Enguany es compleixen cent anys de l’inici de la primera guerra

mundial. Aquesta guerra va tenir una forta incidència a Catalunya Nord, on el per-centatge de baixes entre la població fou superior a la mitjana de l’Estat francès. “Paradoxalment, el fet de te-nir tants morts va servir per assimilar el territori a l’Estat francès. S’havien mort per

França i les seves famílies van cobrar indemnitzacions”, explica Joan Becat.

A l’entrada de l’aulari es pot veure l’exposició Atrapats dins la guerra. A l’ocasió del centenari de la Gran Guer-ra i del 75è aniversari de la Retirada, feta pels alumnes de català del Col·legi Gustau Violet i del Liceu Renouvier.

Però la Guerra no només va tenir incidència a Catalunya

Nord sinó també a la resta del país. Voluntaris catalans van participar a la Guerra des de tots dos bàndols. Aquesta pre-sència és l’eix cental de l’acte del migdia, Als cent anys de l’inici de la Primera Guerra Mundial: participació catala-na i conseqüències, amb Fe-lip Solé (director i realitzador, TV3), David Martínez Fiol (historiador) i, com a mode-rador, Alà Baylac-Ferrer.

Cent anys de la Gran GuerraMuntatge amb un alumne de Prada entre combatents de la primera guerra mundial

L’UCE AL DIA

falten

82 dies pel #9n14

La sanitat pública pot pagar els tractaments més recents contra el càncer, tenint en compte que suposen una despesa mínima de 80.000 euros per pacient? Hem de canviar les pròtesis de genolls com si fossin peces de recanvi d’un cotxe? Com s’han de preparar i quins potocols han de seguir els cooperants

Els nous reptes de la sanitatinternacionals? Hi ha una ètica a Europa i una alta diferent als països del tercer món? El doctor Jordi Craven-Bartle explica que els cursos de salut de l’UCE d’enguany no tenen un únic eix temàtic sinó que debaten al voltant dels diver-sos reptes que enfronta la sa-nitat pública actual.

CIÈNCIES DE LA NATURA. Estudis de migració de papallones. Relació amb el canvi global (de 9 a 2/4 d’11) Recerques sobre els ocells migradors del Yasmina (de 2/4 d’11 a 12). SALUT. Salut pública: pre-venir el càncer gàstric, atendre malalties rares, assessorar els pacients. Helicobacter Pylori (de 9 a 10) Malalties minoritàries (de 10 a 11) Consell Consultiu de paci-ents a Catalunya (d’11 a 12). DRET. El preu just en el dret civil català (de 9 a 2/4 d’11) Condicions generals i clàusules abu-sives (de 2/4 d’11 a 12). PENSAMENT. L’home davant el mirall (de 9 a 12). CI-ÈNCIES SOCIALS. Repercussions de la Inquisició en la llengua i cultura catalanes (de 9 a 10) Les llengües: perspectiva psi-cològica (de 9 a 10) El cas Alcanyís (de 10 a 11). HISTÒRIA. Catalunya en el procés de construcció de l’estat modern espanyol (de 9 a 2/4 d’11) Les realitats estatals de l’absolutisme i la conversió en minories dels països sense estat (de 2/4 d’11 a 12). LITERATURA. El centenari de Joan Vi-nyoli (de 9 a 12). SEMINARIS. L’obra de Roís de Corella en la València de la segona meitat del XV. Textos, paratextos i contex-tos d’obres literàries catalanes (d’11 a 12) - La Mediterrània i la mediterraneïtat des de la perspectiva europea (de 10 a 11)- An-hels i experiències d’autogovern. El dret a decidir dels pobles: la declaració Wilson i altres bases jurídiques (de 9 a 10) El marc constitucional i les aspiracions sobiranis-tes catalanes (de 10 a 11) La viabilitat d’un Estat propi en el context europeu i internacional: Catalunya i Escòcia (d’11 a 12). FORMACIÓ CULTURAL. 1714, què representà als PPCC. Sardenya (d’11 a 12) - Coneixement de Catalunya Nord: percepcions i conseqüències d’una inde-pendència catalana (de 10 a 12) - Català. Nivell mitjà (de 9 a 2/4 d’11) Grup de con-versa (d’11 a 12) Llenguatge i gramàtica (de 2/4 de 10 a 11) Mistral: de l’idil·li a l’elegia (de 9 a 2/4 d’11) Curs de llengua occitana (de 2/4 d’11 a 12). JORNADES. X Jornada de l’IEC a l’UCE: L’Ense-nyament de llengües en països romànics. Plurilingüisme personal. Multilingüisme social - El País que volem (de 9 a 12). A les 12 del migdia ACTES. Als cent anys de l’inici de la Primera Guerra Mundial: participació catalana i conseqüències. A les 3 de la tarda JORNADES. X Jorna-da de l’IEC a l’UCE - El País que volem. TALLERS. Viquipèdia - Fotografia digi-tal - Doblem en català - Dansa - Sardanes - Cançons populars - Muntanyisme. A les 4 de la tarda JORNADES. V Jornades de la Fundació Josep Irla: La transició cap a la república catalana. FÒRUM OBERT. Migracions, educació i investigació. A les 5 de la tarda ACTES. El procés i la nova immigració. 50 anys d’Els altres catalans de Francesc Candel. FÒRUM OBERT. Projecció del documental Catalunya, na-ció sense estat - Presentació de www.re-gion.cat. A les 6 de la tarda JORNADES. Catalunya Nord a l’abast. ACTES. Des-greuge i ofrena floral a Pompeu Fabra. A les 9 del vespre ESPECTACLES. Cobla Nova Germanor. A les 11 de la nit CINE-MA. Dins la pell de l’ós.

2 / Viu l’UCE

Cobla Nova Germanor La Cobla Nova Germanor de Perpinyà és una de les formaci-ons que mantenen vives la música de cobla a Catalunya Nord. Aquest any debuten a Prada per donar continuïtat a les sarda-nes a les nits de l’UCE. Una vetllada pensada especialment per a qui vulgui ballar sardanes.

A les 9 del vespre Plaça de la Vila

DJ Loïc Arribat expressament de Mataró, el DJ Loïc té la intenció de revolucionar la nit del Liceu amb una àmplia i variada selecció de house internacional en el que també hi ha incloses algunes peces catalanes. Música per no parar de ballar. La cita és a les dotze de la nit, al Bar de l’UCE. Prepareu-vos, que no s’hi val a quedar-se quiet!

A les 12 de la nit Bar de l’UCE

MÚSICA

Diari de Prada / Dimarts, 19 d’agost del 2014

DIUEN...

@DipuBcn Esteve: “Com fa 100 anys, volem 1 estat que puguem sentir propi, + just i solidari” @Mancomuni-tat100 @UCE_CAT

@homenatgeCala Dime-cres 20 agost presentació del documental #LlavorsDeLli-bertat a la @uce_cat #Prada-Conflent

@caigueral L’administració nordcatalana respectarà «la decisió del poble de #Cata-lunya» #ucestiu @UCE_CAT

@nuriarosell Interessant conferència del Dr. Josep Lluís Martin Berbois a @uce_cat sobre l’Estatut de Núria #ucestiu #historia #ca-talunya

Josep_Huguet Avui a la@‏UCE de Prada debat sobre 75 anys de l’exili republicà amb Enric Pujol, Raimon Gual, Salvador Alegret i jo mateix

@bibiloni I després a pre-parar maletes, perquè demà passat vaig cap allà. A la @UCE_CAT de Prada!

@AnnaSimo @oriol_ges faig les reflexions q conside-ro en debat amb gent UCE d Prada, q som adults i hem de ser conscients que el que val la pena costa

@mhistoriacat #arafa 46 anys agost 1968 primera edició Universitat Catalana d’Estiu #Prada @uce_cat

@llenguacatalana Mòs-tra Cinèma Occitan Prada #Conflent. Avui, 23h,Frédéric Mistral,Cinema Lido #DGPL

@DiariPV Tret de sorti-da a l’Universitat Catalana d’Estiu: Raimon Ribera [En-viat especial] / Prada

recorregut sistemàticament per l’Estat: recordem què ha passat amb el cinema o l’etiquetatge, per exemple. Mentrestant, ells imposen diàriament la llengua castellana sense complexos. En canvi, en altres àmbits on no hi ha aquests entrebancs, la llengua demostra constantment la seva vitalitat. Per exemple en noves tecnologies, a internet…”. Mundet havia de ser a Prada per participar a la taula rodona d’ahir a les 5 de la tarda, La situació de la llengua catalana. A la taula rodona es van debatre altres aspectes relacionats amb la salut de la llengua catalana, com la presència del català al cinema. Finalment, a la taula rodona hi van participar Francesc Marco, Gemma Ponsa i Josep M. López i Llaví. Els vint anys de la Plataforma per la Llengua tornaran a ser presents a Prada amb la presentació del llibre Plataforma per la Llengua. 20 anys defensant el català, que anirà a càrrec de Francesc Marco el dia 22, a les 4 de la tarda.

CINEMA

A la pell de l’ós, de François Boutonnet Cada any, coincidint amb el Carnestoltes, té lloc a Prats de Molló, a l’oest del Valles-pir, la Festa de l’Ós, una ce-lebració plena de rituals sim-bòlics. La música de cobla i la participació de tot el poble, converteixen aquest Carnaval en una festa fascinant. François Boutonnet l’ha vi-sitat i ha fet A la pell de l’ós (Dans la peau de l’ours) una pel·lícula documental que ell mateix presentarà al Cinema Lido de Prada.

Cinema Lido a les 11 de la nit

“En general s’ha avançat en l’ús de la llengua, cosa que confirma un cop més que el català té una mala salut de ferro. Però no és un avanç uniforme perquè en certs àmbits també s’ha retrocedit”

explica Daniel Mundet. “En els àmbits on cal un marc jurídic propi, el català juga amb desavantatge perquè l’Estat li va a la contra. Qualsevol intent lesgislatiu fet des de Catalunya és

Vint anys de lluita pel català

Fa vint anys que es va crear la Plataforma per la Llengua amb la voluntat d’enfortir la llengua catalana. Com s’ha comportat el català en aquest temps? S’ha avançat en el seu ús o s’ha retrocedit? N’hem parlat amb Daniel Mundet, director de la Plataforma per la Llengua.

Feu servir el hashtag #ucestiuPodeu seguir-nos a:Twitter: @uce_catFacebook: Universitat Catalana d’EstiuInstagram: uce_catFlickr: Uce Prada

Diari de Prada / Dimarts, 19 d’agost del 2014 Viu l’UCE /

La XXVI Universitat Catalana d’Estiu va rebre Carles Sechi en l’any que va ser escollit Síndic de l’Alguer. Era l’any 1994 i d’aleshores ençà Sechi ha estat un habitual de Prada i ha fet normal la presència d’algueresos a l’UCE. Per aquest motiu, els darrers anys hi ha hagut actes amb presència d’algueresos, hem pogut sentir música feta per intèrprets d’aquesta ciutat i hem pogut tastar productes gastronòmics i vins elaborats a l’Alguer.

ARA QUE FA 20 ANYS

Una de les coses més difícils d’estudiar és l’humorisme en filosofia. I no perquè els filò-sofs no siguin seriosos, sinó perquè de segons quins filò-sofs mai no s’acaba de saber si riuen, se’n riuen o fan riure. Si bé aquesta qüestió acom-panya de bon començament la presència de la filosofia a la ciutat amb la figura de Sòcra-tes, en aquest curs es pretén una aproximació a la qüestió següent: de quina manera cal que tractem el riure i el som-riure, el sarcasme i la ironia, en una història intel·lectual de la filosofia catalana?Un dels aspectes que sovint s’escapen dels estudis filo-sòfics seriosos és l’humoris-me. Filòsofs d’arreu del món han cultivat i el gènere i els

filòsofs catalans no en són l’excepció. El referent més clar és Francesc Pujols. La Universitat Catalana d’Estiu d’enguany aborda aquest as-pecte amb el curs Sarcasme: ironia i bon humor en la filo-sofia catalana, que coordina Josep Monserrat. “L’humorisme és l’altra cara de la filosofia però sense l’una no es pot entendre l’al-tra. Pujols serveix per expli-car Dalí, sí, però també per explicar Eugeni d’Ors. Tota la seriositat d’Eugeni d’Ors no es pot entendre sense el contrapès de Francesc Pu-jols”. Els darrers anys s’han reeditat diversos llibres de Francesc Pujols però encara no s’ha fet un estudi seriós sobre la seva obra.

Humor i filosofia

Entre els aniversaris que se celebren aquest 2014, n’hi ha tres que tenen com a pro-tagonista Pompeu Fabra, el geni ordenador de la llengua catalana. Es tracta dels 90 anys de la seva destitució de la càtedra de llengua catalana a l’Escola del Treball, els 80 anys del seu empresonament a l’Uruguay i els 75 anys del seu exili.

Desgreuge a Pompeu Fabra

Per aquests motius, la tradi-cional ofrena floral a la seva tomba, aquest any adquireix el caire d’acte de desgreuge. Com ja és habitual, la coordi-nació de l’acte va a càrrec de Jordi Mir.Els que hi vulgueu assis-tir heu de ser davant la sala d’actes de l’UCE a les 6 de la tarda. Junts ens desplaçarem fins el cementiri de Prada.

Homenatge a Pompeu Fabra a l’UCE de 1992, amb Jordi Carbonell, l’aleshores batlle de Prada, Pau Blanc, i Pere Pellicer, alumne de Fabra

Til Stegmann, homenatjat a l’UCE, a punt per dinar Us ha agradat aquesta imatge? Si la voleu comentar, ho podeu fer a l’Instagram uce_cat

4 / La contra

L’ENTREVISTA

«La ciència és íntrinseca en la cuina; l’art, no»

Pere CastellsCoordinador de la Unitat UB-Bullipèdia

Què és la Bullipèdia? És un recull d’infor-mació al voltant del

món de la cuina. No té res a veure amb la Viquipèdia sinó que és una cosa pensada i dis-senyada per professionals.Serà accesible només per als professionals?En principi, sí. Aquesta és la idea. Però una vegada tin-guem aquesta Bullipèdia pro-fessional en podem fer les adaptacions que vulguem. Hi pot haver una altra Bullipèdia oberta a tothom, per què no?En què es diferencia la Bu-llipèdia amb, per exemple, el Corpus Culinari de la Cuina Catalana?El Corpus Culinari de la Cui-na Catalana és molt interes-sant i els seus responsables col·laboren amb la Bullipè-dia. Van fer una recopilació del que és la cuina catalana, de totes les receptes, de tota la tradició i de tot el que hi ha sobre cuina catalana fins a l’actualitat. La Bullipèdia no es queda només en les recep-tes sinó que entra en el ter-reny de la informació gene-ral: classificació de productes culinaris, processos… el que nosaltres volem és academit-zar la cuina. La cuina és més art o és més ciència?Jo sóc científic i he de dir que té punts de tot, no només d’art i de ciència sinó també de tecnologia, per exemple. Té elements artístics, evident-ment, però té molts elements científics a remarcar. De fet, la cuina -i per extensió tota

la gastronomia- té elements comprobables científicament: processos físicoquímics, es-tructures… la ciència és in-trínseca a la cuina. En canvi, l’art n’és extrínsec. A partir de la cuina pots escollir si fas art però no pots triar si s’hi pro-dueixen processos químics.Ja fa uns anys que ens hem habituat a sentir a parlar d’esferificacions i de con-ceptes similars. Cap on van les investigacions en ciència culinària? Quin és el proper concepte del que sentirem a parlar?És una mica agosarat dir-ho però jo crec que seran les im-pressions 3D en alimentació. És una gran revolució que no sé si és futura o ja és present. En poc temps hi haurà molt moviment. Aquesta és una de les grans revolucions que es produiran.Arribarem a tenir aquest tipus d’instrumental a les

cases o quedarà com a pa-trimoni exclusiu dels grans restaurants?Depèn. Les esferificacions ja no són patrimoni exclusiu dels grans restaurants sinó que han arribat a tot tipus d’esta-bliments. No crec que arribin a les cases particulars però sí que hi estan arribant els pro-ductes derivats: el caviar d’oli o el caviar de fruita, que són productes fets amb aquest pro-cés. I pel que fa a les impres-sores d’aliments, m’atreveixo a pronosticar que sí que en tindrem a les cases. I no crec que triguem gaires anys.Quin nivell han de tenir els alumnes que vinguin al curs?Cap. Parlar de cuina és molt fàcil, ho entén tothom. Ex-plicaré i faré in situ algunes coses relacionades amb la ci-ència i la cuina. Faré una es-ferificació perquè vegin què és. I veuran que no és gens complicat.

Pere Castells (Bellcaire d’Urgell, 1956) és llicenciat en Químiques per la Universitat de Barcelona. Des de 2013 és el coordinador de la Unitat UB-Bullipèdia, un dels projectes de ciència impulsats pel cuiner Ferran Adrià.

1714-2014

Diari de Prada / Dimarts, 19 d’agost del 2014

Redacció: Gemma Aguilera, Joan Víctor i Joaquim Vilarnau.Fotografia: Josep M. Montaner.Maquetació: Violant Maluquer.Assesorament informàtic: www.catux.org

Edita: Equip de premsa de la Universitat Catalana d’Estiu.Diari de Prada compta amb el suport de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Catalá. Trobareu més informació a www.tornaveu.cat

Llengua, perseguida; dret civil, perseguit; dret polític, abolit; llibertats individuals, constitucionals i territorials catalanes, abolides; nom, reduït a una expressió geogràfica com la Itàlia abans de 1859, i com la Polònia fa cent anys; enveja contra nosaltres; avorrició contra les nostres llibertats i els costums, i institucions nostres; veus aquí el que n’ha tret i en treu Catalunya de ser espanyola, d’aquesta Espanya absolutista, «conquistadora» nostra, orgullosa amb els catalans, i amb els mateixos castellans; orgullosa amb tots els «provincians» i humil, vassalla, covarda, amb els estrangers, sobretot amb els alemanys i austríacs. Per tot arreu és mirada amb desdeny i com a nació decaiguda a més no poder, la bandera d’Espanya; desitgem que la catalana, que té els mateixos colors i més barres, torni a fer simpàtica la bandera groga i vermella per tot el món. Podent ser Estat lliure, per què voler ser províncies uniformades i centralitzades, ni departaments centralitzats i uniformats? Ni espanyols, ni francesos súbdits; sinó catalans lliures, autònoms, confederats amb pactes lliures o amb senzills tractats d’aliança, Llibertat i fraternitat, res de vassallatge, ni de subjecció: independència i amistat de germans, tant respecte dels espanyols, com dels francesos.

Josep Narcís Roca i Farreras. Ni espanyols ni francesos, 1886