4 / La contra

L’ENTREVISTA

«L’UCE és un reflex de la societat dels Països Catalans»

Salvador Alegretrector de la Universitat Catalana d’Estiu

Aquest és el seu primer any com a president

de l’equip rector. Com l’afronta?Amb il·lusió i molta responsabilitat. L’UCE és un reflex de la societat dels Països Catalans i aquest any tot bull. Per tant, la responsabilitat demana que estiguem a l’alçada de les circumstàncies en què es troba el nostre país. Segur que també és un any especial per als nostres alumnes i la Universitat ha d’aportar una reflexió crítica per tal que els estudiants en puguin extreure coneixement, perquè hauran de prendre decisions.Aquesta resposta està enfocada, sobretot, als catalans del Principat…Jo crec que aquest és un procés històric per a la Nació catalana. Nosaltres no hem tingut cap Bolívar que hagi encetat un procés completament nacional i només és d’una part de la nació. Però tindrà una repercussió de tot ordre a la resta dels Països Catalans. Per algun lloc havia de començar.Ha estat molt difícil configurar el programa d’activitats d’enguany?No. La Universitat té una part de continguts que respon a un model consolidat i la majoria dels professors ja han estat a Prada. A més, s’han introduït noves àrees de coneixement perquè l’equip rector va entendre que hi havia una mancança en la qüestió

d’alimentació i nutrició. El que ha estat més difícil és portar l’UCE les eines per afrontar el procés que viu Catalunya, que els nostres alumnes ens demanaven. Com que enteníem que l’agost és molt proper a l’Onze de Setembre i al 9 de novembre, confegir-lo amb molta anticipació ens podia haver fet prendre decisions que podien quedar superades pels esdeveniments. Aquest ha estat l’aspecte més difícil, però ens n’hem sortit prou bé.En què es nota la mà del nou rector?El meu objectiu és la presència social, institucional i a la xarxa d’aquesta Universitat. Intentarem que els seus continguts no siguin efímers i quedin permanents en algun lloc a la xarxa per tal que se’n pugui fer ús. I una altra cosa: l’UCE no ha de quedar limitada només als dies de Prada. Aquest any, els dies de l’UCE no es donarà cap

premi Canigó.No. Això està vinculat amb aquesta idea d’extensió de l’UCE al llarg de l’any. Volem fer actes més enllà de Prada. Per això ens reservem el premi Canigó per donar-lo al llarg de l’any en algun indret dels Països Catalans.Si vostè fos un alumne de Prada, a quins cursos aniria aquest any?Jo aconsello que cadascú vagi a cursos complementaris a l’especialitat que tingui o a la que aspiri. L’UCE és una universitat popular i els seus cursos estan pensats per a un públic heterogeni. Això fa que sigui un bon moment per tenir una mirada tranversal, cosa que no ofereixen les universitats tradicionals. Avui dia, el coneixement està molt interrelacionat i les especialitats perden les fronteres entre elles. Per tant, jo el que faria és complementar la meva formació amb altres àrees.

Salvador Alegret i Sanromà (Barcelona 1947), doctor en ciències químiques. Va formar part de l’Equip Rector de la Universitat Catalana d’Estiu (1988-1994) i és membre del Patronat de la Fundació UCE des de l’any 2001.

1714-2014

Diari de Prada / Diumenge, 17 d’agost del 2014

Comença l’UCE 2014El Liceu Renouvier, seu de la Universitat catalana d’Estiu

Redacció: Gemma Aguilera, Joan Víctor i Joaquim Vilarnau.Fotografia: Josep M. Montaner.Maquetació: Violant Maluquer.Assesorament informàtic: www.catux.org

Edita: Equip de premsa de la Universitat Catalana d’Estiu.

Diari de Prada compta amb el suport de l’Ens de Comunicació Associativa. Trobareu més informació a www.tornaveu.cat

L’UCE AL DIA

El director del Museu d’Història de Catalunya, Agustí Alcoberro inaugurarà la XLVI Universitat Catalana d’Estiu amb una lliçó anomenada 1714-2014: pensar històricament el Tricentenari.

Pel que fa al setge de Barcelona la ciutat era constantment bombardejada malgrat la resistència aferrissada que oposava. […]La tempestat arribà a Barcelona l’11 de setembre i va ser molt sagnant i tenaç. Els assetjats defensaren aferrissadament cada pam de terra. La lluita més forta es lliurà al bastió de Sant Pere, que va ser pres i reprès onze vegades aquell mateix dia. Finalment, a les vuit del vespre, per estalviar a la ciutat el saqueig i la barbàrie, tres persones negociaren la rendició amb aquestes condicions: les seves vides estarien assegurades; la ciutat no seria saquejada; acceptaven rendir-se al rei d’Espanya; es disposaria immediatament la rendició de Cardona i Mallorca, i finalment tots aquells que havent servit l’exèrcit regular no volguessin entrar al servei dels de França o Espanya quedarien en llibertat d’anar on volguessin.Aquest darrer tractat tampoc no es respectà. Molts ho patiren immediatament essent desautoritzats i desarmats, forçats a compensar amb grans quantitats de diners els actes de pillatge, distribuïts per les presons o treballant com a esclaus a les mines. Bé poden dir els conqueridors que han d’assegurar les guarnicions en els monestirs i els convents per preservar-se del ressentiment d’un poble que encara viu en l’esperança de tenir l’oportunitat de recobrar la llibertat i els seus privilegis.

The deplorable history of the Catalans, 1714

Alcoberro ha estructu-rat la lliçó a l’entorn de tres grans idees.

Començarà explicant que la reflexió històrica ha de formar part de la reflexió present i de futur. En aquest sentit, per a Alcoberro, “la celebració del Tricentenari s’inscriu en un marc que és el present i plan-teja unes preguntes al passat que són diferents que les pre-guntes que s’haurien plantejat en altres circumstàncies”.

La segona idea és la pugna per la memòria, que comen-ça en el moment dels fets. “Aquesta pugna es veu cla-rament ja a través dels perso-natges coetanis, que després de la guerra, a l’exili comen-cen a construir un relat. El cas més evident és el de Francesc

de Castellví, que dedica més de trenta anys a construir una obra magna sobre la Guerra de Successió. També podem apreciar-ho a la crònica per-sonal d’un frare carmelità, Manuel Soler, que explica la situació duríssima del setge i, sobre els bombardeig de maig de 1714 escriu que serà recor-dat ‘d’avui a 300 anys’”.

Finalment, Alcoberro mirarà d’aclarir per què a la ratlla de l’any 2000 se sabien tan po-ques coses dels fets de 1714. “Els grans historiadors nou-centistes vivien en un món molt marcat per la contrapo-sició entre la germanofília i la francofília. La historiografia catalana que construeix el relat contemporani és bàsica-ment francòfila i se sent molt

incòmoda a l’hora d’explicar els fets de 1714. A la Guer-ra de Successió anem contra França, que és, per tradició històrica, el país de la llibertat i la racionalitat, i anem amb els alemanys, i encara pitjor, amb els austrohongaresos, que són la reacció”.

falten

84 dies pel #9n14

L’abat Escarré, a CuixàAmb motiu dels actes de ce-lebració dels 50 anys de les declaracions de l’abat Es-carré a Le Monde, el claus-tre de Sant Miquel de Cuixà acull l’exposició Premsa i dictadura. L’abat Escarré a Le Monde. La inauguració és el dia 17 a les 18’39 h. amb el pare Marco (prior), Jordi Vila-Abadal, Aureli Argemí i Teresa Carreras.

De 9 a 12 CIÈNCIES DE LA NATURA. Medi ambient i cooperació internacional, perspectiva des dels Països Catalans. Re-cerques sobre biodiversitat mexicana, a partir de les reserves de la biosfera (de 9 a 2/4 d’11) Estudi sobre les semblances lin-güístiques del català i el maltès, d’alguns ocells (de 2/4 d’11 a 12). CIÈNCIES DE LA SALUT. La sanitat a debat. «Catalu-nya i les polítiques sanitàries europees» L’Hospital transfronterer: un model punter de l’Europa de les Regions (de 9 a 10) L’as-sistència transfronterera a Europa (de 10 a 11) El repte de la relació cost-benefici dels nous fàrmacs d’innovació i tractament d’alt cost des de la sanitat pública: la dimensió del problema, com avaluar, com decidir què podem donar i a qui? (d’11 a 12). DRET. La codificació del dret català de les obliga-cions i els contractes: on som i cap on anem (de 9 a 2/4 d’11) El censal i el violari: de la Llei de Pensions Periòdiques al Codi civil de Catalunya (de 2/4 d’11 a 12). PENSA-MENT. L’home davant el mirall. Desdo-blaments (de 9 a 12). HISTÒRIA. Identitat i nació catalana. Identitat, representativitat, territorialització (de 9 a 10) La llengua i la cultura en la formació identitària de la Ca-talunya Medieval (de 10 a 11). Catalunya i la Mediterrània: des d’una vessant més cultural (d’11 a 12). LITERATURA. El centenari de Joan Vinyoli (de 9 a 12). SE-MINARIS D’INVESTIGACIÓ. L’obra de Joan Roís de Corella en la València de la segona meitat del segle XV. (d’11 a 12) — La Mediterrània i la mediterraneïtat des de la perspectiva europea actual (de 10 a 11)— II Trobada sobre els reis de Mallor-ca. El primer gran feit d’en Jaume I (a les 10). CURSOS DE FORMACIÓ CUL-TURAL. Iniciació als Països Catalans. «1714, què va representar als Països Cata-lans» 1714-2014: Catalunya Nord (d’11 a 12) — Coneixement de Catalunya Nord: identitat catalana septentrional i realitat so-cial meridional (de 10 a 12) — Iniciació a la llengua catalana. Nivell mitjà (de 9 a 2/4 d’11). Grup de conversa (d’11 a 12) Curs de llenguatge i gramàtica (de 2/4 de 10 a 11) Iniciació a la cultura occitana. Mistral: de l’idil·li a l’elegia (de 9 a 2/4 d’11) La llengua occitana. Curs pràctic intensiu (de 2/4 d’11 a 12). A les 12 del migdia ACTES. Acte d’inauguració «1714-2014: pensar històricament el Tricentenari». A les 3 de la tarda. TALLERS. Fotografia digital — Doblem en català — Taller de falcons — Els vins dels Països Catalans — Dansa —Sardanes — Cançons populars — Mun-tanyisme. JORNADES. Jornada «Cane-màs» sobre Associacionisme Cultural (de 3 a 6). V Jornades de la Fundació Josep Irla a l’UCE «La transició cap a la repúbli-ca catalana» (a les 4). A les 5 de la tarda: ACTES I COMMEMORACIONS. El Vèneto: la independència possible. FÒ-RUM OBERT. Presentació del llibre El compromís de Casp: negociació o impo-sició? d’Àngel Casals. A les 6 de la tarda: Presentació d’Inscrit en la memòria histò-rica d’Agustí Barrera. A les 9 del vespre: ESPECTACLES. Falcons de Vilanova i la Geltrú. CINEMA. Ciutadà Escarré i Abat Escarré: 50 anys de memòria.

2 / Viu l’UCE Diari de Prada / Diumenge, 17 d’agost del 2014 Diari de Prada / Diumenge, 17 d’agost del 2014 Viu l’UCE / 3

Poc s’ho pensaven aquell estol de joves nord-catalans, encara inflamats pels episodis viscuts pels carrers de París, que el plançó que plantaven a Prada, aquell estiu del 1968, es tornaria un arbre de soca robusta i de capçada immen-sa, l’ombra del qual aniria més enllà del Conflent i s’es-tendria per tots els Països Ca-talans. Les diverses generacions d’assistents a l’UCE han sa-but mantenir, adaptar i viure, any rere any, un model aca-dèmic singular. Un model basat en la llibertat acadèmi-ca i en la transmissió crítica del coneixement, no vinculat a cap sistema d’ensenyament governamental ni a cap orga-nització política o cultural. Obert a tothom, sense exigèn-cies de titulació, que fomenta la comprensió pública de les ciències i les humanitats. En llengua catalana, de contin-guts universals, al servei de la societat catalana. Un model que vertebra culturalment i políticament els Països Cata-lans. L’UCE del 2014 és una fidel continuadora d’aquest es-perit: una universitat lliure, popular i catalana. És clar, amb nous continguts i eines docents, traient el cap per les xarxes socials, obrint-se a tot el món gràcies a inter-

net, reforçant la presència institucional, bastint un web de coneixement, confegint i preservant digitalment els continguts acadèmics, oferint aixopluc a múltiples reunions professionals i associatives i fent de pal de paller de diver-ses iniciatives socials i políti-ques; és a dir, una universitat indefallent al servei dels Paï-sos Catalans.Oimés enguany, que se’ns ha girat molta feina; ara que una part del nostre país, el Princi-pat de Catalunya, ha engegat el procés democràtic de con-vertir-se en un estat indepen-dent. Un procés que tots els assistents a l’UCE, vinguts de tots els racons dels Països Catalans, veiem amb il·lusió, al qual volem dedicar tot els nostres esforços i coneixe-ments acadèmics. Professors i alumnes: arrece-rem-nos sota l’arbre de co-neixement que és l’UCE, no-drim-nos intel·lectualment, enfortim les nostres convic-cions i preparem-nos, tot desbrossant el camí, a enca-rar l’actual moment històric que ens ha tocat viure. La tasca és ingent: benvinguts a la Universitat Catalana d’Es-tiu!

Salvador Alegret i Sanromà President de la Universitat Catalana d’Estiu

MENJADOR

Falcons de Vilanova i la Geltrú Fundats el 1972 (i refundats el 1998), els Falcons de Vi-lanova són una de les tres colles més antigues de Ca-talunya. Es tracta d’una dis-ciplina gimnàstica-esportiva mitjançant la qual s’enlairen espectaculars construccions humanes.

dia 17, a la Plaça de la Vila a les 9 del vespre

Un arbre singular

On és tot

TENDAL (BAR i LLIBRERIA)

TENDAL (INFORMACIÓ) ESPLAI

Unió Musical Jaume Balmes de Santa BàrbaraNascuda el 1989, en l’actualitat la banda té més de 40 músics d’edat molt jove i una Escola de Música. És membre de la Federació Catalana de Socie-tats Musicals i bon exemple de l’arrelament de la música de bandes a les Terres de l’Ebre.

dia 16, a la Plaça de la Vilaa les 9 del vespre

ESPECTACLES

Ciutadà Escarré - Abat Escarré. 50 anys de memòria. El ressó de les declaracions a Le Monde 14/11/1963 Dos documentals, presentats per Jordi Vila-Abadal i Teresa Carreras, que ens acosten a la figura de l’abat de Montserrat Aureli Maria Escarré. El 14 de novembre de 1963, el diari Le Monde va publicar una entrevista en què Escarré defen-sava la justícia social, la democràcia, la llibertat i la identitat catalana. Aquestes declaracions no van ser gens ben rebudes pel franquisme que va pressionar el Vaticà per tal que Escarré fos traslladat fora de Catalunya. Finalment, el 12 de març de 1965, l’abat Escarré va emprendre el camí de l’exili.

al Cinema Lido dia 17, a les 11 de la nit

1 5

2 1CINEMA

3

2

9 10

6

8

5

1

4 7

EDIFICI NOISEDIFICI NOIES

1 Tendal2 Menjador3 Infermeria4 Esplai5 Aules6 Informàtica7 Premsa8 Secretaria9 Amfiteatre10 Sala d’actes