'ortarnon lttaran dotuP (mia Po/lioorCategor ia: Grup E

Cic le Super ior 5 Telfon:

Un tomb en bici

Em vaig l levar, el sol bri l lava entre les escletxes de la persiana. Vaig obrir lapersiana i vei un gran sol. Ens situem a la plana de Lleida, ms concretamenten els voltants de Lleida. Vaig baixar al soterrani, les tenebres s'apoderavend'aquell indret. Obr la porta del fons, grinyolava com un crit de socors. Vaigtreure la bici i vaig comengar a inflar la roda, semblava un cor que bategavacada cop ms fort, un cor que s'infla d'i l ' lusi. Mentre pedalava veia la grancarretera. Una gran ratl la de color gris a la qual el voltant noms hi haviencamps, uns insignificants camps comparats amb la gran autopista. Aquell diaels ocells cantaven amb ms il ' lusi que mai. Pel cereal vaig veure una llebreque corria l l iurement, lo que tot home somia, estar l l iure. De cop vaig sentir unespetec, la roda s'estava desinflat vaig veure com es desinflava, com un cordesil ' lusionat, un cor que parava de bategar. Vaig treure la manxa i la vaiginflar. Al cap d'una estona vei una muntanyeta i al cim una casa en rulnes, percuriositat hi vaig anar. Quan hi vaig ser vaig veure alguna cosa que es moviaentre les ruines, de sobte un petit cadell de gosset se m'aparegu, em miramb ullets de felicitat i movent la cua. Estava en aquelles ruines buscantmenjar jo vaig agafar la bossa que portava i en vaig treure un entrep del longanissa. Seguidament l i vaig donar I 'entrep al gos afamat i e l l se ' l vamenjar de pressa mentre em donava les grcies amb la mirada dels ulls. Aquelldia feia fred, i el gos no semblava acalorat, per aix el vaig agafar , el vaigposar al caix de darrere de la bici i el vaig portar a casa meva. Varem entrarels dos, jo vaig passar i vaig encendre el foc. Em vaig fixar que el gos era"perro-lobo" de les neus.

El gos es va anar fent gran, i jo tamb per jo vaig tindre msconseqncies. Tot i que jo ja em feia gran encara em feia i l ' lusi estar amb elmeu gos i la bici. Un dia mentre anvem en bici varem parar a esmorzar. De

'ortarnon toran dotuP oL(mia EocerCategor ia: Grup E

Cic le Super ior 5 Telfon:

Un tomb en bici

Em vaig l levar, el sol bri l lava entre les escletxes de la persiana. Vaig obrir lapersiana i vei un gran sol. Ens situem a la plana de Lleida, ms concretamenten els voltants de Lleida. Vaig baixar al soterrani, les tenebres s'apoderavend'aquell indret. Obr la porta del fons, grinyolava com un crit de socors. Vaigtreure la bici i vaig comengar a inflar la roda, semblava un cor que bategavacada cop ms fort, un cor que s'infla d'i l ' lusi. Mentre pedalava veia la grancarretera. Una gran ratl la de color gris a la qual el voltant noms hi haviencamps, uns insignificants camps comparats amb la gran autopista. Aquell diaels ocells cantaven amb ms il ' lusi que mai. Pel cereal vaig veure una llebreque corria l l iurement, lo que tot home somia, estar l l iure. De cop vaig sentir unespetec, la roda s'estava desinflat vaig veure com es desinflava, com un cordesil ' lusionat, un cor que parava de bategar. Vaig treure la manxa i la vaiginflar. Al cap d'una estona vei una muntanyeta i al cim una casa en ruines, percuriositat hi vaig anar. Quan hi vaig ser vaig veure alguna cosa que es moviaentre les ruines, de sobte un petit cadell de gosset se m'aparegu, em miramb ullets de felicitat i movent la cua. Estava en aquelles ruines buscantmenjar jo vaig agafar la bossa que portava i en vaig treure un entrep dellonganissa. Seguidament l i vaig donar l 'entrep al gos afamat i ell se'l vamenjar de pressa mentre em donava les grcies amb la mirada dels ulls. Aquelldia feia fred, i el gos no semblava acalorat, per aix el vaig agafar , el vaigposar al caix de darrere de la bici i el vaig portar a casa meva. Varem entrarels dos, jo vaig passar i vaig encendre el foc. Em vaig fixar que el gos era"perro-lobo" de les neus.

El gos es va anar fent gran, i jo tamb per jo vaig tindre msconseqncies. Tot i que jo ja em feia gran encara em feia i l. lusi estar amb elmeu gos i la bici. Un dia mentre anvem en bici varem parcr a esmorzar. De

cop vaig sentir que el cor m'apretava i un dolor molt for al cor. Aix era un atacde cor vaig anar perdent el mn de vista, i quan vaig obr i r e ls ul ls em vaigtrobar al l l i t d 'un hospi ta l .

Pel que m'havien explicat, quan em va agafar I 'atac, el meu gos fou alpoble i es pos a bordar per cridar I 'atenci. El meu amic Joan reconegu elgos i el segui f ins on era jo, ell truc a una ambulncia que em va portar aqu.

Si no fos per aquell cadefl de gos que em vaig trobar un dia ara noestaria aqu per explicar-vos aquesta historia:

"ortArnan htoran dotE {an-c EolcorCategoria: Grup E

Cicle Superior 5 'E

H OLEl coche ya estaba cerca del pueblo donde viva la abuela Dora.Los padres de Edgar lo l levaban al pr incip io de las vacacionesescolares para que pasara un mes en casa de su abuela Dora.Ya que a sus padres les quedaba un mes de trabajo.A Edgar le encantaba i r a l pueblo y cada ao lo esperaba conmucha i lus in.Las casas en el pueblo estaban separadas bastante unas de otraspor campos sembrados de tr igo y ma2. Al l legar a la casa la abuelaDora, estaba esperndolos en el porche.Edgar baj a toda velocidad para darle un beso a la abuela.Sus padres se quedaron a comer y despus marcharon a la capital.Una vez sus padres se hubieron marchado Edgar le di jo a la abuelaque iba a buscar a sus amigos.-Tus amigos an no han l legado, y adems, t ienes que deshacer lamaleta y tengo que hablar contigo.-Es muy importante abuela?, Dmelo ya.-Paciencia, todo a su t iempo.Edgar subi a su habitacin y deshizo la maleta y mientras sepreguntaba que sera tan importante que le tena que decir laabuela.Despus de cenar la abuela se l lev a Edgar detrs de casa y en lamano l levaba una regadera.Fueron hasta un rbol que siempre le haba l lamado la atencin aEdgar.-Edgar, sintate a mi lado que te voy a contar una historia.Como ya sabes, esta casa era de mis padres.Con tu misma edad, mis padres me mandaron al mercado acomprar unas semi l las.

Fuimos, Ana, Carmen y yo, porque s iempre estbamos juntas.El puesto de las semi l las y animales de corral era del mismovendedor, al acercarme para pedir las semil las un patito seescapaba de la jaula.Lo cog de entre los pies de la gente que haba alrededor y se lo da l vendedor.El hombre en agradecimiento me regal una semil la y me dijo.-Es muy especia l , solo se puede regar las noches de luna l lena.Y si l lueve no te preocupes, no le afectar.Ana y Carmen compraron lo suyo y volvimos a casa.Tres das ms tarde, comenz a salir la luna me fui detrs de casaplant la semi l la y la regu.Y as cada luna, sala a regar la semil la que fue creciendo hastaconvertirse en este rbol, despus me sentaba bajo el rbol aescuchar una suave meloda que sal a de 1.-Abuela, no me lo creo, me estas mintiendo.-No Edgar, t sabes que nunca te he mentido, y ahora te lodemostrar.La abuela, cogi la regadera y con mucho cuidado, como si leestuviera dando de beber a una persona, reg el rbol.Le dio la mano a Edgar y le di jo que cerrara los ojos.Unos segundos ms tarde, empez a sentirse una suave msicaque sal a del rbol .Edgar, asombrado, abr i los o jos y no solo sal a msica, s ino quetambin estaba i luminado. La abuela Dora lo miraba sonr iendo ydijo.-Edgar, se que te gusta este pueblo, a tu padre nunca le gust ysiempre me has dicho que te gustar a v iv i r aqu y como se que asser me gustara que me prometieras una cosa.-Dime abuela.-Edgar, soy muy mayor y no se cuanto vivir, me gustara quecuidaras de este rbol.-Abuela, sabes que no me gusta que me hables de que algn dia temorirs.Pero si, te prometo que lo cuidar.La abuela, abraz a Edgar y se quedaron un rato ms escuchandola msica.Al da s iguiente, Edgar fue a buscar a sus amigos Lus, Car los yLuca.Fueron a jugar a los campos de la abuela Dora.Carlos se enfad y se sent bajo el rbol, Carlos siemprenecesitaba l lamar la atencin.

Como sus amigos no le hacan caso, comenz a t i rar le p iedras alrbol , cuando Edgar lo v io, fue corr iendo hacia Car los y le empuj.Car los muy enfadado, rompi una rama del rbol .Edgar decid i que ya no podan seguir jugando y que se fueran porfavor.Aquella noche, cuando Edgar fue a ver el rbol se di cuenta deque las hojas estaban muy f lcidas.Edgar,muy preocupado cogi la rama rota y la uni con una cuerda,se sent bajo el rbof y se qued dormido.La abuela Dora lo despeft una hora ms tarde y lo l lev a casa.Al dia siguiente al levantarse se fue coir iendo a ver el rbol y culsera su sorpresa que el rbol estaba como siempre y la rama comosi no se hubiese roto.Cundo el volva a casa, desde la ventana la abuela lo mirabasonriente. Y l muy satisfecho le devolvi la sonrisa.Veinte aos ms tarde, Edgar hizo una casa quedando el rbol enel centro de un jardn interior.Y cada luna l lena, Edgar se encargaba de regarlo y despus sesentaba bajo el rbol a escuchar su suave melodia.

l---.

LA SORPRESA DE LEO

-Leo despirtate que nos vamos!Leo era un nio muy vergonzoso y le costaba hacer amigos. Aquel da estabamuy nervioso porque sus padres lo l levaban a un campamento de Ingls. Elcampamento estaba en la Serralada Prelitoral, tena casas con habitaciones yliteras para varios nios. Leo escogi la l i tera de abajo y al lado de la ventanapara ver un poco de luz por la noche. Sus compaeros de habitacin eran tres:Alberto, Pablo y Marc.Leo y sus nuevos amigos se fueron a ver el horario del campamento:-Qu rollo, clase por la maana y por la tarde! Dijo Alberto.-Pero piscina por la tarde y disco por la noche, Qu guay! Dijeron todos a lavez.Una noche despus de cenar, Alberto sac una baraja de cartas y prometi asus amigos adivinarles el futuro. Las cartas le dijeron a Leo que durante loscampamentos le daran su primer beso. Leo no pudo dormir en toda la nochepensando en ese primer beso.En la c lase de Leo haba una chica de su edad muy simpt ica, se l lamabaMarta y pareca que le gustaba Leo. Cuando Marta le miraba este se ponianervioso. Un da los monitores organizaron una excursin a una cuadra decaballos. Durante el viaje a las cuadras Marta le dijo a Leo que tena unasorpresa para 1. Todos cogieron su caballo para dar un paseo por el bosque.Durante el camino Marta le pidi a Leo:-Bjate del caballo y cierra los ojos que quiero darte una sorpresa.El corazn de Leo estaba a cien por hora pero l le hizo caso a Marta y cerrlos ojos. Pasaron unos segundos que para Leo fueron una eternidad. l seguacon los ojos cerrados cuando de repente siente un beso que pincha y queparece l leno de babas.. .Leo abre los ojos de par en pary ve a Marta sal tandocon su caballo. Entonces piensa:-Quin me ha dado entonces mi primer beso?Leo descubre horrorizado que su caballo le acaba de dar su primer beso.Vaya sorpresal

"ortanon taran otE (mia EalJtcarCategor ia: Grup E

Cicle Superior 5 Telfon:

4F .,/

'Gortarnon htoran drtE oL(mia EalrtcorCategoria: Grup E

Cicle Superior 6 Telfon:

EL PESCADOR T LA SIRENA

Aquesta histria es de un noi que es deia Pere i va viure una experincia querecordaria tota la seva vida.

En Pere era un noi que vivia en un petit poble del Maresme anomenat Premide Mar, amb la seva mare, la Teresa, el seu pare, en Pep i la seva germanal'Anna. En Pere, com cada mat, es dispos per a agafar la seva canya i elsseus estris de pescar per anar al port on I 'esperava la seva estimada barqueta.Quan va arribar al port de Premi, com cada dia agaf la seva barqueta, ipens que ser un bon dia de pesca i que agafar molts peixos ja que veia quela mar estava molt calmada. Desprs de pescar uns quants i grans peixos, vatrobar que la mar es comeng a moure. Al veure all, en Pere es fix en el"Tur del mal temps", a l l a dal t de la muntanya, s el tur que indica alspescadors si hi haur bona o mala mar, per es va queda molt estranyat alveure que el tur del mal temps no tenia nvols i no l i indicava res dolent...Per cada vegada veia que la mar anava a pitjor i a pit jor. De cop i volta, vaveure una enorme roca preciosa i una l lum a sobre que I ' i l . luminava. Aleshoresva decidir acostar-s'hi i amb gran sorpresa, vei que hi havia una sirena, unasirena plorant. Ell estranyat l i pregunt si tenia algun problema, que potser ell l ipogus solucionar, i tamb li pregunt qu havia passat perqu la mars'hagus posat tan brava. Ella l i va explica que havia d'anar a la festa del seupare la qual es celebrava aquella mateixa nit al fons del mar i que quan esdirigia cap a la festa va perdre una corona de perles precioses i bonicsdiamants que portava i no la trobava per enlloc. Ell l i va dir que no espreocups que ell I 'ajudaria a buscar la corona per tota la mar si feia falta.En Pere buscava i buscava sense tenir sort, per aleshores se l i va acudir laidea de que potser algun d'aquells peixos que acabava de pescar podria tenir lacorona a la panxa. Ell va obrir un per un a tots els peixos per veure si algun seI 'havia menjat . . .De sobte un d'ells tenia dins la seva panxa la corona de la sirena i contentd'haver-la trobat l i va donar a la sirena.La sirena molt agraida l i don com a recompensa el poder de convertir-loaquella mateixa nit en sirena per poder assistir amb ella a la festa del seu pare,per... hi havia un problema: com s'ho faria la sirena per convertir a en Pere ensirena?

De sobte a la sirena se l i va acudir una idea, donar-l i a en Pere una escataseva. La sirena li don una de les seves escates i al va passar un minut, ell jas'havia convertit en sirena. Aleshores la sirena i en Pere van anar junts al festa.

Aquella nit va ser una nit mgica pel Pere, es va convertir en sirena, va anar auna festa al fons del mar i a sobre, s'ho va passar molt b i molt b ja queestava gaudint d'un moment que ell sabia que no podria tornar a viure i quepoder nedar com un dof i gaudir de tot el paisatge que dins el mar es podiaobservar. peixos, plantes, cavallets de mar, estrelles, ostres i centelleigs com sidel cel es tracts, era una cosa que no havia vist mai.A la matinada en Pere va aparixer a la platja, a la vora del mar, i al seu costatla seva barqueta. Aleshores va recordar la seva experincia amb la sirena enun lloc molt bonic on no podia tornar-hi a anar mai ms... Es va quedar tot elmat assegut a la sorra de la platja recordant aquella nit i pensant si haviapassat de veritat o si noms havia estat un somni.

FI

"ortarnon htarmi otuP o%(mia PolJtcorCategoria: Grup E

Cicle Super ior 6 Telfon:

Carme I 'enfadada!

Bi, bipl Bi, bip! Bi, bip! Per la Carme ja s hora d'aixecar-se, per avui, com totsels altres dies, est de mal humor i per i, per aixo no s'aixecar del l l i t. Ja facinc minuts que ha sonat el despertador, per es veu que a la Carme I'ha dedespertar la seva mare a crits. Quan baixa a la cuina ni saluda a la seva gossaLluna, que l 'espera al f inal de les escales. Es beu la l let, es menja les galetes,va cap a la porta i diu > amb la seva habitual carad'enfadada. Quan arrlba a l 'escola ja fa tard, aix que corrents ha hagutd'entrar. A la classe, sense ni tan sols dir alguna cosa a les seves companyes,deixa la cartera, deixa I 'abric i treu el l l ibre de naturals. Al seu costat seu un nenmolt alegre i bromista que es diu Mart. La Carme avui no est perqu li facinbromes, i en Mart ho sap, per aix no vol d i r que en Mart es t ingui quequedar sense dir a lguna cosa. I , BUM!, en Mart ja ha di t a lguna cosa perqu laCarme contraataqui. La professora, al veure barallar-se la Carme i en Mart elsva fora de classe a tots dos. Al pat la Carme s'estava enfadant encara msperqu unes nenes a les que ella l i deia liestaven preguntant perqu sempre est de la mateixa manera. pensava la Carme>. Desprs de les classes, la Carme farta de matemtiques i religi se'nva a casa amb els bragos creuats. La mare l i t preparat un plat de l lentiesprotesta, la mare no l i diu res, i ms val que no l i digui res, avui at ingut un dia espants. Desprs de dinar la Carme sent un sorol l , sembla unaporta que s'obra i es tanca . s el pare que ha arribat del treball. El pare, enveure a la Carme amb la cara de sempre diu les mateixes paraules que l 'via. I amb aquestes paraules al cap, laCarme se'n torna cap a la seva habitaci. Estava jugant amb I'ordinador quantorna a sent i r e l sorol l de la porta. va pensar enefecte, era la seva germana gran Laura que venia, com deia la Carme "a tocarels nassos". La mare va cridar . La Carme, amb les celles arronsades, va baixar les escales i l i vafer hola amb la m. La Laura amb cara d'antiptica va dir .LaLluna, com sempre, va anar cap a la porta a veure qui era, per al veure a laLaura va comengat a bordar com si sigues un intrs. Desprs d'aquella nithorrible la Carme desitjava anar-se'n a dormir, se'n va anar al l l i t sense ni dirbona nit.L'endem a I 'escola havia arribat una nena que es deia Laia. Tots la vansaludar alegrement, b, menys la Carme. A I 'hora del pati la Laia volia acostar-se a la Carme. Amb un to amable la Laia l i va preguntar

com et dius?>>. La Carme estranyada de que alg l i par ls va dir ,per amb la veu enfada. La Laia per ser simptica l i diu la Carme amb despesi l i contesta: i se'n va anar. La Laia, una mica dolguda, va pensar > diu la Laia respon la Carme. . L'endem la Carme va anar a I 'escola amb una cara que mai ningI 'havia v ist , estava somrient! ! ! Es va acostar a la Laia i l i va dir una micaavergonyida .

"ortcrnon htran tttp {mia PollicorCategoria: Grup E

Super ior 6

EL MEU DIARI

Hola em dic Marta i t inc dotze anys.

Avui d imarts dotze de ju l io l de 2010, segueixo aqu en una i l la deserta deBrasi l , amb el meu germ Xavier.Tot va comengar quan vaig venir de vacances a Brasil amb la meva famlia, jo iel meu germ estvem fent surf quan de cop i volta el meu germ es va trencarla cama, la platja estava massa lluny, i vaig venir nedant fins aquesta i l ladeserta amb el meu germ sota els bragos.Els meus pares que ens seguien ens van perdre de vista i nosaltres a ells. Avuies el tercer dia que estem aqu, el meu germ no es pot moure, i jom'encarrego de buscar el menjar.El meu germ es ms petit, t nou anys, i est estirat en una cabanya que heconstrull. Ara mateix deuen ser les 22.30h, aix que vaig a fer-l i companyia almeu germ.

13t7t10M'he llevat a les vuit. Mentre estava fent I 'esmorzar ha passat el quarthelicpter que passa, per com els anteriors, no en ha vist.Aqu tot s molt diferent, no dormim en ll i ts tous, dormim en fulles, no hi hagent, noms estem jo, el meu germ i els insectes de la i l la, no tenim menjarcalent, si no, mengem cocos i peix sitenim sort.En fi, trobo a faltar tot el que tenia sobretot la meva famlia i els meus amics.El meu germ est greument ferit, per noms puc embenar-l i la cama ambuna fulla resistent. El meu germ no es queixa i no entenc perqu. B os deixoque el meu germ em cr ida.

14171',,0Avui s el mil lor dia de tots, per fi marxem a casa,amb la corda de I 'helicpter.Vaig preguntar al meu germ perqu no es queixavasomriure a la cara.- Perqu he sobreviscut, no estava sol, estava ambser felig.

quan ens estaven pujantiem va respondre amb un

tu i tenia lo necessari per