07Jornada de Portes Obertes: Com va anar?Olimpíades E50: I tu, com les vas viure?Comiat E50: ContinuaràE5

0

_unt

itled

JUL08

“No sap què és descansar qui no sap què és treballar. ” Anònim

L’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES): llums i ombresE-

Not

ície

s

2 Sumari Editorial

Durant el curs que ara s’acaba, hem celebrat diferents esdeveniments i actes interns com a commemoració dels nostres cinquanta anys d’història, activitats que es continuaran duent a terme el primer trimestre del proper any acadèmic.

Des de la premissa que el 50è aniversari d’ESADE ha estat possible gràcies a les persones que integrem la institució, el nostre objectiu ha estat i és que aques-tes persones siguin les autèntiques protagonistes dels actes organitzats per a la seva celebració, ja que sense elles ni fa 50 anys hauria estat possible crear una organització com aquesta, ni ara seria possible mantenir-la com una de les més im-portants del món en el camp de la formació.

Fins ara, com hem anat informant puntualment en aquesta revista, hem celebrat diversos actes relacio-nats amb l’E50, com per exemple el concurs fotogràfic, “l’aniversari” que va coincidir amb el còctel de Nadal, les Olimpíades, la Jornada de Portes Obertes, etc., tot i que encara ens en queden uns quants més al sac. En tots aquests actes, s’ha buscat –i esperem que hagi es-tat així– que les persones sentissin que l’organització és on és gràcies a la feina diària de totes i cadascuna d’elles, ja que han dedicat a ESADE intensos perío-des de la seva vida, alguns dels quals han estat de dècades.

Aquest esperit és el d’E50. El de la construcció con-junta d’una cosa gran. D’aquí la portada d’aquest últim número del curs. És una portada que volem que serveixi d’homenatge a tots els qui, amb la seva participació i entusiasme, fan que “això” sigui una realitat, a més d’un somni.

Moltes gràcies!

���������������

Efem

èrid

esTal dia com avuiEl 4 de juliol de 1776 els Estats Units d’Amèrica proclamen la independència.

El 7 de juliol se celebren els santfermins a Pamplona.

1969 (21 de juliol) Neil Armstrong trepitja la Lluna.

3

4

15

9

10

16

GRÀCIES!

De què vas?

E-Notícies

El personaje

El retrat

El personatge

El saló de cian

E-Notícies

Revisió i traducció de textos:

Servei Lingüístic

Edició, maquetació i il·lustracions:

Sintagma, Edicions Corporatives

Impremta:

Imgesa

Consell de redacció:

José M. Álvarez de LaraAriadna AntequeraÓscar BistuéRebeca CarpiIvanna CasaburiJosé M. ContijochAnna DíazDavid Fernández-Manzanos

José Antonio MengualMila MirasAdela NebotSusana PérezMónica SisternasAna SoláJosep Soler

CRÈDITS

Aquesta revista està feta amb paper reciclat

Pensant en plural

El personatge

El saló de cian

Pensant en plural

���������������

3De què vas?

Departament de Direcció de Marketing

Sílvia Muñoz MontesSecretària del Departament

de Direcció de Marketing

Tamara Miranda Villalba Secretària del Departament

de Direcció de Marketing

Beatriz Soler Bigas Marketing Management

i Brand Management

Carles Torrecilla Gumbau

Marketing estratègic

Carlo Gallucci Marketing estratègic

Gerard Costa Guix Marketing social

Ivana Casaburi Marketing a Àsia

Jaime Castelló Molina Key Account

and Sales Management

Jatinder Jit Singh Marketing

Management

Josep M. Oroval Planas Comunicacions

Jordi Montaña Matosas

Gestió del disseny

Lluís Martínez Ribes Retailing

i comercialització

Jordi Molina Capella Marketing

Management

Manuel Alfaro FausMarketing relacional

Mònica Casabayó Bonàs Conducta

del consumidor

Josep Franch Bullich Marketing internacional

Josep Francesc Valls Giménez

Turisme

Oriol Iglesias Bedós Brand Management

���������������

4 E-Notícies

A grans trets, els objectius de l’EEES són:

• Adoptar un sistema educatiu comú i comparable de titulacions basat en dos cicles principals: el de grau (de quatre anys de durada a Espanya, amb una càrrega de 240 crèdits), que preveu ensenyaments bàsics, generalistes o orientats a l’exercici d’activitats professionals, i el de postgrau/màster (de dos anys o més, amb una càrrega d’entre 60 i 120 crèdits), que pot ser d’especialització professional, multidisciplinari o bé orientat cap a la recerca. En aquest cas, el postgrau s’inclou com a itine-rari cap al tercer cicle (doctorat).

• Establir un sistema internacio-nal de reconeixement i acumulació de crèdits, l’ECTS (European Credit Transfer System), en què el valor del crèdit no se centri únicament en les hores de classe, sinó que comp-tabilitzi totes les activitats que els estudiants porten a terme. Un crèdit ECTS equival a 30 hores.

• Promoure la mobilitat dels estu-diants, professors i investigadors des de la perspectiva que la convalidació dels títols serà molt més senzilla i ràpida, i el reconeixement, en teoria, automàtic.

• Fomentar la cooperació europea pel que fa a garantir la qualitat de l’educació superior, mitjançant siste-mes d’acreditació (tant externs com interns), que vetllaran per la qualitat dels centres de formació i la seva adequació a l’EEES.

• Addicionalment, està previst forma-litzar l’anomenat Diploma Suplement (DS) o Suplement Europeu al Títol (SET), en el qual es detallarà, en un format comú a tot l’EEES, quines competències ha assolit l’estudiant i quin és el contin-gut de les assignatures cursades.

Tanmateix, un dels eixos de l’EEES és la renovació metodològica: en aquest sentit hi ha una aposta clara, que hom anomena “model d’ensenyament cen-trat en l’alumne”, que preveu una re-ducció de les classes magistrals a favor de l’aprenentatge electrònic (e-learn-ing), les tutories individuals i en grup, els seminaris i l’autoaprenentatge. Aquest model representarà també una reformulació del rol dels docents.

La idea bàsica és que l’estudiant, tenint en compte la dinàmica de canvi i evolu-ció constants en què estem immersos, adquireixi amb el títol de grau un seguit de competències transversals (el “saber fer” en lloc del “saber”) que fomentin la seva empleabilitat, el capacitin per accedir al mercat laboral de manera immediata i que, posteriorment, pugui continuar formant-se, mitjançant el segon cicle, d’acord amb les seves ne-cessitats o interessos al llarg de tota la vida.

L’aplicació de l’EEES a l’Estat espanyol es fonamenta legalment en diferents lleis i reials decrets, que s’han anat promulgant des del 2003. Els més re-llevants són la Llei orgànica 4/2007, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, que posa les bases per a la reestructuració de la universitat espanyola, i els reials de-crets 55 i 56/2005 i 1393/2007, mit-jançant els quals es regulen els estudis de grau i postgrau i es modifica el siste-ma de classificació de l’ensenyament superior. L’actual marc legal permet a les universitats crear i proposar, d’acord amb la filosofia de l’EEES, els ensenyaments i títols que vulguin im-partir i expedir, sense haver-se de limi-tar al catàleg d’ensenyaments oficial, com succeïa fins ara.

L’organisme encarregat de certificar la idoneïtat dels ensenyaments és l’Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA),

que depèn del Ministeri de Ciència i Innovació i que té els seus equi-valents en cada comunitat autòno-ma (l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari en el cas de Catalunya). L’ANECA també porta a terme l’acreditació i avaluació dels docents universitaris.

El plantejament de l’EEES, doncs, és francament atractiu i presenta un se-guit d’avantatges evidents, com ara:

• La simplificació dels processos de convalidació, que afavoreixen la mobilitat.

• La desaparició del catàleg tancat de títols per un sistema més flexible i obert a noves titulacions.

• La fi de la coexistència de titula-cions oficials amb d’altres que no ho són (títols propis) per no tenir l’aprovació del MEC.

• El reconeixement dels màsters com a títols oficials.

• La possibilitat d’atreure alumnes estrangers en els ensenyaments de postgrau.

• L’aposta per l’aprenentatge perma-nent.

Malgrat això, no tot són flors i violes. Nombroses associacions d’estudiants i professors s’han posicionat en contra de l’EEES per diversos motius, entre els quals trobem els següents:

• Que no s’hagi consensuat el nou sistema amb la comunitat universi-tària (professors i estudiants).

• Que la convergència en l’ensenya-ment no vagi acompanyada d’una convergència financera (la despesa per estudiant a Espanya està molt per sota de la mitjana de l’OCDE).

L’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES): llums i ombresL’EEES és un projecte complex i ambiciós que té el seu origen en l’anomenada “declaració de Bolonya”, formulada l’any 1999, en què els ministres d’educació de 29 països europeus van apostar per l’harmonització dels sistemes de formació superior per tal de facilitar la mobilitat dels estudiants i titulats d’Europa, en sintonia amb l’espai Schengen, i dotar l’educació superior d’una dimensió europea.

La declaració de Bolonya és, a la pràctica, un compromís de reforma dels sistemes universitaris europeus (com-promís que a hores d’ara aplega més de quaranta països) que cada govern ha d’abordar amb la formalitza-ció dels marcs legals corresponents i amb total llibertat a l’hora de dissenyar i fer compatibles els programes d’estudis. Aquest procés de reforma ha d’estar acabat l’octubre de 2010.““La declaració

de Bolonya és, a la pràctica, un compromís de reforma dels sistemes universitaris europeus

���������������

E-Notícies 5

“La idea bàsica és que l’estudiant, tenint en compte la dinàmica de canvi i evolució constants en les quals estem immersos, adquireixi amb el títol de grau un seguit de competències transversals

• La possibilitat que la universitat se centri en una òptica utilitarista i quedi reduïda únicament a la for-mació de perfils que les empreses demanen i que la recerca s’orienti majoritàriament a obtenir productes comercialitzables.

• Que augmenti el preu de les taxes universitàries i es redueixin els recursos destinats a les beques (sobretot en el postgrau). Això, jun-tament amb la dificultat de compa-ginar estudis i feina (els nous plans preveuen una dedicació d’unes 1.800 hores anuals), pot perjudicar els estudiants amb menys recursos i “elititzar” els estudis superiors.

Algunes personalitats rellevants del món universitari, com ara Fernando

Savater i Emilio Lamo de Espinosa (Universidad Complutense de Madrid), Adela Cortina (Universitat de València) o Francesc de Carreras (Universitat Au-tònoma de Barcelona) també han mos-trat la seva disconformitat per mitjà d’articles de premsa amb la manera en què s’està implantant l’EEES. Amb tot, un dels temors recurrents, expressats des de diferents tribunes, és que, amb l’excusa de Bolonya, es vulguin aplicar models de finançament que obliguin la universitat a sotmetre’s a la lògica de mercat, mitjançant la maximització del benefici i la competitivitat, cosa que, en paraules dels crítics, podria de-rivar en la mercantilització d’un servei públic que no hauria de treballar única-ment des d’una òptica de demanda ni de satisfer en exclusiva les necessitats empresarials.

D’altra banda, també hi ha interro-gants sobre el futur d’aquelles discipli-nes relacionades amb les humanitats, els ensenyaments artístics o altres ciències socials, que potser no tenen un excessiu “valor de canvi”, però que són un patrimoni intel·lectual al qual no s’hauria de renunciar, ans al contra-ri, que caldria fomentar.

Esperem, doncs, que les llums facin desaparèixer les ombres i que l’EEES sigui l’eina adequada per millorar i di-namitzar l’ensenyament superior i que serveixi per començar a construir una Europa de ciutadans.

Josep M. Contijoch

“

���������������

6 E-Notícies

En el número anterior, us vam informar de tot el que s’estava preparant per a la celebració de la Diada de Sant Jordi.Tres taules farcides de flors, punts de llibre, l’_untitled i di-ferents manualitats fetes pels usuaris del taller “La Troballa” d’Arrels Fundació es van expo-sar tot el matí i bona part de la tarda davant dels tres edificis que formen el campus de Pe-dralbes.Al llarg del dia, es van recap-tar 2.480 euros, que es des-tinaran a diversos projectes d’Arrels Fundació, el nostre partner solidari.

En Gabriel Olivencia, un dels usuaris de la Fundació que va participar en aquest dia tan especial, en represen-tació de les persones sense sostre, ens comenta: “Cada any, Arrels celebra al Cen-tre Obert el dia de Sant Jor-di, i es trasllada a la Ram-bla del Raval, on el taller “La Troballa” exposa a les casetes els seus productes relacionats amb la Diada de Sant Jordi. A més, enguany vam acceptar la invitació d’ESADE. Allí, a les taules on es venien les roses, ens van deixar un espai per exposar

Sant Jordi, solidarii vendre els productes del ta-ller. Tots els diners recollits es van destinar a Arrels. Ens ho vam passar la mar de bé i vam poder compartir unes quantes hores amb molta gent, especialment joves, que probablement mai no

Primera reunió conjunta del Patronat i del Consell Professional d’ESADE a MadridEl 28 de maig va tenir lloc a Madrid la primera reunió conjunta del Patronat i del Consell Professional d’ESADE. En aquesta reunió, s’hi van tractar els nous reptes que l’escola de negocis es planteja per als propers anys, cosa que es va traduir en la posada en marxa del Pla estratègic 2009-2012.

havien conegut ningú que hagués viscut al carrer.”

Avui, per mitjà d’aquestes lí-nies, us volem donar les grà-cies a tots per la vostra soli-daritat i participació.

Presentació de l’estudi “Diversity Management in Business Schools”

El 30 de juny passat es van presentar a ESADE Madrid els resultats de l’estudi “Di-versity Management in Busi-ness Schools”, realitzat per l’European Academy for Busi-ness in Society (EABIS), sobre una mostra de més de 800 escoles de negocis i univer-sitats entre les quals hi ha l’Université de Louvain, la Uni-versity of Leeds i la Interna-tional Business School Buda-

pest, entre d’altres. L’objectiu d’aquest estudi és obtenir una visió de com perceben els membres de les escoles de negocis d’Europa la gestió de la diversitat i com l’estan incorporant a les seves institu-cions, tant en relació amb la part acadèmica (programes, recerca o ensenyament) com amb polítiques de bones pràc-tiques adreçades a estudiants i empleats.

El Patronat és l’òrgan de govern de la Fundació ESADE. Té com a funció principal mantenir i promoure una relació estreta entre ESADE i el món em-presarial per tal d’ajudar a formar els directius del futur. Per fer-ho, es basa en l’experiència dels patrons al capdavant de les seves empreses i els seus coneixements de les noves tendències del mercat, que s’adapten després als programes d’ESADE.

El Consell Professional és l’òrgan consultiu que aporta a ESADE els cri-teris i les demandes del món professional mitjançant l’assessorament en el disseny dels plans d’estudis. A més, el Consell Professional també s’encarrega de dirigir i de proporcionar pràctiques professionals als es-tudiants. Tant la Facultat de Dret com l’Escola Superior d’Administració i Direcció d’Empreses disposen del seu propi Consell Professional.

���������������

E-Notícies 7

Stress Forum: un congrés sobre l’estrès, a ESADE Amb l’objectiu de saber més sobre l’origen i les con-seqüències que pot causar l’estrès laboral, l’Institut d’Estudis Laborals d’ESADE va organitzar, els dies 29 i 30 de maig, l’Stress Forum.Van ser dos dies en què ex-perts sobre aquesta qüestió d’arreu del món van en-taular, des de perspectives tan diverses com la psico-logia, la medicina o el man-agement, un diàleg obert i profund sobre l’estrès, les seves causes i conseqüèn-cies.Així, vam poder gaudir de la presència d’alguns dels especialistes més prestigi-osos en aquesta matèria, com ara el doctor André Ar-senault (codirector del Cen-ter for Occupational Stress and Health de la Université de Montréal), el professor Cary Cooper (professor de psicologia organitzacional i salut de la Lancaster Univer-sity) o el professor Michael P. Leiter (director del Center for Organizational Research and Development i profes-sor de psicologia de l’Acadia University, Canadà), entre d’altres.Entorn de les conferències i de les taules de treball, hi havia preparades diferents sorpreses musicals, que van ajudar tots els assistents a oblidar-se durant alguns moments de l’estrès i de les preocupacions.Tot el congrés va ser un èxit, però ens temem que les per-sones del comitè organitzador

van patir una mica d’estrès en preparar-lo. Des d’aquí volem aprofitar l’avinentesa per felicitar els professors Si-mon Dolan i Ceferí Soler, i tot el comitè organitzador: Mí-riam Diez, María José Parada, Scott Moodie, Xavier Suriol,

Àngel Guevara i Antonio Már-quez per l’organització de l’esdeveniment.

Per a més informació, podeu visitar el web: www.stressforum2008.com

L’MBA no és tan sols una experiència acadèmica. Més enllà dels casos, dels projectes, de les presentacions i dels exà-mens, els participants busquen cobrir un component vivencial que atorgui un va-lor afegit al títol que esperen obtenir. En-tre les activitats que s’emmarquen dins d’aquest tipus d’experiències de caràcter més lúdic i vivencial, hi ha l’MBA Tourna-ment, que cada any s’organitza a París el mes de maig.L’MBA Tournament consisteix en un se-guit de competicions esportives realitza-des entre candidats a l’MBA de quinze de les millors escoles de negocis europees. Durant quatre dies, els participants com-peteixen en diferents disciplines, que van dels escacs a la salsa, passant pels es-ports d’equip més tradicionals, com ara

el futbol, el bàsquet o el voleibol. En to-tal, 29 activitats diferents, que suposen un fantàstic parèntesi abans d’afrontar els temuts exàmens finals.En aquesta 18a edició del Tournament, l’equip d’ESADE va presentar una de-legació formada per 115 participants dels programes Full-Time MBA i Part-Time MBA. Cal destacar el primer lloc de l’equip de bàsquet, aconseguit després de derrotar a la final el conjunt de la Rot-terdam School of Management.Sens dubte, tot el desgast físic realitzat durant les competicions esportives es refà en les animades vetllades nocturnes, en què les activitats socials programa-des faciliten l’intercanvi d’experiències entre els participants de les diferents escoles.

Les altres olimpíades

���������������

8 E-Notícies

Henry Mintzberg, investit doctor honoris causa per la Universitat Ramon Llull

El 25 de juny passat va tenir lloc a l’Espai ESADEFORUM l’acte d’investidura de Henry Mintzberg com a doctor hono-ris causa per la Universitat Ra-mon Llull (URL).El doctor Henry Mintzberg és catedràtic del Departament d’Estratègia i Organització i ti-tular de la Càtedra Cleghorn d’Estudis sobre Gestió de les Organitzacions de la Facultat de

Ciències Empresarials Desautels de la McGill University (Canadà), i ha desenvolupat tota la carrera professional en l’àmbit dels ne-gocis, de la gestió i de l’estratègia de les organitzacions.La cerimònia es va emmarcar en els actes commemoratius del 50è aniversari d’ESADE i va estar presidida per la doc-tora Esther Giménez-Salinas, rectora de la URL. El padrí de

l’homenatjat va ser el doctor Xavier Mendoza, director gene-ral associat d’ESADE, que du-rant el discurs va destacar tant les qualitats intel·lectuals com l’impacte de les idees de Mintz-berg en la societat actual.Amb la concessió d’aquesta distinció, la URL ja ha atorgat el guardó honorífic de doctor honoris causa a vint-i-cinc per-sonalitats.

Des de fa unes quantes setmanes, els dimecres s’han convertit en un dia especial a ESADE. Alguns diuen: “Anem d’excursió!”, i realment és així. Un minibús s’encarrega de portar gairebé una vintena de companys a visitar el campus de Sant Cugat, un campus cada vegada més avançat, no tan sols en

tecnologia sinó també en el seu estat de construc-ció. Cada dimecres ens hi espera en Ramon Aspa, al qual des d’aquí volem donar les gràcies per les hores que ha esmerçat en aquest projecte, i ens explica de manera clara i senzilla el procés de construcció del campus de Sant Cugat, i alhora fa que la nostra

imaginació torni a ser com quan érem nens, i així podem arribar a veure com serà el nou campus. Avui podem dir que les visites han estat tot un èxit. S’hi han fet ja onze viatges, i més de 280 perso-nes han visitat, han viscut i han crescut amb Sant Cugat.

Els dimecres de Sant Cugat

���������������

9El personatge

Quant de temps fa que ets a ESADE?Des d’abans que ESADE obrís les portes. El 1956, el P. So-breroca em va dir que el P. Provincial li havia encarregat que comencés una escola de negocis. Em va agafar per sorpresa sense saber de què anava el tema. Jo no tenia ni idea de què era allò d’una escola de negocis, i només em semblava entendre la paraula escola. En Sobreroca em va demanar que col·laborés per pensar en les passes que s’havien de fer. Per això, a la pregunta que em feu, crec que puc respondre 52 anys.

Quina feina hi fas?Ara estic jubilat. La meva feina actual consisteix a fer estudis, crec que convindria fer-ne sempre en una es-cola com la nostra, però, de fet, és difícil elaborar-los, a causa, sobretot, de la urgència de la feina diària i de la necessitat de disposar del temps i de la tranquil·litat per fer-los.

Descriu, en poques paraules, com ha estat aquest temps.M’és impossible una descripció succinta d’uns anys tan variats i complexos. De totes maneres, crec que es pot

Si fossis un personatge històric, series… Cristòfor Colom.

Si fossis un monument, series… Un que no fos d’en Chillida.

Si fossis un animal, series… Un cavall.

Si fossis un esport, series… Un tauler d’escacs.

Si fossis un llibre, series… Aprenent de bruixot.

Si fossis una cançó, series… El cant de l’estrella, de Tannhäuser.

Si fossis un racó oblidat, series… Una platja on comple-tar el mar.

Si no fossis tu, t’hauria agradat ser… Qualsevol de vosaltres, però uns més i uns altres menys.

Qüestionari ràpid

Josep Baruel és una institució a ESADE, que potser les “noves generacions” no coneixem prou. Aquí us acostem més a una persona clau en els nostres cinquanta anys (o més) d’història.

dir que ha estat un temps en el qual he après molt i en el qual he pogut ajudar molta gent.

Què vas pensar sobre ESADE el primer que hi vas tre-ballar?Com he dit, em vaig endur una gran sorpresa perquè no sabia de què anava. I encara més sorpresa quan em van dir que hauria d’ensenyar psicologia indus-trial. Així doncs, me’n vaig anar als Estats Units per estudiar i assabentar-me’n.

I sobre els companys?Aquell primer dia només hi havia un company, que era en Lluís Antoni Sobreroca, que coneixia des de feia molts anys. Era un home pràctic, molt actiu i treba-llador.

Quina ha estat la millor experiència a ESADE?N’hi ha moltes, però per citar-ne una diré que va ser quan, ja instal·lats al nou edifici de Pedralbes, algú va dir: “Això ja és irreversible”.

I la pitjor?No ho sé. Potser el llarg període en què no em vaig poder dedicar al que m’agradava, que era investigar, per falta de mitjans i de temps.

Explica la situació més graciosa/ridícula o extravagant que hagis viscut o presenciat a ESADE.Quan era als Estats Units estudiant, en Sobreroca em va demanar que preparés la compra de calculadores per atendre les necessitats de càlculs estadístics. Aquesta petició es va fer perquè una institució internacional oferia a ESADE 10.000 dòlars americans per fer-ho, crec. Vaig tractar amb diversos fabricants sobre aquestes coses i em vaig regalar amb sopars o dinars, que m’oferien per assegurar-se que els comprés a ells i no a d’altres. Quan ja tenia clar que havia de comprar, entre d’altres, una màquina d’escriure d’aquelles, perquè era l’única capaç

de calcular una arrel quadrada (amb una n’hi havia prou), tot va acabar de sobte en rebre una carta d’en Sobreroca en què em deia que el Ministerio Español de Enseñanza (em sembla que es deia així) no permetia l’acceptació dels 10.000 dòlars, perquè per fer psicologia no calia fer estadística(!!!). Els vaig donar les gràcies pels menjars i no vaig comprar res.

Com a persona, amb quin valor o signe d’identitat d’ESADE t’identifiques més?Amb la raó de fer-nos càrrec de l’escola dels jesuïtes: for-mar bons tècnics amb molt bons principis, que millorin la microestructura social.

A qui escolliries perquè li féssim aquest qüestionari?A Francesc Cribillers.

Quant de temps fa que ets a ESADE? Una dècada prodigiosa.

Quina feina hi fas? (departament, funcions, projec-tes, etc.) Sóc secretària del Departament de Dret Públic i m’encarrego de tot el que fa referència a les assigna-tures que el conformen.

Per què vas començar a treballar a ESADE? Per necessitat?

Descriu en poques paraules com ha estat aquest temps. Molt gratificant.

Què vas pensar el primer dia de treball a ESADE so-bre la institució? Buf! A ESADE li precedia la fama i, per tant, jo estava pletòrica de fitxar per la casa.

Si fossis un personatge històric, series… Cleopa-tra, però sense la picadura de l’àspid.

Si fossis un monument, series… Dallonses, es pot dir Angelina Jolie?

Si fossis un animal, series… La meva gosseta Tosca, que vivia com una reina.

Si fossis un esport, series… Qualsevol dels de risc.

Si fossis un llibre, series… Una biblioteca sence-ra, però de les de ficció, eh? Res de manuals de dret.

Si fossis una cançó, series… Hotel California, dels Eagles, i que consti que per a mi és un clàssic, eh?

Si fossis un racó oblidat, series… Sens dubte, una platja perduda, si és que encara en queda alguna.

Si no fossis tu, t’hauria agradat ser… El meu germà Marc.

Qüestionari ràpid

Susana Giner és secretària de la Facultat de Dret, Departament de Dret Públic.

I sobre els companys? Em van fer molt bona impressió i fins ara encara no he demanat un canvi de departament.

La millor experiència d’ESADE? La primera graduació al Palau de Pedralbes només per a alumnes de dret.

I la pitjor? Aquella mateixa graduació... Em va tocar fer d’hostessa a la taula.

Explica’ns la situació més graciosa/ridícula o extra-vagant que hagis viscut o presenciat mai a ESADE.Ui, n’hi ha tantes... I el càrrec m’exigeix discreció ab-soluta.

Amb quina persona d’ESADE t’agradaria dinar cara a cara? Amb Javier Fontcuberta, sens dubte, tot i que preferi-ria que fos un sopar…

Amb quina persona d’ESADE te n’aniries de festa?Amb les “fiesteras” de l’Àrea de Dret Civil.

En quin lloc o posició t’agradaria estar dintre de tres anys? Mmm, a Sant Cugat, no. Per a quan està previst un campus a Castelldefels?

Com a persona, amb quin valor o signe d’identitat d’ESADE t’identifiques més? Per damunt de tot, amb el respecte als altres, dels

quals sempre intento aprendre a ser millor persona.

A qui triaries perquè li féssim aquest qüestionari? Doncs, mira, al César Arjona, que té punts molt bons.☺

���������������

El saló de cian10

De visita obligada Bled. Poble situat enmig dels Alps julians, és una de les postals per excel·lència d’Eslovènia. Des d’aquí es poden fer excursions al Parc Nacional del Triglav, al llac Bohinj (el més espectacular del país), a la cascada Savica o a les gorges de Vintgar.

Les coves de Postonja són les més conegudes. La visita s’inicia amb un tren subterrani i després ens espera un recorregut d’uns dos quilò-metres entre sorprenents formacions calcàries. I, no tan conegudes però no per això menys impactants, són les coves de Skocjan, que han estat declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO: són una visita imprescindible en el vostre viatge, on recorrereu fascinants galeries subterrànies dignes de pel·lícula.

El castell de Predjama, penjat en una paret rocosa a 123 metres d’altura, es conserva gairebé intacte des del segle XVI.

La costa adriàtica. Piran i Koper, amb els seus campanili, us recor-daran la proximitat amb Itàlia. Són ciutats ideals per gaudir del mar després de les excursions per les muntanyes.

A l’interior, el verd predomina en tot moment: pobles encantadors, boscos poblats d’óssos, pistes d’esquí per a l’hivern, extensions de vinyes i ciutats mitjanes, com Maribor (universitària), Murska Sobota (termal) o Novo Mesto (una de les més antigues).

Ljubljana, la capital. Té semblances amb Viena, París, Salzburg i, fins i tot, alguns diuen que té quel-com d’Amsterdam. Val la pena començar el dia fent una caminada pel Tívoli, el parc per excel·lència; agafar energies i pujar al castell (té unes vistes es-plèndides sobre la ciutat i els voltants) i, de baixada, perdre’s pel nucli antic.

Una destinació ideal per als amants de la natura, l’excursionisme i les descobertes

Situada en una discreta però privilegiada zona d’Europa, Eslovènia reuneix els encants necessaris per enamorar-se’n en pocs dies. Amb una extensió semblant a la de Catalunya i amb menys de dos milions d’habitants, aquest petit gran país sorprèn el visitant pels increïbles contrastos que ofereix: paisatges alpins, llacs, cascades, masses forestals immenses, coves càrstiques, una costa adriàtica d’estil venecià, regions de vinyes i bons vins, i una capital que ens recorda el millor de la Viena imperial.

L’es

capa

da

EslovèniaEuropa en miniatura

I, cap al tard, passejar pels voltants del riu, que és on hi ha l’animació.

On dormirEslovènia ofereix múltiples opcions: hotels urbans i rurals, hostals, càmpings, apartaments, albergs, pensions (gostišče) i, fins i tot, habitacions en cases particulars (sobe). Dues pro-postes en regions diferents:

Hotel Ribno (Bled): enmig de la natura, en una zona ideal per a les excursions i a una hora de la capital. <http://www.hotel-ribno.si/?page=en/index>

Hotel Union Garni (Ljubljana): hotel urbà, molt a prop del cen-tre de la ciutat, des d’on podreu desplaçar-vos a qualsevol part del país i tornar a dormir a la capital. <http://www.astralhotel.net/defaultEng.php>

On menjarIgual que amb l’allotjament, les opcions són molt variades. Els restaurants més típics són les gostilnas, on trobareu plats casolans, amanides, sopes i guisats, com també embotits i unes postres exquisides! No us perdeu la gibanica, un pastís de formatge, poma i nous.

Per saber-ne mésGuia oficial de Turisme d’Eslovènia: web excel·lent, amb infor-mació de totes les regions, rutes, excursions i allotjaments. Si ho sol·liciteu, us enviaran fullets turístics gratuïtament per correu. <http://www.slovenia.info/>

Guía Viva Eslovenia, de Luis Argeo Fernández Álava. Col·lecció Anaya Touring Club.<http://www.anayatouring.com/>

Josep Soler

���������������

El saló de cian 11

Vide

s pa

ral·l

eles

L’Albert és d’aquesta mena de persones properes i alegres, que juga constantment amb les paraules i fa cabrioles lingüísti-ques plenes d’un bon humor absurd, a cavall entre Gomaespuma i Faemino y Cansado. Però aquesta proximitat és en-ganyosa, perquè en realitat ell és una per-sona reservada i discreta que només es llança a parlar de la seva vida paral·lela, el beisbol, quan se li insisteix i s’estira el fil a poc a poc. I, quan en parla, ho fa amb la prudència de l’humil i amb una veu suau que amb prou feines conté la il·lusió i l’energia que li inspira el beisbol, la seva passió de tota la vida.

Campió d’EuropaL’Albert Díaz fa vint anys que juga a beis-bol i actualment és el jugador que fa més temps que és al FC Barcelona (11 anys). Juntament amb la resta dels companys, l’Albert acaba d’aconseguir una gesta tan memorable com anònima: en el mateix instant en què la selecció espanyola i la italiana mantenien el pols als quarts de final de l’Eurocopa, el FC Barcelona de beisbol es proclamava campió d’Europa en guanyar la final davant del Nettuno italià a Alemanya. Un gran èxit esportiu que, tanmateix, no ha rebut el reconeixe-ment ni la cobertura mediàtica que es mereixen: “Els esportistes anònims tenen històries precioses per explicar, històries de superació i de renúncia. Darrere d’un esportista anònim, sempre hi ha algú que pateix. Els amics i els pares sacrifiquen el seu temps per estar amb tu i tu sacri-fiques temps que no els dediques a ells”, explica l’Albert.

“La dificultat treu el millor de tu mateix”Jugar a alt nivell en un esport no mediàtic implica, almenys, entrenar-se tres vega-des a la setmana, jugar partits el cap de setmana i destinar gran part de les vacan-ces en tornejos internacionals. Malgrat tot,

Fa dos anys que l’Albert Díaz treballa al Servei de Comunicació i Admissions de Facultats Universi-tàries. Possiblement ell i la seva cordialitat són una de les primeres imatges que les retines de pares i estudiants capten quan vénen per primera vegada a ESADE a preguntar o emplenar la matrícula d’uns programes que marcaran una nova etapa a les seves vides.

Vida paral·lela de...Albert Díaz, 28 anys, llicenciat en Direcció i Administració d’EmpresesServei de Comunicació i Admissions, Facultats Universitàries

Albert vestint els colors del FC Barcelona i batejant una pilota a la final de la Copa d’Europa que va guanyar el mes de juny passat.

ell ho té clar: “La dificultat treu el millor de tu mateix. M’ho passo molt bé amb la competició i m’agrada la sensació de con-trol que sento quan jugo. A més, el beisbol m’ha permès conèixer grans amics i recór-rer mig món.”

Per l’Albert, el beisbol és un dels esports més complicats i de més precisió: “Has de batejar una pilota que es llança a 20 metres de tu, que va a 150 km/h i que té el mateix diàmetre que el bat.” L’Albert ocupa la posició d’outfield, és a dir, és el jugador que se situa a l’exterior del camp, tot i que en el mateix partit els jugadors han de sortir tant a defen-sar com a atacar, un doble paper que exigeix ser un esportista molt complet. “El beisbol s’assembla molt als escacs. Es basa molt en l’estratègia, segueix un ordre lògic i has de saber anticipar les jugades. T’obliga a pensar molt i a reac-cionar ràpid.”

PALMARÈS

L’Albert Díaz és jugador del FC Barcelona de beisbol, el seu equip de l’ànima, amb el qual ha aconseguit grans èxits esportius:

• Campió d’Europa 2008

• Subcampió de la Copa del Rei 2007

• Subcampió de la Divisió d’Honor de beisbol 2007 (lliga equivalent a la 1a divisió de futbol)

• Es va entrenar amb els Seattle Mariners, a Arizona, un dels millors equips de la Major League nord-americana, la lliga de beisbol més reconeguda del món

• Fins al 2006, va ser jugador a la selecció espanyola de beisbol

���������������

El saló de cian12

Per a

ls s

entit

s

Perfils autòctons: la (bona) salut de la música catalanaL’anomenat “rock català” va gaudir d’un gran suport popular entre finals dels anys vuitanta i principis dels noranta. Menystingut, en general, per la crítica musical, poc permeable a músiques cantades en idiomes diferents del castellà o l’anglès, potser el gran mèrit del rock català va raure en el seu moment més en la seva vessant sociològica que no pas en l’estrictament musical, car va invertir el procés habitual de propagació de les tendències musicals i artístiques: per primera vegada des de les festes populars de províncies es va conquerir la capital, que en aquell moment es mirava el melic, immersa en un remolí de centralisme, disseny i olimpíades.

A mesura que els grups punters anaven desapareixent, es va produir un llarg període de sequera musical, fins a prin-cipis dels anys 2000, en què comencen a sorgir noves iniciatives interessants en l’àmbit de la música catalana. Per desgràcia, sembla que el fet de cantar en català sempre ha d’anar acompanyat de controvèrsia: a finals del 2006 es va publicar en premsa un article titulat “La mala salud del rock català”, on es venia a dir que es tractava de quelcom avorrit, poc arriscat i que sempre sonava igual. No entraré a valorar el contingut del text (que es pot trobar a Internet fàcilment), ja que el treball dels artistes que trobareu a continuació pot parlar per si sol.

ANTòNIA FONT (MALLORCA): un dels millors grups del moment, creadors d’un pop, exquisit i absolutament personal. El seu últim treball (Coser y cantar, 2007) és una recopilació de temes dels seu cinc discos anteriors, que han enregistrat de nou amb l’ajuda de l’Orquestra Simfònica de Bratislava amb resultats sorprenents.

ADRIÀ PUNTí (GIRONA): líder dels desapareguts Umpah-Pah (possiblement el grup més interessant del rock català), malgrat que el seu últim treball (Maria) va sortir al 2002, es prodiga força en directe. Poètic i amb un gran domini del llenguatge, se’l pot considerar com una mena de Tom Waits a la catalana. Capaç del millor i del pitjor dalt d’un escenari si està inspirat pot posar la pell de gallina.

CRIS JUANICO (MENORCA): excantant de Ja t’ho diré (referent del rock català) i pos-seïdor d’una veu extraordinària. Artista prolífic, darrerament ha tret tres discos: Me-mòria (2004), on arranja i versiona en clau de pop-rock i reggae cançons del folklore de les Illes; Jocs d’amagat (2005), on fa pop d’arrels mediterrànies, i Vola’m a sa lluna (2006), on versiona estàndards de jazz arranjats i adaptats per ell mateix.

ELS PETS (CONSTANTí): pràcticament els únics supervivents del moviment, han pas-sat de ser un grup de revetlla a convertir-se en artesans del pop, on el cantant Lluís Gavaldà s’ha revelat com un lúcid lletrista i excel·lent compositor. A còpia d’anys s’han guanyat la sempre desconfiada crítica musical, que sovint els ha comparat amb The Kinks pel seu pop costumista. Com anar al cel i tornar (2007) és el seu disc més recent.

GUILLAMINO (BARCELONA): Pau Guillamet és un dels músics i cantants més inquiets i sorprenents del panorama musical. Orientat cap a l’electrònica, es capaç de fer una cançó dance amb una base de tenora, de musicar els poemes de Josep Pedrals en clau hip hop (En/Doll, 2007) o d’exercir de soulman (Somnis de Llop, 2005).

LA TROBA KUNG-Fú (LA GARRIGA): reivindiquen la rumba com a gènere autòcton i la barregen sense complexos i de manera contagiosa amb cúmbia, blues, son i qualsevol altre estil que els passi pel cap. Clavell morenet (2007) és el seu últim disc.

MAzONI (LA BISBAL D’EMPORDÀ): pseudònim de Jaume Pla, compositor que destaca pel seu eclecticisme i el seu bon gust pels arranjaments i les melodies. En el seu darrer disc (Si els dits fossin xilòfons, 2007) combina sense manies el rock de guitarres (“La Granja de la Paula”, versió del “Maggie’s Farm” de Bob Dylan), el pop clàssic (“Me-mòria”) i l’electrònica (“Ull de vellut”).

MISHIMA (BARCELONA): practiquen un pop melòdic i elegant que els emparenta amb formacions com ara Magnetic Fields o Divine Comedy. Amb lletres intimistes i bona mà pels arranjaments, cançons, com ara “La tarda esclata” (de Set tota la vida, 2007) no tenen absolutament res a envejar al tan alabat pop que es fa a les Illes Britàniques.

���������������

El saló de cian 13

El g

ust é

s te

uUna recepta molt senzilla i molt francesa.

Entrecot amb salsa de rocafort Ingredients per a 4 persones4 entrecots 150 g de rocafort30 cl de crema de lletOliSal i pebreUn got de porto6 o 7 nous trossejades

Barregeu el rocafort i la crema de llet.A la paella, poseu-hi oli i fregiu-hi els entrecots. Poseu la sal i el pebre a la part crua abans de coure’ls per l’altra part.El temps de cocció depèn del gust (al punt, poc fet).Traieu la carn de la paella i reserveu-la en un lloc on es pugui mantenir calenta.Poseu el rocafort amb la crema i coeu-los a foc lent a la mateixa pae-lla. Barregeu-ho bé fins que la salsa quedi homogènia (uns tres minuts) i afegiu-hi el porto i les nous.Vesseu la salsa per sobre de la carn i serviu-la de seguida.Acompanyeu la carn amb un arròs blanc.

Vaig arribar a Barcelona al mateix temps que els Jocs Olímpics de 1992. Onze anys abans, havia conegut el meu marit, un britànic, en aquesta ciutat, i sempre ens havia quedat al cap com la ciutat ideal per viure. I va ser així quan un bon dia vam decidir tornar a Barcelona per quedar-nos-hi a viure. El 1996, vaig entrar a treballar a ESADE i des de llavors estic al departament de Francès com a professora. Res no em predestinava a sortir del meu país d’origen, França. Els meus pares eren uns camperols de la regió d’Aveyron i mai no havien travessat cap frontera, ni tan sols per visitar un altre país. Però jo em vaig enamorar de la llengua castellana quan feia filologia francesa a Toulouse i això em va portar a venir a estudiar aquí.

Josiane Labascoule

NISEI (BARCELONA): el seu disc Continents (2007) és una de les revelacions de l’any, a cavall entre el post-core, el dub jamaicà i el rock experimental. Contundents i, alho-ra, melòdics, no hi ha ningú que soni com ells en tot el país.

OBRINT PAS (VALENCIA): tota una institució, són probablement una de les forma-cions amb més seguidors del país. En actiu des de 1997, practiquen una barreja d’ska, reggae, hardcore i folk, però sempre amb el so de la gralla omnipresent. L’any passat van publicar Benvingut al paradís.

ROGER MAS (SOLSONA): probablement una de les veus més boniques de la música en català. Cantautor que va iniciar la seva carrera l’any 1995, Les cançons tel·lúriques (2008) és el seu darrer treball on aplega composicions pròpies, adaptacions de te-mes populars i poemes musicats de Jacint Verdaguer. Es tracta d’un disc hipnòtic i arriscat que combina tradició catalana, minimalisme i influències orientals.

SANJOSEx (LA BISBAL D’EMPORDÀ): és el projecte musical de Carles Sanjosé. Ins-pirat lletrista i creador d’un folk-rock que beu directament de les fonts de Neil Young, Bob Dylan o del Pau Riba primerenc. Temps o Rellotge (2007) és el seu nou disc, que ha estat unànimement ben rebut per la crítica.

El meu diagnòstic, doncs, és que no cal portar al pacient al metge, car gaudeix d’una salut extraordinària. Prescripció: parar bé l’orella, expulsar-se els prejudicis de sobre i deixar que el talent ens conquereixi, que n’hi ha força.

Josep M. Contijoch

���������������

El saló de cian14

La c

afet

eria

Aquell dia de novembre, cap allà els anys seixanta, es va desvetllar assolellat, fresc i radiant, com per celebrar amb els alum-nes del Liceu Francès de Barcelona una jornada d’activitats outdoor, com diríem avui. Durant tot el matí, la serra de Coll-serola, tan misteriosa, propera i llunyana alhora, s’havia omplert de crits i somriu-res de tota aquella joventut alegre i multi-cultural, que ara tornava cap a la gran ciu-tat de Barcelona, amb els autocars que l’havien acompanyat fins a aquell indret de tanta alegria, que després seria recor-dat tan tràgicament.

La caravana l’encapçalava l’autocar de les noies joves, que cantaven i feien bromes. El seguia l’autocar dels ado-lescents, alumnes de les anomenades “classes terminals”, que ja estaven pre-ocupats pels exàmens que els esperaven i que decidirien el seu futur. De cop, a la carretera estreta, vorejant un barranc impressionant, l’autocar de les noies va derrapar, va bolcar, i després de fer unes quantes voltes de campana, va quedar immobilitzar al fons del barranc, envoltat de cossos inerts i enmig de crits de do-lor. De l’autocar que el seguia van sortir corrents els adolescents, que van baixar al barranc per organitzar el rescat. Les fi-nestres que havien sortit expulsades de l’autocar accidentat van servir de lliteres per pujar les noies ferides més greus. En una d’aquestes lliteres improvisades hi havia ajaguda una noia d’esguard lúcid i profund, d’uns dotze o tretze anys. Un adolescent d’ulls clars li agafava la mà mentre, amb l’ajut d’altres companys, pujaven amb gran esforç el pendent ple de destrosses.

L’accident, que es va saldar amb quatre noies mortes i una desena de ferides greus, va commocionar la metròpoli. Els quatre fèretres, els van portar sobre les espatlles, per l’avinguda Diagonal de Bar-celona, aquells mateixos adolescents, en-capçalats pel noi d’ulls clars, enmig d’una

multitud muda d’emoció. Les noies feri-des rebien al llit de dolor les visites dels adolescents, que es van prestar a or-ganitzar classes particulars a la ma-teixa clínica. La noia de la mirada lúcida i profunda va trigar mesos a recuperar-se de les ferides.

La vida, com a vida que és, va continuar el seu curs.

La noia de la mirada profunda es va fer adolescent i després dona i mare de família; va fer uns estu-dis brillants; va ingressar en una coneguda i prestigiosa escola de ne-gocis de la Ciutat Comtal; va desenvo-lupar una carrera professional brillant, i una trajectòria acadèmica i de gestió no menys brillant a la mateixa escola on va estudiar.

El noi d’ulls clars es va fer un home i pare de família; va cursar uns estudis medio-cres; va desenvolupar una carrera profes-sional mediocre en empreses multinacio-nals en diversos països, i va seguir una trajectòria acadèmica mediocre i tardana en una de les conegudes i prestigioses escoles de negocis on havia intentat mi-llorar el seu nivell de mediocritat.

Un altre dia de novembre, cap allà l’any 2000, es va desvetllar assolellat, fresc i radiant, com per celebrar el retrobament amb la memòria de la noia de la mirada lúcida i profunda i de l’adolescent amb ulls clars, quaranta-cinc anys més tard. En el curs d’una conversa totalment for-tuïta sobre el seu pas por aquell mític Li-ceu Francès on van deixar la joventut, la noia ja no tan noia de la mirada lúcida i profunda va reconèixer l’adolescent ja no tan adolescent com el qui l’havia salvat del barranc sinistre. Una forta emoció va envair el passadís E1A de l’edifici del cam-pus de Pedralbes, va fer tremolar la vetus-ta porta del despatx 114 i va humitejar els ulls de tots dos.

De seguida, la noia no tan noia i l’adolescent no tan adolescent van se-gellar un pacte per guardar el secret i no desvetllar els mals records d’aquells es-deveniments tan tràgics.

Els pactes, com a pactes que són, estan per trencar-los algun dia.

Aquell dia va ser en aquest lloc tan es-pecial, centre de la vida intel·lectual d’ESADE, és a dir, a la cafeteria, on, en-vaïda pel nerviosisme de defensar la tesi doctoral, la noia no tan noia va deixar anar la història que hem relatat. Els hono-rables membres de l’elit intel·lectual de la cafeteria que estaven presentes van ser testimonis de la ruptura d’aquest pacte.

La història que hem contat, amb l’autorització dels protagonistes, és com la veritat, alegre i tràgica. Atreviu-vos a descobrir la identitat de la noia de la mi-rada lúcida i profunda i de l’adolescent d’ulls clars!

José M. Álvarez de Lara

NAIxEMENTS

Des d’_untitled volem felicitar els nous papàs i mamàs

d’ESADE, que han tingut uns preciosos nens i nenes. Per això,

donem la benvinguda a Nerea (M. Ángel zaragoza), Miquel

(Carme Cirera).

MiquelNerea

A vegades, la realitat supera la ficció

���������������

Pensant en plural 15

Eva Moreno L’Eva Moreno forma part de la secretaria de la Facultat de Dret. Encara que fa poc temps que està amb nosaltres, des que va arribar a ESADE ens ha parlat de la Fundació Pare Manel, amb la qual col·labora habitualment des de fa temps. L’Eva comparteix la seva experiència i ens parla d’aquesta interessant fundació.

En primer lloc, qui és el pare Manel i en què consisteix la seva labor?El pare Manel o Manel Pousa és l’ànima de la Fundació Pare Manel, una organització que defensa els drets i la igualtat d’oportunitats de persones que pateixen marginació social. Les seves activitats se centren principalment en el món penitenciari i el seu entorn, i en les famílies dels presos, sobretot nens i joves, amb risc d’exclusió social. Les activitats que fan per a nens i joves són variades, i en-tre elles destaquen un esplai diari, classes de reforç escolar i l’organització d’excursions i colònies d’estiu. En definitiva, es tracta d’evitar que aquests nens estiguin pels carrers de zones especialment conflictives.Dins el món penitenciari, la seva labor fonamental és el segui-ment personal del pres i la seva inserció sociolaboral, el suport a la família i aconseguir llars d’acollida.

Com et vas posar en contacte amb el pare Manel?Fa dos anys, quan va morir el meu pare, estàvem una mica per-duts i una de les coses que ens vam haver de plantejar, entre altres temes, va ser què havíem de fer amb molts objectes del meu pare que per a nosaltres tenien un gran valor sentimental, com ara els seus llibres. Tot i que el meu germà i jo ens vam quedar una part dels llibres, no volíem desprendre’ns de la resta de qualsevol manera i un company de la meva feina anterior, en Salvador Bueno, col·laborador molt actiu de la Fundació Pare

Manel, ens va posar en contacte amb el pare Manel. Quan el vaig conèixer personalment, em vaig sentir compromesa amb la seva labor, perquè la seva gran humanitat i la seva completa dedica-ció a un sector tan desfavorit no passen desapercebudes.

Ens podries posar algun exemple de la teva col·laboració amb el pare Manel?Nosaltres, en concret, hem fet donacions de roba, llibres i tam-bé roba de casa, com ara llençols o jocs de tovalles. La meva última col·laboració va ser vendre bitllets de la loteria de Nadal. També s’hi pot col·laborar assistint als diferents festivals que s’organitzen durant tot l’any en teatres i sales de Barcelona: a més de passar una bona estona, els diners que es recapten es destinen directament a les activitats que la fundació organitza.

Finalment, ens pots indicar com podem col·laborar o ens po-dem posar en contacte amb el pare Manel?Hi ha moltes formes de col·laborar amb la Fundació Pare Manel. A part del voluntariat i de les donacions directes, es pot assistir als festivals que organitzen, comprar números de Nadal, donar objectes per a subhastes o roba que ja no fem servir, i un llarg etcètera.

De tota manera, la millor forma d’apropar-se a la fundació és per mitjà del web <www.paremanel.org> o del correu electrònic <manelpousa@paremanel.org>

���������������

16 El retrat

“Continuo vivint el gran record que tinc d’ESADE”

Carmen García va arribar a ESADE l’any 1966, que llavors estava situada a la torre del passatge de Josep Llovera, i ha treballat amb nosaltres fins fa pocs mesos: ni més ni menys que 42 anys.

Quina feina hi feies?Vaig començar a treballar a ESADE com a ajudant de cuina i, més tard, com a cuinera durant set anys. M’encarregava de preparar l’esmorzar i el dinar dels jesuïtes i també els deixava el sopar preparat perquè se l’escalfessin.

Digue’ns com recordes aquells temps?Els recordo com els millors temps que he viscut a ESADE. Els set anys que em vaig dedicar a ells no els oblidaré mai: el pare Ibar, en Sobreroca, en Tomàs, en Güell, en Marzal, en Mesa, en Comas, en Travé, en García Nieto i tants altres dels quals ara no recordo el nom, però sé que eren dinou, i de tots en tinc un record entranyable.

Què vas pensar el primer dia, quan anaves a ESADE?Hi anava amb molta il·lusió. Recordo que em va rebre el cap de personal, Antoni Aliana, i jo pensava interiorment: “Quina sort que he tingut d’entrar en una institució com aquesta.”

Te’n recordes, dels companys? I dels caps?Tinc molts bons records d’algunes companyes, especialment de la Sacramento Castillo, amb qui he treballat durant trenta-tres anys. Ha estat el meu punt de suport, la meva companya i amiga i, sobretot, una gran persona.

Què diries a la gent que has deixat a ESADE?Encara que tot ha canviat molt dins de la institució, jo els diria que hi vagin a treballar amb il·lusió, com jo he fet durant tots aquests anys.

Segons la teva opinió, què és el que ha canviat més d’ESADE des d’aquell dia?Què puc dir des d’aquell dia fins avui? Doncs que tot ha canviat molt, sobretot el número de persones que treballen a ESADE. Quan hi vaig entrar, érem dinou persones, una gran família. Avui no sé quants som, però sí que sé que som una gran empresa.

Explica’ns l’anècdota més graciosa que has viscut aquí.Un dia, com tants altres, mentre buidava les papereres dels despatxos em vaig trobar un bitllet de 5.000 pessetes, concretament al despatx del senyor Marzal. Quan li ho vaig dir, va dubtar que fossin seves, perquè ni tan sols se n’havia adonat. I em va comentar que me’l podia haver quedat, perquè estava davant d’un gran despistat.

Com va ser el teu últim dia a ESADE?Estava molt nerviosa. Al principi, no volia cap festa, però després vaig pensar que era l’única manera d’acomiadar-me de tots. Va ser un encert, un dia entranyable, inoblidable per a mi. Agraeixo

Íntim i personal

un cop més totes les persones que m’hi van acom-panyar i em van demostrar tota la seva estima.

Quin és el millor record de la teva estada a ESADE i quin el pitjor?El millor ja l’he dit al començament de l’entrevista: els set anys que vaig estar de cuinera amb els jesuïtes. El pitjor és millor no recordar-lo.

I ara, què fas? Quins projectes tens?Moltes coses més de les que m’imaginava: piscina, ioga, classes de ball, gimnàstica i, sobretot, sóc l’administradora del meu temps.A partir de setembre, tinc un projecte molt interes-sant: fer-me càrrec d’una escola-taller de costura, juntament amb una amiga. Tindrem dotze alumnes.

El color sense el qual no sortiries de casa:El verd i el negre.

La pel·lícula o l’obra de teatre que t’hauria agradat protagonitzar:Allò que el vent s’endugué.

La cançó que t’hauria agradat compondre o cantar:Qualsevol cançó melòdica. Me n’encanta una del grup Mocedades, ¿Dónde estás corazón?

El llibre que t’hauria agradat escriure:Els pilars de la Terra, de Ken Follett.

La ciutat on et perdries:A Viena o a qualsevol poblet dels voltants.

El lloc que s’aproxima més a la teva manera de ser:Qualsevol lloc que tingui mar.