CARACTERíSTIQUES GENERALS DEL JAZZ

CARACTERÍSTIQUES MUSICALSGènere: el jazz és música popular, ja que la

interpretació precedeix l'escriptura.

Com es tracta d’una música basada en la improvisació, l’escriptura només un guió orientatiu per als músics.

Més endevant, (anys 30) es fa necessària la partitura i esdevé música culta.

És una barreja entre la música culta europea i els ritmes africans.

Melodia. Improvisació i Melodia. Improvisació i Blue NotesBlue NotesEls elements melòdics i harmònics deriven de la

música europea. Cada interpretació és única i inimitable a causa

de la improvisació. La improvisació és un dels elements més

importants del jazz. Les melodies es formen amb les escales major,

menor i pentatònica.

Melodia. Improvisació i Blue Melodia. Improvisació i Blue NotesNotes

Una blue note és una nota de veus o instruments, en un to una mica més baix que el de l'escala més gran amb la finalitat d’expressar. Normalment, l'alteració és un semitò o menys, però això varia entre els artistes i gèneres.

Les notes característiques del jazz, són les blue notes: la 3a i la 7a de l'escala major, rebaixades d'un semitò, així com la 5a disminuïda.

Ritme. El swing

El ritme del jazz es caracteritza per l'off-beat (desviació constant de la pulsació).

Té síncopes, acceleracions i retards en el tempo.

Ús del compàs quaternari (4/4) També swing ( s'evita fer caure les

notes just en el temps, s'interpreten just abans o just després;

Accentuar els temps febles del compàs.

Harmonia. La roda de blues

Al principi, el jazz tenia harmonies senzilles, com la roda d’acords del blues. Però amb la influència de la música europea l’harmonia va ser més complexa.

La roda d'acords del blues té 12 compassos i s'hi empren 3 acords: el de tònica, el de sotsdominant i el de dominat.

La roda de blues es caracteritza per la seva estructura de progressió d'acords fixa i repetitiva, però que, alhora, presenta infinites possibilitats de variació.

La roda de bluesCaracterístiques principals:– 12 compassos, en compàs 4/4– tres acords: tònica (I), subdominat (IV) i

dominant (V)– tres frases melòdiques de quatre compassos

cada una– l'escala de blues formada per les

anomenades blue notes, que són la 3a, 5a i 7a de l'escala major, rebaixades un semitò.

– Roda de blues

Dinàmica.

Fa referència no només a la intensitat del so, sinó també a la manera d'interpretar i d'expressar.

En el jazz, cada intèrpret busca el seu propi so, aquell que el faci original i personal.

Destaquen dos tipus de formes de “fer jazz”: Hot intonation: Consiseix a fer vibratos, suspirs,

pauses, sorolls... Per fer la interpretació més expressiva i personal.

Estil responsorial: (call and response) Alternança d'un solista (pregunta) i tot el grup vocal o instrumental (resposta)

Textura

Predomina la textura polifònica, de melodia acompanyada.

La textura contrapuntística és menys habitual, però es pot trobar en les músiques escrites.

TimbreEl jazz és una música d'arrel africana amb elements

occidentals i això es reflecteix en els instruments. Es divideixen en dues classes: Rítmics: que marquen el ritme i fan

l’acompanyament Melòdics: que toquen la melodia i fan les

improvisacions

Secció melòdica.

En la secció melòdica del jazz destaquen:

-Trompeta-Trombó-Saxòfon-Clarinet

Secció rítmica.

En la secció rítmica destaquen:-Piano -Banjo-Guitarra-Contrabaix-Bateria-Tuba

Agrupacions.

Les agrupacions instrumentals en jazz són molt variades, poden anar des d'un instrument solista a grans bandes de fins a 50 músics. Les més comunes són:

-TRIO(COMBOS)-Banda de jazz: QUARTET /QUINTET -BIG BAND: més de 10 músics 

Trio. Format generalment per dos

instruments rítmics (bateria i contrabaix) i un melòdic, que sol ser el piano o la guitarra. Aquesta agrupació es va posar de moda a partir dels anys 40 amb l'inici del jazz modern.

Quartet.

És potser l'agrupació més característica, consisteix en afegir a l'anterior un instrument de vent, trompeta o saxòfon. En un QUINTET hi haurà dos instruments de vent.

Big Band.

Les més comunes compten amb una secció de ritme (piano, contrabaix, bateria i guitarra) i una altra de vent (saxòfons, trompetes i trombons). L'època més important d'aquest tipus d'agrupacions va ser als anys 30 o "era swing".

Big band

Artistes més representatius.

• Aretha Franklin

• Louis Amstrong

Bibliografia.

-Edu 365.com-Història de la música. C. Duran,

M.R. Sanahuja-Wikipedia

ESPEREM QUE US HAGI AGRADAT!