Tema : L ART CL€SSIC II . ROMA - .L’arquitectura A/ Caracter­stiques...

download Tema : L ART CL€SSIC II . ROMA - .L’arquitectura A/ Caracter­stiques generals B/ La ciutat romana

of 28

  • date post

    21-Sep-2018
  • Category

    Documents

  • view

    216
  • download

    0

Embed Size (px)

Transcript of Tema : L ART CL€SSIC II . ROMA - .L’arquitectura A/ Caracter­stiques...

  • Reme Serrat Benlliure / Ildefonso Surez Garrido

    1

    Tema : LART CLSSIC II . ROMA

    I.- Context Histrico-Cultural II.- Lart etrusc: antecedent de lart rom. III.- Caracterstiques Generals de lart rom. IV.- Larquitectura

    A/ Caracterstiques generals B/ La ciutat romana C/ Construccions urbanes: El Frum. El tem-ple. La Baslica. Les Termes. La vivenda D/ Els edificis espectacles: El Teatre. LAmfiteatre. El circ. E/ Monuments triomfals i commemoratius: LArc de Triomf. La columna

    F/ Obres denginyeria: Laqeducte. El pont. La calada romana.

    V.-Escultura V.1.- El Retrat a/ Caracterstiques Generals. b/ Evoluci del retrat V.2.- El Relleu Histric. a/ Caracterstiques Generals. b/ Obres.

    VI.-Pintura Romana VII.-El Mosaic

    I.- CONTEXT HISTRICO-CULTURAL

    El que hui coneixem com art rom t el seu origen en una triple in-fluncia, la cultura dels pobles de la regi del Laci (dah poble llat), al vol-tant de Roma; la del poble etrusc, originari de la regi dEtrria i la de lart grec, ja present a la pennsula itlica cap al segle V aC a la regi de Magna Grcia. PERODES.- Segons la llegenda, Roma fou fundada el 753 a.C. pel primer rei llat Rmul (llegenda de la Lloba i Rmul i Rem).

    Monarquia: Del 753 al 510 la ciutat de Roma s governada per set reis. Tret del primer, els reis sn etruscos ja que Roma va caure sota la dominaci etrusca fins el 510, quan els romans van aconseguir expulsar a Tarquini Sever, darrer rei etrusc. Repblica: Aleshoress, cansats de reis, els romans funden la Repblica Romana i inicien la seua expansi. El fet de ser un poble assetjat, els va fer aprendre a viure en permanent estat de guerra i la seua estratgia era ben senzilla: la millor defensa s un bon atac. Aix van iniciar la seua expansi por la pennsula italiana. Al segle III ja havien absorbit el regne etrusc i la resta dItlia. Aviat van a ser atacats per la potncia vena que pugnava amb ella pel domini de la Mediterrnia occidental, Cartago. De les Guerres Pniques Roma resulta dominadora de lOccident i ben prompte conquerir la Mediterrnia oriental fins convertir-la en un Mare Nostrum. Imperi: La Repblica sestn fins lany 30 a.C. quan, desprs de Julio Csar, August s proclamat emperador i la Repblica romana es converteix en Imperi Rom. August viu fins lany 14 i amb ell t lloc el cnit militar i cultural de lImperi instaurant un llarg perode de pax romana. Tot i aix, des dell fins a les darreries del segle V dC, lImperi no pa-ra de declinar. Desprs dAugust vindran Tiberi, Callgula, Claudi, Ner, etc, pertanyents a les famlies patrcies, Jlia, Cludia, Flvia, etc.

    En 313 es produeix lEdicte de Mil. Lemperador Constant permet y acull el cristianisme com a religi i trasllada

  • Reme Serrat Benlliure / Ildefonso Surez Garrido

    2

    la capital a Constantinpolis (Constantinoble, Bizanci). Llavors comena l'art Paleocristi o tardorom. En 380 l'emperador Teodosi declara religi oficial i nica el cristianisme. A la seua mort, divideix l'Imperi entre els seus dos fills Honori i Arcadi. La part occidental sucumbir el 476 dC, desprs de ser derrotat el seu ltim emperador Rmul Augstul pels Odoacres. La part oriental sobreviur fins al segle XV i en ell es desenvolupar l'anomenat art bizant.

    INFLUNCIES.-

    L'art rom ser tribut, d'una banda, del realisme etrusc, que aportar els "retrats" en les seues tombes, aix com l's de l'arc i la volta, que els etruscos van importar de Mesopotmia.

    En ser un poble petit que s'expandeix militarment i que ha d'ocupar amplis espais amb diferents re-ligions, l'arquitectura ser fonamentalment prctica i menys esttica que la grega, dirigida menys a all religis i ms a respondre a les necessitats d'organitzaci i entreteniment dels habitants de les urbs. D'aqu, les calades, circs, teatres, temples, clavegueres, ponts, aqeductes, etc.

    Per no cal oblidar que ja els etruscos i, posteriorment, els romans "van contactar" amb l'art grec molt aviat (s.V aC.) i fins i tot van colonitzar l'Hllade al segle II aC. Per aix gran part de la tcnica i models romans s'inspiren en l'art grec en totes les seues etapes. Aix els etruscos "van copiar" la forma dels temples grecs i cert hieratisme en les seues esttues a la manera dels Kuros, mentre que els romans de la repblica i l'imperi van imitar la tcnica i els models grecs clssics i hellenstics. En certa manera es produeix un triomf cultural dels venuts (grecs), sobre els vencedors (romans).

    Aix ha donat lloc a una certa polmica historiogrfica entre els que opinen que no hi ha un art rom independent del grec i els que li donen a l'art rom prou entitat prpia. Avui s'obre pas el corrent que diu que l'art rom s deutor del grec en tcnica i models, per que aporta un sentit o finalitat nova a l'arquitectura i escultura amb aportacions universals com l'arc, i la volta i el sentit propagandstic, al servei del poder, de l'art. Aix com un art "popular", per a les classes mitjanes que aporta entre altres qestions el retrat.

    II. LART ETRUSC, antecedent de lart rom. Aquest poble situat a la regi italiana d'Etrria, t un origen incert. Possiblement procedia d'sia Menor, encara que altres autors afirmen que sempre es van localitzar a la mateixa Etrria. s un poble que rendeix culte als seus morts, per aquest motiu les seves manifestacions artstiques estan relacionades amb el tema de la mort. Sn importants les seves tombes, decorades amb frescos de clara influncia grega i que presten molta atenci al retrat. Les escenes tracten as-

    pectes alegres de la vida. Els sarcfags estan decorats amb l'efgie del difunt que apareix semigitat sobre la tapa. Tamb hi ha urnes cinerries (vasos canopis) decorades. Es tracta de perfectes retrats de les persones que descansen en els fretres, ja no estan idealitzades com en les representacions gregues. En arquitectura, els etruscos introdueixen l's de l'arc, la volta (de vegades voltes falses), importat de Mesopotmia, i que ells desenvoluparan amb absoluta perfecci (restes de la Claveguera Mxima de Roma). Tamb la columna toscana, de fust llis, i tan utilitzada pels romans, s de creaci etrusca. El smbol del trasps de la cultura etrusca a la romana podr considerar-se en una escultura anomenada "La lloba Capitolina". Es tracta d'una obra etrusca realitzada en bronze que alguns indiquen que t proce-dncia hellenstica. s el smbol de la ciutat de Roma, origen del gran Imperi Rom. En realitat noms la figura de la lloba s etrusca, els nens Rmul i Rem sn afegits al s. XV.

    Reconstruccin templo etrusco

    Columna Toscana

  • Reme Serrat Benlliure / Ildefonso Surez Garrido

    3

    Lluci Juni Brutus

    Sarcfag etrusc

    La Lloba Capitolina

    III. CARACTERSTIQUES GENERALS DE LART ROM.

    Eclecticisme: La cultura i l'art de l'antiga Roma respon, com hem vist, a moltes i variades influnci-es, etrusques, gregues i hellenstiques.

    Aix en arquitectura els romans fonen l's de l'arc de mig punt, la volta de can i d'aresta amb els ordes grecs, als quals afegeix el tosc i compost,

    Tamb va afegir el rom en arquitectura la seua prioritzaci pels aspectes tcnics i funcionals da-vant dels esttics, la qual cosa va permetre un gran desenvolupament de l'enginyeria.

    Quant a l'escultura cal destacar la cpia de models grecs, per adaptada al fet que prevalguera freqentment el gust pel realisme associat a la conscincia histrica del poble rom. D'ah l'xit del retrat i del relleu histric.

    A ms, els grecs tenen un art bolcat cap a l'exterior, reflex d'una intensa vida pblica, de comunitat; els romans, en canvi, es bolquen cap a l'interior, per a ells el nucli fonamental de la societat s la famlia, i per aix presten especial atenci a l'habitatge. Es desenvolupa aix moltssim en les parets i sls de les "viles i domus" la pintura i el mosaic

    IV. LARQUITECTURA. A/Caracterstiques generals.

    1. - Ser una arquitectura ms ornamentada que la grega. Augmenten els temes decoratius, la co-lumna deixa de ser noms un element sustentant per esdevenir pura ornamentaci (exemple: tem-ples pseudodpters). 2. - L'arquitectura s prctica i utilitria. Utilitzaran elements i recursos d'altres civilitzacions, sem-pre que serveixquen als seus interessos. La volta, l'arc i la cpula s de procedncia etrusca. Grci-es al seu s podran tancar espais molt amplis que una arquitectura arquitravada no permetria. 3. - Predomina el sentit colossal, tots els edificis tindran grans proporcions. s tpic d'un estat que es considera amo del mn. A ms els edificis han de proporcionar, per complir ptimament la seua comesa, un espai per a l'oci i per al treball. 4. - Es potencia la focalitzaci (incidir la mirada en algun lloc de la construcci a destacar), la per-spectiva, la simetria, tant a l'edifici en si, com en la integraci dels mateixos en l'espai urb. 5. - Davant d'una arquitectura aclaparadorament religiosa com era la grega, la romana s molt ms civil i militar. Si els grecs sn urbanistes ms que arquitectes, els romans ms que arquitectes sn enginyers. 6. - Pel que fa als materials, els romans fan servir els materials ms barats i slids: el ma, el for-mig, el carreu quan cal, etc. El formig o morter el fabricaven amb cal com a base d'uni i cdols o grava. El resultat era un material fort i barat. L'exterior d'aquests murs podia anar revestit amb plaques de pedra o marbre per donar-li ms vistositat.

  • Reme Serrat Benlliure / Ildefonso Surez Garrido

    4

    Els romans construen amb quatre sistemes d'aparell als quals els van donar noms:

    1. - Opus reticulatum: s noms revestiment a base de tesselles (normalment de ma) pi-ramidals amb base quadrada. 2. - Opus testaceum o latericium: sn maons a soga i tizn. 3. - Opus incertum: blocs de pedra irregulars amb carreu noms en les cantonades (mao-neria). 4. - Opus cuadratum: blocs paralleleppedes (carreus) units amb morter.

    7.- En arcs noms