11

_unt

itled

ABR10

“El do més gran que podem fer als altres no és compartir amb ells la nostra riquesa, sinó fer-los descobrir la pròpia.” Disraeli

Vols ser voluntari?

Pens

ant

en p

lura

lESADE i la neu

E-no

tície

s Mou ESADE amb nosaltresM

ou

ESAD

E

2 Sumari Editorial

Efem

èrid

esTal dia com avui, el 23 d’abril de...

1896 Neix el pallasso Charlie Rivel.

1925 Es publica la primera edició d’El Quixot en sistema Braille.

1976 Es publica a Barcelona el diari Avui en llengua catalana.

1976 S’atorga per primera vegada el Premi Cervantes.

3

6

16

8

14

18

De què vas?

Pensant en plural

Marca global

Saló de cian

Col·laboracions:

Júlia Ballester (Diari d’un estudiant en pràctiques)

Revisió i traducció de textos:

Servicio Lingüístico Edició, maquetació i il·lustracions:

Sintagma, Edicions Corporatives Impremta:

Imgesa

Consell de redacció:

Ivana CasaburiGema CastelAnna CockroftAlbert DíazAnna DíazDavid Fernández-ManzanosXènia GuàrdiaJosé Antonio Mengual

Susana MotillaAdela Nebot Natàlia PérezSusana PérezAna Solà

CRÈDITS

Aquesta revista està feta amb paper reciclat

E-Notícies

El personatge

L’altre dia vaig sentir a l’ESADEFORUM una fra-se que em va fer pensar i que deia, més o menys, que a ESADE passen tantes coses cada dia, a cada despatx, a cada departament, a cada servei, a cada institut, a cada grup de re-cerca, etc., que no arribem a saber ni el 20% del que s’hi fa, s’hi treballa, s’hi construeix, s’hi investiga, s’hi proposa o s’hi conclou.

Això no és nou: ESADE, des dels inicis i per raó del seu propòsit, es mou i fa moure, però és obvi que, a mesura que va creixent, hi ha més persones que pensen, que treballen i que fan que hi passin moltes coses diferents, que hi volin moltes reflexions, que s’hi proposin més idees o que s’hi duguin a terme més accions. En defini-tiva, que molts pensaments i molta feina fructifiquin en una conclusió, en un premi, en un article, en un paper..., o no. Tot això implica que cada setmana hi passin mol-tes i moltes coses! És impossible estar al corrent de tot, tenint en compte que la dedicació i el coneixe-ment requereixen energia i temps, els quals són limi-tats perquè som humans i perquè

el dia té 24 hores, encara que coneguem algú que només en dormi quatre. Aquesta és la màgia i el “llaç” (potser addictiu) que ens lliguen a aquesta organització de co-neixement i de moviment permanent, en què les 24 hores del dia no ens deixen absorbir ni gaudir del 100% del que passa a cada passa-dís i a cada pis de cada campus, o, fins i tot, del que passa a fora dels nostres edificis, o del que ens passa pel cap... És un luxe ser-hi i veu-re el pensament circular a tota velocitat. Tan-mateix, sembla humanament impossible “es-

tar en tot”. Sé que molts ho intentem: entrem en cada notícia del web, assistim a les conferèn-cies o a les taules rodones o preguntem mentre compar-tim un cafè. Però tinc la sen-sació que ni aquells que més s’hi esforcen ni els que es compten entre els insomnes serien capaços de conèixer tot el que es mou i el que fa moure cadascuna de les per-sones que formen part d’aquesta comunitat de co-neixement... I suposo que té sentit. Un luxe intuït al 100%, i cone-gut un 20%?

D’ESADE, no en sabem ni el 20%

3De què vas?

L’equip de Desenvolupament Corporatiu

La directora: Mònica Rius. Fa mitja vida que és a ESADE. N’ha estat alumna, professora, ha redissenyat la imatge de marca d’ESADE, ha iniciat els rànquings i ara té entre mans el repte del fundraising.

Els corporatius: Silvia Bueso i Iñaki Irisarri. S’encarreguen de la relació amb les organitzacions i les empreses. Aconsegueixen grans i petits acords que contribueixen a finançar projectes de recerca, d’innovació pedagògica, d’infraestructures...

Les individuals: Yaiza González, Anna Díaz i Ana Labazuy. Tramen el llançament d’un projecte molt ambiciós de donacions individuals adreçat a antics alumnes i a totes les persones vinculades a la institució.

Els grans donants individuals: Silvia Bueso i Jaume Maranges. La seva missió és identificar i atreure persones perquè es vinculin més amb ESADE i contribueixin de manera notòria a projectes clau per a la institució com ara les beques o bé projectes de recerca.

La investigadora: Cristina Català. Troba, organitza i serveix en cuberteria fina informes estratègics per al departament (donants potencials, benchmarks, oportunitats, etc.) El nostre TIC personal cedit pel TIC: David Beltrán. Fa que el més difícil sembli senzill. Tradueix i millora les peticions de Descorp al TIC i explica en un excel·lent llenguatge humà què poden fer i què no poden fer els uns i els zeros.

Desenvolupament Corporatiu sona a repte i a desafiament. La seva funció és promoure i reconèixer donacions d’organitzacions i de persones a la Fundació ESADE.

Tots podem contribuir a fer que ESADE sigui una institució més forta i més social.

La meva feina a ESADEContribuir a finançar les ambicions d’ESADE, acostant els qui creuen en l’educació com a eina de transformació social. En aquests darrers anys, he après que és més difícil trobar projectes que canviïn el món que trobar diners per finançar-los.

M’agrada Els esmorzars del cap de setmana amb el meu marit i el meu fill, la novel·la negra, els alumnes inconformistes, els jocs de taula, les persones que diuen el que pensen i fan el que diuen, el projecte i l’equip amb què treballo.

No m’agrada La mediocritat maquillada amb poder, els professionals del no, l’esnobisme intel·lectual i la tolerància mal entesa del

català que demana permís (o perdó) per parlar català en públic.

El desafiament de contribuir a fer d’ESADE la millor escola per al món

Desenvolupament Corporatiu

MÒNICA RIUSPAS, directora de Desenvolupament Corporatiu, professora del Departament de Di-recció de Màrqueting i donant del programa de beques d’ESADE. Casada i mare d’un nen de cinc anys molt valent.

4 De què vas?

La meva feina a ESADEAra estic començant una nova “aventura” com a responsable de Recerca a Desenvolupament Corporatiu, vivint el llançament del “Mou ESADE”.

M’agrada Gaudir instants, retenir-los i compartir-los. Ser conscient del plaer d’un bon llibre, d’una pel·lícula. Viatjar i anar al cinema amb els meus fills: ara que es fan grans i comença a ser difícil!

No m’agrada La irracionalitat de moltes de les coses que fem, i la incapacitat col·lectiva i individual per canviar-les.

La meva feina a ESADEFer realitat, per mitjà de l’obtenció de finançament extern, els projectes de recerca d’ESADE i el programa de beques.

M’agrada Pensar que no hi ha res impossible; pot ser complicat, però en aquesta vida no hi ha res impossible. Crear sons. La música ocupa una part de la meva vida. La meva dona, el millor que m’està passant.

No m’agrada La superioritat de la gent. Tots hauríem de ser tractats de la mateixa manera. El terrorisme. A tots, suposo, però jo com a basc ho sento molt de prop i em fa fàstic. El meu mal d’esquena.

La meva feina a ESADE

Contribuir a fer de l’educació l’arma

més poderosa del món. La meva

feina és apropar persones amb gran

capacitat per canviar les coses cap

als projectes de futur de la casa.

M’agrada Veure que la feina que faig té un

impacte positiu en persones

concretes. I l’esport, sobretot a l’aire

lliure.

No m’agrada Estar-me quiet. La manca de respecte per les persones i les

coses.

SILVIA BUESOSóc donant i antiga alumna d’ESADE. Tinc un fill de 10 mesos. Comparteixo la meva vida amb un emprenedor. Sóc molt xerraire, i parlo 5 idiomes. He viscut 7 anys fora de Barcelona i pertanyo a la generació Erasmus. M’en-canta participar en projectes pioners, que suposen un canvi en les organit-zacions.

IÑAKI IRISARRIBasc, casat i sense fills (arribaran), experimentador de la música i donant del pro-grama de beques d’ESADE. M’agrada treballar a Desenvolupament Corporatiu, fer veure que l’educació és un dels pilars de desenvolupament i de transformació de la societat.

JAUME MARANGESAntic alumne de la carrera de Direcció d’Empreses, donant del progra-ma de beques i membre del PAS. El compromís de les persones és l’actiu principal per canviar el que no ens agrada. M’agrada estar en contacte amb la gent; l’esport és un gran mitjà per compartir mo-ments.

La meva feina a ESADEEm sento una celestina. La meva feina consisteix a casar les motivacions de les organitzacions i de les persones, amb les d’ESADE. Quan les motivacions coincideixen, es fan realitat els somnis de totes dues parts.

M’agrada El sentiment d’equip. Els dies de pluja. El primer bany del meu fill Marc. M’encanta la gent que diu el que pensa i actua en conseqüència. Sóc una defensora nata dels emprenedors.

No m’agrada La crítica destructiva. La frase: “Sempre ho hem fet així”. Les propostes que no van acompanyades de solucions. Cuinar, tot i que m’encanta exercir-ne de mestra de cerimònies. La intolerància.

CRISTINA CATALÀDonant i mare de dos fills que comencen a volar. El meus reptes? Aprendre cada dia dels meus fills, dels meus companys, dels amics i de les persones que no co-nec personalment per poder col·laborar a fer-nos la vida i la feina més fàcils.

De què vas? 5

La meva feina a ESADEEm divideixo entre els diversos programes que ofereix Desenvolupament Corporatiu. Crec que el programa de donacions individuals és una piruleta i el programa de relacions corporatives una xocolatina. Projectes dolços creats amb una gran il·lusió i amb una finalitat concreta: fer d’ESADE la millor escola per al món.

M’agrada La feina ben feta. Compartir les coses bones. Tenir cura de les persones que m’envolten. Creure que podem.No m’agrada El pessimisme. Els dies ventosos. El potencial malgastat. La passivitat.

La meva feina a ESADEHem creat un programa de donacions individuals pioner per

moure ESADE. Tant de bo d’aquí a uns anys tinguem molts

més donants orgullosos de portar el cognom ESADE!

M’agrada Pensar cada dia que el que faig té un impacte social. Compartir idees, il·lusions i desenganys amb els meus companys. Donar les farinetes a la meva filla.

No m’agrada El dogmatisme. Un discurs sense continguts.

La meva feina a ESADEEstem a punt de llançar un programa de donacions individuals a ESADE. Crec en el

projecte. M’il·lusiona i vull fer tot

el que pugui perquè sigui un

èxit.

M’agrada El tacte del guix i tots els records de la meva petita escola. Aprendre. No deixaria

mai de fer cursos. Passar hores

amb el meu fill, és el millor que m’ha passat a la vida.

No m’agrada Dedicar esforç a fer coses que no tenen remei. Cal ser positiu

i mirar sempre endavant.

M’agrada La meva mare i el meu pare (Beside you, de V. Morrison). Viure (Semilla en la tierra, de C. Chaouen).No entendre bona part de les coses que em passen

(Universos infinitos, de Love of Lesbian). Finalment, però no menys important: compartir bons i mals moments (i 8 hores al dia) amb els meus companys.

No m’agrada El meu signe del zodíac (Help I’m alive, de Metric) i la hipocresia, la superficialitat, la venda de fum, la indiferència, la prepotència, la falsedat... massa coses. (With my own two hands, de B. Harper).

YAIZA GONZÁLEZPAS, estudiant i futura donant de beques. Adoro el cinema, el bon vi i la bona companyia. M’atreu allò desconegut, i això m’acostuma a portar a altres llocs: m’encanta viatjar! Valoro molt l’honestedat, el coneixement i la llibertat (guanyada i respectada). M’apassiona l’art i tinc força facilitat per a la fotografia.

ANNA DÍAZPAS, antiga alumna d’ESADE, donant del programa de beques. No po-dria treballar en un lloc en què no hi hagués gent compromesa. El com-promís de les persones dota les institucions d’ànima.

ANA LABAZUYCom a bona aragonesa, sóc tossuda i intento aconseguir tots els reptes que em proposo. M’encanta la sensació de llibertat que experimentes quan vius en altres països. Somio escriure un llibre i, mentre ho aconsegueixo, no paro de llegir. Sóc donant d’ESADE i de diverses ONG. Crec fermament que tots som responsables del món en què vivim.

DAVID BELTRÁNPAS. La millor recompensa: un somriure. Inquiet. Llunàtic. Empàtic. Més lector i oient que no pas parlador; de fet, sóc un lector empedreït. Vaig entrar a ESADE fa dos anys i m’ha passat volant.

6 Marca global

Construcció de la marca global ESADEUn dels nostres objectius estratègics és la construcció de la marca global d’ESADE. En aquesta secció, al llarg de diferents capítols, us mostrarem alguns exemples de l’esforç que estem fent perquè aquest objectiu sigui una realitat. En aquest primer capítol, comentem el suport que els Global Centers de São Paulo i Munic han prestat a diferents unitats estratègiques d’ESADE els darrers mesos.

“Un dels punts distintius del Global Executive MBA que oferim conjuntament amb la Georgetown University és que immergeix els participants en la realitat local i relaciona l’experiència amb la visió global dels negocis. A São Paulo, gràcies al suport i al treball del São Paulo Global Center, vam tenir el privilegi de connectar amb empreses tan importants i reconegudes como Petrobras o Natura. Enguany, a més, el São Paulo Global Center col·laborarà més estretament amb la Georgetown en noves activitats pedagògiques per al nostre GEMBA al Brasil.”

Pedro Parada, professor titular del Departament de Política d’Empresa i director del Georgetown-ESADE Global Executive MBA

ESADE Executive Education ha començat una nova singladura per territori alemany, a través del Munich Global Center. No és la primera vegada que es fan incursions en aquest país, però el nou enfocament que es vol donar al projecte parteix d’una base molt més experimentada i compta amb suport local. “L’existència del Global Center de Munic suposa per als MSc Programmes in Management i també per als programes universitaris tenir una presència continuada al país motor de la Unió Europea. Gràcies a ell el posicionament d’ESADE es potencia i es garanteix un coneixement més ampli del complex i exigent mercat educatiu alemany. Externalitzar determinades funcions del procés d’admissió ens permet arribar millor als candidats alemanys i aproximar-nos més a les seves inquietuds i demandes, per tal que l’experiència d’ESADE sigui satisfactòria fins i tot abans de ser-ne alumnes.”

Albert Díaz, responsable d’Admissions, Oficina d’Admissions Internacionals, Programes Universitaris

“El Munich Global Center ens ofereix la possibilitat de fer un seguiment molt més a prop de les empreses alemanyes, pel fet de tenir un suport directe al seu país, Alemanya. Ens està ajudant a connectar amb grans empreses, com ara Adidas, Hipp AG, Giesecke & Devrient o Analog Devices, i esperem poder continuar ampliant la xarxa de contactes i sembrar més per tal d’aconseguir realitzar projectes en el futur. A més, Munic es pot considerar un centre neuràlgic per tal d’establir llaços amb d’altres ciutats europees.”

Alexandra Castells, responsable de Desenvolupament Empresarial d’ESADE Executive Education

“Actualment, el Brasil representa un dels consorcis de l’Amèrica Llatina més grans candidats al nostre programa Full-Time MBA. El Global Centre de São Paulo ha estat una gran ajuda per enfortir la relació amb els candidats del Brasil. La paraula glocal descriu molt bé la rellevància del Global Centre: ESADE és cada vegada més i més global, però, per continuar tenint èxit, el toc local és de vital importància. El Global Centre d’ESADE a São Paulo proporciona aquest vincle local entre ESADE i el Brasil, i és per això que som glocals: som globals, però, alhora, també som locals!”

Jeroen Verhoeven, director associat d’Admissions per Amèrica Llatina

Munich Global Center www.esade.edu/munich São Paulo Global Centerwww.esade.edu/saopauloFacebook: ESADE SPglobalcenter

Inspiring futures 7

Mitjançant la formació, la recerca i el debat social, a ESADE volen continuar inspirant futurs de persones que puguin ser professionals competents en el món de l’empresa i del dret, i ciutadans socialment responsables. Inspirant futurs amb valors: actuant amb integritat en l’esfera personal, amb exigència en el món professional i amb responsabilitat en l’àmbit social. A ESADE, no pretenem ser la millor escola del món; volem ser una de les millors escoles per al món.

Ramon AspaDirector executiuELC i Serveis Generals

Què t’inspira a aixecar-te al matí?Continuar aprenent i adonar-me que com més coses sé, s’obren més camins davant meu. Treballar amb la gent d’ESADE que té molt talent. Tenir cura de la meva família.

Què t’inspira ESADE?Valors. Talent. Futur. Ambició sana. Desig de canvi. Justícia.

Què creus que aportarà ESADE al futur?La gent que es forma a ESADE ha de modelar el futur —i ho ha de fer segons els valors d’ESADE— per tal que sigui més just, més sostenible i més responsable per a les persones. ESADE aportarà al futur la formació d’aquestes persones i la seva visió de com ha de ser aquest futur.

Com veus l’ESADE del futur?Ple de vitalitat, d’optimisme, d’ambició i amb ganes de marcar el tempo del seu món.

Sergio GorinaDirectorAdmissions Degree Programs

Què t’inspira a aixecar-te al matí?Moltes coses. Em sento molt afortunat de treballar en el sector de les escoles de negocis, al qual he arribat fa relativament poc (menys d’un any i mig). Anteriorment, la meva trajectòria professional s’havia desenvolupat durant més de deu anys en un món diferent i força menys apassionant: l’assessoria fiscal a empreses i particulars. En aquesta nova

etapa, he tornat a gaudir amb la feina. És un sector molt interessant i que “enganxa”. Per això crec que la inspiració per aixecar-me cada matí prové simplement de gaudir amb la feina que faig, de la curiositat per aprendre tots els secrets d’aquest sector i del desafiament de desenvolupar la meva tasca de la manera més eficaç que pugui.

Què t’inspira ESADE?Crec que m’ha inspirat diverses coses al llarg de diferents moments. Abans de cursar l’Executive MBA, percebia la marca ESADE potser d’una manera una mica abstracta, com un referent europeu en el món de les escoles de negocis lligat a la modernitat, a la cultura, al coneixement, al compromís amb uns valors elevats i, siguem sincers, amb un cert exclusivisme.Després d’acabar el programa, la paraula “ESADE” m’inspira sobretot un sentiment de pertinença o de comunitat amb qui vaig compartir l’experiència vital i acadèmica que constitueix l’Executive MBA.Ara que formo part del PAS, a més de tot l’anterior, ESADE m’inspira innovació, esperit emprenedor, debat social, responsabilitat social i recerca.

Què creus que aportarà ESADE al futur?En essència, el mateix que ha aportat fins ara: formació a les noves generacions en matèria de gestió empresarial, habilitats directives i dret; creació i difusió del coneixement basat en la recerca, i debat social sobre temes d’actualitat econòmica, política, cultural, etc., amb la idea de promoure el pensament crític i independent.

Com veus l’ESADE del futur?Com una institució moderna, fortament arrelada a la societat local i global, centrada en les noves tecnologies, creadora de coneixement per a les empreses i els participants, amb una gestió professionalitzada i una oferta de programes

adaptada al mercat per continuar la tasca que en constitueix la raó de ser.

Oriol LlopDirector Servei de Comunicació i Premsa

Què t’inspira a aixecar-te al matí?Ho confesso. Si no em prenc un cafè després de la dutxa, no hi ha res que m’inspiri. Sóc diesel. M’inspiro més a la nit que a primera hora del matí…

Què t’inspira ESADE?El primer que m’inspira són records familiars. El meu pare n’és antic alumne de la segona promoció. Em va trucar feliç quan va saber que hi vindria a treballar. I recordo també la il·lusió de la meva germana per estudiar-hi quan van concedir-li el préstec. Jo volia ser periodista i rellegia tots els diaris i les revistes que em queien a les mans. Més d’una vegada acabava amb la revista d’antics alumnes, que sempre corria pel menjador de casa.

Què creus que aportarà ESADE al futur? Confio d’ajudar ESADE a liderar un rol que li pertoca assumir en el si d’aquesta societat. ESADE és un refe-rent social i, com a tal, ha d’impulsar un discurs i una visió del món —i de l’economia i del dret en particular— que seguirà molta gent. En moments d’incertesa eco-nòmica com l’actual, m’agradaria que ESADE aportés llum a molta gent que ho està passant malament.

Com veus l’ESADE del futur?Els qui fa més anys que hi treballen m’expliquen que ESADE ha canviat molt. Si això és així, estic convençut que encara canviarà molt més. Cada vegada el món va més ràpid. M’agradaria descobrir un dia que, entre tots, hem fet d’ESADE una institució global.

8 E-Notícies

ESADE ja fa molts anys que desenvolupa una activitat docent, de generació de coneixement i d’afavoriment del debat social. Dins d’aquests tres àmbits, que conformen la nostra raó de ser, emergeixen uns valors, uns principis i uns elements culturals i corporatius que marquen la manera de

fer d’una organització i, consegüentment, la seva personalitat.Un d’aquests elements és la diversitat. Un element que, si bé ha estat latent durant tota la nostra història manifestant-se de diverses maneres, actualment aflora com un element crític i vital.

El 12 de març de 2010 es va celebrar la primera taula rodona sobre la diversitat a ESADE, adreçada a tota la comunitat interna: el personal d’administració i ser-veis, el professorat i l’alumnat.Eugènia Bieto, subdirectora general corporativa, que va exercir de mestra de cerimònies, va llegir el posicionament d’ESADE pel que fa a la diversitat. Aquest posicionament té l’origen en l’element més personal de la institució, el seu objec-tiu fundacional, i està totalment arrelat en la nostra Declaració de Valors.Posteriorment, els ponents van tractar el tema de la diversitat des d’unes pers-pectives completament diferents, oferint una visió àmplia i rica en matisos. D’aquesta manera, Francisco Longo, president del Claustre del Professorat, ens va acostar a la realitat dels professors comentant que, si bé no hi ha hagut gaires canvis visibles en els darrers anys, sí que han estat molt qualitatius, i que ha augmentat, per exemple, el nombre de dones en els càrrecs directius o han apa-regut nous perfils professionals dins el Claustre. Va alertar, a més, dels riscos que podem córrer si no gestionem adequadament un element com la diversitat.Enric Bartlett, degà de la Facultat de Dret, va posar uns exemples clars dels canvis que ha comportat la diversitat per a la Facultat, i va orientar el seu discurs

cap a una perspectiva legal, en la qual els termes igualtat, uniformitat i diversitat adquireixen uns matisos diferents en comparació amb altres matèries.Gloria Batllori, directora executiva dels Programes MBA, va presentar una ponèn-cia molt dinàmica, durant la qual va realitzar un recorregut per l’evolució que ha conegut l’equip humà d’MBA, com també dels seus alumnes, des de la perspecti-va de la diversitat. Per tal que l’acte reflectís totes les mirades possibles sobre la diversitat, també hi van intervenir alguns alumnes de diversos programes, que van compartir les seves diversitats i la manera com viuen aquest element en un entorn com el d’ESADE: Susana Gallego, del Màster en Dret Internacional dels Negocis; Ivo Vasylev, del MSc in International Management, i Aditya Singhal, del Full-Time MBA.Per acabar l’acte, es va projectar un vídeo en el qual es recollien diversos tes-timonis de l’alumnat, el professorat i el personal d’administració i serveis en el qual comparteixen la manera com viuen, cadascun, la diversitat des de les seves posicions, campus, personalitats, etc., respectius.Tal com va dir Gloria Batllori al final del seu discurs, “l’acte d’avui és el principi del llarg camí que hem de recórrer”.

Totes les cares de la DIVERSITAT en una taula rodona

La diversitata ESADE

E-Notícies 9

Durant el curs passat, es va impulsar una campanya de sensibilització amb l’objectiu de donar a conèixer les línies de treball iniciades pel Comitè per a la Diversitat i conscienciar sobre un fet característic d’ESADE, com és la diversitat. Els protagonistes d’aquella campanya van ser integrants de la plantilla del PAS i del professorat, que representaven cinc perspectives diferents de la diversitat a ESADE: gènere, ètnia, religió, generació i PAS/professorat.

Enguany, per seguir implicant-hi tota la comunitat i insistir en el valor corporatiu de “valorar positivament la diversitat i aprendre de les diferències entre persones, idees i situacions”, el proppassat mes de març vam poder veure, als campus de Barcelona, de Sant Cugat i de Madrid, diversos cartells en què alumnes dels diferents programes acadèmics expliquen com viuen la diversitat a ESADE, i així posen de manifest que aquestes diferències de pensament,

trajectòria professional o cultura, entre d’altres, són una oportunitat molt enriquidora per als seus respectius processos d’aprenentatge. Des d’_untitled volem agrair a tots la seva col·laboració: Danilo Vieria, Abedech Moussouamy, Antonio Rodríguez, David James English, Edgar Vega, Eduardo Zurdo, Henri Jaanimägi, Isabel Velasco, Iselda Giralt, Paris Lappas, Yoshiaki Otora, Patricia Ilagan i Zineb Layachi.

Els alumnes protagonitzen la nova campanya sobre DIVERSITAT

10 E-Notícies

El passat 25 de febrer, es va celebrar la I Trobada Empresarial d’Antics Alumnes, organitzada conjuntament per Deusto, Comillas ICADE i ESADE i presidida per Sa Majestat el Rei. Durant l’acte, prop de 2.000 antics alumnes de les tres institu-cions van debatre sobre el model econò-mic espanyol i la necessitat de ser com-petitius, en un moment en què alguns agents importants parlen de la conveni-ència d’un pacte social.

Carlos Losada, com a màxim responsa-ble d’ESADE, va destacar que “la inter-nacionalització i la innovació han de ser dos compromisos propis de les nostres institucions si volem aportar alguna cosa al teixit productiu d’una societat avança-da com la nostra”. Però, a més, no s’ha de deixar de banda que les institucions acadèmiques formen les persones que han de liderar aquestes iniciatives; en aquest sentit, Carlos Losada va recordar

que “hi ha un lideratge al qual no li im-porta perdre l’ètica per seguir en el lloc. Per això, “les nostres aules i els nostres despatxos han de ser llocs de formació i de reflexió sobre el lideratge que és més útil al conjunt de la societat, un lideratge eficaç, un lideratge d’èxit però, alhora, conscient del seu impacte social i humà, un lideratge que tingui una consciència cívica clarament desenvolupada”, va concretar Losada.

El passat dia 28 de gener va tenir lloc a la Facultat de Dret d’ESADE la visita d’una delegació de l’ONU, encapçalada per Martha Helena López, directora de Plans Estratègics de l’Oficina de Direcció de Recursos Humans, i per l’ambaixador Fernando Morán Calvo-Sotelo, en la qual es van fer diverses presentacions i ta-llers adreçats a uns setanta alumnes i antics alumnes del Màster en Dret Inter-

nacional dels Negocis (DIN), la llicencia-tura i altres programes de la Facultat de Dret d’ESADE (URL).La delegació estava integrada per re-presentants de quatre organismes de l’ONU: el Secretariat, el PNUD (Programa de les Nacions Unides per al Desenvo-lupament), l’UNFPA (United Nations Po-pulation Fund) i la UNICEF. Va presen-tar l’acte Eduard Sagarra, president de

l’Associació per a les Nacions Unides a Espanya i professor del DIN. Aquesta ac-tivitat és fruit de la col·laboració del Mi-nisteri d’Afers Exteriors i de Cooperació espanyol i les Nacions Unides, amb la finalitat de promoure una representació més gran dels espanyols als organismes internacionals.La sessió, organitzada pel Servei de Carreres Professionals de la Facultat de

Dret, es va fer quasi íntegrament en an-glès i va constar de dues parts. A la pri-mera, els membres de la delegació van explicar els seus programes respectius i els perfils professionals que cerquen. A la segona, es van realitzar tres tallers per tal d’explicar com es pot optar a una plaça a l’ONU, com preparar-se per a una entrevista telefònica i com desenvolupar la carrera professional a la institució.

L’ONU ve la Facultat de Dret d’ESADE per reclutar els seus perfils

Trobada empresarial presidida pel rei

Receptes per sortir de la crisiDeusto, Comillas ICADE i ESADE El rànquing de MBA del

Financial Times és el que té més impacte en el sector, amb transcendència en el conjunt de la marca i de la cartera de programes d’ESADE. L’any passat, ESADE va entrar a formar part de les 20 millors escoles del món. El gener d’enguany ha consolidat aquesta posició i s’ha situat concretament al 19è lloc.

Rànquing

E-Notícies 11

Els dies 11 i 12 de febrer, la Facultat de Dret d’ESADE va aplegar 24 firmes

jurídiques d’àmbit nacional i internacional amb motiu del Career Forum 2010.

Els despatxos assistents hi van acudir amb l’objectiu de captar talent entre

els nostres estudiants de llicenciatura i dels màsters en dret. Els despatxos participants van fer una presentació corporativa, un debat o una dinàmica a les aules de la Facultat, per tal de facilitar la interacció amb els alumnes de quart i cinquè de llicenciatura, i dels postgraus. També van atendre els alumnes als estands situats a l’ESADEFORUM, on van rebre les candidatures de tots els interessats a fer pràctiques o bé a participar en els processos de selecció. Els nostres alumnes es van trobar als estands amb antics alumnes de la Facultat, que actualment treballen en aquells despatxos, els quals els van poder oferir una visió clara i més propera de l’àmbit professional en què exerciran la professió. despatxos participants

en l’edició d’enguany van ser: Baker & McKenzie, Bartolomé & Briones, BDO, Clifford Chance, Cuatrecasas, Gonçalves Pereira, Deloitte, Ernst & Young, Font Abogados y Economistas, Freshfields, Dr. Frühbeck, Garrigues, Gómez-Acebo & Pombo, KPMG, Landwell-PricewaterhouseCoopers, Latham & Watkins, Lener, Manubens, Monereo Meyer Marinel-lo Abogados, Pedrosa Lagos, Pérez Llorca, Roca Junyent, Sagardoy, Uría Menéndez i Vialegis. Va cloure l’acte Eugeni Gay, magistrat del Tribunal Constitucional.L’organització de l’acte va ser a càrrec de l’equip del Servei de Carreres Professionals de la Facultat de Dret: Sandra Enzler, directora; Isabel Roca i Sílvia Argilés, directores associades, i Susana Motilla, secretària del Servei.

CAREER FORUM 2010 de la Facultat de Dret d’ESADE

El proppassat dilluns 8 de març, una gran tem-pesta de neu ens va sorprendre a tots als cam-pus de Pedralbes i de Sant Cugat.Des de primera hora del matí, la neu va fer acte de presència en aquests campus i va quallar pri-mer a Sant Cugat i després de dinar a Pedralbes.A Sant Cugat, unes 150 persones van quedar aïllades i no van poder tornar a casa i només gràcies a la col·laboració de les persones que treballen en aquest campus i a l’ajuda inestima-ble d’Aramark i de la residència d’estudiants es

va poder afrontar una situació tan excepcional.A Pedralbes, el perill no era quedar-nos aïllats sinó aconseguir arribar a les nostres destinaci-ons respectives, després d’abandonar el cotxe pel camí.En conclusió, vam podem compartir un dia di-ferent que passarà a la història com la nevada més important que hi ha hagut a Barcelona els últims 25 anys.Si voleu veure fotos d’aquest dia, podeu fer-ho a través de NEXUS: “ESADE i la neu”.

ESADE i la neu

Els

12 E-Notícies

Aquest projecte s’emmarca en l’EIT, el nou institut que pretén ser el MIT Europeu, però, què és exactament?La Comissió Europea va presentar la proposta de crear un Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia (EIT, en la si-gla en anglès) a l’Informe de primave-ra de 2005, com a part de la revisió de l’Estratègia de Lisboa, que situa les activitats d’innovació, de recerca i d’educació entre les màximes priori-tats. L’EIT aplega totes tres prioritats en l’anomenat triangle del coneixe-ment. És un òrgan proposat per la CE, però totalment independent i l’únic

exclusivament orientat a fomentar la innovació a Europa.L’EIT va entrar en funcionament el març de 2008 i té com a objectiu solu-cionar el retard en matèria d’innovació que pateix la Unió Europea respecte dels seus principals competidors, i im-pulsar la integració dels tres costats del triangle del coneixement (educa-ció, recerca i innovació).Per a l’EIT, és primordial contribuir al creixement econòmic sostenible a Europa i a la competitivitat industri-al reforçant la capacitat d’innovació dels estats membres i de la comunitat mitjançant la integració de l’educació superior, la recerca i la innovació al nivell més alt, facilitant i impulsant la creació de xarxes, la cooperació i l’es-tabliment de sinergies entre les comu-nitats d’innovació europees.

Aleshores, doncs, què són les KIC?Per complir aquesta missió, l’EIT cre-

arà, en algunes àrees fonamentals, associacions estratègiques a llarg ter-mini basades en l’excel·lència i amb la característica que tots els agents del triangle del coneixement esmentat hi han de ser presents. Són les anome-nades comunitats de coneixement i innovació (KIC en la sigla en anglès).Ara per ara, a Europa només hi ha tres xarxes d’innovació de l’EIT (les anome-nades KIC): la KIC de canvi climàtic, la KIC de tecnologies de la informació i la comunicació i la KIC d’energia sos-tenible. Aquesta darrera és la nostra KIC-InnoEnergy.

I en què consisteix la nostra KIC-InnoEnergy?InnoEnergy és una aliança d’organitza-cions de renom en l’àmbit de l’educa-ció, la recerca i la indústria, l’objectiu principal de la qual és fomentar la in-novació en l’àmbit de l’energia soste-nible i, d’aquesta manera, contribuir

El 16 de desembre passat, la candidatura liderada per ESADE i uns altres 35 partners europeus va guanyar el concurs europeu per crear el major projecte en innovació sobre energia sostenible: la KIC-InnoEnergy de l’EIT. Elena Bou ens explica aquest projecte fil per randa.

ESADEparticipa en el major

projecte europeu d’innovació

E-Notícies 13

al repte energètic que afronta Europa: la nostra dependència d’altres països i el fet que continuem depenent, prin-cipalment, de l’energia d’origen fòssil, amb les implicacions que això té en el canvi climàtic.

Però, ESADE com entra a formar part d’aquest projecte? Nosaltres no som experts en energia...Quan l’EIT va decidir que la seva estruc-tura havia d’estar basada en aquestes xarxes d’innovació (KIC) va afrontar un gran repte: com s’havien de dissenyar aquestes xarxes? Com havia de gestio-nar-les de manera eficient per aconse-guir els resultats desitjats?Els intents previs que s’havien realit-zat no havien tingut gaire èxit, i tot i que el concepte era bo, la implemen-tació de les KIC era un repte. Per això, a l’estiu de 2007, la Comissió Europea va llançar un concurs europeu per in-vestigar noves formes col·laboratives i els seus sistemes de governança i de gestió.Aviat es va configurar un grup de part-ners europeus rellevants en el camp de l’energia que va optar a aquest pro-grama. Un d’aquests partners era la UPC. La unitat de la Comissió que por-tava els projectes “pilots” coneixia la recerca que es feia a ESADE en xarxes d’innovació i de coneixement, per això van animar la UPC que hi incloguessin la nostra Business School.Aquest en va ser el començament: el projecte de recerca SUCCESS. Liderat per Alfons Sauquet, un equip d’inves-tigadors del GRACO (François Collet, Àngel Saz, Sabrina Moreira i jo ma-teixa) vam començar a treballar amb els nostres partners tecnològics per dissenyar nous models col·laboratius i models de governança i de gestió ade-quats a aquests contextos altament complexos.El que va començar com un “projecte rar “ va acabar amb la nostra partici-

pació en la proposta de la definitiva KIC d’energia sostenible, InnoEnergy, sent-ne la l’escola de negocis de refe-rència i participant en els òrgans de decisió. Després de dos anys i mig de treballar en el projecte, en vam obtenir la recompensa: el desembre InnoEner-gy en va ser la candidatura guanyado-ra i es va convertir en la major xarxa d’innovació europea en el camp de l’energia sostenible.

I com s’organitza la xarxa?La seva estructura organitzativa està orientada a resultats i estarà formada per una entitat central i sis centres d’activitat distribuïts per Europa i que en el nostre argot anomenem Coloca-tion Centers (CC). Aquests CC agrupen els diferents partners depenent de la seva proximitat geogràfica.Els socis espanyols constitueixen el CC Iberia (incloent-hi Espanya i Portu-gal). Tindrà la seu a Barcelona i estarà integrat, principalment, per dos tipus de socis.Els socis de ple dret són: UPC, ESADE, Ciemat, Irec, Iberdrola, Gas Natural-Unió Fenosa i l’Institut Superior Tècnic, IST (Portugal). A més, hi ha els socis associats o de segona corona: Agbar, Tecnalia, Alstom-Ecotècnia, Atersa IS, Galp i EDP.A més d’aquestes dues tipologies de membres, la KIC comptarà amb una tercera corona de socis (network part-ners) en la qual participaran pimes, empreses de capital risc i emprene-dors, per poder aconseguir un ecosiste-ma d’innovació robust i productiu que permeti, alhora, esdevenir un motor del desenvolupament de l’economia.Cadascun d’aquests CC serà respon-sable de coordinar una àrea temàtica específica. Barcelona serà l’encarrega-da de coordinar tots els projectes rela-tius a energies renovables (vent, solar i oceànica) i els relatius a eficiència energètica industrial.

Quins productes o activitats en concret es realitzaran a la KIC-InnoEnergy?La idea principal és crear valor econò-mic i social mitjançant la transforma-ció de les idees en productes adreçats al mercat. En concret, tindrà una car-tera de programes educatius amb l’eti-queta de l’EIT, llançarà nous productes i serveis, generarà noves patents i ofe-rirà tot un seguit de serveis orientats a crear noves empreses (start-ups i spin-offs) i a assessorar pimes que puguin créixer i competir de forma global.Durant els primers quatre anys de funcionament, esperem proporcionar educació per a 1.500 estudiants de màster i de doctorat, registrar 65 no-ves patents, donar suport a la creació de 50 empreses i llançar 90 productes al mercat. I, per aconseguir-ho, tenim uns pressupostos d’entorn de 450 mi-lions d’euros durant els primers quatre anys... Realment, és un pla ambiciós... I quin paper hi té ESADE en tot això?ESADE serà la l’escola de negocis de referència de la xarxa.Pel que fa al KIC, ESADE liderarà i ges-tionarà l’Innovation Network Develop-ment Unit, que propiciarà la identifica-ció i la difusió de les millors pràctiques d’innovació i de gestió dins de la xarxa. A més, aquest centre gestionarà un fons per realitzar projectes de recer-ca sobre la gestió de la innovació i les xarxes col·laboratives. ESADE també s’encarregarà de la informació interna i dels mòduls d’entrepreneurship de tots els màsters d’energia del consorci. Paral·lelament, ESADE serà un soci actiu al CC Iberia. En liderarà tots els serveis relacionats amb la incubació de noves empreses, com també el ser-vei d’assessorament a les pimes i els models de negoci. Dins de la cartera d’educació d’aquest CC Iberia, ESADE serà la responsable de llançar un MSc en Innovació.

A banda del volum de negoci que cre-arà, aquest projecte és important per-què dóna suport a tres de les línies principals d’ESADE: la innovació, l’en-trepreneurship i la gestió de la ciència. No tan sols ens ajuda a crear nou co-neixement, sinó que ens permet anar més enllà: InnoEnergy ens permet en-trar en l’acció, jugant un rol actiu en el camp de la innovació. Passem de les aules a l’acció.Evidentment, ningú no ens en pot as-segurar l’èxit. Com qualsevol innovació, hi ha incertesa, però ens posiciona en un lloc privilegiat dins de l’entorn de les escoles de negocis.

I ara, quins són els passos següents a fer?Realment el més difícil comença ara: com s’ha d’implementar tot el projec-te. Des del KIC i de CC Iberia estem tre-ballant amb els nostres partners per establir l’entitat jurídica de l’empresa i posar-nos a treballar a partir del juny. ESADE hi té un rol molt important i es-tem organitzant l’estructura interna, de professors, d’unitats i de serveis que es veuran implicats en el projecte. Camila de Wit s’ha afegit al projecte per coordinar el nostre paper. Malgrat els reptes i la complexitat, la respos-ta de la casa ha estat molt positiva. Estem rebent molt suport de tots els àmbits i gràcies a aquest entusiasme i esforç col·lectiu estem convençuts que hi farem un gran paper.

“

“

Durant els primers quatre anys de funcionament, esperem proporcionar educació per a 1.500 estudiants de màster i de doctorat

““

InnoEnergy ens permet entrar en l’acció, jugant un rol actiu en el camp de la innovació. Passem de les aules a l’acció

Colaboradors i Full partners

14 El personatge

Quant de temps fa que treballes a ESADE?Més de 30 anys.

Quin càrrec hi exerceixes?Responsable de manteniment.

Quina va ser la primera impressió que vas tenir de la institució quan vas començar a treballar per ESADE?Ja en tenia bones referències, perquè hi havia col·laborat amb una empresa externa deu anys abans i coneixia la seva serietat.

I dels companys?Una relació molt bona i un tracte molt cordial, a tots els nivells.

Parla’ns de la millor i de la pitjor vivència que has tingut a ESADE.Fer-me sentir partícip d’ESADE, en moments clau de la institució, com ara la posada en funcionament de l’edifici 3 i el campus de Sant Cugat. Dels mals moments, algun disgust puntual, el qual, mirat amb perspectiva, té poca importància.

Amb quin company o companya t’agradaria dinar algun dia?Amb en Carles Comas.

Amb quin company o companya te n’aniries de festa?Amb en Cels Cardona.

En quin lloc o posició t’agradaria estar a ESADE dintre de tres anys?La mateixa.

Com a persona, amb quin valor o senya d’identitat de la institució t’identifiques més?Treballo en equip.

A qui triaries perquè li féssim aquesta entrevista?A en Nick Flynn.

Quant de temps fa que treballes a ESADE?Ja són més de dotze anys. Vaig començar fent-hi cur-sos intensius d’alemany l’estiu de 1997.

Quin càrrec hi exerceixes?M’encarrego de l’alemany i del francès a tots els programes (BBA/ADE, Dret, MBA i, abans, també dels cursos públics). Això inclou tant la part acadèmica com la gestió de l’equip de professors –som més de vint entre els dos idiomes.

Quina va ser la primera impressió que vas tenir de la institució quan vas començar a treballar per ESADE?ESADE va ser el primer lloc on vaig anar a treballar a Espanya, quan acabava d’arribar d’Alemanya. M’hi trobava molt bé, en aquest entorn professional, amb unes instal·lacions idònies per fer-hi classes d’idio-mes (les aules i els passadissos de l’edifici 3 es van dissenyar especialment per a aquesta finalitat). Em vaig sentir en el lloc adequat, però no va ser fins més tard que vaig comprendre que havia estat molt afortu-nada de venir a raure aquí. L’ensenyament d’idiomes a Espanya es desenvolupa, massa sovint, en unes condicions i amb uns mitjans insuficients.

I dels companys?Són molt amables, molt professionals. Ara, recordant els meus inicis a ESADE, m’adono de tot el que vaig aprendre dels altres professors de tots els idiomes, no tan sols en els tallers de formació que impartien, sinó també, i especialment, en els “passadissos”, fent un cafè, etc. Per a mi, el gran capital d’ESADE és, sens dubte, l’equip pedagògic de tots els programes.

Parla’ns de la millor i de la pitjor vivència que has tingut a ESADE.Crec que la millor experiència va ser quan només feia dos anys que era professora i els meus col·legues d’alemany em van demanar que em presentés com a candidata per coordinar el Departament d’Alemany. Va ser un vot de confiança en mi que en molts mo-ments m’ha ajudat a cercar les millors solucions. Un altre moment bonic va ser quan vaig “heretar” l’equip de francès. Aquesta vegada, va ser un vot de confian-ça des de la direcció, que em va incentivar a buscar maneres de treballar encara més eficaces per poder gestionar els dos equips/idiomes. Un moment difícil va ser la mort de Samuel Husen-man, director del programa Alta Direcció d’Empreses. Un any abans, jo havia cursat aquest programa i vaig arribar a conèixer-lo i apreciar-lo com una personalitat singular, plena de saviesa i de sorpreses.

Amb quin company o companya t’agradaria dinar algun dia?Amb tots, sens dubte. El cert és que estic molt satis-feta de la nostra nova ubicació a Sant Cugat, perquè per primera vegada “els d’idiomes” estem junts amb el personal de la Business School i no allunyats en un altre edifici. Tanmateix, trobem a faltar els companys de l’edifici 3, que ara veiem molt menys.

Amb quin company o companya te n’aniries de festa?La qüestió no és amb qui… El dilema és quan! Però, bé, amb qualsevol que volgués venir.

En quin lloc o posició t’agradaria estar a ESADE dintre de tres anys?En qualsevol lloc en què pogués comptar, almenys, amb el mateix bon nivell de col·laboració que tinc avui.

Com a persona, amb quin valor o senya d’identitat de la institució t’identifiques més?Amb els valors que associem a la lletra E (en majús-cula): per a mi significa, en primer lloc, “Evolucionar” (cosa que hauria d’intentar constantment), cercant sempre l’Excel·lència; després, em sembla que també

Conny Hübner Directora de les seccions d’Alemany i FrancèsCampus de Sant Cugat i Pedralbes Edifici 3

Si fossis un personatge històric, series: Plató.

Si fossis un monument, series: el Pura Rambut Siwi (un temple a Bali).

Si fossis un animal, series: un gat –el meu em fa enveja cada matí quan em llevo.

Si fossis un esport, series: el busseig.

Si fossis un llibre, series: l’Odissea.

Si fossis una cançó, series: Calling You de Jevetta Steele (de la pel·lícula Out of Rosenheim, àlies Bagdad Cafè).

Si fossis un racó oblidat, series: el Roraima (un tepuy a Veneçuela).

Si no fossis tu, t’hauria agradat ser: bussejadora professional, biòloga marina o restauradora d’antiguitats.

Qüestionari ràpid

Si fossis un personatge històric, series: l’inventor Thomas A. Edison.

Si fossis un monument, series: l’Alhambra de Granada.

Si fossis un animal, series: una au.

Si fossis un esport, series: el futbol .

Si fossis un llibre, series: una enciclopèdia.

Si fossis una cançó, series: Bluebird, de James Last.

Si fossis un racó oblidat, series: una petita cala de Menorca.

Si no fossis tu, t’hauria agradat ser: astronauta, com Yuri Gagarin.

Qüestionari ràpid

és important “Emprendre” (sense això, no s’asso-leix cap objectiu), i fer-ho amb la màxima Eficàcia. Per això, no tan sols vull aportar el meu treball, sinó també el meu Esforç per millorar les coses. Si em permeteu formular un desig: crec que podríem millorar en “Empatia” entre els diferents col·lectius/unitats, intentant Entendre la situació dels altres.

A qui triaries perquè li féssim aquesta entrevista?Estic convençut que qualsevol col·laborador/a de l’Executive Language Center podria aportar molt en aquest qüestionari.

Francisco Llamas GallegoResponsable de manteniment Campus de Sant Cugat

Són molts i moltes els qui es troben davant del dilema de decidir quin llibre regalar per Sant Jordi... Parant atenció a les converses del menjador, podem extreure unes quantes idees de tots gustos i colors, que de ben segur ajudaran a fer una bona tria a aquells navegants perduts... Des de la trilogia d’Stieg Larsson fins a Villa diamante, del mediatitzat Boris Izaguirre, passant per diverses obres d’autors internacionals com A Thousand Splendid Suns, de l’afganès K. Hosseini; Una mujer difícil, de l’oscaritzat John Irving; La montaña desnuda, de Reinhold Messner; Lime’s Photograph, de Leif Davidsen; Hija de la fortuna, d’Isabel Allende, o Tierra desacostumbrada, de Jhumpa Lahiri. Totes elles destaquen per la qualitat i la bona estona que ens faran passar, engolits per les seves pàgines. Tampoc no falten obres d’autores i autors nacionals, com ara La reina de las nieves, de C. Martín Gaite; Contra el viento, d’Ángeles Caso, o La hija del caníbal, de Rosa Montero, i també Te daré la tierra, de Chufo Llorens, o No mires debajo de la cama, de J. J. Millás.Com a punt de partida, fa força patxoca. Però suposant que cap de les propostes anteriors captivi l’atenció del futur comprador, ens atrevim a fer una travessa dels llibres que triomfaran el 23 d’abril. Entre títols de ficció i no ficció destaquem:

Lo que esconde tu nombre Clara SánchezSandra ha decidit retirar-se a un poble de la costa llevantina: ha deixat la feina i, embarassada, es passa els dies intentant ajornar la decisió de què ha de fer amb la seva vida. A la platja, coneix un matrimoni

d’octogenaris noruecs que sembla que són la solució als seus problemes.

El fin del mundo y un despiadado país de las maravillas Haruki MurakamiDues històries paral·leles es desenvolupen en escenaris de nom evocador: una transcorre en l’anomenada “fi del món”, una misteriosa ciutat murallada; l’altra, en un Tokio d’un futur potser no gaire llunyà, un fred i despietat país de les meravelles.

La dona que fugia de la boira Albert LlimósLa Teresa ha crescut sense mare, en un entorn que li fa descobrir massa aviat la maldat i la violència de la condició humana. Encara jove, es queda embarassada i decideix abandonar el poble natal i buscar una oportunitat a Lleida.

L’esclat de la Guerra Civil, d’efectes devastadors sobre la ciutat i també sobre ella mateixa, l’obliga a tornar a fugir.

Dime quién soy Julia NavarroEl periodista Guillermo Albi rep una proposta estranya de la seva tia perquè investigui la vida atzarosa de la seva besàvia Amelia, una dona de la qual només saben que va fugir d’Espanya abandonant el marit i el fill poc abans que esclatés la Guerra Civil.

Perdona, però vull casar-me amb tu Federico MocciaLa història d’amor entre l’Alex i la Niki segueix amb pas ferm: acaben de tornar a Roma després de passar unes vacances inoblidables junts i és hora de començar a plantejar-se el futur.

Aventures i desventures d’uns adolescents romans que ja coneixíem del fantàstic Perdona si et dic amor.

Els Grope Tom SharpeA l’inici del nou mil·lenni, Esmond Wiley, un jove inexpert, és conduït amb enganys al casalot dels Grope per una de les integrants d’aquesta família excèntrica. El jove Esmond no se’n podrà escapar de cap manera, i el seu segrest posarà en marxa

un torrent de situacions d’allò més esperpèntiques.

El malentès Albert CamusJan, un home casat que voreja la quarantena, decideix tornar al poble de la seva mare després de molts anys d’absència i de rancúnia, durant els quals no ha volgut saber res de la seva família. Jan es presenta tot sol a l’hostal, regentat per la seva mare i la seva germana, les quals després de tant temps no el reconeixen, i demana una habitació per passar-hi la nit.

Venjança a Sevilla Matilde AsensiSevilla, 1607. Catalina Solís (la protagonista de Terra ferma) portarà a terme la seva gran venjança en una de les ciutats més riques i importants del món, la Sevilla del segle xvii. Complirà així el jurament que va fer al seu pare

adoptiu d’eliminar els Curvo, gràcies a una espectacular venjança múltiple basada en l’engany, la seducció, la força, la sorpresa, el duel, la medicina i el joc.

No podem acabar aquest article sense recordar un dels grans escriptors espanyols del segle passat que ens ha deixat recentment, el qual, segurament, es convertirà també en un dels protagonistes del dia de Sant Jordi: Miguel Delibes.

Saló de cian 15

Sant JordiJa fa uns quants dies que s’ensuma l’arribada de Sant Jordi. Els diaris i les ràdios van plens de recomanacions; els escriptors visiten els platós de les televisions per presentar-hi els seus nous treballs... D’una manera o altra, tots som part activa de la festa del llibre i la rosa. De roses, se’n poden trobar moltes de ben diferents, però gairebé sempre escollim la més maca... Però, i el llibre...? Aleeeerta...! Agradarà o no agradarà...?

Saló de cian16

Què és el primer que et va atreure de l’Àsia?Quan era petita, els meus avis viatjaven per tot el món, i sempre tornaven carre-gats de records i anècdotes... Suposo que aquest és el motiu pel qual em van venir ganes de viatjar. Vaig fer el primer viatge a l’Àsia fa 15 anys: vaig estar a Tailàndia una setmana i aleshores em va semblar que no hi podia haver res de més exòtic. Quan vaig començar a treballar a ESADE, el 2001, i vaig tenir l’oportunitat de fer el meu pri-mer viatge de reclutament a l’Àsia, va ser com un somni fet realitat: mai no m’havia imaginat que podria viatjar al Japó, a Co-rea, a Taiwan, a Singapur... Ni que visitaria tots els països on he estat des d’aleshores (Malàisia, l’Índia, la Xina, el Vietnam...). En definitiva, alguns dels molts països que ha-vien visitat els meus avis...

Què és el que t’agrada de l’Àsia?M’encanta caminar, per això, una de les coses que més m’agrada dels països que visito a l’Àsia és que, a les ciutats en què fem els viatges de reclutament, resulta fascinant el simple fet de passejar i d’ob-servar-ho tot (acostar el nas a una cassola per veure què cuinen al carrer: m’agrada molt el menjar del carrer; de fet, m’agrada molt tot el menjar asiàtic), parlar amb algú en una botiga, observar el tai-txi-txuan al matí… Onsevulla que vagis pots veure gent que viu d’una manera completament dife-rent de com vivim aquí a Barcelona.

Quant de temps hi sols passar?Normalment, estic entre tres i quatre me-sos l’any a l’Àsia, treballant per a ESADE, i, sovint, també me n’hi vaig de vacances. Mentre sóc allà, em dedico a activitats de contractació (proporcionar informació als candidats potencials, participar en les fires d’MBA, fer entrevistes i ajudar en el procés de selecció), a més de dedicar-me al desenvolupament dels negocis amb les empreses de la regió, per promocionar-los els nostres estudiants. Em dedico a intro-duir ESADE tant als candidats com a les empreses.

T’emportes alguna cosa de la teva vida asiàtica quan tornes a casa?I tant! Sempre m’ha encantat beure te,

però ara és pràcticament impossible veu-re’m sense una tassa de te a les mans. A més, vaig a menjar a restaurants asiàtics un parell de cops per setmana (més i tot, si puc). Faig classes de mandarí en una teteria xinesa de Barcelona, tinc amics i conec estudiants de la regió, la decoració del meu despatx està farcida d’elements asiàtics… Sempre estic envoltada de l’Àsia! Ara mateix intento que em canviïn el número del despatx, perquè es conside-ra mal fengshui (ara tinc el número 4, que porta mala sort en la majoria de les cul-tures asiàtiques), però és difícil trobar la manera d’explicar per què necessito que me’l canviïn.

Què és el que trobes a faltar d’aquí quan ets a l’Àsia i viceversa?Bé, si el meu marit no pot venir amb mi, ell és el que més trobo a faltar... Però també enyoro les olives, quan estic a l’Àsia, i la truita de patates... I quan estic aquí, trobo a faltar el menjar del carrer i els mercats nocturns (sembla que el menjar és un tema recorrent de les meves respostes...).

Què n’opines, del fet de desplaçar-te i haver-te de comunicar per aquestes zones?Generalment, m’he trobat que la majoria de persones parlen, com a mínim, una mica d’anglès i, a més, jo sé algunes pa-raules de cada regió que acostumo a dir, però la gent és tan increïblement amable que l’idioma acaba essent molt poc impor-tant. L’únic país on he tingut algun proble-ma destacable amb l’idioma és la Xina. Com que el mandarí està tan estès en la regió, em va semblar que seria la llengua asiàtica més útil per aprendre, així que vaig decidir estudiar-la una mica... i s’ha convertit en una altra de les meves pas-sions! Ara puc viatjar i parlar en mandarí, i sorprèn veure com de receptives i càlides es tornen les persones quan fas l’esforç de parlar-hi amb la seva llengua…

Quines diferències culturals entre Orient i Occident has viscut en primera persona?Una de les anècdotes més divertides és la d’un estudiant de la Xina a qui vaig preguntar quin era el xoc de cultures més

gran que havia trobat. Em va respondre: “Re-cordeu que em vau preguntar si les botigues tanquen el diu-menge, a la Xina? Doncs ni tan sols vaig entendre la pre-gunta!” El concepte que les botigues tanquin el mig-dia o els diumenges era totalment des-conegut per a ell.

La Xina i l’Índia són economies en desenvolupament… Creus que a Occi-dent ens trobarem amb la necessitat creixent d’adaptar-nos a Orient en un sentit cultural?Penso que, sens dubte, ens haurem d’adaptar a un nou paradigma. No es tracta només d’una qüestió de mida d’aquests països, sinó de la velocitat amb què canvien i la manera de formar la seva població per avançar i sortir a l’exterior. Competeixen, molt empatats amb la res-ta, en moltes indústries i per a molts llocs de treball, i pel que fa a la velocitat, el preu i la preparació, molts cops resulten vencedors!

En aquest sentit, quins desenvolupa-ments has notat després de totes les vi-sites durant els 15 anys que has viatjat a aquesta part del món? Molts professionals asiàtics viatgen a l’estranger per aprendre l’estil de negocis d’Occident i, aleshores, o bé es queden i creen les seves empreses aquí, o bé tor-nen amb les noves idees i les fusionen amb la cultura local per desenvolupar el seu estil de gestió únic, mentre que aquí, a Espanya, hi ha un interès creixent per l’aprenentatge del mandarí, la medicina xinesa tradicional, la cuina ètnica…

Quines lliçons podem aprendre de les cultures asiàtiques?Penso que podem aprendre coses de la seva ètica laboral, tot i que també crec que ells poden aprendre coses sobre l’equilibri entre la feina i la vida que tenim a Occident.

Mary Granger… i ÀsiaMary Granger és directora associada del Servei de Carreres Professionals i Admissions a l’Àsia.L’Àsia no tan sols representa una part important de la seva vida professional, sinó que també ocupa un lloc al seu cor. Parlem amb la Mary per conèixer una mica més aquesta cultura i com la viu.

Vide

s pa

ral·l

eles

Saló de cian 17

Sóc la Jackie Neff, professora d’anglès a l’Executive Language Center des de l’any 1995. Sóc dels Estats Units, d’un poble a prop de Chica-go. Quan em pregunten com és la cuina americana, només puc con-testar que és tan diversa com el poble americà, amb arrels a tots els racons del món. Per tant, és difícil generalitzar: tot el que aquí s’explica sobre el poble americà i la seva cultura (i també les seves formes de

cuinar i menjar) pot ser veritat en algun lloc o en algun moment determinat, però en qualsevol altre, completament fals.

Aquesta recepta me la va passar un amic californià, que vaig conèixer quan treballàvem junts a Seattle, Wash-ington. Després ell es va traslladar a l’altre extrem del país a treballar i, quan vaig anar a fer un màster a Vermont, molt a prop del poble on ell viu ara, ens vam retrobar i em va fer aquest pastís per al meu aniversari. Aquesta recepta és semblant a d’altres

postres americanes: és freqüent que als pastissos s’hi incorporin productes com la carbassa, el carbas-

só, la pastanaga i, fins i tot, ruibarbre.

La c

afet

eria

El g

ust é

s te

uD

iari

d’un

est

udia

nt e

n pr

àctiq

ues

Naixements

Jackie Neff

Des d’_untitled volem felicitar els membres d’ESADE que acaben de ser pares i mares i donar la benvinguda a: Oriol (Anna Salom), Mateo (Rebe-ca Carpi) i Berta (Cristina Espelta).

DIARI D’UN ESTUDIANT EN PRÀCTIQUES és un nou apartat d’_untitled on volem donar veu als “altres estudiants d’ESADE” a través d’una breu entrevista. Es tracta d’estudiants que provenen d’altres escoles o universitats i que, durant algun temps, fan les

pràctiques a diferents departaments i serveis d’ESADE. És per això que volem saber com se senten, quines són les seves experiències i què pensen d’ESADE. Poc a poc ens ho aniran explicant ells mateixos.

Oriol Mateo Berta

Explica’ns com vas arribar a ESADE? Em vaig assabentar que s’estaven buscant estudiants en pràctiques per al Servei de Re-lacions Públiques d’ESADE i vaig decidir pre-sentar-m’hi com a candidata. I així ho vaig fer: vaig enviar el currículum, vaig fer l’entrevista i vaig passar la prova. I aquí estic!

Com et vas sentir?Vaig sentir una il·lusió brutal de tenir l’opor-

Aprenent a… Relacions PúbliquesJessica Miquel Barrionuevo

tunitat de començar a ESADE. No obstant això, el primer dia estava tan nerviosa que vaig arri-bar amb una hora i mitja d’antelació!

Com ha canviat la Jèssi-ca des del primer dia?Des del punt de vista professional, he après moltíssim. M’ha ajudat molt a “saber estar” en qualsevol situació, a sa-ber desenvolupar-me i a parlar en públic sense cap tipus de vergonya. I això és un pilar clau per ser relacions públiques.

Quins són els avantatges i els inconveni-ents de fer les pràctiques a ESADE?ESADE et dóna una molt bona base pel que fa a l’organització d’actes, a partir de la qual pots anar creixent i millorant. Un dels incon-venients, relacionat amb aquest avantatge, és que no pots innovar excessivament en aquest camp. Una altra virtut és que ESADE és un nom de pes en un currículum i sempre m’han dit que em donarà una empenta molt

bona en un futur. I, finalment, la gent. Pel que fa a les relacions humanes, ESADE té una plantilla molt maca i jo sempre m’hi he sentit molt integrada.

Explica’ns-en alguna anècdota...Un dia em van demanar si podia cobrir un acte durant uns minuts. Era la primera ve-gada que cobria un acte sola! Resulta que aquell dia hi va haver una apagada general. De cop, es van apagar els llums i els ponents van interrompre la conferència. Tots està-vem a les fosques i amb els llums d’emer-gència únicament, i tothom em mirava a mi. Jo em volia morir! Vaig decidir passar una nota a un dels ponents dient-li que seguís la conferència com si res no hagués passat. I sí, sí. Ells van seguir a les fosques i al públic li va fer gràcia. Després ja va tornar la llum i just van arribar les meves companyes!

Què et comenta la gent quan els dius que fas pràctiques a ESADE?La resposta sol ser: “Uau!” Els impacta, s’in-teressen pel tema i em pregunten què hi faig, amb qui tracto...

Finalment, descriu amb una paraula el teu pas per ESADE?Oportunitat.

Nom: Jessica Miquel Barrionuevo

Edat: 21

Estudis: 4t curs de la Llicenciatura de Relacions Públiques

Escola/Universitat: Escola Universitària Formatic Barna · University of Wales

Servei on fa pràctiques:Relacions Públiques

Tutor/a: Gloria Mora

Durada de les pràctiques: Un any i mig

Bateu el sucre juntament amb la mantega fins que estigui ben barrejat.Afegiu-hi els ous i torneu a batre-ho bé.Tot seguit, afegiu-hi l’oli i la vainilla.En un altre recipient, barregeu la farina amb el llevat Royal, el bicarbonat, la canyella, el pebre de Jamaica i el cacau.Afegiu-ho, a poc a poc, a l’altra barreja i bateu-ho bé.Afegiu-hi el carbassó i la xocolata.Poseu-ho en un motlle que heu d’untar prèviament amb mantega i empolsinar amb farina.Deixeu-ho coure al forn a 175° durant 50 minuts.

275 g de sucre100 g de mantega60 mil·lilitres d’oli1 ou175 g de farina¼ culleradeta de llevat Royal½ culleradeta de bicarbonat¼ culleradeta de canyella¼ culleradeta de pebre de Jamaica (pimenta officinalis)2 cullerades de cacau250 g de carbassó ratllat1 iogurt½ culleradeta de vainilla líquida75 g de xocolata, a bocins petits

Plum-cake de xocolata i carbassó

Pensant en plural18

Acció Solidària contra l’Atur (ASCA) ha estat escollida per la comunitat interna d’ESADE per desenvolupar el programa d’acció social internacional en el marc de la responsabilitat social (RSE) d’ESA-DE durant aquest any acadèmic i el pro-per. Per conèixer-los millor, entrevistem Joan Comas, president del Patronat d’aquesta entitat.

Joan, per què sorgeix una organitza-ció com la vostra?L’entitat es funda l’any 1981 i neix com a conseqüència de la reflexió davant d’una altra crisi econòmica, en què un grup de persones veuen que l’atur és un proble-ma de tots i que deixar-lo únicament en mans del Govern central i dels territorials no és just. Calia acabar amb els discur-sos i amb les crítiques i convertir-nos en actors.

I així vam començar a ajudar els empre-nedors que volien començar una iniciati-va empresarial. Al principi, la nostra ràtio de retorn no era gaire alta i la morositat era important, però a poc a poc hem aconseguit reduir-la.Per això és important fer un bon segui-ment dels projectes amb la figura del tutor i triar bé els destinataris dels recur-sos. Per això, oferim els nostres serveis a cooperatives, empreses d’inserció labo-ral o similars, ja que es tracta de projec-tes més consolidats.

Parla’ns de l’equip humà. Quants sou? Com esteu organitzats?ASCA està formada pels membres del Patronat i per 30 voluntaris, que hi de-diquen més de 200 hores a la setmana.Les aportacions dels voluntaris són dife-rents d’acord amb la capacitat i la dedi-cació de cadascú, però entre tots hem aconseguit posar en funcionament la roda de la solidaritat, en la qual ajudem que persones que estan a l’atur puguin afrontar un projecte d’autoocupació mit-jançant la concessió d’un crèdit sense interessos, però fixant un termini per re-tornar-lo.Actualment, el 51% dels ingressos anu-als d’ASCA tenen l’origen en la devolució d’aquests microcrèdits! Això diu molt del compromís de les persones.

I la resta dels ingressos, d’on prove-nen?Les principals fonts són les aportacions individuals o d’organitzacions religioses que rebem, com també algunes aporta-cions d’empreses públiques i privades.

Com ajudeu les persones a les quals us adreceu? Desenvolupem diferents programes se-gons les necessitats dels usuaris:· Microcrèdits per a l’autoocupació. Es

tracta de concedir préstecs per a la creació o consolidació d’iniciatives empresarials.

· Ajuts puntuals per a necessitats vi-

tals. Són ajudes de subsistència bà-sica (aliments, pagament de rebuts urgents de serveis de primera neces-sitat).

· Fons socials. S’orienta a ajudar per-sones immigrants que, tot i que tenen una feina remunerada, no disposen dels recursos suficients per estabilit-zar-se o promocionar-se professional-ment.

· Ajuts als processos d’inserció laboral. Mitjançant aquest programa es facili-ten a la persona elements perquè es pugui incorporar al mercat laboral de manera immediata.

Com pot col·laborar amb vosaltres la gent d’ESADE?Principalment, hi ha dues grans mane-res de col·laborar: la primera és l’aporta-ció econòmica, que es destina al desen-volupament dels programes esmentats anteriorment, i, la segona, per mitjà de la prestació de serveis professionals o de consultoria.Espero que hi hagi molt d’interès i mol-tes sol·licituds de col·laboració per part de les persones que treballeu a ESADE.

Per a més informaciówww.acciosolidaria.cat o 932 170 288.

Acció Solidària contra l’Atur

Amics de la Gent GranFundación Balia

Finalment, han estat tres les organitzacions que hem escollit per votació i amb les quals podrem desenvolupar accions de voluntariat i d’acció social durant els dos propers anys, 2010 i 2011: Amics de la Gent Gran i Acció Solidària contra l’Atur, als campus de Pedralbes i Sant Cugat, i Fundación Balia, al campus de Madrid.

Acciósocial

Joan Comas, president del Patronat d’Acció

Solidària contra l’Atur, durant l’entrevista

L’objectiuLa nostra missió no és acabar amb la desocupació, perquè no estem preparats per fer-ho ni hi ha cap organització que ho pugui fer sense ajuda. El que pretenem és ajudar les persones que es troben a l’atur i volen sortir d’aquesta situació mitjançant projectes d’autoocupació.

Acció Solidària contra l’Atur

ASCA en xifres500 col·laboradors

10,07 milions d’euros canalitzats per a la lluita contra l’atur

600 iniciatives col·lectives d’autoocupació recolzades

6.500 llocs de treball creats

Pensant en plural 19

Amics de la Gent GranAmics de la Gent Gran és una de les dues organitzacions amb les quals col-laborarem a escala d’acció social. Des d’_untitled us volem acostar aquesta insti-tució, transmetre-us el seu esperit, els ser-veis que ofereixen i com podem aportar la nostra ajuda a aquest projecte. Per això entrevistem Oriol Alsina, director gerent de l’organització.

Oriol, com es crea Amics de la Gent Gran, aquí, a Catalunya?Hi ha una sèrie de persones que desco-breixen que existeix l’organització a Fran-ça (Les Petits Frères des Pauvres) i, arran d’algunes estades d’estiu en aquest país durant les vacances, creen l’organització a Catalunya l’any 1987, després de parlar amb la Generalitat, dissenyar una petita estructura i aconseguir una mica de finan-çament. Perquè llavors hi havia molta gent gran que estava sola i van veure que calia oferir-los acompanyament emocional.

Què et va captivar d’Amics de la Gent Gran? Personalment, jo vinc de la banca ètica. Treballava en un ambient molt internacio-nal, cercant suport i captació de fons per a projectes socials d’arreu del món. Vaig viure diversos anys a París; viatjava arreu del món; tenia relació també amb el Fò-rum Social Mundial, l’Organització Mundi-al del Comerç, etc., i pensava que podíem canviar el món. I el que em va enganxar d’Amics de la Gent Gran va ser que, per primer cop en molt de temps, veia les per-sones que ajudava. A més, el col·lectiu de la gent gran és un col·lectiu molt agraït. Estem a prop dels usuaris i podem par-lar amb ells, donar-los la mà, etc., i ells et transmeten el seu agraïment per la tasca de l’equip d’estar fent alguna cosa molt útil per i per a ells. En general, tot l’equip comparteix aquest sentiment. Tots els qui estem aquí hem sentit, en algun moment, la necessitat de fer alguna cosa en l’àmbit social. I cadascú ha viscut el seu procés fins a trobar el moment, la manera de col-laborar i d’oferir ajuda.

Quins serveis presteu i com us podem ajudar la gent d’ESADE?Nosaltres tenim diferents formes de donar suport a la gent gran que, com recorda-rem, són més de 200.000 a Catalunya.En primer lloc, un dels aspectes bàsics que veiem que els falta a les persones grans és l’acompanyament emocional, ja que es troben sols al món. Nosaltres donem un significat molt ampli a aquest concepte (v. quadre adjunt), en el sentit que no ens limitem a fer un acompanya-ment físic. És el vehicle principal a través del qual l’organització materialitza la seva missió, ja que darrere d’aquesta paraula s’amaga l’autèntic esperit d’Amics de la Gent Gran. Aquest acompanyament pot ser regular al domicili o bé per malaltia (vi-sites al metge), esporàdic i/o telefònic (en circumstàncies específiques).D’altra banda, promovem diferents activi-tats i actes que s’agrupen en els progra-mes d’activitats/socialització com l’orga-nització de tertúlies, sortides, el sopar de Nadal, la celebració de la Diada de Sant Jordi, etc.I, finalment, hi ha els programes de sen-sibilització que ens ajuden a difondre la situació i les necessitats de la gent gran.Totes les persones que formen part d’ESA-DE poden col·laborar amb nosaltres a través dels programes que he esmentat i també mitjançant l’aportació econòmica que cadascú vulgui prestar, si s’escau, i mitjançant la prestació de serveis de con-sultoria fent el que cadascú sàpiga fer, per exemple, dissenyant un pla de màrqueting, una estratègia de marca, etc. Crec que en aquest tipus de voluntariat pot haver-hi molta gent a ESADE que ens pugui ajudar.Aquest és un dels canvis més importants en aquest sector: abans es col·laborava més com a voluntari i, ara, amb la progres-siva professionalització del tercer sector, també es pot col·laborar d’altres formes, per exemple prestant un servei o treball professional.

Què diries a la gent d’ESADE perquè col-labori en el projecte d’Amics de la Gent Gran?El voluntariat no és un sacrifici; és un pri-vilegi.Hi ha una visió molt clàssica dels serveis socials i d’ajudar els més necessitats, en-tesa com quelcom molt proper a la caritat, que es fa més com una obligació i una

responsabilitat envers els col·lectius més febles.Jo ho veig des d’una altra perspectiva. És una activitat que pot donar sentit a la teva vida, en la qual coneixes noves per-sones…, i que és molt gratificant. Per això no m’agrada parlar de deure, sinó de pla-er. Com a voluntari, tu dónes, però també reps molt a canvi.Com diuen els especialistes en genètica, l’espècie humana és la que està més ben preparada genèticament per compartir. I ens necessitem.En el cas concret d’Amics de la Gent Gran, hi ha molts joves que tenen un cert temor a fer tasques de voluntariat amb gent més gran, però quan ho proven descobreixen una nova perspectiva del món: les perso-nes grans han viscut moltes coses i molt més que nosaltres i, per tant, ens enriquei-xen molt.Tothom ha de cercar la seva oportunitat, sense presses. Cadascú ha de veure amb quin col·lectiu li agradaria treballar. Des-prés, també cadascú ha de veure en quin moment és millor desenvolupar l’activitat de voluntariat i, finalment, definir el grau de compromís que vol adquirir. Si tenim alguna cosa a dins, acabarà sortint. Però aquest és un procés que hem de fer lliure-ment i sense sentir-nos culpables.

Si creus que és el teu moment i vols col-laborar amb Amics de la Gent Gran, con-tacta amb Antonia Vergara i/o Albert Quiles (932 076 773 o info@amicsdela-gentgran.org)Horaris de les properes xerrades informati-ves: www.amicsdelagentgran.org

La Fundación Balia, organització esco-llida pels companys de Madrid, treballa per oferir una oportunitat a la infància i a la joventut en situació de desigualtat, i en l’actualitat està duent a terme deu projectes educatius en diferents distric-tes madrilenys i dóna suport a projectes de cooperació internacional.

En el proper número d’_untitled us en proporcionarem més detalls. Per a més informació: www.fundacionbalia.org.

Amics de la Gent Gran és una organització de vo-luntariat que treballa per millorar la qualitat de vida de les persones grans, especialment d’aquelles que es troben en situacions de soledat, aïllament o falta de recursos econòmics.

Fundació Balia ofereix pautes de conducta que poden interioritzar-se i que permeten als menors

desenvolupar-se com a adults integrats.

Amics de la Gent Gran

Fundación Balia

Què vol dir acompanyar?· Reconèixer la persona i acceptar allò

que té d’única, respectar la seva dignitat i la seva intimitat.

· Valorar la seva vida i ajudar-la a redescobrir el seu potencial; permetre que expressi els seus desigs i les seves aspiracions profundes.

· Caminar al seu costat respectant la seva evolució i el seu propi ritme, adaptant-nos constantment a les seves necessitats i detectar les mancances que tingui.

· Ajudar-la a augmentar-li l’autoestima. · Considerar-la un ésser en evolució

constant, ajudant-la a acceptar els canvis que es produeixen a la seva vida.

· Evitar que se senti exclosa socialment.

Què és Fundación Balia?La Fundación Balia és una organització sense ànim de lucre i sense confessió política ni religiosa dedicada des que va néixer, el 2001, al desenvolupament integral de la infantesa i de la joventut en situació de risc.La seva missió és “afavorir la inclusió social de menors en desavantatge, i s’implanta en comunitats desfavorides del territori nacional en què hi ha un alt índex d’immigració”. També desenvolupa activitats en comunitats deprimides d’altres països mitjançant la col·laboració amb entitats locals.La Fundación Balia impulsa i posa en pràctica projectes pedagògics minuciosos amb l’objectiu de prevenir l’abandonament i l’aïllament, de combatre el fracàs escolar i de potenciar l’educació en valors, oferint pautes de conducta que es poden interioritzar i que permeten que els menors es desenvolupin com a adults integrats.A més, la Fundación Balia sensibilitza sobre la realitat social de grups desafavorits i fomenta la conscienciació i la implicació de la societat per millorar aquesta realitat.

Mou ESADE20

Mou ESADE és una plataforma de participació col·lectiva per moure ESADE vers el futur i convertir-la en la millor escola per al món. Debatre, donar, fer-se fan... Tot el col·lectiu d’ESADE està convidat a vincular-se al projecte.

ESADE es mou?Sí, sembla que sí. Però crec que mai no hem deixat de moure’ns. El que passa és que ara ens movem en una direcció global i això fa que tot es magnifiqui.

Cap a on anem?Volem que ESADE sigui una marca global: la millor escola per al món.

Serem una marca...? Ja som una marca, però volem anar més enllà i competir al costat de les escoles de més prestigi internacional.

Com s’aconsegueix ser una marca global?Invertint en les àrees clau d’atracció del talent i la recerca. Si tenim els millors alumnes, els millors professors, i som capaços de generar

ESADE es vol convertir en la millor escola per al món. Per fer realitat aquest repte, hem impulsat un projecte en el qual pots participar i involucrar-te de diverses maneres i per mitjà de diferents canals. Només amb un esforç conjunt farem d’ESADE una marca global.

Mou ESADE amb nosaltres!

“Volem que ESADE sigui una marca global” Entrevista a Mònica Rius, directora de Desenvolupament Corporatiu d’ESADE

Per a què serveix investigar?

ESADE s’ha de concentrar a garantir l’excel·lència

acadèmica.

No seria millor centrar-se únicament

en el talent en comptes de becar estudiants que tenen talent però que no es poden

pagar la matrícula?

Si hem de donar, és millor

fer-ho a una ONG que a una escola de

negocis.

Si donem a ESADE, treballem per la causa:

ajudem a formar persones que crearan una societat

més avançada i equitativa.

La innovació és vital per a ESADE. Sense

recursos per a la recerca, no podem competir amb les

altres escoles de primer nivell.

La beca s’ha de centrar a potenciar el talent,

però també ha d’ajudar a reequilibrar la societat i a reforçar l’aspecte social

d’ESADE.

Per mitjà de donacions...Exacte. És un model d’origen americà, però que també s’està consolidant a Europa. Si volem competir amb aquestes escoles, hem de comptar amb els mateixos avantatges competitius.

La finalitat de Mou ESADE és aconse-guir donacions?No. La finalitat de Mou ESADE és aconseguir la participació. Hi haurà qui hi participi intel·lectualment, qui ho faci oferint el seu temps i qui decideixi fer una donació. Tot és igual d’important per a nosaltres en aquesta fase inicial del projecte.

Però en una fase més madura, el que es voldrà són donacions... Continuarem prioritzant la participació. Tots els qui formem part d’ESADE hem de tenir l’oportunitat de “moure” la nostra institució vers el futur. Però sí que és cert que, com més donacions rebem, més ràpidament farem el camí.

Parlem de donacions que fan les per-sones. També les empreses?Primer, d’organitzacions i després

coneixement innovador i emprenedor, ho haurem aconseguit.

Quan està previst que això succeeixi?Primer volem comptar amb el suport de tot el col·lectiu d’ESADE. És un camí que hem de fer tots junts.

Tot el col·lectiu és molta gent...Sí, prop de 40.000 persones, entre alumnes, antics alumnes, professorat i personal de gestió. Volem que aquest sigui un projecte de tothom.

Com contactar amb tothom?De moment, ho farem de forma virtual. Hem creat grups de Mou ESADE al Facebook, a LinkedIn i a Nexus, en què debatem a partir d’uns vídeos que tracten sobre temes clau per a ESADE.

Beques, professorat, recerca... Què més?El talent i el coneixement són les nostres claus d’èxit. Però, per assolir-lo, necessitem reorientar el nostre model de finançament a l’estil de les escoles americanes, com Harvard, i també d’algunes europees, com l’HEC, la Bocconi o la LBS.

de persones. En aquest sentit, ja fa quatre anys que estem consolidant les donacions d’empreses i de fundacions, amb bastant d’èxit, ja que s’han multiplicat per 4. Ara és el moment d’iniciar les donacions de part de les persones.

Què podem fer ara per participar-hi?Inspirar-nos a través de la web o dels debats. Fer una donació. Unir-nos als grups de Mou ESADE del Facebook, de LinkedIn o de Nexus…

No és fàcil dir que no...No, no és fàcil dir que no. La veritat és que és un projecte molt il·lusionador i, el que és més important: és un projecte col·lectiu.

““Més de 1.000 persones ja participen al grup de Mou ESADE de LinkedIn, Facebook i Nexus

I tu què n’opines?

Entra a www.mueveESADE.com. Inspira’t i inspira’ns!