Decàleg de la fam Aquest decàleg va ser escrit pel grup de FOC 3 pel sopar de la fam

que es va fer a Salesians Sant Boi el 15 de febrer del 2001.

UN petit esforç pot significar molt en la vida d'altres persones.

DOS somriures es poden produir per una ajuda mútua i desinteressada.

TRES bones intencions són més que tres donatius per compromís.

¼ part del que tu tens és una totalitat per qui no té res.

CINC dits de la teva ma ofereixen més que una idea al teu cap.

SIS colors donen vida a qui la veu en blanc i negre. La solidaritat és cosa dels SET dies de la setmana. El BUIT de la fam s'omple amb la canya, no amb el

peix. Tots podem fer que el món sigui NOU, si canviem.

Aquestes DEU frases ens ajudaran a fer EL REGNE DE DÉU.

Dia mundial de la llibertat de premsa (UNESCO)

La gratitud és una flor que brolla de

l'ànima.

Henry W. Beecher

A les nostres escoles treballem amb projectes dins l’escola i també relacionats amb el barri i el poble. Tot el que fem també ajuda a millorar les persones i les coses que fem. Volem continuar treballant pel nostre entorn, perquè sabem que qualsevol petit gest ajuda a estar contentes a les persones i que en surtin beneficiades d’allò que fem. Amb l’ajuda dels ordinadors i les xarxes socials, podem estar a prop de persones de l’altre costat del món! Tot el que fem, pot ajudar a millorar i afecta a les persones que estan lluny de nosaltres. Tot és el nostre entorn! Aquest és un nou repte: GLOCALITAT! Podem comunicar-nos amb tot el món, i tot el món és a prop nostre. Se t’acudeix alguna cosa que podem fer per explicar allò que fem a tothom?

Ho faig per tu Lídia Guevara

Mira'm bé als ulls,

i veuràs que has d'estat per mi. Busca bé a dins teu.

Quan m'hi trobis no voldràs res més. No em diguis que no pots fer l'esforç. No pots dir-me que no sóc el que vols.

Ho saps segur, el que faig avui, ho faig per tu.

Busca en el teu cor, hi trobaràs. No hi ha res per odiar.

Prem-me tal com sóc, prem-me tot. I et donaré el que et vulguis quedar. No em diguis que tot això et fa por. Si em deixessis que jo t'obrís el cor.

I ho saps segur, el que falta avui, ho faig per tu.

No hi ha un món com aquest món. Ni que falta, em doni això. No hi ha lloc si no hi ets.

Tot el temps, en tot moment. No pots dir-me que no pots fer l'esforç.

Si em deixessis que jo t'obrís el cor. Lluitaré per tu, mentiré per tu, ho faré per tu, moriré per tu.

Saps avui, el que faig avui, ho faig per tu.

SILENCI Escolta una música suau

Agafa un retolador

Escriu Gràcies!

Per què has triat aquest color de retolador? És un color alegre?

És un color trist? Quan estàs trist pintes amb colors vius o amb

colors foscos’ I...quan estàs content... amb quins colors pintes?

T’hi havies fixat mai que els colors ens poden

explicar com ens sentim?

El sabater pobre

Un dia va baixar el Senyor a la terra en forma de captaire, s'acosta a casa d'un sabater i li va dir: - Germà, fa temps que no menjo i em sento molt cansat, encara que no tinc ni una sola moneda voldria demanar-te que m'arreglis les meves sandàlies per a poder seguir caminant.

El sabater li va respondre: - Jo sóc molt pobre i ja estic cansat que tothom vingui a demanar i ningú vingui a donar!.

El Senyor li va contestar: Jo puc donar-te el que vulguis. Diu el sabater: - Diners inclosos?. El Senyor li va respondre: Jo puc donar-te deu milions d'euros, però a canvi de les teves cames. -Per què vull jo deu milions d’euros si no podré caminar, ballar, moure'm lliurement?, va dir el sabater. Llavors el Senyor replica: Està bé, et podria donar cent milions d'euros, a canvi dels teus braços. El sabater li respon: Per què vull jo cent milions d'euros si no podré menjar, treballar, jugar amb els meus fills... ? Llavors el Senyor li va dir: En aquest cas, jo et puc donar mil milions d'euros a canvi dels teus ulls. El sabater va respondre espantat: De què em serveixen mil milions d'euros si no puc veure l'alba, ni a la meva família i els meus amics, ni totes les coses que m’envolten ?

Llavors el Senyor li va dir: Ah germà meu, ja veus si nets d’afortunat i no t'adones !.

El mes de maig és el mes de les FLORS. Tot reviu, tot reneix i les flors sovint són el símbol d’afecte cap als altres quan les

regalem o oferim. Cal però cuidar-les... tenim cura de la natura que ens envolta?

Els nens i nenes que venim a les escoles FEDAC, les nostres famílies i els alumnes que hi han vingut abans, són part del centre. Totes aquestes persones han de col·laborar per arribar a decidir què cal fer, com fer-ho i com es pot millorar. Quan les persones treballem plegades, les decisions es prenen més bé i es pensen millor. Totes les persones han de voler conèixer les coses i saber com funciona el món per a poder pensar millor i decidir les que podem fer per millorar el nostre voltant. Quan moltes persones pensen juntes i tothom busca fer coses bones per a tothom, l’entorn millorarà. Aquest és el repte dels LIDERATGE! I tu, aportes idees per a millorar l’escola?

Ho faig per tu Lídia Guevara

Mira'm bé als ulls,

i veuràs que has d'estat per mi. Busca bé a dins teu.

Quan m'hi trobis no voldràs res més. No em diguis que no pots fer l'esforç. No pots dir-me que no sóc el que vols.

Ho saps segur, el que faig avui, ho faig per tu.

Busca en el teu cor, hi trobaràs. No hi ha res per odiar.

Prem-me tal com sóc, prem-me tot. I et donaré el que et vulguis quedar. No em diguis que tot això et fa por. Si em deixessis que jo t'obrís el cor.

I ho saps segur, el que falta avui, ho faig per tu.

No hi ha un món com aquest món. Ni que falta, em doni això. No hi ha lloc si no hi ets.

Tot el temps, en tot moment. No pots dir-me que no pots fer l'esforç.

Si em deixessis que jo t'obrís el cor. Lluitaré per tu, mentiré per tu, ho faré per tu, moriré per tu.

Saps avui, el que faig avui, ho faig per tu.

Dia internacional de les famílies

"Només un excés és recomanable en el

món: l'excés de gratitud."

Jean de la Bruyere

Gràcies a la vida que m'ha donat tant!

Em va donar dos estels que, quan els obro,

distingeixo perfectament el negre del blanc

i dalt del cel el seu fons estrellat,

i en les multituds l'home, que jo estimo.

Gràcies a la vida que m'ha donat tant!

Em va donar el cor que mou el seu marc

quan miro el fruit del cervell humà,

quan miro el que és bo tan lluny del dolent,

quan miro el fons dels teus ulls clars.

Gràcies a la vida que m'ha donat tant!

M'ha donat el riure, i m'ha donat el plor; així jo distingeixo

felicitat de trencament, els dos materials

que formen el meu cant, i el cant de vostès que és el mateix cant.

Dia mundial de les telecomunicacions i la societat d’informació

Al llarg d’aquests dies previs a la diada del Pare Coll, segur que molts de nosaltres

celebrem actes per col·laborar amb les MISSIONS que tenen les Germanes Dominiques arreu del món. Elles, seguint l’exemple de Sant Francesc Coll, han iniciat projectes de col·laboració en diferents indrets del món. Amb gratuïtat i

generositat, es fan presents en cada territori. Molts voluntaris –mestres, joves, famílies- hi col·laboren d’una manera o altra. Com hi pots col·laborar tu?

Ho faig per tu Lídia Guevara

Mira'm bé als ulls,

i veuràs que has d'estat per mi. Busca bé a dins teu.

Quan m'hi trobis no voldràs res més. No em diguis que no pots fer l'esforç. No pots dir-me que no sóc el que vols.

Ho saps segur, el que faig avui, ho faig per tu.

Busca en el teu cor, hi trobaràs. No hi ha res per odiar.

Prem-me tal com sóc, prem-me tot. I et donaré el que et vulguis quedar. No em diguis que tot això et fa por. Si em deixessis que jo t'obrís el cor.

I ho saps segur, el que falta avui, ho faig per tu.

No hi ha un món com aquest món. Ni que falta, em doni això. No hi ha lloc si no hi ets.

Tot el temps, en tot moment. No pots dir-me que no pots fer l'esforç.

Si em deixessis que jo t'obrís el cor. Lluitaré per tu, mentiré per tu, ho faré per tu, moriré per tu.

Saps avui, el que faig avui, ho faig per tu.

Dia de Sant Francesc Coll OP

Avui és festa gran en moltes de les nostres escoles! Celebrem la Diada del Pare Coll i per això, volem recordar el seu esperit generós i de gratuïtat envers els més febles amb una de les seves frases…

MOLTES FELICITATS!!!

“La caritat i l’amor d’uns amb els altres no ha de

ser només dintre del cor, sinó que s’ha de veure també en les paraules i

les obres”.

Sant Francesc Coll

Dia internacional de la diversitat biològica

Paràbola del llevat (Lc 13,20-21) 33 Els digué una altra paràbola: -Amb el Regne del cel passa com amb el llevat que una dona va posar dins tres mesures de farina, fins que tota la pasta va fermentar.

Si actues des de la gratuïtat, el valor de les coses es multiplica!

La pregària que el PARE ens va ensenyar…

Pare nostre, que esteu en el cel: Sigui santificat el vostre nom.

Vingui a nosaltres el vostre regne. Faci's la vostra voluntat,

així a la terra com es fa en el cel. El nostre pa de cada dia,

doneu-nos, Senyor, el dia d'avui. I perdoneu les nostres culpes,

així com nosaltres perdonem els nostres deutors.

I no permeteu que nosaltres caiguem en la temptació,

ans deslliureu-nos de qualsevol mal. Amén.

Amb gratuïtat, podem estar al costat dels més necessitats i mancats d’autonomia. En quines situacions creus que pots fer-te present al costat dels que més ho necessiten.

Les escoles FEDAC volen per a tothom un món, poble o barri, amb més pau, justícia, llibertat i estimació. Aquesta és una proposta d’acció transformadora del vostre entorn. Els alumnes sereu agents recreadors de la realitat que us envolta. La vostra escola s’ha de fer present al seu entorn amb una oferta d’activitats variada, flexible i capaç de satisfer els nous horitzons de futur. Necessitem una organització que traspassi parets, horaris, i una arquitectura que ofereixi espais per crear, construir i conviure. Els mestres de la FEDAC us han de preparar per a un futur desconegut, us volem prou competents globalment i amb uns valors sòlids que us inspirin virtuts positives cap els altres. Aprendre no és un acte d’egoisme, és un acte de servei a l’entorn , a la família, als amics, als avis, als que us necessiten, a tota la societat. Per això, tenim els sis darrers reptes que ens proposem que ens ajudaran a millorar la vostra implicació en l’entorn. A l’escola FEDAC volem fer-vos créixer com a persones, però també perquè sigueu bons estudiants a la universitat. Que tingueu èxit i pugueu aconseguir una bona feina quan sigueu grans. A l’escola és moment d’aprendre coses que us serveixin per quan sigueu grans, i els directors ja han començat a parlar amb les empreses i universitats per veure què és el que necessiteu aprendre per a ser bons professionals i estudiants. Aquest és el repte de E-U-E (Escola, Universitat, Empresa)!

Ho faig per tu Lídia Guevara

Mira'm bé als ulls,

i veuràs que has d'estat per mi. Busca bé a dins teu.

Quan m'hi trobis no voldràs res més. No em diguis que no pots fer l'esforç. No pots dir-me que no sóc el que vols.

Ho saps segur, el que faig avui, ho faig per tu.

Busca en el teu cor, hi trobaràs. No hi ha res per odiar.

Prem-me tal com sóc, prem-me tot. I et donaré el que et vulguis quedar. No em diguis que tot això et fa por. Si em deixessis que jo t'obrís el cor.

I ho saps segur, el que falta avui, ho faig per tu.

No hi ha un món com aquest món. Ni que falta, em doni això. No hi ha lloc si no hi ets.

Tot el temps, en tot moment. No pots dir-me que no pots fer l'esforç.

Si em deixessis que jo t'obrís el cor. Lluitaré per tu, mentiré per tu, ho faré per tu, moriré per tu.

Saps avui, el que faig avui, ho faig per tu.

La ceba F. Dostoievski

Hi havia una vegada una vella molt dolenta que va morir. La dona no havia realitzat en la seva vida ni una sola acció bona i va anar al llac de foc. Però l'àngel de la guarda que estava allí va pensar: quina bona acció podria recordar per a dir-li a Déu. Llavors va recordar alguna cosa i li va manifestar: - Una vegada va arrencar del seu hort una ceba i la va donar a un pobre. I Déu li va respondre complagut: - Agafa tu mateix aquesta ceba i tira-la-hi al llac de forma que pugui agafar-s'hi. Si pots aconsseguir treure-la del foc, anirà al paradís, però si la ceba es trenca haurà de quedar-se on està. L'àngel va córrer fins on estava la dona i li va allargar la ceba: Agafa’t, dona, agafa’t fort, intentaré treure't. I va començar a estirar amb molta cura. Quan ja gairebé l'havia tret del tot, els altres pecadors que estaven en el llac de foc se'n van adonar i van començar tots a agafar-se a ella per a poder també sortir d'allí. Però la dona era dolenta, molt dolenta, i els donava puntades de peu dient: - Em volen treure només a mi, no a vosaltres: és la meva ceba, no la vostra. Tot just havia pronunciat aquestes paraules, la ceba es va trencar en dues i la dona va tornar a caure en el llac de foc. Allí crema fins al dia d'avui. L'àngel es va posar a plorar i va marxar.

Dia mundial sense tabat

Un Somriure és gratuït i ajuda molt!!