L’art clàssic: Grècia

Urbanisme i arquitectura Escultura

Mapa de la civilització hel·lènica

Marc geogràfic i cultural; península de l’Àtica (Atenes), la península del Peloponès (Corint i Esparta), la costa occidental d’Àsia Menor (Milet) i les illes del mar Egeu. També els territoris mediterranis colonitzats pels grecs: Sud d’Itàlia i Sicília (Magna Grècia), i el litoral mediterrani de les actuals França (Massàlia) i Catalunya (Empúries).

Després de l’art de les civilitzacions cretenca i mecènica, l’art grec es divideix en tres etapes:

Arcaica (S.VII-475 aC)Es fixen els estils arquitectònics i s’inicia l’evolució artística grega.

Clàssica(475-323 aC)Entre la fi de les guerres mèdiques i la mort d’Alexandre.Moment de màxima esplendor artística grega.

Hel·lenística(323-31 a C)Grècia exporta el seu art als regnes orientals formats després de la mort d’Alexandre i fins que és conquerida per Roma.

Tota la cultura i art d’occident han estat marcats pel llegat clàssic, que és la base més sòlida de la civilització occidental.

Conceptes com home, natura, raó, harmonia i bellesa, pilars de l’art grec, han estat presents en l’evolució de l’art europeu al llarg de tota la història.

Síntesi de les característiques de l’art grec és la frase de Protàgores: “L’home és la mesura de totes les coses”.

Urbanisme: La construcció de la democràcia

Tres factors van condicionant l’urbanisme grec:

e) Caràcter independent de les polisf) La topografia muntanyosa del terrenyg) La introducció de la democràcia a Atenes

Acròpolis: zona alta i fortificada. Contenia edificis sagrats.Àgora o plaça pública: celebracions, assemblees públiques, transaccions

mercantils o administració de justícia.

Hipòdam de Milet projectà la reconstrucció de la seva ciutat el 475 aC. La ciutat tenia un traçat ortogonal de carrers rectilinis que es creuaven en angles rectes. Es volia integrar política, urbanisme i geometria en una societat igualitària. Va servir de model a ciutats posteriors.

Aquest espai al servei del ciutadà tenia en compte l’escala, les dimensions, la perspectiva, la funcionalitat dels edificis i la seva relació amb l’espai que els envoltava. Tot plegat significa que l’urbanisme va néixer a la Grècia clàssica.

Característiques de l’arquitectura grega:

• Arquitravada: estructura dels edificis basada només en línies horitzontals i verticals.

• Cerca l’harmonia visual.• Feta a mesura de l’ésser humà. Rebutja la

monumentalitat.• Dóna forma artística a l’exterior dels edificis i els

classifica en ordres.• Materials més usats són pedra i marbre.• Tipologia: temples, teatres, àgores, gimnasos i estadis

L’ordre arquitectònic sorgeix de la necessitat de fixar una relació entre cada una de les parts de l’edifici. En l’època clàssica grega l’ordre fixava la relació entre l’element que sustenta, la columna, i el sustentat, la llinda o arquitrau.

Entaulament Part superior d'una construcció que consta de tres elements: cornisa, fris i arquitrau.

Columna Element arquitectònic de suport, generalment de secció circular. Consta de tres elements: base (menys el dòric), fust i capitell

Documental

BaseElement esglaonat que eleva el temple del terra

FrontóElement triangular a la part alta del temple

Ordres arquitectònics: Dòric, Jònic i Corinti

frontó

entaulament

columna

estilòbat

estereòbat

Parts de l’ordre dòric

estereobat

fust

estries d’aresta viva

capitell

arquitrau

cornisa

frontó

columna

entaulament fris (tríglif i mètopes)

timpà

estilobat

Els tres ordres grecs

Documental

Arquitectura religiosa

El temple servia per guardar la imatge de la divinitat. Primer eren de fusta, fins al s. VII aC que es començaren a fer de pedra.

La forma més comuna deriva del mègaron micènic, estructura rectangular dividida en 3 espais:

• Pronaos, entrada que precedeix l’accés al lloc sagrat.

• Naos o cel.la, espai sagratamb la imatge de la divinitat.c) Opistòdom, cambra posterior on a vegades es guardava eltresor del temple.

pronaos

opistòdom

nao o cel·la

Les columnes sempre eren

de nombre parell (dues, quatre, sis i

vuit).

Generalment als costats laterals,

el nombre de columnes era igual al doble més una del nombre de la

façana.

perípterteulada a dos vessants

hexàstil

tetràstil

octàstil

dístil tholos

Temple grec

Sunion

Hi ha un nom per cada temple segons la mida i la forma que tinguin.

Arquitectura civilL’edifici més significatiu és el teatre, on representaven tragèdies i comèdies. El d’Epidaure és el més ben conservat i el més gran.

Es construïen aprofitant el desnivell d’una muntanya, on es disposaven les grades o càvea en forma semicircular. Als seus peus hi havia l’escena, on es feia la representació i l’orquestra, al centre, pel cor.

Orquestra

Càvea

EscenaProsceni

Escultura: un ideal de bellesa

Els materials bàsics de l’escultura són el bronze i el marbre. També s’utilitzaren altres pedres, fusta, or i marfil.

La tipologia és bàsicament de dos tipus:

a) El relleu, per decorar timpans i frisos de temples i altars. b) L’exempta, reflex del cànon de bellesa hel·lènic amb la proporció, l’equilibri, la simetria, el moviment, l’expressivitat, el volum...

El tema central sempre és la figura humana, motiu principal d’estudi i reflexió de la cultura grega, amb la qual es representaren el diferents déus i deesses, herois i heroïnes de la mitologia clàssica, els atletes, considerats model de bellesa física i espiritual.

La policromia fou una altra característica, que s’ha perdut amb el temps.

En resum, les característiques generals de l’escultura grega són:

-El cos humà n’és el motiu principal-L’ideal de bellesa humana es basa en la proporció i l’equilibri-Semblança amb el natural, però no retrat, sí ideal d’home (cànon)-Policromia (perduda amb el temps)-Materials més usats: marbre, pedra i bronze-Tipologia: escultures exemptes i relleus

Període geomètric

Primeres manifestacions escultòriques apareixen cap el s. VIII a C. Eren petites figures de caràcter religiós o votiu, de marfil, terracota o cera, base per a les de metall. També n’hi havia de fusta (xòanon), fetes per Dèdal segons la mitologia, no en queden restes.

Lefkandi centaurPíxide

Escultura monumental

Al s. VII a C, en contacte amb les cultures del Pròxim Orient en produí l’aparició de l’escultura monumental, que evolucionà a partir de l'estatuària egípcia. En aquesta evolució es distingeixen les tres grans etapes en que tradicionalment es divideix l’art grec:

Frontalitat i rigidesa

Cama avançada

Braços enganxats al cos

Músculs esquemàtics

Somriure arcaic Ulls

ametllats

Policroma

Influència egípcia

Període arcaic (S. VII-VI a C)

Període clàssic(S. V-IV a C)

Proporció (Policlet) cànon

Escultura equilibrada en l'expressió.(Fidies)

Té dinamisme. Moviment (Miró)

Flexibilitat anatòmica. Contrapposto

Evita la simetria Perd frontalitat

Transparència als vestits de dones, els homes nus.

El material segueix sent marbre o bronzeNaturalisme

Braços separats del cos.

S. IV aC. Major expressivitat (més atenció als sentiments i les emocions, més suavitat, individualisme...)

Període hel·lenístic (323 aC – 31 aC)- Trenca amb la serenitat i l’equilibri clàssics. Teatralitat.- Valora el “phàtos” (intensitat extrema dels sentiments)- Més moviment i dinamisme- Importància al grups escultòrics- Influència de cultures asiàtiques, Grandiositat.- Temes anecdòtics (Nen de l’espina)- Busquen provocar sensacions immediates- Els artistes es recreen en el seu art, busquen resoldre problemes tècnics.

Hist. de l’Art-V.Vives

Hist. de l’Art-V.Vives

Hist. de l’Art-V.Vives

Art grec

Teatre d'Epidaure

ErectèonNike Àptera

Altar de Zeus a PèrgamPartenó

ArquitecturaArquitectura

 Hermes amb Dionís infant

 Fris de les Panatenees Diadumen

Gàlata feritDiscòbolEl nen de l'espinaGuerrers de Riace

Laocoont i els seus fillsAuriga de DelfosKouroi i koraiEsculturaEsculturaEscultura

 Període hel·lenístic Període clàssic Període arcaic

Ceràmica: el testimoni pictòric

Conservades poques mostres de pintura, però compensat per les nombroses mostres de ceràmica pintada. Tres etapes en la seva evolució:

Estil geomètric (S.X-VIII a C). Formes micèniques enriquides amb sanefes geomètriques dinàmiques. A partir S VIII a C comença a aparèixer la figura humana esquematitzada.

Època arcaica (S.VII-V a C)Figura humana més gran, detallisme. 2 fases:

Figures negres sobre fons vermell (àtica). Escenes mitològiques d’Homer.

Figures vermelles sobre fons negre. Escenes més quotidianes. Més realisme i detall

Època clàssica(S. V a C). Dominen figures vermelles sobre fons negre. Figura ocupa tot l’espai. Més complesitat, expressivitat...

Vas àtic del 740 a C. Estil geomètric

Ulises i Polifem, 650 a C

El mosaic: una tècnica nova

Tècnica artística per decorar terres i murs en àmbits públics i privats.S’estima que el mosaic grec aparegué a finals del segle V a C, i el màxim esplendor fou durant l’etapa hel·lenística. Hi havia dos tipus de mosaic:

Mosaic de còdolsDe petites pedres naturals blanques o lleugerament acolorides de platges o rius secs.

Mosaic de tessel.les (opus tesselatum). Petites peces de pedra de diferents colors tallades amb més o menys regularitat, les tessel.les. Va anar substituint el mosaic de còdols. Les pedres cada cop es van fer més petites, sorgint el opus vermiculatum, sent utilitzades totes dues tècniques pels romans.

Mosaics de Pel.la, Macedònia i d’Olint