Esquema dels dialectes del català

Rossellonès o català septentrional Capcinès

Septentrional de transició Central Salat Xipella Barceloní TarragoníCatalà oriental Balear Mallorquí Menorquí Eivissenc Alguerès Ribagorçà Català nord-occidental Pallarès o Lleidatà Tortosí Català occidental Valencià septentrional Valencià Valencià apitxat Valencià meridional Mallorquí

Mapa

Orígens de la partició del català oriental i el català occidental

Les llengües anteriors al preromà, la romanització i el repoblament són les causes d’aquesta gran partició del català oriental i el català occidental.

Teories d’aquesta partició:

1. Teoria de la reconquesta:Progressió meridional de les conquestes hauria provocat una transfusió (repoblació) de parlars orientals a l’Est i de parlars occidentals a l’Oest. Però arguments oposats diuen primerament que el sentit geogràfic de la Reconquesta, segueix una línia est-oest; en segon lloc perque rl nombre de cases de València concedides de gent oriental era superior al que tocà a participants occidentals.

2. Teoria M. Sanchis Guarner:Es basa en el primitiu poblament de les terres catalanes(substrat pre-romà). A partir dels estudis de Bosch Gimpera i del testament de Guifré el Pelós (898), deia que : Barcelona, Ausona i Girona era Català Central. Cerdanya Conflent i Besalú, era rossellonès. I l’Urgell, era català occidental. El comte català va tenir en compte diferències étniques impotants amb una possible seqüela lingüística. Sanchis Guarner observa la distribució dels pobles pre-romans, tribus d’estrip ibèrica, pobles bascos o bascoides i pre-indoeuropeus.

3. Teoria d’Antoni M.Badia Margarit:La gran densitat de la toponímia romana a Girona, Ausona i terres orientals, així com de l’hagiotoponímia cristiana; és relacionada amb la profunda romanització d’aquestes terres contrasten a l’oest amb dos fets importants:

a) La persistència de bascos al Nord (Ribagorça, Pallars)b) L’arabització, des del S.VIII, de terres meridionals (País Valencià i Baix

Ebre)

Característiques del vocalisme

ORIENTAL OCCIDENTALNeutralització de les vocals a i e en posició àtona (ús de la vocal neutra): llibre, pinta

Pronunciació [u] de la o àtona (amb l'excepció de la major part de l'illa de Mallorca): monòtona

Pronunciació de la E tancada delllatí vulgar com a e oberta o neutra: ceba tres

No pronunciació de la i del grup ix: caixa

 Desinència –ø, -i o -u a la primera persona del present d'indicatiu: cant, canti, canto

 

Distinció de a i e en posició àtona: llibre, pinta

Distinció de o i u en posició àtona: monòtona

Pronunciació de la E tancada delllatí vulgar i es pronuncien com a e tancada: ceba tres

Pronunciació de la i del grupix: caixa

Desinència -o o -e a la primerapersona del present d'indicatiu: canto, cante