Conocimientos básicos

download Conocimientos básicos

If you can't read please download the document

Transcript of Conocimientos básicos

1. Caballs El cavall , una subespcie d'una de les set espcies vivents de la famlia dels quids. El cavall ha evolucionat al llarg dels ltims 55-45 milions d'anys, des d'una petita criatura amb diversos dits, fins al gran animal d'un nic dit d'avui en dia. Els humans comenaren a domesticar els cavalls vers el 4000 aC i es creu que la seva domesticaci ja era estesa el 3000 aC; l'any 2000 aC, l's de cavalls domesticats ja s'havia ests pel continent eurasitic. Tot i que la majoria de cavalls d'avui en dia estan domesticats, encara hi ha poblacions amenaades de cavall de Przewalski, l'nic cavall salvatge autntic que queda, aix com cavalls ferals, ms comuns, que viuen en llibertat per descendeixen d'avantpassats domesticats. 2. Cavalls

  • Biologia 3. Sentits 4. Races 5. Reproducci 6. Relaci amb els humans 7. Aires 8. Origen

9. Biologia

  • En la naturaleza los caballos son presas de los depredadores y por ello tienen fuertes instintos de huida y defensa. Su primera reaccin ante una amenaza es asustarse y huir pero tambin son capaces de defenderse cuando no pueden escapar o cuando se amenaza a sus cras. Suelen ser curiosos, y cuando se asustan suelen investigar un instante sobre la causa de su miedo y no siempre huyen al descubrir que hay peligro. La mayora de las razas de silla se han desarrollado por su velocidad, agilidad, resistencia y estado de alerta; cualidades naturales que provienen de sus ancestros salvajes. Aunque por la cra selectiva algunas razas son ms dciles, en especial los caballos de tiro.[40] Los caballos son animales de manada, con jerarquas claras, liderados por un animal dominante (generalmente una yegua ).

10. SENTITS Els cavalls tenen una vista molt bona per diferent de la dels humans. Els seus ulls sn els ms grossos de tots els mamfers terrestresi estan situats als costats del cap.Pot afirmar-se que l'oda dels cavalls s millor que la dels humans. A ms, poden orientar les orelles girant-les fins a 180 graus de forma independent, per a concentrar la seva antenci auditiva sense necessitar de moure el cap.Algunes tribus primitives tenen un olfacte molt ms entrenat que el dels habitants de les grans ciutats. En part aix s degut a la contaminaci. Algunes tribus primitives tenen un olfacte molt ms entrenat que el dels habitants de les grans ciutats. En part aix s degut a la contaminaci. Els cavalls tenen un sentit del tacte molt desenvolupat. Les rees ms sensibles sn al voltant dels ulls, les orelles i el musell. En general tota la pell s sensible: un cavall pot sentir la presncia d'un petit insecte en qualsevol part del seu cos. 11. RACES Haflinger:La raa Haflinger o Avelignese s una raa de cavalls desenvolupada a final del segle XIX a ustria i Itlia. Es tracta d'un cavall petit i robust molt adaptat a marxar per la muntanya Arabs:El cavall de raa rab deu la seva reputaci a la seva intel ligncia, carcter fort i resistncia excellent. Amb un cap caracterstica i la cua sempre en alt, el cavall rab s una de les races de cavalls millor reconegudes en el mn. s una de les races de cavall ms antigues, ja que hi ha evidncia arqueolgica de fa 4.500 anys de cavalls molt similars als rabs moderns. Espaol: Com a raa de cavalls en sentit modern el cavall andals s'associa amb el cavall P.R.E. (cavall de "Pura Raza Espaola"), un cavall de creaci relativament recent basat en cavalls criats originalment a Andalusia. Des de fa molts anys hi ha eguassades PRE per tot el mn, algunes amb seu a Catalunya. Suffolk Punch El Suffolk Punch, tamb conegut histricament com a Suffolk Horse o Suffolk Sorrel, s una raa anglesa de cavall de tir. La raa deu la primera part del seu nom al comtat de Suffolk, a nglia del'Est i el nom Punch ("empenta", en angls) a la seva aparena robusta i la seva fora 12. Reproducci Arriba a la maduresa sexual als 4 anys. La gestaci dura uns 11 mesos i la femella dona a llum una sola cria. Els cavalls domstics tenen dificultats en l'acoblament sexual, per aix en certes ocasions s necessari que un home dirigeixi el membre del cavall a l'hora de fecundar la femella; aquests homes es denominen mamporrers. 13. RELACI AMB ELS HUMANS Arreu del mn, els cavalls tenen un paper en les cultures humanes. Els cavalls sn utilitzats pel lleure, per esports i pel treball. La FAO recull que el 2003, la Xina tenia el major nombre de cavalls del mn, amb ms de 8 milions, seguida per Mxic (6.260.000), el Brasil (5.900.500), els Estats Units (5.300.000) i Argentina(3.655.000). 14. A I R E S * Pas: s l'aire ms lent, amb quatre temps. El cavall en aquest aire avana en diagonal (es a dir, avana a la vegada la m esquerra i el peu dret i aix consecutivament). * Trot: aire ms rpid que el pas, de dos temps, simtric i saltat (en un moment determinat, el cavall queda en suspensi, sense cap peu sobre el terra). El trot pot ser de treball (a bon ritme), reunit (un aire cadenciat, lent i elevat) o llarg (on el cavall arriba a la major amplitud de tranc). 15. ORIGEN Fa 55 milions d'anys va habitar el Hyracotherium (o Eohippus), avantpassat de tots els membres del gnere Equus. L'Eohippus tenia una mida que oscillava entre els 2 i els 4 dm d'altura, amb quatre dits a les extremitats anteriors i tres en les posteriors. A simple vista era semblant a un gos. Els seus orgens es poden trobar a Nord-amrica, on es va extingir. Anys ms tard van ser els colonitzadors espanyols els encarregats de reintroduir el cavall al continent americ. L'evoluci de l'Eohippus va fer augmentar la seva alada fins als 115 cm i va perdre els dits fins a fer-se monodctil, s a dir, amb un sol dit. Poc a poc, el seu nic dit va endurir fins a desenvolupar el casc o pella i aix fugir ms fcilment dels seus predadors. 16. JOCS OLIMPICS PEKIN 2008 Theodora Elisabeth Gerarda van Grunsven, coneguda com a Anky van Grunsven, ( Erp ,Pasos Baixos ,1968) s unaamazonaneerlandesa, especialista endoma clssica , guanyadora de 8 medalles olmpiques La amazona catalana Beatriz Ferrer-Salat, muntant el seu cavall Beauvalais, s'ha fet, aquest dimecres, amb la medalla de bronze en la prova individual de doma dels Jocs Olmpics d'Atenes. L'or ha estat per a l'holandesa Anky Van Grunsven, amb Salinero i la plata se l'ha emportada l'alemanya Ulla Salzgeber amb Rusty. s la 12ena medalla de la delegaci espanyola a la capital grega i la segona que s'aconsegueix amb doma desprs que es guanys la plata en la disciplina per equips en la que hi participava, tamb, la Beatriz.