L’acte central d’aquest migdia està dedicat a la Mancomunitat de

Catalunya, una institució que, ara fa 100 anys, va agrupar les quatre diputacions catalanes i en va mancomunar els serveis.El seu establiment va ser d’una gran importància, so-bretot simbòlica, ja que per primera vegada des de 1714, l’Estat espanyol reconeixia la unitat i la personalitat de Catalunya.

La Mancomunitat de Cata-lunya va tenir dos grans pre-sidents: Enric Prat de la Riba, que va ser-ne un dels impul-sors i que la va presidir fins la seva mort el 1917, i Josep Puig i Cadafalch, arquitecte de prestigi que en fou presi-dent fins el 1923. Aquell any, el dictador Miguel Primo de Rivera, que acabava d’arribar al poder, va imposar Alfons Sala, abans de disoldre la ins-titució el 1925.

100 anys de la Mancomunitat, el principi de la recuperació

Els presidents de les diputacions de Lleida, Girona i Barcelona, amb el conseller de justícia, a l’UCE 2013

L’UCE AL DIA

L’artista alcoià Antoni Miró ha estat l’encarregat de dissenyar el cartell de la XLVI Universitat Catalana d’Estiu. Nascut el 1944, Miró ens proposa una mirada lúcida a la societat actual a través de les seves obres i entén la pintura com un mitjà de conscienciació. Potser és per aquest motiu que alguns dels seus treballs s’han vist envoltats de certa polèmica. Aquest és el cas de l’escultura que va dedicar a la Batalla d’Almansa, a Gandia, fins que el goven del Partit Popular la va fer retirar per ‘catalanista’. A Alcoi té instal-lada una escultura dedicada al seu amic Ovidi Montllor. Al cartell de l’UCE 2014 integra les diverses sensibilitats de catalanisme simbolitzades per la senyera i les estelades.

Un artista compromès

Avui, Prada recorda i home-natja la tasca feta per la man-comunitat de catalunya ara fa cent anys. Hi seran Boi Ruiz (conseller de salut de la Ge-neralitat de Catalunya), Sal-vador Esteve (president de la Diputació de Barcelona), Joan Reñé (president de la Dipu-tació de Lleida), Joan Giraut (president de la Diputació de Girona) i Benet Jané (diputat delegat d’hisenda de la Dipu-tació de Tarragona).

falten

83 dies pel #9n14

CIÈNCIES DE LA NATURA. Crònica d’un periodista viatger per Bolívia i el Perú (de 9 a 2/4 d’11) Treballs de recerca i de gestió sostenible d’ecosistemes forestals al nord d’Àfrica (de 2/4 d’11 a 12). SA-LUT. Avaluació de les pròtesis de genoll i de maluc a les persones grans (de 9 a 3/4 de 10) Visió de l’especialista en cirurgia ortopèdica (de 3/4 de 10 a 2/4 d’11) Visió del fabricant de pròtesi (de 2/4 d’11 a 11) Salut a totes les polítiques pel segle XXI (d’11 a 12). DRET. El contracte de permu-ta com a solució en temps de crisi? (de 9 a 2/4 d’11) Qui és consumidor? (de 2/4 d’11 a 12). PENSAMENT. L’home davant el mirall. (de 9 a 12). HISTÒRIA. Identitat i nació. Ciutat i municipi en la Catalunya medieval (de 9 a 10) El paper de les ins-titucions i la classe dirigent (de 10 a 11) Catalunya en la realitat de les monarquies compostes (d’11 a 12). LITERATURA. El centenari de Joan Vinyoli (de 9 a 12). SE-MINARIS. L’obra de Roís de Corella en la València de la segona meitat del XV (d’11 a 12) - La Mediterrània i la mediterraneïtat des de la perspectiva europea actual (de 10 a 11) - II Trobada sobre els reis de Mallor-ca. La batalla de Muret (a les 10) - Anhels i experiències d’autogovern. Orígens i con-solidació del catalanisme polític (de 9 a 10) La Mancomunitat de Catalunya (de 10 a 11) La República catalana i l’Estatut de Núria (d’11 a 12). FORMACIÓ CULTURAL. Iniciació als PPCC. 1714, què va represen-tar al Principat de Catalunya (d’11 a 12) - Coneixement de Catalunya Nord: percep-cions i conseqüències d’una independència catalana (de 10 a 12) - Iniciació a la llengua catalana (de 9 a 2/4 d’11) Grup de conversa (d’11 a 12) Curs de llenguatge i gramàtica (de 2/4 de 10 a 11) Mistral: de l’idil·li a l’elegia (de 9 a 2/4 d’11). Curs de llengua occitana (de 2/4 d’11 a 12). JORNADES. X Jornada de l’IEC a l’UCE: L’Ensenya-ment de llengües en països romànics. Plu-rilingüisme personal. Multilingüisme social (a les 9) - Jornada Canemàs sobre Associa-cionisme Cultural (de 9 a 12) - IV Jornada sobre Àrees Protegides (de 10 a 12). A les 12 del migdia ACTES. De la Mancomuni-tat als nostres dies. A les 3 de la tarda TA-LLERS. Fotografia digital - Doblem en ca-talà - Dansa - Sardanes - Cançons populars - Muntanyisme. IV Jornada sobre Àrees Protegides - Jornada Canemàs. A les 4 de la tarda V Jornades de la Fundació Josep Irla «La transició cap a la república catalana». FÒRUM OBERT. Presentació del llibre Manual de traducció de textos científics de Carles Riera. A les 5 de la tarda ACTES. La situació de la llengua catalana. El pro-blema del català al cinema - 2014 Any zero. I ara què? FÒRUM OBERT. Presentació Les Garrigues, 1993-2013: 20 anys de fets i històries d’una comarca en moviment de Ramon Queralt - Presentació de la ILP de l’USTEC: Per una educació pública i de qualitat - Presentació del curtmetratge L’es-telada de Sant Joan 1916. A les 6 de la tarda Jornada Catalunya Nord a l’abast. A les 9 del vespre ESPECTACLES. Casassades d’en Porter Boris Porter. A les 11 de la nit CINEMA. L’èxode d’un poble. Febrer 1939 - Records d’exili a Catalunya Nord.

2 / Viu l’UCE Diari de Prada / Dilluns, 18 d’agost del 2014

DIUEN...

El paisatge de l’UCE de 1994 era sensiblement diferent a l’actual. Al centre del Campus, al costat del tendal instal·lat on ara hi ha l’edifici del Bar de l’UCE, es colocava el camió de Catalunya Ràdio. Al marge de donar cobertura tècnica al periodista que cobria les informacions de la Univer-sitat, el camió acollia el taller de ràdio impartit per Montse Oliva i Miquel Marimon.

L’hora de Rois de Corellaprimera bíblia en llengua no llatina després de les versions alemanya i italiana i per tant, anterior a l’anglesa, la france-sa i la castellana. Era el 1478, només quatre anys després que s’instal·lés la primera im-premta a València.

Guia explica que aviat apa-reixerà el Diplomatari Core-lla, amb tota la documentació coneguda de Corella i que s’està treballant en l’edició de Lo Cartoixà: “Està pràctica-ment acabat però està aturat, entre altres raons perquè quan aparegui es farà evident que el Vita Cristi de Sor Isabel de Villena depèn d’una manera inapel·lable de Lo Cartoixà”.

Enguany, amb motiu de l’Any Corella, la Universitat de Va-lència dedica un seminari a Prada a la figura de Joan Rois de Corella, que analitzarà la València de la darreria del segle XV i els textos que s’hi produïren. Per al coordinador del seminari, Josep Guia, Co-rella és el gran escriptor català del segle XV: “Es un escrip-tor que entra a les portes del Renaixement, avançant-se a Rabelais, a Cervantes i a Sha-kespeare, que són posteriors. És la precocitat catalana, en aquest cas de la València del segle XV.”

Malgrat la seva gran im-portància, l’obra de Corella

és força desconeguda. Les causes, segons Guia, són di-verses: “Encara s’ha d’inves-tigar bé. Hi ha indicis que va tenir una condemna inquisi-torial però no se sap del cert. Sembla que se’l va condem-nar al ‘callament perdura-ble’, és a dir, a no escriure i no publicar. De fet, només morir, l’inquisidor general de València volia fer cremar la seva versió del Saltiri. El va posar a investigar perquè l’estudiaren teòlegs i va estar prohibit. Corella també va in-tervenir en la preparació de la Bíblia valenciana, que sí que va ser cremada i no ens n’ha arribat cap exemplar. Era la

@xarxavives El centena-ri de Joan Vinyoli, eix d’un dels #cursosdestiu de la Guia 2014, a la @UCE_CAT

@enoticiescat @xriusenoti-cies La darrera UCE abans de la consulta. @ferranmasca-rell inaugura diumenge la @UCE_CAT

@300anysdespres Ja som al Liceu Renouvier de Prada de Conflent, a la Universitat Catalana d’Estiu @tricente-nari @uce_cat #ucestiu

@nilsanmarti Primer dia d’#ucestiu a Prada amb sol, una mica de fresca a primera hora i el Canigó atent a tot el què passi...

@naciodigital Si sou alum-nes de @uce_cat i voleu estar informats, @naciodigital serà a Prada #ucestiu

@cultura_cat A les 12h el conseller @ferranmascarell inaugura la 46a edició de la @UCE_CAT #ucestiu

@laiavicensAvui comença la #ucestiu a Prada, al Conflent.

Avui comencen les Jorna-des Canemàs sobre l’Asso-ciacionisme Cultural XLVI, que per primer any acull la Universitat Catalana d’Estiu acull.

Aquestes jornades són una bona oportunitat per compar-tir, debatre i reflexionar sobre la cultura popular i l’associa-cionisme cultural amb la vo-luntat d’aprofundir i generar discurs propi i propostes de futur.

Per a la primera edició s’han triat quatre temes per debatre. El primer (a les 15 h.) és La festa a Catalunya, un estat de la qüestió i serà exposat per Daniel Vilarrúbias. Se-guidament (17’30 h.), Marta Rovira parlarà de Diversitat i integració en l’associacionis-me cultural català. Demà se-guiran les conferències amb Les xarxes socials i la cultu-ra popular (9’00 h.) a càrrec de Joan-Francesc Gras i La protecció de la cultura popu-lar en el marc internacional (10’30 h.), amb Lluís Garcia

ARA QUE FA 20 ANYS

Jornades Canemàs

Petit. Després de dinar s’ex-posaran les conclusions.

Canemàs és una publicació semestral que vol generar un espai de debat i reflexió al voltant del fet associatiu cul-tural amb la voluntat de gene-rar pensament propi.

Feu servir el hashtag #ucestiuPodeu seguir-nos a:Twitter: @uce_catFacebook: Universitat Catalana d’EstiuInstagram: uce_catFlickr: Uce Prada

Diari de Prada / Dilluns, 18 d’agost del 2014 Viu l’UCE / 3

EL MOMENT INSTAGRAM

L’acte d’ahir a la tarda va es-tar dedicat a la possible futura independència del Vèneto.

Hi van intervenir Stefano Valdegamberi, el diputat que va presentar una llei al Con-selle Regional Vènet per le-gislar el referèndum sobre la independència del Vèneto. Aquesta llei, que tenia el su-port explícit de 180 munici-pis vènets i de quatre de les set regions, va ser aprovada per majoria absoluta, en su-mar-s’hi en l’últim tràmit par-lamentari, els diputats de la Lega Norte. La llei aprovada estableix ja la pregunta que es farà (seguint el model del re-ferèndum escocés) i marca els terminis en què s’ha de fixar la data del referèndum. Les enquestes publicades, fins i

tot per part dels diaris unio-nistes italians, auguren que, en cas de fer-se la consulta, el Sí obtindria un suport majo-ritari.

Va acompanyar Valdegambe-ri durant la seva estada a Prada Alessandro Mocellin, expert en temes sobre dret internaci-onal i autodeterminació.

L’acte va ser presentat per Anna Arqué, membre de l’equip rector de l’UCE. Per a Arqué, a banda de Cata-lunya, en l’actualitat hi ha quatre regions d’Europa que, en diferents graus, estan fent una aposta per la independèn-cia: Escòcia, Flandes, el País Basc, el Véneto i Catalunya. Representants de tots aquesta països han visitat Prada en al-guna de les darreres edicions.

Inauguració UCE 2014. Us ha agradat aquesta imatge? Si la voleu comentar, ho podeu fer a l’Instagram uce_cat

L’èxode d’un poble. Febrer 1939, de Lluís Llech i Lluís Isambert i Records d’exili a Catalunya Nord (1940-1950) de Julià Gual.Nit dedicada a l’exili de després de la guerra del 39. Hi podrem veure dues pel-lícules. La primera, L’èxode d’un poble. Febrer 1939, és un documental sobre els exi-liats, fet a partir dels enregis-traments que van fer Lluís Llech i Louis Isambert, mem-bres del Grup de Cineastes Amateurs del Rosselló.

El Vèneto vol marxar

Una de les novetats d’en-guany és el taller La Viquipè-dia, enciclopèdia lliure que tothom pot editar, que tindrà lloc els dies 19 i 20 d’agost de 3 a 5 de la tarda.En aquest taller s’explicarà el funcionament de Viquipèdia i del coneixement lliure en ca-talà a internet. Cal saber que la Viquipèdia

Vols editar la Viquipèdia?

Exposició Català, llengua d’Europa, a la sala d’actes de l’UCE

en català va ser la segona en registrar-se després de l’an-glès (pocs minuts després que ho fes l’alemanya) i la prime-ra en tenir articles disponibles (després de l’anglès). A més, ha estat guardonada per la qualitat dels seus articles re-ferencials. Arnau Duran, pre-sident d’Amical Viquipèdia, és qui impartirà el taller.

CINEMA

El segon, anomenat Records d’exili a Catalunya Nord (1940-1950), és un enregis-trament casolà de Julià Gual. Hi podrem veure diferents membres de la família Gual i alguns dels principals expo-nents de l’exili català a Prada: Pompeu Fabra, Pau Casals…En acabat, Ramon Gual, fill de Julià Gual, conversarà amb el públic sobre l’exili a Prada.

al Cinema Lido a les 11 de la nit

Enguany l’UCE dedica un ampli espai a diverses exposi-ons que tenen lloc al mateix Li-ceu i a d’altres espais propers.

Així, a la sala d’actes podem veure Català, llengua d’Eu-ropa, montada per la Direcció General de Política Lingüís-tica; L’hospital sueco-noruec d’Alcoi, d’Antoni Miró; La Mancomunitat a Catalunya. Cultura i pedagogia, de la Diputació de Barcelona, Ma-pes antics de Catalunya dels segles XVII i XVIII i Fons bibliogràfic sobre el procés

Terra d’exposicionssobiranista, amb aproxima-dament 125 llibres que s’han editat des del 2010. Al ma-teix Liceu trobareu Atrapats dins la guerra. A l’ocasió del centenari de la Gran Guer-ra i del 75è aniversari de la Retirada, feta per alumnes de Prada i 300 anys després, vin-culada al Tricentenari.

A més, a Cuixà hi ha Premsa i dictadura. L’abat Escarré a Le Monde; al Centre d’Estu-dis Pau Casals, Gustau Violet, una vida i una obra d’un es-cultor català.

4 / La contra

L’ENTREVISTA

«Estava cantat que havíem de tocar a l’UCE»

Boris PorterMúsic

Com van néixer les Casassades?Tenia ganes de fer

alguna cosa pel meu comp-te, essent jo el que portés la veu cantant. També em feia gràcia recuperar les cançons del pare, sobretot les menys conegudes. Llavors vaig des-cobrir un llibre de sonets d’en Casasses i em van començar a sortir les cançons soles. Vaig agafar la guitarra, cosa que no havia fet mai, i em van començar a sortir els acords. Així, el primer projecte, que era tocar cançons del pare, va canviar i va passar a ser tocar cançons del Casasses i me-ves, i cançons del pare.Has recuperat unes musi-cacions de Papasseit del teu pare que no va arribar a gravar mai.Sí. No estaven gravades però algunes (“Penyora d’amor”, “Divisa”, “Mester d’amor…) sí que havien sortit als canço-ners dels Setze Jutges. N’hi ha una altra, “Deixondir-se a Castella”, de la que no en te-nia ni la partitura. La vaig ha-ver de treure de memòria, re-cordant-ne la melodia. El pare la tocava i la cantava a casa.També hi ha altres cançons de Miquel Porter…Sí, per exemple, “Anem a fer xivarri”, que fem amb el Pi de la Serra, que hi toca la guitra-rra i hi canta. El Quico havia tocat amb el meu pare fa més de 50 anys i em va fer gràcia convidar-lo. A més, en aques-ta cançó hi canten també la meva dona i la meva filla. I recuperes una cançó de la

teva germana JeanetteSí. És un altre Papasseit: “El bell assoliment”. La meva germana, que ara és directora de l’escola de música de Sant Sadurní, als anys vuitanta, amb 14 o 15 va fer Cançó, va participar en un concurs i va gravar algunes cançons. És una peça poc coneguda que m’agrada molt perquè té una harmonia molt senzilla però està molt ben estructurada. És un disc familiar, una mena d’homenatge als meus pares. La mare era violoncel·lista i havíem parlat molt de música. Això és un acostament al teu pare? En l’època d’Ultratruita éreu en móns musicals molt diferents…Una mica sí, però mira, ara torno a tocar amb Decibelios, que fem rock radical… A casa hi havia molta informa-ció musical i de molts tipus: cançó francesa, cançó catala-na, jazz, música clàssica, ha-víem cantat en una coral… Jo

vaig començar a fer pop per-què era amb la gent que em trobava a gust i em deixava portar. A Ultratruita, tots els arranjaments simfònics i de tendència clàssica eren meus. Els poemes de Casasses són tots del mateix llibre?Són sonets. Té un llibre que es diu No hi érem. Sèrie negra de sonets moderns. Amb els descartats en va fer un altre només per als amics i me’n va regalar un. He anat triant poemes de l’un i de l’altre.Aquest concert s’havia de fer a l’UCE. El teu pare en va ser rector i el de l’Enric Casasses, també.Sí, a més eren amics. Estava cantat que havíem de tocar a l’UCE. De fet, fa uns anys ja vam pujar amb l’Oquestra de Trinxera i ja vam aprofitar per cantar algunes cançons del pare. També tocarem a la Universitat central… anem tocant als llocs on el pare va fer història.

Bernat ‘Boris’ Porter. Músic. Fill de Miquel Porter i Moix. Acaba de publicar el disc Casassades d’en Porter, que combina musicacions de poemes d’Enric Casasses amb peces que havia cantat el seu pare.

1714-2014

Diari de Prada / Dilluns, 18 d’agost del 2014

Redacció: Gemma Aguilera, Joan Víctor i Joaquim Vilarnau.Fotografia: Josep M. Montaner.Maquetació: Violant Maluquer.Assesorament informàtic: www.catux.org

Edita: Equip de premsa de la Universitat Catalana d’Estiu.

Diari de Prada compta amb el suport de l’Ens de Comunicació Associativa. Trobareu més informació a www.tornaveu.cat

Perquè volem parlar la nostra llengua nos diuen aspres i maleducats. Perquè volem conèixer la nostra història, nos motegen d’exclusivistes i de mals espanyols, de rebecs i de pertorbadors. […]Això fa molts anys que dura. Abans fèiem molt cas de lo que se’ns deia i arribàvem a avergonyir-nos. Quasi no gosàvem parlar la nostra llengua, no citàvem mai les grans figures de la nostra història […]. Era que allavores no havia nascut encara lo catalanisme. […]Demà lo català serà la llengua oficial de la nostra terra catalana; demà no sols coneixerem la història, sinó que amb los nostres fets anirem fent-ne: demà no haurem de demanar protecció per al nostre treball, puix que el protegirem nosaltres mateixos d’una manera efectiva, amb la nostra activitat sens traves, amb la nostra energia movent-se amb llibertat, amb el nostre caràcter més reflexiu que imaginatiu; demà ni ens manaran ni manarem, sinó que dintre de casa nostra nos arreglarem de la manera que ens doni la real gana; demà ens presentarem tal qual som, amb les nostres qualitats bones i dolentes, amb els nostres costums, amb les nostres lleis, amb els nostres ideals, demà viurem a casa nostra i a la nostra moda, i Catalunya, germana, no madrasta, de les demés regions espanyoles, estarà unida amb totes elles pels llaços de sang i del carinyo, no pels de la imposició i la violència.

Valentí Almirall. Articles a Diari català, 1879-1881