Prada ha acollit la II Tro-bada sobre els Reis de Mallorca, un semina-

ri d’investigació organitzat per la Universitat de les Illes Balears sobre aquest període específic de la nostra història. Un dels participants és l’his-toriador nord-català Robert Vinas, que ha parlat sobre la batalla de Muret. Per a Vinas, “Muret va ser decisiva per a la conquesta de Mallorca perquè va obligar Jaume I a renunciar

als territoris del nord i con-centrar-se al sud i a la Medi-terrània”.

Vinas ja va intervenir en l’obertura de les jornades, ce-lebrada a Porto Colom el 22 de juliol. En aquella ocasió va parlar de les conquestes catalanes de Mallorca. “So-vint parlem de la conquesta de Mallorca i ens pensem que només n’hi va haver una. Oblidem que un segle abans, Ramon Berenguer IV ja va

conquerir l’illa. No s’hi va quedar perquè l’expedició no estava pensada per fer-ho; era una expedició de càstig con-tra els pirates musulmans de l’illa. Aquell cop no s’hi van quedar però a partir d’aquell moment va quedar la convic-ció que l’expansió per la Me-diterrània passava per contro-lar les Illes”.

Les jornades, que han estat coordinades per Joan Mir, van finalitzar ahir, dia 20.

Els Reis de Mallorca, a PradaImatge de Jaume II, Rei de Mallorca i mapa dels territoris del reialme

L’UCE AL DIA

falten

80 dies pel #9n14

La Universitat Catalana d’Es-tiu homenatja Germà Colón en l’acte central d’aquest di-jous. El filòleg castellonenc, que actualment és catedràtic a la Universitat de Basilea, és un dels especialistes més re-coneguts de filologia romàni-ca i lexicologia catalana.

Reconeixement a Germà ColónA partir de la donació del seu fons bibliogràfic a la Univer-sitat Jaume I, l’any 2002 es va constituir la Fundació Germà Colón Domènech.L’acte d’aquest migdia estarà presidit per Salvador Alegret i comptarà amb la intervenció de Vicent Pitarch.

CIÈNCIA I TECNOLOGIA. 2014, Any Internacional de la Cristal·lografia: de la sal de cuina al virus del refredat (de 9 a 10) Ta-ller: Cristal·lografia de proteïnes-I (de 10 a 11) La bellesa de la simetria en els cristalls (de 2/4 d’11 a 12). ECONOMIA. Unió Eu-ropea i sostenibilitat de l’estat de benestar (de 9 a 10) El frau fiscal a l’estat espanyol: només un problema econòmic? (de 10 a 12). PENSAMENT. Sarcasme, ironia i bon humor (de 9 a 12). HISTÒRIA. El paper de la classe obrera en la construcció de la identitat catalana (de 9 a 10) Catalunya en els models europeus de nacions de la prime-ra meitat del XX (de 10 a 11) Conformació de la identitat catalana en el món contempo-rani (d’11 a 12). LLENGUA. Construcció de llengües i entorns sociopolítics (de 9 a 2/4 d’11) Anàlisi de les actituds lingüísti-ques en una societat en canvi (de 2/4 d’11 a 12). COMUNICACIÓ. Les TIC en la promoció, la difusió i l’ensenyament de la llengua catalana (de 9 a 12). MÚSICA. La música a l’Europa de 1714 (de 9 a 11) Viva Carlos Tercer! Músiques de la cort reial de Carles d’Àustria (d’11 a 12). FORMACIÓ CULTURAL. 1714, què va representar als PPCC: les Illes (d’11 a 12) - Coneixement de Catalunya Nord. Identitat reivindicada i espera de la independència en el món as-sociatiu català (de 10 a 12) - Català. Nivell mitjà (de 9 a 2/4 d’11) Grup de conversa (d’11 a 12) Curs de llenguatge i gramàtica (de 2/4 de 10 a 11) Mistral: de l’idil·li a l’elegia (de 9 a 2/4 d’11) Curs de llengua occitana (de 2/4 d’11 a 12). JORNADES. XXIX Jornades sobre Cooperativisme: «Sostenibilitat: renovació, ampliació i en-fortiment de l’economia cooperativa» (de 10 a 2/4 de 2) - X Jornada sobre el Cris-tianisme al XXI: «Església i Catalunya» (de 10 a 12). A les 12 del migdia ACTES. Homenatge a Germà Colom. A les 3 de la tarda SEMINARIS. 1714, de Mallorca a Barcelona: artillers, pólvora, farina… i can-çons de resistència. JORNADES. XXIX Jornades sobre Cooperativisme (a 2/4 de 4). TALLERS. Periodisme digital - Fotografia digital - Doblem en català - Introducció a la dramatúrgia - Història del teatre català con-temporani - Taller de veu i expressió - Taller de moviment - Taller de matemàgia - Dansa -Sardanes - Cançons populars - Muntanyis-me. A les 4 de la tarda JORNADES. V Jor-nades de la Fundació Josep Irla a l’UCE: La transició cap a la república catalana - X Jornada sobre el Cristianisme al XXI: «Es-glésia i Catalunya». FÒRUM OBERT. Presentació del llibre L’imperi de la llengua comuna: guia de l’imperialisme lingüístic espanyol del professor Moreno Cabrera. A les 5 de la tarda ACTES. La repercussió del procés d’independència del Principat als altres països catalans. FÒRUM OBERT. Presentació de la Xarxa Referèndum 9N - Vilana-Perles i el constitucionalisme a la Guerra de Successió i a Europa. A les 6 de la tarda JORNADES. Catalunya Nord a l’abast. FÒRUM OBERT. Presentació de l’Institut del Teatre - Voluntaris Referèn-dum 9N i Manifest de la Catalanitat. A les de 9 de la nit ESPECTACLES. Col·lectiu Joan Pau Giné amb «Cantant Giné» i «Adiu ça va». CINEMA. Frederic Mistral.

2 / Viu l’UCE Diari de Prada / Dijous, 21 d’agost del 2014

DIUEN...

@ b e r n a t _ v i l a r o @Josep_Huguet: “El petro-li de #Catalunya és la seva gent”

@quimv Una #ucestiu es-tranya. De moment amb fred i sense @ManelOlle. M’han dit que vindràs aviat. Porta el bon temps, si us plau!

@martapascal Militants @jncatalunya un any més a Prada de Conflent @uce_cat apunt per escoltar en @jose-prull a la…

@JosepMLlaurado És molt curiós que la #UCE centri els seus continguts en la CAC, ni en el Principat sencer, ni en la globalitat dels PPCC. I es faci a Prada

@voluntaris9N Aquest dijous ens presentem a la @UCE_CAT a #Prada. Serà un honor

@catigat Mentre @sumate_asoc @eduardorepi omplen #UCE2014 l’unionisme va augurant divisió, identitaris-me i apocalipsi nuclear

-cupnacional David Fer@‏nàndez (@HiginiaRoig): “Cal desobeir la prohibició del TC per obeir la legalitat catalana” @UCE_CAT

@xtomas “L’únic que deci-deix si hi ha urnes el 9N és el Parlament de Catalunya” @joseprull @uce_cat

@josep_arisa 3 hEnguany, sense poder anar a

una #UCEstiu històrica.. Pero confiat que @iol_Roudor em millorarà tant de dia com de nit! cc @AlbertGaspa

-elpaisquevolem A #uces@‏tiu #jornades Josep Amat so-bre la ètica política de Cata-lunya.

el país que desitgen. Aquesta iniciativa estarà operativa durant un període breu de temps: fins al desembre d’aquest any.

EL MOMENT INSTAGRAM

Actuació del DJ Loïc Us ha agradat aquesta imatge? Si la voleu comentar, ho podeu fer a l’Instagram uce_cat

La doble jornada ha inclòs la presentació del projecte El País que Volem i una desena de xerrades i taules rodones. En aquests actes han participat diverses entitats, entre les que hi ha Sobirania i Justícia, Òmnium Cultural, l’Institut d’Estudis Catalans, el CEDOC-UAB, l’Espai Mata de Jonc, l’Assamblea Nacional de Catalunya i l’Ens de l’Associacionisme Català. També hi ha estat present el rector de l’UCE, Salvador Alegret, que alhora és el president del projecte. L’objectiu de la iniciativa és donar veu a la il·lusió que genera multitud de projectes personals i col·lectius per a fer un país millor i implicar tants sectors de la ciutadania catalana com sigui possible. És en aquesta línia que promou també actes, debats i trobades com han estat les Jornades de Prada.El País que Volem és un ambiciós procés de participació ciutadana que va néixer el juny passat amb

la plaforma online www.elpaisquevolem.cat per oferir als ciutadans un espai on poder plantejar reptes, idees i propostes relacionades amb

El país de la gent

Lluís Sola intervé en una de les ponències de les jornades El País que Volem

El País que Volem ha desplegat els dies 19 i 20 d’agost una intensa activitat a l’UCE amb una doble jornada que ha reunit diverses entitats i personalitats per debatre sobre el futur de Catalunya. També s’ha realitzat un taller de formació de voluntaris que puguin elaborar continguts i penjar-los al web.

Feu servir el hashtag #ucestiuPodeu seguir-nos a:Twitter: @uce_catFacebook: Universitat Catalana d’EstiuInstagram: uce_catFlickr: Uce Prada

Diari de Prada / Dijous, 21 d’agost del 2014 Viu l’UCE /

Sabeu que rere alguns trucs de màgia s’amaguen concep-tes científics i matemàtics? La màgia per entendre les mate-màtiques i les matemàtiques per explicar la màgia. Aquest és el propòsit del taller mate-màgia: com ensenyar mate-màtiques (i ciència) mitjan-çant la màgia, que imparteix avui i demà el professor de química i mag Miquel Duran. “Fem una introducció de jocs divertits de mentalisme rela-cionats amb aspectes curiosos i poc coneguts de les matemà-tiques. És una manera d’intro-duir la màgia i l’il·lusionisme per ensenyar matemàtiques i ciència i també per ensenyar aspectes cientifics complicats, per exemple el concepte d’en-tropia.” explica Duran.

Joan Pau Giné era, al costat de Jordi Barre i Pere Figue-res, el cantant més popular de Catalunya Nord. Un dels trets característics de les se-ves cançons era el model lin-güístic que utilitzava, farcit volgudament de gal·licismes per acostar-se al rossellonès del carrer. El 1993 va perdre la vida en un accident de cot-xe després d’una actuació a Bages. Des d’aquell moment la seva obra i la seva figura han estat reivindicades per la majoria de músics i cantants nord-catalans. L’any 2003 va apa-rèixer un quàdruple disc amb

CINEMA

tots els enregistraments –fins i tot els inèdits– fets per Giné.Amb motiu del 20è aniversarí de la seva mort, dues associ-acions rosselloneses (Adiu ça va? i Angelets de la Terra) van impulsar un homenatge nacional a Joan Pau Giné. El resultat ha aparegut el 2014 en forma d’un gran llibre amb quatre cedés. Més de 90 ar-tistes d’arreu dels Països Ca-talans canten les cançons de Giné amb els diversos accents de la llengua.Aquesta nit a la plaça hi haurà el grup Corrandes en són Cor-randes que cantarà algunes d’aquestes cançons.

Frederic MistralA mig camí entre el docu-mental i la ficció, aquest film presenta un Mistral capaç d’influir a un món massa so-vint marcat per la intolerància cap a moltes llengües i cultu-res.Frederic Mistral (1830-1914) és l’escriptor modern més im-portant en llengua occitana. Va ser distingit amb el premi Nobel el 1900 i va influenci-ar més d’una generació d’es-criptors catalans i occitans.

Cinema Lido a les 11 de la nit

Quatre participants d’un dels actes centrals de la XXVI Universitat Catalana d’Estiu: Ramon Mon-tanyà, Josep Garriga, Martí Boada i Joandomènec Ros. Rere seu, les lletres que anuncien l’edició de l’UCE extretes del cartell de l’any que va ser dissenyat per Mariscal. Vint anys després, Martí Boada i Joandomènec Ros segueixen venint a Prada.

ARA QUE FA 20 ANYS

Records de Giné

Degut a la limitació de temps, el taller de l’UCE és només una petita mostra, però Duran assegura que els que hi vagin s’ho passaran molt bé. “Bàsicament és una introduc-ció a la màgia com a art i a la màgia com a eina per ensenyar de manera divertida matemàti-ques i ciències. També volem demostrar que rere la màgia i aquestes coses aparentment impossibles hi ha ciència i matemàtiques. Explicarem al-gunes coses i altres les deixa-rem com un joc per engrescar i divertir els qui vinguin”.

Els que estiguin interessats en el tema, a partir d’octubre podran seguir el MOOC Mà-gia, ciència i secrets confessa-bles (en castellà) a través del web www.magcimooc.net.

Miquel Duran explica ciència i matemàtiques a través de la màgia

La màgia de la ciència

Joan Pau Giné, un artista reivindicat arreu del país

4 / La contra

L’ENTREVISTA

«La cristal·lografia ens permet veure els àtoms»

Núria FerrerCoordinadora del curs de cristal·lografia

El primer que crida l’atenció és el nom del curs… .

Sí. Es tracta d’observar els àtoms. De la mateixa mane-ra que et poses unes ulleres per veure-hi millor, la cristal-lografia ens permet veure àtoms i saber quan i on estan posats. Per tant, en realitat no hi ha unes ulleres atòmiques, és una metàfora…Sí. La difracció de raigs X, que van descobrir fa cent anys William Henry Bragg i el seu fill William Lawrence Bragg, és com si ens posés-sim unes ulleres que perme-tessin veure els àtoms. Per això diem que són unes ulle-res atòmiques. És una frase posada per suggerir que ara podem veure els àtoms. Un dels èxits més coneguts de la cristal·lografia és l’estructu-ra en doble hèlix de l’ADN. És un descobriment que ja té més de 50 anys i que s’ha popularitzat molt però va costar bastant perquè és for-ça complex. A mesura que ha anat avançant la capacitat de càlcul gràcies als ordinadors actuals, la capacitat d’em-magatzemar informació ha avançat de manera paral·lela i això ha estat molt important per a la investigació actual.Anem a pams. Què és la cristal·lografia?Podríem dir que és la cièn-cia que estudia l’ordre dels cristalls. I hem de pensar que tots els sòlids els podem con-siderar cristalls. La cristal-lografia determina com estan

disposats els àtoms en una mol·lècula.Hi ha molts avenços?Sí, molts. Els darrers anys hi ha hagut prop de trenta pre-mis Nobel que han fet refe-rència a descobriments en el camp de la cristal·lografia. Ha estat molt important de-terminar les estructures de les diferents mol·lècules, sobre-tot de les proteïnes. Quines aplicacions pràcti-ques té?Molts fàrmacs nous estan ba-sats en això. Ara coneixem millor com es provoquen malalties, com s’enganxa un bacteri a un determinat lloc… Conèixer l’estructura permet també conèixer nous fàrmacs que puguin lluitar contra de-terminades malalties.A qui s’adreça els curs que feu a Prada?A tothom. A Prada hem plan-tejat el curs pensant que hi hauria alumnes que no tenen cap base i per tant s’ha partit

de zero. Però tot i partint de zero hem procurat que hi ha-guessin referències a la recer-ca que s’està fent actualment en aquest àmbit. Els profes-sors que vénen treballen dia a dia en el camp de la recerca i poden explicar moltes coses. Els alumnes que han vingut amb una mica de coneixe-ments segurament s’han tro-bat més còmodes i potser han entès més coses però el curs està pensat per a tothom. Fins i tot si a alguns dels alumnes se’ls escapa alguna cosa. Al cap i a la fi, la cristol·lagrafia és una ciència descriptiva.El curs també té una part pràctica.Sí. Vam pensar que era un complement interessant. L’Alícia Guasch i el Xavier Carpena, que són els que fan el curs, van proposar unes pràctiques no gaire complica-des però que permetien visua-litzar algunes de les coses que prèviament haurien explicat.

Núria Ferrer és la coordinadora del curs Has dut mai unes ulleres atòmiques? 2014, Any Internacional de la Cristal·lografia, que s’imparteix a Prada. Vuit sessions teòriques i pràctiques, entre el 21 i el 23 d’agost. (Foto: UPC)

1714-2014

Diari de Prada / Dijous, 21 d’agost del 2014

Redacció: Gemma Aguilera, Joan Víctor i Joaquim Vilarnau.Fotografia: Josep M. Montaner.Maquetació: Violant Maluquer. / Correcció: Joan-Albert RosAssesorament informàtic: www.catux.org

Edita: Equip de premsa de la Universitat Catalana d’Estiu.Diari de Prada compta amb el suport de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Catalá. Trobareu més informació a www.tornaveu.cat

1. Cerqueu arreu de la nostra península d’Ibèria -Catalunya, Castella, Galícia-Portugal, Andalusia, Euskadi- i enlloc no trobareu aquesta grossa empenta de nomenats Poetes com aquí entre nosaltres catalans. Separats com estem amb la resta d’Espanya per la nostra cultura superior i cremant (cal recordar la influència més que funesta avui als espanyols del Valle-Inclán el “chivo” i del Rubén Darío, gats de vi inflats de vent que és tota la cultura hispanoamericana), ens havem deixat dur per la mateixa empenta, i perquè ells no valien, havem també nosaltres prescindit de valer. Després de Maragall, Poeta ple de fe i de romanticisme, que és el que més escau a tot Poeta, no es troba a Catalunya un Poeta veritat i representatiu. Quan la cosa bé vol dir que encara que es publiquin trenta o quaranta llibres de versos tots els anys, la majoria inèdits, joves apareguts de suara mateix, no per això es mou res entre nosaltres en un aspecte nou, ni sincer, ni valent.5. Jo us invito, poetes, a que sigueu futurs, és a dir, immortals. A que canteu avui com el dia d’avui. Que no mideu els versos, ni els compteu amb els dits, ni els cobreu amb diners. Vivim sempre de nou. El demà és més bell sempre que el passat. I si voleu rimar, podeu rimar: però sigueu Poetes, Poetes amb majúscula: altius, valents, heroics i sobretot sincers.

Joan Salvat-Papasseit. Contra els poetes amb minúscula (fragments), 1920