06Jornada de Portes Obertes: 24 de maigOlimpíades E50: 14 de junyComiat E50: 2 de juliolE5

0

_unt

itled

ABR08

“Els llibres em van ensenyar a pensar i el pensament em va fer lliure.” Anònim

Entrevista amb Alfons Sauquet, degàde Management a ESADEE-

Not

ície

s

2 Sumari Editorial

Fa uns quants anys, durant una conver-sa amena amb un dels màxims di-rectius del grup de comunicació més gran de l’Estat, l’accionista del qual comparteix amb el sotasignat una part del cognom però no el patrimoni, co-mentava la nostra intenció de fer una enquesta a ESADE sobre els llibres que acostuma-va a llegir el personal d’aquesta escola de negocis mundialment coneguda. Aquest màxim directiu, amb un passat olímpic gloriós, va assegurar que els estudis de mercat pertinents d’aquest target ja s’estaven duent a terme i que, a part dels llibres de caràcter professional, aquest públic no era una excepció en el panorama dels hàbits de lectura que imperen en el nostre país. Malgrat aquesta afirmació rotunda basada en els potents mitjans d’estudi d’aquest grup, vam pro-cedir a fer l’enquesta i, a la vista de les respostes, vam poder proclamar, com la Isabel –no les nostres Isabels, la del somriure de l’anomenat edifici 3, ni l’amable caçadora d’articles de premsa, sinó la me-losa televisa: Tinc una sorpresa per a tu. La sorpre-sa que havíem intuït sense l’ajuda dels estudis de mercat pertinents va ser l’alta addicció a la lectura del col·lectiu tant de professors com del denominat –amb poca poesia– PAS, i la gran diversitat de gène-res que aquest col·lectiu podia abraçar.

Els best-sellers, o més ben dit, els mega-sellers, te-nen òbviament un paper destacat en les lectures del nostre públic objectiu. De totes maneres, la di-versitat i l’originalitat imperen en aquestes llars. A manera d’exemple, un membre destacat de l’equip directiu va revelar la seva afició per les obres de cièn-cia-ficció, fins al punt que s’havia convertit en un veri-table expert en el gènere; un altre membre d’aquest peculiar col·lectiu esàdic confessa una afició per l’antropologia; un altre, per la novel·la centreameri-cana i del sud, i un altre, per la poesia. Per no parlar de veritables maratonians de la lectura, que no defa-lleixen davant d’una novel·la de més de mil pàgines, de diversos volums de memòries, o de la vinculació

de la lectura d’una obra mestra de la literatura, en un al-tre idioma, al ven-ciment de la hipo-teca característica del piset!

Entre les anècdo-tes que van sorgir durant el trans-curs d’aquesta en-questa, no deixa-va d’aparèixer el

comentari jocós d’un veritable mestre –en el sentit de Jordi (George) Steiner–, un mestre la desaparició sobtada del qual ens ha fet sentir orfes a tots, un co-mentari en forma de pregunta: “Per què vols saber què tinc a la tauleta de nit?” Doncs, mestre, precisa-ment per a allò que fan els mestres: compartir.

Compartir és precisament una missió –per no dir “la missió”– de la nostra institució, començant pels propis membres. Compartir coneixement, lectura, entreteniment, idees, conviccions..., tot el que fa que un se senti orgullós de formar part d’aquest col·lectiu. El dubte que se’ns presenta és si aquesta afició a la lectura és prou compartida pel públic que acut a les nostres aules, tant estudiants de les carre-res de Management i Dret com dels programes de màster i d’Executive Education.

Que potser hi ha cert pudor en no parlar públicament de les seves lectures, tenint en compte que la lectu-ra és una afició individual? Que potser, basant-nos en la tradició magnífica i envejada de la festivitat de Sant Jordi, amb la rosa i el llibre com a estrelles, podríem suggerir als professors un comentari siste-màtic, previ a les classes, sobre algunes de les seves lectures no professionals més recents? Que potser el record dels professors que esmenten llibres i lec-tures quedaria com un altre aspecte positiu en la memòria dels nostres estudiants i reforçaria la nos-tra –ja per si mateixa– bona imatge?

Si bé hem demostrat que a ESADE es llegeix molt i bé, ara toca, amb l’ajut de Sant Jordi (Saint Geor-ge), demostrar que a ESADE fem que es llegeixi. T’apuntes al repte?

José Maria Álvarez de Lara

���������������

Efem

èrid

esTal dia com avuiEl 23 d’abril és un dia especial perquè celebrem el Dia Internacional del Llibre, que coincideix amb la mort de dos escriptors il·lustres: Miguel de Cervantes (1616) i William Shakespeare (1616). Curiosament, aquest dia també va morir un dels escriptors més impor-tants de la llengua catalana, Josep Pla (1981). A Catalunya i Aragó se celebra la Diada de Sant Jordi.

27 d’abril de 1959 (dia de la Mare de Déu de Montserrat): es beneeixen els locals d’ESADE, i es decideix que aquesta verge sigui la patrona de la institució.

22 d’abril de 1960 s’eleva a escriptura pública, davant el notari José M. Porcio-les, el conveni de col·laboració signat el 17 d’octubre de 1958, que va fer que ESADE fos una realitat.

27 d’abril de 1962 es constitueix la Fundació Eclesiàstica Ensenyament i Formació.

3

4

10

11

13

16

El nou repte de Saint George

De què vas?

E-Notícies

Saló de cyan

El retrat

El personatge

Especial Sant Jordi

���������������

3De què vas?

El Servei d’Informació i Coneixement (SIC)

El SIC, un servei fonamental per al suport a la docència, l’aprenentatge, la recerca i la creació de coneixement, sempre s’ha distingit per ser capda-vanter en el seu sector: la Biblioteca compta amb una de les col·leccions més importants en els àmbits del management i del dret, és un referent en els processos d’automatització i és pionera en el networking internacional, ja que forma part del grup europeu de biblioteques d’escoles de negocis (EBSLG) des dels anys setanta. El portal ESADE Guíame!, amb més de deu anys d’existència, gaudeix de reconeixement com a portal de referència en l’entorn empresarial i universitari a escala nacional i internacional, i el Cen-tre de Documentació Europea va ser el primer que es va crear a Espanya el 1983, i actualment és l’únic a Barcelona.

Així és com es presenten cadascun dels membres del SIC: què els agrada, quines aficions tenen, a què dediquen el temps lliure i quines són les seves tasques principals:

Consell de redacció:

José M. Álvarez de LaraAriadna AntequeraÓscar BistuéIvanna CasaburiRebeca CarpiJosé M. ContijochAnna DíazDavid Fernández-Manzanos

Ana SoláJosé Antonio MengualMila MirasAdela NebotSusana PérezJosep SolerMónica Sisternas

Col·laboracions:

M. José Marimón (El còmic)Cristina Català (L’escapada)Equip Creapolis (El projecte Creapolis)

Revisió i traducció:

Servei Lingüístic

Edició, maquetació i il·lustracions:Sintagma, Edicions Corporatives

Impremta:

Imgesa

CRÈDITS:

El Servei d’Informació i Coneixement (SIC), integrat per la Biblioteca d’ESADE, el portal d’informació empresarial ESADE Guíame! i el Centre de Documentació Europea, és el servei especialitzat a obtenir, gestionar i difondre les fonts d’informació i els recursos més adequats a les neces-sitats d’ESADE.

Aquesta revista està impresa en paper reciclat

Núria BoadaAficionada a la lectura (ja la tenia abans i tot que es despertés la meva “vocació” professional), a viatjar per lliure, sense res organitzat, i a cuinar. Es responsabilitza de l’atenció a l’usuari i de la catalogació de dret. Ivet CastellsM’enriqueix llegir, viatjar, observar la naturalesa i poder compartir-ho. M’agrada l’esport i em manté en forma practicar hoquei sobre herba. Es responsabilitza del Centre de Documentació Europea i del suport a les consultes del Punt d’Atenció a la Investigació.Cristina CatalàM’agrada descobrir llocs nous, paisatges, pobles, ciutats, gaudir del mar i del cel, veure una bona pel·lícula i recuperar el plaer de llegir un bon llibre, m’agrada veure com els fills “es fan grans”... Si no em trobeu, m’he perdut per Formentera. S’encarrega de la direcció del Servei d’Informació i Coneixement.Toni CortésSóc aficionat al wushu, del qual anteriorment havia estat mestre. Es responsabi-litza del control de les publicacions periòdiques i atén el servei de referència.Lino EstévezM’agrada sentir des d’un tango de Sant Telmo al bebop de Gillespie, veure o llegir Corto Maltés a Venècia o devorar les peripècies de Zalacaín, xipollejar al Mediter-rani o anar de tapes a Santiago… Tot això m’apassiona i… més. Es responsabilitza de les adquisicions de llibres, dels indicadors del servei i atén el servei de refe-rència.Jordi FernándezM’agraden el mar i la lectura. Es responsabilitza del Servei d’Obtenció de Docu-ments, del préstec interbibliotecari i atén el servei de referència.María José MarimonTreure’m el rellotge, un llibre, la platja a l’hivern, dormir, fer un pastís amb les nenes, una riallada d’aquelles que et fan mal les costelles, una bona conversa... Porta la direcció de l’àrea de Biblioteca.Pep SabatéSempre m’ha agradat molt la pintura (i, en un futur, m’agradaria tenir temps per practicar-ho com a hobby), llegir, viatjar, caminar i viure a prop de la platja. Es responsabilitza de la gestió de les publicacions periòdiques i atén el servei de referència.Toni SacrestM’agrada molt la música jazz i m’encanta la natura. Es responsabilitza del suport diari dels continguts del portal ESADE Guíame! i atén el servei de referència.Carolina SolàM’agrada compartir el temps que puc amb la meva família: coneixements i expe-riències amb el meu marit, transmissió de valors als meus fills... M’interessen els temes d’actualitat i els relacionats amb la meva feina. Crec que és vital formar-te i progressar en el terreny personal i espiritual. Es responsabilitza de les adquisi-cions de llibres i atén el servei de referència.Cristina SoléCoordino i atenc les consultes del Punt d’Atenció a la Investigació, m’encarrego de la catalogació d’empresarials i porto el control del mòdul de préstec, i formo part del camp de batalla del servei de referència.Mònica SoléM’apassiona l’esport, sobretot el descens de barrancs i l’hydrospeed, i m’encanta anar al teatre, reunir-me amb amics o familiars i escoltar com toquen el piano. Es responsabilitza dels projectes digitals i de suport al coneixement.Josep SolerSóc aficionat a la lectura, al bricolatge, m’encanta practicar esports. Sóc un gran seguidor del Barça i un amant de l’Empordà.Es responsabilitza de la gestió del portal ESADE Guíame! i del suport a les consul-tes del Punt d’Atenció a la Investigació.I, si en voleu saber més coses, us convidem a visitar el seu web:

http://www.esade.edu/sic

���������������

4 E-Notícies

CAP A ON ANEM

Alfons Sauquet, psicòleg de formació i professor del Departament de Direcció de Recursos Humans en una escola de negocis. Com vas arribar a ESADE?Sóc psicòleg per accident. El que jo vo-lia era estudiar filosofia, però vaig te-

nir la mala sort de trobar-me amb un professor que va posar fi a les meves aficions. En aquell moment em va inte-ressar més la psicologia, tot i que estu-diava també filosofia pel meu compte. També vaig estudiar dret i història. Ho

feia pel meu compte i per afany de sa-ber. Quan vaig acabar els estudis, una sortida molt natural al que havia estat fent era la docència. M’hi vaig dedicar durant uns quants anys, fins que, per diverses raons, em vaig fer càrrec d’una

empresa familiar petita. De seguida vaig veure que era molt important fer un MBA, i en vaig fer un a ESADE. Aleshores impartia classes en els de-partaments de Direcció de Recursos Humans i de Ciències Socials d’ESADE

El 18 de febrer, Xavier Mendoza passà el testimoni de la direcció del professorat de Management a Alfons Sauquet que, juntament amb Pere Mirosa, degà de Dret, dirigirà el Claustre del Professorat d’ESADE.ESADE compleix 50 anys i ha viscut diferents etapes. Així, hem arribat a una ESADE on conviuen diverses generacions: els qui van crear ESADE, els qui van créixer amb ESADE i els qui comencen a ESADE. Tots amb un repte: conservar la raó de ser d’ESADE adap-tant-nos al món que ve.

Alfons Sauquet, degà de Management a ESADE.

És dimecres al matí i acabo d’arribar al despatx del degà. L’Olga Plaza, que també va ser secretària dels dos degans de Management anteriors, m’informa que hauré d’esperar uns quants minuts. El despatx del degà està situat a la nova ala del segon edifici més antic d’ESADE, el que es coneix com a edifici 1. Sembla una capsa moderna unida a una estructura que mostra les marques del pas del temps.

En un sofà del despatx, hi ha un full de pissarra ple de post-it de colors i text. Aquesta imatge em recorda un curs de doctorat que vaig fer fa tretze o catorze anys, un curs que impartia un psicòleg encara més jove. Una de les lliçons que vaig aprendre va ser que necessitem saber qui vam ser si volem entendre cap a on anem. En aquesta reflexió, ens hi ajuden els records dels fets i les persones que han marcat la nostra vida. Ara ho intentarem amb el mestre.

“La prioritat és la globalització sense perdre en cap moment l’ADN”

Entrevista amb Alfons Sauquet, degà de Management a ESADE

���������������

E-Notícies 5

““Europa ja no enssorprèn i seguim endavant. Hi ha quelcom d’inevitable en tot això, és innegociable, però sí que és veritat que pot generar algun recel, sobretot en aquells que han viscut tota l’evolució.

com a professor ajudant. Quan vaig acabar l’MBA, vaig tenir la sort que els dos departaments em van oferir alhora entrar a ESADE. Recordo que en Jaume Filella em va dir: “És la pri-mera vegada que em trobo que dos directors de departament volen la mateixa persona.”

I vas escollir el Departament de Di-recció de Recursos Humans... Per què?La veritat és que no va ser gairebé ni una opció. Jo tenia la sensació que a recursos humans sintetitzava més bé tot el que havia estat treballant. La psicologia era més afina a recur-sos humans, tot i que la filosofia i la història em continuaven interes-sant. De fet, la primera classe que vaig impartir a ESADE me la va oferir en Josep Miralles en una assignatu-ra sobre Catalunya i Espanya per als alumnes de l’MBA anglès. Deuria ser curs 1985-1986. És la classe que he preparat més en tota la vida. Crec que continua essent la millor clas-se que podia fer. Tenia un escrit de 30 o 40 pàgines, que era una síntesi magnífica. I així vaig entrar a ESA-DE, l’any 1990, i la Conchita Núñez em va acompanyar al despatx de l’edifici 2.

Quins han estat els fets i les perso-nes que han marcat la teva trajec-tòria professional a ESADE?Acadèmicament, els fets més im-portants estan relacionats amb les primeres assignatures que vaig im-partir: el treball amb un equip de pro-fessors, la preparació del material docent, el treball amb els alumnes, la definició del missatge...

Una assignatura important va ser la que vaig impartir al tercer curs de psicologia. Va ser una experiència importantíssima. Havien de fer un treball de psicologia en 30 hores. Vam fer tres hores de nocions bàsi-ques de recerca i la resta del temps els alumnes el passaven anant a de-terminades classes. En cadascuna es tractaven temes diferents i els grups de treball havien d’explicar què es-taven fent i quin era el seu mètode de treball. Van sortir alguns treballs molt interessants. Va ser una assig-natura brillant.

L’altra assignatura és la que em va fer impartir l’Eduard Bonet al pro-grama doctoral. Li vaig preguntar si realment considerava que jo podia aportar alguna cosa. Em va dir: “Tu prova-ho i ja t’ho diré”. Al final de la sessió venia a classe, seia i comença-va a prendre notes. Em vaig adonar que anava bé quan va canviar de lli-breta, la qual cosa volia dir que ha-via acabat l’anterior i que, per tant, tenia coses interessants per apuntar. Aquesta va ser una assignatura im-portant per a mi.

Un altre fet rellevant va ser el tre-ball que vaig fer amb en Josep Maria Lozano per a l’Executive Education amb Gas Natural. Una experiència llarga d’un any i mig o dos. Crec que l’empresa va quedar marcada pel tre-ball que vam fer. Era sobre la cultura d’empresa, un programa que llavors era molt innovador.

En els àmbits acadèmic i forma-tiu, també va ser important treba-llar en els programes internacio-nals de l’AHRMIO (Association for Human Resources Management in International Organizations). Vam començar a treballar quatre esco-les i anava a tots els programes. Era formació per a directors de recursos humans d’organitzacions internacio-nals, en què vaig tenir l’oportunitat d’intercanviar coneixements amb el director de Recursos Humans del Banc Mundial i el de la FAO, entre d’altres.

Quant a la recerca, l’experiència que més et marca és la pròpia expe-riència formativa –en el meu cas, el doctorat que vaig cursar als Estats Units–, juntament amb la primera aportació científica notable que fas. Llavors comences a entendre què és el procés de producció científica, quins són els requisits, entens què vol dir el debat intel·lectual a fons... Tam-bé va ser important l’experiència a l’Academy of Management. T’adones que hi ha persones de qui has llegit que et pregunten i et diuen: “Amb això hi estic d’acord, amb això altre no.”

Per descomptat, també és im-portant el que has escrit, fruit de col·laboracions amb altres persones. Quan veus la contribució que hi has fet..., això és important.

D’altra banda, un dels moments de més satisfacció és quan veus que potser tu també pots fer alguna cosa pels altres. Quan dirigeixes tesis que surten bé, t’adones que la gent fa co-ses interessants.

I pel que fa a les persones?De persones importants dins d’ESADE, n’hi ha hagut moltes. Aquesta és una organització en què t’obres una mica i la pots estimar molt, perquè la gent també val molt. Pots fer la lectura que tens la sort de treballar amb per-sones que valen molt.

De les persones amb qui he treba-llat i m’han produït una gran impres-sió, començaria per l’Eugenio Recio. Una altra persona que m’ha ensenyat moltes coses ha estat en Samuel Hu-senman, i la persona que recentment ha tingut més importància per a mi és l’Eduard Bonet. Tots tres són grans exemples de l’humanisme encarnat. Tots tres ben diferents; probable-ment no estarien d’acord en gairebé res. Han estat i són importants com a acadèmics i com a persones. També ho són per a l’escola, en la qual han deixat molta marca, molta essència.

En els darrers anys, ha tingut mol-ta importància la gent amb qui he treballat més en l’àmbit de la gestió. Aprens molt de tothom: en Lluís M. Pugès, en Carlos Losada, en Jaume Hugas... Com ells, hi ha molta gent, molta més.

Per acabar, entre les persones que últimament m’han influït més, hi ha en James March. Tots els qui l’han conegut n’han quedat marcats.

Mirant cap al futur, cap a on va el Claustre? Quines són les prioritats, els projectes?Bé, alguns objectius ja són llocs co-muns, estan en boca de tothom. Aquesta és una escola que va néixer local, es va convertir en estatal, es va fer europea i ara estem en camí de ser globals. Europa ja no ens sorprèn i seguim endavant. Hi ha quelcom d’inevitable en tot això, és innegocia-ble, però sí que és veritat que pot ge-nerar algun recel, sobretot en aquells que han viscut tota l’evolució.

Els qui recorden el passatge de Josep Llovera porten tota una vida a ESADE i entenc que per a ells pot ser complicat; els qui van començar amb Barcelona i han arribat fins a Europa, arribaran també fins aquí, i als qui van començar amb Europa no els deu venir de nou pensar amb perspectiva global.

Tots han d’entendre que en la me-sura que fas un canvi d’aquesta enver-gadura es reajusta tota l’estructura. Una organització és un sistema, i quan canvies una part d’aquest siste-ma, toques totes les peces. Les coses van de pressa, ningú no pot invertir a 30 anys. El canvi és inevitable.

Encara que hi hagi un esforç d’adaptació, és evident que també som el que vam ser. Actualment, a ESADE hi ha unes quantes genera-cions, com tu dius, i això provoca alguna dificultat d’ajustament del sistema. Això sí que és un repte. ESADE ha anat trobant models de convivència que eren els propis de situacions di-ferents. Imagino que la situació en la primera etapa era diferent de la que hi havia quan va venir a Pedralbes, i la situació que hi havia quan va venir aquí era diferent de la que hi havia quan ens vam fer europeus. I ara, si es planteja un repte, cal treballar-hi i recordar al Claustre que una peça no pot funcionar sense l’altra. De la mateixa manera que una peça té un repte –diguem-ne recerca–, l’altra també en té un. Això no pot continuar així. No pot ser que algú faci sempre de casteller i l’altre ja anirà pujant. Probablement ha de canviar la ma-nera de fer.

La convivència és un repte... I on és l’oportunitat?La convivència és un repte, i l’atracció dels candidats també. Tot i això, les variables d’ESADE continuen essent una determinada manera de fer les coses, la preocupació per temes fo-namentals que ens expliquen per què som aquí. Si ESADE fos només una escola de negocis, senzillament no hi seríem. Hi ha un element d’identitat, si sabem qui érem sabrem qui serem. ESADE va néixer com una escola de

Continua a la pàg. 6

Si ESADE fos nomésuna escola de negocis, senzillament no hi seríem. Hi ha un element d’identitat: si sabem qui érem sabrem qui serem.

““

���������������

6 E-Notícies

Jaime Rosales (Barcelona, 1970), director, productor i guionista de cinema i antic alumne d’ESADE (Lic&MBA 1993), va aconseguir de manera inesperada els guar-dons a la millor pel·lícula i a la millor direcció, corresponents a

El dia 18 de gener es va dur a terme a ESADE la segona tro-bada dels professionals de les biblioteques de les tres prin-cipals escoles de negocis de Barcelona: ESADE, IESE i EADA. L’objectiu d’aquestes trobades és compartir coneixements so-bre les darreres tendències en el nostre àmbit professional.“Les biblioteques de negocis en un món enllaçat: la biblioteca 2.0.” va ser el tema de la jorna-

da i s’hi van exposar les noves tecnologies del web 2.0 que ja s’estan aplicant en l’àmbit de les biblioteques, amb exemples d’experiències reals. També es va discutir sobre quines oportu-nitats concretes de millora re-presentaria per al nostre perfil d’usuaris l’aplicació d’aquestes eines, i se’n van detectar els possibles riscos i inconvenients. La jornada va concloure amb un dinar.

Matins ESADE amb Jaime Rosales, guanyador dels premis Goya

La Biblioteca d’ESADE organitza la II Trobada de Biblioteques d’Escoles de Negocis ESADE-IESE-EADA

Creix la internacionalització!

Una de les nostres característi-ques és que ens adrecem cada vegada més cap a un públic de perfil internacional, i respo-nem al que està planificat en el nostre Pla estratègic, però també, com a conseqüència de l’anterior, ho és la diversitat d’origen de les persones que formem ESADE.Actualment, som més de 500 persones les que dia a dia tre-ballem a ESADE. I, entre tots,

PAS i professorat, represen-tem vint-i-dos països diferents: Alemanya, Austràlia, Bèlgica, Bolívia, Bulgària, Canadà, Co-lòmbia, Estats Units, Finlàndia, França, Guatemala, Irlanda, Itàlia, Mèxic, Nova Zelanda, Països Baixos, Regne Unit, Re-pública Argentina, Romania, Singapur, Suïssa, Veneçuela i, evidentment, Espanya. En el marc d’aquest procés d’internacionalització, RHPAS ha

creat Join Us:www.esade.edu/siteso/join-us, un lloc web específic on es recullen els processos de selecció relacionats amb per-fils internacionals que tenim oberts.Tot això no només mostra l’expansió esmentada an-teriorment, sinó també la gran capacitat de convivèn-cia, adaptació i humanitat que té la nostra institució.

negocis que apostava per una manera determinada d’entendre les relacions entre diversos agents socials i que alhora volia avançar cap al futur per fer avançar el país. Això mateix és el que s’ha de mantenir amb claredat i és el que ens pot ajudar molt.

Vivim en un marc on so-bra la institucionalització. Els mecanismes de certificació fan que les escoles de nego-cis s’assemblin cada vegada més. Tenint en compte això, les escoles que han tingut la capacitat de dir “nosaltres som així” són les que tenen una raó de ser. Això ESADE ho té, ho ha de conservar i ho ha d’articular.

Per mi, això és una oportu-nitat; una oportunitat perquè el Claustre tingui un projecte que consisteixi a adaptar-nos al món que s’acosta, però sen-se perdre l’ADN. La prioritat és la globalització sense perdre en cap moment l’ADN. Actuar globalment però saber sempre qui ets. En quatre, sis o vuit anys podem ser presents a tot el món (a l’Índia, a la Xina...) i reforçar la nostra presència als Estats Units. Més enllà de la captació de recursos, volem

la XXII edició dels premis Goya, per l’obra La soledad. El passat 17 d’abril, el cineasta va par-ticipar als Matins ESADE amb una ponència titulada “Elegir el futur: d’ESADE als Goya”.Rosales és una persona molt compromesa amb el fet cul-tural. En unes declaracions al diari El País efectuades poc després de la cerimònia dels Goya afirmava: “Hauríem de pensar més en el nostre futur. En un dels agraïments als pre-mis vaig parlar dels nens, per-què ells construiran aquesta societat. Ens falta un pensa-ment global sobre els ciuta-dans que volem per al futur: màquines de produir i consu-mir, o algú capaç de pensar, de buscar solucions noves? L’estímul intel·lectual i emocio-nal que produeix la cultura és molt important.”

formar part de partenariats per tal de proveir capacitats i com-partir projectes.

Internament, també tenim dues prioritats. Una de pro-cediment, en la qual sempre s’exigirà més qualitat, cosa que implica renovació i inno-vació. L’altra, de cohesió i co-responsabilitat, que és més o menys allò de la ciutadania corporativa. Fer-ho, i fer-ho molt bé perquè el del costat ho necessita. Incrementarem la transparència. El que hem fet és el primer pas, i enca-ra en tenim cinc més per fer. Hem d’aprendre a conviure amb gent que té tradicions i cultures diferents.

En efecte, a ESADE conviuen diverses tradicions i cultures que es transformen en mane-res diferents d’apropar-se a l’organització. Això ha provo-cat alguna tensió...Hi ha casos molt positius i d’altres que ho són menys. És un problema a tot arreu. Els candidats tenen moltes op-cions, i després sempre tenen un temps per comprovar si han triat la millor. Jo no crec pas que ho estiguem fent mala-ment, estem aprenent moltes coses.

M’agradaria oferir una exclusi-va al lector. Intentem-ho... Qui serà el nou vicedegà de Recerca?Et puc dir que el director de Re-cerca serà en Jonathan Ware-ham

(Torno a insistir) I el nou vicedegà?De moment no n’hi ha. Per ara, les antigues funcions del vicedegà estaran distribuïdes entre l’Oficina de Recerca (F. Cribillers), la directora del pro-grama doctoral (N. Agell) i en Jonathan, que serà l’encarregat de treballar el pla estratègic de recerca i dirigirà la Comissió de Recerca. És el que s’assembla més al que feia jo.

Moltes gràcies per donar-nos l’oportunitat de conèixer-te millor. Espero que la teva con-tribució ens ajudi a tots a en-tendre més bé el nostre camí cap a aquest món que ens es-pera.

Ivanna Casaburi

���������������

E-Notícies 7

A Carreres Professionals no paren

Algunes empreses que han participat recentment en els Talent Recruitment Events:

ESADE celebra el I Fòrum d’Universitats Corporatives

Se’ns ha colat a la revista un personatge famós que no treballa a ESADE. Entre les persones que el trobin, sortejarem la pel·lícula Ocean’s Thirteen. Envia’ns un missatge a revista@esade.edu. Assumpte: Famós.

El passat 5 de febrer, va tenir lloc la cloenda de l’MBA Career Forum, organitzat per l’equip de Carreres Professionals d’ESADE Business School. L’esdeveniment va tancar un quadrimestre intens d’activitats de selecció sota el títol “MBA Talent Recruitment Events”, iniciat amb l’MBA Career Week d’octubre de 2007.

Durant aquests quatre mesos d’activitats, han acudit a les nos-tres instal·lacions 68 empreses de primer nivell per buscar el talent que millor s’adaptés als seus inte-ressos i presentar les oportunitats de col·locació, tant permanents com en format de pràctiques, als participants dels nostres progra-mes MBA.

El Servei de Carreres Professio-nals manté contactes amb més de 1.500 reclutadors i empreses, tant nacionals com internacio-nals, en tots els sectors. Molts d’aquests directius i reclutadors participen en els nostres esdeve-niments per trobar persones amb talent, amb visió global del mana-gement i amb una vocació inter-nacional marcada per a les seves empreses. Els Talent Recruitment Events ofereixen una varietat àm-plia d’esdeveniments que es des-envolupen en el campus d’ESADE, i cadascun està centrat en sectors i perfils més concrets. L’objectiu és ajudar els nostres participants a trobar pràctiques i llocs perma-nents en algunes de les millors empreses globals:

MBA Career WeekOctubre de 2007Es tracta d’un esdeveniment adre-çat principalment a empreses del sector financer i de consultoria que volen tancar els processos de selecció abans que finalitzi l’any. En aquesta edició, s’ha ampliat per incloure empreses industrials.

International Career DayNovembre de 2007Es tracta d’un esdeveniment rea-litzat conjuntament pels equips de Carreres Professionals d’MBA i MSc, amb la finalitat que les em-preses puguin contactar amb per-fils molt diversos de participants de programes d’ESADE, que po-den encaixar de manera diferent en les seves empreses.

MBA Consulting WeekGener de 2008Per atendre les necessitats d’un sector en auge com la consultoria, l’equip de Carreres Professionals va organitzar el gener de 2008 aquest esdeveniment, aprofitant la gran flexibilitat de les empre-ses de consultoria per adaptar els seus processos de selecció.

MBA Career ForumFebrer de 2008Es tracta de l’esdeveniment que congrega un nombre més alt d’empreses, de sectors molt di-versos, que volen presentar, per mitjà d’estands i presentacions corporatives, les seves ofertes de col·locació permanent i de pràcti-ques.

“És curiós trobar-me a mi ma-teixa entrevistant els candi-dats d’ESADE, quan fa només tres anys era jo qui formulava preguntes similars en aquest mateix lloc, amb la mateixa finalitat: fer realitat els meus objectius de carrera. Aquesta doble perspectiva em permet entendre més bé el candidat i detectar alhora els millors perfils per a la meva empre-sa.”

Ana Claudia Longoria (Full Time MBA 2005)NovartisInternational Career Development Program

Ha tingut lloc el I Fòrum d’Uni-versitats Corporatives al campus d’ESADE a Madrid. La jornada va començar amb unes sessions magistrals a càrrec dels respon-sables de les universitats corpo-ratives convidades: Guillermo Cisneros (Grupo Santander), José Ángel Fernández Izard (Unión Fe-nosa), Joan Rovira (Telefónica) i María Dionis (Ferrovial). Tot se-guit, es van formar quatre work-shops amb els ponents, a mane-ra de taller pràctic.

Més tard, amb el secretari gene-ral d’ESADE, Marcel Planellas, com a moderador, els confe-renciants van assenyalar com a conclusions l’experiència dels di-versos workshops. Camelia Ilie, directora d’Executive Education d’ESADE a Madrid, va destacar deu aspectes clau de la jornada, com ara la visió de les escoles de negocis sobre el lideratge, els diversos programes oferts o les metodologies emprades, jun-tament amb les acreditacions rebudes. Jaume Hugas, director executiu d’Executive Education d’ESADE a Madrid, es va referir a determinades característiques operatives, i va deixar clar, com a prerequisit fonamental, que el directiu s’ha de convertir en professor de l’escola corpora-tiva i també en consultor per a totes les xifres referides a l’empresa. Enric Segarra, pro-

fessor d’ESADE-URL, va exposar les qüestions principals plan-tejades pels participants dels workshops: com se selecciona la gent, com es motiva els ponents, quant val tot això i com ho han d’afrontar les empreses petites. Per acabar, Xavier Mendoza, di-rector general associat d’ESADE, va reforçar la idea d’innovació, i

va recordar que Espanya es tro-ba actualment en el moment d’eclosió de les universitats cor-poratives.

Per concloure la jornada, Domi-nique Pépin, director de Saint-Gobain, va analitzar el cas con-cret de la universitat corporativa d’aquesta empresa francesa.

���������������

8 E-Notícies

PROJECTE CREAPOLIS

A les economies més desenvolupades els resulta cada vegada més difícil mantenir unes taxes altes de creixement econòmic. Pel que fa a l’oferta, l’entrada en escena dels nous agents hiperproductius en cos-tos –incloent-hi els països del sud-est asiàtic o de l’Àfrica septentrional– limita la possibilitat de com-petir amb preus baixos, especialment en els àmbits més industrials de la cadena de valor. Quant a la de-manda, els mercats madurs i saturats, els consumi-dors més informats, sofisticats i exigents, i els cicles de vida dels productes, que cada vegada són més curts, fan que ara sigui més complicat detectar opor-tunitats de negoci.

La recerca i el cultiu de nous mercats es perfilen com a alternatives. Mercats on imperen el coneixement i el nou valor afegit enfront de la competència en costos: mercats en què l’aportació rau en el coneixement, en la innovació.

Els entorns europeus troben dificultats estructurals a l’hora d’afrontar el repte de la innovació. Les limita-cions que imposen la pròpia cultura o les administra-cions públiques fan que la migració al mètode que es proposa resulti difícil.

ESADE, coincidint amb el període de canvis que es ma-terialitza amb el trasllat parcial a Sant Cugat del Vallès, aposta per una proposta que neutralitza els frens a la innovació i la dinamitza: ESADE CREAPOLIS.

Amb vista a esdevenir el centre d’excel·lència en inno-vació empresarial, tota la iniciativa s’articula sobre tres grans vectors.

El primer vector proporciona espais d’innovació, que s’articulen en tres entorns: físic, de serveis i de coneixe-ment. L’entorn físic es materialitza en un edifici que allotja els departaments d’innovació de les empreses representatives i rellevants de cada sector que hagin mostrat intencions i caràcter innovador durant tota la seva trajectòria. L’Executive Center d’ESADE ocupa l’ala sud de l’edifici, on s’ofereixen cursos específics de management per a directius i empreses. També s’hi

allotja un business center, que ofereix instal·lacions clau a la mà per a empre-nedors, a manera de plataforma de llançament i acce-leració de nous ne-gocis.

L’edifici s’habilita seguint les pautes marcades pel disseny d’oficines dels paradigmes de la innovació –que inclouen Google, SAP, eBay o 3Com– i fa èmfasi sobretot en les àrees comunes, les sales de reunions o de brainstorming, que sembla que són les que acullen el naixement dels projectes amb més èxit, segons l’experiència californiana. A més, incorpora la qualitat arquitectònica que aporta Sanabria –l’estudi d’arquitectura– en forma d’una proposta mediterrània, eminentment horitzontal, poc habitual en els entorns d’oficines. Amplitud, espais, llum natural, ventilació i terrasses, tot això orientat a les faldes amb pins de Collserola per un extrem, i al pròsper Sant Cugat del Vallès per l’altre.

El segon vector accentua la interacció entre els agents representats als espais que descrivim: l’escola de ne-gocis, les diferents realitats empresarials pròpies de cada sector i una estructura de xarxes que comunica els actors amb diferents serveis i recursos, especial-ment de coneixement.

El tercer vector dinamitza els dos primers i provoca la innovació. S’instrumentalitza sobre les figures de vi-sionaris experts multisectorials –en plantilla d’ESADE CREAPOLIS– i d’un arquitecte de la innovació –propi de cada projecte–, que s’encarregarà de dinamitzar i formalitzar les interaccions entre els agents anteriors en forma de projectes d’innovació multisectorial. Tot això, amb accés a les xarxes de serveis i de recursos proposades addicionalment per la institució –serveis de consultoria o accés a les xarxes de finançament i d’assessorament, entre d’altres.

S’aposta per la in-novació, i el mètode escollit és la inno-vació oberta –open innovation. Es trac-ta d’un model a partir del qual les organitzacions con-figuren una dispo-sició col·laborativa, i aporten talent,

recursos i perspectives diferents –multisectorial, mul-ticultural i multibackground–, amb la finalitat d’assolir la innovació mitjançant projectes concrets.

Es preveu que les instal·lacions s’inaugurin el primer trimestre de 2009, una data molt viable, atès el bon ritme del procés de construcció. A partir d’aleshores, s’hi aniran incorporant els departaments d’innovació de les empreses seleccionades, moltes de les quals ja han signat la carta d’intencions per tal de formar part de la iniciativa.

Tant ESADE com l’Ajuntament de Sant Cugat del Va-llès i les institucions que hi han reservat un espai estem molt il·lusionats amb aquesta decisió estratè-gica tan pionera, els beneficis de la qual s’estendran als àmbits empresarials, de consumidors i del co-neixement en general, en el context d’una proposta d’avantatge competitiu nova i potent per a la nostra economia.

Equip CREAPOLIS

Mercats on imperen el coneixement i el nou valor afegit enfront de la competència en costos: mercats en què l’aportació rau en el coneixement, en la innovació.

AGEN

DA

E50

Des

prés

de

l’èxi

t de

“Com

veu

s ES

ADE?

” i “L

’ani

vers

ari”,

reco

rdeu

que

enc

ara

qued

en m

olte

s ac

tivita

ts

en le

s qu

als

pode

m p

artic

ipar

. Us

hi a

punt

eu?

JORNADA DE PORTES OBERTESEn què consisteix? → ESADE obrirà les portes durant tot un matí de dissabte per poder ensenyar a tots els vostres familiars i amics què és el que fa que ESADE sigui tan especial. Per a això, es farà un recorregut pels diferents edificis dels campus de Barcelona.Quan? → Dissabte 24 de maig de 2008On? → Campus de Barcelona

OLIMPÍADES E50En què consisteix? → Podrem gaudir de totesles instal·lacions de Can Caralleu, que estaran obertes exclusivament per a nosaltres.Quan? → Dissabte 14 de juny de 2008On? → Recinte de Can Caralleu

ADÉU E50En què consisteix? → Tota celebració s’acaba, i l’E50 no podia ser menys. En aquest comiat no ens estarem de res. Hi ha diversos grups que s’estan unint per sorprendre’ns a tots fent el que saben fer millor.Quan? → Dijous 3 de juliol de 2008On? → Campus de Barcelona

2 AGENDA E50

���������������

És ja negra nit quan travesso Barcelona pel carrer d’Aragó, confortable dins el cotxe, els semàfors en verd, com si fos unes tisores tallant la ciutat en dues parts. Negra nit del 12 al 13 de març. He quedat a dos quarts d’onze a la plaça de Sants i no sóc puntual. He anat a casa a canviar-me: uns pantalons còmodes, un jersei, una jaqueta per al fred, una bufanda i unes sabates còmodes (haurem de caminar força). La Maria i dues noies més m’esperen. Som quatre persones, juntament amb uns set-cents voluntaris més, implicats en una iniciativa que va començar la Fundació Arrels fa un parell d’anys, amb l’objectiu de desplegar-nos per Barcelona per batre els carrers, vorera a vorera, caixer a caixer, comptabilitzant gent sense llar, recollint-ne informació (on són, quant de temps fa que es troben sense llar, hàbits, etc.).Trobo la Maria al costat del quiosc de la plaça de Sants amb la resta de gent que caminarem pel barri de Sants. Em presento a l’Anna i a la Mercè, les altres dues noies del meu grup. Ja tenim preparada la ruta que seguirem per facilitar l’avançament ordenat pel barri. Pels volts de tres quarts d’onze, tot just després d’haver iniciat el pas, ens topem amb un home assegut en un banc a l’altra banda de la plaça. La Mercè i l’Anna s’hi queden a xerrar per omplir la fitxa. La Maria i jo comencem a caminar pels primers carrers dels voltants de la plaça: passatge Serra i Arola, carrer Galileu, carrer del Miracle… A Joan Güell trobem un home dins d’un caixer de Caja Navarra que s’està arreglant els cartrons, tot embolcallat, i de-cidim observar-lo dissimuladament uns segons sense entrar a molestar-lo. Se’m fa estrany pensar-ho per primera vegada, però seria com si algú truqués a la porta de l’habitació quan t’estàs acotxant, tot calentet… Escolti, no m’emprenyi ara! Així que la Maria pren nota de la localització, omplo la fitxa de la persona que ens hem trobat amb tot allò que hem pogut veure, i esperem l’Anna i la Mercè, que ja pugen Joan Güell. Mirem el plànol i seguim avançant. Ens creuem gent pel carrer i ens miren amb cara de “què carai fan aquests amb pintes d’enquestadors a quarts de

dotze passejant pel carrer”. Per primer cop, tinc la sensa-ció de ser una gota d’oli, desenes de persones com nosal-tres caminen per Barcelona, ens filtrem pels carrers, som una taca d’oli.Seguim caminant carrers amunt, i arribem als jardins de Can Mantega. Ens ho han deixat prou clar en una reunió de coordinació abans d’aquest dia D: no fem una tasca assistencial, només pretenem comptabilitzar i obtenir informació més acurada sobre les persones sense llar, sobre quins hàbits i problemes tenen per tal de poder va-lorar si n’hi ha prou amb els serveis municipals i els de les ONG. Cap a quarts d’una arribem a avinguda de Madrid,

el nostre límit nord, i ens dirigim cap a la rambla del Brasil tot vorejant els nostres límits. La propera hora i mitja resseguirem el barri de Sants, creuarem el carrer de Sants fins a topar amb les obres del tren d’alta velocitat i tornarem cap a la plaça de Sants.Són quarts de dues; hem trigat tres hores a batre la nostra zona. Estem contents perquè hem pogut fer la nostra tasca sense problemes. Hem trobat vuit persones. Tant de bo no n’hi hagués cap. L’Anna ens diu, sorpresa, que en una conversa amb una de les persones amb qui ha parlat li ha dit que feia poc temps que era al car-rer, només cinc anys, però que tampoc no volia deixar de viure-hi, que hi estava molt bé sense veïns, dormint on volia cada nit. A mi també em sorprèn.Els grups del barri de Sants van acabant i entorn de les dues ens reunim en un bar molt a prop de la plaça, cansats, però ens expliquem algunes “batalletes” de la nit. Hi ha gent que, un cop acabat aquest torn, se’n va cap a Ciutat Vella. Allà, a les quatre, alguns grups hi faran una segona passada. La taca d’oli se seguirà estenent per la ciutat fins al matí.Me’n vaig cap a casa, confortable, altre cop dins del cotxe, semàfors en verd, tra-vessant la ciutat; ara amb més consciència de gota d’oli escampant-me que no pas de tisores tallant la ciutat en dues parts. Em sento una mica més d’aquí.

Crònica d’un VOLUNTARI ANÒNIMProjecte solidari: Arrels Fundació

La nit passada del 12 al 13 de març es va dur a terme un recompte censal de persones sense sostre, organitzat per Arrels Fundació. En aquesta acció solidària, hi vam participar moltes persones d’ESADE. Aquest és el testimoni de com ho va viure una d’aquestes persones.

Si hi havia cap dubte sobre el nombre de persones que assistirien finalment al concert, aquests dubtes es van començar a esvair quan la gent va començar a parlar-ne al men-jador i als passadissos, i de les referències que en tenien. I els dubtes van desaparèixer totalment gairebé una hora abans de començar, quan Santa Maria del Mar era plena de gent que esperava, delerosa, l’inici del concert.Amb molta puntualitat, es va iniciar un acte que ens va transportar als segles XVI i XVII, amb una interpretació que va estar a l’altura del lloc on se celebrava i que combinava qua-litat i vistositat, que es van materialitzar en un vestuari típic local, senzill però alegre.Enrique López Viguria, secretari tècnic d’ESADE; Mn. Ignasi Mora, rector de Santa Maria del Mar, i Joan Rigol, expresident del Parlament de Catalunya i president d’ESADEFORUM, ens van posar en situació per gaudir al màxim del concert.Les peces que es van interpretar, tal com va explicar Raquel Maldonado, directora de l’orquestra, eren partitures que van veure la llum gràcies a la comunitat jesuïta que desen-volupava la seva tasca d’evangelització a Bolívia durant aquells segles, unes partitures que, després de l’expulsió dels jesuïtes, les van conservar uns pobles agraïts a aquesta comuni-tat, que les van saber adaptar i enriquir amb matisos i ornaments musicals locals.El concert va intercalar peces orquestrals amb cant, cançons sacres amb nadales popu-lars, fins a completar el repertori del seu últim disc “Tras las huellas de la Loma Santa”, i ens van deparar una sorpresa final en forma de ball autòcton amb ornaments de plomes al cap, que va fer que el públic esclatés en una ovació sentida i eufòrica que es va repetir quinze minuts més tard per acomiadar aquesta orquestra, que tots esperem tornar a sen-tir ben aviat.Usulupaya!!

CONCERT SOLIDARI E50 Orquestra juvenil San Ignacio de MoxosSanta Maria del Mar va ser el marc incomparable del concert que va oferir l’orquestra juvenil de San Ignacio de Moxos, promogut per ESADE amb motiu del 50è aniversari.

���������������

3AGENDA E50

Tal com està publicat al web intern de l’E50, l’objectiu d’aquest acte és com-partir l’aniversari amb les nostres famílies en un dia ple d’emocions, en el qual hi haurà un ampli ventall d’activitats per als nens i els pares.

A l’edifici 2 tindrem castells inflables, un taller de pintura, jocs de taula i una zona de mini ping-pong perquè els vostres incansables nens i nenes s’ho passin d’allò més bé i comparteixin l’alegria. També hi haurà rutes guiades pels diferents edificis perquè puguem mostrar i compartir el nostre entorn de treball i els projectes més importants que estem duent a terme. Acabarem aquesta jornada de portes obertes amb un aperitiu per als grans i una xoco-latada per als més petits.L’acte s’està preparant amb molta il·lusió i entusiasme, però des d’RHPAS es fa una crida a totes aquelles persones que vulguin ajudar a organitzar-lo. Si hi esteu interessats, envieu un correu electrònic a e50interno@esade.edu i poseu a l’assumpte “Voluntaris JPO”.D’altra banda, si voleu assistir i participar en aquest acte, cal que ens envieu un co-rreu electrònic a e50interno@esade.edu i que poseu a l’assumpte “JPO”. Digueu-nos quantes persones vindreu i indiqueu-nos el nombre d’adults i el nombre de nens.

- De 10 a 10.30 h → Recepció

- De 10.30 a 10.50 h → Presentació-inauguració de l’acte

- De 11 a 12.30 h → Recorreguts / Activitats infantils

- De 12.45 a 13.30 h → Aperitiu (adults) / Xocolatada (nens)

- A les 13.15 h → Cloenda de l’acte

AGENDA DE L’ACTE

Jornada de PORTES OBERTESEl proper 24 de maig tindrà lloc als campus de Barcelona i de Madrid la primera Jornada de Portes Obertes, una activitat que forma part dels actes de l’E50.

(www.esade.edu/sites/50/hoyabrimosesade)

���������������

4 AGENDA E50

Les Olimpíades E50 tindran lloc el proper 14 de juny a Can Caralleu (carrer dels Esports, 2-8, al costat del parc del Castell de l’Oreneta).A més d’haver-hi campionats de futbol, bàsquet, voleibol, tennis i pàdel, també serà una trobada on es podrà gaudir del tir amb arc, l’aeròbic, els steps, l’escalada, el ciclisme, el ioga i una enorme piscina per a nosaltres. Tot això, és clar, en el marc d’un paisatge bellíssim. Hi ha moltes maneres de participar a l’acte. Ho podeu fer competint amb el vostre equip, de manera individual en els esports o per passar-s’ho bé! O, fins i tot, com a voluntari de l’acte. Per inscriure’t a la modalitat que preferiu, només cal que ens enviïs un correu electrònic a e50interno@esade.edu i que posis a l’assumpte “Olimpiadas E50”.

S’hi pot participar de tres maneres diferents:

- Als campionats, per equips. En aquest cas, ens haureu de dir els noms i cognoms dels participants (recordeu que, com a mínim, són cinc persones per equip), la talla de la samarreta de cadascú i el nom de l’equip. - Si la modalitat no competitiva de les olimpíades és la que més us atreu, hi podeu participar si ens envieu un correu electrònic a la mateixa adreça i amb el mateix assumpte d’abans. Indiqueu també que esteu interessats en la part “Per passar-s’ho bé!” i la vostra talla de samarreta.- Finalment, si voleu participar com a voluntaris, només ens heu d’enviar un correu electrònic on digui que voleu ser voluntaris de l’acte i on ens indiqueu la talla de la samarreta.

Les Olimpíades E50 duraran aproximadament fins al migdia, moment en el qual, grà-cies a l’ajuda de voluntaris experts en cuina, servirem una paella fantàstica després del lliurament de premis.

Qui es pot resistir a gaudir d’un meravellós matí de juliol com aquest?Us hi esperem!

OLIMPÍADES E50Encara queden moltes activitats per celebrar aquest aniversari tan especial, i com que a Bejing se celebraran els Jocs Olímpics, a ESADE es viuran les “Olimpíades E50”. Te les perdràs?

- De 9 a 9.30 h → Recollida d’equipament

- De 9.30 a 10 h → Sortida de bicicletes

- A partir de les 10 h → Tret de sortida de les competicions

- A les 14.00 h → Final de les competicions

- A partir de les 14 h → Lliurament de premis i dinar popular

AGENDA DE L’ACTE

adéu, E50!

Grups

Us recordem que al dia 2 de juliol s’acaben les celebracions del cinquantè aniversari d’ESADE. Us prometem que serà un final de festa ple de gresca i de dinamisme, però, com sem-pre, per fer-ho possible necessitem la vostra ajuda i la vostra aportació. Per a l’acte “Adéu, E50!” s’estan formant diversos grups artís-tics i hi podem participar tots nosaltres. Us hi apunteu?

1. Cant coral:Dirigit per Nuria Martínez (nuria.martinez@esade.edu)

2. Country:Dirigit per Nuria Duran (nuria.duran@esade.edu)

3. ESADE Cafè:Dirigit per David Fernández-Manzanos (david.fernandezmanzanos@esade.edu)

���������������

E-Notícies 9

Declaració de Valors de la Comunitat d’ESADEAquesta Declaració la va aprovar el Patronat d’ESADE el mes de gener de 2008, després d’un procés obert i participatiu de consultes amb el professorat, el PAS i representants dels alumnes, i després d’haver rebut l’informe favorable dels òrgans de direcció.

Els valors d’ESADE com a institució s’expressen a la declaració de la seva Missió, que diu:

La missió d’ESADE és impulsar la docència i la recerca en els àmbits de la direcció d’empreses i del dret, a fi de contribuir a la formació científica, social i humana de persones que es caracteritzin per un alt nivell de competència professional i per una plena consciència de la seva responsabilitat en el desenvolupament d’una societat que promogui la dignitat de les persones, en el marc de les tradicions humanistes i cristianes, i en un context de diàleg intercultural.

ESADE vol formar persones amb un alt nivell de competència professional, conscients de les seves responsabilitats com a ciutadans del propi país i del món, sensibles a la solidaritat i la justícia social i capaces de comprometre’s en projectes col·lectius. Per a això, vol fomentar la qualitat humana: una combinació de coneixement, criteri, equilibri i profunditat, que genera persones serenes, coherents, fiables i capaces de viure valors fonamentals.

Formar part d’una institució universitària com ESADE ha d’implicar una actitud de compromís amb la Missió de la institució, un compromís que s’expressa en els valors que regeixen la convivència quotidiana i l’activitat acadèmica. Les persones que comparteixen aquests valors formen la comunitat d’ESADE.

Els membres d’ESADE formen part lliurement de la seva comunitat i, dintre de l’acceptació bàsica d’aquests valors, cadascú ha de decidir la seva manera personal de viure’ls. En aquest mateix clima de llibertat i de respecte mutu, ESADE invita els seus membres a promoure accions i comportaments que siguin coherents amb aquells.

La Declaració està oberta als canvis que la comunitat vagi experimentant.

ValorsLa comunitat d’ESADE es compromet a la promoció d’un conjunt de valors coherents amb la qualitat humana i l’excel·lència acadèmica i professional, valors que vol posar al servei de la societat local i global en què s’insereix.Aquests valors són:

1. Actuar amb integritat en el treball acadèmic i professional.Vol dir comportar-se, fins i tot en circumstàncies difícils, de forma compromesa amb valors fonamentals, com el rigor i l’esforç en l’acompliment, l’honradesa, l’esperit crític, l’equitat i el sentit de la responsabilitat.

2. Respectar els companys, totes les persones i un mateix, i ser sensible a la situació concreta dels altres.Significa reconèixer la dignitat de totes les persones i ser una persona capaç d’acompanyar i d’ajudar els altres quan ho necessiten, i així col·laborar a construir un món més just i humà.

3. Valorar positivament la diversitat i aprendre de les diferències entre persones, idees i situacions.Significa comprendre que les diferències de gènere, estatus socioeconòmic, origen ètnic, cul-tura, llengua, religió, orientació sexual, qualitats físiques o d’altres diferències són oportuni-tats enriquidores per aprendre d’altres persones, del món i d’un mateix.

4. Buscar, compartir i contribuir al bé comú de la comunitat d’ESADE. Significa ser conscient que l’obtenció del propi bé no es pot deslligar del bé de tota la comuni-tat i es reflecteix en actituds de respecte i de responsabilitat envers la comunitat.

5. Assumir responsabilitats i compromisos al servei d’una societat més justa.Significa comprendre no tan sols el que la realitat “és” de fet, sinó també el que “hauria de ser” d’acord amb la justícia, valor fonamental expressat a la Declaració Universal dels Drets Humans.

D’acord amb aquests valors, els membres de la comunitat d’ESADE es comprometen, en definitiva, a actuar amb integritat personal, exigència professional i responsabilitat social

Integritat personal significa que les paraules i les accions siguin coherents en-tre si, amb les pròpies conviccions o creences i amb els valors continguts en aquesta Declaració. Exigència professional significa rigor en l’acompliment, cultura de l’esforç, ac-tualització contínua, capacitat d’autonomia i cooperació, creativitat transfor-madora i esperit de servei i de superació.Responsabilitat social significa assumir i tenir en compte les conseqüències de les pròpies decisions i el seu efecte en la justícia de les organitzacions i de la societat, tant local com global.

Foto de Carolina Álvarez

���������������

10 El personatge

Quant de temps fa que treballes a ESADE?Treballo a ESADE des de setembre de 1983.

Quina feina hi fas?Porto l’Oficina de Programes Universitaris, popular-ment coneguda com a UNIOffice. És una feina molt divertida perquè en aquests moments tenim molts projectes engrescadors i diversos que em permeten fer des de visites setmanals d’obres al nou campus de Sant Cugat fins a la creació de l’equip de serveis per tirar endavant els reptes del nou programa de Grau i els Màsters Bolonya.

Parla’ns de la teva millor experiència a ESADE i de la pitjor.Una de les experiències més reptadores ha estat el fet de passar de dirigir un equip majoritàriament format per homes a un altre format majoritàriament per dones, ja que treballem de manera molt diferent, i això m’ha per-

Si fossis un personatge històric, series… Si he d’escollir una dona, trio Marie Curie; del sexe masculí trobo molt interessant la figura de Charles Darwin.

Si fossis un monument, series… Un aqüeducte.

Si fossis un animal, series… Una lloba.

Si fossis un esport, series… Les travesses de muntanya durant tot l’any.

Si fossis un llibre, series… Le cimetière marin, de Paul Valéry, en la versió original francesa, un poema que m’agrada molt.

Si fossis una cançó, series… I’m Your Angel, de Céline Dion.

Si fossis un racó oblidat, series… Qualsevol racó de muntanya allunyat dos quilòmetres de la carretera més propera.

Si no fossis tu, t’hauria agradat ser… Una persona que hagués participat en el descobriment del foc.

Qüestionari ràpid:

Teresa Careta és la responsable de l’Oficina de Programes Universitaris, més coneguda com a UNIOffice.Per Mónica Sisternas.

mès aprendre molt, entre altres coses de mi mateixa.La pitjor experiència, la pèrdua de persones d’ESADE que apreciava i respectava molt.

Explica’ns una anècdota que t’hagi passat a ESADE.A finals dels anys vuitanta, per a l’elaboració d’un repor-tatge fotogràfic o algun fullet nou –ara no en recordo el motiu exacte–, es volien mostrar les darreres innova-cions tecnològiques d’ESADE. Jo aleshores treballava al Centre de Processament de Dades (CPD) –l’actual TIC– i va venir un fotògraf, acompanyat pel profes-sor que coordinava el reportatge, a fer fotografies de l’antiga “nevera” del CPD, que era el lloc on hi havia els ordinadors centrals. El professor es va entestar a fotografiar l’aparell d’aire condicionat que refrigerava la “nevera”, en lloc de l’ordinador central –el famós Data General– , i és que realment l’aparell d’aire con-dicionat era molt més gros i espectacular que el Data General. Em va costar molt de convèncer-lo, però fi-nalment ho vaig aconseguir.

Amb quin company o companya te n’aniries de festa?La veritat és que disposo de pocs moments lliures per anar de festa, i com que sempre em llevo molt d’hora, a la nit tinc molta son. Sóc poc “marxosa”.

En quin lloc o posició dins d’ESADE t’agradaria ser d’aquí a tres anys?A mi em fa especialment il·lusió ajudar a posar en fun-cionament el nou campus de Sant Cugat i continuar es-tant en contacte amb els alumnes.

Com a persona, amb quin valor o signe d’identitat de la casa t’identifiques més?Aquest tema el tinc molt fresc, ja que he format part del

grup de treball que ha elaborat la Declaració de Valors aquest any passat. M’és difícil escollir-ne un; els tinc tots molt “interioritzats”.

Quina persona triaries perquè li féssim aquest qües-tionari?Escullo un dels accionistes principals de l’aparcament de la placeta del Monestir de Pedralbes: l’Ignacio Ser–rano.

Quant de temps fa que ets a ESADE?Vint anys.

Quina feina hi fas? Fonamentalment, col·laboro en quatre temes. En pri-mer lloc, m’ocupo de l’estudi de camp de les recer-ques del professor Baruel. D’altra banda, coordino els tests d’admissió pel que fa al desenvolupament de les sessions d’administració dels tests, cosa que in-clou la preparació del material, la descripció detallada de la normativa de les sessions dels diferents tests d’admissió per als responsables i vigilants de l’aula, el control de l’estoc de material perquè no falti res... A més, m’encarrego de l’edició dels working papers i de les research notes, des del moment que l’autor els envia fins que es publiquen: correcció, maquetació i distribució. Per acabar, dono suport administratiu al Servei Universitari per al Desenvolupament (SUD).

Descriu, en poques paraules, com ha estat aquest temps.En dues paraules, “breu i enriquidor”. Els vint anys que fa que hi sóc m’han passat volant. Quan vaig entrar, no sabia res d’informàtica.

Si fossis un personatge històric, series... Ignasi de Loiola.

Si fossis un monument, series... El Partenó.

Si fossis un animal, series... Una àguila.

Si fossis un esport, series... Esquí aquàtic.

Si fossis un llibre, series... Tránsito, de Rabindranath Tagore.

Si fossis una cançó, series... Gracias a la vida, de Mercedes Sosa.

Si fossis un racó oblidat, series... Una pèrgola al final d’un jardí frondós.

Si no fossis tu, t’hauria agradat ser... Una escriptora.

Qüestionari ràpid:

Ana María de Hériz, secretària de professors honoraris i persona solidària per naturalesa.Per Rebeca Carpi.

Per què vas començar a treballar a ESADE?Perquè em va trucar el professor Josep Baruel, que em coneixia des de feia molts anys, i em va oferir de treballar a ESADE.

Què vas pensar sobre ESADE el primer dia que hi vas treballar?Que la gent era molt normal, tenint en compte que treballaven en una institució que destacava de la res-ta, en l’àmbit de l’ensenyament.

I sobre els companys?Senzillament encantadors, comunicatius i acollidors, en oferir-me la seva ajuda per a tot allò que em cal-gués.

Quina ha estat la millor experiència a ESADE?Les presentacions dels diversos estudis de recerca a les empreses que ens donaven les seves dades i hi participaven. Era com la culminació d’un procés llarg i molt elaborat.

I la pitjor?El primer dia que treballava amb l’ordinador. Abans d’apagar-lo, no vaig recordar que havia de desar les dades que hi havia introduït, i l’endemà em vaig ado-nar que tot el que havia fet havia desaparegut.

Amb quina persona d’ESADE t’agradaria dinar cara a cara?En principi, estaria encantada de fer-ho amb qualsevol persona, però potser m’atrauria més algú que tingués alguna cosa a explicar més original o poc usual, com ara viatges, aventures, que treballés amb cultures di-ferents...

Amb quina persona d’ESADE te n’aniries de festa?Amb en Francesc Cribillers o amb en Sergio Izquierdo.

En quin lloc o posició t’agradaria ser d’aquí a tres anys?On sóc ara, amb dinamisme, entusiasme i salut per continuar fent coses i participant en tot el que se’m presenti.

Com a persona, amb quin valor o signe d’identitat d’ESADE t’identifiques més?Amb el tema de les beques. M’agradaria que a ESADE s’ampliés al màxim el nombre de beques per als candi-dats que no tinguessin mitjans econòmics però que, en canvi, tinguessin capacitat intel·lectual per llicenciar-se.

A qui escolliries perquè li féssim aquest qüestionari?Al Josep Baruel.

���������������

Saló de cyan 11

El d

ivà

Potser no és el millor dia per fer servir aquest títol –digueu-me “aixafaguitarres”–, precisament avui, que celebrem l’aniversari de la mort de l’ínclit Miguel de Cervantes, o segons la militàn-cia cultural de cadascú, de l’homicidi d’un drac dissortat que es-tava a punt d’engolir la filla d’un rei (malament rai si us fiqueu amb la monarquia...) a mans d’un cavaller de brillant armadura amb un cavall blanc. Preci-sament avui, que hau-ríem d’anar declamant versos pels passadissos o quedant absorts da-vant del best-seller de torn o autoajudant-nos amb algun volum com ara “Els set hàbits de la gent supereficent de la mort” –Obro incís: d’on ve aquesta obsessió pel número set? La Blanca-neu vivia amb set nans (o persones amb verti-calitat limtada, per ser políticament correctes); els Magnífics eren set, com aquells germans que buscaven xicota tot cantant i ballant (i així els anaven les coses...); els pirates solcaven els set mars, i set van ser les plagues d’Egipte, de la mateixa manera que els pecats capitals (tot i que em penso que ara n’hi ha més), per no dir aquella mítica sèrie pro-tagonitzada per una de les icones de la pàtria anomenada Ana y los siete. Tanco incís.

Així doncs, a què treu cap el títol d’aquest ar-ticle?, us preguntareu. Doncs perquè fa poc vaig consultar –digueu-me excèntric– l’Informe PISA, una enquesta in-ternacional de caràcter triennal que valora els coneixements en les di-verses àrees acadèmiques dels alumnes de quinze anys. L’edició de 2006 d’aquest informe situa Espanya a la posició 26 pel que fa a la comprensió lectora, és a dir, la capacitat per entendre, uti-litzar i analitzar textos; el total de punts obtinguts és de 461, da-vant dels 492 de mitjana de l’OCDE. Quina és la causa d’aquests resultats tan pobres? La desídia dels alumnes? L’escassa inver-sió? El trident videojocs-mòbil-Messenger? Finalment, la setma-na passada vaig veure la llum: la resposta no la porta el vent, sinó la televisió, i respon al nom de Física o química, una sèrie que

pretén reflectir la vida quotidiana en una escola de secundària de manera realista.

Des que va començar la sèrie, hem pogut veure: relacions (i no estrictament d’amistat) entre professors/es i alumnes, entre pro-

fessors/es i professors/es, i entre alumnes (no descartem altres com-binacions en el futur); tràfic i consum de subs-tàncies il·legals diverses; festes de naturalesa in-sospitadament variada (tot i que amb predomini de l’estàndard orgiàstic); assetjament escolar, vio-lència, prejudicis racials i un llarguíssim etcètera, i tot això en només set episodis... Coneixent els guionistes, la perspectiva de continguts amb vista a una més que probable segona temporada és francament inquietant.

Heus ací la clau de l’assumpte: amb aquest panorama d’activitats tan variat, qui té temps per llegir? I encara més: qui vol llegir? Si, a més, és dolent per a la vista! No és descartable, doncs, que en l’edició de 2009 de l’Informe PISA els índexs de comprensió lectora s’hagin d’anar a buscar directament sota terra.

Per tal de solucionar el problema, alguns ex-perts proposen el retorn als clàssics. No sé si és gaire bona idea, tenint en compte que, no fa gaire, en un examen de l’ESO, a la pregunta: “Qui va ser Erasme de Rotter-dam?”, es va donar una resposta antològica, que reprodueixo a continua-ció: “L’Ase de Rotterdam

és l’escultura d’un ruc cèlebre que es troba a Anvers.” Tres mil anys de pensament filosòfic per arribar a això...

En fi, potser hauria valgut més que deixéssim que el drac s’afartés tranquil·lament, o que els cinc-cents escuts que es van invertir a alliberar Cervantes dels turcs se’ls haguessin gastat en una mariscada.

Feliç Sant Jordi.

Mals temps per a la lírica

���������������

Saló de cyan12

Vide

s pa

ral·l

eles

Què és exactament el tai-txi? Quina filoso-fia hi ha al darrere?Podríem dir que el tai-txi és meditació en moviment, una disciplina que busca una mi-llora de la salut, tant física com espiritual. Es tracta d’una gimnàstica molt suau que con-sisteix bàsicament a fer unes seqüències de moviments, amb un ritme més aviat lent, tot buscant una harmonia. En certa manera és semblant a una art marcial: hi ha cops de puny, cops de peu, però tot d’una manera molt pausada i relaxada.

D’on va venir el teu interès pel tai-txi? Què va ser el que et va atreure d’aquesta disciplina?Des de sempre m’ha interessat molt la filoso-fia oriental i les arts marcials, de més jovene-ta havia fet una mica de kung-fu. El que em va portar al tai-txi, però, va ser sobretot el fet que jo anava força al gimnàs i va arribar un moment en què m’era molt difícil millorar i que intentar progressar sovint volia dir lesio-nar-se. Vaig adonar-me que això que diuen “més alt, més ràpid, més fort” no implica necessàriament més salut, de vegades tot el contrari. Vaig pensar que podria ser una bona alternativa al gimnàs.

Quins diries que són els beneficis que el tai-txi pot aportar a una persona?És curiós, però el primer que perceps quan comences a practicar-lo té més a veure amb

les teves mancances físiques. Per exemple, la gent que pateix dolors musculars, lum-bàlgies, dolors a les articulacions, molt pro-bablement notarà de seguida una millora. D’altra banda hi ha gent d’una bona condició física però que, en canvi, és nerviosa o impa-cient i el que adquireixen és la capacitat de relaxar-se. De tota manera el gran avantatge que té és que el pot practicar gairebé tothom, i quan dic tothom vull dir gent de qualsevol condició física: hi ha persones amb cadira de rodes, invidents, gent amb limitacions serio-ses en altres activitats que el practiquen sen-se problemes.

Busca un equilibri entre la part física i la part mental, doncs? És que els orientals no separen aquestes dues esferes. Per ells, ambdues coses estan profundament interrelacionades. És cert que la tradició occidental també parla del mens sana in corpore sano, però es tracta d’una concepció diferent de l’oriental, menys inte-grada.

Parla’m una mica de la teva tasca d’instructora...Ara mateix porto tres grups: dos en què sóc l’única instructora i un tercer que porto a mit-ges amb un altre company. Tinc una classe els dimecres a les 8.00 h del matí i estic molt contenta perquè vénen unes quinze persones, la qual cosa té molt de mèrit perquè jo sóc la

primera a qui li fa molta mandra haver-se de llevar tan d’hora; tinc una altra classe els di-marts a les 9.00 h, d’unes deu persones, i el tercer grup, el que comparteixo amb un altre instructor, ve els dissabtes al matí i són al vol-tant de trenta-cinc.

La vostra és una associació sense ànim de lucre, no? Quins són els vostres objectius?Sí, efectivament. Quant als objectius, te-nim quatre grans propòsits que et puc “re-citar”...

Què seria, com allò de la “visió-missió”?Sí, sí (riu), es podria dir així. El primer principi seria donar l’oportunitat a tothom de conèixer i practicar el tai-txi taoista. El segon objectiu seria investigar i aprendre sobre les relacions entre el tai-txi taoista i la salut, que precisa-ment és allò que diferencia altres branques d’aquesta disciplina, més orientades cap a les arts marcials, de la que practiquem nosaltres. El tercer objectiu seria promoure l’intercanvi cultural i, finalment, el quart prin-cipi seria la compassió, no des d’una perspec-tiva de dir “ai quina pena” o de la pietat, sinó en el sentit de tenir empatia i posar-se en el lloc dels altres i ajudar-los.

Ja per acabar, t’agradaria afegir alguna cosa més?Sí, únicament esmentar que aquesta asso-ciació va ser creada pel mestre Moy Lin-shin, que va ser un monjo taoista que va dedicar tota la seva vida a ajudar els altres. Tenim sempre un principi de cortesia bàsica en què agraïm al mestre el llegat que ens va deixar. Per exemple, cada any per l’aniversari de la seva mort fem una demostració multitu-dinària al davant de la Catedral per mostrar-li el nostre respecte i fer-li un homenatge.

Aquests rituals de cortesia són caracterís-tics de les cultures orientals, no? Sí, sempre hi ha un respecte cap al mestre, cap a la gent gran i cap als nostres anteces-sors en general. És un reconeixement de la saviesa, de l’experiència i també un agraï-ment per tot el que ens han donat. Són uns valors que en general s’han perdut bastant a Occident però que a moltes cultures, a l’Orient o a l’Àfrica, encara es mantenen.

Mode Guillén, d’Executive Education, és instructora i vicepresidenta a Catalunya de l’Associació de Tai-txi Taoista, una associació de voluntariat internacional que té la seu central al Canadà, branques a 26 països i amb una forta implantació a Catalunya, amb locals a Barcelona, Badalona, Premià, Igualada i Sabadell, i amb seus també a Madrid, Andalusia, les Balears i les Canàries.

Vida paral·lela de...Mode Guillén, d’Executive Education

���������������

Saló de cyan 13

Espe

cial

San

t Jor

di

Quan tot just estem a punt d’acabar el recompte, amb alguna incògnita pendent a causa del canvi d’horari i de la procedèn-cia transoceànica d’alguns membres de la Reading Academy d’ESADE, gràcies a les enquestes fetes per les escales i per tots els racons de les cafeteries, ja se’n comença a perfilar el nom del guanyador, que confirma el poder dels best-sellers.

And the winner is… John Boyne. Us sona? Potser us sona més El noi del pijama de ratlles...

Aquest llibre, publicat per l’editorial Empú-ries en l’edició en català i per Salamandra en castellà, ha rebut diversos elogis, entre els quals en destaquem tres:“El punt de vista del noi està força acon-seguit, però la història no és creïble i és artificial.”“Fàcil i ràpid de llegir, entretingut, però amb un final previsible.”“Commovedor, dur, humà i que enganxa.”

D’entre els llibres valorats, n’hi ha un 38 % que han rebut la puntuació màxima, és a dir, 5 punts, d’entre els quals destacaríem el ja clàssic Brooklyn Follies, de Paul Aus-ter, publicat per Anagrama, que ha rebut un comentari del tot escaient:“Novel·la íntima i optimista. Molt recomana-ble per conèixer l’univers Auster.”

Evidentment, no hi podia faltar el súper mega-seller L’església del mar, d’Ildefonso Falco-nes, publicat per Plaza y Janés, que ha rebut un comentari una mica lacònic: “És un plaer conèixer els detalls de la cons-trucció i de la vida quotidiana medieval.”

La flamant premi Nobel, Doris Lessing, no podia faltar-hi, i hi és present amb el seu Quadern daurat, publicat per Edicions 62 i que ha obtingut un comentari rotund i defi-nitiu:“Imprescindible per comprendre què pas-sava a Europa durant els anys cinquanta.”

Què llegim a ESADE? And the winner is…

Un altre premi Nobel, Orhan Pamuk, en re-lació amb l’obra Istanbul: ciutat i records, d’Edicions Bromera, rep un comentari més aviat fred:

“Interessants memòries sobre la història de la ciutat i la biografia de l’autor.”

De la meganovel·la Les benignes, del francoestadounidenc Jonathan Littell (resident a Barcelona), publicada per Quaderns Crema, se’n fa un comentari tan breu com encertat: “Una novel·la trepidant sobre el mal absolut.”

La internacionalització creixent d’ESADE es reflecteix en la presèn-cia d’obres en alemany i en francès, però, curiosament, no pas en anglès.

En alemany, destaca Geschichte eines Deutschen (Historia de un ale-mán, memorias 1914-1933), l’autor de la qual és Sebastian Haffner, i a la qual es dedica el comentari següent: “Visió personal de la història, molt ben escrita; se n’ha fet una traduc-ció al castellà.”

En francès, no hi podia faltar el nou llibre de Dominique de Ville-pin, amb un títol tan suggerent com Hôtel de l’insomnie (Hotel de l’insomni) publicat per Plon, i se’n fa el comentari següent:“Reflexions poètiques de tot un exprimer ministre que ocupa les esto-nes lliures escrivint sobre poesia amb un estil entre líric i intimista.”

Però en aquesta enquesta no tot han estat flors i violes. Per això voldria concloure aquest resum amb un llibre valorat amb un 2. Es tracta de L’illa dels cinc fars, de Ferran Ramon-Cor-tés, publicat per La Magrana i del qual es fa aquest comentari: “Previsible i artificial.”

És a dir, ben al contrari que aquesta enquesta al personal d’ESADE: imprevisible i espontània.

José María Álvarez de Lara

El còmic

María José Marimon

comp titivitat���������������

���������������

Saló de cyan14

Visita obligada > A La Valdorba:Echano. Església de San Pedro ad Vincula (segle XII)Església rural de la segona meitat del segle XII, amb la portada i els capi-tells a bastament decorats, i amb una meravellosa col·lecció de permò-dols que la converteixen en un exemplar únic del romànic.Orri d’Iracheta (segles XI-XII) L’orri més antic que es conserva. Amb una influència asturiana evident, data probablement del final del segle XI o de la primera meitat del segle XII.Ermita i conjunt monumental de Katalain (segles XII-XV)Katalain va ser el centre religiós, social i cultural de la vall. Fins al segle XV, va ser un monestir i una posada del Camí de Santiago. L’ermita del Sant Crist de Katalain data del segle XII.Cripta romànica d’Orisoain (segle XII)La cripta, descoberta el segle XX, es troba sota l’altar de l’església romà-nica de San Martín.

> A poca distància:Eunate: església de Santa María (segle XII)Eunate (en euskera, ‘cent portes’), és excepcional per la seva planta oc-togonal i el claustre que l’envolta, com també el misteri entorn del seu origen, que encara avui dia és incert. Palau d’Olite: antiga seu de la Cort de NavarraEs pot visitar el restaurat palau del rei Carles III “el Noble”, del comença-ment del segle XV. Actualment, la part vella del palau és un parador na-cional.

> Una mica més lluny:Artajona (vila fortificada del segle XII on es va rodar el Robin Hood pro-tagonitzat per Sean Connery i Audrey Hepburn), Pont la Reina (parada obligatòria del Camí de Santiago, amb un pont romànic del segle XI), Andelos (poblat romà, a Mendigorría), serra d’Urbasa…

On podeu dormir i menjarCasa Enara. Turisme rural a Sansomain, porta d’entrada a La Valdorba. Us la recomano: l’Alba i en Kike us faran sentir com a casa.http://www.casaenara.com

La Valdorba és una vall de la Zona Media de Navarra, propera a Tafalla, situada a 25 quilòmetres al sud de Pamplona. El nom prové de les muntanyes d’Orba, situades al límit oriental de la vall. La localització geogràfica, entre la Ribera i el Pirineu, li atorga una gran varietat d’hàbitats i de paisatges.

Tanmateix, el tresor més ben guardat de la vall, però, és el patrimoni arquitectònic: a la Valdorba hi ha la concentració més elevada de romànic civil i religiós de Navarra, distribuït en els 7 municipis i els 25 pobles que el formen: esglésies rurals, criptes, palaus i vestigis funeraris que són manifestacions úniques a Europa, com ara l’orri romànic d’Iracheta i l’església de San Pedro de Echano, amb una portada gravada espectacular.

L’es

capa

da

Destinació:La Valdorba(Navarra)

Cases rurals a La Valdorbahttp://www.valdorba.org/casas_rurales_valdorba_navarra.shtmlParador “Príncipe de Viana” (Olite) Una part del parador ocupa una de les ales del majestuós palau-castell del segle XV, declarat Monument Nacional.http://www.parador.eshttp://www.olite.es/es/dormir.htmRestaurants a La Valdorbahttp://www.valdorba.org/servicios.shtmlBar Túrbal i Restaurant Túbal (Tafalla)http://www.restaurantetubal.com

Per saber-ne més cosesAssociació per al Desenvolupament de la Baldorba-Valdorbahttp://www.valdorba.orgRomànic de La Valdorbahttp://www.valdorba.org/patrimonio.shtmlDescobrint La Valdorba romànicahttp://www.amigosdelromanico.org/noticia/valdoba_conocer_navarra.pdfArt romànic a Navarrahttp://www.romanicoennavarra.info/Turisme a la Zona Mediahttp://www.tafalla.es/es/visitenos/turismo%5Fzona/

Com hi podeu arribar

http://www.valdorba.org/comollegar.shtml

���������������

Saló de cyan 15

NAIXEMENTSDes d’_untitled volem felicitar els membres d’ESADE que aca-ben de ser pares i mares, perquè tots han tingut uns nens i unes nenes preciosos. Per això, volem donar la benvinguda a Dani (Cristina Espelta), Marc (Christina Komrowski), Gabriel (Jordi Trullén), Guillem (Natàlia Pérez), Martina (Claudia Chianese) i Carlota (David Fernández-Manzanos).

El g

ust é

s te

uLa

caf

eter

ia

Esperem que us agradi i esperem que t’agradi perquè… “el gust és teu”

Tortiglioni con salsa di olive verdi e capperiTortiglioni amb salsa d’olives verdes i tàperes Ingredients per a 4 persones400 g de tortiglioni (o macarrons)200 g d’olives verdes sense pinyolUn grapat de tàperesMig got d’oli d’oliva verge extraJulivertUna llimonaSal i pebre

Talleu les olives, les tàperes i el julivert ben fi. Poseu-ho en una cassola de fang i afegiu-hi l’oli i el suc de la llimona. Barregeu-ho bé i amaniu-ho amb sal i pebre al gust.Coeu la pasta al dente, escorreu-la i condimenteu-la amb la salsa d’olives i tàperes.

Sobretot a l’estiu, aquest plat també és molt bo si el serviu fred.

Professor del Departament de Direcció de Màrqueting, director executiu de la Unitat de Programes Universitaris i presentador de la gala de Nadal E50. Italià de naixement i català d’adopció, ens convida a cuinar un plat fàcil i alhora exquisit.

Carlo Gallucci...

Carlota Martina Dani

Marc

Gabriel

Guillem

���������������

16 El Retrat

A poc a poc, sense fer sorollAntònia Rigo, una companya que durant molts anys l’hem trobada al Servei Lingüístic d’ESADE, es jubila parcialment per dedicar-se als seus projectes i somnis personals, i s’acomiada, com diu ella, “a poc a poc, sense fer soroll”, des de les pàgines d’_untitled.

A poc a poc, sense fer soroll,vaig arribar a ESADE un migdia del mes de gener de 1983per impartir-hi una classe de català a les secretàries.D’unes, en tinc un bon record;d’unes altres, en sóc amiga.

A poc a poc, sense fer soroll,el curs 1983-1984, en acabar la classe, desenvolupava algunes altres tasques lingüístiques.En un petit despatx compartit, sense màquina d’escriure, sense diccionaris...

A poc a poc, sense fer soroll,el setembre de 1988 se’m contractava a mitja jornada.El qui era el meu cap aleshores va considerar que la meva dedicació havia de ser més regular.

A poc a poc, sense fer soroll,al cap d’un any el contracte era de ple temps.Així es consolidava la meva col·laboració amb la institució.

A poc a poc, sense fer soroll,i a mesura que la feina augmentava,m’anava envoltant de col·laboradors que donessin resposta a les expectativesdel professorat i del PAS que jo tota sola no podia satisfer.I vaig aplegar els millors.

A poc a poc, sense fer soroll,els encàrrecs anaven creixent en nombre i diversitat,i l’equip creixia i s’hi anava adequant harmoniosament.Català, castellà, anglès... i francès, italià, portuguès...,com una torre de Babel silenciosa.

A poc a poc, sense fer soroll,ja som més de trenta professionals que donem suport lingüístic a la institució.

Enguany he fet 60 anys i 25 de dedicació a ESADE,i he cregut que havia arribat el moment d’endreçar la meva vida.

Per això he pres una decisió:deixar la meva carrera professional en aquesta institucióa poc a poc, sense fer soroll,tal com vaig començar.I dedicar-me a omplir petits buits en la meva vidaque les exigències de la jornada laboral ho dificulten.Perquè encara tinc molts projectes i somnis.

Amb la jubilació parcial,podré anar reduint les hores de servei a l’escolaa poc a poc, sense fer soroll,com sempre he fet.

A aquells de qui he après tant: gràcies.Als qui han confiat en mi i en la meva feina: gràcies.Als qui han apreciat la meva dedicació incondicional: gràcies.

Íntim i personal

Als qui m’han donat suport: gràcies.Als qui m’han encoratjat en moments de defallença: gràcies.Als qui m’han ajudat a prestar el servei que se’m demanava,i que també ho han fet sense fer soroll: gràcies.

I, per acabar, ho vull fer amb les paraules d’un estimat professorque un dia em va dir:“Fas una feina tan callada que no es veu, però que ajuda”.

Tant de bo que us hagi ajudat i que ho pugui continuar fenta poc a poc, sense fer soroll.

Antònia Rigo

El color sense el qual no sortiries de casaNo descarto cap color que figuri a l’arc de Sant Martí.

La pel·lícula o l’obra de teatre que t’hauria agradat protagonitzarLa vida. De la meva, en sóc protagonista.

La cançó que t’hauria agradat compondre (i cantar)Qualsevol de les que canten els ocells.

El personatge que t’hauria agradat serJa m’està bé el que m’ha tocat.

El llibre que t’agradaria escriureUn que servís per a alguna cosa important.

El lloc per on et perdriesL’horitzó.

El lloc que s’acosta més a la teva manera de serEls espais oberts i infinits.