99

CUINA MEX - CAT BURRITOS NACHOS

TORRADES PATÈS

ei som m-cm PONCS... SI HAÍ m-ÇUBSS1SANAR. AUNÜJDC HBSOHBNYS NOU, si ei VINGUÉS PB qusi WÍMK CJJBIJCOM MBSOMBNVSNOQ,

BN UN iwc pe smt mm MBOSMBNYS NOU, MINB /) . . . MBSOMBNYS L . JOIMZAS PB NOU.

cl. Elies Rogent Tel. 589 38 23

Bang & Olufsen Sant Cugat

HI - FI T.V.

VÍDEO TELEFONIA

PARABÒLIC AS Av. Torreblanca, 2-8 local 15

(Junto Pàrking) Tel. 589 00 37

LQ FLfíUTO 2^H^ 21

e*t&iefetuui

i ara, tots els migdies: - MENÚ ESPECIAL - PLATS COMBINATS • TAPES

Elies Rogent, 56

encarrega els teus entrepans

589 26 60

^^m^

• s*? mm. m SèfsmM i

V 1 / EURC

I T G E S ÏCUOT S. A •

1 MERCAT TORREBLANCA 1 1 Tel. 589 10 25 |

RACS • USCCD- CASSETTES -VÍDEOS •LLIBRERIA - PREMSA (diaris, revistes, col·leccions) • LLAMINADURES (preparem bosses per a aniversaris)

• REGALS (de tota mena per a gran* I fwttts, ho mes i dones i de tots ets preus)

• PAPERERIA (servei de fax, fotocòpies, piastH cats, enquadernacions, material escolar, tècnic, d'oficina, segeMs d» toma i servei d'Impremta)

Elies Rogent, L-14 Telèfon 589 50 54

1 0 ELS 4 CANTONS O P I N I Ó DIVENDRES, 1 JULIOL 1994

I què?... què!! Josep M. Cabrerizo

No es pol acceptar que la culpa de tot l'enrenou que està provocant aquesta planta esterilit/adora de l'HCiC només en siguin culpables els repre­

sentants cle les associacions de veïns o els mateixos ha­bitants de la /ona Qui més culpa en té són els respon­sables que han autoritzat l 'obra per la manera com s'ha fet. Hs desitjable, ara que el mateix Alcalde ha agafat les regnes dels consells de districtes, que es re­condueixi el lema per vies de millor diàleg i, sobretot, informatives. L'espectacle que es va viure en el passat ple municipal, per aquesta problemàtica, cal suposar que no tenia un altre interès, entre els implicats, que de­fensar segons cada part les seves creences en benefici nostre. Això és el que la majoria dels ciutadans esperem de les nostres autoritats i representants.

Ln el decurs del ple es varen fer unes observacions intentant treure "ferro"

que que ~ T ~ 1 ^ ^ ^ ^ B B ~ Ï Ï vol instal·lar en el nos- ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ w " " tic munic ip i es una planta estei ilit/adora de residus hospitalaris pe­rillosos 1 11(1 v< /í S iVW'/lC-rnii\ c v. i Í/Í/Í'I i v íiii-Dlciihiíit s n cniistruc-fitms nsiílt'iu itils. Ve­nien a dir. aquestes ob­servacions. que M ara ens toca la p l a n t a a q u e s t a . . OI 1..' I ambé ens \ a tocar els estudis de Telev isió. el camp de golf i moltes altres bones coses".

Doncs bé.. jo pre­gunto i què. de què?

Com ha estat de bo tenir els estudis de Televisión 1 spahola. II camp de golf., a quin camp de golf es referien, al camp públic que s'inaugurat aquesta matei­xa setmana a Can Sant Joan o a l'altre, perquè si fos aquest últim hauríem de fer moltes preguntes. Si hem de preguntar-nos quines altres coses, potser arribaríem fins al Centre Cultural o a l'Arxiu Nacional de Catalun-va, o sinó a les cruïlles d'autopistes, o els túnels de Vallvidrera. De "coses bones" és evident que Sant Cu­gat n'ha rebut, però no es pot owar que la majoria ha estat per la nostra característica de reserva urbanística de Barcelona.

HI nostre municipi, amb 48 quilòmetres quadrats de superfície, és el segon més gran de Ca ta lunya i fa molt de temps, és considerat com a /ona d'expansió de Baicelona. Només cal veure com el Pla General hi pre­veia mes ric 1 NO.000 habitants. Tota una expansió de Barcelona cap al Vallès interconnectada per tres túnels sota el Tibidabo i una via. la de cornisa que uniria, u

unirà, els tres eixos tot passant entre Can Borrell i Sant Medir. Com es pot observar, no som el punt de mira pel nostre Monestir, ni per les nostres tradicions, el nostre tarannà o les simpaties que transmetem, sinó pel nostre potencial urbanístic, o el que en queda.

Si els s an t euga t encs gaud im, ara. d ' a l g u n s d'aquests "béns preciats". com el Centre Cultural; el més recent, cal puntualitzar que no ens l'han regalat, si­nó que el pagarem entre impostos i patrimoni nosal­tres... els santeugatencs , i per més coses importants que intento cercar al meu entorn, no endevino trobar res que no ens hagi costat a canvi quelcom.

Acceptar o w> acceptar la planta esteriiitzadora u Mira-sol

no es una qüestió de solidaritat amb altres pobles...

Un locutor de Rà­dio Sant Cugat deia: " t ambé els santeuga­tencs que anem a Te­r r a s s a o Sabade l l hi deixem els nostres re­sidus. Per què no ac­ceptem ara que s*ins-tal.li aquesta planta al n o s t r e m u n i c i p i ? " . . . vull fer notar que tam­bé els sabadellencs. te-rrassencs i molts altres ciutadans de tol Cata­lunya ja venen a Sant Cugat a deixar els seus residus a l ' H G C . per tant no és una qüestió de sensibilitat i solida­

ritat amb els altres1, sinó més abiat de manca suficient de informació, diàleg i responsabilitat entre nosaltres. els santeugatencs.

INFORMACIÓ, la necessària, perquè el ciutadà. el de Mira-sol sobretot, sàpiga que la planta és o no pe­rillosa. és o no beneficiosa per a la col·lectivitat.

DIÀLEG, el que calgui, entre l'administració i els representants dels veïns per a convenir el millor i menys perillós camí per a fer arribar els residus al cen­tre hospitalari.

RESPONSABILITAT, la que tot responsable ha de tenir envers als altres, sobretot si les seves deci­sions no són prou compartides. No es pot oblidar que autori tat la dona el ciutadà i aquest te dret a decidir.

Avui és Mira-sol, demà pot ser la Floresta. Les Pla­nes o Valldoreix, el nostre municipi és tan gran que po­dríem dir que hi té cabuda una mica de tot. Ara ens toca a la planta d'esterilització de residus hospitalaris, i què ' . . . I QUÈ DE QUÈ.

Quina Europa per a qui? JUSTÍCIA I PAU. Comiss ió de Quart Món

E l passat 3 de juny. Justícia i Pau va convocar el segon Parlament de la Fraternitat:

una taula rodona on es discutia la direcció que. en diferents àmbits. està prenent la política europea. Els ponents d'aquesta taula varen ser Hèlix Martí. Antoni Pigrau. Arcadi Oliveres. Josep Riera i Joana Mar­tin. D'aquest Parlament en va sortir un manifest. L's en presentem un resum per a la seva difusió.

Amb la guerra als Balcans com a test. hem vist que els objectius públics de la Unió no són els ideals democràtics ni el de possibilitar un desenvolupament més lliure dels pobles i de les persones. Actual­ment. la Unió Europea és sobretot una conferència permanent dels es­tats. L'elevat pes polític dels eco-buròcrates i la concentració del po­der en l'executiu (en detriment del legislatiu) ens en fan reclamar re­formes substancials.

Els diversos elements de cohe­sió marxen desequilibradament. No es pot oblidar la "doble cara" d'Eu­ropa en el moment de creació de les comunitats: la voluntat de superar

els tradicionals enfrontaments i al­hora el des ig d ' e s d e v e n i r una potència. A l ' interior augmenta, lentament però constant, el percen­tatge de població estadísticament considerada pobra i el distancia­ment entre les "regions" benestants i les empobrides. En el Tractat de Maas t r i ch t es pensa en la con­vergència econòmica i monetària però no en la social.

Pel que fa als països de l'Est i al Tercer Món i malgrat les belles declaracions del parlament, sembla que els països de la Unió Europea només hi busquin matèries prime­res. produccions barates i apaivagar les reivindicacions perilloses per a L"statuts quo" occidental.

Concretament per al primordial àmbit agrícola, cal una nova políti­ca. fidel a l'article 39 del Tractat de Roma, és a dir, que tinguí per ob­jectiu l'equilibri dels territoris i de les explotacions agràries. La políti­ca de preus i mercats duta fins ara sols ha beneficiat al 20 per cent dels empresaris agraris, majorità­riament situats als territoris atlàn­tics. La nova Política Agrària Co­

muna ha de tenir uns objectius so­cials, territorials i mediambientals i ha de primar la qualitat dels ali­ments davant d 'object ius única­ment produetivistes. Hn aquest sen­tit, calen ajuts directes a la pagesia de zones d'alta muntanya i comar­ques deprimides que, si bé no com­peteix amb la pagesia més produc-tivista, convé que continuï mante­nint la seva activitat perquè té cura del territori on viu.

Si la Unió Europea troba el seu fonament polític i ètic en els drets humans, calen polítiques decidides d'integració de les poblacions emi­grades. Des de les institucions es pot afavorir la igualtat de tracte amb els nacionals, l'accés a la na­cionalització, unes polítiques d'ha­bitatge, treball i formació que supo­sin igualtat d'oportunitats, políti­ques generals contra les discrimina­cions i el dret a vot.

La construcció d'Europa s'està realitzant amb diverses llengües. cultures i religions. Que tant de les institucions com de les persones sorgeixi la comprensió i la solidari­tat.

La Primmirada L'altre

Fina Pérez

No hi ha qüestió més fonamental per a la vida. que la molt problemàtica relació entre el jo i X alt re. Tots els progressos morals de la història

humana s'han produït a base d'un acostament en aquest sentit, és a dir, entre el jo i l'altre. entre els uns i els al­tres, entre els d'aquí i els d'allà.

Des del cristianisme primitiu, passant per l'ascens del constitucionalisme, el parlamentarisme, i el sufragi universal, fins les lluites més actuals a favor de la igualtat d'oportunitats i garanties econòmiques per a tothom, el salvament de les distàncies socials entre el jo i l'altre —tot i que hi ha molt camí encara per fer— és esperançador; i tot acte. tota declaració, que milita a favor del reconeixement de l'altre, també s'ha de re­conèixer com el resultat d'una voluntat emancipadora.

De manera que el senyor Gonzàlez. en representar els catalans —els «altres» de Madrid estant— com subjecte col·lectiu d'una llengua, cultura, i política prò­pies, dóna testimoni d'un jo —el seu— molt més gran que no pas si hagués opugnat tal reconeixement. Cert. el fet que les seves declaracions en defensa de la cata­lanitat vénen a propòsit d'unes determinades cir­cumstàncies polítiques —la necessitat de reforçar una espècie de pacte (o no pacte) amb els poders fàctics del llevant—; però també és cert que no tots els destacats noms que figuren a les llistes encapçalades pel senyor Gonzàlez haurien sabut aprofitar l'avinentesa: la verta­dera grandesa del jo està en el reconeixement de l'altre.

Encara corren, però, per les terres d'Espanya, certs individus que, amb tot el respecte, no veuen les coses així, i postulen la grandesa del jo —o més ben dit: un jo grandiós— a través de la negació de l'altre. Es trac­ta, ben mirat, d'una diferència de perspectiva...

Diferència de perspectiva que fa que un senyor Gonzàlez passarà, un dia. a la història: mentre que un senyor Aznar —com, d'altra banda, el seu ja boirós an­tecedent. el senyor Fraga— passarà, segurament, a l'o­blit. •

ELS H CANTONS Periòdic setmanal d'informació i serveis de Sant Cugat del Vallès

Edita: Diari de Sant Cugat, S.L. Rambla del Celler. 91

08190 Sant Cugat del Vallès CIF : B60281367

Director en funcions:

J. MarcdeSemir Cap de Publicitat: Carlos Borda

Dipòsit Legal: Gl-1.405-93 Filmació: Casas (Girona) Impressió: Rotimpres I Girona)

Col·laboradors: Josep M. Cabrerizo. Emma Aihola. Pere

Pich. AnnaCabassa, Xavier Borràs. Adolf. Anna Borau.Núriade Mas. Fina Pérei. N.

Artigas. Rosa Carrasco. Montse Sant, Xavier Cava, Carmen Perdices, Pep Català.

Fotografia: J.M. Mula, M.Vallès, M. Espinosa, M. Sant Redacció: 589 14 01 Publicitat: Tel i Fax 674 02 04 Distribució: Mailing - Vallès S.L.

Membre de l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal Aquest mitjà d'informació expressa les seves pròpies opinions exclusiva­ment a la columna editorial. Els comentaristes exerceixen la seva llibertat d'expressió, així doncs el que exposen a les nostres pàgines són idees perso­nals de les quals són responsables. Per respecte a la pluralitat. Els 4 Cantons es compromet a acceptar qualsevol rèplica, suggeriment o matisació que procedeixin dels lectors i que siguin d'interès general, sempre que s'ajustin a l'estricte respecte que mereixen persones i institucions.

Telèfon redacció 589 14 01

Telèfon publicitat 674 02 04

DIVENDRES, 1 JULIOL 1 9 9 4 O P I N I Ó ELS 4 CANTONS 1 1

EDITORIAL S'ha acabat la festa

F a poques hores que ha aca­bat la Festa Major, i és el moment de fer balanç encara

que les recents diades festives són al llindar de la nostra porta d'estiu. Val la pena fer algunes consideracions.

És evident que el gran protago­nista d'aquests dies lúdics ha estat la part humana de la ciutat, la gent, de totes les edats i condicions. A ells, a tots, petits, joves i grans, devem gran part de l'èxit.

La manca de recursos econòmics, palesa en un programa amb poques flors de renom, s'ha vist totalment compensada amb l'esforç imagina­tiu, un any més, de la Comissió de festes. Cal felicitar-ne l'esforç i tre­ball, totalment desinteressat. És, però, una llàstima que no puguin comptar amb més diners i progra­mar encara que sigui alguna vetlla­da estrella, com per exemple els re­cordats concerts de fa uns anys al camp municipal d'esports i que, en­cara que de pagament, van demos­trar que va ser una bona iniciativa i fins i tot econòmicament compensa­da.

Enguany no hem tingut figures de la «cançó» ni Mecanos ni Últimos de la fila, però cal dir que gairebé no ha fet massa falta. La participació ciutadana i la programació de les mateixes entitats amb un bon grapat de propostes han distret com mai una ciutat que entra per la porta gran de la festa a la recta estival.

Gent, calor humana, pertot arreu. Aquests dies hem quedat convençuts

que Sant Cugat és una població molt jove. Els infants han omplert carrers i places amb uns ulls de taronja per tal de descobrir una nova cara del seu entorn. Amb famílies, amb colles més o menys petites, ballant, asse­guts, rient, corrent... Aquests dies la ciutat s'ha vist inundada de joventut que sortia no se sap d'on, tal com si hagués passat el Flautista de Hame-lin.

Felicitar, a banda de les propos­tes consolidades com l'arrossada de la plaça de Barcelona, o el Paga-li Joan , l'esforç imaginatiu del CPA, el Centro Popular Andaluz, una enti­tat que s'ha guanyat un lloc destacat a casa nostra, pel seu dinamisme, in­tegració i treball. Amb una mínima subvenció, han omplert un espai im­portant del programa d'enguany. Fe­licitar també noves iniciatives estre­nades en aquesta edició, com la Bo­tiga al Carrer que demostra la vitali­tat de gran part del nostre comerç que, amb la mateixa imaginació que comentàvem, vol anar endavant.

Molts i molts actes que caldria destacar, però això ja ho fa la nostra redacció a les planes interiors. En aquest editorial volíem donar una vi­sió, com sempre global, de com ha anat la festa. És evident que la festa, amb les lògiques millores que cal fer i que segur que la comissió tindrà cura de fer-ho per a l'any vinent, ha estat tot un èxit un any més, però so­bretot un èxit de convivència i parti­cipació. Felicitem-nos-en tots ple­gats.

Bon Nadal Josep M. Cabrerizo

De tant en tant es bo pen­sar amb els altres i fer-ho en dates tan assenyala­

des, com per exemple per Nadal, em fa creure que sovint només és un costum per quedar bé o no­més per complir amb les tradi­cions més o menys imposades. Tenim al llarg de l'any molts mo­tius i moments per pensar amb els altres i difícilment ho fem. Diria que quan ho fem, per dates nadalenques, és perquè és el dia de fer-ho i no perquè hi hagi un especial interès moral envers els altres.

Per això, ara just per la Festa Major, he pensat desitjar-vos un bon Nadal a tots. Si més no. seré el primer, i això compta molt a dins els "estatuts" socials en què ens movem tots plegats. Que consti que jo ja ho he fet. ELS DESITJO UN BON NADAL I FELIÇ ANY NOU.

No pensin que ho faig per no desitjar-los una bona Festa Ma­jor, millor dit el que queda per cloure. Ho faig perquè estic se­gur que tots em creuran si els de­sitjo un bon Nadal i feliç any nou 1995 ara i no després.

El proper Nadal serà molt di­fícil poder triar entre tots els "bons desitjós" que els arribaran. Serà difícil escollir aquells que realment mereixin ocupar un lloc d'honor sobre la xemenia o ser penjats de l'arbre al costat del Pare Noèl. Molts d'aquests mis­satges els arribaran només per­què és costum o perquè porten una altra intenció de fons. És fà­cil pensar, que si no fos Nadal, igual els desitgaríen que pagues­sin els impostos perquè no obli­

din que "Hacienda somos todos", o que es preparin per a votar a algun polític, no perdin de vista que el maig proper tor­narem a votar. Que canvin de banc o caixa a canvi d'una bici­cleta, una vaixella o un parell de patins en linea. Nadal només és una bona excusa. Una bona ex­cusa per posar en marxa les més imaginatives campanyes de pu­blicitat comercial que es puguin pensar

Bon Nadal a tothom ara, a vostès i també als pobres desgra­ciats que cada dia són actualitat en els programes informatius. De ben segur que aquest any els ciutadans de Ruanda guanyaran en el "ranking de desgraciats". L'any passat el van guanyar sens dubte els ciutadans de Bòsnia.

Un cop més podrem demos­trar la nostra solidaritat com­prant targetes d'Unicef per Nadal i contribuir a mantenir el "signi­ficat" del Nadal.

Potser ara no sigui el mo­ment més oportú de fer aquestes observacions, però penso que de tant en tant cal fer-se la pregunta màgica: QUAN ÉS EL MO­MENT OPORTÚ?.

Entre Nadal o la Festa Major hi ha el mateix temps i d'un a l'altre i els mateixos dies. La hu­manitat o sense anar tan lluny, cada un de nosaltres, no en te­nim mai de temps per adonar-nos que deixem per Nadal el que no som capaços de fer durant tot l'any. Una cosa són les bones in­tencions i altra són les obres.

Posats a desitjar bons auguris amb el soroll dels cuets i les nits màgiques de juny, bona Festa Major i un Bon Nadal, encara que menys. •

IS I A r a Vistes del Monestir de primers de segle on el poble s'acabava just a les muralles, i just a partir d'allà començaven els camps i contreus. A la fotografia de Cabanas hi podem veure una pagesa pasturant un petit ramat de bens. A la fotografia d'Ara els edificis han envoltat el Monestir.

1 2 E L S 4 CANTONS^ O P I N I Ó DIVENDRES, 1 JULIOL 1994

CARTES DELS LECTORS

La conversió del carrer Major

Sr. Director. Es prou coneguda de tot­

hom la imminent conversió del carer Major de la nostra ciutat en /.ona de \ianants. De ben segur que el carrer quedarà molt bufó i el Consistori es podrà posar una altra medalla, però molt em temo que els in­convenients que això reportarà -que també n'hi ha-, s'han dei­xat de banda i que el veïnat s'espabili com pugui. (La solu­ció d 'aquests problemes no duu medalla inclosa).

Per exemple: - Qui controlarà els crida­

ners i brètols noctàmbuls que ens amenit/en les nits. sobretot els caps de setmana'.' Si ja ara es creuen amos de la nit i del carrer, jo em pregunto: Què passarà quan sigui /.ona de via­nants'.' Serà la gresca perma­nent':' Val a dir que la presència de la Guàrdia Urbana, ni que fos de tant en tant, és realment corprenedora. No podem sortir de casa que no hi ensopeguem.

- Actualment el carrer Ma­jor té cabuda per a una vintena de cotxes aparcats, que, si fa o no fa, són sempre els mateixos, és a dir, els dels veïns. On els haurem de anar a deixar? És ben clar que al centre del casc

urbà no hi ha pàrkings ni pú­blics ni privats, i els que hi po­dria haver, els varen pintar de blau.

Ja ho crec que podrem pas­sejar! però no serà pel nostre carrer. En tot cas ho haurem de fer per anar a cercar el cotxe qui sap on. No sé per què. però no m'estranyaria gens que tots els qui se'ls ha ocorregut aquesta idea tenen aquest pro­blema solucionat...

No crec que sigui precisa­ment aquesta la manera d'in-centivar l'ús del transport pú­blic, tant urbà com interurbà. En tot cas és qüestió d'arribar ben tard i sortir ben d'hora. perquè la diligència dels "bla-veros" és proverbial. Més que la de qualsevol altre "servei": tan diligents com hem de ser els ciutadans a l'hora de pagar l'Impost de Circulació.

Durant els Jocs Olímpics de Barcelona, als afectats per les restriccions i mesures espe­cials de trànsit i circulació. se'ls facilitava la targeta de re­sident, i tots contents. Sugge­reixo que arbitrar una mesura d'aquest tipus podria ser una solució, si més no pel que fa a les zones blaves. No és just que els avantatges per a molts els hagin de pagar uns pocs.

Finalment, permeti'm Sr. Director, comentar-li que a Sa­badell, capital del Vallès Occi­

dental. durant el mes d'agost. als parquímetres hi ha un carte-llet que cl i LI : "Tancat per vacan­ces". Pel que hem vist fins ara. els santeugatencs no ens merei­xem aquestes delicadeses.

Feliu I-'arri oi i Vinyes

Agraïment del Partit Popular

La Junta Local del PARTIT POPULAR de Sant Cugat vol agrair públicament a tots els santeugatencs que el proppas­sat 12 de juny ens varen donar el seu vot, la confiança diposi­tada en nosaltres, que ens ha permès gairebé duplicar el per­centatge obtingut en les darre­res Eleccions Europees a Sant Cugat, i que ha contribuït tam­bé a fer possible el nostre triomfa nivell nacional.

I un agraïment molt espe­cial a tots aquells que. a banda del seu vot, ens varen oferir la seva valuosa col·laboració per­sonal durant la jornada electo­ral actuant com a interventors i apoderats.

Tant de bo que l'any vinent siguem molts més els santeu­gatencs que optem pel PARTIT POPULAR en les Eleccions Municipals.

La Junta Local del PP

STOPl • • • • • • • • • • •

Aquest espai ha estat pensat per recollir, a tall de flash, aquelles petites coses que passen en una ciutat com la nostra, en què de vegades cal cridar l'atenció de petits tets, no forçosament amb ànim tan sols de crítica, sinó també que puguin ajudar a millorar la convivència ciutadana. Aquesta secció és oberta a tots els lectors que desitgin ler -hi les seves observacions.

Un pres Agic començament de Festa Major aigualit

La Comissió Organitzadora dels actes de la Festa Major van posar per la posteritat i dins el llac del Centre Cultural. El seu atreviment no var ser gaire ben vist per Sant Pere que els va castigar amb una remullada extra, tot just inaugurats els actes, després del pregó que va fer Alex Corretja des de l'Ajuntament. Aquest any la remullada ha estat doble per a alguns.

Drogues legals o il·legals

Blanca (nmeno i Farreras *

Per què es consumeixen les drogues il·legals? Per què són drogues o per

què són il·legals? Aquest és el drama que des de fa temps manté dividida l'opinió pública.

Tothom -excepte, òbvia­ment, els narcotraficants- té el desig d'acabar amb la drogadic-ció. Però mentre uns sectors de l'opinió pública advoquen per penalitzar la venda i consum de la droga amb el contundent i elemental argument que, si no se'n té, difícilment se'n podrà consumir i encara menys ini-ciar-s'hi, altres sectors són par­tidaris de la despenalització. Basen la seva teoria en supri­mir la reacció psicològica del gust per les coses prohibides, eliminar el contagi de l'hepati-tis-B i de la SIDA -cada dosi duria la seva pròpia xeringa- i en el boicot als guanys dels tra­ficants.

Probablement Suïssa és l'únic país del món que ha po­sat en pràctica, al seu propi te­rritori i alhora, aquests dos sis­temes de lluita contra la droga-dicció. Així. als cantons de for­ta tradició religiosa i agrària s'ha reprimit la droga, mentre que a Berna i Zurich gairebé ha estat liberalitzada totalment. Sembla que els dos sistemes han fracassat, encara que en grau diferent.

Hn el primer, perquè la poli­cia no ha estat capaç d'evitar la venda clandestina de droga; en el segon, perquè Berna i Zurich s'estaven convertint en un autèntic paradís, no només de drogaaddictes -autòctons i emi­grants-, sinó també de narcotra­ficants que, a recer d'una legis­lació permissiva, ha estès el seu negoci fins a extrems insospi­tats.

Personalment sóc partidària de la repressió de la droga amb especial èmfasi en la persecu­ció i càstig dels narcotraficants,

perquè considero aquesta me­sura com una barana que col·lo­ca la llei per a protegir els fe­bles i els que ja senten el verti­gen del tòxic, però, per damunt de tot, com a ciutadana corrent i observadora del meu entorn, considero el problema de la droga prou seriós com per jugar amb ell per raons exclusiva­ment polítiques. Tenim prous exemples aquí, on en aquesta darrera dècada ha crescut de forma alarmant el nombre de drogaaddictes. Se'ls pot veure fàcilment pels carrers. La majo­ria són joves que, seduïts per la gerga d'un fals progressisme, provaren la droga i passaren, sense solució de continuïtat, del consum experimental al con­sum ocasional i al consum amb dependència. La majoria són joves que, enganyats per la ger­ga d'un fals progressisme, a canvi del promès paradís de lli­bertat, només trobaren esclavat­ge i amb els seus ulls manifes­ten la seva tragèdia personal. La seva tragèdia familiar és fà­cil d'endevinar.

Sigui com sigui, seguint els savis consells de l'experiència, en aquest cas prou dolorosa, ja és hora de deixar definitiva­ment d'estimular els joves a "col.locar-se". Ja és hora d'alertar seriosament sobre les males conseqüències que pro­dueix a l'organisme humà. a ni­vell psicològic i físic, el con­sum d'estupefaents. Ja és hora que els governants abandonin l'esquizofrènia que en aquest afer els caracteritza, perquè mentre es mostren comprensius amb la droga, alhora legislen durament contra els fumadors. gairebé com si es tractés d'ene­mics públics.

* Catedràtic d'Institut

DIVENDRES, 1 JULIOL 1994 ELS 4 CANTONS 1 3

Bellesa, estètica i salut Els cabells i l'estiu

Camé i Bosc, perruquera

Ha començat l'estiu. Ara fem les activitats pròpies del bon temps. Tal i com ens protegim la pell, hem de fer-ho amb el cabell. Cal tenir en compte les agressions que pot rebre quan som a la platja, a la piscina o quan passegem. El sol, el vent, la sal, la sorra i el clor agredeixen els nostres cabells. Considerant que tots desitgem mantenir la bellesa de la nostra cabellera, igual que ho fem amb la pell, necessitem també protegir-la i reparar-la. Existeixen productes específics que ens proporcionen protecció, reparació, suavi­tat, brillantor i faciliten ei desenredat; tot sense donar una sensació de cabell grei­xós. Són productes que incorporen filtres anti UVA-UVB i actius antidesecants. Proporcionen una pel·lícula al cabell formant una capa protectora, que a més, acostuma a ésser resistent a l'aigua. Per aconseguir tenir a finals d'estiu, uns cabells igual de suaus, sense perdre el co­lor i amb un aspecte immilllorable, consulteu el vostre perruquer, que us aconselte-ran el producte que millor pot ajudar-vos a aconseguir-ho. Hem de poder mantenir la bellesa dels nostre cabells tot l'any.

J /^~y^

J ^

*s

Tractaments corporals i facials ÇSL)X~ Diagnòstic gratuït de la pell ^ j jg r*

Carrer del Carme, 37 anc 11 CC f b! (junt Santiago Russinyol) " U/jZlJJ 1 "'

Quiromasajistas diplomados JUAN MONTERO - AURORA BUXADÉ

ESTETICISTA

DEPILACION ELÈCTRICA INDOLORA -DRENAJE LINFATICO MANUAL JAQUECAS - CELULITIS - STRESS - LINFOTERAPIA

H o s p i t a l , 2 5 3° 2 a - Sant Cugat T e l . 6 7 4 9 4 2 5

p e r r u q u e r s

Solàrium r UVA alta pressió

Depiloció higiènica Jroctoments facials

Diagnòstic i tractaments capil.lars personalitzats HORES CONVINGUDES

Francesc Moragas, 23 bis, 1er Tel. 674 08 83 Sant Cugat

GMA^VEI^ M" Luisa Vera Romeo

Paseo Rubí. 110 Tel. 589 18 26

Valldoreix

1 Tel. 589 33 62

SANT JORDI, 19 SANT CUGAT

/-•-, NOVA ESTÈTICA / ^ NSILVIA CARTOIXÀ

Gimnàs Ioga

Centre \ d'estètica

y SL Domènec, 22 TaL 589 25 80

ROSARA su BELLKZA

Dos de Maig, 22 2° 2"

TeL 674 43 47 Sant Cugat

ID € N N A Centre d'Estètica

D I A

Major, 36 1er Tel. 6 7 5 5 2 5 4 Sant Cugat

SEMPRE AMB PRODUCTES NATURALS PER AL JARDÍ

Els nostres productes en fusta són càlids i confortables. No contaminen el medi ambient i contribueixen a regenerar la massa forestal.

Dels frondosos boscos de Finlàndia procedeix la fusta que, un cop tractada, és elabo­rada a Holanda on es creen productes de la més alta qualitat i garantia per al seu jardí.

INDUBRUC, S.A. Av. Ragull, nau 19 Zona Industrial Can Magí

Tel. 589 00 23 Sant Cugat del Vallès

1 4 ELS 4 CANTONS DISTRICTES DIVENDRES, 1 JULIOL 1994

L'alcalde afirma que és l'ünic que pot impulsar l'àrea de Descentralització "Sóc conscient que és una cartera difícil, política i en alguns moments ingrata i poc reconeguda", subratllà Aymerich Pep Català

I-1 bui t dci •'• ,n pi-i l o s e p Romero com .i liin'iii d 'alcal­de de I K'scenliahlzai lo ; Par­ticipació ( 'mlailaila M'1,1 om­plen pel ma!cr- •'. a .la Juan \v n in 'k li es;.. .1 -p. 's,i; a do-

nar un Duu impuls .iN consells ili.' districte tal i i .ai i \A -.'ha-\ la manifestat aiviu-. ila ia re mmcia del pi una ' . a h.ise de la importància qua l ' a lcaUa do na a aquests oi ^ J I ' M I K ' V

I deci-i e p la

J. A . Mi i /

'alcalde ha pu

sin (.1 as sa ri i : il aquesta "cail.'i a dit a il, po­lítica i. fins i Ini. inaia:,! i poc reconeguda" perquè ..oi'Mdcra que "s 'ha ai nh.it ,i ans nin-HK'nls crítics. Í,I .li: ,i. de des-aonU'iil i tols -,,':vin que la gent parla dels i. oiiscl Is de districte eom vi nu lum lones-sin. eom si no serveixin per a res. Vull donar ,1 tot això un nou impuls, una nova motiva­ció i tornar aquesta il·lusió que teníem al principi i que encara penso que es una hona eina".

1:1 camí per aconseguir-ho. segons l'alcalde, passa perquè ell mateix assu­meixi la di recció d ' aques t àmbit i d'aquesta manera involucrar totes les àrees que hagin de fer les tasques tècni­ques al districtes. "Penso que si no puc fer-ho jo, ja no el podrà fer ningú en aquest Ajuntament", subratllà el batlle.

Joan Aymerich es conscient de 1 enorme tasca que comporta aquesta arca municipal i per això delegarà les seves responsabilitats de l'àmbit de Se­guretat Ciutadana en el regidor Pasqual d'Ossó, en el moment que assumeixi les tasques pròpies de l'àmbit de Des­centralització i Participació Ciutadana.

Quant a possibles canvis en les composicions dels consells de districte, Aymerich va afirmar que per la seva banda no n'hi hauria cap. a no ser que es pressentés alguna dimissió.

Encara està per fixar la data dels propers consells de districte, que se­gons el seu futur president voldria que es celebressin a principis de juliol. Els últims es van realitzar en la primera quinzena d'abril.

Electoralisme

L'alcalde va negar rotundament que agafés la direcció de l'àrea que havia deixat Romero per motius electoralis-tes. ja que com s'ha anunciat la data de les properes eleccions municipals està fixada per d'aquí onze mesos, el 28 de maig de 1945. "Jo mai no hagués assu­mit aquesta cartera, sinó hagués dimitit el regidor que la portava. En el mo­ment que renuncia algú, he de fer una remodelació perquè queda un forat va­cant. Aleshores faig una opció política. en la qual per donar sortida als proble­mes que existeixen en els consells de districtes m'encar rego jo de l 'àrea.

També hi ha una altra raó important: els consells de districte són Ajunta­ment. no unes entitats menors descen­tralitzades. i la meva interpretació és pràctica, si sóc el president de la Coor-poracio perquè no ser-ho dels consells de districte amb la voluntat d'agilitzar els problemes que hi han als barris i d'aquesta manera motivar a les perso­nes que hi treballen".

Aymerich molest

Joan Aymerich se sent molest amb la renúncia de Josep Romero perquè havia aconseguit el compromís de tots els regidors del seu grup que ningú no deixaria el càrrec o canviar d'àrea a un any de les eleccions. "Després em surt Romero amb aquesta decisió, que no m'hi puc oposar perquè es una postura molt personal, i no m'ha resultat agra­dable fer canvis motivats per això a un any vista del procés electoral". •

La Floresta / les Planes

L'estudi de prevenció d'incendis es vol presentar al juliol Pep Català

L'estudi sobre prevenció d'incendis als llocs de la Floresta i de les Planes que no es troben considerats pel pla general del Parc de Collserola. es presentarà el proper juliol coin­cidint amb la represa de la dinàmica JeK con­sells de districte, segons que va anunciar l'al­calde. Joan Aymerich.

La realització d'aquest estudi va ser anun­ciada per Josep Romero a les últimes reunions dels consells fetes a l'abril. HI treball el fa la Direcció del Medi Natural de la Generalitat i tracta no només el risc d'incendi, sinó també de camins i d'altres aspectes, segons l'alcalde. qui va afirmar que la seva finalitzacio era im­mediata.

Aymerich va subratllar que aquesta era una de les qüestions que vol portar als propers consells de tots dos barris i que serií d'aplica­ció immediata, si després del debat que es produeixi en el si d'aquest organisme s'accep­ten les propostes.

L'alcalde va subratllar que aquest treball estava destinat sobretot a la Floresta, els habi­tants de la qual són els més afectats i qui més l'han reclamat, però també per a les Planes. •

Valldoreix

Cinema a l'aire lliure per a les nits d'estiu Redacció

La pel·lícula "El piano", guanyadora de l'òscar per la millor actriu principal i actriu se­cundària, obreel cicle de cinema a l'aire lliure, organitzat per l'Entitat Municipal Descentralit­zada. La sessió començarà a les 22h3() d'a­quest divendres al pati del Casal de Cultura de Valldoreix. L'entrada serà gratuïta.

Cada divendres de l'I de juliol i fins al 2 de setembre podrem gaudir d'algunes de les últimes novetats cinematogràfiques. Les prò­ximes pel·lícules seran: "Los visitantes"( 8 ju­liol), "Robocop 2" (15 juliol), "Como agua pa­ra chocolate" (22 juliol) i "El fugitivo" (29 ju­liol). •

DIVENDRES, 1 JULIOL 1994 BISTHFCTÉS TELS 4 CANTONS I S

Entrevista amb Josep Romero, ex-regidor de l'Ajuntament i antic responsable de Decentralització i Participació Ciutadana:

«Cal que les àrees municipals siguin sensibles i receptives a les peticions dels districtes»

Josep Romero, ex-tinent d'alcalde de Descentralització i Participació Ciutadana i ex-regidor de l'Ajuntament, s'ha dedicat a la política activa durant onze anys. Josep Romero va començar amb il·lusió la seva tasca com a Tinent d'alcalde de Descentra­lització, però la desmoralització va guanyant terreny, segons passen els mesos. Rome­ro presenta la seva renúncia com a regidor al·legant raons professionals, però, se­gons queda palès a l'entrevista, aquesta última etapa no ha estat un camí de roses i afirma que no és casualitat que sigui l'alcalde qui es fa càrrec de la regidoria de Descentralització perquè d'una vegada funcioni coordinada amb la resta d'àrees.

i. A. MULA

Marc de Semir / Pep Català

Al principi, va militar amb el Partit dels Socialistes fins al 1989. Durant aquesta etapa, va ser tinent d'alcalde d'Obres i Serveis, impulsant el servei de neteja i la implantació dels con­tenidors, així com les obres del Mercat de Torreblanca i d'altres infraestructures. Al febrer de 1989, es separa dels socialistes per discrepàncies internes, i queda com a regidor indepen­dent. Al juliol del mateix any, Aymerich li ofereix un lloc al seu equip dirigint la regidoria de Comerç i Indústria, on reno­va després de les eleccions de 1991. D'aquest temps són, entre d'altres actuacions, la remode-lació del Mercat de Pere San i la I Mostra de Comerç i Indús­tria. Al novembre de 1992, aga­fa la cartera de Descentralitaza-ció i Participació Ciutadana en substitució de Vicenç Gavaldà.

iQuin balanç faria vostè dels onze anys que ha dedicat a la política ?

Crec que he aportat el meu gra de sorra per a la transforma­ció de Sant Cugat en una ciutat amb uns serveis i equipaments importants, i me'n sento satisfet. Vaig arribar a la localitat quan tenia quinze anys amb la meva família des d'Andalusia i sem­pre he lligat la meva tasca polí­tica a la integració dels immi­grants a la societat catalana, sense oblidar-se de la seva cul­tura, que també és important.

Com es troben els districtes el novembre de 1992, més rei­vindicatius o no?

Quan jo vaig entrar hi havia problemes perquè Gavaldà va tenir problemes de dedicació i familiars. Poc abans d'agafar la regidoria hi havia hagut una manifestació dels veïns de les Planes i em vaig trobar amb una carta de denúncia sobre el fun­cionament dels districtes. Penso que els vocals dels consells em vam rebre amb una certa dosi d'il·lusió, perquè per manca de dedicació i de temps no hi havia problemes, però, al cap d'un temps, a les demés àrees muni­cipals va mancar-hi agilitat per poder resoldre els problemes. Cal destacar que els districtes és on es fa el major grau de fis­calització de l'Ajuntament i aquest ritme de fiscalització no es correspon amb la capacitat

de resposta de l'Ajuntament. Aquesta pressió fiscalitza-

dora ha provocat un cert rebuig per part de les altres àrees de l'Ajuntament?

Efectivament, les àrees mu­nicipals no han estat prou sensi­bles ni receptives a les peticions dels districtes. Cal recordar que els vocals dels consells dels dis­trictes són representants d'asso­ciacions i entitats, els membres de les quals també els demanen explicacions sobre els temes que exposen, també els fiscalit­zen. D'aquesta manera, les pre­guntes es traslladen al consell. Aquesta dinàmica es trenca des de l'Ajuntament, perquè la ma­quinària municipal no responia a les circumstàncies.

El problema de base no ha estat el sentiment de marginali-tat que es té sobre els distric­tes?

El ritme de consolidació d'infraestructures ha estat més ràpid al centre que als districtes. El mateix Aymerich va dir l'any passat que ara li toca als districtes, i per això estan en marxa els temes del centre poli­valent, el centre cívic i d'altres, malgrat la frenada econòmica que hi ha. Deixant de banda les grans obres infraestructurals, jo poso l'accent en les petites co­ses, en els temes puntuals, de manteniment, que es podien so­lucionar i l'Ajuntament no ha estat a l 'altura de les cir­cumstàncies, ja que no eren qüestions pressupostàries, és a dir, de noves inversions, sinó de la tasca normal de cada dia.

Un mateix tema s'ha tractat durant sis mesos

sense arribar a resoldre'l

S'ha sentit impotent per aquesta situació, influint en la seva decisió de renunciar al cà­rrec?

La meva renúncia ha estat motivada pel meu treball pro­fessional. Però, sí que hi ha ha­gut moments en què un tema ha sortit durant sis mesos a les ac­tes i que després comprovés que l'àrea que l'havia de resoldre no ho ha pogut fer.

No és contradictori que Ay­merich hagi fet un elogi dels districtes i que ara vostè ens

comenti això? Jo sempre he

mantigut informat a l'alcalde de tots els problemes pun­tuals que hi ha­vien. Penso que si el mateix alcalde ha agafat la regi­doria ho fa amb la intenció que cap regidor o fun­cionari deixi de prestar la seva col·laboració. Es a dir, que les àrees seran més receptives. L'alcalde agafa la cartera per solucionar els problemes de co­ordinació dels diferents àmbits i d'aquesta manera donar-1'hi més agilitat i resoldre proble­mes que fa mesos i mesos que hi són. Segur que amb l'exigèn­cia i presència d'Aymerich al front de la regidoria, ara hi haurà menys problemes de co­ordinació.

Aymerich imposarà la seva autoritat per solucionar els problemes dels districtes

L'alcalde ha manifestat que es sentia una mica molest per la seva renúncia al càrrec quan falten només onze mesos per les eleccions i més després d'haver demanat el compromís a tots els regidors que ningú no li faria remodelar l'equip de govern en aquest període ?

Jo crec que presentant la meva renúncia al càrrec he estat responsable. El fet que Ayme­rich agafa la direcció de l'àrea vol dir que imposarà la seva au­toritat per solucionar els proble­mes dels districtes. El compro­mís el tinc jo amb els electors, als quals sí que demano discul­pes. També Aymerich va renun­ciar com a regidor ja fa temps per després presentar-se per a alcalde.

Sovint els temes de Descentralització provoquen problemes de competències

Ens han arribat informa­cions de que les seves relacions amb els regidors d'Unió no han estat del tot bones ?

A mi, mai se m'ha explicitat

que per part d'Unió hi hagi qualsevol problema. El que pas­sa és que jo he reclamat moltes vegades a l'àrea d'Obres i Ser­veis i de Medi Ambient, que es­tan dirigides per gent d'UDC, i sempre m'he queixat que la Bri­gada Municipal hauria de ser més present als districtes. Però a nivell concret mai no se m'ha dit res. Sí que ens hem discutit per aquestes qüestions, però no per diferències polítiques. Re­conec que he "emprenyat" molt, i no obstant això, no crec que m'hagin declarat "persona non grata".

Vostè personalment s'ha sentit responsable dels proble­mes dels districtes?

Quan l'alcalde agafa la res­ponsabilitat directa d'aquesta àrea és perquè aquí no hi ha un problema estrictament personal meu, si no posaria una altra per­sona. Això vol dir que és un te­ma genèric municipal que no funciona, perquè si fos Josep Romero es posaria a "Pepito Grillo" i funcionaria. Quan es posa Aymerich es que hi ha un tema municpal que no ha encai­xat dins de les demés àrees. Tots els temes de descentralit­zació provoquen problemesde competències. Això ha passat també a Sabadell. •

F R E G I D U R I A

RESTAURANT

La Nansa

PESCADO Y MARISCO FRESCO todos los días

M A R I S Q U E R I A ESPECIAUDADES

PAELLA DE PESCADO Y MARISCO 900 ARROZ NEGRO 1 250 SUQUET DE PESCADORES 2 900 ZARZUELA DE PESCADO 2 900 ESPECIAL LA NANSA 3.000 (Mejillones, Canaillas, Bocas, Gambas, Cuerpo, Chocos, Langosfineras y Calamares) PARRILLADA 2.700 (Rape, Merluza, Salmón, Gambas, Cigalas, Sèpia, Calamar, Chirlas y Mejillones)

-MARISCADA 3.800 (Centollo, Boca, Nécora, Canaillas, Percebes, Almejas, Gambas y Cigalas)

Cerrado martes noche y miércoles todo el dia. AGOSTO ABIERT0

47 RUBÍ Tol. 6 9 9 11 5 2 (Cerca Mútua )

1 6 ELS 4 CANTONS FESTA MAJOR DIVENDRES, 1 JULIOL 1994

I LI

Festa Major, cinc dies de moguda C o m ja és t r a d i c i o n a l la Festa M a j o r v a

c o m e n ç a r a m b u n a c e r c a v i l a i e l p r e g ó , en ­g u a n y a c à r r e c d e l c o n e g u t t enn i s ta san tcu -g a t e n c A l e x C o r r e t j a . L ' A l e x v a d e c l a r a r o b e r t e s les festes a m b un p o t e n t se rve i d ' a ­q u e l l s q u e l ' h a n c o n s a c g r a t í d o l d e la ra ­q u e t a .

C o n c e r t s d e r o c k , d e j a z z i d e m ú s i c a c l à s s i c a , j ocs d e to ta m e n a p e r a m e n u t s g r a n s , f e s t i v a l d ' e s c u m a a l c a r r e r , b a l l s a c t u a c i o n s d i v e r s e s , s a r d a n e s , e l " P a g a -J o a n " i la g r a n a r r o s s a d a p o p u l a r v a n o m ­p l i r d e g e n t , g r e s c a i x e r i n o l a els c a r r e r s , p l a c e s i p a s s e j o s d e l m u n i c i p i .

Els castellers toquen el cel de Sant Cugat

C a p i t o l a p a r t m e r e i x l ' a c t u a c i ó d e la C o l l a de l s M i n y o n s d e Te r rassa , q u e v a c a ­r r e g a r i d e s c a r r e g a r el " c a r r o g r o s " o q u a ­tre d e vu i t , a més d ' a l t r e s cas te l l s d e m e n o r a l ç a d a .

L ' a r r o s s a d a p o p u l a r , e l c o r r e f o c i la " B o ­t i g a a l c a r r e r " h a n esta t a l g u n s de l s a c t e s q u e h a n a p l e g a t més p ú b l i c . La C a s e t a d e l C e n t r o P o p u l a r A n d a l u z (CEPA) t a m b é h a esta t mo l t v i s i t a d a a q u e s t s d i e s .

U n d e l s a c t e s més e s p e r a t s p e r t o t h o m v a ser el m a g n í f i c C a s t e l l d e Focs, q u e pe r p r i ­m e r a v e g a d a v a t e n i r c o m a e s c e n a r i e l Parc C e n t r a l .

Empreses de Sant Cugat patrocinen la Festa Major El p r e s s u p o s t d e la Festa ha esta t d ' u n s

12 m i l i o n s d e pesse tes , de l s q u a l s un 1 5 % a p r o x i m a d a m e n t p r o v é de l s p a t r o c i n a d o r s . L ' A r e a d e C u l t u r a h i h a a p o r t a t un m i l i ó més , q u e h a serv i t p e r s u f r a g a r les d e s p e ­ses d ' o r g a n i t z a c i ó de l s c o n c e r t s d e g r u p s d e r o c k l o c a l s i les d e l s d o s c o n c e r t s d e

l a z z .

DIVENDRES, 1 JULIOL 1994 FESTA MAJOR ELS 4 CANTONS 1 7

Gràcies a tothom Valoracions de la Festa M a j o r Francesc C a r b ó , m e m b r e d e la Comissió de Festes. S e m p r e he d i t q u e q u a n a c a ­

b a un ac te , i més a r a un segu i t d ' a c t e s q u e h a n c o n f i g u r a t la Festa M a j o r , han d e ser les per­sones ass is ten ts , els s a n t c u g a -tencs , les s a n t c u g a t e n q u e s i la g e n t d e c o m a r q u e s q u e ens ha v is i ta t , els q u i h a n d e fer la va ­l o r a c i ó .

Des d e la c o m i s s i ó , el p r i m e r q u e h e m d e fe r és d o n a r les g r à c i e s a t o t h o m q u e ha estat en els d i fe ren ts punts d e supor t a la festa i a g r a i r mo l t s incera­men t l ' esper i t c ív ic q u e ha im­p e r a t a q u e s t s d i e s en els c a ­rrers i les p laces d e l nostre po­b l e .

Des d e la com iss ió som cons­c ients q u e a cer ts ac tes els v a f a l t a r q u a l i t a t p e r ò t a m b é és c e r t , p e l s c o m e n t a r i s s e n t i t s , q u e en la m a j o r i a la g e n t s 'ho passa b é , i v a v iu re la Festa en el r i tme q u e es necess i tava .

La s e t m a n a p a s s a d a p a r l a v a d e l a F i r a . Les q u e i x e s e s t a n més q u e jus t i f i cades . S ' han d e p o r t a r b o n e s a t r a c c i o n s i t r eba ­l l a r e m p e r q u è l ' a n y v i n e n t se­g u i a i x í .

Par la r d e noveta ts es fa di f í ­c i l p e r ò v o l d r i a d e s t a c a r l 'èx i t d e la b o t i g a a l ca r re r q u e ens o b l i g a a c o m e n ç a r a t r e b a l l a r a m b tots els bo t i gue rs i els mit­j a n s d e c o m u n i c a c i ó p e r q u è a q u e s t a fes ta i n i c i a t i v a a r r e l i t o t a l m e n t . La d e s c e n t r a l i t z a c i ó de ls ac tes , a m b el n o u l loc d e Parc C e n t r a l , o n la be l lesa de ls

Focs d ' a r t i f i c i f o u m a g n í f i c a , h a p e r m è s p a s s e j a r pe l p o b l e i v i u r e més la Festa. T a m b é a n o t a r el p a ­per d e les Enti tats q u e a m b p r o f u ­s ió d ' a c t e s cu l tu ra ls , espor t ius i lú­d ics h a n a j u d a t a c o m p l e t a r un p r o ­g r a m a q u e a f o r ç a d ' i m a g i n a c i ó p e n s e m q u e h a a r r i b a t a t o t h o m . A r a s ' a c a b a la Festa i per a la ma­j o r i a l ' e s t i u v i n d r à a c o m p a n y a t d 'uns d ies d e v a c a n c e s . G a u d i u - l e s i a n e u a les Festes M a j o r s de ls p o ­bles o n es t i gueu . A i x ò in ten tem fer els m e m b r e s d e la C o m i s s i ó a m b l 'esper i t d ' a g a f a r idees i c o m e n ç a r a b a r r i n a r q u è f a r e m el 1 9 9 5 . Però d ' a i x ò j a e n p a r l a r e m u n a l t r e dia.B

1 8 ELS 4 CANTONS FESTA MAJOR DIVENDRES, 1 JULIOL 1 9 9 4

La «Botiga al Carrer», una iniciativa a repetir

Mai els santcugatencs havien mostrat tant interès pels aparadors dels botiguers. Mai el comerç local havia tingut tanta feina. Mai abans ens havíem trobat amb la «botiga al carrer».

Durant tot un dia. vuit c a r r e r s van d e c i d i r com idar la ciutat amb

un aparador molt especial, un aparador al mateix carrer, un a p a r a d o r d i f e r en t . La gran majoria dels c o m e r ç o s dels carrers de Santiago Rusiiïol, Santa Maria, Xerric. part de Valldoreix, plaça Dr. Galtes, Major, plaça Pere San i Enda-vallada. van esprémer la seva i m a g i n a c i ó per a c o n s e g u i r l ' a t enc ió i, fins i tot. mol ts d 'ells van ser felicitats i enco­ratjats pels visitants a seguir amb aquesta brillant idea. Po­dríem dir que el contacte de les botigues i els seus profes­s ionals amb la ciutat va ser total.

l 'n dels ingredients que també va contribuir a l'èxit fou, sens dubte, el convertir per unes ho­res l'eix comercial del centre en una illa de vianants, una illa on passejar, jugar, mirar i re­menar entre molta oferta co­mercial. i passar-ho bé. Carrers habitualment plens de trànsit i soroll de vehicles, com el cas de Santiago Rusinol. oferien una imatge molt més humana i plena de sorpreses per al via­nant.

La resposta a una iniciat iva plantejada quan falla\en escas­sament unes setmanes de la tes­ta \ a gaudir d ' u n a respos ta massiva. que fins i lot \a sor­prendre els impulsors, que van \ eu re recompensada la tasca

d'anar convencent establiment per establiment, des dels més entusiastes fins als més escèp­tics, que no van dubtar a última hora a participar com el que més en una iniciativa que plan­teja i descobreix una de les ei­nes del comerç tradicional: la imaginació. Comerç i animació al carrer amb la presència d'activitats. espectacles infantils, havaneres i cercaviles, van entretenir els milers de visitants tant d 'aquí com d'al tres ciutats, que van quedar sorpresos de l'oferta i de la imaginació del nostre co­merç del centre. Comerç que, d 'al t ra banda. \ a aprofitar el dia per fer trobades de germa­nor entre col·legues, com el di­nar o el sopar dels carrers San­tiago Rusinol i Santa Maria. respectivament.

Hxposicions de productes d'ali­mentació, de llibres, de roba, d'artesania i de tot tipus d'ele­ments comercials van ser els protagonistes de la diada, diada que. d'altra banda, es pensa re­petir. Tots hi estan d ' acord , fins i tot en altres èpoques de l'any i oferint la possibilitant a d'altres carrers i establiments d'afegir-se a la iniciama. La «Botiga al Carrer- ha tingut el suport d 'Lk 4 Cantons i la resta de mitjans locals com Ra- | dio Sant Cugat, Tol Sant Cugat i T e l e \ i s i ó Sani Cugat , així com de l 'Ajuntament, la Co missió de Festa Major i l'asso­ciació de comerciants Sant Cu-üat Comerç . •

OPINIÓ

LA BOTIGA AL CARRER o LA UNIÓ FA LA FORÇA Evidentment que sí, que es pot fer, s'ha de­mostrat i valia la pena. El comerç tradicio­nal, en constant amenaça, disposa d'eines al seu abast Una d'elles és la capacitat d'unir-se en un projecte divers i dinamitzador. El comerç local, el de sempre, és la cara huma­na, la cara afable que el consumidor pot conèixer i refiar-se'n. Perquè tan sols dels amics pot rebre consell i Tacte de la compra mereix una total implicació tant del que ne­cessita com del qui ofereix. Botiguer i client s'han interrelacionat més que mai en el seu hàbitat més immediat, el carrer, davant ma­teix d'unes portes obertes de bat a bat a la confiança, a l'especialització, a la diversitat. Davant d'aquests arguments, cap macroàrea comercial no hi té massa a fer, els seus argu­ments precisament són a l'altre extrem, són Faltra cara d'una moneda que ofereix imper-sonalitat, xifres de venda, anonimat i massa metres de prestatgeries. Sembla un contrasentit, la moderna concep­ció de la distribució comercial, a través de la instal·lació de grans superfícies, ha de pro­duir un efecte positiu en el botiguer tradicio­nal i familiar que es preocupa d'anar enda­vant, posant al dia les seves estructures i la seva formació, desenvolupant la imaginació i tota la força que dóna el treball en comú. Això, sí, amb un clar suport de les seves ad­ministracions, sobretot de la local, que no fa les lleis però que sí que pot tenir actuacions decisives que potenciïn i dinamitzin ei seu desenvolupament, com la implantació de grans zones d'aparcament, zones per a via­nants i facüitótsípitotsete sentits per ta! d'humanitzaria ciutat fefií properes tes zo­nes comercials ais ciutadans. La resta és feina i responsabilitat dels boti-

, preparaat^t&at ells com els seus es-|||?ii&&i$ i amb productes

i preus compl í^?ènt4os conèixer amb els mitjans qae tenen al seu abast i, sobretot, ajuntant esforços, defugint les picabaralles estèrils i Ses divisions que els afebleixen. Unint-se a la realització d'esdeveniments com el que hem vist, on en pocs dies uns quants han aconsegait moure i entusiasmar amb una idea ftcü de portar a terme a la gran majoria de cottterços éü centre histò­ric; molts d'efis, ink&tBent escèptics, que finalment s'han volgut apuntar a la iniciativa davant d'una realitat molt evídent.Unint-se davant Padministració amb causes comunes i racionals, no es pot demanar la lluna, però sí una escala per veure-la millor. Unint-se si més ao per ptaatejar-se proble­mes i experiències que afecten tot el col·lec­tiu. Umat-s«é*v»»ttes oportunitats i adver­sitats. • '-*''.

Unmt-$e8s$i&|#&} bao fet, aprofitant redkrvesteÉÍ^#Éípliinmde Santiago Rusinol i SaatàMirla per tal d'oblidar en al-guas caso» «eBea^éfeGftales i donant pas a bromes í $e*$ca4i*fe8t <T«n plat i una copa de cava. Tot això es pot fer i ha quedat demostrat amb una iniciativa modesta» però que ha en-grescat a tots. La «Botiga al Carrer» ha estat un bon punt de partida, valia la pena l'esforç d'uns pocs que van creure-hi des del primer moment que van encendre l'espuma. Convé anomenar-los: ia Neus i l'Adela de Paideia, el Jaume Sàbat, l'Asun Rius De Gerd, la Ri­ta de Va Bene i la Rosa M. Camprnany. La «Botiga al Carrer» és, a partir d'ara, història; val la pena continuar escrivint-la.

Ramon Grau

DIVENDRES, 1 JULIOL 1994 ESPORTS ELS 4 CANTONS 1 9

Exit de participació en les jornades d'Escacs de la Festa

MANÉ ESPINOSA

Jofre Llombart

El torneig de par t ides si­multànies a vint taulers va tancar la sèrie d'activitats or­ganitzades pel Club d'Escacs Sant Cugat amb motiu de la Festa Major. Aquesta darrera competició va comptar amb la presència d'Atanas Kolev, posseïdor del títol de Gran Mestre dels escacs, qui es va enfrontar amb vint escaquis-tes de la nostra ciutat. Kolev, búlgar de naixement i resi­dent a Sabadell, va declarar a Els 4 Cantons que la tradició pels escacs a Sant Cugat "és molt bona perquè tot i no ser una població gran hi ha mol­tes activitats i sobretot un torneig internacional cada any. Això a la llarga es veurà recompensat amb bons juga­dors". Impressionat pel bon nivell de joc que ha observat a tots els tornejos, i molt es­pec ia lment a l ' infanti l , el Gran Mestre Kolev va reco­

manar als jugadors més no­vells que "el més important no és el talent sinó el treball dur, perquè els escacs és un esport dur i per a r r ibar a guanyar-te la vida amb ells t'has d'esforçar molt".

El torneig infantil, en el qual els par t ic ipants eren menors de 14 anys, va guan­yar-lo Miquel Andreu, men­tre que el seu germà Ferran es va haver de conformar amb el sots-campionat. Josep Maria Duc es va emportar el torneig de la Gent Gran i Al­bert Gaspa es va fer amb el torneig de partides ràpides. Pel que fa al to rne ig per equips, amb vuit clubs parti­c ipan ts , el Club d 'Escacs Sant Cugat va quedar el pri­mer, superant el Barberà i l'Epic de Terrassa. Aquesta competició es podria veure ampliada a deu participants l'any que ve. D'altra banda, J aume Rios , membre del club organitzador, es va mos-

Els tornejos de futbol omplen la Festa Major Redacció

Moltes han estat les activi­tats esportives organitzades amb motiu de la Festa Major, des de campionats de petanca a una classe d'aeròbic muntada al mig del carrer, passant per les exito-ses jornades d'escacs. Però sens dubte una de les activitats desta­cades ha estat el futbol que, amb dos tornejos, ha emmarcat la festivitat santcugatenca d'en­guany.

El primer va ser organitzat pel Sant Cugat: el 12è Torneig Nacional de Futbol Base que com cada any va agrupar a par-ticiapants d'arreu l'estat en les tres categories que es van plan­tejar. A l'aleví hi participaven els Maristas, l'Àguilas, el Son-seca, l'Espanyol i els dos Sant Cugat, essent campió l'Espanyol en derrotar a l'Àguilas a la final.

Pel que fa als infantils, a més a més dels dos equips del club or­ganitzador també van jugar la Penya Blaugrana, l'Àguilas, el Vallcarca i el Sonseca i en aquesta categoria es va imposar el Sant Cugat, guanyant al Son­seca a la final per 3 a 2. En els cadets es va repetir la final dels alevins però aquesta vegada va vèncer l'Àguilas, quedant pri­mer per davant de l'espanyol, el Sonseca, la penya Blaugrana i el Sant Cugat.

7ena Diada de Futbol Base L'altre torneig és l'interna­

cional organitzat per la Penya Blaugrana que aquest any compta amb setze equips parti­cipants entre els quals hi juga­ran dos de la República Txeca i un d'Itàlia. El torneig va co­mençar el propassat dia de Sant Pere i conclourà el 3 de juliol. •

trar "molt sa­tisfet amb la marxa de to­tes les activi­tats perquè hi ha hagut mol­ta esportivitat a pesar de la forta compe­titivitat". Per a Rios, el fet més destaca-ble d'aquestes j o r n a d e s ha estat "la

presència de Kolev, ja que ens sentim molt orgullosos de tenir un mestre aquí; si

Els escacs van ser un dels protagonistes de la Festa Major

no, no seríem un club d'es­cacs". La intenció de cara a la Festa Major de 1995 és

per a Rios de "doblar l'èxit aconseguit aquest any". •

Interès assegurat durant

5 anys.

Aquest és l'equip del Gin Giró, conjunt que es va adjudicar el torneig de futbol sala organitzat per la Penya Blaugrana la pas­sada setmana, i no l'equip del Bokatas com erròniament va sortir publicat en aquest setmanari.

Interès no assegurat.

l·liw «I 8 % assegura!

independentment de les baixades dels lipus d'interès.

fe*IM;KUt%mfe3M.pKU«ttt.feSM.|»:t«m

Tot»! Ikiuiditai per poder disposar dels vostres diners quan ets necessiteu.

Màxima flexibilitat per escollir eJ lla que més s'ajusti a le* vostre» necessitats: amb aportacions periòdiques per a constituir un capital sense esforç, o be amb una aportació inicial de 500.000 pta per a aconseguir mes rendibilitat.

Estalvi d'impostos: lin un lla, els rendiments aconseguits s'acumulen al capital, sense cap mena de retenció, lin cas de disposició ei tractament fiscal és molt favorable de manera que, a partir de 15 anys, es pot disposar del capital acumulat sense pagar impostos.

Aixi, considerant un rendiment del 8%, un lla al terme dels primers 5 anys dóna una rendibilitat financero-fiacal que arriba fina al 13,97%.

Si preferiu el cobrament mensual dels interessos, disposem de dues modalitats d'estalvi a termini, a 3 i 5 anys, amb Ics rendibilitats assegurades per a iot el període.

l'asseu per qualsevol de les nostres Oficines, trobarem cl millor lla per als vostres estalvis.

P».A?ÍS y*sr^t-vt

flereones, $er\«. QuaStat

2 0 ELS 4 CANTONS E S P O R T S DIVENDRES, 1 JULIOL 1994

S'inaugura el camp de pràctiques del golf de Can Sant Joan Els nou forats pertanyents a Sant Cugat seran oberts l'octubre

'tn*

Redacció

FI camp de golf de Can Sani Joan |a tS una realitat. Dimarts pass.it ja i'v va inaugurar l'arca dedicada a les practiques amb la presencia de destacades perso­nalitats del món de l'esport i po-litic. A que si camp s'emmarca en una actuació urbanística de l'Institut Català de Sòl (Incasòl) de 300 hectàrees de les quals IdO són per al lleure i per a l'es­port.

FI camp de Can Sant Joan. que es troha al darrera del Ce­mentiri Municipal de Sant Cu­gat en el polígon industrial co-neuut també amb el nom de Can

Sant Joan. es cl ptimei ..amp de golí públic a Catalunya. D'a­questa manera Sant Cugat ha tornat a ser pionera en matèria golíista ja que. com be \a recor­dar el nostre alcalde. Joan Ay­merich. "ta uns 80 anys ja es va construir a la nostra localitat el camp privat de Catalunya". Ay­merich va destacar la importàn­cia que ha tingut el golf a Sant Cugat per a tenir una personali­tat pròpia, un entorn diferenciat i el nivell de qualitat de vida ac­tual dels seus ciutadans.

L'alcalde va agrair la inicia­tiva que va partir de l'Institut Català del Sòl però va reconèi­xer que el camp de golf de Can

Sant Joan s'ha de convertit en el motor econòmic de la /ona per a atreure la iniciativa privada i crear el parc de negocis entre Sant Cugat i Rubí. l'e; a l'alcal­de "aquest camp públic propor­cionarà a aquells que \cicn el golf com un esport d'elit.

La Generalitat, representada en Fidel Sust també \a ser pre­sent a l'acte. Sust v.i assegurar que aquest dia d'inauguració era un dia important per al golf ca­talà i per a l'esport català Sust també va manifestar que els tres mil practicants potencials de golf sense club tindrien en el golf de Can Sant Joan la seva casa.

Va cloure l'acte de presenta-c ió- inauguracio del camp de pràctiques Joan Antoni Solans, Director General d'Urbanisme de la Generalitat. Solans va ar­gumentar la seva participació en el projecte de construcció d'aquest camp de golf dient que "per la importància estratègica en dos objectes: tant per obrir el golf a tothom com perquè formava part del projecte més gran i important dels espais pel l l eure" . Per a Solans la im­portància del golf Sant Joan és que "també forma part d'una es­

tratègia de desenvolupament econòmic per donar una imatge diferent de la que es donava en els anys 60 i atreure així empre­ses estrangeres".

Classe, cursos i cursets L'escola de golf Sant Joan

oierirà un seguit de classes i cursos per a iniciar-se o perfec­cionar el nivell de pràctica del golf. Així, les classes de prova

Sant Joan: camp públi

L'esport del golf s'està ge­neralitzant cada vegada més. El que fins ara es veia com una activitat elitista està pro­vant d'arribar a tothom i això necessita d'unes instal·lacions apropiades per a fer-ho via­ble. D'aquesta manera, els 9 camps que es contabilitzaven a Catalunya a finals dels 80 han passat a ser 27, amb la previsió d'obrir-ne 4 més al llarg d'aquest any 94 i tenint-ne de 10 projectats en curs.

El camp de golf de Can Sant Joan es va posar en mar­xa després de la signatura del conveni entre el Consejo Su­perior de Deportes, la Gene­ralitat de Catalunya, la Real Federación Espanola de Golf i la Federació Catalana, amb el consentiment dels dos

d'una hora costaran 1.3S0 pes­setes amb boles, pals i profes­sors. Després tindríem els cur­sos d'iniciació de cinc dies a dues hores setmanals a un preu de 13.800 pessetes.

També hi hauran cursos de perfeccionament pel repàs del swing. cops curts, cos de recu­peració, putts i sortida de camp en 10 hores i per 14.800 pesse­tes. •

el primer c català

ajuntaments que hi estaven implicats (Rubí i Sant Cugat). Les característiques d'aques­tes noves instal·lacions així com el seu propi estil han es­tat dissenyades pel conegut golfista Severiano Balleste­ros.

Segons l'organització, els objectius són formar i ensen­yar a jugadors a través d'una escola de golf així com la promoció de l'esport i l'orga­nització de competicions a tots els nivells.

La inauguració del camp de pràctiques de Sant Joan fa que només resti per a la seva finalització els primers nou forats (previst per a l'octubre del 94) i la segona fase, els restants nou forats que encara són un projecte.

TVSC *é*> JUé#ia< TV Sant Cugat ha contribuït modestament, un any més, al

seguiment de les nostres festes, fent-la arribar a tots aquells que per qualsevol motiu no l'han pogut seguir en viu.

TV Sant Cugat oferirà a partir del divendres 1 de juliol la repetició dels principals actes de la Festa Major d'enguany.

Tot això ha estat possible gràcies a l'ajut del comerç i institucions locals que han col·laborat amb nosaltres.

Televisió Sant Cugat - Rambla del.Celler, 91 - te l . 589 04 38 - 08190 Sant Cugat - Servei Tècnic ANTENEX, Sr. Rabassa 589 22 47

Membre de l'E.F.M.D. (European Foundation for Management Development). Vinculat a la Universitat de Carolina del Sud.

Adscrit a la Universitat de Gal·les

CURS 1 9 9 4 / 9 5

Bachelor of Science in Business Administration Carrera en Ciències d'Administració de Negocis

TÍTOL OFICIAL BRITÀNIC atorgat per la CARDIFF BUSINESS SCHOOL (UNIVERSITY OF WALES)

avalat també per la UNIVERSITY OF SOUTH CAROLINA

PUNTS FORTS D'AQUESTA CARRERA:

• Proporciona una formació multidisciplinar: comptabilitat, finances, marketing i relacions internacionals.

• Nombre reduït d'alumnes per curs.

• Atenció i orientació personalitzada.

• S'aconsegueix un ampli domini de l'idioma anglès.

• Es desenvolupa en un entorn acadèmic confortable.

• Compta amb l'aval i supervisió de la Cardiff Business School (University of Wales).

• Permet ampliar els estudis a les universitats amb les què estem vinculats (University of Wales i University of South Carolina).

• Ofereix còmodes possibilitats de finançament.

• Carrera becada parcialment per la Caixa de Terrassa.

• Té bones sortides al mercat laboral.

0 Bt« 7*&*. eo'W*

.pCVON

^ofcW* rt\\iM*

s^JE; ^ * 3

c l a s s i f i c a t s ÍSS 674 02 04 JUNY 1994

ADMINISTRACIÓ! DE FINgUES'

AP'HLR 58B 57 06 =itaacra- -. Es.n A F'itr i R L 3

CASAS o · · i ' í ' bb A"ors Sala 22 nai>os 2or

SA<A =INQÜES 5^1 6 " 5 Valaore'x. 6C

=INQJESGRONE__A 6."4 72 5-1 Dlana Hospna '0

-INQUES V'A^RONPA' 538 51 96 ^sg F'ancesc Macià 32. P73

v'CO'.'ÇA - ' . J : F 5 0

San: A T H 1 j

$ SUZUKI

- un repte -

J. Guix 674 0910-5891310

Francesc Moragas, 42

08190 Sant Cugat

i

"3 5 u

CENTRE

AUTORITZAT

MÈTODE

IRENEU

SEGARRA

Cànovas del

Castillo. 14

Tel. 6751194

HARDWARE SOFTWARE SUMINISTRES SERVEI TÈCNIC

LOGIC N ,b r o t f i e r , CONTROL i.;u":;:.u

li,".,l.,lí-A.vu-s

Rosselló. ^2 baixos

OS 14(1 Sant Curat

Tel. 675 19 I I

Fax. 675 37 11

MOBLES - DECORACIÓ

ALUMINI VIDRES

# GARRIGA Exposició i venda:

Valldoreix. 53

Taller: Onente 68

VILARASAJ CFROEN r,arcesc Moragas i i

' vALLES TECNO_OGiC S A 589 35 00 ESPORTS - GIMNASOS 3i3Ç3 U r a 3

CASAJUANA GALERIES SANT JORDI

Mcoles 1 Decoració

Mobles de cuina a mica

Mataiassos i Somiers

Santiago Rusincl 37 Tel 589 22 32

C-.••-.•• M d p ' . í -li: £!t UlCC

WtÜip v i s u a l * !

UatmV

SABATERIES!

589 04 38

ELS4CANTONS 5691401 Rbla. del Celler. 91

PUNTS DE SERVEI FECSA

AUTOSERVEIS ALIMENTACIÓ

C.ARAUL'.T N i " Re-a ' r fa .

67121 23

E INSTRUMENTS DE

MÚSICA

CECVCCECC=ACO

F-ancesc Mrraqas 1

CASA JE.ES CORONES '.'c'o'Ba agje- 26 RJBI

FALGUERA Villa, 1 local 2

V . A l \ M . V -.I AAo.v'Ai,-. í : l . - í^ i . - .>- .

TAPERS ... 675 55 06 Sani Anlcri, 62

TALLERS MECÀNICS

DANVI. MOTOS, S.L 675 '.6 06 Sabadell, 32 B

TA_LERESMENA 67153 31 passeig Toreblanca, 13

FX. Servei 0* 3CSC-1 5" i 56 76 Cas:e.lv 25

TELEFONIA

BARS CAFETERIES

*ïï ,., ., ,,, ,.

675 29 02 . c J 2 •_

Fax 675 2H 61 Sant Cugat del Valies

^ ^ J BELLES ARTS Fax 675 2H 61

Sant Cugat del Valies

Í E L L E S ARTSCABANAS 6717615

i : - , ' - • • • , : ' . i , " : • •

Sartiagd Rusm"' 51

I l } 4 | AMBULÀNCIES - ; " A R T - 7 i " - -Ca-re' de La Crej, 1

Sant . 11 2

3 P J B 7 SELLES AP'S 67=20 01 Monlse'rat 3'

ANIMALS VETERINARIS

BICICLETES

ANIMALS Perruqueria 58913 29 Carrer de la Creu. 33 Local 2

CICLES CARDONA /a lacre x. 4'

Línies M.T. i B.T. Transformadors Enllumenat públic

Carrer ili». uV Mars. 25-l.ival 4A

Tels. 675 50 10

908 89 79 501 mm il i

LINEA D'RECTA 569 Ennque Granados. '6 - . x a S

TINTORERIES

BORRÀS Plana Hospital, 3-5 Local 2

INS~A_A0 2'.ES ZAMORA 569 26 38 r.\Sv?n Crr:i l..,£"caci.e7i6 ïa ldye ' i

NETEGESj r/ArrSERV, S A 6"4 6C 56 A.. Catalúnva 18

' NTOP'EF i SAN" Sartiaq.: Fi.s'i.: 5

*NTOPEPIASANTCJGA~ 67 =a-7:ia ^ts'ateda 3i

TINTORERIA SANT CJoA" 674 1" 67 Al'ans Sa.a C

RESTAURANTS

LA BOLERA 67416 75

TRANSPORTS

-LECAVALLDOR j v j · c r . o Reia Messer Crio Verdaguer 21 Va

_A-AJNA Parrl-i .ie.C-a.'er J5-

671 '3 05

VET EAUCJGA Vinyo.es. 'C

675 0512

W!T% ARTS GRÀFIQUES ^ y COPISTERIES

COPV-GRAF'C Can Matas 3

675 36 53

COP' r/A*GE Rambla de' Cei'er 96

569 23 66

G B A F : O U E 5 C E L VIC. 11

.ER 589 37 02

BODEGUES VINS

^ ^ ; 1 „OGUINESMAPGA„

FOTOGRAFIA - VÍDEO Santa Mana 44 67115 32 PROMJSA

Av Torreblanca 2-E

OBRES i] Ba'xaca rje _ Alba, 20

CONSTRUCCIONS J CASABLANCA 674 53 07

539 17" 32 Satacell i ;

VINS NCE S.A. Baixada Sannt Sever, 4

589 19 63

AIFA 674 43 04 Ctra. Cerdanyola. 18

JOIERIES RELLOTGERIES

m MNGC 3 C Oren: n

CALEFACCIÓ

FOTO VÍDEO F » Rambla del Cei'er, 93

674 79 68 JOIERIA TOUS 675 52 52

Rbla Riibatallada, 24 C

V'DEO CLUB ST CUGAT 674 6649 A'for.s Sala, 52

674 41 44 ZOOM SartaMana. '4

675 56 74

CARNISSERIES POLLASTRERIES

AJGUET Santiago Rusinol. 4C

SANBER-5 Anselm Clave. 20

674 58 54

.674 45 7'

gjj^ FUSTERIES

ASSEGURANCES

D G . D ASSEGURANCES .675 42 03 Rambla del celler. 95

CATIFES

J G ASSOC ATS °l Barcelona, 9 baixos

675 3012

SANT CUGAT

GESTIÓ, S.A. Servei d Assessorament

Administratiu

Assegurances generals i administració de finques

Santiago Rusinol, 32

T d v ( i 7 S 1 7 1 ) 2 - 0 7 4 66 69

I-'ax. 584 27 74

PAPIOL-VENDA I NETEJA- 674 65 00 Canovas del Castillo, 4

CISTELLERIES

.A lUE SCBPEGRAL. 674 03 18 Mina, 53

FRUITERIES

ANTONI CAMPOS 674 0882 Francesc Moragas. 21

. '.'RET 675 53 53 Mc-rcul ' j r e c . a x a pa'ada i-42

LOTERIES

REFORMAS INTEGRALES DE

LAVIVIENDA BANO - COCINAS

PARQUETS I MOQUETAS C E R À M I C A

Presupuestos sin compromiso

Tel. 674 05 07 Sr. Ferran

18 iÏÏcaón

TOTA UNA TRADICIÓ

£fflD WORLDWtOE COURIES

KNVIOsl'RHANOS.NAU(l\\I.h.v i: INTkRNACÏOSALKS

Paqueteria

urgentea

toda

Espana

675 10 11 -900 300 400

ADMINISTRACIÓ N 1 589 47 42 Valldoreix, 67-A

ADMiNISTRAC'O N 2 . ..674 0174 Major 33 (junt Monestir)

ÒPTIQUES REPARTIDOS DE CORRESPONDÈNCIA

MARBRES PEDRA ARTIFICIAL

CAN BUFA Carrer de La Torre. 16

674 0711 J05E : RL."S Meca: De'e Sar parada ,123

589 44 6'

CONSULTORIS DISPENSARIS

GAS - ELECTRICITAT

Francesc Moragas 8 2on

R, QUEPAL ELECTRICITAT ,574 55 47 Av Casts Icl 73 -VA^DOREIX-

CONSTRUCCIONS MATERIALS

MINGO, SC = Onert 41

674 4' 44

SUMIMSTROS VALLDORE'X 674 14 90 Mossèn Jaant Verdaguer 107

GALERIES D ART

ASSESSORIES GESTORIES DOLCERIES

CASTE.LV Se-.eis Ad~!s 674 12 H Rus - a J , e . 4 DOLGETS

Altcrs Saia 20

G.C.I. CONSULTING .675 49 05 San Bonaventura. 8 Entlo. 3a.

SALA RUSINOL 675 ̂ 51 Santiago Pcsino

CANALS GALEP A D ART 675 19 02 Car 'eroe'aC'ej , ' (

mmmmi:

ELABORACION EN

MÀRMOLESYGRANITOS

NATURALES

S 699 38 98 Fax- 588 24 53

Carretera de Terrassa, 97

0 8 N 1 KL'Bl

CENTRE ÒPTIC

S A L D O N

1 9 5 6

Especialistes en

lents d'alta definició

Francesc Moragas, 4 Tel. 675 07 54

08190 Sant Cugat

PEIXATERIES

MAILING VALLÈS. S i 589 23 71 Sant Domènech, 10 • baixos

XARCUTERIES

CAFÈS PERE BUSCALU 674 15 24 Francesc Moragas, 5

CANSALADERIA JULIANA 674 08 81 Francesc Moragas .26

674 42 32

GtS 'CCA CASAS Ali.r Ï,: Sala. 22

674 '4 9'

DROGUERIES

A P DROG CAN MORA 6T ; 1 Rano a Can Mera 9

ÍT:1 AUTOESCOLES'

-E5CCLA CASAS 6"4 '1^7

AUTOMÒBILS

: , Í M E Ü = ; * L _ 6 S 6"i

ELECTRODOMÈSTICS ALTA FIDELITAT

BT GEPC•SANT =laça De-e Sui

F DRO-LCP

•

ASSUMPCIÓ 674 36 51 Monestir, 33

POSITA 674 3147 Pg.Rubi.110 -VALLDOREiX-

MARCS

HERBOLARIS DIETÈTICA! ATEL EC 3_AU

A'.' Tor-etlanc-a

PERRUQUERIES

71 L

M L A = * 0 5 E „ A

S.i—acc =j=nrji -?

V.AE.ECTPCLLAFSA Sana Mana 1C

HIDROCL'LTIUS

HÍPIQUES

E MATALASSERIES

SOLSONA... Rosselló, 2

FORMAS 675 40 06 Elías Rogent. 18-A

PRESENZA 58916 51 l·'^.ire'l 23

VARVER 58913 26 3d Rubí, " C -VA_.D0REIX-

INDEX de SECCIONS 01 Administració Finques 23 Electrodomèstics-AT. 46 Metges

02 Alumini-Vidres 24 Ensenyament 47 Missotgers

03 Ambulàncies 25 Esports - Gimnasos 48 Mobles i Decoració

04 Animals i Veterinaris 26 Estones 49 Moda i Confecció 05 Arts Gràfiques- 27 Estètica 50 Motos Copisteties 28 Forns de Pà 51 Netejes 06 Assegurances 29 Fotografia i Video 52 Obres - Construccions 07 Assessories Gestories 30 Fusteries 53 Òptiques 08Autoescoles 31 Fruiteries

53 Òptiques

09 Automòbils 32 Gas - Electricitat 5 5 Perruqueries

56 Persianes

57 Pneumàtics

58 Publicitat

59 Punts servei FECSA

60 Restaurants

10 Alimentació 33 Galeries d'Art 5 5 Perruqueries

56 Persianes

57 Pneumàtics

58 Publicitat

59 Punts servei FECSA

60 Restaurants

11 Bars - Cafeteries

12 Belles Arts

13 Bicicletes

14 Bodegues - Vins

34 Hetboloris • Oietètko

35Hidrocultius

36 Hípiques

37 Informàtica

5 5 Perruqueries

56 Persianes

57 Pneumàtics

58 Publicitat

59 Punts servei FECSA

60 Restaurants 15 Calefacció 38 Instruments Musica

5 5 Perruqueries

56 Persianes

57 Pneumàtics

58 Publicitat

59 Punts servei FECSA

60 Restaurants

1 d Camiceries 39 Jardineria 61 Repartidors correspon.

17 Catifes 40 Joguines 62 Sabateries

18 Cistelleries 41 Joieries - Rellotgeries 63 Tallers Mecànics

19 Consultoris-Dispensatis 42 Loteries 64 Telefonia

20 Construccions- Moter. 43 Marbres-Pedra Artificial 65 Tintoreries

21 Dolce-ies 44 Marcs 66 Transports

22 Drogueries 45Matolasseries 67 Xarcuteries

PERSIANES!

iSEVERINC

MEDECINA FISIOTERÀPIA

S J S A N N A N ' C C I E ' T I 674 712

Sr i : ATV ' I . 7 I :ia <:.:s - s:3r:i.:rja

3^162

Sense moure's de casa

TOTS ELS SERVEIS A DOMICILI

PNEUMÀTICS

\ iS>A \ ROMAN M ;,i,..e 1 '

RENAL.T-ACERSA Ctra Cerdanyoia 55

ENSENYAMENT INFORMÀTICA MISSATGERS

"REN SANT MAG 674 65 02 Fçtape 2

PUBLICITAT

539 26 49 - A U L E D A - R C O M A

Bares, " 67158 52 CRD.NASOFT

Rbla Can Mora 9 VRW San" Cugat

TOT SANT CUGAT.. Sant Antoni. 4244

SUPERMERCAT VILARÓ

58935 82

CONSTRUCCIONES Reformas - Torres - Nuevas

674 63 08

Menjars Preparats TASTA'M

589 29 29 - 589 35 35

• • • • • m a

Immobiliària AP\

674 78 50 - 674 91 61

TORRES EN VENDA Sant Cugat - Valldoreix.al coslal de l'estació FFCC. terreny 500 m:, torre 100 nv, menj. sala d'estar 30 m:, cui­na, 4 hab. 2 banys, llar de foc. orienta­ció i vistes excel·lents. Sant Cugat - Valldoreix. Zona Pas­seig Rubí, torre 110 nv, terreny 300 m:. menjador, sala d'estar, cuina-offi-ce, 3 dormitoris, 2 banys, estudi, cale­facció. IMPECABLE. Sant Cugat -Valldoreix, zona Mas Roie. OPORTUNITAT. Terreny 1625 nv. torre 90 nv (ampliables), menja­dor. sala d'estar, cuina. 3 hab.. bany. calefacció, traster. piscina amb depu­radora.

Sant Cugat, zona d. Granollers, to­rre adossada cantonera, 240 nv. men-jador-cuina 30 m2, sala d'estar 50 nv. 4 dormitoris (I suite). dos banys, un servei, cal.lefacció. hab.. planxar, tras­ter. jardí privat amb piscina. Sant Cugat - Valldoreix, /ona Ram­bla Verdaguer, terreny 1133 nv. torre 230 nv, menjador sala d'estar 40 nv, cuina-office equipada, 3 dormitoris dobles, estudi 35 nv, dos banys, ser­vei. cal.lefacció, llar de foc. San Cugat - Mas Janer, terreny 900 nv. torre 90 nv, menjador sala d'estar, cuina equipada, tres hab., bany i tras­ter.

Sant Cugat • Zona El Colomer, torre adossada 300 nv, menjador sala d'es­tar, cuina-office, 5 hab., (una suite), sala d'estar, tres banys, servei, estudi amb solàrium, armaris encastats amb interiors, garatge tres cotxes, safareig, traster, sistema de tele-seguretat i cai­xa forta.

Sant Cugat - Zona d. Orquídia, casa de disseny, terreny 600 nv, torre 300 m:, menjador sala d'estar 50 nv, cinc dormitoris (una suite), cuina-office, dos banys, servei, calefacció, garatge tres cotxes i safareig. Sant Cugat - Valldoreix, zona R. Es-cayola, terreny 1405 nv, torre 295 nv en una sola planta, menjador 16 nv i sala d'estar 50 m!, cuina-office 15 nv\ 4 dormitoris dobles, dos banys, dos trasters, celler rebost, golfes, calefac­ció, parquet, garatge 32 nv, piscina amb depuradora.

PISOS EN VENDfl Zona Mercat Torreblanca, 84 nv , menjador sala d'estar amb parquet, ai­re condicionat, dos dormitoris, cuina-office, bany complert, armaris encas­tats, parquing, 14.500.000 Zona Mercat Torreblanca, 123 nv, menjador sala d'estar 30 m:, aire con­dicionat. 3 hab. (una suite), cuina-offi­ce, dos banys, calefacció a gas, arma­ris encastats, parquing. 23 M.

APARTAMENTS VENDA VALLVTORERA, 135 m1, menjador-sala d'estar 58 nv, cuina americana 9 nv, 2 hab,, dobles, estudi, bany, cale­facció, pre-instal.lació llar de foc. SANT CUGAT - LA FLORESTA 100 nv de jardí, menjador sala d'estar, cuina, dos dormitoris, bany, llar de foc. 7 M.

TERRENYS EN VENDA SANT CUGAT - ZONA LA BONA-NOVA, Solar de 600 m1, excel·lent orientació SANT CUGAT - LA FLORESTA, solar 750 nv, orientació sud, vista ex-cel.lent SANT CUGAT, solar de 629 m! a 1000 mts. sortida 4 Túnels de vallvi-

drera. FACILITATS DE PAGAMENT.

CASAS JOSEP M. CASAS EROLES

PISOS-TORRES-LOCALS-TERRENYS

Administració de finques. Lloguers i Comunitats de Veïns

Gabinet Jurídic Agents d'Assegurances

C & F CASAS FERRERAS, SL. GABINET ADMINISTRATIU

GESTIÓ FISCAL-COMPTABLE Estimació objectiva. Mòduls I.V.A. Imp. Societats Imp. Renda i Patrimoni

ASSESSORAMENT LABORAL Seguretat Social i Nòmines Autònoms Pensions: -Jubilacions

-Viudetat -I.L.T.

Magistratura: -Conciliacions

-Acomiadaments

GABINET JURÍDIC

AGENTS D'ASSEGURANCES

Av. Alfons Sala 22, bj. 2. Apar­tat de correus, 12 Sant Cugat del Vallès

67415 66-67410 54

llncusan Av. Barcelona, 70

Tel 699 65 48 RUBÍ

OFERTflS ALQÜILERES

Centro del pueblo 100m2,3 hab. (1 suite), 1 bafio, calefacción, bal-cón, armarios empotra-dos. 95.000ptas /mes 1 Àtico dúplex 100m2, C/ Martorell. 4 hab., ba­fio y aseo, calefacción. A 5 minutos estación. 100.000 ptas/mes C/ Reus, àtico a estrenar, 90m:, 2 hab., bano y aseo, calefacción, terra-za, pàrking. 110.000 ptas/mes Cerca estación piso 112m2, 4 hab., bano y aseo, exterior, amuebla-do. 90.000 ptas/mes Piso amueblado 80m2

Centro pueblo., 2 hab., 1 bano, 1 aseo, calefacc, patio. 100.000 Ptas/mes

TORRES Torre individual semi-nueva, inmejorable zo­na. 250m2, 4hab., 2 ba-nos, 1 aseo, bodega, pakg, buhardilla, jardín y piscina. Buen precio. Torre alto standing jun-to campo de golf, 450m2

const., salón-comedor 50m2, 4 hab. dobles+1 hab., servicio, 3 bafíos, 2 aseos, jardín privado, ga-rage y piscina

finques C/ Valldoreix, 60

674 6715 589 33 68 PISOS Etl VENDfl

Zona darrera estació, 1 3 8 m + 1 0 terrassa, 5 hab., 2 banys complerts , tot exterior, calefacció, parket tot el pis, do­ble finestra a tot el pis. 18 M. Zona estació. 3 hab., 1 bany. parket, tot exterior, calef., 14M. Z o n a a l ta , à t ic dúp l ex 100rrr+30 terrassa, 3 hab., 2 banys, exterior, vistes molt ma­ques. 18 M.

Zona estació, 130rrr, 4 hab. do­bles, 2 banys complerts, calefa., armaris encastats, 1 pi. pàrking. Zona comun. amb pisicna i jar­dí. 28 M. Zona estació, c/ Villa, 85m2, 4 hab., 1 bany, 1 lavabo, calef., parket, terrassa, vistes maques. 16 M. Zona estació, 82m', 3 hab., 1 bany, calef., tot exterior, terras­sa 12 m \ 15 M

PISOS LLOGUER Zona estació, Apartament mo­blat, terrassa, 1 hab. Pis moblat Ctra. Cerdanyola, 90m2, 4 habitacions, sol i vistes. 65.000 ptes/mes tot inclòs.

Plana l'Hospital, 10

6747254 6747466

VENDA I

LLOGUER DE:

TORRES LOCALS

TERRENYS PISOS

I APARTAMENTS (amb mobles i sense)

ADMINISTRACIÓ DE LLOGUERS: De totes les

característiques

i Extensa cartera amb molt bones

ofertes!

A 14 Km. de

FIGUERES

Molí antic restaurat

300m2, enmig d'l

hectàrea bosc cente­

nari, riu, camí bon

estat. Gran taller

artístic i sala assole­

llats, 2 banys, molta

aigua potable, llum,

calefacció central,

telèfon, TV sat.,

alarma central.

Piscina coberta i

pista tenis petites.

27.000.000.-Part. a part. 674 87 40

Piso Masnou

Céntrico, 4 habitacio-

nes, todo exterior, 2

terrazas, 2 bafíos, par­

ket, calefacción.

16.000.000. Ptes.

555 50 18

iMUY INTERESANTE! VENDO PISO

Y DOS ATICOS Z o n a Creu G r a n d e Terrassa

Doy muchas facilidades Mensualidades como un alquiler

Entrada a convenir. Directo de propietario.

W 323 6

classificats BORSA DEL LLOGUERS

TREBALL VENDES

ofertes Alquilo piso en Rambla del Celler, 80m2, 3hab., bano, aseo, calefacción, telefono, parquing. Impe-Se ofrece chica para can

guros. Sra. Pilar. Tel. 674 c a b i e jel. 674 9497 87 88 (Noches)

Se dan clases de Fran­cés, nivel 1. Sàbados (2 a 16 horas) Tel. 674 40 08 FRINE

El Taller: Se dan clases de grabado. Doleres Ma-yorga. Tel. 589 20 04

Noia s'ofereix per fer cangurs de dilluns a di­vendres. També dóna classes d'Alemany. Nicole Gonzalez. 775 08 87

Noia s'ofereix per fer de cangur, dissabtes (Matí, tarda, nit) TeL 674 40 08 FRINE

Es lloga DESPATX, a estrenar. Zona cèntrica, en els 4 Cantons. 42m2. 60.000 Ptes/mes. TeL 589 48 22. De 19 a 22 hores.

pàrquings Plaza de parquing con trastero, adosada. En ven­ta, buen precio. Tel. 675 10 92

ES TRASPASSA

Per canvi de reisdència, Cafè-bar musical en ple funcionament. Àmpüa te­rrassa. Plaça cèntrica a la Floresta, Sant Cugat. Mà­xima rentabilitat.

T. 58916 75 -589 «334

fem Fundació

fem créixer la pedrera

Durant els darrers t enps els jugadors de

casa nostra ens han donat moltes alegries.

Són esportistes de talent, però sobretot, de

sentiment. Ningú pot viure amb més intensitat

els nostres colors. Per això en el fu tur la

Fundació els cuidarà i farà créixer; dedicant

encara més recursos al futbol base, millorant

les seves insta l · lac ions, aconseguint els

millors entrenadors, formant-los com a persones

i com a jugadors.

la Fundació, la nostra solució

% BANCA CATALANA Banc del Barca

amb el patrocini de

(gstrdto Damm

A S S O C I A C I Ó P R O M O T O R A DE LA

FUNDACIÓ FC BARCELONA

fes-te'n promotor trucant al telèfon (93) 404 41 91 A més t 'ac la r i rem qualsevol pregunta que ens vulguis fer sobre la Fundació. Els nostres horaris d'atenció són de 8 a 20h.de dilluns a divendres i de 9 a 14h. dissabtes.

DIVENDRES, 1 JULIOL 1994 CULTURA i ESPECTACLES ELS 4 CANTONS 2 5

La IX Mostra d'Art Català s'ha inaugurat a la nostra ciutat

D'art parlem-ne

Xavier Borràs

La Casa de Cultura acull, des del passat dia 22, la IX Mostra d'Art Contemporani Català, una exposició bianual de caràcter itinerant que té per objectiu fer conèixer l'obra de joves artistes plàstics dels Paï­sos Catalans. Enguany, la mostra presenta obres de 36 artistes catalans (que es repar­teixen entre 21 poblacions del Principat) i dos andorrans.

La mostra es va obrir amb un parlament de Josep Canals, galerista santcugatenc prou conegut, i director d'aquesta mostra des del primer any. Ca­nals va referir-se a la mostra d'obres d'art com un docu­ment que reflecteix la sensibi­litat del moment present. "Amb aquests colors i aques­tes formes deixem constància d'un temps (el present) i d'un país (el nostre)" va dir. A con­tinuació va parlar el Regidor de Cultura, Jordi Franquesa, que venia en representació de

seves nou convocatòries i en va fer una valoració per als mitjans de comunicació. En va destacar la fermesa de la continuïtat de la proposta, que en aquests nou anys no ha vist defallir, i va tenir paraules d'elogi per a en Josep Canals: "Val la pena assenyalar l'es­forç d'en Canals per a mante­nir-ho (la mostra). No tothom, avui dia, està disposat a fer un lliurament a l'art sense espe­rar contrapartides de reconei­xement social pertinent".

Pel que fa a la valoració de les obres exposades, es va re­ferir: "L'obra de tipus concep­tual és el que predomina, és el que caracteritza més els artis­tes actuals, la qual cosa porta als artistes potser a deixar una mica de banda aquells aspec­tes antics de la pura emotivi­tat i la pura percepció d'un cert romanticisme, per anar més cap a un aprofundiment en l'estudi de la sensibilitat més pròpia del temps contem­porani, un temps on els instru­ments de comunicació ja no

El director de la mostra a la presentació davant del nombrós públic procedent de diferents indrets del país el passat dia 22 de juny.

l'Alcalde, a qui va disculpar. Segons va dir, altres compro­misos li havien fet impossible fer acte de presència. Aquest és el primer cop que la Mos­tra, que ja ha passat vuit cops per Sant Cugat, no és inaugu­rada per l'Alcalde de la vila. Així que va ser el regidor Jor­di Franquesa qui es va enca­rregar de pronunciar la frase ritual "Queda inaugurada aquesta exposició".

Predomini de l'art conceptual

Qui també hi fou present a la inauguració, encara que no va parlar en públic, va ser el President de l'Associació de Crítics d 'Art , Arnau Puig. Antic catedràtic d'estètica a la Universitat Autònoma de Bar­celona i membre de la mítica revista "Dau al 7", Arnau Puig ha seguit la mostra en les

són els naturals, sinó que són tots artificials. Això porta a aquest predomini d'allò con­ceptual, que malgrat que sem­bli que surt de la mateixa es­tructura del nostre entorn, n'és precisament la resposta contrària".

També es va referir (pel que fa als artistes exposats no estrictament adscrits al con-ceptualisme) a una certa "con­tinuïtat dins la modernitat", en el sentit que la "moderni­tat" en el fer, defugint els classicismes, s'ha sedimentat fins arribar a una mena de nou classicisme.

La Mostra d'Art Contem­porani Català romandrà expo­sada a la Casa de Cultura fins al dia 25 de juliol, i després continuarà el seu periple per diverses poblacions de Cata­lunya i Andorra. •

Les últimes tendències de les arts plàstiques a la Casa de Cultura

MANÉ ESPINOSA

Pere Pich Rossell

Durant aquest mes, podrem contemplar a la Casa de Cultura de la nostra ciutat, la Mostra d'Art Contemporari Ca­talà. L'exposició té els elements necessaris per justificar la seva visita: la Mostra realitazarà un recorregut per diferents poblacions catalanes i andorranes; és una ini­ciativa promoguda des de la nostra ciutat; l'ex­pos ic ió resul ta una oportunitat per a gaudir d'un itinerari carregat d'impressions i per en­dinsar-se per les últi­mes tendències de les arts plàstiques realitzades al nos­tre país.

La Mostra ens arriba en la seva octava edició. Des d'un principi ha tingut l'ob-jectiu de mostrar les últimes aportacions dels artistes ca­talans, treball realitzat des de l'òptica contemporània. La Mostra de Sant Cugat s'ha convertit en una selecció, un indicador de l'art fet amb l'objectiu clar d'estar com­promès en l'època que viu, un art que realitza poques concessions i té molt d'in­vestigació i de recerca dels límits propis de l'expressió artística.

La selecció de les obres va ser reali tzada sobre un número important d'artistes, donant com a resultat una vi­sió en format de telegrama de l 'estat creatiu del país . Les p in tures , fotograf ies , gravats o instal·lacions que podem veure a la Mostra fan evident la gran varietat de camins oberts, contactant la subjectivitat i privacitat en què estan realitzades.

La Casa de Cultura per uns dies centra de l'art més jove del país.

De la Mostra d'Art Con­temporani en podem treure com a idea general que cada artista explora la seva indivi­dualitat creativa, creant mi-cro-estils i utilitzant breus referències de les avantguar­des com l ' express ion isme abstracte, el minimal o l'ex­pressionisme.

Al meu entendre, l'apor­tació que realitzen els artis­tes que treballen e la "tercera d imens ió" resul ta la més atraient. Aquests treballs es troben a mig camí entre la ins ta l · l ac ió i l ' e scu l tu ra . Exemples els t robem en obres com la que té el títol de "Un metro quadrat de te­rra i un metre quadrat de cel" a on els espais represenatats, la terra i el cel esdevenen síntesis poètiques. Una altra obra interessant, el "Parvula­ri", és una construcció amb capses i grafismes. Aquesta útl ima obra sap crear una fantasia i curiositat de l'espai tancat i especula sobre la sorpresa. L'obra anomenada S/T es remet al pas del temps, a la natura morta que

un dia era esplendorosa i ca­rregada de matisos, i que el temps en el seu fatídic ritme des t rueix . Altra escul tura que veu de les experiències de les instal·lacions són els caps d'escaiola dintre de cu­bells. Aquesta escultura és crua i no real i tza conces­sions es tèn t iques però és molt interressant en suggerir múltiples interpretacions.

En el camp de les obres bidimensionals, la fotografia és reepresentada amb mèrits propis amb la imatge dels mil i tars amb màscares de bestioles, obra compromesa i c r í t ica . Sergi Barni l s ens mostra un gran quadre matè-ric de tons groguencs i com­posició geroglífica.

L'escultura també titulada S/T contraposa les difderèn-cies de les tensions de mate­rials i l'obra "Presència verti­cal" sap trobar l'essència de la simplificació.

Tot plegat , la Mostra d'Art Contemporari Català és una bona oportunitat per a introduir-nos i gaudir pel fu­tur art. •

TURÓ DE CAN ROSES RUBÍ

Torres individuals, bones vistes

Parcel·la de 430m2, vallada

A 15'de Barcelona

A 2 Km. de Sant Cugat

Junt Camp de golf Rubí-Sant Cugat

4 hab., 2 banys, 1 aseo, cuina equipada

Calefacció. Gas. Garatge 2 cotxes. Bodega

Passeig Francesc Macià, 80 Tels. 588 40 17-588 54 99 (Laborables i festius) - RUBÍ

2 6 ELS 4 CANTONS CULTURA i ESPECTACLES DIVENDRES, 1 JULIOL 1994

La Coral Sant Cugat celebra el cinquantenari del CMSC IM Jove Orquestra i l'Esbart Sant Cugat van sumar-se a la celebració Núria de Mas

lli p:issa! dimecres la C"oral Sani Cugat va oferir un concert al I caire Auditori amb mol n. del 50è aniversari del Club Mim-t .i 11 \ enc I .a Jov e Orqucsi ra : l'l·lsbart Sant Cugat van inlerve nuen la segona pari del concci!

I n la primera pari es v an re-eoidai ics diverses etapes per les quals ha passa! la Coral Sant Cu­gat des de la seva creació l'anv l ' ) 7 \ Per començar, el cor va interpretar "l·ll cant dels ocells" en memòria del fundador de la coral. \av icr AscjLieta.

Posteriorment. la Coral, sota la batuta de Josep Ferré. Xavier forns i Miquel Bohigas. va de-lectar el públic amb obres ben diverses, des del ' Hey Judo" dels Beat les i. amb Josep Ferré I.

Noclnrnos Lie la ventana" de I .Vila i.amb Xavier forns i Mi­reia Roma al piano), fins a un conjunt de temes religiosos com "(ilonus Kmgdom" i "Fili l·lli" iamb Micjiiel Bohigas).

Fragments do la sarsuela '( 'anço d'amor i de guerra", amb !a participació dels solistes Rosa \ l Campanv i Daniel Mutïoz i la Jove Orquestra Sant Cugai sota la direcció d'Hnnc A/uaga. van omplir la segona paït del con ceri. que es va cloure amb el "Paga-li Joan".

[•In Ui part final de I acte. l-.duard Soler, president del C M S C . va l l iurar una placa commemorativa del cinquante­nari als mostres que ban estat di­rectors de la Coral, així com a diferents entitats que han donat suport al Club.

Josep Ferro. director de la Coral Sant Cugat des del 19S5 al 1990, va e\plicai-nos que retro­bar-se amb els membres de la Coral 'ha estat molt agradable i simpàtic", i va qualificar aquella etapa de "molt bonica i viscuda amb molt entusiasme".

Per la seva banda, Xavier Torns va destacar la bona comu­nicació "i el nio!; bon feeling que sempre hem tingut la Coral i jo", "l·ll record mes maco que tinc", va dir. "es l'anada a l'Al­guer (Itàlia)'', on vjn participar en un concurs de corals.

Miquel Boliigas. que va dei­xar la direcció do la Coral en mans d'Fnnc A/uaga el passat mos de febrer, va declarar sentir-se "realment emocionat'' de re­trobar-se amb la Coral. •

Breu història d'una coral arrelada a Sant Cugat Núria Serraïma

Sant Cugat, entro d 'al tres coses, ós vila do Corals (n'hi ha més de 10). i la Coral que porta el nom de la ciutat, la Coral Sani Cugat, podem dir que es ja una de les veteranes, ja que la seva historia es remunta a l'any l ' l ' o l.a seva trajectòria ha anal sempre l l igada a la del Club Munianvenc. del qual n'és una secció gairebé des de la se­va lundació. lis per això que la Coral s'ha sumat a la celebració del C inquan t ena r i del Club Muntanyenc, i ho ha l'et. lògica­ment amb un concert.

lln aquest s'ha vulgui fer conèixer, sovint d'una manera simbòlica, les etapes por les quals ha passat aquesta Coral des del seu naixement. lis per això que el concert ha tingut un autèntic caràcter de festa i cele­bració. i s'ha vist desfilar per l'escenari tant a molts dels ex-cantaires com als mateixos ex-directors do la Coral. També ha comptat amb una segona part dedicada a la coral i director ac­

tuals. en la qual s'ha interpretat una obra amb acompanyament de la Jove Orquestra de Sant Cugat, i amb intervencions do cantants solistes: uns fragments de la "Cançó d'amor i de gue­rra". de Rafael Martínez Valls. Tot per a consegu i r aquest caràcter festiu, lúdic i comme­moratiu desitjat, sense oblidar l'aspecte qualitatiu propi també d'un concert emmmarcat dins els actes de la Pesta Major.

Pern tem ara uns brous apunts del que ha estat l'evolu­ció de la Coral, les diferents etapes per les quals ha passat al llarg dels anys: fundada el ja es­mentat any 1475 per en Xavier Azqueta: aquest en fou el mes­tre director fins la seva mort. l'anv 19S5. l·ln aquest moment. la Coral, que ja comptava amb deu anys d'existència i nombro­ses actuacions dins i fora del país, va passar a ser dirigida pel mestre Josep Ferré, actual di­rector do l'Orquestra de Cambra Sant Cugat, així com de la Jove Orquestra. Sota el mestratge del mostro Ferré, la Coral inicià una

nova etapa, però les tradicionals actuacions a la Missa del gall o bé el Concert de Nadal al mo­nestir, continuaren. Aquestes actuacions, juntament amb el tradicional Concert de Festa Major, es feien cada cop més ambicioses, però també més i més esperades pel sempre nom­brós públic I ideí que no se los perdia.

Però els nombrosos compro­misos d'en Josep Ferré l'obliga­ren, l'any 1990. a deixar la di­recció de la Coral en mans dol mestre Xavier Torns. Posterior­ment entrà a dirigir-la. l 'any 1992. en Miquel Bohigas, que l'ha dirigit fins l'actualitat. Dos de fa pocs mesos el mestre di­rector actual, que dirigirà la se­gona part del concert, es ITinric Azuaga.

l.a Coral actual està forma­da per uns 50 membres, més un director i un sots-director, i es­pera celebrar ja l'any vinent els seus 20 anys d'història, història lligada tant al Club Muntanyenc com a tota la vila de Sant Cu-"at. •

Fila Zero presenta Mordisco Desgarrador

El cabaret és viu i mossega

Redacció

El teatre do La Unió do Sant Cugat ha acollit durant aquests dies de Festa Major l'espectacle teatral Mordisco Desgarrador í/e la companyia Fila /.oro, un espectacle de cabaret contem­porani sota la direcció i munta-ge de Fduard de Riquer i Langkjaer.

Fil públic assistent a Pacte va poder riure d'allò més amb la

presència dalt de l'escenari d'un quadre d'actors preparats per a devorar el compungit públic. Un retrat de vampirs i vampi-resses van fer la sala tota seva. convertint-lo en un indret que recollí els quadres més variats do cabaret, l·ll couplé. el mim. l'erotisme, la música, la passió varen ser els lemes que varen omplir la nit de colors negres i vermellls. •

Director: JOSÉ LUIS ALCAZAR CASAS

JULIOL MATRÍCULA

GRATUÏTA

AV. ALFONS SALA, 29 B TEL 675 37 07

DIVENDRES, 1 JULIOL 1994 CULTURA i ESPECTACLES ELS 4 CANTONS 2 7

El Concurs de pintura ràpida es consolida amb cent participants

MONTSE SANT

Els artistes van omplir els carrers de Sant Cugat

Núria de Mas

Des del 27 de juny i fins al 12 de juliol s'exposen a la Ca­sa de Cultura les obres dels guanyadors del VII Concurs

de pintura ràpida dut a terme el passat diumenge dins dels actes de la Festa Major.

En l'edició del Concurs de pintura ràpida d 'enguany s'han inscrit 111 participants:

17 en la categoria infantil (fins als 10 anys), 23 en la categoria juvenil (dels 11 als 17 anys) i 71 en la categoria d'adults (a partir de 18 anys).

Els participants van dispo­sar d'un màxim de 7 hores per pintar un tema lliure de la vila en paper, cartró o tela, i lliu­rar-lo al jurat. Els premis es van concedir al Centre Cultu­ral.

Els premis i guanyadors de l'edició del concurs d'aquest any han estat els següents:

ler premi (175000 ptes, concedit per l'Ajuntament): Pere Llobera de Barcelona.

2n premi (85000 ptes, con­cedit per la Sala Rusinol): Jau­me Rodes de Sant Antoni de Villamajor.

3er premi (65000 ptes, con-

Algunes de les obres guanyadores del concurs

Premi Juvenil (material cedit per Galeria Febo): Rosa Maria Cortàzar de Terrassa.

Premi Local (60000 ptes, concedit per Jardineto Bar): Adolf Priante de Sant Cugat.

Premi Amateur (50000 ptes, concedit per Viatges Eu-roclot): Cèlia Serra de Sant Cugat.

Premi Aquarel·la (35000 ptes, concedit per LI2 Publici­tat): Carles Ballestero de Bar­celona.

ofert per Sprint): Conrad Homs de Rubí.

Premi Infantil (material ofert per l'Ajuntament): Anna Homs de Rubí.

Premi Dibuix (material ofert per l'Ajuntament): Cries Cabanas de Sant Cugat.

A partir del 13 de juliol i fins a l'I de setembre les obres dels guanyadors quedarn ex­posades al Jardineto Bar. •

El Grup d'Esperanto Jozefo Anglès exposa a la Casa de Cultura Núria de Mas

Entre les diverses exposi­cions que es poden visitar a la Casa de Cultura durant aquests dies, destaca la mostra de do­cuments i cartells cedits pel Grup d 'Esperanto Jozefo Anglès de la nostra ciutat.

L'exposició, oberta al pú­blic des del passat dia 25, pre­tén donar a conèixer l'Esperan­to, idioma auxiliar internacio­nal creat cap al 1887 pel metge i lingüista polonès L. Zamen-hof. Segons va explicar-nos la Presidenta del Grup Jozefo Anglès, Trinitat Garcia, "l'ob-jectiu és fer difondre l'Espe­ranto perquè arreli amb força a Sant Cugat".

Què significa ser esperantista? Ser esperantista va més

enllà del simple aprenentatge de les regles gramaticals i fonètiques de l'idioma. Ser es­perantista implica "estar con­vençut que parlar i ensenyar l 'Esperanto és realitzar una missió de fraternitat universal, d'apropament efectiu i no retò­ric entre els homes i dones de tots els països". Per a la Presi­denta del Grup Jozefo Anglès, que confessa sentir passió per l'Esperanto, "sota la bandera de l'Esperanto, hi caben totes les ideologies, tots els colors, l'agermanament dels éssers hu­mans".

Durant la visita de l'exposi­ció podrem apropar-nos una mica més al petit gran món que envolta aquesta llengua i al perquè de la necessitat d'ado-patar-la com a vehicle de co­municació entre tots els pobles.

del 22 de juny al

25 de julio

CASA DE CULTURA SANT CUGAT DEL VALLÈS

C ANILÇ CAURIA O'ART V

ELSQCANTONS

La presidenta, Trinitat Garcia acompanyada d'un grup d'espe-rantistes - Foto M. Sant

La mostra ensenya els nom­brosos canals i mitjans que es posen al servei de la difusió de l'Esperanto, des de publica­cions de tota mena, espais de televisió i de ràdio fins al seu ensenyament en diferents Uni­versitats, i a la tasca de moltes associacions esperantistes.

Podrem fullejar traduccions de llibres clàssics com "La Di­vina Comèdia" i "El Quixot", llegir poesia de Garcia Lorca, novel·la de Cela, contes per a infants, i fins i tot mostres de l'abundosa literatura original escrita en Esperanto. També hi trobarem revistes i fulletons editats en països dels cinc con­tinents, així com multitud de fotografies d'esperantistes reu­nits en congressos i trobades d'esbarjo, extretes de l'arxiu del Grup Jozefo Anglès.

Pròximes activitats per als esperantistes

El Grup Jozefo Anglès, nascut l'any 1983 a Sant Cugat de la mà de Trinitat Garcia, prepara ja la Setmana de Turis­me i Cultura Internacional d'Esperanto que per segon any tindrà lloc el mes d'octubre al Centre Borja. La trobada aple­garà esperantistes de diversos països, i serà obligat parlar en Esperanto. En el calendari d'activitats s'inclouen excur­sions i visites turístiques.

D'altra banda, el Grup con­tinuarà en la seva tasca d'orga­nitzar cursets per a aquells que desitgin aprendre la senzilla gramàtica esperantista. Trinitat Garcia ens ha assegurat que en només dos mesos d'estudi ja es pot establir correspondència, i que en sis mesos ja es pot par­lar perfectament. •

La recepta Conill amb mostassa

Ingredients (4 persones): 1 conill, alls, mostassa, sal, pebre i oli

Es prepara el conill tot senser. Es sala, s'hi posa pebre i tres o quatre alls sencers a dins i s'unta per fora i per dintre amb mostassa. Es posa en una plata d'anar al forn amb oli i es deixa que es vagi fent, ruixant-lo de tant en tant amb el suc fins que sigui cuit.

Mercat Pere San

Parada 120 589 14 48

Servei

Gratuït

a Domicili

Mercat Torreblanca Parada 1-5 675 13 89

ÜOSGJtVÜS Mercat Pere San

Parada 123 | SERVEI GRATUÏT A DOMICILI |

Tel 589 44 81

2 8 ELS 4 CANTONS UNIVERSITAT DE LA PAU DIVENDRES, 1 JULIOL 1994

Sota el cel de Sudàfrica Avui portem a les pàgines de Els 4 Cantons, una experiència viscuda per tres persones que viuen a la nostra terna i que seguint les seves inquie­tuds, han arribat a poder aportar alguna cosa pròpia. A això en diem la pau. ha Lídia Vilalta, el José Ma. Ruiz i el Javier Navarro, aquest últim alumne reincident de la Universitat Internacional de la Pau, varen for­mar part del cos d'observadors internacionals de V ONU a les eleccions de Sudàfrica

Lídia Vilalta, José Ma. Ruiz i Javier Navarro

Parafrassegem cl títol d'una cançó de Paul Simón, "Under African Skios" de l'àlbum "Gra-celand", per apuntar el contingut d'aquestes línies: el relat de la nostra experiència com a obser­vadors de Nac ions Unides (NNUU) a les passades elec­cions sudaíricanes.

Marc Introductori HI 1992, i després de la mas-

sacre de Boipatong, en la qual 42 persones varen perdre la vi­da, el Congrés Nacional Africà (CNA) de Nelson Mandela es va retirar del "Congress for a De­mocràtic South Àfrica (CODE-SA), a la vegada que trencava les negociacions bilaterals amb el govern i exigia la intervenció de la comunitat internacional per sortir del pou de violència en què es trobava el país. CO-DESA, promogut per Frederik W. de Klerk. havia estat creat a finals del 1991 per a impulsar un procés democràtic que aca­bés amb l '"apartheid" i alhora eliminés l'embargament, defen­sat pel CNA, al qual els sotmetia la comunitat internacional.

La col·laboració de NNUU en el procés democratit/.ador es materialit/à en l'enviament de la Missió d 'observadors de Na­c ions Unides a Sudàfr ica (UNOMSA), que en la fase final (observació de les votacions i escrutini) tenia previst el desple­gament de 1.800 observadors, entre els quals hi érem nosaltres.

La incorporació al procés de­mocràtic de l'Inkhata Freedom Pany (IFP) de Mangosuthu But-helezi, a escasses dates de l'inici de les votacions, suposà la fi de la cadena d'atemptats antielecto-rals, alhora que serena els nos­tres ànims, un tant perplexos per

les notícies que ens arribaven a través dels mitjans de comunica­ció, abans d'emprendre viatge a l'Àfrica Austral.

Un cop sobre el terreny, qua­tre dies de "briefing" a les pro­ximitats de Johannesburg, fixa­ren quina havia de ser la nostra tasca: observar (veure i escoltar. sense interferir-hi) que les vota­cions s'ajustessin al lema "free and fair" -lliure i net- a la con­vocatòria dissenyada i coordina­da per la Comissió Electoral In­dependent (CEI).

Per exigències del partit In-katha, les jornades electorals ini­cialment previstes per tres dies, varen passar a ser quatre en al­gunes regions.

L'hipotètic diari d'un observador

Migdia del d imecres 27 d'abril del 1994, priaief dia de votacions per tot ï*etectorat. Hi ha hagut una jor$«&tt«seríor re­servada per a persones grans, malalts, dones embarassades i forces de seguretat

La humitat i d fted de Pi donen pas a un matí assofeBüt li ventoler. Dins cf B» vehicle amb enganxines de H N U U , Sipho (conductor sudafrlcà), CriStofíi (observador de Mozambique) i jo mateix, ascendim per una pis­ta de terra en males Fa una estona que l'asfalt i no tenim cap certesa de ser en el camí marcat en els filils de ruta per accedir al col.legi electoral que hemd'iobservar.

Sipho, coneixedor dels dia-lesctes locals, recorre de tant en tant a la gent de color que transi­ta, en ambdós sentits, per la pis­ta per tal de confirmar l'itinera­ri.

El col . legi e l ec to ra l , que ocupa un aula de l'escola públi­ca del '"veïnatge". es troba a

l'extrem d'una àmplia meseta, dominada en aquell moment pel rumor de centenars de per­sones formant una cua d'apa­rença inversemblant. De camí a l'edifici, intercanviem som­riures i salutacions, donem la mà i toquem amb el dit les panxes dels nens que s'apro­pen per a veure dos individus vestits amb una arminya blava que porta les inicials U N a l'esquena.

Resulta impossible no dei­xar-se emportar per les emo­cions.

A la porta de l 'escola, una senyora blanca pregunta per la cua de blancs. Òbviament li in­diquem el final de l'única cua que existeix. Això que avui no deixa de ser una anècdota més o menys divertida, és un símpto­ma dels canvis.

Un cop hem saludat les for­ces «pgjgyegdes; de la seguretat (exÉKÉ'èlpolicià) i verificat que

ü <Mn$nt m. ooLwgt etec-"; $ reaïírzar el gruix de la

nostra tasca d'observació. Els responsables del col.legi»

president i oficials, després dC comprovar documantalment <pe els votants són més grans de 18 anys i que les mans no guarden vestigis a la llum del raig ultta-violeta, ruixant les seves maas amb una tinta invisible meàjJfS pels ultravioletes. Aleshores els lliuren les paperetes numerades per l ' assemblea nacional , i a continuació per la provincial, 60 les quals es marca amb una crea la casella confrontant el nom, inicials i foto del líder del partit triat.

La incorporació retardada de Buthelezi ha obligat a afegir-hi al peu una tira adherent amb els senyals d'identitat del IFP i la casella.La tinta invisible impe-

XI Universitat Internacional de la Pau 17/24 de juliol del 1994

Seminaris: EDUCAR PER LA PAU PER MITJÀ DEL CONFLICTE: RESOLUCIÓ DE CONFLICTES.

TEORIA I TÈCNIQUES DE LA MEDIACIÓ

PAU I CONFLICTES Mediterrània Occidental: economia i política Objecció: insubmissió, servei militar, exèrcit (un debat)

La reforma de les Nacions Unides. Conflictes a l'Est

RACISME I MIGRACIONS/INTERCULTURALITAT

ACCIONS PER A LA SOLIDARITAT. QUÈ FEM?

TALLER DE TEATRE

Lloc: Centre Borja/Sant Cugat del Vallès. Inf../inscnpcions: Tel: (93) 417 53 85. Fax (93) 434 00 27

deix que la gent voti més d'un cop perquè l'existència del cens permet que pugui fer-se en qual­sevol col.legi electoral (el nom­bre d'electors s'estimava sobre els 22 milions). La numeració de les paperetes serveix perquè els reponsables del col.legi i els agents dels partits polítics que concorren (un per formació) pu­gui verificar que no es manipu­lin fraudulentament.

Les persones amb discapaci-tajg^ifpl labetes poden sol.lici-

'/tjtf Wfíírílel president sota la su­pervisió d'un oficial del CEI o bé dÓ8 observador internacional. Un dels cops que sóc requerit,

>nt de color em sorprèn el CNA de Mandela a

Is i al partit nacional dfc Üfc'lCterk a les provincials.

Acabada la jornada electo­rals, <JUC í/allrga des de les 7 del ma t í fins a l 'últim votant que eatrarpl Col.legi abans de les 19 hores d e la tarda, la vigilància de les unies degudament sege-UaééÉ ^'encomana a les forces 4 * #tg«felat . que poden efec-tuar-la "in situ" o bé en centres p rov inc ia l s hab i l i t a t s per a aquesta tasca.

Per a completar el dia, sota els estels del cel de Sudàfrica, tornem a la capital del districte que ens han destinat, on haurem de lliurar al nostre cap d'equip els qüestionaris en els quals do­nem compte de l'observació.

Epíleg És cert que la participació

com a observador proprociona

una visió parcial del desenvolu­pament del procés electoral, te­nint en compte les disparitats de Sudàfrica, però el dignòstic de cadascun de nosaltres quatre va coincidir: "free and fair".

Un cop a Barcelona, un arti­cle de la Nobel sudafricana, na-dine Gordimer, publicat per "El País", ens esbrinà la clau de tot. sobretot de l'emocionant dia 27: els sudafricans de color varen viure la seva incorporació a la democràcia amb un entusiasme que s'encomanava.

Ningú no sap amb certesa què ens depararà el futur que s ' endev ina compl i ca t per a Sudàfrica i pitjor per a la resta de l 'Àfrica subsahariana. For­malment r"apartheid" està dero­gat, però la desaparició total no es preveu a curt termini i nous conflictes, a la ment de tots, vé­nen a sumar-se als existents . Aprofitem aquesta oportunitat per a reivindicar una solidaritat no interessada, tant dels nostres governants com de la societat ci­vil de la qual tots en formem part, amb què incorrectament anomenem Tercer Món.

Per últim, esperem no obli­dar fàcilment un assolellat, en­cara que ventoler matí, quan una sudafricana blanca demanava in­dignada per la cua dels de la se­va raça.

Lídia Vilalta, José Ma. Ruiz i Javier Navarro, són col·labo­

radors de Món-3 i de la Funda­ció Internacional OlofPalme.

Josep Puig i Cadafalch, s/n. T. 589 24 81

2S0 PTES. TOTA LA NIT Pàrking Cinemes i Auditori

Obert les 24 hores PUPIL·LATGE - S ADMETEN ABONATS

DIVENDRES, 1 JULIOL 1 9 9 4 AGENDACULTURAL ELS 4 CANTONS 2 9

Divendres 15

CONCERT DE SARDANES I MUSICA PER A COBLA

Amb les cobles Sant Jordi i Me­diterrània. A les 22 hores als Jardins del Monestir. Org.

Agrupació Sardanista

Dissabte 16

XII CURS INTERNACIONAL DE GUITARRA JOSÉ LUIS

LOPATEGUI

A les 22 hores a l'Església del Monestir concert inaugural.

Org. Aula 7

Cinema a Valldoreix

1 de Juliol

«El Piano»

8 de juliol

"Los visitantes»

ALTRES ACTIVITATS 18ena. EXPOSICIÓ DE COL·LECCIONISME. A l'Ateneu Santcuga-tenc cada les tardes. Org. Ateneu

CURS DE BALLS DE SALÓ A LES PLANES. Fins al 5 de juliol. Inf. i inscripcions al Centre Cívic Les Planes. Org. Ass. Monitors l'ESCLOP

I CURSET-TALLER DE MANUALITATS. Centres florals, policromia, etc. Fins al 30 de juliol. Inf. i inscripcions al telèfon 675 43 88. Org. Ateneu santcugatenc

CASA DE CULTURA Carrer Castellví, s/n.

Tel. 589 13 82

MOSTRA D'ART CONTEMPORANI Fins al 25 de juliol

EXPOSICIÓ CONCURS PINTURA RÀPIDA Fins al 12 de juliol

BIBLIOTECA DEL MIL·LENARI

EXPOSICIÓ DEL LLIBRE GEGANT

Fins al 23 de juliol

LES CIUTATS PERDUDES "Exposició de fotografies

d'Isidere Trullàs" Fins al 17 de juliol

Org. Ass. d'Amics UNESCO

CANALS GALERIA D'ART C/ de la Creu, 16. T 675 49 02

"Cesc" (dibuixos) Fins al 14 de juliol

SALA RUSINOL Santiago Rusinol, 52

Tel. 675 47 51 Pintors de la Casa Estiu 94

Del 30 de juny al 31 de juliol

RACÓ DE L'ART Tel. 675 20 53

La Floresta Fèlix Alcoceba Lallana

Fins al 7 d'agost

SALA PLUS ART Rbla. Ribatallada, 26

"Adolf (Olis i Flors). Del 10 a 13h.idel7a20h.

FEBO GALERIA D'ART Tel. 674 19 55

"August Rosell" Fins al 17 de juliol

SALA ASSOCIACIÓ D'IDEES

Cl Sant Bartomeu, 11 Tel. 674 24 50

Col·lectiva de ceràmica i pintu­ra sobre seda de tres artistes

santcugatenques: Carme Canals, Ma. Dolors Pa­

drós i Evelyn Freitag. Del 17 de juny al 15 de juliol

A N A L __ Cesc

GALERIA D'ART Carrer de la Creu, 16 SANT CUGAT - Tel. 675 49 02 - Fax 675 57 69

Casals i Tallers d'Estiu a Mira-sol

CASALS D'ESTIU Estudi, tallers, jocs organitzats, piscina, excursions De 5 a 12 anys Del 4 al 15 i del 18 al 29 de JULIOL De 9 a 14h. PREU: 10.000 Ptes. (torn)

TALLER DE TÈCNIQUES ARTESANALS Ceràmica, torn, tècniques primitives de cocció, paper maché, cartró pedra, estampat samarreta. A partir de 13 anys Del 4 al 22 de JULIOL De10a12h. PREU: 11.000 ptes. (inclou material)

TALLER DE TEATRE Concentració, interpretació, treball de text amb final de taller. A partir de 13 anys Del 30 de JUNY al 22 de JULIOL De10a12h. PREU: 9.000 Ptes.

TALLER DE TEATRE, DANSES I PLÀSTICA Configuració de decorats, atrezzo, interpretació, dansa. De 8 a 13 anys Del 30 de JUNY al 22 de JULIOL De17a290h. PREU: 11.000 Ptes.

TALLER DE COSTURA Passar punts, fer traus, sobrefilar, punt de creu. De 7 a 14 anys Del 4 al 29 de JULIOL De16a18h. PREU: 3.000 Ptes.

TALLER DE GUITARRA Grups de 3 alumnes o classes individuals A partir de 8 anys Del 4 al 29 de JULIOL Dimarts i dijous de 18 a 20h.PREU: 8.000 Ptes.

Informació i inscripcions al Casal Cultural de Mira-sol C/de la Victòria, s/n. tel. 589.20.78 Organitza: MADEAC

COL·LECTIVA D'ESTIU PINTORS DE LA CASA

del ' l al 31 de juliol

MIQUEL CABANAS "Can Casfell-EI Baell -Ribes de Fresser"

Horari: matí de 9 a 2 tarda de 5 a 9 Sala Suslfiol

Santiago Rusinol, 52 Sant Cugat del Vallès Tel. 675 47 51

3 0 ELS 4 CANTONS C I N E M A - R À D I O - T . V . DIVENDRES. 1 JULIOL 1994

SALM

La Peste

Versió en català (Majors de 18 anys)

Horaris: 17.00,19.30, 22.30

SALA 2

Los Aristogatos

Torna a les pantalles el clàssic de Disney sobre una família de gats fran­cesos, hereus de la im­mensa fortuna de la seva mestressa.

(Apta)

Horaris: 16.40,

18.30, 20.30, 22.30

SALA 3

Mi chica 2 Nova entrega de Mi chica en la qual la petita Vada aprèn a conèixer-se a si mateixa i a estimar de veritat.

(Apta)

Horaris: 16.30,18.30, 20.30, 22.35

SALA 4

Beethoven 2 «La família crece» Segona part de la pel·lícula Beethoven, però aquesta vegada amb més membres a la família. Beethoven es converteix en pare quan la gosseta Missy té les quatre cries de San Bemardo. Però la mestressa fa tot els possibles per a recuperar la gossa i les cries.

(Apta)

Horaris: 16.35,18.35,20.35, 22.35

De 07h a 9.3Oh. "El Gall del Monestir" Revista d'informació, despertador, notícies de Sant Cugat i el Món, la tertúlia. De09.30h.al3h. "Dies de Ràdio" El Magazine De 13h.al3.30h. "Sant Cugat Avui" L'informatiu. De 13.30h. a 14h. "La tertúlia" (Repetició) De l4ha l5h . "La gramola" Les cançons de lo teva vida. Del5h.a l9h. "Vol de tarda" El ploer de la música i res més. Del9h.a2 lh . "Al lloro" La música dels 90 als 91.5. De 21.10h. a 21.20h. "L'esportiu" 10 minuts amb tot l'esport local i comarcal De 21.20h.a23h. "Somnis i estels" Música sobre els clàssics.

Programació de nit Dilluns. De 23h. a 24h. "Un pam de món" Entrevistes insòlites sobre personatges mai no entre­vistades. Dimarts. "L'estafeta" Un espai de lectura de caries.

Dimecres. "Això es pot salvar" J ^ È \ Programa d'ecologia i medi gi f m l U ambient. P M Dijous. "Una proposició I w V

indecent» RADIO SANT CUGAT

Propostes pel cap de setmana. Divendres. "Vallès sense fronteres" Programa de suport als immigrants De 24h. a 07h. "Música al teu costat" Música per amenitzar la ni t

Programació cap de setmana Dissabte: -8.00h. "Nosequeting" -lO.OOh. "Vallès sense fronteres" -ll.OOh. "Això és pot salvar" -12.00h. "L'estafeta" -13.00h." Avant-Matx" -14.00h. "Un pam de món" -15.00h. "Súper DJ" -18.00H. "Marató" -23.00h. "Et sona?"

Diumenge: -8.00h. "Missa" - 9.00h. "Esports en marxa" -lO.OOh. "Roda d'amics" (Racó de la poesia, Sardanes, La sarsuela, La música de sempre) -M.OOh. "Esports en marxa" -15.00h. "Súper DJ" 18.00h. "No m'agraden els dilluns" -2i.00h. "Es­ports en marxa" -22.30h. " Històries"

Comentari de cinema

Beethoven contra Cruella DeVil

Beethoven 2: la família crece Títol original: Beethoven 2. Director: Ron Daniel. Guió: Len Blum Edmon Dantes i Amy Holden-Jones. Producció: Michael C. Gross i Joc Medjuck . Fotografia: Bill Butler. Música: Randy Edelman. Intèrprets: Charles Grodin. Bonnie Hunt, Nicholle Tom, Oïstopher Castile. Satan Rose Karr.

Xavier Borràs

A rriba l'estiu, hi calor espesseeix cN proces­sos mentals, la canalla

té \acarices i emprenya a ca­sa... Tot això provoca que la cartellera s'ompli d'allò que se'n diu "cinema familiar". es-pantable etiqueta sota la qual s'amaguen tol de films d'ence-fal.lograma pla habitats per nens repipis i animalons gra-ciosos. Per als cinèfils, són el terror. LI comú de la gent els despatxa amb la famosa i críptica frase: "sí. és Lina ton-leria. però per a la canalla ja està bé" Personalment, em de­sagrada aquesta tendència a tractar els nens com si fossin subnormals profunds, però en l'i. és el que la gent pensa.

Beethoven (1) \a ser un gran èxit del cinema familiar del passat estiu. lira una comèdia domèstica de traç gruixut amb un protagonista caní: un enorme üossot Sant

Bernard batejat Beethoven no pas en honor de l'irascible l.udwing Van. sinó del rocker Chuck Berry i el seu clàssic tema Roll over Beethoven. que servia de banda sonora per a l'assumpte. Les activi­tats predilectes del gossot en qüestió eren menjar-se els mobles, babejar abundosa­ment sobre persones i propie­tats i amargar la vida al sofert pare de família (Charles Gro­din. un apreciable actor de comèdia que mai no ha tingut un paper digne de les seves possibilitats).

L'èxit de la primera part feia inevitable la filmació d'u­na segona, i aquí la tenim: Bàsicament va del mateix pal, amb l'afegit d'un plagi desca­rat de 101 dúlmatas. Aquí, el simpàtic Beethoven troba la seva costella, una gossa tan grossa, lletja i portadora de desastres com ell mateix. Be­ethoven funda família i té descendència: quatre cadells.

per a ser exactes. També n'hi apareix una de dolenta que és un calc bastant aproximat de Cruella DeVil (un dels dolents més carismàtics que mai no hagin sortit de Can Disney), encara que a aquesta deixebla li manquin uns quants punts de sadisme refinat, humor pervers i sex-appeal malaltís per aproximar-se a la seva re­cordada mestra. Aquesta Cruella bis tractarà de trencar la sacrosanta unitat familiar i quedar-se amb els cadells, fet contra el qual Beethoven llui­tarà amb totes les seves temi­bles forces. Com veieu, la co­sa va d'exhaltació encesa dels valors familars tradicionals, que segons sembla els ameri­cans consideren vàlids fins i tot per als fills de gossa. Tot el conjunt queda ben adobat per les habituals dosis de tren­cadissa i babes de gos. Sí. és una tonteria. però per a la ca­nalla ja està bé. Això diuen.•

DIVENDRES, 1 JULIOL 1994 PASSATEMPS ELS 4 CANTONS 3 1

HORÒSCOP Per Lin Mithal-Hir

À R I E S (21-3/2-4) f^\ Després d'uns dies de tant d'en-f\ renou és convenient que seguis i " deixis que les coses es calmin un

xic. No vulguis treure conclusions mas­sa depressa, deixa que el temps passi.

T A U R E (21-4/20-5) ^ ^ Reflexiona abans de fer un pas ^ \ tan definitiu. No corris tant que ^ ^ tens temps i necessites tenir el

cap ben fred per poder sospesar molt bé totes les implicacions.

B E S S O N S (21-5/21-6) ^— Et sents baix de forma i lax. Ne-11 cessites una mica de calma i

repòs en la teva vida. Saps molt bé que per molt quevulguis fer no pots arribar a tot. Fins i tot els més forts ne­cessiten repòs.

C R A N C (22-6/22-7) _m ^ El dia i la nit perden la seva defi-^ Q nició en aquest temps. Tan t'és

treballar i sortir de nit com dor­mir durant el dia, però vés amb cura que després arriben les conseqüències.

LLEÓ (23-7/22-8) ^ ^ La calor no t'acapara i el teu cos Q i pot aguantar bé el tràfec

d'aquests dies de sol i foc. Et sents ple de forces, no desaprofitis el moment, que ara és la teva època.

V E R G E (23-8/21-9) ffY% Durant aquesta setmana tindràs l | l f protagonisme. El teu fat protec­

tor farà que la teva presència si­gui ben acollida en les reunions i que les teves idees siguin acceptades pels altres.

B A L A N Ç A (22-9 / 22-10) _ Vols ser equànime i just però ser

J l · així no farà pas que siguis més ^ ^ popular entre els que volen els

teus favors, i no pas les teves justícies. No et deixis entabanar i segueix el teu camí.

E S C O R P Í (23-10/21-11) ^ A la llarga i a la curta tot et ÍTlj vindrà bé, si no et cases amb **** aquells que no et convenen. Vigi­la el que veus i amb qui parles i tot podrà sortir de primera.

SAGITARI (22-11/21-11) • La sageta vola ràpid, més ràpid

*J^ que el vent i pot ferir greument aquell que no s'ho espera. Les

teves paraules també són ràpides i lleu­geres i moltes vegades fereixen com sa­getes, vés amb compte.

C A P R I C O R N I (21 12/19-1) ^ ^ El món i la fortuna giren més po-j ^ \ derosos. Demà només seran des-

^ ^ pulles i els que avui estan a sota seran els que més enlaire es trobin. No desprescïis ningú, perquè mai no se sap qui pot ser enlairat demà.

A Q U A R I (21-1/18-2) Si vols buidar el mar amb una ga

«^^» lleda o vols portar la lluna dins un cove és feina inútil, hi ha coses que

per més que ens esforcem no seran mai al nostre abast.

P E I X O S (19-2/20-3)

HBusca el nou camí però abans marca molt bé el que ja has tro­bat, no sigui que per buscar un

nou camí perdis el ja conegut i al final del dia et trobis perdut sense remei.

MOTS ENCREUATS

2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

1 i i

2 •^ 3

WL 4

5

6 7

1 V 9

10 m 11 u Horitzontals . - 1 . Element pacificador.- 2. Extensió d'aigua salada més gran que el mar. Arriba a ésser.- 3. Que té poc greix. Al revés, a l'exterior- 4. La part davantera d'un vaixell. Mamífer marí. Lletra que pot representar dos fonemes vocàlics- 5. Contrari de pobre. Al revés, forma arcaica de sigui. Forma dialectal de veritable.-6. Dita poc clara. Progenitor.- 7. Símbol del sodi. Treuen la brutícia. Abreviatura de nord- 8. Símbol del sofre. Ordenar, governar. Tros de fusta- 9. Ràbia. Vocal oberta. Nom curt per a un animal gran. Vocals tancades-10. Forma oposada a la prosa. Posa al marge o s'allunya.-11. Agrupació de persones.

Verticals .- 1. Persona que té facilitat per posar-se a la pell dels altres.- 2. Instrument musical popular fet de terra cuita. Volia dir cosa i ara vol dir el no-res-3. Forma de guanyar diners. Plural, més petit que l'oceà- 4. Part oposada a la creu. Forma en què es presenta el blat. Allò que percep l'oïda- 5. Vocal tancada. Abreviatura d'est. Conversa fàcil de seguir i agradable. En números romans, deu desenes- 6. Al revés, article masculí. Lloc on apunta un tirador. Vocals que expressen queixa.- 7. Al revés, afirmació. El nom d'un sostenidor del cos. Classe militar que dóna la cara i la vida- 8. Al revés, element fantàstic dels contes medievals. Lletra setzena de l'alfabet català. Recipient de tela gran- 9. Un riu, sortint del seu llit. Al revés, terminació d'infinitiu -10. Forma prefixada que vol dir ou. Terminació d'infinitiu. Cotxe-11. Dada que relaciona.

*»" Prediccions biològiques per a la setmana vinent Aquesta època és bona per a excursions i sortides al camp i a la muntanya però és bo que es prenguin precaucions per no patir accidents. Tingueu cura de portar bon calçat i una farmaciola en condicions. Vigileu els insectes i els animals perillosos i gaudiu de l'estiu.

SOLUCIONS

• o i 0

V

s

V 1 0 o s 1 s v VJ.L d

. ! .]"• 0 V 1 N~BTN~

3!a[_v_ a T [ A "

T J B T

0

V

s

di_vJH] JDJBV

a i v N

s

V

a a: A

V ; d j 1

VJ.L d

. ! .]"• 0 V 1 N~BTN~

3!a[_v_ a T [ A "

T J B T

3

d

d

í N 3

s i 1 v

a o

• v'N 1 N 3

o i 'a

VJ.L d

. ! .]"• 0 V 1 N~BTN~

3!a[_v_ a T [ A "

T J B T

3

d

d o o | i j H f T

IV o a' d d io1 a V

o o | i j H f T a 0 V W

3 A 3 0 s ! 3 * 1 V 3 oj o a o a V 1 í 1 | 1 | 0 N o 0

u 01

6

8

L

9

S

e z i

U 0 1 6 8 Z 9 S » C Z I

PELUQUERIA

F0RMAS HOMBRE - MUJER

PILAR HEREDIA ESTILISTA

EL VERANO Y TUS CABELLOS Los rayos solares junto con la sa! del agua de

mar y el ctoro en el agua de las piscinas, modifi­car) la estructura de tu cabello, lo decolora y oxi­da sin piedad. FORMAS te propone y aconseja tratar tus cabellos antes y despues del bano para que ei verano no deje huella en tu cabello.

La gama KERASTASE tiene la solución con sus productos:

el FILM PROTECTOR; el FLUIDO PROTEC­TOR (especial puntas) y el GEL FLUIDO que

protegen e hidratan los cabellos con el fin de que no resulten danados durante nuestras exposició-nes al sol y al agua.

Todos estos productos ayudan a dar un look juvenil ya que los cabellos quedan sueftos y bri-llantes (no grasos). Despues de estàs exposicio-nes es conveniente lavar con ei compensador BANO APRÈS SOLEIL, y aplicarse un tratamien-to reparador con la CREMA ENRIQUECIDA.

c/ Elies Rogent, 18A (tocant mercat Torre Blanca) Tel. 675 40 06 Sant Cugat

Mossèn Pere Vivó Montse Sant

Nascut a Sabadell va arribar a Sant Cugat farà cinc anys per l'oc­tubre procedent de la parròquia de Sant Ig­

nasi de Barcelona. Va arribar amb l'alè d'un aire

fresc i renovador al nostre Mo­nestir, adormit des de feia anys.

El Monestir vivia des de feia temps un ensopiment, una inèr­cia polsosa i cansada, de deixar passar el temps i no fer res de nou. Els més joves prou que in­tentaven fer que el recinte es re­novés però " el no s'ha fet mai i per això no es pot fer i "l'això no" eren les respostes.

Mossèn Pere, inquiet renova­dor i home fet a la cultura ia la història, va caure de bon principi en l'encanteri de les pedres del Monestir. Es va enamorar de la seva història i de l'estrany atrac­tiu que tenen per als esperits sensibles i inquiets.

La seva inquietud i la seva ac­tivitat han commogut la calma immobilista que rodejada el vell recinte i per la seva obra s'ha re­novat la fesonomia de l'església, i no tan sols la física. Entusiasta i nerviós, des de bon principi va obrir finestres i portes, va treure la pols i les teranyines i va enge­gar una tasca gegantina .

Obert a tothom, actiu i enamo­rat de Sant Cugat, Mossèn Pere ha consagrat moltes hores a re-descobrir les meravelles que es guarden entre les pedres i les cortines polsoses i ha recuperat per a Sant Cugat tresors cultu­rals amagats des de feia anys. Mossèn Pere es considera no­més custodi d'aquest tros d'histò­ria i sempre esta a punt per facili­tar la tasca de qualsevol interes­sat en estudiar i redescobrir la nostra història. Ha volgut fer de la tasca parroquial i de la histò­ria, una tasca viva que pot donar al poble nova vida perquè la se­va visió del món cristià i de la tasca d'una parròquia no és la d'un racó on la gent pot anar. Mossèn Pere no s'està quiet, sap sortir a cercar el poble i és sem­

pre el que sap donar el primer pas.

Sota el seu impuls, un equip de persones que fan professió de fe cristiana i són enamorades del Monestir, lluiten i treballen de ferm per recuperar tot allò que anys de descurança havia ama­gat o fet perdre. Gràcies a la se­va tasca, aquest any es celebra el mil·lenari de la Parròquia, cele­bració que afirma la història de Sant Cugat. El nou frontis de l'al­tar i la reproducció de l'altar San­ta Maria, vesteix altre cop el tem­ple. Ara per la festa de Sant Cu­gat la reprodució de l'arqueta re-liquian amb les restes del sant serà posada al peu de l'estàtua

que presideix l'altar. També grà­cies a la recuperació de les mol­tes estances de la casa rectoral ara hi ha nou espai adient per veure part de la nostra història..

Lluny de la visió d'una parrò­quia immobilista plena de pols que estava esperent de feia anys. ara és part viva del poble, pren part en les activitats cultu­rals i socials, entra en el joc, i el resultat d'aquest esforç és ben evident. La Parròquia de Sant Pere de Sant Cugat és una força viva que és capaç de moure la gent i que tots estimen i respec­ten.

La parròquia és la llar de tots a Sant Cugat. •

Esteve Rodó

Cansat, saturat, aixafat per la calor i per la festa, em disposo a fer la migdiada sota la persiana, al balcó, ben arran de la finestra i dels geranis, on aquests da­

rrers dies passa una mica d'aire, veritable amoni-dor de tant trasbals, anar i venir, menjar a deshora. dormir poc i ballar-la molt. La festa gran s'ha aca­bat i d'alguna manera ens ha arrencat de la rutina diària de tot l'any. Darrera d'ella un se sent ja en­trat dins, de cop, sense avisar, en ple estiu. La festa és un parèntesi entre la feina i la canícula. Però parlem de la festa.

Enguany, i una vegada més, aquests dies ens han fet retrobar amb el Sant Cugat viu, una ciutat jove, dinàmica, que viu de pressa, que ja gairebé no es coneix la cara ni entre la seva gent ni entre els seus traços urbans Una ciutat, però. que es re troba amb aquell poble de camperols i gent de camp, de verema, d'hort, de fires al setembre, de converses a la fresca de la lluna, de dinars al camp. de catifes per Corpus. Un poble, segons m'expli­quen, on no podies anar des del monestir a l'esta­ció sense saludar 30 o 40 vegades. Fins i tot hi ha­via gent que buscava recorreguts alternatius per no haver de trobar-se tanl i no perdre el tren.

Aquests dies conflueixen tots dos pobles. On són la resta de l'any?, em pregunto jo. Què passa en altres èpoques i en moltes activitats, que sempre gaudeixen de la presència de les mateixes cares? Aquest és el gran repte del Sant Cugat del 2000.

I N T E G R A R . Integrar tant els anomenats de «sempre» com els també mal anomenats «nou-vinguts», dos nuclis diferents que són els mateixos perquè en definitiva conformen una única realitat. Cap dels dos per separat té la veritat, i sí moltes coses que complementar i enriquir.

Sant Cugat anirà endavant si l'esperit i el gran missatge que ens porten els dies de festa major s'escampa per la resta de l'any. Un missatge posi­tiu, engrescador, de convivència sana i enriquido­ra.

Segur que aquests dies haureu saludat persones que veieu d'any en any. normalment per aquestes diades i en molles ocasions en els mateixos llocs de festa. Haureu pensat, on són la resta de l'any? I ells també ho pensaran.

La nostra ciutat, per sort. és farcida d'activitats i el que és més important, d'entitats de tota mena. per a tols els gustos, entitats que. com ja vaig co­mentar en una altra ocasió, són un pes feixuc, molt si:\im portat al llarg dels anys per les mateixes persones.

La nostra ciutat és com un gran trencaclos­ques, variat, divers i multicolor, on totes les afec­cions i gustos hi tenen lloc, aprofitem-ho. Donem una mica del nostre temps, participem activament, això més tard ens revertirà amb la satisfacció d'in­tegrar-nos i d'allunyar al mateix temps el fantasma del suburbi, d'elit, però suburbi d'una gran ciutat que té vocació de xuclar. Com un pop que no cap a la seva peixera. Intents no en manquen: Corpora­ció metropolitana, cartes municipals, patronats. etc. etc.

M'agradaria que. en aquest aspecte, com en al­tres, fos Festa Major tot l'any.

PRESTIGI I ELEGÀNCIA

AL SEU ABAST

-^M&mm