Diari de Sant Cugat 044

• • i >J&k<

PERIÒDIC INDEPENDENT D'OPINIÓ, INFORMACiÓ I SERVEIS DE SANT CUGAT DEL VALLÈS

Any II. N9 44 Divendres 8 d'abril de 1994

Les restes de la història de Sant Cugat en ruïnes

ha nostra vila compta amb nombrosos jaciments arqueològics en pèssim estat

to 100 fe.

Alex Corretja s'apropa a

l'èxit al Godó

Us oferim a les planes centrals del nostre periòdic un reportatge que fa un breu recorregut a través de la història del nostre poble i ara ciutat, des de la prehistòria fins a l'època romana.

Segons els seus autors, Jesús Pié i Xavi Cava, "quan contemplem Sant Cugat es fa difícil imaginar l'antiguitat d'unes terres, que amb l'avanç de la història, l'asfalt ha cobert".

Els autors mantenen que "ens hem de cons-cienciar de la importància del patrimoni arqueològic que moltes vegades es tracta de manera incívica".

Pàgines 16 i 17

• La Generalitat invertirà 273 milions per acabar l'Arxiu Nacional

P À G . 3

Malgrat l'intent de preservar l'interior tapiant l'entrada de l'ermita de Sant Adjutori, aquest n'és l'estat actual Fotos: Jesús Pié i Xavi Cava

SUMARI

• Nova edició dels premis Santcugatenc de l'Any

P À G . 1 2

9 Veïns s'oposen al projecte d'urbanització de Can Barata

P À G . 13

• Pilar Miró i "Les Amistats Perilloses", al Teatre-Auditori

P À G . 2 9

Corretja celebra la seva victòria

El jugador santcugatenc es va classificar ahir per jugar els quarts de final del Godó després de guanyar a Nicklas Kulti pel resultat de 1/6, 6/4 i 6/1.

El dimarts i en segona ronda, Corretja es va desfer del número l del trofeu, Jim Courier, per 6/2. 3/6 i 6/3.

Avui s'enfronta amb Jordi Arrese per accedir a les semifinals.

Pàgina 21

Exposició sobre els camps de concentració nazis, Valldoreix

L'Associació de Veïns de Can Majó de Valldoreix ha organitzat una exposició sobre els camps de concentració nazis.

El recull de fotografies s'inaugurarà diumenge amb la presència de tres catalans deportats i romandrà oberta fins al 14.

Pàgina 5

• P I % ^ P P f EN RUBÍ ^ P V # ^ > , a 3 minutos de la estación FFCC.

R b v 1 ® ^ Preciosa partir de 11,000.000.-iSli v ^ ^ ^ % f c > Financiación personalizada

ARTUR! IMMOBILIÀRIA j

E3 '1 wHL ..*

c/. Pitàgores, 5 Escala A entrs. 4*-

d) 588 57 08 FAX. 588 56 96

RUBÍ

ELS 4 CANTONS S E R V E I S DIVENDRES. 8 ABRIL 1994

P O L Í C L Í N I C TORREBLANCA b A N I L i U < J M I

e l s i n f o r m a d e l e s

Farmàcies deTorn D e l 8 a l 1 5 - 0 4 - 9 4

Divendres

8 o K K N Sta. Maria, 27 s Tel. 674 15 31

c: Dissabte

i . 9 Pg. Diputació, 1 Tel. 674 03 64

Diumenge

10 A Dr. Murillo. 1

Tel. 674 04 30

K K

| Dilluns L A V E R S. Rusinol, 38 T Tel. 674 06 45

11 T Dimarts E

i 12 D Rbl. del Celler, 97 ° Tel. 674 77 49

Dimecres

13 Alfons Sala. 46 Tel. 674 04 83

M O R A

Dijous

14 I Sta. Teresa, 40

Tel. 675 33 44

{* Divendres M

15 C Sant Magí, 50 H Tel. 674 33 53

Els dissabtes tot el dia i diumenges al matí, també resten obertes:

Pintó de Valldoreix, c/ Església, 3 -Tel. 674 28 71 - Serret de Mira-sol,

Pg. Baixador, 78-Tel. 674 2372

SERVEI PERMANENT D'INFERMERIA Injeccions - Control Pressió Arterial - Cures POLICLÍNIC TORREBLANCA - Telèfon 589 18 88

^WX3^-^

Horari Autobusos

i i SANT e n ; vi MIRVSOI. -MASJ.ANKR

>•,- :r \! \.s : \M k s•n.l . · i'.n:,] -..•.; ,,...ir

' . : v i ! ,;,i !• i : •, - : , . j , ! • . . . i i ' : . ~ 1 i - : i u - . . ' 4 - h

| ) i ' . .1 \ l h ' N s " . I \ s, n i . • - A ' J ' Í .-.i . , . . J I - ,

:.! - i:ul.. " -• -.1:! I' „ :hi ' . i tc-r.. ,i> -oh

1 .:in.iM!i.,:.i : : h i . .H--J''-.- -.v.,^...:: I Í J K K n > K R H ; l ' l : M . . · i 111. I - : . m . • Mir. i - - . I .t . ici.1 \ j l l . l , r a \ .

í" . l . i . • ' V : 1 I : , i : M . \ i! I ' . . . K.-.i. \ . \ l ' i - , S . . . : J .

1 - : N K I URBÀDKSANrei(ÍAT l i e - J . S \ M IX IMI N i t II s . - n í j c - ( J J . I T m i n u t s

1.1 - nul,., 'i ; - ' " . r i p ^ j l - k - - k - , : i u - , ->< 13 h -

1. : i i i ' , i ' i-i ,:.i : : I - l i !>!-• , , ' - : : - • - . s i 1 " . ! > :

IV-i:r i IS1 \i In v n . v , I ' J JJ vhimui:-

I., •,. me.., •. - - i - 11 I ' - - . . - J C - I - . - I . . - . i - ' ' - - i - . '

1 . : r - . i . . : : · . i - : : : ; i. i : -- . l i - : . -- i - > i • . - . . : : ; ' - i :

K K ' D K K K I . l i : M i n í> n i i . - e . h . I v : Kv .1. S a n : l u i w - . I'l

' • ' . I . N U ' . J I . Mi 11L-.-11 C n - i . i . •••ei l - ü . • u í d - I U '

1.-3

SAN I Cl ( .VI • I.A FLORESTA • I.KS PLANES

í v - , k I I ( > l i ! M s, n , ! . - r . » : , , M M ,11111.1

I.. M . ' t r . i : • - : - , -1 I . I h - - . i T ; - - I - M I - J II-N S ' i i h i

! li - i -1 n . l . i - ; n - 11 •• - . - . h i ' - 1 lo-i . - j í ; - ; ; - O h

U - . k - l I . S ! \ ( ' | I I s . r i . L - i ' j i l j • . - - . : - . : : | J

1 . , r i . L " > ' " - .1:1 [ '---.-l ' t i-- 1 k - - I : \ : - . 1 i : s S v.l n

l : I I I U I - . n i ..:,i !!-•']] í ) i - · . , i i : . · · . v - : i u - . - . c - 2 1 . o h

K I X O K K ï U T : I ('• •• I j í ' - I . - M . I' < m : r e M . T . J ; . l ' r e u

ki .1 \ I r n - V i l . i I • • : .

A-3 SANI C M , VI R I B I T r . R R A S S .

H k L · l · l I . . - II. III. - . . : , • . ! i U M - J . '1 .Vi l ~ . . " t l . I I .-'í T

! : . : • C I I L . - • . - • .- :.: - i T l i : '• - ^ I •!.- I ' Til l l . ; :- . 1 .

\ 3 S V M ( T G U - I U R C K L O N A

, i.lr.,-,:•.. 1 . • • - !-• - 4i I- 1., - :o •niiui:-

, , v u . n • ! • ' : •!!•• • ! . 1 I . - . I II I . M l l > . , . , h e v

• - :•• - • <••• i- 1 !•• • . : ! . , - i - . . , . 1 I 1 . • • i l . : i v : ' . . ' : i

REFRANYER CATALÀ del llibre

n 1 Joan Amades

.JIL:-.=II- .-. ^: •.--•II.1T._-~ ! . . - - i ' . :

I . I I - . T . Í - m - I' . - u n . . „,-l-,-..i ••

. - : : ]% i!-.,.it'i.-. ,1 -,-n, 1 - u i . 1 . i - , i - , 1 , . ••• _

-"•• i l- h 1 ̂ s 111111111. . 1 .

; , 4 - - s.,-i ,:,, t •--. C".-r.!.!Fi>.

; j s i . , ; , : - - I I I I U : . J . . , , : , .

Fer tots els papers de l'auca Adaptar-se a tots els ambients, circumstàncies i situacions; avenir-se a fer qualsevulla mena de paper per tal de prosperar, treure'n profit.

La idea d'auca és a casa nostra sinònima de comècia. El teatre no ha tingut a Catalunya la importància que ha assolit en altres indrets, no na arribat tant al poble. L'auca, en certa forma comparable a la comèdia per la seva varietat d'espisodis, pel nombre de personatges que hi intervenen i, sobretot, pel seu gran dramatisme, és molt natural que el poble la prengués com el tipus de comparança per a indicar la idea que ens ocupa, fent-la sinònima de comèdia, ja que l'auca estava molt més al seu abast que el teatre. Les dites semblar una comèdia i ésser un pas de comèdia tenent els seus anàlegs força més populars en semblar una auca, ésser un pas de rodolí (o d'auca) i semblar un rodolí. Tenim indicis imprecisos que les auques havien servit d'argument per a comèdies casolanes de les qualificades de sala i alcova, en els quals els personatges recitaven i dialogaven lliurement, seguint, més o menys, el text dels rodolins. El costum no ens estranya del tot, puix que, encara, dintre d'aquest segle, a Castelló de la Plana, els mestres, el dia del seu patró, sant Lluc, dedicaven una festa als deixebles, en la qual ells mate ixos feien titelles en un teatre improvisat en un angle de la classe, on penjaven un l l enço l , i treien de les auques els arguments i textos de les obres posades a escena.

I Tendència per al cap de setmana

Pluges a les comarques del

nord. poe a poc aniran cobrint

tol Catalunya. La eotade neu

serà cap als 1.500 metres.

Notable descens de les tempe

ratures.

Vents variables del nord-oest,

que ens portaran fred.

. . I ' . ' | . 7 ' . . : . ' I I " / : . ' , •iiilililtl l ' d C a i t l ï -

Meu. nroUi;j,w ili ( iihihitna

8 SETMANES FANTÀSTIQUES

Rentar i secar 1.350 Tallar 1.500 Moldejar i reflexos 5.200 Color 3.500 Tallar nens 1.000 Tallar homes 1.500

DESCOMPTES 3a. Edat i Carnet Jove

•S" TELÈFONS D'INTERÈS SERVEIS

-Ajuntament 589 22 88

- Ambulatori Les Planes 675 51 05

- Bombers Bellüterra 692 8080 - Bombers Generalitat 085

- Bombers Rubi 6998080

-CA.P 5891122 - C A P. Ursències 58944 55

-Casa de Cultura 58913 82

- Casal Valldoreix 67445 99

-Catalana de Gas 725 29 44

- Centre Cívic La Floresta 589 08 47 - Centre Cívic Les Planes 675 51 05

- Centre Cultural Mira-Sol 58920 18

- Cinemes Sant Cueat (Reserves] 589 0941

-Correus ' 674 70 96

- Creu Roja Sant Cueat 67412 34 - Creu Roja Valldoreix 6742459

- Dispensari La Floresta 6747615 - Lm. Municipal Descentralitzada 674 27 19

- ENHER (Rubíi 6991892 -F.E.C.S.A 58912 26

-F.F.C.C 6741934 - Funerària 67405 25

-Grua 6743371

-G Civil i Mira-sol i 6742379

Hisenda 5891155

-Jutjat 6 7 4 6 6 % - Oficina Municipal La Floresta 58908 47

- Parròquia Sani Pere Octavià 6741163 - Parròquia Les Planes 204 75 03

- Parròquia Valldoreix 6740569 - Piscina Municipal Valldoreix 6754055

- Cuerpo Nacional de Policia 674 78 58

-Urgències 091

- Policia Municipal 092

- Voluntaris Protecció civil 092

- Policia Municipal (Valldoreix! 90879 51 25 - Comissaria de Policia 674 76 12

• Taxis íparadal 6740997

-RadioTaxi 589 44 22

Repsol-Butà 67415 80 - San; Cucal Comerç 6740322

-SAL'RiA.çuesi

-Valldoreix i parada i

.589 00 21

.674 11 II

UTILS

- Aisues La Floresta

- AÀPPiVVMiru->ol - AAVV Verge Carme Mira-Sol.. - AAVV Sant Joan Mira-Sol

-AAPP i VV Valldoreix

674 20 81* 674 20 18

67410113

.674 7103

. 674 21 97 - AAPP i VV Coloma Montserrat Vall. 674 21 05

- AAPP i VV Can Maio Valldoreix 674 50 49

- AA. Prop i Veïns La Floresta 674 20 89 - AA VV Aiguallonga La FlonMa 674 51 29

- Ass. Consumidors 26845 67

- Alcohòlics Anònims 317 77 77

-D.N.KCita prèvia; 589 30 80

- Greenpeace (911 543 47 04 - H. General de Catalunya 589 12 12

- H.Vall d'Hebron 427 2000 -H Sant Joan de Déu 20340 00 - Unitat Coronària 24810 40

- Tel. de 1'Esperança 4144848 - lnf. Carreteres 20422 47

- Inf. Aeroport 4785000

-lnf. RENFE 4900202

-lnf. Port 318 87 50

-OMIC 5 8 ^ 1 88

- Policlímc Torreblanca 584 18 8s

-PROMUSA 584 17 3 :

ENTITATS

-ASDI 6753503 - Arxiu Gavin 674 25 70

• Casal d'Avis S.C 58916 38

- Llar d'Avis Parròquia 589 05 98

- Club Muntanvenc 674 53 96 -Coral La Unió 67410 06

- Esbart Sant Cueat 675 26 52

-El Tot Sant Cugat 67486 61

-GrapSup. Immisrant< 67493 14

- Ràdio.Sant Cugat 675 59 59

- Televisió Sant Cucal 589 04 38 -Els 4 Cantons 58914 01

;SÀ'X ï 589 44 22 SANT 674 92 12 C U G A T SERVEI DIA I NIT -servei de Gruo-

I VALLDOREIX Cobronent amb Targetes de Crèdit i Teletot

CONSULTES SOBRE LA UBICACIÓ DE CONTENIDORS AL MUNICIPI

s - * ^ \

Servei Recollida de Voluminosos 589 28 17

- •«^ lí&fsíftsa&s-a.-

MIQUEL RAMS • ELECTRICITAT - AIGUA - GAS

• AIRE CONDICIONAT - CALEFACCIÓ

• INSTAL·LACIONS INDUSTRIALS

Carrer Can Matas. r> -SANT Cl'CAT- Tels. 674 80 39 mol·il 908 897882

PATRULLA DE LIMPIEZA S.C.P. -s- 674 95 84 - 674 9612 CASAS PARTICULARES - COMUNIDADES

DESPACHOS - LOCALES - PÀRKINGS - ETC... PERSONAL CUAUFICADO SERIEDAD RAPIDEZ DISCRECCION

Oro. Cerdanyola, 50 -SANT CUGAT- FAX. 674 95 84

h--.iT;-

�.--�ii.1t._-~

DIVENDRES, 8 ABRIL 1994 PRIMERA PLANA ELS 4 CANTONS 3

La Generalitat inverteix 273 milions en l'Arxiu Nacional de Catalunya Redacció

El Consell Executiu de la Generalitat ha aprovat una inversió de 273 milions de pessetes per finalitzar les obres de l'Arxiu Nacional de Catalunya situat a Sant Cugat. Aquesta quantitat anirà destinada a realitzar les obres d'acabaments d'interiors i a la urbanització de l'entorn de l 'ANC.

Fins ara s'han construït les ales annexes a l'edifici central de l'ANC on s'ubicaran els serveis de projecció exterior de l'arxiu i el servei de restauració de paper i pergamí.

La inauguració de l'ANC, prevista inicialment per a principis de 1994, fou ajornada a causa de la decisió del Govern autonòmic de terminar la segona fase del projecte abans de l'ent rada en servei de l ' equ ipamen t . Aquest ha estat considerat com un dels més moderns d'Europa.

Finalment la inauguració és pre

vista aèria de l'Arxiu Nacional de Catalunya., situat a la ctra. de Vallvidrera.

vista per al proper 23 d'abril de l'any cions de Sant Cugat. que ve. A finals d'enguany s'iniciarà Fins ara, la Generalitat ha destinat el trasllat dels vint quilòmetres de 350 milions a les obres de l'Arxiu fons documental a les noves instal·la- Nacional de Catalunya. •

Francesc Mauri, "home del temps" de TV3 es casa amb una santcugatenca Redacció

En el Monestir de Sant Cugat va tenir lloc la cerimònia de casament del popular presentador de TV3 amb la santcugatenca Maite Isern. El casament va aplegar gran quantitat de gent popular dels mitajans d'informació, que van compartir la diada amb la nova parella. El dia fred i amb vent va fer honor al metereòleg català.

La Maite. que lluïa un vestit de núvia de seda selvatge va fer esperar al nuvi com cal. Un fet curiós, segons diu una popular revista del cor, va ser la confusió, en el moment de la imposició dels l'un de 1' altre

La Maite i en Francesc van celebrar el banquet de noces en un conegut anells, que es van posar equivocadament restaurant d'Olot. En la fotografia són acompanyats per Tomàs Molina,

~~ Eduard Boet i J. Puigbó

Ara et conviden a veure els partits del Barca

Volem premiar la fidelitat dels nostres subscriptors regalant entrades per als

partits del Barca. Previ sorteig els premiats amb dues

entrades per al

Barca - València són: Montserrat Pujol i Fàbregas

Francesec Barelles

Joan Tortosa Saperas Montserrat Fuster Freixa Kerstin Herboliheimer

Preguem que passin a retirar les entrades abans

del proper 15 d'abril

CANTONS

FIRART a la plaça del Monestir

Obra realitzada a l'oli d'Adolf

Redacció

Des d'aquest diumenge, a la nostra ciutat s'inaugura una nova activitat cultural: FIRART. Es tracta d'una mostra d'obra d'art original que artistes, de tendències ben diferents, oferiran a tot vianant que passegi per la plaça Ovtavià.

Hi podrem trobar des de dibuixos a llapis, tinta xina, pastel, ceres, car-bonet,... fins i tot tipus de tècniques pictòriques (olis, aquarel·les, guaix, acr í l . l ic , tècnica mixta . . . ) sense oblidar els gravats com la xil.logra-fia, calcografia o litografia.

Amb aquesta iniciativa l'art es tornarà a reactivar després d'un cert temps d'atonia que ha portat a tancar diverses galeries a Sant Cugat.

Els bons amants de l'art tindran l'opció d'escollir i adquirir obra directament de l'artista.

A partir del lü d'abril i cada diumenge pel matí d'l 1 a 14 h. podrem trobar una nova proposta d'art a Sant Cugat. •

Cinesa va convidar a pujar en globus

L' empresa Cinesa va convidar el passat cap de setmana tots els seus clients a pujar en el globus que l'empresa va instal·lar davant dels cinemes Sant Cugat. El mal temps no va impedir que un bon nombre de curiosos gaudissin d'una imatge a vol d'ocell del Centre Cultural. El nostre camera J.A. Mula va estar al lloc per recollir aquesta curiosa perspectiva. •

4 ELS 4 CANTONS SANT CUGAT AL DIA DIVENDRES, 8 ABRIL 1994

L'Esbart Sant Cugat, un futur ple d'iniciatives Ciselli- i.

I .' I A I I . I I " I S. l l l l ( ' l l g u l . i|UC

eilLülanv ce leb ra c l seu v 11 v l l l t c

aim ei sui"i. esta ult imant Li ei c UI li i d C Li I U l l d a C l o . Cl'l U l C i l l o

i"i;i d ' E u g e n i ( a i i . i s . I und. ' .do i

de l ' en t i t a t dansa i re I V a q u e s

I a ! o i m a . d i I c r c n t s ni 111:111 -.

d'informació seran algunes de les Jornades de l 'Hshart. i té les en t i t a t s d i fu so re s de la com a objectiu principal "pro-lundació i de les seves activi tats. Segons ha dit Joan Rovi-!.i. l'icsident de l'Esbart Sant < ii'jat. a Els 4 Canton^ , la

niocionar la cultura popular en tots els seus camps".

A banda d'aquesta iniciati-\ a l 'Esbart Sant CuLiat esta

I uiulacio Eugeni Canas. serà duent a terme també les obres piesentada oficialment en el d 'ampl iac ió dels seus locals mes de maig en el dccuis de que el dotaran amb tres grans

El Còmic mes llarg del món

La UESC farà una temptativa de batre el seu propi rècord de fa 5 anys Juan- v iar i de Semir

1 a l'nio Esportiva Sant Cu-•cat intentarà batre el seu propi tecord ( iiiiiincss del còmic mes Haig del mon que \a establir al nies de març de |ÓS\). l a idea es reunir la màxima quantitat possible de persones per dibuixar al carrer una historieta del gat anomenat Ramon Rodamón. La Icmplativ a tindrà lloc a I mals ilel mes de maig.

I .1 cinc anys. la l L.S(' \ a aconseguir el recoiil amb un còmic de Ires quilòmetres dibuixat sobre l 'asfalt, [."experiència va resultar un exil rotund de participació i assistència ja que mes de dos mil persones \ an dibuixar l'historieta i més de S.(HK) van ser presents a l"esile\eniment.

Per a dur a terme el record es \ an ha\ er de tallar diferents carrers del centre de la ciutat i es v an pintar al terra tres mil quadrats de metre per metre on els participants hav ien de dibuixar la se-\ a v inyeta . Cada un d'ells rebia les instruccions concretes del que

havia de fer segons un guió sobre les aventures del gat Ramon Rodamón que cobria tot el recorregut.

l'n motiu de satisfacció per als membres de la l'ESC es que mai a Sant Cugat no s 'havia aconseguit reumi un nombre tal de persones per .-. una activitat participativa.

Aquest anv s'ha pensat que

el tema de la historieta podria ser un viatge del gat Rodamón a través dels esports menys coneguts de tot el món. La nova temptativa de rècord pretén arribar a un total de tres mil cinc-eentes vinyetes. Per tal d'aconseguir la fita. l'organit/ació considera primordial la participació de les escoles i amb aquest motiu es llançarà una campanya de

captació d"escolars. HI missatge de la campanya de promoció serà l ' exp lo t ac ió tic l'èxit de la primera ocasió. Així. el lema " ' l 'ornem-hi" serà el que intentarà encoratjar a tothom a participar-hi.

Ara mateix la màxima preocupació de l 'orga-nit/.aeió es trobar fons a trav es de pa t roc inadors i esponsorit/aeio per a cobrir el pressupost que està estimat en un mínim d'un milió de pessetes. •

sales d'assaig, una sala de juntes i un ampli magatzem, entre d 'a l t res . Ha primera fase ja està pràcticament acabada . el President de l 'Esbart confia que el mes de se tembre els alumnes ja estrenin les noves instal·lacions. I.es obres, que tenen un cost de 75 milions de pessetes, estan en part finançades per la (ieneralitat. Precisament arran d'aquesta ampliació. la (ieneralitat ha organitzat juntament amb l 'Agrupament d'Esbarts el primer mestratge per a professors de dansa. una experiència pilot que es fa per primera vegada a Catalunya i a l'Hstat Hspanyol i que té per finalitat crear la primera escola de dansa d'aquestes característiques. Segons ha declarat Joan Rovira a Hls 4 Cantons, els organitzadors del mestratge estan molt satisfets i per aquesta raó) '"tenim tots els

números perquè I any que ve es torni a fer a Sant Cugat".

Respecte a les activitats de l'Esbart previstes per enguany. cal destacar la convocatòria del V l l è C o n c u r s G e r m a n s Claret d'instruments de corda que es tallarà el 14 de maig així com la participació de l'Esbart Sant Cugat en la inauguració de! Eestival Lolkloric del País de Gal.les. cl més impor tant d 'Eu ropa . •

Els 4 Cantons signarà amb i Esbart

(//; conveni de coldabora-

ció per cd fonien! i la difu-

sió de la l·iindaeió Eugeni Cana.s.

L·i signatura lindra

llot • el proper 16 d'ahiil. a

le. ' sis de la tarda als locals de

l'Esbart Sant Citrat.

Víctor Morera deixa la seva col·laboració com a sotsdirector del nostre setmanari

Per dedicar-se de ple a l'activitat que ja venia desenvolupant dins de les seves activitats professionals a l'empresa 18 Pool Publicitat. En la fotografia, Víctor entrevistant el popular Joan Manel Serrat, tasca que sempre a desenpenyat amb gran entusiasme i pro-fessionalitat i de la qual el nostre setmanari n'està agraït.

El gat Rodamón vist pel nostre dibuixant Jimmmy Jazz

CENTRE DE LA IMATGE

• Fotos en color en 1 hora • Diapositives en 1 hora

• Diapositives a paper en 2 hores • Venda de material fotogràfic nou i usat

(taller propi a la mateixa botiga)

• Servei públic de fax • I ara també un nou servei: li passem

les fotos de color a blanc i negre

Sta. Maria, 14 - Sant Cugat -Tel. 6 7 5 5 6 7 4 - Fax. 675 57 24

Av. Catalunya, 72 Tel. 580 19 53 -Cerdanyola-

DIVENDRES, 8 ABRIL 1994 SANT CUGAT AL DIA ELS 4 CANTONS 5

Les vivències a camps de concentració nazis il·lustrades en una exposició L'associació de veïns de Can Majó ha organitzat el recull de fotografies

Anna Cabassa

Trenta fotografies d'arxiu il·lustraran,a partir del diumenge i fins al dijous dia 14 d'abril a la Casa de Cultura de Valldoreix, les vivències a diversos camps de concentració nazis en una exposició anomenada "Testimonis dels camps de concentració (1940-1945)". La meitat d'aquestes fotografies foren realitzades pels mateixos oficials nazis i la resta per les forces aliades en alliberar els camps el 1945. Posteriorment foren recopilades

com a arxiu per l'associació Amical Mathausen.

Diversos deportats catalans a aquests camps van agrupar-se després de la guerra i van formar aquesta associació, que té com a objectiu recordar a les noves generacions la crueltat i la intolerància del règim de Hitler, sota el qual també varen morir uns dos mil catalans deportats a diferents camps de concentració.

Amical Mathausen ha portat aquesta exposició de forma itinerant a diversos punts de Catalunya, on ha tingut un

acolliment extraordinari . Aquí, ha rebut el suport de l'Associació de veïns de Can Majó que instal·laran el recull gràfic al Casal de Cultura de Valldoreix.

Col·loqui amb 3 deportats

La inauguració de diumenge comptarà, juntament amb les trenta fotografies, amb la presència de tres deportats durant la Segons Guerra Mundial. Es tracta de Antonio Al-quesser, Constança Martínez i Juan Escuer, que obriran un

col·loqui on explicaran les seves experiències als camps on van estar reclosos. A més a més, es projecterà a partir de dos quarts de sis la pel·lícula documental "Nit i Boira" del francès Alain Resnais que tracta també el tema dels camps de concentració.

Al llarg de la setmana vinent, Alquesser, Martínez i Escuer visitaran l'institut de BUP Arnau Cadell on tractaran el tema del resorgiment del racisme i la xenofòbia a diversos països d'arreu del món, i en especial a Europa. •

Conflicte laboral de l'Hospital General

El Departament de Treball diu "sí" a l'acomiadament dels treballadors Pep Català

La resposta del Departament de Treball de la Generalitat a la petició formulada per la direcció empresarial de l'Hospital General de Catalunya (HGC), amb l'ob-jectiu d'acomiadar onze treballadors de la secció de mantenimen.t ha estat positiva.

"El que ha fet la Direcció General de Treball ha estat donar-nos la raó" ha comentat Ernest Udina, portaveu de l'empresa, que ha afegit que fan un balanç positiu de l'assumpte. L'HGC haurà d'indemnitzar els onze treballadors amb trenta dies per any, que és el que oferia l'empresa hospitalària.

Els treballadors no estan conformes i han subratllat que presentaran un recurs a aquesta decisió, i que estan disposats a arribar fins al tribunal suprem si és necessari.

Més de quaranta mil socis a la Mútua

D'altra banda, s'han fet públics els resultats aconseguits al 1993 per la Mútua de Previsió social de l'HGC. Les xifres indiquen que el número de socis de la Mútua ha superat els quaranta mil en l'exercici anterior, 40.738 concretament. Això fa que aquesta entitat es situï en quart lloc en nombre de socis d'entre les mutualitats de Catalunya.

Des de 1983, data en què va néixer la Mútua fins a 1993, el nombre de socis s'ha multiplicat gairebé per set, passant de tres mil en un principi als quasi qua-rant-un mil de 1993.

Aquesta política d'ampliació de socis continua en marxa, ja que des de fa poc s'ha endegat una campanya a Sant Cugat per recaptar clients de la localitat i dels voltants. •

Desè aniversari de l'Escola Collserola amb olimpíada

Nens en el camp de Auschwitz, el seu desti era la mor. Fot. C. Lalance

Redacció

L'escola Collserola celebra durant aquest curs el desè aniversari de la seva creació. Per commemorar aquest aniversari es van programar tot un seguit d'actes entre els quals es troben les sisenes Olimpíades L'acte d'inauguració va tenir lloc amb la presència del regidor d'Ensenyament, Gabriel Foix, de l'atleta Israel Luque, campió de Catalunya de 200 metres llisos i

de l'alpinista Nil Bohigas. El dimecres els alumnes de

l'escola es van traslladar a les pistes esportives de Rubí per a realitzar les competicions d'atletisme. El dijous durant tot el dia es van fer a l'escola les competicions esportives de voleibol, bàsquet, handbol i futbol mentre .El divendres es van jugar les finals i a la tarda es va fer l'entrega dels premis.Aques-ta h' estat una de les edicions en de mes participació •

TODO EN CARPINTERIA DE ALUMINIO Y PVC

Fabricación pròpia

VISITE NUESTRA EXP0SICI0N EN SANT CUGAT

cl. de la Torre, 1 (Plaça del Monestir)

Tel. 67415 02

PRESUPUESTOS SIN COMPROMISO

Rl·l'ARUIOl \I.\DA l)K \IAQU\ARIA l'OKTVIII. VRTKÏ.KS l)K l·'KRRKÏÏ·RI V

Taller. Exposició i Venda: PI. Pep Venlura (cant. carrer Sallés)

Tel. i Fa* 674 9678 -08l90SamCugal

M. LOMENA ,SX

IIRSSÀ SISTEMAS PVC

FABRICA: Pintor Fortuny, 149 Tel. 780 29 24-Fox. 788 07 19 EXPOSICION: Arquimedes. 150 Tel. 73314 05 TERRASSA-

PELUQUERIA J. G A R C I A

CABALLEROS

RcxTve hora por telefono

C/Martorell, 16 08190 Sant Cugat del Vallès

HNOS MARTIN DEL VALLÈS S.L.

fi MARMOLES G U I M A R

• C0NSTRUCCI0NES Y REF0RMAS

\ ESCALERAS - BANOS

COCINA • FACHADAS

Strawinsky, 8 (Pol. Ind. Can jardí) RUBÍ Tel. 588 05 01

ELECTRICITAT • FONTANERIA - CALEFACCIÓ

llar, comunitats i empreses Instal·lació i manteniment

IVSIAU.U'IONS 1 s MINGO. MM. demanin's pressupost Tel. 6 7 4 4 1 4 4

SERVEI TÈCNIC AUTORITZAT

6 ELS 4 CANTONS SANT CUGAT AL DIA DIVENDRES. 8 ABRIL 1994

Sant Cugat acull durant una setmana la Unitat Mòbil d'Educació Ambiental L'ambibús de la Generalitat vol ser un lloc de reflexió i de debat sobre el medi ambient

Anna Cabassa

Al llarg do la passada sotnuma i fins la propera. s'ha inslal.lal als jardins do la Casa do t'altura do Sani Cugat l'Ain-hihus o l'nilat Mobil d'Educació Am-hionlal de la Generalitat. lis tracta d'un somi remolc que viatja per Cataluina i que es converteix. a cada municipi on es detura, en aula d'educació sobre di-lerents problemàtiques relacionades amb el medi ambient.

I anv passat, concretament a finals del mes d'octubre, l'ambibús va ser presentat als mitjans de comunicació a Sant ('ugal. des d'on \ a iniciar una ruta per diferents municipis i comarques de (alalunva. Bàsicament l'ambibús ha visitat aquelles ciutats que ja han introduït o bé la recollida selectiva de deixalles (com és el cas de Sant Cugat) o. com a mínim, una educació ambiental sobre los deixalles municipals.

L'n instrument per a tothom

Per segona vegada, l'ambibús ha \ i-sitat la nostra ciutat: aquest cop. però. perquè tothom pogués visitar-lo. sobretot les escoles. I és que la campanya que va engegar la Generalitat amb aquest camió va dirigida essencialment al sector de la població més aprofitable per als seus objectius: els nens i nenes en edat escolar. Es tracta d'apropar la problemàtica medioambiental als nens amb mètodes didàctics dirigits per quatre monitors que viatgen amb l'ambibús arreu de on va.

L'aproximació del Departament de Medi Ambient de la Generalitat a la ciutadania és ['objectiu que vol aconseguir-se amb aquest ambibús. De fet. segons el Director General d'aquest departament. Josep Ramon Dueso, l'ambibús "permet veure, a cada lloc en concret, quina és la preocupació dels ciutadans respecte al medi ambient que els envolta". "Volem que sigui un instrument per a tots. tant per als especialistes com per als profans, i que serveixi com a lloc de debat i reflexió sobre el medi ambient", explica Dueso.

Kl director (ienerul de Medi Ambient, Josep Ramon Dueso, amb els mitjans de comunicació.

Augment dels residus municipals

Un dels temes més preocupants i que. malauradament, va en augment en els darrers anys a tot Catalunya és el de les enormes quantitats de residus municipals que es generen. Aquest és el tema central que s'ha tractat els darrers dies amb les diferents escoles que han visitat l'ambibús a Sant Cugat. Per manca de temps només han visitat el camió els col·legis Sant Isabel, Pla Fa-rreres i Joan Maragall. l'institut nou tESC i l'escola d'adults, que per altra banda és la primera de gent adulta que ho fa a tot Catalunya.

I.a problemàtica dels residus ocupa una de les tres parts que conformen el recorregut que es fa en les visites a l'ambibús, als plafons de les parets. S'hi parla dels recursos naturals que hi ha a la terra, es donen dades de la producció de residus a Catalunya, s'informa del projecte de recollida selectiva que la Generalitat va estendre a tot Catalunya en sis anys i s'aconsella als ciutadans què cal fer amb les deixalles domèstiques.La segona part de l'ambibús és una taula on hi ha un seguit de

jocs per als més menuts relacionats també amb el medi amient.

L'n laboratori controlat

La tercera i última part de l'ambibús, en el cas de Sant Cugat, està centrada en informar sobre la prova pilot de recollida selectiva que du a terme CEPA. Precisament per això, el Director General de Medi Ambient considera la nostra ciutat una mena de "laboratori controlat on es proven moltes de les coses que després s'estendran a tot el Principat". Sant Cugat és, segons paraules de Dueso, un experiment modèlic que demostra que aquesta mena d'accions tenen futur.

Normalment, l'avanç de l'educació medioambiental topa amb trabes, la major de les quals és la ignorància que envolta el tema. "No és cert que l'ecologisme no tingui futur, com pensa molta gent, perquè per exemple el tema del tabac també ha anat canviant encara que semblés impossible i avui els fumadors són molt més respectuosos", considera Josep Ramon Dueso.

Resultats positius En aquests cinc mesos que l'ambi

bús ha estat en servei els resultats han estat segons els seus encarregats molt positius. "L'arribada del camió a certes comarques ha estat a vegades tot un esdeveniment social, la gent ha respòs molt bé, fet que demostra que el tema medioambiental interessa cada cop més", diu Josep Ramon Dueso. És per això que ja es pensa en posar en marxa un altre camió per cobrir tot Catalunya "que és molt gran per a un sol camió". afirma Dueso.

De moment cal treballar fort perquè per introduir arreu la recollida selectiva caldrà un canvi radical en els hàbits i costums dels ciutadans referent a les deixalles i això. és clar. comporta temps. "Amb petits canvis podem canviar moltes coses, això sí. ens ho hem de creure tots plegats. Les nostres escombraries poden ser una caixa d'estalvis si les sabem tractar adequadament". considera Dueso. •

L'ambibús és un semi remolc que ofereix una superfície útil de 72 m

Repsol Butano recull la denúncia de Els 4 Cantons

L'empresa concessionària de Repsol Butano a Sant Cugat. Rusangas, S.L. ha fet arribar als seus clients un full informatiu per prevenir-los sobre l'actuació de persones que es fan passar per personal de l'empresa i que intenten cobrar serveis no autoritzats. Els 4 Cantons va denunciar aquesta situació el passat 25 de marc en el número 42. De fet la nostra trucada por telèfon a la concessionària els va ajudar a posar-se sobre avís dels fets uns dies abans.

El serveis de Rusangas. S.L. comuniquen als seus usuaris que algunes empreses no autorit/ades os presenten al domicili dels usuaris amb l'intent d'oferir canviar el tub flexible. També, i segons informacions que tenim rebudes de diferents afectats, els cobren per anul·lar els contractes antics per altres amb normes de la CEL'.

En qualsevol cas l'empresa Rusan-ga, S.L. informa que es demani la documentació acreditativa que identifica el seu personal i davant de qualsevol dubte trucar a les seves oficines: 674 15 80. •

Els propietaris i veïns de la Floresta convoquen assemblea

L'Associació de Propietaris i Veïns de la Floresta Pearson ha convocat pel proper 9 d'abril l'Assemblea General Ordinària de socis que es celebrarà al domicili de Plaça d'Aiguallonga 1, a dos quarts d'onze del matí. Durant el transcurs de l'Assemblea es procedirà a la renovació dels càrrecs,per votació, i a la informació de la gestió realitzada per la Junta Directiva, durant l'any 1993. Així com l'aprovació de l'estat de comptes de l'entitat.

Els associats que ho desitgin podran retirar de la secretaria de l'Associació la documentació relativa a l'Assemblea fins al dia anterior a la seva celebració. •

Edicions Vídeo Vallès participa en la producció de vídeos sobre l'Anoia

Edicions Vídeo Vallès, productora de Sant Cugat, participarà en la concepció d'una sèrie de sis vídeos, anomenada L'Anoia en imatges, relacionats amb la comarca de l'Anoia i dedicats a temàtiques culturals com: història, esports, natura, art. ciència i tècnica.

Aquest projecte, que va sorgir a principis del 93, és una iniciativa de Velvet Films i del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada i compta amb el suport del Consell Comarcal de l'Anoia i el Departament de Comerç. Consum i Turisme de la Generalitat. •

DIVENDRES, 8 ABRIL 1994 O P I N I Ó ELS 4 CANTONS 7

E D I T O R I A L Itàlia no és diferent

m ^zssades les eleccions italianes, r ^ amb el protagonista estrella Sil-

M- vio Berlusconi, el rei dels mul-timèdia: ràdio, televisió, diaris, agències de publicitat, editorials i altres negocis relacionats amb la imatge i la informació, esdevindrà, després dels resultats obtinguts per aquest singular personatge, un premi sorpresa d' efectes retardats per al futur d'aquell país. Premi que rebran els ciutadans per l'actitud de llur classe política que al llarg dels últims anys, ha fet de la corrupció la norma de treball en una bona part dels seus dirigents.

Avesats a veure pel. lícules de màfia i camorristes, fa pensar a molts ciutadans espanyols que el fet d'Itàlia només pot passar a Itàlia. Errats estan els que pensen així, perquè només cal veure pel seu entorn, per adonar-se que tenim polítics com els d'allà, Berlusconis com el d'allà, ciutadans tan vulnerables com els d'allà i, si fa o no fa, tenim les mateixes problemàtiques, nosaltres que ells.

La setmana passada ho deia Pedró J. Ramírez, director de El Mundo: "Es urgente que se adopten leyes antimo-nopolios que defiendan el pluralismo informativo frente a grupos multime-dia con animo de acaparar periódicos, emisoras de radio i cadenas de televi-sión", i ho deia perquè a Espanya es permeten actuacions, que fins i tot a Berlusconi no li han estat tolerades a Itàlia. No existeix gairebé cap impediment perquè hagin nascut "Berlusconis

a l'espanyola" que avui poden ja estar dominant i controlant els nostres mitjans i amb ells la informació. El director de El Mundo recordava que gràcies a la premsa s'han descobert, en els últims temps, escàndols que han donat credibilitat a la tasca informativa i que, possiblement, no s'haurien conegut mai. Per exemple, la implicació de la Policia Espanyola en els assassinats comesos pel Gal, el finançament del PSOE mitjançant Filesa, els tèrbols negocis dels amics de l'ex governador del Banco de Espaha en el cas Ibercop, l'espatarrant enriquiment del Director de la Guardia Civil, encara per aclarir, o el repartiment, entre d'altres càrrecs del Ministerio del Interior, dels fons reservats destinats a pagaments de confidents. La denúnica d'aquests escàndols han estat possibles gràcies a la llibertat i pluralitat de la informació.

El ciutadà veu en el periodisme d'investigació i denúncia una mena d'última trinxera des de la qual es protegeix la dignitat del sistema democràtic, però la llàstima és que aquest mateix ciutadà no s'adoni que existeix un altre front que l'intenta distreure o tranquil, litzar-lo, tot minimitzant els escàndols, convertint-los en espectacles de "Realitys Shows" per les diverses cadenes de televisió. Mitjans aquests, en mans de "Berlusconis", que fomenten, amb sospitosa permissivitat, una fugida endavant, mentre es deixa al darrera un passat cada vegada més compromès i que ens fa pensar que, el cas italià no ens és tan indiferent.

La premsa en català, una assignatura pendent Carmen Perdices

L 'altra dia, llegia en un diari una enquesta que parlava, entre d'altres

coses, de la premsa a Catalunya. Deien que, en termes generals, el català va guanyant posicions sobre el castellà, però tot i així, a l'àmbit de la premsa, la més venuda a Catalunya continua sent premsa escrita en castellà

El fet que a Catalunya la premsa més venuda sigui l'escrita en castellà no és ni una casualitat ni una incoherència dels lectors catalans. Sobretot en aquests moments d'expansió nacionalista, aquest fenomen és interpretat per molts com una feblesa de Catalunya cap a una llengua -la castellana- que en altres àmbits catalans resta relegada en un segon terme. La història més recent de les relacions tan desiguals entre catalans i castellans com a conseqüència del franquisme, és força aclaridora sobre el perquè d'aquesta excepció a l'àmbit de la premsa.

Es pot dir que en temps de guerra o postguerra, el fet que els infants parlin una o altra llengua es determina dins les relacions familiars o entre els amics més habituals, ja que l 'escola pràcticament deixa d'existir. Així, els nens que el dia de demà seran lectors de premsa, aprenen a parlar en la llengua materna de la millor manera que els permet la seva escola "familiar". Per això, no acaben d'adquirir un coneixement d'aquesta llengua que els permeti desenvolupar-la de ma

nera integral. Quan a un infant de la gue

rra, a més a més, li impedeixen o limiten la possibilitat de desenvolupar la seva llengua materna en el si de la seva família, o sigui, li prohibeixen la llengua que l'identifica des que es un nadó, el que s'està aconseguint és malformar, lingüísticament parlant, una persona que el dia de demà tindrà autèntiques dificultats per a expressar-se correctament, almenys des del punt de vista formal, en la llengua que el va veure néixer.

Aquestes dues circumstàncies, juntament amb d'altres, resulten culturalment fonamentals, des del meu punt de vista, per a comprendre perquè els catalans comprem més assíduament premsa escrita en castellà: una deficient educació acadèmica, producte de la guerra o la dictadura, i un grau de repressió en l'ús oral de la llengua com el patit pel català, són el còctel perfecte.

Aquestes són dues situacions que avui no existeixen. Actualment, els infants catalans o d'altres llengües diferents a la castellana, les aprenen des de molt petits de manera normalitzada, l'escriuen, llegeixen i parlen correctament. Aquesta és l'única assegurança perquè el dia de demà, els índexs de lectura de premsa d'aquest país demostrin que l'educació mou muntanyes. Només cal esperar que amb els infants d'avui no es repeteixi la història i no es cometin errors semblants ni se'ls discrimini pel sol fet de tenir una llengua materna diferent de la predominant. •

ABANS i ARA: Les cases del passeig Torre Blanca construïdes a primers de segle continuen dretes envoltades de blocs de pisos. En l'actualitat només ha canviat els arbres, els cotxes i l'asfaltat del carrer.

8 ELS 4 CANTONS OPINIÓ DIVENDRES, 8 ABRIL 1994

Galeria de personatges santcugatencs: Els oblidats

Francisco Cortina Pujol ,|oan Tortosa

Mes conegut popularment com en Osco de ca les Bessones, va néixer al numero .í 1 del carrer

de Sabadell, a les acaballes del segle passat. tot just quan només mancaven dos anys per al 1900. lira una casa de pagesos. Kls seus pares, en Llorenç, i l'Antònia -no es pot oblidar la tia Margarida. c|iie encara als seus vuitanta anys puntua-lit/ava que era fadrina-, seguint l'estil local. conrearen una mica de cada cosa en unes peces de terra arrendades a parts: una vinya, un camp de seca i un petit hortet, perquè el rebost de tol l'any romangués assortit del mes elemental.

En Cisco, tan bon punt pogué començar a treballar, l'amorraren a la feina. Va tenir sort que el lloguessin l"i.\ a Can I atjo dels Xiprers, tot i l 'escarrassada feina que l'esperava. Durant anys menà un dels carros que dedicaven al transport de les pròpies mercaderies, amb \iatges constants a les seves propietats de Palau i a Barcelona. Moltes vegades, lot anant de nit. calia aprofitar per a dormir dalt del carro, |.i que en arribar al punt de destí, sabia que un cop descarregat el carregarien de bell nou perquè no fes el viatge de tornada en va. Kls matxos, prou entrenats. sabien molt bé el camí sense que ningú els guies.

Això dura fins al casament amb na Sofia Al cap de poc es lliura de l'esclavatge d'aquella feina i entra al servei del concessionari de determinats serveis municipals. I es aquí on comenta la fama i la popularitat d'en Cisco, que l'ou un dels personatges mes entranyables de Sant Cugat, ja que esdevingué un nou Frègoli amb pauses mes t'eixugues, però- que.

com un actor de comèdia, en un sol dia li calia interpretar diversos personatges i posar-se la disfressa adient per estar en situació.

De bon matí, abans de clarejar el dia, ja era a Vescorxador amb la

bata i la gorra de cansalader, però era per a transportar la carn al mercat o els porcs a Vèpoca de

la matança casolana.

Si algun dia en Sisco no passava amb el carro a recollir les escombraries pels carrers, és que

hi havia un difunt, aleshores arranjava l'animal amb els guarniments pertinents, i

l'enganxava a la carrossa -negre si es tractava d'un adult o blanca si era un albat- i amb levita

i el barret de copa es transformava en un personatge de cerimònia.

HI mitjà era un carro l'et a mida. com 1"altra li quedava greixosa. HI carro era una tartana tancada, tol ell de planxa prou singular: tot de fusta amb una mena metàl·lica. Per la seva espatlla passaren de coberta a dues vessants on s'hi obrien tones i més tones de carn. penques emir- unes portelles per abocar-hi el cabàs. mes de cansalada de quan els porcs feien Penjada d'una molla, portava una campa-eent cinquanta quilos, centenars de coves neta que el vaivé la feia dringar, però les de la mocada. milers de cuixes de més dones, des de bon matí, de l'escombrada tard esdevindrien pernils, olles de sang. del carrer ja li tenien preparades les pile-mitges vedelles de quan eren de "tamany tes arran de la vorera. Ell les anava arre-

natural". i eN molsuts xais, els d'aquelles mitjanes curulles de greix.Tot era deixar l'últim tros de carn, que ja anava a canviar de carro i de vestimenta. A partir d 'ara -mit matí- seria l 'escombriaire, amb faixa, armilla i gorra diferent perquè

plegant fent-la petar, al mateix temps, amb tothom. El seu pas feia també de rellotge: aquí, que encara era d'hora, calia posar la pilota a l'olla de l'escudella i allà. que era més tard, la pasta. Un cop fet el recorregut, per a descarregar deslli

gava les bosses que penjaven sota el fusell, damunt el femer que hi havia a la sortida de Sant Cugat vers Cerdanyola.

Algun dia això no succeïa així. i és que hi havia un difunt. Aleshores, en Cisco arranjava l 'animal amb els guarniments pertinents i l'enganxava a la carrossa -negra si es tractava d'un adult, o blanca si era un albat- i amb levita i barret de copa, es transformava en un personatge de cerimònia. Ell. solemne, assegut al pescant, semblava que arrossegués una gran cua cap al cementiri. Era una llarga filera -primer els homes i després les dones- en una accidental trobada que donava peu a comentar tot allò que corria pel poble des de l'últim enterrament.

Quan calgué modernitzar els serveis. l'empresa concessionària va plegar i en Cisco quedà sense feina. HI seu ofici de carreter de tota la vida li va valdré per a trobar-ne una altra fins a la jubilació. Ha quedat, per a esmentar- una feina addicional: a l'estiu, els diumenges secs i de molta calor, enganxava a un altre carruatge amb una bóta plena d'aigua i regava els carrers.

/ cal afegir un nou ofici: el de pagès. Conreava els diumenges i a hores perdudes, les peces de terra a parts com ja ho feia el seu pare: la vinya de Can Fatjó, el

camp de la Torre Negra i Vhort al Torrent d'en Xandri.

Era ja una voluntat sentimental la que li feia mantenir la tradició, fins que ni amb l'ajut dels fills ho pogué tirar endavant.

Va morir als noranta quatre anys. el 27 d'abril del 1992. Si calgués definir la seva personalitat, es podria fer amb molt poques paraules: alegre, popular, bona persona, treballador i complidor. Ara, en Cisco només viu al record d'uns quants. No caldria, però, oblidar mai que. com ningú, va estar tant i tant intensament al servei dels seus conciutadans i de manera tan complerta: primer, facilitant puntualment el subministrament, després emportant-se la brutícia i les sobres i, finalment, traslladant-los a tots a l'última estada, Més no es pot demanar. •

DIVENDRES, 8 ABRIL 1994 O P I N I Ó ELS 4 CANTONS 9

Oferir arguments no és intolerància Armand Querol Secretari General de Barcelona del Partit Popular de Catalunya

La transparència és el fonament de la democràcia. Sense

transparència en les propostes i en el debat polític, la democràcia -com demostra l'exemple italià- pot convertir-se en un espectacle d'imatges televisives sense contingut real, en un formalisme jurídic que no ofereix al ciutadà una oportunitat de participar realment en el procés polític.

Per això, mai no serà dolent ni contrari a l'esperit democràtic oferir arguments crítics envers una posició legítimament assumida per una determinada majoria parlamentària.

Per dues raons: la primera, perquè les majories només garanteixen la legitimitat de les seves opcions en l'administració dels afers públics; la segona, i més fonamental, perquè en un sistema democràtic no hi ha més dogma que garantir el dret de la minoria a argumentar en ordre a modificar les actituds dels ciutadans, o sigui, el dret de tota minoria a treballar dins del propi sistema democràtic per arribar a ser majoria.

Aquestes afirmacions semblen obvietats, que en

Sense transparència en les propostes i en el debat polític, la democràcia- com demostra

l'exemple italià - pot convertir-se en un espectacle d'imatges

televisives sense contingut real

teoria tots els demòcrates subscriurien sense cap problema. Tanmateix, la realitat mai coincideix amb el que és un model ideal. Hi ha persones que no reconeixen el dret de les minories en argumentar sobre determinades qüestions.

Malgrat que argumentar és el fonament de la democràcia, sovint, quan des d'una posició minoritària s'argumenta en sentit diferent al consens majoritari en ordre a qüestions de fons, hi ha una temptació per part de

la majoria, consistent en negar la legitimitat d'obrir un debat sobre les considerades "qüestions d'Estat".

Que el desenvolupament de l'Estat de les Autonomies, d'acord al Títol VIII de la Constitució, o la política de normalització lingüística són "afers essencials" per als catalans, és quelcom que ningú no posa en qüestió. El que no és raonable, lluny d'una òptica estrictament partidista -tot i que legítima-, és negar el dret del Partit Popular de

Catalunya d'oferir als catalans unes propostes que tenen la virtut de tancar -en l'actual moment històric-una dinàmica d'incomprensions, silencis i acusacions.

Conviure en ll ibertat, pel que fa a les nacionalis-ta ts d 'Espanya , és quelcom més que viure "pe r força" dins d ' un mateix Es ta t . Exigeix compartir uns valors mínims i un projecte comú, que no només és compatible amb la pluralitat nacional d'Espanya, sinó que històricament s'ha fonamentat en aquesta diversitat -malgrat les dèries centralistes dels segles XVIII, XIX i XX. Per això el Partit Popular de Catalunya no s'instal.la en la comoditat del victimisme sistemàtic ni dogmatitza qüestions que poden ser objecte de millores tècniques -cas de l'aplicació normativa a l'ensenyament de l'exemple de voluntat de consens de la Llei de Normalització Lingüística-. Si altres prefereixen dogmatitzar i negar el dret a argumentar al que serà segons les enquestes el partit de govern a l'Estat en les properes eleccions legislatives, aquesta serà la seva opció. Per la nostra part, ens limitarem a exercir el nostre dret a argumentar en pau i diàleg obert amb tots. •

Què aportem tots a Banesto

R. Boix . (El Punt)

Quan es va destapar el cas Banesto, el govern de l'Estat va voler tranquil·litzar tothom, assegurat

als dipositaris que els seus diners estaven garantits pel banc d'Espanya; i als ciutadans no clients del banc els deien que l'operació no costaria un duro de diner públic. Ara, el ministre d'Hisenda ens informa que les ajudes públiques per reflotar Banesto seran uns 162.500 milions de pessetes. A cada ciutadà li costarà dels seus impostos unes 4.000 pessetes.

No en tenim prou de rebaixes socials, que encara hem de pagar la mala gestió de gent que ha acumulat una fortuna personal i les aventures dels dirigents del Banesto.

Hisenda pensa recuperar aquests diners? Com és possible que una entitat bancària controlada pel Banc d'Espanya pugui posar en perill els estalvis de molta gent? Per quina raó l'Estat ajuda a fons perdut les entitats financeres amb problemes i deixa caure les empreses del sector productiu?

Per què no totes les entitats bancàries han rebut el mateix tracte per part de l'administració estatal?

Quan es parla d'un forat d'aquesta magnitud de diners, que dit sigui de pas no s'han perdut per a tothom, hi ha d'haver uns responsables. I aquests, actualment freixen de llibertat i sense les estretors econòmiques de molts ciutadans.

Són molts els escàndols financers, polítics, sindicals i de casos de corrupció que s'han descobert últimament, però els mitjans de comunicació sembla que els han oblidat. Es que no hi ha responsables? En sabrem la veritat algun dia?B

Cartas del diablo: EI éxito del canto gregoriano José-Martín Giménez Doctor en Teologia

Queridos amigos: En el infierno hay mal am-biente. Nos cuesta digerir el éxito discogràfi-co de los monjes benedictinos. Se respira

tensión y malestar, incluso cierto compleho de infe-rioridad, por la venta de 300.000 copias de su àlbum de canto gregoriano.

Satanàs, nuestro jefe, està que trina. destituyó de manera fulminante a nuestro delegado en Castilla-Le-ón. La bronca fue de órdago: "No se puede tolerar tanta eficàcia -vociferaba-, es vergonzoso que los monjes de un villorio como Silos nos derroten por goleada. ^Dónde habéis dejado vuestro orgullo diabó-lico?"

Nuestros sociólogos analizan el fiasco que, al pa-recer, solo tiene una explicación: la pasividad de un delegado del Gobierno que era, para mas inri, director general del departamento Anti-Liturgia. Existen indicios de responsabilidad penal, y el fiscal solicita mil anos y un dia de audición del "Pange lingua" en celda insonorizada.

La música sacra es un tormento para los demo-nios. Aborrecemos los valores de la armonía y la be-lleza. En el siglo VI, el Papa Gregorio Magno -de in-feliz memòria para nosotros- reorganizó el canto li-túrgico. Nos jugo una mala pasada, porqué carecemos por completo de motivos para cantar. Aquí no hay "schola cantorum" ni voces blancas al estilo de la escolania de Montserrat.

El infierno es una atronadora catarata de decibe-

lios y solo nos interesa la promoción de música satànica y "death metal", con títulos como "Slowly we rot" ("Nos pudrimos lentamente").

Por eso nos alarma el aplastante éxito monacal. Conocemos el Vaticano II y que el gregoriano continua siendo el canto oficial en la Iglesia romana; mas aún, que su finalidad es dar glòria a Dios y la santifi-

cación de los hombres. Junto a la música polifònica -según el Concilio-, hay que darle el primer lugar en las acciones litúrgicas.

"Quién bien canta, reza dos veces", decía San Agustín, y la Iglesia recomienda "Mens nostra con-cordet voci nostrae": que nuestra mente esté acorde con nuestras palabras. El gregoriano es un medio de oración peligrosamente efïcaz. Así que hemos procu-rado desprestigiarlo y que se viese como una antigua-11a preconciliar.

A este respecto, clausurado el Vaticano II, recibi-mos instrucciones muy precisas de nuestro ministro de Exteriores: "Covertid a los liturgistas en "show-mans", la adoración en entretenimiento, y la misa en un festival. Hay que impedir que los hombres recen. Procurad que muevan el esqueleto y evitad que mue-van el corazón: mas ritmo y menos oración, ^entendi-do? Nuestro objetivo està claro: transformar las Iglesias en centros lúdicos y los templos en garajes. Así que, jandando, a trabajar!".

Hemos luchado mas de veinticinco anos para im-poner los ritmos modernos. Però los monjes nos aca-ban de meter en un atolladero, porqué la "silosmanía" es una amenaza de renovación de la espiritualidad.

Tras la destitución del delegado, Satanàs me envio a la rueda de prensa del abad de Silos, Clemente Serna. Asistí camuflado de periodista. No me gustaran sus declaraciones: "Lo nuestro es el rezo -dijo- y no las listas de éxito", y que rechazase mi oferta milionària para actuar en directo.

Me despido ya porqué estoy mareado: no soporto el olor conventual. Un hermano lego me ofrece una copita de Benedictini. Sospecho que el remedio serà peor que la enfermedad. Escribiré de nuevo si hay noticias. •

1 0 KI-S 4 CANTONS O P I N I Ó MVKMDRICS. <S ABRIL 1994

CARTES DELS LECTORS v L·.afhjfíiKÒ.

Oscars

Mira-fang o Mira-pols

Com a veí LI C M I ni- MI I m'agradat 1.1 dl i -hi la me v a quan I al butl let í que edita 1 A.A.V \'. Sant Joan de Muu sol. No pretenc tirar per terra res. perquè |a es prou meritori que uns \eïiis es preocupin pel barri i perdin hores i temps en fer quelcom mes que la gran majoria de nurasolenes. v ull dir res o quasi he res.

l'ero tol alio que es ta de cara a l'opuuo puhhea mereix a mes d'aeruimeni la critica oportuna. lo hi dic la nie\ a. per si es possihle. .111ui.ir a millor,ir el que es hi

I li priniei lloc |o h can v ai i la el nom al bullien pel de \ l i M pols. l'ahm nies i.i pols que no el hule I mental la nlilil/ai les pagines d'ullrcs mii| ,ins d iiilormaeio. per exemple l i s I ( 'ante -ns. pei viu el que es diu en el hullleli. |,i que no li veig la utililal de i ecollir-lii lemes :\sssals !,i tres ; quatre mesos. que dona nua H I I S J U H de i:a

nes d om pi u tcie i ncs que m < [ías de donat un ser\ ei òptim als ciul.idaiis de Mira sol.

II hutllcti com a mitja m lorniatiu de I \ \ \ V es ho que existeixi però ,niib uns altres oh|eetuis si es possible.

Joan Mas Miquel

Deficiències en el servei d'urgències

del C.A.P. Tot i que molla geni a'esta

forca contenta dels serveis del C.A.I'. io he de dir tot el contra ri.

l·l passat dilluns de Pasqua. el meu fill de tres an\s es \a enganxar el dit a Li roda d'una hi cielela i. tot seguit el \arem por-tai a urgències. Desprès d'espe rar nos una estona el va rebre el nii'líi' de guàrdia, el qual sense donar-li gaire importància, h va posar un suport perquè no el pogués bellugar i ei's \a "acoiw llar'' portar lo al trairnatoleg. iu que ell no n'era especialista i no pcuiíLi ler-hi res mes. 1 )e totes maneres, el meu till es queixa\a que li t'eia mal.

I )ecehuts per la \ MI . I . \ a rem anar a Rubí on. a paí i d 'atendre' lis com es elegiu . li v aren ter dues radiogr al ics i li varen receptai un.i pomada. |a que tenia el du una 'inca aixa lat.

També cal du que. mentre atenien el nen. vaig escoltar el comentari de dos metges que deien "ja ens en em ien un al tic" Ouc \ oi dir això'.' Ouc al C.A.P. Sant Cugat tenen el cos tum d'cm iar la gent que v a a urgències a Terrassa o Rubí ' Ja és hora que retorcin aquests serveis o si no. que en prescindeixin.

R. Isci'iche

Carta oberta als socis del Club de Bàsquet

Sant Cugat Aquests darrers dies hem as

sistit a un dels esdeveniments més tristos de l'esport al nostre poble, l·l Club de. Bàsquet Sant Cugat, amb una historia de més de cinquanta anys a les seves espatlles, ha hagut de deixar les seves activitats per un seguit de problemes econòmics i d'es iruclura. l·ii l'ultima assemblea tic socis es va acceptar la desa paricio i la seva absorció per la l'l·SC.

No sóc el mes indicat per a parlar del perquè s'ha arribat a aquesta situació i no penso ler-ho. Però si que u- voldria parlar de futur.

l)av ant de situacions com aquesta, en les quals el cop re hut es molt dur. és quan nies ne ccssan es mantenir la llum de l'esperança. Tots vosaltres esti meu l'esport i concretament el bàsquet, i és a vosaltres a qui m'adreço per a dir-vos que el C.B. no ha mort. que la sev a història no s'acaba cl dia IS de mare. quan l'assemblea va deci dir la seva absorció per la ULSC. Tot el contrari, és l'mici d'una nova etapa que ha de contribuir a eixamplar les perspectives de l'esport a la nostra ciutat.

Des del mateix moment en què l'última junta del C.B. es va posar en contacte amb la CHSC per a parlar de la situació, và-

k .1: Cc . i i a '

• i-uiíe 'Si. esca ce 'e -ea . r l . ',i li,- ; \ . c .

" 'C's .|...- . '1 - l'all Jc'lkira'. M..Í1U lli' '

c 'kaaa '-.criat1.: lae- :.ir,l ii Jnna'.ci' l'as...: ,'pl.ci \a relorcu 'a hr,eia v

p.naií ..'

rem tractar de donar suport al Buíiue. p-v alca-J seu esforç 1 ens vàrem involucrar 1; cua preacn-e1.1; com si los el nostre propi club bjr"L·0M;'' sl ;;,:''"' qui patís el problema. I vàrem actuar així perquè ens dolia el Liuc eslava passant, i perquè la

1 . ' .. ' n ei p-inn' eia-anian va reiorcu' a lira nostra li osotia de esport no ., ,

1 I s au jiiai ea 1.1- aiaeikeei- :aik':'. p.n a podia acceptar una altra actitud m e s passivtl . m é s d'aprol'itai'-se'n de nove- _e!ieiac-ei-. ea I . i - i a .11 a de la situació. -nm 'Asiyn.úiar., |va,: aní.- .i-.--i-._n. -. a

bs amb aquest esperit que 1.1 comèdia bon .loafula pci la c 1... 1. ei obrim les nostres portes a tols els va: .íirb i'l tiim d, 'Vulva: a crip-c-ar . .11 components del C.B.. ja siguin socis, jugadors o simpatH/anls. amb la certesa que dins de la L I SC hi trobaran novament la il.lusio per l'esport, sense recances de cap mena. mantenit la historia passada 1 construint una nova història a partir d'aquest moment.

I stic convençut que comença un nou caliu per a l'esport a Sant Cugat, i que amb l'esforç de tols seia encaui millor que fins ara.

Siuueu henv munts!

Ja pua prcssiipasi pera qua -ap annai a lir-Iv'Aoodieii-.s. narra a hicr--.: p ..11 alar instaurat .1 Ancrica i qua Ineia ivila' -. s-, l.i H".a :.rr_. en aquesi cas Aeri"..--. l..e i ccavaJc l reare- Ja! lli Seva O.aa-a 'erra 'iaia! cc-p-cs Jana 1 .a'aa viu. v.-.-.la. inveaiaaol·

I 11 alir-, n-amiaal 1 en pana aie-va pi na v,i sa' i'n l'aire -Vineo". ,e: c"..e'a a. aha-r.ii cap :-.-11 lal pn-iiia

l.a.ilvir ee 'Helle 1 p-> •' I e.a.u .1 va. sense la.m s-aia-J i aaih ".asta -aa- a-- qae l'a ah'ripa.1. .-.quec a"v. , :• . n -cu íilía. 'Bella í.|-i•l]iie''. al.aa :-. e-ticen:- pe: . -l'-ai. isi.i: |'..r I- ,-r. . :l

Jaume A. laspina 1 laidclla l'n^itlcni itc lu í'f.'.SC

Les caries destinades a aquesta secció han de tenir una extensió màxima de trenta línies i han de dur prou dades per a poder identificar i localitzar l'autor, nom complet, adreça, telèfon i DNI. En tot cas el periòdic Els 4 Cantons es reserva el dret de publi-car-les, senceres o bé resumides. Adreceu les vostres cartes a: Rbla. del Celler. 91-08190 Sant Cugat

.a 'ea i .a.ia cie-p-ai: .a l'i lai 1, • ai. a r [<a- • ,i,r.ih í ,a :ei a . a -.-'lapc- *.a: --a . I r que J l a i pea .i iaia ,-inaJ .. a. v aa a.Jc a ." sap parla- Inis al laai acs.-i'aa.aaa: .al

Y -l'Ialaell! C n - , a l - v I . C , aa1 1., -.ai

pal-, .a-ra 'a «hor s,-.;i. Jiaaii .1- cii'c-n- Iji. •en crisi. 1 c e -a- al qiv r-e a-k. ea c - ea a país'11:. sinema iieee-sii... naaicanac-e. la--a 'productors 1 una iviíii.a -ullui'a! e.ara :iei vli'K respan-aMes públics ',,K'a-aJ- 1 -.au per ter hml a c- -íeaa-s.la'- I..1.I.- i..l 1 dini acnacullural. •

Només fa 4 dies i e, ,C ;aa :t a ' i i i a ' i/;ív. fets i iitmt'ntitm Í/C pcrstuit'i i enütins :,ai: -airírai'aj/'ii'aí aa f i'l aa.s-C'ií'aa'v u iicuir. h'nen un ti'tnp* curt. fàcil I/I- tn'uriltir ih >' ti mul",. /) : ' i e.../a-- ,'1,-i/i'i,' íi.a i '' i C'iií iMltiillï pels matcixn·. /ü-aíiuaiíií-rcv a/c i,< /.nV/avaí n a „''n :;ui ;..::.

STOP <& 'ü&a » V i

Aquest esod: esta üensaï pe' recdi'r. a tali de ílash aquelles petites coses que passen en una ciutat com la nostra. en que úe vegales ca: enciar < atenció de petits fets. no forçosament amo amm només de crítica, smo també que puguin ajudar a m.'lorar ia convivència ciutadana Aquesta secció es uveiía a tots els lectors que desitgin fer les seves

obsen·'acions.

El vial il·luminat! (Article publicat a la revista "Viure a Sant Cugat", juliol-agost 19X9)

Declaracions de Lluís Llach

Aquesta es la /ona de Can Cabassa-Castano just a la cruïlla amb l'Hospital General tic Catalunya i el vial que ve de Mira-sol. La il.luminació no es produeix pels l'anals, que no existeixen,

simi per la ma divina que evita molls accidents en trams, que com el que podem apreciar a la t'oto-'jral'ia. no estan degudament senyalitzats. Cua curva de W just al final del vial amb un Stop. tot sense la més mínima senvalit/ació. •

A Catalunya ens movem ja fa temps en un maniqueisme entre dos pols po l í t i cs que mantenen els seus corresponents mitjans de comunicació. Vivim unes guerres constants entre un costat i l 'altre de la Plaça de Sant J a u m e . Això té a lgun final?

La mediocritat i la creativitat pot ser infinitament sucosa i s'hi pot sucar pa durant molts anys . però crec que això no ens ha de preocupar.

Però fatiga totalment, oi? f a t i g a , però jo d i r i a que aquest poble s'ha fet malgrat els seus polítics, i quan utilitzo la paraula malgrat és en l 'accepció francesa purament. Catalunya. moltes vegades no ha pogut tenir polítics, d ' a l t res

han es ta t a s s i g n a t s , i quan n 'hem tingut han exercit me-diocrement.

Aquest país viu perquè vol ser. o sigui, que Catalunya és potser l'únic país sense estat. europeu, que encara és perquè vol ser: i això, que porta moltes dificultats i moltes lluites personals i col·lectives, trobo que acaba sent una mena de medalla fabulosa: és un poble que no és ni per força ni d'exèrcits, perquè hem perdut totes les batalles que hem començat. ni per força de fronteres, les que tenim dolentes i fins i tot ens serveixen per separar països del mateix país. Si el seu resultat distingeix és per una voluntat de ser. i a mi això em fa molta il·lusió. •

i-.--i-._n

DIVENDRES, 8 ABRIL 1994 OPINIÓ ELS 4 CANTONS 1 1

Kampio i Pryca també son altres "històries" de Sant Cugat

Josep Ma. Cabrerizo

Recordo que un polític a Sant Cugat, em deia referint-se als cont inus escr i t s sobre Kampió ,

"sembla una novel·la per entregues". Potser sí que tenia raó aquell home, però és evident que, quan no es té tota la història a la mà, aquesta va sortint a la llum, a mesura que les circumstàncies i la informació ho permeten. De Kampió, tot i havent-se escrit i parlat molt, no es pot dir que s'estigui a les ú l t imes pàgines d'aquesta història. Podria donar-se el cas que es tanqués en els propers dies, definitivament el tema Kampio, com que també en comenci una segona part, que podria tenir els seus inicis davant dels tribunals.

Seguint pel camí de la narrativa, o d'aquestes altres històries de Sant Cugat cal parlar de PRYCA, o millor dit, de certs protagonistes de l'afer PRYCA a la nostra ciutat. Fa una setmana, sortia publicat en el setmanari El Triangle, setmanari satíric i d' informació en català, un article signat per en Jaume Vallès i Pujol titulat "El Vallès encès" l'article feia referència a la problemàtica sobre la concesió, per part de la Comissió Territorial, a instal·lar el centre comercial PRYCA a l 'Augusta Business Park. En l'escrit es fa esment especial, a una partida de golf, entre el Director General de Comerç , Enric Gras , i l ' a c c i o n i s t a major i ta r i de DORN, Werner Knuth, a l'illa de Madeira.

Fins aquí no tindria més importància que un fet per a la pàgina d'alta societat, que per cert, nosaltres no tenim.

Com deia al principi, la informació puntual del moment fa que semblin ca

pítols que es van succeint els uns als altres, i això és el que intentava dir-me aquell avesat home en la política.

PRYCA no serà menys que Kampio, i de ben segur que tindrem capítols i capítols per omplir moltes pàgines perquè és evident que hi ha en el fons i el transfons d'aquesta operació moltes coses per a explicar, com per exemple ara l'article de El Triangle.

Una partida de golf no gaire oportuna

L'article del setmanari va carregat de mala intenció ? Si és axí seria aconsellable que algú donés alguna esplica-ció del perquè del titular "Dies abans de la concessió del permís al PRYCA de Sant Cugat, Enric Gras i Werner Knuth jugaven al golf plegats a l'illa de Madeira". Aquesta afirmació que fa El Triangle la documenten amb dades i noms que fan pensar, d'entrada, en la seva credibilitat.

Com que és un tema que pertany molt directament a la nostra ciutat, cal contemplar aquesta "trobada" d'ambdós persontages a l ' i lla de Madeira, amb

molta cura. Això no vol dir fer ulls clucs al que diu EI Triangle, que es compromet i manifesta que el dia 27 de febrer, un dia abans de 1' aprovació per la Comissió Territorial de PRYCA a la Augusta, varen estar jugant al golf Gras i Knuth a Madeira.

Un viatge promogut pel Consorci de Turisme de Catalunya, amb la intenció de promoure el golf, és de suposar que

el golf del nostre país, a l'illa de Madeira, va permetre als periodistes convidats assistir, segons El Triangle, a una partida insòlita entre ambdós personatges.

Sabent de la vinculació del senyor Werner Knuth amb l'esport del golf de la nostra ciutat puc entendre la seva presència a l'illa, però se'm fa difícil d'entendre la del Director General de Comerç, que coneixent la problemàtica que podia venir-li al damunt, amb la més que previsible aprovació de PRYCA, no va suspendre o ajornar la seva estada a l'illa ni va actuar amb més mà esquerra, perdó per això de la mà.

Aquesta feblesa ha propiciat comentaris com els que publica el setmanari El Triangle, que no

fan més que posar llenya al foc i que a nosaltres ens afageixen un altre capítol més a història de Pryca.

És clar que caldria, per evitar mals entesos, saber els motius pels quals no varen tenir cap recança a mostrar-se junts, ni en la partida de golf ni en el sopar privat en un dels restaurants de l'illa atlàntica. Sembla prou evident que entre uns i altres, tot plegat, ajudaran a fer un capítol més de les altres Històries de Sant Cugat, amb la qual cosa potser sí que haurem de donar la raó al nostre polític, La Història està plena de Històries i capítols. •

Criteris per a saber mirar E. Colomer

U' V • televisió i Família: Criteris per a saber mirar" és I el títol escollit per Joan Pau II per a la propera

JL· Jornada Mundial de les Comunicacions Socials que se celebrarà el 15 de maig d'enguany.

Segons el Papa, aquest tema ofereix "una oportunitat per a reflexionar sobre un argument que s'emmarca perfectament dins l'Any Internacional de la Família, proclamat per les Nacions Unides per al 1994".

El Romà Pontífex convida els professionals de la televisió, els pares i educadors i tots els reponsables d'aquest mitjà a promoure la "qualitat humana" dels programes, deixant de banda l'acaparament d'índex d'audiència a qualsevol preu.

Precisament, en aquests dies estem assistint, en les televisions espanyoles, a un veritable campionat de programes que entren molt bé en el que s'ha anomenat "Tele-basura".

Des de tots els racons s'alcen veus que acusen les cadenes públiques i privades de recórrer a qualsevol mitjà per alçar-se amb el major índex d'audiència. Les contraprogramacions són a l 'ordre del dia. Cada emissora inventa un "reality-show" que tingui molt de morbositat, perquè això és el que sembla agradar al públic.

Però a més, el mateix dia i a la mateixa hora, fan pel·lícules plenes de violència i sexe, concursos que fa vergonya de presenciar, dibuixos animats que "animen" infants i joves a comportaments agressius, i un llarg etcètera que cada lector pot omplir amb el títol d'un i altre programa de televisió que l'ha escandalitzat o, si més no, l'ha inquietat pel seu contingut d'una qualitat humana tan escassa.

La societat occidental està preocupada per la degradació de la família. Per això, l'Assemblea General de les Nacions Unides ha trobat necessari proclamar un "Any Internacional"

dedicat a ella. El 1994, hom assistirà a una explosió de bons propòsits, es diran paraules grans i belles. Però cada govern, cada partit, cada ideologia, cada persona parlarà d'un concepte de família diferent i no hi haurà cap manera d'arribar a realitzacions pràctiques que, de veritat, afavoreixin la cohesió familiar i serveixin de pal·liatiu als greus problemes socials que afecten totes les nacions: infants maltractats i abandonats, joventut desencisada, matrimonis divorciats, vellesa solitària.

Una vegada més, el Magisteri de l'Església se sent urgit a ensenyar a tothom on resideix la dignitat de l'home i a la qualitat de vida que exigeix.

Els "criteris per saber mirar" que especificarà Joan Pau II al missatge "Televisió i Família", que enviarà a tots el dia 24 de gener del 1994, festa de Sant Francesc de Sales i patró dels professionals dels mitjans de comunicació social, estaran sota l'òptica de considerar l'home com a criatura de Déu, amb un destí etern i amb uns deures morals que ha de complir.

Sota aquesta veeritat -l'única certa, a desgrat d'alguns-, la família ha de ser considerada i respectada per totes les autoritats, per tots els professionals, per totes les persones.

Si no, l'Any Internacional de la Família serà paper mullat. Paraules i res més que paraules. •

La Primmirada Teoria i pràctica

Fina Pérez

Aquest jove de vint-i-sis anys porta els cabells més aviat curts, color castany fosc, i té la mirada força serena, si bé

un xic inquieta, però sembla que no mancada d'aquelles qualitats personals que per a l'antiga noblesa romana corresponien a humanitas, és a dir, pietat, clemència i bondat.

Ingo Hasselbach, desitjós segurament d'un món millor, va ser empresonat sota el règim comunista de l'antiga Alemanya de l'Est. Després de la caiguda del Mur, va fundar lAlter-nativa Nacional, partit d'extrema dreta que tenia uns 800 membres quan va ser prohibit l'any 1991, i era fins fa poc un dels dirigents més importants del moviment neonazi a Alemanya.

El seu partit comptava amb el suport de grups homòlegs procedint de la República Federal d'Alemanya i es reunien també amb partits d'ideologia neonazi d'Holanda, Dinamarca, Estats Units i l'Estat espanyol. Varen preparar agressions i atacs contra els gitanos, refugiats d'Europa de l'est, okupes esquerrans i altres "indesitjables". I van impartir entrenament paramilitar en el tir i el maneig d'explo-sius. Res més fàcil que aconseguir armes: amb el batibull que acompanyà la retirada de les tropes soviètiques, els kalashnikov, bazookes, i granades de mà anaven de rebaixa.

Pel que fa a la història, Hasselbach precisa que per als neonazis la persecució dels jueus, l'holocaust, Auschwitz, tot això són mentides i confabulacions. No van passar mai. I pel que fa a la Segona Guerra Mundial, van ser els polonesos, anglesos i francesos els que obligaren el Tercer Reich a entrar en la guerra.

Però ara Hasselbach ha sortit del partit. Els fets decisius van ser els morts resultat dels incendis provocats a les ciutats de Rostock, Hünxe i Mòlln. Potser va veure que la pràctica no era de tan bon digerir que la teoria. D'altra banda, als seus col·legues d'abans, no els agrada que els hagi abandonat. Amenacen la seva família i han arribat a agredir la seva germana i enviar una carta-bomba a la seva mare. Tot una pràctica que, si realment quadra amb la teoria, no n'és un reflex gaire favorable.

Ben mirat, no té res d'estrany que la pràctica obligui a replantejar a vegades els vincles que un té amb la teoria. Tant de bo donéssim tots una mirada tan honesta a la pràctica que, vulguem o no, posa de manifest la gran pobresa de les nostres teories. Sí, les nostres també.

Aleshores els neonazis no tindrien cap excusa per les seves. •

ELS H CANTONS Periòdic setmanal d'informació i serveis de Sant Cugat del Vallès

Edita: Diari de Sant Cugat, S.L. Rambla del Celler, 91

08190 Sant Cugat del Vallès CIF :B60281367

Director: Josep M. Cabrerizo Cap de Redacció: Joan-Marc de Semir Cap d'Edició: Romà Ventura Cap de Publicitat: Carlos Borda

Dipòsit Legal: GI-1.405-93 Impressió: Rotimpres-Girona

Col·laboradors: Víctor Morera.Talo, Emma Ansola, Pere Pich, Anna Cabassa, Xavier Borràs, Adolf, Anna Borau.Núria de Mas, Fina Pérez, N. Artigas, Rosa Carrasco, Montse Sant, Xavier Cava. Carmen Perdices, Pep Català

Fotografia: J.M. Mula. M.Vallès

Redacció: 589 14 0 1

Publicitat: Tel i Fax 674 02 04

Distribució: Mailing - Vallès S.L.

M e m b r e de l 'Associació Cata lana de la Premsa Comarca l

Aquest mitjà d'informació expressa les seves pròpies opinions exclusivament a la columna editorial. Els comentaristes exerceixen la seva llibertat d'expressió, així doncs el que exposen a les nostres pàgines són idees personals de què se'n fan responsables. Per respecte a la pluralitat Els 4 Cantons es compromet a acceptar qualsevol rèplica, suggeriment o matisació que procedeixin dels lectors i que siguin d'interès general, sempre i quan s'ajustin al respecte que mereixen persones i institucions.

Telèfon redacció 589 14 01 Telèfon publicitat i fax 674 02 04

1 2 ELS 4 CANTONS L O C A L DIVENDRES. 8 ABRIL 1994

Tornen els premis Santcugatencs de l'any L'entrega de guardons es farà en el Teatre Auditori del Centre Cultural

Kt'(l;i< i'i<>

( r l ' i .•:• . r - . .

a c í e h p i . r n •• s H M . k - ile

i l . i ' . . : : • , i I > . ' •. ' I . ' . " I • I , ' ! , l :

.i • \ K . i . ' . i ' i V i n l < is• , i • i -

• . i I > : I 1 1 n •! . ; i •! . l ; \ I , . I I •• ' ' "

I >'.tv a ' o r c s c ;v ,i > <.:;•• csi.,1 c u a :

i i ( .i\\.\- l i I :;i: d' . i\ is . cl ( ' l ub

M l : l l i , l l l \ l ' l l i 1,1 ( ' , ! ' - . I \ I ' -C I .1 I

\> isi- ,i. i·i ( I n b 1 spi . i m . S .n ' i

< . l ' M l : I . ; I II l o I s p o i 1 I V . : . l a

I Vn\ ,i Regalèssia; c! ( lub Natació i tots i·ls p remia t s de i an\ passat enl ic cK quaN es l ioba-\ i·ii I i hi A T I Í ; Josep . \ I tot: Vic e n ç i r i i i s . J o s e p l - i a ibera : Val ies sense l - ïonte tcs ; A S D I : Montserrat Kunibau; cl Club b.s-por l iu Val ldor i · i \ ; I l . sbar t : hi I k h de la I loresta i Imalment cl premi especial a la trajectòria a Jaume Sàbat.

l·ls candidats als premis pollen ser persones d'siques o entitats i]ue. al llarg ilel '•)}. hagin fel una aportació social, cultural o esport iva en benelici de hi ciutat o d'un col·lectiu pertanyent a

aquesta. Aquestes propostes pel a d e s i g n a r el S a n t c u g a t e n c de l'aus es poden fer fins al proper dia 15 d'abril a la seu de la Ràdio,

IX-s de l'any passat, el certamen es \ a a m p l i a r a I I gua r dons represen ta t s per la figura del "Gall del Monestir".

l ' n jurat format per membres de l 'associació, anteriors guardonats i entitats col · laboradores escolliran les deu persones o enti-tas. entre les diverses propostes

que tacin totes les entitats i ciutadans que ho desitgin. A banda d aques t s p r e m i s , els m e m b r e s del jur.it polirien a torgar -ne un de més a una persona que hagi destacat en tota la seva trajectòria.

Aquest any els premis compten amb la col · laboració de l'Ajuntament de Sant Cugat, la revista Tol Sant Cugat , del Centre Cultural i de l 'empresa CTNHSA que ges t iona els C i n e m e s Sant d i n a t .

L ' a c t e de l l i u r a m e n t d e l s g u a r d o n s t indrà lloc el dia 22 d'abril a 2/4 d 'on /e del vespre i serà amenitzat pel cos de ball de l 'Kscola Fusió i de la Jove Orquestra de Sant Cugat . L'entrada és gratuïta i cal recollir-la abans. A m b aques t a loca l i ta t , s 'obsequiarà amb una entrada de cinema per a la matinal que CINHSA ofer i rà el d i u m e n g e pos te rior a l'acte. •

Nova campanya de promoció de Sant Cugat Comerç Joan Mare de Semir

S.ui i t i ig . i t n n u ' i i e n g e

g a i a d . i r a i! > h ;-i ...pei s m e s o s

u n a n o i ,; c a i : i p . : r \ a d e p r o m o

c i o de l i o a i e i c !. -L a l . V i i i c M . !

m i c i a l o . a de I . I S M k iacii > d e i . >

m c i ' c i a n l - iíe S a u ! Ci i i ia t e^ ! , ua

a t r .o. e s d ' u i > \ .: s d e i e r i p r a

q u e e l s i . u n e i c i » d i s t r i b u í ! ,ui ,;

t o t s e l s s.'iis i h e i i l s .

A q u e s t s \ a l s d e c o m p r a , e-

p o d i a n i a u \ lai pi r p r o d u c t e s aN

e s t a b l i u "•culs a d h e r i t s a i ' a s s o

i i a c i o .

\ q u e s i a n o \ a c a m p a n \ a ari ib,i poc despi es de l 'apro\ a eio de la iiislal.lacio en el nostre terme municipal d'una gran arca comercial com es la de l ' r \ ca a la ( iuinardera.

D ' a l t r a b a n d a San t C u g a t Comerç es tornarà a reunir amb l'alcalde el proper dia 1 1 d'abril per parlar de la remodelació del casc urbà a m b la possible presentació del Pla d'ordenació» del centre.

Al dia següent, dia 12. es celebrarà a les 20.30 hores assemb l ea g e n e r a l o r d i n à r i a on es p r e s e n t a r a n i s ' a p r o v a r a n els pressupostos de Vnny 94 i també e s f a r à la p r e s e n t a c i ó d e la C a m p a n y a de p r o m o c i ó con t i nua del comerç local. •

Fes-te ara abonat del Club amb un 30 % descompte en 1' inscripció. Participa en les nostres activitats socials i en els campionats d'estiu. Vine a conèixer el Club, t'agradarà.

C t r a C e r d a n y o l a a SL C u g a t K m 4/>

TeL 674.28.00 -- 08290 Cerdanyo la

CURSETS D'ESTIU Comencem el 27 de juny. C U R S E T D ' E S T I U P E R A N E N S

Tennis basc i competició Natació. Excursions. Tallers i festes Revisió mèdica esportiva. I TAMBÉ CURSETS DE

ITENNIS PER ADULTS.

/

£

SET BALL CLUB DE TENNIS

Aptat .Correus n°49 0 8 1 9 0 S a n t C u g a t del Val lès

Desitjo rebre més informació

") a} C o n d i c i o n s abonamen t .

~~$ b) Curse t d ' es t iu per a nens

~~] ei Curse t d 'adul ts .

jur.it

DIVENDRES, 8 ABRIL 1994 LOCAL ELS 4 CANTONS 1 3

V e ï n s d e C a n B a r a t a s ' o p o s e n a l p r o j e c t e I Cantairesalvo"an'd'una"ciste"a" , , , . . ./ . * i t A · i A. ! Les caramelles mantenen

d urbanització presentat per 1 Ajuntament Fa un any que es va reconèixer la seva legalitat després de trenta anys de marginació

Pep Català

Quaranta veïns i parcel·listes de Can Barata han manifestat la seva disconformitat amb el projecte d'urbanització del sector que ha dissenyat l'Ajuntament.

Argumenten que el preu que han de pagar cadascú d'ells, 2,5 milions, és massa elevat i que l'Ajuntament no hi posarà res, ni tan sols el 26 per cent que li pertoca ni la part corresponent a la zona verda i zona forestal. A més, subratllen que la zona de bosc inclosa en el barri és la que se situa dins dels terrenys del camp de golf públic, que segons el projecte anirà cercat per una reixa. Per últim, reclamen a l'administració local la possibilitat d'accedir a subvencions per tirar endavant les obres.

Maria del Carmen Ortega, portaveu d'aquest grup opositor, assenyalà que la majoria dels que viuen al barri són gent treballadora sense

gaires recursos, que no poden fer front a una despesa com aquesta. Per això, han decidit confiar tot l'assumpte a mans d'una advocada perquè els assessori i faci tot el que calgui per donar claretat a la situació, que ells consideren una mica extranya.

La parcel·lista va subratllar que la junta s'havia posat nerviosa per la decisió que han pres de contractar a una advocada i estan fent una campanya de desprestigi de les persones que s'oposen al projecte d'urbanització.

Dins d'aquesta campanya, segons Carmen Ortega, han succeït fets desagradables com van ser els que van passar a l'última assemblea de propietaris, celebrada el passat 20 de març, on aquest grup de quaranta propietaris no va poder exposar els seus recels perquè d'altres assistents van començar a cridar-los perquè no se'ls escoltés. La mateixa parcel·lista manifesta que avui es

troben desprotegits per la Junta i són insultats per altres veïns.

Treinta anys d'il·legalitat El barri de Can Barata va acon

seguir el seu reconeixement legal en la primavera de 1993, després de prop de treinta anys de situació no legal dels habitatges que s'hi havien construït.

Rera aquesta nova situació, la junta de propietaris va demanar immediatament a l'Ajuntament que es fessin els tràmits necessaris per urbanitzar el sector.

A finals de febrer d'enguany, el tinent d'alcalde, Joan Franquesa, i el regidor de descentralització, Josep Romero, van presentar el projecte als veïns i propietaris, que pujava més de tres-cents milions de pessetes, incloent l'asfaltat, voreres que falten, serveis i equipaments.

De seguida, es van posar en marxa aquest grup de veïns descontents per la seva disconformitat amb el que els oferixen i ara es troba l'assumpte en una fase d'incertesa sobre el que faran segons els consells de l'advocada.

Pressupost provisional Per la seva banda, Antonio Mur,

president de l'Associació de Propietaris i Veïns de Can Barata, assegura que aquest grup camina errat perquè el pressupost presentat per l'Ajuntament no es el definitiu i que a l'hora del concurs es produeixen baixes de quantitats molt importants, que arriben fins i tot a prop d'un trenta per cent.

Mur ha subratllat que no volia comentar més aquest tema fins que no fessin una trobada conjunta per aclarir tots el temes que els preocupen. •

una tradició catalana Redacció

Com en anys anteriors i des de fa més d'un segle pels carrers i places de Sant Cugat s'ha tornat a escoltar

gut gaudir-ne i seguir, de cantonada en cantonada, o de casa en casa , les d i fe ren ts cançons que unes vegades amb to irònic i a l t res de ca i re més

Caramelles. Els pocs g rups que enca ra mantenen aquesta trad ic ió , La Lira i la Unió Santcugatenca no han faltat a la cita. Diumenge i dilluns de Pascua és t r ad ic ió cantar Caramel les i aques t any mol ts santcugatencs han po-

popular han omplert la diada un any més.

Cal esmentar les cantades a la llotgeta del Monestir, aprofitant la sortida de missa i també la de la plaça de l'Ajuntament amb la p re sènc i a d'autoritats de la ciutat. •

Els veïns reclamen que l'Ajuntament paga un 26 per cent de l'obra

Telèfon de publicitat de

ELS 4 CANTONS 6 7 4 0 2 0 4

rCRRCTCRin SUBMINISTRAMENTS

INDUSTRIALS

MAQUINARIA

ELECTRICITAT

BRICOLATGE

JARDINERIA

S> 675 01 75 FRANCESC MORAGAS, 44 - GIRONA, 3

Sant Cugat del Vallès

CENTRE D'ESTUDIS MUSICALS I HUMANS

TAIXEDA-RICOMÀ Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue...

V E N D A D ' I N S T R U M E N T S M U S I C A L S

C/ Balmes,

CREACIÓ I DISSENY

/<9f£ OCTAVIO SARDA

iniFRQ TAI I FRC PROPIQ PRESSUP0ST0S SENSE COMPROMÍS JUlCno - iMLLtno r n U r l o RELLOTGES DACTUALITATAMB LES MILLORS MARQUES

**&* TÍ, -u * M E G A JTL

BREITLING Hamilton KRONQS #JUNCHANS fTlaurlce Locroix

Santiago Rusinol, 40 Tel. 674 58 54 Sant Cugat del Vallès

1 4 ELS 4 CANTONS L O C A L DIVENDRES, 8 ABRIL 1994

La Jove Orquestra viatja a Sevilla Concert a l'Hospital Miraflores de la capital andalusa

Redacció

I. A s s o c i a c ió de Dre t s i Deures de Seropositius i Víctimes de la Sula (ADDIÍPOS) i el seu fundador I...). íaigelma-jer. en col·laboració amb la Jo-\ e Orquestra de Sant Cugat. \une i \ en en la lluita contra la Sula i o f e r i r a n un c o n c e r t lvne\ oi amb motiu de la inau-uuraeio el proper dia I? d'abril a Se\ i l la . de l'Hspai de Salut l'.n;jelma|er. espai clínic dotat per l'acollida de jo\es víctimes de la Siila. I.a cons t rucc ió i instal·lacions han estat construïdes per e \ toxicòmans voluntaris. l·l local és una dona- menue dia 17. dins d'un programa organit/.at cio de la Diputació de Sevilla. D'altra banda cal recordar amb la col·laboració de l'Asso-

I. 'orquestra santeugatenca el concert que s'oferirà al Tea- c i ac ió A m i c s de la U n e s c o sort ida el proper dia 14 i té tre Auditori el proper dia 23 amb motiu del Mil·lenari de la prevista la seva tornada diu- d'abril, "Concert de Sant Jordi" Parròquia de Sant Cugat. •

La Plataforma Torre Negra ja té preparat el seu manifest Xavi Cava

I a Pla taforma Cí \ ica Torre Negra |.i te redactat el manifest on exposen les raons que han portal a la se\a constitució així com els seus objectiu-, que l'impulsen. Amb aquest manilcst es pretén ter una recollida de s ignatures per donar suport popular a aquesta inii.iali\a que tracta d'evitar l'edi-hcacio dels terrenys, que envolten la J o n c Negra.

LI manifest es farà públic la propera diada de Sant Jordi, en el decurs de la qual s'oterira al públic que el desitgi signar. I.a Pla-taloriiui Umbe le previst presentar el iiiamlcst als mitjans de conui-i' n. ac;o li icals i comarcals en el d e a n s d'un acte de caire reivindi-,.;! ii i .ne L'S piuli LI celebrar a l'ai-i ,• !; lui e. en un lloc proper a la i;.. 11 - -1 \.-. lori-e Neera. •

Atracament amb intimidació a la farmàcia de La Floresta Marc de Rojas

Dimecres passat a dos quarts d'una del migdia dos individus. no identificats, van entrar a cara descoberta dins la farmàcia de La Floresta.

Fls dos malfactors utilit/ant una escopeta de canó retallat van intimidar la farmacèutica i una senyora que es t robava comprant en aquell moment. Després de buidar la caixa enregistradora i els diners que portava la clienta, van fugir en direcció desconeguda.

{ na dotació de la Policia Local de Sant Cugat es va desplaçar fins el lloc del succés, segons testimonis que es trobaven prop del lloc dels fets. i van assegurar que els dos individus havien fugit amb un cotxe blanc model Opel Kadett.

l'na vedada feta la denúncia

a la prefectura del Cos de Policia Nacional de Sant Cugat es va comprovar que el cotxe de fuga havia estat robat prèviament. •

Dos detinguts a la Rbla. del Celler Redacció

A les dues de la matinada del passat dijous un cotxe de la Policia Local va procedir a la detenció de dos individus. Mar-celo B.L i Antonio C A de 26 i 24 anys respectivament, naturals de Barcelona amb domicili a Sant Cugat.

Lis fets van succeir quan un cotxe va eolis ionar amb uns contenidors a la Rambla del Ce

ller, a causa d'exeessiva velocitat. i seguidament la policia va comprovar que el cotxe no era propietat de cap dels dos ocupants.

Dins del cotxe sinistrat es van trobar efectes robats d'altres vehicles aparcats en estacionaments públics.

Seguidament es va traslladar els detinguts a la prefectura del cos de la Policia Nacional per prendre'ls declaració. •

Robatori de joies a Mira-sol Redacció

A principis de setmana a l'Avinguda de Bilbao de Mira-sol es va produir un robatori de diversos objectes personals i joies. 1:1 fet va coincidir amb l'absència dels propietaris a la vivenda. amb la qual cosa els lladres van aprofitar per entrar

finestres posteriors a la casa. Fins al moment es desconeix l'import del robatori.

Segons fonts, també de la Prefectura de hi Policia Nacional fets molt semblan ts van succeir al camí de Can Min-guet de Sant Cugat on és van substreure d iversos e lect rodomèstics i útils d'tines cascs

dins la vivenda per una de les en procés de construcció.

Instal·lacions

tècniques

Torre de

transmistó

deTVSC

a la

Ora. de

l'Arrabassada

Divendres a les 21 hores LA REDACCIÓ en directe

Recull de I informatiu de l'actualitat local • Espai setmanal

LA PEL·LÍCULA

DEL DIVENDRES

Comèdia tots als públics

Repetició a les 10.00 - 14.00 - 21.00 • 24.00 dissabte, diumenge i dilluns

NOU TELÈFON 589 04 38

Servei Tècnic. Antenex Sr. Rabassa 589 22 47

DIVENDRES, 8 ABRIL 1994 «UBI ELS 4 CANTONS 1 5

El ple aprova la creació d'un registre de parelles de fet purament testimonial El consistori accepta una moció d'ERC sobre la unificacióde les tarifes dels Ferrocarrils

Pep Català

El ple de l'Ajuntament de Rubí va aprovar el passat divendres la creació d'un registre municipal de parelles de fet, tant heterosexuals com del mateix sexe, a proposta de la formació Esquerra Republ icana de Cata lunya (ERC) i que va comptar amb el suport dels grups Iniciativa per Catalunya (IC), que té la majoria absoluta, i del Partit dels Socialistes (PSC), mentre que Convergència i Unió (CiU) s 'abstenia i el Partit Popular votaba en contra.

Aquest registre serà purament testimonial, segons va deixar clar el mateix alcalde. Miquel Llugany. ja que IC, mitjançant el seu portaveu. Josep Anton Pombo, va intentar donar-li un altre sentit a la moció presentada per ERC. proposant la realització d'un estudi preliminar per conèixer quins serien els avantatges jurídics per a les persones amb un instrument com aquest i més endavant

crear el registre. bratllar que l'alternativa que Davant d'això, el regidor es donava, podia hipotecar

de ERC, Joan Ridao, va su- l'existència del registre en un

Rubí Solidari dóna suport a la construcció d'un hospital en el Sàhara Redacció

L'entitat Rubi Solidari projecta participaren la construcció d'un hospital de 84 llits situat en el Sàhara Occidental. L'entitat hi participarà aportant 400 mil pessetes.

El projecte va ser presentat en una reunió organitzada per l'Associació Catalana d'Amics del Poble Saharià, i a la qual van assistir altres consistoris interessats en el tema.

La ciutat de Rubí també participarà el proper mes de juliol en l'organització d'un viatge que realitzaran quinze nens saha-rauis. Aquesta agrupació comunitària cobrirà les despeses de la visita amb 600 mil pessetes. L'Ajuntament espera que la població també hi col.labori.

L'any passat, uns altres quinze nens ja varen fer un viatge a Rubí on varen conviure amb famílies de la població.

L'organització rubinenca està preparant i concretant els punts sobre l'organització.

Un altre dels projectes de Rubí Solidari per a l'any 1994 és participar en un programa de formació dirigit a 1.830 ex dirigents de les diverses guerrilles quehi ha en El Salvador.

Aquesta iniciativa, que cobrirà 262 nuclis de població,

pretén que els habitants d'aquest país puguin adaptar-se a la vida democràtica més fàcilment, tenint en compte la incorporació de la guerrilla a la vida civil i la recuperació dels valors democràtics en aquesta zona.

El projecte, amb el suport de quatre organitzacions No Gu-bernamentals, entre elles Rubí Solidari, compta amb l'ajut de dos-cents municipis i institucions municipals i espanyoles. L'aportació econòmica de l'entitat de Rubí és de 100 mil pessetes.

Finalment un altre dels projectes en què prendrà part l'organització està dirigit a ajudar els refugiats guatelmaltecs per poder tornar al seu país, Mèxic.

En aquest sentit, la iniciativa consisteix en una estada d'un any a Guatemala.

Rubí Solidari organitzarà el proper 15 d'abril una conferència per informar a la població rubinenca sobre el tema. En l'esmentada reunió intervindrà un membre de l'Associació d'Amistat amb el Poble de Guatemala.

En el mateix acte, que es celebrarà en l'antiga estació de fc-rrocarils, es presentarà l'Associació Catalana de Brigadistes a Nicaragua que informarà a les persones interessades, de les ofertes de brigades que existeixen en aquest país, a Cuba i Guatemala. •

futur i que l'objectiu que perseguia era fer-ho ara i més endavant omplir-ho de contingut amb un reglament que marcaria les pautes del seu funcionament.

La resposta va provocar la matisació de l'alcalde que va subratllar, sobretot de cara als mitjans de comunicació i després de consultar allí mateix als regidors de la seva formació política, IC, que el registre serà "purament testimonial, no servirà per a res, i que això quedi molt clar".

D'altra banda, els regidors de CiU se'n van abstenir perquè consideraven que el tema era parlamentari i no municipal i, a més a més. perquè aquest servei implicaria una vigilància del compliment de les condicions exigides per la infraestructura que no hi és.

El regidor del PP. Arniand Querol , va oposar-se rotundament per l'augment de la despesa municipal i. sobretot. perquè feia referència a les parelles del mateix sexe. de las quals va destacar que no

eren gaire estables.

Tarifa única als FGC També va prosperar la se

gona moció presentada per ERC a la sessió plenària i que feia referència a la unificació de tarifes dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) i a l'eliminació de la segona classe en aquest mitjà de transport. Va comptar amb els vots d'IC mentre que CiU s 'oposava i PSC i PP s'en abstenien.

En el terreny de les propostes específiques dels diferents àmbits municipals van destacar l 'acceptació d'una subvenció de la Diputació en el marc del Pla de Cooperació de les Administracions Locals (PCAL) per un total de seixanta milions de pessetes per a les obres de rehabilitació del Castell i del seu parc. Amb aquest diners es podrà finalitzar els treballs d ' aques t equipament enguany. segons Miquel Llu-uanv. •

Els cinemes obren finalment les seves portes al públic p.c.

Les cinc sales de projecció del cinema de Rubí es van obrir el passat dijous a la tarda després d'una jornada ma-ratoniana per aconseguir el permís adient. Aquest document es va signar a tres quarts de tres del migdia, fet que va possibilitar l'obertura al públic de les taquilles i començar a guadir de nou de ci

nema a la ciutat, però massa tard per anunciar-ho a Els 4 Cantons perquè s'havia avançat l'edició arran de les festes justament.

Malgrat els últims entrebancs que ha sofert aquest equipament i el llarg pont de la Setmana Santa, els directius del cinema asseguren que l'entrada ha estat important, sense arribar a concretar cap xifra d 'ocupació durant aquests dies. •

16 ELS 4 CANTONS REPORTATGE DIVENDRES, 8 ABRIL 1994

Sant Cugat, una història en ruïnes L·i nostra vila compta amb nombrosos jaciments de restes arqueològiques que es troben en pèssim estat de conservació

Jesús l'ié /Xavi Cava

Ouan c o n t e m p l e m Sant Cugat a plena llum del dia. es ta difícil imaginar l ' a n t i g u i t a t d ' u n e s t e r r e s que l ' a \auç de la historia lla cobert d 'asfalt. 1.1 magma d 'edi f ic is i vehicles a m a g a un p a i s a t g e que fa m i l e r s d'anvs ja era habitat per homes i dones que. amb una altra mesura i intenció. lambe edificaven i viatjaven. Llis valen deixar l 'empremta de la seva èpo-..a. tan Humana que. en comparació, la massa icposada del monestir es un llegat recent. Sola els nostres peus hi dormen els vestigis d'altres èpoques. Alguns s 'han perdut sense remei per l 'afam editicador. mentre d'altres encara resten ocults, esperant la mà que els torni de la foscor. Només tenim la presencia d'una petita part. desconeguda i oculta per la majoria de persones. Però es una obligació envers nosaltres mateixos mantenir ne tant el record com l'existència física.

Testimonis del passat

La regió que formen les comarques ilel Vallès Occidental i el Barcelonès ja era fa segles una de les mes densament poblades pel que es dedueix de la gran quantitat de restes arqueològiques trobades fins ara. Ciutats i pobles encara mostren els senyals que els nost res avantpassats han deixat com a testimoni d'un temps potser llunyà, però que tanmateix ens pertany. L'aire que nosaltres respirem, ja el respiraven ells al Neolític; els camins que trepitgem segueixen rutes traçades pels colonitzadors romans.

Però no cal visitar cap ciutat veïna per a descobrir els lligams amb el nostre passat. La /ona que actualment delimita el terme municipal de Sant Cugat, hab i t ada duran t mi le rs d ' a n y s , conserva algunes restes arqueològiques que ens informen de l'estil de vida i les activitats dels pobladors primigenis. És lamentable constatar el nefast estat de c o n s e r v a c i ó que p resen ten a lgunes d'elles, causat no només per la inevitable erosió que el pas del temps ha provocat. sinó per la desídia de l 'administració publica i la manca de civisme d 'algunes persones. Tanmateix continuen impertorbables, observant el pas dels segles.

La Prehistòria

De les èpoques més antigues de la historia humana, es a dir el l'eleolític o penode ilels caçadors recol·lectors, i el Neolític o època dels primers agnetil-lois. a Sant Cugat no s'han trobat restes l'iobablement això es perquè el tipus de tenenv no n'ha alavorit la coii-sei'« ai io. mes que no pas la possibilitat • |iic la /ona no tos habitada en .iqucH i.m.ps.

\ i \ i . el pi iiner lacmieni de: 1111. >' es ' . . msL.iK \,\ es I ,iiii iinenaita t .>•... i!e la 11 a le Ncgi a. siiuada a prop .:, la va i letei a de 1 Arrabassada Data ilel | v i i i M i t . , ikaihiiè o Ldal del Couie i 2'iMi En el sector de la Torreblanca hi poden trobar les restes duna vila romana del segle II abans de Crist. Actulament només • .,.,, , ,,, , .,.,,. i , , . , „ . , , , , . podem observar el perfil d'una de les sitges on s'emmagatzemava el grà

•'; o a t i. q 111 v 11 a i o u i e i L a 1111 n i s v ^ ^ ^ ^ =•

Jesús Pié mostra la cova de la Torre Negra on en època Calcolítica, els habitants dels voltants enterraven els seus morts junt amb ceràmiques, collars i altres objectes

gueix al Neolític i es caracteritza per una primera utilització de metalls. Es tracta d 'una cova sepulcral, és a dir, un lloc on s 'enterraven els morts juntament amb els objectes personals que

portarien al més enllà. Fou descoberta el 1964, i la majoria dels materials recuperats es poden veure actualment al Museu d'Història de Sabadell. D 'ençà la primera excavació, realitzada l 'any

l n 6 5 . no s'han dut a terme més treballs de recerca. Malgrat la porta metàl·lica que va instal · lar l 'Ajuntament per a protegir el jaciment, aquest ha estat víctima de nombrosos expolis per part d 'excavadors clandestins fins al punt que actualment resta gairebé completament destruït.

Però. com era la vida de les persones que empraven coves com aquesta per a e n t e r r a r els seus morts ' . ' Per l'anàlisi dels jaciments trobats sabem que, tot i que ja coneixien l'agricultura. eren pobles bàsicament ramaders, centrant la seva economia en la cabra i l 'ovella. Tot i que començaven a treballar els metalls, el seu utillatge encara era principalment de pedra icom puntes de sageta fetes de sílex o destrals de basalt), fusta (tot i que generalment no se'n conservaven restes), i os (pun-xons. botons i ornaments).

Època ibèrica

Avançant en el temps, i després de l'Edat de Bronze i la de Ferro inicial. de les qua ls t ampoc se'n conse rven mostres, arribem a l'època ibèrica (segles V al I a.C.) La presència dels ibers en el nostre terme s'ha pogut constatar a partir de dos jac iments , el forn de Sant Adjutori i les desaparegudes sitges del carrer Elisenda.

La fabricació de ceràmica entre els ibers era una activitat força important amb una tècnica molt sofisticada. Una magnífica mostra d'això és el forn per a coure ceràmica proper a Can Borrell.

En aquest forn, que en aquella època es podia considerar "de tecnologia p u n t a " , es p r o d u ï e n r ec ip i en t s que s 'empraven tant en l 'àmbit domèstic com per a emmagatzemar els productes amb els quals es va comerciar successivament amb grecs, púnics i romans.

DIVENDRES, 8 ABRIL 1994 REPORTATGE ELS 4 CANTONS 1 7

"Ens hem de conscienciar de la importància del patrimoni arqueològic"

Dues imatges del forn ibèric que es troba utilitzaven per coure ceràmica

Un d'aquests productes era el blat, del qual es té constància que el Vallès era una zona de gran producció. Els ibers guardaven les seves collites en sitges excavades a terra i folrades de calç, on es protegien millor de la humitat, l'aire i els microorganismes. A la regió de la Laietana, que agrupava el Vallès, el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Garraf, s'han trobat nombroses aglomeracions d'aquest tipus d'estructures d'emmagatzematge, anomenades "camps de sitges". Un bon exemple dels camps de sitges era el descobert en el decurs d'unes obres d'urbanització el 1984 al carrer Elisenda de Sant Cugat, on en foren trobades quatre. El jaciment, un cop estudiat i documentat amb tota urgència, fou substituït per una casa adossada que es va construir a sobre.

El comerç esmentat, que tenia com a base una important activitat agrícola, va suposar un impacte força important per a les societats iberes, enriquint una part de la comunitat que, d'aquesta manera va conformar unes minories dirigents que trencaren amb un cert igua-litarisme inicial. Aquestes oligarquies varen formar una nova societat jerarquitzada. que podria haver evolucionat cap a una organització estatal inacabada per l'arribada dels romans.

L'empremta de Roma

La presència romana, durant cert temps coetània dels ibers, començà a ser evident a partir del segle II a.C. Un magnífic exemple dels inicis de la implantació romana a les nostres contrades podria haver estat la vila de Torre-

al costat de l'ermita de Sant Adjutori. És un dels pocs exemples que resten a tota la península Ibèrica dels forns que

blanca, datada precisament en aquest segle. Malauradament molt poc es coneix d'aquest jaciment. Després d'una petita excavació de tempteig, va caure en l'oblit de les institucions per acabar sent destruït amb la construcció del tram de circumvalació de Torreblanca.

Molt més conegudes són les restes romanes del monestir de finals del segle IV d.C. El que potser no es coneix tant és el Mil.liari de Claudi, trobat al subsòl del Monestir i que probablement fou portat a la zona dels Quatre Cantons, que ja en aquell temps era una cruïlla de vies romanes. Un mil.liari es una pedra que serveix per a mesurar les distàncies a les vies romanes: aquest en concret ha fet pensar als estudiosos que el nom Castrum Octavianum del campament romà és un error de transcripció medieval, i que el nom real devia ser Castrum Octavum, ja que es trobava a la vuitena milla de la via que connectava Bar-cino amb Egara, es a dir Barcelona amb Terrassa.

El Castrum Octavum, doncs, es va construir per tal de protegir l 'accés oest de Barcino, després que aquesta hagués patit les incursions bàrbares del segle II d.C. És una típica construcció militar romana, de les quals en trobem nombrosos exemples a les /ones frontereres de l'Imperi Romà, i en casos excepcionals com aquest, ben endins dels seus límits protegint

les vies de comunicació. Els romans són l'última etapa

d'aquest viatge per la història dels primers pobladors de Sant Cugat i les seves obres.

Després d'ells, però, es varen succeir noves invasions i poblaments, que a la vegada varen deixar vestigis al nostre poble, que potser descriviríem en un altre moment. Uns vestigis que, units amb els que hem esmentat, formen un. patrimoni que és de tots. És per això que cal un major respecte i in

terès per aquestes mostres de la nostra història.

Els ciutadans hem de prendre consciència de la importància d'unes relíquies que a vegades es tracten de manera incívica, però son les institucions les que es troben amb tasca de afavorir-ne la conservació, estudi i divulgació.

Per finalitzar volem agrair les facilitats donades pel Museu d'Història de Sabadell, en la producció d'aquest reportatge. •

Tot i els intents d'evitar l'entrada a la cova calcolitica, aquesta ha sigut objecte de nombroses expoliacions

1 8 ELS 4 CANTONS LOCAL DIVENDRES, 8 ABRIL 1994

Arriba l'era del satèl·lit K.Ventura Directa- ïclvisiíi Sani Cuinat

Des LIC ta uns dics i de l 'or ina e ne ara p r o v i sional han començat a

funcionar els 5 eanals de televis ió via satèl·lit que incorpo-ra el pruner satèl·lit espanyol de eomunieaeions. l 'Hispasat. Aquests eanals van ser adjudi -eats als actuals operadors de te lev is ió de cober tura nacionals I V I , . A .v lele 5 i Canal Plus ,

lots ells aposten per programacions especia l i tzades i de con t i ngu ts ben d i fe ren ts . TVl · l amb I'eledeporte oferirà not íc ies espor t ives tant amb directe com amb d i fe r i t . Canal C l a s i c o també de TV ' l : o fe r i r à una p r o g r a m a c i ó de caire cu l t u ra l . An tena i que eiK ara 110 ha posat nom al seu c uc. i i . i i lci ii a leleuov elas. espai - de lelev enda i proerauies de p im l i : . c i i i pi'opia. ( anal + '.auipoL •'. pus,!; nom al seu

,,r.e pcM • -ei au pel·lícules tic nu.:•••<• •! ' lecun obert, lele-,... •• ,!c .. ..deliu lele " ole i . . ; i i . •.' i I ; - I , . . , ' i i n : a n l i i i |ü

. c ui .

• • i : • . . . ' . i . I I - • I I I 1 : ! I . I '' I . I

i ju i i.': , , i i i ,u .. > de 11 >i ma

. i ' . I : I u ,ni... ei acies .i 1 acord

p' ."• , '"!> . 1 -. i epi u's.;b'cs Je

< , l i , ; t . i : v rebre les einis-

• n •!• • I,;: in sci \ i i' el inale i \

C - ' C o d f . . : i ! . . | d e ( . : ! ! , ! ! t ..I ü b

. . I I ' - I..I ' i . • ..|'.IC . ' s . | I I . l " . ; l l CI1

II .' k ' - ' - ' 'M ' .es .' "M 10 p c s s C

I.

I . j •. •' i'n que .iinb la pos

.. cu ui..i xa d aquest satel.l i t

. ] ] ; ! • can,ils ..L-dicais només al

I c l '. , s ; i , ; ; : \ oi liu arr ibat a

í |',. li . ,i I .i t e l e v i s i n sense

: i , •• i . i c s

I es o i er tes de t e l e v i s i ó

v ui satel.lit en castellà ja son

t ret /e per a aquells que disposin d'una antena motor i tzada i d'un aparell receptor connectat al televisor. Per l'Hispasat son cinc cadenes I'eledeporte, Canal Clasico. Telesat 5. A n tena 3 TV. Canal +. i als quals cal afegir el satel.lit Astra. i la mexicana Ga lav is ion . l·lls i n f o r m a t i u s e c o n ò m i c s de les 1 Ih de la nit per la C N N . el paquet n iu l t io t 'e i ta de Canal + que esta compost per Cme-niania, Documama. Cineelas-sics i M i n i m a x . pel sate l . l i t Hute lsat , Hu ronews no t i c ies europees i TV l · l Internacional. Hs calcula que en I actual i tat mes de un m i l i ó i mig de l larg del terr i tor i espanvol rebran la "telev isio de les estrelles".

I .es di lei 'ents cadenes nacionals |.: disposen d'un estudi per polsar l ' incideik I.I que tin dran aquestes noves cadenes de telev isio v I.I sui el • u a l'au d ienc ia del nu- l i e pals. a i \ i com els electes ^ne produirà

•speela-

> V I s i l . l i

d,, nies

>.i m e n i

l a re-

en els h. i f r .s ,1, : u

dors. | I nicic. i t ,. i.

experimenta L ad.-. ••..

u n g rau desc lo, . .1

amb la i l is lal . ,,K i, •

d'.intcncs p.uabi ' l i .p. '. i ' l u C I O ,! 1 s p . i " .

v isio sense 11 on.c. e--Ca i l c ' s . . n o í l i c'II aC..:

que |.: ha. c • aneiic .••'.

leiev tsu i e:: , " l o I • > u l c

domcsiic els \ un,uii, i !,, lele

p.u'tii" d iU a la tc'1-. fronteres oc t> M el

::".a'.ce i'e leuladc q u e l l I' . l i t i

Lles crític . i l . . ; v la •."••,. Cste Iica dei x.n ,: i i h , ,.ii .ilit a de ben chlci enl. i, - pa' uhoiiqucs de lainuiiv pel i : o • i i - . u f la eades a ba lconades i terrats com si fossin bolets. •

NQTCiOnTKl

V , ' v l '

En aquesta fotografia podem veure un sistema complert de recepció que permet rebre.via satèl·lit. la televisió que ofereixen més de cent cadenes i nombrosos països de tots els continents

i · i H t a v « t t t i

Astrí 19.2 E 11 OOÍGHí/V A*tra19.Z E11.W7GHZ..V Astr» 19.2 E 11.023GMz/H Aslra 19.Z E 10.994GHZ/H

L M I E X Í X J J O

* *

* •

Astr«19.2E11.082GHz/H Inlefsal ?! 5 W

Aslra 19.2'E 11 S27GHi/V Astn1B.2°E11.ra26Hz/H A·lr8l9.Z-E11.2S«6HjiV Ci·loU.I l l i t 1 fi a?9Rlb/l(

. • r ) « * · l l l>*

Antenex" ANTENAS PARABOUCAS TELEFONIA MOVIL AUTO-ALARMAS AUTO-RADIO

Tel/Fax. 5 8 9 2 2 4 7 Àngel Guimerà , 2 (costat Estació FFCC.) Sant Cugat

nicic.it

DIVENDRES, 8 ABRIL 1994 EL MON DEL CAVALL ELS 4 CANTONS 1 9

Montse Sant

Des de molt antic l'home ha domat els cavalls. A les pintures rupestres ja hi trobem homes muntant a cavall. Ells han estat des de fa milers d'anys els ajudants de l'home. Hom creu que fa més de cinc mil anys que l'home i el cavall treballen junts. Però al final del segle XIX, aquesta cooperació va començar a desaparèixer. La màquina de vapor, i després el motor d'explosió, varen substituir la tracció animal en el transport i el camp.

Encara els anys trenta, el cavall era una eina insubstituïble en moltes feines, i durant la Guerra Mundial al front rus.

Els cavalls foren crucials per a les operacions bèli-ques.

Als anys cinquanta, aquesta associació home-cavall semblava que es trencaria per sempre. El cavall estava destinat a ser un animal de luxe i muntar-lo o gaudir de l'hípica, un esport de minories. Només es coneixia

l'alta competició i les carreres. És ara quan es demostra que el cavall és necessari per a moltes coses més.

La policia de trànsit ha trobat en el cavall un valuós ajudant que els dota d'un punt de mira alt, i els dóna una bona mobilitat entre el trànsit rodat. Els exèrcits mantenen un gran nombre de cavalls, ja que no hi ha honors militars sense la seva presència.

En I' actualitat les passejades a cavall, són un plaer a l'abast de molta gent.D' uns anys ençà

hem pogut redescobrir la veritable utilitat del-

ca-vall.

V ^ No ^k hi ha

m poble i 1 o vila f ™ que no

tingui una petita hípica. S'organitzen excursions i viatges a cavall cada cop amb més freqüència.

En aquest espai, anirem coneixent què és el que podeu fer a cavall, des de gaudir d'una petita sortida, d'una hora, per les rodalies de Collserola, a rutes més llargues o exercicis d'equitació d'alta escola i competició. •

l'entrevista: Núria Guerrero, viatjar a cavall

Núria és una dona menuda i nerviosa. Es comercial i regenta una papereria-quiosc, la gran afició de la Núria són els cavalls i sobre tot el seu. Un cavall hispano-àrab negre- zaino que respon al nom de "Talis-man". amb el qual fa excursions de llarga durada o "trakking". La Núria, acaba d' arribar d'un viatge per Colòmbia on ha recoregut el país a dalt de cavall. Les seves experiències són d'allò més divertides i enriquidores, segons ens explica. Com va ser que vas iniciar-te en l'aficció a muntar? -Doncs mira, jo sempre he pensat que era millor gastar-me els diners muntant a cavall que no pas anant de discoteques o al cinema. De ben petita I' aficció ja em va cridar d'allò més. Ara he descobert una fantàstica experiència en la monta de cavall que es el Trenking. Explica per els nostres lectors en què consisteix aquesta modalitat

- Mira,es tracta de fer recorreguts en di-ferentes etapes per la geografia catalana com si fessis excursions a peu. Només que nosaltres ho fem a cavall. Però no et creguis que és tan fàcil, perquè té les seves pecularitats com no utilitzar cap carretera sinó fer-ho per antics camins de carros o indrets d'animals. Estic dins d'un grup de genets que pertanyem a una associació catalana dedicada a aquestes activitats. Quina és la ruta més llarga que feu des d'aquesta entitat? -En total són uns 370 km. que van des d'Albera (al costat de Balaguer) fins Vie-lla a la Vall d'Aran. La ruta transcorre per tot el Pirineu de Lleida, dormimt uns dies en hostals i altres en tendes de campanya. Realment és una experiència que recomano a tothom que li agradi apropar-se a la natura. Si a més t'agraden els cavalls és un plaer total.•

l'informe. "Les races de cavalls" Tots reconeixem un cavall no

més en veure'l, però el que molts no sabem és que hi ha tantes races com de gossos o gats. Tan diferents i tantes races que van des dels petits ponis, fins als enormes cavalls frisons o normands, aquests els més grands de tots.

A Espanya ja gaudim de dues de les races més belles i nobles del món: el cavall hispano-àrab i el cavall andalús. Però n'hi ha moltes més races i cal dir que en general no s'ha respectat tan estrictament

Els cavalls hispano-àrabs són el màxim exponent del cavall espanyol

Una cria de raça Przewalski, primitiu cavall salvatge de Mongòlia

la puresa de sang com en la cria de gossos.

Un "mig-sang" és el cavall més corrent que nosaltres coneixem. Però no és pas el menys valuós, ja que depèn molt de les seves aptituds generals i de la seva "estampa", fins al punt que hi ha races de cavalls que formen grups separats només pel color de pèl, com els coneguts "palominós", cavalls amb el pèl daurat i la cua i crinera argen-tades o blanques.

La raça més antiga és l'estrany cavall de "Przewalski", cavall provi-nent de Mongòlia, i que només

existeix als parcs zoològics, i el Tarpan", antic cavall europeu, del qual només n'hi ha un sol grup a Polònia.

Les noves tècniques de selecció i cria han permès també crear un grup de cavallets més petits que gossos mitjans. Són animals totalment artificials.

Aquesta classe de cavalls no

són altra cosa que curiositats científiques que entre d' altres coses ha creat un mercat nou d'aquest animal.

Entre d'altres races cal fer es-men de l'Asturcon d'origen asturià que per la seva poca cavanya està amenaçat de desaparèixer si ningú no hi posa remei. •

Calendari d'activitats hípiques mes d'abril

Proves de doma clàssica dia 9 C.H. La Granja Palautordera

16-17 C.Polo Tarraco Tarragona 23-24 C.H. Pot Ampuriabrava

Enganxes dia 9 Club d'enqanxam< jnt de Catalunya Salt d'obstacles dies 15-16-17 Reial Club de Polo Barcelona Curses de trotons dia 10 Cerdanyola del Vallès

Anglesola

FE D'ERRADES En el reportatge "Els genets de Collserola", publicat al núm. 41

(18-03-94) es parlava de la clínica "hípica" del doctor Antonio J. Villatoro. Ja que es tracta d'una clínica per a cavalls, la definició correcta és

"clínica equina". També es parla del cavall "Repsol". El seu veritable nom és "Campsa". Per últim, es parla dels ajudants del Dr. Villatoro en una operació quirúrgica a un cavall, qualificant-los d'infermers. Hauria estat més correcte dir que són veterinaris.

2 0 ELS 4 CANTONS E S P O R T S DIVENDRES, 8 ABRIL 1994

Tennis femení

El Club Natació, campió per equips del Campionat de Catalunya júnior Anna Horau

/-.'/ Club Natació San! Cugat ha

estat el vencedor de l'edició d'en

guany del Campionat de Catalunya

per equips en hi seva categoria de

fèniines júnior desprès d'imposar-

se al Club Egara, al R.S.T. Pom-

peia, al Club Tennis Vic i al Club

Tennis d'Aro a la final, per un ajus

tat J-2.

Jugadores veteranes

l.cs jus:adores de l'equip júnior del Club Natació són t'oreu veteranes respecte a la seva joventut, totes quatre juguen des que eren molt petites i troben en el tennis una de Ics millors di\ ersions.

Yolanda Civit, la número 1 de l'equip. practica el tennis des que tenia sis anys i \a començar a disputar campionats als vuit. Ara en té 17 i s'entrena a la Federació. tol i que ha jugat sempre amb el Club Natació, l'.ls campionats que més il·lusió

nals de mes tarà els 15). Com les seves companyes, va entrenar a la Federació. però ara torna a fer-ho al Club. L'any passat va ser la campiona de Catalunya de la seva categoria, però el que més li agrada és jugar als campionats per equips en els quals s'ha d'anar a t'ora.

Esther López és la número 4. li agrada el tennis i fa molts anys que el practica però quan sigui gran vol ser periodista, així que molt del seu temps el dedica a estudiar per poder accedir-hi després de la selectivitat, que si tot va bé farà aquest any.

Aquestes quatre jugadores són les components d'un equip que porta - a excepció de la Maite- molts anys jugant. 1 no és el primer cop que s'emporta un campionat. " ni serà l'últim" com \a dir a Hls 4 Cantons el seu capità. Manel Farrcres. qui estava molt content del resultat obtingut en aquest Campionat de Catalunya.

HI proper compromís el tindran al setembre. quan es comencen a disputar els absoluts. •

li tan son els absoluts, tant de Catalunya com d'Hspanva i és l'única de les quatre que té realment clar que vol ser tennista quan sigui gran.

Maite Cors és la número 2, procedeix del Club tennis Vic i \a venir a Barcelona perquè la va cridar la Federació per a en

trenar-se amb ells. Igual que la Yolanda, té 17 anys i ja en ta uns quants que juga a tennis, esport que practica amb molta il-lusió. sobretot en el Campionat d'Espanya que és el que més l'atreu.

Klisabeth Mateos, tot i ser la número 3. és la jugadora més jove de l'equip (a fi-

Finals del Campionat Social del Club Natació

Aquest cap de setmana tindran lloc al C.N. Sant Cugat les finals del Campionat social del club que va començar al mes de febres, els partits es disputaran al llarg de dissabte, essent diumenge al matí quan tindran lloc les finals de totes les categories.

S'organitza la I Cursa Atlètica de Mira-sol Redacció

I'l p rope r d i u m e n g e dia

10 d'abril a partir de les nou

del matí tindrà lloc la 1 Cursa

Atlètica de Mira-sol. Aques

ta primera edició de la cursa

compta rà amb un circuit de

17 km. que es situa íntegra

ment a Mira-sol. essent en la

seva major ia un recor regut

pla i no tenint cap dificultat

per a l'abast de tothom.

Lis corredors que acabin

la cu r sa podran ob ten i r un

t rofeu i un d i p l o m a a m é s

d'optar a aconseguir un dels

dos trofeus amb què es guar

donarà els guanyadors.

S i m u l t à n i a m e n t es c o

rrerà també la 1 Cursa Popu

lar de Mira-sol. essent només

una volta del circuit de l'an

terior que comptarà amb un

recorregut de 8.5 km.

La s o r t i d a i l ' a r r i b a d a

d ' ambdues curses es tarà si

tuada al casal de cultura de

Mirasol.

Aquestes curses estan or

g a n i t z a d e s per l ' A C A F . el

Club Mun tanyenc Sant Cu

gat així com per l 'Associació

de Veïns Sant Joan de Mira-

sol i compta amb la col· labo

ració de l 'Ajuntament de la

nostra localitat. •

SI QUIERES UN COCHE YA NO NECESITAS COGER EI. TREN O EL AUTOBÚS PARA IR A LA

S I Q U I E R E S

C U D A D . VEN A MOTOR RAI.LY Y ELIGE, CON TODA COMODIDAD Y SIN TENER Ql 'E

U N C O C H E

DESPIAZARTE, EL COCHE QUE SIEMPRE HAS QUERIDO ENTRE TODA IA CAMA PEUGEOT.

^ P O R Q U E C O G E S

Y ADEMAS, CON IÏN EXCELENTE SERVICIO POSTVENTA QUE TE PROPORCIONARÀ TODO

E L T R E N

O QUE NECESITES PARA D I S F R U T A R TU N U E V O P E U G E O T SIEMPRE A P l l N T O .

O E L A U T O B Ú S ?

VEN A MOTOR RAI.LY. II AGENTE PEUGEOT EN SANT CUGAT DEL VALLÈS

MOTOR RALLY Ctra. de Cerdanyola, 69 Tel.: 675 18 63 (Taller y Recambios). Tel.: 674 15 03 (Ventas) SANT CUGAT DEL VALLÈS

SI A C L V l ' L L L I !C,L( ) T PEUGEOT

DIVENDRES, 8 ABRIL 1994 ESPORTS ELS 4 CANTONS 2 1

Voleibol femení: fase d'ascens

El Club Voleibol Sant Cugat no aconsegueix la classificació Anna Borau

El Club Voleibol ha finalitzat la seva participació en la fase d'ascens en la cinquena posició. al davant només de l'equip amfitrió, el Socuéllamos de Ciudad Real, a qui va guanyar en la penúltima jornada per tres sets a un.

Anna Castro, jugadora de l'equip santcugatenc, va declarar a Els 4 Cantons que "així com la de l'any passat va ser un desastre, aquest any era tot molt més assequible per a tothom, i tots els equips tenien la possibilitat de guanyar" i en el mateix sentit es va expressar el Sr. Estornell, component de la junta directiva, que va afirmar que la participació del club santcugatenc va ser "bastant millor que la de Toledo perquè es va jugar amb més ganes i es podia haver guanyat; tècnicament ha estat bastant més bona però han faltat reforços". I és que el Club Voleibol Sant Cugat només va guanyar un dels cinc

partits disputats. En tots els altres, però, es va poder apreciar un gran nivell de joc: "hi va haver molts alts i baixos'' diu Anna Castro "però no vam jugar malament, sempre vam lluitar fins al final". El partit decisiu va ser el de l'última jornada, el qual encarava el Sant Cugat i l'Esplugues; ambdós conjunts es jugaven la plaça que donava opció a la promoció i el guanyador va ser l'Esplugues, per un

apretat 10-15, 15-6, 15-6. 4-15 i el definitiu 21-19 al tie break, set que podia haver donat la victòria a qualsevol dels dos equips.

Al final, però, són l'Uni-versidad de Granada i l'Uni-versitario de Valladolid que es classifiquen per a jugar a la Divisió d'Honor i el Club Voleibol Esplugues que té la possibili tat d'accedir-hi si guanya la promoció contra el Vigo. •

Tennis: Trofeu Compte de Godó

Alex Corretja es planta en quarts de finals guanyant Courier i Kulti Joan-Marc de Semir

El santcugatenc Àlex Corretja es va plantar ahir en els quarts de final del trofeu Compte de Godó després de guanyar al suec Nicklas Kulti pel resultat de 1/6, 6/4 i 6/1 després de dues hores i set minuts de joc.

A la ronda anterior, Àlex potser va obtenir el millor resultat de tota la seva carrera en desfer-se del cap de sèrie número 1 del trofeu, l'americà Jim Courier en tres sets molt disputats: 6/2, 3/6 i 6/3.

El principi del seu partit contra Courier va ser realment atípic. Corretja va marxar en el marcador amb un contundent 4-0 trencant dues vegades el servei de l'americà guanyador de Ro-land Garros i ex-número 1 del món. La feina per fer-se amb el primer set estava feta. 6/2 fou el resultat.

El segon set va ser tota una història. Semblava que amb la derrota parcial per 6/3 Corretja s'enfonsaria però la força de voluntat el va portar a la voctòria final.

PeJ que fa al seu partit amb Kulti Corretja va remuntar un set inicial desfavorable guanyant els dos següents.

Corretja jugarà el quarts de final divendres enfront del medallista de plata dels Jocs Olímpics de Barcelona, Jordi Arrese. Una bona por-

Ara, la Lliga Catalana Un cop acabada la fase d'ascens, les noies del Club Voleibol Sant Cugat disputaran, a partir d'aquest cap de setmana, l'edició d'enguany de la Lliga Catalana. La competició, que durarà fins al juny, es disputarà com cada any en dues fases: la de la primera divisió i la de divisió d'honor on hi participaran els guanyadors de la primera.

A.B.

La fase d'ascens ha finalit/at sense classificació i. igual que l'any passat, les jugadores de Víctor Hugo hauran de disputar ara la Lliga Catalana de voleibol femení.

L'edició d'enguany seguirà la mateixa estructura que en les anteriors temporades: fase prèvia, la. Divisió A i Lliga Catalana de Divisió d'Honor amb l'equip que hagin guanyat la primera.

Aquesta primera fase compta amb la subdivisió dels equips en dos grups: el grup A format pel C.V. Olot, C.V. Olot júnior, C.V. Esplugues. C.N. Sabadell, CE. Hispano Francés i C.V. Sant Cugat, i el grup B on hi jugaran els equips juvenils del Blume "A", l'Espanyol, l'Hispano Francés i el Sabadell, a més del C.V. Santa Coloma, el Cecell Lleida, el C.V. Altafulla i el C.N. Terrassa.

La fase prèvia es disputarà amb el sistema lliga a una vol

ta i començarà aquest cap de setmana, diumenge 10 d'abril. Les jugadores santcugatenques hauran d'encarar-se en aquesta primera jornada a les del Club Natació Sabadell, contra les quals ja van jugar al llarg de la lliga.

Les santcugatenques no haurien de tenir cap problema per a arribar a classificar-se per a la següent fase i arribar a disputar la Lliga Catalana de Divisió d'Honor, com va dir a Els 4 Cantons Anna Castro, jugadora del club local. "s'hauria de guanyar, perquè són equips teòricament fàcils". Però la prova de foc serà veure com reaccionaran davant les jugadores que han estat les eternes rivals de la lliga d'enguany, les del Club Voleibol Esplugues, amb les ques'hau-ran d'encarar el proper 8 de maig, a l'última jornada de la fase prèvia i on tindran la possibilitat de treure's del cap el handicap insuperable que els ha suposat durant el desenvolupament de la lliga. •

tunitat per plantar-se en semifinals d'un del nejos més prestigiosos que es fan sobre batuda i perquè no per somiar amb una amb en Sergi Bruguera. •

s tor-terra final

Director: JOSÉ LUIS ALCAZAR CASAS

NORMAS DE CONDUCTA BÀSICA PARA UNA CORRECTA ALIMENTACION

- Comer a horas regulares sirt dejar mas de 3 horas entre comidas. - Procurar ingerir alimentos tan naturales como sea posi-ble, sin refinar ni adulterar y sin compuestos químicos. - Evitar la mayor cantidad de grasas posibles. - Sequir una dieta alta en hidrates de carbono, complejos (patatas, arroz, pastas, verduras...) y evitar los azúcares refinados "dulces, pasteles, etc...". - En todo caso evitar tomar grasas y azúcares en la mis-ma comida. - Beber alrededor de 3 litros de agua diarios en peque-nas dosis. - La fibra de los vegetales crudos y de los productes inte-grales, facilita la digestión y la posterior eliminación de los materiales de desecho. - Efectuar las comidas de forma pausada, masticando bien los alimentos para facilitar una correcta digestión. - Acabar siempre las comidas antes de sentirse comple-tamente lleno. - Hacer algun ejercicio moderado de forma habitual beneficia nuestro metabolismo, a la vez que mejora nuestro estado físico.

AV. ALFONS SALA, 29 B TEL. 6 7 5 3 7 0 7

2 2 ELS 4 CANTONS

0 w Antoni Llavería

DIVENDRES, 8 ABRIL 1994

La provocación de una nueva estrella. El nuevo coupé de Fiat con motor 2.0, 16 vàlvu-las y Turbo de origen Lancia desarrolla 195 cv. a 5.500 rpm. siendo su ve-locidad màxima 225 Km./h. El estudio de la ca-rrocería desarrollado por Pininfarina, provoca un fuerte impacto visual al espectador mire el coche por donde lo mire.

• • # • breves • • • • Nuevas matrículas . Si las ventas de automóviles en Es-pana continuan a un ritmo normal, dentro de 10 ahos la DGT estudia la posibilidad de modificar el actual sistema de prefijos provinciales. Entre las posibles hipòtesis, no se descarta la implantación de un número personal transferido a cada vehículo. La decisión final no se tomarà de todas formas, hasta que en Bruselas acaben de ponerse de acuerdo sobre la matrícula europea.

Alfa 145. La pròxima novedad de Alfa, el 145, mantendrà las mecànicas tradiciona-les con motor Boxer que equipan los Alfa 33, todas ellas de gasolina, ana-diéndose a éstas una versión Turbo-diesel de origen Fiat de 4 cilindros transversales en línea.

La promesa de Seat. Cuando se presentaran los nuevos Ibiza, el mas alto de la gama era el motor 2.0 con 115 cv. y 8 vàlvulas con excelentes prestaciones y una inmejorable estabilidad. Ahora, por fín, llega lo prometido: el motor de origen Volkswagen 1.8 16 vàlvulas con 129 cv. de potencia, con el que aún se consiguen mejores prestaciones. •

CASAS i G. S.L.

QÀ

G E S T O R I A

• Administrodo i gestió empresariol • Fiscal • Laboral

• Renda i tributació en generat •Assegurances .W

Av. Alfons Sala, 22 Tel. 67414 91 - 67414 97 Fax. 589 40 09

TALLERES

GOMPAS San Buenaventura, 17

Tel 675 43 56 Sant Cugat del Vallès

PLANCHISTERIA Y P

% f e jF

Viajar confortablemente Tanto el conductor como los acompanantes deben encontrarse instalados confortablemente en el coche. La climatización adecuada del vehículo contri-buye notablemente a ello; però aunque le parezca increíble, un tanto por ciento muy elevado de conductores desconocen el buen funcionamento del sistema, mezcla del aire, desempanado, etc... Leer el manual detenidamente no serà una pérdida de tiempo, sinó una ayuda im-portante para mejorar su calidad de vida mientras viaje. Evite los flujos directos de aire acondicionado, que pueden provocarle dolores de cabeza o musculares. Tampoco es aconsejable fumar mientras conduce, ya que, aparte de cualquier consideración mèdica, puede ser motivo de dis-tracción el buscar el ceni-cero. encender con el me-chero eléctrico, etc... Lo mas practico y responsable es parar y fumarse tranqui-lamente su cigarrillo con lo que evitarà cualquier ries-go de accidente. •

CONSEJOS PATROCINADOS POR:

SERVEIS ADMINISTRATIUS S I M Ó N S L Ctra. Cerdanyola, 24-26

' k J · a ' · Tels. 674 52 16/66 Fax.589 07 32

DIVENDRES, 8 ABRIL 1994 MOTO% P% * ! * # % . . %

ELS 4 CANTONS 2 3

Su presentación en el mercado es-panol se producirà a mediados de mayo. Pininfarina es el autor del diseho de este Peugeot 306 cabriolet. La carrocería presenta numerosos re-fuerzos, por lo que su peso es li-geramen te superior (75 Kg.) a la versión cerrada del 306, siendo también la carrocería 15 cm. mas larga que és-te. En su habi-tàculo se aco modan sin problemas 4 adultos. El diseno de las suspensiones es lo suficien-temente blan-do para ofre-cer un buen confort de mar-cha, lo cual no afecta a la segu-ridad ya que su comportamiento

es noble y la estabilidad excelen-te. Podrà obtenerse con 2 distin-tas motorizaciones: 1.8 con 103 cv. ó 2.0 con 123 cv.. todas las versiones ofrecen de sèrie direc-ción asistida, lunas tintadas de accionamiento eléctrico, 2 retrovisores

eléctricos, cierre centralizado de puertas y maletero y, en opción, antena elèctrica, autor radio, tapi-ce ría de cuero o incluso el cambio automàtico.

TELEFÓNICA SERVEIS MÒBILS

MoviLine l·lSttvkïti (k> Tehjunia Móiil.

6tsi Ct ra . C e r d a n y o l a , 4 7

Tel 6 7 4 0 6 6 6 -San t C u g a t -

Els seus clients. Els seus negocis. La seva oficina. La seva casa. El món a les seves mans amb un telèfon mòbil i el servei de

telefonia mòbil MoviLine. Linia en menys de 24 hores, cobertura a nivell nacional i la més alta tecnologia

al seu abast

I Diverses modalitats d abonament.

Línia des de 2.200 ptes. al mes.'

Telèfons mòbils des de 59.900 ptes.

::'Arxramep: Fe'son^

OFICINA GESTORA DE SEGUROS

TODAS LAS COMPANIAS T0D0 TIP0 DE SEGUROS

PRECIÓS ESPECIALES PARA LOS JÓVENES

PAGO FRACCI0NAD0

SE RESPETAN BONIFICACIONES

Rambla del Celler, 95 (lado Farmàcia)

Tei. 675 42 03 Fax 589 48 02

SANT CUGAT DEL VALLÈS

BOLSA DEL MOTOR

AUTO COMARCA DEL VALLÈS

SEAT 674 68 50

VOLKSWAGEN GOLF CL

Sprinler necro B-JW

VOLKSWAGEN GOLF GTI

blanc B-KM

RENAULT -19 CHAMADE

verdemelalizado B-LF

VOLKSWAGEN GOLF GTI

16 V. snsoscuro B-JV

RENAULT 19 GTS Ano 90

blanco V-DF

CITROEN AX 1.4

blanco B-LZ

VOLKSWAGEN GOLF GTI

negro B-GW

SEPAUTO Y

SERVICIOS, S.A. Camí de Can Calders, 1

Sant Cugat - 674 34 75

Ctra. de Montcada, 591

Terrassa -785 23 00

F U R G O N E T E S

FORD COURIER

FIAT DUCATO

Combi 6

FORD TRÀNSIT

ïsoièrmic

CAMIÓ 1VECO

79-14

B-MZ

B-NB

B-KP

B-JN

FILACAR

589 09 91

Sant Cugat

PERE CANALS 67463 62

Seat Panda Vermell B-HM

Lancia HPE 2.000 B-DN

AutobianchiAli: B-EW

FordFiesta B-FW

Renault RS B-DX

AUTOMÒBILS T M G

6 7 5 5 6 5 3 FORD ESCORTCabrio I. blanc

B-4694-GF

FORD SIERRA 2.i 4x4

gris B-0326-Jm

OPEL KADETSR 1.6. rajo

B-8690-FI

AUTOMÒBILS J. GUIX

674 09 10

SUZUKVSWIFTGTI

blanco B-IP

PEUGEOT 205 XLD Diesel 1.8

Ano % B-KZ

Se vende este "FORMULA LIBRE" 160 cv. 255 KmTh. 1.200.000.-ptas.

INFORMACION: Tel. 674 83 42 (noches)

Borsa del Motor. Tel. 674 02 04

classificats "A-MANï

"INGLÉS GIPONEU - 'ara-ospta l . •::

SA<A F.NQUES Va!iacre x, 6C

PA-AEL J3PE, S L

SERIN PI Ajgusta 4

vCOMÇA San: Ai:oi i '0

1NMAPBA Aftins Sala. 54

CASAS Al+ons Saia 22 baxcs 2cn

ADMINISTRACIÓ DE FINQUES I

588 35 '6

$ SUZUKI CONSTRUCCIONS

MATERIALS

"4 ~2 54

- un repte -

J. Guix 674 0 9 1 0 - 5 8 9 1 3 1 0

Francesc Moragas, 42

08190 Sant Cugat

S J V M S ' T O S ' . ' A L L J C R F »: e7 i -45c

Vossen jacirl Veicacrje- 'C7

v 'OEOC.JBSTCJGA- £74 66 49 , , AforiSala 52 f-^ .iiitkj ^E=?V£ïi

e » i nFO^F Ï lAC iCS ZOOM 675 56 74 Santa Maria H

ffi DOLCERIES ^J FUSTERIES I

DOLCETS Arfons Sala, 20

674 42 32 -ALMESOBREGRAJ 674 G3 "8 Mma 63

DROGUERIES FRUITERIES

AR DROG CAN MORA 675 30*52 RamDla Can Mora, 9

ANTONI CAMPOS 674 08 82 Francesc Moragas 21

HARDWARE SOFTWARE SUMINiSTRES SERVEI TÈCNIC

I n n i r b r o t h e r

CONTROL 1 , < UL„lo ,^v ,A ,c

Rosselló. 3i2hLiiM>v

I IXI 90 Sant t 'uuul Tel. 675 19 f i Kax. 675 37 11

MMMOIESIVI

ELABORACION EN

MARMOLES Y GRANITOS

NATURALES

ï ? 699 38 98 Fax- 588 24 53

Carretera de Terrassa. 47

0X141 RUBÍ

CENTRE ÒPTIC S A L D O N 1 9 5 6

Especialistes en

lents d'alta definició

FrarieCsc Moraeas. 4 Tel. 675 07 54

OXIWSantCuaat

674 78 50

6"4 7776

674 ' 5 66

VILARASAL ; iTPOEN 674 1321 Crarcesc Morada; ' •

AUTOSERVEIS ALIMENTACIÓ

ELECTRODOMÈSTICS ALTA FIDELITAT

j MIRET Mercat Torreblanca, parada 1 -42

6 7 5 5 3 5 3 VALLÈSTECNOLOGiC SA ,589 33 00 Plaça Jmo 3

MARCS

RUBIO Villa, i Local 5

^ ^ .AMONTANESA 674-8 93

A D V O C A T S , A. ve'ge ae Montserrat, 77-La Floresta

.A jME RODES 674 36 50 La Grana 21 - 4art 2a

BARS CAFETERIES

MILAPTOBELLA 574 36 57 Santiago Rcsino 49

VILA E L E C ' R O . L A R S A .589 02 71 Santa Mana 4C

ENSENYAMENT

T A L _ E D A - R : C O M A 674 58 62

Balmes 11

JOSÉ FRUITS Mercat Pere San parada 123

589 44 81 INSTRUMENTS DE MÚSICA

ATELIER BLAU Av TorrePlanca.;

..58919 31

PASTISSERIES:

GAS - ELECTRICITAT

Et ü BiS'RO ALUMINI - VIDRES RamDla dei Celler 87

GARRIGA Valldoreix. 53

30KATAS 575 28 6' p a n a Hospital, 35-37

675 55 66

..58919 72

CERV CABALLU PETIT 674 10 05 CRISTALEPIESGIL 674 57 97 Rius • Tauíet 19 Ctra Cerdaryola, 26

CREP Carrer Valldoreix

AMBULÀNCIES

CPEURO.A Sant Juli 2

674 '2 34

' DONBAR Rosselló, 2

,674 36 36

ANIMALS -VETERINARIS

BELLES ARTS

ANIMALS Perruqueria 56913 29 Carrer de la Creu. 33 Local 2

LAFALNA Partua cel Ce-le'

BELLES ARTS CABANAS 674 06 49 Santiago Rusinol 54

TOTAR- 674 '9 95 Carer ae La Creí '

GRUP VI B E . L E S ARTS 675 20 01 Mcrtserat, V

0 CENTRE

'5'_ 3 -

AUTORITZAT '5'_ 3 -

3 E 5 1 ^ 1 —

MÈTODE

S'í IRENEU

2< Si?

SEGARRA

2.Í "3;5

Cànovas del Castillo, 14

üi'^e Tel. 6751194

* fe? É ¥ tí S S

LA BOMBETA, S.L

ELECTRICIDAD GARRELL

Av. Catalunya, 3 Tel. 674 00 24


TALLEDA RICOMA 674 58 62 Balmes, 11

JARDINERIA

MATALASSERIES

SOLSONA... Rosselló. 2

R. QUERAL ELECTRICITAT..674 55 47 Av. Castellot. 73 -VALLDOREIX-

MINGO.SC.P 674 4144 Orient, 41

Cedro Construccions - Manteniment de jardins i piscines • Regs per aspersió Camí de la Creu. IÜ-Local l Tel. 589 23 40-Tel.rnoMl 908.5925 53 08190 Sant Cueat del Vallès

MEDECINA FISIOTERÀPIA

SUSANNA NICO.ETT! 674 74 37 Sant Antoni, 74 baixos iFisoteràpia)

MISSATGERS P a ^ ï T A

MRW Sant Cugat

.6751011

MOBLES - DECORACIÓ

VET SAN' ::. Vinvüies 1L'

^ ^ ARTS GRÀFIQUES

BICICLETES

C O P I S T E R I E S ^ CICLES CARDONA 674 15 09 Valdoreix.H

COPV-GRAF C 675 36 53 Can Matas 3

INFORMÀTICA MUSICAL •• . ' " [ " ' - . L r ^rrjn|amen:sirrihiir"Jm<hli>r

! J ^ I I ' J I •( ,i:"*pr ' . •sj j i i i jc.'tnpir.\jmenl

\-.xm' H i.i '"'.HÍLTTU jplicadíi

' T I J I I L : a .i • i: p u c i v i M

h \ l . ü - • i i M " ; - . i - j n e W t r i ^

:-: ÍVÍHUÏTS

íMnirt: soi sa'RSos CADA TRIMESTRE

BIKE HOUSE DUYASA 58917 57 Can Matas. 2-4

COPNMA'GE -amrj a te Ceier 95

589 2368

GPAF'OJESCE.LEP 589 37

BODEGUES - VINS

Cànovas del

FUSIÓ Cas,lll°'20

„,.„ >,.,sM 08190 Sant Cugat Tel. 589 4177-589 2819

GALERIES D'ART

ARTSENAL Valldoreix, 58

,589 OC' 97

SALA RUSINOL Santiago Rus noi

675 47 51

CANALS GALERIA D'ART Carrer de la Creu 16

675 49 02

HERBOLARIS DIETÈTICA

I N D U B R U C

2:ra rdcshal Car Mag

-v =dQji 5,'r-raj '9

*e 559 20 23-Fax. 674 33 71

San: Cjqat a& Valies

CASAJUANA

GALERIES SANT JORDI

Mobles i Decoració Mobles de cuina a mida Matalassos i Sorriers

Santago Rusinot. 37

Tel 589 22 32

Carrer Major. 6-Tei. 674 16 00

Sant Cugat de: Vallès

^ ^ PEIXATERIES

ASSUMPCIÓ Monestir, 33

,.674 36 51

ROSITA 674 3147 Pg, Rubí 110 -VALLDORE.X-

PERRUgUERIES

GERD Plaça Pere San 9

674 00 60

JOGUINES

DECMO DECORACIÓ 674 38 92 Francesc Moragas, 4

CASA DE LES CORTINES... 697 20 71 Víctor Balaguer 26 RUBÍ

FALGUERA Villa. 1 local 2

FORMAS Elías Rogent. 18-/

PRESENZA Martore'l, 2Í

MARVER

589 46 5'

.589 '6 26 Pg.Rubi TO - V A . L D O R E I X -

VNSNOESA 589 19 83 3a xada Sannl Sever 4

ESPORTS - GIMNASOS HIDROCULTIUS

ASSEGURANCES CALEFACCIÓ

CLAPAMLNT'NST VQGA 674 2103 HIDROFLOR 674 75 £ Riera 'Scaxcs Av Joan Bor-as 54 -VALLDOREIX-

JOGUINES MARGA ,674 15 32 Sarta Mana. 44

DIDO JOGUINES , Vinyoles. 10

MODA I CONFECCIÓ

PERSIANES

D G . 0ASSEGURANCES 675 42 03 Rambla del celler. 95 MINGO, SCP

Onenl 41

MAP=PE Pi Tcretlanca

589 ' 9 95

GIMNÀS OJMPO ...675 37 07 I 44 Av A*o'i= Sala, 29 B

SANT C JGA~ ESPORTS 674 72 15

HIPigUES

CARBONERIES

WLÏIAGPAL SEGUPCS 674 42 00 V i l a '

NOGUERA FPANCINO 675 26 04 -rancesc Moragas '-3E<MI 1a

. G ASSOCIA*; 675 30 ' 2

ASSESSORIES GESTORIES

GES'CP ACAS T E„Ví 674 '2 41 R u s i - a j e ' 4

G.C.I. CONSULTING 675 49 05 San Bonaventura. 8 Entlo. 3a.

CARBONERIA NURI S.L.

( i 'H I I IS A i C

-Petroli

Seru'i a domicili GRATITT amb amions-cistenia i amb •optadorde litres -L'arbori-1 Lerne- de iota mena

a L O t a U 2 - 5 8 0 0 0 1 8

C/Santa Maria, s/n-692 06 94

08290 CERDANYOLA

Rambla del celler. 23

SOUASH SANT CUGAT Sant Jordi. 33-35

HÍPICA SEVERINO 674 1140 Pg Calado 12

[ 3 IDIOMES

JOIERIES RELLOTGERIES

CAMPMANY 6741482 LSS Valldoreix. 16

MOTOS PNEUMÀTICS

CASTELLVÍ HONDA 589 3211 Rosselló, 15

JOIERIA TOUS 675 52 52 TREN SANT MAGÍ 674 03 02 Rbla Riibalallada,24C MOTOSGINES 5894207 Estapé.2

ESTANCS

AJGUET 674 58 54 Santiago Rusinol. 40

ES'ANC '.'CNES'.R 674 0174 pai,a 0:\-.'.ia. 3

LALCRiSP.N Sarna:;. Rcsino- 23

674 03 08

GESTOP ACASAS Aitcrsc Sa:a 22

CARNISSERIES POLLASTRERIESJ

gj^ AUTOESCOLES

AuTO-ESCOLA CASAS 674'4 97 Matorel.47

CATIFESl

23 ESTÈTICAI

DONNA Major. 36

675 52 54]

[2jj F E R R E T E R I E S ! M A Q U I N À R I A

Frjn:ebc ML, 675 0175

ragas 44

en FORNS DE PA

S R R I N T

CENTRE D'ESTUDI

DE LLENGÜES

Francesc Moragas, 8

Tel. 589 22 64

Santiago Rusinol, 2 Tei

67415 01

Elies Rogent Local 10

MOTO TRÀFIC 674 07 73 Alfonso Sala. 2 PUBLICITAT

SANBER-5 Anselm Ciave. 20

574 45 7' MOTO 77 SANT CUGAT 674 17 59 Castellví, 27

LOTERIES NETEGES

ELS 4 CANTONS 58914 01 Rbla. del Celler. 91

ADMIN S'RACIO N 2 674 Oi 74 Mapr 33 .jjnt Mones: r;

LLENCERIES MERCERIES

PAMOBES.L Sort, 32 ler. 1a,

VA^.ES NET Sant Panon 4

..589 35 23 ^ H A u t) i o V i s u l l i

674 8918 AOrStd*

• INFORMÀTICA fftfr OBRES I

CONSTRUCCIONS

PROMUSA Av 7'0'reb anca. 2-£

.58917 32

. 1 PAPiO'.-VENCA ' NE-E.A- 5 ' i 55 OC - = ' " " " ' t ] AUTOMÒBILS , - - , , - , , , - - . , , - i Montse-r-'

674'913

.-.nevasae Caü' c 4

A_TOfcS"FBAN 675 32: P-n-rla le > e r 39

MJtO-7'EC.A'.'G CSVA.ifcS Cai- ce a C-eu 24

g ^ SANSJFA

SP CISTELLERIES

F L E C A Ï A . . J O R 674 2195

Pb'a Vosse-i Cnlr VerccajC 2' Val

674 u 41 Carre'oe La "cr-e. '6

FOTOGRAFIA VÍDEO

N5SAN ROMAN MalcreH.it

RENALL'-ACEnSA Ctra Cerdan.oia 55

675 45 79

! 26 49

CONSULTORIS DISPENSARIS

CL. DENTAL BANARES 67418 77 Francesc Moragas. 8 2on. I

AIFA Ctra. Cerdanyola. 18

FOTO V'DEO F.R. 574 79 6e

Rambla de> Ce-ler 93

C/ Sant Antoni, 19

674 00 97 Sant Cugat del

Vallès

OPTigUES

RVS 589 04 38

ORDINASOFT Informàtica d'Empresa

"Hardware, Software i

Complements Informàtica

Rbla Can Móra 9

Tei iFax 675 32 03

r a i o r ^ r 5 ? 5 0 , . / „' MATO.ESSANTCJGAT 6755'C6 C8190 Sant Cugat gel Valle; campoaro-, '2 Naj 3

• MARBRES

PEDRA ARTIFICIAL

ÒPTICA AUKA-SOL òptics diplomats

L'endavallada, 15 Tel. 674 58 46

Els seus

anuncis i

spots a

Cinemes

Sant Cugat

Carrer Momsenv. 1-.

Tel. 5SM 411 in Sant CuLtat del Valies

MalcreH.it

^ 674 02 04 ABRIL 1994

PUNTS DE SERVEI FECSA

EL MOLÍ 5891740 P. Pep Ventura. 3

Línies M.T. i B.T. Transformadors Enllumenat públic

Can-er dos de Maig, 25-Local 4A

Tels. 675 50 10 908 89 79 50 (mòvil)

08190 Sant Cugat del Vallès

Fax 675 50 58

REPAKTIDOS DE CORRESPONDÈNCIA

MAILING VALLÈS. S.L 589 23 71 Sant Domènech, 10 • baixos

SABATERIES

TATERS 675 5506 Sant Antoni. 62

ï l TALLERS MECÀNICSl

TINTORERIA SANTCUGAT..67411 83 Santiago Rusinol, 35

TINTORERIA SANT CUGAT..674 11 82 Sant Antoni, 1

TINTORERIA SANT CUGAT..675 22 28 Rambla Ribataüada, 34

TINTORERIA SANT CUGAT..674 41 67 Alfons Sala, 21

TRANSPORTS

BORRÀS 675 35 00 Piana Hospital, 3-5 Local 2

INSTALACIONES ZAMORA .589 26 38 Mossèn Cinto Verdaguer,18. Valldoreix

MANTSERV.S.A 674 6058 Av. Catalunya, 18

m a QUEVIURES

FRANCESC SITGES PINA ...674 01 44 Martorell, 55

RESTAURANTS

LABOLERA 6741675 Baixada de L'Alba, 20

CASABLANCA 674 5307 Sabadell. 47

ELMESON 6741047 P. Octavià. 5

DANVIL MOTOS, S.L 6751606 Sabadell. 32 B

PERE CANALS 674 63 62 Sant Llorenç. 27

TALLERESMENA 674 53 01 passeig Torreblanca, 13

F.X. Servei Of. BOSCH 674 56 78 Castellví, 25

422327 WORLDWIDg COURIES

ENVIOS URBANOS, NACIONALES E1NTERNACIONALES

Paqueteria urgente a toda Espana

675 II) I I - W 0 3 0 0 4(10

TELEFONIA XARCUTERIES

LINEA DIRECTA 58903 74 Enrique Granados, 15 • Local 8

TINTORERIES

SOL-NET 6744149 P Torreblanca, 52

CAFÈS PERE BUSCALLA 674 15 24 Francesc Moragas, 5

CRISTO FRAN, S.L 674 0211 Carme, 32

CANSALADERIA JULIANA 67108 81 Francesc Moragas .25

INDEX de SECCIONS 01 Administració Finques 26 Ensenyament 51 Metges

02 Advocats 27 Esports - Gimnasos 52 Missatgers

03 Alumini - Vidres 28 Estancs 53 Mobles i Decoració

04 Ambulàncies 29 Estètica 54 Moda i Confecció 05 Animals i Veterinaris 30 Ferreteries - Maquinaria 55 Motos 06 Arts Gràfiques-Copisteries 31 Forns de Pà 56 Netejes 07 Assegurances

08 Assessories Gestories

32 Fotografio i Video

33 Fusteries 57

58

Obres • Construccions

Òptiques

Postisseries

Peixateries

Perruqueries

Persianes

Pneumàtics

Publicitat

Punts de servei FECSA

Queviures

Restaurants

Repartidors correspondència

09 Autoescoles

10 Automòbils

11 Alimentació

34 Fruiteries

35 Gas • Electricitat

36 Galeries d'Art

59

60

61

62

63

64

65

66

67

68


Òptiques

Postisseries

Peixateries

Perruqueries

Persianes

Pneumàtics

Publicitat


Queviures

Restaurants


12 Bars - Cafeteries 37 Herbolaris • Dietètica

59

60

61

62

63

64

65

66

67

68


Òptiques

Postisseries

Peixateries

Perruqueries

Persianes

Pneumàtics

Publicitat


Queviures

Restaurants


13 Belles Arts

14 Bicicletes

15 Bodegues - Vins

16 Calefacció

17 Carboneries

18 Camiceries

19 Catifes

38 Hidrocultius

39 Hípiques

40 Informàtica

41 Idiomes

42 Instruments Música

43 Jardineria

44 Joguines

59

60

61

62

63

64

65

66

67

68


Òptiques

Postisseries

Peixateries

Perruqueries

Persianes

Pneumàtics

Publicitat


Queviures

Restaurants


20 Cistelleries 45 Joieries - Rellotgeries 69 Sabateries

21 Consultoris - Dispensaris 46 Loteries 70 Tallers Mecànics

22 Construccions-Materials 47 Llenceries - Merceries 71 Telefonia

23 Dolceries 48 Marbres • Pedra Artificial 12 Tintoreries

24 Drogueries 49 Marcs 73 Transports

25 Electrodomèstics-Alto Fidelitat 50 Matalasseries 74 Xarcuteries

Sense moure's de casa TOTS ELS SERVEIS A DOMICILI Només li cal trucar ^

alimentació

>vu«

Mercado Mercado Pere San Torreblanca

Parada 120 Parada 1-5 Tel. 58914 48 Tel. 675 13 89

08190 Sant Cugat

xarcuteries

FELIU GRIFUL PlacaPereSan.il T. 675 56 63

Mercat Pere San T. 675 52 67

Mercat ToireNanca, 38-39 T. 675 29 55

Mercat Torreblanca, 14-15 T. 675 32 06


SUPERMERCAT VILARÓ 589 35 82

Menjars Preparats TASTA'M 5892929-5893535

serveis mèdics MASAJETERAPEUT1CO

Carolina Uonch ...589 43 41

Mercat Pere San

Parada 123

589 44 81

vans CARPINTER1A RAFAEL MUNOZ CONSTRUCCIONES - Reformas •

6751428-6743810 Torres - Nuevas 6746308

classificats BORSA DEL

TREBALL ofertes

Pintor estucador. Pressupostos econòmics. Som professionals, pare i fill. Tel. 716 39 38 i 717 71 08

Se ofrece chica para cai guros. Sra. Pilar.

Tel. 674 87 88 (Noches)

Se dan clases de Francés, nivel 1. Sàbados (2 a 16 horas) Tel. 674 40 08 FRINE

El Taller: Se dan clases de grabado. Doleres Mayorga. Tel. 589 20 04

Chica s'ofereix per fer cangurs de dilluns a divendres. També dona classes de Alemany. Nicole Gonzàlez. Tel. 775 08 87

Noia s'ofereix per fer de cangur, dissabtes

(Matí, tarde, nit) Tel. 674 40 08 FRINE

Me ofrezco para trabajar en cualquier cosa, bar, parada, en un mercado, canguros... Tel. 691 79 56 (Esperanza Navarro)

Lampista. Atendemos sàbados y domingos. Únicamente urgéncias. Tel. 733 14 25

LLOGUERS-VENDES Venc Montesa Cota 311. Tel. 588 20 01 Lluís

Alquilo piso en Rambla del Celler, 80m2, 3hab., bano, aseo, calefacción, telefono, pàr-quing. Impecable. Tel. 674 94 97

pàrquings

Plaza de pàrquing con trastero, adosada. En venta, buen precio. Tel. 675 10 92

DIVERSOS Venc piano Estela Bergareggi. 100.000 Ptes. Color negre, antic.

Tel. 675 24 42 i 675 27 37

Senyor gran vend RENAULT 11

verd. Com nou, amb 51.000 Kms.

Sempre garatge.

425.000.- ptes.

Tels. 788 8816 - 783 23 59

PlacaPereSan.il

classificats WCOMCA

4P\

674 78 50 - 674 91 61

TORRES EN VENDA Sant Cugat • \allditm\...l a i o t

Jc i;-Ni.:ui' l·l·lV :encr> ^" i :n .

ti>nv II.") ir , nien -d\.\ ihMai 3"

ni. , Línia. -* 'iah 2 Ki.r.s. !ktr de tlK. CHeilLk'l" ! '.'•'L'·· e^'el iL'lltv

Sant Cugat - X'alldiireiv Amu

I'.IS-L-IL! Rin. H'iiL- I . i ' ni . te

rreir* l'Hi -n . n.c:i|.kk'r. sa Li J ' ^

la:, Lama -'ítice. ; Oormitons. 2

\\u\\-, csiiuii. ..j'.er.iccin, IMIM!

( A M I

Sant Cugat -\ alldoreix, /nua

M.is RMK. o í ' D R l i NUAT le

i ren \ lr*2; :n . :nne '''<> ni i.mi

pluin'L'si, MUT|.ldi>l v:l,l JiTstar.

ann.i, ^ h,ih k r ^ . t lile!acel·i.

Iiasici. piî iu amb .lepiiLulnra.

Sani Cugat, /ona iv. (Granollers.

tnrre ai.!'iss;iila ^nt-wieM 240 :n ,

merj.Rbr t .ma M> m2 vti.i d ev

l.ir sii m 4 Ji »f nu li>n - • I -. LI 11 c i.

d'.'s h;n\s. LII sen-ei. e;il leúieciu.

'.uh . plain.ii, '.iasia j.irdi prr^t

.•Al'n plsvir.,:

Sant Cugat - \ 'al ldurm, /nru

Rai·ihla \ t-rdaûor, terrens I \\}

i'l , (nrre 2 >U ir . r'icn ad^r sala

dcs;ar 411 m , a n n j v ' . k v equipa

da, 5 dnnr.it.iris jnbk-v o·.ludi .'5

'ii . d*'s k i inv M."\ei .al le ' jccia

llar de ! ^

San Cugat - Mas Janer. terreny lMi ir. . t^rte ''I' n . menjador -.ala

d estar, anna •.•quip.iJa. ires h.ih ,

kmv i '.t.Mer

Sant Cugat - /.ona Kl Colomer.

'.niiL' adi^sada íiH) m . ineniador

>a!a d'estar «.ema nlfke. 5 hah .

; au.: -. LI 11 c » sala J estar, ïre-.

kii". •-. ser', ei. esluJi anin MIIJ-

IKICI, arnarà L-neasiaN aruh inle-

ii'.Ks. -.ii.ilê tre- î l \ev salareii:,

'.r;Nei. sistema de teie êviuretat :

âi\a tona

Sant Cugat - Zona d. Orquídia.

eas.t de dissein. (erren WK) m .

torre l|Hi m . ir.cnjador sala d'estar

"•0 in . eiik Llomir.nriv iu:ia stiitel.

L a.ra n t l u e L1P-> k a i \ s servei.

u i le la tun . iMUiiie ties ^^t\es i

âlareiy

Sant Cugat - Yalldorm, /una R

I seavo:a. lerrens Ul'^ tr . torre

2^> m en in,! sola pl.inLi. menja

Jnr ]f; ír • s.ila .l'e-aî v? in . au

na «ittke 1 s ni . 4 dormitoris Jo-

hles, i!.Kt\irss. dos trasters. a'Iler

reKisi. filles. ..ileMuiu. parquet.

iMiaUe ;2 ni piscina amb depu

rador

PISOS EN VENDfl

/ o n a Mercat Torreblanca, ^4

i i 'ik I'I.U'.I·I s.d.i d cs;,ii .imb

!"' •\|U-\ ,ii:e . '''.I'-, ii-nat tlos ú.q

;'!."'.. .;::r,!' > .•iK.is'.itv paraiarj.

1 - 1 ^ i M i • H H ;

/.ona Mercat liirreblanca ! 2 !

•:i , \\ l lkk;> ' - . . I : ,! e v l . i l . i l l lli .

.i -.- .,.-,.:; f •:. , •u>l· n.-i.i ,u.

'ei. uur... <••-.,. e,.s h a ^ s , aile-

!.,Ll. n . _.i^ ,iT„r i- . l \ a i ! a [ s .

APARTAMENTS VENDA

W l l . V i n R F R V 135 nr : c ]

Mvl'jr s.iia J ̂ u r ; S -n . . .1:1,1

.l'Ili'Ik'.ir.l l> ill , I -lllH , ilnl'K'··

fMu.li. hüii\. .•aL-l.uvio |-'"'. in--

lal a.io l:.ir Ji- l.v

SANT l'I (,AI • I \ KI.ORKS-

T \ II») 111 Jf I.IICI. rk'niii.liii M

1.1 d'csUr, '̂LlU.l. ,|,'s li."!!.!!,'llv

ban>,ll.irdcl,v " \ ]

TERRENYS EN VENDA

SANT C U Í A T • ZONA I A

BONAN()V\. Solar de Mul ,11,

í \ c d lent onoiLiCh'

SANT Cl'CAT • l , \ H.ORKS-

TA, Miljr ">n m . nriL'ntuao sud,

SANT t ' U i \ T , solar de « 4 ni

.1 HXMl nih sorlida 4 TunoK de

vallvidreri FACILITATS Dl-

|'.\(;AMI;.NT

CASAS JOSEP M. CASAS EROLES

PSOS-TORRES-.OCALS-TERRENYS

Administració de finques

Lloguers Comunitats de Veïns

Gabinet Jurídic

Agents d'Assegurances

IncusgEssss Av. Barcelona, 70

Tel. 699 65 48 RUBÍ

OFERTflS

flLQÜILERES

sant cagat

Alfonso Sala, 1 12m , 4

hab.. bani> v dsco, pwi cxt.

yO.ODOplas.'nK's, Pi>,o

amucblado

Carrer (lorina 100m!. 3

hab. 11 suite;. 1 bano. calc-

faccion, bak'ón. armanos

empotradov 45.000 ptas

/mes

1 Àtico dúplex Iü0m:, 4

hab., bano > asco. calefac-

ción, A 5 minutos estación.

10O.(XX)pias/mes

Pisos a estrenar. Zona re

sidencial 90nv. 2 hab,, ba

no y aseo. calefacción. co-

cina equipada, terra/a uso

exclusivo, pàrking. Desde

9().(XXI ptav'mes. Amuebla-

do 110.000.-plas/mes

TORRES Torre individual semi-

nueva. inmejorahle /ona,

250nr, 4hab.. 2 banos. 1

aseo. bodega, pàrking.

buhardilla. jardín y piscina.

Buen precio.

C & F CASAS FERRERAS, S.L.

GABINET ADMINISTRATIU

GESTIÓ FISCAL-COMPTABLE

Estimació objectiva.

Mòduls I V.A.

Imp. Societats Irnp. Renda i Patrimoni

ASSESSORAMENT LABORAL

Seguretat Social i Nòmines

Autònoms

Pensions: -Jubilacions

-Viudetat

-I.L.T.

Mag'stratura: -Conciliacions

-Acomiadaments

GABINET JURÍDIC

AGENTS D'ASSEGURANCES

Av. Alfons Sala 22. bj. 2.

Apartat de correus, 12

Sant Cugat del Valies

674 15 66-674 10 54

Plana l'Hospital, 10

6747254-6747466

VENDA I LLOGUER

DE:

TORRES - LOCALS

TERRENYS - PISOS

I APARTAMENTS

(amb mobles i sense)

ADMINISTRACIÓ DE

LLOGUERS:

De totes les

característiques

[Extensa cartera

amb molt bones

ofertes!

SE RIU 4PI67412 04 Plaça Augusta. 4

Torres - Locales Terrenos

Apartamentos en

Venta y Alquiler

Administración de Fincas

Consúltenos!

XP1 Finques

674 6715-589 33 68

PISOS EM VENDA

Eixample lOOm'. 4 hab . 2 h cdlefac. ext., terrassa, parket. 2

pi. pkg . piscina com . traster,

bon estat.

Rubí, 170 nr. 6 hab, 2 banys. I

aseo. menjador 40 m:. ealeface

Exterior. Prop estació. 17 Mill.

Zona estació. 3 hab., I han\ .

ealeface, parket. lol cxt.. en bon

estat. I4.5MÜ1.

Zona Ctra. Cerdanyola, 80 nv

4 hab.. 1 bany. menj, euina, te

rrassa . Molt bon estat 11 Mill.

Zona Pg. Torreblanca. 71) nv 1

banv. euina i menja, exterior.

Sense ascensor 9 Mill.

Pisos nous a estrenar a diverses /«nes de Sant Cugat

Pisos de lloguer amb mobles <> sense a diferents zones de

Sant Cugat.

AVGVSTA SERVEIS

.ST!ii|MMnHI|I,\RI\

TORRES \alldiireix, -IHI 111 c.itw . Miljr VN 111. 4 hah :\··Wi:·.. ' -.uite ^ KirV.is. ^1-rdüe, kTra/u·.. Beilaterra, a 2 IIIÍK esiaeuin I-FCC. 4Si> ir . LJIÎ.. paneu de 2i**\ nr'. h hah . .s hafix>N. Ijsec. despaeho, sala lucüiis. purehe

PISOS St t'ugat. i. (.nlf, 171) ni. 4 hah.. 2 b.iniis, ' dse.i. 2 p. Pk^traslem, piscina ) iardír, común St Cugat. Knsanche. lilS m . 2 hah .1,'hles. I hah sinle, Ihumv lerra/a. 2 pi Pk-".rjsk'T,. /iina ,-omuri 'piscina St Cugat. 7„ mercadu nueio, KKI m . 4 hab 2 baüns lera/a

LOCALES COHERCIALES St Cugat. 7.. Pza. del Coll. PI Baja taller Wm . PI Pisc: oficina .15 m: To-[amenk' cquipaúo. ,nre aciindkionado St Cugat. Junto mercado. '*': m . Muy .nmercial

P/a Augusta. 3 -Ir la Sani Cugat

Tel. 675 43 61 - Fax 675 52 02

A 14 Km. de

FIGUERES Molí antic restaurat

300m2,

enmig d' l hectàrea

bosc centenari, riu,

camí bon estat.

Gran taller artístic i sa

la assolellats, 2 , /2

banys, molta aigua

potable, llum, calefac

ció central,

telèfon, TV sat.. alar

ma central.

Piscina coberta i

pista tenis petites.

29.000.000.Ptes.

Part. a part. 674 87 4 0

Piso Masnou

céntrico, 4 habitaciones, todo exterior, 2 terrazas, 2 banos, parket, calefacción.

16.000.000.-

Ptes.

T555 50 18

Oportunitat Pis lOOnv. 3 habitacions. 2 banys, gran cuina-office, acabats de qualitat, molta llum.

Preu 16.500.000

Tel. 589 09 32 675 11 23

Planta baixa amb jardí i arbres molt asso-leiat. 100 m2.

habitables 4 habitacions, 2 banys, cuina nova amb moltes refor

mes Lloc cèntric i tranquil.

20.000.000 Tel.

674 72 08

Guia

immobiliària

Particulars i professionals

Venda, lloguers,

traspassos...

Consulti els professionals

d'aquesta guia

674 02 04

HIDROCULTIU Plantes sense terra

més fàcils de conservar

Instal·lacions i manteniment d'oficines i despatxos

Av. Joan Borràs, 54**-Valldoreix tel. 674 75 98

Eli nostres producte- ai

ftsti son càlids i confortables.

Ho contaminen el medi ambient

i contribuéxen a regenerar la

massa forestal.

D'els frondosos boscos- de

Finlàndia procedeix la fusta

que, un cop tractada, és elabo

rada a Holanda on es creen

productes de la mes alta quali

tat i garantia per al seu jardi.

Av. Ragull, nau 19 Zona Industrial

Can Magí Tel. 589 00 23


SEMPRE AMD PRODUCTES NATURALS PER AL JARDÍ INDUBRUC, &A.

dnnr.it

evl.il

fMu.li

DIVENDRES, 8 ABRIL 1994 CULTURA i ART ELS 4 CANTONS 2 7

agenda cultural Divendres 8

TEATRE a l'Auditori del Centre Cultural. "Les Amistats Perilloses" de C. Hampton. Direcció de Pilar Miró. A les 22 hores. Inf. 589 22 88.

Org. Centre Cultural

2 * " f CINEMA: "The Player" I ; de Robert Altman. A les

22.30 al Casal de Cultura de Valldoreix

MÚSICA: Actuació de "Double-Soul". A les 23.30 hores a In Unió Recreativa i d'Esports de la Floresta. Org. UREF

Dissabte 9 ESPECTACLES INFANTILS DE BUTXACA:

Animació infantil amb titelles l'Estquirot. Repre

sentació de "El conte de la rateta". A les 18 hores a la Casa de Cultura.

TEATRE a l'Auditori del Centre Cultural. "Les Amistats Perilloses" de C. Hampton. Direcció de Pilar Miró. A les 18.30 I 22.30 hores. Inf. 589 22 88. Org. Centre Cultural

MÚSICA. Actuació del grup "Capitan Morgan". A les 23 hores a La Unió Recreativa i d'Esports de la Floresta. Org. UREF

Diumenge 10 TEATRE a l'Auditori del Centre Cultural. "Les Amistats Perilloses" de C. Hampton. Direcció de Pilar Miró. A les 19 hores. Inf: 589 22 88

SANT CUGAT, MÉS DE MIL ANYS D'HISTÒRIA.

Recorregut a peu per les antigues parròquies de la muntanya: Sant Cebrià d'Aqualonga

(1026m); Sant Vicenç de Cercedol (986m); Santa Maria de Gausac (1120m). Sortida a les 8 hores des de la plaça del Mercat Vell. Org. Associació d'Amics de la Unesco.

Dijous 14 SANT CUGAT, MÉS DE MIL ANYS

D'HISTÒRIA CONFERÈNCIA: "La parròquia de Sant pere d'Octavià: visió històrica". Per Joan Auladell i Serrabogunyà, historiador. A la Casa de Cult-tura a les 19.30 hores. Org. Associació d'Amics de la Unesco Valldoreix-Sant Cugat. Col. Ajuntament, CMSC, Grup d'Estudis Locals, Parròquia Sant Pere, Arxiu Gavin.

III CICLE DE CONFERÈNCIES DE TEMES EDUCATIUS. "Com ensenyar avui perquè els infants aprenguin?. Conferenciant: Pilar Bene-jam, professora de la UAB. Org. Ajuntament. A les 21.30 hores Casa de Cultura.

ALTRES ACTIVITATS

CURS DE GUITARRA MODERNA "ELÈCTRICA I ACÚSTICA". Dirigit per: Dalibor Majtenic. Inf. i inscripcions fins al 3 de maig al 675 11 94. Org. Escola d'Estudis Musicals M. Calduch SEMINARI DE PIANO PER A ADULTS. Direcció: Ludovica Mosca. Inf. i inscripcions fins al 9 de maig al Tel: 675 11 94. Org. Escola d'Estudis Musicals M. Calduch ^ 1r. CONCURS EXPOSICIÓ D'ART. (Exclusiu per a alumnes Escola d'Art). Tema: Bar-Hosteleria: tècnica lliure. Informació i bases al Bar de la Casa de Cultura. Org. Bar Casa de Cultura. Col. Ajuntament

I CURSA DE PATINS A SANT CUGAT. Inf. i inscripcions a partir del 14 de març a l'OMET (C/ St, Antoni, 10Tel. 589 09 73 de 17 a 20h.) CURS DE MONITORS DEL LLEURE INFANTIL I JUVENIL. Inscripcions i informació al telèfon 675 02 13. Org. El Faristol

FESTA MAJOR 94. Concurs de Cartells de la Festa Major. Reco-llíL·i les bases a la consergeria de la Casa de Cultura a partir del 5 d'abril. Org. Comissió de Festes Sant Cugat. Concurs-adjudicació instal·lació Bars de Festa Major. Recolliu les bases a la consergeria de la Casa de Cultura a partir del 5 d'abril. Org. Comissió de Festes Sant Cugat

JOCS FLORALS DEL CASAL, RESIDÈNCIA I CENTRE DE DIA DE SANT CUGAT

BASES: 1. Hi podran participar tots els pensionistes que pertanyin a Casals, Clubs, Reisdències i Centres de Dia del Vallès Occidental. 2. L'extensió de la poesia serà de vint versos com a mínim i de seixanta com a màxim. L'extensió de la prosa serà d'un o dos folis. Es presentarà escrit a mà amb lletra clara. Si pol ser possible a màquina. No haurà d'estar signat cap dels escrits presentats.

TEMES: Lliure o el nostre Municipi. Escrits en català o castellà.

DADES A POSAR: Nom i edat de l'autor. Títol de l'escrit. Centre al qual pertany. Enviar per correu a l'Atenció animadora o Assistent Social. Casal, Residència i Centre de Dia de Sant Cugat, carrer Sta. Rosa, s/n. Sant Cugat del Vallès. Tel. 58916 38. Termini de presentació fins al 12 d'abril. 4. Les poesies presentades quedaran a disposició del Centre. L'entrega de premis serà el dia 24 d'abril a les 11 hores. 5. La participació en aquest concurs pressuposa la total acceptació de les citades bases.

CASA DE CULTURA Carrer Castellví, s/n.

Tel. 589 13 82 Exposició Calidoscopi

" Joan Serra i Renom i Alfons Llobet i Plantada" (Instants

màgics de bellesa irrepetible) De l'li al 29 d'abril

EXPOSICIÓ "Josep Lluís Ribó"

(Pintures) Fins al 27 d'abril. Org. Ajuntament

SALA RUSINOL Santiago Rusinol, 52

Tel. 675 47 51 "Miquel Cabanas" (Pintura).

Fins al 12 d'abril

SALA PLUS ART Rbla. Ribatallada, 26 "Adolf (Olis i Flors).

Del0al3h. ide l7a20h.

CANALS GALERIA D'ART

Carrer de la Creu, 16 -Tel. 675 49 02

"Clavé 80 anys" (Obra original i gràfica

sobre paper) Fins al 30 dabril

SALA ASSOCIACIÓ D'IDEES

Sant Bartomeu. Tel. 674 24 50

"Harry Tozer" (Titellaire). Exposició sobre els titelles Del 8

al 30 d'abril

DINAR DEL SOCI del CMSC

El Club Munyantenc Sant Cugat, organitza el dinar del soci en commemoració al

seu cinquantè aniversari. Aquest tindrà lloc el dia 24 d'abril a les 14.30 hores al Pavelló d'esports de Valldoreix. El preu del tiquet és de 4.000 pessetes que es podrà retirar al CMSC fins el 19 d'abril.

NO US PERDEU EL DINAR I VIVIU EL CINQUANTENARI

GUIA EDITORIAL LOCAL ROYO A MIRÓ A SANT CUGAT. Commemoració de l'any Miró a Sant Cugat. Text: Josep Canals i Gual.

Col·laboració del fotògraf Català-Roea. Edició: Ajuntament de Sant Cugat. Preu: 4.800 Ptes. Venda a la Casa de Cultura

VOLIAINA, dotze tries de poemes, d'en Miquel Cabanas i Alibau. Il·lustracions de l'autor. Editorial: Un llibre santcugatenc per naturalesa. Venda a les llibreries de Sant Cugat.

GAUSAC; Publicació del Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Cugat. Número 3, de desembre de 1993. A la venda a les llibreries locals. Preu:1.200Ptes.

"EL GRAN LIBRO DEL DRAGON" de Montse Sant. EditorialTimun Mas. Preu aprox. 3.500 Ptes. Venda a totes les llibreries de Sant Cugat. També amb versió anglesa

"INDEPENDÈNCIA I UNIÓ DELS E.U. D'AMÈRICA" de Ronald Puppo. Editorial: Llibres de l'índex. A la venda a les llibreries Paideia i Alexandria

CABANACH OBRA RECENT

EXPOSICIÓ

delí 4 al 26 d'abril

Mlïs

sinól Santiago Rusinol, 52 Sant Cugat del Vallès

Horari: matí de 9 a 2 tarda de 5 a 9

Tel. 675 47 51

2 8 ELS 4 CANTONS CULTURA i ART DIVENDRES, 8 ABRIL 1994

D'a r t . . . parlem-ne

Obra pictòrica d'en Miquel Cabanas Una visita al món personal de l'artiste a través de la seva obra

l'ert l'ich Roscll

1.'artista en pintar, organitza un micro-espai. un límit tancat o acotat pol bastidor del quadro. A dins dol llenç, es viu un ecosistema propi, un micro-clima singular. marcat i creat pels pensaments i somnis del seu creador. L'artista esdeve una mena de déu. que pot treure i posar, esborrar i dibuixar, crear a la fi. un mon virtual, un somi materialitzat per sempre mes en una superfície plana d'escassos centímetres quadrats.

Dins del quadre, l'artista disposa els elements, organit/a un

món nou en cada pintura, i com si os tractes d'una novel·la, ens narra una història, transformant los lletres en color, les comes on traços do dibuix i els punts en los textures de pintura. El món personal d'en Miquel Cabanas. os materialitza en habitacions amb vistes, en natures dites mortes, però que ens salten de l'espai màgic de pintura i de finestres que ens mostren la profunditat impossible, d'un espai mancat de la tercera dimensió.

Miquel Cabanas segueix, però do lluny, el camí obert pels "famistes" francesos, representats per Matisse o Braque; ells

varen utilitzar el color pur i vigorós. realçat amb l'efecte de contrast. Miquel Cabanas os diferencia dels "t'auvistos" en modelar lleugerament les formes, donant al color un traç fort i contundent.

Personalment ressalto quadres com el plat de sardines, els peixos que resulten un esquema. una abstracció, al capdavall una sensació viscuda per Miquel Cabanas, i és en aquesta mena de pintura que l'art té sentit i raó, la d'explicar experiències personals, mastegades per l'artista i que aporten noves visions desconegudes per nosaltres, els espectadors.

Miquel Cabanas contraposa als corrents actuals, la vitalitat del seu dibuix i la potència expressiva del seu color, fent front a la joventut física com un valor més en la pintura. La seva trajectòria resulta singular, havent realitzat la seva primera exposició individual als seixanta-un anys, i és a partir d'aquesta edat que comença una trajectòria plena de mostres do pintura i publicacions de poemes, un altre camp treballat per en Miquel Cabanas que cal tenir en compta. •

Galeria Rusinol Carrer Santiago Rusinol. 52 Sant Cugat del Vallès Preus entre 175.000 i MX).O(X) pessetes. Recomanen especialment aquesta visita.

L'Associació Esportiva i Cultural de la Floresta convoca els II Jocs Florals Montse Sant

La Floresta és des de sempre un nucli urbà amb una intensa vida associativa. Té molts grups, entitats esportives, lúdiques, culturals. l.'A.F.C. intenta englobar-los per tal de treballar junts, lis tracta d'una associació cooperativa que organitza activitats de tota mena

Filtre les activ itatrs culturals os pot trobar un grup de teatre juvenil i un altre infantil i el grup d'escacs que organitza competicions i partides si-mullànias amb certa regularitat i ara per segona vegada organitza uns Jocs florals. Rosa 1:. i Turon.

esponsables de Cultura de I | J O f ^ F l O R À I *S l'M d

A. i:. C. conlosen que pot *-* J v / V ^ - O l·LUIvALO ra_ sC

ser que intentin començar la casa per la teulada ja que organitzar uns Jocs Florals obert a tothom pes ben dihcil i complicat.

"lis de l'aii} passat tot i ser un èxit es podria dir que han estat un assaig per als d'aquest anv perquè hem rebut moltes trucades de lora de Fa Floresta i de gent de totes les edats.

Intentem que aquesta edició sigui molt més seriosa encara que la passada edició ja va ser un èxit pels quasi trenta participants".

Fs pot competir en tres temes: "El nostre indret" "Fa Natura" "L'amor i l'amistat".

Les obres hauran de ser originals i seran escrites a doble espai . en dina. 4 sense sobrepas

sar les ters planes. Es presentaran signades amb s e u d ò n i rt i acompanyats d'una plica tancada on constin les dades del concursant. Aquest sobre no serà obert fins que el jurat no hagi escollit el poema guanyador.

Aquesta convocatòria està oberta a lots aquells que vulguin concursar. tant del poble com de fo-

nipre que los obres sigun originals en català.

lli ha tres categories infantils, juvenils i adults i os poden lliurar fins al 22 d'Abril i el 23 començarà ha treballar el jurat.

FI dia S de maig tindrà lloc la solemne endega do guardons que com és tradició seran tres: Flor Natural. Fglantina d'Or i Viola de Plata. •

Calidoscopi, nova exposició a la Casa Cultura Redacció

La Casa de Cultura de la nostra ciutat acollirà a partir del proper dia 11 d'abril i fins al 29 d'abril l'exposició Calidoscopi, organitzat per l ' à rea de Cul tura i Joventut de l'Ajuntament de Sant Cugat.

Calidoscopi és una proposta que sorgeix arran de la fascinació que senten per la bellesa d'aquesta senzilla joguina els creadors de l'exposició, Joan Serra i Renom de l'Art del Vitrall i Alfons Llobet i Plantada de l'Obrador. Aquest fet els ha dut a preparar aquesta experiència per compartir-la i poder així fantasiar tots plegats amb la realitat.

En participar, cal que us disposeu a la sorpresa que sorgeix de mesclar simultaniamet ingenuïtat, llum i color i, sense adonar-vos-en. se us obriran les portes d'un món de prodigioses sensacions inexhauribles.

Petits i grans entenem aquest llenguatge, els uns perquè forma part del propi món i el s altres perquè ens permet de retrobar-lo en el present.

Dins de la mostra, a més de poder manipular calidoscopis sorpre-nets. hi trobareu altres jocs òptics. •

La Nansa

Fregidoria Marisqueria

Ctra. Sabadell,47 - Rubí -Telèfon 69911 52

La recepta Paté de conill

Ingredients: 1 conill de 1 Kg.. 1/2 Kg. de cansalada viada, 100 grs. de bacon fumat, 2 fetges de pollastre, nou moscada, julivert i farigola, 1ceba grossa. 1 gra d'all, 2 escalunyes, 2 ous, 2 cullerades de farina, sal i pebre.

Es talla el conill i es bull en poca aigua i a foc lent uns 20 minuts. Es deixa refredar i es desossa separant el llom i les cuixes. Es pica el conill amb la cansalda, el bacon i els feges, es posa la sal, el pebre i la nou moscada. S'hi posa també la ceba. les escalunyes i l'all ben picat. S'hi afegeix el vaset de brandi i es va barrejant tot molt bé afegint els ous i la farina. Es posa en una terrina que pugui anar al forn posant també el llom i les cuixes tallades a trossos grossos. S'apreta tot molt posant-li un pes a sobre. Es posa la terrina al forn al bany marià durant dues hores a temperatura mitjana. Destapar i deixar refredar. Perquè no es ressequi, la pari de dalt es pot recobrir d'una capa fina de llard.

DIVENDRES, 8 ABRIL 1994 ESPECTACLES ELS 4 CANTONS 2 9

La JONDE enregistra un monogràfic "Les Amistats Perilloses" de Falla en CD al Teatre-Auditori de Pilar Miró,

al Centre Cultural

La Joven Orquesta Nacional de Esparïa va actuar a l'escenari del Teatre-Auditori

Anna Cabassa

Després d'un mes d'espera. finalment va actuar a l'escenari del Teatre-Auditori una de les formacions amb més alçada del panorama musical, la Joven Orquesta Nacional de Espanya, dirigida per Edmond Colomer i acompanyada del pianista Rafael Orozco. El concert, que va fer-se el passat dimecres 30 de març, va acomplir totes les expectatives i va delectar un públic que, segons fonts oficials, va fregar les 500 persones.

Els joves músics i el reconegut pianista van oferir, en una primera part, dues peces de Ma

nuel de Falla, "Noches en los jardines de Espafía" i "Fantasia Bética", i seguidament el "Concert per orquestra" de Bela Bar-tok.

La JONDE fou creada pel Ministeri de Cultura ara fa 11 anys amb el propòsit de contribuir a la formació dels músics espanyols en l'etapa prèvia a l'exercici de la seva professió. Fins ara, aquesta formació ha actuat a diferents punts d'Espanya i a diversos països, com ara Bèlgica, l'URSS, Hungria, França i els EUA.

Monogràfic de Falla Per primera vegada, l'esce

nari del Teatre-Auditori va servir per a l'enregistrament íntegre d'un Compac Disc. La JONDE i Orozco van aprofitar el darrer cap de setmana, els dies 2 i 3 d'abril, per enregistrar un monogràfic de Manuel de Falla amb la companyia discogràfica Audivís.

L'orquestra acompanyada del pianista va enregistrar la primera peça de Falla. "Noches en los jardines de Espafía". i seguidament Rafael Orozco, aquesta vegada sol. va enregistrar la "Fantasia Bética" i sis peces curtes també de Falla. El CD sortirà properament a la venda. •

La Sala Res inicia el Res-sò de primavera Joan-Marc de Semir

Durant els propers mesos d'abril, maig i juny, la Sala Res de la nostra ciutat organitza el Res-só de primavera després de cloure amb èxit la temporada d'hivern.

Música i teatre centraran l 'activitat dels tres mesos amb noves actuacions però també amb obres i grups que ja han passat per l'escenari com poden ser en Luciano Federico amb ;Porca Misèria! o les Stupendams.

La primera cita que tindrem serà amb l'espectacle Dos tristres tigres de José Sanchís Sinisterra. Es tracta de cinc peces curtes d'humor amb dos únics actors que interpreten un total de deu personatges. La data els dies 13 i 14 i el 20 i 21 d'abril.

Posteriorment tindrem l'oportunitat de tornar a gaudir

de Luciano Federico i el seu monòleg en ;Porca Misèria! els dies 26 i 28 d'abril.

El mes de maig serà el més complert. Tindrem rock "de casa" el dia 5 amb dos grups Jalde i D5 A8 i teatre amb l'obra Moltes Gràcies de la companyia Poca Conya els

dies 18,19 i els 25 i 26 de maig.

El juny, dues actuacions musicals de l'Eduard de Ne-gri Grup el dia 2 i les Stupendams el dies 8 i 9 clouran el Res-sò de primavera. •

Seran les últimes representacions a Catalunya

Emma Ansola

Després de l'actuació a Barcelona de l'espectacle teatral "Les Amistats perilloses", el Centre Cultural acollirà les últimes funcions de dita companyia que dirigeix Pilar Miró aquest proper cap de setmana.

Juanjo Puigcorbé, Mercedes Sampietro són els actors encarregats de donar cos als personatges del Vescomte de Val-mont i la marquesa de Merteuil.

L'obra de Chritopher Hamp-ton ja va ser portada a les pantalles de cinema amb molt d'èxit, per la qual cosa és ben segur que l'espectador coneix prou bé la història d'aquestes conductes escandaloses dels seus protagonistes.

L'època en què es desenvolupa l'acció de "Les Amistats Perilloses" es situa en ple segle XVIII, a la França pre-revolu-cionària. Les relacions entre el vescomte de Valmont i la marquesa de Merteuil construeixen

aquesta comèdia dramàtica amb uns personatges imprescindibles. Tots ells conformaren una història diabòlica a partir d'una relació sorprenentment captiva-dora. L' exaltada passió dels protagonistes els proporcionarà moments terribles d'angoixa i plaer.

Christopher Hampton va escriure l'obra a partir de la narració de Choderlos de Lacos. soldat de carrera i voluntari per servir a la Guerra de la Independència americana, encara que no ompli els requisits necessaris per poder ser oficial de campanya. Laclos advocava per la igualtat femenina i així ho va posar de manifest en una altra de les seves obres "Tractat de l'educació de les dones". Aquesta obra no va interessar a nini-gú, així com la resta de la seva obra literària.

No serà fins que Christopher Hampton creés una esplèndida comèdia i portada més tard al cinema. •

C I K T « « C U l 1 U U I TEATRE AUDITORI

CENTRE CULTURAL SANT CUGAT P l a ç a de l C e n t r e C u l t u r a l , s /n

I A H T C U O A T

Les Amistats íPerilCoses direcció:

Pilar Miró

Juanjo Puigcorbé Mercedes Sampietro Marta Calvo

\ t lltllt itltíll IjUItlíl

S *t

i IO

PRODUCCIÓ

teiiftròTsirgn

3 0 ELS 4 CANTONS C I N E M A - R A D I O - T . V .

- * t -«Sf > <#

SALA1 En el nombre del padre

:ie la h s'ona ae Gerry Conlon .n jove irlandès que va se' C'orescrat anys un: arrrj el se. pare i ait'es persones acusat d'havo: ro^es ur

atemptat teronsta (Majors de 18 anys)

Horaris: 16.30,19.30,22.30

SALA 2 La lista de Schindler

:• la 'iisljiia :i Ob'.dr Schindler un empresari a err.any qae Jura'H a I mr: .-.I : : ^:ílv.:i IK I I ' Í ..eus Dar-er I ~ ae S'evor Spie -enj a-"o el qua' i • i-I • ,. ;i'"'i.-•• Csea- (Majors de 13 anys)

Horaris: 17.00,21.45

SALA 3 El i n fo rme pe l ícano

••• :•• " ' I J U ' J I Sup'en- nan esta: assassinats J' '". -' ta- .i i'St . lla1'! de ••n pi -sessió de la ventat Un penat: ?:a m'.r • • (a':.n •.• n a ?>:->.'a h s:cai

l'iil.i mte-ore'ada per Julià Roherts i [>n / r '.".' ish -rjton (Majors de 13 anys)

Horaris: 16.30,19.30, 22.30

SALA 4 Atrapado por su

pasado

(Majors de 18 anys)

Horaris: 16.35,19.35, 22.30

"RANKING"

DE LES PEL·LÍCULES DE

VÍDEOS MÉS LLOGADES

1 - Màximo riesgo 2- El fugitivo 3- Bambi 4- Un proposición indecente 5- El ultimo gran héroe 6- Pasajero 57 7- Sin testigos 8- Como agua para chocolate 9- Este muerto esta muy vivo II

10- Un abril encantado

video-club sant cugat

Alfons Sala, 52 Tel. 674 66 49

Sant Cugat

DIVENDRES, 8 ABRIL 1994

li ™fc

RÀDIO SANT CUGAT De 07h a 9 30h. "El Gall del Monestir" Revista d'informació despertador, noticies de Sont Cu

gat i el Món, la lerlúlia.

"Dies de Ràdio"

"Sant Cugat Avui"

"La tertúlia" (Repetició) "La gramola"

0e09.30h.al3h. El Magazine

Del3h.al3.30h. L'informatiu.

D e l 3 . 3 0 h . a l 4 Del4hal5h. les cançons de la teva vida. Del5h.al9h. "Vol de tarda" El plaer de la música i res més. Del9h.a21h. "Al lloro" Lo música dels 90 als 91.5. De21.10h.a21.20h. Tesportiu" 10 minuts amb tot l'esport local i comarcal De21.20h.a23h. "Somnis i estels" Música sobre els clàssics.

De 23h. a 24h. "Un pam de món" Entrevistes insòlites sobre personatges mai entrevistables. Dimarts. Testafeta" On espai de lectura de cartes. Dimecres. "Això es pot salvar" Programa d'ecologia i medi ambient. Dijous. "Una proposició indecent" Propostes pel cap de setmana. Divendres. "Vallès sense fronteres" Programo de suport als immigrants De 24h. a 07h. "Música al teu costat" Música per amenitzar la ni t

Programació cap de setmana Dissabte: -8.00h. "Nosequeting" lO.OOh. "Vallès sense fronteres" -11.00h. 'Això és pot salvar" -12.00h. Teslafeta" -13.00h." Avant-Matx" -14.00h. "Un pam de món" -15.00h. "Súper DJ"-18.00h. "Marató" -23.00h. "Et sona?"

Diumenge: -8.00h. "Missa" - 9.00h. "Esports en marxo" -lO.OOh. "Rodo d'omics'' (Racó deia poesia, Sardanes, la sarsuela, La música de sempre) -14.00h. Esports en marxa" -15.00h. "Súper DJ"-18.00h. " No m'agroden els dilluns" 21.00h. "Esports en marxa" -22.30h." Històries"

Comentari de cinema

Un mal hàbit Sister Act II:

de vuelta al convento

Títol original: Sister ,\< / //.- iUick u> llie llahil Director: Bill Duke (íuió: James OÏT. Jim Cruicshank i .Indi Ann Mason. Producció: Dawn Steel i Scott Rudin. Fotografia: Oliver Wood. Música: Marc Shaman. Intèrprets: Whoopi Goldberg. Kathy Najimy. .lames Cohurn. Ylaggie Smith.

Xavier Borràs

Hi ha hàbits que costen de predre. LI de monja n'és un. LI de fer segones parts dels films d'èxit, n'es un altre. 1 aquest és un hàbit força lleig, perquè normalment les segones parts són pitjors que la primera hi ha excepcions, és clar. però es poden comptar amb els dits d'una orella. Sister Act II no és pas una d'aquestes excepcions, ni de lluny. I si la primera pel·lícula no era cap meravella -per dir-ho suaument- ja us podeu imaginar com és aquesta segona.

L'argument (si se li pot dir així) és una fotocòpia de l'anterior: una corista de Las Vegas es veu obligada a fer-se passar per monja, i això origina molls equívocs suposadament graciosos.. . i uns quants números de cant i ball (se suposa que veure una monja ballant rock es còmic) a base de clàssics de la Si ml Mitsie. També surt un dolent (.lames Cobrim en hores molt. molt baixes i que \ oi enderrocar el convent per construir no se que. Al final guanyen les monjes. es clar. I així) és tot. I per això han necessitat unir els talents ics un dir) de tres ;ires! guionistes'.'

No cal dir que toi. el lilm està csiructural per ser-\ ir de \ehicle de lluïment a la se\a protagonista.

Whoopi Goldberg. Una excel·lent intèrpret, magníficament dotada per la comèdia... tot i que es \a donar a conèixer amb un lacrimogen melodrama. FI color púrpura (que continua sent el seu millor treball interpretatiu i pràcticament l'única pel·lícula amb cara i ulls que ha protagonitzat). Tanmateix, el seu gran triomf comercial va ser Sister Act I. i .S'Í'.S-ter Act II l'ha convertit en l'actriu millor pagada de tot Hollywood. M'alegro per ella... però el seu indiscutible talent es mereixia quelcom millor per expressar-se. I per acabar, us explicaré una anècdota poc coneguda: els americans havien ofert a Pedró Almodóvar la direcció de Sister Act I. Però el maiv xeco. més astut que l'afro-americana. va declinar la oferta, tot i els sucosos avantatges econòmics que li comportava. Potser es va recordar d'aquell retran} de la seva terra que diu: imis \ale ver nihc:,i i/r m-lon que vola de (ei'm. Ln fi. esperem que el fer de monja no es converteixi per a la (ioldher>: en un hàbit. •

Els 4 Cantons Telèfon de publicitat 674 02 04

0e09.30h.al3h

Del3h.al3.30h

Del3.30h.al4

De21.10h.a21.20h

De21.20h.a23h

DIVENDRES, 8 ABRIL 1 9 9 4 PASSATEMPS ELS 4 CANTONS 3 1

HORÒSCOP Per Jordi Alins

MOTS ENCREUATS Per: Lin Mithal-Hir

ÀRIES (21-3/2-4) /*f% Pasqua vol dir renovació i pleni-I I tud. Aquest és doncs el temps de

deixar enrera mals sons i cabòries, i emprendre un nou camí. Ranova't, canvia, emrpèn una nova ruta. Comença de bell nou.

TAURE (21-4/20-5) ^ ^ ^ El bon jardiner, quan veu una ^^j planta feble i tendra, no l'arrenca

pas. Curosament l'adoba i la rega, i amb un canyís la protegeix del vent perquè sap que una petita planta pot molt bé esdevenir un arbre.

BESSONS (21-5/21-6) y^ Si et mires a un estanyol i veus la 11 teva imatge, saps molt bé que allò

que veus és una il.lusió, un reflex distorsionat de la realitat. No saps que moltes vegades és el reflex i no la veritat de les coses el que sembla real?

CRANC (22-6 / 22-7) ^ • ^ Si mires el món amb ulleres fos-U A ques, no és estrany que tot sembli ^ • ^ fosc i tèrbol. Treu-te aquests vidres que enterboleixen la visió i podràs veure quelcom de més brillant i ple de colors preciosos.

LLEÓ (23-7/22-8) ^ ^ Si en una sala molt ben pintada mai

f% I encenem el llum i obrim les fines-» tres, pot ser que mai ningú no s'ado

ni de com és de bella i ben decorada. Obra doncs la finestra encara que es corri el risc que la llum apagui els seus colors.

VERGE (23-8/21-9) fYY) Ningú no pot abastar la lluna ni I I V abraçar un reflex de sol en un doll

* d'aigua. Ningú és amo d'una posta de sol ni pot fer seu la remor del vent entre les branques. No persegueixis impossibles i acontenta't de gaudir de la seva meravella.

BALANÇA (22-9/22-10) f& No has fet mai que un petit raig de

^ ^ sol es reflecteixi damunt d'una paret blanca i no has vist com els me

nuts empaiten aquest reflex i volen agafar-lo. Doncs tu, corres darrera un impossible de la mateixa manera. Reflexiona.

ESCORPIÓ (23-10/21-11) *Y% Si tens una llum, no t'entestis a l l i t a m a g a r - l a només per a tu. Quan I I " més alta la posis, més lluirà. No pateixis, que el compartir-la no la farà més feble, ans el contrari, serà més forta i brillant.

SAGITARI (22-11/20-12) • Ha arribat l'hora de treure "El

^ T T Sant Crist gros", ja saps el que et toca fer. Arremanga't i fes-ho. Ep!

i que la qüestió és arremanga't i "anem-hi!, no arremanga't i "aneu-hi"!. Ja m'has entès.

CAPRICORN (21-12/19-1) ^ ^ Una flor no fa pas estiu, ni una go-j^s ta d'aigua fa un riu, però una font

^ és feta de moltes gotes plegades, i moltes flors fan un bell ram. No despre-ciïs un petit ajut per petit que molts pocs fan un molt.

AQUARI (20-1/18-2) Ni cridis el mal temps quan veus que tot va bé. Si no saps gaudir del present sense amagar-te per

un demà hipotètic, i que potser mai no arribarà, no podràs mai ser feliç. Viu l'ara, que el demà no sabem com pot ser.

PEIXOS (19-2/ 20-3) • » Si ensopegues no és culpa de la T T pedra. Aprèn a veure que els al

tres no són sempre pitjor que tu. No vulguis treure la palla de l'ull de l'al-tre si abans no has tret la viga del teu.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

H o r i t z o n t a l s 1 . Lloc des d'on les militars remenen les cireres.— 2 . Muntanyes de la superfície del mar. Gran extensió d'aigua salada. Tres de dretes.— 3 . Consonant alveolar. Cos principal de tropes. Conjunt de flors.— A-. Gana per manca d'aliments. Nord. Mamífer que viu sota terra.— 5 . L'oceir del bon temps. Al revés, àpat abundós.— 6 . Objecte que havia format part de la vida d'un sant. Deïtat egípcia.— "7. Consonant de dues arcades. Vocal oberta. Al revés, que coacciona.— Q . Lletra desena lletra de l'alfabet fenici. La cua d'un Infinitiu. Al revés, el dolent i víctima de les pel·lícules de l'oest.— 9 . Al revés I plural, recipient usat per menjar-hi. Al revés, tractament femení. Allò que percep l'orella.— 1 O . Determinant femení possessiu. Consonant cantonera. Lloc de treball del pagès. Consonant d'una arcada.— 1 1 . Plural, vehicle usat per transportar malalts.

V e r t i c a l s . 1 . Individu a qui tot li està bé.— 2 . Al revés, negació. Al revés, lloc on se separava el gra de la palla. Al revés, derivat de la llet que s'acompanya amb mel.— 3 . Confitura dolça feta de fruita. La primer consonant — •4. Animal humil, útil I menyspreat. Negació. Al revés, òrgan de la visió.— 5 . Nord. Consonant velar. Conjunt esportiu. Lletra que equival a cinquanta.— © . Clnc-cents. Comprendre sense seguir tot el raonament formal. Determinant femení possessiu.— "7. Qui paga i mana. Al revés, la germana del pare o de la mare. Aparell usat per assecar figues.— Q. Part de l'extremitat superior. Consonant amb teulada. Al revés I femení, que té la forma del barret de la bruixa.— 3 . Al revés, càrrec que ha perdut la darrera consonant. Preposició llatina. Afirmació.— 1 O . Nord. Plural, ala d'un ocell sense plomes. Est.— 1 1 . Plural, l'antesala del pecat.

Prediccions biològiques per a la propera setmana

L'estrés i el cansament es poden aguditzar per aquest temps sec i amb fortes ventades. La calor, impròpia d'aquest mes, farà que el cos es senti més lax i sense esma.

Cal anar en compte amb l'exposició al sol, sobretot si teniu la pell sensible o molt blanca. El polen de l'olivera comença a sortir ara i pot podruir picor i atacs d'asma.

Es recomana menjar molta fruita, sobretot de colors forts, tomàquets, fresons, pastanagues.. . per preparar la pell cara a l'estiu.

SOLUCIONS

s 3 I o NI * T | 0 S W I V

NI • & o i=à X ! • ! " ! • V _L

O S m ~M\ V I l d l i l v i i l s I í I

I h4 a i ! • 4J I j • I O O I

3 O ! V o X I o • V • W

V > U í | V i ] n O I I ~l 3 tí

-L I 3 \ O 1P V i -L 3 i rsi 3 ' U | 0

cJ [ -\ , V ] " j p • N • la *VÜJ J IAI V I fcJ • jo i z (D 3 - T T N

3 • I * V ! W • • S 3 M O

X N | 3 W , V a,M v ! w o o

Mestres i universitaris fan classes

d'EGB, BUP i COU durant els mesos de Maig, Juny i

Juliol. Truqueu als

telèfons

588 72 98 674 96 25

;; ATENCIÓNÜ

FORMAS, EL RECONO-CIDO ESPECIALISTA EN

TEMAS CAPILARES SR. JORGE NOALAR ATENDERÀ SUS CONSUL-TAS Y LE REALIZARÀ UN ANALISIS/DIAGNÓSTICO TOTALMENTE GRATUITO.

P E L U Q U E R I A

FORMAS HOMBRE - MUJER

PILAR HEREDIA ESTILISTA

c/. Elías Rogent 18 A (junto mercado nuevo)

Tel. 675 40 06

ASESORAMIENTO DE IMAGEN PERSONAL

TRATAMIENTOS PARA LA BELLEZA Y CUIDADO DE SU CABELLO

IMPLANTACION Y MANTENIMIEKTO DE UNAS DE PORCELANA

Y FIBRA DE VIDRIO (SABADOS)

TRATAMIENTOS DE MANOS

MICROVISOR FOTOGRAFIO)

^ b TRATAMIENTO ESPECIAL "SENSOR-

ESTERILIZACION TOTAL DEL UTILLAJE

EXCELENTE RELACION CALIDAD-PRECIO

fe NO CERRAMOS AL MEDIODIA

FÀCIL APARCAMIENTO

Nuestro deseo es ofrecerle un alto grado de satisfacción, basado en unos productos de màxima calidad y en el reconocido prestigio de nuestro equipo humano.

^ - ' ' W ï j

Miquel Cabanas i Alibau "Pintor de professió i poeta de sentiment" Kmma Ansola

iu i s'esmerça en explicar tot allò que l'ha fet i el fa feliç. En les seves pintures i poesies hi ha la seva vida condensada, una vida que fuig de la tristor i on sempre hi

veu imatges de color. Inclinat des de jove per la pintura i el color dedicà molts anys de la seva vida a pintar rètols i cartells, amb els quals decorava i conservava edificis avui emblemàtics de la nostra ciutat. Més tard, acompanyat pel seu germà Francesc, s'anà endinsant en el món artístic, emmarcà les seves obres i decorà els racons de casa.

Poc a poc anà creant un estil propi, una forma personal plena de llum i alegria perquè, tal i com diu ell, "sóc molt feliç malgrat les penes". En Miquel es mostra orgullós de la seva pintura, se sent un home lliure que reflecteix per mitjà de la pintura i la paraula tota una manera de veure el seu entorn més íntim. Des d'un poema a la magrana tardana on copsa tota una bellíssima imatge amb breus paraules: "...I quan jo voldré obrir-te, faràs sorolls de vidre: plors del teu cor apagats amb subtils vels de fades", a sentiments més íntims que dedica a la seva esposa i companya, "El millor dels meus versos, el perdí?... El millor dels meus versos l'escrigui amb tu, quan jo t'estimava i tu em volies. L'havia escrit en tu i tu ja no existies", o a la mateixa vida "Tots, tots i tothom devem estar con

tents de ser el que som! Jo ja en tinc prou essent el Miquel dels que m'estimen pel meu propi nom".

"Soc poeta -em diu balbucejant humilment mentre a mi també m'emociona-m'agraden les coses sentides i viscudes. La meva poesia i la pintura és un retrat de mi mateix, he anat cercant el camí que m'agradava i el que jo sentia, i m'ha ajudat a ser tan feliç com ara sóc".

Mestre de procediments pictòrics, procura evitar l'academisme i les coses rutinàries. cerca la llibertat de fer el que li ve més de gust, obtenint així procediments completament originals i propis.

Miquel Cabanas amb la seva gosseta Faluga, ella es també motiu d'inspiració de les seves pintures i poesies..

La seva vida íntima i pròpia és la poesia i la pintura, tota la resta per a ell és miscel·lània de la vida. Admira aquest miracle constant que és per a ell tot allò que l'envolta. La seva pintura, no sap d'on surt, neix com un miracle més de la natura. Com ens va explicar: "La pintura ha de tenir gràcia i miracle, coses que surtin soles, sense saber com. aquestes són les que valen".

Assegut, des de la terrassa de casa pinta totes les coses que més estima, el Campanar del Monestir, la Plaça, els arbres florits, i les seves dues gossetes, la Faluga i la Ma-rilyn, que tan bona companyia li fan en els seus moments més íntims.

"Pintaré mentre pugui, tota una vida! Estic content". •

El cinqrt cantó Tres mil y la cama (+ IVA)

Víctor M. Morera

Creo que fue el pasado fin de se-mana. cuando escuché la noticia en "Catalunya Informació". Al parecer, en un congreso celebra-

do en Sevilla por un colectivo de jueces de toda Espana, se había llegado a la eonclu-sión. ya no solo de despenalizar y legalizar la situación de la prostitución, sinó incluso de fiscalizarla y controlaria a nivel de Ha-cienda.

Y es que en este país ya no se podrà ir ni "de putas" tranquilo. Es mas que eviden-te que me parece, denigrante. llegar a esos extremos de tolerància. Cierto es que co-merciali/ar con el propio cuerpo. (eso que muchos llaman el oficio mas antiguo del mundo), ya es de por si un hecho execrable que merece el mas alto desprecio. Cierto es también que. el habito, la crisis, y las situa-ciones desesperadas obligan a las mujeres principalmente, a degenerar hasta el inter-

-cambio de dinem por sexo. No es menos cierto, que los 40 anos de represión pesan en este país hasta limites inimaginables.

Però por otro lado estoy totalmente con-vencido de que la solución a estos temas no debe ni tiene que pasar por la legalización. la tolerància, la permisibilidad, y hasta el apoyo de sacar la prostitución de la calle para implantaria en casas, "meublées". y fingidas "salas de masajes".

Debe buscarse una solución mas o menos inmediata para lapidar definitivamente, esta lacra que la mujcr debe resistir, y sobre la que recae importantes ramificaciones co-nio la drogodcpeiidencia. la marginación social, el sida, la violència y los delitós ca-llejeros.

Por eso pienso que ese grupo de jueces no ha estado excesivamente lúcido en sus declaraciones. por eso y porqué me es difícil soportar una conversación mantenida entre una mal llamada "mujer de la vida" y su cliente. Hagamos un esfuerzo.

- Hola cariíïo, pasamos un ratito. lo ha-go todo, y hasta beso en la boca.

- (.Cuànto? - Tres mil y la cama, si quieres puedo

hacértelo en negro. - No, no, con el negro no, que no me

gusta el cuero. - No, tontín. Que si lo quieres en negro,

sin Iva. Però cuidado eh, jno podré hacerte factura!

AQUEST ES EL NOSTRE EQUIP AL SEU SERVEI Conxita, Imma, Joan, Alonso, Ma. José,

Gemma, Gemma M. i Mercè

Mercat Torre Blanca Mercat Pere San Pa radas 1.4 i 1.5 Parada 120 Tel. 675 13 89 Tel. 589 14 40

SERVEI A DOMICILI

30 ANIVERSARI Ja hem inaugurat les noves parades al Mercat Torre Blanca i volem agrair la confiança dels nostres cl ients obsequiant-los amb un petit detall en la seva propera visita. Sempre amb productes

de màxima qualitat.

<U) NfA^

Diari de Sant Cugat 044

Documents

Transcript of Diari de Sant Cugat 044