Decàleg de Mesures d'Eficiència Energètica CEEC

DE MESURES D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA

DECà

lEg

CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA END’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENCLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENCLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENCLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER

ERGÈTICA DE ERGÈTICA DE D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA END’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA EN

CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA EN

(CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA EN

CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYACATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC)

(CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC)

(CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE

DECÀLEG DECÀLEG CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC)

CLÚSTERCATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC)

CLÚSTERCATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC)

D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC)


D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER

D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER

ERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATAERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATAD’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG ERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATAD’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG ERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATAD’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG

LUNYA (CEEC) LUNYA (CEEC) DECÀLEGERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATA

DECÀLEGERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATA

CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) ERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATA


DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER LUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER LUNYA (CEEC) LUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER LUNYA (CEEC) CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER

CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC)

D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA END’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENDECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENDECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENDECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER

ERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE ERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA END’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA EN

CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) ERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) ERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE ERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) ERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE

DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC)

D’EFICIÈNCIAD’EFICIÈNCIADECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) D’EFICIÈNCIADECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) D’EFICIÈNCIADECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC)

ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC)

ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA D’EFICIÈNCIADECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) D’EFICIÈNCIADECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC)

ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) D’EFICIÈNCIADECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC)

ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA

ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA

CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE

DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC)





D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER

ERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATAERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATAD’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER ERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATAD’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER ERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATAD’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER

LUNYA LUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATA

DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATA

DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER (CEEC)

DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER (CEEC)

D’EFICIÈNCIA D’EFICIÈNCIA DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER

ENERGÈTICADECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER


DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER


ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICADECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER





CLÚ

STE

R D

’EFI

CIÈ

NC

IA E

NER

GÈT

ICA

DE

CAT

ALU

NYA

(C

EEC

) · D

ecàl

eg

Benvolguts i benvolgudes,

Us presentem el Decàleg de Mesures d’Efi ciència Energèti-ca del Clúster d’Efi ciència Energètica de Catalunya (CEEC), un document que recull les mesures que el CEEC considera prioritàries per aconseguir que en el futur l’efi ciència ener-gètica, que implica donar el mateix servei consumint menys energia, sigui una realitat en el nostre territori i en les nos-tres empreses. Aquí trobareu mesures orientades als sectors que, segons el punt de vista de l’entitat, són decisius en elfutur de l’efi ciència energètica: l’edifi cació, els serveis pú-blics, la mobilitat i la indústria. Sobre aquests sectors és on hem de centrar els nostres esforços a causa del seu impacte energètic, econòmic i mediambiental.

La nostra intenció és que aquest decàleg serveixi com a una eina de consulta per als governs, les administracions i la res-ta d’agents econòmics, i que els orienti en el que creiem que haurien de ser les polítiques d’efi ciència energètica del futur. Aquesta és la voluntat que mou el nostre Clúster: la voluntat de servei a la societat. Esperem aconseguir-ho amb aquest document.

Cordialment,

Albert CotPresident de CEEC

Roger CasellesVicepresident del CEEC

DECÀLEG DE MESURES D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICADECÀLEG DE MESURES D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA

Clúster d’efiCiènCia energètiCa de Catalunya (CeeC)decàleg de mesures d’eficiència energètica

Globalment afrontem un escenari en el qual els preus energètics s’encareixen dia rere dia, i el consum d’energia no para de créixer. A més, des de la perspectiva de la sostenibilitat, ens trobem en front d’un repte mediambiental d’una magnitud mai vista. Si no fem res per evitar-ho, l’any 2050 el consum d’energia s’haurà doblat, i alhora, haurem de reduir a la meitat les emissions de CO2.

Des del Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC), associació que agrupa quasi 100 empreses i institucions, volem reivindicar l’eficiència energètica com el principal contri-buïdor a la resolució d’aquest dilema. En el moment actual, cal apostar per la dinamització d’aquest nou sector perquè operi com a vector de creixement econòmic, de creació de llocs de treball, i de potenciació de la competitivitat i la innovació de les empreses del país.

Per aquesta raó, el CEEC proposa les següents mesures sobre les quals considera que, pel seu impacte energètic, econòmic i mediambiental, s’haurien de concentrar els esforços en matèria d’eficiència energètica:

seCtor de l’edifiCaCiÓ

Accelerar la transposició de la directiva europea 2010/31/CE i la implementació de 1. la directiva 2002/ 91/EC, relatives a l’eficiència energètica i la qualificació energètica dels edificis de nova construcció i de rehabilitacions. En aquest sentit, cal que:

a. En l’Administració pública es rehabilitin els edificis existents per assolir com a mínim una qualificació energètica C i que en el cas dels edificis nous s’obtingui almenys una qualificació energètica B.

b. En les compra-vendes, els lloguers i les grans rehabilitacions d’edificis es requereixi la certificació energètica.

c. Fomentar iniciatives públicoprivades per la implantació de projectes pilot, demostradors d’edificis de consum gairebé nul.

Tenir en compte tota la vida útil de l’edifici i fer un balanç energètic integral a l’hora de 2. construir un nou edifici o fer una gran rehabilitació. La rendibilitat al llarg de la vida útil de l’edifici justifica inversions inicials majors en millores en eficiència energètica.

Titulars:

Per cada euro invertit en mesures d’eficiència energètica, se’n recuperen 3 en estalvi al llarg de 20 anys de vida útil de l’edifici.

Les llars, els comerços i les oficines són responsables de la quarta part del total d’energia que es consumeix a Catalunya. La meitat d’aquesta energia s’utilitza per la climatització.

La recuperació d’energia i la regulació de la renovació d’aire als edificis espanyols podria suposar estalvis d’energia equivalents al consum de 6 milions d’automòbils

de turisme (aproximadament el 20% del parc d’automòbils espanyol).

seCtor públiC

3. Millorar l’eficiència energètica dels equipaments públics tal i com s’està fent en altres sectors, per tal que l’Administració esdevingui referent en eficiència energètica:

a. IIntegrar a les concessions i licitacions un pla de mesures d’eficiència ener-gètica requerint-ne l’acompliment.

b. Incloure en l’explotació de l’edifici el concepte de gestió energètica

4. Impulsar les empreses de serveis energètics (ESE) com a mitjà d’incentivar inversions mitjançant l’estalvi i l’eficiència energètica en època de crisi.

Titulars:

L’enllumenat gasta la meitat de la factura energètica municipal.

Amb les empreses de serveis energètics (ESE), els municipis poden modernitzar les instal·lacions d’enllumenat sense necessitat d’endeutar-se i reduir el consum energètic en més d’un 40%.

L’Administració pública té un gran potencial d’estalvi energètic per ser el segon consumidor més important a Catalunya.

seCtor de la Mobilitat

5. Impulsar la introducció del vehicle elèctric per la seva contribució en la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle i la contaminació atmosfèrica local, l’optimització de la integració de generació renovable no gestionable al sistema elèc-tric i la disminució de la dependència dels combustibles fòssils. En aquest sentit, cal potenciar:

a. l desenvolupament de legislació associada al sistema de recàrrega.

b. La recàrrega en hores vall.

c. La integració de sistemes intel·ligents de gestió de la recàrrega.

d. El vehicle elèctric en la renovació de flotes de vehicles per assolir una quota del 30% de vehicles elèctrics o híbrids en un termini de 5 anys.

6. Implantar criteris de mobilitat intel·ligent, fomentant la intermodalitat mitjançant l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació directament accessible pels usua-ris. Fomentar especialment l’ús del transport ferroviari ja sigui soterrat o de superfí-cie, l’ús del transport col·lectiu com carrils bus-VAO i implantar mesures d’eficiència energètica a trens, túnels i estacions.

Titulars:

El sector transport és responsable del 40% del consum d’energia final a Catalunya.

A Catalunya es produeixen 24 milions de desplaçaments en dia feiner, i més del 90% per distàncies inferiors a 50 km, que es podrien cobrir perfectament amb vehicles elèctrics.

El vehicle elèctric és una oportunitat per millorar l’eficiència energètica del sis-tema elèctric, i 6,5 milions de vehicles elèctrics podrien integrar-se al sistema elèctric sense cap inversió addicional en actius de generació i transport.

Quasi la meitat de l’energia consumida per la xarxa del ferrocarril a Espanya es gasta a la frenada. L’ús de tecnologies eficients permetria recuperar el 35% d’aquesta energia dissipada.

seCtor industrial

7. Fomentar la modernització, la regulació i el manteniment preventiu dels equips i sistemes productius existents aconseguint la reducció del consum energètic i per tant de les emis-sions directes, per garantir el seu funcionament segur i una elevada disponibilitat.

a. Creació d’un pla Renove per al parc de motors instal·lats a la indústria.

b. Realització d’auditories energètiques per detectar el grau d’eficiència ener-gètica de les instal·lacions i el potencial d’estalvi per facilitar la presa de decisions d’inversió i millorar la competitivitat.

c. Realització de benchmarking entre processos, empreses o tecnologies per fomentar l’aplicació de les millors pràctiques.

d. Foment de la implantació de sistemes de gestió d’energia segons la norma EN 16001, que inclou monitorització dels consums energètics.

Titulars:

El sector industrial és responsable de més d’un 30% del consum energètic a Ca-talunya.

La monitorització i gestió de consums energètics pot conduir a estalvis superiors al 10%.

El cost de compra d’un motor representa el 3% del cost total al llarg de la seva vida útil, mentre que el seu consum d’electricitat representa el 94% i la resta són despeses de manteniment.

De mitjana, 1 euro addicional invertit en eficiència energètica a la indústria evita més de 2 euros en despeses en el subministrament energètic.

teMes transversals

8. Simplificació en la regulació per a la legalització d’instal·lacions de generació d’energia distribuïda.

9. Difusió de la problemàtica energètica i foment de l’especialització en l’àmbit de l’energia:

a. Difusió del model de contracte d’Empresa de Serveis Energètics (ESE) com a via per garantir l’estalvi i l’eficiència energètica:

i. Creació de línies de crèdit i avals específics per a les ESE amb la garantia del mateix projecte.

ii. Dotar d’una classificació legal per licitar concursos públics de les ESE basada en les capacitats i l’experiència en el sector.

b. Fomentar la figura del Gestor Energètic entès com a responsable energètic d’una instal·lació, ja sigui una figura interna o externa a la propietat de la instal·lació.

c. Fomentar mesures d’inspecció tècnica i verificació d’instal·lacions, tant des del punt de vista de l’eficiència energètica com de l’obsolescència i se-guretat d’aquestes.

d. Realitzar campanyes de difusió i conscienciació dels usuaris sobre l’eficiència energètica

10. Impulsar la formació de professionals i les accions de recerca i innovació en l’àmbit de l’eficiència energètica.

Titulars:

La UE impulsa estratègies per accelerar el desenvolupament i la introducció al mercat de tecnologies eficients innovadores a través de la investigació coordina-da, i hi destina al voltant de 55.000 milions d’euros en 10.

Dues terceres parts de les actuacions que es puguin plantejar per millorar l’eficiència energètica es paguen per si soles (font: Siemens).

El potencial de les ESE a Espanya representa un volum de mercat de 1.400M€.

DECÀ

LEG

DE M

ESUR

ES D

’EFI

CIÈN

CIA

ENER

GÈTI

CA


CLÚ

STE

R D

’EFI

CIÈ

NC

IA E

NER

GÈT

ICA

DE

CAT

ALU

NYA

(C

EEC

) · D

ecàl

eg

EFICIÈNCIA ENERGÈTICAPROJECTES SIGNIFICATIUS

EFICIÈNCIA ENERGÈTICA. PROJECTES SIGNIFICATIUS

Durada2009 - 2010

Pressupost executat19.400 €

Empresa/esABB

SectorBegudes i alimentació

Paraules clauReducció consum energèticEstalvi energèticVentilador eficientConvertidor de freqüència i motorsd’alta eficiència.

Proyecto

Estalvi de 70.848 kW/h o 3.826 €gràcies a Ventiladors EficientsCliente

Magatzem de cebes i patates

Ventiladors eficients

AntecedentsLes empreses que han d’emmagatzemar aliments tenen unes necessitats moltsensibles de conservació i manteniment. Concretament totes les varietats depatates i cebes necessiten unes condicions de temperatura i humitat molt especí-fiques per mantenir una qualitat òptima. Per tant, es necessita una equipació molt precisa (aproximadament d’una dècima de grau) amb la finalitat de poder emmagat-zemar aliments fins a dotze mesos.A més, aquest tipus d’instal·lació sol estar a molts quilòmetres dels centres de control i per tant és necessari minimitzar tant el temps com el cost dels desplaçaments.L’antic sistema utilitzava connectors de motors tradicionals, si la intensitat del motor augmentava excessivament, aquest es desconnectava, es tancava i apagava tot el sistema fins que algú arribava a l’edifici. A més els motors no estaven regulats i fun-cionaven sempre al 100%.

Descripció generalAtès que els ventiladors no estaven regulats, el consum sempre era del 100%. A la instal·lació, els 6 ventiladors de 18,5 kW funcionaven al 100%, però si la velocitat dels ventiladors es redueix al 50% durant la temporada d’hivern, quan el volum emmagat-zemat disminueix i la temperatura exterior baixa, cada un consumeix aproximadament 2,8kW/h. Per tant, els 6 ventiladors junts al 50% de velocitat, consumeixen menys energia que tots alhora al 100%. Així doncs mantenint les condiciones idònies en tot moment en el magatzem, regulant els ventiladors al 50%, en el període d’un mes, s’obté un estalvi de 70.848 kW/h o 3.826 €.

Fases del projecteI. Realització d’una avaluació en eficiència energètica per determinar l’estalvi energètic que es podria aconseguir.II. Instal·lació de 6 convertidors de freqüència d’ABB.III. Anàlisi posterior de mesures per valorar els estalvis reals aconseguits.

Aspectes remarcablesAprofitant la mateixa instal·lació existent i afegint un control de regulació adequat •mitjançant un convertidor de freqüència, es poden obtenir estalvis molt significa-tius.Inversió amortitzable en menys de 2 anys.•Amb el mòdul de comunicacions integrat al convertidor de freqüència, és possible •monitoritzar-los mitjançant un mòdem o directament des d’Internet.Actualment amb el nou sistema és possible diagnosticar i solucionar pràcticament •qualsevol problema de forma remota, tanmateix es pot configurar per rebre alar-mes al mòbil o a una adreça de correu electrònic.


Durada2010


Empresa/esABB

SectorBegudes i alimentació

Paraules clauReducció consum energèticEstalvi energèticBombes eficientsConvertidor de freqüència i motorsd’alta eficiència

Proyecto

Estalvi de 38.0000 € de Consum Elèctricen 3 Bombes Refrigeradores

Cliente

productor d’aliments congelats

Bombes refrigeradores

AntecedentsL’empresa es dedica a produir aliments precuinats refrigerats per a supermercats i per tant necessita grans unitats de refrigeració per emmagatzemar tant la primera matèria (ingredients) com el producte ja finalitzat. Les unitats de refrigeració estan alimentades per aigua refrigerada que es bombeja amb 3 motors de 75kW.A la planta, construïda durant els anys 80, s’hi han utilitzat quadres de control d’arrencada suau per controlar els motors. Conscients de les noves tecnologies més eficients i dins d’un pla intern d’estalvi energètic, es busca una mesura d’eficiència energètica en el control de les bombes.

Descripció generalComprovat gràcies a una avaluació energètica, quan la planta funciona a ple rendi-ment la necessitat d’aigua refrigerada és màxima i per tant les bombes funcionen a major velocitat. Però durant caps de setmana i dies festius, quan la planta està en repòs, les bombes no necessiten funcionar al 100%, només han de funcionar segons les necessitats de refrigeració. Per aquesta raó, és necessari la utilització d’un sistema de control, en aquest cas de convertidors de freqüència. Es van desmuntar els antics quadres de control amb els arrencadors suaus i es van instal·lar els tres convertidors de freqüència de 55 kW.A més, es va subministrar un sensor de temperatura analògic, connectat al sistema de control PID del convertidor utilitzant la temperatura de retorn de l’aigua com a senyal de realimentació.

Fases del projecteI. Realització d’una avaluació en eficiència energètica per determinar l’estalvi energètic que es podria aconseguir.II. Instal·lació de tres convertidors de freqüència de 55 kW i un sensor de temperatura analògic d’ABB.III. Anàlisi posterior de mesures per valorar els estalvis reals aconseguits.

Aspectes remarcables Reducció mitjana del consum energètic del 62,5% per cada bomba que suposa •un estalvi d’uns 38.000 €.Període d’amortització inferior a un any.•A part de l’estalvi energètic, el sistema permet controlar amb total precisió l’aigua •refrigerada de la planta.La instal·lació dels equips es va fer una per una, per tant en cap cas va suposar •una aturada o un problema en el procés productiu del client, de les 3 bombes sempre n’hi havia dues funcionant.


Durada2010


Empresa/esABB

SectorIndústria

Paraules clauReducció consum energèticEstalvi energèticVentilador eficientConvertidor de freqüència i motors d’alta eficiència

Proyecto

Estalvi de 127.000€ gràcies a unVentilador EficientCliente

productor de sal

Ventilador eficient

AntecedentsUn productor de sal té capacitat per produir un milió de tones a l’any. La sal passa a través d’assecadores com a part del procés de producció, que utilitza ventiladors per absorbir aire. A més de sal seca pura al buit per a alimentació, la planta també produeix sal granulada, menys refinada, per a ús en aplicacionscom rentavaixelles. Anteriorment, l’assecadora d’aquest producte utilitzava un venti-lador que aspirava aire a una velocitat controlada mitjançant un regulador de tiratge situat a la canonada de l’assecadora. Durant el funcionament normal, el regulador es-tava tancat un 95%, de manera que la major part de l’energia del ventilador s’invertia en aspirar aire a través d’aquest estrenyiment.

Descripció generalEl ventilador original del procés de producció de sal estava excessivament sobre di-mensionat a causa d’antics requisits.El motor del ventilador original tenia una especificació de 337 kW però els càlculs realitzats durant l’avaluació en eficiència energètica van demostrar que 132 kW eren suficients para crear el corrent que necessita l’assecadora.L’antic ventilador va ser substituït per una versió més petita i eficient, equipada amb un motor de 132 kW de quatre pols acoblat a un convertidor de freqüència industrial d’ABB.L’estalvi energètic resultant és d’uns 11.500€ mensuals de mitjana. Amb un costde només uns 25.400€, l’equip d’ABB instal·lat estalvia més de 127.000€ a l’any.

Fases del projecteI. Realització d’una avaluació en eficiència energètica per determinar l’estalvi energètic que es podria aconseguir.II. Instal·lació d’un ventilador més petit accionat per un convertidor de freqüència in-dustrial d’ABB.III. Anàlisi per mesurar els estalvis reals aconseguits.

Aspectes remarcables El nou motor de 132 kW, acoblat a un convertidor de freqüència industrial d’ABB, •estalvia més de 1,6GW/h anuals en comparació amb l’antic motor de 337kW.L’estalvi energètic anual és de més de 127.000€ gràcies a un sol ventilador.•Redueix el consum energètic en un 60%. La calor residual dels convertidors de •velocitat variable s’utilitza per escalfar la sala de commutació.Això representa un estalvi energètic considerable si tenim en compte que la unitat •funciona durant unes 8.000 hores anuals, i equival a més de 1,6 GW/h a l’any.


Durada10 anysPosta en marxa de la instal·lacióMarç 2011


Empresa/esApplus Energy, SLU

SectorTerciari – Centre poliesportiu

Paraules clauCogeneracióEnergia tèrmicaPiscines(ESE) Empresa de Serveis Energètics

Proyecto

Cogeneració Piscines PicornellCliente

aigua, esports i salut, sl

Projecte de cogeneració en modalitat ESE per al subministrament d’energia tèrmica útil al centre poliesportiu.

AntecedentsLes necessitats tèrmiques de climatització, ACS, escalfament de vasos de piscines i deshumectació del centre poliesportiu abans de la implantació es cobrien mitjançant un sistema convencional de calderes.

Descripció generalEl projecte consisteix en la implantació d’un motor de cogeneració de 300 kW elèc-trics amb una recuperació tèrmica en forma d’aigua calenta de 339 kW, en modalitat ESE.Applus Energy, com a empresa de serveis energètics, s’encarrega del manteniment i de l’explotació de l’equip de cogeneració i subministra a Piscines Picornell l’energia tèrmica generada a un preu bonificat respecte al cost actual obtingut amb les calde-res. Aquesta bonificació disminueix la factura energètica actual del centre poliesportiu gràcies a una eficiència més alta de la planta de cogeneració, que genera calor i electricitat simultàniament, i permet l’exportació d’energia elèctrica a la xarxa.La planta de cogeneració funciona 6.950 hores i cobreix el 76% de la demanda tèrmi-ca del centre, amb un rendiment elèctric equivalent (REE) del 63,82%.

Fases del projecteI. Estudi de viabilitat i avantprojecte. II.. Contracte ESE – Contracte de Subministrament Energètic.III. Projecte, construcció i legalització de la planta.IV. Explotació i operació de la planta de cogeneració per part d’Applus Energy.

Aspectes remarcables La implantació de la planta de cogeneració significa un percentatge d’estalvi d’energia primària (PES) del 14,4% equivalent a 1.089 MWh/any i a una reducció d’emissions de CO2 a l’atmosfera de 390 tones/any.


Duradaoctubre 2011 a febrer 2014

Pressupost executat11.883.646 €

Empresa/esEn procés de licitació

SectorOficines

Paraules clauParc de bombersEficiència energèticaInstal·lacions integralsGeotèrmiaBiomassaControl lumínic

Proyecto

Nova Construcció del Parc de Bombers ide l’Edifici de la Seu Regionald’EmergènciesCliente

gisa, generalitat de Catalunya - departament d’interior

Projecte integral i estalvi energètic en sistemes d’instal·lacions per a millores tecno-lògiques i reducció de nivells de CO2

AntecedentsEdifici de la seu regional d’emergències centre i edifici del parc de bombers de Manre-sa. Les instal·lacions de producció tèrmica existents s’abasten d’energia elèctrica poc eficient. Les instal·lacions d’il·luminació no tenen cap control lumínic.

Descripció generalEdificis de nova construcció destinats a la seu regional d’emergències centre i al parc de bombers, ubicats a la carretera de Vic, comarcal 1411, km 330 a Manresa (Bar-celona).

L’edifici de la seu regional d’emergències centre consta de planta baixa i tres plantes sobre rasant. L’edifici del parc de bombers consta de planta baixa i dues plantes so-bre rasant, amb una superfície total de 20. 429 m2.

Disseny d’un sistema de climatització amb una producció aigua/aigua amb 1. intercanvi de flux d’energia amb un sistema de geotèrmia. La distribució de fred es realitza per difusió amb aire i la distribució de calor amb un sistema de terra radiant.

Disseny de producció d’ACS amb un sistema de biomassa alimentat per pe-2. lets. El combustible empleat s’obté de restes de poda, subproductes de serra-dores i restes d’activitats forestals. La combustió de biomassa allibera el diòxid de carboni assimilat per les plantes en la fotosíntesi de manera que el balanç de CO2 és nul.

Disseny d’un sistema de control d’il·luminació amb sensors crepusculars i de 3. presència. S’anul·la el consum d’energia en els cas que no hi hagi persones.

Disseny d’una instal·lació d’il·luminació eficient amb un elevat flux de llum i un 4. rendiment alt del reflector i de l’òptica.

Aspectes remarcables La planta refredadora té una potència de consum elèctrica de 46,54 kW i dóna •una potència de refrigeració de 168 kW i una potència tèrmica de 214 kW, amb un rendiment elèctric EER =5,56, COP= 4,55 Fred.Està previst que funcioni 8.640 h/any produint 532.678 kWh de fred útil i 401.184 •kWh de calor útil.Estalvi d’emissions de gasos amb efecte hivernacle (GEH): 52,552 tones de CO• 2/any.Certificació energètica B.•


Durada2009 - 2011


Empresa/esEn procés de diàleg competitiu per a se-leccionar l’empresa de serveis energètics

SectorClimatització

Paraules clauTrigeneracióCogeneracióAbsorcióClimatitzacióAjuntamentDiàleg competitiuEficiència energèticaEstalvi emissions

Proyecto

Central de Producció de Fred i Calormitjançant un Sistema de TrigeneracióCliente

ajuntament de barcelona

Projecte d’estalvi energètic i reducció de les emissions en una instal·lació de climatització

AntecedentsLa Casa Consistorial de l’Ajuntament de Barcelona està formada per tres edificis amb una superfície aproximada de 27.975m_. Actualment la instal·lació de climatització dels tres edificis es realitza de manera conjunta, amb una producció centralitzada. La produc-ció de fred, amb una potència instal·lada de 1.500 kW, es realitza mitjançant un conjunt de sis plantes refredadores alimentades per gas; metre que la producció de calor, amb una potència instal·lada de 1.100 kW, es realitza mitjançant un conjunt de calderes con-vencionals alimentades per gas.Actualment el projecte es troba en fase de licitació a través d’un procés de diàleg com-petitiu amb les tres empreses seleccionades.

Descripció generalL’objecte de l’estudi és la substitució dels equips actuals de producció de fred i calor per un sistema de trigeneració basat en la producció de calor per cogeneració (motor a gas de 844kWe) i de fred per absorció. Aquest estudi de consultora energètica no només serveix per canviar el sistema de producció de fred i calor, sinó que també serveix per implantar un nou model de negoci a l’hora de plantejar-se la climatització de grans edi-ficis públics.És un projecte innovador que s’enfoca sobre la base d’una col·laboració pública/privada en què l’Ajuntament cedeix el seu espai de màquines, perquè una ESE (Empresa de Serveis Energètics) realitzi la instal·lació i la gestioni a partir de la rendibilitat que pot treure de la venda de calor i fred i de la venda de l’energia elèctrica residual.

Fases del projecteI. Estudi de viabilitat tècnica i econòmica.II.. Enginyeria projecte tècnic.III. Serveis d’assessoria i enginyeria per l’assistència tècnica i redacció del plec tècnic per a l’externalització dels serveis energètics (ESCO) per a la producció d’energia tèrmica.IV. Servei d’assessoria i enginyeria per a l’assistència tècnica durant el procés d’adjudicació del contracte, diàleg competitiu, formant part de la taula de contractació.

Aspectes remarcables S’estima que la planta de cogeneració tindrà una potència elèctrica de 844 kWe i •una potència tèrmica de fred de 1.500 kW i de calor de 1.100 kW.S’estima que la cogeneració funcionarà 2.618 h/any produint 2.099 MWh •d’electricitat i 1.780 MWh de calor útil.S’estima que el rendiment elèctric equivalent (REE) sigui del 65,7% i el percentatge •d’energia primària estalviada (PES) del 18,1%.S’estima que l’estalvi d’emissions de gasos amb efecte hivernacle (GEH): 178 to-•nes de CO2/any.Façana Casa de la Ciutat•Corba monòtona•


Duradaoctubre 2009 a març 2011


Empresa/esIsuno EnergyArmengol Enginyers

SectorConsultora i enginyeria energètica

Paraules clauCogeneracióInstal·lacions esportivesEficiència energèticaAdequació instal·lacions a la normativa

Proyecto

Planta de Cogeneració de 825 kWe delCentre de Can Llong de CNSCliente

Club natació sabadell

Projecte de millora energètica en instal·lacions esportives per introducció de la tecnologia eficient de cogeneració

AntecedentsLes Instal·lacions del centre de Can Llong del Club Natació Sabadell ja disposaven d’un grup de cogeneració de 345 kWe (cogenerador 1). Aquest es va instal_lar a la vegada que la resta d’Instal·lacions originals al 2001.La posada en marxa i la inscripció definitiva al règim especial no es va executar per, inicial-ment, problemes tècnics i de gestió amb la companyia distribuïdora i, posteriorment, per criteris tecnicoeconòmics aliens a aquest projecte. La instal_lació ha funcionat des de la seva posada en servei com a grup d’emergència en cas d’absència de subministrament de companyia.Des de l’any 2009 s’està realitzant un projecte d’ampliació de les Instal·lacions de Can Llong del Club Natació Sabadell amb el consegüent increment de la demanda tèrmica.

Descripció generalAdaptació i ampliació d’una planta de cogeneració de 825 kWe al nou règim legal de producció d’energia en règim especial segons Reial decret 661/2007. La planta de co-generació està formada per un grup de cogeneració existent de 345 kWe (cogenerador 1), actualment funcionant com a grup de socors, i dos nous grups de cogeneració de 240kWe (cogeneradors 2 i 3) cadascú, amb una potència total de cogeneració de 825 kWe.La planta de cogeneració exporta l’energia elèctrica a la xarxa segons el RD 661/07 tot aprofitant l’energia tèrmica i està preparada per poder funcionar en illa, i així poder funcio-nar com a grup d’emergència.

Fases del projecteI. Estudi de viabilitat central de cogeneració.II. Enginyeria: projecte bàsic i executiu.III. Adquisició d’equips: CdT, nous cogeneradors auxiliars.IV. Tràmits administratius i llicències.V. Obra civil.VI. Instal_lació.VII. Posada en marxa.

Aspectes remarcables La planta de cogeneració té una potència elèctrica de 825 kW i una potència tèrmica •de 1.250 kW.Està previst que funcioni 6.227 h/any produint 5.106 MWh d’electricitat i 7.783 MWh •de calor útil.El rendiment elèctric equivalent (REE) és del 86,4% i el percentatge d’energia primària •estalviada (PES) del 23,1%.Estalvi d’emissions de gasos amb efecte hivernacle (GEH): 2.600 tones de CO• 2/any.


DuradaTermini d’obra

Pressupost executatPressupost executat aproximat35.000 €

Empresa/esAJUNTAMENT DE GRANOLLERSINSTALACIONES ZAFRA, SLBELLAVISTA ENGINYERIA, SL

SectorCentre esportiu

Paraules clauMicrocogeneracióDACHSEficiència energètica

Proyecto

Centre Esportiu de Pàdel Indoor a GranollersCliente

ajuntament de granollers i instalaciones Zafra, slInstal·lació de producció d’ACS mitjançat les tecnologies combinades de microco-generació DACHS i calderes de condensació.

AntecedentsEl projecte d’instal·lacions per a la construcció del nou centre esportiu de pàdel indoor a Granollers estava contemplat, segons normativa actual, amb un sistema de suport a la producció d’ACS (aigua calenta sanitària) mitjançant plaques solars tèrmiques, a la coberta de l’edifici.El suport energètic que havia d’aportar la instal·lació solar tèrmica a la instal·lació de producció d’ACS convencional, era d’un 50 % de les necessitats anuals totals, que corresponen al consum de:

Vestuaris/dutxes: 124 persones/dia.•Servei de cafeteria: 20 persones.•

Això comporta un consum mitjà diari d’ACS de:2.530 l/dia•

L’energia estimada necessària per a assolir aquesta producció és:51.347 kWh anuals.•

L’aportació energètica requerida que provenia de la instal·lació solar tèrmica pre-vista era de:

25.603 kWh anuals, corresponent al 50% de les necessitats totals.•La resta de l’energia requerida pel sistema s’havia d’aportar amb el sistema conven-cional de producció de calor.

Descripció generalEs proposa la instal·lació d’un sistema combinat de producció de calor mitjançat una caldera de condensació i un equip de microcogeneració DACHS, amb l’objectiu de millorar l’eficiència energètica global de la instal·lació, no tant sols actuant sobre les necessitats tèrmiques anuals de l’edifici, sinó permetent també la generació simultània d’alta eficiència, de les energies tèrmica i elèctrica, amb un rendiment global aproximat del 90%.L’energia elèctrica generada pel sistema es pot utilitzar per al propi consum elèctric del centre, o bé per a l’exportació a la xarxa convencional. En aquest cas el sistema exporta l’energia elèctrica generada amb un elevat grau d’eficiència, assegurant i augmentant així la qualitat de subministrament de la xarxa del municipi i reduint les pèrdues de distribució de la xarxa convencional, al mateix temps que es redueixen considerablement les emissions de CO2 equivalents en quantitats superiors a les d’un sistema de producció de calor i electricitat de manera independent.

Aspectes remarcables La implantació del sistema de microcogeneració DACHS al sistema de producció d’ACS convencional, permet considerar nombrosos avantatges en comparació al sistema inicial plantejat en el projecte:

La capacitat de producció d’energia tèrmica anual és: 100.000 kWht/anuals.•La capacitat de producció d’energia elèctrica anual és: 44.000 kWhe/anuals.•El sistema de microcogeneració DACHS permet aportar el 100% de la deman-•da tèrmica anual requerida per la producció d’ACS en aquesta instal·lació, sent


aquesta de 51.347 kWh anuals.Simultàniament a la generació total de l’energia a aportar a l’ACS, es generen •22.593 kWh elèctrics anuals.L’energia tèrmica restant que pot generar el sistema de microcogeneració es pot •aprofitar íntegrament per al sistema de calefacció de l’edifici, permetent la contí-nua producció d’energia elèctrica d’alta eficiència.Reducció aproximada d’un 25% del cost d’inversió total inicial respecte a la pro-•posta del sistema d’energia solar tèrmica plantejat en el projecte.Obtenció d’un benefici directe com a productor i exportador energètic, perme-•tent una reducció econòmica dels costos d’explotació globals de la instal·lació.


Durada2009 a 2010

Pressupost executat

Empresa/esCircutor, SA

SectorEdifici públic

Paraules clauEficiència energèticaEstalvi energètic

Proyecto

Sistema de Gestió Energètica en un Edifici PúblicCliente

seu central del departament de governació iadministracions públiques de la generalitat deCatalunya

Gestió energètica

AntecedentsEdifici situat a la Via Laietana de Barcelona.Seguint l’acord del Govern de la Generalitat de Catalunya, en el seu programa d’estalvi i Eficiència Energètica del juliol de 2007, es va posar en marxa un Sistema SGE per a la monitorització i l’estudi de consums elèctrics interns. S’ha anat més enllà en el compromís de millorar l’ús de l’energia elèctrica, reduint, controlant i sistematitzant els consums interns. Per això s’ha utilitzat les dades i els estudis reportats pel software de gestió energètica PowerStudio SCADA, de Circutor.

Descripció generalEs van instal·lar analitzadors de xarxes elèctriques amb comunicacions, a diferents punts de la instal·lació, per poder conèixer el balanç de consums interns de l’edifici, i poder observar l’evolució, la morfologia i els períodes de temps dels consums.

Connexió de servei general en BT.•Consum total per planta.•Consum il·luminació per planta.•Consum serveis generals, planta baixa i soterrani.•Consum climatització gral. Edifici.•Consum SAI Informàtica.•Consum A.A. Informàtica.•

Aspectes remarcables Accions de millora realitzades pels gestors energètics de l’edifici:

Temporització i ajustament de la il·luminació en gran quantitat de sectors de •l’edifici.Ajustament i temporització de la climatització: reducció d’hores de servei del sis-•tema de climatització, ajustant el seu funcionament a hores d’activitat de l’edifici, control i seguiment d’elements secundaris del clima que realitzen un gran consum energètic.Control del consum energètic de l’edifici quan està en repòs.•Control i acotació de consums excessius injustificats.•Reducció de potència contractada en curs.•Resultats obtinguts amb les accions anteriors:•Reducció del consum elèctric de l’edifici (kWh) al voltant del 15-20%.•Amortització del sistema de gestió d’energia dins del primer any.•


DuradaJuliol 2010 a juliol 2013


Empresa/esCOFELY ESPAÑA SAU

SectorAdministratiu

Paraules clauEstalvi energèticConsumGestióConfort

Proyecto

Contracte de Manteniment amb Garantia de Consum a la CECACliente

Confederación española de Cajas de ahorro

Estalvi energètic a partir de la gestió eficient de les instal·lacions

AntecedentsLa Confederación Española de Cajas de Ahorros disposa de 4 edificis a la ciutat de Madrid. En els últims anys, l’organisme ha detectat un increment més alt en el con-sum energètic que ha augmentat any darrere any en un percentatge a prop del 5%. A partir d’aquesta situació la CECA decideix impulsar un contracte de manteniment de rendiment energètic. D’aquesta manera, la CECA garanteix per un costat paralitzar la tendència de l’augment de consum i impulsar l’estalvi energètic.

Descripció generalEls edificis que disposa la Confederación Española de Cajas de Ahorros, tenen un ús clarament administratiu. Són construccions amb algunes dècades d’antiguitat i on s’han anat realitzant diferents actuacions per adaptar els sistemes a les normatives i tecnologies més actuals. Malgrat això, el consum global dels centres augmentava en valors propers al 5% anual. Amb gairebé 1.200 MWh consumits en un any de referèn-cia, aquest increment percentual tenia importants repercussions en els costos de la companyia i més amb la previsió a l’alça del preu de l’energia. A partir d’aquest diag-nòstic, la CECA va apostar per un tipus de contractació de serveis que integrava la garantia de estalvis energètics. COFELY va resultar adjudicatària amb un plantejament basat en l’estalvi per la bona gestió del manteniment i la implicació de l’usuari final en el projecte i la inversió en millores per part dels estalvis aconseguits anualment.

Fases del projecteI. Estudi tècnic dels diferents centres de referència (auditoria, simulació energètica).II. A partir de l’anàlisi inicial, realitzar un pla de mesures i verificació segons el protocol internacional IPMV, i les diferents propostes de millora.III. Establiment d’una política d’informació a l’usuari final en conceptes d’estalvi i efi-ciència energètica.IV. Valoració i execució de les propostes de millora.V. Obtenció dels estalvis energètics i inversió en nous equips per millorar l’eficiència global de les instal·lacions.

Aspectes remarcables Reducció de consums energètics.•Millora en la gestió energètica dels centres.•Estalvi d’emissions de CO2.•Millora de confort.•Etc.•


Durada2004 - ...


Empresa/esCofely España SAU (50,8%)Tractament i Selecció de Residus,(20%)Sociedad General de Aguas deBarcelona, SA (19,2%)IDAE (5%)ICAEN (5%)

SectorDistrict Heating & Cooling

Paraules clauDistriclimaHeatingCoolingDHC

Proyecto

Districlima - Xarxa de Calor i Fred delFòrum i 22@Cliente

edificis connectats a la xarxa

Disseny, construcció i explotació de la xarxa de calor i fred (DHC) en règim de concessió al districte tecnològic 22@ i zona Fòrum

AntecedentsDistriclima va ser constituïda l’any 2002 per dur a terme, per primera vegada a Espan-ya, una xarxa urbana de distribució de calor i fred per a la seva utilització en calefacció, climatització i aigua calenta sanitària.Inicialment el projecte se situa en una zona de Barcelona remodelada urbanísticament per acollir el Fòrum de les Cultures de 2004 (Front Litoral del Besòs). El projecte en-globa el disseny, la construcció i l’explotació posterior, a través d’una concessió a 25 anys, de la central de producció del Fòrum i la xarxa de distribució d’energies.L’any 2005, i després de l’adjudicació d’un concurs públic, s’inicia una segona etapa amb l’extensió de la xarxa al districte tecnològic del 22@. Amb una concessió a 27 anys, la xarxa va estenent el seu traçat en funció del desenvolupament urbanístic de la zona i de les necessitats de connexió de nous usuaris.

Descripció generalAprofitament del vapor procedent de la planta de valorització de residus de Tersa per produir la totalitat del calor i bona part del fred. Màquines elèctriques d’alta eficiència per producció de fred, condensades per aigua de mar.Màquines d’absorció. Dipòsit d’acumulació d’aigua freda de 5.000 m3.Núm. d’edificis connectats: 62Superfície de sostre climatitzada (m2): ≈ 698.000Potència de calor contractada (MW): 44,45Potència de fred contractada: (MW): 68,29Extensió de la xarxa (km): 13,1Potència de calor instal·lada (MW): 20,4 en bescanviadors + 20 caldera de gas (bac-kup)Potència de fred instal·lada (MW): 31 MW + 5 MW (dipòsit)Inversions totals realitzades: 47.000.000 €Volum de negoci (2011) (M€): ~8

Fases del projecteI. 2002: Adjudicació Zona FòrumII. 2005: Adjudicació Zona 22@III. 2011: Posada en servei de la nova Central Tànger (Segona Central)

Aspectes remarcables Reducció de consums energètics _ 55, 7% (dades any 2010)•Generació de llocs de treball _ >50 persones•Estalvi d’emissions de CO2 _ 10.100 Tn (dades any 2010)•Reducció de consum d’aigua _ >73.000 m3 (dades any 2009)•


Durada2010 - 2011


Empresa/esComsa EmteSchneider Electric

Altres empreses participantsUTE Manteniment Liceu:

Comsa Emte (50%)•Abantia Manteniment (25%)•Cofely GDF-SUEZ (25%)•

SectorGestió energètica al sector terciari

Paraules clauGestió energèticaEficiència energèticaSCADAM&VIPMVP,ESCOESESGEUNE-EN 16.001

Proyecto

Implantació del Sistema de Gestió Energètica i Migració del Sistema de Control d’Instal·lacions al Gran Teatre del Liceu

Cliente

fundació del gran teatre del liceu

Projecte model ESE / ESCO

AntecedentsDes de la seva reconstrucció i posterior inauguració el 1999, les instal·lacions del Gran Teatre del Liceu de Barcelona han estat conduïdes seguint els criteris més exigents de seguretat, confort i eficiència. El 2009, coincidint amb la promoció per part de les administracions públiques dels contractes amb empreses de serveis energètics (ESE o ESCO, en anglès), la Fundació del Gran Teatre del Liceu va decidir reformular els contractes de manteniment per introduir el concepte de serveis energètics a prestar per part del mantenidor adjudicatari.Entre els contractes realitzats pel Gran Teatre del Liceu segons el model ESE hi ha la renovació de la central termofrigorífica o el present projecte.

Descripció generalEls objectius primordials del present projecte són:

Modernització i unificació del sistema de control d’instal·lacions (climatització, •il·luminació, protecció contra incendis i transport vertical) per afavorir una con-ducció més fàcil, fiable i eficient.Implementació d’un sistema informàtic específic, software ION de Schneider •Electric, per assistir les tasques de gestió energètica (SGE), d’acord amb la nor-ma UNE-EN 16001.

Aspectes remarcables Els principals beneficis referents al Sistema de Control d’Instal·lacions són:

•NovaplataformaSCADAunificada,amb8.473senyalsfísics.••Algorismesdecontroladaptatsalanovacentraltermofrigorífica.••Substituciódedispositiusdecontroldistribuïtperaltresd’últimatecnologia.••Nova infraestructuradecomunicacionsd’altadisponibilitat i aprovade futures•ampliacions.

Las principales aportaciones del Sistema de Gestión de Energía (SGE) son:Supervisió (comptatge) energètica mitjançant múltiples punts de mesura (pm) que •permetrà quantificar el cost de l’energia: electricitat, 34 pm; aigua, 8 pm; gas, 1 pm; energia calorífica / frigorífica, 13 pmMesures elèctriques a capçalera d’AT segons IEC 61.000-4-30, classe A al •100%.Monitorització de qualitat d’energia elèctrica segons EN 50.160.•Modelització del comportament energètic de l’edifici, és a dir, consums vs. condi-•cions d’operació (climatologia, ocupació, temperatura interior, etc.).Mesurar i verificar (M & V) els estalvis energètics associats a mesures de millora •d’eficiència energètica (MMEE), d’acord amb el protocol internacional IPMVP, per al repartiment objectiu de beneficis dins d’un contracte ESE.Parc flotant d’equips de mesura per assistir en la identificació i justificació d’estalvis •de les MMEE addicionals que es puguin emprendre en el futur, dins del cicle de millora contínua establert per la norma UNE-EN 16.001


Durada2009-2010


Empresa/esEmte Instalaciones

SectorÀrea d’enginyeria i sistemes

Entitats participantsERF (Consultora ambiental)RCR i PBA (Arquitectura)PGI grup (Enginyeria)G3 (Project Management)CSJ i Forcimsa (Obra civil)Comsa Emte i IMTECH(Instal·lacions)

Paraules clauGestió energèticamonitoritzacióeficiència energètica

Proyecto

Edifici d’Oficines Laietana a l’Hospitalet

Cliente

layetana desarrollos inmobiliarios, sl..

Instal·lacions elèctriques i senyals dèbils

AntecedentsLEED (Leadership in Energy and Environmental Design) és un sistema de certificació que garanteix que l’edifici s’ha dissenyat i construït utilitzant estratègies per millorar-ne l’ús en tots els vectors essencials de l’edifici: la inscripció territorial i local, l’eficiència en l’ús de l’aigua, l’estalvi i eficiència energètics, el baix consum dels materials, la qualitat dels materials i, finalment, la innovació en el disseny.

Descripció generalPer poder controlar el consum de les diferents parts o plantes d’un edifici és necessari un sistema de gestió d’energia.La solució implementada ha consistit en col·locar uns comptadors a la capçalera de cada circuit que permetin el control del consum. Aquests comptadors estan connectats a un ordinador que monitoritza el consum de cada circuit, fa estadístiques i informes de consum per hores i per zones de l’edifici.L’edifici és a la plaça Europa de l’Hospitalet de Llobregat i té 2 plantes d’aparcament, 6 plantes d’oficines i una planta tècnica coberta. La superfície construïda és de 1.320 m2.

Fases del projecteI. Introducció de criteris i modificacions en la fase de projecte.II. Introducció de requisits LEED en els plecs de condicions tècniques.III. Precertificació.IV. Posada en marxa dels plans d’obra.V. Seguiment de l’obra i dels canvis durant aquesta fase.VI. Recopilació de la documentació d’obra.VII. Aplicació de crèdits de postconstrucció.VIII. Certificació LEED.

Aspectes remarcables Les instal·lacions realitzades per Emte han estat:

Electricitat: grup electrogen de 200 kVA, estació transformadora 1x1000 kVA,•enllumenat, força, quadres elèctrics, plaques fotovoltaiques.•Detecció d’incendis, detecció de CO, detecció de gas metà.•Especials: veu i dades, control d’accessos, CCTV i megafonia.•

L’adopció dels requisits LEED comporta l’adquisició de la certificació Gold de LEED, i ha permès:

90% d’il·luminació natural en llocs de treball.•Elevat confort tèrmic en totes les dependències.•581 tones de CO• 2 estalviades anualment.20% de materials constructius reciclats i/o d’origen proper.•100% de fusta certificada d’explotacions forestals sostenibles.•53% d’estalvi energètic en la utilització de l’edifici.•67% d’estalvi en il·luminació i climatització.•73% menys d’aigua demandada a la xarxa pública.•125.000 € d’estalvi anual en electricitat, gas i aigua.•


Durada2010-2014


Empresa/esEMTE Service

SectorServeis energètics i manteniment

Paraules clauGestió energèticamonitoritzacióeficiència energèticamanteniment

Proyecto

Serveis Energètics i de Manteniment Integral de les Instal·lacions del Port de Tarragona

Cliente

autoritat portuària de tarragona

Instal·lacions elèctriques i enllumenat

AntecedentsEMTE Service era des d’inicis de l’any 2008 l’empresa responsable del manteniment de les instal·lacions de mitja i baixa tensió de l’APT. El contracte es va complir amb plena satisfacció del client, la qual cosa suposa la garantia de que les tasques a des-envolupar en el nou contracte s’executaran a ple rendiment des del seu inici, i evitaran els problemes lògics que es produeixen quan s’incorpora una empresa que no coneix les instal·lacions ni les especificitats del servei.

Descripció generalLes prestacions per part d’EMTE Service dels serveis energètics i de manteniment integral de les instal·lacions de l’Autoritat Portuària de Tarragona al port de Tarragona, inclouen:P1 – Gestió energètica.P2 – Manteniment integral de les instal·lacions.P3 – Garantia total.P4 – Obres de millora i renovació de les instal·lacions.P5 – Inversió en estalvi d’energia i energies renovables (modalitat ESCO).

Aspectes remarcables EMTE Service, per a l’organització i execució dels diferents serveis a desenvolupar en les prestacions P2 i P3, hi destina el personal següent:

Responsable tècnic del contracte, enginyer industrial, per al control i supervisió •dels treballs.Oficial administratiu per a la gestió del programa informàtic de gestió, elaboració de •documentació administrativa i gestió.Encarregat, amb formació FPII, en especialitat elèctrica, que realitza funcions de •cap d’equip i a més a més col·labora de manera activa en les tasques de mante-niment preventiu i correctiu.Equip de manteniment format per: 2 oficials electricistes / 1 oficial frigorista /1 oficial •mecànic / 2 oficials polivalents; tots amb experiència en manteniment integral de les instal·lacions.

Per a la resta de prestacions, P1, P4 i P5, EMTE Service posa a disposició del Con-tracte el seu Departament d’Oficina Tècnica i d’Enginyeria, el Departament de Pro-ducció i tota l’experiència de les empreses que integren el grup COMSA EMTE, amb l’objectiu de donar el millor servei per a la plena satisfacció del client.


DuradaConstrucció 2005Durada del contracte de prestació del ser-vei de gestió energètica: 10 anys


Empresa/esGas Natural Serveis, S.A.

SectorEmpresa de serveis energètics

Paraules clauVenda de calefaccióAigua calenta sanitària Fred per als habitatges

Proyecto

Gestió Energètica en un Edificid’Habitatges

Cliente

Comunitat de propietaris de diagonal Mar (barcelona)

Gestió energètica

AntecedentsEdifici on es va tenir en compte un servei de climatització (calefacció i refrigeració) a més de l’aigua calenta sanitària, produït de manera centralitzada.Calia triar la millor alternativa tècnica i de servei i fer-se càrrec de la inversió necessària, així com assumir la prestació del servei amb garantia total dels equips durant tota la durada del contracte.

Descripció generalEs va optar per un sistema mixt en què la calefacció i l’ACS es generen amb calderes de gas natural i el fred per la climatització amb refredadores elèctriques.GNS es fa càrrec de l’energia primària i ven a la comunitat l’energia útil mesurada en comptadors entàlpics.Hi ha un sistema de telegestió per a un millor control de l’operació de la instal·lació i els equips.

Fases del projecteI. Anàlisi i disseny de la solució tècnica.II.. Anàlisi de viabilitat econòmica per les dues parts.III. Signatura del contracte de prestació del servei.IV. Execució de les obres de les instal·lacions adients.V. Inici de la prestació del servei.VI. Seguiment de l’operativa, manteniments, etc.

Aspectes remarcables S’ha assolit un elevat nivell de satisfacció dels clients.El rendiment mitjà de les instal·lacions està per sobre de la mitjana en edificis del seu nivell (volum, nivell de confort, etc.).El resultat econòmic per les parts està en la línia amb el que estava previst inicialment.


DuradaGener a maig 2011


Empresa/esIberdrola Generación, SAU

SectorTransport

Paraules clauVehicle elèctricPunt de recàrregaEmissions de CO2

Proyecto

Mobilitat Elèctrica

Cliente

Junta d’andalusia

Subministrament de vehicles elèctrics i punts de recàrrega per a les 13 conselleries de la Junta d’Andalusia

AntecedentsEls serveis de missatgeria de les diferents conselleries de la Junta d’Andalusia es fan mitjançant vehicles convencionals que utilitzen com a combustible derivats del petroli.Totes les administracions estan prenent mesures per reduir les emissions a l’atmosfera de NOx, CO2, partícules contaminants, etc. Especialment en les grans ciutats.

Descripció generalEs va dotar cada seu de la conselleria de la Junta d’Andalusia (13) amb un vehicle elèctric, marca Peugeot, model Ion, les característiques més destacables són:Potència: 47 kW -64 CV-Tipus de bateries: de litiAutonomia: 150 kmLa recàrrega dels vehicles pot fer-se en els garatges propis de les conselleries, ja que cada un s’ha dotat amb un punt interior de recàrrega que compleix les especificacions d’IBERDROLA i de la Junta d’Andalusia.

Aspectes remarcables Vehicles elèctrics purs, endollables.•Possibilitat de fer recàrrega lenta o ràpida, en els garatges.•Reducció d’emissions gasoses i partícules contaminants.•Eliminació de contaminació ambiental originada per la circulació dels vehicles a la •ciutat de Sevilla i voltants que, altrament, es feia amb vehicles convencionals, ja que presten un servei imprescindible.Estalvi d’energia, tant final (la consumida en el punt de recàrrega) com primària •(considerant tots els sistemes de producció d’energia elèctrica a Espanya).Seguiment continu de les dades més destacables referents a l’ús dels vehicles i •el consum d’energia, gràcies a la informació transmesa pels punts de recàrrega al punt central de gestió.Reducció de la dependència energètica de països productors de petroli.•Contribució a la consecució de la Comissió Europea de reducció d’un 20% de les •emissions de CO2 a l’atmosfera.Efecte exemplificador l’Administració cap a la resta de ciutadans.•Aprofitament de l’energia produïda per fonts renovables.•


DuradaOctubre 2006 a gener 2007


Empresa/esIberdrola, SA

SectorEnllumenat públic

Paraules clauEnllumenat públicAjuntamentReguladorFlux lluminós

Proyecto

Col·locació de Reguladors de Flux amb Esta-bilització de Tensió en Quadres d’Enllumenat Públic

Cliente

ajuntament de guijuelo

Reducció de flux lluminós durant les hores de menys trànsit i estabilització de tensió a sis quadres d’enllumenat públic

AntecedentsEl nivell d’il·luminació de les vies públiques de l’Ajuntament es mantenia constant en-tre l’ocàs i l’orto. Atès que durant la major part de les hores nocturnes (d’11 de la nit a 7 del matí) quasi no hi ha trànsit, es va decidir implantar una solució que permetés reduir el flux lluminós en aquests períodes.Tenint en compte que es tracta d’instal·lacions existents, es va considerar oportú aplicar una solució als quadres de capçalera, per mantenir inalterades les lluminàries existents.

Descripció generalEl projecte afecta els sis quadres d’enllumenat públic més destacables. Són els si-tuats al carrer Filiberto Villalobos, carrer Virgen del Puerto, carrer Francisco, plaça Julián Coca i barri San José Obrero.L’equip més petit, de 15 kVA és monofàsic (tensió 2x230 V). Els cinc restants són trifàsics (tensió 400/230 V). Les potències són 1x20 kVA, 2x30 kVA i 2x45 kVA.El muntatge es va efectuar al costat dels quadres elèctrics de capçalera dels circuits d’enllumenament públic.

Aspectes remarcables Estalvi d’energia anual de 144.737 kWh.•El termini d’amortització de la instal·lació és inferior a 3 anys.•El servei es va oferir en la modalitat d’estalvis compartits, durant 3 anys. Durant •aquest temps la factura mensual en concepte d’energia i pagament de la instal·lació ha estat inferior a la factura d’energia de partida.Als avantatges energètics i econòmics esmentats, s’hi afegeix la reducció de cos-•tos de manteniments, pel fet que la vida de les làmpades s’allarga amb aquesta manera de funcionament.Un cop transcorreguts tres anys des de la posada en servei dels reguladors, la •factura mensual relacionada amb l’enllumenat públic s’ha reduït sensiblement.


Durada2009

Pressupost executat1.488.569,30 €

Empresa/esISTEM

SectorEnllumenat públic

Paraules clauEnllumenat públicAjuntamentContaminació lumínica

Proyecto

Substitució de Llumeneres Contaminants i Canvi d’Equips i Làmpades VSAP per HMC

Cliente

ayuntamiento del prat de llobregat

Projecte d’estalvi energètic en enllumenat públic per millores tecnològiques i reducció de nivells lumínics

AntecedentsL’enllumenat públic del Prat de Llobregat consta de 8.355 punts de llum entre els polígons industrials i la zona urbana.Abans de l’actuació, l’enllumenat estava format bàsicament de llumeneres amb làm-pades VSAP i una part equipada amb vapor de mercuri.L’any 2009 l’Ajuntament del Prat de Llobregat, a través del Fons d’Inversió Local, promou una obra pionera per a l’estalvi i l’eficiència energètica.

Descripció generalEl projecte actua sobre 4.819 punts de llum de la zona urbana, i les actuacions de reducció de consum es fan sobre 4 aspectes que en alguns casos poden ser acu-mulatius:

Substitució de llumeneres amb un elevat flux de llum a l’hemisferi superior (FHS). 1. Es redueix la potència per a un millor aprofitament de la llum.Substitució de làmpades de vapor de mercuri (VM) per hal·logenurs metàl·lics cerà-2. mics (HMC). Es redueix la potència pel baix rendiment lumínic del vapor de mercuri enfront de l’HMC.Substitució de làmpades de vapor de sodi d’alta pressió (VSAP) per HMC. Es re-3. dueix la potència per a la millor reproducció cromàtica del HMC, que fa llum blanca, enfront de la llum taronja del VSAP.Substitució de llumeneres obsoletes per llumeneres actuals. Es redueix la potència 4. pel millor rendiment del reflector i l’òptica de la nova llumenera.

Aspectes remarcables El resultat del projecte significa la reducció del 31% del consum energètic de l’enllumenat públic sobre el qual s’actua, això és un estalvi de 160.000 euros anuals en la factura elèctrica. El retorn de la inversió, sense tenir en compte possibles incre-ments del cost de l’electricitat, se situa en menys de 10 anys.

El projecte va comptar amb dues millores implementades per ISTEM:La primera dóna a l’Ajuntament la possibilitat de reduir el nivell lumínic a les hores nocturnes i de matinada de menor activitat, cosa que fa que es pugui assolir fins a un 15% addicional d’estalvi.La segona millora va ser la implantació d’un sistema de telegestió de l’enllumenat en 24 quadres i es va fer amb la participació d’ARELSA, un soci col·laborador del CEEC.Enllumenat VSAP anterior a l’actuacióEnllumenat HMC actual


Durada15 mesos

Pressupost executat1.384.252,31 €

Empresa/esISTEM

SectorEdificació

Eficiència80% energia r/caldera de gas•50% energia r/bomba de calor conven-•cional10% consum energètic per aïllament •tèrmic

Paraules clauEdificiGeotèrmiaClimatitzacióAïllament

Proyecto

Construcció de la Seu del Parc Naturaldel MontsantCliente

forestal Catalana

Projecte d’edifici energèticament eficient, amb aïllament tèrmic natural i climatització per geotèrmia

AntecedentsLa seu del Parc Natural del Montsant s’ubica al municipi de la Morera del Montsant, a la comarca del Priorat.Amb anterioritat a la construcció de l’edifici, els serveis administratius, tècnics i les brigades del parc natural es trobaven en uns locals municipals.L’any 2006 el Departament de Medi Ambient i Habitatge encarrega el projecte d’execució d’una nova seu del Parc al mateix municipi, amb criteris d’eficiència i sos-tenibilitat.

Descripció generalLa nova seu del Parc Natural del Montsant és un edifici de 1.076 m2 de superfí-cie construïda amb 3 volums clarament diferenciats, que acullen l’àrea pública (punt d’informació, exposició permanent, centre de documentació...), l’àrea de serveis tèc-nics i administratius, i l’àrea de brigada, dormitoris, taller i aparcament. L’àrea pública disposa, a més, d’una terrassa amb mirador.L’edifici està construït amb estructura de formigó, façanes d’obra de fàbrica doblada per encabir-hi l’aïllament tèrmic, coberta inclinada de teula i fusteria d’alumini amb vidres amb cambra d’aire.

Aspectes remarcables La concepció de la seu del Parc Natural del Montsant és la d’un edifici eficient ener-gèticament. La calefacció de l’edifici és per terra radiant, aconseguint una distribu-ció uniforme de la temperatura amb aigua relativament poc calenta (40oC al dipòsit d’acumulació).La generació de calor i de fred es fa amb una bomba de calor aigua-aigua geotèrmi-ca, que intercanvia calor amb el terreny amb un circuit primari de 8 pous de 100 m de profunditat.El COP de la bomba per a un salt tèrmic 0/35oC és 4,36. Addicionalment, amb un circuit primari ben dimensionat s’aconsegueix que la temperatura del terreny sigui durant tot l’hivern superior als 0oC, això fa que el salt tèrmic necessari sigui molt inferior al salt que faria falta en cas d’intercanvi amb l’aire. La Morera del Montsant és un municipi situat a 740 m sobre el nivell del mar, amb un hivern rigorós, de manera que l’estalvi respecte a un sistema de climatització convencional és especialment significatiu. De fet la calefacció no es podria fer amb bomba de calor i caldria optar per calderes de gas o de gasoil.Les pèrdues de calor amb l’exterior de l’edifici s’han minimitzat amb una fusteria amb ruptura del pont tèrmic, un envidrament 4/12/6 i un aïllament de parets i sostres amb planxes de suro natural de 5 cm de gruix.Vista interior de l’edificiCircuit secundari de la geotèrmiaAïllament de suro natural


Durada2008 – 2010


Empresa/esKromschroeder, SA

SectorProducció intensiva de carn de pollastre

Paraules clauInfraconic PilotCalefacció infraroja per gasEmissions CO2

RamaderiaGranjaAvicultura

Proyecto

Renovació del Parc de Radiadors Infrarojos per a la Calefacció de Granges AvícolesCliente

Cag – empreses integrades de l’agropecuària de guissona s.Coop. ltda.

Projecte d’estalvi energètic i reducció d’emissions en calefaccióde granges per a la producció intensiva de carn de pollastre

AntecedentsLa contínua tendència a l’alça dels preus de l’energia, la forta competència en el sector alimentari i les noves regulacions per assolir quotes d’emissions de CO2 més baixes, ha portat a les empreses del sector a fer actuacions en les explotacions rama-deres que els permeti ser competitius mantenint o millorant els índexs de conversió en la producció de carn.Kromschroeder, S.A. amb més de 40 anys d’experiència en la fabricació d’aparells de calefacció infrarojos i sensible a les necessitats de les empreses de producció intensiva de carn de pollastre, ha desenvolupat un radiador infraroig per gas d’alta eficiència energètica que permet reduir el consum de gas per a la calefacció dels ani-mals i millora així el seu confort, entre el 25% i el 35% vers instal·lacions amb equips tradicionals.

Descripció generalSubstitució dels equips de calefacció existents, normalment radiadors per gas modu-lants o generadors d’aire calent, per radiadors Infraconic PILOT de 6 ó 12 kW, cons-tituïts essencialment per un radiador infraroig per gas d’alta intensitat i eficiència amb cremador de superfície metàl·lica, equipat amb un micropilot infraroig patentat que assegura l’encesa del cremador principal sense necessitat d’alimentació elèctrica, i elimina així consums de combustible innecessaris.La instal·lació es completa amb un sistema de control centralitzat o de zona per a Infraconic®PILOT que permet el control de la temperatura de la nau mitjançant un ordinador central o un termòstat d’ambient.

Fases del projecte2006: Estudi i desenvolupament del producte.2007: Field tests a granja de Mariano Solà (Granja Cervera) – CAG amb assajos com-paratius amb diferents tecnologies de calefacció radiant i per aire calent (més de 48 milions de dades).2008: Inici industrialització.2008–2010: Renovació del parc de radiadors existent a 180 granges integrades a CAG.

Aspectes remarcables Substitució dels equips de calefacció en 180 granges avícoles propietat dels inte-•grats a l’Agropecuària de Guissona, S. Coop. Ltda.Potència instal·lada: 24,9 MW.•Superfície total calefactada estimada amb Infraconic Pilot: 190.000 m2.•Reducció del consum anual de gas estimat: 532 tm de propà.•Estalvi mitjà: 30% - 21 MW/any (tèrmics).•Estalvi a nivell de grup: 1,3 M€/any.•Reducció d’emissions : 375 Tn de CO• 2/any.


Duradagener 2008 a agost 2010

Pressupost executat8.436.000 € (instal·lacions)

Empresa/esArquitectura : MBM ArquitectesFaçana : MBM Arquitectes /XavierFerres-Ferres ArquitectesInstal·lacions : PGI EngineeringEstudi Energètic : Dept. EficiènciaEnergètica PGI Engineering

SectorEdifici corporatiu d’oficines

Paraules clauEficiència energèticaEstudi energèticQualificació energètica

Proyecto

Projecte d’Instal·lacions i EstudiEnergètic d’un Edifici Corporatiu

Cliente

rba editores

Estudi energètic per a l’obtenció d’un edifici d’alta qualificacióenergètica_A

AntecedentsEs tracta de l’edifici corporatiu de RBA Editores, situat al Districte 22@ de Barcelona a l’avinguda Diagonal amb Roc Boronat, pel qual la propietat té dos objectius clars pel que fa a l’ús final de l’energia :

Que l’edifici estigui construït amb criteris d’estalvi energètic i per tant es decideix •treballar ja en la fase bàsica de l’anàlisi de la façana.Que els sistemes, els equips, les instal·lacions i el sistema de gestió ( BMS ) perme-•tin assolir una elevada eficiència energètica durant l’explotació de l’edifici.

Descripció generalEn el projecte es treballa el disseny de les instal·lacions, l’optimització de la façana i l’optimització de les instal·lacions en els següents aspectes :

Optimización de las protecciones pasivas (lamas) y de cristales (FS, TL).•Optimització de les proteccions passives (lames) i dels vidres (FS, TL).•Simulació energètica i optimització contractació frigorífica i calorífica a Districlima (terme •energia i terme potencia).Instal·lació d’unitats de tractament aire primari d’alt rendiment.•Control dels cabals de ventilació i de climatització en funció de l’ocupació.•Instal·lació sistema integral de control d’enllumenat i les lames motoritzades.•

Fases del projecteI. Projecte bàsic i estudi energètic façana (anàlisi ombres, radiació solar, ..).II. Optimització i alternatives de proteccions passives façana.III. Projecte executiu d’instal·lacions i estudi energètic instal·lacions.III. Inspecció tècnica edifici per l’ITEC : compliment CTE i qualificació energètica.V. Qualificació energètica final d’obra: A

Aspectes remarcables Instal·lacions realitzades (gas, climatització, calefacció, electricitat, etc.).•Reducció del 60 % del consums energètics• edifici : 1,455.290 kWh/any.Estalvi d’emissions de CO• 2 : 887.000 KgCO2/any.Millora de confort tèrmic i lumínic.•


DuradaJuny 2010 a desembre 2010

Superfície d’actuació135.000 m2

Empresa/esInstal·lacions : PGI EngineeringAuditoria energètica : Dept.Eficiència energètica PGI Engineering

SectorEdificis docents

Paraules clauEficiència energèticaEstalvi energèticAuditoria energètica

Proyecto

Auditoria Energètica i d’Aigua Executivaper a 7 Edificis de la UBCliente

universitat de barcelona_ub

Auditoria d’estalvi energètic i d’aigua

AntecedentsEl Govern de la Generalitat de Catalunya disposa del Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 on fixa l’objectiu d’estalvi energètic en el sector dels edificis de l’orde del 9,4% respecte les tendències actuals.

La UB té tres objectius principals per als seus edificis :Detectar i avaluar les possibilitats de millora energètica executives de les instal·lacions •que consumeixen energia i aigua.Valorar el cost d’execució real de les mesures d’estalvi i millora de l’eficiència ener-•gètica, amb un retorn de la inversió menor a 5 anys.Detectar i avaluar les possibilitats d’introduir tecnologies més eficients•

Descripció generalEn el projecte s’analitzen les instal·lacions mecàniques, elèctriques i les façanes amb l’objectiu de prioritzar les actuacions d’acord amb un estalvi més alt i una inversió més baixa considerant la ràtio € invertit / kwh estalviat.S’actua principalment en els aspectes següents:

Substitució de làmpades • tipus TLD per làmpades TLD ECO + reactància elec-trònica en aules, zones de comuns, laboratoris i despatxos. Es redueix potencia elèctrica, es millora el rendiment lumínic, l’UGR i l’IRC.Incorporació de detectors• combinats de presència + llum natural, en zones de comuns, aules i laboratoris.Substitució de calderes obsoletes • per calderes d’alt rendiment (106 %).Millora i • optimització funcionament equips de producció de fred i de calor.Implantació d’un sistema de supervisió energètica en un edifici per analitzar •paràmetres en temps real, mesurar i verificar dels estalvis, establir el diagnòs-tic i actuar en conseqüència.Optimització contractació elèctrica (terme e. activa, e. reactiva, terme potència•

Aspectes remarcables Reducció entre un 3 i un 7 % del consum elèctric, segons edifici.•Reducció entre un 13 i un 18 % del consum de gas, segons edifici.•Reducció entre un 20 i un 33 % del consum d’aigua, segons edifici.•Estalvi d’emissions de CO2 per als 7 edificis : 2.324.859 KgCO• 2/any.


Durada18 mesos, 2008-2009


Empresa/esSchneider Electric

SectorAgroalimentari

Paraules clauIndústriaSupervisióControl de processosPower Monitoring Solutions

Proyecto

Optimització i EE d’una Fàbrica

Cliente

grupo pepsico iberia. planta de Matutano, burgos

Solució global d’Eficiència Energètica escalable en una indústria

AntecedentsLa planta que Pepsico té a Burgos ha invertit en els darrers anys més de 4 milions d’euros en diverses actuacions tecnològiques com compressors de velocitat variable, cremadors d’alta eficiència, detectors d’il·luminació i equips de recirculació d’aigua. Amb aquestes mesures s’ha aconseguit una reducció del38% en el consum d’aigua; l’objectiu de la planta per a l’any 2015 és assolir una reduc-ció del 20% en el consum energètic.

Descripció generalEl projecte s’emmarca en l’àmbit de les solucions de Business Intelligence i Manufac-turing Information Systems, i permet l’adquisició automatitzada i el processament de dades de consums energètics (electricitat, aigua, gas, vapor i aire) amb l’objectiu de proporcionar la informació que facilita la presa de decisions per a la reducció d’aquests consums.L’arquitectura de control està subdividida en 4 subsistemes:

Subsistema d’informació de planta amb Vijeo Historian: posa a l’abast de l’usuari la •informació i permet parametritzar les consultes.Subsistema de supervisió amb el software Vijeo Citect: eina per al desenvolupament •de tasques de producció, enginyeria i manteniment.Subsistema de control Modicom Premium: sincronització automàtica de bases de •dades de control i supervisió.Dispositius intel·ligents en CCM/camp: control de paràmetres específics d’energia •elèctrica (41 centrals de mesura PM710), d’aigua (cabalímetres digitals amb comuni-cació Modbus), de gas (equips correctors de mesura homologats i amb comunica-ció Modbus), de vapor (comptadors digitals) i d’aire.

Fases del projecteI. Auditoria d’estalvi energètic.II. Identificació de les àrees clau de millora energètica i proposta de solucions.III. Disseny del projecte.IV. Implementació i posada en marxa.V. Verificació d’estalvis.VI. Training.

Aspectes remarcables La implementació de les solucions de millora en eficiència energètica ha permès obtenir informació en temps real, acurada, fiable i automàtica dels processos, alhora que ha permès reduir els costos de producció de la planta.La reducció del consum energètic se situa en el 20%, i l’estalvi d’aigua en el 5%, amb un període de retorn de la inversió de 4 anys, i una reducció de les emissions de CO2 del 20%.


DuradaPosada en marxa el 2007


Empresa/esSchneider ElectricEMTEAgrego/CYMIDragados

SectorHospitalari

Paraules clauHospitalSistema gestió energèticaBuilding Management System

Proyecto

Building Management System

Cliente

grup Hospitalari Quirón

Implantació d’un sistema BMS a l’Hospital Quirón de Barcelona

AntecedentsL’Hospital Quirón de Barcelona és un complex hospitalari de 56.620 m2, amb 20 quiròfans i un total de 256 habitacions individuals i sales mèdiques.El sector hospitalari requereix unes condicions d’operació estrictes, i diferenciades per àrees d’activitat. La fiabilitat i garantia de subministrament elèctric és fonamental en el funcionament diari d’un hospital, a causa de la seva elevada criticitat. A més, al llarg del dia, s’estableixen pics de demanda energètica a causa de les necessitats dels serveis associats, com ara les cuines o la bugaderia.El control de la climatització per sectors esdevé clau; mentre a les zones d’ús comú s’estableixen condicions controlades de temperatura, humitat i qualitat de l’aire inte-rior, als quiròfans, laboratoris i sales de cures intensives la renovació d’aire és priori-tària.

Descripció generalEl sistema de gestió, Building Management System, implantat a l’Hospital Quirón, ha permès la integració en un sola arquitectura dels sistemes següents:

Control d’HVAC.•Control d’il·luminació.•Sistema de detecció d’incendis.•Supervisió energètica.•Power Management.•

D’aquesta manera, es garanteix la fiabilitat i seguretat del subministrament elèc-tric, alhora que augmenta el confort dels usuaris i permet fer una gestió integral de l’energia.

Fases del projecteI. Integració del sistema de gestió BMS durant la construcció de l’edifici.II. Diagnòstic energètic sobre la instal·lació.III. Identificació de les àrees claus de millora energètica.IV. Planificació de la solució.V. Implantació de subsistemes.VI. Verificació d’estalvis.

Aspectes remarcables El pla de millora energètica ha permès estalvis mitjans del 9,3% durant cada un dels 3 últims anys, reduint el consum elèctric en 3.042.207 kWh i les emissions de CO2 en 708 tones, l’equivalent a plantar 118.091 arbres.El sistema de supervisió d’Schneider Electric ha permès complir amb l’estricta nor-mativa del sector i localitzar àrees d’estalvi potencial, garantir la qualitat i fiabilitat de l’energia i disminuir el risc de danys en pacients i equips específics.


Durada2008 a juliol 2011

Pressupost executat14,8 MM €

Empresa/esSoler & Palau


Paraules clauDemanda controlada de ventilacióRecuperació de calorSensors de qualitat d’aire

Proyecto

Centre Cívic La Granja de Tarragona

Cliente

acció social i Ciutadania

Projecte d’un nou centre cívic, en la climatització del qual s’hanaplicat les últimes tecnologies en eficiència energètica

AntecedentsLa salubritat de l’aire interior tradicionalment s’ha aconseguit amb un cabal constant d’aire de renovació, independentment del que succeeix a l’interior del recinte. En aquest projecte la renovació d’aire es fa d’acord a la contaminació de l’aire interior. A més a més es recupera el calor de l’aire extret.

Descripció generalEn aquest projecte s’ha aplicat la normativa contemplada al RITE.La ventilació consta de 4 sistemes independents amb uns cabals màxims de 2.500, i tres de 1.400 m3/H.Els tres sistemes de ventilació empren recuperadors de calor tipus CADB-D30 pel ca-bal gran i 3 CADB-18 pels altres tres cabals. Aquest aparells, a més de renovar l’aire interior, en recuperen la calor (o el fred a l’estiu) i el comuniquen a l’aire d’impulsió que entra al recinte. Això suposa un important estalvi energèticen climatització.D’altra banda, els cabals es modulen en funció de la presència humana a l’interior dels locals, per la qual cosa a les zones comuns, biblioteca, gimnàs i perruqueria s’empren comportes de cabal proporcional REMP actuades per sondes CO2 i a les sales petites i despatxos s’utilitzen boques bicabal actuades per detectors de presèn-cia CPFL.

Aspectes remarcables L’aspecte més remarcable des del punt de vista de la climatització és el notable estalvi d’energia que s’obtindrà amb l’aplicació d’aquestes tecnologies.Suposant que el Centre roman obert tos els dies de l’any durant 12 hores al dia, un sistema convencional de renovació d’aire suposaria un consum per climatització d’uns 72.000 kwh cada any. En aquest cas els estalvis són:ESTALVIConsum convencional anual: 72.000 Kw.h 0 kw.hConsum amb control del cabal: 43.200 Kw.h 28.800 kw.hConsum amb recuperador de calor: 20.500 Kw.h 22.700 kw.hRESULTAT FINAL: Consum 20.500 kwh Estalvi 51.500 kwhAquest estalvi suposa estalviar la combustió d’unes 4,5 Tm de combustible fòssil i evitar llançar a l’atmosfera unes 10 Tm de CO2 cada any.


Durada2008 a març 2009

Pressupost executatTotal projecte 4,5 MM €

Empresa/esSoler & Palau


Paraules clauDemanda controlada de ventilacióRecuperació de calorSensors de qualitat d’aire

Proyecto

IECISA El Corte InglésCliente

el Corte inglés

Projecte d’un nou centre de desenvolupament de software delCorte Inglés a Miguelturra (Ciudad Real). En aquest centrel’empresa desenvoluparà el software per als seus clientsd’informàticaAntecedentsEl projecte consisteix en un nou edifici de 2.400 m2 distribuïts en plantes que es desti-narà a oficines informàtiques. La previsió és que l’ocupació final serà de 150 persones encara que el primer any serà d’unes 40 persones.

Descripció generalEn aquest projecte s’ha aplicat la normativa contemplada al RITE.La ventilació consta de 4 sistemes independents amb uns cabals màxims de 4.000 m3/h per a dos d’aquests i de 2.200 m3/h, per als altres dos.Els quatre sistemes de ventilació empren dos recuperadors de calor tipus CADB-D45 per als cabals grans i 2 CADB-30 per als altres dos cabals. Aquests aparells, a més de renovar l’aire interior, en recuperen la calor (o el fred a l’estiu) i el comuniquen a l’aire d’impulsió que entra al recinte. Això suposa un important estalvi energètic en climatització.D’altra banda, els cabals es modulen en funció de la presència humana a l’interior dels locals, per la qual cosa s’utilitzen sensors de CO2, comportes motoritzades i boques de cabal regulable combinades amb detectors de presència.

Aspectes remarcables Per fer una valoració de l’estalvi energètic suposarem una ocupació de 10 hores al dia durant 220 dies a l’any. Amb aquestes premisses els estalvis són:ESTALVIConsum convencional anual: 141.000 Kw.h 0 kw.hConsum amb control del cabal: 120.000 Kw.h 21.000 kw.hConsum amb recuperador de calor: 57.400 Kw.h 62.600 kw.hRESULTAT FINAL: Consum 57.400 kw.h Estalvi 83.600 kw.hAquest estalvi suposa estalviar la combustió d’unes 7,2 Tm de combustible fòssil i evitar llançar a l’atmosfera unes 16 Tm de CO2 cada any.


Durada

Pressupost executat

Empresa/esSto Ibérica

SectorEficiència energètica en façanes

Paraules clauRehabilitació, aïllament tèrmicEstalvi energèticEficiència energèticaFaçanes eficients

Proyecto

Rehabilitació amb Sistema d’Aïllament Tèrmic per a l’Exterior (Sto Therm Classic)

Cliente

Comunitat de propietaris sant Julià (sabadell)

Projecte de rehabilitació amb aïllament i estalvi energètic, milloradels acabats estètics i revalorització del conjunt

AntecedentsEs tracta d’un conjunt de vuit blocs plurifamiliars d’habitatges agrupats en dues illes, construïts l’any 1975 i executats en mòduls prefabricats de formigó armat horitzontals (sostres) i verticals (façanes i parets de càrrega). Cada bloc conté quatre habitatges per replà, una escala i dos ascensors, amb una distribució en forma d’H que delimita dos patis semioberts. Sis blocs tenen una alçada de planta baixa més onze plantes pis; un, de planta baixa més nou, i un altre, de planta baixa més vuit. Les baranes dels balcons eren en part metàl·liques i en part un panell de formigó armat ancorat amb una placa horitzontal que formava l’alçat voladís del balcó, i ancorat a la façana amb una barana metàl·lica.Problemes abans de l’actualització:a) Filtracions d’aigua per les juntes dels panells cap a l’interior dels habitatges.b) Condensacions en els paraments dels habitatges.c) Consum elevat d’electricitat per aconseguir confort a l’interior dels habitatges.

Descripció generalLa façana presenta diversos problemes derivats de la morfologia i composició del caràcter prefabricat de l’edifici. El moviment diferencial dels panells havia produït la fissura de les juntes entre els blocs i, en alguns casos, dels mateixos panells, amb la falta derivada d’estanqueïtat.

Fases del projecteI. Recopilació d’informació del projecte inicial.II. Anàlisi “in situ” de les patologies i estudi del consum energètic dels blocs.III. Dictamen de l’origen de la problemàtica i estudi de les solucions en productes i sis-temes. Estudi cromàtic Sto Design del conjunt de blocs.IV. Desenvolupament del projecte bàsic i d’execució.

Aspectes remarcables Conjuntament amb la direcció del projecte, Sto Ibérica va plantejar les seves solu-cions des d’una perspectiva global fins al detall. En relació a l’àmbit de l’eficiència energètica, es va dur a terme un estudi de façana, que va evidenciar que, abans de la rehabilitació, la transmitància tèrmica (U) era molt superior a la indicada per la normativa vigent (NREAT-87). Aquesta situació va plantejar la necessitat de dotar les construccions d’una pell exterior que solucionés els problemes de filtracions existents a la façana i les greus humitats per condensació a l’interior dels habitatges, al mateix temps que s’aconseguia un gran estalvi energètic que, amb la solució aplicada d’un aïllament de 8 cm (el doble que l’exigit per la normativa d’aplicació del moment), col·locava el projecte prop de les directrius mundials d’estalvi energètic exigibles pels organismes oficials internacionals del moment (protocol de Kyoto), aconseguint un estalvi energètic en kWh del 66%.


Durada2009

Pressupost executat78.095,01 €

Empresa/esTondo Energies, SL

SectorBebidas y alimentación

Paraules clauCaldera Herz FirematicBiocontrol 90 kW

Proyecto

District Heating a l’Escola Bressol, a l’Escola, als Vestidors de la Pista Esportiva i al Consul-tori Mèdic amb una Caldera deBiomassa de 90 kW d’Estelles

Cliente

ajuntament de Castellfollit del boix (barcelona)

Caldera de biomassa

Descripció generalProjecte d’estalvi energètic en la climatització de l’escola, l’escola bressol, els vesti-dors de la zona esportiva i el consultori mèdic de la població de Castellfollit del Boix, utilitzant una única caldera de biomassa d’estelles de 90 kW.Es van substituir 4 calderes de gasoil per una de biomassa.

Aspectes remarcables Reducció de consums energètics.•Estalvi d’emissions de CO• 2.Estalvi de consums de gasoil.•


Durada2011

Pressupost executat194.252,38 €

Empresa/esTondo Energies, SL

SectorEnergies renovables - biomassa

Paraules clauHerz Biomatic Biocontrol 500 kW

Proyecto

Climatització de Piscines Municipals i Zona Esportiva amb Caldera de Biomassa de 500 kW d’Estelles

Cliente

ajuntament de Masies de voltregà

Caldera de biomassa

Descripció generalProjecte d’estalvi energètic en la climatització de les piscines, els vestidors i el restau-rant de la zona esportiva municipal de la població de Masies de Voltregà, utilitzant una caldera de biomassa amb estelles de 500 kW.

Els vestidors i el restaurant són obra nova, la resta és una instal·lació ja existent que funcionava amb gas.

L’obra té una part subvencionada per l’ICAEN.

Una millora és la incorporació d’un sistema de control a distància, via Internet, del funcionament de la caldera.

Aspectes remarcables Reducció de consums energètics.•Estalvi d’emissions de CO• 2.Estalvi econòmic del 50%.•

CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA END’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENCLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENCLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENCLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER

(CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA EN

(CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA END’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA EN

(CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA EN

CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE

CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE

CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE

D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC)

D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC)




CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER

CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER

D’EFICIÈNCIA EN D’EFICIÈNCIA EN D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER

D’EFICIÈNCIA EN D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER

D’EFICIÈNCIA EN D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER

ERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATAERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATAD’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG ERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATAD’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG

CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) ERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATA

CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) ERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATAERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATA


DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC)

DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC)

DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC)




DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC)

DECÀLEGCATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC)

DECÀLEGCATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC)

CLÚSTER CLÚSTER CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC)

CLÚSTER CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC)

CLÚSTER CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC)

ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC)

ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC)

ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA

ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA

ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA

CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE






D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER

D’EFICIÈNCIAD’EFICIÈNCIADECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER

D’EFICIÈNCIADECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER

D’EFICIÈNCIADECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER

END’EFICIÈNCIA END’EFICIÈNCIAERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATAERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATAD’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER ERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATAD’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER



ENERGÈTICAERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATA

ENERGÈTICAERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATA

DE CATALUNYA (CEEC) DE CATALUNYA (CEEC) ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) ENERGÈTICADECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER

DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER

DE CATALUNYA (CEEC) DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER

DE CATALUNYA (CEEC)

DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER

DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER DECÀLEG CLÚSTER D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE CATALUNYA (CEEC) DECÀLEG CLÚSTER


EN

Decàleg de Mesures d'Eficiència Energètica CEEC

Documents

Transcript of Decàleg de Mesures d'Eficiència Energètica CEEC