12

_unt

itled

JUL10

“Escolto i oblido. Veig i recordo. Faig i entenc.” Proverbi xinès

Fundació Balia

Pens

ant

en p

lura

lNou web corporatiu

E-N

otíc

ies Conchita

Núñez

El re

trat

Curs2009/2010

2 Sumari Editorial 3De què vas?

3

6

14

10

11

16

De què vas?

El retrat

E-Notícies

Pensant en plural

Col·laboracions:

Joan Ramis-Pujol (“El camí de Sant Cugat”/E-Notícies)

Àngels del Amo Martín (Diari d’un estudiant en pràctiques/Saló de cian)

Revisió i traducció de textos:

Servei Lingüístic Edició, maquetació i il·lustracions:

Sintagma, Edicions Corporatives Impremta:

Imgesa

Consell de redacció:

Ivana CasaburiGema CastelAnna CockroftAlbert DíazAnna DíazDavid Fernández-ManzanosXènia GuàrdiaJosé Antonio Mengual

Susana MotillaAdela Nebot Natàlia PérezSusana PérezAna Solà

CRÈDITS

Aquesta revista està feta amb paper reciclat

El personatge

Saló de cian

Ja fa diverses setmanes que ens vam despertar amb la notícia de l’erupció d’un llunyà volcà d’Islàndia; una notícia que, a priori, excepte per la curiositat, es trobava molt lluny de la nostra realitat quotidiana. Això no obstant, a mesura que el núvol tòxic es va anar estenent i va col·lapsar el trànsit aeri mundial, vam començar a ser conscients que aquesta notícia ja no era tan llunyana, perquè era més que probable que diverses persones de la comunitat d’ESADE es trobessin viatjant pel món en aquell moment.I, efectivament, va ser així. Aquella primera “setmana de núvol tòxic” va bloquejar tres persones a Londres: una es va haver de quedar a l’espera a Anglaterra perquè no hi havia bitllets per al tren del Canal i els vaixells trigaven més de 35 hores a fer la travessia; una altra va aconse-guir arribar a França i, després, a Alemanya. Finalment, totes dues van coincidir per sorpresa a l’aeroport de Munic, des d’on van tornar a Barcelona. La tercera “londinenca”, seguint una ruta diferent, va acabar aterrant a Madrid. Unes quantes persones de Màrqueting i Admissions MBA van quedar bloquejades en diversos països, entre els quals hi havia Kuwait. Altres van poder tornar des d’Àsia a Espanya passant per Casa-blanca. Les que es trobaven a l’Amèrica del Sud finalment van poder tornar per una ruta aèria del nord que els va permetre arribar dies més tard. També tenim notícia d’una professora de finan-ces que, després de fer un ICT, aquell dijous va agafar l’últim avió que va sortir des de Munic abans que es tanquessin tots els aeroports, o això els va dir el comandant mentre sobrevolaven Alemanya. Una altra professora, això no obstant, no va ser tan afortunada i es va haver d’esperar diversos dies als EUA fins que es va restablir el trànsit aeri. I podríem continuar amb una llarga llista de casos que coneixem i amb d’altres que, segurament, no han arribat a la nostra redacció.I és que, encara que tots sabem que estem immersos en un procés d’internacionalització i globalització d’ESADE, potser no som conscients

al 100 % que cada dia de l’any hi ha diverses persones de la nostra comunitat que es troben escampades per Europa, l’Àsia, els Estats Units..., cosa que significa que qualsevol fenomen –natu-ral o no– que afecti algun continent es trobarà “algun ESADE” per allà, ja sigui fent classes, assistint a algun fòrum internacional o donant a conèixer el nostre portfolio en alguna fira. Quan alguna cosa es mogui al món, hem de pensar que segurament tenim algun col·lega exactament allà... Potser també movent el món.

El núvol tòxic

La missió de l’Institut d’Innovació Social d’ESADE és desenvolupar les capacitats de les persones i de les organitzacions dels sectors empresarial i no lucratiu per enfortir-ne, en les activitats pròpies, la contribució a un món just i sostenible. Per això, l’Institut genera i divulga coneixement, i aporta formació en els àmbits de la responsabilitat social de l’empresa i la relació amb els grups d’interès, el liderat-ge i la gestió de les ONG i l’emprenedoria social.

Alguns dels projectes de recerca principals d’aquest curs 2009-2010 han es-tat: Característiques i competències del lideratge a les ONG, RSE (responsabilitat social de l’empresa) i pimes: anàlisi de tres sectors, Observatori de la Inversió Socialment Responsable, Stakeholder engagement: comunitats indígenes, Anà-lisi de la filantropia corporativa i RSE i innovació, empreses que inspiren futurs, entre d’altres. Podeu ampliar informació de cadascun d’ells al web de l’Institut:www.innovacionsocial.esade.edu.

A més de la recerca, l’Institut fa publicacions i actes de divulgació sobre les temà-tiques principals en què treballem. Tots els llibres estan disponibles per consultar i descarregar en PDF al web de l’Institut. Per estar al dia de les novetats de l’Institut, editem la newsletter iSocial, que dos cops al mes inclou articles i recursos d’interès: www.innovacionsocial.esade.edu/iSocial. Us podeu subscriure a la nostra base de

dades accedint directament al formulari d’alta i així po-dreu estar informats de totes les nostres iniciatives.

L’Institut d’Innovació Social fa més de quatre anys que treballa en la recerca a ESADE amb un equip de pro-fessionals compromès, tant de professors com d’in-vestigadors, PAS i col·laboradors. L’equip directiu està format per Ignasi Carreras, Sonia Navarro, Jo-sep Maria Lozano, Alfred Vernis i Daniel Arenas. Com a investigadors comptem, entre d’altres, amb David Murillo, Marc Vilanova, Itziar Castelló, Pep Mària i Maria Sureda. També hi col·labora Nicola Pless. Com a personal PAS, hi ha Anna Hernando i Núria Fenero. Tots ells fan realitat la feina i les activitats de l’Institut.

Si en voleu rebre més informació o po-sar-vos en contacte amb nosaltres, ens podeu enviar un correu electrònic a innovacionsocial@esade.edu.

Institut d’Innovació Social d’ESADE

Maria Sureda Nicola Pless Núria Fenero Pep Mària Sonia Navarro

David Murillo

Alfred Vernis Anna Hernando Daniel Arenas Marc Vilanova

Ignasi Carreras

Josep M. Lozano

Itziar Castelló

GRÀCIES! JA HEM ACONSEGUIT 35.000 € PER A BEQUESGràcies per fer possible que la Campanya per les Beques, el primer programa institucional de donacions adreçat a persones, comenci a ser una realitat. Amb les aportacions que estem rebent d’antics alumnes, alumnes, professors i empleats d’ESADE, el proper curs podrem atorgar més beques als estudiants d’MBA, dels programes universitaris i de doctorat. La Campanya per les Beques estarà oberta fins al 31 de desembre de 2010.www.mouesade.com

Orio

l Nin

Inspiring futures 54 Marca global

Comunicació Internacional:

A fora, al gran món, ESADE és un de tants peixos petits en un gran estany. El repte és com podem garantir que som un dels peixos més atractius, un peix que els participants més prometedors i els experts acadèmics d’arreu del món volen al seu plat (o al CV, com a mínim). Una manera de desenvolupar aquesta atracció (o, en primer lloc, el reconeixement de marca) és per mitjà de les relacions amb els mitjans internacionals.

El fet que el professorat d’ESADE sigui esmentat al The Financial Times, al BusinessWeek, a la National Public Radio o fins i tot al The Times of India, no ven directament un programa, però transmet la idea que els experts d’ESADE estan entre els millors, cosa que comportarà que les persones valuoses amb talent vulguin aprendre d’ells o vulguin treballar-hi. Els impactes en els mitjans de comunicació internacionals també poden ser una altra manera d’afegir valor als graduats d’ESADE i garanteix que els ocupadors i els companys reconeguin la marca mundial d’ESADE.

En els mercats madurs on el nom d’ESADE és conegut, és important distingir l’escola, posicionant-la com a líder en determinades àrees de negoci (per exemple, la innovació, l’entrepreneurship social o la geopolítica), i això requereix una col·laboració activa amb el professorat i amb la direcció del programa, així com amb altres actors que estan “promovent la marca” a escala internacional (global centres, Admissions MBA, Servei de Carreres Professionals, Executive Education, Gestió de Marca, etc.).

Atès que ESADE no és gaire sovint un dels “referents” per a les publicacions amb seu fora d’Espanya, els periodistes no ens acostumen a trucar, més aviat els truquem nosaltres proposant-los idees, històries i coneixements. Cadascuna d’aquestes idees ha de ser molt internacional o

ha d’estar relacionada amb el país del mitjà de comunicació en qüestió, i això succeeix en tots els àmbits (imagineu-vos, per exemple, la probabilitat que El Mundo publiqui una història si no té cap enfocament espanyol i no afecta la població espanyola d’alguna manera). Per sort, gràcies al nostre volum d’estudiants internacionals, el nostre professorat i la nostra recerca, aquests vincles són cada cop més fàcils d’aconseguir.

Comunicació Internacional no és una illa i depèn, en gran manera, de la tasca dels altres grans constructors de marca mundial a ESADE. Per exemple, com més ben classificada estigui ESADE als rànquings, més fàcil és obrir-se les portes amb els periodistes en nous mercats. Comptar amb gent ben informada als globals centers és una manera excel·lent de conèixer quin tipus d’històries interessen als periodistes i al públic en aquests mercats, per no parlar de la llengua o de la superació de les barreres culturals. El fet que el Departament de Màrqueting s’asseguri que ESADE tingui una única marca coherent visual online i offline és clau per enfortir-ne el posicionament de marca.

Així doncs, bona part de la tasca de Comunicació Internacional es

destina a millorar les relacions amb la quarantena de corresponsals estrangers a Madrid. Es tracta, de vegades, d’atendre els periodistes especialitzats en formació empresarial dels principals mitjans de comunicació mundials de Nova York, Londres, París o Santiago de Xile. Altres cops, cal posar-se en contacte amb els periodistes dels diaris nacionals de mercats clau. També es tracta d’utilitzar la recerca o els actes organitzats com a base per generar documents en anglès, dinàmics, i adequats als contextos, destinats a la premsa (com la miniversió en anglès de les nostres Perspectives econòmiques, basada en la important tasca duta a terme pel Departament d’Economia). De vegades es tracta de donar suport als actes amb un enfocament internacional, dins i fora del campus, com ara la taula rodona de degans duta a terme conjuntament amb l’Instituto de Empresa a l’Expo de Xangai el mes passat, o les activitats dels diferents chapters d’ESADE Alumni.

Així doncs, l’objectiu de Comunicació Internacional és, per sobre de tot, construir la marca global d’ESADE, fent paleses les

nostres reivindicacions, per tal de garantir que les notícies relacionades amb els nostres programes, la nostra recerca i el nostre professorat arriben als professionals, actuals i futurs, de l’àmbit del dret i de l’empresa d’arreu del món.

Borja MullerasÀrea de Negoci i ServeisServei TIC

Què t’inspira a llevar-te cada matí?La il·lusió de viure i de treballar per un món més just.Comprovar que hi ha gent que val la pena i esforçar-me per ser millor persona cada dia.

Què t’inspira ESADE?Una institució en què es formen persones que exerceixen de directius socialment responsables i respectuosos amb tots els professionals.És un orgull pertànyer a una organització viva, canviant i que és a l’avantguarda de les escoles de negocis.

Què creus que aportarà ESADE al futur?Contribuirà perquè les organitzacions siguin més eficients i més compromeses amb la societat. Gràcies a la recerca aportarà nou coneixement que es transmetrà a la societat i hi fomentarà el debat social.

Com veus l’ESADE del futur?La internacionalització i el creixement de la Facul-tat de Dret marcaran ESADE en els propers anys. ESADE serà una escola amb presència arreu del món i on les noves tecnologies seran claus per difondre’n les activitats i captar-ne el talent.

Pep MàriaProfessor del Departament de Ciències Socials

Què t’inspira a llevar-te cada matí?M’inspira esperar trobar-me amb gent diversa amb qui celebraré la vida: una vida feta de llums i ombres, però que finalment val la pena de viure. M’inspira estar atent a aprendre coses sobre el món i a posar el meu granet de sorra per fer aquest món més just i fratern. M’inspira creure que al final “Déu eixugarà les llàgrimes de tots els ulls” (llibre de l’Apocalipsi) i que jo puc començar a eixugar-les ja avui.

Què t’inspira ESADE? Jo veig ESADE com un munt de gent que ve de llocs diferents per compartir un projecte, una mis-sió: crear coneixements, transmetre’ls als alum-nes i influir en la societat per fer-la més fraterna i justa. La clau és descobrir, cada dia d’una manera nova, que qualsevol posició que ocupem i que qualsevol cosa que fem ajuden a aquest projecte i ens fan més humans. Què creus que aportarà ESADE al futur?Contribuirà a fer del management i del dret disciplines més rigoroses al servei del benestar i de la justícia. Però per fer aquesta contribució, cal buscar noves formes de coneixement, noves formes de gestionar ESADE, nova inspiració per a cadascun dels que treballem aquí. ESADE “inspira-rà futurs” si treballem l’esperit, tal com ens va dir fa un temps el meu big boss, el P. Adolfo Nicolás. Com veus l’ESADE del futur?El veig més globalitzat: amb treballadors i alumnes de diversos països i de grups socials que avui no ho poden pagar. Però espero que aquesta diver-sitat nacional i social no sigui una torre de Babel, sinó que tingui harmonia i ens obri a la meravello-sa diversitat del món. ESADE: un mirall del món perquè el món s’hi vegi més “guapo”.

Claudia ChianeseÀrea de Formació i DesenvolupamentServei RRHH PAS

Què t’inspira a llevar-te cada matí?Primer, em cal una bona dutxa; si pot ser, intercalant aigua freda amb aigua calenta…; si no, és difícil inspirar-se… Després, un somriure de la meva filla i un petó del meu marit, i aleshores ja estic inspirada, a punt per enfrontar-me a un gran dia de reptes nous i amb ganes de fer tot el que m’he proposat el dia anterior: senzillament, moure coses, avançar, créixer, construir, aportar el meu granet de sorra, recolzar els altres en el seu desenvolupament, i desenvolupar-me jo també... Anar sempre endavant i mai enrere.

Què t’inspira ESADE?Excel·lència, qualitat, coneixement, prestigi i reconeixement, debat sa, valors, història, humanitat, desenvolupament, compromís, capacitat crítica, canvi constant i, precisament, futur… Podria seguir, perquè m’inspira moltes coses més, però això és el primer que em transmet. I crec en l’espontaneïtat, que és el més autèntic. Què creus que aportarà ESADE al futur?Tot el que he comentat anteriorment, adaptant-se sempre als temps que corren, per ajudar a construir la societat futura, i sense perdre mai de vista la seva raó de ser i els valors que, juntament amb la seva història, la diferencien de la resta d’escoles. Com veus ESADE en el futur? Aquí, més que contestar com la veig… Hi ha tants factors en joc…! M’agradaria ser prudent, ambiciosa i, alhora, constructiva, així que puc dir com m’agradaria veure-la amb dos matisos:

•ESADE com a escola de negocis:Ocuparà o continuarà mantenint una de les primeres posicions en els rànquings més prestigiosos a escala mundial, com a Facultat de Dret i com a Business School. Tenim molta feina a fer, és veritat, però no ens manquen la il·lusió ni les ganes, que són un punt de partida important.Lluitarà contra la conjuntura econòmica i superarà obstacles.Continuarà generant debat social en tots els continguts i en els fòrums més rellevants d’avui dia. Formarà els directius del dia de demà, i es diferenciarà d’altres escoles per la qualitat i el rigor.

•ESADE com a espai de desenvolupament del nostre futur professional:Com una escola global, amb un model de gestió més orientat als objectius i un sistema de funcionament més en línia amb altres grans empreses europees i mundials, pel que fa a les polítiques de conciliació per al personal, i de desenvolupament i retenció del talent. Com una institució socialment responsable, tant cap enfora, amb els seus programes, com cap endins, posant en pràctica els coneixements en el dia a dia de la comunitat.

què és?Fa poc vaig conèixer, a Pequín, un nord-americà que havia sentit a parlar d’ESADE i ens associava amb el fet de ser una de les millors escoles de negocis del món. Això és bo. Des de Barcelona, Madrid i Buenos Aires, ens agrada pensar que ESADE es coneix arreu del món, com a sinònim d’una gran reserva mundial de talent empresarial i acadèmic, però encara no és ben bé així com ens veuen. El món encara ha d’aprendre moltes coses d’ESADE.

““Una manera de

desenvolupar el reconeixement de la marca ESADE és per mitjà de les relacions amb els mitjans internacionals

Pep Mària Claudia Chianese Borja Mulleras

6 E-Notícies E-Notícies 7

Un dia plujós, fa algunes setmanes, vaig tornar a l’edifici 2. No us penseu pas que m’havien castigat o alguna cosa per l’estil: vaig haver de tornar-hi a buscar un arxivador buit que ens hi havíem deixat quan fèiem el trasllat.

Alguns de vosaltres segur que recordeu la pel-lícula El Álamo, un western de 1960 dirigit i protagonitzat per John Wayne. La pel·lícula va ser nominada a diferents categories dels Oscar de 1960: millor pel·lícula, millor actor secunda-ri (Chill Wills), millor fotografia en color, millor muntatge, millor guió original, millor cançó per a Dimitri Tiomkin i Paul Francis Webster per The Green Leaves of Summer i Oscar al millor so.

La meva sensació en entrar a l’edifici 2 va ser com si fos a la peli: semblava que el temps s’ha-gués aturat, pels passadissos hi corrien aque-lles “boles rodadores” i gairebé s’hi podia sentir aquell “...biru biru biii... taun taun taunnn... “

Us explico una curiositat: a l’Amèrica, aquestes boles reben el nom de tumbleweed (matoll ro-dador), a Espanya reben els noms de salicor o barrilla, però m’encanta com ho diuen a la Man-xa, corremundo (no és genial?). A l’Argentina, en diuen cardo ruso; a Veneçuela, cabeza de loco (encertadíssim).

Quan aquestes “boles” apareixen als westerns, gairebé sempre van a parar als peus d’un Clint Eastwood amb ponxo, dos Colt 45 i uns quants morts...

Ja sé que no és pas el cas i que m’estic allunyant massa del tema, però és que l’edifici 2 és un mis-teri per a tots.

Mentre hi havia activitat, es deia que a la 4a planta hi havia fantasmes. Els alumnes contaven algunes històries que et feien plantejar si seria prudent anar sola al lavabo... Jo mai no en vaig veure cap, però molts recordareu com un company del SAT ex-plicava una presumpta aparició del més enllà que va viure en primera persona una nit a l’edifici 2...

En dies de pluja com aquest, no era gaire acon-sellable entrar a l’edifici i pujar planta per planta, sola i mig en penombra... Però, si volia recuperar l’arxivador, no hi havia cap més remei que fer-ho...

En el procés de “buidatge”, primer va desaparèixer la cafeteria, després el personal PAS i, finalment, el professorat.

Ja tinc l’arxivador. Uf! Me’n vaig corrents, no fos cas que... A veure si aviat hi tenim nous ocupants...! Així els nostres “fantasmes” no estaran tan sols...!

Des de l’any passat, la Facultat de Dret d’ESADE és membre fundador del Center for Transnational Legal Studies (CTLS), un centre del qual formen part una vintena d’universitats d’arreu del món i que lidera el Georgetown Law Center. Té la seu a Londres, en un edifi-ci de la legal city anomenat Swan House (literalment, ‘la casa del cigne’). Per a ESADE, pertànyer al CTLS implica mol-tes coses, d’entrada, una d’ineludible: un professor de la Facultat s’ha de des-plaçar cada any a Londres per incorpo-

rar-se al Center durant tot un semestre com a professor a temps complet.

El valor de l’experiència és difícil de quantificar. Formar part activa del cen-tre suposa, entre altres coses, conviure acadèmicament amb altres companys i amb estudiants vinguts literalment de tots els continents, cosa que articula un mosaic fascinant de cultures, races, reli-gions i, evidentment, diversos sistemes jurídics i maneres d’entendre el dret i la justícia. Aquest mosaic queda molt bo-nic en una fotografia, però és important sobretot a l’aula, on el professor afronta uns reptes que són molt diferents als habituals. I és que encara que a ESA-DE estiguem acostumats a ensenyar en altres llengües i a estudiants de molts

països, al final sempre es nota allò que “juguem a casa”. Però si hi ha quelcom que caracteritzi el CTLS és que no és casa de ningú, o bé ho és de tots. La varietat d’orígens, combinada amb la modesta magnitud del centre (enguany 60 alumnes; ideal), permet que no hi hagi grups majoritaris ni dominants, i més enllà de l’ús com a llengua comu-na de l’anglès o dels seus succedanis (no pas precisament Queen’s English), el cert és que tots tenen motius per sentir-s’hi feliçment desarrelats o pro-fundament integrats.

I no és aquest, al cap i a la fi, l’espe-rit de la ciutat que l’acull? Sens dub-te: Londres és el centre cosmopolita per excel·lència. S’atribueix a l’escrip-

tor Samuel Johnson la frase “qui s’ha cansat de Londres, s’ha cansat de la vida”, un aforisme ben adequat dedi-cat a una ciutat en què, literalment, hi pot passar de tot. Fins i tot que un hi llogui un sobri i decent apartament en una casa victoriana i es trobi que, quan arriba la nit, el seu veí canvia el vestit d’oficina per roba africana i es conver-teix en un xaman que organitza per a la seva comunitat, convocada al pis de dalt, rituals que invoquen des de les fredes matinades britàniques els espe-rits dels seus avantpassats tribals. Això és, per exemple, el que li va passar al nostre primer representant al Center, en César Arjona. Ningú no diu que la multiculturalitat sigui còmoda. Però és impagable.

L’edifici 2: El Álamo Recordant Luis de Sebastián

La Facultad de Dret d’ESADE envia el primer professor al Center for Transnational Legal Studies

No sé pas per quina regla de tres vam decidir venir a Sant Cugat. A mi m’en-cantava aquell solar al costat de l’edifici 3, que ara s’ha convertit en el testimoni de l’època de construcció desenfrenada, sense límits, que tant ens ha acabat per-judicant. Certament, però, a pilota pas-sada, el campus de Sant Cugat encaixa perfectament en una esplèndida zona de desenvolupament i d’innovació que s’es-tà assentant al Vallès. Està molt bé que tinguem un peu a la “Gran Barcelona” del futur.

El trasllat a Sant Cugat va ser feixuc, no exempt de tensions. Ja se sap què se’n diu, dels processos que sempre tornen sobre si mateixos, com els “si jo ja ho deia”, “llàstima que no m’hagin fet cas”, etc. No obstant això, arribar a Sant Cugat ha estat, finalment, com rebre una gran alenada d’aire fresc. Els canvis costen, però també són una oportunitat per co-nèixer nous companys, crear noves dinà-miques de treball amb alumnes i com-panys, i variar les rutines laborals. Sí, les rutines en què ens acomodem, però que, al cap i a la fi, no deixen d’esclavitzar-nos

en la seva persistència continuada. Vaja, que canviar de passadís tampoc no és tan negatiu.

A continuació van arribar algunes notes de la simfonia de l’“estirar més el braç que la màniga” que alguns, i més enllà de l’oracle de les finances, havien anti-cipat. Una biblioteca a la qual li falta un braç i dues cames. Un menjador justet en el sentit més ampli de la paraula... Ah! I la zona esportiva? Us en recordeu d’aquella expressió llatina de Mens sana in corpore sano. Doncs bé, jo que sempre me l’he creguda, us he de confessar que ja fa alguns anys, aproximadament al 2003, vaig esdevenir un devot admirador de la maqueta que presidia l’entrada de l’edi-fici 1. No és l’únic cop, però, que m’ha fallat la vista!

D’altra banda, l’arribada al campus de Sant Cugat és impressionant. El primer cop que hi vaig anar, em vaig quedar ben bocabadat. El disseny de les instal-lacions em sembla molt encertat, i amb la construcció de la nova torre i de la resi-dència s’hi crearà un espai excel·lent. Pel

que fa a les aules, i després d’haver-ne recorregut moltes en diferents països, em sento molt orgullós de poder impar-tir-hi sessions. Quin gran avenç!

Finalment, hi ha les “il·lusions perdudes”. La gran il·lusió que va ser imaginar que un canvi d’aquesta envergadura ens perme-tria també ser altament innovadors en les formes bàsiques d’interacció pedagògica en el nou campus. Teníem una gran opor-tunitat per haver innovat de veritat i en profunditat. És cert que un ha d’acceptar que les rutines i els hàbits organitzacio-nals són difícils de canviar. Què voleu que us digui: “Ningú no és perfecte” (recor-deu la cara de Jack Lemmon). I, davant d’aquesta evidència, continuarem esti-mant aquest gran projecte que ha estat ESADE, en majúscules, i treballant amb il·lusió per tal que els propers 50 anys si-guin millors.

Joan Ramis-PujolProfessor del Departament de Direcció d’Operacions i InnovacióESADE (URL)

Hola, Luis.

Com va tot? Suposo que estàs atrafegat “parlant botiga” amb tothom, posant-

vos al dia. Aquí el panorama és espectacular. Recordes la nostra por sobre el

to dels personatges del nostre llibre i com s’ho prendria la gent? Doncs resulta

que, com gairebé sempre, la realitat supera la ficció.

Fins fa només un parell de dies, no teníem cap mena de crisi, quan, de sobte,

ens han arribat totes de cop: la financera, l’econòmica, la política... només hi

falta la social, així que et demano que intercedeixis per nosaltres tant com

puguis. Hauries d’escriure alguna cosa sobre la conjuntura, ja que és realment

increïble: com ha canviat tot en el darrer any! D’una banda, sembla que hem

tornat als orígens de la civilització occidental. Els grecs han desenterrat els

seus mites i han decidit organitzar una de les seves típiques tragèdies a l’àgo-

ra. L’argument no és gens original. Uns agents econòmics que s’endeuten més

del que convé. Una afluència de capitals externs ingent, fruit d’unes condicions

favorables, fins que s’observa que la situació no és el que sembla. Si, a sobre,

hi afegim una certa “comptabilitat creativa”, el panorama està servit. Després,

la seqüència també és ben coneguda. Inversors que es posen nerviosos, es-

peculadors que es freguen les mans, ordres de venda massives, increment

brutal del spread sobre el bo alemany, menció de la paraula innombrable en

aquests casos (default), dubtes sobre com abordar la qüestió en el si de la Unió

Europea, promesa d’esmena per part de les autoritats gregues, intervenció de

les organitzacions internacionals... Lamentablement, crec que aquest cop el

profitós recurs del deus ex maquina serem nosaltres (els europeus).

Espanya, com de costum, is different, i aquesta vegada no en podia ser l’ex-

cepció. Amb la por del contagi de la situació grega al conjunt de la zona euro i

l’alè dels especuladors –amén d’altres inversors– al clatell, el senyor Zapatero

ha anunciat un conjunt de mesures per animar el personal. Una de les més

populars ha estat la retirada del xec bebè. Jo, per part meva i per donar bon

exemple de l’actitud altruista de certs economistes, no ho tindré en compte

en el disseny d’incentius per a l’execució de la condició necessària –que no

suficient– per obtenir aquest xec. Els sindicats, que ja tenien els ànims prou

alterats, han decidit avançar les Falles per al 8 de juny per una disminució del

5 % del seu salari.

Podria seguir, però crec que aquests exemples són una bona mostra de com et

trobem a faltar. No podries escriure alguna cosa sobre la reforma del sistema

financer? O sobre com conjugar la situació econòmica actual amb la solidaritat

necessària en qualsevol societat?

No obstant això, i per ser justos, no tot ha canviat. Per posar-te’n només uns

quants exemples: el Barça continua jugant de meravella, el Tribunal Constitu-

cional continua sense dictar una sentència sobre l’Estatut i la nostra estimada

Unió Europea continua sense tenir les institucions necessàries per afrontar un

xoc asimètric. Però bé, ja t’ho aniré explicant…

Fins demà, Luis.

PD. Com que continuo sense saber com porta l’Altíssim el tema del futbol, te’n

posaré al dia. Aquesta temporada hem guanyat quatre títols; el darrer, la Lliga,

amb noranta-nou punts!

Josep M. Sayeras

Professor d’Economia d’ESADE (URL)

Autor, juntament amb Luis de Sebastián,

del llibre Dios, tienes un e-mail

El camí a Sant Cugat

8 E-Notícies E-Notícies 9

En el marc del Dia Mundial del Donant de Sang que, en aquesta ocasió, ha tingut lloc a Barcelona, s’ha atorgat el reco-neixement públic a diverses ins-titucions públiques i privades i a persones físiques que han destacat pel compromís amb la donació de sang i amb la pro-moció i l’impuls de les activitats

que es desenvolupen al voltant d’aquesta temàtica.

Entre les institucions reconegu-des, hi ha ESADE, representada per Ramon Aspa, subdirector general corporatiu, i Enrique López Viguria, secretari institu-cional. Aquest últim va recollir el premi que li va ser lliurat en

una mesa integrada per José Montilla, president de la Gene-ralitat; Marina Geli, consellera de Salut; Trinidad Jiménez, mi-nistra de Sanitat, i Jordi Hereu, alcalde de Barcelona.

Com a institució, ja fa més de set anys que promocionem les campanyes de donació de sang

entre el professorat, el PAS i l’alumnat dels campus de Bar-celona-Pedralbes i Barcelona-Sant Cugat, amb una resposta cada vegada més positiva per part d’aquests col·lectius.

Des d’aquí us animem a conti-nuar en aquesta línia, ja que “amb una vegada no n’hi ha prou!”

ESADE és reconeguda per la seva tasca de promoció de la donació de sang

Nomenaments

Reputació internacional•Al rànquing de programes oberts (open programmes), avancem tres posicions fins a la 23a global. •Al rànquing de programes a mida (custom programmes), avancem cinc posicions fins a la 3a global.

•Al rànquing combinat d’Executive Education (open+ custom), avancem tretze posicions fins a la 7a global.

Anàlisi del rànquingAl rànquing de programes oberts, avancem posicions per tercer any consecutiu. Hem millorat en totes les variables basades en la valoració dels participants (concretament, els programes PMD i AMP). ESADE destaca al rànquing de programes oberts en la selecció dels partners inter-nacionals (com ara Stanford, Wharton o Dom Cabral) –3a posició global– i en la loca-lització internacional dels programes (efecte del campus de Buenos Aires, Argentina) –7a posició global.

Al rànquing de programes a mida, avancem posicions tam-bé per tercer any consecutiu. Hem assolit aquesta posició històrica gràcies a una millora substancial de la percepció de valor per part de les empreses.

A aquest resultat, cal afegir-hi la 4a posició global obtinguda a Business Week l’octubre de 2009, de manera que podem afirmar que, segons els dos grans rànquings d’Executive Education, la marca ESADE figura entre les 5 primeres del món (global top 5) en programes a mida per a les empreses.

Banc Sabadell i Fundació ESADE acaben de signar un acord pel qual el banc realitzarà una aportació econòmica anual du-rant els propers quatre anys, amb l’objectiu de promoure pro-jectes de recerca en l’àmbit de l’economia i les finances. Banc Sabadell es converteix així en promotor del GREF, en el marc del Programa de Suport a la Recerca.

Gràcies a aquest acord, el grup de recerca del GREF disposarà de fons per impulsar i difondre els projectes i les iniciatives de recerca en economia i finances. L’aportació del Banc Sa-

badell també finançarà part dels costos de producció de l’In-forme d’Economia, elaborat pels professors del Departament d’Economia d’ESADE. Una part dels fons es destinaran també cada any al fons de recerca i professorat, garantint amb això l’activitat creixent de recerca i fomentant la contractació de professorat.

En reconeixement al seu suport una de les sales de reunions del Campus d’ESADE a Sant Cugat del Vallès portarà el nom de Banc Sabadell.

Rànking

El fons servirà per impulsar noves iniciatives i projec-tes emprenedors en economia, direcció d’empreses, dret i ciències socials.

ESADE i el Santander han signat un acord, en virtut del qual el Santander es compromet a fer una dona-ció d’1,5 M€ durant els propers cinc anys per a la constitució d’un Fons de Recerca a la Iniciativa Em-prenedora, un fons de capital (endowment) que des-

tinarà els rendiments a finançar projectes que es de-senvolupin en el marc del ESADE Entrepreneurship Institute (EEI).

Mitjançant aquest acord, es constituirà un comitè acadèmic, integrat per representants d’ESADE i del Santander, que farà un seguiment dels projectes en curs i s’encarregarà de valorar els projectes de futur susceptibles de rebre finançament del fons.

El Santander s’incorpora així al Programa de Rela-cions Corporatives, en qualitat de Soci d’Honor, i re-brà la condició de “soci” del ESADE Entrepreneurship Institute (EEI).

Així mateix, el Santander constarà a la placa de do-nants dels edificis d’ESADE a Barcelona, Madrid i Sant Cugat, i una aula del campus de Sant Cugat portarà el seu nom.

ESADE i el Santander creen un Fons de Recerca en l’àmbit de la Iniciativa Emprenedora

Banc Sabadell signa un acord amb la Fundació ESADE i esdevé promotor del Grup de Recerca en Economia i Finances (GREF) Aquest acord contribuirà a donar un impuls més gran als projectes de recerca en el camp de les finances i l’economia

Intuïtiu, multimèdia, tecnològic, social, organitzat, actual... Així és el nou web!

Eugènia Bieto és nomenada nova directora general d’ESADE pel Patronat.Després de concloure el procés de nomenament per part del Patronat, presidit per Pedro Fontana, Eugènia Bieto assumirà el càrrec de directora general d’ESADE a partir del proper 1 de setembre, tot i que ja s’ha enquadrat a la Direcció General des de fa alguns mesos.

Eugènia Bieto, que succeirà Carlos Losada en el càrrec, planteja el futur d’ESADE com el repte de “passar de ser una escola inter-nacional a ser una escola global”.

Aquest nomenament n’ha comportat d’altres, com el de Ramon Aspa com a subdirector general corporatiu i el de Cornelia Hübner com a directora executiva de l’Executive Language Center (ELC).

Fins ara, Ramon Aspa ha estat el director executiu de l’ELC, càr-rec des del qual ha impulsat i consolidat el desenvolupament d’aquesta unitat de manera molt satisfactòria. També ha estat responsable de la direcció de l’obra del campus de Sant Cugat i ha exercit el càrrec de director de Serveis Generals, funció que integrarà, de moment, en la seva nova responsabilitat.

Per la seva banda, Cornelia Hübner ha estat professora i directo-ra de les seccions d’Alemany i Francès de l’ELC.

PROFESSOR: ORIOL IGLESIASProfessor adjunt Dpt. Direcció de Màrqueting

Què et sembla el nou web corporatiu?Una gran iniciativa que permet projectar millor el que és i vol ser ESADE, arreu del món.

Quina en fou la teva primera impressió?Em va sobtar el destacat canvi, tant visual com de distribució dels continguts, respecte a l’anterior. Passada aquesta primera impressió, em va agradar la capacitat que té per oferir molta informació, però de forma simple, i aquest és un equilibri moltes vegades difícil d’aconseguir.

Defineix-lo amb una paraula:Interessant.

T’identifiques amb el nou estil del web?Crec que el disseny és simple, però molt funcional, cosa que m’agrada.

Què en destacaries?Que la navegació és molt intuïtiva i senzilla. A més, la incorporació de notícies, informació sobre els propers esdeveniments i les històries multimèdia, el fan molt més atractiu i inspirador. L’opció d’especificar el teu tipus de perfil (ex: Alumni o Recruiter) i que llavors es personalitzi la home també em sembla molt interessant.

Què trobes en falta o canviaries?Quan sigui possible, donaria una visibilitat destacada a Nexus. Crec que pot ser una eina molt potent i que pot generar moltes sinergies entre tota la comunitat d’ESADE.

PAS: SABYNE MORASDirectora de programa MSc Programmes in Management

Què en penses del nou web corporatiu d’ESADE?Personalment, crec que el nou web d’ESADE és més atractiu des del punt de vista visual, més elegant i professional. El menú de navegació és senzill i és fàcil d’utilitzar. Ras i curt, doncs, el nou web d’ESADE és senzill i insta l’usuari a centrar-se en les imatges i en els elements visuals.

Quina primera impressió en vas tenir? La meva primera impressió va ser que ara el web d’ESADE és senzill i més modern!

Defineix-lo en una paraula:Lleuger. Menys text, més organitzat.

T’hi sents identificada, amb aquest nou estil del web? Sí.

Què en destacaries? Crec que els colors (blanc, principalment, gris i blau ESADE) estan ben combinats i creen una harmonitza-ció confortable per al lector. Les fonts són fàcilment llegibles i la qualitat de les imatges és molt bona.

Hi trobes a faltar alguna cosa o bé hi introduiries algun canvi? Jo reestructuraria la fila “Business School / Facultat de Dret / Executive Language Center” i la finestra “Programes”.La pestanya “Per què escollir ESADE” hauria de tenir-hi molt més pes i no hauria d’estar amagada.

Bústia de suggeriments:Per tal d’ajudar a fer créixer la marca ESADE, els rànquings s’haurien de situar, sens dubte, a “Coneix ESADE”, i “Col·labora amb ESADE” hauria de tenir un major impacte al web corporatiu.

ALUMNA: AIDA MARTÍNEZLIC&MDE ESADE IV

Què et sembla el nou web corporatiu?Un canvi encertat que millora l’anterior web.

Quina en va ser la teva primera impressió?Sorpresa pel canvi. Presentació més elegant, transmet professionalitat i serietat a més de conjugar amb harmo-nia els colors corporatius.

Defineix-lo amb una paraula:Clar.De maneig fàcil i més accessibilitat per trobar el que busques.

T’identifiques amb el nou estil del web? Sí, pel caràcter empresarial, el disseny elegant i ben definit. És un web seriós en aparença però no gris en contingut. Amb el que més m’identifico és amb el fet d’implicar gent de la casa i veure companys o professors en les imatges que es mostren.

Què en destacaries? “Why ESADE”. Que els programes es trobin a la pàgi-na inicial i que permeti fer cerques de programes per diferents variables qualitatives. Conèixer les publicacions i tenir-hi accés a més de l’existència de la secció “El més destacat”. Què hi trobes a faltar… o què canviaries? Hi trobo a faltar “Why ESADE” segmentat per programa, representat per alumnes —no solament per personal de la casa— i poder-hi contactar.M’agradaria que les associacions d’estudiants hi tingues-sin més presència (CIEE, ESADE Esports, Club de Borsa, FEG, iGreen, etc.).

Bústia de suggeriments:Més varietat d’imatges a la pàgina inicial, una opció d’“Enllaços relacionats” o un “Potser heu volgut dir…” i poder accedir a Nexus.

Nou web corporatiuEl 30 d’abril passat vam estrenar un nou web corporatiu d’ESADE: més intuïtiu, dinà-mic i dedicat a l’usuari. El nou lloc ofereix més recursos multimèdia, noves seccions, més actualitat i forta presència en línia. A més, les cerques personalitzables permeten arribar de manera ràpida i efectiva a la informació segons el perfil de cada visitant.

Des que es va llançar, el web s’actualitza diàriament per informar puntualment de tota l’actualitat i millorar dia a dia el portal de comunicació institucional. Al llarg d’aquestes

setmanes, atenent els suggeriments i observacions rebuts, ja s’hi han incorporat petites millores. L’objectiu: fer d’aquest web un instrument més útil i millor per a tothom.

L’equip que l’ha elaborat i coordinat expressa el seu agraïment a totes les persones que han prestat l’ajuda i col·laboració perquè aquest projecte sigui una realitat. Per a qualsevol observació i millora, escriviu-nos a:marketing.corporativo@esade.edu.

Testimonis sobre el web:

Motor de cercaQuin és el millor programa per a cada perfil? Aquest nou instrument permet personalitzar al cent per cent les cerques sobre els programes d’ESADE.

FotonotíciesPer repassar l’actualitat d’una manera més visual i interactiva.

ESADE a la xarxaSegueix els grups oficials de l’Escola en les principals xarxes socials.

10 El personatge

Quant de temps fa que treballes a ESADE?Vint-i-tres anys. Tinc la data fixada perquè vaig entrar-hi una setmana després que morís el meu cunyat en un accident de cotxe i dos mesos abans que nasqués el meu primer fill. O sigui que la Pilar i jo tenim aquell període gravat a les cèl·lules. I no precisament per haver entrat a treballar a ESADE.

Quin càrrec hi exerceixes?A la meva targeta hi posa “professor i investigador sènior en RSE”.

Quina va ser la primera impressió que vas tenir de la insti-tució quan vas començar a treballar-hi?No va ser el clàssic “me l’imaginava més gran”, sinó “m’ha-via imaginat que tindria més temps per estudiar”. I és una impressió que encara em dura. Primer va ser una sorpresa inesperada. Ara ja m’hi he acostumat: cada final de curs penso el mateix. Sempre he dit que tinc un problema amb la meva imaginació.

I dels companys? Que m’havia tocat la rifa, que era una sort immensa poder tractar amb gent de categoria, i encara ho penso. (Ep!, i quan dic companys penso tant en els col·legues acadèmics com en la gent del PAS i especialment en totes les secretàries que he tingut durant aquest temps).

Parla’ns de la teva millor experiència a ESADE, i de la pitjor.La millor, poder formar part del Departament de Ciències

Socials (que no és una experiència, sinó un estat per-manent des que vaig entrar). La pitjor? La crisi interna i les fractures que vam haver de processar el mateix any que vaig entrar.

Amb quin company o companya t’agradaria anar a dinar un dia?Amb Carlos Losada quan hagin passat un mínim de tres mesos des que hagi deixat de ser director general.Amb quin company o companya te n’aniries de festa? Sincerament, aprecio massa els meus companys com per desitjar-los el marrón d’anar –diguem-ne– de festa amb mi.

En quin lloc o en quina posició t’agradaria ser a ESADE d’aquí a tres anys?Ara hi estic prou bé: “virgencita, virgencita, que me quede como estoy”. (A més, si em guardeu el secret, encara que jo per feina parlo molt de canvi, a qui més li costen els canvis és a mi: sempre m’ha faltat atre-viment i m’ha sobrat encongiment). El que no sé, per cert, és on serà ESADE d’aquí a tres anys: jo sempre dic que si treballes a ESADE no et cal canviar d’empre-sa, perquè és l’empresa la que canvia cada cinc anys i, per això, no cal que ara perdi el temps plantejant-me on m’agradaria ser.

Com a persona, amb quin valor o senya d’identitat de la institució t’identifiques més? Amb tot el que representa un èmfasi en la preocupació social i la transformació, el desenvolupament i l’apro-fundiment personals. Ara bé, de la mateixa manera que hi ha un llibre fantàstic de Stefan Zweig que es titula El món d’ahir. Memòries d’un europeu (on rememora una manera de viure que el temps ha debolit, tot i que a Europa continua existint), i atès que aviat algú hauria d’escriure “L’ESADE d’ahir”, espero que aquests ele-

Quant fa que treballes a ESADE?Ja fa uns vint anys... Com aquell qui diu, ahir!

Quin càrrec tens?Treballo a l’Executive Language Center controlant l’àrea acadèmica dels cursos públics d’idiomes i també sóc la responsable del servei d’idiomes a l’estranger.

Quina va ser la teva primera impressió de la institu-ció quan vas començar a treballar-hi?La meva primera impressió quan vaig aterrar a ESADE va ser creure que tenia moltes coses per aprendre. Fins aleshores, havia treballat en empreses petites i ESADE em va semblar gegant. Em va causar molt de respecte.

I dels companys?Vaig entrar a treballar en una secció molt petita d’idiomes anomenada Self-Acces, i la veritat és que com que era una “illa” a l’edifici 1, que pertanyia a Idiomes, al començament no em vaig relacionar amb gaire gent, sincerament. A poc a poc vaig anar fent-ho, sobretot quan ja ens vam traslladar a l’edifici 3. Però recordo que tothom em va ajudar. No sé si perquè eren així de simpàtics i servicials o perquè em van veure a la cara com n’estava, d’impressionada.

Parla’ns de la teva millor experiència a ESADE, i de la pitjor.Uf… La meva millor experiència a ESADE podria ser quan

vaig començar, que buscava escoles d’idiomes a l’estranger per recomanar-les a les persones interessades a fer un curs de llengua en un altre país.Aquesta tasca em va donar l’oportunitat de viatjar i així po-der practicar la llengua amb persones de cultures diverses.I la pitjor experiència ha estat perdre el professor Lew Barnett, cap, company i amic, per una malaltia fulminant. Va ser una època molt trista i uns moments molt durs, ja que a banda de treballar molt bé plegats, ens unia una gran amis-tat. Aquesta experiència em va marcar profundament.

Amb quin company o companya t’agradaria anar a dinar un dia?Podria dir que amb Carita Benejam, amb qui tinc una molt bona relació, però ja dinem plegades habitualment. A part d’ella, amb ningú en particular, però sí amb tots els meus companys de tant en tant.

Amb quin company o companya te n’aniries de festa?Sortiria amb tantes persones com s’apuntessin a fer gresca. Ja sabeu la dita: “Com més serem, més riurem”.Ara és quan penseu “que n’és de diplomàtica, aquesta noia”.

En quin lloc o a quina posició t’agradaria ser a ESA-DE d’aquí a tres anys?Em sento bé on sóc ara i amb les tasques que duc a terme. Sincerament, no m’he plantejat aquesta qüestió.

Com a persona, amb quin valor o signe d’identitat de la casa t’identifiques més?Em quedo amb tots els valors i els signes d’identitat, però si n’he de triar un, potser triaria el de la responsa-bilitat social.

Esther LumbiarresResponsable de Gestió Acadèmica i de cursos d’idiomes a l’estrangerCampus Edifici 3 - PAS Si fossis un personatge històric, series:

Leonardo da Vinci.

Si fossis un monument, series:L’estàtua de la Llibertat.

Si fossis un animal, series: Un dofí.

Si fossis un esport, series: Automobilisme – ral·li concretament.

Si fossis un llibre, series: Els somnis d’Einstein.

Si fossis una cançó, series: Cànon en Re Major, de Johann Pachelbel.

Si fossis un racó oblidat, series: unes golfes plenes d’objectes encantadors.

Si no fossis tu, t’hauria agradat ser: qualsevol persona amb valors i una gran qualitat.

Qüestionari ràpid

Si fossis un personatge històric, series: Matsuo Munefusa (Bashō) o Nicodemo.

Si fossis un monument, series: L’Acròpoli.

Si fossis un animal, series: Una àliga.

Si fossis un esport, series: El futbol jugat amb botons (només la gent de la meva edat pot saber de què parlo, és clar).

Si fossis un llibre, series: Cartes a un jove poeta de Rilke, o les tragèdies de Shakespeare, o la poesia de Màrius Torres o...

Si fossis una cançó, series: Un coral de Bach.

Si fossis un racó oblidat, series: La Gruta de les Meravelles, abans que la descobrissin, òbviament.

Si no fossis tu, t’hauria agradat ser: Una rosa. Només pel que en va dir Angelus Silesius n’hi hauria prou.

Qüestionari ràpid

A quina persona triaries perquè fes aquest qües-tionari?Demanaria un voluntari.

Josep M. LozanoProfessor i investigador sènior en RSE Edifici 1

Saló de cian 11

Viviana AndradeAvui volem explicar una història de superació personal i d’èxit d’uns pares (la Viviana i el José Luis) i del seu fill David. A part de tota la feina habitual que suposa fer de mare i de pare, s’han trobat amb diverses dificultats perquè el David respirés de manera normal.

En aquesta edició de “Vides paral·leles”, volem retre un homenatge a tots els pares i mares que portem aquesta vida paral·lela “feina-papa/mama”, que passem del vestit i la corbata a fer un esmorzar de princeses, a explicar la La rateta que escombrava l’escaleta i a veure l’increïble Bob Esponja.

ments de la identitat no els trobem només en aquest llibre improbable.

A quina persona triaries perquè fes aquest qüestio-nari?A Núria Fenero.

Viviana fa onze anys que treballa a ESADE. Va començar a Secretaria Acadèmica. Dins del servei, ha passat per diferents llocs, i ara està atenent els alumnes i els dóna su-port en tot allò que necessiten.

L’últim nadó català de l’any 2002 fou la Paula, la primera filla de la Viviana i el José Luis. Va ser tot un regal de Cap d’Any molt esperat i benvingut. Els va agradar tant l’experiència, que van decidir repetir-la, i el maig del 2006 va arribar en David.

Com va anar l’arribada del David?Com el de la Paula, el del David va ser un bon embaràs. L’única diferència és que vam decidir tenir-lo de manera natural. Vam arribar el 24 de maig a l’hospital de la Maternitat per al part. De seguida ens vam adonar que hi havia alguna cosa que no anava bé. El color del David era molt morat, li faltava aire i la llevadora, sense dir-nos res, se’l va endur de seguida cap a neonatologia. En aquell moment, va començar una de les èpoques més dures que hem viscut.

Què li passava, doncs, al David?Va venir l’equip de metges especialistes i se’l van endur de seguida cap a la UCI de Sant Joan de Déu. Ens van comentar que passava moltes vegades que als nens els costava respirar, però que en unes hores tot quedaria resolt. Van anar passant les hores i els dies, i en David no podia res-pirar sol.

Vau estar molt de temps a l’hospital?Sí, quan a mi ja se m’havia acabat la bai-xa de maternitat, en David encara era a l’hospital. Al cap de 3 mesos d’entrar a l’UCI, el van operar per fer-li una traqueotomia perquè pogués respirar autònomament. Vam es-tar un temps més a l’UCI i, finalment, ens van portar a planta. Aquí vam aprendre a cuidar en David i a fer-li les cures neces-sàries.

Com us va afectar a tots passar tant de temps a l’hospital?Ens ha afectat de maneres ben diferents. Per exemple, la Paula no entenia per què la resta de mames s’havien endut els seus bebès amb elles i, en canvi, ella no veia

mai en David mentre jo era a l’habitació i que quan jo vaig tornar a casa, ho vaig fer sense en David.Al David, com que va estar tres mesos in-tubat sense poder-se moure, li va suposar que la seva musculatura no es desenvo-lupés segons els estàndards de la seva edat. Això li ha comportat diversos dèficits posturals per agafar coses, etc., que, mica en mica, hem anat solucionant.

Com us vau adaptar amb en David a casa?A l’hospital ens van ensenyar a tots a cui-dar en David, què havíem de fer davant de qualsevol problema, és a dir, vam fer un doctorat en medicina toràcica en 5 mesos!En David era un nen que no emetia cap so. A mi em feia por endur-me’l a casa perquè a les nits em podria quedar adormida un mo-ment i no notar si li passava alguna cosa. Però, d’altra banda, volíem que en David gaudís d’una vida plenament normal, com qualsevol nen de la seva edat. Per això, a l’hospital ens van donar un sensor que li posàvem al dit a les nits i, d’aquesta ma-nera, el teníem controlat. Vam aprendre a fer-li les cures necessàries, a estimular-li el moviment, a ensenyar-li les postures cor-rectives, que pogués viure relaxat sense la por que en qualsevol moment li clavessin una xeringa.Aquí va començar la nostra vida paral·lela. Vaig decidir prioritzar dedicar-me al David per ajudar-lo que de mica en mica pogués fer les mateixes activitats que un nen de la seva edat, i el José Luis va haver d’ampliar la seva jornada.

Quina és la situació actual i què us depara el futur?Actualment, en David ja va a la guarderia. Els primers dies només hi anava una hora, i jo m’esperava a fora al carrer per si hi havia cap problema. Actualment, ja es que-da a dinar a l’escola i està molt integrat amb els seus companys.Una de les altres activitats que fa en David i que li encanta és mun-tar a cavall. Gaudeix molt i, alhora, li va molt bé per reforçar la mus-culatura.Durant tot aquest temps, hem anat a un centre d’estimulació precoç, a

la logopeda i a la psicòloga, i ara en David ja es mou com un nen de la seva edat. Va una mica retardat amb la parla, però com que té tantes ganes de comunicar-se, cre-iem que aviat parlarà normal.Jo ja treballo, amb jornada reduïda, i a les tardes fem molts exercicis, anem als espe-cialistes, recollim la Paula, anem al parc...Enguany, per primera vegada, els metges veuen viable la possibilitat d’operar en Da-vid perquè no hagi d’anar amb la tràquea oberta.

I la Paula?És una nena molt responsable, que ajuda molt en David. Quan els seus amics li pre-gunten què té en David al coll, els respon que en David va néixer amb el nas espat-llat i el forat del coll és un nou nas de plàs-tic. I tots es queden tan tranquils!Ella també vol saber fer totes les cures al David, per si algun dia nosaltres estigués-sim massa ocupats.De fet, un dia mentre em dutxava tranquil·lament, la Paula em va cridar: “Mama, mama! S’ha d’aspirar el David! Però tranquil·la, mama, que ja ho faig jo!” Com us podeu imaginar, vaig sortir volant de la dutxa, i me la trobo amb l’aparell de les aspiracions a punt de fer la feina.

Vide

s pa

ral·l

eles

Saló de cian12 Saló de cian 13

• Vi escumós. Cava. Maridatge perfecte El cava brut o superior, així com un bon xampany francès, és l’acompanyant perfecte per al foie d’ànec o d’oca. La seva frescor, lleugeresa i gust de pa torrat, a més del fet de ser molt sec, el fan ideal per a una preparació d’aquest tipus.

• Vi blanc sec criança. Maridatge excel·lent Un blanc amb fusta, sec i estructurat és també un gran acompa-nyant del foie. El seu gust de fusta i el fet que sigui fresc el fan molt adequat en aquest maridatge. No és excessivament agressiu per al gust del nostre plat i, per tant, la compenetració en boca és bona.

• Vi negre criança. Maridatge correcte El criança, de gust definit, complex i arrodonit, és també un acom-panyant adequat per al foie. Tot i no ser la millor opció, és preferi-ble un de jove, ja que el seu sabor elaborat, afruitat i complex és, segons gustos, una bona opció, encara que és una mica fort res-pecte de la suavitat del nostre foie. Sempre s’ha d’escollir un vi ne-gre de qualitat. El mínim descuit desbarataria aquest maridatge.

• Vi rosat. Maridatge força correcte El rosat, a mig camí entre l’acidesa d’un negre i la lleugeresa del blanc, és, per tant, un bon acompanyant per al foie. La lleu acide-sa contrasta bé en boca i el seu lleuger gust afruitat, fresc i floral es fa molt agradable respecte del del foie. Se sol recomanar com a alternativa davant d’un bon blanc o un vi negre jove.

• Vi negre reserva. Maridatge a analitzar Un bon reserva pot ser, segons gustos, igual que el criança, un bon acompanyant per al foie, però el seu gust pot resultar exces-siu. La gran complexitat i els aromes especiats desvirtuen lleuge-rament la suavitat del foie i, per tant, no el considerem una bona elecció.

Finalment, hem de manifestar que el gust està per sobre de la norma i que l’experiència feta norma, sempre interessant, ha de servir per orientar, però no per codificar ni estereotipar una cosa tan personal, subjectiva i complexa com ho és el món dels sabors.

Bon appétit!

El protagonista que ens ocupa ha estat, i és, un personatge admirat, gairebé idolatrat per l’ésser humà. És tan conegut, que no pot sortir al carrer a fer un tomb. A causa de la seva bellesa i excel·lència, procurem adequar espais bonics a les nostres ciutats perquè el puguem admirar. Amb ell, l’espècie humana ha compartit molts dels seus millors moments (l’ha ajudat a complimentar els seus amics, a complaure els seus compromisos i a apaivagar els seus enemics). Fins i tot hem creat personatges de ciència ficció en honor seu.

La c

afet

eria

Dia

ri d’

un e

stud

iant

en

pràc

tique

s

NaixementsDes d’_untitled volem felicitar els membres d’ESADE que acaben de ser pares i mares i donar la benvinguda a: Helena (Elia Marzal), Claudia (Juan Navarro), Tomás (Cristi-na Olabarría) i Mark (Mónica Ruiz).

Aprenent a… ...Direcció d’Innovació Pedagògica i Qualitat de l’Aprenentatge

Conta’ns què fas en la DIPQA (projectes en els quals has participat o estàs participant):En aquests moments, dono suport al pro-jecte “Redissenys curriculars i Espai Eu-ropeu d’Educació Superior”, però al llarg d’aquest any i mig també he participat en el “Programa de casos d’ESADE”. Tot i que són dos projectes diferents en les seves líni-

es d’actuació, tots dos m’han proporcionat una visió dels valors pedagògics que es po-tencien a ESADE.

Quina ha estat la teva evolució dins d’aquest departament (tasques, funcions, responsabilitats, relacions amb els companys o altres serveis...)?Crec que hi ha hagut una evolució molt positiva de les meves funcions dins de la DIPQA, des de tasques més rutinàries, que em van servir per conèixer ESADE com a institució, fins a treballar col·laborant en la construcció de materials adreçats al pro-fessorat d’ESADE.

Què has après a ESADE que no hagis vist durant la carrera/llicenciatura?Un dels aspectes que destacaria de la DI-PQA —i en general d’ESADE— és la visió de futur sobre la qual es treballa. I aquest és un aspecte que m’agrada comentar, per-què això fa que els projectes de la DIPQA s’enfoquin cap a la innovació pedagògica, de manera que es treballa mirant cap al futur.Destaco aquesta innovació pedagògica perquè crec que té un paper fonamental amb vista al futur de les universitats, i aquest és un aspecte que no es treballa al llarg de la carrera, més aviat al contra-ri, es fa una revisió històrica dels models pedagògics que s’han utilitzat amb el pas dels anys.

Han servit les pràctiques a ESADE per orientar el teu futur acadèmic i/o professional? De quina manera?Des del punt de vista professional, he après moltíssim durant aquest temps a la DIPQA, i això m’ha empès a repensar-me el meu futur acadèmic i la direcció en què s’havia d’enfocar. De moment, em plantejo continuar fent un màster i no descarto fer el doctorat.

Quins són els avantatges i els inconvenients de ser estudiant en pràctiques a ESADE?Des del meu punt de vista, ESADE et dóna una bona base per iniciar-te en el món pro-fessional de la pedagogia, ja que el fet de fer pràctiques alhora que realitzes la car-rera et permet posar a la pràctica molts dels coneixements que treballes de mane-ra teòrica. A més a més, el fet d’haver fet pràctiques a ESADE et dóna un suport molt bo de cara al futur.D’aspecte negatiu, no en trobo cap, crec que fer pràctiques a ESADE et dóna més avantatges que no pas inconvenients.

Com descriuries amb una paraula el teu pas per ESADE?És difícil descriure-ho en una paraula. Diria que la més adequada és “aprenentatge”, l’aprenentatge que he anat adquirint du-rant aquest any i mig.

Obriu el fetge i traieu-li les artèries dels lòbuls (no importa que es parteixi en fer l’operació). Poseu el fetge obert sobre el film trans-parent. En un recipient a part, poseu-hi la sal, el sucre, el pebre, el brandi i el porto; barregeu-ho tot bé. A continuació, abo-queu aquest preparat sobre el fetge, de manera homogènia, feu-ne un rotlle (rulo),

pressioneu-ho bé i emboliqueu-ho amb el film. Deixeu-ho d’aquesta manera, en maceració, un mínim de vuit

hores a la nevera (si poden ser 24 hores, millor). Quan hagi transcorregut aquest temps, poseu-hi un altre film transparent i premeu-ho bé, i cobriu-ho amb paper de plata (tanqueu-ne bé els extrems). Poseu el rotlle en un recipient, que es pu-gui posar al forn, per fer-lo al bany maria, i introduïu-ho al forn preescalfat a 120º, durant uns 35 minuts.Un cop fet, traieu-ho ràpidament i cobriu-ho amb gel durant mitja hora. Deixeu-ho reposar. Encara és millor deixar-ho 24 hores en repòs, a la nevera, abans de degustar-ho.

1 fetge d’ànec fresc d’uns 500 grams

aproximadament (a la Boqueria el podem trobar

a la parada Petràs/Pollastres a 28 €/kg –un preu

excel·lent–).

½ cullerada de pebre mòlt

½ cullerada de sucre

1 cullerada de sal

1 cullerada sopera de vi porto

2 cullerades soperes de brandiGel

Recepta de mi-cuit de foie d’ànec

El g

ust é

s te

u

Nom: Àngels del Amo Martín

Edat: 21

Estudis: 4t curs de la llicenciatura de Pedagogia

Escola/Universitat: Universitat Autònoma de Barcelona

Servei on fa pràctiques: Direcció d’Innovació Pedagògica i Qualitat de l’Aprenentatge (DIPQA)

Tutor/a: Segons el conveni, el meu tutor és l’Adolfo Montalvo, però actualment treballo conjuntament amb l’Anna Iñesta

Durada de les pràctiques: 1 any i mig

Helena

Claudia

Tomás

Mark

A part de la seva bellesa i elegància, n’admirem la carn gustosa i contundent. Qui no ha tastat l’ànec a la taronja o el magret d’ànec amb peres caramel·litzades? Però la seva veritable bellesa és a l’interior, mai millor dit. És al seu fetge.

El fetge d’aquest animal, juntament amb el de l’oca, té una gran capacitat natural per acumular greix sense emmalaltir, que poste-riorment utilitza per a les seves llargues migracions. Aquest greix és el que els confereix un gust únic, molt diferent al d’un fetge nor-mal. El seu gust és delicat però profund, suau però contundent, mesurat però subjacent.

Comercialment, es presenta de tres formes: frais (fresc), mi-cuit (semicuit) i bloc (bloc reconstituït). Aquestes tres maneres tradi-cionals de comercialització del foie gras s’estableixen en funció de les temperatures de cocció i del temps de conservació. Nosal-tres, a la recepta d’aquest número, treballarem amb el mi-cuit o semicuit.

Pel que fa al maridatge amb el vi, encara que la tradició consi-dera ideal un bon vi blanc, dolç licorós, sobretot si es tracta d’un Sauternes francès, analitzem-ne una mica les possibles combi-nacions:

Pensant en plural14 Pensant en plural 15

Com neix la Fundació Balia?La Fundació neix l’any 2001, moment en què ens ajuntem tres persones (l’Anna, la Teresa i jo) que veníem de camps d’acció diferents, elles més de l’àmbit educatiu i jo de l’àmbit empresarial. Aleshores és quan decidim que volem fer una tasca social encaminada a infants i joves en risc d’exclusió social. Durant un any ens posem a investigar per les diferents zones de Madrid per anar focalitzant i concentrant la nostra missió, que és “donar cobertura a infants i joves en una situació d’exclusió social que hi ha en barris amb un índex alt d’immigració a Madrid”, amb l’objectiu de prevenir els abandonaments als carrers i treballar la seva integració. D’aquí neix la idea de la Fundació Balia.

Diguem que hi havia un buit que no ocupaven les institucions públiques?Hi havia un buit que no tenia una cobertura especial, sobretot diària. Ens vam trobar que hi havia una situació d’abandonament i fracàs escolar bastant gran i ens va semblar que crear un espai on poder recollir els infants i joves en aquella situació feia de la nostra missió quelcom socialment útil i necessari. Atenem al que simbòlicament s’ha anomenat els “infants de la clau”, que són els infants que després del col·legi, quan arriben a casa, no hi troben els pares, o que tenen una situació d’altíssim conflicte a casa, i creiem que és millor intentar rescatar-los d’aquesta situació.

En el número anterior ja us vam avançar que la Fundació Balia és l’organització amb la qual ESADE Madrid col·laborarà en el programa d’Acció Social d’ESADE durant els dos anys vinents. En aquest número volem explicar-vos més detalls del que fan i com podem ajudar a fer possible que infants i joves disposin de més oportunitats per trobar una sortida per mitjà de l’educació.I quina millor manera de fer-ho que entrevistant María Entrecanales, presidenta del Patronat, cofundadora de la Fundació i antiga alumna del Màster en Direcció Gerencial d’ONG d’ESADE.

Acció social

Com definiries la tasca de la Fundació? Què feu?Atenem infants i joves entre 3 i 17 anys que es troben en una situació d’exclusió social. El que intentem és oferir instruments educatius i habi-litats socials perquè el dia de demà puguin desenvolupar-se com a adults integrats.

Com arribeu fins aquests infants?Pràcticament el 90 % dels casos ens els deriven els serveis socials del districte per situacions de dificultat social, addiccions, infrahabitatge o senzillament perquè són famílies que treballen en l’àmbit de l’hostaleria o la restauració, en què et trobes una situació en la qual l’infant està absolutament sol i assumint tasques d’adults que no li corresponen. La idea és protegir-los i evitar que estiguin sols a casa o al carrer.

Quina mena de servei els oferiu o com treballeu amb ells?Després de sortir del col·legi, els porten els pares o arriben mitjançant un servei que posa l’Administració. De 4 a 8 de la tarda estan als nostres centres o en col·legis públics als quals enviem els nostres educadors. Arriben, berenen i després es distribueixen en grups i fan els deures durant l’hora i mitja de suport escolar, en què reforcem la seva educació, perquè n’hi ha molts que són prop del fracàs escolar. Després fan tallers, de cuina, de medi ambient, de teatre,

i mitjançant aquests tallers intentem inculcar-los valors, que interioritzin hàbits saludables de consum, perquè n’hi ha molts que no en tenen a causa de la seva procedència. Això és el que fem durant la setmana. Després, els caps de setmana també organitzem sortides, excursions, activitats lúdiques i lligues de bàsquet, entre altres activitats, per treure’ls una mica del seu entorn durant el curs escolar. A l’estiu fem campaments i colònies urbanes.

Colònies urbanes?Són com campaments d’estiu en els mateixos centres. Vénen a les 9 del matí i estan tot el dia amb nosaltres; fan piscina i excursions. Intentem oferir a l’infant i a la família un espai perquè es puguin divertir i educar en lloc d’estar sols a casa o al carrer.

Quant de temps està un infant amb vosaltres?Normalment hi ha molts infants que han començat amb 3 anys i han acabat tot el procés, que normalment és fins als 16 o 17 anys. A aquesta edat els solem derivar a altres fundacions que ja treballen la inserció laboral, o treballen perquè l’infant es pugui integrar en una formació professional o un cicle formatiu.

Què opinen, quina percepció tenen de vosaltres les famílies?Potser seria millor preguntar-ho a ells, però moltes vegades he llegit testimonis de les famílies. Per a ells

la Fundació ho és tot, representa una resolució per a un conflicte enorme que tenen. Intentem crear una llar en què ells estiguin amb altres infants i amb uns educadors i en què es respira molt d’afecte i un ambient molt familiar. Als infants els agrada molt i a les famílies els sembla molt important comptar amb aquest recurs. Fins i tot tenim llista d’espera.

I tot això que feu com ho financeu? Quines fonts d’ingressos teniu?El 92 % procedeix de finançament privat: empreses, fundacions, obres socials, particulars i grans donants, i al voltant del 7-8 % prové de l’Administració pública. M’agradaria destacar en l’àmbit empresarial la Fundación Banesto, la Fundación Vodafone, Ing Direct, la Fundación Barclays o J. P. Morgan, que són col·laboradors de llarg recorregut, cosa que ens ha permès fer aliances estratègiques amb ells i arrencar projectes amb vocació de continuïtat. Tenim molta sort de poder comptar amb ajudes i aliances estratègiques en l’àmbit empresarial, però això també s’ha vist afectat amb la crisi: ara els recursos són inferiors.

Parla’ns de l’equip humà. Quants sou? Com us organitzeu?Segons les darreres xifres que tinc, hi ha 140 voluntaris. Tenim un patronat que està configurat per set persones, de les quals tres som les cofundadores; després tenim un consell assessor que està format per 21 persones de diferents àmbits: empresarial, del món de la universitat i de l’Administració, que ens ajuden puntualment en objectius estratègics que ens marquem, i després hi ha la directora general i els set responsables de les diferents àrees o departaments que hi ha: de finances, d’infància (que representa el 40 % del que és el pressupost), de joves, de noves tecnologies, educativa, de recursos humans i voluntariat, que recau sobre una altra responsable, i comunicació i captació. A més,

darrere de totes aquestes àrees hi ha un equip d’uns 50 professionals que provenen del món de la psicologia i de l’educació social, els quals són persones joves que estan molt compromeses, i que creuen en el projecte.

Què pot fer un voluntari?Un voluntari no té mai la responsabili-tat de portar un grup, sinó que ajuda un educador. Els grups normalment estan formats per 12 o 14 infants, tenen un educador i tenen un voluntari que els ajuda en el suport escolar o dinamitza l’activitat. La veritat és que és molt satisfactori, i a més també ens ajuda a nosaltres ja que és com un ambaixador, un interlocutor que ens dóna veu en altres àmbits de la socie-tat i els sensibilitza.

La gent que és voluntària es pot apuntar durant un any?Normalment funciona per curs escolar, però a vegades hi ha baixes. Després n’hi ha uns quants que només parti-cipen a l’estiu, campaments d’estiu i colònies urbanes. Això es dóna molt en els joves, ja que el voluntari ha de tenir com a mínim 16 anys. Ara estem fent tota la campanya de voluntariat per al període de colònies i campa-ments d’estiu. Després hi ha també els voluntaris del curs escolar, a qui

normalment demanem que vinguin almenys una vegada a la setmana. També es pot ser voluntari corpora-tiu, que consisteix que els empleats d’empreses participen en algun dels nostres projectes en activitats d’acció directa. De vegades els resulta molt difícil conciliar la feina amb la tasca de voluntariat i cobreixen una plaça amb dues persones; aleshores, en lloc de venir un voluntari cada setmana, ve dos cops al mes. Després hi ha el voluntari professional, que en virtut del seu coneixement es dedica a qües-tions d’imatge o d’informàtica i ens dóna suport de coneixement a favor de la Fundació; és el que anomenem voluntariat probono.

Com podria col·laborar amb vosaltres la gent d’ESADE - Madrid?Es pot fer de diferents maneres. Es pot participar com a voluntari actiu en els programes que desenvolupa la Fundació o fer-se soci de la Fundació i donar suport a la seva missió o ajuntant un grup d’amics per participar en alguna activitat que fem nosaltres com a Fundació o per finançar-la. També es pot oferir voluntariat professional, i una altra manera seria cedir material, coses que realment estiguin en bon estat. També es pot ajudar cedint espais per a esdeveniments o jornades de sensibilització, per exemple. I una de molt fàcil és donant a conèixer la tasca de la Fundació entre els cercles de família, amics, companys.

Fer-te soci donant suport a la missió és fent un donatiu?Nosaltres tenim diferents fonts de finançament, com et deia abans. Si entres al nostre web www.fundacionbalia.org, es poden veure les diferents maneres de col·laborar amb nosaltres. Una és fer-te soci mitjançant una quota periòdica de 5, 10 o 20 euros, i aquesta quantitat s’assigna a la missió. Segons la quantitat que donis, s’assigna a un projecte concret o a un altre.

Què diries a la gent d’ESADE - Madrid perquè s’enganxi al projecte?Jo els diria que donar suport a per-sones que no tenen totes les oportu-nitats que es mereixen, i que són a tan sols uns metres de casa nostra, és una oportunitat per a un mateix, no solament per a la persona que rep l’ajut sinó també per a la persona que el dóna.Col·laborar amb Balia és col·laborar amb la teva comunitat i fer que millori el teu entorn, i si estàs contribuint d’aquesta manera, estàs incidint d’una manera molt directa que el barri, la comunitat, tinguin una millor qualitat. I ajudes que els infants i els joves que atenem tinguin, el dia de demà, accés a més oportunitats i que no trobin una barrera insalvable que els porti a una vida de drogoaddicció, d’alcoholisme, de manca d’oportuni-tats o de manca de feina.D’alguna manera, prestar suport a aquesta causa és prestar suport als infants i joves de l’entorn més proper.

Maria, hem acabat. Vols afegir alguna cosa més?Crec que val la pena acostar-s’hi i conèixer-nos, perquè al final, quan veus les coses, amb cara i ulls i per-ceps l’esperit i palpes la causa, doncs no és igual que quan llegeixes una entrevista. Realment, jo sempre animo que ens vinguin a conèixer perquè, d’alguna manera, percebràs el que és el producte i li prendràs el pols. La veritat és que és un projecte bonic que compleix una funció i una missió social que és molt important no perdre mai de vista. Finalment, voldria comentar que no tan sols tractem amb infants i joves, que també tenim les aules informà-tiques que van encaminades a gent gran, a dones i a desocupats, i l’objec-tiu és aconseguir l’alfabetització digital d’aquest col·lectiu. Tenim moltes per-sones que vénen perquè els ensenyem a fer un currículum, amb les quals intentem treballar una mica com s’han de presentar en el món laboral.

Missió Afavorir la inclusió social de menors en desavantatge. S’implanta en comunitats desfavorides del territori nacional en les quals hi ha un alt índex d’immigració. També desenvolupa activitats en comunitats deprimides d’altres països mitjançant la col·laboració amb contraparts locals.

Programes· Balia Infància. Projectes

socioeducatius dirigits a infants de tres a dotze anys que es troben en situació de risc d’exclusió social. En districtes amb un alt índex de marginalitat i immigració.

· Balia Joves. Projectes dirigits a joves de dotze a setze anys orientats a fomentar la participació, millorar la convivència i prevenir l’exclusió dels joves per mitjà d’alternatives de lleure, reforç escolar i activitats esportives.

· Balia Noves Tecnologies. Atenem col·lectius en risc d’exclusió: infants, joves, dones, desocupats immigrants... L’objectiu fonamental de l’àrea és pal·liar la bretxa digital i afavorir la inclusió dels col·lectius més desfavorits mitjançant instruments de comunicació.

· Balia Transversals. Encaminats a reforçar i potenciar la inclusió social dels col·lectius atesos. Signifiquen un reforç i un complement dels programes que es desenvolupen en totes les àrees d’activitat.

· Balia Àrea Educativa. És el pilar dels projectes de Balia. S’encarrega de dissenyar i revisar els projectes pedagògics.

· Balia Cooperació Internacional. Col·laboració amb projectes que s’alineïn amb la nostra missió: infància, joves, famílies, igualtat d’oportunitats..., l’eix d’intervenció principal dels quals sigui l’educació i la inclusió social. Col·laborem amb projectes que s’estan desenvolupant a l’Equador i a l’Índia.

FUNDACIÓ BALIA en xifres2.266 infants, joves, famílies i adults han rebut mitjançant els diferents programes el suport que necessiten el 2009

57 professionals

218 voluntaris el 2009

Finançament de 32 empreses i institucions públiques i privades

Suport econòmic i personal de 200 persones físiques

Fundació Balia

“ “Donar suport a persones que no tenen totes les oportunitats que es mereixen, i que són a tan sols uns metres de casa

nostra, és una oportunitat per a un mateix

El retrat16

En primer lloc, digue’ns... Quan vas començar a treballar aquí?Vaig començar-hi el 19 d’agost 1968. Era un dilluns i era el meu primer dia de feina a ESADE després de les vacances d’estiu. Em va entrevistar el pare Carlos Tomás, aleshores secretari general d’ESADE i cap de Relacions Públiques.

Com vas arribar a ESADE?Doncs vaig arribar-hi amb autobús, concretament, amb el 22... he, he, he... Va, ara de debò. Jo treballava com a secretària i coordinadora de les funcions de secretaria a l’oficina dels corresponsals a Espanya de The Economist Intelligence Unit (EIU: unitat d’estudis del diari The Economist, del Regne Unit). Era l’única administrativa de l’oficina i, per tant, “chica para todo”. L’oficina era a Barcelona. Però en aquells anys (mitjan anys seixanta), per l’envergadura dels estudis, que incloïen tot Espanya, els directors sovint es traslladaven a Madrid, per la qual cosa l’EIU va suggerir que la seu d’Espanya es traslladés a Madrid, però, en no acceptar-ho, l’oficina va tancar. Aleshores vaig buscar feina en una agència de viatges, perquè m’atreia aquell àmbit. Vaig fer les proves per entrar en una de les grans agències de viatges d’Espanya i abans que em donessin els resultats de la selecció, un dels meus caps anteriors, José M. de Anzizu, aleshores vicesecretari general i director de Serveis d’ESADE, em va oferir la possibilitat d’ocupar el lloc de cap de la Secretaria General, que estava vacant. I així va ser com vaig arribar a aquesta casa. Us he de confessar que, al principi, l’oferta no em cridava gaire l’atenció: m’inclinava més per l’agència de viatges, però en José M. de Anzizu em va acabar convencent i, finalment, vaig accedir-hi. Aquella mateixa tarda em van trucar de l’agència de viatges per comunicar-me que havia estat admesa com a secretària del president.

A ESADE, tothom et coneix com a secretària del director general, però quines altres feines hi has desenvolupat?Com he comentat anteriorment, vaig entrar-hi com a cap de la Secretaria General. El pare Tomás va deixar el càrrec de secretari general al principi del curs 1968-1969, i el va substituir el Dr. Xavier Adroer. Al curs següent (1969-1970), el Dr. Adroer va ser nomenat director general d’ESADE i em va demanar que fos la seva secretària. D’aleshores ençà, he continuat en

Conchita NúñezTambé guardo molt bon record del pare Sobreroca i del pare Ibar, amb els quals vaig treballar el meu primer any a ESADE. El cert és que, en 42 anys, he tingut la sort de compartir molts bons moments amb els meus directors i amb els meus companys i companyes de feina. Per mi va ser molt emocionant veure el pare Filella i el pare Ibar en l’acte de comiat que em va fer ESADE, tenint-ne en compte l’avançada edat. Em van donar una gran alegria en venir.Des del punt de vista personal, sempre he estat convençuda que la majoria de la meva feina estava ben feta, perquè així m’ho reconeixien els meus caps.

Quin record te n’enduràs, dels teus companys?Boníssim. He tingut tants bons moments, tot i que diversos de tristos també, per desgràcia, quan penso en les persones que ja no hi són. Malgrat el meu caràcter dur, els companys de feina amb qui he tingut més contacte m’han “aguantat”, i aprofito aquí per agrair-los-ho.

I dels teus caps?En conservo també molt bon record, de tots, sense excepció: dels meus quatre directors generals, del P. Ibar i del P. Sobreroca, amb el qual també vaig treballar en moltíssimes ocasions. A Secretaria General passàvem a màquina balanços, comptes, pressupostos... i la distribució als membres del Patronat es feia de manera personal. Tingueu en compte que en aquella època no hi havia missatgers i ens repartíem la feina entre les persones de Secretaria General. Com ha canviat tot plegat! Recordo que els conserges d’aleshores feien la distribució del correu postal i també de l’intern però sense sobres… Li vaig proposar al director utilitzar sobres de règim intern (jo n’havia utilitzat a Londres) i fins ara… Comparteix amb nosaltres una anècdota que recordis amb un afecte especial.Uf, que complicat! Més que anècdotes, van ser grans sorpreses, tant quan vaig fer 50 anys com quan en vaig fer 60. Quan en vaig 50, el director d’aleshores

aquest lloc. Vaig ser secretària del Dr. Adroer divuit anys, durant un any i escaig del Dr. Jaume Filella, vaig estar durant deu anys amb el Dr. Lluís M. Pugès i deu més, o gairebé, amb el director actual, el Dr. Carlos Losada.

Com recordes el teu primer dia de feina a ESADE?La veritat és que en tinc un record vague. El primer dia em va passar volant —teníem jornada intensiva— i a banda de presentar-me el director general, el P. Mariano Ibar, i el director general adjunt i administrador, el P. Lluís Antoni Sobreroca, les persones que treballaven a Secretaria —unes 5 o 6— i a Administració (els dos despatxos eren contigus) també em van explicar la feina que es feia a la Secretaria General.El que sí que recordo dels meus inicis va ser que em va xocar l’actitud d’alguns estudiants d’aleshores: eren una mica “pinxos” i no gaire educats quan els demanàvem les dades personals per a l’Anuari d’ESADE. També em va sorprendre el tracte que vaig rebre d’alguns professors, que alçaven la veu en exigir que se’ls lliuressin els treballs que havien sol·licitat. Crec que en ser dona, i en substituir un home, es pensaven que podien humiliar-me. El pare Ibar em va donar molt suport quan es va assabentar que jo havia decidit deixar ESADE i em va ajudar a “posar-hi ordre”.

Quin és el millor moment que has viscut aquí?La veritat que, al llarg de 42 anys, n’hi han hagut molts... És molt difícil escollir-ne un, però les satisfaccions més grans les he tingut quan la feina feta ha estat positiva. Per exemple, un dels primers va ser quan es va celebrar a ESADE l’Assemblea General de la Federació Internacional d’Universitats Catòliques (FIUC), de la qual el P. Sobreroca era secretari general, si no ho recordo malament. Un altre bon moment va ser quan es va crear l’European Foundation for Management Development (EFMD) i se’n va dur a terme la primera conferència anual a ESADE. I una de les darreres va ser el primer lloc assolit al rànquing de The Wall Street Journal.Un altre moment del qual tinc un molt bon record és quan ESADE va aparèixer per primer cop al prestigiós llibre/anuari de Nancy McNulty: suposava un reconeixement del Programa BBA/MBA. La feina que va fer el pare Messa, aleshores degà, va portar al primer reconeixement, i als subsegüents, per part d’aquest anuari.

em va regalar un parell de gerros petits, antics, de vidre bufat i pintats a mà, que des d’aleshores són al menjador de casa meva. Als 60 anys, quan vaig obrir la porta del despatx, vaig trobar-m’hi un preciós ram de peònies del director d’ESADE i tot de globus de colors, cadascun amb el número 60. Em van fer un àlbum molt divertit i ple de records que encara conservo. Tampoc no oblidaré el dia que, a Administració, m’anava a asseure en una cadira que hi havia darrere meu i, en fer-ho, vaig caure de cul perquè m’havien tret la cadira sense que jo me n’adonés. La Yolanda Zambrano es moria de riure i no tenia ni forces per ajudar-me.

Com va ser el teu darrer dia de feina? Eres realment conscient que era el darrer?És que el meu darrer dia de feina encara no ha arribat, ha, ha, ha, ha. Continuo venint a treballar a Pedralbes i també a Sant Cugat.

Com és ara la teva vida i quins plans tens?Una mica més tranquil·la. El que més en valoro és no haver de matinar; a més, puc fer migdiada, si em convé. Ara tinc temps per mi, que abans no en tenia, però la veritat és que en fer les coses amb més tranquil·litat, em falta temps per tot el que voldria fer.

Quant als plans, no sóc una persona de fer plans. Gaudeixo més del dia a dia; m’agrada deixar-me sorprendre pel que vingui. A més, l’edat t’ensenya que no es poden fer plans... A la meva època de treball, mentre baixava per l’avinguda de Pedralbes camí d’ESADE, planificava mentalment el dia, però quan arribava al despatx, el cap em desmuntava la meva planificació: així doncs, vaig aprendre a no fer plans. I aquí m’aplico el que ens diu la nostra professora de ioga, Mercè Guiamet, en un dels exercicis de relaxació: “el passat ja no existeix, el futur és hipotètic; així, doncs, vivim el present”. Ara em toca gaudir del que tinc, del meu marit i dels meus fills, dels néts (quan arribin) i, sobretot, de la meva llibertat... (a mitges, perquè continuo venint a ESADE).