Certamen literari 2013

23è

Sant Jordi 2013

ESCOLA SETELSIS

Certamen Liter ari

Mar Valero Font P5 - A

23è Certamen Literari

Sant Jordi 2013

3 – 23è Certamen Literari

Tomás Crocco Montesano P3 - A


Oriol Closa Pallarès P3 - B


Júlia Pallarés Masdenpinós P4 - A


Lleïr Sala Boix P4 - B


Soulaimane Ben Moha El Yazioui P5 - B


Derek García Chirveches 1r - A


Júlia Bonvehí Testagorda 1r - B


Núria Torra Villanueva 2n - A


Robert Ferrer Feixas 2n - B


Maria Algué Cases 2n - C


Carla Sangüesa Pérez 3r - A


Aroa Sanchez Garcia 3r - B


Job Vilaseca Riu 4t - A


Mariam Chourak Sadki 4t - B


Júlia Caro Alba 4t - C


La màgia dels estels

Fa molts anys, una nit amb el cel serè, va passar un estel volant.

De cop i volta es van anar posant un munt d’estrelles al voltant que

feien un munt de formes extravagants: conills amb bicicleta, cavalls

amb coets...

Els nens i nenes es divertien observant aquell gran espectacle.

Cada cop s’anava omplint més, semblava que era de dia amb aquella

lluminària que va anar tapant cada lloc negre de la nit.

De cop i volta un meteorit va passar descontrolat i se li van anar

enganxant les estrelles al voltant.

Van anar marxant tots volant, però algunes s’hi van voler quedar i així

es van anar creant el munt de formes que veiem avui en dia al cel, les

constel·lacions.

Judit Marbà Mas 5è - A


La Maria i la bicicleta Primavera

Hi havia una vegada una nena que es deia Maria, era bastant baixeta i tothom

se’n reia. Ella tenia una companya, que quan arribava la primavera, sempre

anava amb ella. Era una bicicleta que es deia Primavera.

A l’hivern, a la tardor i a l’estiu no volia sortir perquè com que ella es deia

Primavera no hi tenia cabuda. La Maria ja en començava a estar farta d’aquella

comèdia perquè ella sempre volia anar al cole amb la bicicleta.

Un dia va dir:

- Ja sé què faré: a cada estació de l’any li posaré algun accessori d’aquella

estació que sigui típic. A l’hivern li posaré una bufanda, uns guants i una

gorra, a la primavera un barret i un collaret, a l’estiu màniga curta i unes

xancletes, a la tardor un coll alt i unes botes.

Així va ser. Va poder sortir tot l’any. La Maria estava contentíssima.

Laura Vila Xandri 5è - B


Andoni Rodríguez Castro 6è - A

El poder dels llibres Un Llibre per aquí, una rosa per allà, així comença la meva prosa pel dia de St.

Jordi alegrar:

Hi havia una vegada un planeta, on cada dia, tots els nens anaven a l’escola. I un

altre molt llunyà,on tothom sempre estava de festa i xerinola. Vet aquí que un dia,

al planeta on tots els dies eren festa, va haver-hi una catàstrofe: un terratrèmol!!!,

que va deixar el planeta en ruïnes.

Dos nois, en Jordi i l’Albert , que estudiaven a la universitat per poder veure

món i ajudar als pobres, es van proposar que quan acabessin la carrera, anirien a

ajudar aquell planeta.

Tal dit, tal fet. Aquell any, quan van acabar la carrera, se’n hi van anar. Volien

fundar una ONG anomenada “ Amics del Llibre”. Van recaptar els diners

suficients per poder viatjar a l’altre planeta.

Quan van arribar allà, van trobar un paisatge esgarrifós. Tot estava destruït.

Entre les runes, van trobar un llibre molt gran i molt antic. La portada feia por

només de mirar-la. A l’obrir-lo, van veure, que tota la gent d’aquell planeta estava

atrapada dins seu i tots demanaven ajuda desesperadament. En Jordi i l’Albert,

es van adonar que allò era un càstig per no haver estudiat.

Els nois no sabien què fer per ajudar aquella pobre gent tan desafortunada. Però

de cop en Jordi va dir: “ Ja ho tinc!!. Escriurem un nou llibre on tots ells siguin

protagonistes d’un nou món. Un món on l’escola sigui un lloc meravellós per tots

els nens i on els llibres tinguin un paper molt important a les seves vides”.

Van treballar dos dies i dues nits seguides sense descans. Un cop acabat el

llibre, van quedar adormits d’esgotament. No saben quant temps van dormir, però

el fet és que quan es van despertar, aquell món que era tot ruïna i destrucció

s’havia convertit amb un món ple de vida i de gent meravellosa. I podeu

endevinar què portaven totes i cadascuna d’aquelles persona a la mà? : “UN

LLIBRE”


Jan Brotons Ximenis 6è - B

La tortuga de la primavera

Hi havia una vegada un país on només hi havia tres estacions: tardor, hivern i estiu. En aquell país

hi vivien molts animals que trobaven a faltar una estació amb moltes flors, ocellets cantant i

sobretot, que comencés a fer caloreta per a poder banyar-se al riu.

Els animals ho desitjaven de debò: el cérvol Romaní, la llebre Ortiga, el conill Espígol, la

mallerenga Nenúfar, el pit-roig Clavell, la marieta Rosella i la que més ho desitjava era la tortuga

Primavera.

Els animals van fer una reunió i com que no trobaven cap solució, la tortuga Primavera va

proposar anar a veure “el savi arbre” del país de les flors. Sí, sí dit i fet. Se’n van anar tot fent camí

cap allà.

Després de caminar dos dies van arribar als país dels arbres. Van parar al bosc dels arbres

parlants. Li van demanar a l’arbre més gran que van trobar, si el país de les flors era a prop. Ell els

va dir que sí, però que només podia entrar un animal, i que l’única porta per entrar-hi ara entremig

de les seves grans arrels.

Els animals van discutir molta estona a veure qui entrava al país de les flors. Van decidir que hi

entraria el cérvol, que era el més ràpid de tots. Quan el cérvol va voler entrar, se li van entortolligar

les arrels amb les banyes i no va poder continuar. Després tots els altres ho van intentar, però els

passava una cosa o altra.

Només un, la tortuga primavera va poder entrar tot xino-xano sense dificultats. Quan va ser a

l’altra banda, la tortuga no podia creure el que veien els seu ulls. En aquell país ple de flors hi

vivien uns follets molt simpàtics que la van ajudar a trobar l’arbre savi. Davant d’ell la tortuga li va

dir. “ Arbre savi, en el nostre país volem una estació on hi hagi moltes flors i que comenci a fer

caloreta aviat per poder banyar-nos al riu”

L’arbre li va dir, que en el proper eclipsi de Sol començaria una nova estació al seu país i que ella

(la tortuga) i els seus amics, li haurien de buscar un nom ben bonic.

Aquella nit la tortuga va dormir en companyia dels follets. L’endemà va tornar al camí per on havia

vingut, fins arribar a la porta, va travessar les arrels i es va reunir amb els seus amics.

La tortuga els va explicar totes les seves aventures: el bonic que era el país de les flors, la trobada

amb els follets i el que li va dir l’arbre savi.

Tot fent camí cap a casa van decidir que la nova estació es diria, en honor a la tortuga,

PRIMAVERA.


Martina Marsal Ortiz 6è - C

Magí

Una nit estrellada es va convertir en una nit màgica.

- Què? Em pregunteu per què?

- Doncs bé, ja que m’ho pregunteu, us ho explicaré.

Aquella nit estava dormint al meu llit i un soroll em va despertar. Era un soroll molt estrany, com si

algú hagués xocat contra la finestra, i... Sí, tenia raó. Vaig mirar la finestra i allà hi havia un drac petit

que anava volant i no va veure el vidre i va xocar.

Vaig obrir la finestra amb la boca oberta de la sorpresa i vaig agafar el pobre dragonet que estava

inconscient i li vaig donar una mica d’aigua i el vaig posar en un llitet que tenia de les nines i el vaig

tapar amb una manteta. L’endemà, quan em vaig despertar vaig veure que el drac no era al llit. De

seguida, però, vaig saber on era, perquè vaig sentir un crit que venia de la cuina. Vaig baixar les

escales corrent, gairebé caic de tan de pressa que anava. Al final vaig aconseguir arribar a la cuina.

Quan hi vaig entrar vaig veure que el drac jugava amb la Rita, la meva germana petita. Ella estava

molt contenta, però la mama no sabia què era aquella cosa voladora i, més que contenta, estava

enfadada.

Perquè la mama no em deixa portar animals a casa. Al final, després de molt parlar-ne, va deixar

quedar-me’l. Vaig pensar que si tenia una mascota tan especial, li hauria de posar un nom, també,

especial: Buffi, Nino o potser Esquitx... Però encara no havia tingut temps de pensar-lo massa bé que

el dragonet va començar a parlar. No m’ho podia creure. El drac em deia moltes coses alhora i jo no

entenia res del que deia, de tan ràpid que parlava. De cop, però, es va aturar i em va preguntar:

- Com et dius?

- Martina. –Li vaig contestar.

- Jo em dic Magí i sóc un drac màgic. M’he perdut. Em puc quedar aquí amb tu?

- Sí. – Li vaig respondre.

- Però no vols tornar a casa amb els teus pares? – Li vaig preguntar.

- Sí però... bé, t’ho explicaré. Jo no tinc pares, em va adoptar una família de dracs quan era petit i no

em tractaven gaire bé i, ara que ja tinc set anys, em fan fer totes les feines de casa. I per això m’he

escapat. – Em va explicar el drac.

- Així em deixes quedar amb tu?

- És clar que sí! – Li vaig contestar molt contenta.

- Gràcies. – Em va dir ell també, contentíssim.

Jo estava molt contenta de tenir un drac , sobretot, com el Magí.

I m’agrada molt, perquè juga amb mi, perquè m’ajuda a fer els deures... i moltes coses més. Però

sobretot perquè és únic.


Marta Bajona Pinheiro 6è - D

La Primavera ens ajudarà

Els ocells tornaven després d’haver passat l’hivern en un lloc diferent del seu hàbitat. Un dia va arribar en

Titu, un noi del més enllà que tenia poders; poders molt estranys. Es podia convertir en l’animal que

volgués dient el nom de l’animal, també podia parlar amb els animals. Anava passant el temps i en Titu es

va fer molt amics dels ocells.

I un dia se’ls va acudir d’explorar el món volant i cada dia dormir en un lloc diferent. Se’n van anar a

dormir i l’endemà ja van emprendre el viatge.

Es van llevar ben matí per poder començar el més aviat possible, van sortit des de Londres, passant per

Nova York i fins a l’Índia. La primera nit van dormir a l’Índia, en una casa abandonada. L’endemà es van

llevar i no estaven al mateix lloc on se’n van anar a dormir, estaven en un lloc fosc i brut i hi havia un

home que feia pinta de pirata. Els ocells estaven tancats en una gàbia i en Titu en una caixa molt gran on

només hi havia un forat per mirar i respirar. Semblava que tot es movia i tots estaven mig marejats.

En Titu es va trobar un ganivet a la butxaca dels pantalons i va tallar la caixa, així va poder sortir. Quan va

estar a fora va intentar obrir la gàbia on estaven els seus amics, els ocells, com si el ganivet fos una clau i

ho va aconseguir. Estaven tots a fora de les seves gàbies i es van adonar de que estaven en un vaixell

pirata!

Van sentir que venia el capità del vaixell, el que els va tancar a les gàbies i es van amagar darrere d’unes

caixes que semblaven les provisions. I van sentir a parlar el capità amb un dels mariners:

- Doncs a veure, que podem fer amb aquells perdularis que ens hem emportat, capità?

- Ens els hem de cruspir. No ens queda menjar i si continuem així ens morirem de gana.

- Molt bona idea, capità. Però com ens ho farem per posar-los tot al mateix plat sense que se

n’adonin?

- Això és el que hem de saber Toni, ja ho aniré pensant...

Els ocells i en Tito ho van sentir tot, estaven molt preocupats.

- Morirem Titu, morirem tots! – Deien els ocellets.

- No morirem, tinc un pla. Avui a la nit ens llevarem, agafarem el bot salvavides, el tirarem a l’aigua i

marxarem sense que se n’adonin els mariners.

I així ho van fer. Els va sortir molt bé i van marxar d’aquell vaixell horrorós a les tantes de la nit. Però hi

havia un problema: no sabien com tornar.

L’endemà arribava la primavera i els ocells estaven molt contents, perquè la primavera sempre els donava

molt bona sort en tot el que feien. Es van despertar i estaven a la vora de la platja, tots es van posar molt

contents.

Els ocells, de seguida, van pensar que havia estat la primavera la que els havia ajudat, i se’n va anar de

seguida a explicar-li a en Titu. Però en Titu tenia una mala noticia: havia de marxar i no s’atrevia a

dir-ho als ocells cara a cara.

ESCOLA SETELSIS

Certamen literari 2013

Documents

Transcript of Certamen literari 2013